diff --git "a/dev.json" "b/dev.json" new file mode 100644--- /dev/null +++ "b/dev.json" @@ -0,0 +1,232932 @@ +{ + "dataset": "CoQCat", + "version": "1.0", + "split": "dev", + "data": [ + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_696", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Tespi", + "story": "Segons la mitologia grega, Tespi (en grec antic Θέσπιος), va ser un heroi beoci, fill d'Erecteu, rei de l'Àtica, i epònim de la ciutat de Tèspies., Va abandonar l'Àtica i va fundar un regne a Beòcia. Tespi té a veure amb el cicle de llegendes sobre Hèracles. L'heroi va començar al costat de Tespi les seves proeses, quan tenia divuit anys, matant el lleó de Citeró, que feia estralls entre els ramats de Tespi i els d'Amfitrió, a la veïna Tebes. Mentre va durar la cacera, es va instal·lar al palau de Tespi, caçant durant el dia i tornant a dormir al palau a la nit. Tespi tenia cinquanta filles, les Tespíades, o bé d'una mateixa esposa, Megamede, o bé d'esposes i concubines diferents. El rei, que desitjava tenir nets d'un heroi tan important, posava al seu llit cada nit una de les seves filles. L'heroi, esgotat per la cacera, no s'adonava del canvi, i creia que tenia sempre la mateixa companya de llit. Totes elles van concebre un fill d'Hèracles., Tespi va ser també l'amic que va acollir Hèracles i el purificà, després que l'heroi matés els fills que havia tingut amb Mègara.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Tespi?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'on era sobirà?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va crear Tespi?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quines històries es relaciona?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hèracles va iniciar les seves gestes amb Tespi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què havia de fer l'heroi?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On passava la nit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quanta descendència havia tingut el rei?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com se les anomenava?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Hi ha una sola versió sobre la identitat de la mare?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què volia el sobirà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què feia per aconseguir-ho?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hèracles com se sentia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Notava l'estratègia del rei?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A qui va assassinar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un heroi beoci.", + "span_text": "Tespi (en grec antic Θέσπιος), va ser un heroi beoci", + "span_start": 27, + "span_end": 79, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De l'Àtica.", + "span_text": "va ser un heroi beoci, fill d'Erecteu, rei de l'Àtica", + "span_start": 58, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un regne a Beòcia.", + "span_text": "va fundar un regne a Beòcia", + "span_start": 172, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el cicle de llegendes sobre Hèracles.", + "span_text": "Tespi té a veure amb el cicle de llegendes sobre Hèracles", + "span_start": 201, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'heroi va començar al costat de Tespi les seves proeses", + "span_start": 260, + "span_end": 316, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Matar el lleó de Citeró, que feia estralls entre els ramats de Tespi i els d'Amfitrió, a la veïna Tebes.", + "span_text": "matant el lleó de Citeró, que feia estralls entre els ramats de Tespi i els d'Amfitrió, a la veïna Tebes", + "span_start": 342, + "span_end": 446, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al palau de Tespi.", + "span_text": "Mentre va durar la cacera, es va instal·lar al palau de Tespi, caçant durant el dia i tornant a dormir al palau a la nit", + "span_start": 448, + "span_end": 568, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cinquanta filles.", + "span_text": "Tespi tenia cinquanta filles", + "span_start": 570, + "span_end": 598, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les Tespíades.", + "span_text": "cinquanta filles, les Tespíades", + "span_start": 582, + "span_end": 613, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tespi tenia cinquanta filles, les Tespíades, o bé d'una mateixa esposa, Megamede, o bé d'esposes i concubines diferents", + "span_start": 570, + "span_end": 689, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tenir nets d'un heroi tan important.", + "span_text": "El rei, que desitjava tenir nets d'un heroi tan important", + "span_start": 691, + "span_end": 748, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Posava al llit d'Hèracles cada nit una de les seves filles.", + "span_text": "posava al seu llit cada nit una de les seves filles", + "span_start": 750, + "span_end": 801, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Esgotat.", + "span_text": "L'heroi, esgotat", + "span_start": 803, + "span_end": 819, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no s'adonava del canvi, i creia que tenia sempre la mateixa companya de llit", + "span_start": 835, + "span_end": 911, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els fills que havia tingut amb Mègara.", + "span_text": "després que l'heroi matés els fills que havia tingut amb Mègara", + "span_start": 1025, + "span_end": 1088, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un heroi beoci.", + "span_text": "Tespi (en grec antic Θέσπιος), va ser un heroi beoci", + "span_start": 27, + "span_end": 79, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De l'Àtica.", + "span_text": "va ser un heroi beoci, fill d'Erecteu, rei de l'Àtica", + "span_start": 58, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un regne a Beòcia.", + "span_text": "va fundar un regne a Beòcia", + "span_start": 172, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el cicle de llegendes sobre Hèracles.", + "span_text": "Tespi té a veure amb el cicle de llegendes sobre Hèracles", + "span_start": 201, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'heroi va començar al costat de Tespi les seves proeses", + "span_start": 260, + "span_end": 316, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Matar el lleó de Citeró, que feia estralls entre els ramats de Tespi i els d'Amfitrió.", + "span_text": "matant el lleó de Citeró, que feia estralls entre els ramats de Tespi i els d'Amfitrió", + "span_start": 342, + "span_end": 428, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al palau de Tespi.", + "span_text": "Mentre va durar la cacera, es va instal·lar al palau de Tespi, caçant durant el dia i tornant a dormir al palau a la nit", + "span_start": 448, + "span_end": 568, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cinquanta filles.", + "span_text": "Tespi tenia cinquanta filles", + "span_start": 570, + "span_end": 598, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les Tespíades.", + "span_text": "cinquanta filles, les Tespíades", + "span_start": 582, + "span_end": 613, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tespi tenia cinquanta filles, les Tespíades, o bé d'una mateixa esposa, Megamede, o bé d'esposes i concubines diferents", + "span_start": 570, + "span_end": 689, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tenir nets d'un heroi tan important.", + "span_text": "El rei, que desitjava tenir nets d'un heroi tan important", + "span_start": 691, + "span_end": 748, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Posava al llit d'Hèracles cada nit una de les seves filles.", + "span_text": "posava al seu llit cada nit una de les seves filles", + "span_start": 750, + "span_end": 801, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Esgotat per la cacera.", + "span_text": "L'heroi, esgotat per la cacera", + "span_start": 803, + "span_end": 833, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no s'adonava del canvi, i creia que tenia sempre la mateixa companya de llit", + "span_start": 835, + "span_end": 911, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els fills que havia tingut amb Mègara.", + "span_text": "després que l'heroi matés els fills que havia tingut amb Mègara", + "span_start": 1025, + "span_end": 1088, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un heroi beoci.", + "span_text": "Tespi (en grec antic Θέσπιος), va ser un heroi beoci", + "span_start": 27, + "span_end": 79, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De l'Àtica.", + "span_text": "va ser un heroi beoci, fill d'Erecteu, rei de l'Àtica", + "span_start": 58, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un regne a Beòcia.", + "span_text": "va fundar un regne a Beòcia", + "span_start": 172, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el cicle de llegendes sobre Hèracles.", + "span_text": "Tespi té a veure amb el cicle de llegendes sobre Hèracles", + "span_start": 201, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'heroi va començar al costat de Tespi les seves proeses", + "span_start": 260, + "span_end": 316, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Matar el lleó de Citeró, que feia estralls entre els ramats de Tespi i els d'Amfitrió, a la veïna Tebes.", + "span_text": "matant el lleó de Citeró, que feia estralls entre els ramats de Tespi i els d'Amfitrió, a la veïna Tebes", + "span_start": 342, + "span_end": 446, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al palau de Tespi.", + "span_text": "Mentre va durar la cacera, es va instal·lar al palau de Tespi, caçant durant el dia i tornant a dormir al palau a la nit", + "span_start": 448, + "span_end": 568, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tenia cinquanta filles.", + "span_text": "Tespi tenia cinquanta filles", + "span_start": 570, + "span_end": 598, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les Tespíades.", + "span_text": "tenia cinquanta filles, les Tespíades", + "span_start": 576, + "span_end": 613, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tespi tenia cinquanta filles, les Tespíades, o bé d'una mateixa esposa, Megamede, o bé d'esposes i concubines diferents", + "span_start": 570, + "span_end": 689, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tenir nets d'un heroi tan important.", + "span_text": "El rei, que desitjava tenir nets d'un heroi tan important", + "span_start": 691, + "span_end": 748, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Posava al llit d'Hèracles cada nit una de les seves filles.", + "span_text": "posava al seu llit cada nit una de les seves filles", + "span_start": 750, + "span_end": 801, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Esgotat per la cacera.", + "span_text": "L'heroi, esgotat per la cacera", + "span_start": 803, + "span_end": 833, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no s'adonava del canvi, i creia que tenia sempre la mateixa companya de llit", + "span_start": 835, + "span_end": 911, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els fills que havia tingut amb Mègara.", + "span_text": "després que l'heroi matés els fills que havia tingut amb Mègara", + "span_start": 1025, + "span_end": 1088, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_971", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El govern es compromet a perseverar en l’intent de despenalitzar l’eutanàsia", + "story": "El govern de la Generalitat ha anunciat avui que perseverarà en l'intent de despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha denunciat que sempre xoquen amb el codi penal espanyol, que no es reforma i entorpeix la demanda que sustenta una majoria social a Catalunya, però sosté que el govern i els grups parlamentaris ho han de tornar a intentar. Vergés donava resposta així al debat públic obert per la mort de María José Carrasco, que patia una llarga malaltia i que va morir havent expressat en una gravació la seva voluntat de fer-ho amb l'ajuda pel seu marit, Ángel Hernández. La intenció del govern és regular en una llei catalana la pràctica assistencial de l'eutanàsia i el judici assistit que, segons Vergés, està dins de les competències de Catalunya i, en paral·lel, insistiran en la despenalització emplaçant el congrés a reformar el codi penal, que penalitza l'eutanàsia en l'article 143. Durant la sessió de control al Parlament de Catalunya ha assegurat que tornaran a impulsar una llei amb el suport dels grups parlamentaris. ‘A Catalunya no hem esperat mai que ens facin la feina', ha sentenciat la consellera a la cambra. El parlament ja ho va intentar recentment. Des del maig de l'any passat es tramitava al congrés espanyol una llei per a despenalitzar l'eutanàsia remesa en forma de proposició de llei per la cambra catalana. Poc després, el PSOE va presentar una altra proposició de llei que completava la primera i reconeixia l'eutanàsia com a dret subjectiu. Les normes van quedar bloquejades al congrés pel PP i C's, i van decaure amb la dissolució de les corts espanyoles per la convocatòria de les eleccions del 28-A. El govern confia ara que la tramitació d'una llei catalana afegeixi pressió a Madrid. Pedro Sánchez també es va comprometre fa uns dies a tornar a impulsar una llei que despenalitzi l'eutanàsia", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina notícia ha donat avui la Generalitat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui està al capdavant de la conselleria de Salut?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què els ho impedeix?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui ha de perseverar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va generar controvèrsia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què li passava a Carrasco?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com va morir?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es deia la seva parella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què es vol fer des del govern?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ho pot fer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va passar el maig de l'any anterior?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I més tard?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins partits no van donar-hi suport?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li vol generar a Madrid el govern?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sobre què s'ha pronunciat Pedro Sánchez?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que perseverarà en l'intent de despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit.", + "span_text": "El govern de la Generalitat ha anunciat avui que perseverarà en l'intent de despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit", + "span_start": 0, + "span_end": 128, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Alba Vergés.", + "span_text": "La consellera de Salut, Alba Vergés", + "span_start": 130, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El codi penal espanyol.", + "span_text": "ha denunciat que sempre xoquen amb el codi penal espanyol", + "span_start": 167, + "span_end": 224, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El govern i els grups parlamentaris.", + "span_text": "sosté que el govern i els grups parlamentaris ho han de tornar a intentar", + "span_start": 317, + "span_end": 390, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La mort de María José Carrasco.", + "span_text": "al debat públic obert per la mort de María José Carrasco", + "span_start": 420, + "span_end": 476, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que patia una llarga malaltia.", + "span_text": "María José Carrasco, que patia una llarga malaltia", + "span_start": 457, + "span_end": 507, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Havent expressat en una gravació la seva voluntat de fer-ho amb l'ajuda pel seu marit.", + "span_text": "va morir havent expressat en una gravació la seva voluntat de fer-ho amb l'ajuda pel seu marit", + "span_start": 514, + "span_end": 608, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ángel Hernández.", + "span_text": "amb l'ajuda pel seu marit, Ángel Hernández", + "span_start": 583, + "span_end": 625, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Regular en una llei catalana la pràctica assistencial de l'eutanàsia i el judici assistit.", + "span_text": "La intenció del govern és regular en una llei catalana la pràctica assistencial de l'eutanàsia i el judici assistit", + "span_start": 627, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "està dins de les competències de Catalunya", + "span_start": 763, + "span_end": 805, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va començar a tramitar al congrés espanyol una llei per a despenalitzar l'eutanàsia.", + "span_text": "Des del maig de l'any passat es tramitava al congrés espanyol una llei per a despenalitzar l'eutanàsia", + "span_start": 1228, + "span_end": 1330, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el PSOE va presentar una altra proposició de llei que completava la primera i reconeixia l'eutanàsia com a dret subjectiu.", + "span_text": "Poc després, el PSOE va presentar una altra proposició de llei que completava la primera i reconeixia l'eutanàsia com a dret subjectiu", + "span_start": 1393, + "span_end": 1527, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El PP i C's.", + "span_text": "Les normes van quedar bloquejades al congrés pel PP i C's", + "span_start": 1529, + "span_end": 1586, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pressió.", + "span_text": "El govern confia ara que la tramitació d'una llei catalana afegeixi pressió a Madrid", + "span_start": 1691, + "span_end": 1775, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sobre impulsar una llei que despenalitzi l'eutanàsia.", + "span_text": "Pedro Sánchez també es va comprometre fa uns dies a tornar a impulsar una llei que despenalitzi l'eutanàsia", + "span_start": 1777, + "span_end": 1884, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que perseverarà en l'intent de despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit.", + "span_text": "El govern de la Generalitat ha anunciat avui que perseverarà en l'intent de despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit", + "span_start": 0, + "span_end": 128, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Alba Vergés.", + "span_text": "La consellera de Salut, Alba Vergés", + "span_start": 130, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El codi penal espanyol.", + "span_text": "sempre xoquen amb el codi penal espanyol", + "span_start": 184, + "span_end": 224, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El govern i els grups parlamentaris.", + "span_text": "però sosté que el govern i els grups parlamentaris ho han de tornar a intentar", + "span_start": 312, + "span_end": 390, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La mort de María José Carrasco.", + "span_text": "debat públic obert per la mort de María José Carrasco", + "span_start": 423, + "span_end": 476, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Patia una llarga malaltia.", + "span_text": "María José Carrasco, que patia una llarga malaltia", + "span_start": 457, + "span_end": 507, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Havent expressat en una gravació la seva voluntat de fer-ho amb l'ajuda pel seu marit.", + "span_text": "va morir havent expressat en una gravació la seva voluntat de fer-ho amb l'ajuda pel seu marit", + "span_start": 514, + "span_end": 608, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ángel Hernández.", + "span_text": "amb l'ajuda pel seu marit, Ángel Hernández", + "span_start": 583, + "span_end": 625, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Regular en una llei catalana la pràctica assistencial de l'eutanàsia i el judici assistit.", + "span_text": "intenció del govern és regular en una llei catalana la pràctica assistencial de l'eutanàsia i el judici assistit", + "span_start": 630, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "està dins de les competències de Catalunya", + "span_start": 763, + "span_end": 805, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va començar a tramitar al congrés espanyol una llei per a despenalitzar l'eutanàsia.", + "span_text": "Des del maig de l'any passat es tramitava al congrés espanyol una llei per a despenalitzar l'eutanàsia", + "span_start": 1228, + "span_end": 1330, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el PSOE va presentar una altra proposició de llei que completava la primera i reconeixia l'eutanàsia com a dret subjectiu.", + "span_text": "Poc després, el PSOE va presentar una altra proposició de llei que completava la primera i reconeixia l'eutanàsia com a dret subjectiu", + "span_start": 1393, + "span_end": 1527, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "PP i C's.", + "span_text": "Les normes van quedar bloquejades al congrés pel PP i C's", + "span_start": 1529, + "span_end": 1586, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pressió.", + "span_text": "El govern confia ara que la tramitació d'una llei catalana afegeixi pressió a Madrid", + "span_start": 1691, + "span_end": 1775, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sobre impulsar una llei que despenalitzi l'eutanàsia.", + "span_text": "Pedro Sánchez també es va comprometre fa uns dies a tornar a impulsar una llei que despenalitzi l'eutanàsia", + "span_start": 1777, + "span_end": 1884, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que perseverarà en l'intent de despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit.", + "span_text": "El govern de la Generalitat ha anunciat avui que perseverarà en l'intent de despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit", + "span_start": 0, + "span_end": 128, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'Alba Vergés.", + "span_text": "La consellera de Salut, Alba Vergés", + "span_start": 130, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El codi penal espanyol.", + "span_text": "sempre xoquen amb el codi penal espanyol", + "span_start": 184, + "span_end": 224, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El govern i els grups parlamentaris.", + "span_text": "el govern i els grups parlamentaris ho han de tornar a intentar", + "span_start": 327, + "span_end": 390, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La mort de María José Carrasco.", + "span_text": "debat públic obert per la mort de María José Carrasco", + "span_start": 423, + "span_end": 476, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Patia una llarga malaltia.", + "span_text": "María José Carrasco, que patia una llarga malaltia", + "span_start": 457, + "span_end": 507, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va morir havent expressat en una gravació la seva voluntat de fer-ho amb l'ajuda del seu marit.", + "span_text": "va morir havent expressat en una gravació la seva voluntat de fer-ho amb l'ajuda pel seu marit", + "span_start": 514, + "span_end": 608, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Àngel Hernández.", + "span_text": "amb l'ajuda pel seu marit, Ángel Hernández", + "span_start": 583, + "span_end": 625, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Regular en una llei catalana la pràctica assistencial de l'eutanàsia i el judici assistit.", + "span_text": "La intenció del govern és regular en una llei catalana la pràctica assistencial de l'eutanàsia i el judici assistit", + "span_start": 627, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "està dins de les competències de Catalunya", + "span_start": 763, + "span_end": 805, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que es va tramitar al congrés espanyol una llei per a despenalitzar l'eutanàsia.", + "span_text": "Des del maig de l'any passat es tramitava al congrés espanyol una llei per a despenalitzar l'eutanàsia remesa en forma de proposició de llei per la cambra catalana", + "span_start": 1228, + "span_end": 1391, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el PSOE va presentar una altra proposició de llei que completava la primera i reconeixia l'eutanàsia com a dret subjectiu.", + "span_text": "Poc després, el PSOE va presentar una altra proposició de llei que completava la primera i reconeixia l'eutanàsia com a dret subjectiu", + "span_start": 1393, + "span_end": 1527, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El PP i C's.", + "span_text": "Les normes van quedar bloquejades al congrés pel PP i C's", + "span_start": 1529, + "span_end": 1586, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pressió.", + "span_text": "El govern confia ara que la tramitació d'una llei catalana afegeixi pressió a Madrid", + "span_start": 1691, + "span_end": 1775, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sobre l'impuls d'una llei que despenalitzi l'eutanàsia.", + "span_text": "Pedro Sánchez també es va comprometre fa uns dies a tornar a impulsar una llei que despenalitzi l'eutanàsia", + "span_start": 1777, + "span_end": 1884, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1133", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El govern andorrà apuja d’un 3,2% les pensions i el salari mínim", + "story": "El govern va explicar ahir al matí als agents econòmics i socials les mesures de xoc que havia previst per a augmentar el poder adquisitiu de la població. Les propostes tindran una vigència provisional d'un any i se centren en tres punts: pensions, lloguers i salari mínim. Segons la Confederació Empresarial, les pensions més baixes augmentaran enguany d'un 3,2%, molt per sobre de l'IPC, que es preveu que sigui del 0,7% o el 0,8%. Pel que fa als lloguers, el govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l'IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari. La tercera mesura fa referència a l'increment obligatori d'un 3,2% del salari mínim. El govern preveu de fer efectiu aquest pla de xoc mitjançant la presentació d'una esmena al pressupost, que s'ha d'aprovar ben aviat. Els sindicats han valorat bé l'augment de les pensions i el salari mínim, però han criticat les mesures sobre el lloguer. ‘Agraïm aquestes mesures, però encara són molt lluny de les nostres expectatives', ha dit el secretari general de la Unió Sindical, Gabriel Ubach. ‘No és una manera d'ajudar la persona, sinó l'empresa o el propietari del pis que apuja aquests salaris o aquests lloguers.' El secretari general del SAT, Guillem Fornieles, ha anat més enllà i ha previst que tots els especuladors immobiliaris apujarien els lloguers ‘d'un 50%, d'un 60% o 100% rescindint els contractes'", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb qui es comunica el govern?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha planejat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant quant de temps?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quins àmbits toquen?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com afectaran les mesures a les pensions?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I els lloguers?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què passarà amb el salari mínim?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es duran a terme aquestes mesures?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Falta molt perquè es faci?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què no han vist amb bons ulls els sindicats?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui ho afirma?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quina raó està per sota de l’esperat, segons Ubach?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui més s’ha pronunciat al respecte?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què creu que pot passar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amb els agents econòmics i socials.", + "span_text": "El govern va explicar ahir al matí als agents econòmics i socials", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Unes mesures de xoc per a augmentar el poder adquisitiu de la població.", + "span_text": "les mesures de xoc que havia previst per a augmentar el poder adquisitiu de la població", + "span_start": 66, + "span_end": 153, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un any.", + "span_text": "Les propostes tindran una vigència provisional d'un any", + "span_start": 155, + "span_end": 210, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pensions, lloguers i salari mínim.", + "span_text": "se centren en tres punts: pensions, lloguers i salari mínim", + "span_start": 213, + "span_end": 272, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Les més baixes augmentaran enguany d'un 3,2%.", + "span_text": "les pensions més baixes augmentaran enguany d'un 3,2%", + "span_start": 310, + "span_end": 363, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l'IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari.", + "span_text": "Pel que fa als lloguers, el govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l'IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari", + "span_start": 434, + "span_end": 607, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'incrementarà un 3,2%.", + "span_text": "La tercera mesura fa referència a l'increment obligatori d'un 3,2% del salari mínim", + "span_start": 609, + "span_end": 692, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Mitjançant la presentació d'una esmena al pressupost.", + "span_text": "El govern preveu de fer efectiu aquest pla de xoc mitjançant la presentació d'una esmena al pressupost", + "span_start": 694, + "span_end": 796, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'ha d'aprovar ben aviat", + "span_start": 802, + "span_end": 826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les mesures sobre el lloguer.", + "span_text": "Els sindicats han valorat bé l'augment de les pensions i el salari mínim, però han criticat les mesures sobre el lloguer", + "span_start": 828, + "span_end": 948, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè encara són molt lluny de les seves expectatives.", + "span_text": "Agraïm aquestes mesures, però encara són molt lluny de les nostres expectatives", + "span_start": 951, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El secretari general de la Unió Sindical.", + "span_text": "ha dit el secretari general de la Unió Sindical", + "span_start": 1033, + "span_end": 1080, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè no és una manera d'ajudar la persona, sinó l'empresa o el propietari del pis que apuja aquests salaris o aquests lloguers.", + "span_text": "No és una manera d'ajudar la persona, sinó l'empresa o el propietari del pis que apuja aquests salaris o aquests lloguers", + "span_start": 1098, + "span_end": 1219, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Guillem Fornieles.", + "span_text": "El secretari general del SAT, Guillem Fornieles, ha anat més enllà", + "span_start": 1222, + "span_end": 1288, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que tots especuladors immobiliaris apugin els lloguers un 50%, un 60% o 100%, rescindint els contractes.", + "span_text": "ha previst que tots els especuladors immobiliaris apujarien els lloguers ‘d'un 50%, d'un 60% o 100% rescindint els contractes'", + "span_start": 1291, + "span_end": 1417, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Amb els agents econòmics i socials.", + "span_text": "El govern va explicar ahir al matí als agents econòmics i socials", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Unes mesures de xoc per a augmentar el poder adquisitiu de la població.", + "span_text": "mesures de xoc que havia previst per a augmentar el poder adquisitiu de la població", + "span_start": 70, + "span_end": 153, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant un any.", + "span_text": "Les propostes tindran una vigència provisional d'un any", + "span_start": 155, + "span_end": 210, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pensions, lloguers i salari mínim.", + "span_text": "se centren en tres punts: pensions, lloguers i salari mínim", + "span_start": 213, + "span_end": 272, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que les més baixes augmentaran enguany d'un 3,2%.", + "span_text": "les pensions més baixes augmentaran enguany d'un 3,2%", + "span_start": 310, + "span_end": 363, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l'IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari.", + "span_text": "Pel que fa als lloguers, el govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l'IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari", + "span_start": 434, + "span_end": 607, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi haurà un increment obligatori d'un 3,2%.", + "span_text": "La tercera mesura fa referència a l'increment obligatori d'un 3,2% del salari mínim.", + "span_start": 609, + "span_end": 693, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Mitjançant la presentació d'una esmena al pressupost.", + "span_text": "El govern preveu de fer efectiu aquest pla de xoc mitjançant la presentació d'una esmena al pressupost", + "span_start": 694, + "span_end": 796, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'ha d'aprovar ben aviat", + "span_start": 802, + "span_end": 826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les mesures sobre el lloguer.", + "span_text": "Els sindicats han valorat bé l'augment de les pensions i el salari mínim, però han criticat les mesures sobre el lloguer", + "span_start": 828, + "span_end": 948, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè encara són molt lluny de les seves expectatives.", + "span_text": "Agraïm aquestes mesures, però encara són molt lluny de les nostres expectatives", + "span_start": 951, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El secretari general de la Unió Sindical.", + "span_text": "ha dit el secretari general de la Unió Sindical", + "span_start": 1033, + "span_end": 1080, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè no és una manera d'ajudar la persona, sinó l'empresa o el propietari del pis.", + "span_text": "No és una manera d'ajudar la persona, sinó l'empresa o el propietari del pis", + "span_start": 1098, + "span_end": 1174, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El secretari general del SAT, Guillem Fornieles.", + "span_text": "El secretari general del SAT, Guillem Fornieles, ha anat més enllà i ha previst", + "span_start": 1222, + "span_end": 1301, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que tots especuladors immobiliaris apugin els lloguers un 50%, un 60% o 100%, rescindint els contractes.", + "span_text": "ha previst que tots els especuladors immobiliaris apujarien els lloguers ‘d'un 50%, d'un 60% o 100% rescindint els contractes'", + "span_start": 1291, + "span_end": 1417, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Amb els agents econòmics i socials.", + "span_text": "El govern va explicar ahir al matí als agents econòmics i socials", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Unes mesures de xoc per a augmentar el poder adquisitiu de la població.", + "span_text": "les mesures de xoc que havia previst per a augmentar el poder adquisitiu de la població", + "span_start": 66, + "span_end": 153, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un any.", + "span_text": "Les propostes tindran una vigència provisional d'un any", + "span_start": 155, + "span_end": 210, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Les pensions, els lloguers i el salari mínim.", + "span_text": "se centren en tres punts: pensions, lloguers i salari mínim", + "span_start": 213, + "span_end": 272, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Les més baixes augmentaran enguany d'un 3,2%, molt per sobre de l'IPC.", + "span_text": "les pensions més baixes augmentaran enguany d'un 3,2%, molt per sobre de l'IPC", + "span_start": 310, + "span_end": 388, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l'IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari.", + "span_text": "Pel que fa als lloguers, el govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l'IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari", + "span_start": 434, + "span_end": 607, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi haurà un increment obligatori d'un 3,2%.", + "span_text": "La tercera mesura fa referència a l'increment obligatori d'un 3,2% del salari mínim", + "span_start": 609, + "span_end": 692, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Mitjançant la presentació d'una esmena al pressupost.", + "span_text": "El govern preveu de fer efectiu aquest pla de xoc mitjançant la presentació d'una esmena al pressupost", + "span_start": 694, + "span_end": 796, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "que s'ha d'aprovar ben aviat", + "span_start": 798, + "span_end": 826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les mesures sobre el lloguer.", + "span_text": "Els sindicats han valorat bé l'augment de les pensions i el salari mínim, però han criticat les mesures sobre el lloguer", + "span_start": 828, + "span_end": 948, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè encara són molt lluny de les seves expectatives.", + "span_text": "Agraïm aquestes mesures, però encara són molt lluny de les nostres expectatives", + "span_start": 951, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El secretari general de la Unió Sindical, Gabriel Ubach.", + "span_text": "ha dit el secretari general de la Unió Sindical, Gabriel Ubach", + "span_start": 1033, + "span_end": 1095, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que no és una manera d'ajudar la persona, sinó l'empresa o el propietari del pis que apuja aquests salaris o aquests lloguers.", + "span_text": "No és una manera d'ajudar la persona, sinó l'empresa o el propietari del pis que apuja aquests salaris o aquests lloguers", + "span_start": 1098, + "span_end": 1219, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El secretari general del SAT, Guillem Fornieles.", + "span_text": "El secretari general del SAT, Guillem Fornieles, ha anat més enllà", + "span_start": 1222, + "span_end": 1288, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que tots els especuladors immobiliaris apujaran els lloguers d'un 50%, d'un 60% o 100% rescindint els contractes.", + "span_text": "ha previst que tots els especuladors immobiliaris apujarien els lloguers ‘d'un 50%, d'un 60% o 100% rescindint els contractes'", + "span_start": 1291, + "span_end": 1417, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_151", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "tros de paper - DOS ENAMORATS-3", + "story": "Ai! Ja hi som!, Tant hi som, que ell, en arribant a casa escriu:, «Querido padrino: Sabrà como tengo el sentimiento de decirle que no puedo venir a Gerona per la fiesta mayor de la misma. Tengo una cosa al ojo que dicen si será un mochuelo y he tenido que dejar el vino que no me prueba y también tengo que quedarme a casa mi tio Quirse que está muy enfermo de la rompedura.», «Sin màs per aoy mande y disponga de S. S. S. q. b. s. m. -N. N.»\\n, Som al vespre al carrer de Fernando, mirant un aparador de vanos. Hi ha un país amb un pastor assentat tocant la cornamusa i una pastora al detràs coronant-lo amb flors. -Ella l'hi fa reparar an ell i li diu baixet:, Ella.-Aquests sí que s'estimaven!, * * *, _Són al teatre. Estan costat per costat, xiu-xiu tot el vespre. De tant en tant escolten l'òpera.", + "questions": [ + { + "input_text": "El personatge parla amb l'altre en persona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A qui es dirigeix l’escrit?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diu que podrà anar a Girona?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant quina celebració popular?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin mal té?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha hagut d’abandonar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I a qui ha de fer companyia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Està malalt l'oncle?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On són els dos personatges?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què contemplen?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin escenari hi ha a l'aparador?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I quins personatges?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què fan?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li comenta ella?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On són ara?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ell, en arribant a casa escriu", + "span_start": 34, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al padrino.", + "span_text": "Querido padrino", + "span_start": 69, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no puedo venir a Gerona", + "span_start": 133, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la fiesta mayor.", + "span_text": "per la fiesta mayor", + "span_start": 157, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una cosa al ojo que dicen si será un mochuelo.", + "span_text": "Tengo una cosa al ojo que dicen si será un mochuelo", + "span_start": 190, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El vino.", + "span_text": "he tenido que dejar el vino", + "span_start": 244, + "span_end": 271, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al tio Quirse.", + "span_text": "tengo que quedarme a casa mi tio Quirse", + "span_start": 299, + "span_end": 338, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tengo que quedarme a casa mi tio Quirse que está muy enfermo de la rompedura", + "span_start": 299, + "span_end": 375, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al carrer de Fernando.", + "span_text": "Som al vespre al carrer de Fernando", + "span_start": 451, + "span_end": 486, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un aparador de vanos.", + "span_text": "mirant un aparador de vanos", + "span_start": 488, + "span_end": 515, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un país.", + "span_text": "Hi ha un país", + "span_start": 517, + "span_end": 530, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un pastor i una pastora.", + "span_text": "Hi ha un país amb un pastor assentat tocant la cornamusa i una pastora", + "span_start": 517, + "span_end": 587, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El pastor toca la cornamusa i la pastora el corona amb flors.", + "span_text": "un pastor assentat tocant la cornamusa i una pastora al detràs coronant-lo amb flors", + "span_start": 535, + "span_end": 619, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aquests sí que s'estimaven.", + "span_text": "Ella.-Aquests sí que s'estimaven", + "span_start": 669, + "span_end": 701, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al teatre.", + "span_text": "Són al teatre", + "span_start": 714, + "span_end": 727, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ell, en arribant a casa escriu", + "span_start": 34, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al padrino.", + "span_text": "Querido padrino", + "span_start": 69, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no puedo venir a Gerona", + "span_start": 133, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la fiesta mayor.", + "span_text": "per la fiesta mayor", + "span_start": 157, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una cosa al ojo.", + "span_text": "Tengo una cosa al ojo", + "span_start": 190, + "span_end": 211, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El vino.", + "span_text": "he tenido que dejar el vino", + "span_start": 244, + "span_end": 271, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al tio Quirse.", + "span_text": "tengo que quedarme a casa mi tio Quirse", + "span_start": 299, + "span_end": 338, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tengo que quedarme a casa mi tio Quirse que está muy enfermo", + "span_start": 299, + "span_end": 359, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al carrer de Fernando.", + "span_text": "Som al vespre al carrer de Fernando", + "span_start": 451, + "span_end": 486, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un aparador de vanos.", + "span_text": "mirant un aparador de vanos", + "span_start": 488, + "span_end": 515, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un país.", + "span_text": "Hi ha un país", + "span_start": 517, + "span_end": 530, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un pastor i una pastora.", + "span_text": "Hi ha un país amb un pastor assentat tocant la cornamusa i una pastora", + "span_start": 517, + "span_end": 587, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ell toca la cornamusa i ella el corona amb flors.", + "span_text": "un pastor assentat tocant la cornamusa i una pastora al detràs coronant-lo amb flors", + "span_start": 535, + "span_end": 619, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que aquests sí que s'estimaven.", + "span_text": "Ella.-Aquests sí que s'estimaven", + "span_start": 669, + "span_end": 701, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al teatre.", + "span_text": "Són al teatre", + "span_start": 714, + "span_end": 727, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ell, en arribant a casa escriu", + "span_start": 34, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al padrino.", + "span_text": "Querido padrino", + "span_start": 69, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no puedo venir a Gerona", + "span_start": 133, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la fiesta mayor.", + "span_text": "per la fiesta mayor de la misma", + "span_start": 157, + "span_end": 188, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una cosa al ojo que dicen si será un mochuelo.", + "span_text": "Tengo una cosa al ojo que dicen si será un mochuelo", + "span_start": 190, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El vino.", + "span_text": "he tenido que dejar el vino que no me prueba", + "span_start": 244, + "span_end": 288, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al tio Quirse.", + "span_text": "también tengo que quedarme a casa mi tio Quirse", + "span_start": 291, + "span_end": 338, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tengo que quedarme a casa mi tio Quirse que está muy enfermo", + "span_start": 299, + "span_end": 359, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al carrer de Fernando.", + "span_text": "Som al vespre al carrer de Fernando", + "span_start": 451, + "span_end": 486, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un aparador de vanos.", + "span_text": "mirant un aparador de vanos", + "span_start": 488, + "span_end": 515, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un país.", + "span_text": "Hi ha un país", + "span_start": 517, + "span_end": 530, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un pastor i una pastora.", + "span_text": "Hi ha un país amb un pastor assentat tocant la cornamusa i una pastora", + "span_start": 517, + "span_end": 587, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El pastor toca la cornamusa i la pastora al detràs coronant-lo amb flors.", + "span_text": "un pastor assentat tocant la cornamusa i una pastora al detràs coronant-lo amb flors", + "span_start": 535, + "span_end": 619, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aquests sí que s'estimaven.", + "span_text": "Ella.-Aquests sí que s'estimaven", + "span_start": 669, + "span_end": 701, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al teatre.", + "span_text": "Són al teatre", + "span_start": 714, + "span_end": 727, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_146", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "ànimes - L'ESCOLANET.-1", + "story": "En Martí, era l'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona. Son pare per vanitat, i ell per natural afició a les lletres, va seguir la carrera d'advocat sense cap intenció de exercir-la. Assabentat que els seus cabals li permetrien viure amb tota esplendidesa, seguia la vida d'estudiant lluny del neguit que turmentava els seus companys, els quals en veure's a prop de finir els estudis sentien la por de seguir els primers passos professionals. En Martí, un xic romàntic, passava llargues hores a la biblioteca de l'Ateneu llegint tota la literatura naixent de Catalunya, escrivia rims tímidament i estimava com un estima quan se té el cor sembrat d'il·lusions i els ulls amarats de poesia. Ell s'anomenava intel·lectual i sentia un intens menyspreu per la joventut vulgar i rica que passava la vida embrutida entre els vicis que llurs riqueses els permetien fruir., En Martí era un amic de les solituds; li plaïen els passeigs pels afores de la ciutat, els capvespres melangiosos de la tardor, i la visió de la mar. Passava les hores caminant, com ell deia, amb els seus pensaments, les seves il·lusions i les seves lectures predilectes., Un estiu en què sos pares van anar a un balneari que ell odiava van deixar-lo tot sol. En Martí, tot anant a fer les seves caminades, conegué una noia. Un dia la seguí, un altre li va somriure, després li parlà i a la fi va estimar-la. Era una noia esllanguida, d'ulls somiadors, filla d'una família que havien perdut el patrimoni i vivien reduïts treballant, eternament enyoradissos dels temps en què les riqueses els voltaven., El cor d'En Martí vessava pietat i amor i ben aviat va entrar a la casa miseriosa, on encara qualque moble luxós restava com un record del benestar passat. L'amistat seguí, la joventut deslligada escoltà la veu d'una amor sense treva, i vingueren llàgrimes i desvaris a què la tragèdia paorosa posà fi amb un fruit d'amor, que fou com un ceptre vivent que En Martí veia enlairat al davant de la seva vida nit i dia!", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era en Martí?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Volia dedicar-s’hi?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estava tranquil?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui no ho estava?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què feia Martí en el seu temps lliure?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Li agradava estar sol?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On li agradava anar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va trobar durant una passejada?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com era ella?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seva família era rica?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ho havia estat anteriorment?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com era la seva llar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va acabar amb les seves preocupacions?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona.", + "span_text": "En Martí, era l'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La carrera d'advocat.", + "span_text": "va seguir la carrera d'advocat", + "span_start": 126, + "span_end": 156, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va seguir la carrera d'advocat sense cap intenció de exercir-la", + "span_start": 126, + "span_end": 189, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "seguia la vida d'estudiant lluny del neguit", + "span_start": 265, + "span_end": 308, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els seus companys.", + "span_text": "seguia la vida d'estudiant lluny del neguit que turmentava els seus companys", + "span_start": 265, + "span_end": 341, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè, en veure's a prop de finir els estudis, sentien la por de seguir els primers passos professionals.", + "span_text": "els quals en veure's a prop de finir els estudis sentien la por de seguir els primers passos professionals", + "span_start": 343, + "span_end": 449, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Passava llargues hores a la biblioteca de l'Ateneu llegint tota la literatura naixent de Catalunya.", + "span_text": "En Martí, un xic romàntic, passava llargues hores a la biblioteca de l'Ateneu llegint tota la literatura naixent de Catalunya", + "span_start": 451, + "span_end": 576, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En Martí era un amic de les solituds", + "span_start": 874, + "span_end": 910, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als afores de la ciutat.", + "span_text": "li plaïen els passeigs pels afores de la ciutat", + "span_start": 912, + "span_end": 959, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una noia.", + "span_text": "En Martí, tot anant a fer les seves caminades, conegué una noia", + "span_start": 1235, + "span_end": 1298, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Esllanguida, d'ulls somiadors.", + "span_text": "Era una noia esllanguida, d'ulls somiadors", + "span_start": 1384, + "span_end": 1426, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "filla d'una família que havien perdut el patrimoni i vivien reduïts treballant", + "span_start": 1428, + "span_end": 1506, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "eternament enyoradissos dels temps en què les riqueses els voltaven", + "span_start": 1508, + "span_end": 1575, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Miseriosa.", + "span_text": "va entrar a la casa miseriosa", + "span_start": 1631, + "span_end": 1660, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un fruit d'amor.", + "span_text": "vingueren llàgrimes i desvaris a què la tragèdia paorosa posà fi amb un fruit d'amor", + "span_start": 1816, + "span_end": 1900, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona.", + "span_text": "En Martí, era l'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La carrera d'advocat.", + "span_text": "va seguir la carrera d'advocat", + "span_start": 126, + "span_end": 156, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va seguir la carrera d'advocat sense cap intenció de exercir-la", + "span_start": 126, + "span_end": 189, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "seguia la vida d'estudiant lluny del neguit", + "span_start": 265, + "span_end": 308, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els seus companys.", + "span_text": "seguia la vida d'estudiant lluny del neguit que turmentava els seus companys", + "span_start": 265, + "span_end": 341, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè sentien la por de seguir els primers passos professionals.", + "span_text": "els quals en veure's a prop de finir els estudis sentien la por de seguir els primers passos professionals", + "span_start": 343, + "span_end": 449, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Passava llargues hores a la biblioteca de l'Ateneu llegint tota la literatura naixent de Catalunya.", + "span_text": "En Martí, un xic romàntic, passava llargues hores a la biblioteca de l'Ateneu llegint tota la literatura naixent de Catalunya", + "span_start": 451, + "span_end": 576, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En Martí era un amic de les solituds", + "span_start": 874, + "span_end": 910, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als afores de la ciutat.", + "span_text": "li plaïen els passeigs pels afores de la ciutat", + "span_start": 912, + "span_end": 959, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una noia.", + "span_text": "En Martí, tot anant a fer les seves caminades, conegué una noia", + "span_start": 1235, + "span_end": 1298, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Esllanguida, d'ulls somiadors.", + "span_text": "Era una noia esllanguida, d'ulls somiadors", + "span_start": 1384, + "span_end": 1426, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "filla d'una família que havien perdut el patrimoni i vivien reduïts treballant", + "span_start": 1428, + "span_end": 1506, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "eternament enyoradissos dels temps en què les riqueses els voltaven", + "span_start": 1508, + "span_end": 1575, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Miseriosa.", + "span_text": "va entrar a la casa miseriosa", + "span_start": 1631, + "span_end": 1660, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un fruit d'amor.", + "span_text": "vingueren llàgrimes i desvaris a què la tragèdia paorosa posà fi amb un fruit d'amor", + "span_start": 1816, + "span_end": 1900, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona.", + "span_text": "En Martí, era l'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La carrera d'advocat.", + "span_text": "va seguir la carrera d'advocat", + "span_start": 126, + "span_end": 156, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va seguir la carrera d'advocat sense cap intenció de exercir-la", + "span_start": 126, + "span_end": 189, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "seguia la vida d'estudiant lluny del neguit", + "span_start": 265, + "span_end": 308, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els seus companys.", + "span_text": "seguia la vida d'estudiant lluny del neguit que turmentava els seus companys", + "span_start": 265, + "span_end": 341, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè, en veure's a prop de finir els seus estudis, sentien la por de seguir els primers passos professionals.", + "span_text": "els quals en veure's a prop de finir els estudis sentien la por de seguir els primers passos professionals", + "span_start": 343, + "span_end": 449, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Passava llargues hores a la biblioteca de l'Ateneu llegint tota la literatura naixent de Catalunya, escrivia rims tímidament i estimava com un estima quan es té el cor sembrat d'il·lusions i els ulls amarats de poesia.", + "span_text": "En Martí, un xic romàntic, passava llargues hores a la biblioteca de l'Ateneu llegint tota la literatura naixent de Catalunya, escrivia rims tímidament i estimava com un estima quan se té el cor sembrat d'il·lusions i els ulls amarats de poesia", + "span_start": 451, + "span_end": 695, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En Martí era un amic de les solituds", + "span_start": 874, + "span_end": 910, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als afores de la ciutat.", + "span_text": "li plaïen els passeigs pels afores de la ciutat", + "span_start": 912, + "span_end": 959, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una noia.", + "span_text": "En Martí, tot anant a fer les seves caminades, conegué una noia", + "span_start": 1235, + "span_end": 1298, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Esllanguida, d'ulls somiadors.", + "span_text": "Era una noia esllanguida, d'ulls somiadors", + "span_start": 1384, + "span_end": 1426, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "filla d'una família que havien perdut el patrimoni i vivien reduïts treballant", + "span_start": 1428, + "span_end": 1506, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "eternament enyoradissos dels temps en què les riqueses els voltaven", + "span_start": 1508, + "span_end": 1575, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Era miseriosa, on encara qualque moble luxós restava com un record del benestar passat.", + "span_text": "va entrar a la casa miseriosa, on encara qualque moble luxós restava com un record del benestar passat", + "span_start": 1631, + "span_end": 1733, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un fruit d'amor.", + "span_text": "vingueren llàgrimes i desvaris a què la tragèdia paorosa posà fi amb un fruit d'amor", + "span_start": 1816, + "span_end": 1900, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1379", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Sònia Matas Simón...", + "story": "Sònia Matas Simón (Palafrugell, 11 de juny de 1978) és una esportista catalana especialitzada en llançaments en l'atletisme. Treballa com a monitora d'esports., Inicia la seva carrera esportiva a l'edat de 6 anys en el món del patinatge artístic sobre rodes. S'entrena i competeix en aquesta disciplina esportiva fins a finals de 1990. Participa en el campionat de debutants l'any 1987, any en el qual també va ser la 4a classificada al Campionat Gironí en la categoria aleví.[cal citació], A través d'unes curses realitzades a les escoles locals, és seleccionada per participar en la inauguració de la pista d'atletisme amb tartà de l'estadi municipal de Palafrugell Josep Pla i Arbonès el 28 d'abril de 1991 en la prova de 1000 metres. A partir d'aleshores, s'endinsa al món de l'atletisme i prova diferents modalitats. Ben aviat descobreix la seva facilitat en el sector de llançaments. S'inicia, doncs, en el llançament de disc al Campionat Territorial Infantil a l'abril de 1992, on es proclama Campiona Gironina amb una marca de 26,42m i puja al tercer lloc del podi en el llançament de pes amb 7,58m (amb una bola de 3kgs). Al 1993, en la categoria cadet, el seu registre puja fins a 32,62m llançant amb el disc d'1kg (actualment en la categoria cadet, es llança amb 800gr.).[cal citació], Al 1994, la IAAF reconeix el llançament de martell femení com a prova oficial en les competicions, especialitat vàlida només en l'apartat masculí fins aleshores. Degut a la novetat de la prova, no es consideraven diferents pesos de l'artefacte depenent de l'edat de les atletes (com passa en l'actualitat), sinó que totes les categories llançaven amb 4kgs (pes oficial actualment per les categories absolutes). Així doncs, Matas, en categoria cadet (15 anys) i llançant amb 4kgs, aquest mateix any va participar en els primers Campionats de Catalunya Absoluts on va figurar aquesta modalitat esportiva i va quedar en 7a posició amb un llançament de 28,76m (millor registre d'aquella temporada, en la qual encara hi havia poques oportunitats de competir, degut a la novetat de la prova dins el món atlètic i actual rècord Gironí Cadet amb 4kgs)., A partir d'aquell any, es va anar centrant en els llançaments de disc i martell, especialitats en les quals va anar sumant títols i rècords al seu palmarès. També s'atrevia, però, amb altres modalitats tan inversemblants com el salt amb perxa, modalitat amb la qual el 4 de juliol de 1998 es va proclamar un cop més Campiona Gironina amb un salt de 2,50m que li feia assolir la 3a marca gironina d'aquell moment (actualment és la vuitena). El 1998 també va fer un nou rècord gironí promesa en la prova de llançament de disc (38,54) i va fer la mínima per al campionat estatal absolut en la prova de llançament de martell (46,08). El juny de 1999 Matas es va imposar en el llançament de disc del campionat de Catalunya en la categoria promesa que es va disputar a les pistes de Can Dragó, a Barcelona., El 18 de desembre de 1999 va ser guardonada com a millor esportista femenina de Palafrugell. El 2001 va superar de 83 centímetres el seu rècords gironí absolut de martell. Les temporades 2000/01 i 2001/02, va fitxar pel Club Atlètic Ria Ferrol amb qui va estar competint a la Divisió d'Honor, la màxima competició espanyola per clubs.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Sònia Matas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan s'introdueix en el món dels esports?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quin àmbit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins quan?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quin poble estrena la pista d’atletisme?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En què sobresurt?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On guanya?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina puntuació hi obté?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què passa el 1994?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina puntuació obté Matas en aquest esport?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En quins esports ha competit?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin premi rep el 1999?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quina agrupació es va incorporar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "Sònia Matas Simón (Palafrugell, 11 de juny de 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'11 de juny de 1978.", + "span_text": "Sònia Matas Simón (Palafrugell, 11 de juny de 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una esportista catalana especialitzada en llançaments en l'atletisme.", + "span_text": "és una esportista catalana especialitzada en llançaments en l'atletisme", + "span_start": 52, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'edat de 6 anys.", + "span_text": "Inicia la seva carrera esportiva a l'edat de 6 anys", + "span_start": 162, + "span_end": 213, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En el patinatge artístic sobre rodes.", + "span_text": "en el món del patinatge artístic sobre rodes", + "span_start": 214, + "span_end": 258, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins a finals de 1990.", + "span_text": "competeix en aquesta disciplina esportiva fins a finals de 1990", + "span_start": 272, + "span_end": 335, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "és seleccionada per participar en la inauguració de la pista d'atletisme amb tartà de l'estadi municipal de Palafrugell", + "span_start": 550, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el sector de llançaments.", + "span_text": "descobreix la seva facilitat en el sector de llançaments", + "span_start": 834, + "span_end": 890, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al Campionat Territorial Infantil.", + "span_text": "S'inicia, doncs, en el llançament de disc al Campionat Territorial Infantil a l'abril de 1992, on es proclama Campiona Gironina", + "span_start": 892, + "span_end": 1019, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una marca de 26,42 m.", + "span_text": "on es proclama Campiona Gironina amb una marca de 26,42m", + "span_start": 987, + "span_end": 1043, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la IAAF reconeix el llançament de martell femení com a prova oficial en les competicions.", + "span_text": "Al 1994, la IAAF reconeix el llançament de martell femení com a prova oficial en les competicions", + "span_start": 1300, + "span_end": 1397, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "28,76 m.", + "span_text": "va figurar aquesta modalitat esportiva i va quedar en 7a posició amb un llançament de 28,76m", + "span_start": 1863, + "span_end": 1955, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Llançament de disc i martell i salt de perxa.", + "span_text": "es va anar centrant en els llançaments de disc i martell, especialitats en les quals va anar sumant títols i rècords al seu palmarès. També s'atrevia, però, amb altres modalitats tan inversemblants com el salt amb perxa", + "span_start": 2170, + "span_end": 2389, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El de millor esportista femenina de Palafrugell.", + "span_text": "1999 va ser guardonada com a millor esportista femenina de Palafrugell", + "span_start": 2971, + "span_end": 3041, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Club Atlètic Ria Ferrol.", + "span_text": "va fitxar pel Club Atlètic Ria Ferrol", + "span_start": 3156, + "span_end": 3193, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "Sònia Matas Simón (Palafrugell, 11 de juny de 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'11 de juny de 1978.", + "span_text": "Sònia Matas Simón (Palafrugell, 11 de juny de 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una esportista catalana especialitzada en llançaments en l'atletisme.", + "span_text": "és una esportista catalana especialitzada en llançaments en l'atletisme", + "span_start": 52, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'edat de 6 anys.", + "span_text": "Inicia la seva carrera esportiva a l'edat de 6 anys", + "span_start": 162, + "span_end": 213, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En el patinatge artístic sobre rodes.", + "span_text": "en el món del patinatge artístic sobre rodes", + "span_start": 214, + "span_end": 258, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins a finals de 1990.", + "span_text": "S'entrena i competeix en aquesta disciplina esportiva fins a finals de 1990", + "span_start": 260, + "span_end": 335, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "és seleccionada per participar en la inauguració de la pista d'atletisme amb tartà de l'estadi municipal de Palafrugell", + "span_start": 550, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el sector de llançaments.", + "span_text": "descobreix la seva facilitat en el sector de llançaments", + "span_start": 834, + "span_end": 890, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al Campionat Territorial Infantil.", + "span_text": "S'inicia, doncs, en el llançament de disc al Campionat Territorial Infantil a l'abril de 1992, on es proclama Campiona Gironina", + "span_start": 892, + "span_end": 1019, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una marca de 26,42 m.", + "span_text": "on es proclama Campiona Gironina amb una marca de 26,42m", + "span_start": 987, + "span_end": 1043, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la IAAF reconeix el llançament de martell femení com a prova oficial en les competicions.", + "span_text": "Al 1994, la IAAF reconeix el llançament de martell femení com a prova oficial en les competicions", + "span_start": 1300, + "span_end": 1397, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "28,76 m.", + "span_text": "va figurar aquesta modalitat esportiva i va quedar en 7a posició amb un llançament de 28,76m", + "span_start": 1863, + "span_end": 1955, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Llançament de disc i martell i salt de perxa.", + "span_text": "es va anar centrant en els llançaments de disc i martell, especialitats en les quals va anar sumant títols i rècords al seu palmarès. També s'atrevia, però, amb altres modalitats tan inversemblants com el salt amb perxa", + "span_start": 2170, + "span_end": 2389, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El de millor esportista femenina de Palafrugell.", + "span_text": "El 18 de desembre de 1999 va ser guardonada com a millor esportista femenina de Palafrugell", + "span_start": 2950, + "span_end": 3041, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Club Atlètic Ria Ferrol.", + "span_text": "va fitxar pel Club Atlètic Ria Ferrol", + "span_start": 3156, + "span_end": 3193, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "Sònia Matas Simón (Palafrugell, 11 de juny de 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'11 de juny de 1978.", + "span_text": "Sònia Matas Simón (Palafrugell, 11 de juny de 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una esportista especialitzada en llançaments en atletisme i també treballa com a monitora d'esports.", + "span_text": "és una esportista catalana especialitzada en llançaments en l'atletisme. Treballa com a monitora d'esports", + "span_start": 52, + "span_end": 158, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'edat de 6 anys.", + "span_text": "Inicia la seva carrera esportiva a l'edat de 6 anys en el món del patinatge artístic sobre rodes", + "span_start": 162, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En patinatge artístic sobre rodes.", + "span_text": "en el món del patinatge artístic sobre rodes.", + "span_start": 214, + "span_end": 259, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins a finals de 1990.", + "span_text": "S'entrena i competeix en aquesta disciplina esportiva fins a finals de 1990", + "span_start": 260, + "span_end": 335, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "és seleccionada per participar en la inauguració de la pista d'atletisme amb tartà de l'estadi municipal de Palafrugell", + "span_start": 550, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el sector de llançaments.", + "span_text": "descobreix la seva facilitat en el sector de llançaments", + "span_start": 834, + "span_end": 890, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al Campionat Territorial infantil.", + "span_text": "S'inicia, doncs, en el llançament de disc al Campionat Territorial Infantil a l'abril de 1992, on es proclama Campiona Gironina", + "span_start": 892, + "span_end": 1019, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una marca de 26,42 m.", + "span_text": "on es proclama Campiona Gironina amb una marca de 26,42m", + "span_start": 987, + "span_end": 1043, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La IAAF reconeix el llançament de martell femení com a prova oficial en les competicions, especialitat vàlida només en l'apartat masculí fins aleshores.", + "span_text": "Al 1994, la IAAF reconeix el llançament de martell femení com a prova oficial en les competicions, especialitat vàlida només en l'apartat masculí fins aleshores", + "span_start": 1300, + "span_end": 1460, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Queda en 7a posició amb un llançament de 28,76 m.", + "span_text": "va figurar aquesta modalitat esportiva i va quedar en 7a posició amb un llançament de 28,76m", + "span_start": 1863, + "span_end": 1955, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En llançament de disc i martell i salt amb perxa.", + "span_text": "A partir d'aquell any, es va anar centrant en els llançaments de disc i martell, especialitats en les quals va anar sumant títols i rècords al seu palmarès. També s'atrevia, però, amb altres modalitats tan inversemblants com el salt amb perxa", + "span_start": 2147, + "span_end": 2389, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És guardonada com a millor esportista femenina de Palafrugell.", + "span_text": "El 18 de desembre de 1999 va ser guardonada com a millor esportista femenina de Palafrugell", + "span_start": 2950, + "span_end": 3041, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Club Atlètic Ria Ferrol.", + "span_text": "va fitxar pel Club Atlètic Ria Ferrol", + "span_start": 3156, + "span_end": 3193, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_668", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Podem veu reduït el marge de confiança en Ximo Puig després de l’abstenció del PSOE", + "story": "El síndic de Podem a les Corts, Antonio Montiel, ha explicat que la seva formació serà ‘més exigent i més cautelosa' amb el president Ximo Puig després que el comitè federal del PSOE apostés per l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. El dirigent de Podem, que dóna suport parlamentari al govern de PSPV-PSOE i Compromís a la Generalitat, ha assenyalat que després d'aquesta abstenció es redueix el marge de confiança en Ximo Puig. Amb tot, Montiel ha remarcat que ‘contràriament al que ha fet el PSOE a Madrid, nosaltres aquí som la garantia que no torni a governar el PP'. El dirigent de Podem ha afegit que la seva formació també serà garantia que l'Acord del Botànic avança i es modernitza. Demà els representants de Compromís, PSOE i Podem que formen part de la Comissió de Seguiment de l'Acord del Botànic es reuniran per analitzar els treballs d'actualització i renovació dels acords del pacte de govern. La decisió d'abstenció del PSOE també arribarà a la sessió de control al president de la Generalitat de dijous. El síndic de Podem, Antonio Montiel, preguntarà sobre les conseqüències que pot tenir per al País Valencià la repetició d'un govern del PP presidit per Rajoy. Compromís no veu conseqüències per al pacte de govern El síndic de Compromís a les Corts Fran Ferri ha considerat una mala notícia per a la seva formació que Rajoy governi gràcies a l'abstenció del PSOE però ha remarcat que no tindrà conseqüències per al pacte de govern. Ferri ha desvinculat el pacte del Botànic de la política espanyola i ha dit que continuarà assegurant les reivindicacions valencianes i les polítiques alternatives al PP. En aquest sentit, ha remarcat que aquesta setmana es produiran reunions per actualitzar i reforçar aquest acord de govern", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Antonio Montiel?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha dit?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A favor de quina coalició està Montiel?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En qui no confia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què volen evitar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I què vol promoure?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui es trobarà l’endemà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què se celebrarà dijous?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobre què vol interrogar Montiel?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui és el síndic de Compromís?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què opina de l’abstenció del PSOE?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Creu que afectarà el pacte de Govern?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què ha anticipat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El síndic de Podem a les Corts.", + "span_text": "El síndic de Podem a les Corts, Antonio Montiel", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que la seva formació serà més exigent i més cautelosa amb el president Ximo Puig.", + "span_text": "Antonio Montiel, ha explicat que la seva formació serà ‘més exigent i més cautelosa' amb el president Ximo Puig", + "span_start": 32, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el comitè federal del PSOE ha apostat per l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol.", + "span_text": "després que el comitè federal del PSOE apostés per l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol", + "span_start": 144, + "span_end": 277, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La de PSPV-PSOE i Compromís.", + "span_text": "El dirigent de Podem, que dóna suport parlamentari al govern de PSPV-PSOE i Compromís", + "span_start": 279, + "span_end": 364, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Ximo Puig.", + "span_text": "es redueix el marge de confiança en Ximo Puig", + "span_start": 429, + "span_end": 474, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que torni a governar el PP.", + "span_text": "Montiel ha remarcat que ‘contràriament al que ha fet el PSOE a Madrid, nosaltres aquí som la garantia que no torni a governar el PP'", + "span_start": 485, + "span_end": 617, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que l'Acord Botànic avanci i es modernitzi.", + "span_text": "la seva formació també serà garantia que l'Acord del Botànic avança i es modernitza", + "span_start": 654, + "span_end": 737, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els representants de Compromís, PSOE i Podem.", + "span_text": "Demà els representants de Compromís, PSOE i Podem que formen part de la Comissió de Seguiment de l'Acord del Botànic es reuniran", + "span_start": 739, + "span_end": 867, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per analitzar els treballs d'actualització i renovació dels acords del pacte de govern.", + "span_text": "es reuniran per analitzar els treballs d'actualització i renovació dels acords del pacte de govern", + "span_start": 856, + "span_end": 954, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La sessió de control al president de la Generalitat.", + "span_text": "la sessió de control al president de la Generalitat de dijous", + "span_start": 1005, + "span_end": 1066, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobre les conseqüències que pot tenir per al País Valencià la repetició d'un govern del PP presidit per Rajoy.", + "span_text": "Montiel, preguntarà sobre les conseqüències que pot tenir per al País Valencià la repetició d'un govern del PP presidit per Rajoy", + "span_start": 1096, + "span_end": 1225, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fran Ferri.", + "span_text": "El síndic de Compromís a les Corts Fran Ferri", + "span_start": 1281, + "span_end": 1326, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que és una mala notícia.", + "span_text": "Fran Ferri ha considerat una mala notícia per a la seva formació que Rajoy governi gràcies a l'abstenció del PSOE", + "span_start": 1316, + "span_end": 1429, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha remarcat que no tindrà conseqüències per al pacte de govern", + "span_start": 1435, + "span_end": 1497, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que aquesta setmana es produiran reunions per actualitzar i reforçar aquest acord de govern.", + "span_text": "ha remarcat que aquesta setmana es produiran reunions per actualitzar i reforçar aquest acord de govern", + "span_start": 1688, + "span_end": 1791, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El síndic de Podem a les Corts.", + "span_text": "El síndic de Podem a les Corts, Antonio Montiel", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que la seva formació serà més exigent i més cautelosa amb el president Ximo Puig.", + "span_text": "Antonio Montiel, ha explicat que la seva formació serà ‘més exigent i més cautelosa' amb el president Ximo Puig", + "span_start": 32, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el comitè federal del PSOE ha apostat per l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol.", + "span_text": "després que el comitè federal del PSOE apostés per l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol", + "span_start": 144, + "span_end": 277, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La de PSPV-PSOE i Compromís.", + "span_text": "El dirigent de Podem, que dóna suport parlamentari al govern de PSPV-PSOE i Compromís a la Generalitat", + "span_start": 279, + "span_end": 381, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Ximo Puig.", + "span_text": "es redueix el marge de confiança en Ximo Puig", + "span_start": 429, + "span_end": 474, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que torni a governar el PP.", + "span_text": "Montiel ha remarcat que ‘contràriament al que ha fet el PSOE a Madrid, nosaltres aquí som la garantia que no torni a governar el PP'", + "span_start": 485, + "span_end": 617, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que l'Acord Botànic avanci i es modernitzi.", + "span_text": "El dirigent de Podem ha afegit que la seva formació també serà garantia que l'Acord del Botànic avança i es modernitza", + "span_start": 619, + "span_end": 737, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els representants de Compromís, PSOE i Podem.", + "span_text": "Demà els representants de Compromís, PSOE i Podem que formen part de la Comissió de Seguiment de l'Acord del Botànic es reuniran", + "span_start": 739, + "span_end": 867, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per analitzar els treballs d'actualització i renovació dels acords del pacte de govern.", + "span_text": "es reuniran per analitzar els treballs d'actualització i renovació dels acords del pacte de govern", + "span_start": 856, + "span_end": 954, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La sessió de control al president de la Generalitat.", + "span_text": "la sessió de control al president de la Generalitat de dijous", + "span_start": 1005, + "span_end": 1066, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobre les conseqüències que pot tenir per al País Valencià la repetició d'un govern del PP presidit per Rajoy.", + "span_text": "Antonio Montiel, preguntarà sobre les conseqüències que pot tenir per al País Valencià la repetició d'un govern del PP presidit per Rajoy", + "span_start": 1088, + "span_end": 1225, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fran Ferri.", + "span_text": "El síndic de Compromís a les Corts Fran Ferri", + "span_start": 1281, + "span_end": 1326, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que és una mala notícia.", + "span_text": "Fran Ferri ha considerat una mala notícia per a la seva formació que Rajoy governi gràcies a l'abstenció del PSOE", + "span_start": 1316, + "span_end": 1429, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha remarcat que no tindrà conseqüències per al pacte de govern", + "span_start": 1435, + "span_end": 1497, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que aquesta setmana es produiran reunions per actualitzar i reforçar aquest acord de govern.", + "span_text": "ha remarcat que aquesta setmana es produiran reunions per actualitzar i reforçar aquest acord de govern", + "span_start": 1688, + "span_end": 1791, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El síndic de Podem a les Corts.", + "span_text": "El síndic de Podem a les Corts, Antonio Montiel", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que la seva formació serà més exigent i més cautelosa amb el president Ximo Puig.", + "span_text": "Antonio Montiel, ha explicat que la seva formació serà ‘més exigent i més cautelosa' amb el president Ximo Puig", + "span_start": 32, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el comitè federal del PSOE ha apostat per l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol.", + "span_text": "després que el comitè federal del PSOE apostés per l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol", + "span_start": 144, + "span_end": 277, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De PSPV-PSOE i Compromís.", + "span_text": "El dirigent de Podem, que dóna suport parlamentari al govern de PSPV-PSOE i Compromís", + "span_start": 279, + "span_end": 364, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Ximo Puig.", + "span_text": "es redueix el marge de confiança en Ximo Puig", + "span_start": 429, + "span_end": 474, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que torni a governar el PP.", + "span_text": "Montiel ha remarcat que ‘contràriament al que ha fet el PSOE a Madrid, nosaltres aquí som la garantia que no torni a governar el PP'", + "span_start": 485, + "span_end": 617, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que l'Acord Botànic avanci i es modernitzi.", + "span_text": "El dirigent de Podem ha afegit que la seva formació també serà garantia que l'Acord del Botànic avança i es modernitza", + "span_start": 619, + "span_end": 737, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els representants de Compromís, PSOE i Podem que formen part de la Comissió de Seguiment de l'Acord del Botànic.", + "span_text": "Demà els representants de Compromís, PSOE i Podem que formen part de la Comissió de Seguiment de l'Acord del Botànic es reuniran", + "span_start": 739, + "span_end": 867, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per analitzar els treballs d'actualització i renovació dels acords del pacte de govern.", + "span_text": "es reuniran per analitzar els treballs d'actualització i renovació dels acords del pacte de govern", + "span_start": 856, + "span_end": 954, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La sessió de control al president de la Generalitat de dijous.", + "span_text": "la sessió de control al president de la Generalitat de dijous", + "span_start": 1005, + "span_end": 1066, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobre les conseqüències que pot tenir per al País Valencià la repetició d'un govern del PP presidit per Rajoy.", + "span_text": "Antonio Montiel, preguntarà sobre les conseqüències que pot tenir per al País Valencià la repetició d'un govern del PP presidit per Rajoy", + "span_start": 1088, + "span_end": 1225, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fran Ferri.", + "span_text": "El síndic de Compromís a les Corts Fran Ferri", + "span_start": 1281, + "span_end": 1326, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que és una mala notícia per a la seva formació.", + "span_text": "Fran Ferri ha considerat una mala notícia per a la seva formació que Rajoy governi gràcies a l'abstenció del PSOE", + "span_start": 1316, + "span_end": 1429, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha remarcat que no tindrà conseqüències per al pacte de govern", + "span_start": 1435, + "span_end": 1497, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que aquesta setmana es produiran reunions per actualitzar i reforçar aquest acord de govern.", + "span_text": "ha remarcat que aquesta setmana es produiran reunions per actualitzar i reforçar aquest acord de govern", + "span_start": 1688, + "span_end": 1791, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_548", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maria de Ávila", + "story": "María Dolores Gómez de Ávila, més coneguda com a Maria de Ávila, (Barcelona, 10 d'abril de 1920 - Saragossa, 27 de febrer de 2014) va ser una ballarina, coreògrafa i mestra de ballet clàssic i neoclàssic catalana. Va ser primera ballarina de la Companyia de Dansa del Liceu de Barcelona als anys quaranta i cinquanta. Va dirigir algunes companyies de dansa clàssica, entre les quals la Compañía Nacional de Danza a Madrid, que va modernitzar, i de la qual va sistematitzar el treball intern. Va crear la seva pròpia escola de dansa, que actualment dirigeix la seva filla Lola., Maria de Ávila va començar els seus estudis de dansa clàssica als deu anys amb Pauleta Pàmies al Liceu de Barcelona. Es va quedar en el seu ballet i als dinou anys ja n'era la primera ballarina., La seva major activitat com a ballarina es va desenvolupar a partir de 1937 i fins a mitjans dels anys 50. En aquesta època va ser parella de ball del coreògraf del Liceu Joan Magriñà, actuant a la Companyia de Dansa del Liceu, la Companyia Espanyola de Ballet i en els Ballets de Barcelona., El 1954 va obrir la seva pròpia escola de dansa clàssica a Saragossa, on es va formar, per exemple, Víctor Ullate. Va ser crear el Ballet Clàssic de Saragossa de dansa clàssica, que va dirigir i pel qual va realitzar coreografies, i d'una altra companyia amb el seu nom, el Jove Ballet Maria de Ávila. El 1983 es van unificar el Ballet Nacional de España Español, de dansa espanyola, i el Ballet Nacional de España Clásico, de dansa clàssica, sota el nom de Ballet Nacional d'Espanya, la direcció del qual va ser encarregada a María de Ávila. Hi va integrar al repertori estrenes absolutes de dansa espanyola, clàssica i neoclàssica (George Balanchine, Anthony Tudor, etc.), amb coreografies i músiques originals, com per exemple Ritmos, Mede i Danza y Tron��o. Quan el 1986 va deixar la companyia, aquesta va esdevenir de nou dues companyies diferents, que van evolucionar per separat i actualment són la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España.", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb quin nom abreviat es coneixia a María Dolores Gómez de Ávila?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És viva?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què era coneguda?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina era una de les companyies de les quals va tenir el càrrec de directora?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va fundar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui l’encapçala avui dia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On va estudiar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quina edat va esdevenir-hi primera ballarina?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan s’hi va dedicar amb una major intensitat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb qui actuava?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quina ciutat espanyola va obrir una escola?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va estudiar a la seva acadèmia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què es va fundar allà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va néixer el 1983?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin paper hi va tenir la Maria?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "En què es va convertir posteriorment aquesta companyia?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Maria de Ávila.", + "span_text": "María Dolores Gómez de Ávila, més coneguda com a Maria de Ávila", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "María Dolores Gómez de Ávila, més coneguda com a Maria de Ávila, (Barcelona, 10 d'abril de 1920 - Saragossa, 27 de febrer de 2014)", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una ballarina, coreògrafa i mestra de ballet clàssic i neoclàssic catalana.", + "span_text": "va ser una ballarina, coreògrafa i mestra de ballet clàssic i neoclàssic catalana", + "span_start": 131, + "span_end": 212, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La Compañía Nacional de Danza a Madrid.", + "span_text": "Va dirigir algunes companyies de dansa clàssica, entre les quals la Compañía Nacional de Danza a Madrid", + "span_start": 318, + "span_end": 421, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La seva pròpia escola de dansa.", + "span_text": "Va crear la seva pròpia escola de dansa", + "span_start": 492, + "span_end": 531, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La seva filla Lola.", + "span_text": "la seva pròpia escola de dansa, que actualment dirigeix la seva filla Lola", + "span_start": 501, + "span_end": 575, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Liceu de Barcelona.", + "span_text": "va començar els seus estudis de dansa clàssica als deu anys amb Pauleta Pàmies al Liceu de Barcelona", + "span_start": 594, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Als dinou anys.", + "span_text": "Es va quedar en el seu ballet i als dinou anys ja n'era la primera ballarina", + "span_start": 696, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A partir de 1937 i fins a mitjans dels anys 50.", + "span_text": "La seva major activitat com a ballarina es va desenvolupar a partir de 1937 i fins a mitjans dels anys 50", + "span_start": 776, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Joan Magriñà.", + "span_text": "En aquesta època va ser parella de ball del coreògraf del Liceu Joan Magriñà", + "span_start": 883, + "span_end": 959, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Saragossa.", + "span_text": "va obrir la seva pròpia escola de dansa clàssica a Saragossa", + "span_start": 1078, + "span_end": 1138, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Víctor Ullate.", + "span_text": "la seva pròpia escola de dansa clàssica a Saragossa, on es va formar, per exemple, Víctor Ullate", + "span_start": 1087, + "span_end": 1183, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Ballet Clàssic de Saragossa de dansa clàssica.", + "span_text": "Va ser crear el Ballet Clàssic de Saragossa de dansa clàssica", + "span_start": 1185, + "span_end": 1246, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Ballet Nacional d'Espanya.", + "span_text": "El 1983 es van unificar el Ballet Nacional de España Español, de dansa espanyola, i el Ballet Nacional de España Clásico, de dansa clàssica, sota el nom de Ballet Nacional d'Espanya", + "span_start": 1372, + "span_end": 1553, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Li van encarregar la direcció.", + "span_text": "la direcció del qual va ser encarregada a María de Ávila", + "span_start": 1555, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "En la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España.", + "span_text": "Quan el 1986 va deixar la companyia, aquesta va esdevenir de nou dues companyies diferents, que van evolucionar per separat i actualment són la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España", + "span_start": 1831, + "span_end": 2032, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Maria de Ávila.", + "span_text": "María Dolores Gómez de Ávila, més coneguda com a Maria de Ávila", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "María Dolores Gómez de Ávila, més coneguda com a Maria de Ávila, (Barcelona, 10 d'abril de 1920 - Saragossa, 27 de febrer de 2014)", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una ballarina, coreògrafa i mestra de ballet clàssic i neoclàssic catalana.", + "span_text": "va ser una ballarina, coreògrafa i mestra de ballet clàssic i neoclàssic catalana", + "span_start": 131, + "span_end": 212, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La Compañía Nacional de Danza a Madrid.", + "span_text": "Va dirigir algunes companyies de dansa clàssica, entre les quals la Compañía Nacional de Danza a Madrid", + "span_start": 318, + "span_end": 421, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La seva pròpia escola de dansa.", + "span_text": "Va crear la seva pròpia escola de dansa", + "span_start": 492, + "span_end": 531, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La seva filla Lola.", + "span_text": "la seva pròpia escola de dansa, que actualment dirigeix la seva filla Lola", + "span_start": 501, + "span_end": 575, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Liceu de Barcelona.", + "span_text": "va començar els seus estudis de dansa clàssica als deu anys amb Pauleta Pàmies al Liceu de Barcelona", + "span_start": 594, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Als dinou anys.", + "span_text": "Es va quedar en el seu ballet i als dinou anys ja n'era la primera ballarina", + "span_start": 696, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A partir de 1937 i fins a mitjans dels anys 50.", + "span_text": "La seva major activitat com a ballarina es va desenvolupar a partir de 1937 i fins a mitjans dels anys 50", + "span_start": 776, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Joan Magriñà.", + "span_text": "En aquesta època va ser parella de ball del coreògraf del Liceu Joan Magriñà", + "span_start": 883, + "span_end": 959, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Saragossa.", + "span_text": "va obrir la seva pròpia escola de dansa clàssica a Saragossa", + "span_start": 1078, + "span_end": 1138, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Víctor Ullate.", + "span_text": "la seva pròpia escola de dansa clàssica a Saragossa, on es va formar, per exemple, Víctor Ullate", + "span_start": 1087, + "span_end": 1183, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Ballet Clàssic de Saragossa de dansa clàssica.", + "span_text": "Va ser crear el Ballet Clàssic de Saragossa de dansa clàssica", + "span_start": 1185, + "span_end": 1246, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Ballet Nacional d'Espanya.", + "span_text": "El 1983 es van unificar el Ballet Nacional de España Español, de dansa espanyola, i el Ballet Nacional de España Clásico, de dansa clàssica, sota el nom de Ballet Nacional d'Espanya", + "span_start": 1372, + "span_end": 1553, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Era la directora.", + "span_text": "la direcció del qual va ser encarregada a María de Ávila", + "span_start": 1555, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "En la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España.", + "span_text": "Quan el 1986 va deixar la companyia, aquesta va esdevenir de nou dues companyies diferents, que van evolucionar per separat i actualment són la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España", + "span_start": 1831, + "span_end": 2032, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Maria de Ávila.", + "span_text": "María Dolores Gómez de Ávila, més coneguda com a Maria de Ávila", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "María Dolores Gómez de Ávila, més coneguda com a Maria de Ávila, (Barcelona, 10 d'abril de 1920 - Saragossa, 27 de febrer de 2014)", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una ballarina, coreògrafa i mestra de ballet clàssic i neoclàssic catalana.", + "span_text": "va ser una ballarina, coreògrafa i mestra de ballet clàssic i neoclàssic catalana", + "span_start": 131, + "span_end": 212, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La Compañía Nacional de Danza a Madrid.", + "span_text": "Va dirigir algunes companyies de dansa clàssica, entre les quals la Compañía Nacional de Danza a Madrid", + "span_start": 318, + "span_end": 421, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La seva pròpia escola de dansa.", + "span_text": "Va crear la seva pròpia escola de dansa", + "span_start": 492, + "span_end": 531, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La seva filla Lola.", + "span_text": "la seva pròpia escola de dansa, que actualment dirigeix la seva filla Lola", + "span_start": 501, + "span_end": 575, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Liceu de Barcelona.", + "span_text": "Maria de Ávila va començar els seus estudis de dansa clàssica als deu anys amb Pauleta Pàmies al Liceu de Barcelona", + "span_start": 579, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Als dinou anys.", + "span_text": "Es va quedar en el seu ballet i als dinou anys ja n'era la primera ballarina", + "span_start": 696, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A partir de 1937 i fins a mitjans dels anys 50.", + "span_text": "La seva major activitat com a ballarina es va desenvolupar a partir de 1937 i fins a mitjans dels anys 50", + "span_start": 776, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Joan Magriñà.", + "span_text": "En aquesta època va ser parella de ball del coreògraf del Liceu Joan Magriñà", + "span_start": 883, + "span_end": 959, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Saragossa.", + "span_text": "va obrir la seva pròpia escola de dansa clàssica a Saragossa", + "span_start": 1078, + "span_end": 1138, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Víctor Ullate.", + "span_text": "la seva pròpia escola de dansa clàssica a Saragossa, on es va formar, per exemple, Víctor Ullate", + "span_start": 1087, + "span_end": 1183, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Ballet Clàssic de Saragossa.", + "span_text": "Va ser crear el Ballet Clàssic de Saragossa", + "span_start": 1185, + "span_end": 1228, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Ballet Nacional d'Espanya.", + "span_text": "El 1983 es van unificar el Ballet Nacional de España Español, de dansa espanyola, i el Ballet Nacional de España Clásico, de dansa clàssica, sota el nom de Ballet Nacional d'Espanya", + "span_start": 1372, + "span_end": 1553, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En va ser directora.", + "span_text": "la direcció del qual va ser encarregada a María de Ávila", + "span_start": 1555, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "En la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España.", + "span_text": "Quan el 1986 va deixar la companyia, aquesta va esdevenir de nou dues companyies diferents, que van evolucionar per separat i actualment són la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España", + "span_start": 1831, + "span_end": 2032, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1081", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "L’enèsima crisi entre Iglesias i Errejón deixa Podem en un atzucac", + "story": "Pablo Iglesias ha lamentat que Íñigo Errejón i Manuela Carmena li hagin ocultat que preparaven un projecte propi per a la batllia de Madrid. Avui, ambdós han signat una carta conjunta on anuncien que volen estendre Més Madrid, la marca amb que Carmena es va presentar a la batllia, a tota la comunitat de Madrid. ‘En política s'ha d'estar acostumat a aquesta mena de maniobres, fins i tot si vénen de companys, però reconec que m'ha deixat afectat i trist', ha dit. Iglesias també ha anunciat que, en deferència a Carmena, amb qui Podem va formar coalició en les últimes eleccions, el partit podria no presentar llista a la ciutat de Madrid, que sí que en presentaria a la resta de la comunitat. L'anunci d'Errejón i Carmena coincideix amb el cinquè aniversari de Podem. Iglesias ha retret a Errejón que li hagi trucat per comunicar-li que se n'anava minuts abans que la carta d'ell i de Carmena arribés a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials. També ha dit que sentia vergonya per la notícia i que els inscrits del partit mereixien més respecte. A parer seu, el nou projecte de Carmena s'assembla molt poc al de fa quatre anys. Tanmateix, ha dit: ‘Si aquest projecte i les exigències de Manuela de decidir la llista del primer a l'últim nom són la condició perquè els corruptes i els reaccionaris no tornin a governar Madrid, Podem està disposat a no presentar-se a les eleccions municipals a Madrid.' Però ho ha reblat: ‘Amb tots els respectes, Íñigo no és Manuela.' Per això ha explicat que Podem sí que sortiria a guanyar a la resta de municipis de la comunitat de Madrid, al costat d'Esquerra Unida i de la resta d'aliats d'Units Podem", + "questions": [ + { + "input_text": "Què li ha sabut greu a Pablo Iglesias?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què han comunicat ells dos?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Això que ha passat és típic?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quin àmbit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com s’ha sentit Iglesias?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina relació hi ha entre Carmena i Podem?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina possibilitat ha assenyalat Iglesias?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què celebra Podem aquest any?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què és el que li ha molestat a Iglesias d'Errejón?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha sentit Iglesias?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Li ha semblat una falta de respecte?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per qui?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què suggereix sobre Iñigo?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Podem es presentaria a altres localitats de la comunitat madrilenya?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que Íñigo Errejón i Manuela Carmena li hagin ocultat que preparaven un projecte propi per a la batllia de Madrid.", + "span_text": "Pablo Iglesias ha lamentat que Íñigo Errejón i Manuela Carmena li hagin ocultat que preparaven un projecte propi per a la batllia de Madrid", + "span_start": 0, + "span_end": 139, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que volen estendre Més Madrid, la marca amb què Carmena es va presentar a la batllia, a tota la Comunitat de Madrid.", + "span_text": "ambdós han signat una carta conjunta on anuncien que volen estendre Més Madrid, la marca amb que Carmena es va presentar a la batllia, a tota la comunitat de Madrid", + "span_start": 147, + "span_end": 311, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En política s'ha d'estar acostumat a aquesta mena de maniobres", + "span_start": 314, + "span_end": 376, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En la política.", + "span_text": "En política s'ha d'estar acostumat a aquesta mena de maniobres", + "span_start": 314, + "span_end": 376, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Afectat i trist.", + "span_text": "reconec que m'ha deixat afectat i trist", + "span_start": 416, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van formar coalició en les últimes eleccions.", + "span_text": "Carmena, amb qui Podem va formar coalició en les últimes eleccions", + "span_start": 514, + "span_end": 580, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el partit podria no presentar llista a la ciutat de Madrid.", + "span_text": "el partit podria no presentar llista a la ciutat de Madrid", + "span_start": 582, + "span_end": 640, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El cinquè aniversari.", + "span_text": "L'anunci d'Errejón i Carmena coincideix amb el cinquè aniversari de Podem", + "span_start": 696, + "span_end": 769, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que Errejón li truqués per comunicar-li que se n'anava minuts abans que la carta d'ell i de Carmena arribés a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials.", + "span_text": "Iglesias ha retret a Errejón que li hagi trucat per comunicar-li que se n'anava minuts abans que la carta d'ell i de Carmena arribés a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials", + "span_start": 771, + "span_end": 960, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Vergonya.", + "span_text": "ha dit que sentia vergonya", + "span_start": 968, + "span_end": 994, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els inscrits del partit mereixien més respecte", + "span_start": 1016, + "span_end": 1062, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pels inscrits del partit.", + "span_text": "els inscrits del partit mereixien més respecte", + "span_start": 1016, + "span_end": 1062, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que si aquest projecte i les exigències de Manuela de decidir la llista del primer a l'últim nom són la condició perquè els corruptes i els reaccionaris no tornin a governar Madrid, Podem està disposat a no presentar-se a les eleccions municipals a Madrid.", + "span_text": "ha dit: ‘Si aquest projecte i les exigències de Manuela de decidir la llista del primer a l'últim nom són la condició perquè els corruptes i els reaccionaris no tornin a governar Madrid, Podem està disposat a no presentar-se a les eleccions municipals a Madrid.'", + "span_start": 1157, + "span_end": 1420, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no és Manuela.", + "span_text": "Amb tots els respectes, Íñigo no és Manuela", + "span_start": 1441, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Per això ha explicat que Podem sí que sortiria a guanyar a la resta de municipis de la comunitat de Madrid", + "span_start": 1487, + "span_end": 1593, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que Íñigo Errejón i Manuela Carmena li hagin ocultat que preparaven un projecte propi per a la batllia de Madrid.", + "span_text": "Pablo Iglesias ha lamentat que Íñigo Errejón i Manuela Carmena li hagin ocultat que preparaven un projecte propi per a la batllia de Madrid", + "span_start": 0, + "span_end": 139, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que volen estendre Més Madrid, la marca amb què Carmena es va presentar a la batllia, a tota la Comunitat de Madrid.", + "span_text": "ambdós han signat una carta conjunta on anuncien que volen estendre Més Madrid, la marca amb que Carmena es va presentar a la batllia, a tota la comunitat de Madrid", + "span_start": 147, + "span_end": 311, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En política s'ha d'estar acostumat a aquesta mena de maniobres", + "span_start": 314, + "span_end": 376, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En política.", + "span_text": "En política s'ha d'estar acostumat a aquesta mena de maniobres", + "span_start": 314, + "span_end": 376, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Afectat i trist.", + "span_text": "reconec que m'ha deixat afectat i trist", + "span_start": 416, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van formar coalició en les últimes eleccions.", + "span_text": "Carmena, amb qui Podem va formar coalició en les últimes eleccions", + "span_start": 514, + "span_end": 580, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el partit podria no presentar llista a la ciutat de Madrid.", + "span_text": "el partit podria no presentar llista a la ciutat de Madrid", + "span_start": 582, + "span_end": 640, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El cinquè aniversari.", + "span_text": "L'anunci d'Errejón i Carmena coincideix amb el cinquè aniversari de Podem", + "span_start": 696, + "span_end": 769, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que Errejón l'hagi trucat per comunicar-li que se n'anava minuts abans que la carta d'ell i de Carmena arribés a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials.", + "span_text": "Iglesias ha retret a Errejón que li hagi trucat per comunicar-li que se n'anava minuts abans que la carta d'ell i de Carmena arribés a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials", + "span_start": 771, + "span_end": 960, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Vergonya.", + "span_text": "ha dit que sentia vergonya", + "span_start": 968, + "span_end": 994, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els inscrits del partit mereixien més respecte", + "span_start": 1016, + "span_end": 1062, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pels inscrits del partit.", + "span_text": "els inscrits del partit mereixien més respecte", + "span_start": 1016, + "span_end": 1062, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que si aquest projecte i les exigències de Manuela de decidir la llista del primer a l'últim nom són la condició perquè els corruptes i els reaccionaris no tornin a governar Madrid, Podem està disposat a no presentar-se a les eleccions municipals a Madrid.", + "span_text": "ha dit: ‘Si aquest projecte i les exigències de Manuela de decidir la llista del primer a l'últim nom són la condició perquè els corruptes i els reaccionaris no tornin a governar Madrid, Podem està disposat a no presentar-se a les eleccions municipals a Madrid.'", + "span_start": 1157, + "span_end": 1420, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no és Manuela.", + "span_text": "Amb tots els respectes, Íñigo no és Manuela", + "span_start": 1441, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Per això ha explicat que Podem sí que sortiria a guanyar a la resta de municipis de la comunitat de Madrid", + "span_start": 1487, + "span_end": 1593, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que Iñigo Errejón i Manuela Carmena li hagin ocultat que preparaven un projecte propi per a la batllia de Madrid.", + "span_text": "Pablo Iglesias ha lamentat que Íñigo Errejón i Manuela Carmena li hagin ocultat que preparaven un projecte propi per a la batllia de Madrid", + "span_start": 0, + "span_end": 139, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que volen estendre Més Madrid, la marca amb què Carmena es va presentar a la batllia, a tota la Comunitat de Madrid.", + "span_text": "han signat una carta conjunta on anuncien que volen estendre Més Madrid, la marca amb que Carmena es va presentar a la batllia, a tota la comunitat de Madrid", + "span_start": 154, + "span_end": 311, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En política s'ha d'estar acostumat a aquesta mena de maniobres", + "span_start": 314, + "span_end": 376, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El de la política.", + "span_text": "En política s'ha d'estar acostumat a aquesta mena de maniobres", + "span_start": 314, + "span_end": 376, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Afectat i trist.", + "span_text": "m'ha deixat afectat i trist", + "span_start": 428, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van formar coalició en les últimes eleccions.", + "span_text": "Carmena, amb qui Podem va formar coalició en les últimes eleccions", + "span_start": 514, + "span_end": 580, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que, en deferència a Carmena, el partit podria no presentar llista a la ciutat de Madrid.", + "span_text": "en deferència a Carmena, amb qui Podem va formar coalició en les últimes eleccions, el partit podria no presentar llista a la ciutat de Madrid", + "span_start": 498, + "span_end": 640, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El seu cinquè aniversari.", + "span_text": "L'anunci d'Errejón i Carmena coincideix amb el cinquè aniversari de Podem", + "span_start": 696, + "span_end": 769, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li ha trucat per comunicar-li que se'n va minuts abans que la carta d'ell i de Carmena hagi arribat a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials.", + "span_text": "Iglesias ha retret a Errejón que li hagi trucat per comunicar-li que se n'anava minuts abans que la carta d'ell i de Carmena arribés a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials", + "span_start": 771, + "span_end": 960, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Vergonya.", + "span_text": "ha dit que sentia vergonya", + "span_start": 968, + "span_end": 994, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els inscrits del partit mereixien més respecte", + "span_start": 1016, + "span_end": 1062, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pels inscrits del partit.", + "span_text": "els inscrits del partit mereixien més respecte", + "span_start": 1016, + "span_end": 1062, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que, si aquest projecte i les exigències de Manuela de decidir la llista del primer a l'últim nom són la condició perquè els corruptes i els reaccionaris no tornin a governar Madrid, Podem està disposat a no presentar-se a les eleccions municipals a Madrid.", + "span_text": "ha dit: ‘Si aquest projecte i les exigències de Manuela de decidir la llista del primer a l'últim nom són la condició perquè els corruptes i els reaccionaris no tornin a governar Madrid, Podem està disposat a no presentar-se a les eleccions municipals a Madrid.'", + "span_start": 1157, + "span_end": 1420, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no és Manuela.", + "span_text": "Amb tots els respectes, Íñigo no és Manuela", + "span_start": 1441, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Per això ha explicat que Podem sí que sortiria a guanyar a la resta de municipis de la comunitat de Madrid", + "span_start": 1487, + "span_end": 1593, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_515", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Catreu...", + "story": "Catreu (en grec antic Κατρεύς), va ser un rei de Creta, un dels quatre fills de Minos i de Pasífae., Un oracle va advertir Catreu que moriria a mans d'un dels seus fills. En tenia quatre, tres noies, Aèrope, Clímene i Apemòsine, i un noi, Altèmenes. Catreu va ocultar la profecia als seus fills, però Apemòsine i Altèmenes el van saber. Tots dos van marxar de Creta per evitar complir el destí i van fer cap a Rodes, on van fundar una ciutat anomenada Cretènia, pel nom de l'illa on havien nascut. Mentrestant, Catreu, per por de l'oracle, va donar les altres dues filles, Aèrope i Clímene, a Naupli, perquè les vengués com a esclaves lluny del seu país. Però quan Catreu es va fer vell, va voler deixar el reialme als seus fills, i va anar a Rodes a buscar-los. Va desembarcar amb el seu seguici en un lloc desert i va ser atacat per uns pastors que els van prendre per pirates. Ell va protestar i va dir qui era, però els lladrucs dels gossos van impossibilitar que se l'entengués. Els pastors el van lapidar fins al moment en què va arribar Altèmenes que el rematà amb una llança. Quan va saber què havia fet, va demanar als déus que la terra se l'empassés, i així va ser. Mentre Menelau era als funerals de Catreu, Paris va raptar la seva esposa Helena.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Catreu?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui eren els seus pares?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què es va predir sobre el seu futur?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quanta descendència va tenir Catreu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui va partir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què van crear?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va fer Catreu amb les seves altres dues filles?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va passar quan el rei va envellir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb qui va topar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per qui el van confondre?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ell va explicar qui era en realitat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El van sentir?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui el va acabar d'assassinar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin rei mític va assistir a les seves honres fúnebres?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un rei de Creta.", + "span_text": "Catreu (en grec antic Κατρεύς), va ser un rei de Creta", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Minos i Pasífae.", + "span_text": "va ser un rei de Creta, un dels quatre fills de Minos i de Pasífae", + "span_start": 32, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que moriria a mans d'un dels seus fills.", + "span_text": "Un oracle va advertir Catreu que moriria a mans d'un dels seus fills", + "span_start": 102, + "span_end": 170, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tenia quatre fills.", + "span_text": "seus fills. En tenia quatre", + "span_start": 160, + "span_end": 187, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Apemòsine i Altèmenes.", + "span_text": "Catreu va ocultar la profecia als seus fills, però Apemòsine i Altèmenes el van saber. Tots dos van marxar de Creta", + "span_start": 251, + "span_end": 366, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per evitar complir el destí.", + "span_text": "van marxar de Creta per evitar complir el destí", + "span_start": 347, + "span_end": 394, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una ciutat anomenada Cretènia.", + "span_text": "van fundar una ciutat anomenada Cretènia", + "span_start": 421, + "span_end": 461, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les va donar a Naupli perquè les vengués com a esclaves lluny del seu país.", + "span_text": "Catreu, per por de l'oracle, va donar les altres dues filles, Aèrope i Clímene, a Naupli, perquè les vengués com a esclaves lluny del seu país", + "span_start": 512, + "span_end": 654, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va anar a Rodes a buscar els seus fills.", + "span_text": "Catreu es va fer vell, va voler deixar el reialme als seus fills, i va anar a Rodes a buscar-los", + "span_start": 666, + "span_end": 762, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb uns pastors.", + "span_text": "Va desembarcar amb el seu seguici en un lloc desert i va ser atacat per uns pastors", + "span_start": 764, + "span_end": 847, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per un pirata.", + "span_text": "va ser atacat per uns pastors que els van prendre per pirates", + "span_start": 818, + "span_end": 879, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ell va protestar i va dir qui era", + "span_start": 881, + "span_end": 914, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els lladrucs dels gossos van impossibilitar que se l'entengués", + "span_start": 921, + "span_end": 983, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Altèmenes.", + "span_text": "Els pastors el van lapidar fins al moment en què va arribar Altèmenes que el rematà amb una llança", + "span_start": 985, + "span_end": 1083, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Menelau.", + "span_text": "Mentre Menelau era als funerals de Catreu", + "span_start": 1177, + "span_end": 1218, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un rei de Creta.", + "span_text": "Catreu (en grec antic Κατρεύς), va ser un rei de Creta", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Minos i Pasífae.", + "span_text": "va ser un rei de Creta, un dels quatre fills de Minos i de Pasífae", + "span_start": 32, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que moriria a mans d'un dels seus fills.", + "span_text": "Un oracle va advertir Catreu que moriria a mans d'un dels seus fills", + "span_start": 102, + "span_end": 170, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va tenir quatre fills.", + "span_text": "seus fills. En tenia quatre", + "span_start": 160, + "span_end": 187, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Apemòsine i Altèmenes.", + "span_text": "Catreu va ocultar la profecia als seus fills, però Apemòsine i Altèmenes el van saber. Tots dos van marxar de Creta", + "span_start": 251, + "span_end": 366, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per evitar complir el destí.", + "span_text": "van marxar de Creta per evitar complir el destí", + "span_start": 347, + "span_end": 394, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cretènia.", + "span_text": "van fundar una ciutat anomenada Cretènia", + "span_start": 421, + "span_end": 461, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les va donar a Naupli perquè les vengués com a esclaves lluny del seu país.", + "span_text": "Catreu, per por de l'oracle, va donar les altres dues filles, Aèrope i Clímene, a Naupli, perquè les vengués com a esclaves lluny del seu país", + "span_start": 512, + "span_end": 654, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va anar a Rodes a buscar els seus fills.", + "span_text": "Catreu es va fer vell, va voler deixar el reialme als seus fills, i va anar a Rodes a buscar-los", + "span_start": 666, + "span_end": 762, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb uns pastors.", + "span_text": "Va desembarcar amb el seu seguici en un lloc desert i va ser atacat per uns pastors", + "span_start": 764, + "span_end": 847, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per un pirata.", + "span_text": "els van prendre per pirates", + "span_start": 852, + "span_end": 879, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ell va protestar i va dir qui era", + "span_start": 881, + "span_end": 914, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els lladrucs dels gossos van impossibilitar que se l'entengués", + "span_start": 921, + "span_end": 983, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Altèmenes.", + "span_text": "Els pastors el van lapidar fins al moment en què va arribar Altèmenes que el rematà amb una llança", + "span_start": 985, + "span_end": 1083, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Menelau.", + "span_text": "Mentre Menelau era als funerals de Catreu", + "span_start": 1177, + "span_end": 1218, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un rei de Creta.", + "span_text": "Catreu (en grec antic Κατρεύς), va ser un rei de Creta", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Minos i Pasífae.", + "span_text": "va ser un rei de Creta, un dels quatre fills de Minos i de Pasífae", + "span_start": 32, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que moriria a mans d'un dels seus fills.", + "span_text": "Un oracle va advertir Catreu que moriria a mans d'un dels seus fills", + "span_start": 102, + "span_end": 170, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tenia quatre fills, tres noies i un noi.", + "span_text": "seus fills. En tenia quatre, tres noies, Aèrope, Clímene i Apemòsine, i un noi, Altèmenes", + "span_start": 160, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Apemòsine i Altèmenes.", + "span_text": "Catreu va ocultar la profecia als seus fills, però Apemòsine i Altèmenes el van saber. Tots dos van marxar de Creta", + "span_start": 251, + "span_end": 366, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per evitar complir el destí.", + "span_text": "van marxar de Creta per evitar complir el destí", + "span_start": 347, + "span_end": 394, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una ciutat anomenada Cretènia.", + "span_text": "van fundar una ciutat anomenada Cretènia", + "span_start": 421, + "span_end": 461, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les va donar a Naupli perquè les vengués com a esclaves lluny del seu país.", + "span_text": "Catreu, per por de l'oracle, va donar les altres dues filles, Aèrope i Clímene, a Naupli, perquè les vengués com a esclaves lluny del seu país", + "span_start": 512, + "span_end": 654, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va anar a Rodes a buscar els seus fills.", + "span_text": "Però quan Catreu es va fer vell, va voler deixar el reialme als seus fills, i va anar a Rodes a buscar-los", + "span_start": 656, + "span_end": 762, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb uns pastors.", + "span_text": "Va desembarcar amb el seu seguici en un lloc desert i va ser atacat per uns pastors", + "span_start": 764, + "span_end": 847, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per un pirata.", + "span_text": "va ser atacat per uns pastors que els van prendre per pirates", + "span_start": 818, + "span_end": 879, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ell va protestar i va dir qui era", + "span_start": 881, + "span_end": 914, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els lladrucs dels gossos van impossibilitar que se l'entengués", + "span_start": 921, + "span_end": 983, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Altèmenes.", + "span_text": "Els pastors el van lapidar fins al moment en què va arribar Altèmenes que el rematà amb una llança", + "span_start": 985, + "span_end": 1083, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Menelau.", + "span_text": "Mentre Menelau era als funerals de Catreu", + "span_start": 1177, + "span_end": 1218, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_224", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-225", + "story": "-Prou musica, per ara! Aneu tots plegats a collir un paneró de raïms ben madurs i ben dolços, que vui fer-ne un present. Aneu!- I, després que ells se n'han anat, indica a la seva dona una vela que va venint. -Mira allà, Tuietes. Veus, aquella vela? Ès la des meu gussi. ¿Saps, al dedins, qui hi ve? Sa mare i es fill més feliços d'aquest món: n'Àuria Maresa i en Temme. Catorze mesos enrera eren uns pobres: ell pescava a sa canya i ella servia d'escarràs per ses cases: s'última paraula d'ets oficis miserables. Missenyora Lilí, s'americana de can Vetes-curtes, regalant-los es meu gussi, els féu gairebé rics. I a fe que no es pot dir «-Mal profit us faça»; que aquest bo de Temme ès tan entès en ses coses de sa mar, que, allà on atros homos amb prou feines traurien per a matar es badais de sa gana, ell sap trobar-hi una fortuneta. ¿On cala ses seues nanses carregades? On es seus palangrons llargs? Poc que ho sap ningú. El certus ès que ell porta més peix a sa plaça que molts patrons que van per sa mar amb una bella tropa de remitgers. I què te'n diré? Ja sa seua mare no fa més feines que les de ca seua. I, fieta des meu cor, ¡quina casa s'han llogada! ¡Nova, neta com un argent, emblanquinada de totes ses parets, amb es seu patiet emparrat i sa seua gran entrada, sempre guarnida d'estres mariners!… Oidà! i en Temme estima tant sa seua mare, que allò ès un goig de tot es veïnat. Es diumenges, ell, as matí, a missa tots dosets; ell, a sa tarda, tots dosets a fontades o passeigs. «-Mare: què voleu? Mare: què us agradaria?» I vet aquí una màxima que jo ara t'hai de donar, Tuietes: estima tots es teus fills per un igual i no façus diferéncies entre ells, perquè, a ses veieses, no sabem de quin ens haurem de refiar. Mira, si no, ses errades de n'Àuria Maresa. Jo ho sé: sa nineta des seus uis era es noi gran, en Jordi; en Temme li semblava un bordissot. Per a en Jordi volgué sa barca i sa barcada des seu marit; per a en Jordi es mobles fins des seu parament i es pocs diners que podia apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill. Tot ho fonia per aquell bo de fart. Àdhuc, últimament, es guanys mateixos d'en Temme li va enviar. I… saps què n'ha resultat? Doncs que, quan en Jordi va rebre aquells diners, era a sa presó per estafes de joc, i en eixir-ne tornà a ses males arts de sempre, i morí as cap de poc temps en una batussa amb perdularis de sa seua casta. Tot s'ès descobert, a sa fi. Veus, quina experiéncia? El que semblava es rei de sa fortuna i de s'esperança… un turment per a sa pobra mare; es bordissot, mig avorrit… sa salvació i es benestar de sa veiesa. Es cor, ho fa, Tuietes. Deixem-nos de lletres, deixem-nos de talents i boniqueses. Es cor ho fa tot. I ara anem a portar as bon fill i a sa mare feliç es nostro present de raïms.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què mana el personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a què els vol?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com anomena la seva dona?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De qui li parla?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A què es dedicaven?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ell és bo en la seva feina?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com és la seva llar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què genera bon ambient en el barri?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On van junts el diumenge?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin consell li dona el protagonista a la seva dona?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin dels seus fills s'estimava més n'Àuria Maresa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li va donar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I què més?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On era el Jordi quan va obtenir les fortunes?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què és l'essencial segons el protagonista?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que vagin tots plegats a collir un paneró de raïms.", + "span_text": "Aneu tots plegats a collir un paneró de raïms", + "span_start": 23, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a fer-ne un present.", + "span_text": "que vui fer-ne un present", + "span_start": 94, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tuietes.", + "span_text": "indica a la seva dona una vela que va venint. -Mira allà, Tuietes", + "span_start": 163, + "span_end": 228, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De n'Àuria Maresa i en Temme.", + "span_text": "Saps, al dedins, qui hi ve? Sa mare i es fill més feliços d'aquest món: n'Àuria Maresa i en Temme", + "span_start": 272, + "span_end": 369, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ell pescava a sa canya i ella servia d'escarràs per ses cases.", + "span_text": "ell pescava a sa canya i ella servia d'escarràs per ses cases", + "span_start": 409, + "span_end": 470, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquest bo de Temme ès tan entès en ses coses de sa mar, que, allà on atros homos amb prou feines traurien per a matar es badais de sa gana, ell sap trobar-hi una fortuneta", + "span_start": 665, + "span_end": 836, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Nova, neta com un argent, emblanquinada de totes ses parets, amb es seu patiet emparrat i sa seua gran entrada, sempre guarnida d'estres mariners.", + "span_text": "quina casa s'han llogada! ¡Nova, neta com un argent, emblanquinada de totes ses parets, amb es seu patiet emparrat i sa seua gran entrada, sempre guarnida d'estres mariners!", + "span_start": 1139, + "span_end": 1312, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que en Temme estimi tant sa seua mare.", + "span_text": "en Temme estima tant sa seua mare, que allò ès un goig de tot es veïnat", + "span_start": 1322, + "span_end": 1393, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A missa.", + "span_text": "Es diumenges, ell, as matí, a missa tots dosets", + "span_start": 1395, + "span_end": 1442, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estima tots es teus fills per un igual i no façus diferéncies entre ells, perquè, a ses veieses, no sabem de quin ens haurem de refiar.", + "span_text": "vet aquí una màxima que jo ara t'hai de donar, Tuietes: estima tots es teus fills per un igual i no façus diferéncies entre ells, perquè, a ses veieses, no sabem de quin ens haurem de refiar", + "span_start": 1542, + "span_end": 1732, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En Jordi.", + "span_text": "sa nineta des seus uis era es noi gran, en Jordi; en Temme li semblava un bordissot", + "span_start": 1788, + "span_end": 1871, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sa barca i sa barcada des seu marit; es mobles fins des seu parament i es pocs diners que podia apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill.", + "span_text": "Per a en Jordi volgué sa barca i sa barcada des seu marit; per a en Jordi es mobles fins des seu parament i es pocs diners que podia apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill", + "span_start": 1873, + "span_end": 2047, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es guanys mateixos d'en Temme.", + "span_text": "Àdhuc, últimament, es guanys mateixos d'en Temme li va enviar", + "span_start": 2085, + "span_end": 2146, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A sa presó per estafes de joc.", + "span_text": "quan en Jordi va rebre aquells diners, era a sa presó per estafes de joc", + "span_start": 2186, + "span_end": 2258, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es cor.", + "span_text": "Es cor, ho fa, Tuietes. Deixem-nos de lletres, deixem-nos de talents i boniqueses. Es cor ho fa tot", + "span_start": 2591, + "span_end": 2690, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que vagin tots plegats a collir un paneró de raïms ben madurs i ben dolços.", + "span_text": "Aneu tots plegats a collir un paneró de raïms ben madurs i ben dolços", + "span_start": 23, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a fer-ne un present.", + "span_text": "que vui fer-ne un present", + "span_start": 94, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tuietes.", + "span_text": "indica a la seva dona una vela que va venint. -Mira allà, Tuietes", + "span_start": 163, + "span_end": 228, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De n'Àuria Maresa i en Temme.", + "span_text": "Saps, al dedins, qui hi ve? Sa mare i es fill més feliços d'aquest món: n'Àuria Maresa i en Temme", + "span_start": 272, + "span_end": 369, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ell pescava a sa canya i ella servia d'escarràs per ses cases.", + "span_text": "ell pescava a sa canya i ella servia d'escarràs per ses cases", + "span_start": 409, + "span_end": 470, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquest bo de Temme ès tan entès en ses coses de sa mar, que, allà on atros homos amb prou feines traurien per a matar es badais de sa gana, ell sap trobar-hi una fortuneta", + "span_start": 665, + "span_end": 836, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Nova, neta com un argent, emblanquinada de totes ses parets, amb es seu patiet emparrat i sa seua gran entrada, sempre guarnida d'estres mariners.", + "span_text": "quina casa s'han llogada! ¡Nova, neta com un argent, emblanquinada de totes ses parets, amb es seu patiet emparrat i sa seua gran entrada, sempre guarnida d'estres mariners!", + "span_start": 1139, + "span_end": 1312, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que en Temme estimi tant sa seua mare.", + "span_text": "en Temme estima tant sa seua mare, que allò ès un goig de tot es veïnat", + "span_start": 1322, + "span_end": 1393, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A missa.", + "span_text": "Es diumenges, ell, as matí, a missa tots dosets", + "span_start": 1395, + "span_end": 1442, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estima tots es teus fills per un igual i no façus diferéncies entre ells, perquè, a ses veieses, no sabem de quin ens haurem de refiar.", + "span_text": "I vet aquí una màxima que jo ara t'hai de donar, Tuietes: estima tots es teus fills per un igual i no façus diferéncies entre ells, perquè, a ses veieses, no sabem de quin ens haurem de refiar", + "span_start": 1540, + "span_end": 1732, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es noi gran, en Jordi.", + "span_text": "sa nineta des seus uis era es noi gran, en Jordi; en Temme li semblava un bordissot", + "span_start": 1788, + "span_end": 1871, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sa barca i sa barcada des seu marit; es mobles fins des seu parament i es pocs diners que podia apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill.", + "span_text": "Per a en Jordi volgué sa barca i sa barcada des seu marit; per a en Jordi es mobles fins des seu parament i es pocs diners que podia apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill", + "span_start": 1873, + "span_end": 2047, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es guanys mateixos d'en Temme.", + "span_text": "Àdhuc, últimament, es guanys mateixos d'en Temme li va enviar", + "span_start": 2085, + "span_end": 2146, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A sa presó.", + "span_text": "quan en Jordi va rebre aquells diners, era a sa presó", + "span_start": 2186, + "span_end": 2239, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es cor.", + "span_text": "Es cor, ho fa, Tuietes. Deixem-nos de lletres, deixem-nos de talents i boniqueses. Es cor ho fa tot", + "span_start": 2591, + "span_end": 2690, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que vagin tots plegats a collir un paneró de raïms ben madurs i ben dolços.", + "span_text": "Aneu tots plegats a collir un paneró de raïms ben madurs i ben dolços", + "span_start": 23, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a fer-ne un present.", + "span_text": "que vui fer-ne un present", + "span_start": 94, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tuietes.", + "span_text": "indica a la seva dona una vela que va venint. -Mira allà, Tuietes", + "span_start": 163, + "span_end": 228, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De n'Àuria Maresa i en Temme.", + "span_text": "Saps, al dedins, qui hi ve? Sa mare i es fill més feliços d'aquest món: n'Àuria Maresa i en Temme", + "span_start": 272, + "span_end": 369, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ell pescava a sa canya i ella servia d'escarràs per ses cases.", + "span_text": "ell pescava a sa canya i ella servia d'escarràs per ses cases", + "span_start": 409, + "span_end": 470, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquest bo de Temme ès tan entès en ses coses de sa mar, que, allà on atros homos amb prou feines traurien per a matar es badais de sa gana, ell sap trobar-hi una fortuneta", + "span_start": 665, + "span_end": 836, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Nova, neta com un argent, emblanquinada de totes ses parets, amb es seu patiet emparrat i sa seua gran entrada, sempre guarnida d'estres mariners.", + "span_text": "quina casa s'han llogada! ¡Nova, neta com un argent, emblanquinada de totes ses parets, amb es seu patiet emparrat i sa seua gran entrada, sempre guarnida d'estres mariners!", + "span_start": 1139, + "span_end": 1312, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'estima d'en Temme a sa seua mare.", + "span_text": "en Temme estima tant sa seua mare, que allò ès un goig de tot es veïnat", + "span_start": 1322, + "span_end": 1393, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A missa.", + "span_text": "Es diumenges, ell, as matí, a missa tots dosets", + "span_start": 1395, + "span_end": 1442, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estima tots es teus fills per un igual i no façus diferéncies entre ells, perquè, a ses veieses, no sabem de quin ens haurem de refiar.", + "span_text": "I vet aquí una màxima que jo ara t'hai de donar, Tuietes: estima tots es teus fills per un igual i no façus diferéncies entre ells, perquè, a ses veieses, no sabem de quin ens haurem de refiar", + "span_start": 1540, + "span_end": 1732, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es noi gran, en Jordi.", + "span_text": "sa nineta des seus uis era es noi gran, en Jordi; en Temme li semblava un bordissot", + "span_start": 1788, + "span_end": 1871, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sa barca i sa barcada des seu marit; es mobles fins des seu parament i es pocs diners que podia apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill.", + "span_text": "Per a en Jordi volgué sa barca i sa barcada des seu marit; per a en Jordi es mobles fins des seu parament i es pocs diners que podia apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill", + "span_start": 1873, + "span_end": 2047, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es guanys d'en Temme.", + "span_text": "Àdhuc, últimament, es guanys mateixos d'en Temme li va enviar", + "span_start": 2085, + "span_end": 2146, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A sa presó per estafes de joc.", + "span_text": "Doncs que, quan en Jordi va rebre aquells diners, era a sa presó per estafes de joc", + "span_start": 2175, + "span_end": 2258, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es cor.", + "span_text": "Es cor, ho fa, Tuietes. Deixem-nos de lletres, deixem-nos de talents i boniqueses. Es cor ho fa tot", + "span_start": 2591, + "span_end": 2690, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1380", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Lluïsa Jover i Armengol...", + "story": "Lluïsa Jover i Armengol (Barcelona, 1942) és una il·lustradora, gravadora i docent catalana. És coneguda per les seves il·lustracions tant per al públic infantil i juvenil com per a l'adult, i per les seves col·laboracions amb escriptors i editorials de renom. Durant la seva carrera com a dibuixant, també ha treballat per a diversos diaris i ha realitzat exposicions a nivell estatal i internacional., Lluïsa Jover es va llicenciar en Belles Arts i a partir d'aquell moment va començar a treballar en escoles, instituts i a la Universitat de Barcelona. A partir de 1975 es va incorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora titular de dibuix a la Facultat de Ciències de l'Educació, on va continuar fins al 2013. Com a docent, ha impartit cursos, seminaris i mestratges a Catalunya, a l'estat espanyol i a l'estranger sobre didàctica de d'arts plàstiques, dibuix, pintura, escultura, il·lustració, tècniques gràfiques i d'impressió, etc. En aquest sentit, també és autora d'articles i de llibres de contingut didàctico-pedagògic en l'àmbit de l'educació artística i les seves tècniques., Jover ha contribuït a les il·lustracions d'obres d'escriptors de prestigi com Josep Maria Benet i Jornet, Teresa Duran, Ricard Creus, Miquel Desclot, Aurora Díaz-Plaja, Félix de Azúa, Gabriel Garcia Márquez, Enric Larreula, Néstor Luján, Carme Riera, Francesc Parcerisas, Manuel Vázquez Montalbán… etc, i en estampes de les editorials Grup Enciclopèdia Catalana, Pòrtic, La Galera, Alfaguara, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Edicions 62 o Edicions Proa., Pel que fa a la seva col·laboració amb la premsa escrita, Jover va plasmar una mirada crítica i mordaç sobre l'actualitat als diaris El País, La Vanguardia, El Punt Avui i a revistes especialitzades com Offarm, Jano, Perspectiva Escolar i divulgatives com Cavall Fort. També ha treballat en projectes institucionals de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de la Corporació Metropolitana de Barcelona (actual AMB) i de diversos ajuntaments (entre altres) amb dissenys, maquetes, cartells, logotips i imatges corporatives. En l'àmbit de l'audiovisual, va realitzar incursions en el món audiovisual, com la col·laboració en els dibuixos animats Ai l'ou ai l'ou, Taller de plàstica, el joc de mirar i la creació de mascotes televisives a TV3., Ha estat membre i comissària de grups d'art i creació, d'editorials i entitats culturals diverses, així com jurat d'il·lustració i de congressos sobre cultura catalana., El seu estil és considerat com a gràfic, de traç dinàmic i desimbolt sobre fons abstractes. Es caracteritza sobretot per l'ús de la tinta per a definir contorns. Des de 1992 va començar a experimentar amb altres materials: vidre, porcellana, roba i planxes metàl·liques, elements amb els que ha presentat diverses col·leccions d'ampolles, gerres i gots de vidre esmaltat, o sèries de safates de porcellana amb clares reminiscències homèriques. Amb ceràmica, va col·laborar en l'elaboració d'escultures amb la ceramista catalana Madola., La recerca de Jover en el camp de l'art l'ha portat a presentar les seves obres en exposicions individuals i col·lectives d'il·lustracions, gravats i objectes amb tècniques mixtes a territori català, espanyol i també a l'estranger., Lluïsa Jover ha obtingut premis i ha estat seleccionada per diverses entitats, entre els quals destaquen:", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Lluïsa Jover?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quines universitats ha impartit classes?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quins territoris ha fet de mestra?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sobre quines temàtiques?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha publicat reculls teòrics?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quins autors n'ha dibuixat les obres literàries?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb quines editorials ha treballat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin caràcter tenen els seus escrits periodístics?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quines sèries d’animació va participar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com és el seu estil?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quins components s'ha posat a prova en l'àmbit artístic?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb qui ha treballat la ceràmica?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha estat guardonada alguna vegada?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Lluïsa Jover i Armengol (Barcelona, 1942)", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És il·lustradora, gravadora i docent.", + "span_text": "és una il·lustradora, gravadora i docent", + "span_start": 42, + "span_end": 82, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Belles Arts.", + "span_text": "es va llicenciar en Belles Arts", + "span_start": 418, + "span_end": 449, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "va començar a treballar en escoles, instituts i a la Universitat de Barcelona. A partir de 1975 es va incorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora titular", + "span_start": 477, + "span_end": 653, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Catalunya, a l'estat espanyol i a l'estranger.", + "span_text": "Com a docent, ha impartit cursos, seminaris i mestratges a Catalunya, a l'estat espanyol i a l'estranger", + "span_start": 735, + "span_end": 839, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Didàctica d'arts plàstiques, dibuix, pintura, escultura, il·lustració, tècniques gràfiques i d'impressió, etc.", + "span_text": "sobre didàctica de d'arts plàstiques, dibuix, pintura, escultura, il·lustració, tècniques gràfiques i d'impressió, etc", + "span_start": 840, + "span_end": 958, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest sentit, també és autora d'articles i de llibres de contingut didàctico-pedagògic en l'àmbit de l'educació artística i les seves tècniques", + "span_start": 960, + "span_end": 1107, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Josep Maria Benet i Jornet, Teresa Duran, Ricard Creus, Miquel Desclot, Aurora Díaz-Plaja, Félix de Azúa, Gabriel Garcia Márquez, Enric Larreula, Néstor Luján, Carme Riera, Francesc Parcerisas, Manuel Vázquez Montalbán, etc.", + "span_text": "Jover ha contribuït a les il·lustracions d'obres d'escriptors de prestigi com Josep Maria Benet i Jornet, Teresa Duran, Ricard Creus, Miquel Desclot, Aurora Díaz-Plaja, Félix de Azúa, Gabriel Garcia Márquez, Enric Larreula, Néstor Luján, Carme Riera, Francesc Parcerisas, Manuel Vázquez Montalbán… etc", + "span_start": 1111, + "span_end": 1412, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Grup Enciclopèdia Catalana, Pòrtic, La Galera, Alfaguara, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Edicions 62 i Edicions Proa.", + "span_text": "i en estampes de les editorials Grup Enciclopèdia Catalana, Pòrtic, La Galera, Alfaguara, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Edicions 62 o Edicions Proa", + "span_start": 1414, + "span_end": 1571, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un caràcter crític i mordaç.", + "span_text": "Pel que fa a la seva col·laboració amb la premsa escrita, Jover va plasmar una mirada crítica i mordaç", + "span_start": 1575, + "span_end": 1677, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En els dibuixos animats Ai l'ou ai l'ou, Taller de plàstica, el joc de mirar i la creació de mascotes televisives a TV3.", + "span_text": "va realitzar incursions en el món audiovisual, com la col·laboració en els dibuixos animats Ai l'ou ai l'ou, Taller de plàstica, el joc de mirar i la creació de mascotes televisives a TV3", + "span_start": 2147, + "span_end": 2334, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gràfic, de traç dinàmic i desimbolt sobre fons abstractes.", + "span_text": "El seu estil és considerat com a gràfic, de traç dinàmic i desimbolt sobre fons abstractes", + "span_start": 2509, + "span_end": 2599, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb vidre, porcellana, roba i planxes metàl·liques.", + "span_text": "va començar a experimentar amb altres materials: vidre, porcellana, roba i planxes metàl·liques", + "span_start": 2683, + "span_end": 2778, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Madola.", + "span_text": "Amb ceràmica, va col·laborar en l'elaboració d'escultures amb la ceramista catalana Madola", + "span_start": 2953, + "span_end": 3043, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Lluïsa Jover ha obtingut premis", + "span_start": 3281, + "span_end": 3312, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Lluïsa Jover i Armengol (Barcelona, 1942)", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És il·lustradora, gravadora i docent.", + "span_text": "és una il·lustradora, gravadora i docent", + "span_start": 42, + "span_end": 82, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Belles Arts.", + "span_text": "Lluïsa Jover es va llicenciar en Belles Arts", + "span_start": 405, + "span_end": 449, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "va començar a treballar en escoles, instituts i a la Universitat de Barcelona. A partir de 1975 es va incorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora titular", + "span_start": 477, + "span_end": 653, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Catalunya, a l'estat espanyol i a l'estranger.", + "span_text": "Com a docent, ha impartit cursos, seminaris i mestratges a Catalunya, a l'estat espanyol i a l'estranger", + "span_start": 735, + "span_end": 839, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Didàctica d'arts plàstiques, dibuix, pintura, escultura, il·lustració, tècniques gràfiques i d'impressió.", + "span_text": "sobre didàctica de d'arts plàstiques, dibuix, pintura, escultura, il·lustració, tècniques gràfiques i d'impressió", + "span_start": 840, + "span_end": 953, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest sentit, també és autora d'articles i de llibres de contingut didàctico-pedagògic en l'àmbit de l'educació artística i les seves tècniques", + "span_start": 960, + "span_end": 1107, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Josep Maria Benet i Jornet, Teresa Duran, Ricard Creus, Miquel Desclot, Aurora Díaz-Plaja, Félix de Azúa, Gabriel Garcia Márquez, Enric Larreula, Néstor Luján, Carme Riera, Francesc Parcerisas i Manuel Vázquez Montalbán.", + "span_text": "Jover ha contribuït a les il·lustracions d'obres d'escriptors de prestigi com Josep Maria Benet i Jornet, Teresa Duran, Ricard Creus, Miquel Desclot, Aurora Díaz-Plaja, Félix de Azúa, Gabriel Garcia Márquez, Enric Larreula, Néstor Luján, Carme Riera, Francesc Parcerisas, Manuel Vázquez Montalbán", + "span_start": 1111, + "span_end": 1407, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Grup Enciclopèdia Catalana, Pòrtic, La Galera, Alfaguara, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Edicions 62 o Edicions Proa.", + "span_text": "i en estampes de les editorials Grup Enciclopèdia Catalana, Pòrtic, La Galera, Alfaguara, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Edicions 62 o Edicions Proa", + "span_start": 1414, + "span_end": 1571, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Crític i mordaç.", + "span_text": "Pel que fa a la seva col·laboració amb la premsa escrita, Jover va plasmar una mirada crítica i mordaç sobre l'actualitat", + "span_start": 1575, + "span_end": 1696, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En Ai l'ou ai l'ou, Taller de plàstica, el joc de mirar i la creació de mascotes televisives a TV3.", + "span_text": "va realitzar incursions en el món audiovisual, com la col·laboració en els dibuixos animats Ai l'ou ai l'ou, Taller de plàstica, el joc de mirar i la creació de mascotes televisives a TV3", + "span_start": 2147, + "span_end": 2334, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gràfic, de traç dinàmic i desimbolt sobre fons abstractes.", + "span_text": "El seu estil és considerat com a gràfic, de traç dinàmic i desimbolt sobre fons abstractes", + "span_start": 2509, + "span_end": 2599, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb vidre, porcellana, roba i planxes metàl·liques.", + "span_text": "va començar a experimentar amb altres materials: vidre, porcellana, roba i planxes metàl·liques", + "span_start": 2683, + "span_end": 2778, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb la ceramista catalana Madola.", + "span_text": "Amb ceràmica, va col·laborar en l'elaboració d'escultures amb la ceramista catalana Madola", + "span_start": 2953, + "span_end": 3043, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Lluïsa Jover ha obtingut premis", + "span_start": 3281, + "span_end": 3312, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Lluïsa Jover i Armengol (Barcelona, 1942)", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És il·lustradora, gravadora i docent.", + "span_text": "és una il·lustradora, gravadora i docent", + "span_start": 42, + "span_end": 82, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Belles Arts.", + "span_text": "Lluïsa Jover es va llicenciar en Belles Arts", + "span_start": 405, + "span_end": 449, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "a partir d'aquell moment va començar a treballar en escoles, instituts i a la Universitat de Barcelona. A partir de 1975 es va incorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 452, + "span_end": 628, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Catalunya, a l'estat espanyol i a l'estranger.", + "span_text": "ha impartit cursos, seminaris i mestratges a Catalunya, a l'estat espanyol i a l'estranger", + "span_start": 749, + "span_end": 839, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sobre didàctica d'arts plàstiques, dibuix, pintura, escultura, il·lustració, tècniques gràfiques i d'impressió.", + "span_text": "sobre didàctica de d'arts plàstiques, dibuix, pintura, escultura, il·lustració, tècniques gràfiques i d'impressió, etc.", + "span_start": 840, + "span_end": 959, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest sentit, també és autora d'articles i de llibres de contingut didàctico-pedagògic en l'àmbit de l'educació artística i les seves tècniques", + "span_start": 960, + "span_end": 1107, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Josep Maria Benet i Jornet, Teresa Duran, Ricard Creus, Miquel Desclot, Aurora Díaz-Plaja, Félix de Azúa, Gabriel Garcia Márquez, Enric Larreula, Néstor Luján, Carme Riera, Francesc Parcerisas i Manuel Vázquez Montalbán, entre altres.", + "span_text": "Jover ha contribuït a les il·lustracions d'obres d'escriptors de prestigi com Josep Maria Benet i Jornet, Teresa Duran, Ricard Creus, Miquel Desclot, Aurora Díaz-Plaja, Félix de Azúa, Gabriel Garcia Márquez, Enric Larreula, Néstor Luján, Carme Riera, Francesc Parcerisas, Manuel Vázquez Montalbán… etc", + "span_start": 1111, + "span_end": 1412, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Grup Enciclopèdia Catalana, Pòrtic, La Galera, Alfaguara, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Edicions 62 o Edicions Proa.", + "span_text": "i en estampes de les editorials Grup Enciclopèdia Catalana, Pòrtic, La Galera, Alfaguara, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Edicions 62 o Edicions Proa", + "span_start": 1414, + "span_end": 1571, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Crític i mordaç.", + "span_text": "Pel que fa a la seva col·laboració amb la premsa escrita, Jover va plasmar una mirada crítica i mordaç", + "span_start": 1575, + "span_end": 1677, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En els dibuixos animats Ai l'ou ai l'ou i Taller de plàstica, el joc de mirar.", + "span_text": "va realitzar incursions en el món audiovisual, com la col·laboració en els dibuixos animats Ai l'ou ai l'ou, Taller de plàstica, el joc de mirar", + "span_start": 2147, + "span_end": 2291, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gràfic, de traç dinàmic i desimbolt sobre fons abstractes.", + "span_text": "El seu estil és considerat com a gràfic, de traç dinàmic i desimbolt sobre fons abstractes", + "span_start": 2509, + "span_end": 2599, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb vidre, porcellana, roba i planxes metàl·liques.", + "span_text": "va començar a experimentar amb altres materials: vidre, porcellana, roba i planxes metàl·liques", + "span_start": 2683, + "span_end": 2778, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb la ceramista catalana Madola.", + "span_text": "Amb ceràmica, va col·laborar en l'elaboració d'escultures amb la ceramista catalana Madola", + "span_start": 2953, + "span_end": 3043, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Lluïsa Jover ha obtingut premis", + "span_start": 3281, + "span_end": 3312, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_348", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Equidna (mitologia)", + "story": "Equidna, (en grec antic Εχιδνα Ekhidna escurçó, en llatí Echidna), a la mitologia grega, era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra). Segons altres tradicions descendia de Tàrtar i de Gea, o també d'Estix, o de Crisàor. Era una dragona a vegades anomenada Draikina Delphyne. Tenia el rostre d'una dona bella de temibles ulls foscos però amb cua d'una serp anomenada Escurçó. Vivia en una cova a Cilícia, al país dels àrims. També se la situa al Peloponès, i en aquest indret hauria mort a mans d'Argos, el dels cent ulls, perquè Equidna tenia el costum de devorar els caminants. Quan ella i Tifó van atacar l'Olimp, Zeus els va guanyar però els va permetre seguir vivint. Se li atribueixen molts fills monstruosos: amb Tifó va engendrar Ortre, el gos de Gerió, Cèrber, el gos dels inferns, l'Hidra de Lerna, la Quimera, morta per Bel·lerofont, Fea, la truja que assolava els camps de Crommió. Amb Ortre va tenir Fix, un monstre de Beòcia, i el Lleó de Nemea. També se li atribueix la maternitat del drac de la Còlquida que guardava el velló d'or i de Ladó, el drac que guardava les pomes del jardí de les Hespèrides, i la de l'àguila que es menjava el fetge de Prometeu., Els habitants de les colònies gregues de Pont Euxí narraven una llegenda d'Equidna molt diferent, com ens explica Heròdot. Segons ells, Hèracles, en arribar a Escítia, havia deixat pasturant els seus cavalls mentre dormia. Quan es va despertar no hi eren. Mentre els cercava va trobar un monstre, Equidna, que vivia en una cova i que va prometre tornar-li els cavalls si feia l'amor amb ella. Hèracles acceptà i van tenir tres fills, Agatir, que donà nom als agatirs, Geló, epònim de la ciutat de Gela, i Escites, que fundà el llinatge dels escites.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Equidna?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quines deïtats eren els seus pares, segons Hesíode?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què representaven Pontos i Gea?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quins altres orígens se li han atribuït a Equidna?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com era físicament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb quins territoris se l’ha relacionat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui l’hauria assassinat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui l’acompanyava quan va assaltar la llar dels déus?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui els va vèncer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina descendència va tenir?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui explica una història alternativa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Segons aquesta, amb quin heroi va mantenir relacions?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D’aquesta unió en va sorgir descendència?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com els van anomenar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una monstruosa nimfa.", + "span_text": "Equidna, (en grec antic Εχιδνα Ekhidna escurçó, en llatí Echidna), a la mitologia grega, era una monstruosa nimfa", + "span_start": 0, + "span_end": 113, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Forcis i Ceto.", + "span_text": "considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto", + "span_start": 115, + "span_end": 166, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les aigües del mar i la terra.", + "span_text": "Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra)", + "span_start": 181, + "span_end": 228, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que descendia de Tàrtar i de Gea, o també d'Estix, o de Crisàor.", + "span_text": "Segons altres tradicions descendia de Tàrtar i de Gea, o també d'Estix, o de Crisàor", + "span_start": 230, + "span_end": 314, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tenia el rostre d'una dona bella de temibles ulls foscos i una cua de serp.", + "span_text": "Tenia el rostre d'una dona bella de temibles ulls foscos però amb cua d'una serp", + "span_start": 371, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Cilícia i el Peloponès.", + "span_text": "Vivia en una cova a Cilícia, al país dels àrims. També se la situa al Peloponès", + "span_start": 471, + "span_end": 550, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Argos.", + "span_text": "hauria mort a mans d'Argos", + "span_start": 571, + "span_end": 597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Equidna tenia el costum de devorar els caminants.", + "span_text": "hauria mort a mans d'Argos, el dels cent ulls, perquè Equidna tenia el costum de devorar els caminants", + "span_start": 571, + "span_end": 673, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tifó.", + "span_text": "Quan ella i Tifó van atacar l'Olimp", + "span_start": 675, + "span_end": 710, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Zeus.", + "span_text": "Zeus els va guanyar", + "span_start": 712, + "span_end": 731, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ortre, Cèrber, l'Hidra de Lerna, la Quimera, Fea, Fix, el Lleó de Nemea, el drac de Còlquida, Ladó i l'àguila que es menjava el fetge de Prometeu.", + "span_text": "Se li atribueixen molts fills monstruosos: amb Tifó va engendrar Ortre, el gos de Gerió, Cèrber, el gos dels inferns, l'Hidra de Lerna, la Quimera, morta per Bel·lerofont, Fea, la truja que assolava els camps de Crommió. Amb Ortre va tenir Fix, un monstre de Beòcia, i el Lleó de Nemea. També se li atribueix la maternitat del drac de la Còlquida que guardava el velló d'or i de Ladó, el drac que guardava les pomes del jardí de les Hespèrides, i la de l'àguila que es menjava el fetge de Prometeu", + "span_start": 768, + "span_end": 1265, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els habitants de les colònies gregues de Pont Euxí.", + "span_text": "Els habitants de les colònies gregues de Pont Euxí narraven una llegenda d'Equidna molt diferent", + "span_start": 1269, + "span_end": 1365, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Hèracles.", + "span_text": "Segons ells, Hèracles, en arribar a Escítia, havia deixat pasturant els seus cavalls mentre dormia. Quan es va despertar no hi eren. Mentre els cercava va trobar un monstre, Equidna, que vivia en una cova i que va prometre tornar-li els cavalls si feia l'amor amb ella. Hèracles acceptà", + "span_start": 1392, + "span_end": 1678, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "van tenir tres fills", + "span_start": 1681, + "span_end": 1701, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Agatir, Geló i Escites.", + "span_text": "van tenir tres fills, Agatir, que donà nom als agatirs, Geló, epònim de la ciutat de Gela, i Escites", + "span_start": 1681, + "span_end": 1781, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una monstruosa nimfa.", + "span_text": "Equidna, (en grec antic Εχιδνα Ekhidna escurçó, en llatí Echidna), a la mitologia grega, era una monstruosa nimfa", + "span_start": 0, + "span_end": 113, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Forcis i Ceto.", + "span_text": "considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto", + "span_start": 115, + "span_end": 166, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les aigües del mar i la terra.", + "span_text": "Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra)", + "span_start": 181, + "span_end": 228, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que descendia de Tàrtar i de Gea, o també d'Estix, o de Crisàor.", + "span_text": "Segons altres tradicions descendia de Tàrtar i de Gea, o també d'Estix, o de Crisàor", + "span_start": 230, + "span_end": 314, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era una dragona amb el rostre d'una dona bella, terribles ulls foscos i una cua de serp.", + "span_text": "Era una dragona a vegades anomenada Draikina Delphyne. Tenia el rostre d'una dona bella de temibles ulls foscos però amb cua d'una serp", + "span_start": 316, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Cilícia i amb el Peloponès.", + "span_text": "Vivia en una cova a Cilícia, al país dels àrims. També se la situa al Peloponès", + "span_start": 471, + "span_end": 550, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Argos.", + "span_text": "hauria mort a mans d'Argos", + "span_start": 571, + "span_end": 597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Equidna tenia el costum de devorar els caminants.", + "span_text": "hauria mort a mans d'Argos, el dels cent ulls, perquè Equidna tenia el costum de devorar els caminants", + "span_start": 571, + "span_end": 673, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tifó.", + "span_text": "Quan ella i Tifó van atacar l'Olimp", + "span_start": 675, + "span_end": 710, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Zeus.", + "span_text": "Zeus els va guanyar", + "span_start": 712, + "span_end": 731, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ortre, Cèrber, l'Hidra de Lerna, la Quimera, Fea, Fix, el Lleó de Nemea, el drac de Còlquida, Ladó i l'àguila que es menjava el fetge de Prometeu.", + "span_text": "Se li atribueixen molts fills monstruosos: amb Tifó va engendrar Ortre, el gos de Gerió, Cèrber, el gos dels inferns, l'Hidra de Lerna, la Quimera, morta per Bel·lerofont, Fea, la truja que assolava els camps de Crommió. Amb Ortre va tenir Fix, un monstre de Beòcia, i el Lleó de Nemea. També se li atribueix la maternitat del drac de la Còlquida que guardava el velló d'or i de Ladó, el drac que guardava les pomes del jardí de les Hespèrides, i la de l'àguila que es menjava el fetge de Prometeu", + "span_start": 768, + "span_end": 1265, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els habitants de les colònies gregues de Pont Euxí.", + "span_text": "Els habitants de les colònies gregues de Pont Euxí narraven una llegenda d'Equidna molt diferent", + "span_start": 1269, + "span_end": 1365, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Hèracles.", + "span_text": "Segons ells, Hèracles, en arribar a Escítia, havia deixat pasturant els seus cavalls mentre dormia. Quan es va despertar no hi eren. Mentre els cercava va trobar un monstre, Equidna, que vivia en una cova i que va prometre tornar-li els cavalls si feia l'amor amb ella. Hèracles acceptà", + "span_start": 1392, + "span_end": 1678, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "van tenir tres fills", + "span_start": 1681, + "span_end": 1701, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Agatir, Geló i Escites.", + "span_text": "van tenir tres fills, Agatir, que donà nom als agatirs, Geló, epònim de la ciutat de Gela, i Escites", + "span_start": 1681, + "span_end": 1781, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una monstruosa nimfa.", + "span_text": "Equidna, (en grec antic Εχιδνα Ekhidna escurçó, en llatí Echidna), a la mitologia grega, era una monstruosa nimfa", + "span_start": 0, + "span_end": 113, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Forcis i Ceto.", + "span_text": "considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto", + "span_start": 115, + "span_end": 166, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les aigües del mar i la terra.", + "span_text": "Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra)", + "span_start": 181, + "span_end": 228, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Segons altres tradicions descendia de Tàrtar i de Gea, o també d'Estix, o de Crisàor.", + "span_text": "Segons altres tradicions descendia de Tàrtar i de Gea, o també d'Estix, o de Crisàor", + "span_start": 230, + "span_end": 314, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tenia el rostre d'una dona bella de temibles ulls foscos però amb cua d'una serp anomenada Escurçó.", + "span_text": "Tenia el rostre d'una dona bella de temibles ulls foscos però amb cua d'una serp anomenada Escurçó", + "span_start": 371, + "span_end": 469, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Cilícia i el Peloponès.", + "span_text": "Vivia en una cova a Cilícia, al país dels àrims. També se la situa al Peloponès", + "span_start": 471, + "span_end": 550, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Argos.", + "span_text": "hauria mort a mans d'Argos", + "span_start": 571, + "span_end": 597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Equidna tenia el costum de devorar els caminants.", + "span_text": "hauria mort a mans d'Argos, el dels cent ulls, perquè Equidna tenia el costum de devorar els caminants", + "span_start": 571, + "span_end": 673, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tifó.", + "span_text": "Quan ella i Tifó van atacar l'Olimp", + "span_start": 675, + "span_end": 710, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Zeus.", + "span_text": "Zeus els va guanyar", + "span_start": 712, + "span_end": 731, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ortre, Cèrber, l'Hidra de Lerna, la Quimera, Fea, Fix, el Lleó de Nemea, el drac de la Còlquida que guardava el velló d'or, Ladó, el drac que guardava les pomes del jardí de les Hespèrides, i l'àguila que es menjava el fetge de Prometeu.", + "span_text": "Se li atribueixen molts fills monstruosos: amb Tifó va engendrar Ortre, el gos de Gerió, Cèrber, el gos dels inferns, l'Hidra de Lerna, la Quimera, morta per Bel·lerofont, Fea, la truja que assolava els camps de Crommió. Amb Ortre va tenir Fix, un monstre de Beòcia, i el Lleó de Nemea. També se li atribueix la maternitat del drac de la Còlquida que guardava el velló d'or i de Ladó, el drac que guardava les pomes del jardí de les Hespèrides, i la de l'àguila que es menjava el fetge de Prometeu", + "span_start": 768, + "span_end": 1265, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els habitants de les colònies gregues de Pont Euxí.", + "span_text": "Els habitants de les colònies gregues de Pont Euxí narraven una llegenda d'Equidna molt diferent", + "span_start": 1269, + "span_end": 1365, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Hèracles.", + "span_text": "Hèracles, en arribar a Escítia, havia deixat pasturant els seus cavalls mentre dormia. Quan es va despertar no hi eren. Mentre els cercava va trobar un monstre, Equidna, que vivia en una cova i que va prometre tornar-li els cavalls si feia l'amor amb ella. Hèracles acceptà", + "span_start": 1405, + "span_end": 1678, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "van tenir tres fills,", + "span_start": 1681, + "span_end": 1702, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Agatir, Geló i Escites.", + "span_text": "van tenir tres fills, Agatir, que donà nom als agatirs, Geló, epònim de la ciutat de Gela, i Escites", + "span_start": 1681, + "span_end": 1781, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1398", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Els autònoms que cessin l’activitat o deixin de facturar un 75% respecte del semestre anterior podran cobrar l’atur", + "story": "Els autònoms que deixin de facturar, pel cap baix, un 75% menys en relació amb la mitjana de la facturació del semestre anterior o que hagin hagut de suspendre l'activitat per l'estat d'alarma tindran dret de rebre una prestació d'atur. Ho preveu el decret de mesures extraordinàries per a fer front a la Covid-19 explicat ahir pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i publicat avui al butlletí oficial de l'estat espanyol. Entre els requisits per acollir-s'hi, hi ha el d'haver estat afiliat a la Seguretat Social i en alta en el moment que es va decretar l'estat d'alarma i estar al corrent dels pagaments. En cas contrari, el treballador de compte propi tindrà un termini de trenta dies naturals improrrogables per a ingressar la quantitat pendent. El decret també estableix que la quantitat que percebran els autònoms es determinarà aplicant el 70% de la base reguladora. Si no s'acredita el període mínim per a tenir dret a la prestació, percebrà el 70% de la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar, si s'escau. Pel que fa a la durada de la prestació, serà d'un mes i es podrà ampliar fins al darrer dia del mes en què finalitzi l'estat d'alarma, si és que es prorroga, tal com va deixar entreveure el govern espanyol fa uns dies. El text també assegura que els autònoms no consumiran l'atur en cas que en un futur hi hagin de recórrer perquè cessen l'activitat. Pel que fa a les empreses que es vegin obligades a suspendre un contracte per força major a conseqüència de la Covid-19, hauran d'acreditar la caiguda de l'activitat amb un informe davant l'autoritat laboral, que haurà de contrastar-ho i donar una resposta en un termini de cinc dies des de la sol·licitud. D'altra banda, el decret també preveu que les empreses estaran exemptes d'abonar el 75% en concepte de Seguretat Social i se'n bonificarà el 100% a les que tinguin menys 50 treballadors i es comprometin a mantenir-los", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En quina situació s’han de trobar per tenir un ajut?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina subvenció podran rebre?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D’acord amb quina norma?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui ho va comunicar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On s'ha anunciat per escrit?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines són les condicions?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què passa si no es compleix la darrera?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hi ha una suma preestablerta per l'ajut?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es calcula?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quin cas es rebrà un 70%?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Respecte a què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Durant quant de temps s’oferirà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què hauran de fer els contractants?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina concessió se’ls farà?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dels autònoms.", + "span_text": "Els autònoms", + "span_start": 0, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que deixin de facturar un 75% menys en relació amb la mitjana de la facturació del semestre anterior o que hagin hagut de suspendre l'activitat per l'estat d'alarma.", + "span_text": "Els autònoms que deixin de facturar, pel cap baix, un 75% menys en relació amb la mitjana de la facturació del semestre anterior o que hagin hagut de suspendre l'activitat per l'estat d'alarma tindran dret de rebre una prestació d'atur", + "span_start": 0, + "span_end": 235, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una prestació d'atur.", + "span_text": "tindran dret de rebre una prestació d'atur", + "span_start": 193, + "span_end": 235, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El decret de mesures extraordinàries per a fer front a la Covid-19.", + "span_text": "Ho preveu el decret de mesures extraordinàries per a fer front a la Covid-19", + "span_start": 237, + "span_end": 313, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pedro Sánchez.", + "span_text": "explicat ahir pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez", + "span_start": 314, + "span_end": 376, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al butlletí oficial de l'estat espanyol.", + "span_text": "publicat avui al butlletí oficial de l'estat espanyol", + "span_start": 380, + "span_end": 433, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estar afiliat a la Seguretat Social i en alta en el moment que es va decretar l'estat d'alarma i també estar al corrent dels pagaments.", + "span_text": "Entre els requisits per acollir-s'hi, hi ha el d'haver estat afiliat a la Seguretat Social i en alta en el moment que es va decretar l'estat d'alarma i estar al corrent dels pagaments", + "span_start": 435, + "span_end": 618, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el treballador de compte propi tindrà un termini de trenta dies naturals improrrogables per a ingressar la quantitat pendent.", + "span_text": "En cas contrari, el treballador de compte propi tindrà un termini de trenta dies naturals improrrogables per a ingressar la quantitat pendent", + "span_start": 620, + "span_end": 761, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El decret també estableix que la quantitat que percebran els autònoms es determinarà aplicant el 70% de la base reguladora", + "span_start": 763, + "span_end": 885, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aplicant el 70% de la base reguladora.", + "span_text": "es determinarà aplicant el 70% de la base reguladora", + "span_start": 833, + "span_end": 885, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si no s'acredita el període mínim per a tenir dret a la prestació.", + "span_text": "Si no s'acredita el període mínim per a tenir dret a la prestació, percebrà el 70% de la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar", + "span_start": 887, + "span_end": 1048, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar.", + "span_text": "percebrà el 70% de la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar", + "span_start": 954, + "span_end": 1048, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Durant un mes.", + "span_text": "la durada de la prestació, serà d'un mes", + "span_start": 1075, + "span_end": 1115, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Si han suspès un contracte per força major a conseqüència de la Covid-19, hauran d'acreditar la caiguda de l'activitat amb un informe davant l'autoritat laboral.", + "span_text": "Pel que fa a les empreses que es vegin obligades a suspendre un contracte per força major a conseqüència de la Covid-19, hauran d'acreditar la caiguda de l'activitat amb un informe davant l'autoritat laboral", + "span_start": 1413, + "span_end": 1620, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Estaran exemptes d'abonar el 75% en concepte de Seguretat Social i se'n bonificarà el 100% a les que tinguin menys 50 treballadors i es comprometin a mantenir-los.", + "span_text": "les empreses estaran exemptes d'abonar el 75% en concepte de Seguretat Social i se'n bonificarà el 100% a les que tinguin menys 50 treballadors i es comprometin a mantenir-los", + "span_start": 1762, + "span_end": 1937, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dels autònoms.", + "span_text": "Els autònoms", + "span_start": 0, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que deixin de facturar un 75% menys en relació amb la mitjana de la facturació del semestre anterior o que hagin hagut de suspendre l'activitat per l'estat d'alarma.", + "span_text": "Els autònoms que deixin de facturar, pel cap baix, un 75% menys en relació amb la mitjana de la facturació del semestre anterior o que hagin hagut de suspendre l'activitat per l'estat d'alarma tindran dret de rebre una prestació d'atur", + "span_start": 0, + "span_end": 235, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una prestació d'atur.", + "span_text": "tindran dret de rebre una prestació d'atur", + "span_start": 193, + "span_end": 235, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El decret de mesures extraordinàries per a fer front a la Covid-19.", + "span_text": "Ho preveu el decret de mesures extraordinàries per a fer front a la Covid-19", + "span_start": 237, + "span_end": 313, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pedro Sánchez.", + "span_text": "Covid-19 explicat ahir pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez", + "span_start": 305, + "span_end": 376, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al butlletí oficial de l'estat espanyol.", + "span_text": "publicat avui al butlletí oficial de l'estat espanyol", + "span_start": 380, + "span_end": 433, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estar afiliat a la Seguretat Social i en alta en el moment que es va decretar l'estat d'alarma i estar al corrent dels pagaments.", + "span_text": "Entre els requisits per acollir-s'hi, hi ha el d'haver estat afiliat a la Seguretat Social i en alta en el moment que es va decretar l'estat d'alarma i estar al corrent dels pagaments", + "span_start": 435, + "span_end": 618, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el treballador de compte propi tindrà un termini de trenta dies naturals improrrogables per a ingressar la quantitat pendent.", + "span_text": "En cas contrari, el treballador de compte propi tindrà un termini de trenta dies naturals improrrogables per a ingressar la quantitat pendent", + "span_start": 620, + "span_end": 761, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la quantitat que percebran els autònoms es determinarà aplicant el 70% de la base reguladora", + "span_start": 793, + "span_end": 885, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aplicant el 70% de la base reguladora.", + "span_text": "es determinarà aplicant el 70% de la base reguladora", + "span_start": 833, + "span_end": 885, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si no s'acredita el període mínim per a tenir dret a la prestació.", + "span_text": "Si no s'acredita el període mínim per a tenir dret a la prestació, percebrà el 70% de la base mínima de cotització del règim d'autònoms", + "span_start": 887, + "span_end": 1022, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar.", + "span_text": "percebrà el 70% de la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar", + "span_start": 954, + "span_end": 1048, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Durant un mes.", + "span_text": "la durada de la prestació, serà d'un mes", + "span_start": 1075, + "span_end": 1115, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hauran d'acreditar la caiguda de l'activitat amb un informe davant l'autoritat laboral.", + "span_text": "Pel que fa a les empreses que es vegin obligades a suspendre un contracte per força major a conseqüència de la Covid-19, hauran d'acreditar la caiguda de l'activitat amb un informe davant l'autoritat laboral", + "span_start": 1413, + "span_end": 1620, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Estaran exemptes d'abonar el 75% en concepte de Seguretat Social i se'n bonificarà el 100% a les que tinguin menys 50 treballadors i es comprometin a mantenir-los.", + "span_text": "les empreses estaran exemptes d'abonar el 75% en concepte de Seguretat Social i se'n bonificarà el 100% a les que tinguin menys 50 treballadors i es comprometin a mantenir-los", + "span_start": 1762, + "span_end": 1937, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dels autònoms.", + "span_text": "Els autònoms", + "span_start": 0, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Han d'haver deixat de facturar un 75% menys en relació amb la mitjana de la facturació del semestre anterior o han hagut de suspendre l'activitat per l'estat d'alarma.", + "span_text": "Els autònoms que deixin de facturar, pel cap baix, un 75% menys en relació amb la mitjana de la facturació del semestre anterior o que hagin hagut de suspendre l'activitat per l'estat d'alarma tindran dret de rebre una prestació d'atur", + "span_start": 0, + "span_end": 235, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una prestació d'atur.", + "span_text": "tindran dret de rebre una prestació d'atur", + "span_start": 193, + "span_end": 235, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El decret de mesures extraordinàries per a fer front a la Covid-19.", + "span_text": "Ho preveu el decret de mesures extraordinàries per a fer front a la Covid-19", + "span_start": 237, + "span_end": 313, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez.", + "span_text": "explicat ahir pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez", + "span_start": 314, + "span_end": 376, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al butlletí oficial de l'estat espanyol.", + "span_text": "publicat avui al butlletí oficial de l'estat espanyol", + "span_start": 380, + "span_end": 433, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Haver estat afiliat a la Seguretat Social i en altra en el moment que es va decretar l'estat d'alarma i estar al corrent dels pagaments.", + "span_text": "Entre els requisits per acollir-s'hi, hi ha el d'haver estat afiliat a la Seguretat Social i en alta en el moment que es va decretar l'estat d'alarma i estar al corrent dels pagaments", + "span_start": 435, + "span_end": 618, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el treballador de compte propi tindrà un termini de trenta dies naturals improrrogables per a ingressar la quantitat pendent.", + "span_text": "En cas contrari, el treballador de compte propi tindrà un termini de trenta dies naturals improrrogables per a ingressar la quantitat pendent", + "span_start": 620, + "span_end": 761, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la quantitat que percebran els autònoms es determinarà aplicant el 70% de la base reguladora", + "span_start": 793, + "span_end": 885, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es determinarà aplicant el 70% de la base reguladora.", + "span_text": "la quantitat que percebran els autònoms es determinarà aplicant el 70% de la base reguladora", + "span_start": 793, + "span_end": 885, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si no s'acredita el període mínim per a tenir dret a la prestació.", + "span_text": "Si no s'acredita el període mínim per a tenir dret a la prestació, percebrà el 70% de la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar", + "span_start": 887, + "span_end": 1048, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar.", + "span_text": "el 70% de la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar", + "span_start": 963, + "span_end": 1048, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un mes.", + "span_text": "Pel que fa a la durada de la prestació, serà d'un mes", + "span_start": 1062, + "span_end": 1115, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hauran d'acreditar la caiguda de l'activitat amb un informe davant l'autoritat laboral.", + "span_text": "Pel que fa a les empreses que es vegin obligades a suspendre un contracte per força major a conseqüència de la Covid-19, hauran d'acreditar la caiguda de l'activitat amb un informe davant l'autoritat laboral", + "span_start": 1413, + "span_end": 1620, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Estaran exempts d'abonar el 75% en concepte de Seguretat Social i se'n bonificarà el 100% a les que tinguin menys 50 treballadors i es comprometin a mantenir-los.", + "span_text": "el decret també preveu que les empreses estaran exemptes d'abonar el 75% en concepte de Seguretat Social i se'n bonificarà el 100% a les que tinguin menys 50 treballadors i es comprometin a mantenir-los", + "span_start": 1735, + "span_end": 1937, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_198", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "C’s exigeix al PP que el govern català compleixi les sentències contra la immersió lingüística", + "story": "El secretari d'Organització de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha explicat aquest dimecres que la formació taronja ha exigit el compromís del Partit Popular perquè el govern compleixi les sentències judicials contra el model d'immersió lingüística a l'escola. ‘Cal emprar tots els mecanismes per fer complir les resolucions que la Generalitat obvia des de fa anys', ha subratllat Villegas, per afegir que hi ha ‘vies jurídiques i de la pròpia inspecció de l'estat' per aconseguir-ho. Aquest és un dels compromisos que Ciutadans vol arrencar als Popular en relació a Catalunya en el marc de les negociacions que les dues formacions estan portant a terme, però n'hi ha d'altres com ‘un pacte per Espanya' que eviti la celebració de referèndums sobiranistes o ‘qualsevol actuació per trencar la igualtat i la unitat de tost els espanyols'. L'equip negociador d'Albert Rivera ha posat sobre la taula de negociació amb el Partit Popular una bateria de mesures sobre Catalunya que passen per modificar el model educatiu del país, per fer front al procés sobiranista, per un nou sistema de finançament i per l'impuls d'infraestructures com el corredor del mediterrani. Així ho ha confirmat el secretari d'Organització de la formació taronja aquest dimecres al migdia en un recés de la reunió que C's i el PP estan portant a terme per a la investidura de Mariano Rajoy. Villegas ha explicat que la seva formació vol que el document que la seva formació negocia aquest dies amb els populars contempli ‘el trilingüisme' a l'escola catalana així com un compromís explícit per fer que la Generalitat compleixi les sentències dels tribunals contra el model d'immersió. ‘Anem malament si ens trobem en un país que no es compleixen les sentències judicials', ha remarcat el dirigent de Ciutadans. Així mateix, ha explicat que en el paquet de mesures que afecten Catalunya la seva formació exigeix ‘un pacte per Espanya' contra la celebració de ‘referèndums sobiranistes' o ‘actuacions que portin al trencament de la sobirania nacional, la igualtat i unió dels ciutadans'. ‘No crec que hi hagi cap problema per arribar un acord sobre aquest aspecte', ha apuntat José Manuel Villegas. Durant la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, ha assenyalat que Ciutadans també posarà sobre la taula de negociació altres compromisos com el corredor del mediterrani ja que, a parer seu, és ‘una estructura de país que vertebra Espanya i que augmenta la competitivitat de la zona'. D'altra banda, ha afegit que plantejaran la modificació ‘urgent' del sistema de finançament que contempli ‘els principis d'igualtat, transparència i solidaritat', però que no perjudiqui les zones i territoris més competitius de l'estat espanyol com són Balears, Madrid, Catalunya o el País Valencià. ‘No es pot seguir amb l'actual situació i exigirem que en un temps breus s'obri el procés per treballar per a una nova llei de finançament autonòmic', ha conclòs Villegas", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui ha parlat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què ha demanat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què volen aconseguir, segons Villegas?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins mitjans tenen per assolir el seu propòsit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb qui volen posar-se d’acord?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què més es vol?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines propostes ha anunciat el grup d'Albert Rivera?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A qui es vol col·locar en la presidència?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quants idiomes volen que s'ensenyi a l'escola?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què ha d’acatar un país?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui ho ha dit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin benefici aporta el corredor del Mediterrani segons ell?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins són els llocs amb més potència econòmica d'Espanya?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què vol Villegas que comenci aviat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "José Manuel Villegas.", + "span_text": "José Manuel Villegas, ha explicat", + "span_start": 42, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Aquest dimecres.", + "span_text": "ha explicat aquest dimecres", + "span_start": 64, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El compromís del Partit Popular perquè el govern compleixi les sentències judicials contra el model d'immersió lingüística a l'escola.", + "span_text": "ha exigit el compromís del Partit Popular perquè el govern compleixi les sentències judicials contra el model d'immersió lingüística a l'escola", + "span_start": 116, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fer complir les resolucions que la Generalitat obvia des de fa anys.", + "span_text": "‘Cal emprar tots els mecanismes per fer complir les resolucions que la Generalitat obvia des de fa anys', ha subratllat Villegas", + "span_start": 261, + "span_end": 389, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vies jurídiques i de la pròpia inspecció de l'estat.", + "span_text": "hi ha ‘vies jurídiques i de la pròpia inspecció de l'estat' per aconseguir-ho", + "span_start": 406, + "span_end": 483, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb els Popular.", + "span_text": "Aquest és un dels compromisos que Ciutadans vol arrencar als Popular", + "span_start": 485, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Evitar la celebració de referèndums sobiranistes o qualsevol actuació per trencar la igualtat i la unitat de tost els espanyols.", + "span_text": "‘un pacte per Espanya' que eviti la celebració de referèndums sobiranistes o ‘qualsevol actuació per trencar la igualtat i la unitat de tost els espanyols'", + "span_start": 681, + "span_end": 836, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Modificar el model educatiu del país, per fer front al procés sobiranista, per un nou sistema de finançament i per l'impuls d'infraestructures com el corredor del mediterrani.", + "span_text": "L'equip negociador d'Albert Rivera ha posat sobre la taula de negociació amb el Partit Popular una bateria de mesures sobre Catalunya que passen per modificar el model educatiu del país, per fer front al procés sobiranista, per un nou sistema de finançament i per l'impuls d'infraestructures com el corredor del mediterrani", + "span_start": 838, + "span_end": 1161, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Mariano Rajoy.", + "span_text": "la reunió que C's i el PP estan portant a terme per a la investidura de Mariano Rajoy", + "span_start": 1276, + "span_end": 1361, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "vol que el document que la seva formació negocia aquest dies amb els populars contempli ‘el trilingüisme' a l'escola catalana", + "span_start": 1405, + "span_end": 1530, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les sentències judicials.", + "span_text": "Anem malament si ens trobem en un país que no es compleixen les sentències judicials", + "span_start": 1658, + "span_end": 1742, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El dirigent de Ciutadans.", + "span_text": "‘Anem malament si ens trobem en un país que no es compleixen les sentències judicials', ha remarcat el dirigent de Ciutadans", + "span_start": 1657, + "span_end": 1781, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que és una estructura de país que vertebra Espanya i que augmenta la competitivitat de la zona.", + "span_text": "posarà sobre la taula de negociació altres compromisos com el corredor del mediterrani ja que, a parer seu, és ‘una estructura de país que vertebra Espanya i que augmenta la competitivitat de la zona'", + "span_start": 2267, + "span_end": 2467, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Balears, Madrid, Catalunya o el País Valencià.", + "span_text": "territoris més competitius de l'estat espanyol com són Balears, Madrid, Catalunya o el País Valencià", + "span_start": 2667, + "span_end": 2767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El procés per treballar per a una nova llei de finançament autonòmic.", + "span_text": "‘No es pot seguir amb l'actual situació i exigirem que en un temps breus s'obri el procés per treballar per a una nova llei de finançament autonòmic', ha conclòs Villegas", + "span_start": 2769, + "span_end": 2939, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El secretari d'Organització de Ciutadans, José Manuel Villegas.", + "span_text": "El secretari d'Organització de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha explicat", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Aquest dimecres.", + "span_text": "ha explicat aquest dimecres", + "span_start": 64, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El compromís del Partit Popular perquè el govern compleixi les sentències judicials contra el model d'immersió lingüística a l'escola.", + "span_text": "ha exigit el compromís del Partit Popular perquè el govern compleixi les sentències judicials contra el model d'immersió lingüística a l'escola", + "span_start": 116, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fer complir les resolucions que la Generalitat obvia des de fa anys.", + "span_text": "‘Cal emprar tots els mecanismes per fer complir les resolucions que la Generalitat obvia des de fa anys', ha subratllat Villegas", + "span_start": 261, + "span_end": 389, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vies jurídiques i de la pròpia inspecció de l'estat.", + "span_text": "hi ha ‘vies jurídiques i de la pròpia inspecció de l'estat' per aconseguir-ho", + "span_start": 406, + "span_end": 483, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb els Popular.", + "span_text": "Aquest és un dels compromisos que Ciutadans vol arrencar als Popular", + "span_start": 485, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Evitar la celebració de referèndums sobiranistes o qualsevol actuació per trencar la igualtat i la unitat de tost els espanyols.", + "span_text": "n'hi ha d'altres com ‘un pacte per Espanya' que eviti la celebració de referèndums sobiranistes o ‘qualsevol actuació per trencar la igualtat i la unitat de tost els espanyols'", + "span_start": 660, + "span_end": 836, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Modificar el model educatiu del país, per fer front al procés sobiranista, per un nou sistema de finançament i per l'impuls d'infraestructures com el corredor del mediterrani.", + "span_text": "L'equip negociador d'Albert Rivera ha posat sobre la taula de negociació amb el Partit Popular una bateria de mesures sobre Catalunya que passen per modificar el model educatiu del país, per fer front al procés sobiranista, per un nou sistema de finançament i per l'impuls d'infraestructures com el corredor del mediterrani", + "span_start": 838, + "span_end": 1161, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Mariano Rajoy.", + "span_text": "la reunió que C's i el PP estan portant a terme per a la investidura de Mariano Rajoy", + "span_start": 1276, + "span_end": 1361, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "vol que el document que la seva formació negocia aquest dies amb els populars contempli ‘el trilingüisme' a l'escola catalana", + "span_start": 1405, + "span_end": 1530, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les sentències judicials.", + "span_text": "Anem malament si ens trobem en un país que no es compleixen les sentències judicials", + "span_start": 1658, + "span_end": 1742, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El dirigent de Ciutadans.", + "span_text": "‘Anem malament si ens trobem en un país que no es compleixen les sentències judicials', ha remarcat el dirigent de Ciutadans", + "span_start": 1657, + "span_end": 1781, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que és una estructura de país que vertebra Espanya i que augmenta la competitivitat de la zona.", + "span_text": "posarà sobre la taula de negociació altres compromisos com el corredor del mediterrani ja que, a parer seu, és ‘una estructura de país que vertebra Espanya i que augmenta la competitivitat de la zona'", + "span_start": 2267, + "span_end": 2467, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Balears, Madrid, Catalunya o el País Valencià.", + "span_text": "zones i territoris més competitius de l'estat espanyol com són Balears, Madrid, Catalunya o el País Valencià", + "span_start": 2659, + "span_end": 2767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El procés per treballar per a una nova llei de finançament autonòmic.", + "span_text": "‘No es pot seguir amb l'actual situació i exigirem que en un temps breus s'obri el procés per treballar per a una nova llei de finançament autonòmic', ha conclòs Villegas", + "span_start": 2769, + "span_end": 2939, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El secretari d'Organització de Ciutadans, José Manuel Villegas.", + "span_text": "El secretari d'Organització de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha explicat", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Aquest dimecres.", + "span_text": "ha explicat aquest dimecres", + "span_start": 64, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El compromís del Partit Popular perquè el govern compleixi les sentències judicials contra el model d'immersió lingüística a l'escola.", + "span_text": "ha exigit el compromís del Partit Popular perquè el govern compleixi les sentències judicials contra el model d'immersió lingüística a l'escola", + "span_start": 116, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que es compleixin les resolucions que la Generalitat obvia des de fa anys.", + "span_text": "‘Cal emprar tots els mecanismes per fer complir les resolucions que la Generalitat obvia des de fa anys', ha subratllat Villegas", + "span_start": 261, + "span_end": 389, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vies jurídiques i de la pròpia inspecció de l'estat.", + "span_text": "hi ha ‘vies jurídiques i de la pròpia inspecció de l'estat' per aconseguir-ho", + "span_start": 406, + "span_end": 483, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb els Popular.", + "span_text": "Aquest és un dels compromisos que Ciutadans vol arrencar als Popular en relació a Catalunya", + "span_start": 485, + "span_end": 576, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un pacte per Espanya que eviti la celebració de referèndums sobiranistes o qualsevol actuació per trencar la igualtat i la unitat de tost els espanyols.", + "span_text": "n'hi ha d'altres com ‘un pacte per Espanya' que eviti la celebració de referèndums sobiranistes o ‘qualsevol actuació per trencar la igualtat i la unitat de tost els espanyols'", + "span_start": 660, + "span_end": 836, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Modificar el model educatiu del país, per fer front al procés sobiranista, per un nou sistema de finançament i per l'impuls d'infraestructures com el corredor del mediterrani.", + "span_text": "una bateria de mesures sobre Catalunya que passen per modificar el model educatiu del país, per fer front al procés sobiranista, per un nou sistema de finançament i per l'impuls d'infraestructures com el corredor del mediterrani", + "span_start": 933, + "span_end": 1161, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Mariano Rajoy.", + "span_text": "la reunió que C's i el PP estan portant a terme per a la investidura de Mariano Rajoy", + "span_start": 1276, + "span_end": 1361, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "vol que el document que la seva formació negocia aquest dies amb els populars contempli ‘el trilingüisme' a l'escola catalana", + "span_start": 1405, + "span_end": 1530, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les sentències judicials.", + "span_text": "Anem malament si ens trobem en un país que no es compleixen les sentències judicials", + "span_start": 1658, + "span_end": 1742, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El dirigent de Ciutadans.", + "span_text": "‘Anem malament si ens trobem en un país que no es compleixen les sentències judicials', ha remarcat el dirigent de Ciutadans", + "span_start": 1657, + "span_end": 1781, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Augmenta la competitivitat de la zona.", + "span_text": "posarà sobre la taula de negociació altres compromisos com el corredor del mediterrani ja que, a parer seu, és ‘una estructura de país que vertebra Espanya i que augmenta la competitivitat de la zona'", + "span_start": 2267, + "span_end": 2467, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Balears, Madrid, Catalunya o el País Valencià.", + "span_text": "les zones i territoris més competitius de l'estat espanyol com són Balears, Madrid, Catalunya o el País Valencià", + "span_start": 2655, + "span_end": 2767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El procés per treballar per a una nova llei de finançament autonòmic.", + "span_text": "‘No es pot seguir amb l'actual situació i exigirem que en un temps breus s'obri el procés per treballar per a una nova llei de finançament autonòmic', ha conclòs Villegas", + "span_start": 2769, + "span_end": 2939, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_18", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Isabel de Portugal i d'Aragó...", + "story": "Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 25 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic., Filla de Manuel I de Portugal, i de la infanta Maria d'Aragó, tercera filla dels Reis Catòlics. Contragué matrimoni amb l'emperador Carles V. Del matrimoni amb l'emperador van néixer:, Les negociacions de casament amb el seu cosí, el llavors Carles I de Castella, van iniciar-se tan aviat com aquest va posar el peu a la península. Les pressions a Portugal al pare d'Isabel, poc proclius a una aliança matrimonial amb Castella, van fer que busqués com fos la manera de concertar el matrimoni; abans de morir el 1521, encomana en el seu testament al seu fill Joan, que s'encarregui d'aquesta tasca. Tanmateix, la situació a Castella era de dubte, Carles havia signat el Tractat de Windsor (1522) amb Enric VIII d'Anglaterra, que deixava oberta la possibilitat de matrimoni amb la seva cosina Maria, que llavors només comptava sis anys., Diversos factors van decantar la balança per Portugal, primer la curta edat de Maria, la tardança podia endarrerir massa el moment de proporcionar un hereu; la potència que representava Portugal en l'àmbit econòmic, naval i de coneixença dels continents africà i asiàtic. Joan III va promoure el matrimoni i va remetre'l al Consell Reial, però es va trobar amb la divisió d'aquest en dues faccions, una procliu al matrimoni entre Isabel i Carles i també el de Joan amb Caterina, germana menor de Carles; l'altra estava posicionada en contra d'ambdós matrimonis pel gran dispendi que suposarien al regne. Van ser diverses les ambaixades diplomàtiques enviades a concretar les condicions del matrimoni, tanmateix, primer s'acordaria el de Joan i Caterina el 1525 i seria l'any següent l'acord matrimonial amb el rei de Castella: el 10 de març de 1526 Isabel i Carles va casar-se, en una cerimònia que es va dur a terme a l'Alcàsser de Sevilla, amb grans festes i pompa., Va ser l'única esposa de l'emperador, molt estimada per ell, fins al punt de confiar-li el govern dels regnes hispànics durant les seves absències; de 1529 a 1534, per la tercera guerra contra Francesc I de França i de 1535 a 1538. Sempre va estar assessorada pels consells de Castella i d'Aragó; el setembre de 1532 es van celebrar corts castellanes a Segòvia, presidides per Isabel, a la qual es va remetre un gran memorial de peticions, però l'emperadriu no va respondre a elles i les va ajornar fins al retorn de Carles., Va morir a la ciutat de Toledo l'any 1539 en donar a llum un fill que també va néixer mort, sense haver complert els 36 anys; Carles V, profundament afectat va retirar-se unes setmanes al monestir dels Jerònims de la Sisla, prop de Toledo. Isabel va ser enterrada en primer lloc a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó, duc de Gandia. El 1574 va ser enterrada definitivament al monestir de San Lorenzo de El Escorial.", + "questions": [ + { + "input_text": "A quins dos territoris feia referència el nom d'Isabel?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina relació hi tenia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va unir?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estaven emparentats?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui volia assegurar el matrimoni?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui era l’altre pretendent de Carles?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què finalment no es van casar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On hi havia disputes entre dos grups?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què defensava el primer grup?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I l'altre?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la primera unió?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I la segona?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De quina cerimònia va estar al capdavant Isabel l'any 1532?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va poder resoldre les sol·licituds?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com va perdre la vida?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "On es troben finalment les seves despulles?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Portugal i Aragó.", + "span_text": "Isabel de Portugal i d'Aragó", + "span_start": 0, + "span_end": 28, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser infanta de Portugal i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó.", + "span_text": "va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó", + "span_start": 108, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.", + "span_text": "pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic", + "span_start": 257, + "span_end": 319, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les negociacions de casament amb el seu cosí, el llavors Carles I de Castella", + "span_start": 509, + "span_end": 586, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El pare d'Isabel.", + "span_text": "Les pressions a Portugal al pare d'Isabel, poc proclius a una aliança matrimonial amb Castella, van fer que busqués com fos la manera de concertar el matrimoni", + "span_start": 656, + "span_end": 815, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La seva cosina Maria.", + "span_text": "Carles havia signat el Tractat de Windsor (1522) amb Enric VIII d'Anglaterra, que deixava oberta la possibilitat de matrimoni amb la seva cosina Maria", + "span_start": 970, + "span_end": 1120, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè la curta edat de Maria podia endarrerir massa el moment de proporcionar un hereu.", + "span_text": "Diversos factors van decantar la balança per Portugal, primer la curta edat de Maria, la tardança podia endarrerir massa el moment de proporcionar un hereu", + "span_start": 1161, + "span_end": 1316, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Consell Reial.", + "span_text": "va remetre'l al Consell Reial, però es va trobar amb la divisió d'aquest en dues faccions", + "span_start": 1469, + "span_end": 1558, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El matrimoni entre Isabel i Carles i també el de Joan amb Caterina.", + "span_text": "la divisió d'aquest en dues faccions, una procliu al matrimoni entre Isabel i Carles i també el de Joan amb Caterina", + "span_start": 1522, + "span_end": 1638, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estaven en contra d'ambdós matrimonis.", + "span_text": "l'altra estava posicionada en contra d'ambdós matrimonis", + "span_start": 1665, + "span_end": 1721, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La de Joan i Caterina.", + "span_text": "primer s'acordaria el de Joan i Caterina", + "span_start": 1873, + "span_end": 1913, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La d'Isabel i Carles.", + "span_text": "seria l'any següent l'acord matrimonial amb el rei de Castella: el 10 de març de 1526 Isabel i Carles va casar-se", + "span_start": 1924, + "span_end": 2037, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De les corts castellanes a Segòvia.", + "span_text": "el setembre de 1532 es van celebrar corts castellanes a Segòvia, presidides per Isabel", + "span_start": 2428, + "span_end": 2514, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es va remetre un gran memorial de peticions, però l'emperadriu no va respondre a elles", + "span_start": 2526, + "span_end": 2612, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En donar a llum.", + "span_text": "Va morir a la ciutat de Toledo l'any 1539 en donar a llum", + "span_start": 2658, + "span_end": 2715, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Al monestir de San Lorenzo de El Escorial.", + "span_text": "va ser enterrada definitivament al monestir de San Lorenzo de El Escorial", + "span_start": 3016, + "span_end": 3089, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Portugal i Aragó.", + "span_text": "Isabel de Portugal i d'Aragó", + "span_start": 0, + "span_end": 28, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser infanta de Portugal i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó.", + "span_text": "va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó", + "span_start": 108, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.", + "span_text": "pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic", + "span_start": 257, + "span_end": 319, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les negociacions de casament amb el seu cosí, el llavors Carles I de Castella", + "span_start": 509, + "span_end": 586, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El pare d'Isabel.", + "span_text": "Les pressions a Portugal al pare d'Isabel, poc proclius a una aliança matrimonial amb Castella, van fer que busqués com fos la manera de concertar el matrimoni", + "span_start": 656, + "span_end": 815, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La seva cosina Maria.", + "span_text": "Carles havia signat el Tractat de Windsor (1522) amb Enric VIII d'Anglaterra, que deixava oberta la possibilitat de matrimoni amb la seva cosina Maria", + "span_start": 970, + "span_end": 1120, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la curta edat de Maria, la tardança podia endarrerir massa el moment de proporcionar un hereu.", + "span_text": "Diversos factors van decantar la balança per Portugal, primer la curta edat de Maria, la tardança podia endarrerir massa el moment de proporcionar un hereu", + "span_start": 1161, + "span_end": 1316, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Consell Reial.", + "span_text": "va remetre'l al Consell Reial, però es va trobar amb la divisió d'aquest en dues faccions", + "span_start": 1469, + "span_end": 1558, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El matrimoni entre Isabel i Carles i també el de Joan amb Caterina.", + "span_text": "es va trobar amb la divisió d'aquest en dues faccions, una procliu al matrimoni entre Isabel i Carles i també el de Joan amb Caterina", + "span_start": 1505, + "span_end": 1638, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estaven en contra d'ambdós matrimonis.", + "span_text": "l'altra estava posicionada en contra d'ambdós matrimonis", + "span_start": 1665, + "span_end": 1721, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La de Joan i Caterina.", + "span_text": "primer s'acordaria el de Joan i Caterina", + "span_start": 1873, + "span_end": 1913, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La d'Isabel i Carles.", + "span_text": "seria l'any següent l'acord matrimonial amb el rei de Castella: el 10 de març de 1526 Isabel i Carles va casar-se", + "span_start": 1924, + "span_end": 2037, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De les corts castellanes a Segòvia.", + "span_text": "el setembre de 1532 es van celebrar corts castellanes a Segòvia, presidides per Isabel", + "span_start": 2428, + "span_end": 2514, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es va remetre un gran memorial de peticions, però l'emperadriu no va respondre a elles", + "span_start": 2526, + "span_end": 2612, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En donar a llum.", + "span_text": "Va morir a la ciutat de Toledo l'any 1539 en donar a llum un fill", + "span_start": 2658, + "span_end": 2723, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Al monestir de San Lorenzo de El Escorial.", + "span_text": "va ser enterrada definitivament al monestir de San Lorenzo de El Escorial", + "span_start": 3016, + "span_end": 3089, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Portugal i Aragó.", + "span_text": "Isabel de Portugal i d'Aragó", + "span_start": 0, + "span_end": 28, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser infanta de Portugal i reina consort de les corones de Castella i Aragó.", + "span_text": "va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó", + "span_start": 108, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.", + "span_text": "pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic", + "span_start": 257, + "span_end": 319, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les negociacions de casament amb el seu cosí, el llavors Carles I de Castella", + "span_start": 509, + "span_end": 586, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El pare d'Isabel.", + "span_text": "Les pressions a Portugal al pare d'Isabel, poc proclius a una aliança matrimonial amb Castella, van fer que busqués com fos la manera de concertar el matrimoni", + "span_start": 656, + "span_end": 815, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La seva cosina Maria.", + "span_text": "Carles havia signat el Tractat de Windsor (1522) amb Enric VIII d'Anglaterra, que deixava oberta la possibilitat de matrimoni amb la seva cosina Maria", + "span_start": 970, + "span_end": 1120, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la curta edat de Maria, ja que la tardança podia endarrerir massa el moment de proporcionar un hereu, i per la potència que representava Portugal en l'àmbit econòmic, naval i de coneixença dels continents africà i asiàtic.", + "span_text": "Diversos factors van decantar la balança per Portugal, primer la curta edat de Maria, la tardança podia endarrerir massa el moment de proporcionar un hereu; la potència que representava Portugal en l'àmbit econòmic, naval i de coneixença dels continents africà i asiàtic", + "span_start": 1161, + "span_end": 1431, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Consell Reial.", + "span_text": "va remetre'l al Consell Reial, però es va trobar amb la divisió d'aquest en dues faccions", + "span_start": 1469, + "span_end": 1558, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Eren proclius al matrimoni entre Isabel i Carles i també el de Joan amb Caterina, germana menor de Carles.", + "span_text": "dues faccions, una procliu al matrimoni entre Isabel i Carles i també el de Joan amb Caterina, germana menor de Carles", + "span_start": 1545, + "span_end": 1663, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estava posicionat en contra d'ambdós matrimonis pel gran dispendi que suposarien al regne.", + "span_text": "l'altra estava posicionada en contra d'ambdós matrimonis pel gran dispendi que suposarien al regne", + "span_start": 1665, + "span_end": 1763, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La de Joan i Caterina.", + "span_text": "primer s'acordaria el de Joan i Caterina", + "span_start": 1873, + "span_end": 1913, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La d'Isabel i Carles.", + "span_text": "seria l'any següent l'acord matrimonial amb el rei de Castella: el 10 de març de 1526 Isabel i Carles va casar-se", + "span_start": 1924, + "span_end": 2037, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De les corts castellanes a Segòvia.", + "span_text": "el setembre de 1532 es van celebrar corts castellanes a Segòvia, presidides per Isabel", + "span_start": 2428, + "span_end": 2514, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "presidides per Isabel, a la qual es va remetre un gran memorial de peticions, però l'emperadriu no va respondre a elles i les va ajornar fins al retorn de Carles", + "span_start": 2493, + "span_end": 2654, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En donar a llum un fill que també va néixer mort.", + "span_text": "Va morir a la ciutat de Toledo l'any 1539 en donar a llum un fill que també va néixer mort", + "span_start": 2658, + "span_end": 2748, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Al monestir de San Lorenzo de El Escorial.", + "span_text": "va ser enterrada definitivament al monestir de San Lorenzo de El Escorial", + "span_start": 3016, + "span_end": 3089, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_319", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "L’Any Llull no tindrà pressupost fins el 2016", + "story": "Àlex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull, i Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, han reconegut aquest migdia que el pressupost de l'Any Llull no arribarà fins l'any vinent. Ho han explicat durant l'acte de presentació del ‘Llibre de les bèsties' de Ramon Llull, publicat per Proa, a partir d'una versió actual de l'escriptor Miquel Desclot i il·lustrat pel pintor Perico Pastor. Això vol dir que el dia 30 d'aquest mes, la inauguració de l'efemèride a Catalunya es farà sense dotació econòmica pròpia. A mitjan octubre, el comissari de l'Any Llull, Joan Santanach, assegurava a VilaWeb: ‘Es preveu que aquesta setmana s'aprovarà un pressupost. Confiem que sigui així i que ens permeti de dur a terme el programa que hem presentat. He tingut dues reunions amb el conseller Mascarell, una abans del nomenament i una altra abans de les eleccions, per presentar-li el programa i fer la petició de pressupost. Però encara no ens han concretat el pressupost i tot el que fem surt del pressupost ordinari de la Institució de les Lletres Catalanes, de l'Institut Ramon Llull i d'algunes altres institucions, com ara la Biblioteca de Catalunya.' Sobre aquest compromís, Laura Borràs ha assegurat que la ILC ja ha dedicat 50.000 euros a l'Any Llull, però que tal com van les coses, en aquest ‘compàs d'espera', possiblement les institucions començaran el 2016 amb el pressupost prorrogat. Amb tot, assegura que això no frenarà pas el desenvolupament del programa, que és ambiciós. En aquesta mateixa línia s'ha manifestat Àlex Susanna, i ha dit que tot i la manca de pressupost, cap dels actes proposats no es deixarà de fer. Ha posat d'exemple la inauguració institucional o també una exposició de Miquel Barceló, per la qual ja s'han signat contractes amb la Biblioteca Nacional francesa i també amb el Museu Picasso de París. ‘Tranquil·litat màxima', ha dit. Però ni un ni l'altre no han respost la pregunta clau: ‘Com és possible un Any Llull d'abast internacional i ambiciós sense disposar d'un pressupost propi?", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui lidera l’Institut Ramon Llull?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I la Institució de les Lletres Catalanes?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què han confessat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On han fet les declaracions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui són els autors de la nova edició de l'obra?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què se celebrarà a finals d'aquest mes?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què mancarà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui és el responsable del projecte?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb qui ha fet trobades?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quants diners ha destinat la Institució de les Lletres Catalanes al projecte?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La programació es podrà dur a terme?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quines activitats han plantejat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin interrogant ha deixat sense paraules a Susanna i Borràs?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Àlex Susanna.", + "span_text": "Àlex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Laura Borràs.", + "span_text": "Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes", + "span_start": 52, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que el pressupost de l'Any Llull no arribarà fins l'any vinent.", + "span_text": "han reconegut aquest migdia que el pressupost de l'Any Llull no arribarà fins l'any vinent", + "span_start": 119, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant l'acte de presentació del Llibre de les bèsties de Ramon Llull.", + "span_text": "Ho han explicat durant l'acte de presentació del ‘Llibre de les bèsties' de Ramon Llull", + "span_start": 211, + "span_end": 298, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Miquel Desclot i Perico Pastor.", + "span_text": "‘Llibre de les bèsties' de Ramon Llull, publicat per Proa, a partir d'una versió actual de l'escriptor Miquel Desclot i il·lustrat pel pintor Perico Pastor", + "span_start": 260, + "span_end": 415, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La inauguració de l'efemèride a Catalunya.", + "span_text": "el dia 30 d'aquest mes, la inauguració de l'efemèride a Catalunya es farà", + "span_start": 434, + "span_end": 507, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La dotació econòmica pròpia.", + "span_text": "es farà sense dotació econòmica pròpia", + "span_start": 500, + "span_end": 538, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Joan Santanach.", + "span_text": "el comissari de l'Any Llull, Joan Santanach", + "span_start": 558, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que es preveu que aquesta setmana s'aprovarà un pressupost.", + "span_text": "Es preveu que aquesta setmana s'aprovarà un pressupost", + "span_start": 626, + "span_end": 680, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el conseller Mascarell.", + "span_text": "He tingut dues reunions amb el conseller Mascarell", + "span_start": 769, + "span_end": 819, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "50.000 euros.", + "span_text": "la ILC ja ha dedicat 50.000 euros a l'Any Llull", + "span_start": 1229, + "span_end": 1276, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "cap dels actes proposats no es deixarà de fer", + "span_start": 1607, + "span_end": 1652, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La inauguració institucional i una exposició de Miquel Barceló.", + "span_text": "Ha posat d'exemple la inauguració institucional o també una exposició de Miquel Barceló", + "span_start": 1654, + "span_end": 1741, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El de com és possible un Any Llull d'abast internacional i ambiciós sense disposar d'un pressupost propi.", + "span_text": "ni un ni l'altre no han respost la pregunta clau: ‘Com és possible un Any Llull d'abast internacional i ambiciós sense disposar d'un pressupost propi", + "span_start": 1895, + "span_end": 2044, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Àlex Susanna.", + "span_text": "Àlex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Laura Borràs.", + "span_text": "Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes", + "span_start": 52, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que el pressupost de l'Any Llull no arribarà fins l'any vinent.", + "span_text": "han reconegut aquest migdia que el pressupost de l'Any Llull no arribarà fins l'any vinent", + "span_start": 119, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant l'acte de presentació del Llibre de les bèsties de Ramon Llull.", + "span_text": "Ho han explicat durant l'acte de presentació del ‘Llibre de les bèsties' de Ramon Llull", + "span_start": 211, + "span_end": 298, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Miquel Desclot i Perico Pastor.", + "span_text": "‘Llibre de les bèsties' de Ramon Llull, publicat per Proa, a partir d'una versió actual de l'escriptor Miquel Desclot i il·lustrat pel pintor Perico Pastor", + "span_start": 260, + "span_end": 415, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La inauguració de l'efemèride a Catalunya.", + "span_text": "el dia 30 d'aquest mes, la inauguració de l'efemèride a Catalunya es farà", + "span_start": 434, + "span_end": 507, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La dotació econòmica pròpia.", + "span_text": "es farà sense dotació econòmica pròpia", + "span_start": 500, + "span_end": 538, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Joan Santanach.", + "span_text": "el comissari de l'Any Llull, Joan Santanach", + "span_start": 558, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que es preveu que aquesta setmana s'aprovarà un pressupost.", + "span_text": "Es preveu que aquesta setmana s'aprovarà un pressupost", + "span_start": 626, + "span_end": 680, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el conseller Mascarell.", + "span_text": "He tingut dues reunions amb el conseller Mascarell", + "span_start": 769, + "span_end": 819, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "50.000 euros.", + "span_text": "la ILC ja ha dedicat 50.000 euros a l'Any Llull", + "span_start": 1229, + "span_end": 1276, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "cap dels actes proposats no es deixarà de fer", + "span_start": 1607, + "span_end": 1652, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La inauguració institucional i una exposició de Miquel Barceló.", + "span_text": "Ha posat d'exemple la inauguració institucional o també una exposició de Miquel Barceló", + "span_start": 1654, + "span_end": 1741, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El de com és possible un Any Llull d'abast internacional i ambiciós sense disposar d'un pressupost propi.", + "span_text": "ni un ni l'altre no han respost la pregunta clau: ‘Com és possible un Any Llull d'abast internacional i ambiciós sense disposar d'un pressupost propi", + "span_start": 1895, + "span_end": 2044, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Àlex Susanna.", + "span_text": "Àlex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Laura Borràs.", + "span_text": "Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes", + "span_start": 52, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que el pressupost de l'Any Llull no arribarà fins l'any vinent.", + "span_text": "han reconegut aquest migdia que el pressupost de l'Any Llull no arribarà fins l'any vinent", + "span_start": 119, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant l'acte de presentació del Llibre de les bèsties de Ramon Llull.", + "span_text": "Ho han explicat durant l'acte de presentació del ‘Llibre de les bèsties' de Ramon Llull", + "span_start": 211, + "span_end": 298, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'escriptor Miquel Desclot i el pintor Perico Pastor.", + "span_text": "‘Llibre de les bèsties' de Ramon Llull, publicat per Proa, a partir d'una versió actual de l'escriptor Miquel Desclot i il·lustrat pel pintor Perico Pastor", + "span_start": 260, + "span_end": 415, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'efemèride.", + "span_text": "el dia 30 d'aquest mes, la inauguració de l'efemèride a Catalunya es farà", + "span_start": 434, + "span_end": 507, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una dotació econòmica pròpia.", + "span_text": "es farà sense dotació econòmica pròpia", + "span_start": 500, + "span_end": 538, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Joan Santanach.", + "span_text": "el comissari de l'Any Llull, Joan Santanach", + "span_start": 558, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que es preveu que aquesta setmana s'aprovarà un pressupost.", + "span_text": "Es preveu que aquesta setmana s'aprovarà un pressupost", + "span_start": 626, + "span_end": 680, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el conseller Mascarell.", + "span_text": "He tingut dues reunions amb el conseller Mascarell", + "span_start": 769, + "span_end": 819, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "50.000 euros.", + "span_text": "Laura Borràs ha assegurat que la ILC ja ha dedicat 50.000 euros a l'Any Llull", + "span_start": 1199, + "span_end": 1276, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "assegura que això no frenarà pas el desenvolupament del programa", + "span_start": 1426, + "span_end": 1490, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La inauguració institucional i una exposició de Miquel Barceló.", + "span_text": "Ha posat d'exemple la inauguració institucional o també una exposició de Miquel Barceló", + "span_start": 1654, + "span_end": 1741, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com és possible un Any Llull d'abast internacional i ambiciós sense disposar d'un pressupost propi.", + "span_text": "ni un ni l'altre no han respost la pregunta clau: ‘Com és possible un Any Llull d'abast internacional i ambiciós sense disposar d'un pressupost propi", + "span_start": 1895, + "span_end": 2044, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1155", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Artur Masriera i Colomer...", + "story": "Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929) fou un escriptor i historiador català., Dirigí el taller d'argenteria del seu pare des del 1885. Abandonà els estudis de jesuïta i es doctorà en dret, i fou catedràtic d'institut a Ciudad Real, Lleida i Reus., La seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols, entre poesia i prosa. A més, col·laborà a publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia. Participà diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, guanyant diversos premi i essent fou proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1905. A més, traduí sovint en català i estudià els clàssics grecollatins, i dirigí la part literària de l'Enciclopedia Espasa. Traduí al català el Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil. Va deixar inèdita una traducció en vers de tota la Ilíada, que sembla haver-se perdut, llevat de cent setze versos de la Patroclia («La mort de Patrocle»)., Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona,", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Artur Masriera?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va morir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui va ser?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va encapçalar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des de quan?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va deixar enrere?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On va treballar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va publicar obra lírica?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I articles periodístics?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin títol va rebre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines obres va passar al català?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què s’ha extraviat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929)", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 25 de novembre de 1929.", + "span_text": "Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929)", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un escriptor i historiador català.", + "span_text": "fou un escriptor i historiador català", + "span_start": 95, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El taller d'argenteria del seu pare.", + "span_text": "Dirigí el taller d'argenteria del seu pare", + "span_start": 136, + "span_end": 178, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des del 1885.", + "span_text": "Dirigí el taller d'argenteria del seu pare des del 1885", + "span_start": 136, + "span_end": 191, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els estudis de jesuïta.", + "span_text": "Abandonà els estudis de jesuïta", + "span_start": 193, + "span_end": 224, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "es doctorà en dret", + "span_start": 227, + "span_end": 245, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Ciudad Real, Lleida i Reus.", + "span_text": "fou catedràtic d'institut a Ciudad Real, Lleida i Reus", + "span_start": 249, + "span_end": 303, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols, entre poesia i prosa", + "span_start": 307, + "span_end": 379, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "col·laborà a publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia", + "span_start": 388, + "span_end": 504, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A La Bandera Catalana, L'Aureneta, La Patria Catalana i a La Vanguardia.", + "span_text": "col·laborà a publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia", + "span_start": 388, + "span_end": 504, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de Mestre en Gai Saber.", + "span_text": "fou proclamat Mestre en Gai Saber", + "span_start": 597, + "span_end": 630, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1905.", + "span_text": "Mestre en Gai Saber l'any 1905", + "span_start": 611, + "span_end": 641, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil.", + "span_text": "Traduí al català el Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil", + "span_start": 764, + "span_end": 830, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una traducció en vers de tota la Ilíada.", + "span_text": "Va deixar inèdita una traducció en vers de tota la Ilíada, que sembla haver-se perdut", + "span_start": 832, + "span_end": 917, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929)", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 25 de novembre de 1929.", + "span_text": "Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929)", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un escriptor i historiador català.", + "span_text": "fou un escriptor i historiador català", + "span_start": 95, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El taller d'argenteria del seu pare.", + "span_text": "Dirigí el taller d'argenteria del seu pare", + "span_start": 136, + "span_end": 178, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des del 1885.", + "span_text": "Dirigí el taller d'argenteria del seu pare des del 1885", + "span_start": 136, + "span_end": 191, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els estudis de jesuïta.", + "span_text": "Abandonà els estudis de jesuïta", + "span_start": 193, + "span_end": 224, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "es doctorà en dret", + "span_start": 227, + "span_end": 245, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Ciudad Real, Lleida i Reus.", + "span_text": "fou catedràtic d'institut a Ciudad Real, Lleida i Reus", + "span_start": 249, + "span_end": 303, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols, entre poesia i prosa", + "span_start": 307, + "span_end": 379, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "col·laborà a publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia", + "span_start": 388, + "span_end": 504, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A La Bandera Catalana, L'Aureneta, La Patria Catalana i a La Vanguardia.", + "span_text": "publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia", + "span_start": 401, + "span_end": 504, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de Mestre en Gai Saber.", + "span_text": "fou proclamat Mestre en Gai Saber", + "span_start": 597, + "span_end": 630, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'any 1905.", + "span_text": "Mestre en Gai Saber l'any 1905", + "span_start": 611, + "span_end": 641, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil.", + "span_text": "Traduí al català el Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil", + "span_start": 764, + "span_end": 830, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una traducció en vers de tota la Ilíada.", + "span_text": "Va deixar inèdita una traducció en vers de tota la Ilíada, que sembla haver-se perdut", + "span_start": 832, + "span_end": 917, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929)", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 25 de novembre de 1929.", + "span_text": "Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929)", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un escriptor i historiador català.", + "span_text": "fou un escriptor i historiador català", + "span_start": 95, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El taller d'argenteria del seu pare.", + "span_text": "Dirigí el taller d'argenteria del seu pare", + "span_start": 136, + "span_end": 178, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des del 1885.", + "span_text": "Dirigí el taller d'argenteria del seu pare des del 1885", + "span_start": 136, + "span_end": 191, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els estudis de jesuïta.", + "span_text": "Abandonà els estudis de jesuïta", + "span_start": 193, + "span_end": 224, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "es doctorà en dret", + "span_start": 227, + "span_end": 245, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Ciudad Real, Lleida i Reus.", + "span_text": "fou catedràtic d'institut a Ciudad Real, Lleida i Reus", + "span_start": 249, + "span_end": 303, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols, entre poesia i prosa", + "span_start": 307, + "span_end": 379, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "col·laborà a publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia", + "span_start": 388, + "span_end": 504, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A La Bandera Catalana, L'Aureneta, La Patria Catalana i La Vanguardia.", + "span_text": "publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia", + "span_start": 401, + "span_end": 504, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de Mestre en Gai Saber.", + "span_text": "fou proclamat Mestre en Gai Saber", + "span_start": 597, + "span_end": 630, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'any 1905.", + "span_text": "Mestre en Gai Saber l'any 1905", + "span_start": 611, + "span_end": 641, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil.", + "span_text": "Traduí al català el Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil", + "span_start": 764, + "span_end": 830, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una traducció en vers de tota la Ilíada.", + "span_text": "Va deixar inèdita una traducció en vers de tota la Ilíada, que sembla haver-se perdut", + "span_start": 832, + "span_end": 917, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_207", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-208", + "story": "Aleshores es llevà dempeus i cercà la seva pedra. Se n'havia desprès durant la lluita cos a cos, perquè no li servia sinó de destorb, i ara volia fer-se'n una arma. Però tot seguit comprengué que no li calia: la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es revifaria mai més; no hi havia necessitat de rematar-la. Encara panteixava de ganyes i es retorcia, però no tenia més esma que el caluix de bruc tendre que es retorç en cremar-se, dintre la llar. Per lletja que fos, era un peix magnífic, de gran rodella; i, si bé, en general, no era tan estimat com el congre, no deixava d'haver-hi qui el preferia per més gras i atipador. A no ésser que el comprés algun hostaler, s'hauria de vendre a trossos, i moltes i moltes de famílies en podrien participar, perquè era d'un pes formidable. «Sa santa dona» n'hauria una bella alegria., Després que s'hagué fetes aquestes reflexions, s'adonà que tenia els braços i les mans esgardissats i sangonents, i anà a rentar-se'ls a les aigües clares del mar; i, tot rentant-se ajupit al cantell més baix de la roca, sentí cap a l'altra banda un xipollejar com de rems i un articuleig de gaies veus que sonaven molt a prop. S'eixonà de pressa la mullena, es cordà les mànegues de la camisa, i, posant-se dret, va veure tot seguit un gussi tripulat per tres persones: dues vestides de blanc, que eren la dameta Lilí i el seu marit, i una altra vestida de blau, que era en Bonosi Ramoneda. Estaven contemplant la seva pila de peix, i la gentil dameta, tota entusiasmada, exclamava amb unes paraules que en Temme no entenia sinó per un cert sentit musical: -¡Qué hermosura! ¡Qué tesoro! ¡Mira, vieguito mío, mira qué lindos peces! ¡Y se mueven! Sí, los hay que están vivos, todavía. Cómpralos, Felipe… cuesten lo que cuesten. ¡Los quiero!- Va girar-se, i, esguardant entravessadament en Bonosi, amb un arrufament menyspreador als llaviets va dir-li: -¡Avergüéncese usté, Bunossi, pescador de pega… bunyol!", + "questions": [ + { + "input_text": "Va romandre estirat el personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què buscava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan l'havia deixat anar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què la volia ara?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La necessitava realment?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La morena era bonica?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què en volia fer el protagonista?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ell com tenia les extremitats?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On va anar a netejar-se?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va oir?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va albirar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui hi havia al seu damunt?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què exclamava ella?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com va mirar a Bonossi la noia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es llevà dempeus", + "span_start": 10, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La seva pedra.", + "span_text": "cercà la seva pedra", + "span_start": 29, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant la lluita cos a cos.", + "span_text": "Se n'havia desprès durant la lluita cos a cos", + "span_start": 50, + "span_end": 95, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per fer-se'n una arma.", + "span_text": "ara volia fer-se'n una arma", + "span_start": 136, + "span_end": 163, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tot seguit comprengué que no li calia", + "span_start": 170, + "span_end": 207, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat i ja no es revifaria mai més.", + "span_text": "la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es revifaria mai més", + "span_start": 209, + "span_end": 281, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per lletja que fos", + "span_start": 460, + "span_end": 478, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la comprés un hostaler o s'hauria de vendre a trossos.", + "span_text": "A no ésser que el comprés algun hostaler, s'hauria de vendre a trossos", + "span_start": 638, + "span_end": 708, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Esgardissades i sangonents.", + "span_text": "tenia els braços i les mans esgardissats i sangonents", + "span_start": 900, + "span_end": 953, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A les aigües clares del mar.", + "span_text": "anà a rentar-se'ls a les aigües clares del mar", + "span_start": 957, + "span_end": 1003, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un xipollejar com de rems i un articuleig de gaies veus.", + "span_text": "sentí cap a l'altra banda un xipollejar com de rems i un articuleig de gaies veus", + "span_start": 1062, + "span_end": 1143, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un gussi.", + "span_text": "va veure tot seguit un gussi", + "span_start": 1255, + "span_end": 1283, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Lilí, el seu marit i Bonosi Ramoneda.", + "span_text": "un gussi tripulat per tres persones: dues vestides de blanc, que eren la dameta Lilí i el seu marit, i una altra vestida de blau, que era en Bonosi Ramoneda", + "span_start": 1275, + "span_end": 1431, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "¡Qué hermosura! ¡Qué tesoro! ¡Mira, vieguito mío, mira qué lindos peces! ¡Y se mueven! Sí, los hay que están vivos, todavía. Cómpralos, Felipe… cuesten lo que cuesten. ¡Los quiero!", + "span_text": "¡Qué hermosura! ¡Qué tesoro! ¡Mira, vieguito mío, mira qué lindos peces! ¡Y se mueven! Sí, los hay que están vivos, todavía. Cómpralos, Felipe… cuesten lo que cuesten. ¡Los quiero!", + "span_start": 1600, + "span_end": 1780, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb un arrufament menyspreador als llaviets.", + "span_text": "Va girar-se, i, esguardant entravessadament en Bonosi, amb un arrufament menyspreador als llaviets", + "span_start": 1782, + "span_end": 1880, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es llevà dempeus", + "span_start": 10, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La seva pedra.", + "span_text": "cercà la seva pedra", + "span_start": 29, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant la lluita cos a cos.", + "span_text": "Se n'havia desprès durant la lluita cos a cos", + "span_start": 50, + "span_end": 95, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per fer-se'n una arma.", + "span_text": "ara volia fer-se'n una arma", + "span_start": 136, + "span_end": 163, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tot seguit comprengué que no li calia", + "span_start": 170, + "span_end": 207, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es revifaria mai més.", + "span_text": "la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es revifaria mai més", + "span_start": 209, + "span_end": 281, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per lletja que fos", + "span_start": 460, + "span_end": 478, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la comprés un hostaler o s'hauria de vendre a trossos, i moltes i moltes de famílies en podrien participar.", + "span_text": "A no ésser que el comprés algun hostaler, s'hauria de vendre a trossos, i moltes i moltes de famílies en podrien participar", + "span_start": 638, + "span_end": 761, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Esgardissades i sangonents.", + "span_text": "tenia els braços i les mans esgardissats i sangonents", + "span_start": 900, + "span_end": 953, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A les aigües clares del mar.", + "span_text": "anà a rentar-se'ls a les aigües clares del mar", + "span_start": 957, + "span_end": 1003, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un xipollejar com de rems i un articuleig de gaies veus.", + "span_text": "sentí cap a l'altra banda un xipollejar com de rems i un articuleig de gaies veus", + "span_start": 1062, + "span_end": 1143, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un gussi.", + "span_text": "va veure tot seguit un gussi", + "span_start": 1255, + "span_end": 1283, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Lilí, el seu marit i Bonosi Ramoneda.", + "span_text": "tres persones: dues vestides de blanc, que eren la dameta Lilí i el seu marit, i una altra vestida de blau, que era en Bonosi Ramoneda", + "span_start": 1297, + "span_end": 1431, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "¡Qué hermosura! ¡Qué tesoro! ¡Mira, vieguito mío, mira qué lindos peces! ¡Y se mueven! Sí, los hay que están vivos, todavía. Cómpralos, Felipe… cuesten lo que cuesten. ¡Los quiero!", + "span_text": "¡Qué hermosura! ¡Qué tesoro! ¡Mira, vieguito mío, mira qué lindos peces! ¡Y se mueven! Sí, los hay que están vivos, todavía. Cómpralos, Felipe… cuesten lo que cuesten. ¡Los quiero!", + "span_start": 1600, + "span_end": 1780, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb un arrufament menyspreador als llaviets.", + "span_text": "Va girar-se, i, esguardant entravessadament en Bonosi, amb un arrufament menyspreador als llaviets", + "span_start": 1782, + "span_end": 1880, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aleshores es llevà dempeus", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La seva pedra.", + "span_text": "cercà la seva pedra", + "span_start": 29, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant la lluita cos a cos.", + "span_text": "Se n'havia desprès durant la lluita cos a cos", + "span_start": 50, + "span_end": 95, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per fer-se'n una arma.", + "span_text": "ara volia fer-se'n una arma", + "span_start": 136, + "span_end": 163, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però tot seguit comprengué que no li calia", + "span_start": 165, + "span_end": 207, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es revifaria mai més; no hi havia necessitat de rematar-la.", + "span_text": "la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es revifaria mai més; no hi havia necessitat de rematar-la", + "span_start": 209, + "span_end": 319, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per lletja que fos", + "span_start": 460, + "span_end": 478, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la comprés un hostaler o s'hauria de vendre a trossos, i moltes i moltes de famílies en podrien participar.", + "span_text": "A no ésser que el comprés algun hostaler, s'hauria de vendre a trossos, i moltes i moltes de famílies en podrien participar", + "span_start": 638, + "span_end": 761, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Esgardissades i sangonents.", + "span_text": "s'adonà que tenia els braços i les mans esgardissats i sangonents", + "span_start": 888, + "span_end": 953, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A les aigües clares del mar.", + "span_text": "anà a rentar-se'ls a les aigües clares del mar", + "span_start": 957, + "span_end": 1003, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un xipollejar com de rems i un articuleig de gaies veus que sonaven molt a prop.", + "span_text": "sentí cap a l'altra banda un xipollejar com de rems i un articuleig de gaies veus que sonaven molt a prop", + "span_start": 1062, + "span_end": 1167, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un gussi.", + "span_text": "va veure tot seguit un gussi", + "span_start": 1255, + "span_end": 1283, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La dameta Lilí, el seu marit i en Bonossi Ramoneda.", + "span_text": "un gussi tripulat per tres persones: dues vestides de blanc, que eren la dameta Lilí i el seu marit, i una altra vestida de blau, que era en Bonosi Ramoneda", + "span_start": 1275, + "span_end": 1431, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "¡Qué hermosura! ¡Qué tesoro! ¡Mira, vieguito mío, mira qué lindos peces! ¡Y se mueven! Sí, los hay que están vivos, todavía. Cómpralos, Felipe… cuesten lo que cuesten. ¡Los quiero!", + "span_text": "¡Qué hermosura! ¡Qué tesoro! ¡Mira, vieguito mío, mira qué lindos peces! ¡Y se mueven! Sí, los hay que están vivos, todavía. Cómpralos, Felipe… cuesten lo que cuesten. ¡Los quiero!", + "span_start": 1600, + "span_end": 1780, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb un arrufament menyspreador als llaviets.", + "span_text": "Va girar-se, i, esguardant entravessadament en Bonosi, amb un arrufament menyspreador als llaviets", + "span_start": 1782, + "span_end": 1880, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1468", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El govern limitarà l’augment de preus dels lloguers", + "story": "La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu, a través d'una modificació del llibre sisè del Codi civil català. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat el pla en el qual treballa el seu Departament i que podria entrar en vigor a final d'any, un cop rebi l'aval del parlament. ‘No pot ser que els veïns es vegin obligats a abandonar casa seva' perquè ‘reben moltíssimes pressions dirigides des de fons d'inversió que compren blocs enters de pisos per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme', ha assenyalat Capella. El projecte de llei preveu limitacions en el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros i superar així els preus previs a la crisi del 2008, segons dades de l'Incasòl, organisme lligat a la Generalitat. Això no obstant, Capella no ha precisat quantitats, ja que seran els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia els que especifiquin ‘de quina forma s'articula' la limitació dels preus. De moment, la titular de Justícia ha avançat que una opció serà a través de la regulació dels índexs de preus o bé dotant als ajuntaments d'autonomia perquè siguin aquests els que estableixin un límit al valor dels lloguers al seu municipi. Un altre dels punts principals de la norma fa referència a la durada mínima dels contractes, que el govern vol allargar dels tres anys actuals a un període d'entre sis i deu anys. Encara que tampoc no ha especificat detalls sobre els criteris que es tindran en compte per definir el termini d'extensió, sí que ha assegurat que els contractes de lloguer de particulars tindran una durada inferior als arrendaments subscrits per societats mercantils. En cas de concretar-se, la nova llei inclourà també un paquet de mesures perquè el lloguer d'immobles es dugui a terme amb ‘millors garanties', tant per als arrendataris com per als propietaris. ‘Volem igualtat de condicions per evitar els litigis que provoquen desigualtats a l'hora de contractar', ha asseverat Capella, qui ha recordat, no obstant això, que la Generalitat no té competències ‘sobre la llei d'Enjudiciament Civil', de la qual depenen els desnonaments i les execucions hipotecàries. La modificació del Codi civil català també persegueix ‘evitar abusos com l'augment desproporcionat del cost del lloguer' al cap de tres anys d'haver-lo signat, cosa que, segons l'opinió de la consellera, contribueix a l'expulsió del veïnat i a l'ús no residencial dels immobles. ‘És molt important treballar contra els abusos, contra l'augment desproporcionat dels lloguers i contra l'expulsió de les veïnes i veïns dels barris de les ciutats i pobles del nostre país', ha reiterat Capella. Ha afegit que ‘l'estabilització' del mercat ha de servir per ‘reduir la diferència entre l'increment accelerat del preu del lloguer i l'estancament dels salaris'. El departament de Justícia lliurarà al govern el mes que ve la memòria preliminar d'aquesta llei, que volen presentar-la al parlament a final d'any, per la qual cosa, en cas de rebre l'aprovació, podria entrar en vigor abans que acabi el 2019. El preu de lloguer a Barcelona ha crescut un 38% en cinc anys D'acord amb Incàsol, el valor dels arrendaments s'ha disparat especialment a Barcelona, on l'arrendament mitjà d'un pis de 72 metres quadrats arriba als 949 euros, un 38% més que cinc anys enrere. Això significa que, de mitjana, llogar un habitatge ara s'ha encarit en 267 euros respecte al 2013. Sant Just Desvern, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca o Santa Coloma de Gramenet són els cinc municipis de l'àrea metropolitana on ha crescut el preu del lloguer en l'últim any: un 39%, 22%, 12,7%, 11% i 9,9% respectivament", + "questions": [ + { + "input_text": "Què desitja fer la Generalitat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és l’Ester Capella?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha presentat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui l'ha d'aprovar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què els bancs obtenen edificacions senceres?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Les tarifes s’han mantingut estables en els darrers cinc anys?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin és el valor de renda mitjà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui ha aportat aquesta informació?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui concretarà la manera d'establir els llindars del preu?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui vol beneficiar la Generalitat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què no pot modificar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què provoca que els veïns hagin de marxar dels barris?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins dos elements volen aproximar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En quins pobles de l'àrea metropolitana hi ha hagut un major augment del cost de l'habitatge?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu.", + "span_text": "La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu", + "span_start": 0, + "span_end": 151, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A través d'una modificació del llibre sisè del Codi civil català.", + "span_text": "a través d'una modificació del llibre sisè del Codi civil català", + "span_start": 153, + "span_end": 217, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La consellera de Justícia.", + "span_text": "La consellera de Justícia, Ester Capella", + "span_start": 219, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El pla en el qual treballa el seu Departament.", + "span_text": "Ester Capella, ha anunciat el pla en el qual treballa el seu Departament", + "span_start": 246, + "span_end": 318, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El parlament.", + "span_text": "el pla en el qual treballa el seu Departament i que podria entrar en vigor a final d'any, un cop rebi l'aval del parlament", + "span_start": 273, + "span_end": 395, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme.", + "span_text": "fons d'inversió que compren blocs enters de pisos per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme", + "span_start": 517, + "span_end": 632, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys", + "span_start": 700, + "span_end": 793, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "698 euros.", + "span_text": "el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros", + "span_start": 700, + "span_end": 835, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Incasòl.", + "span_text": "segons dades de l'Incasòl", + "span_start": 889, + "span_end": 914, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia.", + "span_text": "seran els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia els que especifiquin ‘de quina forma s'articula' la limitació dels preus", + "span_start": 1010, + "span_end": 1148, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tant als arrendataris com als propietaris.", + "span_text": "la nova llei inclourà també un paquet de mesures perquè el lloguer d'immobles es dugui a terme amb ‘millors garanties', tant per als arrendataris com per als propietaris", + "span_start": 1864, + "span_end": 2033, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La llei d'Enjudiciament Civil.", + "span_text": "la Generalitat no té competències ‘sobre la llei d'Enjudiciament Civil'", + "span_start": 2200, + "span_end": 2271, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Abusos com l'augment desproporcionat del cost del lloguer al cap de tres anys d'haver-lo signat.", + "span_text": "persegueix ‘evitar abusos com l'augment desproporcionat del cost del lloguer' al cap de tres anys d'haver-lo signat, cosa que, segons l'opinió de la consellera, contribueix a l'expulsió del veïnat", + "span_start": 2383, + "span_end": 2579, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'increment accelerat del preu del lloguer i l'estancament dels salaris.", + "span_text": "‘l'estabilització' del mercat ha de servir per ‘reduir la diferència entre l'increment accelerat del preu del lloguer i l'estancament dels salaris'", + "span_start": 2845, + "span_end": 2992, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sant Just Desvern, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca i Santa Coloma de Gramenet.", + "span_text": "Sant Just Desvern, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca o Santa Coloma de Gramenet són els cinc municipis de l'àrea metropolitana on ha crescut el preu del lloguer en l'últim any: un 39%, 22%, 12,7%, 11% i 9,9% respectivament", + "span_start": 3597, + "span_end": 3830, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu.", + "span_text": "La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu", + "span_start": 0, + "span_end": 151, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A través d'una modificació del llibre sisè del Codi civil català.", + "span_text": "a través d'una modificació del llibre sisè del Codi civil català", + "span_start": 153, + "span_end": 217, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La consellera de Justícia.", + "span_text": "La consellera de Justícia, Ester Capella", + "span_start": 219, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El pla en el qual treballa el seu Departament.", + "span_text": "Ester Capella, ha anunciat el pla en el qual treballa el seu Departament", + "span_start": 246, + "span_end": 318, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El parlament.", + "span_text": "podria entrar en vigor a final d'any, un cop rebi l'aval del parlament", + "span_start": 325, + "span_end": 395, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme.", + "span_text": "fons d'inversió que compren blocs enters de pisos per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme", + "span_start": 517, + "span_end": 632, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys", + "span_start": 700, + "span_end": 793, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "698 euros.", + "span_text": "el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros", + "span_start": 700, + "span_end": 835, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Incasòl.", + "span_text": "segons dades de l'Incasòl", + "span_start": 889, + "span_end": 914, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia.", + "span_text": "seran els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia els que especifiquin ‘de quina forma s'articula' la limitació dels preus", + "span_start": 1010, + "span_end": 1148, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tant als arrendataris com als propietaris.", + "span_text": "la nova llei inclourà també un paquet de mesures perquè el lloguer d'immobles es dugui a terme amb ‘millors garanties', tant per als arrendataris com per als propietaris", + "span_start": 1864, + "span_end": 2033, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La llei d'Enjudiciament Civil, de la qual depenen els desnonaments i les execucions hipotecàries.", + "span_text": "la Generalitat no té competències ‘sobre la llei d'Enjudiciament Civil', de la qual depenen els desnonaments i les execucions hipotecàries", + "span_start": 2200, + "span_end": 2338, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Abusos com l'augment desproporcionat del cost del lloguer al cap de tres anys d'haver-lo signat.", + "span_text": "La modificació del Codi civil català també persegueix ‘evitar abusos com l'augment desproporcionat del cost del lloguer' al cap de tres anys d'haver-lo signat, cosa que, segons l'opinió de la consellera, contribueix a l'expulsió del veïnat", + "span_start": 2340, + "span_end": 2579, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'increment accelerat del preu del lloguer i l'estancament dels salaris.", + "span_text": "‘l'estabilització' del mercat ha de servir per ‘reduir la diferència entre l'increment accelerat del preu del lloguer i l'estancament dels salaris'", + "span_start": 2845, + "span_end": 2992, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sant Just Desvern, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca i Santa Coloma de Gramenet.", + "span_text": "Sant Just Desvern, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca o Santa Coloma de Gramenet són els cinc municipis de l'àrea metropolitana on ha crescut el preu del lloguer en l'últim any: un 39%, 22%, 12,7%, 11% i 9,9% respectivament", + "span_start": 3597, + "span_end": 3830, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu.", + "span_text": "La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu", + "span_start": 0, + "span_end": 151, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A través d'una modificació del llibre sisè del Codi civil català.", + "span_text": "a través d'una modificació del llibre sisè del Codi civil català", + "span_start": 153, + "span_end": 217, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La consellera de Justícia.", + "span_text": "La consellera de Justícia, Ester Capella", + "span_start": 219, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El pla en el qual treballa el seu Departament.", + "span_text": "Ester Capella, ha anunciat el pla en el qual treballa el seu Departament", + "span_start": 246, + "span_end": 318, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El parlament.", + "span_text": "podria entrar en vigor a final d'any, un cop rebi l'aval del parlament", + "span_start": 325, + "span_end": 395, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme.", + "span_text": "fons d'inversió que compren blocs enters de pisos per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme", + "span_start": 517, + "span_end": 632, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys", + "span_start": 700, + "span_end": 793, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "698 euros.", + "span_text": "el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros", + "span_start": 700, + "span_end": 835, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Incasòl.", + "span_text": "segons dades de l'Incasòl", + "span_start": 889, + "span_end": 914, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia.", + "span_text": "seran els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia els que especifiquin ‘de quina forma s'articula' la limitació dels preus", + "span_start": 1010, + "span_end": 1148, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tant als arrendataris com als propietaris.", + "span_text": "la nova llei inclourà també un paquet de mesures perquè el lloguer d'immobles es dugui a terme amb ‘millors garanties', tant per als arrendataris com per als propietaris", + "span_start": 1864, + "span_end": 2033, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La llei d'Enjudiciament Civil, de la qual depenen els desnonaments i les execucions hipotecàries.", + "span_text": "la Generalitat no té competències ‘sobre la llei d'Enjudiciament Civil', de la qual depenen els desnonaments i les execucions hipotecàries", + "span_start": 2200, + "span_end": 2338, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Abusos com l'augment desproporcionat del cost del lloguer al cap de tres anys d'haver-lo signat.", + "span_text": "també persegueix ‘evitar abusos com l'augment desproporcionat del cost del lloguer' al cap de tres anys d'haver-lo signat, cosa que, segons l'opinió de la consellera, contribueix a l'expulsió del veïnat", + "span_start": 2377, + "span_end": 2579, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'increment accelerat del preu del lloguer i l'estancament dels salaris.", + "span_text": "‘l'estabilització' del mercat ha de servir per ‘reduir la diferència entre l'increment accelerat del preu del lloguer i l'estancament dels salaris'", + "span_start": 2845, + "span_end": 2992, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sant Just Desvern, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca i Santa Coloma de Gramenet.", + "span_text": "Sant Just Desvern, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca o Santa Coloma de Gramenet són els cinc municipis de l'àrea metropolitana on ha crescut el preu del lloguer en l'últim any: un 39%, 22%, 12,7%, 11% i 9,9% respectivament", + "span_start": 3597, + "span_end": 3830, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1769", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Josefa Barba-Gosé Flexner...", + "story": "Josefa Barba-Gosé Flexner, també coneguda com a Pepita Barba o Josefa B. Flexner, o simplement J.B. Flexner (Barcelona, 1903 o 1904 - Filadèlfia, 25 de juny de 2000) va ser una científica catalana que es va exiliar el 1937, amb la Guerra Civil Espanyola, i es va traslladar als Estats Units, on va viure bona part de la seva vida, integrada a la societat nord-americana., Nascuda en el si d'una distingida família, va cursar les carreres de Farmàcia i Dret. La primera per vocació científica, i la segona com un repte personal davant del seu germà Eduardo. De la carrera de Farmàcia el que realment li agradava era la investigació al laboratori. En 1926, amb 22 anys, va decidir desplaçar-se fins a Madrid on s'instal·laria a la prestigiosa Residencia de Señoritas. Allà disposaria d'un avançat i preparat laboratori de química creat per la seva primera directora, la cèlebre bioquímica nord-americana Mary Louise Foster el 1920. El 1927 torna a la Barcelona i entra a treballar en el prestigiós Institut de Fisiologia de Barcelona, amb August Pi Sunyer i Jesús Maria Bellido i Golferichs, i on sol·licita, a través de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), presidida per Santiago Ramón i Cajal, una beca per poder prosseguir la seva formació al Regne Unit. Ho aconsegueix a la Royal Pharmaceutical Society of Great Britain entre desembre de 1928 i agost de 1929. Després de retornar novament d'Anglaterra, i de presentar la seva tesi doctoral a Madrid, el 1929 ingressa com a sòcia a la Reial Societat Espanyola de Física i Química (SEFQ). Iniciada la dècada dels anys 30 sol·licità una altra beca per ampliar els seus estudis, aquest cop a la institució filantròpica creada pel mecenes Rafael Patxot i Jubert i que portava el nom de la seva filla morta prematurament: Fundació Maria Patxot i Rabell. Aquest ajut econòmic li va permetre traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore. Durant la seva estada a Baltimore va conèixer a Louis Flexner amb qui establiria una amistat que anys després es convertiria en una relació de sentimental i professional. Després de finalitzar els estudis d'especialització a Baltimore, Josefa va tornar a Barcelona el 1932., Després d'haver estat una jove promesa de l'anomenada escola biològica catalana, el juliol de 1937 Josefa Barba Gosé, fugint de la Guerra Civil, travessa clandestinament els Pirineus, pel pas fronterer d'El Pertús, on es troba amb el neurofisiòleg nord-americà Louis B. Flexner (1902-1996), amb qui es casa. Plegats, es traslladen als Estats Units, on iniciarà, sota un altre nom, una fecunda vida personal i científica. Allà comença a treballar a la Universitat Johns Hopkins, al costat del seu marit, adoptant el seu cognom, i desenvolupa una fructífera carrera científica. Bona part dels èxits científics en el camp de la neurofisiologia no arribarien fins al 1951, quan es van traslladar fins a Filadèlfia per treballar a la Universitat de Pennsilvània. Dos anys després fundarien el prestigiós Institut de Ciències Neurològiques que dirigiria Louis. Després de 59 anys de vida i investigació en comú, Louis va morir l'abril de 1996 i Josefa 4 anys després, el 2000, als 97 anys. La història sobre la seva vida va passar pràcticament desapercebuda al llarg de tot el segle xx. No fou fins al final de la primera dècada del segle xxi, quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer, la neboda d'August Pi-Sunyer, qui dirigiria a Josefa durant els anys que ella va romandre a l'Institut de Fisiologia de Barcelona.", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb quin diminutiu es coneixia a Josefa Barba-Gosé Flexner?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quina ciutat espanyola es va establir?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va tornar a Catalunya?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va demanar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser l’única subvenció que va demanar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va fer amb la segona?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A qui es va trobar allà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina connexió van tenir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On va retornar després?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què va haver de tornar a marxar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On va retrobar-se amb Flexner?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què van crear junts?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan es va recuperar la seva història?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amb el de Pepita.", + "span_text": "Josefa Barba-Gosé Flexner, també coneguda com a Pepita Barba", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era científica.", + "span_text": "va ser una científica", + "span_start": 166, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Farmàcia i Dret.", + "span_text": "va cursar les carreres de Farmàcia i Dret", + "span_start": 416, + "span_end": 457, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Madrid.", + "span_text": "va decidir desplaçar-se fins a Madrid on s'instal·laria", + "span_start": 669, + "span_end": 724, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1927.", + "span_text": "El 1927 torna a la Barcelona", + "span_start": 931, + "span_end": 959, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una beca per poder prosseguir la seva formació al Regne Unit.", + "span_text": "sol·licita, a través de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), presidida per Santiago Ramón i Cajal, una beca per poder prosseguir la seva formació al Regne Unit", + "span_start": 1096, + "span_end": 1292, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En sol·licità una altra.", + "span_text": "sol·licità una altra beca per ampliar els seus estudis", + "span_start": 1609, + "span_end": 1663, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore.", + "span_text": "Aquest ajut econòmic li va permetre traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore", + "span_start": 1838, + "span_end": 2012, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Louis Flexner.", + "span_text": "Durant la seva estada a Baltimore va conèixer a Louis Flexner", + "span_start": 2014, + "span_end": 2075, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una amistat que anys després es convertiria en una relació de sentimental i professional.", + "span_text": "Louis Flexner amb qui establiria una amistat que anys després es convertiria en una relació de sentimental i professional", + "span_start": 2062, + "span_end": 2183, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Josefa va tornar a Barcelona el 1932", + "span_start": 2250, + "span_end": 2286, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la Guerra Civil.", + "span_text": "fugint de la Guerra Civil", + "span_start": 2408, + "span_end": 2433, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al pas fronterer d'El Pertús.", + "span_text": "travessa clandestinament els Pirineus, pel pas fronterer d'El Pertús, on es troba amb el neurofisiòleg nord-americà Louis B. Flexner", + "span_start": 2435, + "span_end": 2567, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'Institut de Ciències Neurològiques.", + "span_text": "Dos anys després fundarien el prestigiós Institut de Ciències Neurològiques", + "span_start": 3048, + "span_end": 3123, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al final de la primera dècada del segle xxi, quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer.", + "span_text": "La història sobre la seva vida va passar pràcticament desapercebuda al llarg de tot el segle xx. No fou fins al final de la primera dècada del segle xxi, quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer, la neboda d'August Pi-Sunyer", + "span_start": 3274, + "span_end": 3548, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Amb el de Pepita.", + "span_text": "Josefa Barba-Gosé Flexner, també coneguda com a Pepita", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era científica.", + "span_text": "va ser una científica", + "span_start": 166, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Farmàcia i Dret.", + "span_text": "va cursar les carreres de Farmàcia i Dret", + "span_start": 416, + "span_end": 457, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Madrid.", + "span_text": "va decidir desplaçar-se fins a Madrid on s'instal·laria a la prestigiosa Residencia de Señoritas", + "span_start": 669, + "span_end": 765, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1927.", + "span_text": "El 1927 torna a la Barcelona", + "span_start": 931, + "span_end": 959, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una beca per poder prosseguir la seva formació al Regne Unit.", + "span_text": "sol·licita, a través de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), presidida per Santiago Ramón i Cajal, una beca per poder prosseguir la seva formació al Regne Unit", + "span_start": 1096, + "span_end": 1292, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "sol·licità una altra beca per ampliar els seus estudis", + "span_start": 1609, + "span_end": 1663, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore.", + "span_text": "Aquest ajut econòmic li va permetre traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore", + "span_start": 1838, + "span_end": 2012, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Louis Flexner.", + "span_text": "Durant la seva estada a Baltimore va conèixer a Louis Flexner", + "span_start": 2014, + "span_end": 2075, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una amistat que anys després es convertiria en una relació de sentimental i professional.", + "span_text": "va conèixer a Louis Flexner amb qui establiria una amistat que anys després es convertiria en una relació de sentimental i professional", + "span_start": 2048, + "span_end": 2183, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Josefa va tornar a Barcelona el 1932", + "span_start": 2250, + "span_end": 2286, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la Guerra Civil.", + "span_text": "fugint de la Guerra Civil", + "span_start": 2408, + "span_end": 2433, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al pas fronterer d'El Pertús.", + "span_text": "travessa clandestinament els Pirineus, pel pas fronterer d'El Pertús, on es troba amb el neurofisiòleg nord-americà Louis B. Flexner", + "span_start": 2435, + "span_end": 2567, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El prestigiós Institut de Ciències Neurològiques.", + "span_text": "Dos anys després fundarien el prestigiós Institut de Ciències Neurològiques", + "span_start": 3048, + "span_end": 3123, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al final de la primera dècada del segle xxi, quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer.", + "span_text": "La història sobre la seva vida va passar pràcticament desapercebuda al llarg de tot el segle xx. No fou fins al final de la primera dècada del segle xxi, quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer", + "span_start": 3274, + "span_end": 3518, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Amb el de Pepita.", + "span_text": "Josefa Barba-Gosé Flexner, també coneguda com a Pepita Barba", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era científica.", + "span_text": "va ser una científica", + "span_start": 166, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Farmàcia i Dret.", + "span_text": "va cursar les carreres de Farmàcia i Dret", + "span_start": 416, + "span_end": 457, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Madrid.", + "span_text": "va decidir desplaçar-se fins a Madrid on s'instal·laria a la prestigiosa Residencia de Señoritas", + "span_start": 669, + "span_end": 765, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1927.", + "span_text": "El 1927 torna a la Barcelona", + "span_start": 931, + "span_end": 959, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una beca per poder prosseguir la seva formació al Regne Unit.", + "span_text": "sol·licita, a través de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), presidida per Santiago Ramón i Cajal, una beca per poder prosseguir la seva formació al Regne Unit", + "span_start": 1096, + "span_end": 1292, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "sol·licità una altra beca per ampliar els seus estudis", + "span_start": 1609, + "span_end": 1663, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore.", + "span_text": "Aquest ajut econòmic li va permetre traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore", + "span_start": 1838, + "span_end": 2012, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Louis Flexner.", + "span_text": "Durant la seva estada a Baltimore va conèixer a Louis Flexner", + "span_start": 2014, + "span_end": 2075, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una amistat que anys després es convertiria en una relació de sentimental i professional.", + "span_text": "Louis Flexner amb qui establiria una amistat que anys després es convertiria en una relació de sentimental i professional", + "span_start": 2062, + "span_end": 2183, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Josefa va tornar a Barcelona el 1932", + "span_start": 2250, + "span_end": 2286, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la Guerra Civil.", + "span_text": "fugint de la Guerra Civil", + "span_start": 2408, + "span_end": 2433, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al pas fronterer d'El Pertús.", + "span_text": "pel pas fronterer d'El Pertús, on es troba amb el neurofisiòleg nord-americà Louis B. Flexner", + "span_start": 2474, + "span_end": 2567, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El prestigiós Institut de Ciències Neurològiques.", + "span_text": "Dos anys després fundarien el prestigiós Institut de Ciències Neurològiques", + "span_start": 3048, + "span_end": 3123, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer, la neboda d'August Pi-Sunyer.", + "span_text": "La història sobre la seva vida va passar pràcticament desapercebuda al llarg de tot el segle xx. No fou fins al final de la primera dècada del segle xxi, quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer, la neboda d'August Pi-Sunyer", + "span_start": 3274, + "span_end": 3548, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2035", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Clàudia Pons Moll...", + "story": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975), lingüista i filòloga catalana, professora de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en fonologia, lingüística teòrica i variació lingüística del català i d'altres llengües romàniques, i en ensenyament de català., Doctora en Filologia Catalana (2004) per la Universitat de Barcelona amb la tesi doctoral «Els contactes consonàntics en balear. Descripció i anàlisi», la qual va quedar finalista (amb menció honorífica) del Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona a tesis doctorals (edició 2006). Les tasques d'investigació que ha dut a terme se centren en la fonologia, la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica, i les tasques de docència se centren en les mateixes disciplines, i també en l'ensenyament de la normativa del català, la redacció i l'anàlisi de textos escrits en català, i la producció de textos orals en català. Actualment, és professora agregada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, després d'un període en què ha estat professora titular interina (2012-2015)., Durant el període 2008-2010, va ser beneficiària d'un contracte d'investigació Juan de la Cierva per dur a terme un projecte de recerca sobre la fonologia de les llengües romàniques, adscrit al projecte «Microvariació: trets sintàctics i morfofonològics» (MICINN-UAB; IP: Carme Picallo). Des del 1999, és membre del Grup d'Estudi de la Variació Dialectal, amb adscripció a diferents projectes de recerca (IP: Maria-Rosa Lloret), i del 2008 al 2011 també ha format part de diferents projectes coordinats des de la UAB., Juntament amb Maria-Rosa Lloret, és investigadora principal (IP2) del projecte Fenómenos de interfaz fonética-fonología-morfología desde la perspectiva de la variación lingüística. És membre del Grup d'Estudi de la Variació (Generalitat de Catalunya; IP: Lluís Payrató) i col·laboradora externa del Centre de Lingüística Teòrica (UAB)., Juntament amb Josefina Carrera, és la directora del projecte «Els sons del català», que té un vessant docent (GenCat-UB-UAB-UdL-URV; 2008MQD00189, IP: Joan Solà; 2010MQD00193, IP: Clàudia Pons-Moll) i un vessant de recerca. El projecte va ser premiat mitjançant el programa RecerCAIXA (RecerCaixa 2011; IP: Clàudia Pons-Moll) (http://www.ub.edu/sonscatala/). També és membre del grup d'innovació docent FONCAT i col·laboradora externa del grup Gramàtica Orientada a les Competències., Ha presentat els resultats de la seva recerca en en revistes, llibres, sèries i actes de congressos, molts dels quals de caràcter internacional (Linguistic Inquiry, Phonology, Probus, Caplletra, Studies in Language, Catalan Journal of Linguistics, Acta Linguistica Hungarica, Romance Languages and Linguistic Theory, Prosodies. With Special Reference to Iberian Languages, Estudis Romànics, Catalan Review, Zeitschrift für Katalanistik, Symposia Philologica, Randa, Llengua & Literatura, Estudios Catalanes, Revista de Linguistica Occitana, Proceedings of ConSole X, Proceedings of NELS, etc.), i en diferents congressos de prestigi internacional (OCP, Manchester Phonology Meeting, NELS, ConSole, Going Romance, LSRL, GLOW Colloquium, Phonetics and Phonology in Iberia, North American Phonology Conference, Conference on Manner Alternations in Phonology, LabPhon, International Morphology Meeting, Decembrettes, Colloquium on Generative Grammar, Cuny Phonology Forum, etc.)., Ha publicat el llibre La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears. Juntament amb Maria-Rosa Lloret, s'ha encarregat de l'edició dels llibres Lingüística i gramàtiques, Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler; juntament amb Maria-Rosa Lloret i Eva Bosch, de l'edició del llibre Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català; juntament amb Josefina Carrera, del llibre Aplicacions de la fonètica; juntament amb Josefina Carrera i Jesús Bach, de l'edició del llibre L'ensenyament de la pronunciació del català. Eines, recursos, estratègies i experiències (Graó); juntament amb Josefina Carrera, Jesús Bach i Leia Jiménez, del llibre Eines per a l'aprenentatge del català com a L2 i LE (Graó), i ha col·laborat amb Joaquim Viaplana en l'edició d'un llibre monogràfic sobre textos del balear., Ha col·laborat també en la correcció i la compleció de les parts de fonologia i de morfologia de la Gramàtica de la llengua catalana (IEC) (coordinada per [Joan Solà], Gemma Rigau i Manel Pérez Saldanya). Juntament amb Joan Mascaró, ha guanyat el Premi d'Investigació Cultural Francesc de Borja Moll (convocat per l'Institut Menorquí d'Estudis i l'Ajuntament de Ciutadella) pel projecte d'investigació «Estudi gramatical del català de Menorca»., Ha assistit a dues escoles d'estiu organitzades per la Linguistic Society of America (1999: University of Illinois at Urbana-Champaigne; 2005: Massachusetts Institute of Technology / Harvard University) i a l'escola d'estiu CreteLing (2019), i he fet una estada de recerca com a visiting scholar al Department of Linguistics at UMass, Amherst, durant el període gener-maig 2010, sota la supervisió de John J. McCarthy i amb un ajut José Castillejo (estades de mobilitat de joves doctors). També ha estat visting scholar a la Universitat de Freiburg (tardor dels anys 2007-2013), a la University College London (primavera 2014), a la University of Washington in Saint Louis (tardor 2016) i a la Universidad de Buenos Aires (febrer del 2019), on ha impartit, respectivament, classes sobre teoria de l'optimitat, representacions subjacents, estructura sil·làbica i sonicitat, i sobre models fonològics basats en restriccions aplicats a les llengües romàniques., Ha col·laborat com a correctora al Grup 62 (període 1997-2005), per a la qual va corregir més d'un centenar de llibres, i ha impartit classes de català en diferents institucions (Nivell K a l'Associació de Mestres Rosa Sensat i nivells C i D als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, períodes 2004-2008; 2010-2012).", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Clàudia Pons?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va fer un doctorat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quina universitat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins temes ha estudiat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On treballa com a docent ara?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On ha exposat les conclusions de les seves investigacions?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va publicar amb Maria-Rosa Lloret?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per quin treball va obtenir un guardó?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quines universitats americanes ha estat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I del continent europeu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I d'Amèrica Llatina?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb quina editorial ha treballat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En quins organismes públics ha ensenyat català?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1975.", + "span_text": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És lingüista i filòloga catalana i professora de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975), lingüista i filòloga catalana, professora de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Doctora en Filologia Catalana (2004)", + "span_start": 256, + "span_end": 292, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Doctora en Filologia Catalana (2004) per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 256, + "span_end": 324, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La fonologia, la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica.", + "span_text": "Les tasques d'investigació que ha dut a terme se centren en la fonologia, la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica", + "span_start": 554, + "span_end": 695, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Actualment, és professora agregada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 911, + "span_end": 1013, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En revistes, llibres, sèries i actes de congressos, molts dels quals de caràcter internacional i en diferents congressos de prestigi internacional.", + "span_text": "Ha presentat els resultats de la seva recerca en en revistes, llibres, sèries i actes de congressos, molts dels quals de caràcter internacional (Linguistic Inquiry, Phonology, Probus, Caplletra, Studies in Language, Catalan Journal of Linguistics, Acta Linguistica Hungarica, Romance Languages and Linguistic Theory, Prosodies. With Special Reference to Iberian Languages, Estudis Romànics, Catalan Review, Zeitschrift für Katalanistik, Symposia Philologica, Randa, Llengua & Literatura, Estudios Catalanes, Revista de Linguistica Occitana, Proceedings of ConSole X, Proceedings of NELS, etc.), i en diferents congressos de prestigi internacional", + "span_start": 2439, + "span_end": 3085, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els llibres Lingüística i gramàtiques, Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler.", + "span_text": "Juntament amb Maria-Rosa Lloret, s'ha encarregat de l'edició dels llibres Lingüística i gramàtiques, Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler", + "span_start": 3522, + "span_end": 3720, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pel projecte d'investigació Estudi gramatical del català de Menorca.", + "span_text": "ha guanyat el Premi d'Investigació Cultural Francesc de Borja Moll (convocat per l'Institut Menorquí d'Estudis i l'Ajuntament de Ciutadella) pel projecte d'investigació «Estudi gramatical del català de Menorca»", + "span_start": 4542, + "span_end": 4752, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la University of Illinois at Urbana-Champaigne, al Massachusetts Institute of Technology i a la Harvard University.", + "span_text": "Ha assistit a dues escoles d'estiu organitzades per la Linguistic Society of America (1999: University of Illinois at Urbana-Champaigne; 2005: Massachusetts Institute of Technology / Harvard University)", + "span_start": 4756, + "span_end": 4958, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A l'UMass Amherst, a la Universitat de Freiburg i a la University College London.", + "span_text": "he fet una estada de recerca com a visiting scholar al Department of Linguistics at UMass, Amherst, durant el període gener-maig 2010, sota la supervisió de John J. McCarthy i amb un ajut José Castillejo (estades de mobilitat de joves doctors). També ha estat visting scholar a la Universitat de Freiburg (tardor dels anys 2007-2013), a la University College London", + "span_start": 5000, + "span_end": 5365, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Universidad de Buenos Aires.", + "span_text": "i a la Universidad de Buenos Aires", + "span_start": 5443, + "span_end": 5477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al Grup 62.", + "span_text": "Ha col·laborat com a correctora al Grup 62", + "span_start": 5716, + "span_end": 5758, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A l'Associació de Mestres Rosa Sensat i als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "ha impartit classes de català en diferents institucions (Nivell K a l'Associació de Mestres Rosa Sensat i nivells C i D als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, períodes 2004-2008; 2010-2012)", + "span_start": 5838, + "span_end": 6044, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1975.", + "span_text": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És lingüista i filòloga catalana i professora de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975), lingüista i filòloga catalana, professora de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Doctora en Filologia Catalana (2004)", + "span_start": 256, + "span_end": 292, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Doctora en Filologia Catalana (2004) per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 256, + "span_end": 324, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La fonologia, la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica.", + "span_text": "Les tasques d'investigació que ha dut a terme se centren en la fonologia, la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica", + "span_start": 554, + "span_end": 695, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Actualment, és professora agregada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 911, + "span_end": 1013, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En revistes, llibres, sèries i actes de congressos, molts dels quals de caràcter internacional i en diferents congressos de prestigi internacional.", + "span_text": "Ha presentat els resultats de la seva recerca en en revistes, llibres, sèries i actes de congressos, molts dels quals de caràcter internacional (Linguistic Inquiry, Phonology, Probus, Caplletra, Studies in Language, Catalan Journal of Linguistics, Acta Linguistica Hungarica, Romance Languages and Linguistic Theory, Prosodies. With Special Reference to Iberian Languages, Estudis Romànics, Catalan Review, Zeitschrift für Katalanistik, Symposia Philologica, Randa, Llengua & Literatura, Estudios Catalanes, Revista de Linguistica Occitana, Proceedings of ConSole X, Proceedings of NELS, etc.), i en diferents congressos de prestigi internacional", + "span_start": 2439, + "span_end": 3085, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els llibres Lingüística i gramàtiques, Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler.", + "span_text": "Juntament amb Maria-Rosa Lloret, s'ha encarregat de l'edició dels llibres Lingüística i gramàtiques, Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler", + "span_start": 3522, + "span_end": 3720, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pel projecte d'investigació Estudi gramatical del català de Menorca.", + "span_text": "ha guanyat el Premi d'Investigació Cultural Francesc de Borja Moll (convocat per l'Institut Menorquí d'Estudis i l'Ajuntament de Ciutadella) pel projecte d'investigació «Estudi gramatical del català de Menorca»", + "span_start": 4542, + "span_end": 4752, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la University of Illinois at Urbana-Champaigne, al Massachusetts Institute of Technology i a la Harvard University.", + "span_text": "Ha assistit a dues escoles d'estiu organitzades per la Linguistic Society of America (1999: University of Illinois at Urbana-Champaigne; 2005: Massachusetts Institute of Technology / Harvard University)", + "span_start": 4756, + "span_end": 4958, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A l'UMass d'Amherst, a la Universitat de Freiburg i a la University College London.", + "span_text": "he fet una estada de recerca com a visiting scholar al Department of Linguistics at UMass, Amherst, durant el període gener-maig 2010, sota la supervisió de John J. McCarthy i amb un ajut José Castillejo (estades de mobilitat de joves doctors). També ha estat visting scholar a la Universitat de Freiburg (tardor dels anys 2007-2013), a la University College London", + "span_start": 5000, + "span_end": 5365, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Universidad de Buenos Aires.", + "span_text": "i a la Universidad de Buenos Aires", + "span_start": 5443, + "span_end": 5477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al Grup 62.", + "span_text": "Ha col·laborat com a correctora al Grup 62", + "span_start": 5716, + "span_end": 5758, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A l'Associació de Mestres Rosa Sensat i als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "ha impartit classes de català en diferents institucions (Nivell K a l'Associació de Mestres Rosa Sensat i nivells C i D als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, períodes 2004-2008; 2010-2012)", + "span_start": 5838, + "span_end": 6044, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1975.", + "span_text": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És lingüística, filòloga catalana i professora de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975), lingüista i filòloga catalana, professora de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Doctora en Filologia Catalana (2004)", + "span_start": 256, + "span_end": 292, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Doctora en Filologia Catalana (2004) per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 256, + "span_end": 324, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La fonologia, la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica.", + "span_text": "Les tasques d'investigació que ha dut a terme se centren en la fonologia, la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica", + "span_start": 554, + "span_end": 695, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Actualment, és professora agregada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 911, + "span_end": 1013, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En revistes, llibres, sèries i actes de congressos, molts dels quals de caràcter internacional i en diferents congressos de prestigi internacional.", + "span_text": "Ha presentat els resultats de la seva recerca en en revistes, llibres, sèries i actes de congressos, molts dels quals de caràcter internacional (Linguistic Inquiry, Phonology, Probus, Caplletra, Studies in Language, Catalan Journal of Linguistics, Acta Linguistica Hungarica, Romance Languages and Linguistic Theory, Prosodies. With Special Reference to Iberian Languages, Estudis Romànics, Catalan Review, Zeitschrift für Katalanistik, Symposia Philologica, Randa, Llengua & Literatura, Estudios Catalanes, Revista de Linguistica Occitana, Proceedings of ConSole X, Proceedings of NELS, etc.), i en diferents congressos de prestigi internacional", + "span_start": 2439, + "span_end": 3085, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els llibres Lingüística i gramàtiques, Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler.", + "span_text": "Juntament amb Maria-Rosa Lloret, s'ha encarregat de l'edició dels llibres Lingüística i gramàtiques, Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler", + "span_start": 3522, + "span_end": 3720, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pel projecte d'investigació Estudi gramatical del català de Menorca.", + "span_text": "ha guanyat el Premi d'Investigació Cultural Francesc de Borja Moll (convocat per l'Institut Menorquí d'Estudis i l'Ajuntament de Ciutadella) pel projecte d'investigació «Estudi gramatical del català de Menorca»", + "span_start": 4542, + "span_end": 4752, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la University of Illinois at Urbana-Champaigne, al Massachusetts Institute of Technology i a la Harvard University.", + "span_text": "Ha assistit a dues escoles d'estiu organitzades per la Linguistic Society of America (1999: University of Illinois at Urbana-Champaigne; 2005: Massachusetts Institute of Technology / Harvard University)", + "span_start": 4756, + "span_end": 4958, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A l'UMass Amherst, a la Universitat de Freiburg i a la University College London.", + "span_text": "he fet una estada de recerca com a visiting scholar al Department of Linguistics at UMass, Amherst, durant el període gener-maig 2010, sota la supervisió de John J. McCarthy i amb un ajut José Castillejo (estades de mobilitat de joves doctors). També ha estat visting scholar a la Universitat de Freiburg (tardor dels anys 2007-2013), a la University College London", + "span_start": 5000, + "span_end": 5365, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Universidad de Buenos Aires.", + "span_text": "i a la Universidad de Buenos Aires", + "span_start": 5443, + "span_end": 5477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al Grup 62.", + "span_text": "Ha col·laborat com a correctora al Grup 62", + "span_start": 5716, + "span_end": 5758, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A l'Associació de Mestres Rosa Sensat i als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "ha impartit classes de català en diferents institucions (Nivell K a l'Associació de Mestres Rosa Sensat i nivells C i D als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, períodes 2004-2008; 2010-2012)", + "span_start": 5838, + "span_end": 6044, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_8", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-8", + "story": "Mentrestant, l'altre llopet marí, en Volivarda, que era alt, escardalenc, de color de sègol, carallarg, i tan embardissat de cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels forats de l'arnada barretinola, m'estirava, tot afalagant-me el clatell., Què podia fer jo? ¿Qui no hauria girada l'esquena a l'aula? Vaja, la meva virtut no era pas prou ferma per a resistir tanta temptació., Mentre travessàvem el poble, no les tenia pas totes: la consciència em feia rau-rau, i sempre em semblava que el pare m'havia de sortir de tras-cantó; però, a la vista de la platja, de la barca i del mar, la meva por i els meus escrúpols desaparegueren com òlibes empaitades pel sol. Visca la llibertat! Visca l'alegria! Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines virolades que enjoien les platges, trobaríem… ¡qui sap, lo que trobaríem!…, -Apa, marrecs, que tindreu bon temps! - va dir-nos en València- ¡Mireu, que alegroia que està, sa veia de sa mantellina blaua! ¡Com s'enfloca i se rinxola, sa presumida! Runy com un gos perquè ses roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives; però no té pas sa rauxa dolenta: us gronxarà a sa seua falda com una bona mainadera. Apa, marrecs! Es vent i es corrent us estalviaran sa meitat de sa feina, i, a sa tornada, ja es garbí haurà caigut.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es refereix al seu company el protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es deia realment?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com era físicament?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què feia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per on caminaven els dos personatges?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tenia la ment tranquil·la el protagonista?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què el va fer sentir millor?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va pensar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quins plans se'ls van acudir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Feia mal dia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què els va dir el València que observessin?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb quins elements xocava la barca?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Té mala intenció l'embarcació?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com actuarà amb ells?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins factors els seran d'ajuda als mariners?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Com a llopet marí.", + "span_text": "Mentrestant, l'altre llopet marí", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Volivarda.", + "span_text": "Mentrestant, l'altre llopet marí, en Volivarda", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era alt, escardalenc, de color de sègol, carallarg, i tan embardissat de cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels forats de l'arnada barretinola.", + "span_text": "en Volivarda, que era alt, escardalenc, de color de sègol, carallarg, i tan embardissat de cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels forats de l'arnada barretinola", + "span_start": 34, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'estirava, tot afalagant-li el clatell.", + "span_text": "m'estirava, tot afalagant-me el clatell", + "span_start": 222, + "span_end": 261, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pel poble.", + "span_text": "Mentre travessàvem el poble", + "span_start": 402, + "span_end": 429, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no les tenia pas totes: la consciència em feia rau-rau", + "span_start": 431, + "span_end": 485, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La vista de la platja, de la barca i del mar.", + "span_text": "però, a la vista de la platja, de la barca i del mar, la meva por i els meus escrúpols desaparegueren", + "span_start": 553, + "span_end": 654, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Visca la llibertat! Visca l'alegria!", + "span_text": "Visca la llibertat! Visca l'alegria!", + "span_start": 686, + "span_end": 722, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Barquejar, visitar cales amagades, pescar tal volta peixos inconeguts i veure els bancs vivents on es crien les petxines virolades.", + "span_text": "Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines virolades", + "span_start": 723, + "span_end": 863, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Apa, marrecs, que tindreu bon temps", + "span_start": 932, + "span_end": 967, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sa veia de sa mantellina blaua.", + "span_text": "va dir-nos en València- ¡Mireu, que alegroia que està, sa veia de sa mantellina blaua!", + "span_start": 971, + "span_end": 1057, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb ses roques i sa sorra.", + "span_text": "ses roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives", + "span_start": 1125, + "span_end": 1192, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no té pas sa rauxa dolenta", + "span_start": 1199, + "span_end": 1225, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com una bona mainadera.", + "span_text": "us gronxarà a sa seua falda com una bona mainadera", + "span_start": 1227, + "span_end": 1277, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es vent i es corrent.", + "span_text": "Es vent i es corrent us estalviaran sa meitat de sa feina", + "span_start": 1293, + "span_end": 1350, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Com a l'altre llopet marí.", + "span_text": "Mentrestant, l'altre llopet marí", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Volivarda.", + "span_text": "Mentrestant, l'altre llopet marí, en Volivarda", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era alt, escardalenc, de color de sègol, carallarg, i tan embardissat de cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels forats de l'arnada barretinola.", + "span_text": "en Volivarda, que era alt, escardalenc, de color de sègol, carallarg, i tan embardissat de cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels forats de l'arnada barretinola", + "span_start": 34, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'estirava, tot afalagant-li el clatell.", + "span_text": "m'estirava, tot afalagant-me el clatell", + "span_start": 222, + "span_end": 261, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pel poble.", + "span_text": "Mentre travessàvem el poble", + "span_start": 402, + "span_end": 429, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no les tenia pas totes: la consciència em feia rau-rau", + "span_start": 431, + "span_end": 485, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La vista de la platja, de la barca i del mar.", + "span_text": "però, a la vista de la platja, de la barca i del mar, la meva por i els meus escrúpols desaparegueren", + "span_start": 553, + "span_end": 654, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Visca la llibertat! Visca l'alegria!", + "span_text": "Visca la llibertat! Visca l'alegria!", + "span_start": 686, + "span_end": 722, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Barquejar, visitar cales amagades, pescar tal volta peixos inconeguts i veure els bancs vivents on es crien les petxines virolades.", + "span_text": "Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines virolades", + "span_start": 723, + "span_end": 863, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Apa, marrecs, que tindreu bon temps", + "span_start": 932, + "span_end": 967, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sa veia de sa mantellina blaua.", + "span_text": "va dir-nos en València- ¡Mireu, que alegroia que està, sa veia de sa mantellina blaua!", + "span_start": 971, + "span_end": 1057, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb ses roques i sa sorra.", + "span_text": "ses roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives", + "span_start": 1125, + "span_end": 1192, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no té pas sa rauxa dolenta", + "span_start": 1199, + "span_end": 1225, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com una bona mainadera.", + "span_text": "us gronxarà a sa seua falda com una bona mainadera", + "span_start": 1227, + "span_end": 1277, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es vent i es corrent.", + "span_text": "Es vent i es corrent us estalviaran sa meitat de sa feina", + "span_start": 1293, + "span_end": 1350, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Com a llopet marí.", + "span_text": "Mentrestant, l'altre llopet marí", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Volivarda.", + "span_text": "Mentrestant, l'altre llopet marí, en Volivarda", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era alt, escardalenc, de color de sègol, carallarg, i tan embardissat de cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels forats de l'arnada barretinola.", + "span_text": "era alt, escardalenc, de color de sègol, carallarg, i tan embardissat de cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels forats de l'arnada barretinola", + "span_start": 52, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'estirava, tot afalagant-li el clatell.", + "span_text": "m'estirava, tot afalagant-me el clatell", + "span_start": 222, + "span_end": 261, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pel poble.", + "span_text": "Mentre travessàvem el poble", + "span_start": 402, + "span_end": 429, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no les tenia pas totes: la consciència em feia rau-rau", + "span_start": 431, + "span_end": 485, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La vista de la platja, de la barca i del mar.", + "span_text": "a la vista de la platja, de la barca i del mar, la meva por i els meus escrúpols desaparegueren", + "span_start": 559, + "span_end": 654, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Visca la llibertat! Visca l'alegria!", + "span_text": "Visca la llibertat! Visca l'alegria!", + "span_start": 686, + "span_end": 722, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Barquejar, visitar cales amagades, pescar peixos inconeguts i veure els bancs vivents on es crien les petxines virolades que enjoien les platges.", + "span_text": "Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines virolades que enjoien les platges", + "span_start": 723, + "span_end": 887, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Apa, marrecs, que tindreu bon temps", + "span_start": 932, + "span_end": 967, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sa veia de sa mantellina blaua.", + "span_text": "va dir-nos en València- ¡Mireu, que alegroia que està, sa veia de sa mantellina blaua!", + "span_start": 971, + "span_end": 1057, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb ses roques i sa sorra.", + "span_text": "ses roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives", + "span_start": 1125, + "span_end": 1192, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no té pas sa rauxa dolenta", + "span_start": 1199, + "span_end": 1225, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com una bona mainadera.", + "span_text": "us gronxarà a sa seua falda com una bona mainadera", + "span_start": 1227, + "span_end": 1277, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es vent i es corrent.", + "span_text": "Es vent i es corrent us estalviaran sa meitat de sa feina", + "span_start": 1293, + "span_end": 1350, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1697", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maria Rosa Tarragó Daussà...", + "story": "Maria Rosa Tarragó Daussà (Palafrugell, 7 de gener de 1935) és una empresària catalana, propietària de l'Hostal La Llagosta de Llafranc. Filla de Marcelino Tarragó Salvador, de Palafrugell, i d'Aurora Daussà Bataller, de Palau-sator, va estudiar a l'Acadèmia Planas, de Palafrugell, i als 12 anys va anar a viure a Calella, on ajudava els seus pares., L'any 1955 es va casar amb Josep Pla Arbonès. El besavi d'en Josep, Francisco Pla Auger, era originari de Blanes. Era conegut com en «Xicu de Blanes» quan va venir a viure a Llafranc. La família Pla es dedicava a la pesca i tenia dos salins, un a Calella i l'altre a Llafranc. El 1920 l'Ajuntament de Palafrugell va acordar donar el nom de Francesc de Blanes al carrer on es trobava el salí. Josep Pla Arbonès —nét d'en «Xicu de Blanes» i fill de Josep Pla Mayola, «Es noi menut»—, i Carme Arbonès Reixach, van reconvertir el salí en una casa de huespédes on llogaven habitacions, al començament de l'actual passeig de Llafranc, el 1946, l'actual Hostal La Llagosta., Maria Rosa Tarragó i Josep Pla Arbonès donaren un impuls al negoci, convertint-lo en un referent del turisme familiar que arribava al Llafranc d'aquells primers anys del boom turístic. No hi havia recepció, ja que tot es feia a través de turoperadors. A l'hostal hi havia 25 habitacions., Quan va morir el seu marit, l'any 1972, Maria Rosa Tarragó va passar a ser la responsable i titular de l'hostal, agafant el timó en solitari. Vivia al mateix establiment i s'ocupava tant de la recepció com de la compra i la direcció de la cuina i del servei. Amb el tracte amb els clients, particulars o usuaris d'operadors turístics, va aprendre idiomes i podia ajudar els turistes estrangers si tenien qualsevol problema. Cada any feien reformes a l'hostal per millorar-ne les condicions. El 1983 Tarragó va ser homenatjada com a realitzadora de cinema amateur en el marc de la desena Biennal de cinema amateur de Palafrugell., La feina de la Maria Rosa Tarragó ha estat reconeguda amb el premi Timó de Plata pel Gremi d'Hostaleria de la Costa Brava l'any 1986 per «després d'enviudar va convertir l'hotel en un dels millors de la zona». L'any 1996 l'Hostal La Llagosta va rebre el premi Timó d'Argent, per a la celebració del seu 50è aniversari., Josep Pla i Maria Rosa no van tenir fills. L'any 2005 Maria Rosa es va jubilar, després de mig segle portant el negoci. Va cedir la direcció de l'Hostal a Montserrat Sais i Rodríguez, casada amb el cosí de Maria Rosa Tarragó, Àngel Teixidor García, i els respectius filla i fill, Alícia i Àlex Teixidor Sais, els quals han seguit mantenint l'establiment.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es deia de cognom la Maria Rosa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es guanya la vida?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui són els seus pares?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va unir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin sobrenom tenia el besavi de Pla?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va fundar l'allotjament?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui més se'n va encarregar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina època era?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quantes cambres tenia l'hostal?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui va posar-se al capdavant després del traspàs de Josep Pla?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb què es va guardonar la fonda?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va agafar el relleu del projecte?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Encara existeix la residència?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Tarragó Daussà.", + "span_text": "Maria Rosa Tarragó Daussà", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "Maria Rosa Tarragó Daussà (Palafrugell, 7 de gener de 1935)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una empresària catalana, propietària de l'Hostal La Llagosta de Llafranc.", + "span_text": "és una empresària catalana, propietària de l'Hostal La Llagosta de Llafranc", + "span_start": 60, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Marcelino Tarragó Salvador i Aurora Daussà Bataller.", + "span_text": "Filla de Marcelino Tarragó Salvador, de Palafrugell, i d'Aurora Daussà Bataller", + "span_start": 137, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Josep Pla Arbonès.", + "span_text": "es va casar amb Josep Pla Arbonès", + "span_start": 364, + "span_end": 397, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Xicu de Blanes.", + "span_text": "El besavi d'en Josep, Francisco Pla Auger, era originari de Blanes. Era conegut com en «Xicu de Blanes»", + "span_start": 399, + "span_end": 502, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Josep Pla Arbonès i Carme Arbonès Reixach.", + "span_text": "Josep Pla Arbonès —nét d'en «Xicu de Blanes» i fill de Josep Pla Mayola, «Es noi menut»—, i Carme Arbonès Reixach, van reconvertir el salí en una casa de huespédes on llogaven habitacions", + "span_start": 745, + "span_end": 932, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Maria Rosa Tarragó.", + "span_text": "Maria Rosa Tarragó i Josep Pla Arbonès donaren un impuls al negoci", + "span_start": 1022, + "span_end": 1088, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els primers anys del boom turístic.", + "span_text": "arribava al Llafranc d'aquells primers anys del boom turístic", + "span_start": 1144, + "span_end": 1205, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En tenia 25.", + "span_text": "A l'hostal hi havia 25 habitacions", + "span_start": 1274, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Maria Rosa Tarragó.", + "span_text": "Quan va morir el seu marit, l'any 1972, Maria Rosa Tarragó va passar a ser la responsable i titular de l'hostal, agafant el timó en solitari", + "span_start": 1312, + "span_end": 1452, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El premi Timó de Plata pel Gremi d'Hostaleria de la Costa Brava i el premi Timó d'Argent.", + "span_text": "La feina de la Maria Rosa Tarragó ha estat reconeguda amb el premi Timó de Plata pel Gremi d'Hostaleria de la Costa Brava l'any 1986 per «després d'enviudar va convertir l'hotel en un dels millors de la zona». L'any 1996 l'Hostal La Llagosta va rebre el premi Timó d'Argent", + "span_start": 1943, + "span_end": 2216, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Montserrat Sais i Rodríguez, casada amb el cosí de Maria Rosa Tarragó, Àngel Teixidor García, i els respectius filla i fill, Alícia i Àlex Teixidor Sais.", + "span_text": "Va cedir la direcció de l'Hostal a Montserrat Sais i Rodríguez, casada amb el cosí de Maria Rosa Tarragó, Àngel Teixidor García, i els respectius filla i fill, Alícia i Àlex Teixidor Sais", + "span_start": 2384, + "span_end": 2571, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els quals han seguit mantenint l'establiment", + "span_start": 2573, + "span_end": 2617, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Tarragó Daussà.", + "span_text": "Maria Rosa Tarragó Daussà", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "Maria Rosa Tarragó Daussà (Palafrugell, 7 de gener de 1935)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una empresària catalana, propietària de l'Hostal La Llagosta de Llafranc.", + "span_text": "és una empresària catalana, propietària de l'Hostal La Llagosta de Llafranc", + "span_start": 60, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Marcelino Tarragó Salvador i Aurora Daussà Bataller.", + "span_text": "Filla de Marcelino Tarragó Salvador, de Palafrugell, i d'Aurora Daussà Bataller", + "span_start": 137, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Josep Pla Arbonès.", + "span_text": "es va casar amb Josep Pla Arbonès", + "span_start": 364, + "span_end": 397, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Xicu de Blanes.", + "span_text": "El besavi d'en Josep, Francisco Pla Auger, era originari de Blanes. Era conegut com en «Xicu de Blanes»", + "span_start": 399, + "span_end": 502, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Josep Pla Arbonès i Carme Arbonès Reixach.", + "span_text": "Josep Pla Arbonès —nét d'en «Xicu de Blanes» i fill de Josep Pla Mayola, «Es noi menut»—, i Carme Arbonès Reixach, van reconvertir el salí en una casa de huespédes on llogaven habitacions", + "span_start": 745, + "span_end": 932, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Maria Rosa Tarragó.", + "span_text": "Maria Rosa Tarragó i Josep Pla Arbonès donaren un impuls al negoci", + "span_start": 1022, + "span_end": 1088, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els primers anys del boom turístic.", + "span_text": "aquells primers anys del boom turístic", + "span_start": 1167, + "span_end": 1205, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Hi havia 25 habitacions.", + "span_text": "A l'hostal hi havia 25 habitacions", + "span_start": 1274, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Maria Rosa Tarragó.", + "span_text": "Quan va morir el seu marit, l'any 1972, Maria Rosa Tarragó va passar a ser la responsable i titular de l'hostal, agafant el timó en solitari", + "span_start": 1312, + "span_end": 1452, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El premi Timó de Plata pel Gremi d'Hostaleria de la Costa Brava i el premi Timó d'Argent.", + "span_text": "La feina de la Maria Rosa Tarragó ha estat reconeguda amb el premi Timó de Plata pel Gremi d'Hostaleria de la Costa Brava l'any 1986 per «després d'enviudar va convertir l'hotel en un dels millors de la zona». L'any 1996 l'Hostal La Llagosta va rebre el premi Timó d'Argent", + "span_start": 1943, + "span_end": 2216, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Montserrat Sais i Rodríguez, casada amb el cosí de Maria Rosa Tarragó, Àngel Teixidor García, i els respectius filla i fill, Alícia i Àlex Teixidor Sais.", + "span_text": "Va cedir la direcció de l'Hostal a Montserrat Sais i Rodríguez, casada amb el cosí de Maria Rosa Tarragó, Àngel Teixidor García, i els respectius filla i fill, Alícia i Àlex Teixidor Sais", + "span_start": 2384, + "span_end": 2571, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els quals han seguit mantenint l'establiment", + "span_start": 2573, + "span_end": 2617, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Tarragó Daussà.", + "span_text": "Maria Rosa Tarragó Daussà", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "Maria Rosa Tarragó Daussà (Palafrugell, 7 de gener de 1935)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una empresària catalana, propietària de l'Hostal La Llagosta de Llafranc.", + "span_text": "és una empresària catalana, propietària de l'Hostal La Llagosta de Llafranc", + "span_start": 60, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Marcelino Tarragó Salvador i Aurora Daussà Bataller.", + "span_text": "Filla de Marcelino Tarragó Salvador, de Palafrugell, i d'Aurora Daussà Bataller", + "span_start": 137, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Josep Pla Arbonès.", + "span_text": "es va casar amb Josep Pla Arbonès", + "span_start": 364, + "span_end": 397, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Xicu de Blanes.", + "span_text": "El besavi d'en Josep, Francisco Pla Auger, era originari de Blanes. Era conegut com en «Xicu de Blanes»", + "span_start": 399, + "span_end": 502, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Josep Pla Arbonès i Carme Arbonès Reixach.", + "span_text": "Josep Pla Arbonès —nét d'en «Xicu de Blanes» i fill de Josep Pla Mayola, «Es noi menut»—, i Carme Arbonès Reixach, van reconvertir el salí en una casa de huespédes on llogaven habitacions", + "span_start": 745, + "span_end": 932, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Maria Rosa Tarragó.", + "span_text": "Maria Rosa Tarragó i Josep Pla Arbonès donaren un impuls al negoci", + "span_start": 1022, + "span_end": 1088, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els primers anys del boom turístic.", + "span_text": "primers anys del boom turístic", + "span_start": 1175, + "span_end": 1205, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Hi havia 25 habitacions.", + "span_text": "A l'hostal hi havia 25 habitacions", + "span_start": 1274, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Maria Rosa Tarragó.", + "span_text": "Quan va morir el seu marit, l'any 1972, Maria Rosa Tarragó va passar a ser la responsable i titular de l'hostal, agafant el timó en solitari", + "span_start": 1312, + "span_end": 1452, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb els premis Timó de Plata i Timó d'Argent.", + "span_text": "La feina de la Maria Rosa Tarragó ha estat reconeguda amb el premi Timó de Plata pel Gremi d'Hostaleria de la Costa Brava l'any 1986 per «després d'enviudar va convertir l'hotel en un dels millors de la zona». L'any 1996 l'Hostal La Llagosta va rebre el premi Timó d'Argent", + "span_start": 1943, + "span_end": 2216, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Montserrat Sais i Rodríguez, Àngel Teixidor García i els respectius filla i fill, Alícia i Àlex Teixidor Sais.", + "span_text": "Va cedir la direcció de l'Hostal a Montserrat Sais i Rodríguez, casada amb el cosí de Maria Rosa Tarragó, Àngel Teixidor García, i els respectius filla i fill, Alícia i Àlex Teixidor Sais", + "span_start": 2384, + "span_end": 2571, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "han seguit mantenint l'establiment", + "span_start": 2583, + "span_end": 2617, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_473", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Consuelo Císcar Casaban...", + "story": "Consuelo Císcar Casaban (Picanya, 1945) és una política valenciana, militant del Partit Popular i exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern. És germana del també polític, Ciprià Císcar (PSPV-PSOE) i parella de Rafael Blasco, conseller del Govern valencià a diverses etapes, tant socialistes com populars., És llicenciada en Empresarials i és funcionària de carrera amb plaça al Museu de Belles Arts de València, del qual fou directora general des de 1995 fins al 2001. Posteriorment fou nomenada Directora General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, i el 2001 Sotssecretària de Promoció cultural de la Generalitat valenciana nomenada pel govern d'Eduard Zaplana en 2001, adscrita a la Conselleria de Cultura i Educació. Des de 2004 al 2014 va ser directora de l'IVAM., Durant la seua gestió com a directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), llampejada amb el tèrbol cas de blanqueig de capitals de la xarxa de Gao Ping, el museu valencià ha obtingut els pitjors resultats de rendibilitat i qualitat cultural El gener de 2016 va ser imputada per un presumpte delicte de prevaricació, malversació i falsedat documental., L'agost de 2021, la secció quarta de l'Audiència Provincial de València la declarà culpable de la comissió d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de malversació de fons per haver usat diners públics del museu valencià amb l'objectiu de promoure l'obra artística del seu fill, Rafael Blasco Císcar («Rablaci»). La pena de la sentència ascendí a un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d'inhabilitació laboral per a ocupar càrrecs públics a l'administració del País Valencià. Pel que fa a la pena de presó quedà suspesa i condicionada a la no reincidència en els dos anys posteriors, així com l'abonament de la quantitat de 75.000 euros. Aquesta, en qualitat de responsabilitat civil pendent, suposaren 50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pel mal causat en la reputació del museu. Aquesta darrera sanció es podria pagar en un termini màxim de 20 mesos i de forma subsidiària amb els altres dos condemnats: Juan Carlos Lledó, exdirector econòmic administratiu del museu, i l'empresari Enrique Bienvenido Martínez. A la sentència, que tingué caràcter de ferma i, per tant, no subjecte a recursos, es tingueren en compte els atenuants de reparació del mal i confessió.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Consuelo Císcar Casaban?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Té familiars que també són polítics?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va tenir de l’any 1995 al 2001?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I el 2001?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va dirigir l’Institut Valencià d'Art Modern durant una dècada?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha passat amb la institució des d'aleshores?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per quins motius se l’incrimina?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Finalment va ser condemnada?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin sobrenom artístic té el seu fill?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com s'ha castigat Consuelo Císcar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va acabar sent empresonada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què ha de pagar 75.000 €?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Té només uns dotze mesos per fer-ho?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui més ha estat imputat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una política valenciana, militant del Partit Popular i exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern.", + "span_text": "Consuelo Císcar Casaban (Picanya, 1945) és una política valenciana, militant del Partit Popular i exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern", + "span_start": 0, + "span_end": 145, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És germana del també polític, Ciprià Císcar (PSPV-PSOE) i parella de Rafael Blasco, conseller del Govern valencià", + "span_start": 147, + "span_end": 260, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fou directora general al Museu de Belles Arts de València.", + "span_text": "és funcionària de carrera amb plaça al Museu de Belles Arts de València, del qual fou directora general des de 1995 fins al 2001", + "span_start": 346, + "span_end": 474, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sotssecretària de Promoció Cultural de la Generalitat Valenciana, adscrita a la Conselleria de Cultura i Educació.", + "span_text": "Sotssecretària de Promoció cultural de la Generalitat valenciana nomenada pel govern d'Eduard Zaplana en 2001, adscrita a la Conselleria de Cultura i Educació", + "span_start": 574, + "span_end": 732, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de 2004 al 2014 va ser directora de l'IVAM", + "span_start": 734, + "span_end": 781, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha obtingut els pitjors resultats de rendibilitat i qualitat cultural.", + "span_text": "Durant la seua gestió com a directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), llampejada amb el tèrbol cas de blanqueig de capitals de la xarxa de Gao Ping, el museu valencià ha obtingut els pitjors resultats de rendibilitat i qualitat cultural", + "span_start": 785, + "span_end": 1033, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per un presumpte delicte de prevaricació, malversació i falsedat documental.", + "span_text": "va ser imputada per un presumpte delicte de prevaricació, malversació i falsedat documental", + "span_start": 1051, + "span_end": 1142, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la secció quarta de l'Audiència Provincial de València la declarà culpable de la comissió d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de malversació de fons", + "span_start": 1163, + "span_end": 1340, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'agost de 2021.", + "span_text": "L'agost de 2021, la secció quarta de l'Audiència Provincial de València la declarà culpable", + "span_start": 1146, + "span_end": 1237, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Rablaci.", + "span_text": "l'obra artística del seu fill, Rafael Blasco Císcar («Rablaci»)", + "span_start": 1417, + "span_end": 1480, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d'inhabilitació laboral per a ocupar càrrecs públics a l'administració del País Valencià.", + "span_text": "La pena de la sentència ascendí a un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d'inhabilitació laboral per a ocupar càrrecs públics a l'administració del País Valencià", + "span_start": 1482, + "span_end": 1659, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pel que fa a la pena de presó quedà suspesa", + "span_start": 1661, + "span_end": 1704, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pel mal causat en la reputació del museu.", + "span_text": "l'abonament de la quantitat de 75.000 euros. Aquesta, en qualitat de responsabilitat civil pendent, suposaren 50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pel mal causat en la reputació del museu", + "span_start": 1778, + "span_end": 1983, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquesta darrera sanció es podria pagar en un termini màxim de 20 mesos", + "span_start": 1985, + "span_end": 2055, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Juan Carlos Lledó i Enrique Bienvenido Martínez.", + "span_text": "amb els altres dos condemnats: Juan Carlos Lledó, exdirector econòmic administratiu del museu, i l'empresari Enrique Bienvenido Martínez", + "span_start": 2079, + "span_end": 2215, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una política valenciana, militant del Partit Popular i exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern.", + "span_text": "Consuelo Císcar Casaban (Picanya, 1945) és una política valenciana, militant del Partit Popular i exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern", + "span_start": 0, + "span_end": 145, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És germana del també polític, Ciprià Císcar (PSPV-PSOE) i parella de Rafael Blasco, conseller del Govern valencià", + "span_start": 147, + "span_end": 260, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fou directora general al Museu de Belles Arts de València.", + "span_text": "és funcionària de carrera amb plaça al Museu de Belles Arts de València, del qual fou directora general des de 1995 fins al 2001", + "span_start": 346, + "span_end": 474, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sotssecretària de Promoció cultural de la Generalitat valenciana.", + "span_text": "i el 2001 Sotssecretària de Promoció cultural de la Generalitat valenciana", + "span_start": 564, + "span_end": 638, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de 2004 al 2014 va ser directora de l'IVAM", + "span_start": 734, + "span_end": 781, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha obtingut els pitjors resultats de rendibilitat i qualitat cultural.", + "span_text": "Durant la seua gestió com a directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), llampejada amb el tèrbol cas de blanqueig de capitals de la xarxa de Gao Ping, el museu valencià ha obtingut els pitjors resultats de rendibilitat i qualitat cultural", + "span_start": 785, + "span_end": 1033, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per un presumpte delicte de prevaricació, malversació i falsedat documental.", + "span_text": "va ser imputada per un presumpte delicte de prevaricació, malversació i falsedat documental", + "span_start": 1051, + "span_end": 1142, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la secció quarta de l'Audiència Provincial de València la declarà culpable de la comissió d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de malversació de fons", + "span_start": 1163, + "span_end": 1340, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'agost de 2021.", + "span_text": "L'agost de 2021, la secció quarta de l'Audiència Provincial de València la declarà culpable", + "span_start": 1146, + "span_end": 1237, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Rablaci.", + "span_text": "l'obra artística del seu fill, Rafael Blasco Císcar («Rablaci»)", + "span_start": 1417, + "span_end": 1480, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d'inhabilitació laboral per a ocupar càrrecs públics a l'administració del País Valencià.", + "span_text": "La pena de la sentència ascendí a un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d'inhabilitació laboral per a ocupar càrrecs públics a l'administració del País Valencià", + "span_start": 1482, + "span_end": 1659, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pel que fa a la pena de presó quedà suspesa", + "span_start": 1661, + "span_end": 1704, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pel mal causat en la reputació del museu.", + "span_text": "l'abonament de la quantitat de 75.000 euros. Aquesta, en qualitat de responsabilitat civil pendent, suposaren 50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pel mal causat en la reputació del museu", + "span_start": 1778, + "span_end": 1983, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquesta darrera sanció es podria pagar en un termini màxim de 20 mesos", + "span_start": 1985, + "span_end": 2055, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Juan Carlos Lledó, exdirector econòmic administratiu del museu, i l'empresari Enrique Bienvenido Martínez.", + "span_text": "amb els altres dos condemnats: Juan Carlos Lledó, exdirector econòmic administratiu del museu, i l'empresari Enrique Bienvenido Martínez", + "span_start": 2079, + "span_end": 2215, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una política valenciana, militant del Partit Popular i exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern.", + "span_text": "Consuelo Císcar Casaban (Picanya, 1945) és una política valenciana, militant del Partit Popular i exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern", + "span_start": 0, + "span_end": 145, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És germana del també polític, Ciprià Císcar (PSPV-PSOE) i parella de Rafael Blasco, conseller del Govern valencià", + "span_start": 147, + "span_end": 260, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fou directora general al Museu de Belles Arts de València.", + "span_text": "és funcionària de carrera amb plaça al Museu de Belles Arts de València, del qual fou directora general des de 1995 fins al 2001", + "span_start": 346, + "span_end": 474, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sotssecretària de Promoció Cultural de la Generalitat Valenciana, adscrita a la Conselleria de Cultura i Educació.", + "span_text": "i el 2001 Sotssecretària de Promoció cultural de la Generalitat valenciana nomenada pel govern d'Eduard Zaplana en 2001, adscrita a la Conselleria de Cultura i Educació", + "span_start": 564, + "span_end": 732, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de 2004 al 2014 va ser directora de l'IVAM", + "span_start": 734, + "span_end": 781, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha obtingut els pitjors resultats de rendibilitat i qualitat cultural.", + "span_text": "Durant la seua gestió com a directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), llampejada amb el tèrbol cas de blanqueig de capitals de la xarxa de Gao Ping, el museu valencià ha obtingut els pitjors resultats de rendibilitat i qualitat cultural", + "span_start": 785, + "span_end": 1033, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per un presumpte delicte de prevaricació, malversació i falsedat documental.", + "span_text": "va ser imputada per un presumpte delicte de prevaricació, malversació i falsedat documental", + "span_start": 1051, + "span_end": 1142, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la secció quarta de l'Audiència Provincial de València la declarà culpable de la comissió d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de malversació de fons", + "span_start": 1163, + "span_end": 1340, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'agost de 2021.", + "span_text": "L'agost de 2021, la secció quarta de l'Audiència Provincial de València la declarà culpable", + "span_start": 1146, + "span_end": 1237, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Rablaci.", + "span_text": "l'obra artística del seu fill, Rafael Blasco Císcar («Rablaci»)", + "span_start": 1417, + "span_end": 1480, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d'inhabilitació laboral per a ocupar càrrecs públics a l'administració del País Valencià.", + "span_text": "La pena de la sentència ascendí a un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d'inhabilitació laboral per a ocupar càrrecs públics a l'administració del País Valencià", + "span_start": 1482, + "span_end": 1659, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pel que fa a la pena de presó quedà suspesa", + "span_start": 1661, + "span_end": 1704, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pel mal causat en la reputació del museu.", + "span_text": "així com l'abonament de la quantitat de 75.000 euros. Aquesta, en qualitat de responsabilitat civil pendent, suposaren 50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pel mal causat en la reputació del museu", + "span_start": 1769, + "span_end": 1983, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquesta darrera sanció es podria pagar en un termini màxim de 20 mesos", + "span_start": 1985, + "span_end": 2055, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Juan Carlos Lledó, exdirector econòmic administratiu del museu, i l'empresari Enrique Bienvenido Martínez.", + "span_text": "amb els altres dos condemnats: Juan Carlos Lledó, exdirector econòmic administratiu del museu, i l'empresari Enrique Bienvenido Martínez", + "span_start": 2079, + "span_end": 2215, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_86", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "argelaga - LA BOIRA-8", + "story": "En Ció va romandre esmaperdut, donant tombs a sos pensaments. Es veia el més desgraciat de la contrada, mirant com tothom garlava i reia sota aquell cel ple de blavors. Ell no gosava atansar-se a ningú perque tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven. Era com un goç foll que tots havien anat arreconant pel seu geni, i ell se sentia bó de cor, lluny de les rencúnies corsecadores i de les venjances enverinades. Tot seguit li havia esclatat l'espetec del geni, se sentia enfosqueït de tristor, apenat i retut en veure mortes una a una les amistats. I tant de bé com feia sempre a tothom quan estava serè de cor! Ara mateix, estimava l'Angeleta i amb la geniada del dia de l'ofrena, l'havia allunyat, pot ser per sempre més! quines mossegades li donava la vergonya en veure passar prop d'ell l'Angeleta poruga! En lloc d'amorosir-la va esglaiar-la, i per això sufria una punyida constant que'l torturava., L'Angeleta va sortir de l'església entre una munió de caputxes blanques i negres, de barretines fosques i vermelles, cargolades damunt de les testes dels homes que encenien les pipes ennegrides, bo i espolsant-se les genolleres de les calces de vellut de cotó amb les vares de freixa que empunyaven., -Patllari, veneu-me sang vostra! vós que teniu tanta de calma!- suplicà en Ció, desesperat., -Xarric! quines coses dius!, -Mireu Patllari, que jo si no'm curo!…- afegí en Ció alçant el puny., -Ara… omple't la boca, respira vuit colps, senya't deu voltes, afanya't! cuita! atura't la sang!… la veig pujar com una rierada!", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es diu el protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com se sentia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quina raó no es volia apropar a ningú?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb què es compara?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què estava afligit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui li agrada en aquests moments?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com la va distanciar d’ell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tenia timidesa en veure-la?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer entre ells?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I per aquesta raó ho estava passant malament el noi?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què hi havia fora de l'església de la qual va sortir l'Angeleta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què feien els homes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com es diu la persona a qui es dirigeix Ció?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es troba en Ció quan li demana que li doni sang?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quines indicacions li dona Patllari per a què es calmi?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ció.", + "span_text": "En Ció", + "span_start": 0, + "span_end": 6, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El més desgraciat de la contrada.", + "span_text": "Es veia el més desgraciat de la contrada", + "span_start": 62, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven.", + "span_text": "Ell no gosava atansar-se a ningú perque tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven", + "span_start": 169, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb un goç foll que tots havien anat arreconant pel seu geni.", + "span_text": "Era com un goç foll que tots havien anat arreconant pel seu geni", + "span_start": 269, + "span_end": 333, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè va veure mortes una a una les amistats.", + "span_text": "se sentia enfosqueït de tristor, apenat i retut en veure mortes una a una les amistats", + "span_start": 479, + "span_end": 565, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'Angeleta.", + "span_text": "Ara mateix, estimava l'Angeleta", + "span_start": 630, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb la geniada del dia de l'ofrena.", + "span_text": "amb la geniada del dia de l'ofrena, l'havia allunyat", + "span_start": 664, + "span_end": 716, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quines mossegades li donava la vergonya en veure passar prop d'ell l'Angeleta", + "span_start": 742, + "span_end": 819, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que ell en lloc d'amorosir-la va esglaiar-la.", + "span_text": "En lloc d'amorosir-la va esglaiar-la", + "span_start": 828, + "span_end": 864, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "per això sufria una punyida constant que'l torturava", + "span_start": 868, + "span_end": 920, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una munió de caputxes blanques i negres, de barretines fosques i vermelles, cargolades damunt de les testes dels homes.", + "span_text": "L'Angeleta va sortir de l'església entre una munió de caputxes blanques i negres, de barretines fosques i vermelles, cargolades damunt de les testes dels homes", + "span_start": 924, + "span_end": 1083, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Encenien les pipes ennegrides.", + "span_text": "homes que encenien les pipes ennegrides", + "span_start": 1078, + "span_end": 1117, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Patllari.", + "span_text": "Patllari, veneu-me sang vostra! vós que teniu tanta de calma!- suplicà en Ció", + "span_start": 1227, + "span_end": 1304, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Desesperat.", + "span_text": "suplicà en Ció, desesperat", + "span_start": 1290, + "span_end": 1316, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que s'ompli la boca, respiri vuit cops i que se senyi deu voltes.", + "span_text": "omple't la boca, respira vuit colps, senya't deu voltes", + "span_start": 1427, + "span_end": 1482, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ció.", + "span_text": "En Ció", + "span_start": 0, + "span_end": 6, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El més desgraciat de la contrada.", + "span_text": "Es veia el més desgraciat de la contrada", + "span_start": 62, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven.", + "span_text": "Ell no gosava atansar-se a ningú perque tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven", + "span_start": 169, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb un goç foll que tots havien anat arreconant pel seu geni.", + "span_text": "Era com un goç foll que tots havien anat arreconant pel seu geni", + "span_start": 269, + "span_end": 333, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè va veure mortes una a una les amistats.", + "span_text": "se sentia enfosqueït de tristor, apenat i retut en veure mortes una a una les amistats", + "span_start": 479, + "span_end": 565, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'Angeleta.", + "span_text": "Ara mateix, estimava l'Angeleta", + "span_start": 630, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb la geniada del dia de l'ofrena.", + "span_text": "amb la geniada del dia de l'ofrena, l'havia allunyat", + "span_start": 664, + "span_end": 716, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quines mossegades li donava la vergonya en veure passar prop d'ell l'Angeleta", + "span_start": 742, + "span_end": 819, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que en lloc d'amorosir-la va esglaiar-la.", + "span_text": "En lloc d'amorosir-la va esglaiar-la", + "span_start": 828, + "span_end": 864, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "per això sufria una punyida constant que'l torturava", + "span_start": 868, + "span_end": 920, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una munió de caputxes blanques i negres, de barretines fosques i vermelles, cargolades damunt de les testes dels homes.", + "span_text": "L'Angeleta va sortir de l'església entre una munió de caputxes blanques i negres, de barretines fosques i vermelles, cargolades damunt de les testes dels homes", + "span_start": 924, + "span_end": 1083, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Encenien les pipes ennegrides.", + "span_text": "homes que encenien les pipes ennegrides", + "span_start": 1078, + "span_end": 1117, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Patllari.", + "span_text": "Patllari, veneu-me sang vostra! vós que teniu tanta de calma!- suplicà en Ció", + "span_start": 1227, + "span_end": 1304, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Desesperat.", + "span_text": "suplicà en Ció, desesperat", + "span_start": 1290, + "span_end": 1316, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que s'ompli la boca, respiri vuit cops i que se senyi deu voltes.", + "span_text": "omple't la boca, respira vuit colps, senya't deu voltes", + "span_start": 1427, + "span_end": 1482, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ció.", + "span_text": "En Ció", + "span_start": 0, + "span_end": 6, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El més desgraciat de la contrada.", + "span_text": "Es veia el més desgraciat de la contrada", + "span_start": 62, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven.", + "span_text": "Ell no gosava atansar-se a ningú perque tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven", + "span_start": 169, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb un goç foll que tots havien anat arreconant pel seu geni.", + "span_text": "Era com un goç foll que tots havien anat arreconant pel seu geni", + "span_start": 269, + "span_end": 333, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè va veure mortes una a una les amistats.", + "span_text": "se sentia enfosqueït de tristor, apenat i retut en veure mortes una a una les amistats", + "span_start": 479, + "span_end": 565, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'Angeleta.", + "span_text": "Ara mateix, estimava l'Angeleta", + "span_start": 630, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb la geniada del dia de l'ofrena.", + "span_text": "amb la geniada del dia de l'ofrena, l'havia allunyat", + "span_start": 664, + "span_end": 716, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quines mossegades li donava la vergonya en veure passar prop d'ell l'Angeleta", + "span_start": 742, + "span_end": 819, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que ell en lloc d'amorosir-la va esglaiar-la.", + "span_text": "En lloc d'amorosir-la va esglaiar-la", + "span_start": 828, + "span_end": 864, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "per això sufria una punyida constant que'l torturava", + "span_start": 868, + "span_end": 920, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una munió de caputxes blanques i negres, de barretines fosques i vermelles, cargolades damunt de les testes dels homes.", + "span_text": "L'Angeleta va sortir de l'església entre una munió de caputxes blanques i negres, de barretines fosques i vermelles, cargolades damunt de les testes dels homes", + "span_start": 924, + "span_end": 1083, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Encenien les pipes ennegrides.", + "span_text": "homes que encenien les pipes ennegrides", + "span_start": 1078, + "span_end": 1117, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Patllari.", + "span_text": "Patllari, veneu-me sang vostra! vós que teniu tanta de calma!- suplicà en Ció", + "span_start": 1227, + "span_end": 1304, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Desesperat.", + "span_text": "suplicà en Ció, desesperat", + "span_start": 1290, + "span_end": 1316, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que s'ompli la boca, que respiri vuit cops i que se senyi deu voltes.", + "span_text": "omple't la boca, respira vuit colps, senya't deu voltes", + "span_start": 1427, + "span_end": 1482, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2158", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Adi Enberg", + "story": "Adi Solveig Enberg (Barcelona 1901 - Barcelona 1988) coneguda durant uns anys com La senyora Pla, fou una dona barcelonina, filla de pare noruec i mare sueca, periodista, poliglota, aventurera i espia. Durant gairebé quinze anys fou companya intermitent, i presumpta esposa, de Josep Pla Casadevall., Nascuda a Barcelona, Adi Enberg era la petita dels fills de Halfdan Enberg, cònsol de Dinamarca, i d'Olga Whertman, amb la qual s'havia casat en segones núpcies. Fou alumna del Col·legi Alemany i dominava diversos idiomes. Amb només disset anys es casà amb un cosí segon. Visqueren entre Lió i París durant els cinc anys que durà llur matrimoni i després de la separació, tornà a Barcelona amb els pares. Més tard, residí sola a Londres i París, on conegué Josep Pla en els ambients bohemis que freqüentaven alguns catalans exiliats que s'havien oposat públicament a la Guerra del Marroc. Enberg i Pla es veien amb intermitència i desenvolupaven llurs carreres periodístiques per separat. El 1926, després de passar plegats el Nadal a Londres, anunciaren per carta a la família i amics que es casaven. Pla descrivia Adi Enberg com la dona ideal per posar equilibri i ordre a la seva vida: atractiva, culta, distingida i poliglota. Al seu retorn a Barcelona, tot i que mai mostraren cap document que acredités el casament, ella fou coneguda com la senyora Pla. Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, visqueren a Madrid, amb períodes de vacances a Barcelona i Palafrugell., A l'inici de la Guerra Civil s'exiliaren a Marsella on entraren en contacte amb l'empresari Josep Bertran i Musitu, ex-ministre d'Alfons XIII, dirigent de la Lliga Regionalista i creador del Servei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE) que els proposà col·laborar en tasques d'espionatge a favor del bàndol nacional. La seva missió consistia en passejar pel port, parlar amb mariners en bars i tavernes i apuntar totes les entrades i sortides dels vaixells. Ells acceptaren, i la informació que recollien era enviada pel SINFE a la base de Mallorca d'on sortien els submarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana. A partir del juliol del 1937, els moviments del SINFE foren perseguits per la gendarmeria francesa; llavors Enberg fou contractada com a secretària personal de Francesc Cambó i es desplaçà amb ell a les residències de Montreux (Suïssa) i Opatija (Croàcia). Pel seu cantó, Josep Pla se n'anà a París i més tard es traslladà a Roma amb ajuda econòmica de Cambó, a canvi de col·laborar en la redacció de material de propaganda antirepublicana i diversos llibres, entre els quals destacà la Historia de la Segunda República Española. El 1938 feu un viatge a Sardenya i més tard anà a recollir Enberg a Opatija i aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar a Roma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se a Biarritz, des d'on entrarena la zona nacional per Sant Sebastià. Enberg reprengué la feina de secretària de Bertran i Musitu fins que, amb la derrota del bàndol republicà, ella i Pla tornaren a Barcelona el mateix dia de l'entrada de les tropes franquistes., La ruptura definitiva de la parella, tot i que no perderen el contacte, es produí quan Pla, incòmode i desenganyat per la nova situació, després de treballar tres mesos a La Vanguardia, decidí instal·lar-se a la recòndita cala Fornells, al litoral de Begur, i al cap de poc temps inicià una relació amb Aurora Perea Mené., El 1951 Enberg es tornà a casar amb el pintor mallorquí Joan Antoni Fuster Valiente. Fou un matrimoni civil, ja que ella encara era casada amb el seu cosí, pel ritu protestant, i no aconseguí la dispensa. L'ambient conservador i opressiu de Mallorca feu que es traslladessin definitivament a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges, on van regentar un hotel. Després de la mort de Fuster Valiente el 1964, Enberg es traslladà a Barcelona, on freqüentà la intel·lectualitat catalana, i fou un referent de la gauche divine. Morí a Barcelona el 1988.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin àlies tenia Adi Solveig Enberg?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els seus pares eren catalans?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I ella, d'on era?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui va unir-se en matrimoni quan tenia disset anys?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què hi havia alguns catalans expatriats a Londres i París, ciutats on va viure?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser a Londres on Adi i Josep Pla van comunicar el seu casament l'any 1926?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan van residir a Madrid?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Van romandre a Espanya durant la Guerra Civil?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va ser Josep Bertran i Musitu?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Gràcies a l'espionatge de Pla i Enberg, com actuava el Servei d'Informació del Nord-est d'Espanya?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb qui va treballar com a secretària personal a Suïssa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Mentrestant, quina obra va escriure Pla?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan van trobar-se Pla i Enberg, què van decidir fer?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el motiu de la seva separació?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan va morir el seu tercer espòs?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La senyora Pla.", + "span_text": "Adi Solveig Enberg (Barcelona 1901 - Barcelona 1988) coneguda durant uns anys com La senyora Pla", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "filla de pare noruec i mare sueca", + "span_start": 124, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "Nascuda a Barcelona", + "span_start": 303, + "span_end": 322, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb un cosí segon.", + "span_text": "Amb només disset anys es casà amb un cosí segon", + "span_start": 526, + "span_end": 573, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè s'havien oposat públicament a la Guerra del Marroc.", + "span_text": "residí sola a Londres i París, on conegué Josep Pla en els ambients bohemis que freqüentaven alguns catalans exiliats que s'havien oposat públicament a la Guerra del Marroc", + "span_start": 718, + "span_end": 890, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 1926, després de passar plegats el Nadal a Londres, anunciaren per carta a la família i amics que es casaven", + "span_start": 992, + "span_end": 1103, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Després de la proclamació de la Segona República Espanyola.", + "span_text": "Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, visqueren a Madrid", + "span_start": 1364, + "span_end": 1442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A l'inici de la Guerra Civil s'exiliaren a Marsella", + "span_start": 1498, + "span_end": 1549, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un ex-ministre d'Alfons XIII, dirigent de la Lliga Regionalista i creador del Servei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE).", + "span_text": "Josep Bertran i Musitu, ex-ministre d'Alfons XIII, dirigent de la Lliga Regionalista i creador del Servei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE)", + "span_start": 1590, + "span_end": 1739, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Des de la base de Mallorca, sortien els submarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana.", + "span_text": "la informació que recollien era enviada pel SINFE a la base de Mallorca d'on sortien els submarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana", + "span_start": 1981, + "span_end": 2176, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Francesc Cambó.", + "span_text": "fou contractada com a secretària personal de Francesc Cambó i es desplaçà amb ell a les residències de Montreux (Suïssa)", + "span_start": 2293, + "span_end": 2413, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Historia de la Segunda República Española.", + "span_text": "Josep Pla se n'anà a París i més tard es traslladà a Roma amb ajuda econòmica de Cambó, a canvi de col·laborar en la redacció de material de propaganda antirepublicana i diversos llibres, entre els quals destacà la Historia de la Segunda República Española", + "span_start": 2450, + "span_end": 2706, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar a Roma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se a Biarritz.", + "span_text": "anà a recollir Enberg a Opatija i aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar a Roma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se a Biarritz", + "span_start": 2752, + "span_end": 2924, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pla inicià una relació amb Aurora Perea Mené.", + "span_text": "La ruptura definitiva de la parella, tot i que no perderen el contacte, es produí quan Pla, incòmode i desenganyat per la nova situació, després de treballar tres mesos a La Vanguardia, decidí instal·lar-se a la recòndita cala Fornells, al litoral de Begur, i al cap de poc temps inicià una relació amb Aurora Perea Mené", + "span_start": 3176, + "span_end": 3496, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1964.", + "span_text": "Enberg es tornà a casar amb el pintor mallorquí Joan Antoni Fuster Valiente. Fou un matrimoni civil, ja que ella encara era casada amb el seu cosí, pel ritu protestant, i no aconseguí la dispensa. L'ambient conservador i opressiu de Mallorca feu que es traslladessin definitivament a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges, on van regentar un hotel. Després de la mort de Fuster Valiente el 1964", + "span_start": 3508, + "span_end": 3909, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La senyora Pla.", + "span_text": "Adi Solveig Enberg (Barcelona 1901 - Barcelona 1988) coneguda durant uns anys com La senyora Pla", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "filla de pare noruec i mare sueca", + "span_start": 124, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "Nascuda a Barcelona", + "span_start": 303, + "span_end": 322, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb un cosí segon.", + "span_text": "Amb només disset anys es casà amb un cosí segon", + "span_start": 526, + "span_end": 573, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè s'havien oposat públicament a la Guerra del Marroc.", + "span_text": "residí sola a Londres i París, on conegué Josep Pla en els ambients bohemis que freqüentaven alguns catalans exiliats que s'havien oposat públicament a la Guerra del Marroc", + "span_start": 718, + "span_end": 890, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 1926, després de passar plegats el Nadal a Londres, anunciaren per carta a la família i amics que es casaven", + "span_start": 992, + "span_end": 1103, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Després de la proclamació de la Segona República Espanyola.", + "span_text": "Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, visqueren a Madrid", + "span_start": 1364, + "span_end": 1442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A l'inici de la Guerra Civil s'exiliaren a Marsella", + "span_start": 1498, + "span_end": 1549, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un ex-ministre d'Alfons XIII, dirigent de la Lliga Regionalista i creador del Servei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE).", + "span_text": "Josep Bertran i Musitu, ex-ministre d'Alfons XIII, dirigent de la Lliga Regionalista i creador del Servei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE)", + "span_start": 1590, + "span_end": 1739, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Des de la base de Mallorca, sortien els submarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana.", + "span_text": "la informació que recollien era enviada pel SINFE a la base de Mallorca d'on sortien els submarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana", + "span_start": 1981, + "span_end": 2176, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Francesc Cambó.", + "span_text": "fou contractada com a secretària personal de Francesc Cambó i es desplaçà amb ell a les residències de Montreux (Suïssa)", + "span_start": 2293, + "span_end": 2413, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Historia de la Segunda República Española.", + "span_text": "Josep Pla se n'anà a París i més tard es traslladà a Roma amb ajuda econòmica de Cambó, a canvi de col·laborar en la redacció de material de propaganda antirepublicana i diversos llibres, entre els quals destacà la Historia de la Segunda República Española", + "span_start": 2450, + "span_end": 2706, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar a Roma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se a Biarritz.", + "span_text": "anà a recollir Enberg a Opatija i aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar a Roma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se a Biarritz", + "span_start": 2752, + "span_end": 2924, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pla inicià una relació amb Aurora Perea Mené.", + "span_text": "La ruptura definitiva de la parella, tot i que no perderen el contacte, es produí quan Pla, incòmode i desenganyat per la nova situació, després de treballar tres mesos a La Vanguardia, decidí instal·lar-se a la recòndita cala Fornells, al litoral de Begur, i al cap de poc temps inicià una relació amb Aurora Perea Mené", + "span_start": 3176, + "span_end": 3496, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'any 1964.", + "span_text": "Enberg es tornà a casar amb el pintor mallorquí Joan Antoni Fuster Valiente. Fou un matrimoni civil, ja que ella encara era casada amb el seu cosí, pel ritu protestant, i no aconseguí la dispensa. L'ambient conservador i opressiu de Mallorca feu que es traslladessin definitivament a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges, on van regentar un hotel. Després de la mort de Fuster Valiente el 1964", + "span_start": 3508, + "span_end": 3909, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La senyora Pla.", + "span_text": "Adi Solveig Enberg (Barcelona 1901 - Barcelona 1988) coneguda durant uns anys com La senyora Pla", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "filla de pare noruec i mare sueca", + "span_start": 124, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "Nascuda a Barcelona", + "span_start": 303, + "span_end": 322, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb un cosí segon.", + "span_text": "Amb només disset anys es casà amb un cosí segon", + "span_start": 526, + "span_end": 573, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè s'havien oposat públicament a la Guerra del Marroc.", + "span_text": "residí sola a Londres i París, on conegué Josep Pla en els ambients bohemis que freqüentaven alguns catalans exiliats que s'havien oposat públicament a la Guerra del Marroc", + "span_start": 718, + "span_end": 890, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 1926, després de passar plegats el Nadal a Londres, anunciaren per carta a la família i amics que es casaven", + "span_start": 992, + "span_end": 1103, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Després de la proclamació de la Segona República Espanyola.", + "span_text": "Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, visqueren a Madrid", + "span_start": 1364, + "span_end": 1442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A l'inici de la Guerra Civil s'exiliaren a Marsella", + "span_start": 1498, + "span_end": 1549, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un ex-ministre d'Alfons XIII, dirigent de la Lliga Regionalista i creador del Servei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE).", + "span_text": "Josep Bertran i Musitu, ex-ministre d'Alfons XIII, dirigent de la Lliga Regionalista i creador del Servei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE)", + "span_start": 1590, + "span_end": 1739, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Des de la base de Mallorca, sortien els submarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana.", + "span_text": "la informació que recollien era enviada pel SINFE a la base de Mallorca d'on sortien els submarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana", + "span_start": 1981, + "span_end": 2176, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Francesc Cambó.", + "span_text": "fou contractada com a secretària personal de Francesc Cambó i es desplaçà amb ell a les residències de Montreux (Suïssa)", + "span_start": 2293, + "span_end": 2413, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Historia de la Segunda República Española.", + "span_text": "Josep Pla se n'anà a París i més tard es traslladà a Roma amb ajuda econòmica de Cambó, a canvi de col·laborar en la redacció de material de propaganda antirepublicana i diversos llibres, entre els quals destacà la Historia de la Segunda República Española", + "span_start": 2450, + "span_end": 2706, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar a Roma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se a Biarritz.", + "span_text": "anà a recollir Enberg a Opatija i aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar a Roma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se a Biarritz", + "span_start": 2752, + "span_end": 2924, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè Pla inicià una relació amb Aurora Perea Mené.", + "span_text": "La ruptura definitiva de la parella, tot i que no perderen el contacte, es produí quan Pla, incòmode i desenganyat per la nova situació, després de treballar tres mesos a La Vanguardia, decidí instal·lar-se a la recòndita cala Fornells, al litoral de Begur, i al cap de poc temps inicià una relació amb Aurora Perea Mené", + "span_start": 3176, + "span_end": 3496, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1964.", + "span_text": "Enberg es tornà a casar amb el pintor mallorquí Joan Antoni Fuster Valiente. Fou un matrimoni civil, ja que ella encara era casada amb el seu cosí, pel ritu protestant, i no aconseguí la dispensa. L'ambient conservador i opressiu de Mallorca feu que es traslladessin definitivament a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges, on van regentar un hotel. Després de la mort de Fuster Valiente el 1964", + "span_start": 3508, + "span_end": 3909, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2018", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Mireia Comas...", + "story": "Mireia Comas (Andorra la Vella, 1976) és una fotògrafa i fotoperiodista catalana d'origen andorrà., Nascuda a Andorra la Vella, quan tenia 2 anys la seva família es va establir a Terrassa. Entre els 6 i els 21 anys va ser membre dels Minyons de Terrassa. Interessada per la fotografia, es va formar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i va completar els estudis amb alguns cursos d'especialització i un postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona. S'ha especialitzat en fotografies de moviments socials i d'esdeveniments castellers., Els anys 1990 va començar a documentar diversos moviments socials, especialment el moviment ocupa, així com intervencions policials durant manifestacions, fet pel qual va ser detinguda en diverses ocasions i va ser víctima d'abusos policials., Com a fotoperiodista, ha publicat fotografies a mitjans com La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El País, el Diari de Terrassa o el Diari de Sabadell, entre d'altres. El 2018, una fotografia seva de dos castellers homes fent-se un petó es va fer viral a les xarxes socials i es va veure des de tot el món. A data de 2020, combinava la fotografia d'estudi amb encàrrecs per a mitjans de comunicació. És mare de tres fills., A l'octubre de 2020 fou detinguda mentre documentava un desnonament al barri de Can Palet de Terrassa. Alliberada hores després, el jutge li demanà un any de presó i una multa de 170 euros, acusada d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat. Comas negà els fets., El desembre del 2021 la Mireia Comas, juntament amb tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa, va ser guardonada amb el Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians, guardó que recollí ella en representació de tots.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedica Mireia Comas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser castellera?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quins centres va estudiar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina és la temàtica de les seves fotografies?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va succeir al voltant del 1990?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser arrestada per fotografiar també a protestes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quins diaris ha col·laborat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina imatge seva es va fer famosa el 2018?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va poder compaginar les seves tasques laborals amb la fotografia d’estudi?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Té família?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan la van tornar a encarcerar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què va ser condemnada?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va guanyar el 2021?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui més el va rebre?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És fotògrafa i fotoperiodista.", + "span_text": "Mireia Comas (Andorra la Vella, 1976) és una fotògrafa i fotoperiodista", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Andorra la Vella.", + "span_text": "Nascuda a Andorra la Vella", + "span_start": 101, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser membre dels Minyons de Terrassa", + "span_start": 216, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "es va formar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i va completar els estudis amb alguns cursos d'especialització i un postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 287, + "span_end": 463, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Moviments socials i esdeveniments castellers.", + "span_text": "S'ha especialitzat en fotografies de moviments socials i d'esdeveniments castellers", + "span_start": 465, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va documentar diversos moviments socials, especialment el moviment ocupa.", + "span_text": "Els anys 1990 va començar a documentar diversos moviments socials, especialment el moviment ocupa", + "span_start": 552, + "span_end": 649, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "així com intervencions policials durant manifestacions, fet pel qual va ser detinguda", + "span_start": 651, + "span_end": 736, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El País, el Diari de Terrassa i el Diari de Sabadell.", + "span_text": "ha publicat fotografies a mitjans com La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El País, el Diari de Terrassa o el Diari de Sabadell", + "span_start": 819, + "span_end": 952, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una de dos castellers homes fent-se un petó.", + "span_text": "El 2018, una fotografia seva de dos castellers homes fent-se un petó es va fer viral", + "span_start": 970, + "span_end": 1054, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "combinava la fotografia d'estudi amb encàrrecs per a mitjans de comunicació", + "span_start": 1125, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És mare de tres fills", + "span_start": 1202, + "span_end": 1223, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'octubre de 2020.", + "span_text": "A l'octubre de 2020 fou detinguda", + "span_start": 1227, + "span_end": 1260, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per un delicte d'atemptat contra l'autoritat.", + "span_text": "acusada d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat", + "span_start": 1417, + "span_end": 1467, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians.", + "span_text": "El desembre del 2021 la Mireia Comas, juntament amb tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa, va ser guardonada amb el Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians", + "span_start": 1492, + "span_end": 1705, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa.", + "span_text": "juntament amb tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa, va ser guardonada amb el Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians", + "span_start": 1530, + "span_end": 1705, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És fotògrafa i fotoperiodista.", + "span_text": "Mireia Comas (Andorra la Vella, 1976) és una fotògrafa i fotoperiodista", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Andorra la Vella.", + "span_text": "Nascuda a Andorra la Vella", + "span_start": 101, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser membre dels Minyons de Terrassa", + "span_start": 216, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "es va formar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i va completar els estudis amb alguns cursos d'especialització i un postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 287, + "span_end": 463, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Moviments socials i esdeveniments castellers.", + "span_text": "S'ha especialitzat en fotografies de moviments socials i d'esdeveniments castellers", + "span_start": 465, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va començar a documentar diversos moviments socials, especialment el moviment ocupa.", + "span_text": "Els anys 1990 va començar a documentar diversos moviments socials, especialment el moviment ocupa", + "span_start": 552, + "span_end": 649, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "així com intervencions policials durant manifestacions, fet pel qual va ser detinguda", + "span_start": 651, + "span_end": 736, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El País, el Diari de Terrassa i el Diari de Sabadell.", + "span_text": "ha publicat fotografies a mitjans com La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El País, el Diari de Terrassa o el Diari de Sabadell", + "span_start": 819, + "span_end": 952, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una de dos castellers homes fent-se un petó.", + "span_text": "El 2018, una fotografia seva de dos castellers homes fent-se un petó es va fer viral", + "span_start": 970, + "span_end": 1054, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "combinava la fotografia d'estudi amb encàrrecs per a mitjans de comunicació", + "span_start": 1125, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És mare de tres fills", + "span_start": 1202, + "span_end": 1223, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'octubre de 2020.", + "span_text": "A l'octubre de 2020 fou detinguda", + "span_start": 1227, + "span_end": 1260, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per un delicte d'atemptat contra l'autoritat.", + "span_text": "acusada d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat", + "span_start": 1417, + "span_end": 1467, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians.", + "span_text": "El desembre del 2021 la Mireia Comas, juntament amb tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa, va ser guardonada amb el Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians", + "span_start": 1492, + "span_end": 1705, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa.", + "span_text": "juntament amb tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa, va ser guardonada amb el Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians", + "span_start": 1530, + "span_end": 1705, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la fotografia i al fotoperiodisme.", + "span_text": "Mireia Comas (Andorra la Vella, 1976) és una fotògrafa i fotoperiodista", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Andorra la Vella.", + "span_text": "Nascuda a Andorra la Vella", + "span_start": 101, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser membre dels Minyons de Terrassa", + "span_start": 216, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "es va formar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i va completar els estudis amb alguns cursos d'especialització i un postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 287, + "span_end": 463, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Moviments socials i esdeveniments castellers.", + "span_text": "S'ha especialitzat en fotografies de moviments socials i d'esdeveniments castellers", + "span_start": 465, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va començar a documentar diversos moviments socials, especialment el moviment ocupa.", + "span_text": "Els anys 1990 va començar a documentar diversos moviments socials, especialment el moviment ocupa", + "span_start": 552, + "span_end": 649, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "així com intervencions policials durant manifestacions, fet pel qual va ser detinguda", + "span_start": 651, + "span_end": 736, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El País, el Diari de Terrassa i el Diari de Sabadell.", + "span_text": "ha publicat fotografies a mitjans com La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El País, el Diari de Terrassa o el Diari de Sabadell", + "span_start": 819, + "span_end": 952, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una de dos castellers homes fent-se un petó.", + "span_text": "El 2018, una fotografia seva de dos castellers homes fent-se un petó es va fer viral", + "span_start": 970, + "span_end": 1054, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "combinava la fotografia d'estudi amb encàrrecs per a mitjans de comunicació", + "span_start": 1125, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És mare de tres fills", + "span_start": 1202, + "span_end": 1223, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'octubre de 2020.", + "span_text": "A l'octubre de 2020 fou detinguda", + "span_start": 1227, + "span_end": 1260, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per un delicte d'atemptat contra l'autoritat.", + "span_text": "acusada d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat", + "span_start": 1417, + "span_end": 1467, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians.", + "span_text": "El desembre del 2021 la Mireia Comas, juntament amb tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa, va ser guardonada amb el Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians", + "span_start": 1492, + "span_end": 1705, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa.", + "span_text": "juntament amb tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa, va ser guardonada amb el Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians", + "span_start": 1530, + "span_end": 1705, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_394", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maria Rosa Alonso i Solanes...", + "story": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014) va ser una compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires. També va exercir de docent., Iniciada a l'Institut de Rítmica i Plàstica Joan Llongueres, posteriorment cursà estudis de piano, violí, guitarra flamenca, llengües, dansa clàssica i espanyola i es titulà en magisteri., Exercí de professora en música i dansa entre 1955 i 1963 i de guia i intèrpret de turisme. Fou organitzadora de la manifestació Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol el període 1960-1961., Va ser directora de l'Esbart Català de Dansaires entre 1963 i 1988. Fruit de l'activitat dins l'esbart dansaire i de la recerca en l'àmbit de la dansa, donà a conèixer diversos treballs en nombrosos seminaris i congressos i col·laborà en la confecció de l'Atles de dansa tradicional catalana. També organitzà els cicles-taller La Cafetera. Per la seva labor en l'Esbart Català de Dansaires se li concedí el 2013 la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana., És autora d'algunes sardanes, estrenades entre 1948 i 1949.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què va treballar Maria Rosa Alonso i Solanes?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin any va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quin col·legi va començar els seus estudis?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va fer després?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I més tard?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De què va ser mestra?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va treballar en algun altre àmbit?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va gestionar entre el 1960 i el 1961?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el seu paper en l’Esbart Català de Dansaires?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gràcies a quins fets va arribar a participar en l’Atles de dansa tradicional catalana?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Se li va concedir algun premi?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va compondre sardanes?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires.", + "span_text": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014) va ser una compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1931.", + "span_text": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014) va ser una compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Barcelona.", + "span_text": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Institut de Rítmica i Plàstica Joan Llongueres.", + "span_text": "Iniciada a l'Institut de Rítmica i Plàstica Joan Llongueres", + "span_start": 195, + "span_end": 254, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cursà estudis de piano, violí, guitarra flamenca, llengües, dansa clàssica i espanyola.", + "span_text": "posteriorment cursà estudis de piano, violí, guitarra flamenca, llengües, dansa clàssica i espanyola", + "span_start": 256, + "span_end": 356, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es titulà en magisteri.", + "span_text": "es titulà en magisteri", + "span_start": 359, + "span_end": 381, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De música i dansa.", + "span_text": "Exercí de professora en música i dansa", + "span_start": 385, + "span_end": 423, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i de guia i intèrpret de turisme", + "span_start": 442, + "span_end": 474, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La manifestació Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol.", + "span_text": "Fou organitzadora de la manifestació Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol el període 1960-1961", + "span_start": 476, + "span_end": 578, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El de directora.", + "span_text": "Va ser directora de l'Esbart Català de Dansaires", + "span_start": 582, + "span_end": 630, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'activitat dins l'Esbart Dansaire i a la recerca en l'àmbit de la dansa.", + "span_text": "Fruit de l'activitat dins l'esbart dansaire i de la recerca en l'àmbit de la dansa, donà a conèixer diversos treballs en nombrosos seminaris i congressos i col·laborà en la confecció de l'Atles de dansa tradicional catalana", + "span_start": 650, + "span_end": 873, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "se li concedí el 2013 la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana", + "span_start": 972, + "span_end": 1034, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És autora d'algunes sardanes", + "span_start": 1038, + "span_end": 1066, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Entre 1948 i 1949.", + "span_text": "estrenades entre 1948 i 1949", + "span_start": 1068, + "span_end": 1096, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires.", + "span_text": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014) va ser una compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1931.", + "span_text": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Institut de Rítmica i Plàstica Joan Llongueres.", + "span_text": "Iniciada a l'Institut de Rítmica i Plàstica Joan Llongueres", + "span_start": 195, + "span_end": 254, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cursà estudis de piano, violí, guitarra flamenca, llengües, dansa clàssica i espanyola.", + "span_text": "posteriorment cursà estudis de piano, violí, guitarra flamenca, llengües, dansa clàssica i espanyola", + "span_start": 256, + "span_end": 356, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Magisteri.", + "span_text": "es titulà en magisteri", + "span_start": 359, + "span_end": 381, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Música i dansa.", + "span_text": "Exercí de professora en música i dansa", + "span_start": 385, + "span_end": 423, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i de guia i intèrpret de turisme", + "span_start": 442, + "span_end": 474, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La manifestació Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol.", + "span_text": "Fou organitzadora de la manifestació Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol el període 1960-1961", + "span_start": 476, + "span_end": 578, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El de directora.", + "span_text": "Va ser directora de l'Esbart Català de Dansaires", + "span_start": 582, + "span_end": 630, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'activitat dins l'Esbart Dansaire i a la recerca en l'àmbit de la dansa.", + "span_text": "Fruit de l'activitat dins l'esbart dansaire i de la recerca en l'àmbit de la dansa, donà a conèixer diversos treballs en nombrosos seminaris i congressos i col·laborà en la confecció de l'Atles de dansa tradicional catalana", + "span_start": 650, + "span_end": 873, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "se li concedí el 2013 la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana", + "span_start": 972, + "span_end": 1034, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És autora d'algunes sardanes", + "span_start": 1038, + "span_end": 1066, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Entre 1948 i 1949.", + "span_text": "estrenades entre 1948 i 1949", + "span_start": 1068, + "span_end": 1096, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires.", + "span_text": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014) va ser una compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1931.", + "span_text": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Institut de Rítmica i Plàstica Joan Llongueres.", + "span_text": "Iniciada a l'Institut de Rítmica i Plàstica Joan Llongueres", + "span_start": 195, + "span_end": 254, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cursà estudis de piano, violí, guitarra flamenca, llengües, dansa clàssica i espanyola.", + "span_text": "posteriorment cursà estudis de piano, violí, guitarra flamenca, llengües, dansa clàssica i espanyola", + "span_start": 256, + "span_end": 356, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es titulà en magisteri.", + "span_text": "es titulà en magisteri", + "span_start": 359, + "span_end": 381, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De música i dansa.", + "span_text": "Exercí de professora en música i dansa", + "span_start": 385, + "span_end": 423, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i de guia i intèrpret de turisme", + "span_start": 442, + "span_end": 474, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La manifestació Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol.", + "span_text": "Fou organitzadora de la manifestació Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol el període 1960-1961", + "span_start": 476, + "span_end": 578, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El de directora.", + "span_text": "Va ser directora de l'Esbart Català de Dansaires", + "span_start": 582, + "span_end": 630, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'activitat dins l'Esbart Dansaire i a la recerca en l'àmbit de la dansa.", + "span_text": "Fruit de l'activitat dins l'esbart dansaire i de la recerca en l'àmbit de la dansa, donà a conèixer diversos treballs en nombrosos seminaris i congressos i col·laborà en la confecció de l'Atles de dansa tradicional catalana", + "span_start": 650, + "span_end": 873, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "se li concedí el 2013 la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana", + "span_start": 972, + "span_end": 1034, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És autora d'algunes sardanes", + "span_start": 1038, + "span_end": 1066, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Entre 1948 i 1949.", + "span_text": "estrenades entre 1948 i 1949", + "span_start": 1068, + "span_end": 1096, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1205", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Emocionant rebuda a Jordi Cuixart dels treballadors de la seva fàbrica a Sentmenat", + "story": "El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha tornat a la fàbrica de la seva empresa a Sentmenat, la companyia Aranow, especialitzada en el disseny i la producció de maquinària industrial. Hi ha anat aquest matí, durant el permís penitenciari segons el qual pot sortir per anar a treballar i fer voluntariat durant el dia i ha de tornar a la presó a dormir. Els treballadors de l'empresa l'han rebut entre abraçades quan ha arribat i ell els ha adreçat unes paraules: ‘Us vaig dir que tornaria un dia i he tornat. Us dono les gràcies per tota la feinada que heu fet. Han estat dos anys i tres mesos. Sabeu que aquesta nit torno a la presó, però que ha estat molt potent sentir-me tan ben acompanyat de tots vosaltres. Us estimo moltíssim. Sempre ho havíem dit: compromís empresarial és també compromís social. I en un dia com avui, què millor que poder estar amb tots vosaltres? Que algú reculli els fruits de tots aquests anys que dèiem que som un equip i tenim molt clar que això només té sentit si ho fem per a les persones i per a treballar per a una ciutat millor, humilment, discretament. Hem fet allò que havíem de fer: fer anar endavant els llocs de treball sense renunciar a ser el que som: gent que ens llevem cada dia per intentar fer el món una mica més de tothom.' I ha conclòs: ‘A continuar treballant per la llibertat, l'amnistia i tothom cap a dins a fer màquines! La Junta de Tractament dels Lledoners va autoritzar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a sortir durant unes hores al dia de la presó, en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Sànchez pot fer un voluntariat d'onze hores cada dia tres dies la setmana i Cuixart té nou hores i mitja cada dia durant cinc dies la setmana per a treballar i fer un voluntariat. Tots dos han de tornar a dormir a la presó. Ahir, la Junta de Tractament del Centre Penitenciari d'en Mas d'Enric va acordar que l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, obtingués un permís per a sortir de la presó i fer de voluntària, en aplicació del mateix article. Concretament, podrà sortir del centre durant nou hores cada dia, tres dia la setmana", + "questions": [ + { + "input_text": "A qui pertany Aranow?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica l’empresa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què hi ha pogut anar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Li van donar la benvinguda a la companyia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quant fa que està encarcerat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què implica compromís empresarial segons ell?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es descriu Cuixart?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui l’ha deixat sortir?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha estat això gràcies a quin article?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cada quant pot sortir Jordi Sànchez?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I Cuixart?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On han d’anar a la nit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui és Carme Forcadell?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "També està empresonada?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quin càrcer es troba?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Jordi Cuixart.", + "span_text": "Jordi Cuixart, ha tornat a la fàbrica de la seva empresa a Sentmenat, la companyia Aranow", + "span_start": 32, + "span_end": 121, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al disseny i a la producció de maquinària industrial.", + "span_text": "especialitzada en el disseny i la producció de maquinària industrial", + "span_start": 123, + "span_end": 191, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè té un permís penitenciari.", + "span_text": "Hi ha anat aquest matí, durant el permís penitenciari", + "span_start": 193, + "span_end": 246, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els treballadors de l'empresa l'han rebut entre abraçades", + "span_start": 362, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dos anys i tres mesos.", + "span_text": "Han estat dos anys i tres mesos. Sabeu que aquesta nit torno a la presó", + "span_start": 571, + "span_end": 642, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Compromís social.", + "span_text": "compromís empresarial és també compromís social", + "span_start": 765, + "span_end": 812, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com gent que es lleva cada dia per intentar fer el món una mica més de tothom.", + "span_text": "ser el que som: gent que ens llevem cada dia per intentar fer el món una mica més de tothom", + "span_start": 1188, + "span_end": 1279, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Junta de Tractament dels Lledoners.", + "span_text": "La Junta de Tractament dels Lledoners va autoritzar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a sortir", + "span_start": 1385, + "span_end": 1475, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 100.2.", + "span_text": "en aplicació de l'article 100.2", + "span_start": 1514, + "span_end": 1545, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cada dia, tres dies la setmana.", + "span_text": "Sànchez pot fer un voluntariat d'onze hores cada dia tres dies la setmana", + "span_start": 1574, + "span_end": 1647, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Nou hores i mitja cada dia durant cinc dies la setmana.", + "span_text": "Cuixart té nou hores i mitja cada dia durant cinc dies la setmana", + "span_start": 1650, + "span_end": 1715, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la presó.", + "span_text": "Tots dos han de tornar a dormir a la presó", + "span_start": 1754, + "span_end": 1796, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'ex-presidenta del Parlament de Catalunya.", + "span_text": "l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell", + "span_start": 1883, + "span_end": 1942, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "obtingués un permís per a sortir de la presó", + "span_start": 1944, + "span_end": 1988, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Centre Penitenciari d'en Mas d'Enric.", + "span_text": "la Junta de Tractament del Centre Penitenciari d'en Mas d'Enric va acordar que l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, obtingués un permís per a sortir de la presó", + "span_start": 1804, + "span_end": 1988, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Jordi Cuixart.", + "span_text": "Jordi Cuixart, ha tornat a la fàbrica de la seva empresa a Sentmenat, la companyia Aranow", + "span_start": 32, + "span_end": 121, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al disseny i a la producció de maquinària industrial.", + "span_text": "especialitzada en el disseny i la producció de maquinària industrial", + "span_start": 123, + "span_end": 191, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè té un permís penitenciari.", + "span_text": "Hi ha anat aquest matí, durant el permís penitenciari", + "span_start": 193, + "span_end": 246, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els treballadors de l'empresa l'han rebut entre abraçades", + "span_start": 362, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dos anys i tres mesos.", + "span_text": "Han estat dos anys i tres mesos. Sabeu que aquesta nit torno a la presó", + "span_start": 571, + "span_end": 642, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Compromís social.", + "span_text": "compromís empresarial és també compromís social", + "span_start": 765, + "span_end": 812, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com gent que es lleva cada dia per intentar fer el món una mica més de tothom.", + "span_text": "ser el que som: gent que ens llevem cada dia per intentar fer el món una mica més de tothom", + "span_start": 1188, + "span_end": 1279, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Junta de Tractament dels Lledoners.", + "span_text": "La Junta de Tractament dels Lledoners va autoritzar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a sortir", + "span_start": 1385, + "span_end": 1475, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'article 100.2", + "span_text": "en aplicació de l'article 100.2", + "span_start": 1514, + "span_end": 1545, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cada dia, tres dies la setmana.", + "span_text": "Sànchez pot fer un voluntariat d'onze hores cada dia tres dies la setmana", + "span_start": 1574, + "span_end": 1647, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Té nou hores i mitja cada dia durant cinc dies la setmana.", + "span_text": "Cuixart té nou hores i mitja cada dia durant cinc dies la setmana", + "span_start": 1650, + "span_end": 1715, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la presó.", + "span_text": "Tots dos han de tornar a dormir a la presó", + "span_start": 1754, + "span_end": 1796, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'ex-presidenta del Parlament de Catalunya.", + "span_text": "l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell", + "span_start": 1883, + "span_end": 1942, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "obtingués un permís per a sortir de la presó", + "span_start": 1944, + "span_end": 1988, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Centre Penitenciari d'en Mas d'Enric.", + "span_text": "la Junta de Tractament del Centre Penitenciari d'en Mas d'Enric va acordar que l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, obtingués un permís per a sortir de la presó", + "span_start": 1804, + "span_end": 1988, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Jordi Cuixart.", + "span_text": "Jordi Cuixart, ha tornat a la fàbrica de la seva empresa a Sentmenat, la companyia Aranow", + "span_start": 32, + "span_end": 121, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al disseny i a la producció de maquinària industrial.", + "span_text": "especialitzada en el disseny i la producció de maquinària industrial", + "span_start": 123, + "span_end": 191, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè té un permís penitenciari.", + "span_text": "Hi ha anat aquest matí, durant el permís penitenciari", + "span_start": 193, + "span_end": 246, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els treballadors de l'empresa l'han rebut entre abraçades", + "span_start": 362, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dos anys i tres mesos.", + "span_text": "Han estat dos anys i tres mesos. Sabeu que aquesta nit torno a la presó", + "span_start": 571, + "span_end": 642, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Compromís social.", + "span_text": "compromís empresarial és també compromís social", + "span_start": 765, + "span_end": 812, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com gent que es lleva cada dia per intentar fer el món una mica més de tothom.", + "span_text": "ser el que som: gent que ens llevem cada dia per intentar fer el món una mica més de tothom", + "span_start": 1188, + "span_end": 1279, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Junta de Tractament dels Lledoners.", + "span_text": "La Junta de Tractament dels Lledoners va autoritzar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a sortir", + "span_start": 1385, + "span_end": 1475, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 100.2.", + "span_text": "en aplicació de l'article 100.2", + "span_start": 1514, + "span_end": 1545, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cada dia, tres dies la setmana.", + "span_text": "Sànchez pot fer un voluntariat d'onze hores cada dia tres dies la setmana", + "span_start": 1574, + "span_end": 1647, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Té nou hores i mitja cada dia durant cinc dies la setmana.", + "span_text": "Cuixart té nou hores i mitja cada dia durant cinc dies la setmana", + "span_start": 1650, + "span_end": 1715, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la presó.", + "span_text": "Tots dos han de tornar a dormir a la presó", + "span_start": 1754, + "span_end": 1796, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'ex-presidenta del Parlament de Catalunya.", + "span_text": "l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell", + "span_start": 1883, + "span_end": 1942, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "obtingués un permís per a sortir de la presó", + "span_start": 1944, + "span_end": 1988, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Centre Penitenciari d'en Mas d'Enric.", + "span_text": "la Junta de Tractament del Centre Penitenciari d'en Mas d'Enric va acordar que l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, obtingués un permís per a sortir de la presó", + "span_start": 1804, + "span_end": 1988, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_856", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La temperatura de l’Antàrtida supera els 20 graus per primera vegada a la història", + "story": "L'Antàrtida ha registrat una temperatura rècord per primera vegada des que hi ha registres. Segons The Guardian, un grup d'investigadors brasilers han detectat que el 9 de febrer es va assolir una temperatura de 20,75 graus centígrads a l'illa de Seymour, una xifra que descriuen com a ‘increïble i anormal'. Aquesta temperatura és gairebé un grau més que l'anterior rècord de 19,8 graus, registrat a l'illa de Signy el gener de 1982. Fa pocs dies, el 6 de febrer, es va assolir un altre rècord de temperatura, en aquest cas a l'Antàrtida continental: una estació climàtica a la base Esperança va mesurar una temperatura de 18,3 graus. L'Organització Mundial de Meteorologia encara ha de validar aquests rècords, però van en la línia de la tendència de la península i les illes pròximes, que des de l'era preindustrial s'han escalfat gairebé 3 graus. En declaracions recollides pel diari britànic, un dels investigadors brasilers que estudia l'impacte del canvi climàtic al permagel i la biologia a l'Antàrtida, Carlos Schaefer, es mostra impactat per aquests registres. ‘Hem vist una tendència de temperatures a l'alça a molts dels indrets que monitorem, però mai no havíem vist res com això', diu. L'Antàrtida representa el 70% de l'aigua dolça en forma de neu i gel. En cas de fondre's, el nivell de la mar pujaria entre 50 i 60 metres, tot i que els científics avisen que caldrien molts anys per a arribar a aquest extrem. Les Nacions Unides preveuen que a final del segle el nivell dels oceans haurà pujat entre 30 i 110 centímetres, depenent dels esforços que es facin per a reduir les emissions", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha passat a l’Antàrtida?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui ho informa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va passar aquest fet?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina temperatura es va registrar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va ser l’anterior marca?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tres dies abans va ocórrer un fet similar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui ho va anotar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Són dades oficials?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina institució ho ha d’aprovar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha passat des de l’era preindustrial?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui és Carlos Schaefer?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És la primera vegada que succeeix una cosa així?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina conseqüència tindria el desglaç de l’Antàrtida?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L’ONU adverteix que el nivell de l’aigua podria augmentar considerablement pel 2100?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què ho podria evitar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ha registrat una temperatura rècord per primera vegada des que hi ha registres.", + "span_text": "L'Antàrtida ha registrat una temperatura rècord per primera vegada des que hi ha registres", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "The Guardian.", + "span_text": "Segons The Guardian", + "span_start": 92, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 9 de febrer.", + "span_text": "un grup d'investigadors brasilers han detectat que el 9 de febrer es va assolir una temperatura de 20,75 graus", + "span_start": 113, + "span_end": 223, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "20,75 graus centígrads.", + "span_text": "es va assolir una temperatura de 20,75 graus centígrads", + "span_start": 179, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'illa de Signy.", + "span_text": "l'anterior rècord de 19,8 graus, registrat a l'illa de Signy", + "span_start": 356, + "span_end": 416, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el 6 de febrer, es va assolir un altre rècord de temperatura", + "span_start": 449, + "span_end": 509, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una estació climàtica a la base Esperança.", + "span_text": "una estació climàtica a la base Esperança va mesurar una temperatura", + "span_start": 552, + "span_end": 620, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'Organització Mundial de Meteorologia encara ha de validar aquests rècords", + "span_start": 636, + "span_end": 711, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Organització Mundial de Meteorologia.", + "span_text": "L'Organització Mundial de Meteorologia encara ha de validar aquests rècords", + "span_start": 636, + "span_end": 711, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La península i les illes pròximes s'han escalfat gairebé 3 graus.", + "span_text": "la tendència de la península i les illes pròximes, que des de l'era preindustrial s'han escalfat gairebé 3 graus", + "span_start": 737, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un dels investigadors brasilers que estudia l'impacte del canvi climàtic al permagel i la biologia a l'Antàrtida.", + "span_text": "un dels investigadors brasilers que estudia l'impacte del canvi climàtic al permagel i la biologia a l'Antàrtida, Carlos Schaefer", + "span_start": 898, + "span_end": 1027, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però mai no havíem vist res com això", + "span_start": 1156, + "span_end": 1192, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El nivell de la mar pujaria entre 50 i 60 metres.", + "span_text": "En cas de fondre's, el nivell de la mar pujaria entre 50 i 60 metres", + "span_start": 1270, + "span_end": 1338, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les Nacions Unides preveuen que a final del segle el nivell dels oceans haurà pujat entre 30 i 110 centímetres", + "span_start": 1427, + "span_end": 1537, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La reducció de les emissions.", + "span_text": "depenent dels esforços que es facin per a reduir les emissions", + "span_start": 1539, + "span_end": 1601, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ha registrat una temperatura rècord per primera vegada des que hi ha registres.", + "span_text": "L'Antàrtida ha registrat una temperatura rècord per primera vegada des que hi ha registres", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El diari The Guardian.", + "span_text": "Segons The Guardian", + "span_start": 92, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 9 de febrer.", + "span_text": "un grup d'investigadors brasilers han detectat que el 9 de febrer es va assolir una temperatura de 20,75 graus", + "span_start": 113, + "span_end": 223, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "20,75 graus centígrads.", + "span_text": "es va assolir una temperatura de 20,75 graus centígrads", + "span_start": 179, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'illa de Signy.", + "span_text": "l'anterior rècord de 19,8 graus, registrat a l'illa de Signy", + "span_start": 356, + "span_end": 416, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el 6 de febrer, es va assolir un altre rècord de temperatura", + "span_start": 449, + "span_end": 509, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una estació climàtica a la base Esperança.", + "span_text": "una estació climàtica a la base Esperança va mesurar una temperatura", + "span_start": 552, + "span_end": 620, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'Organització Mundial de Meteorologia encara ha de validar aquests rècords", + "span_start": 636, + "span_end": 711, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Organització Mundial de Meteorologia.", + "span_text": "L'Organització Mundial de Meteorologia encara ha de validar aquests rècords", + "span_start": 636, + "span_end": 711, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La península i les illes pròximes s'han escalfat gairebé 3 graus.", + "span_text": "la tendència de la península i les illes pròximes, que des de l'era preindustrial s'han escalfat gairebé 3 graus", + "span_start": 737, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un dels investigadors brasilers que estudia l'impacte del canvi climàtic al permagel i la biologia a l'Antàrtida.", + "span_text": "un dels investigadors brasilers que estudia l'impacte del canvi climàtic al permagel i la biologia a l'Antàrtida, Carlos Schaefer", + "span_start": 898, + "span_end": 1027, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però mai no havíem vist res com això", + "span_start": 1156, + "span_end": 1192, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El nivell de la mar pujaria entre 50 i 60 metres.", + "span_text": "En cas de fondre's, el nivell de la mar pujaria entre 50 i 60 metres", + "span_start": 1270, + "span_end": 1338, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les Nacions Unides preveuen que a final del segle el nivell dels oceans haurà pujat entre 30 i 110 centímetres", + "span_start": 1427, + "span_end": 1537, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La reducció de les emissions.", + "span_text": "depenent dels esforços que es facin per a reduir les emissions", + "span_start": 1539, + "span_end": 1601, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ha registrat una temperatura rècord per primera vegada des que hi ha registres.", + "span_text": "L'Antàrtida ha registrat una temperatura rècord per primera vegada des que hi ha registres", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "The Guardian.", + "span_text": "Segons The Guardian", + "span_start": 92, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 9 de febrer.", + "span_text": "un grup d'investigadors brasilers han detectat que el 9 de febrer es va assolir una temperatura de 20,75 graus", + "span_start": 113, + "span_end": 223, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "20,75 graus centígrads.", + "span_text": "es va assolir una temperatura de 20,75 graus centígrads", + "span_start": 179, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'illa de Signy.", + "span_text": "l'anterior rècord de 19,8 graus, registrat a l'illa de Signy", + "span_start": 356, + "span_end": 416, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el 6 de febrer, es va assolir un altre rècord de temperatura", + "span_start": 449, + "span_end": 509, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una estació climàtica a la base Esperança.", + "span_text": "una estació climàtica a la base Esperança va mesurar una temperatura", + "span_start": 552, + "span_end": 620, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'Organització Mundial de Meteorologia encara ha de validar aquests rècords", + "span_start": 636, + "span_end": 711, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Organització Mundial de Meteorologia.", + "span_text": "L'Organització Mundial de Meteorologia encara ha de validar aquests rècords", + "span_start": 636, + "span_end": 711, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La península i les illes pròximes s'han escalfat gairebé 3 graus.", + "span_text": "la tendència de la península i les illes pròximes, que des de l'era preindustrial s'han escalfat gairebé 3 graus", + "span_start": 737, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un dels investigadors brasilers que estudia l'impacte del canvi climàtic al permagel i la biologia a l'Antàrtida.", + "span_text": "un dels investigadors brasilers que estudia l'impacte del canvi climàtic al permagel i la biologia a l'Antàrtida, Carlos Schaefer", + "span_start": 898, + "span_end": 1027, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però mai no havíem vist res com això", + "span_start": 1156, + "span_end": 1192, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El nivell de la mar pujaria entre 50 i 60 metres.", + "span_text": "En cas de fondre's, el nivell de la mar pujaria entre 50 i 60 metres", + "span_start": 1270, + "span_end": 1338, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les Nacions Unides preveuen que a final del segle el nivell dels oceans haurà pujat entre 30 i 110 centímetres", + "span_start": 1427, + "span_end": 1537, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La reducció de les emissions.", + "span_text": "depenent dels esforços que es facin per a reduir les emissions", + "span_start": 1539, + "span_end": 1601, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_112", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-112", + "story": "D'ençà d'aquell dia les coses han anat de mal a pitjor. La Jacobè no és ombra de lo que havia sigut, ni per lo que toca al cos ni per lo que toca a l'ànima. Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en comptes de parlar, i desvarieja més que enraona. Ella, el lliri de platja, l'estampa de la polidesa, avui és com una flor de camí ral. Fins l'instint de la netedat, que és tan viu en totes les noies de la costa, ha-li sigut destruït. I, la dida, com ha canviat, també! Aquella dona alta, panxudeta, entenimentada, d'aire festós, de mirar serè, i de boca, si bé esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i afavorida per un posat de placidesa o d'amistós somriure, s'ha tornat pàl·lida, fantàstica i desmanegada. Sembla més alta que abans, no riu mai i mira a tothom amb sussús, rondina, i, com si avorrís l'aire-cel, no surt al carrer sinó per pura necessitat., Així és com la casa de l'alegria s'és convertida en la casa del dol., Sento el trepeig de la dida, que es passeja amunt i avall: -…trap, trap, trap…- Tots els sorolls d'aquesta casa m'inspiren una mena d'horror que em danya el cervell., Què faré? Entraré a veure la malalta? Empenyo el cancell, me fico cap a dins… Les finestres estàn gairebé ajustades i regna una mitja fosca que de moment m'esvaeix la visió. No obstant, reparo la silueta de la dida, que ve cap a mi a llargues gambades fent-me senyes de que m'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador:", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha esdevingut des d’aleshores segons el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com està la Jacobè?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb quina flor se la comparava abans?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Se li ha atrofiat l'impuls de la polidesa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui més ha canviat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com era abans?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Està més riallera?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En quin cas surt de casa?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En què s'ha transformat l'anomenada casa de l'alegria?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què escolta el narrador?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina emoció li provoquen els sons de la casa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dubta a entrar a veure a la Jacobè?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com estan les finestres quan entra?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per tant, està la casa a fosques?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com reacciona la nodrissa quan veu el personatge principal?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Les coses han anat de mal a pitjor.", + "span_text": "D'ençà d'aquell dia les coses han anat de mal a pitjor", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en comptes de parlar, i desvarieja més que enraona.", + "span_text": "La Jacobè no és ombra de lo que havia sigut, ni per lo que toca al cos ni per lo que toca a l'ànima. Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en comptes de parlar, i desvarieja més que enraona", + "span_start": 56, + "span_end": 247, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El lliri de platja.", + "span_text": "Ella, el lliri de platja, l'estampa de la polidesa, avui és com una flor de camí ral", + "span_start": 249, + "span_end": 333, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fins l'instint de la netedat, que és tan viu en totes les noies de la costa, ha-li sigut destruït", + "span_start": 335, + "span_end": 432, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La dida.", + "span_text": "I, la dida, com ha canviat, també", + "span_start": 434, + "span_end": 467, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Alta, panxudeta, entenimentada, d'aire festós, de mirar serè, i de boca, si bé esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i afavorida per un posat de placidesa o d'amistós somriure.", + "span_text": "Aquella dona alta, panxudeta, entenimentada, d'aire festós, de mirar serè, i de boca, si bé esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i afavorida per un posat de placidesa o d'amistós somriure", + "span_start": 469, + "span_end": 658, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no riu mai", + "span_start": 735, + "span_end": 745, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan és de pura necessitat.", + "span_text": "no surt al carrer sinó per pura necessitat", + "span_start": 813, + "span_end": 855, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En la casa del dol.", + "span_text": "la casa de l'alegria s'és convertida en la casa del dol", + "span_start": 871, + "span_end": 926, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El trepeig de la dida.", + "span_text": "Sento el trepeig de la dida", + "span_start": 930, + "span_end": 957, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una mena d'horror que li danya el cervell.", + "span_text": "Tots els sorolls d'aquesta casa m'inspiren una mena d'horror que em danya el cervell", + "span_start": 1010, + "span_end": 1094, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què faré? Entraré a veure la malalta?", + "span_start": 1098, + "span_end": 1135, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Gairebé ajustades.", + "span_text": "me fico cap a dins… Les finestres estàn gairebé ajustades", + "span_start": 1156, + "span_end": 1213, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "regna una mitja fosca que de moment m'esvaeix la visió", + "span_start": 1216, + "span_end": 1270, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va cap a ell a llargues gambades fent-li senyes que s'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador.", + "span_text": "la silueta de la dida, que ve cap a mi a llargues gambades fent-me senyes de que m'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador", + "span_start": 1291, + "span_end": 1418, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Les coses han anat de mal a pitjor.", + "span_text": "D'ençà d'aquell dia les coses han anat de mal a pitjor", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en comptes de parlar, i desvarieja més que enraona.", + "span_text": "La Jacobè no és ombra de lo que havia sigut, ni per lo que toca al cos ni per lo que toca a l'ànima. Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en comptes de parlar, i desvarieja més que enraona", + "span_start": 56, + "span_end": 247, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb el lliri de platja.", + "span_text": "Ella, el lliri de platja, l'estampa de la polidesa, avui és com una flor de camí ral", + "span_start": 249, + "span_end": 333, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fins l'instint de la netedat, que és tan viu en totes les noies de la costa, ha-li sigut destruït", + "span_start": 335, + "span_end": 432, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La dida.", + "span_text": "I, la dida, com ha canviat, també", + "span_start": 434, + "span_end": 467, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Alta, panxudeta, entenimentada, d'aire festós, de mirar serè, i de boca, si bé esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i afavorida per un posat de placidesa o d'amistós somriure.", + "span_text": "Aquella dona alta, panxudeta, entenimentada, d'aire festós, de mirar serè, i de boca, si bé esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i afavorida per un posat de placidesa o d'amistós somriure", + "span_start": 469, + "span_end": 658, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no riu mai", + "span_start": 735, + "span_end": 745, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan és de pura necessitat.", + "span_text": "no surt al carrer sinó per pura necessitat", + "span_start": 813, + "span_end": 855, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En la casa del dol.", + "span_text": "la casa de l'alegria s'és convertida en la casa del dol", + "span_start": 871, + "span_end": 926, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El trepeig de la dida.", + "span_text": "Sento el trepeig de la dida", + "span_start": 930, + "span_end": 957, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una mena d'horror que li danya el cervell.", + "span_text": "Tots els sorolls d'aquesta casa m'inspiren una mena d'horror que em danya el cervell", + "span_start": 1010, + "span_end": 1094, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què faré? Entraré a veure la malalta?", + "span_start": 1098, + "span_end": 1135, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Gairebé ajustades.", + "span_text": "me fico cap a dins… Les finestres estàn gairebé ajustades", + "span_start": 1156, + "span_end": 1213, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "regna una mitja fosca que de moment m'esvaeix la visió", + "span_start": 1216, + "span_end": 1270, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va cap a ell a llargues gambades fent-li senyes que s'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador.", + "span_text": "la silueta de la dida, que ve cap a mi a llargues gambades fent-me senyes de que m'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador", + "span_start": 1291, + "span_end": 1418, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Les coses han anat de mal a pitjor.", + "span_text": "D'ençà d'aquell dia les coses han anat de mal a pitjor", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en comptes de parlar, i desvarieja més que enraona.", + "span_text": "La Jacobè no és ombra de lo que havia sigut, ni per lo que toca al cos ni per lo que toca a l'ànima. Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en comptes de parlar, i desvarieja més que enraona", + "span_start": 56, + "span_end": 247, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El lliri de platja.", + "span_text": "Ella, el lliri de platja, l'estampa de la polidesa, avui és com una flor de camí ral", + "span_start": 249, + "span_end": 333, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fins l'instint de la netedat, que és tan viu en totes les noies de la costa, ha-li sigut destruït", + "span_start": 335, + "span_end": 432, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La dida.", + "span_text": "I, la dida, com ha canviat, també", + "span_start": 434, + "span_end": 467, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Alta, panxudeta, entenimentada, d'aire festós, de mirar serè, i de boca, si bé esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i afavorida per un posat de placidesa o d'amistós somriure.", + "span_text": "Aquella dona alta, panxudeta, entenimentada, d'aire festós, de mirar serè, i de boca, si bé esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i afavorida per un posat de placidesa o d'amistós somriure", + "span_start": 469, + "span_end": 658, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no riu mai", + "span_start": 735, + "span_end": 745, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan és de pura necessitat.", + "span_text": "no surt al carrer sinó per pura necessitat", + "span_start": 813, + "span_end": 855, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En la casa del dol.", + "span_text": "la casa de l'alegria s'és convertida en la casa del dol", + "span_start": 871, + "span_end": 926, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El trepeig de la dida.", + "span_text": "Sento el trepeig de la dida", + "span_start": 930, + "span_end": 957, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una mena d'horror que li danya el cervell.", + "span_text": "Tots els sorolls d'aquesta casa m'inspiren una mena d'horror que em danya el cervell", + "span_start": 1010, + "span_end": 1094, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què faré? Entraré a veure la malalta?", + "span_start": 1098, + "span_end": 1135, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Gairebé ajustades.", + "span_text": "me fico cap a dins… Les finestres estàn gairebé ajustades", + "span_start": 1156, + "span_end": 1213, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "regna una mitja fosca que de moment m'esvaeix la visió", + "span_start": 1216, + "span_end": 1270, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va cap a ell a llargues gambades fent-li senyes que s'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador.", + "span_text": "la silueta de la dida, que ve cap a mi a llargues gambades fent-me senyes de que m'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador", + "span_start": 1291, + "span_end": 1418, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1936", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Martina Camiade Boyer...", + "story": "Martina Camiade Boyer (Millars, Catalunya del Nord, 20 de febrer de 1951) és una investigadora i professora universitària nord-catalana, i alhora antigament andorrana (fins al 2017-2018), especialitzada en temàtica transfronterera catalana., Doctora i catedràtica en estudis catalans a la Universitat de Perpinyà, ha dirigit l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) i l'Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales ICRECS. També va ser membre del Consell Nacional de les Universitats (CNU) a París, i ha estat experta assessorant l'Agence Nationale de la Recherche (ANR), un organisme estatal d'avaluació de la recerca., Com a resultat de la seva trajectòria a l'àmbit catalanista, Camiade rebé al març de 2020 la Creu de Sant Jordi, guardó al qual renuncià però set dies després, per motius personals; la seva designació va provocar polèmica a Andorra deguda a la seva condemna judicial del 1995 per apropiació indeguda., Des de l'inici dels anys 2000 s'ha especialitzat en els temes transfronterers catalans. En l'última dècada ha impulsat o dirigit diversos projectes europeus, d'àmbit català o multiestatals, però en els quals sempre eren presents Catalunya i Catalunya del Nord. En el marc de la Xarxa Vives d'Universitats, on representava l'UPVD a la comissió permanent, ha impulsat el projecte de PRES transfronterer entre la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de les Illes Balears., Per altra banda, també ha participat activament com a periodista en la difusió del català des del 1985 al 2008, i com a productora i realitzadora de la cadena de televisió France 3, on va fer més de 450 programes monogràfics o emissions en català dins la sèrie Viure al país. Anteriorment, durant els anys vuitanta, com a assessora pedagògica del Govern d'Andorra, va ser una de les persones que van participar en la creació de l'Escola Andorrana i la política d'andorranització dels ensenyaments francès i espanyol al Coprincipat, fomentant la creació de material pedagògic i participant en la seva realització. Ha participat força en la vida social i cultural nord-catalana dins l'associació Albera Viva, que és agermanada amb l'associació Cap de Creus. Col·labora amb el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, i presideix el Consorci dels Estudis Catalans, una associació que reagrupa les persones i les entitats albergades a la Casa dels Països Catalans de Perpinyà. Des del 2016 és delegada del president de l'IEC a Perpinyà., Entre les seves publicacions destaquen obres com La casa en la comunitat andorrana del segle xvii al segle XIX (2001) i L'Albera: un territori entre paisatge i límit al llarg dels temps (2006). A més de les seves publicacions, ha ajudat la difusió científica creant i impulsant la revista electrònica Recerc i la col·lecció «Obres de Referència», on es publiquen tesis, recerques, memòries de màster., Condemndada per un delicte d'apropiació indeguda, se va a marxar d'Andorra el 1995. Finalment va a renuncià el 29 de desembre del 2017, mitjançant una carta, a la nacionalitat andorrana, renúncia que es feu efectiva el 10 de gener de 2018., El març del 2020 el Govern de la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi, pel seu treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres, pel qual ha esdevingut una especialista reconeguda. Camiade va renunciar a aquella distinció uns quants dies després arran de la reacció que suscità el guardó a Andorra.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Martina Camiade Boyer?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què va ser directiva?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'on provenen les sigles d'ANR?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què li van atorgar l'any 2020?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va desistir d'aquest premi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu va ser acusada en el 1995?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En què es basa el seu camp d’estudi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines universitats participen en el programa PRES transfronterer que ha fomentat Camiade?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es va dedicar també al periodisme?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va ajudar a implantar als anys vuitanta quan era al govern andorrà?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què tracta el Consorci dels Estudis Catalans, el qual presideix?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les seves publicacions són de caràcter divulgatiu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va dimitir el 2018?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per quina raó va rebre la Creu de Sant Jordi?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Això va crear polèmica a Andorra?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una investigadora i professora universitària nord-catalana, especialitzada en temàtica transfronterera catalana.", + "span_text": "Martina Camiade Boyer (Millars, Catalunya del Nord, 20 de febrer de 1951) és una investigadora i professora universitària nord-catalana, i alhora antigament andorrana (fins al 2017-2018), especialitzada en temàtica transfronterera catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 239, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) i l'Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales ICRECS.", + "span_text": "ha dirigit l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) i l'Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales ICRECS", + "span_start": 315, + "span_end": 434, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'Agence Nationale de la Recherche.", + "span_text": "ha estat experta assessorant l'Agence Nationale de la Recherche (ANR)", + "span_start": 514, + "span_end": 583, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La Creu de Sant Jordi.", + "span_text": "Camiade rebé al març de 2020 la Creu de Sant Jordi", + "span_start": 696, + "span_end": 746, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "guardó al qual renuncià però set dies després", + "span_start": 748, + "span_end": 793, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per apropiació indeguda.", + "span_text": "la seva condemna judicial del 1995 per apropiació indeguda", + "span_start": 876, + "span_end": 934, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En els temes transfronterers catalans.", + "span_text": "s'ha especialitzat en els temes transfronterers catalans", + "span_start": 968, + "span_end": 1024, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de les Illes Balears.", + "span_text": "ha impulsat el projecte de PRES transfronterer entre la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de les Illes Balears", + "span_start": 1292, + "span_end": 1461, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també ha participat activament com a periodista", + "span_start": 1482, + "span_end": 1529, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La creació de l'Escola Andorrana i la política d'andorranització dels ensenyaments francès i espanyol al Coprincipat.", + "span_text": "durant els anys vuitanta, com a assessora pedagògica del Govern d'Andorra, va ser una de les persones que van participar en la creació de l'Escola Andorrana i la política d'andorranització dels ensenyaments francès i espanyol al Coprincipat", + "span_start": 1755, + "span_end": 1995, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És una associació que reagrupa les persones i les entitats albergades a la Casa dels Països Catalans de Perpinyà.", + "span_text": "presideix el Consorci dels Estudis Catalans, una associació que reagrupa les persones i les entitats albergades a la Casa dels Països Catalans de Perpinyà", + "span_start": 2276, + "span_end": 2430, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha ajudat la difusió científica creant i impulsant la revista electrònica Recerc i la col·lecció «Obres de Referència», on es publiquen tesis, recerques, memòries de màster", + "span_start": 2721, + "span_end": 2893, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va a renuncià el 29 de desembre del 2017", + "span_start": 2991, + "span_end": 3031, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pel seu treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres.", + "span_text": "el Govern de la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi, pel seu treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres", + "span_start": 3156, + "span_end": 3299, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va renunciar a aquella distinció uns quants dies després arran de la reacció que suscità el guardó a Andorra", + "span_start": 3361, + "span_end": 3469, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una investigadora i professora universitària nord-catalana, especialitzada en temàtica transfronterera catalana.", + "span_text": "Martina Camiade Boyer (Millars, Catalunya del Nord, 20 de febrer de 1951) és una investigadora i professora universitària nord-catalana, i alhora antigament andorrana (fins al 2017-2018), especialitzada en temàtica transfronterera catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 239, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) i l'Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales ICRECS.", + "span_text": "ha dirigit l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) i l'Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales ICRECS", + "span_start": 315, + "span_end": 434, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'Agence Nationale de la Recherche.", + "span_text": "ha estat experta assessorant l'Agence Nationale de la Recherche (ANR)", + "span_start": 514, + "span_end": 583, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La Creu de Sant Jordi.", + "span_text": "Camiade rebé al març de 2020 la Creu de Sant Jordi", + "span_start": 696, + "span_end": 746, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "guardó al qual renuncià però set dies després", + "span_start": 748, + "span_end": 793, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per apropiació indeguda.", + "span_text": "la seva condemna judicial del 1995 per apropiació indeguda", + "span_start": 876, + "span_end": 934, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En els temes transfronterers catalans.", + "span_text": "s'ha especialitzat en els temes transfronterers catalans", + "span_start": 968, + "span_end": 1024, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de les Illes Balears.", + "span_text": "ha impulsat el projecte de PRES transfronterer entre la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de les Illes Balears", + "span_start": 1292, + "span_end": 1461, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també ha participat activament com a periodista", + "span_start": 1482, + "span_end": 1529, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La creació de l'Escola Andorrana i la política d'andorranització dels ensenyaments francès i espanyol al Coprincipat.", + "span_text": "durant els anys vuitanta, com a assessora pedagògica del Govern d'Andorra, va ser una de les persones que van participar en la creació de l'Escola Andorrana i la política d'andorranització dels ensenyaments francès i espanyol al Coprincipat", + "span_start": 1755, + "span_end": 1995, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És una associació que reagrupa les persones i les entitats albergades a la Casa dels Països Catalans de Perpinyà.", + "span_text": "presideix el Consorci dels Estudis Catalans, una associació que reagrupa les persones i les entitats albergades a la Casa dels Països Catalans de Perpinyà", + "span_start": 2276, + "span_end": 2430, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha ajudat la difusió científica creant i impulsant la revista electrònica Recerc i la col·lecció «Obres de Referència», on es publiquen tesis, recerques, memòries de màster", + "span_start": 2721, + "span_end": 2893, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va a renuncià el 29 de desembre del 2017", + "span_start": 2991, + "span_end": 3031, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pel seu treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres.", + "span_text": "el Govern de la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi, pel seu treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres", + "span_start": 3156, + "span_end": 3299, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va renunciar a aquella distinció uns quants dies després arran de la reacció que suscità el guardó a Andorra", + "span_start": 3361, + "span_end": 3469, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una investigadora i professora universitària nord-catalana, especialitzada en temàtica transfronterera catalana.", + "span_text": "Martina Camiade Boyer (Millars, Catalunya del Nord, 20 de febrer de 1951) és una investigadora i professora universitària nord-catalana, i alhora antigament andorrana (fins al 2017-2018), especialitzada en temàtica transfronterera catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 239, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) i l'Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales ICRECS.", + "span_text": "ha dirigit l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) i l'Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales ICRECS", + "span_start": 315, + "span_end": 434, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'Agence Nationale de la Recherche.", + "span_text": "ha estat experta assessorant l'Agence Nationale de la Recherche (ANR)", + "span_start": 514, + "span_end": 583, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La Creu de Sant Jordi.", + "span_text": "Camiade rebé al març de 2020 la Creu de Sant Jordi", + "span_start": 696, + "span_end": 746, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "guardó al qual renuncià però set dies després", + "span_start": 748, + "span_end": 793, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per apropiació indeguda.", + "span_text": "la seva condemna judicial del 1995 per apropiació indeguda", + "span_start": 876, + "span_end": 934, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En els temes transfronterers catalans.", + "span_text": "s'ha especialitzat en els temes transfronterers catalans", + "span_start": 968, + "span_end": 1024, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de les Illes Balears.", + "span_text": "ha impulsat el projecte de PRES transfronterer entre la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de les Illes Balears", + "span_start": 1292, + "span_end": 1461, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també ha participat activament com a periodista", + "span_start": 1482, + "span_end": 1529, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La creació de l'Escola Andorrana i la política d'andorranització dels ensenyaments francès i espanyol al Coprincipat.", + "span_text": "durant els anys vuitanta, com a assessora pedagògica del Govern d'Andorra, va ser una de les persones que van participar en la creació de l'Escola Andorrana i la política d'andorranització dels ensenyaments francès i espanyol al Coprincipat", + "span_start": 1755, + "span_end": 1995, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És una associació que reagrupa les persones i les entitats albergades a la Casa dels Països Catalans de Perpinyà.", + "span_text": "presideix el Consorci dels Estudis Catalans, una associació que reagrupa les persones i les entitats albergades a la Casa dels Països Catalans de Perpinyà", + "span_start": 2276, + "span_end": 2430, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha ajudat la difusió científica creant i impulsant la revista electrònica Recerc i la col·lecció «Obres de Referència», on es publiquen tesis, recerques, memòries de màster", + "span_start": 2721, + "span_end": 2893, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va a renuncià el 29 de desembre del 2017", + "span_start": 2991, + "span_end": 3031, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pel seu treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres.", + "span_text": "el Govern de la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi, pel seu treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres", + "span_start": 3156, + "span_end": 3299, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va renunciar a aquella distinció uns quants dies després arran de la reacció que suscità el guardó a Andorra", + "span_start": 3361, + "span_end": 3469, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_818", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Sabazi...", + "story": "Sabazi (en grec antic Σαβάζιος) fou una divinitat frígia, i el seu culte tenia caràcter orgiàstic. Normalment se'l considera fill de Rea o de Cibeles. Se li atribuïa la idea de domesticar els bous i de sotmetre'ls al jou. Les seves imatges el representaven amb banyes al front, indicatives del seu domini dels braus. Era també un déu de la vegetació, En la mitologia grega se l'identifica amb Dionís Sabazi, i és com un Dionís més antic, fill de Zeus i Persèfone. Zeus s'havia unit amb Persèfone en forma de serp per engendrar Sabazi. La serp era l'animal sagrat de Sabazi, i tenia un paper en els seus misteris. El déu s'havia unit amb una de les seves sacerdotesses també en forma de serp, i li havia donat dos fills., Sabazi no forma part del panteó grec, i és un déu importat de l'Àsia Menor. Els seus misteris eren secrets i no se'n conserva quasi cap coneixement.", + "questions": [ + { + "input_text": "Sabazi va ser una deïtat nòrdica?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com se'l venerava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui poden ser les seves mares?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb què el relacionaven?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per tant, la seva figura surt amb unes banyes?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què més representava?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin seria el déu corresponent en la mitologia grega?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com va copular Zeus amb Persèfone?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "També seria la representació de Dionís Sabazi?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Era important en les seves anècdotes?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va tenir descendència?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb qui?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On era rellevant aquesta deïtat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Se sap molt sobre la seva persona?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Sabazi (en grec antic Σαβάζιος) fou una divinitat frígia", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb orgies.", + "span_text": "el seu culte tenia caràcter orgiàstic", + "span_start": 60, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Rea o Cibeles.", + "span_text": "se'l considera fill de Rea o de Cibeles", + "span_start": 110, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la idea de domesticar els bous i de sotmetre'ls al jou.", + "span_text": "Se li atribuïa la idea de domesticar els bous i de sotmetre'ls al jou", + "span_start": 151, + "span_end": 220, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les seves imatges el representaven amb banyes al front", + "span_start": 222, + "span_end": 276, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La vegetació.", + "span_text": "Era també un déu de la vegetació", + "span_start": 317, + "span_end": 349, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dionís Sabazi.", + "span_text": "En la mitologia grega se l'identifica amb Dionís Sabazi", + "span_start": 352, + "span_end": 407, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En forma de serp.", + "span_text": "Zeus s'havia unit amb Persèfone en forma de serp", + "span_start": 465, + "span_end": 513, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La serp era l'animal sagrat de Sabazi", + "span_start": 536, + "span_end": 573, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tenia un paper en els seus misteris", + "span_start": 577, + "span_end": 612, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El déu s'havia unit amb una de les seves sacerdotesses també en forma de serp, i li havia donat dos fills", + "span_start": 614, + "span_end": 719, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb una de les seves sacerdotesses.", + "span_text": "El déu s'havia unit amb una de les seves sacerdotesses", + "span_start": 614, + "span_end": 668, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'Àsia Menor.", + "span_text": "és un déu importat de l'Àsia Menor", + "span_start": 763, + "span_end": 797, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els seus misteris eren secrets i no se'n conserva quasi cap coneixement", + "span_start": 799, + "span_end": 870, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Sabazi (en grec antic Σαβάζιος) fou una divinitat frígia", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb orgies.", + "span_text": "el seu culte tenia caràcter orgiàstic", + "span_start": 60, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Rea o Cibeles.", + "span_text": "se'l considera fill de Rea o de Cibeles", + "span_start": 110, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la idea de domesticar els bous i de sotmetre'ls al jou.", + "span_text": "Se li atribuïa la idea de domesticar els bous i de sotmetre'ls al jou", + "span_start": 151, + "span_end": 220, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les seves imatges el representaven amb banyes al front", + "span_start": 222, + "span_end": 276, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La vegetació.", + "span_text": "Era també un déu de la vegetació", + "span_start": 317, + "span_end": 349, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dionís Sabazi.", + "span_text": "En la mitologia grega se l'identifica amb Dionís Sabazi", + "span_start": 352, + "span_end": 407, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En forma de serp.", + "span_text": "Zeus s'havia unit amb Persèfone en forma de serp", + "span_start": 465, + "span_end": 513, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La serp era l'animal sagrat de Sabazi", + "span_start": 536, + "span_end": 573, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tenia un paper en els seus misteris", + "span_start": 577, + "span_end": 612, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El déu s'havia unit amb una de les seves sacerdotesses també en forma de serp, i li havia donat dos fills", + "span_start": 614, + "span_end": 719, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb una de les seves sacerdotesses.", + "span_text": "El déu s'havia unit amb una de les seves sacerdotesses", + "span_start": 614, + "span_end": 668, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'Àsia Menor.", + "span_text": "és un déu importat de l'Àsia Menor", + "span_start": 763, + "span_end": 797, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els seus misteris eren secrets i no se'n conserva quasi cap coneixement", + "span_start": 799, + "span_end": 870, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Sabazi (en grec antic Σαβάζιος) fou una divinitat frígia", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb orgies.", + "span_text": "el seu culte tenia caràcter orgiàstic", + "span_start": 60, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Rea o Cibeles.", + "span_text": "se'l considera fill de Rea o de Cibeles", + "span_start": 110, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la idea de domesticar els bous i de sotmetre'ls al jou.", + "span_text": "Se li atribuïa la idea de domesticar els bous i de sotmetre'ls al jou", + "span_start": 151, + "span_end": 220, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les seves imatges el representaven amb banyes al front", + "span_start": 222, + "span_end": 276, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La vegetació.", + "span_text": "Era també un déu de la vegetació", + "span_start": 317, + "span_end": 349, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dionís Sabazi.", + "span_text": "En la mitologia grega se l'identifica amb Dionís Sabazi", + "span_start": 352, + "span_end": 407, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En forma de serp.", + "span_text": "Zeus s'havia unit amb Persèfone en forma de serp", + "span_start": 465, + "span_end": 513, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La serp era l'animal sagrat de Sabazi", + "span_start": 536, + "span_end": 573, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tenia un paper en els seus misteris", + "span_start": 577, + "span_end": 612, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El déu s'havia unit amb una de les seves sacerdotesses també en forma de serp, i li havia donat dos fills", + "span_start": 614, + "span_end": 719, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb una de les seves sacerdotesses.", + "span_text": "El déu s'havia unit amb una de les seves sacerdotesses", + "span_start": 614, + "span_end": 668, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'Àsia Menor.", + "span_text": "és un déu importat de l'Àsia Menor", + "span_start": 763, + "span_end": 797, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els seus misteris eren secrets i no se'n conserva quasi cap coneixement", + "span_start": 799, + "span_end": 870, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_980", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Melero acusa la fiscalia d’inventar-se una rebel·lió postmoderna sense armes", + "story": "L'advocat del conseller Joaquim Forn, Xavier Melero, ha criticat durament el paper del govern espanyol i els comandaments policíacs durant l'1-O. En aquest sentit, els ha acusat d'haver actuat de manera unilateral i amb un ‘objectiu polític': demostrar que la consulta no era un referèndum homologable. Segons Melero, els dispositius de tots dos cossos de la policia contra l'1-O eren ‘aberrants' i ha qualificat de frau l'òrgan de coordinació amb els Mossos. Xavier Melero: ‘Si Espanya no fa un esforç la gent com jo haurem de ser els primers i més lleials ciutadans de la nova República' En el seu informe final, el lletrat ha dit que cedia ‘amb gust' que Forn va cometre un delicte de desobediència. El conseller no va atendre l'única notificació del Tribunal Constitucional espanyol que va rebre. De tota manera, Melero ha dit que el delicte de desobediència s'havia convertit en una figura ‘estranya i disfuncional' durant el judici. A més, ha afegit que Forn va fer ‘accions positives' perquè es complís el mandat del TSJC i ha explicat que va aprovar hores extres i va mobilitzar més efectius que mai. D'altra banda, Melero ha lamentat que la fiscalia hagi ‘d'innovar' per tal d'argumentar la rebel·lió. Segons el lletrat, el ministeri públic s'ha inventat una rebel·lió postmoderna sense armes, en la qual els alçats van ser les víctimes de la violència. Melero ha recordat que sense armes, segons el codi penal, la rebel·lió és impossible. A més, ha retret a la fiscalia que cités al jurista Hans Kelsen i que comparés l'1-O amb el 23-F. ‘Trivialitzen i banalitzen la violència i les seves víctimes', ha afegit. El lletrat també ha tret valor a la DUI i ha assegurat que ‘la mateixa Generalitat va incomplir de manera intencionada la legalitat republicana'. Així doncs, ha afirmat que el govern va acatar el 155 i, en cap moment, va intentar disputar el poder a l'estat espanyol. A banda, ha recordat que Quim Forn, en comptes d'atrinxerar-se a la conselleria, es va acomiadar dels treballadors d'Interior abans del 27-O. Melero ha cedit a la resta d'advocats l'argumentació contra els delictes de sedició i malversació. De totes maneres, sobre aquest darrer, ha dit que és impossible que Forn malversés fons públics, ja que un acord del consell de ministres espanyol va validar els comptes de la seva conselleria", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina relació té Xavier Melero amb Joaquim Forn?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha jutjat Molero?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Segons ell, s’ho han pres de forma personal?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina era la finalitat d'aquests?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com ha titllat a les forces de l’estat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L’advocat ha donat a entendre que està a favor de l'independentisme català?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què ha dut a terme Forn?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va actuar de forma negativa?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dona a entendre que la fiscalia vol condemnar al conseller per rebel·lia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui van ser els afectats?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què diu que si no hi ha armes, no es pot fer una revolta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb quin esdeveniment equiparen l’1 d’octubre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ha reafirmat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Joaquim Forn va marxar abans del 27 d’octubre?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què és inversemblant que malgastés diners públics?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És el seu advocat.", + "span_text": "L'advocat del conseller Joaquim Forn, Xavier Melero", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El paper del govern espanyol i els comandaments policíacs durant l'1-O.", + "span_text": "ha criticat durament el paper del govern espanyol i els comandaments policíacs durant l'1-O", + "span_start": 53, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els ha acusat d'haver actuat de manera unilateral", + "span_start": 164, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Demostrar que la consulta no era un referèndum homologable.", + "span_text": "i amb un ‘objectiu polític': demostrar que la consulta no era un referèndum homologable", + "span_start": 214, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De ser aberrants.", + "span_text": "els dispositius de tots dos cossos de la policia contra l'1-O eren ‘aberrants'", + "span_start": 318, + "span_end": 396, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Xavier Melero: ‘Si Espanya no fa un esforç la gent com jo haurem de ser els primers i més lleials ciutadans de la nova República'", + "span_start": 460, + "span_end": 589, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un delicte de desobediència.", + "span_text": "Forn va cometre un delicte de desobediència", + "span_start": 658, + "span_end": 701, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Forn va fer ‘accions positives'", + "span_start": 960, + "span_end": 991, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Melero ha lamentat que la fiscalia hagi ‘d'innovar' per tal d'argumentar la rebel·lió", + "span_start": 1124, + "span_end": 1209, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els alçats.", + "span_text": "els alçats van ser les víctimes de la violència", + "span_start": 1314, + "span_end": 1361, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El codi penal.", + "span_text": "ha recordat que sense armes, segons el codi penal, la rebel·lió és impossible", + "span_start": 1370, + "span_end": 1447, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el 23-F.", + "span_text": "ha retret a la fiscalia que cités al jurista Hans Kelsen i que comparés l'1-O amb el 23-F", + "span_start": 1456, + "span_end": 1545, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que trivialitzen i banalitzen la violència i les seves víctimes.", + "span_text": "‘Trivialitzen i banalitzen la violència i les seves víctimes', ha afegit", + "span_start": 1547, + "span_end": 1619, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quim Forn, en comptes d'atrinxerar-se a la conselleria, es va acomiadar dels treballadors d'Interior abans del 27-O", + "span_start": 1914, + "span_end": 2029, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè un acord del consell de ministres espanyol va validar els comptes de la seva conselleria.", + "span_text": "és impossible que Forn malversés fons públics, ja que un acord del consell de ministres espanyol va validar els comptes de la seva conselleria", + "span_start": 2180, + "span_end": 2322, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És el seu advocat.", + "span_text": "L'advocat del conseller Joaquim Forn, Xavier Melero", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El paper del govern espanyol i els comandaments policíacs durant l'1-O.", + "span_text": "ha criticat durament el paper del govern espanyol i els comandaments policíacs durant l'1-O", + "span_start": 53, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els ha acusat d'haver actuat de manera unilateral", + "span_start": 164, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Demostrar que la consulta no era un referèndum homologable.", + "span_text": "i amb un ‘objectiu polític': demostrar que la consulta no era un referèndum homologable", + "span_start": 214, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De ser aberrants.", + "span_text": "els dispositius de tots dos cossos de la policia contra l'1-O eren ‘aberrants'", + "span_start": 318, + "span_end": 396, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Xavier Melero: ‘Si Espanya no fa un esforç la gent com jo haurem de ser els primers i més lleials ciutadans de la nova República'", + "span_start": 460, + "span_end": 589, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un delicte de desobediència.", + "span_text": "Forn va cometre un delicte de desobediència", + "span_start": 658, + "span_end": 701, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Forn va fer ‘accions positives'", + "span_start": 960, + "span_end": 991, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Melero ha lamentat que la fiscalia hagi ‘d'innovar' per tal d'argumentar la rebel·lió", + "span_start": 1124, + "span_end": 1209, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els alçats.", + "span_text": "els alçats van ser les víctimes de la violència", + "span_start": 1314, + "span_end": 1361, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El codi penal.", + "span_text": "ha recordat que sense armes, segons el codi penal, la rebel·lió és impossible", + "span_start": 1370, + "span_end": 1447, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el 23-F.", + "span_text": "ha retret a la fiscalia que cités al jurista Hans Kelsen i que comparés l'1-O amb el 23-F", + "span_start": 1456, + "span_end": 1545, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que trivialitzen i banalitzen la violència i les seves víctimes.", + "span_text": "‘Trivialitzen i banalitzen la violència i les seves víctimes', ha afegit", + "span_start": 1547, + "span_end": 1619, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quim Forn, en comptes d'atrinxerar-se a la conselleria, es va acomiadar dels treballadors d'Interior abans del 27-O", + "span_start": 1914, + "span_end": 2029, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè un acord del consell de ministres espanyol va validar els comptes de la seva conselleria.", + "span_text": "és impossible que Forn malversés fons públics, ja que un acord del consell de ministres espanyol va validar els comptes de la seva conselleria", + "span_start": 2180, + "span_end": 2322, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És el seu advocat.", + "span_text": "L'advocat del conseller Joaquim Forn, Xavier Melero", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El paper del govern espanyol i els comandaments policíacs durant l'1-O.", + "span_text": "ha criticat durament el paper del govern espanyol i els comandaments policíacs durant l'1-O", + "span_start": 53, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els ha acusat d'haver actuat de manera unilateral", + "span_start": 164, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Demostrar que la consulta no era un referèndum homologable.", + "span_text": "i amb un ‘objectiu polític': demostrar que la consulta no era un referèndum homologable", + "span_start": 214, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De ser aberrants.", + "span_text": "els dispositius de tots dos cossos de la policia contra l'1-O eren ‘aberrants'", + "span_start": 318, + "span_end": 396, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Xavier Melero: ‘Si Espanya no fa un esforç la gent com jo haurem de ser els primers i més lleials ciutadans de la nova República'", + "span_start": 460, + "span_end": 589, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un delicte de desobediència.", + "span_text": "Forn va cometre un delicte de desobediència", + "span_start": 658, + "span_end": 701, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Forn va fer ‘accions positives'", + "span_start": 960, + "span_end": 991, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Melero ha lamentat que la fiscalia hagi ‘d'innovar' per tal d'argumentar la rebel·lió", + "span_start": 1124, + "span_end": 1209, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els alçats.", + "span_text": "els alçats van ser les víctimes de la violència", + "span_start": 1314, + "span_end": 1361, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El codi penal.", + "span_text": "ha recordat que sense armes, segons el codi penal, la rebel·lió és impossible", + "span_start": 1370, + "span_end": 1447, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el 23-F.", + "span_text": "ha retret a la fiscalia que cités al jurista Hans Kelsen i que comparés l'1-O amb el 23-F", + "span_start": 1456, + "span_end": 1545, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que trivialitzen i banalitzen la violència i les seves víctimes.", + "span_text": "‘Trivialitzen i banalitzen la violència i les seves víctimes', ha afegit", + "span_start": 1547, + "span_end": 1619, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quim Forn, en comptes d'atrinxerar-se a la conselleria, es va acomiadar dels treballadors d'Interior abans del 27-O", + "span_start": 1914, + "span_end": 2029, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè un acord del consell de ministres espanyol va validar els comptes de la seva conselleria.", + "span_text": "és impossible que Forn malversés fons públics, ja que un acord del consell de ministres espanyol va validar els comptes de la seva conselleria", + "span_start": 2180, + "span_end": 2322, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1119", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Georgina Rieradevall i Tarrés...", + "story": "Georgina Rieradevall i Tarrés (Girona, 21 d'abril de 1977) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la X legislatura. És germana de la senadora Maria Rieradevall i Tarrés., És llicenciada en Dret per la Universitat de Girona i diplomada en educació social per la Universitat de Barcelona. Tanmateix, treballa com a actriu i professora de teatre a escoles d'Osona., Establerta a Vic i militant de la CUP-AE, fou elegida regidora de l'ajuntament de Vic a les eleccions municipals espanyoles de 2011., Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 com a tercera en les llistes de la CUP-AE. La seva elecció va comportar la renúncia al càrrec de regidora, la qual cosa no va estar exempta de polèmica per coincidir amb la votació dels pressupostos municipals., Integrada al Grup Mixt, ha estat portaveu del grup en la Comissió de Salut. En febrer de 2013 fou la primera diputada de la legislatura (i la sisena en la història del Parlament de Catalunya) que delegà el seu vot en estar de baixa per maternitat. El maig de 2013 va renunciar a l'escó al·legant motius personals i fou substituïda per Isabel Vallet i Sànchez.", + "questions": [ + { + "input_text": "D’on és Georgina Rieradevall i Tarrés?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Algú més de la seva família també s'hi dedica?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar la Georgina?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De què més treballa?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quin partit pertany?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li va passar el 2011?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va arribar a ser parlamentària?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què aquest nomenament va ser controvertit?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De què va ser representant?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera política d’aquell mandat en votar, tot i estar de baixa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va marxar del Parlament?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui la va rellevar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Girona.", + "span_text": "Georgina Rieradevall i Tarrés (Girona, 21 d'abril de 1977)", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És política.", + "span_text": "és una política", + "span_start": 59, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És germana de la senadora Maria Rieradevall i Tarrés", + "span_start": 141, + "span_end": 193, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva germana.", + "span_text": "És germana de la senadora Maria Rieradevall i Tarrés", + "span_start": 141, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dret i educació social.", + "span_text": "És llicenciada en Dret per la Universitat de Girona i diplomada en educació social", + "span_start": 197, + "span_end": 279, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "D'actriu i professora de teatre.", + "span_text": "treballa com a actriu i professora de teatre", + "span_start": 324, + "span_end": 368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A escoles d'Osona.", + "span_text": "a escoles d'Osona", + "span_start": 369, + "span_end": 386, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la CUP-AE.", + "span_text": "militant de la CUP-AE", + "span_start": 409, + "span_end": 430, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fou elegida regidora de l'ajuntament de Vic a les eleccions municipals espanyoles.", + "span_text": "fou elegida regidora de l'ajuntament de Vic a les eleccions municipals espanyoles de 2011", + "span_start": 432, + "span_end": 521, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya", + "span_start": 525, + "span_end": 589, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè va comportar la renúncia al càrrec de regidora i va coincidir amb la votació dels pressupostos municipals.", + "span_text": "La seva elecció va comportar la renúncia al càrrec de regidora, la qual cosa no va estar exempta de polèmica per coincidir amb la votació dels pressupostos municipals", + "span_start": 641, + "span_end": 807, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Del Grup Mixt en la Comissió de Salut.", + "span_text": "Integrada al Grup Mixt, ha estat portaveu del grup en la Comissió de Salut", + "span_start": 811, + "span_end": 885, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fou la primera diputada de la legislatura (i la sisena en la història del Parlament de Catalunya) que delegà el seu vot en estar de baixa per maternitat", + "span_start": 905, + "span_end": 1057, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El maig de 2013.", + "span_text": "El maig de 2013 va renunciar a l'escó", + "span_start": 1059, + "span_end": 1096, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Isabel Vallet i Sànchez.", + "span_text": "fou substituïda per Isabel Vallet i Sànchez", + "span_start": 1126, + "span_end": 1169, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Girona.", + "span_text": "Georgina Rieradevall i Tarrés (Girona, 21 d'abril de 1977)", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la política.", + "span_text": "és una política", + "span_start": 59, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És germana de la senadora Maria Rieradevall i Tarrés", + "span_start": 141, + "span_end": 193, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva germana.", + "span_text": "És germana de la senadora Maria Rieradevall i Tarrés", + "span_start": 141, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dret i educació social.", + "span_text": "És llicenciada en Dret per la Universitat de Girona i diplomada en educació social", + "span_start": 197, + "span_end": 279, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "D'actriu i professora de teatre.", + "span_text": "treballa com a actriu i professora de teatre", + "span_start": 324, + "span_end": 368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Osona.", + "span_text": "a escoles d'Osona", + "span_start": 369, + "span_end": 386, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la CUP-AE.", + "span_text": "militant de la CUP-AE", + "span_start": 409, + "span_end": 430, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fou elegida regidora de l'ajuntament de Vic a les eleccions municipals espanyoles.", + "span_text": "fou elegida regidora de l'ajuntament de Vic a les eleccions municipals espanyoles de 2011", + "span_start": 432, + "span_end": 521, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya", + "span_start": 525, + "span_end": 589, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè va comportar la renúncia al càrrec de regidora i va coincidir amb la votació dels pressupostos municipals.", + "span_text": "La seva elecció va comportar la renúncia al càrrec de regidora, la qual cosa no va estar exempta de polèmica per coincidir amb la votació dels pressupostos municipals", + "span_start": 641, + "span_end": 807, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Del Grup Mixt en la Comissió de Salut.", + "span_text": "Integrada al Grup Mixt, ha estat portaveu del grup en la Comissió de Salut", + "span_start": 811, + "span_end": 885, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fou la primera diputada de la legislatura (i la sisena en la història del Parlament de Catalunya) que delegà el seu vot en estar de baixa per maternitat", + "span_start": 905, + "span_end": 1057, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El maig de 2013.", + "span_text": "El maig de 2013 va renunciar a l'escó", + "span_start": 1059, + "span_end": 1096, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Isabel Vallet i Sànchez.", + "span_text": "fou substituïda per Isabel Vallet i Sànchez", + "span_start": 1126, + "span_end": 1169, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Girona.", + "span_text": "Georgina Rieradevall i Tarrés (Girona, 21 d'abril de 1977)", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la política.", + "span_text": "és una política", + "span_start": 59, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És germana de la senadora Maria Rieradevall i Tarrés", + "span_start": 141, + "span_end": 193, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva germana.", + "span_text": "És germana de la senadora Maria Rieradevall i Tarrés", + "span_start": 141, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dret i educació social.", + "span_text": "És llicenciada en Dret per la Universitat de Girona i diplomada en educació social", + "span_start": 197, + "span_end": 279, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "D'actriu i professora de teatre.", + "span_text": "treballa com a actriu i professora de teatre", + "span_start": 324, + "span_end": 368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Osona.", + "span_text": "a escoles d'Osona", + "span_start": 369, + "span_end": 386, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la CUP-AE.", + "span_text": "militant de la CUP-AE", + "span_start": 409, + "span_end": 430, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fou elegida regidora de l'ajuntament de Vic a les eleccions municipals espanyoles.", + "span_text": "fou elegida regidora de l'ajuntament de Vic a les eleccions municipals espanyoles de 2011", + "span_start": 432, + "span_end": 521, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya", + "span_start": 525, + "span_end": 589, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè va comportar la renúncia al càrrec de regidora i va coincidir amb la votació dels pressupostos municipals.", + "span_text": "La seva elecció va comportar la renúncia al càrrec de regidora, la qual cosa no va estar exempta de polèmica per coincidir amb la votació dels pressupostos municipals", + "span_start": 641, + "span_end": 807, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Del Grup Mixt en la Comissió de Salut.", + "span_text": "Integrada al Grup Mixt, ha estat portaveu del grup en la Comissió de Salut", + "span_start": 811, + "span_end": 885, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fou la primera diputada de la legislatura (i la sisena en la història del Parlament de Catalunya) que delegà el seu vot en estar de baixa per maternitat", + "span_start": 905, + "span_end": 1057, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El maig de 2013.", + "span_text": "El maig de 2013 va renunciar a l'escó", + "span_start": 1059, + "span_end": 1096, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Isabel Vallet i Sànchez.", + "span_text": "fou substituïda per Isabel Vallet i Sànchez", + "span_start": 1126, + "span_end": 1169, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_164", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "tros de paper - HI HA UN PROMETATGE-2", + "story": "El xicot, a pesar de ser un ganàpia de tretze anys, rebot el fil de l'estel, es posa a fer el bot en un recó del menjador, i els ulls li comencen a espurnar com un tall d'esbargínia quan el salen., -Oh, que no hi pensava i s'han de començar a treure les fundes de la silleria., -Mama, aquesta em pren la fira de fer coudinar., -Oi que no!, -¡Ai, criatures… que sempre em veniu entre peus! Ja veuràs, lo millor serà que aneu a costura. Munda!, -Estic espolsant els mobles., -Miquela!, -Estic escombrant l'escala., -Mare de Déu Santíssima! ¡Donya Esperança!, Anant a la cuina i traient el cap per la finestra del celobert:", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina era l’edat del jove que menciona el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Indicava que anava a plorar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On és?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Li brillaven els ulls per les llàgrimes?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb què es compara la seva mirada?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De què no se’n recordava la mare del noi?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què reclama el noi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La dona decideix que vagin els altres a cosir?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què fa la Munda?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I la Miquela?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es diu la mare?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per on va sobresortir el cap que s'esmenta?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Tretze anys.", + "span_text": "El xicot, a pesar de ser un ganàpia de tretze anys", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es posa a fer el bot", + "span_start": 77, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un recó del menjador.", + "span_text": "es posa a fer el bot en un recó del menjador", + "span_start": 77, + "span_end": 121, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els ulls li comencen a espurnar", + "span_start": 125, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb un tall d'albergínia quan el salen.", + "span_text": "li comencen a espurnar com un tall d'esbargínia quan el salen", + "span_start": 134, + "span_end": 195, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De començar a treure les fundes de la silleria.", + "span_text": "que no hi pensava i s'han de començar a treure les fundes de la silleria., -Mama, aquesta em pren la fira", + "span_start": 204, + "span_end": 310, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La fira de fer coudinar.", + "span_text": "Mama, aquesta em pren la fira de fer coudinar", + "span_start": 281, + "span_end": 326, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "lo millor serà que aneu a costura", + "span_start": 404, + "span_end": 437, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Espolsa els mobles.", + "span_text": "Munda!, -Estic espolsant els mobles", + "span_start": 439, + "span_end": 475, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Escombra l'escala.", + "span_text": "Miquela!, -Estic escombrant l'escala", + "span_start": 480, + "span_end": 517, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Donya Esperança.", + "span_text": "Donya Esperança", + "span_start": 547, + "span_end": 562, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la finestra del celobert.", + "span_text": "Anant a la cuina i traient el cap per la finestra del celobert", + "span_start": 566, + "span_end": 628, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Tretze anys.", + "span_text": "El xicot, a pesar de ser un ganàpia de tretze anys", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es posa a fer el bot", + "span_start": 77, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un recó del menjador.", + "span_text": "en un recó del menjador", + "span_start": 98, + "span_end": 121, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els ulls li comencen a espurnar", + "span_start": 125, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb un tall d'albergínia quan el salen.", + "span_text": "li comencen a espurnar com un tall d'esbargínia quan el salen", + "span_start": 134, + "span_end": 195, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De començar a treure les fundes de la silleria.", + "span_text": "que no hi pensava i s'han de començar a treure les fundes de la silleria., -Mama, aquesta em pren la fira", + "span_start": 204, + "span_end": 310, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La fira de fer coudinar.", + "span_text": "Mama, aquesta em pren la fira de fer coudinar", + "span_start": 281, + "span_end": 326, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "lo millor serà que aneu a costura", + "span_start": 404, + "span_end": 437, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Està espolsant els mobles.", + "span_text": "Munda!, -Estic espolsant els mobles", + "span_start": 439, + "span_end": 475, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Està escombrant l'escala.", + "span_text": "Miquela!, -Estic escombrant l'escala", + "span_start": 480, + "span_end": 517, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Donya Esperança.", + "span_text": "Donya Esperança", + "span_start": 547, + "span_end": 562, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la finestra del celobert.", + "span_text": "Anant a la cuina i traient el cap per la finestra del celobert", + "span_start": 566, + "span_end": 628, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Tretze anys.", + "span_text": "El xicot, a pesar de ser un ganàpia de tretze anys", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es posa a fer el bot", + "span_start": 77, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un recó del menjador.", + "span_text": "en un recó del menjador", + "span_start": 98, + "span_end": 121, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els ulls li comencen a espurnar", + "span_start": 125, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb un tall d'albergínia quan el salen.", + "span_text": "li comencen a espurnar com un tall d'esbargínia quan el salen", + "span_start": 134, + "span_end": 195, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De començar a treure les fundes de la silleria.", + "span_text": "que no hi pensava i s'han de començar a treure les fundes de la silleria., -Mama, aquesta em pren la fira", + "span_start": 204, + "span_end": 310, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La fira de fer coudinar.", + "span_text": "Mama, aquesta em pren la fira de fer coudinar", + "span_start": 281, + "span_end": 326, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "lo millor serà que aneu a costura", + "span_start": 404, + "span_end": 437, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Està espolsant els mobles.", + "span_text": "Munda!, -Estic espolsant els mobles", + "span_start": 439, + "span_end": 475, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Està escombrant l'escala.", + "span_text": "Miquela!, -Estic escombrant l'escala", + "span_start": 480, + "span_end": 517, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Donya Esperança.", + "span_text": "Donya Esperança", + "span_start": 547, + "span_end": 562, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la finestra del celobert.", + "span_text": "Anant a la cuina i traient el cap per la finestra del celobert", + "span_start": 566, + "span_end": 628, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_27", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "tros de paper - CONVERSES (RETALLS D'«AFRICANA»)-10", + "story": "* * *, -Sembla que això va llarg per ara…, -Prou que ho veig… Ja em sembla que no seré a temps per atrapar el primer tren., * * *, -Ara vegi si n'hi ha d'estranyeses, D. Roc. Veu aquell arbre d'allí al mig?, -Si no em fa el favor dels gemelos… Ara!… Caram!… ¿Sap que de la soca en sortiria una bona calaixera?, -Doncs diu que tots els que s'hi posen a sota es moren…, -Anem, home!…, -Tingui: li porto el Brusi d'ahir la tarda que ho explica tot…, -Però com dimontri!… Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten… Al menos jo hi faria posar un lletrero que els avisés que no s'hi acostessin., -Ja diu que ho van provar, però encara moria més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho., * * *", + "questions": [ + { + "input_text": "Serà curt l'esdeveniment de què es parla?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Podrà arribar al primer tren l'altra persona que parla?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es diu un dels homes?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On és l'arbre del qual parla un d'ells?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Li demana l'altre personatge els binocles?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què pregunta aquest?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què diu l'altre de l’arbre?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Està desconcertat Roc?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin objecte diu un dels protagonistes que col·locaria?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ja s'havia fet això?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va causar el cartell?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Sembla que això va llarg per ara", + "span_start": 9, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ja em sembla que no seré a temps per atrapar el primer tren", + "span_start": 64, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D. Roc.", + "span_text": "Ara vegi si n'hi ha d'estranyeses, D. Roc", + "span_start": 136, + "span_end": 177, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Allí al mig.", + "span_text": "Veu aquell arbre d'allí al mig", + "span_start": 179, + "span_end": 209, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Si no em fa el favor dels gemelos", + "span_start": 214, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Si sap l'altre que de la soca en sortiria una bona calaixera.", + "span_text": "¿Sap que de la soca en sortiria una bona calaixera?", + "span_start": 263, + "span_end": 314, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que tots els que s'hi posen a sota es moren.", + "span_text": "tots els que s'hi posen a sota es moren", + "span_start": 332, + "span_end": 371, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però com dimontri!… Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten", + "span_start": 457, + "span_end": 536, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè no sap com ho permeten les autoritats d'aquell país.", + "span_text": "Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten", + "span_start": 477, + "span_end": 536, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un cartell que els avisés que no s'hi acostessin.", + "span_text": "jo hi faria posar un lletrero que els avisés que no s'hi acostessin", + "span_start": 547, + "span_end": 614, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja diu que ho van provar", + "span_start": 619, + "span_end": 643, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que morís més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho.", + "span_text": "però encara moria més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho", + "span_start": 645, + "span_end": 713, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Sembla que això va llarg per ara", + "span_start": 9, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ja em sembla que no seré a temps per atrapar el primer tren", + "span_start": 64, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D. Roc.", + "span_text": "Ara vegi si n'hi ha d'estranyeses, D. Roc", + "span_start": 136, + "span_end": 177, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Allí al mig.", + "span_text": "Veu aquell arbre d'allí al mig", + "span_start": 179, + "span_end": 209, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Si no em fa el favor dels gemelos", + "span_start": 214, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Si sap l'altre que de la soca en sortiria una bona calaixera.", + "span_text": "¿Sap que de la soca en sortiria una bona calaixera?", + "span_start": 263, + "span_end": 314, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que tots els que s'hi posen a sota es moren.", + "span_text": "tots els que s'hi posen a sota es moren", + "span_start": 332, + "span_end": 371, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però com dimontri!… Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten", + "span_start": 457, + "span_end": 536, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè no sap com ho permeten les autoritats d'aquell país.", + "span_text": "Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten", + "span_start": 477, + "span_end": 536, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un cartell que els avisés que no s'hi acostessin.", + "span_text": "jo hi faria posar un lletrero que els avisés que no s'hi acostessin", + "span_start": 547, + "span_end": 614, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja diu que ho van provar", + "span_start": 619, + "span_end": 643, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que morís més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho.", + "span_text": "però encara moria més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho", + "span_start": 645, + "span_end": 713, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Sembla que això va llarg per ara", + "span_start": 9, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ja em sembla que no seré a temps per atrapar el primer tren", + "span_start": 64, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D. Roc.", + "span_text": "Ara vegi si n'hi ha d'estranyeses, D. Roc", + "span_start": 136, + "span_end": 177, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Allí al mig.", + "span_text": "Veu aquell arbre d'allí al mig", + "span_start": 179, + "span_end": 209, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Si no em fa el favor dels gemelos", + "span_start": 214, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Si sap l'altre que de la soca en sortiria una bona calaixera.", + "span_text": "¿Sap que de la soca en sortiria una bona calaixera?", + "span_start": 263, + "span_end": 314, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que tots els que s'hi posen a sota es moren.", + "span_text": "tots els que s'hi posen a sota es moren", + "span_start": 332, + "span_end": 371, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però com dimontri!… Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten", + "span_start": 457, + "span_end": 536, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè no sap com ho permeten les autoritats d'aquell país.", + "span_text": "Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten", + "span_start": 477, + "span_end": 536, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un cartell que els avisés que no s'hi acostessin.", + "span_text": "jo hi faria posar un lletrero que els avisés que no s'hi acostessin", + "span_start": 547, + "span_end": 614, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja diu que ho van provar", + "span_start": 619, + "span_end": 643, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que morís més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho.", + "span_text": "però encara moria més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho", + "span_start": 645, + "span_end": 713, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1007", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Expedit de Melitene", + "story": "Sant Expedit, d'acord amb la tradició, va ésser soldat romà convertit al cristianisme i mort màrtir a la ciutat de Melitene, a l'antiga Armènia i l'actual Turquia. Hi ha, però, dubtes sobre la seva historicitat., Apareix citat al Martyrologium Hieronymianum, els dies 18 i 19 d'abril, com a màrtir a Roma i Militene. Probablement, la citació al dia 18 sigui un error. Segons això, i donada l'antiguitat del martirologi, es pot afirmar que hi havia un Expedit que va morir màrtir a Melitene amb altres companys, sense que pugui saber-se'n res més., Delehaye pensa que «Expeditus» és una mala lectura d'«Elpidius». També s'ha dit que expeditus és només un adjectiu referit a una altra persona (el terme llatí designava un rang militar), o que fa referència a Sant Minas. Una llegenda, no confirmada, diu que el nom és recent i que va donar-se quan unes monges de París van rebre una caixa que venia de Roma amb relíquies o una talla d'un sant màrtir: la caixa portava escrit l'avís Spedito ('tramès' o 'enviat', en italià), però les destinatàries van pensar que es tractava del nom del màrtir i el van indicar així a l'altar on van col·locar-ne les relíquies., La veneració envers Expedit és antiga, al contrari del que es diu sovint, i ja era venerat a Torí durant l'edat mitjana. Pels dubtes sobre la seva historicitat, al començament del segle xx es va intentar suprimir-ne el cult, sense èxit., No era un sant amb gaire veneració fins al segle xix. El seu culte és eminentment popular i associat al seu nom, ja que es venera com a sant a qui encomanar causes que es volen resoldre ràpidament, o casos jurídics i plets llargs, per accelerar-los. Per extensió, és advocat de les coses impossibles, com els sants Rita de Càscia o Judes Tadeu., No obstant això, i per la manca de versemblança històrica, ha estat eliminat del calendari litúrgic oficial de l'Església catòlica., Segons la llegenda, creada per suplir la manca de dades històriques, Expedit era un centurió romà d'Armènia, convertit al cristianisme i decapitat durant les persecucions de Dioclecià, l'any 303. Quan va decidir convertir-se, el diable va prendre la forma de corb (o de serp) i li digué que diferís la seva conversió fins l'endemà (en llatí, «demà» és cras, que vindria a ésser una onomatopeia del grall del corb en italià (cra, cra)), però Expedit el va trepitjar i el matà dient: «Seré cristià avui»., Entre les llegendes referides al nom del sant, es diu que el 1781 arribà a un convent de París una caixa amb un cos sant trobat a les catacumbes de París. Els remitents van indicar expedite a la caixa, perquè la tramesa fos urgent, però les monges van pensar que «Expedite» era el nom del màrtir i el col·locaren a l'església del convent amb aquest nom, creixent ràpidament la veneració al «nou» sant. Una altra versió situa la història a Nova Orleans i, en aquest cas, la caixa contenia una talla d'un sant.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era sant Expedit?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va ser executat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A on s'esmenta?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin dia on surt mencionat és l’erroni?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tenint en compte això, va existir en veritat Expedit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A què podria fer referència el seu nom, si no?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi ha algun mite en el qual la confusió del sant podria venir per una altra paraula?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tot i això, quan hi ha constància que ja adoraven a aquest sant?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què és famós avui en dia la seva devoció?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La seva celebració consta al calendari litúrgic?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Segons la rondalla, què li hauria dit l’ocell al soldat romà?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com van arribar les suposades restes d’Expedit a París?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es podria dir que aquest sant va ser creat per fraresses?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quin lloc ocorre l’altra adaptació?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un soldat romà.", + "span_text": "Sant Expedit, d'acord amb la tradició, va ésser soldat romà", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la ciutat de Melitene.", + "span_text": "mort màrtir a la ciutat de Melitene", + "span_start": 88, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Martyrologium Hieronymianum.", + "span_text": "Apareix citat al Martyrologium Hieronymianum", + "span_start": 214, + "span_end": 258, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 18 d'abril.", + "span_text": "els dies 18 i 19 d'abril, com a màrtir a Roma i Militene. Probablement, la citació al dia 18 sigui un error", + "span_start": 260, + "span_end": 367, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons això, i donada l'antiguitat del martirologi, es pot afirmar que hi havia un Expedit que va morir màrtir a Melitene", + "span_start": 369, + "span_end": 490, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A una mala lectura d'\"Elpidius\", a un adjectiu referit a una altra persona o a Sant Minas.", + "span_text": "Delehaye pensa que «Expeditus» és una mala lectura d'«Elpidius». També s'ha dit que expeditus és només un adjectiu referit a una altra persona (el terme llatí designava un rang militar), o que fa referència a Sant Minas", + "span_start": 550, + "span_end": 769, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També s'ha dit que expeditus és només un adjectiu referit a una altra persona (el terme llatí designava un rang militar), o que fa referència a Sant Minas. Una llegenda, no confirmada, diu que el nom és recent i que va donar-se quan unes monges de París van rebre una caixa que venia de Roma amb relíquies o una talla d'un sant màrtir: la caixa portava escrit l'avís Spedito ('tramès' o 'enviat', en italià), però les destinatàries van pensar que es tractava del nom del màrtir", + "span_start": 615, + "span_end": 1092, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En l'edat mitjana.", + "span_text": "ja era venerat a Torí durant l'edat mitjana", + "span_start": 1238, + "span_end": 1281, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè es venera com a sant a qui encomanar causes que es volen resoldre ràpidament, o casos jurídics i plets llargs, per accelerar-los.", + "span_text": "El seu culte és eminentment popular i associat al seu nom, ja que es venera com a sant a qui encomanar causes que es volen resoldre ràpidament, o casos jurídics i plets llargs, per accelerar-los", + "span_start": 1455, + "span_end": 1649, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha estat eliminat del calendari litúrgic oficial de l'Església catòlica", + "span_start": 1807, + "span_end": 1878, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per la manca de versemblança històrica.", + "span_text": "per la manca de versemblança històrica, ha estat eliminat del calendari litúrgic", + "span_start": 1767, + "span_end": 1847, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que diferís la seva conversió fins l'endemà.", + "span_text": "Segons la llegenda, creada per suplir la manca de dades històriques, Expedit era un centurió romà d'Armènia, convertit al cristianisme i decapitat durant les persecucions de Dioclecià, l'any 303. Quan va decidir convertir-se, el diable va prendre la forma de corb (o de serp) i li digué que diferís la seva conversió fins l'endemà", + "span_start": 1882, + "span_end": 2212, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Mitjançant una caixa.", + "span_text": "es diu que el 1781 arribà a un convent de París una caixa amb un cos sant", + "span_start": 2434, + "span_end": 2507, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les monges van pensar que «Expedite» era el nom del màrtir i el col·locaren a l'església del convent amb aquest nom, creixent ràpidament la veneració al «nou» sant", + "span_start": 2624, + "span_end": 2787, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Nova Orleans.", + "span_text": "Una altra versió situa la història a Nova Orleans", + "span_start": 2789, + "span_end": 2838, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un soldat romà.", + "span_text": "Sant Expedit, d'acord amb la tradició, va ésser soldat romà", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Melitene.", + "span_text": "mort màrtir a la ciutat de Melitene", + "span_start": 88, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Martyrologium Hieronymianum.", + "span_text": "Apareix citat al Martyrologium Hieronymianum", + "span_start": 214, + "span_end": 258, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 18 d'abril.", + "span_text": "els dies 18 i 19 d'abril, com a màrtir a Roma i Militene. Probablement, la citació al dia 18 sigui un error", + "span_start": 260, + "span_end": 367, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons això, i donada l'antiguitat del martirologi, es pot afirmar que hi havia un Expedit que va morir màrtir a Melitene", + "span_start": 369, + "span_end": 490, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A una mala lectura d'\"Elpidius\", a un adjectiu referit a una altra persona o a Sant Minas.", + "span_text": "Delehaye pensa que «Expeditus» és una mala lectura d'«Elpidius». També s'ha dit que expeditus és només un adjectiu referit a una altra persona (el terme llatí designava un rang militar), o que fa referència a Sant Minas", + "span_start": 550, + "span_end": 769, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També s'ha dit que expeditus és només un adjectiu referit a una altra persona (el terme llatí designava un rang militar), o que fa referència a Sant Minas. Una llegenda, no confirmada, diu que el nom és recent i que va donar-se quan unes monges de París van rebre una caixa que venia de Roma amb relíquies o una talla d'un sant màrtir: la caixa portava escrit l'avís Spedito ('tramès' o 'enviat', en italià), però les destinatàries van pensar que es tractava del nom del màrtir", + "span_start": 615, + "span_end": 1092, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En l'edat mitjana.", + "span_text": "ja era venerat a Torí durant l'edat mitjana", + "span_start": 1238, + "span_end": 1281, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè es venera com a sant a qui encomanar causes que es volen resoldre ràpidament, o casos jurídics i plets llargs, per accelerar-los.", + "span_text": "El seu culte és eminentment popular i associat al seu nom, ja que es venera com a sant a qui encomanar causes que es volen resoldre ràpidament, o casos jurídics i plets llargs, per accelerar-los", + "span_start": 1455, + "span_end": 1649, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha estat eliminat del calendari litúrgic oficial de l'Església catòlica", + "span_start": 1807, + "span_end": 1878, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per la manca de versemblança històrica.", + "span_text": "per la manca de versemblança històrica, ha estat eliminat del calendari litúrgic", + "span_start": 1767, + "span_end": 1847, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que diferís la seva conversió fins l'endemà.", + "span_text": "Segons la llegenda, creada per suplir la manca de dades històriques, Expedit era un centurió romà d'Armènia, convertit al cristianisme i decapitat durant les persecucions de Dioclecià, l'any 303. Quan va decidir convertir-se, el diable va prendre la forma de corb (o de serp) i li digué que diferís la seva conversió fins l'endemà", + "span_start": 1882, + "span_end": 2212, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Mitjançant una caixa.", + "span_text": "es diu que el 1781 arribà a un convent de París una caixa amb un cos sant", + "span_start": 2434, + "span_end": 2507, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les monges van pensar que ��Expedite» era el nom del màrtir i el col·locaren a l'església del convent amb aquest nom, creixent ràpidament la veneració al «nou» sant", + "span_start": 2624, + "span_end": 2787, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Nova Orleans.", + "span_text": "Una altra versió situa la història a Nova Orleans", + "span_start": 2789, + "span_end": 2838, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un soldat romà.", + "span_text": "Sant Expedit, d'acord amb la tradició, va ésser soldat romà", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Melitene.", + "span_text": "mort màrtir a la ciutat de Melitene", + "span_start": 88, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Martyrologium Hieronymianum.", + "span_text": "Apareix citat al Martyrologium Hieronymianum", + "span_start": 214, + "span_end": 258, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 18 d'abril.", + "span_text": "els dies 18 i 19 d'abril, com a màrtir a Roma i Militene. Probablement, la citació al dia 18 sigui un error", + "span_start": 260, + "span_end": 367, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons això, i donada l'antiguitat del martirologi, es pot afirmar que hi havia un Expedit que va morir màrtir a Melitene", + "span_start": 369, + "span_end": 490, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A una mala lectura d'\"Elpidius\", a un adjectiu referit a una altra persona o a Sant Minas.", + "span_text": "Delehaye pensa que «Expeditus» és una mala lectura d'«Elpidius». També s'ha dit que expeditus és només un adjectiu referit a una altra persona (el terme llatí designava un rang militar), o que fa referència a Sant Minas", + "span_start": 550, + "span_end": 769, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També s'ha dit que expeditus és només un adjectiu referit a una altra persona (el terme llatí designava un rang militar), o que fa referència a Sant Minas. Una llegenda, no confirmada, diu que el nom és recent i que va donar-se quan unes monges de París van rebre una caixa que venia de Roma amb relíquies o una talla d'un sant màrtir: la caixa portava escrit l'avís Spedito ('tramès' o 'enviat', en italià), però les destinatàries van pensar que es tractava del nom del màrtir", + "span_start": 615, + "span_end": 1092, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En l'edat mitjana.", + "span_text": "ja era venerat a Torí durant l'edat mitjana", + "span_start": 1238, + "span_end": 1281, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè es venera com a sant a qui encomanar causes que es volen resoldre ràpidament, o casos jurídics i plets llargs, per accelerar-los.", + "span_text": "El seu culte és eminentment popular i associat al seu nom, ja que es venera com a sant a qui encomanar causes que es volen resoldre ràpidament, o casos jurídics i plets llargs, per accelerar-los", + "span_start": 1455, + "span_end": 1649, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha estat eliminat del calendari litúrgic oficial de l'Església catòlica", + "span_start": 1807, + "span_end": 1878, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per la manca de versemblança històrica.", + "span_text": "per la manca de versemblança històrica, ha estat eliminat del calendari litúrgic", + "span_start": 1767, + "span_end": 1847, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que diferís la seva conversió fins l'endemà.", + "span_text": "Segons la llegenda, creada per suplir la manca de dades històriques, Expedit era un centurió romà d'Armènia, convertit al cristianisme i decapitat durant les persecucions de Dioclecià, l'any 303. Quan va decidir convertir-se, el diable va prendre la forma de corb (o de serp) i li digué que diferís la seva conversió fins l'endemà", + "span_start": 1882, + "span_end": 2212, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Mitjançant una caixa.", + "span_text": "es diu que el 1781 arribà a un convent de París una caixa amb un cos sant", + "span_start": 2434, + "span_end": 2507, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les monges van pensar que «Expedite» era el nom del màrtir i el col·locaren a l'església del convent amb aquest nom, creixent ràpidament la veneració al «nou» sant", + "span_start": 2624, + "span_end": 2787, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Nova Orleans.", + "span_text": "Una altra versió situa la història a Nova Orleans", + "span_start": 2789, + "span_end": 2838, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_315", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Llista de reis llegendaris de Britània", + "story": "La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136., Estava basat en tradicions gal·leses, angleses, dels cornovis, etc. i en la Historia Britonum, document del segle ix. En aquest llibre, s'intentava construir un vincle entre el príncep de Troia Enees i els primers reis de Britània i Gal·les. De fet, se sap que historiadors renaixentistes, com John Bale i Raphael Holinshed, van agafar una llista de reis celtes i els van utilitzar com a reis de Britània i la Gàl·lia., Els primers reis descrits són extrets d'un document que descriu els viatges de Noè per Europa (atribuït a l'historiador babilonia del segle iii aC Berosus el Caldeu), però que actualment es considera una falsificació molt posterior. En la Bíblia (Gen, 10:5), es diu que \\Jàfet es va traslladar a les illes dels gentils\\, (illes gregues, britàniques, etc. segons les versions)., La llista es considera fictícia i, tot i que alguns dels noms estan basats en personatges reals, la immensa majoria no tenen base històrica., (En un principi atribuïts a Berosus, actualment se sap que no, per això se'ls anomena pseudo-Berosus), Geoffrey va intentar relacionar els reis mítics de Britània amb personatges de la Bíblia o de la història (o mitologia) grega, romana o irlandesa.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què és l’enumeració que parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On es menciona aquesta?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui el va escriure?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com es deia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin any el va fer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es va compondre?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quin segle és la Historia Brittonum?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Llavors, l’objectiu de l’obra era relacionar Enees amb els primers monarques britànics i gal·lesos?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui eren John Bale i Raphael Holinshed?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què van fer amb el llistat dels sobirans celtes?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Han sortit els primers reis d’un relat sobre Noè?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És una obra vertadera?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On hauria anat el profeta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tot i ser un inventari fals, alguns dels noms fan referència a personatges verídics?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A part de figures bíbliques, amb quines més volia Geoffrey connectar el llinatge britànic?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dels Reis llegendaris de Britània.", + "span_text": "La següent llista dels Reis llegendaris de Britània", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En el llibre Historia Regum Britanniae.", + "span_text": "apareix en el llibre Historia Regum Britanniae", + "span_start": 52, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un monjo gal·lès.", + "span_text": "escrit pel monjo gal·lès", + "span_start": 99, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Geoffrey de Monmouth.", + "span_text": "pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth", + "span_start": 106, + "span_end": 144, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'any 1136.", + "span_text": "el 1136", + "span_start": 145, + "span_end": 152, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb tradicions gal·leses, angleses, dels cornovis, etc. i amb la Historia Brittonum.", + "span_text": "Estava basat en tradicions gal·leses, angleses, dels cornovis, etc. i en la Historia Britonum", + "span_start": 156, + "span_end": 249, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Del segle ix.", + "span_text": "la Historia Britonum, document del segle ix", + "span_start": 229, + "span_end": 272, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest llibre, s'intentava construir un vincle entre el príncep de Troia Enees i els primers reis de Britània i Gal·les", + "span_start": 274, + "span_end": 396, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Historiadors renaixentistes.", + "span_text": "se sap que historiadors renaixentistes, com John Bale i Raphael Holinshed", + "span_start": 406, + "span_end": 479, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els van utilitzar com a reis de Britània i la Gàl·lia.", + "span_text": "van agafar una llista de reis celtes i els van utilitzar com a reis de Britània i la Gàl·lia", + "span_start": 481, + "span_end": 573, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els primers reis descrits són extrets d'un document que descriu els viatges de Noè per Europa", + "span_start": 577, + "span_end": 670, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però que actualment es considera una falsificació molt posterior", + "span_start": 744, + "span_end": 808, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A les illes dels gentils.", + "span_text": "es diu que \\Jàfet es va traslladar a les illes dels gentils", + "span_start": 836, + "span_end": 895, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llista es considera fictícia i, tot i que alguns dels noms estan basats en personatges reals", + "span_start": 956, + "span_end": 1051, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb les de la història grega, romana o irlandesa.", + "span_text": "Geoffrey va intentar relacionar els reis mítics de Britània amb personatges de la Bíblia o de la història (o mitologia) grega, romana o irlandesa", + "span_start": 1203, + "span_end": 1348, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dels Reis llegendaris de Britània.", + "span_text": "La següent llista dels Reis llegendaris de Britània", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En el llibre Historia Regum Britanniae.", + "span_text": "apareix en el llibre Historia Regum Britanniae", + "span_start": 52, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un monjo gal·lès.", + "span_text": "escrit pel monjo gal·lès", + "span_start": 99, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Geoffrey de Monmouth.", + "span_text": "pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth", + "span_start": 106, + "span_end": 144, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1136.", + "span_text": "el 1136", + "span_start": 145, + "span_end": 152, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb tradicions gal·leses, angleses, dels cornovis, etc. i amb la Historia Brittonum.", + "span_text": "Estava basat en tradicions gal·leses, angleses, dels cornovis, etc. i en la Historia Britonum", + "span_start": 156, + "span_end": 249, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Del segle ix.", + "span_text": "la Historia Britonum, document del segle ix", + "span_start": 229, + "span_end": 272, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest llibre, s'intentava construir un vincle entre el príncep de Troia Enees i els primers reis de Britània i Gal·les", + "span_start": 274, + "span_end": 396, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Historiadors renaixentistes.", + "span_text": "se sap que historiadors renaixentistes, com John Bale i Raphael Holinshed", + "span_start": 406, + "span_end": 479, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els van utilitzar com a reis de Britània i la Gàl·lia.", + "span_text": "van agafar una llista de reis celtes i els van utilitzar com a reis de Britània i la Gàl·lia", + "span_start": 481, + "span_end": 573, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els primers reis descrits són extrets d'un document que descriu els viatges de Noè per Europa", + "span_start": 577, + "span_end": 670, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però que actualment es considera una falsificació molt posterior", + "span_start": 744, + "span_end": 808, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A les illes dels gentils.", + "span_text": "es diu que \\Jàfet es va traslladar a les illes dels gentils", + "span_start": 836, + "span_end": 895, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llista es considera fictícia i, tot i que alguns dels noms estan basats en personatges reals", + "span_start": 956, + "span_end": 1051, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb les de la història grega, romana o irlandesa.", + "span_text": "Geoffrey va intentar relacionar els reis mítics de Britània amb personatges de la Bíblia o de la història (o mitologia) grega, romana o irlandesa", + "span_start": 1203, + "span_end": 1348, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dels Reis llegendaris de Britània.", + "span_text": "La següent llista dels Reis llegendaris de Britània", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En el llibre Historia Regum Britanniae.", + "span_text": "apareix en el llibre Historia Regum Britanniae", + "span_start": 52, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un monjo gal·lès.", + "span_text": "escrit pel monjo gal·lès", + "span_start": 99, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Geoffrey de Monmouth.", + "span_text": "pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth", + "span_start": 106, + "span_end": 144, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1136.", + "span_text": "el 1136", + "span_start": 145, + "span_end": 152, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb tradicions gal·leses, angleses, dels cornovis, etc. i amb la Historia Brittonum.", + "span_text": "Estava basat en tradicions gal·leses, angleses, dels cornovis, etc. i en la Historia Britonum", + "span_start": 156, + "span_end": 249, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Del segle ix.", + "span_text": "la Historia Britonum, document del segle ix", + "span_start": 229, + "span_end": 272, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest llibre, s'intentava construir un vincle entre el príncep de Troia Enees i els primers reis de Britània i Gal·les", + "span_start": 274, + "span_end": 396, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Historiadors renaixentistes.", + "span_text": "se sap que historiadors renaixentistes, com John Bale i Raphael Holinshed", + "span_start": 406, + "span_end": 479, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els van utilitzar com a reis de Britània i la Gàl·lia.", + "span_text": "van agafar una llista de reis celtes i els van utilitzar com a reis de Britània i la Gàl·lia", + "span_start": 481, + "span_end": 573, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els primers reis descrits són extrets d'un document que descriu els viatges de Noè per Europa", + "span_start": 577, + "span_end": 670, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però que actualment es considera una falsificació molt posterior", + "span_start": 744, + "span_end": 808, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A les illes dels gentils.", + "span_text": "es diu que \\Jàfet es va traslladar a les illes dels gentils", + "span_start": 836, + "span_end": 895, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llista es considera fictícia i, tot i que alguns dels noms estan basats en personatges reals", + "span_start": 956, + "span_end": 1051, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb les de la història grega, romana o irlandesa.", + "span_text": "Geoffrey va intentar relacionar els reis mítics de Britània amb personatges de la Bíblia o de la història (o mitologia) grega, romana o irlandesa", + "span_start": 1203, + "span_end": 1348, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_88", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-88", + "story": "Gran cridòria, xiscladissa, esvalot., -Què hi ha?, -Què passa?, -Calleu!, -Fugiu!, -No espantar-se!, No és estat res: un fanalàs de paper que s'és ablamat, escorrent un raig de cera fosa sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits d'algunes balladores. La dansa s'ha suspès un moment, però les parelles no s'han pas separat; i, així que s'ha conegut la causa de l'alarma i que s'ha engegat la rialla consegüent, tornen a pendre l'airós balandreig de l'americana., L'americana és el ball de les confidències. Arreu sona un xiu-xiu seguit seguit com la remor de l'oratge en una pollancreda. Els caps s'acosten, el moviment se va esllanguint La Cinta sembla que s'acodorm tot escoltant lo que a cau d'orella li diu el seu parió, que és en Panxo Manxiula, l'home del dia, l'irresistible americano que ha llogat la cobla i ha comprada una casa al passeig de Mar., En Panxo Manxiula és alt i escardalenc; té l'ull negre, la cara magra i de color de poma cuita, el bigoti gros i les celles molt amatades; és lleig i els cabells li cendregen; però ¿quina noia no es fondria per ell, al veure'l amb aquella cadena de rellotge tan gruixuda, amb aquell llampegar d'anells als dits i amb aquella pallola de xipixapa, que li costa vint-i-dos pesos or? En Garet comprèn que no hi hauria lluita possible contra aquell rival. Abaixa el cap amb defalliment, i, en mig de la seva dolor, s'entendreix pensant que lo que li toca és callar, guardant el secret de la seva amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada.", + "questions": [ + { + "input_text": "Hi ha rebombori segons la història?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La gent del voltant està esparverada?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què ha succeït?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On ha caigut la cera d'aquest?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha fet que es parés de ballar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Després tothom se n’ha rigut?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què és l’americana, el ball que continuen fent?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un dels personatges principals es diu Cinta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui és la seva parella?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De qui es tracta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com té la cara?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És un senyor maco?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Llavors, per què atreu les dones?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De què se n’adona Garet?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Li agrada la Cinta?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Gran cridòria, xiscladissa, esvalot", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què hi ha?, -Què passa?, -Calleu!, -Fugiu!, -No espantar-se", + "span_start": 40, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un fanalàs de paper que s'és ablamat.", + "span_text": "un fanalàs de paper que s'és ablamat", + "span_start": 124, + "span_end": 160, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits d'algunes balladores.", + "span_text": "escorrent un raig de cera fosa sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits d'algunes balladores", + "span_start": 162, + "span_end": 257, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La dansa s'ha suspès un moment", + "span_start": 259, + "span_end": 289, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "així que s'ha conegut la causa de l'alarma i que s'ha engegat la rialla consegüent", + "span_start": 334, + "span_end": 416, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ball de les confidències.", + "span_text": "L'americana és el ball de les confidències", + "span_start": 471, + "span_end": 513, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Cinta sembla que s'acodorm", + "span_start": 646, + "span_end": 675, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Panxo Manxiula.", + "span_text": "diu el seu parió, que és en Panxo Manxiula", + "span_start": 715, + "span_end": 757, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De l'home del dia, de l'irresistible americano.", + "span_text": "l'home del dia, l'irresistible americano", + "span_start": 759, + "span_end": 799, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Magra i de color de poma cuita.", + "span_text": "Panxo Manxiula és alt i escardalenc; té l'ull negre, la cara magra i de color de poma cuita", + "span_start": 870, + "span_end": 961, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "és lleig", + "span_start": 1006, + "span_end": 1014, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè té una cadena de rellotge gruixuda, anells als dits i una pallola de xipixapa que li costa vint-i-dos pesos or.", + "span_text": "quina noia no es fondria per ell, al veure'l amb aquella cadena de rellotge tan gruixuda, amb aquell llampegar d'anells als dits i amb aquella pallola de xipixapa, que li costa vint-i-dos pesos or", + "span_start": 1049, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no hi hauria lluita possible contra aquell rival.", + "span_text": "En Garet comprèn que no hi hauria lluita possible contra aquell rival", + "span_start": 1247, + "span_end": 1316, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'entendreix pensant que lo que li toca és callar, guardant el secret de la seva amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada", + "span_start": 1377, + "span_end": 1510, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Gran cridòria, xiscladissa, esvalot", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què hi ha?, -Què passa?, -Calleu!, -Fugiu!, -No espantar-se", + "span_start": 40, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un fanalàs de paper que s'és ablamat.", + "span_text": "un fanalàs de paper que s'és ablamat", + "span_start": 124, + "span_end": 160, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits d'algunes balladores.", + "span_text": "escorrent un raig de cera fosa sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits d'algunes balladores", + "span_start": 162, + "span_end": 257, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La dansa s'ha suspès un moment", + "span_start": 259, + "span_end": 289, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "així que s'ha conegut la causa de l'alarma i que s'ha engegat la rialla consegüent", + "span_start": 334, + "span_end": 416, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ball de les confidències.", + "span_text": "L'americana és el ball de les confidències", + "span_start": 471, + "span_end": 513, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Cinta sembla que s'acodorm", + "span_start": 646, + "span_end": 675, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Panxo Manxiula.", + "span_text": "diu el seu parió, que és en Panxo Manxiula", + "span_start": 715, + "span_end": 757, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De l'home del dia, de l'irresistible americano.", + "span_text": "l'home del dia, l'irresistible americano", + "span_start": 759, + "span_end": 799, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Magra i de color de poma cuita.", + "span_text": "Panxo Manxiula és alt i escardalenc; té l'ull negre, la cara magra i de color de poma cuita", + "span_start": 870, + "span_end": 961, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "és lleig", + "span_start": 1006, + "span_end": 1014, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè té una cadena de rellotge gruixuda, anells als dits i una pallola de xipixapa que li costa vint-i-dos pesos or.", + "span_text": "quina noia no es fondria per ell, al veure'l amb aquella cadena de rellotge tan gruixuda, amb aquell llampegar d'anells als dits i amb aquella pallola de xipixapa, que li costa vint-i-dos pesos or", + "span_start": 1049, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no hi hauria lluita possible contra aquell rival.", + "span_text": "En Garet comprèn que no hi hauria lluita possible contra aquell rival", + "span_start": 1247, + "span_end": 1316, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'entendreix pensant que lo que li toca és callar, guardant el secret de la seva amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada", + "span_start": 1377, + "span_end": 1510, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Gran cridòria, xiscladissa, esvalot", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què hi ha?, -Què passa?, -Calleu!, -Fugiu!, -No espantar-se", + "span_start": 40, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un fanalàs de paper que s'és ablamat.", + "span_text": "un fanalàs de paper que s'és ablamat", + "span_start": 124, + "span_end": 160, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits d'algunes balladores.", + "span_text": "escorrent un raig de cera fosa sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits d'algunes balladores", + "span_start": 162, + "span_end": 257, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La dansa s'ha suspès un moment", + "span_start": 259, + "span_end": 289, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "així que s'ha conegut la causa de l'alarma i que s'ha engegat la rialla consegüent", + "span_start": 334, + "span_end": 416, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ball de les confidències.", + "span_text": "L'americana és el ball de les confidències", + "span_start": 471, + "span_end": 513, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Cinta sembla que s'acodorm", + "span_start": 646, + "span_end": 675, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Panxo Manxiula.", + "span_text": "diu el seu parió, que és en Panxo Manxiula", + "span_start": 715, + "span_end": 757, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De l'home del dia, de l'irresistible americano.", + "span_text": "l'home del dia, l'irresistible americano", + "span_start": 759, + "span_end": 799, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Magra i de color de poma cuita.", + "span_text": "Panxo Manxiula és alt i escardalenc; té l'ull negre, la cara magra i de color de poma cuita", + "span_start": 870, + "span_end": 961, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "és lleig", + "span_start": 1006, + "span_end": 1014, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè té una cadena de rellotge gruixuda, anells als dits i una pallola de xipixapa que li costa vint-i-dos pesos or.", + "span_text": "quina noia no es fondria per ell, al veure'l amb aquella cadena de rellotge tan gruixuda, amb aquell llampegar d'anells als dits i amb aquella pallola de xipixapa, que li costa vint-i-dos pesos or", + "span_start": 1049, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no hi hauria lluita possible contra aquell rival.", + "span_text": "En Garet comprèn que no hi hauria lluita possible contra aquell rival", + "span_start": 1247, + "span_end": 1316, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'entendreix pensant que lo que li toca és callar, guardant el secret de la seva amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada", + "span_start": 1377, + "span_end": 1510, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_792", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maria Lois i López...", + "story": "Maria Lois i López (les Borges Blanques, 5 de setembre de 1896 – Sant Boi de Llobregat, 16 de setembre de 1933) fou una professora i bibliotecària catalana. Era filla de José Lois Lavandeira, procurador i secretari de l'ajuntament de les Borges Blanques, originari de la localitat gallega d'Avión, i d'Agustina López, nascuda a Baeza (Jaén). Estudià batxillerat al Liceu Escolar de Lleida i el 1915 fou una de les primeres llicenciades en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Es doctorà en Filosofia i Lletres al moment en què ja exercia de secretària de l'Escola de Bibliotecàries. Durant un curt període, de febrer a agost de 1917, fou membre de l'Oficina d'Estudis Orientals de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, juntament amb Frederic Clascar i Sanou i Jaume Bages i Tarrida., Des del curs 1919-1920 impartí docència a l'Escola de Bibliotecàries, on fou la primera professora titular. Tingué per encàrrec dur a terme el curs preparatori del pla d'estudis, datat del 1919 i que contingué matèries relacionades amb la cultura general i serví per preparar les futures alumnes de cara a l'examen. El 22 de setembre de 1919 contragué matrimoni amb el bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana Jordi Rubió i Balaguer. Tingué amb ell quatre fills, un dels quals, en Jordi, fou també professor de l'Escola. Un altre fill, en Manuel, fou un destacat zoòleg i investigador del CSIC., Maria Lois morí el 16 de setembre de 1933 a Sant Boi de Llobregat, als 37 anys., Té dedicat un carrer al seu poble natal, i la sala d'actes de la biblioteca Marquès d'Olivart, de les Borges Blanques, des de 2015 porta el seu nom.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Maria Lois i López?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava aquest?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va estudiar l'educació secundària?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què li passa el 1915?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb què compaginava el seu doctorat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quant de temps va formar part de l'Oficina d'Estudis Orientals de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb qui més?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va haver de fer a l’Escola de Bibliotecàries?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu marit?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan es van casar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un dels seus descendents seria docent al mateix lloc?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar el Manuel, un dels seus altres fills?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On va morir Maria?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Se li ha consagrat alguna cosa al seu lloc de naixement?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una professora i bibliotecària catalana.", + "span_text": "Maria Lois i López (les Borges Blanques, 5 de setembre de 1896 – Sant Boi de Llobregat, 16 de setembre de 1933) fou una professora i bibliotecària catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 155, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "José Lois Lavandeira.", + "span_text": "Era filla de José Lois Lavandeira", + "span_start": 157, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era procurador i secretari de l'ajuntament de les Borges Blanques.", + "span_text": "procurador i secretari de l'ajuntament de les Borges Blanques", + "span_start": 192, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Estudià batxillerat al Liceu Escolar de Lleida", + "span_start": 342, + "span_end": 388, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fou una de les primeres llicenciades en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "el 1915 fou una de les primeres llicenciades en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 391, + "span_end": 490, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Treballava de secretària a l'Escola de Bibliotecàries.", + "span_text": "Es doctorà en Filosofia i Lletres al moment en què ja exercia de secretària de l'Escola de Bibliotecàries", + "span_start": 492, + "span_end": 597, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De febrer a agost de 1917.", + "span_text": "de febrer a agost de 1917, fou membre de l'Oficina d'Estudis Orientals de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans", + "span_start": 623, + "span_end": 750, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Frederic Clascar i Sanou i Jaume Bages i Tarrida.", + "span_text": "juntament amb Frederic Clascar i Sanou i Jaume Bages i Tarrida", + "span_start": 752, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El curs preparatori del pla d'estudis, que contingué matèries relacionades amb la cultura general i serví per preparar les futures alumnes de cara a l'examen.", + "span_text": "Tingué per encàrrec dur a terme el curs preparatori del pla d'estudis, datat del 1919 i que contingué matèries relacionades amb la cultura general i serví per preparar les futures alumnes de cara a l'examen", + "span_start": 926, + "span_end": 1132, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Jordi Rubió i Balaguer.", + "span_text": "contragué matrimoni amb el bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana Jordi Rubió i Balaguer", + "span_start": 1160, + "span_end": 1282, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 22 de setembre de 1919.", + "span_text": "El 22 de setembre de 1919 contragué matrimoni amb el bibliotecari", + "span_start": 1134, + "span_end": 1199, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tingué amb ell quatre fills, un dels quals, en Jordi, fou també professor de l'Escola", + "span_start": 1284, + "span_end": 1369, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la zoologia i a la investigació.", + "span_text": "Un altre fill, en Manuel, fou un destacat zoòleg i investigador", + "span_start": 1371, + "span_end": 1434, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Sant Boi de Llobregat.", + "span_text": "Maria Lois morí el 16 de setembre de 1933 a Sant Boi de Llobregat", + "span_start": 1447, + "span_end": 1512, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Té dedicat un carrer al seu poble natal, i la sala d'actes de la biblioteca Marquès d'Olivart, de les Borges Blanques, des de 2015 porta el seu nom", + "span_start": 1529, + "span_end": 1676, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una professora i bibliotecària catalana.", + "span_text": "Maria Lois i López (les Borges Blanques, 5 de setembre de 1896 – Sant Boi de Llobregat, 16 de setembre de 1933) fou una professora i bibliotecària catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 155, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "José Lois Lavandeira.", + "span_text": "Era filla de José Lois Lavandeira", + "span_start": 157, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era procurador i secretari de l'ajuntament de les Borges Blanques.", + "span_text": "procurador i secretari de l'ajuntament de les Borges Blanques", + "span_start": 192, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Estudià batxillerat al Liceu Escolar de Lleida", + "span_start": 342, + "span_end": 388, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fou una de les primeres llicenciades en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "el 1915 fou una de les primeres llicenciades en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 391, + "span_end": 490, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Treballava de secretària a l'Escola de Bibliotecàries.", + "span_text": "Es doctorà en Filosofia i Lletres al moment en què ja exercia de secretària de l'Escola de Bibliotecàries", + "span_start": 492, + "span_end": 597, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De febrer a agost de 1917.", + "span_text": "de febrer a agost de 1917, fou membre de l'Oficina d'Estudis Orientals de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans", + "span_start": 623, + "span_end": 750, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Frederic Clascar i Sanou i Jaume Bages i Tarrida.", + "span_text": "juntament amb Frederic Clascar i Sanou i Jaume Bages i Tarrida", + "span_start": 752, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El curs preparatori del pla d'estudis, que contingué matèries relacionades amb la cultura general i serví per preparar les futures alumnes de cara a l'examen.", + "span_text": "Tingué per encàrrec dur a terme el curs preparatori del pla d'estudis, datat del 1919 i que contingué matèries relacionades amb la cultura general i serví per preparar les futures alumnes de cara a l'examen", + "span_start": 926, + "span_end": 1132, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Jordi Rubió i Balaguer.", + "span_text": "contragué matrimoni amb el bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana Jordi Rubió i Balaguer", + "span_start": 1160, + "span_end": 1282, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 22 de setembre de 1919.", + "span_text": "El 22 de setembre de 1919 contragué matrimoni amb el bibliotecari", + "span_start": 1134, + "span_end": 1199, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tingué amb ell quatre fills, un dels quals, en Jordi, fou també professor de l'Escola", + "span_start": 1284, + "span_end": 1369, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la zoologia i a la investigació.", + "span_text": "Un altre fill, en Manuel, fou un destacat zoòleg i investigador", + "span_start": 1371, + "span_end": 1434, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Sant Boi de Llobregat.", + "span_text": "Maria Lois morí el 16 de setembre de 1933 a Sant Boi de Llobregat", + "span_start": 1447, + "span_end": 1512, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Té dedicat un carrer al seu poble natal, i la sala d'actes de la biblioteca Marquès d'Olivart, de les Borges Blanques, des de 2015 porta el seu nom", + "span_start": 1529, + "span_end": 1676, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una professora i bibliotecària catalana.", + "span_text": "Maria Lois i López (les Borges Blanques, 5 de setembre de 1896 – Sant Boi de Llobregat, 16 de setembre de 1933) fou una professora i bibliotecària catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 155, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "José Lois Lavandeira.", + "span_text": "Era filla de José Lois Lavandeira", + "span_start": 157, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era procurador i secretari de l'ajuntament de les Borges Blanques.", + "span_text": "procurador i secretari de l'ajuntament de les Borges Blanques", + "span_start": 192, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Estudià batxillerat al Liceu Escolar de Lleida", + "span_start": 342, + "span_end": 388, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fou una de les primeres llicenciades en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "el 1915 fou una de les primeres llicenciades en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 391, + "span_end": 490, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Treballava de secretària a l'Escola de Bibliotecàries.", + "span_text": "Es doctorà en Filosofia i Lletres al moment en què ja exercia de secretària de l'Escola de Bibliotecàries", + "span_start": 492, + "span_end": 597, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De febrer a agost de 1917.", + "span_text": "de febrer a agost de 1917, fou membre de l'Oficina d'Estudis Orientals de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans", + "span_start": 623, + "span_end": 750, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Frederic Clascar i Sanou i Jaume Bages i Tarrida.", + "span_text": "juntament amb Frederic Clascar i Sanou i Jaume Bages i Tarrida", + "span_start": 752, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El curs preparatori del pla d'estudis, que contingué matèries relacionades amb la cultura general i serví per preparar les futures alumnes de cara a l'examen.", + "span_text": "Tingué per encàrrec dur a terme el curs preparatori del pla d'estudis, datat del 1919 i que contingué matèries relacionades amb la cultura general i serví per preparar les futures alumnes de cara a l'examen", + "span_start": 926, + "span_end": 1132, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Jordi Rubió i Balaguer.", + "span_text": "contragué matrimoni amb el bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana Jordi Rubió i Balaguer", + "span_start": 1160, + "span_end": 1282, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 22 de setembre de 1919.", + "span_text": "El 22 de setembre de 1919 contragué matrimoni amb el bibliotecari", + "span_start": 1134, + "span_end": 1199, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tingué amb ell quatre fills, un dels quals, en Jordi, fou també professor de l'Escola", + "span_start": 1284, + "span_end": 1369, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la zoologia i a la investigació.", + "span_text": "Un altre fill, en Manuel, fou un destacat zoòleg i investigador", + "span_start": 1371, + "span_end": 1434, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Sant Boi de Llobregat.", + "span_text": "Maria Lois morí el 16 de setembre de 1933 a Sant Boi de Llobregat", + "span_start": 1447, + "span_end": 1512, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Té dedicat un carrer al seu poble natal, i la sala d'actes de la biblioteca Marquès d'Olivart, de les Borges Blanques, des de 2015 porta el seu nom", + "span_start": 1529, + "span_end": 1676, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1409", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Raquel Friera...", + "story": "Raquel Friera (Barcelona) és una artista catalana. Llicenciada en Econòmiques, va finalitzar els seus estudis de Belles Arts el 2006. En les seves obres tracta temes que afecten de manera incisiva els temps que vivim, com són la immigració, el valor del temps, les dones o l'economia.[cal citació], L'any 2007 presenta Sobre perder el tiempo, una videoinstal·lació sobre la importància del temps i com s'utilitza a la nostra societat. En la mateixa línia, Tiempo libre és un sèrie fotogràfica que va obtenir el Premi Compra de la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta Biam 2010. Amb la temàtica del temps afegeix el concepte de l'espera amb el vídeo A La Habana- Gáimaro (2010).[cal citació], A Istanbul l'any 2008 comença a treballar amb una altra temàtica que serà essencial en la seva producció: Les dones. Cal destacar dos instal·lacions, From the window i Space of possibles.[cal citació], AL 2012 reprèn el tema de la immigració amb la videoinstal·lació 1.432.327 m2 amb aquest vídeo Raquel Friera va guanyar la Biennal d'Art d'Amposta 2012. I pel que fa a la temàtica de l'economia, podem destacar Lo prometido es deuda, Pseudo peregrinació, Barcelona-Montserrat (2013); Deudas sin intereses., L'any 2012 va rebre el premi Biennal d'art Ciutat d'Amposta Biam. Ha rebut diverses beques: de recerca i creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) per desenvolupar el seu projecte Space of possibles a Istanbul; Trans-missions de Künstainer per realitzar el projecte La Selva laboral a Tarragona; de formació del Conca, que li va permetre realitzar la residència a Platform Garanti, a Istanbul; i de formació i perfeccionament, també del Conca, amb la qual va anar a Nova York a fer un curs de cinema a la NYFA (New York Film Academy)., El 2021, juntament amb el filósof Xavier Bassas va fundar un exposició anomenada l'Instituto del Tiempo Suspendido (ITS) al Musac de Lleó, on els visitants aprofundeixen sobre la seva relació amb el temps i poden millorar la seva \\ansietat temporal” o \\cronofòbia galopant”.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Raquel Friera?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De què van les seves peces artístiques?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què és Sobre perder el tiempo?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb quina obra va guanyar el Premi Compra de la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta Biam 2010?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On va anar l’any 2008?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A fer què?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quant va ser la instal·lació de vídeos que va fer el 2012?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va guanyar alguna distinció amb aquesta gravació?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines obres tracten sobre l’economia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha aconseguit alguna ajuda monetària?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per quina raó va rebre el primer ajut de Conca?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina organització va finançar La selva laboral a Tarragona?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb qui va crear l’ITS?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De quina forma beneficia al públic aquesta institució?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una artista.", + "span_text": "Raquel Friera (Barcelona) és una artista", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Econòmiques i Belles Arts.", + "span_text": "Llicenciada en Econòmiques, va finalitzar els seus estudis de Belles Arts", + "span_start": 51, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De temes que afecten de manera incisiva els temps que vivim, com són la immigració, el valor del temps, les dones o l'economia.", + "span_text": "En les seves obres tracta temes que afecten de manera incisiva els temps que vivim, com són la immigració, el valor del temps, les dones o l'economia", + "span_start": 134, + "span_end": 283, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una videoinstal·lació sobre la importància del temps i com s'utilitza a la nostra societat.", + "span_text": "presenta Sobre perder el tiempo, una videoinstal·lació sobre la importància del temps i com s'utilitza a la nostra societat", + "span_start": 311, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Tiempo libre.", + "span_text": "Tiempo libre és un sèrie fotogràfica que va obtenir el Premi Compra de la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta Biam 2010", + "span_start": 457, + "span_end": 571, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Istanbul.", + "span_text": "A Istanbul l'any 2008 comença a treballar", + "span_start": 688, + "span_end": 729, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A treballar amb una altra temàtica: Les dones.", + "span_text": "A Istanbul l'any 2008 comença a treballar amb una altra temàtica que serà essencial en la seva producció: Les dones", + "span_start": 688, + "span_end": 803, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De 1.432.327 m2.", + "span_text": "AL 2012 reprèn el tema de la immigració amb la videoinstal·lació 1.432.327 m2", + "span_start": 891, + "span_end": 968, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb aquest vídeo Raquel Friera va guanyar la Biennal d'Art d'Amposta 2012", + "span_start": 969, + "span_end": 1042, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Lo prometido es deuda, Pseudo peregrinació, Barcelona-Montserrat i Deudas sin intereses.", + "span_text": "pel que fa a la temàtica de l'economia, podem destacar Lo prometido es deuda, Pseudo peregrinació, Barcelona-Montserrat (2013); Deudas sin intereses", + "span_start": 1046, + "span_end": 1194, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha rebut diverses beques", + "span_start": 1264, + "span_end": 1288, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per desenvolupar el seu projecte Space of possibles a Istanbul.", + "span_text": "de recerca i creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) per desenvolupar el seu projecte Space of possibles a Istanbul", + "span_start": 1290, + "span_end": 1427, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Trans-missions de Künstainer.", + "span_text": "Trans-missions de Künstainer per realitzar el projecte La Selva laboral a Tarragona", + "span_start": 1429, + "span_end": 1512, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb el filósof Xavier Bassas.", + "span_text": "juntament amb el filósof Xavier Bassas va fundar un exposició anomenada l'Instituto del Tiempo Suspendido (ITS)", + "span_start": 1764, + "span_end": 1875, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Millora la seva ansietat temporal o cronofòbia galopant.", + "span_text": "on els visitants aprofundeixen sobre la seva relació amb el temps i poden millorar la seva \\ansietat temporal” o \\cronofòbia galopant", + "span_start": 1894, + "span_end": 2027, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una artista.", + "span_text": "Raquel Friera (Barcelona) és una artista", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Econòmiques i Belles Arts.", + "span_text": "Llicenciada en Econòmiques, va finalitzar els seus estudis de Belles Arts", + "span_start": 51, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De temes que afecten de manera incisiva els temps que vivim, com són la immigració, el valor del temps, les dones o l'economia.", + "span_text": "En les seves obres tracta temes que afecten de manera incisiva els temps que vivim, com són la immigració, el valor del temps, les dones o l'economia", + "span_start": 134, + "span_end": 283, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una videoinstal·lació sobre la importància del temps i com s'utilitza a la nostra societat.", + "span_text": "presenta Sobre perder el tiempo, una videoinstal·lació sobre la importància del temps i com s'utilitza a la nostra societat", + "span_start": 311, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Tiempo libre.", + "span_text": "Tiempo libre és un sèrie fotogràfica que va obtenir el Premi Compra de la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta Biam 2010", + "span_start": 457, + "span_end": 571, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Istanbul.", + "span_text": "A Istanbul l'any 2008 comença a treballar", + "span_start": 688, + "span_end": 729, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A treballar amb una altra temàtica: Les dones.", + "span_text": "A Istanbul l'any 2008 comença a treballar amb una altra temàtica que serà essencial en la seva producció: Les dones", + "span_start": 688, + "span_end": 803, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De 1.432.327 m2.", + "span_text": "AL 2012 reprèn el tema de la immigració amb la videoinstal·lació 1.432.327 m2", + "span_start": 891, + "span_end": 968, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb aquest vídeo Raquel Friera va guanyar la Biennal d'Art d'Amposta 2012", + "span_start": 969, + "span_end": 1042, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Lo prometido es deuda, Pseudo peregrinació, Barcelona-Montserrat i Deudas sin intereses.", + "span_text": "pel que fa a la temàtica de l'economia, podem destacar Lo prometido es deuda, Pseudo peregrinació, Barcelona-Montserrat (2013); Deudas sin intereses", + "span_start": 1046, + "span_end": 1194, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha rebut diverses beques", + "span_start": 1264, + "span_end": 1288, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per desenvolupar el seu projecte Space of possibles a Istanbul.", + "span_text": "de recerca i creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) per desenvolupar el seu projecte Space of possibles a Istanbul", + "span_start": 1290, + "span_end": 1427, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Trans-missions de Künstainer.", + "span_text": "Trans-missions de Künstainer per realitzar el projecte La Selva laboral a Tarragona", + "span_start": 1429, + "span_end": 1512, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb el filósof Xavier Bassas.", + "span_text": "juntament amb el filósof Xavier Bassas va fundar un exposició anomenada l'Instituto del Tiempo Suspendido (ITS)", + "span_start": 1764, + "span_end": 1875, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Millora la seva ansietat temporal o cronofòbia galopant.", + "span_text": "on els visitants aprofundeixen sobre la seva relació amb el temps i poden millorar la seva \\ansietat temporal” o \\cronofòbia galopant", + "span_start": 1894, + "span_end": 2027, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una artista.", + "span_text": "Raquel Friera (Barcelona) és una artista", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Econòmiques i Belles Arts.", + "span_text": "Llicenciada en Econòmiques, va finalitzar els seus estudis de Belles Arts", + "span_start": 51, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De temes que afecten de manera incisiva els temps que vivim, com són la immigració, el valor del temps, les dones o l'economia.", + "span_text": "En les seves obres tracta temes que afecten de manera incisiva els temps que vivim, com són la immigració, el valor del temps, les dones o l'economia", + "span_start": 134, + "span_end": 283, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una videoinstal·lació sobre la importància del temps i com s'utilitza a la nostra societat.", + "span_text": "presenta Sobre perder el tiempo, una videoinstal·lació sobre la importància del temps i com s'utilitza a la nostra societat", + "span_start": 311, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tiempo libre.", + "span_text": "Tiempo libre és un sèrie fotogràfica que va obtenir el Premi Compra de la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta Biam 2010", + "span_start": 457, + "span_end": 571, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Istanbul.", + "span_text": "A Istanbul l'any 2008 comença a treballar", + "span_start": 688, + "span_end": 729, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A treballar amb una altra temàtica: Les dones.", + "span_text": "A Istanbul l'any 2008 comença a treballar amb una altra temàtica que serà essencial en la seva producció: Les dones", + "span_start": 688, + "span_end": 803, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De 1.432.327 m2.", + "span_text": "AL 2012 reprèn el tema de la immigració amb la videoinstal·lació 1.432.327 m2", + "span_start": 891, + "span_end": 968, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb aquest vídeo Raquel Friera va guanyar la Biennal d'Art d'Amposta 2012", + "span_start": 969, + "span_end": 1042, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Lo prometido es deuda, Pseudo peregrinació, Barcelona-Montserrat i Deudas sin intereses.", + "span_text": "pel que fa a la temàtica de l'economia, podem destacar Lo prometido es deuda, Pseudo peregrinació, Barcelona-Montserrat (2013); Deudas sin intereses", + "span_start": 1046, + "span_end": 1194, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha rebut diverses beques", + "span_start": 1264, + "span_end": 1288, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per desenvolupar el seu projecte Space of possibles a Istanbul.", + "span_text": "de recerca i creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) per desenvolupar el seu projecte Space of possibles a Istanbul", + "span_start": 1290, + "span_end": 1427, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Trans-missions de Künstainer.", + "span_text": "Trans-missions de Künstainer per realitzar el projecte La Selva laboral a Tarragona", + "span_start": 1429, + "span_end": 1512, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb el filósof Xavier Bassas.", + "span_text": "juntament amb el filósof Xavier Bassas va fundar un exposició anomenada l'Instituto del Tiempo Suspendido (ITS)", + "span_start": 1764, + "span_end": 1875, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Millora la seva ansietat temporal o cronofòbia galopant.", + "span_text": "on els visitants aprofundeixen sobre la seva relació amb el temps i poden millorar la seva \\ansietat temporal” o \\cronofòbia galopant", + "span_start": 1894, + "span_end": 2027, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_abrandament_8", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "abrandament - L'ABRANDAMENT-5", + "story": "Aquest feix d'anècdotes en elogi de Suïssa ja l'havia retret altre cop. Però ara semblava nou, acabat de pensar, perquè en tot allò que deia hi posava una vibració febrosa., Parlaven de baix en baix. I no calia: tot el que conversaren podia ésser oït de tothom. Però ells sentien una mena de por supersticiosa: potser en els recons foscos de la cambra, darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia, el geni de la malaltia encara estaria sotjant, cuidant de jugar-los una mala passada., Dues hores ha que es fan confidències. Ja és cap al tard. Els porticons, mig oberts, donen una claror lletosa i esmorteïda., Avui, dia dels Reis. En Llucià s'ha llevat per primera vegada després de setanta dies de llit. La seva germana l'ha vestit, perquè ell no podia pas. L'ha vestit amb una ineptitud plena de pietat. De seguida l'ha ajudat a fer sis passes per canviar de cambra. Posar-se dret, caminar… Quin oblit en les cames i en tots els muscles!", + "questions": [ + { + "input_text": "Sobre què van les historietes segons el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quina forma contava ara el narrador tot?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Hi ha crits?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què no era necessari que la gent parlés fluix?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tenien temor?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què estava posat com a barrera a l'habitació?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què creuen que s'amaga darrere d'aquesta?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quant de temps ha passat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És de bon matí?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per on passa la llum que entra?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què se celebra?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quant fa que el Llucià romania al llit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ja que li era impossible, qui l'ha ajudat a empolainar-se?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ho ha fet bé?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I caminar podia per si sol?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sobre Suïssa.", + "span_text": "Aquest feix d'anècdotes en elogi de Suïssa", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb una vibració febrosa.", + "span_text": "perquè en tot allò que deia hi posava una vibració febrosa", + "span_start": 113, + "span_end": 171, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Parlaven de baix en baix", + "span_start": 175, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè tot el que conversaren podia ésser oït de tothom.", + "span_text": "I no calia: tot el que conversaren podia ésser oït de tothom", + "span_start": 201, + "span_end": 261, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però ells sentien una mena de por supersticiosa", + "span_start": 263, + "span_end": 310, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia.", + "span_text": "potser en els recons foscos de la cambra, darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia", + "span_start": 312, + "span_end": 432, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El geni de la malaltia.", + "span_text": "darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia, el geni de la malaltia encara estaria sotjant", + "span_start": 354, + "span_end": 479, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dues hores.", + "span_text": "Dues hores ha que es fan confidències", + "span_start": 522, + "span_end": 559, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ja és cap al tard", + "span_start": 561, + "span_end": 578, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pels porticons.", + "span_text": "Els porticons, mig oberts, donen una claror", + "span_start": 580, + "span_end": 623, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El dia dels Reis.", + "span_text": "Avui, dia dels Reis", + "span_start": 648, + "span_end": 667, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Setanta dies.", + "span_text": "En Llucià s'ha llevat per primera vegada després de setanta dies de llit", + "span_start": 669, + "span_end": 741, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La seva germana.", + "span_text": "La seva germana l'ha vestit, perquè ell no podia pas", + "span_start": 743, + "span_end": 795, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'ha vestit amb una ineptitud plena de pietat", + "span_start": 797, + "span_end": 842, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De seguida l'ha ajudat a fer sis passes per canviar de cambra", + "span_start": 844, + "span_end": 905, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sobre Suïssa.", + "span_text": "Aquest feix d'anècdotes en elogi de Suïssa", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb una vibració febrosa.", + "span_text": "perquè en tot allò que deia hi posava una vibració febrosa", + "span_start": 113, + "span_end": 171, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Parlaven de baix en baix", + "span_start": 175, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè tot el que conversaren podia ésser oït de tothom.", + "span_text": "I no calia: tot el que conversaren podia ésser oït de tothom", + "span_start": 201, + "span_end": 261, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però ells sentien una mena de por supersticiosa", + "span_start": 263, + "span_end": 310, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia.", + "span_text": "potser en els recons foscos de la cambra, darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia", + "span_start": 312, + "span_end": 432, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El geni de la malaltia.", + "span_text": "darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia, el geni de la malaltia encara estaria sotjant", + "span_start": 354, + "span_end": 479, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dues hores.", + "span_text": "Dues hores ha que es fan confidències", + "span_start": 522, + "span_end": 559, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ja és cap al tard", + "span_start": 561, + "span_end": 578, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pels porticons.", + "span_text": "Els porticons, mig oberts, donen una claror", + "span_start": 580, + "span_end": 623, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El dia dels Reis.", + "span_text": "Avui, dia dels Reis", + "span_start": 648, + "span_end": 667, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Setanta dies.", + "span_text": "En Llucià s'ha llevat per primera vegada després de setanta dies de llit", + "span_start": 669, + "span_end": 741, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La seva germana.", + "span_text": "La seva germana l'ha vestit, perquè ell no podia pas", + "span_start": 743, + "span_end": 795, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'ha vestit amb una ineptitud plena de pietat", + "span_start": 797, + "span_end": 842, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De seguida l'ha ajudat a fer sis passes per canviar de cambra", + "span_start": 844, + "span_end": 905, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sobre Suïssa.", + "span_text": "Aquest feix d'anècdotes en elogi de Suïssa", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb una vibració febrosa.", + "span_text": "perquè en tot allò que deia hi posava una vibració febrosa", + "span_start": 113, + "span_end": 171, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Parlaven de baix en baix", + "span_start": 175, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè tot el que conversaren podia ésser oït de tothom.", + "span_text": "I no calia: tot el que conversaren podia ésser oït de tothom", + "span_start": 201, + "span_end": 261, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però ells sentien una mena de por supersticiosa", + "span_start": 263, + "span_end": 310, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia.", + "span_text": "potser en els recons foscos de la cambra, darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia", + "span_start": 312, + "span_end": 432, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El geni de la malaltia.", + "span_text": "darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia, el geni de la malaltia encara estaria sotjant", + "span_start": 354, + "span_end": 479, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dues hores.", + "span_text": "Dues hores ha que es fan confidències", + "span_start": 522, + "span_end": 559, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ja és cap al tard", + "span_start": 561, + "span_end": 578, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pels porticons.", + "span_text": "Els porticons, mig oberts, donen una claror", + "span_start": 580, + "span_end": 623, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El dia dels Reis.", + "span_text": "Avui, dia dels Reis", + "span_start": 648, + "span_end": 667, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Setanta dies.", + "span_text": "En Llucià s'ha llevat per primera vegada després de setanta dies de llit", + "span_start": 669, + "span_end": 741, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La seva germana.", + "span_text": "La seva germana l'ha vestit, perquè ell no podia pas", + "span_start": 743, + "span_end": 795, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'ha vestit amb una ineptitud plena de pietat", + "span_start": 797, + "span_end": 842, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De seguida l'ha ajudat a fer sis passes per canviar de cambra", + "span_start": 844, + "span_end": 905, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_816", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Rintó...", + "story": "Rintó, en llatí Rhinthon, en grec antic Ῥίνθων, fou un poeta dramàtic grec nadiu de Siracusa o de Tàrent que va escriure una tragèdia burlesca (φλυακογραφία o ἱλαροτραγῳδία). Va florir en el regnat de Ptolemeu I Sòter. El Suides diu que fou el primer que va desenvolupar el gènere de la tragèdia burlesca dins de la literatura grega, però no el va inventar. Ja havia existit durant molt de temps com a diversió popular entre els grecs de la Magna Grècia, especialment a Tàrent. El van imitar Sopàter, Escires i Bles., El tipus de drama que va cultivar Rintó es pot descriure com la introducció de temes propis de la tragèdia amb l'esperit i l'estil de la comèdia. Pels fragments que en queden, es veu que la llicència còmica que va introduir a la tragèdia també se la prenia amb el metre dels versos, normalment descompassats, però això podria ser la forma popular genuïna usada a Tàrent., De la vida de Rintó no se'n sap res, només allò que diu Suides, que era fill d'un terrissaire. Va escriure trenta-vuit drames, dels quals encara en queden els títols dels següents:, És citat en diverses ocasions per Ateneu de Naucratis, Hesiqui i altres grecs, i per Ciceró i Marc Terenci Varró entre els romans. Un epigrama seu figura a l'Antologia grega.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Rintó?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D’on era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin gènere literari va redactar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En la sobirania de quin rei va tenir èxit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es creu que va ser Rintó el creador de la tragèdia burlesca?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a què s’havia utilitzat aquest estil literari?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A quina zona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A qui va influenciar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es caracteritza el drama del poeta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les seves obres estaven escrites en prosa?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què se sap del dramaturg?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quantes obres va compondre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins escriptors romans el nomenen?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què hi ha a l’Antologia grega?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un poeta dramàtic grec.", + "span_text": "Rintó, en llatí Rhinthon, en grec antic Ῥίνθων, fou un poeta dramàtic grec", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Siracusa o de Tàrent.", + "span_text": "nadiu de Siracusa o de Tàrent", + "span_start": 75, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una tragèdia burlesca.", + "span_text": "que va escriure una tragèdia burlesca", + "span_start": 105, + "span_end": 142, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Ptolemeu I Sòter.", + "span_text": "Va florir en el regnat de Ptolemeu I Sòter", + "span_start": 175, + "span_end": 217, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El Suides diu que fou el primer que va desenvolupar el gènere de la tragèdia burlesca dins de la literatura grega, però no el va inventar", + "span_start": 219, + "span_end": 356, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a diversió popular entre els grecs.", + "span_text": "Ja havia existit durant molt de temps com a diversió popular entre els grecs", + "span_start": 358, + "span_end": 434, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Magna Grècia, especialment a Tàrent.", + "span_text": "entre els grecs de la Magna Grècia, especialment a Tàrent", + "span_start": 419, + "span_end": 476, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sopàter, Escires i Bles.", + "span_text": "El van imitar Sopàter, Escires i Bles", + "span_start": 478, + "span_end": 515, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com la introducció de temes propis de la tragèdia amb l'esperit i l'estil de la comèdia.", + "span_text": "El tipus de drama que va cultivar Rintó es pot descriure com la introducció de temes propis de la tragèdia amb l'esperit i l'estil de la comèdia", + "span_start": 519, + "span_end": 663, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la llicència còmica que va introduir a la tragèdia també se la prenia amb el metre dels versos", + "span_start": 706, + "span_end": 800, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No se sap res, que era fill d'un terrissaire segons Suides.", + "span_text": "De la vida de Rintó no se'n sap res, només allò que diu Suides, que era fill d'un terrissaire", + "span_start": 892, + "span_end": 985, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Trenta-vuit.", + "span_text": "Va escriure trenta-vuit drames", + "span_start": 987, + "span_end": 1017, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ciceró i Marc Terenci Varró.", + "span_text": "És citat en diverses ocasions per Ateneu de Naucratis, Hesiqui i altres grecs, i per Ciceró i Marc Terenci Varró entre els romans", + "span_start": 1075, + "span_end": 1204, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un epigrama seu.", + "span_text": "Un epigrama seu figura a l'Antologia grega", + "span_start": 1206, + "span_end": 1248, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un poeta dramàtic grec.", + "span_text": "Rintó, en llatí Rhinthon, en grec antic Ῥίνθων, fou un poeta dramàtic grec", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Siracusa o de Tàrent.", + "span_text": "nadiu de Siracusa o de Tàrent", + "span_start": 75, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una tragèdia burlesca.", + "span_text": "que va escriure una tragèdia burlesca", + "span_start": 105, + "span_end": 142, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ptolemeu I Sòter.", + "span_text": "Va florir en el regnat de Ptolemeu I Sòter", + "span_start": 175, + "span_end": 217, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El Suides diu que fou el primer que va desenvolupar el gènere de la tragèdia burlesca dins de la literatura grega, però no el va inventar", + "span_start": 219, + "span_end": 356, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a diversió popular entre els grecs.", + "span_text": "Ja havia existit durant molt de temps com a diversió popular entre els grecs", + "span_start": 358, + "span_end": 434, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Magna Grècia, especialment a Tàrent.", + "span_text": "entre els grecs de la Magna Grècia, especialment a Tàrent", + "span_start": 419, + "span_end": 476, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sopàter, Escires i Bles.", + "span_text": "El van imitar Sopàter, Escires i Bles", + "span_start": 478, + "span_end": 515, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com la introducció de temes propis de la tragèdia amb l'esperit i l'estil de la comèdia.", + "span_text": "El tipus de drama que va cultivar Rintó es pot descriure com la introducció de temes propis de la tragèdia amb l'esperit i l'estil de la comèdia", + "span_start": 519, + "span_end": 663, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la llicència còmica que va introduir a la tragèdia també se la prenia amb el metre dels versos", + "span_start": 706, + "span_end": 800, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No se sap res, que era fill d'un terrissaire segons Suides.", + "span_text": "De la vida de Rintó no se'n sap res, només allò que diu Suides, que era fill d'un terrissaire", + "span_start": 892, + "span_end": 985, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Trenta-vuit.", + "span_text": "Va escriure trenta-vuit drames", + "span_start": 987, + "span_end": 1017, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ciceró i Marc Terenci Varró.", + "span_text": "És citat en diverses ocasions per Ateneu de Naucratis, Hesiqui i altres grecs, i per Ciceró i Marc Terenci Varró entre els romans", + "span_start": 1075, + "span_end": 1204, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un epigrama seu.", + "span_text": "Un epigrama seu figura a l'Antologia grega", + "span_start": 1206, + "span_end": 1248, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un poeta dramàtic grec.", + "span_text": "Rintó, en llatí Rhinthon, en grec antic Ῥίνθων, fou un poeta dramàtic grec", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Siracusa o de Tàrent.", + "span_text": "nadiu de Siracusa o de Tàrent", + "span_start": 75, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una tragèdia burlesca.", + "span_text": "que va escriure una tragèdia burlesca", + "span_start": 105, + "span_end": 142, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ptolemeu I Sòter.", + "span_text": "Va florir en el regnat de Ptolemeu I Sòter", + "span_start": 175, + "span_end": 217, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El Suides diu que fou el primer que va desenvolupar el gènere de la tragèdia burlesca dins de la literatura grega, però no el va inventar", + "span_start": 219, + "span_end": 356, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a diversió popular entre els grecs.", + "span_text": "Ja havia existit durant molt de temps com a diversió popular entre els grecs", + "span_start": 358, + "span_end": 434, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Magna Grècia, especialment a Tàrent.", + "span_text": "entre els grecs de la Magna Grècia, especialment a Tàrent", + "span_start": 419, + "span_end": 476, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sopàter, Escires i Bles.", + "span_text": "El van imitar Sopàter, Escires i Bles", + "span_start": 478, + "span_end": 515, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com la introducció de temes propis de la tragèdia amb l'esperit i l'estil de la comèdia.", + "span_text": "El tipus de drama que va cultivar Rintó es pot descriure com la introducció de temes propis de la tragèdia amb l'esperit i l'estil de la comèdia", + "span_start": 519, + "span_end": 663, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la llicència còmica que va introduir a la tragèdia també se la prenia amb el metre dels versos", + "span_start": 706, + "span_end": 800, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No se sap res, només que era fill d'un terrissaire segons Suides.", + "span_text": "De la vida de Rintó no se'n sap res, només allò que diu Suides, que era fill d'un terrissaire", + "span_start": 892, + "span_end": 985, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Trenta-vuit.", + "span_text": "Va escriure trenta-vuit drames", + "span_start": 987, + "span_end": 1017, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ciceró i Marc Terenci Varró.", + "span_text": "És citat en diverses ocasions per Ateneu de Naucratis, Hesiqui i altres grecs, i per Ciceró i Marc Terenci Varró entre els romans", + "span_start": 1075, + "span_end": 1204, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un epigrama seu.", + "span_text": "Un epigrama seu figura a l'Antologia grega", + "span_start": 1206, + "span_end": 1248, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_917", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Macron i Le Pen fan una batalla campal televisada", + "story": "Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han encarat davant les càmeres de televisió en l'únic debat de les dues tandes de les eleccions presidencials franceses. El debat ha estat una autèntica batalla campal i ha estat gairebé impossible de moderar-lo. Cada candidat tenia un temps adjudicat i al final el temps ha estat bastant el mateix, però els conductors del debat han hagut de fer grans esforços per imposar-se. Durant molta estona era dif��cil de seguir el debat perquè un candidat mirava d'explicar-se, l'altre el tallava i els dos moderadors intentaven que callessin. Particularment Le Pen ha estat molt agressiva des de bon començament. A estones ha intentat ser irònica, a estones dura, però sempre ha buscat el cos a cos amb Macron. El seu eslògan repetit una vegada i una altra és que Macron representa la submissió de França al capital i a la Unió Europea. Un moment especialment brillant ha estat quan ha dit que diumenge guanyaria una dona, ella o Merkel. Macron, per una altra banda, ha estat insistent a recordar que Le Pen representa l'extrema dreta, ha qualificat de fantasiós el programa de la seva contrincant i ha tingut el millor moment quan ha desqualificat allò que representa Le Pen contraposant-ho a allò que França representa al món. ‘Sou la pitjor imatge de França', ha dit. Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut, malgrat els advertiments dels moderadors en el sentit que no es podia interrompre el discurs de l'altre candidat. Però Macron ha reaccionat de forma brillant dient-li: ‘Vós continueu fent televisió, que jo faré de president.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha passat en el plató televisiu?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ha estat una deliberació pujada de to?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tenien temps il·limitat per a parlar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tot i això, han pogut expressar-se de forma equitativa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què ha sigut impossible seguir el fil?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com estava Le Pen?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Volia estar a poca distància del seu adversari?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina era la seva consigna?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És de la ultradreta segons Macron?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com l’ha titllada aquest?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ell ha pogut acabar el seu discurs de forma tranquil·la?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina ha estat la seva frase cèlebre?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han encarat.", + "span_text": "Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han encarat davant les càmeres de televisió", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En l'únic debat de les dues tandes de les eleccions presidencials franceses.", + "span_text": "en l'únic debat de les dues tandes de les eleccions presidencials franceses", + "span_start": 78, + "span_end": 153, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El debat ha estat una autèntica batalla campal", + "span_start": 155, + "span_end": 201, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Cada candidat tenia un temps adjudicat", + "span_start": 247, + "span_end": 285, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "al final el temps ha estat bastant el mateix", + "span_start": 288, + "span_end": 332, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè un candidat mirava d'explicar-se, l'altre el tallava i els dos moderadors intentaven que callessin.", + "span_text": "era difícil de seguir el debat perquè un candidat mirava d'explicar-se, l'altre el tallava i els dos moderadors intentaven que callessin", + "span_start": 432, + "span_end": 568, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Molt agressiva.", + "span_text": "Le Pen ha estat molt agressiva", + "span_start": 585, + "span_end": 615, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sempre ha buscat el cos a cos amb Macron", + "span_start": 696, + "span_end": 736, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que Macron representa la submissió de França al capital i a la Unió Europea.", + "span_text": "El seu eslògan repetit una vegada i una altra és que Macron representa la submissió de França al capital i a la Unió Europea", + "span_start": 738, + "span_end": 862, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que diumenge guanyaria una dona, ella o Merkel.", + "span_text": "ha dit que diumenge guanyaria una dona, ella o Merkel", + "span_start": 910, + "span_end": 963, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Macron, per una altra banda, ha estat insistent a recordar que Le Pen representa l'extrema dreta", + "span_start": 965, + "span_end": 1061, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De ser la pitjor imatge de França.", + "span_text": "ha desqualificat allò que representa Le Pen contraposant-ho a allò que França representa al món. ‘Sou la pitjor imatge de França', ha dit", + "span_start": 1159, + "span_end": 1296, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut, malgrat els advertiments dels moderadors en el sentit que no es podia interrompre el discurs de l'altre candidat", + "span_start": 1298, + "span_end": 1466, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut.", + "span_text": "Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut", + "span_start": 1298, + "span_end": 1352, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Vós continueu fent televisió, que jo faré de president.", + "span_text": "Macron ha reaccionat de forma brillant dient-li: ‘Vós continueu fent televisió, que jo faré de president", + "span_start": 1473, + "span_end": 1577, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han encarat.", + "span_text": "Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han encarat davant les càmeres de televisió", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En l'únic debat de les dues tandes de les eleccions presidencials franceses.", + "span_text": "en l'únic debat de les dues tandes de les eleccions presidencials franceses", + "span_start": 78, + "span_end": 153, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El debat ha estat una autèntica batalla campal", + "span_start": 155, + "span_end": 201, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Cada candidat tenia un temps adjudicat", + "span_start": 247, + "span_end": 285, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "al final el temps ha estat bastant el mateix", + "span_start": 288, + "span_end": 332, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè un candidat mirava d'explicar-se, l'altre el tallava i els dos moderadors intentaven que callessin.", + "span_text": "era difícil de seguir el debat perquè un candidat mirava d'explicar-se, l'altre el tallava i els dos moderadors intentaven que callessin", + "span_start": 432, + "span_end": 568, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Molt agressiva.", + "span_text": "Le Pen ha estat molt agressiva", + "span_start": 585, + "span_end": 615, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sempre ha buscat el cos a cos amb Macron", + "span_start": 696, + "span_end": 736, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que Macron representa la submissió de França al capital i a la Unió Europea.", + "span_text": "El seu eslògan repetit una vegada i una altra és que Macron representa la submissió de França al capital i a la Unió Europea", + "span_start": 738, + "span_end": 862, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que diumenge guanyaria una dona, ella o Merkel.", + "span_text": "ha dit que diumenge guanyaria una dona, ella o Merkel", + "span_start": 910, + "span_end": 963, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Macron, per una altra banda, ha estat insistent a recordar que Le Pen representa l'extrema dreta", + "span_start": 965, + "span_end": 1061, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De ser la pitjor imatge de França.", + "span_text": "ha desqualificat allò que representa Le Pen contraposant-ho a allò que França representa al món. ‘Sou la pitjor imatge de França', ha dit", + "span_start": 1159, + "span_end": 1296, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut, malgrat els advertiments dels moderadors en el sentit que no es podia interrompre el discurs de l'altre candidat", + "span_start": 1298, + "span_end": 1466, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut.", + "span_text": "Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut", + "span_start": 1298, + "span_end": 1352, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Vós continueu fent televisió, que jo faré de president.", + "span_text": "Macron ha reaccionat de forma brillant dient-li: ‘Vós continueu fent televisió, que jo faré de president", + "span_start": 1473, + "span_end": 1577, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han encarat.", + "span_text": "Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han encarat davant les càmeres de televisió", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En l'únic debat de les dues tandes de les eleccions presidencials franceses.", + "span_text": "en l'únic debat de les dues tandes de les eleccions presidencials franceses", + "span_start": 78, + "span_end": 153, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El debat ha estat una autèntica batalla campal", + "span_start": 155, + "span_end": 201, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Cada candidat tenia un temps adjudicat", + "span_start": 247, + "span_end": 285, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "al final el temps ha estat bastant el mateix", + "span_start": 288, + "span_end": 332, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè un candidat mirava d'explicar-se, l'altre el tallava i els dos moderadors intentaven que callessin.", + "span_text": "era difícil de seguir el debat perquè un candidat mirava d'explicar-se, l'altre el tallava i els dos moderadors intentaven que callessin", + "span_start": 432, + "span_end": 568, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Molt agressiva.", + "span_text": "Le Pen ha estat molt agressiva", + "span_start": 585, + "span_end": 615, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sempre ha buscat el cos a cos amb Macron", + "span_start": 696, + "span_end": 736, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que Macron representa la submissió de França al capital i a la Unió Europea.", + "span_text": "El seu eslògan repetit una vegada i una altra és que Macron representa la submissió de França al capital i a la Unió Europea", + "span_start": 738, + "span_end": 862, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que diumenge guanyaria una dona, ella o Merkel.", + "span_text": "ha dit que diumenge guanyaria una dona, ella o Merkel", + "span_start": 910, + "span_end": 963, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Macron, per una altra banda, ha estat insistent a recordar que Le Pen representa l'extrema dreta", + "span_start": 965, + "span_end": 1061, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De ser la pitjor imatge de França.", + "span_text": "ha desqualificat allò que representa Le Pen contraposant-ho a allò que França representa al món. ‘Sou la pitjor imatge de França', ha dit", + "span_start": 1159, + "span_end": 1296, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut, malgrat els advertiments dels moderadors en el sentit que no es podia interrompre el discurs de l'altre candidat", + "span_start": 1298, + "span_end": 1466, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut.", + "span_text": "Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut", + "span_start": 1298, + "span_end": 1352, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Vós continueu fent televisió, que jo faré de president.", + "span_text": "Macron ha reaccionat de forma brillant dient-li: ‘Vós continueu fent televisió, que jo faré de president", + "span_start": 1473, + "span_end": 1577, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_911", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "L’últim judici del Palma Arena finalitza amb l’absolució de Matas i dos anys de presó per al gerent", + "story": "L'Audiència Provincial ha portat a terme avui una vista amb la qual es dóna per tancat l'últim judici pendent del cas ‘Palma Arena'. En aquesta peça separada, estava acusat l'ex-president del govern, Jaume Matas, però, finalment, ha quedat absolt, després que fiscalia i advocacia de les Illes hagin retirat les seves acusacions. Per la seva banda, el que va ser el gerent de la construcció del velòdrom, Jorge Moises, ha estat condemnat a dos anys de presó. Tant la fiscalia com l'advocacia de les Illes han retirat l'acusació contra Matas doncs consideren que no ha participat en aquests fets, un tripijoc de contractes perquè fossin adjudicats ‘a dit' a Nimbus Publicitat durant el govern del PP de 2003-2007. La resta d'acusats – Moises, l'ex-director general d'Esports, José Luis ‘Pepote' Ballester i l'ex-secretària general de la Conselleria de Vice-presidència i Relacions Institucionals, Jane King – han estat condemnats, després d'arribar a un acord entre les parts, per un delicte de prevaricació a set anys d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic. Moises, pel seu costat, a més d'això, ha estat condemnat a dos anys de presó per un delicte de suborn i també haurà de pagar una multa de set mil euros i abonar altres set mil euros de responsabilitat civil a les Illes. Totes les parts s'han mostrat favorables a la suspensió de la pena de presó. Matas ha intervingut mitjançant videoconferència des de la presó d'Aranjuez on compleix condemna pel ‘cas Nóos' de tres anys i vuit mesos. Pagaments en metàl·lic i en cistelles de Nadal Segons els acusava la Fiscalia, i tal com han admès avui, Ballester, Moises i King van participar en una trama per adjudicar a Nimbus diferents contractes menors saltant-se la llei. A més, l'ex-gerent del consorci rebia una part de l'import dels contractes adjudicats com a pagament al tracte de favor. Aquesta quantitat es pagava en metàl·lic i a través de cistelles de Nadal. Per adjudicar els contractes ‘a dit', sense la deguda concurrència i publicitat, es fraccionaven els contractes o s'utilitzava a altres empreses, per simular concurrència. Aquestes adjudicacions es van fer des de la Conselleria de Vice-presidència i des de la Fundació Illesport, adscrita a la Conselleria d'Esports", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha passat avui a l’Audiència Provincial?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin imputat hi era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què ha quedat exculpat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quant han sentenciat a Jorge Moises?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com anomenen la fiscalia i advocacia aquests esdeveniments?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Està involucrat el PP?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és Jane King?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fins quan no poden exercir cap càrrec públic els inculpats?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per quina raó Moises és l’únic empresonat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A quina comunitat autònoma es tracta el cas?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per quin fet Matas es troba en la presó d’Aranjuez?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "José Luis Ballester, Jorge Moises i Jane King van concedir contractes desobeint la llei?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui s'emportava part dels beneficis?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es cobraven?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Van incloure noms d’altres companyies per dissimular?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "S'ha portat a terme avui una vista amb la qual es dona per tancat l'últim judici pendent del cas Palma Arena.", + "span_text": "L'Audiència Provincial ha portat a terme avui una vista amb la qual es dóna per tancat l'últim judici pendent del cas ‘Palma Arena'", + "span_start": 0, + "span_end": 131, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'ex-president del govern, Jaume Matas.", + "span_text": "estava acusat l'ex-president del govern, Jaume Matas", + "span_start": 159, + "span_end": 211, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè la fiscalia i l'advocacia de les Illes han retirat les seves acusacions.", + "span_text": "ha quedat absolt, després que fiscalia i advocacia de les Illes hagin retirat les seves acusacions", + "span_start": 230, + "span_end": 328, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A dos anys de presó.", + "span_text": "Jorge Moises, ha estat condemnat a dos anys de presó", + "span_start": 405, + "span_end": 457, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un tripijoc de contractes.", + "span_text": "Tant la fiscalia com l'advocacia de les Illes han retirat l'acusació contra Matas doncs consideren que no ha participat en aquests fets, un tripijoc de contractes", + "span_start": 459, + "span_end": 621, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "perquè fossin adjudicats ‘a dit' a Nimbus Publicitat durant el govern del PP", + "span_start": 622, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'ex-secretària general de la Conselleria de Vice-presidència i Relacions Institucionals.", + "span_text": "l'ex-secretària general de la Conselleria de Vice-presidència i Relacions Institucionals, Jane King", + "span_start": 806, + "span_end": 905, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fins d'aquí set anys.", + "span_text": "han estat condemnats, després d'arribar a un acord entre les parts, per un delicte de prevaricació a set anys d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic", + "span_start": 908, + "span_end": 1064, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un delicte de suborn.", + "span_text": "Moises, pel seu costat, a més d'això, ha estat condemnat a dos anys de presó per un delicte de suborn", + "span_start": 1066, + "span_end": 1167, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A les Illes.", + "span_text": "de responsabilitat civil a les Illes", + "span_start": 1248, + "span_end": 1284, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pel cas Nóos.", + "span_text": "Matas ha intervingut mitjançant videoconferència des de la presó d'Aranjuez on compleix condemna pel ‘cas Nóos'", + "span_start": 1363, + "span_end": 1474, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ballester, Moises i King van participar en una trama per adjudicar a Nimbus diferents contractes menors saltant-se la llei", + "span_start": 1607, + "span_end": 1729, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'ex-gerent del consorci.", + "span_text": "l'ex-gerent del consorci rebia una part de l'import dels contractes adjudicats", + "span_start": 1738, + "span_end": 1816, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En metàl·lic i a través de cistelles de Nadal.", + "span_text": "Aquesta quantitat es pagava en metàl·lic i a través de cistelles de Nadal", + "span_start": 1852, + "span_end": 1925, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'utilitzava a altres empreses, per simular concurrència", + "span_start": 2041, + "span_end": 2097, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "S'ha portat a terme avui una vista amb la qual es dona per tancat l'últim judici pendent del cas Palma Arena.", + "span_text": "L'Audiència Provincial ha portat a terme avui una vista amb la qual es dóna per tancat l'últim judici pendent del cas ‘Palma Arena'", + "span_start": 0, + "span_end": 131, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'ex-president del govern, Jaume Matas.", + "span_text": "estava acusat l'ex-president del govern, Jaume Matas", + "span_start": 159, + "span_end": 211, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè la fiscalia i l'advocacia de les Illes han retirat les seves acusacions.", + "span_text": "ha quedat absolt, després que fiscalia i advocacia de les Illes hagin retirat les seves acusacions", + "span_start": 230, + "span_end": 328, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A dos anys de presó.", + "span_text": "Jorge Moises, ha estat condemnat a dos anys de presó", + "span_start": 405, + "span_end": 457, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un tripijoc de contractes.", + "span_text": "Tant la fiscalia com l'advocacia de les Illes han retirat l'acusació contra Matas doncs consideren que no ha participat en aquests fets, un tripijoc de contractes", + "span_start": 459, + "span_end": 621, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "perquè fossin adjudicats ‘a dit' a Nimbus Publicitat durant el govern del PP", + "span_start": 622, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'ex-secretària general de la Conselleria de Vice-presidència i Relacions Institucionals.", + "span_text": "l'ex-secretària general de la Conselleria de Vice-presidència i Relacions Institucionals, Jane King", + "span_start": 806, + "span_end": 905, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fins d'aquí set anys.", + "span_text": "han estat condemnats, després d'arribar a un acord entre les parts, per un delicte de prevaricació a set anys d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic", + "span_start": 908, + "span_end": 1064, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un delicte de suborn.", + "span_text": "Moises, pel seu costat, a més d'això, ha estat condemnat a dos anys de presó per un delicte de suborn", + "span_start": 1066, + "span_end": 1167, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A les Illes.", + "span_text": "de responsabilitat civil a les Illes", + "span_start": 1248, + "span_end": 1284, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pel cas Nóos.", + "span_text": "Matas ha intervingut mitjançant videoconferència des de la presó d'Aranjuez on compleix condemna pel ‘cas Nóos'", + "span_start": 1363, + "span_end": 1474, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ballester, Moises i King van participar en una trama per adjudicar a Nimbus diferents contractes menors saltant-se la llei", + "span_start": 1607, + "span_end": 1729, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'ex-gerent del consorci.", + "span_text": "l'ex-gerent del consorci rebia una part de l'import dels contractes adjudicats", + "span_start": 1738, + "span_end": 1816, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En metàl·lic i a través de cistelles de Nadal.", + "span_text": "Aquesta quantitat es pagava en metàl·lic i a través de cistelles de Nadal", + "span_start": 1852, + "span_end": 1925, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'utilitzava a altres empreses, per simular concurrència", + "span_start": 2041, + "span_end": 2097, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "S'ha portat a terme avui una vista amb la qual es dona per tancat l'últim judici pendent del cas Palma Arena.", + "span_text": "L'Audiència Provincial ha portat a terme avui una vista amb la qual es dóna per tancat l'últim judici pendent del cas ‘Palma Arena'", + "span_start": 0, + "span_end": 131, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'ex-president del govern, Jaume Matas.", + "span_text": "estava acusat l'ex-president del govern, Jaume Matas", + "span_start": 159, + "span_end": 211, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè la fiscalia i l'advocacia de les Illes han retirat les seves acusacions.", + "span_text": "ha quedat absolt, després que fiscalia i advocacia de les Illes hagin retirat les seves acusacions", + "span_start": 230, + "span_end": 328, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A dos anys de presó.", + "span_text": "Jorge Moises, ha estat condemnat a dos anys de presó", + "span_start": 405, + "span_end": 457, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un tripijoc de contractes.", + "span_text": "Tant la fiscalia com l'advocacia de les Illes han retirat l'acusació contra Matas doncs consideren que no ha participat en aquests fets, un tripijoc de contractes", + "span_start": 459, + "span_end": 621, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "perquè fossin adjudicats ‘a dit' a Nimbus Publicitat durant el govern del PP", + "span_start": 622, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'ex-secretària general de la Conselleria de Vice-presidència i Relacions Institucionals.", + "span_text": "l'ex-secretària general de la Conselleria de Vice-presidència i Relacions Institucionals, Jane King", + "span_start": 806, + "span_end": 905, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fins d'aquí set anys.", + "span_text": "han estat condemnats, després d'arribar a un acord entre les parts, per un delicte de prevaricació a set anys d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic", + "span_start": 908, + "span_end": 1064, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un delicte de suborn.", + "span_text": "Moises, pel seu costat, a més d'això, ha estat condemnat a dos anys de presó per un delicte de suborn", + "span_start": 1066, + "span_end": 1167, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A les Illes.", + "span_text": "de responsabilitat civil a les Illes", + "span_start": 1248, + "span_end": 1284, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pel cas Nóos.", + "span_text": "Matas ha intervingut mitjançant videoconferència des de la presó d'Aranjuez on compleix condemna pel ‘cas Nóos'", + "span_start": 1363, + "span_end": 1474, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ballester, Moises i King van participar en una trama per adjudicar a Nimbus diferents contractes menors saltant-se la llei", + "span_start": 1607, + "span_end": 1729, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'ex-gerent del consorci.", + "span_text": "l'ex-gerent del consorci rebia una part de l'import dels contractes adjudicats", + "span_start": 1738, + "span_end": 1816, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En metàl·lic i a través de cistelles de Nadal.", + "span_text": "Aquesta quantitat es pagava en metàl·lic i a través de cistelles de Nadal", + "span_start": 1852, + "span_end": 1925, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'utilitzava a altres empreses, per simular concurrència", + "span_start": 2041, + "span_end": 2097, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_783", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Vortimer...", + "story": "Vortimer era un príncep i senyor de la guerra britó del segle v, possiblement llegendari. També es diu que va ser el primer rei de Gwent., Vortimer apareix per primera vegada a la Historia Brittonum, on diu que era fill de Vortigern, un rei dels Britons històric que permeté als saxons Hengist i Horsa que s'establissin a l'est de l'illa. Els saxons van apoderar-se a poc a poc de més terres i van propiciar l'arribada d'un gran nombre de guerrers des de Germània. Vortimer preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania, va enderrocar el seu pare i encapçalà els britons en quatre batalles contra els saxons, arribant a expulsar-los. A la tercera batalla van morir Horsa i Cadeyern Fendigaid, el germà de Vortimer que defensava el retorn al tron del seu pare. Vortimer va morir poc després en una batalla i Vortigern va tornar a ser rei i va consentir en la tornada dels saxons. Es coneixen els noms de tres llocs de batalla, i sembla que es corresponen amb batalles lliurades a Kent recollides a la crònica anglosaxona. Aquestes cròniques no mencionen Vortimer, i de fet diuen que Vortigern era el líder dels britons en una d'aquestes batalles., El material llegendari de la Historia Brittonum escrita en un període primitiu va ser ampliat a la Historia Regum Britanniae de Godofred de Monmouth, una descripció fictícia dels cabdills de Britània. Segons ell, els britons abandonaren Vortigern i posaren Vortimer al tron. Després d'expulsar els saxons, Vortimer va ser enverinat per la seva madrastra Rowena (saxona i filla de Hengist) i Vortigern recuperà la corona.,", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Vortimer?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És possible que sigui un personatge èpic?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On es parla d’ell per primer cop?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va autoritzar Vortigern que els saxons s’assentessin al seu territori?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vortimer es va rebel·lar contra ell?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin familiar va morir al tercer conflicte?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Vortigern va esdevenir monarca una altra vegada en morir al cap de poc Vortimer?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb què coincideixen els llocs on va ser els combats?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En les memòries anglosaxones s’esmenta a Vortimer?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I al seu pare?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En què va desenvolupar Historia Brittonum?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gràcies a qui?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Segons ell, com mor Vortimer?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un príncep i senyor de la guerra britó del segle v.", + "span_text": "Vortimer era un príncep i senyor de la guerra britó del segle v", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "possiblement llegendari", + "span_start": 65, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la Historia Brittonum.", + "span_text": "apareix per primera vegada a la Historia Brittonum", + "span_start": 149, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vortigern, un rei dels Britons històric.", + "span_text": "fill de Vortigern, un rei dels Britons històric", + "span_start": 216, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "un rei dels Britons històric que permeté als saxons Hengist i Horsa que s'establissin a l'est de l'illa", + "span_start": 235, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vortimer preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania, va enderrocar el seu pare", + "span_start": 466, + "span_end": 554, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè estava preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania.", + "span_text": "Vortimer preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania, va enderrocar el seu pare", + "span_start": 466, + "span_end": 554, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El germà de Vortimer, Cadeyern Fendigaid.", + "span_text": "A la tercera batalla van morir Horsa i Cadeyern Fendigaid, el germà de Vortimer", + "span_start": 642, + "span_end": 721, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vortimer va morir poc després en una batalla i Vortigern va tornar a ser rei", + "span_start": 768, + "span_end": 844, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb les batalles lliurades a Kent.", + "span_text": "Es coneixen els noms de tres llocs de batalla, i sembla que es corresponen amb batalles lliurades a Kent", + "span_start": 887, + "span_end": 991, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la crònica anglosaxona. Aquestes cròniques no mencionen Vortimer", + "span_start": 1005, + "span_end": 1069, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "diuen que Vortigern era el líder dels britons en una d'aquestes batalles", + "span_start": 1080, + "span_end": 1152, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Historia Regum Britanniae.", + "span_text": "la Historia Brittonum escrita en un període primitiu va ser ampliat a la Historia Regum Britanniae", + "span_start": 1182, + "span_end": 1280, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Godofred de Manmouth.", + "span_text": "la Historia Regum Britanniae de Godofred de Monmouth", + "span_start": 1252, + "span_end": 1304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Enverinat per la seva madrastra Rowena.", + "span_text": "Segons ell, els britons abandonaren Vortigern i posaren Vortimer al tron. Després d'expulsar els saxons, Vortimer va ser enverinat per la seva madrastra Rowena", + "span_start": 1357, + "span_end": 1516, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser un príncep i senyor de la guerra britó del segle v.", + "span_text": "Vortimer era un príncep i senyor de la guerra britó del segle v", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "possiblement llegendari", + "span_start": 65, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la Historia Brittonum.", + "span_text": "apareix per primera vegada a la Historia Brittonum", + "span_start": 149, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vortigern, un rei dels Britons històric.", + "span_text": "fill de Vortigern, un rei dels Britons històric", + "span_start": 216, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "un rei dels Britons històric que permeté als saxons Hengist i Horsa que s'establissin a l'est de l'illa", + "span_start": 235, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vortimer preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania, va enderrocar el seu pare", + "span_start": 466, + "span_end": 554, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè estava preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania.", + "span_text": "Vortimer preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania, va enderrocar el seu pare", + "span_start": 466, + "span_end": 554, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cadeyern Fendigaid, que era germà de Vortimer.", + "span_text": "A la tercera batalla van morir Horsa i Cadeyern Fendigaid, el germà de Vortimer", + "span_start": 642, + "span_end": 721, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vortimer va morir poc després en una batalla i Vortigern va tornar a ser rei", + "span_start": 768, + "span_end": 844, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb les batalles lliurades a Kent.", + "span_text": "Es coneixen els noms de tres llocs de batalla, i sembla que es corresponen amb batalles lliurades a Kent", + "span_start": 887, + "span_end": 991, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la crònica anglosaxona. Aquestes cròniques no mencionen Vortimer", + "span_start": 1005, + "span_end": 1069, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A ell sí.", + "span_text": "diuen que Vortigern era el líder dels britons en una d'aquestes batalles", + "span_start": 1080, + "span_end": 1152, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Historia Regum Britanniae.", + "span_text": "la Historia Brittonum escrita en un període primitiu va ser ampliat a la Historia Regum Britanniae", + "span_start": 1182, + "span_end": 1280, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Godofred de Monmouth.", + "span_text": "la Historia Regum Britanniae de Godofred de Monmouth", + "span_start": 1252, + "span_end": 1304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Enverinat per la seva madrastra Rowena.", + "span_text": "Segons ell, els britons abandonaren Vortigern i posaren Vortimer al tron. Després d'expulsar els saxons, Vortimer va ser enverinat per la seva madrastra Rowena", + "span_start": 1357, + "span_end": 1516, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un príncep i senyor de la guerra britó del segle v.", + "span_text": "Vortimer era un príncep i senyor de la guerra britó del segle v", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "possiblement llegendari", + "span_start": 65, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la Historia Brittonum.", + "span_text": "apareix per primera vegada a la Historia Brittonum", + "span_start": 149, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vortigern, un rei dels Britons històric.", + "span_text": "fill de Vortigern, un rei dels Britons històric", + "span_start": 216, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "un rei dels Britons històric que permeté als saxons Hengist i Horsa que s'establissin a l'est de l'illa", + "span_start": 235, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vortimer preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania, va enderrocar el seu pare", + "span_start": 466, + "span_end": 554, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè estava preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania.", + "span_text": "Vortimer preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania, va enderrocar el seu pare", + "span_start": 466, + "span_end": 554, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cadeyern Fendigaid, el germà de Vortimer.", + "span_text": "A la tercera batalla van morir Horsa i Cadeyern Fendigaid, el germà de Vortimer", + "span_start": 642, + "span_end": 721, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vortimer va morir poc després en una batalla i Vortigern va tornar a ser rei", + "span_start": 768, + "span_end": 844, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb batalles lliurades a Kent.", + "span_text": "Es coneixen els noms de tres llocs de batalla, i sembla que es corresponen amb batalles lliurades a Kent", + "span_start": 887, + "span_end": 991, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la crònica anglosaxona. Aquestes cròniques no mencionen Vortimer", + "span_start": 1005, + "span_end": 1069, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "diuen que Vortigern era el líder dels britons en una d'aquestes batalles", + "span_start": 1080, + "span_end": 1152, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Historia Regum Britanniae.", + "span_text": "la Historia Brittonum escrita en un període primitiu va ser ampliat a la Historia Regum Britanniae", + "span_start": 1182, + "span_end": 1280, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Godofred de Monmouth.", + "span_text": "la Historia Regum Britanniae de Godofred de Monmouth", + "span_start": 1252, + "span_end": 1304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Enverinat per la seva madrastra Rowena.", + "span_text": "Segons ell, els britons abandonaren Vortigern i posaren Vortimer al tron. Després d'expulsar els saxons, Vortimer va ser enverinat per la seva madrastra Rowena", + "span_start": 1357, + "span_end": 1516, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_15", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "ànimes - L'ESPARVER.-16", + "story": "-Miri, dida- li deia la mestressa que sempre cercava al seu entorn eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat, -aquest piano costa tant com una parella de bous., -Ma! Rei de la meva vida! Senyora! ¡quina riquesa!, -I aquestes arracades, veu, com tota una masia., -Ma! quins vidrets tant lluents!, -Oh! són brillants de tres quilats cada un!, -Rei de la vida! brillants esquilats!- repetia la Tecla movent el cap i mirant el cel…, -Ui! això la fa quedar parada? ¡Ja li ensenyaré els rosetons que tinc! Ja pot explicar-ho per tot el poble qui érem nosaltres- exclamà la mestressa amb urc, i movia el cap d'un cantó a l'altre davant el mirall que tenia més a prop., -Olori, dida, quin perfum., -Noi, quina flaire… retorna!", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui es dirigia a la dida?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què vol obtenir aquesta del seu voltant?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb què compara el cost de l’instrument?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I les joies?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quant són els diamants?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Tecla és la nodrissa?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Segons la senyoreta, la dida està sorpresa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin objecte més li ha de mostrar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què vol que s’escampi per la zona?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ho diu de forma arrogant?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com actua davant del mirall?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què vol que ensumi la nodrissa?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La mestressa.", + "span_text": "Miri, dida- li deia la mestressa", + "span_start": 1, + "span_end": 33, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat.", + "span_text": "la mestressa que sempre cercava al seu entorn eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat", + "span_start": 21, + "span_end": 131, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb una parella de bous.", + "span_text": "aquest piano costa tant com una parella de bous", + "span_start": 134, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el d'una masia.", + "span_text": "aquestes arracades, veu, com tota una masia", + "span_start": 241, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De tres quilats cada un.", + "span_text": "són brillants de tres quilats cada un", + "span_start": 328, + "span_end": 365, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Rei de la vida! brillants esquilats!- repetia la Tecla", + "span_start": 370, + "span_end": 424, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ui! això la fa quedar parada?", + "span_start": 459, + "span_end": 488, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Uns rosetons.", + "span_text": "Ja li ensenyaré els rosetons que tinc", + "span_start": 490, + "span_end": 527, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui eren ells.", + "span_text": "Ja pot explicar-ho per tot el poble qui érem nosaltres", + "span_start": 529, + "span_end": 583, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "exclamà la mestressa amb urc", + "span_start": 585, + "span_end": 613, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Movent el cap d'un cantó a l'altre.", + "span_text": "movia el cap d'un cantó a l'altre davant el mirall que tenia més a prop", + "span_start": 617, + "span_end": 688, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El perfum.", + "span_text": "Olori, dida, quin perfum", + "span_start": 693, + "span_end": 717, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La mestressa.", + "span_text": "Miri, dida- li deia la mestressa", + "span_start": 1, + "span_end": 33, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat.", + "span_text": "la mestressa que sempre cercava al seu entorn eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat", + "span_start": 21, + "span_end": 131, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb una parella de bous.", + "span_text": "aquest piano costa tant com una parella de bous", + "span_start": 134, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el d'una masia.", + "span_text": "aquestes arracades, veu, com tota una masia", + "span_start": 241, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De tres quilats cada un.", + "span_text": "són brillants de tres quilats cada un", + "span_start": 328, + "span_end": 365, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Rei de la vida! brillants esquilats!- repetia la Tecla", + "span_start": 370, + "span_end": 424, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ui! això la fa quedar parada?", + "span_start": 459, + "span_end": 488, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Uns rosetons.", + "span_text": "Ja li ensenyaré els rosetons que tinc", + "span_start": 490, + "span_end": 527, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui eren ells.", + "span_text": "Ja pot explicar-ho per tot el poble qui érem nosaltres", + "span_start": 529, + "span_end": 583, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "exclamà la mestressa amb urc", + "span_start": 585, + "span_end": 613, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Movia el cap d'un cantó a l'altre.", + "span_text": "movia el cap d'un cantó a l'altre davant el mirall que tenia més a prop", + "span_start": 617, + "span_end": 688, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El perfum.", + "span_text": "Olori, dida, quin perfum", + "span_start": 693, + "span_end": 717, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La mestressa.", + "span_text": "Miri, dida- li deia la mestressa", + "span_start": 1, + "span_end": 33, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat.", + "span_text": "a mestressa que sempre cercava al seu entorn eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat", + "span_start": 22, + "span_end": 131, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb una parella de bous.", + "span_text": "aquest piano costa tant com una parella de bous", + "span_start": 134, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el d'una masia.", + "span_text": "aquestes arracades, veu, com tota una masia", + "span_start": 241, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De tres quilats.", + "span_text": "són brillants de tres quilats", + "span_start": 328, + "span_end": 357, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Rei de la vida! brillants esquilats!- repetia la Tecla", + "span_start": 370, + "span_end": 424, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ui! això la fa quedar parada?", + "span_start": 459, + "span_end": 488, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Uns rosetons.", + "span_text": "Ja li ensenyaré els rosetons que tinc", + "span_start": 490, + "span_end": 527, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui eren ells.", + "span_text": "Ja pot explicar-ho per tot el poble qui érem nosaltres", + "span_start": 529, + "span_end": 583, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "exclamà la mestressa amb urc", + "span_start": 585, + "span_end": 613, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Movia el cap d'un cantó a l'altre.", + "span_text": "movia el cap d'un cantó a l'altre davant el mirall", + "span_start": 617, + "span_end": 667, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El perfum.", + "span_text": "Olori, dida, quin perfum", + "span_start": 693, + "span_end": 717, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_343", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Ninurta...", + "story": "Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu ; 𒀭𒊩����𒄈𒋢) fou un déu de la mitologia sumèria i de Girsu (un dels barris de Lagash), casat amb la dea Gatumdu de Lagash. Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare., El culte a Ninurta té els seus orígens en la història de Sumer. Se'l troba en una inscripció procedent de Lagash, a on apareix sota el nom de Ningirsu, \\el senyor de Girsu\\. Girsu era el nom d'un dels barris de Lagash., Ninurta se'l representa en forma d'una doble cara en els himnes i lloances a ell dirigides. Per una cara, apareix com un granger i déu benèfic que cura les malalties i espanta els dimonis, i per l'altra és vist com a déu del vent del sud, fill d'Enlil, l'enfadat i gelós déu de l'aire., Entre els assiris, fou molt popular i diversos dels seus reis adoptaren el seu nom. Ashur-nasir-pal II li construir un palau a la ciutat de Kalhu., En el sistema astral, Ninurta estava associat al planeta Saturn. Sota les seves capacitats com a déu granger, els grecs associaren Ninurta amb Cronos, mentre que els romans l'associaren al déu de la fertilitat, Saturn.", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb quin altre nom es coneix a Ninurta?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era la seva parella?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I el seu progenitor?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec compartien?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On es parla de Ninurta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què significa el nom de Ningirsu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quin espai se’l vincula?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com se'l descriu en els escrits?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines actituds se li atribueixen?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui es va batejar amb el seu nom?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què se li va dedicar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quin objecte astronòmic se’l relacionava?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I amb quines altres divinitats?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Segons qui?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ningursu.", + "span_text": "Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu ; 𒀭𒊩𒌆𒄈𒋢)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un déu de la mitologia sumèria i de Girsu.", + "span_text": "fou un déu de la mitologia sumèria i de Girsu", + "span_start": 53, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La dea Gatumdu de Lagash.", + "span_text": "casat amb la dea Gatumdu de Lagash", + "span_start": 127, + "span_end": 161, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Enlil.", + "span_text": "Era fill del déu Enlil", + "span_start": 163, + "span_end": 185, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El de déu tutelar de Nippur.", + "span_text": "Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare", + "span_start": 163, + "span_end": 236, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En una inscripció procedent de Lagash.", + "span_text": "Se'l troba en una inscripció procedent de Lagash", + "span_start": 304, + "span_end": 352, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El senyor de Girsu.", + "span_text": "el nom de Ningirsu, \\el senyor de Girsu\\", + "span_start": 372, + "span_end": 412, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Girsu, un dels barris de Lagash.", + "span_text": "Girsu era el nom d'un dels barris de Lagash", + "span_start": 414, + "span_end": 457, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En forma d'una doble cara.", + "span_text": "se'l representa en forma d'una doble cara", + "span_start": 469, + "span_end": 510, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per una cara, és un déu benèfic que cura les malalties i espanta els dimonis, per l'altra, està enfadat i és gelós.", + "span_text": "Per una cara, apareix com un granger i déu benèfic que cura les malalties i espanta els dimonis, i per l'altra és vist com a déu del vent del sud, fill d'Enlil, l'enfadat i gelós déu de l'aire", + "span_start": 553, + "span_end": 745, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Diversos reis dels assiris.", + "span_text": "Entre els assiris, fou molt popular i diversos dels seus reis adoptaren el seu nom", + "span_start": 749, + "span_end": 831, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un palau a la ciutat de Kalhu.", + "span_text": "Ashur-nasir-pal II li construir un palau a la ciutat de Kalhu", + "span_start": 833, + "span_end": 894, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el planeta Saturn.", + "span_text": "En el sistema astral, Ninurta estava associat al planeta Saturn", + "span_start": 898, + "span_end": 961, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Cronos i Saturn.", + "span_text": "Sota les seves capacitats com a déu granger, els grecs associaren Ninurta amb Cronos, mentre que els romans l'associaren al déu de la fertilitat, Saturn", + "span_start": 963, + "span_end": 1115, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Segons els grecs i els romans, respectivament.", + "span_text": "Sota les seves capacitats com a déu granger, els grecs associaren Ninurta amb Cronos, mentre que els romans l'associaren al déu de la fertilitat, Saturn", + "span_start": 963, + "span_end": 1115, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ningursu.", + "span_text": "Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu ; 𒀭𒊩𒌆𒄈𒋢)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un déu de la mitologia sumèria i de Girsu.", + "span_text": "fou un déu de la mitologia sumèria i de Girsu", + "span_start": 53, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La dea Gatumdu de Lagash.", + "span_text": "casat amb la dea Gatumdu de Lagash", + "span_start": 127, + "span_end": 161, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Enlil.", + "span_text": "Era fill del déu Enlil", + "span_start": 163, + "span_end": 185, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El de déu tutelar de Nippur.", + "span_text": "Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare", + "span_start": 163, + "span_end": 236, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En una inscripció procedent de Lagash.", + "span_text": "Se'l troba en una inscripció procedent de Lagash", + "span_start": 304, + "span_end": 352, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El senyor de Girsu.", + "span_text": "el nom de Ningirsu, \\el senyor de Girsu\\", + "span_start": 372, + "span_end": 412, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Girsu, un dels barris de Lagash.", + "span_text": "Girsu era el nom d'un dels barris de Lagash", + "span_start": 414, + "span_end": 457, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En forma d'una doble cara.", + "span_text": "se'l representa en forma d'una doble cara", + "span_start": 469, + "span_end": 510, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per una cara, és un déu benèfic que cura les malalties i espanta els dimonis, per l'altra, està enfadat i és gelós.", + "span_text": "Per una cara, apareix com un granger i déu benèfic que cura les malalties i espanta els dimonis, i per l'altra és vist com a déu del vent del sud, fill d'Enlil, l'enfadat i gelós déu de l'aire", + "span_start": 553, + "span_end": 745, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Diversos reis dels assiris.", + "span_text": "Entre els assiris, fou molt popular i diversos dels seus reis adoptaren el seu nom", + "span_start": 749, + "span_end": 831, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un palau a la ciutat de Kalhu.", + "span_text": "Ashur-nasir-pal II li construir un palau a la ciutat de Kalhu", + "span_start": 833, + "span_end": 894, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el planeta Saturn.", + "span_text": "En el sistema astral, Ninurta estava associat al planeta Saturn", + "span_start": 898, + "span_end": 961, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Cronos i Saturn.", + "span_text": "Sota les seves capacitats com a déu granger, els grecs associaren Ninurta amb Cronos, mentre que els romans l'associaren al déu de la fertilitat, Saturn", + "span_start": 963, + "span_end": 1115, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Segons els grecs i els romans, respectivament.", + "span_text": "Sota les seves capacitats com a déu granger, els grecs associaren Ninurta amb Cronos, mentre que els romans l'associaren al déu de la fertilitat, Saturn", + "span_start": 963, + "span_end": 1115, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ningursu.", + "span_text": "Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu ; 𒀭𒊩𒌆𒄈𒋢)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un déu de la mitologia sumèria i de Girsu.", + "span_text": "fou un déu de la mitologia sumèria i de Girsu", + "span_start": 53, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La dea Gatumdu de Lagash.", + "span_text": "casat amb la dea Gatumdu de Lagash", + "span_start": 127, + "span_end": 161, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Enlil.", + "span_text": "Era fill del déu Enlil", + "span_start": 163, + "span_end": 185, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El de déu tutelar de Nippur.", + "span_text": "Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare", + "span_start": 163, + "span_end": 236, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En una inscripció procedent de Lagash.", + "span_text": "Se'l troba en una inscripció procedent de Lagash", + "span_start": 304, + "span_end": 352, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El senyor de Girsu.", + "span_text": "el nom de Ningirsu, \\el senyor de Girsu\\", + "span_start": 372, + "span_end": 412, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Girsu, un dels barris de Lagash.", + "span_text": "Girsu era el nom d'un dels barris de Lagash", + "span_start": 414, + "span_end": 457, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En forma d'una doble cara.", + "span_text": "se'l representa en forma d'una doble cara", + "span_start": 469, + "span_end": 510, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per una cara, és un déu benèfic que cura les malalties i espanta els dimonis, per l'altra, està enfadat i és gelós.", + "span_text": "Per una cara, apareix com un granger i déu benèfic que cura les malalties i espanta els dimonis, i per l'altra és vist com a déu del vent del sud, fill d'Enlil, l'enfadat i gelós déu de l'aire", + "span_start": 553, + "span_end": 745, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Diversos reis dels assiris.", + "span_text": "Entre els assiris, fou molt popular i diversos dels seus reis adoptaren el seu nom", + "span_start": 749, + "span_end": 831, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un palau a la ciutat de Kalhu.", + "span_text": "Ashur-nasir-pal II li construir un palau a la ciutat de Kalhu", + "span_start": 833, + "span_end": 894, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el planeta Saturn.", + "span_text": "En el sistema astral, Ninurta estava associat al planeta Saturn", + "span_start": 898, + "span_end": 961, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Cronos i Saturn.", + "span_text": "Sota les seves capacitats com a déu granger, els grecs associaren Ninurta amb Cronos, mentre que els romans l'associaren al déu de la fertilitat, Saturn", + "span_start": 963, + "span_end": 1115, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Segons els grecs i els romans, respectivament.", + "span_text": "Sota les seves capacitats com a déu granger, els grecs associaren Ninurta amb Cronos, mentre que els romans l'associaren al déu de la fertilitat, Saturn", + "span_start": 963, + "span_end": 1115, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_707", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Roser Amills i Bibiloni...", + "story": "Roser Amills i Bibiloni (Algaida, Mallorca, 17 de desembre de 1974) és una escriptora i periodista mallorquina, amb obra en català, portuguès i castellà., Filla de mare mallorquina d'origen criptojueu, d'Algaida, i pare de família minera de Bagà, Berguedà, la més gran de quatre germans, va néixer i es va criar a Algaida, on va estudiar al col·legi Pare Bartolomé Pou i a l'Institut Pere de Son Gall de Llucmajor. Amb 17 anys es va traslladar a viure a Barcelona, on resideix actualment. Va iniciar filologia hispànica a la UAB per continuar filologia romànica a la Universitat de Barcelona.[cal citació], L'any 1996 va escriure el primer llibre, Uno solo, por favor, poemari que va rebre el Primer Premi de la Universitat Menéndez Pelayo de Madrid l'any 1997. Primer Premi de Poesia de la Universidad Politécnica de Madrid i primer Premi dels Jocs Florals de la Universitat de Barcelona 1997. Ha estat distingida amb La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2011 i la Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2012. El 2014 va guanyar el premi Micrófono de informadores APEI - PRTVI 2014 en la categoria d'Internet., Des de setembre de 2017 col·labora en el programa Tarda Oberta de TV3.\\nL'any 1993 va començar a treballar de lectora editorial per a les editorials Grijalbo Mondadori -amb Cristina Armiñana- i Seix Barral per a Luis Lagos i Pere Gimferrer, i va treballar de correctora ortotipogràfica al Grupo Zeta. Com a periodista, ha treballat al Grupo Zeta (Woman, CNR, Tu salud, You, Man i cap de redacció de Summum), RBA (El Mueble, Cocinas y Baños), Globus Comunicación (Psicología i Casa & Campo), Grup Godó (revistes Què Fem, La revista dels Súpers, cap de redacció de Interiores, i suplement Cultura/s), Critèria-Grup Cultura 03 (cap de redacció de Espacio amigo i editora), Grup Recoletos (editora i redactora a El País-Aguilar), MC Edicions (directora de la revista Estilo Clásico de MC Ediciones). Escriu en La Vanguardia digital el bloc Inspiración Digital, i columnes al diari balear Última Hora. Col·laboradora en Onda Vasca, La Xarxa, Canal Català, Catalunya Ràdio i alVespre a la 2 de TVE Catalunya.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer Roser Amills?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva professió?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va créixer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quants anys se'n va anar a viure a Barcelona?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Encara hi viu?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va escriure el llibre Uno solo, por favor?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quins premis va rebre el 2011 i el 2012?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En quin programa de televisió coopera des de 2017?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A quin canal de televisió es transmet?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer Amills el 1993?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per a quines editorials?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ha treballat com a revisora ortotipogràfica?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De la mateixa manera, on ha col·laborat com a periodista?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 17 de desembre de 1974.", + "span_text": "Roser Amills i Bibiloni (Algaida, Mallorca, 17 de desembre de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 67, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És escriptora i periodista.", + "span_text": "és una escriptora i periodista", + "span_start": 68, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Algaida.", + "span_text": "es va criar a Algaida", + "span_start": 301, + "span_end": 322, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb 17.", + "span_text": "Amb 17 anys es va traslladar a viure a Barcelona", + "span_start": 416, + "span_end": 464, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Barcelona, on resideix actualment", + "span_start": 455, + "span_end": 488, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va iniciar filologia hispànica i va continuar amb filologia romànica.", + "span_text": "Va iniciar filologia hispànica a la UAB per continuar filologia romànica a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 490, + "span_end": 592, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1996.", + "span_text": "L'any 1996 va escriure el primer llibre, Uno solo, por favor", + "span_start": 609, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural.", + "span_text": "Ha estat distingida amb La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2011 i la Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2012", + "span_start": 897, + "span_end": 1016, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En Tarda Oberta.", + "span_text": "Des de setembre de 2017 col·labora en el programa Tarda Oberta de TV3", + "span_start": 1120, + "span_end": 1189, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A TV3.", + "span_text": "Tarda Oberta de TV3", + "span_start": 1170, + "span_end": 1189, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va començar a treballar de lectora editorial.", + "span_text": "L'any 1993 va començar a treballar de lectora editorial", + "span_start": 1192, + "span_end": 1247, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per a Grijalbo Mondadori i Seix Barral.", + "span_text": "per a les editorials Grijalbo Mondadori -amb Cristina Armiñana- i Seix Barral", + "span_start": 1248, + "span_end": 1325, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va treballar de correctora ortotipogràfica", + "span_start": 1363, + "span_end": 1405, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al Grupo Zeta", + "span_text": "de correctora ortotipogràfica al Grupo Zeta", + "span_start": 1376, + "span_end": 1419, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Grupo Zeta, RBA, Globus Comunicación, Grup Godó, Critèria-Grup Cultura 03, Grup Recoletos i MC Edicions.", + "span_text": "Com a periodista, ha treballat al Grupo Zeta (Woman, CNR, Tu salud, You, Man i cap de redacció de Summum), RBA (El Mueble, Cocinas y Baños), Globus Comunicación (Psicología i Casa & Campo), Grup Godó (revistes Què Fem, La revista dels Súpers, cap de redacció de Interiores, i suplement Cultura/s), Critèria-Grup Cultura 03 (cap de redacció de Espacio amigo i editora), Grup Recoletos (editora i redactora a El País-Aguilar), MC Edicions (directora de la revista Estilo Clásico de MC Ediciones)", + "span_start": 1421, + "span_end": 1914, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El 17 de desembre de 1974.", + "span_text": "Roser Amills i Bibiloni (Algaida, Mallorca, 17 de desembre de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 67, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És escriptora i periodista.", + "span_text": "és una escriptora i periodista mallorquina", + "span_start": 68, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Algaida.", + "span_text": "es va criar a Algaida", + "span_start": 301, + "span_end": 322, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb 17.", + "span_text": "Amb 17 anys es va traslladar a viure a Barcelona", + "span_start": 416, + "span_end": 464, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Barcelona, on resideix actualment", + "span_start": 455, + "span_end": 488, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va iniciar filologia hispànica a la UAB per continuar amb filologia romànica a la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Va iniciar filologia hispànica a la UAB per continuar filologia romànica a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 490, + "span_end": 592, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 1996.", + "span_text": "L'any 1996 va escriure el primer llibre, Uno solo, por favor", + "span_start": 609, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural.", + "span_text": "Ha estat distingida amb La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2011 i la Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2012", + "span_start": 897, + "span_end": 1016, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el programa Tarda Oberta.", + "span_text": "Des de setembre de 2017 col·labora en el programa Tarda Oberta de TV3.", + "span_start": 1120, + "span_end": 1190, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A TV3.", + "span_text": "Tarda Oberta de TV3", + "span_start": 1170, + "span_end": 1189, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va començar a treballar de lectora editorial.", + "span_text": "L'any 1993 va començar a treballar de lectora editorial", + "span_start": 1192, + "span_end": 1247, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per a Grijalbo Mondadori i Seix Barral.", + "span_text": "per a les editorials Grijalbo Mondadori -amb Cristina Armiñana- i Seix Barral", + "span_start": 1248, + "span_end": 1325, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va treballar de correctora ortotipogràfica", + "span_start": 1363, + "span_end": 1405, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al Grupo Zeta.", + "span_text": "de correctora ortotipogràfica al Grupo Zeta", + "span_start": 1376, + "span_end": 1419, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Grupo Zeta, a RBA, a Globus Comunicación, a Grup Godó, a Critèria-Grup Cultura 03, a Grup Recoletos i a MC Edicions.", + "span_text": "Com a periodista, ha treballat al Grupo Zeta (Woman, CNR, Tu salud, You, Man i cap de redacció de Summum), RBA (El Mueble, Cocinas y Baños), Globus Comunicación (Psicología i Casa & Campo), Grup Godó (revistes Què Fem, La revista dels Súpers, cap de redacció de Interiores, i suplement Cultura/s), Critèria-Grup Cultura 03 (cap de redacció de Espacio amigo i editora), Grup Recoletos (editora i redactora a El País-Aguilar), MC Edicions (directora de la revista Estilo Clásico de MC Ediciones)", + "span_start": 1421, + "span_end": 1914, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 17 de desembre de 1974.", + "span_text": "Roser Amills i Bibiloni (Algaida, Mallorca, 17 de desembre de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 67, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És escriptora i periodista.", + "span_text": "és una escriptora i periodista", + "span_start": 68, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Algaida.", + "span_text": "es va criar a Algaida", + "span_start": 301, + "span_end": 322, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb 17 anys.", + "span_text": "Amb 17 anys es va traslladar a viure a Barcelona", + "span_start": 416, + "span_end": 464, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Barcelona, on resideix actualment", + "span_start": 455, + "span_end": 488, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va iniciar filologia hispànica per continuar filologia romànica.", + "span_text": "Va iniciar filologia hispànica a la UAB per continuar filologia romànica", + "span_start": 490, + "span_end": 562, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1996.", + "span_text": "L'any 1996 va escriure el primer llibre, Uno solo, por favor", + "span_start": 609, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2011 i La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2012.", + "span_text": "Ha estat distingida amb La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2011 i la Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2012", + "span_start": 897, + "span_end": 1016, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el programa Tarda Oberta.", + "span_text": "Des de setembre de 2017 col·labora en el programa Tarda Oberta", + "span_start": 1120, + "span_end": 1182, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "TV3.", + "span_text": "Tarda Oberta de TV3", + "span_start": 1170, + "span_end": 1189, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va començar a treballar de lectora editorial.", + "span_text": "L'any 1993 va començar a treballar de lectora editorial", + "span_start": 1192, + "span_end": 1247, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Grijalbo Mondadori i Seix Barral.", + "span_text": "per a les editorials Grijalbo Mondadori -amb Cristina Armiñana- i Seix Barral", + "span_start": 1248, + "span_end": 1325, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va treballar de correctora ortotipogràfica", + "span_start": 1363, + "span_end": 1405, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al Grupo Zeta.", + "span_text": "va treballar de correctora ortotipogràfica al Grupo Zeta", + "span_start": 1363, + "span_end": 1419, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Grupo Zeta, RBA, Globus Comunicación, Grup Godó, Critèria-Grup Cultura 03, Grup Recoletos i MC Edicions.", + "span_text": "Com a periodista, ha treballat al Grupo Zeta (Woman, CNR, Tu salud, You, Man i cap de redacció de Summum), RBA (El Mueble, Cocinas y Baños), Globus Comunicación (Psicología i Casa & Campo), Grup Godó (revistes Què Fem, La revista dels Súpers, cap de redacció de Interiores, i suplement Cultura/s), Critèria-Grup Cultura 03 (cap de redacció de Espacio amigo i editora), Grup Recoletos (editora i redactora a El País-Aguilar), MC Edicions", + "span_start": 1421, + "span_end": 1857, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_abrandament_49", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "abrandament - L'ABRANDAMENT-46", + "story": "Ell, en el posat d'ella, ha endevinat una mica aquestes idees desfavorables. Però, si la forma no, el fons és segur que ha plagut a l'Adelaida., Al cap d'una hora ella torna al menjador amb una bata de color crema, pentinada, perfumada, polida de cap a peus; les perles volten la seva gorja. A mesura que el dia avança, la satisfacció domina les petites causes d'enuig. L'Adelaida no arriba a la cordialitat (perquè la cordialitat li és inaccessible), però parla sense reticències, amb estil pla i natural. En Llucià en resta encantat., Onze hores. El matrimoni és a punt de sortir cap a missa. Truquen. La minyona torna de la porta amb un paquet llargarut.\\n, En Llucià el desclou, sobtat per un pressentiment inexplicable., Un sabre de joguina!, -Què és això? S'hauran equivocat?", + "questions": [ + { + "input_text": "On ha vist, l'home, les idees desfavorables?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan apareix la dona?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com va vestida?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quin color és?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va descurada?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com va, llavors?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Porta alguna cosa al voltant del coll?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què és?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què succeeix quan va passant el dia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Acaba sent afable, l'Adelaida?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com enraona?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com se sent en Llucià?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què porta la dona de fer feines?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En el posat d'ella.", + "span_text": "Ell, en el posat d'ella, ha endevinat una mica aquestes idees desfavorables", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al cap d'una hora.", + "span_text": "Al cap d'una hora ella torna", + "span_start": 146, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al menjador.", + "span_text": "Al cap d'una hora ella torna al menjador", + "span_start": 146, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb una bata.", + "span_text": "torna al menjador amb una bata", + "span_start": 169, + "span_end": 199, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De color crema.", + "span_text": "amb una bata de color crema", + "span_start": 187, + "span_end": 214, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "pentinada, perfumada, polida de cap a peus", + "span_start": 216, + "span_end": 258, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pentinada, perfumada, polida de cap a peus.", + "span_text": "pentinada, perfumada, polida de cap a peus", + "span_start": 216, + "span_end": 258, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les perles volten la seva gorja", + "span_start": 260, + "span_end": 291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Unes perles.", + "span_text": "les perles volten la seva gorja", + "span_start": 260, + "span_end": 291, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la satisfacció domina les petites causes d'enuig.", + "span_text": "A mesura que el dia avança, la satisfacció domina les petites causes d'enuig", + "span_start": 293, + "span_end": 369, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'Adelaida no arriba a la cordialitat", + "span_start": 371, + "span_end": 408, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè la cordialitat li és inaccessible.", + "span_text": "perquè la cordialitat li és inaccessible", + "span_start": 410, + "span_end": 450, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sense retinències, amb un estil pla i natural.", + "span_text": "parla sense reticències, amb estil pla i natural", + "span_start": 458, + "span_end": 506, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Encantat.", + "span_text": "En Llucià en resta encantat", + "span_start": 508, + "span_end": 535, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un paquet llargarut.", + "span_text": "La minyona torna de la porta amb un paquet llargarut", + "span_start": 607, + "span_end": 659, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "En el posat d'ella.", + "span_text": "Ell, en el posat d'ella, ha endevinat una mica aquestes idees desfavorables", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al cap d'una hora.", + "span_text": "Al cap d'una hora ella torna", + "span_start": 146, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al menjador.", + "span_text": "Al cap d'una hora ella torna al menjador", + "span_start": 146, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb una bata.", + "span_text": "torna al menjador amb una bata", + "span_start": 169, + "span_end": 199, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De color crema.", + "span_text": "amb una bata de color crema", + "span_start": 187, + "span_end": 214, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "pentinada, perfumada, polida de cap a peus", + "span_start": 216, + "span_end": 258, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va pentinada, perfumada, polida de cap a peus.", + "span_text": "pentinada, perfumada, polida de cap a peus", + "span_start": 216, + "span_end": 258, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les perles volten la seva gorja", + "span_start": 260, + "span_end": 291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Unes perles.", + "span_text": "les perles volten la seva gorja", + "span_start": 260, + "span_end": 291, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la satisfacció domina les petites causes d'enuig.", + "span_text": "A mesura que el dia avança, la satisfacció domina les petites causes d'enuig", + "span_start": 293, + "span_end": 369, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'Adelaida no arriba a la cordialitat", + "span_start": 371, + "span_end": 408, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè la cordialitat li és inaccessible.", + "span_text": "perquè la cordialitat li és inaccessible", + "span_start": 410, + "span_end": 450, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sense retinències, amb un estil pla i natural.", + "span_text": "però parla sense reticències, amb estil pla i natural", + "span_start": 453, + "span_end": 506, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Encantat.", + "span_text": "En Llucià en resta encantat", + "span_start": 508, + "span_end": 535, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un paquet llargarut.", + "span_text": "La minyona torna de la porta amb un paquet llargarut", + "span_start": 607, + "span_end": 659, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En el posat d'ella.", + "span_text": "Ell, en el posat d'ella, ha endevinat una mica aquestes idees desfavorables", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al cap d'una hora.", + "span_text": "Al cap d'una hora ella torna", + "span_start": 146, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al menjador.", + "span_text": "torna al menjador", + "span_start": 169, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb una bata.", + "span_text": "torna al menjador amb una bata", + "span_start": 169, + "span_end": 199, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De color crema.", + "span_text": "amb una bata de color crema", + "span_start": 187, + "span_end": 214, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "pentinada, perfumada, polida de cap a peus", + "span_start": 216, + "span_end": 258, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pentinada, perfumada, polida de cap a peus.", + "span_text": "pentinada, perfumada, polida de cap a peus", + "span_start": 216, + "span_end": 258, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les perles volten la seva gorja", + "span_start": 260, + "span_end": 291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perles.", + "span_text": "les perles volten la seva gorja", + "span_start": 260, + "span_end": 291, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la satisfacció domina les petites causes d'enuig.", + "span_text": "A mesura que el dia avança, la satisfacció domina les petites causes d'enuig", + "span_start": 293, + "span_end": 369, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'Adelaida no arriba a la cordialitat", + "span_start": 371, + "span_end": 408, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè la cordialitat li és inaccessible.", + "span_text": "perquè la cordialitat li és inaccessible", + "span_start": 410, + "span_end": 450, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sense reticències, amb estil pla i natural.", + "span_text": "parla sense reticències, amb estil pla i natural", + "span_start": 458, + "span_end": 506, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Encantat.", + "span_text": "En Llucià en resta encantat", + "span_start": 508, + "span_end": 535, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un paquet llargarut.", + "span_text": "La minyona torna de la porta amb un paquet llargarut", + "span_start": 607, + "span_end": 659, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1419", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Monstre del Llac Iliamna", + "story": "El monstre del Llac Iliamna, també conegut pels locals com a Illie, és un críptid que suposadament viu al Llac Iliamna, a prop d'Iliamna, Alaska. Les històries dels natius el descriuen com una bèstia que viu a les aigües.\\nEls primers documents on apareix el monstre provenen dels Tlingit nadius, els quals expliquen històries d'una criatura coneguda com la \\Gonakadet\\. Va ser descrit com un animal gran que habita a l'aigua amb el cap i la cua similar a la d'un llop, i el cos com una orca. El Gonakadet era representat com un \\déu peix\\, i va ser gravat en els pictogrames en les costes colombines d'Alaska i la Columbia Britànica. Altres informes primerencs del monstre van venir dels Aleut nadius, que expliquen històries de les criatures anomenades \\Jig-ik-nak\\. Les criatures eren temudes i no eren caçades pels Aleut. Es van reportar molts més albiraments quan la gent va començar a volar a baixa altura sobre el llac amb el propòsit de veure a aquests \\monstres\\. Els primers informes creïbles d'albiraments de peixos grans van arribar a la dècada dels 50. L'any 1979, l'Ancorage Daily News va oferir una recompensa de 100.000$ a qualsevol que pogués aportar proves concloents de provar l'existència dels peixos. Avui dia, l'existència del monstre no ha estat confirmada. Els albiraments han disminuït els últims anys.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin altre nom li donen els locals al monstre del llac Iliamna?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On es pot localitzar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'on venen els primers documents on es pot observar el monstre?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què diuen els nadius?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com se'l descriu?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quina forma apareix caracteritzat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A on es poden veure pictogrames d'aquesta bèstia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com l'anomenaven els aleutes nadius?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les hi tenien por?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les atrapaven els aleuts?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan hi va haver un repunt d'albiraments?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Des de quan tenim els primers informes plausibles d'observacions d'aquestes criatures?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui va comprometre's a recompensar a qui pogués provar l'existència dels peixos?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Illie.", + "span_text": "El monstre del Llac Iliamna, també conegut pels locals com a Illie", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un críptid.", + "span_text": "és un críptid", + "span_start": 68, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Llac Iliamna, a prop d'Ilamna, a Alaska.", + "span_text": "viu al Llac Iliamna, a prop d'Iliamna, Alaska", + "span_start": 99, + "span_end": 144, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dels Tlingits nadius.", + "span_text": "Els primers documents on apareix el monstre provenen dels Tlingit nadius", + "span_start": 223, + "span_end": 295, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Expliquen històries d'una criatura coneguda com la Gonakadet.", + "span_text": "els quals expliquen històries d'una criatura coneguda com la \\Gonakadet\\", + "span_start": 297, + "span_end": 369, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com un animal gran que habita a l'aigua amb el cap i la cua similar a la d'un llop, i el cos com una orca.", + "span_text": "Va ser descrit com un animal gran que habita a l'aigua amb el cap i la cua similar a la d'un llop, i el cos com una orca", + "span_start": 371, + "span_end": 491, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La d'un déu peix.", + "span_text": "El Gonakadet era representat com un \\déu peix\\", + "span_start": 493, + "span_end": 539, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les costes colombines d'Alaska i la Columbia Britànica.", + "span_text": "va ser gravat en els pictogrames en les costes colombines d'Alaska i la Columbia Britànica", + "span_start": 543, + "span_end": 633, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Jig-ik-nak.", + "span_text": "Altres informes primerencs del monstre van venir dels Aleut nadius, que expliquen històries de les criatures anomenades \\Jig-ik-nak\\", + "span_start": 635, + "span_end": 767, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les criatures eren temudes", + "span_start": 769, + "span_end": 795, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no eren caçades pels Aleut", + "span_start": 798, + "span_end": 824, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan la gent va començar a volar a baixa altura sobre el llac.", + "span_text": "Es van reportar molts més albiraments quan la gent va començar a volar a baixa altura sobre el llac", + "span_start": 826, + "span_end": 925, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè volien veure a aquests monstres.", + "span_text": "volar a baixa altura sobre el llac amb el propòsit de veure a aquests \\monstres\\", + "span_start": 891, + "span_end": 971, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Des de la dècada dels 50.", + "span_text": "Els primers informes creïbles d'albiraments de peixos grans van arribar a la dècada dels 50", + "span_start": 973, + "span_end": 1064, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'Ancorage Daily News.", + "span_text": "l'Ancorage Daily News va oferir una recompensa de 100.000$ a qualsevol que pogués aportar proves concloents de provar l'existència dels peixos", + "span_start": 1078, + "span_end": 1220, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Illie.", + "span_text": "El monstre del Llac Iliamna, també conegut pels locals com a Illie", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un críptid.", + "span_text": "és un críptid", + "span_start": 68, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Llac Iliamna, a Alaska.", + "span_text": "viu al Llac Iliamna, a prop d'Iliamna, Alaska", + "span_start": 99, + "span_end": 144, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dels Tlingits nadius.", + "span_text": "Els primers documents on apareix el monstre provenen dels Tlingit nadius", + "span_start": 223, + "span_end": 295, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Expliquen històries d'una criatura coneguda com la Gonakadet.", + "span_text": "els quals expliquen històries d'una criatura coneguda com la \\Gonakadet\\", + "span_start": 297, + "span_end": 369, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com un animal gran que habita a l'aigua amb el cap i la cua similar a la d'un llop, i el cos com una orca.", + "span_text": "Va ser descrit com un animal gran que habita a l'aigua amb el cap i la cua similar a la d'un llop, i el cos com una orca", + "span_start": 371, + "span_end": 491, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com la d'un déu peix.", + "span_text": "El Gonakadet era representat com un \\déu peix\\", + "span_start": 493, + "span_end": 539, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les costes colombines d'Alaska i la Columbia Britànica.", + "span_text": "va ser gravat en els pictogrames en les costes colombines d'Alaska i la Columbia Britànica", + "span_start": 543, + "span_end": 633, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Jig-ik-nak.", + "span_text": "Altres informes primerencs del monstre van venir dels Aleut nadius, que expliquen històries de les criatures anomenades \\Jig-ik-nak\\", + "span_start": 635, + "span_end": 767, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les criatures eren temudes", + "span_start": 769, + "span_end": 795, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no eren caçades pels Aleut", + "span_start": 798, + "span_end": 824, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan la gent va començar a volar a baixa altura sobre el llac.", + "span_text": "Es van reportar molts més albiraments quan la gent va començar a volar a baixa altura sobre el llac", + "span_start": 826, + "span_end": 925, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè volien veure a aquests monstres.", + "span_text": "a baixa altura sobre el llac amb el propòsit de veure a aquests \\monstres\\", + "span_start": 897, + "span_end": 971, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Des de la dècada dels 50.", + "span_text": "Els primers informes creïbles d'albiraments de peixos grans van arribar a la dècada dels 50", + "span_start": 973, + "span_end": 1064, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'Ancorage Daily News.", + "span_text": "l'Ancorage Daily News va oferir una recompensa de 100.000$ a qualsevol que pogués aportar proves concloents de provar l'existència dels peixos", + "span_start": 1078, + "span_end": 1220, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Illie.", + "span_text": "El monstre del Llac Iliamna, també conegut pels locals com a Illie", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És un críptid.", + "span_text": "és un críptid", + "span_start": 68, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Llac Iliamna, a prop d'Iliamna, Alaska.", + "span_text": "que suposadament viu al Llac Iliamna, a prop d'Iliamna", + "span_start": 82, + "span_end": 136, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dels Tlingits nadius.", + "span_text": "Els primers documents on apareix el monstre provenen dels Tlingit nadius", + "span_start": 223, + "span_end": 295, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Expliquen històries d'una criatura coneguda com la Gonakadet.", + "span_text": "els quals expliquen històries d'una criatura coneguda com la \\Gonakadet\\", + "span_start": 297, + "span_end": 369, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com un animal gran que habita a l'aigua amb el cap i la cua similar a la d'un llop, i el cos com una orca.", + "span_text": "Va ser descrit com un animal gran que habita a l'aigua amb el cap i la cua similar a la d'un llop, i el cos com una orca", + "span_start": 371, + "span_end": 491, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com un déu peix.", + "span_text": "El Gonakadet era representat com un \\déu peix\\", + "span_start": 493, + "span_end": 539, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les costes colombines d'Alaska i la Columbia Britànica.", + "span_text": "va ser gravat en els pictogrames en les costes colombines d'Alaska i la Columbia Britànica", + "span_start": 543, + "span_end": 633, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Jig-ik-nak.", + "span_text": "van venir dels Aleut nadius, que expliquen històries de les criatures anomenades \\Jig-ik-nak\\", + "span_start": 674, + "span_end": 767, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les criatures eren temudes", + "span_start": 769, + "span_end": 795, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no eren caçades pels Aleut", + "span_start": 798, + "span_end": 824, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan la gent va començar a volar a baixa altura sobre el llac.", + "span_text": "Es van reportar molts més albiraments quan la gent va començar a volar a baixa altura sobre el llac", + "span_start": 826, + "span_end": 925, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè volien veure els monstres.", + "span_text": "amb el propòsit de veure a aquests \\monstres\\", + "span_start": 926, + "span_end": 971, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Des de la dècada dels 50.", + "span_text": "Els primers informes creïbles d'albiraments de peixos grans van arribar a la dècada dels 50", + "span_start": 973, + "span_end": 1064, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ancorage Daily News.", + "span_text": "l'Ancorage Daily News va oferir una recompensa de 100.000$ a qualsevol que pogués aportar proves concloents de provar l'existència dels peixos", + "span_start": 1078, + "span_end": 1220, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_132", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "ànimes - JOANÍN.-17", + "story": "-Dos quarts de tres! ¡Juanín, si no volem no farem res! ¡I avui fóra llàstima, és un bon dia!…, Pare i fill van apressar-se sense dir-se un mot; calamarsejava i el fred entrava fins al cor d'En Joanín!, Era una matinada sense estels, trista, molt trista, com una faç sense ulls! Matinada muda sense cantúries d'ocells. Matinada d'enyorament i temença. En Guim, havia descobert les petges de l'ós i anaven seguint-les poc a poc., -Joanín, ja som al rastre! Estem de sort!, S'anava fent lentament de dia, i, com els enlluernats que entren en un temple i que de primer no veuen res i a poc a poc van veient tots els Sants, En Guim i En Joanín anaven albirant l'alterosa muntanya que tenien al seu davant, opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets. Feia goig de veure aquella muntanya on creixien ufanoses les boixeres atapeïdes i els avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada. Entre els avets alterosos i gentils, vestits de verdor fosca, de tant en tant se'n veien uns sense fulla, secs, sems, morts pel torb paorós i els llamps dels temperis, i d'altres que, arrencats amb tota l'arrel, havien rodolat fins al riu, que allà baix mormolava sempre i feia escuma com una fera cobejosa de tota l'esplendorosa bellesa d'aquelles boscúries.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina hora era?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Van dirigir-se la paraula el pare i fill mentre s'afanyaven?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin temps feia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Hi havia estrelles al cel?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cantaven els ocells?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui va trobar les petjades de l'os?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Van quedar-se aturats els protagonistes un cop descobertes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què van fer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb què es compara els protagonistes quan veien la muntanya?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On era aquesta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com era?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era desagradable a la vista?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hi havia vegetació?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De quin tipus?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què feia el riu?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dos quarts de tres.", + "span_text": "Dos quarts de tres", + "span_start": 1, + "span_end": 19, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pare i fill van apressar-se sense dir-se un mot", + "span_start": 97, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Calamarsejava i feia fred.", + "span_text": "calamarsejava i el fred entrava", + "span_start": 146, + "span_end": 177, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Era una matinada sense estels", + "span_start": 205, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Matinada muda sense cantúries d'ocells", + "span_start": 281, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En Guim.", + "span_text": "En Guim, havia descobert les petges de l'ós", + "span_start": 354, + "span_end": 397, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "havia descobert les petges de l'ós i anaven seguint-les poc a poc", + "span_start": 363, + "span_end": 428, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les seguien poc a poc.", + "span_text": "anaven seguint-les poc a poc", + "span_start": 400, + "span_end": 428, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb els enlluernats que entren en un temple i que de primer no veuen res i a poc a poc van veient tots els Sants.", + "span_text": "com els enlluernats que entren en un temple i que de primer no veuen res i a poc a poc van veient tots els Sants", + "span_start": 510, + "span_end": 622, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al seu davant.", + "span_text": "l'alterosa muntanya que tenien al seu davant", + "span_start": 660, + "span_end": 704, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets.", + "span_text": "l'alterosa muntanya que tenien al seu davant, opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets", + "span_start": 660, + "span_end": 755, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Feia goig de veure aquella muntanya", + "span_start": 757, + "span_end": 792, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "muntanya on creixien ufanoses les boixeres atapeïdes i els avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada", + "span_start": 784, + "span_end": 917, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Boixeres atapeïdes i avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada.", + "span_text": "creixien ufanoses les boixeres atapeïdes i els avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada", + "span_start": 796, + "span_end": 917, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mormolava i feia escuma com una fera.", + "span_text": "al riu, que allà baix mormolava sempre i feia escuma com una fera", + "span_start": 1151, + "span_end": 1216, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dos quarts de tres.", + "span_text": "Dos quarts de tres", + "span_start": 1, + "span_end": 19, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pare i fill van apressar-se sense dir-se un mot", + "span_start": 97, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Calamarsejava i feia fred.", + "span_text": "calamarsejava i el fred entrava", + "span_start": 146, + "span_end": 177, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Era una matinada sense estels", + "span_start": 205, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "Matinada muda sense cantúries d'ocells", + "span_start": 281, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En Guim.", + "span_text": "En Guim, havia descobert les petges de l'ós", + "span_start": 354, + "span_end": 397, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "havia descobert les petges de l'ós i anaven seguint-les poc a poc", + "span_start": 363, + "span_end": 428, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les seguien poc a poc.", + "span_text": "anaven seguint-les poc a poc", + "span_start": 400, + "span_end": 428, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb els enlluernats que entren en un temple i que de primer no veuen res i a poc a poc van veient tots els Sants.", + "span_text": "com els enlluernats que entren en un temple i que de primer no veuen res i a poc a poc van veient tots els Sants", + "span_start": 510, + "span_end": 622, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al seu davant.", + "span_text": "l'alterosa muntanya que tenien al seu davant", + "span_start": 660, + "span_end": 704, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets.", + "span_text": "l'alterosa muntanya que tenien al seu davant, opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets", + "span_start": 660, + "span_end": 755, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Feia goig de veure aquella muntanya", + "span_start": 757, + "span_end": 792, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "muntanya on creixien ufanoses les boixeres atapeïdes i els avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada", + "span_start": 784, + "span_end": 917, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Boixeres atapeïdes i avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba.", + "span_text": "creixien ufanoses les boixeres atapeïdes i els avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada", + "span_start": 796, + "span_end": 917, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mormolava i feia escuma com una fera.", + "span_text": "fins al riu, que allà baix mormolava sempre i feia escuma com una fera", + "span_start": 1146, + "span_end": 1216, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dos quarts de tres.", + "span_text": "Dos quarts de tres", + "span_start": 1, + "span_end": 19, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pare i fill van apressar-se sense dir-se un mot", + "span_start": 97, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Calamarsejava i feia fred.", + "span_text": "calamarsejava i el fred entrava", + "span_start": 146, + "span_end": 177, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Era una matinada sense estels", + "span_start": 205, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Matinada muda sense cantúries d'ocells", + "span_start": 281, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En Guim.", + "span_text": "En Guim, havia descobert les petges de l'ós", + "span_start": 354, + "span_end": 397, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "les petges de l'ós i anaven seguint-les poc a poc", + "span_start": 379, + "span_end": 428, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les van seguir poc a poc.", + "span_text": "anaven seguint-les poc a poc", + "span_start": 400, + "span_end": 428, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb els enlluernats que entren en un temple i que de primer no veuen res i a poc a poc van veient tots els Sants.", + "span_text": "com els enlluernats que entren en un temple i que de primer no veuen res i a poc a poc van veient tots els Sants, En Guim i En Joanín anaven albirant l'alterosa muntanya", + "span_start": 510, + "span_end": 679, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al seu davant.", + "span_text": "l'alterosa muntanya que tenien al seu davant, opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets", + "span_start": 660, + "span_end": 755, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets.", + "span_text": "l'alterosa muntanya que tenien al seu davant, opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets", + "span_start": 660, + "span_end": 755, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Feia goig de veure aquella muntanya", + "span_start": 757, + "span_end": 792, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "muntanya on creixien ufanoses les boixeres atapeïdes i els avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada", + "span_start": 784, + "span_end": 917, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Boixeres atapeïdes, avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada.", + "span_text": "creixien ufanoses les boixeres atapeïdes i els avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada", + "span_start": 796, + "span_end": 917, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mormolava sempre i feia escuma com una fera.", + "span_text": "riu, que allà baix mormolava sempre i feia escuma com una fera", + "span_start": 1154, + "span_end": 1216, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_històries Casellas_59", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "històries Casellas - L'AUTOR DE L'OBRA O UN DRAMA DINTRE D'UN ALTRE-3", + "story": "-Sí, sí., -Prou., -Com si ara l'estés veient…- varen anar responent tots., -Doncs féu-se càrrec- continuava el novel·lista -que aquell xicot tan alt i gros i tan tímid a la vegada, va interesar-me vivament com a tipus d'estudi, com a document humà, i que portat de les meves manies d'observador vaig començar a fer-li preguntes, a amoixar-lo, a distingir-lo, tot a fi i efecte de que s'espontanegés. Els corrents de confiança aviat varen ser establerts. Jo aleshores, com quasi tots els presents, encara freqüentava bastant la casa d'en Montalvà, i vaig tenir prou ocasions de recollir les confidències psicològiques de l'escribent. Oh! Quina ànima de poeta! ¡Quina ànima de somniador s'amagava sota les espesses formes d'aquell xicot! Amb una ingenuïtat encantadora em va explicar les seves aficions literàries; em va contar els seus projectes, els seus somnis, les seves ambicions. Em va dir que mogut per la gran vocació que sentia pel teatre, no havia parat fins a col·locar-se a casa d'en Montalvà, a fi de que amb la gran influència que aquest tenia sobre les empreses, li fes representar un drama que havia escrit: -«Però fins ara no s'ha pogut aconseguir res»- deia desesperat -«és tan difícil fer pujar l'obra d'un principiant dalt de les taules!»- I va acabar dient: «Si vostè me'l volgués sentir llegir aquest drama…» -«Ja ho crec que sí.»- vaig contestar-li.- figureu-vos la meva sorpresa, la meva suspensió, quan l'endemà se'm presenta a casa i comença a llegir-me unes escenes inspirades, vibrants, ardents, plenes de vida i passió, d'ideals de bellesa i justícia. Allò era el drama de l'home contra el món; el drama de l'individu il·luminat contra la societat cega d'esperit; el drama de qui porta una idea de redempció, i s'estrella contra l'egoisme estúpid de les multituds. En una paraula, senyors,… allò era el drama que acabem de veure representar!…", + "questions": [ + { + "input_text": "Com era el noi de qui parla el protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu es va sentir atret per ell?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va fer-li al jove?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quin propòsit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va desconfiar el noi de l'home?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quina casa anava sovint l'home?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Considerava que el noi fos una persona creativa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quina manera li va explicar el xaval les seves aficions literàries?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què més li va explicar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Li agradava el teatre?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què era a casa d'en Montalvà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'havia pogut representar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va llegir-li el drama al personatge principal?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es descriuen les escenes?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De quin tipus de drama creia que es tractava el narrador?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Alt, gros i tímid.", + "span_text": "continuava el novel·lista -que aquell xicot tan alt i gros i tan tímid a la vegada", + "span_start": 100, + "span_end": 182, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè el va considerar un tipus d'estudi, un document humà.", + "span_text": "va interesar-me vivament com a tipus d'estudi, com a document humà", + "span_start": 184, + "span_end": 250, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va començar a fer-li preguntes, a amoixar-lo i a distingir-lo.", + "span_text": "vaig començar a fer-li preguntes, a amoixar-lo, a distingir-lo", + "span_start": 298, + "span_end": 360, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que s'espontanegés.", + "span_text": "tot a fi i efecte de que s'espontanegés", + "span_start": 362, + "span_end": 401, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els corrents de confiança aviat varen ser establerts", + "span_start": 403, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la d'en Montalvà.", + "span_text": "freqüentava bastant la casa d'en Montalvà", + "span_start": 507, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quina ànima de poeta! ¡Quina ànima de somniador s'amagava sota les espesses formes d'aquell xicot!", + "span_start": 640, + "span_end": 738, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb una ingenuïtat encantadora.", + "span_text": "Amb una ingenuïtat encantadora em va explicar les seves aficions literàries", + "span_start": 739, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els seus projectes, somnis i ambicions.", + "span_text": "em va contar els seus projectes, els seus somnis, les seves ambicions", + "span_start": 816, + "span_end": 885, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "mogut per la gran vocació que sentia pel teatre", + "span_start": 901, + "span_end": 948, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè aquest tenia gran influència sobre les empreses i volia que li fes representar un drama que havia escrit.", + "span_text": "a casa d'en Montalvà, a fi de que amb la gran influència que aquest tenia sobre les empreses, li fes representar un drama que havia escrit", + "span_start": 985, + "span_end": 1123, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però fins ara no s'ha pogut aconseguir res", + "span_start": 1127, + "span_end": 1169, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "comença a llegir-me unes escenes inspirades", + "span_start": 1461, + "span_end": 1504, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Inspirades, vibrants, ardents, plenes de vida i passió, d'ideals de bellesa i justícia.", + "span_text": "comença a llegir-me unes escenes inspirades, vibrants, ardents, plenes de vida i passió, d'ideals de bellesa i justícia", + "span_start": 1461, + "span_end": 1580, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Del drama de l'home contra el món; el de l'individu il·luminat contra la societat cega d'esperit; de qui porta una idea de redempció i s'estrella contra l'egoisme estúpid de les multituds.", + "span_text": "Allò era el drama de l'home contra el món; el drama de l'individu il·luminat contra la societat cega d'esperit; el drama de qui porta una idea de redempció, i s'estrella contra l'egoisme estúpid de les multituds", + "span_start": 1582, + "span_end": 1793, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Alt, gros i tímid.", + "span_text": "continuava el novel·lista -que aquell xicot tan alt i gros i tan tímid a la vegada", + "span_start": 100, + "span_end": 182, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè el va considerar un tipus d'estudi, com un document humà.", + "span_text": "va interesar-me vivament com a tipus d'estudi, com a document humà", + "span_start": 184, + "span_end": 250, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va començar a fer-li preguntes, a amoixar-lo, a distingir-lo.", + "span_text": "vaig començar a fer-li preguntes, a amoixar-lo, a distingir-lo", + "span_start": 298, + "span_end": 360, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per a que s'espontanegés.", + "span_text": "tot a fi i efecte de que s'espontanegés", + "span_start": 362, + "span_end": 401, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els corrents de confiança aviat varen ser establerts", + "span_start": 403, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la d'en Montalvà.", + "span_text": "encara freqüentava bastant la casa d'en Montalvà", + "span_start": 500, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quina ànima de poeta! ¡Quina ànima de somniador s'amagava sota les espesses formes d'aquell xicot!", + "span_start": 640, + "span_end": 738, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb una ingenuïtat encantadora.", + "span_text": "Amb una ingenuïtat encantadora em va explicar les seves aficions literàries", + "span_start": 739, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els seus projectes, somnis i ambicions.", + "span_text": "em va contar els seus projectes, els seus somnis, les seves ambicions", + "span_start": 816, + "span_end": 885, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "mogut per la gran vocació que sentia pel teatre", + "span_start": 901, + "span_end": 948, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè aquest tenia gran influència sobre les empreses i volia que li fes representar un drama que havia escrit.", + "span_text": "a casa d'en Montalvà, a fi de que amb la gran influència que aquest tenia sobre les empreses, li fes representar un drama que havia escrit", + "span_start": 985, + "span_end": 1123, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però fins ara no s'ha pogut aconseguir res", + "span_start": 1127, + "span_end": 1169, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "comença a llegir-me unes escenes inspirades", + "span_start": 1461, + "span_end": 1504, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Inspirades, vibrants, ardents, plenes de vida i passió, d'ideals de bellesa i justícia.", + "span_text": "comença a llegir-me unes escenes inspirades, vibrants, ardents, plenes de vida i passió, d'ideals de bellesa i justícia", + "span_start": 1461, + "span_end": 1580, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Del drama de l'home contra el món; de l'individu il·luminat contra la societat cega d'esperit; de qui porta una idea de redempció i s'estrella contra l'egoisme estúpid de les multituds.", + "span_text": "Allò era el drama de l'home contra el món; el drama de l'individu il·luminat contra la societat cega d'esperit; el drama de qui porta una idea de redempció, i s'estrella contra l'egoisme estúpid de les multituds", + "span_start": 1582, + "span_end": 1793, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Alt, gros i tímid a la vegada.", + "span_text": "continuava el novel·lista -que aquell xicot tan alt i gros i tan tímid a la vegada", + "span_start": 100, + "span_end": 182, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè el considerava un tipus d'estudi, com un document humà.", + "span_text": "va interesar-me vivament com a tipus d'estudi, com a document humà", + "span_start": 184, + "span_end": 250, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va començar a fer-li preguntes, a amoixar-lo i a distingir-lo.", + "span_text": "vaig començar a fer-li preguntes, a amoixar-lo, a distingir-lo", + "span_start": 298, + "span_end": 360, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que s'espontanegés.", + "span_text": "tot a fi i efecte de que s'espontanegés", + "span_start": 362, + "span_end": 401, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els corrents de confiança aviat varen ser establerts", + "span_start": 403, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la d'en Montalvà.", + "span_text": "freqüentava bastant la casa d'en Montalvà", + "span_start": 507, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quina ànima de poeta! ¡Quina ànima de somniador s'amagava sota les espesses formes d'aquell xicot!", + "span_start": 640, + "span_end": 738, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb una ingenuïtat encantadora.", + "span_text": "Amb una ingenuïtat encantadora em va explicar les seves aficions literàries", + "span_start": 739, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els seus projectes, somnis i ambicions.", + "span_text": "em va contar els seus projectes, els seus somnis, les seves ambicions", + "span_start": 816, + "span_end": 885, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "mogut per la gran vocació que sentia pel teatre", + "span_start": 901, + "span_end": 948, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè com aquest tenia influència sobre les empreses volia que li fes representar un drama que ell havia escrit.", + "span_text": "a casa d'en Montalvà, a fi de que amb la gran influència que aquest tenia sobre les empreses, li fes representar un drama que havia escrit", + "span_start": 985, + "span_end": 1123, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però fins ara no s'ha pogut aconseguir res", + "span_start": 1127, + "span_end": 1169, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "comença a llegir-me unes escenes", + "span_start": 1461, + "span_end": 1493, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Inspirades, vibrants, ardents, plenes de vida i passió, d'ideals de bellesa i justícia.", + "span_text": "comença a llegir-me unes escenes inspirades, vibrants, ardents, plenes de vida i passió, d'ideals de bellesa i justícia", + "span_start": 1461, + "span_end": 1580, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un sobre l'home contra el món; el drama de l'individu il·luminat contra la societat.", + "span_text": "Allò era el drama de l'home contra el món; el drama de l'individu il·luminat contra la societat", + "span_start": 1582, + "span_end": 1677, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_490", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Ió de Quios...", + "story": "Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon i també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia. Estrabó l'esmenta com una personalitat de l'illa. Va viure al segle V aC., Era fill d'Ortòmenes, però va rebre el renom de fill de Xutos que segurament era el renom del seu pare i es referia al pare del mític ancestre dels jonis que portava el seu mateix nom (Ió). Va anar de jove a Atenes i va ser amic de Cimó II del que parla elogiosament a les seves obres mentre critica Pèricles que hauria estat rival seu en l'amor d'una dona, segons diu Plutarc. També va tenir relacions familiars amb Èsquil, però no va publicar tragèdies fins que aquest va morir. El mateix poeta diu que es va trobar amb Sòfocles, però això fou a Quios, quan l'atenenc dirigí l'expedició a Samos l'any 440 aC., Va escriure la seva primera tragèdia el 452 aC i en un concurs en el que participaven Eurípides i Iofont va quedar tercer. Només va guanyar un premi una vegada, sembla que en una festa Dionísia, i la tradició diu que al mateix concurs va guanyar el premi de ditiràmbics i el de tragèdies i va regalar a cada atenenc un càntir de vi de Quios. Va morir abans del 421 aC, segons es desprèn de La Pau d'Aristòfanes, estrenada aquell any., El nombre de les seves tragèdies és entre 12 i 40 segons les fonts. Es coneixen els títols d'onze:, Va escriure també poemes lítics, comèdies, epigrames, himnes, elegies i altres. Les seves obres en prosa, esmentades per Aristòfanes, són:, En va escriure d'altres que no es coneixen.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Ió de Quios?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va fer altres tipus d’obres?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui el menciona com a personalitat de l’illa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quin segle va existir?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De qui era fill?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin era, probablement, l'agnom del seu pare?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va marxar a Atenes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tenia amistat amb Cimó II?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En parlava negativament?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Elogia a Pèricles?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan va escriure la seva primera tragèdia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quants premis va guanyar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va morir?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què més va compondre?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon.", + "span_text": "Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí, també va compondre altra mena de poesies i obres en prosa d'història i filosofia.", + "span_text": "també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia", + "span_start": 99, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Estrabó.", + "span_text": "Estrabó l'esmenta com una personalitat de l'illa", + "span_start": 186, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En el segle V aC.", + "span_text": "Va viure al segle V aC", + "span_start": 236, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D'Ortòmenes.", + "span_text": "Era fill d'Ortòmenes", + "span_start": 262, + "span_end": 282, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fill de Xutos.", + "span_text": "va rebre el renom de fill de Xutos que segurament era el renom del seu pare", + "span_start": 289, + "span_end": 364, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan era jove.", + "span_text": "Va anar de jove a Atenes", + "span_start": 452, + "span_end": 476, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser amic de Cimó II", + "span_start": 479, + "span_end": 501, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Cimó II del que parla elogiosament a les seves obres", + "span_start": 494, + "span_end": 546, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "mentre critica Pèricles", + "span_start": 547, + "span_end": 570, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè hauria estat rival seu en l'amor d'una dona.", + "span_text": "critica Pèricles que hauria estat rival seu en l'amor d'una dona", + "span_start": 554, + "span_end": 618, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 452 aC.", + "span_text": "Va escriure la seva primera tragèdia el 452 aC", + "span_start": 875, + "span_end": 921, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Només un.", + "span_text": "Només va guanyar un premi una vegada", + "span_start": 998, + "span_end": 1034, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Abans del 421 aC.", + "span_text": "Va morir abans del 421 aC", + "span_start": 1217, + "span_end": 1242, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Poemes lítics, comèdies, epigrames, himnes, elegies i altres.", + "span_text": "Va escriure també poemes lítics, comèdies, epigrames, himnes, elegies i altres", + "span_start": 1412, + "span_end": 1490, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon.", + "span_text": "Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí, va compondre altra mena de poesies i altres obres en prosa d'història i filosofia.", + "span_text": "també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia", + "span_start": 99, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Estrabó.", + "span_text": "Estrabó l'esmenta com una personalitat de l'illa", + "span_start": 186, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En el segle V aC.", + "span_text": "Va viure al segle V aC", + "span_start": 236, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D'Ortòmenes.", + "span_text": "Era fill d'Ortòmenes", + "span_start": 262, + "span_end": 282, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fill de Xutos.", + "span_text": "va rebre el renom de fill de Xutos que segurament era el renom del seu pare", + "span_start": 289, + "span_end": 364, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan era jove.", + "span_text": "Va anar de jove a Atenes", + "span_start": 452, + "span_end": 476, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser amic de Cimó II", + "span_start": 479, + "span_end": 501, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Cimó II del que parla elogiosament a les seves obres", + "span_start": 494, + "span_end": 546, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "mentre critica Pèricles", + "span_start": 547, + "span_end": 570, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè hauria estat rival seu en l'amor d'una dona.", + "span_text": "critica Pèricles que hauria estat rival seu en l'amor d'una dona", + "span_start": 554, + "span_end": 618, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 452 aC.", + "span_text": "Va escriure la seva primera tragèdia el 452 aC", + "span_start": 875, + "span_end": 921, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un.", + "span_text": "Només va guanyar un premi una vegada", + "span_start": 998, + "span_end": 1034, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Abans del 421 aC.", + "span_text": "Va morir abans del 421 aC", + "span_start": 1217, + "span_end": 1242, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Poemes lítics, comèdies, epigrames, himnes, elegies i altres.", + "span_text": "Va escriure també poemes lítics, comèdies, epigrames, himnes, elegies i altres", + "span_start": 1412, + "span_end": 1490, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon.", + "span_text": "Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia", + "span_start": 105, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Estrabó.", + "span_text": "Estrabó l'esmenta com una personalitat de l'illa", + "span_start": 186, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En el segle V aC.", + "span_text": "Va viure al segle V aC", + "span_start": 236, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D'Ortòmenes.", + "span_text": "Era fill d'Ortòmenes", + "span_start": 262, + "span_end": 282, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fill de Xutos.", + "span_text": "va rebre el renom de fill de Xutos que segurament era el renom del seu pare", + "span_start": 289, + "span_end": 364, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan era jove.", + "span_text": "Va anar de jove a Atenes", + "span_start": 452, + "span_end": 476, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser amic de Cimó II", + "span_start": 479, + "span_end": 501, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Cimó II del que parla elogiosament a les seves obres", + "span_start": 494, + "span_end": 546, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "critica Pèricles", + "span_start": 554, + "span_end": 570, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè hauria estat rival seu en l'amor d'una dona.", + "span_text": "critica Pèricles que hauria estat rival seu en l'amor d'una dona", + "span_start": 554, + "span_end": 618, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 452 aC.", + "span_text": "Va escriure la seva primera tragèdia el 452 aC", + "span_start": 875, + "span_end": 921, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Només un.", + "span_text": "Només va guanyar un premi una vegada", + "span_start": 998, + "span_end": 1034, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Abans del 421 aC.", + "span_text": "Va morir abans del 421 aC", + "span_start": 1217, + "span_end": 1242, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Poemes lítics, comèdies, epigrames, himnes, elegies i altres.", + "span_text": "Va escriure també poemes lítics, comèdies, epigrames, himnes, elegies i altres", + "span_start": 1412, + "span_end": 1490, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_170", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-171", + "story": "-Una mica massa- va respondre el xaval. -M'ha semblat que ell, s'homo, es posava a sa raó, i vós tira que tira. No us ho aprovo. Es guanys de mal jus, aquí o a s'atro món, seran de mal pair., -I ara!- replicà en Bonosi. -Jo no hai usat d'engany ni violéncia, Temme. S'avinença de ses voluntats ès sa llei des tractes. ¿I qui has vist mai que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que li façun? Atrament, aquests dos nuvis d'avui són tan rics, que, sense patir-ne poc ni molt, poden daurar ses mans de tota sa marineria de Blanes. Sé qui són, lleig des meu cor. Ell se diu Felip i ès mataroní, fill d'un drapaire ronyós i gasiva, conegut meu, un tal Bernat Portalons, que va morir de misèria amb una sitja d'unces as peu des llit. Oi quina ànima de càntir! però… pau as difunt! No el recarreguem amb nostres paraules. Deixem que vogu a barca lleugera as port de dalt. Si algun mal pes de pecats no l'enfonsa, sa seua sorrada d'unces no l'enfonsarà pas, perquè va restar en terra. Es seu hereu, aquest manu d'en Felip, que ja era gran i més viu que una mustela, va trobar-la prou. Va embutxacar-se ses monedes, se les va emportar a Amèrica, i sembla que allà, amb sa calor, totes li van pondre i covar. I certus ès que es féu milionari. Ho sé de bona tinta: pots pujar-hi de peus. I mira si no ès veritat, allò que diuen, que es diner crida diner. Un dia va llevar-se amb delit de malgastar, i va i fa sa brutesa de comprar tres o quatre bitllets sencers d'aquells tan cars de sa rifa de Nadal. Doncs bé, caret: arriba sa diada i… cataplum!… li toca sa sort grossa. Ja ho veus: per més que vulgu no es pot desempallegar de sa riquesa. Però no… ep!… ell no vol desempallegar-se'n: al contrari, ès des puny estret. Ja ho deus haver reparat: no pot dissimular-ho: ses seues grandeses puden as resclosit de sa gasiveria des seu pare. Atra cosa ès la seua dona… galant dona!… ¿oi, Temme? Aquesta va néixer en mig des diners com un gos en mig de ses puces, i no pensa sinó en espolsar-se'ls, grata d'ací, grata d'allà. Però no t'espantus: no en farà mai net. És mestressa de tres o quatre inquènius i unes hisendes que es perden de vista. Sé qui ès, Temme; en sé tota sa història; perquè, encara que haju nascut a Cuba, ès filla de pare blanenc. Precisament ara, casada de fresc, és vinguda a Blanes amb es seu marit a fi de conèixer sa seua àvia, que encara ès plena de vida. Avui en dia aquesta àvia ès una senyorassa que viu as carrer de Mar, en una casa com un temple, amb tres minyones de servei que li ensumen es desitjos a s'alè; però jo l'hai coneguda pobra. Parlo de trenta anys endarrera, això sí; però jo l'hai coneguda pobra: cert com sa mort. Era una trista botiguera des carrer de Mercaders, i es seu marit era en Vetes-curtes, i de ca seua tothom en deia can Vetes-curtes; i anaven tan poc grassos, que sa meua mare els hi va vendre a fiar un sacotell de mongetes i no el va cobrar sinó després d'haver gruat tres mesos. Es món va de tomballons, lleig des meu cor; i a cada tomb un hom veu uns enfilaments i uns daltabaixos que esgarrifen. Jo maldo per aguantar- me. N'he passades de totes amb sa meua femella i sa meua nierada d'aucellons boca-badats, als quals no sempre podia dur becada. Ara tot just començo a surar una mica; i, quan es bon Déu menà a rodolar pes meus volts un parell de potentats d'aquests que de plens que n'estan, no es poden tocar sense que esquitxun cinquenes d'or ¿vols que els hi tornu les que m'han posades a sa grapa?", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha considerat el primer personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Està d’acord?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui li va contestar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I què li pregunta?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La parella és pobra?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es diu el nuvi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva procedència?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En Felip era el germà gran?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Li agrada gastar diners?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què va a Blanes la dona del Felip?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Bonosi coneix a la dona gran?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A més, què pensa ell del món?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que s'homo es posava a sa raó.", + "span_text": "M'ha semblat que ell, s'homo, es posava a sa raó", + "span_start": 41, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No us ho aprovo", + "span_start": 112, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bonosi.", + "span_text": "replicà en Bonosi", + "span_start": 202, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que no ha usat d'engany ni violència.", + "span_text": "Jo no hai usat d'engany ni violéncia", + "span_start": 222, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que a qui ha vist mai que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que li façun.", + "span_text": "¿I qui has vist mai que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que li façun?", + "span_start": 319, + "span_end": 402, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "aquests dos nuvis d'avui són tan rics", + "span_start": 413, + "span_end": 450, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Felip.", + "span_text": "Ell se diu Felip", + "span_start": 570, + "span_end": 586, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Mataroní.", + "span_text": "Ell se diu Felip i ès mataroní", + "span_start": 570, + "span_end": 600, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un conegut seu, un tal Bernat Portalons.", + "span_text": "ès mataroní, fill d'un drapaire ronyós i gasiva, conegut meu, un tal Bernat Portalons", + "span_start": 589, + "span_end": 674, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es seu hereu, aquest manu d'en Felip", + "span_start": 988, + "span_end": 1024, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va embutxacar-se ses monedes, se les va emportar a Amèrica, i sembla que allà totes li van pondre i covar.", + "span_text": "aquest manu d'en Felip, que ja era gran i més viu que una mustela, va trobar-la prou. Va embutxacar-se ses monedes, se les va emportar a Amèrica, i sembla que allà, amb sa calor, totes li van pondre i covar", + "span_start": 1002, + "span_end": 1208, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ès des puny estret", + "span_start": 1700, + "span_end": 1718, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per conèixer sa seua àvia.", + "span_text": "és vinguda a Blanes amb es seu marit a fi de conèixer sa seua àvia", + "span_start": 2281, + "span_end": 2347, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però jo l'hai coneguda pobra", + "span_start": 2538, + "span_end": 2566, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va de tomballons.", + "span_text": "Es món va de tomballons", + "span_start": 2937, + "span_end": 2960, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que s'homo es posava a sa raó.", + "span_text": "M'ha semblat que ell, s'homo, es posava a sa raó", + "span_start": 41, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No us ho aprovo", + "span_start": 112, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bonosi.", + "span_text": "replicà en Bonosi", + "span_start": 202, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que no ha usat d'engany ni violència i que s'avinença de ses voluntats és sa llei des tractes.", + "span_text": "Jo no hai usat d'engany ni violéncia, Temme. S'avinença de ses voluntats ès sa llei des tractes", + "span_start": 222, + "span_end": 317, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "¿I qui has vist mai que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que li façun?", + "span_text": "¿I qui has vist mai que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que li façun?", + "span_start": 319, + "span_end": 402, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "aquests dos nuvis d'avui són tan rics", + "span_start": 413, + "span_end": 450, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Felip.", + "span_text": "Ell se diu Felip", + "span_start": 570, + "span_end": 586, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ès mataroní.", + "span_text": "Ell se diu Felip i ès mataroní", + "span_start": 570, + "span_end": 600, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un drapaire ronyós i gasiva, un tal Bernat Portalons.", + "span_text": "ès mataroní, fill d'un drapaire ronyós i gasiva, conegut meu, un tal Bernat Portalons", + "span_start": 589, + "span_end": 674, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es seu hereu, aquest manu d'en Felip", + "span_start": 988, + "span_end": 1024, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va embutxacar-se ses monedes, se les va emportar a Amèrica, i sembla que allà, amb sa calor, totes li van pondre i covar.", + "span_text": "aquest manu d'en Felip, que ja era gran i més viu que una mustela, va trobar-la prou. Va embutxacar-se ses monedes, se les va emportar a Amèrica, i sembla que allà, amb sa calor, totes li van pondre i covar", + "span_start": 1002, + "span_end": 1208, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "al contrari, ès des puny estret", + "span_start": 1687, + "span_end": 1718, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A de conèixer sa seua àvia.", + "span_text": "casada de fresc, és vinguda a Blanes amb es seu marit a fi de conèixer sa seua àvia", + "span_start": 2264, + "span_end": 2347, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però jo l'hai coneguda pobra", + "span_start": 2538, + "span_end": 2566, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que va de tomballons.", + "span_text": "Es món va de tomballons", + "span_start": 2937, + "span_end": 2960, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que s'homo es posava a sa raó.", + "span_text": "M'ha semblat que ell, s'homo, es posava a sa raó", + "span_start": 41, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No us ho aprovo", + "span_start": 112, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bonosi.", + "span_text": "replicà en Bonosi", + "span_start": 202, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que no ha usat d'engany ni violència.", + "span_text": "Jo no hai usat d'engany ni violéncia", + "span_start": 222, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Si ha vist mai algú que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que li façun.", + "span_text": "¿I qui has vist mai que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que li façun?", + "span_start": 319, + "span_end": 402, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "aquests dos nuvis d'avui són tan rics", + "span_start": 413, + "span_end": 450, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Felip.", + "span_text": "Ell se diu Felip", + "span_start": 570, + "span_end": 586, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ès mataroní.", + "span_text": "se diu Felip i ès mataroní", + "span_start": 574, + "span_end": 600, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un tal Bernat Portalons.", + "span_text": "ès mataroní, fill d'un drapaire ronyós i gasiva, conegut meu, un tal Bernat Portalons", + "span_start": 589, + "span_end": 674, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es seu hereu, aquest manu d'en Felip", + "span_start": 988, + "span_end": 1024, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va embutxacar-se ses monedes i se les va emportar a Amèrica.", + "span_text": "Es seu hereu, aquest manu d'en Felip, que ja era gran i més viu que una mustela, va trobar-la prou. Va embutxacar-se ses monedes, se les va emportar a Amèrica", + "span_start": 988, + "span_end": 1146, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ès des puny estret", + "span_start": 1700, + "span_end": 1718, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per conèixer sa seua àvia.", + "span_text": "casada de fresc, és vinguda a Blanes amb es seu marit a fi de conèixer sa seua àvia", + "span_start": 2264, + "span_end": 2347, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però jo l'hai coneguda pobra", + "span_start": 2538, + "span_end": 2566, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que es món va de tomballons.", + "span_text": "Es món va de tomballons", + "span_start": 2937, + "span_end": 2960, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2125", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Lila Thomàs Andreu...", + "story": "Lila Thomàs Andreu (Palma, 20 de febrer de 1951) és una professora i política mallorquina, reconeguda pel seu activisme feminista i antifranquista., Va néixer en el si d'una família nombrosa, de dretes. El seu pare era magistrat. A casa eren set germanes i quatre germans i la família va decidir que només podien estudiar els nois, mentre que les noies havien de treballar. En un ambient molt tancat políticament i molt religiós Thomas va acabar decidint que seguiria estudiant per les nits i que s'afiliaria al Partit Comunista., Així, Thomas ha estat, des de jove, militant comunista. Va ser Secretària General de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de l'any 1992 al 1995 i diputada d'Esquerra Unida al Parlament de les Illes Balears, de l'any 1995 al 1999. A partir del 1999 va passar a l'Ajuntament de Palma, com a representant d'Esquerra Unida-Els Verds, fins el 2003. Després d'aquest període va tornar a la seva feina de professora a l'ensenyament públic. A més, va ocupar el càrrec de Directora de l'Institut Balear de la Dona des del 2007, fins a acabar la legislatura, el 2011, just en el moment de jubilar-se com a professora, als 60 anys.,", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Lila Thomàs?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què se la coneix?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com era la seva família?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De què treballava el seu pare?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quants germans i germanes eren a casa?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Deixava la seva família que estudiessin les noies?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va escollir Lila que continuaria fent, al mateix temps que es va adscriure al Partit Comunista?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va ocupar des del 1992 fins al 1995?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan va treballar a l’Ajuntament de Palma?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins quan hi va estar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va recuperar la seva plaça com a professora?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De quin institut va ser directora?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb quants anys es va jubilar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "Lila Thomàs Andreu (Palma, 20 de febrer de 1951)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És professora i política.", + "span_text": "és una professora i política", + "span_start": 49, + "span_end": 77, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel seu activisme feminista i antifranquista.", + "span_text": "reconeguda pel seu activisme feminista i antifranquista", + "span_start": 91, + "span_end": 146, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Nombrosa i de dretes.", + "span_text": "Va néixer en el si d'una família nombrosa, de dretes", + "span_start": 150, + "span_end": 202, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era magistrat.", + "span_text": "El seu pare era magistrat", + "span_start": 204, + "span_end": 229, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Set germanes i quatre germans.", + "span_text": "A casa eren set germanes i quatre germans", + "span_start": 231, + "span_end": 272, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la família va decidir que només podien estudiar els nois, mentre que les noies havien de treballar", + "span_start": 275, + "span_end": 373, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que seguiria estudiant per les nits.", + "span_text": "Thomas va acabar decidint que seguiria estudiant per les nits i que s'afiliaria al Partit Comunista", + "span_start": 430, + "span_end": 529, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser Secretària General de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres.", + "span_text": "Va ser Secretària General de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de l'any 1992 al 1995", + "span_start": 589, + "span_end": 688, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A partir del 1999.", + "span_text": "A partir del 1999 va passar a l'Ajuntament de Palma", + "span_start": 775, + "span_end": 826, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com a representant d'Esquerra Unida-Els Verds.", + "span_text": "va passar a l'Ajuntament de Palma, com a representant d'Esquerra Unida-Els Verds", + "span_start": 793, + "span_end": 873, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins el 2003.", + "span_text": "representant d'Esquerra Unida-Els Verds, fins el 2003", + "span_start": 834, + "span_end": 887, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després d'aquest període va tornar a la seva feina de professora a l'ensenyament públic", + "span_start": 889, + "span_end": 976, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De l'Institut Balear de la Dona.", + "span_text": "va ocupar el càrrec de Directora de l'Institut Balear de la Dona", + "span_start": 985, + "span_end": 1049, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Als 60 anys.", + "span_text": "jubilar-se com a professora, als 60 anys", + "span_start": 1124, + "span_end": 1164, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "Lila Thomàs Andreu (Palma, 20 de febrer de 1951)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És professora i política.", + "span_text": "és una professora i política mallorquina", + "span_start": 49, + "span_end": 89, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel seu activisme feminista i antifranquista.", + "span_text": "reconeguda pel seu activisme feminista i antifranquista", + "span_start": 91, + "span_end": 146, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Nombrosa, de dretes.", + "span_text": "Va néixer en el si d'una família nombrosa, de dretes", + "span_start": 150, + "span_end": 202, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era magistrat.", + "span_text": "El seu pare era magistrat", + "span_start": 204, + "span_end": 229, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Set germanes i quatre germans.", + "span_text": "A casa eren set germanes i quatre germans", + "span_start": 231, + "span_end": 272, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "família va decidir que només podien estudiar els nois, mentre que les noies havien de treballar", + "span_start": 278, + "span_end": 373, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que seguiria estudiant per les nits.", + "span_text": "Thomas va acabar decidint que seguiria estudiant per les nits i que s'afiliaria al Partit Comunista", + "span_start": 430, + "span_end": 529, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de Secretària General de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres.", + "span_text": "Va ser Secretària General de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de l'any 1992 al 1995", + "span_start": 589, + "span_end": 688, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A partir del 1999.", + "span_text": "A partir del 1999 va passar a l'Ajuntament de Palma", + "span_start": 775, + "span_end": 826, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com a representant d'Esquerra Unida-Els Verds.", + "span_text": "va passar a l'Ajuntament de Palma, com a representant d'Esquerra Unida-Els Verds", + "span_start": 793, + "span_end": 873, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins el 2003.", + "span_text": "com a representant d'Esquerra Unida-Els Verds, fins el 2003", + "span_start": 828, + "span_end": 887, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després d'aquest període va tornar a la seva feina de professora a l'ensenyament públic", + "span_start": 889, + "span_end": 976, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De l'Institut Balear de la Dona.", + "span_text": "va ocupar el càrrec de Directora de l'Institut Balear de la Dona", + "span_start": 985, + "span_end": 1049, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb 60.", + "span_text": "jubilar-se com a professora, als 60 anys", + "span_start": 1124, + "span_end": 1164, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "Lila Thomàs Andreu (Palma, 20 de febrer de 1951)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És professora i política.", + "span_text": "és una professora i política mallorquina", + "span_start": 49, + "span_end": 89, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel seu activisme feminista i antifranquista.", + "span_text": "reconeguda pel seu activisme feminista i antifranquista", + "span_start": 91, + "span_end": 146, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era una família nombrosa, de dretes.", + "span_text": "Va néixer en el si d'una família nombrosa, de dretes", + "span_start": 150, + "span_end": 202, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De magistrat.", + "span_text": "El seu pare era magistrat", + "span_start": 204, + "span_end": 229, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Set germanes i quatre germans.", + "span_text": "A casa eren set germanes i quatre germans", + "span_start": 231, + "span_end": 272, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la família va decidir que només podien estudiar els nois, mentre que les noies havien de treballar", + "span_start": 275, + "span_end": 373, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Estudiar per les nits.", + "span_text": "Thomas va acabar decidint que seguiria estudiant per les nits i que s'afiliaria al Partit Comunista", + "span_start": 430, + "span_end": 529, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Secretària General de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres.", + "span_text": "Va ser Secretària General de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de l'any 1992 al 1995", + "span_start": 589, + "span_end": 688, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A partir del 1999.", + "span_text": "A partir del 1999 va passar a l'Ajuntament de Palma", + "span_start": 775, + "span_end": 826, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Representant d'Esquerra Unida-Els Verds.", + "span_text": "va passar a l'Ajuntament de Palma, com a representant d'Esquerra Unida-Els Verds", + "span_start": 793, + "span_end": 873, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins el 2003.", + "span_text": "representant d'Esquerra Unida-Els Verds, fins el 2003", + "span_start": 834, + "span_end": 887, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després d'aquest període va tornar a la seva feina de professora", + "span_start": 889, + "span_end": 953, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De l'Institut Balear de la Dona.", + "span_text": "va ocupar el càrrec de Directora de l'Institut Balear de la Dona", + "span_start": 985, + "span_end": 1049, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb 60 anys.", + "span_text": "jubilar-se com a professora, als 60 anys", + "span_start": 1124, + "span_end": 1164, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_418", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La Junta Electoral ratifica la victòria de l’independentisme a la Cambra de Comerç de Barcelona", + "story": "La Junta Electoral ha ratificat la victòria de l'independentisme a la Cambra de Comerç de Barcelona. La candidatura impulsada per l'ANC, Eines de País, obté finalment 31 llocs dels 40 que s'elegien a l'organisme i controlarà el nou govern de la Cambra. Joan Font, de BonPreu, formava part d'Eines de País i de la candidatura d'Enric Crous. L'escrutini final només ha fet perdre un seient a Eines de País, que en total controlarà 31 vocalies de 60. Als 40 elegits cal sumar-n'hi 6 que trien les dues patronals –Pimec i Foment del Treball– i 14 que pertanyen a les grans empreses que aporten diners per al pressupost de la Cambra i que hi tenen una cadira fixa. Joan Canadell: ‘El mercat espanyol és un 2% del mercat mundial. No ens hauria de preocupar tant' La candidatura que ha aconseguit la cadira perduda per l'ANC ha estat la de Ramon Masià, que no n'havia obtingut cap en els resultats provisionals. Les llistes d'Enric Crous, Carles Tusquets i 50 a 50 s'han mantingut igual: quatre cadires, tres i una, respectivament. En aquesta revisió final, hi ha hagut 955 vots que s'han apartat de l'escrutini per acabar de verificar-los. Finalment s'han computat com a vàlids un total de 19.234 vots", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui ha confirmat la victòria de l’independentisme?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quins partits van fomentar-la?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quins resultats han aconseguit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui participava tant en Eines de País com en la candidatura d’Enric Crous?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha perdut algun escó Eines de País?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Malgrat això, quantes vocalies tindrà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines dues patronals escullen sis vocalies més?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui disposa d’un lloc fix?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què pensa Joan Canadell del mercat espanyol?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va fer-se amb alguna cadira Ramon Masià als resultats provisionals?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quants vots s’han hagut de revisar?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La Junta Electoral.", + "span_text": "La Junta Electoral ha ratificat la victòria de l'independentisme", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Cambra de Comerç de Barcelona.", + "span_text": "ha ratificat la victòria de l'independentisme a la Cambra de Comerç de Barcelona", + "span_start": 19, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'ANC i Eines de País.", + "span_text": "La candidatura impulsada per l'ANC, Eines de País", + "span_start": 101, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "31 llocs dels 40.", + "span_text": "obté finalment 31 llocs dels 40 que s'elegien a l'organisme", + "span_start": 152, + "span_end": 211, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Joan Font.", + "span_text": "Joan Font, de BonPreu, formava part d'Eines de País i de la candidatura d'Enric Crous", + "span_start": 253, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'escrutini final només ha fet perdre un seient a Eines de País", + "span_start": 340, + "span_end": 403, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "31 vocalies de 60.", + "span_text": "que en total controlarà 31 vocalies de 60", + "span_start": 405, + "span_end": 446, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pimec i Foment del Treball.", + "span_text": "Als 40 elegits cal sumar-n'hi 6 que trien les dues patronals –Pimec i Foment del Treball", + "span_start": 448, + "span_end": 536, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les grans empreses que aporten diners per al pressupost de la Cambra.", + "span_text": "les grans empreses que aporten diners per al pressupost de la Cambra i que hi tenen una cadira fixa", + "span_start": 559, + "span_end": 658, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que no els hauria de preocupar tant.", + "span_text": "Joan Canadell: ‘El mercat espanyol és un 2% del mercat mundial. No ens hauria de preocupar tant'", + "span_start": 660, + "span_end": 756, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha estat la de Ramon Masià, que no n'havia obtingut cap en els resultats provisionals", + "span_start": 818, + "span_end": 903, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "955.", + "span_text": "En aquesta revisió final, hi ha hagut 955 vots que s'han apartat de l'escrutini per acabar de verificar-los", + "span_start": 1025, + "span_end": 1132, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La Junta Electoral.", + "span_text": "La Junta Electoral ha ratificat la victòria de l'independentisme", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Cambra de Comerç.", + "span_text": "ha ratificat la victòria de l'independentisme a la Cambra de Comerç", + "span_start": 19, + "span_end": 86, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "ANC i Eines de País.", + "span_text": "La candidatura impulsada per l'ANC, Eines de País", + "span_start": 101, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "31 llocs dels 40 que s'elegien a l'organisme.", + "span_text": "obté finalment 31 llocs dels 40 que s'elegien a l'organisme", + "span_start": 152, + "span_end": 211, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Joan Font, de BonPreu.", + "span_text": "Joan Font, de BonPreu, formava part d'Eines de País i de la candidatura d'Enric Crous", + "span_start": 253, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'escrutini final només ha fet perdre un seient a Eines de País", + "span_start": 340, + "span_end": 403, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "31 de 60.", + "span_text": "en total controlarà 31 vocalies de 60", + "span_start": 409, + "span_end": 446, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pimec i Foment del Treball.", + "span_text": "Als 40 elegits cal sumar-n'hi 6 que trien les dues patronals –Pimec i Foment del Treball", + "span_start": 448, + "span_end": 536, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les grans empreses que aporten diners per al pressupost de la Cambra.", + "span_text": "les grans empreses que aporten diners per al pressupost de la Cambra i que hi tenen una cadira fixa", + "span_start": 559, + "span_end": 658, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És un 2% del mercat mundial i no els hauria de preocupar tant.", + "span_text": "Joan Canadell: ‘El mercat espanyol és un 2% del mercat mundial. No ens hauria de preocupar tant'", + "span_start": 660, + "span_end": 756, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la de Ramon Masià, que no n'havia obtingut cap en els resultats provisionals", + "span_start": 827, + "span_end": 903, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "955.", + "span_text": "En aquesta revisió final, hi ha hagut 955 vots que s'han apartat de l'escrutini per acabar de verificar-los", + "span_start": 1025, + "span_end": 1132, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La Junta Electoral.", + "span_text": "La Junta Electoral ha ratificat la victòria de l'independentisme", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Cambra de Comerç de Barcelona.", + "span_text": "ha ratificat la victòria de l'independentisme a la Cambra de Comerç de Barcelona", + "span_start": 19, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'ANC i Eines de País.", + "span_text": "La candidatura impulsada per l'ANC, Eines de País", + "span_start": 101, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "31 llocs dels 40.", + "span_text": "obté finalment 31 llocs dels 40", + "span_start": 152, + "span_end": 183, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Joan Font.", + "span_text": "Joan Font, de BonPreu, formava part d'Eines de País i de la candidatura d'Enric Crous", + "span_start": 253, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'escrutini final només ha fet perdre un seient a Eines de País", + "span_start": 340, + "span_end": 403, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "31 vocalies de 60.", + "span_text": "en total controlarà 31 vocalies de 60", + "span_start": 409, + "span_end": 446, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pimec i Foment del Treball.", + "span_text": "Als 40 elegits cal sumar-n'hi 6 que trien les dues patronals –Pimec i Foment del Treball", + "span_start": 448, + "span_end": 536, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les grans empreses que aporten diners per al pressupost de la Cambra.", + "span_text": "les grans empreses que aporten diners per al pressupost de la Cambra i que hi tenen una cadira fixa", + "span_start": 559, + "span_end": 658, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que és un 2% del mercat mundial i no els hauria de preocupar tant.", + "span_text": "Joan Canadell: ‘El mercat espanyol és un 2% del mercat mundial. No ens hauria de preocupar tant'", + "span_start": 660, + "span_end": 756, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ramon Masià, que no n'havia obtingut cap en els resultats provisionals", + "span_start": 833, + "span_end": 903, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "955 vots.", + "span_text": "En aquesta revisió final, hi ha hagut 955 vots que s'han apartat de l'escrutini per acabar de verificar-los", + "span_start": 1025, + "span_end": 1132, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1333", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Marica Laurentia", + "story": "Marica o Marica Laurentia era una divinitat itàlica. Nimfa de l'aigua i dels pantans. Estimava els animals i era considerada protectora dels nadons i de la fertilitat. Té moltes semblances amb la deessa Diana. El seu nom deriva probablement de mara («pantà»)., Els auruncs li van dedicar un temple a prop de Minturno, edificat probablement a finals del segle VII aC o començaments del VI, al marge dret del Liris, a prop del naixement d'aquest riu. cap al sud del santuari i a l'esquerra s'estenia el bosc sagrat conegut com a Lucus Maricae, que avui dia és un bosc de pins pertanyent al municipi de Baia Domizia. El temple estava construït amb blocs de pedra de tuf gris, procedent de les pedreres del sud de la Muntanya Monte Massico., Segons alguns mites romans narrats per Virgili, de la unió entre Marica Laurentia i Faune, déu dels boscos i primer rei del Latium, va néixer Latinus. Aquest succeïa el seu pare en el tron i casava la seva filla Lavínia amb Enees, un troià. Vigili l'anomena \\la maga\\, perquè es deia que tenia la capacitat de convertir els homes en bèsties; per això Marica ha estat confosa de vegades amb Circe o amb la nimfa Calipso. Latinus va establir la cort del seu regne a Laurentia, que vol dir «la ciutat dels llorers», situada a la plana de Laurentum, potser per fer-li un honor de la seva mare o pel bosc sagrat on hi havia aquests arbres. D'aquí ve el gentilici de laurentins o llatins, per a nomenar els oriünds del Laci., Segons el poeta Claudi Claudià, qui en parla d'ella en un panegíric, al seu bosc sagrat hi havia roures (d'on ve el nom querceta Maricae) probablement envoltat per alzines i llorers.\\nPlutarc explica que entrar en aquell bosc suposava estar segur contra els perills i el qui penetrava en ell tenia prohibit tallar els arbres. Els romans hi portaven ofrenes al bosc, que solien consistir en els primers fruits de la collita o el primer vi de la temporada. Aquestes ofrenes que ells anomenaven satura lanx anaven acompanyades d'unes estatuetes de terrissa que deixaven a la vora del temple., Els ritus per al seu culte eren molt senzills: Cremar herbes aromàtiques al seu temple o en altars improvisats amb branques d'arbres, o llençar al riu o a un pantà garlandes de flors o estàtues votives de terracota. Al bosc, els dos llocs més sagrats eren les deus a prop de clarianes, rocalles, coves naturals; i les cascades del riu, a prop d'estanys, d'una zona que estigués plena de bolets o plantes aquàtiques, o plantes medicinals., Qui anava al bosc a collir herbes curatives o aigua d'una font o només a banyar-se al riu en el tram que travessava el bosc, havia de fer una oració a la nimfa i una ofrena., Aquest bosc estava llavors envoltat per un pantà el Palude Maricae, on l'any 88 aC Gai Mari va trobar refugi fugint dels sicaris enviats per Luci Corneli Sul·la.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Marica Laurentia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quin tipus d’ésser diví es tractava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb quina altra divinitat tenia similituds?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D’on prové el seu nom?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui li va consagrar un temple?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com s’anomenava el bosc sagrat que estava situat al sud i a l'esquerra?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què hi ha ara en el seu lloc?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què deien alguns mites de Virgili?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com designa a Marica?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina és la raó?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On tenia Latinus la seva cort?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Segons Plutarc, era arriscat entrar en el bosc de la nimfa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es podien talar els seus arbres?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins ritus se li feien a la divinitat itàlica?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què passava si algú anava al bosc a collir herbes, aigua o a banyar-se?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una divinitat itàlica.", + "span_text": "Marica o Marica Laurentia era una divinitat itàlica", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'una nimfa de l'aigua i dels pantans.", + "span_text": "Nimfa de l'aigua i dels pantans", + "span_start": 53, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb la deessa Diana.", + "span_text": "Té moltes semblances amb la deessa Diana", + "span_start": 168, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Deriva probablement de mara, que designa pantà.", + "span_text": "El seu nom deriva probablement de mara («pantà»)", + "span_start": 210, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els auruncs.", + "span_text": "Els auruncs li van dedicar un temple a prop de Minturno", + "span_start": 262, + "span_end": 317, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Lucus Maricae.", + "span_text": "cap al sud del santuari i a l'esquerra s'estenia el bosc sagrat conegut com a Lucus Maricae", + "span_start": 450, + "span_end": 541, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un bosc de pins.", + "span_text": "conegut com a Lucus Maricae, que avui dia és un bosc de pins", + "span_start": 514, + "span_end": 574, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que de la unió entre Marica Laurentia i Faune va néixer Latinus.", + "span_text": "Segons alguns mites romans narrats per Virgili, de la unió entre Marica Laurentia i Faune, déu dels boscos i primer rei del Latium, va néixer Latinus", + "span_start": 740, + "span_end": 889, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'anomena la maga.", + "span_text": "Vigili l'anomena \\la maga\\", + "span_start": 981, + "span_end": 1007, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es deia que tenia la capacitat de convertir els homes en bèsties.", + "span_text": "perquè es deia que tenia la capacitat de convertir els homes en bèsties", + "span_start": 1009, + "span_end": 1080, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Laurentia.", + "span_text": "Latinus va establir la cort del seu regne a Laurentia", + "span_start": 1160, + "span_end": 1213, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No, qui entrava estava segur contra els perills.", + "span_text": "Plutarc explica que entrar en aquell bosc suposava estar segur contra els perills i el qui penetrava en ell tenia prohibit tallar els arbres", + "span_start": 1645, + "span_end": 1785, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el qui penetrava en ell tenia prohibit tallar els arbres", + "span_start": 1729, + "span_end": 1785, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Cremaven herbes aromàtiques al seu temple o en altars improvisats amb banques d'arbres. També llençaven al riu o a un pantà garlandes de flors o estàtues votives de terracota.", + "span_text": "Els ritus per al seu culte eren molt senzills: Cremar herbes aromàtiques al seu temple o en altars improvisats amb branques d'arbres, o llençar al riu o a un pantà garlandes de flors o estàtues votives de terracota", + "span_start": 2052, + "span_end": 2266, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que havia de fer una oració a la nimfa i una ofrena.", + "span_text": "Qui anava al bosc a collir herbes curatives o aigua d'una font o només a banyar-se al riu en el tram que travessava el bosc, havia de fer una oració a la nimfa i una ofrena", + "span_start": 2492, + "span_end": 2664, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una divinitat itàlica.", + "span_text": "Marica o Marica Laurentia era una divinitat itàlica", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'una nimfa d'aigua i dels pantans.", + "span_text": "Nimfa de l'aigua i dels pantans", + "span_start": 53, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb la deessa Diana.", + "span_text": "Té moltes semblances amb la deessa Diana", + "span_start": 168, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Probablement de mara, que significa pantà.", + "span_text": "El seu nom deriva probablement de mara («pantà»)", + "span_start": 210, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els auruncs.", + "span_text": "Els auruncs li van dedicar un temple a prop de Minturno", + "span_start": 262, + "span_end": 317, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Lucus Maricae.", + "span_text": "cap al sud del santuari i a l'esquerra s'estenia el bosc sagrat conegut com a Lucus Maricae", + "span_start": 450, + "span_end": 541, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Avui en dia és un bosc de pins.", + "span_text": "Lucus Maricae, que avui dia és un bosc de pins", + "span_start": 528, + "span_end": 574, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que de la unió entre Marica Laurentia i Faune, déu dels boscos i primer rei del Latium, va néixer Latinus.", + "span_text": "Segons alguns mites romans narrats per Virgili, de la unió entre Marica Laurentia i Faune, déu dels boscos i primer rei del Latium, va néixer Latinus", + "span_start": 740, + "span_end": 889, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com la maga.", + "span_text": "Vigili l'anomena \\la maga\\", + "span_start": 981, + "span_end": 1007, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè es deia que tenia la capacitat de convertir els homes en bèsties.", + "span_text": "perquè es deia que tenia la capacitat de convertir els homes en bèsties", + "span_start": 1009, + "span_end": 1080, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Laurentia.", + "span_text": "Latinus va establir la cort del seu regne a Laurentia", + "span_start": 1160, + "span_end": 1213, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No, ja que entrar suposava estar segur contra els perills.", + "span_text": "Plutarc explica que entrar en aquell bosc suposava estar segur contra els perills i el qui penetrava en ell tenia prohibit tallar els arbres", + "span_start": 1645, + "span_end": 1785, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No, estava prohibit.", + "span_text": "el qui penetrava en ell tenia prohibit tallar els arbres", + "span_start": 1729, + "span_end": 1785, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Cremaven herbes aromàtiques al seu temple o en altars improvisats amb branques d'arbres, o llençaven al riu o a un pantà garlandes de flors o estàtues votives de terracota.", + "span_text": "Els ritus per al seu culte eren molt senzills: Cremar herbes aromàtiques al seu temple o en altars improvisats amb branques d'arbres, o llençar al riu o a un pantà garlandes de flors o estàtues votives de terracota", + "span_start": 2052, + "span_end": 2266, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que havia de fer una oració a la nimfa i una ofrena.", + "span_text": "Qui anava al bosc a collir herbes curatives o aigua d'una font o només a banyar-se al riu en el tram que travessava el bosc, havia de fer una oració a la nimfa i una ofrena", + "span_start": 2492, + "span_end": 2664, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una divinitat itàlica.", + "span_text": "Marica Laurentia era una divinitat itàlica", + "span_start": 9, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'una nimfa de l'aigua i dels pantans.", + "span_text": "Nimfa de l'aigua i dels pantans", + "span_start": 53, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb la deessa Diana.", + "span_text": "Té moltes semblances amb la deessa Diana", + "span_start": 168, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Probablement de mara, que significa pantà.", + "span_text": "El seu nom deriva probablement de mara («pantà»)", + "span_start": 210, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els auruncs.", + "span_text": "Els auruncs li van dedicar un temple", + "span_start": 262, + "span_end": 298, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Lucus Maricae.", + "span_text": "cap al sud del santuari i a l'esquerra s'estenia el bosc sagrat conegut com a Lucus Maricae", + "span_start": 450, + "span_end": 541, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un bosc de pins.", + "span_text": "com a Lucus Maricae, que avui dia és un bosc de pins", + "span_start": 522, + "span_end": 574, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que de la unió entre Marica Laurentia i Faune va néixer Latinus.", + "span_text": "Segons alguns mites romans narrats per Virgili, de la unió entre Marica Laurentia i Faune, déu dels boscos i primer rei del Latium, va néixer Latinus", + "span_start": 740, + "span_end": 889, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La maga.", + "span_text": "Vigili l'anomena \\la maga\\", + "span_start": 981, + "span_end": 1007, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia la capacitat de convertir els homes en bèsties.", + "span_text": "perquè es deia que tenia la capacitat de convertir els homes en bèsties", + "span_start": 1009, + "span_end": 1080, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Laurentia.", + "span_text": "Latinus va establir la cort del seu regne a Laurentia", + "span_start": 1160, + "span_end": 1213, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Plutarc explica que entrar en aquell bosc suposava estar segur contra els perills", + "span_start": 1645, + "span_end": 1726, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el qui penetrava en ell tenia prohibit tallar els arbres", + "span_start": 1729, + "span_end": 1785, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Cremar herbes aromàtiques al seu temple o en altars improvisats amb branques d'arbres, o llençar al riu o a un pantà garlandes de flors o estàtues votives de terracota.", + "span_text": "Els ritus per al seu culte eren molt senzills: Cremar herbes aromàtiques al seu temple o en altars improvisats amb branques d'arbres, o llençar al riu o a un pantà garlandes de flors o estàtues votives de terracota", + "span_start": 2052, + "span_end": 2266, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Havia de fer una oració a la nimfa i una ofrena.", + "span_text": "Qui anava al bosc a collir herbes curatives o aigua d'una font o només a banyar-se al riu en el tram que travessava el bosc, havia de fer una oració a la nimfa i una ofrena", + "span_start": 2492, + "span_end": 2664, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_161", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Coronea...", + "story": "Coronea, o Coroneia, (en grec antic Κορώνεια) era una ciutat grega de Beòcia que formava part de la Lliga Beòcia i que Estrabó situa en una altura propera a la muntanya d'Helicó. El seu territori es deia Κορωνειακή (\\Koroneiaké\\). A la ciutat la menciona Homer al \\Catàleg de les naus\\ a la Ilíada, entre els contingents beocis., La ciutat estava situada en un turó aïllat a l'entrada d'una vall que arribava cap al sud fins a l'Helicó, que es veia des de Coronea. També tenia una bona visió del llac Copais, i als peus de la ciutat s'estenia una vall fins a la vora del llac., Es deia que va ser fundada pels beocis de la ciutat d'Arne, de Tessàlia, que en van ser expulsats pels tessalis, i que li van donar el nom de la ciutat de Coronea a Tessàlia. Segons Pausànies els caps tessalis van ser Haliart, que va fundar la ciutat d'Haliartos i Atamant. Els beocis van construir a la plana un temple dedicat a Atena a la vora del riu Cuàrios o Curàlios (del nom del riu de Tessàlia) on es feia el festival de la Pambeòcia i on hi participaven totes les ciutats de Beòcia. Pausànies diu que el més notable de Coronea era un altar dedicat a Hermes i un altre de consagrat als vents, i una mica més avall un temple d'Hera. Parla també d'un teatre., A la ciutat o rodalia es van lliurar algunes batalles:, El 338 aC Filip II de Macedònia, després de guanyar la batalla de Queronea, va donar la ciutat a Tebes. Coronea, més endavant, va ser partidària dels reis de Macedònia en les seves guerres contra Roma.", + "questions": [ + { + "input_text": "On s’ubica Coronea?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On la situa Estrabó?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com s’anomenava la seva demarcació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quin passatge de la Ilíada s’esmenta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com era el turó on estava establerta la ciutat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es podia apreciar des de Coroneia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per qui es diu que va ser fundada la localitat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui els va fer fora d’allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es deien els caps, segons Pausànies?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui va edificar en la vila un temple dedicat a Atena?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A prop d’on?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On estava situat aquest riu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Allà, qui prenia part al festival de la Pambeòcia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins edificis eren considerats els més importants de la vila?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I a qui va donar suport en les guerres contra Roma?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Beòcia.", + "span_text": "Coronea, o Coroneia, (en grec antic Κορώνεια) era una ciutat grega de Beòcia", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En una altura propera a la muntanya d'Helicó.", + "span_text": "Estrabó situa en una altura propera a la muntanya d'Helicó", + "span_start": 119, + "span_end": 177, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Koroneiaké.", + "span_text": "El seu territori es deia Κορωνειακή (\\Koroneiaké\\)", + "span_start": 179, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al Catàleg de les naus.", + "span_text": "A la ciutat la menciona Homer al \\Catàleg de les naus\\ a la Ilíada", + "span_start": 231, + "span_end": 297, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era un turó aïllat a l'entrada d'una vall que arribava cap al sud fins a l'Helicó.", + "span_text": "La ciutat estava situada en un turó aïllat a l'entrada d'una vall que arribava cap al sud fins a l'Helicó", + "span_start": 331, + "span_end": 436, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es veia des de Coronea", + "span_start": 442, + "span_end": 464, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pels beocis de la ciutat d'Arne.", + "span_text": "Es deia que va ser fundada pels beocis de la ciutat d'Arne", + "span_start": 580, + "span_end": 638, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els tessalis.", + "span_text": "van ser expulsats pels tessalis", + "span_start": 660, + "span_end": 691, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Haliartos i Atamant.", + "span_text": "Segons Pausànies els caps tessalis van ser Haliart, que va fundar la ciutat d'Haliartos i Atamant", + "span_start": 755, + "span_end": 852, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els beocis.", + "span_text": "Els beocis van construir a la plana un temple dedicat a Atena", + "span_start": 854, + "span_end": 915, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del riu Cuàrios o Curàlios.", + "span_text": "Els beocis van construir a la plana un temple dedicat a Atena a la vora del riu Cuàrios o Curàlios", + "span_start": 854, + "span_end": 952, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Tessàlia.", + "span_text": "riu Cuàrios o Curàlios (del nom del riu de Tessàlia)", + "span_start": 930, + "span_end": 982, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Totes les ciutats de Beòcia.", + "span_text": "festival de la Pambeòcia i on hi participaven totes les ciutats de Beòcia", + "span_start": 997, + "span_end": 1070, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un altar dedicat a Hermes, un altre consagrat als vents, un temple d'Hera i un teatre.", + "span_text": "el més notable de Coronea era un altar dedicat a Hermes i un altre de consagrat als vents, i una mica més avall un temple d'Hera. Parla també d'un teatre", + "span_start": 1090, + "span_end": 1243, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Als reis de Macedònia.", + "span_text": "Coronea, més endavant, va ser partidària dels reis de Macedònia en les seves guerres contra Roma", + "span_start": 1408, + "span_end": 1504, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Beòcia.", + "span_text": "Coronea, o Coroneia, (en grec antic Κορώνεια) era una ciutat grega de Beòcia", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En una altura propera a la muntanya d'Helicó.", + "span_text": "Estrabó situa en una altura propera a la muntanya d'Helicó", + "span_start": 119, + "span_end": 177, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Koroneiaké.", + "span_text": "El seu territori es deia Κορωνειακή (\\Koroneiaké\\)", + "span_start": 179, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al Catàleg de les naus.", + "span_text": "A la ciutat la menciona Homer al \\Catàleg de les naus\\ a la Ilíada", + "span_start": 231, + "span_end": 297, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era un turó aïllat a l'entrada d'una vall que arribava cap al sud fins a l'Helicó.", + "span_text": "La ciutat estava situada en un turó aïllat a l'entrada d'una vall que arribava cap al sud fins a l'Helicó", + "span_start": 331, + "span_end": 436, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es veia des de Coronea", + "span_start": 442, + "span_end": 464, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pels beocis de la ciutat d'Arne.", + "span_text": "Es deia que va ser fundada pels beocis de la ciutat d'Arne", + "span_start": 580, + "span_end": 638, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els tessalis.", + "span_text": "en van ser expulsats pels tessalis", + "span_start": 657, + "span_end": 691, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Haliartos i Atamant.", + "span_text": "Segons Pausànies els caps tessalis van ser Haliart, que va fundar la ciutat d'Haliartos i Atamant", + "span_start": 755, + "span_end": 852, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els beocis.", + "span_text": "Els beocis van construir a la plana un temple dedicat a Atena", + "span_start": 854, + "span_end": 915, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del riu Cuàrios o Curàlios.", + "span_text": "Els beocis van construir a la plana un temple dedicat a Atena a la vora del riu Cuàrios o Curàlios", + "span_start": 854, + "span_end": 952, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Tessàlia.", + "span_text": "el riu Cuàrios o Curàlios (del nom del riu de Tessàlia)", + "span_start": 927, + "span_end": 982, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Totes les ciutats de Beòcia.", + "span_text": "el festival de la Pambeòcia i on hi participaven totes les ciutats de Beòcia", + "span_start": 994, + "span_end": 1070, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un altar dedicat a Hermes, un altre consagrat als vents, un temple d'Hera i un teatre.", + "span_text": "el més notable de Coronea era un altar dedicat a Hermes i un altre de consagrat als vents, i una mica més avall un temple d'Hera. Parla també d'un teatre", + "span_start": 1090, + "span_end": 1243, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Als reis de Macedònia.", + "span_text": "Coronea, més endavant, va ser partidària dels reis de Macedònia en les seves guerres contra Roma", + "span_start": 1408, + "span_end": 1504, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Beòcia.", + "span_text": "Coronea, o Coroneia, (en grec antic Κορώνεια) era una ciutat grega de Beòcia", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En una altura propera a la muntanya d'Helicó.", + "span_text": "que Estrabó situa en una altura propera a la muntanya d'Helicó", + "span_start": 115, + "span_end": 177, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Koroneiaké.", + "span_text": "El seu territori es deia Κορωνειακή (\\Koroneiaké\\)", + "span_start": 179, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al Catàleg de les naus.", + "span_text": "A la ciutat la menciona Homer al \\Catàleg de les naus\\ a la Ilíada", + "span_start": 231, + "span_end": 297, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era un turó aïllat a l'entrada d'una vall que arribava cap al sud fins a l'Helicó.", + "span_text": "La ciutat estava situada en un turó aïllat a l'entrada d'una vall que arribava cap al sud fins a l'Helicó", + "span_start": 331, + "span_end": 436, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que es veia des de Coronea", + "span_start": 438, + "span_end": 464, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pels beocis de la ciutat d'Arne.", + "span_text": "Es deia que va ser fundada pels beocis de la ciutat d'Arne", + "span_start": 580, + "span_end": 638, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els tessalis.", + "span_text": "que en van ser expulsats pels tessalis", + "span_start": 653, + "span_end": 691, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Haliartos i Atamant.", + "span_text": "Segons Pausànies els caps tessalis van ser Haliart, que va fundar la ciutat d'Haliartos i Atamant", + "span_start": 755, + "span_end": 852, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els beocis.", + "span_text": "Els beocis van construir a la plana un temple dedicat a Atena", + "span_start": 854, + "span_end": 915, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del riu Cuàrios o Curàlios.", + "span_text": "Els beocis van construir a la plana un temple dedicat a Atena a la vora del riu Cuàrios o Curàlios", + "span_start": 854, + "span_end": 952, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Tessàlia.", + "span_text": "del riu Cuàrios o Curàlios (del nom del riu de Tessàlia)", + "span_start": 926, + "span_end": 982, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Totes les ciutats de Beòcia.", + "span_text": "el festival de la Pambeòcia i on hi participaven totes les ciutats de Beòcia", + "span_start": 994, + "span_end": 1070, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un altar dedicat a Hermes, un altre consagrat als vents, un temple d'Hera i un teatre.", + "span_text": "el més notable de Coronea era un altar dedicat a Hermes i un altre de consagrat als vents, i una mica més avall un temple d'Hera. Parla també d'un teatre", + "span_start": 1090, + "span_end": 1243, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Als reis de Macedònia.", + "span_text": "Coronea, més endavant, va ser partidària dels reis de Macedònia en les seves guerres contra Roma", + "span_start": 1408, + "span_end": 1504, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1248", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Patricia Campos Doménech...", + "story": "Patricia Campos Doménech (Onda, 12 de març de 1977) és una aviadora, entrenadora de futbol, cooperant i activista a favor dels drets de les dones i dels més pobres., Des de menuda, Patricia Campos va voler ser futbolista i pilot d'aviació, dos àmbits pràcticament vedats en aquells moments per a les dones. Va estudiar Comunicació Audiovisual a València per assegurar-se un futur, opció difícil a través del futbol i de l'aviació. Després d'acabar la carrera va preparar oposicions a les Forces Armades d'Espanya, aprovant-les en 2005. Es va incorporar a l'Escola Naval Militar i l'any següent ja era pilot d'helicòpter i de reactor de 8 places, sent encara avui dia l'única dona d'Espanya amb les dues titulacions i l'única dona pilot militar de l'Armada en l'especialitat de transport VIP (militars d'alt rang, polítics, membres de la Família Reial i missions de logística)., En 2013, després de vuit anys de carrera militar, sol·licita una excedència per dedicar-se al futbol. Tres anys després, en 2016, es dona definitivament de baixa a l'exèrcit, argumentant un masclisme insuportable. Aquest mateix any apareix la seua autobiografia: Tierra, mar y aire, on desvetla, fonamentalment, l'experiència del seu pas per l'exèrcit., Una volta demanada l'excedència es trasllada als EUA per obtenir el títol d'entrenadora de futbol. En San Diego (Califòrnia), després d'aconseguir-ho, va esdevenir la primera entrenadora europea d'un equip professional americà, dirigint en primer lloc el Carlsbad Waves FC i posteriorment el Carlsbad United FC, nascut de la fusió entre el primer i el Carlsbad Lightning, i amb el qual va guanyar el torneig Encinitas Rotary Cup 2014., Allí va conèixer el projecte Soccer Without Borders (Futbol Sense Fronteres), que tracta de millorar les condicions de vida i el futur dels menors emprant el futbol com a ferramenta. Aquesta ONG té bases en Amèrica Llatina, USA i Àfrica. Li van oferir anar-se'n com a Team Leader a una aldea a 60 km de Kampala a Uganda, on no comptaven amb cap voluntari. Decideix començar a usar els seus coneixements de futbol per entrenar els més desfavorits de la Terra.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Patricia Campos?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què volia ser des de petita?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quins estudis va adquirir a València?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va fer en finalitzar els seus estudis?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan va poder pilotar un helicòpter i reactor de vuit places?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De què se la considera l’única dona d'Espanya?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va passar al 2013?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va seguir a l’exèrcit?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què no?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin és el títol de l'autobiografia de Campos?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan va aconseguir ser entrenadora de futbol?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins dos equips va entrenar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb quin projecte es va familiaritzar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la fi, quina oferta va rebre?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Onda.", + "span_text": "Patricia Campos Doménech (Onda, 12 de març de 1977)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És aviadora, entrenadora de futbol, cooperant i activista a favor dels drets de les dones i dels més pobres.", + "span_text": "Patricia Campos Doménech (Onda, 12 de març de 1977) és una aviadora, entrenadora de futbol, cooperant i activista a favor dels drets de les dones i dels més pobres", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Futbolista i pilot d'aviació.", + "span_text": "Des de menuda, Patricia Campos va voler ser futbolista i pilot d'aviació", + "span_start": 167, + "span_end": 239, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Comunicació Audiovisual.", + "span_text": "Va estudiar Comunicació Audiovisual a València", + "span_start": 308, + "span_end": 354, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va preparar oposicions a les Forces Armades d'Espanya.", + "span_text": "Després d'acabar la carrera va preparar oposicions a les Forces Armades d'Espanya", + "span_start": 432, + "span_end": 513, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'any 2006.", + "span_text": "aprovant-les en 2005. Es va incorporar a l'Escola Naval Militar i l'any següent ja era pilot d'helicòpter i de reactor de 8 places", + "span_start": 515, + "span_end": 645, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De tenir les dues titulacions i ser l'única dona pilot militar de l'Armada en l'especialitat de transport VIP.", + "span_text": "sent encara avui dia l'única dona d'Espanya amb les dues titulacions i l'única dona pilot militar de l'Armada en l'especialitat de transport VIP", + "span_start": 647, + "span_end": 791, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va sol·licitar una excedència per dedicar-se al futbol.", + "span_text": "En 2013, després de vuit anys de carrera militar, sol·licita una excedència per dedicar-se al futbol", + "span_start": 880, + "span_end": 980, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en 2016, es dona definitivament de baixa a l'exèrcit", + "span_start": 1001, + "span_end": 1053, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per un masclisme insuportable.", + "span_text": "es dona definitivament de baixa a l'exèrcit, argumentant un masclisme insuportable", + "span_start": 1010, + "span_end": 1092, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tierra, mar y aire.", + "span_text": "Aquest mateix any apareix la seua autobiografia: Tierra, mar y aire", + "span_start": 1094, + "span_end": 1161, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es traslladà als EUA.", + "span_text": "es trasllada als EUA per obtenir el títol d'entrenadora de futbol", + "span_start": 1267, + "span_end": 1332, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Carlsbad Waves FC i el Carlsbad United FC.", + "span_text": "va esdevenir la primera entrenadora europea d'un equip professional americà, dirigint en primer lloc el Carlsbad Waves FC i posteriorment el Carlsbad United FC, nascut de la fusió entre el primer i el Carlsbad Lightning", + "span_start": 1386, + "span_end": 1605, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb el projecte Soccer Without Borders (Futbol Sense Fronteres).", + "span_text": "Allí va conèixer el projecte Soccer Without Borders (Futbol Sense Fronteres)", + "span_start": 1672, + "span_end": 1748, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La d'anar-se'n com a Team Leader a una aldea a 60 km de Kampala a Uganda.", + "span_text": "Li van oferir anar-se'n com a Team Leader a una aldea a 60 km de Kampala a Uganda", + "span_start": 1910, + "span_end": 1991, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Onda.", + "span_text": "Patricia Campos Doménech (Onda, 12 de març de 1977)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És aviadora, entrenadora de futbol, cooperant i activista a favor dels drets de les dones i dels més pobres.", + "span_text": "Patricia Campos Doménech (Onda, 12 de març de 1977) és una aviadora, entrenadora de futbol, cooperant i activista a favor dels drets de les dones i dels més pobres", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Futbolista i pilot d'aviació.", + "span_text": "Des de menuda, Patricia Campos va voler ser futbolista i pilot d'aviació", + "span_start": 167, + "span_end": 239, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Comunicació Audiovisual.", + "span_text": "Va estudiar Comunicació Audiovisual a València", + "span_start": 308, + "span_end": 354, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es va preparar oposicions a les Forces Armades d'Espanya.", + "span_text": "Després d'acabar la carrera va preparar oposicions a les Forces Armades d'Espanya", + "span_start": 432, + "span_end": 513, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el 2006.", + "span_text": "aprovant-les en 2005. Es va incorporar a l'Escola Naval Militar i l'any següent ja era pilot d'helicòpter i de reactor de 8 places", + "span_start": 515, + "span_end": 645, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De tenir les dues titulacions i de ser l'única pilot militar de l'Armada en l'especialitat de transport VIP (militars d'alt rang, polítics, membres de la Família Reial i missions de logística).", + "span_text": "sent encara avui dia l'única dona d'Espanya amb les dues titulacions i l'única dona pilot militar de l'Armada en l'especialitat de transport VIP (militars d'alt rang, polítics, membres de la Família Reial i missions de logística)", + "span_start": 647, + "span_end": 876, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va sol·licitar una excedència per dedicar-se al futbol.", + "span_text": "En 2013, després de vuit anys de carrera militar, sol·licita una excedència per dedicar-se al futbol", + "span_start": 880, + "span_end": 980, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en 2016, es dona definitivament de baixa a l'exèrcit", + "span_start": 1001, + "span_end": 1053, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per un masclisme insuportable.", + "span_text": "es dona definitivament de baixa a l'exèrcit, argumentant un masclisme insuportable", + "span_start": 1010, + "span_end": 1092, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tierra, mar y aire.", + "span_text": "Aquest mateix any apareix la seua autobiografia: Tierra, mar y aire", + "span_start": 1094, + "span_end": 1161, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es va traslladar als EUA.", + "span_text": "es trasllada als EUA per obtenir el títol d'entrenadora de futbol", + "span_start": 1267, + "span_end": 1332, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Carlsbad Waves FC i el Carlsbad United FC.", + "span_text": "va esdevenir la primera entrenadora europea d'un equip professional americà, dirigint en primer lloc el Carlsbad Waves FC i posteriorment el Carlsbad United FC", + "span_start": 1386, + "span_end": 1545, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb el Soccer Without Borders (Futbol Sense Fronteres).", + "span_text": "Allí va conèixer el projecte Soccer Without Borders (Futbol Sense Fronteres)", + "span_start": 1672, + "span_end": 1748, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Anar-se'n com a Team Leader a una aldea a 60 km de Kampala a Uganda.", + "span_text": "Li van oferir anar-se'n com a Team Leader a una aldea a 60 km de Kampala a Uganda", + "span_start": 1910, + "span_end": 1991, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Onda.", + "span_text": "Patricia Campos Doménech (Onda, 12 de març de 1977)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És aviadora, entrenadora de futbol, cooperant i activista a favor dels drets de les dones i dels més pobres.", + "span_text": "Patricia Campos Doménech (Onda, 12 de març de 1977) és una aviadora, entrenadora de futbol, cooperant i activista a favor dels drets de les dones i dels més pobres", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Futbolista i pilot d'aviació.", + "span_text": "Des de menuda, Patricia Campos va voler ser futbolista i pilot d'aviació", + "span_start": 167, + "span_end": 239, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Comunicació Audiovisual.", + "span_text": "Va estudiar Comunicació Audiovisual a València", + "span_start": 308, + "span_end": 354, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va preparar oposicions a les Forces Armades d'Espanya.", + "span_text": "Després d'acabar la carrera va preparar oposicions a les Forces Armades d'Espanya", + "span_start": 432, + "span_end": 513, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 2006.", + "span_text": "en 2005. Es va incorporar a l'Escola Naval Militar i l'any següent ja era pilot d'helicòpter i de reactor de 8 places", + "span_start": 528, + "span_end": 645, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De tenir les dues titulacions i l'única dona pilot militar de l'Armada en l'especialitat de transport VIP.", + "span_text": "sent encara avui dia l'única dona d'Espanya amb les dues titulacions i l'única dona pilot militar de l'Armada en l'especialitat de transport VIP", + "span_start": 647, + "span_end": 791, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va sol·licitar una excedència per dedicar-se al futbol.", + "span_text": "En 2013, després de vuit anys de carrera militar, sol·licita una excedència per dedicar-se al futbol", + "span_start": 880, + "span_end": 980, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es dona definitivament de baixa a l'exèrcit", + "span_start": 1010, + "span_end": 1053, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per un masclisme insuportable.", + "span_text": "es dona definitivament de baixa a l'exèrcit, argumentant un masclisme insuportable", + "span_start": 1010, + "span_end": 1092, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tierra, mar y aire.", + "span_text": "Aquest mateix any apareix la seua autobiografia: Tierra, mar y aire", + "span_start": 1094, + "span_end": 1161, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es va traslladar als EUA.", + "span_text": "es trasllada als EUA per obtenir el títol d'entrenadora de futbol", + "span_start": 1267, + "span_end": 1332, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Carlsbad Waves FC i el Carlsbad United FC.", + "span_text": "va esdevenir la primera entrenadora europea d'un equip professional americà, dirigint en primer lloc el Carlsbad Waves FC i posteriorment el Carlsbad United FC", + "span_start": 1386, + "span_end": 1545, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb el projecte Soccer Without Borders o Futbol Sense Fronteres.", + "span_text": "Allí va conèixer el projecte Soccer Without Borders (Futbol Sense Fronteres)", + "span_start": 1672, + "span_end": 1748, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'anar com a Team Leader a una aldea a 60 km de Kampala a Uganda.", + "span_text": "Li van oferir anar-se'n com a Team Leader a una aldea a 60 km de Kampala a Uganda", + "span_start": 1910, + "span_end": 1991, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_97", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "ànimes - LA DAMNADA.-24", + "story": "-On és mon germà?, Tothom restà sense paraula., -Què vols?- va dir l'amo palplantat., -On és la mare?- digué de pressa., -No ho sé!, -No? Mala negada!, -Què passa?- va fer la Gràcia esfereïda., -Són elles!, -Què vôs dir? parla!, -Han trobat dues dones negades al riu… veniu, correu! ¡potser coneixereu la roba que duen!, -Déu del cel!, -Estan tan abraçades que no es poden separar! Són aquí arrapades a un arbre. Ja no tenen cara!", + "questions": [ + { + "input_text": "Contesten a qui demana pel seu germà?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què van dir-li després?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui li va fer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què li va contestar el primer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'amo sap on és la seva mare?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el següent en parlar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A qui han trobat al riu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què es comenta sobre aquestes?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Estan separades les dones?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Segueixen tenint cara?", + "turn_id": 10 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-On és mon germà?, Tothom restà sense paraula", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Li van preguntar què volia.", + "span_text": "-Què vols?- va dir l'amo palplantat", + "span_start": 50, + "span_end": 85, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'amo.", + "span_text": "-Què vols?- va dir l'amo palplantat", + "span_start": 50, + "span_end": 85, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Li va preguntar on era la mare.", + "span_text": "On és la mare", + "span_start": 90, + "span_end": 103, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No ho sé", + "span_start": 126, + "span_end": 134, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Gràcia.", + "span_text": "-Què passa?- va fer la Gràcia esfereïda", + "span_start": 158, + "span_end": 197, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A dues dones negades.", + "span_text": "Han trobat dues dones negades al riu", + "span_start": 239, + "span_end": 275, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que potser coneixeran la roba que duen.", + "span_text": "potser coneixereu la roba que duen", + "span_start": 293, + "span_end": 327, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No, estan abraçades.", + "span_text": "Estan tan abraçades", + "span_start": 348, + "span_end": 367, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ja no tenen cara", + "span_start": 424, + "span_end": 440, + "turn_id": 10 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-On és mon germà?, Tothom restà sense paraula", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Li van preguntar què volia.", + "span_text": "-Què vols?- va dir l'amo palplantat", + "span_start": 50, + "span_end": 85, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'amo.", + "span_text": "-Què vols?- va dir l'amo", + "span_start": 50, + "span_end": 74, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va preguntar-li on era la mare.", + "span_text": "On és la mare", + "span_start": 90, + "span_end": 103, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No ho sé", + "span_start": 126, + "span_end": 134, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Gràcia.", + "span_text": "-Què passa?- va fer la Gràcia", + "span_start": 158, + "span_end": 187, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A dues dones negades.", + "span_text": "Han trobat dues dones negades al riu", + "span_start": 239, + "span_end": 275, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que potser coneixeran la roba que duen.", + "span_text": "potser coneixereu la roba que duen", + "span_start": 293, + "span_end": 327, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No, estan abraçades.", + "span_text": "Estan tan abraçades que no es poden separar", + "span_start": 348, + "span_end": 391, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ja no tenen cara", + "span_start": 424, + "span_end": 440, + "turn_id": 10 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-On és mon germà?, Tothom restà sense paraula", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Van preguntar-li què volia.", + "span_text": "-Què vols?- va dir l'amo palplantat", + "span_start": 50, + "span_end": 85, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'amo.", + "span_text": "-Què vols?- va dir l'amo", + "span_start": 50, + "span_end": 74, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va preguntar per la mare.", + "span_text": "On és la mare", + "span_start": 90, + "span_end": 103, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No ho sé", + "span_start": 126, + "span_end": 134, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Gràcia.", + "span_text": "-Què passa?- va fer la Gràcia esfereïda", + "span_start": 158, + "span_end": 197, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A dues dones negades.", + "span_text": "Han trobat dues dones negades al riu", + "span_start": 239, + "span_end": 275, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que potser coneixeran la roba que duen.", + "span_text": "potser coneixereu la roba que duen", + "span_start": 293, + "span_end": 327, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Estan tan abraçades", + "span_start": 348, + "span_end": 367, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ja no tenen cara", + "span_start": 424, + "span_end": 440, + "turn_id": 10 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1320", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Heiti...", + "story": "Heiti (nòrdic antic, \\nom, denominació, designació, terme\\) és un sinònim utilitzat a l'antiga poesia nòrdica en lloc de la paraula normal per a alguna cosa. Per exemple, els poetes nòrdics antics poden usar Jor, \\cavall\\ en lloc de hestr, el més prosaic \\cavall\\., En el sentit modern, els heiti es distingeixen dels kennings en què un heiti és una simple paraula, mentre que un kenning és un circumloqui en la forma d'una frase o paraula composta i així mækir és un heiti per \\espasa\\ (la paraula usual en prosa és Sverd), mentre que grand hlífar \\malson d'escut\\ i ben-fúrr, \\ferida del foc\\ són kennings per \\espasa\\., No obstant això Snorri Sturluson va escriure al segle XIII que heiti en un sentit més ampli podria incloure kennings. Snorri denomina paraules simples, poètiques o d'una altra manera, ókend heiti, \\termes no qualificats\\. Aquests es distingeixen dels circumloquis, Kend heiti, \\termes qualificats\\ (és a dir kennings)., Alguns heiti són paraules que no es troben normalment fora del vers, per exemple, Firar, un dels nombrosos sinònims de Menn, \\els homes, les persones\\. Altres són bastant comuns en la prosa, però utilitzats pels poetes en un sentit especialitzat, com sal, \\sal\\ en el sentit de sjár, \\mar\\., Els heiti tenien una gran varietat d'orígens. Alguns eren paraules arcaiques: Jor, \\cavall\\, alguns modismes: Sinjor, \\senyor\\ (del llatí, probablement a través de l'antic francès seignor). Hi ha diversos tipus de sinècdoque i metonímia que van ser emprats: Bard \\part de la proa d'un vaixell\\ per \\vaixell\\ en el seu conjunt; gotnar, \\gots\\ per \\homes\\ o \\poble\\ en general; targa, \\targe\\ (un tipus d'escut) per a \\escut\\ en general; Stal, \\acer\\ per a \\les armes, la guerra\\. Uns heiti eren metafòrics: Hrid, \\tempesta\\ per \\atac, (inici de) la batalla\\. Alguns eren originalment noms propis: Hrotti, Laufi, Mistilteinn i Tyrfingr eren espases propietat d'herois llegendaris. També hi va haver heiti per a individus específics, especialment els déus (per exemple Grímnir, Fjölnir, Vidrir i molts més per Odin)., Hi havia un gran nombre de heiti per a certs conceptes que els poetes solien tractar, com a \\home\\, \\dona\\, \\líder\\, i els termes per les armes. Noms de sækonungar, \\reis del mar\\ (llegendaris líders pirates), constitueixen una altra gran categoria. A partir d'aquests, kennings van ser formats per \\mar\\ i \\vaixell\\, per exemple, Rakna bifgrund, \\ terreny tremolós de Rakni\\ = \\el mar\\; Þvinnils dýr, \\bèstia de Thvinnil\\ = \\nau\\., Anàlogament i en alguns casos termes cognats es troben en les tradicions poètiques d'altres llengües germàniques primerenques, per exemple, l'antic anglès Guma, secg: el nòrdic antic gumi, seggr, \\home\\; Anglès antic heoru, mēce: nòrdic antic hjǫrr, mækir, \\espasa\\. Moltes altres llengües, antigues i modernes, han posseït un vocabulari poètic especialitzat més o menys retirat de la parla quotidiana, sovint deriva en formes similars al heiti del nòrdic antic.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin origen té la paraula heiti?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què significa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On es feia servir?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De quines dues maneres es podia anomenar a un cavall?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En què es diferencien els heiti dels kennings?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es diria espasa en poesia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sobre què va parlar Snorri Sturluson?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quina paraula defineix els termes no qualificats?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Provenen només d’un lloc els heiti?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A quina categoria pertany l'heiti Bard?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "N'hi ha de metafòrics?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I per a referir-se a déus?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com quins?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On s’han descobert termes cognats?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què tenen en comú les llengües antigues i modernes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ve del nòrdic antic.", + "span_text": "Heiti (nòrdic antic, \\nom, denominació, designació, terme\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Nom, denominació, designació, terme.", + "span_text": "Heiti (nòrdic antic, \\nom, denominació, designació, terme\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'antiga poesia nòrdica en lloc de la paraula normal per a alguna cosa.", + "span_text": "és un sinònim utilitzat a l'antiga poesia nòrdica en lloc de la paraula normal per a alguna cosa", + "span_start": 60, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Jor i hestr.", + "span_text": "els poetes nòrdics antics poden usar Jor, \\cavall\\ en lloc de hestr, el més prosaic \\cavall\\", + "span_start": 171, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En el sentit modern, un heiti és una simple paraula, mentre que un kenning és un circumloqui en la forma d'una frase o paraula composta.", + "span_text": "En el sentit modern, els heiti es distingeixen dels kennings en què un heiti és una simple paraula, mentre que un kenning és un circumloqui en la forma d'una frase o paraula composta", + "span_start": 267, + "span_end": 449, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Mækir, grand hlífar i ben-fúrr.", + "span_text": "mækir és un heiti per \\espasa\\ (la paraula usual en prosa és Sverd), mentre que grand hlífar \\malson d'escut\\ i ben-fúrr, \\ferida del foc\\ són kennings per \\espasa\\", + "span_start": 457, + "span_end": 621, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sobre que heiti en un sentit més ampli podria incloure kennings.", + "span_text": "Snorri Sturluson va escriure al segle XIII que heiti en un sentit més ampli podria incloure kennings", + "span_start": 641, + "span_end": 741, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ókend heiti.", + "span_text": "denomina paraules simples, poètiques o d'una altra manera, ókend heiti, \\termes no qualificats\\", + "span_start": 750, + "span_end": 845, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els heiti tenien una gran varietat d'orígens", + "span_start": 1239, + "span_end": 1283, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la de sinècdoque i metonímia.", + "span_text": "Hi ha diversos tipus de sinècdoque i metonímia que van ser emprats: Bard", + "span_start": 1429, + "span_end": 1501, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Uns heiti eren metafòrics", + "span_start": 1718, + "span_end": 1743, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "hi va haver heiti per a individus específics, especialment els déus", + "span_start": 1924, + "span_end": 1991, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Grímnir, Fjölnir, Vidrir i molts més per Odin.", + "span_text": "especialment els déus (per exemple Grímnir, Fjölnir, Vidrir i molts més per Odin)", + "span_start": 1970, + "span_end": 2051, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En les tradicions poètiques d'altres llengües.", + "span_text": "alguns casos termes cognats es troben en les tradicions poètiques d'altres llengües germàniques primerenques", + "span_start": 2506, + "span_end": 2614, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que han posseït un vocabulari poètic especialitzat més o menys retirat de la parla quotidiana, que sovint deriva en formes similars a l'heiti del nòrdic antic.", + "span_text": "Moltes altres llengües, antigues i modernes, han posseït un vocabulari poètic especialitzat més o menys retirat de la parla quotidiana, sovint deriva en formes similars al heiti del nòrdic antic.", + "span_start": 2756, + "span_end": 2951, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Del nòrdic antic.", + "span_text": "Heiti (nòrdic antic, \\nom, denominació, designació, terme\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Nom, denominació, designació, terme.", + "span_text": "Heiti (nòrdic antic, \\nom, denominació, designació, terme\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'antiga poesia nòrdica en lloc de la paraula normal per a alguna cosa.", + "span_text": "és un sinònim utilitzat a l'antiga poesia nòrdica en lloc de la paraula normal per a alguna cosa", + "span_start": 60, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Jor i hestr.", + "span_text": "els poetes nòrdics antics poden usar Jor, \\cavall\\ en lloc de hestr, el més prosaic \\cavall\\", + "span_start": 171, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els heiti es distingeixen dels kennings en què un heiti és una simple paraula, mentre que un kenning és un circumloqui en la forma d'una frase o paraula composta", + "span_text": "En el sentit modern, els heiti es distingeixen dels kennings en què un heiti és una simple paraula, mentre que un kenning és un circumloqui en la forma d'una frase o paraula composta", + "span_start": 267, + "span_end": 449, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Mækir, grand hlífar i ben-fúrr.", + "span_text": "mækir és un heiti per \\espasa\\ (la paraula usual en prosa és Sverd), mentre que grand hlífar \\malson d'escut\\ i ben-fúrr, \\ferida del foc\\ són kennings per \\espasa\\", + "span_start": 457, + "span_end": 621, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va escriure al segle XIII que heiti en un sentit més ampli podria incloure kennings.", + "span_text": "Snorri Sturluson va escriure al segle XIII que heiti en un sentit més ampli podria incloure kennings", + "span_start": 641, + "span_end": 741, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb ókend heiti.", + "span_text": "denomina paraules simples, poètiques o d'una altra manera, ókend heiti, \\termes no qualificats\\", + "span_start": 750, + "span_end": 845, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els heiti tenien una gran varietat d'orígens", + "span_start": 1239, + "span_end": 1283, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A sinècdoque i metonímia.", + "span_text": "Hi ha diversos tipus de sinècdoque i metonímia que van ser emprats: Bard", + "span_start": 1429, + "span_end": 1501, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Uns heiti eren metafòrics", + "span_start": 1718, + "span_end": 1743, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També hi va haver heiti per a individus específics, especialment els déus", + "span_start": 1918, + "span_end": 1991, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com Grímnir, Fjölnir, Vidrir i molts més per Odin.", + "span_text": "especialment els déus (per exemple Grímnir, Fjölnir, Vidrir i molts més per Odin)", + "span_start": 1970, + "span_end": 2051, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En les tradicions poètiques d'altres llengües germàniques primerenques.", + "span_text": "en alguns casos termes cognats es troben en les tradicions poètiques d'altres llengües germàniques primerenques", + "span_start": 2503, + "span_end": 2614, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Han posseït un vocabulari poètic especialitzat més o menys retirat de la parla quotidiana.", + "span_text": "Moltes altres llengües, antigues i modernes, han posseït un vocabulari poètic especialitzat més o menys retirat de la parla quotidiana", + "span_start": 2756, + "span_end": 2890, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Prové del nòrdic antic.", + "span_text": "Heiti (nòrdic antic, \\nom, denominació, designació, terme\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Nom, denominació, designació, terme.", + "span_text": "Heiti (nòrdic antic, \\nom, denominació, designació, terme\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'antiga poesia nòrdica com a sinònim en lloc de la paraula normal per a alguna cosa.", + "span_text": "és un sinònim utilitzat a l'antiga poesia nòrdica en lloc de la paraula normal per a alguna cosa", + "span_start": 60, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Jor i hestr.", + "span_text": "poden usar Jor, \\cavall\\ en lloc de hestr, el més prosaic \\cavall\\", + "span_start": 197, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un heiti és una simple paraula, mentre que un kenning és un circumloqui en la forma d'una frase o paraula composta.", + "span_text": "En el sentit modern, els heiti es distingeixen dels kennings en què un heiti és una simple paraula, mentre que un kenning és un circumloqui en la forma d'una frase o paraula composta", + "span_start": 267, + "span_end": 449, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Mækir, grand hlífar i ben-fúrr.", + "span_text": "mækir és un heiti per \\espasa\\ (la paraula usual en prosa és Sverd), mentre que grand hlífar \\malson d'escut\\ i ben-fúrr, \\ferida del foc\\ són kennings per \\espasa\\", + "span_start": 457, + "span_end": 621, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va escriure que heiti en un sentit més ampli podria incloure kennings.", + "span_text": "Snorri Sturluson va escriure al segle XIII que heiti en un sentit més ampli podria incloure kennings", + "span_start": 641, + "span_end": 741, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ókend heiti.", + "span_text": "Snorri denomina paraules simples, poètiques o d'una altra manera, ókend heiti, \\termes no qualificats\\", + "span_start": 743, + "span_end": 845, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els heiti tenien una gran varietat d'orígens", + "span_start": 1239, + "span_end": 1283, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la de sinècdoque i metonímia.", + "span_text": "Hi ha diversos tipus de sinècdoque i metonímia que van ser emprats: Bard", + "span_start": 1429, + "span_end": 1501, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Uns heiti eren metafòrics", + "span_start": 1718, + "span_end": 1743, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "hi va haver heiti per a individus específics, especialment els déus", + "span_start": 1924, + "span_end": 1991, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Grímnir, Fjölnir, Vidrir i molts més per Odin.", + "span_text": "especialment els déus (per exemple Grímnir, Fjölnir, Vidrir i molts més per Odin)", + "span_start": 1970, + "span_end": 2051, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En les tradicions poètiques d'altres llengües germàniques primerenques.", + "span_text": "termes cognats es troben en les tradicions poètiques d'altres llengües germàniques primerenques", + "span_start": 2519, + "span_end": 2614, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un vocabulari poètic especialitzat més o menys retirat de la parla quotidiana.", + "span_text": "Moltes altres llengües, antigues i modernes, han posseït un vocabulari poètic especialitzat més o menys retirat de la parla quotidiana", + "span_start": 2756, + "span_end": 2890, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1087", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Alexis Tsipras substitueix cinc ministres que van votar contra el tercer rescat", + "story": "El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va remodelar ahir al vespre la composició del seu Govern després dels desacords sorgits arran de l'acord assolit amb la UE per un tercer rescat. Gairebé una quarta part dels diputats de Syriza van rebutjar les mesures de l'acord amb els creditors que mantindrà el país en l'euro. Tsipras ha col·locat Panos Skurletis, fins ara ministre de Treball, en el lloc del ministre d'Energia, Panayotis Lafazanis, ja que aquest últim va ser un dels 32 diputats que dimecres al Parlament grec va votar en contra de les reformes per poder rebre un tercer rescat. Així, George Katrougalos, ocuparà el lloc de Skourletis, com a ministre de Treball. També han estat substituïts el ministre adjunt de Defensa, Kostas Ísijos i el de Seguretat Social, Dimitris Stratulis. Ísijos serà substituit per Dimitris Vitsas i Stratulis per pavlos Jaikalis. Nikos Juntís també deixa la cartera d'Exteriors, tot i que ja ho havia deixat el seu escó abans de la votació de les reformes. Igual va actuar la ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, qui també havia presentat la seva dimissió. En el cas de Juntís la seva substituta serà Sia Anagnostopulu i Valvani donarà el relleu a Trifon Alexiadis. Es crea un nou lloc en el Ministeri d'Exteriors, el de vice-ministre, que serà per Yanis Amanatidis. A la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou que ocuparà Pavlos Polakis i el càrrec de ministre adjunt de Reforma Administrativa recaurà en Jristoforos Vernardakis. També hi ha canvis en els portaveus de Syriza al Parlament. El lloc de Thanasis Petrakos l'assumirà Alexandros Triandafilidos i el d'Olga Yerovasili serà per Sekalaridis. L'oficina del primer ministre va anunciar ahir en un comunicat que la presa de possessió del càrrec dels nou membres de l'executiu de Tsipras es postposa a causa dels diversos incendis que es van declarar ahir al país, especialment a Atenes. Els mitjans grecs preveuen que els nou ministres prenguin possessió demà", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és el primer ministre grec?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va fer ahir al vespre?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quants diputats de Syriza van dir que no?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A qui ha mogut de lloc Tsipras en el seu govern?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec té ara?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què ha substituït a Lafazanis?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui més no ocupa el mateix càrrec d’abans?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha dimitit algú?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui reemplaça a Juntís?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hi ha noves posicions en el govern?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quines?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què es va endarrerir la presa de possessió dels nous càrrecs?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan serà, llavors?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Alexis Tsipras.", + "span_text": "El primer ministre grec, Alexis Tsipras", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Remodelar la composició del seu Govern.", + "span_text": "Alexis Tsipras, va remodelar ahir al vespre la composició del seu Govern", + "span_start": 25, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pels desacords sorgits arran de l'acord assolit amb la UE per un tercer rescat.", + "span_text": "després dels desacords sorgits arran de l'acord assolit amb la UE per un tercer rescat", + "span_start": 98, + "span_end": 184, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gairebé una quarta part.", + "span_text": "Gairebé una quarta part dels diputats de Syriza van rebutjar les mesures de l'acord amb els creditors", + "span_start": 186, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Panos Skurletis.", + "span_text": "Tsipras ha col·locat Panos Skurletis, fins ara ministre de Treball, en el lloc del ministre d'Energia", + "span_start": 321, + "span_end": 422, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El de ministre d'Energia.", + "span_text": "ha col·locat Panos Skurletis, fins ara ministre de Treball, en el lloc del ministre d'Energia", + "span_start": 329, + "span_end": 422, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè va votar en contra de les reformes per poder rebre un tercer rescat.", + "span_text": "Panayotis Lafazanis, ja que aquest últim va ser un dels 32 diputats que dimecres al Parlament grec va votar en contra de les reformes per poder rebre un tercer rescat", + "span_start": 424, + "span_end": 590, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El ministre adjunt de Defensa, Kostas Ísijos, i el de Seguretat Social, Dimitris Stratulis.", + "span_text": "També han estat substituïts el ministre adjunt de Defensa, Kostas Ísijos i el de Seguretat Social, Dimitris Stratulis", + "span_start": 676, + "span_end": 793, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, qui també havia presentat la seva dimissió", + "span_start": 1014, + "span_end": 1105, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Nadia Valavani.", + "span_text": "la ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, qui també havia presentat la seva dimissió", + "span_start": 1014, + "span_end": 1105, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sia Anagnostopulu.", + "span_text": "En el cas de Juntís la seva substituta serà Sia Anagnostopulu", + "span_start": 1107, + "span_end": 1168, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es crea un nou lloc en el Ministeri d'Exteriors, el de vice-ministre, que serà per Yanis Amanatidis. A la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou que ocuparà Pavlos Polakis", + "span_start": 1216, + "span_end": 1404, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La de vice-ministre al Ministeri d'Exteriors i a la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou.", + "span_text": "Es crea un nou lloc en el Ministeri d'Exteriors, el de vice-ministre, que serà per Yanis Amanatidis. A la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou", + "span_start": 1216, + "span_end": 1377, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pels diversos incendis que es van declarar ahir al país.", + "span_text": "la presa de possessió del càrrec dels nou membres de l'executiu de Tsipras es postposa a causa dels diversos incendis que es van declarar ahir al país", + "span_start": 1736, + "span_end": 1886, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Demà.", + "span_text": "Els mitjans grecs preveuen que els nou ministres prenguin possessió demà", + "span_start": 1911, + "span_end": 1983, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Alexis Tsipras.", + "span_text": "El primer ministre grec, Alexis Tsipras", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va remodelar la composició del seu Govern.", + "span_text": "Alexis Tsipras, va remodelar ahir al vespre la composició del seu Govern", + "span_start": 25, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pels desacords sorgits arran de l'acord assolit amb la UE per un tercer rescat.", + "span_text": "després dels desacords sorgits arran de l'acord assolit amb la UE per un tercer rescat", + "span_start": 98, + "span_end": 184, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una quarta part dels diputats.", + "span_text": "Gairebé una quarta part dels diputats de Syriza van rebutjar les mesures de l'acord amb els creditors", + "span_start": 186, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Panos Skurletis.", + "span_text": "Tsipras ha col·locat Panos Skurletis, fins ara ministre de Treball, en el lloc del ministre d'Energia", + "span_start": 321, + "span_end": 422, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El de ministre d'Energia.", + "span_text": "ha col·locat Panos Skurletis, fins ara ministre de Treball, en el lloc del ministre d'Energia", + "span_start": 329, + "span_end": 422, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser un dels 32 diputats que dimecres al Parlament grec va votar en contra de les reformes per poder rebre un tercer rescat.", + "span_text": "Panayotis Lafazanis, ja que aquest últim va ser un dels 32 diputats que dimecres al Parlament grec va votar en contra de les reformes per poder rebre un tercer rescat", + "span_start": 424, + "span_end": 590, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Kostas Ísijos i Dimitris Stratulis.", + "span_text": "També han estat substituïts el ministre adjunt de Defensa, Kostas Ísijos i el de Seguretat Social, Dimitris Stratulis", + "span_start": 676, + "span_end": 793, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Igual va actuar la ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, qui també havia presentat la seva dimissió", + "span_start": 998, + "span_end": 1105, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La ministra adjunta de Finances.", + "span_text": "Igual va actuar la ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, qui també havia presentat la seva dimissió", + "span_start": 998, + "span_end": 1105, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sia Anagnostopulu.", + "span_text": "En el cas de Juntís la seva substituta serà Sia Anagnostopulu", + "span_start": 1107, + "span_end": 1168, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es crea un nou lloc en el Ministeri d'Exteriors, el de vice-ministre, que serà per Yanis Amanatidis. A la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou que ocuparà Pavlos Polakis", + "span_start": 1216, + "span_end": 1404, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La de vice-ministre al Ministeri d'Exteriors i a la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou.", + "span_text": "Es crea un nou lloc en el Ministeri d'Exteriors, el de vice-ministre, que serà per Yanis Amanatidis. A la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou", + "span_start": 1216, + "span_end": 1377, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pels diversos incendis que es van declarar ahir al país.", + "span_text": "la presa de possessió del càrrec dels nou membres de l'executiu de Tsipras es postposa a causa dels diversos incendis que es van declarar ahir al país", + "span_start": 1736, + "span_end": 1886, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es preveu que demà.", + "span_text": "Els mitjans grecs preveuen que els nou ministres prenguin possessió demà", + "span_start": 1911, + "span_end": 1983, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Alexis Tsipras.", + "span_text": "El primer ministre grec, Alexis Tsipras", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Remodelar la composició del seu Govern.", + "span_text": "va remodelar ahir al vespre la composició del seu Govern", + "span_start": 41, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pels desacords sorgits arran de l'acord assolit amb la UE per un tercer rescat.", + "span_text": "després dels desacords sorgits arran de l'acord assolit amb la UE per un tercer rescat", + "span_start": 98, + "span_end": 184, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gairebé una quarta part.", + "span_text": "Gairebé una quarta part dels diputats de Syriza van rebutjar les mesures de l'acord", + "span_start": 186, + "span_end": 269, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Panos Skurletis.", + "span_text": "Tsipras ha col·locat Panos Skurletis, fins ara ministre de Treball, en el lloc del ministre d'Energia", + "span_start": 321, + "span_end": 422, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El de ministre d'Energia.", + "span_text": "Panos Skurletis, fins ara ministre de Treball, en el lloc del ministre d'Energia, Panayotis Lafazanis", + "span_start": 342, + "span_end": 443, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser un dels 32 diputats que dimecres al Parlament grec va votar en contra de les reformes per poder rebre un tercer rescat.", + "span_text": "Panayotis Lafazanis, ja que aquest últim va ser un dels 32 diputats que dimecres al Parlament grec va votar en contra de les reformes per poder rebre un tercer rescat", + "span_start": 424, + "span_end": 590, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Kostas Ísijos i Dimitris Stratulis.", + "span_text": "També han estat substituïts el ministre adjunt de Defensa, Kostas Ísijos i el de Seguretat Social, Dimitris Stratulis", + "span_start": 676, + "span_end": 793, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, qui també havia presentat la seva dimissió", + "span_start": 1014, + "span_end": 1105, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani.", + "span_text": "la ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, qui també havia presentat la seva dimissió", + "span_start": 1014, + "span_end": 1105, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sia Anagnostopulu.", + "span_text": "En el cas de Juntís la seva substituta serà Sia Anagnostopulu", + "span_start": 1107, + "span_end": 1168, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es crea un nou lloc en el Ministeri d'Exteriors, el de vice-ministre, que serà per Yanis Amanatidis. A la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou que ocuparà Pavlos Polakis", + "span_start": 1216, + "span_end": 1404, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La de viceministre al Ministeri d'Exteriors i a la cartera d'Interior també es forma un viceministeri nou.", + "span_text": "Es crea un nou lloc en el Ministeri d'Exteriors, el de vice-ministre, que serà per Yanis Amanatidis. A la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou", + "span_start": 1216, + "span_end": 1377, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pels diversos incendis que es van declarar ahir al país.", + "span_text": "la presa de possessió del càrrec dels nou membres de l'executiu de Tsipras es postposa a causa dels diversos incendis que es van declarar ahir al país", + "span_start": 1736, + "span_end": 1886, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es creu que demà.", + "span_text": "Els mitjans grecs preveuen que els nou ministres prenguin possessió demà", + "span_start": 1911, + "span_end": 1983, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1528", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pilar Massana i Llorens...", + "story": "Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951) és una treballadora social, escriptora i política catalana. Diplomada en Treball Social i llicenciada en Història. S'ha caracteritzat pel seu compromís en la millora dels Serveis Socials a Catalunya.[cal citació], Des de 1973 treballa a l'Hospitalet de Llobregat. Al final de la dictadura franquista va iniciar-se en el treball comunitari al barri de Can Serra i, des de 1979, als Serveis Socials de l'Ajuntament amb el primer ajuntament democràtic. Al llarg de la seva vida ha treballat a tots els barris de la ciutat, excepte als de la Florida i Gornal. El seu article “L'atenció social primària a L'Hospitalet. 1975-1989.” forma part de l'obra col·lectiva Els serveis socials d'atenció primària. Recull de documents 1980-2000. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003.[cal citació], Va ser regidora de l'Hospitalet de 1995 a 1999 per la llista d'Iniciativa per Catalunya i després per la d'Esquerra Unida i Alternativa.[cal citació], L'any 1984 participa activament en el referèndum ciutadà contra l'entrada d'Espanya a l'OTAN. Viatja a Nicaragua, als camps de refugiats saharauís, a l'Iraq i a Bolívia, en missions de solidaritat i de pau. Vinculada de manera molt directa a la Plataforma Aturem la Guerra, de la qual va ser una de les portaveus.[cal citació], Sòcia fundadora del Centre d'Estudis de l'Hospitalet des de 1983, i presidenta del Centre del 2007 fins al 2010. Actualment ocupa el càrrec de vicepresidenta.[cal citació], Va participar amb l'article “Plataforma per l'aixecament de les sancions a l'Iraq” en l'obra col·lectiva El Moviment per la Pau a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007., Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or del Treball Social 2013, per la seva trajectòria de 40 anys en defensa dels drets socials., L'any 1982 es va casar amb Jaume Botey i Vallès i actualment és membre de la junta de l'entitat \\Llegat Jaume Botey i Vallès\\. El seu compromís amb la gent de la ciutat es va estendre als àmbits del treball social, la cultura i la política.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer Pilar Massana?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina professió té?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On exerceix la seva professió des de 1973?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va començar al final de la dictadura franquista?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I en el 1979?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A quins barris no ha treballat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es titula el seu article?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va ocupar del 1995 al 1999?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On va viatjar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin centre va instituir?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El va presidir?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha guanyat algun premi Massana?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb qui està casada?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En el 1951.", + "span_text": "Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951)", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És treballadora social, escriptora i política.", + "span_text": "és una treballadora social, escriptora i política catalana", + "span_start": 40, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Treball Social i Història.", + "span_text": "Diplomada en Treball Social i llicenciada en Història", + "span_start": 100, + "span_end": 153, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Des de 1973 treballa a l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 255, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va iniciar-se en el treball comunitari al barri de Can Serra.", + "span_text": "Al final de la dictadura franquista va iniciar-se en el treball comunitari al barri de Can Serra", + "span_start": 305, + "span_end": 401, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als Serveis Socials de l'Ajuntament.", + "span_text": "des de 1979, als Serveis Socials de l'Ajuntament amb el primer ajuntament democràtic", + "span_start": 405, + "span_end": 489, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Als de Florida i Gornal.", + "span_text": "ha treballat a tots els barris de la ciutat, excepte als de la Florida i Gornal", + "span_start": 516, + "span_end": 595, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'atenció social primària a L'Hospitalet. 1975-1989.", + "span_text": "El seu article “L'atenció social primària a L'Hospitalet. 1975-1989.”", + "span_start": 597, + "span_end": 666, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser regidora de l'Hospitalet per la llista d'Iniciativa per Catalunya i després per la d'Esquerra Unida i Alternativa.", + "span_text": "Va ser regidora de l'Hospitalet de 1995 a 1999 per la llista d'Iniciativa per Catalunya i després per la d'Esquerra Unida i Alternativa", + "span_start": 827, + "span_end": 962, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Nicaragua, als camps de refugiats saharauís, a l'Iraq i a Bolívia.", + "span_text": "Viatja a Nicaragua, als camps de refugiats saharauís, a l'Iraq i a Bolívia", + "span_start": 1073, + "span_end": 1147, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a fer missions de solidaritat i de pau.", + "span_text": "a l'Iraq i a Bolívia, en missions de solidaritat i de pau", + "span_start": 1127, + "span_end": 1184, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Centre d'Estudis de l'Hospitalet.", + "span_text": "Sòcia fundadora del Centre d'Estudis de l'Hospitalet", + "span_start": 1308, + "span_end": 1360, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí, del 2007 al 2010.", + "span_text": "presidenta del Centre del 2007 fins al 2010", + "span_start": 1376, + "span_end": 1419, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or del Treball Social 2013", + "span_start": 1668, + "span_end": 1731, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb Jaume Botey i Vallès.", + "span_text": "L'any 1982 es va casar amb Jaume Botey i Vallès", + "span_start": 1801, + "span_end": 1848, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'any 1951.", + "span_text": "Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951)", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És treballadora social, escriptora i política.", + "span_text": "és una treballadora social, escriptora i política catalana", + "span_start": 40, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Treball Social i Història.", + "span_text": "Diplomada en Treball Social i llicenciada en Història", + "span_start": 100, + "span_end": 153, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Des de 1973 treballa a l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 255, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En el treball comunitari al barri de Can Serra.", + "span_text": "Al final de la dictadura franquista va iniciar-se en el treball comunitari al barri de Can Serra", + "span_start": 305, + "span_end": 401, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als Serveis Socials de l'Ajuntament amb el primer ajuntament democràtic.", + "span_text": "des de 1979, als Serveis Socials de l'Ajuntament amb el primer ajuntament democràtic", + "span_start": 405, + "span_end": 489, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Als de Florida i Gornal.", + "span_text": "ha treballat a tots els barris de la ciutat, excepte als de la Florida i Gornal", + "span_start": 516, + "span_end": 595, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'atenció social primària a L'Hospitalet. 1975-1989.", + "span_text": "El seu article “L'atenció social primària a L'Hospitalet. 1975-1989.”", + "span_start": 597, + "span_end": 666, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser regidora de l'Hospitalet d'Iniciativa per Catalunya i després d'Esquerra Unida i Alternativa.", + "span_text": "Va ser regidora de l'Hospitalet de 1995 a 1999 per la llista d'Iniciativa per Catalunya i després per la d'Esquerra Unida i Alternativa", + "span_start": 827, + "span_end": 962, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Nicaragua, als camps de refugiats saharauís, a l'Iraq i a Bolívia.", + "span_text": "Viatja a Nicaragua, als camps de refugiats saharauís, a l'Iraq i a Bolívia", + "span_start": 1073, + "span_end": 1147, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a fer missions de solidaritat i de pau.", + "span_text": "a l'Iraq i a Bolívia, en missions de solidaritat i de pau", + "span_start": 1127, + "span_end": 1184, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Centre d'Estudis de l'Hospitalet.", + "span_text": "Sòcia fundadora del Centre d'Estudis de l'Hospitalet", + "span_start": 1308, + "span_end": 1360, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí, del 2007 al 2010.", + "span_text": "presidenta del Centre del 2007 fins al 2010", + "span_start": 1376, + "span_end": 1419, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or del Treball Social 2013", + "span_start": 1668, + "span_end": 1731, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb Jaume Botey i Vallès.", + "span_text": "L'any 1982 es va casar amb Jaume Botey i Vallès", + "span_start": 1801, + "span_end": 1848, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 1951.", + "span_text": "Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951)", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És treballadora social, escriptora i política.", + "span_text": "és una treballadora social, escriptora i política", + "span_start": 40, + "span_end": 89, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Treball Social i Història.", + "span_text": "Diplomada en Treball Social i llicenciada en Història", + "span_start": 100, + "span_end": 153, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Des de 1973 treballa a l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 255, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va iniciar-se en el treball comunitari.", + "span_text": "Al final de la dictadura franquista va iniciar-se en el treball comunitari", + "span_start": 305, + "span_end": 379, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als Serveis Socials de l'Ajuntament.", + "span_text": "des de 1979, als Serveis Socials de l'Ajuntament", + "span_start": 405, + "span_end": 453, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Als de la Florida i Gornal.", + "span_text": "ha treballat a tots els barris de la ciutat, excepte als de la Florida i Gornal", + "span_start": 516, + "span_end": 595, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'atenció social primària a L'Hospitalet. 1975-1989.", + "span_text": "El seu article “L'atenció social primària a L'Hospitalet. 1975-1989.”", + "span_start": 597, + "span_end": 666, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser regidora de l'Hospitalet.", + "span_text": "Va ser regidora de l'Hospitalet de 1995 a 1999", + "span_start": 827, + "span_end": 873, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Nicaragua, als camps de refugiats saharauís, a l'Iraq i a Bolívia.", + "span_text": "Viatja a Nicaragua, als camps de refugiats saharauís, a l'Iraq i a Bolívia", + "span_start": 1073, + "span_end": 1147, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per fer missions de solidaritat i de pau.", + "span_text": "i a Bolívia, en missions de solidaritat i de pau", + "span_start": 1136, + "span_end": 1184, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Centre d'Estudis de l'Hospitalet.", + "span_text": "Sòcia fundadora del Centre d'Estudis de l'Hospitalet", + "span_start": 1308, + "span_end": 1360, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i presidenta del Centre del 2007 fins al 2010", + "span_start": 1374, + "span_end": 1419, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or del Treball Social 2013", + "span_start": 1668, + "span_end": 1731, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb Jaume Botey i Vallès.", + "span_text": "es va casar amb Jaume Botey i Vallès", + "span_start": 1812, + "span_end": 1848, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_126", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-126", + "story": "Ha sonat un crit… un altre… Escolto atentament. Sí: els crits vénen d'amunt, de la banda de terra. Me'n vaig unes quantes passes enllà, fins a la punta més forana del saplanet, per poder atalaiar els camins. Efectivament, l'esperança no m'ha enganyat: dalt d'un pujol veig negrejar sobre el cel gris la silueta de sis o set persones. Em poso a cridar amb totes les meves forces, i balandrejo en l'aire el mocador de butxaca. M'han sentit… m'han vist i vénen. De segur ens cercaven. Però què els passa?… S'aturen… es fan enrera amb un moviment d'horror… Giro la mirada i em sento defallir. La Jacobè, aprofitant el meu descuit, s'és asseguda al cantell del penyasegat, si cau no cau. Està una mica decantada, presentant-me la cara de perfil, i m'esguarda amb un sol ull, amb el posat hipòcrita d'una garsa que sotja quelcom. -Toca'm, barruel- borbolleja amb veu fosca.- Marxo cap a la… Havana. Ja estic embarcada.- I veig que es va escorrent; que l'herba, planxada pel seu cos, reix i s'estufa al seu darrera… que la flotant fullassa d'atzavara sobre la qual té les cames allargassades va cedint vinclant-se. Corro a deturar la caiguda; mes amb prou feines aconsegueixo salvar-me jo mateix aferrant-me al pi venturer que suara m'havia servit d'ampit. La terra roda al seu voltant. Al meu dessota l'abisme bada, com badallant, la seva gola immensa i ombrívola. I la Jacobè hi cau espantosament, topa amb uns alzinois, que se l'espolsen d'una zumzada, i es capbussa en la buidor, avall, avall… Sembla una flor ventissa. Ses faldilles i enagos s'acampanen a tall de corona. Les primes cames hi rossegen al dedins com estams d'un lliri. Acluco un moment els ulls, i quan torno a obrir-los veig allà baix, al fons, el cadàver immòbil sobre una roca emporprada de vermellenca tinyassa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què està passant?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què fa el narrador?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D’on provenen els crits?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On es dirigeix després?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què pot observar quan hi arriba?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què decideix fer?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S'adonen dels crits les persones?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què fan les persones del pujol?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On és la Jacobè?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De quina manera està asseguda?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Rellisca?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aconsegueix agafar-la?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb què xoca la dona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha sobreviscut a la caiguda?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Estan sonant uns crits.", + "span_text": "Ha sonat un crit… un altre", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Escoltar atentament.", + "span_text": "Escolto atentament", + "span_start": 28, + "span_end": 46, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la banda de terra.", + "span_text": "Sí: els crits vénen d'amunt, de la banda de terra", + "span_start": 48, + "span_end": 97, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Unes quantes passes enllà, fins a la punta més forana del saplanet.", + "span_text": "Me'n vaig unes quantes passes enllà, fins a la punta més forana del saplanet", + "span_start": 99, + "span_end": 175, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per poder atalaiar els camins.", + "span_text": "a la punta més forana del saplanet, per poder atalaiar els camins", + "span_start": 141, + "span_end": 206, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La silueta de sis o set persones.", + "span_text": "dalt d'un pujol veig negrejar sobre el cel gris la silueta de sis o set persones", + "span_start": 252, + "span_end": 332, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cridar amb totes les seves forces i balandrejar en l'aire el mocadir de la butxaca.", + "span_text": "Em poso a cridar amb totes les meves forces, i balandrejo en l'aire el mocador de butxaca", + "span_start": 334, + "span_end": 423, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "M'han sentit… m'han vist i vénen", + "span_start": 425, + "span_end": 457, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'aturen, es fan enrera amb un moviment d'horror.", + "span_text": "Però què els passa?… S'aturen… es fan enrera amb un moviment d'horror", + "span_start": 482, + "span_end": 551, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És asseguda al cantell del penyasegat.", + "span_text": "La Jacobè, aprofitant el meu descuit, s'és asseguda al cantell del penyasegat", + "span_start": 589, + "span_end": 666, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una mica decantada, presentant-me la cara de perfil, i m'esguarda amb un sol ull, amb el posat hipòcrita d'una garsa que sotja quelcom.", + "span_text": "Està una mica decantada, presentant-me la cara de perfil, i m'esguarda amb un sol ull, amb el posat hipòcrita d'una garsa que sotja quelcom", + "span_start": 683, + "span_end": 822, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I veig que es va escorrent", + "span_start": 914, + "span_end": 940, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I la Jacobè hi cau espantosament", + "span_start": 1359, + "span_end": 1391, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb uns alzinois, que se l'espolsen d'una zumzada.", + "span_text": "topa amb uns alzinois, que se l'espolsen d'una zumzada", + "span_start": 1393, + "span_end": 1447, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "quan torno a obrir-los veig allà baix, al fons, el cadàver immòbil sobre una roca", + "span_start": 1661, + "span_end": 1742, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sonen uns crits.", + "span_text": "Ha sonat un crit… un altre", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Escoltar atentament.", + "span_text": "Escolto atentament", + "span_start": 28, + "span_end": 46, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'amunt, de la banda de terra.", + "span_text": "els crits vénen d'amunt, de la banda de terra", + "span_start": 52, + "span_end": 97, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la punta més forana del saplanet.", + "span_text": "Me'n vaig unes quantes passes enllà, fins a la punta més forana del saplanet", + "span_start": 99, + "span_end": 175, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per poder atalaiar els camins.", + "span_text": "més forana del saplanet, per poder atalaiar els camins", + "span_start": 152, + "span_end": 206, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La silueta de sis o set persones.", + "span_text": "dalt d'un pujol veig negrejar sobre el cel gris la silueta de sis o set persones", + "span_start": 252, + "span_end": 332, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cridar amb totes les seves forces i balandrejar en l'aire el mocador.", + "span_text": "Em poso a cridar amb totes les meves forces, i balandrejo en l'aire el mocador de butxaca", + "span_start": 334, + "span_end": 423, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "M'han sentit… m'han vist i vénen", + "span_start": 425, + "span_end": 457, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'aturen i es fan enrera amb un moviment d'horror.", + "span_text": "Però què els passa?… S'aturen… es fan enrera amb un moviment d'horror", + "span_start": 482, + "span_end": 551, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aprofitant el seu descuit, és asseguda al cantell del penyasegat.", + "span_text": "La Jacobè, aprofitant el meu descuit, s'és asseguda al cantell del penyasegat", + "span_start": 589, + "span_end": 666, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una mica decantada, presentant-me la cara de perfil, i m'esguarda amb un sol ull, amb el posat hipòcrita d'una garsa que sotja quelcom.", + "span_text": "Està una mica decantada, presentant-me la cara de perfil, i m'esguarda amb un sol ull, amb el posat hipòcrita d'una garsa que sotja quelcom", + "span_start": 683, + "span_end": 822, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I veig que es va escorrent", + "span_start": 914, + "span_end": 940, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I la Jacobè hi cau espantosament", + "span_start": 1359, + "span_end": 1391, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb uns alzinois, que se l'espolsen d'una zumzada.", + "span_text": "topa amb uns alzinois, que se l'espolsen d'una zumzada", + "span_start": 1393, + "span_end": 1447, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "quan torno a obrir-los veig allà baix, al fons, el cadàver immòbil", + "span_start": 1661, + "span_end": 1727, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sonen crits.", + "span_text": "Ha sonat un crit… un altre", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Escoltar atentament.", + "span_text": "Escolto atentament", + "span_start": 28, + "span_end": 46, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'amunt, de la banda de terra.", + "span_text": "els crits vénen d'amunt, de la banda de terra", + "span_start": 52, + "span_end": 97, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Unes quantes passes enllà, fins a la punta més forana del saplanet.", + "span_text": "Me'n vaig unes quantes passes enllà, fins a la punta més forana del saplanet", + "span_start": 99, + "span_end": 175, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per poder atalaiar els camins.", + "span_text": "a la punta més forana del saplanet, per poder atalaiar els camins", + "span_start": 141, + "span_end": 206, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La silueta de sis o set persones.", + "span_text": "dalt d'un pujol veig negrejar sobre el cel gris la silueta de sis o set persones", + "span_start": 252, + "span_end": 332, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cridar i balandrejar en l'aire el mocador de butxaca.", + "span_text": "Em poso a cridar amb totes les meves forces, i balandrejo en l'aire el mocador de butxaca", + "span_start": 334, + "span_end": 423, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "M'han sentit… m'han vist i vénen", + "span_start": 425, + "span_end": 457, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Aturar-se.", + "span_text": "S'aturen… es fan enrera amb un moviment d'horror", + "span_start": 503, + "span_end": 551, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Asseguda al cantell del penyasegat.", + "span_text": "La Jacobè, aprofitant el meu descuit, s'és asseguda al cantell del penyasegat", + "span_start": 589, + "span_end": 666, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Està una mica decantada, presentant-li la cara de perfil, i l'esguarda amb un sol ull, amb el posat hipòcrita d'una garsa que sotja quelcom.", + "span_text": "Està una mica decantada, presentant-me la cara de perfil, i m'esguarda amb un sol ull, amb el posat hipòcrita d'una garsa que sotja quelcom", + "span_start": 683, + "span_end": 822, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I veig que es va escorrent", + "span_start": 914, + "span_end": 940, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I la Jacobè hi cau espantosament", + "span_start": 1359, + "span_end": 1391, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb uns alzinois.", + "span_text": "topa amb uns alzinois", + "span_start": 1393, + "span_end": 1414, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "veig allà baix, al fons, el cadàver immòbil", + "span_start": 1684, + "span_end": 1727, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_paradís perdut_7", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "paradís perdut - IV-1", + "story": "Amb aquesta navegació de quaranta dies consumiren totes les vitualles. En les partides de la Tramuntana trobaren una illa àrida i plena de rocam. La costa que la cenyia era brava, monument de ruïnes fosques remogudes pels temporals. La ribalta era dreta i eriçada, inaccessible com un mur: riells d'aigua minsa, suada gota a gota per les clivelles del penyal, decorrien rost avall fins que el magre plor se perdia en les aigües vastes amargoses. Torbats de gran fam i de intolerable sed, els monjos ompliren tota quanta vaixella hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa. I veient Sant Brandan aquesta gran cobejança de beure, els va dir: -No ho fasseu, no que és cosa lletja de fer ço que vosaltres feis. Si a Déu no plau mostrar-nos port, ¿per què voleu vosaltres per força prevenir la seua providència? No em plau que us emporteu d'aquesta aigua.- Els monjos la llençaren tot d'una sens ni tastar-la ni mullar amb ella el llavi eixut; i per terra s'esbandí la creatura de l'aigua innocent, sacrificada. Al cap de tres dies plagué a Jesucrist mostrar-los un port. Allí Sant Brandan amarrà la nau i signà el port i el beneí devotament, i comanà als seus que no treguesen cosa ninguna de la nau. I caminant ran ran vorera, li sortí a l'encontre un ca i començà a fer-li falagueries i li llepà els peus, com han costum de fer-ho els cans amb llurs senyors. I a sos monjos digué Sant Brandan: -No us apar que Déu ens ha tramès, bon missatger? Seguiu-lo amb tota segurança on se vulla us meni, que a bon lloc us portarà.- Anaren darrera el ca i arribaren a un castell. Entraren-hi dedins. Allà hi havia molts llits per jeure, i setials per seure i aigua en brulloles per rentar els peus. I asseient-se Sant Brandan començà de parlar a sos monjos i els va dir: -Mos fills, guardau que Satanàs no us enganyi ni us induesca a temptació. Jo veig que en vol enganyar un d'aquells tres monjos qui darrerament del monastir ens arribaren. Aquest monjo maquina en son coratge un furt pèssim i mortal per la seua ànima, per ço com la seua ànima ja és lliurada en les mans del diable.- La casa, on s'estaven, tenia els murs quasi tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de corns revestits d'argent. Sant Brandan va dir al monjo que solia donar el pa a sos germans: -Aparia el dinar que Déu ens ha tramés.- Anant pel castell trobà una taula tota parada de mandils i de pa blanc i de peix; i llençols molt blancs en cascún llit. Com se foren entaulats, veient Sant Brandan aquell bé de Déu i aquella màina, començà la benedicció amb els germans i retregué aquelles avinents paraules del psalm: Qui dat escam omni carni, confitemini Deo caeli (Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn).", + "questions": [ + { + "input_text": "Quant de temps va durar la navegació?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els hi quedaven provisions?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què van descobrir per la Tramuntana?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com era el litoral?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I la ribalta?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com se sentien els frares?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què van fer?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Li agradava a sant Brandan que agafessin l’aigua?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els religiosos van desprendre's d'ella?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan van arribar a l'embarcador?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Hi havia un gat allà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On van anar gràcies al gos?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com era el lloc on estaven?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què van trobar en una taula?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què vol dir Qui dat escam omni carni, confitemini Deo caeli?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Quaranta dies.", + "span_text": "aquesta navegació de quaranta dies", + "span_start": 4, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "consumiren totes les vitualles", + "span_start": 39, + "span_end": 69, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una illa àrida i plena de rocam.", + "span_text": "En les partides de la Tramuntana trobaren una illa àrida i plena de rocam", + "span_start": 71, + "span_end": 144, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Brava, monument de ruïnes fosques remogudes pels temporals.", + "span_text": "La costa que la cenyia era brava, monument de ruïnes fosques remogudes pels temporals", + "span_start": 146, + "span_end": 231, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dreta i eriçada, inaccessible com un mur.", + "span_text": "La ribalta era dreta i eriçada, inaccessible com un mur", + "span_start": 233, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Torbats de gran fam i de intolerable sed.", + "span_text": "Torbats de gran fam i de intolerable sed, els monjos", + "span_start": 446, + "span_end": 498, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ompliren tota quanta vaixella hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa.", + "span_text": "els monjos ompliren tota quanta vaixella hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa", + "span_start": 488, + "span_end": 580, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No em plau que us emporteu d'aquesta aigua", + "span_start": 816, + "span_end": 858, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els monjos la llençaren tot d'una sens ni tastar-la ni mullar amb ella el llavi eixut", + "span_start": 861, + "span_end": 946, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al cap de tres dies.", + "span_text": "Al cap de tres dies plagué a Jesucrist mostrar-los un port. Allí Sant Brandan amarrà la nau", + "span_start": 1016, + "span_end": 1107, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I caminant ran ran vorera, li sortí a l'encontre un ca", + "span_start": 1206, + "span_end": 1260, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A un castell.", + "span_text": "Anaren darrera el ca i arribaren a un castell", + "span_start": 1529, + "span_end": 1574, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tenia els murs quasi tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de corns revestits d'argent.", + "span_text": "La casa, on s'estaven, tenia els murs quasi tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de corns revestits d'argent", + "span_start": 2082, + "span_end": 2217, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Mandils, pa blanc i peix.", + "span_text": "trobà una taula tota parada de mandils i de pa blanc i de peix", + "span_start": 2344, + "span_end": 2406, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn.", + "span_text": "Qui dat escam omni carni, confitemini Deo caeli (Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn).", + "span_start": 2612, + "span_end": 2714, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Quaranta dies.", + "span_text": "aquesta navegació de quaranta dies", + "span_start": 4, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "consumiren totes les vitualles", + "span_start": 39, + "span_end": 69, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una illa àrida i plena de rocam.", + "span_text": "En les partides de la Tramuntana trobaren una illa àrida i plena de rocam", + "span_start": 71, + "span_end": 144, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Brava, monument de ruïnes fosques remogudes pels temporals.", + "span_text": "La costa que la cenyia era brava, monument de ruïnes fosques remogudes pels temporals", + "span_start": 146, + "span_end": 231, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dreta i eriçada.", + "span_text": "La ribalta era dreta i eriçada", + "span_start": 233, + "span_end": 263, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Torbats de gran fam i de intolerable sed.", + "span_text": "Torbats de gran fam i de intolerable sed, els monjos", + "span_start": 446, + "span_end": 498, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ompliren tota quanta vaixella hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa.", + "span_text": "els monjos ompliren tota quanta vaixella hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa", + "span_start": 488, + "span_end": 580, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No em plau que us emporteu d'aquesta aigua", + "span_start": 816, + "span_end": 858, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els monjos la llençaren tot d'una", + "span_start": 861, + "span_end": 894, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al cap de tres dies.", + "span_text": "Al cap de tres dies plagué a Jesucrist mostrar-los un port. Allí Sant Brandan amarrà la nau", + "span_start": 1016, + "span_end": 1107, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I caminant ran ran vorera, li sortí a l'encontre un ca", + "span_start": 1206, + "span_end": 1260, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A un castell.", + "span_text": "Anaren darrera el ca i arribaren a un castell", + "span_start": 1529, + "span_end": 1574, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tenia els murs quasi tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de corns revestits d'argent.", + "span_text": "La casa, on s'estaven, tenia els murs quasi tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de corns revestits d'argent", + "span_start": 2082, + "span_end": 2217, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Mandils, pa blanc i peix.", + "span_text": "trobà una taula tota parada de mandils i de pa blanc i de peix", + "span_start": 2344, + "span_end": 2406, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn.", + "span_text": "Qui dat escam omni carni, confitemini Deo caeli (Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn)", + "span_start": 2612, + "span_end": 2713, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Quaranta dies.", + "span_text": "navegació de quaranta dies", + "span_start": 12, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "consumiren totes les vitualles", + "span_start": 39, + "span_end": 69, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una illa àrida i plena de rocam.", + "span_text": "En les partides de la Tramuntana trobaren una illa àrida i plena de rocam", + "span_start": 71, + "span_end": 144, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Brava, monument de ruïnes fosques remogudes pels temporals.", + "span_text": "La costa que la cenyia era brava, monument de ruïnes fosques remogudes pels temporals", + "span_start": 146, + "span_end": 231, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dreta i eriçada, inaccessible com un mur.", + "span_text": "La ribalta era dreta i eriçada, inaccessible com un mur", + "span_start": 233, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Torbats de gran fam i de intolerable sed.", + "span_text": "Torbats de gran fam i de intolerable sed, els monjos", + "span_start": 446, + "span_end": 498, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ompliren tota quanta vaixella hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa.", + "span_text": "els monjos ompliren tota quanta vaixella hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa", + "span_start": 488, + "span_end": 580, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No em plau que us emporteu d'aquesta aigua", + "span_start": 816, + "span_end": 858, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els monjos la llençaren tot d'una", + "span_start": 861, + "span_end": 894, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al cap de tres dies.", + "span_text": "Al cap de tres dies plagué a Jesucrist mostrar-los un port. Allí Sant Brandan amarrà la nau", + "span_start": 1016, + "span_end": 1107, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "li sortí a l'encontre un ca", + "span_start": 1233, + "span_end": 1260, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A un castell.", + "span_text": "Anaren darrera el ca i arribaren a un castell", + "span_start": 1529, + "span_end": 1574, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tenia els murs quasi tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de corns revestits d'argent.", + "span_text": "La casa, on s'estaven, tenia els murs quasi tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de corns revestits d'argent", + "span_start": 2082, + "span_end": 2217, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Mandils, pa blanc i peix.", + "span_text": "trobà una taula tota parada de mandils i de pa blanc i de peix", + "span_start": 2344, + "span_end": 2406, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn.", + "span_text": "Qui dat escam omni carni, confitemini Deo caeli (Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn)", + "span_start": 2612, + "span_end": 2713, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Paulina_109", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Paulina - VI-7", + "story": "I el xicot, quan sentí aquestes paraules, s'embolicà el coll amb una bufanda, s'enfonsà la gorra, i fugí cap a la porta sense dir res., Tot allò, a judici d'en Melrosada, era bastant especial. En Salvador Puntí, completament oblidat del seu amic, s'entretenia llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies els esperits, i que la mestressa tenia copiades a màquina., No tardà gaire a arribar una dama menuda, embolicada amb una manteleta de pells de conill i una mantellina tronada. Tenia el nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala persona., Aquella dona era una professional de l'espiritisme, i estava molt carregada d'orgues. Tots la saludaren amb respecte. La mestressa va dur-li una botella de vi i un vas; i, després de fer beguda, la dama de les pells de conill començà un discurs sense cap ni peus, amb una veueta de nas ensopidora. Deia un grapat d'heretgies imponderables i tothom assentia amb el cap sense entendre'n un borrall perquè aquella bona dona no sabia què s'empescava., Després del seu discurs preparatori vingué una oració per a il·luminar les ànimes i allunyar els mals esperits. La mestressa recomanà als presents que es concentressin, i tots acotaren el cap i es posaren la mà al front; i de seguida la dama del discurs inicià una mena d'atacs de nervis,i, sense gaire esforç, es trobà posseïda per l'esperit d'un carreter de Teruel completament poca solta. La mestressa i en Salvador Puntí tractaren de convèncer l'aragonès incorrecte, que se'n va anar aviat, després de fer constar els desigs que tenia de pegar a la seva dona., De l'altre cantó de la cambra s'oïren uns sospirs i uns bufecs, i ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense gens d'expressió. Duia un collaret de perles falses, i la pobreta feia un posat de passar molta gana. Es sentí trasbalsada per una ànima deshonesta, una mena de cortesana del carrer de Trentaclaus que deia veritables inconveniències. Costà moltes penes el posar-la a to; i, pronunciant les oracions reglamentàries, la varen fer fugir més que de pressa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què va fer el xicot en sentir les paraules?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es va quedar on era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com veia la situació en Melrosada?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com ocupava el seu temps en Salvador Puntí?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui va venir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com vestia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com era físicament?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Van ignorar-la?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li va donar la mestressa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En va beure la dama?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer la dona?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com era la seva veu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van poder entendre el que deia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A qui més va posseïr l’esperit a part de la dona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com era?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "S'embolicà el coll amb una bufanda, s'enfonsà la gorra.", + "span_text": "I el xicot, quan sentí aquestes paraules, s'embolicà el coll amb una bufanda, s'enfonsà la gorra", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "fugí cap a la porta sense dir res", + "span_start": 100, + "span_end": 133, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Especial.", + "span_text": "Tot allò, a judici d'en Melrosada, era bastant especial", + "span_start": 137, + "span_end": 192, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'entretenia llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies els esperits.", + "span_text": "En Salvador Puntí, completament oblidat del seu amic, s'entretenia llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies els esperits", + "span_start": 194, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una dama menuda.", + "span_text": "No tardà gaire a arribar una dama menuda", + "span_start": 389, + "span_end": 429, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Embolicada amb una manteleta de pells de conill i una mantellina tronada.", + "span_text": "una dama menuda, embolicada amb una manteleta de pells de conill i una mantellina tronada", + "span_start": 414, + "span_end": 503, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tenia el nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala persona.", + "span_text": "Tenia el nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala persona", + "span_start": 505, + "span_end": 587, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tots la saludaren amb respecte", + "span_start": 677, + "span_end": 707, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una botella de vi i un vas.", + "span_text": "La mestressa va dur-li una botella de vi i un vas", + "span_start": 709, + "span_end": 758, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "després de fer beguda, la dama de les pells de conill començà un discurs", + "span_start": 763, + "span_end": 835, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Començà un discurs sense cap ni peus.", + "span_text": "començà un discurs sense cap ni peus", + "span_start": 817, + "span_end": 853, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De nas ensopidora.", + "span_text": "amb una veueta de nas ensopidora", + "span_start": 855, + "span_end": 887, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Deia un grapat d'heretgies imponderables i tothom assentia amb el cap sense entendre'n un borrall", + "span_start": 889, + "span_end": 986, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una noia vinguda de la Barceloneta.", + "span_text": "ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la Barceloneta", + "span_start": 1672, + "span_end": 1750, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense gens d'expressió.", + "span_text": "Era una noia vinguda de la Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense gens d'expressió", + "span_start": 1712, + "span_end": 1820, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "S'embolicà el coll amb una bufanda, s'enfonsà la gorra.", + "span_text": "I el xicot, quan sentí aquestes paraules, s'embolicà el coll amb una bufanda, s'enfonsà la gorra", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "i fugí cap a la porta sense dir res", + "span_start": 98, + "span_end": 133, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bastant especial.", + "span_text": "Tot allò, a judici d'en Melrosada, era bastant especial", + "span_start": 137, + "span_end": 192, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies els esperits.", + "span_text": "En Salvador Puntí, completament oblidat del seu amic, s'entretenia llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies els esperits", + "span_start": 194, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una dama menuda.", + "span_text": "No tardà gaire a arribar una dama menuda", + "span_start": 389, + "span_end": 429, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una manteleta de pells de conill i una mantellina tronada.", + "span_text": "una dama menuda, embolicada amb una manteleta de pells de conill i una mantellina tronada", + "span_start": 414, + "span_end": 503, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tenia el nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala persona.", + "span_text": "Tenia el nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala persona", + "span_start": 505, + "span_end": 587, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tots la saludaren amb respecte", + "span_start": 677, + "span_end": 707, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una botella de vi i un vas.", + "span_text": "La mestressa va dur-li una botella de vi i un vas", + "span_start": 709, + "span_end": 758, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "després de fer beguda, la dama de les pells de conill començà un discurs", + "span_start": 763, + "span_end": 835, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un discurs sense cap ni peus.", + "span_text": "començà un discurs sense cap ni peus", + "span_start": 817, + "span_end": 853, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De nas ensopidora.", + "span_text": "amb una veueta de nas ensopidora", + "span_start": 855, + "span_end": 887, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Deia un grapat d'heretgies imponderables i tothom assentia amb el cap sense entendre'n un borrall", + "span_start": 889, + "span_end": 986, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una noia vinguda de la Barceloneta.", + "span_text": "ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la Barceloneta", + "span_start": 1672, + "span_end": 1750, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense gens d'expressió.", + "span_text": "Era una noia vinguda de la Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense gens d'expressió", + "span_start": 1712, + "span_end": 1820, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "S'embolicà el coll amb una bufanda i s'enfonsà la gorra.", + "span_text": "I el xicot, quan sentí aquestes paraules, s'embolicà el coll amb una bufanda, s'enfonsà la gorra", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No, va fugir cap a la porta.", + "span_text": "i fugí cap a la porta sense dir res", + "span_start": 98, + "span_end": 133, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bastant especial.", + "span_text": "Tot allò, a judici d'en Melrosada, era bastant especial", + "span_start": 137, + "span_end": 192, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'entretenia llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies els esperits.", + "span_text": "En Salvador Puntí, completament oblidat del seu amic, s'entretenia llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies els esperits", + "span_start": 194, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una dama menuda.", + "span_text": "No tardà gaire a arribar una dama menuda", + "span_start": 389, + "span_end": 429, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb una manteleta de pells de conill i una mantellina tronada.", + "span_text": "una dama menuda, embolicada amb una manteleta de pells de conill i una mantellina tronada", + "span_start": 414, + "span_end": 503, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tenia el nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala persona.", + "span_text": "Tenia el nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala persona", + "span_start": 505, + "span_end": 587, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tots la saludaren amb respecte", + "span_start": 677, + "span_end": 707, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una botella de vi i un vas.", + "span_text": "La mestressa va dur-li una botella de vi i un vas", + "span_start": 709, + "span_end": 758, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "després de fer beguda, la dama de les pells de conill començà un discurs", + "span_start": 763, + "span_end": 835, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Començà un discurs sense cap ni peus.", + "span_text": "la dama de les pells de conill començà un discurs sense cap ni peus", + "span_start": 786, + "span_end": 853, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tenia una veueta de nas ensopidora.", + "span_text": "amb una veueta de nas ensopidora", + "span_start": 855, + "span_end": 887, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Deia un grapat d'heretgies imponderables i tothom assentia amb el cap sense entendre'n un borrall", + "span_start": 889, + "span_end": 986, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A una noia vinguda de la Barceloneta.", + "span_text": "ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la Barceloneta", + "span_start": 1672, + "span_end": 1750, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense gens d'expressió.", + "span_text": "Era una noia vinguda de la Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense gens d'expressió", + "span_start": 1712, + "span_end": 1820, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1873", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Montserrat Martín Moncusí...", + "story": "Montserrat Martín Moncusí (Montblanc, Conca de Barberà, 26 de juliol de 1966) és una arquera catalana., Nascuda en una família de Barberà de la Conca que, com tantes altres, els anys setanta deixà el poble per anar a treballar a Barcelona. El seu pare, ebenista de professió, fou president de la Federació Catalana de Tir amb Arc entre 1985 i 1993. De molt joveneta ella l'acompanyà a practicar el tir a les instal·lacions municipals del castell de Montjuïc, de la ciutat comtal. Ben aviat, la Montserrat avantatjaria son pare en el domini d'aquell esport fins a esdevenir-ne una gran especialista., Fou campiona d'Espanya infantil el 1980, i júnior els anys 1981, 1982 i 1983. Encara en la categoria junior, aconseguí el seu primer títol absolut a Castelldefels el 1983 en la modalitat \\indoor\\, i més endavant, quatre títols més d'Espanya en pista coberta, el 1984 a Madrid, el 1985 a Linares, el 1986 a Alcoi i el 1989 a Gijón. També aconseguí uns altres cinc títols a l'aire lliure, el 1985 a Osca, el 1986 Jerez de la Frontera, el 1987 a Alcalà d'Henares, el 1988 a Zamora i el 1990 a San Javier, Múrcia. Competí en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984 a Los Angeles, en els Mundials de 1983 també a Los Angeles i de 1985 a Seül, en els campionats europeus a l'aire lliure de 1982 a Budapest, 1986 a Esmirna i 1990 a Barcelona. Així mateix, competí en el campionat europeu en pista coberta de 1983 a Falun, Suècia, i va formar part de la selecció espanyola a Munic el 1983, a Stuttgart el 1984, a Nuremberg el 1985 i a Hannover el 1986. Es va retirar el 1992, poc abans dels Jocs Olímpics. Casada i amb dos fills, formada com a delineant, va rebre la insígnia d'or i brillants de la Federació Espanyola de Tir amb Arc.", + "questions": [ + { + "input_text": "En quin any va néixer Montserrat Martín Moncusí?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina professió exerceix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D’on era la seva família?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava el seu pare?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quina federació va ser president?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Montserrat acompanyava al seu pare a practicar tir quan era petita?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On anaven?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ella va acabar superant al seu pare?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin campionat va guanyar el 1980?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins anys va triomfar en la categoria júnior?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I quants premis va aconseguir per tir a l’aire lliure?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va participar als Jocs Olímpics d'estiu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De quin any?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En quin campionat de pista coberta va participar l'arquista?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan va deixar de jugar a tir a l’arc?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En el 1966.", + "span_text": "Montserrat Martín Moncusí (Montblanc, Conca de Barberà, 26 de juliol de 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És arquera.", + "span_text": "és una arquera catalana", + "span_start": 78, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De Barberà de la Conca.", + "span_text": "Nascuda en una família de Barberà de la Conca", + "span_start": 105, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era ebenista.", + "span_text": "El seu pare, ebenista de professió", + "span_start": 241, + "span_end": 275, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la Federació Catalana de Tir amb Arc.", + "span_text": "fou president de la Federació Catalana de Tir amb Arc", + "span_start": 277, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "De molt joveneta ella l'acompanyà a practicar el tir", + "span_start": 350, + "span_end": 402, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A les instal·lacions municipals del castell de Montjuïc.", + "span_text": "De molt joveneta ella l'acompanyà a practicar el tir a les instal·lacions municipals del castell de Montjuïc", + "span_start": 350, + "span_end": 458, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ben aviat, la Montserrat avantatjaria son pare en el domini d'aquell esport", + "span_start": 481, + "span_end": 556, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser campiona d'Espanya infantil.", + "span_text": "Fou campiona d'Espanya infantil el 1980", + "span_start": 602, + "span_end": 641, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el 1981, 1982 i 1983.", + "span_text": "i júnior els anys 1981, 1982 i 1983", + "span_start": 643, + "span_end": 678, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Cinc.", + "span_text": "També aconseguí uns altres cinc títols a l'aire lliure", + "span_start": 933, + "span_end": 987, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Competí en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984 a Los Angeles", + "span_start": 1112, + "span_end": 1170, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De 1984.", + "span_text": "Competí en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984", + "span_start": 1112, + "span_end": 1156, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En el campionat europeu de 1983 a Falun, a Suècia.", + "span_text": "Així mateix, competí en el campionat europeu en pista coberta de 1983 a Falun, Suècia", + "span_start": 1332, + "span_end": 1417, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1992.", + "span_text": "Es va retirar el 1992", + "span_start": 1541, + "span_end": 1562, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'any 1966.", + "span_text": "Montserrat Martín Moncusí (Montblanc, Conca de Barberà, 26 de juliol de 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És arquera.", + "span_text": "és una arquera catalana", + "span_start": 78, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De Barberà de la Conca.", + "span_text": "Nascuda en una família de Barberà de la Conca", + "span_start": 105, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era ebenista.", + "span_text": "El seu pare, ebenista de professió", + "span_start": 241, + "span_end": 275, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la Federació Catalana de Tir amb Arc.", + "span_text": "fou president de la Federació Catalana de Tir amb Arc", + "span_start": 277, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "De molt joveneta ella l'acompanyà a practicar el tir", + "span_start": 350, + "span_end": 402, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A les instal·lacions municipals del castell de Montjuïc.", + "span_text": "De molt joveneta ella l'acompanyà a practicar el tir a les instal·lacions municipals del castell de Montjuïc", + "span_start": 350, + "span_end": 458, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ben aviat, la Montserrat avantatjaria son pare en el domini d'aquell esport", + "span_start": 481, + "span_end": 556, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser campiona d'Espanya infantil.", + "span_text": "Fou campiona d'Espanya infantil el 1980", + "span_start": 602, + "span_end": 641, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 1981, el 1982 i el 1983.", + "span_text": "i júnior els anys 1981, 1982 i 1983", + "span_start": 643, + "span_end": 678, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Cinc.", + "span_text": "També aconseguí uns altres cinc títols a l'aire lliure", + "span_start": 933, + "span_end": 987, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Competí en els Jocs Olímpics d'estiu", + "span_start": 1112, + "span_end": 1148, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De 1984.", + "span_text": "Competí en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984", + "span_start": 1112, + "span_end": 1156, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En el campionat europeu de 1983 a Falun.", + "span_text": "Així mateix, competí en el campionat europeu en pista coberta de 1983 a Falun, Suècia", + "span_start": 1332, + "span_end": 1417, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1992.", + "span_text": "Es va retirar el 1992", + "span_start": 1541, + "span_end": 1562, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 1966.", + "span_text": "Montserrat Martín Moncusí (Montblanc, Conca de Barberà, 26 de juliol de 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És arquera.", + "span_text": "és una arquera", + "span_start": 78, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De Barberà de la Conca.", + "span_text": "Nascuda en una família de Barberà de la Conca", + "span_start": 105, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era ebenista.", + "span_text": "El seu pare, ebenista de professió", + "span_start": 241, + "span_end": 275, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la Federació Catalana de Tir amb Arc.", + "span_text": "El seu pare, ebenista de professió, fou president de la Federació Catalana de Tir amb Arc", + "span_start": 241, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "De molt joveneta ella l'acompanyà a practicar el tir", + "span_start": 350, + "span_end": 402, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A les instal·lacions municipals del castell de Montjuïc.", + "span_text": "De molt joveneta ella l'acompanyà a practicar el tir a les instal·lacions municipals del castell de Montjuïc", + "span_start": 350, + "span_end": 458, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la Montserrat avantatjaria son pare en el domini d'aquell esport", + "span_start": 492, + "span_end": 556, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser campiona d'Espanya infantil.", + "span_text": "Fou campiona d'Espanya infantil el 1980", + "span_start": 602, + "span_end": 641, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 1981, 1982 i 1983.", + "span_text": "i júnior els anys 1981, 1982 i 1983", + "span_start": 643, + "span_end": 678, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Cinc.", + "span_text": "També aconseguí uns altres cinc títols a l'aire lliure", + "span_start": 933, + "span_end": 987, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Competí en els Jocs Olímpics d'estiu", + "span_start": 1112, + "span_end": 1148, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De 1984.", + "span_text": "Competí en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984", + "span_start": 1112, + "span_end": 1156, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En el campionat europeu de 1983.", + "span_text": "competí en el campionat europeu en pista coberta", + "span_start": 1345, + "span_end": 1393, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1992.", + "span_text": "Es va retirar el 1992", + "span_start": 1541, + "span_end": 1562, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_511", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Calvo proposa un mitjancer que actuï en la mesa de partits catalans", + "story": "La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha assegurat que la figura del mitjancer només actuarà en la mesa de partits catalans. Un espai en el qual la Moncloa no participa, perquè, segons la vice-presidenta, el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és la comissió bilateral. Segons Calvo, el mitjancer ha de ser un home o una dona que conegui la complexitat de la realitat de Catalunya. Per això, ha dit que seria preferible que sigui un català. La Generalitat envia a la Moncloa una llista de noms de perfil internacional per a fer de mitjancer La proposta d'un mitjancer l'han plantejat la Generalitat i els partits independentistes, però no pas restringida en l'àmbit del parlament, sinó com un facilitador per al diàleg entre ambdós governs i dins d'una taula amb els partits espanyols. Tanmateix, Calvo ha reiterat que la figura del ‘relator' ha d'ajudar als partits catalans perquè aclareixin quina posició tenen en la situació política del Principat. Calvo ha assegurat que l'independentisme no té majoria social a Catalunya i per això creu necessari l'existència d'un espai de diàleg entre les formacions polítiques. ‘No necessitem un facilitador, ni un mitjancer, els partits espanyols ja discuteixen i parlen', ha assegurat en una conferència de premsa a la Moncloa. La vice-presidenta espanyola també ha criticat Ciutadans i el PP per com han participat en la radicalització i enquistament de la situació política. En aquest sentit, els ha instat de participar en l'espai de diàleg, on fins ara només han participat JXCat, ERC, PSC i els comuns", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és la vicepresidenta del Govern espanyol?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quines han sigut les seves últimes declaracions?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui pensa que ha d’ocupar la responsabilitat de mitjancer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I en conseqüència, què ha fet la Generalitat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui ha tingut la idea que hi hagi aquest càrrec?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quin objectiu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què ha contestat Calvo?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Creu que hi ha molta gent independentista a Catalunya?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Veu la necessitat d’un facilitador i d'un intermediari?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què més ha afegit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quina raó els ha criticat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I què els ha demanat que facin?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui ha format part d’aquest diàleg de moment?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Carmen Calvo.", + "span_text": "La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha assegurat que la figura del mitjancer només actuarà en la mesa de partits catalans.", + "span_text": "ha assegurat que la figura del mitjancer només actuarà en la mesa de partits catalans", + "span_start": 54, + "span_end": 139, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Segons la vice-presidenta, el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és la comissió bilateral.", + "span_text": "perquè, segons la vice-presidenta, el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és la comissió bilateral", + "span_start": 186, + "span_end": 301, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un home o una dona que conegui la complexitat de la realitat de Catalunya.", + "span_text": "Segons Calvo, el mitjancer ha de ser un home o una dona que conegui la complexitat de la realitat de Catalunya", + "span_start": 303, + "span_end": 413, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Enviar una llista de noms de perfil internacional per a fer de mitjancer.", + "span_text": "La Generalitat envia a la Moncloa una llista de noms de perfil internacional per a fer de mitjancer", + "span_start": 474, + "span_end": 573, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Generalitat i els partits independentistes.", + "span_text": "La proposta d'un mitjancer l'han plantejat la Generalitat i els partits independentistes", + "span_start": 574, + "span_end": 662, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com un facilitador per al diàleg entre ambdós governs i dins d'una taula amb els partits espanyols.", + "span_text": "però no pas restringida en l'àmbit del parlament, sinó com un facilitador per al diàleg entre ambdós governs i dins d'una taula amb els partits espanyols", + "span_start": 664, + "span_end": 817, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la figura del relator ha d'ajudar als partits catalans perquè aclareixin quina posició tenen en la situació política del Principat.", + "span_text": "Calvo ha reiterat que la figura del ‘relator' ha d'ajudar als partits catalans perquè aclareixin quina posició tenen en la situació política del Principat", + "span_start": 830, + "span_end": 984, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha assegurat que l'independentisme no té majoria social a Catalunya", + "span_start": 992, + "span_end": 1059, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No necessitem un facilitador, ni un mitjancer", + "span_start": 1154, + "span_end": 1199, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els partits espanyols ja discuteixen i parlen.", + "span_text": "No necessitem un facilitador, ni un mitjancer, els partits espanyols ja discuteixen i parlen", + "span_start": 1154, + "span_end": 1246, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha criticat Ciutadans i el PP.", + "span_text": "La vice-presidenta espanyola també ha criticat Ciutadans i el PP", + "span_start": 1305, + "span_end": 1369, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per com han participat en la radicalització i enquistament de la situació política.", + "span_text": "ha criticat Ciutadans i el PP per com han participat en la radicalització i enquistament de la situació política", + "span_start": 1340, + "span_end": 1452, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A participar en l'espai de diàleg.", + "span_text": "En aquest sentit, els ha instat de participar en l'espai de diàleg", + "span_start": 1454, + "span_end": 1520, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "JXCat, ERC, PSC i els comuns.", + "span_text": "on fins ara només han participat JXCat, ERC, PSC i els comuns", + "span_start": 1522, + "span_end": 1583, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Carmen Calvo.", + "span_text": "La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que la figura del mitjancer només actuarà en la mesa de partits catalans.", + "span_text": "ha assegurat que la figura del mitjancer només actuarà en la mesa de partits catalans", + "span_start": 54, + "span_end": 139, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és la comissió bilateral.", + "span_text": "perquè, segons la vice-presidenta, el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és la comissió bilateral", + "span_start": 186, + "span_end": 301, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ha de ser un home o una dona que conegui la complexitat de la realitat de Catalunya.", + "span_text": "Segons Calvo, el mitjancer ha de ser un home o una dona que conegui la complexitat de la realitat de Catalunya", + "span_start": 303, + "span_end": 413, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Enviar a la Moncloa una llista de noms de perfil internacional per a fer de mitjancer.", + "span_text": "La Generalitat envia a la Moncloa una llista de noms de perfil internacional per a fer de mitjancer", + "span_start": 474, + "span_end": 573, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Generalitat i els partits independentistes.", + "span_text": "La proposta d'un mitjancer l'han plantejat la Generalitat i els partits independentistes", + "span_start": 574, + "span_end": 662, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com un facilitador per al diàleg entre ambdós governs i dins d'una taula amb els partits espanyols.", + "span_text": "però no pas restringida en l'àmbit del parlament, sinó com un facilitador per al diàleg entre ambdós governs i dins d'una taula amb els partits espanyols", + "span_start": 664, + "span_end": 817, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la figura del relator ha d'ajudar als partits catalans perquè aclareixin quina posició tenen en la situació política del Principat.", + "span_text": "Calvo ha reiterat que la figura del ‘relator' ha d'ajudar als partits catalans perquè aclareixin quina posició tenen en la situació política del Principat", + "span_start": 830, + "span_end": 984, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha assegurat que l'independentisme no té majoria social a Catalunya", + "span_start": 992, + "span_end": 1059, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No necessitem un facilitador, ni un mitjancer", + "span_start": 1154, + "span_end": 1199, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè els partits espanyols ja discuteixen i parlen.", + "span_text": "No necessitem un facilitador, ni un mitjancer, els partits espanyols ja discuteixen i parlen", + "span_start": 1154, + "span_end": 1246, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha criticat Ciutadans i el PP.", + "span_text": "La vice-presidenta espanyola també ha criticat Ciutadans i el PP", + "span_start": 1305, + "span_end": 1369, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per com han participat en la radicalització i enquistament de la situació política.", + "span_text": "ha criticat Ciutadans i el PP per com han participat en la radicalització i enquistament de la situació política", + "span_start": 1340, + "span_end": 1452, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A participar en l'espai de diàleg.", + "span_text": "els ha instat de participar en l'espai de diàleg", + "span_start": 1472, + "span_end": 1520, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "JXCat, ERC, PSC i els comuns.", + "span_text": "on fins ara només han participat JXCat, ERC, PSC i els comuns", + "span_start": 1522, + "span_end": 1583, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Carmen Calvo.", + "span_text": "La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha assegurat que la figura del mitjancer només actuarà en la mesa de partits catalans.", + "span_text": "ha assegurat que la figura del mitjancer només actuarà en la mesa de partits catalans", + "span_start": 54, + "span_end": 139, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és la comissió bilateral.", + "span_text": "perquè, segons la vice-presidenta, el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és la comissió bilateral", + "span_start": 186, + "span_end": 301, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un home o una dona que conegui la complexitat de la realitat de Catalunya.", + "span_text": "el mitjancer ha de ser un home o una dona que conegui la complexitat de la realitat de Catalunya", + "span_start": 317, + "span_end": 413, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Enviar a la Moncloa una llista de noms de perfil internacional per a fer de mitjancer.", + "span_text": "La Generalitat envia a la Moncloa una llista de noms de perfil internacional per a fer de mitjancer", + "span_start": 474, + "span_end": 573, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Generalitat i els partits independentistes.", + "span_text": "La proposta d'un mitjancer l'han plantejat la Generalitat i els partits independentistes", + "span_start": 574, + "span_end": 662, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com un facilitador per al diàleg entre ambdós governs i dins d'una taula amb els partits espanyols.", + "span_text": "però no pas restringida en l'àmbit del parlament, sinó com un facilitador per al diàleg entre ambdós governs i dins d'una taula amb els partits espanyols", + "span_start": 664, + "span_end": 817, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la figura del relator ha d'ajudar als partits catalans perquè aclareixin quina posició tenen en la situació política del Principat.", + "span_text": "Calvo ha reiterat que la figura del ‘relator' ha d'ajudar als partits catalans perquè aclareixin quina posició tenen en la situació política del Principat", + "span_start": 830, + "span_end": 984, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Calvo ha assegurat que l'independentisme no té majoria social a Catalunya", + "span_start": 986, + "span_end": 1059, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No necessitem un facilitador, ni un mitjancer", + "span_start": 1154, + "span_end": 1199, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè els partits espanyols ja discuteixen i parlen.", + "span_text": "No necessitem un facilitador, ni un mitjancer, els partits espanyols ja discuteixen i parlen", + "span_start": 1154, + "span_end": 1246, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha criticat Ciutadans i el PP.", + "span_text": "La vice-presidenta espanyola també ha criticat Ciutadans i el PP", + "span_start": 1305, + "span_end": 1369, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per la seva participació en la radicalització i enquistament de la situació política.", + "span_text": "també ha criticat Ciutadans i el PP per com han participat en la radicalització i enquistament de la situació política", + "span_start": 1334, + "span_end": 1452, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els ha instat de participar en l'espai de diàleg.", + "span_text": "els ha instat de participar en l'espai de diàleg", + "span_start": 1472, + "span_end": 1520, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "JXCat, ERC, PSC i els comuns.", + "span_text": "fins ara només han participat JXCat, ERC, PSC i els comuns", + "span_start": 1525, + "span_end": 1583, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_848", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Marta Palau i Bosch", + "story": "Marta Palau Bosch (Albesa, Noguera, 1934 - ) és una artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme., Filla de pares exiliats durant el franquisme, va arribar a Mèxic el 1940 procedent de França. Va realitzar els seus estudis en l'Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA) en la Ciutat de Mèxic, al centre La Esmeralda i va estudiar gravat a la Universitat Estatal de San Diego. Posteriorment va viatjar a Califòrnia i Barcelona per especialitzar-se en la tècnica del tapís. Va ser deixebla de Josep Grau-Garriga. Va exposar per primer cop al Jewish Community Center de San Diego i a la Galeria Juan Martín de Ciutat de Mèxic el 1962. De 1964 a 1977 ha exposat a diversos museus dels Estats Units, Puerto Rico i Mèxic., Addicionalment, ha fet incursions en la pintura, el gravat i la ceràmica. Per realitzar les seves obres utilitza elements de l'art natura, de l'arte povera, de l'expressionisme abstracte i de l'art popular. Algunes de les seves obres reflecteixen el seu interès per la pintura rupestre de la Baixa Califòrnia. En la tècnica dels tapissos utilitza fibres vegetals mexicanes, i paper amate per algunes de les seves pintures., De 1973 a 1976, fou coordinadora del Centro de Arte Moderno en la ciutat de Guadalajara, Jalisco. El 1976 va fer un collage sobre paper Sellos de la España sellada, que s'exposa a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. En 1979, presentà un homenatge a Lázaro Cárdenas del Río, en Jiquilpan, com agraïment al treball realitzat pel president d'acollir refugiats del bàndol republicà a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola. Ha presentat les seves exposicions en diverses parts de la república mexicana, incloent a la Sala Nacional del Palacio de Bellas Artes el 1985 titulada Mis caminos son terrestres. A principis de la dècada de 1980 va desenvolupar un taller experimental a l'Havana. En 2010, va ser guanyadora del Premi Nacional de Ciències i Arts a l'àrea de Belles arts. Viu a cavall de Tijuana i Mèxic DF.", + "questions": [ + { + "input_text": "D’on és la Marta Palau?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es guanya la vida?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina altra nacionalitat té?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com va aconseguir entrar a Mèxic?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va estudiar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va aprendre a l’últim lloc?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Més tard, va estar a Barcelona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va fer allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De qui va ser alumna?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A més, en quines disciplines ha treballat Palau?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins materials empra en els seus tapissos?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va ocupar de 1973 a 1976?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ha exposat per Mèxic?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I què va promoure a l’Havana?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On viu avui en dia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "D'Albesa, Noguera.", + "span_text": "Marta Palau Bosch (Albesa, Noguera, 1934 - )", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És artista.", + "span_text": "és una artista catalana", + "span_start": 45, + "span_end": 68, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mexicana.", + "span_text": "és una artista catalana nacionalitzada mexicana", + "span_start": 45, + "span_end": 92, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Passant per França.", + "span_text": "va arribar a Mèxic el 1940 procedent de França", + "span_start": 167, + "span_end": 213, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Instituto Nacional de Bellas Artes, al centre La Esmeralda i a la Universitat Estatal de San Diego.", + "span_text": "Va realitzar els seus estudis en l'Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA) en la Ciutat de Mèxic, al centre La Esmeralda i va estudiar gravat a la Universitat Estatal de San Diego", + "span_start": 215, + "span_end": 396, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Gravat.", + "span_text": "va estudiar gravat a la Universitat Estatal de San Diego", + "span_start": 340, + "span_end": 396, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Posteriorment va viatjar a Califòrnia i Barcelona", + "span_start": 398, + "span_end": 447, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va especialitzar-se en la tècnica del tapís.", + "span_text": "Posteriorment va viatjar a Califòrnia i Barcelona per especialitzar-se en la tècnica del tapís", + "span_start": 398, + "span_end": 492, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De Josep Grau-Garriga.", + "span_text": "Va ser deixebla de Josep Grau-Garriga", + "span_start": 494, + "span_end": 531, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la pintura, el gravat i la ceràmica.", + "span_text": "Addicionalment, ha fet incursions en la pintura, el gravat i la ceràmica", + "span_start": 740, + "span_end": 812, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Fibres vegetals mexicanes, i paper amate en algunes de les seves pintures.", + "span_text": "En la tècnica dels tapissos utilitza fibres vegetals mexicanes, i paper amate per algunes de les seves pintures", + "span_start": 1050, + "span_end": 1161, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fou coordinadora del Centro de Arte Moderno a Guadalajara, Jalisco.", + "span_text": "De 1973 a 1976, fou coordinadora del Centro de Arte Moderno en la ciutat de Guadalajara, Jalisco", + "span_start": 1165, + "span_end": 1261, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha presentat les seves exposicions en diverses parts de la república mexicana", + "span_start": 1596, + "span_end": 1673, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un taller experimental.", + "span_text": "A principis de la dècada de 1980 va desenvolupar un taller experimental a l'Havana", + "span_start": 1776, + "span_end": 1858, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Tijuana i a Mèxic DF.", + "span_text": "Viu a cavall de Tijuana i Mèxic DF", + "span_start": 1950, + "span_end": 1984, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "D'Albesa.", + "span_text": "Marta Palau Bosch (Albesa, Noguera, 1934 - )", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És artista.", + "span_text": "és una artista", + "span_start": 45, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mexicana.", + "span_text": "és una artista catalana nacionalitzada mexicana", + "span_start": 45, + "span_end": 92, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per mitjà de França.", + "span_text": "va arribar a Mèxic el 1940 procedent de França", + "span_start": 167, + "span_end": 213, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Instituto Nacional de Bellas Artes, al centre La Esmeralda i a la Universitat Estatal de San Diego.", + "span_text": "Va realitzar els seus estudis en l'Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA) en la Ciutat de Mèxic, al centre La Esmeralda i va estudiar gravat a la Universitat Estatal de San Diego", + "span_start": 215, + "span_end": 396, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Gravat.", + "span_text": "va estudiar gravat a la Universitat Estatal de San Diego", + "span_start": 340, + "span_end": 396, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Posteriorment va viatjar a Califòrnia i Barcelona", + "span_start": 398, + "span_end": 447, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Especialitzar-se en la tècnica del tapís.", + "span_text": "Posteriorment va viatjar a Califòrnia i Barcelona per especialitzar-se en la tècnica del tapís", + "span_start": 398, + "span_end": 492, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De Josep Grau-Garriga.", + "span_text": "Va ser deixebla de Josep Grau-Garriga", + "span_start": 494, + "span_end": 531, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la pintura, el gravat i la ceràmica.", + "span_text": "Addicionalment, ha fet incursions en la pintura, el gravat i la ceràmica", + "span_start": 740, + "span_end": 812, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Fibres vegetals mexicanes, i paper amate en algunes de les seves pintures.", + "span_text": "En la tècnica dels tapissos utilitza fibres vegetals mexicanes, i paper amate per algunes de les seves pintures", + "span_start": 1050, + "span_end": 1161, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fou coordinadora del Centro de Arte Moderno en la ciutat de Guadalajara.", + "span_text": "De 1973 a 1976, fou coordinadora del Centro de Arte Moderno en la ciutat de Guadalajara", + "span_start": 1165, + "span_end": 1252, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha presentat les seves exposicions en diverses parts de la república mexicana", + "span_start": 1596, + "span_end": 1673, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un taller experimental.", + "span_text": "A principis de la dècada de 1980 va desenvolupar un taller experimental a l'Havana", + "span_start": 1776, + "span_end": 1858, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entre Tijuana i Mèxic DF.", + "span_text": "Viu a cavall de Tijuana i Mèxic DF", + "span_start": 1950, + "span_end": 1984, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'Albesa, Noguera.", + "span_text": "Marta Palau Bosch (Albesa, Noguera, 1934 - )", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És artista.", + "span_text": "és una artista", + "span_start": 45, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mexicana.", + "span_text": "catalana nacionalitzada mexicana", + "span_start": 60, + "span_end": 92, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A través de França.", + "span_text": "va arribar a Mèxic el 1940 procedent de França", + "span_start": 167, + "span_end": 213, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA) en la Ciutat de Mèxic, al centre La Esmeralda i a la Universitat Estatal de San Diego.", + "span_text": "Va realitzar els seus estudis en l'Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA) en la Ciutat de Mèxic, al centre La Esmeralda i va estudiar gravat a la Universitat Estatal de San Diego", + "span_start": 215, + "span_end": 396, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Gravat.", + "span_text": "va estudiar gravat a la Universitat Estatal de San Diego", + "span_start": 340, + "span_end": 396, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Posteriorment va viatjar a Califòrnia i Barcelona", + "span_start": 398, + "span_end": 447, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Especialitzar-se en la tècnica del tapís.", + "span_text": "va viatjar a Califòrnia i Barcelona per especialitzar-se en la tècnica del tapís", + "span_start": 412, + "span_end": 492, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De Josep Grau-Garriga.", + "span_text": "Va ser deixebla de Josep Grau-Garriga", + "span_start": 494, + "span_end": 531, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la pintura, el gravat i la ceràmica.", + "span_text": "Addicionalment, ha fet incursions en la pintura, el gravat i la ceràmica", + "span_start": 740, + "span_end": 812, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Fibres vegetals mexicanes, i paper amate per algunes de les seves pintures.", + "span_text": "utilitza fibres vegetals mexicanes, i paper amate per algunes de les seves pintures", + "span_start": 1078, + "span_end": 1161, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Coordinadora del Centro de Arte Moderno de la ciutat de Guadalajara.", + "span_text": "De 1973 a 1976, fou coordinadora del Centro de Arte Moderno en la ciutat de Guadalajara", + "span_start": 1165, + "span_end": 1252, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha presentat les seves exposicions en diverses parts de la república mexicana", + "span_start": 1596, + "span_end": 1673, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un taller experimental.", + "span_text": "A principis de la dècada de 1980 va desenvolupar un taller experimental a l'Havana", + "span_start": 1776, + "span_end": 1858, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entre Tijuana i Mèxic DF.", + "span_text": "Viu a cavall de Tijuana i Mèxic DF", + "span_start": 1950, + "span_end": 1984, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_213", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-214", + "story": "En Temme va romandre llarga estona dret sobre la roca, contemplant com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda, erta. Tan joiosa que havia comparegut mitja horeta abans, fresca i alegradora com l'àngel de Pasqua, i… té!… ¿embascada?… morta? Qui sap! Quan els esperits manquen, ningú pot assegurar si tornaran. No seria pas el primer cas de mort sobtada. ¡Era ben trist, allò! I ell, el xaval, ja s'ho havia temut, que una criatura tan noble i tan fina no resistiria sense trastorn la visió d'una bèstia tan llorda i esgarrifosa com una morena. S'ho havia temut i ho havia advertit. ¡Llàstima que no hagués insistit més en la seva advertència! N'estava ben apenat. Pobra dama! Ell no hauria pas volgut ésser-li ocasió de cap mal. Aquell vespre mateix aniria a preguntar d'ella i li regalaria aquells peixets que tant l'havien enamorada. Déu volgués que ja pogués trobar-la refeta i eixorivida.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és el protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On estava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què observava?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan havia arribat la Lilí?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com la descriu al principi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I després?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què és el que creu el narrador sobre els esperits?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com se sentia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De què se'n penedeix el protagonista?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què té pensat fer al vespre?", + "turn_id": 10 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En Temme.", + "span_text": "En Temme va romandre", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sobre la roca.", + "span_text": "va romandre llarga estona dret sobre la roca", + "span_start": 9, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda, erta.", + "span_text": "sobre la roca, contemplant com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda, erta", + "span_start": 40, + "span_end": 126, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mitja horeta abans.", + "span_text": "que havia comparegut mitja horeta abans", + "span_start": 139, + "span_end": 178, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fresca i alegradora com l'àngel de Pasqua.", + "span_text": "fresca i alegradora com l'àngel de Pasqua", + "span_start": 180, + "span_end": 221, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Embascada i morta.", + "span_text": "¿embascada?… morta", + "span_start": 231, + "span_end": 249, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que quan manquen, ningú pot assegurar si tornaran.", + "span_text": "Quan els esperits manquen, ningú pot assegurar si tornaran", + "span_start": 260, + "span_end": 318, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Trist.", + "span_text": "Era ben trist, allò", + "span_start": 365, + "span_end": 384, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No haver insistit més en la seva advertència.", + "span_text": "Llàstima que no hagués insistit més en la seva advertència", + "span_start": 593, + "span_end": 651, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aniria a preguntar d'ella i li regalaria aquells peixets que tant l'havien enamorada.", + "span_text": "Aquell vespre mateix aniria a preguntar d'ella i li regalaria aquells peixets que tant l'havien enamorada", + "span_start": 739, + "span_end": 844, + "turn_id": 10 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Temme.", + "span_text": "En Temme va romandre", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Dret sobre la roca.", + "span_text": "va romandre llarga estona dret sobre la roca", + "span_start": 9, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda.", + "span_text": "sobre la roca, contemplant com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda", + "span_start": 40, + "span_end": 120, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mitja horeta abans.", + "span_text": "Tan joiosa que havia comparegut mitja horeta abans", + "span_start": 128, + "span_end": 178, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fresca i alegradora com l'àngel de Pasqua.", + "span_text": "fresca i alegradora com l'àngel de Pasqua", + "span_start": 180, + "span_end": 221, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Embascada i morta.", + "span_text": "¿embascada?… morta", + "span_start": 231, + "span_end": 249, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que quan manquen, ningú pot assegurar si tornaran.", + "span_text": "Quan els esperits manquen, ningú pot assegurar si tornaran", + "span_start": 260, + "span_end": 318, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Trist.", + "span_text": "Era ben trist, allò", + "span_start": 365, + "span_end": 384, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De no haver insistit més en la seva advertència.", + "span_text": "Llàstima que no hagués insistit més en la seva advertència", + "span_start": 593, + "span_end": 651, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Anar a preguntar d'ella i li regalaria aquells peixets que tant l'havien enamorada.", + "span_text": "Aquell vespre mateix aniria a preguntar d'ella i li regalaria aquells peixets que tant l'havien enamorada", + "span_start": 739, + "span_end": 844, + "turn_id": 10 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En Temme.", + "span_text": "En Temme va romandre", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Dret sobre la roca.", + "span_text": "va romandre llarga estona dret sobre la roca", + "span_start": 9, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com s'allunyava el gussi amb la gentil Lil�� esbalaïda, erta.", + "span_text": "contemplant com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda, erta", + "span_start": 55, + "span_end": 126, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mitja horeta abans.", + "span_text": "havia comparegut mitja horeta abans", + "span_start": 143, + "span_end": 178, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fresca i alegradora com l'àngel de Pasqua.", + "span_text": "fresca i alegradora com l'àngel de Pasqua", + "span_start": 180, + "span_end": 221, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Embascada i morta.", + "span_text": "¿embascada?… morta", + "span_start": 231, + "span_end": 249, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que quan els esperits manquen, ningú pot assegurar si tornaran.", + "span_text": "Quan els esperits manquen, ningú pot assegurar si tornaran", + "span_start": 260, + "span_end": 318, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Trist.", + "span_text": "Era ben trist, allò", + "span_start": 365, + "span_end": 384, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De no haver insistit més en la seva advertència.", + "span_text": "Llàstima que no hagués insistit més en la seva advertència", + "span_start": 593, + "span_end": 651, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Anar a preguntar per ella i regalar-li aquells peixets que tant l'havien enamorada.", + "span_text": "Aquell vespre mateix aniria a preguntar d'ella i li regalaria aquells peixets que tant l'havien enamorada", + "span_start": 739, + "span_end": 844, + "turn_id": 10 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_73", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-73", + "story": "Aquí el narrador calla sospirant i tombant damunt del pit el cap pensatiu. Al mateix temps s'ou el cant llunyà d'un gall, com un gemec prolongat i misteriós. Tothom s'estremeix. El xaval del cove d'userda es gira pàl·lid i esverat. Li havia semblat sentir una alenada freda que li arrufava els cabells del clatell., Després d'una llarga pausa, el music torna a sospirar i exclama:, -Món, món! arca de ximples! ¿Sabeu lo que suposà, la gent, quan en Refila contà lo que li havia passat? Doncs res: que la serena de la tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses. I els metges que el visitaren (perquè sempre més ha estat malalt, flac, abatut i descolorit) sabeu què digueren? Que sí, que s'havia tocat i que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris., -I vós què en penseu?- li preguntà el xaval del cove d'userda, amb veu ansiosa i apagada., -Jo crec que en Refila és més savi que nosaltres i que tots els metges- respon el music sentenciosament.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què fa el narrador?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com és el seu semblant?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Hi ha silenci?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què s’escolta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A què s’assembla el cant?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com reacciona la gent en escoltar el gall?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi ha algú que no se senti així?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com se sent?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què conta el músic sobre Refila?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha sigut sempre una persona malaltissa aquest home?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què van dir els metges sobre la seva condició?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li pregunta el xaval al músic?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què li contesta l'altre?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Calla sospirant.", + "span_text": "el narrador calla sospirant", + "span_start": 5, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pensatiu.", + "span_text": "tombant damunt del pit el cap pensatiu", + "span_start": 35, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al mateix temps s'ou el cant llunyà d'un gall", + "span_start": 75, + "span_end": 120, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El cant llunyà d'un gall.", + "span_text": "s'ou el cant llunyà d'un gall", + "span_start": 91, + "span_end": 120, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A un gemec prolongat i misteriós.", + "span_text": "el cant llunyà d'un gall, com un gemec prolongat i misteriós", + "span_start": 96, + "span_end": 156, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "S'estremeix.", + "span_text": "Tothom s'estremeix", + "span_start": 158, + "span_end": 176, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El xaval del cove d'userda es gira pàl·lid i esverat", + "span_start": 178, + "span_end": 230, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El xaval del cove d'userda.", + "span_text": "El xaval del cove d'userda es gira pàl·lid i esverat", + "span_start": 178, + "span_end": 230, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Pàl·lid i esverat.", + "span_text": "El xaval del cove d'userda es gira pàl·lid i esverat", + "span_start": 178, + "span_end": 230, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè li havia semblat sentir una alenada freda que li arrufava els cabells del clatell.", + "span_text": "Li havia semblat sentir una alenada freda que li arrufava els cabells del clatell", + "span_start": 232, + "span_end": 313, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la serena de la tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses.", + "span_text": "¿Sabeu lo que suposà, la gent, quan en Refila contà lo que li havia passat? Doncs res: que la serena de la tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses", + "span_start": 412, + "span_end": 580, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "perquè sempre més ha estat malalt, flac, abatut i descolorit", + "span_start": 613, + "span_end": 673, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que s'havia tocat i que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris.", + "span_text": "sabeu què digueren? Que sí, que s'havia tocat i que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris", + "span_start": 675, + "span_end": 773, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que què en pensava ell.", + "span_text": "I vós què en penseu", + "span_start": 778, + "span_end": 797, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que creu que en Refila és més savi que ells i que tots els metges.", + "span_text": "Jo crec que en Refila és més savi que nosaltres i que tots els metges- respon el music sentenciosament", + "span_start": 870, + "span_end": 972, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Calla sospirant.", + "span_text": "el narrador calla sospirant", + "span_start": 5, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pensatiu.", + "span_text": "i tombant damunt del pit el cap pensatiu", + "span_start": 33, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al mateix temps s'ou el cant llunyà d'un gall", + "span_start": 75, + "span_end": 120, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El cant llunyà d'un gall.", + "span_text": "s'ou el cant llunyà d'un gall", + "span_start": 91, + "span_end": 120, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A un gemec prolongat i misteriós.", + "span_text": "el cant llunyà d'un gall, com un gemec prolongat i misteriós", + "span_start": 96, + "span_end": 156, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "S'estremeix.", + "span_text": "Tothom s'estremeix", + "span_start": 158, + "span_end": 176, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El xaval del cove d'userda es gira pàl·lid i esverat", + "span_start": 178, + "span_end": 230, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El xaval del cove d'userda.", + "span_text": "El xaval del cove d'userda es gira pàl·lid i esverat", + "span_start": 178, + "span_end": 230, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Pàl·lid i esverat.", + "span_text": "es gira pàl·lid i esverat", + "span_start": 205, + "span_end": 230, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Li havia semblat sentir una alenada freda que li arrufava els cabells del clatell.", + "span_text": "Li havia semblat sentir una alenada freda que li arrufava els cabells del clatell", + "span_start": 232, + "span_end": 313, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la serena de la tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses.", + "span_text": "¿Sabeu lo que suposà, la gent, quan en Refila contà lo que li havia passat? Doncs res: que la serena de la tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses", + "span_start": 412, + "span_end": 580, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "perquè sempre més ha estat malalt, flac, abatut i descolorit", + "span_start": 613, + "span_end": 673, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que s'havia tocat i que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris.", + "span_text": "sabeu què digueren? Que sí, que s'havia tocat i que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris", + "span_start": 675, + "span_end": 773, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que què en pensava.", + "span_text": "I vós què en penseu", + "span_start": 778, + "span_end": 797, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que en Refila és més savi que ells i que tots els metges.", + "span_text": "Jo crec que en Refila és més savi que nosaltres i que tots els metges", + "span_start": 870, + "span_end": 939, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Calla sospirant.", + "span_text": "el narrador calla sospirant", + "span_start": 5, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pensatiu.", + "span_text": "i tombant damunt del pit el cap pensatiu", + "span_start": 33, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'ou el cant llunyà d'un gall", + "span_start": 91, + "span_end": 120, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El cant llunyà d'un gall.", + "span_text": "s'ou el cant llunyà d'un gall", + "span_start": 91, + "span_end": 120, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A un gemec prolongat i misteriós.", + "span_text": "el cant llunyà d'un gall, com un gemec prolongat i misteriós", + "span_start": 96, + "span_end": 156, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tothom s'estremeix.", + "span_text": "Tothom s'estremeix", + "span_start": 158, + "span_end": 176, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El xaval del cove d'userda es gira pàl·lid i esverat", + "span_start": 178, + "span_end": 230, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El xaval del cove d'userda.", + "span_text": "El xaval del cove d'userda es gira pàl·lid i esverat", + "span_start": 178, + "span_end": 230, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Pàl·lid i esverat.", + "span_text": "es gira pàl·lid i esverat", + "span_start": 205, + "span_end": 230, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè li havia semblat sentir una alenada freda que li arrufava els cabells del clatell.", + "span_text": "Li havia semblat sentir una alenada freda que li arrufava els cabells del clatell", + "span_start": 232, + "span_end": 313, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la serena de la tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses.", + "span_text": "¿Sabeu lo que suposà, la gent, quan en Refila contà lo que li havia passat? Doncs res: que la serena de la tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses", + "span_start": 412, + "span_end": 580, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "perquè sempre més ha estat malalt, flac, abatut i descolorit", + "span_start": 613, + "span_end": 673, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que s'havia tocat i que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris.", + "span_text": "que s'havia tocat i que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris", + "span_start": 703, + "span_end": 773, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que què en pensava.", + "span_text": "I vós què en penseu", + "span_start": 778, + "span_end": 797, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que creu que en Refila és més savi que tots ells i els metges.", + "span_text": "Jo crec que en Refila és més savi que nosaltres i que tots els metges", + "span_start": 870, + "span_end": 939, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2080", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Gemma Marfany Nadal", + "story": "Gemma Marfany i Nadal (Barcelona, 1963) és una científica catalana, doctora en biologia, especialitzada en genètica, branca dins la qual ha estudiat des de l'evolució molecular fins a l'anàlisi de les bases genètiques i moleculars de malalties humanes hereditàries. La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford. És catedràtica de Genètica a la Universitat de Barcelona i membre del consell d'estudis del Grau de Biologia. Va ser membre del consell directiu de la Sociedad Española de Genética (SEG). Va ser coordinadora del màster de Biologia del desenvolupament i Genètica de la UB, Actualment investiga en malalties minoritàries que afecten a la retina, i lidera el grup de recerca al Centro de Investigaciones Biomédicas en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i dins l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB)-Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IBUB-IRSJD). Ha publicat més de cent articles científics. dirigit nombroses tesis doctorals, treballs de màster i de final de grau. És cofundadora d'una empresa spin-off dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió, DBGen Ocular Genomics., Juntament amb les seves companyes i companys de grup, han identificat nous gens i mutacions que causen ceguesa hereditària, i generen models cel·lulars i animals modificats mitjançant edició genètica (CRISPR) per estudiar les bases moleculars de les malalties de la visió. Com a especialista en qüestions de bioètica en l'ús de l'ADN, és membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD). Va ser assessora externa de la Comisión Nacional para el uso forense del ADN, i ha ocupat el càrrec de secretària acadèmica de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona (CBUB), Compagina investigació i docència amb la divulgació científica. Publica periòdicament a la revista de difusió de la investigació Mètode, setmanalment articles a El Nacional.cat per apropar el coneixement científic a la ciutadania. A més a més, és autora de dos llibres de divulgació científica, un de genètica forense i un altre sobre l'envelliment., El 2019, Gemma Marfany i David Bueno van ser guardonats ex aequo amb la VI Distinció atorgada conjuntament pel Claustre de Doctors i pel Consell Social de la Universitat de Barcelona a les millors activitats de divulgació científica i humanística, merescuda per haver estat capaços de fer arribar el coneixement científic al conjunt de la societat. El 2021 ha estat nomenada Delegada del Rector per a la Divulgació Científica.", + "questions": [ + { + "input_text": "D’on és Gemma Marfany?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva professió?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va doctorar-se?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quin camp de treball va centrar-se?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quines ciutats s’ha format laboralment i acadèmicament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En què centra ara la seva recerca?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quantes publicacions científiques té escrites?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De què és cofundadora?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què han descobert ella i els seus companys?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què han fet amb aquest descobriment?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quin objectiu?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'on va ser secretària Gemma?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què tracten els llibres que ha escrit?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui va premiar-la el 2019?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Finalment, amb quin càrrec se l’ha designada el 2021?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "Gemma Marfany i Nadal (Barcelona, 1963)", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És científica.", + "span_text": "Gemma Marfany i Nadal (Barcelona, 1963) és una científica", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és una científica catalana, doctora en biologia", + "span_start": 40, + "span_end": 87, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En genètica.", + "span_text": "doctora en biologia, especialitzada en genètica", + "span_start": 68, + "span_end": 115, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Barcelona, Edimburg i Oxford.", + "span_text": "La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford", + "span_start": 266, + "span_end": 359, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En malalties minoritàries que afecten a la retina.", + "span_text": "Actualment investiga en malalties minoritàries que afecten a la retina", + "span_start": 634, + "span_end": 704, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Més de cent articles científics.", + "span_text": "Ha publicat més de cent articles científics", + "span_start": 935, + "span_end": 978, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D'una empresa spin-off dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió, DBGen Ocular Genomics.", + "span_text": "És cofundadora d'una empresa spin-off dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió, DBGen Ocular Genomics", + "span_start": 1054, + "span_end": 1183, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Han identificat nous gens i mutacions que causen ceguesa hereditària.", + "span_text": "Juntament amb les seves companyes i companys de grup, han identificat nous gens i mutacions que causen ceguesa hereditària", + "span_start": 1187, + "span_end": 1309, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Generen models cel·lulars i animals modificats mitjançant edició genètica (CRISPR).", + "span_text": "i generen models cel·lulars i animals modificats mitjançant edició genètica (CRISPR)", + "span_start": 1311, + "span_end": 1395, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per estudiar les bases moleculars de les malalties de la visió.", + "span_text": "per estudiar les bases moleculars de les malalties de la visió", + "span_start": 1396, + "span_end": 1458, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "ha ocupat el càrrec de secretària acadèmica de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona (CBUB)", + "span_start": 1655, + "span_end": 1763, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un de genètica forense i un altre sobre l'envelliment.", + "span_text": "és autora de dos llibres de divulgació científica, un de genètica forense i un altre sobre l'envelliment", + "span_start": 2010, + "span_end": 2114, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Claustre de Doctors i pel Consell Social de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "El 2019, Gemma Marfany i David Bueno van ser guardonats ex aequo amb la VI Distinció atorgada conjuntament pel Claustre de Doctors i pel Consell Social de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 2118, + "span_end": 2300, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Delegada del Rector per a la Divulgació Científica.", + "span_text": "El 2021 ha estat nomenada Delegada del Rector per a la Divulgació Científica", + "span_start": 2467, + "span_end": 2543, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "Gemma Marfany i Nadal (Barcelona, 1963)", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És científica.", + "span_text": "Gemma Marfany i Nadal (Barcelona, 1963) és una científica catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí, en biologia.", + "span_text": "és una científica catalana, doctora en biologia", + "span_start": 40, + "span_end": 87, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En genètica.", + "span_text": "doctora en biologia, especialitzada en genètica", + "span_start": 68, + "span_end": 115, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Barcelona, Edimburg i Oxford.", + "span_text": "La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford", + "span_start": 266, + "span_end": 359, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En malalties minoritàries que afecten a la retina.", + "span_text": "Actualment investiga en malalties minoritàries que afecten a la retina", + "span_start": 634, + "span_end": 704, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Més de cent articles científics.", + "span_text": "Ha publicat més de cent articles científics", + "span_start": 935, + "span_end": 978, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D'una empresa spin-off dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió, DBGen Ocular Genomics.", + "span_text": "És cofundadora d'una empresa spin-off dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió, DBGen Ocular Genomics", + "span_start": 1054, + "span_end": 1183, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Nous gens i mutacions que causen ceguesa hereditària.", + "span_text": "Juntament amb les seves companyes i companys de grup, han identificat nous gens i mutacions que causen ceguesa hereditària", + "span_start": 1187, + "span_end": 1309, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Generen models cel·lulars i animals modificats mitjançant edició genètica.", + "span_text": "i generen models cel·lulars i animals modificats mitjançant edició genètica", + "span_start": 1311, + "span_end": 1386, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Estudiar les bases moleculars de les malalties de la visió.", + "span_text": "per estudiar les bases moleculars de les malalties de la visió", + "span_start": 1396, + "span_end": 1458, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona (CBUB).", + "span_text": "ha ocupat el càrrec de secretària acadèmica de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona (CBUB)", + "span_start": 1655, + "span_end": 1763, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De genètica forense i de l'envelliment.", + "span_text": "és autora de dos llibres de divulgació científica, un de genètica forense i un altre sobre l'envelliment", + "span_start": 2010, + "span_end": 2114, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Claustre de Doctors i el Consell Social de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "El 2019, Gemma Marfany i David Bueno van ser guardonats ex aequo amb la VI Distinció atorgada conjuntament pel Claustre de Doctors i pel Consell Social de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 2118, + "span_end": 2300, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Delegada del Rector per a la Divulgació Científica.", + "span_text": "El 2021 ha estat nomenada Delegada del Rector per a la Divulgació Científica", + "span_start": 2467, + "span_end": 2543, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "Gemma Marfany i Nadal (Barcelona, 1963)", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Científica.", + "span_text": "Gemma Marfany i Nadal (Barcelona, 1963) és una científica", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és una científica catalana, doctora en biologia", + "span_start": 40, + "span_end": 87, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En genètica.", + "span_text": "especialitzada en genètica", + "span_start": 89, + "span_end": 115, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Barcelona, Edimburg i Oxford.", + "span_text": "La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford", + "span_start": 266, + "span_end": 359, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En malalties minoritàries que afecten a la retina.", + "span_text": "Actualment investiga en malalties minoritàries que afecten a la retina", + "span_start": 634, + "span_end": 704, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Més de cent articles científics.", + "span_text": "Ha publicat més de cent articles científics", + "span_start": 935, + "span_end": 978, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D'una empresa spin-off dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió.", + "span_text": "És cofundadora d'una empresa spin-off dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió", + "span_start": 1054, + "span_end": 1160, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Nous gens i mutacions que causen ceguesa hereditària.", + "span_text": "Juntament amb les seves companyes i companys de grup, han identificat nous gens i mutacions que causen ceguesa hereditària", + "span_start": 1187, + "span_end": 1309, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Generar models cel·lulars i animals modificats mitjançant edició genètica.", + "span_text": "generen models cel·lulars i animals modificats mitjançant edició genètica", + "span_start": 1313, + "span_end": 1386, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per estudiar les bases moleculars de les malalties de la visió.", + "span_text": "per estudiar les bases moleculars de les malalties de la visió", + "span_start": 1396, + "span_end": 1458, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "i ha ocupat el càrrec de secretària acadèmica de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 1653, + "span_end": 1756, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sobre genètica forense i l'altre sobre l'envelliment.", + "span_text": "és autora de dos llibres de divulgació científica, un de genètica forense i un altre sobre l'envelliment", + "span_start": 2010, + "span_end": 2114, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Claustre de Doctors i el Consell Social de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "El 2019, Gemma Marfany i David Bueno van ser guardonats ex aequo amb la VI Distinció atorgada conjuntament pel Claustre de Doctors i pel Consell Social de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 2118, + "span_end": 2300, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Delegada del Rector per a la Divulgació Científica.", + "span_text": "El 2021 ha estat nomenada Delegada del Rector per a la Divulgació Científica", + "span_start": 2467, + "span_end": 2543, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_139", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "sang nova - II-3", + "story": "I amb quatre mots enterà a son nebot de lo que sabia i feia al cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns pocs veïns de bona voluntat, si bé manifestant ses desconfiances per lo acovardit que estava el país davant del desvergonyiment del Cerdà i els seus i en vista del desamparo de l'autoritat., -Però, digues-me- exclamà de sobte, mentres en Ramon feia els honors a un senzill esmorzar servit per la Feliça: -¿què és això que passa, que jo em torno boig per esbrinar-ho? Som vei i n'he vistes moltes, de coses; però no recordo haver vist mai tal desconeixement de tot principi d'autoritat. Aquí no hi ha fre ni llei, ni rei que governi ni papa que excomuniqui. ¿És que estem en els temps apocalíptiques de la fi del món?, -Això és la Revolució, senyor oncle- contestà pausadament en Ramon, entre mossada i mossada. I mentres el pobre Rector, amb la cara entre les dues almostes, sospirava amargament, continuà ell amb la mateixa tranquil·litat:, -Figuri's que lo que semblava una bassa d'oli no era més que un toll d'aigües mortes que s'anaven descomponent en pustema que, o anava al fons en forma de fang o surava per la superfície formant xapes de verdós llot. Per entre el fang i el llot hi creixien munió de plantes grasses, ufanosament nodrides de la porqueria de dalt i de baix. De sobte, ha vingut… això, la revolució, un rebull de gasos, com si diguéssim, que ha somogut brutalment les aigües. El fang ha pujat a dalt, i el llot rebolcat amb les plantes grasses, ha anat al fons. Ara tot put., Mossèn Joan alçà el cap d'entre les mans, com consternat per lo gràfic del símul, i exclamà:", + "questions": [ + { + "input_text": "Què va explicar el protagonista al seu nebot?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què sentia recel el primer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin àpat estaven fent?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'oncle entenia el que estava passant?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què no havia observat mai?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb què va comparar la seva època?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De què era temps, segons el Ramon?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On tenia la cara el rector?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina expressió metafòrica va fer servir el Ramon?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què hi sorgia d'entre el fang?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què s’alimentaven les plantes?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va començar de cop i volta, segons el Ramon?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On va anar a parar el fang?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I el llot?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què va aixecar el cap, el rector?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Lo que sabia i feia al cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns pocs veïns de bona voluntat.", + "span_text": "amb quatre mots enterà a son nebot de lo que sabia i feia al cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns pocs veïns de bona voluntat", + "span_start": 2, + "span_end": 151, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De lo acovardit que estava el país davant del desvergonyiment del Cerdà i els seus i en vista del desamparo de l'autoritat.", + "span_text": "manifestant ses desconfiances per lo acovardit que estava el país davant del desvergonyiment del Cerdà i els seus i en vista del desamparo de l'autoritat", + "span_start": 159, + "span_end": 312, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'esmorzar.", + "span_text": "en Ramon feia els honors a un senzill esmorzar", + "span_start": 360, + "span_end": 406, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "què és això que passa, que jo em torno boig per esbrinar-ho", + "span_start": 431, + "span_end": 490, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tal desconeixement de tot principi d'autoritat.", + "span_text": "no recordo haver vist mai tal desconeixement de tot principi d'autoritat", + "span_start": 537, + "span_end": 609, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb els temps apocalíptiques de la fi del món.", + "span_text": "És que estem en els temps apocalíptiques de la fi del món", + "span_start": 683, + "span_end": 740, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De revolució.", + "span_text": "Això és la Revolució, senyor oncle- contestà pausadament en Ramon", + "span_start": 745, + "span_end": 810, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Entre les dues almostes.", + "span_text": "Rector, amb la cara entre les dues almostes", + "span_start": 856, + "span_end": 899, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Lo que semblava una bassa d'oli no era més que un toll d'aigües mortes que s'anaven descomponent.", + "span_text": "Figuri's que lo que semblava una bassa d'oli no era més que un toll d'aigües mortes que s'anaven descomponent", + "span_start": 970, + "span_end": 1079, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una munió de plantes grasses.", + "span_text": "Per entre el fang i el llot hi creixien munió de plantes grasses", + "span_start": 1186, + "span_end": 1250, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la porqueria de dalt i de baix.", + "span_text": "munió de plantes grasses, ufanosament nodrides de la porqueria de dalt i de baix", + "span_start": 1226, + "span_end": 1306, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La revolució.", + "span_text": "De sobte, ha vingut… això, la revolució", + "span_start": 1308, + "span_end": 1347, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A dalt.", + "span_text": "El fang ha pujat a dalt", + "span_start": 1425, + "span_end": 1448, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al fons.", + "span_text": "el llot rebolcat amb les plantes grasses, ha anat al fons", + "span_start": 1452, + "span_end": 1509, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Estava com consternat per lo gràfic del símul.", + "span_text": "Mossèn Joan alçà el cap d'entre les mans, com consternat per lo gràfic del símul", + "span_start": 1526, + "span_end": 1606, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Lo que sabia i feia al cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns pocs veïns de bona voluntat.", + "span_text": "amb quatre mots enterà a son nebot de lo que sabia i feia al cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns pocs veïns de bona voluntat", + "span_start": 2, + "span_end": 151, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De lo acovardit que estava el país davant del desvergonyiment del Cerdà i els seus i en vista del desamparo de l'autoritat.", + "span_text": "manifestant ses desconfiances per lo acovardit que estava el país davant del desvergonyiment del Cerdà i els seus i en vista del desamparo de l'autoritat", + "span_start": 159, + "span_end": 312, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'esmorzar.", + "span_text": "Ramon feia els honors a un senzill esmorzar", + "span_start": 363, + "span_end": 406, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "què és això que passa, que jo em torno boig per esbrinar-ho", + "span_start": 431, + "span_end": 490, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tal desconeixement de tot principi d'autoritat.", + "span_text": "no recordo haver vist mai tal desconeixement de tot principi d'autoritat", + "span_start": 537, + "span_end": 609, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb els temps apocalíptiques de la fi del món.", + "span_text": "És que estem en els temps apocalíptiques de la fi del món", + "span_start": 683, + "span_end": 740, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De revolució.", + "span_text": "Això és la Revolució, senyor oncle- contestà pausadament en Ramon", + "span_start": 745, + "span_end": 810, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Entre les dues almostes.", + "span_text": "el pobre Rector, amb la cara entre les dues almostes", + "span_start": 847, + "span_end": 899, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Lo que semblava una bassa d'oli no era més que un toll d'aigües mortes que s'anaven descomponent.", + "span_text": "lo que semblava una bassa d'oli no era més que un toll d'aigües mortes que s'anaven descomponent", + "span_start": 983, + "span_end": 1079, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una munió de plantes grasses.", + "span_text": "Per entre el fang i el llot hi creixien munió de plantes grasses", + "span_start": 1186, + "span_end": 1250, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la porqueria de dalt i de baix.", + "span_text": "creixien munió de plantes grasses, ufanosament nodrides de la porqueria de dalt i de baix", + "span_start": 1217, + "span_end": 1306, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La revolució.", + "span_text": "De sobte, ha vingut… això, la revolució", + "span_start": 1308, + "span_end": 1347, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A dalt.", + "span_text": "El fang ha pujat a dalt", + "span_start": 1425, + "span_end": 1448, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al fons.", + "span_text": "el llot rebolcat amb les plantes grasses, ha anat al fons", + "span_start": 1452, + "span_end": 1509, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè estava com consternat per lo gràfic del símul.", + "span_text": "Mossèn Joan alçà el cap d'entre les mans, com consternat per lo gràfic del símul", + "span_start": 1526, + "span_end": 1606, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Lo que sabia i feia al cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns pocs veïns de bona voluntat.", + "span_text": "amb quatre mots enterà a son nebot de lo que sabia i feia al cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns pocs veïns de bona voluntat", + "span_start": 2, + "span_end": 151, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De lo acovardit que estava el país davant del desvergonyiment del Cerdà i els seus i en vista del desamparo de l'autoritat.", + "span_text": "manifestant ses desconfiances per lo acovardit que estava el país davant del desvergonyiment del Cerdà i els seus i en vista del desamparo de l'autoritat", + "span_start": 159, + "span_end": 312, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'esmorzar.", + "span_text": "en Ramon feia els honors a un senzill esmorzar", + "span_start": 360, + "span_end": 406, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "què és això que passa, que jo em torno boig per esbrinar-ho", + "span_start": 431, + "span_end": 490, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tal desconeixement de tot principi d'autoritat.", + "span_text": "no recordo haver vist mai tal desconeixement de tot principi d'autoritat", + "span_start": 537, + "span_end": 609, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb els temps apocalíptiques de la fi del món.", + "span_text": "És que estem en els temps apocalíptiques de la fi del món", + "span_start": 683, + "span_end": 740, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De revolució.", + "span_text": "Això és la Revolució, senyor oncle- contestà pausadament en Ramon", + "span_start": 745, + "span_end": 810, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Entre les dues almostes.", + "span_text": "mentres el pobre Rector, amb la cara entre les dues almostes", + "span_start": 839, + "span_end": 899, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Lo que semblava una bassa d'oli no era més que un toll d'aigües mortes que s'anaven descomponent.", + "span_text": "Figuri's que lo que semblava una bassa d'oli no era més que un toll d'aigües mortes que s'anaven descomponent", + "span_start": 970, + "span_end": 1079, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una munió de plantes grasses.", + "span_text": "Per entre el fang i el llot hi creixien munió de plantes grasses", + "span_start": 1186, + "span_end": 1250, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la porqueria de dalt i de baix.", + "span_text": "munió de plantes grasses, ufanosament nodrides de la porqueria de dalt i de baix", + "span_start": 1226, + "span_end": 1306, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La revolució.", + "span_text": "De sobte, ha vingut… això, la revolució", + "span_start": 1308, + "span_end": 1347, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A dalt.", + "span_text": "El fang ha pujat a dalt", + "span_start": 1425, + "span_end": 1448, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al fons.", + "span_text": "i el llot rebolcat amb les plantes grasses, ha anat al fons", + "span_start": 1450, + "span_end": 1509, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè estava com consternat per lo gràfic del símul.", + "span_text": "Mossèn Joan alçà el cap d'entre les mans, com consternat per lo gràfic del símul", + "span_start": 1526, + "span_end": 1606, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_344", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Juncker respon a Westminster: ‘La votació d’ahir no canvia les coses, l’acord de retirada del Brexit no es renegociarà’", + "story": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha respost a les demandes dels diputats britànics advertint-los que la votació d'ahir a Westminster ‘no canvia les coses'. ‘L'acord de retirada del Brexit no es renegociarà', ha reblat Juncker després que la Cambra dels Comuns aprovés en una sèrie d'esmenes que May torni a Brussel·les a renegociar l'acord. Per al luxemburguès, la votació a Londres ha augmentat el risc d'una retirada ‘caòtica' però també s'ha mostrat convençut que es podrà assolir un acord amb el Regne Unit. ‘Sóc optimista per naturalesa', ha expressat durant una intervenció al Parlament Europeu abans de l'inici d'un debat sobre el Brexit. El president de la CE ha afirmat que seguirà escoltant la primera ministra britànica, Theresa May, però alhora ha carregat contra els diputats britànics. ‘Sabem que la Cambra dels Comuns està en contra de moltes coses però encara no sabem exactament a favor de què està', ha criticat qüestionant que els diputats britànics demanin que se substitueixi el pla de contingència per Irlanda del Nord, l'anomenat ‘backstop', per mesures alternatives. Juncker ha afirmat que té la impressió que des de Londres s'espera que els 26 estats membre – sense comptar el Regne Unit i Irlanda – abandoni en l'últim moment el ‘backstop'. ‘Això no serà així, la frontera d'Irlanda és la frontera de la UE i per això és una de les nostres prioritats', ha defensat. Davant la situació actual, el cap de l'executiu comunitari ha assenyalat que és ‘més important que mai' que la UE ‘mantingui la calma i segueixi unida i determinada'. Al seu torn, el negociador de la UE pel Brexit, Michel Barnier, ha deixat clar que el ‘backstop' forma part de l'acord de retirada i que Brussel·les no el reobrirà. En una línia similar a Juncker, Barnier ha criticat que el parlament britànic no hagi definit quines serien les mesures alternatives per substituir el pla de contingència i ha defensat que aquest és ‘una solució realista' i el resultat d'una negociació amb Londres. ‘Alhora la Cambra dels Comuns rebutja l'escenari d'un Brexit sense acord sense referir-se als mitjans per evitar aquest escenari', ha afegit Barnier, sobre una altra de les esmenes avalades a Westminster. ‘Aquesta és la situació que ens trobem avui', ha lamentat. Amb tot, el francès ha apuntat que els europeus seguiran disposats a ser ‘més ambiciosos' i ha reiterat altre cop la possibilitat de ‘reformula la intensitat' de la relació futura entre el Regne Unit i la UE, en especial pel que fa a l'economia, indicant la possibilitat de remodelar la declaració política sobre la relació futura", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Jean-Claude Juncker?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què ha avisat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A qui?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es modificarà el pacte del Brexit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què creu Juncker que ha suposat la votació a la capital anglesa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On ha parlat del seu caràcter positiu?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què no coneix amb certesa?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què és el backstop?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com ha d'actuar la Unió Europea davant d'aquesta situació, segons ha afirmat el cap de l'executiu comunitari?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui és Michel Barnier?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què ha recriminat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què refusa la Cambra dels Comuns, segons ell?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com ha dit que es mostraran els europeus?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De què creu que hi ha alguna opció?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "En quin àmbit sobretot?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El president de la Comissió Europea.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que la votació d'ahir a Westminster no canvia les coses.", + "span_text": "ha respost a les demandes dels diputats britànics advertint-los que la votació d'ahir a Westminster ‘no canvia les coses'", + "span_start": 58, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Als diputats britànics.", + "span_text": "ha respost a les demandes dels diputats britànics", + "span_start": 58, + "span_end": 107, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'acord de retirada del Brexit no es renegociarà", + "span_start": 182, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha augmentat el risc d'una retirada caòtica.", + "span_text": "Per al luxemburguès, la votació a Londres ha augmentat el risc d'una retirada ‘caòtica", + "span_start": 366, + "span_end": 452, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Parlament Europeu.", + "span_text": "‘Sóc optimista per naturalesa', ha expressat durant una intervenció al Parlament Europeu", + "span_start": 537, + "span_end": 625, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Abans de l'inici d'un debat sobre el Brexit.", + "span_text": "durant una intervenció al Parlament Europeu abans de l'inici d'un debat sobre el Brexit", + "span_start": 582, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A favor de què està la Cambra dels Comuns.", + "span_text": "Sabem que la Cambra dels Comuns està en contra de moltes coses però encara no sabem exactament a favor de què està", + "span_start": 826, + "span_end": 940, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El pla de contingència per Irlanda del Nord.", + "span_text": "el pla de contingència per Irlanda del Nord, l'anomenat ‘backstop'", + "span_start": 1022, + "span_end": 1088, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha de mantenir la calma i continuar unida i determinada.", + "span_text": "el cap de l'executiu comunitari ha assenyalat que és ‘més important que mai' que la UE ‘mantingui la calma i segueixi unida i determinada'", + "span_start": 1444, + "span_end": 1582, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El negociador de la UE pel Brexit.", + "span_text": "el negociador de la UE pel Brexit, Michel Barnier", + "span_start": 1597, + "span_end": 1646, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el parlament britànic no hagi definit quines serien les mesures alternatives per substituir el pla de contingència.", + "span_text": "Barnier ha criticat que el parlament britànic no hagi definit quines serien les mesures alternatives per substituir el pla de contingència", + "span_start": 1781, + "span_end": 1919, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'escenari d'un Brexit sense acord.", + "span_text": "la Cambra dels Comuns rebutja l'escenari d'un Brexit sense acord", + "span_start": 2023, + "span_end": 2087, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Seguiran disposats a ser més ambiciosos.", + "span_text": "el francès ha apuntat que els europeus seguiran disposats a ser ‘més ambiciosos'", + "span_start": 2288, + "span_end": 2368, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De reformular la intensitat de la relació futura entre el Regne Unit i la UE.", + "span_text": "ha reiterat altre cop la possibilitat de ‘reformula la intensitat' de la relació futura entre el Regne Unit i la UE", + "span_start": 2371, + "span_end": 2486, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "En l'àmbit econòmic.", + "span_text": "en especial pel que fa a l'economia", + "span_start": 2488, + "span_end": 2523, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El president de la Comissió Europea.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que la votació d'ahir a Westminster no canvia les coses.", + "span_text": "ha respost a les demandes dels diputats britànics advertint-los que la votació d'ahir a Westminster ‘no canvia les coses'", + "span_start": 58, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Als diputats britànics.", + "span_text": "ha respost a les demandes dels diputats britànics", + "span_start": 58, + "span_end": 107, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'acord de retirada del Brexit no es renegociarà", + "span_start": 182, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'augment del risc d'una retirada caòtica.", + "span_text": "Per al luxemburguès, la votació a Londres ha augmentat el risc d'una retirada ‘caòtica", + "span_start": 366, + "span_end": 452, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Parlament Europeu.", + "span_text": "Sóc optimista per naturalesa', ha expressat durant una intervenció al Parlament Europeu", + "span_start": 538, + "span_end": 625, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Abans de l'inici d'un debat sobre el Brexit.", + "span_text": "una intervenció al Parlament Europeu abans de l'inici d'un debat sobre el Brexit", + "span_start": 589, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A favor de què està la Cambra dels Comuns.", + "span_text": "‘Sabem que la Cambra dels Comuns està en contra de moltes coses però encara no sabem exactament a favor de què està', ha criticat", + "span_start": 825, + "span_end": 954, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El pla de contingència per Irlanda del Nord.", + "span_text": "el pla de contingència per Irlanda del Nord, l'anomenat ‘backstop'", + "span_start": 1022, + "span_end": 1088, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha de mantenir la calma i continuar unida i determinada.", + "span_text": "el cap de l'executiu comunitari ha assenyalat que és ‘més important que mai' que la UE ‘mantingui la calma i segueixi unida i determinada'", + "span_start": 1444, + "span_end": 1582, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El negociador de la UE pel Brexit.", + "span_text": "el negociador de la UE pel Brexit, Michel Barnier", + "span_start": 1597, + "span_end": 1646, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el parlament britànic no hagi definit quines serien les mesures alternatives per substituir el pla de contingència.", + "span_text": "Barnier ha criticat que el parlament britànic no hagi definit quines serien les mesures alternatives per substituir el pla de contingència", + "span_start": 1781, + "span_end": 1919, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'escenari d'un Brexit sense acord.", + "span_text": "Alhora la Cambra dels Comuns rebutja l'escenari d'un Brexit sense acord", + "span_start": 2016, + "span_end": 2087, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Seguiran disposats a ser més ambiciosos.", + "span_text": "el francès ha apuntat que els europeus seguiran disposats a ser ‘més ambiciosos'", + "span_start": 2288, + "span_end": 2368, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De reformular la intensitat de la relació futura entre el Regne Unit i la UE.", + "span_text": "ha reiterat altre cop la possibilitat de ‘reformula la intensitat' de la relació futura entre el Regne Unit i la UE", + "span_start": 2371, + "span_end": 2486, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "En l'econòmic.", + "span_text": "en especial pel que fa a l'economia", + "span_start": 2488, + "span_end": 2523, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El president de la Comissió Europea.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que la votació d'ahir a Westminster no canvia les coses.", + "span_text": "ha respost a les demandes dels diputats britànics advertint-los que la votació d'ahir a Westminster ‘no canvia les coses'", + "span_start": 58, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Als diputats britànics.", + "span_text": "ha respost a les demandes dels diputats britànics", + "span_start": 58, + "span_end": 107, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'acord de retirada del Brexit no es renegociarà", + "span_start": 182, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha augmentat el risc d'una retirada caòtica.", + "span_text": "Per al luxemburguès, la votació a Londres ha augmentat el risc d'una retirada ‘caòtica'", + "span_start": 366, + "span_end": 453, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Parlament Europeu.", + "span_text": "‘Sóc optimista per naturalesa', ha expressat durant una intervenció al Parlament Europeu", + "span_start": 537, + "span_end": 625, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Abans de l'inici d'un debat sobre el Brexit.", + "span_text": "ha expressat durant una intervenció al Parlament Europeu abans de l'inici d'un debat sobre el Brexit", + "span_start": 569, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A favor de què està la Cambra dels Comuns.", + "span_text": "Sabem que la Cambra dels Comuns està en contra de moltes coses però encara no sabem exactament a favor de què està", + "span_start": 826, + "span_end": 940, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El pla de contingència per Irlanda del Nord.", + "span_text": "el pla de contingència per Irlanda del Nord, l'anomenat ‘backstop'", + "span_start": 1022, + "span_end": 1088, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha de mantenir la calma i continuar unida i determinada.", + "span_text": "el cap de l'executiu comunitari ha assenyalat que és ‘més important que mai' que la UE ‘mantingui la calma i segueixi unida i determinada'", + "span_start": 1444, + "span_end": 1582, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El negociador de la UE pel Brexit.", + "span_text": "el negociador de la UE pel Brexit, Michel Barnier", + "span_start": 1597, + "span_end": 1646, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el parlament britànic no hagi definit quines serien les mesures alternatives per substituir el pla de contingència.", + "span_text": "Barnier ha criticat que el parlament britànic no hagi definit quines serien les mesures alternatives per substituir el pla de contingència", + "span_start": 1781, + "span_end": 1919, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'escenari d'un Brexit sense acord.", + "span_text": "Alhora la Cambra dels Comuns rebutja l'escenari d'un Brexit sense acord", + "span_start": 2016, + "span_end": 2087, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Seguiran disposats a ser més ambiciosos.", + "span_text": "el francès ha apuntat que els europeus seguiran disposats a ser ‘més ambiciosos'", + "span_start": 2288, + "span_end": 2368, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De reformular la intensitat de la relació futura entre el Regne Unit i la UE.", + "span_text": "ha reiterat altre cop la possibilitat de ‘reformula la intensitat' de la relació futura entre el Regne Unit i la UE", + "span_start": 2371, + "span_end": 2486, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "En l'econòmic.", + "span_text": "en especial pel que fa a l'economia", + "span_start": 2488, + "span_end": 2523, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1236", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maria Eugènia Aubet i Semmler", + "story": "María Eugenia Aubet Semmler és arqueòloga i historiadora espanyola, catedràtica de Prehistòria de la Universitat Pompeu Fabra, directora del Laboratori d'Arqueologia. Especialitzada en l'Arqueologia fenici-púnica., María Eugenia Aubet Semmler és llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Historia Antiga: Prehistòria) per la Universitat de Barcelona, l'any 1969. Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, l'any 1970. Les seves principals línies de recerca són l'Arqueologia fenici-púnica i la Protohistòria mediterrània. Ha realitzat estudis com a investigadora principal sobre la colonització fenícia en la badia de Màlaga i la seva hinterland finançada per la Direcció general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia, des de 1986 a 1992., Des de 1999 a 2001, va dirigir el projecte: Anàlisi de dos moments històrics diferents i diversos espais geogràfics mediterranis que han experimentat l'impacte d'una dominació colonial. Tots dos fenòmens colonials corresponen als dos períodes de major desequilibri social i econòmic de la història del Mediterrani: d'una banda l'època prerromana (colonitzacions fenícia i grega), quan les enormes distàncies socials i econòmiques existents entre tots dos extrems del Mediterrani van afavorir fenòmens colonials (societats \\civilitzades\\ versus pobles \\bàrbars\\), per un altre, les relacions entre Espanya i el nord d'Àfrica, que acaben amb el procés colonial del protectorat del Marroc durant els segles XIX i XX. Tenint com a col·laboradors a Lluís Riudor Gorgas, Ana Delgado Hervás, Víctor Farías Zurita, Antoni Luna Garcia, Núria Rovira Buendía i Francisco Jesús Núñez Calvo., Després de tres anys d'absència, el Laboratori d'Arqueologia de la UPF, dirigit per María Eugenia Aubet, va reprendre des del mes de maig de 2014 les seves tasques d'excavació a la mítica ciutat de Tir, en el sud del Líban. Seran els primers que han obtingut el permís de les autoritats libaneses per excavar a la zona del que era el centre de Tir, l'antiga illa i la part noble en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats.,", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedica Maria Eugènia Aubet?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina institució acadèmica treballa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina carrera va treure’s?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I quan va fer el doctorat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu àmbit principal d’estudi?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va subvencionar la seva recerca sobre Màlaga?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quin projecte va estar al càrrec?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb què es poden relacionar els dos fets històrics del colonialisme?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin és el primer període?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I el segon?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui ha contribuït amb la recerca de María Eugenia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ella on va dur a terme excavacions?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va tornar-hi?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quines zones van excavar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És arqueòloga i historiadora.", + "span_text": "María Eugenia Aubet Semmler és arqueòloga i historiadora", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Pompeu Fabra.", + "span_text": "catedràtica de Prehistòria de la Universitat Pompeu Fabra", + "span_start": 68, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Filosofia i Lletres.", + "span_text": "és llicenciada en Filosofia i Lletres", + "span_start": 244, + "span_end": 281, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'any 1969.", + "span_text": "l'any 1969", + "span_start": 353, + "span_end": 363, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'any 1970.", + "span_text": "Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, l'any 1970", + "span_start": 365, + "span_end": 428, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'Arqueologia fenici-púnica i la Protohistòria mediterrània.", + "span_text": "Les seves principals línies de recerca són l'Arqueologia fenici-púnica i la Protohistòria mediterrània", + "span_start": 430, + "span_end": 532, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Direcció general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia.", + "span_text": "estudis com a investigadora principal sobre la colonització fenícia en la badia de Màlaga i la seva hinterland finançada per la Direcció general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia", + "span_start": 547, + "span_end": 733, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D'Anàlisi de dos moments històrics diferents i diversos espais geogràfics mediterranis que han experimentat l'impacte d'una dominació colonial.", + "span_text": "va dirigir el projecte: Anàlisi de dos moments històrics diferents i diversos espais geogràfics mediterranis que han experimentat l'impacte d'una dominació colonial", + "span_start": 777, + "span_end": 941, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb els dos períodes de major desequilibri social i econòmic de la història del Mediterrani.", + "span_text": "Tots dos fenòmens colonials corresponen als dos períodes de major desequilibri social i econòmic de la història del Mediterrani", + "span_start": 943, + "span_end": 1070, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'època preromana.", + "span_text": "d'una banda l'època prerromana", + "span_start": 1072, + "span_end": 1102, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les relacions entre Espanya i el nord d'Àfrica, que acaben amb el procés colonial del protectorat del Marroc durant els segles XIX i XX.", + "span_text": "per un altre, les relacions entre Espanya i el nord d'Àfrica, que acaben amb el procés colonial del protectorat del Marroc durant els segles XIX i XX", + "span_start": 1320, + "span_end": 1469, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Lluís Riudor Gorgas, Ana Delgado Hervás, Víctor Farías Zurita, Antoni Luna Garcia, Núria Rovira Buendía i Francisco Jesús Núñez Calvo.", + "span_text": "Tenint com a col·laboradors a Lluís Riudor Gorgas, Ana Delgado Hervás, Víctor Farías Zurita, Antoni Luna Garcia, Núria Rovira Buendía i Francisco Jesús Núñez Calvo", + "span_start": 1471, + "span_end": 1634, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la mítica ciutat de Tir, en el sud del Líban.", + "span_text": "les seves tasques d'excavació a la mítica ciutat de Tir, en el sud del Líban", + "span_start": 1784, + "span_end": 1860, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El maig de 2014.", + "span_text": "va reprendre des del mes de maig de 2014 les seves tasques d'excavació a la mítica ciutat de Tir", + "span_start": 1743, + "span_end": 1839, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El centre de Tir, l'antiga illa i la part noble en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats.", + "span_text": "Seran els primers que han obtingut el permís de les autoritats libaneses per excavar a la zona del que era el centre de Tir, l'antiga illa i la part noble en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats", + "span_start": 1862, + "span_end": 2073, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És arqueòloga i historiadora.", + "span_text": "María Eugenia Aubet Semmler és arqueòloga i historiadora", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Pompeu Fabra.", + "span_text": "catedràtica de Prehistòria de la Universitat Pompeu Fabra", + "span_start": 68, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Filosofia i lletres.", + "span_text": "és llicenciada en Filosofia i Lletres", + "span_start": 244, + "span_end": 281, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1969.", + "span_text": "l'any 1969", + "span_start": 353, + "span_end": 363, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1970.", + "span_text": "Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, l'any 1970", + "span_start": 365, + "span_end": 428, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'Arqueologia fenici-púnica i la Protohistòria mediterrània.", + "span_text": "Les seves principals línies de recerca són l'Arqueologia fenici-púnica i la Protohistòria mediterrània", + "span_start": 430, + "span_end": 532, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Direcció general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia.", + "span_text": "estudis com a investigadora principal sobre la colonització fenícia en la badia de Màlaga i la seva hinterland finançada per la Direcció general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia", + "span_start": 547, + "span_end": 733, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D'Anàlisi de dos moments històrics diferents i diversos espais geogràfics mediterranis que han experimentat l'impacte d'una dominació colonial.", + "span_text": "va dirigir el projecte: Anàlisi de dos moments històrics diferents i diversos espais geogràfics mediterranis que han experimentat l'impacte d'una dominació colonial", + "span_start": 777, + "span_end": 941, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb els dos períodes de major desequilibri social i econòmic de la història del Mediterrani.", + "span_text": "Tots dos fenòmens colonials corresponen als dos períodes de major desequilibri social i econòmic de la història del Mediterrani", + "span_start": 943, + "span_end": 1070, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'època preromana.", + "span_text": "d'una banda l'època prerromana", + "span_start": 1072, + "span_end": 1102, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les relacions entre Espanya i el nord d'Àfrica, que acaben amb el procés colonial del protectorat del Marroc durant els segles XIX i XX.", + "span_text": "per un altre, les relacions entre Espanya i el nord d'Àfrica, que acaben amb el procés colonial del protectorat del Marroc durant els segles XIX i XX", + "span_start": 1320, + "span_end": 1469, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Lluís Riudor Gorgas, Ana Delgado Hervás, Víctor Farías Zurita, Antoni Luna Garcia, Núria Rovira Buendía i Francisco Jesús Núñez Calvo.", + "span_text": "Tenint com a col·laboradors a Lluís Riudor Gorgas, Ana Delgado Hervás, Víctor Farías Zurita, Antoni Luna Garcia, Núria Rovira Buendía i Francisco Jesús Núñez Calvo", + "span_start": 1471, + "span_end": 1634, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la ciutat de Tir, en el sud del Líban.", + "span_text": "les seves tasques d'excavació a la mítica ciutat de Tir, en el sud del Líban", + "span_start": 1784, + "span_end": 1860, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El mes de maig de 2014.", + "span_text": "va reprendre des del mes de maig de 2014 les seves tasques d'excavació a la mítica ciutat de Tir", + "span_start": 1743, + "span_end": 1839, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El centre de Tir, l'antiga illa i la part noble en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats.", + "span_text": "Seran els primers que han obtingut el permís de les autoritats libaneses per excavar a la zona del que era el centre de Tir, l'antiga illa i la part noble en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats", + "span_start": 1862, + "span_end": 2073, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És arqueòloga i historiadora.", + "span_text": "María Eugenia Aubet Semmler és arqueòloga i historiadora", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Pompeu Fabra.", + "span_text": "catedràtica de Prehistòria de la Universitat Pompeu Fabra", + "span_start": 68, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Filosofia i Lletres.", + "span_text": "és llicenciada en Filosofia i Lletres", + "span_start": 244, + "span_end": 281, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1969.", + "span_text": "l'any 1969", + "span_start": 353, + "span_end": 363, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1970.", + "span_text": "Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, l'any 1970", + "span_start": 365, + "span_end": 428, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'Arqueologia fenici-púnica i la Protohistòria mediterrània.", + "span_text": "Les seves principals línies de recerca són l'Arqueologia fenici-púnica i la Protohistòria mediterrània", + "span_start": 430, + "span_end": 532, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Direcció general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia.", + "span_text": "investigadora principal sobre la colonització fenícia en la badia de Màlaga i la seva hinterland finançada per la Direcció general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia", + "span_start": 561, + "span_end": 733, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D'Anàlisi de dos moments històrics diferents i diversos espais geogràfics mediterranis que han experimentat l'impacte d'una dominació colonial.", + "span_text": "va dirigir el projecte: Anàlisi de dos moments històrics diferents i diversos espais geogràfics mediterranis que han experimentat l'impacte d'una dominació colonial", + "span_start": 777, + "span_end": 941, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb els dos períodes de major desequilibri social i econòmic de la història del Mediterrani.", + "span_text": "Tots dos fenòmens colonials corresponen als dos períodes de major desequilibri social i econòmic de la història del Mediterrani", + "span_start": 943, + "span_end": 1070, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'època preromana.", + "span_text": "d'una banda l'època prerromana", + "span_start": 1072, + "span_end": 1102, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les relacions entre Espanya i el nord d'Àfrica, que acaben amb el procés colonial del protectorat del Marroc durant els segles XIX i XX.", + "span_text": "per un altre, les relacions entre Espanya i el nord d'Àfrica, que acaben amb el procés colonial del protectorat del Marroc durant els segles XIX i XX", + "span_start": 1320, + "span_end": 1469, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Lluís Riudor Gorgas, Ana Delgado Hervás, Víctor Farías Zurita, Antoni Luna Garcia, Núria Rovira Buendía i Francisco Jesús Núñez Calvo.", + "span_text": "Tenint com a col·laboradors a Lluís Riudor Gorgas, Ana Delgado Hervás, Víctor Farías Zurita, Antoni Luna Garcia, Núria Rovira Buendía i Francisco Jesús Núñez Calvo", + "span_start": 1471, + "span_end": 1634, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la mítica ciutat de Tir.", + "span_text": "les seves tasques d'excavació a la mítica ciutat de Tir", + "span_start": 1784, + "span_end": 1839, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El maig de 2014.", + "span_text": "va reprendre des del mes de maig de 2014 les seves tasques d'excavació a la mítica ciutat de Tir", + "span_start": 1743, + "span_end": 1839, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El centre de Tir, l'antiga illa i la part noble en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats.", + "span_text": "Seran els primers que han obtingut el permís de les autoritats libaneses per excavar a la zona del que era el centre de Tir, l'antiga illa i la part noble en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats", + "span_start": 1862, + "span_end": 2073, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_696", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pressions espanyoles a la London School of Economics per l’acte d’avui amb Ponsatí i Anwar", + "story": "Cartell de luxe, intensitat argumental i pressions diplomàtiques. L'acte d'avui a la London School of Economics sobre l'independentisme català té tots els ingredients per a acabar essent una jornada interessant. La consellera exiliada Clara Ponsatí, el conseller Alfred Bosch i l'advocat escocès Aamer Anwar eren els primers convidats de l'acte ‘I ara què? El futur polític i judicial del moviment independentista català‘, que es farà avui de 19.30 a 21.00, hora catalana. Però pressions diplomàtiques espanyoles de darrer moment, la queixa de Luis Garicano i més professors espanyols van fer perillar l'acte. Al final es farà, però, això sí, la prestigiosa institució anglesa ha acabat acceptant també la presència d'un unionista. Serà José Ignacio Torreblanca, cap de l'Oficina Madrilenya del Consell Europeu, columnista del diari El Mundo, col·laborador de RNE i professor de la UNED. El cartell, de primer, havia de servir per a escoltar un diàleg entre independentistes sobre quin era el camí que havia de seguir el moviment d'ara endavant. Veurem com afecta la presència de Torreblanca en el debat, que serà presidit per un home sense pèls a la llengua, l'hispanista britànic Paul Preston, autor de llibres de referència com la biografia sobre Francisco Franco, o el monumental L'holocaust espanyol. En una entrevista recent, Preston es mostrava partidari de fer un referèndum d'independència a Catalunya. El programa de l'acte, que serà obert al públic, es presenta així: ‘Més d'un any després del referèndum d'autodeterminació, el moviment independentista català es troba en una cruïlla. Nou líders polítics són a la presó i s'enfronten a càrrecs de sedició i rebel·lió, i set més s'encaren a càrrecs similars en uns altres països. El testimoni de l'ex-ministra d'Educació, Clara Ponsatí, proporcionarà al públic una perspectiva única d'aquestes circumstàncies.", + "questions": [ + { + "input_text": "On hi ha programada una xerrada avui?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sobre quin tema?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui hi havia de participar, en un primer moment?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan faran les seves intervencions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui no hi està a favor?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quin compromís s’ha arribat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui serà aquest?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin era l'objectiu inicial de l’esdeveniment?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui el dirigirà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines obres ha redactat Preston?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'escriptor està a favor del referèndum?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quant temps fa de l’1 d’octubre, segons el text?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què estan acusats els dirigents del moviment?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On són ara?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què és interessant la presència de Ponsatí al debat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la London School of Economics.", + "span_text": "L'acte d'avui a la London School of Economics", + "span_start": 66, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sobre l'independentisme català.", + "span_text": "L'acte d'avui a la London School of Economics sobre l'independentisme català", + "span_start": 66, + "span_end": 142, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La consellera exiliada Clara Ponsatí, el conseller Alfred Bosch i l'advocat escocès Aamer Anwar.", + "span_text": "La consellera exiliada Clara Ponsatí, el conseller Alfred Bosch i l'advocat escocès Aamer Anwar eren els primers convidats de l'acte", + "span_start": 212, + "span_end": 344, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Avui de 19.30 a 21.00.", + "span_text": "es farà avui de 19.30 a 21.00", + "span_start": 427, + "span_end": 456, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Luis Garicano i més professors espanyols.", + "span_text": "la queixa de Luis Garicano i més professors espanyols", + "span_start": 531, + "span_end": 584, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al final es farà, però, això sí, la institució anglesa ha acabat acceptant la presència d'un unionista.", + "span_text": "Al final es farà, però, això sí, la prestigiosa institució anglesa ha acabat acceptant també la presència d'un unionista", + "span_start": 610, + "span_end": 730, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "José Ignacio Torreblanca.", + "span_text": "Serà José Ignacio Torreblanca", + "span_start": 732, + "span_end": 761, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Escoltar un diàleg entre independentistes sobre quin era el camí que havia de seguir el moviment d'ara endavant.", + "span_text": "El cartell, de primer, havia de servir per a escoltar un diàleg entre independentistes sobre quin era el camí que havia de seguir el moviment d'ara endavant", + "span_start": 888, + "span_end": 1044, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Paul Preston.", + "span_text": "el debat, que serà presidit per un home sense pèls a la llengua, l'hispanista britànic Paul Preston", + "span_start": 1095, + "span_end": 1194, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La biografia sobre Francisco Franco i L'holocaust espanyol.", + "span_text": "Paul Preston, autor de llibres de referència com la biografia sobre Francisco Franco, o el monumental L'holocaust espanyol", + "span_start": 1182, + "span_end": 1304, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Preston es mostrava partidari de fer un referèndum d'independència a Catalunya", + "span_start": 1332, + "span_end": 1410, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Més d'un any.", + "span_text": "Més d'un any després del referèndum d'autodeterminació", + "span_start": 1480, + "span_end": 1534, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De sedició i rebel·lió.", + "span_text": "Nou líders polítics són a la presó i s'enfronten a càrrecs de sedició i rebel·lió", + "span_start": 1596, + "span_end": 1677, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la presó.", + "span_text": "Nou líders polítics són a la presó", + "span_start": 1596, + "span_end": 1630, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè proporcionarà al públic una perspectiva única d'aquestes circumstàncies.", + "span_text": "El testimoni de l'ex-ministra d'Educació, Clara Ponsatí, proporcionarà al públic una perspectiva única d'aquestes circumstàncies", + "span_start": 1740, + "span_end": 1868, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la London School of Economics.", + "span_text": "L'acte d'avui a la London School of Economics", + "span_start": 66, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sobre l'independentisme català.", + "span_text": "L'acte d'avui a la London School of Economics sobre l'independentisme català", + "span_start": 66, + "span_end": 142, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La consellera exiliada Clara Ponsatí, el conseller Alfred Bosch i l'advocat escocès Aamer Anwar.", + "span_text": "La consellera exiliada Clara Ponsatí, el conseller Alfred Bosch i l'advocat escocès Aamer Anwar eren els primers convidats", + "span_start": 212, + "span_end": 334, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Avui de 19.30 a 21.00, hora catalana.", + "span_text": "es farà avui de 19.30 a 21.00, hora catalana", + "span_start": 427, + "span_end": 471, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Luis Garicano i més professors espanyols.", + "span_text": "la queixa de Luis Garicano i més professors espanyols", + "span_start": 531, + "span_end": 584, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al final es farà, però s'ha acabat acceptant també la presència d'un unionista.", + "span_text": "Al final es farà, però, això sí, la prestigiosa institució anglesa ha acabat acceptant també la presència d'un unionista", + "span_start": 610, + "span_end": 730, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "José Ignacio Torreblanca, cap de l'Oficina Madrilenya del Consell Europeu, columnista del diari El Mundo, col·laborador de RNE i professor de la UNED.", + "span_text": "Serà José Ignacio Torreblanca, cap de l'Oficina Madrilenya del Consell Europeu, columnista del diari El Mundo, col·laborador de RNE i professor de la UNED", + "span_start": 732, + "span_end": 886, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Escoltar un diàleg entre independentistes sobre quin era el camí que havia de seguir el moviment d'ara endavant.", + "span_text": "El cartell, de primer, havia de servir per a escoltar un diàleg entre independentistes sobre quin era el camí que havia de seguir el moviment d'ara endavant", + "span_start": 888, + "span_end": 1044, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'hispanista britànic Paul Preston.", + "span_text": "el debat, que serà presidit per un home sense pèls a la llengua, l'hispanista britànic Paul Preston", + "span_start": 1095, + "span_end": 1194, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La biografia de Francisco Franco i L'holocaust espanyol.", + "span_text": "Paul Preston, autor de llibres de referència com la biografia sobre Francisco Franco, o el monumental L'holocaust espanyol", + "span_start": 1182, + "span_end": 1304, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Preston es mostrava partidari de fer un referèndum d'independència a Catalunya", + "span_start": 1332, + "span_end": 1410, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Més d'un any.", + "span_text": "Més d'un any després del referèndum d'autodeterminació", + "span_start": 1480, + "span_end": 1534, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De sedició i rebel·lió.", + "span_text": "Nou líders polítics són a la presó i s'enfronten a càrrecs de sedició i rebel·lió", + "span_start": 1596, + "span_end": 1677, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la presó.", + "span_text": "Nou líders polítics són a la presó", + "span_start": 1596, + "span_end": 1630, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè proporcionarà una perspectiva única d'aquestes circumstàncies.", + "span_text": "El testimoni de l'ex-ministra d'Educació, Clara Ponsatí, proporcionarà al públic una perspectiva única d'aquestes circumstàncies", + "span_start": 1740, + "span_end": 1868, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la London School of Economics.", + "span_text": "L'acte d'avui a la London School of Economics", + "span_start": 66, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sobre l'independentisme català.", + "span_text": "L'acte d'avui a la London School of Economics sobre l'independentisme català", + "span_start": 66, + "span_end": 142, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La consellera exiliada Clara Ponsatí, el conseller Alfred Bosch i l'advocat escocès Aamer Anwar.", + "span_text": "La consellera exiliada Clara Ponsatí, el conseller Alfred Bosch i l'advocat escocès Aamer Anwar", + "span_start": 212, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Avui de 19.30 a 21.00.", + "span_text": "es farà avui de 19.30 a 21.00", + "span_start": 427, + "span_end": 456, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Luis Garicano i més professors espanyols.", + "span_text": "la queixa de Luis Garicano i més professors espanyols van fer perillar l'acte", + "span_start": 531, + "span_end": 608, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al final es farà, però s'ha acabat acceptant també la presència d'un unionista.", + "span_text": "Al final es farà, però, això sí, la prestigiosa institució anglesa ha acabat acceptant també la presència d'un unionista", + "span_start": 610, + "span_end": 730, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "José Ignacio Torreblanca, cap de l'Oficina Madrilenya del Consell Europeu.", + "span_text": "Serà José Ignacio Torreblanca, cap de l'Oficina Madrilenya del Consell Europeu", + "span_start": 732, + "span_end": 810, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Establir un diàleg entre independentistes sobre quin era el camí que havia de seguir el moviment d'ara endavant.", + "span_text": "El cartell, de primer, havia de servir per a escoltar un diàleg entre independentistes sobre quin era el camí que havia de seguir el moviment d'ara endavant", + "span_start": 888, + "span_end": 1044, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'hispanista britànic Paul Preston.", + "span_text": "el debat, que serà presidit per un home sense pèls a la llengua, l'hispanista britànic Paul Preston", + "span_start": 1095, + "span_end": 1194, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La biografia sobre Francisco Franco i L'holocaust espanyol.", + "span_text": "Paul Preston, autor de llibres de referència com la biografia sobre Francisco Franco, o el monumental L'holocaust espanyol", + "span_start": 1182, + "span_end": 1304, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Preston es mostrava partidari de fer un referèndum d'independència a Catalunya", + "span_start": 1332, + "span_end": 1410, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Més d'un any.", + "span_text": "Més d'un any després del referèndum d'autodeterminació", + "span_start": 1480, + "span_end": 1534, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De sedició i rebel·lió.", + "span_text": "Nou líders polítics són a la presó i s'enfronten a càrrecs de sedició i rebel·lió", + "span_start": 1596, + "span_end": 1677, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la presó.", + "span_text": "Nou líders polítics són a la presó", + "span_start": 1596, + "span_end": 1630, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè proporcionarà al públic una perspectiva única de les circumstàncies.", + "span_text": "El testimoni de l'ex-ministra d'Educació, Clara Ponsatí, proporcionarà al públic una perspectiva única d'aquestes circumstàncies", + "span_start": 1740, + "span_end": 1868, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_256", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pel·la (Palestina)", + "story": "Pel·la (llati i grec: Pella) fou una ciutat de Palestina, una de les ciutats de la Decàpolis a Perea, la ciutat més al nord de les deu d'aquest districte, i al nord-est del riu Jordà, a uns 12 km al sud de Beit She'an (Baysan). Actualment es diu Hirbat-Fahil. El nom que duia al segle xix, Al-Budshe, derivaria del seu nom tradicional., Fou un estat cananeu vassall d'Egipte i el seu nom llavors era Bihisi. El rei Ayyab hi és esmentat al segle xv aC i Mutbaal ben Labayu de Sequem a la meitat del segle xiv aC; a la meitat del segle xiii aC apareix sota el govern d'un personatge esmentat com Apiru-Anu., Una colònia macedònia s'hi va establir vers el 310 aC, i la va batejar Pel·la (Pella) en record de la ciutat macedònia del mateix nom ja sota Seleuc I Nicàtor. Antíoc III el Gran la va ocupar; més tard va formar una de les ciutats gregues de la Decàpolis (110 aC) però Alexandre Janeu la va destruir (vers 85 aC) perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva; anys després fou restaurada per Gneu Pompeu (63 aC) i fou incorporada a la Decàpolis. L'any 70, quan Jerusalem fou destruïda, els cristians de la ciutat es van refugiar a Pel·la. Després fou part de la província romana de la Palestina Secunda; vers el segle iii fou seu d'un bisbe., El desembre de 634 va ser escenari d'una gran batalla entre romans d'Orient i àrabs en què els romans d'Orient van trencar els dics de Baysan i van inundar la zona, però els àrabs van aconseguir passar i van ocupar la ciutat, que va passar llavors al califat dins la província d'al-Urdunn (Jordània), i s'anomenà Fahl i Fihl., Al segle ix la meitat de la població era encara d'origen grec. Al segle x es va despoblar.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què era Pel·la?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com s'anomena avui en dia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I al segle XIX?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De quin país depenia antigament?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin monarca hi va haver al segle XV aC?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I en el centenni següent?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin poble li va donar el seu nom més popular?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui va destrossar la ciutat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan va ser reconstruïda?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui va anar-hi per protegir-se?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va succeir-hi el segle III?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I l'any 634?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui la va conquerir?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan es va deshabitar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una ciutat de Palestina i una de les ciutats de la Decàpolis a Perea.", + "span_text": "Pel·la (llati i grec: Pella) fou una ciutat de Palestina, una de les ciutats de la Decàpolis a Perea", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Hirbat-Fahil.", + "span_text": "Actualment es diu Hirbat-Fahil", + "span_start": 228, + "span_end": 258, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al-Budshe.", + "span_text": "El nom que duia al segle xix, Al-Budshe", + "span_start": 260, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'Egipte.", + "span_text": "Fou un estat cananeu vassall d'Egipte", + "span_start": 338, + "span_end": 375, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El rei Ayyab.", + "span_text": "El rei Ayyab hi és esmentat al segle xv aC", + "span_start": 409, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Mutbaal ben Labayu de Sequem.", + "span_text": "Mutbaal ben Labayu de Sequem a la meitat del segle xiv aC", + "span_start": 454, + "span_end": 511, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El macedoni.", + "span_text": "Una colònia macedònia s'hi va establir vers el 310 aC, i la va batejar Pel·la", + "span_start": 608, + "span_end": 685, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alexandre Janeu.", + "span_text": "Alexandre Janeu la va destruir", + "span_start": 877, + "span_end": 907, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva.", + "span_text": "Alexandre Janeu la va destruir (vers 85 aC) perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva", + "span_start": 877, + "span_end": 977, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 63 aC.", + "span_text": "fou restaurada per Gneu Pompeu (63 aC)", + "span_start": 992, + "span_end": 1030, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els cristians de Jerusalem.", + "span_text": "quan Jerusalem fou destruïda, els cristians de la ciutat es van refugiar a Pel·la", + "span_start": 1075, + "span_end": 1156, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fou la seu d'un bisbe.", + "span_text": "vers el segle iii fou seu d'un bisbe", + "span_start": 1223, + "span_end": 1259, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ser escenari d'una gran batalla entre romans d'Orient i àrabs.", + "span_text": "El desembre de 634 va ser escenari d'una gran batalla entre romans d'Orient i àrabs", + "span_start": 1263, + "span_end": 1346, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els àrabs.", + "span_text": "els àrabs van aconseguir passar i van ocupar la ciutat", + "span_start": 1433, + "span_end": 1487, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al segle X.", + "span_text": "Al segle x es va despoblar", + "span_start": 1654, + "span_end": 1680, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una ciutat de Palestina.", + "span_text": "Pel·la (llati i grec: Pella) fou una ciutat de Palestina", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Hirbat-Fahil.", + "span_text": "Actualment es diu Hirbat-Fahil", + "span_start": 228, + "span_end": 258, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al-Budshe.", + "span_text": "El nom que duia al segle xix, Al-Budshe", + "span_start": 260, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'Egipte.", + "span_text": "Fou un estat cananeu vassall d'Egipte", + "span_start": 338, + "span_end": 375, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El rei Ayyab.", + "span_text": "El rei Ayyab hi és esmentat al segle xv aC", + "span_start": 409, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Mutbaal ben Labayu de Sequem.", + "span_text": "Mutbaal ben Labayu de Sequem a la meitat del segle xiv aC", + "span_start": 454, + "span_end": 511, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una colònia macedònia.", + "span_text": "Una colònia macedònia s'hi va establir vers el 310 aC, i la va batejar Pel·la", + "span_start": 608, + "span_end": 685, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alexandre Janeu.", + "span_text": "Alexandre Janeu la va destruir", + "span_start": 877, + "span_end": 907, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva.", + "span_text": "Alexandre Janeu la va destruir (vers 85 aC) perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva", + "span_start": 877, + "span_end": 977, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 63 aC.", + "span_text": "fou restaurada per Gneu Pompeu (63 aC)", + "span_start": 992, + "span_end": 1030, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els cristians de Jerusalem.", + "span_text": "quan Jerusalem fou destruïda, els cristians de la ciutat es van refugiar a Pel·la", + "span_start": 1075, + "span_end": 1156, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fou seu d'un bisbe.", + "span_text": "vers el segle iii fou seu d'un bisbe", + "span_start": 1223, + "span_end": 1259, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ser escenari d'una gran batalla entre romans d'Orient i àrabs.", + "span_text": "El desembre de 634 va ser escenari d'una gran batalla entre romans d'Orient i àrabs", + "span_start": 1263, + "span_end": 1346, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els àrabs.", + "span_text": "els àrabs van aconseguir passar i van ocupar la ciutat", + "span_start": 1433, + "span_end": 1487, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al segle X.", + "span_text": "Al segle x es va despoblar", + "span_start": 1654, + "span_end": 1680, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una ciutat de Palestina.", + "span_text": "Pel·la (llati i grec: Pella) fou una ciutat de Palestina", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Hirbat-Fahil.", + "span_text": "Actualment es diu Hirbat-Fahil", + "span_start": 228, + "span_end": 258, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al-Budshe.", + "span_text": "El nom que duia al segle xix, Al-Budshe", + "span_start": 260, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'Egipte.", + "span_text": "Fou un estat cananeu vassall d'Egipte", + "span_start": 338, + "span_end": 375, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El rei Ayyab.", + "span_text": "El rei Ayyab hi és esmentat al segle xv aC", + "span_start": 409, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Mutbaal ben Labayu de Sequem.", + "span_text": "Mutbaal ben Labayu de Sequem a la meitat del segle xiv aC", + "span_start": 454, + "span_end": 511, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els macedonis.", + "span_text": "Una colònia macedònia s'hi va establir vers el 310 aC, i la va batejar Pel·la", + "span_start": 608, + "span_end": 685, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alexandre Janeu.", + "span_text": "Alexandre Janeu la va destruir", + "span_start": 877, + "span_end": 907, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva.", + "span_text": "però Alexandre Janeu la va destruir (vers 85 aC) perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva", + "span_start": 872, + "span_end": 977, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 63 aC.", + "span_text": "anys després fou restaurada per Gneu Pompeu (63 aC)", + "span_start": 979, + "span_end": 1030, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els cristians de la ciutat de Jerusalem.", + "span_text": "quan Jerusalem fou destruïda, els cristians de la ciutat es van refugiar a Pel·la", + "span_start": 1075, + "span_end": 1156, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fou seu d'un bisbe.", + "span_text": "vers el segle iii fou seu d'un bisbe", + "span_start": 1223, + "span_end": 1259, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ser escenari d'una gran batalla entre romans d'Orient i àrabs.", + "span_text": "El desembre de 634 va ser escenari d'una gran batalla entre romans d'Orient i àrabs", + "span_start": 1263, + "span_end": 1346, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els àrabs.", + "span_text": "però els àrabs van aconseguir passar i van ocupar la ciutat", + "span_start": 1428, + "span_end": 1487, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al segle X.", + "span_text": "Al segle x es va despoblar", + "span_start": 1654, + "span_end": 1680, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_mare balena_6", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "mare balena - CROQUIS-2", + "story": "Entraven tot just al poble els de l'enterro, quan els atraparen dos homes que venien corrent i amb el barret enfonsat fins a les orelles: l'un duia una tauleta amb el drap negre girat del revés, i l'altre, el vell, una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella. A dins del farcellet hi havia unes sabates noves i un mocador de pita., En aquell sot del cementiri quedava, colgat a l'esbojarrada per quatre grapats de terra humida, una caixa negra entrebadada, al fons de la qual hi havia el cos, ert i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta en soleta de mitja i res en el cap esperrucat i verdejant., La fàbrica d'en Banyoles se considerava com la més important de la comarca, i a l'hora de tancar era pròpiament una riuada de carn humana la que eixia de la immensa portalada, esbandint-se en braços i reguerons, per camins, prats i dreceres fins al poble veí i a les masies escampades dels voltants., La fàbrica estava solament a uns set minuts curts del poble, del que pot dir-se era la principal nodrissa, ja que se n'hi havia endut tots els braços útils, per guanyar-se en ella el salari més segura- ment i descansada que estovant terrossos; car l'agricultura, practicada com en temps dels romans i per pagesos pobres i endarrerits, era l'únic element de vida del país, llevat de la fàbrica., Aquesta sostenia a ses despeses, i per a servei dels obrers, metge, farmàcia (regentada per un practicant entès), casino i cooperativa, ben proveïda de tota mena d'articles. Per sa gran proximitat al poble, no s'havia fet la fàbrica nucli central de la colònia, i per això tots sos empleats, fora del sots-director o cap de quadres i el porter, en el poble residien; i, per no emmigranyar ni arruïnar el senyor Rector, se tenia generalment tancada la capella anexa al casal dels senyors; i, per no matar igualment de gana els mestres públics, els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es- coles de planta i havien adjuntat als titulars, amb l'excusa d'alleugerir-los la feina, però en realitat per regir-los i ensinistrar-los més a la moderna, els professors que els havien semblat convenients., Prop de la fàbrica, doncs, no s'hi veien més edificis que la casa dels senyors, en comunicació directa amb aquella per un gran pati i algunes dependències secundàries (entre les quals sobresortia un grill important de la farmàcia del poble, on se feien les primeres cures en cas d'accident, el xalet del cap de quadres, isolat i a cosa d'un tret de fona, i la caseta del Carolí, un pagès que havia deixat l'arada i els bous per fer el negoci de compra i venda de fustes., El Carolí tenia mare, esposa i una nena. La mare curava de la casa; l'esposa, que havia sigut fabricanta i tenia tirada al seu ofici, anava a la fàbrica fins quan ja havia pogut estar-se'n; i la nena, així que sortí de costura i malgrat l'esperança d'ésser una bona pubilleta, la ficaren a la fàbrica, també., La caseta del Carolí, amb el seu hortet, estava situada a l'altra banda, tot just, de la gran horta dels senyors i separada d'ella per un estret corriol partioner. Així és que mare i filla, al plegar de la fàbrica, per tenir-ho més avinent, en comptes d'eixir per la portalada oficial, com l'allau dels treballadors, atravessaven el pati central, l'horta gran i pel portell forà entraven a l'hortet i a casa seva. Però s'esqueia sovint que, al passar pel pati, la mestressa, donya Mència, del balcó estant del menjador, cridava:", + "questions": [ + { + "input_text": "Quants homes van arribar de pressa a l'enterrament?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què portava el primer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I el segon?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què hi havia en el clot de la necròpoli?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I a dins de la capsa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui sortia de la fàbrica?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quant temps es tardava d’allà a la població?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A part de la fàbrica, quina era l’altra font d’ingressos pels habitants de la regió?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què els treballadors de la factoria vivien al poble?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què van obrir per donar un cop de mà als professors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui havia escollit els docents?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina finca hi havia al costat de la fàbrica?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina altra?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava en Carolí en l'actualitat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què separava la seva llar de la dels propietaris?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Per on anaven a casa des de la feina la dona i la filla del Coralí?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "Entraven tot just al poble els de l'enterro, quan els atraparen dos homes que venien corrent", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una tauleta amb el drap negre girat del revés.", + "span_text": "l'un duia una tauleta amb el drap negre girat del revés", + "span_start": 138, + "span_end": 193, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella.", + "span_text": "l'altre, el vell, una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella", + "span_start": 197, + "span_end": 263, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una caixa negra entrebadada.", + "span_text": "En aquell sot del cementiri quedava, colgat a l'esbojarrada per quatre grapats de terra humida, una caixa negra entrebadada", + "span_start": 338, + "span_end": 461, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El cos d'una pobra difunta.", + "span_text": "al fons de la qual hi havia el cos, ert i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta", + "span_start": 463, + "span_end": 556, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una riuada de carn humana.", + "span_text": "La fàbrica d'en Banyoles se considerava com la més important de la comarca, i a l'hora de tancar era pròpiament una riuada de carn humana la que eixia", + "span_start": 618, + "span_end": 768, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Set minuts.", + "span_text": "La fàbrica estava solament a uns set minuts curts del poble", + "span_start": 920, + "span_end": 979, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'agricultura.", + "span_text": "l'agricultura, practicada com en temps dels romans i per pagesos pobres i endarrerits, era l'únic element de vida del país, llevat de la fàbrica", + "span_start": 1168, + "span_end": 1312, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per sa gran proximitat.", + "span_text": "Per sa gran proximitat al poble, no s'havia fet la fàbrica nucli central de la colònia, i per això tots sos empleats, fora del sots-director o cap de quadres i el porter, en el poble residien", + "span_start": 1490, + "span_end": 1681, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Escoles de planta.", + "span_text": "per no matar igualment de gana els mestres públics, els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es- coles de planta", + "span_start": 1807, + "span_end": 1930, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els Banyoles.", + "span_text": "els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es- coles de planta i havien adjuntat als titulars, amb l'excusa d'alleugerir-los la feina, però en realitat per regir-los i ensinistrar-los més a la moderna, els professors que els havien semblat convenients", + "span_start": 1859, + "span_end": 2119, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La casa dels senyors.", + "span_text": "Prop de la fàbrica, doncs, no s'hi veien més edificis que la casa dels senyors", + "span_start": 2123, + "span_end": 2201, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La caseta del Carolí.", + "span_text": "i la caseta del Carolí", + "span_start": 2478, + "span_end": 2500, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tenia un negoci de compra i venda de fustes.", + "span_text": "el Carolí, un pagès que havia deixat l'arada i els bous per fer el negoci de compra i venda de fustes", + "span_start": 2491, + "span_end": 2592, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un estret corriol partioner.", + "span_text": "La caseta del Carolí, amb el seu hortet, estava situada a l'altra banda, tot just, de la gran horta dels senyors i separada d'ella per un estret corriol partioner", + "span_start": 2907, + "span_end": 3069, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Atravessaven el pati central, l'horta gran i pel portell forà entraven a l'hortet i a casa seva.", + "span_text": "mare i filla, al plegar de la fàbrica, per tenir-ho més avinent, en comptes d'eixir per la portalada oficial, com l'allau dels treballadors, atravessaven el pati central, l'horta gran i pel portell forà entraven a l'hortet i a casa seva", + "span_start": 3083, + "span_end": 3319, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "Entraven tot just al poble els de l'enterro, quan els atraparen dos homes que venien corrent", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una tauleta amb el drap negre girat del revés.", + "span_text": "l'un duia una tauleta amb el drap negre girat del revés", + "span_start": 138, + "span_end": 193, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella.", + "span_text": "l'altre, el vell, una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella", + "span_start": 197, + "span_end": 263, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una caixa negra entrebadada.", + "span_text": "En aquell sot del cementiri quedava, colgat a l'esbojarrada per quatre grapats de terra humida, una caixa negra entrebadada", + "span_start": 338, + "span_end": 461, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El cos, ert i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta.", + "span_text": "al fons de la qual hi havia el cos, ert i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta", + "span_start": 463, + "span_end": 556, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una riuada de carn humana.", + "span_text": "La fàbrica d'en Banyoles se considerava com la més important de la comarca, i a l'hora de tancar era pròpiament una riuada de carn humana la que eixia", + "span_start": 618, + "span_end": 768, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Set minuts.", + "span_text": "La fàbrica estava solament a uns set minuts curts del poble", + "span_start": 920, + "span_end": 979, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'agricultura.", + "span_text": "car l'agricultura, practicada com en temps dels romans i per pagesos pobres i endarrerits, era l'únic element de vida del país, llevat de la fàbrica", + "span_start": 1164, + "span_end": 1312, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per sa gran proximitat.", + "span_text": "Per sa gran proximitat al poble, no s'havia fet la fàbrica nucli central de la colònia, i per això tots sos empleats, fora del sots-director o cap de quadres i el porter, en el poble residien", + "span_start": 1490, + "span_end": 1681, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Escoles de planta.", + "span_text": "per no matar igualment de gana els mestres públics, els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es- coles de planta", + "span_start": 1807, + "span_end": 1930, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els Banyoles.", + "span_text": "els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es- coles de planta i havien adjuntat als titulars, amb l'excusa d'alleugerir-los la feina, però en realitat per regir-los i ensinistrar-los més a la moderna, els professors que els havien semblat convenients", + "span_start": 1859, + "span_end": 2119, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La casa dels senyors.", + "span_text": "Prop de la fàbrica, doncs, no s'hi veien més edificis que la casa dels senyors", + "span_start": 2123, + "span_end": 2201, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La caseta del Carolí.", + "span_text": "i la caseta del Carolí", + "span_start": 2478, + "span_end": 2500, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la compra i venda de fustes.", + "span_text": "el Carolí, un pagès que havia deixat l'arada i els bous per fer el negoci de compra i venda de fustes", + "span_start": 2491, + "span_end": 2592, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un estret corriol partioner.", + "span_text": "La caseta del Carolí, amb el seu hortet, estava situada a l'altra banda, tot just, de la gran horta dels senyors i separada d'ella per un estret corriol partioner", + "span_start": 2907, + "span_end": 3069, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Atravessaven el pati central, l'horta gran i pel portell forà entraven a l'hortet i a casa seva.", + "span_text": "mare i filla, al plegar de la fàbrica, per tenir-ho més avinent, en comptes d'eixir per la portalada oficial, com l'allau dels treballadors, atravessaven el pati central, l'horta gran i pel portell forà entraven a l'hortet i a casa seva", + "span_start": 3083, + "span_end": 3319, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "Entraven tot just al poble els de l'enterro, quan els atraparen dos homes que venien corrent", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una tauleta amb el drap negre girat del revés.", + "span_text": "l'un duia una tauleta amb el drap negre girat del revés", + "span_start": 138, + "span_end": 193, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella.", + "span_text": "l'altre, el vell, una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella", + "span_start": 197, + "span_end": 263, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una caixa negra entrebadada.", + "span_text": "En aquell sot del cementiri quedava, colgat a l'esbojarrada per quatre grapats de terra humida, una caixa negra entrebadada", + "span_start": 338, + "span_end": 461, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El cos d'una pobra difunta.", + "span_text": "al fons de la qual hi havia el cos, ert i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta", + "span_start": 463, + "span_end": 556, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una riuada de carn humana.", + "span_text": "La fàbrica d'en Banyoles se considerava com la més important de la comarca, i a l'hora de tancar era pròpiament una riuada de carn humana la que eixia", + "span_start": 618, + "span_end": 768, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Uns set minuts curts.", + "span_text": "La fàbrica estava solament a uns set minuts curts del poble", + "span_start": 920, + "span_end": 979, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'agricultura.", + "span_text": "car l'agricultura, practicada com en temps dels romans i per pagesos pobres i endarrerits, era l'únic element de vida del país, llevat de la fàbrica", + "span_start": 1164, + "span_end": 1312, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per sa gran proximitat.", + "span_text": "Per sa gran proximitat al poble, no s'havia fet la fàbrica nucli central de la colònia, i per això tots sos empleats, fora del sots-director o cap de quadres i el porter, en el poble residien", + "span_start": 1490, + "span_end": 1681, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Escoles de planta.", + "span_text": "per no matar igualment de gana els mestres públics, els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es- coles de planta i havien adjuntat als titulars", + "span_start": 1807, + "span_end": 1961, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els Banyoles.", + "span_text": "els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es- coles de planta i havien adjuntat als titulars, amb l'excusa d'alleugerir-los la feina, però en realitat per regir-los i ensinistrar-los més a la moderna, els professors que els havien semblat convenients", + "span_start": 1859, + "span_end": 2119, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La casa dels senyors.", + "span_text": "Prop de la fàbrica, doncs, no s'hi veien més edificis que la casa dels senyors", + "span_start": 2123, + "span_end": 2201, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La caseta del Carolí.", + "span_text": "i la caseta del Carolí", + "span_start": 2478, + "span_end": 2500, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la compra i venda de fustes.", + "span_text": "el Carolí, un pagès que havia deixat l'arada i els bous per fer el negoci de compra i venda de fustes", + "span_start": 2491, + "span_end": 2592, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un estret corriol partioner.", + "span_text": "La caseta del Carolí, amb el seu hortet, estava situada a l'altra banda, tot just, de la gran horta dels senyors i separada d'ella per un estret corriol partioner", + "span_start": 2907, + "span_end": 3069, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Atravessaven el pati central, l'horta gran i pel portell forà entraven a l'hortet i a casa seva.", + "span_text": "Així és que mare i filla, al plegar de la fàbrica, per tenir-ho més avinent, en comptes d'eixir per la portalada oficial, com l'allau dels treballadors, atravessaven el pati central, l'horta gran i pel portell forà entraven a l'hortet i a casa seva", + "span_start": 3071, + "span_end": 3319, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_143", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "(9) Metis...", + "story": "(9) Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides. Està compost de silicats i metalls de níquel-ferro. Va ser descobert per Andrew Graham el 25 d'abril de 1848 des d'Irlanda, el seu únic descobriment d'un asteroide. Pren el seu nom de Metis, deessa grega de la saviesa i el pensament., Les dades de la seva corba de llum van fer suposar que podria tenir un satèl·lit. No obstant això, observacions subsegüents no ho van confirmar. Metis va ser observat amb el telescopi espacial Hubble el 1993. Fou possible determinar la forma irregular de l'asteroide, però no es va detectar cap satèl·lit., Metis ha estat observat ocultant una estrella no menys de 5 vegades.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Metis?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quins materials està fet?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui el va observar per primer cop?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On es trobava llavors Graham?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va fer alguna altra troballa similar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què s’anomena Metis?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va fer pensar que potser estava acompanyat d’un satèl·lit?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És així?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb què van contemplar l'asteroide?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què es va poder confirmar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I què no?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com se l’ha vist?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quants cops?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.", + "span_text": "Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides", + "span_start": 4, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De silicats i metalls de níquel-ferro.", + "span_text": "Està compost de silicats i metalls de níquel-ferro", + "span_start": 65, + "span_end": 115, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Andrew Graham.", + "span_text": "Va ser descobert per Andrew Graham", + "span_start": 117, + "span_end": 151, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 25 d'abril de 1848.", + "span_text": "el 25 d'abril de 1848", + "span_start": 152, + "span_end": 173, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Irlanda.", + "span_text": "des d'Irlanda", + "span_start": 174, + "span_end": 187, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el seu únic descobriment d'un asteroide", + "span_start": 189, + "span_end": 228, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè pren el seu nom de Metis, deessa grega de la saviesa i el pensament.", + "span_text": "Pren el seu nom de Metis, deessa grega de la saviesa i el pensament", + "span_start": 230, + "span_end": 297, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les dades de la seva corba de llum.", + "span_text": "Les dades de la seva corba de llum van fer suposar que podria tenir un satèl·lit", + "span_start": 301, + "span_end": 381, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "observacions subsegüents no ho van confirmar", + "span_start": 400, + "span_end": 444, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el telescopi espacial Hubble.", + "span_text": "Metis va ser observat amb el telescopi espacial Hubble", + "span_start": 446, + "span_end": 500, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 1993.", + "span_text": "el 1993", + "span_start": 501, + "span_end": 508, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La forma irregular de l'asteroide.", + "span_text": "Fou possible determinar la forma irregular de l'asteroide", + "span_start": 510, + "span_end": 567, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tingués cap satèl·lit.", + "span_text": "no es va detectar cap satèl·lit", + "span_start": 574, + "span_end": 605, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ocultant una estrella.", + "span_text": "Metis ha estat observat ocultant una estrella", + "span_start": 609, + "span_end": 654, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No menys de 5 vegades.", + "span_text": "ocultant una estrella no menys de 5 vegades", + "span_start": 633, + "span_end": 676, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.", + "span_text": "Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides", + "span_start": 4, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De silicats i metalls de níquel-ferro.", + "span_text": "Està compost de silicats i metalls de níquel-ferro.", + "span_start": 65, + "span_end": 116, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Andrew Graham.", + "span_text": "Va ser descobert per Andrew Graham", + "span_start": 117, + "span_end": 151, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 25 d'abril de 1848.", + "span_text": "el 25 d'abril de 1848", + "span_start": 152, + "span_end": 173, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Irlanda.", + "span_text": "des d'Irlanda", + "span_start": 174, + "span_end": 187, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el seu únic descobriment d'un asteroide", + "span_start": 189, + "span_end": 228, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè pren el seu nom de Metis, deessa grega de la saviesa i el pensament.", + "span_text": "Pren el seu nom de Metis, deessa grega de la saviesa i el pensament", + "span_start": 230, + "span_end": 297, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les dades de la seva corba de llum.", + "span_text": "Les dades de la seva corba de llum van fer suposar que podria tenir un satèl·lit", + "span_start": 301, + "span_end": 381, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "observacions subsegüents no ho van confirmar", + "span_start": 400, + "span_end": 444, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el telescopi espacial Hubble.", + "span_text": "Metis va ser observat amb el telescopi espacial Hubble", + "span_start": 446, + "span_end": 500, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "el 1993", + "span_start": 501, + "span_end": 508, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La forma irregular de l'asteroide.", + "span_text": "Fou possible determinar la forma irregular de l'asteroide", + "span_start": 510, + "span_end": 567, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que hi hagués cap satèl·lit.", + "span_text": "no es va detectar cap satèl·lit", + "span_start": 574, + "span_end": 605, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ocultant una estrella.", + "span_text": "Metis ha estat observat ocultant una estrella", + "span_start": 609, + "span_end": 654, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No menys de 5 vegades.", + "span_text": "ocultant una estrella no menys de 5 vegades", + "span_start": 633, + "span_end": 676, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.", + "span_text": "Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides", + "span_start": 4, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De silicats i metalls de níquel-ferro.", + "span_text": "Està compost de silicats i metalls de níquel-ferro", + "span_start": 65, + "span_end": 115, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Andrew Graham.", + "span_text": "Va ser descobert per Andrew Graham", + "span_start": 117, + "span_end": 151, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 25 d'abril de 1848.", + "span_text": "el 25 d'abril de 1848", + "span_start": 152, + "span_end": 173, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Irlanda.", + "span_text": "des d'Irlanda", + "span_start": 174, + "span_end": 187, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el seu únic descobriment d'un asteroide", + "span_start": 189, + "span_end": 228, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè pren el nom de Metis, la deessa grega de la saviesa i el pensament.", + "span_text": "Pren el seu nom de Metis, deessa grega de la saviesa i el pensament", + "span_start": 230, + "span_end": 297, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les dades de la seva corba de llum.", + "span_text": "Les dades de la seva corba de llum van fer suposar que podria tenir un satèl·lit", + "span_start": 301, + "span_end": 381, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No obstant això, observacions subsegüents no ho van confirmar", + "span_start": 383, + "span_end": 444, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el telescopi espacial Hubble.", + "span_text": "Metis va ser observat amb el telescopi espacial Hubble", + "span_start": 446, + "span_end": 500, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "el 1993", + "span_start": 501, + "span_end": 508, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La forma irregular de l'asteroide.", + "span_text": "Fou possible determinar la forma irregular de l'asteroide", + "span_start": 510, + "span_end": 567, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tingués un satèl·lit.", + "span_text": "però no es va detectar cap satèl·lit", + "span_start": 569, + "span_end": 605, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ocultant una estrella.", + "span_text": "Metis ha estat observat ocultant una estrella", + "span_start": 609, + "span_end": 654, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No menys de 5 vegades.", + "span_text": "ocultant una estrella no menys de 5 vegades", + "span_start": 633, + "span_end": 676, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1352", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Narcís Serra i Adolf Todó, a judici pels sobresous de Catalunya Caixa", + "story": "L'audiència de Barcelona ha confirmat que hi ha indicis suficients perquè els ex-directius de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó s'asseguin al banc dels acusats. Així, la secció 21 de l'audiència rebutja els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers contra la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, que va concloure que juntament amb trenta-nou directius més del banc, havien comès un delicte d'administració deslleial per haver aprovat sobresous a directius en plena crisi. Aquell 2014 el jutge va entendre el següent: «els acusats són beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic i en connivència o amb temeritat al caire del dol amb el propòsit de ser ben vistos en la institució i obrint portes a alguna expectativa o possibilitat futura, tots en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals». La interlocutòria també deia que el nomenament de l'ex-director general Adolf Todó i del seu adjunt Jaume Masana, que no està acusat, va estar ple de clàusules econòmiques excedien la prudència i les bones pràctiques del banc, ‘sobretot tenint en compte la precària situació econòmica de l'entitat que ha hagut de ser sostinguda amb diners públics, de tots els contribuents'. Concretament, Todó va passar a cobrar 800.000 euros a 812.501, i Massana, de 598.428 a 610.201, gràcies a l'augment retributiu aprovat en els consells d'administració del 19 de gener de 2010 i del 13 d'octubre d'aquell mateix any. També especificava que entre el 2010, Serra tenia un càrrec representatiu amb elevades retribucions en concepte de dietes. La resolució del recurs ha tardat dos anys a fer-se efectiva. Davant d'aquest demora, la CUP, que forma part de l'acusació popular, va presentar un escrit fa unes setmanes a l'audiència de Barcelona per a reclamar-la. Recordem a continuació la compareixença de Serra en la segona sessió de compareixences davant la comissió d'investigació creada al Parlament sobre les entitats financeres. David Fernández, aleshores diputat de la CUP, va fer aquesta intervenció on el va titllar de lladre, cleptòman i estafador. Vegeu el vídeo", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha reafirmat l’audiència de Barcelona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha denegat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre què no estaven a favor els acusats?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què estaven acusats?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui més hauria estat implicat en aquesta infracció?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan els va acusar el jutge?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Segons ell, com es van afavorir els banquers?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En contra de què van actuar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El nomenament de qui també és sospitós de mala praxi?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es van disminuir els sous dels dirigents?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quin altre factor es creu que s’enriquia Serra?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quant temps ha passat des que es va presentar el recurs?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va exigir que sortís la resolució?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com ho va fer?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com va designar David Fernández a Serra?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que hi ha indicis suficients perquè els exdirectius de Catalunya Caixa, Narcís Serra i Adolf Todó, s'asseguin al banc dels acusats.", + "span_text": "L'audiència de Barcelona ha confirmat que hi ha indicis suficients perquè els ex-directius de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó s'asseguin al banc dels acusats", + "span_start": 0, + "span_end": 167, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers contra la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona.", + "span_text": "la secció 21 de l'audiència rebutja els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers contra la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona", + "span_start": 175, + "span_end": 335, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona.", + "span_text": "els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers contra la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona", + "span_start": 211, + "span_end": 335, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'haver comès un delicte d'administració deslleial per haver aprovat sobresous a directius en plena crisi.", + "span_text": "va concloure que juntament amb trenta-nou directius més del banc, havien comès un delicte d'administració deslleial per haver aprovat sobresous a directius en plena crisi", + "span_start": 341, + "span_end": 511, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Trenta-nou directius més del banc.", + "span_text": "juntament amb trenta-nou directius més del banc", + "span_start": 358, + "span_end": 405, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 2014.", + "span_text": "Aquell 2014 el jutge va entendre el següent: «els acusats són beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic i en connivència o amb temeritat al caire del dol amb el propòsit de ser ben vistos en la institució i obrint portes a alguna expectativa o possibilitat futura, tots en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals»", + "span_start": 513, + "span_end": 956, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic.", + "span_text": "els acusats són beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic", + "span_start": 559, + "span_end": 685, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals.", + "span_text": "en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals", + "span_start": 852, + "span_end": 955, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De l'exdirector Adolf Todó i del seu adjunt Jaume Masana.", + "span_text": "el nomenament de l'ex-director general Adolf Todó i del seu adjunt Jaume Masana, que no està acusat, va estar ple de clàusules econòmiques excedien la prudència i les bones pràctiques del banc", + "span_start": 991, + "span_end": 1183, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Todó va passar a cobrar 800.000 euros a 812.501, i Massana, de 598.428 a 610.201", + "span_start": 1348, + "span_end": 1428, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb elevades retribucions en concepte de dietes.", + "span_text": "Serra tenia un càrrec representatiu amb elevades retribucions en concepte de dietes", + "span_start": 1603, + "span_end": 1686, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dos anys.", + "span_text": "La resolució del recurs ha tardat dos anys a fer-se efectiva", + "span_start": 1688, + "span_end": 1748, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La CUP.", + "span_text": "la CUP, que forma part de l'acusació popular, va presentar un escrit fa unes setmanes a l'audiència de Barcelona per a reclamar-la", + "span_start": 1774, + "span_end": 1904, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Presentant un escrit a l'audiència de Barcelona.", + "span_text": "la CUP, que forma part de l'acusació popular, va presentar un escrit fa unes setmanes a l'audiència de Barcelona per a reclamar-la", + "span_start": 1774, + "span_end": 1904, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a lladre, cleptòman i estafador.", + "span_text": "David Fernández, aleshores diputat de la CUP, va fer aquesta intervenció on el va titllar de lladre, cleptòman i estafador", + "span_start": 2078, + "span_end": 2200, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que hi ha indicis suficients perquè els exdirectius de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó s'asseguin al banc dels acusats.", + "span_text": "L'audiència de Barcelona ha confirmat que hi ha indicis suficients perquè els ex-directius de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó s'asseguin al banc dels acusats", + "span_start": 0, + "span_end": 167, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els recursos que van presentar els banquers fa dos anys.", + "span_text": "la secció 21 de l'audiència rebutja els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers", + "span_start": 175, + "span_end": 270, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona.", + "span_text": "els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers contra la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona", + "span_start": 211, + "span_end": 335, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'haver comès un delicte d'administració deslleial per haver aprovat sobresous a directius en plena crisi.", + "span_text": "va concloure que juntament amb trenta-nou directius més del banc, havien comès un delicte d'administració deslleial per haver aprovat sobresous a directius en plena crisi", + "span_start": 341, + "span_end": 511, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Trenta-nou directius més del banc.", + "span_text": "juntament amb trenta-nou directius més del banc", + "span_start": 358, + "span_end": 405, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 2014.", + "span_text": "Aquell 2014 el jutge va entendre el següent: «els acusats són beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic i en connivència o amb temeritat al caire del dol amb el propòsit de ser ben vistos en la institució i obrint portes a alguna expectativa o possibilitat futura, tots en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals»", + "span_start": 513, + "span_end": 956, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic.", + "span_text": "els acusats són beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic", + "span_start": 559, + "span_end": 685, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals.", + "span_text": "tots en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals", + "span_start": 847, + "span_end": 955, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De l'exdirector Adolf Todó i del seu adjunt Jaume Masana.", + "span_text": "La interlocutòria també deia que el nomenament de l'ex-director general Adolf Todó i del seu adjunt Jaume Masana, que no està acusat, va estar ple de clàusules econòmiques excedien la prudència i les bones pràctiques del banc", + "span_start": 958, + "span_end": 1183, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Todó va passar a cobrar 800.000 euros a 812.501, i Massana, de 598.428 a 610.201", + "span_start": 1348, + "span_end": 1428, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb dietes.", + "span_text": "Serra tenia un càrrec representatiu amb elevades retribucions en concepte de dietes", + "span_start": 1603, + "span_end": 1686, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dos anys.", + "span_text": "La resolució del recurs ha tardat dos anys a fer-se efectiva", + "span_start": 1688, + "span_end": 1748, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La CUP.", + "span_text": "la CUP, que forma part de l'acusació popular, va presentar un escrit fa unes setmanes a l'audiència de Barcelona per a reclamar-la", + "span_start": 1774, + "span_end": 1904, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb la presentació d'un escrit a l'audiència de Barcelona.", + "span_text": "la CUP, que forma part de l'acusació popular, va presentar un escrit fa unes setmanes a l'audiència de Barcelona per a reclamar-la", + "span_start": 1774, + "span_end": 1904, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a lladre, cleptòman i estafador.", + "span_text": "David Fernández, aleshores diputat de la CUP, va fer aquesta intervenció on el va titllar de lladre, cleptòman i estafador", + "span_start": 2078, + "span_end": 2200, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que hi ha indicis suficients perquè els exdirectius de Catalunya Caixa, Narcís Serra i Adolf Todó, s'asseguin al banc dels acusats.", + "span_text": "L'audiència de Barcelona ha confirmat que hi ha indicis suficients perquè els ex-directius de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó s'asseguin al banc dels acusats", + "span_start": 0, + "span_end": 167, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers.", + "span_text": "audiència rebutja els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers", + "span_start": 193, + "span_end": 270, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona.", + "span_text": "els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers contra la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona", + "span_start": 211, + "span_end": 335, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'haver comès un delicte d'administració deslleial per haver aprovat sobresous a directius en plena crisi.", + "span_text": "va concloure que juntament amb trenta-nou directius més del banc, havien comès un delicte d'administració deslleial per haver aprovat sobresous a directius en plena crisi", + "span_start": 341, + "span_end": 511, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Trenta-nou directius més del banc.", + "span_text": "juntament amb trenta-nou directius més del banc", + "span_start": 358, + "span_end": 405, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 2014.", + "span_text": "Aquell 2014 el jutge va entendre el següent: «els acusats són beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic i en connivència o amb temeritat al caire del dol amb el propòsit de ser ben vistos en la institució i obrint portes a alguna expectativa o possibilitat futura, tots en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals»", + "span_start": 513, + "span_end": 956, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic.", + "span_text": "els acusats són beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic", + "span_start": 559, + "span_end": 685, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat i dels interessos generals.", + "span_text": "tots en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals", + "span_start": 847, + "span_end": 955, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De l'exdirector general Adolf Todó i del seu adjunt Jaume Masana.", + "span_text": "el nomenament de l'ex-director general Adolf Todó i del seu adjunt Jaume Masana, que no està acusat, va estar ple de clàusules econòmiques excedien la prudència i les bones pràctiques del banc", + "span_start": 991, + "span_end": 1183, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Todó va passar a cobrar 800.000 euros a 812.501, i Massana, de 598.428 a 610.201, gràcies a l'augment retributiu aprovat en els consells d'administració", + "span_start": 1348, + "span_end": 1500, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb les dietes.", + "span_text": "Serra tenia un càrrec representatiu amb elevades retribucions en concepte de dietes", + "span_start": 1603, + "span_end": 1686, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dos anys.", + "span_text": "La resolució del recurs ha tardat dos anys a fer-se efectiva", + "span_start": 1688, + "span_end": 1748, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La CUP.", + "span_text": "Davant d'aquest demora, la CUP, que forma part de l'acusació popular, va presentar un escrit fa unes setmanes a l'audiència de Barcelona per a reclamar-la", + "span_start": 1750, + "span_end": 1904, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va presentar un escrit a l'audiència de Barcelona.", + "span_text": "va presentar un escrit fa unes setmanes a l'audiència de Barcelona", + "span_start": 1820, + "span_end": 1886, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a lladre, cleptòman i estafador.", + "span_text": "David Fernández, aleshores diputat de la CUP, va fer aquesta intervenció on el va titllar de lladre, cleptòman i estafador", + "span_start": 2078, + "span_end": 2200, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_51", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "parada - LA PARADA.-52", + "story": "Amb aquests pensaments el cor se m'encongia amb tremolins; i quan un estossec aspre m'advertí que el terrible parador anava a presentar- se al camí descobert, l'esperit se m'esborneià de tal manera que vaig témer perdre l'equilibri i caure daltabaix del meu pedestal., -Ara vé… alerta! -va advertir en Xaneta a mitja veu., De primer no vaig adonar-me sinó d'una ombra llarguíssima, que invadia el cami descobert i s'hi movia a la manera de la d'un núvol passatger. Després vaig distingir l'home, que la projectava als raigs baixos de la lluna ponentina, que el ferien per darrera. Era el mateix que suara havíem llambregat més avall dins el camí clar de les vinyes, amb el seu ramàs a coll i les seves gàbies a la mà., Igual que aleshores semblava ara també que caminés d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estés pensant en coses llunyanes. Que n'estava de refiat del seu parany! Que poc es recelava de trobar-lo ocupat! Era capaç de no adonar-se de nosaltres fins que ja fos dalt del turó, quan ja la nostra estratagema seria inútil., Una relliscada d'en Xaneta, no sé si casual o intencionada, provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall, que esverà el caminant. Aleshores l'home s'aturà en sec, va alzinar-se i restà immòbil com una estàtua, mirant cap allà on érem. Després, astorat d'ulls i bocabadat, passejà diverses vegades la vista de l'arbret a nosaltres, i de nosaltres a l'arbret, com si no sabés avenir-se de les insospitades novetats, que descobria. Ho vaig compendre pels moviments del seu cap i pel flamareig de les seves mirades, tan viu que triomfava de l'ombra i de la distància. -Ara és el moment crític -vaig pensar tot corglaçat. I, en adonar-me que l'home, després de vacil·lar una estona, avançava resoltament cap al nostre turó, vaig espantar-me tant que ja anava a saltar del meu roc per arrencar-me a fugir cames ajudeu-me.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com va saber el narrador que arribava algú?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què va tenir por llavors?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui el va avisar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va veure en un primer moment?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A qui pertanyia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L’havien vist abans?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què portava?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es movia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tenia confiança en l’èxit de la seva trampa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què es va sentir llavors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'home els va cercar amb la mirada?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es va sorprendre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com era la situació, segons el protagonista?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El desconegut es va apropar cap a ell?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què volia fer el protagonista?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Perquè un estossec aspre l'advertí.", + "span_text": "un estossec aspre m'advertí que el terrible parador anava a presentar- se", + "span_start": 66, + "span_end": 139, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De perdre l'equilibri i caure daltabaix del seu pedestal.", + "span_text": "vaig témer perdre l'equilibri i caure daltabaix del meu pedestal", + "span_start": 202, + "span_end": 266, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El Xaneta.", + "span_text": "Ara vé… alerta! -va advertir en Xaneta", + "span_start": 271, + "span_end": 309, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una ombra llarguíssima.", + "span_text": "De primer no vaig adonar-me sinó d'una ombra llarguíssima", + "span_start": 325, + "span_end": 382, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'home.", + "span_text": "Després vaig distingir l'home, que la projectava als raigs baixos de la lluna ponentina", + "span_start": 467, + "span_end": 554, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Era el mateix que suara havíem llambregat més avall", + "span_start": 583, + "span_end": 634, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un ramàs a coll i unes gàbies a la mà.", + "span_text": "amb el seu ramàs a coll i les seves gàbies a la mà", + "span_start": 668, + "span_end": 718, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Caminava d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estigués pensant en coses llunyanes.", + "span_text": "semblava ara també que caminés d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estés pensant en coses llunyanes", + "span_start": 742, + "span_end": 923, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que n'estava de refiat del seu parany", + "span_start": 925, + "span_end": 962, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una relliscada d'en Xaneta que provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall.", + "span_text": "Una relliscada d'en Xaneta, no sé si casual o intencionada, provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall", + "span_start": 1121, + "span_end": 1228, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'home s'aturà en sec, va alzinar-se i restà immòbil com una estàtua, mirant cap allà on érem", + "span_start": 1264, + "span_end": 1357, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "com si no sabés avenir-se de les insospitades novetats, que descobria", + "span_start": 1482, + "span_end": 1551, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Crítica.", + "span_text": "Ara és el moment crític -vaig pensar", + "span_start": 1689, + "span_end": 1725, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'home, després de vacil·lar una estona, avançava resoltament cap al nostre turó", + "span_start": 1761, + "span_end": 1841, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Saltar del seu roc per arrencar a fugir cames ajudeu-me.", + "span_text": "ja anava a saltar del meu roc per arrencar-me a fugir cames ajudeu-me", + "span_start": 1869, + "span_end": 1938, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Per un estossec aspre que l'advertí.", + "span_text": "un estossec aspre m'advertí que el terrible parador anava a presentar- se", + "span_start": 66, + "span_end": 139, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De perdre l'equilibri i caure daltabaix del seu pedestal.", + "span_text": "vaig témer perdre l'equilibri i caure daltabaix del meu pedestal", + "span_start": 202, + "span_end": 266, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En Xaneta.", + "span_text": "Ara vé… alerta! -va advertir en Xaneta", + "span_start": 271, + "span_end": 309, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una ombra llarguíssima.", + "span_text": "De primer no vaig adonar-me sinó d'una ombra llarguíssima", + "span_start": 325, + "span_end": 382, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'home.", + "span_text": "Després vaig distingir l'home, que la projectava als raigs baixos de la lluna ponentina", + "span_start": 467, + "span_end": 554, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Era el mateix que suara havíem llambregat més avall dins el camí clar de les vinyes", + "span_start": 583, + "span_end": 666, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El seu ramàs a coll i les seves gàbies a la mà.", + "span_text": "amb el seu ramàs a coll i les seves gàbies a la mà", + "span_start": 668, + "span_end": 718, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Caminava d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estigués pensant en coses llunyanes.", + "span_text": "semblava ara també que caminés d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estés pensant en coses llunyanes", + "span_start": 742, + "span_end": 923, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que n'estava de refiat del seu parany", + "span_start": 925, + "span_end": 962, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una relliscada d'en Xaneta que provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall.", + "span_text": "Una relliscada d'en Xaneta, no sé si casual o intencionada, provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall", + "span_start": 1121, + "span_end": 1228, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aleshores l'home s'aturà en sec, va alzinar-se i restà immòbil com una estàtua, mirant cap allà on érem", + "span_start": 1254, + "span_end": 1357, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "astorat d'ulls i bocabadat, passejà diverses vegades la vista de l'arbret a nosaltres, i de nosaltres a l'arbret, com si no sabés avenir-se de les insospitades novetats, que descobria", + "span_start": 1368, + "span_end": 1551, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Crítica.", + "span_text": "Ara és el moment crític", + "span_start": 1689, + "span_end": 1712, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'home, després de vacil·lar una estona, avançava resoltament cap al nostre turó", + "span_start": 1761, + "span_end": 1841, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Saltar del seu roc per arrencar a fugir cames ajudeu-me.", + "span_text": "vaig espantar-me tant que ja anava a saltar del meu roc per arrencar-me a fugir cames ajudeu-me", + "span_start": 1843, + "span_end": 1938, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Perquè un estossec aspre l'advertí.", + "span_text": "quan un estossec aspre m'advertí que el terrible parador anava a presentar- se al camí descobert", + "span_start": 61, + "span_end": 157, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De perdre l'equilibri i caure daltabaix del seu pedestal.", + "span_text": "vaig témer perdre l'equilibri i caure daltabaix del meu pedestal", + "span_start": 202, + "span_end": 266, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El Xaneta.", + "span_text": "Ara vé… alerta! -va advertir en Xaneta", + "span_start": 271, + "span_end": 309, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una ombra llarguíssima.", + "span_text": "De primer no vaig adonar-me sinó d'una ombra llarguíssima", + "span_start": 325, + "span_end": 382, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'home.", + "span_text": "Després vaig distingir l'home, que la projectava als raigs baixos de la lluna ponentina", + "span_start": 467, + "span_end": 554, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Era el mateix que suara havíem llambregat més avall dins el camí clar de les vinyes", + "span_start": 583, + "span_end": 666, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un ramàs al coll i gàbies a la mà.", + "span_text": "amb el seu ramàs a coll i les seves gàbies a la mà", + "span_start": 668, + "span_end": 718, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Caminava d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estigués pensant en coses llunyanes.", + "span_text": "Igual que aleshores semblava ara també que caminés d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estés pensant en coses llunyanes", + "span_start": 722, + "span_end": 923, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que n'estava de refiat del seu parany", + "span_start": 925, + "span_end": 962, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una relliscada d'en Xaneta que provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall.", + "span_text": "Una relliscada d'en Xaneta, no sé si casual o intencionada, provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall", + "span_start": 1121, + "span_end": 1228, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aleshores l'home s'aturà en sec, va alzinar-se i restà immòbil com una estàtua, mirant cap allà on érem. Després, astorat d'ulls i bocabadat, passejà diverses vegades la vista de l'arbret a nosaltres, i de nosaltres a l'arbret, com si no sabés avenir-se de les insospitades novetats, que descobria", + "span_start": 1254, + "span_end": 1551, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "com si no sabés avenir-se de les insospitades novetats, que descobria", + "span_start": 1482, + "span_end": 1551, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Crítica.", + "span_text": "Ara és el moment crític -vaig pensar tot corglaçat", + "span_start": 1689, + "span_end": 1739, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en adonar-me que l'home, després de vacil·lar una estona, avançava resoltament cap al nostre turó", + "span_start": 1744, + "span_end": 1841, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Saltar del seu roc per arrencar a fugir cames ajudeu-me.", + "span_text": "ja anava a saltar del meu roc per arrencar-me a fugir cames ajudeu-me", + "span_start": 1869, + "span_end": 1938, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_297", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Jordi Sebastià: ‘Europa es troba lliurada als interessos del Marroc’", + "story": "L'eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià fa una vaga de fam simbòlica de vint-i-quatre hores per a denunciar la situació del Sàhara ocupat i demanar justícia pel cas Takbar Haddi i que li retornin el fill mort. ‘Takbar denuncia que el seu fill va ser apallissat per colons marroquins. Després de passar dos dies empresonat i d'haver estat traslladat d'una banda a una altra, finalment l'explicació oficial del govern marroquí va ser que el seu fill havia mort i que es trobava soterrat en una zona al sud del Marroc', explica Sebastià a VilaWeb. L'eurodiputat continua una cadena de dejunis en la qual han participat activistes de tot arreu. Ell recull el testimoni d'una militant d'Esquerra Unida i el passarà demà a l'escriptora canària Maribel Lacave, instal·lada a Xile. Sebastià va conèixer Takbar Haddi i hi va conversar fa uns quants mesos, quan va anar convidada al parlament europeu pel grup d'Esquerra Unida. Haddi va posar-se a fer vaga de fam per cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre la situació dels territoris ocupats i per exigir de tornar a veure el seu fill i enterrar-lo d'una manera digna. Després de quaranta dies en vaga de fam, els metges van dir-li que ho aturés perquè s'hi jugava realment la vida. Va ser aleshores que va sorgir la iniciativa d'uns quants grups de suport al poble saharià de fer una cadena de dejunis. És una vaga de fam simbòlica. ‘La iniciativa és d'anar encadenant els dejunis entre gent de països diferents i demanar justícia per a aquest cas i, sobretot, denunciar com viuen al Sàhara ocupat', explica Jordi Sebastià, que admet que aquest ‘és un conflicte absolutament oblidat a escala internacional'. La impunitat del Marroc L'eurodiputat reconeix la influència i la impunitat de què gaudeix el Marroc a Europa. A l'última reunió de la UE dels parlaments dels estats del Mediterrani, per exemple, es va aprovar una declaració sobre la situació dels drets humans al nord de l'Àfrica que deia que el progrés del Marroc era un exemple a seguir. ‘Cosa que és una absoluta barbaritat, els drets humans al Marroc són paper mullat', lamenta Sebastià. Com a diputat al Parlament Europeu, explica que treballen amb dos fronts: l'intergrup de suport al Sàhara Occidental, des d'on miren de fer feina i pressió, i la comissió del Magreb, de la qual forma part. ‘Però s'ha de dir la veritat: Europa es troba molt lliurada als interessos del Marroc, que és considerat un aliat estratègic i pressiona de manera molt evident amb la qüestió de la immigració il·legal. Té una impunitat realment vergonyosa', adverteix. Sebastià retreu també que Europa, d'una banda, tingui reconeguts refugiats polítics marroquins que no poden exercir els seus drets i, en canvi, que silenciï la situació del Sàhara ocupat i utilitzi l'acord amb el Marroc de manera estratègica. Per denunciar aquesta vergonya i, sobretot, per exigir justícia a la família de la Takbar Haddi, que no ha pogut veure el seu fill Mohamed Lamin Haaidala, Sebastià s'afegeix avui a aquesta cadena de dejunis", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Jordi Sebastià?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què està duent a terme?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quins motius?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què li va succeir al fill d'Haddi?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com va justificar la situació el govern del país?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sebastià és l’únic que participa en la vaga?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan es van veure en persona Sebastià i Haddi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què protestava ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quants dies va estar en dejuni?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es tracta d’una problemàtica reconeguda per la resta del món, segons Sebastià?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què es va afirmar des de la Unió Europea?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hi està d’acord Sebastià?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quins dos grups col·labora?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què la UE no critica al Marroc?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De quina doble moral s’ha queixat també Sebastià?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'eurodiputat de Compromís.", + "span_text": "L'eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una vaga de fam simbòlica de vint-i-quatre hores.", + "span_text": "Jordi Sebastià fa una vaga de fam simbòlica de vint-i-quatre hores", + "span_start": 27, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per a denunciar la situació del Sàhara ocupat i per a demanar justícia pel cas Takbar Haddi i que li retornin el fill mort.", + "span_text": "per a denunciar la situació del Sàhara ocupat i demanar justícia pel cas Takbar Haddi i que li retornin el fill mort", + "span_start": 94, + "span_end": 210, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser apallissat per colons marroquins.", + "span_text": "el seu fill va ser apallissat per colons marroquins", + "span_start": 233, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Van explicar que el seu fill havia mort i que es trobava soterrat en una zona al sud del Marroc.", + "span_text": "l'explicació oficial del govern marroquí va ser que el seu fill havia mort i que es trobava soterrat en una zona al sud del Marroc", + "span_start": 386, + "span_end": 516, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'eurodiputat continua una cadena de dejunis en la qual han participat activistes de tot arreu", + "span_start": 547, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fa uns quants mesos, quan Haddi va anar convidada al Parlament Europeu pel grup d'Esquerra Unida.", + "span_text": "Sebastià va conèixer Takbar Haddi i hi va conversar fa uns quants mesos, quan va anar convidada al parlament europeu pel grup d'Esquerra Unida", + "span_start": 776, + "span_end": 918, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre la situació dels territoris ocupats i per exigir de tornar a veure el seu fill i enterrar-lo d'una manera digna.", + "span_text": "Haddi va posar-se a fer vaga de fam per cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre la situació dels territoris ocupats i per exigir de tornar a veure el seu fill i enterrar-lo d'una manera digna", + "span_start": 920, + "span_end": 1124, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quaranta dies.", + "span_text": "Després de quaranta dies en vaga de fam", + "span_start": 1126, + "span_end": 1165, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "explica Jordi Sebastià, que admet que aquest ‘és un conflicte absolutament oblidat a escala internacional'", + "span_start": 1558, + "span_end": 1664, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va aprovar una declaració sobre la situació dels drets humans al nord de l'Àfrica que deia que el progrés del Marroc era un exemple a seguir.", + "span_text": "A l'última reunió de la UE dels parlaments dels estats del Mediterrani, per exemple, es va aprovar una declaració sobre la situació dels drets humans al nord de l'Àfrica que deia que el progrés del Marroc era un exemple a seguir", + "span_start": 1777, + "span_end": 2005, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Cosa que és una absoluta barbaritat, els drets humans al Marroc són paper mullat', lamenta Sebastià", + "span_start": 2007, + "span_end": 2107, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb l'intergrup de suport al Sàhara Occidental i la comissió del Magreb.", + "span_text": "Com a diputat al Parlament Europeu, explica que treballen amb dos fronts: l'intergrup de suport al Sàhara Occidental, des d'on miren de fer feina i pressió, i la comissió del Magreb", + "span_start": 2109, + "span_end": 2290, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè es troba molt lliurada als interessos del Marroc, que és considerat un aliat estratègic i pressiona de manera molt evident amb la qüestió de la immigració il·legal.", + "span_text": "Europa es troba molt lliurada als interessos del Marroc, que és considerat un aliat estratègic i pressiona de manera molt evident amb la qüestió de la immigració il·legal", + "span_start": 2345, + "span_end": 2515, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que Europa, d'una banda, tingui reconeguts refugiats polítics marroquins que no poden exercir els seus drets i, en canvi, que silenciï la situació del Sàhara ocupat i utilitzi l'acord amb el Marroc de manera estratègica.", + "span_text": "Sebastià retreu també que Europa, d'una banda, tingui reconeguts refugiats polítics marroquins que no poden exercir els seus drets i, en canvi, que silenciï la situació del Sàhara ocupat i utilitzi l'acord amb el Marroc de manera estratègica", + "span_start": 2567, + "span_end": 2808, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'eurodiputat de Compromís.", + "span_text": "L'eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una vaga de fam simbòlica de vint-i-quatre hores.", + "span_text": "Jordi Sebastià fa una vaga de fam simbòlica de vint-i-quatre hores", + "span_start": 27, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per a denunciar la situació del Sàhara ocupat i per a demanar justícia pel cas Takbar Haddi i que li retornin el fill mort.", + "span_text": "per a denunciar la situació del Sàhara ocupat i demanar justícia pel cas Takbar Haddi i que li retornin el fill mort", + "span_start": 94, + "span_end": 210, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser apallissat per colons marroquins.", + "span_text": "Takbar denuncia que el seu fill va ser apallissat per colons marroquins", + "span_start": 213, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Explicant que el seu fill havia mort i que es trobava soterrat en una zona al sud del Marroc.", + "span_text": "l'explicació oficial del govern marroquí va ser que el seu fill havia mort i que es trobava soterrat en una zona al sud del Marroc", + "span_start": 386, + "span_end": 516, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'eurodiputat continua una cadena de dejunis en la qual han participat activistes de tot arreu", + "span_start": 547, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fa uns quants mesos.", + "span_text": "Sebastià va conèixer Takbar Haddi i hi va conversar fa uns quants mesos", + "span_start": 776, + "span_end": 847, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per la situació dels territoris ocupats i per exigir de tornar a veure el seu fill i enterrar-lo d'una manera digna.", + "span_text": "Haddi va posar-se a fer vaga de fam per cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre la situació dels territoris ocupats i per exigir de tornar a veure el seu fill i enterrar-lo d'una manera digna", + "span_start": 920, + "span_end": 1124, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quaranta dies.", + "span_text": "Després de quaranta dies en vaga de fam", + "span_start": 1126, + "span_end": 1165, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "explica Jordi Sebastià, que admet que aquest ‘és un conflicte absolutament oblidat a escala internacional'", + "span_start": 1558, + "span_end": 1664, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el progrés del Marroc era un exemple a seguir.", + "span_text": "A l'última reunió de la UE dels parlaments dels estats del Mediterrani, per exemple, es va aprovar una declaració sobre la situació dels drets humans al nord de l'Àfrica que deia que el progrés del Marroc era un exemple a seguir", + "span_start": 1777, + "span_end": 2005, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Cosa que és una absoluta barbaritat, els drets humans al Marroc són paper mullat', lamenta Sebastià", + "span_start": 2007, + "span_end": 2107, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb l'intergrup de suport al Sàhara Occidental i la comissió del Magreb.", + "span_text": "Com a diputat al Parlament Europeu, explica que treballen amb dos fronts: l'intergrup de suport al Sàhara Occidental, des d'on miren de fer feina i pressió, i la comissió del Magreb", + "span_start": 2109, + "span_end": 2290, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè es troba molt lliurada als interessos del Marroc, que és considerat un aliat estratègic i pressiona de manera molt evident amb la qüestió de la immigració il·legal.", + "span_text": "Europa es troba molt lliurada als interessos del Marroc, que és considerat un aliat estratègic i pressiona de manera molt evident amb la qüestió de la immigració il·legal", + "span_start": 2345, + "span_end": 2515, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que Europa, d'una banda, tingui reconeguts refugiats polítics marroquins que no poden exercir els seus drets i, en canvi, que silenciï la situació del Sàhara ocupat i utilitzi l'acord amb el Marroc de manera estratègica.", + "span_text": "Sebastià retreu també que Europa, d'una banda, tingui reconeguts refugiats polítics marroquins que no poden exercir els seus drets i, en canvi, que silenciï la situació del Sàhara ocupat i utilitzi l'acord amb el Marroc de manera estratègica", + "span_start": 2567, + "span_end": 2808, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'eurodiputat de Compromís.", + "span_text": "L'eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una vaga de fam simbòlica de vint-i-quatre hores.", + "span_text": "Jordi Sebastià fa una vaga de fam simbòlica de vint-i-quatre hores", + "span_start": 27, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per la situació del Sàhara ocupat i per demanar justícia pel cas Takbar Haddi.", + "span_text": "per a denunciar la situació del Sàhara ocupat i demanar justícia pel cas Takbar Haddi", + "span_start": 94, + "span_end": 179, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que va ser apallissat per colons marroquins.", + "span_text": "el seu fill va ser apallissat per colons marroquins", + "span_start": 233, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Explicant que el seu fill havia mort i que es trobava soterrat en una zona al sud del Marroc.", + "span_text": "l'explicació oficial del govern marroquí va ser que el seu fill havia mort i que es trobava soterrat en una zona al sud del Marroc", + "span_start": 386, + "span_end": 516, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'eurodiputat continua una cadena de dejunis en la qual han participat activistes de tot arreu", + "span_start": 547, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fa uns quants mesos, quan ella va anar de convidada al Parlament Europeu pel grup d'Esquerra Unida.", + "span_text": "Sebastià va conèixer Takbar Haddi i hi va conversar fa uns quants mesos, quan va anar convidada al parlament europeu pel grup d'Esquerra Unida", + "span_start": 776, + "span_end": 918, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre la situació dels territoris ocupats i per exigir tornar a veure el seu fill i enterrar-lo d'una manera digna.", + "span_text": "Haddi va posar-se a fer vaga de fam per cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre la situació dels territoris ocupats i per exigir de tornar a veure el seu fill i enterrar-lo d'una manera digna", + "span_start": 920, + "span_end": 1124, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quaranta dies.", + "span_text": "Després de quaranta dies en vaga de fam", + "span_start": 1126, + "span_end": 1165, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "explica Jordi Sebastià, que admet que aquest ‘és un conflicte absolutament oblidat a escala internacional'", + "span_start": 1558, + "span_end": 1664, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va aprovar una declaració sobre la situació dels drets humans al nord de l'Àfrica que deia que el progrés del Marroc era un exemple a seguir.", + "span_text": "A l'última reunió de la UE dels parlaments dels estats del Mediterrani, per exemple, es va aprovar una declaració sobre la situació dels drets humans al nord de l'Àfrica que deia que el progrés del Marroc era un exemple a seguir", + "span_start": 1777, + "span_end": 2005, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Cosa que és una absoluta barbaritat, els drets humans al Marroc són paper mullat', lamenta Sebastià", + "span_start": 2007, + "span_end": 2107, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb l'intergrup de suport al Sàhara Occidental i la comissió del Magreb.", + "span_text": "treballen amb dos fronts: l'intergrup de suport al Sàhara Occidental, des d'on miren de fer feina i pressió, i la comissió del Magreb", + "span_start": 2157, + "span_end": 2290, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè es troba molt lliurada als interessos del Marroc, que és considerat un aliat estratègic i pressiona de manera molt evident amb la qüestió de la immigració il·legal.", + "span_text": "Europa es troba molt lliurada als interessos del Marroc, que és considerat un aliat estratègic i pressiona de manera molt evident amb la qüestió de la immigració il·legal. Té una impunitat realment vergonyosa", + "span_start": 2345, + "span_end": 2553, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que Europa, d'una banda, tingui reconeguts refugiats polítics marroquins que no poden exercir els seus drets i, en canvi, que silenciï la situació del Sàhara ocupat.", + "span_text": "Sebastià retreu també que Europa, d'una banda, tingui reconeguts refugiats polítics marroquins que no poden exercir els seus drets i, en canvi, que silenciï la situació del Sàhara ocupat", + "span_start": 2567, + "span_end": 2753, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_248", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Brau de Creta", + "story": "El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega. Minos, rei de Creta, va demanar a Poseidó, déu del mar, que li donés un brau. Poseidó va fer sortir un brau de les aigües, que es conegué com al brau de Creta. Minos tenia pensat oferir-lo en sacrifici al déu, però en veure la bèstia magnífica que era va decidir sacrificar-ne un altre., Potser va ser per aquesta raó que els déus van fer per manera que l'esposa de Minos, Pasífae, sentís una forta atracció sexual pel brau i volgués aparellar-s'hi. Això va ser possible gràcies a Dèdal que va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar Pasífae aconseguint que el brau la muntés., D'aquest aparellament va néixer el Minotaure, monstre meitat home meitat brau, que Minos va ordenar tancar en el laberint construït per Dèdal., Aquest és l'animal que Euristeu encarregà a Hèracles que li portés viu. Així, Hèracles va anar a Creta i demanà ajuda al rei Minos, però el rei s'hi va negar. Li va permetre capturar-lo si era capaç de fer-ho tot sol. Hèracles va agafar el brau i se'n va tornar a Grècia amb ell. Va presentar el brau a Euristeu, el qual el va voler dedicar a Hera, però la deessa no ho va consentir, ja que no volia acceptar un present que vingués d'Hèracles, i va alliberar la bèstia, que va recórrer l'Argòlida, va travessar l'istme de Corint i va arribar a l'Àtica, fins que finalment Teseu el va matar amb la seva espasa a Marató, prop d'Atenes.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és el Brau de Creta?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui el volia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I qui li va donar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina idea tenia Minos per a l’animal en inici?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què volia la dona de Minos?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com ho va poder fer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el resultat d’aquesta unió?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On el van deixar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui tenia la missió de treure’l d’allà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El monarca cretenc li va donar un cop de mà?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Hèracles va complir amb la tasca?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A qui el va oferir Euristeu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què no el va voler ella?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On va anar l’animal?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com va morir?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És un ésser fantàstic de la mitologia grega.", + "span_text": "El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Minos.", + "span_text": "Minos, rei de Creta, va demanar a Poseidó, déu del mar, que li donés un brau", + "span_start": 62, + "span_end": 138, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Posidó.", + "span_text": "Poseidó va fer sortir un brau de les aigües, que es conegué com al brau de Creta", + "span_start": 140, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La d'oferir-lo en sacrifici al déu.", + "span_text": "Minos tenia pensat oferir-lo en sacrifici al déu", + "span_start": 222, + "span_end": 270, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aparellar-se amb el brau.", + "span_text": "els déus van fer per manera que l'esposa de Minos, Pasífae, sentís una forta atracció sexual pel brau i volgués aparellar-s'hi", + "span_start": 385, + "span_end": 511, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè Dèdal va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar i va aconseguir que el brau la muntés.", + "span_text": "Això va ser possible gràcies a Dèdal que va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar Pasífae aconseguint que el brau la muntés", + "span_start": 513, + "span_end": 651, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El naixement del Minotaure, monstre meitat home meitat brau.", + "span_text": "D'aquest aparellament va néixer el Minotaure, monstre meitat home meitat brau", + "span_start": 655, + "span_end": 732, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tancat en el laberint construït per Dèdal.", + "span_text": "el Minotaure, monstre meitat home meitat brau, que Minos va ordenar tancar en el laberint construït per Dèdal", + "span_start": 687, + "span_end": 796, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hèracles.", + "span_text": "Aquest és l'animal que Euristeu encarregà a Hèracles que li portés viu", + "span_start": 800, + "span_end": 870, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Hèracles va anar a Creta i demanà ajuda al rei Minos, però el rei s'hi va negar", + "span_start": 878, + "span_end": 957, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hèracles va agafar el brau i se'n va tornar a Grècia amb ell", + "span_start": 1018, + "span_end": 1078, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Hera.", + "span_text": "Euristeu, el qual el va voler dedicar a Hera", + "span_start": 1103, + "span_end": 1147, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè no volia un present que vingués d'Hèracles.", + "span_text": "Hera, però la deessa no ho va consentir, ja que no volia acceptar un present que vingués d'Hèracles", + "span_start": 1143, + "span_end": 1242, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va recórrer l'Argòlida, va travessar l'istme de Corint i va arribar a l'Àtica.", + "span_text": "la bèstia, que va recórrer l'Argòlida, va travessar l'istme de Corint i va arribar a l'Àtica", + "span_start": 1259, + "span_end": 1351, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Teseu el va matar amb la seva espasa.", + "span_text": "Teseu el va matar amb la seva espasa", + "span_start": 1372, + "span_end": 1408, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un ésser fantàstic de la mitologia grega.", + "span_text": "El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Minos.", + "span_text": "Minos, rei de Creta, va demanar a Poseidó, déu del mar, que li donés un brau", + "span_start": 62, + "span_end": 138, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Posidó.", + "span_text": "Poseidó va fer sortir un brau de les aigües, que es conegué com al brau de Creta", + "span_start": 140, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Oferir-lo en sacrifici al déu.", + "span_text": "Minos tenia pensat oferir-lo en sacrifici al déu", + "span_start": 222, + "span_end": 270, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aparellar-se amb el brau.", + "span_text": "els déus van fer per manera que l'esposa de Minos, Pasífae, sentís una forta atracció sexual pel brau i volgués aparellar-s'hi", + "span_start": 385, + "span_end": 511, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Gràcies a Dèdal, que va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar i va aconseguir que el brau la muntés.", + "span_text": "Això va ser possible gràcies a Dèdal que va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar Pasífae aconseguint que el brau la muntés", + "span_start": 513, + "span_end": 651, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El naixement del Minotaure.", + "span_text": "D'aquest aparellament va néixer el Minotaure", + "span_start": 655, + "span_end": 699, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tancat en el laberint construït per Dèdal.", + "span_text": "el Minotaure, monstre meitat home meitat brau, que Minos va ordenar tancar en el laberint construït per Dèdal", + "span_start": 687, + "span_end": 796, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hèracles.", + "span_text": "Aquest és l'animal que Euristeu encarregà a Hèracles que li portés viu", + "span_start": 800, + "span_end": 870, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Hèracles va anar a Creta i demanà ajuda al rei Minos, però el rei s'hi va negar", + "span_start": 878, + "span_end": 957, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hèracles va agafar el brau i se'n va tornar a Grècia amb ell", + "span_start": 1018, + "span_end": 1078, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Hera.", + "span_text": "Euristeu, el qual el va voler dedicar a Hera", + "span_start": 1103, + "span_end": 1147, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè no volia acceptar un present que vingués d'Hèracles.", + "span_text": "la deessa no ho va consentir, ja que no volia acceptar un present que vingués d'Hèracles", + "span_start": 1154, + "span_end": 1242, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va recórrer l'Argòlida, va travessar l'istme de Corint i va arribar a l'Àtica.", + "span_text": "la bèstia, que va recórrer l'Argòlida, va travessar l'istme de Corint i va arribar a l'Àtica", + "span_start": 1259, + "span_end": 1351, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Teseu el va matar amb la seva espasa.", + "span_text": "Teseu el va matar amb la seva espasa", + "span_start": 1372, + "span_end": 1408, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És un ésser fantàstic de la mitologia grega.", + "span_text": "El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Minos, el rei de Creta.", + "span_text": "Minos, rei de Creta, va demanar a Poseidó, déu del mar, que li donés un brau", + "span_start": 62, + "span_end": 138, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Posidó.", + "span_text": "Poseidó va fer sortir un brau de les aigües, que es conegué com al brau de Creta", + "span_start": 140, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Oferir-lo en sacrifici al déu.", + "span_text": "Minos tenia pensat oferir-lo en sacrifici al déu", + "span_start": 222, + "span_end": 270, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Volia aparellar-se amb el brau.", + "span_text": "els déus van fer per manera que l'esposa de Minos, Pasífae, sentís una forta atracció sexual pel brau i volgués aparellar-s'hi", + "span_start": 385, + "span_end": 511, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Gràcies a Dèdal, que va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar i va aconseguir que el brau la muntés.", + "span_text": "Això va ser possible gràcies a Dèdal que va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar Pasífae aconseguint que el brau la muntés", + "span_start": 513, + "span_end": 651, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va néixer el Minotaure, un monstre meitat home i meitat brau.", + "span_text": "D'aquest aparellament va néixer el Minotaure, monstre meitat home meitat brau", + "span_start": 655, + "span_end": 732, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tancat en el laberint construït per Dèdal.", + "span_text": "el Minotaure, monstre meitat home meitat brau, que Minos va ordenar tancar en el laberint construït per Dèdal", + "span_start": 687, + "span_end": 796, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hèracles.", + "span_text": "Aquest és l'animal que Euristeu encarregà a Hèracles que li portés viu", + "span_start": 800, + "span_end": 870, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Hèracles va anar a Creta i demanà ajuda al rei Minos, però el rei s'hi va negar", + "span_start": 878, + "span_end": 957, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hèracles va agafar el brau i se'n va tornar a Grècia amb ell", + "span_start": 1018, + "span_end": 1078, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Hera.", + "span_text": "Euristeu, el qual el va voler dedicar a Hera", + "span_start": 1103, + "span_end": 1147, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè no volia un present que vingués d'Hèracles.", + "span_text": "la deessa no ho va consentir, ja que no volia acceptar un present que vingués d'Hèracles", + "span_start": 1154, + "span_end": 1242, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va recórrer l'Argòlida, va travessar l'istme de Corint i va arribar a l'Àtica.", + "span_text": "va alliberar la bèstia, que va recórrer l'Argòlida, va travessar l'istme de Corint i va arribar a l'Àtica", + "span_start": 1246, + "span_end": 1351, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Teseu el va matar amb la seva espasa.", + "span_text": "finalment Teseu el va matar amb la seva espasa", + "span_start": 1362, + "span_end": 1408, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_263", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Corneli Alexandre Polihistor", + "story": "Corneli Alexandre, en llatí Alexander Cornelius, en grec antic Ἀλέξανδρος Κορνήλιος, conegut també com a Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor, Πολυΐστωρ), fou un escriptor grec del segle i aC, contemporani de Sul·la, nascut a Efes, segons l'enciclopèdia Suides, i deixeble de Crates de Tars. De fet, el seu lloc de naixement no és segur., Durant la Primera guerra mitridàtica va ser fet presoner per les tropes de Sul·la i venut com a esclau a Corneli Lèntul (potser Publi Corneli Lèntul Sura) que el va portar a Roma i el va fer tutor dels seus fills. Més tard, Lèntul el va manumitir. Segons Suides hauria rebut el nom de Cornelius del seu patró Lèntul, però el podria haver rebut també de Sul·la. Va morir a Laurentum, en un incendi que va destruir casa seva, i tan bon punt la seva dona va conèixer el desastre, es va penjar., El sobrenom de Polihistor se li va donar per la seva gran capacitat per escriure. Va escriure nombrosos llibres, però el més important, segons Esteve de Bizanci, n'era un format per 42 llibres i titulat Παντοδαπῆς Ὕλης Λόγοι. Sembla que aquesta obra recollia notícies històriques i geogràfiques de gairebé tots els països coneguts. Cada llibre parlava d'un país diferent, i portava el títol que corresponia al país. Però no és segur que tots els llibres que porten el nom d'un país formessin part de l'obra comuna, perquè se sap que alguns dels títols conservats eren obres independents. Es coneix una obra separada sobre Creta i una altra sobre Il·líria, que sens dubte no formaven part de l'obra general, i que són citades repetidament per Esteve de Bizanci i Plini., Plutarc menciona un llibre, també independent, que tractava sobre els músics i la música a Frígia. També és possible que hagués escrit un llibre titulat Διαδοχαί Φιλοσόφων, que podria ser la base de l'obra de Diògenes Laerci Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres. Climent d'Alexandria parla d'una obra de Polihistor que tractava sobre els símbols pitagòrics. També se li atribueix una Història de Judea, citada, entre altres per Jeroni d'Estridó. Suides dona el títol d'un altre llibre seu, Història de Roma, de la que se'n conserva algun fragment.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Corneli Alexandre?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu mestre?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quin conflicte bèl·lic es va veure immers?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I què li va passar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va ser la seva defunció?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar la seva esposa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quantes obres va redactar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De què tracta la més rellevant?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es titulava cada part del conjunt?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Hi havia alguna part que no estava relacionada amb la resta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com quina?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va fer-ne al·lusió?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es titula el llibre de Diògenes Laerci que està basat en una obra de Corneli Alexandre?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I quina altra obra li va ser atribuïda a Corneli Alexandre?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un escriptor grec del segle I aC.", + "span_text": "Corneli Alexandre, en llatí Alexander Cornelius, en grec antic Ἀλέξανδρος Κορνήλιος, conegut també com a Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor, Πολυΐστωρ), fou un escriptor grec del segle i aC", + "span_start": 0, + "span_end": 197, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Crates de Tars.", + "span_text": "deixeble de Crates de Tars", + "span_start": 270, + "span_end": 296, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la primera guerra mitridàtica.", + "span_text": "Durant la Primera guerra mitridàtica va ser fet presoner per les tropes de Sul·la", + "span_start": 346, + "span_end": 427, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que va ser fet presoner per les tropes de Sul·la.", + "span_text": "Durant la Primera guerra mitridàtica va ser fet presoner per les tropes de Sul·la", + "span_start": 346, + "span_end": 427, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Laurentum.", + "span_text": "Va morir a Laurentum", + "span_start": 707, + "span_end": 727, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En un incendi que va destruir casa seva.", + "span_text": "Va morir a Laurentum, en un incendi que va destruir casa seva", + "span_start": 707, + "span_end": 768, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tan bon punt va conèixer el desastre, es va penjar.", + "span_text": "tan bon punt la seva dona va conèixer el desastre, es va penjar", + "span_start": 772, + "span_end": 835, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Nombroses.", + "span_text": "Va escriure nombrosos llibres", + "span_start": 921, + "span_end": 950, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De notícies històriques i geogràfiques de gairebé tots els països coneguts.", + "span_text": "el més important, segons Esteve de Bizanci, n'era un format per 42 llibres i titulat Παντοδαπῆς Ὕλης Λόγοι. Sembla que aquesta obra recollia notícies històriques i geogràfiques de gairebé tots els països coneguts", + "span_start": 957, + "span_end": 1169, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el títol que corresponia al país de què es parlava.", + "span_text": "Cada llibre parlava d'un país diferent, i portava el títol que corresponia al país", + "span_start": 1171, + "span_end": 1253, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però no és segur que tots els llibres que porten el nom d'un país formessin part de l'obra comuna, perquè se sap que alguns dels títols conservats eren obres independents", + "span_start": 1255, + "span_end": 1425, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una sobre Creta i una sobre Il·líria.", + "span_text": "Es coneix una obra separada sobre Creta i una altra sobre Il·líria, que sens dubte no formaven part de l'obra general", + "span_start": 1427, + "span_end": 1544, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Esteve de Bizanci i Plini.", + "span_text": "són citades repetidament per Esteve de Bizanci i Plini", + "span_start": 1552, + "span_end": 1606, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres.", + "span_text": "També és possible que hagués escrit un llibre titulat Διαδοχαί Φιλοσόφων, que podria ser la base de l'obra de Diògenes Laerci Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres", + "span_start": 1709, + "span_end": 1906, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una Història de Judea.", + "span_text": "També se li atribueix una Història de Judea, citada, entre altres per Jeroni d'Estridó", + "span_start": 2003, + "span_end": 2089, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un escriptor grec del segle I aC.", + "span_text": "Corneli Alexandre, en llatí Alexander Cornelius, en grec antic Ἀλέξανδρος Κορνήλιος, conegut també com a Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor, Πολυΐστωρ), fou un escriptor grec del segle i aC", + "span_start": 0, + "span_end": 197, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Crates de Tars.", + "span_text": "deixeble de Crates de Tars", + "span_start": 270, + "span_end": 296, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la primera guerra mitridàtica.", + "span_text": "Durant la Primera guerra mitridàtica va ser fet presoner per les tropes de Sul·la", + "span_start": 346, + "span_end": 427, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que va ser fet presoner per les tropes de Sul·la.", + "span_text": "Durant la Primera guerra mitridàtica va ser fet presoner per les tropes de Sul·la", + "span_start": 346, + "span_end": 427, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Laurentum.", + "span_text": "Va morir a Laurentum", + "span_start": 707, + "span_end": 727, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En un incendi que va destruir casa seva.", + "span_text": "Va morir a Laurentum, en un incendi que va destruir casa seva", + "span_start": 707, + "span_end": 768, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En conèixer el desastre es va penjar.", + "span_text": "tan bon punt la seva dona va conèixer el desastre, es va penjar", + "span_start": 772, + "span_end": 835, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Nombroses.", + "span_text": "Va escriure nombrosos llibres", + "span_start": 921, + "span_end": 950, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Recull notícies històriques i geogràfiques de gairebé tots els països coneguts.", + "span_text": "el més important, segons Esteve de Bizanci, n'era un format per 42 llibres i titulat Παντοδαπῆς Ὕλης Λόγοι. Sembla que aquesta obra recollia notícies històriques i geogràfiques de gairebé tots els països coneguts", + "span_start": 957, + "span_end": 1169, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el títol que corresponia al país de què parlava.", + "span_text": "Cada llibre parlava d'un país diferent, i portava el títol que corresponia al país", + "span_start": 1171, + "span_end": 1253, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però no és segur que tots els llibres que porten el nom d'un país formessin part de l'obra comuna, perquè se sap que alguns dels títols conservats eren obres independents", + "span_start": 1255, + "span_end": 1425, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una sobre Creta i una sobre Il·líria.", + "span_text": "Es coneix una obra separada sobre Creta i una altra sobre Il·líria, que sens dubte no formaven part de l'obra general", + "span_start": 1427, + "span_end": 1544, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Esteve de Bizanci i Plini.", + "span_text": "són citades repetidament per Esteve de Bizanci i Plini", + "span_start": 1552, + "span_end": 1606, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres.", + "span_text": "També és possible que hagués escrit un llibre titulat Διαδοχαί Φιλοσόφων, que podria ser la base de l'obra de Diògenes Laerci Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres", + "span_start": 1709, + "span_end": 1906, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una Història de Judea.", + "span_text": "També se li atribueix una Història de Judea, citada, entre altres per Jeroni d'Estridó", + "span_start": 2003, + "span_end": 2089, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser un escriptor grec del segle I aC.", + "span_text": "Corneli Alexandre, en llatí Alexander Cornelius, en grec antic Ἀλέξανδρος Κορνήλιος, conegut també com a Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor, Πολυΐστωρ), fou un escriptor grec del segle i aC", + "span_start": 0, + "span_end": 197, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Crates de Tars.", + "span_text": "deixeble de Crates de Tars", + "span_start": 270, + "span_end": 296, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la primera guerra mitridàtica.", + "span_text": "Durant la Primera guerra mitridàtica va ser fet presoner per les tropes de Sul·la", + "span_start": 346, + "span_end": 427, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que va ser fet presoner per les tropes de Sul·la.", + "span_text": "Durant la Primera guerra mitridàtica va ser fet presoner per les tropes de Sul·la", + "span_start": 346, + "span_end": 427, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Laurentum.", + "span_text": "Va morir a Laurentum", + "span_start": 707, + "span_end": 727, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En un incendi que va destruir casa seva.", + "span_text": "Va morir a Laurentum, en un incendi que va destruir casa seva", + "span_start": 707, + "span_end": 768, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es va penjar.", + "span_text": "tan bon punt la seva dona va conèixer el desastre, es va penjar", + "span_start": 772, + "span_end": 835, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Nombroses.", + "span_text": "Va escriure nombrosos llibres", + "span_start": 921, + "span_end": 950, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Recull notícies històriques i geogràfiques de gairebé tots els països coneguts.", + "span_text": "el més important, segons Esteve de Bizanci, n'era un format per 42 llibres i titulat Παντοδαπῆς Ὕλης Λόγοι. Sembla que aquesta obra recollia notícies històriques i geogràfiques de gairebé tots els països coneguts", + "span_start": 957, + "span_end": 1169, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cada llibre parlava d'un país diferent i portava el títol que corresponia al país.", + "span_text": "Cada llibre parlava d'un país diferent, i portava el títol que corresponia al país", + "span_start": 1171, + "span_end": 1253, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però no és segur que tots els llibres que porten el nom d'un país formessin part de l'obra comuna, perquè se sap que alguns dels títols conservats eren obres independents", + "span_start": 1255, + "span_end": 1425, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una sobre Creta i una sobre Il·líria.", + "span_text": "Es coneix una obra separada sobre Creta i una altra sobre Il·líria, que sens dubte no formaven part de l'obra general", + "span_start": 1427, + "span_end": 1544, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Esteve de Bizanci i Plini.", + "span_text": "són citades repetidament per Esteve de Bizanci i Plini", + "span_start": 1552, + "span_end": 1606, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres.", + "span_text": "També és possible que hagués escrit un llibre titulat Διαδοχαί Φιλοσόφων, que podria ser la base de l'obra de Diògenes Laerci Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres", + "span_start": 1709, + "span_end": 1906, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una Història de Judea.", + "span_text": "També se li atribueix una Història de Judea, citada, entre altres per Jeroni d'Estridó", + "span_start": 2003, + "span_end": 2089, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1866", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maribel Yago Sanz...", + "story": "Maribel Yago Sanz ha estat mestra i directora en diverses escoles a Catalunya i amb més intensitat a Palafrugell. Va néixer el 22 de gener de 1956 a Sant Adrià de Besós (64 anys).[cal citació], A partir de l'any 1989, es trasllada a Palafrugell a l'escola Barceló i Matas (i començarà a viure a Regencós, on encara hi viu), on juntament amb altres mestres iniciaran la celebració anual dels \\Jocs Florals\\. El 1995, apareix a la revista \\La Xerraire\\ (revista del Col·legi Públic Barceló i Matas de Palafrugell) on se la menciona com a sector del professorat i també com a membre organitzadora dels Jocs Florals del mateix any. Ja al 1997 s'incorpora al Programa d'educació Compensatòria al Baix Empordà, on col·laborarà amb alumnat nouvingut, elaboració de materials pel tractament de la diversitat, preparació de materials pel treball manipulatiu i participació en sessions de dinàmica de grup i la seva difusió. L'any 2001, ella i Paquita Suárez organitzen la Setmana Matemàtica a l'escola., A l'any 2003 s'incorpora com a directora a l'escola Carrilet, (creada el mateix any) també a Palafrugell, on apostarà per una dinàmica innovadora i diferent a la tradicional en l'ensenyament. Serà en aquest moment que es produeix una polèmica relacionada amb les places que s'han d'assignar als alumnes nouvinguts en les escoles de Palafrugell el mateix any 2003. El 2007, l'escola Carrilet tindrà una ampliació en el seu espai. Aquell mateix any rep juntament amb l'equip directiu el 2n. premi en la 4ta. edició del \\Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach\\ pel treball Fem escola: un projecte comú. Interrelació escola-comunitat. L'any 2014 es es publica un llibre referent als primers 10 anys d'història de l'escola \\Carrilet\\ de Palafrugell (\\Carrilet, 10 anys d'escola\\), resultat d'un projecte de micro-mecenatge en què ella participa com a directora del centre. El febrer de l'any 2016 es jubila.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es va dedicar Maribel Yago?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On resideix?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va començar amb els seus col·legues de professió?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En quina publicació es va parlar de la Maribel?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quin col·lectiu va treballar dins del Programa d'educació Compensatòria?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va preparar el 2001?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quina ciutat treballava l'any 2003?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu va tenir una problemàtica?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan es va augmentar la mida de la seva escola?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per quina feina va ser guardonada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quin guardó?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es titula l'obra en què participa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan va deixar la seva tasca professional?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser mestra i directora en diverses escoles.", + "span_text": "Maribel Yago Sanz ha estat mestra i directora en diverses escoles", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 22 de gener de 1956.", + "span_text": "Va néixer el 22 de gener de 1956", + "span_start": 114, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Sant Adrià de Besòs.", + "span_text": "a Sant Adrià de Besós", + "span_start": 147, + "span_end": 168, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Regencós.", + "span_text": "començarà a viure a Regencós, on encara hi viu", + "span_start": 276, + "span_end": 322, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La celebració anual dels Jocs Florals.", + "span_text": "juntament amb altres mestres iniciaran la celebració anual dels \\Jocs Florals\\.", + "span_start": 328, + "span_end": 407, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la revista La Xerraire.", + "span_text": "apareix a la revista \\La Xerraire\\ (revista del Col·legi Públic Barceló i Matas de Palafrugell) on se la menciona", + "span_start": 417, + "span_end": 530, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb alumnat nouvingut.", + "span_text": "on col·laborarà amb alumnat nouvingut", + "span_start": 706, + "span_end": 743, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Setmana Matemàtica a l'escola.", + "span_text": "L'any 2001, ella i Paquita Suárez organitzen la Setmana Matemàtica a l'escola", + "span_start": 916, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "A l'any 2003 s'incorpora com a directora a l'escola Carrilet, (creada el mateix any) també a Palafrugell", + "span_start": 997, + "span_end": 1101, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per les places que s'havien d'assignar als alumnes nouvinguts a les escoles de Palafrugell.", + "span_text": "Serà en aquest moment que es produeix una polèmica relacionada amb les places que s'han d'assignar als alumnes nouvinguts en les escoles de Palafrugell el mateix any 2003", + "span_start": 1189, + "span_end": 1359, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 2007.", + "span_text": "El 2007, l'escola Carrilet tindrà una ampliació en el seu espai", + "span_start": 1361, + "span_end": 1424, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel treball Fem escola: un projecte comú.", + "span_text": "rep juntament amb l'equip directiu el 2n. premi en la 4ta. edició del \\Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach\\ pel treball Fem escola: un projecte comú", + "span_start": 1444, + "span_end": 1602, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El segon premi en la quarta edició del Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach.", + "span_text": "rep juntament amb l'equip directiu el 2n. premi en la 4ta. edició del \\Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach\\ pel treball Fem escola: un projecte comú", + "span_start": 1444, + "span_end": 1602, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Carrilet, 10 anys d'història.", + "span_text": "L'any 2014 es es publica un llibre referent als primers 10 anys d'història de l'escola \\Carrilet\\ de Palafrugell (\\Carrilet, 10 anys d'escola\\), resultat d'un projecte de micro-mecenatge en què ella participa com a directora del centre", + "span_start": 1635, + "span_end": 1870, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El febrer de l'any 2016.", + "span_text": "El febrer de l'any 2016 es jubila", + "span_start": 1872, + "span_end": 1905, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser mestra i directora en diverses escoles.", + "span_text": "Maribel Yago Sanz ha estat mestra i directora en diverses escoles", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 22 de gener de 1956.", + "span_text": "Va néixer el 22 de gener de 1956", + "span_start": 114, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Sant Adrià de Besòs.", + "span_text": "a Sant Adrià de Besós", + "span_start": 147, + "span_end": 168, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Regencós.", + "span_text": "començarà a viure a Regencós, on encara hi viu", + "span_start": 276, + "span_end": 322, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La celebració anual dels Jocs Florals.", + "span_text": "juntament amb altres mestres iniciaran la celebració anual dels \\Jocs Florals\\.", + "span_start": 328, + "span_end": 407, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la revista La Xerraire.", + "span_text": "apareix a la revista \\La Xerraire\\ (revista del Col·legi Públic Barceló i Matas de Palafrugell) on se la menciona", + "span_start": 417, + "span_end": 530, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb alumnat nouvingut.", + "span_text": "col·laborarà amb alumnat nouvingut", + "span_start": 709, + "span_end": 743, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Setmana Matemàtica a l'escola.", + "span_text": "L'any 2001, ella i Paquita Suárez organitzen la Setmana Matemàtica a l'escola", + "span_start": 916, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "A l'any 2003 s'incorpora com a directora a l'escola Carrilet, (creada el mateix any) també a Palafrugell", + "span_start": 997, + "span_end": 1101, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per les places que s'havien d'assignar als alumnes nouvinguts a les escoles de Palafrugell.", + "span_text": "Serà en aquest moment que es produeix una polèmica relacionada amb les places que s'han d'assignar als alumnes nouvinguts en les escoles de Palafrugell el mateix any 2003", + "span_start": 1189, + "span_end": 1359, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 2007.", + "span_text": "El 2007, l'escola Carrilet tindrà una ampliació en el seu espai", + "span_start": 1361, + "span_end": 1424, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel treball Fem escola: un projecte comú.", + "span_text": "rep juntament amb l'equip directiu el 2n. premi en la 4ta. edició del \\Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach\\ pel treball Fem escola: un projecte comú", + "span_start": 1444, + "span_end": 1602, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El segon premi en la quarta edició del Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach.", + "span_text": "rep juntament amb l'equip directiu el 2n. premi en la 4ta. edició del \\Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach\\", + "span_start": 1444, + "span_end": 1561, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Carrilet, 10 anys d'història.", + "span_text": "L'any 2014 es es publica un llibre referent als primers 10 anys d'història de l'escola \\Carrilet\\ de Palafrugell (\\Carrilet, 10 anys d'escola\\), resultat d'un projecte de micro-mecenatge en què ella participa com a directora del centre", + "span_start": 1635, + "span_end": 1870, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El febrer de 2016.", + "span_text": "El febrer de l'any 2016 es jubila", + "span_start": 1872, + "span_end": 1905, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser mestra i directora en diverses escoles.", + "span_text": "Maribel Yago Sanz ha estat mestra i directora en diverses escoles", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 22 de gener de 1956.", + "span_text": "Va néixer el 22 de gener de 1956", + "span_start": 114, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Sant Adrià de Besòs.", + "span_text": "a Sant Adrià de Besós", + "span_start": 147, + "span_end": 168, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Regencós.", + "span_text": "començarà a viure a Regencós, on encara hi viu", + "span_start": 276, + "span_end": 322, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La celebració anual dels Jocs Florals.", + "span_text": "juntament amb altres mestres iniciaran la celebració anual dels \\Jocs Florals\\", + "span_start": 328, + "span_end": 406, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La revista La Xerraire.", + "span_text": "apareix a la revista \\La Xerraire\\ (revista del Col·legi Públic Barceló i Matas de Palafrugell) on se la menciona", + "span_start": 417, + "span_end": 530, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb alumnat nouvingut.", + "span_text": "on col·laborarà amb alumnat nouvingut", + "span_start": 706, + "span_end": 743, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Setmana Matemàtica a l'escola.", + "span_text": "L'any 2001, ella i Paquita Suárez organitzen la Setmana Matemàtica a l'escola", + "span_start": 916, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "l'any 2003 s'incorpora com a directora a l'escola Carrilet, (creada el mateix any) també a Palafrugell", + "span_start": 999, + "span_end": 1101, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per les places que s'havien d'assignar als alumnes nouvinguts en les escoles de Palafrugell.", + "span_text": "Serà en aquest moment que es produeix una polèmica relacionada amb les places que s'han d'assignar als alumnes nouvinguts en les escoles de Palafrugell el mateix any 2003", + "span_start": 1189, + "span_end": 1359, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 2007.", + "span_text": "El 2007, l'escola Carrilet tindrà una ampliació en el seu espai", + "span_start": 1361, + "span_end": 1424, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel treball Fem escola: un projecte comú.", + "span_text": "Aquell mateix any rep juntament amb l'equip directiu el 2n. premi en la 4ta. edició del \\Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach\\ pel treball Fem escola: un projecte comú", + "span_start": 1426, + "span_end": 1602, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El segon premi en la quarta edició del Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach.", + "span_text": "Aquell mateix any rep juntament amb l'equip directiu el 2n. premi en la 4ta. edició del \\Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach\\ pel treball Fem escola", + "span_start": 1426, + "span_end": 1584, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Carrilet, 10 anys d'escola.", + "span_text": "L'any 2014 es es publica un llibre referent als primers 10 anys d'història de l'escola \\Carrilet\\ de Palafrugell (\\Carrilet, 10 anys d'escola\\), resultat d'un projecte de micro-mecenatge en què ella participa com a directora del centre", + "span_start": 1635, + "span_end": 1870, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El febrer de l'any 2016.", + "span_text": "El febrer de l'any 2016 es jubila", + "span_start": 1872, + "span_end": 1905, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1127", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Eneacrunos", + "story": "L'eneacrunos (la \\font de les nou canelles\\) era una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes. Fou construïda durant la segona meitat del segle vi aC i segons Pausànias fou decorada per Pisístrat, tirà d'Atenes. El geògraf afegeix que «hi ha pous a tota la ciutat, però aquesta és l'única font». En l'època era coneguda com la font del sud-est, i té cura a mencionar-la perquè era molt antiga, una resta de l'àgora arcaica., La seva identificació és un dels problemes més debatuts de la topografia atenesa. Heròdot la menciona en un passatge relatiu a l'assentament dels pelasgs a la falda del mont Himet i llur expulsió d'Àtica pels atenesos pel maltracte rebut per part d'aquest poble envers les seves dones, en un relat, a més d'anacrònic, mancat d'historiocitat. Tucídides la situa a la vall del riu Ilis i l'anomena com font Calírroe. S'ha suggerit que potser es tracta d'una cisterna de nou fonts, i no d'una font de nou canelles. La tradició localitzava aquesta font, abans anomenada Calírroe, i que va rebre el nom d'Eneacrunos a partir que fou acondicionada i canalitzada en temps dels Pisistràtides, al sud-est de l'Acròpoli i del Temple de Zeus Olímpic, i prop del riu Ilis, en un tram que encara avui dia es coneix com a Calírroe. Heròdot la situa en aquesta zona, fora de la ciutat i en direcció a l'Himet. Pausànies la col·loca al nord de l'Acròpoli, al vèrtex sud-est de l'àgora, prop de l'Odèon d'Agripa i de l'Eleusínion, en un lloc on els arqueòlegs han trobat restes d'una font del segle vi aC. Quan descriu la zona de l'Ilis no fa menció de l'Eneacrunos ni de cap altra font, això complica, evidentment, el problema. A causa d'aquesta important contradicció han aparegut moltes hipòtesis i diversos intents de localització arqueològica. Els investigadors, sense arguments decisius, s'han inclinat en un o altre sentit., Wilhelm Dörpfeld trobà un gran dipòsit en excavar a l'oest de l'Acròpoli, entre l'Areòpag i la Pnyx, i situant la Calírroe juntament a la Pnyx, va sostenir la teoria d'una canalització, obra dels Pisistràtides, que connectava amb la deu de l'Ilís., Amb una interpretació diferent del terme Eneacrunos, que no seria la \\font de les nou canelles\\, en un sistema que partint de la Calírroe, s'estendria per diversos punts de la ciutat, s'ha intentat harmonitzar els dos testimonis contradictoris., És probable que pesin més els arguments de la tesi de Tucídides sobre una antiga prolongació de la ciutat \\cap al sud\\ i sobre la localització de la font Calírroe al sud-est de l'Acròpoli. Tucídides coneixia bé el lloc i és possible que Pausànies n'estigués mal informat, i que en la seva època l'antiga font reformada pels Pisistràtides no fos utilitzada. D'altres, tanmateix, la situen a l'emplaçament donat per Pausànies, al sud-est de l'àgora.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què era l'eneacrunos?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan es va edificar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui la va ornamentar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què n’hi havia molts, a Atenes?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin és el principal debat sobre la font?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin autor reconegut en va fer esment?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quins problemes presenta la història que explica Heròdot?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin altre nom li va donar Tucídides a la font?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan se li hauria donat l’actual denominació?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On creu que es trobava la font, Pausànies?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És clara la seva ubicació exacta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin descobriment relacionat va fer Wilhelm Dörpfeld?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quines dues explicacions del terme eneacrunos s'han donat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina teoria és la més probable?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes.", + "span_text": "L'eneacrunos (la \\font de les nou canelles\\) era una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Durant la segona meitat del segle VI aC.", + "span_text": "Fou construïda durant la segona meitat del segle vi aC", + "span_start": 110, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pisístrat, tirà d'Atenes.", + "span_text": "fou decorada per Pisístrat, tirà d'Atenes", + "span_start": 184, + "span_end": 225, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De pous.", + "span_text": "hi ha pous a tota la ciutat", + "span_start": 251, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El de la seva identificació.", + "span_text": "La seva identificació és un dels problemes més debatuts de la topografia atenesa", + "span_start": 441, + "span_end": 521, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Heròdot.", + "span_text": "Heròdot la menciona en un passatge", + "span_start": 523, + "span_end": 557, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'anacronisme i la manca d'historicitat.", + "span_text": "un relat, a més d'anacrònic, mancat d'historiocitat", + "span_start": 730, + "span_end": 781, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Calírroe.", + "span_text": "Tucídides la situa a la vall del riu Ilis i l'anomena com font Calírroe", + "span_start": 783, + "span_end": 854, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan fou acondicionada i canalitzada en temps dels Pisistràtides.", + "span_text": "va rebre el nom d'Eneacrunos a partir que fou acondicionada i canalitzada en temps dels Pisistràtides", + "span_start": 1023, + "span_end": 1124, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al nord de l'Acròpoli, al vèrtex sud-est de l'àgora, prop de l'Odèon d'Agripa i de l'Eleusínion.", + "span_text": "Pausànies la col·loca al nord de l'Acròpoli, al vèrtex sud-est de l'àgora, prop de l'Odèon d'Agripa i de l'Eleusínion", + "span_start": 1336, + "span_end": 1453, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A causa d'aquesta important contradicció han aparegut moltes hipòtesis i diversos intents de localització arqueològica. Els investigadors, sense arguments decisius, s'han inclinat en un o altre sentit", + "span_start": 1653, + "span_end": 1853, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va trobar un gran dipòsit en excavar a l'oest de l'Acròpoli.", + "span_text": "Wilhelm Dörpfeld trobà un gran dipòsit en excavar a l'oest de l'Acròpoli", + "span_start": 1857, + "span_end": 1929, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que era la font de les nou canelles, o un sistema que partint de la Calírroe, s'estendria per diversos punts de la ciutat.", + "span_text": "Amb una interpretació diferent del terme Eneacrunos, que no seria la \\font de les nou canelles\\, en un sistema que partint de la Calírroe, s'estendria per diversos punts de la ciutat", + "span_start": 2107, + "span_end": 2289, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La tesi de Tucídides.", + "span_text": "És probable que pesin més els arguments de la tesi de Tucídides", + "span_start": 2354, + "span_end": 2417, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè Tucídides coneixia bé el lloc i és possible que Pausànies n'estigués mal informat.", + "span_text": "Tucídides coneixia bé el lloc i és possible que Pausànies n'estigués mal informat", + "span_start": 2543, + "span_end": 2624, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes.", + "span_text": "L'eneacrunos (la \\font de les nou canelles\\) era una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Durant la segona meitat del segle VI aC.", + "span_text": "Fou construïda durant la segona meitat del segle vi aC", + "span_start": 110, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pisístrat, tirà d'Atenes.", + "span_text": "fou decorada per Pisístrat, tirà d'Atenes", + "span_start": 184, + "span_end": 225, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De pous.", + "span_text": "hi ha pous a tota la ciutat", + "span_start": 251, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El de la seva identificació.", + "span_text": "La seva identificació és un dels problemes més debatuts de la topografia atenesa", + "span_start": 441, + "span_end": 521, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Heròdot.", + "span_text": "Heròdot la menciona en un passatge", + "span_start": 523, + "span_end": 557, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És anacrònica i manca d'historicitat.", + "span_text": "un relat, a més d'anacrònic, mancat d'historiocitat", + "span_start": 730, + "span_end": 781, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Font Calírroe.", + "span_text": "Tucídides la situa a la vall del riu Ilis i l'anomena com font Calírroe", + "span_start": 783, + "span_end": 854, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan fou acondicionada i canalitzada en temps dels Pisistràtides.", + "span_text": "va rebre el nom d'Eneacrunos a partir que fou acondicionada i canalitzada en temps dels Pisistràtides", + "span_start": 1023, + "span_end": 1124, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al nord de l'Acròpoli, al vèrtex sud-est de l'àgora, prop de l'Odèon d'Agripa i de l'Eleusínion.", + "span_text": "Pausànies la col·loca al nord de l'Acròpoli, al vèrtex sud-est de l'àgora, prop de l'Odèon d'Agripa i de l'Eleusínion", + "span_start": 1336, + "span_end": 1453, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quan descriu la zona de l'Ilis no fa menció de l'Eneacrunos ni de cap altra font, això complica, evidentment, el problema. A causa d'aquesta important contradicció han aparegut moltes hipòtesis i diversos intents de localització arqueològica. Els investigadors, sense arguments decisius, s'han inclinat en un o altre sentit", + "span_start": 1530, + "span_end": 1853, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va trobar un gran dipòsit en excavar a l'oest de l'Acròpoli.", + "span_text": "Wilhelm Dörpfeld trobà un gran dipòsit en excavar a l'oest de l'Acròpoli", + "span_start": 1857, + "span_end": 1929, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que era la font de les nou canelles, o un sistema que partint de la Calírroe, s'estendria per diversos punts de la ciutat.", + "span_text": "Amb una interpretació diferent del terme Eneacrunos, que no seria la \\font de les nou canelles\\, en un sistema que partint de la Calírroe, s'estendria per diversos punts de la ciutat", + "span_start": 2107, + "span_end": 2289, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La tesi de Tucídides.", + "span_text": "És probable que pesin més els arguments de la tesi de Tucídides sobre una antiga prolongació de la ciutat \\cap al sud\\ i sobre la localització de la font Calírroe al sud-est de l'Acròpoli", + "span_start": 2354, + "span_end": 2541, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè Tucídides coneixia bé el lloc i és possible que Pausànies n'estigués mal informat.", + "span_text": "Tucídides coneixia bé el lloc i és possible que Pausànies n'estigués mal informat", + "span_start": 2543, + "span_end": 2624, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Era una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes.", + "span_text": "L'eneacrunos (la \\font de les nou canelles\\) era una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Durant la segona meitat del segle VI aC.", + "span_text": "Fou construïda durant la segona meitat del segle vi aC", + "span_start": 110, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Segons Pausànias, va ser decorada per Pisístrat, tirà d'Atenes.", + "span_text": "segons Pausànias fou decorada per Pisístrat, tirà d'Atenes", + "span_start": 167, + "span_end": 225, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De pous.", + "span_text": "hi ha pous a tota la ciutat", + "span_start": 251, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El de la seva identificació.", + "span_text": "La seva identificació és un dels problemes més debatuts de la topografia atenesa", + "span_start": 441, + "span_end": 521, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Heròdot.", + "span_text": "Heròdot la menciona en un passatge", + "span_start": 523, + "span_end": 557, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'anacronisme i la manca d'historicitat.", + "span_text": "en un relat, a més d'anacrònic, mancat d'historiocitat", + "span_start": 727, + "span_end": 781, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Calírroe.", + "span_text": "Tucídides la situa a la vall del riu Ilis i l'anomena com font Calírroe", + "span_start": 783, + "span_end": 854, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A partir que fou acondicionada i canalitzada en temps dels Pisistràtides.", + "span_text": "tradició localitzava aquesta font, abans anomenada Calírroe, i que va rebre el nom d'Eneacrunos a partir que fou acondicionada i canalitzada en temps dels Pisistràtides", + "span_start": 956, + "span_end": 1124, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al nord de l'Acròpoli, al vèrtex sud-est de l'àgora, prop de l'Odèon d'Agripa i de l'Eleusínion.", + "span_text": "Pausànies la col·loca al nord de l'Acròpoli, al vèrtex sud-est de l'àgora, prop de l'Odèon d'Agripa i de l'Eleusínion", + "span_start": 1336, + "span_end": 1453, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A causa d'aquesta important contradicció han aparegut moltes hipòtesis i diversos intents de localització arqueològica. Els investigadors, sense arguments decisius, s'han inclinat en un o altre sentit", + "span_start": 1653, + "span_end": 1853, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va trobar un gran dipòsit en excavar a l'oest de l'Acròpoli.", + "span_text": "Wilhelm Dörpfeld trobà un gran dipòsit en excavar a l'oest de l'Acròpoli", + "span_start": 1857, + "span_end": 1929, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que o bé era la font de les nou canelles, o era un sistema que partint de la Calírroe s'estendria per diversos punts de la ciutat.", + "span_text": "Amb una interpretació diferent del terme Eneacrunos, que no seria la \\font de les nou canelles\\, en un sistema que partint de la Calírroe, s'estendria per diversos punts de la ciutat", + "span_start": 2107, + "span_end": 2289, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La tesi de Tucídides.", + "span_text": "És probable que pesin més els arguments de la tesi de Tucídides", + "span_start": 2354, + "span_end": 2417, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè Tucídides coneixia bé el lloc i és possible que Pausànies n'estigués mal informat.", + "span_text": "Tucídides coneixia bé el lloc i és possible que Pausànies n'estigués mal informat", + "span_start": 2543, + "span_end": 2624, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1316", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La guerra de Troia...", + "story": "La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula (pèplum) franco-italiana dirigida per Giorgio Ferroni el 1961. La pel·lícula s'inspira lliurement en el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada, de la qual s'aparta col·locant en el primer pla l'heroi troià Enees de qui desenvolupa aventures originals. Ha estat doblada al català., Des de fa deu anys, els grecs assetgen la ciutat de Troia per tornar a Menelau, rei d'Esparta, la bella Helena (la seva esposa) presa pel príncep troià Paris amb l'ajuda de la deessa Afrodita. Aquil·les mata el valerós Hèctor (germà de Paris i fill del rei Príam), que havia matat Pàtrocle, bon company d'Aquil·les. Príam demana a Aquil·les el cos del seu fill. Després de llargues discussions, el rei troià aconsegueix recuperar el cadàver del seu fill gran per donar-li el funeral digne del seu grau de príncep., Els troians sol·liciten una treva amb els grecs que accepten. Enees, un dels més valerosos guerrers troians, és enviat secretament en una missió per tal de formar un exèrcit de cavallers que permeti fer fora definitivament els grecs. A canvi de la treva, aquests reben ostatges i sobretot fusta per petició d'Odisseu que imagina una trampa temible sota la forma seductora d'una estàtua en forma de cavall dedicada a Poseidó. Paris acabat sent mort per Aquil·les.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es titula el film?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan es va fer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En què es basa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Segueix la història original al peu de la lletra?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quants anys fa que va començar la guerra a la història?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'estratègia dels grecs era defensiva?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va raptar a Helena?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I qui va prendre la vida a Hèctor?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El monarca pot enterrar a Hèctor finalment?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què demanen els troians als grecs?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin objectiu ha de complir Enees?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què obtenen els grecs del pacte amb els troians?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què vol fer Odisseu amb la fusta?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui posa fi a la vida de Paris?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La guerra de Troia.", + "span_text": "La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1961.", + "span_text": "dirigida per Giorgio Ferroni el 1961", + "span_start": 109, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada.", + "span_text": "La pel·lícula s'inspira lliurement en el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada", + "span_start": 147, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'inspira lliurement en el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada, de la qual s'aparta col·locant en el primer pla l'heroi troià Enees de qui desenvolupa aventures originals", + "span_start": 161, + "span_end": 362, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Deu.", + "span_text": "Des de fa deu anys, els grecs assetgen la ciutat de Troia", + "span_start": 394, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els grecs assetgen la ciutat de Troia", + "span_start": 414, + "span_end": 451, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El príncep troià Paris.", + "span_text": "Helena (la seva esposa) presa pel príncep troià Paris", + "span_start": 498, + "span_end": 551, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aquil·les.", + "span_text": "Aquil·les mata el valerós Hèctor", + "span_start": 587, + "span_end": 619, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè havia matat Pàtrocle, bon company d'Aquil·les.", + "span_text": "Hèctor (germà de Paris i fill del rei Príam), que havia matat Pàtrocle, bon company d'Aquil·les", + "span_start": 613, + "span_end": 708, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el rei troià aconsegueix recuperar el cadàver del seu fill gran per donar-li el funeral digne", + "span_start": 789, + "span_end": 882, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una treva.", + "span_text": "Els troians sol·liciten una treva amb els grecs", + "span_start": 910, + "span_end": 957, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de formar un exèrcit de cavallers que permeti fer fora definitivament els grecs.", + "span_text": "Enees, un dels més valerosos guerrers troians, és enviat secretament en una missió per tal de formar un exèrcit de cavallers que permeti fer fora definitivament els grecs", + "span_start": 972, + "span_end": 1142, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ostatges i fusta.", + "span_text": "A canvi de la treva, aquests reben ostatges i sobretot fusta", + "span_start": 1144, + "span_end": 1204, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una trampa temible sota la forma seductora d'una estàtua en forma de cavall dedicada a Poseidó.", + "span_text": "sobretot fusta per petició d'Odisseu que imagina una trampa temible sota la forma seductora d'una estàtua en forma de cavall dedicada a Poseidó", + "span_start": 1190, + "span_end": 1333, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aquil·les.", + "span_text": "Paris acabat sent mort per Aquil·les", + "span_start": 1335, + "span_end": 1371, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La guerra de Troia.", + "span_text": "La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1961.", + "span_text": "dirigida per Giorgio Ferroni el 1961", + "span_start": 109, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada.", + "span_text": "La pel·lícula s'inspira lliurement en el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada", + "span_start": 147, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'inspira lliurement en el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada, de la qual s'aparta col·locant en el primer pla l'heroi troià Enees de qui desenvolupa aventures originals", + "span_start": 161, + "span_end": 362, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Deu.", + "span_text": "Des de fa deu anys, els grecs assetgen la ciutat de Troia", + "span_start": 394, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els grecs assetgen la ciutat de Troia", + "span_start": 414, + "span_end": 451, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El príncep troià Paris.", + "span_text": "la bella Helena (la seva esposa) presa pel príncep troià Paris", + "span_start": 489, + "span_end": 551, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aquil·les.", + "span_text": "Aquil·les mata el valerós Hèctor", + "span_start": 587, + "span_end": 619, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè havia matat Pàtrocle, bon company seu.", + "span_text": "Hèctor (germà de Paris i fill del rei Príam), que havia matat Pàtrocle, bon company d'Aquil·les", + "span_start": 613, + "span_end": 708, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el rei troià aconsegueix recuperar el cadàver del seu fill gran per donar-li el funeral digne del seu grau de príncep", + "span_start": 789, + "span_end": 906, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una treva.", + "span_text": "Els troians sol·liciten una treva amb els grecs", + "span_start": 910, + "span_end": 957, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Formar un exèrcit de cavallers que permeti fer fora definitivament els grecs.", + "span_text": "Enees, un dels més valerosos guerrers troians, és enviat secretament en una missió per tal de formar un exèrcit de cavallers que permeti fer fora definitivament els grecs", + "span_start": 972, + "span_end": 1142, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ostatges i sobretot fusta.", + "span_text": "els grecs. A canvi de la treva, aquests reben ostatges i sobretot fusta", + "span_start": 1133, + "span_end": 1204, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una trampa temible sota la forma seductora d'una estàtua en forma de cavall dedicada a Poseidó.", + "span_text": "sobretot fusta per petició d'Odisseu que imagina una trampa temible sota la forma seductora d'una estàtua en forma de cavall dedicada a Poseidó", + "span_start": 1190, + "span_end": 1333, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aquil·les.", + "span_text": "Paris acabat sent mort per Aquil·les", + "span_start": 1335, + "span_end": 1371, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La guerra de Troia.", + "span_text": "La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1961.", + "span_text": "dirigida per Giorgio Ferroni el 1961", + "span_start": 109, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada.", + "span_text": "s'inspira lliurement en el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada", + "span_start": 161, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'inspira lliurement en el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada, de la qual s'aparta col·locant en el primer pla l'heroi troià Enees de qui desenvolupa aventures originals", + "span_start": 161, + "span_end": 362, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fa deu anys.", + "span_text": "Des de fa deu anys, els grecs assetgen la ciutat de Troia", + "span_start": 394, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els grecs assetgen la ciutat de Troia", + "span_start": 414, + "span_end": 451, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El príncep troià Paris.", + "span_text": "la bella Helena (la seva esposa) presa pel príncep troià Paris", + "span_start": 489, + "span_end": 551, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aquil·les.", + "span_text": "Aquil·les mata el valerós Hèctor", + "span_start": 587, + "span_end": 619, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè Hèctor havia matat Pàtrocle, bon company seu.", + "span_text": "Aquil·les mata el valerós Hèctor (germà de Paris i fill del rei Príam), que havia matat Pàtrocle, bon company d'Aquil·les", + "span_start": 587, + "span_end": 708, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després de llargues discussions, el rei troià aconsegueix recuperar el cadàver del seu fill gran per donar-li el funeral digne del seu grau de príncep", + "span_start": 756, + "span_end": 906, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una treva.", + "span_text": "Els troians sol·liciten una treva", + "span_start": 910, + "span_end": 943, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Formar un exèrcit de cavallers que permeti fer fora definitivament els grecs.", + "span_text": "Enees, un dels més valerosos guerrers troians, és enviat secretament en una missió per tal de formar un exèrcit de cavallers que permeti fer fora definitivament els grecs", + "span_start": 972, + "span_end": 1142, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ostatges i fusta.", + "span_text": "A canvi de la treva, aquests reben ostatges i sobretot fusta", + "span_start": 1144, + "span_end": 1204, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una trampa temible sota la forma seductora d'una estàtua en forma de cavall dedicada a Poseidó.", + "span_text": "sobretot fusta per petició d'Odisseu que imagina una trampa temible sota la forma seductora d'una estàtua en forma de cavall dedicada a Poseidó", + "span_start": 1190, + "span_end": 1333, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aquil·les.", + "span_text": "Paris acabat sent mort per Aquil·les", + "span_start": 1335, + "span_end": 1371, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_502", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "L’OMS alerta que el marge per contenir el coronavirus s’escurça pels contagis fora de la Xina", + "story": "L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que ‘la finestra d'oportunitat' per contenir el coronavirus a escala mundial ‘s'escurça' per l'increment de contagis fora de la Xina. En una conferència de premsa, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha admès ‘preocupació' pel nombre de casos sense un ‘vincle epidemiològic clar', com haver estat a la Xina o en contacte amb una persona infectada. Segons les últimes dades ofertes per l'OMS, el COVID-19 afecta 75.569 persones a la Xina, on ja ha provocat 2.239 morts. Fora del territori xinès, hi ha 1.200 casos en 26 països, amb una desena de morts. Seguiu ací l'última hora del brot del coronavirus al nord d'Itàlia Segons que ha indicat Adhanom Ghebreyesus, el coronavirus té ‘el potencial de causar turbulències polítiques, socials i econòmiques severes'. Malgrat que el nombre de casos fora de la Xina, segons l'OMS, continua sent ‘relativament petit', la manca de vincles epidemiològics clars obliga a la cautela. La situació a l'Iran és una de les que més preocupa a l'OMS fora de la Xina. En el país, ja han mort almenys 4 persones i hi ha una vintena d'infectats. Corea del Sud i Itàlia ‘també són un element de preocupació per com el virus s'està estenent a altres parts del món'. Amb tot, des de l'OMS asseguren que cada vegada se sap ‘més' sobre el virus. ‘Sabem que més del 80% dels pacients tindran una malaltia lleu i es recuperaran', ha explicat el director general de l'Organització Mundial de la Salut. L'altre 20% patirà un virus ‘greu o crític' que pot provocar des de dificultats respiratòries fins a un xoc sèptic i una fallada multiorgànica. En aquests casos, caldran cures intensives. En un 2% dels casos, el coronavirus és mortal, amb la taxa de mortalitat més elevada entre la població més envellida i els que ja tenen patologies prèvies. Un dels elements que destaca l'OMS, i pel qual encara no dóna una explicació concreta, és que el COVID-19 té una afectació ‘baixa' entre els nens. ‘Necessitem més recerca per entendre perquè', ha dit el director general de l'OMS. Què és el coronavirus: tot allò que heu de sabe", + "questions": [ + { + "input_text": "De què ha avisat l’OMS?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és el director de l’organització?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha confessat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quanta gent hi ha contagiada a la Xina?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb quantes defuncions?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I fora d’aquest país?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què pot provocar la malaltia, segons Ghebreyesus?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On és greu la situació?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què es coneix de moment?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pot complicar-se en alguns casos?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què farà falta llavors?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins col·lectius es poden veure més afectats?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És gaire problemàtic pels infants?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què cal fer, segons el director?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que la finestra d'oportunitat per contenir el coronavirus a escala mundial s'escurça.", + "span_text": "L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que ‘la finestra d'oportunitat' per contenir el coronavirus a escala mundial ‘s'escurça'", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per l'increment de contagis fora de la Xina.", + "span_text": "per l'increment de contagis fora de la Xina", + "span_start": 136, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tedros Adhanom Ghebreyesus.", + "span_text": "el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus", + "span_start": 211, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que està preocupat pel nombre de casos sense un vincle epidemiològic clar, com haver estat a la Xina o en contacte amb una persona infectada.", + "span_text": "Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha admès ‘preocupació' pel nombre de casos sense un ‘vincle epidemiològic clar', com haver estat a la Xina o en contacte amb una persona infectada", + "span_start": 241, + "span_end": 415, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "75.569 persones.", + "span_text": "el COVID-19 afecta 75.569 persones a la Xina", + "span_start": 461, + "span_end": 505, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "2.239.", + "span_text": "la Xina, on ja ha provocat 2.239 morts", + "span_start": 498, + "span_end": 536, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi ha 1.200 casos en 26 països i una desena de morts.", + "span_text": "Fora del territori xinès, hi ha 1.200 casos en 26 països, amb una desena de morts", + "span_start": 538, + "span_end": 619, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Turbulències polítiques, socials i econòmiques severes.", + "span_text": "Segons que ha indicat Adhanom Ghebreyesus, el coronavirus té ‘el potencial de causar turbulències polítiques, socials i econòmiques severes'", + "span_start": 688, + "span_end": 828, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Iran.", + "span_text": "La situació a l'Iran és una de les que més preocupa a l'OMS", + "span_start": 990, + "span_end": 1049, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que més del 80% dels pacients tindran una malaltia lleu i es recuperaran.", + "span_text": "Sabem que més del 80% dels pacients tindran una malaltia lleu i es recuperaran", + "span_start": 1339, + "span_end": 1417, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'altre 20% patirà un virus ‘greu o crític'", + "span_start": 1491, + "span_end": 1534, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cures intensives.", + "span_text": "En aquests casos, caldran cures intensives", + "span_start": 1635, + "span_end": 1677, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La població envellida i els que ja tenen patologies prèvies.", + "span_text": "la taxa de mortalitat més elevada entre la població més envellida i els que ja tenen patologies prèvies", + "span_start": 1730, + "span_end": 1833, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el COVID-19 té una afectació ‘baixa' entre els nens", + "span_start": 1929, + "span_end": 1980, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Més recerca.", + "span_text": "‘Necessitem més recerca per entendre perquè', ha dit el director general de l'OMS", + "span_start": 1982, + "span_end": 2063, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que la finestra d'oportunitat per contenir el coronavirus a escala mundial s'escurça.", + "span_text": "L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que ‘la finestra d'oportunitat' per contenir el coronavirus a escala mundial ‘s'escurça'", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per l'increment de contagis fora de la Xina.", + "span_text": "per l'increment de contagis fora de la Xina", + "span_start": 136, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tedros Adhanom Ghebreyesus.", + "span_text": "el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus", + "span_start": 211, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que està preocupat pel nombre de casos sense un vincle epidemiològic clar.", + "span_text": "ha admès ‘preocupació' pel nombre de casos sense un ‘vincle epidemiològic clar", + "span_start": 269, + "span_end": 347, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "75.569 persones.", + "span_text": "el COVID-19 afecta 75.569 persones a la Xina", + "span_start": 461, + "span_end": 505, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "2.239.", + "span_text": "on ja ha provocat 2.239 morts", + "span_start": 507, + "span_end": 536, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi ha 1.200 casos en 26 països, amb una desena de morts.", + "span_text": "Fora del territori xinès, hi ha 1.200 casos en 26 països, amb una desena de morts", + "span_start": 538, + "span_end": 619, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Turbulències polítiques, socials i econòmiques severes.", + "span_text": "Segons que ha indicat Adhanom Ghebreyesus, el coronavirus té ‘el potencial de causar turbulències polítiques, socials i econòmiques severes'", + "span_start": 688, + "span_end": 828, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Iran.", + "span_text": "La situació a l'Iran és una de les que més preocupa a l'OMS", + "span_start": 990, + "span_end": 1049, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que més del 80% dels pacients tindran una malaltia lleu i es recuperaran.", + "span_text": "Sabem que més del 80% dels pacients tindran una malaltia lleu i es recuperaran", + "span_start": 1339, + "span_end": 1417, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'altre 20% patirà un virus ‘greu o crític' que pot provocar des de dificultats respiratòries fins a un xoc sèptic i una fallada multiorgànica", + "span_start": 1491, + "span_end": 1633, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cures intensives.", + "span_text": "En aquests casos, caldran cures intensives", + "span_start": 1635, + "span_end": 1677, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La població envellida i els que ja tenen patologies prèvies.", + "span_text": "la taxa de mortalitat més elevada entre la població més envellida i els que ja tenen patologies prèvies", + "span_start": 1730, + "span_end": 1833, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el COVID-19 té una afectació ‘baixa' entre els nens", + "span_start": 1929, + "span_end": 1980, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Més recerca per entendre perquè.", + "span_text": "‘Necessitem més recerca per entendre perquè', ha dit el director general de l'OMS", + "span_start": 1982, + "span_end": 2063, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que la finestra d'oportunitat per contenir el coronavirus a escala mundial s'escurça.", + "span_text": "L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que ‘la finestra d'oportunitat' per contenir el coronavirus a escala mundial ‘s'escurça'", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per l'increment de contagis fora de la Xina.", + "span_text": "per l'increment de contagis fora de la Xina", + "span_start": 136, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tedros Adhanom Ghebreyesus.", + "span_text": "el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus", + "span_start": 211, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que està preocupat pel nombre de casos sense un vincle epidemiològic clar, com haver estat a la Xina o en contacte amb una persona infectada.", + "span_text": "ha admès ‘preocupació' pel nombre de casos sense un ‘vincle epidemiològic clar', com haver estat a la Xina o en contacte amb una persona infectada", + "span_start": 269, + "span_end": 415, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "75.569 persones.", + "span_text": "el COVID-19 afecta 75.569 persones a la Xina", + "span_start": 461, + "span_end": 505, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "2.239.", + "span_text": "on ja ha provocat 2.239 morts", + "span_start": 507, + "span_end": 536, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi ha 1.200 casos 26 països, amb una desena de morts.", + "span_text": "hi ha 1.200 casos en 26 països, amb una desena de morts", + "span_start": 564, + "span_end": 619, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Turbulències polítiques, socials i econòmiques severes.", + "span_text": "Segons que ha indicat Adhanom Ghebreyesus, el coronavirus té ‘el potencial de causar turbulències polítiques, socials i econòmiques severes'", + "span_start": 688, + "span_end": 828, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Iran.", + "span_text": "La situació a l'Iran és una de les que més preocupa a l'OMS", + "span_start": 990, + "span_end": 1049, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que més del 80% dels pacients tindran una malaltia lleu i es recuperaran.", + "span_text": "Sabem que més del 80% dels pacients tindran una malaltia lleu i es recuperaran", + "span_start": 1339, + "span_end": 1417, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'altre 20% patirà un virus ‘greu o crític'", + "span_start": 1491, + "span_end": 1534, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cures intensives.", + "span_text": "En aquests casos, caldran cures intensives", + "span_start": 1635, + "span_end": 1677, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La població més envellida i els que ja tenen patologies prèvies.", + "span_text": "amb la taxa de mortalitat més elevada entre la població més envellida i els que ja tenen patologies prèvies", + "span_start": 1726, + "span_end": 1833, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el COVID-19 té una afectació ‘baixa' entre els nens", + "span_start": 1929, + "span_end": 1980, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Més recerca.", + "span_text": "‘Necessitem més recerca per entendre perquè', ha dit el director general de l'OMS", + "span_start": 1982, + "span_end": 2063, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1877", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La marca del hombre lobo...", + "story": "La marca del hombre lobo (als Estats Units Frankenstein's Bloody Terror i internacionalment The Mark of the Wolfman) és una pel·lícula espanyola de terror estrenada el 1968. Dirigida per Enrique López Eguiluz i protagonitzada per Paul Naschy destaca per ser la primera de les pel·lícules en les quals l'actor va encarnar al licantrop Waldemar Daninsky., Estrenada originalment en 3-D va posar de moda el gènere fantaterrorífico a Espanya, acreditant la venda de gairebé 900.000 entrades en taquilla, malgrat no ser la primera pel·lícula adscrita al gènere., Waldemar Daninsky (Paul Naschy) és un jove polonès enamorat de l'atractiva comtessa Janice von Aarenberg (Dyanik Zurakowska), encara que aquesta ja es troba promesa amb Rudolph Weissmann (Manuel Manzaneque), un amic de la família la relació de la qual amb Daninsky és tibant., Uns gitanos, que saquejaven la tomba d'un home llop, li retiren una creu de plata i el retornen a la vida. Durant una cacera que s'organitza per a exterminar als llops que estan assolant els voltants d'un castell abandonat Weissmann és atacat per la bèstia i Daninsky, per salvar-lo, rep una mossegada que li transmet el seu mal., Quan Daninsky descobreix que ha adquirit la maledicció de l'home llop, Weissmann i la jove comtessa (qui també s'enamora de Daninsky), intentaran ajudar-lo. Per a això localitzen a un estrany metge que sembla saber curar la licantropia. No obstant això tant el doctor com la seva esposa resulten ser dues vampires que intentaran aprofitar-se del licantrop., Comptant amb un pressupost reduït La marca del hombre lobo destaca per les seves referències al terror gòtic de les pel·lícules realitzades pels Estudis Universal en els anys 1930 i 1940 i per la Factoria Hammer en els anys 1950 i 1960. Malgrat això el seu rodatge presenta algunes peculiaritats com la utilització del rodatge tridimensional o el so estereofònic una cosa poc freqüent en les produccions contemporànies., El guió va ser escrit al llarg d'una setmana per Paul Naschy en el qual va resultar ser un projecte personal semblança a una aposta amb Enrique López Eguiluz director per al qual treballava com a meritori en la pel·lícula Agonizando en el crimen. Molina li havia confessat la seva passió pel gènere però López Eguiluz recelava de la possibilitat de fer cinema fantàstic i de terror a Espanya a causa de l'escassetat d'antecedents previs. Una vegada llegit el guió López Eguiluz va decidir posar en marxa el projecte i van aconseguir el suport d'una productora alemanya per a realitzar la pel·lícula en doble versió (una per a Espanya i una altra per a l'estranger) a causa del bon acolliment que el gènere tenia en el mercat exterior., El personatge protagonista, Waldemar Daninsky, inicialment estava pensat per a l'actor Lon Chaney qui ja va encarnar-lo en els anys 1940. Per raons d'edat no va poder incorporar-se al projecte i finalment va ser el mateix Naschy el que va donar vida al personatge protagonista malgrat la seva escassa experiència. Seria la primera de les 14 ocasions en què Naschy encarnaria a l'home llop.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es titula el film?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va sortir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui va interpretar el paper principal?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es tracta d’una saga?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui n'és el personatge protagonista?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb qui s’ha de casar la noia que li agrada?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De qui salva Daninsky al promès?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En què es converteix el jove protagonista?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quines són les influències del llargmetratge?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines particularitats té?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui va redactar-ne el guió?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què dubtava si fer una obra de gènere de terror, el director?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quantes variants es van fer del film?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui havia de participar-hi com a actor?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Naschy va fer d'actor de la saga només en una ocasió?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La marca del hombre lobo.", + "span_text": "La marca del hombre lobo (als Estats Units Frankenstein's Bloody Terror i internacionalment The Mark of the Wolfman) és una pel·lícula", + "span_start": 0, + "span_end": 134, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1968.", + "span_text": "estrenada el 1968", + "span_start": 155, + "span_end": 172, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Paul Naschy.", + "span_text": "protagonitzada per Paul Naschy", + "span_start": 211, + "span_end": 241, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la primera de les pel·lícules en les quals l'actor va encarnar al licantrop Waldemar Daninsky", + "span_start": 258, + "span_end": 351, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Waldemar Daninsky, un jove polonès.", + "span_text": "Waldemar Daninsky (Paul Naschy) és un jove polonès", + "span_start": 560, + "span_end": 610, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Rudolph Weissmann.", + "span_text": "enamorat de l'atractiva comtessa Janice von Aarenberg (Dyanik Zurakowska), encara que aquesta ja es troba promesa amb Rudolph Weissmann", + "span_start": 611, + "span_end": 746, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'una bèstia.", + "span_text": "Weissmann és atacat per la bèstia i Daninsky, per salvar-lo, rep una mossegada que li transmet el seu mal", + "span_start": 1061, + "span_end": 1166, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En home llop.", + "span_text": "Daninsky descobreix que ha adquirit la maledicció de l'home llop", + "span_start": 1175, + "span_end": 1239, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les pel·lícules de terror gòtic realitzades pels Estudis Universal en els anys 1930 i 1940 i per la Factoria Hammer en els anys 1950 i 1960.", + "span_text": "La marca del hombre lobo destaca per les seves referències al terror gòtic de les pel·lícules realitzades pels Estudis Universal en els anys 1930 i 1940 i per la Factoria Hammer en els anys 1950 i 1960", + "span_start": 1563, + "span_end": 1764, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La utilització del rodatge tridimensional i el so estereofònic.", + "span_text": "el seu rodatge presenta algunes peculiaritats com la utilització del rodatge tridimensional o el so estereofònic", + "span_start": 1779, + "span_end": 1891, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Paul Naschy.", + "span_text": "El guió va ser escrit al llarg d'una setmana per Paul Naschy", + "span_start": 1951, + "span_end": 2011, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per l'escassetat d'antecedents previs.", + "span_text": "López Eguiluz recelava de la possibilitat de fer cinema fantàstic i de terror a Espanya a causa de l'escassetat d'antecedents previs", + "span_start": 2255, + "span_end": 2387, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dues.", + "span_text": "van aconseguir el suport d'una productora alemanya per a realitzar la pel·lícula en doble versió (una per a Espanya i una altra per a l'estranger)", + "span_start": 2469, + "span_end": 2615, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè es va fer una per a Espanya i una altra per a l'estranger, a causa del bon acolliment que el gènere tenia en el mercat exterior.", + "span_text": "una per a Espanya i una altra per a l'estranger) a causa del bon acolliment que el gènere tenia en el mercat exterior", + "span_start": 2567, + "span_end": 2684, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Lon Chaney.", + "span_text": "El personatge protagonista, Waldemar Daninsky, inicialment estava pensat per a l'actor Lon Chaney", + "span_start": 2688, + "span_end": 2785, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Seria la primera de les 14 ocasions en què Naschy encarnaria a l'home llop", + "span_start": 3002, + "span_end": 3076, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La marca del hombre lobo.", + "span_text": "La marca del hombre lobo (als Estats Units Frankenstein's Bloody Terror i internacionalment The Mark of the Wolfman) és una pel·lícula", + "span_start": 0, + "span_end": 134, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1968.", + "span_text": "estrenada el 1968", + "span_start": 155, + "span_end": 172, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Paul Naschy.", + "span_text": "protagonitzada per Paul Naschy", + "span_start": 211, + "span_end": 241, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la primera de les pel·lícules en les quals l'actor va encarnar al licantrop Waldemar Daninsky", + "span_start": 258, + "span_end": 351, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Waldemar Daninsky.", + "span_text": "Waldemar Daninsky (Paul Naschy) és un jove polonès", + "span_start": 560, + "span_end": 610, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Rudolph Weissmann.", + "span_text": "enamorat de l'atractiva comtessa Janice von Aarenberg (Dyanik Zurakowska), encara que aquesta ja es troba promesa amb Rudolph Weissmann", + "span_start": 611, + "span_end": 746, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De la bèstia.", + "span_text": "Weissmann és atacat per la bèstia i Daninsky, per salvar-lo", + "span_start": 1061, + "span_end": 1120, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En home llop.", + "span_text": "Daninsky descobreix que ha adquirit la maledicció de l'home llop", + "span_start": 1175, + "span_end": 1239, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El terror gòtic de les pel·lícules realitzades pels Estudis Universal en els anys 1930 i 1940 i per la Factoria Hammer en els anys 1950 i 1960.", + "span_text": "La marca del hombre lobo destaca per les seves referències al terror gòtic de les pel·lícules realitzades pels Estudis Universal en els anys 1930 i 1940 i per la Factoria Hammer en els anys 1950 i 1960", + "span_start": 1563, + "span_end": 1764, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La utilització del rodatge tridimensional i el so estereofònic.", + "span_text": "el seu rodatge presenta algunes peculiaritats com la utilització del rodatge tridimensional o el so estereofònic", + "span_start": 1779, + "span_end": 1891, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Paul Naschy.", + "span_text": "El guió va ser escrit al llarg d'una setmana per Paul Naschy", + "span_start": 1951, + "span_end": 2011, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per l'escassetat d'antecedents previs a Espanya.", + "span_text": "López Eguiluz recelava de la possibilitat de fer cinema fantàstic i de terror a Espanya a causa de l'escassetat d'antecedents previs", + "span_start": 2255, + "span_end": 2387, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dues.", + "span_text": "van aconseguir el suport d'una productora alemanya per a realitzar la pel·lícula en doble versió (una per a Espanya i una altra per a l'estranger)", + "span_start": 2469, + "span_end": 2615, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè es va fer una per a Espanya i una altra per a l'estranger.", + "span_text": "una per a Espanya i una altra per a l'estranger", + "span_start": 2567, + "span_end": 2614, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Lon Chaney.", + "span_text": "El personatge protagonista, Waldemar Daninsky, inicialment estava pensat per a l'actor Lon Chaney", + "span_start": 2688, + "span_end": 2785, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Seria la primera de les 14 ocasions en què Naschy encarnaria a l'home llop", + "span_start": 3002, + "span_end": 3076, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La marca del hombre lobo.", + "span_text": "La marca del hombre lobo (als Estats Units Frankenstein's Bloody Terror i internacionalment The Mark of the Wolfman) és una pel·lícula", + "span_start": 0, + "span_end": 134, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1968.", + "span_text": "estrenada el 1968", + "span_start": 155, + "span_end": 172, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Paul Naschy.", + "span_text": "protagonitzada per Paul Naschy", + "span_start": 211, + "span_end": 241, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "primera de les pel·lícules en les quals l'actor va encarnar al licantrop Waldemar Daninsky", + "span_start": 261, + "span_end": 351, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Waldemar Daninsky, un jove polonès.", + "span_text": "Waldemar Daninsky (Paul Naschy) és un jove polonès", + "span_start": 560, + "span_end": 610, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Rudolph Weissmann.", + "span_text": "enamorat de l'atractiva comtessa Janice von Aarenberg (Dyanik Zurakowska), encara que aquesta ja es troba promesa amb Rudolph Weissmann", + "span_start": 611, + "span_end": 746, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De la bèstia.", + "span_text": "Weissmann és atacat per la bèstia i Daninsky, per salvar-lo", + "span_start": 1061, + "span_end": 1120, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En home llop.", + "span_text": "Daninsky descobreix que ha adquirit la maledicció de l'home llop", + "span_start": 1175, + "span_end": 1239, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les pel·lícules de terror gòtic realitzades pels Estudis Universal en els anys 1930 i 1940 i per la Factoria Hammer en els anys 1950 i 1960.", + "span_text": "La marca del hombre lobo destaca per les seves referències al terror gòtic de les pel·lícules realitzades pels Estudis Universal en els anys 1930 i 1940 i per la Factoria Hammer en els anys 1950 i 1960", + "span_start": 1563, + "span_end": 1764, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La utilització del rodatge tridimensional i el so estereofònic.", + "span_text": "això el seu rodatge presenta algunes peculiaritats com la utilització del rodatge tridimensional o el so estereofònic una cosa poc freqüent en les produccions contemporànies", + "span_start": 1774, + "span_end": 1947, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Paul Naschy.", + "span_text": "El guió va ser escrit al llarg d'una setmana per Paul Naschy", + "span_start": 1951, + "span_end": 2011, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per l'escassetat d'antecedents previs.", + "span_text": "però López Eguiluz recelava de la possibilitat de fer cinema fantàstic i de terror a Espanya a causa de l'escassetat d'antecedents previs", + "span_start": 2250, + "span_end": 2387, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dues.", + "span_text": "van aconseguir el suport d'una productora alemanya per a realitzar la pel·lícula en doble versió (una per a Espanya i una altra per a l'estranger)", + "span_start": 2469, + "span_end": 2615, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè es va fer una versió per a Espanya i una altra per a l'estranger.", + "span_text": "una per a Espanya i una altra per a l'estranger", + "span_start": 2567, + "span_end": 2614, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Lon Chaney.", + "span_text": "El personatge protagonista, Waldemar Daninsky, inicialment estava pensat per a l'actor Lon Chaney", + "span_start": 2688, + "span_end": 2785, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Seria la primera de les 14 ocasions en què Naschy encarnaria a l'home llop", + "span_start": 3002, + "span_end": 3076, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_726", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La USTEC demana de ‘partir de zero’ i presentar un nou document sobre el model lingüístic en l’educació", + "story": "El sindicat de l'Ensenyament de Catalunya USTEC STEs considera que el document del model lingüístic a l'educació presentat pel conseller Bargalló dimecres s'hauria de tornar a elaborar de nou. Pel sindicat, que ha presentat un informe analític del document de la Generalitat, la proposta ha estat redactada ‘al marge de l'opinió del professorat i els seus representats'. Per això, considera l'USTEC, ‘el més convenient seria partir de zero d'acord amb la participació activa dels ensenyants'. Des que s'ha fet pública, la proposta del conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha aixecat polseguera. Ara el sindicat se suma a una de les veus crítiques amb el document. ‘L'autonomia dels centres que és reclamada com a garantia d'una política lingüística adaptada al context, en realitat el que fa és deixar la llengua en una situació de vulnerabilitat i fragilitat a les pressions de l'entorn', argumenta l'informe. I continua: ‘L'absència d'unes directrius fermes possibiliten, per exemple, que un ajuntament hostil al català pugui incidir en el projecte educatiu, i per descomptat, el projecte lingüístic del centre, especialment en un moment en què el català és atacat per determinades forces polítiques'. A més, l'informe del sindicat també afegeix que es facin un conjunt de propostes sense que vagin lligades a uns majors recursos, fet que les converteix en ‘paper mullat'. De totes maneres, sí que fan una valoració postiva en el fet que es vulgui promoure la presència de la llengua d'origen dels alumenes ‘com a fórmula de respecte i reconeixement a totes les llengües, així com a manera d'estendre la interculturalitat entre els agents de la comunitat educativa'. Més informació: Entrevista a Josep Bargalló: ‘El català és i serà la llengua vehicular i això no ho toca ningú' El document del nou model lingüístic al sistema educatiu presentat pel conseller Bargall", + "questions": [ + { + "input_text": "Què creu el sindicat de l’Ensenyament?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha entregat, el sindicat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què no és adequat el model proposat pel govern, segons el sindicat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què pensen que caldria fer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui és Josep Bargalló?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan ha començat la polèmica?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els del sindicat han sigut els únics amb opinions negatives?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La proposta del conseller protegeix la immersió lingüística?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On podrien intervenir els ajuntaments, segons el model presentat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quina situació es troba la llengua?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L’USTEC creu que els propòsits són poc realistes?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin punt positiu hi han trobat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per quins motius?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat Bargalló sobre el català?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que el document del model lingüístic a l'educació presentat pel conseller Bargalló dimecres s'hauria de tornar a elaborar de nou.", + "span_text": "El sindicat de l'Ensenyament de Catalunya USTEC STEs considera que el document del model lingüístic a l'educació presentat pel conseller Bargalló dimecres s'hauria de tornar a elaborar de nou", + "span_start": 0, + "span_end": 191, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un informe analític del document de la Generalitat.", + "span_text": "Pel sindicat, que ha presentat un informe analític del document de la Generalitat", + "span_start": 193, + "span_end": 274, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè ha estat redactat al marge de l'opinió del professorat i els seus representats.", + "span_text": "la proposta ha estat redactada ‘al marge de l'opinió del professorat i els seus representats'", + "span_start": 276, + "span_end": 369, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Partir de zero d'acord amb la participació activa dels ensenyants.", + "span_text": "considera l'USTEC, ‘el més convenient seria partir de zero d'acord amb la participació activa dels ensenyants'", + "span_start": 381, + "span_end": 491, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El conseller d'Ensenyament.", + "span_text": "el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló", + "span_start": 532, + "span_end": 574, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Des que s'ha fet pública la proposta.", + "span_text": "Des que s'ha fet pública, la proposta del conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha aixecat polseguera", + "span_start": 493, + "span_end": 597, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ara el sindicat se suma a una de les veus crítiques amb el document", + "span_start": 599, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en realitat el que fa és deixar la llengua en una situació de vulnerabilitat i fragilitat a les pressions de l'entorn", + "span_start": 774, + "span_end": 891, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el projecte educatiu i el projecte lingüístic dels centres.", + "span_text": "un ajuntament hostil al català pugui incidir en el projecte educatiu, i per descomptat, el projecte lingüístic del centre", + "span_start": 995, + "span_end": 1116, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En un moment en què és atacat per determinades forces polítiques.", + "span_text": "un moment en què el català és atacat per determinades forces polítiques", + "span_start": 1134, + "span_end": 1205, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'informe del sindicat també afegeix que es facin un conjunt de propostes sense que vagin lligades a uns majors recursos, fet que les converteix en ‘paper mullat'", + "span_start": 1215, + "span_end": 1377, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè les propostes no van lligades a uns majors recursos.", + "span_text": "que es facin un conjunt de propostes sense que vagin lligades a uns majors recursos", + "span_start": 1252, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El fet que es vulgui promoure la presència de la llengua d'origen dels alumnes.", + "span_text": "fan una valoració postiva en el fet que es vulgui promoure la presència de la llengua d'origen dels alumenes", + "span_start": 1404, + "span_end": 1512, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè és una fórmula de respecte i reconeixement a totes les llengües, així com a manera d'estendre la interculturalitat entre els agents de la comunitat educativa.", + "span_text": "com a fórmula de respecte i reconeixement a totes les llengües, així com a manera d'estendre la interculturalitat entre els agents de la comunitat educativa", + "span_start": 1514, + "span_end": 1670, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que és i serà la llengua vehicular.", + "span_text": "Entrevista a Josep Bargalló: ‘El català és i serà la llengua vehicular i això no ho toca ningú'", + "span_start": 1689, + "span_end": 1784, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que el document del model lingüístic a l'educació presentat pel conseller Bargalló dimecres s'hauria de tornar a elaborar de nou.", + "span_text": "El sindicat de l'Ensenyament de Catalunya USTEC STEs considera que el document del model lingüístic a l'educació presentat pel conseller Bargalló dimecres s'hauria de tornar a elaborar de nou", + "span_start": 0, + "span_end": 191, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un informe analític del document de la Generalitat.", + "span_text": "Pel sindicat, que ha presentat un informe analític del document de la Generalitat", + "span_start": 193, + "span_end": 274, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè la proposta ha estat redactada al marge de l'opinió del professorat i els seus representats.", + "span_text": "la proposta ha estat redactada ‘al marge de l'opinió del professorat i els seus representats'", + "span_start": 276, + "span_end": 369, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Partir de zero d'acord amb la participació activa dels ensenyants.", + "span_text": "considera l'USTEC, ‘el més convenient seria partir de zero d'acord amb la participació activa dels ensenyants'", + "span_start": 381, + "span_end": 491, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El conseller d'Ensenyament.", + "span_text": "el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló", + "span_start": 532, + "span_end": 574, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Des que s'ha fet pública la proposta del conseller.", + "span_text": "Des que s'ha fet pública, la proposta del conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha aixecat polseguera", + "span_start": 493, + "span_end": 597, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el sindicat se suma a una de les veus crítiques amb el document", + "span_start": 603, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en realitat el que fa és deixar la llengua en una situació de vulnerabilitat i fragilitat a les pressions de l'entorn", + "span_start": 774, + "span_end": 891, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el projecte educatiu, i per descomptat, en el projecte lingüístic del centre.", + "span_text": "un ajuntament hostil al català pugui incidir en el projecte educatiu, i per descomptat, el projecte lingüístic del centre", + "span_start": 995, + "span_end": 1116, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En un moment en què és atacat per determinades forces polítiques.", + "span_text": "un moment en què el català és atacat per determinades forces polítiques", + "span_start": 1134, + "span_end": 1205, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'informe del sindicat també afegeix que es facin un conjunt de propostes sense que vagin lligades a uns majors recursos, fet que les converteix en ‘paper mullat'", + "span_start": 1215, + "span_end": 1377, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè les propostes no van lligades a uns majors recursos.", + "span_text": "que es facin un conjunt de propostes sense que vagin lligades a uns majors recursos", + "span_start": 1252, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El fet que es vulgui promoure la presència de la llengua d'origen dels alumnes.", + "span_text": "fan una valoració postiva en el fet que es vulgui promoure la presència de la llengua d'origen dels alumenes", + "span_start": 1404, + "span_end": 1512, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè és una fórmula de respecte i reconeixement a totes les llengües, així com a manera d'estendre la interculturalitat entre els agents de la comunitat educativa.", + "span_text": "com a fórmula de respecte i reconeixement a totes les llengües, així com a manera d'estendre la interculturalitat entre els agents de la comunitat educativa", + "span_start": 1514, + "span_end": 1670, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que és i serà la llengua vehicular i això no ho toca ningú.", + "span_text": "Josep Bargalló: ‘El català és i serà la llengua vehicular i això no ho toca ningú'", + "span_start": 1702, + "span_end": 1784, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que el document del model lingüístic a l'educació presentat dimecres s'hauria de tornar a elaborar de nou.", + "span_text": "El sindicat de l'Ensenyament de Catalunya USTEC STEs considera que el document del model lingüístic a l'educació presentat pel conseller Bargalló dimecres s'hauria de tornar a elaborar de nou", + "span_start": 0, + "span_end": 191, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un informe analític del document de la Generalitat.", + "span_text": "Pel sindicat, que ha presentat un informe analític del document de la Generalitat", + "span_start": 193, + "span_end": 274, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè ha estat redactat al marge de l'opinió del professorat i els seus representats.", + "span_text": "la proposta ha estat redactada ‘al marge de l'opinió del professorat i els seus representats'", + "span_start": 276, + "span_end": 369, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Partir de zero d'acord amb la participació activa dels ensenyants.", + "span_text": "considera l'USTEC, ‘el més convenient seria partir de zero d'acord amb la participació activa dels ensenyants'", + "span_start": 381, + "span_end": 491, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El conseller d'Ensenyament.", + "span_text": "el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló", + "span_start": 532, + "span_end": 574, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan s'ha fet pública la proposta.", + "span_text": "Des que s'ha fet pública, la proposta del conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha aixecat polseguera", + "span_start": 493, + "span_end": 597, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ara el sindicat se suma a una de les veus crítiques amb el document", + "span_start": 599, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en realitat el que fa és deixar la llengua en una situació de vulnerabilitat i fragilitat a les pressions de l'entorn", + "span_start": 774, + "span_end": 891, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el projecte educatiu, i per descomptat, en el projecte lingüístic del centre.", + "span_text": "que un ajuntament hostil al català pugui incidir en el projecte educatiu, i per descomptat, el projecte lingüístic del centre", + "span_start": 991, + "span_end": 1116, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En un moment en què és atacada per determinades forces polítiques.", + "span_text": "en un moment en què el català és atacat per determinades forces polítiques", + "span_start": 1131, + "span_end": 1205, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'informe del sindicat també afegeix que es facin un conjunt de propostes sense que vagin lligades a uns majors recursos, fet que les converteix en ‘paper mullat'", + "span_start": 1215, + "span_end": 1377, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè les propostes no van lligades a uns majors recursos.", + "span_text": "que es facin un conjunt de propostes sense que vagin lligades a uns majors recursos", + "span_start": 1252, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el fet que es vulgui promoure la presència de la llengua d'origen dels alumnes.", + "span_text": "sí que fan una valoració postiva en el fet que es vulgui promoure la presència de la llengua d'origen dels alumenes", + "span_start": 1397, + "span_end": 1512, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè és una fórmula de respecte i reconeixement a totes les llengües, així com a manera d'estendre la interculturalitat entre els agents de la comunitat educativa.", + "span_text": "com a fórmula de respecte i reconeixement a totes les llengües, així com a manera d'estendre la interculturalitat entre els agents de la comunitat educativa", + "span_start": 1514, + "span_end": 1670, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que és i serà la llengua vehicular.", + "span_text": "Josep Bargalló: ‘El català és i serà la llengua vehicular i això no ho toca ningú'", + "span_start": 1702, + "span_end": 1784, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_paradís perdut_41", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "paradís perdut - III-2", + "story": "Apartàrem els ulls de la temerosa visió, ens tapàrem les orelles i seguírem envant, el més lluny que poguérem de l'estret infernal; i arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal., Allà veiérem una dona gran, dreta, convulsa dins l'aspra cabellera llarga: un drac la cenyia tota amb una abraçada qui l'esgarrapava i la tenyia de sang. Quan obria la boca per parlar, el drac li ficava a dins el cap pla i li mossegava la llengua. El clam oprès de dolor que haguera llançat, la sacsava violentament i li inflava el pit. Llavors esglaiós i aletejant, s'alçà d'aquell freu de torrent un esbart de veus qui deien: «Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim». Fins en terra, en suprema adoració doblàrem el genoll i diguérem plorant: -O Senyor, preneu, preneu les nostres ànimes; perquè amb ulls mortals veiérem els vostres inefables judicis sobre la terra., D'aquí vinguérem a un altre lloc. Arbres d'alçades gegants creixíen encà i enllà i se acopaven fins en terra. Teníen semblança de figueres. Per ses branques hi havia esbarts d'aus volàtiques consemblants als altres aucells; però amb persistent cridadissa humana deien llastimosament: «Vós qui nos plasmàreu, perdonau-nos Senyor; perdonau-nos ple de misericòrdia, perquè pecàrem davant Vós, per tota la terra.» Sentint això se conturbà el nostre ventre i la nostra veu tremolava sobre els llavis: -¡Senyor, descobriu-nos el sentit d'això que veiem!- I una veu tronà del cel i respongué: «No podeu vosaltres conèixer els misteris que veieu. Feu via i seguiu!», Seguírem avant i arribàrem a un paratge bell i lluminós. Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses com els lliris estaven drets. Boca humana no podria dir la bellesa augusta d'aquests ancians lluminosos. Era com una claredat que els sortia dels ulls i il·luminava blanament la faç. Sobre el cap duien corones d'or i pedres precioses i en les mans vibraven palmes d'heroisme coronat. Davant d'ells tenien foc impetuós i espases afuades. Nosaltres els diguérem: -Senyors nostres i servents del Déu excels, teniu pietat de nosaltres! ¡Que no ens toqui la llengua vibrant del foc, ni el tall de les espases lluentes!", + "questions": [ + { + "input_text": "On van anar a parar els protagonistes del text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui hi havia allà?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb quin ésser fantàstic?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què passava quan la dona intentava articular unes paraules?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Li feia mal?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina frase es va sentir llavors?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els protagonistes es van posar a resar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què van trobar a la següent localització?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quins animals hi havia també?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li van demanar a Déu els protagonistes?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On es van dirigir després?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui hi havia allà?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Eren homes lletjos?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què els van demanar?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal.", + "span_text": "arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal", + "span_start": 134, + "span_end": 219, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una dona gran.", + "span_text": "Allà veiérem una dona gran", + "span_start": 223, + "span_end": 249, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un drac.", + "span_text": "un drac la cenyia tota amb una abraçada", + "span_start": 298, + "span_end": 337, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el drac li ficava a dins el cap pla i li mossegava la llengua.", + "span_text": "Quan obria la boca per parlar, el drac li ficava a dins el cap pla i li mossegava la llengua", + "span_start": 377, + "span_end": 469, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El clam oprès de dolor que haguera llançat, la sacsava violentament i li inflava el pit", + "span_start": 471, + "span_end": 558, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim.", + "span_text": "s'alçà d'aquell freu de torrent un esbart de veus qui deien: «Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim»", + "span_start": 590, + "span_end": 733, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en suprema adoració doblàrem el genoll i diguérem plorant: -O Senyor, preneu, preneu les nostres ànimes; perquè amb ulls mortals veiérem els vostres inefables judicis sobre la terra", + "span_start": 750, + "span_end": 931, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Arbres d'alçades gegants.", + "span_text": "D'aquí vinguérem a un altre lloc. Arbres d'alçades gegants creixíen encà i enllà", + "span_start": 935, + "span_end": 1015, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Aus volàtiques consemblants als altres aucells.", + "span_text": "Per ses branques hi havia esbarts d'aus volàtiques consemblants als altres aucells", + "span_start": 1075, + "span_end": 1157, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els descobrís el sentit d'allò que veien.", + "span_text": "la nostra veu tremolava sobre els llavis: -¡Senyor, descobriu-nos el sentit d'això que veiem!", + "span_start": 1389, + "span_end": 1482, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A un paratge bell i lluminós.", + "span_text": "Seguírem avant i arribàrem a un paratge bell i lluminós", + "span_start": 1595, + "span_end": 1650, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses.", + "span_text": "Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses", + "span_start": 1652, + "span_end": 1705, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la bellesa augusta d'aquests ancians lluminosos", + "span_start": 1762, + "span_end": 1809, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que tinguessin pietat d'ells, que no els toqués la llengua vibrant del foc, ni el tall de les espases lluentes.", + "span_text": "Nosaltres els diguérem: -Senyors nostres i servents del Déu excels, teniu pietat de nosaltres! ¡Que no ens toqui la llengua vibrant del foc, ni el tall de les espases lluentes!", + "span_start": 2043, + "span_end": 2219, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal.", + "span_text": "arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal", + "span_start": 134, + "span_end": 219, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una dona gran.", + "span_text": "Allà veiérem una dona gran", + "span_start": 223, + "span_end": 249, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un drac.", + "span_text": "un drac la cenyia tota", + "span_start": 298, + "span_end": 320, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el drac li ficava a dins el cap pla i li mossegava la llengua.", + "span_text": "Quan obria la boca per parlar, el drac li ficava a dins el cap pla i li mossegava la llengua", + "span_start": 377, + "span_end": 469, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El clam oprès de dolor que haguera llançat, la sacsava violentament i li inflava el pit", + "span_start": 471, + "span_end": 558, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim.", + "span_text": "s'alçà d'aquell freu de torrent un esbart de veus qui deien: «Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim»", + "span_start": 590, + "span_end": 733, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en suprema adoració doblàrem el genoll i diguérem plorant: -O Senyor, preneu, preneu les nostres ànimes; perquè amb ulls mortals veiérem els vostres inefables judicis sobre la terra", + "span_start": 750, + "span_end": 931, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Arbres d'alçades gegants.", + "span_text": "D'aquí vinguérem a un altre lloc. Arbres d'alçades gegants creixíen encà i enllà i se acopaven fins en terra", + "span_start": 935, + "span_end": 1043, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Aus volàtiques consemblants als altres aucells.", + "span_text": "Per ses branques hi havia esbarts d'aus volàtiques consemblants als altres aucells", + "span_start": 1075, + "span_end": 1157, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els descobrís el sentit d'allò que veien.", + "span_text": "la nostra veu tremolava sobre els llavis: -¡Senyor, descobriu-nos el sentit d'això que veiem!", + "span_start": 1389, + "span_end": 1482, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A un paratge bell i lluminós.", + "span_text": "Seguírem avant i arribàrem a un paratge bell i lluminós", + "span_start": 1595, + "span_end": 1650, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses com els lliris.", + "span_text": "Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses com els lliris", + "span_start": 1652, + "span_end": 1720, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Boca humana no podria dir la bellesa augusta d'aquests ancians", + "span_start": 1736, + "span_end": 1798, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que tinguessin pietat d'ells, que no els toqués la llengua vibrant del foc, ni el tall de les espases lluentes.", + "span_text": "Nosaltres els diguérem: -Senyors nostres i servents del Déu excels, teniu pietat de nosaltres! ¡Que no ens toqui la llengua vibrant del foc, ni el tall de les espases lluentes!", + "span_start": 2043, + "span_end": 2219, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal.", + "span_text": "arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal", + "span_start": 134, + "span_end": 219, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una dona gran.", + "span_text": "Allà veiérem una dona gran", + "span_start": 223, + "span_end": 249, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un drac.", + "span_text": "un drac la cenyia tota amb una abraçada", + "span_start": 298, + "span_end": 337, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el drac li ficava a dins el cap pla i li mossegava la llengua.", + "span_text": "Quan obria la boca per parlar, el drac li ficava a dins el cap pla i li mossegava la llengua", + "span_start": 377, + "span_end": 469, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El clam oprès de dolor que haguera llançat, la sacsava violentament i li inflava el pit", + "span_start": 471, + "span_end": 558, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim.", + "span_text": "Llavors esglaiós i aletejant, s'alçà d'aquell freu de torrent un esbart de veus qui deien: «Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim»", + "span_start": 560, + "span_end": 733, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fins en terra, en suprema adoració doblàrem el genoll i diguérem plorant: -O Senyor, preneu, preneu les nostres ànimes; perquè amb ulls mortals veiérem els vostres inefables judicis sobre la terra", + "span_start": 735, + "span_end": 931, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Arbres d'alçades gegants.", + "span_text": "D'aquí vinguérem a un altre lloc. Arbres d'alçades gegants creixíen encà i enllà i se acopaven fins en terra", + "span_start": 935, + "span_end": 1043, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Aus volàtiques consemblants als altres aucells.", + "span_text": "Per ses branques hi havia esbarts d'aus volàtiques consemblants als altres aucells", + "span_start": 1075, + "span_end": 1157, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els descobrís el sentit d'allò que veien.", + "span_text": "la nostra veu tremolava sobre els llavis: -¡Senyor, descobriu-nos el sentit d'això que veiem!", + "span_start": 1389, + "span_end": 1482, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A un paratge bell i lluminós.", + "span_text": "Seguírem avant i arribàrem a un paratge bell i lluminós", + "span_start": 1595, + "span_end": 1650, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses.", + "span_text": "Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses", + "span_start": 1652, + "span_end": 1705, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Boca humana no podria dir la bellesa augusta d'aquests ancians lluminosos", + "span_start": 1736, + "span_end": 1809, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que tinguessin pietat d'ells i que no els toqués la llengua vibrant del foc ni el tall de les espases lluents.", + "span_text": "Nosaltres els diguérem: -Senyors nostres i servents del Déu excels, teniu pietat de nosaltres! ¡Que no ens toqui la llengua vibrant del foc, ni el tall de les espases lluentes", + "span_start": 2043, + "span_end": 2218, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_62", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La Plataforma per la Llengua força la policia espanyola a atendre en català al País Valencià", + "story": "La Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià. Aquestes darreres setmanes l'entitat ha alertat de noves discriminacions lingüístiques d'agents de policia contra els ciutadans, però ara sembla que la direcció del cos vol començar a posar-hi remei. En una instrucció interna, la direcció general de la policia espanyola demana que als espais on s'ofereix atenció directa a la ciutadania –com ara a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa la documentació com el DNI o el passaport–, es procuri atendre en català ‘en la mesura que sigui possible'. Un compromís molt tou, però que estableix que en cada torn hi hagi almenys un policia que pugui atendre en català. La mateixa ordre especifica que si això no fos possible, ‘es requerirà la presència d'un policia d'un altre servei o es demanarà de manera cortesa al ciutadà que comparesca en un altre moment en què puga comptar amb aquesta possibilitat'. És a dir, que la mateixa ordre ja en preveu l'incompliment. Fa pocs mesos, en seu judicial, dos policies espanyols van reconèixer ‘excés de zel' per haver discriminat un ciutadà a Elx. Poc després, l'agost passat, hi hagué dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la policia espanyola a València. I recentment, la Plataforma per la Llengua va denunciar dos guàrdies civils de Tavernes per abús i discriminació lingüística. La policia espanyola reconeix en la instrucció que aquest tipus de denúncies ‘reapareixen amb una certa freqüència'", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha assolit Plataforma per la Llengua?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què han avisat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan han succeït?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La policia vol trobar una solució al problema?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On diuen que atendran al públic en català?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "S'ha d'actuar així en totes les ocasions, segons la policia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sembla un compromís ferm?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què van admetre dos policies?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va succeir el mes d’agost?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui més ha acusat l’ONG del català?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquest tipus de situacions són habituals?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià.", + "span_text": "La Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià", + "span_start": 0, + "span_end": 143, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De noves discriminacions lingüístiques d'agents de policia contra els ciutadans.", + "span_text": "l'entitat ha alertat de noves discriminacions lingüístiques d'agents de policia contra els ciutadans", + "span_start": 172, + "span_end": 272, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquestes darreres setmanes.", + "span_text": "Aquestes darreres setmanes", + "span_start": 145, + "span_end": 171, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sembla que la direcció del cos vol començar a posar-hi remei", + "span_start": 283, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als espais on s'ofereix atenció directa a la ciutadania, com ara a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa la documentació com el DNI o el passaport.", + "span_text": "la direcció general de la policia espanyola demana que als espais on s'ofereix atenció directa a la ciutadania –com ara a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa la documentació com el DNI o el passaport–, es procuri atendre en català", + "span_start": 372, + "span_end": 644, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es procuri atendre en català ‘en la mesura que sigui possible'", + "span_start": 616, + "span_end": 678, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Un compromís molt tou", + "span_start": 680, + "span_end": 701, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Excés de zel per haver discriminat un ciutadà.", + "span_text": "dos policies espanyols van reconèixer ‘excés de zel' per haver discriminat un ciutadà", + "span_start": 1126, + "span_end": 1211, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Elx.", + "span_text": "a Elx", + "span_start": 1212, + "span_end": 1217, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la policia espanyola a València.", + "span_text": "l'agost passat, hi hagué dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la policia espanyola a València", + "span_start": 1232, + "span_end": 1359, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A dos guàrdies civils de Tavernes.", + "span_text": "la Plataforma per la Llengua va denunciar dos guàrdies civils de Tavernes", + "span_start": 1375, + "span_end": 1448, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per abús i discriminació lingüística.", + "span_text": "per abús i discriminació lingüística", + "span_start": 1449, + "span_end": 1485, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La policia espanyola reconeix en la instrucció que aquest tipus de denúncies ‘reapareixen amb una certa freqüència'", + "span_start": 1487, + "span_end": 1602, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià.", + "span_text": "La Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià", + "span_start": 0, + "span_end": 143, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De noves discriminacions lingüístiques d'agents de policia contra els ciutadans.", + "span_text": "l'entitat ha alertat de noves discriminacions lingüístiques d'agents de policia contra els ciutadans", + "span_start": 172, + "span_end": 272, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquestes darreres setmanes.", + "span_text": "Aquestes darreres setmanes", + "span_start": 145, + "span_end": 171, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sembla que la direcció del cos vol començar a posar-hi remei", + "span_start": 283, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als espais on s'ofereix atenció directa a la ciutadania, com ara a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa la documentació com el DNI o el passaport.", + "span_text": "la direcció general de la policia espanyola demana que als espais on s'ofereix atenció directa a la ciutadania –com ara a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa la documentació com el DNI o el passaport–, es procuri atendre en català", + "span_start": 372, + "span_end": 644, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es procuri atendre en català ‘en la mesura que sigui possible'", + "span_start": 616, + "span_end": 678, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Un compromís molt tou", + "span_start": 680, + "span_end": 701, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Excés de zel per haver discriminat un ciutadà.", + "span_text": "dos policies espanyols van reconèixer ‘excés de zel' per haver discriminat un ciutadà", + "span_start": 1126, + "span_end": 1211, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Elx.", + "span_text": "a Elx", + "span_start": 1212, + "span_end": 1217, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la policia espanyola a València.", + "span_text": "l'agost passat, hi hagué dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la policia espanyola a València", + "span_start": 1232, + "span_end": 1359, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A dos guàrdies civils de Tavernes.", + "span_text": "la Plataforma per la Llengua va denunciar dos guàrdies civils de Tavernes", + "span_start": 1375, + "span_end": 1448, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per abús i discriminació lingüística.", + "span_text": "per abús i discriminació lingüística", + "span_start": 1449, + "span_end": 1485, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquest tipus de denúncies ‘reapareixen amb una certa freqüència'", + "span_start": 1538, + "span_end": 1602, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià.", + "span_text": "La Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià", + "span_start": 0, + "span_end": 143, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De noves discriminacions lingüístiques d'agents de policia contra els ciutadans.", + "span_text": "entitat ha alertat de noves discriminacions lingüístiques d'agents de policia contra els ciutadans", + "span_start": 174, + "span_end": 272, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquestes darreres setmanes.", + "span_text": "Aquestes darreres setmanes", + "span_start": 145, + "span_end": 171, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sembla que la direcció del cos vol començar a posar-hi remei", + "span_start": 283, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als espais on s'ofereix atenció directa a la ciutadania, com ara a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa el DNI i el passaport.", + "span_text": "la direcció general de la policia espanyola demana que als espais on s'ofereix atenció directa a la ciutadania –com ara a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa la documentació com el DNI o el passaport–, es procuri atendre en català", + "span_start": 372, + "span_end": 644, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es procuri atendre en català ‘en la mesura que sigui possible'", + "span_start": 616, + "span_end": 678, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Un compromís molt tou", + "span_start": 680, + "span_end": 701, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Excés de zel per haver discriminat un ciutadà.", + "span_text": "dos policies espanyols van reconèixer ‘excés de zel' per haver discriminat un ciutadà", + "span_start": 1126, + "span_end": 1211, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Elx.", + "span_text": "a Elx", + "span_start": 1212, + "span_end": 1217, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la policia espanyola a València.", + "span_text": "agost passat, hi hagué dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la policia espanyola a València", + "span_start": 1234, + "span_end": 1359, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A dos guàrdies civils de Tavernes.", + "span_text": "la Plataforma per la Llengua va denunciar dos guàrdies civils de Tavernes", + "span_start": 1375, + "span_end": 1448, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per abús i discriminació lingüística.", + "span_text": "per abús i discriminació lingüística", + "span_start": 1449, + "span_end": 1485, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquest tipus de denúncies ‘reapareixen amb una certa freqüència'", + "span_start": 1538, + "span_end": 1602, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1302", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Textos funeraris de l'Antic Egipte", + "story": "El conjunt de textos funeraris de l'Antic Egipte representen una col·lecció de documents religiosos destinats a ajudar el difunt a superar el viatge i arribar al més enllà (Duat). Aquests escrits evolucionen durant la història de l'antic Egipte. A l'Imperi Antic es coneixen amb el nom de Textos de les Piràmides, pel lloc on es troben escrits i estan reservats als faraons. A l'Imperi Mitjà el recull de conjurs, rituals i fórmules màgiques es troba sobretot als sarcòfags de la família reial, d'aquí que es coneguin amb el nom de Textos dels Sarcòfags. A l'Imperi Nou, i posteriorment, trobem els documents agrupats en \\llibres\\. Amb el pas del temps, l'ús d'aquests escrits es popularitza i deixen d'estar reservats a la família reial, primer són els nobles i alts funcionaris qui els empra i més tard també hi tenen accés altres classes socials, aquells qui es poden permetre un enterrament ritual d'aquest tipus., Els textos funeraris de l'Imperi Antic es reserven només per al faraó. A finals d'aquesta època, els textos comencen a aaprèixer a les tombes de les esposes reials., Els Textos dels Sarcòfags són un conjunt d'encanteris que decoren els sarcòfags. Apareixen per primera vegada durant el Primer Període Intermed. Tot i que són hereus dels Textos de les Piràmides, presenten una sèrie d'innovacions respecte a aquells textos més antics, destaca la plasmació de desitjos relatius a la vida quotidiana, fet que reflecteix l'ús dels textos rituals funeraris entre la gent del carrer. Els faraons perden així l'exclusivitat de l'ús dels encanteris funeraris i de l'accés a l'altre món., Després del període d'Amarna, es comença a emprar un nou grup de textos funeraris. La majoria se centra en representacions de Nut, la deessa del cel. Els textos descriuen el viatge nocturn del Sol qui travessa el cos de Nut, i el naixement del Sol renovat de les entranyes de la deessa al matí. Des de la construcció de la tomba de Ramsès IV, la KV2, dos d'aquests \\Llibres del Cel\\ apareixen representats habitualment, l'un al costat de l'altre, als sostres de les tombes reials.", + "questions": [ + { + "input_text": "En què consisteixen els escrits funeraris de l’Antic Egipte?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Van ser sempre els mateixos?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com s’anomenaven en inici?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I durant l’Imperi Mitjà on es trobaven?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es van titular llavors, doncs?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan es van ajuntar els textos?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a qui estaven destinats els escrits inicialment?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I després?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan van sorgir els Textos dels Sarcòfags?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina diferència tenen amb els anteriors?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què van implicar aquestes pels faraons?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui era Nut?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina història s’explica als escrits on apareix?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On es poden veure plasmats els Llibres del Cel?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Són una col·lecció de documents religiosos destinats a ajudar el difunt a superar el viatge i arribar al més enllà.", + "span_text": "El conjunt de textos funeraris de l'Antic Egipte representen una col·lecció de documents religiosos destinats a ajudar el difunt a superar el viatge i arribar al més enllà", + "span_start": 0, + "span_end": 171, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquests escrits evolucionen durant la història de l'antic Egipte", + "span_start": 180, + "span_end": 244, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Textos de les Piràmides.", + "span_text": "A l'Imperi Antic es coneixen amb el nom de Textos de les Piràmides", + "span_start": 246, + "span_end": 312, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pel lloc on es troben escrits.", + "span_text": "es coneixen amb el nom de Textos de les Piràmides, pel lloc on es troben escrits", + "span_start": 263, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als sarcòfags de la família reial.", + "span_text": "A l'Imperi Mitjà el recull de conjurs, rituals i fórmules màgiques es troba sobretot als sarcòfags de la família reial", + "span_start": 375, + "span_end": 493, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Textos dels Sarcòfags.", + "span_text": "d'aquí que es coneguin amb el nom de Textos dels Sarcòfags", + "span_start": 495, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'Imperi Nou.", + "span_text": "A l'Imperi Nou, i posteriorment, trobem els documents agrupats en \\llibres\\.", + "span_start": 555, + "span_end": 631, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a la família reial.", + "span_text": "Amb el pas del temps, l'ús d'aquests escrits es popularitza i deixen d'estar reservats a la família reial", + "span_start": 632, + "span_end": 737, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Primer per als nobles i alts funcionaris i més tard per a altres classes socials, aquells qui es podien permetre un enterrament ritual d'aquest tipus.", + "span_text": "primer són els nobles i alts funcionaris qui els empra i més tard també hi tenen accés altres classes socials, aquells qui es poden permetre un enterrament ritual d'aquest tipus", + "span_start": 739, + "span_end": 916, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Durant el Primer Període Intermed.", + "span_text": "Apareixen per primera vegada durant el Primer Període Intermed", + "span_start": 1168, + "span_end": 1230, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Presenten una sèrie d'innovacions.", + "span_text": "presenten una sèrie d'innovacions respecte a aquells textos més antics", + "span_start": 1283, + "span_end": 1353, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La pèrdua de l'exclusivitat de l'ús dels encanteris funeraris i de l'accés a l'altre món.", + "span_text": "Els faraons perden així l'exclusivitat de l'ús dels encanteris funeraris i de l'accés a l'altre món", + "span_start": 1499, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La deessa del cel.", + "span_text": "Nut, la deessa del cel", + "span_start": 1728, + "span_end": 1750, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El viatge nocturn del Sol, qui travessa el cos de Nut, i el naixement del Sol renovat de les entranyes de la deessa al matí.", + "span_text": "Els textos descriuen el viatge nocturn del Sol qui travessa el cos de Nut, i el naixement del Sol renovat de les entranyes de la deessa al matí", + "span_start": 1752, + "span_end": 1895, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Dos d'aquests apareixen representats habitualment, l'un al costat de l'altre, als sostres de les tombes reials.", + "span_text": "dos d'aquests \\Llibres del Cel\\ apareixen representats habitualment, l'un al costat de l'altre, als sostres de les tombes reials", + "span_start": 1953, + "span_end": 2081, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Són documents religiosos destinats a ajudar el difunt a superar el viatge i arribar al més enllà.", + "span_text": "El conjunt de textos funeraris de l'Antic Egipte representen una col·lecció de documents religiosos destinats a ajudar el difunt a superar el viatge i arribar al més enllà", + "span_start": 0, + "span_end": 171, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquests escrits evolucionen durant la història de l'antic Egipte", + "span_start": 180, + "span_end": 244, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Textos de les Piràmides.", + "span_text": "A l'Imperi Antic es coneixen amb el nom de Textos de les Piràmides", + "span_start": 246, + "span_end": 312, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pel lloc on es troben escrits.", + "span_text": "es coneixen amb el nom de Textos de les Piràmides, pel lloc on es troben escrits", + "span_start": 263, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als sarcòfags de la família reial.", + "span_text": "A l'Imperi Mitjà el recull de conjurs, rituals i fórmules màgiques es troba sobretot als sarcòfags de la família reial", + "span_start": 375, + "span_end": 493, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Textos dels Sarcòfags.", + "span_text": "d'aquí que es coneguin amb el nom de Textos dels Sarcòfags", + "span_start": 495, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'Imperi Nou.", + "span_text": "A l'Imperi Nou, i posteriorment, trobem els documents agrupats en \\llibres\\.", + "span_start": 555, + "span_end": 631, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a la família reial.", + "span_text": "Amb el pas del temps, l'ús d'aquests escrits es popularitza i deixen d'estar reservats a la família reial", + "span_start": 632, + "span_end": 737, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Primer per als nobles i alts funcionaris i més tard per a altres classes socials, aquells qui es podien permetre un enterrament ritual d'aquest tipus.", + "span_text": "Amb el pas del temps, l'ús d'aquests escrits es popularitza i deixen d'estar reservats a la família reial, primer són els nobles i alts funcionaris qui els empra i més tard també hi tenen accés altres classes socials, aquells qui es poden permetre un enterrament ritual d'aquest tipus", + "span_start": 632, + "span_end": 916, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Durant el Primer Període Intermed.", + "span_text": "Els Textos dels Sarcòfags són un conjunt d'encanteris que decoren els sarcòfags. Apareixen per primera vegada durant el Primer Període Intermed", + "span_start": 1087, + "span_end": 1230, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Presenten una sèrie d'innovacions.", + "span_text": "presenten una sèrie d'innovacions respecte a aquells textos més antics", + "span_start": 1283, + "span_end": 1353, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Van perdre l'exclusivitat de l'ús dels encanteris funeraris i de l'accés a l'altre món.", + "span_text": "Els faraons perden així l'exclusivitat de l'ús dels encanteris funeraris i de l'accés a l'altre món", + "span_start": 1499, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La deessa del cel.", + "span_text": "Nut, la deessa del cel", + "span_start": 1728, + "span_end": 1750, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El viatge nocturn del Sol, qui travessa el cos de Nut, i el naixement del Sol renovat de les entranyes de la deessa al matí.", + "span_text": "Els textos descriuen el viatge nocturn del Sol qui travessa el cos de Nut, i el naixement del Sol renovat de les entranyes de la deessa al matí", + "span_start": 1752, + "span_end": 1895, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Dos d'aquests apareixen representats habitualment, l'un al costat de l'altre, als sostres de les tombes reials.", + "span_text": "dos d'aquests \\Llibres del Cel\\ apareixen representats habitualment, l'un al costat de l'altre, als sostres de les tombes reials", + "span_start": 1953, + "span_end": 2081, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Són una col·lecció de documents religiosos destinats a ajudar el difunt a superar el viatge i arribar al més enllà.", + "span_text": "El conjunt de textos funeraris de l'Antic Egipte representen una col·lecció de documents religiosos destinats a ajudar el difunt a superar el viatge i arribar al més enllà", + "span_start": 0, + "span_end": 171, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquests escrits evolucionen durant la història de l'antic Egipte", + "span_start": 180, + "span_end": 244, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Textos de les Piràmides.", + "span_text": "A l'Imperi Antic es coneixen amb el nom de Textos de les Piràmides", + "span_start": 246, + "span_end": 312, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pel lloc on es troben escrits.", + "span_text": "es coneixen amb el nom de Textos de les Piràmides, pel lloc on es troben escrits", + "span_start": 263, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als sarcòfags de la família reial.", + "span_text": "A l'Imperi Mitjà el recull de conjurs, rituals i fórmules màgiques es troba sobretot als sarcòfags de la família reial", + "span_start": 375, + "span_end": 493, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Textos dels Sarcòfags.", + "span_text": "d'aquí que es coneguin amb el nom de Textos dels Sarcòfags", + "span_start": 495, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Durant l'Imperi Nou.", + "span_text": "A l'Imperi Nou, i posteriorment, trobem els documents agrupats en \\llibres\\", + "span_start": 555, + "span_end": 630, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a la família reial.", + "span_text": "Amb el pas del temps, l'ús d'aquests escrits es popularitza i deixen d'estar reservats a la família reial", + "span_start": 632, + "span_end": 737, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Primer pels nobles i alts funcionaris, i més tard també per a les altres classes socials.", + "span_text": "Amb el pas del temps, l'ús d'aquests escrits es popularitza i deixen d'estar reservats a la família reial, primer són els nobles i alts funcionaris qui els empra i més tard també hi tenen accés altres classes socials", + "span_start": 632, + "span_end": 848, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Durant el Primer Període Intermed.", + "span_text": "Els Textos dels Sarcòfags són un conjunt d'encanteris que decoren els sarcòfags. Apareixen per primera vegada durant el Primer Període Intermed", + "span_start": 1087, + "span_end": 1230, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Presenten una sèrie d'innovacions.", + "span_text": "presenten una sèrie d'innovacions respecte a aquells textos més antics", + "span_start": 1283, + "span_end": 1353, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que van perdre l'exclusivitat de l'ús dels encanteris funeraris i de l'accés a l'altre món.", + "span_text": "Els faraons perden així l'exclusivitat de l'ús dels encanteris funeraris i de l'accés a l'altre món", + "span_start": 1499, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La deessa del cel.", + "span_text": "Nut, la deessa del cel", + "span_start": 1728, + "span_end": 1750, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El viatge nocturn del Sol, qui travessa el cos de Nut, i el naixement del Sol renovat de les entranyes de la deessa al matí.", + "span_text": "Els textos descriuen el viatge nocturn del Sol qui travessa el cos de Nut, i el naixement del Sol renovat de les entranyes de la deessa al matí", + "span_start": 1752, + "span_end": 1895, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Dos d'aquests apareixen representats als sostres de les tombes reials.", + "span_text": "dos d'aquests \\Llibres del Cel\\ apareixen representats habitualment, l'un al costat de l'altre, als sostres de les tombes reials", + "span_start": 1953, + "span_end": 2081, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1623", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Cronos (pel·lícula)", + "story": ", , Cronos és una pel·lícula mexicana dirigida per Guillermo del Toro, estrenada l'any 1993. Ha estat doblada al català., Un antiquari, avi d'una noieta òrfena, descobreix per casualitat un curiós escarabeid d'or al sòcol d'una estàtua d'àngel en fusta, que està netejant a la seva botiga. L'objecte intriga tant aquest professional que present una petita roda. Curiós per comprendre la funció del que no sembla més que una gran joia en forma de galet que cap perfectament a la palma de la mà, el vell (que es diu \\Jesús Gris\\) gira amb precaució la rodeta que no obre l'escarabeid però es revela ser una corona que activa un moviment de rellotgeria... el compte enrere cap a una forma particular de \\dependència\\ és posa en marxa. L'escarabat no s'obre, no és una caixa preciosa i decorativa, sinó una caixa de Pandora amb un mecanisme molt sofisticat., Cronos és el primer llargmetratge de Guillermo del Toro. En principi titulat El Vampir d'Aurora Gray, el títol no agradava a la productora Bertha Navarro. Guillermo del Toro el reanomena llavors El mecanisme de Cronos. Però amb un pressupost massa baix, el títol hi va ser reduït en Cronos per més senzillesa., Per escriure el guió, del Toro confessa haver-se inspirat en el personatge de Dieter de la Guardia, de Howard Hughes i en la història real d'un home a Mèxic. Aquest últim hauria conservat, després de la mort de la seva dona, les seves ungles, els seus cabells tallats i fins i tot els seus excrements en pots fins a la seva mort, durant aproximadament 35 anys., Per produir el seu film, Guillermo del Toro es va endeutar fortament de més d'un quart de milió de dòlars, venent el seu cotxe transporta, la seva furgoneta arribant fins i tot a hipotecar la seva casa. Una societat americana li lluïdes hi havia promès 600.000 dòlars, que no va rebre mai, Entre nombrosos actors mexicans, es troba al film l'estatunidenc Ron Perlman. Retrobarà Guillermo del Toro alguns anys més tard a Blade II, Hellboy, Hellboy 2: Les Legions d'or maleïdes i Pacific Rim., El rodatge va tenir lloc a Mèxic i va durar una mica més de 45 dies., Font: Internet Movie Database", + "questions": [ + { + "input_text": "D’on és el film Cronos?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui n’és l’autor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va sortir als cinemes?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què troba el protagonista?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què aparenta l’objecte?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com comença un compte enrere?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com s’havia de dir el llargmetratge en inici?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En quin personatge de ficció es va basar el director?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I en quin home real?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer aquest?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va tenir problemes econòmics el director?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin actor ha col·laborat amb el director en més d’una ocasió?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On es va filmar l'obra?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Durant quant temps?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Mèxic.", + "span_text": "Cronos és una pel·lícula mexicana", + "span_start": 6, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Guillermo del Toro.", + "span_text": "dirigida per Guillermo del Toro", + "span_start": 40, + "span_end": 71, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 1993.", + "span_text": "estrenada l'any 1993", + "span_start": 73, + "span_end": 93, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un curiós escarabeid d'or.", + "span_text": "Un antiquari, avi d'una noieta òrfena, descobreix per casualitat un curiós escarabeid d'or", + "span_start": 125, + "span_end": 215, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una gran joia en forma de galet.", + "span_text": "no sembla més que una gran joia en forma de galet", + "span_start": 406, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan el vell gira amb precaució a rodeta que no obre l'escarabeid, però es revela ser una corona que activa un moviment de rellotgeria.", + "span_text": "el vell (que es diu \\Jesús Gris\\) gira amb precaució la rodeta que no obre l'escarabeid però es revela ser una corona que activa un moviment de rellotgeria... el compte enrere cap a una forma particular de \\dependència\\ és posa en marxa", + "span_start": 498, + "span_end": 734, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Vampir d'Aurora Gray.", + "span_text": "Cronos és el primer llargmetratge de Guillermo del Toro. En principi titulat El Vampir d'Aurora Gray", + "span_start": 861, + "span_end": 961, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En Dieter de la Guardia.", + "span_text": "el Toro confessa haver-se inspirat en el personatge de Dieter de la Guardia", + "span_start": 1198, + "span_end": 1273, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En un home de Mèxic.", + "span_text": "en la història real d'un home a Mèxic", + "span_start": 1294, + "span_end": 1331, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va conservar, després de la mort de la seva dona, les seves ungles, els seus cabells tallats i fins i tot els seus excrements en pots fins a la seva mort, durant aproximadament 35 anys.", + "span_text": "Aquest últim hauria conservat, després de la mort de la seva dona, les seves ungles, els seus cabells tallats i fins i tot els seus excrements en pots fins a la seva mort, durant aproximadament 35 anys", + "span_start": 1333, + "span_end": 1535, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Guillermo del Toro es va endeutar fortament de més d'un quart de milió de dòlars, venent el seu cotxe transporta, la seva furgoneta arribant fins i tot a hipotecar la seva casa", + "span_start": 1564, + "span_end": 1741, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè una societat americana li havia promès 600.000 dòlars, que no va rebre mai.", + "span_text": "Una societat americana li lluïdes hi havia promès 600.000 dòlars, que no va rebre mai", + "span_start": 1743, + "span_end": 1829, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ron Perlman.", + "span_text": "Entre nombrosos actors mexicans, es troba al film l'estatunidenc Ron Perlman. Retrobarà Guillermo del Toro alguns anys més tard a Blade II, Hellboy, Hellboy 2: Les Legions d'or maleïdes i Pacific Rim", + "span_start": 1832, + "span_end": 2031, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Mèxic.", + "span_text": "El rodatge va tenir lloc a Mèxic", + "span_start": 2035, + "span_end": 2067, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una mica més de 45 dies.", + "span_text": "va durar una mica més de 45 dies", + "span_start": 2070, + "span_end": 2102, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Mèxic.", + "span_text": "Cronos és una pel·lícula mexicana", + "span_start": 6, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Guillermo del Toro.", + "span_text": "dirigida per Guillermo del Toro", + "span_start": 40, + "span_end": 71, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "estrenada l'any 1993", + "span_start": 73, + "span_end": 93, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un curiós escarabeid d'or.", + "span_text": "Un antiquari, avi d'una noieta òrfena, descobreix per casualitat un curiós escarabeid d'or", + "span_start": 125, + "span_end": 215, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una gran joia en forma de galet.", + "span_text": "no sembla més que una gran joia en forma de galet", + "span_start": 406, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan el vell gira amb precaució a rodeta que no obre l'escarabeid, però es revela ser una corona que activa un moviment de rellotgeria.", + "span_text": "gira amb precaució la rodeta que no obre l'escarabeid però es revela ser una corona que activa un moviment de rellotgeria... el compte enrere cap a una forma particular de \\dependència\\ és posa en marxa", + "span_start": 532, + "span_end": 734, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Vampir d'Aurora Gray.", + "span_text": "Cronos és el primer llargmetratge de Guillermo del Toro. En principi titulat El Vampir d'Aurora Gray", + "span_start": 861, + "span_end": 961, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En Dieter de la Guardia, de Howard Hughes.", + "span_text": "el Toro confessa haver-se inspirat en el personatge de Dieter de la Guardia, de Howard Hughes", + "span_start": 1198, + "span_end": 1291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un de Mèxic.", + "span_text": "en la història real d'un home a Mèxic", + "span_start": 1294, + "span_end": 1331, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va conservar, després de la mort de la seva dona, les seves ungles, els seus cabells tallats i fins i tot els seus excrements en pots fins a la seva mort, durant aproximadament 35 anys.", + "span_text": "Aquest últim hauria conservat, després de la mort de la seva dona, les seves ungles, els seus cabells tallats i fins i tot els seus excrements en pots fins a la seva mort, durant aproximadament 35 anys", + "span_start": 1333, + "span_end": 1535, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Guillermo del Toro es va endeutar fortament", + "span_start": 1564, + "span_end": 1608, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè una societat americana li havia promès 600.000 dòlars, que no va rebre mai.", + "span_text": "Una societat americana li lluïdes hi havia promès 600.000 dòlars, que no va rebre mai", + "span_start": 1743, + "span_end": 1829, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ron Perlman.", + "span_text": "Entre nombrosos actors mexicans, es troba al film l'estatunidenc Ron Perlman. Retrobarà Guillermo del Toro alguns anys més tard a Blade II, Hellboy, Hellboy 2: Les Legions d'or maleïdes i Pacific Rim", + "span_start": 1832, + "span_end": 2031, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Mèxic.", + "span_text": "El rodatge va tenir lloc a Mèxic", + "span_start": 2035, + "span_end": 2067, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una mica més de 45 dies.", + "span_text": "El rodatge va tenir lloc a Mèxic i va durar una mica més de 45 dies", + "span_start": 2035, + "span_end": 2102, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Mèxic.", + "span_text": "Cronos és una pel·lícula mexicana", + "span_start": 6, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Guillermo del Toro.", + "span_text": "dirigida per Guillermo del Toro", + "span_start": 40, + "span_end": 71, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "estrenada l'any 1993", + "span_start": 73, + "span_end": 93, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un curiós escarabeid d'or.", + "span_text": "Un antiquari, avi d'una noieta òrfena, descobreix per casualitat un curiós escarabeid d'or", + "span_start": 125, + "span_end": 215, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una gran joia en forma de galet.", + "span_text": "no sembla més que una gran joia en forma de galet", + "span_start": 406, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan el vell gira amb precaució a rodeta que no obre l'escarabeid, però es revela ser una corona que activa un moviment de rellotgeria.", + "span_text": "el vell (que es diu \\Jesús Gris\\) gira amb precaució la rodeta que no obre l'escarabeid però es revela ser una corona que activa un moviment de rellotgeria... el compte enrere cap a una forma particular de \\dependència\\ és posa en marxa", + "span_start": 498, + "span_end": 734, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Vampir d'Aurora Gray.", + "span_text": "Cronos és el primer llargmetratge de Guillermo del Toro. En principi titulat El Vampir d'Aurora Gray", + "span_start": 861, + "span_end": 961, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En Dieter de la Guardia, de Howard Hughes.", + "span_text": "Per escriure el guió, del Toro confessa haver-se inspirat en el personatge de Dieter de la Guardia, de Howard Hughes", + "span_start": 1175, + "span_end": 1291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un home de Mèxic.", + "span_text": "en la història real d'un home a Mèxic", + "span_start": 1294, + "span_end": 1331, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va conservar, després de la mort de la seva dona, les seves ungles, els seus cabells tallats i fins i tot els seus excrements en pots, durant 35 anys.", + "span_text": "Aquest últim hauria conservat, després de la mort de la seva dona, les seves ungles, els seus cabells tallats i fins i tot els seus excrements en pots fins a la seva mort, durant aproximadament 35 anys", + "span_start": 1333, + "span_end": 1535, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Guillermo del Toro es va endeutar fortament de més d'un quart de milió de dòlars, venent el seu cotxe transporta, la seva furgoneta arribant fins i tot a hipotecar la seva casa", + "span_start": 1564, + "span_end": 1741, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè una societat americana li havia promès 600.000 dòlars, que no va rebre mai.", + "span_text": "Una societat americana li lluïdes hi havia promès 600.000 dòlars, que no va rebre mai", + "span_start": 1743, + "span_end": 1829, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ron Perlman.", + "span_text": "Entre nombrosos actors mexicans, es troba al film l'estatunidenc Ron Perlman. Retrobarà Guillermo del Toro alguns anys més tard a Blade II, Hellboy, Hellboy 2: Les Legions d'or maleïdes i Pacific Rim", + "span_start": 1832, + "span_end": 2031, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Mèxic.", + "span_text": "El rodatge va tenir lloc a Mèxic", + "span_start": 2035, + "span_end": 2067, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una mica més de 45 dies.", + "span_text": "va durar una mica més de 45 dies", + "span_start": 2070, + "span_end": 2102, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1818", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Montse Watkins...", + "story": "Montse Watkins (Barcelona, 27 d'agost de 1955 - Kamakura, 25 novembre de 2000) va ser una traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista espanyola que va viure al Japó des del 1985 fins que va morir el 2000, i va desplegar en aquest país la major part de les seves activitats. Va ser corresponsal de l'agència Efe i del diari Avui, col·laboradora del diari El Mundo i coneguda pels seus estudis sobre la situació dels emigrants llatinoamericans nikkei al Japó. És considerada pionera de la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol. Com a editora i traductora, sempre va escollir obres d'autors de gran compromís social com Kenji Miyazawa, Natsume Sōseki, Osamu Dazai i Toson Shimazaki. Fou pionera en la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol., Montse Watkins Pedra va néixer al barri de la Salut (districte de Gràcia, Barcelona) el 27 d'agost de 1955, filla d'Esteban Watkins Lafuente i Maria Teresa Pedra Gil. El seu pare va ser vicesecretari general de la Federació Catalana de Futbol durant 38 anys i la seva mare es va dedicar a la llar. El matrimoni va tenir una altra filla, Maite, dos anys menor que la Montse. La família es va traslladar al barri d'Horta de Barcelona quan Montse tenia 3 anys., Al març de 1985, Watkins va viatjar al Japó on es va submergir en l'estudi de la llengua i cultura japoneses. “Vaig venir a l'aventura, amb la imatge del Japó que surt a les pel·lícules de Yasujirō Ozu, una imatge refinada”, va explicar en una entrevista publicada el 1999. Romandria al Japó fins a la seva mort, sense haver tornat cap vegada a Espanya. Durant tres anys, va cursar estudis d'idioma japonès en el prestigiós Saint Joseph's Institute of Japanese Studies de Roppongi (Tòquio), regentat pels franciscans, mentre vivia en un apartament del municipi de Itabashi, també a la capital. Va ser durant aquesta primera època d'estudis a Tòquio quan va començar a traduir a l'escriptor i poeta Kenji Miyazawa (1896-1933), en concret, la seva obra Ginga tetsudō no yoru, que publicaria el 1994 sota el títol de Tren nocturno de la Vía Láctea a l'editorial Luna Books, editorial que Watkins va fundar a Tòkio sota el segell editorial japonès Gendaikikakushitsu fundat pels editors Masakuni Ota i Hideko Karasawa., Va ser la primera traductora i alhora editora de literatura japonesa, així com una pionera al Japó de la traducció directa de l'original japonès a l'espanyol. El 1988 va passar a formar part de la plantilla de la delegació a Tòquio de l'agència de notícies espanyola Efe, on va romandre set anys, fins al 1995. A partir d'aleshores fou corresponsal del diari català Avui, diari al que va continuar enviant col·laboracions al llarg de la seva vida. També fou col·laboradora del diari El Mundo., El 1994 va fundar l'editorial Luna Books, en què va anar publicant traduccions pròpies i realitzades per altres especialistes, assaigs periodístics i obres de ficció. Per a això va comptar, en alguns casos, amb el patrocini de The Japan Foundation., La seva vida està sent recollida en un llibre i portada a la pantalla per la periodista i documentalista Chelo Alvarez-Stehle, una iniciativa impulsada per la investigadora Elena Gallego Andrada, en el projecte documental “Montse Watkins: Contes de Kamakura.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es va dedicar Montse Watkins?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va residir molt de temps?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va ser la seva defunció?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quins mitjans de comunicació va treballar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre quin tema va fer recerca?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins autors li van interessar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En què va ser capdavantera?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tenia una germana?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On va estudiar el japonès?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan va publicar la seva traducció d'un text de Kenji Miyazawa?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer el 1988?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I el 1994?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de literatura va editar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui la va subvencionar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es farà una pel·lícula de la seva vida?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista.", + "span_text": "Montse Watkins (Barcelona, 27 d'agost de 1955 - Kamakura, 25 novembre de 2000) va ser una traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista", + "span_start": 0, + "span_end": 155, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Japó.", + "span_text": "va viure al Japó des del 1985 fins que va morir el 2000", + "span_start": 170, + "span_end": 225, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 2000.", + "span_text": "va morir el 2000", + "span_start": 209, + "span_end": 225, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'agència Efe, al diari Ara i a El Mundo.", + "span_text": "Va ser corresponsal de l'agència Efe i del diari Avui", + "span_start": 296, + "span_end": 349, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre la situació dels emigrants llatinoamericans nikkei al Japó.", + "span_text": "coneguda pels seus estudis sobre la situació dels emigrants llatinoamericans nikkei al Japó", + "span_start": 387, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Autors de gran compromís social com Kenji Miyazawa, Natsume Sōseki, Osamu Dazai i Toson Shimazaki.", + "span_text": "Com a editora i traductora, sempre va escollir obres d'autors de gran compromís social com Kenji Miyazawa, Natsume Sōseki, Osamu Dazai i Toson Shimazaki", + "span_start": 564, + "span_end": 716, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol.", + "span_text": "És considerada pionera de la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol", + "span_start": 480, + "span_end": 562, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu pare va ser vicesecretari general de la Federació Catalana de Futbol durant 38 anys i la seva mare es va dedicar a la llar. El matrimoni va tenir una altra filla, Maite, dos anys menor que la Montse", + "span_start": 960, + "span_end": 1165, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el prestigiós Saint Joseph's Institute of Japanese Studies de Roppongi, a Tòquio.", + "span_text": "va cursar estudis d'idioma japonès en el prestigiós Saint Joseph's Institute of Japanese Studies de Roppongi (Tòquio)", + "span_start": 1625, + "span_end": 1742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1994.", + "span_text": "quan va començar a traduir a l'escriptor i poeta Kenji Miyazawa (1896-1933), en concret, la seva obra Ginga tetsudō no yoru, que publicaria el 1994", + "span_start": 1902, + "span_end": 2049, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va passar a formar part de la plantilla de la delegació a Tòquio de l'agència de notícies espanyola Efe.", + "span_text": "El 1988 va passar a formar part de la plantilla de la delegació a Tòquio de l'agència de notícies espanyola Efe", + "span_start": 2429, + "span_end": 2540, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va fundar l'editorial Luna Books.", + "span_text": "El 1994 va fundar l'editorial Luna Books", + "span_start": 2765, + "span_end": 2805, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Traduccions pròpies i realitzades per altres especialistes, assaigs periodístics i obres de ficció.", + "span_text": "va anar publicant traduccions pròpies i realitzades per altres especialistes, assaigs periodístics i obres de ficció", + "span_start": 2814, + "span_end": 2930, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "The Japan Foundation.", + "span_text": "va comptar, en alguns casos, amb el patrocini de The Japan Foundation", + "span_start": 2943, + "span_end": 3012, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva vida està sent recollida en un llibre i portada a la pantalla", + "span_start": 3016, + "span_end": 3085, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista.", + "span_text": "Montse Watkins (Barcelona, 27 d'agost de 1955 - Kamakura, 25 novembre de 2000) va ser una traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista", + "span_start": 0, + "span_end": 155, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Japó.", + "span_text": "va viure al Japó des del 1985 fins que va morir el 2000", + "span_start": 170, + "span_end": 225, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 2000.", + "span_text": "va morir el 2000", + "span_start": 209, + "span_end": 225, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'agència Efe, al diari Ara i a El Mundo.", + "span_text": "Va ser corresponsal de l'agència Efe i del diari Avui, col·laboradora del diari El Mundo", + "span_start": 296, + "span_end": 384, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre la situació dels emigrants llatinoamericans nikkei al Japó.", + "span_text": "coneguda pels seus estudis sobre la situació dels emigrants llatinoamericans nikkei al Japó", + "span_start": 387, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els de gran compromís social com Kenji Miyazawa, Natsume Sōseki, Osamu Dazai i Toson Shimazaki.", + "span_text": "Com a editora i traductora, sempre va escollir obres d'autors de gran compromís social com Kenji Miyazawa, Natsume Sōseki, Osamu Dazai i Toson Shimazaki", + "span_start": 564, + "span_end": 716, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol.", + "span_text": "És considerada pionera de la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol", + "span_start": 480, + "span_end": 562, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu pare va ser vicesecretari general de la Federació Catalana de Futbol durant 38 anys i la seva mare es va dedicar a la llar. El matrimoni va tenir una altra filla, Maite, dos anys menor que la Montse", + "span_start": 960, + "span_end": 1165, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el prestigiós Saint Joseph's Institute of Japanese Studies de Roppongi, a Tòquio.", + "span_text": "va cursar estudis d'idioma japonès en el prestigiós Saint Joseph's Institute of Japanese Studies de Roppongi (Tòquio)", + "span_start": 1625, + "span_end": 1742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 1994.", + "span_text": "va començar a traduir a l'escriptor i poeta Kenji Miyazawa (1896-1933), en concret, la seva obra Ginga tetsudō no yoru, que publicaria el 1994", + "span_start": 1907, + "span_end": 2049, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va passar a formar part de la plantilla de la delegació a Tòquio de l'agència de notícies espanyola Efe.", + "span_text": "El 1988 va passar a formar part de la plantilla de la delegació a Tòquio de l'agència de notícies espanyola Efe", + "span_start": 2429, + "span_end": 2540, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va fundar l'editorial Luna Books.", + "span_text": "El 1994 va fundar l'editorial Luna Books", + "span_start": 2765, + "span_end": 2805, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Traduccions pròpies i realitzades per altres especialistes, assaigs periodístics i obres de ficció.", + "span_text": "va anar publicant traduccions pròpies i realitzades per altres especialistes, assaigs periodístics i obres de ficció", + "span_start": 2814, + "span_end": 2930, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "The Japan Foundation.", + "span_text": "va comptar, en alguns casos, amb el patrocini de The Japan Foundation", + "span_start": 2943, + "span_end": 3012, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva vida està sent recollida en un llibre i portada a la pantalla", + "span_start": 3016, + "span_end": 3085, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista.", + "span_text": "Montse Watkins (Barcelona, 27 d'agost de 1955 - Kamakura, 25 novembre de 2000) va ser una traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista", + "span_start": 0, + "span_end": 155, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Japó.", + "span_text": "va viure al Japó des del 1985 fins que va morir el 2000", + "span_start": 170, + "span_end": 225, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 2000.", + "span_text": "va morir el 2000", + "span_start": 209, + "span_end": 225, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'agència Efe, al diari Ara i a El Mundo.", + "span_text": "Va ser corresponsal de l'agència Efe i del diari Avui, col·laboradora del diari El Mundo", + "span_start": 296, + "span_end": 384, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre la situació dels emigrants llatinoamericans nikkei al Japó.", + "span_text": "coneguda pels seus estudis sobre la situació dels emigrants llatinoamericans nikkei al Japó", + "span_start": 387, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Kenji Miyazawa, Natsume Sōseki, Osamu Dazai i Toson Shimazaki.", + "span_text": "sempre va escollir obres d'autors de gran compromís social com Kenji Miyazawa, Natsume Sōseki, Osamu Dazai i Toson Shimazaki", + "span_start": 592, + "span_end": 716, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol.", + "span_text": "Fou pionera en la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol", + "span_start": 718, + "span_end": 789, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu pare va ser vicesecretari general de la Federació Catalana de Futbol durant 38 anys i la seva mare es va dedicar a la llar. El matrimoni va tenir una altra filla, Maite, dos anys menor que la Montse", + "span_start": 960, + "span_end": 1165, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el prestigiós Saint Joseph's Institute of Japanese Studies de Roppongi, a Tòquio.", + "span_text": "va cursar estudis d'idioma japonès en el prestigiós Saint Joseph's Institute of Japanese Studies de Roppongi (Tòquio)", + "span_start": 1625, + "span_end": 1742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 1994.", + "span_text": "va començar a traduir a l'escriptor i poeta Kenji Miyazawa (1896-1933), en concret, la seva obra Ginga tetsudō no yoru, que publicaria el 1994", + "span_start": 1907, + "span_end": 2049, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va passar a formar part de la plantilla de la delegació a Tòquio de l'agència de notícies espanyola Efe.", + "span_text": "El 1988 va passar a formar part de la plantilla de la delegació a Tòquio de l'agència de notícies espanyola Efe", + "span_start": 2429, + "span_end": 2540, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va fundar l'editorial Luna Books.", + "span_text": "El 1994 va fundar l'editorial Luna Books", + "span_start": 2765, + "span_end": 2805, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Traduccions pròpies i realitzades per altres especialistes, assaigs periodístics i obres de ficció.", + "span_text": "en què va anar publicant traduccions pròpies i realitzades per altres especialistes, assaigs periodístics i obres de ficció", + "span_start": 2807, + "span_end": 2930, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "The Japan Foundation.", + "span_text": "va comptar, en alguns casos, amb el patrocini de The Japan Foundation", + "span_start": 2943, + "span_end": 3012, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "seva vida està sent recollida en un llibre i portada a la pantalla", + "span_start": 3019, + "span_end": 3085, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_històries Casellas_50", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "històries Casellas - L'IDIL·LI NOU O DIÀLEG DE L'AMIGA I DE L'AMIC-3", + "story": "-Sí. Però us diré la veritat. Si vaig parar-m'hi, no va ésser pas per ella en si mateixa, sinó per qui l'acompanyava., -¡Oh, mercès, mercès, Obdúlia!, -I com per l'aire… paternal que feieu al dur-la al vostre costat de seguit s'endevinava que aquella damisel·la no era pas la vostra amiga, vaig deixar de mirar a n'ella per a preocupar-me de l'acompanyant… No hi havia lloc a dubtes. La damisel·la més aviat semblava una parenta, una persona de la família que s'havia fet dur allí per a contemplar d'aprop al bellíssim substitut en ple lluïment acadèmic, en plenes funcions de conferenciant., -Amiga, sóu molt subtil… tan subtil com cruel per a en Florenci., -Potser sí que he usat de massa ironia… Oh, perverses ironies! Són un estigma que portem a sobre i que ens havem d'expulsar. Però, crec que si algun cop devenen una mica disculpables, és tocant al substitut., -Per què? És un excel·lent company…, -No voldria ferir vostra afecció, mes tinc de dir-vos que no em plau del tot aquell Adonis. Té una manera emfàtica de voler fer-se home a part, providencial, que no trobo prou justificada ni amb les poquetes coses que ens ha dutes ni amb l'art que té d'exposar-les. L'aire de protecció mental amb què parla del Patriarca, a qui ara substitueix, de l'únic home que de les antigues lletres n'ha sabut fer un cos de doctrina… us haig de confessar que no fa per mi, que més aviat sóc amiga de la successió normal, de les jerarquies ordenades, en una paraula, de l'Escola, sobretot quan l'ha honrada un veritable mestre com aquell.", + "questions": [ + { + "input_text": "El primer interlocutor explica una mentida?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es diu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L’altre personatge és amic de la jove que anava amb ell?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina relació tenen llavors?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què és allà la noia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es diu aquest suplent?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com parla d’ell l'Obdúlia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tenen la mateixa opinió del suplent els dos personatges?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què n’opina la narradora?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui està substituint el jove en qüestió?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com era aquest professor?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què prefereix la narradora?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En quin cas especialment?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però us diré la veritat", + "span_start": 5, + "span_end": 28, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Obdúlia.", + "span_text": "Oh, mercès, mercès, Obdúlia", + "span_start": 122, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "de seguit s'endevinava que aquella damisel·la no era pas la vostra amiga", + "span_start": 218, + "span_end": 290, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Són parents.", + "span_text": "La damisel·la més aviat semblava una parenta", + "span_start": 386, + "span_end": 430, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per a contemplar de prop al bellíssim substitut.", + "span_text": "s'havia fet dur allí per a contemplar d'aprop al bellíssim substitut", + "span_start": 462, + "span_end": 530, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Florenci.", + "span_text": "Amiga, sóu molt subtil… tan subtil com cruel per a en Florenci", + "span_start": 597, + "span_end": 659, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb subtilesa i crueltat.", + "span_text": "Amiga, sóu molt subtil… tan subtil com cruel per a en Florenci", + "span_start": 597, + "span_end": 659, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Creu que les ironies, si algun cop devenen una mica disculpables, és tocant al substitut.", + "span_text": "Potser sí que he usat de massa ironia… Oh, perverses ironies! Són un estigma que portem a sobre i que ens havem d'expulsar. Però, crec que si algun cop devenen una mica disculpables, és tocant al substitut", + "span_start": 664, + "span_end": 869, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per què? És un excel·lent company", + "span_start": 874, + "span_end": 907, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No li plau del tot.", + "span_text": "no em plau del tot aquell Adonis", + "span_start": 969, + "span_end": 1001, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al Patriarca.", + "span_text": "parla del Patriarca, a qui ara substitueix", + "span_start": 1212, + "span_end": 1254, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era l'únic home que de les antigues lletres n'havia sabut fer un cos de doctrina.", + "span_text": "Patriarca, a qui ara substitueix, de l'únic home que de les antigues lletres n'ha sabut fer un cos de doctrina", + "span_start": 1222, + "span_end": 1332, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La successió normal, les jerarquies ordenades, en una paraula, l'Escola.", + "span_text": "més aviat sóc amiga de la successió normal, de les jerarquies ordenades, en una paraula, de l'Escola", + "span_start": 1377, + "span_end": 1477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan l'ha honrada un veritable mestre com aquell.", + "span_text": "sobretot quan l'ha honrada un veritable mestre com aquell", + "span_start": 1479, + "span_end": 1536, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però us diré la veritat", + "span_start": 5, + "span_end": 28, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Obdúlia.", + "span_text": "Oh, mercès, mercès, Obdúlia", + "span_start": 122, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "de seguit s'endevinava que aquella damisel·la no era pas la vostra amiga", + "span_start": 218, + "span_end": 290, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Són parents.", + "span_text": "La damisel·la més aviat semblava una parenta", + "span_start": 386, + "span_end": 430, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per a contemplar de prop al bellíssim substitut en ple lluïment acadèmic.", + "span_text": "s'havia fet dur allí per a contemplar d'aprop al bellíssim substitut en ple lluïment acadèmic", + "span_start": 462, + "span_end": 555, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Florenci.", + "span_text": "Amiga, sóu molt subtil… tan subtil com cruel per a en Florenci", + "span_start": 597, + "span_end": 659, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb subtilesa i crueltat.", + "span_text": "Amiga, sóu molt subtil… tan subtil com cruel per a en Florenci", + "span_start": 597, + "span_end": 659, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Creu que les ironies, si algun cop devenen una mica disculpables, és tocant al substitut.", + "span_text": "Potser sí que he usat de massa ironia… Oh, perverses ironies! Són un estigma que portem a sobre i que ens havem d'expulsar. Però, crec que si algun cop devenen una mica disculpables, és tocant al substitut", + "span_start": 664, + "span_end": 869, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per què? És un excel·lent company", + "span_start": 874, + "span_end": 907, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No li plau del tot.", + "span_text": "tinc de dir-vos que no em plau del tot aquell Adonis", + "span_start": 949, + "span_end": 1001, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al Patriarca.", + "span_text": "parla del Patriarca, a qui ara substitueix", + "span_start": 1212, + "span_end": 1254, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era l'únic home que de les antigues lletres n'havia sabut fer un cos de doctrina.", + "span_text": "Patriarca, a qui ara substitueix, de l'únic home que de les antigues lletres n'ha sabut fer un cos de doctrina", + "span_start": 1222, + "span_end": 1332, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La successió normal, les jerarquies ordenades, en una paraula, l'Escola.", + "span_text": "més aviat sóc amiga de la successió normal, de les jerarquies ordenades, en una paraula, de l'Escola", + "span_start": 1377, + "span_end": 1477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan l'ha honrada un veritable mestre com aquell.", + "span_text": "sobretot quan l'ha honrada un veritable mestre com aquell", + "span_start": 1479, + "span_end": 1536, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però us diré la veritat", + "span_start": 5, + "span_end": 28, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Obdúlia.", + "span_text": "Oh, mercès, mercès, Obdúlia", + "span_start": 122, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "de seguit s'endevinava que aquella damisel·la no era pas la vostra amiga", + "span_start": 218, + "span_end": 290, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Són parents.", + "span_text": "La damisel·la més aviat semblava una parenta", + "span_start": 386, + "span_end": 430, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per a contemplar de prop al bellíssim substitut en ple lluïment acadèmic, en plenes funcions de conferenciant.", + "span_text": "s'havia fet dur allí per a contemplar d'aprop al bellíssim substitut en ple lluïment acadèmic, en plenes funcions de conferenciant", + "span_start": 462, + "span_end": 592, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Florenci.", + "span_text": "Amiga, sóu molt subtil… tan subtil com cruel per a en Florenci", + "span_start": 597, + "span_end": 659, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb subtilesa i crueltat.", + "span_text": "Amiga, sóu molt subtil… tan subtil com cruel per a en Florenci", + "span_start": 597, + "span_end": 659, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè creu que és disculpable, si és tocant al substitut.", + "span_text": "Oh, perverses ironies! Són un estigma que portem a sobre i que ens havem d'expulsar. Però, crec que si algun cop devenen una mica disculpables, és tocant al substitut", + "span_start": 703, + "span_end": 869, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És un excel·lent company…, -No voldria ferir vostra afecció, mes tinc de dir-vos que no em plau del tot aquell Adonis", + "span_start": 883, + "span_end": 1001, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No li plau.", + "span_text": "mes tinc de dir-vos que no em plau del tot aquell Adonis", + "span_start": 945, + "span_end": 1001, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al Patriarca.", + "span_text": "parla del Patriarca, a qui ara substitueix", + "span_start": 1212, + "span_end": 1254, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era l'únic home que de les antigues lletres n'havia sabut fer un cos de doctrina.", + "span_text": "Patriarca, a qui ara substitueix, de l'únic home que de les antigues lletres n'ha sabut fer un cos de doctrina", + "span_start": 1222, + "span_end": 1332, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La successió normal, les jerarquies ordenades, en una paraula, l'Escola.", + "span_text": "més aviat sóc amiga de la successió normal, de les jerarquies ordenades, en una paraula, de l'Escola", + "span_start": 1377, + "span_end": 1477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan l'ha honrada un veritable mestre com aquell.", + "span_text": "Escola, sobretot quan l'ha honrada un veritable mestre com aquell", + "span_start": 1471, + "span_end": 1536, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_543", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Alcestis", + "story": "A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes. Va ser mare d'Eumel i Aspàsia. Homer diu d'ella que era la més bella de les filles de Pèlias., Quan Admet, rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro estirat per lleons i senglars. Admet va aconseguir fer això amb l'ajuda d'Apol·lo, però va oblidar fer el sacrifici a Artemis en el seu casament i va ser condemnat a mort., Tanmateix, Apol·lo va demanar a canvi la vida d'Admet o la d'algú que pogués oferir-la per ell. Després d'haver demanat separadament a la seva mare i al seu pare –ja ancians– que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis s'ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps després, Admet va rebre Hèracles a casa seva i li va explicar què havia succeït. Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis, més bonica i jove que mai. També es deia que Persèfone, impressionada per l'abnegació d'Alcestis, l'havia retornada al món dels vius., El sacrifici d'Alcestis per salvar Admet va ser molt celebrat a l'antiguitat. També va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons Diodor, no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar el seu pare, instigades per Medea., Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racional, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles. Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias. Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir., El mite d'Alcestis ha inspirat nombroses obres, entre elles:", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Alcestis?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui van ser els seus fills?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va demanar el seu pare a l’home que es volia casar amb ella?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va dur-ho a terme?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què no va recordar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines conseqüències va tenir això?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui ho va fer en lloc seu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On va anar a parar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va poder retornar a la vida?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gràcies a qui?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Alcestis va formar part del complot contra el seu pare?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com s’ha raonat la seva resurrecció?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On es pot veure la seva història?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quin lloc més?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una de les filles de Pèlias i germana d'Acastos.", + "span_text": "Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes", + "span_start": 22, + "span_end": 199, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Eumel i Aspàsia.", + "span_text": "Va ser mare d'Eumel i Aspàsia", + "span_start": 201, + "span_end": 230, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que anés a la cort en un carro estirat per lleons i senglars.", + "span_text": "Quan Admet, rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro estirat per lleons i senglars", + "span_start": 297, + "span_end": 522, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Admet va aconseguir fer això", + "span_start": 524, + "span_end": 552, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fer el sacrifici a Artemis.", + "span_text": "va oblidar fer el sacrifici a Artemis en el seu casament", + "span_start": 581, + "span_end": 637, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el seu casament.", + "span_text": "va oblidar fer el sacrifici a Artemis en el seu casament", + "span_start": 581, + "span_end": 637, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser condemnat a mort.", + "span_text": "va ser condemnat a mort", + "span_start": 640, + "span_end": 663, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alcestis.", + "span_text": "Alcestis s'ofereix per salvar el seu marit", + "span_start": 879, + "span_end": 921, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Hades.", + "span_text": "Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis", + "span_start": 1020, + "span_end": 1088, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis, més bonica i jove que mai. També es deia que Persèfone, impressionada per l'abnegació d'Alcestis, l'havia retornada al món dels vius", + "span_start": 1020, + "span_end": 1222, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Hèracles o a Persèfone.", + "span_text": "Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis, més bonica i jove que mai. També es deia que Persèfone, impressionada per l'abnegació d'Alcestis, l'havia retornada al món dels vius", + "span_start": 1020, + "span_end": 1222, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "També va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons Diodor, no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar el seu pare", + "span_start": 1304, + "span_end": 1471, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles.", + "span_text": "Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racional, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles", + "span_start": 1497, + "span_end": 1703, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias.", + "span_text": "Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias", + "span_start": 1705, + "span_end": 1803, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A un alt relleu, obra de Cleòmenes, al museu de Florència.", + "span_text": "Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir", + "span_start": 1805, + "span_end": 1921, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.", + "span_text": "Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes", + "span_start": 22, + "span_end": 199, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Eumel i Aspàsia.", + "span_text": "Va ser mare d'Eumel i Aspàsia", + "span_start": 201, + "span_end": 230, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que anés a la cort en un carro estirat per lleons i senglars.", + "span_text": "Quan Admet, rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro estirat per lleons i senglars", + "span_start": 297, + "span_end": 522, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Admet va aconseguir fer això", + "span_start": 524, + "span_end": 552, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fer el sacrifici a Artemis.", + "span_text": "va oblidar fer el sacrifici a Artemis", + "span_start": 581, + "span_end": 618, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el seu casament.", + "span_text": "va oblidar fer el sacrifici a Artemis en el seu casament", + "span_start": 581, + "span_end": 637, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser condemnat a mort.", + "span_text": "va ser condemnat a mort", + "span_start": 640, + "span_end": 663, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alcestis.", + "span_text": "Alcestis s'ofereix per salvar el seu marit i mor", + "span_start": 879, + "span_end": 927, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Hades.", + "span_text": "Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis", + "span_start": 1020, + "span_end": 1088, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis, més bonica i jove que mai. També es deia que Persèfone, impressionada per l'abnegació d'Alcestis, l'havia retornada al món dels vius", + "span_start": 1020, + "span_end": 1222, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Hèracles o a Persèfone.", + "span_text": "Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis, més bonica i jove que mai. També es deia que Persèfone, impressionada per l'abnegació d'Alcestis, l'havia retornada al món dels vius", + "span_start": 1020, + "span_end": 1222, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ambé va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons Diodor, no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar el seu pare", + "span_start": 1305, + "span_end": 1471, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles.", + "span_text": "Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racional, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles", + "span_start": 1497, + "span_end": 1703, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias.", + "span_text": "Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias", + "span_start": 1705, + "span_end": 1803, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A un alt relleu, obra de Cleòmenes, al museu de Florència.", + "span_text": "Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir", + "span_start": 1805, + "span_end": 1921, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.", + "span_text": "Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes", + "span_start": 22, + "span_end": 199, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Eumel i Aspàsia.", + "span_text": "Va ser mare d'Eumel i Aspàsia", + "span_start": 201, + "span_end": 230, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que anés a la cort en un carro estirat per lleons i senglars.", + "span_text": "Quan Admet, rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro estirat per lleons i senglars", + "span_start": 297, + "span_end": 522, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Admet va aconseguir fer això", + "span_start": 524, + "span_end": 552, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fer el sacrifici a Artemis.", + "span_text": "va oblidar fer el sacrifici a Artemis", + "span_start": 581, + "span_end": 618, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el seu casament.", + "span_text": "fer el sacrifici a Artemis en el seu casament", + "span_start": 592, + "span_end": 637, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser condemnat a mort.", + "span_text": "va ser condemnat a mort", + "span_start": 640, + "span_end": 663, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alcestis.", + "span_text": "Alcestis s'ofereix per salvar el seu marit i mor", + "span_start": 879, + "span_end": 927, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Hades.", + "span_text": "Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis", + "span_start": 1020, + "span_end": 1088, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis, més bonica i jove que mai. També es deia que Persèfone, impressionada per l'abnegació d'Alcestis, l'havia retornada al món dels vius", + "span_start": 1020, + "span_end": 1222, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Hèracles o Persèfone.", + "span_text": "Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis, més bonica i jove que mai. També es deia que Persèfone, impressionada per l'abnegació d'Alcestis, l'havia retornada al món dels vius", + "span_start": 1020, + "span_end": 1222, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "També va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons Diodor, no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar el seu pare", + "span_start": 1304, + "span_end": 1471, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles.", + "span_text": "Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racional, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles", + "span_start": 1497, + "span_end": 1703, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias.", + "span_text": "Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias", + "span_start": 1705, + "span_end": 1803, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A un alt relleu, obra de Cleòmenes, al museu de Florència.", + "span_text": "Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir", + "span_start": 1805, + "span_end": 1921, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_446", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Eúclia...", + "story": "Eúclia (en grec antic Εὐκλεία; en llatí Eucleia) va ser una deïtat adorada a Atenes, on tenia un santuari dedicat construït amb el botí fet pels atenencs a la batalla de Marató. Personificava la glòria i la bona reputació, que els atenencs havien conquerit en aquesta batalla., Eúclia es representa sovint com una de les acompanyants d'Afrodita i simbolitza l'honorabilitat d'una novia casta. També es troba associada amb Àrtemis. Eúclia hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis i per això de vegades és anomenada Àrtemis Eúclia. Va ser adorada també a Beòcia i Lòcrida. Àrtemis Eúclia tenia un temple a Tebes. De vegades se la fa filla d'Hèracles i Mirto. Però d'acord amb els fragments òrfics, els seus pares van ser Hefest i Aglaia.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin era el seu nom en llatí?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què van fer per ella?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins atributs tenia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què aquests?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quines altres deïtats se la relacionava?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I amb quin rol social?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es justificava la seva vinculació amb Àrtemis?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin sobrenom hauria emergit arran d'aquest fet?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On més se la va idolatrar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On van construir una edificació religiosa en nom seu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui podrien haver estat els seus progenitors?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina font indica una opció diferent?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I, segons aquesta, qui haurien estat els seus progenitors?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Eucleia.", + "span_text": "Eúclia (en grec antic Εὐκλεία; en llatí Eucleia)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una deïtat adorada a Atenes.", + "span_text": "va ser una deïtat adorada a Atenes", + "span_start": 49, + "span_end": 83, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Li van fer un santuari.", + "span_text": "on tenia un santuari dedicat construït", + "span_start": 85, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el botí fet pels atenencs a la batalla de Marató.", + "span_text": "un santuari dedicat construït amb el botí fet pels atenencs a la batalla de Marató", + "span_start": 94, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La glòria i la bona reputació.", + "span_text": "Personificava la glòria i la bona reputació", + "span_start": 178, + "span_end": 221, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè eren els atributs que els atenencs havien conquerit en la batalla de Marató.", + "span_text": "la batalla de Marató. Personificava la glòria i la bona reputació, que els atenencs havien conquerit en aquesta batalla", + "span_start": 156, + "span_end": 275, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Afrodita i Àrtemis.", + "span_text": "Eúclia es representa sovint com una de les acompanyants d'Afrodita i simbolitza l'honorabilitat d'una novia casta. També es troba associada amb Àrtemis", + "span_start": 279, + "span_end": 430, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el d'una novia casta.", + "span_text": "Eúclia es representa sovint com una de les acompanyants d'Afrodita i simbolitza l'honorabilitat d'una novia casta", + "span_start": 279, + "span_end": 392, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis.", + "span_text": "es troba associada amb Àrtemis. Eúclia hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis", + "span_start": 400, + "span_end": 482, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Àrtemis Eúclia.", + "span_text": "Eúclia hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis i per això de vegades és anomenada Àrtemis Eúclia", + "span_start": 432, + "span_end": 532, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Beòcia i Lòcrida.", + "span_text": "Va ser adorada també a Beòcia i Lòcrida", + "span_start": 534, + "span_end": 573, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Tebes.", + "span_text": "Àrtemis Eúclia tenia un temple a Tebes", + "span_start": 575, + "span_end": 613, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hèracles i Mirto.", + "span_text": "De vegades se la fa filla d'Hèracles i Mirto", + "span_start": 615, + "span_end": 659, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els fragments òrfics.", + "span_text": "Però d'acord amb els fragments òrfics, els seus pares van ser Hefest i Aglaia", + "span_start": 661, + "span_end": 738, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hefest i Aglaia.", + "span_text": "Però d'acord amb els fragments òrfics, els seus pares van ser Hefest i Aglaia", + "span_start": 661, + "span_end": 738, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Eucleia.", + "span_text": "Eúclia (en grec antic Εὐκλεία; en llatí Eucleia)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una deïtat adorada a Atenes.", + "span_text": "va ser una deïtat adorada a Atenes", + "span_start": 49, + "span_end": 83, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un santuari.", + "span_text": "on tenia un santuari dedicat construït amb el botí fet pels atenencs a la batalla de Marató", + "span_start": 85, + "span_end": 176, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el botí fet pels atenencs a la batalla de Marató.", + "span_text": "un santuari dedicat construït amb el botí fet pels atenencs a la batalla de Marató", + "span_start": 94, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Personificava la glòria i la bona reputació.", + "span_text": "Personificava la glòria i la bona reputació", + "span_start": 178, + "span_end": 221, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Eren els que els atenencs havien conquerit en la batalla de Marató.", + "span_text": "la batalla de Marató. Personificava la glòria i la bona reputació, que els atenencs havien conquerit en aquesta batalla", + "span_start": 156, + "span_end": 275, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Afrodita i Àrtemis.", + "span_text": "Eúclia es representa sovint com una de les acompanyants d'Afrodita i simbolitza l'honorabilitat d'una novia casta. També es troba associada amb Àrtemis", + "span_start": 279, + "span_end": 430, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El de novia casta.", + "span_text": "Eúclia es representa sovint com una de les acompanyants d'Afrodita i simbolitza l'honorabilitat d'una novia casta", + "span_start": 279, + "span_end": 392, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè, suposadament, hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis.", + "span_text": "Eúclia hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis i per això de vegades és anomenada Àrtemis Eúclia", + "span_start": 432, + "span_end": 532, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Àrtemis Eúclia.", + "span_text": "Eúclia hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis i per això de vegades és anomenada Àrtemis Eúclia", + "span_start": 432, + "span_end": 532, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Beòcia i Lòcrida.", + "span_text": "Va ser adorada també a Beòcia i Lòcrida", + "span_start": 534, + "span_end": 573, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Tebes.", + "span_text": "Àrtemis Eúclia tenia un temple a Tebes", + "span_start": 575, + "span_end": 613, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hèracles i Mirto.", + "span_text": "De vegades se la fa filla d'Hèracles i Mirto", + "span_start": 615, + "span_end": 659, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els fragments òrfics.", + "span_text": "Però d'acord amb els fragments òrfics, els seus pares van ser Hefest i Aglaia", + "span_start": 661, + "span_end": 738, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hefest i Aglaia.", + "span_text": "Però d'acord amb els fragments òrfics, els seus pares van ser Hefest i Aglaia", + "span_start": 661, + "span_end": 738, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Eucleia.", + "span_text": "Eúclia (en grec antic Εὐκλεία; en llatí Eucleia)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una deïtat adorada a Atenes.", + "span_text": "va ser una deïtat adorada a Atenes", + "span_start": 49, + "span_end": 83, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Construir-li un santuari.", + "span_text": "on tenia un santuari dedicat construït", + "span_start": 85, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el botí fet pels atenencs a la batalla de Marató.", + "span_text": "construït amb el botí fet pels atenencs a la batalla de Marató", + "span_start": 114, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La glòria i la bona reputació.", + "span_text": "Personificava la glòria i la bona reputació", + "span_start": 178, + "span_end": 221, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè eren els atributs que els atenencs havien conquerit a la batalla de Marató.", + "span_text": "fet pels atenencs a la batalla de Marató. Personificava la glòria i la bona reputació, que els atenencs havien conquerit en aquesta batalla", + "span_start": 136, + "span_end": 275, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Afrodita i Àrtemis.", + "span_text": "Eúclia es representa sovint com una de les acompanyants d'Afrodita i simbolitza l'honorabilitat d'una novia casta. També es troba associada amb Àrtemis", + "span_start": 279, + "span_end": 430, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El d'una novia casta.", + "span_text": "simbolitza l'honorabilitat d'una novia casta", + "span_start": 348, + "span_end": 392, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Eúclia hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis.", + "span_text": "Eúclia hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis", + "span_start": 432, + "span_end": 482, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Àrtemis Eúclia.", + "span_text": "per això de vegades és anomenada Àrtemis Eúclia", + "span_start": 485, + "span_end": 532, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Beòcia i Lòcrida.", + "span_text": "Va ser adorada també a Beòcia i Lòcrida", + "span_start": 534, + "span_end": 573, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Tebes.", + "span_text": "Àrtemis Eúclia tenia un temple a Tebes", + "span_start": 575, + "span_end": 613, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hèracles i Mirto.", + "span_text": "De vegades se la fa filla d'Hèracles i Mirto", + "span_start": 615, + "span_end": 659, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els fragments òrfics.", + "span_text": "Però d'acord amb els fragments òrfics", + "span_start": 661, + "span_end": 698, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hefest i Aglaia.", + "span_text": "els seus pares van ser Hefest i Aglaia", + "span_start": 700, + "span_end": 738, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_28", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-29", + "story": "Després va venir en Vadô Set-trossos, i en Pau Ternal va portar les sardines, que foren molt celebrades. Tothom se va ben atipar. El porró va passar de mà en mà quatre voltes en rodó, amb les seves corresponents marxes cap a l'avi Mauva, que no desemparava la canya timonera. Els bevedors tenien punt a fer durar la xerricada i a dir algunes gràcies entre glop i glop, mentre el vi se'ls anava embassant a la boca., -Es vi ès sang- va dir en Vadô Set-trossos, bevent entrepernat d'una manera estranya; -però, si no ès sang batejada, se pot beure sense por de pecar., -No tingus escrúpol, sant cristià- saltà en Pau. -Jo et responc de que cap taverner hi ha fetes trafiques. Ès bon vi de Llançà., -No pas jo que en llenci una gota- respongué de seguida el bevedor jugant amb la paraula., -No el llences per a tu, però sí per a nosaltres. Vatua s'ànima d'un penjat! ¡no en coles poc, de mam!- observà en Pau Ternal., -Encara no en beuré tant com en pot veure un pollastre- replicà en Vadô.\\n, De dites enganyoses per aquest estil n'anaren i en vingueren moltes. L'únic que bevia seriosament i respectat de tothom era el pare, que aprofità tots els torns que li tocaren i, quan estigué saciat, s'aixecà, encengué la pipa i va dir:", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va arribar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui més hi havia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin aliment va oferir?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Van agradar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com se sentien els comensals?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Parlaven entre si?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Seriosament?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com ho saps?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què bevien?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb què el van comparar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va justificar el fet que continués bevent?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què li van respondre?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui mantenia una actitud diferenciada de la resta?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En Vadô Set-trossos.", + "span_text": "va venir en Vadô Set-trossos", + "span_start": 8, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En Pau Ternal.", + "span_text": "i en Pau Ternal", + "span_start": 38, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sardines.", + "span_text": "Pau Ternal va portar les sardines", + "span_start": 43, + "span_end": 76, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sardines, que foren molt celebrades", + "span_start": 68, + "span_end": 103, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tips.", + "span_text": "Tothom se va ben atipar", + "span_start": 105, + "span_end": 128, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els bevedors tenien punt a fer durar la xerricada", + "span_start": 276, + "span_end": 325, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "dir algunes gràcies entre glop i glop", + "span_start": 330, + "span_end": 367, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè deien algunes gràcies entre glop i glop.", + "span_text": "a dir algunes gràcies entre glop i glop", + "span_start": 328, + "span_end": 367, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Vi.", + "span_text": "el vi se'ls anava embassant a la boca", + "span_start": 376, + "span_end": 413, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb sang.", + "span_text": "Es vi ès sang", + "span_start": 418, + "span_end": 431, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En Vadô Set-trossos.", + "span_text": "-Es vi ès sang- va dir en Vadô Set-trossos", + "span_start": 417, + "span_end": 459, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dient que si no era sang batejada, es podia veure sense por de pecar.", + "span_text": "però, si no ès sang batejada, se pot beure sense por de pecar", + "span_start": 504, + "span_end": 565, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que no tingués escrúpol.", + "span_text": "-No tingus escrúpol, sant cristià- saltà en Pau", + "span_start": 569, + "span_end": 616, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En Pau.", + "span_text": "saltà en Pau", + "span_start": 604, + "span_end": 616, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El pare.", + "span_text": "L'únic que bevia seriosament i respectat de tothom era el pare", + "span_start": 1067, + "span_end": 1129, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "En Vadô Set-trossos.", + "span_text": "va venir en Vadô Set-trossos", + "span_start": 8, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En Pau Ternal.", + "span_text": "i en Pau Ternal", + "span_start": 38, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sardines.", + "span_text": "Pau Ternal va portar les sardines", + "span_start": 43, + "span_end": 76, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sardines, que foren molt celebrades", + "span_start": 68, + "span_end": 103, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tips.", + "span_text": "Tothom se va ben atipar", + "span_start": 105, + "span_end": 128, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els bevedors tenien punt a fer durar la xerricada", + "span_start": 276, + "span_end": 325, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "dir algunes gràcies entre glop i glop", + "span_start": 330, + "span_end": 367, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè deien algunes gràcies entre glop i glop.", + "span_text": "dir algunes gràcies entre glop i glop", + "span_start": 330, + "span_end": 367, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Vi.", + "span_text": "el vi se'ls anava embassant a la boca", + "span_start": 376, + "span_end": 413, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la sang.", + "span_text": "Es vi ès sang", + "span_start": 418, + "span_end": 431, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En Vadô Set-trossos.", + "span_text": "-Es vi ès sang- va dir en Vadô Set-trossos", + "span_start": 417, + "span_end": 459, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dient que si no era sang batejada, es podia veure sense por de pecar.", + "span_text": "però, si no ès sang batejada, se pot beure sense por de pecar", + "span_start": 504, + "span_end": 565, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que no tingués escrúpol.", + "span_text": "-No tingus escrúpol, sant cristià- saltà en Pau", + "span_start": 569, + "span_end": 616, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En Pau.", + "span_text": "saltà en Pau", + "span_start": 604, + "span_end": 616, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El pare.", + "span_text": "L'únic que bevia seriosament i respectat de tothom era el pare", + "span_start": 1067, + "span_end": 1129, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En Vadô Set-trossos.", + "span_text": "va venir en Vadô Set-trossos", + "span_start": 8, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En Pau Ternal.", + "span_text": "en Pau Ternal", + "span_start": 40, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sardines.", + "span_text": "va portar les sardines", + "span_start": 54, + "span_end": 76, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "foren molt celebrades", + "span_start": 82, + "span_end": 103, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tips.", + "span_text": "Tothom se va ben atipar", + "span_start": 105, + "span_end": 128, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els bevedors tenien punt a fer durar la xerricada", + "span_start": 276, + "span_end": 325, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "a dir algunes gràcies entre glop i glop", + "span_start": 328, + "span_end": 367, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè deien gràcies entre glop i glop.", + "span_text": "a dir algunes gràcies entre glop i glop", + "span_start": 328, + "span_end": 367, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Vi.", + "span_text": "el vi se'ls anava embassant", + "span_start": 376, + "span_end": 403, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb sang.", + "span_text": "Es vi ès sang", + "span_start": 418, + "span_end": 431, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En Vadô Set-trossos.", + "span_text": "va dir en Vadô Set-trossos", + "span_start": 433, + "span_end": 459, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va dir que, si no és sang batejada, es pot beure sense por de pecar.", + "span_text": "però, si no ès sang batejada, se pot beure sense por de pecar", + "span_start": 504, + "span_end": 565, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que no tingués escrúpol.", + "span_text": "No tingus escrúpol", + "span_start": 570, + "span_end": 588, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En Pau Ternal.", + "span_text": "observà en Pau Ternal", + "span_start": 895, + "span_end": 916, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El pare.", + "span_text": "L'únic que bevia seriosament i respectat de tothom era el pare", + "span_start": 1067, + "span_end": 1129, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1314", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Vaettir", + "story": "Els Vættir són esperits de la natura en la Mitologia nòrdica. Aquests esperits estan dividits en \\ættir\\, terme que es pot traduir com família, raça, o clan. Entre les principals famílies dels Vættir destaquen els Dvergar(nans), Álfar (elfs) i els Jötnar (gegants), inclòs les dues famílies divines, els Æsir i els Vanir, que són compresos com les famílies més destacades i importants dels Vættir. Altres entitats Vættir són el Tomte, una mena de follet protector i temperamental, els Sjövættir, esperits de l'aigua, o els Landvættir, esperits de la terra i la fertilitat, El nans de la mitologia nòrdica són entitats relacionades amb la terra i les muntanyes, reconegudes per la seva saviesa, i l'habilitat en la ferreria, la mineria i altres arts manuals. Usualment són descrits com a  criatures més baixes que un home, amb barba abundant, i lletjos, Els elfs en la mitologia germànica no comparteixen l'aspecte petit, còmic i afable que se'ls donarà en representacions posteriors. Els álfar són entitats sobrenaturals amb poders màgics, i amb actituds ambivalents cap als éssers humans, sent a vegades beneficioses o perjudicials, disparant o assassinant els ramats. Amb l'arribada del cristianisme els elfs adquiriren progressivament una llum més sinistra, Els gegants nòrdics són entitats de força sobrehumana, i generalment de gran dimensió. Són la representació de les forces naturals i del caos, i els i rivals principals dels déus, tot i els freqüents matrimonis que s'han donat entre ambdues races.  Els trols són sovint associats als gegants, però representen un conjunt de criatures petites, generalment peludes i desagradables", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què són?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "N'hi ha de diferents tipus?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com es classifiquen?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins grups ressalta?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins afegeix després?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin dels éssers es relaciona amb el sòl i els cims?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aquests, quins oficis coneixen?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Són alts?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin ésser provoca tant fets avantatjosos com desavantatjosos per a les persones?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina acció negativa es posa com a exemple?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què modifica la figura dels elfs?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els gegants nòrdics són petits?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I què simbolitzen?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb quin altre ésser se'ls vincula?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dels Vættir.", + "span_text": "Els Vættir són", + "span_start": 0, + "span_end": 14, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Esperits de la natura en la Mitologia nòrdica.", + "span_text": "Els Vættir són esperits de la natura en la Mitologia nòrdica", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquests esperits estan dividits en \\ættir\\, terme que es pot traduir com família, raça, o clan", + "span_start": 62, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En famílies, races o clans.", + "span_text": "dividits en \\ættir\\, terme que es pot traduir com família, raça, o clan", + "span_start": 85, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els Dvergar, Álfar i els Jötnar.", + "span_text": "Entre les principals famílies dels Vættir destaquen els Dvergar(nans), Álfar (elfs) i els Jötnar (gegants)", + "span_start": 158, + "span_end": 264, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els Tomte, els Sjövættir i els Landvættir.", + "span_text": "Altres entitats Vættir són el Tomte, una mena de follet protector i temperamental, els Sjövættir, esperits de l'aigua, o els Landvættir, esperits de la terra i la fertilitat", + "span_start": 398, + "span_end": 571, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els nans.", + "span_text": "El nans de la mitologia nòrdica són entitats relacionades amb la terra i les muntanyes", + "span_start": 574, + "span_end": 660, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La ferreria, la mineria i altres arts manuals.", + "span_text": "El nans de la mitologia nòrdica són entitats relacionades amb la terra i les muntanyes, reconegudes per la seva saviesa, i l'habilitat en la ferreria, la mineria i altres arts manuals", + "span_start": 574, + "span_end": 757, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "són descrits com a  criatures més baixes que un home", + "span_start": 769, + "span_end": 821, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els álfar.", + "span_text": "Els álfar són entitats sobrenaturals amb poders màgics, i amb actituds ambivalents cap als éssers humans, sent a vegades beneficioses o perjudicials", + "span_start": 986, + "span_end": 1134, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La de disparar o assassinar els ramats.", + "span_text": "disparant o assassinant els ramats", + "span_start": 1136, + "span_end": 1170, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'arribada del cristianisme.", + "span_text": "Amb l'arribada del cristianisme els elfs adquiriren progressivament una llum més sinistra,", + "span_start": 1172, + "span_end": 1262, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els gegants nòrdics són entitats de força sobrehumana, i generalment de gran dimensió", + "span_start": 1264, + "span_end": 1349, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les forces naturals i del caos.", + "span_text": "Són la representació de les forces naturals i del caos", + "span_start": 1351, + "span_end": 1405, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb els trols.", + "span_text": "Els trols són sovint associats als gegants", + "span_start": 1513, + "span_end": 1555, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dels Vættir.", + "span_text": "Els Vættir són", + "span_start": 0, + "span_end": 14, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Esperits de la natura.", + "span_text": "Els Vættir són esperits de la natura", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquests esperits estan dividits en \\ættir\\, terme que es pot traduir com família, raça, o clan", + "span_start": 62, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En famílies, races o clans.", + "span_text": "dividits en \\ættir\\, terme que es pot traduir com família, raça, o clan", + "span_start": 85, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els Dvergar, Álfar i els Jötnar.", + "span_text": "Entre les principals famílies dels Vættir destaquen els Dvergar(nans), Álfar (elfs) i els Jötnar (gegants)", + "span_start": 158, + "span_end": 264, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els Tomte, els Sjövættir i els Landvættir.", + "span_text": "Altres entitats Vættir són el Tomte, una mena de follet protector i temperamental, els Sjövættir, esperits de l'aigua, o els Landvættir, esperits de la terra i la fertilitat", + "span_start": 398, + "span_end": 571, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els nans.", + "span_text": "El nans de la mitologia nòrdica són entitats relacionades amb la terra i les muntanyes", + "span_start": 574, + "span_end": 660, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La ferreria, la mineria i altres arts manuals.", + "span_text": "El nans de la mitologia nòrdica són entitats relacionades amb la terra i les muntanyes, reconegudes per la seva saviesa, i l'habilitat en la ferreria, la mineria i altres arts manuals", + "span_start": 574, + "span_end": 757, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "són descrits com a  criatures més baixes que un home", + "span_start": 769, + "span_end": 821, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els álfar.", + "span_text": "Els álfar són entitats sobrenaturals amb poders màgics, i amb actituds ambivalents cap als éssers humans, sent a vegades beneficioses o perjudicials", + "span_start": 986, + "span_end": 1134, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La de disparar o assassinar els ramats.", + "span_text": "disparant o assassinant els ramats", + "span_start": 1136, + "span_end": 1170, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'arribada del cristianisme.", + "span_text": "Amb l'arribada del cristianisme els elfs adquiriren progressivament una llum més sinistra", + "span_start": 1172, + "span_end": 1261, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els gegants nòrdics són entitats de força sobrehumana, i generalment de gran dimensió", + "span_start": 1264, + "span_end": 1349, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les forces naturals i del caos.", + "span_text": "Són la representació de les forces naturals i del caos", + "span_start": 1351, + "span_end": 1405, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb els trols.", + "span_text": "Els trols són sovint associats als gegants", + "span_start": 1513, + "span_end": 1555, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dels Vættir.", + "span_text": "Els Vættir", + "span_start": 0, + "span_end": 10, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Esperits de la natura en la mitologia nòrdica.", + "span_text": "Els Vættir són esperits de la natura en la Mitologia nòrdica", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquests esperits estan dividits en \\ættir\\, terme que es pot traduir com família, raça, o clan", + "span_start": 62, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En famílies, races o clans.", + "span_text": "Aquests esperits estan dividits en \\ættir\\, terme que es pot traduir com família, raça, o clan", + "span_start": 62, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els Dvengar, nans, els Álfar, elfs, els Jötnar, gegants, i dues famílies divines, els Æsir i els Vanir.", + "span_text": "destaquen els Dvergar(nans), Álfar (elfs) i els Jötnar (gegants), inclòs les dues famílies divines, els Æsir i els Vanir", + "span_start": 200, + "span_end": 320, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Tomte, una mena de follet protector i temperamental, els Sjövættir, esperits de l'aigua, i els Landvættir, esperits de la terra i la fertilitat.", + "span_text": "Altres entitats Vættir són el Tomte, una mena de follet protector i temperamental, els Sjövættir, esperits de l'aigua, o els Landvættir, esperits de la terra i la fertilitat", + "span_start": 398, + "span_end": 571, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els nans.", + "span_text": "El nans de la mitologia nòrdica són entitats relacionades amb la terra i les muntanyes", + "span_start": 574, + "span_end": 660, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La ferreria, la mineria i altres arts manuals.", + "span_text": "El nans de la mitologia nòrdica són entitats relacionades amb la terra i les muntanyes, reconegudes per la seva saviesa, i l'habilitat en la ferreria, la mineria i altres arts manuals", + "span_start": 574, + "span_end": 757, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El nans de la mitologia nòrdica són entitats relacionades amb la terra i les muntanyes, reconegudes per la seva saviesa, i l'habilitat en la ferreria, la mineria i altres arts manuals. Usualment són descrits com a  criatures més baixes que un home", + "span_start": 574, + "span_end": 821, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els álfar.", + "span_text": "Els álfar són entitats sobrenaturals amb poders màgics, i amb actituds ambivalents cap als éssers humans, sent a vegades beneficioses o perjudicials", + "span_start": 986, + "span_end": 1134, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La de disparar o assassinar els ramats.", + "span_text": "disparant o assassinant els ramats", + "span_start": 1136, + "span_end": 1170, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'arribada del cristianisme.", + "span_text": "Amb l'arribada del cristianisme els elfs adquiriren progressivament una llum més sinistra", + "span_start": 1172, + "span_end": 1261, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els gegants nòrdics són entitats de força sobrehumana, i generalment de gran dimensió", + "span_start": 1264, + "span_end": 1349, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les forces naturals i del caos.", + "span_text": "Són la representació de les forces naturals i del caos", + "span_start": 1351, + "span_end": 1405, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb els trols.", + "span_text": "Els trols són sovint associats als gegants", + "span_start": 1513, + "span_end": 1555, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_16", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "herois - EN QUIMET O EL REBUIG DEL DIABLE.-16", + "story": "El corbo era el darrer a eixir de la taverna. Apel·lava el Caiman, que en anar a vila havia acomiadat a cops de roc, i, tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles., * * *, Allà a mitja tardor en Quimet arreplegà un cadarn. Els plats de vi calent no li estoveïen pas aquella tos ressonant, dura, i maligna. Es passava els jorns a l'hostal, vora el foc. Quan li parlaven d'anar a veure un doctor, en Quimet somreia. Ell no era pas construït com els altres i cap savi de la terra tindria prou coneixement per endevinar la disposició de les seves entranyes desviades esquena amunt. Dintre el gep, pla bé s'hi encabiria alguna cosa: aneu a saber el què!, Un vellet, sagristà de la parròquia, llaminer de la mistela, conversava llargament amb l'empiocat. Era, el tal vellet, mig per convenciment, mig per càlcul, un fervorós devot i un incondicional addicte del rector. Llevat de les estones que la seva afició a la mistela el portava a l'hostal, no es movia mai de la rectoria. Conreava l'hort, ajudava la majordona i feia d'espieta. Durant les vesprades de l'hivern, mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina. Al sagristà l'embadalien aquestes lectures. Admirava la constància i l'heroisme dels missioners bregant amb aquells heretges, els més fanàtics i cruels que hagin existit. Es sentia desitjós d'imitar-los, si bé no deixava de compendre que la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels més grossos. Però…! bon Déu!… ¿per què, deixant-se dels xinesos, no podia intentar quelcom respecte al carboner, esmerçant-hi, tal com fos, la seva condició sagrada i el seu gran entusiasme a fer prosèlits?", + "questions": [ + { + "input_text": "D'on sortia el geperut?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Arribava a passar la nit a casa seva?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què li va passar al Quimet?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin símptoma tenia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El corbo de qui es parla al principi del text, és el Quimet?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com ho saps?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El vell sagristà, amb qui tenia afinitat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quins dos llocs li agradava passar el temps?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què feia a la nit?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Li agradava?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin anhel tenia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tenia algun impediment a l'hora de fer-ho?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De la taverna.", + "span_text": "El corbo era el darrer a eixir de la taverna", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles", + "span_start": 120, + "span_end": 226, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè, tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles.", + "span_text": "tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles", + "span_start": 120, + "span_end": 226, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que arreplegà un cadarn.", + "span_text": "Allà a mitja tardor en Quimet arreplegà un cadarn", + "span_start": 238, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una tos ressonant, dura, i maligna.", + "span_text": "aquella tos ressonant, dura, i maligna", + "span_start": 332, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en Quimet somreia. Ell no era pas construït com els altres i cap savi de la terra tindria prou coneixement per endevinar la disposició de les seves entranyes desviades esquena amunt. Dintre el gep, pla bé s'hi encabiria alguna cosa", + "span_start": 461, + "span_end": 692, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè té gep.", + "span_text": "Dintre el gep", + "span_start": 644, + "span_end": 657, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el rector.", + "span_text": "Un vellet, sagristà de la parròquia, llaminer de la mistela, conversava llargament amb l'empiocat. Era, el tal vellet, mig per convenciment, mig per càlcul, un fervorós devot i un incondicional addicte del rector", + "span_start": 717, + "span_end": 929, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'hostal i la rectoria.", + "span_text": "Llevat de les estones que la seva afició a la mistela el portava a l'hostal, no es movia mai de la rectoria", + "span_start": 931, + "span_end": 1038, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina.", + "span_text": "Durant les vesprades de l'hivern, mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina", + "span_start": 1096, + "span_end": 1202, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al sagristà l'embadalien aquestes lectures", + "span_start": 1204, + "span_end": 1246, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Imitar els missioners.", + "span_text": "Admirava la constància i l'heroisme dels missioners bregant amb aquells heretges, els més fanàtics i cruels que hagin existit. Es sentia desitjós d'imitar-los", + "span_start": 1248, + "span_end": 1406, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels més grossos", + "span_start": 1442, + "span_end": 1533, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys.", + "span_text": "la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels més grossos", + "span_start": 1442, + "span_end": 1533, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De la taverna.", + "span_text": "El corbo era el darrer a eixir de la taverna", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles", + "span_start": 120, + "span_end": 226, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè, tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles.", + "span_text": "tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles", + "span_start": 120, + "span_end": 226, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que arreplegà un cadarn.", + "span_text": "Allà a mitja tardor en Quimet arreplegà un cadarn", + "span_start": 238, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una tos ressonant, dura, i maligna.", + "span_text": "aquella tos ressonant, dura, i maligna", + "span_start": 332, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en Quimet somreia. Ell no era pas construït com els altres i cap savi de la terra tindria prou coneixement per endevinar la disposició de les seves entranyes desviades esquena amunt. Dintre el gep", + "span_start": 461, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè té gep.", + "span_text": "Dintre el gep, pla bé s'hi encabiria alguna cosa", + "span_start": 644, + "span_end": 692, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el rector.", + "span_text": "Un vellet, sagristà de la parròquia, llaminer de la mistela, conversava llargament amb l'empiocat. Era, el tal vellet, mig per convenciment, mig per càlcul, un fervorós devot i un incondicional addicte del rector", + "span_start": 717, + "span_end": 929, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'hostal i la rectoria.", + "span_text": "Llevat de les estones que la seva afició a la mistela el portava a l'hostal, no es movia mai de la rectoria", + "span_start": 931, + "span_end": 1038, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina.", + "span_text": "Durant les vesprades de l'hivern, mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina", + "span_start": 1096, + "span_end": 1202, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al sagristà l'embadalien aquestes lectures", + "span_start": 1204, + "span_end": 1246, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Imitar la constància i l'heroisme dels missioners.", + "span_text": "Admirava la constància i l'heroisme dels missioners bregant amb aquells heretges, els més fanàtics i cruels que hagin existit. Es sentia desitjós d'imitar-los", + "span_start": 1248, + "span_end": 1406, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels més grossos", + "span_start": 1442, + "span_end": 1533, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys.", + "span_text": "la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels més grossos", + "span_start": 1442, + "span_end": 1533, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De la taverna.", + "span_text": "El corbo era el darrer a eixir de la taverna", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles", + "span_start": 120, + "span_end": 226, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè, tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles.", + "span_text": "tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles", + "span_start": 120, + "span_end": 226, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que arreplegà un cadarn.", + "span_text": "Allà a mitja tardor en Quimet arreplegà un cadarn", + "span_start": 238, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tos.", + "span_text": "aquella tos ressonant, dura, i maligna", + "span_start": 332, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dintre el gep, pla bé s'hi encabiria alguna cosa: aneu a saber el què", + "span_start": 644, + "span_end": 713, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè té gep.", + "span_text": "Dintre el gep, pla bé s'hi encabiria alguna cosa", + "span_start": 644, + "span_end": 692, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el rector.", + "span_text": "Un vellet, sagristà de la parròquia, llaminer de la mistela, conversava llargament amb l'empiocat. Era, el tal vellet, mig per convenciment, mig per càlcul, un fervorós devot i un incondicional addicte del rector", + "span_start": 717, + "span_end": 929, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'hostal i la rectoria.", + "span_text": "Llevat de les estones que la seva afició a la mistela el portava a l'hostal, no es movia mai de la rectoria", + "span_start": 931, + "span_end": 1038, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina.", + "span_text": "Durant les vesprades de l'hivern, mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina. Al sagristà l'embadalien aquestes lectures", + "span_start": 1096, + "span_end": 1246, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Admirava la constància i l'heroisme dels missioners bregant amb aquells heretges, els més fanàtics i cruels que hagin existit", + "span_start": 1248, + "span_end": 1373, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Imitar els missioners.", + "span_text": "els missioners bregant amb aquells heretges, els més fanàtics i cruels que hagin existit. Es sentia desitjós d'imitar-los", + "span_start": 1285, + "span_end": 1406, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no deixava de compendre que la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels més grossos", + "span_start": 1414, + "span_end": 1533, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que era un pagès mancat de lletra i sobrat d'anys.", + "span_text": "si bé no deixava de compendre que la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels més grossos", + "span_start": 1408, + "span_end": 1533, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_849", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Timó el Misantrop...", + "story": "Timó el Misantrop (en llatí Timon, en grec antic Τίμων ὁ μισάνθρωπος), fill d'Equecràtides, fou un misantrop nadiu de la demos atenenca de Colyttos, que va viure en temps de la guerra del Peloponès. Diògenes Laerci el distingeix de Timó de Flios, encara que n o en dona més referències. El que se sap d'ell és que no va escriure res i que va viure al menys un segle i mig abans que l'altre Timó., El poc que es coneix de Timó el Misantropes es troba quan Aristòfanes l'ataca a la seva obra Lisístrata i algunes referències que donen altres poetes còmics com Frínic, Plató i Antífanes que el va convertir en personatge d'una de les seves comèdies., Llucià de Samosata va escriure un diàleg sobre ell, amb el nom de Timó el misantrop. Segons diu, era ric i va gastar molts diners en els seus amics de joventut, que quan va empobrir el van abandonar i Timó es va veure obligat a treballar la terra. Un dia va trobar un pot d'or i va tornar a ser ric però llavors es va aïllar de tothom, conservant únicament l'amistat d'Alcibíades. Va morir en refusar que un cirurgià li arreglés un membre trencat. Es diu que la seva tomba estava coberta d'espines i el seu epitafi, conservat a l'Antologia grega, deia aproximadament: \\Les espines creixen al voltant de la meva tomba i si t'acostes et faràs mal als peus. Aquí hi ha Timó, el que odia els homes. Passa i trepitja'm, però segueix caminant\\., El seu caràcter de misantrop es va convertir en llegendari. Shakespeare es va inspirar en aquest personatge i en el filòsof Timó de Flios per la seva obra Timó d'Atenes (Timon of Athens).", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és el protagonista del text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En quina època va viure?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui el va esmentar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què en va dir al respecte?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui més el va mencionar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En quin context?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quins autors més el van incorporar a la seva obra?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En darrer lloc, qui més en va parlar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Segons ell, Timó es va arruïnar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va esdevenir molt popular i amistós quan va enriquir de nou?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què va perdre la vida?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què decorava el seu sepulcre?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina inscripció tenia?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Per què es va fer famós pòstumament?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Timó el Misantrop.", + "span_text": "Timó el Misantrop", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En temps de la guerra del Peloponès.", + "span_text": "va viure en temps de la guerra del Peloponès", + "span_start": 153, + "span_end": 197, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diògenes Laerci.", + "span_text": "Diògenes Laerci el distingeix de Timó de Flios", + "span_start": 199, + "span_end": 245, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El va distingir de Timó de Flios.", + "span_text": "Diògenes Laerci el distingeix de Timó de Flios", + "span_start": 199, + "span_end": 245, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aristòfanes.", + "span_text": "El poc que es coneix de Timó el Misantropes es troba quan Aristòfanes l'ataca a la seva obra Lisístrata", + "span_start": 398, + "span_end": 501, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'ataca a la seva obra Lisístrata.", + "span_text": "El poc que es coneix de Timó el Misantropes es troba quan Aristòfanes l'ataca a la seva obra Lisístrata", + "span_start": 398, + "span_end": 501, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Frínic, Plató i Antífanes.", + "span_text": "algunes referències que donen altres poetes còmics com Frínic, Plató i Antífanes que el va convertir en personatge d'una de les seves comèdies", + "span_start": 504, + "span_end": 646, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El va convertir en personatge d'una de les seves comèdies.", + "span_text": "Frínic, Plató i Antífanes que el va convertir en personatge d'una de les seves comèdies", + "span_start": 559, + "span_end": 646, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Llucià de Samosata.", + "span_text": "Llucià de Samosata va escriure un diàleg sobre ell", + "span_start": 650, + "span_end": 700, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va escriure un diàleg sobre ell.", + "span_text": "Llucià de Samosata va escriure un diàleg sobre ell", + "span_start": 650, + "span_end": 700, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons diu, era ric i va gastar molts diners en els seus amics de joventut, que quan va empobrir el van abandonar i Timó es va veure obligat a treballar la terra", + "span_start": 735, + "span_end": 896, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va tornar a ser ric però llavors es va aïllar de tothom, conservant únicament l'amistat d'Alcibíades", + "span_start": 929, + "span_end": 1029, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè va refusar que un cirurgià li arreglés un membre trencat.", + "span_text": "Va morir en refusar que un cirurgià li arreglés un membre trencat", + "span_start": 1031, + "span_end": 1096, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'espines i el seu epitafi.", + "span_text": "Es diu que la seva tomba estava coberta d'espines i el seu epitafi", + "span_start": 1098, + "span_end": 1164, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les espines creixen al voltant de la meva tomba i si t'acostes et faràs mal als peus. Aquí hi ha Timó, el que odia els homes. Passa i trepitja'm, però segueix caminant.", + "span_text": "el seu epitafi, conservat a l'Antologia grega, deia aproximadament: \\Les espines creixen al voltant de la meva tomba i si t'acostes et faràs mal als peus. Aquí hi ha Timó, el que odia els homes. Passa i trepitja'm, però segueix caminant\\", + "span_start": 1150, + "span_end": 1387, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Pel seu caràcter de misantrop.", + "span_text": "El seu caràcter de misantrop es va convertir en llegendari", + "span_start": 1391, + "span_end": 1449, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Timó el Misantrop.", + "span_text": "Timó el Misantrop", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En temps de la guerra del Peloponès.", + "span_text": "va viure en temps de la guerra del Peloponès", + "span_start": 153, + "span_end": 197, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diògenes Laerci.", + "span_text": "Diògenes Laerci el distingeix de Timó de Flios", + "span_start": 199, + "span_end": 245, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El va distingir de Timó de Flios.", + "span_text": "Diògenes Laerci el distingeix de Timó de Flios", + "span_start": 199, + "span_end": 245, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aristòfanes.", + "span_text": "El poc que es coneix de Timó el Misantropes es troba quan Aristòfanes l'ataca a la seva obra Lisístrata", + "span_start": 398, + "span_end": 501, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la seva obra Lisístrata.", + "span_text": "El poc que es coneix de Timó el Misantropes es troba quan Aristòfanes l'ataca a la seva obra Lisístrata", + "span_start": 398, + "span_end": 501, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Frínic, Plató i Antífanes.", + "span_text": "algunes referències que donen altres poetes còmics com Frínic, Plató i Antífanes que el va convertir en personatge d'una de les seves comèdies", + "span_start": 504, + "span_end": 646, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El va convertir en personatge d'una de les seves comèdies.", + "span_text": "Frínic, Plató i Antífanes que el va convertir en personatge d'una de les seves comèdies", + "span_start": 559, + "span_end": 646, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Llucià de Samosata.", + "span_text": "Llucià de Samosata va escriure un diàleg sobre ell", + "span_start": 650, + "span_end": 700, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va escriure un diàleg sobre ell.", + "span_text": "Llucià de Samosata va escriure un diàleg sobre ell", + "span_start": 650, + "span_end": 700, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons diu, era ric i va gastar molts diners en els seus amics de joventut, que quan va empobrir el van abandonar i Timó es va veure obligat a treballar la terra", + "span_start": 735, + "span_end": 896, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va tornar a ser ric però llavors es va aïllar de tothom, conservant únicament l'amistat d'Alcibíades", + "span_start": 929, + "span_end": 1029, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè va refusar que un cirurgià li arreglés un membre trencat.", + "span_text": "Va morir en refusar que un cirurgià li arreglés un membre trencat", + "span_start": 1031, + "span_end": 1096, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'espines i el seu epitafi.", + "span_text": "Es diu que la seva tomba estava coberta d'espines i el seu epitafi", + "span_start": 1098, + "span_end": 1164, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les espines creixen al voltant de la meva tomba i si t'acostes et faràs mal als peus. Aquí hi ha Timó, el que odia els homes. Passa i trepitja'm, però segueix caminant.", + "span_text": "el seu epitafi, conservat a l'Antologia grega, deia aproximadament: \\Les espines creixen al voltant de la meva tomba i si t'acostes et faràs mal als peus. Aquí hi ha Timó, el que odia els homes. Passa i trepitja'm, però segueix caminant\\", + "span_start": 1150, + "span_end": 1387, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Pel seu caràcter de misantrop.", + "span_text": "El seu caràcter de misantrop es va convertir en llegendari", + "span_start": 1391, + "span_end": 1449, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Timó el Misantrop, un misantrop nadiu de la demos atenenca de Colyttos.", + "span_text": "Timó el Misantrop (en llatí Timon, en grec antic Τίμων ὁ μισάνθρωπος), fill d'Equecràtides, fou un misantrop nadiu de la demos atenenca de Colyttos", + "span_start": 0, + "span_end": 147, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En temps de la guerra del Peloponès.", + "span_text": "va viure en temps de la guerra del Peloponès", + "span_start": 153, + "span_end": 197, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diògenes Laerci.", + "span_text": "Diògenes Laerci el distingeix de Timó de Flios", + "span_start": 199, + "span_end": 245, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El va distingir de Timó de Filos.", + "span_text": "Diògenes Laerci el distingeix de Timó de Flios", + "span_start": 199, + "span_end": 245, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aristòfanes.", + "span_text": "El poc que es coneix de Timó el Misantropes es troba quan Aristòfanes l'ataca a la seva obra Lisístrata", + "span_start": 398, + "span_end": 501, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El va atacar a la seva obra Lisístrata.", + "span_text": "El poc que es coneix de Timó el Misantropes es troba quan Aristòfanes l'ataca a la seva obra Lisístrata", + "span_start": 398, + "span_end": 501, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Frínic, Plató i Antífanes.", + "span_text": "algunes referències que donen altres poetes còmics com Frínic, Plató i Antífanes que el va convertir en personatge d'una de les seves comèdies", + "span_start": 504, + "span_end": 646, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El va convertir en personatge d'una de les seves comèdies.", + "span_text": "Frínic, Plató i Antífanes que el va convertir en personatge d'una de les seves comèdies", + "span_start": 559, + "span_end": 646, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Llucià de Samosata.", + "span_text": "Llucià de Samosata va escriure un diàleg sobre ell", + "span_start": 650, + "span_end": 700, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va escriure un diàleg sobre ell.", + "span_text": "va escriure un diàleg sobre ell", + "span_start": 669, + "span_end": 700, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons diu, era ric i va gastar molts diners en els seus amics de joventut, que quan va empobrir el van abandonar", + "span_start": 735, + "span_end": 848, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va tornar a ser ric però llavors es va aïllar de tothom, conservant únicament l'amistat d'Alcibíades", + "span_start": 929, + "span_end": 1029, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè va refusar que un cirurgià li arreglés un membre trencat.", + "span_text": "Va morir en refusar que un cirurgià li arreglés un membre trencat", + "span_start": 1031, + "span_end": 1096, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'espines i el seu epitafi.", + "span_text": "Es diu que la seva tomba estava coberta d'espines i el seu epitafi", + "span_start": 1098, + "span_end": 1164, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les espines creixen al voltant de la meva tomba i si t'acostes et faràs mal als peus. Aquí hi ha Timó, el que odia els homes. Passa i trepitja'm, però segueix caminant.", + "span_text": "el seu epitafi, conservat a l'Antologia grega, deia aproximadament: \\Les espines creixen al voltant de la meva tomba i si t'acostes et faràs mal als peus. Aquí hi ha Timó, el que odia els homes. Passa i trepitja'm, però segueix caminant\\", + "span_start": 1150, + "span_end": 1387, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Pel seu caràcter de misantrop.", + "span_text": "El seu caràcter de misantrop es va convertir en llegendari", + "span_start": 1391, + "span_end": 1449, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_828", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Judit Neddermann...", + "story": "Judit Neddermann i Vinaixa, més coneguda pel nom artístic de Judit Neddermann, (Vilassar de Mar, 27 de març de 1991) és una cantautora catalana. Formà part dels grups de música The Gramophone Allstars, Verd i Blau, Clara Peya, Luzazul i Coetus. És germana de la també cantautora Meritxell Neddermann., El 2014 llançà el disc en solitari Tot el que he vist (Temps Record). Rebé el Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol, del certamen Terra i Cultura (per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d'hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller en versió traduïda al català per Miquel Desclot., El 2016 publicà el segon àlbum, anomenat justament Un segon, amb vuit lletres pròpies, un poema de Daniel Vidal-Barraquer i Castells i una versió de Mikel Laboa. L'àlbum fou escollit com a millor disc del 2016 segons els lectors de la revista La tornada. La cançó «Mireia», inclosa en el segon treball, fou guardonada amb el Premi Enderrock de 2016 per votació popular en la categoria Millor cançó de cançó d'autor., L'any 2018 publicà el seu tercer àlbum, Nua, una obra plena de confidències dels seus sentiments més íntims. El 2019 va col·laborar en la cançó «Este segundo» del disc #ELDISCO d'Alejandro Sanz, premiat amb el Grammy de Pop Llatí. El novembre 2019 va publicar Present, un disc de nadales produït en col·laboració amb la seva germana Meritxell Neddermann.", + "questions": [ + { + "input_text": "El nom artístic de la protagonista és el seu nom complet?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Hi ha un altre membre de la seva família que sigui músic?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com es deia el primer CD que va publicar la Judit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins guardons va rebre gràcies a aquest?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha musicat poesia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De qui?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es diu el seu segon disc?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I el tercer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aquest se centra en alguna temàtica concreta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quin cantant espanyol ha treballat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Judit té un àlbum amb temàtica nadalenca?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com es diu?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Judit Neddermann i Vinaixa, més coneguda pel nom artístic de Judit Neddermann", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És cantaurora.", + "span_text": "és una cantautora", + "span_start": 117, + "span_end": 134, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És germana de la també cantautora Meritxell Neddermann", + "span_start": 245, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Meritxell Neddermann.", + "span_text": "És germana de la també cantautora Meritxell Neddermann", + "span_start": 245, + "span_end": 299, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tot el que he vist.", + "span_text": "El 2014 llançà el disc en solitari Tot el que he vist", + "span_start": 303, + "span_end": 356, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol.", + "span_text": "Rebé el Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol", + "span_start": 373, + "span_end": 453, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "(per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d'hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller", + "span_start": 484, + "span_end": 710, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Miquel Martí i Pol i de Wilhelm Müller.", + "span_text": "(per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d'hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller en versió traduïda al català per Miquel Desclot", + "span_start": 484, + "span_end": 758, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un segon.", + "span_text": "segon àlbum, anomenat justament Un segon", + "span_start": 781, + "span_end": 821, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Nua.", + "span_text": "tercer àlbum, Nua", + "span_start": 1206, + "span_end": 1223, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Nua, una obra plena de confidències dels seus sentiments més íntims", + "span_start": 1220, + "span_end": 1287, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els seus sentiments més íntims.", + "span_text": "Nua, una obra plena de confidències dels seus sentiments més íntims", + "span_start": 1220, + "span_end": 1287, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Alejandro Sanz.", + "span_text": "va col·laborar en la cançó «Este segundo» del disc #ELDISCO d'Alejandro Sanz", + "span_start": 1297, + "span_end": 1373, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El novembre 2019 va publicar Present, un disc de nadales", + "span_start": 1411, + "span_end": 1467, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Present.", + "span_text": "Present, un disc de nadales", + "span_start": 1440, + "span_end": 1467, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Judit Neddermann i Vinaixa, més coneguda pel nom artístic de Judit Neddermann", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És cantaurora.", + "span_text": "és una cantautora catalana", + "span_start": 117, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És germana de la també cantautora Meritxell Neddermann", + "span_start": 245, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Meritxell Neddermann.", + "span_text": "És germana de la també cantautora Meritxell Neddermann", + "span_start": 245, + "span_end": 299, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tot el que he vist.", + "span_text": "El 2014 llançà el disc en solitari Tot el que he vist", + "span_start": 303, + "span_end": 356, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol.", + "span_text": "Rebé el Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol", + "span_start": 373, + "span_end": 453, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "(per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d'hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller", + "span_start": 484, + "span_end": 710, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Miquel Martí i Pol i de Wilhelm Müller.", + "span_text": "(per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d'hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller", + "span_start": 484, + "span_end": 710, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un segon.", + "span_text": "el segon àlbum, anomenat justament Un segon", + "span_start": 778, + "span_end": 821, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Nua.", + "span_text": "tercer àlbum, Nua", + "span_start": 1206, + "span_end": 1223, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Nua, una obra plena de confidències dels seus sentiments més íntims", + "span_start": 1220, + "span_end": 1287, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els seus sentiments més íntims.", + "span_text": "Nua, una obra plena de confidències dels seus sentiments més íntims", + "span_start": 1220, + "span_end": 1287, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Alejandro Sanz.", + "span_text": "El 2019 va col·laborar en la cançó «Este segundo» del disc #ELDISCO d'Alejandro Sanz", + "span_start": 1289, + "span_end": 1373, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El novembre 2019 va publicar Present, un disc de nadales", + "span_start": 1411, + "span_end": 1467, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Present.", + "span_text": "Present, un disc de nadales", + "span_start": 1440, + "span_end": 1467, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Judit Neddermann i Vinaixa, més coneguda pel nom artístic de Judit Neddermann", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És cantautora.", + "span_text": "Judit Neddermann i Vinaixa, més coneguda pel nom artístic de Judit Neddermann, (Vilassar de Mar, 27 de març de 1991) és una cantautora", + "span_start": 0, + "span_end": 134, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És germana de la també cantautora Meritxell Neddermann", + "span_start": 245, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva germana Meritxell Neddermann.", + "span_text": "És germana de la també cantautora Meritxell Neddermann", + "span_start": 245, + "span_end": 299, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tot el que he vist.", + "span_text": "El 2014 llançà el disc en solitari Tot el que he vist", + "span_start": 303, + "span_end": 356, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol.", + "span_text": "Rebé el Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol, del certamen Terra i Cultura", + "span_start": 373, + "span_end": 483, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "(per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d'hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller", + "span_start": 484, + "span_end": 710, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Miquel Martí i Pol i de Wilhelm Müller.", + "span_text": "(per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d'hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller en versió traduïda al català per Miquel Desclot", + "span_start": 484, + "span_end": 758, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un segon.", + "span_text": "el segon àlbum, anomenat justament Un segon", + "span_start": 778, + "span_end": 821, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Nua.", + "span_text": "el seu tercer àlbum, Nua", + "span_start": 1199, + "span_end": 1223, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Nua, una obra plena de confidències dels seus sentiments més íntims", + "span_start": 1220, + "span_end": 1287, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els seus sentiments més íntims.", + "span_text": "una obra plena de confidències dels seus sentiments més íntims", + "span_start": 1225, + "span_end": 1287, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Alejandro Sanz.", + "span_text": "El 2019 va col·laborar en la cançó «Este segundo» del disc #ELDISCO d'Alejandro Sanz", + "span_start": 1289, + "span_end": 1373, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va publicar Present, un disc de nadales", + "span_start": 1428, + "span_end": 1467, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Present.", + "span_text": "Present, un disc de nadales", + "span_start": 1440, + "span_end": 1467, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1098", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Arrimadas, disposada a liderar Ciutadans: ‘Estic forta i crec que a la vida cal ser valent’", + "story": "La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, s'ha postulat avui per a prendre el relleu d'Albert Rivera com a líder del partit, després de la dimissió del que va ser cap de llista de la formació a les eleccions espanyoles del 10-N. En una entrevista a Antena 3, Arrimadas ha afirmat que té la valentia i la força necessàries ‘per estar a l'altura de les circumstàncies' i assumir el repte en una situació difícil. Albert Rivera deixa la política després d'un fracàs polític estrepitós Ha afirmat que disposa del suport absolutament majoritari dins del partit i s'ha mostrat convençuda que serà elegida al Congrés Extraordinari de la formació. ‘Estic aquí amb els companys i aixecarem el partit, perquè hi ha molts espanyols que estan desitjant de tornar a Ciutadans'. Arrimadas fa el pas endavant a 10 dies de la celebració del Consell General de Ciutadans, el pròxim 30 de novembre, que marcarà la data del Congrés Extraordinari on s'elegirà el nou líder del partit. Ha assegurat que ‘aixecarà el partit' primer com a presidenta del grup parlamentari de Ciutadans i després, si guanya les primàries, el seu objectiu és ‘que el centre polític a l'estat espanyol es torni a escoltar amb molta més força'.. Ciutadans va perdre 47 escons i 2,5 milions de vots a les últimes eleccions. Malgrat això, Arrimadas ha defensat l'estratègia d'Albert Rivera durant els últims mesos en què va competir pel lideratge de la dreta. També ha justificat l'aposta de Rivera per no pactar amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que al seu entendre les dues vegades que es va reunir amb el líder de Cs ‘demanava una rendició'. En tot cas, la portaveu de Ciutadans ha atribuït el daltabaix electoral al fet que de no haver sabut explicar que Pedro Sánchez no contemplava un acord amb cap altre partit que no fos Podem", + "questions": [ + { + "input_text": "A quin partit representa Inés Arrimadas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què vol fer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quina televisió ha concedit una entrevista?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S’ha mostrat segura de si mateixa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els seus companys de partit estan d’acord amb el seu postulat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què considera Arrimadas que anhelen molts habitants de l’estat espanyol?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quin moment ha anunciat el seu moviment, Arrimadas?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan se celebrarà aquest esdeveniment?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin acte precedirà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què és important?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el resultat del partit a les darreres votacions?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Arrimadas critica el modus operandi de Rivera?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina actuació de Rivera defensa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què sol·licitava el capdavanter del PSOE, segons Arrimadas?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com justifica Arrimadas el fet que les darreres votacions no anessin bé?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Ciutadans.", + "span_text": "La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Prendre el relleu d'Albert Rivera com a líder del partit.", + "span_text": "Inés Arrimadas, s'ha postulat avui per a prendre el relleu d'Albert Rivera com a líder del partit", + "span_start": 26, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Antena 3.", + "span_text": "En una entrevista a Antena 3", + "span_start": 229, + "span_end": 257, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Arrimadas ha afirmat que té la valentia i la força necessàries ‘per estar a l'altura de les circumstàncies' i assumir el repte en una situació difícil", + "span_start": 259, + "span_end": 409, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha afirmat que disposa del suport absolutament majoritari dins del partit", + "span_start": 482, + "span_end": 555, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tornar a Ciutadans.", + "span_text": "hi ha molts espanyols que estan desitjant de tornar a Ciutadans", + "span_start": 699, + "span_end": 762, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A 10 dies de la celebració del Consell General de Ciutadans.", + "span_text": "Arrimadas fa el pas endavant a 10 dies de la celebració del Consell General de Ciutadans", + "span_start": 765, + "span_end": 853, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 30 de novembre.", + "span_text": "la celebració del Consell General de Ciutadans, el pròxim 30 de novembre", + "span_start": 807, + "span_end": 879, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Congrés Extraordinari.", + "span_text": "marcarà la data del Congrés Extraordinari on s'elegirà el nou líder del partit", + "span_start": 885, + "span_end": 963, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè s'elegirà el nou líder del partit.", + "span_text": "Congrés Extraordinari on s'elegirà el nou líder del partit", + "span_start": 905, + "span_end": 963, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ciutadans va perdre 47 escons i 2,5 milions de vots.", + "span_text": "Ciutadans va perdre 47 escons i 2,5 milions de vots a les últimes eleccions", + "span_start": 1202, + "span_end": 1277, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Arrimadas ha defensat l'estratègia d'Albert Rivera durant els últims mesos en què va competir pel lideratge de la dreta", + "span_start": 1293, + "span_end": 1412, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'aposta de Rivera per no pactar amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez.", + "span_text": "ha justificat l'aposta de Rivera per no pactar amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez", + "span_start": 1420, + "span_end": 1503, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una rendició.", + "span_text": "Pedro Sánchez, que al seu entendre les dues vegades que es va reunir amb el líder de Cs ‘demanava una rendició'", + "span_start": 1490, + "span_end": 1601, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha atribuït el daltabaix electoral al fet que de no haver sabut explicar que Pedro Sánchez no contemplava un acord amb cap altre partit que no fos Podem.", + "span_text": "la portaveu de Ciutadans ha atribuït el daltabaix electoral al fet que de no haver sabut explicar que Pedro Sánchez no contemplava un acord amb cap altre partit que no fos Podem", + "span_start": 1615, + "span_end": 1792, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Ciutadans.", + "span_text": "La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Prendre el relleu d'Albert Rivera com a líder del partit.", + "span_text": "Inés Arrimadas, s'ha postulat avui per a prendre el relleu d'Albert Rivera com a líder del partit", + "span_start": 26, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Antena 3.", + "span_text": "En una entrevista a Antena 3", + "span_start": 229, + "span_end": 257, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Arrimadas ha afirmat que té la valentia i la força necessàries ‘per estar a l'altura de les circumstàncies' i assumir el repte en una situació difícil", + "span_start": 259, + "span_end": 409, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha afirmat que disposa del suport absolutament majoritari dins del partit", + "span_start": 482, + "span_end": 555, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tornar a Ciutadans.", + "span_text": "hi ha molts espanyols que estan desitjant de tornar a Ciutadans", + "span_start": 699, + "span_end": 762, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A 10 dies de la celebració del Consell General de Ciutadans.", + "span_text": "Arrimadas fa el pas endavant a 10 dies de la celebració del Consell General de Ciutadans", + "span_start": 765, + "span_end": 853, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 30 de novembre.", + "span_text": "la celebració del Consell General de Ciutadans, el pròxim 30 de novembre", + "span_start": 807, + "span_end": 879, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Congrés Extraordinari.", + "span_text": "que marcarà la data del Congrés Extraordinari on s'elegirà el nou líder del partit", + "span_start": 881, + "span_end": 963, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè s'elegirà el nou líder del partit.", + "span_text": "Congrés Extraordinari on s'elegirà el nou líder del partit", + "span_start": 905, + "span_end": 963, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ciutadans va perdre 47 escons i 2,5 milions de vots.", + "span_text": "Ciutadans va perdre 47 escons i 2,5 milions de vots a les últimes eleccions", + "span_start": 1202, + "span_end": 1277, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Arrimadas ha defensat l'estratègia d'Albert Rivera durant els últims mesos", + "span_start": 1293, + "span_end": 1367, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La de no pactar amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez.", + "span_text": "ha justificat l'aposta de Rivera per no pactar amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez", + "span_start": 1420, + "span_end": 1503, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una rendició.", + "span_text": "Pedro Sánchez, que al seu entendre les dues vegades que es va reunir amb el líder de Cs ‘demanava una rendició'", + "span_start": 1490, + "span_end": 1601, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha atribuït el daltabaix electoral al fet que de no haver sabut explicar que Pedro Sánchez no contemplava un acord amb cap altre partit que no fos Podem.", + "span_text": "la portaveu de Ciutadans ha atribuït el daltabaix electoral al fet que de no haver sabut explicar que Pedro Sánchez no contemplava un acord amb cap altre partit que no fos Podem", + "span_start": 1615, + "span_end": 1792, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Ciutadans.", + "span_text": "La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Prendre el relleu d'Albert Rivera com a líder del partit.", + "span_text": "s'ha postulat avui per a prendre el relleu d'Albert Rivera com a líder del partit", + "span_start": 42, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Antena 3.", + "span_text": "En una entrevista a Antena 3", + "span_start": 229, + "span_end": 257, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Arrimadas ha afirmat que té la valentia i la força necessàries ‘per estar a l'altura de les circumstàncies' i assumir el repte en una situació difícil", + "span_start": 259, + "span_end": 409, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha afirmat que disposa del suport absolutament majoritari dins del partit", + "span_start": 482, + "span_end": 555, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tornar a Ciutadans.", + "span_text": "hi ha molts espanyols que estan desitjant de tornar a Ciutadans", + "span_start": 699, + "span_end": 762, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A 10 dies de la celebració del Consell General de Ciutadans.", + "span_text": "Arrimadas fa el pas endavant a 10 dies de la celebració del Consell General de Ciutadans", + "span_start": 765, + "span_end": 853, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 30 de novembre.", + "span_text": "el Consell General de Ciutadans, el pròxim 30 de novembre", + "span_start": 822, + "span_end": 879, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Congrés Extraordinari.", + "span_text": "el Consell General de Ciutadans, el pròxim 30 de novembre, que marcarà la data del Congrés Extraordinari", + "span_start": 822, + "span_end": 926, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè s'elegirà el nou líder del partit.", + "span_text": "el Congrés Extraordinari on s'elegirà el nou líder del partit", + "span_start": 902, + "span_end": 963, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ciutadans va perdre 47 escons i 2,5 milions de vots.", + "span_text": "Ciutadans va perdre 47 escons i 2,5 milions de vots a les últimes eleccions", + "span_start": 1202, + "span_end": 1277, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Arrimadas ha defensat l'estratègia d'Albert Rivera durant els últims mesos en què va competir pel lideratge de la dreta", + "span_start": 1293, + "span_end": 1412, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La seva aposta per no pactar amb el líder del PSOE.", + "span_text": "ha justificat l'aposta de Rivera per no pactar amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez", + "span_start": 1420, + "span_end": 1503, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una rendició.", + "span_text": "Pedro Sánchez, que al seu entendre les dues vegades que es va reunir amb el líder de Cs ‘demanava una rendició'", + "span_start": 1490, + "span_end": 1601, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha atribuït el daltabaix electoral al fet de no haver sabut explicar que Pedro Sánchez no contemplava un acord amb un altre partit que no fos Podem.", + "span_text": "la portaveu de Ciutadans ha atribuït el daltabaix electoral al fet que de no haver sabut explicar que Pedro Sánchez no contemplava un acord amb cap altre partit que no fos Podem", + "span_start": 1615, + "span_end": 1792, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_468", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Carolina Pascual Gracia...", + "story": "Carolina Pascual Gracia (Oriola, 17 de juny de 1976) és una gimnasta valenciana, que va ser medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona., Va començar a practicar la gimnàstica rítmica amb 7 anys, quan la seva professora de ballet li va dir que tenia qualitats per a aquest esport. Va començar a entrenar en l'Escola de competició de Múrcia i més tard en el Club Atlético Montemar, a Alacant. Amb tot just 16 anys, el 8 d'agost de 1992, Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona. Va pujar a un podi olímpic que estava molt car amb la presència de les perilloses rivals procedents d'Ucraïna i Bulgària. Va comptar amb el suport d'un públic lliurat que va omplir el Palau d'Esports, i només Alexandra Timoshenko la va superar. Aquesta medalla va suposar la primera medalla olímpica en gimnàstica per a la delegació espanyola., La medalla va suposar per a ella la recompensa al treball constant, a l'entrenament diari i a l'afany de superació. Va entrenar durant vuit hores diàries els dos mesos previs als Jocs de la mà de la seva entrenadora Emilia Boneva. Un any abans, en el Campionat del món d'Atenes, Carolina Pascual només va poder ser 15a. Es va retirar en 1993, després del mundial d'Alacant.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la seva fita?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quin esport es va especialitzar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On es va formar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb quina edat va rebre el seu primer reconeixement?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin any era llavors?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va guanyar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En quin context?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui la va vèncer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què implicava aquest reconeixement per a la delegació espanyola?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I per a ella?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com s’havia preparat per a la prova?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui la va ajudar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan va abandonar la seva carrera professional?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Carolina Pascual Gracia.", + "span_text": "Carolina Pascual Gracia", + "span_start": 0, + "span_end": 23, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una gimnasta valenciana.", + "span_text": "Carolina Pascual Gracia (Oriola, 17 de juny de 1976) és una gimnasta valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ser medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona.", + "span_text": "va ser medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona", + "span_start": 85, + "span_end": 142, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En gimnàstica rítmica.", + "span_text": "Va començar a practicar la gimnàstica rítmica amb 7 anys, quan la seva professora de ballet li va dir que tenia qualitats per a aquest esport", + "span_start": 146, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de competició de Múrcia i més tard en el Club Atlético Montemar.", + "span_text": "Va començar a entrenar en l'Escola de competició de Múrcia i més tard en el Club Atlético Montemar", + "span_start": 289, + "span_end": 387, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb tot just 16 anys.", + "span_text": "Amb tot just 16 anys, el 8 d'agost de 1992, Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona", + "span_start": 400, + "span_end": 557, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 1992.", + "span_text": "Amb tot just 16 anys, el 8 d'agost de 1992", + "span_start": 400, + "span_end": 442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica.", + "span_text": "Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica", + "span_start": 444, + "span_end": 515, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona.", + "span_text": "Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona", + "span_start": 444, + "span_end": 557, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Alexandra Timoshenko.", + "span_text": "només Alexandra Timoshenko la va superar", + "span_start": 762, + "span_end": 802, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Suposava la primera medalla olímpica en gimnàstica.", + "span_text": "va suposar la primera medalla olímpica en gimnàstica per a la delegació espanyola", + "span_start": 820, + "span_end": 901, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La recompensa al treball constant, a l'entrenament diari i a l'afany de superació.", + "span_text": "La medalla va suposar per a ella la recompensa al treball constant, a l'entrenament diari i a l'afany de superació", + "span_start": 905, + "span_end": 1019, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va entrenar durant vuit hores diàries els dos mesos previs als Jocs.", + "span_text": "Va entrenar durant vuit hores diàries els dos mesos previs als Jocs", + "span_start": 1021, + "span_end": 1088, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Emilia Boneva.", + "span_text": "de la mà de la seva entrenadora Emilia Boneva", + "span_start": 1089, + "span_end": 1134, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'any 1993.", + "span_text": "Es va retirar en 1993", + "span_start": 1225, + "span_end": 1246, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Carolina Pascual Gracia.", + "span_text": "Carolina Pascual Gracia", + "span_start": 0, + "span_end": 23, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una gimnasta valenciana.", + "span_text": "Carolina Pascual Gracia (Oriola, 17 de juny de 1976) és una gimnasta valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ser medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona.", + "span_text": "va ser medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona", + "span_start": 85, + "span_end": 142, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En gimnàstica rítmica.", + "span_text": "Va començar a practicar la gimnàstica rítmica amb 7 anys, quan la seva professora de ballet li va dir que tenia qualitats per a aquest esport", + "span_start": 146, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de competició de Múrcia i més tard en el Club Atlético Montemar.", + "span_text": "Va començar a entrenar en l'Escola de competició de Múrcia i més tard en el Club Atlético Montemar", + "span_start": 289, + "span_end": 387, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb 16 anys.", + "span_text": "Amb tot just 16 anys, el 8 d'agost de 1992, Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona", + "span_start": 400, + "span_end": 557, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1992.", + "span_text": "Amb tot just 16 anys, el 8 d'agost de 1992", + "span_start": 400, + "span_end": 442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica.", + "span_text": "Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona", + "span_start": 444, + "span_end": 557, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona.", + "span_text": "Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona", + "span_start": 444, + "span_end": 557, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Alexandra Timoshenko.", + "span_text": "només Alexandra Timoshenko la va superar", + "span_start": 762, + "span_end": 802, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La primera medalla olímpica en gimnàstica.", + "span_text": "Aquesta medalla va suposar la primera medalla olímpica en gimnàstica per a la delegació espanyola", + "span_start": 804, + "span_end": 901, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La recompensa al treball constant, a l'entrenament diari i a l'afany de superació.", + "span_text": "La medalla va suposar per a ella la recompensa al treball constant, a l'entrenament diari i a l'afany de superació", + "span_start": 905, + "span_end": 1019, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va entrenar durant vuit hores diàries els dos mesos previs als Jocs.", + "span_text": "Va entrenar durant vuit hores diàries els dos mesos previs als Jocs", + "span_start": 1021, + "span_end": 1088, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Emilia Boneva.", + "span_text": "de la mà de la seva entrenadora Emilia Boneva", + "span_start": 1089, + "span_end": 1134, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "Es va retirar en 1993", + "span_start": 1225, + "span_end": 1246, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Carolina Pascual Gracia.", + "span_text": "Carolina Pascual Gracia", + "span_start": 0, + "span_end": 23, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una gimnasta valenciana.", + "span_text": "Carolina Pascual Gracia (Oriola, 17 de juny de 1976) és una gimnasta valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ser medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona.", + "span_text": "va ser medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona", + "span_start": 85, + "span_end": 142, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En gimnàstica rítmica.", + "span_text": "Va començar a practicar la gimnàstica rítmica amb 7 anys", + "span_start": 146, + "span_end": 202, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de competició de Múrcia i més tard en el Club Atlético Montemar, a Alacant.", + "span_text": "Va començar a entrenar en l'Escola de competició de Múrcia i més tard en el Club Atlético Montemar, a Alacant", + "span_start": 289, + "span_end": 398, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "16 anys.", + "span_text": "Amb tot just 16 anys, el 8 d'agost de 1992, Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona", + "span_start": 400, + "span_end": 557, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1992.", + "span_text": "Amb tot just 16 anys, el 8 d'agost de 1992", + "span_start": 400, + "span_end": 442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica.", + "span_text": "Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona", + "span_start": 444, + "span_end": 557, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona.", + "span_text": "en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona", + "span_start": 516, + "span_end": 557, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Alexandra Timoshenko.", + "span_text": "només Alexandra Timoshenko la va superar", + "span_start": 762, + "span_end": 802, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va suposar la primera medalla olímpica en gimnàstica.", + "span_text": "Aquesta medalla va suposar la primera medalla olímpica en gimnàstica per a la delegació espanyola", + "span_start": 804, + "span_end": 901, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La recompensa al treball constant, a l'entrenament diari i a l'afany de superació.", + "span_text": "La medalla va suposar per a ella la recompensa al treball constant, a l'entrenament diari i a l'afany de superació", + "span_start": 905, + "span_end": 1019, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va entrenar durant vuit hores diàries els dos mesos previs als Jocs.", + "span_text": "Va entrenar durant vuit hores diàries els dos mesos previs als Jocs", + "span_start": 1021, + "span_end": 1088, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Emilia Boneva.", + "span_text": "de la mà de la seva entrenadora Emilia Boneva", + "span_start": 1089, + "span_end": 1134, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1993, després del mundial d'Alacant.", + "span_text": "Es va retirar en 1993, després del mundial d'Alacant", + "span_start": 1225, + "span_end": 1277, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_202", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Assumpció Forcada...", + "story": "Assumpció Forcada Florensa (Sudanell, Segrià, 27 de novembre de 1947) és biòloga, poetessa i cantautora catalana., Ha publicat deu llibres de poemes Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi. Alguns dels seus llibres han estat traduïts al francès, alemany, castellà, rus i islandès, i formen part de diverses antologies russes i catalanes., Guanyadora del primer premi de poesia Joan Sitjar, actualment segueix la seva tasca divulgadora de la poesia amb Fina Rodríguez Palau en el III Cicle de Poesia a la Casa de Menorca a Barcelona., Actualment treballa com a professora de batxillerat a l'IES Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès i resideix a Barcelona., Cosmos és una col·lecció de poesia d'Assumpció Forcada, publicada el 2002. Tots els poemes del llibre són poemes acròstics, és a dir, que cada vers comença amb una lletra del títol del poema. N'és un exemple el poema \\Mercuri\\:, Esperar sense ombra, fa, Rodolar el cap, Com si tot marxés., Un silenci, un desert, Rere cada pedra, I el vent que s'enduu la sorra dels records.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina relació té l’Assumpta Forcada amb la ciència?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb la literatura?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I amb la música?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quantes obres literàries ha publicat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com es diuen?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els títols dels llibres tenen relació amb la seva professió científica?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quins idiomes es poden llegir?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin guardó ha rebut?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva professió avui dia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On viu?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina de les seves obres aborda el text?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De quan és?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva característica principal?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En quin poema es pot comprovar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quants versos té?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És biòloga.", + "span_text": "Assumpció Forcada Florensa (Sudanell, Segrià, 27 de novembre de 1947) és biòloga", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És poetessa.", + "span_text": "és biòloga, poetessa", + "span_start": 70, + "span_end": 90, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I també és una cantautora catalana.", + "span_text": "és biòloga, poetessa i cantautora catalana", + "span_start": 70, + "span_end": 112, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Deu.", + "span_text": "Ha publicat deu llibres de poemes", + "span_start": 116, + "span_end": 149, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi.", + "span_text": "deu llibres de poemes Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi", + "span_start": 128, + "span_end": 267, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi", + "span_start": 150, + "span_end": 267, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En francès, alemany, castellà, rus i islandès.", + "span_text": "Alguns dels seus llibres han estat traduïts al francès, alemany, castellà, rus i islandès", + "span_start": 269, + "span_end": 358, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El primer premi de poesia Joan Sitjar.", + "span_text": "Guanyadora del primer premi de poesia Joan Sitjar", + "span_start": 419, + "span_end": 468, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És professora de batxillerat.", + "span_text": "Actualment treballa com a professora de batxillerat", + "span_start": 615, + "span_end": 666, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "resideix a Barcelona", + "span_start": 715, + "span_end": 735, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Cosmos.", + "span_text": "Cosmos és una col·lecció de poesia d'Assumpció Forcada", + "span_start": 739, + "span_end": 793, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Del 2002.", + "span_text": "Cosmos és una col·lecció de poesia d'Assumpció Forcada, publicada el 2002", + "span_start": 739, + "span_end": 812, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tots els poemes del llibre són poemes acròstics.", + "span_text": "Tots els poemes del llibre són poemes acròstics", + "span_start": 814, + "span_end": 861, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Mercuri.", + "span_text": "N'és un exemple el poema \\Mercuri\\", + "span_start": 931, + "span_end": 965, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sis.", + "span_text": "el poema \\Mercuri\\:, Esperar sense ombra, fa, Rodolar el cap, Com si tot marxés., Un silenci, un desert, Rere cada pedra, I el vent que s'enduu la sorra dels records", + "span_start": 947, + "span_end": 1118, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És biòloga.", + "span_text": "Assumpció Forcada Florensa (Sudanell, Segrià, 27 de novembre de 1947) és biòloga", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "També és poetessa.", + "span_text": "és biòloga, poetessa", + "span_start": 70, + "span_end": 90, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "També és una cantautora catalana.", + "span_text": "és biòloga, poetessa i cantautora catalana", + "span_start": 70, + "span_end": 112, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Deu.", + "span_text": "Ha publicat deu llibres de poemes", + "span_start": 116, + "span_end": 149, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi.", + "span_text": "deu llibres de poemes Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi", + "span_start": 128, + "span_end": 267, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi", + "span_start": 150, + "span_end": 267, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En francès, alemany, castellà, rus i islandès.", + "span_text": "seus llibres han estat traduïts al francès, alemany, castellà, rus i islandès", + "span_start": 281, + "span_end": 358, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El primer premi de poesia Joan Sitjar.", + "span_text": "Guanyadora del primer premi de poesia Joan Sitjar", + "span_start": 419, + "span_end": 468, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És professora de batxillerat.", + "span_text": "Actualment treballa com a professora de batxillerat", + "span_start": 615, + "span_end": 666, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "resideix a Barcelona", + "span_start": 715, + "span_end": 735, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Cosmos.", + "span_text": "Cosmos és una col·lecció de poesia d'Assumpció Forcada", + "span_start": 739, + "span_end": 793, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Del 2002.", + "span_text": "Cosmos és una col·lecció de poesia d'Assumpció Forcada, publicada el 2002", + "span_start": 739, + "span_end": 812, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tots els poemes del llibre són poemes acròstics.", + "span_text": "Tots els poemes del llibre són poemes acròstics", + "span_start": 814, + "span_end": 861, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Mercuri.", + "span_text": "N'és un exemple el poema \\Mercuri\\", + "span_start": 931, + "span_end": 965, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sis.", + "span_text": "el poema \\Mercuri\\:, Esperar sense ombra, fa, Rodolar el cap, Com si tot marxés., Un silenci, un desert, Rere cada pedra, I el vent que s'enduu la sorra dels records", + "span_start": 947, + "span_end": 1118, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És biòloga.", + "span_text": "Assumpció Forcada Florensa (Sudanell, Segrià, 27 de novembre de 1947) és biòloga", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És poetessa.", + "span_text": "poetessa", + "span_start": 82, + "span_end": 90, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És cantautora.", + "span_text": "cantautora catalana", + "span_start": 93, + "span_end": 112, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Deu.", + "span_text": "Ha publicat deu llibres de poemes", + "span_start": 116, + "span_end": 149, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi.", + "span_text": "Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi", + "span_start": 150, + "span_end": 267, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi", + "span_start": 150, + "span_end": 267, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En francès, alemany, castellà, rus i islandès.", + "span_text": "Alguns dels seus llibres han estat traduïts al francès, alemany, castellà, rus i islandès", + "span_start": 269, + "span_end": 358, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El premi de poesia Joan Sitjar.", + "span_text": "Guanyadora del primer premi de poesia Joan Sitjar", + "span_start": 419, + "span_end": 468, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La de professora de batxillerat a l'IES Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès.", + "span_text": "Actualment treballa com a professora de batxillerat a l'IES Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès", + "span_start": 615, + "span_end": 712, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "resideix a Barcelona", + "span_start": 715, + "span_end": 735, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Cosmos.", + "span_text": "Cosmos és una col·lecció de poesia d'Assumpció Forcada", + "span_start": 739, + "span_end": 793, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Del 2002.", + "span_text": "publicada el 2002", + "span_start": 795, + "span_end": 812, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tots els poemes del llibre són acròstics, és a dir, que cada vers comença amb una lletra del títol del poema.", + "span_text": "Tots els poemes del llibre són poemes acròstics, és a dir, que cada vers comença amb una lletra del títol del poema", + "span_start": 814, + "span_end": 929, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al poema Mercuri.", + "span_text": "N'és un exemple el poema \\Mercuri\\", + "span_start": 931, + "span_end": 965, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sis.", + "span_text": "el poema \\Mercuri\\:, Esperar sense ombra, fa, Rodolar el cap, Com si tot marxés., Un silenci, un desert, Rere cada pedra, I el vent que s'enduu la sorra dels records", + "span_start": 947, + "span_end": 1118, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Pere_8", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pere - LA VENTADA-1", + "story": "Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram, a buscar la roba bruta; se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena., Al seu entorn el sol queia sobre els camps arrencant notes lluentes a les fulles del blat-de-moro, que al passar el ventitjol, es movien suaument, amb flonjos frecs de ruixada. Al detràs s'hi veien, un xic ensotades, les albes que vorejaven la riera, on una munió de pardals cascabellejava sense parar, anant i venint, volant de l'una a l'altra, fugint tots d'un plegat en ràfegues de alegria. La petita Agneta més avallet, descalça i amb les faldilletes arrebossades, s'entretenia buscant créixems pels marges del regarot, contenta de sentir-se fresc pessigolleig de l'aigua, follejant al passar per ses cametes nues., I en tant la Madrona, agenollada al camí i amb el cos inclinat sobre la bassa, de manera que al començar a rentar, son bust es reflexava sobre el mirall de l'aigua neta, hala, cop de picador va, cop de picador ve., -Que vagi net, Madrona!…- li deia l'un, passant pel camí., -Rentant?- li feia l'altre, -feina pesada!…, -Oidà, sort que n'hi hagi!- contestava ella rient, i anava agafant la roba del cove, peça darrera peça; ben mullada la estirava a la banca, prenia el sabó i vinga fregar-la, vinga fregar-la bé… i semblava que la roba es reinflés, tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa… plena… on s'enmirallaven un moment el blau del cel, el verd dels arbres… tot petit, més petit que una ungla, -esclatava i es fonia tot. I quan aquella brumera, tota flonja s'estarrufava per les seves mans, lliscava per la banca i es gronxava aprés calmosament sobre el lletós toll de la bassa, la Madrona esbandia la peça i hala, cop de picador ve, cop de picador va., De tant en tant, l'Agneta, d'allà baix estant, rompia en una explossió de crits:, -Mieu-se, mare, mieu-se, quin un de tan gros?… oi que es groos, mare?…-, I ella es girava i la veia allà baix tota petita, amarada de sol, amb el bras dret estès i a la mà una mota verda., -Porta'l, filla, porta'l!…- li deia somrient…", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ell on va?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I la Madrona?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A fer què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què feia amb ella?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Aquell dia estava ennuvolat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines aus es podien trobar, allà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què feia l'Agneta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com se sentia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els veïns saludaven a la Madrona?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què li preguntava un?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I què contestava ella?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què passava quan la Madrona fregava la roba?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què feia després de fregar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què li ensenyava la petita?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "D'un home, la petita Agneta i la Madrona.", + "span_text": "Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al camp.", + "span_text": "l'home al camp", + "span_start": 7, + "span_end": 21, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram.", + "span_text": "la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram", + "span_start": 55, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A buscar la roba bruta.", + "span_text": "la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram, a buscar la roba bruta", + "span_start": 55, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La deixava com una patena.", + "span_text": "la roba bruta; se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena", + "span_start": 143, + "span_end": 265, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al seu entorn el sol queia", + "span_start": 269, + "span_end": 295, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pardals.", + "span_text": "s'hi veien, un xic ensotades, les albes que vorejaven la riera, on una munió de pardals", + "span_start": 456, + "span_end": 543, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Buscava créixems pels marges del regaro.", + "span_text": "La petita Agneta més avallet, descalça i amb les faldilletes arrebossades, s'entretenia buscant créixems pels marges del regarot", + "span_start": 663, + "span_end": 791, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Contenta.", + "span_text": "contenta de sentir-se fresc pessigolleig de l'aigua", + "span_start": 793, + "span_end": 844, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Que vagi net, Madrona!…- li deia l'un, passant pel camí., -Rentant?- li feia l'altre", + "span_start": 1106, + "span_end": 1192, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si estava rentant.", + "span_text": "-Rentant?- li feia l'altre", + "span_start": 1166, + "span_end": 1192, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que sort que hi hagi feina.", + "span_text": "-feina pesada!…, -Oidà, sort que n'hi hagi", + "span_start": 1194, + "span_end": 1237, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que semblava que la roba es reinflés i tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa, plena, on s'enmirallaven un moment el blau del cel i el verd dels arbres.", + "span_text": "prenia el sabó i vinga fregar-la, vinga fregar-la bé… i semblava que la roba es reinflés, tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa… plena… on s'enmirallaven un moment el blau del cel, el verd dels arbres", + "span_start": 1352, + "span_end": 1661, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Esbandia la peça.", + "span_text": "la Madrona esbandia la peça", + "span_start": 1884, + "span_end": 1911, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una mota verda.", + "span_text": "l'Agneta, d'allà baix estant, rompia en una explossió de crits:, -Mieu-se, mare, mieu-se, quin un de tan gros?… oi que es groos, mare?…-, I ella es girava i la veia allà baix tota petita, amarada de sol, amb el bras dret estès i a la mà una mota verda", + "span_start": 1977, + "span_end": 2230, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "D'un home, la petita Agneta i la Madrona.", + "span_text": "Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al camp.", + "span_text": "l'home al camp", + "span_start": 7, + "span_end": 21, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram.", + "span_text": "la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram", + "span_start": 55, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A buscar la roba bruta.", + "span_text": "passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram, a buscar la roba bruta", + "span_start": 67, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La deixava com una patena.", + "span_text": "la roba bruta; se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena", + "span_start": 143, + "span_end": 265, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al seu entorn el sol queia", + "span_start": 269, + "span_end": 295, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pardals.", + "span_text": "s'hi veien, un xic ensotades, les albes que vorejaven la riera, on una munió de pardals", + "span_start": 456, + "span_end": 543, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Buscar créixems pels marges del regaro.", + "span_text": "La petita Agneta més avallet, descalça i amb les faldilletes arrebossades, s'entretenia buscant créixems pels marges del regaro", + "span_start": 663, + "span_end": 790, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Contenta.", + "span_text": "contenta de sentir-se fresc pessigolleig de l'aigua", + "span_start": 793, + "span_end": 844, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Que vagi net, Madrona!…- li deia l'un, passant pel camí., -Rentant?- li feia l'altre, -feina pesada!", + "span_start": 1106, + "span_end": 1208, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si rentava.", + "span_text": "-Rentant?- li feia l'altre", + "span_start": 1166, + "span_end": 1192, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que sort que hi hagi feina.", + "span_text": "-feina pesada!…, -Oidà, sort que n'hi hagi!", + "span_start": 1194, + "span_end": 1238, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que semblava que la roba es reinflés i tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa, plena, on s'enmirallaven un moment el blau del cel i el verd dels arbres.", + "span_text": "prenia el sabó i vinga fregar-la, vinga fregar-la bé… i semblava que la roba es reinflés, tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa… plena… on s'enmirallaven un moment el blau del cel, el verd dels arbres", + "span_start": 1352, + "span_end": 1661, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Esbandia la peça.", + "span_text": "la Madrona esbandia la peça", + "span_start": 1884, + "span_end": 1911, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una mota verda.", + "span_text": "l'Agneta, d'allà baix estant, rompia en una explossió de crits:, -Mieu-se, mare, mieu-se, quin un de tan gros?… oi que es groos, mare?…-, I ella es girava i la veia allà baix tota petita, amarada de sol, amb el bras dret estès i a la mà una mota verda", + "span_start": 1977, + "span_end": 2230, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De l'home, la petita Agneta i la Madrona.", + "span_text": "Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al camp.", + "span_text": "l'home al camp", + "span_start": 7, + "span_end": 21, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram.", + "span_text": "la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram", + "span_start": 55, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A buscar la roba bruta.", + "span_text": "a buscar la roba bruta", + "span_start": 134, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La deixava com una patena.", + "span_text": "se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena", + "span_start": 158, + "span_end": 265, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al seu entorn el sol queia sobre els camps arrencant notes lluentes", + "span_start": 269, + "span_end": 336, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pardals.", + "span_text": "una munió de pardals cascabellejava sense parar", + "span_start": 523, + "span_end": 570, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S'entretenia buscant créixems pels marges del regarot.", + "span_text": "La petita Agneta més avallet, descalça i amb les faldilletes arrebossades, s'entretenia buscant créixems pels marges del regarot", + "span_start": 663, + "span_end": 791, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Contenta de sentir-se fresc pessigolleig de l'aigua.", + "span_text": "contenta de sentir-se fresc pessigolleig de l'aigua", + "span_start": 793, + "span_end": 844, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Que vagi net, Madrona!…- li deia l'un, passant pel camí", + "span_start": 1106, + "span_end": 1162, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si estava rentant.", + "span_text": "Rentant?", + "span_start": 1167, + "span_end": 1175, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que sort que hi hagués feina.", + "span_text": "-Rentant?- li feia l'altre, -feina pesada!…, -Oidà, sort que n'hi hagi!", + "span_start": 1166, + "span_end": 1238, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que semblava que la roba es reinflés i tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa, plena, on s'enmirallaven un moment el blau del cel i el verd dels arbres.", + "span_text": "vinga fregar-la bé… i semblava que la roba es reinflés, tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa… plena… on s'enmirallaven un moment el blau del cel, el verd dels arbres…", + "span_start": 1386, + "span_end": 1662, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Esbandia la peça.", + "span_text": "la Madrona esbandia la peça", + "span_start": 1884, + "span_end": 1911, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una mota verda.", + "span_text": "l'Agneta, d'allà baix estant, rompia en una explossió de crits:, -Mieu-se, mare, mieu-se, quin un de tan gros?… oi que es groos, mare?…-, I ella es girava i la veia allà baix tota petita, amarada de sol, amb el bras dret estès i a la mà una mota verda", + "span_start": 1977, + "span_end": 2230, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_822", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Concepció Carreras i Pau", + "story": "Maria Concepció Carreras i Pau (Olot, 5 de desembre del 1893 - 10 de setembre del 1961) va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana., Filla d'una sòlida i tradicional família olotina, va rebre una curosa preparació musical: estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona. Entre els anys 1919 i 1920 cursà els tres primers cursos, se n'examinà i els aprovà amb notes molt bones; el 1927 s'hi titulà definitivament, amb el pianista Ricard Vives com a mentor. Als darrers anys vint i començaments dels trenta fou alumna de l'Institut Català de Rítmica i Plàstica de Joan Llongueras., Abans de la Guerra civil espanyola va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres, o Patronat de la Immaculada i Sant Antoni, d'Olot, i creà a casa seva una escola pròpia de música, on ensenyava cant i piano a nens i nenes. L'any 1940 fundà la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras i, seguint el mètode Dalcroze que havia après d'en Joan Llongueras, hi ensenyava música, dansa, cant i teatre a infants. També dirigia representacions musicals al Teatre Principal d'Olot. En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses. Els darrers anys de la poetessa foren dificultats per la malaltia de Parkinson, i va ser una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció la que li causà la mort, a Olot, el 1961., En el camp literari, des de l'agost del 1921 fins al març del 1935 publicà poemes a La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, portaveu del Patronat Escolar d'Obreres d'Olot, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, portaveu del Terç Orde y Confraries del Carme de Catalunya -abans de la guerra- i ¡Arriba España!, Pyrene i Misión -després. És de destacar que la prestigiosa publicació La Dona Catalana li imprimí diverses contribucions en poesia i prosa entre 1925 i 1929. Hom ha comparat algunes de les seves poesies amb les del seu admirat Josep Carner. Signà de vegades amb el pseudònim La dama gris i també feu algunes traduccions dels germans Grimm per a les representacions dels seus alumnes. Una crítica n'ha dit:, Participà en concursos, i el 1926 veié premiades tres composicions al \\Concurs de Poesia Femenina\\ de La Dona Catalana, que poc després foren publicades en un volum amb la resta de poesies premiades, el Llibre d'or de la poesia femenina. Al mateix concurs del 1927, aquest cop dedicat a la prosa, fou distingida amb un diploma honorífic per la narració La puntaire. Els jocs florals dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta el 1933; els de Malgrat de Mar del 1934 i els d'Olot del 1949, la distingiren. Guanyà la Flor Natural de poesia al Certamen en Honor de la Verge del Tura, que el 1954 organitzà la Pontificia y Real Academia Mariana de Lleida., En els actes d'homenatge en el centenari del naixement de Concepció Carreras, el 28 de gener de 1993, l'ajuntament d'Olot inaugurà el monument Jardí poètic Concepció Carreras, de Josep M. Ferrer i Sandra Roura, als Jardins de la Rosaleda (barri de Pequín). El 1969 ja havia aprovat dedicar-li el carrer de Concepció Carreras i entre els anys 1969 i 1978 s'havia instaurat i atorgat el Premi Concepció Carreras de redacció per a menors de 16 anys.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer i morir la Maria Concepció?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quin entorn va créixer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina formació va rebre en l'àmbit musical?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va ser mestra?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I a partir de la dècada dels quaranta?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què va haver de canviar d’ocupació?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va fer llavors?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De què va patir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la causa de la seva mort?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quins mitjans de comunicació va publicar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin nom artístic usà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En quins Jocs Florals va ser reconeguda?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què porta el seu nom?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Olot.", + "span_text": "Maria Concepció Carreras i Pau (Olot, 5 de desembre del 1893 - 10 de setembre del 1961)", + "span_start": 0, + "span_end": 87, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana.", + "span_text": "va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana", + "span_start": 88, + "span_end": 152, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el d'una sòlida i tradicional família olotina.", + "span_text": "Filla d'una sòlida i tradicional família olotina", + "span_start": 156, + "span_end": 204, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona.", + "span_text": "estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona", + "span_start": 246, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres", + "span_start": 781, + "span_end": 855, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Patronat Escolar d'Obreres.", + "span_text": "va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres", + "span_start": 781, + "span_end": 855, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras.", + "span_text": "L'any 1940 fundà la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras i, seguint el mètode Dalcroze que havia après d'en Joan Llongueras, hi ensenyava música, dansa, cant i teatre a infants", + "span_start": 998, + "span_end": 1185, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè va baixar l'afluència a la Sección.", + "span_text": "En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses", + "span_start": 1254, + "span_end": 1425, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses.", + "span_text": "En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses", + "span_start": 1254, + "span_end": 1425, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Parkinson.", + "span_text": "Els darrers anys de la poetessa foren dificultats per la malaltia de Parkinson", + "span_start": 1427, + "span_end": 1505, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció.", + "span_text": "va ser una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció la que li causà la mort", + "span_start": 1509, + "span_end": 1595, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, ¡Arriba España!, Pyrene i Misión.", + "span_text": "publicà poemes a La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, portaveu del Patronat Escolar d'Obreres d'Olot, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, portaveu del Terç Orde y Confraries del Carme de Catalunya -abans de la guerra- i ¡Arriba España!, Pyrene i Misión -després", + "span_start": 1683, + "span_end": 1999, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La dama gris.", + "span_text": "Signà de vegades amb el pseudònim La dama gris", + "span_start": 2217, + "span_end": 2263, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En els florals dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta, els de Malgrat de Mar i els d'Olot.", + "span_text": "Els jocs florals dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta el 1933; els de Malgrat de Mar del 1934 i els d'Olot del 1949, la distingiren", + "span_start": 2750, + "span_end": 2916, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un carrer i un premi per a menors de 16 anys.", + "span_text": "El 1969 ja havia aprovat dedicar-li el carrer de Concepció Carreras i entre els anys 1969 i 1978 s'havia instaurat i atorgat el Premi Concepció Carreras de redacció per a menors de 16 anys", + "span_start": 3324, + "span_end": 3513, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Olot.", + "span_text": "Maria Concepció Carreras i Pau (Olot, 5 de desembre del 1893 - 10 de setembre del 1961)", + "span_start": 0, + "span_end": 87, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana.", + "span_text": "va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana", + "span_start": 88, + "span_end": 152, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el d'una sòlida i tradicional família olotina.", + "span_text": "Filla d'una sòlida i tradicional família olotina", + "span_start": 156, + "span_end": 204, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona.", + "span_text": "estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona", + "span_start": 246, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres", + "span_start": 781, + "span_end": 855, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Patronat Escolar d'Obreres.", + "span_text": "va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres", + "span_start": 781, + "span_end": 855, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras.", + "span_text": "L'any 1940 fundà la Secci��n Infantil de Rítmica y Plástica Carreras i, seguint el mètode Dalcroze que havia après d'en Joan Llongueras, hi ensenyava música, dansa, cant i teatre a infants", + "span_start": 998, + "span_end": 1185, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè va baixar l'afluència a la Sección.", + "span_text": "En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses", + "span_start": 1254, + "span_end": 1425, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses.", + "span_text": "En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses", + "span_start": 1254, + "span_end": 1425, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Parkinson.", + "span_text": "Els darrers anys de la poetessa foren dificultats per la malaltia de Parkinson", + "span_start": 1427, + "span_end": 1505, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció.", + "span_text": "va ser una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció la que li causà la mort", + "span_start": 1509, + "span_end": 1595, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, ¡Arriba España!, Pyrene i Misión.", + "span_text": "En el camp literari, des de l'agost del 1921 fins al març del 1935 publicà poemes a La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, portaveu del Patronat Escolar d'Obreres d'Olot, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, portaveu del Terç Orde y Confraries del Carme de Catalunya -abans de la guerra- i ¡Arriba España!, Pyrene i Misión -després", + "span_start": 1616, + "span_end": 1999, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La dama gris.", + "span_text": "Signà de vegades amb el pseudònim La dama gris", + "span_start": 2217, + "span_end": 2263, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En els florals dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta, els de Malgrat de Mar i els d'Olot.", + "span_text": "Els jocs florals dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta el 1933; els de Malgrat de Mar del 1934 i els d'Olot del 1949, la distingiren", + "span_start": 2750, + "span_end": 2916, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un carrer i un premi.", + "span_text": "El 1969 ja havia aprovat dedicar-li el carrer de Concepció Carreras i entre els anys 1969 i 1978 s'havia instaurat i atorgat el Premi Concepció Carreras de redacció per a menors de 16 anys", + "span_start": 3324, + "span_end": 3513, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Olot.", + "span_text": "Maria Concepció Carreras i Pau (Olot, 5 de desembre del 1893 - 10 de setembre del 1961)", + "span_start": 0, + "span_end": 87, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser poetessa, compositora i professora de música.", + "span_text": "va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana", + "span_start": 88, + "span_end": 152, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el d'una sòlida i tradicional família olotina.", + "span_text": "Filla d'una sòlida i tradicional família olotina", + "span_start": 156, + "span_end": 204, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona.", + "span_text": "va rebre una curosa preparació musical: estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona", + "span_start": 206, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres", + "span_start": 781, + "span_end": 855, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Patronat Escolar d'Obreres d'Olot i a casa seva, a una escola pròpia de música.", + "span_text": "va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres, o Patronat de la Immaculada i Sant Antoni, d'Olot, i creà a casa seva una escola pròpia de música, on ensenyava cant i piano a nens i nenes", + "span_start": 781, + "span_end": 996, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras.", + "span_text": "L'any 1940 fundà la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras i, seguint el mètode Dalcroze que havia après d'en Joan Llongueras, hi ensenyava música, dansa, cant i teatre a infants", + "span_start": 998, + "span_end": 1185, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè va baixar l'afluència a la Sección.", + "span_text": "En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano", + "span_start": 1254, + "span_end": 1374, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les preses.", + "span_text": "es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses", + "span_start": 1340, + "span_end": 1425, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De la malaltia de Parkinson.", + "span_text": "Els darrers anys de la poetessa foren dificultats per la malaltia de Parkinson", + "span_start": 1427, + "span_end": 1505, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció.", + "span_text": "va ser una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció la que li causà la mort", + "span_start": 1509, + "span_end": 1595, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Publicà poemes a La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, ¡Arriba España!, Pyrene i Misión.", + "span_text": "En el camp literari, des de l'agost del 1921 fins al març del 1935 publicà poemes a La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, portaveu del Patronat Escolar d'Obreres d'Olot, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, portaveu del Terç Orde y Confraries del Carme de Catalunya -abans de la guerra- i ¡Arriba España!, Pyrene i Misión -després", + "span_start": 1616, + "span_end": 1999, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La dama gris.", + "span_text": "Signà de vegades amb el pseudònim La dama gris", + "span_start": 2217, + "span_end": 2263, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Als dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta el 1933, als de Malgrat de Mar el 1934, als d'Olot el 1949 i al Certamen en Honor de la Verge del Tura, que el 1954 organitzà la Pontificia y Real Academia Mariana de Lleida.", + "span_text": "Els jocs florals dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta el 1933; els de Malgrat de Mar del 1934 i els d'Olot del 1949, la distingiren. Guanyà la Flor Natural de poesia al Certamen en Honor de la Verge del Tura, que el 1954 organitzà la Pontificia y Real Academia Mariana de Lleida", + "span_start": 2750, + "span_end": 3063, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un carrer i un premi de redacció per a menors de 16 anys.", + "span_text": "El 1969 ja havia aprovat dedicar-li el carrer de Concepció Carreras i entre els anys 1969 i 1978 s'havia instaurat i atorgat el Premi Concepció Carreras de redacció per a menors de 16 anys", + "span_start": 3324, + "span_end": 3513, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_contes Carner_30", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "contes Carner - LA FRESCORETA.-1", + "story": "Heu's aquí la frescoreta. Les pluges han rentat polidament el cel, que sembla més pregon; la llum del sol ara és finament argentada. Les acàcies, la copa de les quals encara és verda, comencen però, de mostrar en llur tofa algunes fulles seques, llàgrimes d'un or molt dolç. Hem anat a parlar sobre aquest tema sensacional: la primera exquisida esgarrifança, amb alguns coneguts, per deure periodístic, i ens plau de traspassar llurs dites als nostres amables lectors:, Parer d'una casada jove, -…?, -És el temps més deliciós de l'any: el de comprar-se pells. Les pells vesteixen. Són l'única cosa que vesteix, fora l'escot. A més, enguany, la moda de les pells és tan perfecta, que podrem fer accionats i posats meravellosos amb cos, braços i flancs. Quan ve la primavera, poden donar-se les pells per una almosta de diamants, però quan ve la frescoreta, poden donar-se tots els diamants per una gran pengerella peluda, damunt la qual les espatlles, el coll, la faç, s'inunden divinament del tint rosa de la felicitat. -, D'un col·legial, -…?", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina sensació tèrmica hi ha?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I quin fenomen meteorològic s’ha esdevingut fa poc?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què ha provocat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I quina aparença li ha aportat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com ha afectat la il·luminació?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins arbres s’esmenten en el text?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com tenen encara les capçades?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què comencen a lluir, això no obstant?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb quina metàfora se les designa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A qui se li dona la paraula, dins del text?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Li agrada aquesta època de l’any?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què es poden substituir les pells, quan arriba l’abril?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I quan arriba la tardor, què es pot fer amb els diamants?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què causen les pells en la persona que les porta?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fa frescoreta.", + "span_text": "Heu's aquí la frescoreta", + "span_start": 0, + "span_end": 24, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pluges.", + "span_text": "Les pluges han rentat polidament el cel", + "span_start": 26, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Han rentat polidament el cel.", + "span_text": "Les pluges han rentat polidament el cel", + "span_start": 26, + "span_end": 65, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sembla més pregon.", + "span_text": "el cel, que sembla més pregon", + "span_start": 59, + "span_end": 88, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La llum del sol ara és finament argentada.", + "span_text": "la llum del sol ara és finament argentada", + "span_start": 90, + "span_end": 131, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Les acàcies.", + "span_text": "Les acàcies", + "span_start": 133, + "span_end": 144, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Verdes.", + "span_text": "Les acàcies, la copa de les quals encara és verda", + "span_start": 133, + "span_end": 182, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Algunes fulles seques.", + "span_text": "comencen però, de mostrar en llur tofa algunes fulles seques", + "span_start": 184, + "span_end": 244, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com llàgrimes d'un or molt dolç.", + "span_text": "fulles seques, llàgrimes d'un or molt dolç", + "span_start": 231, + "span_end": 273, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A una casada jove.", + "span_text": "ens plau de traspassar llurs dites als nostres amables lectors:, Parer d'una casada jove", + "span_start": 405, + "span_end": 494, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És el temps més deliciós de l'any", + "span_start": 504, + "span_end": 537, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè és el temps de comprar-se pells.", + "span_text": "És el temps més deliciós de l'any: el de comprar-se pells. Les pells vesteixen", + "span_start": 504, + "span_end": 582, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per una almosta de diamants.", + "span_text": "Quan ve la primavera, poden donar-se les pells per una almosta de diamants", + "span_start": 755, + "span_end": 829, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Poden donar-se tots els diamants per una gran pengerella peluda.", + "span_text": "però quan ve la frescoreta, poden donar-se tots els diamants per una gran pengerella peluda", + "span_start": 831, + "span_end": 922, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les espatlles, el coll, la faç, s'inunden divinament del tint rosa de la felicitat.", + "span_text": "una gran pengerella peluda, damunt la qual les espatlles, el coll, la faç, s'inunden divinament del tint rosa de la felicitat", + "span_start": 896, + "span_end": 1021, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fa frescoreta.", + "span_text": "Heu's aquí la frescoreta", + "span_start": 0, + "span_end": 24, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pluges.", + "span_text": "Les pluges han rentat polidament el cel", + "span_start": 26, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Han rentat polidament el cel.", + "span_text": "Les pluges han rentat polidament el cel", + "span_start": 26, + "span_end": 65, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sembla més pregon.", + "span_text": "el cel, que sembla més pregon", + "span_start": 59, + "span_end": 88, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La llum del sol ara és finament argentada.", + "span_text": "la llum del sol ara és finament argentada", + "span_start": 90, + "span_end": 131, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Les acàcies.", + "span_text": "Les acàcies", + "span_start": 133, + "span_end": 144, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Encara verdes.", + "span_text": "Les acàcies, la copa de les quals encara és verda", + "span_start": 133, + "span_end": 182, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Algunes fulles seques.", + "span_text": "comencen però, de mostrar en llur tofa algunes fulles seques", + "span_start": 184, + "span_end": 244, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com llàgrimes d'un or molt dolç.", + "span_text": "fulles seques, llàgrimes d'un or molt dolç", + "span_start": 231, + "span_end": 273, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A una casada jove.", + "span_text": "ens plau de traspassar llurs dites als nostres amables lectors:, Parer d'una casada jove", + "span_start": 405, + "span_end": 494, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És el temps més deliciós de l'any", + "span_start": 504, + "span_end": 537, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè és el temps de comprar-se pells.", + "span_text": "És el temps més deliciós de l'any: el de comprar-se pells", + "span_start": 504, + "span_end": 561, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per una almosta de diamants.", + "span_text": "Quan ve la primavera, poden donar-se les pells per una almosta de diamants", + "span_start": 755, + "span_end": 829, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Poden donar-se tots els diamants per una gran pengerella peluda.", + "span_text": "però quan ve la frescoreta, poden donar-se tots els diamants per una gran pengerella peluda", + "span_start": 831, + "span_end": 922, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les espatlles, el coll, la faç, s'inunden divinament del tint rosa de la felicitat.", + "span_text": "una gran pengerella peluda, damunt la qual les espatlles, el coll, la faç, s'inunden divinament del tint rosa de la felicitat", + "span_start": 896, + "span_end": 1021, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De frescoreta.", + "span_text": "Heu's aquí la frescoreta", + "span_start": 0, + "span_end": 24, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La pluja.", + "span_text": "Les pluges han rentat polidament el cel", + "span_start": 26, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ha rentat polidament el cel.", + "span_text": "Les pluges han rentat polidament el cel, que sembla més pregon", + "span_start": 26, + "span_end": 88, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sembla més pregon.", + "span_text": "el cel, que sembla més pregon", + "span_start": 59, + "span_end": 88, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ara és finalment argentada.", + "span_text": "la llum del sol ara és finament argentada", + "span_start": 90, + "span_end": 131, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Les acàcies.", + "span_text": "Les acàcies", + "span_start": 133, + "span_end": 144, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Verdes.", + "span_text": "la copa de les quals encara és verda", + "span_start": 146, + "span_end": 182, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fulles seques.", + "span_text": "comencen però, de mostrar en llur tofa algunes fulles seques", + "span_start": 184, + "span_end": 244, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Llàgrimes d'un or molt dolç.", + "span_text": "fulles seques, llàgrimes d'un or molt dolç", + "span_start": 231, + "span_end": 273, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A una casada jove.", + "span_text": "ens plau de traspassar llurs dites als nostres amables lectors:, Parer d'una casada jove", + "span_start": 405, + "span_end": 494, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És el temps més deliciós de l'any", + "span_start": 504, + "span_end": 537, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè és quan es compren pells.", + "span_text": "És el temps més deliciós de l'any: el de comprar-se pells", + "span_start": 504, + "span_end": 561, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per diamants.", + "span_text": "Quan ve la primavera, poden donar-se les pells per una almosta de diamants", + "span_start": 755, + "span_end": 829, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Poden donar-se tots per una gran pengerella peluda.", + "span_text": "quan ve la frescoreta, poden donar-se tots els diamants per una gran pengerella peluda", + "span_start": 836, + "span_end": 922, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les seves espatlles, el coll, la faç, s'inunden divinament del tint rosa de la felicitat.", + "span_text": "una gran pengerella peluda, damunt la qual les espatlles, el coll, la faç, s'inunden divinament del tint rosa de la felicitat", + "span_start": 896, + "span_end": 1021, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1508", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Alpos...", + "story": "Alpos (en grec antic Άλπος) era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor (avui la Punta del Far). Com tots els gegants, era fill de la Terra, Gea, i nascut de la sang d'Urà., Nonnos, a les Dionisíaques, ens transmet la seva llegenda. Posseïa un gran nombre de braços, i el seu cap tenia una cabellera formada per escurçons. Era tant alt que quasi arribava al Sol i molestava la Lluna i els estels. Esperava els viatgers que es perdien per la muntanya i els esclafava contra les roques. Després se'ls menjava. Per això la muntanya estava deshabitada i ni Pan, ni les nimfes, ni Eco volien entrar per aquelles terres, on només regnava el silenci. Aquesta situació s'allargà fins que Dionís es va presentar allà. Alpos el va atacar, protegit per un escut format per un bloc de pedra, i li llançà arbres sencers. Dionís li va llançar el tirs que se li clavà a la gola. Alpos, com si hagués estat ferit per un llamp, va caure al mar, prop de l'illa sota la qual vivia Tifó. L'aigua aixecada va apagar l'Etna per un temps.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Alpos?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quin lloc correspon actualment la muntanya del Pelor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui eren els pares del gegant?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va escriure sobre aquest ésser mitològic?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com era físicament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A qui pertorbava?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De què s’alimentava?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què provocava en conseqüència?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va esdevenir un entorn sorollós?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui va canviar aquestes circumstàncies?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar Alpos?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va fer Dionís?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va fer-li mal?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On va anar a parar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Era un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor.", + "span_text": "Alpos (en grec antic Άλπος) era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La Punta del Far.", + "span_text": "la muntanya del Pelor (avui la Punta del Far)", + "span_start": 95, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gea i Urà.", + "span_text": "era fill de la Terra, Gea, i nascut de la sang d'Urà", + "span_start": 164, + "span_end": 216, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Nonnos.", + "span_text": "Nonnos, a les Dionisíaques, ens transmet la seva llegenda", + "span_start": 220, + "span_end": 277, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A les Dionisíaques.", + "span_text": "Nonnos, a les Dionisíaques, ens transmet la seva llegenda", + "span_start": 220, + "span_end": 277, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Posseïa un gran nombre de braços, el seu cap tenia una cabellera formada per escurçons i era tan alt que quasi arribava al Sol.", + "span_text": "Posseïa un gran nombre de braços, i el seu cap tenia una cabellera formada per escurçons. Era tant alt que quasi arribava al Sol", + "span_start": 279, + "span_end": 407, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Lluna i els estels.", + "span_text": "Era tant alt que quasi arribava al Sol i molestava la Lluna i els estels", + "span_start": 369, + "span_end": 441, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De viatgers que es perdien per la muntanya.", + "span_text": "Esperava els viatgers que es perdien per la muntanya i els esclafava contra les roques. Després se'ls menjava", + "span_start": 443, + "span_end": 552, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la muntanya estigués deshabitada i que ni Pan, ni les nimfes, ni Eco volguessin entrar per aquelles terres.", + "span_text": "Per això la muntanya estava deshabitada i ni Pan, ni les nimfes, ni Eco volien entrar per aquelles terres", + "span_start": 554, + "span_end": 659, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "aquelles terres, on només regnava el silenci", + "span_start": 644, + "span_end": 688, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dionís.", + "span_text": "Aquesta situació s'allargà fins que Dionís es va presentar allà", + "span_start": 690, + "span_end": 753, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El va atacar.", + "span_text": "Alpos el va atacar", + "span_start": 755, + "span_end": 773, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Li va llançar el tirs que se li clavà a la gola.", + "span_text": "Dionís li va llançar el tirs que se li clavà a la gola", + "span_start": 854, + "span_end": 908, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Alpos, com si hagués estat ferit per un llamp", + "span_start": 910, + "span_end": 955, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va caure al mar, prop de l'illa sota la qual vivia Tifó.", + "span_text": "va caure al mar, prop de l'illa sota la qual vivia Tifó", + "span_start": 957, + "span_end": 1012, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Era un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor.", + "span_text": "Alpos (en grec antic Άλπος) era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La Punta del Far.", + "span_text": "la muntanya del Pelor (avui la Punta del Far)", + "span_start": 95, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gea i Urà.", + "span_text": "era fill de la Terra, Gea, i nascut de la sang d'Urà", + "span_start": 164, + "span_end": 216, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Nonnos.", + "span_text": "Nonnos, a les Dionisíaques, ens transmet la seva llegenda", + "span_start": 220, + "span_end": 277, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A les Dionisíaques.", + "span_text": "Nonnos, a les Dionisíaques, ens transmet la seva llegenda", + "span_start": 220, + "span_end": 277, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Posseïa un gran nombre de braços, el seu cap tenia una cabellera formada per escurçons i era tan alt que quasi arribava al Sol.", + "span_text": "Posseïa un gran nombre de braços, i el seu cap tenia una cabellera formada per escurçons. Era tant alt que quasi arribava al Sol", + "span_start": 279, + "span_end": 407, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Lluna i els estels.", + "span_text": "Era tant alt que quasi arribava al Sol i molestava la Lluna i els estels", + "span_start": 369, + "span_end": 441, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De viatgers que es perdien per la muntanya.", + "span_text": "Esperava els viatgers que es perdien per la muntanya i els esclafava contra les roques. Després se'ls menjava", + "span_start": 443, + "span_end": 552, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la muntanya estigués deshabitada.", + "span_text": "Per això la muntanya estava deshabitada", + "span_start": 554, + "span_end": 593, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "aquelles terres, on només regnava el silenci", + "span_start": 644, + "span_end": 688, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dionís.", + "span_text": "Aquesta situació s'allargà fins que Dionís es va presentar allà", + "span_start": 690, + "span_end": 753, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El va atacar.", + "span_text": "Alpos el va atacar", + "span_start": 755, + "span_end": 773, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Li va llançar el tirs que se li clavà a la gola.", + "span_text": "Dionís li va llançar el tirs que se li clavà a la gola", + "span_start": 854, + "span_end": 908, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Alpos, com si hagués estat ferit per un llamp", + "span_start": 910, + "span_end": 955, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va caure al mar, prop de l'illa sota la qual vivia Tifó.", + "span_text": "va caure al mar, prop de l'illa sota la qual vivia Tifó", + "span_start": 957, + "span_end": 1012, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor.", + "span_text": "Alpos (en grec antic Άλπος) era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Punta del Far.", + "span_text": "la muntanya del Pelor (avui la Punta del Far)", + "span_start": 95, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gea i Urà.", + "span_text": "era fill de la Terra, Gea, i nascut de la sang d'Urà", + "span_start": 164, + "span_end": 216, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Nonnos.", + "span_text": "Nonnos, a les Dionisíaques, ens transmet la seva llegenda.", + "span_start": 220, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A les Dionisíaques.", + "span_text": "Nonnos, a les Dionisíaques, ens transmet la seva llegenda", + "span_start": 220, + "span_end": 277, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Posseïa un gran nombre de braços, el seu cap tenia una cabellera formada per escurçons i era tan alt que quasi arribava al Sol.", + "span_text": "Posseïa un gran nombre de braços, i el seu cap tenia una cabellera formada per escurçons. Era tant alt que quasi arribava al Sol", + "span_start": 279, + "span_end": 407, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Lluna i els estels.", + "span_text": "molestava la Lluna i els estels", + "span_start": 410, + "span_end": 441, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dels viatgers que es perdien per la muntanya.", + "span_text": "Esperava els viatgers que es perdien per la muntanya i els esclafava contra les roques. Després se'ls menjava", + "span_start": 443, + "span_end": 552, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la muntanya estigués deshabitada i ni Pan, ni les nimfes, ni Eco volguessin entrar per aquelles terres.", + "span_text": "Després se'ls menjava. Per això la muntanya estava deshabitada i ni Pan, ni les nimfes, ni Eco volien entrar per aquelles terres", + "span_start": 531, + "span_end": 659, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "aquelles terres, on només regnava el silenci", + "span_start": 644, + "span_end": 688, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dionís.", + "span_text": "Aquesta situació s'allargà fins que Dionís es va presentar allà", + "span_start": 690, + "span_end": 753, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Alpos el va atacar i llançà arbres sencers.", + "span_text": "Alpos el va atacar, protegit per un escut format per un bloc de pedra, i li llançà arbres sencers", + "span_start": 755, + "span_end": 852, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Li va llançar el tirs que se li clavà a la gola.", + "span_text": "Dionís li va llançar el tirs que se li clavà a la gola", + "span_start": 854, + "span_end": 908, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Alpos, com si hagués estat ferit per un llamp, va caure al mar", + "span_start": 910, + "span_end": 972, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va caure al mar, prop de l'illa sota la qual vivia Tifó.", + "span_text": "va caure al mar, prop de l'illa sota la qual vivia Tifó", + "span_start": 957, + "span_end": 1012, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1392", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Junqueras, sobre la reunió amb el govern espanyol: ‘A efectes pràctics, res de res’", + "story": "El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha lamentat que la reunió que va mantenir aquest dijous a la Moncloa amb el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, no va obtenir bons resultats: ‘A efectes pràctics, res de res.' En dues entrevistes aquest divendres a Catalunya Ràdio i TV3 recollides per Europa Press, ha apuntat que el principal motiu de la reunió ‘és possible que sigui per escenificar que dialoguen i parlen amb tots'. El també conseller d'Economia ha dit que el refinançament de la Generalitat de 680 milions d'euros de deute a curt termini autoritzat pel govern espanyol és en realitat ‘un automatisme que s'aplica en totes les comunitats diverses vegades al mes' i no suposa una novetat. Ha lamentat que el govern espanyol no permeti que Catalunya faci operacions financeres a llarg termini tot i que ha assegurat que el Tresor és partidari: ‘Montoro mai diu que no, però mai diu que sí', ha assenyalat. Ha detallat que en la reunió van parlar ‘en termes molt generals' de la multa d'Europa a l'estat espanyol per incomplir el dèficit, del Brexit i les condicions que posarà la UE per a la sortida del Regne Unit i del tren que uneix la Pobla de Segur amb Lleida, que a partir d'aquest dilluns podrà transitar per l'últim tram d'1,5 quilòmetres. A més, va explicar a Montoro i Santamaría que les conselleries de Salut, Exteriors, Empresa i Economia treballen perquè l'Agència Europa del Medicament aterri a Barcelona: ‘Els vaig recordar que Barcelona havia quedat en segon lloc quan es va elegir seu. Que estàvem treballant i esperàvem que no ens posessin cap dificultat, com és d'esperar', ha apuntat. Junqueras ha detallat que ‘no hi ha cap compromís ni calendari concret' per continuar mantenint reunions bilaterals entre Catalunya i l'estat espanyol. Avís a la CUP En clau catalana, ha dit que ja han començat a parlar sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2017 ‘amb tots i singularment amb la CUP, tot i que l'intent anterior va acabar en res'. El conseller ha plantejat que si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, supera la qüestió de confiança però així i tot no es pot assolir amb la CUP un acord pressupostari, ‘de què haurà servit la qüestió de confiança?", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin càrrec té Oriol Junqueras?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui s’ha trobat aquest dijous?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La reunió ha tingut conseqüències favorables?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quins mitjans de comunicació s’ha pronunciat Junqueras?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què ha dit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin altre càrrec té Junqueras?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què ha dit en referència a l’àmbit econòmic?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què és una pena, segons ell?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Segons Junqueras, Montoro diu que no?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I que sí?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins temes es van tractar a la trobada?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin organisme es vol que tingui seu a Barcelona?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es creu que hi haurà complicacions?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb quin partit polític s’han de debatre els pressupostos?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El de vice-president de la Generalitat.", + "span_text": "El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras, Cristóbal Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría.", + "span_text": "Oriol Junqueras, ha lamentat que la reunió que va mantenir aquest dijous a la Moncloa amb el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría", + "span_start": 37, + "span_end": 246, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la reunió que va mantenir aquest dijous a la Moncloa amb el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, no va obtenir bons resultats", + "span_start": 70, + "span_end": 276, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Catalunya Ràdio i TV3.", + "span_text": "En dues entrevistes aquest divendres a Catalunya Ràdio i TV3", + "span_start": 312, + "span_end": 372, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que el primer motiu de la reunió és possible que sigui per escenificar que dialoguen i parlen amb tots.", + "span_text": "ha apuntat que el principal motiu de la reunió ‘és possible que sigui per escenificar que dialoguen i parlen amb tots'", + "span_start": 402, + "span_end": 520, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El de conseller d'Economia.", + "span_text": "El també conseller d'Economia", + "span_start": 522, + "span_end": 551, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el refinançament de la Generalitat de 680 milions d'euros de deute a curt termini autoritzat pel govern espanyol és en realitat un automatisme que s'aplica en totes les comunitats diverses vegades al mes i que no suposa una novetat.", + "span_text": "El també conseller d'Economia ha dit que el refinançament de la Generalitat de 680 milions d'euros de deute a curt termini autoritzat pel govern espanyol és en realitat ‘un automatisme que s'aplica en totes les comunitats diverses vegades al mes' i no suposa una novetat", + "span_start": 522, + "span_end": 792, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el govern espanyol no permeti que Catalunya faci operacions financeres a llarg termini.", + "span_text": "Ha lamentat que el govern espanyol no permeti que Catalunya faci operacions financeres a llarg termini", + "span_start": 794, + "span_end": 896, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Montoro mai diu que no", + "span_start": 949, + "span_end": 971, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "però mai diu que sí", + "span_start": 973, + "span_end": 992, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la multa d'Europa a l'estat espanyol per incomplir el dèficit, del Brexit i les condicions que posarà la UE per a la sortida del Regne Unit i del tren que uneix la Pobla de Segur amb Lleida.", + "span_text": "Ha detallat que en la reunió van parlar ‘en termes molt generals' de la multa d'Europa a l'estat espanyol per incomplir el dèficit, del Brexit i les condicions que posarà la UE per a la sortida del Regne Unit i del tren que uneix la Pobla de Segur amb Lleida", + "span_start": 1010, + "span_end": 1268, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Agència Europa del Medicament.", + "span_text": "treballen perquè l'Agència Europa del Medicament aterri a Barcelona", + "span_start": 1455, + "span_end": 1522, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els vaig recordar que Barcelona havia quedat en segon lloc quan es va elegir seu. Que estàvem treballant i esperàvem que no ens posessin cap dificultat, com és d'esperar", + "span_start": 1525, + "span_end": 1694, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb la CUP.", + "span_text": "ha dit que ja han començat a parlar sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2017 ‘amb tots i singularment amb la CUP", + "span_start": 1893, + "span_end": 2017, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El de vice-president de la Generalitat.", + "span_text": "El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras, Cristóbal Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría.", + "span_text": "la reunió que va mantenir aquest dijous a la Moncloa amb el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría", + "span_start": 70, + "span_end": 246, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la reunió que va mantenir aquest dijous a la Moncloa amb el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, no va obtenir bons resultats", + "span_start": 70, + "span_end": 276, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Catalunya Ràdio i TV3.", + "span_text": "En dues entrevistes aquest divendres a Catalunya Ràdio i TV3 recollides per Europa Press", + "span_start": 312, + "span_end": 400, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que el primer motiu de la reunió és possible que sigui per escenificar que dialoguen i parlen amb tots.", + "span_text": "ha apuntat que el principal motiu de la reunió ‘és possible que sigui per escenificar que dialoguen i parlen amb tots'", + "span_start": 402, + "span_end": 520, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El de conseller d'Economia.", + "span_text": "El també conseller d'Economia", + "span_start": 522, + "span_end": 551, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el refinançament de la Generalitat de 680 milions d'euros de deute a curt termini autoritzat pel govern espanyol és en realitat un automatisme que s'aplica en totes les comunitats diverses vegades al mes i que no suposa una novetat.", + "span_text": "El també conseller d'Economia ha dit que el refinançament de la Generalitat de 680 milions d'euros de deute a curt termini autoritzat pel govern espanyol és en realitat ‘un automatisme que s'aplica en totes les comunitats diverses vegades al mes' i no suposa una novetat", + "span_start": 522, + "span_end": 792, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el govern espanyol no permeti que Catalunya faci operacions financeres a llarg termini.", + "span_text": "Ha lamentat que el govern espanyol no permeti que Catalunya faci operacions financeres a llarg termini", + "span_start": 794, + "span_end": 896, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Montoro mai diu que no", + "span_start": 949, + "span_end": 971, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "però mai diu que sí", + "span_start": 973, + "span_end": 992, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la multa d'Europa a l'estat espanyol per incomplir el dèficit, del Brexit i les condicions que posarà la UE per a la sortida del Regne Unit i del tren que uneix la Pobla de Segur amb Lleida.", + "span_text": "Ha detallat que en la reunió van parlar ‘en termes molt generals' de la multa d'Europa a l'estat espanyol per incomplir el dèficit, del Brexit i les condicions que posarà la UE per a la sortida del Regne Unit i del tren que uneix la Pobla de Segur amb Lleida", + "span_start": 1010, + "span_end": 1268, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Agència Europa del Medicament.", + "span_text": "treballen perquè l'Agència Europa del Medicament aterri a Barcelona:", + "span_start": 1455, + "span_end": 1523, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els vaig recordar que Barcelona havia quedat en segon lloc quan es va elegir seu. Que estàvem treballant i esperàvem que no ens posessin cap dificultat, com és d'esperar", + "span_start": 1525, + "span_end": 1694, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb la CUP.", + "span_text": "ja han començat a parlar sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2017 ‘amb tots i singularment amb la CUP", + "span_start": 1904, + "span_end": 2017, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És el vice-president de la Generalitat.", + "span_text": "El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras, Cristóbal Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría.", + "span_text": "Oriol Junqueras, ha lamentat que la reunió que va mantenir aquest dijous a la Moncloa amb el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría", + "span_start": 37, + "span_end": 246, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la reunió que va mantenir aquest dijous a la Moncloa amb el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, no va obtenir bons resultats", + "span_start": 70, + "span_end": 276, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Catalunya Ràdio i TV3.", + "span_text": "En dues entrevistes aquest divendres a Catalunya Ràdio i TV3", + "span_start": 312, + "span_end": 372, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha apuntat que el primer motiu de la reunió és possible que sigui per escenificar que dialoguen i parlen amb tots.", + "span_text": "ha apuntat que el principal motiu de la reunió ‘és possible que sigui per escenificar que dialoguen i parlen amb tots'", + "span_start": 402, + "span_end": 520, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És conseller d'Economia.", + "span_text": "El també conseller d'Economia", + "span_start": 522, + "span_end": 551, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el refinançament de la Generalitat de 680 milions d'euros de deute a curt termini autoritzat pel govern espanyol és en realitat un automatisme que s'aplica en totes les comunitats diverses vegades al mes i no suposa una novetat.", + "span_text": "ha dit que el refinançament de la Generalitat de 680 milions d'euros de deute a curt termini autoritzat pel govern espanyol és en realitat ‘un automatisme que s'aplica en totes les comunitats diverses vegades al mes' i no suposa una novetat", + "span_start": 552, + "span_end": 792, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el govern espanyol no permeti que Catalunya faci operacions financeres a llarg termini.", + "span_text": "Ha lamentat que el govern espanyol no permeti que Catalunya faci operacions financeres a llarg termini", + "span_start": 794, + "span_end": 896, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Montoro mai diu que no", + "span_start": 949, + "span_end": 971, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "mai diu que sí", + "span_start": 978, + "span_end": 992, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la multa d'Europa a l'estat espanyol per incomplir el dèficit, del Brexit i les condicions que posarà la UE per a la sortida del Regne Unit i del tren que uneix la Pobla de Segur amb Lleida.", + "span_text": "Ha detallat que en la reunió van parlar ‘en termes molt generals' de la multa d'Europa a l'estat espanyol per incomplir el dèficit, del Brexit i les condicions que posarà la UE per a la sortida del Regne Unit i del tren que uneix la Pobla de Segur amb Lleida", + "span_start": 1010, + "span_end": 1268, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Agència Europea del Medicament.", + "span_text": "treballen perquè l'Agència Europa del Medicament aterri a Barcelona", + "span_start": 1455, + "span_end": 1522, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els vaig recordar que Barcelona havia quedat en segon lloc quan es va elegir seu. Que estàvem treballant i esperàvem que no ens posessin cap dificultat, com és d'esperar", + "span_start": 1525, + "span_end": 1694, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb la CUP.", + "span_text": "ha dit que ja han començat a parlar sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2017 ‘amb tots i singularment amb la CUP, tot i que l'intent anterior va acabar en res'", + "span_start": 1893, + "span_end": 2064, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_989", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Candomblé", + "story": "El candomblé, culte dels orixás, d'origen totèmic i familiar, és una de les religions afrobrasileres practicades principalment al Brasil encara que també ha arribat als països veïns com Argentina, Colòmbia, Panamà, Uruguai, Veneçuela i fins a Mèxic., La religió té per base a l'ànima de la natura i per tant és classificada com a animista. Va començar al Brasil, gràcies al coneixement dels sacerdots esclavitzats i portats des d'Àfrica, amb els seus orixás/nkisis/voduns, la seva cultura i els seus dialectes entre 1549 i 1888., Tot i estar confinat originalment als esclaus, prohibit per l'Església Catòlica i fins criminalitzat per alguns governs, el candomblé prosperar durant quatre segles i es va expandir notablement des de la fi de l'esclavitud el 1888. Avui és una de les principals religions establertes, amb seguidors de totes les classes socials i desenes de milers de temples. En censos recents aproximadament 3 milions de brasilers (1,5% de les població total) van declarar el candomblé com la seva religió., A Salvador hi ha 2.230 Terreiros registrats a la Federació Baiano de Cultes Afrobrasilera. A més, a la cultura brasilera les religions no es veuen com a exclusives i segons algunes organitzacions culturals afrobrasilers fins a 70 milions de persones participen en rituals del candomblé, regular o ocasionalment. Els orixás del candomblé, els rituals i les festes són avui part de la cultura i el folklore brasilers., El candomblé no s'ha de confondre amb la Umbanda i la Macumba, dues religions afrobrasileres de similar origen, ni amb altres religions afroderivades com el vudú haitià, la santeria cubana i l'obeah, les quals van sorgir independentment del candomblé i són virtualment desconegudes al Brasil.,", + "questions": [ + { + "input_text": "De què parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quins països d’Amèrica Llatina s’ha estès?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de religió és?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En quin context es va originar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina rebuda va tenir per part de l’Església Catòlica?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I dels estats?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan va començar a canviar la percepció que es tenia d’ell?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu estat actual?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És una religió d'elit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quantes persones s’hi identifiquen?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb què és comparat el candomblé?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El vudú haitià, la santeria cubana i l’obeah són populars al Brasil?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Del candomblé.", + "span_text": "El candomblé", + "span_start": 0, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una de les religions afrobrasileres practicades principalment al Brasil.", + "span_text": "El candomblé, culte dels orixás, d'origen totèmic i familiar, és una de les religions afrobrasileres practicades principalment al Brasil", + "span_start": 0, + "span_end": 136, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Argentina, Colòmbia, Panamà, Uruguai, Veneçuela i Mèxic.", + "span_text": "ha arribat als països veïns com Argentina, Colòmbia, Panamà, Uruguai, Veneçuela i fins a Mèxic", + "span_start": 154, + "span_end": 248, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Animista.", + "span_text": "La religió té per base a l'ànima de la natura i per tant és classificada com a animista", + "span_start": 252, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè té per base a l'ànima de la natura.", + "span_text": "La religió té per base a l'ànima de la natura i per tant és classificada com a animista", + "span_start": 252, + "span_end": 339, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va començar al Brasil, gràcies al coneixement dels sacerdots esclavitzats i portats des d'Àfrica.", + "span_text": "Va començar al Brasil, gràcies al coneixement dels sacerdots esclavitzats i portats des d'Àfrica", + "span_start": 341, + "span_end": 437, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre 1549 i 1888.", + "span_text": "entre 1549 i 1888", + "span_start": 511, + "span_end": 528, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va ser prohibit.", + "span_text": "prohibit per l'Església Catòlica", + "span_start": 579, + "span_end": 611, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser criminalitzat.", + "span_text": "i fins criminalitzat per alguns governs", + "span_start": 612, + "span_end": 651, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Des de la fi de l'esclavitud el 1888.", + "span_text": "es va expandir notablement des de la fi de l'esclavitud el 1888", + "span_start": 699, + "span_end": 762, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És una de les principals religions establertes.", + "span_text": "Avui és una de les principals religions establertes", + "span_start": 764, + "span_end": 815, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "amb seguidors de totes les classes socials", + "span_start": 817, + "span_end": 859, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En censos recents aproximadament 3 milions de brasilers van declarar el candomblé com la seva religió., i Salvador hi ha 2.230 Terreiros registrats a la Federació Baiano de Cultes Afrobrasilera.", + "span_text": "En censos recents aproximadament 3 milions de brasilers (1,5% de les població total) van declarar el candomblé com la seva religió., A Salvador hi ha 2.230 Terreiros registrats a la Federació Baiano de Cultes Afrobrasilera", + "span_start": 892, + "span_end": 1115, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb la Umbanda i la Macumba.", + "span_text": "El candomblé no s'ha de confondre amb la Umbanda i la Macumba, dues religions afrobrasileres de similar origen", + "span_start": 1444, + "span_end": 1554, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el vudú haitià, la santeria cubana i l'obeah, les quals van sorgir independentment del candomblé i són virtualment desconegudes al Brasil", + "span_start": 1598, + "span_end": 1735, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Del candomblé.", + "span_text": "El candomblé", + "span_start": 0, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una de les religions afrobrasileres.", + "span_text": "El candomblé, culte dels orixás, d'origen totèmic i familiar, és una de les religions afrobrasileres practicades principalment al Brasil", + "span_start": 0, + "span_end": 136, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Argentina, Colòmbia, Panamà, Uruguai, Veneçuela i Mèxic.", + "span_text": "ha arribat als països veïns com Argentina, Colòmbia, Panamà, Uruguai, Veneçuela i fins a Mèxic", + "span_start": 154, + "span_end": 248, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Animista.", + "span_text": "La religió té per base a l'ànima de la natura i per tant és classificada com a animista", + "span_start": 252, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè té per base a l'ànima de la natura.", + "span_text": "La religió té per base a l'ànima de la natura i per tant és classificada com a animista", + "span_start": 252, + "span_end": 339, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va començar al Brasil, gràcies al coneixement dels sacerdots esclavitzats i portats des d'Àfrica.", + "span_text": "Va començar al Brasil, gràcies al coneixement dels sacerdots esclavitzats i portats des d'Àfrica", + "span_start": 341, + "span_end": 437, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre 1549 i 1888.", + "span_text": "entre 1549 i 1888", + "span_start": 511, + "span_end": 528, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va ser prohibit.", + "span_text": "prohibit per l'Església Catòlica", + "span_start": 579, + "span_end": 611, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser criminalitzat.", + "span_text": "fins criminalitzat per alguns governs", + "span_start": 614, + "span_end": 651, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 1888.", + "span_text": "es va expandir notablement des de la fi de l'esclavitud el 1888", + "span_start": 699, + "span_end": 762, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És una de les principals religions establertes.", + "span_text": "Avui és una de les principals religions establertes", + "span_start": 764, + "span_end": 815, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "amb seguidors de totes les classes socials", + "span_start": 817, + "span_end": 859, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En censos recents aproximadament 3 milions de brasilers van declarar el candomblé com la seva religió, i Salvador hi ha 2.230 Terreiros registrats a la Federació Baiano de Cultes Afrobrasilera.", + "span_text": "En censos recents aproximadament 3 milions de brasilers (1,5% de les població total) van declarar el candomblé com la seva religió., A Salvador hi ha 2.230 Terreiros registrats a la Federació Baiano de Cultes Afrobrasilera", + "span_start": 892, + "span_end": 1115, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb la Umbanda i la Macumba.", + "span_text": "El candomblé no s'ha de confondre amb la Umbanda i la Macumba", + "span_start": 1444, + "span_end": 1505, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el vudú haitià, la santeria cubana i l'obeah, les quals van sorgir independentment del candomblé i són virtualment desconegudes al Brasil", + "span_start": 1598, + "span_end": 1735, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Del candomblé.", + "span_text": "El candomblé", + "span_start": 0, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una de les religions afrobrasileres practicades principalment al Brasil.", + "span_text": "és una de les religions afrobrasileres practicades principalment al Brasil", + "span_start": 62, + "span_end": 136, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Argentina, Colòmbia, Panamà, Uruguai, Veneçuela i fins a Mèxic.", + "span_text": "també ha arribat als països veïns com Argentina, Colòmbia, Panamà, Uruguai, Veneçuela i fins a Mèxic", + "span_start": 148, + "span_end": 248, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Animista.", + "span_text": "La religió té per base a l'ànima de la natura i per tant és classificada com a animista", + "span_start": 252, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè té per base a l'ànima de la natura.", + "span_text": "La religió té per base a l'ànima de la natura i per tant és classificada com a animista", + "span_start": 252, + "span_end": 339, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va començar al Brasil, gràcies al coneixement dels sacerdots esclavitzats i portats des d'Àfrica.", + "span_text": "Va començar al Brasil, gràcies al coneixement dels sacerdots esclavitzats i portats des d'Àfrica", + "span_start": 341, + "span_end": 437, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre 1549 i 1888.", + "span_text": "entre 1549 i 1888", + "span_start": 511, + "span_end": 528, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va ser prohibit.", + "span_text": "prohibit per l'Església Catòlica", + "span_start": 579, + "span_end": 611, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser criminalitzat per alguns governs.", + "span_text": "criminalitzat per alguns governs", + "span_start": 619, + "span_end": 651, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Des de la fi de l'esclavitud el 1888.", + "span_text": "es va expandir notablement des de la fi de l'esclavitud el 1888", + "span_start": 699, + "span_end": 762, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És una de les principals religions establertes.", + "span_text": "Avui és una de les principals religions establertes, amb seguidors de totes les classes socials", + "span_start": 764, + "span_end": 859, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "amb seguidors de totes les classes socials", + "span_start": 817, + "span_end": 859, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aproximadament 3 milions de brasilers van declarar el candomblé com la seva religió, i a Salvador hi ha 2.230 Terreiros registrats a la Federació Baiano de Cultes Afrobrasilera.", + "span_text": "En censos recents aproximadament 3 milions de brasilers (1,5% de les població total) van declarar el candomblé com la seva religió., A Salvador hi ha 2.230 Terreiros registrats a la Federació Baiano de Cultes Afrobrasilera", + "span_start": 892, + "span_end": 1115, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Umbanda i la Macumba.", + "span_text": "El candomblé no s'ha de confondre amb la Umbanda i la Macumba, dues religions afrobrasileres de similar origen", + "span_start": 1444, + "span_end": 1554, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el vudú haitià, la santeria cubana i l'obeah, les quals van sorgir independentment del candomblé i són virtualment desconegudes al Brasil", + "span_start": 1598, + "span_end": 1735, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_166", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "parada - EL MALCONTENT - RONDALLA-52", + "story": "Què anava a fer? Ell, bandejat del Paradís, esquinçar el vel, amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes? Qualsevol ofensa, que hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria? Ah, no, els homes no saben prou de perdonar… i per això no hi tenen dret a esquinçar-lo. Es un vel sagrat. Esposa, mare, filla… a totes les havia amades tendrament. Per què no perdonar-les? Per què no deixar-les al grat de Déu? Pau, pau sobre llurs caps, pel bé que elles hagin fet, per l'amor santa, que hagin expandit! Va recordar- se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament de dies i de nits. Oh Déu! I si fos realment un àngel? Si aquelles tres dones fossin realment uns àngels? Si les sospites, que ell tenia, fossin mancades de fonament? Per què, podent, no cerciorar-se'n? Per què no apagar la set? Per què no esvair el dubte?", + "questions": [ + { + "input_text": "En quina situació es trobava el protagonista del text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què es plantejava que podia fer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin exemple de possible afront exposa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com se sentiria si aquest fos real?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Segons ell, qui no sap disculpar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per tant, què els és prohibit de fer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A qui havia estimat el protagonista?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Elles havien actuat afectuosament?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A qui posava d'exemple, el protagonista?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer ella?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb quin ésser la comparava en conseqüència?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I a la resta d’elles?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aquesta reflexió, què el va fer qüestionar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I què es plantejava fer ara?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Estava bandejat del Paradís.", + "span_text": "Ell, bandejat del Paradís", + "span_start": 17, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Esquinçar el vel amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes.", + "span_text": "Ell, bandejat del Paradís, esquinçar el vel, amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes", + "span_start": 17, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La infidelitat.", + "span_text": "Qualsevol ofensa, que hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat", + "span_start": 111, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'exasperaria.", + "span_text": "l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria", + "span_start": 150, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els homes.", + "span_text": "els homes no saben prou de perdonar", + "span_start": 203, + "span_end": 238, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Esquinçar el vel.", + "span_text": "esquinçar el vel, amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes? Qualsevol ofensa, que hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria? Ah, no, els homes no saben prou de perdonar… i per això no hi tenen dret a esquinçar-lo", + "span_start": 44, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és un vel sagrat.", + "span_text": "no hi tenen dret a esquinçar-lo. Es un vel sagrat", + "span_start": 251, + "span_end": 300, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A l'esposa, la mare i la filla.", + "span_text": "Esposa, mare, filla… a totes les havia amades tendrament", + "span_start": 302, + "span_end": 358, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "pel bé que elles hagin fet, per l'amor santa, que hagin expandit", + "span_start": 450, + "span_end": 514, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la seva muller.", + "span_text": "Va recordar- se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament de dies i de nits", + "span_start": 516, + "span_end": 630, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El va vetllar amorosament de dies i de nits durant una llarga malaltia.", + "span_text": "Va recordar- se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament de dies i de nits", + "span_start": 516, + "span_end": 630, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb un àngel.", + "span_text": "I si fos realment un àngel", + "span_start": 640, + "span_end": 666, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "Si aquelles tres dones fossin realment uns àngels", + "span_start": 668, + "span_end": 717, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les sospites que ell tenia.", + "span_text": "Si les sospites, que ell tenia, fossin mancades de fonament", + "span_start": 719, + "span_end": 778, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Cerciorar-se'n, apagar la set i esvair el dubte.", + "span_text": "Per què, podent, no cerciorar-se'n? Per què no apagar la set? Per què no esvair el dubte?", + "span_start": 780, + "span_end": 869, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Estava bandejat del Paradís.", + "span_text": "Ell, bandejat del Paradís", + "span_start": 17, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Esquinçar el vel amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes.", + "span_text": "Ell, bandejat del Paradís, esquinçar el vel, amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes", + "span_start": 17, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La infidelitat.", + "span_text": "Qualsevol ofensa, que hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat", + "span_start": 111, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'exasperaria.", + "span_text": "l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria", + "span_start": 150, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els homes.", + "span_text": "els homes no saben prou de perdonar", + "span_start": 203, + "span_end": 238, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Esquinçar el vel.", + "span_text": "esquinçar el vel, amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes? Qualsevol ofensa, que hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria? Ah, no, els homes no saben prou de perdonar… i per això no hi tenen dret a esquinçar-lo", + "span_start": 44, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és un vel sagrat.", + "span_text": "no hi tenen dret a esquinçar-lo. Es un vel sagrat", + "span_start": 251, + "span_end": 300, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la seva esposa, mare i filla.", + "span_text": "Esposa, mare, filla… a totes les havia amades tendrament", + "span_start": 302, + "span_end": 358, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "pel bé que elles hagin fet, per l'amor santa, que hagin expandit", + "span_start": 450, + "span_end": 514, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la seva muller.", + "span_text": "Va recordar- se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament de dies i de nits", + "span_start": 516, + "span_end": 630, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El va vetllar amorosament de dies i de nits quan ell va emmalaltir.", + "span_text": "Va recordar- se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament de dies i de nits", + "span_start": 516, + "span_end": 630, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb un àngel.", + "span_text": "I si fos realment un àngel", + "span_start": 640, + "span_end": 666, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "Si aquelles tres dones fossin realment uns àngels", + "span_start": 668, + "span_end": 717, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les seves sospites.", + "span_text": "Si les sospites, que ell tenia, fossin mancades de fonament", + "span_start": 719, + "span_end": 778, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Cerciorar-se'n, apagar la set i esvair el dubte.", + "span_text": "Per què, podent, no cerciorar-se'n? Per què no apagar la set? Per què no esvair el dubte?", + "span_start": 780, + "span_end": 869, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Estava bandejat del Paradís.", + "span_text": "Ell, bandejat del Paradís", + "span_start": 17, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Esquinçar el vel amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes.", + "span_text": "Ell, bandejat del Paradís, esquinçar el vel, amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes", + "span_start": 17, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La infidelitat.", + "span_text": "Qualsevol ofensa, que hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat", + "span_start": 111, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'exasperaria.", + "span_text": "l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria?", + "span_start": 150, + "span_end": 194, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els homes.", + "span_text": "els homes no saben prou de perdonar", + "span_start": 203, + "span_end": 238, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Esquinçar el vel.", + "span_text": "esquinçar el vel, amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes? Qualsevol ofensa, que hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria? Ah, no, els homes no saben prou de perdonar… i per això no hi tenen dret a esquinçar-lo", + "span_start": 44, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és un vel sagrat.", + "span_text": "no hi tenen dret a esquinçar-lo. Es un vel sagrat", + "span_start": 251, + "span_end": 300, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A l'esposa, la mare i la filla.", + "span_text": "Esposa, mare, filla… a totes les havia amades tendrament", + "span_start": 302, + "span_end": 358, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "pel bé que elles hagin fet, per l'amor santa, que hagin expandit", + "span_start": 450, + "span_end": 514, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la seva muller.", + "span_text": "Va recordar- se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament", + "span_start": 516, + "span_end": 612, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Durant una llarga malaltia, l'havia vetllat amorosament de dies i de nits.", + "span_text": "una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament de dies i de nits", + "span_start": 534, + "span_end": 630, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb un àngel.", + "span_text": "I si fos realment un àngel", + "span_start": 640, + "span_end": 666, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "Si aquelles tres dones fossin realment uns àngels", + "span_start": 668, + "span_end": 717, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les sospites que ell tenia.", + "span_text": "Si les sospites, que ell tenia, fossin mancades de fonament", + "span_start": 719, + "span_end": 778, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Cerciorar-se'n, apagar la set, esvair el dubte.", + "span_text": "Per què, podent, no cerciorar-se'n? Per què no apagar la set? Per què no esvair el dubte?", + "span_start": 780, + "span_end": 869, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_712", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Òquim", + "story": "Segons la mitologia grega, Òquim (en grec antic Ὄχιμος, Ókhimos) va ser un dels Helíades, un dels set fills d'Hèlios i de la nimfa Rode., Òquim i el seu germà Cèrcaf es van quedar a l'illa de Rodes, mentre els altres germans, Actis, Càndal, Macar i Tríopas van fugir després d'haver mort el setè, Tènages. Òquim, que era el primogènit, va regnar a Rodes. Es va casar amb una nimfa de l'illa, anomenada Hegetòria, i amb ella va tenir Cidipe, que es va casar amb el seu oncle Cèrcaf. Ell va succeir al seu germà en el tron., Una altra tradició explica que Òquim havia promès la seva filla Cidipe a un tal Ocridió. Però quan Ocridió va enviar un herald a buscar-la, Cèrcaf, enamorat de la seva neboda, la va robar i va fugir amb ella ben lluny. Va tornar molt més tard, quan Òquim ja era vell. Aquesta llegenda explicava el costum dels rodis de no deixar entrar els heralds al santuari d'Ocridió.", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina cultura pertany el personatge que presenta el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es diu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va viure?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Acompanyat de qui?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es deien els seus germans?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ells també s'hi van quedar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Òquim va ser sobirà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D’on?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui era la seva dona?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb qui va contraure matrimoni el germà d’Òquim?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina altra versió hi ha sobre aquesta història?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hauria retornat, Cidipe?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin ressò va tenir aquest relat en la vida real?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Òquim", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Òquim.", + "span_text": "Òquim", + "span_start": 27, + "span_end": 32, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un dels Helíades.", + "span_text": "Òquim (en grec antic Ὄχιμος, Ókhimos) va ser un dels Helíades", + "span_start": 27, + "span_end": 88, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'illa de Rodes.", + "span_text": "Òquim i el seu germà Cèrcaf es van quedar a l'illa de Rodes", + "span_start": 139, + "span_end": 199, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del seu germà Cèrcaf.", + "span_text": "Òquim i el seu germà Cèrcaf es van quedar a l'illa de Rodes", + "span_start": 139, + "span_end": 199, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Actis, Càndal, Macar i Tríopas.", + "span_text": "els altres germans, Actis, Càndal, Macar i Tríopas", + "span_start": 208, + "span_end": 258, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els altres germans, Actis, Càndal, Macar i Tríopas", + "span_start": 208, + "span_end": 258, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Van fugir després d'haver mort el setè, Tènages.", + "span_text": "Actis, Càndal, Macar i Tríopas van fugir després d'haver mort el setè, Tènages", + "span_start": 228, + "span_end": 306, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Òquim, que era el primogènit, va regnar a Rodes", + "span_start": 308, + "span_end": 355, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Rodes.", + "span_text": "va regnar a Rodes", + "span_start": 338, + "span_end": 355, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una nimfa de l'illa anomenada Hegetòria.", + "span_text": "Es va casar amb una nimfa de l'illa, anomenada Hegetòria", + "span_start": 357, + "span_end": 413, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Cidipe.", + "span_text": "Cidipe, que es va casar amb el seu oncle Cèrcaf", + "span_start": 435, + "span_end": 482, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que Òquim havia promès la seva filla Cidipe a un tal Ocridió, però que quan Ocridió va enviar un herald a buscar-la, Cèrcaf, enamorat de la seva neboda, la va robar i va fugir amb ella ben lluny.", + "span_text": "Una altra tradició explica que Òquim havia promès la seva filla Cidipe a un tal Ocridió. Però quan Ocridió va enviar un herald a buscar-la, Cèrcaf, enamorat de la seva neboda, la va robar i va fugir amb ella ben lluny", + "span_start": 526, + "span_end": 743, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va tornar molt més tard, quan Òquim ja era vell", + "span_start": 745, + "span_end": 792, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Explicava el costum dels rodis de no deixar entrar els heralds al santuari d'Ocridió.", + "span_text": "Aquesta llegenda explicava el costum dels rodis de no deixar entrar els heralds al santuari d'Ocridió", + "span_start": 794, + "span_end": 895, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Òquim", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Òquim.", + "span_text": "Òquim", + "span_start": 27, + "span_end": 32, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un dels Helíades.", + "span_text": "Òquim (en grec antic Ὄχιμος, Ókhimos) va ser un dels Helíades", + "span_start": 27, + "span_end": 88, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'illa de Rodes.", + "span_text": "Òquim i el seu germà Cèrcaf es van quedar a l'illa de Rodes", + "span_start": 139, + "span_end": 199, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del seu germà Cèrcaf.", + "span_text": "Òquim i el seu germà Cèrcaf es van quedar a l'illa de Rodes", + "span_start": 139, + "span_end": 199, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Actis, Càndal, Macar i Tríopas.", + "span_text": "els altres germans, Actis, Càndal, Macar i Tríopas", + "span_start": 208, + "span_end": 258, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "mentre els altres germans, Actis, Càndal, Macar i Tríopas van fugir", + "span_start": 201, + "span_end": 268, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Van fugir després d'haver mort el setè, Tènages.", + "span_text": "Actis, Càndal, Macar i Tríopas van fugir després d'haver mort el setè, Tènages", + "span_start": 228, + "span_end": 306, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Òquim, que era el primogènit, va regnar a Rodes", + "span_start": 308, + "span_end": 355, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Rodes.", + "span_text": "Òquim, que era el primogènit, va regnar a Rodes", + "span_start": 308, + "span_end": 355, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una nimfa de l'illa anomenada Hegetòria.", + "span_text": "Es va casar amb una nimfa de l'illa, anomenada Hegetòria", + "span_start": 357, + "span_end": 413, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Cidipe.", + "span_text": "Cidipe, que es va casar amb el seu oncle Cèrcaf", + "span_start": 435, + "span_end": 482, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que Òquim havia promès la seva filla Cidipe a un tal Ocridió, però que quan Ocridió va enviar un herald a buscar-la, Cèrcaf, enamorat de la seva neboda, la va robar i va fugir amb ella ben lluny.", + "span_text": "Una altra tradició explica que Òquim havia promès la seva filla Cidipe a un tal Ocridió. Però quan Ocridió va enviar un herald a buscar-la, Cèrcaf, enamorat de la seva neboda, la va robar i va fugir amb ella ben lluny", + "span_start": 526, + "span_end": 743, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va tornar molt més tard, quan Òquim ja era vell", + "span_start": 745, + "span_end": 792, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Explicava el costum dels rodis de no deixar entrar els heralds al santuari d'Ocridió.", + "span_text": "Aquesta llegenda explicava el costum dels rodis de no deixar entrar els heralds al santuari d'Ocridió", + "span_start": 794, + "span_end": 895, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Òquim", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Òquim.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Òquim", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un dels Helíades, un dels set fills d'Hèlios i de la nimfa Rode.", + "span_text": "Òquim (en grec antic Ὄχιμος, Ókhimos) va ser un dels Helíades, un dels set fills d'Hèlios i de la nimfa Rode", + "span_start": 27, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Rodes.", + "span_text": "Òquim i el seu germà Cèrcaf es van quedar a l'illa de Rodes", + "span_start": 139, + "span_end": 199, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del seu germà Cèrcaf.", + "span_text": "Òquim i el seu germà Cèrcaf es van quedar a l'illa de Rodes", + "span_start": 139, + "span_end": 199, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Actis, Càndal, Macar, Tríopas i Tènages.", + "span_text": "els altres germans, Actis, Càndal, Macar i Tríopas van fugir després d'haver mort el setè, Tènages", + "span_start": 208, + "span_end": 306, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els altres germans, Actis, Càndal, Macar i Tríopas van fugir després d'haver mort el setè, Tènages", + "span_start": 208, + "span_end": 306, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Actis, Càndal, Macar i Tríopas van fugir després d'haver mort Tènages.", + "span_text": "els altres germans, Actis, Càndal, Macar i Tríopas van fugir després d'haver mort el setè, Tènages", + "span_start": 208, + "span_end": 306, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Òquim, que era el primogènit, va regnar a Rodes", + "span_start": 308, + "span_end": 355, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Rodes.", + "span_text": "va regnar a Rodes", + "span_start": 338, + "span_end": 355, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La nimfa Hegetòria.", + "span_text": "Es va casar amb una nimfa de l'illa, anomenada Hegetòria", + "span_start": 357, + "span_end": 413, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb la seva neboda Cidipe.", + "span_text": "amb ella va tenir Cidipe, que es va casar amb el seu oncle Cèrcaf", + "span_start": 417, + "span_end": 482, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que Òquim havia promès la seva filla Cidipe a un tal Ocridió, però quan Ocridió va enviar un herald a buscar-la, Cèrcaf, enamorat de la seva neboda, la va robar i va fugir amb ella ben lluny.", + "span_text": "Una altra tradició explica que Òquim havia promès la seva filla Cidipe a un tal Ocridió. Però quan Ocridió va enviar un herald a buscar-la, Cèrcaf, enamorat de la seva neboda, la va robar i va fugir amb ella ben lluny", + "span_start": 526, + "span_end": 743, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va tornar molt més tard, quan Òquim ja era vell", + "span_start": 745, + "span_end": 792, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El costum dels rodis de no deixar entrar els heralds al santuari d'Ocridió.", + "span_text": "Aquesta llegenda explicava el costum dels rodis de no deixar entrar els heralds al santuari d'Ocridió", + "span_start": 794, + "span_end": 895, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_42", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-43", + "story": "El sol s'entristia, davallant cap a les fosques serres de Bandina. S'amagà amb sobtat aclucament darrera d'un nuvolet, i després s'hi reobrí al dessota, fulgurant amb roges i boiroses flamarades, que espargiren pel mar, amb la rapidesa amb què passa per la pell una esgarrifança, uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos, d'una finesa ideal. L'aire s'enflairava d'aquella olor de marisc que sap tan bona de respirar, exhalació suau de les aigües costaneres. La barca estava immòbil, com fondejada. Pels plecs desmaiats de les veles, desemparades del vent, s'escorria, joguinejant, la resplendor gira-solada del crepuscle. El cel, més fondo, més pur, més pàl·lid a cada instant, se preparava a rebre la mirada de les càndides estrelles., El sopar va ser deliciós: una sopa de rap i un plat de pollastre amb pebrots i tomàtecs. Però no fou el menjar, per més que s'hi hagués lluït el cuiner, lo millor de l'àpat, sinó les circumstàncies, l'hora quieta, la llum encantada i fonedissa, i… què sé jo?… per a mi els plers un món nou que em comunicava les seves belleses. Gairebé no es va enraonar; i, si alguna cosa es va dir, no vaig parar-hi esment. Després del llevant de taula, que consistí en algunes galetes i confitures, tots anàrem a dar un volt per la coberta. Jo vaig emparellar amb el pare; i, arribats que fórem a una reconadeta amagada, vaig abraçar-lo pel clatell i li vaig besar la galta., -M'heu feta feliç- li vaig dir, guardant-me'l al braç i sense apartar la meva cara de la seva. -Fins ara no sabia lo que era la mar, i avui l'he coneguda. Portant-me amb vós m'heu proporcionat el dia més agradós de la meva vida. Que estic contenta!", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui estava moix?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què feia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va anar a parar el sol?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va emergir?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què es podia ensumar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De quin entorn parla el text?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què hi havia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin àpat es va fer allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En què consistia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El menjar era el que més estava gaudint, el protagonista?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Hi va haver diàleg mentre se sopava?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què van fer després?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui acompanyava el protagonista?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El protagonista era un home?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què s'ho estava passant bé, ella?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El sol.", + "span_text": "El sol s'entristia", + "span_start": 0, + "span_end": 18, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Davallava cap a les fosques serres de Bandina.", + "span_text": "El sol s'entristia, davallant cap a les fosques serres de Bandina", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "S'amagà amb sobtat aclucament darrera d'un nuvolet.", + "span_text": "S'amagà amb sobtat aclucament darrera d'un nuvolet", + "span_start": 67, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos.", + "span_text": "s'hi reobrí al dessota, fulgurant amb roges i boiroses flamarades, que espargiren pel mar, amb la rapidesa amb què passa per la pell una esgarrifança, uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos", + "span_start": 129, + "span_end": 324, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Olor de marisc.", + "span_text": "L'aire s'enflairava d'aquella olor de marisc", + "span_start": 346, + "span_end": 390, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De les aigües costaneres.", + "span_text": "exhalació suau de les aigües costaneres", + "span_start": 421, + "span_end": 460, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una barca.", + "span_text": "La barca estava immòbil", + "span_start": 462, + "span_end": 485, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El sopar.", + "span_text": "El sopar va ser deliciós", + "span_start": 742, + "span_end": 766, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En una sopa de rap i un plat de pollastre amb pebrots i tomàtecs", + "span_text": "El sopar va ser deliciós: una sopa de rap i un plat de pollastre amb pebrots i tomàtecs", + "span_start": 742, + "span_end": 829, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però no fou el menjar, per més que s'hi hagués lluït el cuiner, lo millor de l'àpat, sinó les circumstàncies", + "span_start": 831, + "span_end": 939, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gairebé no.", + "span_text": "Gairebé no es va enraonar", + "span_start": 1070, + "span_end": 1095, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tots anaren a dar un volt per la coberta.", + "span_text": "Després del llevant de taula, que consistí en algunes galetes i confitures, tots anàrem a dar un volt per la coberta", + "span_start": 1151, + "span_end": 1267, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El pare.", + "span_text": "Jo vaig emparellar amb el pare", + "span_start": 1269, + "span_end": 1299, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-M'heu feta feliç- li vaig dir", + "span_start": 1405, + "span_end": 1435, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè no sabia què era la mar i ara l'ha coneguda.", + "span_text": "Fins ara no sabia lo que era la mar, i avui l'he coneguda. Portant-me amb vós m'heu proporcionat el dia més agradós de la meva vida. Que estic contenta", + "span_start": 1501, + "span_end": 1652, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El sol.", + "span_text": "El sol s'entristia", + "span_start": 0, + "span_end": 18, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Davallava cap a les fosques serres de Bandina.", + "span_text": "El sol s'entristia, davallant cap a les fosques serres de Bandina", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "S'amagà amb sobtat aclucament darrera d'un nuvolet.", + "span_text": "S'amagà amb sobtat aclucament darrera d'un nuvolet", + "span_start": 67, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos.", + "span_text": "s'hi reobrí al dessota, fulgurant amb roges i boiroses flamarades, que espargiren pel mar, amb la rapidesa amb què passa per la pell una esgarrifança, uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos", + "span_start": 129, + "span_end": 324, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Olor de marisc.", + "span_text": "L'aire s'enflairava d'aquella olor de marisc", + "span_start": 346, + "span_end": 390, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De les aigües costaneres.", + "span_text": "exhalació suau de les aigües costaneres", + "span_start": 421, + "span_end": 460, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una barca.", + "span_text": "La barca estava immòbil, com fondejada", + "span_start": 462, + "span_end": 500, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El sopar.", + "span_text": "El sopar va ser deliciós", + "span_start": 742, + "span_end": 766, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En una sopa de rap i un plat de pollastre amb pebrots i tomàtecs.", + "span_text": "El sopar va ser deliciós: una sopa de rap i un plat de pollastre amb pebrots i tomàtecs", + "span_start": 742, + "span_end": 829, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però no fou el menjar, per més que s'hi hagués lluït el cuiner, lo millor de l'àpat, sinó les circumstàncies", + "span_start": 831, + "span_end": 939, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No gaire.", + "span_text": "Gairebé no es va enraonar", + "span_start": 1070, + "span_end": 1095, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tots anaren a dar un volt per la coberta.", + "span_text": "Després del llevant de taula, que consistí en algunes galetes i confitures, tots anàrem a dar un volt per la coberta", + "span_start": 1151, + "span_end": 1267, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El pare.", + "span_text": "Jo vaig emparellar amb el pare", + "span_start": 1269, + "span_end": 1299, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-M'heu feta feliç- li vaig dir", + "span_start": 1405, + "span_end": 1435, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè ha conegut la mar.", + "span_text": "Fins ara no sabia lo que era la mar, i avui l'he coneguda. Portant-me amb vós m'heu proporcionat el dia més agradós de la meva vida. Que estic contenta", + "span_start": 1501, + "span_end": 1652, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El sol.", + "span_text": "El sol s'entristia", + "span_start": 0, + "span_end": 18, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Davallava cap a les fosques serres de Bandina.", + "span_text": "El sol s'entristia, davallant cap a les fosques serres de Bandina", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "S'amagà darrera d'un nuvolet.", + "span_text": "S'amagà amb sobtat aclucament darrera d'un nuvolet", + "span_start": 67, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos.", + "span_text": "s'hi reobrí al dessota, fulgurant amb roges i boiroses flamarades, que espargiren pel mar, amb la rapidesa amb què passa per la pell una esgarrifança, uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos", + "span_start": 129, + "span_end": 324, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Olor de marisc.", + "span_text": "L'aire s'enflairava d'aquella olor de marisc", + "span_start": 346, + "span_end": 390, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "D'aigües costaneres.", + "span_text": "exhalació suau de les aigües costaneres", + "span_start": 421, + "span_end": 460, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una barca.", + "span_text": "La barca estava immòbil", + "span_start": 462, + "span_end": 485, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El sopar.", + "span_text": "El sopar va ser deliciós", + "span_start": 742, + "span_end": 766, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En una sopa de rap i un plat de pollastre amb pebrots i tomàquets.", + "span_text": "El sopar va ser deliciós: una sopa de rap i un plat de pollastre amb pebrots i tomàtecs", + "span_start": 742, + "span_end": 829, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però no fou el menjar, per més que s'hi hagués lluït el cuiner, lo millor de l'àpat", + "span_start": 831, + "span_end": 914, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Gairebé no es va enraonar; i, si alguna cosa es va dir, no vaig parar-hi esment", + "span_start": 1070, + "span_end": 1149, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Anaren a dar un volt per la coberta.", + "span_text": "tots anàrem a dar un volt per la coberta", + "span_start": 1227, + "span_end": 1267, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El pare.", + "span_text": "Jo vaig emparellar amb el pare", + "span_start": 1269, + "span_end": 1299, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-M'heu feta feliç- li vaig dir", + "span_start": 1405, + "span_end": 1435, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè fins ara no sabia lo que era la mar, i aquell dia la va conèixer.", + "span_text": "Fins ara no sabia lo que era la mar, i avui l'he coneguda. Portant-me amb vós m'heu proporcionat el dia més agradós de la meva vida. Que estic contenta", + "span_start": 1501, + "span_end": 1652, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_557", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Un mort i cinc ferits en un atac amb ganivet al centre de Londres", + "story": "Una persona ha estat assassinada i cinc més han resultat ferides en l'atac d'un home amb un ganivet a la plaça de Russell, al centre de Londres. La policia metropolitana ha confirmat que la persona assassinada era una dona de seixanta anys de nacionalitat estatunidenca. Si bé en un començament eren sis ferits, la policia ha reduït aquesta xifra a cinc —els sis ferits incloïen la dona que després s'ha mort—. Tres persones ja han rebut l'alta mèdica, però no se sap l'estat de les altres dues. Les autoritats policíaques van rebre una trucada poc després de les 22.30 d'anit, que alertava de la presència d'un home amb una arma blanca que atacava els vianants de la plaça de Russell, a l'epicentre del barri de Bloomsbury. La policia va arribar al lloc dels fets acompanyada del servei d'ambulàncies de Londres. L'atacant, un home noruec d'origen somali de 19 anys, ha estat detingut minuts després. La policia ha assegurat que no hi ha proves que demostrin una possible radicalització gihadista. En aquest sentit el comissari Mark Rowley, de la policia metropolitana, ha assenyalat que la salut mental de l'atacant pot ser un ‘factor' determinant en l'execució de l'atac. ‘Calma i atenció' El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha demanat avui ‘calma i atenció' als ciutadans, hores després de l'atac a la plaça de Russell. Ha expressat, a més, la seva solidaritat amb els afectats i ha assegurat que el seu cor era amb les víctimes de l'incident a la plaça de Russell i amb les dels seus éssers estimats", + "questions": [ + { + "input_text": "Ha mort algú?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Les altres cinc persones també?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què ho ha causat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui ha estat la principal víctima?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quantes persones no han estat ferides de gravetat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan es va saber dels fets?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines forces van acudir a l’escena del crim?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina edat tenia l’agressor?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Hi ha algun motor d’actuació que ja s’hagi descartat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Llavors quina podria ser la raó del delicte?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui més s’ha pronunciat al respecte?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com vol que actuïn els conciutadans?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha empatitzat amb els fets?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una persona ha estat assassinada", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "cinc més han resultat ferides", + "span_start": 35, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'atac d'un home amb un ganivet.", + "span_text": "en l'atac d'un home amb un ganivet", + "span_start": 65, + "span_end": 99, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la plaça de Russell, al centre de Londres.", + "span_text": "l'atac d'un home amb un ganivet a la plaça de Russell, al centre de Londres", + "span_start": 68, + "span_end": 143, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una dona de seixanta anys de nacionalitat estatunidenca.", + "span_text": "la persona assassinada era una dona de seixanta anys de nacionalitat estatunidenca", + "span_start": 187, + "span_end": 269, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "Tres persones ja han rebut l'alta mèdica", + "span_start": 411, + "span_end": 451, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Poc després de les 22.30.", + "span_text": "Les autoritats policíaques van rebre una trucada poc després de les 22.30", + "span_start": 496, + "span_end": 569, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La policia i el servei d'ambulàncies de Londres.", + "span_text": "La policia va arribar al lloc dels fets acompanyada del servei d'ambulàncies de Londres", + "span_start": 725, + "span_end": 812, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "19 anys.", + "span_text": "L'atacant, un home noruec d'origen somali de 19 anys", + "span_start": 814, + "span_end": 866, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La policia ha assegurat que no hi ha proves que demostrin una possible radicalització gihadista", + "span_start": 902, + "span_end": 997, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El d'una possible radicalització gihadista.", + "span_text": "La policia ha assegurat que no hi ha proves que demostrin una possible radicalització gihadista", + "span_start": 902, + "span_end": 997, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La salut mental de l'atacant.", + "span_text": "la salut mental de l'atacant pot ser un ‘factor' determinant en l'execució de l'atac", + "span_start": 1089, + "span_end": 1173, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El batlle de Londres, Sadiq Khan.", + "span_text": "‘Calma i atenció' El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha demanat avui", + "span_start": 1175, + "span_end": 1242, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb calma i atenció.", + "span_text": "ha demanat avui ‘calma i atenció' als ciutadans", + "span_start": 1227, + "span_end": 1274, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha expressat, a més, la seva solidaritat amb els afectats", + "span_start": 1323, + "span_end": 1380, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una persona ha estat assassinada", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "cinc més han resultat ferides", + "span_start": 35, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'atac d'un home amb un ganivet.", + "span_text": "en l'atac d'un home amb un ganivet", + "span_start": 65, + "span_end": 99, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la plaça de Russell, al centre de Londres.", + "span_text": "l'atac d'un home amb un ganivet a la plaça de Russell, al centre de Londres", + "span_start": 68, + "span_end": 143, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una dona de seixanta anys.", + "span_text": "la persona assassinada era una dona de seixanta anys", + "span_start": 187, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "Tres persones ja han rebut l'alta mèdica", + "span_start": 411, + "span_end": 451, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Poc després de les 22.30.", + "span_text": "Les autoritats policíaques van rebre una trucada poc després de les 22.30 d'anit", + "span_start": 496, + "span_end": 576, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La policia i el servei d'ambulàncies de Londres.", + "span_text": "La policia va arribar al lloc dels fets acompanyada del servei d'ambulàncies de Londres", + "span_start": 725, + "span_end": 812, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "19 anys.", + "span_text": "L'atacant, un home noruec d'origen somali de 19 anys", + "span_start": 814, + "span_end": 866, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La policia ha assegurat que no hi ha proves que demostrin una possible radicalització gihadista", + "span_start": 902, + "span_end": 997, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El d'una possible radicalització gihadista.", + "span_text": "La policia ha assegurat que no hi ha proves que demostrin una possible radicalització gihadista", + "span_start": 902, + "span_end": 997, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La salut mental de l'atacant.", + "span_text": "la salut mental de l'atacant pot ser un ‘factor' determinant en l'execució de l'atac", + "span_start": 1089, + "span_end": 1173, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El batlle de Londres, Sadiq Khan.", + "span_text": "‘Calma i atenció' El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha demanat avui", + "span_start": 1175, + "span_end": 1242, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb calma i atenció.", + "span_text": "ha demanat avui ‘calma i atenció' als ciutadans", + "span_start": 1227, + "span_end": 1274, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha expressat, a més, la seva solidaritat amb els afectats", + "span_start": 1323, + "span_end": 1380, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una persona ha estat assassinada", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "cinc més han resultat ferides en l'atac", + "span_start": 35, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'atac d'un home amb un ganivet.", + "span_text": "l'atac d'un home amb un ganivet", + "span_start": 68, + "span_end": 99, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la plaça de Russell, al centre de Londres.", + "span_text": "a la plaça de Russell, al centre de Londres", + "span_start": 100, + "span_end": 143, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una dona de seixanta anys de nacionalitat estatunidenca.", + "span_text": "la persona assassinada era una dona de seixanta anys de nacionalitat estatunidenca", + "span_start": 187, + "span_end": 269, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "Tres persones ja han rebut l'alta mèdica", + "span_start": 411, + "span_end": 451, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Poc després de les 22.30 d'anit.", + "span_text": "Les autoritats policíaques van rebre una trucada poc després de les 22.30 d'anit", + "span_start": 496, + "span_end": 576, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La policia i el servei d'ambulàncies de Londres.", + "span_text": "La policia va arribar al lloc dels fets acompanyada del servei d'ambulàncies de Londres", + "span_start": 725, + "span_end": 812, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "19 anys.", + "span_text": "L'atacant, un home noruec d'origen somali de 19 anys", + "span_start": 814, + "span_end": 866, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La policia ha assegurat que no hi ha proves que demostrin una possible radicalització gihadista", + "span_start": 902, + "span_end": 997, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una possible radicalització gihadista.", + "span_text": "La policia ha assegurat que no hi ha proves que demostrin una possible radicalització gihadista", + "span_start": 902, + "span_end": 997, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La salut mental de l'atacant.", + "span_text": "En aquest sentit el comissari Mark Rowley, de la policia metropolitana, ha assenyalat que la salut mental de l'atacant pot ser un ‘factor' determinant en l'execució de l'atac", + "span_start": 999, + "span_end": 1173, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El batlle de Londres, Sadiq Khan.", + "span_text": "El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha demanat avui ‘calma i atenció' als ciutadans", + "span_start": 1193, + "span_end": 1274, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb calma i atenció.", + "span_text": "ha demanat avui ‘calma i atenció' als ciutadans", + "span_start": 1227, + "span_end": 1274, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha expressat, a més, la seva solidaritat amb els afectats i ha assegurat que el seu cor era amb les víctimes de l'incident a la plaça de Russell i amb les dels seus éssers estimats", + "span_start": 1323, + "span_end": 1503, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_cingle_78", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "cingle - XIX-1", + "story": "Criat per la Ruixqueta i aconduït per la Llogaia, que se'l mirava com un nét, el fill d'en Biel i de la Malena, el menut Galderic, va créixer a la bona de Déu, aconsolant el seu pare de la viduesa i donant-li alè per a no defallir en la seva vida de treball i per a perseverar en la bona ruta, malgrat les ires ressuscitades d'algun temps ençà en el cor del poble., Els primers dies de veure's pare, a en Biel l'existència li semblava maimona i el temps cançoner. No s'acabava mai, allò de veure la criatura encarranquinada amb la bandola i mostrant les genives esdentegades! Però, malgrat aquella cançoneria, a cada moment en Biel li trobava una gràcia nova, a en Galderic. I la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare., -Ara pla l'hem feta bona!- va exclamar la vella. -Ves per què has de plorar!, I en Biel va respondre, solemnialment, bo i assenyalant en l'aire:, -Penso en ella!, Però, notant que al vailet se li encomanava el sentiment, va fer un esforç, va tornar a riure, i va aconhortar-lo a còpia de cantúries., I cantant i rient, movent-se i treballant, va anar sentint-se cada dia el cor més embriac d'esperances i els ulls més rebecs al plor. Gota per gota, la resignació va anar-li entrant a l'ànima, dulcificant el fel que la hi omplia i amorosint la coïssor de les nafres que hi tenia rebudes., I així va tornar-se de més en més coratjós en la seva caminada vida enllà: més coratjós i més armat contra totes les desgràcies que li poguessin esdevenir. ¡Hi estava tan fet, a suportar-ne de tota llei!", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui cuidava del petit?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui eren els seus pares?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es deia l'infant?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què li passava al pare?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com portava la paternitat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què li semblava repetitiu?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sabia veure-hi la part positiva?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin moment especial va viure?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar en Biel?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per quina raó va modificar la seva reacció?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com se li van anar pujant els ànims?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina actitud va adoptar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va canviar la manera en què estava vivint la situació?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com es descriu al personatge finalment?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La Ruixqueta i la Llogaia.", + "span_text": "Criat per la Ruixqueta i aconduït per la Llogaia", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En Biel i la Malena.", + "span_text": "el fill d'en Biel i de la Malena", + "span_start": 78, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Galderic.", + "span_text": "el fill d'en Biel i de la Malena, el menut Galderic", + "span_start": 78, + "span_end": 129, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era vidu.", + "span_text": "aconsolant el seu pare de la viduesa", + "span_start": 160, + "span_end": 196, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els primers dies, l'existència li semblava maimona i el temps cançoner.", + "span_text": "Els primers dies de veure's pare, a en Biel l'existència li semblava maimona i el temps cançoner", + "span_start": 367, + "span_end": 463, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Allò de veure la criatura encarranquinada amb la bandola i mostrant les genives esdentegades.", + "span_text": "No s'acabava mai, allò de veure la criatura encarranquinada amb la bandola i mostrant les genives esdentegades", + "span_start": 465, + "span_end": 575, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però, malgrat aquella cançoneria, a cada moment en Biel li trobava una gràcia nova, a en Galderic", + "span_start": 577, + "span_end": 674, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure.", + "span_text": "la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia", + "span_start": 678, + "span_end": 815, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes.", + "span_text": "la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare", + "span_start": 678, + "span_end": 890, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè pensava en ella.", + "span_text": "-Ves per què has de plorar!, I en Biel va respondre, solemnialment, bo i assenyalant en l'aire:, -Penso en ella", + "span_start": 943, + "span_end": 1056, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè va notar que al vailet se li encomanava el sentiment.", + "span_text": "notant que al vailet se li encomanava el sentiment, va fer un esforç, va tornar a riure", + "span_start": 1066, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cantant i rient, movent-se i treballant.", + "span_text": "I cantant i rient, movent-se i treballant, va anar sentint-se cada dia el cor més embriac d'esperances i els ulls més rebecs al plor", + "span_start": 1198, + "span_end": 1330, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De resignació.", + "span_text": "Gota per gota, la resignació va anar-li entrant a l'ànima", + "span_start": 1332, + "span_end": 1389, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Gota per gota, la resignació va anar-li entrant a l'ànima, dulcificant el fel que la hi omplia i amorosint la coïssor de les nafres que hi tenia rebudes", + "span_start": 1332, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Més coratjós i més armat contra totes les desgràcies que li poguessin esdevenir.", + "span_text": "I així va tornar-se de més en més coratjós en la seva caminada vida enllà: més coratjós i més armat contra totes les desgràcies que li poguessin esdevenir", + "span_start": 1488, + "span_end": 1642, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La Ruixqueta i la Llogaia.", + "span_text": "Criat per la Ruixqueta i aconduït per la Llogaia", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En Biel i la Malena.", + "span_text": "el fill d'en Biel i de la Malena", + "span_start": 78, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Galderic.", + "span_text": "el fill d'en Biel i de la Malena, el menut Galderic", + "span_start": 78, + "span_end": 129, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era vidu.", + "span_text": "aconsolant el seu pare de la viduesa", + "span_start": 160, + "span_end": 196, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'existència li semblava maimona i el temps cançoner.", + "span_text": "Els primers dies de veure's pare, a en Biel l'existència li semblava maimona i el temps cançoner", + "span_start": 367, + "span_end": 463, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Allò de veure la criatura encarranquinada amb la bandola i mostrant les genives esdentegades.", + "span_text": "No s'acabava mai, allò de veure la criatura encarranquinada amb la bandola i mostrant les genives esdentegades", + "span_start": 465, + "span_end": 575, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però, malgrat aquella cançoneria, a cada moment en Biel li trobava una gràcia nova, a en Galderic", + "span_start": 577, + "span_end": 674, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure.", + "span_text": "I la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare", + "span_start": 676, + "span_end": 890, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes.", + "span_text": "la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare", + "span_start": 678, + "span_end": 890, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè pensava en ella.", + "span_text": "-Ves per què has de plorar!, I en Biel va respondre, solemnialment, bo i assenyalant en l'aire:, -Penso en ella", + "span_start": 943, + "span_end": 1056, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè va notar que al vailet se li encomanava el sentiment.", + "span_text": "notant que al vailet se li encomanava el sentiment, va fer un esforç, va tornar a riure", + "span_start": 1066, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cantant i rient, movent-se i treballant.", + "span_text": "I cantant i rient, movent-se i treballant, va anar sentint-se cada dia el cor més embriac d'esperances i els ulls més rebecs al plor", + "span_start": 1198, + "span_end": 1330, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De resignació.", + "span_text": "Gota per gota, la resignació va anar-li entrant a l'ànima", + "span_start": 1332, + "span_end": 1389, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Gota per gota, la resignació va anar-li entrant a l'ànima, dulcificant el fel que la hi omplia i amorosint la coïssor de les nafres que hi tenia rebudes", + "span_start": 1332, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Més coratjós i més armat.", + "span_text": "I així va tornar-se de més en més coratjós en la seva caminada vida enllà: més coratjós i més armat contra totes les desgràcies que li poguessin esdevenir", + "span_start": 1488, + "span_end": 1642, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La Ruixqueta i la Llongaia.", + "span_text": "Criat per la Ruixqueta i aconduït per la Llogaia", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Biel i Malena.", + "span_text": "el fill d'en Biel i de la Malena", + "span_start": 78, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Galderic.", + "span_text": "el menut Galderic", + "span_start": 112, + "span_end": 129, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que era vidu.", + "span_text": "aconsolant el seu pare de la viduesa", + "span_start": 160, + "span_end": 196, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els primers dies, a en Biel l'existència li semblava malmona i el temps cançoner.", + "span_text": "Els primers dies de veure's pare, a en Biel l'existència li semblava maimona i el temps cançoner", + "span_start": 367, + "span_end": 463, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Allò de veure la criatura encarranquinada amb la bandola i mostrant les genives esdentegades.", + "span_text": "No s'acabava mai, allò de veure la criatura encarranquinada amb la bandola i mostrant les genives esdentegades", + "span_start": 465, + "span_end": 575, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però, malgrat aquella cançoneria, a cada moment en Biel li trobava una gràcia nova, a en Galderic", + "span_start": 577, + "span_end": 674, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La primera vegada que l'infant va somriure.", + "span_text": "la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia", + "span_start": 678, + "span_end": 815, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes.", + "span_text": "la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare", + "span_start": 750, + "span_end": 890, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè pensava en ella.", + "span_text": "-Ves per què has de plorar!, I en Biel va respondre, solemnialment, bo i assenyalant en l'aire:, -Penso en ella", + "span_start": 943, + "span_end": 1056, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè al vailet se li encomanava el sentiment.", + "span_text": "Però, notant que al vailet se li encomanava el sentiment, va fer un esforç, va tornar a riure", + "span_start": 1060, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cantant i rient, movent-se i treballant.", + "span_text": "I cantant i rient, movent-se i treballant, va anar sentint-se cada dia el cor més embriac d'esperances i els ulls més rebecs al plor", + "span_start": 1198, + "span_end": 1330, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De resignació.", + "span_text": "Gota per gota, la resignació va anar-li entrant a l'ànima", + "span_start": 1332, + "span_end": 1389, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la resignació va anar-li entrant a l'ànima, dulcificant el fel que la hi omplia i amorosint la coïssor de les nafres que hi tenia rebudes", + "span_start": 1347, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a més coratjós i més armat contra totes les desgràcies que li poguessin esdevenir.", + "span_text": "va tornar-se de més en més coratjós en la seva caminada vida enllà: més coratjós i més armat contra totes les desgràcies que li poguessin esdevenir", + "span_start": 1495, + "span_end": 1642, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_paradís perdut_21", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "paradís perdut - XXI-1", + "story": "I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala bèstia alada per devorar-nos?- L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens serà ajudable, i ens en podrem defensar si a Ell plau.- El bec del grif era tort i les ungles eren tortes i ses ales com els coltells eren tallants. Mentre s'estaven els monjos en aquest parlament, s'ajuntà al monstre un altre aucell, qui portava un ram en la boca, i com fou a l'endret de la nau, deixà caure el ram del bec, i anà a tombar dins la falda de Sant Brandan. I xisclava i s'arremia de lluita amb el grif. I tan dura fou la baralla, que el vencé i el matà, i anà caure no gaire lluny de la barca. I l'aucell vencedor endreçà el vol vers aquell verd paradís d'on era vingut. Un dia varen destriar la illa de l'abad Albeu on els calia celebrar Nadal i Epifania. Així ho feren. I tornaren tot seguit a navegar, car repòs no tenien mai, sinó en les dites festes, i quan, per atzar, tocaven a alguna de les illes delitoses.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què van contemplar els personatges?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En van destacar la seva gran bellesa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin tipus d’au era?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina actitud tenia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui són els personatges de l’escena?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L’abat es mostrava tranquil·litzador?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui es va unir al primer ocell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què agafava amb el bec?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va fer amb aquest?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On va anar a parar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El segon ocell tenia afinitat amb el primer?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El va assassinar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D’on provenia i on va tornar, el vencedor?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els mariners descansaven sovint?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un gran aucell.", + "span_text": "veieren un gran aucell", + "span_start": 21, + "span_end": 43, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "un gran aucell, molt lleig de veure", + "span_start": 29, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un grif.", + "span_text": "un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif", + "span_start": 29, + "span_end": 85, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Rabiosa.", + "span_text": "Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós", + "span_start": 87, + "span_end": 145, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els monjos i l'abad.", + "span_text": "els monjos a l'abad amb gran temor digueren", + "span_start": 302, + "span_end": 345, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens serà ajudable, i ens en podrem defensar si a Ell plau", + "span_start": 435, + "span_end": 535, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un altre aucell.", + "span_text": "s'ajuntà al monstre un altre aucell", + "span_start": 680, + "span_end": 715, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un ram.", + "span_text": "un altre aucell, qui portava un ram en la boca", + "span_start": 700, + "span_end": 746, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El deixà caure.", + "span_text": "deixà caure el ram del bec", + "span_start": 780, + "span_end": 806, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dins la falda de Sant Brandan.", + "span_text": "deixà caure el ram del bec, i anà a tombar dins la falda de Sant Brandan", + "span_start": 780, + "span_end": 852, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "xisclava i s'arremia de lluita amb el grif", + "span_start": 856, + "span_end": 898, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tan dura fou la baralla, que el vencé i el matà", + "span_start": 902, + "span_end": 949, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'aquell verd paradís.", + "span_text": "l'aucell vencedor endreçà el vol vers aquell verd paradís d'on era vingut", + "span_start": 993, + "span_end": 1066, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tornaren tot seguit a navegar, car repòs no tenien mai, sinó en les dites festes, i quan, per atzar, tocaven a alguna de les illes delitoses", + "span_start": 1171, + "span_end": 1311, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un gran aucell.", + "span_text": "veieren un gran aucell", + "span_start": 21, + "span_end": 43, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "un gran aucell, molt lleig de veure", + "span_start": 29, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un grif.", + "span_text": "un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif", + "span_start": 29, + "span_end": 85, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Rabiosa, que pareixia que els volgués devorar.", + "span_text": "Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós, que pareixia que els volgués devorar", + "span_start": 87, + "span_end": 183, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els monjos i l'abad.", + "span_text": "els monjos a l'abad amb gran temor digueren", + "span_start": 302, + "span_end": 345, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens serà ajudable, i ens en podrem defensar si a Ell plau", + "span_start": 435, + "span_end": 535, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un altre aucell.", + "span_text": "s'ajuntà al monstre un altre aucell", + "span_start": 680, + "span_end": 715, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un ram.", + "span_text": "un altre aucell, qui portava un ram en la boca", + "span_start": 700, + "span_end": 746, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El deixà caure.", + "span_text": "deixà caure el ram del bec", + "span_start": 780, + "span_end": 806, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dins la falda de Sant Brandan.", + "span_text": "deixà caure el ram del bec, i anà a tombar dins la falda de Sant Brandan", + "span_start": 780, + "span_end": 852, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "xisclava i s'arremia de lluita amb el grif", + "span_start": 856, + "span_end": 898, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tan dura fou la baralla, que el vencé i el matà", + "span_start": 902, + "span_end": 949, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Del verd paradís.", + "span_text": "l'aucell vencedor endreçà el vol vers aquell verd paradís d'on era vingut", + "span_start": 993, + "span_end": 1066, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I tornaren tot seguit a navegar, car repòs no tenien mai, sinó en les dites festes, i quan, per atzar, tocaven a alguna de les illes delitoses", + "span_start": 1169, + "span_end": 1311, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un gran aucell.", + "span_text": "veieren un gran aucell", + "span_start": 21, + "span_end": 43, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "un gran aucell, molt lleig de veure", + "span_start": 29, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un grif.", + "span_text": "un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif", + "span_start": 29, + "span_end": 85, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estava rabiós i pareixia que els volgués devorar.", + "span_text": "Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós, que pareixia que els volgués devorar", + "span_start": 87, + "span_end": 183, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els monjos i l'abad.", + "span_text": "els monjos a l'abad amb gran temor digueren", + "span_start": 302, + "span_end": 345, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens serà ajudable, i ens en podrem defensar si a Ell plau", + "span_start": 435, + "span_end": 535, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un altre aucell.", + "span_text": "s'ajuntà al monstre un altre aucell", + "span_start": 680, + "span_end": 715, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un ram.", + "span_text": "un altre aucell, qui portava un ram en la boca", + "span_start": 700, + "span_end": 746, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El deixà caure.", + "span_text": "deixà caure el ram del bec", + "span_start": 780, + "span_end": 806, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dins la falda de Sant Brandan.", + "span_text": "anà a tombar dins la falda de Sant Brandan", + "span_start": 810, + "span_end": 852, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "xisclava i s'arremia de lluita amb el grif", + "span_start": 856, + "span_end": 898, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "xisclava i s'arremia de lluita amb el grif. I tan dura fou la baralla, que el vencé i el matà", + "span_start": 856, + "span_end": 949, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'un verd paradís.", + "span_text": "l'aucell vencedor endreçà el vol vers aquell verd paradís d'on era vingut", + "span_start": 993, + "span_end": 1066, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tornaren tot seguit a navegar, car repòs no tenien mai, sinó en les dites festes, i quan, per atzar, tocaven a alguna de les illes delitoses", + "span_start": 1171, + "span_end": 1311, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_706", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Mireia C. Saladrigues...", + "story": "Mireia C. Saladrigues (Terrassa, Vallès Occidental 1978) és una artista catalana i una llibretera especialitzada en art contemporani. També és part de la comunitat de la galeria Àngels Barcelona, artista resident en Hangar, centre obert per a la recerca i la producció artística, i membre del comitè de la Baumannlab., Mireia va estudiar la carrera de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i ho va complementar amb una beca Erasmus a Hèlsinki (Finlàndia)., En tornar a Barcelona se li concedeixen diverses beques i premis com la Fundació Guasch Coranty en 2006; Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya, Massart en 2008; Projectes d'Edició en 2009 i una de les més destacades, la beca per al Programa d'Estudis Independents del MACBA (PEI 2005-2007) alhora que obté el Diploma de Estudios Avanzados de la Universitat de Barcelona amb el treball “Tiempos y Lugares del Arte Contemporáneo”. El 2008 torna a Finlàndia com a artista resident i durant la mateixa estada dona un seminari al màster de la Universitat d'Arts i Comunicació de Pori., Mireia focalitza el seu treball majoritàriament cap a aspectes relacionats amb els espectadors, com els canals de recepció, les condicions a les quals s'exposa l'espectador. També la participació de l'espectador en l'art, un dels seus pilars bàsics. Últimament ha estat cercant sobre el paper del públic i els mecanismes de recepció dels seus treballs a causa del caire col·laboratiu dels seus darrers projectes., A través dels seus projectes intenta exterioritzar la seua passió pel col·leccionisme, influenciada en gran manera per les tècniques documentals i d'arxiu, l'estètica relacional i la crítica institucional. Ho fa d'una manera poc comú, utilitzant esquemes que s'allunyen dels tòpics del món artístic.", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina ciutat va néixer la Mireia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina comarca se situa aquesta?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què és coneguda la Mireia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quin col·lectiu barceloní està adherida?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quina matèria es va formar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va anar a estudiar a l'estranger?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quins reconeixements va rebre?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va estudiar alguna cosa més?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què va retornar al país on havia fet l’Erasmus?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va aprofitar per fer alguna cosa més, allà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En què se centren les seves obres?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com ara quins?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin altre interès té?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com s’hi apropa?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Terrassa.", + "span_text": "Mireia C. Saladrigues (Terrassa, Vallès Occidental 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Vallès Occidental.", + "span_text": "Mireia C. Saladrigues (Terrassa, Vallès Occidental 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una artista catalana i una llibretera especialitzada en art contemporani.", + "span_text": "és una artista catalana i una llibretera especialitzada en art contemporani", + "span_start": 57, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la comunitat de la galeria Àngels Barcelona.", + "span_text": "és part de la comunitat de la galeria Àngels Barcelona", + "span_start": 140, + "span_end": 194, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Belles Arts.", + "span_text": "Mireia va estudiar la carrera de Belles Arts", + "span_start": 320, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ho va complementar amb una beca Erasmus a Hèlsinki", + "span_start": 397, + "span_end": 447, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Hèlsinki.", + "span_text": "ho va complementar amb una beca Erasmus a Hèlsinki", + "span_start": 397, + "span_end": 447, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Diverses beques i premis com la Fundació Guasch Coranty, Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya, Projectes d'Edició i una de les més destacades, la beca per al Programa d'Estudis Independents del MACBA.", + "span_text": "En tornar a Barcelona se li concedeixen diverses beques i premis com la Fundació Guasch Coranty en 2006; Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya, Massart en 2008; Projectes d'Edició en 2009 i una de les més destacades, la beca per al Programa d'Estudis Independents del MACBA", + "span_start": 463, + "span_end": 745, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "obté el Diploma de Estudios Avanzados de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 773, + "span_end": 841, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè hi va tornar com a artista resident.", + "span_text": "torna a Finlàndia com a artista resident", + "span_start": 909, + "span_end": 949, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "durant la mateixa estada dona un seminari al màster de la Universitat d'Arts i Comunicació de Pori", + "span_start": 952, + "span_end": 1050, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En aspectes relacionats amb els espectadors.", + "span_text": "Mireia focalitza el seu treball majoritàriament cap a aspectes relacionats amb els espectadors", + "span_start": 1054, + "span_end": 1148, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com els canals de recepció, les condicions a les quals s'exposa l'espectador.", + "span_text": "aspectes relacionats amb els espectadors, com els canals de recepció, les condicions a les quals s'exposa l'espectador", + "span_start": 1108, + "span_end": 1226, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El col·leccionisme.", + "span_text": "A través dels seus projectes intenta exterioritzar la seua passió pel col·leccionisme", + "span_start": 1469, + "span_end": 1554, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'una manera poc comú, utilitzant esquemes que s'allunyen dels tòpics del món artístic.", + "span_text": "Ho fa d'una manera poc comú, utilitzant esquemes que s'allunyen dels tòpics del món artístic", + "span_start": 1675, + "span_end": 1767, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Terrassa.", + "span_text": "Mireia C. Saladrigues (Terrassa, Vallès Occidental 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Vallès Occidental.", + "span_text": "Mireia C. Saladrigues (Terrassa, Vallès Occidental 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una artista catalana i una llibretera especialitzada en art contemporani.", + "span_text": "és una artista catalana i una llibretera especialitzada en art contemporani", + "span_start": 57, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la comunitat de la galeria Àngels Barcelona.", + "span_text": "és part de la comunitat de la galeria Àngels Barcelona", + "span_start": 140, + "span_end": 194, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Belles Arts.", + "span_text": "Mireia va estudiar la carrera de Belles Arts", + "span_start": 320, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ho va complementar amb una beca Erasmus a Hèlsinki", + "span_start": 397, + "span_end": 447, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Hèlsinki.", + "span_text": "ho va complementar amb una beca Erasmus a Hèlsinki", + "span_start": 397, + "span_end": 447, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Diverses beques i premis com la Fundació Guasch Coranty, Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya, Projectes d'Edició i una de les més destacades, la beca per al Programa d'Estudis Independents del MACBA.", + "span_text": "En tornar a Barcelona se li concedeixen diverses beques i premis com la Fundació Guasch Coranty en 2006; Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya, Massart en 2008; Projectes d'Edició en 2009 i una de les més destacades, la beca per al Programa d'Estudis Independents del MACBA", + "span_start": 463, + "span_end": 745, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "obté el Diploma de Estudios Avanzados de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 773, + "span_end": 841, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè va tornar-hi com a artista resident.", + "span_text": "torna a Finlàndia com a artista resident", + "span_start": 909, + "span_end": 949, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "durant la mateixa estada dona un seminari al màster de la Universitat d'Arts i Comunicació de Pori", + "span_start": 952, + "span_end": 1050, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En aspectes relacionats amb els espectadors.", + "span_text": "Mireia focalitza el seu treball majoritàriament cap a aspectes relacionats amb els espectadors", + "span_start": 1054, + "span_end": 1148, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com els canals de recepció, les condicions a les quals s'exposa l'espectador.", + "span_text": "aspectes relacionats amb els espectadors, com els canals de recepció, les condicions a les quals s'exposa l'espectador", + "span_start": 1108, + "span_end": 1226, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El col·leccionisme.", + "span_text": "intenta exterioritzar la seua passió pel col·leccionisme", + "span_start": 1498, + "span_end": 1554, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'una manera poc comú, utilitzant esquemes que s'allunyen dels tòpics del món artístic.", + "span_text": "Ho fa d'una manera poc comú, utilitzant esquemes que s'allunyen dels tòpics del món artístic", + "span_start": 1675, + "span_end": 1767, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Terrassa.", + "span_text": "Mireia C. Saladrigues (Terrassa, Vallès Occidental 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Vallès Occidental.", + "span_text": "Mireia C. Saladrigues (Terrassa, Vallès Occidental 1978)", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una artista catalana i una llibretera especialitzada en art contemporani.", + "span_text": "és una artista catalana i una llibretera especialitzada en art contemporani", + "span_start": 57, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la comunitat de la galeria Àngels Barcelona.", + "span_text": "és part de la comunitat de la galeria Àngels Barcelona", + "span_start": 140, + "span_end": 194, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Belles Arts.", + "span_text": "Mireia va estudiar la carrera de Belles Arts", + "span_start": 320, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ho va complementar amb una beca Erasmus a Hèlsinki (Finlàndia)", + "span_start": 397, + "span_end": 459, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Hèlsinki, Finlàndia.", + "span_text": "beca Erasmus a Hèlsinki (Finlàndia)", + "span_start": 424, + "span_end": 459, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Diverses beques i premis com la Fundació Guasch Coranty, Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya, Projectes d'Edició i una de les més destacades, la beca per al Programa d'Estudis Independents del MACBA.", + "span_text": "En tornar a Barcelona se li concedeixen diverses beques i premis com la Fundació Guasch Coranty en 2006; Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya, Massart en 2008; Projectes d'Edició en 2009 i una de les més destacades, la beca per al Programa d'Estudis Independents del MACBA (PEI 2005-2007)", + "span_start": 463, + "span_end": 761, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Diploma de Estudios Avanzados de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "obté el Diploma de Estudios Avanzados de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 773, + "span_end": 841, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va tornar-hi com a artista resident.", + "span_text": "torna a Finlàndia com a artista resident", + "span_start": 909, + "span_end": 949, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "durant la mateixa estada dona un seminari al màster de la Universitat d'Arts i Comunicació de Pori", + "span_start": 952, + "span_end": 1050, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En aspectes relacionats amb els espectadors.", + "span_text": "Mireia focalitza el seu treball majoritàriament cap a aspectes relacionats amb els espectadors", + "span_start": 1054, + "span_end": 1148, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com els canals de recepció, les condicions a les quals s'exposa l'espectador i la participació de l'espectador en l'art.", + "span_text": "aspectes relacionats amb els espectadors, com els canals de recepció, les condicions a les quals s'exposa l'espectador. També la participació de l'espectador en l'art", + "span_start": 1108, + "span_end": 1274, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El col·leccionisme.", + "span_text": "A través dels seus projectes intenta exterioritzar la seua passió pel col·leccionisme", + "span_start": 1469, + "span_end": 1554, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'una manera poc comú, utilitzant esquemes que s'allunyen dels tòpics del món artístic.", + "span_text": "Ho fa d'una manera poc comú, utilitzant esquemes que s'allunyen dels tòpics del món artístic", + "span_start": 1675, + "span_end": 1767, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_128", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "sang nova - XIII-7", + "story": "Després ha parlat el Cerdà, deixant-me admirada per la facilitat amb què ho fa, a la seva manera, i ja no m'estranya que se n'arrossegui el poble, per més que tothom el té per un pillo. Jo m'esforçava per fer-me càrrec de les seves explicacions amb el desig d'entrar en les comparances que pots suposar., La impressió que n'he tret, encara que incompleta per raó de la distància, és que, si bé gastava moltes frases apreses de memòria que segurament ni sap bé lo que signifiquen i que semblen respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava més a afalagar la bèstia que la persona. Tot era excitar les passions i aquissar els uns contra els altres. Algunes vegades li he sentit barrejar el nom del senyor, que pronunciava a tall de mofa, amb insinuacions que res tenien de caritatives, insinuacions que el poble acollia amb vertadera fruïció., La plantació de l'arbre ha sigut cosa senzilla. Ell mateix, el Cerdà, ha pres un tany de freixa i l'ha ficat d'arrels al sot, adobant-lo amb pa i regant-lo amb vi; símbols, deia, de l'abundància en què des d'avui viurà el poble., Després han vingut escenes d'un gènero més bestial. El Sabaté, ja ben borratxo, revestit amb una camisa, ha fet la paròdia de la benedicció, ruixant amb una escombreta xopa de vi l'arbre, i fins a la concurrència, movent un fort escàndol i provocant protestes que suposaven un principi de reacció en els que encara conserven un residu de seny. Tal deu haver advertit el Cerdà, que ha acabat la cerimònia canant d'una garrotada l'esquena d'aquell infeliç, sense consideració a sa jerarquia de vice-president de la Junta Revolucionaria., Per a solemnitzar la festa, l'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats que els homes ballaven ells amb ells perquè les dones estaven quasi totes retirades. M'oblidava de dir que per disposició també del Cerdà, des del principi s'ha tret a la plaça un bot de vi, del que tothom tirava qui més podia. Darrerament, molts ja jeien per terra, rebolcant-se en ses pròpies immundícies.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui ha intervingut?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com s’ha sentit la protagonista al respecte?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina conclusió ha extret la protagonista?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què significa això últim?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cerdà sembla creient?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I segueix les virtuts cristianes?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què ha fet en Cerdà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui anava begut?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I què ha fet?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha generat controvèrsies amb la seva actuació?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com l’ha castigat Cerdà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec tenia l’afectat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què s’ha fet després per exaltar la celebració?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi havia alcohol disponible per a tothom a la festa?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El Cerdà.", + "span_text": "Després ha parlat el Cerdà", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Admirada per la facilitat amb què parla.", + "span_text": "ha parlat el Cerdà, deixant-me admirada per la facilitat amb què ho fa", + "span_start": 8, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que si bé gastava moltes frases apreses de memòria que segurament ni sap bé lo que signifiquen i que semblen respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava més a afalagar la bèstia que la persona.", + "span_text": "La impressió que n'he tret, encara que incompleta per raó de la distància, és que, si bé gastava moltes frases apreses de memòria que segurament ni sap bé lo que signifiquen i que semblen respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava més a afalagar la bèstia que la persona", + "span_start": 306, + "span_end": 589, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que tot era excitar les passions i aquissar els uns contra els altres.", + "span_text": "tirava més a afalagar la bèstia que la persona. Tot era excitar les passions i aquissar els uns contra els altres", + "span_start": 543, + "span_end": 656, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Algunes vegades li he sentit barrejar el nom del senyor, que pronunciava a tall de mofa, amb insinuacions que res tenien de caritatives", + "span_start": 658, + "span_end": 793, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "insinuacions que res tenien de caritatives", + "span_start": 751, + "span_end": 793, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha pres un tany de freixa i l'ha ficat d'arrels al sot.", + "span_text": "La plantació de l'arbre ha sigut cosa senzilla. Ell mateix, el Cerdà, ha pres un tany de freixa i l'ha ficat d'arrels al sot", + "span_start": 854, + "span_end": 978, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El Sabaté.", + "span_text": "El Sabaté, ja ben borratxo", + "span_start": 1137, + "span_end": 1163, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha fet la paròdia de la benedicció, ruixant amb una escombreta xopa de vi l'arbre.", + "span_text": "ha fet la paròdia de la benedicció, ruixant amb una escombreta xopa de vi l'arbre", + "span_start": 1190, + "span_end": 1271, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "movent un fort escàndol i provocant protestes que suposaven un principi de reacció en els que encara conserven un residu de seny", + "span_start": 1299, + "span_end": 1427, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha canat d'una garrotada l'esquena d'aquell infeliç.", + "span_text": "el Cerdà, que ha acabat la cerimònia canant d'una garrotada l'esquena d'aquell infeliç", + "span_start": 1452, + "span_end": 1538, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de president de la Junta Revolucionaria.", + "span_text": "aquell infeliç, sense consideració a sa jerarquia de vice-president de la Junta Revolucionaria", + "span_start": 1524, + "span_end": 1618, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats.", + "span_text": "Per a solemnitzar la festa, l'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats", + "span_start": 1622, + "span_end": 1778, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "des del principi s'ha tret a la plaça un bot de vi, del que tothom tirava qui més podia", + "span_start": 1918, + "span_end": 2005, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El Cerdà.", + "span_text": "Després ha parlat el Cerdà", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Admirada.", + "span_text": "ha parlat el Cerdà, deixant-me admirada per la facilitat amb què ho fa", + "span_start": 8, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que si bé gastava moltes frases apreses de memòria que segurament ni sap bé lo que signifiquen i que semblen respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava més a afalagar la bèstia que la persona.", + "span_text": "La impressió que n'he tret, encara que incompleta per raó de la distància, és que, si bé gastava moltes frases apreses de memòria que segurament ni sap bé lo que signifiquen i que semblen respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava més a afalagar la bèstia que la persona", + "span_start": 306, + "span_end": 589, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que tot era excitar les passions i aquissar els uns contra els altres.", + "span_text": "tirava més a afalagar la bèstia que la persona. Tot era excitar les passions i aquissar els uns contra els altres", + "span_start": 543, + "span_end": 656, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Algunes vegades li he sentit barrejar el nom del senyor, que pronunciava a tall de mofa, amb insinuacions que res tenien de caritatives", + "span_start": 658, + "span_end": 793, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "insinuacions que res tenien de caritatives", + "span_start": 751, + "span_end": 793, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Plantar un arbre.", + "span_text": "La plantació de l'arbre ha sigut cosa senzilla. Ell mateix, el Cerdà, ha pres un tany de freixa i l'ha ficat d'arrels al sot", + "span_start": 854, + "span_end": 978, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El Sabaté.", + "span_text": "El Sabaté, ja ben borratxo", + "span_start": 1137, + "span_end": 1163, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha fet la paròdia de la benedicció, ruixant amb una escombreta xopa de vi l'arbre.", + "span_text": "ha fet la paròdia de la benedicció, ruixant amb una escombreta xopa de vi l'arbre", + "span_start": 1190, + "span_end": 1271, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "movent un fort escàndol i provocant protestes que suposaven un principi de reacció en els que encara conserven un residu de seny", + "span_start": 1299, + "span_end": 1427, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha canat d'una garrotada l'esquena d'aquell infeliç.", + "span_text": "el Cerdà, que ha acabat la cerimònia canant d'una garrotada l'esquena d'aquell infeliç", + "span_start": 1452, + "span_end": 1538, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de president de la Junta Revolucionaria.", + "span_text": "sense consideració a sa jerarquia de vice-president de la Junta Revolucionaria", + "span_start": 1540, + "span_end": 1618, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats.", + "span_text": "Per a solemnitzar la festa, l'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats", + "span_start": 1622, + "span_end": 1778, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "des del principi s'ha tret a la plaça un bot de vi, del que tothom tirava qui més podia", + "span_start": 1918, + "span_end": 2005, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El Cerdà.", + "span_text": "Després ha parlat el Cerdà", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Admirada per la facilitat amb què parla.", + "span_text": "ha parlat el Cerdà, deixant-me admirada per la facilitat amb què ho fa", + "span_start": 8, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que, si bé gastava moltes frases apreses de memòria que segurament ni sap bé lo que signifiquen i que semblen respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava més a afalagar la bèstia que la persona.", + "span_text": "La impressió que n'he tret, encara que incompleta per raó de la distància, és que, si bé gastava moltes frases apreses de memòria que segurament ni sap bé lo que signifiquen i que semblen respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava més a afalagar la bèstia que la persona", + "span_start": 306, + "span_end": 589, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que tot era excitar les passions i aquissar els uns contra els altres.", + "span_text": "tirava més a afalagar la bèstia que la persona. Tot era excitar les passions i aquissar els uns contra els altres", + "span_start": 543, + "span_end": 656, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Algunes vegades li he sentit barrejar el nom del senyor, que pronunciava a tall de mofa, amb insinuacions que res tenien de caritatives", + "span_start": 658, + "span_end": 793, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "insinuacions que res tenien de caritatives", + "span_start": 751, + "span_end": 793, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Plantar un arbre.", + "span_text": "La plantació de l'arbre ha sigut cosa senzilla. Ell mateix, el Cerdà, ha pres un tany de freixa i l'ha ficat d'arrels al sot", + "span_start": 854, + "span_end": 978, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El Sabaté.", + "span_text": "El Sabaté, ja ben borratxo", + "span_start": 1137, + "span_end": 1163, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha fet la paròdia de la benedicció, ruixant amb una escombreta xopa de vi l'arbre.", + "span_text": "ha fet la paròdia de la benedicció, ruixant amb una escombreta xopa de vi l'arbre", + "span_start": 1190, + "span_end": 1271, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "movent un fort escàndol i provocant protestes que suposaven un principi de reacció en els que encara conserven un residu de seny", + "span_start": 1299, + "span_end": 1427, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha canat d'una garrotada la seva esquena.", + "span_text": "Cerdà, que ha acabat la cerimònia canant d'una garrotada l'esquena d'aquell infeliç", + "span_start": 1455, + "span_end": 1538, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era el vice-president de la Junta Revolucionaria.", + "span_text": "sense consideració a sa jerarquia de vice-president de la Junta Revolucionaria", + "span_start": 1540, + "span_end": 1618, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats.", + "span_text": "Per a solemnitzar la festa, l'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats", + "span_start": 1622, + "span_end": 1778, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "des del principi s'ha tret a la plaça un bot de vi, del que tothom tirava qui més podia", + "span_start": 1918, + "span_end": 2005, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_117", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "parada - EL MALCONTENT - RONDALLA-3", + "story": "-I creus que així al món shi estaria més be?, -Home!… Refitre! Us atreviu a negar-ho?, -No tinc ganes de disputar. Tu mateix faràs la prova., El sant resà una curta oració entre dents, enarborà el seu gaiató i, amb la carabasseta, que en penjava, fregà suaument el front i els grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire. Després va dir:, -Vés en nom de Déu. Ja estan satisfets els teus desitjos., I, amb el darrer alè d'aquestes paraules, s'esvaí tal com, en bufar- hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela., -I ara! Que va de bo? -féu en Jeroni, tot astorat. -Ha vist mai ningú un miracle més gran?, Al cap d'una estoneta, però, va començar a dubtar de la realitat d'aquelles coses i parlaments. Qui no ha de creure que siguin filles d'un desvari unes figures, que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita? Bah! allò hauria sigut una llumeneta de les sangs, un pesombre de la febre.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què dubtava el primer personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El segon també ho dubtava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què li va respondre el primer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui era aquest personatge?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va dir en veu baixa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va alçar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I què va fer?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què li va dir a l’altre a continuació?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I què va fer seguidament?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb què es compara la desaparició?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es diu l’altre?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com es va sentir després d'haver presenciat la desaparició del sant?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va creure que havia passat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Li va durar gaire aquest pensament?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Si així al món shi estaria més be.", + "span_text": "creus que així al món shi estaria més be?", + "span_start": 3, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Home!… Refitre! Us atreviu a negar-ho", + "span_start": 48, + "span_end": 85, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no tenia ganes de disputar.", + "span_text": "No tinc ganes de disputar", + "span_start": 90, + "span_end": 115, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El sant.", + "span_text": "El sant resà", + "span_start": 145, + "span_end": 157, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una curta oració.", + "span_text": "El sant resà una curta oració entre dents", + "span_start": 145, + "span_end": 186, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu gaiató.", + "span_text": "enarborà el seu gaiató", + "span_start": 188, + "span_end": 210, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb la carabasseta, que en penjava, fregà suaument el front i els grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire.", + "span_text": "enarborà el seu gaiató i, amb la carabasseta, que en penjava, fregà suaument el front i els grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire", + "span_start": 188, + "span_end": 343, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Vés en nom de Déu. Ja estan satisfets els teus desitjos.", + "span_text": "Després va dir:, -Vés en nom de Déu. Ja estan satisfets els teus desitjos", + "span_start": 345, + "span_end": 419, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'esvaí.", + "span_text": "amb el darrer alè d'aquestes paraules, s'esvaí", + "span_start": 426, + "span_end": 472, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la flama d'una candela que, en bufar-hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire.", + "span_text": "esvaí tal com, en bufar- hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela", + "span_start": 467, + "span_end": 557, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Jeroni.", + "span_text": "féu en Jeroni", + "span_start": 584, + "span_end": 597, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Astorat.", + "span_text": "féu en Jeroni, tot astorat", + "span_start": 584, + "span_end": 610, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un miracle.", + "span_text": "Ha vist mai ningú un miracle més gran", + "span_start": 613, + "span_end": 650, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al cap d'una estoneta, però, va començar a dubtar de la realitat d'aquelles coses i parlaments", + "span_start": 654, + "span_end": 748, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè, qui no ha de creure que siguin filles d'un desvari unes figures que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita.", + "span_text": "Qui no ha de creure que siguin filles d'un desvari unes figures, que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita", + "span_start": 750, + "span_end": 869, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Si així al món shi estaria més be.", + "span_text": "creus que així al món shi estaria més be?", + "span_start": 3, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Home!… Refitre! Us atreviu a negar-ho", + "span_start": 48, + "span_end": 85, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No tinc ganes de disputar. Tu mateix faràs la prova.", + "span_text": "No tinc ganes de disputar. Tu mateix faràs la prova", + "span_start": 90, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un sant.", + "span_text": "El sant resà una curta oració", + "span_start": 145, + "span_end": 174, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una curta oració.", + "span_text": "El sant resà una curta oració entre dents", + "span_start": 145, + "span_end": 186, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu gaiató.", + "span_text": "enarborà el seu gaiató", + "span_start": 188, + "span_end": 210, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb la carabasseta, que en penjava, fregà suaument el front i els grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire.", + "span_text": "enarborà el seu gaiató i, amb la carabasseta, que en penjava, fregà suaument el front i els grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire", + "span_start": 188, + "span_end": 343, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Vés en nom de Déu. Ja estan satisfets els teus desitjos.", + "span_text": "Després va dir:, -Vés en nom de Déu. Ja estan satisfets els teus desitjos", + "span_start": 345, + "span_end": 419, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'esvaí.", + "span_text": "I, amb el darrer alè d'aquestes paraules, s'esvaí", + "span_start": 423, + "span_end": 472, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la flama d'una candela que, en bufar-hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire.", + "span_text": "s'esvaí tal com, en bufar- hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela", + "span_start": 465, + "span_end": 557, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Jeroni.", + "span_text": "féu en Jeroni", + "span_start": 584, + "span_end": 597, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Astorat.", + "span_text": "féu en Jeroni, tot astorat", + "span_start": 584, + "span_end": 610, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un miracle.", + "span_text": "Ha vist mai ningú un miracle més gran", + "span_start": 613, + "span_end": 650, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al cap d'una estoneta, però, va començar a dubtar de la realitat d'aquelles coses i parlaments", + "span_start": 654, + "span_end": 748, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè, qui no ha de creure que siguin filles d'un desvari unes figures que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita.", + "span_text": "Qui no ha de creure que siguin filles d'un desvari unes figures, que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita", + "span_start": 750, + "span_end": 869, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Si així al món shi estaria més be.", + "span_text": "creus que així al món shi estaria més be?", + "span_start": 3, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Home!… Refitre! Us atreviu a negar-ho", + "span_start": 48, + "span_end": 85, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no tenia ganes de disputar i que ell mateix faria la prova.", + "span_text": "No tinc ganes de disputar. Tu mateix faràs la prova", + "span_start": 90, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un sant.", + "span_text": "El sant resà una curta oració", + "span_start": 145, + "span_end": 174, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una curta oració.", + "span_text": "El sant resà una curta oració entre dents", + "span_start": 145, + "span_end": 186, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu gaiató.", + "span_text": "enarborà el seu gaiató", + "span_start": 188, + "span_end": 210, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb la carabasseta que penjava del gaiató, fregà suaument el front i els grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire.", + "span_text": "enarborà el seu gaiató i, amb la carabasseta, que en penjava, fregà suaument el front i els grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire", + "span_start": 188, + "span_end": 343, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que anés en nom de Déu i que ja estaven satisfets els seus desitjos.", + "span_text": "Després va dir:, -Vés en nom de Déu. Ja estan satisfets els teus desitjos", + "span_start": 345, + "span_end": 419, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'esvaí.", + "span_text": "amb el darrer alè d'aquestes paraules, s'esvaí", + "span_start": 426, + "span_end": 472, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la flama d'una candela que, en bufar-hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire.", + "span_text": "s'esvaí tal com, en bufar- hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela", + "span_start": 465, + "span_end": 557, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Jeroni.", + "span_text": "féu en Jeroni", + "span_start": 584, + "span_end": 597, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Astorat.", + "span_text": "féu en Jeroni, tot astorat", + "span_start": 584, + "span_end": 610, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un miracle.", + "span_text": "Ha vist mai ningú un miracle més gran", + "span_start": 613, + "span_end": 650, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al cap d'una estoneta, però, va començar a dubtar de la realitat d'aquelles coses i parlaments", + "span_start": 654, + "span_end": 748, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè, qui no ha de creure que siguin filles d'un desvari unes figures que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita?", + "span_text": "Qui no ha de creure que siguin filles d'un desvari unes figures, que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita", + "span_start": 750, + "span_end": 869, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1402", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La llegenda dels set vampirs d'or...", + "story": "La llegenda dels set vampirs d'or (The Legend of the 7 Golden Vampires) és una pel·lícula fantàstica xino-britànica estrenada el 1974, oficialment de Roy Ward Baker però de fet codirigida per Chang Cheh. És el vuitè film i darrer de la saga Dracula dirigida per l' estudi Hammer Films. Va ser precedida de The Satanic Rites of Dracula. Ha estat doblada al català., 1804, el comte Dràcula rep la visita de Kah, un tirà xinès, que ha vingut a demanar-li que l'ajudi. Dràcula agafa aviat el lloc de Kah i marxa a la Xina per a fer-hi regnar el terror. És ajudat en la seva tasca per vampirs xinesos. Un segle més tard, un descendent d'Abraham Van Helsing és a la Xina per investigar sobre la llegenda dels set vampirs d'or., La pel·lícula va estar en competició en el Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1975.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin és el títol del film?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quin gènere pertany?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De quin any és?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui la va dirigir?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I qui més?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Pertany a una col·lecció?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin llargmetratge la va antecedir?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Està disponible en català?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan comença la història?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I com?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On va el protagonista?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin objectiu té?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ho fa sol?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El llargmetratge ha concursat en algun certamen?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La llegenda dels set vampirs d'or.", + "span_text": "La llegenda dels set vampirs d'or (The Legend of the 7 Golden Vampires) és una pel·lícula", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la fantasia.", + "span_text": "és una pel·lícula fantàstica", + "span_start": 74, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Del 1974.", + "span_text": "estrenada el 1974", + "span_start": 118, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Roy Ward Baker.", + "span_text": "oficialment de Roy Ward Baker", + "span_start": 137, + "span_end": 166, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Chang Cheh.", + "span_text": "codirigida per Chang Cheh", + "span_start": 180, + "span_end": 205, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És el vuitè film i darrer de la saga Dracula", + "span_start": 207, + "span_end": 251, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La saga Dracula.", + "span_text": "de la saga Dracula", + "span_start": 233, + "span_end": 251, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "The Satanic Rites of Dracula.", + "span_text": "Va ser precedida de The Satanic Rites of Dracula", + "span_start": 289, + "span_end": 337, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat doblada al català", + "span_start": 339, + "span_end": 365, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 1804.", + "span_text": "1804, el comte Dràcula rep la visita de Kah", + "span_start": 369, + "span_end": 412, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El comte Dràcula rep la visita de Kah, un tirà xinès, que ha vingut a demanar-li que l'ajudi.", + "span_text": "el comte Dràcula rep la visita de Kah, un tirà xinès, que ha vingut a demanar-li que l'ajudi", + "span_start": 375, + "span_end": 467, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la Xina.", + "span_text": "marxa a la Xina", + "span_start": 507, + "span_end": 522, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fer-hi regnar el terror.", + "span_text": "marxa a la Xina per a fer-hi regnar el terror", + "span_start": 507, + "span_end": 552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És ajudat en la seva tasca per vampirs xinesos", + "span_start": 554, + "span_end": 600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pel·lícula va estar en competició en el Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1975", + "span_start": 728, + "span_end": 828, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La llegenda dels set vampirs d'or.", + "span_text": "La llegenda dels set vampirs d'or (The Legend of the 7 Golden Vampires) és una pel·lícula", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al fantàstic.", + "span_text": "és una pel·lícula fantàstica", + "span_start": 74, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Del 1974.", + "span_text": "estrenada el 1974", + "span_start": 118, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Roy Ward Baker.", + "span_text": "oficialment de Roy Ward Baker", + "span_start": 137, + "span_end": 166, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Chang Cheh.", + "span_text": "però de fet codirigida per Chang Cheh", + "span_start": 167, + "span_end": 205, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És el vuitè film i darrer de la saga Dracula", + "span_start": 207, + "span_end": 251, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La saga Dracula.", + "span_text": "És el vuitè film i darrer de la saga Dracula", + "span_start": 207, + "span_end": 251, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "The Satanic Rites of Dracula.", + "span_text": "Va ser precedida de The Satanic Rites of Dracula", + "span_start": 289, + "span_end": 337, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat doblada al català", + "span_start": 339, + "span_end": 365, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1804.", + "span_text": "1804, el comte Dràcula rep la visita de Kah", + "span_start": 369, + "span_end": 412, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El comte Dràcula rep la visita de Kah, un tirà xinès, que ha vingut a demanar-li que l'ajudi.", + "span_text": "el comte Dràcula rep la visita de Kah, un tirà xinès, que ha vingut a demanar-li que l'ajudi", + "span_start": 375, + "span_end": 467, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la Xina.", + "span_text": "Dràcula agafa aviat el lloc de Kah i marxa a la Xina", + "span_start": 469, + "span_end": 522, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fer-hi regnar el terror.", + "span_text": "marxa a la Xina per a fer-hi regnar el terror", + "span_start": 507, + "span_end": 552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És ajudat en la seva tasca per vampirs xinesos", + "span_start": 554, + "span_end": 600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pel·lícula va estar en competició en el Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1975", + "span_start": 728, + "span_end": 828, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La llegenda dels set vampirs d'or.", + "span_text": "La llegenda dels set vampirs d'or (The Legend of the 7 Golden Vampires) és una pel·lícula", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al fantàstic.", + "span_text": "és una pel·lícula fantàstica", + "span_start": 74, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Del 1974.", + "span_text": "estrenada el 1974", + "span_start": 118, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Roy Ward Baker.", + "span_text": "oficialment de Roy Ward Baker", + "span_start": 137, + "span_end": 166, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Chang Cheh.", + "span_text": "codirigida per Chang Cheh", + "span_start": 180, + "span_end": 205, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És el vuitè film i darrer de la saga Dracula", + "span_start": 207, + "span_end": 251, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La saga Dracula.", + "span_text": "És el vuitè film i darrer de la saga Dracula", + "span_start": 207, + "span_end": 251, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "The Satanic Rites of Dracula.", + "span_text": "Va ser precedida de The Satanic Rites of Dracula", + "span_start": 289, + "span_end": 337, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat doblada al català", + "span_start": 339, + "span_end": 365, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1804.", + "span_text": "1804, el comte Dràcula rep la visita de Kah", + "span_start": 369, + "span_end": 412, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El comte Dràcula rep la visita de Kah, un tirà xinès, que ha vingut a demanar-li que l'ajudi.", + "span_text": "el comte Dràcula rep la visita de Kah, un tirà xinès, que ha vingut a demanar-li que l'ajudi", + "span_start": 375, + "span_end": 467, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la Xina.", + "span_text": "Dràcula agafa aviat el lloc de Kah i marxa a la Xina", + "span_start": 469, + "span_end": 522, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fer-hi regnar el terror.", + "span_text": "marxa a la Xina per a fer-hi regnar el terror", + "span_start": 507, + "span_end": 552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És ajudat en la seva tasca per vampirs xinesos", + "span_start": 554, + "span_end": 600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pel·lícula va estar en competició en el Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1975", + "span_start": 728, + "span_end": 828, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1531", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Jebús...", + "story": "Jebús és el nom d'un poblat de l'antiguitat, situat a Orient Pròxim, que amb el temps es va convertir a la ciutat de Jerusalem. Era la capital d'un poble citat en la Bíblia, els jebuseus., Les proves ceràmiques indiquen l'ocupació d'Ofel, dins dels quals és actualment Jerusalem, en una època tan primerenca com l'Edat de Coure, prop del tercer mil·lenni abans de Crist,amb evidència d'un assentament permanent als primers segles de l'edat del bronze primerenc, c. 3000-2800 AC. Ann Killerbrown va demostrar que Jerusalem era una ciutat gran i emmurallada en les etapes MB IIB i IA IIC (entre 1807-1650 i 720-586 a. C.), durant l'Edat Mitjana de Bronze Tardà i les edats IA I IC ANEU IE IF i IIA/B Jerusalem era un poble sense emmurallar i relativament insignificant., Els escrits més primerencs que fan referència a la ciutat són els agrupats en els Textos d'Execració de Berlín i Brussel·les (c. segle XIX a. C; els quals es refereixen a una ciutat anomenada Joshlamen o Rosh-Ramen) i en les Cartes de Amarna (c. segle XIV a. C.). anant a Kathleen Kenyon, creuen que Jerusalem va ser una ciutat fundada per un poble semític occidental amb assentaments organitzats prop del segle XXVI AC D'acord amb la tradició va ser fundada per Sem i Eber, ancestres d'Abraham. Els recomptes bíblics mostren als Jebuseus en control de la ciutat, habitant els terrenys propers a la ciutat actual fins al segle XI AC quan David va envair i va conquistar la seva ciutat, Jebús, establint allà la capital del Regne d'Israel i Judà (any 1000 AC). Excavacions recents de la Ciutat de David interpretades per alguns arqueòlegs com tendents a corroborar alguns textos bíblics.", + "questions": [ + { + "input_text": "Jebús és la denominació d’una població?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On es trobava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Seria la futura Jerusalem?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina societat hi vivia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ofel era una ciutat independent de Jerusalem?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què hi van descobrir?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va ser Ann Killerbrown?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Jerusalem va ser sempre una ciutat important?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On es troben ajuntats els primers textos sobre la ciutat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La designen com Joshlamen?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina és la teoria de Kathleen Kenyon?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I què en diuen les creences?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins quan hi van ser els jebuseus?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va succeir sobre l’any 1000 aC?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els jaciments d'aquest regne donen veracitat a alguns documents de la Bíblia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Jebús és el nom d'un poblat", + "span_start": 0, + "span_end": 27, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Orient Pròxim.", + "span_text": "situat a Orient Pròxim", + "span_start": 45, + "span_end": 67, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que amb el temps es va convertir a la ciutat de Jerusalem", + "span_start": 69, + "span_end": 126, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els jebuseus.", + "span_text": "Era la capital d'un poble citat en la Bíblia, els jebuseus", + "span_start": 128, + "span_end": 186, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "indiquen l'ocupació d'Ofel, dins dels quals és actualment Jerusalem", + "span_start": 212, + "span_end": 279, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un assentament permanent als primers segles de l'edat del bronze primerenc.", + "span_text": "amb evidència d'un assentament permanent als primers segles de l'edat del bronze primerenc", + "span_start": 371, + "span_end": 461, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La persona que va demostrar que Jerusalem era una ciutat gran i emmurallada.", + "span_text": "Ann Killerbrown va demostrar que Jerusalem era una ciutat gran i emmurallada", + "span_start": 480, + "span_end": 556, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "durant l'Edat Mitjana de Bronze Tardà i les edats IA I IC ANEU IE IF i IIA/B Jerusalem era un poble sense emmurallar i relativament insignificant", + "span_start": 622, + "span_end": 767, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En els Textos d'Execració de Berlín i Brussel·les i en les Cartes de Amarna.", + "span_text": "Els escrits més primerencs que fan referència a la ciutat són els agrupats en els Textos d'Execració de Berlín i Brussel·les (c. segle XIX a. C; els quals es refereixen a una ciutat anomenada Joshlamen o Rosh-Ramen) i en les Cartes de Amarna", + "span_start": 771, + "span_end": 1012, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els quals es refereixen a una ciutat anomenada Joshlamen", + "span_start": 916, + "span_end": 972, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que Jerusalem va ser una ciutat fundada per un poble semític occidental amb assentaments organitzats prop del segle XXVI AC.", + "span_text": "anant a Kathleen Kenyon, creuen que Jerusalem va ser una ciutat fundada per un poble semític occidental amb assentaments organitzats prop del segle XXVI AC", + "span_start": 1035, + "span_end": 1190, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que va ser fundada per Sem i Eber, ancestres d'Abraham.", + "span_text": "D'acord amb la tradició va ser fundada per Sem i Eber, ancestres d'Abraham", + "span_start": 1191, + "span_end": 1265, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins al segle XI AC.", + "span_text": "Els recomptes bíblics mostren als Jebuseus en control de la ciutat, habitant els terrenys propers a la ciutat actual fins al segle XI AC", + "span_start": 1267, + "span_end": 1403, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "David va envair i va conquistar la seva ciutat, Jebús, establint allà la capital del Regne d'Israel i Judà.", + "span_text": "quan David va envair i va conquistar la seva ciutat, Jebús, establint allà la capital del Regne d'Israel i Judà (any 1000 AC)", + "span_start": 1404, + "span_end": 1529, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Excavacions recents de la Ciutat de David interpretades per alguns arqueòlegs com tendents a corroborar alguns textos bíblics", + "span_start": 1531, + "span_end": 1656, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Jebús és el nom d'un poblat", + "span_start": 0, + "span_end": 27, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Orient Pròxim.", + "span_text": "situat a Orient Pròxim", + "span_start": 45, + "span_end": 67, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que amb el temps es va convertir a la ciutat de Jerusalem", + "span_start": 69, + "span_end": 126, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els jebuseus.", + "span_text": "Era la capital d'un poble citat en la Bíblia, els jebuseus", + "span_start": 128, + "span_end": 186, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "l'ocupació d'Ofel, dins dels quals és actualment Jerusalem", + "span_start": 221, + "span_end": 279, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un assentament permanent als primers segles de l'edat del bronze primerenc.", + "span_text": "amb evidència d'un assentament permanent als primers segles de l'edat del bronze primerenc", + "span_start": 371, + "span_end": 461, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va demostrar que Jerusalem era una ciutat gran i emmurallada.", + "span_text": "Ann Killerbrown va demostrar que Jerusalem era una ciutat gran i emmurallada", + "span_start": 480, + "span_end": 556, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "durant l'Edat Mitjana de Bronze Tardà i les edats IA I IC ANEU IE IF i IIA/B Jerusalem era un poble sense emmurallar i relativament insignificant", + "span_start": 622, + "span_end": 767, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En els Textos d'Execració de Berlín i Brussel·les i en les Cartes de Amarna.", + "span_text": "Els escrits més primerencs que fan referència a la ciutat són els agrupats en els Textos d'Execració de Berlín i Brussel·les (c. segle XIX a. C; els quals es refereixen a una ciutat anomenada Joshlamen o Rosh-Ramen) i en les Cartes de Amarna", + "span_start": 771, + "span_end": 1012, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els quals es refereixen a una ciutat anomenada Joshlamen", + "span_start": 916, + "span_end": 972, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que Jerusalem va ser una ciutat fundada per un poble semític occidental amb assentaments organitzats prop del segle XXVI AC.", + "span_text": "anant a Kathleen Kenyon, creuen que Jerusalem va ser una ciutat fundada per un poble semític occidental amb assentaments organitzats prop del segle XXVI AC", + "span_start": 1035, + "span_end": 1190, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que va ser fundada per Sem i Eber, ancestres d'Abraham.", + "span_text": "D'acord amb la tradició va ser fundada per Sem i Eber, ancestres d'Abraham", + "span_start": 1191, + "span_end": 1265, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins al segle XI AC.", + "span_text": "Els recomptes bíblics mostren als Jebuseus en control de la ciutat, habitant els terrenys propers a la ciutat actual fins al segle XI AC", + "span_start": 1267, + "span_end": 1403, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "David va envair i va conquistar la seva ciutat, Jebús, establint allà la capital del Regne d'Israel i Judà.", + "span_text": "quan David va envair i va conquistar la seva ciutat, Jebús, establint allà la capital del Regne d'Israel i Judà (any 1000 AC)", + "span_start": 1404, + "span_end": 1529, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Excavacions recents de la Ciutat de David interpretades per alguns arqueòlegs com tendents a corroborar alguns textos bíblics", + "span_start": 1531, + "span_end": 1656, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Jebús és el nom d'un poblat", + "span_start": 0, + "span_end": 27, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Orient Pròxim.", + "span_text": "situat a Orient Pròxim", + "span_start": 45, + "span_end": 67, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que amb el temps es va convertir a la ciutat de Jerusalem", + "span_start": 69, + "span_end": 126, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els jebuseus.", + "span_text": "Era la capital d'un poble citat en la Bíblia, els jebuseus", + "span_start": 128, + "span_end": 186, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "indiquen l'ocupació d'Ofel, dins dels quals és actualment Jerusalem", + "span_start": 212, + "span_end": 279, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un assentament permanent als primers segles de l'edat del bronze primerenc.", + "span_text": "amb evidència d'un assentament permanent als primers segles de l'edat del bronze primerenc", + "span_start": 371, + "span_end": 461, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va demostrar que Jerusalem era una ciutat gran i emmurallada en les etapes MB IIB i IA IIC.", + "span_text": "Ann Killerbrown va demostrar que Jerusalem era una ciutat gran i emmurallada en les etapes MB IIB i IA IIC", + "span_start": 480, + "span_end": 586, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "durant l'Edat Mitjana de Bronze Tardà i les edats IA I IC ANEU IE IF i IIA/B Jerusalem era un poble sense emmurallar i relativament insignificant", + "span_start": 622, + "span_end": 767, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En els Textos d'Execració de Berlín i Brussel·les i en les Cartes de Amarna.", + "span_text": "Els escrits més primerencs que fan referència a la ciutat són els agrupats en els Textos d'Execració de Berlín i Brussel·les (c. segle XIX a. C; els quals es refereixen a una ciutat anomenada Joshlamen o Rosh-Ramen) i en les Cartes de Amarna", + "span_start": 771, + "span_end": 1012, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els quals es refereixen a una ciutat anomenada Joshlamen", + "span_start": 916, + "span_end": 972, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que Jerusalem va ser una ciutat fundada per un poble semític occidental amb assentaments organitzats prop del segle XXVI AC.", + "span_text": "anant a Kathleen Kenyon, creuen que Jerusalem va ser una ciutat fundada per un poble semític occidental amb assentaments organitzats prop del segle XXVI AC", + "span_start": 1035, + "span_end": 1190, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que va ser fundada per Sem i Eber, ancestres d'Abraham.", + "span_text": "D'acord amb la tradició va ser fundada per Sem i Eber, ancestres d'Abraham", + "span_start": 1191, + "span_end": 1265, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins al segle XI AC.", + "span_text": "Els recomptes bíblics mostren als Jebuseus en control de la ciutat, habitant els terrenys propers a la ciutat actual fins al segle XI AC", + "span_start": 1267, + "span_end": 1403, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "David va envair i va conquistar la seva ciutat, Jebús, establint allà la capital del Regne d'Israel i Judà.", + "span_text": "quan David va envair i va conquistar la seva ciutat, Jebús, establint allà la capital del Regne d'Israel i Judà (any 1000 AC)", + "span_start": 1404, + "span_end": 1529, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Excavacions recents de la Ciutat de David interpretades per alguns arqueòlegs com tendents a corroborar alguns textos bíblics", + "span_start": 1531, + "span_end": 1656, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_89", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "ànimes - LA DAMNADA.-16", + "story": "Les dues dones van esmunyir-se per un caminoi que anava cap a una fondalada que la Clàudia no coneixia. Plovia, naixien xaragalls i la riera ja passava rojenca, rabent, com si hagués nascut boja. La Clàudia en veure una cavorca pròxima va dubtar. Anaven xopes i es sentia lassa. Però mirà enrera i la gent s'atansava corrent i va semblar-li que veia En Pelat dalt del ruc i com una esperitada va posar-se a córrer arrosegant la seva filla sota aquella mànega d'aigua que queia sense pietat damunt d'aquelles dues dissortades., En ésser al cap del corriol la Clàudia es veié perduda, la riera els barrava el pas. L'aigua passava furienta, roja, tèrbola i remorosa. Les herbes de les vores es blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta, daleroses de saber on anava. De tant en tant passava quelcom: un tronc, una cadira, un vedell morent. La Clàudia romangué erta i la Rosa es xuclava el dit i tremolava de fred., -Què farem?, -Jo tinc gana, maru!, -Em fa por passar ara. Però això ben mirat són només dues passes!", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui anava pel senderó?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On anava a parar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui no tenia coneixement del barranc?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Van sorgir reguerons a causa de la pluja?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què semblava el rierol?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan va hesitar una de les protagonistes?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estava cansada?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com anava en Pelat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui anava la Clàudia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què no podien continuar pel camí?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es descriu el torrent?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I les plantes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L’altra protagonista es deia Rosa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què feia?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Clàudia pensava que podrien travessar el riu amb dues passes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dues dones.", + "span_text": "Les dues dones van esmunyir-se per un caminoi", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A una fondalada.", + "span_text": "per un caminoi que anava cap a una fondalada", + "span_start": 31, + "span_end": 75, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La Clàudia.", + "span_text": "una fondalada que la Clàudia no coneixia", + "span_start": 62, + "span_end": 102, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Plovia, naixien xaragalls", + "span_start": 104, + "span_end": 129, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que hagués nascut boig.", + "span_text": "la riera ja passava rojenca, rabent, com si hagués nascut boja", + "span_start": 132, + "span_end": 194, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En veure una cavorca pròxima.", + "span_text": "La Clàudia en veure una cavorca pròxima va dubtar", + "span_start": 196, + "span_end": 245, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es sentia lassa", + "span_start": 262, + "span_end": 277, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En ruc.", + "span_text": "veia En Pelat dalt del ruc", + "span_start": 345, + "span_end": 371, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb la seva filla.", + "span_text": "com una esperitada va posar-se a córrer arrosegant la seva filla", + "span_start": 374, + "span_end": 438, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè la riera els barrava el pas.", + "span_text": "En ésser al cap del corriol la Clàudia es veié perduda, la riera els barrava el pas", + "span_start": 528, + "span_end": 611, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Furient, roig, tèrbol i remorós.", + "span_text": "L'aigua passava furienta, roja, tèrbola i remorosa", + "span_start": 613, + "span_end": 663, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta.", + "span_text": "Les herbes de les vores es blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta", + "span_start": 665, + "span_end": 749, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Clàudia romangué erta i la Rosa es xuclava el dit", + "span_start": 853, + "span_end": 905, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es xuclava el dit i tremolava de fred.", + "span_text": "la Rosa es xuclava el dit i tremolava de fred", + "span_start": 880, + "span_end": 925, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Em fa por passar ara. Però això ben mirat són només dues passes", + "span_start": 967, + "span_end": 1030, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dues dones.", + "span_text": "Les dues dones van esmunyir-se per un caminoi", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A una fondalada.", + "span_text": "per un caminoi que anava cap a una fondalada", + "span_start": 31, + "span_end": 75, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La Clàudia.", + "span_text": "cap a una fondalada que la Clàudia no coneixia", + "span_start": 56, + "span_end": 102, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Plovia, naixien xaragalls", + "span_start": 104, + "span_end": 129, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que hagués nascut boig.", + "span_text": "la riera ja passava rojenca, rabent, com si hagués nascut boja", + "span_start": 132, + "span_end": 194, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En veure una cavorca pròxima.", + "span_text": "La Clàudia en veure una cavorca pròxima va dubtar", + "span_start": 196, + "span_end": 245, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es sentia lassa", + "span_start": 262, + "span_end": 277, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En ruc.", + "span_text": "veia En Pelat dalt del ruc", + "span_start": 345, + "span_end": 371, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb la seva filla.", + "span_text": "com una esperitada va posar-se a córrer arrosegant la seva filla", + "span_start": 374, + "span_end": 438, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè la riera els barrava el pas.", + "span_text": "En ésser al cap del corriol la Clàudia es veié perduda, la riera els barrava el pas", + "span_start": 528, + "span_end": 611, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Furient, roig, tèrbol i remorós.", + "span_text": "L'aigua passava furienta, roja, tèrbola i remorosa", + "span_start": 613, + "span_end": 663, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta.", + "span_text": "Les herbes de les vores es blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta", + "span_start": 665, + "span_end": 749, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Clàudia romangué erta i la Rosa es xuclava el dit", + "span_start": 853, + "span_end": 905, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es xuclava el dit i tremolava de fred.", + "span_text": "la Rosa es xuclava el dit i tremolava de fred", + "span_start": 880, + "span_end": 925, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Em fa por passar ara. Però això ben mirat són només dues passes", + "span_start": 967, + "span_end": 1030, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Les dues dones.", + "span_text": "Les dues dones van esmunyir-se per un caminoi", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A una fondalada.", + "span_text": "un caminoi que anava cap a una fondalada", + "span_start": 35, + "span_end": 75, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La Clàudia.", + "span_text": "una fondalada que la Clàudia no coneixia", + "span_start": 62, + "span_end": 102, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Plovia, naixien xaragalls", + "span_start": 104, + "span_end": 129, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que hagués nascut boig.", + "span_text": "la riera ja passava rojenca, rabent, com si hagués nascut boja", + "span_start": 132, + "span_end": 194, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En veure una cavorca pròxima.", + "span_text": "La Clàudia en veure una cavorca pròxima va dubtar", + "span_start": 196, + "span_end": 245, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es sentia lassa", + "span_start": 262, + "span_end": 277, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En ruc.", + "span_text": "veia En Pelat dalt del ruc", + "span_start": 345, + "span_end": 371, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb la seva filla.", + "span_text": "com una esperitada va posar-se a córrer arrosegant la seva filla", + "span_start": 374, + "span_end": 438, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè la riera els barrava el pas.", + "span_text": "En ésser al cap del corriol la Clàudia es veié perduda, la riera els barrava el pas", + "span_start": 528, + "span_end": 611, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Furient, roig, tèrbol i remorós.", + "span_text": "L'aigua passava furienta, roja, tèrbola i remorosa", + "span_start": 613, + "span_end": 663, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta.", + "span_text": "Les herbes de les vores es blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta", + "span_start": 665, + "span_end": 749, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Clàudia romangué erta i la Rosa es xuclava el dit", + "span_start": 853, + "span_end": 905, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es xuclava el dit i tremolava de fred.", + "span_text": "la Rosa es xuclava el dit i tremolava de fred", + "span_start": 880, + "span_end": 925, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Em fa por passar ara. Però això ben mirat són només dues passes", + "span_start": 967, + "span_end": 1030, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1629", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Apol·lo de Veïs", + "story": "L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota. De mida major que el natural, pintat, representant un Apol·lo, datada cap a anys 550 aC- 520 aC. Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional»., Es troba exposada al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia a Roma., Fou descobert l'any 1916 al temple de Portonaccio, un santuari construït en honor de la deessa de la saviesa i les arts Menrva (per als etruscs o Minerva per als romans), un dels més importants d'Etruria, pertanyent a l'antiga ciutat etrusca de Veïs, avui regió italiana de l'Alt Laci., L'escultura se li atribueix a l'escultor etrusc Vulca, l'únic artista etrusc del que es coneix el nom., Aquesta escultura pertany a l'art etrusc, amb importantíssima influència de l'art escultòric grec. L'estàtua mesura 1,80 centímetres d'alt i està realitzada en terracota, el material més usat a les escultures etrusques., Formava part d'una escena d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea, dotze metres per sobre del sòl, sobre bigues a l'Acroteri del Santuari de Minerva de Portonaccio, prop de Veïs. Apol·lo, vestit amb una túnica i capa curta, avança cap a la seva esquerra amb el seu braç dret estirat i doblegat (el seu braç esquerre està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà); Hèrcules, amb la cérvola lligada al voltant de les seves cames, s'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta., L'estàtua va ser trobada dempeus, resistint els atacs dels romans a la ciutat de Veïs, la primera ciutat etrusca conquistada per Roma.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és l’Apol·lo de Veïs?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quina època és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una obra d'art grec arcaic?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Doncs, de quin tipus és?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quin edifici s'exhibeix?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On la van trobar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què era l'edifici?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina era la deïtat equivalent a Menrva en la cultura romana?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va ser l’autor de l'estàtua segurament?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la cultura etrusca, s’emprava gaire la terracota?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina batalla representava l’obra?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Apol·lo hi porta pantalons?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com està el seu braç esquerre?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I Hèracles?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per quin fet destaca Veïs?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una estàtua etrusca realitzada en terracota.", + "span_text": "L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del 550 aC- 520 aC.", + "span_text": "representant un Apol·lo, datada cap a anys 550 aC- 520 aC", + "span_start": 105, + "span_end": 162, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional»", + "span_start": 164, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'estil etrusc arcaic tardà o jònic internacional.", + "span_text": "Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional»", + "span_start": 164, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia a Roma.", + "span_text": "Es troba exposada al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia a Roma", + "span_start": 238, + "span_end": 303, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al temple de Portonaccio.", + "span_text": "Fou descobert l'any 1916 al temple de Portonaccio", + "span_start": 307, + "span_end": 356, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un santuari construït en honor de la deessa de la saviesa i les arts Menrva.", + "span_text": "al temple de Portonaccio, un santuari construït en honor de la deessa de la saviesa i les arts Menrva", + "span_start": 332, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Minerva.", + "span_text": "la deessa de la saviesa i les arts Menrva (per als etruscs o Minerva per als romans)", + "span_start": 392, + "span_end": 476, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Vulca.", + "span_text": "L'escultura se li atribueix a l'escultor etrusc Vulca", + "span_start": 595, + "span_end": 648, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "està realitzada en terracota, el material més usat a les escultures etrusques", + "span_start": 841, + "span_end": 918, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea.", + "span_text": "Formava part d'una escena d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea", + "span_start": 922, + "span_end": 1003, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Apol·lo, vestit amb una túnica i capa curta", + "span_start": 1117, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà.", + "span_text": "el seu braç esquerre està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà", + "span_start": 1233, + "span_end": 1300, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "S'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta.", + "span_text": "Hèrcules, amb la cérvola lligada al voltant de les seves cames, s'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta", + "span_start": 1303, + "span_end": 1473, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser la primera ciutat etrusca conquistada per Roma.", + "span_text": "la ciutat de Veïs, la primera ciutat etrusca conquistada per Roma", + "span_start": 1545, + "span_end": 1610, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una estàtua etrusca realitzada en terracota.", + "span_text": "L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del 550 aC- 520 aC.", + "span_text": "representant un Apol·lo, datada cap a anys 550 aC- 520 aC", + "span_start": 105, + "span_end": 162, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional»", + "span_start": 164, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'estil etrusc arcaic tardà o jònic internacional.", + "span_text": "Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional»", + "span_start": 164, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia.", + "span_text": "Es troba exposada al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia", + "span_start": 238, + "span_end": 296, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al temple de Portonaccio.", + "span_text": "Fou descobert l'any 1916 al temple de Portonaccio", + "span_start": 307, + "span_end": 356, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un santuari construït en honor de la deessa de la saviesa i les arts Menrva.", + "span_text": "al temple de Portonaccio, un santuari construït en honor de la deessa de la saviesa i les arts Menrva", + "span_start": 332, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Minerva.", + "span_text": "Menrva (per als etruscs o Minerva per als romans)", + "span_start": 427, + "span_end": 476, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Vulca.", + "span_text": "L'escultura se li atribueix a l'escultor etrusc Vulca", + "span_start": 595, + "span_end": 648, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "està realitzada en terracota, el material més usat a les escultures etrusques", + "span_start": 841, + "span_end": 918, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea.", + "span_text": "Formava part d'una escena d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea", + "span_start": 922, + "span_end": 1003, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Apol·lo, vestit amb una túnica i capa curta", + "span_start": 1117, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà.", + "span_text": "el seu braç esquerre està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà", + "span_start": 1233, + "span_end": 1300, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "S'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta.", + "span_text": "Hèrcules, amb la cérvola lligada al voltant de les seves cames, s'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta", + "span_start": 1303, + "span_end": 1473, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per ser la primera ciutat etrusca conquistada per Roma.", + "span_text": "la ciutat de Veïs, la primera ciutat etrusca conquistada per Roma", + "span_start": 1545, + "span_end": 1610, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una estàtua etrusca realitzada en terracota.", + "span_text": "L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del 550 aC- 520 aC.", + "span_text": "representant un Apol·lo, datada cap a anys 550 aC- 520 aC", + "span_start": 105, + "span_end": 162, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional»", + "span_start": 164, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'estil etrusc arcaic tardà o jònic internacional.", + "span_text": "Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional»", + "span_start": 164, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia.", + "span_text": "Es troba exposada al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia", + "span_start": 238, + "span_end": 296, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al temple de Portonaccio.", + "span_text": "Fou descobert l'any 1916 al temple de Portonaccio", + "span_start": 307, + "span_end": 356, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un santuari construït en honor de la deessa de la saviesa i les arts Menrva.", + "span_text": "al temple de Portonaccio, un santuari construït en honor de la deessa de la saviesa i les arts Menrva", + "span_start": 332, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Minerva.", + "span_text": "la deessa de la saviesa i les arts Menrva (per als etruscs o Minerva per als romans)", + "span_start": 392, + "span_end": 476, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Vulca.", + "span_text": "L'escultura se li atribueix a l'escultor etrusc Vulca", + "span_start": 595, + "span_end": 648, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "està realitzada en terracota, el material més usat a les escultures etrusques", + "span_start": 841, + "span_end": 918, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea.", + "span_text": "Formava part d'una escena d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea", + "span_start": 922, + "span_end": 1003, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Apol·lo, vestit amb una túnica i capa curta", + "span_start": 1117, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà.", + "span_text": "el seu braç esquerre està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà", + "span_start": 1233, + "span_end": 1300, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "S'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta.", + "span_text": "Hèrcules, amb la cérvola lligada al voltant de les seves cames, s'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta", + "span_start": 1303, + "span_end": 1473, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per ser la primera ciutat etrusca conquistada per Roma.", + "span_text": "a la ciutat de Veïs, la primera ciutat etrusca conquistada per Roma", + "span_start": 1543, + "span_end": 1610, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1320", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "ERC respecta la decisió de Comín i no li demanarà l’acta de diputat del parlament", + "story": "La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha exposat avui a migdia la posició de la seva formació sobre la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat a les eleccions europees. Ha explicat que ERC no li demanaria que deixés l'acta de diputat del parlament perquè considera que és una decisió personal, i que Comín hauria de ser ‘coherent' amb les seves decisions. També ha dit que no prendrien cap decisió que pogués afectar la situació d'exiliat de Comín i li ha desitjat sort en la nova etapa amb JxCat. Article conjunt de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí: Anem junts al Parlament Europeu El president de la Generalitat, Quim Torra, tan bon punt s'ha fet pública la decisió de Comín, ha tornat a convidar el president d'ERC, Oriol Junqueras, a formar part de la mateixa llista a les europees. Vilalta ho ha descartat, i ha defensat d'anar-hi separats i, després, treballar conjuntament. ‘Creiem que és la millor manera d'afrontar els desafiaments –ha dit–. Que cadascú representi els seus projectes polítics amb tots els matisos. Això ens fa més forts si després va acompanyat d'unitat estratègica i d'acció.' Sobre la possibilitat que Toni Comín deixi l'escó del parlament, Vilalta ha insistit en tot moment que és una qüestió personal que ell haurà de decidir, però que qualsevol decisió té ‘les seves conseqüències'. També ha dit que la direcció del partit havia sabut la notícia que Comín aniria a la llista de JxCat a les europees hores abans de fer-se pública. ‘Ha estat en contacte permanent amb Marta Rovira i els membres de la direcció del partit', ha explicat. I ha afegit: ‘Continuarem essent al seu costat.' Vilalta ha recordat que Comín, a més de ser diputat al parlament, també ha estat una de les figures d'ERC al Consell per la República. ERC hi mantindrà la seva presència; fa poc hi va nomenar com a representants Isaac Peraire i Rut Ribas", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Marta Vilalta?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha declarat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quines eleccions?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com vol Vilalta que sigui Comín?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Està exiliat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha deixat ERC per JxCat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és Quim Torra?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què ha fet, en veure la decisió de Toni Comín?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què n'opina Vilalta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Segons ella, per què han de presentar els seus plans polítics per separat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Comín havia avisat sobre la seva posició en la llista de Junts per Catalunya?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Marta Vilalta li dona el seu suport?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina ha sigut la figura de Toni Comín?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Esquerra Republicana en continuarà formant part?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui en seran els nous representants del partit?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La portaveu d'ERC.", + "span_text": "La portaveu d'ERC, Marta Vilalta", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La posició de la seva formació sobre la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat.", + "span_text": "Marta Vilalta, ha exposat avui a migdia la posició de la seva formació sobre la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat", + "span_start": 19, + "span_end": 150, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A les eleccions europees.", + "span_text": "la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat a les eleccions europees", + "span_start": 96, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Coherent.", + "span_text": "que Comín hauria de ser ‘coherent' amb les seves decisions", + "span_start": 304, + "span_end": 362, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no prendrien cap decisió que pogués afectar la situació d'exiliat de Comín", + "span_start": 381, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "li ha desitjat sort en la nova etapa amb JxCat", + "span_start": 458, + "span_end": 504, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 604, + "span_end": 646, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha tornat a convidar el president d'ERC, Oriol Junqueras, a formar part de la mateixa llista a les europees.", + "span_text": "Quim Torra, tan bon punt s'ha fet pública la decisió de Comín, ha tornat a convidar el president d'ERC, Oriol Junqueras, a formar part de la mateixa llista a les europees", + "span_start": 636, + "span_end": 806, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ho ha descartat, i ha defensat d'anar-hi separats.", + "span_text": "Vilalta ho ha descartat, i ha defensat d'anar-hi separats", + "span_start": 808, + "span_end": 865, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè això els fa més forts si després va acompanyat d'unitat estratègica i d'acció.", + "span_text": "‘Creiem que és la millor manera d'afrontar els desafiaments –ha dit–. Que cadascú representi els seus projectes polítics amb tots els matisos. Això ens fa més forts si després va acompanyat d'unitat estratègica i d'acció.'", + "span_start": 902, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha dit que la direcció del partit havia sabut la notícia que Comín aniria a la llista de JxCat a les europees hores abans de fer-se pública", + "span_start": 1335, + "span_end": 1480, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha afegit: ‘Continuarem essent al seu costat.'", + "span_start": 1588, + "span_end": 1634, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una de les figures d'ERC al Consell per la República.", + "span_text": "Comín, a més de ser diputat al parlament, també ha estat una de les figures d'ERC al Consell per la República", + "span_start": 1659, + "span_end": 1768, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat una de les figures d'ERC al Consell per la República. ERC hi mantindrà la seva presència", + "span_start": 1707, + "span_end": 1804, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Isaac Peraire i Rut Ribas.", + "span_text": "fa poc hi va nomenar com a representants Isaac Peraire i Rut Ribas", + "span_start": 1806, + "span_end": 1872, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La portaveu d'ERC.", + "span_text": "La portaveu d'ERC, Marta Vilalta", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La posició de la seva formació sobre la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat.", + "span_text": "Marta Vilalta, ha exposat avui a migdia la posició de la seva formació sobre la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat", + "span_start": 19, + "span_end": 150, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A les europees.", + "span_text": "la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat a les eleccions europees", + "span_start": 96, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Coherent amb les seves decisions.", + "span_text": "que Comín hauria de ser ‘coherent' amb les seves decisions", + "span_start": 304, + "span_end": 362, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha dit que no prendrien cap decisió que pogués afectar la situació d'exiliat de Comín", + "span_start": 364, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "li ha desitjat sort en la nova etapa amb JxCat", + "span_start": 458, + "span_end": 504, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 604, + "span_end": 646, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha tornat a convidar el president d'ERC, Oriol Junqueras, a formar part de la mateixa llista a les europees.", + "span_text": "Quim Torra, tan bon punt s'ha fet pública la decisió de Comín, ha tornat a convidar el president d'ERC, Oriol Junqueras, a formar part de la mateixa llista a les europees", + "span_start": 636, + "span_end": 806, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ho ha descartat, i ha defensat d'anar-hi separats i, després, treballar conjuntament.", + "span_text": "Vilalta ho ha descartat, i ha defensat d'anar-hi separats i, després, treballar conjuntament", + "span_start": 808, + "span_end": 900, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè això els fa més forts si després va acompanyat d'unitat estratègica i d'acció.", + "span_text": "‘Creiem que és la millor manera d'afrontar els desafiaments –ha dit–. Que cadascú representi els seus projectes polítics amb tots els matisos. Això ens fa més forts si després va acompanyat d'unitat estratègica i d'acció.'", + "span_start": 902, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha dit que la direcció del partit havia sabut la notícia que Comín aniria a la llista de JxCat a les europees hores abans de fer-se pública", + "span_start": 1335, + "span_end": 1480, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha afegit: ‘Continuarem essent al seu costat.'", + "span_start": 1588, + "span_end": 1634, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una de les figures d'ERC al Consell per la República.", + "span_text": "Comín, a més de ser diputat al parlament, també ha estat una de les figures d'ERC al Consell per la República", + "span_start": 1659, + "span_end": 1768, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat una de les figures d'ERC al Consell per la República. ERC hi mantindrà la seva presència", + "span_start": 1707, + "span_end": 1804, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Isaac Peraire i Rut Ribas.", + "span_text": "fa poc hi va nomenar com a representants Isaac Peraire i Rut Ribas", + "span_start": 1806, + "span_end": 1872, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La portaveu d'ERC.", + "span_text": "La portaveu d'ERC, Marta Vilalta", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La posició de la seva formació sobre la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat.", + "span_text": "ha exposat avui a migdia la posició de la seva formació sobre la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat", + "span_start": 34, + "span_end": 150, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A les europees.", + "span_text": "sobre la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat a les eleccions europees", + "span_start": 90, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Coherent amb les seves decisions.", + "span_text": "que Comín hauria de ser ‘coherent' amb les seves decisions", + "span_start": 304, + "span_end": 362, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no prendrien cap decisió que pogués afectar la situació d'exiliat de Comín", + "span_start": 381, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i li ha desitjat sort en la nova etapa amb JxCat", + "span_start": 456, + "span_end": 504, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 604, + "span_end": 646, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha tornat a convidar el president d'ERC, Oriol Junqueras, a formar part de la mateixa llista a les europees.", + "span_text": "Quim Torra, tan bon punt s'ha fet pública la decisió de Comín, ha tornat a convidar el president d'ERC, Oriol Junqueras, a formar part de la mateixa llista a les europees", + "span_start": 636, + "span_end": 806, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ho ha descartat, i ha defensat d'anar-hi separats i, després, treballar conjuntament.", + "span_text": "Vilalta ho ha descartat, i ha defensat d'anar-hi separats i, després, treballar conjuntament", + "span_start": 808, + "span_end": 900, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè els fa més forts si després va acompanyat d'unitat estratègica i d'acció.", + "span_text": "‘Creiem que és la millor manera d'afrontar els desafiaments –ha dit–. Que cadascú representi els seus projectes polítics amb tots els matisos. Això ens fa més forts si després va acompanyat d'unitat estratègica i d'acció.'", + "span_start": 902, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha dit que la direcció del partit havia sabut la notícia que Comín aniria a la llista de JxCat a les europees hores abans de fer-se pública", + "span_start": 1335, + "span_end": 1480, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I ha afegit: ‘Continuarem essent al seu costat.'", + "span_start": 1586, + "span_end": 1634, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Diputat al parlament i una de les figures d'ERC al Consell per la República.", + "span_text": "Vilalta ha recordat que Comín, a més de ser diputat al parlament, també ha estat una de les figures d'ERC al Consell per la República", + "span_start": 1635, + "span_end": 1768, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat una de les figures d'ERC al Consell per la República. ERC hi mantindrà la seva presència", + "span_start": 1707, + "span_end": 1804, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Isaac Peraire i Rut Ribas.", + "span_text": "fa poc hi va nomenar com a representants Isaac Peraire i Rut Ribas", + "span_start": 1806, + "span_end": 1872, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_93", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "ànimes - LA DAMNADA.-20", + "story": "-Gràcia! Gràcia! puja!, -Què vôs? no em torbis que les peres s'agafaran., -Puja i fes-me companyia!, -Bona l'hem feta! ¿Que tens por com la mainada?, La Gràcia, esperonada per la dèria de lluir-se com a coquessa, va deixar-la, i la jove no podent sofrir el silenci, que li feia sentir el rau-rau amb tota claredat, va baixar a la cuina tota arrupida. La Gràcia va fer un xiscle tota esglaiada., -On vas? Que ets boja? Mira que et pots morir si fas disbarats., -Calla, no cridis. No puc estar tota sola!", + "questions": [ + { + "input_text": "Què vol l'altre personatge que faci la Gràcia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Aquesta persona està molestant a la Gràcia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què els passarà potser a les peres?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què vol el primer personatge que hi vagi la Gràcia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La compara amb una nena?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què volia la Gràcia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va marxar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què l’altra noia va acabar baixant?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La Gràcia va cridar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què adverteix a l'altra noia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li va respondre ella?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Volia estar acompanyada?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que pugi.", + "span_text": "Gràcia! Gràcia! puja", + "span_start": 1, + "span_end": 21, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què vôs? no em torbis", + "span_start": 26, + "span_end": 47, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que s'agafaran.", + "span_text": "que les peres s'agafaran", + "span_start": 48, + "span_end": 72, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè li faci companyia.", + "span_text": "Puja i fes-me companyia", + "span_start": 77, + "span_end": 100, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que tens por com la mainada", + "span_start": 123, + "span_end": 150, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Lluir-se com a coquessa.", + "span_text": "La Gràcia, esperonada per la dèria de lluir-se com a coquessa", + "span_start": 154, + "span_end": 215, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va deixar-la", + "span_start": 217, + "span_end": 229, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè no va poder sofrir el silenci, que li feia sentir el rau-rau amb tota claredat.", + "span_text": "la jove no podent sofrir el silenci, que li feia sentir el rau-rau amb tota claredat, va baixar a la cuina tota arrupida", + "span_start": 233, + "span_end": 353, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la cuina.", + "span_text": "va baixar a la cuina", + "span_start": 319, + "span_end": 339, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Gràcia va fer un xiscle", + "span_start": 355, + "span_end": 381, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que es pot morir si fa disbarats.", + "span_text": "Mira que et pots morir si fas disbarats", + "span_start": 423, + "span_end": 462, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que callés i no cridés.", + "span_text": "Calla, no cridis", + "span_start": 467, + "span_end": 483, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No puc estar tota sola", + "span_start": 485, + "span_end": 507, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que pugi.", + "span_text": "Gràcia! Gràcia! puja", + "span_start": 1, + "span_end": 21, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què vôs? no em torbis", + "span_start": 26, + "span_end": 47, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que s'agafaran.", + "span_text": "que les peres s'agafaran", + "span_start": 48, + "span_end": 72, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè li faci companyia.", + "span_text": "Puja i fes-me companyia", + "span_start": 77, + "span_end": 100, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que tens por com la mainada", + "span_start": 123, + "span_end": 150, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Lluir-se com a coquessa.", + "span_text": "La Gràcia, esperonada per la dèria de lluir-se com a coquessa", + "span_start": 154, + "span_end": 215, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va deixar-la", + "span_start": 217, + "span_end": 229, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè no va poder sofrir el silenci, que li feia sentir el rau-rau amb tota claredat.", + "span_text": "la jove no podent sofrir el silenci, que li feia sentir el rau-rau amb tota claredat, va baixar a la cuina", + "span_start": 233, + "span_end": 339, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la cuina.", + "span_text": "va baixar a la cuina", + "span_start": 319, + "span_end": 339, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Gràcia va fer un xiscle", + "span_start": 355, + "span_end": 381, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que es pot morir si fa disbarats.", + "span_text": "Mira que et pots morir si fas disbarats", + "span_start": 423, + "span_end": 462, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que callés i no cridés.", + "span_text": "Calla, no cridis", + "span_start": 467, + "span_end": 483, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No puc estar tota sola", + "span_start": 485, + "span_end": 507, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que pugi.", + "span_text": "Gràcia! Gràcia! puja", + "span_start": 1, + "span_end": 21, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què vôs? no em torbis", + "span_start": 26, + "span_end": 47, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que s'agafaran.", + "span_text": "que les peres s'agafaran", + "span_start": 48, + "span_end": 72, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vol que li faci companyia.", + "span_text": "Puja i fes-me companyia", + "span_start": 77, + "span_end": 100, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que tens por com la mainada", + "span_start": 123, + "span_end": 150, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Lluir-se com a coquessa.", + "span_text": "La Gràcia, esperonada per la dèria de lluir-se com a coquessa", + "span_start": 154, + "span_end": 215, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va deixar-la", + "span_start": 217, + "span_end": 229, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè no podia sofrir el silenci, que li feia sentir el rau-rau amb tota claredat.", + "span_text": "la jove no podent sofrir el silenci, que li feia sentir el rau-rau amb tota claredat, va baixar a la cuina", + "span_start": 233, + "span_end": 339, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la cuina.", + "span_text": "va baixar a la cuina", + "span_start": 319, + "span_end": 339, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Gràcia va fer un xiscle", + "span_start": 355, + "span_end": 381, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que es pot morir si fa disbarats.", + "span_text": "Mira que et pots morir si fas disbarats", + "span_start": 423, + "span_end": 462, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que callés i no cridés.", + "span_text": "Calla, no cridis", + "span_start": 467, + "span_end": 483, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No puc estar tota sola", + "span_start": 485, + "span_end": 507, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_860", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Lamina", + "story": "Els laminak, singular lamina o lamiña (fon. : /lamiŋa/) forma indeterminada lamin són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca. Existeix també la forma lamia (forma indet. lami, pl. lamiak)., Aquests éssers es troben típicament en grups especialment al bosc i als rius. No tenen una forma, gènere o nom concret (aquests varien segons la zona). Sovint se'ls descriu com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals però incorporant-hi part d'un animal, com garres d'ocell, peus d'ànec o cua de peix (com les sirenes)., En la versió femenina, de vegades s'emparellen amb humans i tenen fills, però en cap cas poden casar-se, ja que no poder trepitjar terra consagrada. Se'ls relaciona també amb els minairons, ja que són industriosos, sent els responsables de la construcció de molts ponts al Pirineu basc. En general són éssers benvolents encara que es poden enrabiar si se'ls roba la seua pinta, amb la qual es pentinen els seus llargs cabells., El seu hàbitat és el bosc i la muntanya. És allà on se'ls pot avistar, sobretot a la nit. D'altres llegendes parlen del tema recurrent de l'or dels laminak o els segrestos de laminak per humans, o viceversa., Sembla probable que aquesta figura o almenys el seu nom provingui de la mitologia grega, que parla de Làmia, un monstre femení. Les seues característiques els apropen molt a altres personatges mitològics, com els gnoms, les fades, etc., Mari, deessa de la mitologia basca., Jentila, ésser gegant de la mitologia basca.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què són els laminak?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com més se’ls pot anomenar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On solen estar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Van sols?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En principi, tenen algun aspecte?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Però com se'ls defineix?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Poden tenir descendència humana?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu no poden esposar-se amb els éssers humans?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quines edificacions se’ls atribueix?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els laminak només s’enfaden quan els prenen la pinta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els podem observar gairebé sempre de nit?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin pot ser el seu origen?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb qui es relacionen les seves qualitats?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui és Mari?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Jentila és un nan?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca.", + "span_text": "Els laminak, singular lamina o lamiña (fon. : /lamiŋa/) forma indeterminada lamin són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca", + "span_start": 0, + "span_end": 138, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En singular lamina o lamiña, en forma indeterminada lamin.", + "span_text": "Els laminak, singular lamina o lamiña (fon. : /lamiŋa/) forma indeterminada lamin", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al bosc i als rius.", + "span_text": "Aquests éssers es troben típicament en grups especialment al bosc i als rius", + "span_start": 205, + "span_end": 281, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es troben típicament en grups", + "span_start": 220, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No tenen una forma, gènere o nom concret", + "span_start": 283, + "span_end": 323, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals però incorporant-hi part d'un animal.", + "span_text": "Sovint se'ls descriu com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals però incorporant-hi part d'un animal", + "span_start": 357, + "span_end": 497, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'emparellen amb humans i tenen fills", + "span_start": 600, + "span_end": 637, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè no poder trepitjar terra consagrada.", + "span_text": "vegades s'emparellen amb humans i tenen fills, però en cap cas poden casar-se, ja que no poder trepitjar terra consagrada", + "span_start": 592, + "span_end": 713, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Molts ponts al Pirineu basc.", + "span_text": "sent els responsables de la construcció de molts ponts al Pirineu basc", + "span_start": 781, + "span_end": 851, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En general són éssers benvolents encara que es poden enrabiar si se'ls roba la seua pinta", + "span_start": 853, + "span_end": 942, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "se'ls pot avistar, sobretot a la nit", + "span_start": 1047, + "span_end": 1083, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De la mitologia grega, que parla de Làmia, un monstre femení.", + "span_text": "Sembla probable que aquesta figura o almenys el seu nom provingui de la mitologia grega, que parla de Làmia, un monstre femení", + "span_start": 1205, + "span_end": 1331, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb altres personatges mitològics.", + "span_text": "Les seues característiques els apropen molt a altres personatges mitològics", + "span_start": 1333, + "span_end": 1408, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una deessa de la mitologia basca.", + "span_text": "Mari, deessa de la mitologia basca", + "span_start": 1443, + "span_end": 1477, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jentila, ésser gegant", + "span_start": 1481, + "span_end": 1502, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca.", + "span_text": "Els laminak, singular lamina o lamiña (fon. : /lamiŋa/) forma indeterminada lamin són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca", + "span_start": 0, + "span_end": 138, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En singular lamina o lamiña, en forma indeterminada lamin i existeix també la forma lamia.", + "span_text": "Els laminak, singular lamina o lamiña (fon. : /lamiŋa/) forma indeterminada lamin són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca. Existeix també la forma lamia", + "span_start": 0, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al bosc i als rius.", + "span_text": "Aquests éssers es troben típicament en grups especialment al bosc i als rius", + "span_start": 205, + "span_end": 281, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es troben típicament en grups", + "span_start": 220, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No tenen una forma, gènere o nom concret", + "span_start": 283, + "span_end": 323, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals però incorporant-hi part d'un animal, com garres d'ocell, peus d'ànec o cua de peix.", + "span_text": "Sovint se'ls descriu com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals però incorporant-hi part d'un animal, com garres d'ocell, peus d'ànec o cua de peix", + "span_start": 357, + "span_end": 544, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "de vegades s'emparellen amb humans i tenen fills", + "span_start": 589, + "span_end": 637, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè no poder trepitjar terra consagrada.", + "span_text": "s'emparellen amb humans i tenen fills, però en cap cas poden casar-se, ja que no poder trepitjar terra consagrada", + "span_start": 600, + "span_end": 713, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ponts al Pirineu basc.", + "span_text": "sent els responsables de la construcció de molts ponts al Pirineu basc", + "span_start": 781, + "span_end": 851, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En general són éssers benvolents encara que es poden enrabiar si se'ls roba la seua pinta", + "span_start": 853, + "span_end": 942, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És allà on se'ls pot avistar, sobretot a la nit", + "span_start": 1036, + "span_end": 1083, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De la mitologia grega, que parla de Làmia.", + "span_text": "Sembla probable que aquesta figura o almenys el seu nom provingui de la mitologia grega, que parla de Làmia", + "span_start": 1205, + "span_end": 1312, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb altres personatges mitològics.", + "span_text": "Les seues característiques els apropen molt a altres personatges mitològics", + "span_start": 1333, + "span_end": 1408, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una deessa de la mitologia basca.", + "span_text": "Mari, deessa de la mitologia basca", + "span_start": 1443, + "span_end": 1477, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jentila, ésser gegant de la mitologia basca", + "span_start": 1481, + "span_end": 1524, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca.", + "span_text": "Els laminak, singular lamina o lamiña (fon. : /lamiŋa/) forma indeterminada lamin són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca", + "span_start": 0, + "span_end": 138, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En singular lamina o lamiña i en forma indeterminada lamin.", + "span_text": "Els laminak, singular lamina o lamiña (fon. : /lamiŋa/) forma indeterminada lamin", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al bosc i als rius.", + "span_text": "es troben típicament en grups especialment al bosc i als rius", + "span_start": 220, + "span_end": 281, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es troben típicament en grups", + "span_start": 220, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No tenen una forma, gènere o nom concre", + "span_start": 283, + "span_end": 322, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals però incorporant-hi part d'un animal.", + "span_text": "se'ls descriu com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals però incorporant-hi part d'un animal", + "span_start": 364, + "span_end": 497, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'emparellen amb humans i tenen fills", + "span_start": 600, + "span_end": 637, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè els humans no poden trepitjar terra consagrada.", + "span_text": "de vegades s'emparellen amb humans i tenen fills, però en cap cas poden casar-se, ja que no poder trepitjar terra consagrada", + "span_start": 589, + "span_end": 713, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ponts al Pirineu basc.", + "span_text": "Se'ls relaciona també amb els minairons, ja que són industriosos, sent els responsables de la construcció de molts ponts al Pirineu basc", + "span_start": 715, + "span_end": 851, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En general són éssers benvolents encara que es poden enrabiar si se'ls roba la seua pinta", + "span_start": 853, + "span_end": 942, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És allà on se'ls pot avistar, sobretot a la nit", + "span_start": 1036, + "span_end": 1083, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De la mitologia grega, que parla de Làmia.", + "span_text": "Sembla probable que aquesta figura o almenys el seu nom provingui de la mitologia grega, que parla de Làmia", + "span_start": 1205, + "span_end": 1312, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb altres personatges mitològics.", + "span_text": "els apropen molt a altres personatges mitològics", + "span_start": 1360, + "span_end": 1408, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una deessa de la mitologia basca.", + "span_text": "Mari, deessa de la mitologia basca", + "span_start": 1443, + "span_end": 1477, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jentila, ésser gegant", + "span_start": 1481, + "span_end": 1502, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_306", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Amparo Baró i San Martín...", + "story": "Amparo Baró i San Martín, més coneguda pel nom artístic d'Amparo Baró, (Barcelona, 21 de setembre de 1937 - Madrid, 29 de gener de 2015) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana, que va fer pràcticament tota la seva carrera professional a Madrid. Va començar fent teatre a Barcelona al costat d'Adolfo Marsillach i Soriano. Els darrers anys es va fer molt popular arran de la seva participació en la sèrie televisiva 7 vidas, interpretant el personatge de la Sole, i en el seu paper de Jacinta a la sèrie de misteri El internado., Va nàixer el 1937 a Barcelona al si d'una família valenciana amb orígens a Paterna (l'Horta). Després d'acabar els seus estudis secundaris va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la universitat, carrera que de seguida va abandonar quan va començar a sentir la vocació pel teatre. Això va ocórrer arran de veure una representació teatral de l'obra Seis personajes en busca de autor. Va començar a actuar en una companyia d'aficionats i de seguida va ser contractada pel Teatre Windsor de Barcelona. No va trigar a sorgir-li una gran oportunitat, quan l'actriu principal, que era Amparo Soler Leal, va patir un atac d'apendicitis i va haver de substituir-la. La seva actuació a l'obra El invisible Harvey de Mary Chase, premi Pulitzer de 1945, al costat d'Adolfo Marsillach, va ser un èxit., Seguidament va protagonitzar una obra de Jaime de Armiñán, Café del Liceo, a la qual seguiran altres com El pan de todos, d'Alfonso Sastre. Obté un gran èxit també a Madrid amb l'obra Calumnia, i va realitzar una gira per Sud-amèrica. Pel que fa al cinema, el seu primer treball té lloc l'any 1957, quan va participar a Rapsodia de sangre d'Antonio Isasi. No obstant això, la incursió en el cinema no va ser gaire extensa, acabant sent molt més prolífica en el mitjà televisiu. D'entre les pel·lícules en què va participar, que no són moltes, podem destacar El bosque animado de José Luis Cuerda o Las cosas del querer de Jaime Chávarri., També és destacable la seva actuació a Siete mesas de billar francés, de Gràcia Querejeta, que va rodar el 2007 i que li va suposar el premi Goya a la millor actriu de repartiment. Durant diverses dècades va ser un dels rostres més assidus a la televisió, mitjà en el qual sí que ha estat molt prolífica i en el que es va iniciar en els repartiments de sèries com Estudio 1, Fábulas, Primera fila o Novela, espais que durant les dècades dels seixanta i setanta adaptaven a la televisió conegudes obres de teatre o literatura. Malgrat això i del gran nombre de programes i sèries en què ha participat, va ser la sèrie 7 vidas la que li va oferir més popularitat i premis que en tota la seva carrera, el que es va veure reforçat per la seva aparició, posteriorment, en la sèrie El internado. D'entre la resta de la seva filmografia, encara cal citar títols com El nido, En septiembre, Mi general, Soldadito español, Al otro lado del túnel, El palomo cojo o Boca a boca.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Amparo Baró?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va fer el seu recorregut professional a Catalunya?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin personatge tenia a 7 vidas?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I en El internado?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D’on provenia la família d’Amparo?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es va graduar d'alguna carrera?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què la va suscitar a dedicar-se al món de l’espectacle?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què va entrar com a protagonista en el Teatre Windsor?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui va aconseguir la fama?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va desencadenar Calumnia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin any va aparèixer Baró per primer cop en una pel·lícula?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va guanyar un Goya gràcies a El bosque animado de José Luis Cuerda?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va esdevenir l’actriu del moment durant molts d’anys?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El seu èxit es basa en 7 vidas i El internado?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va participar en Ocho apellidos vascos?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una actriu de teatre, cinema i televisió.", + "span_text": "Amparo Baró i San Martín, més coneguda pel nom artístic d'Amparo Baró, (Barcelona, 21 de setembre de 1937 - Madrid, 29 de gener de 2015) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 190, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va fer pràcticament tota la seva carrera professional a Madrid", + "span_start": 196, + "span_end": 258, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El personatge de la Sole.", + "span_text": "la seva participació en la sèrie televisiva 7 vidas, interpretant el personatge de la Sole", + "span_start": 386, + "span_end": 476, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El de Jacinta.", + "span_text": "en el seu paper de Jacinta a la sèrie de misteri El internado", + "span_start": 480, + "span_end": 541, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Paterna (l'Horta).", + "span_text": "Va nàixer el 1937 a Barcelona al si d'una família valenciana amb orígens a Paterna (l'Horta)", + "span_start": 545, + "span_end": 637, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la universitat, carrera que de seguida va abandonar", + "span_start": 684, + "span_end": 780, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Veure una representació teatral de l'obra Seis personajes en busca de autor.", + "span_text": "quan va començar a sentir la vocació pel teatre. Això va ocórrer arran de veure una representació teatral de l'obra Seis personajes en busca de autor", + "span_start": 781, + "span_end": 930, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè l'actriu principal, que era Amparo Soler Leal, va patir un atac d'apendicitis i va haver de substituir-la.", + "span_text": "de seguida va ser contractada pel Teatre Windsor de Barcelona. No va trigar a sorgir-li una gran oportunitat, quan l'actriu principal, que era Amparo Soler Leal, va patir un atac d'apendicitis i va haver de substituir-la", + "span_start": 985, + "span_end": 1205, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Adolfo Marsillach.", + "span_text": "La seva actuació a l'obra El invisible Harvey de Mary Chase, premi Pulitzer de 1945, al costat d'Adolfo Marsillach, va ser un èxit", + "span_start": 1207, + "span_end": 1337, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una gira per Sud-amèrica.", + "span_text": "Obté un gran èxit també a Madrid amb l'obra Calumnia, i va realitzar una gira per Sud-amèrica", + "span_start": 1481, + "span_end": 1574, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 1957.", + "span_text": "Pel que fa al cinema, el seu primer treball té lloc l'any 1957", + "span_start": 1576, + "span_end": 1638, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la seva actuació a Siete mesas de billar francés, de Gràcia Querejeta, que va rodar el 2007 i que li va suposar el premi Goya a la millor actriu de repartiment", + "span_start": 2001, + "span_end": 2160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Durant diverses dècades va ser un dels rostres més assidus a la televisió", + "span_start": 2162, + "span_end": 2235, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser la sèrie 7 vidas la que li va oferir més popularitat i premis que en tota la seva carrera, el que es va veure reforçat per la seva aparició, posteriorment, en la sèrie El internado", + "span_start": 2582, + "span_end": 2769, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "D'entre la resta de la seva filmografia, encara cal citar títols com El nido, En septiembre, Mi general, Soldadito español, Al otro lado del túnel, El palomo cojo o Boca a boca", + "span_start": 2771, + "span_end": 2947, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.", + "span_text": "Amparo Baró i San Martín, més coneguda pel nom artístic d'Amparo Baró, (Barcelona, 21 de setembre de 1937 - Madrid, 29 de gener de 2015) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 190, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va fer pràcticament tota la seva carrera professional a Madrid", + "span_start": 196, + "span_end": 258, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El personatge de la Sole.", + "span_text": "la seva participació en la sèrie televisiva 7 vidas, interpretant el personatge de la Sole", + "span_start": 386, + "span_end": 476, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El paper de Jacinta.", + "span_text": "el seu paper de Jacinta a la sèrie de misteri El internado", + "span_start": 483, + "span_end": 541, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Paterna.", + "span_text": "Va nàixer el 1937 a Barcelona al si d'una família valenciana amb orígens a Paterna", + "span_start": 545, + "span_end": 627, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la universitat, carrera que de seguida va abandonar", + "span_start": 684, + "span_end": 780, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Veure una representació teatral de l'obra Seis personajes en busca de autor.", + "span_text": "quan va començar a sentir la vocació pel teatre. Això va ocórrer arran de veure una representació teatral de l'obra Seis personajes en busca de autor", + "span_start": 781, + "span_end": 930, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè l'actriu principal, que era Amparo Soler Leal, va patir un atac d'apendicitis i va haver de substituir-la.", + "span_text": "de seguida va ser contractada pel Teatre Windsor de Barcelona. No va trigar a sorgir-li una gran oportunitat, quan l'actriu principal, que era Amparo Soler Leal, va patir un atac d'apendicitis i va haver de substituir-la", + "span_start": 985, + "span_end": 1205, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Adolfo Marsillach.", + "span_text": "La seva actuació a l'obra El invisible Harvey de Mary Chase, premi Pulitzer de 1945, al costat d'Adolfo Marsillach, va ser un èxit", + "span_start": 1207, + "span_end": 1337, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una gira per Sud-amèrica.", + "span_text": "Obté un gran èxit també a Madrid amb l'obra Calumnia, i va realitzar una gira per Sud-amèrica", + "span_start": 1481, + "span_end": 1574, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 1957.", + "span_text": "Pel que fa al cinema, el seu primer treball té lloc l'any 1957", + "span_start": 1576, + "span_end": 1638, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la seva actuació a Siete mesas de billar francés, de Gràcia Querejeta, que va rodar el 2007 i que li va suposar el premi Goya a la millor actriu de repartiment", + "span_start": 2001, + "span_end": 2160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Durant diverses dècades va ser un dels rostres més assidus a la televisió", + "span_start": 2162, + "span_end": 2235, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Malgrat això i del gran nombre de programes i sèries en què ha participat, va ser la sèrie 7 vidas la que li va oferir més popularitat i premis que en tota la seva carrera, el que es va veure reforçat per la seva aparició, posteriorment, en la sèrie El internado", + "span_start": 2507, + "span_end": 2769, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "D'entre la resta de la seva filmografia, encara cal citar títols com El nido, En septiembre, Mi general, Soldadito español, Al otro lado del túnel, El palomo cojo o Boca a boca", + "span_start": 2771, + "span_end": 2947, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.", + "span_text": "Amparo Baró i San Martín, més coneguda pel nom artístic d'Amparo Baró, (Barcelona, 21 de setembre de 1937 - Madrid, 29 de gener de 2015) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 190, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "que va fer pràcticament tota la seva carrera professional a Madrid", + "span_start": 192, + "span_end": 258, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El de la Sole.", + "span_text": "7 vidas, interpretant el personatge de la Sole", + "span_start": 430, + "span_end": 476, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El de Jacinta.", + "span_text": "en el seu paper de Jacinta a la sèrie de misteri El internado", + "span_start": 480, + "span_end": 541, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Paterna.", + "span_text": "Va nàixer el 1937 a Barcelona al si d'una família valenciana amb orígens a Paterna", + "span_start": 545, + "span_end": 627, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la universitat, carrera que de seguida va abandonar", + "span_start": 684, + "span_end": 780, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Veure una representació teatral de l'obra Seis personajes en busca de autor.", + "span_text": "quan va començar a sentir la vocació pel teatre. Això va ocórrer arran de veure una representació teatral de l'obra Seis personajes en busca de autor", + "span_start": 781, + "span_end": 930, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè l'actriu principal, que era Amparo Soler Leal, va patir un atac d'apendicitis i va haver de substituir-la.", + "span_text": "de seguida va ser contractada pel Teatre Windsor de Barcelona. No va trigar a sorgir-li una gran oportunitat, quan l'actriu principal, que era Amparo Soler Leal, va patir un atac d'apendicitis i va haver de substituir-la", + "span_start": 985, + "span_end": 1205, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Adolfo Marsillach.", + "span_text": "La seva actuació a l'obra El invisible Harvey de Mary Chase, premi Pulitzer de 1945, al costat d'Adolfo Marsillach, va ser un èxit", + "span_start": 1207, + "span_end": 1337, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un gran èxit i una gira per Sud-amèrica.", + "span_text": "Obté un gran èxit també a Madrid amb l'obra Calumnia, i va realitzar una gira per Sud-amèrica", + "span_start": 1481, + "span_end": 1574, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 1957.", + "span_text": "Pel que fa al cinema, el seu primer treball té lloc l'any 1957", + "span_start": 1576, + "span_end": 1638, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la seva actuació a Siete mesas de billar francés, de Gràcia Querejeta, que va rodar el 2007 i que li va suposar el premi Goya", + "span_start": 2001, + "span_end": 2126, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Durant diverses dècades va ser un dels rostres més assidus a la televisió", + "span_start": 2162, + "span_end": 2235, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser la sèrie 7 vidas la que li va oferir més popularitat i premis que en tota la seva carrera, el que es va veure reforçat per la seva aparició, posteriorment, en la sèrie El internado", + "span_start": 2582, + "span_end": 2769, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "D'entre la resta de la seva filmografia, encara cal citar títols com El nido, En septiembre, Mi general, Soldadito español, Al otro lado del túnel, El palomo cojo o Boca a boca", + "span_start": 2771, + "span_end": 2947, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_935", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "María Teresa Andrés Blasco...", + "story": "María Teresa Andrés Blasco, (València, 13 de setembre de 1910 - íd. 29 de juny 1992), fou una música i compositora., Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori de València; amb Antonio Fornet Asensi el piano, amb Pedro Sosa l'harmonia i amb Eduard López-Chàvarri la història de la música. A més, va rebre classes particulars de piano de Ramón Ribes, que la va encoratjar per continuar els estudis musicals, que acabaria l'any 1930 al Conservatori de València., La seua carrera com a concertista es va estroncar per la seua malaltia, l'asma, que la va obligar a fer repòs durant dos anys, cosa que va fer al poble de Benimarfull, d'on eren els seus pares. L'any 1954 va escriure per a Ràdio València un xotis humorístic, Ellos son así, que tingué molt d'èxit. El 1972 fou finalista del Festival de Canciones Navideñas de l'Hospitalet de Llobregat amb la seua nadala Jesús Nen. El 1982 va estrenar el pasdoble Balones, un encàrrec amb motiu del vuitè Centenari del naixement de Sant Francesc, patró d'aquesta vila de la comarca del Comtat, i al 1984 s'hi posà lletra per a cantar-lo com a himne. També va compondre, a petició de l'alcalde de Benimarfull, el pasdoble Benimarfull, i per a la banda “El Delirio”, de Gorga, el pasdoble El Delirio, che., Fou professora de piano del Conservatori de València i la major part de les seues composicions es troben a la Biblioteca Municipal de València. Va escriure sobretot música per a banda, tot i que també escrigué valsos, boleros i pasdobles, essent la seua una música senzilla i amb un to popular, dirigida sobretot al ball i a les revetlles., L'any 1945 es casà amb Ernesto Hurtado, un home amant de les tradicions i de la història de Benimarfull, població sobre la qual va escriure quatre llibres., Adkins Chiti, Patricia; Ozaita, M. T.. «Las compositoras españolas». A: Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Música, 1995.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui és la biografia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui va ser?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què la va impulsar Ramón Ribes?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què es va interrompre la carrera de María Teresa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va fer el 1954?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va guanyar el Festival de Canciones Navideñas de l’Hospitalet de Llobregat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per quina raó li van encomanar una cançó?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va escriure altres pasdobles?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D’on va ser docent?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de música va compondre?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On s’empraven les seves composicions?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb qui va contreure matrimoni la compositora?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui era ell?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quantes obres va redactar ell sobre aquest municipi?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De María Teresa Andrés Blasco.", + "span_text": "María Teresa Andrés Blasco, (València, 13 de setembre de 1910 - íd. 29 de juny 1992), fou una música i compositora", + "span_start": 0, + "span_end": 114, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una música i compositora.", + "span_text": "María Teresa Andrés Blasco, (València, 13 de setembre de 1910 - íd. 29 de juny 1992), fou una música i compositora", + "span_start": 0, + "span_end": 114, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Conservatori de València.", + "span_text": "Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori de València", + "span_start": 118, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A continuar els estudis musicals.", + "span_text": "Ramón Ribes, que la va encoratjar per continuar els estudis musicals", + "span_start": 346, + "span_end": 414, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la seua malaltia, l'asma, que la va obligar a fer repòs durant dos anys.", + "span_text": "seua carrera com a concertista es va estroncar per la seua malaltia, l'asma, que la va obligar a fer repòs durant dos anys", + "span_start": 474, + "span_end": 596, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va escriure per a Ràdio València un xotis humorístic, Ellos son así.", + "span_text": "L'any 1954 va escriure per a Ràdio València un xotis humorístic, Ellos son así", + "span_start": 665, + "span_end": 743, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "fou finalista del Festival de Canciones Navideñas de l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 777, + "span_end": 855, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pel vuitè Centenari del naixement de Sant Francesc.", + "span_text": "va estrenar el pasdoble Balones, un encàrrec amb motiu del vuitè Centenari del naixement de Sant Francesc", + "span_start": 894, + "span_end": 999, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També va compondre, a petició de l'alcalde de Benimarfull, el pasdoble Benimarfull, i per a la banda “El Delirio”, de Gorga, el pasdoble El Delirio", + "span_start": 1104, + "span_end": 1251, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Del Conservatori de València.", + "span_text": "Fou professora de piano del Conservatori de València", + "span_start": 1260, + "span_end": 1312, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobretot música per a banda, tot i que també escrigué valsos, boleros i pasdobles.", + "span_text": "Va escriure sobretot música per a banda, tot i que també escrigué valsos, boleros i pasdobles", + "span_start": 1404, + "span_end": 1497, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al ball i a les revetlles.", + "span_text": "essent la seua una música senzilla i amb un to popular, dirigida sobretot al ball i a les revetlles", + "span_start": 1499, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Ernesto Hurtado.", + "span_text": "es casà amb Ernesto Hurtado", + "span_start": 1613, + "span_end": 1640, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un home amant de les tradicions i de la història de Benimarfull.", + "span_text": "Ernesto Hurtado, un home amant de les tradicions i de la història de Benimarfull", + "span_start": 1625, + "span_end": 1705, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va escriure'n quatre.", + "span_text": "la història de Benimarfull, població sobre la qual va escriure quatre llibres", + "span_start": 1679, + "span_end": 1756, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De María Teresa Andrés Blasco.", + "span_text": "María Teresa Andrés Blasco, (València, 13 de setembre de 1910 - íd. 29 de juny 1992), fou una música i compositora", + "span_start": 0, + "span_end": 114, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una música i compositora.", + "span_text": "María Teresa Andrés Blasco, (València, 13 de setembre de 1910 - íd. 29 de juny 1992), fou una música i compositora", + "span_start": 0, + "span_end": 114, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Conservatori de València.", + "span_text": "Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori de València", + "span_start": 118, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A continuar els estudis musicals.", + "span_text": "Ramón Ribes, que la va encoratjar per continuar els estudis musicals", + "span_start": 346, + "span_end": 414, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la seua malaltia, l'asma.", + "span_text": "La seua carrera com a concertista es va estroncar per la seua malaltia, l'asma", + "span_start": 471, + "span_end": 549, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va escriure per a Ràdio València un xotis humorístic, Ellos son así.", + "span_text": "L'any 1954 va escriure per a Ràdio València un xotis humorístic, Ellos son así", + "span_start": 665, + "span_end": 743, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "fou finalista del Festival de Canciones Navideñas de l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 777, + "span_end": 855, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pel vuitè Centenari del naixement de Sant Francesc.", + "span_text": "va estrenar el pasdoble Balones, un encàrrec amb motiu del vuitè Centenari del naixement de Sant Francesc", + "span_start": 894, + "span_end": 999, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També va compondre, a petició de l'alcalde de Benimarfull, el pasdoble Benimarfull, i per a la banda “El Delirio”, de Gorga, el pasdoble El Delirio", + "span_start": 1104, + "span_end": 1251, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Del Conservatori de València.", + "span_text": "Fou professora de piano del Conservatori de València", + "span_start": 1260, + "span_end": 1312, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobretot música per a banda, tot i que també escrigué valsos, boleros i pasdobles.", + "span_text": "Va escriure sobretot música per a banda, tot i que també escrigué valsos, boleros i pasdobles", + "span_start": 1404, + "span_end": 1497, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al ball i a les revetlles.", + "span_text": "essent la seua una música senzilla i amb un to popular, dirigida sobretot al ball i a les revetlles", + "span_start": 1499, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Ernesto Hurtado.", + "span_text": "es casà amb Ernesto Hurtado", + "span_start": 1613, + "span_end": 1640, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un home amant de les tradicions i de la història de Benimarfull.", + "span_text": "Ernesto Hurtado, un home amant de les tradicions i de la història de Benimarfull", + "span_start": 1625, + "span_end": 1705, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "la història de Benimarfull, població sobre la qual va escriure quatre llibres", + "span_start": 1679, + "span_end": 1756, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De María Teresa Andrés Blasco.", + "span_text": "María Teresa Andrés Blasco, (València, 13 de setembre de 1910 - íd. 29 de juny 1992), fou una música i compositora", + "span_start": 0, + "span_end": 114, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una música i compositora.", + "span_text": "María Teresa Andrés Blasco, (València, 13 de setembre de 1910 - íd. 29 de juny 1992), fou una música i compositora", + "span_start": 0, + "span_end": 114, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Conservatori de València.", + "span_text": "Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori de València", + "span_start": 118, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A continuar els estudis musicals.", + "span_text": "Ramón Ribes, que la va encoratjar per continuar els estudis musicals", + "span_start": 346, + "span_end": 414, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la seua malaltia, l'asma.", + "span_text": "La seua carrera com a concertista es va estroncar per la seua malaltia, l'asma, que la va obligar a fer repòs durant dos anys", + "span_start": 471, + "span_end": 596, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va escriure per a Ràdio València un xotis humorístic, Ellos son así, que tingué molt d'èxit.", + "span_text": "L'any 1954 va escriure per a Ràdio València un xotis humorístic, Ellos son así, que tingué molt d'èxit", + "span_start": 665, + "span_end": 767, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "fou finalista del Festival de Canciones Navideñas de l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 777, + "span_end": 855, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pel vuitè Centenari del naixement de Sant Francesc.", + "span_text": "va estrenar el pasdoble Balones, un encàrrec amb motiu del vuitè Centenari del naixement de Sant Francesc", + "span_start": 894, + "span_end": 999, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També va compondre, a petició de l'alcalde de Benimarfull, el pasdoble Benimarfull, i per a la banda “El Delirio”, de Gorga, el pasdoble El Delirio", + "span_start": 1104, + "span_end": 1251, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Del Conservatori de València.", + "span_text": "Fou professora de piano del Conservatori de València", + "span_start": 1260, + "span_end": 1312, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobretot música per a banda, tot i que també escrigué valsos, boleros i pasdobles.", + "span_text": "Va escriure sobretot música per a banda, tot i que també escrigué valsos, boleros i pasdobles", + "span_start": 1404, + "span_end": 1497, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al ball i a les revetlles.", + "span_text": "essent la seua una música senzilla i amb un to popular, dirigida sobretot al ball i a les revetlles", + "span_start": 1499, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Ernesto Hurtado.", + "span_text": "es casà amb Ernesto Hurtado", + "span_start": 1613, + "span_end": 1640, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un home amant de les tradicions i de la història de Benimarfull.", + "span_text": "amb Ernesto Hurtado, un home amant de les tradicions i de la història de Benimarfull", + "span_start": 1621, + "span_end": 1705, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En va escriure quatre.", + "span_text": "la història de Benimarfull, població sobre la qual va escriure quatre llibres", + "span_start": 1679, + "span_end": 1756, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1057", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Un regidor d’Avià rebutja un premi de la UE davant la Comissió per la inacció amb els presos polítics", + "story": "El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Avià, Josep Subirana, ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat perquè Europa té presos polítics i exiliats. Durant la gala de lliurament dels premis a l'Energia Sostenible de la UE a Brussel·les, el regidor d'ERC ha explica que a Catalunya es patia repressió política i social. La presentadora de l'acte l'ha tallat dient que la cerimònia de premis no era cap ‘fòrum de discussió política'. ‘Sé que això us fa sentir molt incòmodes, més incòmodes estem nosaltres', ha respost el regidor. Subirana ha demanat que tornessin el premi al comissari europeu d'Energia, Miguel Àngel Arias Cañete, que finalment no ha assistit a l'acte. ‘No acceptarem el premi fins que Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia‘, ha dit Subirana. En acabat, el director general d'energia de la Comissió Europea, Dominique Ristori, ha recriminat a Subirana que l'acte no era ‘el lloc per a obrir una discussió sobre jocs polítics perillosos' i que s'havia concedit aquest premi a Avià només per la seva feina en sostenibilitat energètica. ‘És l'únic tema d'aquesta trobada', ha reblat. El projecte ‘Avià per un bon clima‘ estat premiat en les categories de lideratge i ciutadania, el premi de la ciutadania. El projecte El 2015, l'Ajuntament d'Avià va aprovar un projecte per a impulsar les energies renovables, l'eficiència energètica i la protecció del medi. Gràcies a això, va aconseguir de reduir les emissions de carboni i la demanda de combustibles fòssils. Per exemple, els edificis públics del municipi han reduït un 60% la seva demanda de quilowatts respecte al 2015", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Josep Subirana?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha fet?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha exposat en l’entrega de premis?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha pogut acabar el seu discurs?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha contestat Subirana a la presentadora de la gala?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I què ha exigit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per tant, s’ha quedat amb el guardó?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan ho farà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui és Dominique Ristori?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I què ha criticat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què se li ha concedit la distinció a Subirana?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què va tractar el seu pla?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin va ser-ne el resultat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què van assolir els edificis públics d'Avià?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Avià.", + "span_text": "El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Avià, Josep Subirana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat.", + "span_text": "Josep Subirana, ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat", + "span_start": 51, + "span_end": 115, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè Europa té presos polítics i exiliats.", + "span_text": "ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat perquè Europa té presos polítics i exiliats", + "span_start": 67, + "span_end": 159, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que a Catalunya es patia repressió política i social.", + "span_text": "Durant la gala de lliurament dels premis a l'Energia Sostenible de la UE a Brussel·les, el regidor d'ERC ha explica que a Catalunya es patia repressió política i social", + "span_start": 161, + "span_end": 329, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La presentadora de l'acte l'ha tallat", + "span_start": 331, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que sap que això els fa sentir molt incòmodes.", + "span_text": "‘Sé que això us fa sentir molt incòmodes, més incòmodes estem nosaltres', ha respost el regidor", + "span_start": 444, + "span_end": 539, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que tornessin el premi al comissari europeu d'Energia, Miguel Àngel Arias Cañete.", + "span_text": "Subirana ha demanat que tornessin el premi al comissari europeu d'Energia, Miguel Àngel Arias Cañete", + "span_start": 541, + "span_end": 641, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘No acceptarem el premi fins que Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia‘, ha dit Subirana", + "span_start": 682, + "span_end": 787, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia.", + "span_text": "No acceptarem el premi fins que Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia", + "span_start": 683, + "span_end": 769, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El director general d'energia de la Comissió Europea.", + "span_text": "el director general d'energia de la Comissió Europea, Dominique Ristori", + "span_start": 800, + "span_end": 871, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'acte no era el lloc per a obrir una discussió sobre jocs polítics perillosos.", + "span_text": "Dominique Ristori, ha recriminat a Subirana que l'acte no era ‘el lloc per a obrir una discussió sobre jocs polítics perillosos'", + "span_start": 854, + "span_end": 982, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la seva feina en sostenibilitat energètica.", + "span_text": "s'havia concedit aquest premi a Avià només per la seva feina en sostenibilitat energètica", + "span_start": 989, + "span_end": 1078, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'impulsar les energies renovables, l'eficiència energètica i la protecció del medi.", + "span_text": "l'Ajuntament d'Avià va aprovar un projecte per a impulsar les energies renovables, l'eficiència energètica i la protecció del medi", + "span_start": 1270, + "span_end": 1400, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir de reduir les emissions de carboni i la demanda de combustibles fòssils.", + "span_text": "Gràcies a això, va aconseguir de reduir les emissions de carboni i la demanda de combustibles fòssils", + "span_start": 1402, + "span_end": 1503, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Reduir un 60% la seva demanda de quilowatts respecte al 2015.", + "span_text": "els edificis públics del municipi han reduït un 60% la seva demanda de quilowatts respecte al 2015", + "span_start": 1518, + "span_end": 1616, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Avià.", + "span_text": "El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Avià, Josep Subirana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat.", + "span_text": "Josep Subirana, ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat", + "span_start": 51, + "span_end": 115, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè Europa té presos polítics i exiliats.", + "span_text": "ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat perquè Europa té presos polítics i exiliats", + "span_start": 67, + "span_end": 159, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que a Catalunya es patia repressió política i social.", + "span_text": "Durant la gala de lliurament dels premis a l'Energia Sostenible de la UE a Brussel·les, el regidor d'ERC ha explica que a Catalunya es patia repressió política i social", + "span_start": 161, + "span_end": 329, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La presentadora de l'acte l'ha tallat", + "span_start": 331, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sé que això us fa sentir molt incòmodes, més incòmodes estem nosaltres.", + "span_text": "‘Sé que això us fa sentir molt incòmodes, més incòmodes estem nosaltres', ha respost el regidor", + "span_start": 444, + "span_end": 539, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que tornessin el premi al comissari europeu d'Energia, Miguel Àngel Arias Cañete.", + "span_text": "Subirana ha demanat que tornessin el premi al comissari europeu d'Energia, Miguel Àngel Arias Cañete", + "span_start": 541, + "span_end": 641, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘No acceptarem el premi fins que Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia‘, ha dit Subirana", + "span_start": 682, + "span_end": 787, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia.", + "span_text": "No acceptarem el premi fins que Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia", + "span_start": 683, + "span_end": 769, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El director general d'energia de la Comissió Europea.", + "span_text": "el director general d'energia de la Comissió Europea, Dominique Ristori", + "span_start": 800, + "span_end": 871, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'acte no era el lloc per a obrir una discussió sobre jocs polítics perillosos.", + "span_text": "Dominique Ristori, ha recriminat a Subirana que l'acte no era ‘el lloc per a obrir una discussió sobre jocs polítics perillosos'", + "span_start": 854, + "span_end": 982, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la seva feina en sostenibilitat energètica.", + "span_text": "havia concedit aquest premi a Avià només per la seva feina en sostenibilitat energètica", + "span_start": 991, + "span_end": 1078, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'impulsar les energies renovables, l'eficiència energètica i la protecció del medi.", + "span_text": "l'Ajuntament d'Avià va aprovar un projecte per a impulsar les energies renovables, l'eficiència energètica i la protecció del medi", + "span_start": 1270, + "span_end": 1400, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir de reduir les emissions de carboni i la demanda de combustibles fòssils.", + "span_text": "Gràcies a això, va aconseguir de reduir les emissions de carboni i la demanda de combustibles fòssils", + "span_start": 1402, + "span_end": 1503, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Reduir un 60% la seva demanda de quilowatts respecte al 2015.", + "span_text": "els edificis públics del municipi han reduït un 60% la seva demanda de quilowatts respecte al 2015", + "span_start": 1518, + "span_end": 1616, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Avià.", + "span_text": "El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Avià, Josep Subirana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat.", + "span_text": "Josep Subirana, ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat", + "span_start": 51, + "span_end": 115, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè Europa té presos polítics i exiliats.", + "span_text": "ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat perquè Europa té presos polítics i exiliats", + "span_start": 67, + "span_end": 159, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que a Catalunya es patia repressió política i social.", + "span_text": "Durant la gala de lliurament dels premis a l'Energia Sostenible de la UE a Brussel·les, el regidor d'ERC ha explica que a Catalunya es patia repressió política i social", + "span_start": 161, + "span_end": 329, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La presentadora de l'acte l'ha tallat", + "span_start": 331, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que sap que això els fa sentir molt incómodes, més incòmodes estan ells.", + "span_text": "‘Sé que això us fa sentir molt incòmodes, més incòmodes estem nosaltres', ha respost el regidor", + "span_start": 444, + "span_end": 539, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que tornessin el premi al comissari europeu d'Energia, Miguel Àngel Arias Cañete.", + "span_text": "Subirana ha demanat que tornessin el premi al comissari europeu d'Energia, Miguel Àngel Arias Cañete", + "span_start": 541, + "span_end": 641, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘No acceptarem el premi fins que Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia‘, ha dit Subirana", + "span_start": 682, + "span_end": 787, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia.", + "span_text": "No acceptarem el premi fins que Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia", + "span_start": 683, + "span_end": 769, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El director general d'energia de la Comissió Europea.", + "span_text": "el director general d'energia de la Comissió Europea, Dominique Ristori", + "span_start": 800, + "span_end": 871, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'acte no era el lloc per a obrir una discussió sobre jocs polítics perillosos.", + "span_text": "ha recriminat a Subirana que l'acte no era ‘el lloc per a obrir una discussió sobre jocs polítics perillosos'", + "span_start": 873, + "span_end": 982, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la seva feina en sostenibilitat energètica.", + "span_text": "que s'havia concedit aquest premi a Avià només per la seva feina en sostenibilitat energètica", + "span_start": 985, + "span_end": 1078, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'impulsar les energies renovables, l'eficiència energètica i la protecció del medi.", + "span_text": "va aprovar un projecte per a impulsar les energies renovables, l'eficiència energètica i la protecció del medi", + "span_start": 1290, + "span_end": 1400, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir de reduir les emissions de carboni i la demanda de combustibles fòssils.", + "span_text": "Gràcies a això, va aconseguir de reduir les emissions de carboni i la demanda de combustibles fòssils", + "span_start": 1402, + "span_end": 1503, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Reduir un 60% la seva demanda de quilowatts respecte al 2015.", + "span_text": "els edificis públics del municipi han reduït un 60% la seva demanda de quilowatts respecte al 2015", + "span_start": 1518, + "span_end": 1616, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1512", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Plaça del Mur de les Lamentacions", + "story": "La Plaça del Mur de les Lamentacions (en anglès: Western Wall Plaza) (en hebreu: רחבת הכותל המערבי‎) és una plaça que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem. La plaça es troba davant del Mur de les Lamentacions. La plaça fou establerta en 1967, després de la reunificació de la ciutat. En el costat nord de la plaça, es troba el túnel del mur de les lamentacions, i el Chain Generations Center. En el costat sud de la plaça es troba el parc arqueològic de Jerusalem, i la porta del fems. En el costat occidental de la plaça es troba el barri jueu., Mur de les Lamentacions, Túnel del Mur de les Lamentacions, Chain Generations Center, Arc de Robinson, Parc Arqueològic de Jerusalem, Porta del Fems,", + "questions": [ + { + "input_text": "De què tracta el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es diu en anglès?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I en hebreu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On se situa la plaça?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin any es va fer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Després de quin esdeveniment?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què hi ha a la part nord del lloc?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I al sud?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Podem trobar allà la porta Mugrabí?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què hi observem a l'oest?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hi ha esglésies allà?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De la Plaça del Mur de les Lamentacions.", + "span_text": "La Plaça del Mur de les Lamentacions (en anglès: Western Wall Plaza) (en hebreu: רחבת הכותל המערבי‎) és una plaça", + "span_start": 0, + "span_end": 113, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una plaça que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem.", + "span_text": "és una plaça que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem", + "span_start": 101, + "span_end": 175, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Western Wall Plaza.", + "span_text": "en anglès: Western Wall Plaza", + "span_start": 38, + "span_end": 67, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "רחבת הכותל המערבי.", + "span_text": "en hebreu: רחבת הכותל המערבי‎", + "span_start": 70, + "span_end": 99, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Davant del Mur de les Lamentacions.", + "span_text": "La plaça es troba davant del Mur de les Lamentacions", + "span_start": 177, + "span_end": 229, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En 1967.", + "span_text": "La plaça fou establerta en 1967", + "span_start": 231, + "span_end": 262, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La reunificació de la ciutat.", + "span_text": "en 1967, després de la reunificació de la ciutat", + "span_start": 255, + "span_end": 303, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El túnel del mur de les lamentacions, i el Chain Generations Center.", + "span_text": "En el costat nord de la plaça, es troba el túnel del mur de les lamentacions, i el Chain Generations Center", + "span_start": 305, + "span_end": 412, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El parc arqueològic de Jerusalem, i la porta del fems.", + "span_text": "En el costat sud de la plaça es troba el parc arqueològic de Jerusalem, i la porta del fems", + "span_start": 414, + "span_end": 505, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i la porta del fems", + "span_start": 486, + "span_end": 505, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El barri jueu.", + "span_text": "En el costat occidental de la plaça es troba el barri jueu", + "span_start": 507, + "span_end": 565, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Mur de les Lamentacions, Túnel del Mur de les Lamentacions, Chain Generations Center, Arc de Robinson, Parc Arqueològic de Jerusalem, Porta del Fems", + "span_start": 569, + "span_end": 722, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De la Plaça del Mur de les Lamentacions.", + "span_text": "La Plaça del Mur de les Lamentacions (en anglès: Western Wall Plaza) (en hebreu: רחבת הכותל המערבי‎) és una plaça", + "span_start": 0, + "span_end": 113, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una plaça que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem.", + "span_text": "és una plaça que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem", + "span_start": 101, + "span_end": 175, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Western Wall Plaza.", + "span_text": "en anglès: Western Wall Plaza", + "span_start": 38, + "span_end": 67, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "רחבת הכותל המערבי.", + "span_text": "en hebreu: רחבת הכותל המערבי‎", + "span_start": 70, + "span_end": 99, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Davant del Mur de les Lamentacions.", + "span_text": "La plaça es troba davant del Mur de les Lamentacions", + "span_start": 177, + "span_end": 229, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En 1967.", + "span_text": "La plaça fou establerta en 1967", + "span_start": 231, + "span_end": 262, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La reunificació de la ciutat.", + "span_text": "en 1967, després de la reunificació de la ciutat", + "span_start": 255, + "span_end": 303, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El túnel del mur de les lamentacions, i el Chain Generations Center.", + "span_text": "En el costat nord de la plaça, es troba el túnel del mur de les lamentacions, i el Chain Generations Center", + "span_start": 305, + "span_end": 412, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El parc arqueològic de Jerusalem, i la porta del fems.", + "span_text": "En el costat sud de la plaça es troba el parc arqueològic de Jerusalem, i la porta del fems", + "span_start": 414, + "span_end": 505, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i la porta del fems", + "span_start": 486, + "span_end": 505, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El barri jueu.", + "span_text": "En el costat occidental de la plaça es troba el barri jueu", + "span_start": 507, + "span_end": 565, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Túnel del Mur de les Lamentacions, Chain Generations Center, Arc de Robinson, Parc Arqueològic de Jerusalem, Porta del Fems", + "span_start": 595, + "span_end": 722, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De la Plaça del Mur de les Lamentacions.", + "span_text": "La Plaça del Mur de les Lamentacions (en anglès: Western Wall Plaza) (en hebreu: רחבת הכותל המערבי‎) és una plaça", + "span_start": 0, + "span_end": 113, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una plaça que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem.", + "span_text": "és una plaça que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem", + "span_start": 101, + "span_end": 175, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Western Wall Plaza.", + "span_text": "en anglès: Western Wall Plaza", + "span_start": 38, + "span_end": 67, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "רחבת הכותל המערבי.", + "span_text": "en hebreu: רחבת הכותל המערבי‎", + "span_start": 70, + "span_end": 99, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Davant del Mur de les Lamentacions.", + "span_text": "La plaça es troba davant del Mur de les Lamentacions", + "span_start": 177, + "span_end": 229, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En 1967.", + "span_text": "La plaça fou establerta en 1967", + "span_start": 231, + "span_end": 262, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La reunificació de la ciutat.", + "span_text": "en 1967, després de la reunificació de la ciutat", + "span_start": 255, + "span_end": 303, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El túnel del mur de les lamentacions i el Chain Generations Center.", + "span_text": "En el costat nord de la plaça, es troba el túnel del mur de les lamentacions, i el Chain Generations Center", + "span_start": 305, + "span_end": 412, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El parc arqueològic de Jerusalem, i la porta dels fems.", + "span_text": "En el costat sud de la plaça es troba el parc arqueològic de Jerusalem, i la porta del fems", + "span_start": 414, + "span_end": 505, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i la porta del fems", + "span_start": 486, + "span_end": 505, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El barri jueu.", + "span_text": "En el costat occidental de la plaça es troba el barri jueu", + "span_start": 507, + "span_end": 565, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Mur de les Lamentacions, Túnel del Mur de les Lamentacions, Chain Generations Center, Arc de Robinson, Parc Arqueològic de Jerusalem, Porta del Fems", + "span_start": 569, + "span_end": 722, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2028", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Glòria Freixa i Vilardell...", + "story": "Glòria Freixa i Vilardell (Barcelona, 1969) és una jurista i política catalana, diputada de la XII legislatura catalana per la candidatura de Junts per Catalunya., És una jurista especialitzada en propietat intel·lectual i protecció de dades i ha treballat a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, ens depenent de la Generalitat de Catalunya. A finals dels anys 90 va participar en la plataforma liderada per Joan Laporta Elefant Blau, agrupació de socis del Futbol Club Barcelona contraris a la gestió de Josep Lluís Núñez. Vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va formar part de la corrent interna Generació Llibertat. L'any 2015 concorre a les eleccions generals espanyoles en la llista de Democràcia i Llibertat (marca de CDC) al senat, obtenint 276.119 vots. Juntament amb altres membres de Generació Llibertat, va participar en la refundació de l'espai postconvergent, en el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu Català (Pdcat) el juliol de 2016. Aquest mateix any concorre a les primàries del nou partit per ser la secretaria de la federació Barcelonina del Pdcat quedant en tercera posició, per darrere de Mercè Homs i Teresa Pitarch.\\nFou número 25 per Barcelona de la llista de Junts per Catalunya en les eleccions del 2017. Tot i que no va sortir electe (la candidatura per Barcelona obtingué 17 diputats) ha esdevingut diputada arrel de la renúncia de Laura Borràs. Després de la crisi en l'espai postconvergent, ha participat activament en la formació del partit de Junts per Catalunya.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què treballa Glòria Freixa i Vilardell?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quin partit pertany?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En què destaca com a jurista?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I en quina agència va laborar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina tasca va dur a terme en els últims anys de la dècada dels noranta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui la dirigia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En quin grup polític va participar Freixa el 2015?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quants vots va aconseguir aquesta llista?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb qui va cooperar en la creació d'un nou espai postconvergent?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A què es va presentar Glòria el 2016?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina posició va arribar a tenir a la llista de JxCat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gràcies a quin fet ha aconseguit ser diputada?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L’espai postconvergent va tenir èxit?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De jurista i política.", + "span_text": "Glòria Freixa i Vilardell (Barcelona, 1969) és una jurista i política", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1969.", + "span_text": "Glòria Freixa i Vilardell (Barcelona, 1969)", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Junts per Catalunya.", + "span_text": "diputada de la XII legislatura catalana per la candidatura de Junts per Catalunya", + "span_start": 80, + "span_end": 161, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En propietat intel·lectual i protecció de dades.", + "span_text": "És una jurista especialitzada en propietat intel·lectual i protecció de dades", + "span_start": 165, + "span_end": 242, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.", + "span_text": "i ha treballat a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades", + "span_start": 243, + "span_end": 302, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va participar en la plataforma Elefant Blau.", + "span_text": "A finals dels anys 90 va participar en la plataforma liderada per Joan Laporta Elefant Blau", + "span_start": 349, + "span_end": 440, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Joan Laporta.", + "span_text": "la plataforma liderada per Joan Laporta Elefant Blau", + "span_start": 388, + "span_end": 440, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En la llista de Democràcia i Llibertat.", + "span_text": "L'any 2015 concorre a les eleccions generals espanyoles en la llista de Democràcia i Llibertat", + "span_start": 646, + "span_end": 740, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "276.119 vots.", + "span_text": "en la llista de Democràcia i Llibertat (marca de CDC) al senat, obtenint 276.119 vots", + "span_start": 702, + "span_end": 787, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Juntament amb altres membres de Generació Llibertat.", + "span_text": "Juntament amb altres membres de Generació Llibertat, va participar en la refundació de l'espai postconvergent", + "span_start": 789, + "span_end": 898, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu.", + "span_text": "va participar en la refundació de l'espai postconvergent, en el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu Català", + "span_start": 842, + "span_end": 961, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A les primàries del nou partit per ser la secretaria de la federació Barcelonina del Pdcat.", + "span_text": "el juliol de 2016. Aquest mateix any concorre a les primàries del nou partit per ser la secretaria de la federació Barcelonina del Pdcat", + "span_start": 970, + "span_end": 1106, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fou número 25.", + "span_text": "Fou número 25 per Barcelona de la llista de Junts per Catalunya", + "span_start": 1180, + "span_end": 1243, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gràcies a la renúncia de Laura Borràs.", + "span_text": "ha esdevingut diputada arrel de la renúncia de Laura Borràs", + "span_start": 1353, + "span_end": 1412, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Després de la crisi en l'espai postconvergent, ha participat activament en la formació del partit de Junts per Catalunya", + "span_start": 1414, + "span_end": 1534, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De jurista i política.", + "span_text": "Glòria Freixa i Vilardell (Barcelona, 1969) és una jurista i política", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1969.", + "span_text": "Glòria Freixa i Vilardell (Barcelona, 1969)", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Junts per Catalunya.", + "span_text": "diputada de la XII legislatura catalana per la candidatura de Junts per Catalunya", + "span_start": 80, + "span_end": 161, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En propietat intel·lectual i protecció de dades.", + "span_text": "És una jurista especialitzada en propietat intel·lectual i protecció de dades", + "span_start": 165, + "span_end": 242, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.", + "span_text": "i ha treballat a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades", + "span_start": 243, + "span_end": 302, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va participar en la plataforma Elefant Blau.", + "span_text": "A finals dels anys 90 va participar en la plataforma liderada per Joan Laporta Elefant Blau", + "span_start": 349, + "span_end": 440, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Joan Laporta.", + "span_text": "la plataforma liderada per Joan Laporta Elefant Blau", + "span_start": 388, + "span_end": 440, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En la llista de Democràcia i Llibertat.", + "span_text": "L'any 2015 concorre a les eleccions generals espanyoles en la llista de Democràcia i Llibertat", + "span_start": 646, + "span_end": 740, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "276.119 vots.", + "span_text": "en la llista de Democràcia i Llibertat (marca de CDC) al senat, obtenint 276.119 vots", + "span_start": 702, + "span_end": 787, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Juntament amb altres membres de Generació Llibertat.", + "span_text": "Juntament amb altres membres de Generació Llibertat, va participar en la refundació de l'espai postconvergent", + "span_start": 789, + "span_end": 898, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu.", + "span_text": "va participar en la refundació de l'espai postconvergent, en el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu", + "span_start": 842, + "span_end": 954, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A les primàries del nou partit per ser la secretaria de la federació Barcelonina del Pdcat.", + "span_text": "el juliol de 2016. Aquest mateix any concorre a les primàries del nou partit per ser la secretaria de la federació Barcelonina del Pdcat", + "span_start": 970, + "span_end": 1106, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fou número 25.", + "span_text": "Fou número 25 per Barcelona de la llista de Junts per Catalunya", + "span_start": 1180, + "span_end": 1243, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per la renúncia de Laura Borràs.", + "span_text": "ha esdevingut diputada arrel de la renúncia de Laura Borràs", + "span_start": 1353, + "span_end": 1412, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Després de la crisi en l'espai postconvergent, ha participat activament en la formació del partit de Junts per Catalunya", + "span_start": 1414, + "span_end": 1534, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De jurista i política.", + "span_text": "Glòria Freixa i Vilardell (Barcelona, 1969) és una jurista i política", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1969.", + "span_text": "Glòria Freixa i Vilardell (Barcelona, 1969)", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Junts per Catalunya.", + "span_text": "diputada de la XII legislatura catalana per la candidatura de Junts per Catalunya", + "span_start": 80, + "span_end": 161, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En propietat intel·lectual i protecció de dades.", + "span_text": "És una jurista especialitzada en propietat intel·lectual i protecció de dades", + "span_start": 165, + "span_end": 242, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.", + "span_text": "ha treballat a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades", + "span_start": 245, + "span_end": 302, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va participar en la plataforma Elefant Blau.", + "span_text": "A finals dels anys 90 va participar en la plataforma liderada per Joan Laporta Elefant Blau", + "span_start": 349, + "span_end": 440, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Joan Laporta.", + "span_text": "la plataforma liderada per Joan Laporta Elefant Blau", + "span_start": 388, + "span_end": 440, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En la llista de Democràcia i Llibertat.", + "span_text": "L'any 2015 concorre a les eleccions generals espanyoles en la llista de Democràcia i Llibertat", + "span_start": 646, + "span_end": 740, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "276.119.", + "span_text": "de Democràcia i Llibertat (marca de CDC) al senat, obtenint 276.119 vots", + "span_start": 715, + "span_end": 787, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb altres membres de Generació Llibertat.", + "span_text": "Juntament amb altres membres de Generació Llibertat, va participar en la refundació de l'espai postconvergent", + "span_start": 789, + "span_end": 898, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu Català.", + "span_text": "va participar en la refundació de l'espai postconvergent, en el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu Català", + "span_start": 842, + "span_end": 961, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A les primàries del nou partit per ser la secretaria de la federació Barcelonina del Pdcat.", + "span_text": "el juliol de 2016. Aquest mateix any concorre a les primàries del nou partit per ser la secretaria de la federació Barcelonina del Pdcat", + "span_start": 970, + "span_end": 1106, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El número 25.", + "span_text": "Fou número 25 per Barcelona de la llista de Junts per Catalunya", + "span_start": 1180, + "span_end": 1243, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gràcies a la renúncia de Laura Borràs.", + "span_text": "ha esdevingut diputada arrel de la renúncia de Laura Borràs", + "span_start": 1353, + "span_end": 1412, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Després de la crisi en l'espai postconvergent, ha participat activament en la formació del partit de Junts per Catalunya", + "span_start": 1414, + "span_end": 1534, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1484", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Polifonte (mitologia)", + "story": "Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa, filla d'Ares i de Terenia, la filla del déu-riu Estrimó., Polifonte es despreocupava dels regals d'Afrodita i es va convertir en companya d'Àrtemis. Afrodita es va irritar amb la jove i li va inspirar una passió insensata cap a un os. Va perdre la virginitat en aquells amors monstruosos, i Àrtemis, per castigar-la va desfermar contra ella totes les bèsties de la muntanya. Polifonte, espantada, es va refugiar a la casa del seu pare, on van néixer dos fills, Àgri i Òrios, és a dir, Salvatge i Muntanyenc. Quan els fills es van fer grans, tenien una força prodigiosa, que no els feia acovardir ni davant dels déus ni dels homes. Devoraven els estrangers que trobaven vora casa seva. Zeus va voler acabar amb aquella situació i va decidir castigar-los. Va enviar el seu missatger, Hermes, perquè complís els seus designis. De primer Hermes pensà a tallar-los-hi les mans i els peus, però Ares, que era l'avi dels nois, va voler que escapessin del càstig i els va transformar. Polifonte es va convertir en una au nocturna. Òrios en una rapinyaire, i Àgri en un voltor, tots ells ocells amb un presagi funest. La mainadera, que també va ser transformada tot i que era innocent, va demanar clemència als déus, i aquests la van transformar en un ocell favorable als homes, el pigot verd, que dona bons presagis.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Polifonte?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I Trassa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Adrofita li feia regals a Polifonte?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina relació tenia Polifonte amb Àrtemis?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar a això la deessa de l’amor?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I com va reaccionar Àrtemis a les relacions de la jove amb els animals?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On es va amagar Polifonte?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va tenir allà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina característica tenien?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Mataven a les persones desconegudes que passaven per allà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va voler posar fi a això Zeus?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va ajudar a escapar Àgri i Òrios?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En quins ocells es van transformar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La bressolera també?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una filla d'Hipònou.", + "span_text": "Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un traci que s'havia casat amb Trassa.", + "span_text": "una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa", + "span_start": 72, + "span_end": 130, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La filla d'Ares i de Terenia.", + "span_text": "Trassa, filla d'Ares i de Terenia", + "span_start": 124, + "span_end": 157, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Polifonte es despreocupava dels regals d'Afrodita", + "span_start": 191, + "span_end": 240, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era la seva companya.", + "span_text": "es va convertir en companya d'Àrtemis", + "span_start": 243, + "span_end": 280, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es va irritar amb la jove i li va inspirar una passió insensata cap a un os.", + "span_text": "Afrodita es va irritar amb la jove i li va inspirar una passió insensata cap a un os", + "span_start": 282, + "span_end": 366, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per castigar-la va desfermar contra ella totes les bèsties de la muntanya.", + "span_text": "Va perdre la virginitat en aquells amors monstruosos, i Àrtemis, per castigar-la va desfermar contra ella totes les bèsties de la muntanya", + "span_start": 368, + "span_end": 506, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la casa del seu pare.", + "span_text": "Polifonte, espantada, es va refugiar a la casa del seu pare", + "span_start": 508, + "span_end": 567, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dos fills, Àgri i Òrios.", + "span_text": "a la casa del seu pare, on van néixer dos fills, Àgri i Òrios", + "span_start": 545, + "span_end": 606, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una força prodigiosa.", + "span_text": "Quan els fills es van fer grans, tenien una força prodigiosa", + "span_start": 641, + "span_end": 701, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Devoraven els estrangers que trobaven vora casa seva", + "span_start": 764, + "span_end": 816, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va enviar el seu missatger, Hermes, perquè complís els seus designis.", + "span_text": "Zeus va voler acabar amb aquella situació i va decidir castigar-los. Va enviar el seu missatger, Hermes, perquè complís els seus designis", + "span_start": 818, + "span_end": 955, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ares.", + "span_text": "però Ares, que era l'avi dels nois, va voler que escapessin del càstig", + "span_start": 1017, + "span_end": 1087, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Polifonte es va convertir en una au nocturna, Òrios en una rapinyaire, i Àgri en un voltor.", + "span_text": "Polifonte es va convertir en una au nocturna. Òrios en una rapinyaire, i Àgri en un voltor", + "span_start": 1110, + "span_end": 1200, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La mainadera, que també va ser transformada", + "span_start": 1242, + "span_end": 1285, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una filla d'Hipònou.", + "span_text": "Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un traci que s'havia casat amb Trassa.", + "span_text": "una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa", + "span_start": 72, + "span_end": 130, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La filla d'Ares i de Terenia.", + "span_text": "Trassa, filla d'Ares i de Terenia", + "span_start": 124, + "span_end": 157, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Polifonte es despreocupava dels regals d'Afrodita", + "span_start": 191, + "span_end": 240, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era la seva companya.", + "span_text": "es va convertir en companya d'Àrtemis", + "span_start": 243, + "span_end": 280, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es va irritar amb la jove i li va inspirar una passió insensata cap a un os.", + "span_text": "Afrodita es va irritar amb la jove i li va inspirar una passió insensata cap a un os", + "span_start": 282, + "span_end": 366, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per castigar-la va desfermar contra ella totes les bèsties de la muntanya.", + "span_text": "Va perdre la virginitat en aquells amors monstruosos, i Àrtemis, per castigar-la va desfermar contra ella totes les bèsties de la muntanya", + "span_start": 368, + "span_end": 506, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la casa del seu pare.", + "span_text": "Polifonte, espantada, es va refugiar a la casa del seu pare", + "span_start": 508, + "span_end": 567, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els seus dos fills, Àgri i Òrios.", + "span_text": "a la casa del seu pare, on van néixer dos fills, Àgri i Òrios", + "span_start": 545, + "span_end": 606, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una força prodigiosa.", + "span_text": "Quan els fills es van fer grans, tenien una força prodigiosa", + "span_start": 641, + "span_end": 701, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Devoraven els estrangers que trobaven vora casa seva", + "span_start": 764, + "span_end": 816, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va enviar el seu missatger, Hermes, perquè complís els seus designis.", + "span_text": "Zeus va voler acabar amb aquella situació i va decidir castigar-los. Va enviar el seu missatger, Hermes, perquè complís els seus designis", + "span_start": 818, + "span_end": 955, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ares.", + "span_text": "però Ares, que era l'avi dels nois, va voler que escapessin del càstig", + "span_start": 1017, + "span_end": 1087, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Polifonte es va convertir en una au nocturna, Òrios en una rapinyaire, i Àgri en un voltor.", + "span_text": "Polifonte es va convertir en una au nocturna. Òrios en una rapinyaire, i Àgri en un voltor", + "span_start": 1110, + "span_end": 1200, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La mainadera, que també va ser transformada", + "span_start": 1242, + "span_end": 1285, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una filla d'Hipònou.", + "span_text": "Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un traci que s'havia casat amb Trassa.", + "span_text": "una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa", + "span_start": 72, + "span_end": 130, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La filla d'Ares i de Terenia.", + "span_text": "amb Trassa, filla d'Ares i de Terenia", + "span_start": 120, + "span_end": 157, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Polifonte es despreocupava dels regals d'Afrodita", + "span_start": 191, + "span_end": 240, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era la seva companya.", + "span_text": "es va convertir en companya d'Àrtemis", + "span_start": 243, + "span_end": 280, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es va irritar amb la jove i li va inspirar una passió insensata cap a un os.", + "span_text": "Afrodita es va irritar amb la jove i li va inspirar una passió insensata cap a un os", + "span_start": 282, + "span_end": 366, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per castigar-la va desfermar contra ella totes les bèsties de la muntanya.", + "span_text": "Va perdre la virginitat en aquells amors monstruosos, i Àrtemis, per castigar-la va desfermar contra ella totes les bèsties de la muntanya", + "span_start": 368, + "span_end": 506, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la casa del seu pare.", + "span_text": "Polifonte, espantada, es va refugiar a la casa del seu pare", + "span_start": 508, + "span_end": 567, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els seus dos fills.", + "span_text": "a la casa del seu pare, on van néixer dos fills", + "span_start": 545, + "span_end": 592, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una força prodigiosa.", + "span_text": "Quan els fills es van fer grans, tenien una força prodigiosa", + "span_start": 641, + "span_end": 701, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Devoraven els estrangers que trobaven vora casa seva", + "span_start": 764, + "span_end": 816, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va enviar el seu missatger, Hermes, perquè complís els seus designis.", + "span_text": "Zeus va voler acabar amb aquella situació i va decidir castigar-los. Va enviar el seu missatger, Hermes, perquè complís els seus designis", + "span_start": 818, + "span_end": 955, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ares.", + "span_text": "però Ares, que era l'avi dels nois, va voler que escapessin del càstig", + "span_start": 1017, + "span_end": 1087, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Polifonte en una au nocturna, Òrios en una rapinyaire i Àgri en un voltor.", + "span_text": "Polifonte es va convertir en una au nocturna. Òrios en una rapinyaire, i Àgri en un voltor", + "span_start": 1110, + "span_end": 1200, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La mainadera, que també va ser transformada", + "span_start": 1242, + "span_end": 1285, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_785", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Eupàtrides...", + "story": "Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts') és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica., Els eupàtrides ja es mencionen als Himnes homèrics com una classe privilegiada situada entre el poble i els reis, que ja anaven perdent poder. Posseïen les terres i tenien persones a les seves ordres que les conreaven. El nom es va conservar molt de temps, i consta a l'Etymologicum Magnum., Es considera que eren els descendents de les famílies jòniques que es van establir a l'Àtica on van exercir el poder com una aristocràcia de guerrers conqueridors, posseint les millors parts de la terra i governant sobre una nombrosa classe dependent. Van incloure també entre els seus membres altres famílies d'origen mític, com ara els neleides (descendents de Neleu), els còdrides (descendents de Codros) i els alcmeònides (descendents d'Alcmeó), que eren originaris de Messènia. Els eumòlpides també formaven part d'aquesta família., La tradició diu que els eupàtrides eren una de les tres classes de ciutadans de l'Àtica establertes per Teseu, la primera de totes, quan va reorganitzar la regió a través del que és conegut com a sinecisme. Aquest grup aristocràtic tenia grans privilegis. Estaven en possessió de gairebé tots els càrrecs civils i religiosos de l'estat i presentaven les lleis i les interpretaven, tant les humanes com les divines. Una altra de les classes establertes per Teseu era la dels geomori, uns terratinents o pagesos lliures, exclosos de les castes sacerdotals i polítiques., Fins a l'època de Pèricles, una part de la història grega descriu la lenta pèrdua de poder dels eupàtrides. Les lleis de Dracó eren en part fruit del descontent popular, i posaven per escrit la legislació que fins a aquell moment els eupàtrides havien interpretat lliurement. El tirà Ciló i sobretot Pisístrat, tots dos eupàtrides, van ser exemples del final de l'oligarquia i de la pujada al poder de la tirania. Soló va legislar a favor de què el poder anés lligat a la possessió de la terra i no al llinatge familiar. Tots els legisladors van treure atribucions polítiques als eupàtrides, però no van tocar en absolut el paper religiós de la família, que va mantenir fins a èpoques molt tardanes.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què vol dir “eupàtrides”?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què es tracta?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On s’esmenten?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I de quina forma?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cada vegada s’anaven fent més rics i poderosos?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "D’on provenien possiblement?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Allà què van fer?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines famílies van formar part dels eupàtrides?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què designa el mot “neleides”?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Segons el mite, quantes classes socials hi havia a l’Àtica?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui s’encarregava de fer les lleis?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I qui eren els geomori?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què establien les lleis de Dracó?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ciló i Pisístrat formaven part dels còdrides?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què els va quedar als eupàtrides?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Els ben nascuts.", + "span_text": "Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts')", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica.", + "span_text": "és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica", + "span_start": 57, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Als Himnes homèrics.", + "span_text": "Els eupàtrides ja es mencionen als Himnes homèrics", + "span_start": 144, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una classe privilegiada situada entre el poble i els reis.", + "span_text": "als Himnes homèrics com una classe privilegiada situada entre el poble i els reis", + "span_start": 175, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "que ja anaven perdent poder", + "span_start": 258, + "span_end": 285, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dels descendents de les famílies jòniques que es van establir a l'Àtica.", + "span_text": "Es considera que eren els descendents de les famílies jòniques que es van establir a l'Àtica", + "span_start": 437, + "span_end": 529, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Van exercir el poder com una aristocràcia de guerrers conqueridors.", + "span_text": "a l'Àtica on van exercir el poder com una aristocràcia de guerrers conqueridors", + "span_start": 520, + "span_end": 599, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els neleides, els còdrides, els alcmeònides i els eumòlpides.", + "span_text": "Van incloure també entre els seus membres altres famílies d'origen mític, com ara els neleides (descendents de Neleu), els còdrides (descendents de Codros) i els alcmeònides (descendents d'Alcmeó), que eren originaris de Messènia. Els eumòlpides també formaven part d'aquesta família", + "span_start": 689, + "span_end": 972, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Descendents de Neleu.", + "span_text": "neleides (descendents de Neleu)", + "span_start": 775, + "span_end": 806, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "La tradició diu que els eupàtrides eren una de les tres classes de ciutadans de l'Àtica", + "span_start": 976, + "span_end": 1063, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El primer grup aristocràtic.", + "span_text": "la primera de totes, quan va reorganitzar la regió a través del que és conegut com a sinecisme. Aquest grup aristocràtic tenia grans privilegis. Estaven en possessió de gairebé tots els càrrecs civils i religiosos de l'estat i presentaven les lleis", + "span_start": 1087, + "span_end": 1335, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Uns terratinents o pagesos lliures, exclosos de les castes sacerdotals i polítiques.", + "span_text": "Una altra de les classes establertes per Teseu era la dels geomori, uns terratinents o pagesos lliures, exclosos de les castes sacerdotals i polítiques", + "span_start": 1391, + "span_end": 1542, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Posaven per escrit la legislació que fins a aquell moment els eupàtrides havien interpretat lliurement.", + "span_text": "Les lleis de Dracó eren en part fruit del descontent popular, i posaven per escrit la legislació que fins a aquell moment els eupàtrides havien interpretat lliurement", + "span_start": 1654, + "span_end": 1820, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El tirà Ciló i sobretot Pisístrat, tots dos eupàtrides", + "span_start": 1822, + "span_end": 1876, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El paper religiós.", + "span_text": "Tots els legisladors van treure atribucions polítiques als eupàtrides, però no van tocar en absolut el paper religiós de la família", + "span_start": 2067, + "span_end": 2198, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Els ben nascuts.", + "span_text": "Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts')", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica.", + "span_text": "és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica", + "span_start": 57, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Als Himnes homèrics.", + "span_text": "Els eupàtrides ja es mencionen als Himnes homèrics", + "span_start": 144, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una classe privilegiada situada entre el poble i els reis.", + "span_text": "als Himnes homèrics com una classe privilegiada situada entre el poble i els reis", + "span_start": 175, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "que ja anaven perdent poder", + "span_start": 258, + "span_end": 285, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dels descendents de les famílies jòniques que es van establir a l'Àtica.", + "span_text": "Es considera que eren els descendents de les famílies jòniques que es van establir a l'Àtica", + "span_start": 437, + "span_end": 529, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Van exercir el poder com una aristocràcia de guerrers conqueridors.", + "span_text": "a l'Àtica on van exercir el poder com una aristocràcia de guerrers conqueridors", + "span_start": 520, + "span_end": 599, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els neleides, els còdrides, els alcmeònides i els eumòlpides.", + "span_text": "Van incloure també entre els seus membres altres famílies d'origen mític, com ara els neleides (descendents de Neleu), els còdrides (descendents de Codros) i els alcmeònides (descendents d'Alcmeó), que eren originaris de Messènia. Els eumòlpides també formaven part d'aquesta família", + "span_start": 689, + "span_end": 972, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Descendents de Neleu.", + "span_text": "neleides (descendents de Neleu)", + "span_start": 775, + "span_end": 806, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "La tradició diu que els eupàtrides eren una de les tres classes de ciutadans de l'Àtica", + "span_start": 976, + "span_end": 1063, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El primer grup aristocràtic.", + "span_text": "la primera de totes, quan va reorganitzar la regió a través del que és conegut com a sinecisme. Aquest grup aristocràtic tenia grans privilegis. Estaven en possessió de gairebé tots els càrrecs civils i religiosos de l'estat i presentaven les lleis", + "span_start": 1087, + "span_end": 1335, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Uns terratinents o pagesos lliures, exclosos de les castes sacerdotals i polítiques.", + "span_text": "Una altra de les classes establertes per Teseu era la dels geomori, uns terratinents o pagesos lliures, exclosos de les castes sacerdotals i polítiques", + "span_start": 1391, + "span_end": 1542, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Posaven per escrit la legislació que fins a aquell moment els eupàtrides havien interpretat lliurement.", + "span_text": "Les lleis de Dracó eren en part fruit del descontent popular, i posaven per escrit la legislació que fins a aquell moment els eupàtrides havien interpretat lliurement", + "span_start": 1654, + "span_end": 1820, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El tirà Ciló i sobretot Pisístrat, tots dos eupàtrides", + "span_start": 1822, + "span_end": 1876, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El paper religiós.", + "span_text": "Tots els legisladors van treure atribucions polítiques als eupàtrides, però no van tocar en absolut el paper religiós de la família", + "span_start": 2067, + "span_end": 2198, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Els ben nascuts.", + "span_text": "Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts')", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica.", + "span_text": "és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica", + "span_start": 57, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Als Himnes homèrics.", + "span_text": "Els eupàtrides ja es mencionen als Himnes homèrics", + "span_start": 144, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una classe privilegiada situada entre el poble i els reis.", + "span_text": "als Himnes homèrics com una classe privilegiada situada entre el poble i els reis", + "span_start": 175, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "que ja anaven perdent poder", + "span_start": 258, + "span_end": 285, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dels descendents de les famílies jòniques que es van establir a l'Àtica.", + "span_text": "Es considera que eren els descendents de les famílies jòniques que es van establir a l'Àtica", + "span_start": 437, + "span_end": 529, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Van exercir el poder com una aristocràcia de guerrers conqueridors.", + "span_text": "a l'Àtica on van exercir el poder com una aristocràcia de guerrers conqueridors", + "span_start": 520, + "span_end": 599, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els neleides, els còdrides, els alcmeònides i els eumòlpides.", + "span_text": "Van incloure també entre els seus membres altres famílies d'origen mític, com ara els neleides (descendents de Neleu), els còdrides (descendents de Codros) i els alcmeònides (descendents d'Alcmeó), que eren originaris de Messènia. Els eumòlpides també formaven part d'aquesta família", + "span_start": 689, + "span_end": 972, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Descendents de Neleu.", + "span_text": "els neleides (descendents de Neleu)", + "span_start": 771, + "span_end": 806, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "La tradició diu que els eupàtrides eren una de les tres classes de ciutadans de l'Àtica", + "span_start": 976, + "span_end": 1063, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El primer grup aristocràtic.", + "span_text": "la primera de totes, quan va reorganitzar la regió a través del que és conegut com a sinecisme. Aquest grup aristocràtic tenia grans privilegis. Estaven en possessió de gairebé tots els càrrecs civils i religiosos de l'estat i presentaven les lleis", + "span_start": 1087, + "span_end": 1335, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Uns terratinents o pagesos lliures, exclosos de les castes sacerdotals i polítiques.", + "span_text": "Una altra de les classes establertes per Teseu era la dels geomori, uns terratinents o pagesos lliures, exclosos de les castes sacerdotals i polítiques", + "span_start": 1391, + "span_end": 1542, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Posaven per escrit la legislació que fins a aquell moment els eupàtrides havien interpretat lliurement.", + "span_text": "Les lleis de Dracó eren en part fruit del descontent popular, i posaven per escrit la legislació que fins a aquell moment els eupàtrides havien interpretat lliurement", + "span_start": 1654, + "span_end": 1820, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El tirà Ciló i sobretot Pisístrat, tots dos eupàtrides", + "span_start": 1822, + "span_end": 1876, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El paper religiós.", + "span_text": "Tots els legisladors van treure atribucions polítiques als eupàtrides, però no van tocar en absolut el paper religiós de la família", + "span_start": 2067, + "span_end": 2198, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1352", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Wendigo", + "story": "El Wendigo (també conegut com a windigo o witiko) és una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà, que es creia que habitava en els boscos més septentrionals i profunds del continent americà. Aparentment és una personificació de la crida atàvica -i la fascinació propera a la bogeria- que els boscos profunds i la naturalesa més salvatge provoca en els humans i, en la seva faceta més fosca, un mite per a explicar la bèstia en la qual es pot convertir un ser humà quan fa cas d'aquesta crida. Aquest mite podria estar relacionat amb històries dels pobles indis sobre casos de canibalisme per a sobreviure als crus hiverns d'aquestes dures zones del continent., En psiquiatria s'ha considerat la psicosi per wendigo com un cas de psicosi particular i pròpia d'una cultura (en aquest cas l'amerindia)., El Wendigo es personifica unes vegades com el vent sobre les copes dels arbres o com un esperit, altres com un ésser molsós que habita en la profunditat del bosc, altres com una terrible criatura meitat bèstia meitat home. El Wendigo \\crida\\ a les seves preses pel seu nom, i quan aquestes senten la seva crida no poden evitar de córrer cap a les profunditats del bosc i perdre's per sempre., En el famós conte d'Algernon Blackwood titulat \\El Wendigo\\ (Vegeu \\Mites de Cthulhu\\), apareix com un ésser temut pels indígenes dels boscos del nord d'Amèrica, que menja molsa i no humans. Personifica l'anomenat atàvic de la naturalesa a l'animal que suposadament portem tots dins, ja que les seves víctimes senten una veu que els crida, i com fetillades, inicien una esbojarrada carrera que els condueix al més profund de les selves boscoses del Gran Nord a gran velocitat (i altura), cremant-se els seus peus (que es converteixen en arpes) i sagnant els seus ulls., Les llegendes sobre el Wendigo són nombroses, així en unes és una personificació d'un gran caçador que es va perdre en el bosc i per alimentar-se amb carn humana va ser castigat i es va transformar en alguna cosa semblant a un zombi, amb grans mans amb arpes i molt àgil, que s'alimenta de carn humana. En unes altres es diu que és un esperit del bosc, corpulent i amb pèl blanc, que s'alimenta de molsa. En gairebé totes s'explica que menjava guerrers que s'aventuraven massa en els grans boscos deserts i gelats del nord dels Estats Units i el Canadà i que s'hi perdien. El 2005, a Espanya, Claudia Franco va fer al·lusió al wendigo com un ésser que s'alimentava a força de cors humans. Segons el seu llibre (El Wendigo) era una criatura fosca similar a un llop en la nit, i durant dia, un atractiu jove que atreu a les seves víctimes fins al capvespre on els arrenca el cor., La llegenda diu que qui menja carn humana sofreix la maldicio de no poder aturar de menjar-ne i es converteixen en WENDIGOS.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és el Wendigo?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On viu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel que sembla, de què es tracta?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La llegenda podria haver sorgit arran de les històries de canibalisme?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quina cultura prové?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com el representen?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Wendigo sap com s'anomenen les víctimes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Però, segons el llibre d’Alernon Blackwood, aquest menja carn?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què representa la criatura?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per tant, podem dir que hi ha una gran varietat de rondalles sobre ells?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què explica un mite sobre el seu origen?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I l’altre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va parlar sobre el Wendigo a Espanya?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què explica la seva obra?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Segons la seva narració, si menges carn humana pots convertir-te en Wendigo?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà.", + "span_text": "El Wendigo (també conegut com a windigo o witiko) és una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà", + "span_start": 0, + "span_end": 149, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En els boscos més septentrionals i profunds del continent americà.", + "span_text": "es creia que habitava en els boscos més septentrionals i profunds del continent americà", + "span_start": 155, + "span_end": 242, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'una personificació de la crida atàvica que els boscos profunds i la naturalesa més salvatge provoca en els humans.", + "span_text": "Aparentment és una personificació de la crida atàvica -i la fascinació propera a la bogeria- que els boscos profunds i la naturalesa més salvatge provoca en els humans", + "span_start": 244, + "span_end": 411, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest mite podria estar relacionat amb històries dels pobles indis sobre casos de canibalisme", + "span_start": 546, + "span_end": 640, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la cultura amerindia.", + "span_text": "la psicosi per wendigo com un cas de psicosi particular i pròpia d'una cultura (en aquest cas l'amerindia)", + "span_start": 746, + "span_end": 852, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Unes vegades com el vent sobre les copes dels arbres o com un esperit, altres com un ésser molsós que habita en la profunditat del bosc, altres com una terrible criatura meitat bèstia meitat home.", + "span_text": "El Wendigo es personifica unes vegades com el vent sobre les copes dels arbres o com un esperit, altres com un ésser molsós que habita en la profunditat del bosc, altres com una terrible criatura meitat bèstia meitat home", + "span_start": 856, + "span_end": 1077, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Wendigo \\crida\\ a les seves preses pel seu nom", + "span_start": 1079, + "span_end": 1128, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el famós conte d'Algernon Blackwood titulat \\El Wendigo\\ (Vegeu \\Mites de Cthulhu\\), apareix com un ésser temut pels indígenes dels boscos del nord d'Amèrica, que menja molsa i no humans", + "span_start": 1250, + "span_end": 1439, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'anomenat atàvic de la naturalesa a l'animal que suposadament portem tots dins.", + "span_text": "Personifica l'anomenat atàvic de la naturalesa a l'animal que suposadament portem tots dins", + "span_start": 1441, + "span_end": 1532, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les llegendes sobre el Wendigo són nombroses", + "span_start": 1821, + "span_end": 1865, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que és una personificació d'un gran caçador que es va perdre en el bosc i per alimentar-se amb carn humana va ser castigat i es va transformar en alguna cosa semblant a un zombi, amb grans mans amb arpes i molt àgil, que s'alimenta de carn humana.", + "span_text": "així en unes és una personificació d'un gran caçador que es va perdre en el bosc i per alimentar-se amb carn humana va ser castigat i es va transformar en alguna cosa semblant a un zombi, amb grans mans amb arpes i molt àgil, que s'alimenta de carn humana", + "span_start": 1867, + "span_end": 2122, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es diu que és un esperit del bosc, corpulent i amb pèl blanc, que s'alimenta de molsa.", + "span_text": "En unes altres es diu que és un esperit del bosc, corpulent i amb pèl blanc, que s'alimenta de molsa", + "span_start": 2124, + "span_end": 2224, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Claudia Franco.", + "span_text": "a Espanya, Claudia Franco va fer al·lusió al wendigo", + "span_start": 2403, + "span_end": 2455, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que era una criatura fosca similar a un llop en la nit, i durant dia, un atractiu jove que atreu a les seves víctimes fins al capvespre on els arrenca el cor.", + "span_text": "Segons el seu llibre (El Wendigo) era una criatura fosca similar a un llop en la nit, i durant dia, un atractiu jove que atreu a les seves víctimes fins al capvespre on els arrenca el cor", + "span_start": 2510, + "span_end": 2697, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llegenda diu que qui menja carn humana sofreix la maldicio de no poder aturar de menjar-ne i es converteixen en WENDIGOS", + "span_start": 2701, + "span_end": 2824, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà.", + "span_text": "El Wendigo (també conegut com a windigo o witiko) és una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà", + "span_start": 0, + "span_end": 149, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En els boscos més septentrionals i profunds del continent americà.", + "span_text": "es creia que habitava en els boscos més septentrionals i profunds del continent americà", + "span_start": 155, + "span_end": 242, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'una personificació de la crida atàvica -i la fascinació propera a la bogeria- que els boscos profunds i la naturalesa més salvatge provoca en els humans.", + "span_text": "Aparentment és una personificació de la crida atàvica -i la fascinació propera a la bogeria- que els boscos profunds i la naturalesa més salvatge provoca en els humans", + "span_start": 244, + "span_end": 411, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest mite podria estar relacionat amb històries dels pobles indis sobre casos de canibalisme", + "span_start": 546, + "span_end": 640, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la cultura amerindia.", + "span_text": "la psicosi per wendigo com un cas de psicosi particular i pròpia d'una cultura (en aquest cas l'amerindia)", + "span_start": 746, + "span_end": 852, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Unes vegades com el vent sobre les copes dels arbres o com un esperit, altres com un ésser molsós que habita en la profunditat del bosc, altres com una terrible criatura meitat bèstia meitat home.", + "span_text": "El Wendigo es personifica unes vegades com el vent sobre les copes dels arbres o com un esperit, altres com un ésser molsós que habita en la profunditat del bosc, altres com una terrible criatura meitat bèstia meitat home", + "span_start": 856, + "span_end": 1077, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Wendigo \\crida\\ a les seves preses pel seu nom", + "span_start": 1079, + "span_end": 1128, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el famós conte d'Algernon Blackwood titulat \\El Wendigo\\ (Vegeu \\Mites de Cthulhu\\), apareix com un ésser temut pels indígenes dels boscos del nord d'Amèrica, que menja molsa i no humans", + "span_start": 1250, + "span_end": 1439, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'anomenat atàvic de la naturalesa a l'animal que suposadament portem tots dins.", + "span_text": "Personifica l'anomenat atàvic de la naturalesa a l'animal que suposadament portem tots dins", + "span_start": 1441, + "span_end": 1532, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les llegendes sobre el Wendigo són nombroses", + "span_start": 1821, + "span_end": 1865, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que és una personificació d'un gran caçador que es va perdre en el bosc i per alimentar-se amb carn humana va ser castigat i es va transformar en alguna cosa semblant a un zombi.", + "span_text": "així en unes és una personificació d'un gran caçador que es va perdre en el bosc i per alimentar-se amb carn humana va ser castigat i es va transformar en alguna cosa semblant a un zombi", + "span_start": 1867, + "span_end": 2053, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es diu que és un esperit del bosc, corpulent i amb pèl blanc, que s'alimenta de molsa.", + "span_text": "En unes altres es diu que és un esperit del bosc, corpulent i amb pèl blanc, que s'alimenta de molsa", + "span_start": 2124, + "span_end": 2224, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Claudia Franco.", + "span_text": "a Espanya, Claudia Franco va fer al·lusió al wendigo", + "span_start": 2403, + "span_end": 2455, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que era una criatura fosca similar a un llop en la nit, i durant dia, un atractiu jove que atreu a les seves víctimes fins al capvespre on els arrenca el cor.", + "span_text": "Segons el seu llibre (El Wendigo) era una criatura fosca similar a un llop en la nit, i durant dia, un atractiu jove que atreu a les seves víctimes fins al capvespre on els arrenca el cor", + "span_start": 2510, + "span_end": 2697, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llegenda diu que qui menja carn humana sofreix la maldicio de no poder aturar de menjar-ne i es converteixen en WENDIGOS", + "span_start": 2701, + "span_end": 2824, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà.", + "span_text": "El Wendigo (també conegut com a windigo o witiko) és una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà", + "span_start": 0, + "span_end": 149, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En els boscos més septentrionals i profunds del continent americà.", + "span_text": "que es creia que habitava en els boscos més septentrionals i profunds del continent americà", + "span_start": 151, + "span_end": 242, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'una personificació de la crida atàvica que els boscos profunds i la naturalesa més salvatge provoca en els humans.", + "span_text": "Aparentment és una personificació de la crida atàvica -i la fascinació propera a la bogeria- que els boscos profunds i la naturalesa més salvatge provoca en els humans", + "span_start": 244, + "span_end": 411, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest mite podria estar relacionat amb històries dels pobles indis sobre casos de canibalisme", + "span_start": 546, + "span_end": 640, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la cultura amerindia.", + "span_text": "la psicosi per wendigo com un cas de psicosi particular i pròpia d'una cultura (en aquest cas l'amerindia)", + "span_start": 746, + "span_end": 852, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Unes vegades com el vent sobre les copes dels arbres o com un esperit, altres com un ésser molsós que habita en la profunditat del bosc, altres com una terrible criatura meitat bèstia meitat home.", + "span_text": "El Wendigo es personifica unes vegades com el vent sobre les copes dels arbres o com un esperit, altres com un ésser molsós que habita en la profunditat del bosc, altres com una terrible criatura meitat bèstia meitat home", + "span_start": 856, + "span_end": 1077, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Wendigo \\crida\\ a les seves preses pel seu nom", + "span_start": 1079, + "span_end": 1128, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el famós conte d'Algernon Blackwood titulat \\El Wendigo\\ (Vegeu \\Mites de Cthulhu\\), apareix com un ésser temut pels indígenes dels boscos del nord d'Amèrica, que menja molsa i no humans", + "span_start": 1250, + "span_end": 1439, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'anomenat atàvic de la naturalesa a l'animal que suposadament portem tots dins.", + "span_text": "Personifica l'anomenat atàvic de la naturalesa a l'animal que suposadament portem tots dins", + "span_start": 1441, + "span_end": 1532, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les llegendes sobre el Wendigo són nombroses", + "span_start": 1821, + "span_end": 1865, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que és una personificació d'un gran caçador que es va perdre en el bosc i per alimentar-se amb carn humana va ser castigat i es va transformar en alguna cosa semblant a un zombi.", + "span_text": "així en unes és una personificació d'un gran caçador que es va perdre en el bosc i per alimentar-se amb carn humana va ser castigat i es va transformar en alguna cosa semblant a un zombi", + "span_start": 1867, + "span_end": 2053, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es diu que és un esperit del bosc, corpulent i amb pèl blanc, que s'alimenta de molsa.", + "span_text": "En unes altres es diu que és un esperit del bosc, corpulent i amb pèl blanc, que s'alimenta de molsa", + "span_start": 2124, + "span_end": 2224, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Claudia Franco.", + "span_text": "a Espanya, Claudia Franco va fer al·lusió al wendigo", + "span_start": 2403, + "span_end": 2455, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que era una criatura fosca similar a un llop en la nit, i durant dia, un atractiu jove que atreu a les seves víctimes fins al capvespre on els arrenca el cor.", + "span_text": "Segons el seu llibre (El Wendigo) era una criatura fosca similar a un llop en la nit, i durant dia, un atractiu jove que atreu a les seves víctimes fins al capvespre on els arrenca el cor", + "span_start": 2510, + "span_end": 2697, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llegenda diu que qui menja carn humana sofreix la maldicio de no poder aturar de menjar-ne i es converteixen en WENDIGOS", + "span_start": 2701, + "span_end": 2824, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1006", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Constitució dels atenencs", + "story": "La Constitució dels atenencs és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil. Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions que el filòsof grec tindria en projecte escriure amb el fi de reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps., A Constitució dels atenencs Aristòtil reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella mateixa pel que es refereix a diferents innovacions de tipus politicoadministratives. L'obra mostra, a més a més, el pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes., El mètode que s'utilitza en l'obra és el descriptiu, similar a l'utilitzat per Aristòtil en les seves obres científiques, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives., Bàsicament, són dos els assumptes que centren l'atenció del text: un recorregut por la història política d'Atenes i una descripció del sistema i organització de l'Estat atenenc., El papir que conté el text fou descobert a Egipte cap a 1891 per Sir Frederick G. Kenyon., Al capítol 54, Aristòtil relata que el Festival d'Hefest va ser \\instituït durant l'ardianagat de Cefisofont\\, que correspon al 329 aC. Al capítol 62, Aristòtil indica que, en el moment que escrivia, Atenes encara enviava oficials a Samos. Després del 322 aC, Samos ja no estava sota control atenenc. Basant-se en aquesta evidència interna, els estudiosos conclouen que la Constitució atenesa va ser escrita abans del 328 aC i no més tard del 322 aC. A més, que Aristòtil no menciona els quinqueremes malgrat esmentar els triremes i els quadriremes suggereix que va ser escrit no més tard del 325 aC, quan els quinqueremes es registren per primera vegada a la Marina d'Atenes.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és la Constitució dels atenencs?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Forma part d’una sèrie de llibres?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quants la componen?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina finalitat tenia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre què tracta l’obra?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ensenya, a més?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin mètode empra el filòsof en el llibre?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On van trobar el text?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El va descobrir Frederick G. Kenyon?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què s'explica al capítol cinquanta-quatre?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I al seixanta-dos?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L’any 322 aC, a Samos, encara hi eren els atenencs?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per tant, quan s'hauria escrit la Constitució atenesa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què es dona per fet que el text no es va redactar després del 325 aC?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan es van construir els primers quinqueremes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil.", + "span_text": "La Constitució dels atenencs és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions", + "span_start": 85, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "158 constitucions.", + "span_text": "Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions", + "span_start": 85, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps.", + "span_text": "amb el fi de reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps", + "span_start": 191, + "span_end": 268, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella mateixa.", + "span_text": "A Constitució dels atenencs Aristòtil reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella mateixa", + "span_start": 272, + "span_end": 488, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes.", + "span_text": "L'obra mostra, a més a més, el pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes", + "span_start": 567, + "span_end": 677, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El descriptiu, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives.", + "span_text": "El mètode que s'utilitza en l'obra és el descriptiu, similar a l'utilitzat per Aristòtil en les seves obres científiques, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives", + "span_start": 681, + "span_end": 904, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Egipte.", + "span_text": "El papir que conté el text fou descobert a Egipte", + "span_start": 1088, + "span_end": 1137, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El papir que conté el text fou descobert a Egipte cap a 1891 per Sir Frederick G. Kenyon", + "span_start": 1088, + "span_end": 1176, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aristòtil relata que el Festival d'Hefest va ser instituït durant l'ardianagat de Cefisofont.", + "span_text": "Al capítol 54, Aristòtil relata que el Festival d'Hefest va ser \\instituït durant l'ardianagat de Cefisofont\\", + "span_start": 1180, + "span_end": 1289, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aristòtil indica que, en el moment que escrivia, Atenes encara enviava oficials a Samos.", + "span_text": "Al capítol 62, Aristòtil indica que, en el moment que escrivia, Atenes encara enviava oficials a Samos", + "span_start": 1316, + "span_end": 1418, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Després del 322 aC, Samos ja no estava sota control atenenc", + "span_start": 1420, + "span_end": 1479, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Abans del 328 aC i no més tard del 322 aC.", + "span_text": "Basant-se en aquesta evidència interna, els estudiosos conclouen que la Constitució atenesa va ser escrita abans del 328 aC i no més tard del 322 aC", + "span_start": 1481, + "span_end": 1629, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè Aristòtil no menciona els quinqueremes malgrat esmentar els triremes i els quadriremes.", + "span_text": "Aristòtil no menciona els quinqueremes malgrat esmentar els triremes i els quadriremes suggereix que va ser escrit no més tard del 325 aC", + "span_start": 1642, + "span_end": 1779, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 325 aC.", + "span_text": "no més tard del 325 aC, quan els quinqueremes es registren per primera vegada a la Marina d'Atenes", + "span_start": 1757, + "span_end": 1855, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil.", + "span_text": "La Constitució dels atenencs és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions", + "span_start": 85, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "158 constitucions.", + "span_text": "Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions", + "span_start": 85, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps.", + "span_text": "amb el fi de reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps", + "span_start": 191, + "span_end": 268, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella mateixa pel que es refereix a diferents innovacions de tipus politicoadministratives.", + "span_text": "A Constitució dels atenencs Aristòtil reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella mateixa pel que es refereix a diferents innovacions de tipus politicoadministratives", + "span_start": 272, + "span_end": 565, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes.", + "span_text": "L'obra mostra, a més a més, el pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes", + "span_start": 567, + "span_end": 677, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El descriptiu, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives.", + "span_text": "El mètode que s'utilitza en l'obra és el descriptiu, similar a l'utilitzat per Aristòtil en les seves obres científiques, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives", + "span_start": 681, + "span_end": 904, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Egipte.", + "span_text": "El papir que conté el text fou descobert a Egipte", + "span_start": 1088, + "span_end": 1137, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fou descobert a Egipte cap a 1891 per Sir Frederick G. Kenyon", + "span_start": 1115, + "span_end": 1176, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aristòtil relata que el Festival d'Hefest va ser instituït durant l'ardianagat de Cefisofont.", + "span_text": "Al capítol 54, Aristòtil relata que el Festival d'Hefest va ser \\instituït durant l'ardianagat de Cefisofont\\", + "span_start": 1180, + "span_end": 1289, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aristòtil indica que, en el moment que escrivia, Atenes encara enviava oficials a Samos.", + "span_text": "Al capítol 62, Aristòtil indica que, en el moment que escrivia, Atenes encara enviava oficials a Samos", + "span_start": 1316, + "span_end": 1418, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Després del 322 aC, Samos ja no estava sota control atenenc", + "span_start": 1420, + "span_end": 1479, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Abans del 328 aC i no més tard del 322 aC.", + "span_text": "Basant-se en aquesta evidència interna, els estudiosos conclouen que la Constitució atenesa va ser escrita abans del 328 aC i no més tard del 322 aC", + "span_start": 1481, + "span_end": 1629, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè Aristòtil no menciona els quinqueremes malgrat esmentar els triremes i els quadriremes.", + "span_text": "Aristòtil no menciona els quinqueremes malgrat esmentar els triremes i els quadriremes suggereix que va ser escrit no més tard del 325 aC", + "span_start": 1642, + "span_end": 1779, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 325 aC.", + "span_text": "no més tard del 325 aC, quan els quinqueremes es registren per primera vegada a la Marina d'Atenes", + "span_start": 1757, + "span_end": 1855, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil.", + "span_text": "La Constitució dels atenencs és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions", + "span_start": 85, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "158 constitucions.", + "span_text": "Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions", + "span_start": 85, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps.", + "span_text": "amb el fi de reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps", + "span_start": 191, + "span_end": 268, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella.", + "span_text": "A Constitució dels atenencs Aristòtil reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella", + "span_start": 272, + "span_end": 480, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes.", + "span_text": "L'obra mostra, a més a més, el pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes", + "span_start": 567, + "span_end": 677, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El descriptiu, similar a l'utilitzat per Aristòtil en les seves obres científiques, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives.", + "span_text": "El mètode que s'utilitza en l'obra és el descriptiu, similar a l'utilitzat per Aristòtil en les seves obres científiques, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives", + "span_start": 681, + "span_end": 904, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Egipte.", + "span_text": "El papir que conté el text fou descobert a Egipte", + "span_start": 1088, + "span_end": 1137, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el text fou descobert a Egipte cap a 1891 per Sir Frederick G. Kenyon", + "span_start": 1107, + "span_end": 1176, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aristòtil relata que el Festival d'Hefest va ser instituït durant l'ardianagat de Cefisofont.", + "span_text": "Al capítol 54, Aristòtil relata que el Festival d'Hefest va ser \\instituït durant l'ardianagat de Cefisofont\\", + "span_start": 1180, + "span_end": 1289, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aristòtil indica que, en el moment que escrivia, Atenes encara enviava oficials a Samos.", + "span_text": "Al capítol 62, Aristòtil indica que, en el moment que escrivia, Atenes encara enviava oficials a Samos", + "span_start": 1316, + "span_end": 1418, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Després del 322 aC, Samos ja no estava sota control atenenc", + "span_start": 1420, + "span_end": 1479, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Abans del 328 aC i no més tard del 322 aC.", + "span_text": "Basant-se en aquesta evidència interna, els estudiosos conclouen que la Constitució atenesa va ser escrita abans del 328 aC i no més tard del 322 aC", + "span_start": 1481, + "span_end": 1629, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè Aristòtil no menciona els quinqueremes malgrat esmentar els triremes i els quadriremes.", + "span_text": "Aristòtil no menciona els quinqueremes malgrat esmentar els triremes i els quadriremes suggereix que va ser escrit no més tard del 325 aC", + "span_start": 1642, + "span_end": 1779, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 325 aC.", + "span_text": "no més tard del 325 aC, quan els quinqueremes es registren per primera vegada a la Marina d'Atenes", + "span_start": 1757, + "span_end": 1855, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_històries Casellas_26", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "històries Casellas - LA MÀ DEL MISTERI-8", + "story": "Des d'aquell dia en Pere va procurar esvair del pensament la deliciosa imatge, com un que es desfà d'un utensili preciós perquè no té casa per semblant moble. Era una ambició massa grossa per a la seva humilitat. Massa luxe per a la seva ànima i pels seus sentits. I aleshores la va donar per fer paisatges sense figures, pensant que més endavant potser podria posar-n'hi una altra, encara que fos filla de la invenció. Subconscientment i tot, ja li recava, ja li venia una mica malament haver-se d'empescar una donzella artificiosa, quan gairebé l'havia tinguda del natural. Perquè humil com era de per si, trobava pretensió massa alta i orgullosa això de mantenir un ideal d'amor platònic, creant una donzella tota d'artifici, bona segurament per a suprems rumiadors… però no per a ell, cuc de la terra, que amb una de real ja s'hauria tingut per satisfet…, I veu's aquí que durant les inacabables hores d'escriptori tornava a pintar de pensament la seva personal visió dels boscos i les prades, de les florestes i dels rius. Mes, ni reals ni inventades, en aquells escenaris de paradís no hi havia Eves primicials, ni en aquells boscos dòrics hi trescaven Dianes enciseres, com si el pintor no esperés res d'un amor que si era espiritual esdevenia inassequible, per falles del pensament, i si era de sensació resultava irrealitzable per falles de voluntat. Va ésser la gran crisi de la seva vida. Un greu pesar li va venir de veure que entretant no tenia més recurs que eliminar, de les seves creacions, l'escalf d'humanitat sensible. Des d'aquella hora endavant, més retret va mostrar-se cada dia, més allunyat de socials contactes, més tancat en si mateix., Ja no esperava com abans les tardes del diumenge per a fantasiar més o menys del natural, pels parcs i pels jardins públics, parat davant de les rengleres d'albes platejades o dels macissos geomètrics delineats amb flors, o dels gavials de fil metàl·lic on xerrotejaven aus canores, subdividides en seccions. Aquella naturalesa ordenada i cívica cada dia li desagradava més, no precisament pel que tenia de cívica i simètrica, sinó per ésser l'arranjament obra d'un altre… Perquè el que ell hauria volgut era una natura verge i escabellada per a domesticar-la, de pensament, al seu gust.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què volia eliminar del seu pensament en Pere?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era massa per a ell?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què va substituir la seva ambició?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va pensar que algun dia podria aconseguir-ne una altra?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què opinava de l’ideal d’amor platònic?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El protagonista pintava paisatges de la natura?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi havia alguna persona a l’obra?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què havia d’esborrar el Pere?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S’estava tornant més asocial?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què feia abans els diumenges a la tarda?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Enfront d’on es posava?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què no li agradava?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin era el seu desig?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La deliciosa imatge.", + "span_text": "Des d'aquell dia en Pere va procurar esvair del pensament la deliciosa imatge", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Era una ambició massa grossa per a la seva humilitat", + "span_start": 159, + "span_end": 211, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per paisatges sense figures.", + "span_text": "Era una ambició massa grossa per a la seva humilitat. Massa luxe per a la seva ànima i pels seus sentits. I aleshores la va donar per fer paisatges sense figures", + "span_start": 159, + "span_end": 320, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "pensant que més endavant potser podria posar-n'hi una altra, encara que fos filla de la invenció", + "span_start": 322, + "span_end": 418, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que era una pretensió massa alta i orgullosa.", + "span_text": "trobava pretensió massa alta i orgullosa això de mantenir un ideal d'amor platònic", + "span_start": 608, + "span_end": 690, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I veu's aquí que durant les inacabables hores d'escriptori tornava a pintar de pensament la seva personal visió dels boscos i les prades, de les florestes i dels rius", + "span_start": 861, + "span_end": 1027, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en aquells escenaris de paradís no hi havia Eves primicials, ni en aquells boscos dòrics hi trescaven Dianes enciseres", + "span_start": 1058, + "span_end": 1176, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'escalf d'humanitat sensible.", + "span_text": "no tenia més recurs que eliminar, de les seves creacions, l'escalf d'humanitat sensible", + "span_start": 1450, + "span_end": 1537, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des d'aquella hora endavant, més retret va mostrar-se cada dia, més allunyat de socials contactes, més tancat en si mateix", + "span_start": 1539, + "span_end": 1661, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fantasiar més o menys del natural, pels parcs i pels jardins públics.", + "span_text": "Ja no esperava com abans les tardes del diumenge per a fantasiar més o menys del natural, pels parcs i pels jardins públics", + "span_start": 1665, + "span_end": 1788, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De les rengleres d'albes platejades o dels macissos geomètrics delineats amb flors, o dels gavials de fil metàl·lic on xerrotejaven aus canores, subdividides en seccions.", + "span_text": "parat davant de les rengleres d'albes platejades o dels macissos geomètrics delineats amb flors, o dels gavials de fil metàl·lic on xerrotejaven aus canores, subdividides en seccions", + "span_start": 1790, + "span_end": 1972, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Aquella naturalesa ordenada i cívica.", + "span_text": "Aquella naturalesa ordenada i cívica cada dia li desagradava més", + "span_start": 1974, + "span_end": 2038, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una natura verge i escabellada per a domesticar-la, de pensament, al seu gust.", + "span_text": "el que ell hauria volgut era una natura verge i escabellada per a domesticar-la, de pensament, al seu gust", + "span_start": 2145, + "span_end": 2251, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La deliciosa imatge.", + "span_text": "Des d'aquell dia en Pere va procurar esvair del pensament la deliciosa imatge", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Era una ambició massa grossa per a la seva humilitat", + "span_start": 159, + "span_end": 211, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per fer paisatges sense figures.", + "span_text": "Era una ambició massa grossa per a la seva humilitat. Massa luxe per a la seva ànima i pels seus sentits. I aleshores la va donar per fer paisatges sense figures", + "span_start": 159, + "span_end": 320, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "pensant que més endavant potser podria posar-n'hi una altra, encara que fos filla de la invenció", + "span_start": 322, + "span_end": 418, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que era una pretensió massa alta i orgullosa.", + "span_text": "trobava pretensió massa alta i orgullosa això de mantenir un ideal d'amor platònic", + "span_start": 608, + "span_end": 690, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I veu's aquí que durant les inacabables hores d'escriptori tornava a pintar de pensament la seva personal visió dels boscos i les prades, de les florestes i dels rius", + "span_start": 861, + "span_end": 1027, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en aquells escenaris de paradís no hi havia Eves primicials, ni en aquells boscos dòrics hi trescaven Dianes enciseres", + "span_start": 1058, + "span_end": 1176, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'escalf d'humanitat sensible.", + "span_text": "no tenia més recurs que eliminar, de les seves creacions, l'escalf d'humanitat sensible", + "span_start": 1450, + "span_end": 1537, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des d'aquella hora endavant, més retret va mostrar-se cada dia, més allunyat de socials contactes, més tancat en si mateix", + "span_start": 1539, + "span_end": 1661, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fantasiar pels parcs i pels jardins públics.", + "span_text": "Ja no esperava com abans les tardes del diumenge per a fantasiar més o menys del natural, pels parcs i pels jardins públics", + "span_start": 1665, + "span_end": 1788, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De les rengleres d'albes platejades o dels macissos geomètrics delineats amb flors, o dels gavials de fil metàl·lic on xerrotejaven aus canores, subdividides en seccions.", + "span_text": "parat davant de les rengleres d'albes platejades o dels macissos geomètrics delineats amb flors, o dels gavials de fil metàl·lic on xerrotejaven aus canores, subdividides en seccions", + "span_start": 1790, + "span_end": 1972, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Aquella naturalesa ordenada i cívica.", + "span_text": "Aquella naturalesa ordenada i cívica cada dia li desagradava més", + "span_start": 1974, + "span_end": 2038, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una natura verge i escabellada.", + "span_text": "Perquè el que ell hauria volgut era una natura verge i escabellada per a domesticar-la, de pensament, al seu gust", + "span_start": 2138, + "span_end": 2251, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La deliciosa imatge.", + "span_text": "Des d'aquell dia en Pere va procurar esvair del pensament la deliciosa imatge", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Era una ambició massa grossa per a la seva humilitat", + "span_start": 159, + "span_end": 211, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per fer paisatges sense figures.", + "span_text": "Era una ambició massa grossa per a la seva humilitat. Massa luxe per a la seva ànima i pels seus sentits. I aleshores la va donar per fer paisatges sense figures", + "span_start": 159, + "span_end": 320, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "pensant que més endavant potser podria posar-n'hi una altra, encara que fos filla de la invenció", + "span_start": 322, + "span_end": 418, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que era una pretensió massa alta i orgullosa.", + "span_text": "trobava pretensió massa alta i orgullosa això de mantenir un ideal d'amor platònic", + "span_start": 608, + "span_end": 690, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I veu's aquí que durant les inacabables hores d'escriptori tornava a pintar de pensament la seva personal visió dels boscos i les prades, de les florestes i dels rius", + "span_start": 861, + "span_end": 1027, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en aquells escenaris de paradís no hi havia Eves primicials, ni en aquells boscos dòrics hi trescaven Dianes enciseres", + "span_start": 1058, + "span_end": 1176, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'escalf d'humanitat sensible.", + "span_text": "no tenia més recurs que eliminar, de les seves creacions, l'escalf d'humanitat sensible", + "span_start": 1450, + "span_end": 1537, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des d'aquella hora endavant, més retret va mostrar-se cada dia, més allunyat de socials contactes, més tancat en si mateix", + "span_start": 1539, + "span_end": 1661, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fantasiar més o menys del natural.", + "span_text": "Ja no esperava com abans les tardes del diumenge per a fantasiar", + "span_start": 1665, + "span_end": 1729, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De les rengleres d'albes platejades o dels macissos geomètrics delineats amb flors, o dels gavials de fil metàl·lic on xerrotejaven aus canores, subdividides en seccions.", + "span_text": "parat davant de les rengleres d'albes platejades o dels macissos geomètrics delineats amb flors, o dels gavials de fil metàl·lic on xerrotejaven aus canores, subdividides en seccions", + "span_start": 1790, + "span_end": 1972, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Aquella naturalesa ordenada i cívica.", + "span_text": "Aquella naturalesa ordenada i cívica cada dia li desagradava més", + "span_start": 1974, + "span_end": 2038, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una natura verge i escabellada per a domesticar-la, de pensament, al seu gust.", + "span_text": "Perquè el que ell hauria volgut era una natura verge i escabellada per a domesticar-la, de pensament, al seu gust", + "span_start": 2138, + "span_end": 2251, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1276", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Rei dels Wends", + "story": "El títol de Rei dels Wends denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic, conegudes com a Mecklenburg, Holstein i Pomerània, i fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia., La interpretació més acceptada és que la paraula fa referència als Wends, un poble eslau que visqué a la riba sud del Bàltic, encara que la situació és més complexa degut a l'existència dels Vends, localitzats entre els finesos i els Wends, i amb un origen poc conegut. Una altra explicació del títol, de caràcter poètic, seria que designaria el govern sobre l'antic poble dels Vàndals (vandalorum rex), però aquesta idea només fou acceptada en el segle xvi. Una interpretació recent, sense gaire suport en l'àmbit acadèmic, és que formaven part dels \\Vend\\ que es mencionaven en el títol dels reis de Suècia (Rei de Svear, Götar i Vends; Svears, Göters och Venders konung) i que en realitat faria referència a Finlàndia. Com a tal, Österland - el nom medieval per la part finesa del regne suec - seria la tercera part del reialme. No obstant això, només quaranta anys després de l'adopció del títol \\rei dels Wends\\ començaren a anomenar-se a si mateixos \\Gran Duc de Finlàndia\\ també, Els Reis de Dinamarca ostentaren el títol durant vuit segles, després que fos adoptat per primer cop per Canut VI (regnà de 1182 a 1202), el qual conquerí les terres dels Wends a Pomerània i Mecklenburg. En les llengües germàniques, el nom va ser Wends, i en la documentació medieval el nom llatí fou sclavorum rex, fent referència als pobles eslaus de la regió i els voltants de l'actual Mecklenburg. Al segle xvi, sclavorum fou substituït per vandalorum també pels reis danesos, seguint l'ideal romàntic del moment. Els reis danesos continuaren fent servir el títol fins que el 1972 la Reina Margarida II arribà al tron i abandonà tots els títols excepte el de Reina de Dinamarca.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és el títol de Rei dels Wends?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com s’anomenen les zones del litoral sud del mar Bàltic?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui va fer servir aquest títol nobiliari?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els reis de Suècia el van usar del segle XII fins al 1972?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui són els Wends?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què és difícil situar-los exactament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin seria un altre origen del títol?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hi ha una explicació que no està gaire acceptada?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina és?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A més de ser reis dels Wends, quin altre títol va adoptar la reialesa sueca?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quant de temps van tenir-los els sobirans de Dinamarca?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va ser la nomenclatura llatina per al títol?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què designa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els monarques danesos van canviar el terme sclavorum per vandalorum?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan el van deixar d’utilitzar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El que denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic.", + "span_text": "El títol de Rei dels Wends denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Mecklenburg, Holstein i Pomerània.", + "span_text": "les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic, conegudes com a Mecklenburg, Holstein i Pomerània", + "span_start": 75, + "span_end": 175, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els Reis de Dinamarca i els Reis de Suècia.", + "span_text": "fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia", + "span_start": 179, + "span_end": 292, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia", + "span_start": 179, + "span_end": 292, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un poble eslau que visqué a la riba sud del Bàltic.", + "span_text": "La interpretació més acceptada és que la paraula fa referència als Wends", + "span_start": 296, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Degut a l'existència dels Vends, localitzats entre els finesos i els Wends.", + "span_text": "encara que la situació és més complexa degut a l'existència dels Vends, localitzats entre els finesos i els Wends", + "span_start": 422, + "span_end": 535, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Designaria el govern sobre l'antic poble dels Vàndals.", + "span_text": "Una altra explicació del títol, de caràcter poètic, seria que designaria el govern sobre l'antic poble dels Vàndals", + "span_start": 566, + "span_end": 681, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una interpretació recent, sense gaire suport en l'àmbit acadèmic", + "span_start": 755, + "span_end": 819, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que formaven part dels Vend que es mencionaven en el títol dels reis de Suècia i que en realitat faria referència a Finlàndia.", + "span_text": "Una interpretació recent, sense gaire suport en l'àmbit acadèmic, és que formaven part dels \\Vend\\ que es mencionaven en el títol dels reis de Suècia (Rei de Svear, Götar i Vends; Svears, Göters och Venders konung) i que en realitat faria referència a Finlàndia", + "span_start": 755, + "span_end": 1016, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El de Gran Duc de Finlàndia.", + "span_text": "només quaranta anys després de l'adopció del títol \\rei dels Wends\\ començaren a anomenar-se a si mateixos \\Gran Duc de Finlàndia\\", + "span_start": 1145, + "span_end": 1275, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vuit segles.", + "span_text": "Els Reis de Dinamarca ostentaren el títol durant vuit segles", + "span_start": 1284, + "span_end": 1344, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sclavorum rex.", + "span_text": "En les llengües germàniques, el nom va ser Wends, i en la documentació medieval el nom llatí fou sclavorum rex", + "span_start": 1488, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els pobles eslaus de la regió i els voltants de l'actual Mecklenburg.", + "span_text": "el nom llatí fou sclavorum rex, fent referència als pobles eslaus de la regió i els voltants de l'actual Mecklenburg", + "span_start": 1568, + "span_end": 1684, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sclavorum fou substituït per vandalorum també pels reis danesos", + "span_start": 1700, + "span_end": 1763, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1972.", + "span_text": "Els reis danesos continuaren fent servir el títol fins que el 1972 la Reina Margarida II arribà al tron i abandonà tots els títols excepte el de Reina de Dinamarca", + "span_start": 1802, + "span_end": 1965, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El que denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic.", + "span_text": "El títol de Rei dels Wends denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Mecklenburg, Holstein i Pomerània.", + "span_text": "les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic, conegudes com a Mecklenburg, Holstein i Pomerània", + "span_start": 75, + "span_end": 175, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els Reis de Dinamarca i els Reis de Suècia.", + "span_text": "fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia", + "span_start": 179, + "span_end": 292, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia", + "span_start": 179, + "span_end": 292, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un poble eslau que visqué a la riba sud del Bàltic.", + "span_text": "Wends, un poble eslau que visqué a la riba sud del Bàltic", + "span_start": 363, + "span_end": 420, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Degut a l'existència dels Vends, localitzats entre els finesos i els Wends.", + "span_text": "encara que la situació és més complexa degut a l'existència dels Vends, localitzats entre els finesos i els Wends", + "span_start": 422, + "span_end": 535, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Designaria el govern sobre l'antic poble dels Vàndals.", + "span_text": "Una altra explicació del títol, de caràcter poètic, seria que designaria el govern sobre l'antic poble dels Vàndals", + "span_start": 566, + "span_end": 681, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una interpretació recent, sense gaire suport en l'àmbit acadèmic", + "span_start": 755, + "span_end": 819, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que formaven part dels Vend que es mencionaven en el títol dels reis de Suècia i que en realitat faria referència a Finlàndia.", + "span_text": "Una interpretació recent, sense gaire suport en l'àmbit acadèmic, és que formaven part dels \\Vend\\ que es mencionaven en el títol dels reis de Suècia (Rei de Svear, Götar i Vends; Svears, Göters och Venders konung) i que en realitat faria referència a Finlàndia", + "span_start": 755, + "span_end": 1016, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El de Gran Duc de Finlàndia.", + "span_text": "només quaranta anys després de l'adopció del títol \\rei dels Wends\\ començaren a anomenar-se a si mateixos \\Gran Duc de Finlàndia\\", + "span_start": 1145, + "span_end": 1275, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vuit segles.", + "span_text": "Els Reis de Dinamarca ostentaren el títol durant vuit segles", + "span_start": 1284, + "span_end": 1344, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sclavorum rex.", + "span_text": "En les llengües germàniques, el nom va ser Wends, i en la documentació medieval el nom llatí fou sclavorum rex", + "span_start": 1488, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els pobles eslaus de la regió i els voltants de l'actual Mecklenburg.", + "span_text": "el nom llatí fou sclavorum rex, fent referència als pobles eslaus de la regió i els voltants de l'actual Mecklenburg", + "span_start": 1568, + "span_end": 1684, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sclavorum fou substituït per vandalorum també pels reis danesos", + "span_start": 1700, + "span_end": 1763, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan el 1972 la Reina Margarida II arribà al tron i abandonà tots els títols excepte el de Reina de Dinamarca.", + "span_text": "Els reis danesos continuaren fent servir el títol fins que el 1972 la Reina Margarida II arribà al tron i abandonà tots els títols excepte el de Reina de Dinamarca", + "span_start": 1802, + "span_end": 1965, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És el títol que denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic.", + "span_text": "El títol de Rei dels Wends denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Mecklenburg, Holstein i Pomerània.", + "span_text": "les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic, conegudes com a Mecklenburg, Holstein i Pomerània", + "span_start": 75, + "span_end": 175, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els Reis de Dinamarca i els Reis de Suècia.", + "span_text": "fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia", + "span_start": 179, + "span_end": 292, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "i fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia", + "span_start": 177, + "span_end": 292, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un poble eslau que visqué a la riba sud del Bàltic.", + "span_text": "fa referència als Wends, un poble eslau que visqué a la riba sud del Bàltic", + "span_start": 345, + "span_end": 420, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Degut a l'existència dels Vends, localitzats entre els finesos i els Wends.", + "span_text": "encara que la situació és més complexa degut a l'existència dels Vends, localitzats entre els finesos i els Wends", + "span_start": 422, + "span_end": 535, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Designaria el govern sobre l'antic poble dels Vàndals.", + "span_text": "Una altra explicació del títol, de caràcter poètic, seria que designaria el govern sobre l'antic poble dels Vàndals (vandalorum rex)", + "span_start": 566, + "span_end": 698, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una interpretació recent, sense gaire suport en l'àmbit acadèmic", + "span_start": 755, + "span_end": 819, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que formaven part dels Vend que es mencionaven en el títol dels reis de Suècia i que en realitat faria referència a Finlàndia.", + "span_text": "Una interpretació recent, sense gaire suport en l'àmbit acadèmic, és que formaven part dels \\Vend\\ que es mencionaven en el títol dels reis de Suècia (Rei de Svear, Götar i Vends; Svears, Göters och Venders konung) i que en realitat faria referència a Finlàndia", + "span_start": 755, + "span_end": 1016, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El de Gran Duc de Finlàndia.", + "span_text": "només quaranta anys després de l'adopció del títol \\rei dels Wends\\ començaren a anomenar-se a si mateixos \\Gran Duc de Finlàndia\\", + "span_start": 1145, + "span_end": 1275, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vuit segles.", + "span_text": "Els Reis de Dinamarca ostentaren el títol durant vuit segles", + "span_start": 1284, + "span_end": 1344, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sclavorum rex.", + "span_text": "el nom va ser Wends, i en la documentació medieval el nom llatí fou sclavorum rex", + "span_start": 1517, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els pobles eslaus de la regió i els voltants de l'actual Mecklenburg.", + "span_text": "el nom llatí fou sclavorum rex, fent referència als pobles eslaus de la regió i els voltants de l'actual Mecklenburg", + "span_start": 1568, + "span_end": 1684, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sclavorum fou substituït per vandalorum també pels reis danesos", + "span_start": 1700, + "span_end": 1763, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1972.", + "span_text": "Els reis danesos continuaren fent servir el títol fins que el 1972", + "span_start": 1802, + "span_end": 1868, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1130", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Cuba obre una investigació sobre els ‘incidents’ contra diplomàtics a l’ambaixada dels EUA a l’Havana", + "story": "El Govern de Cuba ha obert aquest dimecres una investigació sobre els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans a l'Ambaixada dels Estats Units a l'Havana, on van patir ‘símptomes físics', segons han indicat les autoritats nord-americanes, que van expulsar al maig dos diplomàtics cubans de l'Ambaixada cubana a Washington. ‘L'Havana ha obert una investigació comprensiva, prioritària i urgent' en relació amb els incidents que s'han produït a l'Ambaixada. ‘Cuba mai no ha permès ni permetrà que el territori cubà sigui utilitzat per a cap tipus d'acció contra diplomàtics ni els seus familiars, ha indicat en un comunicat el Ministeri d'Afers exteriors de Cuba. Les autoritats han reiterat la seva disposició a ‘cooperar per esclarir els fets'. La portaveu del Departament d'Estat nord-americà, Heather Nauert, ha reconegut que va haver-hi uns incidents de causa desconeguda a final del 2016 i que es van saldar amb el retorn de diversos diplomàtics nord-americans. Els ‘símptomes físics' reconeguts per l'Administració de Donald Trump van provocar que el personal afectat requerís d'atenció mèdica, encara que les seves vides no van córrer perill. ‘No tenim respostes definitives sobre la causa d'aquests incidents', ha manifestat Nauert. ‘Han provocat una sèrie de danys a ciutadans nord-americans i això és una cosa que ens prenem molt seriosament. Hi ha una investigació oberta sobre aquest tema', ha afegit. Segons fonts governamentals, diversos diplomàtics nord-americans han hagut d'abandonar l'Ambaixada a Cuba durant els darrers mesos després de presentar problemes auditius i alguns d'ells han hagut de recórrer a l'ús d'audiòfons", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha fet el Govern cubà?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On van succeir aquests fets?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En resposta, els cossos de l’estat dels EUA van fer fora a algun diplomàtic?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha assegurat el Ministeri d’Afers exteriors cubà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Estan disposats a col·laborar per la causa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui és Heather Nauert?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Afirma que ja hi va haver anteriorment un fet similar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la solució en aquell cas?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va corroborar les ferides físiques dels afectats?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van ser greus?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Nauert sap què va provocar aquest incident?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què es prenen de forma seriosa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S’estan investigant els successos?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com sabem que alguns diplomàtics van marxar de l’Ambaixada de Cuba temps després?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què es van veure obligats a partir?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ha obert aquest dimecres una investigació sobre els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans.", + "span_text": "El Govern de Cuba ha obert aquest dimecres una investigació sobre els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Ambaixada dels Estats Units a l'Havana.", + "span_text": "els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans a l'Ambaixada dels Estats Units a l'Havana", + "span_start": 66, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Ambaixada dels Estats Units a l'Havana.", + "span_text": "les autoritats nord-americanes, que van expulsar al maig dos diplomàtics cubans de l'Ambaixada cubana a Washington", + "span_start": 221, + "span_end": 335, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que Cuba mai no ha permès ni permetrà que el territori cubà sigui utilitzat per a cap tipus d'acció contra diplomàtics ni els seus familiars.", + "span_text": "Cuba mai no ha permès ni permetrà que el territori cubà sigui utilitzat per a cap tipus d'acció contra diplomàtics ni els seus familiars, ha indicat en un comunicat el Ministeri d'Afers exteriors de Cuba", + "span_start": 471, + "span_end": 674, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les autoritats han reiterat la seva disposició a ‘cooperar per esclarir els fets'", + "span_start": 676, + "span_end": 757, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La portaveu del Departament d'Estat nord-americà.", + "span_text": "La portaveu del Departament d'Estat nord-americà, Heather Nauert", + "span_start": 759, + "span_end": 823, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Heather Nauert, ha reconegut que va haver-hi uns incidents de causa desconeguda a final del 2016", + "span_start": 809, + "span_end": 905, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El retorn de diversos diplomàtics nord-americans.", + "span_text": "es van saldar amb el retorn de diversos diplomàtics nord-americans", + "span_start": 912, + "span_end": 978, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Administració de Donald Trump.", + "span_text": "Els ‘símptomes físics' reconeguts per l'Administració de Donald Trump", + "span_start": 980, + "span_end": 1049, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "van provocar que el personal afectat requerís d'atenció mèdica, encara que les seves vides no van córrer perill", + "span_start": 1050, + "span_end": 1161, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘No tenim respostes definitives sobre la causa d'aquests incidents', ha manifestat Nauert", + "span_start": 1163, + "span_end": 1252, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El fet que s'ha provocat una sèrie de danys a ciutadans nord-americans.", + "span_text": "Han provocat una sèrie de danys a ciutadans nord-americans i això és una cosa que ens prenem molt seriosament", + "span_start": 1255, + "span_end": 1364, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hi ha una investigació oberta sobre aquest tema", + "span_start": 1366, + "span_end": 1413, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per fonts governamentals.", + "span_text": "Segons fonts governamentals, diversos diplomàtics nord-americans han hagut d'abandonar l'Ambaixada a Cuba durant els darrers mesos", + "span_start": 1427, + "span_end": 1557, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè van presentar problemes auditius i alguns d'ells han hagut de recórrer a l'ús d'audiòfons.", + "span_text": "diversos diplomàtics nord-americans han hagut d'abandonar l'Ambaixada a Cuba durant els darrers mesos després de presentar problemes auditius i alguns d'ells han hagut de recórrer a l'ús d'audiòfons", + "span_start": 1456, + "span_end": 1654, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ha obert aquest dimecres una investigació sobre els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans.", + "span_text": "El Govern de Cuba ha obert aquest dimecres una investigació sobre els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Ambaixada dels Estats Units a l'Havana.", + "span_text": "els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans a l'Ambaixada dels Estats Units a l'Havana", + "span_start": 66, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les autoritats nord-americanes, que van expulsar al maig dos diplomàtics cubans de l'Ambaixada cubana a Washington", + "span_start": 221, + "span_end": 335, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que Cuba mai no ha permès ni permetrà que el territori cubà sigui utilitzat per a cap tipus d'acció contra diplomàtics ni els seus familiars.", + "span_text": "Cuba mai no ha permès ni permetrà que el territori cubà sigui utilitzat per a cap tipus d'acció contra diplomàtics ni els seus familiars, ha indicat en un comunicat el Ministeri d'Afers exteriors de Cuba", + "span_start": 471, + "span_end": 674, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les autoritats han reiterat la seva disposició a ‘cooperar per esclarir els fets'", + "span_start": 676, + "span_end": 757, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La portaveu del Departament d'Estat nord-americà.", + "span_text": "La portaveu del Departament d'Estat nord-americà, Heather Nauert", + "span_start": 759, + "span_end": 823, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Heather Nauert, ha reconegut que va haver-hi uns incidents de causa desconeguda a final del 2016", + "span_start": 809, + "span_end": 905, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El retorn de diversos diplomàtics nord-americans.", + "span_text": "es van saldar amb el retorn de diversos diplomàtics nord-americans", + "span_start": 912, + "span_end": 978, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Administració de Donald Trump.", + "span_text": "Els ‘símptomes físics' reconeguts per l'Administració de Donald Trump", + "span_start": 980, + "span_end": 1049, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "van provocar que el personal afectat requerís d'atenció mèdica, encara que les seves vides no van córrer perill", + "span_start": 1050, + "span_end": 1161, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘No tenim respostes definitives sobre la causa d'aquests incidents', ha manifestat Nauert", + "span_start": 1163, + "span_end": 1252, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El fet que s'ha provocat una sèrie de danys a ciutadans nord-americans.", + "span_text": "Han provocat una sèrie de danys a ciutadans nord-americans i això és una cosa que ens prenem molt seriosament", + "span_start": 1255, + "span_end": 1364, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hi ha una investigació oberta sobre aquest tema", + "span_start": 1366, + "span_end": 1413, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A través de fonts governamentals.", + "span_text": "Segons fonts governamentals, diversos diplomàtics nord-americans han hagut d'abandonar l'Ambaixada a Cuba durant els darrers mesos", + "span_start": 1427, + "span_end": 1557, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè van presentar problemes auditius i alguns d'ells han hagut de recórrer a l'ús d'audiòfons.", + "span_text": "diversos diplomàtics nord-americans han hagut d'abandonar l'Ambaixada a Cuba durant els darrers mesos després de presentar problemes auditius i alguns d'ells han hagut de recórrer a l'ús d'audiòfons", + "span_start": 1456, + "span_end": 1654, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ha obert una investigació sobre els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans.", + "span_text": "El Govern de Cuba ha obert aquest dimecres una investigació sobre els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Ambaixada dels Estats Units a l'Havana.", + "span_text": "els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans a l'Ambaixada dels Estats Units a l'Havana", + "span_start": 66, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "han indicat les autoritats nord-americanes, que van expulsar al maig dos diplomàtics cubans de l'Ambaixada cubana a Washington", + "span_start": 209, + "span_end": 335, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que Cuba mai no ha permès ni permetrà que el territori cubà sigui utilitzat per a cap tipus d'acció contra diplomàtics ni els seus familiars.", + "span_text": "Cuba mai no ha permès ni permetrà que el territori cubà sigui utilitzat per a cap tipus d'acció contra diplomàtics ni els seus familiars, ha indicat en un comunicat el Ministeri d'Afers exteriors de Cuba", + "span_start": 471, + "span_end": 674, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les autoritats han reiterat la seva disposició a ‘cooperar per esclarir els fets'", + "span_start": 676, + "span_end": 757, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La portaveu del Departament d'Estat nord-americà.", + "span_text": "La portaveu del Departament d'Estat nord-americà, Heather Nauert", + "span_start": 759, + "span_end": 823, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha reconegut que va haver-hi uns incidents de causa desconeguda a final del 2016", + "span_start": 825, + "span_end": 905, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El retorn de diversos diplomàtics nord-americans.", + "span_text": "uns incidents de causa desconeguda a final del 2016 i que es van saldar amb el retorn de diversos diplomàtics nord-americans", + "span_start": 854, + "span_end": 978, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Administració de Donald Trump.", + "span_text": "Els ‘símptomes físics' reconeguts per l'Administració de Donald Trump", + "span_start": 980, + "span_end": 1049, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "van provocar que el personal afectat requerís d'atenció mèdica, encara que les seves vides no van córrer perill", + "span_start": 1050, + "span_end": 1161, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘No tenim respostes definitives sobre la causa d'aquests incidents', ha manifestat Nauert", + "span_start": 1163, + "span_end": 1252, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La sèrie de danys a ciutadans nord-americans.", + "span_text": "Han provocat una sèrie de danys a ciutadans nord-americans i això és una cosa que ens prenem molt seriosament", + "span_start": 1255, + "span_end": 1364, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hi ha una investigació oberta sobre aquest tema", + "span_start": 1366, + "span_end": 1413, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per les fonts governamentals.", + "span_text": "Segons fonts governamentals, diversos diplomàtics nord-americans han hagut d'abandonar l'Ambaixada a Cuba durant els darrers mesos", + "span_start": 1427, + "span_end": 1557, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè van presentar problemes auditius i alguns d'ells han hagut de recórrer a l'ús d'audiòfons.", + "span_text": "han hagut d'abandonar l'Ambaixada a Cuba durant els darrers mesos després de presentar problemes auditius i alguns d'ells han hagut de recórrer a l'ús d'audiòfons", + "span_start": 1492, + "span_end": 1654, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_417", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El govern insisteix: ‘Mantindrem l’obediència al mandat del 27-S’", + "story": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté, ha volgut llençar aquest dimarts un avís a l'estat i l'executiu espanyol, remarcant que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser ‘un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis', però recordant que no hauria d'entendre's ‘com un tribunal executor' ni la constitució ‘com un codi penal'. Munté ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la reunió del govern i poc més d'una hora després que quatre secretaris judicials hagin notificat a tots els consellers i al president, Carles Puigdemont, la resolució de l'alt tribunal sobre les conclusions del procés constituent. Malgrat haver rebut aquesta advertència del TC, Munté ha volgut refermar que l'executiu català vol ‘mantenir l'obediència al mandat democràtic del 27-S', donant així a entendre que faran cas omís dels avisos però sense voler explicitar si desobeiran o no al constitucional. El govern de la Generalitat ha rebut aquest dimarts la notificació del TC, de mans de quatre secretaris judicials, que els avisa que no poden actuar en base a les conclusions de la comissió del procés constituent. Però això sembla no haver fet canviar la perspectiva de l'executiu català. De fet, la portaveu ha apuntat que per a ells el Tribunal Constitucional ‘té la funció legítima de dirimir sobre la constitucionalitat o no de normes i lleis', però ha avisat al govern i l'estat espanyol que des de Catalunya ‘no s'entén que entri a dirimir sobre opinions i debats de caràcter polític'. ‘El TC l'entenem com un àrbitre per a les lleis, no és en cap cas com un tribunal executor, ni es pot entendre la constitució com un codi penal; i massa sovint es fan referències e aquesta línia', ha afegit avisant l'estat espanyol de la seva perspectiva. A més, ha remarcat que a ulls del govern, l'executiu espanyol pretenia que el TC ‘anés més enllà', tal i com per a Munté demostren les peticions i declaracions de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. Tot aquest nou conflicte amb el TC, a més, no fa variar la resposta del Consell Executiu quan se li pregunta si obeirà o desobeirà les ordres de l'alt tribunal, i Munté reitera ‘l'obediència del govern al mandat democràtic del 27-S i a aquelles resolucions que emanen del parlament amb la majoria que avala el full de ruta'. ‘Continuarem treballant i caminant. No som massa donats a gesticular sinó a fer la feina', ha conclòs Munté. La portaveu, a més, ha insistit que el full de ruta ‘avança i avança a bon ritme en tot el que depèn de Catalunya', i que la ‘voluntat i el compromís del govern és que segueixi en aquesta mateixa línia'. Reunions pendents per la qüestió de confiança Durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Munté ha estat preguntada en diverses ocasions per la reunió que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha de tenir amb membres de la CUP per parlar de la qüestió de confiança a la que se sotmetrà al setembre. Munté no ha volgut desvetllar la data ni si serà abans o després de les vacances de Puigdemont, però ha mantingut que la trobada existirà. ‘És obvi que hi ha contactes i reunions amb diferents formacions polítiques, no només amb la CUP, però no hi ha cap negociació', ha dit la portaveu, tot afegint que ‘de contactes' amb els anticapitalistes ‘hi ha sempre i del que es tracta és de que es vagin produint. El govern no es tornarà a reunir fins al proper 30 d'agost, i el president té previst iniciar les seves vacances el proper dilluns", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Neus Munté?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha fet el dimarts?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què assenyala en l'advertiment?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vol que el TC prengui un paper d’executor?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan ho ha anunciat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha declarat Munté que contravindrà al Tribunal Constitucional?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui ha enviat la notificació a la Generalitat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De què els adverteix?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Segons Munté, quin paper té el Tribunal Constitucional?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com sap que el TC volia anar més enllà?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aquesta situació amb el TC influeix al Consell Executiu?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què reitera Neus sobre el full de ruta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb qui ha de tenir una reunió Carles Puigdemont?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Se sap quan es portarà a terme?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La portaveu està a favor d’aquestes reunions?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern.", + "span_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Llençar un avís a l'estat i l'executiu espanyol.", + "span_text": "ha volgut llençar aquest dimarts un avís a l'estat i l'executiu espanyol", + "span_start": 67, + "span_end": 139, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis.", + "span_text": "remarcant que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser ‘un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis'", + "span_start": 141, + "span_end": 270, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "remarcant que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser ‘un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis', però recordant que no hauria d'entendre's ‘com un tribunal executor'", + "span_start": 141, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la roda de premsa posterior a la reunió del govern.", + "span_text": "Munté ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la reunió del govern", + "span_start": 380, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No ha volgut explicitar si el desobeiran o no.", + "span_text": "Munté ha volgut refermar que l'executiu català vol ‘mantenir l'obediència al mandat democràtic del 27-S', donant així a entendre que faran cas omís dels avisos però sense voler explicitar si desobeiran o no al constitucional", + "span_start": 728, + "span_end": 952, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El TC, de mans de quatre secretaris judicials.", + "span_text": "El govern de la Generalitat ha rebut aquest dimarts la notificació del TC, de mans de quatre secretaris judicials", + "span_start": 954, + "span_end": 1067, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no poden actuar en base a les conclusions de la comissió del procés constituent.", + "span_text": "El govern de la Generalitat ha rebut aquest dimarts la notificació del TC, de mans de quatre secretaris judicials, que els avisa que no poden actuar en base a les conclusions de la comissió del procés constituent", + "span_start": 954, + "span_end": 1166, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de dirimir sobre la constitucionalitat o no de normes i lleis.", + "span_text": "la portaveu ha apuntat que per a ells el Tribunal Constitucional ‘té la funció legítima de dirimir sobre la constitucionalitat o no de normes i lleis'", + "span_start": 1251, + "span_end": 1401, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per les peticions i declaracions de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.", + "span_text": "ha remarcat que a ulls del govern, l'executiu espanyol pretenia que el TC ‘anés més enllà', tal i com per a Munté demostren les peticions i declaracions de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría", + "span_start": 1809, + "span_end": 2010, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot aquest nou conflicte amb el TC, a més, no fa variar la resposta del Consell Executiu quan se li pregunta si obeirà o desobeirà les ordres de l'alt tribunal", + "span_start": 2012, + "span_end": 2171, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que avança i avança a bon ritme en tot el que depèn de Catalunya.", + "span_text": "La portaveu, a més, ha insistit que el full de ruta ‘avança i avança a bon ritme en tot el que depèn de Catalunya'", + "span_start": 2446, + "span_end": 2560, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb els membres de la CUP.", + "span_text": "la reunió que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont", + "span_start": 2803, + "span_end": 2866, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Munté no ha volgut desvetllar la data ni si serà abans o després de les vacances de Puigdemont", + "span_start": 2974, + "span_end": 3068, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘de contactes' amb els anticapitalistes ‘hi ha sempre i del que es tracta és de que es vagin produint", + "span_start": 3278, + "span_end": 3379, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern.", + "span_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Llençar un avís a l'estat i l'executiu espanyol.", + "span_text": "ha volgut llençar aquest dimarts un avís a l'estat i l'executiu espanyol", + "span_start": 67, + "span_end": 139, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis.", + "span_text": "remarcant que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser ‘un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis'", + "span_start": 141, + "span_end": 270, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "remarcant que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser ‘un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis', però recordant que no hauria d'entendre's ‘com un tribunal executor'", + "span_start": 141, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la roda de premsa posterior a la reunió del govern i poc més d'una hora després que quatre secretaris judicials hagin notificat a tots els consellers i al president la resolució de l'alt tribunal sobre les conclusions del procés constituent.", + "span_text": "Munté ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la reunió del govern i poc més d'una hora després que quatre secretaris judicials hagin notificat a tots els consellers i al president, Carles Puigdemont, la resolució de l'alt tribunal sobre les conclusions del procés constituent", + "span_start": 380, + "span_end": 678, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No ha volgut explicitar si desobeiran o no al constitucional.", + "span_text": "Munté ha volgut refermar que l'executiu català vol ‘mantenir l'obediència al mandat democràtic del 27-S', donant així a entendre que faran cas omís dels avisos però sense voler explicitar si desobeiran o no al constitucional", + "span_start": 728, + "span_end": 952, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El TC, de mans de quatre secretaris judicials.", + "span_text": "El govern de la Generalitat ha rebut aquest dimarts la notificació del TC, de mans de quatre secretaris judicials", + "span_start": 954, + "span_end": 1067, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no poden actuar en base a les conclusions de la comissió del procés constituent.", + "span_text": "els avisa que no poden actuar en base a les conclusions de la comissió del procés constituent", + "span_start": 1073, + "span_end": 1166, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de dirimir sobre la constitucionalitat o no de normes i lleis.", + "span_text": "la portaveu ha apuntat que per a ells el Tribunal Constitucional ‘té la funció legítima de dirimir sobre la constitucionalitat o no de normes i lleis'", + "span_start": 1251, + "span_end": 1401, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per les peticions i declaracions de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.", + "span_text": "ha remarcat que a ulls del govern, l'executiu espanyol pretenia que el TC ‘anés més enllà', tal i com per a Munté demostren les peticions i declaracions de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría", + "span_start": 1809, + "span_end": 2010, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot aquest nou conflicte amb el TC, a més, no fa variar la resposta del Consell Executiu quan se li pregunta si obeirà o desobeirà les ordres de l'alt tribunal", + "span_start": 2012, + "span_end": 2171, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que avança i avança a bon ritme en tot el que depèn de Catalunya.", + "span_text": "La portaveu, a més, ha insistit que el full de ruta ‘avança i avança a bon ritme en tot el que depèn de Catalunya'", + "span_start": 2446, + "span_end": 2560, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb els membres de la CUP.", + "span_text": "la reunió que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha de tenir amb membres de la CUP", + "span_start": 2803, + "span_end": 2901, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Munté no ha volgut desvetllar la data ni si serà abans o després de les vacances de Puigdemont", + "span_start": 2974, + "span_end": 3068, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘de contactes' amb els anticapitalistes ‘hi ha sempre i del que es tracta és de que es vagin produint", + "span_start": 3278, + "span_end": 3379, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern.", + "span_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha volgut llençar un avís a l'estat i l'executiu espanyol.", + "span_text": "ha volgut llençar aquest dimarts un avís a l'estat i l'executiu espanyol", + "span_start": 67, + "span_end": 139, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis.", + "span_text": "ha volgut llençar aquest dimarts un avís a l'estat i l'executiu espanyol, remarcant que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser ‘un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis'", + "span_start": 67, + "span_end": 270, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però recordant que no hauria d'entendre's ‘com un tribunal executor'", + "span_start": 272, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la roda de premsa posterior a la reunió del govern.", + "span_text": "Munté ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la reunió del govern", + "span_start": 380, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No ho ha volgut explicitar.", + "span_text": "Munté ha volgut refermar que l'executiu català vol ‘mantenir l'obediència al mandat democràtic del 27-S', donant així a entendre que faran cas omís dels avisos però sense voler explicitar si desobeiran o no al constitucional", + "span_start": 728, + "span_end": 952, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El TC, de mans de quatre secretaris judicials.", + "span_text": "El govern de la Generalitat ha rebut aquest dimarts la notificació del TC, de mans de quatre secretaris judicials", + "span_start": 954, + "span_end": 1067, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no poden actuar en base a les conclusions de la comissió del procés constituent.", + "span_text": "que els avisa que no poden actuar en base a les conclusions de la comissió del procés constituent", + "span_start": 1069, + "span_end": 1166, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de dirimir sobre la constitucionalitat o no de normes i lleis.", + "span_text": "la portaveu ha apuntat que per a ells el Tribunal Constitucional ‘té la funció legítima de dirimir sobre la constitucionalitat o no de normes i lleis'", + "span_start": 1251, + "span_end": 1401, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per les peticions i declaracions de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.", + "span_text": "A més, ha remarcat que a ulls del govern, l'executiu espanyol pretenia que el TC ‘anés més enllà', tal i com per a Munté demostren les peticions i declaracions de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría", + "span_start": 1802, + "span_end": 2010, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot aquest nou conflicte amb el TC, a més, no fa variar la resposta del Consell Executiu quan se li pregunta si obeirà o desobeirà les ordres de l'alt tribunal", + "span_start": 2012, + "span_end": 2171, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que avança i avança a bon ritme en tot el que depèn de Catalunya.", + "span_text": "La portaveu, a més, ha insistit que el full de ruta ‘avança i avança a bon ritme en tot el que depèn de Catalunya'", + "span_start": 2446, + "span_end": 2560, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb els membres de la CUP.", + "span_text": "per la reunió que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha de tenir amb membres de la CUP", + "span_start": 2799, + "span_end": 2901, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Munté no ha volgut desvetllar la data ni si serà abans o després de les vacances de Puigdemont, però ha mantingut que la trobada existirà", + "span_start": 2974, + "span_end": 3111, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘de contactes' amb els anticapitalistes ‘hi ha sempre i del que es tracta és de que es vagin produint.", + "span_start": 3278, + "span_end": 3380, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1045", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Cura (mitologia)", + "story": "Cura és una divinitat de l'antiga Roma. Representa l'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home. El mite de Cura es troba a la compilació de llegendes Fabularum, obra atribuïda a Gai Juli Higí (Caius Julius Hyginus)., Cura fou un dona jove. Una vegada veient el fang a la vora d'un riu, va entretenir-se fent la forma d'un home. Una vegada acabada la figura va demanar a Júpiter que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè (spiritus). Júpiter consentí, però quan la dona va demanar-li permís al déu per donar a l'home el nom d'ella, Júpiter es va negar. Mentre discutien va aparèixer Tellus la deessa de la terra i va declarar que l'home havia de portar el seu nom, car havia estat format a partir del seu propi cos., Finalment va arribar Saturn per posar pau i va decidir que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida. El nom que va rebre la nova criatura fou homo (home) en llatí, en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus (terra)., Aquest mite romà va cridar l'atenció del filòsof alemany Martin Heidegger. que va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final., Viccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Cura?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què connota?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On podem trobar la seva llegenda?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va escriure el llibre?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cura era un home?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va fer al costat del riu?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Després que va sol·licitar a Júpiter en relació amb l'escultura?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cura volia anomenar a la figura com ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Però, qui va dir que havia de portar el seu nom?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va acordar Saturn?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I finalment com es va dir la figura?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A qui li va atreure aquesta llegenda?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Gènesi, la dona crea a l’home?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una divinitat de l'antiga Roma.", + "span_text": "Cura és una divinitat de l'antiga Roma", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home.", + "span_text": "Representa l'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home", + "span_start": 40, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la compilació Fabularum.", + "span_text": "El mite de Cura es troba a la compilació de llegendes Fabularum", + "span_start": 109, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gai Juli Higí.", + "span_text": "Fabularum, obra atribuïda a Gai Juli Higí", + "span_start": 163, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Cura fou un dona", + "span_start": 231, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va entretenir-se fent la forma d'un home.", + "span_text": "Una vegada veient el fang a la vora d'un riu, va entretenir-se fent la forma d'un home", + "span_start": 254, + "span_end": 340, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè.", + "span_text": "Una vegada acabada la figura va demanar a Júpiter que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè", + "span_start": 342, + "span_end": 440, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la dona va demanar-li permís al déu per donar a l'home el nom d'ella", + "span_start": 481, + "span_end": 549, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tellus la deesa de la terra.", + "span_text": "Mentre discutien va aparèixer Tellus la deessa de la terra i va declarar que l'home havia de portar el seu nom", + "span_start": 572, + "span_end": 682, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que Júpiter recuperaria l'esperit després de la mort, Tellus tindria el cos de l'home després de la mort i Cura tindria cura d'aquest durant la seva vida.", + "span_text": "va arribar Saturn per posar pau i va decidir que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida", + "span_start": 747, + "span_end": 1030, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Homo.", + "span_text": "El nom que va rebre la nova criatura fou homo (home) en llatí, en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus", + "span_start": 1032, + "span_end": 1160, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus.", + "span_text": "en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus", + "span_start": 1095, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al filòsof alemany Martin Heidegger.", + "span_text": "Aquest mite romà va cridar l'atenció del filòsof alemany Martin Heidegger", + "span_start": 1172, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final.", + "span_text": "Martin Heidegger. que va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final", + "span_start": 1229, + "span_end": 1429, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final", + "span_start": 1347, + "span_end": 1429, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una divinitat de l'antiga Roma.", + "span_text": "Cura és una divinitat de l'antiga Roma", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home.", + "span_text": "Representa l'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home", + "span_start": 40, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la compilació Fabularum.", + "span_text": "El mite de Cura es troba a la compilació de llegendes Fabularum", + "span_start": 109, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gai Juli Higí.", + "span_text": "Fabularum, obra atribuïda a Gai Juli Higí", + "span_start": 163, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Cura fou un dona", + "span_start": 231, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va entretenir-se fent la forma d'un home.", + "span_text": "Una vegada veient el fang a la vora d'un riu, va entretenir-se fent la forma d'un home", + "span_start": 254, + "span_end": 340, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè.", + "span_text": "Una vegada acabada la figura va demanar a Júpiter que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè", + "span_start": 342, + "span_end": 440, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la dona va demanar-li permís al déu per donar a l'home el nom d'ella", + "span_start": 481, + "span_end": 549, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tellus la deesa de la terra.", + "span_text": "Mentre discutien va aparèixer Tellus la deessa de la terra i va declarar que l'home havia de portar el seu nom", + "span_start": 572, + "span_end": 682, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que Júpiter recuperaria l'esperit després de la mort, Tellus tindria el cos de l'home després de la mort i Cura tindria cura d'aquest durant la seva vida.", + "span_text": "va arribar Saturn per posar pau i va decidir que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida", + "span_start": 747, + "span_end": 1030, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Homo.", + "span_text": "El nom que va rebre la nova criatura fou homo (home) en llatí, en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus", + "span_start": 1032, + "span_end": 1160, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus.", + "span_text": "en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus", + "span_start": 1095, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Martin Heidegger.", + "span_text": "Aquest mite romà va cridar l'atenció del filòsof alemany Martin Heidegger", + "span_start": 1172, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final.", + "span_text": "Martin Heidegger. que va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final", + "span_start": 1229, + "span_end": 1429, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final", + "span_start": 1347, + "span_end": 1429, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una divinitat de l'antiga Roma.", + "span_text": "Cura és una divinitat de l'antiga Roma", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home.", + "span_text": "Representa l'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home", + "span_start": 40, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la compilació de llegendes Fabularum.", + "span_text": "El mite de Cura es troba a la compilació de llegendes Fabularum", + "span_start": 109, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gai Juli Higí.", + "span_text": "Fabularum, obra atribuïda a Gai Juli Higí (Caius Julius Hyginus)", + "span_start": 163, + "span_end": 227, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Cura fou un dona jove", + "span_start": 231, + "span_end": 252, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va entretenir-se fent la forma d'un home.", + "span_text": "Una vegada veient el fang a la vora d'un riu, va entretenir-se fent la forma d'un home", + "span_start": 254, + "span_end": 340, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè.", + "span_text": "va demanar a Júpiter que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè", + "span_start": 371, + "span_end": 440, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la dona va demanar-li permís al déu per donar a l'home el nom d'ella", + "span_start": 481, + "span_end": 549, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tellus la deesa de la terra.", + "span_text": "Mentre discutien va aparèixer Tellus la deessa de la terra i va declarar que l'home havia de portar el seu nom", + "span_start": 572, + "span_end": 682, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida.", + "span_text": "va arribar Saturn per posar pau i va decidir que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida", + "span_start": 747, + "span_end": 1030, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Homo.", + "span_text": "El nom que va rebre la nova criatura fou homo (home)", + "span_start": 1032, + "span_end": 1084, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus.", + "span_text": "en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus", + "span_start": 1095, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al filòsof alemany Martin Heidegger.", + "span_text": "Aquest mite romà va cridar l'atenció del filòsof alemany Martin Heidegger", + "span_start": 1172, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi.", + "span_text": "Martin Heidegger. que va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi", + "span_start": 1229, + "span_end": 1390, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final", + "span_start": 1347, + "span_end": 1429, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_98", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "argelaga - GEMMA-3", + "story": "La gola de l'art es clou. Tots estiren a la una i la borsa resta damunt l'arena. Se sent la remor del peix que cueteja, i tots els ulls s'aboquen a la xarxa., -Es pa nostre de cada dia!, -Que Déu n'hi dó!, -Bona calada, Janet., Van obrir l'art mentres els peixos menuts passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien. Els pops movien les potes com si fossin verms. Les sèpies escopien tinta i els rogerons feien fressa entre les algues arrencades del fons i les pedres que havien seguit. En Janet omplia els coves de peix morent i en Perot en curullava sa gorra. Dos bailets peu descalços agafaven els que restaven entre les malles per a escar., La cridòria i les rialles s'alçaven triomfants. Totes les cares eren resplandentes… l'alegria esplendorosa regnava a dolls, el sol era rublert de claretats i el vent passava rioler damunt la mar…", + "questions": [ + { + "input_text": "Què es tanca?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On es troba la bossa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què es pot apreciar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tothom mira cap a la xarxa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Estan contents amb la pesca?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els peixos petits s'escapaven?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quins altres animals hi havia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De què estaven envoltats els molls?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què feia el Janet?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I el Perot?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hi havia algú que recollia el que quedaven de les xarxes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin soroll hi havia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La gent estava contenta?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Feia vent?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La gola de l'art.", + "span_text": "La gola de l'art es clou", + "span_start": 0, + "span_end": 24, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Damunt l'arena.", + "span_text": "la borsa resta damunt l'arena", + "span_start": 50, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La remor del peix que cueteja.", + "span_text": "Se sent la remor del peix que cueteja", + "span_start": 81, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tots els ulls s'aboquen a la xarxa", + "span_start": 122, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tots els ulls s'aboquen a la xarxa., -Es pa nostre de cada dia!, -Que Déu n'hi dó!, -Bona calada, Janet", + "span_start": 122, + "span_end": 228, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els peixos menuts passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien", + "span_start": 256, + "span_end": 353, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien.", + "span_text": "els peixos menuts passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien", + "span_start": 256, + "span_end": 353, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pops, sèpies i rogerons.", + "span_text": "Els pops movien les potes com si fossin verms. Les sèpies escopien tinta i els rogerons feien fressa entre les algues arrencades del fons i les pedres que havien seguit", + "span_start": 355, + "span_end": 523, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'algues arrencades del fons i de les pedres que havien seguit.", + "span_text": "els rogerons feien fressa entre les algues arrencades del fons i les pedres que havien seguit", + "span_start": 430, + "span_end": 523, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Omplia els coves de peix morent.", + "span_text": "En Janet omplia els coves de peix morent", + "span_start": 525, + "span_end": 565, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Curullava sa gorra.", + "span_text": "en Perot en curullava sa gorra", + "span_start": 568, + "span_end": 598, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dos bailets peu descalços agafaven els que restaven entre les malles per a escar", + "span_start": 600, + "span_end": 680, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De cridòria i rialles.", + "span_text": "La cridòria i les rialles s'alçaven triomfants", + "span_start": 684, + "span_end": 730, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Totes les cares eren resplandentes… l'alegria esplendorosa regnava a dolls", + "span_start": 732, + "span_end": 806, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el vent passava rioler damunt la mar", + "span_start": 842, + "span_end": 878, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La gola de l'art.", + "span_text": "La gola de l'art es clou", + "span_start": 0, + "span_end": 24, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Damunt l'arena.", + "span_text": "la borsa resta damunt l'arena", + "span_start": 50, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La remor del peix que cueteja.", + "span_text": "Se sent la remor del peix que cueteja", + "span_start": 81, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tots els ulls s'aboquen a la xarxa", + "span_start": 122, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tots els ulls s'aboquen a la xarxa., -Es pa nostre de cada dia!, -Que Déu n'hi dó!, -Bona calada, Janet", + "span_start": 122, + "span_end": 228, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els peixos menuts passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien", + "span_start": 256, + "span_end": 353, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien.", + "span_text": "els peixos menuts passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien", + "span_start": 256, + "span_end": 353, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pops, sèpies i rogerons.", + "span_text": "Els pops movien les potes com si fossin verms. Les sèpies escopien tinta i els rogerons feien fressa entre les algues arrencades del fons i les pedres que havien seguit", + "span_start": 355, + "span_end": 523, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'algues arrencades del fons i de les pedres que havien seguit.", + "span_text": "els rogerons feien fressa entre les algues arrencades del fons i les pedres que havien seguit", + "span_start": 430, + "span_end": 523, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Omplia els coves de peix morent.", + "span_text": "En Janet omplia els coves de peix morent", + "span_start": 525, + "span_end": 565, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Curullava sa gorra.", + "span_text": "en Perot en curullava sa gorra", + "span_start": 568, + "span_end": 598, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dos bailets peu descalços agafaven els que restaven entre les malles per a escar", + "span_start": 600, + "span_end": 680, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De cridòria i rialles.", + "span_text": "La cridòria i les rialles s'alçaven triomfants", + "span_start": 684, + "span_end": 730, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Totes les cares eren resplandentes… l'alegria esplendorosa regnava a dolls", + "span_start": 732, + "span_end": 806, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el vent passava rioler damunt la mar", + "span_start": 842, + "span_end": 878, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La gola de l'art.", + "span_text": "La gola de l'art es clou", + "span_start": 0, + "span_end": 24, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Damunt l'arena.", + "span_text": "la borsa resta damunt l'arena", + "span_start": 50, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La remor del peix que cueteja.", + "span_text": "Se sent la remor del peix que cueteja", + "span_start": 81, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tots els ulls s'aboquen a la xarxa", + "span_start": 122, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tots els ulls s'aboquen a la xarxa., -Es pa nostre de cada dia!, -Que Déu n'hi dó!, -Bona calada, Janet", + "span_start": 122, + "span_end": 228, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els peixos menuts passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien", + "span_start": 256, + "span_end": 353, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Passaven per les malles i cuetejaven frenèticament.", + "span_text": "els peixos menuts passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien", + "span_start": 256, + "span_end": 353, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pops i sèpies.", + "span_text": "Els pops movien les potes com si fossin verms. Les sèpies escopien tinta", + "span_start": 355, + "span_end": 427, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'algues arrencades del fons i de pedres.", + "span_text": "els rogerons feien fressa entre les algues arrencades del fons i les pedres que havien seguit", + "span_start": 430, + "span_end": 523, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Omplia els coves de peix morent.", + "span_text": "En Janet omplia els coves de peix morent", + "span_start": 525, + "span_end": 565, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Curullava sa gorra.", + "span_text": "en Perot en curullava sa gorra", + "span_start": 568, + "span_end": 598, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dos bailets peu descalços agafaven els que restaven entre les malles per a escar", + "span_start": 600, + "span_end": 680, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De cridòria i rialles.", + "span_text": "La cridòria i les rialles s'alçaven triomfants", + "span_start": 684, + "span_end": 730, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Totes les cares eren resplandentes… l'alegria esplendorosa regnava a dolls", + "span_start": 732, + "span_end": 806, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el vent passava rioler damunt la mar", + "span_start": 842, + "span_end": 878, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_330", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La mediació acaba sense acord i es manté la vaga a l’aeroport del Prat", + "story": "La mediació entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria que s'ha celebrat avui a la tarda al Departament de Treball ha acabat sense acord. Així doncs, la vaga convocada per al cap de setmana a l'aeroport del Prat es manté. La reunió ha durat sis hores, però no ha servit per trobar punts d'entesa entre les dues parts que permetessin fer marxa enrere pel que fa a l'aturada del servei. Les dues parts ja s'havien reunit ahir també sense arribar a cap acord. El personal de terra d'Iberia dóna servei a 27 companyies a l'aeroport de Barcelona, per la qual cosa, el número de vols afectats podria ser de l'ordre de 1.000 durant el termini previst de la vaga. El Ministeri de Foment ha dictat serveis mínims que obligaran a enlairar el 100% dels vols domèstics amb els territoris no peninsulars, el 54% dels serveis internacionals i el 32% dels peninsulars que tinguin una alternativa de transport inferior a 5 hores. Vueling cancela vols Vueling ha anunciat avui que cancel·la 112 vols a Barcelona a causa de la vaga de personal de terra d'Iberia d'aquest cap de setmana. Dels 112 vols, 48 estaven programats pel dissabte i 64 pel diumenge. Tots els vols cancel·lats els podeu consultar ací. La companyia ha demanat als passatgers que no vagin a l'aeroport del Prat a gestionar les seves reclamacions perquè ho poden fer accedint a la web de Vueling o trucant al servei d'atenció al client. Els treballadors d'Iberia donen servei a vint-i-set companyies a l'aeroport. Segons el ministeri de Foment espanyol, els vols afectats poden arribar a ser un miler", + "questions": [ + { + "input_text": "Entre qui era la mitjanceria?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On ha sigut?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Han arribat a un acord?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I quina és la conseqüència?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quant ha estat la quedada?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ja n'havien fet una anteriorment?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per qui treballa el personal de terra d’Iberia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quants vols poden ser alterats?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com queden els serveis mínims?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui ho comunica?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina altra empresa es veu afectada?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quants vols han estat modificats?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es pot saber quins són?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Vueling recomana que vagin a reclamar a l’aeroport?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per on ho poden fer?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria.", + "span_text": "La mediació entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Departament de Treball.", + "span_text": "s'ha celebrat avui a la tarda al Departament de Treball", + "span_start": 88, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha acabat sense acord", + "span_start": 144, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que la vaga convocada per al cap de setmana a l'aeroport del Prat es manté.", + "span_text": "Així doncs, la vaga convocada per al cap de setmana a l'aeroport del Prat es manté", + "span_start": 167, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De sis hores.", + "span_text": "La reunió ha durat sis hores", + "span_start": 251, + "span_end": 279, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les dues parts ja s'havien reunit ahir", + "span_start": 414, + "span_end": 452, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a 27 companyies a l'aeroport de Barcelona.", + "span_text": "El personal de terra d'Iberia dóna servei a 27 companyies a l'aeroport de Barcelona", + "span_start": 486, + "span_end": 569, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "1.000.", + "span_text": "el número de vols afectats podria ser de l'ordre de 1.000", + "span_start": 589, + "span_end": 646, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Obligaran a enlairar el 100% dels vols domèstics amb els territoris no peninsulars, el 54% dels serveis internacionals i el 32% dels peninsulars que tinguin una alternativa de transport inferior a 5 hores.", + "span_text": "El Ministeri de Foment ha dictat serveis mínims que obligaran a enlairar el 100% dels vols domèstics amb els territoris no peninsulars, el 54% dels serveis internacionals i el 32% dels peninsulars que tinguin una alternativa de transport inferior a 5 hores", + "span_start": 685, + "span_end": 941, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Ministeri de Foment.", + "span_text": "El Ministeri de Foment ha dictat serveis mínims", + "span_start": 685, + "span_end": 732, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vueling.", + "span_text": "Vueling cancela vols", + "span_start": 943, + "span_end": 963, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "112.", + "span_text": "Vueling ha anunciat avui que cancel·la 112 vols", + "span_start": 964, + "span_end": 1011, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tots els vols cancel·lats els podeu consultar ací", + "span_start": 1167, + "span_end": 1216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La companyia ha demanat als passatgers que no vagin a l'aeroport del Prat a gestionar les seves reclamacions perquè ho poden fer accedint a la web de Vueling", + "span_start": 1218, + "span_end": 1375, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Accedint a la web de Vueling o trucant al servei d'atenció al client.", + "span_text": "ho poden fer accedint a la web de Vueling o trucant al servei d'atenció al client", + "span_start": 1334, + "span_end": 1415, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria.", + "span_text": "La mediació entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Departament de Treball.", + "span_text": "s'ha celebrat avui a la tarda al Departament de Treball", + "span_start": 88, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha acabat sense acord", + "span_start": 144, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que la vaga convocada per al cap de setmana a l'aeroport del Prat es manté.", + "span_text": "Així doncs, la vaga convocada per al cap de setmana a l'aeroport del Prat es manté", + "span_start": 167, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De sis hores.", + "span_text": "La reunió ha durat sis hores", + "span_start": 251, + "span_end": 279, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les dues parts ja s'havien reunit ahir", + "span_start": 414, + "span_end": 452, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a 27 companyies a l'aeroport de Barcelona.", + "span_text": "El personal de terra d'Iberia dóna servei a 27 companyies a l'aeroport de Barcelona", + "span_start": 486, + "span_end": 569, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "1.000.", + "span_text": "el número de vols afectats podria ser de l'ordre de 1.000", + "span_start": 589, + "span_end": 646, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Obligaran a enlairar el 100% dels vols domèstics amb els territoris no peninsulars, el 54% dels serveis internacionals i el 32% dels peninsulars que tinguin una alternativa de transport inferior a 5 hores.", + "span_text": "El Ministeri de Foment ha dictat serveis mínims que obligaran a enlairar el 100% dels vols domèstics amb els territoris no peninsulars, el 54% dels serveis internacionals i el 32% dels peninsulars que tinguin una alternativa de transport inferior a 5 hores", + "span_start": 685, + "span_end": 941, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Ministeri de Foment.", + "span_text": "El Ministeri de Foment ha dictat serveis mínims", + "span_start": 685, + "span_end": 732, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vueling.", + "span_text": "Vueling cancela vols", + "span_start": 943, + "span_end": 963, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "112.", + "span_text": "Vueling ha anunciat avui que cancel·la 112", + "span_start": 964, + "span_end": 1006, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tots els vols cancel·lats els podeu consultar ací", + "span_start": 1167, + "span_end": 1216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La companyia ha demanat als passatgers que no vagin a l'aeroport del Prat a gestionar les seves reclamacions", + "span_start": 1218, + "span_end": 1326, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Accedint a la web de Vueling o trucant al servei d'atenció al client.", + "span_text": "ho poden fer accedint a la web de Vueling o trucant al servei d'atenció al client", + "span_start": 1334, + "span_end": 1415, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria.", + "span_text": "La mediació entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Departament de Treball.", + "span_text": "que s'ha celebrat avui a la tarda al Departament de Treball", + "span_start": 84, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "que s'ha celebrat avui a la tarda al Departament de Treball ha acabat sense acord", + "span_start": 84, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La vaga convocada per al cap de setmana a l'aeroport del Prat es manté.", + "span_text": "Així doncs, la vaga convocada per al cap de setmana a l'aeroport del Prat es manté", + "span_start": 167, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De sis hores.", + "span_text": "La reunió ha durat sis hores", + "span_start": 251, + "span_end": 279, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les dues parts ja s'havien reunit ahir", + "span_start": 414, + "span_end": 452, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a 27 companyies.", + "span_text": "El personal de terra d'Iberia dóna servei a 27 companyies a l'aeroport de Barcelona", + "span_start": 486, + "span_end": 569, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "1.000.", + "span_text": "el número de vols afectats podria ser de l'ordre de 1.000", + "span_start": 589, + "span_end": 646, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Obligaran a enlairar el 100% dels vols domèstics amb els territoris no peninsulars, el 54% dels serveis internacionals i el 32% dels peninsulars que tinguin una alternativa de transport inferior a 5 hores.", + "span_text": "El Ministeri de Foment ha dictat serveis mínims que obligaran a enlairar el 100% dels vols domèstics amb els territoris no peninsulars, el 54% dels serveis internacionals i el 32% dels peninsulars que tinguin una alternativa de transport inferior a 5 hores", + "span_start": 685, + "span_end": 941, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Ministeri de Foment.", + "span_text": "El Ministeri de Foment ha dictat serveis mínims", + "span_start": 685, + "span_end": 732, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vueling.", + "span_text": "Vueling cancela vols", + "span_start": 943, + "span_end": 963, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "112.", + "span_text": "Vueling ha anunciat avui que cancel·la 112 vols", + "span_start": 964, + "span_end": 1011, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tots els vols cancel·lats els podeu consultar ací", + "span_start": 1167, + "span_end": 1216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La companyia ha demanat als passatgers que no vagin a l'aeroport del Prat a gestionar les seves reclamacions", + "span_start": 1218, + "span_end": 1326, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Accedint a la web de Vueling o trucant al servei d'atenció al client.", + "span_text": "que no vagin a l'aeroport del Prat a gestionar les seves reclamacions perquè ho poden fer accedint a la web de Vueling o trucant al servei d'atenció al client", + "span_start": 1257, + "span_end": 1415, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1130", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Baj", + "story": "Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci) és el nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia, també era el ca de Montu. Estava relacionat amb el poder germinador i la fecunditat del sòl. Era representat com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureo, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro., Es triava un toro salvatge com encarnació de Montu, i era venerat com a tal. Amb el temps els criteris per a triar el toro es van fer més rígids, triant toros amb el cos blanc i la cara negra. Quan aquests toros (o les seves mares) morien eren momificats, i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum. Les mares van ser considerades com a representacions de Hathor, la mare d'aquestes deïtats., Es venerava a la ciutat d'Hermontis, com \\Toro de les muntanyes i l'ocàs\\ i en Medamud. Baj va ser identificat com una forma d'Apis, i per tant considerat com una encarnació d'Osiris. L'últim enterrament d'un toro Bujis al Bujeum de Hermontis va ser en 340 aC El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360, quan va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'Imperi Romà. El Bujeum va ser descobert el 1927 per Robert Mond i U. B. Emery, i en ell hi havia un oracle.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Bujis?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin era el seu nom egipci?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què designava també el nom?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què se l'associava?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com se’l figurava?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què se suposava que era una personificació de Montu?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Progressivament, quin requisit va esdevenir per a la tria dels braus?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què passava quan els animals morien?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I què representen les mares dels bous?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On adoraven als animals?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Baj és una encarnació de Ra?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan va ser l’últim enterro?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I quan van deixar de venerar al bou?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Van trobar el Bujeum al segle XX?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia.", + "span_text": "Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci) és el nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia", + "span_start": 0, + "span_end": 129, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Baj o Bakha.", + "span_text": "Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci)", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El ca de Montu.", + "span_text": "també era el ca de Montu", + "span_start": 131, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al poder germinador i a la fecunditat del sòl.", + "span_text": "Estava relacionat amb el poder germinador i la fecunditat del sòl", + "span_start": 157, + "span_end": 222, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureo, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro.", + "span_text": "Era representat com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureo, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro", + "span_start": 224, + "span_end": 367, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un toro salvatge.", + "span_text": "Es triava un toro salvatge com encarnació de Montu", + "span_start": 371, + "span_end": 421, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Havien de tenir el cos blanc i la cara negra.", + "span_text": "Amb el temps els criteris per a triar el toro es van fer més rígids, triant toros amb el cos blanc i la cara negra", + "span_start": 448, + "span_end": 562, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Eren momificats i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum.", + "span_text": "Quan aquests toros (o les seves mares) morien eren momificats, i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum", + "span_start": 564, + "span_end": 677, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hathor, la mare d'aquestes deïtats.", + "span_text": "Les mares van ser considerades com a representacions de Hathor, la mare d'aquestes deïtats", + "span_start": 679, + "span_end": 769, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la ciutat d'Hermontis i en Medamud.", + "span_text": "Es venerava a la ciutat d'Hermontis, com \\Toro de les muntanyes i l'ocàs\\ i en Medamud", + "span_start": 773, + "span_end": 859, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Baj va ser identificat com una forma d'Apis", + "span_start": 861, + "span_end": 904, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En 340 aC.", + "span_text": "L'últim enterrament d'un toro Bujis al Bujeum de Hermontis va ser en 340 aC", + "span_start": 957, + "span_end": 1032, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al voltant de l'any 360.", + "span_text": "El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360", + "span_start": 1033, + "span_end": 1093, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'Imperi Romà.", + "span_text": "El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360, quan va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'Imperi Romà", + "span_start": 1033, + "span_end": 1172, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Bujeum va ser descobert el 1927", + "span_start": 1174, + "span_end": 1208, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia.", + "span_text": "Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci) és el nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia", + "span_start": 0, + "span_end": 129, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Baj o Bakha.", + "span_text": "Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci)", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El ca de Montu.", + "span_text": "també era el ca de Montu", + "span_start": 131, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al poder germinador i a la fecunditat del sòl.", + "span_text": "Estava relacionat amb el poder germinador i la fecunditat del sòl", + "span_start": 157, + "span_end": 222, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureo, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro.", + "span_text": "Era representat com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureo, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro", + "span_start": 224, + "span_end": 367, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un toro salvatge.", + "span_text": "Es triava un toro salvatge com encarnació de Montu", + "span_start": 371, + "span_end": 421, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Havien de tenir el cos blanc i la cara negra.", + "span_text": "Amb el temps els criteris per a triar el toro es van fer més rígids, triant toros amb el cos blanc i la cara negra", + "span_start": 448, + "span_end": 562, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Eren momificats i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum.", + "span_text": "Quan aquests toros (o les seves mares) morien eren momificats, i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum", + "span_start": 564, + "span_end": 677, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hathor, la mare d'aquestes deïtats.", + "span_text": "Les mares van ser considerades com a representacions de Hathor, la mare d'aquestes deïtats", + "span_start": 679, + "span_end": 769, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la ciutat d'Hermontis i en Medamud.", + "span_text": "Es venerava a la ciutat d'Hermontis, com \\Toro de les muntanyes i l'ocàs\\ i en Medamud", + "span_start": 773, + "span_end": 859, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Baj va ser identificat com una forma d'Apis", + "span_start": 861, + "span_end": 904, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En 340 aC.", + "span_text": "L'últim enterrament d'un toro Bujis al Bujeum de Hermontis va ser en 340 aC", + "span_start": 957, + "span_end": 1032, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al voltant de l'any 360.", + "span_text": "El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360", + "span_start": 1033, + "span_end": 1093, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'Imperi Romà.", + "span_text": "El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360, quan va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'Imperi Romà", + "span_start": 1033, + "span_end": 1172, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Bujeum va ser descobert el 1927", + "span_start": 1174, + "span_end": 1208, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia.", + "span_text": "Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci) és el nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia", + "span_start": 0, + "span_end": 129, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Baj o Bakha.", + "span_text": "Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci)", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El ca de Montu.", + "span_text": "també era el ca de Montu", + "span_start": 131, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al poder germinador i a la fecunditat del sòl.", + "span_text": "Estava relacionat amb el poder germinador i la fecunditat del sòl", + "span_start": 157, + "span_end": 222, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureo, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro.", + "span_text": "Era representat com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureo, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro", + "span_start": 224, + "span_end": 367, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un toro salvatge.", + "span_text": "Es triava un toro salvatge com encarnació de Montu", + "span_start": 371, + "span_end": 421, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Havien de tenir el cos blanc i la cara negra.", + "span_text": "Amb el temps els criteris per a triar el toro es van fer més rígids, triant toros amb el cos blanc i la cara negra", + "span_start": 448, + "span_end": 562, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Eren momificats i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum.", + "span_text": "Quan aquests toros (o les seves mares) morien eren momificats, i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum", + "span_start": 564, + "span_end": 677, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Hathor, la mare d'aquestes deïtats.", + "span_text": "Les mares van ser considerades com a representacions de Hathor, la mare d'aquestes deïtats", + "span_start": 679, + "span_end": 769, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la ciutat d'Hermontis i en Medamud.", + "span_text": "Es venerava a la ciutat d'Hermontis, com \\Toro de les muntanyes i l'ocàs\\ i en Medamud", + "span_start": 773, + "span_end": 859, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Baj va ser identificat com una forma d'Apis, i per tant considerat com una encarnació d'Osiris", + "span_start": 861, + "span_end": 955, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En 340 aC.", + "span_text": "L'últim enterrament d'un toro Bujis al Bujeum de Hermontis va ser en 340 aC", + "span_start": 957, + "span_end": 1032, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al voltant de l'any 360.", + "span_text": "El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360", + "span_start": 1033, + "span_end": 1093, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'Imperi Romà.", + "span_text": "El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360, quan va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'Imperi Romà", + "span_start": 1033, + "span_end": 1172, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Bujeum va ser descobert el 1927", + "span_start": 1174, + "span_end": 1208, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2100", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Brenda Pérez i Soler...", + "story": "Brenda Pérez i Soler (Badalona, 27 de juny de 1993) és una futbolista catalana., Juga com a centrecampista. Es va formar en les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, debutant amb el primer equip durant la temporada 2011-2012. Ha desenvolupat la seva carrera en diferents equips de primera i segona divisió espanyola, com el CE Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, l'Atlètic de Madrid, el València CF i el Canilles. Durant la temporada 2016-2017 torna a l'equip en què va debutar, en RCD Espanyol. A més, és internacional amb la selecció espanyola., El 2015 va participar en un experiment del programa televisiu El Hormiguero d'Antena 3 en el qual va participar en un partit de futbol masculí disfressada d'home. Només l'àrbitre i l'entrenador del seu equip coneixien la seva verdadera identitat. D'aquesta manera, es pretenia reivindicar el futbol femení. Així mateix, el 2016 va replicar unes declaracions del jugador del Barça Luis Suárez en les quals deia que el futbol és cosa d'homes. Compagina l'activitat esportiva amb els seus estudis de periodisme.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Brenda Pérez i Soler?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quin equip va començar la seva carrera?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va tindre èxit en aquest?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha estat només en equips de segona?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quins ha estat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va tornar al Reial Club Deportiu Espanyol?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En quina temporada?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Forma part de la selecció espanyola?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer al programa de televisió El Hormiguero?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina era la finalitat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer en el 2016?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina carrera fa també?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una futbolista catalana.", + "span_text": "Brenda Pérez i Soler (Badalona, 27 de juny de 1993) és una futbolista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Badalona.", + "span_text": "Brenda Pérez i Soler (Badalona, 27 de juny de 1993)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el Reial Club Deportiu Espanyol.", + "span_text": "Es va formar en les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol", + "span_start": 111, + "span_end": 184, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "debutant amb el primer equip durant la temporada 2011-2012", + "span_start": 186, + "span_end": 244, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant la temporada 2011-2012.", + "span_text": "durant la temporada 2011-2012", + "span_start": 215, + "span_end": 244, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ha desenvolupat la seva carrera en diferents equips de primera i segona divisió espanyola", + "span_start": 246, + "span_end": 335, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El CE Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, l'Atlètic de Madrid, el València CF i el Canilles.", + "span_text": "equips de primera i segona divisió espanyola, com el CE Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, l'Atlètic de Madrid, el València CF i el Canilles", + "span_start": 291, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "torna a l'equip en què va debutar, en RCD Espanyol", + "span_start": 465, + "span_end": 515, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En la de 2016-2017.", + "span_text": "Durant la temporada 2016-2017 torna a l'equip en què va debutar", + "span_start": 435, + "span_end": 498, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és internacional amb la selecció espanyola", + "span_start": 524, + "span_end": 566, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va participar en un experiment en el qual va participar en un partit de futbol masculí disfressada d'home.", + "span_text": "El 2015 va participar en un experiment del programa televisiu El Hormiguero d'Antena 3 en el qual va participar en un partit de futbol masculí disfressada d'home", + "span_start": 570, + "span_end": 731, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Reivindicar el futbol femení.", + "span_text": "D'aquesta manera, es pretenia reivindicar el futbol femení", + "span_start": 817, + "span_end": 875, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que va replicar unes declaracions del jugador del Barça Luis Suárez en les quals deia que el futbol és cosa d'homes.", + "span_text": "Així mateix, el 2016 va replicar unes declaracions del jugador del Barça Luis Suárez en les quals deia que el futbol és cosa d'homes", + "span_start": 877, + "span_end": 1009, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Periodisme.", + "span_text": "Compagina l'activitat esportiva amb els seus estudis de periodisme", + "span_start": 1011, + "span_end": 1077, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una futbolista catalana.", + "span_text": "Brenda Pérez i Soler (Badalona, 27 de juny de 1993) és una futbolista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Badalona.", + "span_text": "Brenda Pérez i Soler (Badalona, 27 de juny de 1993)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el Reial Club Deportiu Espanyol.", + "span_text": "Es va formar en les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol", + "span_start": 111, + "span_end": 184, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "debutant amb el primer equip durant la temporada 2011-2012", + "span_start": 186, + "span_end": 244, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant la temporada 2011-2012.", + "span_text": "durant la temporada 2011-2012", + "span_start": 215, + "span_end": 244, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ha desenvolupat la seva carrera en diferents equips de primera i segona divisió espanyola", + "span_start": 246, + "span_end": 335, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El CE Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, l'Atlètic de Madrid, el València CF i el Canilles.", + "span_text": "equips de primera i segona divisió espanyola, com el CE Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, l'Atlètic de Madrid, el València CF i el Canilles", + "span_start": 291, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "torna a l'equip en què va debutar, en RCD Espanyol", + "span_start": 465, + "span_end": 515, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En la de 2016-2017.", + "span_text": "Durant la temporada 2016-2017 torna a l'equip en què va debutar", + "span_start": 435, + "span_end": 498, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és internacional amb la selecció espanyola", + "span_start": 524, + "span_end": 566, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va participar en un experiment en el qual va participar en un partit de futbol masculí disfressada d'home.", + "span_text": "va participar en un experiment del programa televisiu El Hormiguero d'Antena 3 en el qual va participar en un partit de futbol masculí disfressada d'home", + "span_start": 578, + "span_end": 731, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Reivindicar el futbol femení.", + "span_text": "es pretenia reivindicar el futbol femení", + "span_start": 835, + "span_end": 875, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que va replicar unes declaracions del jugador del Barça Luis Suárez en les quals deia que el futbol és cosa d'homes.", + "span_text": "Així mateix, el 2016 va replicar unes declaracions del jugador del Barça Luis Suárez en les quals deia que el futbol és cosa d'homes", + "span_start": 877, + "span_end": 1009, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Periodisme.", + "span_text": "Compagina l'activitat esportiva amb els seus estudis de periodisme", + "span_start": 1011, + "span_end": 1077, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una futbolista catalana.", + "span_text": "Brenda Pérez i Soler (Badalona, 27 de juny de 1993) és una futbolista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Badalona.", + "span_text": "Brenda Pérez i Soler (Badalona, 27 de juny de 1993)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el Reial Club Deportiu Espanyol.", + "span_text": "Es va formar en les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol", + "span_start": 111, + "span_end": 184, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, debutant amb el primer equip durant la temporada 2011-2012", + "span_start": 124, + "span_end": 244, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant la temporada 2011-2012.", + "span_text": "debutant amb el primer equip durant la temporada 2011-2012", + "span_start": 186, + "span_end": 244, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ha desenvolupat la seva carrera en diferents equips de primera i segona divisió espanyola", + "span_start": 246, + "span_end": 335, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El CE Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, l'Atlètic de Madrid, el València CF i el Canilles.", + "span_text": "diferents equips de primera i segona divisió espanyola, com el CE Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, l'Atlètic de Madrid, el València CF i el Canilles", + "span_start": 281, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "torna a l'equip en què va debutar, en RCD Espanyol", + "span_start": 465, + "span_end": 515, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En la de 2016-2017.", + "span_text": "Durant la temporada 2016-2017 torna a l'equip en què va debutar, en RCD Espanyol", + "span_start": 435, + "span_end": 515, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A més, és internacional amb la selecció espanyola", + "span_start": 517, + "span_end": 566, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va participar en un experiment en el qual va participar en un partit de futbol masculí disfressada d'home.", + "span_text": "va participar en un experiment del programa televisiu El Hormiguero d'Antena 3 en el qual va participar en un partit de futbol masculí disfressada d'home", + "span_start": 578, + "span_end": 731, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Reivindicar el futbol femení.", + "span_text": "es pretenia reivindicar el futbol femení", + "span_start": 835, + "span_end": 875, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que va replicar unes declaracions del jugador del Barça Luis Suárez en les quals deia que el futbol és cosa d'homes.", + "span_text": "el 2016 va replicar unes declaracions del jugador del Barça Luis Suárez en les quals deia que el futbol és cosa d'homes", + "span_start": 890, + "span_end": 1009, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Periodisme.", + "span_text": "Compagina l'activitat esportiva amb els seus estudis de periodisme", + "span_start": 1011, + "span_end": 1077, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_713", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Glòria Calafell Martínez...", + "story": "Glòria Calafell Martínez (21 d'abril de 1947, Barcelona) és una poeta i filologa catalana., Va néixer a Barcelona al Barri de Sants, el 21 d'abril de 1947 i des de 1967 viu a Sant Andreu de Palomar. . Es llicencià en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i va exercir de professora de secundària durant 27 anys. Paral·lelament, donava classes a l'Institut de Ciències de l'Educació per a tots aquells que volien obtenir el certificat d'aptitud pedagògica i també de reciclatge de català. Des de l'any 2008 està jubilada., Té sis poemaris publicats, La semàntica del temps (2008) i No.m fall recort del temps (2010) Premi de Poesia Ciutat de Vila-real  Basaments Catalogats (2012) finalista del Premi Joan Llacuna 2011. Terra Humida (2014) Premi Marià Manent 2013,  Jardi (i més espais) (2019) Premi Ritmes del Certament Paraules a Icària 2019 i Esferes disperses Premi Josep Fàbregas i Capell – Vila de Sallent, 2017, Entre els guardons per la seva obra destaquen, entre d'altres, el premi Jalpí i Julià, amb el recull Pronòstics del temps, el premi Martí i Pol, en la seva XVIII edició (accèssit per Sintaxi de l'asfalt) i també la XX (primer premi amb Digues, foll, quina cosa és l'oblit), i el premi Sant Antoni, amb el recull Morfologia del vent., D'altra banda, forma part del grup de relataires que col·labora en el web Relats en català. Així mateix, regularment publica poemes en la revista trimestral Espais, i també anàlisis literàries.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què treballa Glòria Calafell?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva data de naixement?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quina ciutat viu actualment?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins estudis va cursar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I a què es va dedicar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A més, de què més treballava?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va deixar d’exercir en el 2008?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quants llibres té?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin és de l’any 2014?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Se li ha atorgat a Calafell diversos guardons?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin va rebre amb Pronòstics del temps?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I amb Morfologia del vent?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Continua fent poemes?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De poeta i de filologa catalana.", + "span_text": "Glòria Calafell Martínez (21 d'abril de 1947, Barcelona) és una poeta i filologa catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona al Barri de Sants.", + "span_text": "Va néixer a Barcelona al Barri de Sants", + "span_start": 93, + "span_end": 132, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 21 d'abril de 1947.", + "span_text": "Va néixer a Barcelona al Barri de Sants, el 21 d'abril de 1947", + "span_start": 93, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Sant Andreu de Palomar.", + "span_text": "des de 1967 viu a Sant Andreu de Palomar", + "span_start": 158, + "span_end": 198, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Filologia catalana.", + "span_text": "Es llicencià en filologia catalana", + "span_start": 202, + "span_end": 236, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va exercir de professora de secundària.", + "span_text": "va exercir de professora de secundària", + "span_start": 271, + "span_end": 309, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Donava classes a l'Institut de Ciències de l'Educació per a tots aquells que volien obtenir el certificat d'aptitud pedagògica i també de reciclatge de català.", + "span_text": "Paral·lelament, donava classes a l'Institut de Ciències de l'Educació per a tots aquells que volien obtenir el certificat d'aptitud pedagògica i també de reciclatge de català", + "span_start": 326, + "span_end": 500, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de l'any 2008 està jubilada", + "span_start": 502, + "span_end": 533, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sis.", + "span_text": "Té sis poemaris publicats", + "span_start": 537, + "span_end": 562, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Terra Humida.", + "span_text": "Té sis poemaris publicats, La semàntica del temps (2008) i No.m fall recort del temps (2010) Premi de Poesia Ciutat de Vila-real  Basaments Catalogats (2012) finalista del Premi Joan Llacuna 2011. Terra Humida (2014)", + "span_start": 537, + "span_end": 753, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Entre els guardons per la seva obra destaquen", + "span_start": 934, + "span_end": 979, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El premi Martí i Pol.", + "span_text": "amb el recull Pronòstics del temps, el premi Martí i Pol", + "span_start": 1021, + "span_end": 1077, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El premi Sant Antoni.", + "span_text": "el premi Sant Antoni, amb el recull Morfologia del vent", + "span_start": 1210, + "span_end": 1265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així mateix, regularment publica poemes", + "span_start": 1361, + "span_end": 1400, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De poeta i de filologa catalana.", + "span_text": "Glòria Calafell Martínez (21 d'abril de 1947, Barcelona) és una poeta i filologa catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona al Barri de Sants.", + "span_text": "Va néixer a Barcelona al Barri de Sants", + "span_start": 93, + "span_end": 132, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 21 d'abril de 1947.", + "span_text": "Va néixer a Barcelona al Barri de Sants, el 21 d'abril de 1947", + "span_start": 93, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Sant Andreu de Palomar.", + "span_text": "des de 1967 viu a Sant Andreu de Palomar", + "span_start": 158, + "span_end": 198, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Filologia catalana.", + "span_text": "Es llicencià en filologia catalana", + "span_start": 202, + "span_end": 236, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va exercir de professora de secundària.", + "span_text": "va exercir de professora de secundària durant 27 anys", + "span_start": 271, + "span_end": 324, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Donava classes a l'Institut de Ciències de l'Educació per a tots aquells que volien obtenir el certificat d'aptitud pedagògica i també de reciclatge de català.", + "span_text": "Paral·lelament, donava classes a l'Institut de Ciències de l'Educació per a tots aquells que volien obtenir el certificat d'aptitud pedagògica i també de reciclatge de català", + "span_start": 326, + "span_end": 500, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de l'any 2008 està jubilada", + "span_start": 502, + "span_end": 533, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sis.", + "span_text": "Té sis poemaris publicats", + "span_start": 537, + "span_end": 562, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Terra Humida.", + "span_text": "Té sis poemaris publicats, La semàntica del temps (2008) i No.m fall recort del temps (2010) Premi de Poesia Ciutat de Vila-real  Basaments Catalogats (2012) finalista del Premi Joan Llacuna 2011. Terra Humida (2014)", + "span_start": 537, + "span_end": 753, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Entre els guardons per la seva obra destaquen", + "span_start": 934, + "span_end": 979, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El premi Martí i Pol.", + "span_text": "amb el recull Pronòstics del temps, el premi Martí i Pol", + "span_start": 1021, + "span_end": 1077, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El premi Sant Antoni.", + "span_text": "el premi Sant Antoni, amb el recull Morfologia del vent", + "span_start": 1210, + "span_end": 1265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així mateix, regularment publica poemes", + "span_start": 1361, + "span_end": 1400, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De poeta i de filologa catalana.", + "span_text": "Glòria Calafell Martínez (21 d'abril de 1947, Barcelona) és una poeta i filologa catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona al Barri de Sants.", + "span_text": "Va néixer a Barcelona al Barri de Sants", + "span_start": 93, + "span_end": 132, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 21 d'abril de 1947.", + "span_text": "Va néixer a Barcelona al Barri de Sants, el 21 d'abril de 1947", + "span_start": 93, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Sant Andreu de Palomar.", + "span_text": "des de 1967 viu a Sant Andreu de Palomar", + "span_start": 158, + "span_end": 198, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Filologia catalana.", + "span_text": "Es llicencià en filologia catalana", + "span_start": 202, + "span_end": 236, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va exercir de professora de secundària.", + "span_text": "va exercir de professora de secundària durant 27 anys", + "span_start": 271, + "span_end": 324, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Donava classes a l'Institut de Ciències de l'Educació per a tots aquells que volien obtenir el certificat d'aptitud pedagògica i també de reciclatge de català.", + "span_text": "Paral·lelament, donava classes a l'Institut de Ciències de l'Educació per a tots aquells que volien obtenir el certificat d'aptitud pedagògica i també de reciclatge de català", + "span_start": 326, + "span_end": 500, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de l'any 2008 està jubilada", + "span_start": 502, + "span_end": 533, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sis.", + "span_text": "Té sis poemaris publicats", + "span_start": 537, + "span_end": 562, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Terra Humida.", + "span_text": "Té sis poemaris publicats, La semàntica del temps (2008) i No.m fall recort del temps (2010) Premi de Poesia Ciutat de Vila-real  Basaments Catalogats (2012) finalista del Premi Joan Llacuna 2011. Terra Humida (2014)", + "span_start": 537, + "span_end": 753, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Entre els guardons per la seva obra destaquen", + "span_start": 934, + "span_end": 979, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El premi Martí i Pol.", + "span_text": "amb el recull Pronòstics del temps, el premi Martí i Pol", + "span_start": 1021, + "span_end": 1077, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El premi Sant Antoni.", + "span_text": "i el premi Sant Antoni, amb el recull Morfologia del vent", + "span_start": 1208, + "span_end": 1265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així mateix, regularment publica poemes", + "span_start": 1361, + "span_end": 1400, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1300", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Alerta per l’onada de fred que afectarà el Principat durant el cap de setmana", + "story": "Protecció Civil de la Generalitat ha activat en alerta el pla Procicat per l'onada de fred que segons el Servei Meteorològic de Catalunya afectarà gran part de Catalunya durant el cap de setmana. Els únics punts on no es registraran temperatures mínimes són l'extrem sud, el litoral de Tarragona i l'extrem nord. Dissabte, la sensació tèrmica de fred augmentarà a causa del fort vent que bufarà sobretot a cotes altes i mitjanes. Paral·lelament, també s'ha emès una prealerta del pla d'emergències per ventades, el Ventcat, perquè s'esperen fortes ventades al Pirineu i Prepirineu, a l'extrem nord de Catalunya i a les cotes mitjanes i altes de les Terres de l'Ebre. Protecció Civil ha demanat molta precaució en les activitats de muntanya perquè el perill d'allaus és alt a tot el Pirineu, especialment al vessant nord del Cadí-Moixeró. Els municipis de Barcelona, Tarragona i Sant Cugat han activat els seus procediments per la protecció de persones més vulnerables durant aquest episodi de fred. I Protecció Civil està en especial contacte amb Creu Roja i les empreses de teleassistència per reforçar la prevenció i el seguiment de les possibles incidències en els col·lectius més vulnerables com són la gent gran. Davant d'aquesta situació, es demana ‘especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades'. Risc d'allaus També cal anar amb molta cura en les activitats de muntanya davant el perill d'allaus, ja que es manté la prealerta del pla Allaucat. Segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ICGC, aquest divendres i demà dissabte es manté la situació de perill d'allaus fort, 4 de 5, al Vessant nord del Cadí-Moixeró. A la resta de sectors del Pirineu i Prepirineu el perill és marcat, 3 de 5. La neu també afectarà l'illa de Mallorca, però es preveu que només ho faci dissabte. També hi ha alerta activada per fortes ventades durant el dissabte i el diumenge. Al País Valencià, el fred intens anirà disminuint progressivament per a deixar pas a les pluges a la part central del territori, que afectaran especialment dilluns. Les comarques del nord, en canvi, es veuran més afectades per l'alerta de ventades", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha fet Protecció Civil de la Generalitat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On arribarà?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan serà això?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com començarà aquesta ona?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què pujarà?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi haurà vent també?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On afectarà aquest?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Pot ser perillós pels que estiguin per la muntanya dels Pirineus, llavors?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què han fet la resta de pobles?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I què passa amb els ancians?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "S’ha de tenir en compte alguna altra recomanació?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tindran aquest temporal també les Illes Balears?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I al País Valencià?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ha activat en alerta el pla Procicat.", + "span_text": "Protecció Civil de la Generalitat ha activat en alerta el pla Procicat", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per l'onada de fred.", + "span_text": "per l'onada de fred", + "span_start": 71, + "span_end": 90, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A gran part de Catalunya.", + "span_text": "afectarà gran part de Catalunya", + "span_start": 138, + "span_end": 169, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant el cap de setmana.", + "span_text": "durant el cap de setmana", + "span_start": 170, + "span_end": 194, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La sensació tèrmica de fred augmentarà.", + "span_text": "Dissabte, la sensació tèrmica de fred augmentarà", + "span_start": 313, + "span_end": 361, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A causa del fort vent que bufarà sobretot a cotes altes i mitjanes.", + "span_text": "augmentarà a causa del fort vent que bufarà sobretot a cotes altes i mitjanes", + "span_start": 351, + "span_end": 428, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també s'ha emès una prealerta del pla d'emergències per ventades", + "span_start": 446, + "span_end": 510, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Pirineu i Prepirineu, a l'extrem nord de Catalunya i a les cotes mitjanes i altes de les Terres de l'Ebre.", + "span_text": "s'esperen fortes ventades al Pirineu i Prepirineu, a l'extrem nord de Catalunya i a les cotes mitjanes i altes de les Terres de l'Ebre", + "span_start": 531, + "span_end": 665, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Protecció Civil ha demanat molta precaució en les activitats de muntanya perquè el perill d'allaus és alt a tot el Pirineu", + "span_start": 667, + "span_end": 789, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Han activat els seus procediments per la protecció de persones més vulnerables.", + "span_text": "Els municipis de Barcelona, Tarragona i Sant Cugat han activat els seus procediments per la protecció de persones més vulnerables durant aquest episodi de fred", + "span_start": 838, + "span_end": 997, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es vol reforçar la prevenció i el seguiment de les possibles incidències d'aquest col·lectiu vulnerable.", + "span_text": "reforçar la prevenció i el seguiment de les possibles incidències en els col·lectius més vulnerables com són la gent gran", + "span_start": 1095, + "span_end": 1216, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es demana ‘especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades'", + "span_start": 1245, + "span_end": 1477, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es demana especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades.", + "span_text": "es demana ‘especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades'", + "span_start": 1245, + "span_end": 1477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La neu també afectarà l'illa de Mallorca, però es preveu que només ho faci dissabte. També hi ha alerta activada per fortes ventades durant el dissabte i el diumenge", + "span_start": 1884, + "span_end": 2049, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí, a les comarques del nord.", + "span_text": "Al País Valencià, el fred intens anirà disminuint progressivament per a deixar pas a les pluges a la part central del territori, que afectaran especialment dilluns. Les comarques del nord, en canvi, es veuran més afectades per l'alerta de ventades", + "span_start": 2051, + "span_end": 2298, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ha activat en alerta el pla Procicat.", + "span_text": "Protecció Civil de la Generalitat ha activat en alerta el pla Procicat", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per l'onada de fred.", + "span_text": "per l'onada de fred", + "span_start": 71, + "span_end": 90, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A gran part de Catalunya.", + "span_text": "afectarà gran part de Catalunya", + "span_start": 138, + "span_end": 169, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant el cap de setmana.", + "span_text": "durant el cap de setmana", + "span_start": 170, + "span_end": 194, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dissabte, la sensació tèrmica de fred augmentarà.", + "span_text": "Dissabte, la sensació tèrmica de fred augmentarà", + "span_start": 313, + "span_end": 361, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A causa del fort vent que bufarà sobretot a cotes altes i mitjanes.", + "span_text": "augmentarà a causa del fort vent que bufarà sobretot a cotes altes i mitjanes", + "span_start": 351, + "span_end": 428, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també s'ha emès una prealerta del pla d'emergències per ventades", + "span_start": 446, + "span_end": 510, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Pirineu i Prepirineu, a l'extrem nord de Catalunya i a les cotes mitjanes i altes de les Terres de l'Ebre.", + "span_text": "s'esperen fortes ventades al Pirineu i Prepirineu, a l'extrem nord de Catalunya i a les cotes mitjanes i altes de les Terres de l'Ebre", + "span_start": 531, + "span_end": 665, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Protecció Civil ha demanat molta precaució en les activitats de muntanya perquè el perill d'allaus és alt a tot el Pirineu", + "span_start": 667, + "span_end": 789, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Barcelona, Tarragona i Sant Cugat han activat els seus procediments per la protecció de persones més vulnerables.", + "span_text": "Els municipis de Barcelona, Tarragona i Sant Cugat han activat els seus procediments per la protecció de persones més vulnerables durant aquest episodi de fred", + "span_start": 838, + "span_end": 997, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que són un col·lectiu vulnerable.", + "span_text": "col·lectius més vulnerables com són la gent gran", + "span_start": 1168, + "span_end": 1216, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es demana ‘especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades'", + "span_start": 1245, + "span_end": 1477, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es demana especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades.", + "span_text": "es demana ‘especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades'", + "span_start": 1245, + "span_end": 1477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La neu també afectarà l'illa de Mallorca, però es preveu que només ho faci dissabte. També hi ha alerta activada per fortes ventades durant el dissabte i el diumenge", + "span_start": 1884, + "span_end": 2049, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "Al País Valencià, el fred intens anirà disminuint progressivament per a deixar pas a les pluges a la part central del territori, que afectaran especialment dilluns. Les comarques del nord, en canvi, es veuran més afectades per l'alerta de ventades", + "span_start": 2051, + "span_end": 2298, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ha activat en alerta el pla Procicat.", + "span_text": "Protecció Civil de la Generalitat ha activat en alerta el pla Procicat", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per l'onada de fred.", + "span_text": "per l'onada de fred", + "span_start": 71, + "span_end": 90, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A gran part de Catalunya.", + "span_text": "afectarà gran part de Catalunya", + "span_start": 138, + "span_end": 169, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant el cap de setmana.", + "span_text": "durant el cap de setmana", + "span_start": 170, + "span_end": 194, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb l'augment de la sensació tèrmica de fred.", + "span_text": "Dissabte, la sensació tèrmica de fred augmentarà", + "span_start": 313, + "span_end": 361, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A causa del fort vent que bufarà sobretot a cotes altes i mitjanes.", + "span_text": "augmentarà a causa del fort vent que bufarà sobretot a cotes altes i mitjanes", + "span_start": 351, + "span_end": 428, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també s'ha emès una prealerta del pla d'emergències per ventades", + "span_start": 446, + "span_end": 510, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Pirineu i Prepirineu, a l'extrem nord de Catalunya i a les cotes mitjanes i altes de les Terres de l'Ebre.", + "span_text": "s'esperen fortes ventades al Pirineu i Prepirineu, a l'extrem nord de Catalunya i a les cotes mitjanes i altes de les Terres de l'Ebre", + "span_start": 531, + "span_end": 665, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Protecció Civil ha demanat molta precaució en les activitats de muntanya perquè el perill d'allaus és alt a tot el Pirineu", + "span_start": 667, + "span_end": 789, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Barcelona, Tarragona i Sant Cugat han activat els seus procediments per la protecció de persones més vulnerables.", + "span_text": "Els municipis de Barcelona, Tarragona i Sant Cugat han activat els seus procediments per la protecció de persones més vulnerables", + "span_start": 838, + "span_end": 967, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Protecció Civil està en especial contacte amb Creu Roja i les empreses de teleassistència per reforçar la prevenció i el seguiment de les possibles incidències en els col·lectius més vulnerables com són la gent gran.", + "span_text": "Protecció Civil està en especial contacte amb Creu Roja i les empreses de teleassistència per reforçar la prevenció i el seguiment de les possibles incidències en els col·lectius més vulnerables com són la gent gran", + "span_start": 1001, + "span_end": 1216, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es demana ‘especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades'", + "span_start": 1245, + "span_end": 1477, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es demana especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades.", + "span_text": "es demana ‘especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades'", + "span_start": 1245, + "span_end": 1477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La neu també afectarà l'illa de Mallorca, però es preveu que només ho faci dissabte. També hi ha alerta activada per fortes ventades durant el dissabte i el diumenge", + "span_start": 1884, + "span_end": 2049, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "Al País Valencià, el fred intens anirà disminuint progressivament per a deixar pas a les pluges a la part central del territori, que afectaran especialment dilluns. Les comarques del nord, en canvi, es veuran més afectades per l'alerta de ventades", + "span_start": 2051, + "span_end": 2298, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_812", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La CUP anuncia un acord per a crear una Assemblea Constituent", + "story": "El diputat de la CUP Carles Riera ha anunciat que hi ha un acord amb JxCat i ERC per a crear una Assemblea Constituent que ha d'impulsar el procés constituent. Així ho ha anunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio. L'assemblea estaria formada per diputats del parlament i càrrecs electes de l'àmbit municipal i supramunicipal. L'objectiu del nou òrgan serà instar la ciutadania a organitzar-se per iniciar els debats que han de culminar amb una constitució catalana. Riera considera que s'està treballant ‘en el bon sentit' amb JxCat i ERC però encara veu ‘lluny' tancar un pacte. Ha explicat que hi ha temes que encara s'estan debaten amb JxCat i la ERC de cara a la pròxima legislatura i ha insistit que qui governi ha de materialitzar la República. Segons Riera, la CUP no ha fet un ‘plantejament de màxims' i no demana a JxCat i ERC que assumeixin el seu programa ideològic sinó que acceptin les mesures que suposen aplicar la República. Segons Riera, s'ha acordat que una de les primeres coses que faci el govern sigui impulsar el procés constituent i crear l'Assemblea Constituent. Ha confiat que els comuns se sumin a aquest acord i ha recordat que en la legislatura passada una de les poques coses amb què van estar d'acord va ser el procés constituent. El diputat ha avançat que la CUP té previst de parlar sobre aquesta qüestió amb els comuns aquest mateix dilluns", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Carles Riera?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha dit?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I què faria aquesta?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On ha afirmat aquestes paraules?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De què constaria aquesta assemblea?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina finalitat té?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Creu el diputat que la relació entre JxCat i ERC va pel bon camí?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Creu possible que s'arribi a una decisió aviat, llavors?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què insta a fer al pròxim govern?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Exigeix això a JxCat i ERC?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En lloc de què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui espera que s’uneixi al pacte?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan espera la CUP poder discutir sobre aquest punt amb ells?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El diputat de la CUP.", + "span_text": "El diputat de la CUP Carles Riera", + "span_start": 0, + "span_end": 33, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que hi ha un acord amb JxCat i ERC per a crear una Assemblea Constituent.", + "span_text": "ha anunciat que hi ha un acord amb JxCat i ERC per a crear una Assemblea Constituent", + "span_start": 34, + "span_end": 118, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Impulsar el procés constituent.", + "span_text": "una Assemblea Constituent que ha d'impulsar el procés constituent", + "span_start": 93, + "span_end": 158, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a Catalunya Ràdio.", + "span_text": "Així ho ha anunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio", + "span_start": 160, + "span_end": 215, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De diputats del parlament i càrrecs electes de l'àmbit municipal i supramunicipal.", + "span_text": "L'assemblea estaria formada per diputats del parlament i càrrecs electes de l'àmbit municipal i supramunicipal", + "span_start": 217, + "span_end": 327, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La d'instar la ciutadania a organitzar-se per iniciar els debats que han de culminar amb una constitució catalana.", + "span_text": "L'objectiu del nou òrgan serà instar la ciutadania a organitzar-se per iniciar els debats que han de culminar amb una constitució catalana", + "span_start": 329, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Riera considera que s'està treballant ‘en el bon sentit' amb JxCat i ERC", + "span_start": 469, + "span_end": 541, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "encara veu ‘lluny' tancar un pacte", + "span_start": 547, + "span_end": 581, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha temes que encara s'estan debaten amb JxCat i la ERC de cara a la pròxima legislatura.", + "span_text": "Ha explicat que hi ha temes que encara s'estan debaten amb JxCat i la ERC de cara a la pròxima legislatura", + "span_start": 583, + "span_end": 689, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A materialitzar la República.", + "span_text": "ha insistit que qui governi ha de materialitzar la República", + "span_start": 692, + "span_end": 752, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no demana a JxCat i ERC que assumeixin el seu programa ideològic sinó que acceptin les mesures que suposen aplicar la República", + "span_start": 815, + "span_end": 942, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'assumir el seu programa ideològic.", + "span_text": "no demana a JxCat i ERC que assumeixin el seu programa ideològic sinó que acceptin les mesures que suposen aplicar la República", + "span_start": 815, + "span_end": 942, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els comuns.", + "span_text": "Ha confiat que els comuns se sumin a aquest acord", + "span_start": 1090, + "span_end": 1139, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè en la legislatura passada una de les poques coses amb què van estar d'acord va ser el procés constituent.", + "span_text": "ha recordat que en la legislatura passada una de les poques coses amb què van estar d'acord va ser el procés constituent", + "span_start": 1142, + "span_end": 1262, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aquest mateix dilluns.", + "span_text": "la CUP té previst de parlar sobre aquesta qüestió amb els comuns aquest mateix dilluns", + "span_start": 1290, + "span_end": 1376, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El diputat de la CUP.", + "span_text": "El diputat de la CUP Carles Riera", + "span_start": 0, + "span_end": 33, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que hi ha un acord amb JxCat i ERC per a crear una Assemblea Constituent.", + "span_text": "ha anunciat que hi ha un acord amb JxCat i ERC per a crear una Assemblea Constituent", + "span_start": 34, + "span_end": 118, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Impulsar el procés constituent.", + "span_text": "una Assemblea Constituent que ha d'impulsar el procés constituent", + "span_start": 93, + "span_end": 158, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a Catalunya Ràdio.", + "span_text": "Així ho ha anunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio", + "span_start": 160, + "span_end": 215, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De diputats del parlament i càrrecs electes de l'àmbit municipal i supramunicipal.", + "span_text": "L'assemblea estaria formada per diputats del parlament i càrrecs electes de l'àmbit municipal i supramunicipal", + "span_start": 217, + "span_end": 327, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Instar la ciutadania a organitzar-se per iniciar els debats que han de culminar amb una constitució catalana.", + "span_text": "L'objectiu del nou òrgan serà instar la ciutadania a organitzar-se per iniciar els debats que han de culminar amb una constitució catalana", + "span_start": 329, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Riera considera que s'està treballant ‘en el bon sentit' amb JxCat i ERC", + "span_start": 469, + "span_end": 541, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però encara veu ‘lluny' tancar un pacte", + "span_start": 542, + "span_end": 581, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha temes que encara s'estan debaten amb JxCat i la ERC de cara a la pròxima legislatura.", + "span_text": "Ha explicat que hi ha temes que encara s'estan debaten amb JxCat i la ERC de cara a la pròxima legislatura", + "span_start": 583, + "span_end": 689, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A materialitzar la República.", + "span_text": "ha insistit que qui governi ha de materialitzar la República", + "span_start": 692, + "span_end": 752, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no demana a JxCat i ERC que assumeixin el seu programa ideològic sinó que acceptin les mesures que suposen aplicar la República", + "span_start": 815, + "span_end": 942, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'assumir el seu programa ideològic.", + "span_text": "no demana a JxCat i ERC que assumeixin el seu programa ideològic sinó que acceptin les mesures que suposen aplicar la República", + "span_start": 815, + "span_end": 942, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els comuns.", + "span_text": "Ha confiat que els comuns se sumin a aquest acord", + "span_start": 1090, + "span_end": 1139, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè en la legislatura passada una de les poques coses amb què van estar d'acord va ser el procés constituent.", + "span_text": "ha recordat que en la legislatura passada una de les poques coses amb què van estar d'acord va ser el procés constituent", + "span_start": 1142, + "span_end": 1262, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aquest mateix dilluns.", + "span_text": "la CUP té previst de parlar sobre aquesta qüestió amb els comuns aquest mateix dilluns", + "span_start": 1290, + "span_end": 1376, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El diputat de la CUP.", + "span_text": "El diputat de la CUP Carles Riera", + "span_start": 0, + "span_end": 33, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que hi ha un acord amb JxCat i ERC per a crear una Assemblea Constituent.", + "span_text": "ha anunciat que hi ha un acord amb JxCat i ERC per a crear una Assemblea Constituent", + "span_start": 34, + "span_end": 118, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Impulsar el procés constituent.", + "span_text": "que ha d'impulsar el procés constituent", + "span_start": 119, + "span_end": 158, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a Catalunya Ràdio.", + "span_text": "Així ho ha anunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio", + "span_start": 160, + "span_end": 215, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De diputats del parlament i càrrecs electes de l'àmbit municipal i supramunicipal.", + "span_text": "L'assemblea estaria formada per diputats del parlament i càrrecs electes de l'àmbit municipal i supramunicipal", + "span_start": 217, + "span_end": 327, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Instar la ciutadania a organitzar-se per iniciar els debats que han de culminar amb una constitució catalana.", + "span_text": "L'objectiu del nou òrgan serà instar la ciutadania a organitzar-se per iniciar els debats que han de culminar amb una constitució catalana", + "span_start": 329, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Riera considera que s'està treballant ‘en el bon sentit' amb JxCat i ERC", + "span_start": 469, + "span_end": 541, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però encara veu ‘lluny' tancar un pacte", + "span_start": 542, + "span_end": 581, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha temes que encara s'estan debaten amb JxCat i la ERC de cara a la pròxima legislatura.", + "span_text": "Ha explicat que hi ha temes que encara s'estan debaten amb JxCat i la ERC de cara a la pròxima legislatura", + "span_start": 583, + "span_end": 689, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A que qui governi ha de materialitzar la República.", + "span_text": "ha insistit que qui governi ha de materialitzar la República", + "span_start": 692, + "span_end": 752, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons Riera, la CUP no ha fet un ‘plantejament de màxims' i no demana a JxCat i ERC que assumeixin el seu programa ideològic sinó que acceptin les mesures que suposen aplicar la República", + "span_start": 754, + "span_end": 942, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'assumir el seu programa ideològic.", + "span_text": "no demana a JxCat i ERC que assumeixin el seu programa ideològic", + "span_start": 815, + "span_end": 879, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els comuns.", + "span_text": "Ha confiat que els comuns se sumin a aquest acord", + "span_start": 1090, + "span_end": 1139, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè en la legislatura passada una de les poques coses amb què van estar d'acord va ser el procés constituent.", + "span_text": "ha recordat que en la legislatura passada una de les poques coses amb què van estar d'acord va ser el procés constituent", + "span_start": 1142, + "span_end": 1262, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aquest mateix dilluns.", + "span_text": "la CUP té previst de parlar sobre aquesta qüestió amb els comuns aquest mateix dilluns", + "span_start": 1290, + "span_end": 1376, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1256", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Fianna", + "story": "En els principis d'Irlanda, fianna (singular: fian) eren les petites i semiindependents bandes de guerrers que vivien apartats de la societat als boscos com mercenaris, bandits i caçadors, però que podien ser cridats pels reis en temps de guerra. Apareixen en la mitologia irlandesa, en les històries del Cicle fenià, en què eren dirigits per Fionn mac Cumhaill. En la història més recent, el nom Fianna Éireann ha estat usat per un nombre d'organitzacions irlandeses republicanes., La institució històrica de les fianna és coneguda per referències en les primeres lleis territorials irlandeses. Una fianna estava formada per joves sense terra, normalment joves aristòcrates que no havien arribat encara a heretar terrenys. A un membre d'aquest grup se l'anomenava fénnid; el dirigent de la fianna era un rígfénnid (literalment rei fénnid). Geoffrey Keating, en la seva Història d'Irlanda del segle xvii, diu que durant l'hivern les fiannas eren allotjades i alimentades per la noblesa, i en aquest temps mantenien l'ordre en el seu nom, però durant l'estiu, des de Beltane fins a Samain, estaven obligades a caçar per menjar i obtenir pells per vendre. La Història de Keating és més una compilació de tradicions que un document històric confiable, però en aquest cas els erudits assenyalen referències a la primera poesia irlandesa i l'existència d'una estació tancada de caça de cérvols i senglars entre Samain i Beltane a l'Escòcia medieval com a corroboració., Algunes representacions llegendàries de fianna semblen emmotllar-se a aquesta realitat històrica: per exemple, en el cicle de l'Ulster el druida Cathbad lidera una fianna de vint-i-set individus que lluita contra una altra fianna i mata als dotze padrastres de la princesa de l'Ulster, Ness. Ness, en resposta, dirigeix el seu propi grup de fianna de vint-i-set soldats, perseguint a Cathbad., No obstant això, les històries del Cicle fenià, situades en el temps de Cormac mac Airt, descriuen la fianna com un sol exèrcit al servei del Gran rei (encara que comprèn dues faccions rivals: el clan Baíscne de Leinster, dirigit per Fionn mac Cumhaill, i el clan Morna de Connacht, dirigit per Goll mac Morna) i viuen apartats de la societat, sobrevivint amb la caça., El Diord Fionn era el crit de guerra de les fianna i l'usaven sovint abans i durant la batalla, tant per comunicar-se entre ells com per infondre la por en els enemics. En la llegenda La mort de Fionn, Fionn duu a terme el Diord Fionn en veure el seu net Oscar caure en la batalla (batalla de Gabhra) contra els exèrcits de Cairbre Lifechair (amant del Liffey), després de la qual cosa ataca feroçment i mata dotzenes de guerrers. La batalla de Gabhra va marcar la desaparició de les fianna., Les fianna tenien tres lemes o divises:, La iniciació consistia en una sèrie de proves rigoroses. En una d'aquestes el candidat havia de ficar-se fins a la cintura en un pou, armat amb un escut, mentre nou guerrers li llançaven llances; si sortia ferit, fallava. En una altra prova li trenaven el cabell i era perseguit pel bosc; fallava si era atrapat, si es trencava alguna branca sota els peus, o si se li alterava el pentinat. Havia de ser capaç de saltar per sobre d'una branca a l'altura del seu front, passar-ne per sota d'una a l'altura del genoll, i treure's una espina del peu, mantenint la velocitat. També havia de ser un poeta hàbil.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es diu “fianna” en singular?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I què són?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A on exactament?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin paper tenien dins la societat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quines rondalles de la cultura irlandesa es mencionen?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui es diu que era el líder de les fianna?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com s'han fet famoses les bandes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per qui estava constituïda una fianna?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Segons Geoffrey Keating, què ocorria a l’hivern amb aquestes?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I a l’estiu?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tot i ser Keating una font poc fiable, hi ha algun savi que faci al·lusions d'això?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I com es defineixen les fianna a les rondalles del Cicle fenià?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què era el Diord Fionn?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va acabar amb les bandes de guerrers?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En què consistia la segona prova d’introducció a aquest grup?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fian.", + "span_text": "fianna (singular: fian)", + "span_start": 28, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Petites i semiindependents bandes de guerrers que vivien apartats de la societat.", + "span_text": "eren les petites i semiindependents bandes de guerrers", + "span_start": 52, + "span_end": 106, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Als boscos.", + "span_text": "vivien apartats de la societat als boscos", + "span_start": 111, + "span_end": 152, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren mercenaris, bandits i caçadors.", + "span_text": "vivien apartats de la societat als boscos com mercenaris, bandits i caçadors", + "span_start": 111, + "span_end": 187, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En les històries del Cicle fenià.", + "span_text": "Apareixen en la mitologia irlandesa, en les històries del Cicle fenià", + "span_start": 247, + "span_end": 316, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fionn mac Cumhaill.", + "span_text": "Apareixen en la mitologia irlandesa, en les històries del Cicle fenià, en què eren dirigits per Fionn mac Cumhaill", + "span_start": 247, + "span_end": 361, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per referències en les primeres lleis territorials irlandeses.", + "span_text": "La institució històrica de les fianna és coneguda per referències en les primeres lleis territorials irlandeses", + "span_start": 484, + "span_end": 595, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per joves sense terra, normalment joves aristòcrates que no havien arribat encara a heretar terrenys.", + "span_text": "Una fianna estava formada per joves sense terra, normalment joves aristòcrates que no havien arribat encara a heretar terrenys", + "span_start": 597, + "span_end": 723, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que eren allotjades i alimentades per la noblesa i en aquest temps mantenien l'ordre en el seu nom.", + "span_text": "Geoffrey Keating, en la seva Història d'Irlanda del segle xvii, diu que durant l'hivern les fiannas eren allotjades i alimentades per la noblesa, i en aquest temps mantenien l'ordre en el seu nom", + "span_start": 842, + "span_end": 1037, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estaven obligades a caçar per menjar i obtenir pells per vendre.", + "span_text": "durant l'estiu, des de Beltane fins a Samain, estaven obligades a caçar per menjar i obtenir pells per vendre", + "span_start": 1044, + "span_end": 1153, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Història de Keating és més una compilació de tradicions que un document històric confiable, però en aquest cas els erudits assenyalen referències a la primera poesia irlandesa i l'existència d'una estació tancada de caça de cérvols i senglars entre Samain i Beltane a l'Escòcia medieval com a corroboració", + "span_start": 1155, + "span_end": 1463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com un sol exèrcit al servei del Gran rei i viuen apartats de la societat, sobrevivint amb la caça.", + "span_text": "les històries del Cicle fenià, situades en el temps de Cormac mac Airt, descriuen la fianna com un sol exèrcit al servei del Gran rei (encara que comprèn dues faccions rivals: el clan Baíscne de Leinster, dirigit per Fionn mac Cumhaill, i el clan Morna de Connacht, dirigit per Goll mac Morna) i viuen apartats de la societat, sobrevivint amb la caça", + "span_start": 1879, + "span_end": 2229, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El crit de guerra de les fianna i l'usaven sovint abans i durant la batalla, tant per comunicar-se entre ells com per infondre la por en els enemics.", + "span_text": "El Diord Fionn era el crit de guerra de les fianna i l'usaven sovint abans i durant la batalla, tant per comunicar-se entre ells com per infondre la por en els enemics", + "span_start": 2233, + "span_end": 2400, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La batalla de Gabhra.", + "span_text": "La batalla de Gabhra va marcar la desaparició de les fianna", + "span_start": 2664, + "span_end": 2723, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A l'aspirant se li trenava el cabell i era perseguit pel bosc; fallava si era atrapat, si es trencava alguna branca sota els peus, o si se li alterava el pentinat.", + "span_text": "En una altra prova li trenaven el cabell i era perseguit pel bosc; fallava si era atrapat, si es trencava alguna branca sota els peus, o si se li alterava el pentinat", + "span_start": 2991, + "span_end": 3157, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fian.", + "span_text": "fianna (singular: fian)", + "span_start": 28, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Petites i semiindependents bandes de guerrers que vivien apartats de la societat.", + "span_text": "eren les petites i semiindependents bandes de guerrers que vivien apartats de la societat", + "span_start": 52, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Als boscos.", + "span_text": "vivien apartats de la societat als boscos", + "span_start": 111, + "span_end": 152, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren mercenaris, bandits i caçadors.", + "span_text": "vivien apartats de la societat als boscos com mercenaris, bandits i caçadors", + "span_start": 111, + "span_end": 187, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En les històries del Cicle fenià.", + "span_text": "Apareixen en la mitologia irlandesa, en les històries del Cicle fenià", + "span_start": 247, + "span_end": 316, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fionn mac Cumhaill.", + "span_text": "Apareixen en la mitologia irlandesa, en les històries del Cicle fenià, en què eren dirigits per Fionn mac Cumhaill", + "span_start": 247, + "span_end": 361, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per referències en les primeres lleis territorials irlandeses.", + "span_text": "La institució històrica de les fianna és coneguda per referències en les primeres lleis territorials irlandeses", + "span_start": 484, + "span_end": 595, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per joves sense terra, normalment joves aristòcrates que no havien arribat encara a heretar terrenys.", + "span_text": "Una fianna estava formada per joves sense terra, normalment joves aristòcrates que no havien arribat encara a heretar terrenys", + "span_start": 597, + "span_end": 723, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que eren allotjades i alimentades per la noblesa i en aquest temps mantenien l'ordre en el seu nom.", + "span_text": "Geoffrey Keating, en la seva Història d'Irlanda del segle xvii, diu que durant l'hivern les fiannas eren allotjades i alimentades per la noblesa", + "span_start": 842, + "span_end": 986, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estaven obligades a caçar per menjar i obtenir pells per vendre.", + "span_text": "durant l'estiu, des de Beltane fins a Samain, estaven obligades a caçar per menjar i obtenir pells per vendre", + "span_start": 1044, + "span_end": 1153, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Història de Keating és més una compilació de tradicions que un document històric confiable, però en aquest cas els erudits assenyalen referències a la primera poesia irlandesa i l'existència d'una estació tancada de caça de cérvols i senglars entre Samain i Beltane a l'Escòcia medieval com a corroboració", + "span_start": 1155, + "span_end": 1463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com un sol exèrcit al servei del Gran rei i viuen apartats de la societat, sobrevivint amb la caça.", + "span_text": "les històries del Cicle fenià, situades en el temps de Cormac mac Airt, descriuen la fianna com un sol exèrcit al servei del Gran rei (encara que comprèn dues faccions rivals: el clan Baíscne de Leinster, dirigit per Fionn mac Cumhaill, i el clan Morna de Connacht, dirigit per Goll mac Morna) i viuen apartats de la societat, sobrevivint amb la caça", + "span_start": 1879, + "span_end": 2229, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El crit de guerra de les fianna i l'usaven sovint abans i durant la batalla, tant per comunicar-se entre ells com per infondre la por en els enemics.", + "span_text": "El Diord Fionn era el crit de guerra de les fianna i l'usaven sovint abans i durant la batalla, tant per comunicar-se entre ells com per infondre la por en els enemics", + "span_start": 2233, + "span_end": 2400, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La batalla de Gabhra.", + "span_text": "La batalla de Gabhra va marcar la desaparició de les fianna", + "span_start": 2664, + "span_end": 2723, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A l'aspirant se li trenava el cabell i era perseguit pel bosc; fallava si era atrapat, si es trencava alguna branca sota els peus, o si se li alterava el pentinat.", + "span_text": "En una altra prova li trenaven el cabell i era perseguit pel bosc; fallava si era atrapat, si es trencava alguna branca sota els peus, o si se li alterava el pentinat", + "span_start": 2991, + "span_end": 3157, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fian.", + "span_text": "fianna (singular: fian)", + "span_start": 28, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Les petites i semiindependents bandes de guerrers que vivien apartats de la societat.", + "span_text": "fianna (singular: fian) eren les petites i semiindependents bandes de guerrers que vivien apartats de la societat", + "span_start": 28, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Als boscos.", + "span_text": "que vivien apartats de la societat als boscos", + "span_start": 107, + "span_end": 152, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren mercenaris, bandits i caçadors, però podien ser cridats pels reis en temps de guerra.", + "span_text": "com mercenaris, bandits i caçadors, però que podien ser cridats pels reis en temps de guerra", + "span_start": 153, + "span_end": 245, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En les històries del Cicle fenià.", + "span_text": "Apareixen en la mitologia irlandesa, en les històries del Cicle fenià", + "span_start": 247, + "span_end": 316, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fionn mac Cumhaill.", + "span_text": "en les històries del Cicle fenià, en què eren dirigits per Fionn mac Cumhaill", + "span_start": 284, + "span_end": 361, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per referències en les primeres lleis territorials irlandeses.", + "span_text": "La institució històrica de les fianna és coneguda per referències en les primeres lleis territorials irlandeses", + "span_start": 484, + "span_end": 595, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per joves sense terra, normalment joves aristòcrates que no havien arribat encara a heretar terrenys.", + "span_text": "Una fianna estava formada per joves sense terra, normalment joves aristòcrates que no havien arribat encara a heretar terrenys", + "span_start": 597, + "span_end": 723, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que eren allotjades i alimentades per la noblesa i en aquest temps mantenien l'ordre en el seu nom.", + "span_text": "Geoffrey Keating, en la seva Història d'Irlanda del segle xvii, diu que durant l'hivern les fiannas eren allotjades i alimentades per la noblesa, i en aquest temps mantenien l'ordre en el seu nom", + "span_start": 842, + "span_end": 1037, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estaven obligades a caçar per menjar i obtenir pells per vendre.", + "span_text": "però durant l'estiu, des de Beltane fins a Samain, estaven obligades a caçar per menjar i obtenir pells per vendre", + "span_start": 1039, + "span_end": 1153, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Història de Keating és més una compilació de tradicions que un document històric confiable, però en aquest cas els erudits assenyalen referències a la primera poesia irlandesa i l'existència d'una estació tancada de caça de cérvols i senglars entre Samain i Beltane a l'Escòcia medieval com a corroboració", + "span_start": 1155, + "span_end": 1463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com un sol exèrcit al servei del Gran rei i viuen apartats de la societat, sobrevivint amb la caça.", + "span_text": "les històries del Cicle fenià, situades en el temps de Cormac mac Airt, descriuen la fianna com un sol exèrcit al servei del Gran rei (encara que comprèn dues faccions rivals: el clan Baíscne de Leinster, dirigit per Fionn mac Cumhaill, i el clan Morna de Connacht, dirigit per Goll mac Morna) i viuen apartats de la societat, sobrevivint amb la caça", + "span_start": 1879, + "span_end": 2229, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Era el crit de guerra de les fianna que usaven sovint abans i durant la batalla, tant per comunicar-se entre ells com per infondre la por en els enemics.", + "span_text": "El Diord Fionn era el crit de guerra de les fianna i l'usaven sovint abans i durant la batalla, tant per comunicar-se entre ells com per infondre la por en els enemics", + "span_start": 2233, + "span_end": 2400, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La batalla de Gabhra.", + "span_text": "La batalla de Gabhra va marcar la desaparició de les fianna", + "span_start": 2664, + "span_end": 2723, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A l'aspirant se li trenava el cabell i era perseguit pel bosc; fallava si era atrapat, si es trencava alguna branca sota els peus, o si se li alterava el pentinat.", + "span_text": "En una altra prova li trenaven el cabell i era perseguit pel bosc; fallava si era atrapat, si es trencava alguna branca sota els peus, o si se li alterava el pentinat", + "span_start": 2991, + "span_end": 3157, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1028", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maria Mercè Delmàs Ferreri...", + "story": "Maria Mercè Delmàs Ferreri (Barcelona, 1909 - Lleida, 1995) fou una dirigent catòlica que participà en la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC)., Nascuda en una família de farmacèutics, de jove va treballar com a administrativa. Durant el franquisme va participar activament en els moviments catòlics obrers i de base, i arribà a ocupar càrrecs directius a nivell provincial, espanyol i europeu., Inicià la seva carrera en l'Acció Catòlica com a delegada d'aspirants. Entre els anys 1941 i 1953 va ser la presidenta del Consell Diocesà de la Joventut Femenina de l'Acció Catòlica de Lleida. El 1953 va passar a la branca de Dones i, el mateix any, va ser la primera vocal de la secció femenina de la \\Hermandad Obrera de Acción Católica\\ (HOAC). El 1956 n'ocupà la presidència., El 1960 hagué de traslladar-se a Madrid per formar part de la Comissió Nacional de l'HOAC femenina, en representació de Catalunya i Aragó. Aquest fet li va permetre entrar en contacte amb representants del moviment catòlic d'altres països. Així va formar part de les delegacions espanyoles que assistiren a diversos congressos internacionals. La podem trobar com a ponent en el cinquè Congrés de la Federació Internacional de Moviments Obrers Catòlics (FIMOC), que va tenir lloc a Roma l'any 1961, i també com a membre de la representació espanyola en l'Assemblea Constitutiva del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (Roma, 1966)., Tota aquesta activitat li va permetre ser presidenta de la Comissió Femenina de la FIMOC (Brussel·les, 1962). Durant la dècada dels anys seixanta també va haver una altra lleidatana en la direcció internacional d'aquest moviment. La infermera Maria Dolors Sabaté Andreu (coneguda com a Lolín) va ocupar, entre altres càrrecs, la secretaria adjunta del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (1967-1971).", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer Maria Mercè Delmàs Ferreri?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I la seva família?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va fer en el franquisme?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On va començar la seva professió?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec ocupava allà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I entre el 1941 i 1953?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer aquest últim any?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I el 1956?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Li va permetre el fet de pertànyer a la Comissió Nacional de l'HOAC femenina conèixer altra gent afí a les seves idees?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Eren d'altres països de fora d'Espanya?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quin simpòsium va assistir el 1966 com a participant?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina secció de la Federació Internacional de Moviments Obrers Catòlics va arribar a presidir el 1962?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui va seguir els seus passos?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 1909.", + "span_text": "Maria Mercè Delmàs Ferreri (Barcelona, 1909 - Lleida, 1995)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Maria Mercè Delmàs Ferreri (Barcelona, 1909 - Lleida, 1995)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fou una dirigent catòlica que participà en la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC).", + "span_text": "fou una dirigent catòlica que participà en la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC)", + "span_start": 60, + "span_end": 146, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren farmacèutics.", + "span_text": "Nascuda en una família de farmacèutics", + "span_start": 150, + "span_end": 188, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va participar activament en els moviments catòlics obrers i de base.", + "span_text": "Durant el franquisme va participar activament en els moviments catòlics obrers i de base", + "span_start": 233, + "span_end": 321, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Acció Catòlica.", + "span_text": "Inicià la seva carrera en l'Acció Catòlica", + "span_start": 402, + "span_end": 444, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Delegada d'aspirants.", + "span_text": "com a delegada d'aspirants", + "span_start": 445, + "span_end": 471, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va ser la presidenta del Consell Diocesà de la Joventut Femenina de l'Acció Catòlica de Lleida.", + "span_text": "Entre els anys 1941 i 1953 va ser la presidenta del Consell Diocesà de la Joventut Femenina de l'Acció Catòlica de Lleida", + "span_start": 473, + "span_end": 594, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va passar a la branca de Dones i va ser la primera vocal de la secció femenina de la Hermandad Obrera de Acción Católica.", + "span_text": "El 1953 va passar a la branca de Dones i, el mateix any, va ser la primera vocal de la secció femenina de la \\Hermandad Obrera de Acción Católica\\", + "span_start": 596, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "N'ocupà la presidència.", + "span_text": "El 1956 n'ocupà la presidència", + "span_start": 751, + "span_end": 781, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 1960 hagué de traslladar-se a Madrid per formar part de la Comissió Nacional de l'HOAC femenina, en representació de Catalunya i Aragó. Aquest fet li va permetre entrar en contacte amb representants del moviment catòlic d'altres països", + "span_start": 785, + "span_end": 1023, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "representants del moviment catòlic d'altres països. Així va formar part de les delegacions espanyoles que assistiren a diversos congressos internacionals", + "span_start": 973, + "span_end": 1126, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'Assemblea Constitutiva del Moviment Mundial de Treballadors Cristians.", + "span_text": "membre de la representació espanyola en l'Assemblea Constitutiva del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (Roma, 1966)", + "span_start": 1297, + "span_end": 1421, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La femenina.", + "span_text": "Tota aquesta activitat li va permetre ser presidenta de la Comissió Femenina de la FIMOC (Brussel·les, 1962)", + "span_start": 1425, + "span_end": 1533, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La infermera Maria Dolors Sabaté Andreu, coneguda com a Lolín.", + "span_text": "Durant la dècada dels anys seixanta també va haver una altra lleidatana en la direcció internacional d'aquest moviment. La infermera Maria Dolors Sabaté Andreu (coneguda com a Lolín)", + "span_start": 1535, + "span_end": 1717, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El 1909.", + "span_text": "Maria Mercè Delmàs Ferreri (Barcelona, 1909 - Lleida, 1995)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Maria Mercè Delmàs Ferreri (Barcelona, 1909 - Lleida, 1995)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fou una dirigent catòlica que participà en la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC).", + "span_text": "fou una dirigent catòlica que participà en la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC)", + "span_start": 60, + "span_end": 146, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren farmacèutics.", + "span_text": "Nascuda en una família de farmacèutics", + "span_start": 150, + "span_end": 188, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va participar activament en els moviments catòlics obrers i de base.", + "span_text": "Durant el franquisme va participar activament en els moviments catòlics obrers i de base", + "span_start": 233, + "span_end": 321, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Acció Catòlica.", + "span_text": "Inicià la seva carrera en l'Acció Catòlica", + "span_start": 402, + "span_end": 444, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Delegada d'aspirants.", + "span_text": "com a delegada d'aspirants", + "span_start": 445, + "span_end": 471, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va ser la presidenta del Consell Diocesà de la Joventut Femenina de l'Acció Catòlica de Lleida.", + "span_text": "Entre els anys 1941 i 1953 va ser la presidenta del Consell Diocesà de la Joventut Femenina de l'Acció Catòlica de Lleida", + "span_start": 473, + "span_end": 594, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va passar a la branca de Dones i va ser la primera vocal de la secció femenina de la Hermandad Obrera de Acción Católica.", + "span_text": "El 1953 va passar a la branca de Dones i, el mateix any, va ser la primera vocal de la secció femenina de la \\Hermandad Obrera de Acción Católica\\", + "span_start": 596, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "N'ocupà la presidència.", + "span_text": "El 1956 n'ocupà la presidència", + "span_start": 751, + "span_end": 781, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 1960 hagué de traslladar-se a Madrid per formar part de la Comissió Nacional de l'HOAC femenina, en representació de Catalunya i Aragó. Aquest fet li va permetre entrar en contacte amb representants del moviment catòlic d'altres països", + "span_start": 785, + "span_end": 1023, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "representants del moviment catòlic d'altres països. Així va formar part de les delegacions espanyoles que assistiren a diversos congressos internacionals", + "span_start": 973, + "span_end": 1126, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'Assemblea Constitutiva del Moviment Mundial de Treballadors Cristians.", + "span_text": "membre de la representació espanyola en l'Assemblea Constitutiva del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (Roma, 1966)", + "span_start": 1297, + "span_end": 1421, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Comissió Femenina.", + "span_text": "Tota aquesta activitat li va permetre ser presidenta de la Comissió Femenina de la FIMOC (Brussel·les, 1962)", + "span_start": 1425, + "span_end": 1533, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La infermera Maria Dolors Sabaté Andreu.", + "span_text": "Durant la dècada dels anys seixanta també va haver una altra lleidatana en la direcció internacional d'aquest moviment. La infermera Maria Dolors Sabaté Andreu", + "span_start": 1535, + "span_end": 1694, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 1909.", + "span_text": "Maria Mercè Delmàs Ferreri (Barcelona, 1909 - Lleida, 1995)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Maria Mercè Delmàs Ferreri (Barcelona, 1909 - Lleida, 1995)", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fou una dirigent catòlica que participà en la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC).", + "span_text": "fou una dirigent catòlica que participà en la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC)", + "span_start": 60, + "span_end": 146, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren farmacèutics.", + "span_text": "Nascuda en una família de farmacèutics", + "span_start": 150, + "span_end": 188, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va participar activament en els moviments catòlics obrers i de base.", + "span_text": "Durant el franquisme va participar activament en els moviments catòlics obrers i de base", + "span_start": 233, + "span_end": 321, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Acció Catòlica.", + "span_text": "Inicià la seva carrera en l'Acció Catòlica", + "span_start": 402, + "span_end": 444, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Delegada d'aspirants.", + "span_text": "com a delegada d'aspirants", + "span_start": 445, + "span_end": 471, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va ser la presidenta del Consell Diocesà de la Joventut Femenina de l'Acció Catòlica de Lleida.", + "span_text": "Entre els anys 1941 i 1953 va ser la presidenta del Consell Diocesà de la Joventut Femenina de l'Acció Catòlica de Lleida", + "span_start": 473, + "span_end": 594, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va passar a la branca de Dones i va ser la primera vocal de la secció femenina de la Hermandad Obrera de Acción Católica.", + "span_text": "El 1953 va passar a la branca de Dones i, el mateix any, va ser la primera vocal de la secció femenina de la \\Hermandad Obrera de Acción Católica\\ (HOAC)", + "span_start": 596, + "span_end": 749, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "N'ocupà la presidència.", + "span_text": "El 1956 n'ocupà la presidència", + "span_start": 751, + "span_end": 781, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "hagué de traslladar-se a Madrid per formar part de la Comissió Nacional de l'HOAC femenina, en representació de Catalunya i Aragó. Aquest fet li va permetre entrar en contacte amb representants del moviment catòlic d'altres països", + "span_start": 793, + "span_end": 1023, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "representants del moviment catòlic d'altres països. Així va formar part de les delegacions espanyoles que assistiren a diversos congressos internacionals", + "span_start": 973, + "span_end": 1126, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'Assemblea Constitutiva del Moviment Mundial de Treballadors Cristians.", + "span_text": "també com a membre de la representació espanyola en l'Assemblea Constitutiva del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (Roma, 1966)", + "span_start": 1285, + "span_end": 1421, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Comissió Femenina.", + "span_text": "Tota aquesta activitat li va permetre ser presidenta de la Comissió Femenina de la FIMOC (Brussel·les, 1962)", + "span_start": 1425, + "span_end": 1533, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Maria Dolors Sabaté Andreu, coneguda com a Lolín.", + "span_text": "Durant la dècada dels anys seixanta també va haver una altra lleidatana en la direcció internacional d'aquest moviment. La infermera Maria Dolors Sabaté Andreu (coneguda com a Lolín)", + "span_start": 1535, + "span_end": 1717, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_132", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Andorra supera Alemanya i Corea del Sud en la ràtio de proves del coronavirus per milió d’habitants", + "story": "El ministre de Salut andorrà, Joan Martínez Benazet, ha explicat que un motiu pel qual la xifra de casos positius pel coronavirus 2019 ha crescut –avui s'han registrat 40 casos nous, ahir 35– és per l'increment de proves diagnòstiques, que en pocs dies ha passat de 50 prova PCR al dia a 100. Segons que ha dit, fins avui s'han fet 596 proves PCR, una xifra que representa 7.036 proves per cada milió d'habitants. En comparació, per exemple, a Alemanya s'han fet 5.845 proves per milió d'habitants i a Corea del Sud, 6.846 tests per milió d'habitants. Seguiu l'última hora sobre la pandèmia del coronavirus En total, a Andorra hi ha 261 casos positius del coronavirus 2019, dels quals 47 estan hospitalitzats i 214 romanen aïllats amb seguiment mèdic. Martínez Benazet ha dit que aquest vespre ja estarà activa la nova plataforma web dirigida a tota la població per a mantenir un control de la Covid-19 a Andorra. Entre més, la plataforma permetrà de fer una autoavaluació de símptomes i rebre les indicacions sanitàries escaients. A més de la web, aquest servei també es convertirà en aplicació per a telèfon mòbil els dies vinents. En paral·lel, el telèfon 188 d'informació sobre el coronavirus continua actiu les 24 hores del dia. El govern d'Andorra té Oriol Mitjà, l'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, entre el grup d'experts que assessora les seves polítiques per a contenir el coronavirus. Mitjà ha destacat com una veu crítica amb les mesures que pren el govern espanyol, que des del seu punt de vista haurien de ser més intenses per a frenar la taxa de reproducció del virus, fins al punt que va arribar a demanar la dimissió del comitè d'emergències que assessora el govern de Pedro Sánchez", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Joan Martínez Benazet?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quants contagis s’han enregistrat el dia d’avui?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quantes proves PCR s'han dut a terme fins ara?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Alemanya quants tests en van fer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I a Corea del Sud?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És a Andorra on hi ha hagut 261 persones afectades?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què ha explicat Benazet que tindrà la població andorrana al vespre?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què es podrà fer amb aquesta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Hi haurà opció d’utilitzar-la al mòbil també?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin telèfon es continuarà emprant per a informar sobre el virus?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui és Oriol Mitjà?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A més d’aquesta figura, qui més aconsella sobre com refrenar el virus?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pensa Mitjà que les polítiques establertes pel govern espanyol són adequades?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què opina sobre la comissió que orienta el govern central?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El ministre de Salut andorrà.", + "span_text": "El ministre de Salut andorrà, Joan Martínez Benazet", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que un motiu pel qual la xifra de casos positius pel coronavirus 2019 ha crescut és per l'increment de proves diagnòstiques.", + "span_text": "ha explicat que un motiu pel qual la xifra de casos positius pel coronavirus 2019 ha crescut –avui s'han registrat 40 casos nous, ahir 35– és per l'increment de proves diagnòstiques", + "span_start": 53, + "span_end": 234, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "40 casos nous.", + "span_text": "avui s'han registrat 40 casos nous", + "span_start": 147, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "596.", + "span_text": "fins avui s'han fet 596 proves PCR", + "span_start": 312, + "span_end": 346, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "5.845 per milió d'habitants.", + "span_text": "a Alemanya s'han fet 5.845 proves per milió d'habitants", + "span_start": 442, + "span_end": 497, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "6.846", + "span_text": "a Corea del Sud, 6.846 tests", + "span_start": 500, + "span_end": 528, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "a Andorra hi ha 261 casos positius del coronavirus", + "span_start": 618, + "span_end": 668, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La nova plataforma web dirigida a tota la població per a mantenir un control de la Covid-19.", + "span_text": "Martínez Benazet ha dit que aquest vespre ja estarà activa la nova plataforma web dirigida a tota la població per a mantenir un control de la Covid-19 a Andorra", + "span_start": 753, + "span_end": 913, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una autoavaluació de símptomes.", + "span_text": "la plataforma permetrà de fer una autoavaluació de símptomes", + "span_start": 926, + "span_end": 986, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquest servei també es convertirà en aplicació per a telèfon mòbil", + "span_start": 1050, + "span_end": 1116, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El telèfon 188.", + "span_text": "el telèfon 188 d'informació sobre el coronavirus continua actiu", + "span_start": 1149, + "span_end": 1212, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.", + "span_text": "Oriol Mitjà, l'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol", + "span_start": 1258, + "span_end": 1331, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un grup d'experts.", + "span_text": "El govern d'Andorra té Oriol Mitjà, l'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, entre el grup d'experts que assessora les seves polítiques per a contenir el coronavirus", + "span_start": 1235, + "span_end": 1421, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Mitjà ha destacat com una veu crítica amb les mesures que pren el govern espanyol, que des del seu punt de vista haurien de ser més intenses", + "span_start": 1423, + "span_end": 1563, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que hauria de dimitir.", + "span_text": "va arribar a demanar la dimissió del comitè d'emergències que assessora el govern de Pedro Sánchez", + "span_start": 1628, + "span_end": 1726, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El ministre de Salut andorrà.", + "span_text": "El ministre de Salut andorrà, Joan Martínez Benazet", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que un motiu pel qual la xifra de casos positius pel coronavirus 2019 ha crescut és per l'increment de proves diagnòstiques.", + "span_text": "ha explicat que un motiu pel qual la xifra de casos positius pel coronavirus 2019 ha crescut –avui s'han registrat 40 casos nous, ahir 35– és per l'increment de proves diagnòstiques", + "span_start": 53, + "span_end": 234, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "40 casos nous.", + "span_text": "avui s'han registrat 40 casos nous", + "span_start": 147, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "596.", + "span_text": "fins avui s'han fet 596 proves PCR", + "span_start": 312, + "span_end": 346, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "5.845 per milió d'habitants.", + "span_text": "a Alemanya s'han fet 5.845 proves per milió d'habitants", + "span_start": 442, + "span_end": 497, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "6.846.", + "span_text": "a Corea del Sud, 6.846 tests", + "span_start": 500, + "span_end": 528, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "a Andorra hi ha 261 casos positius del coronavirus", + "span_start": 618, + "span_end": 668, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La nova plataforma web dirigida a tota la població per a mantenir un control de la Covid-19.", + "span_text": "Martínez Benazet ha dit que aquest vespre ja estarà activa la nova plataforma web dirigida a tota la població per a mantenir un control de la Covid-19 a Andorra", + "span_start": 753, + "span_end": 913, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una autoavaluació de símptomes.", + "span_text": "la plataforma permetrà de fer una autoavaluació de símptomes", + "span_start": 926, + "span_end": 986, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A més de la web, aquest servei també es convertirà en aplicació per a telèfon mòbil", + "span_start": 1033, + "span_end": 1116, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El telèfon 188.", + "span_text": "el telèfon 188 d'informació sobre el coronavirus continua actiu", + "span_start": 1149, + "span_end": 1212, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.", + "span_text": "Oriol Mitjà, l'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol", + "span_start": 1258, + "span_end": 1331, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un grup d'experts.", + "span_text": "El govern d'Andorra té Oriol Mitjà, l'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, entre el grup d'experts que assessora les seves polítiques per a contenir el coronavirus", + "span_start": 1235, + "span_end": 1421, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Mitjà ha destacat com una veu crítica amb les mesures que pren el govern espanyol, que des del seu punt de vista haurien de ser més intenses", + "span_start": 1423, + "span_end": 1563, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que hauria de dimitir.", + "span_text": "va arribar a demanar la dimissió del comitè d'emergències que assessora el govern de Pedro Sánchez", + "span_start": 1628, + "span_end": 1726, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El ministre de Salut andorrà.", + "span_text": "El ministre de Salut andorrà, Joan Martínez Benazet", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que un motiu pel qual la xifra de casos positius pel coronavirus 2019 ha crescut és per l'increment de proves diagnòstiques.", + "span_text": "ha explicat que un motiu pel qual la xifra de casos positius pel coronavirus 2019 ha crescut –avui s'han registrat 40 casos nous, ahir 35– és per l'increment de proves diagnòstiques", + "span_start": 53, + "span_end": 234, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "40 casos nous.", + "span_text": "avui s'han registrat 40 casos nous", + "span_start": 147, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "596.", + "span_text": "fins avui s'han fet 596 proves PCR", + "span_start": 312, + "span_end": 346, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "5.845.", + "span_text": "a Alemanya s'han fet 5.845 proves", + "span_start": 442, + "span_end": 475, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "6.846.", + "span_text": "a Corea del Sud, 6.846 tests", + "span_start": 500, + "span_end": 528, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "a Andorra hi ha 261 casos positius del coronavirus", + "span_start": 618, + "span_end": 668, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La nova plataforma web dirigida a tota la població per a mantenir un control de la Covid-19.", + "span_text": "Benazet ha dit que aquest vespre ja estarà activa la nova plataforma web dirigida a tota la població per a mantenir un control de la Covid-19 a Andorra", + "span_start": 762, + "span_end": 913, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una autoavaluació de símptomes.", + "span_text": "la plataforma permetrà de fer una autoavaluació de símptomes", + "span_start": 926, + "span_end": 986, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquest servei també es convertirà en aplicació per a telèfon mòbil", + "span_start": 1050, + "span_end": 1116, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El telèfon 188.", + "span_text": "el telèfon 188 d'informació sobre el coronavirus continua actiu", + "span_start": 1149, + "span_end": 1212, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.", + "span_text": "Oriol Mitjà, l'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol", + "span_start": 1258, + "span_end": 1331, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un grup d'experts.", + "span_text": "El govern d'Andorra té Oriol Mitjà, l'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, entre el grup d'experts que assessora les seves polítiques per a contenir el coronavirus", + "span_start": 1235, + "span_end": 1421, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Mitjà ha destacat com una veu crítica amb les mesures que pren el govern espanyol, que des del seu punt de vista haurien de ser més intenses", + "span_start": 1423, + "span_end": 1563, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que hauria de dimitir.", + "span_text": "va arribar a demanar la dimissió del comitè d'emergències que assessora el govern de Pedro Sánchez", + "span_start": 1628, + "span_end": 1726, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1389", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El Tribunal Constitucional espanyol amenaça Mas, Forcadell i alts càrrecs amb la presó", + "story": "El Tribunal Constitucional espanyol ha suspès la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya. La decisió s'ha pres per unanimitat en la reunió d'urgència que han fet aquesta tarda els magistrats del TC per estudiar l'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol. El text de la resolució del TC diu que es notificarà la decisió de suspendre la declaració a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra i els amenaça amb mesures ‘penals' si ignoren la suspensió. ‘Són advertits, així mateix, del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada, i de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer', diu el text de l'alt tribunal espanyol. Una vegada suspesa la declaració, el TC enviarà la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text. Si el parlament o el govern no en fessin cas, el govern espanyol actuaria. Així ho ha dit aquest matí el president Mariano Rajoy: ‘M'agradaria que l'últim pas que hàgim de fer fos el d'avui. Que hi hagués rectificació. Però no acceptaré que uns senyors liquidin les normes de convivència. I si no es compleixen les resolucions i es vulnera llei, el govern actuarà amb fermesa i proporcionalitat. Però no tinguin dubtes que ho farà.' Entre els qui hauran de rebre la notificació, també hi ha el vice-president primer de la mesa, Lluís Corominas; el vice-president segon, José María Espejo; la secretària primera, Anna Simó; el secretari segon, David Pérez; el secretari tercer, Joan Josep Nuet; la secretària quarta, Ramona Barrufet; i el secretari general del parlament, Pere Sol. També caldrà notificar la suspensió expressament als membres del govern Neus Munté, Francesc Homs, Meritxell Borràs, Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Boi Ruiz, Jordi Jané, Santi Vila, Ferran Mascarell, Jordi Ciuraneta, Felip Puig, Germà Gordó ‘i, si és el cas, els qui resultin designats pel president de la Generalitat a conseqüència de l'acte d'investidura'", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha fet el Tribunal Constitucional espanyol?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Hi ha hagut consens a l'hora de prendre aquesta determinació?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quin context?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què han analitzat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Segons s'ha deixat constància en l'escrit del TC, a qui es vol comunicar la resolució?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui és la presidenta del Parlament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I el president en funcions de la Generalitat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què ocorrerà si no compleixen això?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De quina obligació se'ls ha avisat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què passarà un cop s’ha efectuat aquesta resolució?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quin cas intervindria el govern espanyol?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Voldria Mariano Rajoy que es corregissin les coses?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No obstant això, què es nega a tolerar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A qui més li han de donar l’escrit sobre la decisió?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A algú més?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ha suspès la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya.", + "span_text": "El Tribunal Constitucional espanyol ha suspès la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La decisió s'ha pres per unanimitat", + "span_start": 113, + "span_end": 148, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una reunió d'urgència que han fet aquesta tarda els magistrats del TC.", + "span_text": "La decisió s'ha pres per unanimitat en la reunió d'urgència que han fet aquesta tarda els magistrats del TC", + "span_start": 113, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol.", + "span_text": "per estudiar l'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol", + "span_start": 221, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la presidenta del parlament, al president en funcions de la Generalitat, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra.", + "span_text": "El text de la resolució del TC diu que es notificarà la decisió de suspendre la declaració a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra", + "span_start": 296, + "span_end": 593, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Carme Forcadell.", + "span_text": "la presidenta del parlament, Carme Forcadell", + "span_start": 389, + "span_end": 433, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Artur Mas.", + "span_text": "al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas", + "span_start": 435, + "span_end": 488, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aplicaran mesures penals.", + "span_text": "els amenaça amb mesures ‘penals' si ignoren la suspensió", + "span_start": 596, + "span_end": 652, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada.", + "span_text": "Són advertits, així mateix, del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada", + "span_start": 655, + "span_end": 795, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El TC enviarà la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text.", + "span_text": "Una vegada suspesa la declaració, el TC enviarà la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text", + "span_start": 920, + "span_end": 1112, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si el parlament o el govern no en fessin cas.", + "span_text": "Si el parlament o el govern no en fessin cas, el govern espanyol actuaria", + "span_start": 1114, + "span_end": 1187, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el president Mariano Rajoy: ‘M'agradaria que l'últim pas que hàgim de fer fos el d'avui. Que hi hagués rectificació", + "span_start": 1216, + "span_end": 1331, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que uns senyors liquidin les normes de convivència.", + "span_text": "Però no acceptaré que uns senyors liquidin les normes de convivència", + "span_start": 1333, + "span_end": 1401, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Lluís Corominas, José María Espejo, Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet, Ramona Barrufet i Pere Sol.", + "span_text": "Entre els qui hauran de rebre la notificació, també hi ha el vice-president primer de la mesa, Lluís Corominas; el vice-president segon, José María Espejo; la secretària primera, Anna Simó; el secretari segon, David Pérez; el secretari tercer, Joan Josep Nuet; la secretària quarta, Ramona Barrufet; i el secretari general del parlament, Pere Sol", + "span_start": 1547, + "span_end": 1893, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També caldrà notificar la suspensió expressament als membres del govern Neus Munté, Francesc Homs, Meritxell Borràs, Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Boi Ruiz, Jordi Jané, Santi Vila, Ferran Mascarell, Jordi Ciuraneta, Felip Puig, Germà Gordó", + "span_start": 1895, + "span_end": 2136, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ha suspès la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya.", + "span_text": "El Tribunal Constitucional espanyol ha suspès la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La decisió s'ha pres per unanimitat", + "span_start": 113, + "span_end": 148, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una reunió d'urgència que han fet aquesta tarda els magistrats del TC.", + "span_text": "La decisió s'ha pres per unanimitat en la reunió d'urgència que han fet aquesta tarda els magistrats del TC", + "span_start": 113, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol.", + "span_text": "per estudiar l'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol", + "span_start": 221, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la presidenta del parlament, al president en funcions de la Generalitat, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra.", + "span_text": "El text de la resolució del TC diu que es notificarà la decisió de suspendre la declaració a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra", + "span_start": 296, + "span_end": 593, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Carme Forcadell.", + "span_text": "la presidenta del parlament, Carme Forcadell", + "span_start": 389, + "span_end": 433, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Artur Mas.", + "span_text": "president en funcions de la Generalitat, Artur Mas", + "span_start": 438, + "span_end": 488, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hi haurà mesures penals.", + "span_text": "els amenaça amb mesures ‘penals' si ignoren la suspensió", + "span_start": 596, + "span_end": 652, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De la d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada.", + "span_text": "Són advertits, així mateix, del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada", + "span_start": 655, + "span_end": 795, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El TC enviarà la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text.", + "span_text": "Una vegada suspesa la declaració, el TC enviarà la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text", + "span_start": 920, + "span_end": 1112, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si el parlament o el govern no en fessin cas.", + "span_text": "Si el parlament o el govern no en fessin cas, el govern espanyol actuaria", + "span_start": 1114, + "span_end": 1187, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el president Mariano Rajoy: ‘M'agradaria que l'últim pas que hàgim de fer fos el d'avui. Que hi hagués rectificació", + "span_start": 1216, + "span_end": 1331, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que uns senyors liquidin les normes de convivència.", + "span_text": "Però no acceptaré que uns senyors liquidin les normes de convivència", + "span_start": 1333, + "span_end": 1401, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Lluís Corominas, José María Espejo, Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet, Ramona Barrufet i Pere Sol.", + "span_text": "Entre els qui hauran de rebre la notificació, també hi ha el vice-president primer de la mesa, Lluís Corominas; el vice-president segon, José María Espejo; la secretària primera, Anna Simó; el secretari segon, David Pérez; el secretari tercer, Joan Josep Nuet; la secretària quarta, Ramona Barrufet; i el secretari general del parlament, Pere Sol", + "span_start": 1547, + "span_end": 1893, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També caldrà notificar la suspensió expressament als membres del govern Neus Munté, Francesc Homs, Meritxell Borràs, Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Boi Ruiz, Jordi Jané, Santi Vila, Ferran Mascarell, Jordi Ciuraneta, Felip Puig, Germà Gordó", + "span_start": 1895, + "span_end": 2136, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ha suspès la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya.", + "span_text": "El Tribunal Constitucional espanyol ha suspès la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La decisió s'ha pres per unanimitat", + "span_start": 113, + "span_end": 148, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En la reunió d'urgència que han fet aquesta tarda els magistrats del TC.", + "span_text": "en la reunió d'urgència que han fet aquesta tarda els magistrats del TC", + "span_start": 149, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol.", + "span_text": "per estudiar l'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol", + "span_start": 221, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la presidenta del parlament, al president en funcions de la Generalitat, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra.", + "span_text": "El text de la resolució del TC diu que es notificarà la decisió de suspendre la declaració a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra", + "span_start": 296, + "span_end": 593, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Carme Forcadell.", + "span_text": "la presidenta del parlament, Carme Forcadell", + "span_start": 389, + "span_end": 433, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Artur Mas.", + "span_text": "al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas", + "span_start": 435, + "span_end": 488, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hi haurà mesures penals si ignoren la suspensió.", + "span_text": "els amenaça amb mesures ‘penals' si ignoren la suspensió", + "span_start": 596, + "span_end": 652, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De la d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada.", + "span_text": "Són advertits, així mateix, del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada", + "span_start": 655, + "span_end": 795, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El TC enviarà la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text.", + "span_text": "Una vegada suspesa la declaració, el TC enviarà la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text", + "span_start": 920, + "span_end": 1112, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si el parlament o el govern no en fessin cas.", + "span_text": "Si el parlament o el govern no en fessin cas, el govern espanyol actuaria", + "span_start": 1114, + "span_end": 1187, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha dit aquest matí el president Mariano Rajoy: ‘M'agradaria que l'últim pas que hàgim de fer fos el d'avui. Que hi hagués rectificació", + "span_start": 1197, + "span_end": 1331, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A que uns senyors liquidin les normes de convivència.", + "span_text": "Però no acceptaré que uns senyors liquidin les normes de convivència", + "span_start": 1333, + "span_end": 1401, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Lluís Corominas, José María Espejo, Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet, Ramona Barrufet i Pere Sol.", + "span_text": "Entre els qui hauran de rebre la notificació, també hi ha el vice-president primer de la mesa, Lluís Corominas; el vice-president segon, José María Espejo; la secretària primera, Anna Simó; el secretari segon, David Pérez; el secretari tercer, Joan Josep Nuet; la secretària quarta, Ramona Barrufet; i el secretari general del parlament, Pere Sol", + "span_start": 1547, + "span_end": 1893, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També caldrà notificar la suspensió expressament als membres del govern Neus Munté, Francesc Homs, Meritxell Borràs, Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Boi Ruiz, Jordi Jané, Santi Vila, Ferran Mascarell, Jordi Ciuraneta, Felip Puig, Germà Gordó", + "span_start": 1895, + "span_end": 2136, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2047", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Teresa Bernadas i Porto...", + "story": "Teresa Bernadas i Porto (Igualada, Anoia, 31 de maig de 1994) és una portera d'hoquei sobre patins catalana., Va començar a practicar a l'hoquei sobre patins als set anys a l'Igualada Femení Hoquei Club Patins, debutant cinc anys més tard en competicions estatals. Amb el club igualadí va aconseguir el subcampionat d'Espanya de 2008. La temporada 2012-13 va fitxar pel Club Patín Alcorcón, amb el qual va proclamar-se campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013. Dos anys més tard, va fitxar per l'US Coutras Rink Hockey aconseguint la Lliga francesa i el subcampionat de la Copa d'Europa la temporada 2014-15. L'any següent va tornar un altre cop al club madrileny. La temporada 2017-18 va fitxar pel Club Patí Voltregà, amb el qual va aconseguir la Copa d'Europa de 2019. Internacional amb la selecció espanyola entre 2014 i 2019, en categories inferiors va ser campiona d'Europa sub-19 en tres ocasions (2009, 2010 i 2011), i tres en sub-20 (2008, 2009 i 2010). Amb l'equip absolut, va guanyar tres Campionats del Món (2016, essent escollida millor portera del torneig, 2017 i 2019) i un d'Europa (2015). Al final de la temporada 2020-21 es retirà de la competició., El 15 d'octubre de 2021, l'exjugadora va comunicar per xarxes socials que un mes abans havia patit un cas d'homofòbia al CAP Vic Nord, on se li va especificar un diagnòstic mèdic com a «conducta homosexual d'alt risc». Davant la sensació de sorpresa i indignació va tramitar una denúncia administrativa a través del Servei d'Atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere d'Osona (SAI LGTBI Osona) perquè no tornés a passar més, mentre que els responsables del centre de salut pública vigatà li van demanar disculpes i la van citar a una reunió formal el 18 d'octubre.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer Teresa Bernadas i Porto?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina edat tenia quan va iniciar-se en aquest esport?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On la trobem al cap de cinc anys?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va assolir amb aquest club l’any 2008?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va atènyer algun altre premi més endavant?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va guanyar el 2014 i 2015 amb l’US Coutras Rink Hockey?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb quin equip jugava quan el 2019 va aconseguir la Copa d'Europa?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quants cops va ser guanyadora d’Europa sub-19?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I de sub-20?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan va deixar de jugar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li va passar el mes anterior a deixar-ho?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va fer en trobar-se en aquesta situació?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 31 de maig de 1994.", + "span_text": "Teresa Bernadas i Porto (Igualada, Anoia, 31 de maig de 1994)", + "span_start": 0, + "span_end": 61, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És portera d'hoquei sobre patins.", + "span_text": "és una portera d'hoquei sobre patins catalana", + "span_start": 62, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Set anys.", + "span_text": "Va començar a practicar a l'hoquei sobre patins als set anys", + "span_start": 111, + "span_end": 171, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Igualada Femení Hoquei Club Patins.", + "span_text": "a l'Igualada Femení Hoquei Club Patins", + "span_start": 172, + "span_end": 210, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Debutant en competicions estatals.", + "span_text": "debutant cinc anys més tard en competicions estatals", + "span_start": 212, + "span_end": 264, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El subcampionat d'Espanya.", + "span_text": "Amb el club igualadí va aconseguir el subcampionat d'Espanya de 2008", + "span_start": 266, + "span_end": 334, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La temporada 2012-13 va fitxar pel Club Patín Alcorcón, amb el qual va proclamar-se campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013", + "span_start": 336, + "span_end": 490, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El de campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013.", + "span_text": "va proclamar-se campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013", + "span_start": 404, + "span_end": 490, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La Lliga francesa i el subcampionat de la Copa d'Europa.", + "span_text": "va fitxar per l'US Coutras Rink Hockey aconseguint la Lliga francesa i el subcampionat de la Copa d'Europa la temporada 2014-15", + "span_start": 511, + "span_end": 638, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el Club Patí Voltregà.", + "span_text": "La temporada 2017-18 va fitxar pel Club Patí Voltregà, amb el qual va aconseguir la Copa d'Europa de 2019", + "span_start": 696, + "span_end": 801, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "va ser campiona d'Europa sub-19 en tres ocasions", + "span_start": 886, + "span_end": 934, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "També tres.", + "span_text": "tres en sub-20", + "span_start": 958, + "span_end": 972, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al final de la temporada 2020-21.", + "span_text": "Al final de la temporada 2020-21 es retirà de la competició", + "span_start": 1137, + "span_end": 1196, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va patir un cas d'homofòbia.", + "span_text": "El 15 d'octubre de 2021, l'exjugadora va comunicar per xarxes socials que un mes abans havia patit un cas d'homofòbia", + "span_start": 1200, + "span_end": 1317, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va tramitar una denúncia administrativa a través del Servei d'Atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere d'Osona.", + "span_text": "Davant la sensació de sorpresa i indignació va tramitar una denúncia administrativa a través del Servei d'Atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere d'Osona", + "span_start": 1419, + "span_end": 1586, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El 31 de maig de 1994.", + "span_text": "Teresa Bernadas i Porto (Igualada, Anoia, 31 de maig de 1994)", + "span_start": 0, + "span_end": 61, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És portera d'hoquei sobre patins.", + "span_text": "és una portera d'hoquei sobre patins catalana", + "span_start": 62, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Set anys.", + "span_text": "Va començar a practicar a l'hoquei sobre patins als set anys", + "span_start": 111, + "span_end": 171, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Igualada Femení Hoquei Club Patins.", + "span_text": "a l'Igualada Femení Hoquei Club Patins", + "span_start": 172, + "span_end": 210, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Debutant en competicions estatals.", + "span_text": "debutant cinc anys més tard en competicions estatals", + "span_start": 212, + "span_end": 264, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El subcampionat d'Espanya.", + "span_text": "Amb el club igualadí va aconseguir el subcampionat d'Espanya de 2008", + "span_start": 266, + "span_end": 334, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La temporada 2012-13 va fitxar pel Club Patín Alcorcón, amb el qual va proclamar-se campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013", + "span_start": 336, + "span_end": 490, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El de campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013.", + "span_text": "va proclamar-se campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013", + "span_start": 404, + "span_end": 490, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La Lliga francesa i el subcampionat de la Copa d'Europa.", + "span_text": "va fitxar per l'US Coutras Rink Hockey aconseguint la Lliga francesa i el subcampionat de la Copa d'Europa la temporada 2014-15", + "span_start": 511, + "span_end": 638, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el Club Patí Voltregà.", + "span_text": "La temporada 2017-18 va fitxar pel Club Patí Voltregà, amb el qual va aconseguir la Copa d'Europa de 2019", + "span_start": 696, + "span_end": 801, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "va ser campiona d'Europa sub-19 en tres ocasions", + "span_start": 886, + "span_end": 934, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "i tres en sub-20", + "span_start": 956, + "span_end": 972, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al final de la temporada 2020-21.", + "span_text": "Al final de la temporada 2020-21 es retirà de la competició", + "span_start": 1137, + "span_end": 1196, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va patir un cas d'homofòbia.", + "span_text": "El 15 d'octubre de 2021, l'exjugadora va comunicar per xarxes socials que un mes abans havia patit un cas d'homofòbia", + "span_start": 1200, + "span_end": 1317, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va tramitar una denúncia administrativa a través del Servei d'Atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere d'Osona.", + "span_text": "Davant la sensació de sorpresa i indignació va tramitar una denúncia administrativa a través del Servei d'Atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere d'Osona", + "span_start": 1419, + "span_end": 1586, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 31 de maig de 1994.", + "span_text": "Teresa Bernadas i Porto (Igualada, Anoia, 31 de maig de 1994)", + "span_start": 0, + "span_end": 61, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És portera d'hoquei sobre patins.", + "span_text": "és una portera d'hoquei sobre patins", + "span_start": 62, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Set anys.", + "span_text": "Va començar a practicar a l'hoquei sobre patins als set anys", + "span_start": 111, + "span_end": 171, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Igualada Femení Hoquei Club Patins.", + "span_text": "a l'Igualada Femení Hoquei Club Patins", + "span_start": 172, + "span_end": 210, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Debutant en competicions estatals.", + "span_text": "debutant cinc anys més tard en competicions estatals", + "span_start": 212, + "span_end": 264, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El subcampionat d'Espanya.", + "span_text": "Amb el club igualadí va aconseguir el subcampionat d'Espanya de 2008", + "span_start": 266, + "span_end": 334, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La temporada 2012-13 va fitxar pel Club Patín Alcorcón, amb el qual va proclamar-se campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013", + "span_start": 336, + "span_end": 490, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El de campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013.", + "span_text": "va proclamar-se campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013", + "span_start": 404, + "span_end": 490, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La Lliga francesa i el subcampionat de la Copa d'Europa.", + "span_text": "va fitxar per l'US Coutras Rink Hockey aconseguint la Lliga francesa i el subcampionat de la Copa d'Europa la temporada 2014-15", + "span_start": 511, + "span_end": 638, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el Club Patí Voltregà.", + "span_text": "La temporada 2017-18 va fitxar pel Club Patí Voltregà, amb el qual va aconseguir la Copa d'Europa de 2019", + "span_start": 696, + "span_end": 801, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "va ser campiona d'Europa sub-19 en tres ocasions", + "span_start": 886, + "span_end": 934, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "També tres.", + "span_text": "i tres en sub-20", + "span_start": 956, + "span_end": 972, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al final de la temporada 2020-21.", + "span_text": "Al final de la temporada 2020-21 es retirà de la competició", + "span_start": 1137, + "span_end": 1196, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va patir un cas d'homofòbia.", + "span_text": "un mes abans havia patit un cas d'homofòbia", + "span_start": 1274, + "span_end": 1317, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va tramitar una denúncia administrativa a través del Servei d'Atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere d'Osona.", + "span_text": "Davant la sensació de sorpresa i indignació va tramitar una denúncia administrativa a través del Servei d'Atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere d'Osona", + "span_start": 1419, + "span_end": 1586, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1350", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Torra denuncia pressions espanyoles als EUA per impedir que hi parli de política", + "story": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha denunciat avui fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA perquè en el discurs que farà demà a la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival i durant els seus actes a Washington es limiti a parlar de cultura popular i no faci comentaris sobre el procés català o el conflicte amb l'Estat espanyol. En una atenció als mitjans de comunicació des de la capital dels EUA, el president ha explicat que hi ha ‘pressions òbvies' i ha criticat que ‘malauradament, la tenebrosa diplomàcia espanyola es mou sempre que Catalunya alça la seva veu al món'. ‘Com sempre, hi ha restriccions i un intent de modular la nostra veu. A mi no se m'acudiria dir-li a l'ambaixador, Pedro Morenés, què ha de dir ell', ha declarat. Avui al vespre, Torra i Morenés coincidiran a la recepció oficial i privada de l'Smithsonian Folklife Festival, i per això el president ha comentat que li farà arribar la seva visió de manera informal si conversen. Igualment, ha volgut ‘apel·lar al ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, perquè permeti que qualsevol ciutadà es pugui expressar-se en llibertat als EUA'. ‘Tenim tot el dret del món a venir i expressar en llibertat el que considerem i parlar dels presos polítics i dels exiliats', ha dit. El president ha destacat la importància de reobrir les delegacions de la Generalitat perquè ‘continuïn fent el que han vingut fent fins ara, i denunciar la situació que viu Catalunya' a ulls del món. ‘En el moment especial que viu el país, temen una especial significació les delegacions. No haurien d'haver estat tancades mai, però avui més que mai cal que allà on hi hagi una veu catalana al món, expliqui la situació'. ha dit. I ha demanat a ‘tots els catalans que hi ha al món que siguin ambaixadors de la causa catalana i denunciïn allà on puguin la regressió de drets i la situació de Catalunya.' Pressions que vénen de lluny De pressions espanyoles, ja n'hi havia hagut abans del viatge de Torra. Tal com va informar VilaWeb, ja venien de lluny, d'ençà del mes d'octubre. Seguint instruccions d'Alfonso Dastis, aleshores ministre d'Afers Estrangers espanyol, l'ambaixada espanyola a Washington es va posar en contacte amb el Departament d'Estat per provar de retirar la invitació a Catalunya. Entre el desembre i el gener, amb la delegació de la Generalitat a Washington ja tancada pel 155, hi va haver reunions de la delegada de l'oficina cultural de l'ambaixada espanyola, María Molina Álvarez de Toledo, el director de l'Smithsonian, Michael Atwood Mason, i un representant del Departament d'Estat. La delegada cultural volia convertir la invitació de la cultura catalana en una expressió folklòrica regional espanyola. La temptativa no va reeixir, perquè el director de l'Smithsonian s'hi va oposar i, finalment, l'acord es va tancar acceptant una presència institucional espanyola a l'acte d'inauguració, que serà justament la de Morenés", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Quim Torra?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha recriminat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què vol l'ambaixada evitar que faci Torra?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui és l’ambaixador d’Espanya?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hi serà a aquest esdeveniment?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Té intenció Torra de comunicar-li el seu punt de vista en aquest acte?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és Josep Borrell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què li demana Torra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què creu que és primordial?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Torra defensa la clausura de les delegacions?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als ciutadans catalans que hi ha pel món, què els prega que facin?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec tenia Alfonso Dastis al mes d’octubre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va fer l’ambaixada espanyola segons les ordres de Dastis?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què volia la delegada de l’oficina cultural que esdevingués la visita de Catalunya?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I en què es va convertir al final?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Les fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA.", + "span_text": "ha denunciat avui fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA", + "span_start": 44, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que, en el discurs que farà demà a la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival i durant els seus actes a Washington, faci comentaris sobre el procés català o el conflicte amb l'Estat espanyol.", + "span_text": "fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA perquè en el discurs que farà demà a la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival i durant els seus actes a Washington es limiti a parlar de cultura popular i no faci comentaris sobre el procés català o el conflicte amb l'Estat espanyol", + "span_start": 62, + "span_end": 353, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pedro Morenés.", + "span_text": "l'ambaixador, Pedro Morenés", + "span_start": 702, + "span_end": 729, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Avui al vespre, Torra i Morenés coincidiran a la recepció oficial i privada de l'Smithsonian Folklife Festival", + "span_start": 764, + "span_end": 874, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el president ha comentat que li farà arribar la seva visió de manera informal si conversen", + "span_start": 887, + "span_end": 977, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ministre d'Afers Estrangers espanyol.", + "span_text": "ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell", + "span_start": 1013, + "span_end": 1064, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que permeti que qualsevol ciutadà es pugui expressar-se en llibertat als EUA.", + "span_text": "ha volgut ‘apel·lar al ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, perquè permeti que qualsevol ciutadà es pugui expressar-se en llibertat als EUA'", + "span_start": 990, + "span_end": 1146, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Reobrir les delegacions de la Generalitat perquè continuïn fent el que han vingut fent fins ara, i denunciar la situació que viu Catalunya a ulls del món.", + "span_text": "El president ha destacat la importància de reobrir les delegacions de la Generalitat perquè ‘continuïn fent el que han vingut fent fins ara, i denunciar la situació que viu Catalunya' a ulls del món", + "span_start": 1282, + "span_end": 1480, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "temen una especial significació les delegacions. No haurien d'haver estat tancades mai", + "span_start": 1522, + "span_end": 1608, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que siguin ambaixadors de la causa catalana i denunciïn allà on puguin la regressió de drets i la situació de Catalunya.", + "span_text": "ha demanat a ‘tots els catalans que hi ha al món que siguin ambaixadors de la causa catalana i denunciïn allà on puguin la regressió de drets i la situació de Catalunya.'", + "span_start": 1714, + "span_end": 1884, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de ministre d'Afers Estrangers.", + "span_text": "a venien de lluny, d'ençà del mes d'octubre. Seguint instruccions d'Alfonso Dastis, aleshores ministre d'Afers Estrangers", + "span_start": 2016, + "span_end": 2137, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va posar en contacte amb el Departament d'Estat per provar de retirar la invitació a Catalunya.", + "span_text": "Seguint instruccions d'Alfonso Dastis, aleshores ministre d'Afers Estrangers espanyol, l'ambaixada espanyola a Washington es va posar en contacte amb el Departament d'Estat per provar de retirar la invitació a Catalunya", + "span_start": 2061, + "span_end": 2280, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una expressió folklòrica regional espanyola.", + "span_text": "La delegada cultural volia convertir la invitació de la cultura catalana en una expressió folklòrica regional espanyola", + "span_start": 2591, + "span_end": 2710, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una presència institucional espanyola a l'acte d'inauguració.", + "span_text": "finalment, l'acord es va tancar acceptant una presència institucional espanyola a l'acte d'inauguració", + "span_start": 2795, + "span_end": 2897, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Les fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA.", + "span_text": "ha denunciat avui fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA", + "span_start": 44, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que, en el discurs que farà demà a la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival i durant els seus actes a Washington, faci comentaris sobre el procés català o el conflicte amb l'Estat espanyol.", + "span_text": "fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA perquè en el discurs que farà demà a la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival i durant els seus actes a Washington es limiti a parlar de cultura popular i no faci comentaris sobre el procés català o el conflicte amb l'Estat espanyol", + "span_start": 62, + "span_end": 353, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pedro Morenés.", + "span_text": "l'ambaixador, Pedro Morenés", + "span_start": 702, + "span_end": 729, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Avui al vespre, Torra i Morenés coincidiran a la recepció oficial i privada de l'Smithsonian Folklife Festival", + "span_start": 764, + "span_end": 874, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el president ha comentat que li farà arribar la seva visió de manera informal si conversen", + "span_start": 887, + "span_end": 977, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ministre d'Afers Estrangers espanyol.", + "span_text": "ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell", + "span_start": 1013, + "span_end": 1064, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que permeti que qualsevol ciutadà es pugui expressar-se en llibertat als EUA.", + "span_text": "ha volgut ‘apel·lar al ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, perquè permeti que qualsevol ciutadà es pugui expressar-se en llibertat als EUA'", + "span_start": 990, + "span_end": 1146, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Reobrir les delegacions de la Generalitat perquè continuïn fent el que han vingut fent fins ara, i denunciar la situació que viu Catalunya a ulls del món.", + "span_text": "El president ha destacat la importància de reobrir les delegacions de la Generalitat perquè ‘continuïn fent el que han vingut fent fins ara, i denunciar la situació que viu Catalunya' a ulls del món", + "span_start": 1282, + "span_end": 1480, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "les delegacions. No haurien d'haver estat tancades mai", + "span_start": 1554, + "span_end": 1608, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que siguin ambaixadors de la causa catalana i denunciïn allà on puguin la regressió de drets i la situació de Catalunya.", + "span_text": "ha demanat a ‘tots els catalans que hi ha al món que siguin ambaixadors de la causa catalana i denunciïn allà on puguin la regressió de drets i la situació de Catalunya.'", + "span_start": 1714, + "span_end": 1884, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era ministre d'Afers Estrangers.", + "span_text": "ja venien de lluny, d'ençà del mes d'octubre. Seguint instruccions d'Alfonso Dastis, aleshores ministre d'Afers Estrangers espanyol", + "span_start": 2015, + "span_end": 2146, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va posar en contacte amb el Departament d'Estat per provar de retirar la invitació a Catalunya.", + "span_text": "Seguint instruccions d'Alfonso Dastis, aleshores ministre d'Afers Estrangers espanyol, l'ambaixada espanyola a Washington es va posar en contacte amb el Departament d'Estat per provar de retirar la invitació a Catalunya", + "span_start": 2061, + "span_end": 2280, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una expressió folklòrica regional espanyola.", + "span_text": "La delegada cultural volia convertir la invitació de la cultura catalana en una expressió folklòrica regional espanyola", + "span_start": 2591, + "span_end": 2710, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una presència institucional espanyola a l'acte d'inauguració.", + "span_text": "finalment, l'acord es va tancar acceptant una presència institucional espanyola a l'acte d'inauguració", + "span_start": 2795, + "span_end": 2897, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Les fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA.", + "span_text": "ha denunciat avui fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA", + "span_start": 44, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que, en el discurs que farà demà a la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival i durant els seus actes a Washington, faci comentaris sobre el procés català o el conflicte amb l'Estat espanyol.", + "span_text": "fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA perquè en el discurs que farà demà a la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival i durant els seus actes a Washington es limiti a parlar de cultura popular i no faci comentaris sobre el procés català o el conflicte amb l'Estat espanyol", + "span_start": 62, + "span_end": 353, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pedro Morenés.", + "span_text": "l'ambaixador, Pedro Morenés", + "span_start": 702, + "span_end": 729, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Avui al vespre, Torra i Morenés coincidiran a la recepció oficial i privada de l'Smithsonian Folklife Festival", + "span_start": 764, + "span_end": 874, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i per això el president ha comentat que li farà arribar la seva visió de manera informal si conversen", + "span_start": 876, + "span_end": 977, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ministre d'Afers Estrangers espanyol.", + "span_text": "ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell", + "span_start": 1013, + "span_end": 1064, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que permeti que qualsevol ciutadà es pugui expressar-se en llibertat als EUA.", + "span_text": "ha volgut ‘apel·lar al ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, perquè permeti que qualsevol ciutadà es pugui expressar-se en llibertat als EUA'", + "span_start": 990, + "span_end": 1146, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Reobrir les delegacions de la Generalitat perquè continuïn fent el que han vingut fent fins ara, i denunciar la situació que viu Catalunya a ulls del món.", + "span_text": "El president ha destacat la importància de reobrir les delegacions de la Generalitat perquè ‘continuïn fent el que han vingut fent fins ara, i denunciar la situació que viu Catalunya' a ulls del món", + "span_start": 1282, + "span_end": 1480, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el moment especial que viu el país, temen una especial significació les delegacions. No haurien d'haver estat tancades mai", + "span_start": 1483, + "span_end": 1608, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que siguin ambaixadors de la causa catalana i denunciïn allà on puguin la regressió de drets i la situació de Catalunya.", + "span_text": "ha demanat a ‘tots els catalans que hi ha al món que siguin ambaixadors de la causa catalana i denunciïn allà on puguin la regressió de drets i la situació de Catalunya.'", + "span_start": 1714, + "span_end": 1884, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de ministre d'Afers Estrangers espanyol.", + "span_text": "d'ençà del mes d'octubre. Seguint instruccions d'Alfonso Dastis, aleshores ministre d'Afers Estrangers espanyol", + "span_start": 2035, + "span_end": 2146, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va posar en contacte amb el Departament d'Estat per provar de retirar la invitació a Catalunya.", + "span_text": "Seguint instruccions d'Alfonso Dastis, aleshores ministre d'Afers Estrangers espanyol, l'ambaixada espanyola a Washington es va posar en contacte amb el Departament d'Estat per provar de retirar la invitació a Catalunya", + "span_start": 2061, + "span_end": 2280, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Volia convertir la invitació de la cultura catalana en una expressió folklòrica regional espanyola.", + "span_text": "La delegada cultural volia convertir la invitació de la cultura catalana en una expressió folklòrica regional espanyola", + "span_start": 2591, + "span_end": 2710, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una presència institucional espanyola a l'acte d'inauguració.", + "span_text": "finalment, l'acord es va tancar acceptant una presència institucional espanyola a l'acte d'inauguració", + "span_start": 2795, + "span_end": 2897, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_116", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Àngel de la guarda", + "story": "L'àngel de la guarda, o àngel custodi, en cristianisme, és un àngel que Déu atorga a cada ser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida., En diverses ocasions el papa Francesc ha dedicat algunes reflexions a la importància dels Àngels de la Guarda; durant l'homilia de la Missa a la Casa de Santa Marta va expressar que l'Àngel Guardià sí existeix, no és una fantasia sinó un company que Déu ha posat a cada un en el camí de la vida. 'Àngel de la Guarda \\està sempre amb nosaltres\\ i que \\el Senyor ens diu: 'Tinguis respecte per la seva presència! Escolta la seva veu, perquè ell ens aconsella\\. També va dir que el nostre àngel és \\un amic que no veiem, però que escoltem\\. Un amic que un dia \\estarà amb nosaltres al Cel, en l'alegria eterna\\., Demana ajuda aquesta presència celestial amb confiança implica rebre consells a través d'intuïcions i inspiracions també per a les nostres decisions a la vida quotidiana., L'àngel guardià es debat específicament a l'article 336 del Catecisme de l'Església catòlica., La presència de l'àngel guardià ha estat un testimoniatge de diferents Sants., La festa dels Àngels de la Guarda se celebra el 2 d'octubre.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin altre nom té l’àngel de la guarda?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina religió pertany?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què és?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui ha comentat la rellevància d’aquesta figura?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quin context en va parlar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Creu que és real?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A cada persona l'acompanya un àngel?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S’ha d’honorar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I escoltar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com el considera també?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De quin tipus d’amic es tracta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Vindrà amb nosaltres al cel?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A quin article es discuteix aquest àngel?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què es commemora el 2 d’octubre?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Àngel custodi.", + "span_text": "L'àngel de la guarda, o àngel custodi", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al cristianisme.", + "span_text": "en cristianisme", + "span_start": 39, + "span_end": 54, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És un àngel que Déu atorga a cada ser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida.", + "span_text": "és un àngel que Déu atorga a cada ser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida", + "span_start": 56, + "span_end": 158, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El papa Francesc.", + "span_text": "En diverses ocasions el papa Francesc ha dedicat algunes reflexions a la importància dels Àngels de la Guarda", + "span_start": 162, + "span_end": 271, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant l'homilia de la Missa.", + "span_text": "durant l'homilia de la Missa a la Casa de Santa Marta va expressar que l'Àngel Guardià sí existeix", + "span_start": 273, + "span_end": 371, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Casa de Santa Marta.", + "span_text": "a la Casa de Santa Marta", + "span_start": 302, + "span_end": 326, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va expressar que l'Àngel Guardià sí existeix", + "span_start": 327, + "span_end": 371, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no és una fantasia sinó un company que Déu ha posat a cada un en el camí de la vida", + "span_start": 373, + "span_end": 456, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tinguis respecte per la seva presència!", + "span_start": 533, + "span_end": 572, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Escolta la seva veu", + "span_start": 573, + "span_end": 592, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com un amic.", + "span_text": "el nostre àngel és \\un amic que no veiem", + "span_start": 638, + "span_end": 678, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'un que no veiem, però que escoltem.", + "span_text": "un amic que no veiem, però que escoltem", + "span_start": 658, + "span_end": 697, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "estarà amb nosaltres al Cel", + "span_start": 720, + "span_end": 747, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'article 336 del Catecisme de l'Església catòlica.", + "span_text": "L'àngel guardià es debat específicament a l'article 336 del Catecisme de l'Església catòlica", + "span_start": 946, + "span_end": 1038, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La festa dels Àngels de la Guarda.", + "span_text": "La festa dels Àngels de la Guarda se celebra el 2 d'octubre", + "span_start": 1122, + "span_end": 1181, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Àngel custodi.", + "span_text": "L'àngel de la guarda, o àngel custodi", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al cristianisme.", + "span_text": "en cristianisme", + "span_start": 39, + "span_end": 54, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És un àngel que Déu atorga a cada ser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida.", + "span_text": "és un àngel que Déu atorga a cada ser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida", + "span_start": 56, + "span_end": 158, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El papa Francesc.", + "span_text": "En diverses ocasions el papa Francesc ha dedicat algunes reflexions a la importància dels Àngels de la Guarda", + "span_start": 162, + "span_end": 271, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant l'homilia de la Missa.", + "span_text": "durant l'homilia de la Missa a la Casa de Santa Marta va expressar que l'Àngel Guardià sí existeix", + "span_start": 273, + "span_end": 371, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Casa de Santa Marta.", + "span_text": "a la Casa de Santa Marta", + "span_start": 302, + "span_end": 326, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va expressar que l'Àngel Guardià sí existeix", + "span_start": 327, + "span_end": 371, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no és una fantasia sinó un company que Déu ha posat a cada un en el camí de la vida", + "span_start": 373, + "span_end": 456, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tinguis respecte per la seva presència", + "span_start": 533, + "span_end": 571, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Escolta la seva veu", + "span_start": 573, + "span_end": 592, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com un amic.", + "span_text": "el nostre àngel és \\un amic que no veiem", + "span_start": 638, + "span_end": 678, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'un que no veiem, però que escoltem.", + "span_text": "un amic que no veiem, però que escoltem", + "span_start": 658, + "span_end": 697, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un amic que un dia \\estarà amb nosaltres al Cel", + "span_start": 700, + "span_end": 747, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'article 336 del Catecisme de l'Església catòlica.", + "span_text": "L'àngel guardià es debat específicament a l'article 336 del Catecisme de l'Església catòlica", + "span_start": 946, + "span_end": 1038, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La festa dels Àngels de la Guarda.", + "span_text": "La festa dels Àngels de la Guarda se celebra el 2 d'octubre", + "span_start": 1122, + "span_end": 1181, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Àngel custodi.", + "span_text": "L'àngel de la guarda, o àngel custodi", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al cristianisme.", + "span_text": "L'àngel de la guarda, o àngel custodi, en cristianisme", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És un àngel que Déu atorga a cada ser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida.", + "span_text": "és un àngel que Déu atorga a cada ser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida", + "span_start": 56, + "span_end": 158, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El papa Francesc.", + "span_text": "En diverses ocasions el papa Francesc ha dedicat algunes reflexions a la importància dels Àngels de la Guarda", + "span_start": 162, + "span_end": 271, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant l'homilia de la Missa.", + "span_text": "durant l'homilia de la Missa", + "span_start": 273, + "span_end": 301, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Casa de Santa Marta.", + "span_text": "a la Casa de Santa Marta", + "span_start": 302, + "span_end": 326, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va expressar que l'Àngel Guardià sí existeix", + "span_start": 327, + "span_end": 371, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no és una fantasia sinó un company que Déu ha posat a cada un en el camí de la vida", + "span_start": 373, + "span_end": 456, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tinguis respecte per la seva presència", + "span_start": 533, + "span_end": 571, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "Escolta la seva veu", + "span_start": 573, + "span_end": 592, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com un amic.", + "span_text": "També va dir que el nostre àngel és \\un amic", + "span_start": 621, + "span_end": 665, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'un amic que no veiem, però que escoltem.", + "span_text": "un amic que no veiem, però que escoltem", + "span_start": 658, + "span_end": 697, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un amic que un dia \\estarà amb nosaltres al Cel", + "span_start": 700, + "span_end": 747, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'article 336 del Catecisme de l'Església catòlica.", + "span_text": "L'àngel guardià es debat específicament a l'article 336 del Catecisme de l'Església catòlica", + "span_start": 946, + "span_end": 1038, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La festa dels Àngels de la Guarda.", + "span_text": "La festa dels Àngels de la Guarda se celebra el 2 d'octubre", + "span_start": 1122, + "span_end": 1181, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_313", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Marta Grau i Porta...", + "story": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992) va ser una actriu catalana de teatre i de cinema que actuà des de la dècada dels anys 30 fins a la dels anys 60 del segle passat. També va exercir la pedagogia teatral., Estudià declamació al conservatori de Madrid. El 1936 dirigia la companyia La Faràndula. Va ser professora de declamació de l'Institut del Teatre de Barcelona (d'on es va jubilar el juny de 1961 ), assignatura que també ensenyava al Conservatori del Liceu des del 1933. Tingué per alumnes moltes i molts futurs actors i actrius d'anomenada, com Assumpció Balaguer, Maria Lluïsa Solà, Pau Garsaball, Ricard Palmerola, Josep Lifante, Aurora Bautista, Gabriel Llopart, Catalina Valls. La Diputació de Barcelona li concedí la Medalla de l'Institut del Teatre., Amb l'escenògraf Artur Carbonell creà la companyia de teatre anomenada Teatro del Arte. La també actriu Marta Santaolalla era neboda seva., Cinema", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Marta Grau i Porta?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va morir?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quina època va realitzar la seva trajectòria artística?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va treballar d’alguna cosa més?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De què?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En quina matèria va formar-se?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina agrupació va liderar el 1936?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quina institució teatral famosa va treballar fins a retirar-se de la vida laboral?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines figures conegudes van passar per les seves classes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va rebre algun reconeixement?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I va fundar alguna companyia teatral?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Prats de Lluçanès.", + "span_text": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992)", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'11 de desembre de 1890.", + "span_text": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992)", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 8 d'octubre del 1992.", + "span_text": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992)", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser una actriu catalana de teatre i de cinema.", + "span_text": "va ser una actriu catalana de teatre i de cinema", + "span_start": 94, + "span_end": 142, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des de la dècada dels anys 30 fins a la dels anys 60 del segle passat.", + "span_text": "actuà des de la dècada dels anys 30 fins a la dels anys 60 del segle passat", + "span_start": 147, + "span_end": 222, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També va exercir la pedagogia teatral", + "span_start": 224, + "span_end": 261, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va exercir la pedagogia teatral.", + "span_text": "També va exercir la pedagogia teatral", + "span_start": 224, + "span_end": 261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En declamació.", + "span_text": "Estudià declamació", + "span_start": 265, + "span_end": 283, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de Madrid.", + "span_text": "al conservatori de Madrid", + "span_start": 284, + "span_end": 309, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La companyia La Faràndula.", + "span_text": "El 1936 dirigia la companyia La Faràndula", + "span_start": 311, + "span_end": 352, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre de Barcelona.", + "span_text": "Va ser professora de declamació de l'Institut del Teatre de Barcelona", + "span_start": 354, + "span_end": 423, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Assumpció Balaguer, Maria Lluïsa Solà, Pau Garsaball, Ricard Palmerola, Josep Lifante, Aurora Bautista, Gabriel Llopart i Catalina Valls.", + "span_text": "Tingué per alumnes moltes i molts futurs actors i actrius d'anomenada, com Assumpció Balaguer, Maria Lluïsa Solà, Pau Garsaball, Ricard Palmerola, Josep Lifante, Aurora Bautista, Gabriel Llopart, Catalina Valls", + "span_start": 535, + "span_end": 745, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Diputació de Barcelona li concedí la Medalla de l'Institut del Teatre", + "span_start": 747, + "span_end": 820, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Medalla de l'Institut del Teatre.", + "span_text": "La Diputació de Barcelona li concedí la Medalla de l'Institut del Teatre", + "span_start": 747, + "span_end": 820, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb l'escenògraf Artur Carbonell creà la companyia de teatre anomenada Teatro del Arte", + "span_start": 824, + "span_end": 910, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Prats de Lluçanès.", + "span_text": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992)", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'11 de desembre de 1890.", + "span_text": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992)", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 8 d'octubre del 1992.", + "span_text": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992)", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser una actriu catalana de teatre i de cinema.", + "span_text": "va ser una actriu catalana de teatre i de cinema", + "span_start": 94, + "span_end": 142, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des de la dècada dels anys 30 fins a la dels anys 60 del segle passat.", + "span_text": "actuà des de la dècada dels anys 30 fins a la dels anys 60 del segle passat", + "span_start": 147, + "span_end": 222, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També va exercir la pedagogia teatral", + "span_start": 224, + "span_end": 261, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va exercir la pedagogia teatral.", + "span_text": "També va exercir la pedagogia teatral", + "span_start": 224, + "span_end": 261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En declamació.", + "span_text": "Estudià declamació", + "span_start": 265, + "span_end": 283, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de Madrid.", + "span_text": "al conservatori de Madrid", + "span_start": 284, + "span_end": 309, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La companyia La Faràndula.", + "span_text": "El 1936 dirigia la companyia La Faràndula", + "span_start": 311, + "span_end": 352, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre de Barcelona.", + "span_text": "Va ser professora de declamació de l'Institut del Teatre de Barcelona", + "span_start": 354, + "span_end": 423, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Assumpció Balaguer, Maria Lluïsa Solà, Pau Garsaball, Ricard Palmerola, Josep Lifante, Aurora Bautista, Gabriel Llopart i Catalina Valls.", + "span_text": "Tingué per alumnes moltes i molts futurs actors i actrius d'anomenada, com Assumpció Balaguer, Maria Lluïsa Solà, Pau Garsaball, Ricard Palmerola, Josep Lifante, Aurora Bautista, Gabriel Llopart, Catalina Valls", + "span_start": 535, + "span_end": 745, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Diputació de Barcelona li concedí la Medalla de l'Institut del Teatre", + "span_start": 747, + "span_end": 820, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Medalla de l'Institut del Teatre.", + "span_text": "La Diputació de Barcelona li concedí la Medalla de l'Institut del Teatre", + "span_start": 747, + "span_end": 820, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb l'escenògraf Artur Carbonell creà la companyia de teatre anomenada Teatro del Arte", + "span_start": 824, + "span_end": 910, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Prats de Lluçanès.", + "span_text": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992)", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'11 de desembre de 1890.", + "span_text": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992)", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 8 d'octubre del 1992.", + "span_text": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992)", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser una actriu catalana de teatre i de cinema.", + "span_text": "va ser una actriu catalana de teatre i de cinema", + "span_start": 94, + "span_end": 142, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des de la dècada dels anys 30 fins a la dels anys 60 del segle passat.", + "span_text": "actuà des de la dècada dels anys 30 fins a la dels anys 60 del segle passat", + "span_start": 147, + "span_end": 222, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També va exercir la pedagogia teatral", + "span_start": 224, + "span_end": 261, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va exercir la pedagogia teatral.", + "span_text": "També va exercir la pedagogia teatral", + "span_start": 224, + "span_end": 261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En declamació.", + "span_text": "Estudià declamació", + "span_start": 265, + "span_end": 283, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de Madrid.", + "span_text": "al conservatori de Madrid", + "span_start": 284, + "span_end": 309, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La companyia La Faràndula.", + "span_text": "El 1936 dirigia la companyia La Faràndula", + "span_start": 311, + "span_end": 352, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre de Barcelona.", + "span_text": "Va ser professora de declamació de l'Institut del Teatre de Barcelona (d'on es va jubilar", + "span_start": 354, + "span_end": 443, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Assumpció Balaguer, Maria Lluïsa Solà, Pau Garsaball, Ricard Palmerola, Josep Lifante, Aurora Bautista, Gabriel Llopart i Catalina Valls.", + "span_text": "Tingué per alumnes moltes i molts futurs actors i actrius d'anomenada, com Assumpció Balaguer, Maria Lluïsa Solà, Pau Garsaball, Ricard Palmerola, Josep Lifante, Aurora Bautista, Gabriel Llopart, Catalina Valls", + "span_start": 535, + "span_end": 745, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Diputació de Barcelona li concedí la Medalla de l'Institut del Teatre", + "span_start": 747, + "span_end": 820, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Medalla de l'Institut del Teatre.", + "span_text": "La Diputació de Barcelona li concedí la Medalla de l'Institut del Teatre", + "span_start": 747, + "span_end": 820, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb l'escenògraf Artur Carbonell creà la companyia de teatre anomenada Teatro del Arte", + "span_start": 824, + "span_end": 910, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_886", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Torra deixa plantat Foment perquè la Moncloa imposa el seu protocol", + "story": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha declinat d'assistir als premis anuals Carles Ferrer Salat de Foment del Treball després de saber que la Moncloa havia imposat una representant de l'executiu espanyol com a màxima autoritat de l'acte. ‘El govern espanyol ha invocat una clàusula en la delegació del president en funcions Sánchez per imposar que la ministra Calviño passés per davant protocol·làriament', diuen fonts de la conselleria de Presidència. Torra ha delegat l'assistència al vice-president Aragonès. Des de Presidència es mostren sorpresos per la utilització d'aquesta clàusula de protocol i que segons diuen, només havia utilitzat Rajoy en un acte similar. ‘El president Torra és la màxima autoritat a Catalunya i s'ha demanat a Foment que això fos respectat en l'acte d'avui'. Aragonès, ha reclamat recuperar el ‘camí' que va marcar la declaració de Pedralbes, firmada fa un any, per reprendre el diàleg entre la Generalitat i l'estat. En la seva intervenció, ha assegurat que ‘un any després' de signar el document ‘bona part dels reptes estan pendents' i la situació política ‘és més complicada' després de la sentència del procés. Amb tot, ha afirmat que s'ha obert una oportunitat per continuar la via del diàleg i ha demanat ‘no desaprofitar-la': ‘Si no ho fem ara, quan ho farem? Si no dialoguem entre governs, qui ho ha de fer?', s'ha preguntat. El republicà ha considerat que acabar amb el conflicte amb l'estat ‘és la millor contribució' que es pot fer al ‘progrés de l'economia del país'", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és el president de la Generalitat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què s’ha negat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha demanat el govern espanyol?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui ha comentat això?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A qui ha encarregat la presència Torra?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Senten estupefacció des de la presidència?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui havia usat això fins ara?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha demanat Aragonès?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a fer què?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es va signar aquesta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hi ha encara desafius pendents després d’un any d’aquesta declaració?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què diu Aragonès que s’ha obert?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què pensa sobre aquest antagonisme?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Quim Torra.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A assistir als premis anuals Carles Ferrer Salat de Foment del Treball.", + "span_text": "ha declinat d'assistir als premis anuals Carles Ferrer Salat de Foment del Treball", + "span_start": 44, + "span_end": 126, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè la Moncloa havia imposat una representant de l'executiu espanyol com a màxima autoritat de l'acte.", + "span_text": "després de saber que la Moncloa havia imposat una representant de l'executiu espanyol com a màxima autoritat de l'acte", + "span_start": 127, + "span_end": 245, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una clàusula en la delegació del president en funcions Sánchez.", + "span_text": "El govern espanyol ha invocat una clàusula en la delegació del president en funcions Sánchez", + "span_start": 248, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per imposar que la ministra Calviño passés per davant protocol·làriament.", + "span_text": "en funcions Sánchez per imposar que la ministra Calviño passés per davant protocol·làriament", + "span_start": 321, + "span_end": 413, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fonts de la conselleria de Presidència.", + "span_text": "diuen fonts de la conselleria de Presidència", + "span_start": 416, + "span_end": 460, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al vice-president Aragonès.", + "span_text": "Torra ha delegat l'assistència al vice-president Aragonès", + "span_start": 462, + "span_end": 519, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de Presidència es mostren sorpresos per la utilització d'aquesta clàusula de protocol", + "span_start": 521, + "span_end": 610, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Rajoy.", + "span_text": "que segons diuen, només havia utilitzat Rajoy en un acte similar", + "span_start": 613, + "span_end": 677, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Recuperar el camí que va marcar la declaració de Pedralbes.", + "span_text": "Aragonès, ha reclamat recuperar el ‘camí' que va marcar la declaració de Pedralbes", + "span_start": 800, + "span_end": 882, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per reprendre el diàleg entre la Generalitat i l'estat.", + "span_text": "la declaració de Pedralbes, firmada fa un any, per reprendre el diàleg entre la Generalitat i l'estat", + "span_start": 856, + "span_end": 957, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fa un any.", + "span_text": "la declaració de Pedralbes, firmada fa un any", + "span_start": 856, + "span_end": 901, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha assegurat que ‘un any després' de signar el document ‘bona part dels reptes estan pendents'", + "span_start": 983, + "span_end": 1077, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una oportunitat per continuar la via del diàleg.", + "span_text": "ha afirmat que s'ha obert una oportunitat per continuar la via del diàleg", + "span_start": 1166, + "span_end": 1239, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que acabar amb el conflicte amb l'estat és la millor contribució que es pot fer al progrés de l'economia del país.", + "span_text": "El republicà ha considerat que acabar amb el conflicte amb l'estat ‘és la millor contribució' que es pot fer al ‘progrés de l'economia del país'", + "span_start": 1376, + "span_end": 1520, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Quim Torra.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A assistir als premis anuals Carles Ferrer Salat de Foment del Treball.", + "span_text": "ha declinat d'assistir als premis anuals Carles Ferrer Salat de Foment del Treball", + "span_start": 44, + "span_end": 126, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè la Moncloa havia imposat una representant de l'executiu espanyol com a màxima autoritat de l'acte.", + "span_text": "després de saber que la Moncloa havia imposat una representant de l'executiu espanyol com a màxima autoritat de l'acte", + "span_start": 127, + "span_end": 245, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una clàusula en la delegació del president en funcions Sánchez.", + "span_text": "El govern espanyol ha invocat una clàusula en la delegació del president en funcions Sánchez", + "span_start": 248, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per imposar que la ministra Calviño passés per davant protocol·làriament.", + "span_text": "en funcions Sánchez per imposar que la ministra Calviño passés per davant protocol·làriament", + "span_start": 321, + "span_end": 413, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fonts de la conselleria de Presidència.", + "span_text": "diuen fonts de la conselleria de Presidència", + "span_start": 416, + "span_end": 460, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al vice-president Aragonès.", + "span_text": "Torra ha delegat l'assistència al vice-president Aragonès", + "span_start": 462, + "span_end": 519, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de Presidència es mostren sorpresos per la utilització d'aquesta clàusula de protocol", + "span_start": 521, + "span_end": 610, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Rajoy.", + "span_text": "que segons diuen, només havia utilitzat Rajoy en un acte similar", + "span_start": 613, + "span_end": 677, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha reclamat recuperar el camí que va marcar la declaració de Pedralbes.", + "span_text": "Aragonès, ha reclamat recuperar el ‘camí' que va marcar la declaració de Pedralbes", + "span_start": 800, + "span_end": 882, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per reprendre el diàleg entre la Generalitat i l'estat.", + "span_text": "la declaració de Pedralbes, firmada fa un any, per reprendre el diàleg entre la Generalitat i l'estat", + "span_start": 856, + "span_end": 957, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fa un any.", + "span_text": "la declaració de Pedralbes, firmada fa un any", + "span_start": 856, + "span_end": 901, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha assegurat que ‘un any després' de signar el document ‘bona part dels reptes estan pendents'", + "span_start": 983, + "span_end": 1077, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una oportunitat per continuar la via del diàleg.", + "span_text": "Amb tot, ha afirmat que s'ha obert una oportunitat per continuar la via del diàleg", + "span_start": 1157, + "span_end": 1239, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que acabar amb el conflicte amb l'estat és la millor contribució que es pot fer al progrés de l'economia del país.", + "span_text": "El republicà ha considerat que acabar amb el conflicte amb l'estat ‘és la millor contribució' que es pot fer al ‘progrés de l'economia del país'", + "span_start": 1376, + "span_end": 1520, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Quim Torra.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A assistir als premis anuals Carles Ferrer Salat de Foment del Treball.", + "span_text": "ha declinat d'assistir als premis anuals Carles Ferrer Salat de Foment del Treball", + "span_start": 44, + "span_end": 126, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè va saber que la Moncloa havia imposat una representant de l'executiu espanyol com a màxima autoritat de l'acte.", + "span_text": "després de saber que la Moncloa havia imposat una representant de l'executiu espanyol com a màxima autoritat de l'acte", + "span_start": 127, + "span_end": 245, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ha invocat una clàusula en la delegació del president en funcions Sánchez.", + "span_text": "El govern espanyol ha invocat una clàusula en la delegació del president en funcions Sánchez", + "span_start": 248, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per imposar que la ministra Calviño passés per davant protocol·làriament.", + "span_text": "per imposar que la ministra Calviño passés per davant protocol·làriament", + "span_start": 341, + "span_end": 413, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fonts de la conselleria de Presidència.", + "span_text": "diuen fonts de la conselleria de Presidència", + "span_start": 416, + "span_end": 460, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al vice-president Aragonès.", + "span_text": "Torra ha delegat l'assistència al vice-president Aragonès", + "span_start": 462, + "span_end": 519, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de Presidència es mostren sorpresos per la utilització d'aquesta clàusula de protocol", + "span_start": 521, + "span_end": 610, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Rajoy.", + "span_text": "segons diuen, només havia utilitzat Rajoy en un acte similar", + "span_start": 617, + "span_end": 677, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha reclamat recuperar el camí que va marcar la declaració de Pedralbes.", + "span_text": "Aragonès, ha reclamat recuperar el ‘camí' que va marcar la declaració de Pedralbes", + "span_start": 800, + "span_end": 882, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per reprendre el diàleg entre la Generalitat i l'estat.", + "span_text": "per reprendre el diàleg entre la Generalitat i l'estat", + "span_start": 903, + "span_end": 957, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fa un any.", + "span_text": "declaració de Pedralbes, firmada fa un any", + "span_start": 859, + "span_end": 901, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘un any després' de signar el document ‘bona part dels reptes estan pendents'", + "span_start": 1000, + "span_end": 1077, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una oportunitat per continuar la via del diàleg.", + "span_text": "ha afirmat que s'ha obert una oportunitat per continuar la via del diàleg", + "span_start": 1166, + "span_end": 1239, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que acabar amb el conflicte amb l'estat és la millor contribució que es pot fer al progrés de l'economia del país.", + "span_text": "El republicà ha considerat que acabar amb el conflicte amb l'estat ‘és la millor contribució' que es pot fer al ‘progrés de l'economia del país'", + "span_start": 1376, + "span_end": 1520, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_57", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Manifestació a Barcelona contra la ‘llei Aragonès’", + "story": "Una gran manifestació ha recorregut avui a migdia el centre de Barcelona per exigir l'aturada de la llei de contractes de serveis a les persones, coneguda per llei Aragonès. Unes 2.500 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, hi han mostrat el seu rebuig. Consideren que ‘pretén de convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci', com han expressat els representants dels diferents sectors i entitats integrants de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès llegint un manifest al final del recorregut, a la plaça de Sant Jaume. La ‘llei Aragonès': una millora o un perill per les externalitzacions de serveis? El text exigeix també a ERC i tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei que aturin el setge contra els serveis públics catalans: ‘Avui hem vingut a dir ben alt que no farem ni una passa enrere davant dels atacs contra l'educació, la sanitat i els serveis socials.' Segons els manifestants, la llei, encara sense aprovar, obre la porta al fet que les empreses privades ‘posin un peu' a la sanitat o l'educació pública. ‘Entenem la llei Aragonès com un nou intent de privatització dels serveis de la salut i sanitaris, uns serveis que garanteixen drets fonamentals i que, per tant, han d'estar garantits per l'estat', han reclamat al final del recorregut. Mentrestant, els clams més sentits han estat ‘On és, on és el Pere Aragonès?' o ‘Privada no, pública sí'. L'acció d'avui s'emmarca dins una campanya de mobilització que la plataforma –formada per prop de cent col·lectius, entitats i moviments contraris a l'aprovació d'aquesta llei– impulsa aquests darrers mesos i que s'ha intensificat aquesta setmana. En declaracions a la premsa davant la conselleria d'Economia, punt de partida de la marxa, les portaveus Mar Ampurdanès i Elva Tenorio han reclamat de blindar els serveis públics en vista de qualsevol possible privatització. Ampurdanés ha dit que la llei afectaria serveis com ara l'educació especial, els menjadors, les hores de tutories o, en el cas de la sanitat, la ginecologia o la diàlisi. ‘És alarma social, defensa de drets, per això ens hem unit', ha afegit Elva Tenorio, que ha argumentat que significa un canvi de model que implica mercantilitzar la vida de les persones. ‘Per això volem blindar els serveis socials, la sanitat i l'educació', ha conclòs. Per una altra banda, Ampurdanés ha explicat que encara no han rebut cap resposta del govern i que pretenen de continuar amb conferències arreu del territori i interpel·lant ERC perquè s'involucri. Els contractes socials de Colau amb Florentino i Sacyr: 140 milions des del 201", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha passat al centre de Barcelona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què es reclama?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com s’anomena aquesta norma també?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quanta gent va assistir?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com creu la gent que actua aquesta normativa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui ho afirma això?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què demanen també?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què diuen que faran les companyies privades?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Pensen que tot el relacionat amb la salut hauria de ser públic?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què s'escoltava en aquest esdeveniment multitudinari?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què es compon l'associació que va organitzar aquest acte?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què exigeixen Mar Ampurdanès i Elva Tenorio?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui patiria els estralls de la llei segons Ampurdanès?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què ha al·legat Tenorio?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha contestat el govern sobre aquest tema?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Hi ha hagut una gran manifestació.", + "span_text": "Una gran manifestació ha recorregut avui a migdia el centre de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'aturada de la llei de contractes de serveis a les persones.", + "span_text": "per exigir l'aturada de la llei de contractes de serveis a les persones", + "span_start": 73, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Llei Aragonès.", + "span_text": "la llei de contractes de serveis a les persones, coneguda per llei Aragonès", + "span_start": 97, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Unes 2.500 persones.", + "span_text": "Unes 2.500 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, hi han mostrat el seu rebuig", + "span_start": 174, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pretén de convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci.", + "span_text": "Consideren que ‘pretén de convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci'", + "span_start": 260, + "span_end": 403, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els representants dels diferents sectors i entitats integrants de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès.", + "span_text": "com han expressat els representants dels diferents sectors i entitats integrants de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès", + "span_start": 405, + "span_end": 526, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A ERC i tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei que aturin el setge contra els serveis públics catalans.", + "span_text": "El text exigeix també a ERC i tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei que aturin el setge contra els serveis públics catalans", + "span_start": 680, + "span_end": 821, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Posaran un peu a la sanitat o l'educació pública.", + "span_text": "Segons els manifestants, la llei, encara sense aprovar, obre la porta al fet que les empreses privades ‘posin un peu' a la sanitat o l'educació pública", + "span_start": 959, + "span_end": 1110, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘Entenem la llei Aragonès com un nou intent de privatització dels serveis de la salut i sanitaris, uns serveis que garanteixen drets fonamentals i que, per tant, han d'estar garantits per l'estat'", + "span_start": 1112, + "span_end": 1308, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On és, on és el Pere Aragonès? o Privada no, pública sí.", + "span_text": "els clams més sentits han estat ‘On és, on és el Pere Aragonès?' o ‘Privada no, pública sí'", + "span_start": 1361, + "span_end": 1452, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Prop de cent col·lectius, entitats i moviments contraris a l'aprovació d'aquesta llei.", + "span_text": "L'acció d'avui s'emmarca dins una campanya de mobilització que la plataforma –formada per prop de cent col·lectius, entitats i moviments contraris a l'aprovació d'aquesta llei", + "span_start": 1454, + "span_end": 1629, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Blindar els serveis públics en vista de qualsevol possible privatització.", + "span_text": "les portaveus Mar Ampurdanès i Elva Tenorio han reclamat de blindar els serveis públics en vista de qualsevol possible privatització", + "span_start": 1793, + "span_end": 1925, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Serveis com ara l'educació especial, els menjadors, les hores de tutories o, en el cas de la sanitat, la ginecologia o la diàlisi.", + "span_text": "Ampurdanés ha dit que la llei afectaria serveis com ara l'educació especial, els menjadors, les hores de tutories o, en el cas de la sanitat, la ginecologia o la diàlisi", + "span_start": 1927, + "span_end": 2096, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que significa un canvi de model que implica mercantilitzar la vida de les persones.", + "span_text": "Elva Tenorio, que ha argumentat que significa un canvi de model que implica mercantilitzar la vida de les persones", + "span_start": 2169, + "span_end": 2283, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ampurdanés ha explicat que encara no han rebut cap resposta del govern", + "span_start": 2389, + "span_end": 2459, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Hi ha hagut una gran manifestació.", + "span_text": "Una gran manifestació ha recorregut avui a migdia el centre de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'aturada de la llei de contractes de serveis a les persones.", + "span_text": "per exigir l'aturada de la llei de contractes de serveis a les persones", + "span_start": 73, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Llei Aragonès.", + "span_text": "la llei de contractes de serveis a les persones, coneguda per llei Aragonès", + "span_start": 97, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "2.500 persones.", + "span_text": "Unes 2.500 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, hi han mostrat el seu rebuig", + "span_start": 174, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pretén de convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci.", + "span_text": "Consideren que ‘pretén de convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci'", + "span_start": 260, + "span_end": 403, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els representants dels diferents sectors i entitats integrants de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès.", + "span_text": "com han expressat els representants dels diferents sectors i entitats integrants de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès", + "span_start": 405, + "span_end": 526, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que ERC i tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei que aturin el setge contra els serveis públics catalans.", + "span_text": "El text exigeix també a ERC i tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei que aturin el setge contra els serveis públics catalans", + "span_start": 680, + "span_end": 821, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Posaran un peu a la sanitat o l'educació pública.", + "span_text": "Segons els manifestants, la llei, encara sense aprovar, obre la porta al fet que les empreses privades ‘posin un peu' a la sanitat o l'educació pública", + "span_start": 959, + "span_end": 1110, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘Entenem la llei Aragonès com un nou intent de privatització dels serveis de la salut i sanitaris, uns serveis que garanteixen drets fonamentals i que, per tant, han d'estar garantits per l'estat'", + "span_start": 1112, + "span_end": 1308, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On és, on és el Pere Aragonès? o Privada no, pública sí.", + "span_text": "els clams més sentits han estat ‘On és, on és el Pere Aragonès?' o ‘Privada no, pública sí'", + "span_start": 1361, + "span_end": 1452, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Prop de cent col·lectius, entitats i moviments contraris a l'aprovació d'aquesta llei.", + "span_text": "L'acció d'avui s'emmarca dins una campanya de mobilització que la plataforma –formada per prop de cent col·lectius, entitats i moviments contraris a l'aprovació d'aquesta llei", + "span_start": 1454, + "span_end": 1629, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Blindar els serveis públics en vista de qualsevol possible privatització.", + "span_text": "les portaveus Mar Ampurdanès i Elva Tenorio han reclamat de blindar els serveis públics en vista de qualsevol possible privatització", + "span_start": 1793, + "span_end": 1925, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Serveis com ara l'educació especial, els menjadors, les hores de tutories o, en el cas de la sanitat, la ginecologia o la diàlisi.", + "span_text": "Ampurdanés ha dit que la llei afectaria serveis com ara l'educació especial, els menjadors, les hores de tutories o, en el cas de la sanitat, la ginecologia o la diàlisi", + "span_start": 1927, + "span_end": 2096, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que significa un canvi de model que implica mercantilitzar la vida de les persones.", + "span_text": "Elva Tenorio, que ha argumentat que significa un canvi de model que implica mercantilitzar la vida de les persones", + "span_start": 2169, + "span_end": 2283, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ampurdanés ha explicat que encara no han rebut cap resposta del govern", + "span_start": 2389, + "span_end": 2459, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Hi ha hagut una gran manifestació.", + "span_text": "Una gran manifestació ha recorregut avui a migdia el centre de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'aturada de la llei de contractes de serveis a les persones.", + "span_text": "per exigir l'aturada de la llei de contractes de serveis a les persones", + "span_start": 73, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Llei Aragonès.", + "span_text": "la llei de contractes de serveis a les persones, coneguda per llei Aragonès", + "span_start": 97, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Unes 2.500 persones.", + "span_text": "Unes 2.500 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, hi han mostrat el seu rebuig", + "span_start": 174, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Consideren que pretén de convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci.", + "span_text": "Consideren que ‘pretén de convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci'", + "span_start": 260, + "span_end": 403, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els representants dels diferents sectors i entitats integrants de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès.", + "span_text": "com han expressat els representants dels diferents sectors i entitats integrants de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès", + "span_start": 405, + "span_end": 526, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que ERC i tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei que aturin el setge contra els serveis públics catalans.", + "span_text": "El text exigeix també a ERC i tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei que aturin el setge contra els serveis públics catalans", + "span_start": 680, + "span_end": 821, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Posaran un peu a la sanitat o l'educació privada.", + "span_text": "Segons els manifestants, la llei, encara sense aprovar, obre la porta al fet que les empreses privades ‘posin un peu' a la sanitat o l'educació pública", + "span_start": 959, + "span_end": 1110, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Entenem la llei Aragonès com un nou intent de privatització dels serveis de la salut i sanitaris, uns serveis que garanteixen drets fonamentals i que, per tant, han d'estar garantits per l'estat", + "span_start": 1113, + "span_end": 1307, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On és, on és el Pere Aragonès? i Privada no, pública sí.", + "span_text": "els clams més sentits han estat ‘On és, on és el Pere Aragonès?' o ‘Privada no, pública sí'", + "span_start": 1361, + "span_end": 1452, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Prop de cent col·lectius, entitats i moviments contraris a l'aprovació d'aquesta llei.", + "span_text": "L'acció d'avui s'emmarca dins una campanya de mobilització que la plataforma –formada per prop de cent col·lectius, entitats i moviments contraris a l'aprovació d'aquesta llei", + "span_start": 1454, + "span_end": 1629, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Blindar els serveis públics en vista de qualsevol possible privatització.", + "span_text": "Mar Ampurdanès i Elva Tenorio han reclamat de blindar els serveis públics en vista de qualsevol possible privatització", + "span_start": 1807, + "span_end": 1925, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Serveis com ara l'educació especial, els menjadors, les hores de tutories o, en el cas de la sanitat, la ginecologia o la diàlisi.", + "span_text": "Ampurdanés ha dit que la llei afectaria serveis com ara l'educació especial, els menjadors, les hores de tutories o, en el cas de la sanitat, la ginecologia o la diàlisi", + "span_start": 1927, + "span_end": 2096, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que significa un canvi de model que implica mercantilitzar la vida de les persones.", + "span_text": "Elva Tenorio, que ha argumentat que significa un canvi de model que implica mercantilitzar la vida de les persones", + "span_start": 2169, + "span_end": 2283, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ampurdanés ha explicat que encara no han rebut cap resposta del govern", + "span_start": 2389, + "span_end": 2459, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_763", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Arió (mitologia)", + "story": "Segons la mitologia grega, Arió (en grec antic Άρείον) va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels set Cabdills contra Tebes. Va ser l'únic heroi que se salvà. Després de la derrota de l'exèrcit argiu, Arió va portar galopant ràpidament el seu amo lluny de la batalla i el va deixar a l'Àtica, prop de Colonos. La rapidesa d'Arió ja s'havia posat de manifest en els Jocs Fúnebres en honor d'Arquèmor., Sobre l'origen d'Arió hi ha diverses tradicions. Una diu que quan Dèmeter buscava la seva filla Persèfone raptada per Hades, Posidó, que la desitjava, la perseguia per tot arreu. Per escapolir-se se li va acudir a Dèmeter transformar-se en euga i es va amagar entre els cavalls del rei Oncos, a Telfusa, a l'Arcàdia. Però Posidó es va transformar en cavall i s'uní a la deessa. D'aquesta unió en va néixer una filla, Despina, el nom de la qual estava prohibit pronunciar i se l'anomenava la Dama o la Senyora, i un cavall, Arió. Aquest cavall va pertànyer al rei Oncos i després a Hèracles, que el va utilitzar en l'expedició contra l'Èlida i en la lluita contra Cicne. Després passà a mans d'Adrast, Segons altres versions, Arió va ser un cavall sorgit de la terra quan Posidó hi clavà el trident.", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina cultura pertany Arió?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A part d’Adrast va sobreviure algú més?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va fer Arió després que l’exèrcit argiu perdés?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On el va portar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On se situa aquest lloc?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quina ocasió el cavall va poder demostrar la seva velocitat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hi ha teories sobre la seva procedència?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quines deïtats participen en la primera?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li feia Posidó a Demèter?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què se li va ocórrer a Demèter per a escapar-se d'ell?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir escapar d’ell al final?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va sorgir de la relació d’aquestes divinitats?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De qui va ser propietat Arió al llarg del temps?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què diuen altres interpretacions del seu naixement?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la mitologia grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Arió", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un cavall que va salvar la vida d'Adrast.", + "span_text": "va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast", + "span_start": 55, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va ser l'únic heroi que se salvà", + "span_start": 159, + "span_end": 191, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va portar galopant ràpidament el seu amo lluny de la batalla.", + "span_text": "Després de la derrota de l'exèrcit argiu, Arió va portar galopant ràpidament el seu amo lluny de la batalla", + "span_start": 193, + "span_end": 300, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Àtica.", + "span_text": "el va deixar a l'Àtica", + "span_start": 303, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Prop de Colonos.", + "span_text": "a l'Àtica, prop de Colonos", + "span_start": 316, + "span_end": 342, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En els Jocs Fúnebres en honor d'Arquèmor.", + "span_text": "La rapidesa d'Arió ja s'havia posat de manifest en els Jocs Fúnebres en honor d'Arquèmor", + "span_start": 344, + "span_end": 432, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sobre l'origen d'Arió hi ha diverses tradicions", + "span_start": 436, + "span_end": 483, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dèmeter, Persèfone, Hades i Posidó.", + "span_text": "Una diu que quan Dèmeter buscava la seva filla Persèfone raptada per Hades, Posidó, que la desitjava, la perseguia per tot arreu", + "span_start": 485, + "span_end": 613, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La perseguia per tot arreu.", + "span_text": "quan Dèmeter buscava la seva filla Persèfone raptada per Hades, Posidó, que la desitjava, la perseguia per tot arreu", + "span_start": 497, + "span_end": 613, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Transformar-se en euga i es va amagar entre els cavalls del rei Oncos, a Telfusa, a l'Arcàdia.", + "span_text": "Per escapolir-se se li va acudir a Dèmeter transformar-se en euga i es va amagar entre els cavalls del rei Oncos, a Telfusa, a l'Arcàdia", + "span_start": 615, + "span_end": 751, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però Posidó es va transformar en cavall i s'uní a la deessa", + "span_start": 753, + "span_end": 812, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una filla, Despina, el nom de la qual estava prohibit pronunciar i se l'anomenava la Dama o la Senyora, i un cavall, Arió.", + "span_text": "D'aquesta unió en va néixer una filla, Despina, el nom de la qual estava prohibit pronunciar i se l'anomenava la Dama o la Senyora, i un cavall, Arió", + "span_start": 814, + "span_end": 963, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del rei Oncos, després d'Heràcles i després d'Adrast.", + "span_text": "Aquest cavall va pertànyer al rei Oncos i després a Hèracles, que el va utilitzar en l'expedició contra l'Èlida i en la lluita contra Cicne. Després passà a mans d'Adrast", + "span_start": 965, + "span_end": 1135, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va ser un cavall sorgit de la terra quan Posidó hi clavà el trident.", + "span_text": "Segons altres versions, Arió va ser un cavall sorgit de la terra quan Posidó hi clavà el trident", + "span_start": 1138, + "span_end": 1234, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Arió", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels set Cabdills contra Tebes.", + "span_text": "va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels set Cabdills contra Tebes", + "span_start": 55, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va ser l'únic heroi que se salvà", + "span_start": 159, + "span_end": 191, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va portar galopant ràpidament el seu amo lluny de la batalla.", + "span_text": "Després de la derrota de l'exèrcit argiu, Arió va portar galopant ràpidament el seu amo lluny de la batalla", + "span_start": 193, + "span_end": 300, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Àtica.", + "span_text": "el va deixar a l'Àtica", + "span_start": 303, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Prop de Colonos.", + "span_text": "a l'Àtica, prop de Colonos", + "span_start": 316, + "span_end": 342, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En els Jocs Fúnebres en honor d'Arquèmor.", + "span_text": "La rapidesa d'Arió ja s'havia posat de manifest en els Jocs Fúnebres en honor d'Arquèmor", + "span_start": 344, + "span_end": 432, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sobre l'origen d'Arió hi ha diverses tradicions", + "span_start": 436, + "span_end": 483, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dèmeter, Persèfone, Hades i Posidó.", + "span_text": "Una diu que quan Dèmeter buscava la seva filla Persèfone raptada per Hades, Posidó, que la desitjava, la perseguia per tot arreu", + "span_start": 485, + "span_end": 613, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La perseguia per tot arreu.", + "span_text": "quan Dèmeter buscava la seva filla Persèfone raptada per Hades, Posidó, que la desitjava, la perseguia per tot arreu", + "span_start": 497, + "span_end": 613, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Transformar-se en euga i es va amagar entre els cavalls del rei Oncos, a Telfusa.", + "span_text": "Per escapolir-se se li va acudir a Dèmeter transformar-se en euga i es va amagar entre els cavalls del rei Oncos, a Telfusa", + "span_start": 615, + "span_end": 738, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però Posidó es va transformar en cavall i s'uní a la deessa", + "span_start": 753, + "span_end": 812, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Despina i Arió.", + "span_text": "D'aquesta unió en va néixer una filla, Despina, el nom de la qual estava prohibit pronunciar i se l'anomenava la Dama o la Senyora, i un cavall, Arió", + "span_start": 814, + "span_end": 963, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del rei Oncos, d'Heràcles i d'Adrast.", + "span_text": "Aquest cavall va pertànyer al rei Oncos i després a Hèracles, que el va utilitzar en l'expedició contra l'Èlida i en la lluita contra Cicne. Després passà a mans d'Adrast", + "span_start": 965, + "span_end": 1135, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que va sorgir de la terra quan Posidó hi clavà el trident.", + "span_text": "Segons altres versions, Arió va ser un cavall sorgit de la terra quan Posidó hi clavà el trident", + "span_start": 1138, + "span_end": 1234, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Arió", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels set Cabdills contra Tebes.", + "span_text": "va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels set Cabdills contra Tebes", + "span_start": 55, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va ser l'únic heroi que se salvà", + "span_start": 159, + "span_end": 191, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va portar galopant ràpidament el seu amo lluny de la batalla.", + "span_text": "Després de la derrota de l'exèrcit argiu, Arió va portar galopant ràpidament el seu amo lluny de la batalla", + "span_start": 193, + "span_end": 300, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Àtica.", + "span_text": "el va deixar a l'Àtica", + "span_start": 303, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Prop de Colonos.", + "span_text": "a l'Àtica, prop de Colonos", + "span_start": 316, + "span_end": 342, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En els Jocs Fúnebres en honor d'Arquèmor.", + "span_text": "La rapidesa d'Arió ja s'havia posat de manifest en els Jocs Fúnebres en honor d'Arquèmor", + "span_start": 344, + "span_end": 432, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sobre l'origen d'Arió hi ha diverses tradicions", + "span_start": 436, + "span_end": 483, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dèmeter, Persèfone, Hades i Posidó.", + "span_text": "Una diu que quan Dèmeter buscava la seva filla Persèfone raptada per Hades, Posidó, que la desitjava, la perseguia per tot arreu", + "span_start": 485, + "span_end": 613, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La perseguia per tot arreu.", + "span_text": "quan Dèmeter buscava la seva filla Persèfone raptada per Hades, Posidó, que la desitjava, la perseguia per tot arreu", + "span_start": 497, + "span_end": 613, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va transformar en euga i es va amagar entre els cavalls del rei Oncos.", + "span_text": "Per escapolir-se se li va acudir a Dèmeter transformar-se en euga i es va amagar entre els cavalls del rei Oncos", + "span_start": 615, + "span_end": 727, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però Posidó es va transformar en cavall i s'uní a la deessa", + "span_start": 753, + "span_end": 812, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una filla, Despina, i un cavall, Arió.", + "span_text": "D'aquesta unió en va néixer una filla, Despina, el nom de la qual estava prohibit pronunciar i se l'anomenava la Dama o la Senyora, i un cavall, Arió", + "span_start": 814, + "span_end": 963, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del rei Oncos, Hèracles i després Adrast.", + "span_text": "Aquest cavall va pertànyer al rei Oncos i després a Hèracles, que el va utilitzar en l'expedició contra l'Èlida i en la lluita contra Cicne. Després passà a mans d'Adrast", + "span_start": 965, + "span_end": 1135, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que Arió va ser un cavall sorgit de la terra quan Posidó hi clavà el trident.", + "span_text": "Segons altres versions, Arió va ser un cavall sorgit de la terra quan Posidó hi clavà el trident", + "span_start": 1138, + "span_end": 1234, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_483", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Lluïsa Bosch i Pagès...", + "story": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961) va ser una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana., De família catalana establerta a Suïssa, va començar els seus estudis musicals al conservatori de Ginebra amb E.Jaques-Delcroze, G. Barlan, G.Humbert i amb l'arpista E.Tramonti. Els amplià al conservatori de París amb A.Hasselmans i G.Verdalle. A Barcelona estudià composició amb Felip Pedrell., En la seva faceta de professora, entre 1916 i 1932 ensenyà arpa al conservatori de Ginebra, i també ho feu als de Lausana, Neuchatel, Montreux i Berna; més endavant creà la seva pròpia escola de música, i també impartí lliçons a l'Institut Casals de Barcelona (1931-1936). Publicà diverses obres de caràcter pedagògic: Méthode d'exercices pour la harpe, la de més èxit, fou adoptada a conservatoris de París, Londres, Nàpols, Sant Petersburg i als de diversos països llatinoamericans. Col·laborà en publicacions periòdiques com la Revista Musical Catalana (en els anys 20 hi tenia la secció Des de Suïssa), Música i Informador (Madrid)., Concertista extraordinària, el 1931 declarava que havia fet 1.200 concerts a Catalunya, Alemanya, França i Suïssa. En els anys 30 s'instal·là a Barcelona, amb la important col·lecció d'instruments musicals antics que havia aplegat, com arpes del segle xvii o una espineta del segle xv. L'any 1934, i juntament amb Joan Gibert, inicià els concerts de l'Associació de Música Antiga, d'on fou presidenta fundadora.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Lluïsa Bosch i Pagès?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin any?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el primer centre on va instruir-se en la música?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui era allà amb ella?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On va continuar els seus estudis?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va fer amb Felip Pedrell a Barcelona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va exercir la docència?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A quins llocs?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va fundar Bosch alguna escola de música?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina va ser l’obra seva més destacada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va participar Lluïsa en alguna revista?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va anar a viure a Barcelona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va presidir l’any 1934?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana.", + "span_text": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961) va ser una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 129, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Altstätten, Suïssa.", + "span_text": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 1880.", + "span_text": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de Ginebra.", + "span_text": "va començar els seus estudis musicals al conservatori de Ginebra", + "span_start": 174, + "span_end": 238, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "E.Jaques-Delcroze, G. Barlan, G.Humbert i E.Tramonti.", + "span_text": "al conservatori de Ginebra amb E.Jaques-Delcroze, G. Barlan, G.Humbert i amb l'arpista E.Tramonti", + "span_start": 212, + "span_end": 309, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de París.", + "span_text": "Els amplià al conservatori de París", + "span_start": 311, + "span_end": 346, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estudiar composició.", + "span_text": "A Barcelona estudià composició amb Felip Pedrell", + "span_start": 378, + "span_end": 426, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En la seva faceta de professora, entre 1916 i 1932 ensenyà arpa", + "span_start": 430, + "span_end": 493, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'arpa.", + "span_text": "En la seva faceta de professora, entre 1916 i 1932 ensenyà arpa", + "span_start": 430, + "span_end": 493, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de Ginebra, i també ho feu als de Lausana, Neuchatel, Montreux i Berna.", + "span_text": "ensenyà arpa al conservatori de Ginebra, i també ho feu als de Lausana, Neuchatel, Montreux i Berna", + "span_start": 481, + "span_end": 580, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "més endavant creà la seva pròpia escola de música", + "span_start": 582, + "span_end": 631, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La de Méthode d'exercices pour la harpe.", + "span_text": "Publicà diverses obres de caràcter pedagògic: Méthode d'exercices pour la harpe, la de més èxit", + "span_start": 703, + "span_end": 798, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Col·laborà en publicacions periòdiques com la Revista Musical Catalana (en els anys 20 hi tenia la secció Des de Suïssa), Música i Informador (Madrid)", + "span_start": 915, + "span_end": 1065, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En els anys 30.", + "span_text": "En els anys 30 s'instal·là a Barcelona", + "span_start": 1184, + "span_end": 1222, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'Associació de Música Antiga.", + "span_text": "L'any 1934, i juntament amb Joan Gibert, inicià els concerts de l'Associació de Música Antiga, d'on fou presidenta fundadora", + "span_start": 1355, + "span_end": 1479, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana.", + "span_text": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961) va ser una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 129, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Altstätten, Suïssa.", + "span_text": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1880.", + "span_text": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de Ginebra.", + "span_text": "va començar els seus estudis musicals al conservatori de Ginebra", + "span_start": 174, + "span_end": 238, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "E.Jaques-Delcroze, G. Barlan, G.Humbert i l'arpista E.Tramonti.", + "span_text": "al conservatori de Ginebra amb E.Jaques-Delcroze, G. Barlan, G.Humbert i amb l'arpista E.Tramonti", + "span_start": 212, + "span_end": 309, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de París.", + "span_text": "Els amplià al conservatori de París", + "span_start": 311, + "span_end": 346, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estudià composició.", + "span_text": "A Barcelona estudià composició amb Felip Pedrell", + "span_start": 378, + "span_end": 426, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En la seva faceta de professora, entre 1916 i 1932 ensenyà arpa", + "span_start": 430, + "span_end": 493, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'arpa.", + "span_text": "En la seva faceta de professora, entre 1916 i 1932 ensenyà arpa", + "span_start": 430, + "span_end": 493, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de Ginebra, i també ho feu als de Lausana, Neuchatel, Montreux i Berna.", + "span_text": "ensenyà arpa al conservatori de Ginebra, i també ho feu als de Lausana, Neuchatel, Montreux i Berna", + "span_start": 481, + "span_end": 580, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "més endavant creà la seva pròpia escola de música", + "span_start": 582, + "span_end": 631, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Méthode d'exercices pour la harpe.", + "span_text": "Publicà diverses obres de caràcter pedagògic: Méthode d'exercices pour la harpe, la de més èxit", + "span_start": 703, + "span_end": 798, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí, en la Revista Musical Catalana i en Música i Informador.", + "span_text": "Col·laborà en publicacions periòdiques com la Revista Musical Catalana (en els anys 20 hi tenia la secció Des de Suïssa), Música i Informador (Madrid)", + "span_start": 915, + "span_end": 1065, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En els anys 30.", + "span_text": "En els anys 30 s'instal·là a Barcelona", + "span_start": 1184, + "span_end": 1222, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'Associació de Música Antiga.", + "span_text": "L'any 1934, i juntament amb Joan Gibert, inicià els concerts de l'Associació de Música Antiga, d'on fou presidenta fundadora", + "span_start": 1355, + "span_end": 1479, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana.", + "span_text": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961) va ser una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 129, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Altstätten, Suïssa.", + "span_text": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1880.", + "span_text": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El conservatori de Ginebra.", + "span_text": "va començar els seus estudis musicals al conservatori de Ginebra", + "span_start": 174, + "span_end": 238, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "E.Jaques-Delcroze, G. Barlan, G.Humbert i l'arpista E.Tramonti.", + "span_text": "al conservatori de Ginebra amb E.Jaques-Delcroze, G. Barlan, G.Humbert i amb l'arpista E.Tramonti", + "span_start": 212, + "span_end": 309, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al conservatori de París.", + "span_text": "Els amplià al conservatori de París", + "span_start": 311, + "span_end": 346, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estudiar composició.", + "span_text": "A Barcelona estudià composició amb Felip Pedrell", + "span_start": 378, + "span_end": 426, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En la seva faceta de professora, entre 1916 i 1932 ensenyà arpa", + "span_start": 430, + "span_end": 493, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'arpa.", + "span_text": "En la seva faceta de professora, entre 1916 i 1932 ensenyà arpa", + "span_start": 430, + "span_end": 493, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Ginebra, Lausana, Neuchatel, Montreux i Berna.", + "span_text": "al conservatori de Ginebra, i també ho feu als de Lausana, Neuchatel, Montreux i Berna", + "span_start": 494, + "span_end": 580, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "creà la seva pròpia escola de música", + "span_start": 595, + "span_end": 631, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Méthode d'exercices pour la harpe.", + "span_text": "Publicà diverses obres de caràcter pedagògic: Méthode d'exercices pour la harpe, la de més èxit", + "span_start": 703, + "span_end": 798, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Col·laborà en publicacions periòdiques com la Revista Musical Catalana (en els anys 20 hi tenia la secció Des de Suïssa), Música i Informador (Madrid)", + "span_start": 915, + "span_end": 1065, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En els anys 30.", + "span_text": "En els anys 30 s'instal·là a Barcelona", + "span_start": 1184, + "span_end": 1222, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'Associació de Música Antiga.", + "span_text": "L'any 1934, i juntament amb Joan Gibert, inicià els concerts de l'Associació de Música Antiga, d'on fou presidenta fundadora", + "span_start": 1355, + "span_end": 1479, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1694", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Anita Daussà Ramon", + "story": "Anna Daussà Ramón (Palafrugell, 13 de desembre de 1884 - 19 de novembre de 1972) fou una empresària industrial catalana. Filla de l'empresari Melitón Daussà. L'empresa familiar passà a la seva mare quan va enviudar amb el nom de \\Vda de Melitón Daussá\\ (1928-1934) i posteriorment l'heredà Anna Daussà i continuà amb el nom \\Hija de Melitón Daussá\\. El 6 de febrer de 1904, a l'edat de 19 anys es casà amb Eduard Genís Girbal, de 33 anys. Com era habitual, dues nissagues d'industrials sureres s'unien en matrimoni per establir nous lligams comercials i ampliar el seu domini dins el mercat surer.\\n\\Hija de Melitón Daussà\\ apareix en les matrícules industrials de Palafrugell des de 1935 i l'any 1961 encara estava en funcionament. En la matrícula industrial de 1935 consta que al carrer Llibertat tenia: - 1 màquina de llescar - 2 màquines de fer cilindres amb força motriu - 1 màquina de taps amb força motriu - 7 garlopes - 2 màquines de quadrar a mà., Obté el certificat de productor nacional l'any 1936, es publica a la \\Gazeta de Madrid\\ de 9 d'agost, on hi consta la següent informació: \\con fábrica en la calle de Cervantes, número 3 (Gerona). Tapones de corcho de todas clases y calibres. La capacidad de producción en trescientos días y jornada de ocho horas de trabajo es de 47.000.000 de tapones.Fecha de expedición, 2 de mayo de 1936.\\ l, L'empresa d'Anna Daussà consta en diferents adreces segons els documents que es consulten. En el certificat consta al carrer Cervantes, a la mateixa adreça on tenia les oficines l'empresa del seu marit Eduard Genís. Les altres adreces on es menciona \\Hija de Melitón Daussá\\ corresponen a l'espai de fabricació: carrer de la Llibertat, 2 l'any 1935, l'any 1943 al carrer Guifré, 7 i a les matrícules industrials de l'Ajuntament de Palafrugell hi consta el carrer de la Rajola, 11. L'any 1961, a part de cotitzar amb el nom \\Hija de Melitón Daussà\\, també declara dues màquines de rebaixar i tres màquines de barrina separadament de l'empresa, al seu nom \\Ana Daussá Ramon\\., L'empresa s'associà al Fomento de la Industria Nacional Corcho-taponera., En una carta de 24 de desembre de 1941 sol·licitant arpillera per embalatge de taps al Sindicato Nacional Textil. Delegación de Cataluña, preveu una exportació de 10.225 kg de taps a Oslo, Praga, Bremen i Lausana.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer Anna Daussà Ramón?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es guanyava la vida?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De qui va ser la seva empresa primer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va casar amb 19 anys?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quants anys tenia aquest?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què es van casar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què es mostra a les matrícules industrials de Palafrugell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va aconseguir l’any 1936?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On es pot veure això?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I on es pot trobar aquest negoci segons diversos escrits que hi ha?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quines són?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què consta com a certificat independentment de l'empresa de Daussà l’any 1961?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On va afiliar-se aquesta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què es demana en una carta el 24 de desembre de 1941?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On s’enviaran?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 13 de desembre de 1884.", + "span_text": "Anna Daussà Ramón (Palafrugell, 13 de desembre de 1884 - 19 de novembre de 1972)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com a empresària industrial.", + "span_text": "fou una empresària industrial catalana", + "span_start": 81, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la seva mare quan va enviudar.", + "span_text": "L'empresa familiar passà a la seva mare quan va enviudar", + "span_start": 158, + "span_end": 214, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Eduard Genís Girbal.", + "span_text": "a l'edat de 19 anys es casà amb Eduard Genís Girbal", + "span_start": 374, + "span_end": 425, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "33 anys.", + "span_text": "Eduard Genís Girbal, de 33 anys", + "span_start": 406, + "span_end": 437, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per establir nous lligams comercials i ampliar el seu domini dins el mercat surer.", + "span_text": "s'unien en matrimoni per establir nous lligams comercials i ampliar el seu domini dins el mercat surer", + "span_start": 494, + "span_end": 596, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hija de Melitón Daussà.", + "span_text": "\\Hija de Melitón Daussà\\ apareix en les matrícules industrials de Palafrugell", + "span_start": 599, + "span_end": 676, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Obté el certificat de productor nacional.", + "span_text": "Obté el certificat de productor nacional l'any 1936", + "span_start": 958, + "span_end": 1009, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la Gazeta de Madrid.", + "span_text": "Obté el certificat de productor nacional l'any 1936, es publica a la \\Gazeta de Madrid\\", + "span_start": 958, + "span_end": 1045, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En diferents adreces.", + "span_text": "L'empresa d'Anna Daussà consta en diferents adreces segons els documents que es consulten", + "span_start": 1355, + "span_end": 1444, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El carrer Cervantes; carrer de la Llibertat, 2; carrer Guifré, 7; i carrer de la Rajola, 11.", + "span_text": "En el certificat consta al carrer Cervantes, a la mateixa adreça on tenia les oficines l'empresa del seu marit Eduard Genís. Les altres adreces on es menciona \\Hija de Melitón Daussá\\ corresponen a l'espai de fabricació: carrer de la Llibertat, 2 l'any 1935, l'any 1943 al carrer Guifré, 7 i a les matrícules industrials de l'Ajuntament de Palafrugell hi consta el carrer de la Rajola, 11", + "span_start": 1446, + "span_end": 1834, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dues màquines de rebaixar i tres màquines de barrina.", + "span_text": "L'any 1961, a part de cotitzar amb el nom \\Hija de Melitón Daussà\\, també declara dues màquines de rebaixar i tres màquines de barrina separadament de l'empresa", + "span_start": 1836, + "span_end": 1996, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al Fomento de la Industria Nacional Corcho-taponera.", + "span_text": "L'empresa s'associà al Fomento de la Industria Nacional Corcho-taponera", + "span_start": 2031, + "span_end": 2102, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Arpillera per embalatge de taps.", + "span_text": "En una carta de 24 de desembre de 1941 sol·licitant arpillera per embalatge de taps", + "span_start": 2106, + "span_end": 2189, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Oslo, Praga, Bremen i Lausana.", + "span_text": "preveu una exportació de 10.225 kg de taps a Oslo, Praga, Bremen i Lausana", + "span_start": 2244, + "span_end": 2318, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El 13 de desembre de 1884.", + "span_text": "Anna Daussà Ramón (Palafrugell, 13 de desembre de 1884 - 19 de novembre de 1972)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una empresària industrial catalana.", + "span_text": "fou una empresària industrial catalana", + "span_start": 81, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la seva mare.", + "span_text": "L'empresa familiar passà a la seva mare quan va enviudar", + "span_start": 158, + "span_end": 214, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Eduard Genís Girbal.", + "span_text": "a l'edat de 19 anys es casà amb Eduard Genís Girbal", + "span_start": 374, + "span_end": 425, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "33 anys.", + "span_text": "Eduard Genís Girbal, de 33 anys", + "span_start": 406, + "span_end": 437, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per establir nous lligams comercials i ampliar el seu domini dins el mercat surer.", + "span_text": "Com era habitual, dues nissagues d'industrials sureres s'unien en matrimoni per establir nous lligams comercials i ampliar el seu domini dins el mercat surer", + "span_start": 439, + "span_end": 596, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hija de Melitón Daussà.", + "span_text": "\\Hija de Melitón Daussà\\ apareix en les matrícules industrials de Palafrugell", + "span_start": 599, + "span_end": 676, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Obté el certificat de productor nacional.", + "span_text": "Obté el certificat de productor nacional l'any 1936", + "span_start": 958, + "span_end": 1009, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la Gazeta de Madrid.", + "span_text": "Obté el certificat de productor nacional l'any 1936, es publica a la \\Gazeta de Madrid\\", + "span_start": 958, + "span_end": 1045, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En diferents adreces.", + "span_text": "L'empresa d'Anna Daussà consta en diferents adreces segons els documents que es consulten", + "span_start": 1355, + "span_end": 1444, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El carrer Cervantes; carrer de la Llibertat, 2; carrer Guifré, 7; i carrer de la Rajola, 11.", + "span_text": "En el certificat consta al carrer Cervantes, a la mateixa adreça on tenia les oficines l'empresa del seu marit Eduard Genís. Les altres adreces on es menciona \\Hija de Melitón Daussá\\ corresponen a l'espai de fabricació: carrer de la Llibertat, 2 l'any 1935, l'any 1943 al carrer Guifré, 7 i a les matrícules industrials de l'Ajuntament de Palafrugell hi consta el carrer de la Rajola, 11", + "span_start": 1446, + "span_end": 1834, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dues màquines de rebaixar i tres màquines de barrina.", + "span_text": "L'any 1961, a part de cotitzar amb el nom \\Hija de Melitón Daussà\\, també declara dues màquines de rebaixar i tres màquines de barrina separadament de l'empresa", + "span_start": 1836, + "span_end": 1996, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al Fomento de la Industria Nacional Corcho-taponera.", + "span_text": "L'empresa s'associà al Fomento de la Industria Nacional Corcho-taponera", + "span_start": 2031, + "span_end": 2102, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Arpillera per embalatge de taps al Sindicato Nacional Textil.", + "span_text": "En una carta de 24 de desembre de 1941 sol·licitant arpillera per embalatge de taps al Sindicato Nacional Textil", + "span_start": 2106, + "span_end": 2218, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Oslo, Praga, Bremen i Lausana.", + "span_text": "preveu una exportació de 10.225 kg de taps a Oslo, Praga, Bremen i Lausana", + "span_start": 2244, + "span_end": 2318, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 13 de desembre de 1884.", + "span_text": "Anna Daussà Ramón (Palafrugell, 13 de desembre de 1884 - 19 de novembre de 1972)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una empresària industrial catalana.", + "span_text": "fou una empresària industrial catalana", + "span_start": 81, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la seva mare quan va enviudar.", + "span_text": "L'empresa familiar passà a la seva mare quan va enviudar", + "span_start": 158, + "span_end": 214, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Eduard Genís Girbal.", + "span_text": "a l'edat de 19 anys es casà amb Eduard Genís Girbal", + "span_start": 374, + "span_end": 425, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "33 anys.", + "span_text": "Eduard Genís Girbal, de 33 anys", + "span_start": 406, + "span_end": 437, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per establir nous lligams comercials i ampliar el seu domini dins el mercat surer.", + "span_text": "s'unien en matrimoni per establir nous lligams comercials i ampliar el seu domini dins el mercat surer", + "span_start": 494, + "span_end": 596, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hija de Melitón Daussà.", + "span_text": "\\Hija de Melitón Daussà\\ apareix en les matrícules industrials de Palafrugell", + "span_start": 599, + "span_end": 676, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El certificat de productor nacional.", + "span_text": "Obté el certificat de productor nacional l'any 1936", + "span_start": 958, + "span_end": 1009, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la Gazeta de Madrid.", + "span_text": "Obté el certificat de productor nacional l'any 1936, es publica a la \\Gazeta de Madrid\\", + "span_start": 958, + "span_end": 1045, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En diferents adreces.", + "span_text": "L'empresa d'Anna Daussà consta en diferents adreces segons els documents que es consulten", + "span_start": 1355, + "span_end": 1444, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El carrer Cervantes; carrer de la Llibertat, 2; carrer Guifré, 7 i carrer de la Rajola, 11.", + "span_text": "En el certificat consta al carrer Cervantes, a la mateixa adreça on tenia les oficines l'empresa del seu marit Eduard Genís. Les altres adreces on es menciona \\Hija de Melitón Daussá\\ corresponen a l'espai de fabricació: carrer de la Llibertat, 2 l'any 1935, l'any 1943 al carrer Guifré, 7 i a les matrícules industrials de l'Ajuntament de Palafrugell hi consta el carrer de la Rajola, 11", + "span_start": 1446, + "span_end": 1834, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dues màquines de rebaixar i tres màquines de barrina.", + "span_text": "L'any 1961, a part de cotitzar amb el nom \\Hija de Melitón Daussà\\, també declara dues màquines de rebaixar i tres màquines de barrina separadament de l'empresa", + "span_start": 1836, + "span_end": 1996, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al Fomento de la Industria Nacional Corcho-taponera.", + "span_text": "L'empresa s'associà al Fomento de la Industria Nacional Corcho-taponera", + "span_start": 2031, + "span_end": 2102, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Arpillera per embalatge de taps.", + "span_text": "En una carta de 24 de desembre de 1941 sol·licitant arpillera per embalatge de taps", + "span_start": 2106, + "span_end": 2189, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Oslo, Praga, Bremen i Lausana.", + "span_text": "preveu una exportació de 10.225 kg de taps a Oslo, Praga, Bremen i Lausana", + "span_start": 2244, + "span_end": 2318, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_162", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Alfred Bosch renuncia a ser el candidat d’ERC a Barcelona i confirma Ernest Maragall com a substitut", + "story": "El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Alfred Bosch ha confirmat aquesta tarda que renuncia a encapçalar la candidatura dels republicans a les eleccions municipals del maig vinent. En una intervenció davant l'assemblea de la federació d'ERC de Barcelona, ha dit que ha d'actuar amb vocació de servei i ha demanat suport a la candidatura d'Ernest Maragall. També ha agraït el suport que ha rebut les últimes hores. Bosch ha dit que fa aquest pas ‘amb dolor', però ha afegit que Barcelona necessita un canvi i que ell actua en conseqüència. Ha reivindicat el paper que pot jugar ERC en el futur de la capital catalana per a respondre a les expectatives de la ‘majoria sobiranista i progressita' de Barcelona. El ja ex-candidat ha demanat al partit que convoqui unes noves primàries per a confirmar la candidatura de Maragall. Bosch va ser elegit el 10 de març cap de llista d'ERC a Barcelona. Va obtenir el 87% dels vots com a únic candidat a les primàries de la federació de Barcelona, en les quals va participar el 15% de la militància. Aquest moviment provocarà que Maragall deixi de ser el conseller d'Acció Exterior del govern, i per tant el president de la Generalitat, Quim Torra, haurà de nomenar un nou conseller. El lloc correspon a ERC, i segons fonts consultades per VilaWeb el mateix Bosch podria ser el substitut de Maragall", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha dit que declina?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan són aquestes?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quina reunió ha participat Bosch?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I què ha comentat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què més ha sol·licitat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com se sent respecte a aquesta decisió de no presentar-s'hi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Creu que ERC pot ser un partit important pel futur de Barcelona?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan el van escollir per a encapçalar la llista d’ERC a Barcelona?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins resultats va obtenir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quanta gent va votar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què causarà la presentació de Maragall?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què haurà de fer el president de la Generalitat, llavors?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aquesta plaça buida quedaria reservada a ERC?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui es pensa que reemplaçaria a Maragall?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Alfred Bosch.", + "span_text": "El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Alfred Bosch", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Encapçalar la candidatura dels republicans a les eleccions municipals.", + "span_text": "ha confirmat aquesta tarda que renuncia a encapçalar la candidatura dels republicans a les eleccions municipals", + "span_start": 58, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El maig vinent.", + "span_text": "les eleccions municipals del maig vinent", + "span_start": 145, + "span_end": 185, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una de la federació d'ERC de Barcelona.", + "span_text": "En una intervenció davant l'assemblea de la federació d'ERC de Barcelona, ha dit", + "span_start": 187, + "span_end": 267, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que ha d'actuar amb vocació de servei.", + "span_text": "ha dit que ha d'actuar amb vocació de servei", + "span_start": 261, + "span_end": 305, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Suport a la candidatura d'Ernest Maragall.", + "span_text": "ha demanat suport a la candidatura d'Ernest Maragall", + "span_start": 308, + "span_end": 360, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha dit que fa aquest pas amb dolor, però ha afegit que Barcelona necessita un canvi i que ell actua en conseqüència.", + "span_text": "Bosch ha dit que fa aquest pas ‘amb dolor', però ha afegit que Barcelona necessita un canvi i que ell actua en conseqüència", + "span_start": 420, + "span_end": 543, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha reivindicat el paper que pot jugar ERC en el futur de la capital catalana", + "span_start": 545, + "span_end": 621, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 10 de març.", + "span_text": "Bosch va ser elegit el 10 de març cap de llista d'ERC a Barcelona", + "span_start": 830, + "span_end": 895, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va obtenir el 87% dels vots com a únic candidat a les primàries de la federació de Barcelona.", + "span_text": "Va obtenir el 87% dels vots com a únic candidat a les primàries de la federació de Barcelona", + "span_start": 897, + "span_end": 989, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 15% de la militància.", + "span_text": "de la federació de Barcelona, en les quals va participar el 15% de la militància", + "span_start": 961, + "span_end": 1041, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que Maragall deixi de ser el conseller d'Acció Exterior del govern.", + "span_text": "Aquest moviment provocarà que Maragall deixi de ser el conseller d'Acció Exterior del govern", + "span_start": 1043, + "span_end": 1135, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Nomenar un nou conseller.", + "span_text": "i per tant el president de la Generalitat, Quim Torra, haurà de nomenar un nou conseller", + "span_start": 1137, + "span_end": 1225, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El lloc correspon a ERC", + "span_start": 1227, + "span_end": 1250, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Bosch.", + "span_text": "segons fonts consultades per VilaWeb el mateix Bosch podria ser el substitut de Maragall", + "span_start": 1254, + "span_end": 1342, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Alfred Bosch.", + "span_text": "El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Alfred Bosch", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A encapçalar la candidatura dels republicans a les eleccions municipals.", + "span_text": "ha confirmat aquesta tarda que renuncia a encapçalar la candidatura dels republicans a les eleccions municipals", + "span_start": 58, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El maig vinent.", + "span_text": "les eleccions municipals del maig vinent", + "span_start": 145, + "span_end": 185, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una davant l'assemblea de la federació d'ERC de Barcelona.", + "span_text": "En una intervenció davant l'assemblea de la federació d'ERC de Barcelona, ha dit", + "span_start": 187, + "span_end": 267, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que ha d'actuar amb vocació de servei.", + "span_text": "ha dit que ha d'actuar amb vocació de servei", + "span_start": 261, + "span_end": 305, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Suport a la candidatura d'Ernest Maragall.", + "span_text": "i ha demanat suport a la candidatura d'Ernest Maragall", + "span_start": 306, + "span_end": 360, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que fa aquest pas amb dolor, però ha afegit que Barcelona necessita un canvi i que ell actua en conseqüència.", + "span_text": "Bosch ha dit que fa aquest pas ‘amb dolor', però ha afegit que Barcelona necessita un canvi i que ell actua en conseqüència", + "span_start": 420, + "span_end": 543, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha reivindicat el paper que pot jugar ERC en el futur de la capital catalana", + "span_start": 545, + "span_end": 621, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 10 de març.", + "span_text": "Bosch va ser elegit el 10 de març cap de llista d'ERC a Barcelona", + "span_start": 830, + "span_end": 895, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va obtenir el 87% dels vots com a únic candidat a les primàries de la federació de Barcelona.", + "span_text": "Va obtenir el 87% dels vots com a únic candidat a les primàries de la federació de Barcelona", + "span_start": 897, + "span_end": 989, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 15% de la militància.", + "span_text": "de la federació de Barcelona, en les quals va participar el 15% de la militància", + "span_start": 961, + "span_end": 1041, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que Maragall deixi de ser el conseller d'Acció Exterior del govern.", + "span_text": "Aquest moviment provocarà que Maragall deixi de ser el conseller d'Acció Exterior del govern", + "span_start": 1043, + "span_end": 1135, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Nomenar un nou conseller.", + "span_text": "per tant el president de la Generalitat, Quim Torra, haurà de nomenar un nou conseller", + "span_start": 1139, + "span_end": 1225, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El lloc correspon a ERC", + "span_start": 1227, + "span_end": 1250, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Bosch.", + "span_text": "segons fonts consultades per VilaWeb el mateix Bosch podria ser el substitut de Maragall", + "span_start": 1254, + "span_end": 1342, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Alfred Bosch.", + "span_text": "El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Alfred Bosch", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A encapçalar la candidatura dels republicans a les eleccions municipals.", + "span_text": "ha confirmat aquesta tarda que renuncia a encapçalar la candidatura dels republicans a les eleccions municipals", + "span_start": 58, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El maig vinent.", + "span_text": "eleccions municipals del maig vinent", + "span_start": 149, + "span_end": 185, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una de la federació d'ERC de Barcelona.", + "span_text": "En una intervenció davant l'assemblea de la federació d'ERC de Barcelona, ha dit", + "span_start": 187, + "span_end": 267, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que ha d'actuar amb vocació de servei.", + "span_text": "ha dit que ha d'actuar amb vocació de servei", + "span_start": 261, + "span_end": 305, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que es doni suport a la candidatura d'Ernest Maragall.", + "span_text": "i ha demanat suport a la candidatura d'Ernest Maragall", + "span_start": 306, + "span_end": 360, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha dit que fa aquest pas amb dolor, però ha afegit que Barcelona necessita un canvi i que ell actua en conseqüència.", + "span_text": "Bosch ha dit que fa aquest pas ‘amb dolor', però ha afegit que Barcelona necessita un canvi i que ell actua en conseqüència", + "span_start": 420, + "span_end": 543, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha reivindicat el paper que pot jugar ERC en el futur de la capital catalana", + "span_start": 545, + "span_end": 621, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 10 de març.", + "span_text": "Bosch va ser elegit el 10 de març cap de llista d'ERC a Barcelona", + "span_start": 830, + "span_end": 895, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va obtenir el 87% dels vots com a únic candidat a les primàries de la federació de Barcelona.", + "span_text": "Va obtenir el 87% dels vots com a únic candidat a les primàries de la federació de Barcelona", + "span_start": 897, + "span_end": 989, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 15% de la militància.", + "span_text": "en les quals va participar el 15% de la militància", + "span_start": 991, + "span_end": 1041, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que Maragall deixi de ser el conseller d'Acció Exterior del govern.", + "span_text": "Aquest moviment provocarà que Maragall deixi de ser el conseller d'Acció Exterior del govern", + "span_start": 1043, + "span_end": 1135, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Haurà de nomenar un nou conseller.", + "span_text": "per tant el president de la Generalitat, Quim Torra, haurà de nomenar un nou conseller", + "span_start": 1139, + "span_end": 1225, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El lloc correspon a ERC", + "span_start": 1227, + "span_end": 1250, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El mateix Bosch.", + "span_text": "el mateix Bosch podria ser el substitut de Maragall", + "span_start": 1291, + "span_end": 1342, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1503", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Tiodamant...", + "story": "Tiodamant (en grec antic Θειοδάμας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles. Va ser rei dels driops, i la seva llegenda tan aviat se situa a la Driòpia com a Xipre. En el primer cas, va ser pare d'Hilas., Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó, van marxar amb el seu fill, Hil·los, i van travessar el país dels driops. Hil·los va tenir gana i Hèracles va veure Tiodamant, el rei del país, que llaurava un camp amb un parell de bous, i li va demanar menjar per al seu fill. Tiodamant s'hi va negar, i l'heroi, enrabiat, va desenjovar un dels bous, el va matar, el va fer a trossos i se'l va menjar, amb Deianira i Hil·los. Tiodamant va marxar corrents cap a la ciutat i va tornar amb una tropa. Quan es va iniciar la lluita, l'heroi va haver de retrocedir, fins al punt que Deianira va prendre les armes per defensar el seu marit, i va ser ferida al pit. Però finalment, Hèracles va vèncer i va matar Tiodamant. L'heroi es va emportar amb ell a Hilas, el fill de Tiodamant", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Tiodamant?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A qui va governar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On es pot localitzar la seva tradició?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu fill en una versió de la història?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui era el descendent d'Hèracles i Deianira?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què van fer amb aquest?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui es va trobar amb Tiodamant?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li va implorar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar Hèracles al negar-se aquest?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va fugir Tiodamant?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els dos personatges van batallar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va guanyar Hèracles a Tiodamant al final?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I al seu fill?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles.", + "span_text": "Tiodamant (en grec antic Θειοδάμας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Als driops.", + "span_text": "Va ser rei dels driops", + "span_start": 122, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la Driòpia i a Xipre.", + "span_text": "la seva llegenda tan aviat se situa a la Driòpia com a Xipre", + "span_start": 148, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Hilas.", + "span_text": "En el primer cas, va ser pare d'Hilas", + "span_start": 210, + "span_end": 247, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hil·los.", + "span_text": "Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó, van marxar amb el seu fill, Hil·los", + "span_start": 251, + "span_end": 340, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van travessar el país dels driops.", + "span_text": "i van travessar el país dels driops", + "span_start": 342, + "span_end": 377, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó.", + "span_text": "Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó, van marxar amb el seu fill, Hil·los, i van travessar el país dels driops", + "span_start": 251, + "span_end": 377, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hèracles.", + "span_text": "Hèracles va veure Tiodamant, el rei del país", + "span_start": 403, + "span_end": 447, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Menjar per al seu fill.", + "span_text": "Hèracles va veure Tiodamant, el rei del país, que llaurava un camp amb un parell de bous, i li va demanar menjar per al seu fill", + "span_start": 403, + "span_end": 531, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Enrabiat, va desenjovar un dels bous, el va matar, el va fer a trossos i se'l va menjar, amb Deianira i Hil·los.", + "span_text": "Tiodamant s'hi va negar, i l'heroi, enrabiat, va desenjovar un dels bous, el va matar, el va fer a trossos i se'l va menjar, amb Deianira i Hil·los", + "span_start": 533, + "span_end": 680, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tiodamant va marxar corrents", + "span_start": 682, + "span_end": 710, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tiodamant va marxar corrents cap a la ciutat i va tornar amb una tropa", + "span_start": 682, + "span_end": 752, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però finalment, Hèracles va vèncer i va matar Tiodamant", + "span_start": 914, + "span_end": 969, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'heroi es va emportar amb ell a Hilas, el fill de Tiodamant", + "span_start": 971, + "span_end": 1031, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Segons la mitologia grega, un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles.", + "span_text": "Tiodamant (en grec antic Θειοδάμας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Als driops.", + "span_text": "Va ser rei dels driops", + "span_start": 122, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tant a a la Driòpia com a Xipre.", + "span_text": "la seva llegenda tan aviat se situa a la Driòpia com a Xipre", + "span_start": 148, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Hilas.", + "span_text": "En el primer cas, va ser pare d'Hilas", + "span_start": 210, + "span_end": 247, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hil·los.", + "span_text": "Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó, van marxar amb el seu fill, Hil·los", + "span_start": 251, + "span_end": 340, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van travessar el país dels driops.", + "span_text": "i van travessar el país dels driops", + "span_start": 342, + "span_end": 377, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó.", + "span_text": "Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó, van marxar amb el seu fill, Hil·los, i van travessar el país dels driops", + "span_start": 251, + "span_end": 377, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hèracles.", + "span_text": "Hèracles va veure Tiodamant, el rei del país", + "span_start": 403, + "span_end": 447, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Menjar per al seu fill.", + "span_text": "Hèracles va veure Tiodamant, el rei del país, que llaurava un camp amb un parell de bous, i li va demanar menjar per al seu fill", + "span_start": 403, + "span_end": 531, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va desenjovar un dels bous, el va matar, el va fer a trossos i se'l va menjar, amb Deianira i Hil·los.", + "span_text": "Tiodamant s'hi va negar, i l'heroi, enrabiat, va desenjovar un dels bous, el va matar, el va fer a trossos i se'l va menjar, amb Deianira i Hil·los", + "span_start": 533, + "span_end": 680, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tiodamant va marxar corrents", + "span_start": 682, + "span_end": 710, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tiodamant va marxar corrents cap a la ciutat i va tornar amb una tropa", + "span_start": 682, + "span_end": 752, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però finalment, Hèracles va vèncer i va matar Tiodamant", + "span_start": 914, + "span_end": 969, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'heroi es va emportar amb ell a Hilas, el fill de Tiodamant", + "span_start": 971, + "span_end": 1031, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles.", + "span_text": "Tiodamant (en grec antic Θειοδάμας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Als driops.", + "span_text": "Va ser rei dels driops", + "span_start": 122, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tant a la Driòpia com a Xipre.", + "span_text": "la seva llegenda tan aviat se situa a la Driòpia com a Xipre", + "span_start": 148, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Hilas.", + "span_text": "En el primer cas, va ser pare d'Hilas", + "span_start": 210, + "span_end": 247, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hil·los.", + "span_text": "Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó, van marxar amb el seu fill, Hil·los", + "span_start": 251, + "span_end": 340, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van travessar el país dels driops.", + "span_text": "van travessar el país dels driops", + "span_start": 344, + "span_end": 377, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó.", + "span_text": "Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó, van marxar amb el seu fill, Hil·los, i van travessar el país dels driops", + "span_start": 251, + "span_end": 377, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hèracles.", + "span_text": "Hèracles va veure Tiodamant", + "span_start": 403, + "span_end": 430, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Menjar per al seu fill.", + "span_text": "Hèracles va veure Tiodamant, el rei del país, que llaurava un camp amb un parell de bous, i li va demanar menjar per al seu fill", + "span_start": 403, + "span_end": 531, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Enrabiat, va desenjovar un dels bous, el va matar, el va fer a trossos i se'l va menjar.", + "span_text": "Tiodamant s'hi va negar, i l'heroi, enrabiat, va desenjovar un dels bous, el va matar, el va fer a trossos i se'l va menjar", + "span_start": 533, + "span_end": 656, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tiodamant va marxar corrents", + "span_start": 682, + "span_end": 710, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tiodamant va marxar corrents cap a la ciutat i va tornar amb una tropa. Quan es va iniciar la lluita", + "span_start": 682, + "span_end": 782, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però finalment, Hèracles va vèncer i va matar Tiodamant", + "span_start": 914, + "span_end": 969, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'heroi es va emportar amb ell a Hilas, el fill de Tiodamant", + "span_start": 971, + "span_end": 1031, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_396", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El govern de les Illes no suspèn les classes, però Sánchez recomana de fer-ho", + "story": "La presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, es resisteix a tancar els centres educatius pel coronavirus 2019. Segons que ha dit aquest matí, el govern no preveu de tancar-los, però ha dit que seguiran l'evolució del brot. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que el ministeri de Sanitat ha recomanat la ‘cancel·lació de les activitats educatives' a tot l'estat. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut A banda, Armengol ha demanat de comparèixer de manera urgent al parlament per a informar de la situació de contenció del coronavirus i de les mesures aplicades per a evitar-ne la propagació i pal·liar-ne els efectes. Demà, es reunirà la mesa i la junta de portaveus per a tractar aquesta petició de compareixença. Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb El govern de la Generalitat, en canvi, ha ordenat el tancament de tots els centres educatius, tant escoles com llars d'infants, instituts i universitats, a partir demà per evitar l'expansió del coronavirus 2019. La mesura forma part del pla PROCICAT que ha passat a fase 1 d'emergència. El tancament afectarà 1.800.000 alumnes i uns 100.000 docents. De totes maneres, la mesura no implica un confinament", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Francina Armengol?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què s’oposa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I per què s’haurien de cloure?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha dit que farà llavors?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què afirma Pedro Sánchez?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vol anar ara Armengol al Parlament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui assistirà a la citació d'Armengol de demà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'altra banda, què demana el govern de la Generalitat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan ha de ser efectiu això?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quin nivell estaria aquesta situació segons el Procicat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui patiria els efectes d’aquest tancament?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I estarien aïllats?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La presidenta del govern de les Illes.", + "span_text": "La presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A tancar els centres educatius.", + "span_text": "es resisteix a tancar els centres educatius", + "span_start": 58, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel coronavirus 2019.", + "span_text": "es resisteix a tancar els centres educatius pel coronavirus 2019", + "span_start": 58, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El govern no preveu de tancar-los, però ha dit que seguiran l'evolució del brot.", + "span_text": "Segons que ha dit aquest matí, el govern no preveu de tancar-los, però ha dit que seguiran l'evolució del brot", + "span_start": 124, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que el ministeri de Sanitat ha recomanat la cancel·lació de les activitats educatives a tot l'estat.", + "span_text": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que el ministeri de Sanitat ha recomanat la ‘cancel·lació de les activitats educatives' a tot l'estat", + "span_start": 236, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Armengol ha demanat de comparèixer de manera urgent al parlament", + "span_start": 459, + "span_end": 523, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a informar de la situació de contenció del coronavirus i de les mesures aplicades per a evitar-ne la propagació i pal·liar-ne els efectes.", + "span_text": "al parlament per a informar de la situació de contenció del coronavirus i de les mesures aplicades per a evitar-ne la propagació i pal·liar-ne els efectes", + "span_start": 511, + "span_end": 665, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La mesa i la junta de portaveus.", + "span_text": "Demà, es reunirà la mesa i la junta de portaveus per a tractar aquesta petició de compareixença", + "span_start": 667, + "span_end": 762, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El tancament de tots els centres educatius.", + "span_text": "El govern de la Generalitat, en canvi, ha ordenat el tancament de tots els centres educatius", + "span_start": 829, + "span_end": 921, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A partir demà.", + "span_text": "ha ordenat el tancament de tots els centres educatius, tant escoles com llars d'infants, instituts i universitats, a partir demà", + "span_start": 868, + "span_end": 996, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A fase 1 d'emergència.", + "span_text": "La mesura forma part del pla PROCICAT que ha passat a fase 1 d'emergència", + "span_start": 1041, + "span_end": 1114, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "1.800.000 alumnes i uns 100.000 docents.", + "span_text": "El tancament afectarà 1.800.000 alumnes i uns 100.000 docents", + "span_start": 1116, + "span_end": 1177, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De totes maneres, la mesura no implica un confinament", + "span_start": 1179, + "span_end": 1232, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La presidenta del govern de les Illes.", + "span_text": "La presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A tancar els centres educatius.", + "span_text": "es resisteix a tancar els centres educatius", + "span_start": 58, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel coronavirus 2019.", + "span_text": "es resisteix a tancar els centres educatius pel coronavirus 2019", + "span_start": 58, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el govern no preveu de tancar-los, però ha dit que seguiran l'evolució del brot.", + "span_text": "Segons que ha dit aquest matí, el govern no preveu de tancar-los, però ha dit que seguiran l'evolució del brot", + "span_start": 124, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que el ministeri de Sanitat ha recomanat la cancel·lació de les activitats educatives a tot l'estat.", + "span_text": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que el ministeri de Sanitat ha recomanat la ‘cancel·lació de les activitats educatives' a tot l'estat", + "span_start": 236, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Armengol ha demanat de comparèixer de manera urgent al parlament", + "span_start": 459, + "span_end": 523, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a informar de la situació de contenció del coronavirus i de les mesures aplicades per a evitar-ne la propagació i pal·liar-ne els efectes.", + "span_text": "al parlament per a informar de la situació de contenció del coronavirus i de les mesures aplicades per a evitar-ne la propagació i pal·liar-ne els efectes", + "span_start": 511, + "span_end": 665, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La mesa i la junta de portaveus.", + "span_text": "Demà, es reunirà la mesa i la junta de portaveus per a tractar aquesta petició de compareixença", + "span_start": 667, + "span_end": 762, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El tancament de tots els centres educatius.", + "span_text": "El govern de la Generalitat, en canvi, ha ordenat el tancament de tots els centres educatius", + "span_start": 829, + "span_end": 921, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A partir demà.", + "span_text": "ha ordenat el tancament de tots els centres educatius, tant escoles com llars d'infants, instituts i universitats, a partir demà", + "span_start": 868, + "span_end": 996, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A fase 1 d'emergència.", + "span_text": "La mesura forma part del pla PROCICAT que ha passat a fase 1 d'emergència", + "span_start": 1041, + "span_end": 1114, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "1.800.000 alumnes i uns 100.000 docents.", + "span_text": "El tancament afectarà 1.800.000 alumnes i uns 100.000 docents", + "span_start": 1116, + "span_end": 1177, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De totes maneres, la mesura no implica un confinament", + "span_start": 1179, + "span_end": 1232, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La presidenta del govern de les Illes.", + "span_text": "La presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A tancar els centres educatius.", + "span_text": "es resisteix a tancar els centres educatius", + "span_start": 58, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel coronavirus.", + "span_text": "es resisteix a tancar els centres educatius pel coronavirus 2019", + "span_start": 58, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el govern seguirà l'evolució del brot.", + "span_text": "Segons que ha dit aquest matí, el govern no preveu de tancar-los, però ha dit que seguiran l'evolució del brot", + "span_start": 124, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que el ministeri de Sanitat ha recomanat la cancel·lació de les activitats educatives a tot l'estat.", + "span_text": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que el ministeri de Sanitat ha recomanat la ‘cancel·lació de les activitats educatives' a tot l'estat", + "span_start": 236, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Armengol ha demanat de comparèixer de manera urgent al parlament", + "span_start": 459, + "span_end": 523, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a informar de la situació de contenció del coronavirus i de les mesures aplicades per a evitar-ne la propagació i pal·liar-ne els efectes.", + "span_text": "per a informar de la situació de contenció del coronavirus i de les mesures aplicades per a evitar-ne la propagació i pal·liar-ne els efectes", + "span_start": 524, + "span_end": 665, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La mesa i la junta de portaveus.", + "span_text": "Demà, es reunirà la mesa i la junta de portaveus per a tractar aquesta petició de compareixença", + "span_start": 667, + "span_end": 762, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El tancament de tots els centres educatius.", + "span_text": "El govern de la Generalitat, en canvi, ha ordenat el tancament de tots els centres educatius", + "span_start": 829, + "span_end": 921, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A partir demà.", + "span_text": "ha ordenat el tancament de tots els centres educatius, tant escoles com llars d'infants, instituts i universitats, a partir demà", + "span_start": 868, + "span_end": 996, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A fase 1 d'emergència.", + "span_text": "La mesura forma part del pla PROCICAT que ha passat a fase 1 d'emergència", + "span_start": 1041, + "span_end": 1114, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "1.800.000 alumnes i uns 100.000 docents.", + "span_text": "El tancament afectarà 1.800.000 alumnes i uns 100.000 docents", + "span_start": 1116, + "span_end": 1177, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De totes maneres, la mesura no implica un confinament", + "span_start": 1179, + "span_end": 1232, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_664", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Lucrecia...", + "story": "Lucrecia Pérez Sáez és una actriu i cantant cubana nascuda a l'Havana. És coneguda amb el monònim de Lucrecia. Malgrat la seva activitat principal com a cantant, ha participat en alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil Los Lunnis (2003–2009), RTVE. Ha publicat Besitos de chocolate. Cuentos de mi infancia (2006)., Va saber des de nena que la seva vida estava marcada pel so de la seva terra. Va començar els seus estudis de piano i es va acabar llicenciant en música, en l'especialitat de piano, a l'Institut Superior d'Art de Cuba. Va rebre classes de cant amb la compositora del bolero Dos gardenias Isolina Carrillo, bolero popularitzat a Espanya pel també cubà Antonio Machín i que l'acompanya en la seva carrera musical., Va arribar de gira a Espanya com a veu solista de l'orquestra \\Anacaona\\, encarregant-se dels teclats i algunes orquestracions. Més tard tornaria de nou per instal·lar-se definitivament a Barcelona el 1993., Ha editat 13 discos de música cubana o tropical amb temes de la seva autoria i dels seus pares. Al llarg de la seva carrera col·labora musicalment amb grans mestres com Celia Cruz, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Wyclef Jean, Patato Valdés, Carel Kraayenhof, Willy Chirino, Chavela Vargas, Lluís Llach, Gilberto Gil, Israel López Cachao, Andy Garcia, Carlos Jean i Paco de Lucía, entre d'altres., L'artista ha compaginat la seva faceta musical amb la televisió. Ha intervingut en programes de gran èxit a Espanya; així, per exemple, ha estat presentadora de l'exitós programa infantil de Televisió Espanyola Los Lunnis, emès a Clan TVE., Entre aquestes col·laboracions cal destacar la de l'àlbum Cachao: The last mambo, guardonat als Premis Grammy Llatins 2012. Homenatge pòstum a Israel López Cachao, conté un memorable concert gravat en viu a Miami, Florida, al setembre del 2007, amb motiu dels 80 anys de carrera musical del gran mestre.", + "questions": [ + { + "input_text": "On ha nascut Lucrecia Pérez Sáez?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quin sobrenom és famosa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A part de ser cantant, ha treballat en alguna altra cosa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar la cubana?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina relació té amb Isolina Carrillo?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De què se la coneix a aquesta dona?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui el va difondre a Espanya?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com va començar Lucrecia la seva trajectòria a l’estat espanyol?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quants àlbums ha fet?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quins artistes ha cantat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A quina cèlebre sèrie infantil de Clan TVE va participar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina publicació de la seva carrera ha sigut la més destacada?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A l'Havana.", + "span_text": "Lucrecia Pérez Sáez és una actriu i cantant cubana nascuda a l'Havana", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És actriu i cantant.", + "span_text": "Lucrecia Pérez Sáez és una actriu i cantant", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel de Lucrecia.", + "span_text": "És coneguda amb el monònim de Lucrecia", + "span_start": 71, + "span_end": 109, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Malgrat la seva activitat principal com a cantant, ha participat en alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil Los Lunnis", + "span_start": 111, + "span_end": 254, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil Los Lunnis (2003–2009).", + "span_text": "ha participat en alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil Los Lunnis (2003–2009)", + "span_start": 162, + "span_end": 266, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Música, en l'especialitat de piano.", + "span_text": "Va començar els seus estudis de piano i es va acabar llicenciant en música, en l'especialitat de piano", + "span_start": 419, + "span_end": 521, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'Institut Superior d'Art de Cuba.", + "span_text": "en l'especialitat de piano, a l'Institut Superior d'Art de Cuba", + "span_start": 495, + "span_end": 558, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va rebre classes de cant de la compositora.", + "span_text": "Va rebre classes de cant amb la compositora del bolero Dos gardenias Isolina Carrillo", + "span_start": 560, + "span_end": 645, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del bolero Dos gardenias.", + "span_text": "amb la compositora del bolero Dos gardenias Isolina Carrillo", + "span_start": 585, + "span_end": 645, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Antonio Machín.", + "span_text": "bolero popularitzat a Espanya pel també cubà Antonio Machín", + "span_start": 647, + "span_end": 706, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va arribar de gira com a veu solista de l'orquestra Anacaona.", + "span_text": "Va arribar de gira a Espanya com a veu solista de l'orquestra \\Anacaona\\", + "span_start": 755, + "span_end": 827, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "13.", + "span_text": "Ha editat 13 discos de música cubana o tropical", + "span_start": 964, + "span_end": 1011, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Celia Cruz, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Wyclef Jean, Patato Valdés, Carel Kraayenhof, Willy Chirino, Chavela Vargas, Lluís Llach, Gilberto Gil, Israel López Cachao, Andy Garcia, Carlos Jean i Paco de Lucía, entre d'altres.", + "span_text": "Al llarg de la seva carrera col·labora musicalment amb grans mestres com Celia Cruz, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Wyclef Jean, Patato Valdés, Carel Kraayenhof, Willy Chirino, Chavela Vargas, Lluís Llach, Gilberto Gil, Israel López Cachao, Andy Garcia, Carlos Jean i Paco de Lucía, entre d'altres", + "span_start": 1060, + "span_end": 1361, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Los Lunnis.", + "span_text": "ha estat presentadora de l'exitós programa infantil de Televisió Espanyola Los Lunnis, emès a Clan TVE", + "span_start": 1501, + "span_end": 1603, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'àlbum Cachao: The last mambo.", + "span_text": "Entre aquestes col·laboracions cal destacar la de l'àlbum Cachao: The last mambo", + "span_start": 1607, + "span_end": 1687, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A l'Havana.", + "span_text": "Lucrecia Pérez Sáez és una actriu i cantant cubana nascuda a l'Havana", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És actriu i cantant.", + "span_text": "Lucrecia Pérez Sáez és una actriu i cantant", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel de Lucrecia.", + "span_text": "És coneguda amb el monònim de Lucrecia", + "span_start": 71, + "span_end": 109, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Malgrat la seva activitat principal com a cantant, ha participat en alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil Los Lunnis", + "span_start": 111, + "span_end": 254, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En alguna pel·lícula com Ataque verbal i a la sèrie infantil Los Lunnis.", + "span_text": "ha participat en alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil Los Lunnis", + "span_start": 162, + "span_end": 254, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va començar els seus estudis de piano i es va acabar llicenciant en música, en l'especialitat de piano.", + "span_text": "Va començar els seus estudis de piano i es va acabar llicenciant en música, en l'especialitat de piano", + "span_start": 419, + "span_end": 521, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'Institut Superior d'Art de Cuba.", + "span_text": "en l'especialitat de piano, a l'Institut Superior d'Art de Cuba", + "span_start": 495, + "span_end": 558, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va rebre classes de cant de la compositora.", + "span_text": "Va rebre classes de cant amb la compositora del bolero Dos gardenias Isolina Carrillo", + "span_start": 560, + "span_end": 645, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És la compositora del bolero Dos gardenias.", + "span_text": "amb la compositora del bolero Dos gardenias Isolina Carrillo", + "span_start": 585, + "span_end": 645, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El cubà Antonio Machín.", + "span_text": "bolero popularitzat a Espanya pel també cubà Antonio Machín", + "span_start": 647, + "span_end": 706, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va arribar de gira com a veu solista de l'orquestra Anacaona.", + "span_text": "Va arribar de gira a Espanya com a veu solista de l'orquestra \\Anacaona\\", + "span_start": 755, + "span_end": 827, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "13.", + "span_text": "Ha editat 13 discos de música cubana o tropical", + "span_start": 964, + "span_end": 1011, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Celia Cruz, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Wyclef Jean, Patato Valdés, Carel Kraayenhof, Willy Chirino, Chavela Vargas, Lluís Llach, Gilberto Gil, Israel López Cachao, Andy Garcia, Carlos Jean i Paco de Lucía, entre d'altres.", + "span_text": "Al llarg de la seva carrera col·labora musicalment amb grans mestres com Celia Cruz, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Wyclef Jean, Patato Valdés, Carel Kraayenhof, Willy Chirino, Chavela Vargas, Lluís Llach, Gilberto Gil, Israel López Cachao, Andy Garcia, Carlos Jean i Paco de Lucía, entre d'altres", + "span_start": 1060, + "span_end": 1361, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Los Lunnis.", + "span_text": "ha estat presentadora de l'exitós programa infantil de Televisió Espanyola Los Lunnis, emès a Clan TVE", + "span_start": 1501, + "span_end": 1603, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La de l'àlbum Cachao: The last mambo.", + "span_text": "Entre aquestes col·laboracions cal destacar la de l'àlbum Cachao: The last mambo", + "span_start": 1607, + "span_end": 1687, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A l'Havana.", + "span_text": "Lucrecia Pérez Sáez és una actriu i cantant cubana nascuda a l'Havana", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És actriu i cantant.", + "span_text": "Lucrecia Pérez Sáez és una actriu i cantant", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pel de Lucrecia.", + "span_text": "És coneguda amb el monònim de Lucrecia", + "span_start": 71, + "span_end": 109, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Malgrat la seva activitat principal com a cantant, ha participat en alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil Los Lunnis", + "span_start": 111, + "span_end": 254, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En alguna pel·lícula i una sèrie infantil.", + "span_text": "Malgrat la seva activitat principal com a cantant, ha participat en alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil", + "span_start": 111, + "span_end": 243, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es va llicenciar en música, en l'especialitat de piano.", + "span_text": "Va començar els seus estudis de piano i es va acabar llicenciant en música, en l'especialitat de piano", + "span_start": 419, + "span_end": 521, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'Institut Superior d'Art de Cuba.", + "span_text": "en l'especialitat de piano, a l'Institut Superior d'Art de Cuba", + "span_start": 495, + "span_end": 558, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va rebre classes de cant seves.", + "span_text": "Va rebre classes de cant amb la compositora del bolero Dos gardenias Isolina Carrillo", + "span_start": 560, + "span_end": 645, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És la compositora del bolero Dos gardenias.", + "span_text": "la compositora del bolero Dos gardenias Isolina Carrillo", + "span_start": 589, + "span_end": 645, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Antonio Machín.", + "span_text": "bolero popularitzat a Espanya pel també cubà Antonio Machín", + "span_start": 647, + "span_end": 706, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va arribar de gira com a veu solista de l'orquestra Anacaona.", + "span_text": "Va arribar de gira a Espanya com a veu solista de l'orquestra \\Anacaona\\", + "span_start": 755, + "span_end": 827, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "13.", + "span_text": "Ha editat 13 discos de música", + "span_start": 964, + "span_end": 993, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Celia Cruz, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Wyclef Jean, Patato Valdés, Carel Kraayenhof, Willy Chirino, Chavela Vargas, Lluís Llach, Gilberto Gil, Israel López Cachao, Andy Garcia, Carlos Jean i Paco de Lucía, entre d'altres.", + "span_text": "col·labora musicalment amb grans mestres com Celia Cruz, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Wyclef Jean, Patato Valdés, Carel Kraayenhof, Willy Chirino, Chavela Vargas, Lluís Llach, Gilberto Gil, Israel López Cachao, Andy Garcia, Carlos Jean i Paco de Lucía, entre d'altres", + "span_start": 1088, + "span_end": 1361, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Los Lunnis.", + "span_text": "ha estat presentadora de l'exitós programa infantil de Televisió Espanyola Los Lunnis, emès a Clan TVE", + "span_start": 1501, + "span_end": 1603, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La de l'àlbum Cachao: The last mambo.", + "span_text": "Entre aquestes col·laboracions cal destacar la de l'àlbum Cachao: The last mambo", + "span_start": 1607, + "span_end": 1687, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1131", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maria Mulet...", + "story": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982) fou una escriptora valenciana)., Maria Mulet va exercir la professió de mestra al seu municipi, Albalat de la Ribera, com també ho feu a Banyeres de Mariola i a Cullera. Edità llibres de poesia i de narrativa, tant en català com en castellà, amb un estil molt pròxim a la parla popular. El seu nom, juntament amb el d'altres narradores com Maria Beneyto o Beatriu Civera, s'ha inclòs sovint en l'anomenada \\generació valenciana dels 50\\, referida als autors que nasqueren pels volts dels anys vint i trenta. Va col·laborar en la premsa valenciana i fou una de les primeres dones que edità literatura infantil en català., A més, Maria Mulet fou una de les poques escriptores que, ja durant els darrers anys del franquisme, introduí la literatura infantil i juvenil en català a les escoles del País Valencià, i :, llibres per a infants en català., en català durant el franquisme al País Valencià)., Publicà el seu primer llibre de poesia a València el 1948, “Arpa suave” i entre 1947 i 1949 publicà tres poemes seus, en castellà, a l'Almanaque de Las Provincias., El 1950 publica un segon poemari, “Contactos”, i un llibre de lectures infantils, “Donde haya sol. Prosas infantiles”. El 1956 publica, “Pedro, diario de un niño” i, un any després, “Gloria a Dios. Poemas de Navidad”. Tots ells en castellà.\\nAleshores, durant el curs 1965-1966, Maria Mulet entra en contacte amb Lo Rat Penat, implicant-se amb les activitats vinculades amb els xiquets, d'aquesta manera participa en el Concurs de Lectura i Escriptura infantils cosa que establirà un precedent en aquesta institució., És a partir d'ara que l'escriptora continuarà escrivint i traduint les seues obres al català (encara que no abandonarà les publicacions en castellà, així l'any 1969 publica en aquest idioma la novel·la “amor, la misma palabra”). Aquesta experiència també va resultar enriquidora per a l'escriptora, cosa que ella mateixa afirma en una entrevista que li feu María Ángeles Arazo l'any 1973: «desde entonces estudio todos los dias valenciano; es más, estoy reuniendo el viejo vocabulario de mis abuelos y mis padres, que no lo tenía olvidado, però sí adormecido»., A poc a poc s'implicà més amb Lo Rat Penat, i el 1970 participà en diversos actes, com quan feu de mantenidora en l'acte de cloenda dels Cursos de Llengua en què se celebrava el XVI Concurs de Lectura i el VII d'Escriptura en valencià. El 1971 publica a Lo Rat Penat, el que era el seu primer recull de poemes en català: “Veus de xiquets (poemes infantils)”, al qual Aurora Díaz-Plaja li va dedicar una ressenya en Serra d'Or, com tornarà a fer l'any següent al publicar un segon poemari en català: ”Nadal al cor”., El 1978 comença el distanciament amb l'associació Lo Rat Penat, després de la traducció de “Pedro, diario de un niño”, sota el títol “Pere. Diari d'un xiquet”, edició amb cites d'Ausiàs March, Xavier Casp i Carles Salvador, homenatge als seus predecessors i models literaris., Com reconeixement a la seua figura l'Ajuntament d' Albalat de la Ribera posa el seu nom a un carrer del poble.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Maria Mulet?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin any?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina altra professió tenia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quins altres llocs treballava com a professora a part del seu poble?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va dedicar-se a l’edició a part d’escriure?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quines altres figures de la generació valenciana dels 50 se la relaciona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A què al·ludeix aquesta generació?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin gènere literari va inserir Mulet a les escoles valencianes?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quina època?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan va escriure Maria la primera obra poètica?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb qui va col·laborar els anys 1965 i 1966?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En quines llengües escriu les seves novel·les?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va continuar el 1970 i 1971 amb Lo Rat Penat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan va deixar de participar amb ells?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una escriptora.", + "span_text": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982) fou una escriptora", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Albalat de la Ribera, Ribera Baixa.", + "span_text": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1911.", + "span_text": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va exercir de mestra.", + "span_text": "Maria Mulet va exercir la professió de mestra", + "span_start": 105, + "span_end": 150, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Banyeres de Mariola i a Cullera.", + "span_text": "va exercir la professió de mestra al seu municipi, Albalat de la Ribera, com també ho feu a Banyeres de Mariola i a Cullera", + "span_start": 117, + "span_end": 240, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Edità llibres de poesia i de narrativa", + "span_start": 242, + "span_end": 280, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Maria Beneyto o Beatriu Civera.", + "span_text": "El seu nom, juntament amb el d'altres narradores com Maria Beneyto o Beatriu Civera, s'ha inclòs sovint en l'anomenada \\generació valenciana dels 50\\", + "span_start": 359, + "span_end": 508, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Als autors que nasqueren pels volts dels anys vint i trenta.", + "span_text": "\\generació valenciana dels 50\\, referida als autors que nasqueren pels volts dels anys vint i trenta", + "span_start": 478, + "span_end": 578, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La literatura infantil i juvenil en català.", + "span_text": "Maria Mulet fou una de les poques escriptores que, ja durant els darrers anys del franquisme, introduí la literatura infantil i juvenil en català a les escoles del País Valencià", + "span_start": 701, + "span_end": 879, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Durant els darrers anys del franquisme.", + "span_text": "ja durant els darrers anys del franquisme, introduí la literatura infantil i juvenil en català a les escoles del País Valencià", + "span_start": 753, + "span_end": 879, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 1948.", + "span_text": "Publicà el seu primer llibre de poesia a València el 1948", + "span_start": 974, + "span_end": 1031, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Lo Rat Penat.", + "span_text": "durant el curs 1965-1966, Maria Mulet entra en contacte amb Lo Rat Penat", + "span_start": 1394, + "span_end": 1466, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En català i en castellà.", + "span_text": "l'escriptora continuarà escrivint i traduint les seues obres al català (encara que no abandonarà les publicacions en castellà, així l'any 1969 publica en aquest idioma la novel·la “amor, la misma palabra”)", + "span_start": 1682, + "span_end": 1887, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A poc a poc s'implicà més amb Lo Rat Penat, i el 1970 participà en diversos actes, com quan feu de mantenidora en l'acte de cloenda dels Cursos de Llengua en què se celebrava el XVI Concurs de Lectura i el VII d'Escriptura en valencià. El 1971 publica a Lo Rat Penat", + "span_start": 2224, + "span_end": 2490, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1978.", + "span_text": "El 1978 comença el distanciament amb l'associació Lo Rat Penat", + "span_start": 2741, + "span_end": 2804, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una escriptora.", + "span_text": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982) fou una escriptora", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Albalat de la Ribera.", + "span_text": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1911.", + "span_text": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La de mestra.", + "span_text": "Maria Mulet va exercir la professió de mestra", + "span_start": 105, + "span_end": 150, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Banyeres de Mariola i a Cullera.", + "span_text": "va exercir la professió de mestra al seu municipi, Albalat de la Ribera, com també ho feu a Banyeres de Mariola i a Cullera", + "span_start": 117, + "span_end": 240, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Edità llibres de poesia i de narrativa", + "span_start": 242, + "span_end": 280, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Maria Beneyto o Beatriu Civera.", + "span_text": "El seu nom, juntament amb el d'altres narradores com Maria Beneyto o Beatriu Civera, s'ha inclòs sovint en l'anomenada \\generació valenciana dels 50\\", + "span_start": 359, + "span_end": 508, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Als autors que nasqueren pels volts dels anys vint i trenta.", + "span_text": "\\generació valenciana dels 50\\, referida als autors que nasqueren pels volts dels anys vint i trenta", + "span_start": 478, + "span_end": 578, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La literatura infantil i juvenil en català.", + "span_text": "Maria Mulet fou una de les poques escriptores que, ja durant els darrers anys del franquisme, introduí la literatura infantil i juvenil en català a les escoles del País Valencià", + "span_start": 701, + "span_end": 879, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Durant els darrers anys del franquisme.", + "span_text": "durant els darrers anys del franquisme, introduí la literatura infantil i juvenil en català a les escoles del País Valencià", + "span_start": 756, + "span_end": 879, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 1948.", + "span_text": "Publicà el seu primer llibre de poesia a València el 1948", + "span_start": 974, + "span_end": 1031, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Lo Rat Penat.", + "span_text": "Aleshores, durant el curs 1965-1966, Maria Mulet entra en contacte amb Lo Rat Penat", + "span_start": 1383, + "span_end": 1466, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En català i castellà.", + "span_text": "l'escriptora continuarà escrivint i traduint les seues obres al català (encara que no abandonarà les publicacions en castellà, així l'any 1969 publica en aquest idioma la novel·la “amor, la misma palabra”)", + "span_start": 1682, + "span_end": 1887, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A poc a poc s'implicà més amb Lo Rat Penat, i el 1970 participà en diversos actes, com quan feu de mantenidora en l'acte de cloenda dels Cursos de Llengua en què se celebrava el XVI Concurs de Lectura i el VII d'Escriptura en valencià. El 1971 publica a Lo Rat Penat", + "span_start": 2224, + "span_end": 2490, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1978.", + "span_text": "El 1978 comença el distanciament amb l'associació Lo Rat Penat", + "span_start": 2741, + "span_end": 2804, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una escriptora.", + "span_text": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982) fou una escriptora", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Albalat de la Ribera, Ribera Baixa.", + "span_text": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1911.", + "span_text": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era mestra.", + "span_text": "va exercir la professió de mestra", + "span_start": 117, + "span_end": 150, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Banyeres de Mariola i a Cullera.", + "span_text": "va exercir la professió de mestra al seu municipi, Albalat de la Ribera, com també ho feu a Banyeres de Mariola i a Cullera", + "span_start": 117, + "span_end": 240, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Edità llibres de poesia i de narrativa", + "span_start": 242, + "span_end": 280, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Maria Beneyto i Beatriu Civera.", + "span_text": "El seu nom, juntament amb el d'altres narradores com Maria Beneyto o Beatriu Civera, s'ha inclòs sovint en l'anomenada \\generació valenciana dels 50\\", + "span_start": 359, + "span_end": 508, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Als autors que nasqueren pels volts dels anys vint i trenta.", + "span_text": "\\generació valenciana dels 50\\, referida als autors que nasqueren pels volts dels anys vint i trenta", + "span_start": 478, + "span_end": 578, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La literatura infantil i juvenil en català.", + "span_text": "Maria Mulet fou una de les poques escriptores que, ja durant els darrers anys del franquisme, introduí la literatura infantil i juvenil en català a les escoles del País Valencià", + "span_start": 701, + "span_end": 879, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Durant els darrers anys del franquisme.", + "span_text": "durant els darrers anys del franquisme, introduí la literatura infantil i juvenil en català a les escoles del País Valencià", + "span_start": 756, + "span_end": 879, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 1948.", + "span_text": "Publicà el seu primer llibre de poesia a València el 1948", + "span_start": 974, + "span_end": 1031, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Lo Rat Penat.", + "span_text": "durant el curs 1965-1966, Maria Mulet entra en contacte amb Lo Rat Penat", + "span_start": 1394, + "span_end": 1466, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En català i castellà.", + "span_text": "l'escriptora continuarà escrivint i traduint les seues obres al català (encara que no abandonarà les publicacions en castellà, així l'any 1969 publica en aquest idioma la novel·la “amor, la misma palabra”)", + "span_start": 1682, + "span_end": 1887, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A poc a poc s'implicà més amb Lo Rat Penat, i el 1970 participà en diversos actes, com quan feu de mantenidora en l'acte de cloenda dels Cursos de Llengua en què se celebrava el XVI Concurs de Lectura i el VII d'Escriptura en valencià. El 1971 publica a Lo Rat Penat", + "span_start": 2224, + "span_end": 2490, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'any 1978.", + "span_text": "El 1978 comença el distanciament amb l'associació Lo Rat Penat", + "span_start": 2741, + "span_end": 2804, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1476", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El PP facilitarà al PNB tenir grup propi al Senat espanyol, però no al PDC", + "story": "El PP facilitarà al PNB que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol, però no al PDC, segons que ha avançat el portaveu popular a la cambra alta, José Manuel Barreiro, l'últim dia de termini perquè es registrin els grups. En una entrevista a RNE, recollida per Europa Press, Barreiro ha admès que no faciliten la concessió de grup al PDC per una qüestió ‘de principis', atès que el partit, després de la refundació, es defineix per ‘independentista'. Tot i això, també ha esgrimit el reglament de la cambra. Segons que ha explicat, per registrar un grup calen deu senadors, però el reglament també estableix que cap grup no pot baixar de sis durant la legislatura. El PNB disposa de sis senadors, de manera que podria funcionar amb ells i prou tota la legislatura, però CDC només en té quatre. En el cas del PNB, el portaveu popular ha argumentat que facilitar-los la consecució de grup era una qüestió de ‘cortesia parlamentària', i que unes altres vegades havia estat el PSOE qui els ho havia permès. Tot i això, no ha dit explícitament que aquesta ajuda consistís en un préstec de senadors populars per registrar aquest dimarts el grup. Barreiro ha al·legat, a més, que existeix una ‘diferència important' entre el paper que té i vol tenir el PNB en el conjunt de l'estat espanyol i la posició que han adoptat CDC i ERC, que reclamen un referèndum independentista –ERC no necessita ajuda per formar grup al senat, ho té assegurat amb els seus escons, igual que PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans–. Barreiro també ha distingit la situació del PDC al senat i al congrés espanyol, perquè serà la mesa qui decidirà si l'antiga CDC pot tenir grup propi malgrat que no ha assolit un suport del 15% a les quatre províncies catalanes. Segons que ha dit, dependrà de les possibilitats d”interpretació' d'aquesta norma. Els populars s'han mostrat disposats a donar suport a la mesa perquè el PDC tingui grup propi a la cambra", + "questions": [ + { + "input_text": "Què proporcionarà el PP al PNB?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui no gaudirà d'aquest privilegi, en canvi?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui ha informat d’això?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan ho farà el PP això?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què ha dit Barreiro quan ha visitat RNE?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De què tracta aquesta qüestió?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Només influeix aquest fet?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin altre afecta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De què consta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En té sis el PNB?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I ja els aniria bé amb aquesta xifra?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I la CDC de quants en disposa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Troba Barreiro dissimilitud d'idees entre el PNB, la CDC i ERC?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I a ERC li faltaria suport per a poder ser al Senat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui prendrà la decisió sobre si la CDC pot tenir grup parlamentari?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol.", + "span_text": "El PP facilitarà al PNB que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El PDC.", + "span_text": "que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol, però no al PDC", + "span_start": 24, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El portaveu popular a la cambra alta.", + "span_text": "segons que ha avançat el portaveu popular a la cambra alta, José Manuel Barreiro", + "span_start": 94, + "span_end": 174, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'últim dia de termini.", + "span_text": "l'últim dia de termini perquè es registrin els grups", + "span_start": 176, + "span_end": 228, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que no faciliten la concessió de grup al PDC per una qüestió de principis.", + "span_text": "En una entrevista a RNE, recollida per Europa Press, Barreiro ha admès que no faciliten la concessió de grup al PDC per una qüestió ‘de principis'", + "span_start": 230, + "span_end": 376, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el partit, després de la refundació, es defineix per independentista.", + "span_text": "atès que el partit, després de la refundació, es defineix per ‘independentista'", + "span_start": 378, + "span_end": 457, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot i això, també ha esgrimit el reglament de la cambra", + "span_start": 459, + "span_end": 514, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El reglament de la cambra.", + "span_text": "Tot i això, també ha esgrimit el reglament de la cambra", + "span_start": 459, + "span_end": 514, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per registrar un grup calen deu senadors, però el reglament també estableix que cap grup no pot baixar de sis durant la legislatura.", + "span_text": "Segons que ha explicat, per registrar un grup calen deu senadors, però el reglament també estableix que cap grup no pot baixar de sis durant la legislatura", + "span_start": 516, + "span_end": 671, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El PNB disposa de sis senadors", + "span_start": 673, + "span_end": 703, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "de manera que podria funcionar amb ells i prou tota la legislatura", + "span_start": 705, + "span_end": 771, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De quatre.", + "span_text": "però CDC només en té quatre", + "span_start": 773, + "span_end": 800, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Barreiro ha al·legat, a més, que existeix una ‘diferència important' entre el paper que té i vol tenir el PNB en el conjunt de l'estat espanyol i la posició que han adoptat CDC i ERC, que reclamen un referèndum independentista", + "span_start": 1148, + "span_end": 1374, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ERC no necessita ajuda per formar grup al senat", + "span_start": 1376, + "span_end": 1423, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La mesa.", + "span_text": "perquè serà la mesa qui decidirà si l'antiga CDC pot tenir grup propi malgrat que no ha assolit un suport del 15% a les quatre províncies catalanes", + "span_start": 1588, + "span_end": 1735, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol.", + "span_text": "El PP facilitarà al PNB que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El PDC.", + "span_text": "que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol, però no al PDC", + "span_start": 24, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "José Manuel Barreiro.", + "span_text": "segons que ha avançat el portaveu popular a la cambra alta, José Manuel Barreiro", + "span_start": 94, + "span_end": 174, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'últim dia de termini.", + "span_text": "l'últim dia de termini perquè es registrin els grups", + "span_start": 176, + "span_end": 228, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que no faciliten la concessió de grup al PDC per una qüestió de principis.", + "span_text": "En una entrevista a RNE, recollida per Europa Press, Barreiro ha admès que no faciliten la concessió de grup al PDC per una qüestió ‘de principis'", + "span_start": 230, + "span_end": 376, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el partit, després de la refundació, es defineix per independentista.", + "span_text": "atès que el partit, després de la refundació, es defineix per ‘independentista'", + "span_start": 378, + "span_end": 457, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot i això, també ha esgrimit el reglament de la cambra", + "span_start": 459, + "span_end": 514, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El reglament de la cambra.", + "span_text": "Tot i això, també ha esgrimit el reglament de la cambra", + "span_start": 459, + "span_end": 514, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per registrar un grup calen deu senadors, però el reglament també estableix que cap grup no pot baixar de sis durant la legislatura.", + "span_text": "Segons que ha explicat, per registrar un grup calen deu senadors, però el reglament també estableix que cap grup no pot baixar de sis durant la legislatura", + "span_start": 516, + "span_end": 671, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El PNB disposa de sis senadors", + "span_start": 673, + "span_end": 703, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "de manera que podria funcionar amb ells i prou tota la legislatura", + "span_start": 705, + "span_end": 771, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De quatre.", + "span_text": "però CDC només en té quatre", + "span_start": 773, + "span_end": 800, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Barreiro ha al·legat, a més, que existeix una ‘diferència important' entre el paper que té i vol tenir el PNB en el conjunt de l'estat espanyol i la posició que han adoptat CDC i ERC, que reclamen un referèndum independentista", + "span_start": 1148, + "span_end": 1374, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ERC no necessita ajuda per formar grup al senat", + "span_start": 1376, + "span_end": 1423, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La mesa.", + "span_text": "perquè serà la mesa qui decidirà si l'antiga CDC pot tenir grup propi malgrat que no ha assolit un suport del 15% a les quatre províncies catalanes", + "span_start": 1588, + "span_end": 1735, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol.", + "span_text": "El PP facilitarà al PNB que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El PDC.", + "span_text": "que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol, però no al PDC", + "span_start": 24, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El portaveu popular a la cambra alta, José Manuel Barreiro.", + "span_text": "segons que ha avançat el portaveu popular a la cambra alta, José Manuel Barreiro", + "span_start": 94, + "span_end": 174, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'últim dia de termini perquè es registrin els grups.", + "span_text": "l'últim dia de termini perquè es registrin els grups", + "span_start": 176, + "span_end": 228, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que no faciliten la concessió de grup al PDC per una qüestió de principis.", + "span_text": "En una entrevista a RNE, recollida per Europa Press, Barreiro ha admès que no faciliten la concessió de grup al PDC per una qüestió ‘de principis'", + "span_start": 230, + "span_end": 376, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el partit, després de la refundació, es defineix per independentista.", + "span_text": "atès que el partit, després de la refundació, es defineix per ‘independentista'", + "span_start": 378, + "span_end": 457, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot i això, també ha esgrimit el reglament de la cambra", + "span_start": 459, + "span_end": 514, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El reglament de la cambra.", + "span_text": "Tot i això, també ha esgrimit el reglament de la cambra", + "span_start": 459, + "span_end": 514, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per registrar un grup calen deu senadors, però el reglament també estableix que cap grup no pot baixar de sis durant la legislatura.", + "span_text": "Segons que ha explicat, per registrar un grup calen deu senadors, però el reglament també estableix que cap grup no pot baixar de sis durant la legislatura", + "span_start": 516, + "span_end": 671, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El PNB disposa de sis senadors", + "span_start": 673, + "span_end": 703, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "de manera que podria funcionar amb ells i prou tota la legislatura", + "span_start": 705, + "span_end": 771, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Només en té quatre.", + "span_text": "CDC només en té quatre", + "span_start": 778, + "span_end": 800, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Barreiro ha al·legat, a més, que existeix una ‘diferència important' entre el paper que té i vol tenir el PNB en el conjunt de l'estat espanyol i la posició que han adoptat CDC i ERC, que reclamen un referèndum independentista", + "span_start": 1148, + "span_end": 1374, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ERC no necessita ajuda per formar grup al senat", + "span_start": 1376, + "span_end": 1423, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La mesa.", + "span_text": "serà la mesa qui decidirà si l'antiga CDC pot tenir grup propi malgrat que no ha assolit un suport del 15% a les quatre províncies catalanes", + "span_start": 1595, + "span_end": 1735, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1643", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Xipe-Totec...", + "story": "Xipe-Totec (en asteca \\nostre senyor l'escorxat\\) fou un déu a diverses mitologies americanes: la mitologia asteca, la yopi i la zapotec. El seu origen es troba al territori dels yopi, Guerrero. Per la relació propera entre els yopi i els zapotec el déu tenia relació amb les creences d'aquests últims. Més tard fou adoptat pels asteques., A la mitologia asteca les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans fills d'una parella ancestral, considerats el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est). A més era déu de la dacsa, patró dels artesans, estava associat amb la plutja i era déu de l'agricultura i del vent de l'oest. Segons els mites asteques fou escorxat viu com a la dacsa. En quant al seu aspecte vestia una pell humana com a màscara i anava armat amb una llança o una destral. El rol de Xipe-Totec era de víctima, rol compartit amb Quetzalcoatl., Xipe-Totec era el patró dels treballadors de l'or i la plata., El festival Tlacaxipehualiztli es realitzava en honor de Xipe-Totec i a Huitzilopochtli. Representava la subordinació del déu de l'est respecte el déu del sud. Es cantava el seu himne: Xippe ycuic, totec. Yoallavama (traduït del nàhuatl: Nostre senyor l'escorxat (el bevedor nocturn). Sa cançó)., A la religió tardana asteca les identificacions dels déus es creuaven causant que Xipe-Totec es convertira en un dels quatre Tezcatlipoca: el Tezcatlipoca Roig., Al jaciment arqueològic de Xolalpan, a Teotihuacan, es descobrí el 1932 una estàtua que el representa., Al Còdex Borgia hi apareix representat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què vol dir el nom de Xipe-Totec?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui va ser?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quines són?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De quin lloc prové la divinitat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Segons la mitologia asteca, tenia germans?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quants?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què governaven?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es deien?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què més representava Xipe-Totec?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va morir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina vestimenta solia portar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin paper compartia amb Quetzalcoatl?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin era el seu himne?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què es va trobar el 1932 a Teotihuacan?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "També surt la seva figura al Còdex Borgia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Nostre senyor l'escorxat.", + "span_text": "Xipe-Totec (en asteca \\nostre senyor l'escorxat\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un déu a diverses mitologies americanes.", + "span_text": "fou un déu a diverses mitologies americanes", + "span_start": 50, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'asteca, la yopi i la zapotec.", + "span_text": "diverses mitologies americanes: la mitologia asteca, la yopi i la zapotec", + "span_start": 63, + "span_end": 136, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del territori dels yopi, Guerrero.", + "span_text": "El seu origen es troba al territori dels yopi, Guerrero", + "span_start": 138, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A la mitologia asteca les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans fills d'una parella ancestral, considerats el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est)", + "span_start": 341, + "span_end": 641, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans fills d'una parella ancestral, considerats el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est)", + "span_start": 363, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Les regions del món.", + "span_text": "les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans", + "span_start": 363, + "span_end": 447, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Huitzilopochtli, Tezcatlipoca i Quetzalcoatl.", + "span_text": "el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est)", + "span_start": 491, + "span_end": 641, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Era déu de la dacsa, patró dels artesans, estava associat amb la plutja i era déu de l'agricultura i del vent de l'oest.", + "span_text": "A més era déu de la dacsa, patró dels artesans, estava associat amb la plutja i era déu de l'agricultura i del vent de l'oest", + "span_start": 643, + "span_end": 768, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fou escorxat viu com a la dacsa.", + "span_text": "Segons els mites asteques fou escorxat viu com a la dacsa", + "span_start": 770, + "span_end": 827, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una pell humana com a màscara i anava armat amb una llança o una destral.", + "span_text": "En quant al seu aspecte vestia una pell humana com a màscara i anava armat amb una llança o una destral", + "span_start": 829, + "span_end": 932, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de víctima.", + "span_text": "El rol de Xipe-Totec era de víctima, rol compartit amb Quetzalcoatl", + "span_start": 934, + "span_end": 1001, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Xippe ycuic, totec.", + "span_text": "Es cantava el seu himne: Xippe ycuic, totec", + "span_start": 1229, + "span_end": 1272, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una estàtua que el representa.", + "span_text": "a Teotihuacan, es descobrí el 1932 una estàtua que el representa", + "span_start": 1567, + "span_end": 1631, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al Còdex Borgia hi apareix representat", + "span_start": 1635, + "span_end": 1673, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Nostre senyor l'escorxat.", + "span_text": "Xipe-Totec (en asteca \\nostre senyor l'escorxat\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un déu a diverses mitologies americanes.", + "span_text": "fou un déu a diverses mitologies americanes", + "span_start": 50, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'asteca, la yopi i la zapotec.", + "span_text": "diverses mitologies americanes: la mitologia asteca, la yopi i la zapotec", + "span_start": 63, + "span_end": 136, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del territori dels yopi, Guerrero.", + "span_text": "El seu origen es troba al territori dels yopi, Guerrero", + "span_start": 138, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A la mitologia asteca les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans fills d'una parella ancestral, considerats el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est)", + "span_start": 341, + "span_end": 641, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans fills d'una parella ancestral, considerats el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est)", + "span_start": 363, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Les regions del món.", + "span_text": "les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans", + "span_start": 363, + "span_end": 447, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Huitzilopochtli, Tezcatlipoca i Quetzalcoatl.", + "span_text": "el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est)", + "span_start": 491, + "span_end": 641, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Era déu de la dacsa, patró dels artesans, estava associat amb la plutja i era déu de l'agricultura i del vent de l'oest.", + "span_text": "A més era déu de la dacsa, patró dels artesans, estava associat amb la plutja i era déu de l'agricultura i del vent de l'oest", + "span_start": 643, + "span_end": 768, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fou escorxat viu com a la dacsa.", + "span_text": "Segons els mites asteques fou escorxat viu com a la dacsa", + "span_start": 770, + "span_end": 827, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una pell humana com a màscara i anava armat amb una llança o una destral.", + "span_text": "En quant al seu aspecte vestia una pell humana com a màscara i anava armat amb una llança o una destral", + "span_start": 829, + "span_end": 932, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de víctima.", + "span_text": "El rol de Xipe-Totec era de víctima, rol compartit amb Quetzalcoatl", + "span_start": 934, + "span_end": 1001, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Xippe ycuic, totec.", + "span_text": "Es cantava el seu himne: Xippe ycuic, totec", + "span_start": 1229, + "span_end": 1272, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una estàtua que el representa.", + "span_text": "a Teotihuacan, es descobrí el 1932 una estàtua que el representa", + "span_start": 1567, + "span_end": 1631, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al Còdex Borgia hi apareix representat", + "span_start": 1635, + "span_end": 1673, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Nostre senyor l'escorxat.", + "span_text": "Xipe-Totec (en asteca \\nostre senyor l'escorxat\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un déu a diverses mitologies americanes.", + "span_text": "fou un déu a diverses mitologies americanes", + "span_start": 50, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La mitologia asteca, la yopi i la zapotec.", + "span_text": "diverses mitologies americanes: la mitologia asteca, la yopi i la zapotec", + "span_start": 63, + "span_end": 136, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del territori dels yopi, Guerrero.", + "span_text": "El seu origen es troba al territori dels yopi, Guerrero", + "span_start": 138, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A la mitologia asteca les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans fills d'una parella ancestral, considerats el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est)", + "span_start": 341, + "span_end": 641, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans fills d'una parella ancestral, considerats el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est)", + "span_start": 363, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Les regions del món.", + "span_text": "les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans", + "span_start": 363, + "span_end": 447, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Huitzilopochtli, Tezcatlipoca i Quetzalcoatl.", + "span_text": "el grup de déus m��s importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est)", + "span_start": 491, + "span_end": 641, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Era déu de la dacsa, patró dels artesans, estava associat amb la plutja i era déu de l'agricultura i del vent de l'oest.", + "span_text": "A més era déu de la dacsa, patró dels artesans, estava associat amb la plutja i era déu de l'agricultura i del vent de l'oest", + "span_start": 643, + "span_end": 768, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fou escorxat viu com a la dacsa.", + "span_text": "Segons els mites asteques fou escorxat viu com a la dacsa", + "span_start": 770, + "span_end": 827, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vestia una pell humana com a màscara i anava armat amb una llança o una destral.", + "span_text": "En quant al seu aspecte vestia una pell humana com a màscara i anava armat amb una llança o una destral", + "span_start": 829, + "span_end": 932, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El de víctima.", + "span_text": "El rol de Xipe-Totec era de víctima, rol compartit amb Quetzalcoatl", + "span_start": 934, + "span_end": 1001, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Xippe ycuic, totec.", + "span_text": "Es cantava el seu himne: Xippe ycuic, totec", + "span_start": 1229, + "span_end": 1272, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una estàtua que el representa.", + "span_text": "a Teotihuacan, es descobrí el 1932 una estàtua que el representa", + "span_start": 1567, + "span_end": 1631, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al Còdex Borgia hi apareix representat", + "span_start": 1635, + "span_end": 1673, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1743", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Religió cananea", + "story": "La religió cananea són les creences religioses del territori semita Canaan, on hi vivien diversos pobles (cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres). És una religió politeista centrada en la fecunditat i l'agricultura., El culte principal consistia en sacrificar animals, com ovelles o bous, amb un acte posterior de comunió en el que els fidels menjaven parts dels animals sacrificats., Aquesta religió va ser influenciada fortament pels seus veïns més poderosos i populosos i mostra una clara influència de les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques. Com altra gent de l'Orient Mitjà Antic, les creences religioses del Canaan eren politeistes, amb famílies típicament centrant-se en la veneració dels morts en la forma de déus i deesses familiars, l'Elohim, Baal i El, Asherah i Astarte. Els reis també tenien un papaer important en assumptes religiosos i en certes cerimònies, com el hieros gamos de l'Any Nou, els quals potser hagen sigut venerats com a déus. \\Al centre de la religió cananea hi ha la preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans\\., Les deitats són agrupades en quatre nivells:, Els déus són anomenats Baalim (Senyors) i les seues cohorts Baalot (Senyores) o Ashtoret o en singural Asherah., És considerat virtualment impossible reconstruir com eren les pràctiques religioses cananees de manera clara. Malgrat que el sacrifici de nens és conegut en els pobles dels voltants, no hi ha cap referència en textos clàssics o fenicis. A més, la presentació bíblica d'aquesta religió sempre era negativa, i per això no es considera totalment fiable., La pràctica religiosa cananea tenia molt en compte el deure dels fill de cuidar dels seus pares, amb els fills sent responsables d'enterrar-los i gestionar el manteniment de les seues tombes., Deitats cananees com Baal eren representades amb figures col·locades en llocs alts rodejats de bosquets, als temples., Siquem contenia el temple al déu Baal-berith. El pilar sagrat (generalment sol ser un símbol fàl·lic o una representació del símbol femení de la fertilitat, ashera) es col·locava davant de l'entrada del temple., Les fonts a partir de les quals coneixem sobre la religió cananea són els textos d'execració de Luxor i Sakkara, els textos sobre rituals i mitologia d'Ugarit (durant l'era del bronze tardà) i l'Antic Testament, detallat al llibre de l'Èxode.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què es tracta la religió cananea?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui habitava allà?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com quins?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És una creença monoteista?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En què se centra?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De què es compon l’adoració principal?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quin tipus?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Se'ls menjaven després?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va influenciar aquest culte?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quins actes es fixaven aquest tipus de dogmes?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què recalcava aquesta en concret?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es poden reedificar els seus costums religiosos?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina qüestió familiar era molt important pels cananeus?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es representava Baal?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Gràcies a qui tenim informació sobre aquesta religió?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De les creencees religioses del territori semita Canaan.", + "span_text": "La religió cananea són les creences religioses del territori semita Canaan", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Diversos pobles.", + "span_text": "on hi vivien diversos pobles", + "span_start": 76, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres.", + "span_text": "diversos pobles (cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres)", + "span_start": 89, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És una religió politeista", + "span_start": 157, + "span_end": 182, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la fecunditat i l'agricultura.", + "span_text": "És una religió politeista centrada en la fecunditat i l'agricultura", + "span_start": 157, + "span_end": 224, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De sacrificar animals.", + "span_text": "El culte principal consistia en sacrificar animals", + "span_start": 228, + "span_end": 278, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ovelles o bous.", + "span_text": "en sacrificar animals, com ovelles o bous", + "span_start": 257, + "span_end": 298, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb un acte posterior de comunió en el que els fidels menjaven parts dels animals sacrificats", + "span_start": 300, + "span_end": 393, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques.", + "span_text": "Aquesta religió va ser influenciada fortament pels seus veïns més poderosos i populosos i mostra una clara influència de les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques", + "span_start": 397, + "span_end": 569, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la veneració dels morts.", + "span_text": "les creences religioses del Canaan eren politeistes, amb famílies típicament centrant-se en la veneració dels morts en la forma de déus i deesses familiars", + "span_start": 611, + "span_end": 766, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans.", + "span_text": "Al centre de la religió cananea hi ha la preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans", + "span_start": 983, + "span_end": 1218, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És considerat virtualment impossible reconstruir com eren les pràctiques religioses cananees de manera clara", + "span_start": 1384, + "span_end": 1492, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El deure dels fill de cuidar dels seus pares.", + "span_text": "La pràctica religiosa cananea tenia molt en compte el deure dels fill de cuidar dels seus pares", + "span_start": 1737, + "span_end": 1832, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com una figura col·locada en llocs alts rodejats de bosquets, als temples.", + "span_text": "Deitats cananees com Baal eren representades amb figures col·locades en llocs alts rodejats de bosquets, als temples", + "span_start": 1931, + "span_end": 2047, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Gràcies als textos d'execració de Luxor i Sakkara, els textos sobre rituals i mitologia d'Ugarit i l'Antic Testament, detallat al llibre de l'Èxode.", + "span_text": "Les fonts a partir de les quals coneixem sobre la religió cananea són els textos d'execració de Luxor i Sakkara, els textos sobre rituals i mitologia d'Ugarit (durant l'era del bronze tardà) i l'Antic Testament, detallat al llibre de l'Èxode", + "span_start": 2264, + "span_end": 2505, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De les creences religioses del territori semita Canaan.", + "span_text": "La religió cananea són les creences religioses del territori semita Canaan", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Diversos pobles.", + "span_text": "on hi vivien diversos pobles", + "span_start": 76, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres.", + "span_text": "diversos pobles (cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres)", + "span_start": 89, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És una religió politeista", + "span_start": 157, + "span_end": 182, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la fecunditat i l'agricultura.", + "span_text": "És una religió politeista centrada en la fecunditat i l'agricultura", + "span_start": 157, + "span_end": 224, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De sacrificar animals.", + "span_text": "El culte principal consistia en sacrificar animals", + "span_start": 228, + "span_end": 278, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ovelles o bous.", + "span_text": "sacrificar animals, com ovelles o bous", + "span_start": 260, + "span_end": 298, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb un acte posterior de comunió en el que els fidels menjaven parts dels animals sacrificats", + "span_start": 300, + "span_end": 393, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques.", + "span_text": "Aquesta religió va ser influenciada fortament pels seus veïns més poderosos i populosos i mostra una clara influència de les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques", + "span_start": 397, + "span_end": 569, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la veneració dels morts.", + "span_text": "les creences religioses del Canaan eren politeistes, amb famílies típicament centrant-se en la veneració dels morts en la forma de déus i deesses familiars", + "span_start": 611, + "span_end": 766, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans.", + "span_text": "Al centre de la religió cananea hi ha la preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans", + "span_start": 983, + "span_end": 1218, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És considerat virtualment impossible reconstruir com eren les pràctiques religioses cananees de manera clara", + "span_start": 1384, + "span_end": 1492, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El deure dels fill de cuidar dels seus pares.", + "span_text": "La pràctica religiosa cananea tenia molt en compte el deure dels fill de cuidar dels seus pares", + "span_start": 1737, + "span_end": 1832, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com una figura col·locada en llocs alts rodejats de bosquets, als temples.", + "span_text": "Deitats cananees com Baal eren representades amb figures col·locades en llocs alts rodejats de bosquets, als temples", + "span_start": 1931, + "span_end": 2047, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Gràcies als textos d'execració de Luxor i Sakkara, els textos sobre rituals i mitologia d'Ugarit (durant l'era del bronze tardà) i l'Antic Testament.", + "span_text": "Les fonts a partir de les quals coneixem sobre la religió cananea són els textos d'execració de Luxor i Sakkara, els textos sobre rituals i mitologia d'Ugarit (durant l'era del bronze tardà) i l'Antic Testament", + "span_start": 2264, + "span_end": 2474, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De les creences religioses del territori semita Canaan.", + "span_text": "La religió cananea són les creences religioses del territori semita Canaan", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Diversos pobles.", + "span_text": "on hi vivien diversos pobles", + "span_start": 76, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com els cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres.", + "span_text": "diversos pobles (cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres)", + "span_start": 89, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És una religió politeista", + "span_start": 157, + "span_end": 182, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la fecunditat i l'agricultura.", + "span_text": "És una religió politeista centrada en la fecunditat i l'agricultura", + "span_start": 157, + "span_end": 224, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De sacrificar animals.", + "span_text": "El culte principal consistia en sacrificar animals", + "span_start": 228, + "span_end": 278, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ovelles o bous.", + "span_text": "sacrificar animals, com ovelles o bous", + "span_start": 260, + "span_end": 298, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb un acte posterior de comunió en el que els fidels menjaven parts dels animals sacrificats", + "span_start": 300, + "span_end": 393, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques.", + "span_text": "Aquesta religió va ser influenciada fortament pels seus veïns més poderosos i populosos i mostra una clara influència de les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques", + "span_start": 397, + "span_end": 569, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la veneració dels morts.", + "span_text": "les creences religioses del Canaan eren politeistes, amb famílies típicament centrant-se en la veneració dels morts", + "span_start": 611, + "span_end": 726, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans.", + "span_text": "Al centre de la religió cananea hi ha la preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans", + "span_start": 983, + "span_end": 1218, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És considerat virtualment impossible reconstruir com eren les pràctiques religioses cananees de manera clara", + "span_start": 1384, + "span_end": 1492, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El deure dels fill de cuidar dels seus pares.", + "span_text": "La pràctica religiosa cananea tenia molt en compte el deure dels fill de cuidar dels seus pares", + "span_start": 1737, + "span_end": 1832, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com una figura col·locada en un lloc rodejat de bosquets, als temples.", + "span_text": "Deitats cananees com Baal eren representades amb figures col·locades en llocs alts rodejats de bosquets, als temples", + "span_start": 1931, + "span_end": 2047, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Gràcies als textos d'execració de Luxor i Sakkara, els textos sobre rituals i mitologia d'Ugarit i l'Antic Testament.", + "span_text": "Les fonts a partir de les quals coneixem sobre la religió cananea són els textos d'execració de Luxor i Sakkara, els textos sobre rituals i mitologia d'Ugarit (durant l'era del bronze tardà) i l'Antic Testament", + "span_start": 2264, + "span_end": 2474, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_661", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Mèlet...", + "story": "Mèlet (en llatí Meletus, en grec antic Μέλητος \\Méletos\\) fou un poeta tràgic grec destacat principalment com un dels acusadors de Sòcrates., Era nadiu de la demos de Pitea i no era gaire conegut quan va fer l'acusació contra Sòcrates, però ja és esmentat per Aristòfanes com un autor que hauria escrit alguna obra a la seva joventut. Quan va acusar a Sòcrates devia tenir uns 40 o 45 anys. Plató diu que ja era conegut com a poeta i suposa que l'acusació la va fer per un ressentiment personal, ja que Sòcrates el criticava a ell i a altres poetes, i també per obtenir notorietat. Plató l'anomena ἁγνώς (\\ignorat\\), potser pel seu poc mèrit, més que no pas per ser un desconegut. Aristòfanes el fa sortir a la seva obra Les granotes i el converteix en un dels ambaixadors enviats pels poetes de la terra als poetes de l'Hades., La seva poesia era sovint eròtica, segons explica Epícrates d'Ambràcia. Suides diu que era orador, segurament per la seva acusació contra Sòcrates, i poeta. Mèlet va ser el que va presentar l'acusació davant de l'arcont, però segons un comentarista era el més insignificant dels acusadors. Els altres dos personatges que van acusar Sòcrates eren Anitos d'Atenes i Lícon, que sembla que van ser subornats per participar en la denúncia., Després de la mort de Sòcrates els atenencs es van penedir de l'acusació i Mèlet va ser mort per lapidació com a principal instigador. Un Mèlet que va ser un dels acusadors de la profanació i la mutilació dels Hermes el 415 aC, després actiu partidari dels Trenta tirans i més tard acusador d'Andòcides, és probablement el mateix personatge.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es diu el nom del protagonista en llatí?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quin gènere de poesia es dedicava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què és prominentment conegut?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De quin territori provenia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui l'havia citat prèviament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Era jove quan va succeir l'acusació a Sòcrates?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què creia Plató que el va acusar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D'on eixia aquest ressentiment?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb quin mot sobrenomena Plató a Mèlet?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A quina obra apareix el poeta grec?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins temes tractava a les seves poesies?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A què deia Suides que es dedicava a part d'això?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A part de Mèlet, qui més va imputar a Sòcrates?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com van donar mort a Mèlet?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Meletus.", + "span_text": "Mèlet (en llatí Meletus, en grec antic Μέλητος \\Méletos\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la tragèdia.", + "span_text": "fou un poeta tràgic", + "span_start": 58, + "span_end": 77, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser un dels acusadors de Sòcrates.", + "span_text": "un poeta tràgic grec destacat principalment com un dels acusadors de Sòcrates", + "span_start": 62, + "span_end": 139, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Pitea.", + "span_text": "Era nadiu de la demos de Pitea", + "span_start": 143, + "span_end": 173, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aristòfanes.", + "span_text": "ja és esmentat per Aristòfanes", + "span_start": 242, + "span_end": 272, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quan va acusar a Sòcrates devia tenir uns 40 o 45 anys", + "span_start": 336, + "span_end": 390, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per un ressentiment personal.", + "span_text": "Plató diu que ja era conegut com a poeta i suposa que l'acusació la va fer per un ressentiment personal", + "span_start": 392, + "span_end": 495, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sòcrates el criticava a ell i a altres poetes.", + "span_text": "ja que Sòcrates el criticava a ell i a altres poetes", + "span_start": 497, + "span_end": 549, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ignorat.", + "span_text": "Plató l'anomena ἁγνώς (\\ignorat\\)", + "span_start": 583, + "span_end": 616, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Les granotes.", + "span_text": "Aristòfanes el fa sortir a la seva obra Les granotes", + "span_start": 682, + "span_end": 734, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'erotisme.", + "span_text": "La seva poesia era sovint eròtica", + "span_start": 831, + "span_end": 864, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A l'oratòria.", + "span_text": "Suides diu que era orador", + "span_start": 903, + "span_end": 928, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Anitos d'Atenes i Lícon.", + "span_text": "Els altres dos personatges que van acusar Sòcrates eren Anitos d'Atenes i Lícon", + "span_start": 1121, + "span_end": 1200, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè van ser subornats per participar en la denúncia.", + "span_text": "Anitos d'Atenes i Lícon, que sembla que van ser subornats per participar en la denúncia", + "span_start": 1177, + "span_end": 1264, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per lapidació.", + "span_text": "Mèlet va ser mort per lapidació", + "span_start": 1343, + "span_end": 1374, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Meletus.", + "span_text": "Mèlet (en llatí Meletus, en grec antic Μέλητος \\Méletos\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la tragèdia.", + "span_text": "fou un poeta tràgic", + "span_start": 58, + "span_end": 77, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser un dels acusadors de Sòcrates.", + "span_text": "un poeta tràgic grec destacat principalment com un dels acusadors de Sòcrates", + "span_start": 62, + "span_end": 139, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Pitea.", + "span_text": "Era nadiu de la demos de Pitea", + "span_start": 143, + "span_end": 173, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aristòfanes.", + "span_text": "però ja és esmentat per Aristòfanes", + "span_start": 237, + "span_end": 272, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quan va acusar a Sòcrates devia tenir uns 40 o 45 anys", + "span_start": 336, + "span_end": 390, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per un ressentiment personal.", + "span_text": "Plató diu que ja era conegut com a poeta i suposa que l'acusació la va fer per un ressentiment personal", + "span_start": 392, + "span_end": 495, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sòcrates el criticava a ell i a altres poetes.", + "span_text": "ja que Sòcrates el criticava a ell i a altres poetes", + "span_start": 497, + "span_end": 549, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ignorat.", + "span_text": "Plató l'anomena ἁγνώς (\\ignorat\\)", + "span_start": 583, + "span_end": 616, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Les granotes d'Aristòfanes.", + "span_text": "Aristòfanes el fa sortir a la seva obra Les granotes", + "span_start": 682, + "span_end": 734, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'erotisme.", + "span_text": "La seva poesia era sovint eròtica", + "span_start": 831, + "span_end": 864, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A l'oratòria.", + "span_text": "Suides diu que era orador", + "span_start": 903, + "span_end": 928, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Anitos d'Atenes i Lícon.", + "span_text": "Els altres dos personatges que van acusar Sòcrates eren Anitos d'Atenes i Lícon", + "span_start": 1121, + "span_end": 1200, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van ser subornats per participar en la denúncia.", + "span_text": "Anitos d'Atenes i Lícon, que sembla que van ser subornats per participar en la denúncia", + "span_start": 1177, + "span_end": 1264, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per lapidació.", + "span_text": "Mèlet va ser mort per lapidació", + "span_start": 1343, + "span_end": 1374, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Meletus.", + "span_text": "Mèlet (en llatí Meletus, en grec antic Μέλητος \\Méletos\\)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la tragèdia.", + "span_text": "fou un poeta tràgic grec", + "span_start": 58, + "span_end": 82, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser un dels acusadors de Sòcrates.", + "span_text": "destacat principalment com un dels acusadors de Sòcrates", + "span_start": 83, + "span_end": 139, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Pitea.", + "span_text": "Era nadiu de la demos de Pitea", + "span_start": 143, + "span_end": 173, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aristòfanes.", + "span_text": "ja és esmentat per Aristòfanes", + "span_start": 242, + "span_end": 272, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quan va acusar a Sòcrates devia tenir uns 40 o 45 anys", + "span_start": 336, + "span_end": 390, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per un ressentiment personal.", + "span_text": "Plató diu que ja era conegut com a poeta i suposa que l'acusació la va fer per un ressentiment personal", + "span_start": 392, + "span_end": 495, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Del fet que Sòcrates el criticava.", + "span_text": "ja que Sòcrates el criticava a ell i a altres poetes", + "span_start": 497, + "span_end": 549, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ignorat.", + "span_text": "Plató l'anomena ἁγνώς (\\ignorat\\)", + "span_start": 583, + "span_end": 616, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Les granotes d'Aristòfanes.", + "span_text": "Aristòfanes el fa sortir a la seva obra Les granotes", + "span_start": 682, + "span_end": 734, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'erotisme.", + "span_text": "La seva poesia era sovint eròtica", + "span_start": 831, + "span_end": 864, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A ser orador.", + "span_text": "Suides diu que era orador", + "span_start": 903, + "span_end": 928, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Anitos i Lícon.", + "span_text": "Els altres dos personatges que van acusar Sòcrates eren Anitos d'Atenes i Lícon", + "span_start": 1121, + "span_end": 1200, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè van ser subornats.", + "span_text": "sembla que van ser subornats per participar en la denúncia", + "span_start": 1206, + "span_end": 1264, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per lapidació.", + "span_text": "Mèlet va ser mort per lapidació", + "span_start": 1343, + "span_end": 1374, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_609", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Tiestes", + "story": "D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia., Les tradicions sobre ell, parlen sempre del seu odi cap a Atreu, i de les venjances entre els dos germans. La seva història, tràgica des del començament, ha estat aprofitada pels poetes que han anat afegint més episodia a la història inicial., Per instigació d'Hipodamia, Tiestes i Atreu van matar Crisip, el seu germanastre. Pèlops els expulsà, i van fugir a la cort d'Estènel, o, segons una altra versió, a la cort d'Euristeu, el fill d'Estènel i nebot dels herois. Quan Estènel va haver expulsat de la seva part de l'Argòlida a Amfitrió, va donar la ciutat i el territori de Midea a Atreu i Tiestes. Com que Euristeu va morir sense fills, víctima dels Heràclides, els habitants de Micenes van preguntar a l'oracle, que els hi va dir que fessin rei un dels fills de Pèlops. Els dos germans es disputaren el tron, que finalment passà a mans d'Atreu. Tiestes es convertí en amant d'Aèrope, esposa d'Atreu, i aquest, en saber-ho, l'expulsà del seu regne. Després, fingint una reconciliació, Atreu el convidà a un banquet en què serví a Tiestes els seus propis fills, Plístenes i Tàntal (o segons altres autors Àglau, Cal·lileont i Orcomen). En acabar li va mostrar els braços i els caps dels fills. Hèlios, horroritzat, va aturar la seva cursa. Tiestes va fugir a la cort del rei Tesprot, a Sició, on hi havia la seva filla Pelopea. Segons un oracle, la seva venjança només seria possible si la portava a terme un fill fruit de l'incest amb la seva filla. Aquest fill, Egist, va aconseguir matar Atreu i va tornar a Tiestes el regne de Micenes, d'on havia estat expulsat. Van regnar conjuntament fins que foren destronats per Agamèmnon., Viccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina mitologia fa referència el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es deien els pares de Tiestes?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb qui tenia una forta rivalitat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui treu avantatge de les seves tragèdies?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A qui va encoratjar Hipodamia que assassinessin?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va fer la gent de Micenes per escollir un nou rei?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Entre qui es va batre el control del regne?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li va fer menjar el seu germà com a venjança a Tiestes?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es deien?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I en altres versions, com els hi diuen?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va quedar aterrit per tot això?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On vivia la filla de Tiestes?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui era l'únic capaç de portar venjança a Atreu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ho va poder atènyer?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pèlops i Hipodamia.", + "span_text": "Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia", + "span_start": 32, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Atreu.", + "span_text": "parlen sempre del seu odi cap a Atreu", + "span_start": 171, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els poetes.", + "span_text": "La seva història, tràgica des del començament, ha estat aprofitada pels poetes", + "span_start": 252, + "span_end": 330, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Crisip.", + "span_text": "Per instigació d'Hipodamia, Tiestes i Atreu van matar Crisip", + "span_start": 390, + "span_end": 450, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu germanastre.", + "span_text": "Crisip, el seu germanastre", + "span_start": 444, + "span_end": 470, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Van preguntar a l'oracle.", + "span_text": "els habitants de Micenes van preguntar a l'oracle", + "span_start": 813, + "span_end": 862, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Entre els dos germans.", + "span_text": "Els dos germans es disputaren el tron", + "span_start": 922, + "span_end": 959, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els seus propis fills.", + "span_text": "fingint una reconciliació, Atreu el convidà a un banquet en què serví a Tiestes els seus propis fills", + "span_start": 1109, + "span_end": 1210, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Plístenes i Tàntal.", + "span_text": "els seus propis fills, Plístenes i Tàntal", + "span_start": 1189, + "span_end": 1230, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Àglau, Cal·lileont i Orcomen.", + "span_text": "Plístenes i Tàntal (o segons altres autors Àglau, Cal·lileont i Orcomen)", + "span_start": 1212, + "span_end": 1284, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hèlios.", + "span_text": "Hèlios, horroritzat", + "span_start": 1344, + "span_end": 1363, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Sició.", + "span_text": "Tiestes va fugir a la cort del rei Tesprot, a Sició, on hi havia la seva filla Pelopea", + "span_start": 1390, + "span_end": 1476, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un fill fruit de l'incest amb la seva filla.", + "span_text": "Segons un oracle, la seva venjança només seria possible si la portava a terme un fill fruit de l'incest amb la seva filla", + "span_start": 1478, + "span_end": 1599, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest fill, Egist, va aconseguir matar Atreu i va tornar a Tiestes el regne de Micenes", + "span_start": 1601, + "span_end": 1688, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pèlops i Hipodamia.", + "span_text": "Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia", + "span_start": 32, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Atreu.", + "span_text": "parlen sempre del seu odi cap a Atreu", + "span_start": 171, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els poetes.", + "span_text": "La seva història, tràgica des del començament, ha estat aprofitada pels poetes", + "span_start": 252, + "span_end": 330, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Crisip.", + "span_text": "Per instigació d'Hipodamia, Tiestes i Atreu van matar Crisip", + "span_start": 390, + "span_end": 450, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu germanastre.", + "span_text": "van matar Crisip, el seu germanastre", + "span_start": 434, + "span_end": 470, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Van preguntar a l'oracle.", + "span_text": "els habitants de Micenes van preguntar a l'oracle", + "span_start": 813, + "span_end": 862, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Entre els dos germans.", + "span_text": "Els dos germans es disputaren el tron", + "span_start": 922, + "span_end": 959, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els seus propis fills.", + "span_text": "fingint una reconciliació, Atreu el convidà a un banquet en què serví a Tiestes els seus propis fills", + "span_start": 1109, + "span_end": 1210, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Plístenes i Tàntal.", + "span_text": "els seus propis fills, Pl��stenes i Tàntal", + "span_start": 1189, + "span_end": 1230, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Àglau, Cal·lileont i Orcomen.", + "span_text": "els seus propis fills, Plístenes i Tàntal (o segons altres autors Àglau, Cal·lileont i Orcomen)", + "span_start": 1189, + "span_end": 1284, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hèlios.", + "span_text": "Hèlios, horroritzat", + "span_start": 1344, + "span_end": 1363, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Sició.", + "span_text": "Tiestes va fugir a la cort del rei Tesprot, a Sició, on hi havia la seva filla Pelopea", + "span_start": 1390, + "span_end": 1476, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un fill fruit de l'incest amb la seva filla.", + "span_text": "Segons un oracle, la seva venjança només seria possible si la portava a terme un fill fruit de l'incest amb la seva filla", + "span_start": 1478, + "span_end": 1599, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest fill, Egist, va aconseguir matar Atreu i va tornar a Tiestes el regne de Micenes, d'on havia estat expulsat", + "span_start": 1601, + "span_end": 1715, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pèlops i Hipodamia.", + "span_text": "Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia", + "span_start": 32, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Atreu.", + "span_text": "parlen sempre del seu odi cap a Atreu", + "span_start": 171, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els poetes.", + "span_text": "La seva història, tràgica des del començament, ha estat aprofitada pels poetes", + "span_start": 252, + "span_end": 330, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Crisip.", + "span_text": "Per instigació d'Hipodamia, Tiestes i Atreu van matar Crisip", + "span_start": 390, + "span_end": 450, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu germanastre.", + "span_text": "Crisip, el seu germanastre", + "span_start": 444, + "span_end": 470, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Preguntar a l'oracle.", + "span_text": "els habitants de Micenes van preguntar a l'oracle", + "span_start": 813, + "span_end": 862, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Entre els dos germans.", + "span_text": "Els dos germans es disputaren el tron", + "span_start": 922, + "span_end": 959, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els seus propis fills.", + "span_text": "fingint una reconciliació, Atreu el convidà a un banquet en què serví a Tiestes els seus propis fills, Plístenes i Tàntal", + "span_start": 1109, + "span_end": 1230, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Plístenes i Tàntal.", + "span_text": "els seus propis fills, Plístenes i Tàntal", + "span_start": 1189, + "span_end": 1230, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Àglau, Cal·lileont i Orcomen.", + "span_text": "Plístenes i Tàntal (o segons altres autors Àglau, Cal·lileont i Orcomen)", + "span_start": 1212, + "span_end": 1284, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hèlios.", + "span_text": "Hèlios, horroritzat", + "span_start": 1344, + "span_end": 1363, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Sició.", + "span_text": "Tiestes va fugir a la cort del rei Tesprot, a Sició, on hi havia la seva filla Pelopea", + "span_start": 1390, + "span_end": 1476, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un fill fruit de l'incest de Tiestes amb la seva filla.", + "span_text": "la seva venjança només seria possible si la portava a terme un fill fruit de l'incest amb la seva filla", + "span_start": 1496, + "span_end": 1599, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest fill, Egist, va aconseguir matar Atreu i va tornar a Tiestes el regne de Micenes", + "span_start": 1601, + "span_end": 1688, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_180", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "parada - EXPLICACIO D'ALGUNS TERMES D'AQUEST LLIBRE-10", + "story": "GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull., GUINJ0LA.= Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort., GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que s'amaga per vergonya., HOMO (dialectal).= Home., HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes., LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina és la primera paraula del llistat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva definició?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És l’única definició?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina és la segona?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin tipus d’animal és una guinjola?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És silenciós?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com pica?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina altra paraula es pot utilitzar per dir “espectre”?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A qui espanta concretament?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què pot significar també \"gusarapa\"?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com podem dir “home”, fent servir un dialecte?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què vol dir “hostalles”?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin és l’últim mot de la llista?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es pot definir?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu significat literal?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "GUINEA.", + "span_text": "GUINEA", + "span_start": 0, + "span_end": 6, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Idea fixa i dolorosa.", + "span_text": "GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa", + "span_start": 0, + "span_end": 33, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Batibull.", + "span_text": "2. Batibull", + "span_start": 35, + "span_end": 46, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un mosquit petit.", + "span_text": "GUINJ0LA.= Mosquit petit", + "span_start": 50, + "span_end": 74, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Mosquit petit, que vola sense soroll", + "span_start": 61, + "span_end": 97, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Molt fort.", + "span_text": "Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort", + "span_start": 61, + "span_end": 117, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "GUSARAPA.", + "span_text": "GUSARAPA. = 1. Espectre", + "span_start": 121, + "span_end": 144, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A les criatures.", + "span_text": "Espectre, que fa por a les criatures", + "span_start": 136, + "span_end": 172, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Persona, que s'amaga per vergonya.", + "span_text": "GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que s'amaga per vergonya", + "span_start": 121, + "span_end": 210, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "HOMO.", + "span_text": "HOMO (dialectal).= Home", + "span_start": 214, + "span_end": 237, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes.", + "span_text": "HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes", + "span_start": 241, + "span_end": 302, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "LLAMPURNAR.", + "span_text": "LLAMPURNAR", + "span_start": 306, + "span_end": 316, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Treure foc, flamejar.", + "span_text": "LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar", + "span_start": 306, + "span_end": 340, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Espurnar llamps.", + "span_text": "LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps", + "span_start": 306, + "span_end": 370, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "GUINEA.", + "span_text": "GUINEA", + "span_start": 0, + "span_end": 6, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Idea fixa i dolorosa.", + "span_text": "GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa", + "span_start": 0, + "span_end": 33, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Batibull.", + "span_text": "2. Batibull", + "span_start": 35, + "span_end": 46, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un mosquit petit.", + "span_text": "GUINJ0LA.= Mosquit petit", + "span_start": 50, + "span_end": 74, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Mosquit petit, que vola sense soroll", + "span_start": 61, + "span_end": 97, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Molt fort.", + "span_text": "Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort", + "span_start": 61, + "span_end": 117, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "GUSARAPA.", + "span_text": "GUSARAPA. = 1. Espectre", + "span_start": 121, + "span_end": 144, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A les criatures.", + "span_text": "Espectre, que fa por a les criatures", + "span_start": 136, + "span_end": 172, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Persona, que s'amaga per vergonya.", + "span_text": "GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que s'amaga per vergonya", + "span_start": 121, + "span_end": 210, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "HOMO.", + "span_text": "HOMO (dialectal).= Home", + "span_start": 214, + "span_end": 237, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes.", + "span_text": "HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes", + "span_start": 241, + "span_end": 302, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "LLAMPURNAR.", + "span_text": "LLAMPURNAR", + "span_start": 306, + "span_end": 316, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Treure foc, flamejar.", + "span_text": "LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar", + "span_start": 306, + "span_end": 340, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Espurnar llamps.", + "span_text": "LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps", + "span_start": 306, + "span_end": 370, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "GUINEA.", + "span_text": "GUINEA", + "span_start": 0, + "span_end": 6, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Idea fixa i dolorosa.", + "span_text": "GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa", + "span_start": 0, + "span_end": 33, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Batibull.", + "span_text": "2. Batibull", + "span_start": 35, + "span_end": 46, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un mosquit petit.", + "span_text": "GUINJ0LA.= Mosquit petit", + "span_start": 50, + "span_end": 74, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Mosquit petit, que vola sense soroll", + "span_start": 61, + "span_end": 97, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Molt fort.", + "span_text": "Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort", + "span_start": 61, + "span_end": 117, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "GUSARAPA.", + "span_text": "GUSARAPA. = 1. Espectre", + "span_start": 121, + "span_end": 144, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A les criatures.", + "span_text": "Espectre, que fa por a les criatures", + "span_start": 136, + "span_end": 172, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Persona, que s'amaga per vergonya.", + "span_text": "GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que s'amaga per vergonya", + "span_start": 121, + "span_end": 210, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "HOMO.", + "span_text": "HOMO (dialectal).= Home", + "span_start": 214, + "span_end": 237, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes.", + "span_text": "HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes", + "span_start": 241, + "span_end": 302, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "LLAMPURNAR.", + "span_text": "LLAMPURNAR", + "span_start": 306, + "span_end": 316, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Treure foc, flamejar.", + "span_text": "LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar", + "span_start": 306, + "span_end": 340, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Espurnar llamps.", + "span_text": "LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps", + "span_start": 306, + "span_end": 370, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_73", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "herois - LA MASOVERA SE'N VA AL MERCAT.-4", + "story": "El sol cau aplomat i munta del bosc una vibració de fornal. La Francisca agafa un brot de romeguera tendra i se'l posa a la boca. Per fer això ha hagut de deixar el cabàs dels ous a terra, arran de bosc, i ja (valgan's Déu!; no vindrà pas d'un minut!) tant se valia que es descarregués dels pollastres., Ça com llà, els braços se li havien enrampat i duia una espardenya desfermada. S'és encabida a l'ombra d'un suro, i allí es revé, mentre deslliga el mocador del coll i se'l posa al cap molt fluix i ben endavant dels ulls, a la faisó d'una tenda de carro. Un delitós oratge de mar la refresca; el suor se li enfredoreix a la nuca i a la pitrera. Els pollastres estiren el coll per heure les formigues del terrer. Cal tornar-hí: resta una curta estricada per a arribar a les envistes de la vila. Abans, la masovera ha pegat una ullada a l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú, s'aclofa dins les mates abombant els enagos. En les branques del suro una cigala canta, i, en la brosta, un pregadéu de rostolls se li és encarat, contemplant-la immòbil, amb una devoció absurda, avergonyidora: talment l'hereu de l'amo., * * *, La marinada ratxeja encoratjadora per aquell cimal. S'obiren pobles, rierals, selves i conreus, i el cor s'eixampla. En els ulls fulgurants dels pollastres hi ha l'èxtasi dels viatgers d'un sleeping-car, i el paisatge roda lentament a l'entorn de la pagesa, que s'els emmena vers un nou món, atzarós.", + "questions": [ + { + "input_text": "Fa calor?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què mastega la Francisca?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On ha dipositat el cistell?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com tenia la sabata?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On es col·loca la noia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què més li fa passar la calor?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De què s’alimenten els pollastres?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A on ha d’anar ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què ha volgut comprovar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan ho ha comprovat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què hi ha dalt de l’arbre?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin animal l’observa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què li passa a la masovera al cor?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què es veu reflectit a les ninetes dels pollastres?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per on passa el paisatge?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El sol cau aplomat i munta del bosc una vibració de fornal", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un brot de romeguera tendra.", + "span_text": "La Francisca agafa un brot de romeguera tendra i se'l posa a la boca", + "span_start": 60, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A terra.", + "span_text": "Per fer això ha hagut de deixar el cabàs dels ous a terra", + "span_start": 130, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Desfermada.", + "span_text": "duia una espardenya desfermada", + "span_start": 352, + "span_end": 382, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'ombra d'un suro.", + "span_text": "S'és encabida a l'ombra d'un suro", + "span_start": 384, + "span_end": 417, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un delitós oratge de mar.", + "span_text": "Un delitós oratge de mar la refresca", + "span_start": 560, + "span_end": 596, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De les formigues del terrer.", + "span_text": "Els pollastres estiren el coll per heure les formigues del terrer", + "span_start": 650, + "span_end": 715, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la vila.", + "span_text": "Cal tornar-hí: resta una curta estricada per a arribar a les envistes de la vila", + "span_start": 717, + "span_end": 797, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que no s'atansi ningú.", + "span_text": "la masovera ha pegat una ullada a l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú", + "span_start": 806, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Abans.", + "span_text": "Abans, la masovera ha pegat una ullada a l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú", + "span_start": 799, + "span_end": 881, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una cigala.", + "span_text": "En les branques del suro una cigala canta", + "span_start": 928, + "span_end": 969, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un pregadéu.", + "span_text": "i, en la brosta, un pregadéu de rostolls se li és encarat, contemplant-la immòbil", + "span_start": 971, + "span_end": 1052, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que s'eixampla.", + "span_text": "i el cor s'eixampla", + "span_start": 1226, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'èxtasi dels viatgers.", + "span_text": "En els ulls fulgurants dels pollastres hi ha l'èxtasi dels viatgers d'un sleeping-car", + "span_start": 1247, + "span_end": 1332, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Lentament a l'entorn de la pagesa.", + "span_text": "i el paisatge roda lentament a l'entorn de la pagesa", + "span_start": 1334, + "span_end": 1386, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El sol cau aplomat i munta del bosc una vibració de fornal", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un brot de romeguera tendra.", + "span_text": "La Francisca agafa un brot de romeguera tendra i se'l posa a la boca", + "span_start": 60, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A terra.", + "span_text": "Per fer això ha hagut de deixar el cabàs dels ous a terra", + "span_start": 130, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Desfermada.", + "span_text": "i duia una espardenya desfermada", + "span_start": 350, + "span_end": 382, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'ombra d'un suro.", + "span_text": "S'és encabida a l'ombra d'un suro", + "span_start": 384, + "span_end": 417, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un oratge de mar.", + "span_text": "Un delitós oratge de mar la refresca", + "span_start": 560, + "span_end": 596, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De formigues.", + "span_text": "Els pollastres estiren el coll per heure les formigues del terrer", + "span_start": 650, + "span_end": 715, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la vila.", + "span_text": "Cal tornar-hí: resta una curta estricada per a arribar a les envistes de la vila", + "span_start": 717, + "span_end": 797, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que no s'atansi ningú.", + "span_text": "la masovera ha pegat una ullada a l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú", + "span_start": 806, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Abans.", + "span_text": "Abans, la masovera ha pegat una ullada a l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú,", + "span_start": 799, + "span_end": 882, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una cigala.", + "span_text": "En les branques del suro una cigala canta", + "span_start": 928, + "span_end": 969, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un pregadéu.", + "span_text": "i, en la brosta, un pregadéu de rostolls se li és encarat, contemplant-la immòbil", + "span_start": 971, + "span_end": 1052, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que s'eixampla.", + "span_text": "i el cor s'eixampla", + "span_start": 1226, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'èxtasi dels viatgers d'un sleeping-car.", + "span_text": "En els ulls fulgurants dels pollastres hi ha l'èxtasi dels viatgers d'un sleeping-car", + "span_start": 1247, + "span_end": 1332, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Lentament a l'entorn de la pagesa.", + "span_text": "el paisatge roda lentament a l'entorn de la pagesa", + "span_start": 1336, + "span_end": 1386, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El sol cau aplomat i munta del bosc una vibració de fornal", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un brot de romeguera tendra.", + "span_text": "La Francisca agafa un brot de romeguera tendra i se'l posa a la boca", + "span_start": 60, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A terra.", + "span_text": "ha hagut de deixar el cabàs dels ous a terra", + "span_start": 143, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Desfermada.", + "span_text": "duia una espardenya desfermada", + "span_start": 352, + "span_end": 382, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'ombra d'un suro.", + "span_text": "S'és encabida a l'ombra d'un suro", + "span_start": 384, + "span_end": 417, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un delitós oratge de mar.", + "span_text": "Un delitós oratge de mar la refresca", + "span_start": 560, + "span_end": 596, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De les formigues del terrer.", + "span_text": "Els pollastres estiren el coll per heure les formigues del terrer", + "span_start": 650, + "span_end": 715, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la vila.", + "span_text": "Cal tornar-hí: resta una curta estricada per a arribar a les envistes de la vila", + "span_start": 717, + "span_end": 797, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que no s'atansi ningú.", + "span_text": "Abans, la masovera ha pegat una ullada a l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú", + "span_start": 799, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Abans.", + "span_text": "Abans, la masovera ha pegat una ullada a l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú", + "span_start": 799, + "span_end": 881, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una cigala.", + "span_text": "En les branques del suro una cigala canta", + "span_start": 928, + "span_end": 969, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un pregadéu.", + "span_text": "un pregadéu de rostolls se li és encarat, contemplant-la immòbil", + "span_start": 988, + "span_end": 1052, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que s'eixampla.", + "span_text": "i el cor s'eixampla", + "span_start": 1226, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'èxtasi dels viatgers.", + "span_text": "En els ulls fulgurants dels pollastres hi ha l'èxtasi dels viatgers", + "span_start": 1247, + "span_end": 1314, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Roda lentament a l'entorn de la pagesa.", + "span_text": "el paisatge roda lentament a l'entorn de la pagesa", + "span_start": 1336, + "span_end": 1386, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2190", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Carme Massana i Calvete...", + "story": "Carme Massana i Calvete (Barcelona, 1942 - 2016) va ser una economista catalana que va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona., Llicenciada, doctora i professora per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en l'estudi de Barcelona, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic. Va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona., Te treballs de recerca o de proposta sobre la concepció d'esquerres de la ciutat, així com l'estat de benestar i la condició treballadora, utilitzant eines del marxisme. Deixebla d'Ernest Lluch i col·laboradora de Francesc Roca, ha influït en geògrafs crítics com Oriol Nel·lo i Horacio Capel i en historiadors. Activa militant ja en la clandestinitat al PSUC, i després al PSUC viu. Formà part del col·lectiu Enric Cerdà, col·laboradora de diverses mitjans com Revista de Geografia de Catalunya, L'Avenç, CAU, Recerques, Nous Horitzons i premsa, Com a professora de política econòmica explicava a partir de Kalecki i Joan Robinson, per tant des de posicions keynesianes i marxistes., La tesi doctoral se centra en el paper central de la propietat, i per tant de la renda absoluta i relativa, en la conformació de la ciutat, en contraposició a vegades amb la indústria. La recerca ja partia de la seva anàlisi de la figura de Manuel Escudé i Bartolí i del municipalisme posterior, els decrets de S'Agaró i el de municipalització del sòl. Denuncià les ciutats satèl·lits com no-ciutats (per exemple Sant Ildefons) i les condicions de vida dels obrers i els cicles de les vagues en el context general del cicle econòmic. La seva visió municipalista lligada a la tradició anglesa (William Morris) i centreuropea va contribuir a dissenyar una part de les línies aplicades per les forces d'esquerra durant la transició., El 12 de març de 2018 se li va fer un acte de record i homenatge organitzat per la Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Geografia a l'Institut d'Estudis Catalans.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Carme Massana?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va morir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quines aportacions va fer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va cursar els seus estudis?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va treballar de docent?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el seu tema principal de recerca?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La seva ideologia era d'esquerres?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quin grup polític va estar afiliada?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va participar en la redacció de revistes?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin tema va tractar a la seva tesi doctoral?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb què va ser molt crítica Massana?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D’on provenia el seu punt de vista sobre urbanisme?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan es va fer un esdeveniment en honor seu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui el va dur a terme?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Carme Massana i Calvete (Barcelona, 1942 - 2016)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En el 2016.", + "span_text": "Carme Massana i Calvete (Barcelona, 1942 - 2016)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser una economista.", + "span_text": "va ser una economista catalana", + "span_start": 49, + "span_end": 79, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona.", + "span_text": "que va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona", + "span_start": 80, + "span_end": 219, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Llicenciada, doctora i professora per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 223, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "professora per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 246, + "span_end": 288, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'estudi de Barcelona, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic.", + "span_text": "s'especialitzà en l'estudi de Barcelona, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic", + "span_start": 290, + "span_end": 381, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Te treballs de recerca o de proposta sobre la concepció d'esquerres de la ciutat, així com l'estat de benestar i la condició treballadora, utilitzant eines del marxisme", + "span_start": 522, + "span_end": 690, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al PSUC.", + "span_text": "Activa militant ja en la clandestinitat al PSUC, i després al PSUC viu", + "span_start": 834, + "span_end": 904, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Formà part del col·lectiu Enric Cerdà, col·laboradora de diverses mitjans com Revista de Geografia de Catalunya, L'Avenç, CAU, Recerques, Nous Horitzons", + "span_start": 906, + "span_end": 1058, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El paper central de la propietat, i per tant de la renda absoluta i relativa, en la conformació de la ciutat, en contraposició a vegades amb la indústria.", + "span_text": "La tesi doctoral se centra en el paper central de la propietat, i per tant de la renda absoluta i relativa, en la conformació de la ciutat, en contraposició a vegades amb la indústria", + "span_start": 1209, + "span_end": 1392, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les ciutats satèl·lits.", + "span_text": "Denuncià les ciutats satèl·lits", + "span_start": 1562, + "span_end": 1593, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De la tradició anglesa (William Morris) i centreuropea.", + "span_text": "La seva visió municipalista lligada a la tradició anglesa (William Morris) i centreuropea", + "span_start": 1743, + "span_end": 1832, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 12 de març de 2018.", + "span_text": "El 12 de març de 2018 se li va fer un acte de record i homenatge", + "span_start": 1941, + "span_end": 2005, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De la Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Geografia a l'Institut d'Estudis Catalans.", + "span_text": "un acte de record i homenatge organitzat per la Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Geografia a l'Institut d'Estudis Catalans", + "span_start": 1976, + "span_end": 2120, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Carme Massana i Calvete (Barcelona, 1942 - 2016)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 2016.", + "span_text": "Carme Massana i Calvete (Barcelona, 1942 - 2016)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser una economista.", + "span_text": "va ser una economista", + "span_start": 49, + "span_end": 70, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona.", + "span_text": "que va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona", + "span_start": 80, + "span_end": 219, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Llicenciada, doctora i professora per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 223, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "professora per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 246, + "span_end": 288, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'estudi de Barcelona, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic.", + "span_text": "s'especialitzà en l'estudi de Barcelona, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic", + "span_start": 290, + "span_end": 381, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Te treballs de recerca o de proposta sobre la concepció d'esquerres de la ciutat, així com l'estat de benestar i la condició treballadora, utilitzant eines del marxisme", + "span_start": 522, + "span_end": 690, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al PSUC.", + "span_text": "Activa militant ja en la clandestinitat al PSUC, i després al PSUC viu", + "span_start": 834, + "span_end": 904, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Formà part del col·lectiu Enric Cerdà, col·laboradora de diverses mitjans com Revista de Geografia de Catalunya, L'Avenç, CAU, Recerques, Nous Horitzons", + "span_start": 906, + "span_end": 1058, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El paper central de la propietat, i per tant de la renda absoluta i relativa, en la conformació de la ciutat, en contraposició a vegades amb la indústria.", + "span_text": "La tesi doctoral se centra en el paper central de la propietat, i per tant de la renda absoluta i relativa, en la conformació de la ciutat, en contraposició a vegades amb la indústria", + "span_start": 1209, + "span_end": 1392, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les ciutats satèl·lits.", + "span_text": "Denuncià les ciutats satèl·lits", + "span_start": 1562, + "span_end": 1593, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De la tradició anglesa (William Morris) i centreuropea.", + "span_text": "La seva visió municipalista lligada a la tradició anglesa (William Morris) i centreuropea", + "span_start": 1743, + "span_end": 1832, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 12 de març de 2018.", + "span_text": "El 12 de març de 2018 se li va fer un acte de record i homenatge", + "span_start": 1941, + "span_end": 2005, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Geografia a l'Institut d'Estudis Catalans.", + "span_text": "un acte de record i homenatge organitzat per la Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Geografia a l'Institut d'Estudis Catalans", + "span_start": 1976, + "span_end": 2120, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Carme Massana i Calvete (Barcelona, 1942 - 2016)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 2016.", + "span_text": "Carme Massana i Calvete (Barcelona, 1942 - 2016)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser economista.", + "span_text": "va ser una economista", + "span_start": 49, + "span_end": 70, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona.", + "span_text": "va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona", + "span_start": 84, + "span_end": 219, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Llicenciada, doctora i professora per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 223, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "professora per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 246, + "span_end": 288, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'estudi de Barcelona, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic.", + "span_text": "s'especialitzà en l'estudi de Barcelona, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic", + "span_start": 290, + "span_end": 381, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era d'esquerres.", + "span_text": "Te treballs de recerca o de proposta sobre la concepció d'esquerres de la ciutat, així com l'estat de benestar i la condició treballadora, utilitzant eines del marxisme", + "span_start": 522, + "span_end": 690, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al PSUC.", + "span_text": "Activa militant ja en la clandestinitat al PSUC, i després al PSUC viu", + "span_start": 834, + "span_end": 904, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "col·laboradora de diverses mitjans com Revista de Geografia de Catalunya, L'Avenç, CAU, Recerques, Nous Horitzons", + "span_start": 945, + "span_end": 1058, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El paper central de la propietat, i per tant de la renda absoluta i relativa, en la conformació de la ciutat, en contraposició a vegades amb la indústria.", + "span_text": "La tesi doctoral se centra en el paper central de la propietat, i per tant de la renda absoluta i relativa, en la conformació de la ciutat, en contraposició a vegades amb la indústria", + "span_start": 1209, + "span_end": 1392, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb les ciutats satèl·lits.", + "span_text": "Denuncià les ciutats satèl·lits", + "span_start": 1562, + "span_end": 1593, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De la tradició anglesa i centreeuropea.", + "span_text": "La seva visió municipalista lligada a la tradició anglesa (William Morris) i centreuropea", + "span_start": 1743, + "span_end": 1832, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 12 de març de 2018.", + "span_text": "El 12 de març de 2018 se li va fer un acte de record i homenatge", + "span_start": 1941, + "span_end": 2005, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Geografia a l'Institut d'Estudis Catalans.", + "span_text": "un acte de record i homenatge organitzat per la Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Geografia a l'Institut d'Estudis Catalans", + "span_start": 1976, + "span_end": 2120, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Pere_18", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pere - LA VENTADA-11", + "story": "Se sentia més capolada que abans d'adormir-se… el cap li pesava tant que no podia alçar-lo del coixí… tot el cos li feia mal… Instintivament va palpar cap al costat del seu home… i al trobar el llit buit li vingué l'idea, tota esbarzerada, d'una novetat molt gran… d'un fet d'aquells que trasbalsen una vida…, El pardal piulava a dalt de la teulada… un altre en va venir i amb ses corredisses amunt i avall acabaren de despertar-la. Llavors, de cop, va sentir tot el dolor de la desfeta. Va saltar del llit i sense vestir-se ni res va corre a la finestra., Encara no era ben clar… encara els camps jeien allà baix com una massa informe envolcallada en la penombra… però allà sota, les hortes del poble donaven pietat. Les mongeteres feien masses fosques, a trossos abraçades les unes a les altres, com grans endolades plorant una mort… a trossos estenellades per terra… les canyes trencades o de gairell…, La veu d'un home que s'acostava la féu adonar de que estava despullada… a corre-cuita es va posar unes faldilles i un sac i va tornar a la finestra, quasi de esma, sense pensar…, El dia creixia, i en desenrotllar-se la claror, s'anava desenrotllant allà baix l'estesa del desastre… Els camps eren trossejats!… Les mates, tallades a milers, com si un fals gegant les hagués segat abans d'hora, jeien a pilots escampades arreu, arreu… Per altres cantons, semblava que hi hagués passat una riuada… les mates que no havien estat arrencades, jeien capolades, totes en la mateixa direcció… i de sobte formaven cercles immensos, com si una sardana infernal hi hagués rodat pel damunt. I tota aquella extensió, que el dia abans era tan verda, tan plena de moviment, tenia el to rogenc dels rostolls, l'immovilitat anguniosa dels erms al fort de l'hivern., I la Madrona s'ho mirava abstreta, ull-presa, el cap pesat, el pensament movent-se peresós, com sota una llosa de plom… Vagament pensava en la Mort… en l'acabament de tota cosa… li semblava que el poble sencer agonitzava… que ja s'havia acabat per sempre més… I amb els ulls clavats en aquella estesa de dolor, sense parpellejar, pensava ensems amb la petita Agneta -quan es despertés se la emmenaria per les carreteres… ja que el poble era acabat, trobarien alguna ciutat gran… demanarien caritat -ella rentaria…, I de sobte una claror viva, que li féu cloure els ulls, va tallar el moviment balb del seu pensament: era el sol que neixia… i al deixar la finestra, al veure el llit regirat, va tornar en si, va pensar en el seu home, sol al camp, desesperant-se, arrencant-se els cabells… potser agonitzant, arrapat a aquella terra ingrata, que tantes vegades havia regat amb son suor… I ja no va tenir més idea que anar-hi corrents!… Malitsiga la son que l'havia vençuda!… La petita Agneta encara dormia… tenia temps d'anar-lo a buscar i tornar a plorar tots dos…, I va corre, va corre, passant entre els grups de dones, que hi havia pel carrer, plens de gests tràgics, quasi sense sentir que al carrer de Dalt el vent se'n havia endut la teulada de cal Lari, que a can Burrec s'havia enfonçat el porxo… que es deia si a pagès, a cal Albert, s'havia ensorrat una paret, arreplegant-lo a n'ell i a dugues criatures… Va corre camps a través, sense fixar-se en els homes, que al veure-la passar d'aquella manera, es quedaven parats, seguint-la amb la vista… Va corre fins a veure el seu camp, allà baix de tot… l'esperit abstret només en si el veia a ell… Un moment li semblà que no hi era… després el va veure… després es fixà en la destrossa del camp -sols una mata havia quedat sencera, i erta en un recó movia tristament ses fulles plenes d'esquinços, com cridant a ses companyes d'altres jorns…, Quasi sense saber com, es trobà al costat del seu home. Esperava un crit d'esglai i una abraçada estreta, estreta, d'aquelles que nuen sols els grans dolors… Però es quedà parada i freda, quan ell, amb una tranquilitat dominadora li digué com si fés hores que la tingués al costat:", + "questions": [ + { + "input_text": "Es troba bé la protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On es dirigeix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin paisatge observa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què sent?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb quina roba es vesteix la nova?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha succeït a la nit?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quin color és ara tot?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La dona té pensaments positius?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui li ve al cap?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan pensa que aniran cap a la ciutat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On és el seu marit?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què ha provocat les destrosses?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On va ella?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui troba allà?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Està nerviós ell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Se sentia més capolada que abans d'adormir-se… el cap li pesava tant que no podia alçar-lo del coixí… tot el cos li feia mal…", + "span_start": 0, + "span_end": 125, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la finestra.", + "span_text": "Va saltar del llit i sense vestir-se ni res va corre a la finestra", + "span_start": 489, + "span_end": 555, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els camps jeien allà baix com una massa informe envolcallada en la penombra.", + "span_text": "encara els camps jeien allà baix com una massa informe envolcallada en la penombra", + "span_start": 583, + "span_end": 665, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La veu d'un home.", + "span_text": "La veu d'un home que s'acostava la féu adonar de que estava despullada", + "span_start": 909, + "span_end": 979, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb unes faldilles i un sac.", + "span_text": "a corre-cuita es va posar unes faldilles i un sac", + "span_start": 981, + "span_end": 1030, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un desastre.", + "span_text": "El dia creixia, i en desenrotllar-se la claror, s'anava desenrotllant allà baix l'estesa del desastre", + "span_start": 1089, + "span_end": 1190, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Rogenc.", + "span_text": "I tota aquella extensió, que el dia abans era tan verda, tan plena de moviment, tenia el to rogenc dels rostolls", + "span_start": 1588, + "span_end": 1700, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vagament pensava en la Mort… en l'acabament de tota cosa… li semblava que el poble sencer agonitzava… que ja s'havia acabat per sempre més", + "span_start": 1879, + "span_end": 2017, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La petita Agneta.", + "span_text": "pensava ensems amb la petita Agneta", + "span_start": 2089, + "span_end": 2124, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan l'Agneta es despertés.", + "span_text": "amb la petita Agneta -quan es despertés se la emmenaria per les carreteres… ja que el poble era acabat, trobarien alguna ciutat gran… demanarien caritat -", + "span_start": 2104, + "span_end": 2258, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al camp.", + "span_text": "va pensar en el seu home, sol al camp", + "span_start": 2468, + "span_end": 2505, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El vent.", + "span_text": "quasi sense sentir que al carrer de Dalt el vent se'n havia endut la teulada de cal Lari, que a can Burrec s'havia enfonçat el porxo… que es deia si a pagès, a cal Albert, s'havia ensorrat una paret, arreplegant-lo a n'ell i a dugues criatures", + "span_start": 2932, + "span_end": 3175, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al seu camp.", + "span_text": "Va corre fins a veure el seu camp", + "span_start": 3317, + "span_end": 3350, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El seu home.", + "span_text": "Quasi sense saber com, es trobà al costat del seu home", + "span_start": 3661, + "span_end": 3715, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "quan ell, amb una tranquilitat dominadora li digué com si fés hores que la tingués al costat", + "span_start": 3849, + "span_end": 3941, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Se sentia més capolada que abans d'adormir-se… el cap li pesava tant que no podia alçar-lo del coixí… tot el cos li feia mal…", + "span_start": 0, + "span_end": 125, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la finestra.", + "span_text": "Va saltar del llit i sense vestir-se ni res va corre a la finestra", + "span_start": 489, + "span_end": 555, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els camps jeien allà baix com una massa informe envolcallada en la penombra.", + "span_text": "encara els camps jeien allà baix com una massa informe envolcallada en la penombra", + "span_start": 583, + "span_end": 665, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La veu d'un home.", + "span_text": "La veu d'un home que s'acostava la féu adonar de que estava despullada", + "span_start": 909, + "span_end": 979, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb unes faldilles i un sac.", + "span_text": "a corre-cuita es va posar unes faldilles i un sac", + "span_start": 981, + "span_end": 1030, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un desastre.", + "span_text": "El dia creixia, i en desenrotllar-se la claror, s'anava desenrotllant allà baix l'estesa del desastre", + "span_start": 1089, + "span_end": 1190, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Rogenc.", + "span_text": "I tota aquella extensió, que el dia abans era tan verda, tan plena de moviment, tenia el to rogenc dels rostolls", + "span_start": 1588, + "span_end": 1700, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vagament pensava en la Mort… en l'acabament de tota cosa… li semblava que el poble sencer agonitzava… que ja s'havia acabat per sempre més", + "span_start": 1879, + "span_end": 2017, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La petita Agneta.", + "span_text": "pensava ensems amb la petita Agneta", + "span_start": 2089, + "span_end": 2124, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan l'Agneta es despertés.", + "span_text": "amb la petita Agneta -quan es despertés se la emmenaria per les carreteres… ja que el poble era acabat, trobarien alguna ciutat gran… demanarien caritat -", + "span_start": 2104, + "span_end": 2258, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al camp.", + "span_text": "va pensar en el seu home, sol al camp", + "span_start": 2468, + "span_end": 2505, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El vent.", + "span_text": "quasi sense sentir que al carrer de Dalt el vent se'n havia endut la teulada de cal Lari, que a can Burrec s'havia enfonçat el porxo… que es deia si a pagès, a cal Albert, s'havia ensorrat una paret, arreplegant-lo a n'ell i a dugues criatures", + "span_start": 2932, + "span_end": 3175, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al seu camp.", + "span_text": "Va corre fins a veure el seu camp", + "span_start": 3317, + "span_end": 3350, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El seu home.", + "span_text": "Quasi sense saber com, es trobà al costat del seu home", + "span_start": 3661, + "span_end": 3715, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "quan ell, amb una tranquilitat dominadora li digué com si fés hores que la tingués al costat", + "span_start": 3849, + "span_end": 3941, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Se sentia més capolada que abans d'adormir-se… el cap li pesava tant que no podia alçar-lo del coixí… tot el cos li feia mal", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la finestra.", + "span_text": "Va saltar del llit i sense vestir-se ni res va corre a la finestra", + "span_start": 489, + "span_end": 555, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els camps que jeuen allà baix com una massa informe embolcallada en la penombra.", + "span_text": "encara els camps jeien allà baix com una massa informe envolcallada en la penombra", + "span_start": 583, + "span_end": 665, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La veu d'un home que s'acosta.", + "span_text": "La veu d'un home que s'acostava la féu adonar de que estava despullada", + "span_start": 909, + "span_end": 979, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb unes faldilles i un sac.", + "span_text": "a corre-cuita es va posar unes faldilles i un sac", + "span_start": 981, + "span_end": 1030, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un desastre.", + "span_text": "El dia creixia, i en desenrotllar-se la claror, s'anava desenrotllant allà baix l'estesa del desastre", + "span_start": 1089, + "span_end": 1190, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Rogenc.", + "span_text": "tota aquella extensió, que el dia abans era tan verda, tan plena de moviment, tenia el to rogenc dels rostolls", + "span_start": 1590, + "span_end": 1700, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vagament pensava en la Mort… en l'acabament de tota cosa… li semblava que el poble sencer agonitzava… que ja s'havia acabat per sempre més", + "span_start": 1879, + "span_end": 2017, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La petita Agneta.", + "span_text": "pensava ensems amb la petita Agneta", + "span_start": 2089, + "span_end": 2124, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan l'Agneta es despertés.", + "span_text": "la petita Agneta -quan es despertés se la emmenaria per les carreteres… ja que el poble era acabat, trobarien alguna ciutat gran… demanarien caritat -", + "span_start": 2108, + "span_end": 2258, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al camp.", + "span_text": "va pensar en el seu home, sol al camp", + "span_start": 2468, + "span_end": 2505, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El vent.", + "span_text": "quasi sense sentir que al carrer de Dalt el vent se'n havia endut la teulada de cal Lari, que a can Burrec s'havia enfonçat el porxo… que es deia si a pagès, a cal Albert, s'havia ensorrat una paret, arreplegant-lo a n'ell i a dugues criatures", + "span_start": 2932, + "span_end": 3175, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al seu camp.", + "span_text": "Va corre fins a veure el seu camp", + "span_start": 3317, + "span_end": 3350, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El seu home.", + "span_text": "Quasi sense saber com, es trobà al costat del seu home", + "span_start": 3661, + "span_end": 3715, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "quan ell, amb una tranquilitat dominadora li digué com si fés hores que la tingués al costat", + "span_start": 3849, + "span_end": 3941, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_178", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Carles Mundó anuncia per sorpresa que deixa la política activa", + "story": "El diputat electe d'ERC Carles Mundó ha decidit de renunciar a l'acta de diputat i a l'escó del parlament aconseguit en les eleccions del 21-D en què va concórrer com a número cinc de la llista d'ERC per Barcelona. En declaracions a l'ACN, Mundó ha dit que, amb aquesta decisió, tornaria a exercir l'advocacia, tal com feia abans d'aterrar a la vida política. Però la renúncia no implica desvincular-se d'ERC, amb el qual diu que continuarà mantenint un ferm compromís. La renúncia de Mundó –que atribueix a motius ‘estrictament personals'– farà que Gerard Gómez del Moral torni al parlament com a diputat d'ERC. Carles Mundó va formar part del govern de Carles Puigdemont com a conseller de Justícia i fou empresonat preventivament a Estremera, on va compartir cel·la amb el president del seu partit, Oriol Junqueras. Però és un dels consellers que, després d'haver tornat a declarar davant el Tribunal Suprem, va poder sortir de la presó sota fiança el 4 de desembre. Mundó va participar activament en la campanya electoral del 21-D com a candidat per ERC i va aconseguir de sortir elegit diputat. Fins i tot, és un dels noms que havia sonat per a tenir més protagonisme. Però ara renuncia a l'escó i deixa pas a altres persones de la llista. ‘Després d'una etapa intensa en la política institucional, he decidit de tornar a la vida professional, a exercir d'advocat, que és el que he fet sempre', ha explicat, tot afegint que té previst de ‘reincorporar-se aviat' a aquesta activitat. ‘De fet, la política ha estat per a mi un parèntesi a la vida professional, i només tinc paraules d'agraïment per a totes les persones que han confiat en mi per a les tasques que he desenvolupat, així com per a la ciutadania que ha confiat en mi. Continuaré amb un compromís absolut amb el país, com sempre, però ara des d'altres àmbits.' Mundó ha explicat que ERC coneixia i respectava la seva determinació. ‘Aquesta és una decisió absolutament compartida amb ERC, a qui només puc agrair la confiança. El meu compromís continua essent amb ERC.' En un comunicat fet públic després de l'anunci de Mundó, ERC agraeix públicament la seva dedicació i compromís amb el país, el govern i el partit en totes les tasques que ha escomès aquests últims anys. Marta Rovira s'hi ha referit amb aquestes paraules: ‘Sempre podrem comptar amb ell, el seu compromís està fora de qualsevol dubte, i segur que el seu exercici privat serà tan íntegre, solvent i reeixit com ho ha estat el seu servei públic.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha refusat Carles Mundó?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina posició de la llista electoral d'ERC estava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On ha enunciat que s'apartava de la política?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què es dedicarà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha deixat de banda els ideals del partit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com són les seves raons per abandonar el càrrec?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui el substituirà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On va passar una temporada Mundó?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va tornar a estar en llibertat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan començarà altre cop la seva anterior feina?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Està ressentit amb els seus companys polítics?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El partit estava al corrent de la seva intenció?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ha respost d’alguna manera ERC?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui ha parlat de Mundó?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L’ha lloat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'acta de diputat i a l'escó del parlament aconseguit en les eleccions del 21-D.", + "span_text": "Carles Mundó ha decidit de renunciar a l'acta de diputat i a l'escó del parlament aconseguit en les eleccions del 21-D", + "span_start": 24, + "span_end": 142, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la número cinc.", + "span_text": "va concórrer com a número cinc de la llista d'ERC per Barcelona", + "span_start": 150, + "span_end": 213, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'ACN.", + "span_text": "En declaracions a l'ACN, Mundó ha dit que, amb aquesta decisió, tornaria a exercir l'advocacia", + "span_start": 215, + "span_end": 309, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'advocacia.", + "span_text": "tornaria a exercir l'advocacia", + "span_start": 279, + "span_end": 309, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però la renúncia no implica desvincular-se d'ERC, amb el qual diu que continuarà mantenint un ferm compromís", + "span_start": 360, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Personals.", + "span_text": "La renúncia de Mundó –que atribueix a motius ‘estrictament personals'–", + "span_start": 470, + "span_end": 540, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Gerard Gómez del Moral.", + "span_text": "farà que Gerard Gómez del Moral torni al parlament com a diputat d'ERC", + "span_start": 541, + "span_end": 611, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la presó d'Estremera.", + "span_text": "fou empresonat preventivament a Estremera", + "span_start": 703, + "span_end": 744, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 4 de desembre.", + "span_text": "va poder sortir de la presó sota fiança el 4 de desembre", + "span_start": 912, + "span_end": 968, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aviat.", + "span_text": "‘Després d'una etapa intensa en la política institucional, he decidit de tornar a la vida professional, a exercir d'advocat, que és el que he fet sempre', ha explicat, tot afegint que té previst de ‘reincorporar-se aviat' a aquesta activitat", + "span_start": 1245, + "span_end": 1486, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "només tinc paraules d'agraïment per a totes les persones que han confiat en mi per a les tasques que he desenvolupat", + "span_start": 1566, + "span_end": 1682, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Mundó ha explicat que ERC coneixia i respectava la seva determinació", + "span_start": 1827, + "span_end": 1895, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ERC agraeix públicament la seva dedicació", + "span_start": 2091, + "span_end": 2132, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Marta Rovira.", + "span_text": "Marta Rovira s'hi ha referit amb aquestes paraules", + "span_start": 2237, + "span_end": 2287, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sempre podrem comptar amb ell, el seu compromís està fora de qualsevol dubte, i segur que el seu exercici privat serà tan íntegre, solvent i reeixit com ho ha estat el seu servei públic", + "span_start": 2290, + "span_end": 2475, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'acta de diputat i a l'escó del parlament aconseguit en les eleccions del 21-D.", + "span_text": "El diputat electe d'ERC Carles Mundó ha decidit de renunciar a l'acta de diputat i a l'escó del parlament aconseguit en les eleccions del 21-D", + "span_start": 0, + "span_end": 142, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la número cinc.", + "span_text": "va concórrer com a número cinc de la llista d'ERC per Barcelona", + "span_start": 150, + "span_end": 213, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'ACN.", + "span_text": "En declaracions a l'ACN, Mundó ha dit que, amb aquesta decisió, tornaria a exercir l'advocacia", + "span_start": 215, + "span_end": 309, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'advocacia.", + "span_text": "tornaria a exercir l'advocacia", + "span_start": 279, + "span_end": 309, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però la renúncia no implica desvincular-se d'ERC, amb el qual diu que continuarà mantenint un ferm compromís", + "span_start": 360, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Personals.", + "span_text": "La renúncia de Mundó –que atribueix a motius ‘estrictament personals'–", + "span_start": 470, + "span_end": 540, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Gerard Gómez del Moral.", + "span_text": "farà que Gerard Gómez del Moral torni al parlament com a diputat d'ERC", + "span_start": 541, + "span_end": 611, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Estremera.", + "span_text": "fou empresonat preventivament a Estremera", + "span_start": 703, + "span_end": 744, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 4 de desembre.", + "span_text": "va poder sortir de la presó sota fiança el 4 de desembre", + "span_start": 912, + "span_end": 968, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aviat.", + "span_text": "‘Després d'una etapa intensa en la política institucional, he decidit de tornar a la vida professional, a exercir d'advocat, que és el que he fet sempre', ha explicat, tot afegint que té previst de ‘reincorporar-se aviat' a aquesta activitat", + "span_start": 1245, + "span_end": 1486, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "només tinc paraules d'agraïment per a totes les persones que han confiat en mi per a les tasques que he desenvolupat", + "span_start": 1566, + "span_end": 1682, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Mundó ha explicat que ERC coneixia i respectava la seva determinació", + "span_start": 1827, + "span_end": 1895, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ERC agraeix públicament la seva dedicació", + "span_start": 2091, + "span_end": 2132, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Marta Rovira.", + "span_text": "Marta Rovira s'hi ha referit amb aquestes paraules", + "span_start": 2237, + "span_end": 2287, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sempre podrem comptar amb ell, el seu compromís està fora de qualsevol dubte, i segur que el seu exercici privat serà tan íntegre, solvent i reeixit com ho ha estat el seu servei públic", + "span_start": 2290, + "span_end": 2475, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'acta de diputat i l'escó del parlament aconseguit en les eleccions del 21-D.", + "span_text": "Carles Mundó ha decidit de renunciar a l'acta de diputat i a l'escó del parlament aconseguit en les eleccions del 21-D", + "span_start": 24, + "span_end": 142, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la número cinc.", + "span_text": "va concórrer com a número cinc de la llista d'ERC per Barcelona", + "span_start": 150, + "span_end": 213, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'ACN.", + "span_text": "En declaracions a l'ACN, Mundó ha dit que, amb aquesta decisió, tornaria a exercir l'advocacia", + "span_start": 215, + "span_end": 309, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'advocacia.", + "span_text": "tornaria a exercir l'advocacia", + "span_start": 279, + "span_end": 309, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però la renúncia no implica desvincular-se d'ERC, amb el qual diu que continuarà mantenint un ferm compromís", + "span_start": 360, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Personals.", + "span_text": "La renúncia de Mundó –que atribueix a motius ‘estrictament personals'", + "span_start": 470, + "span_end": 539, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Gerard Gómez del Moral.", + "span_text": "farà que Gerard Gómez del Moral torni al parlament com a diputat d'ERC", + "span_start": 541, + "span_end": 611, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la presó d'Estremera.", + "span_text": "fou empresonat preventivament a Estremera", + "span_start": 703, + "span_end": 744, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 4 de desembre.", + "span_text": "va poder sortir de la presó sota fiança el 4 de desembre", + "span_start": 912, + "span_end": 968, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aviat.", + "span_text": "‘Després d'una etapa intensa en la política institucional, he decidit de tornar a la vida professional, a exercir d'advocat, que és el que he fet sempre', ha explicat, tot afegint que té previst de ‘reincorporar-se aviat' a aquesta activitat", + "span_start": 1245, + "span_end": 1486, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "només tinc paraules d'agraïment per a totes les persones que han confiat en mi per a les tasques que he desenvolupat", + "span_start": 1566, + "span_end": 1682, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Mundó ha explicat que ERC coneixia i respectava la seva determinació", + "span_start": 1827, + "span_end": 1895, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ERC agraeix públicament la seva dedicació", + "span_start": 2091, + "span_end": 2132, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Marta Rovira.", + "span_text": "Marta Rovira s'hi ha referit amb aquestes paraules", + "span_start": 2237, + "span_end": 2287, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sempre podrem comptar amb ell, el seu compromís està fora de qualsevol dubte, i segur que el seu exercici privat serà tan íntegre, solvent i reeixit com ho ha estat el seu servei públic", + "span_start": 2290, + "span_end": 2475, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2163", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Julia Climent Monzó...", + "story": "Julia Climent Monzó és una advocada i política valenciana. Membre del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Julia Climent ha exercit diversos càrrecs públics a la Generalitat Valenciana i a l'Ajuntament de València. Té competències en valencià, castellà, anglès i francès i és sòcia de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la Creu Roja Espanyola i d'Acció Contra la Fam., Julia Climent Monzó va nàixer a València el 14 de gener de 1972. Actualment està casada i és mare de dos filles. Entre els anys 1990 i 1995, va estudiar dret a la Universitat de València (UV), graduant-se amb l'especialització en Dret Públic i, posteriorment, va fer un màster en Institucions i Polítiques de la Unió Europea a l'UV. Abans d'entrar en política, Climent treballà en el sector privat. Va iniciar-se en el món de la política com a assessora de la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General d'Anàlisi i Estudis, d'octubre de 2005 a juliol de 2007 amb Francesc Camps com a President de la Generalitat. Després d'un temps al món privat, Climent tornà a la política en ser nomenada Directora General d'Indústria i Innovació, entre octubre de 2009 i juny de 2011, amb Vicent Rambla Momplet com a conseller. El mateix any és nomenada Directora General de l'Agència Valenciana d'Avalució i Prospectiva (AVAP), càrrec que mantindrà des de juny de 2011 a febrer de 2012, sent consellers José Císcar Bolufer i María José Català Verdet. Aquesta última va nomenar a Climent com a Directora General de l'Institut Superior d'Esenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV) des de febrer de 2012 fins a juny de 2014; Directora General de CulturArts des de juny fins a setembre de 2014 i Secretària autonòmica de Cultura i Esport fins el juliol de 2015. Amb l'eixida del PPCV de la Generalitat Valenciana, Julia Climent tornà a treballar al món privat fins que fou elegida regidora de l'Ajuntament de València a les eleccions municipals de 2019 dins de la candidatura encapçalada per la seua antiga cap a la Generalitat, María José Català. A l'ajuntament, Julia Climent, a més de regidora, és vocal de l'organisme autònom del Palau de la Música, Congressos i Orquestra de València i vocal titolar de l'organisme autònom municipal de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedica Julia Climent?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quin partit és membre?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quantes llengües parla?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quines organitzacions col·labora?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Té descendència?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina carrera va cursar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la seva primera feina en l’àmbit polític?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer del 2009 al 2011?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I del 2012 fins al 2014?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha estat sempre en organismes públics?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On va començar a treballar el 2019?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui era la cap de la candidatura per a les eleccions municipals?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què més és Julia Climent, a part de regidora?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És advocada i política.", + "span_text": "Julia Climent Monzó és una advocada i política", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.", + "span_text": "Membre del Partit Popular de la Comunitat Valenciana", + "span_start": 59, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "Té competències en valencià, castellà, anglès i francès", + "span_start": 228, + "span_end": 283, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb ACNUR, la Creu Roja Espanyola i Acció Contra la Fam.", + "span_text": "és sòcia de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la Creu Roja Espanyola i d'Acció Contra la Fam", + "span_start": 286, + "span_end": 411, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 14 de gener de 1972.", + "span_text": "va nàixer a València el 14 de gener de 1972", + "span_start": 435, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és mare de dos filles", + "span_start": 505, + "span_end": 526, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "va estudiar dret", + "span_start": 556, + "span_end": 572, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de València.", + "span_text": "va estudiar dret a la Universitat de València", + "span_start": 556, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Assessora de la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General d'Anàlisi i Estudis.", + "span_text": "Va iniciar-se en el món de la política com a assessora de la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General d'Anàlisi i Estudis", + "span_start": 814, + "span_end": 958, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va ser Directora General d'Indústria i Innovació.", + "span_text": "Climent tornà a la política en ser nomenada Directora General d'Indústria i Innovació, entre octubre de 2009 i juny de 2011", + "span_start": 1083, + "span_end": 1206, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Directora General de l'Institut Superior d'Esenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana.", + "span_text": "Climent com a Directora General de l'Institut Superior d'Esenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV) des de febrer de 2012 fins a juny de 2014", + "span_start": 1503, + "span_end": 1660, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Julia Climent tornà a treballar al món privat", + "span_start": 1850, + "span_end": 1895, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'Ajuntament de València.", + "span_text": "fou elegida regidora de l'Ajuntament de València a les eleccions municipals de 2019", + "span_start": 1905, + "span_end": 1988, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "María José Català.", + "span_text": "a les eleccions municipals de 2019 dins de la candidatura encapçalada per la seua antiga cap a la Generalitat, María José Català", + "span_start": 1954, + "span_end": 2082, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "És vocal de l'organisme autònom del Palau de la Música, Congressos i Orquestra de València i vocal titular de l'organisme autònom municipal de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals.", + "span_text": "a més de regidora, és vocal de l'organisme autònom del Palau de la Música, Congressos i Orquestra de València i vocal titolar de l'organisme autònom municipal de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals", + "span_start": 2115, + "span_end": 2325, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A l'advocacia i la política.", + "span_text": "Julia Climent Monzó és una advocada i política", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.", + "span_text": "Membre del Partit Popular de la Comunitat Valenciana", + "span_start": 59, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "Té competències en valencià, castellà, anglès i francès", + "span_start": 228, + "span_end": 283, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb ACNUR, la Creu Roja Espanyola i Acció Contra la Fam.", + "span_text": "és sòcia de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la Creu Roja Espanyola i d'Acció Contra la Fam", + "span_start": 286, + "span_end": 411, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 14 de gener de 1972.", + "span_text": "va nàixer a València el 14 de gener de 1972", + "span_start": 435, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és mare de dos filles", + "span_start": 505, + "span_end": 526, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "va estudiar dret", + "span_start": 556, + "span_end": 572, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de València.", + "span_text": "va estudiar dret a la Universitat de València", + "span_start": 556, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Assessora de la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General d'Anàlisi i Estudis.", + "span_text": "Va iniciar-se en el món de la política com a assessora de la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General d'Anàlisi i Estudis", + "span_start": 814, + "span_end": 958, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va ser Directora General d'Indústria i Innovació.", + "span_text": "tornà a la política en ser nomenada Directora General d'Indústria i Innovació, entre octubre de 2009 i juny de 2011", + "span_start": 1091, + "span_end": 1206, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Directora General de l'Institut Superior d'Esenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana.", + "span_text": "Climent com a Directora General de l'Institut Superior d'Esenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV) des de febrer de 2012 fins a juny de 2014", + "span_start": 1503, + "span_end": 1660, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Julia Climent tornà a treballar al món privat", + "span_start": 1850, + "span_end": 1895, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'Ajuntament de València.", + "span_text": "fou elegida regidora de l'Ajuntament de València a les eleccions municipals de 2019", + "span_start": 1905, + "span_end": 1988, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "María José Català.", + "span_text": "a les eleccions municipals de 2019 dins de la candidatura encapçalada per la seua antiga cap a la Generalitat, María José Català", + "span_start": 1954, + "span_end": 2082, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "És vocal de l'organisme autònom del Palau de la Música, Congressos i Orquestra de València i vocal titular de l'organisme autònom municipal de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals.", + "span_text": "a més de regidora, és vocal de l'organisme autònom del Palau de la Música, Congressos i Orquestra de València i vocal titolar de l'organisme autònom municipal de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals", + "span_start": 2115, + "span_end": 2325, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És advocada i política.", + "span_text": "Julia Climent Monzó és una advocada i política", + "span_start": 0, + "span_end": 46, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.", + "span_text": "Membre del Partit Popular de la Comunitat Valenciana", + "span_start": 59, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "Té competències en valencià, castellà, anglès i francès", + "span_start": 228, + "span_end": 283, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb ACNUR, la Creu Roja Espanyola i Acció Contra la Fam.", + "span_text": "és sòcia de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la Creu Roja Espanyola i d'Acció Contra la Fam", + "span_start": 286, + "span_end": 411, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 14 de gener de 1972.", + "span_text": "va nàixer a València el 14 de gener de 1972", + "span_start": 435, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és mare de dos filles", + "span_start": 505, + "span_end": 526, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "va estudiar dret", + "span_start": 556, + "span_end": 572, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de València.", + "span_text": "va estudiar dret a la Universitat de València", + "span_start": 556, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Assessora de la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General d'Anàlisi i Estudis.", + "span_text": "Va iniciar-se en el món de la política com a assessora de la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General d'Anàlisi i Estudis", + "span_start": 814, + "span_end": 958, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va ser Directora General d'Indústria i Innovació.", + "span_text": "en ser nomenada Directora General d'Indústria i Innovació, entre octubre de 2009 i juny de 2011", + "span_start": 1111, + "span_end": 1206, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Directora General de l'Institut Superior d'Esenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana.", + "span_text": "Climent com a Directora General de l'Institut Superior d'Esenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV) des de febrer de 2012 fins a juny de 2014", + "span_start": 1503, + "span_end": 1660, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Julia Climent tornà a treballar al món privat", + "span_start": 1850, + "span_end": 1895, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'Ajuntament de València.", + "span_text": "fou elegida regidora de l'Ajuntament de València a les eleccions municipals de 2019", + "span_start": 1905, + "span_end": 1988, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "María José Català.", + "span_text": "a les eleccions municipals de 2019 dins de la candidatura encapçalada per la seua antiga cap a la Generalitat, María José Català", + "span_start": 1954, + "span_end": 2082, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "És vocal de l'organisme autònom del Palau de la Música, Congressos i Orquestra de València i vocal titular de l'organisme autònom municipal de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals.", + "span_text": "a més de regidora, és vocal de l'organisme autònom del Palau de la Música, Congressos i Orquestra de València i vocal titolar de l'organisme autònom municipal de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals", + "span_start": 2115, + "span_end": 2325, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1638", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Eva Mus Gran...", + "story": "Eva Mus Gran (València, 1940) és una pintora valenciana., Entre 1954 i 1959 va realitzar els seus estudis a l'Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València, rebent així la seva formació artística. Allí va assistir a les classes de Gimeno Baró i Genaro Lahuerta i va forjar amistat amb Rafael Solves i Juan Antonio Toledo, participant en les tertúlies d'art de l'època que van donar lloc a la formació de col·lectius artístics com la coneguda Estampa Popular, la influència de la qual es reflectirà en la seva obra., El 1955 va realitzar un viatge a Itàlia i el 1959 va gaudir d'una beca del Ministeri d'Afers exteriors per ampliar els seus estudis en el Royal College of Art de Londres, romanent allí fins a 1960. En el Royal College of Art coneixerà les principals tendències d'art abstracte i al pintor David Hockney., Després del seu retorn a Espanya, va realitzar una sèrie d'obres en les quals el dibuix i la figura sobresortien com a característiques fonamentals i en les quals temàtica social cobrava força. El 1965 va contreure matrimoni amb Martí Quinto, un dels artistes membres d'Estampa Popular, i a partir de llavors i fins a 1976 la seva trajectòria artística es va veure interrompuda per múltiples causes., Durant la dècada dels 70, es comença a notar una ruptura amb el seu treball anterior i opta per un realisme amb aportacions surreals desenvolupant la seva sèrie Entorn de la formació d'una imatge “exemplar” i en obres com a Maniquí (1974) es va centrar transmetre els records de la seva infància, on una nena acompanyada per la càrrega metafísica del passat protagonitza este i la majoria dels seus llenços d'aquesta època, superant així la ideologia, les icones i els mites de la dictadura franquista.[cal citació], A partir dels anys 80, partint del decorat teatral, realitza un treball més directe i gestual, amb uns materials més fràgils (papers, pigments i cues). Al llarg dels anys 90 s'alternen la figura, de caràcter més intimista, i el paisatge. Els seus retrats intemporals, amb escenaris interiors amb portes i finestres davant els quals situa la figura humana, segueixen presents al llarg de tota la seva trajectòria artística i deixen veure la influència de la cinematografia pel seu enquadrament i tractament. Als seus paisatges es conjuguen gest i realisme i la geografia urbana i rural, de vegades evocada, apareix realitzada amb tonalitats càlides i una paleta summament moderada.[cal citació]", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Eva Mus?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On es va formar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui van ser els seus professors?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin grup va influir en les seves creacions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va anar el 1955?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins quan va quedar-se a Anglaterra?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb qui va coincidir a Londres?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què es destaca de les seves creacions?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Està casada?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Durant quins anys va deixar de banda la seva feina?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan va canviar d’estil artístic?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què mostra amb la seva peça Maniquí?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En què es va basar durant els vuitanta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com són els seus retrats?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I els seus paisatges?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una pintora valenciana.", + "span_text": "Eva Mus Gran (València, 1940) és una pintora valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València.", + "span_text": "va realitzar els seus estudis a l'Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València", + "span_start": 77, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gimeno Baró i Genaro Lahuerta.", + "span_text": "Allí va assistir a les classes de Gimeno Baró i Genaro Lahuerta", + "span_start": 210, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'Estampa Popular.", + "span_text": "la formació de col·lectius artístics com la coneguda Estampa Popular, la influència de la qual es reflectirà en la seva obra", + "span_start": 402, + "span_end": 526, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Itàlia.", + "span_text": "El 1955 va realitzar un viatge a Itàlia", + "span_start": 530, + "span_end": 569, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins a 1960.", + "span_text": "el 1959 va gaudir d'una beca del Ministeri d'Afers exteriors per ampliar els seus estudis en el Royal College of Art de Londres, romanent allí fins a 1960", + "span_start": 572, + "span_end": 726, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb el pintor David Hockney.", + "span_text": "En el Royal College of Art coneixerà les principals tendències d'art abstracte i al pintor David Hockney", + "span_start": 728, + "span_end": 832, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El dibuix i la figura.", + "span_text": "va realitzar una sèrie d'obres en les quals el dibuix i la figura sobresortien com a característiques fonamentals", + "span_start": 870, + "span_end": 983, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va contreure matrimoni amb Martí Quinto", + "span_start": 1038, + "span_end": 1077, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Del 1965 fins a 1976.", + "span_text": "El 1965 va contreure matrimoni amb Martí Quinto, un dels artistes membres d'Estampa Popular, i a partir de llavors i fins a 1976 la seva trajectòria artística es va veure interrompuda per múltiples causes", + "span_start": 1030, + "span_end": 1234, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Durant la dècada dels 70.", + "span_text": "Durant la dècada dels 70, es comença a notar una ruptura amb el seu treball anterior", + "span_start": 1238, + "span_end": 1322, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Records de la seva infància.", + "span_text": "en obres com a Maniquí (1974) es va centrar transmetre els records de la seva infància", + "span_start": 1447, + "span_end": 1533, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el decorat teatral.", + "span_text": "A partir dels anys 80, partint del decorat teatral, realitza un treball més directe i gestual", + "span_start": 1756, + "span_end": 1849, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Intemporals, amb escenaris interiors amb portes i finestres davant els quals situa la figura humana.", + "span_text": "Els seus retrats intemporals, amb escenaris interiors amb portes i finestres davant els quals situa la figura humana", + "span_start": 1994, + "span_end": 2110, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "S'hi conjuguen gest i realisme i la geografia urbana i rural, de vegades evocada, apareix realitzada amb tonalitats càlides i una paleta summament moderada.", + "span_text": "Als seus paisatges es conjuguen gest i realisme i la geografia urbana i rural, de vegades evocada, apareix realitzada amb tonalitats càlides i una paleta summament moderada", + "span_start": 2263, + "span_end": 2435, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una pintora valenciana.", + "span_text": "Eva Mus Gran (València, 1940) és una pintora valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València.", + "span_text": "va realitzar els seus estudis a l'Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València", + "span_start": 77, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gimeno Baró i Genaro Lahuerta.", + "span_text": "Allí va assistir a les classes de Gimeno Baró i Genaro Lahuerta", + "span_start": 210, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'Estampa Popular.", + "span_text": "la formació de col·lectius artístics com la coneguda Estampa Popular, la influència de la qual es reflectirà en la seva obra", + "span_start": 402, + "span_end": 526, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Itàlia.", + "span_text": "El 1955 va realitzar un viatge a Itàlia", + "span_start": 530, + "span_end": 569, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins a 1960.", + "span_text": "el 1959 va gaudir d'una beca del Ministeri d'Afers exteriors per ampliar els seus estudis en el Royal College of Art de Londres, romanent allí fins a 1960", + "span_start": 572, + "span_end": 726, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb el pintor David Hockney.", + "span_text": "En el Royal College of Art coneixerà les principals tendències d'art abstracte i al pintor David Hockney", + "span_start": 728, + "span_end": 832, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El dibuix i la figura.", + "span_text": "va realitzar una sèrie d'obres en les quals el dibuix i la figura sobresortien com a característiques fonamentals", + "span_start": 870, + "span_end": 983, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va contreure matrimoni amb Martí Quinto", + "span_start": 1038, + "span_end": 1077, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Del 1965 fins a 1976.", + "span_text": "El 1965 va contreure matrimoni amb Martí Quinto, un dels artistes membres d'Estampa Popular, i a partir de llavors i fins a 1976 la seva trajectòria artística es va veure interrompuda per múltiples causes", + "span_start": 1030, + "span_end": 1234, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Durant la dècada dels 70.", + "span_text": "Durant la dècada dels 70, es comença a notar una ruptura amb el seu treball anterior", + "span_start": 1238, + "span_end": 1322, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Records de la seva infància.", + "span_text": "en obres com a Maniquí (1974) es va centrar transmetre els records de la seva infància", + "span_start": 1447, + "span_end": 1533, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el decorat teatral.", + "span_text": "A partir dels anys 80, partint del decorat teatral, realitza un treball més directe i gestual", + "span_start": 1756, + "span_end": 1849, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Intemporals, amb escenaris interiors amb portes i finestres davant els quals situa la figura humana.", + "span_text": "Els seus retrats intemporals, amb escenaris interiors amb portes i finestres davant els quals situa la figura humana", + "span_start": 1994, + "span_end": 2110, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "S'hi conjuguen gest i realisme i la geografia urbana i rural, de vegades evocada, apareix realitzada amb tonalitats càlides i una paleta summament moderada.", + "span_text": "Als seus paisatges es conjuguen gest i realisme i la geografia urbana i rural, de vegades evocada, apareix realitzada amb tonalitats càlides i una paleta summament moderada", + "span_start": 2263, + "span_end": 2435, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una pintora valenciana.", + "span_text": "Eva Mus Gran (València, 1940) és una pintora valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València.", + "span_text": "va realitzar els seus estudis a l'Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València", + "span_start": 77, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gimeno Baró i Genaro Lahuerta.", + "span_text": "Allí va assistir a les classes de Gimeno Baró i Genaro Lahuerta", + "span_start": 210, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'Estampa Popular.", + "span_text": "la formació de col·lectius artístics com la coneguda Estampa Popular, la influència de la qual es reflectirà en la seva obra", + "span_start": 402, + "span_end": 526, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Itàlia.", + "span_text": "El 1955 va realitzar un viatge a Itàlia", + "span_start": 530, + "span_end": 569, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins a 1960.", + "span_text": "el 1959 va gaudir d'una beca del Ministeri d'Afers exteriors per ampliar els seus estudis en el Royal College of Art de Londres, romanent allí fins a 1960", + "span_start": 572, + "span_end": 726, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb el pintor David Hockney.", + "span_text": "En el Royal College of Art coneixerà les principals tendències d'art abstracte i al pintor David Hockney", + "span_start": 728, + "span_end": 832, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El dibuix i la figura.", + "span_text": "va realitzar una sèrie d'obres en les quals el dibuix i la figura sobresortien com a característiques fonamentals", + "span_start": 870, + "span_end": 983, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va contreure matrimoni amb Martí Quinto", + "span_start": 1038, + "span_end": 1077, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Del 1965 fins a 1976.", + "span_text": "El 1965 va contreure matrimoni amb Martí Quinto, un dels artistes membres d'Estampa Popular, i a partir de llavors i fins a 1976 la seva trajectòria artística es va veure interrompuda per múltiples causes", + "span_start": 1030, + "span_end": 1234, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Durant la dècada dels 70.", + "span_text": "Durant la dècada dels 70, es comença a notar una ruptura amb el seu treball anterior", + "span_start": 1238, + "span_end": 1322, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Records de la seva infància.", + "span_text": "en obres com a Maniquí (1974) es va centrar transmetre els records de la seva infància", + "span_start": 1447, + "span_end": 1533, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el decorat teatral.", + "span_text": "A partir dels anys 80, partint del decorat teatral, realitza un treball més directe i gestual", + "span_start": 1756, + "span_end": 1849, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Intemporals, amb escenaris interiors amb portes i finestres davant els quals situa la figura humana.", + "span_text": "Els seus retrats intemporals, amb escenaris interiors amb portes i finestres davant els quals situa la figura humana", + "span_start": 1994, + "span_end": 2110, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "S'hi conjuguen gest i realisme i la geografia urbana i rural, de vegades evocada, apareix realitzada amb tonalitats càlides i una paleta summament moderada.", + "span_text": "Als seus paisatges es conjuguen gest i realisme i la geografia urbana i rural, de vegades evocada, apareix realitzada amb tonalitats càlides i una paleta summament moderada", + "span_start": 2263, + "span_end": 2435, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_277", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Un periodista suís explica a Rajoy per què hauria d’haver emigrat a Suïssa", + "story": "‘És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.' Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez a Le Temps, un dels principals diaris en llengua francesa de Suïssa. Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa, després d'haver-hi emigrat els seus pares, que hi arribaren als anys seixanta, i destaca una diferència entre l'estat espanyol i el país que els havia acollits: la democràcia. Explica com els va sorprendre que a Suïssa el referèndum fos una eina democràtica emprada tan sovint per a prendre decisions. D'una altra banda, la descoberta va posar de manifest una altra realitat, que la democràcia ‘no era la invenció diabòlica que els havien explicat'. Rodríguez posa èmfasi en un fet històric: el referèndum d'autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d'esdevenir un cantó independent de Berna. Diu: ‘Quina pena que no cresqués en aquest cantó del Jura en construcció. Al començament de la dècada del 1980, hauria pogut observar des de la seva finestra, com jo, desenes de persones que marxaven agitant la senyera, la bandera catalana. El nounat cantó del Jura va retre homenatge a la set de llibertat que havia compartit amb Catalunya. Va inaugurar una plaça dedicada al “país català” al parc infantil del barri.' ‘Aquell dia, el senyor Rajoy hauria pogut comprendre que els espanyols, com els suïssos, no parlen el mateix idioma i que no necessàriament tenen les mateixes banderes', afegeix l'article", + "questions": [ + { + "input_text": "Què li sap greu a Antonio Rodríguez?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On ha fet aquestes declaracions el periodista?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quin idioma és aquesta publicació?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant quin període va viure a Suïssa Rodríguez?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què hi va anar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què distingeix Suïssa d’Espanya, segons ell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què es fa servir habitualment allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin en destaca?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Li hauria agradat viure aquest moment històric?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan es podria haver vist una senyera a Jura?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On es va fer un reconeixement de Catalunya?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin indret es va anomenar fent referència al país català?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es comuniquen amb la mateixa llengua a tot Suïssa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I a Espanya?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els seus.", + "span_text": "‘És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.' Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez", + "span_start": 0, + "span_end": 268, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.", + "span_text": "És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana", + "span_start": 1, + "span_end": 189, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Le Temps.", + "span_text": "Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez a Le Temps", + "span_start": 192, + "span_end": 279, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En llengua francesa.", + "span_text": "Le Temps, un dels principals diaris en llengua francesa", + "span_start": 271, + "span_end": 326, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant la seva joventut.", + "span_text": "Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa", + "span_start": 338, + "span_end": 381, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè hi havien emigrat els seus pares.", + "span_text": "Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa, després d'haver-hi emigrat els seus pares", + "span_start": 338, + "span_end": 424, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La democràcia.", + "span_text": "destaca una diferència entre l'estat espanyol i el país que els havia acollits: la democràcia", + "span_start": 464, + "span_end": 557, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El referèndum.", + "span_text": "Explica com els va sorprendre que a Suïssa el referèndum fos una eina democràtica emprada tan sovint per a prendre decisions", + "span_start": 559, + "span_end": 683, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El referèndum d'autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d'esdevenir un cantó independent de Berna.", + "span_text": "Rodríguez posa èmfasi en un fet històric: el referèndum d'autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d'esdevenir un cantó independent de Berna", + "span_start": 833, + "span_end": 996, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quina pena que no cresqués en aquest cantó del Jura en construcció", + "span_start": 1004, + "span_end": 1070, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al començament de la dècada del 1980.", + "span_text": "Al començament de la dècada del 1980, hauria pogut observar des de la seva finestra, com jo, desenes de persones que marxaven agitant la senyera, la bandera catalana", + "span_start": 1072, + "span_end": 1237, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al nounat cantó del Jura.", + "span_text": "El nounat cantó del Jura va retre homenatge a la set de llibertat que havia compartit amb Catalunya", + "span_start": 1239, + "span_end": 1338, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una plaça al parc infantil del barri.", + "span_text": "Va inaugurar una plaça dedicada al “país català” al parc infantil del barri", + "span_start": 1340, + "span_end": 1415, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els espanyols, com els suïssos, no parlen el mateix idioma", + "span_start": 1475, + "span_end": 1533, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "els espanyols, com els suïssos, no parlen el mateix idioma", + "span_start": 1475, + "span_end": 1533, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els seus.", + "span_text": "‘És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.' Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez", + "span_start": 0, + "span_end": 268, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.", + "span_text": "És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana", + "span_start": 1, + "span_end": 189, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Le Temps.", + "span_text": "Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez a Le Temps", + "span_start": 192, + "span_end": 279, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En llengua francesa.", + "span_text": "Le Temps, un dels principals diaris en llengua francesa", + "span_start": 271, + "span_end": 326, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant la seva joventut.", + "span_text": "Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa", + "span_start": 338, + "span_end": 381, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè hi havien emigrat els seus pares.", + "span_text": "Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa, després d'haver-hi emigrat els seus pares", + "span_start": 338, + "span_end": 424, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La democràcia.", + "span_text": "destaca una diferència entre l'estat espanyol i el país que els havia acollits: la democràcia", + "span_start": 464, + "span_end": 557, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El referèndum.", + "span_text": "Explica com els va sorprendre que a Suïssa el referèndum fos una eina democràtica emprada tan sovint per a prendre decisions", + "span_start": 559, + "span_end": 683, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El referèndum d'autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d'esdevenir un cantó independent de Berna.", + "span_text": "Rodríguez posa èmfasi en un fet històric: el referèndum d'autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d'esdevenir un cantó independent de Berna", + "span_start": 833, + "span_end": 996, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quina pena que no cresqués en aquest cantó del Jura en construcció", + "span_start": 1004, + "span_end": 1070, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al començament de la dècada del 1980.", + "span_text": "Al començament de la dècada del 1980, hauria pogut observar des de la seva finestra, com jo, desenes de persones que marxaven agitant la senyera, la bandera catalana", + "span_start": 1072, + "span_end": 1237, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al nounat cantó del Jura.", + "span_text": "El nounat cantó del Jura va retre homenatge a la set de llibertat que havia compartit amb Catalunya", + "span_start": 1239, + "span_end": 1338, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una plaça al parc infantil del barri.", + "span_text": "Va inaugurar una plaça dedicada al “país català” al parc infantil del barri", + "span_start": 1340, + "span_end": 1415, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els espanyols, com els suïssos, no parlen el mateix idioma", + "span_start": 1475, + "span_end": 1533, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "els espanyols, com els suïssos, no parlen el mateix idioma", + "span_start": 1475, + "span_end": 1533, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els seus.", + "span_text": "‘És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.' Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez", + "span_start": 0, + "span_end": 268, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.", + "span_text": "És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana", + "span_start": 1, + "span_end": 189, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Le Temps.", + "span_text": "Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez a Le Temps", + "span_start": 192, + "span_end": 279, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En llengua francesa de Suïssa.", + "span_text": "Le Temps, un dels principals diaris en llengua francesa de Suïssa", + "span_start": 271, + "span_end": 336, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant la seva joventut.", + "span_text": "Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa", + "span_start": 338, + "span_end": 381, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè hi havien emigrat els seus pares.", + "span_text": "Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa, després d'haver-hi emigrat els seus pares", + "span_start": 338, + "span_end": 424, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La democràcia.", + "span_text": "destaca una diferència entre l'estat espanyol i el país que els havia acollits: la democràcia", + "span_start": 464, + "span_end": 557, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El referèndum.", + "span_text": "Explica com els va sorprendre que a Suïssa el referèndum fos una eina democràtica emprada tan sovint per a prendre decisions", + "span_start": 559, + "span_end": 683, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El referèndum d'autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d'esdevenir un cantó independent de Berna.", + "span_text": "Rodríguez posa èmfasi en un fet històric: el referèndum d'autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d'esdevenir un cantó independent de Berna", + "span_start": 833, + "span_end": 996, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quina pena que no cresqués en aquest cantó del Jura en construcció", + "span_start": 1004, + "span_end": 1070, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al començament de la dècada del 1980.", + "span_text": "Al començament de la dècada del 1980, hauria pogut observar des de la seva finestra, com jo, desenes de persones que marxaven agitant la senyera, la bandera catalana", + "span_start": 1072, + "span_end": 1237, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al nounat cantó del Jura.", + "span_text": "El nounat cantó del Jura va retre homenatge a la set de llibertat que havia compartit amb Catalunya", + "span_start": 1239, + "span_end": 1338, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una plaça al parc infantil del barri.", + "span_text": "Va inaugurar una plaça dedicada al “país català” al parc infantil del barri", + "span_start": 1340, + "span_end": 1415, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "els espanyols, com els suïssos, no parlen el mateix idioma", + "span_start": 1475, + "span_end": 1533, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "els espanyols, com els suïssos, no parlen el mateix idioma", + "span_start": 1475, + "span_end": 1533, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_292", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Les enquestes fan preveure una victòria ajustada del Botànic", + "story": "Les enquestes que han publicat diversos mitjans de comunicació aquest cap de setmana confirmen la possibilitat d'una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada, el 28 d'abril. El PSPV és el partit que més creix, perquè es beneficia del vot útil, però justament augmenta perquè esgarrapa vots de Compromís i de Podem. En canvi, en l'altre terreny la irrupció de Vox divideix el vot de dreta, que no aconseguiria la majoria absoluta, principalment pel descens del PP. En l'enquesta que ha publicat eldiario.es, el 33,1% dels votants de Podem del 2015 optaria ara per la candidatura que encapçala Ximo Puig. En el cas de Compromís, un 11,7% de l'electorat declara la intenció de canviar el vot a favor del PSOE. Aquesta transferència soluciona la guerra soterrada entre les formacions que van participar en el Pacte del Botànic a favor de qui va arribar a la presidència després d'aquest suport i aclareix una qüestió dubtosa fins ara i apuntada en la primera part d'aquest sondatge: la suma de Compromís i Podem no supera el suport que el PSOE obté pel seu compte. Pel que fa a la dreta, Vox es beneficia de la fuita de votants que rep de PP i Ciutadans. Un 9,2% dels votants del PP el 2015 opten ara per la formació d'extrema dreta. A Ciutadans, la fugida cap a Vox és d'un 15,3% de l'electorat. L'enquesta de Valencia Plaza preveu un empat tècnic entre tots dos blocs. La força més votada seria el PSOE, que pot obtenir 10 escons i un 27,7% dels vots; seguit del PP, que aconseguiria un 21,8% de suport i 8 diputats. En tercer lloc hi hauria Vox, que hi irrompria amb un 14,8% i 4 o 5 escons, i superaria de sobres Ciutadans, que es quedaria en un 10,5% i 2 o 3 parlamentaris. Compromís seria l'últim partit amb representació assegurada, també amb 2-3 escons, però amb un suport inferior del 8,2%. Amb aquests resultats, sumant els blocs d'esquerra i dreta, s'hi veu pràcticament un empat tècnic: 48,3% de suport per a PSOE, Compromís i Units-Podem i un 47,1% per a la suma de PP, Vox i Ciutadans. Un lleuger avantatge dels primers que es tradueix en l'interval d'escons: 15-17 per al bloc d'esquerres i 14-16 per al de dretes. Sobre les eleccions espanyoles, l'enquesta publicada per Levante també preveu una victòria del PSOE i un desinflament del bloc de dretes, tot i que les xifres són molt ajustades", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui ha mostrat els resultats dels sondejos?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què apunten?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan són les eleccions?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què es preveuen més vots pel PSPV?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els votants de dretes estan units en un mateix partit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui ha fet el sondeig que preveu el pas de simpatitzants de Podem cap a Ximo Puig?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quin percentatge?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cap a quin partit potser canvien alguns votants de Compromís, segons la mateixa enquesta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El PSOE té més possibilitats de guanyar que els altres dos grups d’esquerres junts?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què pronostica el sondeig de Valencia Plaza?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin partit quedaria en primer lloc?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I en darrer?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin factor pot causar el desempat de l'esquerra i la dreta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui deixa en primera posició el sondeig de Levante?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Creu que els dos blocs quedaran molt diferenciats?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Diversos mitjans de comunicació.", + "span_text": "Les enquestes que han publicat diversos mitjans de comunicació", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La possibilitat d'una repetició del govern del Botànic.", + "span_text": "Les enquestes que han publicat diversos mitjans de comunicació aquest cap de setmana confirmen la possibilitat d'una repetició del govern del Botànic", + "span_start": 0, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 28 d'abril.", + "span_text": "confirmen la possibilitat d'una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada, el 28 d'abril", + "span_start": 85, + "span_end": 223, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè esgarrapa vots de Compromís i de Podem.", + "span_text": "El PSPV és el partit que més creix, perquè es beneficia del vot útil, però justament augmenta perquè esgarrapa vots de Compromís i de Podem", + "span_start": 225, + "span_end": 364, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En canvi, en l'altre terreny la irrupció de Vox divideix el vot de dreta", + "span_start": 366, + "span_end": 438, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Eldiario.es.", + "span_text": "En l'enquesta que ha publicat eldiario.es, el 33,1% dels votants de Podem del 2015 optaria ara per la candidatura que encapçala Ximo Puig", + "span_start": 515, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 33,1%.", + "span_text": "el 33,1% dels votants de Podem del 2015 optaria ara per la candidatura que encapçala Ximo Puig", + "span_start": 558, + "span_end": 652, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El PSOE.", + "span_text": "En el cas de Compromís, un 11,7% de l'electorat declara la intenció de canviar el vot a favor del PSOE", + "span_start": 654, + "span_end": 756, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la suma de Compromís i Podem no supera el suport que el PSOE obté pel seu compte", + "span_start": 1030, + "span_end": 1110, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un empat tècnic entre tots dos blocs.", + "span_text": "L'enquesta de Valencia Plaza preveu un empat tècnic entre tots dos blocs", + "span_start": 1344, + "span_end": 1416, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El PSOE.", + "span_text": "La força més votada seria el PSOE", + "span_start": 1418, + "span_end": 1451, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Compromís.", + "span_text": "Compromís seria l'últim partit amb representació assegurada", + "span_start": 1726, + "span_end": 1785, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'interval d'escons: 15-17 per al bloc d'esquerres i 14-16 per al de dretes.", + "span_text": "Amb aquests resultats, sumant els blocs d'esquerra i dreta, s'hi veu pràcticament un empat tècnic: 48,3% de suport per a PSOE, Compromís i Units-Podem i un 47,1% per a la suma de PP, Vox i Ciutadans. Un lleuger avantatge dels primers que es tradueix en l'interval d'escons: 15-17 per al bloc d'esquerres i 14-16 per al de dretes", + "span_start": 1847, + "span_end": 2175, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El PSOE.", + "span_text": "Sobre les eleccions espanyoles, l'enquesta publicada per Levante també preveu una victòria del PSOE", + "span_start": 2177, + "span_end": 2276, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "també preveu una victòria del PSOE i un desinflament del bloc de dretes, tot i que les xifres són molt ajustades", + "span_start": 2242, + "span_end": 2354, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Diversos mitjans de comunicació.", + "span_text": "Les enquestes que han publicat diversos mitjans de comunicació", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La possibilitat d'una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada.", + "span_text": "Les enquestes que han publicat diversos mitjans de comunicació aquest cap de setmana confirmen la possibilitat d'una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada", + "span_start": 0, + "span_end": 208, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 28 d'abril.", + "span_text": "confirmen la possibilitat d'una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada, el 28 d'abril", + "span_start": 85, + "span_end": 223, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè esgarrapa vots de Compromís i de Podem.", + "span_text": "El PSPV és el partit que més creix, perquè es beneficia del vot útil, però justament augmenta perquè esgarrapa vots de Compromís i de Podem", + "span_start": 225, + "span_end": 364, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En canvi, en l'altre terreny la irrupció de Vox divideix el vot de dreta", + "span_start": 366, + "span_end": 438, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Eldiario.es.", + "span_text": "En l'enquesta que ha publicat eldiario.es, el 33,1% dels votants de Podem del 2015 optaria ara per la candidatura que encapçala Ximo Puig", + "span_start": 515, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 33,1%.", + "span_text": "el 33,1% dels votants de Podem del 2015 optaria ara per la candidatura que encapçala Ximo Puig", + "span_start": 558, + "span_end": 652, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A favor del PSOE.", + "span_text": "En el cas de Compromís, un 11,7% de l'electorat declara la intenció de canviar el vot a favor del PSOE", + "span_start": 654, + "span_end": 756, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la suma de Compromís i Podem no supera el suport que el PSOE obté pel seu compte", + "span_start": 1030, + "span_end": 1110, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un empat tècnic entre tots dos blocs.", + "span_text": "L'enquesta de Valencia Plaza preveu un empat tècnic entre tots dos blocs", + "span_start": 1344, + "span_end": 1416, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El PSOE.", + "span_text": "La força més votada seria el PSOE", + "span_start": 1418, + "span_end": 1451, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Compromís.", + "span_text": "Compromís seria l'últim partit amb representació assegurada", + "span_start": 1726, + "span_end": 1785, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'interval d'escons: 15-17 per al bloc d'esquerres i 14-16 per al de dretes.", + "span_text": "Amb aquests resultats, sumant els blocs d'esquerra i dreta, s'hi veu pràcticament un empat tècnic: 48,3% de suport per a PSOE, Compromís i Units-Podem i un 47,1% per a la suma de PP, Vox i Ciutadans. Un lleuger avantatge dels primers que es tradueix en l'interval d'escons: 15-17 per al bloc d'esquerres i 14-16 per al de dretes", + "span_start": 1847, + "span_end": 2175, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "També preveu una victòria del PSOE.", + "span_text": "Sobre les eleccions espanyoles, l'enquesta publicada per Levante també preveu una victòria del PSOE", + "span_start": 2177, + "span_end": 2276, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "també preveu una victòria del PSOE i un desinflament del bloc de dretes, tot i que les xifres són molt ajustades", + "span_start": 2242, + "span_end": 2354, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Diversos mitjans de comunicació.", + "span_text": "Les enquestes que han publicat diversos mitjans de comunicació", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La possibilitat d'una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada.", + "span_text": "Les enquestes que han publicat diversos mitjans de comunicació aquest cap de setmana confirmen la possibilitat d'una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada", + "span_start": 0, + "span_end": 208, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 28 d'abril.", + "span_text": "confirmen la possibilitat d'una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada, el 28 d'abril", + "span_start": 85, + "span_end": 223, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè esgarrapa vots de Compromís i de Podem.", + "span_text": "El PSPV és el partit que més creix, perquè es beneficia del vot útil, però justament augmenta perquè esgarrapa vots de Compromís i de Podem", + "span_start": 225, + "span_end": 364, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En canvi, en l'altre terreny la irrupció de Vox divideix el vot de dreta", + "span_start": 366, + "span_end": 438, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Eldiario.es.", + "span_text": "En l'enquesta que ha publicat eldiario.es, el 33,1% dels votants de Podem del 2015 optaria ara per la candidatura que encapçala Ximo Puig", + "span_start": 515, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 33,1%.", + "span_text": "el 33,1% dels votants de Podem del 2015 optaria ara per la candidatura que encapçala Ximo Puig", + "span_start": 558, + "span_end": 652, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A favor del PSOE.", + "span_text": "En el cas de Compromís, un 11,7% de l'electorat declara la intenció de canviar el vot a favor del PSOE", + "span_start": 654, + "span_end": 756, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la suma de Compromís i Podem no supera el suport que el PSOE obté pel seu compte", + "span_start": 1030, + "span_end": 1110, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un empat tècnic entre tots dos blocs.", + "span_text": "L'enquesta de Valencia Plaza preveu un empat tècnic entre tots dos blocs", + "span_start": 1344, + "span_end": 1416, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El PSOE.", + "span_text": "La força més votada seria el PSOE", + "span_start": 1418, + "span_end": 1451, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Compromís.", + "span_text": "Compromís seria l'últim partit amb representació assegurada", + "span_start": 1726, + "span_end": 1785, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'interval d'escons: 15-17 per al bloc d'esquerres i 14-16 per al de dretes.", + "span_text": "Amb aquests resultats, sumant els blocs d'esquerra i dreta, s'hi veu pràcticament un empat tècnic: 48,3% de suport per a PSOE, Compromís i Units-Podem i un 47,1% per a la suma de PP, Vox i Ciutadans. Un lleuger avantatge dels primers que es tradueix en l'interval d'escons: 15-17 per al bloc d'esquerres i 14-16 per al de dretes", + "span_start": 1847, + "span_end": 2175, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "També preveu una victòria del PSOE.", + "span_text": "Sobre les eleccions espanyoles, l'enquesta publicada per Levante també preveu una victòria del PSOE", + "span_start": 2177, + "span_end": 2276, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "també preveu una victòria del PSOE i un desinflament del bloc de dretes, tot i que les xifres són molt ajustades", + "span_start": 2242, + "span_end": 2354, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1838", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Carmen Barberà Puig...", + "story": "Carmen Barberà Puig o Carme Barberá Puig (Les Coves de Vinromà, febrer de 1927 - Cadaqués, 29 de març de 2011) va ser una narradora, novel·lista i biògrafa valenciana, que va escriure novel·la i poesia., Filla de José Barberà i Rosa Puig, va estudiar batxillerat a l'Institut Ribalta de Castelló de la Plana en temps de la postguerra. Va tindre una bona formació, essent molt aficionada a la lectura. Va traslladar-se a Barcelona per estar a prop de son pare, oficial de l'exercit vençut, que estava confinat al Castell de Montjuïc, l'ambient de Barcelona la va animar a començar la seua carrera literària, que fou notable per la seua sensibilitat cap a les complexes relacions humanes., Cinc de les seues novel·les han rebut premis literaris. En 1957 va quedar finalista al Premi Ciutat de València i al Ciutat de Sevilla amb l'obra Adolescente, que va prologar Josep Maria Gironella i va editar Josep Janés, dins la col·lecció Doy fe. En 1957 va rebre el Premi Ondas per la novel·la Al final de la ría, i va rebre en 1960 el Premi Ciutat de Barcelona amb Debajo de la piel, i amb La colina perdida va rebre el Premi Especial Ateneu i Club Universitari de Tortosa, editat en 1964., La novel·la Tierras de luto, va ser editada per l'Editorial Planeta en 1977 i en 1982 també Planeta editava Rapto de locura. Va publicar biografies històriques de Lucrecia Borgia (1989) i de Juana la Loca (1992) amb les que va obtindre èxits de vendes. La Duquesa de Alba fou publicat en 1995., Una de les seues grans obres fou Mirada íntima sobre tres reinas de España, María de las Mercedes de Orléans y Borbón, María Cristina de Habsburgo y Victoria Eugenia de Battenberg.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Carmen Barberà Puig?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui van ser els seus pares?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va cursar batxillerat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va anar a viure?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què la va impulsar a l’escriptura?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què es caracteritza la seva obra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin guardó va estar a punt d’obtenir el 1957?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I quin guardó sí que va guanyar aquell mateix any?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per quina obra?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina obra seva va publicar Planeta el 1977?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I el 1982?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van triomfar les seves vides de personatges històrics?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin és un dels seus textos més rellevants?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Les Coves de Vinromà.", + "span_text": "Carmen Barberà Puig o Carme Barberá Puig (Les Coves de Vinromà, febrer de 1927 - Cadaqués, 29 de març de 2011)", + "span_start": 0, + "span_end": 110, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser una narradora, novel·lista i biògrafa.", + "span_text": "va ser una narradora, novel·lista i biògrafa", + "span_start": 111, + "span_end": 155, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "José Barberà i Rosa Puig.", + "span_text": "Filla de José Barberà i Rosa Puig", + "span_start": 205, + "span_end": 238, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En temps de la postguerra.", + "span_text": "va estudiar batxillerat a l'Institut Ribalta de Castelló de la Plana en temps de la postguerra", + "span_start": 240, + "span_end": 334, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Va traslladar-se a Barcelona", + "span_start": 402, + "span_end": 430, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per estar a prop de son pare, oficial de l'exercit vençut, que estava confinat al Castell de Montjuïc.", + "span_text": "Va traslladar-se a Barcelona per estar a prop de son pare, oficial de l'exercit vençut, que estava confinat al Castell de Montjuïc", + "span_start": 402, + "span_end": 532, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'ambient de Barcelona.", + "span_text": "l'ambient de Barcelona la va animar a començar la seua carrera literària", + "span_start": 534, + "span_end": 606, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per la seua sensibilitat cap a les complexes relacions humanes.", + "span_text": "la seua carrera literària, que fou notable per la seua sensibilitat cap a les complexes relacions humanes", + "span_start": 581, + "span_end": 686, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Premi Ciutat de València i el Ciutat de Sevilla.", + "span_text": "En 1957 va quedar finalista al Premi Ciutat de València i al Ciutat de Sevilla", + "span_start": 746, + "span_end": 824, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Premi Ondas.", + "span_text": "En 1957 va rebre el Premi Ondas", + "span_start": 939, + "span_end": 970, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al final de la ría.", + "span_text": "va rebre el Premi Ondas per la novel·la Al final de la ría", + "span_start": 947, + "span_end": 1005, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La novel·la Tierras de luto.", + "span_text": "La novel·la Tierras de luto, va ser editada per l'Editorial Planeta en 1977", + "span_start": 1186, + "span_end": 1261, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Rapto de locura.", + "span_text": "en 1982 també Planeta editava Rapto de locura", + "span_start": 1264, + "span_end": 1309, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va publicar biografies històriques de Lucrecia Borgia (1989) i de Juana la Loca (1992) amb les que va obtindre èxits de vendes", + "span_start": 1311, + "span_end": 1437, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mirada íntima sobre tres reinas de España, María de las Mercedes de Orléans y Borbón, María Cristina de Habsburgo y Victoria Eugenia de Battenberg.", + "span_text": "Una de les seues grans obres fou Mirada íntima sobre tres reinas de España, María de las Mercedes de Orléans y Borbón, María Cristina de Habsburgo y Victoria Eugenia de Battenberg", + "span_start": 1482, + "span_end": 1661, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Les Coves de Vinromà.", + "span_text": "Carmen Barberà Puig o Carme Barberá Puig (Les Coves de Vinromà, febrer de 1927 - Cadaqués, 29 de març de 2011)", + "span_start": 0, + "span_end": 110, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser una narradora, novel·lista i biògrafa.", + "span_text": "va ser una narradora, novel·lista i biògrafa", + "span_start": 111, + "span_end": 155, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "José Barberà i Rosa Puig.", + "span_text": "Filla de José Barberà i Rosa Puig", + "span_start": 205, + "span_end": 238, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En temps de la postguerra.", + "span_text": "va estudiar batxillerat a l'Institut Ribalta de Castelló de la Plana en temps de la postguerra", + "span_start": 240, + "span_end": 334, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Va traslladar-se a Barcelona", + "span_start": 402, + "span_end": 430, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per estar a prop de son pare, oficial de l'exercit vençut, que estava confinat al Castell de Montjuïc.", + "span_text": "Va traslladar-se a Barcelona per estar a prop de son pare, oficial de l'exercit vençut, que estava confinat al Castell de Montjuïc", + "span_start": 402, + "span_end": 532, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'ambient de Barcelona.", + "span_text": "l'ambient de Barcelona la va animar a començar la seua carrera literària", + "span_start": 534, + "span_end": 606, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per la seua sensibilitat cap a les complexes relacions humanes.", + "span_text": "la seua carrera literària, que fou notable per la seua sensibilitat cap a les complexes relacions humanes", + "span_start": 581, + "span_end": 686, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Premi Ciutat de València i el Ciutat de Sevilla.", + "span_text": "En 1957 va quedar finalista al Premi Ciutat de València i al Ciutat de Sevilla", + "span_start": 746, + "span_end": 824, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Premi Ondas.", + "span_text": "En 1957 va rebre el Premi Ondas", + "span_start": 939, + "span_end": 970, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al final de la ría.", + "span_text": "En 1957 va rebre el Premi Ondas per la novel·la Al final de la ría", + "span_start": 939, + "span_end": 1005, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La novel·la Tierras de luto.", + "span_text": "La novel·la Tierras de luto, va ser editada per l'Editorial Planeta en 1977", + "span_start": 1186, + "span_end": 1261, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Rapto de locura.", + "span_text": "en 1982 també Planeta editava Rapto de locura", + "span_start": 1264, + "span_end": 1309, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va publicar biografies històriques de Lucrecia Borgia (1989) i de Juana la Loca (1992) amb les que va obtindre èxits de vendes", + "span_start": 1311, + "span_end": 1437, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mirada íntima sobre tres reinas de España, María de las Mercedes de Orléans y Borbón, María Cristina de Habsburgo y Victoria Eugenia de Battenberg.", + "span_text": "Una de les seues grans obres fou Mirada íntima sobre tres reinas de España, María de las Mercedes de Orléans y Borbón, María Cristina de Habsburgo y Victoria Eugenia de Battenberg", + "span_start": 1482, + "span_end": 1661, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Les Coves de Vinromà.", + "span_text": "Carmen Barberà Puig o Carme Barberá Puig (Les Coves de Vinromà, febrer de 1927 - Cadaqués, 29 de març de 2011)", + "span_start": 0, + "span_end": 110, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser una narradora, novel·lista i biògrafa.", + "span_text": "va ser una narradora, novel·lista i biògrafa", + "span_start": 111, + "span_end": 155, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "José Barberà i Rosa Puig.", + "span_text": "Filla de José Barberà i Rosa Puig", + "span_start": 205, + "span_end": 238, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En temps de la postguerra.", + "span_text": "va estudiar batxillerat a l'Institut Ribalta de Castelló de la Plana en temps de la postguerra", + "span_start": 240, + "span_end": 334, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Va traslladar-se a Barcelona", + "span_start": 402, + "span_end": 430, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per estar a prop de son pare, oficial de l'exercit vençut, que estava confinat al Castell de Montjuïc.", + "span_text": "Va traslladar-se a Barcelona per estar a prop de son pare, oficial de l'exercit vençut, que estava confinat al Castell de Montjuïc", + "span_start": 402, + "span_end": 532, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'ambient de Barcelona.", + "span_text": "l'ambient de Barcelona la va animar a començar la seua carrera literària", + "span_start": 534, + "span_end": 606, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per la seua sensibilitat cap a les complexes relacions humanes.", + "span_text": "la seua carrera literària, que fou notable per la seua sensibilitat cap a les complexes relacions humanes", + "span_start": 581, + "span_end": 686, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Premi Ciutat de València i el Ciutat de Sevilla.", + "span_text": "En 1957 va quedar finalista al Premi Ciutat de València i al Ciutat de Sevilla", + "span_start": 746, + "span_end": 824, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Premi Ondas.", + "span_text": "En 1957 va rebre el Premi Ondas", + "span_start": 939, + "span_end": 970, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al final de la ría.", + "span_text": "En 1957 va rebre el Premi Ondas per la novel·la Al final de la ría", + "span_start": 939, + "span_end": 1005, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La novel·la Tierras de luto.", + "span_text": "La novel·la Tierras de luto, va ser editada per l'Editorial Planeta en 1977", + "span_start": 1186, + "span_end": 1261, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Rapto de locura.", + "span_text": "en 1982 també Planeta editava Rapto de locura", + "span_start": 1264, + "span_end": 1309, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va publicar biografies històriques de Lucrecia Borgia (1989) i de Juana la Loca (1992) amb les que va obtindre èxits de vendes", + "span_start": 1311, + "span_end": 1437, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mirada íntima sobre tres reinas de España, María de las Mercedes de Orléans y Borbón, María Cristina de Habsburgo y Victoria Eugenia de Battenberg.", + "span_text": "Una de les seues grans obres fou Mirada íntima sobre tres reinas de España, María de las Mercedes de Orléans y Borbón, María Cristina de Habsburgo y Victoria Eugenia de Battenberg", + "span_start": 1482, + "span_end": 1661, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_53", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "sang nova - V-1", + "story": "Per diversos camins, i com papallones atretes per la llum del sol naixent que a raig fet entrava pels badats balcons de la terrassa, allí es toparen en Ramon i la Montserrat a l'eixir de llurs cambres., -Bon dia, Montserrat- exclamà el jove alegrement allargant-li la mà. -Ui… que matinera! ¿Ha descansat? -Jo rai, gràcies a Déu!…- féu ella en el mateix to. -Vostè sí que no haurà descansat, que es llevi tan d'hora. ¿Que no ha estat bé, que ha tingut tanta pressa de deixar el llit?, -Molt rebé, sinó que…- baixant la veu i matisant-la amb intenció -desitjava reveure el sol d'aquestes muntanyes., -Per això sí que no tenia pas d'apressar-se tant, que bona estona estarà visible,- digué la noia, entre riallera i encogida, copsant la floreta que amb petulància d'estudiant l'altre li dirigia; i baixant els ulls, afegí: -Ademés, que el nostre sol deu ésser com el de per tot arreu., -Oh! No ho cregui pas, senyoreta; o per lo menos enlloc com aquí havia sentit la influència de sos raigs encantadors., I, alçant la veu, com per no forçar més el símil, afegí:, -Enlloc com en la muntanya trobo aquestes frescals matinades que revifen els esperits.- I estenent el braç vers l'horitzó: -Miri que deliciós! Vegi! vegi el pla, com dels conreus i prades s'alça una boirina blavosa, tan tènue, que sols arriba a entelar els objectes, com per a suavitzar llurs tons, tornant-los més fins i delicats. Miri's aquells arbres de taca carminosa que el sol bat ara per darrera, dibuixant llurs siluetes com enserrellades d'or i aquelles masies de parets rogenques, sentades sobre marxapeus de feixes farratgeres, ¿veritat que semblen tasses de plata vella, descansant sobre graderies de marbre verd? I més amunt la tofa obscura de les terres bosques, fent de repisa a les grans cingleres! I aquesta flaire lleugerament salabrosa!… és la rosada que s'evapora als primers raigs del sol. Que n'és, de grandiós, d'atractivol i de bell, tot això! Tot riu i tot se fon, formes, sons i colors, en una nota única de suprema harmonia. ¡Miri, miri, aquell grupet de roures de la collada, de quin modo més fantàstic projecta sa ombra gegantina, en forma de cono colossal, sobre les calitges del pla, i aquell estol de coloms que vola formant espirals, destacant-se ara per clar ara per fosc, a mida que entra i surt de les faixes lluminoses que davallen dels crenys de les serres! ¡Quanta llum, quant color i quanta vida! Això és la Naturalesa. «¡Salve, o sacra natura!», que diria el meu oncle. Això és atencions, que procura distribuir per un igual.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es diuen els dos personatges del text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan es troben?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es dirigeix el noi a la Montserrat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què s’ha aixecat d’hora el Ramon?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Calia que ho fes, segons la jove?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què li dona ell?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Segons el noi, el sol d’allà és igual que a altres llocs?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què és millor allà també?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què s’observa sobre els camps?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De quin color són les cases?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com és l’olor que se sent?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És un paisatge bonic?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin tipus d’arbres hi ha al turó?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I quin tipus d’ocells?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina expressió culta fa servir el seu tiet?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ramon i Montserrat.", + "span_text": "allí es toparen en Ramon i la Montserrat", + "span_start": 133, + "span_end": 173, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'eixir de llurs cambres.", + "span_text": "allí es toparen en Ramon i la Montserrat a l'eixir de llurs cambres", + "span_start": 133, + "span_end": 200, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Alegrement allargant-li la mà.", + "span_text": "Bon dia, Montserrat- exclamà el jove alegrement allargant-li la mà", + "span_start": 205, + "span_end": 271, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè desitjava reveure el sol d'aquestes muntanyes.", + "span_text": "Vostè sí que no haurà descansat, que es llevi tan d'hora. ¿Que no ha estat bé, que ha tingut tanta pressa de deixar el llit?, -Molt rebé, sinó que…- baixant la veu i matisant-la amb intenció -desitjava reveure el sol d'aquestes muntanyes", + "span_start": 360, + "span_end": 598, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per això sí que no tenia pas d'apressar-se tant, que bona estona estarà visible,- digué la noia", + "span_start": 603, + "span_end": 698, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La floreta.", + "span_text": "digué la noia, entre riallera i encogida, copsant la floreta que amb petulància d'estudiant l'altre li dirigia", + "span_start": 685, + "span_end": 795, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ademés, que el nostre sol deu ésser com el de per tot arreu., -Oh! No ho cregui pas, senyoreta; o per lo menos enlloc com aquí havia sentit la influència de sos raigs encantadors", + "span_start": 825, + "span_end": 1004, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aquestes frescals matinades que revifen els esperits.", + "span_text": "Enlloc com en la muntanya trobo aquestes frescals matinades que revifen els esperits", + "span_start": 1068, + "span_end": 1152, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una boirina blavosa.", + "span_text": "vegi el pla, com dels conreus i prades s'alça una boirina blavosa", + "span_start": 1216, + "span_end": 1281, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Són rogenques.", + "span_text": "aquelles masies de parets rogenques", + "span_start": 1522, + "span_end": 1557, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Lleugerament salabrosa.", + "span_text": "I aquesta flaire lleugerament salabrosa", + "span_start": 1783, + "span_end": 1822, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que n'és, de grandiós, d'atractivol i de bell, tot això", + "span_start": 1879, + "span_end": 1934, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Roures.", + "span_text": "miri, aquell grupet de roures de la collada", + "span_start": 2027, + "span_end": 2070, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Coloms.", + "span_text": "aquell estol de coloms que vola", + "span_start": 2185, + "span_end": 2216, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Salve, o sacra natura.", + "span_text": "Això és la Naturalesa. «¡Salve, o sacra natura!», que diria el meu oncle", + "span_start": 2405, + "span_end": 2477, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ramon i Montserrat.", + "span_text": "allí es toparen en Ramon i la Montserrat", + "span_start": 133, + "span_end": 173, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'eixir de llurs cambres.", + "span_text": "allí es toparen en Ramon i la Montserrat a l'eixir de llurs cambres", + "span_start": 133, + "span_end": 200, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Alegrement allargant-li la mà.", + "span_text": "Bon dia, Montserrat- exclamà el jove alegrement allargant-li la mà", + "span_start": 205, + "span_end": 271, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè desitjava reveure el sol d'aquestes muntanyes.", + "span_text": "Vostè sí que no haurà descansat, que es llevi tan d'hora. ¿Que no ha estat bé, que ha tingut tanta pressa de deixar el llit?, -Molt rebé, sinó que…- baixant la veu i matisant-la amb intenció -desitjava reveure el sol d'aquestes muntanyes", + "span_start": 360, + "span_end": 598, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per això sí que no tenia pas d'apressar-se tant, que bona estona estarà visible,- digué la noia", + "span_start": 603, + "span_end": 698, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La floreta.", + "span_text": "digué la noia, entre riallera i encogida, copsant la floreta que amb petulància d'estudiant l'altre li dirigia", + "span_start": 685, + "span_end": 795, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ademés, que el nostre sol deu ésser com el de per tot arreu., -Oh! No ho cregui pas, senyoreta; o per lo menos enlloc com aquí havia sentit la influència de sos raigs encantadors", + "span_start": 825, + "span_end": 1004, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aquestes frescals matinades que revifen els esperits.", + "span_text": "Enlloc com en la muntanya trobo aquestes frescals matinades que revifen els esperits", + "span_start": 1068, + "span_end": 1152, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una boirina blavosa.", + "span_text": "vegi el pla, com dels conreus i prades s'alça una boirina blavosa", + "span_start": 1216, + "span_end": 1281, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Són rogenques.", + "span_text": "aquelles masies de parets rogenques", + "span_start": 1522, + "span_end": 1557, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Lleugerament salabrosa.", + "span_text": "I aquesta flaire lleugerament salabrosa", + "span_start": 1783, + "span_end": 1822, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que n'és, de grandiós, d'atractivol i de bell, tot això", + "span_start": 1879, + "span_end": 1934, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Roures.", + "span_text": "miri, aquell grupet de roures de la collada", + "span_start": 2027, + "span_end": 2070, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Coloms.", + "span_text": "aquell estol de coloms que vola", + "span_start": 2185, + "span_end": 2216, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Salve, o sacra natura.", + "span_text": "Això és la Naturalesa. «¡Salve, o sacra natura!», que diria el meu oncle", + "span_start": 2405, + "span_end": 2477, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ramon i Montserrat.", + "span_text": "allí es toparen en Ramon i la Montserrat", + "span_start": 133, + "span_end": 173, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'eixir de llurs cambres.", + "span_text": "allí es toparen en Ramon i la Montserrat a l'eixir de llurs cambres", + "span_start": 133, + "span_end": 200, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Alegrement allargant-li la mà.", + "span_text": "Bon dia, Montserrat- exclamà el jove alegrement allargant-li la mà", + "span_start": 205, + "span_end": 271, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè desitjava reveure el sol d'aquestes muntanyes.", + "span_text": "Vostè sí que no haurà descansat, que es llevi tan d'hora. ¿Que no ha estat bé, que ha tingut tanta pressa de deixar el llit?, -Molt rebé, sinó que…- baixant la veu i matisant-la amb intenció -desitjava reveure el sol d'aquestes muntanyes", + "span_start": 360, + "span_end": 598, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per això sí que no tenia pas d'apressar-se tant, que bona estona estarà visible,- digué la noia", + "span_start": 603, + "span_end": 698, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La floreta.", + "span_text": "digué la noia, entre riallera i encogida, copsant la floreta que amb petulància d'estudiant l'altre li dirigia", + "span_start": 685, + "span_end": 795, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ademés, que el nostre sol deu ésser com el de per tot arreu., -Oh! No ho cregui pas, senyoreta; o per lo menos enlloc com aquí havia sentit la influència de sos raigs encantadors", + "span_start": 825, + "span_end": 1004, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aquestes frescals matinades que revifen els esperits.", + "span_text": "Enlloc com en la muntanya trobo aquestes frescals matinades que revifen els esperits", + "span_start": 1068, + "span_end": 1152, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una boirina blavosa.", + "span_text": "vegi el pla, com dels conreus i prades s'alça una boirina blavosa", + "span_start": 1216, + "span_end": 1281, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Rogenques.", + "span_text": "aquelles masies de parets rogenques", + "span_start": 1522, + "span_end": 1557, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Lleugerament salabrosa.", + "span_text": "I aquesta flaire lleugerament salabrosa", + "span_start": 1783, + "span_end": 1822, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que n'és, de grandiós, d'atractivol i de bell, tot això", + "span_start": 1879, + "span_end": 1934, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Roures.", + "span_text": "miri, aquell grupet de roures de la collada", + "span_start": 2027, + "span_end": 2070, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Coloms.", + "span_text": "aquell estol de coloms que vola", + "span_start": 2185, + "span_end": 2216, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Salve, o sacra natura.", + "span_text": "Això és la Naturalesa. «¡Salve, o sacra natura!», que diria el meu oncle", + "span_start": 2405, + "span_end": 2477, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1583", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Lastènia de Mantinea...", + "story": "Lastènia de Mantinea (grec antic: Λασθενεία, Lasthenéia), va ser una filòsofa grega del segle iv aC deixeble de Plató. Es deia que tenia gran intel·ligència, i Plató no volia començar les seves classes sense que ella hi fos., Originària de Mantinea, va ser una de les dues primeres dones que van formar part de l'Acadèmia. L'altra era Axiotea de Fliunt, de la que es diu que es vestia d'home per assistir a les reunions. Un papir trobat a Oxirrinc (Egipte) esmenta una dona no identificada que havia estudiat successivament amb Plató, Espeusip i Menedem d'Erètria. Aquest fragment explica que \\en la seva jovenesa, era ben bonica i plena d'una gràcia no gens estudiada\\. Aquesta noia havia de ser, indubtablement, o bé Axiòtea o bé Lastènia. Totes dues procedien del Peloponnès. D'Axiòtea se sap que havia llegit La República de Plató i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes. Lastènia sembla que va ser amant del seu mestre Espeusip, el nebot de Plató. Dionís, tirà de Siracusa, en unes cartes dirigides a Espeusip, li retreu la seva inclinació pels plaers i la seva avarícia, a més dels seus amors amb Lastènia, a la que qualifica d'hetera.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Lastènia de Mantinea?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina època va viure?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu professor?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Lastènia era una dona llesta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Plató iniciava les seves lliçons sense ella?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De què va ser pionera?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui era l'altra?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com anava a les trobades Axiotea?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui es menciona en un text trobat a Egipte?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A qui feia referència?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De quina zona eren les dues dones?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què Axiotea va anar a Atenes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb qui va establir una relació Lastènia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li recrimina Dionís a Espeusip?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De què titlla a Lastènia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una filòsofa grega.", + "span_text": "Lastènia de Mantinea (grec antic: Λασθενεία, Lasthenéia), va ser una filòsofa grega", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El segle iv aC.", + "span_text": "va ser una filòsofa grega del segle iv aC", + "span_start": 58, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Plató.", + "span_text": "va ser una filòsofa grega del segle iv aC deixeble de Plató", + "span_start": 58, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es deia que tenia gran intel·ligència", + "span_start": 119, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Plató no volia començar les seves classes sense que ella hi fos", + "span_start": 160, + "span_end": 223, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser una de les dues primeres dones que van formar part de l'Acadèmia.", + "span_text": "va ser una de les dues primeres dones que van formar part de l'Acadèmia", + "span_start": 251, + "span_end": 322, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Axiotea de Fliunt.", + "span_text": "L'altra era Axiotea de Fliunt", + "span_start": 324, + "span_end": 353, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Vestida d'home.", + "span_text": "Axiotea de Fliunt, de la que es diu que es vestia d'home per assistir a les reunions", + "span_start": 336, + "span_end": 420, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una dona no identificada que havia estudiat successivament amb Plató, Espeusip i Menedem d'Erètria.", + "span_text": "Un papir trobat a Oxirrinc (Egipte) esmenta una dona no identificada que havia estudiat successivament amb Plató, Espeusip i Menedem d'Erètria", + "span_start": 422, + "span_end": 564, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aquesta noia havia de ser o bé Axiòtea o bé Lastènia.", + "span_text": "Aquesta noia havia de ser, indubtablement, o bé Axiòtea o bé Lastènia", + "span_start": 672, + "span_end": 741, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del Peloponnès.", + "span_text": "Totes dues procedien del Peloponnès", + "span_start": 743, + "span_end": 778, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè havia llegit La República de Plató i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes.", + "span_text": "D'Axiòtea se sap que havia llegit La República de Plató i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes", + "span_start": 780, + "span_end": 901, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el seu mestre Espeusip.", + "span_text": "Lastènia sembla que va ser amant del seu mestre Espeusip", + "span_start": 903, + "span_end": 959, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La seva inclinació pels plaers i la seva avarícia, a més dels seus amors amb Lastènia.", + "span_text": "Dionís, tirà de Siracusa, en unes cartes dirigides a Espeusip, li retreu la seva inclinació pels plaers i la seva avarícia, a més dels seus amors amb Lastènia", + "span_start": 980, + "span_end": 1138, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'hetera.", + "span_text": "Lastènia, a la que qualifica d'hetera", + "span_start": 1130, + "span_end": 1167, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una filòsofa grega.", + "span_text": "Lastènia de Mantinea (grec antic: Λασθενεία, Lasthenéia), va ser una filòsofa grega", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El segle iv aC.", + "span_text": "va ser una filòsofa grega del segle iv aC", + "span_start": 58, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Plató.", + "span_text": "va ser una filòsofa grega del segle iv aC deixeble de Plató", + "span_start": 58, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es deia que tenia gran intel·ligència", + "span_start": 119, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Plató no volia començar les seves classes sense que ella hi fos", + "span_start": 160, + "span_end": 223, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser una de les dues primeres dones que van formar part de l'Acadèmia.", + "span_text": "va ser una de les dues primeres dones que van formar part de l'Acadèmia", + "span_start": 251, + "span_end": 322, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Axiotea de Fliunt.", + "span_text": "L'altra era Axiotea de Fliunt", + "span_start": 324, + "span_end": 353, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Vestida d'home.", + "span_text": "Axiotea de Fliunt, de la que es diu que es vestia d'home per assistir a les reunions", + "span_start": 336, + "span_end": 420, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una dona no identificada que havia estudiat successivament amb Plató, Espeusip i Menedem d'Erètria.", + "span_text": "Un papir trobat a Oxirrinc (Egipte) esmenta una dona no identificada que havia estudiat successivament amb Plató, Espeusip i Menedem d'Erètria", + "span_start": 422, + "span_end": 564, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aquesta noia havia de ser, indubtablement, o bé Axiòtea o bé Lastènia.", + "span_text": "Aquesta noia havia de ser, indubtablement, o bé Axiòtea o bé Lastènia", + "span_start": 672, + "span_end": 741, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del Peloponnès.", + "span_text": "Totes dues procedien del Peloponnès", + "span_start": 743, + "span_end": 778, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè havia llegit La República de Plató i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes.", + "span_text": "D'Axiòtea se sap que havia llegit La República de Plató i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes", + "span_start": 780, + "span_end": 901, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el seu mestre Espeusip, el nebot de Plató.", + "span_text": "Lastènia sembla que va ser amant del seu mestre Espeusip, el nebot de Plató", + "span_start": 903, + "span_end": 978, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La seva inclinació pels plaers i la seva avarícia, a més dels seus amors amb Lastènia.", + "span_text": "Dionís, tirà de Siracusa, en unes cartes dirigides a Espeusip, li retreu la seva inclinació pels plaers i la seva avarícia, a més dels seus amors amb Lastènia", + "span_start": 980, + "span_end": 1138, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'hetera.", + "span_text": "Lastènia, a la que qualifica d'hetera", + "span_start": 1130, + "span_end": 1167, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser una filòsofa grega.", + "span_text": "Lastènia de Mantinea (grec antic: Λασθενεία, Lasthenéia), va ser una filòsofa grega", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El segle iv aC.", + "span_text": "va ser una filòsofa grega del segle iv aC", + "span_start": 58, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Plató.", + "span_text": "va ser una filòsofa grega del segle iv aC deixeble de Plató", + "span_start": 58, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es deia que tenia gran intel·ligència", + "span_start": 119, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Plató no volia començar les seves classes sense que ella hi fos", + "span_start": 160, + "span_end": 223, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser una de les dues primeres dones que van formar part de l'Acadèmia.", + "span_text": "va ser una de les dues primeres dones que van formar part de l'Acadèmia", + "span_start": 251, + "span_end": 322, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Axiotea de Fliunt.", + "span_text": "L'altra era Axiotea de Fliunt", + "span_start": 324, + "span_end": 353, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Vestida d'home.", + "span_text": "Axiotea de Fliunt, de la que es diu que es vestia d'home per assistir a les reunions", + "span_start": 336, + "span_end": 420, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una dona no identificada que havia estudiat successivament amb Plató, Espeusip i Menedem d'Erètria.", + "span_text": "Un papir trobat a Oxirrinc (Egipte) esmenta una dona no identificada que havia estudiat successivament amb Plató, Espeusip i Menedem d'Erètria", + "span_start": 422, + "span_end": 564, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aquesta noia havia de ser, indubtablement, o bé Axiòtea o bé Lastènia.", + "span_text": "Aquesta noia havia de ser, indubtablement, o bé Axiòtea o bé Lastènia", + "span_start": 672, + "span_end": 741, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del Peloponnès.", + "span_text": "Totes dues procedien del Peloponnès", + "span_start": 743, + "span_end": 778, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè havia llegit La República de Plató i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes.", + "span_text": "D'Axiòtea se sap que havia llegit La República de Plató i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes", + "span_start": 780, + "span_end": 901, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el seu mestre Espeusip, el nebot de Plató.", + "span_text": "Lastènia sembla que va ser amant del seu mestre Espeusip, el nebot de Plató", + "span_start": 903, + "span_end": 978, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La seva inclinació pels plaers i la seva avarícia, a més dels seus amors amb Lastènia.", + "span_text": "Dionís, tirà de Siracusa, en unes cartes dirigides a Espeusip, li retreu la seva inclinació pels plaers i la seva avarícia, a més dels seus amors amb Lastènia", + "span_start": 980, + "span_end": 1138, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'hetera.", + "span_text": "Lastènia, a la que qualifica d'hetera", + "span_start": 1130, + "span_end": 1167, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_416", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Cinisca...", + "story": "Cinisca (en llatí Cynisca en grec antic Κυνίσκα \\Kiníska\\) va ser una princesa espartana, filla d'Arquidam II, rei d'Esparta, que va rebre el nom del seu avi Zeuxidam, que de renom era conegut com a Cínisc (Cyniscos o Cyniscus). Va ser la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va aconseguir una victòria als Jocs Olímpics de l'antiguitat l'any 396 aC., Va néixer l'any 440 aC a Esparta, filla d'Arquidam i germana del futur rei Agesilau II. Pausànies la descriu com una dona boja, un \\cavaller\\ expert i molt ric, que podia dedicar-se a entrenar cavalls. Tenia talent i era molt ambiciosa, i va ser la primera dona que va criar cavalls i els va entrenar per guanyar uns Jocs Olímpics., Cinisca va entrenar un bon equip que va competir als Jocs Olímpics. Va guanyar la cursa de quadrigues (τέθριππον) dues vegades, el 396 aC i després el 392 aC. Probablement no va poder veure les seves victòries. S'ha especulat molt sobre les motivacions d'Agesilau per orientar la seva germana cap a competicions eqüestres. Una possible explicació diu que volia reactivar l'esperit guerrer de la societat espartana. Segons Xenofont, el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina. Va considerar que la seva victòria a la cursa de carros era una victòria sense mèrit, un símbol de despesa econòmica. Després d'una victòria femenina, esperava demostrar la manca de virilitat de l'esport. Tot i això, les victòries de Cinisca no van impedir que els espartans rics participessin a diverses curses., Cinisca, segons diu Pausànies, va ser honorada amb una estàtua de bronze, on se la representava al costat d'una quadriga que es trobava al Temple de Zeus Olímpic a Olímpia. Aquesta obra, realitzada per Apel·les de Colofó, era al costat d'una altra de Troilos, amb una inscripció que indicava que era la única dona que havia guanyat en una cursa de quadrigues.,", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Cinisca?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què va ser pionera?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu pare?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I el seu germà?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com era Cinisca, segons Pausànies?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quins anys va quedar primera als Jocs Olímpics?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què es creu que Agesilau volia que ella formés part de les curses?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Opina el mateix Xenofont?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què creu ell?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb què es relaciona el triomf d’una dona, segons Xenofont?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es va fer una escultura de Cinisca?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui la va crear?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què hi havia escrit?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser una princesa espartana.", + "span_text": "Cinisca (en llatí Cynisca en grec antic Κυνίσκα \\Kiníska\\) va ser una princesa espartana", + "span_start": 0, + "span_end": 88, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va aconseguir una victòria als Jocs Olímpics de l'antiguitat.", + "span_text": "Va ser la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va aconseguir una victòria als Jocs Olímpics de l'antiguitat", + "span_start": 229, + "span_end": 363, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 440 aC.", + "span_text": "Va néixer l'any 440 aC", + "span_start": 380, + "span_end": 402, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Arquidam.", + "span_text": "filla d'Arquidam", + "span_start": 414, + "span_end": 430, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El futur rei Agesilau II.", + "span_text": "germana del futur rei Agesilau II", + "span_start": 433, + "span_end": 466, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una dona boja, un cavaller expert i molt ric, que podia dedicar-se a entrenar cavalls.", + "span_text": "Pausànies la descriu com una dona boja, un \\cavaller\\ expert i molt ric, que podia dedicar-se a entrenar cavalls", + "span_start": 468, + "span_end": 580, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 396 aC i després el 392 aC.", + "span_text": "Cinisca va entrenar un bon equip que va competir als Jocs Olímpics. Va guanyar la cursa de quadrigues (τέθριππον) dues vegades, el 396 aC i després el 392 aC", + "span_start": 714, + "span_end": 871, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una possible explicació diu que volia reactivar l'esperit guerrer de la societat espartana.", + "span_text": "S'ha especulat molt sobre les motivacions d'Agesilau per orientar la seva germana cap a competicions eqüestres. Una possible explicació diu que volia reactivar l'esperit guerrer de la societat espartana", + "span_start": 925, + "span_end": 1127, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Segons Xenofont, el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina", + "span_start": 1129, + "span_end": 1258, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina.", + "span_text": "Segons Xenofont, el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina", + "span_start": 1129, + "span_end": 1258, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb la manca de virilitat de l'esport.", + "span_text": "Després d'una victòria femenina, esperava demostrar la manca de virilitat de l'esport", + "span_start": 1378, + "span_end": 1463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Cinisca, segons diu Pausànies, va ser honorada amb una estàtua de bronze", + "span_start": 1575, + "span_end": 1647, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al Temple de Zeus Olímpic a Olímpia.", + "span_text": "va ser honorada amb una estàtua de bronze, on se la representava al costat d'una quadriga que es trobava al Temple de Zeus Olímpic a Olímpia", + "span_start": 1606, + "span_end": 1746, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Apel·les de Colofó.", + "span_text": "Aquesta obra, realitzada per Apel·les de Colofó", + "span_start": 1748, + "span_end": 1795, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que era la única dona que havia guanyat en una cursa de quadrigues.", + "span_text": "amb una inscripció que indicava que era la única dona que havia guanyat en una cursa de quadrigues", + "span_start": 1835, + "span_end": 1933, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una princesa espartana.", + "span_text": "Cinisca (en llatí Cynisca en grec antic Κυνίσκα \\Kiníska\\) va ser una princesa espartana", + "span_start": 0, + "span_end": 88, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va aconseguir una victòria als Jocs Olímpics de l'antiguitat.", + "span_text": "Va ser la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va aconseguir una victòria als Jocs Olímpics de l'antiguitat", + "span_start": 229, + "span_end": 363, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 440 aC.", + "span_text": "Va néixer l'any 440 aC", + "span_start": 380, + "span_end": 402, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Arquidam.", + "span_text": "filla d'Arquidam", + "span_start": 414, + "span_end": 430, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El futur rei Agesilau II.", + "span_text": "germana del futur rei Agesilau II", + "span_start": 433, + "span_end": 466, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una dona boja, un cavaller expert i molt ric, que podia dedicar-se a entrenar cavalls.", + "span_text": "Pausànies la descriu com una dona boja, un \\cavaller\\ expert i molt ric, que podia dedicar-se a entrenar cavalls", + "span_start": 468, + "span_end": 580, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 396 aC i després el 392 aC.", + "span_text": "Cinisca va entrenar un bon equip que va competir als Jocs Olímpics. Va guanyar la cursa de quadrigues (τέθριππον) dues vegades, el 396 aC i després el 392 aC", + "span_start": 714, + "span_end": 871, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una possible explicació diu que volia reactivar l'esperit guerrer de la societat espartana.", + "span_text": "S'ha especulat molt sobre les motivacions d'Agesilau per orientar la seva germana cap a competicions eqüestres. Una possible explicació diu que volia reactivar l'esperit guerrer de la societat espartana", + "span_start": 925, + "span_end": 1127, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Segons Xenofont, el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina", + "span_start": 1129, + "span_end": 1258, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina.", + "span_text": "Segons Xenofont, el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina", + "span_start": 1129, + "span_end": 1258, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb la manca de virilitat de l'esport.", + "span_text": "Després d'una victòria femenina, esperava demostrar la manca de virilitat de l'esport", + "span_start": 1378, + "span_end": 1463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Cinisca, segons diu Pausànies, va ser honorada amb una estàtua de bronze", + "span_start": 1575, + "span_end": 1647, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al Temple de Zeus Olímpic a Olímpia.", + "span_text": "va ser honorada amb una estàtua de bronze, on se la representava al costat d'una quadriga que es trobava al Temple de Zeus Olímpic a Olímpia", + "span_start": 1606, + "span_end": 1746, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Apel·les de Colofó.", + "span_text": "Aquesta obra, realitzada per Apel·les de Colofó", + "span_start": 1748, + "span_end": 1795, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que era la única dona que havia guanyat en una cursa de quadrigues.", + "span_text": "amb una inscripció que indicava que era la única dona que havia guanyat en una cursa de quadrigues", + "span_start": 1835, + "span_end": 1933, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser una princesa espartana.", + "span_text": "Cinisca (en llatí Cynisca en grec antic Κυνίσκα \\Kiníska\\) va ser una princesa espartana", + "span_start": 0, + "span_end": 88, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va aconseguir una victòria als Jocs Olímpics de l'antiguitat.", + "span_text": "Va ser la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va aconseguir una victòria als Jocs Olímpics de l'antiguitat", + "span_start": 229, + "span_end": 363, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 440 aC.", + "span_text": "Va néixer l'any 440 aC", + "span_start": 380, + "span_end": 402, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Arquidam.", + "span_text": "filla d'Arquidam", + "span_start": 414, + "span_end": 430, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El futur rei Agesilau II.", + "span_text": "germana del futur rei Agesilau II", + "span_start": 433, + "span_end": 466, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una dona boja, un cavaller expert i molt ric, que podia dedicar-se a entrenar cavalls.", + "span_text": "Pausànies la descriu com una dona boja, un \\cavaller\\ expert i molt ric, que podia dedicar-se a entrenar cavalls", + "span_start": 468, + "span_end": 580, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 396 aC i després el 392 aC.", + "span_text": "Cinisca va entrenar un bon equip que va competir als Jocs Olímpics. Va guanyar la cursa de quadrigues (τέθριππον) dues vegades, el 396 aC i després el 392 aC", + "span_start": 714, + "span_end": 871, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una possible explicació diu que volia reactivar l'esperit guerrer de la societat espartana.", + "span_text": "S'ha especulat molt sobre les motivacions d'Agesilau per orientar la seva germana cap a competicions eqüestres. Una possible explicació diu que volia reactivar l'esperit guerrer de la societat espartana", + "span_start": 925, + "span_end": 1127, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Segons Xenofont, el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina", + "span_start": 1129, + "span_end": 1258, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina.", + "span_text": "Segons Xenofont, el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina", + "span_start": 1129, + "span_end": 1258, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb la manca de virilitat de l'esport.", + "span_text": "Després d'una victòria femenina, esperava demostrar la manca de virilitat de l'esport", + "span_start": 1378, + "span_end": 1463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Cinisca, segons diu Pausànies, va ser honorada amb una estàtua de bronze", + "span_start": 1575, + "span_end": 1647, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al Temple de Zeus Olímpic a Olímpia.", + "span_text": "va ser honorada amb una estàtua de bronze, on se la representava al costat d'una quadriga que es trobava al Temple de Zeus Olímpic a Olímpia", + "span_start": 1606, + "span_end": 1746, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Apel·les de Colofó.", + "span_text": "Aquesta obra, realitzada per Apel·les de Colofó", + "span_start": 1748, + "span_end": 1795, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que era la única dona que havia guanyat en una cursa de quadrigues.", + "span_text": "amb una inscripció que indicava que era la única dona que havia guanyat en una cursa de quadrigues", + "span_start": 1835, + "span_end": 1933, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_219", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Tecla Sala i Miralpeix", + "story": "Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d'abril de 1886 - Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària catalana., Quan encara no havia fet els dos anys, la seva mare, Dolors Miralpeix i Ballester, va morir de part d'una segona criatura, que no va sobreviure. El pare, propietari de diverses fàbriques, la va deixar òrfena als cinc anys. La Tecla va anar a viure amb el seu oncle, Pau Sala i Roma i la seva tia, Francesca Miralpeix i Masvidal, que també es feien càrrec d'un cosí germà de Tecla, en Joan Riera Sala, que amb els anys acabaria sent el seu marit. Els oncles originàriament es dedicaven a la cria de porcs, però la tia Francesca va heretar un petit taller tèxtil situat a Roda de Ter que, amb el temps i després de diverses ampliacions, va prosperar fins a esdevenir una de les indústries més importants de la població. Quan el seu oncle va morir el 25 de juliol de 1904 la seva esposa va heretar la indústria canviant el nom a Vídua de P. Sala fins que, al morir aquesta cap el 1910 passà a mans de Tecla, tot i que de la direcció de la firma se n'ocupava el seu marit., Ben aviat el matrimoni es va instal·lar a Barcelona, i van tenir cinc criatures. Degut a la bona marxa de la fàbrica de Roda de Ter, Tecla Sala va adquirir el 1913 uns grans edificis industrials a l'Hospitalet de Llobregat, propietat de la família Basté, on va ubicar-hi la fàbrica de filatura de cotó aprofitant el salt d'aigua del Canal de la Infanta i la bona comunicació per tren de la població. En morir el seu marit el 1926 va ser ella qui la va dirigir, arribant l'any 1930 a treballar-hi fins a 1.200 persones, la majoria dones., Dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i fortes conviccions religioses, es preocupava per les condicions de vida del seu personal. A la fàbrica hi havia infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca -on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure- i s'hi feien classes de brodats. Durant la Guerra Civil Espanyola, Tecla Sala s'exilià a França. La fàbrica va viure un procés general de col·lectivització obrera. En tornar a Barcelona, va reprendre el seu lideratge tant empresarial com social. Va contribuir a restaurar l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, subvencionà obres de la Creu Roja i va finançar la construcció d'una escola per a infants al barri Centre de l'Hospitalet. El 1954, la ciutat la nomenà filla adoptiva de l'Hospitalet del Llobregat, li atorgà la medalla d'or de la ciutat i li dedicà un carrer., El 1957 va fer donació del terreny del camp de futbol i de 500.000 pessetes per construir un col·legi, que avui duu el seu nom i que ha tingut una presència continuada en l'educació des de parvulari fins a batxillerat, primer a càrrec dels Missioners del Sagrat Cor, i des de 1992, dins de la Fundació per a les Escoles Parroquials, depenent de l'Arquebisbat de Barcelona. El mateix any 1957 va fer una visita al Vaticà i va ser rebuda per Pius XII. Va fer beneficència a Montserrat, donatius econòmics a Premià de Mar finançant-ne les campanes de l'església i l'Escola Professional de la vila; i a Roda de Ter va fer-se càrrec de la reconstrucció de l'església i de l'Escola-Llar Santa Tecla, on es preparava les noies per als treballs domèstics dotant-les de formació en administració econòmica i humana que els fos útil per a la seva vida en família. També va impulsar la creació del moviment escolta de Catalunya, amb mossèn Antoni Batlle. Va morir el 1973., Un dels seus fills, Pau Riera i Sala, va continuar l'empresa i el mecenatge cultural dins Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans., En l'antic recinte fabril de l'empresa actualment hi ha un centre cultural amb el seu nom., L'any 2008, després d'una votació popular en què van participar més de vint mil persones, Tecla Sala fou escollida com una dels 7 savis catalans, l'única dona en el camp de l'economia.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Tecla Sala?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què la van criar els seus tiets?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va casar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què es dedicaven en inici els oncles?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La fàbrica que van obrir va tenir èxit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan se’n va començar a fer càrrec l'espòs de la Tecla?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va comprar la Tecla el 1913?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina manera de ser tenia ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va implementar pel benestar de la seva plantilla?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines aportacions de caràcter social va fer després del seu retorn a Catalunya?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins honors va rebre el 1954?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On va viatjar al cap de tres anys?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ensenyava a la seva escola?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui va heretar el negoci?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin títol se li va donar el 2008?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una empresària.", + "span_text": "Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d'abril de 1886 - Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè va quedar òrfena als cinc anys.", + "span_text": "la seva mare, Dolors Miralpeix i Ballester, va morir de part d'una segona criatura, que no va sobreviure. El pare, propietari de diverses fàbriques, la va deixar òrfena als cinc anys. La Tecla va anar a viure amb el seu oncle, Pau Sala i Roma i la seva tia, Francesca Miralpeix i Masvidal", + "span_start": 160, + "span_end": 448, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb en Joan Riera Sala.", + "span_text": "també es feien càrrec d'un cosí germà de Tecla, en Joan Riera Sala, que amb els anys acabaria sent el seu marit", + "span_start": 454, + "span_end": 565, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la cria de porcs.", + "span_text": "Els oncles originàriament es dedicaven a la cria de porcs", + "span_start": 567, + "span_end": 624, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la tia Francesca va heretar un petit taller tèxtil situat a Roda de Ter que, amb el temps i després de diverses ampliacions, va prosperar fins a esdevenir una de les indústries més importants de la població", + "span_start": 631, + "span_end": 837, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'any 1910.", + "span_text": "Quan el seu oncle va morir el 25 de juliol de 1904 la seva esposa va heretar la indústria canviant el nom a Vídua de P. Sala fins que, al morir aquesta cap el 1910 passà a mans de Tecla, tot i que de la direcció de la firma se n'ocupava el seu marit", + "span_start": 839, + "span_end": 1088, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Uns grans edificis industrials a l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Tecla Sala va adquirir el 1913 uns grans edificis industrials a l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 1225, + "span_end": 1314, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era una dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i fortes conviccions religioses.", + "span_text": "Dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i fortes conviccions religioses", + "span_start": 1631, + "span_end": 1713, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca i s'hi feien classes de brodats.", + "span_text": "es preocupava per les condicions de vida del seu personal. A la fàbrica hi havia infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca -on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure- i s'hi feien classes de brodats", + "span_start": 1715, + "span_end": 1942, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va contribuir a restaurar l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, subvencionà obres de la Creu Roja i va finançar la construcció d'una escola per a infants al barri Centre de l'Hospitalet.", + "span_text": "En tornar a Barcelona, va reprendre el seu lideratge tant empresarial com social. Va contribuir a restaurar l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, subvencionà obres de la Creu Roja i va finançar la construcció d'una escola per a infants al barri Centre de l'Hospitalet", + "span_start": 2075, + "span_end": 2343, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La ciutat la nomenà filla adoptiva de l'Hospitalet del Llobregat, li atorgà la medalla d'or de la ciutat i li dedicà un carrer.", + "span_text": "El 1954, la ciutat la nomenà filla adoptiva de l'Hospitalet del Llobregat, li atorgà la medalla d'or de la ciutat i li dedicà un carrer", + "span_start": 2345, + "span_end": 2480, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al Vaticà.", + "span_text": "El mateix any 1957 va fer una visita al Vaticà", + "span_start": 2857, + "span_end": 2903, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S'hi preparava les noies per als treballs domèstics dotant-les de formació en administració econòmica i humana que els fos útil per a la seva vida en família.", + "span_text": "va fer-se càrrec de la reconstrucció de l'església i de l'Escola-Llar Santa Tecla, on es preparava les noies per als treballs domèstics dotant-les de formació en administració econòmica i humana que els fos útil per a la seva vida en família", + "span_start": 3095, + "span_end": 3336, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un dels seus fills, Pau Riera i Sala.", + "span_text": "Un dels seus fills, Pau Riera i Sala, va continuar l'empresa", + "span_start": 3448, + "span_end": 3508, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fou escollida com una dels 7 savis catalans, l'única dona en el camp de l'economia.", + "span_text": "L'any 2008, després d'una votació popular en què van participar més de vint mil persones, Tecla Sala fou escollida com una dels 7 savis catalans, l'única dona en el camp de l'economia", + "span_start": 3682, + "span_end": 3865, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou una empresària.", + "span_text": "Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d'abril de 1886 - Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè va quedar òrfena als cinc anys.", + "span_text": "la seva mare, Dolors Miralpeix i Ballester, va morir de part d'una segona criatura, que no va sobreviure. El pare, propietari de diverses fàbriques, la va deixar òrfena als cinc anys. La Tecla va anar a viure amb el seu oncle, Pau Sala i Roma i la seva tia, Francesca Miralpeix i Masvidal", + "span_start": 160, + "span_end": 448, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb en Joan Riera Sala.", + "span_text": "en Joan Riera Sala, que amb els anys acabaria sent el seu marit", + "span_start": 502, + "span_end": 565, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la cria de porcs.", + "span_text": "Els oncles originàriament es dedicaven a la cria de porcs", + "span_start": 567, + "span_end": 624, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la tia Francesca va heretar un petit taller tèxtil situat a Roda de Ter que, amb el temps i després de diverses ampliacions, va prosperar fins a esdevenir una de les indústries més importants de la població", + "span_start": 631, + "span_end": 837, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1910.", + "span_text": "Quan el seu oncle va morir el 25 de juliol de 1904 la seva esposa va heretar la indústria canviant el nom a Vídua de P. Sala fins que, al morir aquesta cap el 1910 passà a mans de Tecla, tot i que de la direcció de la firma se n'ocupava el seu marit", + "span_start": 839, + "span_end": 1088, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Uns grans edificis industrials a l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Tecla Sala va adquirir el 1913 uns grans edificis industrials a l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 1225, + "span_end": 1314, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era una dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i fortes conviccions religioses.", + "span_text": "Dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i fortes conviccions religioses", + "span_start": 1631, + "span_end": 1713, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca -on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure- i s'hi feien classes de brodats.", + "span_text": "es preocupava per les condicions de vida del seu personal. A la fàbrica hi havia infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca -on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure- i s'hi feien classes de brodats", + "span_start": 1715, + "span_end": 1942, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va contribuir a restaurar l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, subvencionà obres de la Creu Roja i va finançar la construcció d'una escola per a infants al barri Centre de l'Hospitalet.", + "span_text": "En tornar a Barcelona, va reprendre el seu lideratge tant empresarial com social. Va contribuir a restaurar l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, subvencionà obres de la Creu Roja i va finançar la construcció d'una escola per a infants al barri Centre de l'Hospitalet", + "span_start": 2075, + "span_end": 2343, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La ciutat la nomenà filla adoptiva de l'Hospitalet del Llobregat, li atorgà la medalla d'or de la ciutat i li dedicà un carrer.", + "span_text": "El 1954, la ciutat la nomenà filla adoptiva de l'Hospitalet del Llobregat, li atorgà la medalla d'or de la ciutat i li dedicà un carrer", + "span_start": 2345, + "span_end": 2480, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al Vaticà.", + "span_text": "El mateix any 1957 va fer una visita al Vaticà", + "span_start": 2857, + "span_end": 2903, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S'hi preparava les noies per als treballs domèstics dotant-les de formació en administració econòmica i humana que els fos útil per a la seva vida en família.", + "span_text": "va fer-se càrrec de la reconstrucció de l'església i de l'Escola-Llar Santa Tecla, on es preparava les noies per als treballs domèstics dotant-les de formació en administració econòmica i humana que els fos útil per a la seva vida en família", + "span_start": 3095, + "span_end": 3336, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un dels seus fills, Pau Riera i Sala.", + "span_text": "Un dels seus fills, Pau Riera i Sala, va continuar l'empresa", + "span_start": 3448, + "span_end": 3508, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fou escollida com una dels 7 savis catalans, l'única dona en el camp de l'economia.", + "span_text": "L'any 2008, després d'una votació popular en què van participar més de vint mil persones, Tecla Sala fou escollida com una dels 7 savis catalans, l'única dona en el camp de l'economia", + "span_start": 3682, + "span_end": 3865, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou una empresària.", + "span_text": "Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d'abril de 1886 - Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè va quedar òrfena als cinc anys.", + "span_text": "la seva mare, Dolors Miralpeix i Ballester, va morir de part d'una segona criatura, que no va sobreviure. El pare, propietari de diverses fàbriques, la va deixar òrfena als cinc anys. La Tecla va anar a viure amb el seu oncle, Pau Sala i Roma i la seva tia, Francesca Miralpeix i Masvidal", + "span_start": 160, + "span_end": 448, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb en Joan Riera Sala.", + "span_text": "també es feien càrrec d'un cosí germà de Tecla, en Joan Riera Sala, que amb els anys acabaria sent el seu marit", + "span_start": 454, + "span_end": 565, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la cria de porcs.", + "span_text": "Els oncles originàriament es dedicaven a la cria de porcs", + "span_start": 567, + "span_end": 624, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la tia Francesca va heretar un petit taller tèxtil situat a Roda de Ter que, amb el temps i després de diverses ampliacions, va prosperar fins a esdevenir una de les indústries més importants de la població", + "span_start": 631, + "span_end": 837, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1910.", + "span_text": "Quan el seu oncle va morir el 25 de juliol de 1904 la seva esposa va heretar la indústria canviant el nom a Vídua de P. Sala fins que, al morir aquesta cap el 1910 passà a mans de Tecla, tot i que de la direcció de la firma se n'ocupava el seu marit", + "span_start": 839, + "span_end": 1088, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Uns grans edificis industrials a l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Tecla Sala va adquirir el 1913 uns grans edificis industrials a l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 1225, + "span_end": 1314, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era una dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i fortes conviccions religioses.", + "span_text": "Dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i fortes conviccions religioses", + "span_start": 1631, + "span_end": 1713, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca -on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure- i s'hi feien classes de brodats.", + "span_text": "es preocupava per les condicions de vida del seu personal. A la fàbrica hi havia infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca -on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure- i s'hi feien classes de brodats", + "span_start": 1715, + "span_end": 1942, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va contribuir a restaurar l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, subvencionà obres de la Creu Roja i va finançar la construcció d'una escola per a infants al barri Centre de l'Hospitalet.", + "span_text": "En tornar a Barcelona, va reprendre el seu lideratge tant empresarial com social. Va contribuir a restaurar l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, subvencionà obres de la Creu Roja i va finançar la construcció d'una escola per a infants al barri Centre de l'Hospitalet", + "span_start": 2075, + "span_end": 2343, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La ciutat la nomenà filla adoptiva de l'Hospitalet del Llobregat, li atorgà la medalla d'or de la ciutat i li dedicà un carrer.", + "span_text": "El 1954, la ciutat la nomenà filla adoptiva de l'Hospitalet del Llobregat, li atorgà la medalla d'or de la ciutat i li dedicà un carrer", + "span_start": 2345, + "span_end": 2480, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al Vaticà.", + "span_text": "El mateix any 1957 va fer una visita al Vaticà", + "span_start": 2857, + "span_end": 2903, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S'hi preparava les noies per als treballs domèstics dotant-les de formació en administració econòmica i humana que els fos útil per a la seva vida en família.", + "span_text": "va fer-se càrrec de la reconstrucció de l'església i de l'Escola-Llar Santa Tecla, on es preparava les noies per als treballs domèstics dotant-les de formació en administració econòmica i humana que els fos útil per a la seva vida en família", + "span_start": 3095, + "span_end": 3336, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un dels seus fills, Pau Riera i Sala.", + "span_text": "Un dels seus fills, Pau Riera i Sala, va continuar l'empresa", + "span_start": 3448, + "span_end": 3508, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fou escollida com una dels 7 savis catalans, l'única dona en el camp de l'economia.", + "span_text": "L'any 2008, després d'una votació popular en què van participar més de vint mil persones, Tecla Sala fou escollida com una dels 7 savis catalans, l'única dona en el camp de l'economia", + "span_start": 3682, + "span_end": 3865, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_624", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Tardà: ‘No marxo de Madrid per a formar part d’una candidatura o ocupar un càrrec’", + "story": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, assegura que no deixa la cambra per a formar part d'una altra candidatura o ocupar un càrrec. En una entrevista a ‘Els Matins de TV3' ha explicat que ‘continuarà treballant al servei de la causa' i del que li digui el partit. Tardà ha assenyalat també que en aquest darrer tram s'haurà de ‘patir força' i ha considerat que caldrà ‘més cervell i menys budells'. A més, ha dit que l'estat espanyol és un estat democràtic però amb una democràcia ‘low cost'. ‘Quan parles amb algú en la intimitat saben que l'1-O no va servir per implementar la república, però en canvi, va servir per fer inevitable el referèndum', ha defensat. Per afrontar el ‘darrer tram', Tardà creu que caldran ‘fronts amplis' i ha presentat ERC com el partit capaç de liderar i hegemonitzar el procés. ‘És l'únic partit que podrà fer governs i majories amb els nacionalistes, el que representa Puigdemont, i amb l'esquerra no independentista però sí autodeterminista situada a la nostra esquerra', ha argumentat. Tardà insisteix que la ‘dèria' és construir ponts amb l'esquerra espanyola per pactar un referèndum i, en aquest context, ha considerat que no tindria sentit que el PSC ho dinamités. De fet, segons Tarda, ERC condicionarà el suport a una investidura de Pedro Sánchez després del 28-A a ‘començar a negociar' i ‘garantir que es comença a construir l'eina'. Tardà ha admès que en els darrers temps s'han comès ‘errors' i que s'ha produït improvisació com ‘en tots els processos d'acceleració històrica'. Pel que fa als errors, ha destacat que la ‘construcció acadèmica del procés va cometre el gran error de creure que l'estat espanyol no respondria de manera violenta'", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Joan Tardà?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què afirma?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quin programa ha fet unes declaracions?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Deixarà de banda la política?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què creu que és necessari en l’última fase?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com ha definit el sistema de govern espanyol?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina finalitat va tenir l’1 d'octubre, segons ell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin partit creu que pot encapçalar el Procés?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es vol acordar amb els polítics espanyols un referèndum?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quin compromís es vol arribar amb el PSOE?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan s’han equivocat els republicans?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ho tenien tot ben planificat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què no van encertar?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol.", + "span_text": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol, Joan Tardà", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que no deixa la cambra per a formar part d'una altra candidatura o ocupar un càrrec.", + "span_text": "Joan Tardà, assegura que no deixa la cambra per a formar part d'una altra candidatura o ocupar un càrrec", + "span_start": 39, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Els Matins de TV3.", + "span_text": "En una entrevista a ‘Els Matins de TV3' ha explicat", + "span_start": 145, + "span_end": 196, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha explicat que ‘continuarà treballant al servei de la causa' i del que li digui el partit", + "span_start": 185, + "span_end": 275, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Més cervell i menys budells.", + "span_text": "Tardà ha assenyalat també que en aquest darrer tram s'haurà de ‘patir força' i ha considerat que caldrà ‘més cervell i menys budells'", + "span_start": 277, + "span_end": 410, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com un estat democràtic però amb una democràcia low cost.", + "span_text": "ha dit que l'estat espanyol és un estat democràtic però amb una democràcia ‘low cost'", + "span_start": 419, + "span_end": 504, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fer inevitable el referèndum.", + "span_text": "l'1-O no va servir per implementar la república, però en canvi, va servir per fer inevitable el referèndum", + "span_start": 554, + "span_end": 660, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "ERC.", + "span_text": "ha presentat ERC com el partit capaç de liderar i hegemonitzar el procés", + "span_start": 748, + "span_end": 820, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè és l'únic partit que podrà fer governs i majories amb els nacionalistes, el que representa Puigdemont, i amb l'esquerra no independentista però sí autodeterminista situada a la seva esquerra.", + "span_text": "És l'únic partit que podrà fer governs i majories amb els nacionalistes, el que representa Puigdemont, i amb l'esquerra no independentista però sí autodeterminista situada a la nostra esquerra", + "span_start": 823, + "span_end": 1015, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tardà insisteix que la ‘dèria' és construir ponts amb l'esquerra espanyola per pactar un referèndum", + "span_start": 1033, + "span_end": 1132, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "ERC condicionarà el suport a una investidura de Pedro Sánchez després del 28-A a començar a negociar i garantir que es comença a construir l'eina.", + "span_text": "segons Tarda, ERC condicionarà el suport a una investidura de Pedro Sánchez després del 28-A a ‘començar a negociar' i ‘garantir que es comença a construir l'eina'", + "span_start": 1224, + "span_end": 1387, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En els darrers temps.", + "span_text": "Tardà ha admès que en els darrers temps s'han comès ‘errors'", + "span_start": 1389, + "span_end": 1449, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'ha produït improvisació com ‘en tots els processos d'acceleració històrica'", + "span_start": 1456, + "span_end": 1533, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Creure que l'estat espanyol no respondria de manera violenta.", + "span_text": "ha destacat que la ‘construcció acadèmica del procés va cometre el gran error de creure que l'estat espanyol no respondria de manera violenta'", + "span_start": 1558, + "span_end": 1700, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol.", + "span_text": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol, Joan Tardà", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que no deixa la cambra per a formar part d'una altra candidatura o ocupar un càrrec.", + "span_text": "Joan Tardà, assegura que no deixa la cambra per a formar part d'una altra candidatura o ocupar un càrrec", + "span_start": 39, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Els Matins de TV3.", + "span_text": "En una entrevista a ‘Els Matins de TV3' ha explicat", + "span_start": 145, + "span_end": 196, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha explicat que ‘continuarà treballant al servei de la causa' i del que li digui el partit", + "span_start": 185, + "span_end": 275, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Més cervell i menys budells.", + "span_text": "Tardà ha assenyalat també que en aquest darrer tram s'haurà de ‘patir força' i ha considerat que caldrà ‘més cervell i menys budells'", + "span_start": 277, + "span_end": 410, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com un estat democràtic però amb una democràcia low cost.", + "span_text": "ha dit que l'estat espanyol és un estat democràtic però amb una democràcia ‘low cost'", + "span_start": 419, + "span_end": 504, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fer inevitable el referèndum.", + "span_text": "l'1-O no va servir per implementar la república, però en canvi, va servir per fer inevitable el referèndum", + "span_start": 554, + "span_end": 660, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "ERC.", + "span_text": "ha presentat ERC com el partit capaç de liderar i hegemonitzar el procés", + "span_start": 748, + "span_end": 820, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè és l'únic partit que podrà fer governs i majories amb els nacionalistes, el que representa Puigdemont, i amb l'esquerra no independentista però sí autodeterminista situada a la seva esquerra.", + "span_text": "És l'únic partit que podrà fer governs i majories amb els nacionalistes, el que representa Puigdemont, i amb l'esquerra no independentista però sí autodeterminista situada a la nostra esquerra", + "span_start": 823, + "span_end": 1015, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tardà insisteix que la ‘dèria' és construir ponts amb l'esquerra espanyola per pactar un referèndum", + "span_start": 1033, + "span_end": 1132, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "ERC condicionarà el suport a una investidura de Pedro Sánchez després del 28-A a començar a negociar i garantir que es comença a construir l'eina.", + "span_text": "segons Tarda, ERC condicionarà el suport a una investidura de Pedro Sánchez després del 28-A a ‘començar a negociar' i ‘garantir que es comença a construir l'eina'", + "span_start": 1224, + "span_end": 1387, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En els darrers temps.", + "span_text": "Tardà ha admès que en els darrers temps s'han comès ‘errors'", + "span_start": 1389, + "span_end": 1449, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'ha produït improvisació com ‘en tots els processos d'acceleració històrica'", + "span_start": 1456, + "span_end": 1533, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Creure que l'estat espanyol no respondria de manera violenta.", + "span_text": "ha destacat que la ‘construcció acadèmica del procés va cometre el gran error de creure que l'estat espanyol no respondria de manera violenta'", + "span_start": 1558, + "span_end": 1700, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol.", + "span_text": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol, Joan Tardà", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que no deixa la cambra per a formar part d'una altra candidatura o ocupar un càrrec.", + "span_text": "Joan Tardà, assegura que no deixa la cambra per a formar part d'una altra candidatura o ocupar un càrrec", + "span_start": 39, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Els Matins de TV3.", + "span_text": "En una entrevista a ‘Els Matins de TV3' ha explicat", + "span_start": 145, + "span_end": 196, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha explicat que ‘continuarà treballant al servei de la causa' i del que li digui el partit", + "span_start": 185, + "span_end": 275, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Més cervell i menys budells.", + "span_text": "Tardà ha assenyalat també que en aquest darrer tram s'haurà de ‘patir força' i ha considerat que caldrà ‘més cervell i menys budells'", + "span_start": 277, + "span_end": 410, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com un estat democràtic però amb una democràcia low cost.", + "span_text": "ha dit que l'estat espanyol és un estat democràtic però amb una democràcia ‘low cost'", + "span_start": 419, + "span_end": 504, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fer inevitable el referèndum.", + "span_text": "l'1-O no va servir per implementar la república, però en canvi, va servir per fer inevitable el referèndum", + "span_start": 554, + "span_end": 660, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "ERC.", + "span_text": "ha presentat ERC com el partit capaç de liderar i hegemonitzar el procés", + "span_start": 748, + "span_end": 820, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè és l'únic partit que podrà fer governs i majories amb els nacionalistes, el que representa Puigdemont, i amb l'esquerra no independentista però sí autodeterminista situada a la seva esquerra.", + "span_text": "És l'únic partit que podrà fer governs i majories amb els nacionalistes, el que representa Puigdemont, i amb l'esquerra no independentista però sí autodeterminista situada a la nostra esquerra", + "span_start": 823, + "span_end": 1015, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tardà insisteix que la ‘dèria' és construir ponts amb l'esquerra espanyola per pactar un referèndum", + "span_start": 1033, + "span_end": 1132, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "ERC condicionarà el suport a una investidura de Pedro Sánchez després del 28-A a començar a negociar i garantir que es comença a construir l'eina.", + "span_text": "segons Tarda, ERC condicionarà el suport a una investidura de Pedro Sánchez després del 28-A a ‘començar a negociar' i ‘garantir que es comença a construir l'eina'", + "span_start": 1224, + "span_end": 1387, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En els darrers temps.", + "span_text": "Tardà ha admès que en els darrers temps s'han comès ‘errors'", + "span_start": 1389, + "span_end": 1449, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'ha produït improvisació com ‘en tots els processos d'acceleració històrica'", + "span_start": 1456, + "span_end": 1533, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Creure que l'estat espanyol no respondria de manera violenta.", + "span_text": "ha destacat que la ‘construcció acadèmica del procés va cometre el gran error de creure que l'estat espanyol no respondria de manera violenta'", + "span_start": 1558, + "span_end": 1700, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_889", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Oltra opina que repetir les eleccions espanyoles portaria al ‘enuig col·lectiu’", + "story": "La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís, Mónica Oltra, considera que repetir les eleccions espanyoles seria ‘un fracàs col·lectiu' que portaria ‘a l'enuig col·lectiu', perquè ‘la gent ara mateix no està frustrada', sinó ‘molt enfadada'. Oltra assenyala en una entrevista a l'agència EFE que en les negociacions per a intentar conformar un govern a Espanya hi ha hagut excés de ‘testosterona' i d'actituds ‘poc empàtiques'. ‘Ha sobrat soroll i ha sobrat relat.' ‘I, com a contrapunt, ha faltat escolta, ha faltat posar-se al lloc de l'altre, ha faltat generositat, ha faltat realitat', assevera. Segons que diu, ‘ha faltat responsabilitat' i ‘en la lluita pel relat, s'han oblidat de la realitat': que milions de persones necessiten que s'atenguin les seves necessitats vitals. També ha vist que manca ‘un mètode' en les negociacions, que és haver començat pel programa, per veure què es vol fer i per a què es vol governar, atès que ‘el com i el qui' n'haurien estat la ‘conseqüència lògica'. Insisteix que hi ha milions de persones amb noms i cognoms a l'espera que es garanteixin les polítiques socials i que hi hagi finançament per a aquestes polítiques de les comunitats autònomes. En la seva opinió, ‘la gent està farta que no sàpiguen gestionar el seu vot', ‘molt decebuda, fins als nassos' d'aquesta situació política i de la immaduresa que s'ha mostrat, i ‘molt farta de sentir-se utilitzada i que ens prenguen per babaus'. Ha afirmat que li vénen ganes d'asseure els dirigents del PSOE i Podem ‘en una habitació i que no en surten fins que ho solucionen'. ‘Aquí hi ha una responsabilitat compartida', Oltra, per a qui el problema és que ‘ara mateix tothom està ocupat a veure qui té més responsabilitat en tot això, i en treure de sobre les puces, en comptes d'estar ocupats a veure com s'arregla això' i s'arriba a un acord. ‘Si les energies que inverteixen a fer veure a la ciutadania qui té més responsabilitat en tot això les invertissen a arribar a un acord, ja hauríem tingut govern', insisteix Oltra, que afegeix que això que ‘dos no es barallen si un no vol no és veritat'. Sobre si té solució al setembre, afirma que hi confia: ‘Si posem cara a tot això, si recordem la gent i ens oblidem dels relats i de l'èpica, igual té solució al setembre; jo espere que sí.' Considera que en aquest àmbit ‘sempre és possible construir ponts', car ‘les mateixes pedres que construeixen murs també construeixen ponts: és qüestió de triar què es vol construir'. Per Oltra, el pacte de govern a la Generalitat, el Botànic II, que ha donat lloc a un executiu de coalició integrat pel PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida, és ‘sens dubte' un ‘mirall on es pot mirar qui vulgui mirar-se', tot i que matisa que ho diu' sense ànim de donar lliçons a ningú, ni de bon tros'. Insisteix en la necessitat de tenir un govern espanyol que ‘comence a arreglar' el problema del finançament autonòmic, un afer ‘fonamental' i ‘urgent' per al País Valencià, i que hi hagi pressupost de l'estat espanyol, ja que si al final es tornen a prorrogar els de Cristóbal Montoro, l'ex-ministre d'Hisenda espanyol del PP ‘es posarà la medalla d'haver fet el pressupost més llarg de la història'", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Mónica Oltra?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha opinat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On ha fet aquestes declaracions?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què s’està provant de fer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De què n’hi ha hagut massa, a les reunions?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I massa poc?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina creu que hauria de ser la primera acció en les negociacions?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De què està cansada la ciutadania, segons Oltra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Segons ella, a què estan dedicant el seu temps els polítics?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En què creu que haurien de centrar els esforços?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què és fals, segons ella?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan s’hauria de resoldre el conflicte?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins grups conformen el Botànic II?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què ha de fer aviat el Govern estatal?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què diu que potser s’haurà de guardonar Montoro?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís.", + "span_text": "La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís, Mónica Oltra", + "span_start": 0, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que repetir les eleccions espanyoles seria un fracàs col·lectiu que portaria a l'enuig col·lectiu.", + "span_text": "Mónica Oltra, considera que repetir les eleccions espanyoles seria ‘un fracàs col·lectiu' que portaria ‘a l'enuig col·lectiu'", + "span_start": 56, + "span_end": 181, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'agència EFE.", + "span_text": "Oltra assenyala en una entrevista a l'agència EFE", + "span_start": 252, + "span_end": 301, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Conformar un govern a Espanya.", + "span_text": "en les negociacions per a intentar conformar un govern a Espanya", + "span_start": 306, + "span_end": 370, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Testosterona i actituds poc empàtiques.", + "span_text": "en les negociacions per a intentar conformar un govern a Espanya hi ha hagut excés de ‘testosterona' i d'actituds ‘poc empàtiques'", + "span_start": 306, + "span_end": 436, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "D'escolta, posar-se al lloc de l'altre, generositat i realitat.", + "span_text": "com a contrapunt, ha faltat escolta, ha faltat posar-se al lloc de l'altre, ha faltat generositat, ha faltat realitat'", + "span_start": 480, + "span_end": 598, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El programa, veure què es vol fer i per a què es vol governar.", + "span_text": "També ha vist que manca ‘un mètode' en les negociacions, que és haver començat pel programa, per veure què es vol fer i per a què es vol governar", + "span_start": 792, + "span_end": 937, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no sàpiguen gestionar el seu vot.", + "span_text": "En la seva opinió, ‘la gent està farta que no sàpiguen gestionar el seu vot'", + "span_start": 1201, + "span_end": 1277, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A veure qui té més responsabilitat en tot això, i en treure de sobre les puces, en comptes d'estar ocupats a veure com s'arregla això.", + "span_text": "Oltra, per a qui el problema és que ‘ara mateix tothom està ocupat a veure qui té més responsabilitat en tot això, i en treure de sobre les puces, en comptes d'estar ocupats a veure com s'arregla això'", + "span_start": 1625, + "span_end": 1826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En arribar a un acord.", + "span_text": "‘Si les energies que inverteixen a fer veure a la ciutadania qui té més responsabilitat en tot això les invertissen a arribar a un acord, ja hauríem tingut govern', insisteix Oltra", + "span_start": 1850, + "span_end": 2030, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que dos no es barallen si un no vol.", + "span_text": "afegeix que això que ‘dos no es barallen si un no vol no és veritat'", + "span_start": 2036, + "span_end": 2104, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al setembre.", + "span_text": "Si posem cara a tot això, si recordem la gent i ens oblidem dels relats i de l'èpica, igual té solució al setembre; jo espere que sí", + "span_start": 2162, + "span_end": 2294, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida.", + "span_text": "el Botànic II, que ha donat lloc a un executiu de coalició integrat pel PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida", + "span_start": 2529, + "span_end": 2640, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Arreglar el problema del finançament autonòmic i que hi hagi pressupost de l'estat espanyol.", + "span_text": "Insisteix en la necessitat de tenir un govern espanyol que ‘comence a arreglar' el problema del finançament autonòmic, un afer ‘fonamental' i ‘urgent' per al País Valencià, i que hi hagi pressupost de l'estat espanyol", + "span_start": 2790, + "span_end": 3007, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per haver fet el pressupost més llarg de la història.", + "span_text": "si al final es tornen a prorrogar els de Cristóbal Montoro, l'ex-ministre d'Hisenda espanyol del PP ‘es posarà la medalla d'haver fet el pressupost més llarg de la història'", + "span_start": 3016, + "span_end": 3189, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís.", + "span_text": "La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís, Mónica Oltra", + "span_start": 0, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que repetir les eleccions espanyoles seria un fracàs col·lectiu que portaria a l'enuig col·lectiu.", + "span_text": "Mónica Oltra, considera que repetir les eleccions espanyoles seria ‘un fracàs col·lectiu' que portaria ‘a l'enuig col·lectiu'", + "span_start": 56, + "span_end": 181, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'agència EFE.", + "span_text": "Oltra assenyala en una entrevista a l'agència EFE", + "span_start": 252, + "span_end": 301, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Conformar un govern a Espanya.", + "span_text": "en les negociacions per a intentar conformar un govern a Espanya", + "span_start": 306, + "span_end": 370, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Testosterona i actituds poc empàtiques.", + "span_text": "en les negociacions per a intentar conformar un govern a Espanya hi ha hagut excés de ‘testosterona' i d'actituds ‘poc empàtiques'", + "span_start": 306, + "span_end": 436, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "D'escolta, posar-se al lloc de l'altre, generositat i realitat.", + "span_text": "com a contrapunt, ha faltat escolta, ha faltat posar-se al lloc de l'altre, ha faltat generositat, ha faltat realitat'", + "span_start": 480, + "span_end": 598, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El programa, veure què es vol fer i per a què es vol governar.", + "span_text": "També ha vist que manca ‘un mètode' en les negociacions, que és haver començat pel programa, per veure què es vol fer i per a què es vol governar", + "span_start": 792, + "span_end": 937, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no sàpiguen gestionar el seu vot.", + "span_text": "En la seva opinió, ‘la gent està farta que no sàpiguen gestionar el seu vot'", + "span_start": 1201, + "span_end": 1277, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A veure qui té més responsabilitat en tot això, i en treure de sobre les puces, en comptes d'estar ocupats a veure com s'arregla això.", + "span_text": "Oltra, per a qui el problema és que ‘ara mateix tothom està ocupat a veure qui té més responsabilitat en tot això, i en treure de sobre les puces, en comptes d'estar ocupats a veure com s'arregla això'", + "span_start": 1625, + "span_end": 1826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En arribar a un acord.", + "span_text": "‘Si les energies que inverteixen a fer veure a la ciutadania qui té més responsabilitat en tot això les invertissen a arribar a un acord, ja hauríem tingut govern', insisteix Oltra", + "span_start": 1850, + "span_end": 2030, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que dos no es barallen si un no vol.", + "span_text": "afegeix que això que ‘dos no es barallen si un no vol no és veritat'", + "span_start": 2036, + "span_end": 2104, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al setembre.", + "span_text": "Si posem cara a tot això, si recordem la gent i ens oblidem dels relats i de l'èpica, igual té solució al setembre; jo espere que sí", + "span_start": 2162, + "span_end": 2294, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida.", + "span_text": "el Botànic II, que ha donat lloc a un executiu de coalició integrat pel PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida", + "span_start": 2529, + "span_end": 2640, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Arreglar el problema del finançament autonòmic i que hi hagi pressupost de l'estat espanyol.", + "span_text": "Insisteix en la necessitat de tenir un govern espanyol que ‘comence a arreglar' el problema del finançament autonòmic, un afer ‘fonamental' i ‘urgent' per al País Valencià, i que hi hagi pressupost de l'estat espanyol", + "span_start": 2790, + "span_end": 3007, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per haver fet el pressupost més llarg de la història.", + "span_text": "si al final es tornen a prorrogar els de Cristóbal Montoro, l'ex-ministre d'Hisenda espanyol del PP ‘es posarà la medalla d'haver fet el pressupost més llarg de la història'", + "span_start": 3016, + "span_end": 3189, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís.", + "span_text": "La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís, Mónica Oltra", + "span_start": 0, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que repetir les eleccions espanyoles seria un fracàs col·lectiu que portaria a l'enuig col·lectiu.", + "span_text": "Mónica Oltra, considera que repetir les eleccions espanyoles seria ‘un fracàs col·lectiu' que portaria ‘a l'enuig col·lectiu'", + "span_start": 56, + "span_end": 181, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'agència EFE.", + "span_text": "Oltra assenyala en una entrevista a l'agència EFE", + "span_start": 252, + "span_end": 301, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Conformar un govern a Espanya.", + "span_text": "en les negociacions per a intentar conformar un govern a Espanya", + "span_start": 306, + "span_end": 370, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Testosterona i actituds poc empàtiques.", + "span_text": "en les negociacions per a intentar conformar un govern a Espanya hi ha hagut excés de ‘testosterona' i d'actituds ‘poc empàtiques'", + "span_start": 306, + "span_end": 436, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "D'escolta, posar-se al lloc de l'altre, generositat i realitat.", + "span_text": "com a contrapunt, ha faltat escolta, ha faltat posar-se al lloc de l'altre, ha faltat generositat, ha faltat realitat'", + "span_start": 480, + "span_end": 598, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El programa, veure què es vol fer i per a què es vol governar.", + "span_text": "També ha vist que manca ‘un mètode' en les negociacions, que és haver començat pel programa, per veure què es vol fer i per a què es vol governar", + "span_start": 792, + "span_end": 937, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no sàpiguen gestionar el seu vot.", + "span_text": "En la seva opinió, ‘la gent està farta que no sàpiguen gestionar el seu vot'", + "span_start": 1201, + "span_end": 1277, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A veure qui té més responsabilitat en tot això, i en treure de sobre les puces, en comptes d'estar ocupats a veure com s'arregla això.", + "span_text": "Oltra, per a qui el problema és que ‘ara mateix tothom està ocupat a veure qui té més responsabilitat en tot això, i en treure de sobre les puces, en comptes d'estar ocupats a veure com s'arregla això'", + "span_start": 1625, + "span_end": 1826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En arribar a un acord.", + "span_text": "‘Si les energies que inverteixen a fer veure a la ciutadania qui té més responsabilitat en tot això les invertissen a arribar a un acord, ja hauríem tingut govern', insisteix Oltra", + "span_start": 1850, + "span_end": 2030, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que dos no es barallen si un no vol.", + "span_text": "afegeix que això que ‘dos no es barallen si un no vol no és veritat'", + "span_start": 2036, + "span_end": 2104, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al setembre.", + "span_text": "Si posem cara a tot això, si recordem la gent i ens oblidem dels relats i de l'èpica, igual té solució al setembre; jo espere que sí", + "span_start": 2162, + "span_end": 2294, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida.", + "span_text": "el Botànic II, que ha donat lloc a un executiu de coalició integrat pel PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida", + "span_start": 2529, + "span_end": 2640, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Arreglar el problema del finançament autonòmic i que hi hagi pressupost de l'estat espanyol.", + "span_text": "Insisteix en la necessitat de tenir un govern espanyol que ‘comence a arreglar' el problema del finançament autonòmic, un afer ‘fonamental' i ‘urgent' per al País Valencià, i que hi hagi pressupost de l'estat espanyol", + "span_start": 2790, + "span_end": 3007, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per haver fet el pressupost més llarg de la història.", + "span_text": "si al final es tornen a prorrogar els de Cristóbal Montoro, l'ex-ministre d'Hisenda espanyol del PP ‘es posarà la medalla d'haver fet el pressupost més llarg de la història'", + "span_start": 3016, + "span_end": 3189, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_151", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-152", + "story": "Pobre Temme! Sort que en Jordi el protegiria quan ja ella hauria acabat les forces per a acampar-lo! Tota la fe la tenia posada en aquell fill absent. ¡Amb quin daler esperava les seves lletres! ¡Amb quina afició les llegia i les rellegia, interpretant-les sempre a faisó i aire de les seves il·lusions!, Mes el cas fou que aquestes lletres, que al principi sovintejaren, s'anaren retrigant després i fent-se cada volta més inexpressives i curtes. És clar que això era degut als negocis, als mals de cap… N'Àuria Maresa no podia pensar altra cosa. I, oidà, mireu si no era així, que finalment en rebé una, de quatre pàgines, en la qual el minyó l'assabentava d'haver-se vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica, home avariciós i malvat que, en comptes de protegir-lo, l'explotava. El minyó, doncs, volia establir-se pel seu compte, i pregava a la seva mare que li remetés tant de diner com pogués, en la seguretat que cada ral se li convertiria en un peso oro., La dona va indignar-se contra aquell mal parent d'Amèrica, i, desitjosa d'agreujar-lo, li retornà pel mateix correu, sense llegir- la ni descloure-la, una carta que en rebé poc després de la del seu fill. Ara, pel que tocava a diner, ella prou n'hauria volgut tenir a senallades per a posar-lo tot a les bones mans d'en Jordi; però no en tenia poc ni molt, i, venent quatre misèries i empenyorant-se un bon xic, no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina, que al que la rebés havia de causar-li més vergonya que goig. Fos com fos, va trametre-la com a prova de la seva bona voluntat juntament amb una lletra, en la qual pintava la seva trista situació i abocava totes les tendreses del seu cor; i, després, restà descontenta de si mateixa, semblant-li que no s'havia desentranyat prou i esperant que un mot generós del seu fill pogués servir-li de perdó. I aquest mot va trigar a venir, i no fou pas tan aconhortador com era de desitjar. Mes ja n'hi havia prou. ¿Per què demanar més a un home enfeinat? I vinga un correu i un altre correu, i ella escrivint sempre i no rebent contesta sinó de tard en tard.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui cuidarà del Temme en un futur?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En qui confiava la protagonista?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De què tenia moltes ganes la dona?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com eren les cartes a mesura que passava el temps?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Només tenia al cap les cartes, la protagonista?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va arribar per fi una carta, com era de llarga?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què li explicava el fill?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li demanava a la seva mare?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar ella en rebre una carta del seu familiar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer ella per aconseguir diners?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els va enviar al Jordi?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què no es va quedar satisfeta amb la carta que va enviar al seu fill?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va arribar aviat la resposta del noi?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La mare li enviava més cartes de les que rebia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En Jordi.", + "span_text": "Pobre Temme! Sort que en Jordi el protegiria quan ja ella hauria acabat les forces per a acampar-lo", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En aquell fill absent.", + "span_text": "Tota la fe la tenia posada en aquell fill absent", + "span_start": 101, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De les lletres del seu fill.", + "span_text": "Tota la fe la tenia posada en aquell fill absent. ¡Amb quin daler esperava les seves lletres!", + "span_start": 101, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cada volta més inexpressives i curtes.", + "span_text": "Mes el cas fou que aquestes lletres, que al principi sovintejaren, s'anaren retrigant després i fent-se cada volta més inexpressives i curtes", + "span_start": 306, + "span_end": 447, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Degut als negocis, als mals de cap.", + "span_text": "És clar que això era degut als negocis, als mals de cap", + "span_start": 449, + "span_end": 504, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "N'Àuria Maresa no podia pensar altra cosa", + "span_start": 506, + "span_end": 547, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quatre pàgines.", + "span_text": "finalment en rebé una, de quatre pàgines", + "span_start": 584, + "span_end": 624, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que s'havia vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica.", + "span_text": "finalment en rebé una, de quatre pàgines, en la qual el minyó l'assabentava d'haver-se vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica", + "span_start": 584, + "span_end": 735, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li remetés tant de diner com pogués.", + "span_text": "pregava a la seva mare que li remetés tant de diner com pogués", + "span_start": 859, + "span_end": 921, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Li retornà pel mateix correu, sense llegir- la ni descloure-la.", + "span_text": "La dona va indignar-se contra aquell mal parent d'Amèrica, i, desitjosa d'agreujar-lo, li retornà pel mateix correu, sense llegir- la ni descloure-la, una carta que en rebé poc després de la del seu fill", + "span_start": 988, + "span_end": 1191, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vendre quatre misèries i empenyorar-se un bon xic.", + "span_text": "venent quatre misèries i empenyorant-se un bon xic, no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina", + "span_start": 1348, + "span_end": 1457, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina, que al que la rebés havia de causar-li més vergonya que goig. Fos com fos, va trametre-la com a prova de la seva bona voluntat", + "span_start": 1400, + "span_end": 1585, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè li semblà que no s'havia desentranyat prou.", + "span_text": "juntament amb una lletra, en la qual pintava la seva trista situació i abocava totes les tendreses del seu cor; i, després, restà descontenta de si mateixa, semblant-li que no s'havia desentranyat prou", + "span_start": 1586, + "span_end": 1787, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "esperant que un mot generós del seu fill pogués servir-li de perdó. I aquest mot va trigar a venir", + "span_start": 1790, + "span_end": 1888, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I vinga un correu i un altre correu, i ella escrivint sempre i no rebent contesta sinó de tard en tard", + "span_start": 2006, + "span_end": 2108, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "En Jordi.", + "span_text": "Pobre Temme! Sort que en Jordi el protegiria quan ja ella hauria acabat les forces per a acampar-lo", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En aquell fill absent.", + "span_text": "Tota la fe la tenia posada en aquell fill absent", + "span_start": 101, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De les lletres del seu fill.", + "span_text": "Tota la fe la tenia posada en aquell fill absent. ¡Amb quin daler esperava les seves lletres!", + "span_start": 101, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cada volta més inexpressives i curtes.", + "span_text": "Mes el cas fou que aquestes lletres, que al principi sovintejaren, s'anaren retrigant després i fent-se cada volta més inexpressives i curtes", + "span_start": 306, + "span_end": 447, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Degut als negocis, als mals de cap.", + "span_text": "És clar que això era degut als negocis, als mals de cap", + "span_start": 449, + "span_end": 504, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "N'Àuria Maresa no podia pensar altra cosa", + "span_start": 506, + "span_end": 547, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quatre pàgines.", + "span_text": "finalment en rebé una, de quatre pàgines", + "span_start": 584, + "span_end": 624, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que s'havia vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica.", + "span_text": "finalment en rebé una, de quatre pàgines, en la qual el minyó l'assabentava d'haver-se vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica", + "span_start": 584, + "span_end": 735, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li remetés tant de diner com pogués.", + "span_text": "pregava a la seva mare que li remetés tant de diner com pogués", + "span_start": 859, + "span_end": 921, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Li retornà pel mateix correu, sense llegir- la ni descloure-la.", + "span_text": "La dona va indignar-se contra aquell mal parent d'Amèrica, i, desitjosa d'agreujar-lo, li retornà pel mateix correu, sense llegir- la ni descloure-la, una carta que en rebé poc després de la del seu fill", + "span_start": 988, + "span_end": 1191, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vendre quatre misèries i empenyorar-se un bon xic.", + "span_text": "venent quatre misèries i empenyorant-se un bon xic, no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina", + "span_start": 1348, + "span_end": 1457, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina, que al que la rebés havia de causar-li més vergonya que goig. Fos com fos, va trametre-la com a prova de la seva bona voluntat", + "span_start": 1400, + "span_end": 1585, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè li semblà que no s'havia desentranyat prou.", + "span_text": "juntament amb una lletra, en la qual pintava la seva trista situació i abocava totes les tendreses del seu cor; i, després, restà descontenta de si mateixa, semblant-li que no s'havia desentranyat prou", + "span_start": 1586, + "span_end": 1787, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "esperant que un mot generós del seu fill pogués servir-li de perdó. I aquest mot va trigar a venir", + "span_start": 1790, + "span_end": 1888, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I vinga un correu i un altre correu, i ella escrivint sempre i no rebent contesta sinó de tard en tard", + "span_start": 2006, + "span_end": 2108, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En Jordi.", + "span_text": "Pobre Temme! Sort que en Jordi el protegiria quan ja ella hauria acabat les forces per a acampar-lo", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En aquell fill absent.", + "span_text": "Tota la fe la tenia posada en aquell fill absent", + "span_start": 101, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De les lletres del seu fill.", + "span_text": "Tota la fe la tenia posada en aquell fill absent. ¡Amb quin daler esperava les seves lletres!", + "span_start": 101, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cada volta més inexpressives i curtes.", + "span_text": "Mes el cas fou que aquestes lletres, que al principi sovintejaren, s'anaren retrigant després i fent-se cada volta més inexpressives i curtes", + "span_start": 306, + "span_end": 447, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Degut als negocis, als mals de cap.", + "span_text": "És clar que això era degut als negocis, als mals de cap", + "span_start": 449, + "span_end": 504, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "N'Àuria Maresa no podia pensar altra cosa", + "span_start": 506, + "span_end": 547, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quatre pàgines.", + "span_text": "finalment en rebé una, de quatre pàgines", + "span_start": 584, + "span_end": 624, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que s'havia vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica.", + "span_text": "finalment en rebé una, de quatre pàgines, en la qual el minyó l'assabentava d'haver-se vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica", + "span_start": 584, + "span_end": 735, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li remetés tant de diner com pogués.", + "span_text": "pregava a la seva mare que li remetés tant de diner com pogués", + "span_start": 859, + "span_end": 921, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Li retornà pel mateix correu, sense llegir- la ni descloure-la.", + "span_text": "La dona va indignar-se contra aquell mal parent d'Amèrica, i, desitjosa d'agreujar-lo, li retornà pel mateix correu, sense llegir- la ni descloure-la, una carta que en rebé poc després de la del seu fill", + "span_start": 988, + "span_end": 1191, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vendre quatre misèries i empenyorar-se un bon xic.", + "span_text": "venent quatre misèries i empenyorant-se un bon xic, no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina", + "span_start": 1348, + "span_end": 1457, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina, que al que la rebés havia de causar-li més vergonya que goig. Fos com fos, va trametre-la com a prova de la seva bona voluntat", + "span_start": 1400, + "span_end": 1585, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè li semblà que no s'havia desentranyat prou.", + "span_text": "juntament amb una lletra, en la qual pintava la seva trista situació i abocava totes les tendreses del seu cor; i, després, restà descontenta de si mateixa, semblant-li que no s'havia desentranyat prou", + "span_start": 1586, + "span_end": 1787, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "esperant que un mot generós del seu fill pogués servir-li de perdó. I aquest mot va trigar a venir", + "span_start": 1790, + "span_end": 1888, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I vinga un correu i un altre correu, i ella escrivint sempre i no rebent contesta sinó de tard en tard", + "span_start": 2006, + "span_end": 2108, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2128", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Rosa Cotó i Xifreu...", + "story": "Rosa Cotó i Xifreu, coneguda com a Rosita Cotó (Barcelona, 25 d'octubre de 1892 – ?, 1967) fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio., Debutà en l'escena al teatre Principal amb la Companyia d'Enric Giménez. Al 1918 ja apareix com a primera actriu de la companyia de Rafael Calvo, i el 1919 de la Companyia de Torres-Sierra al Teatre de la Comedia. El 1926 forma part de la companyia del Teatre Íntim, d'Adrià Gual, representant El burgès gentilhome al Coliseu Pompeia. El 1928 s'incorporà a la companyia del teatre Romea., L'any 1927 s'havia integrat en el quadre escènic de Ràdio Barcelona per fer-hi d'actriu i de rapsoda i en formà part al llarg de la dècada dels trenta. Rosa Cotó actuava com a actriu en els programes de divulgació teatral i literària, ja fos amb lectures que il·lustraven les conferències radiades o les sessions monogràfiques, com les dedicades a Josep Feliu Codina, Benito Pérez Galdós o Leandro Fernández de Moratín, entre d'altres. Des de finals dels anys vint intervingué en les emissions de ràdioteatre de l'emissora, interpretant obres de Frederic Soler -Pitarra-, Guimerà, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Manuel Folch i Torres, i també dels germans Álvarez Quintero, Benavente, Arniches o Martínez Sierra. I també participà en l'emissió de contes radiats., Des del 6 de novembre de 1931 posà en antena una revista radiofònica, «Activitats», en col·laboració amb l'actor Josep Miret. El programa, dirigit per Adrià Gual, referia i comentava la cultura artística i literària de Catalunya i les estrenes teatrals, i comptava amb col·laboradors com Josep Solevicens, Eduard Marquina o Manuel Folch i Torres. Fou separada de la ràdio després de la Guerra Civil., Filla del músic empordanès Albert Cotó i Rosa Xifreu i Serra, és autora ella mateixa de dues sardanesː Ja ha arribat la primavera, estrenada el 1955, i Recordant als meus pares.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Rosa Cotó i Xifreu?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quina companyia estava el 1918?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I el 1926?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va actuar al teatre Romea?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quin mitjà de comunicació va treballar durant els anys trenta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què hi feia allà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De qui eren els textos que va locutar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va començar a fer el programa Activitats?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb qui hi treballava?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins temes s’hi tractaven?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan va deixar l’emissora Rosa Cotó?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui van ser els seus pares?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va escriure algunes peces musicals?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quines?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Rosa Cotó i Xifreu, coneguda com a Rosita Cotó (Barcelona, 25 d'octubre de 1892 – ?, 1967)", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio.", + "span_text": "fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio", + "span_start": 91, + "span_end": 137, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la companyia de Rafael Calvo.", + "span_text": "Al 1918 ja apareix com a primera actriu de la companyia de Rafael Calvo", + "span_start": 214, + "span_end": 285, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la companyia del Teatre Íntim.", + "span_text": "El 1926 forma part de la companyia del Teatre Íntim", + "span_start": 355, + "span_end": 406, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'any 1928.", + "span_text": "El 1928 s'incorporà a la companyia del teatre Romea", + "span_start": 476, + "span_end": 527, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Ràdio Barcelona.", + "span_text": "L'any 1927 s'havia integrat en el quadre escènic de Ràdio Barcelona per fer-hi d'actriu i de rapsoda i en formà part al llarg de la dècada dels trenta", + "span_start": 531, + "span_end": 681, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi actuava com a actriu en els programes de divulgació teatral i literària.", + "span_text": "Rosa Cotó actuava com a actriu en els programes de divulgació teatral i literària", + "span_start": 683, + "span_end": 764, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Frederic Soler -Pitarra-, Guimerà, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Manuel Folch i Torres, i també dels germans Álvarez Quintero, Benavente, Arniches o Martínez Sierra.", + "span_text": "intervingué en les emissions de ràdioteatre de l'emissora, interpretant obres de Frederic Soler -Pitarra-, Guimerà, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Manuel Folch i Torres, i també dels germans Álvarez Quintero, Benavente, Arniches o Martínez Sierra", + "span_start": 996, + "span_end": 1237, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 6 de novembre de 1931.", + "span_text": "Des del 6 de novembre de 1931 posà en antena una revista radiofònica, «Activitats»", + "span_start": 1291, + "span_end": 1373, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Josep Miret.", + "span_text": "posà en antena una revista radiofònica, «Activitats», en col·laboració amb l'actor Josep Miret", + "span_start": 1321, + "span_end": 1415, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La cultura artística i literària de Catalunya i les estrenes teatrals.", + "span_text": "El programa, dirigit per Adrià Gual, referia i comentava la cultura artística i literària de Catalunya i les estrenes teatrals", + "span_start": 1417, + "span_end": 1543, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Després de la Guerra Civil.", + "span_text": "Fou separada de la ràdio després de la Guerra Civil", + "span_start": 1638, + "span_end": 1689, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Albert Cotó i Rosa Xifreu i Serra.", + "span_text": "Filla del músic empordanès Albert Cotó i Rosa Xifreu i Serra", + "span_start": 1693, + "span_end": 1753, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és autora ella mateixa de dues sardanes", + "span_start": 1755, + "span_end": 1794, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Dues sardanesː Ja ha arribat la primavera i Recordant als meus pares.", + "span_text": "és autora ella mateixa de dues sardanesː Ja ha arribat la primavera, estrenada el 1955, i Recordant als meus pares", + "span_start": 1755, + "span_end": 1869, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Rosa Cotó i Xifreu, coneguda com a Rosita Cotó (Barcelona, 25 d'octubre de 1892 – ?, 1967)", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio.", + "span_text": "fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio", + "span_start": 91, + "span_end": 137, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la companyia de Rafael Calvo.", + "span_text": "Al 1918 ja apareix com a primera actriu de la companyia de Rafael Calvo", + "span_start": 214, + "span_end": 285, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la companyia del Teatre Íntim.", + "span_text": "El 1926 forma part de la companyia del Teatre Íntim", + "span_start": 355, + "span_end": 406, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1928.", + "span_text": "El 1928 s'incorporà a la companyia del teatre Romea", + "span_start": 476, + "span_end": 527, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Ràdio Barcelona.", + "span_text": "L'any 1927 s'havia integrat en el quadre escènic de Ràdio Barcelona per fer-hi d'actriu i de rapsoda i en formà part al llarg de la dècada dels trenta", + "span_start": 531, + "span_end": 681, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi actuava com a actriu en els programes de divulgació teatral i literària.", + "span_text": "Rosa Cotó actuava com a actriu en els programes de divulgació teatral i literària", + "span_start": 683, + "span_end": 764, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Frederic Soler -Pitarra-, Guimerà, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Manuel Folch i Torres, i també dels germans Álvarez Quintero, Benavente, Arniches o Martínez Sierra.", + "span_text": "intervingué en les emissions de ràdioteatre de l'emissora, interpretant obres de Frederic Soler -Pitarra-, Guimerà, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Manuel Folch i Torres, i també dels germans Álvarez Quintero, Benavente, Arniches o Martínez Sierra", + "span_start": 996, + "span_end": 1237, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 6 de novembre de 1931.", + "span_text": "Des del 6 de novembre de 1931 posà en antena una revista radiofònica, «Activitats»", + "span_start": 1291, + "span_end": 1373, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Josep Miret.", + "span_text": "posà en antena una revista radiofònica, «Activitats», en col·laboració amb l'actor Josep Miret", + "span_start": 1321, + "span_end": 1415, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La cultura artística i literària de Catalunya i les estrenes teatrals.", + "span_text": "El programa, dirigit per Adrià Gual, referia i comentava la cultura artística i literària de Catalunya i les estrenes teatrals", + "span_start": 1417, + "span_end": 1543, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Després de la Guerra Civil.", + "span_text": "Fou separada de la ràdio després de la Guerra Civil", + "span_start": 1638, + "span_end": 1689, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Albert Cotó i Rosa Xifreu i Serra.", + "span_text": "Filla del músic empordanès Albert Cotó i Rosa Xifreu i Serra", + "span_start": 1693, + "span_end": 1753, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és autora ella mateixa de dues sardanes", + "span_start": 1755, + "span_end": 1794, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Dues sardanesː Ja ha arribat la primavera i Recordant als meus pares.", + "span_text": "és autora ella mateixa de dues sardanesː Ja ha arribat la primavera, estrenada el 1955, i Recordant als meus pares", + "span_start": 1755, + "span_end": 1869, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Rosa Cotó i Xifreu, coneguda com a Rosita Cotó (Barcelona, 25 d'octubre de 1892 – ?, 1967)", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio.", + "span_text": "fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio", + "span_start": 91, + "span_end": 137, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la companyia de Rafael Calvo.", + "span_text": "Al 1918 ja apareix com a primera actriu de la companyia de Rafael Calvo", + "span_start": 214, + "span_end": 285, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la companyia del Teatre Íntim.", + "span_text": "El 1926 forma part de la companyia del Teatre Íntim", + "span_start": 355, + "span_end": 406, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1928.", + "span_text": "El 1928 s'incorporà a la companyia del teatre Romea", + "span_start": 476, + "span_end": 527, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Ràdio Barcelona.", + "span_text": "L'any 1927 s'havia integrat en el quadre escènic de Ràdio Barcelona per fer-hi d'actriu i de rapsoda i en formà part al llarg de la dècada dels trenta", + "span_start": 531, + "span_end": 681, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi actuava com a actriu en els programes de divulgació teatral i literària.", + "span_text": "Rosa Cotó actuava com a actriu en els programes de divulgació teatral i literària", + "span_start": 683, + "span_end": 764, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Frederic Soler -Pitarra-, Guimerà, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Manuel Folch i Torres, i també dels germans Álvarez Quintero, Benavente, Arniches o Martínez Sierra.", + "span_text": "intervingué en les emissions de ràdioteatre de l'emissora, interpretant obres de Frederic Soler -Pitarra-, Guimerà, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Manuel Folch i Torres, i també dels germans Álvarez Quintero, Benavente, Arniches o Martínez Sierra", + "span_start": 996, + "span_end": 1237, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 6 de novembre de 1931.", + "span_text": "Des del 6 de novembre de 1931 posà en antena una revista radiofònica, «Activitats»", + "span_start": 1291, + "span_end": 1373, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Josep Miret.", + "span_text": "posà en antena una revista radiofònica, «Activitats», en col·laboració amb l'actor Josep Miret", + "span_start": 1321, + "span_end": 1415, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La cultura artística i literària de Catalunya i les estrenes teatrals.", + "span_text": "El programa, dirigit per Adrià Gual, referia i comentava la cultura artística i literària de Catalunya i les estrenes teatrals", + "span_start": 1417, + "span_end": 1543, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Després de la Guerra Civil.", + "span_text": "Fou separada de la ràdio després de la Guerra Civil", + "span_start": 1638, + "span_end": 1689, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Albert Cotó i Rosa Xifreu i Serra.", + "span_text": "Filla del músic empordanès Albert Cotó i Rosa Xifreu i Serra", + "span_start": 1693, + "span_end": 1753, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és autora ella mateixa de dues sardanes", + "span_start": 1755, + "span_end": 1794, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Dues sardanesː Ja ha arribat la primavera i Recordant als meus pares.", + "span_text": "és autora ella mateixa de dues sardanesː Ja ha arribat la primavera, estrenada el 1955, i Recordant als meus pares", + "span_start": 1755, + "span_end": 1869, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1191", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "‘Somniant déus’: quan Blai Bonet i Toni Catany van combinar literatura i fotografia", + "story": "L'any 1993 el fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet van crear junts el llibre Somniar Déus, que partia de l'atracció que tots dos artistes sentien pel nu masculí per parlar de la sexualitat, la identitat i el desig. El treball d'aquest llibre és el punt de partida de l'exposició ‘Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany‘, que fa un exercici molt interessant de relacionar fotografia i poesia. Es pot veure al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma, on hi serà fins al primer de febrer. La mostra vol demostrar que la col·laboració entre els dos artistes, que es coneixien de la dècada de 1960, no es va limitar al llibre sinó que va tenir molt més recorregut. De fet, tots dos compartien la fascinació per la paraula, l'art i la pintura i per això l'exposició combina la fotografia i la literatura. És formada de més de 125 imatges de Catany, 40 de les quals són inèdites. També hi ha quatre fotografies polaroid transportades sobres seda que, a més d'inèdites, també són peces úniques. Els impulsors de la mostra són el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports balear conjuntament amb la Fundació Mallorca Literària i la Fundació Toni Catany. La mostra s'estructura al voltant de quatre eixos temàtics: el primer se centra en els primers nus que va retratar el fotògraf, el segon és una selecció dels nus que apareixen al llibre i el tercer parla de la nuesa individual del cos. Finalment, el darrer hi introdueix el color i el reconeixement final del rostre d'alguns dels déus", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va col·laborar per fer una obra?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es titula el llibre que van fer conjuntament?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què tracta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per a què ha servit ara?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On es troba l'exhibició?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins quan?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La relació dels dos artistes va ser només pel llibre?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què els agradava als dos?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què fusiona l’exhibició?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui l’ha promocionat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quants eixos té?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En què es basa el primer?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I l’últim?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet.", + "span_text": "el fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet van crear junts el llibre Somniar Déus", + "span_start": 11, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "L'any 1993 el fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet van crear junts el llibre Somniar Déus", + "span_start": 0, + "span_end": 95, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Somniar Déus.", + "span_text": "van crear junts el llibre Somniar Déus", + "span_start": 57, + "span_end": 95, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De la sexualitat, la identitat i el desig.", + "span_text": "Somniar Déus, que partia de l'atracció que tots dos artistes sentien pel nu masculí per parlar de la sexualitat, la identitat i el desig", + "span_start": 83, + "span_end": 219, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per fer l'exposició Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany.", + "span_text": "El treball d'aquest llibre és el punt de partida de l'exposició ‘Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany‘", + "span_start": 221, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.", + "span_text": "Es pot veure al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma", + "span_start": 398, + "span_end": 450, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins al primer de febrer.", + "span_text": "Es pot veure al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma, on hi serà fins al primer de febrer", + "span_start": 398, + "span_end": 487, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La mostra vol demostrar que la col·laboració entre els dos artistes, que es coneixien de la dècada de 1960, no es va limitar al llibre sinó que va tenir molt més recorregut", + "span_start": 489, + "span_end": 661, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La paraula, l'art i la pintura.", + "span_text": "tots dos compartien la fascinació per la paraula, l'art i la pintura", + "span_start": 671, + "span_end": 739, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fotografia i literatura.", + "span_text": "l'exposició combina la fotografia i la literatura", + "span_start": 751, + "span_end": 800, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Departament de Cultura, Patrimoni i Esports balear conjuntament amb la Fundació Mallorca Literària i la Fundació Toni Catany.", + "span_text": "Els impulsors de la mostra són el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports balear conjuntament amb la Fundació Mallorca Literària i la Fundació Toni Catany", + "span_start": 990, + "span_end": 1148, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quatre eixos.", + "span_text": "La mostra s'estructura al voltant de quatre eixos temàtics", + "span_start": 1150, + "span_end": 1208, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En els primers nus que va retratar el fotògraf.", + "span_text": "el primer se centra en els primers nus que va retratar el fotògraf", + "span_start": 1210, + "span_end": 1276, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi introdueix el color i el reconeixement final del rostre d'alguns dels déus.", + "span_text": "el darrer hi introdueix el color i el reconeixement final del rostre d'alguns dels déus", + "span_start": 1397, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet.", + "span_text": "el fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet van crear junts el llibre Somniar Déus", + "span_start": 11, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1993.", + "span_text": "L'any 1993 el fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet van crear junts el llibre Somniar Déus", + "span_start": 0, + "span_end": 95, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Somniar Déus.", + "span_text": "van crear junts el llibre Somniar Déus", + "span_start": 57, + "span_end": 95, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De la sexualitat, la identitat i el desig.", + "span_text": "Somniar Déus, que partia de l'atracció que tots dos artistes sentien pel nu masculí per parlar de la sexualitat, la identitat i el desig", + "span_start": 83, + "span_end": 219, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per fer l'exposició Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany.", + "span_text": "El treball d'aquest llibre és el punt de partida de l'exposició ‘Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany‘", + "span_start": 221, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.", + "span_text": "Es pot veure al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma", + "span_start": 398, + "span_end": 450, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins al primer de febrer.", + "span_text": "Es pot veure al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma, on hi serà fins al primer de febrer", + "span_start": 398, + "span_end": 487, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La mostra vol demostrar que la col·laboració entre els dos artistes, que es coneixien de la dècada de 1960, no es va limitar al llibre sinó que va tenir molt més recorregut", + "span_start": 489, + "span_end": 661, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La paraula, l'art i la pintura.", + "span_text": "tots dos compartien la fascinació per la paraula, l'art i la pintura", + "span_start": 671, + "span_end": 739, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La fotografia i la literatura.", + "span_text": "l'exposició combina la fotografia i la literatura", + "span_start": 751, + "span_end": 800, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Departament de Cultura, Patrimoni i Esports balear conjuntament amb la Fundació Mallorca Literària i la Fundació Toni Catany.", + "span_text": "Els impulsors de la mostra són el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports balear conjuntament amb la Fundació Mallorca Literària i la Fundació Toni Catany", + "span_start": 990, + "span_end": 1148, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "La mostra s'estructura al voltant de quatre eixos temàtics", + "span_start": 1150, + "span_end": 1208, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En els primers nus que va retratar el fotògraf.", + "span_text": "el primer se centra en els primers nus que va retratar el fotògraf", + "span_start": 1210, + "span_end": 1276, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi introdueix el color i el reconeixement final del rostre d'alguns dels déus.", + "span_text": "el darrer hi introdueix el color i el reconeixement final del rostre d'alguns dels déus", + "span_start": 1397, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet.", + "span_text": "el fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet van crear junts el llibre Somniar Déus", + "span_start": 11, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1993.", + "span_text": "L'any 1993 el fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet van crear junts el llibre Somniar Déus", + "span_start": 0, + "span_end": 95, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Somniar Déus.", + "span_text": "van crear junts el llibre Somniar Déus", + "span_start": 57, + "span_end": 95, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De la sexualitat, la identitat i el desig.", + "span_text": "Somniar Déus, que partia de l'atracció que tots dos artistes sentien pel nu masculí per parlar de la sexualitat, la identitat i el desig", + "span_start": 83, + "span_end": 219, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per fer l'exposició Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany.", + "span_text": "El treball d'aquest llibre és el punt de partida de l'exposició ‘Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany‘", + "span_start": 221, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.", + "span_text": "Es pot veure al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma", + "span_start": 398, + "span_end": 450, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins al primer de febrer.", + "span_text": "Es pot veure al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma, on hi serà fins al primer de febrer", + "span_start": 398, + "span_end": 487, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La mostra vol demostrar que la col·laboració entre els dos artistes, que es coneixien de la dècada de 1960, no es va limitar al llibre sinó que va tenir molt més recorregut", + "span_start": 489, + "span_end": 661, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La paraula, l'art i la pintura.", + "span_text": "tots dos compartien la fascinació per la paraula, l'art i la pintura", + "span_start": 671, + "span_end": 739, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La fotografia i la literatura.", + "span_text": "l'exposició combina la fotografia i la literatura", + "span_start": 751, + "span_end": 800, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Departament de Cultura, Patrimoni i Esports balear conjuntament amb la Fundació Mallorca Literària i la Fundació Toni Catany.", + "span_text": "Els impulsors de la mostra són el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports balear conjuntament amb la Fundació Mallorca Literària i la Fundació Toni Catany", + "span_start": 990, + "span_end": 1148, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Té quatre eixos temàtics.", + "span_text": "La mostra s'estructura al voltant de quatre eixos temàtics", + "span_start": 1150, + "span_end": 1208, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En els primers nus que va retratar el fotògraf.", + "span_text": "el primer se centra en els primers nus que va retratar el fotògraf", + "span_start": 1210, + "span_end": 1276, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi introdueix el color i el reconeixement final del rostre d'alguns dels déus.", + "span_text": "el darrer hi introdueix el color i el reconeixement final del rostre d'alguns dels déus", + "span_start": 1397, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_75", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "parada - LA MIRADA DEL POBRET-1", + "story": "De pressa, de pressa, pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic. Ambdós estàvem acalorats, manotejàvem molt i cridàvem de valent. Havíem armat una disputa sobre una qüestió de ciència, i l'un i l'altre volíem la raó de totes passades. Crec que fins i tot vàrem insultar-nos, i jo… la veritat sigui dita… més d'una vegada vaig sentir impulsos d'acabar la qüestió a cops de puny. Quan més engrescats estàvem, en tombar una cantonada sento que m'estiren l'americana. Me giro… i veig un pobre tot llardós i espellissat, qui em subjectava fortament i em parava una mà. No estava pas jo per a ell en aquella ocasió. -Germà, serà un altre dia… que Déu us faci bé -li vaig dir. Però el pobre no em soltava pas. Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys i la cara embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de gallina. -Per amor de Déu, per amor de Déu- anava dient. -Aneu al botavant! vaig exclamar fora de mi, i d'una estrebada me'n vaig desempallegar. Llavors ell restà inmòbil com una estàtua, parant encara la mà, i va adreçar-me una mirada plena de desolació i de llàgrimes. Jo me li vaig girar d'esquena i vaig continuar la disputa amb el meu company, però ja sense delit, amb un pes al cor, que em treia l'agre d'enraonar. La mirada del pobret havia romàs estampada al fons de la meva imaginació. I era una mirada tan trista, tan desolada… Si aquell bon home s'hagués enfurismat i me n'hagués dites quatre de fresques, no hi hauria pensat més; però no, l'infeliç no havia mostrat cap enuig, ni sos ulls havien expressat la més petita reconvenció; no havien parlat sinó d'un gran dol, d'un gran desemparament!", + "questions": [ + { + "input_text": "Per on passeja el narrador?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb qui va?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què es discuteixen ells dos?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què nota el protagonista?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui l’ha aturat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com té el coll el noi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I la cara?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què murmura?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com mira al narrador?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Després de la trobada el protagonista està igual d’animat que abans?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què hauria preferit el narrador?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "S’ha enfadat amb ell el pobre?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què li havia notat a la mirada?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Rambla amunt.", + "span_text": "De pressa, de pressa, pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb un amic.", + "span_text": "pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic", + "span_start": 22, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per una qüestió de ciència, i l'un i l'altre volien la raó de totes passades.", + "span_text": "Havíem armat una disputa sobre una qüestió de ciència, i l'un i l'altre volíem la raó de totes passades", + "span_start": 131, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que li estiren l'americana.", + "span_text": "en tombar una cantonada sento que m'estiren l'americana", + "span_start": 408, + "span_end": 463, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan més engrescats estaven.", + "span_text": "Quan més engrescats estàvem, en tombar una cantonada sento que m'estiren l'americana", + "span_start": 379, + "span_end": 463, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un pobre tot llardós i espellissat.", + "span_text": "Me giro… i veig un pobre tot llardós i espellissat, qui em subjectava fortament i em parava una mà", + "span_start": 465, + "span_end": 563, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ple de bonys.", + "span_text": "Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys", + "span_start": 704, + "span_end": 775, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de gallina.", + "span_text": "Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys i la cara embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de gallina", + "span_start": 704, + "span_end": 862, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per amor de Déu, per amor de Déu.", + "span_text": "Per amor de Déu, per amor de Déu- anava dient", + "span_start": 865, + "span_end": 910, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una mirada plena de desolació i de llàgrimes.", + "span_text": "va adreçar-me una mirada plena de desolació i de llàgrimes", + "span_start": 1066, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo me li vaig girar d'esquena i vaig continuar la disputa amb el meu company, però ja sense delit, amb un pes al cor, que em treia l'agre d'enraonar", + "span_start": 1126, + "span_end": 1274, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè la mirada del pobret havia romàs estampada al fons de la seva imaginació.", + "span_text": "La mirada del pobret havia romàs estampada al fons de la meva imaginació", + "span_start": 1276, + "span_end": 1348, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que aquell bon home s'hagués enfurismat i li hagués dites quatre de fresques.", + "span_text": "Si aquell bon home s'hagués enfurismat i me n'hagués dites quatre de fresques, no hi hauria pensat més", + "span_start": 1393, + "span_end": 1495, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però no, l'infeliç no havia mostrat cap enuig", + "span_start": 1497, + "span_end": 1542, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un gran dol, un gran desemparament.", + "span_text": "ni sos ulls havien expressat la més petita reconvenció; no havien parlat sinó d'un gran dol, d'un gran desemparament", + "span_start": 1544, + "span_end": 1660, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Rambla amunt.", + "span_text": "De pressa, de pressa, pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb un amic.", + "span_text": "pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic", + "span_start": 22, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per una qüestió de ciència, i l'un i l'altre volien la raó de totes passades.", + "span_text": "Havíem armat una disputa sobre una qüestió de ciència, i l'un i l'altre volíem la raó de totes passades", + "span_start": 131, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que li estiren l'americana.", + "span_text": "en tombar una cantonada sento que m'estiren l'americana", + "span_start": 408, + "span_end": 463, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan més engrescats estaven.", + "span_text": "Quan més engrescats estàvem, en tombar una cantonada sento que m'estiren l'americana", + "span_start": 379, + "span_end": 463, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un pobre tot llardós i espellissat.", + "span_text": "Me giro… i veig un pobre tot llardós i espellissat, qui em subjectava fortament i em parava una mà", + "span_start": 465, + "span_end": 563, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ple de bonys.", + "span_text": "Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys", + "span_start": 704, + "span_end": 775, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de gallina.", + "span_text": "Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys i la cara embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de gallina", + "span_start": 704, + "span_end": 862, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per amor de Déu, per amor de Déu.", + "span_text": "Per amor de Déu, per amor de Déu- anava dient", + "span_start": 865, + "span_end": 910, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una mirada plena de desolació i de llàgrimes.", + "span_text": "va adreçar-me una mirada plena de desolació i de llàgrimes", + "span_start": 1066, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo me li vaig girar d'esquena i vaig continuar la disputa amb el meu company, però ja sense delit, amb un pes al cor, que em treia l'agre d'enraonar", + "span_start": 1126, + "span_end": 1274, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè la mirada del pobret havia romàs estampada al fons de la seva imaginació.", + "span_text": "La mirada del pobret havia romàs estampada al fons de la meva imaginació", + "span_start": 1276, + "span_end": 1348, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que aquell bon home s'hagués enfurismat i li hagués dites quatre de fresques.", + "span_text": "Si aquell bon home s'hagués enfurismat i me n'hagués dites quatre de fresques, no hi hauria pensat més", + "span_start": 1393, + "span_end": 1495, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però no, l'infeliç no havia mostrat cap enuig", + "span_start": 1497, + "span_end": 1542, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un gran dol, un gran desemparament.", + "span_text": "ni sos ulls havien expressat la més petita reconvenció; no havien parlat sinó d'un gran dol, d'un gran desemparament", + "span_start": 1544, + "span_end": 1660, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Rambla amunt.", + "span_text": "De pressa, de pressa, pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb un amic.", + "span_text": "pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic", + "span_start": 22, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per una qüestió de ciència, i l'un i l'altre volien la raó de totes passades.", + "span_text": "Havíem armat una disputa sobre una qüestió de ciència, i l'un i l'altre volíem la raó de totes passades", + "span_start": 131, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que li estiren l'americana.", + "span_text": "en tombar una cantonada sento que m'estiren l'americana", + "span_start": 408, + "span_end": 463, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan més engrescats estaven.", + "span_text": "Quan més engrescats estàvem, en tombar una cantonada sento que m'estiren l'americana", + "span_start": 379, + "span_end": 463, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un pobre tot llardós i espellissat.", + "span_text": "Me giro… i veig un pobre tot llardós i espellissat, qui em subjectava fortament i em parava una mà", + "span_start": 465, + "span_end": 563, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ple de bonys.", + "span_text": "Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys", + "span_start": 704, + "span_end": 775, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de gallina.", + "span_text": "Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys i la cara embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de gallina", + "span_start": 704, + "span_end": 862, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per amor de Déu, per amor de Déu.", + "span_text": "Per amor de Déu, per amor de Déu- anava dient", + "span_start": 865, + "span_end": 910, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una mirada plena de desolació i de llàgrimes.", + "span_text": "va adreçar-me una mirada plena de desolació i de llàgrimes", + "span_start": 1066, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo me li vaig girar d'esquena i vaig continuar la disputa amb el meu company, però ja sense delit, amb un pes al cor, que em treia l'agre d'enraonar", + "span_start": 1126, + "span_end": 1274, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè la mirada del pobret havia romàs estampada al fons de la seva imaginació.", + "span_text": "La mirada del pobret havia romàs estampada al fons de la meva imaginació", + "span_start": 1276, + "span_end": 1348, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que aquell bon home s'hagués enfurismat i li hagués dites quatre de fresques.", + "span_text": "Si aquell bon home s'hagués enfurismat i me n'hagués dites quatre de fresques, no hi hauria pensat més", + "span_start": 1393, + "span_end": 1495, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però no, l'infeliç no havia mostrat cap enuig", + "span_start": 1497, + "span_end": 1542, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un gran dol, un gran desemparament.", + "span_text": "ni sos ulls havien expressat la més petita reconvenció; no havien parlat sinó d'un gran dol, d'un gran desemparament", + "span_start": 1544, + "span_end": 1660, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_190", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "sang nova - XI-6", + "story": "La Montserrat pogué resistir encara menys aquell nou curs de filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint l'esperit de nostres pagesos., -¿És a dir- exclamà -que la Loreto s'hi fa menos tala que jo, per a llançar-la en mans de qui per endavant suposa que ha d'ésser un mal marit? Llàstima que no puga jo agrair-li tanta atenció! Cregui, papà, que aquesta conversa me fa més mal del que vostè es pensa. Per ma part, sols dec repetir-li lo que ja sap: o em casaré amb en Ramon amb consentiment de vostè, o no em casaré amb ningú, encara que vostè m'ho mani. Si és el pubillatge que el fa patir, no en frisi pas més, perquè, casada o fadrina, l'en faig ben franc, com ben franc en feia ell en sa demanda. Faci cas omís dels meus somnis, ja que tinc la desgràcia de què no vagin acordes amb els de vostè; deixin-me en pau i tranquil·litat, baldament sigui al darrer recó de la casa, que ja m'acontentaré amb el record d'haver merescut les preferències d'un home que… serà tan boig i tan trapacer com vostè vulgui, però jo no conec pas encara qui sia digne de descalçar-li una sabata., I, posant-se les mans a la cara, com avergonyida de sos propis atreviments o lassada d'una lluita tan perfidiosa com antipàtica, esclatà en amargs sanglots., Confòs i atorrollat, don Eudald arribà per fi a compendre que ni sabia lo que es pescava. Per fortuna, dels darrers fracassos n'havia tret quan menos el convenciment de la pròpia inferioritat, perdent aquell orgull que el feia emmarranar-se en ses capritxades. Fins arribà a entreveure la grandesa dels sentiments de sa filla, i sentint-se'n tocat, s'avergonyí de sa conducta, horroritzant-se de veure's de nou en el mateix camí que tants disgustos antany li havia portat. Sentí la necessitat de recular., -I com te l'estimes, filla meva!- féu dolçament, mirant-la enternit i prenent-li les mans.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què no tolera més la Montserrat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La Loreto rep menys consideració que ella?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ho vol així la narradora?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui està parlant?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És un diàleg agradable per la noia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quines dues opcions li proposa ella?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tenen el mateix desig, pare i filla?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb què es conformarà ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com descriu al seu enamorat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Està contenta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com se sent el seu pare després d’escoltar-la?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què acaba entenent ell?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ha deixat de banda últimament l’home?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Estava a punt de cometre el mateix error d’abans?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Però intenta rectificar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Aquell nou curs de filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint l'esperit de nostres pagesos.", + "span_text": "La Montserrat pogué resistir encara menys aquell nou curs de filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint l'esperit de nostres pagesos", + "span_start": 0, + "span_end": 147, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-¿És a dir- exclamà -que la Loreto s'hi fa menos tala que jo, per a llançar-la en mans de qui per endavant suposa que ha d'ésser un mal marit? Llàstima que no puga jo agrair-li tanta atenció", + "span_start": 151, + "span_end": 341, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Llàstima que no puga jo agrair-li tanta atenció", + "span_start": 294, + "span_end": 341, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el seu papà.", + "span_text": "Cregui, papà, que aquesta conversa me fa més mal del que vostè es pensa", + "span_start": 343, + "span_end": 414, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "aquesta conversa me fa més mal del que vostè es pensa", + "span_start": 361, + "span_end": 414, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "O es casarà amb en Ramon amb el seu consentiment, o no es casarà amb ningú, encara que el seu pare li ho mani.", + "span_text": "Per ma part, sols dec repetir-li lo que ja sap: o em casaré amb en Ramon amb consentiment de vostè, o no em casaré amb ningú, encara que vostè m'ho mani", + "span_start": 416, + "span_end": 568, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Faci cas omís dels meus somnis, ja que tinc la desgràcia de què no vagin acordes amb els de vostè", + "span_start": 716, + "span_end": 813, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el record d'haver merescut les preferències d'un home.", + "span_text": "ja m'acontentaré amb el record d'haver merescut les preferències d'un home", + "span_start": 897, + "span_end": 971, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un home boig i trapacer, però ella no coneix pas encara qui sia digne de descalçar-li una sabata.", + "span_text": "haver merescut les preferències d'un home que… serà tan boig i tan trapacer com vostè vulgui, però jo no conec pas encara qui sia digne de descalçar-li una sabata", + "span_start": 930, + "span_end": 1092, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "esclatà en amargs sanglots", + "span_start": 1225, + "span_end": 1251, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Confòs i atorrollat.", + "span_text": "Confòs i atorrollat, don Eudald arribà per fi a compendre que ni sabia lo que es pescava", + "span_start": 1255, + "span_end": 1343, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que ni sabia lo que es pescava.", + "span_text": "don Eudald arribà per fi a compendre que ni sabia lo que es pescava", + "span_start": 1276, + "span_end": 1343, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquell orgull que el feia emmarranar-se en ses capritxades.", + "span_text": "els darrers fracassos n'havia tret quan menos el convenciment de la pròpia inferioritat, perdent aquell orgull que el feia emmarranar-se en ses capritxades", + "span_start": 1359, + "span_end": 1514, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'avergonyí de sa conducta, horroritzant-se de veure's de nou en el mateix camí que tants disgustos antany li havia portat", + "span_start": 1604, + "span_end": 1726, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sentí la necessitat de recular", + "span_start": 1728, + "span_end": 1758, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Aquell nou curs de filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint l'esperit de nostres pagesos.", + "span_text": "La Montserrat pogué resistir encara menys aquell nou curs de filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint l'esperit de nostres pagesos", + "span_start": 0, + "span_end": 147, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-¿És a dir- exclamà -que la Loreto s'hi fa menos tala que jo, per a llançar-la en mans de qui per endavant suposa que ha d'ésser un mal marit? Llàstima que no puga jo agrair-li tanta atenció", + "span_start": 151, + "span_end": 341, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Llàstima que no puga jo agrair-li tanta atenció", + "span_start": 294, + "span_end": 341, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el seu papà.", + "span_text": "Cregui, papà, que aquesta conversa me fa més mal del que vostè es pensa", + "span_start": 343, + "span_end": 414, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "aquesta conversa me fa més mal del que vostè es pensa", + "span_start": 361, + "span_end": 414, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "O es casarà amb en Ramon amb el seu consentiment, o no es casarà amb ningú, encara que el seu pare li ho mani.", + "span_text": "Per ma part, sols dec repetir-li lo que ja sap: o em casaré amb en Ramon amb consentiment de vostè, o no em casaré amb ningú, encara que vostè m'ho mani", + "span_start": 416, + "span_end": 568, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Faci cas omís dels meus somnis, ja que tinc la desgràcia de què no vagin acordes amb els de vostè", + "span_start": 716, + "span_end": 813, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el record d'haver merescut les preferències d'un home.", + "span_text": "ja m'acontentaré amb el record d'haver merescut les preferències d'un home", + "span_start": 897, + "span_end": 971, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un home boig i trapacer, però ella no coneix pas encara qui sia digne de descalçar-li una sabata.", + "span_text": "haver merescut les preferències d'un home que… serà tan boig i tan trapacer com vostè vulgui, però jo no conec pas encara qui sia digne de descalçar-li una sabata", + "span_start": 930, + "span_end": 1092, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "esclatà en amargs sanglots", + "span_start": 1225, + "span_end": 1251, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Confòs i atorrollat.", + "span_text": "Confòs i atorrollat, don Eudald arribà per fi a compendre que ni sabia lo que es pescava", + "span_start": 1255, + "span_end": 1343, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que ni sabia lo que es pescava.", + "span_text": "don Eudald arribà per fi a compendre que ni sabia lo que es pescava", + "span_start": 1276, + "span_end": 1343, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquell orgull que el feia emmarranar-se en ses capritxades.", + "span_text": "els darrers fracassos n'havia tret quan menos el convenciment de la pròpia inferioritat, perdent aquell orgull que el feia emmarranar-se en ses capritxades", + "span_start": 1359, + "span_end": 1514, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'avergonyí de sa conducta, horroritzant-se de veure's de nou en el mateix camí que tants disgustos antany li havia portat", + "span_start": 1604, + "span_end": 1726, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sentí la necessitat de recular", + "span_start": 1728, + "span_end": 1758, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Aquell nou curs de filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint l'esperit de nostres pagesos.", + "span_text": "La Montserrat pogué resistir encara menys aquell nou curs de filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint l'esperit de nostres pagesos", + "span_start": 0, + "span_end": 147, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-¿És a dir- exclamà -que la Loreto s'hi fa menos tala que jo, per a llançar-la en mans de qui per endavant suposa que ha d'ésser un mal marit? Llàstima que no puga jo agrair-li tanta atenció", + "span_start": 151, + "span_end": 341, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Llàstima que no puga jo agrair-li tanta atenció", + "span_start": 294, + "span_end": 341, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb el seu papà.", + "span_text": "Cregui, papà, que aquesta conversa me fa més mal del que vostè es pensa", + "span_start": 343, + "span_end": 414, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "aquesta conversa me fa més mal del que vostè es pensa", + "span_start": 361, + "span_end": 414, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "O es casarà amb en Ramon amb el seu consentiment, o no es casarà amb ningú, encara que el seu pare li ho mani.", + "span_text": "Per ma part, sols dec repetir-li lo que ja sap: o em casaré amb en Ramon amb consentiment de vostè, o no em casaré amb ningú, encara que vostè m'ho mani", + "span_start": 416, + "span_end": 568, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Faci cas omís dels meus somnis, ja que tinc la desgràcia de què no vagin acordes amb els de vostè", + "span_start": 716, + "span_end": 813, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el record d'haver merescut les preferències d'un home.", + "span_text": "ja m'acontentaré amb el record d'haver merescut les preferències d'un home", + "span_start": 897, + "span_end": 971, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un home boig i trapacer, però ella no coneix pas encara qui sia digne de descalçar-li una sabata.", + "span_text": "haver merescut les preferències d'un home que… serà tan boig i tan trapacer com vostè vulgui, però jo no conec pas encara qui sia digne de descalçar-li una sabata", + "span_start": 930, + "span_end": 1092, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "esclatà en amargs sanglots", + "span_start": 1225, + "span_end": 1251, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Confòs i atorrollat.", + "span_text": "Confòs i atorrollat, don Eudald arribà per fi a compendre que ni sabia lo que es pescava", + "span_start": 1255, + "span_end": 1343, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que ni sabia lo que es pescava.", + "span_text": "don Eudald arribà per fi a compendre que ni sabia lo que es pescava", + "span_start": 1276, + "span_end": 1343, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquell orgull que el feia emmarranar-se en ses capritxades.", + "span_text": "els darrers fracassos n'havia tret quan menos el convenciment de la pròpia inferioritat, perdent aquell orgull que el feia emmarranar-se en ses capritxades", + "span_start": 1359, + "span_end": 1514, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'avergonyí de sa conducta, horroritzant-se de veure's de nou en el mateix camí que tants disgustos antany li havia portat", + "span_start": 1604, + "span_end": 1726, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sentí la necessitat de recular", + "span_start": 1728, + "span_end": 1758, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_191", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-192", + "story": "Va callar una estona, i després repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant- los i àdhuc embrollant-los de tant voler-los aclarir; i, veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania taciturna, desitjós de desentristir-la, s'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una mica. Però, al primer contacte, ellá l'esquivà amb un moviment esquerp, i, llevant-se dempeus, va dir-li, amb accent gemegós:, -Prou, Temme. No em marejus. Vols fer-me un favor? No em parlus de res més. Deixa'm en pau. Ès tard. Estic llassada. Sopem i… a dormir., -Com vulgueu- va fer el xaval, desconcertat. -Però… em dol que estigueu ressentida de mi., -T'hai dit que prou, Temme!- contestà la dona amb agror. -Avui tinc es cor ple d'espines. Val més no tocar-lo.", + "questions": [ + { + "input_text": "El protagonista va deixar de parlar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Durant quant de temps?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va dir a continuació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què no quedaven clars?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A qui es dirigia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Havia deixat de plorar ella?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què volia aconseguir el seu fill?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com va actuar ell?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com va respondre la mare?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què volia fer ella?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li sabia greu al noi?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quin to li va parlar la mare?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va callar una estona", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una estona.", + "span_text": "Va callar una estona", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre.", + "span_text": "després repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre", + "span_start": 24, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè els esforçava i àdhuc els embrollava de tant voler-los aclarir.", + "span_text": "repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant- los i àdhuc embrollant-los de tant voler-los aclarir", + "span_start": 32, + "span_end": 182, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la seva mare.", + "span_text": "veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania taciturna, desitjós de desentristir-la", + "span_start": 187, + "span_end": 290, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor", + "span_start": 187, + "span_end": 242, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Desentristir-la.", + "span_text": "desitjós de desentristir-la", + "span_start": 263, + "span_end": 290, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una mica.", + "span_text": "s'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una mica", + "span_start": 292, + "span_end": 340, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'esquivà amb un moviment esquerp.", + "span_text": "Però, al primer contacte, ellá l'esquivà amb un moviment esquerp", + "span_start": 342, + "span_end": 406, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al primer contacte.", + "span_text": "al primer contacte, ellá l'esquivà amb un moviment esquerp", + "span_start": 348, + "span_end": 406, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sopar i dormir.", + "span_text": "Sopem i… a dormir", + "span_start": 581, + "span_end": 598, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que estigués ressentida d'ell.", + "span_text": "Però… em dol que estigueu ressentida de mi", + "span_start": 648, + "span_end": 690, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb agror.", + "span_text": "-T'hai dit que prou, Temme!- contestà la dona amb agror", + "span_start": 694, + "span_end": 749, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia es cor ple d'espines.", + "span_text": "Avui tinc es cor ple d'espines", + "span_start": 752, + "span_end": 782, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va callar una estona", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una estona.", + "span_text": "Va callar una estona", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre.", + "span_text": "després repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre", + "span_start": 24, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè els esforçava i àdhuc els embrollava de tant voler-los aclarir.", + "span_text": "repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant- los i àdhuc embrollant-los de tant voler-los aclarir", + "span_start": 32, + "span_end": 182, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la seva mare.", + "span_text": "veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania taciturna, desitjós de desentristir-la", + "span_start": 187, + "span_end": 290, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor", + "span_start": 187, + "span_end": 242, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Desentristir-la.", + "span_text": "desitjós de desentristir-la", + "span_start": 263, + "span_end": 290, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una mica.", + "span_text": "s'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una mica", + "span_start": 292, + "span_end": 340, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'esquivà amb un moviment esquerp.", + "span_text": "Però, al primer contacte, ellá l'esquivà amb un moviment esquerp", + "span_start": 342, + "span_end": 406, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al primer contacte.", + "span_text": "al primer contacte, ellá l'esquivà amb un moviment esquerp", + "span_start": 348, + "span_end": 406, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sopar i dormir.", + "span_text": "Sopem i… a dormir", + "span_start": 581, + "span_end": 598, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que estigués ressentida d'ell.", + "span_text": "Però… em dol que estigueu ressentida de mi", + "span_start": 648, + "span_end": 690, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb agror.", + "span_text": "-T'hai dit que prou, Temme!- contestà la dona amb agror", + "span_start": 694, + "span_end": 749, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia es cor ple d'espines.", + "span_text": "Avui tinc es cor ple d'espines", + "span_start": 752, + "span_end": 782, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va callar una estona", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una estona.", + "span_text": "Va callar una estona", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre.", + "span_text": "després repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre", + "span_start": 24, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè els esforçava i àdhuc els embrollava de tant voler-los aclarir.", + "span_text": "repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant- los i àdhuc embrollant-los de tant voler-los aclarir", + "span_start": 32, + "span_end": 182, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la seva mare.", + "span_text": "veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania taciturna, desitjós de desentristir-la", + "span_start": 187, + "span_end": 290, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor", + "span_start": 187, + "span_end": 242, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Desentristir-la.", + "span_text": "desitjós de desentristir-la", + "span_start": 263, + "span_end": 290, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una mica.", + "span_text": "s'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una mica", + "span_start": 292, + "span_end": 340, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'esquivà amb un moviment esquerp.", + "span_text": "Però, al primer contacte, ellá l'esquivà amb un moviment esquerp", + "span_start": 342, + "span_end": 406, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al primer contacte.", + "span_text": "al primer contacte, ellá l'esquivà amb un moviment esquerp", + "span_start": 348, + "span_end": 406, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sopar i dormir.", + "span_text": "Sopem i… a dormir", + "span_start": 581, + "span_end": 598, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que estigués ressentida d'ell.", + "span_text": "Però… em dol que estigueu ressentida de mi", + "span_start": 648, + "span_end": 690, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb agror.", + "span_text": "-T'hai dit que prou, Temme!- contestà la dona amb agror", + "span_start": 694, + "span_end": 749, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia es cor ple d'espines.", + "span_text": "Avui tinc es cor ple d'espines", + "span_start": 752, + "span_end": 782, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_138", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Acacos...", + "story": "Acacos (en grec antic Ἄκακος, inofensiu), segons la mitologia grega, era un fill de Licaó., Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion a Arcàdia, segons Pausànies. També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura, encara que altres fonts diuen que va ser Licaó. Acacos educà a Arcàdia mateix al déu Hermes quan aquest era encara un infant. Algunes versions del mite el fan marit de la dida d'Hermes., Quan Zeus va visitar els fills de Licaó li van servir la carn d'un nen, alguns diuen que potser era la carn d'un dels seus germans, entre les vísceres dels animals per al sacrifici. No obstant això, Zeus se n'adonà del sacrilegi i convertí els prínceps en llops. Altres versions d'aquest passatge asseguren que el déu els fulminà amb el seu llamp. De fet, tant Acacos com els seus germans són coneguts per la seva impietat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Acacos?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va crear?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser-ne el monarca?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin historiador ho diu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va construir alguna altra ciutat Acacos?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És segur que va ser ell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A qui va ensenyar Acacos?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb qui estava casat el rei, segons alguna variant de la llegenda?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què li van servir per menjar a Zeus?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ho va notar el déu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va fer amb els prínceps?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I en altres variants de la història?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què són recordats Acacos i els seus germans?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un fill de Licaó.", + "span_text": "Acacos (en grec antic Ἄκακος, inofensiu), segons la mitologia grega, era un fill de Licaó", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La ciutat d'Acacesion a Arcàdia.", + "span_text": "Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion a Arcàdia", + "span_start": 93, + "span_end": 158, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion", + "span_start": 93, + "span_end": 148, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pausànies.", + "span_text": "Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion a Arcàdia, segons Pausànies", + "span_start": 93, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura", + "span_start": 178, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Licosura.", + "span_text": "També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura", + "span_start": 178, + "span_end": 239, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura, encara que altres fonts diuen que va ser Licaó", + "span_start": 178, + "span_end": 287, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al déu Hermes.", + "span_text": "Acacos educà a Arcàdia mateix al déu Hermes", + "span_start": 289, + "span_end": 332, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan Hermes era encara un infant.", + "span_text": "Acacos educà a Arcàdia mateix al déu Hermes quan aquest era encara un infant", + "span_start": 289, + "span_end": 365, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la dida d'Hermes.", + "span_text": "Algunes versions del mite el fan marit de la dida d'Hermes", + "span_start": 367, + "span_end": 425, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La carn d'un nen.", + "span_text": "Quan Zeus va visitar els fills de Licaó li van servir la carn d'un nen", + "span_start": 429, + "span_end": 499, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Zeus se n'adonà del sacrilegi", + "span_start": 628, + "span_end": 657, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els convertí en llops.", + "span_text": "convertí els prínceps en llops", + "span_start": 660, + "span_end": 690, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els fulminà amb el seu llamp.", + "span_text": "Altres versions d'aquest passatge asseguren que el déu els fulminà amb el seu llamp", + "span_start": 692, + "span_end": 775, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per la seva impietat.", + "span_text": "tant Acacos com els seus germans són coneguts per la seva impietat", + "span_start": 785, + "span_end": 851, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Era un fill de Licaó.", + "span_text": "Acacos (en grec antic Ἄκακος, inofensiu), segons la mitologia grega, era un fill de Licaó", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La ciutat d'Acacesion a Arcàdia.", + "span_text": "Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion a Arcàdia", + "span_start": 93, + "span_end": 158, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion", + "span_start": 93, + "span_end": 148, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pausànies.", + "span_text": "Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion a Arcàdia, segons Pausànies", + "span_start": 93, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura", + "span_start": 178, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Licosura.", + "span_text": "També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura", + "span_start": 178, + "span_end": 239, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura, encara que altres fonts diuen que va ser Licaó", + "span_start": 178, + "span_end": 287, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al déu Hermes.", + "span_text": "Acacos educà a Arcàdia mateix al déu Hermes", + "span_start": 289, + "span_end": 332, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan Hermes era encara un infant.", + "span_text": "Acacos educà a Arcàdia mateix al déu Hermes quan aquest era encara un infant", + "span_start": 289, + "span_end": 365, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la dida d'Hermes.", + "span_text": "Algunes versions del mite el fan marit de la dida d'Hermes", + "span_start": 367, + "span_end": 425, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La carn d'un nen.", + "span_text": "Quan Zeus va visitar els fills de Licaó li van servir la carn d'un nen", + "span_start": 429, + "span_end": 499, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Zeus se n'adonà del sacrilegi", + "span_start": 628, + "span_end": 657, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els convertí en llops.", + "span_text": "convertí els prínceps en llops", + "span_start": 660, + "span_end": 690, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els fulminà amb el seu llamp.", + "span_text": "Altres versions d'aquest passatge asseguren que el déu els fulminà amb el seu llamp", + "span_start": 692, + "span_end": 775, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per la seva impietat.", + "span_text": "tant Acacos com els seus germans són coneguts per la seva impietat", + "span_start": 785, + "span_end": 851, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Era un fill de Licaó.", + "span_text": "Acacos (en grec antic Ἄκακος, inofensiu), segons la mitologia grega, era un fill de Licaó", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La ciutat d'Acacesion a Arcàdia.", + "span_text": "Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion a Arcàdia", + "span_start": 93, + "span_end": 158, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion", + "span_start": 93, + "span_end": 148, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pausànies.", + "span_text": "Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion a Arcàdia, segons Pausànies", + "span_start": 93, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura", + "span_start": 178, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Licosura.", + "span_text": "També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura", + "span_start": 178, + "span_end": 239, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura, encara que altres fonts diuen que va ser Licaó", + "span_start": 178, + "span_end": 287, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al déu Hermes.", + "span_text": "Acacos educà a Arcàdia mateix al déu Hermes", + "span_start": 289, + "span_end": 332, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan Hermes era encara un infant.", + "span_text": "Acacos educà a Arcàdia mateix al déu Hermes quan aquest era encara un infant", + "span_start": 289, + "span_end": 365, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la dida d'Hermes.", + "span_text": "Algunes versions del mite el fan marit de la dida d'Hermes", + "span_start": 367, + "span_end": 425, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La carn d'un nen.", + "span_text": "Quan Zeus va visitar els fills de Licaó li van servir la carn d'un nen", + "span_start": 429, + "span_end": 499, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Zeus se n'adonà del sacrilegi", + "span_start": 628, + "span_end": 657, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els convertí en llops.", + "span_text": "convertí els prínceps en llops", + "span_start": 660, + "span_end": 690, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els fulminà amb el seu llamp.", + "span_text": "Altres versions d'aquest passatge asseguren que el déu els fulminà amb el seu llamp", + "span_start": 692, + "span_end": 775, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per la seva impietat.", + "span_text": "tant Acacos com els seus germans són coneguts per la seva impietat", + "span_start": 785, + "span_end": 851, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_140", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "tros de paper - HI HA UN MORT-3", + "story": "-Ha quedat molt bé! Sembla que rigui!- exclama la criada. -Ai, Senyor! ¡Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat! ¡Tanta broma que va fer! Qui li havia de dir! No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell. La senyora m'ho ha encarregat en gran manera., -Vegi qui és el que ens té de pagar la factureta- diuen els fusters a la criada. -Ja fa una hora que ens esperem., La criada anava a contestar, però sent la campaneta de la porta i surt a veure qui hi ha. Com la porta no era més que ajustada, ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora, amics de la família des del còlera de l'any 35., -Ja deuen saber…, -Sí- replica la senyora; -hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit.\\n, -Si el volen veure…, El senyor Nofre ja havia dit la esse de sí, quan la seva senyora l'interromp dient: -No… ca… no es molesti; veurem a la senyora Llúcia. (És la viuda).", + "questions": [ + { + "input_text": "Com ha quedat el mort, segons la serventa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On van anar fa uns dies?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Semblava que havia de succeir això?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què ha de recordar l’infermer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui ho vol així?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què pregunten els fusters a la serventa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quant temps fa que esperen?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què sent la dona llavors?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On va?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui ha arribat a la casa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan els van conèixer?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Estan al corrent de la notícia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui els l’ha explicat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entraran a veure el cos?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Molt bé.", + "span_text": "-Ha quedat molt bé! Sembla que rigui!- exclama la criada", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè sembla que rigui.", + "span_text": "Ha quedat molt bé! Sembla que rigui", + "span_start": 1, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Montserrat.", + "span_text": "Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat", + "span_start": 72, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "¡Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat! ¡Tanta broma que va fer! Qui li havia de dir", + "span_start": 71, + "span_end": 164, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tallar-li una mica de cabell.", + "span_text": "No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell", + "span_start": 166, + "span_end": 231, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La senyora.", + "span_text": "No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell. La senyora m'ho ha encarregat en gran manera", + "span_start": 166, + "span_end": 277, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és el que els ha de pagar la factureta.", + "span_text": "-Vegi qui és el que ens té de pagar la factureta- diuen els fusters a la criada", + "span_start": 281, + "span_end": 360, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una hora.", + "span_text": "Ja fa una hora que ens esperem", + "span_start": 363, + "span_end": 393, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La campaneta de la porta.", + "span_text": "La criada anava a contestar, però sent la campaneta de la porta", + "span_start": 397, + "span_end": 460, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Surt a veure qui hi ha.", + "span_text": "surt a veure qui hi ha", + "span_start": 463, + "span_end": 485, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al senyor Nofre i la seva senyora.", + "span_text": "ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora", + "span_start": 525, + "span_end": 585, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'any 35.", + "span_text": "ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora, amics de la família des del còlera de l'any 35", + "span_start": 525, + "span_end": 633, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Ja deuen saber…, -Sí- replica la senyora; -hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit", + "span_start": 637, + "span_end": 741, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El senyor Agustí.", + "span_text": "hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit", + "span_start": 682, + "span_end": 741, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Si el volen veure…, El senyor Nofre ja havia dit la esse de sí, quan la seva senyora l'interromp dient: -No… ca… no es molesti; veurem a la senyora Llúcia", + "span_start": 748, + "span_end": 903, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Molt bé.", + "span_text": "-Ha quedat molt bé! Sembla que rigui!- exclama la criada", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè sembla que rigui.", + "span_text": "Ha quedat molt bé! Sembla que rigui", + "span_start": 1, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Montserrat.", + "span_text": "Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat", + "span_start": 72, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "¡Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat! ¡Tanta broma que va fer! Qui li havia de dir", + "span_start": 71, + "span_end": 164, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tallar-li una mica de cabell.", + "span_text": "No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell", + "span_start": 166, + "span_end": 231, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La senyora.", + "span_text": "No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell. La senyora m'ho ha encarregat en gran manera", + "span_start": 166, + "span_end": 277, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és el que els ha de pagar la factureta.", + "span_text": "-Vegi qui és el que ens té de pagar la factureta- diuen els fusters a la criada", + "span_start": 281, + "span_end": 360, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una hora.", + "span_text": "Ja fa una hora que ens esperem", + "span_start": 363, + "span_end": 393, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La campaneta de la porta.", + "span_text": "La criada anava a contestar, però sent la campaneta de la porta", + "span_start": 397, + "span_end": 460, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Surt a veure qui hi ha.", + "span_text": "surt a veure qui hi ha", + "span_start": 463, + "span_end": 485, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al senyor Nofre i la seva senyora.", + "span_text": "ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora", + "span_start": 525, + "span_end": 585, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'any 35.", + "span_text": "ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora, amics de la família des del còlera de l'any 35", + "span_start": 525, + "span_end": 633, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Ja deuen saber…, -Sí- replica la senyora; -hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit", + "span_start": 637, + "span_end": 741, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El senyor Agustí.", + "span_text": "hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit", + "span_start": 682, + "span_end": 741, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Si el volen veure…, El senyor Nofre ja havia dit la esse de sí, quan la seva senyora l'interromp dient: -No… ca… no es molesti; veurem a la senyora Llúcia", + "span_start": 748, + "span_end": 903, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Molt bé.", + "span_text": "-Ha quedat molt bé! Sembla que rigui!- exclama la criada", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè sembla que rigui.", + "span_text": "Ha quedat molt bé! Sembla que rigui", + "span_start": 1, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Montserrat.", + "span_text": "Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat", + "span_start": 72, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "¡Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat! ¡Tanta broma que va fer! Qui li havia de dir", + "span_start": 71, + "span_end": 164, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tallar-li una mica de cabell.", + "span_text": "No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell", + "span_start": 166, + "span_end": 231, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La senyora.", + "span_text": "No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell. La senyora m'ho ha encarregat en gran manera", + "span_start": 166, + "span_end": 277, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és el que els ha de pagar la factureta.", + "span_text": "-Vegi qui és el que ens té de pagar la factureta- diuen els fusters a la criada", + "span_start": 281, + "span_end": 360, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una hora.", + "span_text": "Ja fa una hora que ens esperem", + "span_start": 363, + "span_end": 393, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La campaneta de la porta.", + "span_text": "La criada anava a contestar, però sent la campaneta de la porta", + "span_start": 397, + "span_end": 460, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Surt a veure qui hi ha.", + "span_text": "surt a veure qui hi ha", + "span_start": 463, + "span_end": 485, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al senyor Nofre i la seva senyora.", + "span_text": "ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora", + "span_start": 525, + "span_end": 585, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'any 35.", + "span_text": "ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora, amics de la família des del còlera de l'any 35", + "span_start": 525, + "span_end": 633, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Ja deuen saber…, -Sí- replica la senyora; -hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit", + "span_start": 637, + "span_end": 741, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El senyor Agustí.", + "span_text": "hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit", + "span_start": 682, + "span_end": 741, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Si el volen veure…, El senyor Nofre ja havia dit la esse de sí, quan la seva senyora l'interromp dient: -No… ca… no es molesti; veurem a la senyora Llúcia", + "span_start": 748, + "span_end": 903, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_668", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Sinis", + "story": "Segons la mitologia grega, Sinis (en grec antic Σίνις), o Siris, va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant. Sinis era el fill de Procust i Silea, o bé de Posidó. Va ser mort per Teseu., Assaltava els viatgers prop de Corint i després doblegava un pi fins a terra (o obligava al viatger a ajudar-lo), per catapultar les seues víctimes (o, segons una variant, les lligava a dos pins oposats per esquarterar-les en amollar-los)., Aquest mètode va donar-li l'epítet de Πιτυοκάμπτης, Pityocamptes (\\vinclador de pins\\). Durant el seu viatge de Trezè a Atenes, Teseu va matar Sinis de la mateixa manera i va violar-li la filla, Perigune, que quedà en estat i que donaria a llum Melanip. Perigune es casà més tard amb Deíon, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia., Una altra tradició diu que mentre Teseu matava Sinis, Perigune s'amagà en una plantació d'espàrrecs. Després es va unir amb Teseu voluntàriament, i li donà per fill Melanip. Aquest Melanip, al seu torn, va tenir un fill, Ioxos, els descendents del qual mostraven una especial devoció pels espàrrecs, ja que la seva avantpassada havia salvat la vida gràcies a aquesta planta., Viccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Sinis?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui van ser els seus pares?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què feia Sinis amb les persones que es trobava prop de Corint?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin sobrenom li van donar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On volia anar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com va perdre la vida?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Teseu va agredir sexualment la filla de Sinis?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui va néixer d’aquesta agressió?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va casar ella?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És l’única versió del mite?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On va refugiar-se Perigune en l’altra història?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "També hi té un fill amb Teseu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin aliment agrada als seus descendents?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant.", + "span_text": "Sinis (en grec antic Σίνις), o Siris, va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant", + "span_start": 27, + "span_end": 149, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Procust i Silea, o bé Posidó.", + "span_text": "Sinis era el fill de Procust i Silea, o bé de Posidó", + "span_start": 151, + "span_end": 203, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els assaltava i després doblegava un pi fins a terra per catapultar les seues víctimes.", + "span_text": "Assaltava els viatgers prop de Corint i després doblegava un pi fins a terra (o obligava al viatger a ajudar-lo), per catapultar les seues víctimes", + "span_start": 230, + "span_end": 377, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vinclador de pins.", + "span_text": "Aquest mètode va donar-li l'epítet de Πιτυοκάμπτης, Pityocamptes (\\vinclador de pins\\)", + "span_start": 472, + "span_end": 558, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Atenes.", + "span_text": "Durant el seu viatge de Trezè a Atenes", + "span_start": 560, + "span_end": 598, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Teseu el va matar.", + "span_text": "Teseu va matar Sinis", + "span_start": 600, + "span_end": 620, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va violar-li la filla, Perigune", + "span_start": 644, + "span_end": 675, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Melanip.", + "span_text": "Perigune, que quedà en estat i que donaria a llum Melanip", + "span_start": 667, + "span_end": 724, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Deíon, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia.", + "span_text": "Perigune es casà més tard amb Deíon, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia", + "span_start": 726, + "span_end": 789, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Una altra tradició diu que mentre Teseu matava Sinis, Perigune s'amagà en una plantació d'espàrrecs", + "span_start": 793, + "span_end": 892, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En una plantació d'espàrrecs.", + "span_text": "Perigune s'amagà en una plantació d'espàrrecs", + "span_start": 847, + "span_end": 892, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després es va unir amb Teseu voluntàriament, i li donà per fill Melanip", + "span_start": 894, + "span_end": 965, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els espàrrecs.", + "span_text": "Melanip, al seu torn, va tenir un fill, Ioxos, els descendents del qual mostraven una especial devoció pels espàrrecs", + "span_start": 974, + "span_end": 1091, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè la seva avantpassada havia salvat la vida gràcies a aquesta planta.", + "span_text": "mostraven una especial devoció pels espàrrecs, ja que la seva avantpassada havia salvat la vida gràcies a aquesta planta", + "span_start": 1046, + "span_end": 1166, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant.", + "span_text": "Sinis (en grec antic Σίνις), o Siris, va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant", + "span_start": 27, + "span_end": 149, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Procust i Silea, o bé Posidó.", + "span_text": "Sinis era el fill de Procust i Silea, o bé de Posidó", + "span_start": 151, + "span_end": 203, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els assaltava i després doblegava un pi fins a terra per catapultar les seues víctimes.", + "span_text": "Assaltava els viatgers prop de Corint i després doblegava un pi fins a terra (o obligava al viatger a ajudar-lo), per catapultar les seues víctimes", + "span_start": 230, + "span_end": 377, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vinclador de pins.", + "span_text": "Aquest mètode va donar-li l'epítet de Πιτυοκάμπτης, Pityocamptes (\\vinclador de pins\\)", + "span_start": 472, + "span_end": 558, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Atenes.", + "span_text": "Durant el seu viatge de Trezè a Atenes", + "span_start": 560, + "span_end": 598, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Teseu el va matar.", + "span_text": "Teseu va matar Sinis", + "span_start": 600, + "span_end": 620, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va violar-li la filla, Perigune", + "span_start": 644, + "span_end": 675, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Melanip.", + "span_text": "Perigune, que quedà en estat i que donaria a llum Melanip", + "span_start": 667, + "span_end": 724, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Deíon, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia.", + "span_text": "Perigune es casà més tard amb Deíon, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia", + "span_start": 726, + "span_end": 789, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Una altra tradició diu que mentre Teseu matava Sinis, Perigune s'amagà en una plantació d'espàrrecs", + "span_start": 793, + "span_end": 892, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En una plantació d'espàrrecs.", + "span_text": "Perigune s'amagà en una plantació d'espàrrecs", + "span_start": 847, + "span_end": 892, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després es va unir amb Teseu voluntàriament, i li donà per fill Melanip", + "span_start": 894, + "span_end": 965, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els espàrrecs.", + "span_text": "Melanip, al seu torn, va tenir un fill, Ioxos, els descendents del qual mostraven una especial devoció pels espàrrecs", + "span_start": 974, + "span_end": 1091, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè la seva avantpassada havia salvat la vida gràcies a aquesta planta.", + "span_text": "mostraven una especial devoció pels espàrrecs, ja que la seva avantpassada havia salvat la vida gràcies a aquesta planta", + "span_start": 1046, + "span_end": 1166, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant.", + "span_text": "Sinis (en grec antic Σίνις), o Siris, va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant", + "span_start": 27, + "span_end": 149, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Procust i Silea, o bé Posidó.", + "span_text": "Sinis era el fill de Procust i Silea, o bé de Posidó", + "span_start": 151, + "span_end": 203, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els assaltava i després doblegava un pi fins a terra per catapultar les seues víctimes.", + "span_text": "Assaltava els viatgers prop de Corint i després doblegava un pi fins a terra (o obligava al viatger a ajudar-lo), per catapultar les seues víctimes", + "span_start": 230, + "span_end": 377, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vinclador de pins.", + "span_text": "Aquest mètode va donar-li l'epítet de Πιτυοκάμπτης, Pityocamptes (\\vinclador de pins\\)", + "span_start": 472, + "span_end": 558, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Atenes.", + "span_text": "Durant el seu viatge de Trezè a Atenes", + "span_start": 560, + "span_end": 598, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Teseu el va matar.", + "span_text": "Teseu va matar Sinis", + "span_start": 600, + "span_end": 620, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va violar-li la filla, Perigune", + "span_start": 644, + "span_end": 675, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Melanip.", + "span_text": "Perigune, que quedà en estat i que donaria a llum Melanip", + "span_start": 667, + "span_end": 724, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Deíon, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia.", + "span_text": "Perigune es casà més tard amb Deíon, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia", + "span_start": 726, + "span_end": 789, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Una altra tradició diu que mentre Teseu matava Sinis, Perigune s'amagà en una plantació d'espàrrecs", + "span_start": 793, + "span_end": 892, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En una plantació d'espàrrecs.", + "span_text": "Perigune s'amagà en una plantació d'espàrrecs", + "span_start": 847, + "span_end": 892, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després es va unir amb Teseu voluntàriament, i li donà per fill Melanip", + "span_start": 894, + "span_end": 965, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els espàrrecs.", + "span_text": "Melanip, al seu torn, va tenir un fill, Ioxos, els descendents del qual mostraven una especial devoció pels espàrrecs", + "span_start": 974, + "span_end": 1091, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè la seva avantpassada havia salvat la vida gràcies a aquesta planta.", + "span_text": "mostraven una especial devoció pels espàrrecs, ja que la seva avantpassada havia salvat la vida gràcies a aquesta planta", + "span_start": 1046, + "span_end": 1166, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_137", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Catalunya, el País Valencià i les Illes sumen esforços per reclamar millors infraestructures", + "story": "El conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha lamentat aquest dijous el disseny radial de les infraestructures a l'estat espanyol exemplificant-lo en l'Euromed i la connexió ferroviària mediterrània. Durant la seva intervenció a la taula ‘Les infraestructures i la mobilitat a l'EURAM', Rull ha dit que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen ‘una expressió desmobilitzadora de recursos i absolutament ineficient' com és el centralisme, i ha ironitzat que acredita que la manera més ràpida per connectar dos punts ‘no és la línia recta sinó el triangle', perquè ‘la manera més ràpida d'anar de Barcelona a Alacant és via Madrid a través de l'AVE'. El conseller ha contraposat aquest disseny radial al del Corredor Mediterrani que és imbatible des del punt de vista de la taxa de retorn en inversió. Rull ha intervingut en la primera taula la Jornada ‘L'hora de les decisions' a València, al costat de la consellera d'Habitatge i Obres Públiques de la Generalitat Valenciana María José Salvador i de l conseller de Territori del govern de les Illes Balears, Marc Pons. Al llarg de la seva intervenció, Rull ha dit que el centralisme de l'estat espanyol no és rutinari ni improvisat sinó que respon a una determinada concepció que perjudica la prosperitat, perquè el més lògic és invertir allà on hi ha retorn. El conseller ha afegit que cal que el Corredor Mediterrani no quedi encallat i definir com es gestiona la infraestructura. En aquest sentit, ha dit que el nomenament de la figura del coordinador ha estat una reivindicació comuna dels tres territoris que exemplifica la força de la unió. Rull també ha dit que la gestió autònoma dels ports ha acreditat la seva eficiència i ha reclamat més competències dels ports i dels aeroports. ‘L'important i la diferència qualitat en benefici de la gent dels nostres territoris és que en aquesta nova etapa hi ha una capacitat intensa de col•laboració entre les nostres institucions, des del pragmatisme i la racionalitat però amb uns destinataris únics i un compromís al servei de la gent', ha conclòs. Per la seva part, la consellera de Territori de la Generalitat Valenciana María José Salvador ha apostat per les infraestructures al servei de la gent i ha posat en valor que els territoris de l'Arc Mediterrani lideren el creixement de l'estat espanyol i que apostar per aquestes autonomies és apostar a cavall guanyador. En aquest sentit, ha reclamat un nou marc al govern espanyol i noves prioritats en matèria d'infraestructures, amb l'alliberament de l'AP7 quan venci la concessió el 2019 i el Corredor Mediterrani. ‘Més que mai no estem per crear i construir murs, estem per unir, generar sinèrgies, construir ponts, carreteres… ho hem de fer junts, ho estem fent junts i ho continuarem fent junts', ha dit Salvador. Per la seva part, el conseller balear Marc Pons ha remarcat que el desenvolupament de les Illes Balears depèn de la seva connexió amb el continent ‘com l'aire que respirem' i ha reclamat la gestió dels aeroports de manera conjunta amb l'estat espanyol i que els connexions ferroviàries estiguin ben complementades amb les marítimes. Peticions comunes S'han consensuat una sèrie de peticions en finalitzar aquesta primera taula. Així, Catalunya, País Valencià i les Illes demanem una autoritat única per al corredor mediterrani amb un pes determinant dels territoris afectats, proclamant que el tercer fil no és la solució i apostant per una plataforma de doble via per a mercaderies i passatgers. Així mateix, reclamen la transferència de les competències i els recursos necessaris per a la millora del servei de rodalies i la incorporació de les Illes Balears en el programa d'inversions del corredor mediterrani. Els tres territoris també demanen a l'Estat la transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és el conseller de Territori i Sostenibilitat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què creu que és una pena?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quins casos es refereix?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quin context ha parlat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin és el millor model, segons Rull?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On més ha fet declaracions?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què creu que s’ha de fer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què se sol·licitava per part de tres comunitats autònomes espanyoles?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui més ha parlat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què ha demanat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Creu que s’han de generar distanciaments?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com es diu el conseller balear?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ell què ha demanat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què volen a més a més tant Catalunya, com el País Valencià i les Illes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Josep Rull.", + "span_text": "El conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El disseny radial de les infraestructures a l'estat espanyol.", + "span_text": "ha lamentat aquest dijous el disseny radial de les infraestructures a l'estat espanyol", + "span_start": 54, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Euromed i la connexió ferroviària mediterrània.", + "span_text": "exemplificant-lo en l'Euromed i la connexió ferroviària mediterrània", + "span_start": 141, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la taula Les infraestructures i la mobilitat a l'EURAM.", + "span_text": "Durant la seva intervenció a la taula ‘Les infraestructures i la mobilitat a l'EURAM'", + "span_start": 211, + "span_end": 296, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen una expressió desmobilitzadora de recursos i absolutament ineficient com és el centralisme.", + "span_text": "Rull ha dit que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen ‘una expressió desmobilitzadora de recursos i absolutament ineficient' com és el centralisme", + "span_start": 298, + "span_end": 463, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El del Corredor Mediterrani.", + "span_text": "El conseller ha contraposat aquest disseny radial al del Corredor Mediterrani que és imbatible des del punt de vista de la taxa de retorn en inversió", + "span_start": 676, + "span_end": 825, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la primera taula a la Jornada L'hora de les decisions a València.", + "span_text": "Rull ha intervingut en la primera taula la Jornada ‘L'hora de les decisions' a València", + "span_start": 827, + "span_end": 914, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el Corredor Mediterrani no quedi encallat i definir com es gestiona la infraestructura.", + "span_text": "El conseller ha afegit que cal que el Corredor Mediterrani no quedi encallat i definir com es gestiona la infraestructura", + "span_start": 1337, + "span_end": 1458, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El nomenament de la figura del coordinador.", + "span_text": "el nomenament de la figura del coordinador ha estat una reivindicació comuna dels tres territoris", + "span_start": 1489, + "span_end": 1586, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La consellera de Territori de la Generalitat Valenciana, María José Salvador.", + "span_text": "la consellera de Territori de la Generalitat Valenciana María José Salvador ha apostat per les infraestructures", + "span_start": 2097, + "span_end": 2208, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un nou marc al govern espanyol i noves prioritats en matèria d'infraestructures, amb l'alliberament de l'AP7 quan venci la concessió el 2019 i el Corredor Mediterrani.", + "span_text": "ha reclamat un nou marc al govern espanyol i noves prioritats en matèria d'infraestructures, amb l'alliberament de l'AP7 quan venci la concessió el 2019 i el Corredor Mediterrani", + "span_start": 2419, + "span_end": 2597, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Més que mai no estem per crear i construir murs, estem per unir, generar sinèrgies, construir ponts, carreteres… ho hem de fer junts, ho estem fent junts i ho continuarem fent junts', ha dit Salvador", + "span_start": 2599, + "span_end": 2799, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Marc Pons.", + "span_text": "el conseller balear Marc Pons", + "span_start": 2819, + "span_end": 2848, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La gestió dels aeroports de manera conjunta amb l'estat espanyol i que les connexions ferroviàries estiguin ben complementades amb les marítimes.", + "span_text": "ha reclamat la gestió dels aeroports de manera conjunta amb l'estat espanyol i que els connexions ferroviàries estiguin ben complementades amb les marítimes", + "span_start": 2976, + "span_end": 3132, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial.", + "span_text": "Els tres territoris també demanen a l'Estat la transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial", + "span_start": 3716, + "span_end": 3849, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Josep Rull.", + "span_text": "El conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El disseny radial de les infraestructures a l'estat espanyol.", + "span_text": "ha lamentat aquest dijous el disseny radial de les infraestructures a l'estat espanyol", + "span_start": 54, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Euromed i la connexió ferroviària mediterrània.", + "span_text": "exemplificant-lo en l'Euromed i la connexió ferroviària mediterrània", + "span_start": 141, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la taula Les infraestructures i la mobilitat a l'EURAM.", + "span_text": "Durant la seva intervenció a la taula ‘Les infraestructures i la mobilitat a l'EURAM'", + "span_start": 211, + "span_end": 296, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen una expressió desmobilitzadora de recursos i absolutament ineficient com és el centralisme.", + "span_text": "Rull ha dit que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen ‘una expressió desmobilitzadora de recursos i absolutament ineficient' com és el centralisme", + "span_start": 298, + "span_end": 463, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El del Corredor Mediterrani.", + "span_text": "El conseller ha contraposat aquest disseny radial al del Corredor Mediterrani que és imbatible des del punt de vista de la taxa de retorn en inversió", + "span_start": 676, + "span_end": 825, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Jornada L'hora de les decisions a València.", + "span_text": "Rull ha intervingut en la primera taula la Jornada ‘L'hora de les decisions' a València", + "span_start": 827, + "span_end": 914, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el Corredor Mediterrani no quedi encallat i definir com es gestiona la infraestructura.", + "span_text": "El conseller ha afegit que cal que el Corredor Mediterrani no quedi encallat i definir com es gestiona la infraestructura", + "span_start": 1337, + "span_end": 1458, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El nomenament de la figura del coordinador.", + "span_text": "el nomenament de la figura del coordinador ha estat una reivindicació comuna dels tres territoris", + "span_start": 1489, + "span_end": 1586, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La consellera de Territori de la Generalitat Valenciana, María José Salvador.", + "span_text": "la consellera de Territori de la Generalitat Valenciana María José Salvador ha apostat per les infraestructures al servei de la gent", + "span_start": 2097, + "span_end": 2229, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un nou marc al govern espanyol i noves prioritats en matèria d'infraestructures, amb l'alliberament de l'AP7 quan venci la concessió el 2019 i el Corredor Mediterrani.", + "span_text": "ha reclamat un nou marc al govern espanyol i noves prioritats en matèria d'infraestructures, amb l'alliberament de l'AP7 quan venci la concessió el 2019 i el Corredor Mediterrani", + "span_start": 2419, + "span_end": 2597, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Més que mai no estem per crear i construir murs, estem per unir, generar sinèrgies, construir ponts, carreteres… ho hem de fer junts, ho estem fent junts i ho continuarem fent junts', ha dit Salvador", + "span_start": 2599, + "span_end": 2799, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Marc Pons.", + "span_text": "el conseller balear Marc Pons", + "span_start": 2819, + "span_end": 2848, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La gestió dels aeroports de manera conjunta amb l'estat espanyol i que les connexions ferroviàries estiguin ben complementades amb les marítimes.", + "span_text": "ha reclamat la gestió dels aeroports de manera conjunta amb l'estat espanyol i que els connexions ferroviàries estiguin ben complementades amb les marítimes", + "span_start": 2976, + "span_end": 3132, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial.", + "span_text": "Els tres territoris també demanen a l'Estat la transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial", + "span_start": 3716, + "span_end": 3849, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Josep Rull.", + "span_text": "El conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El disseny radial de les infraestructures a l'estat espanyol.", + "span_text": "ha lamentat aquest dijous el disseny radial de les infraestructures a l'estat espanyol", + "span_start": 54, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Euromed i la connexió ferroviària mediterrània.", + "span_text": "exemplificant-lo en l'Euromed i la connexió ferroviària mediterrània", + "span_start": 141, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la taula Les infraestructures i la mobilitat a l'EURAM.", + "span_text": "Durant la seva intervenció a la taula ‘Les infraestructures i la mobilitat a l'EURAM'", + "span_start": 211, + "span_end": 296, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen una expressió desmobilitzadora de recursos i absolutament ineficient com és el centralisme.", + "span_text": "ha dit que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen ‘una expressió desmobilitzadora de recursos i absolutament ineficient' com és el centralisme", + "span_start": 303, + "span_end": 463, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El del Corredor Mediterrani.", + "span_text": "ha contraposat aquest disseny radial al del Corredor Mediterrani que és imbatible", + "span_start": 689, + "span_end": 770, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Jornada L'hora de les decisions a València.", + "span_text": "Rull ha intervingut en la primera taula la Jornada ‘L'hora de les decisions' a València", + "span_start": 827, + "span_end": 914, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Evitar que el Corredor Mediterrani quedi encallat i definir com es gestiona la infraestructura.", + "span_text": "El conseller ha afegit que cal que el Corredor Mediterrani no quedi encallat i definir com es gestiona la infraestructura", + "span_start": 1337, + "span_end": 1458, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El nomenament de la figura del coordinador.", + "span_text": "el nomenament de la figura del coordinador ha estat una reivindicació comuna dels tres territoris", + "span_start": 1489, + "span_end": 1586, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La consellera de Territori de la Generalitat Valenciana, María José Salvador.", + "span_text": "la consellera de Territori de la Generalitat Valenciana María José Salvador ha apostat per les infraestructures al servei de la gent", + "span_start": 2097, + "span_end": 2229, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un nou marc al govern espanyol i noves prioritats en matèria d'infraestructures, amb l'alliberament de l'AP7 quan venci la concessió el 2019 i el Corredor Mediterrani.", + "span_text": "ha reclamat un nou marc al govern espanyol i noves prioritats en matèria d'infraestructures, amb l'alliberament de l'AP7 quan venci la concessió el 2019 i el Corredor Mediterrani", + "span_start": 2419, + "span_end": 2597, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Més que mai no estem per crear i construir murs, estem per unir, generar sinèrgies, construir ponts, carreteres… ho hem de fer junts, ho estem fent junts i ho continuarem fent junts', ha dit Salvador", + "span_start": 2599, + "span_end": 2799, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Marc Pons.", + "span_text": "el conseller balear Marc Pons", + "span_start": 2819, + "span_end": 2848, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La gestió dels aeroports de manera conjunta amb l'estat espanyol i que les connexions ferroviàries estiguin ben complementades amb les marítimes.", + "span_text": "ha reclamat la gestió dels aeroports de manera conjunta amb l'estat espanyol i que els connexions ferroviàries estiguin ben complementades amb les marítimes", + "span_start": 2976, + "span_end": 3132, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial.", + "span_text": "Els tres territoris també demanen a l'Estat la transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial", + "span_start": 3716, + "span_end": 3849, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1489", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Joana Bonet Camprubí...", + "story": "Joana Bonet Camprubí (Vinaixa, 1966) és una escriptora i periodista catalana., Llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona, és periodista. Va iniciar prompte la seva carrera a meitat dels anys vuitanta en els periòdics lleidatans Diari de Lleida i La Mañana. En 1988 va començar a col·laborar amb el Diari de Barcelona, i va ser cap de premsa del Col·legi d'Advocats de Barcelona -entre 1988 i 1992- al mateix temps que publicava articles en El País, Colors, Vogue París i Ronda Iberia, dirigida per Juan José Millás. En 1992 va crear i va dirigir la revista Woman (Grup Z). Des de 1996 fins a 2012 va dirigir la revista Marie Claire (GyJ). En 2013 va ser directora de Prisa Revistas, engegant la revista Icon per El País. Actualment és Consellera Editorial en Prisma Publicacions (Grupo Planeta)., Des de 2006 és columnista de La Vanguardia i ha estat comentarista del programa Hoy por hoy (cadena Ser), també imparteix classes a l'Escola Contemporània d'Humanitats i codirigeix el Curs de Periodisme i Comunicació de Moda de la Universitat Politècnica de Madrid. Va dirigir en 2014 el Taller de Periodisme i Tendències i Moda a l'Escola de Periodisme d'El País., Ha dirigit la sèrie televisiva infantil “Fadapaca”(2008), sota la direcció artística de Jordi Labanda i el programa d'entrevistes “Humans i divins” (2010) de TVE.”, És coautora del llibre Mi vida es mía, al costat d'Anna Caballé Masforroll, i autora en solitari de, entre altres, Hombres, material sensible i Las metrosesenta., En l'actualitat dirigeix el suplement mensual de La Vanguardia Fashion&Arts Magazine, editat per Prisma Publicacions, grup del que també és Consellera editorial., Sota la seva direcció, la revista Marie Claire ha rebut, entre 1999 i 2006, 8 premis ARI de l'Associació de Revistes d'Informació, i, en 2003, el Premi a la No Violència contra les Dones que concedeix el Ministeri de Treball i Assumptes Socials als mitjans de comunicació i empreses publicitàries compromesos en la lluita contra els maltractaments. Personalment, ha estat guardonada amb el Premi Vuit de Març que concedeix la Comunitat de Madrid als professionals i empreses de la comunicació que amb el seu treball combaten la violència de gènere, pel seu article “La negra taca”, publicat en el periòdic El Mundo; i la sèrie infantil “Fadapaca”, creada i dirigida per ella, va rebre, en 2009, el Premi al Millor Programa Autonòmic Infantil de l'Acadèmia de les Ciències i Arts de la Televisió. En 2010, l'associació consultora de l'ONU Women Together va reconèixer, en la sisena edició dels seus premis anuals, la seva “trajectòria professional compromesa amb la igualtat de les dones, la lluita contra la violència de gènere i el projecte d'Escola per a totes” amb un dels seus guardons. I la Diputació de Lleida li va concedir igualment el premi “LO Emprenedor 2010”.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer la Joana Bonet Camprubí?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què s'ha dedicat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina nacionalitat té?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quins diaris i revistes ha treballat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec important té dins del Grup Planeta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Té presència dins del sector radiofònic?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És mestra?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina revista que ha encapçalat ha guanyat molts guardons?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ella mateixa també ha estat guardonada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quin premi?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina obra televisiva seva ha estat reconeguda?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I l’any 2010, quins dos guardons va rebre?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 1966.", + "span_text": "Joana Bonet Camprubí (Vinaixa, 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És escriptora i periodista.", + "span_text": "és una escriptora i periodista", + "span_start": 37, + "span_end": 67, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És catalana.", + "span_text": "és una escriptora i periodista catalana", + "span_start": 37, + "span_end": 76, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Filologia.", + "span_text": "Llicenciada en Filologia", + "span_start": 80, + "span_end": 104, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Diari de Lleida, La Mañana, el Diari de Barcelona, El País, Colors, Vogue París, Ronda Iberia, Woman, Marie Claire i Icon.", + "span_text": "Va iniciar prompte la seva carrera a meitat dels anys vuitanta en els periòdics lleidatans Diari de Lleida i La Mañana. En 1988 va començar a col·laborar amb el Diari de Barcelona, i va ser cap de premsa del Col·legi d'Advocats de Barcelona -entre 1988 i 1992- al mateix temps que publicava articles en El País, Colors, Vogue París i Ronda Iberia, dirigida per Juan José Millás. En 1992 va crear i va dirigir la revista Woman (Grup Z). Des de 1996 fins a 2012 va dirigir la revista Marie Claire (GyJ). En 2013 va ser directora de Prisa Revistas, engegant la revista Icon per El País", + "span_start": 153, + "span_end": 735, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És Consellera Editorial a Prisma Publicacions.", + "span_text": "Actualment és Consellera Editorial en Prisma Publicacions (Grupo Planeta)", + "span_start": 737, + "span_end": 810, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat comentarista del programa Hoy por hoy (cadena Ser)", + "span_start": 859, + "span_end": 918, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al programa Hoy por hoy de Cadena Ser.", + "span_text": "ha estat comentarista del programa Hoy por hoy (cadena Ser)", + "span_start": 859, + "span_end": 918, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "imparteix classes a l'Escola Contemporània d'Humanitats", + "span_start": 926, + "span_end": 981, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Contemporània d'Humanitats.", + "span_text": "imparteix classes a l'Escola Contemporània d'Humanitats", + "span_start": 926, + "span_end": 981, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Marie Claire.", + "span_text": "Sota la seva direcció, la revista Marie Claire ha rebut, entre 1999 i 2006, 8 premis ARI de l'Associació de Revistes d'Informació, i, en 2003, el Premi a la No Violència contra les Dones que concedeix el Ministeri de Treball i Assumptes Socials", + "span_start": 1675, + "span_end": 1919, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Personalment, ha estat guardonada amb el Premi Vuit de Març que concedeix la Comunitat de Madrid", + "span_start": 2024, + "span_end": 2120, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el Premi Vuit de Març.", + "span_text": "Personalment, ha estat guardonada amb el Premi Vuit de Març", + "span_start": 2024, + "span_end": 2083, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La sèrie infantil Fadapaca.", + "span_text": "la sèrie infantil “Fadapaca”, creada i dirigida per ella, va rebre, en 2009, el Premi al Millor Programa Autonòmic Infantil de l'Acadèmia de les Ciències i Arts de la Televisió", + "span_start": 2293, + "span_end": 2469, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El de l'associació consultora de l'ONU Women Together i el de la Diputació de Lleida, LO Emprenedor 2010.", + "span_text": "En 2010, l'associació consultora de l'ONU Women Together va reconèixer, en la sisena edició dels seus premis anuals, la seva “trajectòria professional compromesa amb la igualtat de les dones, la lluita contra la violència de gènere i el projecte d'Escola per a totes” amb un dels seus guardons. I la Diputació de Lleida li va concedir igualment el premi “LO Emprenedor 2010”", + "span_start": 2471, + "span_end": 2845, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El 1966.", + "span_text": "Joana Bonet Camprubí (Vinaixa, 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És escriptora i periodista.", + "span_text": "és una escriptora i periodista", + "span_start": 37, + "span_end": 67, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És catalana.", + "span_text": "és una escriptora i periodista catalana", + "span_start": 37, + "span_end": 76, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Filologia.", + "span_text": "Llicenciada en Filologia", + "span_start": 80, + "span_end": 104, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Diari de Lleida, La Mañana, el Diari de Barcelona, El País, Colors, Vogue París, Ronda Iberia, Woman, Marie Claire i la revista Icon per El País.", + "span_text": "Va iniciar prompte la seva carrera a meitat dels anys vuitanta en els periòdics lleidatans Diari de Lleida i La Mañana. En 1988 va començar a col·laborar amb el Diari de Barcelona, i va ser cap de premsa del Col·legi d'Advocats de Barcelona -entre 1988 i 1992- al mateix temps que publicava articles en El País, Colors, Vogue París i Ronda Iberia, dirigida per Juan José Millás. En 1992 va crear i va dirigir la revista Woman (Grup Z). Des de 1996 fins a 2012 va dirigir la revista Marie Claire (GyJ). En 2013 va ser directora de Prisa Revistas, engegant la revista Icon per El País", + "span_start": 153, + "span_end": 735, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És Consellera Editorial a Prisma Publicacions.", + "span_text": "Actualment és Consellera Editorial en Prisma Publicacions (Grupo Planeta)", + "span_start": 737, + "span_end": 810, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat comentarista del programa Hoy por hoy (cadena Ser)", + "span_start": 859, + "span_end": 918, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al programa Hoy por hoy de Cadena Ser.", + "span_text": "ha estat comentarista del programa Hoy por hoy (cadena Ser)", + "span_start": 859, + "span_end": 918, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "imparteix classes a l'Escola Contemporània d'Humanitats", + "span_start": 926, + "span_end": 981, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Contemporània d'Humanitats.", + "span_text": "imparteix classes a l'Escola Contemporània d'Humanitats", + "span_start": 926, + "span_end": 981, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La revista Marie Claire.", + "span_text": "Sota la seva direcció, la revista Marie Claire ha rebut, entre 1999 i 2006, 8 premis ARI de l'Associació de Revistes d'Informació, i, en 2003, el Premi a la No Violència contra les Dones que concedeix el Ministeri de Treball i Assumptes Socials", + "span_start": 1675, + "span_end": 1919, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Personalment, ha estat guardonada amb el Premi Vuit de Març que concedeix la Comunitat de Madrid", + "span_start": 2024, + "span_end": 2120, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el Premi Vuit de Març.", + "span_text": "Personalment, ha estat guardonada amb el Premi Vuit de Març", + "span_start": 2024, + "span_end": 2083, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La sèrie infantil Fadapaca.", + "span_text": "la sèrie infantil “Fadapaca”, creada i dirigida per ella, va rebre, en 2009, el Premi al Millor Programa Autonòmic Infantil de l'Acadèmia de les Ciències i Arts de la Televisió", + "span_start": 2293, + "span_end": 2469, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El de l'associació consultora de l'ONU Women Together i el de la Diputació de Lleida, LO Emprenedor 2010.", + "span_text": "En 2010, l'associació consultora de l'ONU Women Together va reconèixer, en la sisena edició dels seus premis anuals, la seva “trajectòria professional compromesa amb la igualtat de les dones, la lluita contra la violència de gènere i el projecte d'Escola per a totes” amb un dels seus guardons. I la Diputació de Lleida li va concedir igualment el premi “LO Emprenedor 2010”", + "span_start": 2471, + "span_end": 2845, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'any 1966.", + "span_text": "Joana Bonet Camprubí (Vinaixa, 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'escriptura i el periodisme.", + "span_text": "Joana Bonet Camprubí (Vinaixa, 1966) és una escriptora i periodista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És catalana.", + "span_text": "escriptora i periodista catalana", + "span_start": 44, + "span_end": 76, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Filologia a la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 80, + "span_end": 136, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Diari de Lleida, La Mañana, el Diari de Barcelona, El País, Colors, Vogue París, Ronda Iberia, Woman, Marie Claire i la revista Icon d'El País.", + "span_text": "Va iniciar prompte la seva carrera a meitat dels anys vuitanta en els periòdics lleidatans Diari de Lleida i La Mañana. En 1988 va començar a col·laborar amb el Diari de Barcelona, i va ser cap de premsa del Col·legi d'Advocats de Barcelona -entre 1988 i 1992- al mateix temps que publicava articles en El País, Colors, Vogue París i Ronda Iberia, dirigida per Juan José Millás. En 1992 va crear i va dirigir la revista Woman (Grup Z). Des de 1996 fins a 2012 va dirigir la revista Marie Claire (GyJ). En 2013 va ser directora de Prisa Revistas, engegant la revista Icon per El País", + "span_start": 153, + "span_end": 735, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És Consellera Editorial a Prisma Publicacions.", + "span_text": "Actualment és Consellera Editorial en Prisma Publicacions (Grupo Planeta)", + "span_start": 737, + "span_end": 810, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat comentarista del programa Hoy por hoy (cadena Ser)", + "span_start": 859, + "span_end": 918, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al programa Hoy por hoy de Cadena Ser.", + "span_text": "ha estat comentarista del programa Hoy por hoy (cadena Ser)", + "span_start": 859, + "span_end": 918, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "imparteix classes a l'Escola Contemporània d'Humanitats", + "span_start": 926, + "span_end": 981, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Contemporània d'Humanitats.", + "span_text": "imparteix classes a l'Escola Contemporània d'Humanitats", + "span_start": 926, + "span_end": 981, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La revista Marie Claire.", + "span_text": "Sota la seva direcció, la revista Marie Claire ha rebut, entre 1999 i 2006, 8 premis ARI de l'Associació de Revistes d'Informació, i, en 2003, el Premi a la No Violència contra les Dones que concedeix el Ministeri de Treball i Assumptes Socials als mitjans de comunicació", + "span_start": 1675, + "span_end": 1946, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Personalment, ha estat guardonada amb el Premi Vuit de Març que concedeix la Comunitat de Madrid", + "span_start": 2024, + "span_end": 2120, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el Premi Vuit de Març.", + "span_text": "Personalment, ha estat guardonada amb el Premi Vuit de Març", + "span_start": 2024, + "span_end": 2083, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La sèrie infantil Fadapaca.", + "span_text": "la sèrie infantil “Fadapaca”, creada i dirigida per ella, va rebre, en 2009, el Premi al Millor Programa Autonòmic Infantil de l'Acadèmia de les Ciències i Arts de la Televisió", + "span_start": 2293, + "span_end": 2469, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El de l'associació consultora de l'ONU Women Together i el de la Diputació de Lleida, LO Emprenedor 2010.", + "span_text": "En 2010, l'associació consultora de l'ONU Women Together va reconèixer, en la sisena edició dels seus premis anuals, la seva “trajectòria professional compromesa amb la igualtat de les dones, la lluita contra la violència de gènere i el projecte d'Escola per a totes” amb un dels seus guardons. I la Diputació de Lleida li va concedir igualment el premi “LO Emprenedor 2010”", + "span_start": 2471, + "span_end": 2845, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_193", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Barcelona selecciona 15 ‘manters’ per participar en una cooperativa d’inserció", + "story": "L'Ajuntament de Barcelona ha començat el procés de selecció de les primeres 15 persones dedicades a la venda ambulant no autoritzada que participaran en la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social. En un comunicat, l'ajuntament ha recordat que aquesta mesura forma part del paquet d'accions presentades el juny per abordar des de la inclusió el conflicte del top manta. Els 15 seleccionats crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat, a la qual se sumaran 25 persones més fins a 2018. Els qui vulguin formar part de la cooperativa han de demostrar que resideixen a Barcelona des de fa un mínim d'un any —amb el padró o un certificat d'una xarxa d'acollida— i a l'estat espanyol des de fa tres, i no tenir antecedents penals. 40 plans de feina A més, a l'agost s'ha iniciat la selecció dels 40 ‘manters' que rebran formació en els nous plans de feina destinats a venedors ambulants, per reciclar-se professionalment i regularitzar la seva situació. Se seleccionaran persones que no tenen permís de residència, amb una especial atenció als qui estan en situació de vulnerabilitat. Els llocs de treball que s'ofereixen són 10 dinamitzadors d'espais comunitaris, 15 llocs de manteniment de pistes esportives d'escoles públiques i 15 llocs de manteniment d'equipaments i espai públic. La durada d'aquests contractes de treball, en modalitat d'obra i servei, és de 12 mesos amb una jornada completa de 37,5 hores setmanals. Campanya informativa L'ajuntament impulsa aquesta setmana una campanya per informar els ‘manters' que realitzen una activitat no permesa i tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets. Es distribuiran 5.000 fullets en castellà, català, francès, anglès i wòlof en equipaments públics i al carrer a través d'educadors socials", + "questions": [ + { + "input_text": "Què està fent l’Ajuntament de Barcelona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb quin objectiu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què faran les persones escollides?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Seran els únics a conduir-la?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins seran els requisits per participar-hi?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina altra mesura s’ha implementat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quin criteri s’escolliran els participants?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quines ocupacions es volen cobrir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Durant quant de temps les podran exercir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A jornada parcial?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb quin nom es designa als venedors ambulants en el text?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina informació se’ls vol fer arribar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es farà?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ha començat el procés de selecció de les primeres 15 persones dedicades a la venda ambulant no autoritzada que participaran en la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social.", + "span_text": "L'Ajuntament de Barcelona ha començat el procés de selecció de les primeres 15 persones dedicades a la venda ambulant no autoritzada que participaran en la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social", + "span_start": 0, + "span_end": 208, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Abordar des de la inclusió el conflicte del top manta.", + "span_text": "aquesta mesura forma part del paquet d'accions presentades el juny per abordar des de la inclusió el conflicte del top manta", + "span_start": 256, + "span_end": 380, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat.", + "span_text": "Els 15 seleccionats crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat", + "span_start": 382, + "span_end": 490, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat, a la qual se sumaran 25 persones", + "span_start": 402, + "span_end": 524, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè se sumaran 25 persones més.", + "span_text": "crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat, a la qual se sumaran 25 persones més", + "span_start": 402, + "span_end": 528, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Residir a Barcelona des de fa un mínim d'un any i a l'estat espanyol des de fa tres, i no tenir antecedents penals.", + "span_text": "Els qui vulguin formar part de la cooperativa han de demostrar que resideixen a Barcelona des de fa un mínim d'un any —amb el padró o un certificat d'una xarxa d'acollida— i a l'estat espanyol des de fa tres, i no tenir antecedents penals", + "span_start": 542, + "span_end": 780, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La selecció dels 40 manters que rebran formació en els nous plans de feina destinats a venedors ambulants, per reciclar-se professionalment i regularitzar la seva situació.", + "span_text": "s'ha iniciat la selecció dels 40 ‘manters' que rebran formació en els nous plans de feina destinats a venedors ambulants, per reciclar-se professionalment i regularitzar la seva situació", + "span_start": 817, + "span_end": 1003, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Se seleccionaran persones que no tenen permís de residència, amb una especial atenció als qui estan en situació de vulnerabilitat.", + "span_text": "Se seleccionaran persones que no tenen permís de residència, amb una especial atenció als qui estan en situació de vulnerabilitat", + "span_start": 1005, + "span_end": 1134, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "10 dinamitzadors d'espais comunitaris, 15 llocs de manteniment de pistes esportives d'escoles públiques i 15 llocs de manteniment d'equipaments i espai públic.", + "span_text": "Els llocs de treball que s'ofereixen són 10 dinamitzadors d'espais comunitaris, 15 llocs de manteniment de pistes esportives d'escoles públiques i 15 llocs de manteniment d'equipaments i espai públic", + "span_start": 1136, + "span_end": 1335, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "12 mesos.", + "span_text": "La durada d'aquests contractes de treball, en modalitat d'obra i servei, és de 12 mesos", + "span_start": 1337, + "span_end": 1424, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "amb una jornada completa de 37,5 hores setmanals", + "span_start": 1425, + "span_end": 1473, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Manters.", + "span_text": "una campanya per informar els ‘manters'", + "span_start": 1533, + "span_end": 1572, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que realitzen una activitat no permesa i tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets.", + "span_text": "una campanya per informar els ‘manters' que realitzen una activitat no permesa i tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets", + "span_start": 1533, + "span_end": 1688, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es distribuiran 5.000 fullets en castellà, català, francès, anglès i wòlof en equipaments públics i al carrer a través d'educadors socials.", + "span_text": "Es distribuiran 5.000 fullets en castellà, català, francès, anglès i wòlof en equipaments públics i al carrer a través d'educadors socials", + "span_start": 1690, + "span_end": 1828, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ha començat el procés de selecció de les primeres 15 persones dedicades a la venda ambulant no autoritzada que participaran en la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social.", + "span_text": "L'Ajuntament de Barcelona ha començat el procés de selecció de les primeres 15 persones dedicades a la venda ambulant no autoritzada que participaran en la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social", + "span_start": 0, + "span_end": 208, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Abordar des de la inclusió el conflicte del top manta.", + "span_text": "aquesta mesura forma part del paquet d'accions presentades el juny per abordar des de la inclusió el conflicte del top manta", + "span_start": 256, + "span_end": 380, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat.", + "span_text": "Els 15 seleccionats crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat", + "span_start": 382, + "span_end": 490, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat, a la qual se sumaran 25 persones", + "span_start": 402, + "span_end": 524, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè se sumaran 25 persones més.", + "span_text": "crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat, a la qual se sumaran 25 persones més", + "span_start": 402, + "span_end": 528, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Residir a Barcelona des de fa un mínim d'un any i a l'estat espanyol des de fa tres, i no tenir antecedents penals.", + "span_text": "Els qui vulguin formar part de la cooperativa han de demostrar que resideixen a Barcelona des de fa un mínim d'un any —amb el padró o un certificat d'una xarxa d'acollida— i a l'estat espanyol des de fa tres, i no tenir antecedents penals", + "span_start": 542, + "span_end": 780, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La selecció dels 40 manters que rebran formació en els nous plans de feina destinats a venedors ambulants, per reciclar-se professionalment i regularitzar la seva situació.", + "span_text": "s'ha iniciat la selecció dels 40 ‘manters' que rebran formació en els nous plans de feina destinats a venedors ambulants, per reciclar-se professionalment i regularitzar la seva situació", + "span_start": 817, + "span_end": 1003, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Se seleccionaran persones que no tenen permís de residència, amb una especial atenció als qui estan en situació de vulnerabilitat.", + "span_text": "Se seleccionaran persones que no tenen permís de residència, amb una especial atenció als qui estan en situació de vulnerabilitat", + "span_start": 1005, + "span_end": 1134, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "10 dinamitzadors d'espais comunitaris, 15 llocs de manteniment de pistes esportives d'escoles públiques i 15 llocs de manteniment d'equipaments i espai públic.", + "span_text": "Els llocs de treball que s'ofereixen són 10 dinamitzadors d'espais comunitaris, 15 llocs de manteniment de pistes esportives d'escoles públiques i 15 llocs de manteniment d'equipaments i espai públic", + "span_start": 1136, + "span_end": 1335, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "12 mesos.", + "span_text": "La durada d'aquests contractes de treball, en modalitat d'obra i servei, és de 12 mesos", + "span_start": 1337, + "span_end": 1424, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "amb una jornada completa de 37,5 hores setmanals", + "span_start": 1425, + "span_end": 1473, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Manters.", + "span_text": "una campanya per informar els ‘manters'", + "span_start": 1533, + "span_end": 1572, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que realitzen una activitat no permesa i tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets.", + "span_text": "una campanya per informar els ‘manters' que realitzen una activitat no permesa i tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets", + "span_start": 1533, + "span_end": 1688, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es distribuiran 5.000 fullets en castellà, català, francès, anglès i wòlof en equipaments públics i al carrer a través d'educadors socials.", + "span_text": "Es distribuiran 5.000 fullets en castellà, català, francès, anglès i wòlof en equipaments públics i al carrer a través d'educadors socials", + "span_start": 1690, + "span_end": 1828, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Seleccionar les primeres 15 persones dedicades a la venda ambulant no autoritzada que participaran en la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social.", + "span_text": "L'Ajuntament de Barcelona ha començat el procés de selecció de les primeres 15 persones dedicades a la venda ambulant no autoritzada que participaran en la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social", + "span_start": 0, + "span_end": 208, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una acció per abordar des de la inclusió el conflicte del top manta.", + "span_text": "aquesta mesura forma part del paquet d'accions presentades el juny per abordar des de la inclusió el conflicte del top manta", + "span_start": 256, + "span_end": 380, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat.", + "span_text": "Els 15 seleccionats crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat", + "span_start": 382, + "span_end": 490, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat, a la qual se sumaran 25 persones", + "span_start": 402, + "span_end": 524, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè se sumaran 25 persones més.", + "span_text": "crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat, a la qual se sumaran 25 persones", + "span_start": 402, + "span_end": 524, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ser resident a Barcelona des de fa un mínim d'un any, a l'estat espanyol des de fa tres, i no tenir antecedents penals.", + "span_text": "Els qui vulguin formar part de la cooperativa han de demostrar que resideixen a Barcelona des de fa un mínim d'un any —amb el padró o un certificat d'una xarxa d'acollida— i a l'estat espanyol des de fa tres, i no tenir antecedents penals", + "span_start": 542, + "span_end": 780, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La selecció dels 40 manters que rebran formació en els nous plans de feina destinats a venedors ambulants, per reciclar-se professionalment i regularitzar la seva situació.", + "span_text": "ha iniciat la selecció dels 40 ‘manters' que rebran formació en els nous plans de feina destinats a venedors ambulants, per reciclar-se professionalment i regularitzar la seva situació", + "span_start": 819, + "span_end": 1003, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Se seleccionaran persones que no tenen permís de residència, amb una especial atenció als qui estan en situació de vulnerabilitat.", + "span_text": "Se seleccionaran persones que no tenen permís de residència, amb una especial atenció als qui estan en situació de vulnerabilitat", + "span_start": 1005, + "span_end": 1134, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "10 dinamitzadors d'espais comunitaris, 15 llocs de manteniment de pistes esportives d'escoles públiques i 15 llocs de manteniment d'equipaments i espai públic.", + "span_text": "Els llocs de treball que s'ofereixen són 10 dinamitzadors d'espais comunitaris, 15 llocs de manteniment de pistes esportives d'escoles públiques i 15 llocs de manteniment d'equipaments i espai públic", + "span_start": 1136, + "span_end": 1335, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Durant 12 mesos.", + "span_text": "La durada d'aquests contractes de treball, en modalitat d'obra i servei, és de 12 mesos", + "span_start": 1337, + "span_end": 1424, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "amb una jornada completa de 37,5 hores setmanals", + "span_start": 1425, + "span_end": 1473, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Manters.", + "span_text": "informar els ‘manters'", + "span_start": 1550, + "span_end": 1572, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que realitzen una activitat no permesa i que tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets.", + "span_text": "una campanya per informar els ‘manters' que realitzen una activitat no permesa i tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets", + "span_start": 1533, + "span_end": 1688, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es distribuiran 5.000 fullets en castellà, català, francès, anglès i wòlof en equipaments públics i al carrer a través d'educadors socials.", + "span_text": "Es distribuiran 5.000 fullets en castellà, català, francès, anglès i wòlof en equipaments públics i al carrer a través d'educadors socials", + "span_start": 1690, + "span_end": 1828, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_38", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "sang nova - XIII-2", + "story": "Ses costums, senzilles d'un refinament íntim i patriarcal, trobant sobrats elements de desenrotllo dins sa rumbosa posició, la posaven en el cas de no enyorar per a res els gustos de ciutat, que tampoc li eren del tot desconeguts, ja que anyalment feia una, encara que curta, estada a Barcelona, més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu, cosa molt agradable per a son caràcter hospitalari i sumament sociable., Don Eudald de Serra-Bruna era el tipo més original de la família. Se pagava molt de ser un dels primers propietaris de la muntanya, amo de l'extensa gleva del senyoriu (purament nominal) que duia son nom, amb rendes ben sanejades al Vallès, plana de Vic i Barcelona, amèn d'uns immensos terrenos a la muntanya de Tosas, on podien estiuejar deu mil caps de bestiar. Tenia noblesa d'aquella que tant prodigà Carles IV als babaus que bé ho pagaven, o sia, ciutadà honrat de Barcelona amb equivalència de Baronia i ús del de., Diu que, quan jove, era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig. Quelcom d'això hi hauria quan una donzella tan gentil i de tan bones prendes com donya Dolors se n'agradà i consentí en fer-li entrega de son cor i de son quantiós dot. Mes lo cert és que, ara com ara, no es podia presentar sinó com un hom d'uns cinquanta anys, de mitjana alçària, fluix de carns i de fesomia grossa i escorreguda, per haver perdut molt de greix i quedar-li la pell penjant. Net de cara i clatell, sols deixava créixer el bigoti, i no per fantasia, sinó per mor d'un principi herpètic que se li havia fixat sota al nas i l'hi feia molt ingrat el ras de la navaja. Però, com el tal bigoti tirava a tornar-se mostatxo de carrabiner, el portava escapçat a tall d'estisora., Vestia en tots temps folgades peces de panyo negrós, i ses defenses contra el fred consistien en blindatges superposats de roba interior que reforçava a mida que apretava aquell. En quant s'accentuaven les pluges de la tardor, prenia un jaique de panyo blau turquí que portava per tot el dia penjant de les espatlles, ademés d'un mocador de seda negra entortolligat al coll, sabates de simolsa i gorra de setí, també negra, amb visera de xarol caiguda; i, com per efecte d'una calba occipital se dolia molt de fred a la closca, portava dita gorra plena de mocadors dels nomenats de frare, augmentant son número segons apretaven els rigors de l'estació. De totes aquestes peces no se'n desprenia fins a la primavera, i encara sols després de moltes palestres amb sa muller, que d'amagat o mig per força les hi anava llevant de mica en mica., Per més que sempre es dolia d'açò o d'allò, lo cert és que resistia perfectament totes les estacions, fent raríssimes vegades un dia de llit. En fi, cal afegir que encara que sa vestimenta li donava l'aire d'aplegador de monges, no careixia, amb tot, de certa bona presència i aspecte senyorial en consonància amb lo que era.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com eren els hàbits del protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era un home?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sentia nostàlgia respecte a la metròpoli?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cada quant s’hi desplaçava?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De qui més parla el text?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ell era parent d'ella?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què posseïa?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com era l'Eudald en la seva joventut?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va casar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com era físicament l'Eudald en l'actualitat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb què vestia un cop arribada la tardor?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins quan?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com hi intervenia la seva dona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Malgrat tot, tenia elegància l'Eudald?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Senzills d'un refinament íntim i patriarcal.", + "span_text": "Ses costums, senzilles d'un refinament íntim i patriarcal", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la posaven en el cas", + "span_start": 124, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la posaven en el cas de no enyorar per a res els gustos de ciutat", + "span_start": 124, + "span_end": 189, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Anyalment.", + "span_text": "que anyalment feia una, encara que curta, estada a Barcelona", + "span_start": 234, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu.", + "span_text": "més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu", + "span_start": 296, + "span_end": 534, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Don Eudald de Serra-Bruna.", + "span_text": "Don Eudald de Serra-Bruna era el tipo més original de la família", + "span_start": 610, + "span_end": 674, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Don Eudald de Serra-Bruna era el tipo més original de la família", + "span_start": 610, + "span_end": 674, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'extensa gleva del senyoriu que duia son nom, amb rendes ben sanejades al Vallès, plana de Vic i Barcelona, amèn d'uns immensos terrenos a la muntanya de Tosas.", + "span_text": "amo de l'extensa gleva del senyoriu (purament nominal) que duia son nom, amb rendes ben sanejades al Vallès, plana de Vic i Barcelona, amèn d'uns immensos terrenos a la muntanya de Tosas", + "span_start": 742, + "span_end": 928, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig.", + "span_text": "quan jove, era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig", + "span_start": 1143, + "span_end": 1232, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb donya Dolors.", + "span_text": "una donzella tan gentil i de tan bones prendes com donya Dolors se n'agradà i consentí en fer-li entrega de son cor i de son quantiós dot", + "span_start": 1264, + "span_end": 1401, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No es podia presentar sinó com un hom d'uns cinquanta anys, de mitjana alçària, fluix de carns i de fesomia grossa i escorreguda, per haver perdut molt de greix i quedar-li la pell penjant.", + "span_text": "ara com ara, no es podia presentar sinó com un hom d'uns cinquanta anys, de mitjana alçària, fluix de carns i de fesomia grossa i escorreguda, per haver perdut molt de greix i quedar-li la pell penjant", + "span_start": 1423, + "span_end": 1624, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb un jaique de panyo blau turquí que portava per tot el dia penjant de les espatlles, ademés d'un mocador de seda negra entortolligat al coll, sabates de simolsa i gorra de setí.", + "span_text": "En quant s'accentuaven les pluges de la tardor, prenia un jaique de panyo blau turquí que portava per tot el dia penjant de les espatlles, ademés d'un mocador de seda negra entortolligat al coll, sabates de simolsa i gorra de setí", + "span_start": 2102, + "span_end": 2332, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins a la primavera.", + "span_text": "De totes aquestes peces no se'n desprenia fins a la primavera", + "span_start": 2576, + "span_end": 2637, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'amagat o mig per força anava llevant totes aquestes peces de mica en mica.", + "span_text": "De totes aquestes peces no se'n desprenia fins a la primavera, i encara sols després de moltes palestres amb sa muller, que d'amagat o mig per força les hi anava llevant de mica en mica", + "span_start": 2576, + "span_end": 2761, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no careixia, amb tot, de certa bona presència i aspecte senyorial en consonància amb lo que era", + "span_start": 2994, + "span_end": 3089, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Senzills d'un refinament íntim i patriarcal.", + "span_text": "Ses costums, senzilles d'un refinament íntim i patriarcal", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la posaven en el cas", + "span_start": 124, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la posaven en el cas de no enyorar per a res els gustos de ciutat", + "span_start": 124, + "span_end": 189, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Anyalment.", + "span_text": "anyalment feia una, encara que curta, estada a Barcelona", + "span_start": 238, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu.", + "span_text": "més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu", + "span_start": 296, + "span_end": 534, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Don Eudald de Serra-Bruna.", + "span_text": "Don Eudald de Serra-Bruna era el tipo més original de la família", + "span_start": 610, + "span_end": 674, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Don Eudald de Serra-Bruna era el tipo més original de la família", + "span_start": 610, + "span_end": 674, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'extensa gleva del senyoriu que duia son nom, amb rendes ben sanejades al Vallès, plana de Vic i Barcelona, amèn d'uns immensos terrenos a la muntanya de Tosas.", + "span_text": "amo de l'extensa gleva del senyoriu (purament nominal) que duia son nom, amb rendes ben sanejades al Vallès, plana de Vic i Barcelona, amèn d'uns immensos terrenos a la muntanya de Tosas", + "span_start": 742, + "span_end": 928, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig.", + "span_text": "quan jove, era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig", + "span_start": 1143, + "span_end": 1232, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb donya Dolors.", + "span_text": "una donzella tan gentil i de tan bones prendes com donya Dolors se n'agradà i consentí en fer-li entrega de son cor i de son quantiós dot", + "span_start": 1264, + "span_end": 1401, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No es podia presentar sinó com un hom d'uns cinquanta anys, de mitjana alçària, fluix de carns i de fesomia grossa i escorreguda, per haver perdut molt de greix i quedar-li la pell penjant.", + "span_text": "ara com ara, no es podia presentar sinó com un hom d'uns cinquanta anys, de mitjana alçària, fluix de carns i de fesomia grossa i escorreguda, per haver perdut molt de greix i quedar-li la pell penjant", + "span_start": 1423, + "span_end": 1624, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Prenia un jaique de panyo blau turquí que portava per tot el dia penjant de les espatlles, ademés d'un mocador de seda negra entortolligat al coll, sabates de simolsa i gorra de setí, també negra, amb visera de xarol caiguda.", + "span_text": "En quant s'accentuaven les pluges de la tardor, prenia un jaique de panyo blau turquí que portava per tot el dia penjant de les espatlles, ademés d'un mocador de seda negra entortolligat al coll, sabates de simolsa i gorra de setí, també negra, amb visera de xarol caiguda", + "span_start": 2102, + "span_end": 2374, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins a la primavera.", + "span_text": "De totes aquestes peces no se'n desprenia fins a la primavera", + "span_start": 2576, + "span_end": 2637, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'amagat o mig per força anava llevant de mica en mica totes aquestes peces.", + "span_text": "De totes aquestes peces no se'n desprenia fins a la primavera, i encara sols després de moltes palestres amb sa muller, que d'amagat o mig per força les hi anava llevant de mica en mica", + "span_start": 2576, + "span_end": 2761, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no careixia, amb tot, de certa bona presència i aspecte senyorial en consonància amb lo que era", + "span_start": 2994, + "span_end": 3089, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Senzills d'un refinament íntim i patriarcal.", + "span_text": "Ses costums, senzilles d'un refinament íntim i patriarcal", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la posaven en el cas", + "span_start": 124, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la posaven en el cas de no enyorar per a res els gustos de ciutat", + "span_start": 124, + "span_end": 189, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Anyalment.", + "span_text": "anyalment feia una, encara que curta, estada a Barcelona", + "span_start": 238, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu.", + "span_text": "més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu", + "span_start": 296, + "span_end": 534, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Don Eudald de Serra-Bruna.", + "span_text": "Don Eudald de Serra-Bruna era el tipo més original de la família", + "span_start": 610, + "span_end": 674, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Don Eudald de Serra-Bruna era el tipo més original de la família", + "span_start": 610, + "span_end": 674, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era amo de l'extensa gleva del senyoriu que duia son nom, amb rendes ben sanejades al Vallès, plana de Vic i Barcelona, i uns immensos terrenos a la muntanya de Tosas.", + "span_text": "amo de l'extensa gleva del senyoriu (purament nominal) que duia son nom, amb rendes ben sanejades al Vallès, plana de Vic i Barcelona, amèn d'uns immensos terrenos a la muntanya de Tosas", + "span_start": 742, + "span_end": 928, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig.", + "span_text": "quan jove, era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig", + "span_start": 1143, + "span_end": 1232, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb donya Dolors.", + "span_text": "una donzella tan gentil i de tan bones prendes com donya Dolors se n'agradà i consentí en fer-li entrega de son cor i de son quantiós dot", + "span_start": 1264, + "span_end": 1401, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es presentava com un hom d'uns cinquanta anys, de mitjana alçària, fluix de carns i de fesomia grossa i escorreguda, per haver perdut molt de greix i quedar-li la pell penjant.", + "span_text": "ara com ara, no es podia presentar sinó com un hom d'uns cinquanta anys, de mitjana alçària, fluix de carns i de fesomia grossa i escorreguda, per haver perdut molt de greix i quedar-li la pell penjant", + "span_start": 1423, + "span_end": 1624, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb un jaique de panyo blau turquí que portava per tot el dia penjant de les espatlles, un mocador de seda negra entortolligat al coll, unes sabates de simolsa i una gorra de setí.", + "span_text": "En quant s'accentuaven les pluges de la tardor, prenia un jaique de panyo blau turquí que portava per tot el dia penjant de les espatlles, ademés d'un mocador de seda negra entortolligat al coll, sabates de simolsa i gorra de setí", + "span_start": 2102, + "span_end": 2332, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins a la primavera.", + "span_text": "De totes aquestes peces no se'n desprenia fins a la primavera", + "span_start": 2576, + "span_end": 2637, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'amagat o mig per força li anava llevant de mica en mica totes aquestes peces.", + "span_text": "De totes aquestes peces no se'n desprenia fins a la primavera, i encara sols després de moltes palestres amb sa muller, que d'amagat o mig per força les hi anava llevant de mica en mica", + "span_start": 2576, + "span_end": 2761, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no careixia, amb tot, de certa bona presència i aspecte senyorial en consonància amb lo que era", + "span_start": 2994, + "span_end": 3089, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_188", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "sang nova - XI-4", + "story": "La Montserrat se mogué en son seti i començà a respondre amb modesta resolució:, -Doncs jo, papà, crec tot lo contrari de vostè. Si recorda els termes de la carta que va llegir-me l'any passat, veurà que en Ramon està encara dins de la mateixa situació que en ella es col·locava. Faci's càrrec ara de son caràcter excessivament delicat i compendrà fàcilment per què, fins havent-nos prestat un servei tan gran com és salvar-nos amb perill de la seva vida se retirés discretament i s'excusés de posar de nou els peus en aquesta casa, on sa petició trobà tan mala acollida., -Com el defenses, filla meva!- féu don Eudald, amb un cert deix d'amarga compassió., -Sí que el defenso!- respongué ella animant-se. -El defenso perquè em fa pena i vergonya el comportament que aquí es segueix amb aquest jove. Quan, temps passat, amb la vivesa pròpia de son caràcter, senyalava les coses per llurs noms, tirant-nos en cara defectes i mals procediments que havien de conduir-nos a un mal pas, se li deia esbojarrat i poca-solta; quan, complertes ses profecies, ens hem trobat enfangats fins al coll i ell i ningú més que ell ens ha allargat la mà per a salvar-nos i ens ha salvat jugant-s'hi la vida, ¡se'l paga tractant-lo de boig! Ell té el do de gents que aquí no hem conegut mai: quan parla, tothom l'escolta, i els més desencaminats entren en raó; tothom el beneeix, tothom busca son consell i ell ne té per tots; però d'això, que tant l'honra, nosaltres, tot gaudint-nos dels beneficis, ¡ne diem batxilleria i ganes de ficar-se en lo que no li importa!…, -No diguis això, filla!- exclamà don Eudald, acovardit per la filípica de la Montserrat. -¡Tu exageres! Ja t'he dit i repetit que li estic reconegudíssim per lo que per nosaltres ha fet. Això mateix li tinc manifestat personalment; fins li vaig demanar perdons per les paraules ofensives que contra d'ell vaig proferir. Li, vaig pregar de venir a casa per a fer-li més patents les meves manifestacions, i estic disposat a pagar-li sos serveis a qualsevol preu. Què vols més?…", + "questions": [ + { + "input_text": "A qui introdueix el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb qui parla?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre qui?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com és, segons ella?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Actualment, el noi és present a la vida dels dos interlocutors?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pare empatitza amb el que ella diu?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què la noia dona suport al noi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què feia ell que molestava a la família?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li deien?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tenia raó el noi?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ell els va ajudar, malgrat tot?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin tret del seu caràcter lloa la jove?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com es manifesta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El pare nega ser un desagraït?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què diu haver-li ofert al jove?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la Montserrat.", + "span_text": "La Montserrat se mogué en son seti", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el seu papà.", + "span_text": "Doncs jo, papà", + "span_start": 83, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre en Ramon.", + "span_text": "veurà que en Ramon està encara dins de la mateixa situació", + "span_start": 195, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Té un caràcter excessivament delicat.", + "span_text": "Faci's càrrec ara de son caràcter excessivament delicat", + "span_start": 281, + "span_end": 336, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "compendrà fàcilment per què, fins havent-nos prestat un servei tan gran com és salvar-nos amb perill de la seva vida se retirés discretament i s'excusés de posar de nou els peus en aquesta casa, on sa petició trobà tan mala acollida", + "span_start": 339, + "span_end": 571, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com el defenses, filla meva!- féu don Eudald, amb un cert deix d'amarga compassió", + "span_start": 576, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè li fa pena i vergonya el comportament que allà es segueix amb aquell jove.", + "span_text": "El defenso perquè em fa pena i vergonya el comportament que aquí es segueix amb aquest jove", + "span_start": 710, + "span_end": 801, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Senyalava les coses per llurs noms, tirant-los en cara defectes i mals procediments que havien de conduir-los a un mal pas.", + "span_text": "Quan, temps passat, amb la vivesa pròpia de son caràcter, senyalava les coses per llurs noms, tirant-nos en cara defectes i mals procediments que havien de conduir-nos a un mal pas, se li deia esbojarrat i poca-solta", + "span_start": 803, + "span_end": 1019, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Esbojarrat i poca-solta.", + "span_text": "se li deia esbojarrat i poca-solta", + "span_start": 985, + "span_end": 1019, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quan, complertes ses profecies, ens hem trobat enfangats fins al coll", + "span_start": 1021, + "span_end": 1090, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ell i ningú més que ell ens ha allargat la mà per a salvar-nos i ens ha salvat jugant-s'hi la vida", + "span_start": 1093, + "span_end": 1191, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El do de gents.", + "span_text": "Ell té el do de gents que aquí no hem conegut mai", + "span_start": 1225, + "span_end": 1274, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan parla, tothom l'escolta, i els més desencaminats entren en raó; tothom el beneeix, tothom busca son consell i ell ne té per tots.", + "span_text": "Ell té el do de gents que aquí no hem conegut mai: quan parla, tothom l'escolta, i els més desencaminats entren en raó; tothom el beneeix, tothom busca son consell i ell ne té per tots", + "span_start": 1225, + "span_end": 1409, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "¡Tu exageres! Ja t'he dit i repetit que li estic reconegudíssim per lo que per nosaltres ha fet", + "span_start": 1644, + "span_end": 1739, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pagar-li sos serveis a qualsevol preu.", + "span_text": "estic disposat a pagar-li sos serveis a qualsevol preu", + "span_start": 1959, + "span_end": 2013, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la Montserrat.", + "span_text": "La Montserrat se mogué en son seti", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el seu papà.", + "span_text": "Doncs jo, papà", + "span_start": 83, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre en Ramon.", + "span_text": "veurà que en Ramon està encara dins de la mateixa situació", + "span_start": 195, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Té un caràcter excessivament delicat.", + "span_text": "Faci's càrrec ara de son caràcter excessivament delicat", + "span_start": 281, + "span_end": 336, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "compendrà fàcilment per què, fins havent-nos prestat un servei tan gran com és salvar-nos amb perill de la seva vida se retirés discretament i s'excusés de posar de nou els peus en aquesta casa", + "span_start": 339, + "span_end": 532, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com el defenses, filla meva!- féu don Eudald, amb un cert deix d'amarga compassió", + "span_start": 576, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè li fa pena i vergonya el comportament que allà es segueix amb aquell jove.", + "span_text": "El defenso perquè em fa pena i vergonya el comportament que aquí es segueix amb aquest jove", + "span_start": 710, + "span_end": 801, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Senyalava les coses per llurs noms, tirant-los en cara defectes i mals procediments que havien de conduir-los a un mal pas.", + "span_text": "Quan, temps passat, amb la vivesa pròpia de son caràcter, senyalava les coses per llurs noms, tirant-nos en cara defectes i mals procediments que havien de conduir-nos a un mal pas, se li deia esbojarrat i poca-solta", + "span_start": 803, + "span_end": 1019, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Esbojarrat i poca-solta.", + "span_text": "se li deia esbojarrat i poca-solta", + "span_start": 985, + "span_end": 1019, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quan, complertes ses profecies, ens hem trobat enfangats fins al coll", + "span_start": 1021, + "span_end": 1090, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ell i ningú més que ell ens ha allargat la mà per a salvar-nos i ens ha salvat jugant-s'hi la vida", + "span_start": 1093, + "span_end": 1191, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El do de gents.", + "span_text": "Ell té el do de gents que aquí no hem conegut mai", + "span_start": 1225, + "span_end": 1274, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan parla, tothom l'escolta, i els més desencaminats entren en raó; tothom el beneeix, tothom busca son consell i ell ne té per tots.", + "span_text": "Ell té el do de gents que aquí no hem conegut mai: quan parla, tothom l'escolta, i els més desencaminats entren en raó; tothom el beneeix, tothom busca son consell i ell ne té per tots", + "span_start": 1225, + "span_end": 1409, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "¡Tu exageres! Ja t'he dit i repetit que li estic reconegudíssim per lo que per nosaltres ha fet", + "span_start": 1644, + "span_end": 1739, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pagar-li sos serveis a qualsevol preu.", + "span_text": "estic disposat a pagar-li sos serveis a qualsevol preu", + "span_start": 1959, + "span_end": 2013, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la Montserrat.", + "span_text": "La Montserrat se mogué en son seti", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el seu papà.", + "span_text": "Doncs jo, papà", + "span_start": 83, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre en Ramon.", + "span_text": "veurà que en Ramon està encara dins de la mateixa situació", + "span_start": 195, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Té un caràcter excessivament delicat.", + "span_text": "son caràcter excessivament delicat", + "span_start": 302, + "span_end": 336, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "compendrà fàcilment per què, fins havent-nos prestat un servei tan gran com és salvar-nos amb perill de la seva vida se retirés discretament i s'excusés de posar de nou els peus en aquesta casa", + "span_start": 339, + "span_end": 532, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "féu don Eudald, amb un cert deix d'amarga compassió", + "span_start": 606, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè li fa pena i vergonya el comportament que allà es segueix amb aquell jove.", + "span_text": "El defenso perquè em fa pena i vergonya el comportament que aquí es segueix amb aquest jove", + "span_start": 710, + "span_end": 801, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Senyalava les coses per llurs noms, tirant-los en cara defectes i mals procediments que havien de conduir-los a un mal pas.", + "span_text": "Quan, temps passat, amb la vivesa pròpia de son caràcter, senyalava les coses per llurs noms, tirant-nos en cara defectes i mals procediments que havien de conduir-nos a un mal pas, se li deia esbojarrat i poca-solta", + "span_start": 803, + "span_end": 1019, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Esbojarrat i poca-solta.", + "span_text": "se li deia esbojarrat i poca-solta", + "span_start": 985, + "span_end": 1019, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quan, complertes ses profecies, ens hem trobat enfangats fins al coll", + "span_start": 1021, + "span_end": 1090, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ningú més que ell ens ha allargat la mà per a salvar-nos i ens ha salvat jugant-s'hi la vida", + "span_start": 1099, + "span_end": 1191, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El seu do de gents.", + "span_text": "Ell té el do de gents que aquí no hem conegut mai", + "span_start": 1225, + "span_end": 1274, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan parla, tothom l'escolta, i els més desencaminats entren en raó, i tothom el beneeix, tothom busca son consell i ell ne té per tots.", + "span_text": "Ell té el do de gents que aquí no hem conegut mai: quan parla, tothom l'escolta, i els més desencaminats entren en raó; tothom el beneeix, tothom busca son consell i ell ne té per tots", + "span_start": 1225, + "span_end": 1409, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "¡Tu exageres! Ja t'he dit i repetit que li estic reconegudíssim per lo que per nosaltres ha fet", + "span_start": 1644, + "span_end": 1739, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pagar-li sos serveis a qualsevol preu.", + "span_text": "estic disposat a pagar-li sos serveis a qualsevol preu", + "span_start": 1959, + "span_end": 2013, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_41", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La cuina de la Neus: pastís de l’arbre de Nadal", + "story": "Ingredients: 6 ous molt frescos 180 g farina de pastisseria 180 g de sucre mig sobre de llevat Royal un polsim de sal ratlladura de mitja llimona una mica de mantega Per la cobertura de xocolata: Una tauleta de xocolata Nestle postres 100 g nata per muntar 50 g de mantega Elaboració: Posarem el sucre i els sis rovells d'ou en un bol i els batem ben batuts. Per altra banda, barrejarem amb compte la farina amb el llevat i ho afegirem als rovells i el sucre batuts, juntament amb el polsim de sal i la ratlladura de llimona. Després hi afegirem les sis clares muntades a punt de neu, amb molt de compte perquè no baixin. Untarem el motlle amb mantega i farina i hi afegirem la barreja. El motlle, en forma d'arbre de Nadal, però pot ser de qualsevol altre tipus. El forn ja el tindrem calentó a 180 graus. Enfornarem. No obrirem el forn en els 20 primers minuts de cocció del pa de pessic. Després controlarem la cocció amb un punxó o escuradents. Si surt net ja serà cuit. Tardarà una mitja hora. Dependrà de cada forn. Es traurà el pa de pessic del forn i tan aviat com es pugui es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa. Quan sigui fred del tot, es talla per la meitat en horitzontal. Es farcirà amb melmelada de maduixa, taronja o del que agradi més i un almívar que haurem fet amb una mica d'aigua i una culleradeta de rom. Després es tornarà a tapar. Per adornar-ho farem una cobertura de xocolata: desfarem la xocolata amb la mantega al microones. Un cop fosa i brillant, hi afegirem la nata i ho tornarem a posar al microones uns minuts. La xocolata es tirarà per sobre del pastís i s'adornarà amb confits de colors o el que es vulgui", + "questions": [ + { + "input_text": "Quants ous s’han de preparar per fer la recepta?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I quants grams de farina i de sucre?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Porta sal?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què es fa en primer lloc?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I seguidament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com han d’estar les clares d’ou?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de motlle hauria d’utilitzar-se, idealment?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El forn s’ha de preescalfar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quant triga a coure’s bé, la barreja?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de dolç en resultarà?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es pot menjar tan bon punt s’ha tret del forn?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què es farà abans de consumir-lo?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què es pot fer llavors?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I què s’hi pot posar dins, per a donar-li més gust?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I fora?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "6 ous.", + "span_text": "Ingredients: 6 ous", + "span_start": 0, + "span_end": 18, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "180 g.", + "span_text": "180 g farina de pastisseria 180 g de sucre", + "span_start": 32, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "un polsim de sal", + "span_start": 101, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Posar el sucre i els sis rovells d'ou en un bol i batre'ls ben batuts.", + "span_text": "Elaboració: Posarem el sucre i els sis rovells d'ou en un bol i els batem ben batuts", + "span_start": 273, + "span_end": 357, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Barrejar amb compte la farina amb el llevat i afegir-ho als rovells i el sucre batuts, juntament amb el polsim de sal i la ratlladura de llimona.", + "span_text": "Per altra banda, barrejarem amb compte la farina amb el llevat i ho afegirem als rovells i el sucre batuts, juntament amb el polsim de sal i la ratlladura de llimona", + "span_start": 359, + "span_end": 524, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Muntades a punt de neu.", + "span_text": "Després hi afegirem les sis clares muntades a punt de neu", + "span_start": 526, + "span_end": 583, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En forma d'arbre de Nadal.", + "span_text": "El motlle, en forma d'arbre de Nadal, però pot ser de qualsevol altre tipus", + "span_start": 687, + "span_end": 762, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El forn ja el tindrem calentó a 180 graus", + "span_start": 764, + "span_end": 805, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una mitja hora.", + "span_text": "Enfornarem. No obrirem el forn en els 20 primers minuts de cocció del pa de pessic. Després controlarem la cocció amb un punxó o escuradents. Si surt net ja serà cuit. Tardarà una mitja hora", + "span_start": 807, + "span_end": 997, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un pa de pessic.", + "span_text": "Es traurà el pa de pessic del forn", + "span_start": 1022, + "span_end": 1056, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tan aviat com es pugui es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa", + "span_start": 1059, + "span_end": 1138, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa.", + "span_text": "Es traurà el pa de pessic del forn i tan aviat com es pugui es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa", + "span_start": 1022, + "span_end": 1138, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es talla per la meitat en horitzontal.", + "span_text": "Quan sigui fred del tot, es talla per la meitat en horitzontal", + "span_start": 1140, + "span_end": 1202, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Melmelada de maduixa, taronja o del que agradi més i un almívar que haurem fet amb una mica d'aigua i una culleradeta de rom.", + "span_text": "Es farcirà amb melmelada de maduixa, taronja o del que agradi més i un almívar que haurem fet amb una mica d'aigua i una culleradeta de rom", + "span_start": 1204, + "span_end": 1343, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Xocolata.", + "span_text": "La xocolata es tirarà per sobre del pastís", + "span_start": 1562, + "span_end": 1604, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "6 ous.", + "span_text": "Ingredients: 6 ous", + "span_start": 0, + "span_end": 18, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "180 g.", + "span_text": "180 g farina de pastisseria 180 g de sucre", + "span_start": 32, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "un polsim de sal", + "span_start": 101, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Posar el sucre i els sis rovells d'ou en un bol i batre'ls ben batuts.", + "span_text": "Elaboració: Posarem el sucre i els sis rovells d'ou en un bol i els batem ben batuts", + "span_start": 273, + "span_end": 357, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Barrejar amb compte la farina amb el llevat i afegir-ho als rovells i el sucre batuts, juntament amb el polsim de sal i la ratlladura de llimona.", + "span_text": "Per altra banda, barrejarem amb compte la farina amb el llevat i ho afegirem als rovells i el sucre batuts, juntament amb el polsim de sal i la ratlladura de llimona", + "span_start": 359, + "span_end": 524, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Muntades a punt de neu.", + "span_text": "Després hi afegirem les sis clares muntades a punt de neu", + "span_start": 526, + "span_end": 583, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En forma d'arbre de Nadal.", + "span_text": "El motlle, en forma d'arbre de Nadal, però pot ser de qualsevol altre tipus", + "span_start": 687, + "span_end": 762, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El forn ja el tindrem calentó a 180 graus", + "span_start": 764, + "span_end": 805, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una mitja hora.", + "span_text": "No obrirem el forn en els 20 primers minuts de cocció del pa de pessic. Després controlarem la cocció amb un punxó o escuradents. Si surt net ja serà cuit. Tardarà una mitja hora", + "span_start": 819, + "span_end": 997, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un pa de pessic.", + "span_text": "Es traurà el pa de pessic del forn", + "span_start": 1022, + "span_end": 1056, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tan aviat com es pugui es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa", + "span_start": 1059, + "span_end": 1138, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa.", + "span_text": "traurà el pa de pessic del forn i tan aviat com es pugui es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa", + "span_start": 1025, + "span_end": 1138, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es talla per la meitat en horitzontal.", + "span_text": "Quan sigui fred del tot, es talla per la meitat en horitzontal", + "span_start": 1140, + "span_end": 1202, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Melmelada de maduixa, taronja o del que agradi més i un almívar que haurem fet amb una mica d'aigua i una culleradeta de rom.", + "span_text": "Es farcirà amb melmelada de maduixa, taronja o del que agradi més i un almívar que haurem fet amb una mica d'aigua i una culleradeta de rom", + "span_start": 1204, + "span_end": 1343, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Xocolata.", + "span_text": "La xocolata es tirarà per sobre del pastís", + "span_start": 1562, + "span_end": 1604, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "6 ous.", + "span_text": "Ingredients: 6 ous", + "span_start": 0, + "span_end": 18, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "180 g.", + "span_text": "180 g farina de pastisseria 180 g de sucre", + "span_start": 32, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "un polsim de sal", + "span_start": 101, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Posar el sucre i els sis rovells d'ou en un bol i batre'ls ben batuts.", + "span_text": "Elaboració: Posarem el sucre i els sis rovells d'ou en un bol i els batem ben batuts", + "span_start": 273, + "span_end": 357, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Barrejar amb compte la farina amb el llevat i afegir-ho als rovells i el sucre batuts, juntament amb el polsim de sal i la ratlladura de llimona.", + "span_text": "Per altra banda, barrejarem amb compte la farina amb el llevat i ho afegirem als rovells i el sucre batuts, juntament amb el polsim de sal i la ratlladura de llimona", + "span_start": 359, + "span_end": 524, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Muntades a punt de neu.", + "span_text": "les sis clares muntades a punt de neu", + "span_start": 546, + "span_end": 583, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En forma d'arbre de Nadal.", + "span_text": "El motlle, en forma d'arbre de Nadal, però pot ser de qualsevol altre tipus", + "span_start": 687, + "span_end": 762, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El forn ja el tindrem calentó a 180 graus", + "span_start": 764, + "span_end": 805, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una mitja hora.", + "span_text": "No obrirem el forn en els 20 primers minuts de cocció del pa de pessic. Després controlarem la cocció amb un punxó o escuradents. Si surt net ja serà cuit. Tardarà una mitja hora", + "span_start": 819, + "span_end": 997, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un pa de pessic.", + "span_text": "Es traurà el pa de pessic del forn", + "span_start": 1022, + "span_end": 1056, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tan aviat com es pugui es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa", + "span_start": 1059, + "span_end": 1138, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa.", + "span_text": "Es traurà el pa de pessic del forn i tan aviat com es pugui es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa", + "span_start": 1022, + "span_end": 1138, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es talla per la meitat en horitzontal.", + "span_text": "Quan sigui fred del tot, es talla per la meitat en horitzontal", + "span_start": 1140, + "span_end": 1202, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Melmelada de maduixa, taronja o del que agradi més i un almívar que haurem fet amb una mica d'aigua i una culleradeta de rom.", + "span_text": "Es farcirà amb melmelada de maduixa, taronja o del que agradi més i un almívar que haurem fet amb una mica d'aigua i una culleradeta de rom", + "span_start": 1204, + "span_end": 1343, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Xocolata.", + "span_text": "La xocolata es tirarà per sobre del pastís", + "span_start": 1562, + "span_end": 1604, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1875", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Marta Solaz Cruz...", + "story": "Marta Solaz Cruz (Barcelona, 8 de gener de 1976) és una actriu de cinema i televisió espanyola., Forma part de la pedrera de joves actors espanyols que van participar en la sèrie Al salir de clase. En el seu cas va interpretar el paper de Violeta entre 1999 i 2001, coincidint amb actors com Alejo Sauras, Carla Pérez o Diana Palazón (amb qui ha tornat a treballar a Hospital Central).\\nLa seva trajectòria televisiva es completa amb petits papers en sèries com El comisario (2004) o Siete vidas (2006), a més d'aparicions més continuades en Hospital Central com Gabriela Dávila des de 2004. En 2008, s'incorpora a la cinquena temporada de la sèrie catalana Ventdelplà en el paper de la mossa d'Esquadra Raquel Busquets., En cinema va debutar amb Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, l'any 1993. La seva següent aparició seria ja en 2003 amb la pel·lícula Picasso y sus mujeres d'Antonio Palacios, En 2006 va estrenar els curts Trío de ases de Joseba Vázquez i Feliciten al chef d'Eva Sánchez i la pel·lícula Mia Sarah de Gustavo Ron, a la que seguiren títols com El amor se mueve, After y Maktub., Además, cuenta con una gran experiencia teatral, habiendo participado en multitud de montajes como la adaptación teatral de El otro lado de la cama o l'obra Fashion, feeling, music, al costat d'alguns dels seus companys d' Al salir de clase com Olivia Molina, Octavi Pujades o Cristina Castaño.\\nEn el terreny personal manté una relació des de 2009 amb l'actor Sergio Peris Mencheta, qui també va formar part d' Al salir de clase. Sergio i Marta foren pares d'un nen el 2012 i un altre el 2014.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan és l’aniversari de la Marta?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A través de quina sèrie es va donar a conèixer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui més hi va participar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La Marta ha aparegut en més obres televisives?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "N’ha estat la protagonista?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quina telenovel·la de producció catalana ha treballat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "També ha aparegut en obres cinematogràfiques?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb quina es va estrenar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha estat present en curtmetratges?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va sortir al llargmetratge Mia Sarah?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De qui és aquesta obra?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La Marta té parella?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es van conèixer?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Han tingut fills?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 8 de gener.", + "span_text": "Marta Solaz Cruz (Barcelona, 8 de gener de 1976)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una actriu de cinema i televisió espanyola.", + "span_text": "Marta Solaz Cruz (Barcelona, 8 de gener de 1976) és una actriu de cinema i televisió espanyola", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D’Al salir de clase.", + "span_text": "Forma part de la pedrera de joves actors espanyols que van participar en la sèrie Al salir de clase", + "span_start": 98, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Alejo Sauras, Carla Pérez i Diana Palazón.", + "span_text": "coincidint amb actors com Alejo Sauras, Carla Pérez o Diana Palazón", + "span_start": 267, + "span_end": 334, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva trajectòria televisiva es completa amb petits papers en sèries com El comisario (2004) o Siete vidas (2006), a més d'aparicions més continuades en Hospital Central", + "span_start": 388, + "span_end": 559, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La seva trajectòria televisiva es completa amb petits papers", + "span_start": 388, + "span_end": 448, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ventdelplà.", + "span_text": "s'incorpora a la cinquena temporada de la sèrie catalana Ventdelplà", + "span_start": 602, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "cinema va debutar amb Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, l'any 1993. La seva següent aparició seria ja en 2003 amb la pel·lícula Picasso y sus mujeres d'Antonio Palacios", + "span_start": 727, + "span_end": 913, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Monturiol, el senyor del mar de Francesc Bellmunt.", + "span_text": "En cinema va debutar amb Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, l'any 1993", + "span_start": 724, + "span_end": 811, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va estrenar els curts Trío de ases de Joseba Vázquez i Feliciten al chef d'Eva Sánchez", + "span_start": 924, + "span_end": 1010, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va estrenar els curts Trío de ases de Joseba Vázquez i Feliciten al chef d'Eva Sánchez i la pel·lícula Mia Sarah", + "span_start": 924, + "span_end": 1036, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De Gustavo Ron.", + "span_text": "la pel·lícula Mia Sarah de Gustavo Ron", + "span_start": 1013, + "span_end": 1051, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "manté una relació des de 2009 amb l'actor Sergio Peris Mencheta", + "span_start": 1437, + "span_end": 1500, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ell també va formar part d' Al salir de clase.", + "span_text": "Sergio Peris Mencheta, qui també va formar part d' Al salir de clase", + "span_start": 1479, + "span_end": 1547, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sergio i Marta foren pares d'un nen el 2012 i un altre el 2014", + "span_start": 1549, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El 8 de gener.", + "span_text": "Marta Solaz Cruz (Barcelona, 8 de gener de 1976)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una actriu de cinema i televisió espanyola.", + "span_text": "Marta Solaz Cruz (Barcelona, 8 de gener de 1976) és una actriu de cinema i televisió espanyola", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D’Al salir de clase.", + "span_text": "Forma part de la pedrera de joves actors espanyols que van participar en la sèrie Al salir de clase", + "span_start": 98, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Alejo Sauras, Carla Pérez i Diana Palazón.", + "span_text": "coincidint amb actors com Alejo Sauras, Carla Pérez o Diana Palazón", + "span_start": 267, + "span_end": 334, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva trajectòria televisiva es completa amb petits papers en sèries com El comisario (2004) o Siete vidas (2006), a més d'aparicions més continuades en Hospital Central", + "span_start": 388, + "span_end": 559, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La seva trajectòria televisiva es completa amb petits papers", + "span_start": 388, + "span_end": 448, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ventdelplà.", + "span_text": "s'incorpora a la cinquena temporada de la sèrie catalana Ventdelplà", + "span_start": 602, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En cinema va debutar amb Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, l'any 1993. La seva següent aparició seria ja en 2003 amb la pel·lícula Picasso y sus mujeres d'Antonio Palacios", + "span_start": 724, + "span_end": 913, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Monturiol, el senyor del mar de Francesc Bellmunt.", + "span_text": "En cinema va debutar amb Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, l'any 1993. La seva següent aparició seria ja en 2003 amb la pel·lícula Picasso y sus mujeres d'Antonio Palacios", + "span_start": 724, + "span_end": 913, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va estrenar els curts Trío de ases de Joseba Vázquez i Feliciten al chef d'Eva Sánchez", + "span_start": 924, + "span_end": 1010, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va estrenar els curts Trío de ases de Joseba Vázquez i Feliciten al chef d'Eva Sánchez i la pel·lícula Mia Sarah", + "span_start": 924, + "span_end": 1036, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De Gustavo Ron.", + "span_text": "la pel·lícula Mia Sarah de Gustavo Ron", + "span_start": 1013, + "span_end": 1051, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "manté una relació des de 2009 amb l'actor Sergio Peris Mencheta", + "span_start": 1437, + "span_end": 1500, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ell també va formar part d' Al salir de clase.", + "span_text": "Sergio Peris Mencheta, qui també va formar part d' Al salir de clase", + "span_start": 1479, + "span_end": 1547, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sergio i Marta foren pares d'un nen el 2012 i un altre el 2014", + "span_start": 1549, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 8 de gener.", + "span_text": "Marta Solaz Cruz (Barcelona, 8 de gener de 1976)", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una actriu de cinema i televisió espanyola.", + "span_text": "és una actriu de cinema i televisió espanyola", + "span_start": 49, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D’Al salir de clase.", + "span_text": "Forma part de la pedrera de joves actors espanyols que van participar en la sèrie Al salir de clase", + "span_start": 98, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Alejo Sauras, Carla Pérez i Diana Palazón.", + "span_text": "coincidint amb actors com Alejo Sauras, Carla Pérez o Diana Palazón", + "span_start": 267, + "span_end": 334, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva trajectòria televisiva es completa amb petits papers en sèries com El comisario (2004) o Siete vidas (2006), a més d'aparicions més continuades en Hospital Central com Gabriela Dávila", + "span_start": 388, + "span_end": 579, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La seva trajectòria televisiva es completa amb petits papers", + "span_start": 388, + "span_end": 448, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ventdelplà.", + "span_text": "s'incorpora a la cinquena temporada de la sèrie catalana Ventdelplà", + "span_start": 602, + "span_end": 669, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En cinema va debutar amb Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, l'any 1993. La seva següent aparició seria ja en 2003 amb la pel·lícula Picasso y sus mujeres d'Antonio Palacios", + "span_start": 724, + "span_end": 913, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Monturiol, el senyor del mar de Francesc Bellmunt.", + "span_text": "En cinema va debutar amb Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, l'any 1993. La seva següent aparició seria ja en 2003 amb la pel·lícula Picasso y sus mujeres d'Antonio Palacios", + "span_start": 724, + "span_end": 913, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va estrenar els curts Trío de ases de Joseba Vázquez i Feliciten al chef d'Eva Sánchez", + "span_start": 924, + "span_end": 1010, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va estrenar els curts Trío de ases de Joseba Vázquez i Feliciten al chef d'Eva Sánchez i la pel·lícula Mia Sarah", + "span_start": 924, + "span_end": 1036, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De Gustavo Ron.", + "span_text": "la pel·lícula Mia Sarah de Gustavo Ron", + "span_start": 1013, + "span_end": 1051, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "manté una relació des de 2009 amb l'actor Sergio Peris Mencheta", + "span_start": 1437, + "span_end": 1500, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ell també va formar part d' Al salir de clase.", + "span_text": "Sergio Peris Mencheta, qui també va formar part d' Al salir de clase", + "span_start": 1479, + "span_end": 1547, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sergio i Marta foren pares d'un nen el 2012 i un altre el 2014", + "span_start": 1549, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_93", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Paula Montal i Fornés", + "story": "Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889) és una religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies., Paula Montal va néixer un 11 d'octubre de 1799 a Arenys de Mar. No va tenir una infantesa gens fàcil. És la gran de 5 germans del segon matrimoni del seu pare amb Vicenta Fornés. Als 10 anys va perdre el seu pare, fet que va esdevenir un cop molt fort per a ella, i li va fer aprendre el sentit de la responsabilitat. Aquesta situació li va donar molta experiència en el moment d'iniciar-se en la seva obra a favor de la infantesa i, sobretot, de manera especial per la promoció integral de la dona.\\nDe petita sospirava per consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l'ensenyança. Així el 1829 començà el seu apostolat a Figueres amb la seva amiga Agnès Busquets, on creà la primera escola de noies (fins aleshores, l'ensenyament de les nenes havia quedat limitat a la costura)., A començaments del segle xix, a Arenys de Mar, hi havia 10 costures (escoles per a nenes), i Paula Montal va veure la realitat educativa de la dona i les poques possibilitats que tenia per accedir a la cultura. El 1842 tornà a Arenys de Mar per fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres i, finalment, s'edificà l'escola al carrer d'en Cantalagrella núm. 12 (actualment carrer de les Mares Escolàpies). Poc després traslladà l'escola, on s'impartien classes de comerç, a més de música, pintura, labors, etc. sota el lema Pietat i lletres. De l'antic edifici, que al llarg dels anys s'anava adaptant a les noves necessitats i als estudis nous, actualment només en resten la façana i la campana que marcava les hores., La Mare Paula Montal també havia creat escoles a Sabadell, Igualada, El Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat. De fet, amb la de Sabadell nasqué la congregació dedicada a l'ensenyament Escolàpies Sabadell - Col·legi Sant Josep de Calassanç fundada l'any 1846., L'any 1859 la Mare Paula Montal va arribar a Olesa de Montserrat, on va realitzar la darrera de les seves fundacions en vida. L'escola era petita i pobra i s'hi van acollir les filles petites dels obrers, a les quals s'admetia de franc, se'ls donava menjar i se'ls proveïa de roba i calçat. En aquest poble, en aquesta escola, meravellada per la senzillesa i humilitat de la gent, la mare Paula va romandre durant 30 anys, fins a la seva mort, el 26 de febrer de 1889., Les seves despulles reposen sota l'altar de la capella del Convent de les Mares Escolàpies d'Olesa de Montserrat., A la seva mort el 1889, 308 monges i 28 novícies pertanyien a la seva orde, amb 19 centres educatius oberts on s'educava 3.500 nenes. El 1992, n'hi havia 110 de repartits entre Àsia, Amèrica i Europa, amb 36.000 alumnes., El 28 de desembre de 1988 fou proclamada Venerable pel Papa. El 18 d'abril de 1993 va ser beatificada per Joan Pau II a Roma. El 25 de novembre del 2001 va ser canonitzada pel mateix Papa.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer la Santa Mare Paula Montal?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va morir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui va ser?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va créixer en un entorn plàcid?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin esdeveniment la va marcar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què somiava quan era nena?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va fundar a Figueres?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan va retornar al seu poble natal?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què hi va fer?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què s’hi ensenyava allà?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On més va establir centres d’ensenyament?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin perfil d’alumnes estudiaven a l’acadèmia d’Olesa de Montserrat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S’hi va sentir a gust, allà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quantes d’aquestes escoles es van arribar a obrir a tot el món?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins reconeixements ha rebut la Santa Mare?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Arenys de Mar.", + "span_text": "Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889)", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Olesa de Montserrat.", + "span_text": "Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889)", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies.", + "span_text": "és una religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies", + "span_start": 110, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No va tenir una infantesa gens fàcil", + "span_start": 270, + "span_end": 306, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que als 10 anys va perdre el seu pare.", + "span_text": "Als 10 anys va perdre el seu pare, fet que va esdevenir un cop molt fort per a ella", + "span_start": 385, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l'ensenyança.", + "span_text": "De petita sospirava per consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l'ensenyança", + "span_start": 707, + "span_end": 798, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La primera escola de noies.", + "span_text": "començà el seu apostolat a Figueres amb la seva amiga Agnès Busquets, on creà la primera escola de noies", + "span_start": 813, + "span_end": 917, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1842.", + "span_text": "El 1842 tornà a Arenys de Mar", + "span_start": 1211, + "span_end": 1240, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres.", + "span_text": "tornà a Arenys de Mar per fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres", + "span_start": 1219, + "span_end": 1310, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Comerç, a més de música, pintura, labors, etc.", + "span_text": "s'impartien classes de comerç, a més de música, pintura, labors, etc", + "span_start": 1461, + "span_end": 1529, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Sabadell, Igualada, El Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat.", + "span_text": "també havia creat escoles a Sabadell, Igualada, El Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat", + "span_start": 1762, + "span_end": 1854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les filles petites dels obrers.", + "span_text": "va arribar a Olesa de Montserrat, on va realitzar la darrera de les seves fundacions en vida. L'escola era petita i pobra i s'hi van acollir les filles petites dels obrers", + "span_start": 2039, + "span_end": 2210, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest poble, en aquesta escola, meravellada per la senzillesa i humilitat de la gent, la mare Paula va romandre durant 30 anys", + "span_start": 2298, + "span_end": 2428, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "110.", + "span_text": "amb 19 centres educatius oberts on s'educava 3.500 nenes. El 1992, n'hi havia 110", + "span_start": 2670, + "span_end": 2751, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fou proclamada Venerable pel Papa, va ser beatificada per Joan Pau II a Roma i va ser canonitzada pel mateix Papa.", + "span_text": "fou proclamada Venerable pel Papa. El 18 d'abril de 1993 va ser beatificada per Joan Pau II a Roma. El 25 de novembre del 2001 va ser canonitzada pel mateix Papa", + "span_start": 2843, + "span_end": 3004, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Arenys de Mar.", + "span_text": "Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889)", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Olesa de Montserrat.", + "span_text": "Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889)", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies.", + "span_text": "és una religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies", + "span_start": 110, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No va tenir una infantesa gens fàcil", + "span_start": 270, + "span_end": 306, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que als 10 anys va perdre el seu pare.", + "span_text": "Als 10 anys va perdre el seu pare, fet que va esdevenir un cop molt fort per a ella", + "span_start": 385, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l'ensenyança.", + "span_text": "De petita sospirava per consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l'ensenyança", + "span_start": 707, + "span_end": 798, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La primera escola de noies.", + "span_text": "començà el seu apostolat a Figueres amb la seva amiga Agnès Busquets, on creà la primera escola de noies", + "span_start": 813, + "span_end": 917, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1842.", + "span_text": "El 1842 tornà a Arenys de Mar", + "span_start": 1211, + "span_end": 1240, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres.", + "span_text": "tornà a Arenys de Mar per fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres", + "span_start": 1219, + "span_end": 1310, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Comerç, a més de música, pintura, labors, etc.", + "span_text": "s'impartien classes de comerç, a més de música, pintura, labors, etc", + "span_start": 1461, + "span_end": 1529, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Sabadell, Igualada, El Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat.", + "span_text": "també havia creat escoles a Sabadell, Igualada, El Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat", + "span_start": 1762, + "span_end": 1854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les filles petites dels obrers.", + "span_text": "la Mare Paula Montal va arribar a Olesa de Montserrat, on va realitzar la darrera de les seves fundacions en vida. L'escola era petita i pobra i s'hi van acollir les filles petites dels obrers", + "span_start": 2018, + "span_end": 2210, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest poble, en aquesta escola, meravellada per la senzillesa i humilitat de la gent, la mare Paula va romandre durant 30 anys", + "span_start": 2298, + "span_end": 2428, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "110 de repartits entre Àsia, Amèrica i Europa.", + "span_text": "amb 19 centres educatius oberts on s'educava 3.500 nenes. El 1992, n'hi havia 110 de repartits entre Àsia, Amèrica i Europa", + "span_start": 2670, + "span_end": 2793, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fou proclamada Venerable pel Papa, va ser beatificada per Joan Pau II a Roma i va ser canonitzada pel mateix Papa.", + "span_text": "fou proclamada Venerable pel Papa. El 18 d'abril de 1993 va ser beatificada per Joan Pau II a Roma. El 25 de novembre del 2001 va ser canonitzada pel mateix Papa", + "span_start": 2843, + "span_end": 3004, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Arenys de Mar.", + "span_text": "Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889)", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Olesa de Montserrat.", + "span_text": "Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889)", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies.", + "span_text": "és una religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies", + "span_start": 110, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No va tenir una infantesa gens fàcil", + "span_start": 270, + "span_end": 306, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La pèrdua del seu pare.", + "span_text": "Als 10 anys va perdre el seu pare, fet que va esdevenir un cop molt fort per a ella", + "span_start": 385, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l'ensenyança.", + "span_text": "De petita sospirava per consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l'ensenyança", + "span_start": 707, + "span_end": 798, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La primera escola de noies.", + "span_text": "començà el seu apostolat a Figueres amb la seva amiga Agnès Busquets, on creà la primera escola de noies", + "span_start": 813, + "span_end": 917, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1842.", + "span_text": "El 1842 tornà a Arenys de Mar", + "span_start": 1211, + "span_end": 1240, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres.", + "span_text": "tornà a Arenys de Mar per fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres", + "span_start": 1219, + "span_end": 1310, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Comerç, a més de música, pintura i labors, entre d'altres.", + "span_text": "s'impartien classes de comerç, a més de música, pintura, labors, etc", + "span_start": 1461, + "span_end": 1529, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Sabadell, Igualada, El Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat.", + "span_text": "també havia creat escoles a Sabadell, Igualada, El Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat", + "span_start": 1762, + "span_end": 1854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les filles petites dels obrers.", + "span_text": "la Mare Paula Montal va arribar a Olesa de Montserrat, on va realitzar la darrera de les seves fundacions en vida. L'escola era petita i pobra i s'hi van acollir les filles petites dels obrers", + "span_start": 2018, + "span_end": 2210, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest poble, en aquesta escola, meravellada per la senzillesa i humilitat de la gent, la mare Paula va romandre durant 30 anys", + "span_start": 2298, + "span_end": 2428, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "110.", + "span_text": "centres educatius oberts on s'educava 3.500 nenes. El 1992, n'hi havia 110", + "span_start": 2677, + "span_end": 2751, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1988 fou proclamada Venerable pel Papa, el 1993 va ser beatificada per Joan Pau II i el 2001 va ser canonitzada pel mateix Papa.", + "span_text": "El 28 de desembre de 1988 fou proclamada Venerable pel Papa. El 18 d'abril de 1993 va ser beatificada per Joan Pau II a Roma. El 25 de novembre del 2001 va ser canonitzada pel mateix Papa", + "span_start": 2817, + "span_end": 3004, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1450", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Trini Tinturé...", + "story": "Trini Tinturé (Lleida, 1938) Trinidad Tinturé Navarro és una historietista i il·lustradora catalana. El seu treball té un lloc destacat en la història del còmic del segle xx. Ha treballat fonamentalment per al mercat exterior. S'ha especialitzat en còmics dirigits a nenes i adolescents, entre els quals destaca Emma és \\encantadora\\ (1981), la seva obra més representativa a Espanya, creada en col·laboració amb el guionista Andreu Martín i Farrero., Trini Tinturé va néixer el 1938, en plena Guerra Civil Espanyola. La seva família, de sis membres, vivia dels ingressos del seu pare, que tenia un taller de fusteria., Des de molt petita va mostrar afició al dibuix i, malgrat la seva formació autodidacta, en 1955 va ser guardonada amb 1a medalla de dibuix artístic del Cercle de Belles arts de la seva ciutat natal., Dos anys després va marxar amb tren a Barcelona, on residia una tia seva. Allí no va tenir problemes per trobar treball com historietista en petites editorials (Gràfiques Soriano, Indedi), encara que també va provar amb la publicitat., En 1960 va aconseguir entrar a Bruguera i des d'aquí va donar el salt al mercat exterior a través de la seva agència Creacions Editoriales. Els seus còmics es van publicar en revistes d'Alemanya, Àustria i el Regne Unit com \\Biggi\\, \\Jurtz\\, \\Jamp Shop\\, \\Tina\\ o \\Twinkle\\. Entre les seves sèries per al mercat exterior poden destacar-se Oh, Tinker! i Curly., A partir de 1981 va desenvolupar amb Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro als guions la seva sèrie més popular, Emma és encantadora, per a la revista \\Lily\\., El 2015 el 33 Saló Internacional del Còmic va dedicar una exposició sota el títol \\Autores del còmic femení en el franquisme 1940/1970\\ en el qual es van incloure els seus treballs., Armando Matías Guiu ha destacat la tendresa dels dibuixos de Trini Tinturé.", + "questions": [ + { + "input_text": "On ha nascut Trini Tinturé?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina rellevància té dins l’àmbit cultural?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin tipus d’obra ha publicat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va néixer immersa en algun context històric d’importància?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan era nena ja mostrava interès pel món de la il·lustració?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On es va traslladar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quina empresa va tenir la seva primera feina important?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què va ser tan rellevant, aquest treball?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Des de quins mitjans europeus va donar a conèixer les seves vinyetes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb qui va treballar per a l’elaboració d’Emma és encantadora?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li va passar el 2015?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina característica es valora de la seva obra?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Trini Tinturé (Lleida, 1938)", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1938.", + "span_text": "Trini Tinturé (Lleida, 1938)", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una historietista i il·lustradora catalana.", + "span_text": "Trinidad Tinturé Navarro és una historietista i il·lustradora catalana", + "span_start": 31, + "span_end": 101, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Té un lloc destacat en la història del còmic del segle xx.", + "span_text": "El seu treball té un lloc destacat en la història del còmic del segle xx", + "span_start": 103, + "span_end": 175, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Còmics dirigits a nenes i adolescents.", + "span_text": "S'ha especialitzat en còmics dirigits a nenes i adolescents", + "span_start": 229, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Trini Tinturé va néixer el 1938, en plena Guerra Civil Espanyola", + "span_start": 455, + "span_end": 519, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Guerra Civil Espanyola.", + "span_text": "va néixer el 1938, en plena Guerra Civil Espanyola", + "span_start": 469, + "span_end": 519, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de molt petita va mostrar afició al dibuix", + "span_start": 624, + "span_end": 670, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Dos anys després va marxar amb tren a Barcelona, on residia una tia seva", + "span_start": 825, + "span_end": 897, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Bruguera.", + "span_text": "va aconseguir entrar a Bruguera i des d'aquí va donar el salt al mercat exterior a través de la seva agència Creacions Editoriales", + "span_start": 1070, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè des d'allà va donar el salt al mercat exterior a través de la seva agència Creacions Editoriales.", + "span_text": "aconseguir entrar a Bruguera i des d'aquí va donar el salt al mercat exterior a través de la seva agència Creacions Editoriales", + "span_start": 1073, + "span_end": 1200, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Des de revistes d'Alemanya, Àustria i el Regne Unit com Biggi, Jurtz, Jamp Shop, Tina o Twinkle.", + "span_text": "Els seus còmics es van publicar en revistes d'Alemanya, Àustria i el Regne Unit com \\Biggi\\, \\Jurtz\\, \\Jamp Shop\\, \\Tina\\ o \\Twinkle\\", + "span_start": 1202, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro.", + "span_text": "va desenvolupar amb Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro als guions la seva sèrie més popular, Emma és encantadora", + "span_start": 1441, + "span_end": 1558, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que el 33 Saló Internacional del Còmic va dedicar una exposició sota el títol Autores del còmic femení en el franquisme 1940/1970 en el qual es van incloure els seus treballs.", + "span_text": "El 2015 el 33 Saló Internacional del Còmic va dedicar una exposició sota el títol \\Autores del còmic femení en el franquisme 1940/1970\\ en el qual es van incloure els seus treballs", + "span_start": 1587, + "span_end": 1767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La tendresa dels dibuixos.", + "span_text": "Armando Matías Guiu ha destacat la tendresa dels dibuixos de Trini Tinturé", + "span_start": 1771, + "span_end": 1845, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Trini Tinturé (Lleida, 1938)", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1938.", + "span_text": "Trini Tinturé (Lleida, 1938)", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una historietista i il·lustradora catalana.", + "span_text": "Trinidad Tinturé Navarro és una historietista i il·lustradora catalana", + "span_start": 31, + "span_end": 101, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Té un lloc destacat en la història del còmic del segle xx.", + "span_text": "El seu treball té un lloc destacat en la història del còmic del segle xx", + "span_start": 103, + "span_end": 175, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Còmics dirigits a nenes i adolescents.", + "span_text": "S'ha especialitzat en còmics dirigits a nenes i adolescents", + "span_start": 229, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Trini Tinturé va néixer el 1938, en plena Guerra Civil Espanyola", + "span_start": 455, + "span_end": 519, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Guerra Civil Espanyola.", + "span_text": "va néixer el 1938, en plena Guerra Civil Espanyola", + "span_start": 469, + "span_end": 519, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de molt petita va mostrar afició al dibuix", + "span_start": 624, + "span_end": 670, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Dos anys després va marxar amb tren a Barcelona, on residia una tia seva", + "span_start": 825, + "span_end": 897, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Bruguera.", + "span_text": "va aconseguir entrar a Bruguera i des d'aquí va donar el salt al mercat exterior a través de la seva agència Creacions Editoriales", + "span_start": 1070, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè des d'allà va donar el salt al mercat exterior.", + "span_text": "va aconseguir entrar a Bruguera i des d'aquí va donar el salt al mercat exterior", + "span_start": 1070, + "span_end": 1150, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Des de revistes d'Alemanya, Àustria i el Regne Unit com Biggi, Jurtz, Jamp Shop, Tina o Twinkle.", + "span_text": "Els seus còmics es van publicar en revistes d'Alemanya, Àustria i el Regne Unit com \\Biggi\\, \\Jurtz\\, \\Jamp Shop\\, \\Tina\\ o \\Twinkle\\", + "span_start": 1202, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro.", + "span_text": "va desenvolupar amb Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro als guions la seva sèrie més popular, Emma és encantadora", + "span_start": 1441, + "span_end": 1558, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que el 33 Saló Internacional del Còmic va dedicar una exposició sota el títol Autores del còmic femení en el franquisme 1940/1970 en el qual es van incloure els seus treballs.", + "span_text": "El 2015 el 33 Saló Internacional del Còmic va dedicar una exposició sota el títol \\Autores del còmic femení en el franquisme 1940/1970\\ en el qual es van incloure els seus treballs", + "span_start": 1587, + "span_end": 1767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La tendresa dels seus dibuixos.", + "span_text": "Armando Matías Guiu ha destacat la tendresa dels dibuixos de Trini Tinturé", + "span_start": 1771, + "span_end": 1845, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Trini Tinturé (Lleida, 1938)", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1938.", + "span_text": "Trini Tinturé (Lleida, 1938)", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una historietista i il·lustradora catalana.", + "span_text": "Trinidad Tinturé Navarro és una historietista i il·lustradora catalana", + "span_start": 31, + "span_end": 101, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Té un lloc destacat en la història del còmic del segle xx.", + "span_text": "El seu treball té un lloc destacat en la història del còmic del segle xx", + "span_start": 103, + "span_end": 175, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Còmics dirigits a nenes i adolescents.", + "span_text": "S'ha especialitzat en còmics dirigits a nenes i adolescents", + "span_start": 229, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Trini Tinturé va néixer el 1938, en plena Guerra Civil Espanyola", + "span_start": 455, + "span_end": 519, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Guerra Civil Espanyola.", + "span_text": "va néixer el 1938, en plena Guerra Civil Espanyola", + "span_start": 469, + "span_end": 519, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de molt petita va mostrar afició al dibuix", + "span_start": 624, + "span_end": 670, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Dos anys després va marxar amb tren a Barcelona, on residia una tia seva", + "span_start": 825, + "span_end": 897, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Bruguera.", + "span_text": "va aconseguir entrar a Bruguera i des d'aquí va donar el salt al mercat exterior a través de la seva agència Creacions Editoriales", + "span_start": 1070, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè des d'allà va donar el salt al mercat exterior.", + "span_text": "va aconseguir entrar a Bruguera i des d'aquí va donar el salt al mercat exterior", + "span_start": 1070, + "span_end": 1150, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Des de revistes d'Alemanya, Àustria i el Regne Unit com Biggi, Jurtz, Jamp Shop, Tina o Twinkle.", + "span_text": "Els seus còmics es van publicar en revistes d'Alemanya, Àustria i el Regne Unit com \\Biggi\\, \\Jurtz\\, \\Jamp Shop\\, \\Tina\\ o \\Twinkle\\", + "span_start": 1202, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro.", + "span_text": "va desenvolupar amb Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro als guions la seva sèrie més popular, Emma és encantadora", + "span_start": 1441, + "span_end": 1558, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que el 33 Saló Internacional del Còmic va dedicar una exposició sota el títol Autores del còmic femení en el franquisme 1940/1970 en el qual es van incloure els seus treballs.", + "span_text": "El 2015 el 33 Saló Internacional del Còmic va dedicar una exposició sota el títol \\Autores del còmic femení en el franquisme 1940/1970\\ en el qual es van incloure els seus treballs", + "span_start": 1587, + "span_end": 1767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La tendresa dels seus dibuixos.", + "span_text": "Armando Matías Guiu ha destacat la tendresa dels dibuixos de Trini Tinturé", + "span_start": 1771, + "span_end": 1845, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_918", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Hongria recorre a la policia per aturar els refugiats que hi volen entrar", + "story": "Els milers de refugiats que fa dies que fugen de Síria, de l'Afganistan o el Paquistan passant per Grècia i Macedònia són a la porta de la UE, a la frontera entre Sèrbia i Hongria. I les autoritats hongareses els han rebuts amb hostilitat, barrant-los el pas amb filferro espinós i agents de policia: avui han interceptat més de 2.500 refugiats, mig miler dels quals són menors d'edat, que provaven de travessar la frontera des de Sèrbia. A més, el govern hongarès ha començat a construir una tanca a la frontera de més de cent quilòmetres. La UE no ha posat de moment cap impediment a la construcció d'aquesta tanca, i ha garantit ajuda financera al govern d'Hongria perquè pugui entomar la crisi. I les autoritats hongareses apliquen la via policíaca, envien dos mil agents més de reforç a la frontera per mirar d'impedir als milers de refugiats que encara són camí d'aquest país que hi entrin. Hongria ha pensat a utilitzar l'exèrcit i tot. La policia ha arribat a disparar gasos lacrimògens en un campament de refugiats per evitar que se n'anessin centenars de persones. Merkel, escridassada en un centre de refugiats a Alemanya D'una altra banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha visitat avui el centre de refugiats de Heidenau, prop de Dresden, que el cap de setmana fou atacat per un grup de neonazis. Quan hi ha arribat un centenar de veïns d'aquesta localitat l'han escridassada, dient-li que es preocupés primer de la seva gent. Merkel ha dit que els atacs que van patir els immigrats eren repugnants i ha afegit que la participació de famílies amb nens a les protestes contra la presència dels refugiats era vergonyosa", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'on han marxat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On han arribat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Hongria han estat benvinguts?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina barrera de contenció ha imposat el govern del país?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Aquesta decisió ha estat mal vista des de la Unió Europea?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina altra mesura ha impulsat Hongria?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La policia ha assumit una tasca humanitària en relació amb els refugiats?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui és Angela Merkel?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha fet?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui havia assaltat aquest camp de refugiats?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li van reprovar els ciutadans alemanys d'aquell poble a la cancellera?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ha respost ella?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què ha criticat?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dels milers de refugiats que fa dies que fugen.", + "span_text": "Els milers de refugiats que fa dies que fugen", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Síria, de l'Afganistan o el Paquistan.", + "span_text": "que fugen de Síria, de l'Afganistan o el Paquistan", + "span_start": 36, + "span_end": 86, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la porta de la UE, a la frontera entre Sèrbia i Hongria.", + "span_text": "fugen de Síria, de l'Afganistan o el Paquistan passant per Grècia i Macedònia són a la porta de la UE, a la frontera entre Sèrbia i Hongria", + "span_start": 40, + "span_end": 179, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "les autoritats hongareses els han rebuts amb hostilitat, barrant-los el pas amb filferro espinós", + "span_start": 183, + "span_end": 279, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una tanca a la frontera de més de cent quilòmetres.", + "span_text": "el govern hongarès ha començat a construir una tanca a la frontera de més de cent quilòmetres", + "span_start": 446, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La UE no ha posat de moment cap impediment a la construcció d'aquesta tanca", + "span_start": 541, + "span_end": 616, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Han enviat dos mil agents més de reforç a la frontera per mirar d'impedir als milers de refugiats que encara són camí d'aquest país que hi entrin.", + "span_text": "les autoritats hongareses apliquen la via policíaca, envien dos mil agents més de reforç a la frontera per mirar d'impedir als milers de refugiats que encara són camí d'aquest país que hi entrin", + "span_start": 701, + "span_end": 895, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La policia ha arribat a disparar gasos lacrimògens en un campament de refugiats per evitar que se n'anessin centenars de persones", + "span_start": 944, + "span_end": 1073, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La cancellera alemanya.", + "span_text": "la cancellera alemanya, Angela Merkel", + "span_start": 1152, + "span_end": 1189, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha visitat avui el centre de refugiats de Heidenau.", + "span_text": "Angela Merkel, ha visitat avui el centre de refugiats de Heidenau", + "span_start": 1176, + "span_end": 1241, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un grup de neonazis.", + "span_text": "el centre de refugiats de Heidenau, prop de Dresden, que el cap de setmana fou atacat per un grup de neonazis", + "span_start": 1207, + "span_end": 1316, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que no es preocupés primer de la seva gent.", + "span_text": "Quan hi ha arribat un centenar de veïns d'aquesta localitat l'han escridassada, dient-li que es preocupés primer de la seva gent", + "span_start": 1318, + "span_end": 1446, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que els atacs que van patir els immigrats eren repugnants.", + "span_text": "Merkel ha dit que els atacs que van patir els immigrats eren repugnants", + "span_start": 1448, + "span_end": 1519, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La participació de famílies amb nens a les protestes contra la presència dels refugiats.", + "span_text": "ha afegit que la participació de famílies amb nens a les protestes contra la presència dels refugiats era vergonyosa", + "span_start": 1522, + "span_end": 1638, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dels milers de refugiats.", + "span_text": "Els milers de refugiats que fa dies que fugen", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Síria, de l'Afganistan o el Paquistan.", + "span_text": "fugen de Síria, de l'Afganistan o el Paquistan", + "span_start": 40, + "span_end": 86, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la porta de la UE, a la frontera entre Sèrbia i Hongria.", + "span_text": "fugen de Síria, de l'Afganistan o el Paquistan passant per Grècia i Macedònia són a la porta de la UE, a la frontera entre Sèrbia i Hongria", + "span_start": 40, + "span_end": 179, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "les autoritats hongareses els han rebuts amb hostilitat, barrant-los el pas amb filferro espinós", + "span_start": 183, + "span_end": 279, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una tanca a la frontera de més de cent quilòmetres.", + "span_text": "el govern hongarès ha començat a construir una tanca a la frontera de més de cent quilòmetres", + "span_start": 446, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La UE no ha posat de moment cap impediment a la construcció d'aquesta tanca", + "span_start": 541, + "span_end": 616, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Han enviat dos mil agents més de reforç a la frontera per mirar d'impedir als milers de refugiats que encara són camí d'aquest país que hi entrin.", + "span_text": "les autoritats hongareses apliquen la via policíaca, envien dos mil agents més de reforç a la frontera per mirar d'impedir als milers de refugiats que encara són camí d'aquest país que hi entrin", + "span_start": 701, + "span_end": 895, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La policia ha arribat a disparar gasos lacrimògens en un campament de refugiats per evitar que se n'anessin centenars de persones", + "span_start": 944, + "span_end": 1073, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La cancellera alemanya.", + "span_text": "la cancellera alemanya, Angela Merkel", + "span_start": 1152, + "span_end": 1189, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha visitat avui el centre de refugiats de Heidenau.", + "span_text": "Angela Merkel, ha visitat avui el centre de refugiats de Heidenau", + "span_start": 1176, + "span_end": 1241, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un grup de neonazis.", + "span_text": "el centre de refugiats de Heidenau, prop de Dresden, que el cap de setmana fou atacat per un grup de neonazis", + "span_start": 1207, + "span_end": 1316, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que no es preocupés primer de la seva gent.", + "span_text": "Quan hi ha arribat un centenar de veïns d'aquesta localitat l'han escridassada, dient-li que es preocupés primer de la seva gent", + "span_start": 1318, + "span_end": 1446, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que els atacs que van patir els immigrats eren repugnants.", + "span_text": "Merkel ha dit que els atacs que van patir els immigrats eren repugnants", + "span_start": 1448, + "span_end": 1519, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La participació de famílies amb nens a les protestes contra la presència dels refugiats.", + "span_text": "ha afegit que la participació de famílies amb nens a les protestes contra la presència dels refugiats era vergonyosa", + "span_start": 1522, + "span_end": 1638, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dels refugiats.", + "span_text": "Els milers de refugiats que fa dies que fugen", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Síria, de l'Afganistan o el Paquistan.", + "span_text": "fa dies que fugen de Síria, de l'Afganistan o el Paquistan", + "span_start": 28, + "span_end": 86, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la porta de la UE, a la frontera entre Sèrbia i Hongria.", + "span_text": "fugen de Síria, de l'Afganistan o el Paquistan passant per Grècia i Macedònia són a la porta de la UE, a la frontera entre Sèrbia i Hongria", + "span_start": 40, + "span_end": 179, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "les autoritats hongareses els han rebuts amb hostilitat", + "span_start": 183, + "span_end": 238, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una tanca a la frontera de més de cent quilòmetres.", + "span_text": "el govern hongarès ha començat a construir una tanca a la frontera de més de cent quilòmetres", + "span_start": 446, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La UE no ha posat de moment cap impediment a la construcció d'aquesta tanca", + "span_start": 541, + "span_end": 616, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Han enviat dos mil agents més de reforç a la frontera per mirar d'impedir als milers de refugiats que encara són camí d'aquest país que hi entrin.", + "span_text": "les autoritats hongareses apliquen la via policíaca, envien dos mil agents més de reforç a la frontera per mirar d'impedir als milers de refugiats que encara són camí d'aquest país que hi entrin", + "span_start": 701, + "span_end": 895, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La policia ha arribat a disparar gasos lacrimògens en un campament de refugiats per evitar que se n'anessin centenars de persones", + "span_start": 944, + "span_end": 1073, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La cancellera alemanya.", + "span_text": "la cancellera alemanya, Angela Merkel", + "span_start": 1152, + "span_end": 1189, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha visitat avui el centre de refugiats de Heidenau.", + "span_text": "Angela Merkel, ha visitat avui el centre de refugiats de Heidenau", + "span_start": 1176, + "span_end": 1241, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un grup de neonazis.", + "span_text": "el centre de refugiats de Heidenau, prop de Dresden, que el cap de setmana fou atacat per un grup de neonazis", + "span_start": 1207, + "span_end": 1316, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que no es preocupés primer de la seva gent.", + "span_text": "Quan hi ha arribat un centenar de veïns d'aquesta localitat l'han escridassada, dient-li que es preocupés primer de la seva gent", + "span_start": 1318, + "span_end": 1446, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que els atacs que van patir els immigrats eren repugnants.", + "span_text": "Merkel ha dit que els atacs que van patir els immigrats eren repugnants", + "span_start": 1448, + "span_end": 1519, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La participació de famílies amb nens a les protestes contra la presència dels refugiats.", + "span_text": "ha afegit que la participació de famílies amb nens a les protestes contra la presència dels refugiats era vergonyosa", + "span_start": 1522, + "span_end": 1638, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_794", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Anna Rocas Abrich...", + "story": "Anna Rocas Abrich (Palafrugell, 12 de maig de 1844 – 22 d'abril de 1908) va ser considerada una heroïna pel fet d'haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana del dia 6 d'octubre de l'any 1869 a la Bisbal d'Empordà, conflicte bèl·lic conegut amb el nom de Foc de la Bisbal. No s'ha fet un estudi exhaustiu de la seva biografia, però se sap que Anna es va casar amb el palafrugellenc Zacaries Siro Roig el dia 20 de maig de l'any 1865 i el matrimoni va viure al carrer Verge Maria de Palafrugell, no consta que haguessin tingut fills., La Primera Internacional va ser fundada a Londres el dia 28 de setembre de 1864 en el decurs d'una reunió celebrada al ‘St Martin's Hall' sota el nom de “International Working Men's” on hi van assistir un gran nombre de persones entre ells diversos líders sindicalistes britànics i francesos, essent Henri Tolaine un activista i destacat defensor del socialisme que va ser anomenat sotssecretari de la Comissió de ‘la rue du Temple'. H.Tolaine junt amb un periodista van escriure un manifest format per set apartats que descrivien la defensa dels interessos dels treballadors., Les idees de Carl Marx i de Friedrich Engels, tot que no pertanyien a la Internacional, van tenir molta influència entre la classe treballadora, com també la va tenir el pensament anarquista proposat per Mikhail Bakunin., La Primera Internacional (1864-1876) va estar activa durar dotze anys i cada any es celebrava un Congrés a diferents ciutats i d'on en sortien les directius a seguir., A Espanya l'any 1868 va esclatar la revolució anomenada ‘La Gloriosa' que va ser destronada la reina Isabel II. Poc temps després el mes de setembre de l'any 1869 a Basilea -Suïssa- es va celebrar el quart Congrés de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) on hi van assistir 75 delegats de diferents països amb predomini d'anglesos i de francesos. El delegat espanyol que hi va assistir va ser Rafael Farga-Pellicer, també conegut per ‘Just Pastor de Pellico'., A les comarques gironines els treballadors de les viles més industrialitzades, estaven organitzats en nuclis actius o Federacions Locals de la Internacional (AIT), d'aquesta activitat ens en dona referències Francesc Ferrer en el llibre d'Isabel Vilà. Cita número 3, Pocs dies després que s'hagués celebrat un Congrés a Suïssa, setembre del 1869 i, coincidint amb el canvis produïts en el nucli de la monarquia espanyola, el dia 3 d'octubre de 1869 a Figueres, Francesc Sunyer Capdevila (Roses 1828-1898) va proclamar la constitució d'una Junta Revolucionaria que va estar comandada per Pere Caimó i Bascós (Sant Feliu de Guíxols 1819-1878) que pertanyia al Partit Republicà Democràtic Federal, la consigna era anar a ocupar la ciutat de Girona., El punt de trobada de les tropes procedents de diverses viles del Baix Empordà i també de Llagostera va ser a La Bisbal, però assabentat d'aquest propòsit el Governador Civil de la província tenia preparades tropes governamental per aturar als republicans, l'enfrontament va causar diversos morts i ferits., Quan va esclatar la insurrecció republicana a la Bisbal, l'Anna tenia 25 anys i va voler acompanyar al seu marit, però ella amb l'objectiu d'ajudar els facultatius en la tasca d'atenció als ferits d'ambdós bàndols, és a dir, amb un esperit semblant a l'humanitari que desenvolupava la Creu Roja Internacional en els conflictes bèl·lics i com també va fer una contemporània seva Isabel Vilà i Pujol. Aquesta activitat la va fer mereixedora de la confiança dels seus conciutadans i quan tenien alguna desgràcia, -entenem algun problema de salut- no dubtava en anar a assistir-los., Anna Rocas era la encarregada de la neteja del Mercat de Palafrugell i s'ha pogut localitzat una carta signada per ella mateixa dirigida al consistori municipal per sol·licitar li fos revisat el sou que era de 300 pessetes amb 40 cèntims anuals. Import que considerava insuficient en relació a la feina que tenia que havia augmentat des que havia estat oberta la carretera de Torroella de Montgrí a Palafrugell que va afavorir que moltes més venedores vinguessin a vendre a Palafrugell., En reconocimiento de tales meritos contraídos por la Sra. Rocas de Siro, fue que el Ayuntamiento la prefiriese en el empleo que vieja ya solicitó de cuidar de la limpie­za y el aseo del mercado público que cumplía á satisfac­ción de todo el vecindario con la ayuda de su esposo. A éste y demás familia acompañamos en el justo dolor que los embarga por tan sensible pérdida.", + "questions": [ + { + "input_text": "D’on era l’Anna Rocas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què va ser coneguda?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Se’n sap molt, de la seva vida?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estava casada?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb qui?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De quina organització parla el text?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin paper hi va tenir Henri Tolaine?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On se celebraven els actes de la Internacional?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va passar a Espanya l’any 1868?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I l’any 1869?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On es van reunir els republicans del Baix Empordà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L’Anna i el seu home hi van anar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ella quina tasca hi va desenvolupar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De què va treballar, l’Anna, a més a més?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com havia afectat la seva feina, la carretera de Torroella de Montgrí a Palafrugell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Palafrugell.", + "span_text": "Anna Rocas Abrich (Palafrugell, 12 de maig de 1844 – 22 d'abril de 1908)", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pel fet d'haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana del dia 6 d'octubre de l'any 1869 a la Bisbal d'Empordà.", + "span_text": "va ser considerada una heroïna pel fet d'haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana del dia 6 d'octubre de l'any 1869 a la Bisbal d'Empordà", + "span_start": 73, + "span_end": 262, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No s'ha fet un estudi exhaustiu de la seva biografia", + "span_start": 322, + "span_end": 374, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Anna es va casar amb el palafrugellenc Zacaries Siro Roig", + "span_start": 392, + "span_end": 449, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Zacaries Siro Roig.", + "span_text": "Anna es va casar amb el palafrugellenc Zacaries Siro Roig", + "span_start": 392, + "span_end": 449, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De la Primera Internacional.", + "span_text": "La Primera Internacional va ser fundada a Londres", + "span_start": 584, + "span_end": 633, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser anomenat sotssecretari de la Comissió de la rue du Temple.", + "span_text": "essent Henri Tolaine un activista i destacat defensor del socialisme que va ser anomenat sotssecretari de la Comissió de ‘la rue du Temple'", + "span_start": 877, + "span_end": 1016, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cada any es celebrava un Congrés a diferents ciutats.", + "span_text": "La Primera Internacional (1864-1876) va estar activa durar dotze anys i cada any es celebrava un Congrés a diferents ciutats", + "span_start": 1386, + "span_end": 1510, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va esclatar la revolució anomenada La Gloriosa.", + "span_text": "A Espanya l'any 1868 va esclatar la revolució anomenada ‘La Gloriosa'", + "span_start": 1555, + "span_end": 1624, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Francesc Sunyer Capdevila va proclamar la constitució d'una Junta Revolucionaria que va estar comandada per Pere Caimó i Bascós.", + "span_text": "el dia 3 d'octubre de 1869 a Figueres, Francesc Sunyer Capdevila (Roses 1828-1898) va proclamar la constitució d'una Junta Revolucionaria que va estar comandada per Pere Caimó i Bascós", + "span_start": 2451, + "span_end": 2635, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A La Bisbal.", + "span_text": "El punt de trobada de les tropes procedents de diverses viles del Baix Empordà i també de Llagostera va ser a La Bisbal", + "span_start": 2777, + "span_end": 2896, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quan va esclatar la insurrecció republicana a la Bisbal, l'Anna tenia 25 anys i va voler acompanyar al seu marit", + "span_start": 3086, + "span_end": 3198, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ajudar els facultatius en la tasca d'atenció als ferits d'ambdós bàndols.", + "span_text": "ella amb l'objectiu d'ajudar els facultatius en la tasca d'atenció als ferits d'ambdós bàndols", + "span_start": 3205, + "span_end": 3299, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'encarregada de la neteja del Mercat de Palafrugell.", + "span_text": "Anna Rocas era la encarregada de la neteja del Mercat de Palafrugell", + "span_start": 3667, + "span_end": 3735, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La feina que tenia havia augmentat des que havia estat oberta.", + "span_text": "ha pogut localitzat una carta signada per ella mateixa dirigida al consistori municipal per sol·licitar li fos revisat el sou que era de 300 pessetes amb 40 cèntims anuals. Import que considerava insuficient en relació a la feina que tenia que havia augmentat des que havia estat oberta la carretera de Torroella de Montgrí a Palafrugell", + "span_start": 3740, + "span_end": 4077, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Palafrugell.", + "span_text": "Anna Rocas Abrich (Palafrugell, 12 de maig de 1844 – 22 d'abril de 1908)", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pel fet d'haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana del dia 6 d'octubre de l'any 1869 a la Bisbal d'Empordà.", + "span_text": "va ser considerada una heroïna pel fet d'haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana del dia 6 d'octubre de l'any 1869 a la Bisbal d'Empordà", + "span_start": 73, + "span_end": 262, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No s'ha fet un estudi exhaustiu de la seva biografia", + "span_start": 322, + "span_end": 374, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Anna es va casar amb el palafrugellenc Zacaries Siro Roig", + "span_start": 392, + "span_end": 449, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Zacaries Siro Roig.", + "span_text": "Anna es va casar amb el palafrugellenc Zacaries Siro Roig", + "span_start": 392, + "span_end": 449, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De la Primera Internacional.", + "span_text": "La Primera Internacional va ser fundada a Londres", + "span_start": 584, + "span_end": 633, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser anomenat sotssecretari de la Comissió de la rue du Temple.", + "span_text": "Henri Tolaine un activista i destacat defensor del socialisme que va ser anomenat sotssecretari de la Comissió de ‘la rue du Temple'", + "span_start": 884, + "span_end": 1016, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cada any es celebrava un Congrés a diferents ciutats.", + "span_text": "La Primera Internacional (1864-1876) va estar activa durar dotze anys i cada any es celebrava un Congrés a diferents ciutats", + "span_start": 1386, + "span_end": 1510, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va esclatar la revolució anomenada La Gloriosa.", + "span_text": "A Espanya l'any 1868 va esclatar la revolució anomenada ‘La Gloriosa'", + "span_start": 1555, + "span_end": 1624, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Francesc Sunyer Capdevila va proclamar la constitució d'una Junta Revolucionaria i la consigna era anar a ocupar la ciutat de Girona.", + "span_text": "el dia 3 d'octubre de 1869 a Figueres, Francesc Sunyer Capdevila (Roses 1828-1898) va proclamar la constitució d'una Junta Revolucionaria que va estar comandada per Pere Caimó i Bascós (Sant Feliu de Guíxols 1819-1878) que pertanyia al Partit Republicà Democràtic Federal, la consigna era anar a ocupar la ciutat de Girona", + "span_start": 2451, + "span_end": 2773, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A La Bisbal.", + "span_text": "El punt de trobada de les tropes procedents de diverses viles del Baix Empordà i també de Llagostera va ser a La Bisbal", + "span_start": 2777, + "span_end": 2896, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quan va esclatar la insurrecció republicana a la Bisbal, l'Anna tenia 25 anys i va voler acompanyar al seu marit", + "span_start": 3086, + "span_end": 3198, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ajudar els facultatius en la tasca d'atenció als ferits d'ambdós bàndols.", + "span_text": "ella amb l'objectiu d'ajudar els facultatius en la tasca d'atenció als ferits d'ambdós bàndols", + "span_start": 3205, + "span_end": 3299, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'encarregada de la neteja del Mercat de Palafrugell.", + "span_text": "Anna Rocas era la encarregada de la neteja del Mercat de Palafrugell", + "span_start": 3667, + "span_end": 3735, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La feina havia augmentat des que havia estat oberta.", + "span_text": "ha pogut localitzat una carta signada per ella mateixa dirigida al consistori municipal per sol·licitar li fos revisat el sou que era de 300 pessetes amb 40 cèntims anuals. Import que considerava insuficient en relació a la feina que tenia que havia augmentat des que havia estat oberta la carretera de Torroella de Montgrí a Palafrugell", + "span_start": 3740, + "span_end": 4077, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Palafrugell.", + "span_text": "Anna Rocas Abrich (Palafrugell, 12 de maig de 1844 – 22 d'abril de 1908)", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pel fet d'haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana del dia 6 d'octubre de l'any 1869 a la Bisbal d'Empordà.", + "span_text": "va ser considerada una heroïna pel fet d'haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana del dia 6 d'octubre de l'any 1869 a la Bisbal d'Empordà", + "span_start": 73, + "span_end": 262, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No s'ha fet un estudi exhaustiu de la seva biografia", + "span_start": 322, + "span_end": 374, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Anna es va casar amb el palafrugellenc Zacaries Siro Roig", + "span_start": 392, + "span_end": 449, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb el palafrugellenc Zacaries Siro Roig.", + "span_text": "es va casar amb el palafrugellenc Zacaries Siro Roig", + "span_start": 397, + "span_end": 449, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De la Primera Internacional.", + "span_text": "La Primera Internacional va ser fundada a Londres", + "span_start": 584, + "span_end": 633, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser anomenat sotssecretari de la Comissió de la rue du Temple i va escriure un manifest format per set apartats que descrivien la defensa dels interessos dels treballadors.", + "span_text": "Henri Tolaine un activista i destacat defensor del socialisme que va ser anomenat sotssecretari de la Comissió de ‘la rue du Temple'. H.Tolaine junt amb un periodista van escriure un manifest format per set apartats que descrivien la defensa dels interessos dels treballadors", + "span_start": 884, + "span_end": 1159, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cada any es celebrava un Congrés a diferents ciutats.", + "span_text": "La Primera Internacional (1864-1876) va estar activa durar dotze anys i cada any es celebrava un Congrés a diferents ciutats", + "span_start": 1386, + "span_end": 1510, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La revolució La Gloriosa.", + "span_text": "A Espanya l'any 1868 va esclatar la revolució anomenada ‘La Gloriosa'", + "span_start": 1555, + "span_end": 1624, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que Francesc Sunyer Capdevila va proclamar la constitució d'una Junta Revolucionaria.", + "span_text": "el dia 3 d'octubre de 1869 a Figueres, Francesc Sunyer Capdevila (Roses 1828-1898) va proclamar la constitució d'una Junta Revolucionaria", + "span_start": 2451, + "span_end": 2588, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A La Bisbal.", + "span_text": "El punt de trobada de les tropes procedents de diverses viles del Baix Empordà i també de Llagostera va ser a La Bisbal", + "span_start": 2777, + "span_end": 2896, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quan va esclatar la insurrecció republicana a la Bisbal, l'Anna tenia 25 anys i va voler acompanyar al seu marit", + "span_start": 3086, + "span_end": 3198, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ajudar els facultatius en la tasca d'atenció als ferits d'ambdós bàndols.", + "span_text": "ella amb l'objectiu d'ajudar els facultatius en la tasca d'atenció als ferits d'ambdós bàndols", + "span_start": 3205, + "span_end": 3299, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'encarregada de la neteja del Mercat de Palafrugell.", + "span_text": "Anna Rocas era la encarregada de la neteja del Mercat de Palafrugell", + "span_start": 3667, + "span_end": 3735, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La seva feina havia augmentat des que havia estat oberta.", + "span_text": "s'ha pogut localitzat una carta signada per ella mateixa dirigida al consistori municipal per sol·licitar li fos revisat el sou que era de 300 pessetes amb 40 cèntims anuals. Import que considerava insuficient en relació a la feina que tenia que havia augmentat des que havia estat oberta la carretera de Torroella de Montgrí a Palafrugell", + "span_start": 3738, + "span_end": 4077, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_247", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maragall insisteix en un govern amb Colau compromès amb la llibertat dels presos", + "story": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, manté l'aposta per un govern compartit entre ERC i BComú a l'Ajuntament de Barcelona, una ‘suma intel·ligent', ha dit, que permetria que Barcelona disposés d'un govern ‘compromès amb les llibertats' i amb l'alliberament dels presos. Segons Maragall, un acord amb la formació d'Ada Colau donaria a Barcelona una ‘oportunitat' de desbordar ‘la lògica dels blocs contraposats'. S'ha mostrat esperançat sobre la possibilitat que encara es produeixin ‘converses positives' entre aquest dilluns i dissabte, quan s'han de constituir els ajuntaments. ‘Nosaltres continuem esperant una resposta formal de la nostra última conversa', ha dit, i ‘tenim una expectativa positiva de poder seure per estudiar els detalls de les propostes en l'àmbit programàtic i en els objectius de llibertat i reconeixement dels drets polítics a Catalunya'. Maragall ha fet aquestes manifestacions des de les portes de Soto del Real, on ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart, amb qui –segons ha explicat a la sortida- ha coincidit en la necessitat que Barcelona disposi d'un govern ‘compromès amb les llibertats' que ‘s'impliqui en el camí del diàleg per aconseguir la celebració d'un referèndum'. Segons Maragall, hauria de ser un govern ‘que superi la lògica dels blocs' i eviti ‘el frontisme' i ‘l'exclusió de ningú'. ‘Aquest és el govern que estic convençut que es pot formar d'acord amb l'entesa entre ERC i BComú', ha sentenciat. A dos dies del final del judici al Tribunal Suprem ha apuntat que aquest fet és també una oportunitat per ‘fer evident' la ‘coincidència' i el ‘terreny compartit' amb diverses forces ‘i especialment amb BComú' respecte a la ‘solidaritat' i la ‘urgència' de l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Ha afirmat que Junqueras i Romeva li han transmès l'estímul ‘a continuar amb la tasca que estem fent' i per a la consecució d'un acord amb BComú per a un govern ‘capaç d'afrontar els reptes que tenim sobre la taula'. Condemna les pintades a la seu de BComú Maragall també ha condemnat unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú, un fent ‘indigne i inacceptable' i ‘més quan es pretén utilitzar un símbol de democràcia i llibertat com els llaços grocs per atacar'. ‘Això és pitjor que un error, és inacceptable', ha dit abans d'expressar ‘tota la seva solidaritat' amb BComú", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Ernest Maragall?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què proposa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui és el líder de Barcelona en Comú?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan pretén Maragall que arribin a un acord les dues formacions?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què esperen poder fer, ell i el seu partit?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On ha dit tot això Maragall?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què és allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Maragall està a favor del referèndum?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins assumptes han de ser resolts amb urgència segons ell?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què ha criticat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com ha qualificat el fet?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins valors representen els llaços grocs?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona.", + "span_text": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un govern compartit entre ERC i BComú a l'Ajuntament de Barcelona.", + "span_text": "manté l'aposta per un govern compartit entre ERC i BComú a l'Ajuntament de Barcelona", + "span_start": 62, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè permetria que Barcelona disposés d'un govern compromès amb les llibertats i amb l'alliberament dels presos.", + "span_text": "que permetria que Barcelona disposés d'un govern ‘compromès amb les llibertats' i amb l'alliberament dels presos", + "span_start": 181, + "span_end": 293, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ada Colau.", + "span_text": "Segons Maragall, un acord amb la formació d'Ada Colau donaria a Barcelona una ‘oportunitat'", + "span_start": 295, + "span_end": 386, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Entre aquest dilluns i dissabte.", + "span_text": "S'ha mostrat esperançat sobre la possibilitat que encara es produeixin ‘converses positives' entre aquest dilluns i dissabte, quan s'han de constituir els ajuntaments", + "span_start": 437, + "span_end": 603, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Seure per estudiar els detalls de les propostes en l'àmbit programàtic i en els objectius de llibertat i reconeixement dels drets polítics a Catalunya.", + "span_text": "tenim una expectativa positiva de poder seure per estudiar els detalls de les propostes en l'àmbit programàtic i en els objectius de llibertat i reconeixement dels drets polítics a Catalunya", + "span_start": 697, + "span_end": 887, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A les portes de Soto del Real.", + "span_text": "Maragall ha fet aquestes manifestacions des de les portes de Soto del Real", + "span_start": 890, + "span_end": 964, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart.", + "span_text": "Soto del Real, on ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart", + "span_start": 951, + "span_end": 1024, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb qui –segons ha explicat a la sortida- ha coincidit en la necessitat que Barcelona disposi d'un govern ‘compromès amb les llibertats' que ‘s'impliqui en el camí del diàleg per aconseguir la celebració d'un referèndum'", + "span_start": 1026, + "span_end": 1246, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.", + "span_text": "la ‘urgència' de l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats", + "span_start": 1726, + "span_end": 1795, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú.", + "span_text": "Maragall també ha condemnat unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú", + "span_start": 2054, + "span_end": 2129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com a indigne i inacceptable.", + "span_text": "unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú, un fent ‘indigne i inacceptable'", + "span_start": 2082, + "span_end": 2163, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Democràcia i llibertat.", + "span_text": "més quan es pretén utilitzar un símbol de democràcia i llibertat com els llaços grocs per atacar", + "span_start": 2167, + "span_end": 2263, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona.", + "span_text": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un govern compartit entre ERC i BComú a l'Ajuntament de Barcelona.", + "span_text": "manté l'aposta per un govern compartit entre ERC i BComú a l'Ajuntament de Barcelona", + "span_start": 62, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè permetria que Barcelona disposés d'un govern compromès amb les llibertats i amb l'alliberament dels presos.", + "span_text": "ha dit, que permetria que Barcelona disposés d'un govern ‘compromès amb les llibertats' i amb l'alliberament dels presos", + "span_start": 173, + "span_end": 293, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ada Colau.", + "span_text": "Segons Maragall, un acord amb la formació d'Ada Colau donaria a Barcelona una ‘oportunitat'", + "span_start": 295, + "span_end": 386, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Entre aquest dilluns i dissabte.", + "span_text": "S'ha mostrat esperançat sobre la possibilitat que encara es produeixin ‘converses positives' entre aquest dilluns i dissabte, quan s'han de constituir els ajuntaments", + "span_start": 437, + "span_end": 603, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Seure per estudiar els detalls de les propostes en l'àmbit programàtic i en els objectius de llibertat i reconeixement dels drets polítics a Catalunya.", + "span_text": "tenim una expectativa positiva de poder seure per estudiar els detalls de les propostes en l'àmbit programàtic i en els objectius de llibertat i reconeixement dels drets polítics a Catalunya", + "span_start": 697, + "span_end": 887, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A les portes de Soto del Real.", + "span_text": "Maragall ha fet aquestes manifestacions des de les portes de Soto del Real", + "span_start": 890, + "span_end": 964, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart.", + "span_text": "des de les portes de Soto del Real, on ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart", + "span_start": 930, + "span_end": 1024, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb qui –segons ha explicat a la sortida- ha coincidit en la necessitat que Barcelona disposi d'un govern ‘compromès amb les llibertats' que ‘s'impliqui en el camí del diàleg per aconseguir la celebració d'un referèndum'", + "span_start": 1026, + "span_end": 1246, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.", + "span_text": "la ‘urgència' de l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats", + "span_start": 1726, + "span_end": 1795, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú.", + "span_text": "Maragall també ha condemnat unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú", + "span_start": 2054, + "span_end": 2129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com a indigne i inacceptable.", + "span_text": "unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú, un fent ‘indigne i inacceptable'", + "span_start": 2082, + "span_end": 2163, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La democràcia i la llibertat.", + "span_text": "un fent ‘indigne i inacceptable' i ‘més quan es pretén utilitzar un símbol de democràcia i llibertat com els llaços grocs per atacar'", + "span_start": 2131, + "span_end": 2264, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona.", + "span_text": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un govern compartit entre ERC i BComú a l'Ajuntament de Barcelona.", + "span_text": "manté l'aposta per un govern compartit entre ERC i BComú a l'Ajuntament de Barcelona", + "span_start": 62, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè permetria que Barcelona disposés d'un govern compromès amb les llibertats i amb l'alliberament dels presos.", + "span_text": "ha dit, que permetria que Barcelona disposés d'un govern ‘compromès amb les llibertats' i amb l'alliberament dels presos", + "span_start": 173, + "span_end": 293, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ada Colau.", + "span_text": "Segons Maragall, un acord amb la formació d'Ada Colau", + "span_start": 295, + "span_end": 348, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Entre aquest dilluns i dissabte.", + "span_text": "S'ha mostrat esperançat sobre la possibilitat que encara es produeixin ‘converses positives' entre aquest dilluns i dissabte, quan s'han de constituir els ajuntaments", + "span_start": 437, + "span_end": 603, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Seure per estudiar els detalls de les propostes en l'àmbit programàtic i en els objectius de llibertat i reconeixement dels drets polítics a Catalunya.", + "span_text": "tenim una expectativa positiva de poder seure per estudiar els detalls de les propostes en l'àmbit programàtic i en els objectius de llibertat i reconeixement dels drets polítics a Catalunya", + "span_start": 697, + "span_end": 887, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A les portes de Soto del Real.", + "span_text": "Maragall ha fet aquestes manifestacions des de les portes de Soto del Real", + "span_start": 890, + "span_end": 964, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart.", + "span_text": "Soto del Real, on ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart", + "span_start": 951, + "span_end": 1024, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Jordi Cuixart, amb qui –segons ha explicat a la sortida- ha coincidit en la necessitat que Barcelona disposi d'un govern ‘compromès amb les llibertats' que ‘s'impliqui en el camí del diàleg per aconseguir la celebració d'un referèndum'", + "span_start": 1011, + "span_end": 1246, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.", + "span_text": "la ‘urgència' de l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats", + "span_start": 1726, + "span_end": 1795, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú.", + "span_text": "Maragall també ha condemnat unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú", + "span_start": 2054, + "span_end": 2129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com a indigne i inacceptable.", + "span_text": "unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú, un fent ‘indigne i inacceptable'", + "span_start": 2082, + "span_end": 2163, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La democràcia i la llibertat.", + "span_text": "més quan es pretén utilitzar un símbol de democràcia i llibertat com els llaços grocs per atacar", + "span_start": 2167, + "span_end": 2263, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1067", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Víctor de Xanten...", + "story": "Víctor de Xanten (Alt Egipte?, segona meitat del segle III - Xanten, Alemanya, de 303 o 304) hauria sigut un militar de la Legió Tebana. Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per les confessions cristianes que accepten la veneració de sants., Víctor hauria sigut un oficial (praefectus cohortis) de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte i que fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià (285-305) a Agaunum (avui Saint-Maurice (Valais, Suïssa), segons narra Euqueri de Lió a mitjan segle v. Víctor s'hauria associat amb Urs de Solothurn i es considera parent de santa Verena., Va poder escapar de la massacre i va arribar a Castra Vetera, actual Xanten, on va refusar de fer sacrificis als déus pagans i fou portat davant el prefecte, on es proclamà cristià. Fou torturat i fuetejat, però no va voler abjurar i fou mort a l'amfiteatre de la ciutat., Les seves restes es conserven en un reliquiari a l'altar major de la catedral de Xanten, que li és dedicada. La seva festivitat és el 10 d'octubre., Talla a Oberbreisig, s. XX, Altar de la catedral de Xanten, amb el reliquiari del sant, Catedral de Xanten, Amfiteatre romà de Xanten, lloc de la mort del sant", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer Víctor de Xanten?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui va ser?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què el fa una figura rellevant per al cristianisme?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec hauria tingut dins de la legió?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com eren els membres de la legió?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va passar amb aquesta formació?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com ho sabem?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb qui es creu que podria haver tingut afinitat Víctor?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I qui podria haver estat familiar seu?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ell va morir en la derrota de la legió?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On va anar llavors?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va rebutjar, allà?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina conseqüència va tenir la seva negativa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On són les seves despulles?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La segona meitat del segle III.", + "span_text": "Víctor de Xanten (Alt Egipte?, segona meitat del segle III - Xanten, Alemanya, de 303 o 304)", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un militar de la Legió Tebana.", + "span_text": "hauria sigut un militar de la Legió Tebana", + "span_start": 93, + "span_end": 135, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que fou mort per la seva fe.", + "span_text": "Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe", + "span_start": 137, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El d'oficial.", + "span_text": "Víctor hauria sigut un oficial (praefectus cohortis) de la Legió Tebana", + "span_start": 289, + "span_end": 360, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cristians de l'Alt Egipte.", + "span_text": "la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte", + "span_start": 345, + "span_end": 400, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fou massacrada.", + "span_text": "fou massacrada", + "span_start": 407, + "span_end": 421, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè ho narra Euqueri de Lió.", + "span_text": "segons narra Euqueri de Lió", + "span_start": 515, + "span_end": 542, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Urs de Solothurn.", + "span_text": "Víctor s'hauria associat amb Urs de Solothurn", + "span_start": 561, + "span_end": 606, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Santa Verena.", + "span_text": "i es considera parent de santa Verena", + "span_start": 607, + "span_end": 644, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va poder escapar de la massacre", + "span_start": 648, + "span_end": 679, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Castra Vetera.", + "span_text": "va arribar a Castra Vetera", + "span_start": 682, + "span_end": 708, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fer sacrificis als déus pagans.", + "span_text": "va arribar a Castra Vetera, actual Xanten, on va refusar de fer sacrificis als déus pagans", + "span_start": 682, + "span_end": 772, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè es proclamà cristià.", + "span_text": "va refusar de fer sacrificis als déus pagans i fou portat davant el prefecte, on es proclamà cristià", + "span_start": 728, + "span_end": 828, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Fou mort a l'amfiteatre de la ciutat.", + "span_text": "però no va voler abjurar i fou mort a l'amfiteatre de la ciutat", + "span_start": 855, + "span_end": 918, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En un reliquiari a l'altar major de la catedral de Xanten.", + "span_text": "Les seves restes es conserven en un reliquiari a l'altar major de la catedral de Xanten", + "span_start": 922, + "span_end": 1009, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La segona meitat del segle III.", + "span_text": "Víctor de Xanten (Alt Egipte?, segona meitat del segle III - Xanten, Alemanya, de 303 o 304)", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un militar de la Legió Tebana.", + "span_text": "hauria sigut un militar de la Legió Tebana", + "span_start": 93, + "span_end": 135, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que fou mort per la seva fe.", + "span_text": "Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe", + "span_start": 137, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El d'oficial.", + "span_text": "Víctor hauria sigut un oficial (praefectus cohortis) de la Legió Tebana", + "span_start": 289, + "span_end": 360, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cristians de l'Alt Egipte.", + "span_text": "la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte", + "span_start": 345, + "span_end": 400, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià.", + "span_text": "fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià", + "span_start": 407, + "span_end": 456, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè ho narra Euqueri de Lió.", + "span_text": "segons narra Euqueri de Lió", + "span_start": 515, + "span_end": 542, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Urs de Solothurn.", + "span_text": "Víctor s'hauria associat amb Urs de Solothurn", + "span_start": 561, + "span_end": 606, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Santa Verena.", + "span_text": "es considera parent de santa Verena", + "span_start": 609, + "span_end": 644, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va poder escapar de la massacre", + "span_start": 648, + "span_end": 679, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Castra Vetera, l'actual Xanten.", + "span_text": "va arribar a Castra Vetera, actual Xanten", + "span_start": 682, + "span_end": 723, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fer sacrificis als déus pagans.", + "span_text": "va arribar a Castra Vetera, actual Xanten, on va refusar de fer sacrificis als déus pagans", + "span_start": 682, + "span_end": 772, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè es proclamà cristià.", + "span_text": "va refusar de fer sacrificis als déus pagans i fou portat davant el prefecte, on es proclamà cristià", + "span_start": 728, + "span_end": 828, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Fou mort a l'amfiteatre de la ciutat.", + "span_text": "no va voler abjurar i fou mort a l'amfiteatre de la ciutat", + "span_start": 860, + "span_end": 918, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En un reliquiari a l'altar major de la catedral de Xanten.", + "span_text": "Les seves restes es conserven en un reliquiari a l'altar major de la catedral de Xanten", + "span_start": 922, + "span_end": 1009, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La segona meitat del segle III.", + "span_text": "Víctor de Xanten (Alt Egipte?, segona meitat del segle III - Xanten, Alemanya, de 303 o 304)", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un militar de la Legió Tebana.", + "span_text": "hauria sigut un militar de la Legió Tebana", + "span_start": 93, + "span_end": 135, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que fou mort per la seva fe.", + "span_text": "Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe", + "span_start": 137, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El d'oficial.", + "span_text": "Víctor hauria sigut un oficial (praefectus cohortis) de la Legió Tebana", + "span_start": 289, + "span_end": 360, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cristians.", + "span_text": "la Legió Tebana, composta per cristians", + "span_start": 345, + "span_end": 384, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià a Agaunum.", + "span_text": "fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià (285-305) a Agaunum", + "span_start": 407, + "span_end": 476, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè ho narra Euqueri de Lió a mitjan segle v.", + "span_text": "segons narra Euqueri de Lió a mitjan segle v", + "span_start": 515, + "span_end": 559, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Urs de Solothurn.", + "span_text": "Víctor s'hauria associat amb Urs de Solothurn", + "span_start": 561, + "span_end": 606, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Santa Verena.", + "span_text": "es considera parent de santa Verena", + "span_start": 609, + "span_end": 644, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va poder escapar de la massacre", + "span_start": 648, + "span_end": 679, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Castra Vetera, l'actual Xanten.", + "span_text": "va arribar a Castra Vetera, actual Xanten", + "span_start": 682, + "span_end": 723, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fer sacrificis als déus pagans.", + "span_text": "Castra Vetera, actual Xanten, on va refusar de fer sacrificis als déus pagans", + "span_start": 695, + "span_end": 772, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè era cristià.", + "span_text": "on va refusar de fer sacrificis als déus pagans i fou portat davant el prefecte, on es proclamà cristià", + "span_start": 725, + "span_end": 828, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Fou mort a l'amfiteatre de la ciutat.", + "span_text": "no va voler abjurar i fou mort a l'amfiteatre de la ciutat", + "span_start": 860, + "span_end": 918, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En un reliquiari a l'altar major de la catedral de Xanten.", + "span_text": "Les seves restes es conserven en un reliquiari a l'altar major de la catedral de Xanten", + "span_start": 922, + "span_end": 1009, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1129", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "María Consuelo Huertas Calatayud", + "story": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud (Palma, 1959), primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura, fins al 25 de gener de 2017, càrrec en el que fou succeïda, el 14 de febrer, per Baltasar Picornell com a segon President de la legislatura., Treballa com a funcionària de l'Ajuntament de Marratxí. Llicenciada en Ciències Politiques. Va militar en el PSIB-PSOE que abandonà en 2012 per fer activisme social a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). En 2014 va ingressar a Podem de les Illes Balears, amb el qual fou la número 2 de la llista a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2015. Va proposar a la cambra rebaixar-se el salari un 15%, però el PP i el PSIB-PSOE rebutjaren la proposta., En la sessió constitutiva de la IX legislatura del Parlament balear, la seva, presentada per Podem, va ser l'única candidatura a la Presidència. La votació va donar un resultat de 33 vots a favor, amb la qual cosa va quedar proclamada Presidenta del Parlament de les Illes Balears. El desembre de 2016 va ser expulsada de Podem per un presumpte cas de corrupció, però ella va mantenir l'escó, passant al grup mixt. Tot i la seva resistència, la Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió, a la qual ella no va assistir, del 25 de gener de 2017., Xelo Huertas va crear el partit Moviment 4 Illes, amb el qual encapçala una llista al Parlament en les eleccions de maig de 2019.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin és el nom complet de la Maria Consuelo?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què és coneguda?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fins quan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui la va rellevar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va tenir la seva primera experiència com a militant d’un partit polític?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quin moviment ciutadà es va unir posteriorment?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quin altre partit va tenir una posició important?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què va haver de marxar de la formació política?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En aquell moment va haver de retirar-se de la vida política?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I més tard?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com es va decidir la seva partença?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En quin partit és ara Huertas?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És seu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En quina situació es troba l’any 2019?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud.", + "span_text": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser la primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud (Palma, 1959), primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears", + "span_start": 0, + "span_end": 106, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fins al 25 de gener de 2017.", + "span_text": "primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura, fins al 25 de gener de 2017", + "span_start": 53, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Baltasar Picornell.", + "span_text": "càrrec en el que fou succeïda, el 14 de febrer, per Baltasar Picornell", + "span_start": 158, + "span_end": 228, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al PSIB-PSOE.", + "span_text": "Va militar en el PSIB-PSOE que abandonà en 2012", + "span_start": 364, + "span_end": 411, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).", + "span_text": "Va militar en el PSIB-PSOE que abandonà en 2012 per fer activisme social a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)", + "span_start": 364, + "span_end": 485, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En Podem.", + "span_text": "En la sessió constitutiva de la IX legislatura del Parlament balear, la seva, presentada per Podem, va ser l'única candidatura a la Presidència. La votació va donar un resultat de 33 vots a favor, amb la qual cosa va quedar proclamada Presidenta del Parlament de les Illes Balears", + "span_start": 744, + "span_end": 1024, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Presidenta del Parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "La votació va donar un resultat de 33 vots a favor, amb la qual cosa va quedar proclamada Presidenta del Parlament de les Illes Balears", + "span_start": 889, + "span_end": 1024, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un presumpte cas de corrupció.", + "span_text": "va ser expulsada de Podem per un presumpte cas de corrupció", + "span_start": 1046, + "span_end": 1105, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va ser expulsada de Podem per un presumpte cas de corrupció, però ella va mantenir l'escó, passant al grup mixt", + "span_start": 1046, + "span_end": 1157, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tot i la seva resistència, la Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió", + "span_start": 1159, + "span_end": 1280, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió.", + "span_text": "la Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió", + "span_start": 1186, + "span_end": 1280, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al Moviment 4 Illes.", + "span_text": "Xelo Huertas va crear el partit Moviment 4 Illes", + "span_start": 1340, + "span_end": 1388, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Xelo Huertas va crear el partit Moviment 4 Illes", + "span_start": 1340, + "span_end": 1388, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Encapçala una llista al Parlament en les eleccions de maig.", + "span_text": "Xelo Huertas va crear el partit Moviment 4 Illes, amb el qual encapçala una llista al Parlament en les eleccions de maig de 2019", + "span_start": 1340, + "span_end": 1468, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud.", + "span_text": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser la primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura.", + "span_text": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud (Palma, 1959), primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura", + "span_start": 0, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fins al 25 de gener de 2017.", + "span_text": "primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura, fins al 25 de gener de 2017", + "span_start": 53, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Baltasar Picornell.", + "span_text": "càrrec en el que fou succeïda, el 14 de febrer, per Baltasar Picornell", + "span_start": 158, + "span_end": 228, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al PSIB-PSOE.", + "span_text": "Va militar en el PSIB-PSOE que abandonà en 2012", + "span_start": 364, + "span_end": 411, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.", + "span_text": "Va militar en el PSIB-PSOE que abandonà en 2012 per fer activisme social a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca", + "span_start": 364, + "span_end": 479, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En Podem.", + "span_text": "la sessió constitutiva de la IX legislatura del Parlament balear, la seva, presentada per Podem, va ser l'única candidatura a la Presidència. La votació va donar un resultat de 33 vots a favor, amb la qual cosa va quedar proclamada Presidenta del Parlament de les Illes Balears", + "span_start": 747, + "span_end": 1024, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Presidenta del Parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "La votació va donar un resultat de 33 vots a favor, amb la qual cosa va quedar proclamada Presidenta del Parlament de les Illes Balears", + "span_start": 889, + "span_end": 1024, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un presumpte cas de corrupció.", + "span_text": "va ser expulsada de Podem per un presumpte cas de corrupció", + "span_start": 1046, + "span_end": 1105, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va ser expulsada de Podem per un presumpte cas de corrupció, però ella va mantenir l'escó, passant al grup mixt", + "span_start": 1046, + "span_end": 1157, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tot i la seva resistència, la Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió", + "span_start": 1159, + "span_end": 1280, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió.", + "span_text": "la Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió", + "span_start": 1186, + "span_end": 1280, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al Moviment 4 Illes.", + "span_text": "Xelo Huertas va crear el partit Moviment 4 Illes", + "span_start": 1340, + "span_end": 1388, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Xelo Huertas va crear el partit Moviment 4 Illes", + "span_start": 1340, + "span_end": 1388, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Encapçala una llista al Parlament en les eleccions de maig.", + "span_text": "va crear el partit Moviment 4 Illes, amb el qual encapçala una llista al Parlament en les eleccions de maig de 2019", + "span_start": 1353, + "span_end": 1468, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud.", + "span_text": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura.", + "span_text": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud (Palma, 1959), primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura", + "span_start": 0, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fins al 25 de gener de 2017.", + "span_text": "primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura, fins al 25 de gener de 2017", + "span_start": 53, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Baltasar Picornell.", + "span_text": "càrrec en el que fou succeïda, el 14 de febrer, per Baltasar Picornell", + "span_start": 158, + "span_end": 228, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al PSIB-PSOE.", + "span_text": "Va militar en el PSIB-PSOE", + "span_start": 364, + "span_end": 390, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.", + "span_text": "Va militar en el PSIB-PSOE que abandonà en 2012 per fer activisme social a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca", + "span_start": 364, + "span_end": 479, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En Podem.", + "span_text": "En la sessió constitutiva de la IX legislatura del Parlament balear, la seva, presentada per Podem, va ser l'única candidatura a la Presidència. La votació va donar un resultat de 33 vots a favor, amb la qual cosa va quedar proclamada Presidenta del Parlament de les Illes Balears", + "span_start": 744, + "span_end": 1024, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Presidenta del Parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "La votació va donar un resultat de 33 vots a favor, amb la qual cosa va quedar proclamada Presidenta del Parlament de les Illes Balears", + "span_start": 889, + "span_end": 1024, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un presumpte cas de corrupció.", + "span_text": "va ser expulsada de Podem per un presumpte cas de corrupció", + "span_start": 1046, + "span_end": 1105, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va ser expulsada de Podem per un presumpte cas de corrupció, però ella va mantenir l'escó, passant al grup mixt", + "span_start": 1046, + "span_end": 1157, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tot i la seva resistència, la Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió", + "span_start": 1159, + "span_end": 1280, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió.", + "span_text": "la Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió", + "span_start": 1186, + "span_end": 1280, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al Moviment 4 Illes.", + "span_text": "Xelo Huertas va crear el partit Moviment 4 Illes", + "span_start": 1340, + "span_end": 1388, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Xelo Huertas va crear el partit Moviment 4 Illes", + "span_start": 1340, + "span_end": 1388, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Encapçala una llista al Parlament en les eleccions de maig.", + "span_text": "Moviment 4 Illes, amb el qual encapçala una llista al Parlament en les eleccions de maig de 2019", + "span_start": 1372, + "span_end": 1468, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_496", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Fides...", + "story": "Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar. Al seu temple es duien a terme els pactes amb els representants estrangers. Estava representada com una dona jove coronada d'olivera amb una tortuga o una copa a la mà i els seus sacerdots anaven vestits de blanc. Se la invocava en tots els tractes i transaccions comercials. Sembla que va començar sent la personificació d'un atribut de Júpiter i va tenir entitat pròpia des del segle iii aC., El seu culte requeria l'actuació dels tres flamines maiores, els quals treien l'estàtua en processó pels carrers de la ciutat, amb un carro arrossegat per dos cavalls, i la tornaven al seu sacellum. Per agafar l'estàtua, els sacerdots s'embolcallaven la mà dreta en un drap de lli blanc per tal de no contaminar-la amb impureses i anaven amb el cap velat en senyal de confiança i submissió. Fides era la deïtat que havia fundat l'ordre diví i amb motiu d'aquesta funció era associat amb Júpiter, el guardià de l'ordre jurídic suprem. Aquesta associació i la forma de culte amb tres sacerdots va servir d'argument a Georg Wissowa per demostrar l'existència d'una tríada arcaica de déus romans., El seu temple estava al turó Capitoli, construït el 254 aC, a prop del de Júpiter, on el senat romà anava a signar tractats amb estats estrangers. Era venerada amb l'expressió Fides Publica Populi Romani. La tradició del culte a Fides amb els tres flamines maiores fou instituïda pel rei Numa Pompili. L'historiador Agàtocles de Cízic va esmentar l'existència d'un temple anterior situat al turó Palatí.Tenia un altre temple compartit amb Spes, que ess va fer arran d'un vot efectuat per Aule Atili Calatí., En la religió grega hi havia un déu equivalent anomenat Pistis.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es diu el personatge de qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què és important la confiança, segons el text?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què es feia en l’espai de culte de la deessa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins elements simbòlics portava Fides?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com anaven els seus seguidors?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quina altra deïtat s’associa Fides?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com eren les processons de la deessa?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què feien els sacerdots per tal de protegir la seva imatge?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On se situava el seu espai de culte?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aquest edifici de quin any era?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina dita popular feia referència a la deessa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va dictar com havien de ser els ritus a Fites?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En la mitologia grega hi havia alguna deïtat similar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fides.", + "span_text": "Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La deesa romana de la fe i de la confiança.", + "span_text": "Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és una virtut bàsica per prosperar.", + "span_text": "la confiança, una virtut bàsica per prosperar", + "span_start": 41, + "span_end": 86, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els pactes amb els representants estrangers.", + "span_text": "Al seu temple es duien a terme els pactes amb els representants estrangers", + "span_start": 88, + "span_end": 162, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una corona d'olivera i una tortuga o una copa a la mà.", + "span_text": "Estava representada com una dona jove coronada d'olivera amb una tortuga o una copa a la mà", + "span_start": 164, + "span_end": 255, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vestits de blanc.", + "span_text": "els seus sacerdots anaven vestits de blanc", + "span_start": 258, + "span_end": 300, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Júpiter.", + "span_text": "Sembla que va començar sent la personificació d'un atribut de Júpiter", + "span_start": 364, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Requerien l'actuació dels tres flamines maiores, els quals treien l'estàtua en processó pels carrers de la ciutat, amb un carro arrossegat per dos cavalls, i la tornaven al seu sacellum.", + "span_text": "El seu culte requeria l'actuació dels tres flamines maiores, els quals treien l'estàtua en processó pels carrers de la ciutat, amb un carro arrossegat per dos cavalls, i la tornaven al seu sacellum", + "span_start": 484, + "span_end": 681, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'embolcallaven la mà dreta en un drap de lli blanc.", + "span_text": "Per agafar l'estàtua, els sacerdots s'embolcallaven la mà dreta en un drap de lli blanc per tal de no contaminar-la amb impureses", + "span_start": 683, + "span_end": 812, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al turó Capitoli.", + "span_text": "El seu temple estava al turó Capitoli", + "span_start": 1179, + "span_end": 1216, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del 254 aC.", + "span_text": "El seu temple estava al turó Capitoli, construït el 254 aC", + "span_start": 1179, + "span_end": 1237, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fides Publica Populi Romani.", + "span_text": "Era venerada amb l'expressió Fides Publica Populi Romani", + "span_start": 1326, + "span_end": 1382, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El rei Numa Pompili.", + "span_text": "La tradició del culte a Fides amb els tres flamines maiores fou instituïda pel rei Numa Pompili", + "span_start": 1384, + "span_end": 1479, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En la religió grega hi havia un déu equivalent anomenat Pistis", + "span_start": 1688, + "span_end": 1750, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pistis.", + "span_text": "En la religió grega hi havia un déu equivalent anomenat Pistis", + "span_start": 1688, + "span_end": 1750, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fides.", + "span_text": "Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La deesa romana de la fe i de la confiança.", + "span_text": "Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és una virtut bàsica per prosperar.", + "span_text": "la confiança, una virtut bàsica per prosperar", + "span_start": 41, + "span_end": 86, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pactes amb els representants estrangers.", + "span_text": "Al seu temple es duien a terme els pactes amb els representants estrangers", + "span_start": 88, + "span_end": 162, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una corona d'olivera i una tortuga o una copa a la mà.", + "span_text": "Estava representada com una dona jove coronada d'olivera amb una tortuga o una copa a la mà", + "span_start": 164, + "span_end": 255, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vestits de blanc.", + "span_text": "els seus sacerdots anaven vestits de blanc", + "span_start": 258, + "span_end": 300, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Júpiter.", + "span_text": "Sembla que va començar sent la personificació d'un atribut de Júpiter", + "span_start": 364, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Requerien l'actuació dels tres flamines maiores, els quals treien l'estàtua en processó pels carrers de la ciutat, amb un carro arrossegat per dos cavalls, i la tornaven al seu sacellum.", + "span_text": "El seu culte requeria l'actuació dels tres flamines maiores, els quals treien l'estàtua en processó pels carrers de la ciutat, amb un carro arrossegat per dos cavalls, i la tornaven al seu sacellum", + "span_start": 484, + "span_end": 681, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'embolcallaven la mà dreta en un drap de lli blanc.", + "span_text": "Per agafar l'estàtua, els sacerdots s'embolcallaven la mà dreta en un drap de lli blanc per tal de no contaminar-la amb impureses", + "span_start": 683, + "span_end": 812, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al turó Capitoli.", + "span_text": "El seu temple estava al turó Capitoli", + "span_start": 1179, + "span_end": 1216, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del 254 aC.", + "span_text": "El seu temple estava al turó Capitoli, construït el 254 aC", + "span_start": 1179, + "span_end": 1237, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fides Publica Populi Romani.", + "span_text": "Era venerada amb l'expressió Fides Publica Populi Romani", + "span_start": 1326, + "span_end": 1382, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El rei Numa Pompili.", + "span_text": "La tradició del culte a Fides amb els tres flamines maiores fou instituïda pel rei Numa Pompili", + "span_start": 1384, + "span_end": 1479, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En la religió grega hi havia un déu equivalent anomenat Pistis", + "span_start": 1688, + "span_end": 1750, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pistis.", + "span_text": "En la religió grega hi havia un déu equivalent anomenat Pistis", + "span_start": 1688, + "span_end": 1750, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fides.", + "span_text": "Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La deesa romana de la fe i de la confiança.", + "span_text": "Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és una virtut bàsica per prosperar.", + "span_text": "la confiança, una virtut bàsica per prosperar", + "span_start": 41, + "span_end": 86, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pactes amb els representants estrangers.", + "span_text": "Al seu temple es duien a terme els pactes amb els representants estrangers", + "span_start": 88, + "span_end": 162, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una corona d'olivera i una tortuga o una copa a la mà.", + "span_text": "Estava representada com una dona jove coronada d'olivera amb una tortuga o una copa a la mà", + "span_start": 164, + "span_end": 255, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vestits de blanc.", + "span_text": "els seus sacerdots anaven vestits de blanc", + "span_start": 258, + "span_end": 300, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Júpiter.", + "span_text": "Sembla que va començar sent la personificació d'un atribut de Júpiter", + "span_start": 364, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hi actuaven tres flamines maiores, els quals treien l'estàtua en processó pels carrers de la ciutat, amb un carro arrossegat per dos cavalls, i la tornaven al seu sacellum.", + "span_text": "El seu culte requeria l'actuació dels tres flamines maiores, els quals treien l'estàtua en processó pels carrers de la ciutat, amb un carro arrossegat per dos cavalls, i la tornaven al seu sacellum", + "span_start": 484, + "span_end": 681, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'embolcallaven la mà dreta en un drap de lli blanc i anaven amb el cap velat en senyal de confiança i submissió.", + "span_text": "Per agafar l'estàtua, els sacerdots s'embolcallaven la mà dreta en un drap de lli blanc per tal de no contaminar-la amb impureses i anaven amb el cap velat en senyal de confiança i submissió", + "span_start": 683, + "span_end": 873, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al turó Capitoli, a prop del de Júpiter.", + "span_text": "El seu temple estava al turó Capitoli, construït el 254 aC, a prop del de Júpiter", + "span_start": 1179, + "span_end": 1260, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del 254 aC.", + "span_text": "El seu temple estava al turó Capitoli, construït el 254 aC", + "span_start": 1179, + "span_end": 1237, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fides Publica Populi Romani.", + "span_text": "Era venerada amb l'expressió Fides Publica Populi Romani", + "span_start": 1326, + "span_end": 1382, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El rei Numa Pompili.", + "span_text": "La tradició del culte a Fides amb els tres flamines maiores fou instituïda pel rei Numa Pompili", + "span_start": 1384, + "span_end": 1479, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En la religió grega hi havia un déu equivalent anomenat Pistis", + "span_start": 1688, + "span_end": 1750, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pistis.", + "span_text": "En la religió grega hi havia un déu equivalent anomenat Pistis", + "span_start": 1688, + "span_end": 1750, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_605", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Laios", + "story": "Segons la mitologia grega, Lai o Laios (grec antic: Λάιος) va ser un rei de Tebes, fill de Làbdac (grec antic: Λάβδακος)., Quan Làbdac va morir, Laios encara era molt jove, i Licos, germà de Nicteu, es va fer càrrec de la regència. Fou expulsat per Amfíon i Zetos després que mataren Licos, i venjaren així la seva mare Antíope. Laios es refugià a la cort de Pèlops. Allà va raptar Crisip (grec antic: Χρύσιππος), fill de Pèlops, però l'efeb se suïcidà i son pare maleí Laios i els seus descendents., Quan Amfíon i Zetos van morir, el primer després de la catàstrofe dels Niòbides, i Zetos per la pena que tenia després de la mort del seu fill, reclamat pels tebans, tornà a Tebes i fou proclamat rei., Es casà amb Jocasta i tingué un fill, Èdip, però en saber per l'oracle que el seu fill el mataria el feu abandonar al mont Citeró., Al cap d'uns anys, pel camí de Delfos, a la cruïlla de camins entre Daulis i Tebes, trobà un desconegut i li demanà pas, però l'altre no s'apartava. Llavors, discutiren i el desconegut, que, evidentment, era Èdip, el va matar.", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina tradició pertany el personatge de Laios?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin altre nom tenia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I Làbdac?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què li va passar a aquest darrer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui el va succeir?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I què li va passar a aquest?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On va anar Laios?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer allà?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va rebre una maledicció per aquesta actuació?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan va pujar al tron de la seva terra natal Laios?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb qui va unir-se?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com van anomenar el seu descendent?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui va assassinar Lai?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Lai o Laios", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Lai.", + "span_text": "Lai o Laios", + "span_start": 27, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un rei de Tebes.", + "span_text": "va ser un rei de Tebes", + "span_start": 59, + "span_end": 81, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El seu pare.", + "span_text": "fill de Làbdac", + "span_start": 83, + "span_end": 97, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va morir.", + "span_text": "Quan Làbdac va morir, Laios encara era molt jove", + "span_start": 124, + "span_end": 172, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Licos.", + "span_text": "Licos, germà de Nicteu, es va fer càrrec de la regència", + "span_start": 176, + "span_end": 231, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El mataren.", + "span_text": "mataren Licos", + "span_start": 277, + "span_end": 290, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Amfíon i Zetos venjaren així la seva mare Antíope.", + "span_text": "Fou expulsat per Amfíon i Zetos després que mataren Licos, i venjaren així la seva mare Antíope", + "span_start": 233, + "span_end": 328, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la cort de Pèlops.", + "span_text": "Laios es refugià a la cort de Pèlops", + "span_start": 330, + "span_end": 366, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va raptar Crisip.", + "span_text": "Allà va raptar Crisip", + "span_start": 368, + "span_end": 389, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Allà va raptar Crisip (grec antic: Χρύσιππος), fill de Pèlops, però l'efeb se suïcidà i son pare maleí Laios i els seus descendents", + "span_start": 368, + "span_end": 499, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan Amfíon i Zetos van morir, el primer després de la catàstrofe dels Niòbides, i Zetos per la pena que tenia després de la mort del seu fill, i va ser reclamat pels tebans.", + "span_text": "Quan Amfíon i Zetos van morir, el primer després de la catàstrofe dels Niòbides, i Zetos per la pena que tenia després de la mort del seu fill, reclamat pels tebans, tornà a Tebes i fou proclamat rei", + "span_start": 503, + "span_end": 702, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Jocasta.", + "span_text": "Es casà amb Jocasta", + "span_start": 706, + "span_end": 725, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Èdip.", + "span_text": "tingué un fill, Èdip", + "span_start": 728, + "span_end": 748, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Èdip.", + "span_text": "el desconegut, que, evidentment, era Èdip, el va matar", + "span_start": 1010, + "span_end": 1064, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Lai o Laios", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Lai.", + "span_text": "Lai o Laios", + "span_start": 27, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un rei de Tebes.", + "span_text": "va ser un rei de Tebes", + "span_start": 59, + "span_end": 81, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El seu pare.", + "span_text": "fill de Làbdac", + "span_start": 83, + "span_end": 97, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va morir quan Laios encara era molt jove.", + "span_text": "Quan Làbdac va morir, Laios encara era molt jove", + "span_start": 124, + "span_end": 172, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Licos, germà de Nicteu.", + "span_text": "Licos, germà de Nicteu, es va fer càrrec de la regència", + "span_start": 176, + "span_end": 231, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El mataren.", + "span_text": "que mataren Licos", + "span_start": 273, + "span_end": 290, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Amfíon i Zetos venjaren així la seva mare Antíope.", + "span_text": "Fou expulsat per Amfíon i Zetos després que mataren Licos, i venjaren així la seva mare Antíope", + "span_start": 233, + "span_end": 328, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la cort de Pèlops.", + "span_text": "Laios es refugià a la cort de Pèlops", + "span_start": 330, + "span_end": 366, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va raptar Crisip, el fill de Pèlops.", + "span_text": "Allà va raptar Crisip (grec antic: Χρύσιππος), fill de Pèlops", + "span_start": 368, + "span_end": 429, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Allà va raptar Crisip (grec antic: Χρύσιππος), fill de Pèlops, però l'efeb se suïcidà i son pare maleí Laios i els seus descendents", + "span_start": 368, + "span_end": 499, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan Amfíon i Zetos van morir, el primer després de la catàstrofe dels Niòbides, i Zetos per la pena que tenia després de la mort del seu fill.", + "span_text": "Quan Amfíon i Zetos van morir, el primer després de la catàstrofe dels Niòbides, i Zetos per la pena que tenia després de la mort del seu fill, reclamat pels tebans, tornà a Tebes i fou proclamat rei", + "span_start": 503, + "span_end": 702, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Jocasta.", + "span_text": "Es casà amb Jocasta", + "span_start": 706, + "span_end": 725, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Èdip.", + "span_text": "tingué un fill, Èdip", + "span_start": 728, + "span_end": 748, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Èdip.", + "span_text": "el desconegut, que, evidentment, era Èdip, el va matar", + "span_start": 1010, + "span_end": 1064, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Lai o Laios", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Lai.", + "span_text": "Lai o Laios", + "span_start": 27, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un rei de Tebes.", + "span_text": "va ser un rei de Tebes", + "span_start": 59, + "span_end": 81, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El seu pare.", + "span_text": "fill de Làbdac", + "span_start": 83, + "span_end": 97, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que va morir.", + "span_text": "Quan Làbdac va morir, Laios encara era molt jove", + "span_start": 124, + "span_end": 172, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Licos.", + "span_text": "Licos, germà de Nicteu, es va fer càrrec de la regència", + "span_start": 176, + "span_end": 231, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El mataren.", + "span_text": "mataren Licos", + "span_start": 277, + "span_end": 290, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Amfíon i Zetos venjaren així la seva mare Antíope.", + "span_text": "Fou expulsat per Amfíon i Zetos després que mataren Licos, i venjaren així la seva mare Antíope", + "span_start": 233, + "span_end": 328, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la cort de Pèlops.", + "span_text": "Laios es refugià a la cort de Pèlops", + "span_start": 330, + "span_end": 366, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va raptar Crisip, el fill de Pèlops.", + "span_text": "Allà va raptar Crisip (grec antic: Χρύσιππος), fill de Pèlops", + "span_start": 368, + "span_end": 429, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Allà va raptar Crisip (grec antic: Χρύσιππος), fill de Pèlops, però l'efeb se suïcidà i son pare maleí Laios i els seus descendents", + "span_start": 368, + "span_end": 499, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan Amfíon i Zetos van morir i fou reclamat pels tebans.", + "span_text": "Quan Amfíon i Zetos van morir, el primer després de la catàstrofe dels Niòbides, i Zetos per la pena que tenia després de la mort del seu fill, reclamat pels tebans, tornà a Tebes i fou proclamat rei", + "span_start": 503, + "span_end": 702, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Jocasta.", + "span_text": "Es casà amb Jocasta", + "span_start": 706, + "span_end": 725, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Èdip.", + "span_text": "tingué un fill, Èdip", + "span_start": 728, + "span_end": 748, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Èdip.", + "span_text": "el desconegut, que, evidentment, era Èdip, el va matar", + "span_start": 1010, + "span_end": 1064, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_99", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-99", + "story": "Tot emmirallant-se va fent postures: ara mig acluca les parpelles; ara somriu… ho prova tot: fins i tot fa llengotes. A lo millor del seu embadaliment es sent una xarpada al muscle, es decanta esglaiada, i veu dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames vestides d'un home. Lo primer que se li acut és que deu ser algun pescador que haurà caigut deltabaix de la penya. -I ara!- exclama; -què és, això?- I, girant-se més, descobreix la testa de l'intrús. És l'Home del bosc. Ella resta sense sang a les venes, freda i esblanqueïda. Els ulls de l'un es fiten en els de l'altra amb una fixesa d'estàtua. Ell està vinclat endavant, amb una de les manasses arrapada al muscle rodó de la donzella. No es mou, però tremola de cap a peus. La gorra li ha caigut, i sos cabells roigs, fustuts i aglutinats, com les fibres d'una closca de coco, pengen a manyocs sobre son front i ses orelles. Sa carassa bonyeguda, de pòmuls boteruts, queixos xuclats i llavis grossos, expressa un neguit estrany. Sos ulls, enclotats i d'un blau d'aigües fondes, tenen cert estrabisme de bogeria. L'alè s'escapa xiulant per sos llavis ressecs., La immobilitat dura un moment. L'home sembla decidir-se. Una lleu estremitud circula per l'encordillada de músculs i tendons dels seus braços. La Fineta tracta de desviar aquell impuls temible, i, somrient, amb un somrís tot desmaiat, -Sou un beneit del cabàs!- exclama. -Aneu, aneu.- Però, reparant que ell se li acosta encara més, s'embraveix de sobte, ajunta les celles, i crida, amb alarma i enuig: -¡Arri d'aquí, poca-vergonya!- Ell s'immuta. Afluixa la mà, es redreça, i escampa una mirada a l'entorn. La Fineta aprofita aquesta ocasió. S'acaba de desempallegar amb una estiregassada, i pega bot cap a la mar fonda. Però de seguida retrunyen ses orelles un bramul monstruós: -Ets peix meu, llissa borratxa!- I al mateix temps sent la falconada del seu perseguidor, que la junyeix i l'arbora en sec, empudegant-la amb la bravada de salvatgina que s'exhala de ses robes i de ses carns. Un xiscle esgarrifós esqueixa l'aire quiet de l'ensenada.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què fa la protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què nota llavors?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com reacciona?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què descobreix?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què pensa que és?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui és en realitat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com té la cara l’home?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I la mirada?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es diu la protagonista?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com reacciona ell quan ella li diu que marxi?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què exclama ella llavors?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I ell?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L’home desprèn una olor agradable?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què ressona?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Tot emmirallant-se va fent postures.", + "span_text": "Tot emmirallant-se va fent postures", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una xarpada al muscle.", + "span_text": "A lo millor del seu embadaliment es sent una xarpada al muscle", + "span_start": 118, + "span_end": 180, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es decanta esglaiada.", + "span_text": "es sent una xarpada al muscle, es decanta esglaiada", + "span_start": 151, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames vestides d'un home.", + "span_text": "veu dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames vestides d'un home", + "span_start": 206, + "span_end": 275, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Algun pescador que haurà caigut deltabaix de la penya.", + "span_text": "Lo primer que se li acut és que deu ser algun pescador que haurà caigut deltabaix de la penya", + "span_start": 277, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'Home del bosc.", + "span_text": "girant-se més, descobreix la testa de l'intrús. És l'Home del bosc", + "span_start": 409, + "span_end": 475, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Bonyeguda, de pòmuls boteruts, queixos xuclats i llavis grossos.", + "span_text": "Sa carassa bonyeguda, de pòmuls boteruts, queixos xuclats i llavis grossos", + "span_start": 885, + "span_end": 959, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sos ulls, enclotats i d'un blau d'aigües fondes, tenen cert estrabisme de bogeria.", + "span_text": "Sos ulls, enclotats i d'un blau d'aigües fondes, tenen cert estrabisme de bogeria", + "span_start": 989, + "span_end": 1070, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fineta.", + "span_text": "La Fineta tracta de desviar aquell impuls temible", + "span_start": 1264, + "span_end": 1313, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se li acosta encara més.", + "span_text": "Aneu, aneu.- Però, reparant que ell se li acosta encara més", + "span_start": 1393, + "span_end": 1452, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Arri d'aquí, poca-vergonya.", + "span_text": "crida, amb alarma i enuig: -¡Arri d'aquí, poca-vergonya!-", + "span_start": 1497, + "span_end": 1554, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ets peix meu, llissa borratxa.", + "span_text": "Però de seguida retrunyen ses orelles un bramul monstruós: -Ets peix meu, llissa borratxa!-", + "span_start": 1743, + "span_end": 1834, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "sent la falconada del seu perseguidor, que la junyeix i l'arbora en sec, empudegant-la amb la bravada de salvatgina que s'exhala de ses robes i de ses carns", + "span_start": 1853, + "span_end": 2009, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un xiscle esgarrifós.", + "span_text": "Un xiscle esgarrifós esqueixa l'aire quiet de l'ensenada", + "span_start": 2011, + "span_end": 2067, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Postures.", + "span_text": "Tot emmirallant-se va fent postures", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una xarpada al muscle.", + "span_text": "A lo millor del seu embadaliment es sent una xarpada al muscle", + "span_start": 118, + "span_end": 180, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es decanta esglaiada.", + "span_text": "es sent una xarpada al muscle, es decanta esglaiada", + "span_start": 151, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames vestides d'un home.", + "span_text": "veu dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames vestides d'un home", + "span_start": 206, + "span_end": 275, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Algun pescador que haurà caigut deltabaix de la penya.", + "span_text": "Lo primer que se li acut és que deu ser algun pescador que haurà caigut deltabaix de la penya", + "span_start": 277, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'Home del bosc.", + "span_text": "girant-se més, descobreix la testa de l'intrús. És l'Home del bosc", + "span_start": 409, + "span_end": 475, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Bonyeguda, de pòmuls boteruts, queixos xuclats i llavis grossos.", + "span_text": "Sa carassa bonyeguda, de pòmuls boteruts, queixos xuclats i llavis grossos", + "span_start": 885, + "span_end": 959, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sos ulls, enclotats i d'un blau d'aigües fondes, tenen cert estrabisme de bogeria.", + "span_text": "Sos ulls, enclotats i d'un blau d'aigües fondes, tenen cert estrabisme de bogeria", + "span_start": 989, + "span_end": 1070, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fineta.", + "span_text": "La Fineta tracta de desviar aquell impuls temible", + "span_start": 1264, + "span_end": 1313, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se li acosta encara més.", + "span_text": "Aneu, aneu.- Però, reparant que ell se li acosta encara més", + "span_start": 1393, + "span_end": 1452, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Arri d'aquí, poca-vergonya.", + "span_text": "crida, amb alarma i enuig: -¡Arri d'aquí, poca-vergonya!-", + "span_start": 1497, + "span_end": 1554, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ets peix meu, llissa borratxa.", + "span_text": "Però de seguida retrunyen ses orelles un bramul monstruós: -Ets peix meu, llissa borratxa!-", + "span_start": 1743, + "span_end": 1834, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "sent la falconada del seu perseguidor, que la junyeix i l'arbora en sec, empudegant-la amb la bravada de salvatgina que s'exhala de ses robes i de ses carns", + "span_start": 1853, + "span_end": 2009, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un xiscle esgarrifós.", + "span_text": "Un xiscle esgarrifós esqueixa l'aire quiet de l'ensenada", + "span_start": 2011, + "span_end": 2067, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Tot emmirallant-se va fent postures.", + "span_text": "Tot emmirallant-se va fent postures: ara mig acluca les parpelles; ara somriu… ho prova tot: fins i tot fa llengotes", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una xarpada al muscle.", + "span_text": "A lo millor del seu embadaliment es sent una xarpada al muscle", + "span_start": 118, + "span_end": 180, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es decanta esglaiada.", + "span_text": "es sent una xarpada al muscle, es decanta esglaiada", + "span_start": 151, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames vestides d'un home.", + "span_text": "veu dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames vestides d'un home", + "span_start": 206, + "span_end": 275, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Algun pescador que haurà caigut deltabaix de la penya.", + "span_text": "Lo primer que se li acut és que deu ser algun pescador que haurà caigut deltabaix de la penya", + "span_start": 277, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'Home del bosc.", + "span_text": "girant-se més, descobreix la testa de l'intrús. És l'Home del bosc", + "span_start": 409, + "span_end": 475, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Bonyeguda, de pòmuls boteruts, queixos xuclats i llavis grossos.", + "span_text": "Sa carassa bonyeguda, de pòmuls boteruts, queixos xuclats i llavis grossos", + "span_start": 885, + "span_end": 959, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sos ulls tenen cert estrabisme de bogeria.", + "span_text": "Sos ulls, enclotats i d'un blau d'aigües fondes, tenen cert estrabisme de bogeria", + "span_start": 989, + "span_end": 1070, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fineta.", + "span_text": "La Fineta tracta de desviar aquell impuls temible", + "span_start": 1264, + "span_end": 1313, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se li acosta encara més.", + "span_text": "-Sou un beneit del cabàs!- exclama. -Aneu, aneu.- Però, reparant que ell se li acosta encara més", + "span_start": 1356, + "span_end": 1452, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Arri d'aquí, poca-vergonya.", + "span_text": "crida, amb alarma i enuig: -¡Arri d'aquí, poca-vergonya!-", + "span_start": 1497, + "span_end": 1554, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ets peix meu, llissa borratxa.", + "span_text": "Però de seguida retrunyen ses orelles un bramul monstruós: -Ets peix meu, llissa borratxa!-", + "span_start": 1743, + "span_end": 1834, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "sent la falconada del seu perseguidor, que la junyeix i l'arbora en sec, empudegant-la amb la bravada de salvatgina que s'exhala de ses robes i de ses carns", + "span_start": 1853, + "span_end": 2009, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un xiscle esgarrifós.", + "span_text": "Un xiscle esgarrifós esqueixa l'aire quiet de l'ensenada", + "span_start": 2011, + "span_end": 2067, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_986", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Elisabeth Riera Morilla", + "story": "1 cop Campiona d'Espanya de la Joventut. Selecció Catalana, 1 cop Campiona d'Espanya de la Joventut. Selecció Catalana, Elisabeth Riera Morilla (27 de juliol de 1990) és una jugadora d'escacs catalana. A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2016, hi tenia un Elo de 1979 punts, cosa que en feia la jugadora número 47 (en actiu) de l'estat espanyol. El seu màxim Elo va ser de 2032 punts, a la llista d'abril de 2006., El juliol del 2006 es va proclamar campiona d'Espanya de la joventut formant part de la selecció catalana., i al 2005 subcampiona d'Espanya de la joventut, jugant en ambdós casos de primer tauler femení. Al 2004 va ser subcampiona de Catalunya femení. Als anys 2005, 2006 i 2007 va proclamar-se Campiona de Catalunya femení. Al 2006 va quedar 3ª femenina al Campionat d'Espanya 2008 de Mondariz. Al 2008 va ser subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20. Els anys 2014 i 2015 fou campiona de Catalunya Absoluta femení, i subcampiona Absoluta de Catalunya en els anys 2011 i 2012. El març de 2016, a Amposta, fou per tercer any consecutiu campiona de Catalunya Absoluta en derrotar a la darrera ronda a Laura Martin i sumar quatre punts de cinc partides, els mateixos punts que Inmaculada Hernando i Diana Ruth López però amb millor desempat.,", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin any va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què és coneguda?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'any 2016, quina posició tenia l'Elisabeth al llistat d’Elo de la FIDE?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la seva millor puntuació?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin reconeixement va rebre aquell mateix any?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I el 2005?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I el 2004?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 2008 va tornar a quedar en una bona posició?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es va col·locar en primera posició de la categoria Catalunya Absoluta femenina?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A qui va vèncer l'últim cop?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "D'Elisabeth Riera Morilla.", + "span_text": "Elisabeth Riera Morilla (27 de juliol de 1990) és una jugadora d'escacs catalana", + "span_start": 122, + "span_end": 202, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1990.", + "span_text": "Elisabeth Riera Morilla (27 de juliol de 1990)", + "span_start": 122, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una jugadora d'escacs catalana.", + "span_text": "és una jugadora d'escacs catalana", + "span_start": 169, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era la jugadora número 47.", + "span_text": "A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2016, hi tenia un Elo de 1979 punts, cosa que en feia la jugadora número 47", + "span_start": 204, + "span_end": 320, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "2032 punts.", + "span_text": "El seu màxim Elo va ser de 2032 punts", + "span_start": 353, + "span_end": 390, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'abril de 2006.", + "span_text": "El seu màxim Elo va ser de 2032 punts, a la llista d'abril de 2006", + "span_start": 353, + "span_end": 419, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es va proclamar campiona d'Espanya de la joventut.", + "span_text": "El juliol del 2006 es va proclamar campiona d'Espanya de la joventut", + "span_start": 423, + "span_end": 491, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Subcampiona d'Espanya de la joventut.", + "span_text": "al 2005 subcampiona d'Espanya de la joventut", + "span_start": 533, + "span_end": 577, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Subcampiona de Catalunya femení.", + "span_text": "Al 2004 va ser subcampiona de Catalunya femení", + "span_start": 627, + "span_end": 673, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al 2008 va ser subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20", + "span_start": 819, + "span_end": 874, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20.", + "span_text": "Al 2008 va ser subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20", + "span_start": 819, + "span_end": 874, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 2014, 2015 i 2016.", + "span_text": "Els anys 2014 i 2015 fou campiona de Catalunya Absoluta femení, i subcampiona Absoluta de Catalunya en els anys 2011 i 2012. El març de 2016, a Amposta, fou per tercer any consecutiu campiona de Catalunya Absoluta", + "span_start": 876, + "span_end": 1089, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Laura Martin.", + "span_text": "fou per tercer any consecutiu campiona de Catalunya Absoluta en derrotar a la darrera ronda a Laura Martin", + "span_start": 1029, + "span_end": 1135, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "D'Elisabeth Riera Morilla.", + "span_text": "Elisabeth Riera Morilla (27 de juliol de 1990) és una jugadora d'escacs catalana", + "span_start": 122, + "span_end": 202, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1990.", + "span_text": "Elisabeth Riera Morilla (27 de juliol de 1990)", + "span_start": 122, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una jugadora d'escacs catalana.", + "span_text": "és una jugadora d'escacs catalana", + "span_start": 169, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era la jugadora número 47.", + "span_text": "A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2016, hi tenia un Elo de 1979 punts, cosa que en feia la jugadora número 47", + "span_start": 204, + "span_end": 320, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "2032 punts.", + "span_text": "El seu màxim Elo va ser de 2032 punts", + "span_start": 353, + "span_end": 390, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'abril de 2006.", + "span_text": "El seu màxim Elo va ser de 2032 punts, a la llista d'abril de 2006", + "span_start": 353, + "span_end": 419, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es va proclamar campiona d'Espanya de la joventut.", + "span_text": "El juliol del 2006 es va proclamar campiona d'Espanya de la joventut", + "span_start": 423, + "span_end": 491, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Subcampiona d'Espanya de la joventut.", + "span_text": "al 2005 subcampiona d'Espanya de la joventut", + "span_start": 533, + "span_end": 577, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Subcampiona de Catalunya femení.", + "span_text": "Al 2004 va ser subcampiona de Catalunya femení", + "span_start": 627, + "span_end": 673, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al 2008 va ser subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20", + "span_start": 819, + "span_end": 874, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20.", + "span_text": "Al 2008 va ser subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20", + "span_start": 819, + "span_end": 874, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els anys 2014, 2015 i 2016.", + "span_text": "Els anys 2014 i 2015 fou campiona de Catalunya Absoluta femení, i subcampiona Absoluta de Catalunya en els anys 2011 i 2012. El març de 2016, a Amposta, fou per tercer any consecutiu campiona de Catalunya Absoluta", + "span_start": 876, + "span_end": 1089, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Laura Martin.", + "span_text": "fou per tercer any consecutiu campiona de Catalunya Absoluta en derrotar a la darrera ronda a Laura Martin", + "span_start": 1029, + "span_end": 1135, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'Elisabeth Riera Morilla.", + "span_text": "Elisabeth Riera Morilla (27 de juliol de 1990) és una jugadora d'escacs catalana", + "span_start": 122, + "span_end": 202, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1990.", + "span_text": "Elisabeth Riera Morilla (27 de juliol de 1990)", + "span_start": 122, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una jugadora d'escacs catalana.", + "span_text": "és una jugadora d'escacs catalana", + "span_start": 169, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era la jugadora número 47.", + "span_text": "A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2016, hi tenia un Elo de 1979 punts, cosa que en feia la jugadora número 47", + "span_start": 204, + "span_end": 320, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "2032 punts.", + "span_text": "El seu màxim Elo va ser de 2032 punts", + "span_start": 353, + "span_end": 390, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'abril de 2006.", + "span_text": "El seu màxim Elo va ser de 2032 punts, a la llista d'abril de 2006", + "span_start": 353, + "span_end": 419, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es va proclamar campiona d'Espanya de la joventut.", + "span_text": "El juliol del 2006 es va proclamar campiona d'Espanya de la joventut", + "span_start": 423, + "span_end": 491, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Subcampiona d'Espanya de la joventut.", + "span_text": "al 2005 subcampiona d'Espanya de la joventut", + "span_start": 533, + "span_end": 577, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Subcampiona de Catalunya femení.", + "span_text": "Al 2004 va ser subcampiona de Catalunya femení", + "span_start": 627, + "span_end": 673, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al 2008 va ser subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20", + "span_start": 819, + "span_end": 874, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20.", + "span_text": "Al 2008 va ser subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20", + "span_start": 819, + "span_end": 874, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els anys 2014, 2015 i 2016.", + "span_text": "Els anys 2014 i 2015 fou campiona de Catalunya Absoluta femení, i subcampiona Absoluta de Catalunya en els anys 2011 i 2012. El març de 2016, a Amposta, fou per tercer any consecutiu campiona de Catalunya Absoluta", + "span_start": 876, + "span_end": 1089, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Laura Martin.", + "span_text": "fou per tercer any consecutiu campiona de Catalunya Absoluta en derrotar a la darrera ronda a Laura Martin", + "span_start": 1029, + "span_end": 1135, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1372", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Tolc", + "story": "El Tolc és una bèstia foguera del barri del Clot, Barcelona. Pertany a la secció de cultura de l'Orfeó Martinenc, juntament amb els gegants i la resta de figures d'imatgeria festiva i popular del barri. Representa una gàrgola alada i actua posant en funcionament una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, les mans i les ales., La figura és feta de fibra de vidre i té una estructura de ferro que l'aguanta. Es mou sobre quatre rodes, empesa per dos portadors que s'han d'anar rellevant perquè és molt feixuga –pesa uns 200 quilograms, aproximadament., En Tolc va néixer el 1995 per substituir el drac vell de la colla dels Diables del Clot, una peça de roba que circulava des del principi dels vuitanta i que amb el pas dels anys havia quedat malmesa pel foc. La construcció de la nova bèstia fou encarregada a l'imatger Xavier Jansana i li posaren el nom de Tolc –Clot a l'inrevés–, que fou l'opció que va resultar guanyadora en un concurs popular al barri., La bèstia, portada sempre per la colla de l'Orfeó Martinenc, és protagonista de l'espectacle de foc que es fa cada any durant la festa major del barri, per Sant Martí, i també es deixa veure en més actes i celebracions de la ciutat, acompanyada dels diables i dels ritmes dels Tabalers del Clot., Viccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és el Tolc?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On és aquest barri?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De què forma part la bèstia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb què més?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com és?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què se li encén amb foc?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quin material està construït?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es desplaça?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quant pesa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el precedent del Tolc?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui és l’artesà que va crear el Tolc?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què el Tolc es diu així?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com es va decidir que es digués així?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan desfila la bèstia?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una bèstia foguera del barri del Clot.", + "span_text": "El Tolc és una bèstia foguera del barri del Clot", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "barri del Clot, Barcelona", + "span_start": 34, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la secció de cultura de l'Orfeó Martinenc.", + "span_text": "Pertany a la secció de cultura de l'Orfeó Martinenc", + "span_start": 61, + "span_end": 112, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb els gegants i la resta de figures d'imatgeria festiva i popular del barri.", + "span_text": "juntament amb els gegants i la resta de figures d'imatgeria festiva i popular del barri", + "span_start": 114, + "span_end": 201, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com una gàrgola alada.", + "span_text": "Representa una gàrgola alada", + "span_start": 203, + "span_end": 231, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, les mans i les ales.", + "span_text": "actua posant en funcionament una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, les mans i les ales", + "span_start": 234, + "span_end": 341, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De fibra de vidre.", + "span_text": "La figura és feta de fibra de vidre", + "span_start": 345, + "span_end": 380, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sobre quatre rodes.", + "span_text": "Es mou sobre quatre rodes", + "span_start": 425, + "span_end": 450, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "200 quilograms.", + "span_text": "pesa uns 200 quilograms", + "span_start": 528, + "span_end": 551, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El drac vell de la colla dels Diables del Clot.", + "span_text": "En Tolc va néixer el 1995 per substituir el drac vell de la colla dels Diables del Clot", + "span_start": 571, + "span_end": 658, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Xavier Jansana.", + "span_text": "La construcció de la nova bèstia fou encarregada a l'imatger Xavier Jansana", + "span_start": 779, + "span_end": 854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè és Clot a l'inrevés.", + "span_text": "li posaren el nom de Tolc –Clot a l'inrevés–", + "span_start": 857, + "span_end": 901, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En un concurs popular al barri.", + "span_text": "el nom de Tolc –Clot a l'inrevés–, que fou l'opció que va resultar guanyadora en un concurs popular al barri", + "span_start": 868, + "span_end": 976, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Cada any durant la festa major del barri, per Sant Martí, i també es deixa veure en més actes i celebracions de la ciutat.", + "span_text": "és protagonista de l'espectacle de foc que es fa cada any durant la festa major del barri, per Sant Martí, i també es deixa veure en més actes i celebracions de la ciutat", + "span_start": 1041, + "span_end": 1211, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una bèstia foguera del barri del Clot.", + "span_text": "El Tolc és una bèstia foguera del barri del Clot", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "barri del Clot, Barcelona", + "span_start": 34, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la secció de cultura de l'Orfeó Martinenc.", + "span_text": "Pertany a la secció de cultura de l'Orfeó Martinenc", + "span_start": 61, + "span_end": 112, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb els gegants i la resta de figures d'imatgeria festiva i popular del barri.", + "span_text": "juntament amb els gegants i la resta de figures d'imatgeria festiva i popular del barri", + "span_start": 114, + "span_end": 201, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És una gàrgola alada.", + "span_text": "Representa una gàrgola alada", + "span_start": 203, + "span_end": 231, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, les mans i les ales.", + "span_text": "actua posant en funcionament una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, les mans i les ales", + "span_start": 234, + "span_end": 341, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De fibra de vidre.", + "span_text": "La figura és feta de fibra de vidre", + "span_start": 345, + "span_end": 380, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sobre quatre rodes, empesa per dos portadors que s'han d'anar rellevant.", + "span_text": "Es mou sobre quatre rodes, empesa per dos portadors que s'han d'anar rellevant", + "span_start": 425, + "span_end": 503, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "200 quilograms.", + "span_text": "pesa uns 200 quilograms", + "span_start": 528, + "span_end": 551, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El drac vell de la colla dels Diables del Clot.", + "span_text": "En Tolc va néixer el 1995 per substituir el drac vell de la colla dels Diables del Clot", + "span_start": 571, + "span_end": 658, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Xavier Jansana.", + "span_text": "La construcció de la nova bèstia fou encarregada a l'imatger Xavier Jansana", + "span_start": 779, + "span_end": 854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè és Clot a l'inrevés.", + "span_text": "li posaren el nom de Tolc –Clot a l'inrevés–", + "span_start": 857, + "span_end": 901, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En un concurs popular al barri.", + "span_text": "el nom de Tolc –Clot a l'inrevés–, que fou l'opció que va resultar guanyadora en un concurs popular al barri", + "span_start": 868, + "span_end": 976, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Cada any durant la festa major del barri, per Sant Martí, i també es deixa veure en més actes i celebracions de la ciutat.", + "span_text": "és protagonista de l'espectacle de foc que es fa cada any durant la festa major del barri, per Sant Martí, i també es deixa veure en més actes i celebracions de la ciutat", + "span_start": 1041, + "span_end": 1211, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una bèstia foguera del barri del Clot.", + "span_text": "El Tolc és una bèstia foguera del barri del Clot", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "barri del Clot, Barcelona", + "span_start": 34, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la secció de cultura de l'Orfeó Martinenc.", + "span_text": "Pertany a la secció de cultura de l'Orfeó Martinenc", + "span_start": 61, + "span_end": 112, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb els gegants i la resta de figures d'imatgeria festiva i popular del barri.", + "span_text": "juntament amb els gegants i la resta de figures d'imatgeria festiva i popular del barri", + "span_start": 114, + "span_end": 201, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És una gàrgola alada.", + "span_text": "Representa una gàrgola alada", + "span_start": 203, + "span_end": 231, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els seus queixals, mans i ales.", + "span_text": "actua posant en funcionament una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, les mans i les ales", + "span_start": 234, + "span_end": 341, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De fibra de vidre.", + "span_text": "La figura és feta de fibra de vidre", + "span_start": 345, + "span_end": 380, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sobre quatre rodes, empesa per dos portadors que s'han d'anar rellevant.", + "span_text": "Es mou sobre quatre rodes, empesa per dos portadors que s'han d'anar rellevant", + "span_start": 425, + "span_end": 503, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "200 quilograms.", + "span_text": "pesa uns 200 quilograms", + "span_start": 528, + "span_end": 551, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El drac vell de la colla dels Diables del Clot.", + "span_text": "En Tolc va néixer el 1995 per substituir el drac vell de la colla dels Diables del Clot", + "span_start": 571, + "span_end": 658, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Xavier Jansana.", + "span_text": "La construcció de la nova bèstia fou encarregada a l'imatger Xavier Jansana", + "span_start": 779, + "span_end": 854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Significa Clot a l'inrevés.", + "span_text": "li posaren el nom de Tolc –Clot a l'inrevés–", + "span_start": 857, + "span_end": 901, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A través d'un concurs popular al barri.", + "span_text": "el nom de Tolc –Clot a l'inrevés–, que fou l'opció que va resultar guanyadora en un concurs popular al barri", + "span_start": 868, + "span_end": 976, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'espectacle de foc que es fa cada any durant la festa major del barri, per Sant Martí, i també es deixa veure en més actes i celebracions de la ciutat.", + "span_text": "és protagonista de l'espectacle de foc que es fa cada any durant la festa major del barri, per Sant Martí, i també es deixa veure en més actes i celebracions de la ciutat", + "span_start": 1041, + "span_end": 1211, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_114", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "parada - EL PRIMER LLUSTRE DAMOR-38", + "story": "I vaig pensar: -Aquest món certament és bonic, però no és més que una careta, i tot allò, que tant ens hi agrada és el somriure del rostre formós, que hi ha al darrera. Doncs, quan caigui la careta i contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas ara! I és el rostre d'un ésser, que ens ama, dolç, bondadosíssim; i aquest ésser ens vol unir amb Ell; i l'Església vetlla maternalment per facilitar-nos-ho a qualsevol hora. Doncs per què hem de basquejar? Per què no hem de viure ben descansats, vingui el que Déu vulgui?, Heu-vos aquí com restaren gorides les meves manies sobre la fí del món: presenciant-la. Mai més no me'n vaig preocupar., Els incrèduls se riuen de les terrors, que per tal motiu assorollaren a voltes l'Edat mitjana, i jo, que les he patides al meu temps, també me'n ric. Mes ells les atribuiexen a la massa fe, i jo, a la poca esperança. Ells, infeliços, cerquen la tranquil·litat en un aclucament voluntari d'ulls, i a mi em fan l'efecte de l'estruç, que colga el cap entre les arenes del desert per tal d'alliberar-se de la visió, que l'espanta. Vulguin o no vulguin, el meu somni, en la seva part més essencial, és una realitat de cada dia. Cada dia ve per a algú la fi del món. Cada dia passa per a algú l'últim combregar. I quan jo en veig passar algun, no puc menys de recordar el meu somni d'infant i, caient de genolls, prego pel pobre malalt: -Déu meu: que no el trobeu entenebrat!", + "questions": [ + { + "input_text": "Segons el narrador, la Terra és bella?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No obstant això, és una aparença?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què ens fa gaudir en realitat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què passarà quan la màscara caigui?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A qui pertany la cara que mirarem?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin és l’objectiu d’aquest?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin paper té la institució eclesiàstica en tot això?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La veu narrativa creu que ens hem d’atabalar pensant en el futur?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què l’amoïnava i ja no?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De què es mofen els descreguts?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El narrador també se'n riu?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina és la diferència entre els altres i el narrador?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quin animal els compara?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què passa dia rere dia?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per qui resa la veu narrativa?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest món certament és bonic", + "span_start": 16, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest món certament és bonic, però no és més que una careta", + "span_start": 16, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El somriure del rostre formós, que hi ha al darrera.", + "span_text": "tot allò, que tant ens hi agrada és el somriure del rostre formós, que hi ha al darrera", + "span_start": 80, + "span_end": 167, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Deurem gaudir més que no pas ara.", + "span_text": "quan caigui la careta i contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas ara", + "span_start": 176, + "span_end": 269, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A un ésser, que ens ama, dolç, bondadosíssim.", + "span_text": "contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas ara! I és el rostre d'un ésser, que ens ama, dolç, bondadosíssim", + "span_start": 200, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ens vol unir amb Ell.", + "span_text": "aquest ésser ens vol unir amb Ell", + "span_start": 334, + "span_end": 367, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Vetlla maternalment per facilitar-nos-ho a qualsevol hora.", + "span_text": "l'Església vetlla maternalment per facilitar-nos-ho a qualsevol hora", + "span_start": 371, + "span_end": 439, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Doncs per què hem de basquejar? Per què no hem de viure ben descansats, vingui el que Déu vulgui", + "span_start": 441, + "span_end": 537, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La fí del món.", + "span_text": "Heu-vos aquí com restaren gorides les meves manies sobre la fí del món: presenciant-la. Mai més no me'n vaig preocupar", + "span_start": 541, + "span_end": 659, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De les terrors.", + "span_text": "Els incrèduls se riuen de les terrors", + "span_start": 663, + "span_end": 700, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "jo, que les he patides al meu temps, també me'n ric", + "span_start": 760, + "span_end": 811, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ells atribuiexen les terrors a la massa fe, i ell, a la poca esperança.", + "span_text": "Els incrèduls se riuen de les terrors, que per tal motiu assorollaren a voltes l'Edat mitjana, i jo, que les he patides al meu temps, també me'n ric. Mes ells les atribuiexen a la massa fe, i jo, a la poca esperança", + "span_start": 663, + "span_end": 878, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb l'estruç.", + "span_text": "a mi em fan l'efecte de l'estruç", + "span_start": 960, + "span_end": 992, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que ve per a algú la fi del món.", + "span_text": "Cada dia ve per a algú la fi del món", + "span_start": 1186, + "span_end": 1222, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel pobre malalt.", + "span_text": "prego pel pobre malalt", + "span_start": 1370, + "span_end": 1392, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest món certament és bonic", + "span_start": 16, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest món certament és bonic, però no és més que una careta", + "span_start": 16, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El somriure del rostre formós, que hi ha al darrera.", + "span_text": "tot allò, que tant ens hi agrada és el somriure del rostre formós, que hi ha al darrera", + "span_start": 80, + "span_end": 167, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Deurem gaudir més que no pas ara.", + "span_text": "quan caigui la careta i contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas ara", + "span_start": 176, + "span_end": 269, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A un ésser, que ens ama, dolç, bondadosíssim.", + "span_text": "contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas ara! I és el rostre d'un ésser, que ens ama, dolç, bondadosíssim", + "span_start": 200, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ens vol unir amb Ell.", + "span_text": "aquest ésser ens vol unir amb Ell", + "span_start": 334, + "span_end": 367, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Vetlla maternalment per facilitar-nos-ho a qualsevol hora.", + "span_text": "l'Església vetlla maternalment per facilitar-nos-ho a qualsevol hora", + "span_start": 371, + "span_end": 439, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Doncs per què hem de basquejar? Per què no hem de viure ben descansats, vingui el que Déu vulgui", + "span_start": 441, + "span_end": 537, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La fí del món.", + "span_text": "Heu-vos aquí com restaren gorides les meves manies sobre la fí del món: presenciant-la. Mai més no me'n vaig preocupar", + "span_start": 541, + "span_end": 659, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De les terrors.", + "span_text": "Els incrèduls se riuen de les terrors", + "span_start": 663, + "span_end": 700, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "jo, que les he patides al meu temps, també me'n ric", + "span_start": 760, + "span_end": 811, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ells atribuiexen les terrors a la massa fe, i ell, a la poca esperança.", + "span_text": "Els incrèduls se riuen de les terrors, que per tal motiu assorollaren a voltes l'Edat mitjana, i jo, que les he patides al meu temps, també me'n ric. Mes ells les atribuiexen a la massa fe, i jo, a la poca esperança", + "span_start": 663, + "span_end": 878, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb l'estruç.", + "span_text": "mi em fan l'efecte de l'estruç", + "span_start": 962, + "span_end": 992, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que ve per a algú la fi del món.", + "span_text": "Cada dia ve per a algú la fi del món", + "span_start": 1186, + "span_end": 1222, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel pobre malalt.", + "span_text": "prego pel pobre malalt", + "span_start": 1370, + "span_end": 1392, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest món certament és bonic", + "span_start": 16, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest món certament és bonic, però no és més que una careta", + "span_start": 16, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El somriure del rostre formós.", + "span_text": "i tot allò, que tant ens hi agrada és el somriure del rostre formós", + "span_start": 78, + "span_end": 145, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que contemplarem el rostre al descobert i deurem gaudir més que no pas ara.", + "span_text": "quan caigui la careta i contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas ara", + "span_start": 176, + "span_end": 269, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A un ésser, que ens ama, dolç, bondadosíssim.", + "span_text": "contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas ara! I és el rostre d'un ésser, que ens ama, dolç, bondadosíssim", + "span_start": 200, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ens vol unir amb Ell.", + "span_text": "aquest ésser ens vol unir amb Ell", + "span_start": 334, + "span_end": 367, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Vetlla maternalment per facilitar-nos-ho a qualsevol hora.", + "span_text": "l'Església vetlla maternalment per facilitar-nos-ho a qualsevol hora", + "span_start": 371, + "span_end": 439, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Doncs per què hem de basquejar? Per què no hem de viure ben descansats, vingui el que Déu vulgui", + "span_start": 441, + "span_end": 537, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La fí del món.", + "span_text": "Heu-vos aquí com restaren gorides les meves manies sobre la fí del món: presenciant-la. Mai més no me'n vaig preocupar", + "span_start": 541, + "span_end": 659, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De les terrors.", + "span_text": "Els incrèduls se riuen de les terrors", + "span_start": 663, + "span_end": 700, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "jo, que les he patides al meu temps, també me'n ric", + "span_start": 760, + "span_end": 811, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ells atribuiexen les terrors a la massa fe, i ell, a la poca esperança.", + "span_text": "se riuen de les terrors, que per tal motiu assorollaren a voltes l'Edat mitjana, i jo, que les he patides al meu temps, també me'n ric. Mes ells les atribuiexen a la massa fe, i jo, a la poca esperança", + "span_start": 677, + "span_end": 878, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb l'estruç.", + "span_text": "i a mi em fan l'efecte de l'estruç", + "span_start": 958, + "span_end": 992, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que ve per a algú la fi del món i passa per a algú l'últim combregar.", + "span_text": "Cada dia ve per a algú la fi del món. Cada dia passa per a algú l'últim combregar", + "span_start": 1186, + "span_end": 1267, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel pobre malalt.", + "span_text": "prego pel pobre malalt", + "span_start": 1370, + "span_end": 1392, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1449", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Neix una associació d’afectats per l’1-O amb la intenció d’internacionalitzar la causa", + "story": "Divendres es presentarà l'Associació Democràcia i Justícia per Catalunya, impulsada per diversos afectats per la violència del Primer d'Octubre i els seus equips jurídics, amb Núria Garrido i Jordi Cortada. Té la intenció d'internacionalitzar la vulneració dels drets fonamentals per l'estat espanyol. Una seixantena de persones, procedents de llocs molt diversos, han aplegat esforços amb el compromís de defensar els drets fonaments dels ciutadans de Catalunya i fer visible el context de repressió que s'hi viu. Tenen la intenció de donar suport a qualsevol persona que sigui víctima directa o indirecta d'actuacions injustificades que vulneren els drets civils a l'estat espanyol. I volen abastar més enllà dels ferits durant l'1-O. Fa mesos que hi treballen, però demà passat es presentaran públicament a l'Ateneu Barcelonès. L'acte serà a les 18.00 i hi participaran Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, un representat d'Òmnium Cultural i Gonzalo Boye, advocat i membre de l'equip jurídic de l'associació. La diferència entre aquest projecte i les associacions d'afectats de l'1-O ja creades és la intenció d'internacionalitzar el conflicte. A més de presentar denúncies als tribunals espanyols, volen cercar respostes a instàncies europees i internacionals. Per una banda, es van preparant per presentar denúncies a l'ONU sobre els drets fonamentals que ha vulnerat l'estat espanyol del Primer d'Octubre fins a l'actualitat. Tenen previst de presentar les denuncies als relators de llibertat d'expressió, de lliure manifestació i de participació política i també al relator contra la tortura i el tracte denigrant. A més, també faran arribar la denúncia al Consell d'Europa", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ocorrerà el divendres?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per part de qui?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Núria Garrido i Jordi Cortada també estan involucrats?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina és la finalitat de l’associació?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui més hi ha participat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb què es comprometen?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I què volen mostrar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'ajuda només aniria pels ferits?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Volen denunciar només les víctimes de l'U d'Octubre?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan s’exhibirà l'agrupació?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui hi col·laborarà?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En què es distingeix l’Associació Democràcia i Justícia per Catalunya i les associacions d’afectats de l’1 d’Octubre?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Volen anar més enllà de la justícia espanyola?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De quin àmbit són les denúncies?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Es presentarà l'Associació Democràcia i Justícia per Catalunya.", + "span_text": "Divendres es presentarà l'Associació Democràcia i Justícia per Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per part de diversos afectats per la violència del Primer d'Octubre i els seus equips jurídics.", + "span_text": "impulsada per diversos afectats per la violència del Primer d'Octubre i els seus equips jurídics", + "span_start": 74, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb Núria Garrido i Jordi Cortada", + "span_start": 172, + "span_end": 205, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Internacionalitzar la vulneració dels drets fonamentals per l'estat espanyol.", + "span_text": "Té la intenció d'internacionalitzar la vulneració dels drets fonamentals per l'estat espanyol", + "span_start": 207, + "span_end": 300, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una seixantena de persones.", + "span_text": "Una seixantena de persones, procedents de llocs molt diversos, han aplegat esforços", + "span_start": 302, + "span_end": 385, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb defensar els drets fonaments dels ciutadans de Catalunya.", + "span_text": "han aplegat esforços amb el compromís de defensar els drets fonaments dels ciutadans de Catalunya", + "span_start": 365, + "span_end": 462, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El context de repressió que s'hi viu.", + "span_text": "fer visible el context de repressió que s'hi viu", + "span_start": 465, + "span_end": 513, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tenen la intenció de donar suport a qualsevol persona que sigui víctima directa o indirecta d'actuacions injustificades que vulneren els drets civils a l'estat espanyol", + "span_start": 515, + "span_end": 683, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I volen abastar més enllà dels ferits durant l'1-O", + "span_start": 685, + "span_end": 735, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Demà passat.", + "span_text": "demà passat es presentaran públicament a l'Ateneu Barcelonès", + "span_start": 769, + "span_end": 829, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'Ateneu Barcelonès.", + "span_text": "es presentaran públicament a l'Ateneu Barcelonès", + "span_start": 781, + "span_end": 829, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, un representat d'Òmnium Cultural i Gonzalo Boye, advocat i membre de l'equip jurídic de l'associació.", + "span_text": "hi participaran Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, un representat d'Òmnium Cultural i Gonzalo Boye, advocat i membre de l'equip jurídic de l'associació", + "span_start": 857, + "span_end": 1012, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En la intenció d'internacionalitzar el conflicte.", + "span_text": "La diferència entre aquest projecte i les associacions d'afectats de l'1-O ja creades és la intenció d'internacionalitzar el conflicte", + "span_start": 1014, + "span_end": 1148, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A més de presentar denúncies als tribunals espanyols, volen cercar respostes a instàncies europees i internacionals", + "span_start": 1150, + "span_end": 1265, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De llibertat d'expressió, de lliure manifestació, de participació política, de tortura i de tracte denigrant.", + "span_text": "Tenen previst de presentar les denuncies als relators de llibertat d'expressió, de lliure manifestació i de participació política i també al relator contra la tortura i el tracte denigrant", + "span_start": 1434, + "span_end": 1622, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Es presentarà l'Associació Democràcia i Justícia per Catalunya.", + "span_text": "Divendres es presentarà l'Associació Democràcia i Justícia per Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per part de diversos afectats per la violència del Primer d'Octubre i els seus equips jurídics.", + "span_text": "impulsada per diversos afectats per la violència del Primer d'Octubre i els seus equips jurídics", + "span_start": 74, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb Núria Garrido i Jordi Cortada", + "span_start": 172, + "span_end": 205, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Internacionalitzar la vulneració dels drets fonamentals per l'estat espanyol.", + "span_text": "Té la intenció d'internacionalitzar la vulneració dels drets fonamentals per l'estat espanyol", + "span_start": 207, + "span_end": 300, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una seixantena de persones.", + "span_text": "Una seixantena de persones, procedents de llocs molt diversos, han aplegat esforços", + "span_start": 302, + "span_end": 385, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb defensar els drets fonaments dels ciutadans de Catalunya.", + "span_text": "han aplegat esforços amb el compromís de defensar els drets fonaments dels ciutadans de Catalunya", + "span_start": 365, + "span_end": 462, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El context de repressió que s'hi viu.", + "span_text": "fer visible el context de repressió que s'hi viu", + "span_start": 465, + "span_end": 513, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tenen la intenció de donar suport a qualsevol persona que sigui víctima directa o indirecta d'actuacions injustificades que vulneren els drets civils a l'estat espanyol", + "span_start": 515, + "span_end": 683, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I volen abastar més enllà dels ferits durant l'1-O", + "span_start": 685, + "span_end": 735, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Demà passat a les 18.00.", + "span_text": "demà passat es presentaran públicament a l'Ateneu Barcelonès. L'acte serà a les 18.00", + "span_start": 769, + "span_end": 854, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'Ateneu Barcelonès.", + "span_text": "es presentaran públicament a l'Ateneu Barcelonès", + "span_start": 781, + "span_end": 829, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, un representat d'Òmnium Cultural i Gonzalo Boye, advocat i membre de l'equip jurídic de l'associació.", + "span_text": "hi participaran Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, un representat d'Òmnium Cultural i Gonzalo Boye, advocat i membre de l'equip jurídic de l'associació", + "span_start": 857, + "span_end": 1012, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En la intenció d'internacionalitzar el conflicte.", + "span_text": "La diferència entre aquest projecte i les associacions d'afectats de l'1-O ja creades és la intenció d'internacionalitzar el conflicte", + "span_start": 1014, + "span_end": 1148, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A més de presentar denúncies als tribunals espanyols, volen cercar respostes a instàncies europees i internacionals", + "span_start": 1150, + "span_end": 1265, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De llibertat d'expressió, de lliure manifestació, de participació política, de tortura i de tracte denigrant.", + "span_text": "Tenen previst de presentar les denuncies als relators de llibertat d'expressió, de lliure manifestació i de participació política i també al relator contra la tortura i el tracte denigrant", + "span_start": 1434, + "span_end": 1622, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Es presentarà l'Associació Democràcia i Justícia per Catalunya.", + "span_text": "Divendres es presentarà l'Associació Democràcia i Justícia per Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per part dels diversos afectats per la violència del Primer d'Octubre i els seus equips jurídics.", + "span_text": "impulsada per diversos afectats per la violència del Primer d'Octubre i els seus equips jurídics", + "span_start": 74, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i els seus equips jurídics, amb Núria Garrido i Jordi Cortada", + "span_start": 144, + "span_end": 205, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Internacionalitzar la vulneració dels drets fonamentals per l'estat espanyol.", + "span_text": "Té la intenció d'internacionalitzar la vulneració dels drets fonamentals per l'estat espanyol", + "span_start": 207, + "span_end": 300, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una seixantena de persones, procedents de llocs molt diversos.", + "span_text": "Una seixantena de persones, procedents de llocs molt diversos, han aplegat esforços amb el compromís de defensar els drets fonaments", + "span_start": 302, + "span_end": 434, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb la defensa dels drets fonaments dels ciutadans de Catalunya.", + "span_text": "han aplegat esforços amb el compromís de defensar els drets fonaments dels ciutadans de Catalunya", + "span_start": 365, + "span_end": 462, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El context de repressió que s'hi viu.", + "span_text": "han aplegat esforços amb el compromís de defensar els drets fonaments dels ciutadans de Catalunya i fer visible el context de repressió que s'hi viu", + "span_start": 365, + "span_end": 513, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tenen la intenció de donar suport a qualsevol persona que sigui víctima directa o indirecta d'actuacions injustificades que vulneren els drets civils a l'estat espanyol", + "span_start": 515, + "span_end": 683, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I volen abastar més enllà dels ferits durant l'1-O", + "span_start": 685, + "span_end": 735, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Demà passat a les 18.00.", + "span_text": "però demà passat es presentaran públicament a l'Ateneu Barcelonès. L'acte serà a les 18.00", + "span_start": 764, + "span_end": 854, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'Ateneu Barcelonès.", + "span_text": "es presentaran públicament a l'Ateneu Barcelonès", + "span_start": 781, + "span_end": 829, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, un representat d'Òmnium Cultural i Gonzalo Boye, advocat i membre de l'equip jurídic de l'associació.", + "span_text": "L'acte serà a les 18.00 i hi participaran Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, un representat d'Òmnium Cultural i Gonzalo Boye, advocat i membre de l'equip jurídic de l'associació", + "span_start": 831, + "span_end": 1012, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En la intenció d'internacionalitzar el conflicte.", + "span_text": "La diferència entre aquest projecte i les associacions d'afectats de l'1-O ja creades és la intenció d'internacionalitzar el conflicte", + "span_start": 1014, + "span_end": 1148, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A més de presentar denúncies als tribunals espanyols, volen cercar respostes a instàncies europees i internacionals", + "span_start": 1150, + "span_end": 1265, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De libertat d'expressió, de lliure manifestació i de participació política i també de tortura i de tracte denigrant.", + "span_text": "Tenen previst de presentar les denuncies als relators de llibertat d'expressió, de lliure manifestació i de participació política i també al relator contra la tortura i el tracte denigrant", + "span_start": 1434, + "span_end": 1622, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_777", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Trump avisa Corea del Nord que podria ‘perdre-ho tot’ si continua amb els assajos militars", + "story": "El president dels Estats Units, Donald Trump, ha exigit a Corea del Nord que desmantelli el seu programa nuclear o, en cas contrari, s'exposa a ‘perdre-ho tot', en els seus primers comentaris després que el règim nord-coreà anunciés aquest dissabte un assaig d'un presumpte motor de míssils. Segons Trump, el líder nord-coreà, Kim Jong-un, ‘és massa llest i té massa a perdre, tot en realitat, si continua actuant amb tanta hostilitat', ha fet saber a Twitter el mandatari nord-americà. Trump ha recordat que Kim va signar amb ell un ‘contundent' acord per a la desnuclearització de Corea del Nord en la cimera que tots dos líders van mantenir a Singapur el 2018. Així mateix, el president ha avisat Kim que no el beneficiaria ‘anul·lar la relació especial que manté amb el president dels Estats Units ni interferir en les eleccions presidencials' del proper mes de novembre, ha afegit Trump, conscient que les noves proves de Corea del Nord són un cop dur a la seva imatge com a mediador en la solució a la crisi històrica a la península de Corea. Corea del Nord fa un assaig ‘d'enorme importància' Corea del Nord ha assegurat que aquest dissabte ha dut a terme un assaig ‘d'enorme importància' a l'estació de llançament de coets de Sohae, el resultat del qual canviarà ‘la posició estratègica' del país. ‘El 7 de desembre del 2019 a la tarda va tenir lloc a l'estació de llançament de coets Sohae una prova d'enorme importància', segons afirma un comunicat difós a l'agència estatal nord-coreana de notícies KCNA. ‘El seu resultat produirà un efecte important en canviar una vegada més en un futur proper la posició estratègica de Corea del Nord', ha afegit el comunicat. Kim i Trump van acordar en la seva històrica trobada del 12 de juny del 2018 el desmantellament de la plataforma de llançament de coets Sohae. Trump va dir després de la cimera que Kim li hi havia promès que destruiria un lloc de proves amb míssils. Encara que no en va donar més detalls, fonts oficials citades per l'agència Reuters van assegurar que es tractava de Sohae. Unes imatges per satèl·lit publicades pel ‘think tank' nord-americà 38 North van mostrar que les autoritats nord-coreanes haurien començat a desmantellar part de les seves instal·lacions. Ahir l'ambaixador nord-coreà a l'ONU, Kim Song, va informar que el seu país ja no discutirà amb els Estats Units la possibilitat de suspendre el programa nuclear i que qualsevol conversa addicional en aquest sentit és innecessària", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és el president dels EUA?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha fet?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què passaria si Corea del Nord no ho fes?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan ho ha exposat Donald Trump?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui és Kim Jong-un?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què opina el president nord-americà d’ell?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tenien ells dos un pacte sobre la desnuclearització dels estats?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Trump creu que trencar la seva relació seria perjudicial?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què afirma Corea del Nord que ha fet el dissabte?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin dia era?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com ho sabem?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com havia acabat la cimera?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al final Kim Jong-un va acabar desmuntant les seves instal·lacions militars?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui és Kim Song?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I què va anunciar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Donald Trump.", + "span_text": "El president dels Estats Units, Donald Trump", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha exigit a Corea del Nord que desmantelli el seu programa nuclear.", + "span_text": "Donald Trump, ha exigit a Corea del Nord que desmantelli el seu programa nuclear", + "span_start": 32, + "span_end": 112, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que s'exposa a perdre-ho tot.", + "span_text": "o, en cas contrari, s'exposa a ‘perdre-ho tot'", + "span_start": 113, + "span_end": 159, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Després que el règim nord-coreà anunciés aquest dissabte un assaig d'un presumpte motor de míssils.", + "span_text": "els seus primers comentaris després que el règim nord-coreà anunciés aquest dissabte un assaig d'un presumpte motor de míssils", + "span_start": 164, + "span_end": 290, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El líder nord-coreà.", + "span_text": "el líder nord-coreà, Kim Jong-un", + "span_start": 306, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que és massa llest i té massa a perdre i que té tot a perdre si continua actuant amb tanta hostilitat.", + "span_text": "Segons Trump, el líder nord-coreà, Kim Jong-un, ‘és massa llest i té massa a perdre, tot en realitat, si continua actuant amb tanta hostilitat'", + "span_start": 292, + "span_end": 435, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Trump ha recordat que Kim va signar amb ell un ‘contundent' acord per a la desnuclearització de Corea del Nord", + "span_start": 487, + "span_end": 597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el president ha avisat Kim que no el beneficiaria ‘anul·lar la relació especial que manté amb el president dels Estats Units ni interferir en les eleccions presidencials'", + "span_start": 677, + "span_end": 847, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un assaig d'enorme importància.", + "span_text": "Corea del Nord ha assegurat que aquest dissabte ha dut a terme un assaig ‘d'enorme importància'", + "span_start": 1100, + "span_end": 1195, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 7 de desembre del 2019.", + "span_text": "El 7 de desembre del 2019 a la tarda va tenir lloc a l'estació de llançament de coets Sohae una prova d'enorme importància", + "span_start": 1307, + "span_end": 1429, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per un comunicat difós a l'agència estatal nord-coreana de notícies KCNA.", + "span_text": "‘El 7 de desembre del 2019 a la tarda va tenir lloc a l'estació de llançament de coets Sohae una prova d'enorme importància', segons afirma un comunicat difós a l'agència estatal nord-coreana de notícies KCNA", + "span_start": 1306, + "span_end": 1514, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Trump va dir que Kim li hi havia promès que destruiria un lloc de proves amb míssils.", + "span_text": "Trump va dir després de la cimera que Kim li hi havia promès que destruiria un lloc de proves amb míssils", + "span_start": 1817, + "span_end": 1922, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Unes imatges per satèl·lit publicades pel ‘think tank' nord-americà 38 North van mostrar que les autoritats nord-coreanes haurien començat a desmantellar part de les seves instal·lacions", + "span_start": 2048, + "span_end": 2234, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'ambaixador nord-coreà a l'ONU.", + "span_text": "l'ambaixador nord-coreà a l'ONU, Kim Song", + "span_start": 2241, + "span_end": 2282, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que el seu país ja no discutirà amb els Estats Units la possibilitat de suspendre el programa nuclear.", + "span_text": "Kim Song, va informar que el seu país ja no discutirà amb els Estats Units la possibilitat de suspendre el programa nuclear", + "span_start": 2274, + "span_end": 2397, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Donald Trump.", + "span_text": "El president dels Estats Units, Donald Trump", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha exigit a Corea del Nord que desmantelli el seu programa nuclear.", + "span_text": "Donald Trump, ha exigit a Corea del Nord que desmantelli el seu programa nuclear", + "span_start": 32, + "span_end": 112, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que s'exposa a perdre-ho tot.", + "span_text": "o, en cas contrari, s'exposa a ‘perdre-ho tot'", + "span_start": 113, + "span_end": 159, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Després que el règim nord-coreà anunciés aquest dissabte un assaig d'un presumpte motor de míssils.", + "span_text": "en els seus primers comentaris després que el règim nord-coreà anunciés aquest dissabte un assaig d'un presumpte motor de míssils", + "span_start": 161, + "span_end": 290, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El líder nord-coreà.", + "span_text": "el líder nord-coreà, Kim Jong-un", + "span_start": 306, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que és massa llest i té massa a perdre.", + "span_text": "Segons Trump, el líder nord-coreà, Kim Jong-un, ‘és massa llest i té massa a perdre, tot en realitat, si continua actuant amb tanta hostilitat'", + "span_start": 292, + "span_end": 435, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Trump ha recordat que Kim va signar amb ell un ‘contundent' acord per a la desnuclearització de Corea del Nord", + "span_start": 487, + "span_end": 597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el president ha avisat Kim que no el beneficiaria ‘anul·lar la relació especial que manté amb el president dels Estats Units ni interferir en les eleccions presidencials'", + "span_start": 677, + "span_end": 847, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un assaig d'enorme importància.", + "span_text": "Corea del Nord ha assegurat que aquest dissabte ha dut a terme un assaig ‘d'enorme importància'", + "span_start": 1100, + "span_end": 1195, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 7 de desembre del 2019.", + "span_text": "El 7 de desembre del 2019 a la tarda va tenir lloc a l'estació de llançament de coets Sohae una prova d'enorme importància", + "span_start": 1307, + "span_end": 1429, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè així ho ha afirmat un comunicat difós a l'agència estatal nord-coreana de notícies KCNA.", + "span_text": "‘El 7 de desembre del 2019 a la tarda va tenir lloc a l'estació de llançament de coets Sohae una prova d'enorme importància', segons afirma un comunicat difós a l'agència estatal nord-coreana de notícies KCNA", + "span_start": 1306, + "span_end": 1514, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Trump va dir que Kim li hi havia promès que destruiria un lloc de proves amb míssils.", + "span_text": "Trump va dir després de la cimera que Kim li hi havia promès que destruiria un lloc de proves amb míssils", + "span_start": 1817, + "span_end": 1922, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Unes imatges per satèl·lit publicades pel ‘think tank' nord-americà 38 North van mostrar que les autoritats nord-coreanes haurien començat a desmantellar part de les seves instal·lacions", + "span_start": 2048, + "span_end": 2234, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'ambaixador nord-coreà a l'ONU.", + "span_text": "l'ambaixador nord-coreà a l'ONU, Kim Song", + "span_start": 2241, + "span_end": 2282, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que el seu país ja no discutirà amb els Estats Units la possibilitat de suspendre el programa nuclear.", + "span_text": "Kim Song, va informar que el seu país ja no discutirà amb els Estats Units la possibilitat de suspendre el programa nuclear", + "span_start": 2274, + "span_end": 2397, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Donald Trump.", + "span_text": "El president dels Estats Units, Donald Trump", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha exigit a Corea del Nord que desmantelli el seu programa nuclear.", + "span_text": "Donald Trump, ha exigit a Corea del Nord que desmantelli el seu programa nuclear", + "span_start": 32, + "span_end": 112, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que s'exposaria a perdre-ho tot.", + "span_text": "o, en cas contrari, s'exposa a ‘perdre-ho tot'", + "span_start": 113, + "span_end": 159, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Després que el règim nord-coreà anunciés aquest dissabte un assaig d'un presumpte motor de míssils.", + "span_text": "en els seus primers comentaris després que el règim nord-coreà anunciés aquest dissabte un assaig d'un presumpte motor de míssils", + "span_start": 161, + "span_end": 290, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El líder nord-coreà.", + "span_text": "el líder nord-coreà, Kim Jong-un", + "span_start": 306, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que és massa llest i té massa a perdre, tot en realitat, si continua actuant amb tanta hostilitat.", + "span_text": "Segons Trump, el líder nord-coreà, Kim Jong-un, ‘és massa llest i té massa a perdre, tot en realitat, si continua actuant amb tanta hostilitat'", + "span_start": 292, + "span_end": 435, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Trump ha recordat que Kim va signar amb ell un ‘contundent' acord per a la desnuclearització de Corea del Nord", + "span_start": 487, + "span_end": 597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el president ha avisat Kim que no el beneficiaria ‘anul·lar la relació especial que manté amb el president dels Estats Units ni interferir en les eleccions presidencials'", + "span_start": 677, + "span_end": 847, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que ha dut a terme un assaig d'enorme importància a l'estació de llançament de coets de Sohae.", + "span_text": "Corea del Nord ha assegurat que aquest dissabte ha dut a terme un assaig ‘d'enorme importància' a l'estació de llançament de coets de Sohae", + "span_start": 1100, + "span_end": 1239, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 7 de desembre del 2019.", + "span_text": "El 7 de desembre del 2019 a la tarda va tenir lloc a l'estació de llançament de coets Sohae una prova d'enorme importància", + "span_start": 1307, + "span_end": 1429, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gràcies a l'agència estatal nord-coreana de notícies KCNA.", + "span_text": "segons afirma un comunicat difós a l'agència estatal nord-coreana de notícies KCNA", + "span_start": 1432, + "span_end": 1514, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Kim li hi havia promès que destruiria un lloc de proves amb míssils.", + "span_text": "Trump va dir després de la cimera que Kim li hi havia promès que destruiria un lloc de proves amb míssils", + "span_start": 1817, + "span_end": 1922, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Unes imatges per satèl·lit publicades pel ‘think tank' nord-americà 38 North van mostrar que les autoritats nord-coreanes haurien començat a desmantellar part de les seves instal·lacions", + "span_start": 2048, + "span_end": 2234, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'ambaixador nord-coreà a l'ONU.", + "span_text": "l'ambaixador nord-coreà a l'ONU, Kim Song", + "span_start": 2241, + "span_end": 2282, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que el seu país ja no discutirà amb els Estats Units la possibilitat de suspendre el programa nuclear.", + "span_text": "Kim Song, va informar que el seu país ja no discutirà amb els Estats Units la possibilitat de suspendre el programa nuclear", + "span_start": 2274, + "span_end": 2397, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1240", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El govern alemany aprova d’introduir un tercer sexe al registre civil", + "story": "El govern alemany ha aprovat la introducció al registre civil d'un tercer gènere, pensat per a persones que neixen sense sexe definit. D'aquesta manera, juntament amb les tradicionals caselles ‘masculí' i ‘femení', els formularis incorporaran l'opció ‘divers', que podran marcar els pares d'aquells nounats dels quals no es pot determinar el sexe. Aquesta tercera opció haurà de ser implementada abans que acabi l'any. Amb la mesura aprovada, el govern de coalició alemany encapçalat per la cancellera Angela Merkel compleix la sentència dictada l'any passat pel Tribunal Constitucional. La sentència comminava l'executiu a introduir una tercera opció en els documents oficials, al·legant que aquelles persones que no es consideren ni home ni dona serien discriminades si la llei els obligava permanentment a registrar-se amb un dels dos gèneres. La ministra de Justícia d'Alemanya, la socialdemòcrata Katarina Barley, va admetre que la ‘modernització' del registre civil arribava amb ‘retard'. Sota la nomenclatura de ‘divers' s'inclouran les persones que no s'identifiquen amb el sexe masculí o femení. Més endavant, el govern alemany preveu de reformar la legislació perquè sigui més inclusiva i moderna. Concretament, es vol que les noves lleis reconeguin la diversitat sexual i les diferents identitats de gènere, entre les quals, la de les persones transsexuals. El 2013, Alemanya es va convertir en el primer país europeu que permetia als pares deixar en blanc la casella que indica el sexe d'un nadó en la partida de naixement, de manera que a la pràctica reconeixia un ‘tercer gènere', ni masculí ni femení. La llei va ser dissenyada per als infants que no tenen un sexe determinat, atès que neixen amb òrgans masculins i femenins, els anomenats intersexuals", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha fet el govern d’Alemanya?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a qui està destinat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Llavors, quins gèneres estaran als formularis oficials?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A partir de quan?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan es va aprovar la sentència?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com van justificar aquesta mesura?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és Katarina Barley?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va assumir?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com s’anomenarà la designació per al tercer gènere?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es modificaran les lleis perquè siguin més integradores?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Específicament, què volen fer?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En què va esdevenir el país en el 2013?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per tant, ja es posava en pràctica el tercer gènere?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La llei es va fer per a nens que neixien amb sexe masculí i femení?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com es diuen els que neixen amb els dos sexes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ha aprovat la introducció al registre civil d'un tercer gènere.", + "span_text": "El govern alemany ha aprovat la introducció al registre civil d'un tercer gènere", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a persones que neixen sense sexe definit.", + "span_text": "tercer gènere, pensat per a persones que neixen sense sexe definit", + "span_start": 67, + "span_end": 133, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El masculí, el femení i el divers.", + "span_text": "D'aquesta manera, juntament amb les tradicionals caselles ‘masculí' i ‘femení', els formularis incorporaran l'opció ‘divers'", + "span_start": 135, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Abans que acabi l'any.", + "span_text": "Aquesta tercera opció haurà de ser implementada abans que acabi l'any", + "span_start": 348, + "span_end": 417, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'any passat.", + "span_text": "Amb la mesura aprovada, el govern de coalició alemany encapçalat per la cancellera Angela Merkel compleix la sentència dictada l'any passat pel Tribunal Constitucional", + "span_start": 419, + "span_end": 586, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al·legant que aquelles persones que no es consideren ni home ni dona serien discriminades si la llei els obligava permanentment a registrar-se amb un dels dos gèneres.", + "span_text": "introduir una tercera opció en els documents oficials, al·legant que aquelles persones que no es consideren ni home ni dona serien discriminades si la llei els obligava permanentment a registrar-se amb un dels dos gèneres", + "span_start": 624, + "span_end": 845, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La ministra de Justícia d'Alemanya.", + "span_text": "La ministra de Justícia d'Alemanya, la socialdemòcrata Katarina Barley", + "span_start": 847, + "span_end": 917, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la modernització del registre civil arribava amb retard.", + "span_text": "Katarina Barley, va admetre que la ‘modernització' del registre civil arribava amb ‘retard'", + "span_start": 902, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Divers.", + "span_text": "Sota la nomenclatura de ‘divers' s'inclouran les persones que no s'identifiquen amb el sexe masculí o femení", + "span_start": 995, + "span_end": 1103, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Més endavant, el govern alemany preveu de reformar la legislació perquè sigui més inclusiva i moderna", + "span_start": 1105, + "span_end": 1206, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que les noves lleis reconeguin la diversitat sexual i les diferents identitats de gènere.", + "span_text": "Concretament, es vol que les noves lleis reconeguin la diversitat sexual i les diferents identitats de gènere", + "span_start": 1208, + "span_end": 1317, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El primer país europeu que permetia als pares deixar en blanc la casella que indica el sexe d'un nadó en la partida de naixement.", + "span_text": "El 2013, Alemanya es va convertir en el primer país europeu que permetia als pares deixar en blanc la casella que indica el sexe d'un nadó en la partida de naixement", + "span_start": 1369, + "span_end": 1534, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "de manera que a la pràctica reconeixia un ‘tercer gènere'", + "span_start": 1536, + "span_end": 1593, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llei va ser dissenyada per als infants que no tenen un sexe determinat, atès que neixen amb òrgans masculins i femenins, els anomenats intersexuals", + "span_start": 1617, + "span_end": 1767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Intersexuals.", + "span_text": "neixen amb òrgans masculins i femenins, els anomenats intersexuals", + "span_start": 1701, + "span_end": 1767, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ha aprovat la introducció al registre civil d'un tercer gènere.", + "span_text": "El govern alemany ha aprovat la introducció al registre civil d'un tercer gènere", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a persones que neixen sense sexe definit.", + "span_text": "tercer gènere, pensat per a persones que neixen sense sexe definit", + "span_start": 67, + "span_end": 133, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El masculí, el femení i el divers.", + "span_text": "D'aquesta manera, juntament amb les tradicionals caselles ‘masculí' i ‘femení', els formularis incorporaran l'opció ‘divers'", + "span_start": 135, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Abans que acabi l'any.", + "span_text": "Aquesta tercera opció haurà de ser implementada abans que acabi l'any", + "span_start": 348, + "span_end": 417, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'any passat.", + "span_text": "Amb la mesura aprovada, el govern de coalició alemany encapçalat per la cancellera Angela Merkel compleix la sentència dictada l'any passat pel Tribunal Constitucional", + "span_start": 419, + "span_end": 586, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van al·legar que aquelles persones que no es consideren ni home ni dona serien discriminades si la llei els obligava permanentment a registrar-se amb un dels dos gèneres", + "span_text": "introduir una tercera opció en els documents oficials, al·legant que aquelles persones que no es consideren ni home ni dona serien discriminades si la llei els obligava permanentment a registrar-se amb un dels dos gèneres", + "span_start": 624, + "span_end": 845, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La ministra de Justícia d'Alemanya.", + "span_text": "La ministra de Justícia d'Alemanya, la socialdemòcrata Katarina Barley", + "span_start": 847, + "span_end": 917, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la modernització del registre civil arribava amb retard.", + "span_text": "Katarina Barley, va admetre que la ‘modernització' del registre civil arribava amb ‘retard'", + "span_start": 902, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Divers.", + "span_text": "Sota la nomenclatura de ‘divers' s'inclouran les persones que no s'identifiquen amb el sexe masculí o femení", + "span_start": 995, + "span_end": 1103, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el govern alemany preveu de reformar la legislació perquè sigui més inclusiva i moderna", + "span_start": 1119, + "span_end": 1206, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Volen que les noves lleis reconeguin la diversitat sexual i les diferents identitats de gènere.", + "span_text": "Concretament, es vol que les noves lleis reconeguin la diversitat sexual i les diferents identitats de gènere", + "span_start": 1208, + "span_end": 1317, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El primer país europeu que permetia als pares deixar en blanc la casella que indica el sexe d'un nadó en la partida de naixement.", + "span_text": "El 2013, Alemanya es va convertir en el primer país europeu que permetia als pares deixar en blanc la casella que indica el sexe d'un nadó en la partida de naixement", + "span_start": 1369, + "span_end": 1534, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "de manera que a la pràctica reconeixia un ‘tercer gènere'", + "span_start": 1536, + "span_end": 1593, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llei va ser dissenyada per als infants que no tenen un sexe determinat, atès que neixen amb òrgans masculins i femenins, els anomenats intersexuals", + "span_start": 1617, + "span_end": 1767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Intersexuals.", + "span_text": "neixen amb òrgans masculins i femenins, els anomenats intersexuals", + "span_start": 1701, + "span_end": 1767, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ha aprovat la introducció al registre civil d'un tercer gènere.", + "span_text": "El govern alemany ha aprovat la introducció al registre civil d'un tercer gènere", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a persones que neixen sense sexe definit.", + "span_text": "d'un tercer gènere, pensat per a persones que neixen sense sexe definit", + "span_start": 62, + "span_end": 133, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El masculí, el femení i el divers.", + "span_text": "D'aquesta manera, juntament amb les tradicionals caselles ‘masculí' i ‘femení', els formularis incorporaran l'opció ‘divers'", + "span_start": 135, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Abans que acabi l'any.", + "span_text": "Aquesta tercera opció haurà de ser implementada abans que acabi l'any", + "span_start": 348, + "span_end": 417, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'any passat.", + "span_text": "el govern de coalició alemany encapçalat per la cancellera Angela Merkel compleix la sentència dictada l'any passat pel Tribunal Constitucional", + "span_start": 443, + "span_end": 586, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que aquelles persones que no es consideren ni home ni dona serien discriminades si la llei els obligava permanentment a registrar-se amb un dels dos gèneres.", + "span_text": "La sentència comminava l'executiu a introduir una tercera opció en els documents oficials, al·legant que aquelles persones que no es consideren ni home ni dona serien discriminades si la llei els obligava permanentment a registrar-se amb un dels dos gèneres", + "span_start": 588, + "span_end": 845, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La ministra de Justícia d'Alemanya.", + "span_text": "La ministra de Justícia d'Alemanya, la socialdemòcrata Katarina Barley", + "span_start": 847, + "span_end": 917, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la modernització del registre civil arribava amb retard.", + "span_text": "Katarina Barley, va admetre que la ‘modernització' del registre civil arribava amb ‘retard'", + "span_start": 902, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Divers.", + "span_text": "Sota la nomenclatura de ‘divers' s'inclouran les persones que no s'identifiquen amb el sexe masculí o femení", + "span_start": 995, + "span_end": 1103, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el govern alemany preveu de reformar la legislació perquè sigui més inclusiva i moderna", + "span_start": 1119, + "span_end": 1206, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que les noves lleis reconeguin la diversitat sexual i les diferents identitats de gènere, entre les quals, la de les persones transsexuals.", + "span_text": "Concretament, es vol que les noves lleis reconeguin la diversitat sexual i les diferents identitats de gènere, entre les quals, la de les persones transsexuals", + "span_start": 1208, + "span_end": 1367, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El primer país europeu que permetia als pares deixar en blanc la casella que indica el sexe d'un nadó en la partida de naixement.", + "span_text": "El 2013, Alemanya es va convertir en el primer país europeu que permetia als pares deixar en blanc la casella que indica el sexe d'un nadó en la partida de naixement", + "span_start": 1369, + "span_end": 1534, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "de manera que a la pràctica reconeixia un ‘tercer gènere', ni masculí ni femení", + "span_start": 1536, + "span_end": 1615, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llei va ser dissenyada per als infants que no tenen un sexe determinat, atès que neixen amb òrgans masculins i femenins", + "span_start": 1617, + "span_end": 1739, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Intersexuals.", + "span_text": "atès que neixen amb òrgans masculins i femenins, els anomenats intersexuals", + "span_start": 1692, + "span_end": 1767, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_42", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Enoix...", + "story": "Enoix (hebreu: אֱנוֹשׁ בן-שֵׁת, Ĕnôš ben Šēt‎; àrab: انوش بن شيث, Anūx ibn Xayṯ) és un personatge del Gènesi, fill de Set i net d'Adam i Eva., Era fill de Set, tercer fill d'Adam i Eva, nascut després de la mort de Caín. Segons el Gènesi, en aquella època es va començar a invocar Déu amb el nom de el «Senyor». Segons Easton, l'afirmació també podria significar que els homes va començar a anomenar-se amb el nom del senyor, per distingir-se dels idòlatres, o com a indicador d'una revifalla espiritual. També s'afirma que Set tenia 105 anys en el moment del naixement. El nom d'Enoix significa «home», que es va repetint en altres llibres bíblics i que existeix també en llengua aramea., D'acord amb el Gènesi, quan tenia 90 anys, Enoix va engendrar Quenan, i després encara va viure fins als 815 anys i va tenir altres fills i filles. Finalment va morir als 905 anys. Els acadèmics han vinculat de forma simple i arbitrària els descendents d'Enoix de la secta dels caïnites, però les sèries de noms difereixen molt., Segons l'Evangeli de Lluc, Jesús de Natzaret era descendent d'Enoix.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui es tracta Enoix?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I qui era Set?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què es feia en aquell moment?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Però, què aclareix Easton?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quina edat va tenir Set a Enoix?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què vol dir Enoix?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Significa el mateix en arameu?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui va tenir Enoix als 90?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va viure més de 300 anys?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan va morir?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui foren els seus fills?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Jesús podria haver estat també descendent seu?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "D'un personatge del Gènesi.", + "span_text": "Enoix (hebreu: אֱנוֹשׁ בן-שֵׁת, Ĕnôš ben Šēt‎; àrab: انوش بن شيث, Anūx ibn Xayṯ) és un personatge del Gènesi", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "Era fill de Set", + "span_start": 139, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El tercer fill d'Adam i Eva.", + "span_text": "Set, tercer fill d'Adam i Eva", + "span_start": 151, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Després de la mort de Caín.", + "span_text": "nascut després de la mort de Caín", + "span_start": 182, + "span_end": 215, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es va començar a invocar Déu amb el nom de el Senyor.", + "span_text": "Segons el Gènesi, en aquella època es va començar a invocar Déu amb el nom de el «Senyor»", + "span_start": 217, + "span_end": 306, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que l'afirmació també podria significar que els homes va començar a anomenar-se amb el nom del senyor.", + "span_text": "Segons Easton, l'afirmació també podria significar que els homes va començar a anomenar-se amb el nom del senyor", + "span_start": 308, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per distingir-se dels idòlatres, o com a indicador d'una revifalla espiritual.", + "span_text": "per distingir-se dels idòlatres, o com a indicador d'una revifalla espiritual", + "span_start": 422, + "span_end": 499, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb 105.", + "span_text": "També s'afirma que Set tenia 105 anys en el moment del naixement", + "span_start": 501, + "span_end": 565, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Home.", + "span_text": "Enoix significa «home»", + "span_start": 576, + "span_end": 598, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i que existeix també en llengua aramea", + "span_start": 645, + "span_end": 683, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Quenan.", + "span_text": "quan tenia 90 anys, Enoix va engendrar Quenan", + "span_start": 710, + "span_end": 755, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va morir als 905 anys", + "span_start": 845, + "span_end": 866, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als 905 anys.", + "span_text": "va morir als 905 anys", + "span_start": 845, + "span_end": 866, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els de la secta dels caïnites.", + "span_text": "Els acadèmics han vinculat de forma simple i arbitrària els descendents d'Enoix de la secta dels caïnites", + "span_start": 868, + "span_end": 973, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons l'Evangeli de Lluc, Jesús de Natzaret era descendent d'Enoix", + "span_start": 1018, + "span_end": 1085, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "D'un personatge del Gènesi.", + "span_text": "Enoix (hebreu: אֱנוֹשׁ בן-שֵׁת, Ĕnôš ben Šēt‎; àrab: انوش بن شيث, Anūx ibn Xayṯ) és un personatge del Gènesi", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "Era fill de Set", + "span_start": 139, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El tercer fill d'Adam i Eva.", + "span_text": "Set, tercer fill d'Adam i Eva", + "span_start": 151, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Després de la mort de Caín.", + "span_text": "nascut després de la mort de Caín", + "span_start": 182, + "span_end": 215, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es va començar a invocar Déu amb el nom de el Senyor.", + "span_text": "Segons el Gènesi, en aquella època es va començar a invocar Déu amb el nom de el «Senyor»", + "span_start": 217, + "span_end": 306, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que l'afirmació també podria significar que els homes va començar a anomenar-se amb el nom del senyor.", + "span_text": "Segons Easton, l'afirmació també podria significar que els homes va començar a anomenar-se amb el nom del senyor", + "span_start": 308, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per distingir-se dels idòlatres, o com a indicador d'una revifalla espiritual.", + "span_text": "per distingir-se dels idòlatres, o com a indicador d'una revifalla espiritual", + "span_start": 422, + "span_end": 499, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb 105.", + "span_text": "També s'afirma que Set tenia 105 anys en el moment del naixement", + "span_start": 501, + "span_end": 565, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Home.", + "span_text": "El nom d'Enoix significa «home»", + "span_start": 567, + "span_end": 598, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i que existeix també en llengua aramea., D'acord amb el Gènesi, quan tenia 90 anys, Enoix va engendrar Quenan, i després encara va viure fins als 815 anys i va tenir altres fills i fill", + "span_start": 645, + "span_end": 831, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Quenan.", + "span_text": "quan tenia 90 anys, Enoix va engendrar Quenan", + "span_start": 710, + "span_end": 755, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va morir als 905 anys", + "span_start": 845, + "span_end": 866, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als 905 anys.", + "span_text": "va morir als 905 anys", + "span_start": 845, + "span_end": 866, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els de la secta dels caïnites.", + "span_text": "Els acadèmics han vinculat de forma simple i arbitrària els descendents d'Enoix de la secta dels caïnites", + "span_start": 868, + "span_end": 973, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons l'Evangeli de Lluc, Jesús de Natzaret era descendent d'Enoix", + "span_start": 1018, + "span_end": 1085, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'un personatge del Gènesi.", + "span_text": "Enoix (hebreu: אֱנוֹשׁ בן-שֵׁת, Ĕnôš ben Šēt‎; àrab: انوش بن شيث, Anūx ibn Xayṯ) és un personatge del Gènesi", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "és un personatge del Gènesi, fill de Set i net d'Adam i Eva", + "span_start": 76, + "span_end": 135, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El tercer fill d'Adam i Eva.", + "span_text": "Era fill de Set, tercer fill d'Adam i Eva", + "span_start": 139, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Després de la mort de Caín.", + "span_text": "fill de Set, tercer fill d'Adam i Eva, nascut després de la mort de Caín", + "span_start": 143, + "span_end": 215, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es va començar a invocar Déu amb el nom de el Senyor.", + "span_text": "Segons el Gènesi, en aquella època es va començar a invocar Déu amb el nom de el «Senyor»", + "span_start": 217, + "span_end": 306, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que l'afirmació també podria significar que els homes va començar a anomenar-se amb el nom del senyor.", + "span_text": "Segons Easton, l'afirmació també podria significar que els homes va començar a anomenar-se amb el nom del senyor", + "span_start": 308, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per distingir-se dels idòlatres, o com a indicador d'una revifalla espiritual.", + "span_text": "amb el nom del senyor, per distingir-se dels idòlatres, o com a indicador d'una revifalla espiritual", + "span_start": 399, + "span_end": 499, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb 105.", + "span_text": "També s'afirma que Set tenia 105 anys en el moment del naixement", + "span_start": 501, + "span_end": 565, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Home.", + "span_text": "El nom d'Enoix significa «home»", + "span_start": 567, + "span_end": 598, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i que existeix també en llengua aramea", + "span_start": 645, + "span_end": 683, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Quenan.", + "span_text": "quan tenia 90 anys, Enoix va engendrar Quenan", + "span_start": 710, + "span_end": 755, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Finalment va morir als 905 anys", + "span_start": 835, + "span_end": 866, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als 905 anys.", + "span_text": "Finalment va morir als 905 anys", + "span_start": 835, + "span_end": 866, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els de la secta dels caïnites.", + "span_text": "Els acadèmics han vinculat de forma simple i arbitrària els descendents d'Enoix de la secta dels caïnites", + "span_start": 868, + "span_end": 973, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons l'Evangeli de Lluc, Jesús de Natzaret era descendent d'Enoix", + "span_start": 1018, + "span_end": 1085, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_626", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Climen", + "story": "Segons la mitologia grega, Climen (en grec antic Κλύμενος Clímenos), fill de Presbó, va ser un rei d'Orcomen, que regnà després del rei d'aquest nom. Va morir lapidat per uns tebans al bosc sagrat de Posidó. Per venjar aquesta mort, el seu fill Ergí imposà un tribut a Tebes, del qual la deslliurà Hèracles., Va tenir uns quants fills: Ergí, Estraci, Arró, Pileu i Azeu, i una filla, Eurídice, que es casà amb Nèstor., Un altre Climen era arcadi, fill d'Esqueneu o potser de Teleu, rei d'Arcàdia, que va enamorar-se de la seva filla Harpàlice, i amb ajut de la seva dida va aconseguir posseir-la. Després va donar-la en matrimoni a Alàstor, però després, penedit, la va prendre al seu marit i la va retenir amb ell. La jove, per venjar-se de l'abús, va matar els seus germans menors, o els que havia tingut amb el seu pare, i els hi va donar per menjar. Climen, en saber-ho, va matar-la i després se suïcidà., Un altre Climen originari de la ciutat de Cidònia, a Creta, era fill de Cardis i descendent d'Hèracles. Va arribar a Olímpia uns cinquanta anys després del diluvi de Deucalió i va fundar els Jocs Olímpics. Va consagrar un altar als Curets i al seu avantpassat Hèracles. Va ser rei del país fins que Endimió el va destronar. Endimió va afegir una nova prova als Jocs, una cursa a peu, i va proposar als seus fills la successió al tron com a premi al guanyador.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui fou Climen?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quina cultura es tracta?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com va morir?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va fer Ergí al respecte?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A part d’Ergí, quins altres fills va tenir Climen?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Hi ha un altre Climen?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De qui es va enamoriscar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va fer després en ella?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Però, més tard la va raptar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es va venjar la noia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui era el Climen de Creta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan va arribar a Olímpia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va crear els Jocs Olímpics?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui li va sostreure el tron?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Què va fer Endimió?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un rei d'Orcomen.", + "span_text": "Climen (en grec antic Κλύμενος Clímenos), fill de Presbó, va ser un rei d'Orcomen", + "span_start": 27, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La mitologia grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Lapidat.", + "span_text": "Va morir lapidat", + "span_start": 150, + "span_end": 166, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Imposà un tribut a Tebes, del qual la deslliurà Hèracles.", + "span_text": "Per venjar aquesta mort, el seu fill Ergí imposà un tribut a Tebes, del qual la deslliurà Hèracles", + "span_start": 208, + "span_end": 306, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ergí, Estraci, Arró, Pileu i Azeu i Eurídice.", + "span_text": "Va tenir uns quants fills: Ergí, Estraci, Arró, Pileu i Azeu, i una filla, Eurídice", + "span_start": 310, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un altre Climen era arcadi", + "span_start": 421, + "span_end": 447, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Era un arcadi, fill d'Esqueneu o potser de Teleu, rei d'Arcàdia.", + "span_text": "Un altre Climen era arcadi, fill d'Esqueneu o potser de Teleu, rei d'Arcàdia", + "span_start": 421, + "span_end": 497, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la seva filla Harpàlice.", + "span_text": "que va enamorar-se de la seva filla Harpàlice", + "span_start": 499, + "span_end": 544, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va donar-la en matrimoni a Alàstor.", + "span_text": "Després va donar-la en matrimoni a Alàstor", + "span_start": 599, + "span_end": 641, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però després, penedit, la va prendre al seu marit i la va retenir amb ell", + "span_start": 643, + "span_end": 716, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va matar els seus germans menors, o els que havia tingut amb el seu pare, i els hi va donar per menjar.", + "span_text": "La jove, per venjar-se de l'abús, va matar els seus germans menors, o els que havia tingut amb el seu pare, i els hi va donar per menjar", + "span_start": 718, + "span_end": 854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era fill de Cardis i descendent d'Hèracles.", + "span_text": "Un altre Climen originari de la ciutat de Cidònia, a Creta, era fill de Cardis i descendent d'Hèracles", + "span_start": 913, + "span_end": 1015, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Uns cinquanta anys després del diluvi de Deucalió.", + "span_text": "Va arribar a Olímpia uns cinquanta anys després del diluvi de Deucalió", + "span_start": 1017, + "span_end": 1087, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va fundar els Jocs Olímpics", + "span_start": 1090, + "span_end": 1117, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Endimió.", + "span_text": "Va ser rei del país fins que Endimió el va destronar", + "span_start": 1183, + "span_end": 1235, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Va afegir una nova prova als Jocs, una cursa a peu, i va proposar als seus fills la successió al tron com a premi al guanyador.", + "span_text": "Endimió va afegir una nova prova als Jocs, una cursa a peu, i va proposar als seus fills la successió al tron com a premi al guanyador", + "span_start": 1237, + "span_end": 1371, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un rei d'Orcomen.", + "span_text": "Climen (en grec antic Κλύμενος Clímenos), fill de Presbó, va ser un rei d'Orcomen", + "span_start": 27, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La mitologia grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Lapidat.", + "span_text": "Va morir lapidat", + "span_start": 150, + "span_end": 166, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Imposà un tribut a Tebes, del qual la deslliurà Hèracles.", + "span_text": "Per venjar aquesta mort, el seu fill Ergí imposà un tribut a Tebes, del qual la deslliurà Hèracles", + "span_start": 208, + "span_end": 306, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ergí, Estraci, Arró, Pileu i Azeu i Eurídice.", + "span_text": "Va tenir uns quants fills: Ergí, Estraci, Arró, Pileu i Azeu, i una filla, Eurídice", + "span_start": 310, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un altre Climen era arcadi", + "span_start": 421, + "span_end": 447, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Era un arcadi, fill d'Esqueneu o potser de Teleu, rei d'Arcàdia.", + "span_text": "Un altre Climen era arcadi, fill d'Esqueneu o potser de Teleu, rei d'Arcàdia", + "span_start": 421, + "span_end": 497, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la seva filla Harpàlice.", + "span_text": "que va enamorar-se de la seva filla Harpàlice", + "span_start": 499, + "span_end": 544, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va donar-la en matrimoni a Alàstor.", + "span_text": "Després va donar-la en matrimoni a Alàstor", + "span_start": 599, + "span_end": 641, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però després, penedit, la va prendre al seu marit i la va retenir amb ell", + "span_start": 643, + "span_end": 716, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va matar els seus germans menors, o els que havia tingut amb el seu pare, i els hi va donar per menjar.", + "span_text": "La jove, per venjar-se de l'abús, va matar els seus germans menors, o els que havia tingut amb el seu pare, i els hi va donar per menjar", + "span_start": 718, + "span_end": 854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era fill de Cardis i descendent d'Hèracles.", + "span_text": "Un altre Climen originari de la ciutat de Cidònia, a Creta, era fill de Cardis i descendent d'Hèracles", + "span_start": 913, + "span_end": 1015, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Uns cinquanta anys després del diluvi de Deucalió.", + "span_text": "Va arribar a Olímpia uns cinquanta anys després del diluvi de Deucalió", + "span_start": 1017, + "span_end": 1087, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va fundar els Jocs Olímpics", + "span_start": 1090, + "span_end": 1117, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Endimió.", + "span_text": "Va ser rei del país fins que Endimió el va destronar", + "span_start": 1183, + "span_end": 1235, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Va afegir una nova prova als Jocs, una cursa a peu, i va proposar als seus fills la successió al tron com a premi al guanyador.", + "span_text": "Endimió va afegir una nova prova als Jocs, una cursa a peu, i va proposar als seus fills la successió al tron com a premi al guanyador", + "span_start": 1237, + "span_end": 1371, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un rei d'Orcomen.", + "span_text": "Climen (en grec antic Κλύμενος Clímenos), fill de Presbó, va ser un rei d'Orcomen", + "span_start": 27, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la mitologia grega.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Climen", + "span_start": 0, + "span_end": 33, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Lapidat per uns tebans al bosc sagrat de Posidó.", + "span_text": "Va morir lapidat per uns tebans al bosc sagrat de Posidó", + "span_start": 150, + "span_end": 206, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Imposà un tribut a Tebes, del qual la deslliurà Hèracles.", + "span_text": "Per venjar aquesta mort, el seu fill Ergí imposà un tribut a Tebes, del qual la deslliurà Hèracles", + "span_start": 208, + "span_end": 306, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Estraci, Arró, Pileu, Azeu i Eurídice.", + "span_text": "Va tenir uns quants fills: Ergí, Estraci, Arró, Pileu i Azeu, i una filla, Eurídice", + "span_start": 310, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un altre Climen era arcadi", + "span_start": 421, + "span_end": 447, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Era un arcadi, fill d'Esqueneu o potser de Teleu, rei d'Arcàdia.", + "span_text": "Un altre Climen era arcadi, fill d'Esqueneu o potser de Teleu, rei d'Arcàdia", + "span_start": 421, + "span_end": 497, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la seva filla Harpàlice.", + "span_text": "que va enamorar-se de la seva filla Harpàlice", + "span_start": 499, + "span_end": 544, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va donar-la en matrimoni a Alàstor.", + "span_text": "Després va donar-la en matrimoni a Alàstor", + "span_start": 599, + "span_end": 641, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la va prendre al seu marit i la va retenir amb ell", + "span_start": 666, + "span_end": 716, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va matar els seus germans menors, o els que havia tingut amb el seu pare, i els hi va donar per menjar.", + "span_text": "La jove, per venjar-se de l'abús, va matar els seus germans menors, o els que havia tingut amb el seu pare, i els hi va donar per menjar", + "span_start": 718, + "span_end": 854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era fill de Cardis i descendent d'Hèracles.", + "span_text": "Un altre Climen originari de la ciutat de Cidònia, a Creta, era fill de Cardis i descendent d'Hèracles", + "span_start": 913, + "span_end": 1015, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Cinquanta anys després del diluvi de Deucalió.", + "span_text": "Va arribar a Olímpia uns cinquanta anys després del diluvi de Deucalió", + "span_start": 1017, + "span_end": 1087, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va fundar els Jocs Olímpics", + "span_start": 1090, + "span_end": 1117, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Endimió.", + "span_text": "Va ser rei del país fins que Endimió el va destronar", + "span_start": 1183, + "span_end": 1235, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Va afegir una nova prova als Jocs, una cursa a peu, i va proposar als seus fills la successió al tron com a premi al guanyador.", + "span_text": "Endimió va afegir una nova prova als Jocs, una cursa a peu, i va proposar als seus fills la successió al tron com a premi al guanyador", + "span_start": 1237, + "span_end": 1371, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_888", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Carme Mayol Fernández...", + "story": "Carme Mayol Fernández (Barcelona, 28 de març de 1937) és una bibliotecària i professora catalana jubilada. L'any 2003 va fundar l'Associació Lectura Fàcil i en va ser la codirectora fins al 2017., El 1959 obtingué el títol de bibliotecària, atorgat per l'Escola de Bibliotecàries. El 1975 es llicencià en Llengua i Literatura Espanyoles per la Universitat de Barcelona. Del gener de 1960 a l'octubre de 1980 treballà a temps parcial a la biblioteca de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Seminari de Germàniques). De 1963 a 1975 va treballar de bibliotecària als Laboratoris Uriach. Durant aquests anys assisteix a diversos cursos i congressos a l'Estat espanyol i a l'estranger relacionats amb la gestió de biblioteques especialitzades., L'octubre de 1976 inicià les tasques docents a l'Escola de Bibliologia com a professora de Biblioteconomia a temps parcial fins al 1980. A l'octubre de 1981 es reincorporà a l'Escola a temps complet i fins a la seva jubilació l'any 2002. Va ser directora de la ja denominada Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació entre els anys 1985 i 1991. Un any després de l'inici de la seva direcció, des de febrer de 1986, es van organitzar els cursos per a la convalidació del títol de l'antiga Escola pel de diplomat en Biblioteconomia i Documentació., Va ser membre del primer període del Consell de Biblioteques de Catalunya (1988-1990). Presidí el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya des del 1995 fins a l'any 2000, on també formà part del segon període del Consell de Biblioteques de Catalunya. Destaca la seva participació en seminaris i congressos internacionals. Va participar a diferents seminaris i congressos internacionals de l'IFLA. Del 1993 al 2002, fou membre de la Secció de Biblioteques al Servei de Persones en Situacions Desavantatjoses. També fou presidenta de FESABID entre 1995 i 1997, l'any següent fou premiada per la mateixa entitat amb el premi IWE-Asedie per la seva trajectòria professional. Dins del COBDC, l'any 1998 va crear una Comissió de Lectura Fàcil, que el 2003 esdevingué l'Associació Lectura Fàcil., És autora de diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia, destacant les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya, amb la col·laboració de Josefina Ballester i Elisa Camps, publicades per l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, 1984-1991., El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi \\pel conjunt de la seva aportació a la biblioteconomia, com a autora de diversos estudis i textos normatius en aquest àmbit\\.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es va dedicar Carme Mayol?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va crear?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va estudiar l’any 1959?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I de què es va graduar en el 1975?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va treballar durant 20 anys en la biblioteca de la Facultat de Filologia de la UB?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb què ho va compaginar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va començar a exercir de professora?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I quan passaria a treballar a temps complet?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D’on va ser directora?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer del 1995 al 2000?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va col·laborar per al Servei de Persones en Situacions Desavantatjoses?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin reconeixement va rebre el 1998?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La Comissió de Lectura Fàcil va canviar el seu nom per Associació Lectura Fàcil?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va escriure Mayol?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina és la que ressalta?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Li van atorgar la Creu de Sant Jordi?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser bibliotecària i professora.", + "span_text": "Carme Mayol Fernández (Barcelona, 28 de març de 1937) és una bibliotecària i professora", + "span_start": 0, + "span_end": 87, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'Associació Lectura Fàcil.", + "span_text": "va fundar l'Associació Lectura Fàcil", + "span_start": 118, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de Bibliotecàries.", + "span_text": "El 1959 obtingué el títol de bibliotecària, atorgat per l'Escola de Bibliotecàries", + "span_start": 198, + "span_end": 280, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En Llengua i Literatura Espanyoles.", + "span_text": "El 1975 es llicencià en Llengua i Literatura Espanyoles", + "span_start": 282, + "span_end": 337, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Del gener de 1960 a l'octubre de 1980 treballà a temps parcial a la biblioteca de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 371, + "span_end": 508, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Treballant de bibliotecària als Laboratoris Uriach.", + "span_text": "De 1963 a 1975 va treballar de bibliotecària als Laboratoris Uriach", + "span_start": 536, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'octubre de 1976.", + "span_text": "L'octubre de 1976 inicià les tasques docents a l'Escola de Bibliologia com a professora de Biblioteconomia", + "span_start": 762, + "span_end": 868, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A l'octubre de 1981.", + "span_text": "A l'octubre de 1981 es reincorporà a l'Escola a temps complet", + "span_start": 899, + "span_end": 960, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.", + "span_text": "Va ser directora de la ja denominada Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació", + "span_start": 1000, + "span_end": 1114, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Presidí el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.", + "span_text": "Presidí el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya des del 1995 fins a l'any 2000", + "span_start": 1433, + "span_end": 1537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fou membre de la Secció de Biblioteques al Servei de Persones en Situacions Desavantatjoses", + "span_start": 1783, + "span_end": 1874, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El premi IWE-Asedie.", + "span_text": "entre 1995 i 1997, l'any següent fou premiada per la mateixa entitat amb el premi IWE-Asedie", + "span_start": 1908, + "span_end": 2000, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va crear una Comissió de Lectura Fàcil, que el 2003 esdevingué l'Associació Lectura Fàcil", + "span_start": 2066, + "span_end": 2155, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia.", + "span_text": "És autora de diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia", + "span_start": 2159, + "span_end": 2229, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya.", + "span_text": "És autora de diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia, destacant les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya", + "span_start": 2159, + "span_end": 2292, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi \\pel conjunt de la seva aportació a la biblioteconomia, com a autora de diversos estudis i textos normatius en aquest àmbit\\", + "span_start": 2424, + "span_end": 2587, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser bibliotecària i professora.", + "span_text": "Carme Mayol Fernández (Barcelona, 28 de març de 1937) és una bibliotecària i professora", + "span_start": 0, + "span_end": 87, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'Associació Lectura Fàcil.", + "span_text": "va fundar l'Associació Lectura Fàcil", + "span_start": 118, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de Bibliotecàries.", + "span_text": "El 1959 obtingué el títol de bibliotecària, atorgat per l'Escola de Bibliotecàries", + "span_start": 198, + "span_end": 280, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En Llengua i Literatura Espanyoles.", + "span_text": "El 1975 es llicencià en Llengua i Literatura Espanyoles", + "span_start": 282, + "span_end": 337, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Del gener de 1960 a l'octubre de 1980 treballà a temps parcial a la biblioteca de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 371, + "span_end": 508, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb una feina de bibliotecària als Laboratoris Uriach.", + "span_text": "De 1963 a 1975 va treballar de bibliotecària als Laboratoris Uriach", + "span_start": 536, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'octubre de 1976.", + "span_text": "L'octubre de 1976 inicià les tasques docents a l'Escola de Bibliologia com a professora de Biblioteconomia", + "span_start": 762, + "span_end": 868, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1981.", + "span_text": "A l'octubre de 1981 es reincorporà a l'Escola a temps complet", + "span_start": 899, + "span_end": 960, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.", + "span_text": "Va ser directora de la ja denominada Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació", + "span_start": 1000, + "span_end": 1114, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Presidí el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.", + "span_text": "Presidí el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya des del 1995 fins a l'any 2000", + "span_start": 1433, + "span_end": 1537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fou membre de la Secció de Biblioteques al Servei de Persones en Situacions Desavantatjoses", + "span_start": 1783, + "span_end": 1874, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El premi IWE-Asedie.", + "span_text": "entre 1995 i 1997, l'any següent fou premiada per la mateixa entitat amb el premi IWE-Asedie per la seva trajectòria professional", + "span_start": 1908, + "span_end": 2037, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va crear una Comissió de Lectura Fàcil, que el 2003 esdevingué l'Associació Lectura Fàcil", + "span_start": 2066, + "span_end": 2155, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia.", + "span_text": "És autora de diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia", + "span_start": 2159, + "span_end": 2229, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya.", + "span_text": "És autora de diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia, destacant les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya", + "span_start": 2159, + "span_end": 2292, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi \\pel conjunt de la seva aportació a la biblioteconomia, com a autora de diversos estudis i textos normatius en aquest àmbit\\", + "span_start": 2424, + "span_end": 2587, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser una bibliotecària i professora.", + "span_text": "Carme Mayol Fernández (Barcelona, 28 de març de 1937) és una bibliotecària i professora catalana jubilada", + "span_start": 0, + "span_end": 105, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'Associació Lectura Fàcil.", + "span_text": "va fundar l'Associació Lectura Fàcil", + "span_start": 118, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de Bibliotecàries.", + "span_text": "El 1959 obtingué el títol de bibliotecària, atorgat per l'Escola de Bibliotecàries", + "span_start": 198, + "span_end": 280, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Llengua i Literatura Espanyoles.", + "span_text": "El 1975 es llicencià en Llengua i Literatura Espanyoles", + "span_start": 282, + "span_end": 337, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Del gener de 1960 a l'octubre de 1980 treballà a temps parcial a la biblioteca de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 371, + "span_end": 508, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb el seu treball de bibliotecària als Laboratoris Uriach.", + "span_text": "De 1963 a 1975 va treballar de bibliotecària als Laboratoris Uriach", + "span_start": 536, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'octubre de 1976.", + "span_text": "L'octubre de 1976 inicià les tasques docents a l'Escola de Bibliologia com a professora de Biblioteconomia a temps parcial", + "span_start": 762, + "span_end": 884, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A l'octubre de 1981.", + "span_text": "A l'octubre de 1981 es reincorporà a l'Escola a temps complet", + "span_start": 899, + "span_end": 960, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.", + "span_text": "Va ser directora de la ja denominada Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació", + "span_start": 1000, + "span_end": 1114, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Presidí el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.", + "span_text": "Presidí el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya des del 1995 fins a l'any 2000", + "span_start": 1433, + "span_end": 1537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fou membre de la Secció de Biblioteques al Servei de Persones en Situacions Desavantatjoses", + "span_start": 1783, + "span_end": 1874, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El premi IWE-Asedie.", + "span_text": "entre 1995 i 1997, l'any següent fou premiada per la mateixa entitat amb el premi IWE-Asedie", + "span_start": 1908, + "span_end": 2000, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va crear una Comissió de Lectura Fàcil, que el 2003 esdevingué l'Associació Lectura Fàcil", + "span_start": 2066, + "span_end": 2155, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia.", + "span_text": "És autora de diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia", + "span_start": 2159, + "span_end": 2229, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya.", + "span_text": "És autora de diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia, destacant les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya", + "span_start": 2159, + "span_end": 2292, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi \\pel conjunt de la seva aportació a la biblioteconomia, com a autora de diversos estudis i textos normatius en aquest àmbit\\", + "span_start": 2424, + "span_end": 2587, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1486", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Marta Linares García...", + "story": "Marta Linares García (Castelló de la Plana, 31 de gener de 1986) ha estat una gimnasta rítmica valenciana que va ser olímpica a Atenes 2004, on va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic. Posseeix a més, diverses medalles en proves de la Copa del Món i altres competicions internacionals., Després de començar a practicar ballet, es va iniciar en la gimnàstica rítmica amb 9 anys, ingressant posteriorment en el Club Tramuntana de Castelló de la Plana. A més, solia anar cedida al Club Atlético Montemar d'Alacant per disputar el Campionat d'Espanya de Conjunts., En 1999 va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes en el Torneig Internacional de Portimão, a més de la 5a plaça en el Torneig Internacional de Budapest, després de ser terceres en la classificació. En el Campionat d'Europa de Budapest va aconseguir amb el conjunt la 5a posició, després de quedar en el 4t lloc en la primera classificació. El conjunt júnior estava integrat llavors per Marta Linares, Belén Aguado, Aida Otero, Carolina Rodríguez, Patricia Rojano, Andrea Rubiño i Noemí Vives. Linares va ser aquell any també medalla de bronze en el concurs general de la categoria júnior amb el conjunt del Montemar en el Campionat d'Espanya de Conjunts de 1999 a Valladolid (un conjunt llavors integrat també per altres tres futures gimnastes de la selecció com Isabel Pagán, Jennifer Colino i Laura Devesa, a més de per Ana Marqueño), i en el 2000 va ser campiona d'Espanya en el concurs general de la primera categoria i medalla de plata en la final de 3 cèrcols i 2 cintes en el Campionat d'Espanya de Conjunts a Màlaga, també amb el Montemar.[cal citació], Al febrer de 2004, en el Torneig Internacional de Madeira, el conjunt va obtenir 3 medalles de plata. En el Preolímpic d'Atenes, celebrat al març, va aconseguir la 6a plaça en el concurs general. A l'abril de 2004, el conjunt va disputar el Volga Magical International Tournament de Nizhni Nóvgorod, una prova de la Copa del Món de Gimnàstica Rítmica, on va aconseguir el 4t lloc en el concurs general, el 5é en 3 cèrcols i 2 pilotes i el 4t en 5 cintes. Al maig, en la prova de la Copa del Món disputada en Duisburg, va obtenir el 4t lloc tant en el concurs general com en les finals per aparells, així com en el concurs general de la prova celebrada en Varna al juliol. L'agost van tenir lloc els Jocs Olímpics d'Atenes, l'única participació olímpica de Marta. El conjunt espanyol va obtenir passar a la final després d'aconseguir la 8a plaça en la classificació. Finalment, el 28 d'agost va aconseguir la 7a posició en la final, per la qual cosa va obtenir el diploma olímpic. El conjunt per als Jocs estava integrat per Marta, Sonia Abellot, Bàrbara González, Isabel Pagán, Carolina Rodríguez i Nuria Velasco., En 2006 una inflamació en el genoll esquerre va fer que abandonés la selecció i decidís posar fi a la seua carrera, no podent competir aquest any en cap campionat. Aquest mateix any va començar a estudiar INEF, a més de passar a entrenar a les júnior de la selecció espanyola. En 2008 va tornar a competir de forma puntual com a integrant del conjunt del Club Districte III d'Alcalà d'Henares, club el qual també entrenava, arribant a competir en el Campionat d'Espanya de Conjunts de 2008 a Saragossa, on va aconseguir el bronze en primera categoria. També va practicar durant un temps gimnàstica estètica al costat d'altres exgimnastas nacionals com Sonia Abellot, Nuria Artigues, Rebeca García, Sara Garvín, Bàrbara González, Lara González, Isabel Pagán i Bet Salom., En l'actualitat és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido (una empresa virtual d'entrenadors personals fundada entre d'altres pel exgimnasta Jesús Carballo Martínez) com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades.[cal citació]", + "questions": [ + { + "input_text": "Què va ser Marta Linares García?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu gran assoliment?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina activitat feia abans de la gimnàstica rítmica?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va passar l’any 1999?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quins campionats?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el campionat de Budapest, va quedar Linares en millor posició en la primera classificació que en la de conjunt?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui formava part del conjunt?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En quina categoria va esdevenir la castellonenca tercera classificada d’Espanya?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va participar en un torneig de Lisboa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I al mes després, on?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quin mes van ser els JJOO d’Atenes?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I en quin lloc es va classificar el grup espanyol?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quines gimnastes van anar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què la gimnasta va deixar la seva carrera?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Llavors, què va fer?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Tornaria a competir?", + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "Què va obtenir en el Campionat d’Espanya de Conjunts de 2008 a Saragossa?", + "turn_id": 17 + }, + { + "input_text": "Què fa avui en dia?", + "turn_id": 18 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una gimnasta rítmica valenciana.", + "span_text": "Marta Linares García (Castelló de la Plana, 31 de gener de 1986) ha estat una gimnasta rítmica valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 105, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser olímpica a Atenes 2004, on va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic.", + "span_text": "va ser olímpica a Atenes 2004, on va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic", + "span_start": 110, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ballet.", + "span_text": "Després de començar a practicar ballet, es va iniciar en la gimnàstica rítmica", + "span_start": 295, + "span_end": 373, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes en el Torneig Internacional de Portimão, a més de la 5a plaça en el Torneig Internacional de Budapest.", + "span_text": "En 1999 va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes en el Torneig Internacional de Portimão, a més de la 5a plaça en el Torneig Internacional de Budapest", + "span_start": 570, + "span_end": 802, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En el Torneig Internacional de Portimão i en el Torneig Internacional de Budapest.", + "span_text": "En 1999 va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes en el Torneig Internacional de Portimão, a més de la 5a plaça en el Torneig Internacional de Budapest", + "span_start": 570, + "span_end": 802, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En el Campionat d'Europa de Budapest va aconseguir amb el conjunt la 5a posició, després de quedar en el 4t lloc en la primera classificació", + "span_start": 849, + "span_end": 989, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Marta Linares, Belén Aguado, Aida Otero, Carolina Rodríguez, Patricia Rojano, Andrea Rubiño i Noemí Vives.", + "span_text": "El conjunt júnior estava integrat llavors per Marta Linares, Belén Aguado, Aida Otero, Carolina Rodríguez, Patricia Rojano, Andrea Rubiño i Noemí Vives", + "span_start": 991, + "span_end": 1142, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En la categoria júnior.", + "span_text": "Linares va ser aquell any també medalla de bronze en el concurs general de la categoria júnior amb el conjunt del Montemar en el Campionat d'Espanya de Conjunts de 1999 a Valladolid", + "span_start": 1144, + "span_end": 1325, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al febrer de 2004, en el Torneig Internacional de Madeira, el conjunt", + "span_start": 1714, + "span_end": 1783, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el Preolímpic d'Atenes.", + "span_text": "Al febrer de 2004, en el Torneig Internacional de Madeira, el conjunt va obtenir 3 medalles de plata. En el Preolímpic d'Atenes, celebrat al març", + "span_start": 1714, + "span_end": 1859, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'agost.", + "span_text": "L'agost van tenir lloc els Jocs Olímpics d'Atenes", + "span_start": 2386, + "span_end": 2435, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En el 8è.", + "span_text": "El conjunt espanyol va obtenir passar a la final després d'aconseguir la 8a plaça en la classificació", + "span_start": 2477, + "span_end": 2578, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Marta, Sonia Abellot, Bàrbara González, Isabel Pagán, Carolina Rodríguez i Nuria Velasco.", + "span_text": "El conjunt per als Jocs estava integrat per Marta, Sonia Abellot, Bàrbara González, Isabel Pagán, Carolina Rodríguez i Nuria Velasco", + "span_start": 2694, + "span_end": 2826, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per una inflamació en el genoll esquerre.", + "span_text": "En 2006 una inflamació en el genoll esquerre va fer que abandonés la selecció i decidís posar fi a la seua carrera", + "span_start": 2830, + "span_end": 2944, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va començar a estudiar INEF, a més de passar a entrenar a les júnior de la selecció espanyola.", + "span_text": "Aquest mateix any va començar a estudiar INEF, a més de passar a entrenar a les júnior de la selecció espanyola", + "span_start": 2994, + "span_end": 3105, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En 2008 va tornar a competir de forma puntual", + "span_start": 3107, + "span_end": 3152, + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "El bronze en primera categoria.", + "span_text": "en el Campionat d'Espanya de Conjunts de 2008 a Saragossa, on va aconseguir el bronze en primera categoria", + "span_start": 3274, + "span_end": 3380, + "turn_id": 17 + }, + { + "input_text": "És llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades.", + "span_text": "En l'actualitat és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido (una empresa virtual d'entrenadors personals fundada entre d'altres pel exgimnasta Jesús Carballo Martínez) com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades", + "span_start": 3602, + "span_end": 3939, + "turn_id": 18 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una gimnasta rítmica valenciana.", + "span_text": "Marta Linares García (Castelló de la Plana, 31 de gener de 1986) ha estat una gimnasta rítmica valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 105, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser olímpica a Atenes 2004, on va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic.", + "span_text": "va ser olímpica a Atenes 2004, on va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic", + "span_start": 110, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ballet.", + "span_text": "Després de començar a practicar ballet, es va iniciar en la gimnàstica rítmica", + "span_start": 295, + "span_end": 373, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes en el Torneig Internacional de Portimão, a més de la 5a plaça en el Torneig Internacional de Budapest.", + "span_text": "En 1999 va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes en el Torneig Internacional de Portimão, a més de la 5a plaça en el Torneig Internacional de Budapest", + "span_start": 570, + "span_end": 802, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En el Torneig Internacional de Portimão i en el Torneig Internacional de Budapest.", + "span_text": "En 1999 va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes en el Torneig Internacional de Portimão, a més de la 5a plaça en el Torneig Internacional de Budapest", + "span_start": 570, + "span_end": 802, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En el Campionat d'Europa de Budapest va aconseguir amb el conjunt la 5a posició, després de quedar en el 4t lloc en la primera classificació", + "span_start": 849, + "span_end": 989, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Marta Linares, Belén Aguado, Aida Otero, Carolina Rodríguez, Patricia Rojano, Andrea Rubiño i Noemí Vives.", + "span_text": "El conjunt júnior estava integrat llavors per Marta Linares, Belén Aguado, Aida Otero, Carolina Rodríguez, Patricia Rojano, Andrea Rubiño i Noemí Vives", + "span_start": 991, + "span_end": 1142, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En la categoria júnior.", + "span_text": "Linares va ser aquell any també medalla de bronze en el concurs general de la categoria júnior amb el conjunt del Montemar en el Campionat d'Espanya de Conjunts de 1999 a Valladolid", + "span_start": 1144, + "span_end": 1325, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al febrer de 2004, en el Torneig Internacional de Madeira, el conjunt", + "span_start": 1714, + "span_end": 1783, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el Preolímpic d'Atenes.", + "span_text": "Al febrer de 2004, en el Torneig Internacional de Madeira, el conjunt va obtenir 3 medalles de plata. En el Preolímpic d'Atenes, celebrat al març", + "span_start": 1714, + "span_end": 1859, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'agost.", + "span_text": "L'agost van tenir lloc els Jocs Olímpics d'Atenes", + "span_start": 2386, + "span_end": 2435, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En el 8è.", + "span_text": "El conjunt espanyol va obtenir passar a la final després d'aconseguir la 8a plaça en la classificació", + "span_start": 2477, + "span_end": 2578, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Marta, Sonia Abellot, Bàrbara González, Isabel Pagán, Carolina Rodríguez i Nuria Velasco.", + "span_text": "El conjunt per als Jocs estava integrat per Marta, Sonia Abellot, Bàrbara González, Isabel Pagán, Carolina Rodríguez i Nuria Velasco", + "span_start": 2694, + "span_end": 2826, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per una inflamació en el genoll esquerre.", + "span_text": "En 2006 una inflamació en el genoll esquerre va fer que abandonés la selecció i decidís posar fi a la seua carrera", + "span_start": 2830, + "span_end": 2944, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va començar a estudiar INEF, a més de passar a entrenar a les júnior de la selecció espanyola.", + "span_text": "Aquest mateix any va començar a estudiar INEF, a més de passar a entrenar a les júnior de la selecció espanyola", + "span_start": 2994, + "span_end": 3105, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En 2008 va tornar a competir de forma puntual", + "span_start": 3107, + "span_end": 3152, + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "El bronze en primera categoria.", + "span_text": "el Campionat d'Espanya de Conjunts de 2008 a Saragossa, on va aconseguir el bronze en primera categoria", + "span_start": 3277, + "span_end": 3380, + "turn_id": 17 + }, + { + "input_text": "És llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades.", + "span_text": "En l'actualitat és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido (una empresa virtual d'entrenadors personals fundada entre d'altres pel exgimnasta Jesús Carballo Martínez) com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades", + "span_start": 3602, + "span_end": 3939, + "turn_id": 18 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una gimnasta rítmica.", + "span_text": "Marta Linares García (Castelló de la Plana, 31 de gener de 1986) ha estat una gimnasta rítmica", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser olímpica a Atenes 2004, on va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic.", + "span_text": "que va ser olímpica a Atenes 2004, on va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic", + "span_start": 106, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ballet.", + "span_text": "Després de començar a practicar ballet, es va iniciar en la gimnàstica rítmica", + "span_start": 295, + "span_end": 373, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes.", + "span_text": "En 1999 va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes", + "span_start": 570, + "span_end": 700, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En el Torneig Internacional de Portimão i en el Torneig Internacional de Budapest.", + "span_text": "en la final de 5 cintes en el Torneig Internacional de Portimão, a més de la 5a plaça en el Torneig Internacional de Budapest", + "span_start": 677, + "span_end": 802, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En el Campionat d'Europa de Budapest va aconseguir amb el conjunt la 5a posició, després de quedar en el 4t lloc en la primera classificació", + "span_start": 849, + "span_end": 989, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Marta Linares, Belén Aguado, Aida Otero, Carolina Rodríguez, Patricia Rojano, Andrea Rubiño i Noemí Vives.", + "span_text": "El conjunt júnior estava integrat llavors per Marta Linares, Belén Aguado, Aida Otero, Carolina Rodríguez, Patricia Rojano, Andrea Rubiño i Noemí Vives", + "span_start": 991, + "span_end": 1142, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En la categoria júnior.", + "span_text": "Linares va ser aquell any també medalla de bronze en el concurs general de la categoria júnior amb el conjunt del Montemar en el Campionat d'Espanya de Conjunts de 1999 a Valladolid", + "span_start": 1144, + "span_end": 1325, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al febrer de 2004, en el Torneig Internacional de Madeira, el conjunt va obtenir", + "span_start": 1714, + "span_end": 1794, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el Preolímpic d'Atenes.", + "span_text": "En el Preolímpic d'Atenes, celebrat al març, va aconseguir", + "span_start": 1816, + "span_end": 1874, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'agost.", + "span_text": "L'agost van tenir lloc els Jocs Olímpics d'Atenes", + "span_start": 2386, + "span_end": 2435, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En el 8è.", + "span_text": "El conjunt espanyol va obtenir passar a la final després d'aconseguir la 8a plaça en la classificació", + "span_start": 2477, + "span_end": 2578, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Marta, Sonia Abellot, Bàrbara González, Isabel Pagán, Carolina Rodríguez i Nuria Velasco.", + "span_text": "El conjunt per als Jocs estava integrat per Marta, Sonia Abellot, Bàrbara González, Isabel Pagán, Carolina Rodríguez i Nuria Velasco", + "span_start": 2694, + "span_end": 2826, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per una inflamació en el genoll esquerre.", + "span_text": "En 2006 una inflamació en el genoll esquerre va fer que abandonés la selecció i decidís posar fi a la seua carrera", + "span_start": 2830, + "span_end": 2944, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va començar a estudiar INEF, a més de passar a entrenar a les júnior de la selecció espanyola.", + "span_text": "Aquest mateix any va començar a estudiar INEF, a més de passar a entrenar a les júnior de la selecció espanyola", + "span_start": 2994, + "span_end": 3105, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En 2008 va tornar a competir de forma puntual", + "span_start": 3107, + "span_end": 3152, + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "El bronze en primera categoria.", + "span_text": "en el Campionat d'Espanya de Conjunts de 2008 a Saragossa, on va aconseguir el bronze en primera categoria", + "span_start": 3274, + "span_end": 3380, + "turn_id": 17 + }, + { + "input_text": "És llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades.", + "span_text": "En l'actualitat és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido (una empresa virtual d'entrenadors personals fundada entre d'altres pel exgimnasta Jesús Carballo Martínez) com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades", + "span_start": 3602, + "span_end": 3939, + "turn_id": 18 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1290", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Albert Rivera: ‘Si compleix l’acord que vam pactar, la legislatura anirà bé’", + "story": "En la seva intervenció, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha reivindicat com el centre polític que ha permès sortir del bloqueig institucional en què es trobava Espanya. Ha posat en valor els acords assolits primer amb el PSOE i després amb el PP per donar respostes a la ciutadania espanyola i fugir de gesticulacions i crits. ‘La nova política és donar solucions, no cridar', ha dit Rivera en referència a Podem. Durant el discurs, més propostes de futur que no pas crítiques al PP, tot i que ha recordat que aquest no és el govern que vol Ciutadans: ‘volíem un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït'. Rivera ha volgut agraïr la paciència dels ciutadans i ha animat els dos grans partits a ‘treballar plegats' i a no tenir por al diàleg i a l'acord: ‘no hem de tenir por al que han escollit els espanyols'. I s'ha conjurat a canviar ‘les canonades del congrés espanyol sense tallar l'esperança i la il·lusió de quaranta-set milions d'espanyols'. Una reforma, segons Rivera, que es podrà fer ‘si tots estem a l'altura'. En aquest sentit, ha recordat a Rajoy que si compleix el pacte que va firmar amb Ciutadans -‘que segueix vigent'- la legislatura anirà bé. Rivera ha anat més enllà: ‘Si compleix l'acord, ja tenim pressupostos'. Malgrat les nombroses crítiques que el líder de Ciutadans ha fet a Podem, Rivera ha demanat a la formació d'Iglesias que se sumin a le reformes però que ‘respectin les regles del joc'. I ha demanat respecte: respecte a la història d'Espanya i als fets que ha viscut el congrés espanyol, fent referència a l'intent de cop d'Estat de l'any 1981. Rivera ha parlat un moment en català per deixar clar que treballaran plegats per a tots els catalans, tant pels que volen la independència com pels que no, i ha demanat centrar-se en ‘allò que ens uneix i no en allò que ens separa'", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Albert Rivera?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què considera que ha fet el seu partit polític?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb qui ha fet pactes?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina frase ha dit per al·ludir a Podem?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En el seu discurs ha criticat molt al PP?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina era la seva intenció en aquesta legislatura?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I ho ha aconseguit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Insta al PP i al PSOE a dialogar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què ha promès?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tot i que ha criticat al partit d’Iglesias, vol que participi en les reformes?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què vol que respectin?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quin altre idioma ha parlat Albert?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Només per als que no volen la independència?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per tant, busca la unió dels partits?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El líder de Ciutadans.", + "span_text": "el líder de Ciutadans, Albert Rivera", + "span_start": 24, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que ha permès sortir del bloqueig institucional en què es trobava Espanya.", + "span_text": "reivindicat com el centre polític que ha permès sortir del bloqueig institucional en què es trobava Espanya", + "span_start": 67, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb el PSOE i amb el PP.", + "span_text": "els acords assolits primer amb el PSOE i després amb el PP", + "span_start": 194, + "span_end": 252, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La nova política és donar solucions, no cridar.", + "span_text": "‘La nova política és donar solucions, no cridar', ha dit Rivera en referència a Podem", + "span_start": 334, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Durant el discurs, més propostes de futur que no pas crítiques al PP", + "span_start": 421, + "span_end": 489, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que volien un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït.", + "span_text": "ha recordat que aquest no és el govern que vol Ciutadans: ‘volíem un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït'", + "span_start": 501, + "span_end": 646, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "volíem un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït", + "span_start": 560, + "span_end": 645, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha animat els dos grans partits a ‘treballar plegats' i a no tenir por al diàleg i a l'acord", + "span_start": 702, + "span_end": 794, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A canviar les canonades del congrés espanyol sense tallar l'esperança i la il·lusió de quaranta-set milions d'espanyols.", + "span_text": "s'ha conjurat a canviar ‘les canonades del congrés espanyol sense tallar l'esperança i la il·lusió de quaranta-set milions d'espanyols'", + "span_start": 855, + "span_end": 990, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Malgrat les nombroses crítiques que el líder de Ciutadans ha fet a Podem, Rivera ha demanat a la formació d'Iglesias que se sumin a le reformes", + "span_start": 1276, + "span_end": 1419, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les regles del joc.", + "span_text": "que ‘respectin les regles del joc'", + "span_start": 1425, + "span_end": 1459, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En català.", + "span_text": "Rivera ha parlat un moment en català", + "span_start": 1620, + "span_end": 1656, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per deixar clar que treballaran plegats per a tots els catalans.", + "span_text": "Rivera ha parlat un moment en català per deixar clar que treballaran plegats per a tots els catalans", + "span_start": 1620, + "span_end": 1720, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tots els catalans, tant pels que volen la independència com pels que no", + "span_start": 1703, + "span_end": 1774, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha demanat centrar-se en ‘allò que ens uneix i no en allò que ens separa'", + "span_start": 1778, + "span_end": 1851, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El líder de Ciutadans.", + "span_text": "el líder de Ciutadans, Albert Rivera", + "span_start": 24, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que ha permès sortir del bloqueig institucional en què es trobava Espanya.", + "span_text": "reivindicat com el centre polític que ha permès sortir del bloqueig institucional en què es trobava Espanya", + "span_start": 67, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb el PSOE i després amb el PP.", + "span_text": "els acords assolits primer amb el PSOE i després amb el PP", + "span_start": 194, + "span_end": 252, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La nova política és donar solucions, no cridar.", + "span_text": "‘La nova política és donar solucions, no cridar', ha dit Rivera en referència a Podem", + "span_start": 334, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Durant el discurs, més propostes de futur que no pas crítiques al PP", + "span_start": 421, + "span_end": 489, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que volien un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït.", + "span_text": "ha recordat que aquest no és el govern que vol Ciutadans: ‘volíem un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït'", + "span_start": 501, + "span_end": 646, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "volíem un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït", + "span_start": 560, + "span_end": 645, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha animat els dos grans partits a ‘treballar plegats' i a no tenir por al diàleg i a l'acord", + "span_start": 702, + "span_end": 794, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A canviar les canonades del congrés espanyol sense tallar l'esperança i la il·lusió de quaranta-set milions d'espanyols.", + "span_text": "s'ha conjurat a canviar ‘les canonades del congrés espanyol sense tallar l'esperança i la il·lusió de quaranta-set milions d'espanyols", + "span_start": 855, + "span_end": 989, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Malgrat les nombroses crítiques que el líder de Ciutadans ha fet a Podem, Rivera ha demanat a la formació d'Iglesias que se sumin a le reformes", + "span_start": 1276, + "span_end": 1419, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les regles del joc.", + "span_text": "que ‘respectin les regles del joc'", + "span_start": 1425, + "span_end": 1459, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En català.", + "span_text": "Rivera ha parlat un moment en català", + "span_start": 1620, + "span_end": 1656, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per deixar clar que treballaran plegats per a tots els catalans.", + "span_text": "Rivera ha parlat un moment en català per deixar clar que treballaran plegats per a tots els catalans", + "span_start": 1620, + "span_end": 1720, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tots els catalans, tant pels que volen la independència com pels que no", + "span_start": 1703, + "span_end": 1774, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha demanat centrar-se en ‘allò que ens uneix i no en allò que ens separa'", + "span_start": 1778, + "span_end": 1851, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El líder de Ciutadans.", + "span_text": "el líder de Ciutadans, Albert Rivera", + "span_start": 24, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha permès sortir del bloqueig institucional en què es trobava Espanya.", + "span_text": "Albert Rivera, s'ha reivindicat com el centre polític que ha permès sortir del bloqueig institucional en què es trobava Espanya", + "span_start": 47, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Primer amb el PSOE i després amb el PP.", + "span_text": "Ha posat en valor els acords assolits primer amb el PSOE i després amb el PP", + "span_start": 176, + "span_end": 252, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La nova política és donar solucions, no cridar.", + "span_text": "‘La nova política és donar solucions, no cridar', ha dit Rivera en referència a Podem", + "span_start": 334, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Durant el discurs, més propostes de futur que no pas crítiques al PP", + "span_start": 421, + "span_end": 489, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que volien un govern diferent, un president diferent i sense corrupció.", + "span_text": "ha recordat que aquest no és el govern que vol Ciutadans: ‘volíem un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït'", + "span_start": 501, + "span_end": 646, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "volíem un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït", + "span_start": 560, + "span_end": 645, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha animat els dos grans partits a ‘treballar plegats' i a no tenir por al diàleg i a l'acord", + "span_start": 702, + "span_end": 794, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A canviar les canonades del congrés espanyol sense tallar l'esperança i la il·lusió de quaranta-set milions d'espanyols.", + "span_text": "s'ha conjurat a canviar ‘les canonades del congrés espanyol sense tallar l'esperança i la il·lusió de quaranta-set milions d'espanyols'", + "span_start": 855, + "span_end": 990, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Malgrat les nombroses crítiques que el líder de Ciutadans ha fet a Podem, Rivera ha demanat a la formació d'Iglesias que se sumin a le reformes", + "span_start": 1276, + "span_end": 1419, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les regles del joc.", + "span_text": "però que ‘respectin les regles del joc'", + "span_start": 1420, + "span_end": 1459, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En català.", + "span_text": "Rivera ha parlat un moment en català", + "span_start": 1620, + "span_end": 1656, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per deixar clar que treballaran plegats per a tots els catalans.", + "span_text": "en català per deixar clar que treballaran plegats per a tots els catalans", + "span_start": 1647, + "span_end": 1720, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "per a tots els catalans, tant pels que volen la independència com pels que no", + "span_start": 1697, + "span_end": 1774, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha demanat centrar-se en ‘allò que ens uneix i no en allò que ens separa'", + "span_start": 1778, + "span_end": 1851, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_940", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Salto de Roldán", + "story": "El Salto de Roldán és una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca, formada per dues grans penyes (o mallos, com es coneixen a la zona), anomenades \\de San Miguel\\ (1.126 m), a l'oest, i \\de Amán\\ (1.121 m), a l'est, que reben popularment els noms de \\Sen\\ i \\Men\\, respectivament. Entre les dues penyes, flueix el riu Flumen en direcció sud, el qual fa de límit entre els municipis de Nueno i Loporzano en aquest indret. A la banda de la penya de San Miguel, hi ha un pic secundari, de 1.036 m, anomenat \\pico del Fraile\\. El Salto de Roldán forma part de les anomenades \\sierras exteriores\\, que delimiten la frontera nord de la Foia d'Osca, i es troba a l'extrem occidental del Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara. S'hi poden veure restes de les fortificacions medievals amb què foren protegides i fortificades, primer pels musulmans i després pels cristians que dominaren Osca. [cal citació], L'any 778, el cavaller Rotllà, protagonista de la Cançó de Rotllà, nebot de Carlemany, fuig a cavall, de tornada a França, després d'una expedició fallida contra la ciutat musulmana de Saraqusta (Saragossa). Perseguit pels seus enemics, en arribar a la penya d'Amán, realitza un prodigiós salt envers la penya de San Miguel, deixant els enemics enrere; el seu cavall, però, mor a causa del gran esforç. Hom diu que les petjades deixades pels cascos de l'animal són encara visibles avui dia., Aquest escenari i la seva llegenda adquiriren gran notorietat i, segons algunes fonts, les penyes estan fins i tot representades a l'escut de la ciutat d'Osca., Coord.: 42° 15′ 11.92″ N, 0° 22′ 35.99″ O / 42.2533111°N,0.3766639°O / 42.2533111; -0.3766639", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és el Salto de Roldán?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què la compon?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I per quin nom se les coneix?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin riu hi podem trobar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin pujol hi ha a San Miguel?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es diu la serralada a la qual forma part el Salto de Roldán?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És fronterer amb Sòria?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui va construir antigament fortificacions allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D’on és personatge principal Rotllà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li ocorre al cavaller?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va poder escapar dels qui el perseguien?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va sobreviure el cavall?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es diu que es poden apreciar les seves empremtes avui en dia?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què hi ha a l’escut d’Osca?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca.", + "span_text": "El Salto de Roldán és una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Dues grans penyes o mallos.", + "span_text": "formada per dues grans penyes (o mallos, com es coneixen a la zona)", + "span_start": 79, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sen i Men.", + "span_text": "reben popularment els noms de \\Sen\\ i \\Men\\", + "span_start": 232, + "span_end": 275, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El Flumen.", + "span_text": "Entre les dues penyes, flueix el riu Flumen", + "span_start": 293, + "span_end": 336, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El pico del Fraile.", + "span_text": "A la banda de la penya de San Miguel, hi ha un pic secundari, de 1.036 m, anomenat \\pico del Fraile\\", + "span_start": 433, + "span_end": 533, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sierras exteriores.", + "span_text": "El Salto de Roldán forma part de les anomenades \\sierras exteriores\\", + "span_start": 535, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "\\sierras exteriores\\, que delimiten la frontera nord de la Foia d'Osca", + "span_start": 583, + "span_end": 653, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Primer els musulmans i després els cristians que dominaren Osca.", + "span_text": "restes de les fortificacions medievals amb què foren protegides i fortificades, primer pels musulmans i després pels cristians que dominaren Osca", + "span_start": 757, + "span_end": 902, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De la Cançó de Rotllà.", + "span_text": "el cavaller Rotllà, protagonista de la Cançó de Rotllà", + "span_start": 931, + "span_end": 985, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fuig a cavall, de tornada a França.", + "span_text": "el cavaller Rotllà, protagonista de la Cançó de Rotllà, nebot de Carlemany, fuig a cavall, de tornada a França", + "span_start": 931, + "span_end": 1041, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A causa d'una expedició fallida contra la ciutat musulmana de Saraqusta.", + "span_text": "fuig a cavall, de tornada a França, després d'una expedició fallida contra la ciutat musulmana de Saraqusta", + "span_start": 1007, + "span_end": 1114, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En arribar a la penya d'Amán, realitza un prodigiós salt envers la penya de San Miguel, deixant els enemics enrere.", + "span_text": "Perseguit pels seus enemics, en arribar a la penya d'Amán, realitza un prodigiós salt envers la penya de San Miguel, deixant els enemics enrere", + "span_start": 1128, + "span_end": 1271, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el seu cavall, però, mor", + "span_start": 1273, + "span_end": 1297, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hom diu que les petjades deixades pels cascos de l'animal són encara visibles avui dia", + "span_start": 1323, + "span_end": 1409, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les penyes.", + "span_text": "les penyes estan fins i tot representades a l'escut de la ciutat d'Osca", + "span_start": 1500, + "span_end": 1571, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca.", + "span_text": "El Salto de Roldán és una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Dues grans penyes.", + "span_text": "formada per dues grans penyes", + "span_start": 79, + "span_end": 108, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sen i Men.", + "span_text": "reben popularment els noms de \\Sen\\ i \\Men\\, respectivament", + "span_start": 232, + "span_end": 291, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El riu Flumen.", + "span_text": "Entre les dues penyes, flueix el riu Flumen", + "span_start": 293, + "span_end": 336, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El pico del Fraile.", + "span_text": "A la banda de la penya de San Miguel, hi ha un pic secundari, de 1.036 m, anomenat \\pico del Fraile\\", + "span_start": 433, + "span_end": 533, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sierras exteriores.", + "span_text": "El Salto de Roldán forma part de les anomenades \\sierras exteriores\\", + "span_start": 535, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "delimiten la frontera nord de la Foia d'Osca", + "span_start": 609, + "span_end": 653, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Primer els musulmans i després els cristians.", + "span_text": "restes de les fortificacions medievals amb què foren protegides i fortificades, primer pels musulmans i després pels cristians que dominaren Osca", + "span_start": 757, + "span_end": 902, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De la Cançó de Rotllà.", + "span_text": "el cavaller Rotllà, protagonista de la Cançó de Rotllà", + "span_start": 931, + "span_end": 985, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fuig a cavall, de tornada a França.", + "span_text": "el cavaller Rotllà, protagonista de la Cançó de Rotllà, nebot de Carlemany, fuig a cavall, de tornada a França", + "span_start": 931, + "span_end": 1041, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A causa d'una expedició fallida contra la ciutat musulmana de Saraqusta.", + "span_text": "després d'una expedició fallida contra la ciutat musulmana de Saraqusta", + "span_start": 1043, + "span_end": 1114, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En arribar a la penya d'Amán, realitza un prodigiós salt envers la penya de San Miguel, deixant els enemics enrere.", + "span_text": "Perseguit pels seus enemics, en arribar a la penya d'Amán, realitza un prodigiós salt envers la penya de San Miguel, deixant els enemics enrere", + "span_start": 1128, + "span_end": 1271, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el seu cavall, però, mor a causa del gran esforç", + "span_start": 1273, + "span_end": 1321, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hom diu que les petjades deixades pels cascos de l'animal són encara visibles avui dia", + "span_start": 1323, + "span_end": 1409, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les penyes.", + "span_text": "les penyes estan fins i tot representades a l'escut de la ciutat d'Osca", + "span_start": 1500, + "span_end": 1571, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca.", + "span_text": "El Salto de Roldán és una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Dues grans penyes anomenades San Miguel i Amán.", + "span_text": "formada per dues grans penyes (o mallos, com es coneixen a la zona), anomenades \\de San Miguel\\ (1.126 m), a l'oest, i \\de Amán\\", + "span_start": 79, + "span_end": 207, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sen i Men.", + "span_text": "que reben popularment els noms de \\Sen\\ i \\Men\\", + "span_start": 228, + "span_end": 275, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El Flumen.", + "span_text": "Entre les dues penyes, flueix el riu Flumen", + "span_start": 293, + "span_end": 336, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un de 1.036 m, anomenat pico del Fraile.", + "span_text": "A la banda de la penya de San Miguel, hi ha un pic secundari, de 1.036 m, anomenat \\pico del Fraile\\", + "span_start": 433, + "span_end": 533, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sierras exteriores.", + "span_text": "El Salto de Roldán forma part de les anomenades \\sierras exteriores\\", + "span_start": 535, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "que delimiten la frontera nord de la Foia d'Osca", + "span_start": 605, + "span_end": 653, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els musulmans i els cristians que dominaren Osca.", + "span_text": "S'hi poden veure restes de les fortificacions medievals amb què foren protegides i fortificades, primer pels musulmans i després pels cristians que dominaren Osca", + "span_start": 740, + "span_end": 902, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De la Cançó de Rotllà.", + "span_text": "el cavaller Rotllà, protagonista de la Cançó de Rotllà", + "span_start": 931, + "span_end": 985, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fuig de tornada a França.", + "span_text": "el cavaller Rotllà, protagonista de la Cançó de Rotllà, nebot de Carlemany, fuig a cavall, de tornada a França", + "span_start": 931, + "span_end": 1041, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per una expedició fallida contra la ciutat musulmana de Saraqusta (Saragossa).", + "span_text": "després d'una expedició fallida contra la ciutat musulmana de Saraqusta (Saragossa)", + "span_start": 1043, + "span_end": 1126, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En arribar a la penya d'Amán, realitza un prodigiós salt envers la penya de San Miguel.", + "span_text": "Perseguit pels seus enemics, en arribar a la penya d'Amán, realitza un prodigiós salt envers la penya de San Miguel, deixant els enemics enrere", + "span_start": 1128, + "span_end": 1271, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el seu cavall, però, mor a causa del gran esforç", + "span_start": 1273, + "span_end": 1321, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hom diu que les petjades deixades pels cascos de l'animal són encara visibles avui dia", + "span_start": 1323, + "span_end": 1409, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les penyes.", + "span_text": "les penyes estan fins i tot representades a l'escut de la ciutat d'Osca", + "span_start": 1500, + "span_end": 1571, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_851", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maria Teresa Pecanins i Aleix...", + "story": "Maria Teresa Pecanins i Aleix (Barcelona, 21 de juliol de 1930 - Ciutat de Mèxic, 14 d'agost de 2009) fou una pintora, directora artística i galerista d'art mexicana d'origen català., Era filla de la pintora Montserrat Aleix i germana de les galeristes d'art Anna Maria (1930-2009) i Montserrat (1936), conegudes popularment a Mèxic com Las Pecas. Va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona juntament amb la seva germana Anna Maria, on foren deixebles de Miquel Soldevila i Valls. El 1950 va marxar amb la seva família a Mèxic, on el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial. Es va casar amb el propietari de la Galería Tussó, que passà a dirigir en quedar-se vídua. El 1964 va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins, primer en un immoble de la colonia Juárez, des de 1966 a la Zona Rosa i més tard a la Colònia Roma, amb la idea de recolzar les propostes d'artistes aleshores emergents com Francisco Corzas, Arnold Belkin, Arnaldo Coen, Philip Bragar, Fernando García Ponce, Leonel Góngora, José Muñoz Medina i Maxwell Gordon., De 1972 a 1976 va obrir amb les seves germanes una sucursal de la Galeria Pecanins a Barcelona, al carrer de la Llibreteria, amb la finalitat de donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic, i que fou freqüentada per artistes llatinoamericans establerts a la ciutat com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso i Carlos Fuentes., Simultàniament també es dedicà a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les. Fou directora artística a Goitia, un dios para sí mismo (1989) i The Two Way Mirror (1990), i productora a Golpe de Suerte (1992), Novia que te vea (1994), Mujeres insumisas (1995) i Cilantro y perejil (1998), entre altres., En 1992 organitzà amb les seves germanes al Palau Robert de Barcelona l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic i el 2008 l'exposició Pintores catalanes en México, al Centro Cultural Español de Ciutat de Mèxic, on s'hi exposaren obres de Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Joan Miró, Daniel Argimon i Granell, Joan Hernández Pijoan, Josep Bartolí i Guiu, Antoni Peyrí i Macià, Jordi Boldó, Alberto Gironella i Arcadi Artís i Espriu., Maria Teresa Pecanins va morir a causa d'una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar. Uns mesos més tard va morir la seva germana bessona Anna Maria en un accident de cotxe. Un any més tard tancaria la Galeria Pecanins.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Maria Teresa Pecanins?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui eren Las Pecas?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va estudiar Pecanins amb la seva germana Anna Maria?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què es van mudar a Mèxic?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el marit de Maria Teresa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va passar l’any 1964?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina era la seva funció?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I la de la galeria de Barcelona?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La visitaven molts artistes d’origen llatinoamericà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava Picanins i Aleix alhora?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De quines obres va ser directora artística?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En què va col·laborar amb les seves germanes l’any 1992?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I l’any 2008?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la seva causa de mort?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I la seva germana bessona?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una pintora, directora artística i galerista d'art.", + "span_text": "Maria Teresa Pecanins i Aleix (Barcelona, 21 de juliol de 1930 - Ciutat de Mèxic, 14 d'agost de 2009) fou una pintora, directora artística i galerista d'art mexicana d'origen català", + "span_start": 0, + "span_end": 181, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Maria Teresa Pecanins i Aleix i les seves germanes Anna Maria i Montserrat.", + "span_text": "Era filla de la pintora Montserrat Aleix i germana de les galeristes d'art Anna Maria (1930-2009) i Montserrat (1936), conegudes popularment a Mèxic com Las Pecas", + "span_start": 185, + "span_end": 347, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Massana de Barcelona.", + "span_text": "Va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona juntament amb la seva germana Anna Maria", + "span_start": 349, + "span_end": 433, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial.", + "span_text": "va marxar amb la seva família a Mèxic, on el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial", + "span_start": 491, + "span_end": 637, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El propietari de la Galería Tussó.", + "span_text": "Es va casar amb el propietari de la Galería Tussó", + "span_start": 639, + "span_end": 688, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins.", + "span_text": "El 1964 va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins", + "span_start": 730, + "span_end": 790, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Recolzar les propostes d'artistes aleshores emergents.", + "span_text": "amb la idea de recolzar les propostes d'artistes aleshores emergents", + "span_start": 892, + "span_end": 960, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic.", + "span_text": "la Galeria Pecanins a Barcelona, al carrer de la Llibreteria, amb la finalitat de donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic", + "span_start": 1167, + "span_end": 1323, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fou freqüentada per artistes llatinoamericans establerts a la ciutat com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso i Carlos Fuentes", + "span_start": 1331, + "span_end": 1476, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les.", + "span_text": "Simultàniament també es dedicà a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les", + "span_start": 1480, + "span_end": 1580, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Goitia, un dios para sí mismo i The Two Way Mirror.", + "span_text": "Fou directora artística a Goitia, un dios para sí mismo (1989) i The Two Way Mirror (1990)", + "span_start": 1582, + "span_end": 1672, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic.", + "span_text": "En 1992 organitzà amb les seves germanes al Palau Robert de Barcelona l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic", + "span_start": 1808, + "span_end": 1929, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En l'exposició Pintores catalanes en México.", + "span_text": "el 2008 l'exposició Pintores catalanes en México", + "span_start": 1932, + "span_end": 1980, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar.", + "span_text": "Maria Teresa Pecanins va morir a causa d'una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar", + "span_start": 2250, + "span_end": 2350, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En un accident de cotxe.", + "span_text": "Uns mesos més tard va morir la seva germana bessona Anna Maria en un accident de cotxe", + "span_start": 2352, + "span_end": 2438, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una pintora, directora artística i galerista d'art mexicana d'origen català.", + "span_text": "Maria Teresa Pecanins i Aleix (Barcelona, 21 de juliol de 1930 - Ciutat de Mèxic, 14 d'agost de 2009) fou una pintora, directora artística i galerista d'art mexicana d'origen català", + "span_start": 0, + "span_end": 181, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Maria Teresa Pecanins i Aleix i les seves germanes Anna Maria i Montserrat.", + "span_text": "Era filla de la pintora Montserrat Aleix i germana de les galeristes d'art Anna Maria (1930-2009) i Montserrat (1936), conegudes popularment a Mèxic com Las Pecas", + "span_start": 185, + "span_end": 347, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Massana de Barcelona.", + "span_text": "Va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona juntament amb la seva germana Anna Maria", + "span_start": 349, + "span_end": 433, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial.", + "span_text": "El 1950 va marxar amb la seva família a Mèxic, on el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial", + "span_start": 483, + "span_end": 637, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El propietari de la Galería Tussó.", + "span_text": "Es va casar amb el propietari de la Galería Tussó", + "span_start": 639, + "span_end": 688, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins.", + "span_text": "El 1964 va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins", + "span_start": 730, + "span_end": 790, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Recolzar les propostes d'artistes aleshores emergents.", + "span_text": "amb la idea de recolzar les propostes d'artistes aleshores emergents", + "span_start": 892, + "span_end": 960, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic.", + "span_text": "la Galeria Pecanins a Barcelona, al carrer de la Llibreteria, amb la finalitat de donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic", + "span_start": 1167, + "span_end": 1323, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fou freqüentada per artistes llatinoamericans establerts a la ciutat com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso i Carlos Fuentes", + "span_start": 1331, + "span_end": 1476, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les.", + "span_text": "Simultàniament també es dedicà a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les", + "span_start": 1480, + "span_end": 1580, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Goitia, un dios para sí mismo i The Two Way Mirror.", + "span_text": "Fou directora artística a Goitia, un dios para sí mismo (1989) i The Two Way Mirror (1990)", + "span_start": 1582, + "span_end": 1672, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic.", + "span_text": "En 1992 organitzà amb les seves germanes al Palau Robert de Barcelona l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic", + "span_start": 1808, + "span_end": 1929, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En l'exposició Pintores catalanes en México.", + "span_text": "el 2008 l'exposició Pintores catalanes en México", + "span_start": 1932, + "span_end": 1980, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar.", + "span_text": "Maria Teresa Pecanins va morir a causa d'una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar", + "span_start": 2250, + "span_end": 2350, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En un accident de cotxe.", + "span_text": "va morir la seva germana bessona Anna Maria en un accident de cotxe", + "span_start": 2371, + "span_end": 2438, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una pintora, directora artística i galerista d'art mexicana d'origen català.", + "span_text": "Maria Teresa Pecanins i Aleix (Barcelona, 21 de juliol de 1930 - Ciutat de Mèxic, 14 d'agost de 2009) fou una pintora, directora artística i galerista d'art mexicana d'origen català", + "span_start": 0, + "span_end": 181, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Maria Teresa Pecanins i Aleix i les seves germanes Anna Maria i Montserrat.", + "span_text": "Era filla de la pintora Montserrat Aleix i germana de les galeristes d'art Anna Maria (1930-2009) i Montserrat (1936), conegudes popularment a Mèxic com Las Pecas", + "span_start": 185, + "span_end": 347, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Massana de Barcelona.", + "span_text": "Va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona juntament amb la seva germana Anna Maria", + "span_start": 349, + "span_end": 433, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial.", + "span_text": "va marxar amb la seva família a Mèxic, on el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial", + "span_start": 491, + "span_end": 637, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El propietari de la Galería Tussó.", + "span_text": "Es va casar amb el propietari de la Galería Tussó", + "span_start": 639, + "span_end": 688, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins.", + "span_text": "El 1964 va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins", + "span_start": 730, + "span_end": 790, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Recolzar les propostes d'artistes aleshores emergents com Francisco Corzas, Arnold Belkin, Arnaldo Coen, Philip Bragar, Fernando García Ponce, Leonel Góngora, José Muñoz Medina i Maxwell Gordon.", + "span_text": "amb la idea de recolzar les propostes d'artistes aleshores emergents com Francisco Corzas, Arnold Belkin, Arnaldo Coen, Philip Bragar, Fernando García Ponce, Leonel Góngora, José Muñoz Medina i Maxwell Gordon", + "span_start": 892, + "span_end": 1100, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic.", + "span_text": "la Galeria Pecanins a Barcelona, al carrer de la Llibreteria, amb la finalitat de donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic", + "span_start": 1167, + "span_end": 1323, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que fou freqüentada per artistes llatinoamericans establerts a la ciutat com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso i Carlos Fuentes", + "span_start": 1327, + "span_end": 1476, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les.", + "span_text": "Simultàniament també es dedicà a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les", + "span_start": 1480, + "span_end": 1580, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Goitia, un dios para sí mismo i The Two Way Mirror.", + "span_text": "Fou directora artística a Goitia, un dios para sí mismo (1989) i The Two Way Mirror", + "span_start": 1582, + "span_end": 1665, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic.", + "span_text": "En 1992 organitzà amb les seves germanes al Palau Robert de Barcelona l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic", + "span_start": 1808, + "span_end": 1929, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En l'exposició Pintores catalanes en México.", + "span_text": "i el 2008 l'exposició Pintores catalanes en México", + "span_start": 1930, + "span_end": 1980, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar.", + "span_text": "Maria Teresa Pecanins va morir a causa d'una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar", + "span_start": 2250, + "span_end": 2350, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un accident de cotxe.", + "span_text": "Uns mesos més tard va morir la seva germana bessona Anna Maria en un accident de cotxe", + "span_start": 2352, + "span_end": 2438, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_210", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Matilde Llòria", + "story": "Matilde González Palau (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria, va ser una poeta valenciana. És un cas insòlit en haver desenvolupat la seua obra en tres llengües: català, castellà i gallec., Tot i que nasqué a Almansa, amb un any d'edat, la família es traslladà a viure a Moixent (la Costera), d'on era la mare. Més tard, tingueren cura d'ella els avis paterns (naturals de Requena) i se n'anà a viure a la ciutat de València. Així s'explica el bilingüisme de l'autora, que es veié reforçat amb el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria i amb el posterior exili a terres gallegues., Com ja hem dit, Matilde Llòria es casà amb el metge Federico Lloria (de qui agafà el cognom per al seu nom artítistic), militant del partit comunista i, per raons polítiques, impossibilitat per a exercir la medicina a València durant cinc anys. L'any 1942, el matrimoni es traslladà a viure a A Merca (Ourense), on estava empresonat el també metge Roberto Lloria i on el marit de l'autora exercí la medicina fins a l'any 1969., En la seua estada a Ourense, conegué l'escriptor Ramón Otero Pedrayo i s'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua. Aquest aprenentatge va fer que l'autora s'encuriosira també pel català com a llengua literària, i l'aprenguera amb els cursos per correspondència de Carles Salvador. Així, a partir dels anys 50 inicià una carrera literària, no sols en castellà, sinó també en gallec i en català., Amb 57 anys tornà a València, on visqué fins a la seua mort., Fou nomenada filla adoptiva de la ciutat d'Ourense.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Matilde González Palau?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu agnom?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quins idiomes ha escrit les seves obres?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Després de néixer, on es va mudar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui la va cuidar també?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va casar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Aquest matrimoni la va portar a saber gallec?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina ideologia tenia Federico Lloria?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per això no va poder treballar a València?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A qui va conèixer la valenciana a Ourense?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va provocar que aprengués gallec?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I com va aprendre català?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L’any 1950 va començar a escriure en les tres llengües?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On va morir?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin títol va rebre a Ourense?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una poeta valenciana.", + "span_text": "Matilde González Palau (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria, va ser una poeta valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Matilde Llòria.", + "span_text": "Matilde González Palau (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En català, castellà i gallec.", + "span_text": "haver desenvolupat la seua obra en tres llengües: català, castellà i gallec", + "span_start": 187, + "span_end": 262, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Moixent.", + "span_text": "nasqué a Almansa, amb un any d'edat, la família es traslladà a viure a Moixent", + "span_start": 276, + "span_end": 354, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els seus avis paterns.", + "span_text": "Més tard, tingueren cura d'ella els avis paterns", + "span_start": 387, + "span_end": 435, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Federico Lloria.", + "span_text": "el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria", + "span_start": 570, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així s'explica el bilingüisme de l'autora, que es veié reforçat amb el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria", + "span_start": 502, + "span_end": 641, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Comunista.", + "span_text": "metge Federico Lloria (de qui agafà el cognom per al seu nom artítistic), militant del partit comunista", + "span_start": 735, + "span_end": 838, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "militant del partit comunista i, per raons polítiques, impossibilitat per a exercir la medicina a València", + "span_start": 809, + "span_end": 915, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'escriptor Ramón Otero Pedrayo.", + "span_text": "En la seua estada a Ourense, conegué l'escriptor Ramón Otero Pedrayo", + "span_start": 1118, + "span_end": 1186, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La seva introducció en els cercles literaris gallecs.", + "span_text": "s'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua", + "span_start": 1189, + "span_end": 1271, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb els cursos per correspondència de Carles Salvador.", + "span_text": "s'encuriosira també pel català com a llengua literària, i l'aprenguera amb els cursos per correspondència de Carles Salvador", + "span_start": 1313, + "span_end": 1437, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "a partir dels anys 50 inicià una carrera literària, no sols en castellà, sinó també en gallec i en català", + "span_start": 1445, + "span_end": 1550, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A València.", + "span_text": "València, on visqué fins a la seua mort", + "span_start": 1574, + "span_end": 1613, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El de filla adoptiva.", + "span_text": "Fou nomenada filla adoptiva de la ciutat d'Ourense", + "span_start": 1617, + "span_end": 1667, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una poeta valenciana.", + "span_text": "Matilde González Palau (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria, va ser una poeta valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Matilde Llòria.", + "span_text": "Matilde González Palau (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En català, castellà i gallec.", + "span_text": "desenvolupat la seua obra en tres llengües: català, castellà i gallec", + "span_start": 193, + "span_end": 262, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Moixent.", + "span_text": "nasqué a Almansa, amb un any d'edat, la família es traslladà a viure a Moixent", + "span_start": 276, + "span_end": 354, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els seus avis paterns.", + "span_text": "Més tard, tingueren cura d'ella els avis paterns", + "span_start": 387, + "span_end": 435, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Federico Lloria.", + "span_text": "el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria", + "span_start": 570, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així s'explica el bilingüisme de l'autora, que es veié reforçat amb el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria i amb el posterior exili a terres gallegues", + "span_start": 502, + "span_end": 685, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Comunista.", + "span_text": "Federico Lloria (de qui agafà el cognom per al seu nom artítistic), militant del partit comunista", + "span_start": 741, + "span_end": 838, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "militant del partit comunista i, per raons polítiques, impossibilitat per a exercir la medicina a València", + "span_start": 809, + "span_end": 915, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'escriptor Ramón Otero Pedrayo.", + "span_text": "En la seua estada a Ourense, conegué l'escriptor Ramón Otero Pedrayo", + "span_start": 1118, + "span_end": 1186, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La seva introducció en els cercles literaris gallecs.", + "span_text": "s'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua", + "span_start": 1189, + "span_end": 1271, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb els cursos per correspondència de Carles Salvador.", + "span_text": "s'encuriosira també pel català com a llengua literària, i l'aprenguera amb els cursos per correspondència de Carles Salvador", + "span_start": 1313, + "span_end": 1437, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "a partir dels anys 50 inicià una carrera literària, no sols en castellà, sinó també en gallec i en català", + "span_start": 1445, + "span_end": 1550, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A València.", + "span_text": "tornà a València, on visqué fins a la seua mort", + "span_start": 1566, + "span_end": 1613, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El de filla adoptiva.", + "span_text": "Fou nomenada filla adoptiva de la ciutat d'Ourense", + "span_start": 1617, + "span_end": 1667, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una poeta valenciana.", + "span_text": "Matilde González Palau (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria, va ser una poeta valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Matilde Llòria.", + "span_text": "Matilde González Palau (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En català, castellà i gallec.", + "span_text": "És un cas insòlit en haver desenvolupat la seua obra en tres llengües: català, castellà i gallec", + "span_start": 166, + "span_end": 262, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Moixent.", + "span_text": "amb un any d'edat, la família es traslladà a viure a Moixent", + "span_start": 294, + "span_end": 354, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els avis paterns.", + "span_text": "Més tard, tingueren cura d'ella els avis paterns", + "span_start": 387, + "span_end": 435, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Federico Lloria.", + "span_text": "amb el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria", + "span_start": 566, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així s'explica el bilingüisme de l'autora, que es veié reforçat amb el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria", + "span_start": 502, + "span_end": 641, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era militant del partit comunista.", + "span_text": "es casà amb el metge Federico Lloria (de qui agafà el cognom per al seu nom artítistic), militant del partit comunista", + "span_start": 720, + "span_end": 838, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "militant del partit comunista i, per raons polítiques, impossibilitat per a exercir la medicina a València", + "span_start": 809, + "span_end": 915, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'escriptor Ramón Otero Pedrayo.", + "span_text": "En la seua estada a Ourense, conegué l'escriptor Ramón Otero Pedrayo", + "span_start": 1118, + "span_end": 1186, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que es va introduir ràpidament en els cercles literaris gallecs.", + "span_text": "s'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua", + "span_start": 1189, + "span_end": 1271, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb els cursos per correspondència de Carles Salvador.", + "span_text": "s'encuriosira també pel català com a llengua literària, i l'aprenguera amb els cursos per correspondència de Carles Salvador", + "span_start": 1313, + "span_end": 1437, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així, a partir dels anys 50 inicià una carrera literària, no sols en castellà, sinó també en gallec i en català", + "span_start": 1439, + "span_end": 1550, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A València.", + "span_text": "Amb 57 anys tornà a València, on visqué fins a la seua mort", + "span_start": 1554, + "span_end": 1613, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El de filla adoptiva.", + "span_text": "Fou nomenada filla adoptiva de la ciutat d'Ourense", + "span_start": 1617, + "span_end": 1667, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_910", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Josefina Salvador Segarra...", + "story": "Josefina Salvador Segarra, (Castelló de la Plana 20 de febrer de 1920 - València 20 de maig de 2006) fou una violinista i pedagoga valenciana., Filla del violinista Josep Salvador Ferrer i Matilde Segarra Gil, vivia amb la seua germana, la compositora Matilde Salvador i Segarra, filla predilecta de Castelló, a la capital del Túria i amb aquest passava els estius a Benicàssim. El seu matrimoni amb Fernando Gaos i González Pola va tenir una curta durada, vivint després a València amb la seua germana Matilde, la qual va tenir cura d'ella, que tenia una feble salut, fins als darrers dies. Va desenvolupar diferents vessants de l'art. D'una banda es va dedicar a la música com a intèrpret de violí amb nombroses actuacions arreu del món, sobretot als concerts de la Societat Filharmònica de València., Estudià a París amb els mestres René Benedetti i George Enescu. Actuà arreu d'Europa i impartí cursos de música. Va ser deixebla del violinista borrianenc Abel Mus i més tard es va dedicar a la docència musical ocupant el càrrec de catedràtica del Conservatori Superior d'Alacant Òscar Esplà. De molt menuda va assistir amb son pare a un concert del pianista Artur Rubinstein a Borriana. Es tractà del seu primer record musical, segons testimoni propi en una entrevista publicada a la premsa de Castelló el 6 de juny de 1998, en la qual recordava la interpretació de Berceuse del Chopis i de la Dansa del Foc de Manuel de Falla. Xavier Casp li dedicà un poema i Salvador Bacarisse dues composicions musicals. D'altra banda, va col·laborar en diverses publicacions periodístiques amb articles com a crítica experta en moda, entre les quals podem citar les publicades al suplement Siete Días del diari Mediterráneo de Castelló o a l'ABC de Sevilla, des dels anys vuitanta fins a finals dels noranta. El poeta Manuel Molina li dedicà el seu llibre Amistad con Miguel Hernández en Alacant el 18 de gener de 1972.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es va dedicar Josefina Salvador?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El seu pare també era músic?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I la seva germana?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va casar Josefina?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va anar a viure després del divorci?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què Matilde l'havia de cuidar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On va fer la violinista la majoria dels seus concerts?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu mentor?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser professora?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu primer record musical?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com ho sabem?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Josefina també ha treballat en el camp relacionat amb la moda?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quines publicacions?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va succeir el 18 de gener de 1972?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fou violinista i pedagoga.", + "span_text": "Josefina Salvador Segarra, (Castelló de la Plana 20 de febrer de 1920 - València 20 de maig de 2006) fou una violinista i pedagoga", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Filla del violinista Josep Salvador Ferrer", + "span_start": 145, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "vivia amb la seua germana, la compositora Matilde Salvador i Segarra", + "span_start": 211, + "span_end": 279, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Fernando Gaos i González Pola.", + "span_text": "El seu matrimoni amb Fernando Gaos i González Pola", + "span_start": 380, + "span_end": 430, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A València.", + "span_text": "El seu matrimoni amb Fernando Gaos i González Pola va tenir una curta durada, vivint després a València", + "span_start": 380, + "span_end": 483, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia una feble salut.", + "span_text": "la seua germana Matilde, la qual va tenir cura d'ella, que tenia una feble salut", + "span_start": 488, + "span_end": 568, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Societat Filharmònica de València.", + "span_text": "es va dedicar a la música com a intèrpret de violí amb nombroses actuacions arreu del món, sobretot als concerts de la Societat Filharmònica de València", + "span_start": 650, + "span_end": 802, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Abel Mus.", + "span_text": "Va ser deixebla del violinista borrianenc Abel Mus", + "span_start": 919, + "span_end": 969, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es va dedicar a la docència musical", + "span_start": 981, + "span_end": 1016, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un concert del pianista Artur Rubinstein a Borriana.", + "span_text": "De molt menuda va assistir amb son pare a un concert del pianista Artur Rubinstein a Borriana. Es tractà del seu primer record musical", + "span_start": 1099, + "span_end": 1233, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pel testimoni propi en una entrevista publicada a la premsa de Castelló el 6 de juny de 1998.", + "span_text": "Es tractà del seu primer record musical, segons testimoni propi en una entrevista publicada a la premsa de Castelló el 6 de juny de 1998", + "span_start": 1194, + "span_end": 1330, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va col·laborar en diverses publicacions periodístiques amb articles com a crítica experta en moda", + "span_start": 1530, + "span_end": 1627, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al suplement Siete Días del diari Mediterráneo de Castelló i l'ABC de Sevilla, entre d'altres.", + "span_text": "va col·laborar en diverses publicacions periodístiques amb articles com a crítica experta en moda, entre les quals podem citar les publicades al suplement Siete Días del diari Mediterráneo de Castelló o a l'ABC de Sevilla", + "span_start": 1530, + "span_end": 1751, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El poeta Manuel Molina li dedicà el seu llibre Amistad con Miguel Hernández en Alacant.", + "span_text": "El poeta Manuel Molina li dedicà el seu llibre Amistad con Miguel Hernández en Alacant el 18 de gener de 1972", + "span_start": 1804, + "span_end": 1913, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou violinista i pedagoga.", + "span_text": "Josefina Salvador Segarra, (Castelló de la Plana 20 de febrer de 1920 - València 20 de maig de 2006) fou una violinista i pedagoga", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Filla del violinista Josep Salvador Ferrer", + "span_start": 145, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "vivia amb la seua germana, la compositora Matilde Salvador i Segarra", + "span_start": 211, + "span_end": 279, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Fernando Gaos i González Pola.", + "span_text": "El seu matrimoni amb Fernando Gaos i González Pola", + "span_start": 380, + "span_end": 430, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A València.", + "span_text": "El seu matrimoni amb Fernando Gaos i González Pola va tenir una curta durada, vivint després a València", + "span_start": 380, + "span_end": 483, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia una feble salut.", + "span_text": "la seua germana Matilde, la qual va tenir cura d'ella, que tenia una feble salut", + "span_start": 488, + "span_end": 568, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Societat Filharmònica de València.", + "span_text": "es va dedicar a la música com a intèrpret de violí amb nombroses actuacions arreu del món, sobretot als concerts de la Societat Filharmònica de València", + "span_start": 650, + "span_end": 802, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Abel Mus.", + "span_text": "Va ser deixebla del violinista borrianenc Abel Mus", + "span_start": 919, + "span_end": 969, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es va dedicar a la docència musical", + "span_start": 981, + "span_end": 1016, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un concert del pianista Artur Rubinstein a Borriana.", + "span_text": "De molt menuda va assistir amb son pare a un concert del pianista Artur Rubinstein a Borriana. Es tractà del seu primer record musical", + "span_start": 1099, + "span_end": 1233, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pel testimoni propi en una entrevista publicada a la premsa de Castelló el 6 de juny de 1998.", + "span_text": "Es tractà del seu primer record musical, segons testimoni propi en una entrevista publicada a la premsa de Castelló el 6 de juny de 1998", + "span_start": 1194, + "span_end": 1330, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va col·laborar en diverses publicacions periodístiques amb articles com a crítica experta en moda", + "span_start": 1530, + "span_end": 1627, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Siete Días del diari Mediterráneo de Castelló i l'ABC de Sevilla, entre d'altres.", + "span_text": "va col·laborar en diverses publicacions periodístiques amb articles com a crítica experta en moda, entre les quals podem citar les publicades al suplement Siete Días del diari Mediterráneo de Castelló o a l'ABC de Sevilla", + "span_start": 1530, + "span_end": 1751, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El poeta Manuel Molina li dedicà el seu llibre Amistad con Miguel Hernández en Alacant.", + "span_text": "El poeta Manuel Molina li dedicà el seu llibre Amistad con Miguel Hernández en Alacant el 18 de gener de 1972", + "span_start": 1804, + "span_end": 1913, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou una violinista i pedagoga.", + "span_text": "Josefina Salvador Segarra, (Castelló de la Plana 20 de febrer de 1920 - València 20 de maig de 2006) fou una violinista i pedagoga valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 141, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Filla del violinista Josep Salvador Ferrer", + "span_start": 145, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "vivia amb la seua germana, la compositora Matilde Salvador", + "span_start": 211, + "span_end": 269, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Fernando Gaos i González Pola.", + "span_text": "El seu matrimoni amb Fernando Gaos i González Pola", + "span_start": 380, + "span_end": 430, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A València amb la seua germana Matilde.", + "span_text": "El seu matrimoni amb Fernando Gaos i González Pola va tenir una curta durada, vivint després a València amb la seua germana Matilde", + "span_start": 380, + "span_end": 511, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia una feble salut.", + "span_text": "la seua germana Matilde, la qual va tenir cura d'ella, que tenia una feble salut", + "span_start": 488, + "span_end": 568, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Societat Filharmònica de València.", + "span_text": "es va dedicar a la música com a intèrpret de violí amb nombroses actuacions arreu del món, sobretot als concerts de la Societat Filharmònica de València", + "span_start": 650, + "span_end": 802, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Abel Mus.", + "span_text": "Va ser deixebla del violinista borrianenc Abel Mus", + "span_start": 919, + "span_end": 969, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es va dedicar a la docència musical", + "span_start": 981, + "span_end": 1016, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va assistir amb son pare a un concert del pianista Artur Rubinstein a Borriana.", + "span_text": "De molt menuda va assistir amb son pare a un concert del pianista Artur Rubinstein a Borriana. Es tractà del seu primer record musical", + "span_start": 1099, + "span_end": 1233, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gràcies al testimoni propi en una entrevista publicada a la premsa de Castelló.", + "span_text": "Es tractà del seu primer record musical, segons testimoni propi en una entrevista publicada a la premsa de Castelló", + "span_start": 1194, + "span_end": 1309, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va col·laborar en diverses publicacions periodístiques amb articles com a crítica experta en moda", + "span_start": 1530, + "span_end": 1627, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al suplement Siete Días del diari Mediterráneo de Castelló o a l'ABC de Sevilla.", + "span_text": "com a crítica experta en moda, entre les quals podem citar les publicades al suplement Siete Días del diari Mediterráneo de Castelló o a l'ABC de Sevilla", + "span_start": 1598, + "span_end": 1751, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El poeta Manuel Molina li dedicà el seu llibre Amistad con Miguel Hernández en Alacant.", + "span_text": "El poeta Manuel Molina li dedicà el seu llibre Amistad con Miguel Hernández en Alacant el 18 de gener de 1972", + "span_start": 1804, + "span_end": 1913, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_12", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "argelaga - JOAN EL MIRACLER.-13", + "story": "-Miri bé com salto jo, sap?, L'aigua sorolla i les roques són xarbotades., -Ben bé de cap, i al mig del gorg… sap?, En Joan mira al seu voltant i conta esporuguit:, -A la una, a les dues…;- mira la fondària i torna a començar., -Ara sí! Una, dues… que és molt freda?… una, dues… ara no! Esperem que passi aquest núvol… ara, ara… una, dues,- i torna a mirar la fondària, després el cel, la boscúria plena de misteri i les muntanyes altes que's perden en el firmament., -Avui fa massa fret… demà… demà;- i tot vestint-se, se mossegava els llavis enquimerat de veure's vençut de la por infantívola de la mateixa foscor de l'aigua on trobaria suggestions d'inspiració i originalitat decisiva per a arrelar-se en la memòria dels homes. La natura reserva als més ardits riqueses incomparables. Si ell podia llençar-se allí baix, quin domini hauria damunt el pensament de la humanitat vulgar i desconeixedora dels misteris! Però quina fondària tant paorosa! quina foscúria tant freda!, Son esperit, torturat per les emocions de la glòria, aviat va trobar en aquell gorg una causa de noves afliccions. Feia vuit nits que anaven al gorg i encara no havia saltat. Això el feia estar consirós i anava migrant-se.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què vol Joan que faci l’altra persona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es mullen les roques?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Cap a on li diuen al nen que salti?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com conta en Joan?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es pregunta si l’aigua està freda?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina és l’altra excusa per no saltar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Segons ell, per què al final no salta?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tenia temor?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li dona la naturalesa als més valents?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al Joan li feia por la profunditat i la foscor de l’aigua?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què li passava al seu esperit?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quantes nits feia que anaven al toll?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ja s’havia endinsat a l’aigua des de dalt?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li provocava aquesta situació?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que miri bé com salta.", + "span_text": "Miri bé com salto jo", + "span_start": 1, + "span_end": 21, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les roques són xarbotades", + "span_start": 48, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al mig del gorg.", + "span_text": "Ben bé de cap, i al mig del gorg", + "span_start": 78, + "span_end": 110, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esporuguit.", + "span_text": "En Joan mira al seu voltant i conta esporuguit", + "span_start": 119, + "span_end": 165, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que és molt freda?", + "span_start": 253, + "span_end": 271, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Diu que esperin que passi aquell núvol.", + "span_text": "Esperem que passi aquest núvol", + "span_start": 292, + "span_end": 322, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè fa massa fret.", + "span_text": "Avui fa massa fret… demà", + "span_start": 475, + "span_end": 499, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "enquimerat de veure's vençut de la por infantívola", + "span_start": 550, + "span_end": 600, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Riqueses incomparables.", + "span_text": "La natura reserva als més ardits riqueses incomparables", + "span_start": 737, + "span_end": 792, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però quina fondària tant paorosa! quina foscúria tant freda", + "span_start": 923, + "span_end": 982, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Era torturat per les emocions de la glòria.", + "span_text": "Son esperit, torturat per les emocions de la glòria", + "span_start": 986, + "span_end": 1037, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Vuit.", + "span_text": "Feia vuit nits que anaven al gorg", + "span_start": 1101, + "span_end": 1134, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "encara no havia saltat", + "span_start": 1137, + "span_end": 1159, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El feia estar consirós i anava migrant-se.", + "span_text": "Això el feia estar consirós i anava migrant-se", + "span_start": 1161, + "span_end": 1207, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que miri bé com salta ell.", + "span_text": "Miri bé com salto jo", + "span_start": 1, + "span_end": 21, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les roques són xarbotades", + "span_start": 48, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al mig del gorg.", + "span_text": "Ben bé de cap, i al mig del gorg", + "span_start": 78, + "span_end": 110, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esporuguit.", + "span_text": "En Joan mira al seu voltant i conta esporuguit", + "span_start": 119, + "span_end": 165, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que és molt freda?", + "span_start": 253, + "span_end": 271, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que han d'esperar que passi aquell núvol.", + "span_text": "Esperem que passi aquest núvol", + "span_start": 292, + "span_end": 322, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè fa massa fret.", + "span_text": "Avui fa massa fret… demà… demà", + "span_start": 475, + "span_end": 505, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "se mossegava els llavis enquimerat de veure's vençut de la por infantívola", + "span_start": 526, + "span_end": 600, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Riqueses incomparables.", + "span_text": "La natura reserva als més ardits riqueses incomparables", + "span_start": 737, + "span_end": 792, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però quina fondària tant paorosa! quina foscúria tant freda", + "span_start": 923, + "span_end": 982, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Era torturat per les emocions de la glòria.", + "span_text": "Son esperit, torturat per les emocions de la glòria", + "span_start": 986, + "span_end": 1037, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Vuit.", + "span_text": "Feia vuit nits que anaven al gorg", + "span_start": 1101, + "span_end": 1134, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "encara no havia saltat", + "span_start": 1137, + "span_end": 1159, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El feia estar consirós i anava migrant-se.", + "span_text": "Això el feia estar consirós i anava migrant-se", + "span_start": 1161, + "span_end": 1207, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que el miri bé com salta.", + "span_text": "Miri bé com salto jo, sap", + "span_start": 1, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les roques són xarbotades", + "span_start": 48, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al mig del gorg.", + "span_text": "Ben bé de cap, i al mig del gorg", + "span_start": 78, + "span_end": 110, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esporuguit.", + "span_text": "En Joan mira al seu voltant i conta esporuguit", + "span_start": 119, + "span_end": 165, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que és molt freda?", + "span_start": 253, + "span_end": 271, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Espera que passi aquell núvol.", + "span_text": "Esperem que passi aquest núvol", + "span_start": 292, + "span_end": 322, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè fa massa fret.", + "span_text": "Avui fa massa fret… demà… demà", + "span_start": 475, + "span_end": 505, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "se mossegava els llavis enquimerat de veure's vençut de la por infantívola", + "span_start": 526, + "span_end": 600, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Riqueses incomparables.", + "span_text": "La natura reserva als més ardits riqueses incomparables", + "span_start": 737, + "span_end": 792, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però quina fondària tant paorosa! quina foscúria tant freda", + "span_start": 923, + "span_end": 982, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És torturat per les emocions de la glòria.", + "span_text": "Son esperit, torturat per les emocions de la glòria", + "span_start": 986, + "span_end": 1037, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Vuit.", + "span_text": "Feia vuit nits que anaven al gorg", + "span_start": 1101, + "span_end": 1134, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "i encara no havia saltat", + "span_start": 1135, + "span_end": 1159, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El feia estar consirós i anava migrant-se.", + "span_text": "Això el feia estar consirós i anava migrant-se", + "span_start": 1161, + "span_end": 1207, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_258", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Eulàlia Lledó i Cunill...", + "story": "Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952) és una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. La seva dedicació principal gira al voltant de la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, conrea també camps com la literatura d'assaig i reflexió, i la de viatges. Publica habitualment al diari digital Huffington Post., Va ser professora de secundària a diversos instituts, l'últim dels quals Les Corts de Barcelona. Col·labora amb diferents universitats com la Universitat Rovira i Virgili (URV) o el Centre Superior d'Investigacions Científiques., Pel que fa a la llengua, es dedica a l'anàlisi del discurs, dedicació que l'ha portada a estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l'administratiu i l'esportiu., Pel que fa a la literatura, es dedica a la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines. Treballa també en l'àmbit de la coeducació. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. Posteriorment va ser guardonada amb la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch atorgada per l'Observatori de la Igualtat de la URV (2016) i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista 2016 per la qualitat en la investigació i la formació en llenguatge i comunicació amb perspectiva de gènere que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. El 2018 va rebre el XIV Premi Insomnia contra la violència de gènere atorgat per la Fundació Insomnia.", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina ciutat va néixer Eulàlia Lledó i Cunill?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és ella?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva especialització?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La literatura també ho és?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què fa Lledó al Huffington Post?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Només ensenya a la universitat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A quin institut va ser docent l’últim cop?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I a part de la UB, a quins altres centres superiors exerceix?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sobre què treballa en l’aspecte lingüístic?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cap a quina activitat l'ha conduït aquest interès?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quin tipus de notícies es fixa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A què es dedica en l’aspecte literari?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sobretot en les obres femenines?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin premi va guanyar el 2008?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I l’any 2016?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "L’últim el va rebre l’any 2020?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952)", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "és una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 41, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua.", + "span_text": "La seva dedicació principal gira al voltant de la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua", + "span_start": 111, + "span_end": 244, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "conrea també camps com la literatura d'assaig i reflexió, i la de viatges", + "span_start": 246, + "span_end": 319, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hi publica habitualment.", + "span_text": "Publica habitualment al diari digital Huffington Post", + "span_start": 321, + "span_end": 374, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va ser professora de secundària a diversos instituts", + "span_start": 378, + "span_end": 430, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al de Les Corts de Barcelona.", + "span_text": "diversos instituts, l'últim dels quals Les Corts de Barcelona", + "span_start": 412, + "span_end": 473, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Rovira i Virgili (URV) i al Centre Superior d'Investigacions Científiques.", + "span_text": "Col·labora amb diferents universitats com la Universitat Rovira i Virgili (URV) o el Centre Superior d'Investigacions Científiques", + "span_start": 475, + "span_end": 605, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sobre l'anàlisi del discurs.", + "span_text": "Pel que fa a la llengua, es dedica a l'anàlisi del discurs", + "span_start": 609, + "span_end": 667, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'ha portada a estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l'administratiu i l'esportiu.", + "span_text": "dedicació que l'ha portada a estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l'administratiu i l'esportiu", + "span_start": 669, + "span_end": 878, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En les de violències i maltractaments.", + "span_text": "les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments)", + "span_start": 724, + "span_end": 796, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes.", + "span_text": "Pel que fa a la literatura, es dedica a la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines", + "span_start": 882, + "span_end": 1022, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines", + "span_start": 947, + "span_end": 1022, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Creu de Sant Jordi.", + "span_text": "El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi", + "span_start": 1068, + "span_end": 1106, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista.", + "span_text": "va ser guardonada amb la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch atorgada per l'Observatori de la Igualtat de la URV (2016) i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista 2016", + "span_start": 1122, + "span_end": 1303, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El 2018 va rebre el XIV Premi Insomnia contra la violència de gènere", + "span_start": 1466, + "span_end": 1534, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952)", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "és una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 41, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua.", + "span_text": "La seva dedicació principal gira al voltant de la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua", + "span_start": 111, + "span_end": 244, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "conrea també camps com la literatura d'assaig i reflexió, i la de viatges", + "span_start": 246, + "span_end": 319, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hi publica habitualment.", + "span_text": "Publica habitualment al diari digital Huffington Post", + "span_start": 321, + "span_end": 374, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va ser professora de secundària a diversos instituts", + "span_start": 378, + "span_end": 430, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al de Les Corts de Barcelona.", + "span_text": "diversos instituts, l'últim dels quals Les Corts de Barcelona", + "span_start": 412, + "span_end": 473, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Rovira i Virgili (URV) i al Centre Superior d'Investigacions Científiques.", + "span_text": "Col·labora amb diferents universitats com la Universitat Rovira i Virgili (URV) o el Centre Superior d'Investigacions Científiques", + "span_start": 475, + "span_end": 605, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sobre l'anàlisi del discurs.", + "span_text": "Pel que fa a la llengua, es dedica a l'anàlisi del discurs", + "span_start": 609, + "span_end": 667, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l'administratiu i l'esportiu.", + "span_text": "dedicació que l'ha portada a estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l'administratiu i l'esportiu", + "span_start": 669, + "span_end": 878, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En les de violències i maltractaments.", + "span_text": "les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments)", + "span_start": 724, + "span_end": 796, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines.", + "span_text": "Pel que fa a la literatura, es dedica a la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines", + "span_start": 882, + "span_end": 1022, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines", + "span_start": 947, + "span_end": 1022, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Creu de Sant Jordi.", + "span_text": "El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi", + "span_start": 1068, + "span_end": 1106, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista.", + "span_text": "Posteriorment va ser guardonada amb la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch atorgada per l'Observatori de la Igualtat de la URV (2016) i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista 2016", + "span_start": 1108, + "span_end": 1303, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El 2018 va rebre el XIV Premi Insomnia contra la violència de gènere", + "span_start": 1466, + "span_end": 1534, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952)", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952) és una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua.", + "span_text": "La seva dedicació principal gira al voltant de la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua", + "span_start": 111, + "span_end": 244, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "conrea també camps com la literatura d'assaig i reflexió, i la de viatges", + "span_start": 246, + "span_end": 319, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Publica habitualment.", + "span_text": "Publica habitualment al diari digital Huffington Post", + "span_start": 321, + "span_end": 374, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va ser professora de secundària", + "span_start": 378, + "span_end": 409, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al de Les Corts de Barcelona.", + "span_text": "Va ser professora de secundària a diversos instituts, l'últim dels quals Les Corts de Barcelona", + "span_start": 378, + "span_end": 473, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Rovira i Virgili (URV) i al Centre Superior d'Investigacions Científiques.", + "span_text": "Col·labora amb diferents universitats com la Universitat Rovira i Virgili (URV) o el Centre Superior d'Investigacions Científiques", + "span_start": 475, + "span_end": 605, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sobre l'anàlisi del discurs.", + "span_text": "Pel que fa a la llengua, es dedica a l'anàlisi del discurs", + "span_start": 609, + "span_end": 667, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'ha portada a estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l'administratiu i l'esportiu.", + "span_text": "l'anàlisi del discurs, dedicació que l'ha portada a estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l'administratiu i l'esportiu", + "span_start": 646, + "span_end": 878, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En les de violències i maltractaments.", + "span_text": "les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments)", + "span_start": 724, + "span_end": 796, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes.", + "span_text": "Pel que fa a la literatura, es dedica a la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes", + "span_start": 882, + "span_end": 978, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "a analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines", + "span_start": 945, + "span_end": 1022, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Creu de Sant Jordi.", + "span_text": "El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi", + "span_start": 1068, + "span_end": 1106, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista.", + "span_text": "Posteriorment va ser guardonada amb la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch atorgada per l'Observatori de la Igualtat de la URV (2016) i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista 2016", + "span_start": 1108, + "span_end": 1303, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El 2018 va rebre el XIV Premi Insomnia contra la violència de gènere atorgat per la Fundació Insomnia", + "span_start": 1466, + "span_end": 1567, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_124", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-124", + "story": "És exposar la vida, però… no m'hi vull pensar. Vaig a pendre carrera, i en aquell mateix moment reparo que la noia, tentinejant, arrenca a córrer cap a mi, esfereïda i esborneiada. Val més així. Va corrent amb alè perdut; i, així que m'assoleix, em tira un dels seus braços a l'espatlla, voltant-lo pel meu clatell, i s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit, amb l'altre braç desmaidament llençat i les cames en fallença, com si li manquessin les forces. Jo començo a respirar després del gran esglai. L'abraço estretament, i dic-li amb tendresa: -Pobra Jacobè! pobra teta! Què tens? ¿Perquè t'apartes del meu costat? Aquí, amb mi, estàs bé. Ja saps que jo t'estimo… que sóc el teu petit…- Mes, segurament, no està en disposició d'entendre'm. Aixeca la seva cara anguniosa, i, movent amb dificultat els llavis xops de salivera, barboteja una explicació amb tantes veus inarticulades i tants mots mal aplicats, que, encara que hagués tingut algun lluc de raó, hauria sigut inintel·ligible. Parla d'uns sorolls, d'una lloca, d'un mirinyac, de la xemeneia del seu vestit, de… què sé jo? d'una por que fuig de l'esfera de lo que es pot capir, i que un hom no sap com esvair ni apaivagar. Intento, no obstant, infondre-li coratge. -No t'espantis: jo et defensaré. Que vinguin!- crido. -Aquí els espero. ¡Ai, si s'acosten al volt de la meva grapa!- Però callo tot seguit, perquè, la veritat, aquest repte en la solitud, en presència d'aquella víctima d'una justícia misteriosa, m'esborrona a mi mateix.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina acció fa el protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què passa just en aquell instant?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com estava la jove?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Corria relaxada?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es va arrepenjar al darrere del noi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On té la cara la infanta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Les cames les té també repenjades?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S’havia apartat d’ell?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com s'autoanomena el jove per a la Jacobè?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els llavis de la petita estan mullats de saliva?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Parla bé?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sobre què li comenta al narrador?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per això, que li vol transmetre el xic?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diu que la protegirà?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què al final s’emmudeix?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va a pendre carrera.", + "span_text": "Vaig a pendre carrera", + "span_start": 47, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que la noia arrenca a córrer cap a ell.", + "span_text": "en aquell mateix moment reparo que la noia, tentinejant, arrenca a córrer cap a mi", + "span_start": 72, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Esfereïda i esborneiada.", + "span_text": "arrenca a córrer cap a mi, esfereïda i esborneiada", + "span_start": 129, + "span_end": 179, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va corrent amb alè perdut", + "span_start": 195, + "span_end": 220, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit", + "span_start": 318, + "span_end": 363, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al seu pit.", + "span_text": "s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit", + "span_start": 318, + "span_end": 363, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "les cames en fallença, com si li manquessin les forces", + "span_start": 405, + "span_end": 459, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Pobra Jacobè! pobra teta! Què tens? ¿Perquè t'apartes del meu costat?", + "span_start": 554, + "span_end": 623, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com el seu petit.", + "span_text": "que sóc el teu petit", + "span_start": 673, + "span_end": 693, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els llavis xops de salivera", + "span_start": 805, + "span_end": 832, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "barboteja una explicació amb tantes veus inarticulades i tants mots mal aplicats, que, encara que hagués tingut algun lluc de raó, hauria sigut inintel·ligible", + "span_start": 834, + "span_end": 993, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sobre uns sorolls, una lloca, un mirinyac, la xemeneia del seu vestit, d'una por que fuig de l'esfera de lo que es pot capir.", + "span_text": "Parla d'uns sorolls, d'una lloca, d'un mirinyac, de la xemeneia del seu vestit, de… què sé jo? d'una por que fuig de l'esfera de lo que es pot capir, i que un hom no sap com esvair ni apaivagar", + "span_start": 995, + "span_end": 1188, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Coratge.", + "span_text": "Intento, no obstant, infondre-li coratge", + "span_start": 1190, + "span_end": 1230, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No t'espantis: jo et defensaré", + "span_start": 1233, + "span_end": 1263, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè en presència d'aquella víctima d'una justícia misteriosa, l'esborrona a ell mateix.", + "span_text": "callo tot seguit, perquè, la veritat, aquest repte en la solitud, en presència d'aquella víctima d'una justícia misteriosa, m'esborrona a mi mateix", + "span_start": 1354, + "span_end": 1501, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Pendre carrera.", + "span_text": "Vaig a pendre carrera", + "span_start": 47, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que la noia, tentinejant, arrenca a córrer cap a ell.", + "span_text": "en aquell mateix moment reparo que la noia, tentinejant, arrenca a córrer cap a mi", + "span_start": 72, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Esfereïda i esborneiada.", + "span_text": "arrenca a córrer cap a mi, esfereïda i esborneiada", + "span_start": 129, + "span_end": 179, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va corrent amb alè perdut", + "span_start": 195, + "span_end": 220, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit", + "span_start": 318, + "span_end": 363, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al seu pit.", + "span_text": "s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit", + "span_start": 318, + "span_end": 363, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "les cames en fallença, com si li manquessin les forces", + "span_start": 405, + "span_end": 459, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Pobra Jacobè! pobra teta! Què tens? ¿Perquè t'apartes del meu costat?", + "span_start": 554, + "span_end": 623, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com el seu petit.", + "span_text": "sóc el teu petit", + "span_start": 677, + "span_end": 693, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els llavis xops de salivera", + "span_start": 805, + "span_end": 832, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "barboteja una explicació amb tantes veus inarticulades i tants mots mal aplicats, que, encara que hagués tingut algun lluc de raó, hauria sigut inintel·ligible", + "span_start": 834, + "span_end": 993, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sobre uns sorolls, una lloca, un mirinyac, la xemeneia del seu vestit, d'una por que fuig de l'esfera de lo que es pot capir.", + "span_text": "Parla d'uns sorolls, d'una lloca, d'un mirinyac, de la xemeneia del seu vestit, de… què sé jo? d'una por que fuig de l'esfera de lo que es pot capir, i que un hom no sap com esvair ni apaivagar. Intento, no obstant, infondre-li coratge", + "span_start": 995, + "span_end": 1230, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Coratge.", + "span_text": "Intento, no obstant, infondre-li coratge", + "span_start": 1190, + "span_end": 1230, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No t'espantis: jo et defensaré", + "span_start": 1233, + "span_end": 1263, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè en presència d'aquella víctima d'una justícia misteriosa, m'esborrona a mi mateix.", + "span_text": "callo tot seguit, perquè, la veritat, aquest repte en la solitud, en presència d'aquella víctima d'una justícia misteriosa, m'esborrona a mi mateix", + "span_start": 1354, + "span_end": 1501, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va a pendre carrera.", + "span_text": "Vaig a pendre carrera", + "span_start": 47, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Repara que la noia arrenca a córrer cap a ell.", + "span_text": "i en aquell mateix moment reparo que la noia, tentinejant, arrenca a córrer cap a mi", + "span_start": 70, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Esfereïda i esborneiada.", + "span_text": "la noia, tentinejant, arrenca a córrer cap a mi, esfereïda i esborneiada", + "span_start": 107, + "span_end": 179, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va corrent amb alè perdut", + "span_start": 195, + "span_end": 220, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "així que m'assoleix, em tira un dels seus braços a l'espatlla, voltant-lo pel meu clatell, i s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit", + "span_start": 225, + "span_end": 363, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al seu pit.", + "span_text": "s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit", + "span_start": 318, + "span_end": 363, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "i les cames en fallença, com si li manquessin les forces", + "span_start": 403, + "span_end": 459, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i dic-li amb tendresa: -Pobra Jacobè! pobra teta! Què tens? ¿Perquè t'apartes del meu costat?", + "span_start": 530, + "span_end": 623, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El seu petit.", + "span_text": "que sóc el teu petit", + "span_start": 673, + "span_end": 693, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "movent amb dificultat els llavis xops de salivera, barboteja", + "span_start": 783, + "span_end": 843, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "barboteja una explicació amb tantes veus inarticulades i tants mots mal aplicats", + "span_start": 834, + "span_end": 914, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sobre uns sorolls, una lloca, un mirinyac, la xemeneia del seu vestit, d'una por que fuig de l'esfera de lo que es pot capir.", + "span_text": "Parla d'uns sorolls, d'una lloca, d'un mirinyac, de la xemeneia del seu vestit, de… què sé jo? d'una por que fuig de l'esfera de lo que es pot capir, i que un hom no sap com esvair ni apaivagar. Intento, no obstant, infondre-li coratge", + "span_start": 995, + "span_end": 1230, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Coratge.", + "span_text": "Intento, no obstant, infondre-li coratge", + "span_start": 1190, + "span_end": 1230, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No t'espantis: jo et defensaré", + "span_start": 1233, + "span_end": 1263, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè en presència d'aquella víctima d'una justícia misteriosa, m'esborrona a mi mateix.", + "span_text": "Però callo tot seguit, perquè, la veritat, aquest repte en la solitud, en presència d'aquella víctima d'una justícia misteriosa, m'esborrona a mi mateix", + "span_start": 1349, + "span_end": 1501, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1234", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "L'ombra del vampir", + "story": ", L'ombra del vampir (original: Shadow of the Vampire) és una pel·lícula de terror dirigida per E. Elias Merhige el 2000, escrita per Steven A. Katz, amb Willem Dafoe, John Malkovich i Udo Kier. Ha estat doblada al català., L'ombra del vampir és un relat que es basa en el rodatge de la pel·lícula Nosferatu, eine Simfonia dels Grauens de F. W. Murnau. Es basa en la llegenda segons la qual l'actor principal de la pel·lícula, Max Schreck, seria un verdader vampir. La pel·lícula agafa tècniques de rodatge específiques a les pel·lícules mudes, com els subtítols, o escenes rodades en blanc i negre., La història comença a Alemanya, el 1922, al començament del rodatge de Nosferatu . F. W. Murnau marxa a Txecoslovàquia a filmar les escenes principals del seu film. Els actors i l'equip tècnic es troben llavors al castell on interpretaran les escenes amb Nosferatu. Hi troben igualment el misteriós actor Max Schreck. El rodatge comença, i estranyes coses tenen lloc al plató. L'equip de Murnau no se sent segur i tots temen la presència de Max Schreck., La història es basa en la llegenda segons la qual Max Schreck hauria estat un verdader vampir, i hauria mort fins i tot durant el rodatge de la pel·lícula després hauria estat reemplaçat per Murnau en persona. Aquestes rumors han permès alimentar la composició i el carisma del personatge. L'actor Max Schreck va morir el 26 de novembre de 1936 a Munich Alemanya.", + "questions": [ + { + "input_text": "És L’ombra del vampir un film?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui ha fet el guió?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On transcorre la història?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què es rumoreja del seu protagonista?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com està elaborada la pel·lícula?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En quina època està ambientada?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Viatgen a Eslovènia a rodar el film?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S’instal·len en un castell per a fer-ho?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui és Max Schreck?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ocorre al començament de la filmació?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al final, tots tenen por de Max?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es creu que hauria traspassat durant la gravació del film?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què van nodrir les parleries?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va morir de veritat l’actor?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Txecoslovàquia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'ombra del vampir (original: Shadow of the Vampire) és una pel·lícula", + "span_start": 3, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Steven A. Katz, amb Willem Dafoe, John Malkovich i Udo Kier.", + "span_text": "escrita per Steven A. Katz, amb Willem Dafoe, John Malkovich i Udo Kier", + "span_start": 124, + "span_end": 195, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el rodatge de la pel·lícula Nosferatu, eine Simfonia dels Grauens de F. W. Murnau.", + "span_text": "L'ombra del vampir és un relat que es basa en el rodatge de la pel·lícula Nosferatu, eine Simfonia dels Grauens de F. W. Murnau", + "span_start": 227, + "span_end": 356, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que podria ser un verdader vampir.", + "span_text": "Es basa en la llegenda segons la qual l'actor principal de la pel·lícula, Max Schreck, seria un verdader vampir", + "span_start": 358, + "span_end": 469, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb tècniques de rodatge específiques a les pel·lícules mudes, com els subtítols, o escenes rodades en blanc i negre.", + "span_text": "La pel·lícula agafa tècniques de rodatge específiques a les pel·lícules mudes, com els subtítols, o escenes rodades en blanc i negre", + "span_start": 471, + "span_end": 603, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En l'Alemanya del 1922.", + "span_text": "La història comença a Alemanya, el 1922", + "span_start": 607, + "span_end": 646, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "al començament del rodatge de Nosferatu . F. W. Murnau marxa a Txecoslovàquia a filmar les escenes principals del seu film", + "span_start": 648, + "span_end": 770, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els actors i l'equip tècnic es troben llavors al castell on interpretaran les escenes amb Nosferatu", + "span_start": 772, + "span_end": 871, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un misteriós actor.", + "span_text": "Hi troben igualment el misteriós actor Max Schreck", + "span_start": 873, + "span_end": 923, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estranyes coses.", + "span_text": "El rodatge comença, i estranyes coses tenen lloc al plató", + "span_start": 925, + "span_end": 982, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'equip de Murnau no se sent segur i tots temen la presència de Max Schreck", + "span_start": 984, + "span_end": 1059, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Max Schreck hauria estat un verdader vampir, i hauria mort fins i tot durant el rodatge de la pel·lícula", + "span_start": 1113, + "span_end": 1217, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La composició i el carisma del personatge.", + "span_text": "Aquestes rumors han permès alimentar la composició i el carisma del personatge", + "span_start": 1273, + "span_end": 1351, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 26 de novembre de 1936.", + "span_text": "L'actor Max Schreck va morir el 26 de novembre de 1936", + "span_start": 1353, + "span_end": 1407, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va morir el 26 de novembre de 1936 a Munich Alemanya", + "span_start": 1373, + "span_end": 1425, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'ombra del vampir (original: Shadow of the Vampire) és una pel·lícula", + "span_start": 3, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Steven A. Katz, amb Willem Dafoe, John Malkovich i Udo Kier.", + "span_text": "escrita per Steven A. Katz, amb Willem Dafoe, John Malkovich i Udo Kier", + "span_start": 124, + "span_end": 195, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el rodatge de la pel·lícula Nosferatu, eine Simfonia dels Grauens de F. W. Murnau.", + "span_text": "és un relat que es basa en el rodatge de la pel·lícula Nosferatu, eine Simfonia dels Grauens de F. W. Murnau", + "span_start": 247, + "span_end": 356, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La llegenda segons la qual seria un verdader vampir.", + "span_text": "Es basa en la llegenda segons la qual l'actor principal de la pel·lícula, Max Schreck, seria un verdader vampir", + "span_start": 358, + "span_end": 469, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb tècniques de rodatge específiques a les pel·lícules mudes, com els subtítols, o escenes rodades en blanc i negre.", + "span_text": "La pel·lícula agafa tècniques de rodatge específiques a les pel·lícules mudes, com els subtítols, o escenes rodades en blanc i negre", + "span_start": 471, + "span_end": 603, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En l'Alemanya del 1922.", + "span_text": "La història comença a Alemanya, el 1922", + "span_start": 607, + "span_end": 646, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "al començament del rodatge de Nosferatu . F. W. Murnau marxa a Txecoslovàquia a filmar les escenes principals del seu film", + "span_start": 648, + "span_end": 770, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es troben llavors al castell on interpretaran les escenes amb Nosferatu", + "span_start": 800, + "span_end": 871, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un misteriós actor.", + "span_text": "Hi troben igualment el misteriós actor Max Schreck", + "span_start": 873, + "span_end": 923, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que estranyes coses tenen lloc al plató.", + "span_text": "El rodatge comença, i estranyes coses tenen lloc al plató", + "span_start": 925, + "span_end": 982, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'equip de Murnau no se sent segur i tots temen la presència de Max Schreck", + "span_start": 984, + "span_end": 1059, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Max Schreck hauria estat un verdader vampir, i hauria mort fins i tot durant el rodatge de la pel·lícula", + "span_start": 1113, + "span_end": 1217, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La composició i el carisma del personatge.", + "span_text": "Aquestes rumors han permès alimentar la composició i el carisma del personatge", + "span_start": 1273, + "span_end": 1351, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 26 de novembre de 1936.", + "span_text": "L'actor Max Schreck va morir el 26 de novembre de 1936", + "span_start": 1353, + "span_end": 1407, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va morir el 26 de novembre de 1936 a Munich Alemanya", + "span_start": 1373, + "span_end": 1425, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'ombra del vampir (original: Shadow of the Vampire) és una pel·lícula", + "span_start": 3, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Steven A. Katz, amb Willem Dafoe, John Malkovich i Udo Kier.", + "span_text": "escrita per Steven A. Katz, amb Willem Dafoe, John Malkovich i Udo Kier", + "span_start": 124, + "span_end": 195, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el rodatge de la pel·lícula Nosferatu, eine Simfonia dels Grauens de F. W. Murnau.", + "span_text": "L'ombra del vampir és un relat que es basa en el rodatge de la pel·lícula Nosferatu, eine Simfonia dels Grauens de F. W. Murnau", + "span_start": 227, + "span_end": 356, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La llegenda segons la qual seria un verdader vampir.", + "span_text": "Es basa en la llegenda segons la qual l'actor principal de la pel·lícula, Max Schreck, seria un verdader vampir", + "span_start": 358, + "span_end": 469, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb tècniques de rodatge específiques a les pel·lícules mudes, com els subtítols, o escenes rodades en blanc i negre.", + "span_text": "La pel·lícula agafa tècniques de rodatge específiques a les pel·lícules mudes, com els subtítols, o escenes rodades en blanc i negre", + "span_start": 471, + "span_end": 603, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En l'Alemanya del 1922.", + "span_text": "La història comença a Alemanya, el 1922", + "span_start": 607, + "span_end": 646, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "al començament del rodatge de Nosferatu . F. W. Murnau marxa a Txecoslovàquia a filmar les escenes principals del seu film", + "span_start": 648, + "span_end": 770, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els actors i l'equip tècnic es troben llavors al castell on interpretaran les escenes amb Nosferatu", + "span_start": 772, + "span_end": 871, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un misteriós actor.", + "span_text": "Hi troben igualment el misteriós actor Max Schreck", + "span_start": 873, + "span_end": 923, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Estranyes coses tenen lloc al plató.", + "span_text": "El rodatge comença, i estranyes coses tenen lloc al plató", + "span_start": 925, + "span_end": 982, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tots temen la presència de Max Schreck", + "span_start": 1021, + "span_end": 1059, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Max Schreck hauria estat un verdader vampir, i hauria mort fins i tot durant el rodatge de la pel·lícula", + "span_start": 1113, + "span_end": 1217, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La composició i el carisma del personatge.", + "span_text": "Aquestes rumors han permès alimentar la composició i el carisma del personatge", + "span_start": 1273, + "span_end": 1351, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 26 de novembre de 1936.", + "span_text": "L'actor Max Schreck va morir el 26 de novembre de 1936", + "span_start": 1353, + "span_end": 1407, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va morir el 26 de novembre de 1936 a Munich Alemanya", + "span_start": 1373, + "span_end": 1425, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_246", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "tros de paper - * * * (DE LA TRISTESA)-1", + "story": "La tristesa penetra en el cor per vies desconegudes, i si l'home en tingués la clau, en el més fondo de la mar la llançaria., Tal volta s'adormi alegre el qui es desperta desassossegat i neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber perquè, té fam de llàgrimes., L'ànima no entén el llenguatge de la raó, ni la raó és senyora dels moviments interiors que, sense causa explicable, fan espurnar els ulls, inspirant enyorament de coses que mai han sigut posseïdes, ni tampoc anomenades ni vistes., Hi ha pobles en la terra que celebren ses ballades al so d'instruments tristos i els hòmens d'aquells pobles, fora de sa pàtria, s'emmalalteixen de mal d'ausència, i sols s'atura sa pena escoltant les tristes notes que oprimeixen l'esperit dels altres que no les entenen., En moltes desgràcies, ben sabut és, l'infeliç es complau recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes., La posta de sol, que és un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça, que sabem tots que és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers, amb més gust la contemplem quant més melancòlica és la sensació que ens produeix., Per què?, Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida de l'home intel·ligent i perseverant, com per exemple en Colon i en Cervantes, no ens alegren, però ens encisen fins al punt de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats falagueres, i quan més gran és el dol que ens fa la relació del que aquells hòmens patiren, quanta més compassió ens inspiren, i més ens esgarrifem de sos torments i misèries, més captiu es fa el nostre cor i més es gosa en sentir poc o molt dolor del que ells passaren., De vegades la nostra imaginació ens enganya. Ens pensem que l'espectacle de coses alegres ens alegraria, correm a buscar-lo i el cor no'n vol., De vegades pensem que donant la veu al vent esclafaríem en cantars riallers, i el cor ens mostra engany, perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada., És que el cor s'empapa de tot el que a la humanitat pertany i en pren el sabor que la memòria no sap guardar, quasi sempre plena de petiteses engrandides, aparentment per nostre egoisme., No us facin mai por aquestes tristeses, perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com arriba la tristor al cor?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què li passa al matí a qui se'n va a dormir content?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La raó domina els que ens passa al nostre interior?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com festegen algunes nacions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquesta música ajuda a la gent emigrant a recordar el seu poble?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què afligeix l'ànima en pena?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com considera el narrador l’ocàs?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Té un factor rellevant en l’univers?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què no ens fa sentir orgullosos als éssers humans?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Però quina finalitat tenen?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ens fa gaudir, sentir el dolor que aquells homes van passar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Creiem que les coses alegres ens fan bé?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quina raó el cor ens menteix?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aquest òrgan té coses que la memòria no pot retenir?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què no hauríem de témer les coses tristes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Per vies desconegudes.", + "span_text": "La tristesa penetra en el cor per vies desconegudes", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que es desperta desassossegat i neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber perquè, té fam de llàgrimes.", + "span_text": "Tal volta s'adormi alegre el qui es desperta desassossegat i neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber perquè, té fam de llàgrimes", + "span_start": 127, + "span_end": 279, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ni la raó és senyora dels moviments interiors", + "span_start": 325, + "span_end": 370, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al so d'instruments tristos.", + "span_text": "Hi ha pobles en la terra que celebren ses ballades al so d'instruments tristos", + "span_start": 516, + "span_end": 594, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els hòmens d'aquells pobles, fora de sa pàtria, s'emmalalteixen de mal d'ausència", + "span_start": 597, + "span_end": 678, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes.", + "span_text": "l'infeliç es complau recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes", + "span_start": 826, + "span_end": 1015, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça, que sabem tots que és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers.", + "span_text": "La posta de sol, que és un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça, que sabem tots que és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers", + "span_start": 1019, + "span_end": 1186, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers", + "span_start": 1129, + "span_end": 1186, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida de l'home intel·ligent i perseverant.", + "span_text": "Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida de l'home intel·ligent i perseverant, com per exemple en Colon i en Cervantes, no ens alegren", + "span_start": 1283, + "span_end": 1438, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Encisar-nos fins al punt de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats falagueres.", + "span_text": "però ens encisen fins al punt de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats falagueres", + "span_start": 1440, + "span_end": 1540, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quan més gran és el dol que ens fa la relació del que aquells hòmens patiren, quanta més compassió ens inspiren, i més ens esgarrifem de sos torments i misèries, més captiu es fa el nostre cor i més es gosa en sentir poc o molt dolor del que ells passaren", + "span_start": 1544, + "span_end": 1799, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ens pensem que l'espectacle de coses alegres ens alegraria", + "span_start": 1848, + "span_end": 1906, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada.", + "span_text": "el cor ens mostra engany, perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada", + "span_start": 2027, + "span_end": 2130, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el cor s'empapa de tot el que a la humanitat pertany i en pren el sabor que la memòria no sap guardar", + "span_start": 2141, + "span_end": 2242, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix.", + "span_text": "No us facin mai por aquestes tristeses, perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix", + "span_start": 2323, + "span_end": 2451, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Per vies desconegudes.", + "span_text": "La tristesa penetra en el cor per vies desconegudes", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que es desperta desassossegat i neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber perquè, té fam de llàgrimes.", + "span_text": "Tal volta s'adormi alegre el qui es desperta desassossegat i neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber perquè, té fam de llàgrimes", + "span_start": 127, + "span_end": 279, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ni la raó és senyora dels moviments interiors", + "span_start": 325, + "span_end": 370, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al so d'instruments tristos.", + "span_text": "Hi ha pobles en la terra que celebren ses ballades al so d'instruments tristos", + "span_start": 516, + "span_end": 594, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els hòmens d'aquells pobles, fora de sa pàtria, s'emmalalteixen de mal d'ausència", + "span_start": 597, + "span_end": 678, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes.", + "span_text": "l'infeliç es complau recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes", + "span_start": 826, + "span_end": 1015, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça, que sabem tots que és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers.", + "span_text": "La posta de sol, que és un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça, que sabem tots que és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers", + "span_start": 1019, + "span_end": 1186, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers", + "span_start": 1129, + "span_end": 1186, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida de l'home intel·ligent i perseverant.", + "span_text": "Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida de l'home intel·ligent i perseverant, com per exemple en Colon i en Cervantes, no ens alegren", + "span_start": 1283, + "span_end": 1438, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Encisar-nos fins al punt de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats falagueres.", + "span_text": "però ens encisen fins al punt de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats falagueres", + "span_start": 1440, + "span_end": 1540, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quan més gran és el dol que ens fa la relació del que aquells hòmens patiren, quanta més compassió ens inspiren, i més ens esgarrifem de sos torments i misèries, més captiu es fa el nostre cor i més es gosa en sentir poc o molt dolor del que ells passaren", + "span_start": 1544, + "span_end": 1799, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ens pensem que l'espectacle de coses alegres ens alegraria", + "span_start": 1848, + "span_end": 1906, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada.", + "span_text": "el cor ens mostra engany, perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada", + "span_start": 2027, + "span_end": 2130, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el cor s'empapa de tot el que a la humanitat pertany i en pren el sabor que la memòria no sap guardar", + "span_start": 2141, + "span_end": 2242, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix.", + "span_text": "No us facin mai por aquestes tristeses, perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix", + "span_start": 2323, + "span_end": 2451, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Per vies desconegudes.", + "span_text": "La tristesa penetra en el cor per vies desconegudes", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que es desperta desassossegat i neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber perquè, té fam de llàgrimes.", + "span_text": "Tal volta s'adormi alegre el qui es desperta desassossegat i neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber perquè, té fam de llàgrimes", + "span_start": 127, + "span_end": 279, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ni la raó és senyora dels moviments interiors", + "span_start": 325, + "span_end": 370, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al so d'instruments tristos.", + "span_text": "Hi ha pobles en la terra que celebren ses ballades al so d'instruments tristos", + "span_start": 516, + "span_end": 594, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i els hòmens d'aquells pobles, fora de sa pàtria, s'emmalalteixen de mal d'ausència", + "span_start": 595, + "span_end": 678, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes.", + "span_text": "l'infeliç es complau recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes", + "span_start": 826, + "span_end": 1015, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça.", + "span_text": "La posta de sol, que és un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça", + "span_start": 1019, + "span_end": 1108, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que sabem tots que és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers", + "span_start": 1110, + "span_end": 1186, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida de l'home intel·ligent i perseverant.", + "span_text": "Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida de l'home intel·ligent i perseverant, com per exemple en Colon i en Cervantes, no ens alegren", + "span_start": 1283, + "span_end": 1438, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Encisar-nos fins al punt de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats falagueres.", + "span_text": "però ens encisen fins al punt de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats falagueres", + "span_start": 1440, + "span_end": 1540, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quan més gran és el dol que ens fa la relació del que aquells hòmens patiren, quanta més compassió ens inspiren, i més ens esgarrifem de sos torments i misèries, més captiu es fa el nostre cor i més es gosa en sentir poc o molt dolor del que ells passaren", + "span_start": 1544, + "span_end": 1799, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ens pensem que l'espectacle de coses alegres ens alegraria", + "span_start": 1848, + "span_end": 1906, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada.", + "span_text": "i el cor ens mostra engany, perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada", + "span_start": 2025, + "span_end": 2130, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És que el cor s'empapa de tot el que a la humanitat pertany i en pren el sabor que la memòria no sap guardar", + "span_start": 2134, + "span_end": 2242, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix.", + "span_text": "No us facin mai por aquestes tristeses, perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix", + "span_start": 2323, + "span_end": 2451, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_històries Casellas_48", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "històries Casellas - L'IDIL·LI NOU O DIÀLEG DE L'AMIGA I DE L'AMIC-1", + "story": "Dins de la sala ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi, varen oirse, aquell dia d'idil·li primicial, paraules d'amor ben rares., Ella, Obdúlia, tombada d'espatlles al pupitre, on havia deixat obert per les darreres pàgines el volum nou que llegia, preguntava amb certa condescendència al jovincel amorós:, -¿És a dir que per a l'heroïna del llibre, us ha servit de model una germana vostra?, -Sí…- contestava ell, Abundi. -Al menys per a dibuixar el caràcter…, -I és una germana a qui estimeu amb efusió?, -Oh, sí! repetia el jove amb l'accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites. -Una germana, que si gosés, diria que és angèlica com Vós, tendra com Vós, amiga com Vós d'espiritualitats… i si no tan formosa com Vós sou- ja que això ve a ésser impossible, -bonica, atractívola, agraciada…, -I com es diu?- interrompia Obdúlia amb efectuosa suavitat, com volent correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove., -Es diu Gràcia, el mateix que a la novel·la., -Nom formós!, -Oh! i li va bé… perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura… Escriu estrofa sobre estrofa sense el més minim esforç, sense treball, sense pena… ¿Vos recordeu que ja ho dic al llibre: igual que les hi dictessin d'un altre món superior?, -Sí, sí…- murmurava Obdúlia amb complaença distreta., -Jo he arribat a pensar si seria cosa de miracle, de prodigi, poder sobrenatural… Sabeu?, -Sí, sí…", + "questions": [ + { + "input_text": "Com era l’habitació?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què es va sentir allà?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De quina forma estava la protagonista?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què hi havia damunt de la taula?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A qui li feia la pregunta Obdúlia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es diu el jove?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Abundi ha utilitzat a la seva germana per a crear un personatge literari?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quina manera va respondre a la noia si estimava a la seva germana?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Compara la germana amb l'Obdúlia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què la jove li pregunta pel nom de la seva germana?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I com s’anomena?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la noia li agrada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Segons el jove, per quina raó li pega el nom?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La descriu en el llibre?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pensa Abundi que aquestes característiques que li atribueix són ordinàries?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi.", + "span_text": "Dins de la sala ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Paraules d'amor ben rares.", + "span_text": "varen oirse, aquell dia d'idil·li primicial, paraules d'amor ben rares", + "span_start": 100, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tombada d'espatlles al pupitre.", + "span_text": "Ella, Obdúlia, tombada d'espatlles al pupitre", + "span_start": 174, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El volum nou que llegia.", + "span_text": "al pupitre, on havia deixat obert per les darreres pàgines el volum nou que llegia", + "span_start": 209, + "span_end": 291, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al jovincel amorós.", + "span_text": "preguntava amb certa condescendència al jovincel amorós", + "span_start": 293, + "span_end": 348, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Abundi.", + "span_text": "-Sí…- contestava ell, Abundi", + "span_start": 439, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-¿És a dir que per a l'heroïna del llibre, us ha servit de model una germana vostra?, -Sí…- contestava ell, Abundi", + "span_start": 352, + "span_end": 467, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites.", + "span_text": "-I és una germana a qui estimeu amb efusió?, -Oh, sí! repetia el jove amb l'accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites", + "span_start": 509, + "span_end": 652, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una germana, que si gosés, diria que és angèlica com Vós, tendra com Vós, amiga com Vós d'espiritualitats… i si no tan formosa com Vós sou", + "span_start": 655, + "span_end": 793, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè volia correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove.", + "span_text": "-I com es diu?- interrompia Obdúlia amb efectuosa suavitat, com volent correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove", + "span_start": 865, + "span_end": 1011, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gràcia.", + "span_text": "-I com es diu?- interrompia Obdúlia amb efectuosa suavitat, com volent correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove., -Es diu Gràcia, el mateix que a la novel·la", + "span_start": 865, + "span_end": 1058, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Nom formós", + "span_start": 1063, + "span_end": 1073, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura.", + "span_text": "Oh! i li va bé… perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura", + "span_start": 1078, + "span_end": 1156, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "¿Vos recordeu que ja ho dic al llibre: igual que les hi dictessin d'un altre món superior?", + "span_start": 1241, + "span_end": 1331, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo he arribat a pensar si seria cosa de miracle, de prodigi, poder sobrenatural", + "span_start": 1390, + "span_end": 1469, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi.", + "span_text": "Dins de la sala ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení", + "span_start": 0, + "span_end": 61, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Paraules d'amor ben rares.", + "span_text": "varen oirse, aquell dia d'idil·li primicial, paraules d'amor ben rares", + "span_start": 100, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tombada d'espatlles al pupitre.", + "span_text": "Ella, Obdúlia, tombada d'espatlles al pupitre", + "span_start": 174, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El volum nou que llegia.", + "span_text": "al pupitre, on havia deixat obert per les darreres pàgines el volum nou que llegia", + "span_start": 209, + "span_end": 291, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al jovincel amorós.", + "span_text": "preguntava amb certa condescendència al jovincel amorós", + "span_start": 293, + "span_end": 348, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Abundi.", + "span_text": "-Sí…- contestava ell, Abundi", + "span_start": 439, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-¿És a dir que per a l'heroïna del llibre, us ha servit de model una germana vostra?, -Sí…- contestava ell, Abundi", + "span_start": 352, + "span_end": 467, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites.", + "span_text": "-I és una germana a qui estimeu amb efusió?, -Oh, sí! repetia el jove amb l'accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites", + "span_start": 509, + "span_end": 652, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una germana, que si gosés, diria que és angèlica com Vós, tendra com Vós, amiga com Vós d'espiritualitats", + "span_start": 655, + "span_end": 760, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè volia correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove.", + "span_text": "-I com es diu?- interrompia Obdúlia amb efectuosa suavitat, com volent correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove", + "span_start": 865, + "span_end": 1011, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gràcia.", + "span_text": "-I com es diu?- interrompia Obdúlia amb efectuosa suavitat, com volent correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove., -Es diu Gràcia, el mateix que a la novel·la", + "span_start": 865, + "span_end": 1058, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Nom formós", + "span_start": 1063, + "span_end": 1073, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura.", + "span_text": "Oh! i li va bé… perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura", + "span_start": 1078, + "span_end": 1156, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "¿Vos recordeu que ja ho dic al llibre: igual que les hi dictessin d'un altre món superior?", + "span_start": 1241, + "span_end": 1331, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo he arribat a pensar si seria cosa de miracle, de prodigi, poder sobrenatural…", + "span_start": 1390, + "span_end": 1470, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi.", + "span_text": "Dins de la sala ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Paraules d'amor ben rares.", + "span_text": "varen oirse, aquell dia d'idil·li primicial, paraules d'amor ben rares", + "span_start": 100, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tombada d'espatlles al pupitre.", + "span_text": "Ella, Obdúlia, tombada d'espatlles al pupitre", + "span_start": 174, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El volum nou que llegia.", + "span_text": "al pupitre, on havia deixat obert per les darreres pàgines el volum nou que llegia", + "span_start": 209, + "span_end": 291, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al jovincel amorós.", + "span_text": "preguntava amb certa condescendència al jovincel amorós", + "span_start": 293, + "span_end": 348, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Abundi.", + "span_text": "-Sí…- contestava ell, Abundi", + "span_start": 439, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-¿És a dir que per a l'heroïna del llibre, us ha servit de model una germana vostra?, -Sí…- contestava ell, Abundi. -Al menys per a dibuixar el caràcter", + "span_start": 352, + "span_end": 505, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites.", + "span_text": "-I és una germana a qui estimeu amb efusió?, -Oh, sí! repetia el jove amb l'accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites", + "span_start": 509, + "span_end": 652, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una germana, que si gosés, diria que és angèlica com Vós, tendra com Vós, amiga com Vós d'espiritualitats", + "span_start": 655, + "span_end": 760, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè volia correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove.", + "span_text": "-I com es diu?- interrompia Obdúlia amb efectuosa suavitat, com volent correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove", + "span_start": 865, + "span_end": 1011, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gràcia.", + "span_text": "Es diu Gràcia, el mateix que a la novel·la", + "span_start": 1016, + "span_end": 1058, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Nom formós", + "span_start": 1063, + "span_end": 1073, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura.", + "span_text": "Oh! i li va bé… perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura", + "span_start": 1078, + "span_end": 1156, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "¿Vos recordeu que ja ho dic al llibre: igual que les hi dictessin d'un altre món superior?", + "span_start": 1241, + "span_end": 1331, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo he arribat a pensar si seria cosa de miracle, de prodigi, poder sobrenatural", + "span_start": 1390, + "span_end": 1469, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2186", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pilar Perdices Sintes...", + "story": "Pilar Perdices Sintes (Maó, Menorca, 19 d'octubre de 1931) és una pintora menorquina, una de les artistes més representatives del post–informalisme de l'escola catalana. Resident a Barcelona, ha estat dedicada a la creació pictòrica i també a l'ensenyament de les arts plàstiques com a catedràtica a secundària., Nascuda en el carrer des Negres, de Maó, és filla d'una maonesa de família pagesa i d'un militar que hi estigué destinat a començaments de la Segona República. Quan tenia dos anys el destí del pare traslladà la família a Palència i a Alcalá de Henares. Fou afusellat a Belchite durant la Guerra Civil espanyola i ella visqué amb la mare a Saragossa i després a Barcelona, al barri de Gràcia. Es llicencià en Belles Arts el 1967 a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Més tard es llicencià també en Psicologia., Amb una formació acadèmica clàssica, s'especialitzà inicialment en el retrat figuratiu, amb un gran domini de la tècnica i la figura, mentre que s'intensificava i enfortia la relació amb artistes i galeristes barcelonins, com Antoni Tàpies, Joan Brossa o Jordi Costa, fundador i director de la galeria Taller de Picasso., Les primeres obres, que eren figuratives i acadèmiques, van evolucionar decididament als anys setanta cap a l'abstracció i es van omplir de símbols, lletres, pictogrames i noves textures. Als anys vuitanta troba nous referents i s'interessa pels expressionistes abstractes nord-americans, com Rothko i Jackson Pollock; comença a pintar grans formats amb cartons reciclats. A partir dels noranta incorpora els seus llibres sobre paper, en què pinta i escriu, i es dedica al gravat –aiguafort i litografia., La seva obra pren com a punt de partida un paisatge solitari d'aparença abstracta, en què es reconeix, però, la natura i l'espai. Basculant entre l'experiència sensorial i la investigació creativa, la seva recerca dona lloc a la plasmació d'espais interiors, somniats o imaginats, els paisatges mentals de l'artista, per mitjà de tècniques, colors i materials que configuren un univers molt personal, i una síntesi de força, essencialitat i delicadesa. Fa servir el grattage i el dripping, recursos tècnics propis de l'informalisme i de l'expressionisme abstracte., L'any 2010 Pilar Perdices es va proposar fer donació a Menorca d'una vuitantena d'obres representatives de la seva trajectòria, fet que es produí l'any següent. El 2016 una triple exposició a Maó –al Claustre del Carme, Ca n'Oliver i la Sala de Cultura “Sa Nostra”– mostrà l'obra donada, juntament amb els vint gravats que les institucions menorquines havien comprat a l'artista.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedica Pilar Perdices?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quina corrent?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què ha fet a Barcelona?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D’on és originària ella?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va ser militar el seu pare?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Però va ser executat en la Guerra Civil?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines llicenciatures va estudiar Perdices?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Posteriorment, en quin camp es va endinsar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com va canviar la seva obra als anys setanta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I als anys vuitanta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobre el 1990 va crear obres en paper?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fa pintures sobre espais naturals?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En què es basa el seu estudi?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin fet va ocórrer el 2010?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En les seves últimes exhibicions, va presentar les obres que va oferir en donació al costat de les que li havien comprat les entitats menorquines?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És pintora.", + "span_text": "Pilar Perdices Sintes (Maó, Menorca, 19 d'octubre de 1931) és una pintora menorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del post–informalisme de l'escola catalana.", + "span_text": "una de les artistes més representatives del post–informalisme de l'escola catalana", + "span_start": 86, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ha estat dedicada a la creació pictòrica i també a l'ensenyament de les arts plàstiques com a catedràtica a secundària.", + "span_text": "Resident a Barcelona, ha estat dedicada a la creació pictòrica i també a l'ensenyament de les arts plàstiques com a catedràtica a secundària", + "span_start": 170, + "span_end": 310, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Maó.", + "span_text": "Nascuda en el carrer des Negres, de Maó", + "span_start": 314, + "span_end": 353, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A començaments de la Segona República.", + "span_text": "filla d'una maonesa de família pagesa i d'un militar que hi estigué destinat a començaments de la Segona República", + "span_start": 358, + "span_end": 472, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fou afusellat a Belchite durant la Guerra Civil espanyola", + "span_start": 567, + "span_end": 624, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En Belles Arts i en Psicologia.", + "span_text": "Es llicencià en Belles Arts el 1967 a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Més tard es llicencià també en Psicologia", + "span_start": 706, + "span_end": 833, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el retrat figuratiu.", + "span_text": "s'especialitzà inicialment en el retrat figuratiu", + "span_start": 874, + "span_end": 923, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Van evolucionar cap a l'abstracció.", + "span_text": "Les primeres obres, que eren figuratives i acadèmiques, van evolucionar decididament als anys setanta cap a l'abstracció", + "span_start": 1160, + "span_end": 1280, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Troba nous referents i s'interessa pels expressionistes abstractes nord-americans; comença a pintar grans formats amb cartons reciclats.", + "span_text": "Als anys vuitanta troba nous referents i s'interessa pels expressionistes abstractes nord-americans, com Rothko i Jackson Pollock; comença a pintar grans formats amb cartons reciclats", + "span_start": 1348, + "span_end": 1531, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A partir dels noranta incorpora els seus llibres sobre paper", + "span_start": 1533, + "span_end": 1593, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva obra pren com a punt de partida un paisatge solitari d'aparença abstracta, en què es reconeix, però, la natura i l'espai", + "span_start": 1667, + "span_end": 1795, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En la plasmació d'espais interiors, somniats o imaginats, els paisatges mentals de l'artista, per mitjà de tècniques, colors i materials que configuren un univers molt personal, i una síntesi de força, essencialitat i delicadesa.", + "span_text": "la seva recerca dona lloc a la plasmació d'espais interiors, somniats o imaginats, els paisatges mentals de l'artista, per mitjà de tècniques, colors i materials que configuren un univers molt personal, i una síntesi de força, essencialitat i delicadesa", + "span_start": 1865, + "span_end": 2118, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es va proposar fer donació a Menorca d'una vuitantena d'obres representatives de la seva trajectòria, fet que es produí l'any següent.", + "span_text": "L'any 2010 Pilar Perdices es va proposar fer donació a Menorca d'una vuitantena d'obres representatives de la seva trajectòria, fet que es produí l'any següent", + "span_start": 2234, + "span_end": 2393, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 2016 una triple exposició a Maó –al Claustre del Carme, Ca n'Oliver i la Sala de Cultura “Sa Nostra”– mostrà l'obra donada, juntament amb els vint gravats que les institucions menorquines havien comprat a l'artista", + "span_start": 2395, + "span_end": 2612, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És pintora.", + "span_text": "Pilar Perdices Sintes (Maó, Menorca, 19 d'octubre de 1931) és una pintora menorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del post–informalisme de l'escola catalana.", + "span_text": "una de les artistes més representatives del post–informalisme de l'escola catalana", + "span_start": 86, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ha estat dedicada a la creació pictòrica i també a l'ensenyament de les arts plàstiques com a catedràtica a secundària.", + "span_text": "Resident a Barcelona, ha estat dedicada a la creació pictòrica i també a l'ensenyament de les arts plàstiques com a catedràtica a secundària", + "span_start": 170, + "span_end": 310, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Maó.", + "span_text": "Nascuda en el carrer des Negres, de Maó", + "span_start": 314, + "span_end": 353, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A començaments de la Segona República.", + "span_text": "filla d'una maonesa de família pagesa i d'un militar que hi estigué destinat a començaments de la Segona República", + "span_start": 358, + "span_end": 472, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fou afusellat a Belchite durant la Guerra Civil espanyola", + "span_start": 567, + "span_end": 624, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En Belles Arts i Psicologia.", + "span_text": "Es llicencià en Belles Arts el 1967 a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Més tard es llicencià també en Psicologia", + "span_start": 706, + "span_end": 833, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el retrat figuratiu.", + "span_text": "s'especialitzà inicialment en el retrat figuratiu", + "span_start": 874, + "span_end": 923, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Van evolucionar cap a l'abstracció.", + "span_text": "Les primeres obres, que eren figuratives i acadèmiques, van evolucionar decididament als anys setanta cap a l'abstracció", + "span_start": 1160, + "span_end": 1280, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Troba nous referents i s'interessa pels expressionistes abstractes nord-americans; comença a pintar grans formats amb cartons reciclats.", + "span_text": "Als anys vuitanta troba nous referents i s'interessa pels expressionistes abstractes nord-americans, com Rothko i Jackson Pollock; comença a pintar grans formats amb cartons reciclats", + "span_start": 1348, + "span_end": 1531, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A partir dels noranta incorpora els seus llibres sobre paper", + "span_start": 1533, + "span_end": 1593, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva obra pren com a punt de partida un paisatge solitari d'aparença abstracta, en què es reconeix, però, la natura i l'espai", + "span_start": 1667, + "span_end": 1795, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En la plasmació d'espais interiors, somniats o imaginats, els paisatges mentals de l'artista, per mitjà de tècniques, colors i materials que configuren un univers molt personal, i una síntesi de força, essencialitat i delicadesa.", + "span_text": "la seva recerca dona lloc a la plasmació d'espais interiors, somniats o imaginats, els paisatges mentals de l'artista, per mitjà de tècniques, colors i materials que configuren un univers molt personal, i una síntesi de força, essencialitat i delicadesa", + "span_start": 1865, + "span_end": 2118, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es va proposar fer donació a Menorca d'una vuitantena d'obres representatives de la seva trajectòria.", + "span_text": "L'any 2010 Pilar Perdices es va proposar fer donació a Menorca d'una vuitantena d'obres representatives de la seva trajectòria", + "span_start": 2234, + "span_end": 2360, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 2016 una triple exposició a Maó –al Claustre del Carme, Ca n'Oliver i la Sala de Cultura “Sa Nostra”– mostrà l'obra donada, juntament amb els vint gravats que les institucions menorquines havien comprat a l'artista", + "span_start": 2395, + "span_end": 2612, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la pintura.", + "span_text": "Pilar Perdices Sintes (Maó, Menorca, 19 d'octubre de 1931) és una pintora menorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del post–informalisme.", + "span_text": "una de les artistes més representatives del post–informalisme de l'escola catalana", + "span_start": 86, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ha estat dedicada a la creació pictòrica i també a l'ensenyament de les arts plàstiques com a catedràtica a secundària.", + "span_text": "Resident a Barcelona, ha estat dedicada a la creació pictòrica i també a l'ensenyament de les arts plàstiques com a catedràtica a secundària", + "span_start": 170, + "span_end": 310, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Maó.", + "span_text": "Nascuda en el carrer des Negres, de Maó", + "span_start": 314, + "span_end": 353, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A començaments de la Segona República.", + "span_text": "i d'un militar que hi estigué destinat a començaments de la Segona República", + "span_start": 396, + "span_end": 472, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fou afusellat a Belchite durant la Guerra Civil espanyola", + "span_start": 567, + "span_end": 624, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En Belles Arts i en Psicologia.", + "span_text": "Es llicencià en Belles Arts el 1967 a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Més tard es llicencià també en Psicologia", + "span_start": 706, + "span_end": 833, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el retrat figuratiu, amb un gran domini de la tècnica i la figura.", + "span_text": "s'especialitzà inicialment en el retrat figuratiu, amb un gran domini de la tècnica i la figura", + "span_start": 874, + "span_end": 969, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Van evolucionar cap a l'abstracció i es van omplir de símbols, lletres, pictogrames i noves textures.", + "span_text": "Les primeres obres, que eren figuratives i acadèmiques, van evolucionar decididament als anys setanta cap a l'abstracció i es van omplir de símbols, lletres, pictogrames i noves textures", + "span_start": 1160, + "span_end": 1346, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Troba nous referents i s'interessa pels expressionistes abstractes nord-americans; comença a pintar grans formats amb cartons reciclats.", + "span_text": "Als anys vuitanta troba nous referents i s'interessa pels expressionistes abstractes nord-americans, com Rothko i Jackson Pollock; comença a pintar grans formats amb cartons reciclats", + "span_start": 1348, + "span_end": 1531, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A partir dels noranta incorpora els seus llibres sobre paper, en què pinta i escriu", + "span_start": 1533, + "span_end": 1616, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva obra pren com a punt de partida un paisatge solitari d'aparença abstracta, en què es reconeix, però, la natura i l'espai", + "span_start": 1667, + "span_end": 1795, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En la plasmació d'espais interiors, somniats o imaginats, els paisatges mentals de l'artista, per mitjà de tècniques, colors i materials que configuren un univers molt personal, i una síntesi de força, essencialitat i delicadesa.", + "span_text": "la seva recerca dona lloc a la plasmació d'espais interiors, somniats o imaginats, els paisatges mentals de l'artista, per mitjà de tècniques, colors i materials que configuren un univers molt personal, i una síntesi de força, essencialitat i delicadesa", + "span_start": 1865, + "span_end": 2118, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es va proposar fer donació a Menorca d'una vuitantena d'obres representatives de la seva trajectòria.", + "span_text": "L'any 2010 Pilar Perdices es va proposar fer donació a Menorca d'una vuitantena d'obres representatives de la seva trajectòria", + "span_start": 2234, + "span_end": 2360, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 2016 una triple exposició a Maó –al Claustre del Carme, Ca n'Oliver i la Sala de Cultura “Sa Nostra”– mostrà l'obra donada, juntament amb els vint gravats que les institucions menorquines havien comprat a l'artista", + "span_start": 2395, + "span_end": 2612, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_539", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Núria Prims...", + "story": "Núria Prims i Martínez (Barcelona, 29 de setembre de 1972) és una actriu catalana de cinema i televisió, i va fer els seus inicis en grups teatrals petits. El seu rostre es va popularitzar amb la sèrie de televisió Nissaga de poder, però ha treballat en pel·lícules com Historias del Kronen, El domini dels sentits, Un cos al bosc, Saïd, Sobreviviré, Inconscients o Trash, i també a la sèrie Hospital Central. El 2017 va interpretar a Carlana a la pel·lícula Incerta glòria, un paper que li va valdre el premi Gaudí 2018 a millor interpretació femenina., Ha treballat en un gran nombre de sèries i produccions a Catalunya, havent-se fet popular fora d'aquesta per la seva participació en la sèrie Hospital Central. Es tracta d'una actriu que ha treballat molt en la pantalla gran, tot i que també té una llarga trajectòria en el cinema, en el que va debutar l'any 1995 de la mà del director Montxo Armendáriz, amb la pel·lícula Historias del Kronen; l'any següent li van seguir tres més: El domini dels sentits, Andrea i Un cos al bosc., L'any 1997 va participar en els llargmetratges Suerte i Sueños de sal, i l'any següent en la cinta de Fernando Colomo Los años bárbaros. El 1999 va treballar en les pel·lícules Saïd (dirigida per Llorenç Soler) i Sobreviviré (del director David Menkes), i en el curtmetratge Pensarás mal de mí, a les ordres d'Artur Rodríguez. Altres títols que consten en la filmografia de l'actriu són Prenent-te (Tomándote), de la directora Isabel Gardela, Tiempos de azúcar de Juan Luis Iborra i Inconscients, de Joaquim Oristrell, l'any 2004. Després d'això, Prims s'ha dedicat principalment a la televisió., A la pantalla petita va debutar l'any 1996, quan li van oferir el paper de Mariona Montsolís, filla del cap de la saga familiar, a la telenovel·la Nissaga de poder, una producció de la televisió catalana que va assolir un èxit enorme i que la va convertir en un personatge molt popular a Catalunya. Posteriorment, l'actriu ha participat en altres sèries, com La caverna, 16 dobles, Pataghoribí, A biblioteca da Iguana, Génesis: En la mente del asesino o El mirall. L'any 2009 s'incorpora a la sèrie Hospital Central, on hi interpreta la doctora Leyre Durán, una metgessa d'urgències sensible i romàntica. El 2017 estrenà Incerta glòria, film d'Agustí Villaronga basat en la novel·la homònima de Joan Sales, interpretant el paper de Carlana, una enigmàtica vídua que es defineix al film com una dona aranya. Va guanyar el premi Gaudí 2018 a la millor protagonista femenina pel seu paper a la pel·lícula.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Núria Prims i Martínez?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va assolir la fama?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quins projectes ha treballat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va treballar l’any 2017?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I quin va ser el seu resultat pel seu paper?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu paper més rellevant s'ha fet fora de Catalunya?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb qui va treballar en el 1995?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L’any posterior col·laboraria en tres projectes més?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el 1997 i en el 1999 va treballar en films?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I en quin àmbit ha treballat posteriorment?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan va fer el debut en aquest entorn?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va participar-ne en més sèries?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu personatge a Hospital Central?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I a Incerta glòria?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quina categoria li van donar el premi Gaudí per aquest personatge?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una actriu catalana de cinema i televisió.", + "span_text": "Núria Prims i Martínez (Barcelona, 29 de setembre de 1972) és una actriu catalana de cinema i televisió", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb la sèrie de televisió Nissaga de poder.", + "span_text": "El seu rostre es va popularitzar amb la sèrie de televisió Nissaga de poder", + "span_start": 156, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En pel·lícules com Historias del Kronen, El domini dels sentits, Un cos al bosc, Saïd, Sobreviviré, Inconscients o Trash, i també en la sèrie Hospital Central.", + "span_text": "però ha treballat en pel·lícules com Historias del Kronen, El domini dels sentits, Un cos al bosc, Saïd, Sobreviviré, Inconscients o Trash, i també a la sèrie Hospital Central", + "span_start": 233, + "span_end": 408, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la pel·lícula Incerta glòria.", + "span_text": "El 2017 va interpretar a Carlana a la pel·lícula Incerta glòria", + "span_start": 410, + "span_end": 473, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un premi Gaudí 2018 a millor interpretació femenina.", + "span_text": "un paper que li va valdre el premi Gaudí 2018 a millor interpretació femenina", + "span_start": 475, + "span_end": 552, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha treballat en un gran nombre de sèries i produccions a Catalunya, havent-se fet popular fora d'aquesta", + "span_start": 556, + "span_end": 660, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb el director Montxo Armendáriz.", + "span_text": "va debutar l'any 1995 de la mà del director Montxo Armendáriz", + "span_start": 848, + "span_end": 909, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'any següent li van seguir tres més", + "span_start": 951, + "span_end": 987, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 1997 va participar en els llargmetratges Suerte i Sueños de sal, i l'any següent en la cinta de Fernando Colomo Los años bárbaros. El 1999 va treballar en les pel·lícules Saïd (dirigida per Llorenç Soler) i Sobreviviré (del director David Menkes)", + "span_start": 1040, + "span_end": 1292, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la televisió.", + "span_text": "Després d'això, Prims s'ha dedicat principalment a la televisió", + "span_start": 1571, + "span_end": 1634, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 1996.", + "span_text": "A la pantalla petita va debutar l'any 1996", + "span_start": 1638, + "span_end": 1680, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Posteriorment, l'actriu ha participat en altres sèries", + "span_start": 1937, + "span_end": 1991, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La doctora Leyre Durán, una metgessa d'urgències sensible i romàntica.", + "span_text": "s'incorpora a la sèrie Hospital Central, on hi interpreta la doctora Leyre Durán, una metgessa d'urgències sensible i romàntica", + "span_start": 2114, + "span_end": 2241, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Carlana, una enigmàtica vídua que es defineix al film com una dona aranya.", + "span_text": "Incerta glòria, film d'Agustí Villaronga basat en la novel·la homònima de Joan Sales, interpretant el paper de Carlana, una enigmàtica vídua que es defineix al film com una dona aranya", + "span_start": 2259, + "span_end": 2443, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la millor protagonista femenina.", + "span_text": "Va guanyar el premi Gaudí 2018 a la millor protagonista femenina pel seu paper a la pel·lícula", + "span_start": 2445, + "span_end": 2539, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una actriu catalana de cinema i televisió.", + "span_text": "Núria Prims i Martínez (Barcelona, 29 de setembre de 1972) és una actriu catalana de cinema i televisió", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb la sèrie de televisió Nissaga de poder.", + "span_text": "El seu rostre es va popularitzar amb la sèrie de televisió Nissaga de poder", + "span_start": 156, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En pel·lícules com Historias del Kronen, El domini dels sentits, Un cos al bosc, Saïd, Sobreviviré, Inconscients o Trash, i també en la sèrie Hospital Central.", + "span_text": "però ha treballat en pel·lícules com Historias del Kronen, El domini dels sentits, Un cos al bosc, Saïd, Sobreviviré, Inconscients o Trash, i també a la sèrie Hospital Central", + "span_start": 233, + "span_end": 408, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la pel·lícula Incerta glòria.", + "span_text": "El 2017 va interpretar a Carlana a la pel·lícula Incerta glòria", + "span_start": 410, + "span_end": 473, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un premi Gaudí 2018 a millor interpretació femenina.", + "span_text": "un paper que li va valdre el premi Gaudí 2018 a millor interpretació femenina", + "span_start": 475, + "span_end": 552, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha treballat en un gran nombre de sèries i produccions a Catalunya, havent-se fet popular fora d'aquesta", + "span_start": 556, + "span_end": 660, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb el director Montxo Armendáriz.", + "span_text": "va debutar l'any 1995 de la mà del director Montxo Armendáriz", + "span_start": 848, + "span_end": 909, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'any següent li van seguir tres més", + "span_start": 951, + "span_end": 987, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 1997 va participar en els llargmetratges Suerte i Sueños de sal, i l'any següent en la cinta de Fernando Colomo Los años bárbaros. El 1999 va treballar en les pel·lícules Saïd (dirigida per Llorenç Soler) i Sobreviviré (del director David Menkes)", + "span_start": 1040, + "span_end": 1292, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la televisió.", + "span_text": "Després d'això, Prims s'ha dedicat principalment a la televisió", + "span_start": 1571, + "span_end": 1634, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 1996.", + "span_text": "A la pantalla petita va debutar l'any 1996", + "span_start": 1638, + "span_end": 1680, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Posteriorment, l'actriu ha participat en altres sèries", + "span_start": 1937, + "span_end": 1991, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La doctora Leyre Durán.", + "span_text": "s'incorpora a la sèrie Hospital Central, on hi interpreta la doctora Leyre Durán", + "span_start": 2114, + "span_end": 2194, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Carlana, una enigmàtica vídua que es defineix al film com una dona aranya.", + "span_text": "Incerta glòria, film d'Agustí Villaronga basat en la novel·la homònima de Joan Sales, interpretant el paper de Carlana, una enigmàtica vídua que es defineix al film com una dona aranya", + "span_start": 2259, + "span_end": 2443, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la millor protagonista femenina.", + "span_text": "Va guanyar el premi Gaudí 2018 a la millor protagonista femenina pel seu paper a la pel·lícula", + "span_start": 2445, + "span_end": 2539, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una actriu catalana de cinema i televisió.", + "span_text": "Núria Prims i Martínez (Barcelona, 29 de setembre de 1972) és una actriu catalana de cinema i televisió", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb la sèrie de televisió Nissaga de poder.", + "span_text": "El seu rostre es va popularitzar amb la sèrie de televisió Nissaga de poder", + "span_start": 156, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En pel·lícules com Historias del Kronen, El domini dels sentits, Un cos al bosc, Saïd, Sobreviviré, Inconscients o Trash, i també en la sèrie Hospital Central.", + "span_text": "però ha treballat en pel·lícules com Historias del Kronen, El domini dels sentits, Un cos al bosc, Saïd, Sobreviviré, Inconscients o Trash, i també a la sèrie Hospital Central", + "span_start": 233, + "span_end": 408, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la pel·lícula Incerta glòria.", + "span_text": "El 2017 va interpretar a Carlana a la pel·lícula Incerta glòria", + "span_start": 410, + "span_end": 473, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un premi Gaudí 2018 a millor interpretació femenina.", + "span_text": "un paper que li va valdre el premi Gaudí 2018 a millor interpretació femenina", + "span_start": 475, + "span_end": 552, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha treballat en un gran nombre de sèries i produccions a Catalunya, havent-se fet popular fora d'aquesta", + "span_start": 556, + "span_end": 660, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb el director Montxo Armendáriz.", + "span_text": "en el que va debutar l'any 1995 de la mà del director Montxo Armendáriz", + "span_start": 838, + "span_end": 909, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'any següent li van seguir tres més: El domini dels sentits, Andrea i Un cos al bosc", + "span_start": 951, + "span_end": 1036, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 1997 va participar en els llargmetratges Suerte i Sueños de sal, i l'any següent en la cinta de Fernando Colomo Los años bárbaros. El 1999 va treballar en les pel·lícules Saïd (dirigida per Llorenç Soler) i Sobreviviré", + "span_start": 1040, + "span_end": 1264, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la televisió.", + "span_text": "Després d'això, Prims s'ha dedicat principalment a la televisió", + "span_start": 1571, + "span_end": 1634, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 1996.", + "span_text": "A la pantalla petita va debutar l'any 1996", + "span_start": 1638, + "span_end": 1680, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Posteriorment, l'actriu ha participat en altres sèries", + "span_start": 1937, + "span_end": 1991, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La doctora Leyre Durán, una metgessa d'urgències sensible i romàntica.", + "span_text": "s'incorpora a la sèrie Hospital Central, on hi interpreta la doctora Leyre Durán, una metgessa d'urgències sensible i romàntica", + "span_start": 2114, + "span_end": 2241, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Carlana, una enigmàtica vídua que es defineix al film com una dona aranya.", + "span_text": "El 2017 estrenà Incerta glòria, film d'Agustí Villaronga basat en la novel·la homònima de Joan Sales, interpretant el paper de Carlana, una enigmàtica vídua que es defineix al film com una dona aranya", + "span_start": 2243, + "span_end": 2443, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la millor protagonista femenina.", + "span_text": "Va guanyar el premi Gaudí 2018 a la millor protagonista femenina", + "span_start": 2445, + "span_end": 2509, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_834", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Educació amplia a 13.000 el nombre de places per a professors fins al 2021", + "story": "La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport proposarà a la Comissió Tècnica de Seguiment d'Oferta Pública la convocatòria de 13.000 places de lliure accés per a professors d'infantil, primària i secundària fins el 2021. D'aquesta manera s'oferiran 3.000 places per a infantil i primària en el 2018 i 5.000 places per a secundària i altres cossos docents per a 2019. El 2020, hi haurà oposicions per a 2.500 places de lliure accés de secundària i altres cossos docents, i en el 2021 hi haurà 2.500 places més per a infantil i primària, respectivament, ha anunciat, en un comunicat, el departament que dirigeix Vicent Marzà. Aquest augment de places lliures que s'oferixen per oposició són conseqüència de les diferents negociacions que ha dut a terme la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la resta de departaments d'Educació de les comunitats autònomes amb el ministeri, per a assegurar una millor consolidació i estabilitat de plantilles docents després de les retallades patides els últims anys per part de l'antic govern. ‘Quasi quadruplicar l'oferta' Segons el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ‘de la proposta inicial de places per a oposicions que vam fer, hem aconseguit quasi quadruplicar l'oferta i això la Generalitat ho fa efectiu donant prioritat a un tema com és l'estabilitat de les plantilles en Educació'. ‘Esta és una bona mostra de les prioritats del Govern del Botànic i de la nostra voluntat de treballar per una educació de qualitat per al nostre alumnat, de millorar les condicions laborals del professorat i de revertir les retallades de l'antic govern en matèria educativa. L'antic govern va tirar al carrer 5.000 docents, nosaltres hem recuperat ja 4.000 i ara programem oposicions per a ocupar 13.000 vacants de forma estable”. L'acord entre el departament d'Educació i el ministeri d'Educació espanyol preveu l'oferta de vacants per a cobrir el cent per cent de taxa de cobertura de places per motius, com ara jubilacions o defuncions. ‘A açò, s'afigen dos mesures més que hem aconseguit pactar i que són l'oferta de vacants anteriors a 2005 i la possibilitat de consolidar el 90% de places que han estat vacants durant tres anys consecutius i han sigut cobertes per docents interins temporalment', ha explicat el secretari d'Educació i Investigació, Miquel Soler. Calendari de distribució de places Per a 2018, s'ha proposat convocar places de lliure accés d'infantil i primària distribuïdes de la següent manera: 975 d'educació primària, 675 d'educació infantil, 500 d'audició i llenguatge, 400 d'anglés, 180 d'educació física, 150 de música i 120 de pedagogia terapèutica. Pel que fa a la convocatòria de 2019, adscrita a cossos de professorat d'educació secundària i altres especialitats, es distribuiran entre llocs per a professors de secundària, per a professorat tècnic d'FP, docents d'escoles oficials d'idiomes, professors de música i arts escèniques i de professorat d'arts plàstiques i disseny", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui farà un suggeriment a la Comissió Tècnica de Seguiment d’Oferta Pública?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I què plantejarà?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui gaudirà de 3.000 llocs?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I l'ESO quants en tindrà el 2019?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I l'any 2020?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui més es beneficiarà aquell any?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es rebran més col·locacions el 2021 per a l’educació dels més petits?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui ha notificat tot l'esmentat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què hi ha hagut aquest increment?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin objectiu té aquesta pujada?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina ha sigut la preferència del govern sobre aquest tema?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quants professors es recrimina que es van deixar de banda amb el govern anterior?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I amb aquest pacte per a pujar les places, quin percentatge es cobrirà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quants càrrecs s'han ofert el 2018 a cada nivell educatiu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I el 2019 com quedaria dividit?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.", + "span_text": "La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport proposarà a la Comissió Tècnica de Seguiment d'Oferta Pública", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La convocatòria de 13.000 places de lliure accés per a professors d'infantil, primària i secundària.", + "span_text": "proposarà a la Comissió Tècnica de Seguiment d'Oferta Pública la convocatòria de 13.000 places de lliure accés per a professors d'infantil, primària i secundària", + "span_start": 58, + "span_end": 219, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Infantil i primària.", + "span_text": "D'aquesta manera s'oferiran 3.000 places per a infantil i primària", + "span_start": 234, + "span_end": 300, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "5.000.", + "span_text": "i 5.000 places per a secundària", + "span_start": 312, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "2.500.", + "span_text": "El 2020, hi haurà oposicions per a 2.500 places de lliure accés de secundària", + "span_start": 380, + "span_end": 457, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Altres cossos docents.", + "span_text": "El 2020, hi haurà oposicions per a 2.500 places de lliure accés de secundària i altres cossos docents", + "span_start": 380, + "span_end": 481, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en el 2021 hi haurà 2.500 places més per a infantil i primària", + "span_start": 485, + "span_end": 547, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El departament que dirigeix Vicent Marzà.", + "span_text": "ha anunciat, en un comunicat, el departament que dirigeix Vicent Marzà", + "span_start": 565, + "span_end": 635, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per les diferents negociacions que ha dut a terme la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la resta de departaments d'Educació de les comunitats autònomes amb el ministeri.", + "span_text": "Aquest augment de places lliures que s'oferixen per oposició són conseqüència de les diferents negociacions que ha dut a terme la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la resta de departaments d'Educació de les comunitats autònomes amb el ministeri", + "span_start": 637, + "span_end": 904, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Assegurar una millor consolidació i estabilitat de plantilles docents després de les retallades patides els últims anys per part de l'antic govern.", + "span_text": "per a assegurar una millor consolidació i estabilitat de plantilles docents després de les retallades patides els últims anys per part de l'antic govern", + "span_start": 906, + "span_end": 1058, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'estabilitat de les plantilles en Educació.", + "span_text": "hem aconseguit quasi quadruplicar l'oferta i això la Generalitat ho fa efectiu donant prioritat a un tema com és l'estabilitat de les plantilles en Educació", + "span_start": 1232, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "5.000 docents.", + "span_text": "L'antic govern va tirar al carrer 5.000 docents", + "span_start": 1667, + "span_end": 1714, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El cent per cent.", + "span_text": "L'acord entre el departament d'Educació i el ministeri d'Educació espanyol preveu l'oferta de vacants per a cobrir el cent per cent de taxa de cobertura de places", + "span_start": 1823, + "span_end": 1985, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "975 d'educació primària, 675 d'educació infantil, 500 d'audició i llenguatge, 400 d'anglés, 180 d'educació física, 150 de música i 120 de pedagogia terapèutica.", + "span_text": "Per a 2018, s'ha proposat convocar places de lliure accés d'infantil i primària distribuïdes de la següent manera: 975 d'educació primària, 675 d'educació infantil, 500 d'audició i llenguatge, 400 d'anglés, 180 d'educació física, 150 de música i 120 de pedagogia terapèutica", + "span_start": 2396, + "span_end": 2670, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es distribuiran entre llocs per a professors de secundària, per a professorat tècnic d'FP, docents d'escoles oficials d'idiomes, professors de música i arts escèniques i de professorat d'arts plàstiques i disseny.", + "span_text": "Pel que fa a la convocatòria de 2019, adscrita a cossos de professorat d'educació secundària i altres especialitats, es distribuiran entre llocs per a professors de secundària, per a professorat tècnic d'FP, docents d'escoles oficials d'idiomes, professors de música i arts escèniques i de professorat d'arts plàstiques i disseny", + "span_start": 2672, + "span_end": 3001, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.", + "span_text": "La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport proposarà a la Comissió Tècnica de Seguiment d'Oferta Pública", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La convocatòria de 13.000 places de lliure accés per a professors d'infantil, primària i secundària fins el 2021.", + "span_text": "proposarà a la Comissió Tècnica de Seguiment d'Oferta Pública la convocatòria de 13.000 places de lliure accés per a professors d'infantil, primària i secundària fins el 2021", + "span_start": 58, + "span_end": 232, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Infantil i primària.", + "span_text": "D'aquesta manera s'oferiran 3.000 places per a infantil i primària", + "span_start": 234, + "span_end": 300, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "5.000.", + "span_text": "i 5.000 places per a secundària", + "span_start": 312, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "2.500.", + "span_text": "El 2020, hi haurà oposicions per a 2.500 places de lliure accés de secundària", + "span_start": 380, + "span_end": 457, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Altres cossos docents.", + "span_text": "El 2020, hi haurà oposicions per a 2.500 places de lliure accés de secundària i altres cossos docents", + "span_start": 380, + "span_end": 481, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en el 2021 hi haurà 2.500 places més per a infantil i primària", + "span_start": 485, + "span_end": 547, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El departament que dirigeix Vicent Marzà.", + "span_text": "ha anunciat, en un comunicat, el departament que dirigeix Vicent Marzà", + "span_start": 565, + "span_end": 635, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per les diferents negociacions que ha dut a terme la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la resta de departaments d'Educació de les comunitats autònomes amb el ministeri.", + "span_text": "Aquest augment de places lliures que s'oferixen per oposició són conseqüència de les diferents negociacions que ha dut a terme la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la resta de departaments d'Educació de les comunitats autònomes amb el ministeri", + "span_start": 637, + "span_end": 904, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Assegurar una millor consolidació i estabilitat de plantilles docents després de les retallades patides els últims anys per part de l'antic govern.", + "span_text": "per a assegurar una millor consolidació i estabilitat de plantilles docents després de les retallades patides els últims anys per part de l'antic govern", + "span_start": 906, + "span_end": 1058, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'estabilitat de les plantilles en Educació.", + "span_text": "de la proposta inicial de places per a oposicions que vam fer, hem aconseguit quasi quadruplicar l'oferta i això la Generalitat ho fa efectiu donant prioritat a un tema com és l'estabilitat de les plantilles en Educació", + "span_start": 1169, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "5.000 docents.", + "span_text": "L'antic govern va tirar al carrer 5.000 docents", + "span_start": 1667, + "span_end": 1714, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El cent per cent.", + "span_text": "L'acord entre el departament d'Educació i el ministeri d'Educació espanyol preveu l'oferta de vacants per a cobrir el cent per cent de taxa de cobertura de places", + "span_start": 1823, + "span_end": 1985, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "975 d'educació primària, 675 d'educació infantil, 500 d'audició i llenguatge, 400 d'anglés, 180 d'educació física, 150 de música i 120 de pedagogia terapèutica.", + "span_text": "Per a 2018, s'ha proposat convocar places de lliure accés d'infantil i primària distribuïdes de la següent manera: 975 d'educació primària, 675 d'educació infantil, 500 d'audició i llenguatge, 400 d'anglés, 180 d'educació física, 150 de música i 120 de pedagogia terapèutica", + "span_start": 2396, + "span_end": 2670, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es distribuiran entre llocs per a professors de secundària, per a professorat tècnic d'FP, docents d'escoles oficials d'idiomes, professors de música i arts escèniques i de professorat d'arts plàstiques i disseny.", + "span_text": "Pel que fa a la convocatòria de 2019, adscrita a cossos de professorat d'educació secundària i altres especialitats, es distribuiran entre llocs per a professors de secundària, per a professorat tècnic d'FP, docents d'escoles oficials d'idiomes, professors de música i arts escèniques i de professorat d'arts plàstiques i disseny", + "span_start": 2672, + "span_end": 3001, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.", + "span_text": "La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport proposarà a la Comissió Tècnica de Seguiment d'Oferta Pública", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La convocatòria de 13.000 places de lliure accés per a professors d'infantil, primària i secundària.", + "span_text": "proposarà a la Comissió Tècnica de Seguiment d'Oferta Pública la convocatòria de 13.000 places de lliure accés per a professors d'infantil, primària i secundària", + "span_start": 58, + "span_end": 219, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Infantil i primària.", + "span_text": "s'oferiran 3.000 places per a infantil i primària", + "span_start": 251, + "span_end": 300, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "5.000.", + "span_text": "5.000 places per a secundària", + "span_start": 314, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "2.500.", + "span_text": "El 2020, hi haurà oposicions per a 2.500 places de lliure accés de secundària", + "span_start": 380, + "span_end": 457, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Altres cossos docents.", + "span_text": "El 2020, hi haurà oposicions per a 2.500 places de lliure accés de secundària i altres cossos docents", + "span_start": 380, + "span_end": 481, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en el 2021 hi haurà 2.500 places més per a infantil i primària, respectivament", + "span_start": 485, + "span_end": 563, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El departament que dirigeix Vicent Marzà.", + "span_text": "ha anunciat, en un comunicat, el departament que dirigeix Vicent Marzà", + "span_start": 565, + "span_end": 635, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per les diferents negociacions que ha dut a terme la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la resta de departaments d'Educació de les comunitats autònomes amb el ministeri.", + "span_text": "Aquest augment de places lliures que s'oferixen per oposició són conseqüència de les diferents negociacions que ha dut a terme la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la resta de departaments d'Educació de les comunitats autònomes amb el ministeri", + "span_start": 637, + "span_end": 904, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Assegurar una millor consolidació i estabilitat de plantilles docents després de les retallades patides els últims anys per part de l'antic govern.", + "span_text": "per a assegurar una millor consolidació i estabilitat de plantilles docents després de les retallades patides els últims anys per part de l'antic govern", + "span_start": 906, + "span_end": 1058, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'estabilitat de les plantilles en Educació.", + "span_text": "hem aconseguit quasi quadruplicar l'oferta i això la Generalitat ho fa efectiu donant prioritat a un tema com és l'estabilitat de les plantilles en Educació", + "span_start": 1232, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "5.000 docents.", + "span_text": "L'antic govern va tirar al carrer 5.000 docents", + "span_start": 1667, + "span_end": 1714, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El cent per cent.", + "span_text": "L'acord entre el departament d'Educació i el ministeri d'Educació espanyol preveu l'oferta de vacants per a cobrir el cent per cent de taxa de cobertura de places", + "span_start": 1823, + "span_end": 1985, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "975 a educació primària, 675 a educació infantil, 500 a audició i llenguatge, 400 a anglés, 180 a educació física, 150 a música i 120 a pedagogia terapèutica.", + "span_text": "Per a 2018, s'ha proposat convocar places de lliure accés d'infantil i primària distribuïdes de la següent manera: 975 d'educació primària, 675 d'educació infantil, 500 d'audició i llenguatge, 400 d'anglés, 180 d'educació física, 150 de música i 120 de pedagogia terapèutica", + "span_start": 2396, + "span_end": 2670, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es distribuiran places entre llocs per a professors de secundària, per a professorat tècnic d'FP, docents d'escoles oficials d'idiomes, professors de música i arts escèniques i de professorat d'arts plàstiques i disseny.", + "span_text": "Pel que fa a la convocatòria de 2019, adscrita a cossos de professorat d'educació secundària i altres especialitats, es distribuiran entre llocs per a professors de secundària, per a professorat tècnic d'FP, docents d'escoles oficials d'idiomes, professors de música i arts escèniques i de professorat d'arts plàstiques i disseny", + "span_start": 2672, + "span_end": 3001, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1230", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Jan Kochanowski...", + "story": "Jan Kochanowski (Sycyna Północna, 1530 – Lublin, 22 d'agost de 1584) fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme a Polònia. Se'l considera com el poeta polonès més important del període anterior al segle xix, així com el pare de la poesia lírica polonesa., Fill de Piotr Kochanowski, magistrat de la ciutat de Sandomierz, va néixer a Sycyna, prop de Radom. No se'n sap gaire cosa, de la seva infantesa, però sí que quan tenia 14 anys ja tenia un llatí prou fluid d'acord amb l'ensenyament que li tocava, i poc després va anar a Cracòvia a estudiar a l'Acadèmia de Cracòvia (l'actual Universitat Jagellònica)., Graduat el 1547 amb 17 anys, va anar a la Universitat de Königsberg, al Ducat de Prússia (l'actual Kaliningrad), i més endavant a la Universitat de Pàdua, a Itàlia. És aquí, a Pàdua, on entrà en contacte amb el gran mestre humanista Francesco Robortello. Finalment, va acabar aquest període d'estudis i viatges amb una estada a França, on va conèixer el poeta Pierre de Ronsard., El 1559 Kochanowski torna a Polònia convertit en tot un poeta de l'Humanisme i del Renaixement. Va passar els següents quinze anys a la cort del rei Segimon II August com a secretari reial i secretari de la cancelleria., El 1574 s'estableix a Czarnolas per dur una vida tranquil·la en una hisenda. El 1575 es casa amb Dorotea Podlodowska, amb qui va tenir set fills. És a Czarnolas on va escriure les seves obres més importants, com Acomiadament dels enviats grecs (1578) i Lamentacions (1580)., Finalment, va morir el 22 d'agost de 1584 a Lublin., Els seus inicis com a escriptor foren en llatí i segons els models literaris dels poetes antics llatins i grecs. Tanmateix, seguint l'esperit renaixentista va passar a escriure en polonès, que en la seva obra va aconseguir la maduresa com a llengua literària. Introduí en la poesia polonesa diversos gèneres com ara el cant (Pieśni), la bagatel·la (Fraszki) i el plany (Treny). També és l'autor del primer i únic drama renaixentista polonès «Odprawa posáów greckich» (L'acomiadament dels emisaris grecs), obra en la que experimentà, tant en l'aspecte mètric (utilització del vers sil·labotònic i vers blanc) com en la construcció dramàtica., Kochanovski representa la postura del poeta humanista, amb afirmació de la vida a través de la bellesa (Cants), de la comicitat (Bagatel·les) i de la tragèdia (Planys). Cap dels poetes anteriors ni dels següents dos-cents anys no el van superar ni igualar en l'amplitud de visió, en originalitat dels temes ni en la perfecta expressió artística. Fou un poeta d'una sensibilitat alhora profunda i directa, en qui la inspiració rivalitza amb les formes imposades per les convencions de l'època.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es va dedicar Jan Kochanowski?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin any va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què és rellevant la seva figura?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es guanyava la vida de la mateixa manera que en Jan?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quines universitats va estudiar el poeta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser a Pàdua on va conèixer l'humanista Francesco Robortello?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I on va trobar-se amb el poeta Pierre de Ronsard?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va fer durant quinze anys en regressar a Polònia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I després?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Kochanowski va arribar a formar una família?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quines llengües redactava les seves obres?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què és notable el seu treball L'acomiadament dels emissaris grecs?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de poeta es considera Kochanowski en general?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I com era la seva personalitat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme.", + "span_text": "Jan Kochanowski (Sycyna Północna, 1530 – Lublin, 22 d'agost de 1584) fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme a Polònia", + "span_start": 0, + "span_end": 154, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En el 1530.", + "span_text": "Jan Kochanowski (Sycyna Północna, 1530 – Lublin, 22 d'agost de 1584)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè se'l considera com el poeta polonès més important del període anterior al segle xix, així com el pare de la poesia lírica polonesa.", + "span_text": "Se'l considera com el poeta polonès més important del període anterior al segle xix, així com el pare de la poesia lírica polonesa", + "span_start": 156, + "span_end": 286, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Piotr Kochanowski.", + "span_text": "Fill de Piotr Kochanowski", + "span_start": 290, + "span_end": 315, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Piotr Kochanowski, magistrat de la ciutat de Sandomierz", + "span_start": 298, + "span_end": 353, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'actual Universitat Jagellònica, a la Universitat de Königsberg (a l'actual Kaliningrad) i a la Universitat de Pàdua, a Itàlia.", + "span_text": "va anar a Cracòvia a estudiar a l'Acadèmia de Cracòvia (l'actual Universitat Jagellònica)., Graduat el 1547 amb 17 anys, va anar a la Universitat de Königsberg, al Ducat de Prússia (l'actual Kaliningrad), i més endavant a la Universitat de Pàdua, a Itàlia", + "span_start": 551, + "span_end": 807, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És aquí, a Pàdua, on entrà en contacte amb el gran mestre humanista Francesco Robortello", + "span_start": 809, + "span_end": 897, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A França.", + "span_text": "va acabar aquest període d'estudis i viatges amb una estada a França, on va conèixer el poeta Pierre de Ronsard", + "span_start": 910, + "span_end": 1021, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va estar a la cort del rei Segimon II August com a secretari reial i secretari de la cancelleria.", + "span_text": "torna a Polònia convertit en tot un poeta de l'Humanisme i del Renaixement. Va passar els següents quinze anys a la cort del rei Segimon II August com a secretari reial i secretari de la cancelleria", + "span_start": 1045, + "span_end": 1243, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "S'estableix a Czarnolas per dur una vida tranquil·la.", + "span_text": "El 1574 s'estableix a Czarnolas per dur una vida tranquil·la", + "span_start": 1247, + "span_end": 1307, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es casa amb Dorotea Podlodowska, amb qui va tenir set fills", + "span_start": 1332, + "span_end": 1391, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En llatí i en polonès.", + "span_text": "Els seus inicis com a escriptor foren en llatí i segons els models literaris dels poetes antics llatins i grecs. Tanmateix, seguint l'esperit renaixentista va passar a escriure en polonès", + "span_start": 1577, + "span_end": 1764, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè experimentà tant en l'aspecte mètric com en la construcció dramàtica.", + "span_text": "«Odprawa posáów greckich» (L'acomiadament dels emisaris grecs), obra en la que experimentà, tant en l'aspecte mètric (utilització del vers sil·labotònic i vers blanc) com en la construcció dramàtica", + "span_start": 2018, + "span_end": 2216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Representa la postura del poeta humanista, amb afirmació de la vida a través de la bellesa (Cants), de la comicitat (Bagatel·les) i de la tragèdia (Planys).", + "span_text": "Kochanovski representa la postura del poeta humanista, amb afirmació de la vida a través de la bellesa (Cants), de la comicitat (Bagatel·les) i de la tragèdia (Planys)", + "span_start": 2220, + "span_end": 2387, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fou un poeta d'una sensibilitat alhora profunda i directa, en qui la inspiració rivalitza amb les formes imposades per les convencions de l'època.", + "span_text": "Fou un poeta d'una sensibilitat alhora profunda i directa, en qui la inspiració rivalitza amb les formes imposades per les convencions de l'època", + "span_start": 2566, + "span_end": 2711, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme.", + "span_text": "Jan Kochanowski (Sycyna Północna, 1530 – Lublin, 22 d'agost de 1584) fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme", + "span_start": 0, + "span_end": 144, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1530.", + "span_text": "Jan Kochanowski (Sycyna Północna, 1530 – Lublin, 22 d'agost de 1584)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè se'l considera com el poeta polonès més important del període anterior al segle xix, així com el pare de la poesia lírica polonesa.", + "span_text": "Se'l considera com el poeta polonès més important del període anterior al segle xix, així com el pare de la poesia lírica polonesa", + "span_start": 156, + "span_end": 286, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Piotr Kochanowski.", + "span_text": "Fill de Piotr Kochanowski", + "span_start": 290, + "span_end": 315, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Piotr Kochanowski, magistrat de la ciutat de Sandomierz", + "span_start": 298, + "span_end": 353, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Acadèmia de Cracòvia (l'actual Universitat Jagellònica), a la Universitat de Königsberg i a la Universitat de Pàdua.", + "span_text": "poc després va anar a Cracòvia a estudiar a l'Acadèmia de Cracòvia (l'actual Universitat Jagellònica)., Graduat el 1547 amb 17 anys, va anar a la Universitat de Königsberg, al Ducat de Prússia (l'actual Kaliningrad), i més endavant a la Universitat de Pàdua, a Itàlia", + "span_start": 539, + "span_end": 807, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És aquí, a Pàdua, on entrà en contacte amb el gran mestre humanista Francesco Robortello", + "span_start": 809, + "span_end": 897, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A França.", + "span_text": "va acabar aquest període d'estudis i viatges amb una estada a França, on va conèixer el poeta Pierre de Ronsard", + "span_start": 910, + "span_end": 1021, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va estar a la cort del rei Segimon II August com a secretari reial i secretari de la cancelleria.", + "span_text": "torna a Polònia convertit en tot un poeta de l'Humanisme i del Renaixement. Va passar els següents quinze anys a la cort del rei Segimon II August com a secretari reial i secretari de la cancelleria", + "span_start": 1045, + "span_end": 1243, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "S'estableix a Czarnolas per dur una vida tranquil·la en una hisenda.", + "span_text": "El 1574 s'estableix a Czarnolas per dur una vida tranquil·la en una hisenda", + "span_start": 1247, + "span_end": 1322, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es casa amb Dorotea Podlodowska, amb qui va tenir set fills", + "span_start": 1332, + "span_end": 1391, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En llatí i en polonès.", + "span_text": "Els seus inicis com a escriptor foren en llatí i segons els models literaris dels poetes antics llatins i grecs. Tanmateix, seguint l'esperit renaixentista va passar a escriure en polonès", + "span_start": 1577, + "span_end": 1764, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè experimentà tant en l'aspecte mètric (utilització del vers sil·labotònic i vers blanc) com en la construcció dramàtica.", + "span_text": "«Odprawa posáów greckich» (L'acomiadament dels emisaris grecs), obra en la que experimentà, tant en l'aspecte mètric (utilització del vers sil·labotònic i vers blanc) com en la construcció dramàtica", + "span_start": 2018, + "span_end": 2216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un poeta que representa la postura del poeta humanista, amb afirmació de la vida a través de la bellesa, de la comicitat i de la tragèdia.", + "span_text": "Kochanovski representa la postura del poeta humanista, amb afirmació de la vida a través de la bellesa (Cants), de la comicitat (Bagatel·les) i de la tragèdia (Planys)", + "span_start": 2220, + "span_end": 2387, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fou un poeta d'una sensibilitat alhora profunda i directa, en qui la inspiració rivalitza amb les formes imposades per les convencions de l'època.", + "span_text": "Fou un poeta d'una sensibilitat alhora profunda i directa, en qui la inspiració rivalitza amb les formes imposades per les convencions de l'època", + "span_start": 2566, + "span_end": 2711, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme a Polònia.", + "span_text": "Jan Kochanowski (Sycyna Północna, 1530 – Lublin, 22 d'agost de 1584) fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme a Polònia", + "span_start": 0, + "span_end": 154, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1530.", + "span_text": "Jan Kochanowski (Sycyna Północna, 1530 – Lublin, 22 d'agost de 1584)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè se'l considera com el poeta polonès més important del període anterior al segle xix, així com el pare de la poesia lírica polonesa.", + "span_text": "Se'l considera com el poeta polonès més important del període anterior al segle xix, així com el pare de la poesia lírica polonesa", + "span_start": 156, + "span_end": 286, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Piotr Kochanowski.", + "span_text": "Fill de Piotr Kochanowski", + "span_start": 290, + "span_end": 315, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Piotr Kochanowski, magistrat de la ciutat de Sandomierz", + "span_start": 298, + "span_end": 353, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'actual Universitat Jagellònica, a la Universitat de Königsberg i a la Universitat de Pàdua.", + "span_text": "va anar a Cracòvia a estudiar a l'Acadèmia de Cracòvia (l'actual Universitat Jagellònica)., Graduat el 1547 amb 17 anys, va anar a la Universitat de Königsberg, al Ducat de Prússia (l'actual Kaliningrad), i més endavant a la Universitat de Pàdua, a Itàlia", + "span_start": 551, + "span_end": 807, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És aquí, a Pàdua, on entrà en contacte amb el gran mestre humanista Francesco Robortello", + "span_start": 809, + "span_end": 897, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A França.", + "span_text": "va acabar aquest període d'estudis i viatges amb una estada a França, on va conèixer el poeta Pierre de Ronsard", + "span_start": 910, + "span_end": 1021, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va estar a la cort del rei Segimon II August com a secretari reial i secretari de la cancelleria.", + "span_text": "torna a Polònia convertit en tot un poeta de l'Humanisme i del Renaixement. Va passar els següents quinze anys a la cort del rei Segimon II August com a secretari reial i secretari de la cancelleria", + "span_start": 1045, + "span_end": 1243, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "S'estableix a Czarnolas per dur una vida tranquil·la en una hisenda.", + "span_text": "El 1574 s'estableix a Czarnolas per dur una vida tranquil·la en una hisenda", + "span_start": 1247, + "span_end": 1322, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 1575 es casa amb Dorotea Podlodowska, amb qui va tenir set fills", + "span_start": 1324, + "span_end": 1391, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En llatí i més tard en polonès.", + "span_text": "Els seus inicis com a escriptor foren en llatí i segons els models literaris dels poetes antics llatins i grecs. Tanmateix, seguint l'esperit renaixentista va passar a escriure en polonès", + "span_start": 1577, + "span_end": 1764, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè experimentà tant en l'aspecte mètric com en la construcció dramàtica.", + "span_text": "(L'acomiadament dels emisaris grecs), obra en la que experimentà, tant en l'aspecte mètric (utilització del vers sil·labotònic i vers blanc) com en la construcció dramàtica", + "span_start": 2044, + "span_end": 2216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un poeta que representa la postura del poeta humanista, amb afirmació de la vida a través de la bellesa (Cants), de la comicitat (Bagatel·les) i de la tragèdia (Planys).", + "span_text": "Kochanovski representa la postura del poeta humanista, amb afirmació de la vida a través de la bellesa (Cants), de la comicitat (Bagatel·les) i de la tragèdia (Planys)", + "span_start": 2220, + "span_end": 2387, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fou un poeta d'una sensibilitat alhora profunda i directa, en qui la inspiració rivalitza amb les formes imposades per les convencions de l'època.", + "span_text": "Fou un poeta d'una sensibilitat alhora profunda i directa, en qui la inspiració rivalitza amb les formes imposades per les convencions de l'època", + "span_start": 2566, + "span_end": 2711, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_històries Casellas_44", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "històries Casellas - LA VIDA I L'OBRA O EL POETA DELS HUMILS-4", + "story": "-Està per sortir… No sé si podrà rebre'l. Segui…, I el minyó va asseure's tot admirant el luxe enlluernador d'aquelles habitacions que se li entreobrien davant els ulls, cobertes de rics tapissos, de consoles daurades, de preciosos bibelots. Gairebé li feia pena al pobre Jan veure's amb un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou, entre mig de tantes meravelles. I embadalit, abstret, quasi confós, anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari quan tot d'una sent una veu vibrant i sonora, vinguda de les habitacions interiors, que cridava plena d'ira:, -No he dit la corbata malva i rosa? ¿Doncs, què feu?, Varen sentir-se passos apressats, com de gent qui s'afanya a complir un ordre., -I els guants corinti! Sentiu?, -Serà el poeta que crida desaforat?- va dir en Jan entre si de primer antuvi; però al moment va repensar-se, reflexionant que tenia d'ésser una altra persona. -Però llavors, qui serà? m'hauré equivocat a l'entrar aquí?, I quan més aturdit estava entre semblants confusions, va obrir-se una mampara per a donar pas a un senyor sapat, atlètic, que anava avançant cap al rebedor entre els acataments dels criats que el saludaven., -Oh! Sí! Aquest és el «poeta dels humils»- exclamava en Jan Oriol al reconèixer aquell coll de toro, aquells llavis molsuts, aquella cara rodona que havia vist fotografiada.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què li diu el primer personatge que parla a la persona que es dirigeix?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I amb qui conversa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es queda dret aquest?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què observa de la cambra on és?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de guarniment hi ha?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Se sent bé el Jan estant allà?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I com és aquest?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De quina manera mira el noi els mobles del seu voltant?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ocorre de sobte?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D’on prové?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Crida amb ràbia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dubta el jove que pugui pertànyer al poeta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui apareix d’un paravent després?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Era el poeta segons el protagonista?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que algú està per sortir, no sap si podrà rebre'l i que segui.", + "span_text": "Està per sortir… No sé si podrà rebre'l. Segui", + "span_start": 1, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el minyó.", + "span_text": "Segui…, I el minyó va asseure's", + "span_start": 42, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I el minyó va asseure's", + "span_start": 51, + "span_end": 74, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El luxe enlluernador.", + "span_text": "va asseure's tot admirant el luxe enlluernador d'aquelles habitacions", + "span_start": 62, + "span_end": 131, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Estan cobertes de rics tapissos, de consoles daurades, de preciosos bibelots.", + "span_text": "d'aquelles habitacions que se li entreobrien davant els ulls, cobertes de rics tapissos, de consoles daurades, de preciosos bibelots", + "span_start": 109, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Gairebé li feia pena al pobre Jan veure's amb un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou, entre mig de tantes meravelles", + "span_start": 243, + "span_end": 377, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Li feia pena veure's amb un trajo com el que duia.", + "span_text": "Gairebé li feia pena al pobre Jan veure's amb un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou, entre mig de tantes meravelles", + "span_start": 243, + "span_end": 377, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ni gaire escaient ni gaire nou.", + "span_text": "un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou", + "span_start": 289, + "span_end": 345, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Embadalit, abstret, quasi confós.", + "span_text": "I embadalit, abstret, quasi confós, anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari", + "span_start": 379, + "span_end": 470, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sent una veu vibrant i sonora.", + "span_text": "anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari quan tot d'una sent una veu vibrant i sonora", + "span_start": 415, + "span_end": 515, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De les habitacions interiors.", + "span_text": "sent una veu vibrant i sonora, vinguda de les habitacions interiors", + "span_start": 486, + "span_end": 553, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que cridava plena d'ira", + "span_start": 555, + "span_end": 578, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Serà el poeta que crida desaforat?- va dir en Jan entre si de primer antuvi; però al moment va repensar-se, reflexionant que tenia d'ésser una altra persona", + "span_start": 751, + "span_end": 908, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un senyor sapat, atlètic.", + "span_text": "va obrir-se una mampara per a donar pas a un senyor sapat, atlètic", + "span_start": 1026, + "span_end": 1092, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Oh! Sí! Aquest és el «poeta dels humils»- exclamava en Jan Oriol", + "span_start": 1181, + "span_end": 1246, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que està per sortir i no sap si podrà rebre'l i que segui.", + "span_text": "Està per sortir… No sé si podrà rebre'l. Segui", + "span_start": 1, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el minyó.", + "span_text": "Segui…, I el minyó va asseure's", + "span_start": 42, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I el minyó va asseure's", + "span_start": 51, + "span_end": 74, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El luxe enlluernador d'aquelles habitacions.", + "span_text": "va asseure's tot admirant el luxe enlluernador d'aquelles habitacions", + "span_start": 62, + "span_end": 131, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Rics tapissos, consoles daurades, preciosos bibelots.", + "span_text": "d'aquelles habitacions que se li entreobrien davant els ulls, cobertes de rics tapissos, de consoles daurades, de preciosos bibelots", + "span_start": 109, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Gairebé li feia pena al pobre Jan veure's amb un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou, entre mig de tantes meravelles", + "span_start": 243, + "span_end": 377, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Li feia pena veure's amb un trajo com el que duia entre mig de tantes meravelles.", + "span_text": "Gairebé li feia pena al pobre Jan veure's amb un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou, entre mig de tantes meravelles", + "span_start": 243, + "span_end": 377, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ni gaire escaient ni gaire nou.", + "span_text": "un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou", + "span_start": 289, + "span_end": 345, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Embadalit, abstret, quasi confós.", + "span_text": "I embadalit, abstret, quasi confós, anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari", + "span_start": 379, + "span_end": 470, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sent una veu vibrant i sonora.", + "span_text": "anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari quan tot d'una sent una veu vibrant i sonora", + "span_start": 415, + "span_end": 515, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De les habitacions interiors.", + "span_text": "sent una veu vibrant i sonora, vinguda de les habitacions interiors", + "span_start": 486, + "span_end": 553, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que cridava plena d'ira", + "span_start": 555, + "span_end": 578, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Serà el poeta que crida desaforat?- va dir en Jan entre si de primer antuvi; però al moment va repensar-se, reflexionant que tenia d'ésser una altra persona", + "span_start": 751, + "span_end": 908, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un senyor sapat, atlètic, que anava avançant cap al rebedor entre els acataments dels criats que el saludaven.", + "span_text": "va obrir-se una mampara per a donar pas a un senyor sapat, atlètic, que anava avançant cap al rebedor entre els acataments dels criats que el saludaven", + "span_start": 1026, + "span_end": 1177, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Oh! Sí! Aquest és el «poeta dels humils»- exclamava en Jan", + "span_start": 1181, + "span_end": 1240, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que algú està per sortir, que no sap si aquest podrà rebre'l i que segui.", + "span_text": "Està per sortir… No sé si podrà rebre'l. Segui", + "span_start": 1, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el minyó.", + "span_text": "Segui…, I el minyó va asseure's", + "span_start": 42, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I el minyó va asseure's", + "span_start": 51, + "span_end": 74, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El luxe enlluernador d'aquelles habitacions que se li entreobrien davant els ulls.", + "span_text": "va asseure's tot admirant el luxe enlluernador d'aquelles habitacions que se li entreobrien davant els ulls", + "span_start": 62, + "span_end": 169, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Rics tapissos, consoles daurades i preciosos bibelots.", + "span_text": "d'aquelles habitacions que se li entreobrien davant els ulls, cobertes de rics tapissos, de consoles daurades, de preciosos bibelots", + "span_start": 109, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Gairebé li feia pena al pobre Jan veure's amb un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou, entre mig de tantes meravelles", + "span_start": 243, + "span_end": 377, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pel seu trajo.", + "span_text": "Gairebé li feia pena al pobre Jan veure's amb un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou, entre mig de tantes meravelles", + "span_start": 243, + "span_end": 377, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ni gaire escaient ni gaire nou.", + "span_text": "un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou", + "span_start": 289, + "span_end": 345, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Embadalit, abstret i quasi confós.", + "span_text": "I embadalit, abstret, quasi confós, anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari", + "span_start": 379, + "span_end": 470, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sent una veu vibrant i sonora que crida.", + "span_text": "anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari quan tot d'una sent una veu vibrant i sonora, vinguda de les habitacions interiors, que cridava", + "span_start": 415, + "span_end": 566, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De les habitacions interiors.", + "span_text": "sent una veu vibrant i sonora, vinguda de les habitacions interiors", + "span_start": 486, + "span_end": 553, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "cridava plena d'ira", + "span_start": 559, + "span_end": 578, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Serà el poeta que crida desaforat?- va dir en Jan entre si de primer antuvi; però al moment va repensar-se, reflexionant que tenia d'ésser una altra persona", + "span_start": 751, + "span_end": 908, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un senyor sapat i atlètic.", + "span_text": "va obrir-se una mampara per a donar pas a un senyor sapat, atlètic", + "span_start": 1026, + "span_end": 1092, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Oh! Sí! Aquest és el «poeta dels humils»- exclamava en Jan", + "span_start": 1181, + "span_end": 1240, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_595", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Melanip...", + "story": "Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac., Va combatre al costat dels tebans en la guerra dels set Cabdills. Etèocles el va escollir per defensar una de les set portes de la ciutat. Va matar Mecisteu i va lluitar contra Tideu al que va ferir mortalment. Amfiarau va matar immediatament Melanip i li tallà el cap, que va portar al moribund Tideu. Aquest li va obrir el crani i li va devorar el cervell. Atena, que havia pensat en donar la immortalitat a Tideu, es va horroritzar i no ho va voler fer, tot i que Zeus ja havia donat el seu consentiment. Amfiarau havia portat el cap de Melanip a Tideu perquè havia previst el que passaria i coneixia que era un salvatge. A més estava ressentit amb Tideu perquè havia estat el que va promoure l'expedició, que Amfiarau sabia que havia de sortir malament., A Tebes s'ensenyava la tomba de Melanip, però en època història, Clístenes, tirà de Sició, va agafar les cendres de Melanip i les portà a Sició, on les va posar en el lloc de les cendres d'Adrast.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Melanip?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina cultura pertany?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va lluitar en alguna batalla?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina missió havia de fer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui li va encomanar això?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Melanip va matar a Mecisteu i Tideu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va patir la conseqüència d’aquesta mort?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De quina manera?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On va dur Amfiarau la closca del fill d'Àstac?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va fer Tideu amb aquesta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quina raó se la va donar Amfiarau?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què estava molest amb ell?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On es mostrava el nínxol de Melanip?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un heroi de Tebes.", + "span_text": "Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la mitologia grega.", + "span_text": "Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Àstac.", + "span_text": "va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac", + "span_start": 68, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va combatre al costat dels tebans en la guerra dels set Cabdills", + "span_start": 110, + "span_end": 174, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La guerra dels set Cabdills.", + "span_text": "Va combatre al costat dels tebans en la guerra dels set Cabdills", + "span_start": 110, + "span_end": 174, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Defensar una de les set portes de la ciutat.", + "span_text": "Etèocles el va escollir per defensar una de les set portes de la ciutat", + "span_start": 176, + "span_end": 247, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Etèocles.", + "span_text": "Etèocles el va escollir per defensar una de les set portes de la ciutat", + "span_start": 176, + "span_end": 247, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va matar Mecisteu i va lluitar contra Tideu al que va ferir mortalment", + "span_start": 249, + "span_end": 319, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amfiarau va matar immediatament Melanip i li tallà el cap", + "span_start": 321, + "span_end": 378, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amfiarau va matar-lo immediatament i li tallà el cap.", + "span_text": "Amfiarau va matar immediatament Melanip i li tallà el cap", + "span_start": 321, + "span_end": 378, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Tideu.", + "span_text": "el cap, que va portar al moribund Tideu", + "span_start": 372, + "span_end": 411, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Li va obrir el crani i li va devorar el cervell.", + "span_text": "Aquest li va obrir el crani i li va devorar el cervell", + "span_start": 413, + "span_end": 467, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè havia previst el que passaria i coneixia que era un salvatge.", + "span_text": "Amfiarau havia portat el cap de Melanip a Tideu perquè havia previst el que passaria i coneixia que era un salvatge", + "span_start": 618, + "span_end": 733, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè havia estat el que va promoure l'expedició, que Amfiarau sabia que havia de sortir malament.", + "span_text": "estava ressentit amb Tideu perquè havia estat el que va promoure l'expedició, que Amfiarau sabia que havia de sortir malament", + "span_start": 741, + "span_end": 866, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Tebes.", + "span_text": "A Tebes s'ensenyava la tomba de Melanip", + "span_start": 870, + "span_end": 909, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un heroi de Tebes.", + "span_text": "Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Àstac.", + "span_text": "va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac", + "span_start": 68, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va combatre al costat dels tebans en la guerra dels set Cabdills", + "span_start": 110, + "span_end": 174, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La guerra dels set Cabdills.", + "span_text": "Va combatre al costat dels tebans en la guerra dels set Cabdills", + "span_start": 110, + "span_end": 174, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Defensar una de les set portes de la ciutat.", + "span_text": "Etèocles el va escollir per defensar una de les set portes de la ciutat", + "span_start": 176, + "span_end": 247, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Etèocles.", + "span_text": "Etèocles el va escollir per defensar una de les set portes de la ciutat", + "span_start": 176, + "span_end": 247, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va matar Mecisteu i va lluitar contra Tideu al que va ferir mortalment", + "span_start": 249, + "span_end": 319, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amfiarau va matar immediatament Melanip i li tallà el cap", + "span_start": 321, + "span_end": 378, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amfiarau el va matar immediatament i li tallà el cap.", + "span_text": "Amfiarau va matar immediatament Melanip i li tallà el cap", + "span_start": 321, + "span_end": 378, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Tideu.", + "span_text": "li tallà el cap, que va portar al moribund Tideu", + "span_start": 363, + "span_end": 411, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Li va obrir el crani i li va devorar el cervell.", + "span_text": "Aquest li va obrir el crani i li va devorar el cervell", + "span_start": 413, + "span_end": 467, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè havia previst el que passaria, coneixia que era un salvatge i a més estava ressentit amb ell.", + "span_text": "Amfiarau havia portat el cap de Melanip a Tideu perquè havia previst el que passaria i coneixia que era un salvatge. A més estava ressentit amb Tideu", + "span_start": 618, + "span_end": 767, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè havia estat el que va promoure l'expedició, que Amfiarau sabia que havia de sortir malament.", + "span_text": "estava ressentit amb Tideu perquè havia estat el que va promoure l'expedició, que Amfiarau sabia que havia de sortir malament", + "span_start": 741, + "span_end": 866, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Tebes.", + "span_text": "A Tebes s'ensenyava la tomba de Melanip", + "span_start": 870, + "span_end": 909, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un heroi de Tebes.", + "span_text": "Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Àstac.", + "span_text": "va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac", + "span_start": 68, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va combatre al costat dels tebans en la guerra dels set Cabdills", + "span_start": 110, + "span_end": 174, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La guerra dels set Cabdills.", + "span_text": "Va combatre al costat dels tebans en la guerra dels set Cabdills", + "span_start": 110, + "span_end": 174, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Defensar una de les set portes de la ciutat.", + "span_text": "Etèocles el va escollir per defensar una de les set portes de la ciutat", + "span_start": 176, + "span_end": 247, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Etèocles.", + "span_text": "Etèocles el va escollir per defensar una de les set portes de la ciutat", + "span_start": 176, + "span_end": 247, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va matar Mecisteu i va lluitar contra Tideu al que va ferir mortalment", + "span_start": 249, + "span_end": 319, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amfiarau va matar immediatament Melanip i li tallà el cap", + "span_start": 321, + "span_end": 378, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amfiarau va matar-lo i li tallà el cap.", + "span_text": "Amfiarau va matar immediatament Melanip i li tallà el cap", + "span_start": 321, + "span_end": 378, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al moribund Tideu.", + "span_text": "el cap, que va portar al moribund Tideu", + "span_start": 372, + "span_end": 411, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va obrir-la i va devorar el cervell.", + "span_text": "Aquest li va obrir el crani i li va devorar el cervell", + "span_start": 413, + "span_end": 467, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè havia previst el que passaria, coneixia que Tideu era un salvatge i estava ressentit amb ell.", + "span_text": "Amfiarau havia portat el cap de Melanip a Tideu perquè havia previst el que passaria i coneixia que era un salvatge. A més estava ressentit amb Tideu", + "span_start": 618, + "span_end": 767, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè havia estat el que va promoure l'expedició, que Amfiarau sabia que havia de sortir malament.", + "span_text": "estava ressentit amb Tideu perquè havia estat el que va promoure l'expedició, que Amfiarau sabia que havia de sortir malament", + "span_start": 741, + "span_end": 866, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Tebes.", + "span_text": "A Tebes s'ensenyava la tomba de Melanip", + "span_start": 870, + "span_end": 909, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_560", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Perses (mitologia)", + "story": "D'acord amb la mitologia grega, Perses (en grec antic Πέρσης) va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia. Els seus germans són Pal·lant i Astreu., Casat amb Astèria, que era també filla de dos titans, de Febe i de Ceos, va ser pare de la deessa Hècate., Perses també fou el nom d'un dels fills de Perseu i d'Andròmeda., Segons una altra tradició, Perses va ser un fill d'Hèlios, el Sol, i de Perseis. En aquest cas és germà d'Eetes, el rei de la Còlquida, de la fetillera Circe i de Pasífae, reina de Creta. Es conta que regnava a la Tàurida abans d'usurpar al seu germà el regne de Colcos. Va morir a mans de Medos, un dels fills de Medea, instigat per ella, ja que volia que el reialme tornés a mans d'Eetes., Viccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina tradició pertany Perses?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui eren els seus pares?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tenia germans?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com s'anomenaven?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I la seva dona com es deia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina descendència divina van tenir els dos?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què es menciona a Perseu i Andròmeda?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què diu una altra llegenda sobre l’origen de Perses?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins germans té en aquesta versió?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin títol tenia el germà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I Pasífae?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què es relata sobre la relació entre Perses i Eetes?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com va morir el protagonista?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què aquesta va pressionar-lo perquè el matés?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la mitologia grega.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega, Perses", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un tità.", + "span_text": "Perses (en grec antic Πέρσης) va ser un tità", + "span_start": 32, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Crios i Euríbia.", + "span_text": "un tità, fill de Crios i d'Euríbia", + "span_start": 69, + "span_end": 103, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els seus germans són Pal·lant i Astreu", + "span_start": 105, + "span_end": 143, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pal·lant i Astreu.", + "span_text": "Els seus germans són Pal·lant i Astreu", + "span_start": 105, + "span_end": 143, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Astèria.", + "span_text": "Casat amb Astèria", + "span_start": 147, + "span_end": 164, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La deessa Hècate.", + "span_text": "Casat amb Astèria, que era també filla de dos titans, de Febe i de Ceos, va ser pare de la deessa Hècate", + "span_start": 147, + "span_end": 251, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Perses també fou el nom d'un dels fills de Perseu i d'Andròmeda.", + "span_text": "Perses també fou el nom d'un dels fills de Perseu i d'Andròmeda", + "span_start": 255, + "span_end": 318, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que Perses va ser un fill d'Hèlios, el Sol, i de Perseis.", + "span_text": "Segons una altra tradició, Perses va ser un fill d'Hèlios, el Sol, i de Perseis", + "span_start": 322, + "span_end": 401, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Eetes, Circe i Pasífae.", + "span_text": "En aquest cas és germà d'Eetes, el rei de la Còlquida, de la fetillera Circe i de Pasífae, reina de Creta", + "span_start": 403, + "span_end": 508, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Era el rei de la Còlquida.", + "span_text": "En aquest cas és germà d'Eetes, el rei de la Còlquida", + "span_start": 403, + "span_end": 456, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era reina de Creta.", + "span_text": "Pasífae, reina de Creta", + "span_start": 485, + "span_end": 508, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es conta que Perses regnava a la Tàurida abans d'usurpar al seu germà el regne de Colcos.", + "span_text": "Es conta que regnava a la Tàurida abans d'usurpar al seu germà el regne de Colcos", + "span_start": 510, + "span_end": 591, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A mans de Medos, un dels fills de Medea.", + "span_text": "Va morir a mans de Medos, un dels fills de Medea", + "span_start": 593, + "span_end": 641, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè volia que el reialme tornés a mans d'Eetes.", + "span_text": "Va morir a mans de Medos, un dels fills de Medea, instigat per ella, ja que volia que el reialme tornés a mans d'Eetes", + "span_start": 593, + "span_end": 711, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la mitologia grega.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega, Perses", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un tità.", + "span_text": "Perses (en grec antic Πέρσης) va ser un tità", + "span_start": 32, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Crios i Euríbia.", + "span_text": "un tità, fill de Crios i d'Euríbia", + "span_start": 69, + "span_end": 103, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els seus germans són Pal·lant i Astreu", + "span_start": 105, + "span_end": 143, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pal·lant i Astreu.", + "span_text": "Els seus germans són Pal·lant i Astreu", + "span_start": 105, + "span_end": 143, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Astèria.", + "span_text": "Casat amb Astèria", + "span_start": 147, + "span_end": 164, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La deessa Hècate.", + "span_text": "Casat amb Astèria, que era també filla de dos titans, de Febe i de Ceos, va ser pare de la deessa Hècate", + "span_start": 147, + "span_end": 251, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Perses també fou el nom d'un dels fills de Perseu i d'Andròmeda.", + "span_text": "Perses també fou el nom d'un dels fills de Perseu i d'Andròmeda", + "span_start": 255, + "span_end": 318, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que va ser un fill d'Hèlios i de Perseis.", + "span_text": "Segons una altra tradició, Perses va ser un fill d'Hèlios, el Sol, i de Perseis", + "span_start": 322, + "span_end": 401, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Eetes, Circe i Pasífae.", + "span_text": "En aquest cas és germà d'Eetes, el rei de la Còlquida, de la fetillera Circe i de Pasífae, reina de Creta", + "span_start": 403, + "span_end": 508, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Era el rei de la Còlquida.", + "span_text": "En aquest cas és germà d'Eetes, el rei de la Còlquida", + "span_start": 403, + "span_end": 456, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era reina de Creta.", + "span_text": "i de Pasífae, reina de Creta", + "span_start": 480, + "span_end": 508, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que Perses regnava la Tàurida abans d'usurpar al seu germà el regne de Colcos.", + "span_text": "Es conta que regnava a la Tàurida abans d'usurpar al seu germà el regne de Colcos", + "span_start": 510, + "span_end": 591, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A mans de Medos.", + "span_text": "Va morir a mans de Medos, un dels fills de Medea, instigat per ella", + "span_start": 593, + "span_end": 660, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè volia que el reialme tornés a mans d'Eetes.", + "span_text": "Va morir a mans de Medos, un dels fills de Medea, instigat per ella, ja que volia que el reialme tornés a mans d'Eetes", + "span_start": 593, + "span_end": 711, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la mitologia grega.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega, Perses", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un tità.", + "span_text": "Perses (en grec antic Πέρσης) va ser un tità", + "span_start": 32, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Crios i Euríbia.", + "span_text": "un tità, fill de Crios i d'Euríbia", + "span_start": 69, + "span_end": 103, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els seus germans són Pal·lant i Astreu", + "span_start": 105, + "span_end": 143, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pal·lant i Astreu.", + "span_text": "Els seus germans són Pal·lant i Astreu", + "span_start": 105, + "span_end": 143, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Astèria.", + "span_text": "Casat amb Astèria", + "span_start": 147, + "span_end": 164, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La deessa Hècate.", + "span_text": "Casat amb Astèria, que era també filla de dos titans, de Febe i de Ceos, va ser pare de la deessa Hècate", + "span_start": 147, + "span_end": 251, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Perses també fou el nom d'un dels fills de la parella.", + "span_text": "Perses també fou el nom d'un dels fills de Perseu i d'Andròmeda", + "span_start": 255, + "span_end": 318, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que va ser un fill d'Hèlios, el Sol, i de Perseis.", + "span_text": "Segons una altra tradició, Perses va ser un fill d'Hèlios, el Sol, i de Perseis", + "span_start": 322, + "span_end": 401, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Eetes, Circe i Pasífae.", + "span_text": "En aquest cas és germà d'Eetes, el rei de la Còlquida, de la fetillera Circe i de Pasífae, reina de Creta", + "span_start": 403, + "span_end": 508, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Era el rei de la Còlquida.", + "span_text": "En aquest cas és germà d'Eetes, el rei de la Còlquida", + "span_start": 403, + "span_end": 456, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era reina de Creta.", + "span_text": "Pasífae, reina de Creta", + "span_start": 485, + "span_end": 508, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es conta que Perses regnava a la Tàurida abans d'usurpar al seu germà el regne de Colcos.", + "span_text": "Es conta que regnava a la Tàurida abans d'usurpar al seu germà el regne de Colcos", + "span_start": 510, + "span_end": 591, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va morir a mans de Medos instigat per Medea.", + "span_text": "Va morir a mans de Medos, un dels fills de Medea, instigat per ella", + "span_start": 593, + "span_end": 660, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè volia que el reialme tornés a mans d'Eetes.", + "span_text": "Va morir a mans de Medos, un dels fills de Medea, instigat per ella, ja que volia que el reialme tornés a mans d'Eetes", + "span_start": 593, + "span_end": 711, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_220", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Roser Maestro, cap de llista d’EUPV al congrés espanyol per València", + "story": "EUPV ja té els seus candidats al congrés i senat espanyols, després de la conclusió diumenge passat del procés de primàries amb el qual afiliats i simpatitzants han triat les seves candidatures. A València encapçalarà la llista al congrés espanyol Roser Maestro, que es va imposar a la candidatura liderada per l'ex-diputada de les Corts Esther López Barceló. En concret, en la circumscripció de València es va alçar amb la victòria la llista ‘Fent Feminisme fem socialisme' encapçalada per Roser Maestro amb un 59,96% dels vots, enfront del 40,04% aconseguit per la candidatura encapçalada per López Barceló. A Alacant ha sigut confirmada l'única llista, que comptava amb el suport de l'equip del coordinador federal d'EU, dirigida per Iñaki Pérez Rico. També a Castelló es va presentar una única llista encapçalada per Cristian Veses i Donet. Entre els dies 4 i 9 de març, es van dur a terme les votacions telemàtiques i diumenge 10 de març es van instal·lar meses electorals en cadascuna de les comarques valencianes per a les votacions presencials. Les candidates al senat espanyol seran María José Gómez Pimpollo per Alacant, Francisco Porcar per Castelló i Luis Escobar per València. Participació En la circumscripció de València, l'única on es presentaven dues candidatures, un total de 3.478 persones podien votar telemàticament i van participar 1.122, la qual cosa suposa un 32,2%. Quant al vot presencial, el cens comptava amb 2.336 persones entre afiliades i simpatitzants. La participació ha sigut de 417 persones, la qual cosa suposa un 17,85% del total", + "questions": [ + { + "input_text": "A quines eleccions es presentava EUPV?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què es fa amb això?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui serà la cap de llista al Congrés?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu lema?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins resultats va obtenir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I quants va aconseguir l’exdiputada López Barceló?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui defensava a Maestro a Alacant en les votacions?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I a Castelló?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De quina forma es va poder votar els dies 4 i 9 de març?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I de manera presencial quan es va poder fer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui aspirarà al Senat espanyol?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quanta gent podia exercir el vot telemàtic?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quants en van prendre part al final?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I d’afiliats quants podien votar presencialment?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al final quants van anar-hi?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A les primàries.", + "span_text": "EUPV ja té els seus candidats al congrés i senat espanyols, després de la conclusió diumenge passat del procés de primàries amb el qual afiliats i simpatitzants han triat les seves candidatures", + "span_start": 0, + "span_end": 193, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es tria els seus candidats al congrés i senat espanyols.", + "span_text": "EUPV ja té els seus candidats al congrés i senat espanyols, després de la conclusió diumenge passat del procés de primàries amb el qual afiliats i simpatitzants han triat les seves candidatures", + "span_start": 0, + "span_end": 193, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Roser Maestro.", + "span_text": "A València encapçalarà la llista al congrés espanyol Roser Maestro", + "span_start": 195, + "span_end": 261, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fent Feminisme fem socialisme.", + "span_text": "en la circumscripció de València es va alçar amb la victòria la llista ‘Fent Feminisme fem socialisme' encapçalada per Roser Maestro", + "span_start": 372, + "span_end": 504, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un 59,96% dels vots.", + "span_text": "Roser Maestro amb un 59,96% dels vots", + "span_start": 491, + "span_end": 528, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un 40,04%.", + "span_text": "enfront del 40,04% aconseguit per la candidatura encapçalada per López Barceló", + "span_start": 530, + "span_end": 608, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Iñaki Pérez Rico.", + "span_text": "A Alacant ha sigut confirmada l'única llista, que comptava amb el suport de l'equip del coordinador federal d'EU, dirigida per Iñaki Pérez Rico", + "span_start": 610, + "span_end": 753, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cristian Veses i Donet.", + "span_text": "a Castelló es va presentar una única llista encapçalada per Cristian Veses i Donet", + "span_start": 761, + "span_end": 843, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Mitjançant votacions telemàtiques.", + "span_text": "Entre els dies 4 i 9 de març, es van dur a terme les votacions telemàtiques", + "span_start": 845, + "span_end": 920, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El diumenge 10 de març.", + "span_text": "diumenge 10 de març es van instal·lar meses electorals en cadascuna de les comarques valencianes per a les votacions presencials", + "span_start": 923, + "span_end": 1051, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "María José Gómez Pimpollo, Francisco Porcar i Luis Escobar.", + "span_text": "Les candidates al senat espanyol seran María José Gómez Pimpollo per Alacant, Francisco Porcar per Castelló i Luis Escobar per València", + "span_start": 1053, + "span_end": 1188, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "3.478 persones.", + "span_text": "un total de 3.478 persones podien votar telemàticament", + "span_start": 1282, + "span_end": 1336, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "1.122.", + "span_text": "un total de 3.478 persones podien votar telemàticament i van participar 1.122", + "span_start": 1282, + "span_end": 1359, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "2.336 persones.", + "span_text": "Quant al vot presencial, el cens comptava amb 2.336 persones entre afiliades i simpatitzants", + "span_start": 1391, + "span_end": 1483, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "417 persones.", + "span_text": "La participació ha sigut de 417 persones", + "span_start": 1485, + "span_end": 1525, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A les primàries.", + "span_text": "EUPV ja té els seus candidats al congrés i senat espanyols, després de la conclusió diumenge passat del procés de primàries amb el qual afiliats i simpatitzants han triat les seves candidatures", + "span_start": 0, + "span_end": 193, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Trien els seus candidats al congrés i senat espanyols.", + "span_text": "EUPV ja té els seus candidats al congrés i senat espanyols, després de la conclusió diumenge passat del procés de primàries amb el qual afiliats i simpatitzants han triat les seves candidatures", + "span_start": 0, + "span_end": 193, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Roser Maestro.", + "span_text": "A València encapçalarà la llista al congrés espanyol Roser Maestro", + "span_start": 195, + "span_end": 261, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fent Feminisme fem socialisme.", + "span_text": "en la circumscripció de València es va alçar amb la victòria la llista ‘Fent Feminisme fem socialisme' encapçalada per Roser Maestro", + "span_start": 372, + "span_end": 504, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un 59,96% dels vots.", + "span_text": "encapçalada per Roser Maestro amb un 59,96% dels vots", + "span_start": 475, + "span_end": 528, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un 40,04%.", + "span_text": "enfront del 40,04% aconseguit per la candidatura encapçalada per López Barceló", + "span_start": 530, + "span_end": 608, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Iñaki Pérez Rico.", + "span_text": "A Alacant ha sigut confirmada l'única llista, que comptava amb el suport de l'equip del coordinador federal d'EU, dirigida per Iñaki Pérez Rico", + "span_start": 610, + "span_end": 753, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cristian Veses i Donet.", + "span_text": "També a Castelló es va presentar una única llista encapçalada per Cristian Veses i Donet", + "span_start": 755, + "span_end": 843, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De forma telemàtica.", + "span_text": "Entre els dies 4 i 9 de març, es van dur a terme les votacions telemàtiques", + "span_start": 845, + "span_end": 920, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El diumenge 10 de març.", + "span_text": "i diumenge 10 de març es van instal·lar meses electorals en cadascuna de les comarques valencianes per a les votacions presencials", + "span_start": 921, + "span_end": 1051, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "María José Gómez Pimpollo per Alacant, Francisco Porcar per Castelló i Luis Escobar per València.", + "span_text": "Les candidates al senat espanyol seran María José Gómez Pimpollo per Alacant, Francisco Porcar per Castelló i Luis Escobar per València", + "span_start": 1053, + "span_end": 1188, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "3.478 persones.", + "span_text": "un total de 3.478 persones podien votar telemàticament", + "span_start": 1282, + "span_end": 1336, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "1.122.", + "span_text": "un total de 3.478 persones podien votar telemàticament i van participar 1.122", + "span_start": 1282, + "span_end": 1359, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "2.336 persones.", + "span_text": "Quant al vot presencial, el cens comptava amb 2.336 persones entre afiliades i simpatitzants", + "span_start": 1391, + "span_end": 1483, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "417 persones.", + "span_text": "La participació ha sigut de 417 persones", + "span_start": 1485, + "span_end": 1525, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A unes primàries.", + "span_text": "EUPV ja té els seus candidats al congrés i senat espanyols, després de la conclusió diumenge passat del procés de primàries amb el qual afiliats i simpatitzants han triat les seves candidatures", + "span_start": 0, + "span_end": 193, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es trien els candidats al congrés i senat espanyols.", + "span_text": "EUPV ja té els seus candidats al congrés i senat espanyols, després de la conclusió diumenge passat del procés de primàries amb el qual afiliats i simpatitzants han triat les seves candidatures", + "span_start": 0, + "span_end": 193, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Roser Maestro.", + "span_text": "A València encapçalarà la llista al congrés espanyol Roser Maestro", + "span_start": 195, + "span_end": 261, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fent Feminisme fem socialisme.", + "span_text": "en la circumscripció de València es va alçar amb la victòria la llista ‘Fent Feminisme fem socialisme' encapçalada per Roser Maestro", + "span_start": 372, + "span_end": 504, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un 59,96% dels vots.", + "span_text": "es va alçar amb la victòria la llista ‘Fent Feminisme fem socialisme' encapçalada per Roser Maestro amb un 59,96% dels vots", + "span_start": 405, + "span_end": 528, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un 40,04%.", + "span_text": "enfront del 40,04% aconseguit per la candidatura encapçalada per López Barceló", + "span_start": 530, + "span_end": 608, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Iñaki Pérez Rico.", + "span_text": "A Alacant ha sigut confirmada l'única llista, que comptava amb el suport de l'equip del coordinador federal d'EU, dirigida per Iñaki Pérez Rico", + "span_start": 610, + "span_end": 753, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cristian Veses i Donet.", + "span_text": "a Castelló es va presentar una única llista encapçalada per Cristian Veses i Donet", + "span_start": 761, + "span_end": 843, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Telemàticament.", + "span_text": "Entre els dies 4 i 9 de març, es van dur a terme les votacions telemàtiques", + "span_start": 845, + "span_end": 920, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El diumenge 10 de març.", + "span_text": "diumenge 10 de març es van instal·lar meses electorals en cadascuna de les comarques valencianes per a les votacions presencials", + "span_start": 923, + "span_end": 1051, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "María José Gómez Pimpollo, Francisco Porcar i Luis Escobar.", + "span_text": "Les candidates al senat espanyol seran María José Gómez Pimpollo per Alacant, Francisco Porcar per Castelló i Luis Escobar per València", + "span_start": 1053, + "span_end": 1188, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "3.478 persones.", + "span_text": "un total de 3.478 persones podien votar telemàticament", + "span_start": 1282, + "span_end": 1336, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "1.122.", + "span_text": "3.478 persones podien votar telemàticament i van participar 1.122", + "span_start": 1294, + "span_end": 1359, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "2.336.", + "span_text": "Quant al vot presencial, el cens comptava amb 2.336 persones entre afiliades i simpatitzants", + "span_start": 1391, + "span_end": 1483, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "417 persones.", + "span_text": "La participació ha sigut de 417 persones", + "span_start": 1485, + "span_end": 1525, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1094", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El PSC porta al parlament la persecució al tall de la Meridiana: ‘S’ha d’acabar’", + "story": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha registrat una bateria de preguntes al Parlament pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona, que ja acumulen cent trenta dies seguits després de la sentència contra el procés del Suprem. ‘Els talls diaris de l'avinguda Meridiana s'han d'acabar', ha assegurat el primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona, Jaume Collboni. Ho justifica dient que l'única repercussió que tenen les protestes ‘és perjudicar veïns i comerciants dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i afectar la mobilitat de la ciutat'. En paral·lel, els socialistes han entrat una proposta de resolució on s'exigeix al departament d'Interior que busqui una ubicació alternativa per a la protesta independentista. Editorial de Vicent Partal: La Meridiana és tan important com Perpinyà ‘Instem el departament d'Interior a indicar amb caràcter immediat als organitzadors dels talls diaris de la Meridiana una ubicació alternativa dins la mateixa ciutat de Barcelona on es puguin celebrar les seves concentracions diàries, que faci raonablement compatible el dret de manifestació amb la resta de drets que cal ponderar', diu el text de la proposta de resolució del PSC-Units signada per Eva Granados, Ferran Pedret i Carles Castillo. La bateria d'onze preguntes demana conèixer des de quina data es produeixen els talls, si aquests van estar comunicats, quants informes han emès el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al respecte, o si s'han presentat requeriments o s'han suggerit mesures al respecte. I, en cas contrari, els motius per no fer-ho. Els socialistes asseguren que defensen el dret a manifestació però, tot i això, veuen motius per impedir els talls de la Meridiana. ‘Fa molts dies que dura i perjudiquen clarament a veïns i comerciants, a més de la mobilitat d'un dels eixos d'entrada i sortida més importants de la ciutat de Barcelona', diuen. Per aquest motiu, reclamen que el conseller d'Interior intervingui amb la ‘màxima celeritat possible'", + "questions": [ + { + "input_text": "Què s’ha enregistrat al Parlament?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui ho ha fet?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quant temps porta aturada la via?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I per què fa tant de temps que està parada?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui és Jaume Collboni?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Creu que han de continuar aquests esdeveniments?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin motiu dona?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què demanen els socialistes al Departament d'Interior?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Només ho exigeixen ells?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quantes preguntes es van fer?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A què es referien aquestes exactament?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Advoquen els socialistes al dret a manifestar-se un?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tot i això, en què insisteixen?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una bateria de preguntes.", + "span_text": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha registrat una bateria de preguntes al Parlament", + "span_start": 0, + "span_end": 97, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar.", + "span_text": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha registrat una bateria de preguntes al Parlament", + "span_start": 0, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona.", + "span_text": "ha registrat una bateria de preguntes al Parlament pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona", + "span_start": 47, + "span_end": 144, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cent trenta dies.", + "span_text": "pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona, que ja acumulen cent trenta dies seguits", + "span_start": 98, + "span_end": 186, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la sentència contra el procés del Suprem.", + "span_text": "acumulen cent trenta dies seguits després de la sentència contra el procés del Suprem", + "span_start": 153, + "span_end": 238, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona.", + "span_text": "el primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona, Jaume Collboni", + "span_start": 312, + "span_end": 384, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Els talls diaris de l'avinguda Meridiana s'han d'acabar', ha assegurat el primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona, Jaume Collboni", + "span_start": 240, + "span_end": 384, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que l'única repercussió que tenen les protestes és perjudicar veïns i comerciants dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i afectar la mobilitat de la ciutat.", + "span_text": "Ho justifica dient que l'única repercussió que tenen les protestes ‘és perjudicar veïns i comerciants dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i afectar la mobilitat de la ciutat'", + "span_start": 386, + "span_end": 569, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que busqui una ubicació alternativa per a la protesta independentista.", + "span_text": "En paral·lel, els socialistes han entrat una proposta de resolució on s'exigeix al departament d'Interior que busqui una ubicació alternativa per a la protesta independentista", + "span_start": 571, + "span_end": 746, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘Instem el departament d'Interior a indicar amb caràcter immediat als organitzadors dels talls diaris de la Meridiana una ubicació alternativa dins la mateixa ciutat de Barcelona on es puguin celebrar les seves concentracions diàries, que faci raonablement compatible el dret de manifestació amb la resta de drets que cal ponderar', diu el text de la proposta de resolució del PSC-Units", + "span_start": 819, + "span_end": 1205, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "La bateria d'onze preguntes", + "span_start": 1265, + "span_end": 1292, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A quina data es produeixen els talls, si aquests van estar comunicats, quants informes han emès el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al respecte, o si s'han presentat requeriments o s'han suggerit mesures al respecte. I, en cas contrari, els motius per no fer-ho.", + "span_text": "La bateria d'onze preguntes demana conèixer des de quina data es produeixen els talls, si aquests van estar comunicats, quants informes han emès el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al respecte, o si s'han presentat requeriments o s'han suggerit mesures al respecte. I, en cas contrari, els motius per no fer-ho", + "span_start": 1265, + "span_end": 1587, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els socialistes asseguren que defensen el dret a manifestació", + "span_start": 1589, + "span_end": 1650, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que el conseller d'Interior intervingui amb la màxima celeritat possible.", + "span_text": "reclamen que el conseller d'Interior intervingui amb la ‘màxima celeritat possible'", + "span_start": 1918, + "span_end": 2001, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una bateria de preguntes.", + "span_text": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha registrat una bateria de preguntes al Parlament", + "span_start": 0, + "span_end": 97, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar.", + "span_text": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha registrat una bateria de preguntes al Parlament", + "span_start": 0, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona.", + "span_text": "ha registrat una bateria de preguntes al Parlament pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona", + "span_start": 47, + "span_end": 144, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cent trenta dies seguits.", + "span_text": "pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona, que ja acumulen cent trenta dies seguits", + "span_start": 98, + "span_end": 186, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la sentència contra el procés del Suprem.", + "span_text": "ja acumulen cent trenta dies seguits després de la sentència contra el procés del Suprem", + "span_start": 150, + "span_end": 238, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona.", + "span_text": "el primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona, Jaume Collboni", + "span_start": 312, + "span_end": 384, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Els talls diaris de l'avinguda Meridiana s'han d'acabar', ha assegurat el primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona, Jaume Collboni", + "span_start": 240, + "span_end": 384, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que l'única repercussió que tenen les protestes és perjudicar veïns i comerciants dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i afectar la mobilitat de la ciutat.", + "span_text": "Ho justifica dient que l'única repercussió que tenen les protestes ‘és perjudicar veïns i comerciants dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i afectar la mobilitat de la ciutat'", + "span_start": 386, + "span_end": 569, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que busqui una ubicació alternativa per a la protesta independentista.", + "span_text": "En paral·lel, els socialistes han entrat una proposta de resolució on s'exigeix al departament d'Interior que busqui una ubicació alternativa per a la protesta independentista", + "span_start": 571, + "span_end": 746, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘Instem el departament d'Interior a indicar amb caràcter immediat als organitzadors dels talls diaris de la Meridiana una ubicació alternativa dins la mateixa ciutat de Barcelona on es puguin celebrar les seves concentracions diàries, que faci raonablement compatible el dret de manifestació amb la resta de drets que cal ponderar', diu el text de la proposta de resolució del PSC-Units", + "span_start": 819, + "span_end": 1205, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "La bateria d'onze preguntes", + "span_start": 1265, + "span_end": 1292, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Des de quina data es produeixen els talls, si aquests van estar comunicats, quants informes han emès el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al respecte, o si s'han presentat requeriments o s'han suggerit mesures al respecte. I, en cas contrari, els motius per no fer-ho.", + "span_text": "La bateria d'onze preguntes demana conèixer des de quina data es produeixen els talls, si aquests van estar comunicats, quants informes han emès el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al respecte, o si s'han presentat requeriments o s'han suggerit mesures al respecte. I, en cas contrari, els motius per no fer-ho", + "span_start": 1265, + "span_end": 1587, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els socialistes asseguren que defensen el dret a manifestació", + "span_start": 1589, + "span_end": 1650, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que el conseller d'Interior intervingui amb la màxima celeritat possible.", + "span_text": "Per aquest motiu, reclamen que el conseller d'Interior intervingui amb la ‘màxima celeritat possible'", + "span_start": 1900, + "span_end": 2001, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una bateria de preguntes.", + "span_text": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha registrat una bateria de preguntes al Parlament", + "span_start": 0, + "span_end": 97, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar.", + "span_text": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha registrat una bateria de preguntes al Parlament", + "span_start": 0, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona.", + "span_text": "ha registrat una bateria de preguntes al Parlament pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona", + "span_start": 47, + "span_end": 144, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cent trenta dies seguits.", + "span_text": "talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona, que ja acumulen cent trenta dies seguits", + "span_start": 103, + "span_end": 186, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la sentència contra el procés del Suprem.", + "span_text": "cent trenta dies seguits després de la sentència contra el procés del Suprem", + "span_start": 162, + "span_end": 238, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona.", + "span_text": "el primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona, Jaume Collboni", + "span_start": 312, + "span_end": 384, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Els talls diaris de l'avinguda Meridiana s'han d'acabar', ha assegurat el primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona, Jaume Collboni", + "span_start": 240, + "span_end": 384, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Diu que l'única repercussió que tenen les protestes és perjudicar veïns i comerciants dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i afectar la mobilitat de la ciutat.", + "span_text": "Ho justifica dient que l'única repercussió que tenen les protestes ‘és perjudicar veïns i comerciants dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i afectar la mobilitat de la ciutat'", + "span_start": 386, + "span_end": 569, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que busqui una ubicació alternativa per a la protesta independentista.", + "span_text": "En paral·lel, els socialistes han entrat una proposta de resolució on s'exigeix al departament d'Interior que busqui una ubicació alternativa per a la protesta independentista", + "span_start": 571, + "span_end": 746, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘Instem el departament d'Interior a indicar amb caràcter immediat als organitzadors dels talls diaris de la Meridiana una ubicació alternativa dins la mateixa ciutat de Barcelona on es puguin celebrar les seves concentracions diàries, que faci raonablement compatible el dret de manifestació amb la resta de drets que cal ponderar', diu el text de la proposta de resolució del PSC-Units", + "span_start": 819, + "span_end": 1205, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "La bateria d'onze preguntes", + "span_start": 1265, + "span_end": 1292, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la data des de quan es produeixen els talls, si aquests van estar comunicats, quants informes han emès el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al respecte, o si s'han presentat requeriments o s'han suggerit mesures al respecte i, en cas contrari, els motius per no fer-ho.", + "span_text": "La bateria d'onze preguntes demana conèixer des de quina data es produeixen els talls, si aquests van estar comunicats, quants informes han emès el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al respecte, o si s'han presentat requeriments o s'han suggerit mesures al respecte. I, en cas contrari, els motius per no fer-ho", + "span_start": 1265, + "span_end": 1587, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els socialistes asseguren que defensen el dret a manifestació", + "span_start": 1589, + "span_end": 1650, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En què el conseller d'Interior intervingui amb la màxima celeritat possible.", + "span_text": "reclamen que el conseller d'Interior intervingui amb la ‘màxima celeritat possible'", + "span_start": 1918, + "span_end": 2001, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_519", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pretos...", + "story": "Pretos (en grec antic Προῖτος Proitos) va ser rei de Tirint (o d'Argos), fill d'Abant i d'Aglaia, la filla de Mantineu. Descendeix de Linceu i d'Hipermnestra, i per tant de Dànau i d'Egipte., Quan encara estava al ventre de la seva mare, Pretos ja odiava al seu germà bessó Acrisi, i els nens es barallaven abans del seu naixement. Quan van ser grans, van dividir en dues parts l'Argòlida, sobre la qual governava Abant. Acrisi va obtenir Argos i Pretos Tirint. Aquest repartiment es va prendre amb sagnats combats entre els partidaris d'un i de l'altre, i que van acabar amb un resultat incert. Per explicar l'odi entre els germans, també es deia que Pretos havia seduït Dànae, la filla d'Acrisi, i que era el pare de Perseu., Rei de Tirint, Pretos va fortificar la ciutat, i se li atribueixen les muralles \\ciclòpies\\ que encara existeixen. Es diu que va rebre l'ajuda dels mateixos cíclops per a construir-la., Una versió de la llegenda explica que Acrisi va resultar vencedor de la lluita entre els germans, i va expulsar Pretos a Lícia, a l'Àsia Menor, a la cort del rei Iòbates. Allà es casà amb Estenebea, la filla del rei. Iòbates li va proporcionar un exèrcit amb el que va reconquerir el seu regne. Aleshores es va produir la divisió de l'Argòlida entre els dos germans., Pretos, instal·lat a Tirint amb la seva dona, va acollir Bel·lerofont, que havia acudit a la seva cort demanant-li asil i que el purifiqués d'un homicidi involuntari. Estenebea es va enamorar de l'heroi, i com que no el va poder aconseguir, el va acusar falsament d'haver volgut seduir-la. Pretos, no volent mancar a la seua hospitalitat, l'envià a Iòbates amb la instrucció secreta d'eliminar-lo., Pretos va ser pare de les Prètides, que Hera va fer embogir, i de Megapentes. Es va veure obligat a fer tres parts del seu regne per recompensar a Melamp per haver guarit les seves filles de la bogeria. Megapentes va succeir Pretos al tron de Tirint, però més endavant el va canviar amb Perseu pel d'Argos, que Perseu no volia, a causa del crim d'haver matat el seu avi Acrisi. Això explica que quan hi va haver l'expedició dels set cabdills contra Tebes, Adrast regnés a Argos, encara que al seu avantpassat Biant li hagués tocat originàriament una part del regne de Tirint.", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb quin altre nom es coneix a Pretos?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com s’anomena el seu germà bessó?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S’avenia amb ell?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com es van repartir l’Argòlida?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van lluitar per aquesta repartició?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què més explicava l’enemistat entre els dos?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què se li adjudica a Pretos?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va assistir en la seva edificació?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què diu una altra interpretació sobre aquest vincle fraternal?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer quan Iòbates el va ajudar amb milícia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A qui va rebre Pretos a Tirint juntament amb Estenebea?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va fer Pretos en veure que la seva dona havia acusat Bel·lerofont de seduir-la?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què va haver de dividir més tard el seu regne en tres?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tot i haver heretat Megapentes el tron de Tirint, amb qui se'l va bescanviar més tard?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amb el de Proitos.", + "span_text": "Pretos (en grec antic Προῖτος Proitos)", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un rei de Tirint.", + "span_text": "va ser rei de Tirint", + "span_start": 39, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Acrisi.", + "span_text": "Pretos ja odiava al seu germà bessó Acrisi", + "span_start": 239, + "span_end": 281, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pretos ja odiava al seu germà bessó Acrisi, i els nens es barallaven abans del seu naixement", + "span_start": 239, + "span_end": 331, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En dues parts; Acrisi va obtenir Argos i Pretos Tirint.", + "span_text": "van dividir en dues parts l'Argòlida, sobre la qual governava Abant. Acrisi va obtenir Argos i Pretos Tirint", + "span_start": 353, + "span_end": 461, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest repartiment es va prendre amb sagnats combats entre els partidaris d'un i de l'altre", + "span_start": 463, + "span_end": 554, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es deia que Pretos havia seduït Dànae, la filla d'Acrisi.", + "span_text": "Per explicar l'odi entre els germans, també es deia que Pretos havia seduït Dànae, la filla d'Acrisi", + "span_start": 597, + "span_end": 697, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les muralles ciclòpies de Tirint.", + "span_text": "Rei de Tirint, Pretos va fortificar la ciutat, i se li atribueixen les muralles \\ciclòpies\\", + "span_start": 730, + "span_end": 821, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els mateixos cíclops.", + "span_text": "Es diu que va rebre l'ajuda dels mateixos cíclops per a construir-la", + "span_start": 845, + "span_end": 913, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que Acrisi va resultar vencedor de la lluita entre els germans, i va expulsar Pretos a Lícia, a la cort del rei Iòbates. Allà es casà amb Estenebea, la filla del rei.", + "span_text": "Una versió de la llegenda explica que Acrisi va resultar vencedor de la lluita entre els germans, i va expulsar Pretos a Lícia, a l'Àsia Menor, a la cort del rei Iòbates. Allà es casà amb Estenebea, la filla del rei", + "span_start": 917, + "span_end": 1132, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va reconquerir el seu regne. Aleshores es va produir la divisió de l'Argòlida entre els dos germans.", + "span_text": "Iòbates li va proporcionar un exèrcit amb el que va reconquerir el seu regne. Aleshores es va produir la divisió de l'Argòlida entre els dos germans", + "span_start": 1134, + "span_end": 1282, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Bel·lerofont.", + "span_text": "Pretos, instal·lat a Tirint amb la seva dona, va acollir Bel·lerofont", + "span_start": 1286, + "span_end": 1355, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'envià a Iòbates amb la instrucció secreta d'eliminar-lo.", + "span_text": "Estenebea es va enamorar de l'heroi, i com que no el va poder aconseguir, el va acusar falsament d'haver volgut seduir-la. Pretos, no volent mancar a la seua hospitalitat, l'envià a Iòbates amb la instrucció secreta d'eliminar-lo", + "span_start": 1453, + "span_end": 1682, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per recompensar a Melamp per haver guarit les seves filles de la bogeria.", + "span_text": "Es va veure obligat a fer tres parts del seu regne per recompensar a Melamp per haver guarit les seves filles de la bogeria", + "span_start": 1764, + "span_end": 1887, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb Perseu.", + "span_text": "Megapentes va succeir Pretos al tron de Tirint, però més endavant el va canviar amb Perseu", + "span_start": 1889, + "span_end": 1979, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Amb el nom de Proitos.", + "span_text": "Pretos (en grec antic Προῖτος Proitos)", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un rei de Tirint.", + "span_text": "va ser rei de Tirint (o d'Argos)", + "span_start": 39, + "span_end": 71, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Acrisi.", + "span_text": "Pretos ja odiava al seu germà bessó Acrisi", + "span_start": 239, + "span_end": 281, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pretos ja odiava al seu germà bessó Acrisi, i els nens es barallaven abans del seu naixement", + "span_start": 239, + "span_end": 331, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Acrisi va obtenir Argos i Pretos Tirint.", + "span_text": "van dividir en dues parts l'Argòlida, sobre la qual governava Abant. Acrisi va obtenir Argos i Pretos Tirint", + "span_start": 353, + "span_end": 461, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest repartiment es va prendre amb sagnats combats entre els partidaris d'un i de l'altre", + "span_start": 463, + "span_end": 554, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es deia que Pretos havia seduït Dànae, la filla d'Acrisi, i que era el pare de Perseu.", + "span_text": "Per explicar l'odi entre els germans, també es deia que Pretos havia seduït Dànae, la filla d'Acrisi, i que era el pare de Perseu", + "span_start": 597, + "span_end": 726, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les muralles ciclòpies de Tirint.", + "span_text": "Rei de Tirint, Pretos va fortificar la ciutat, i se li atribueixen les muralles \\ciclòpies\\", + "span_start": 730, + "span_end": 821, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es diu que els cíclops.", + "span_text": "Es diu que va rebre l'ajuda dels mateixos cíclops per a construir-la", + "span_start": 845, + "span_end": 913, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que Acrisi va resultar vencedor de la lluita entre els germans, i va expulsar Pretos a Lícia, a l'Àsia Menor, a la cort del rei Iòbates. Allà es casà amb Estenebea, la filla del rei.", + "span_text": "Una versió de la llegenda explica que Acrisi va resultar vencedor de la lluita entre els germans, i va expulsar Pretos a Lícia, a l'Àsia Menor, a la cort del rei Iòbates. Allà es casà amb Estenebea, la filla del rei", + "span_start": 917, + "span_end": 1132, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que Pretos va reconquerir el seu regne, i es va produir la divisió de l'Argòlida entre els dos germans.", + "span_text": "Iòbates li va proporcionar un exèrcit amb el que va reconquerir el seu regne. Aleshores es va produir la divisió de l'Argòlida entre els dos germans", + "span_start": 1134, + "span_end": 1282, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Bel·lerofont.", + "span_text": "Pretos, instal·lat a Tirint amb la seva dona, va acollir Bel·lerofont", + "span_start": 1286, + "span_end": 1355, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'envià a Iòbates amb la instrucció secreta d'eliminar-lo.", + "span_text": "Estenebea es va enamorar de l'heroi, i com que no el va poder aconseguir, el va acusar falsament d'haver volgut seduir-la. Pretos, no volent mancar a la seua hospitalitat, l'envià a Iòbates amb la instrucció secreta d'eliminar-lo", + "span_start": 1453, + "span_end": 1682, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per recompensar a Melamp per haver guarit les seves filles de la bogeria.", + "span_text": "Es va veure obligat a fer tres parts del seu regne per recompensar a Melamp per haver guarit les seves filles de la bogeria", + "span_start": 1764, + "span_end": 1887, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb Perseu.", + "span_text": "Megapentes va succeir Pretos al tron de Tirint, però més endavant el va canviar amb Perseu pel d'Argos", + "span_start": 1889, + "span_end": 1991, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Amb el de Proitos.", + "span_text": "Pretos (en grec antic Προῖτος Proitos)", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un rei de Tirint (o d'Argos).", + "span_text": "va ser rei de Tirint (o d'Argos)", + "span_start": 39, + "span_end": 71, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Acrisi.", + "span_text": "Pretos ja odiava al seu germà bessó Acrisi", + "span_start": 239, + "span_end": 281, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pretos ja odiava al seu germà bessó Acrisi, i els nens es barallaven abans del seu naixement", + "span_start": 239, + "span_end": 331, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En dues parts: Acrisi va obtenir Argos i Pretos Tirint.", + "span_text": "van dividir en dues parts l'Argòlida, sobre la qual governava Abant. Acrisi va obtenir Argos i Pretos Tirint", + "span_start": 353, + "span_end": 461, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest repartiment es va prendre amb sagnats combats entre els partidaris d'un i de l'altre", + "span_start": 463, + "span_end": 554, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es deia que Pretos havia seduït Dànae, la filla d'Acrisi, i que era el pare de Perseu.", + "span_text": "Per explicar l'odi entre els germans, també es deia que Pretos havia seduït Dànae, la filla d'Acrisi, i que era el pare de Perseu", + "span_start": 597, + "span_end": 726, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les muralles ciclòpies de la ciutat de Tirint.", + "span_text": "Rei de Tirint, Pretos va fortificar la ciutat, i se li atribueixen les muralles \\ciclòpies\\", + "span_start": 730, + "span_end": 821, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els cíclops.", + "span_text": "Es diu que va rebre l'ajuda dels mateixos cíclops per a construir-la", + "span_start": 845, + "span_end": 913, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que Acrisi va resultar vencedor de la lluita, va expulsar Pretos a Lícia a la cort del rei Iòbates i allà es casà amb Estenebea, la filla del rei.", + "span_text": "Una versió de la llegenda explica que Acrisi va resultar vencedor de la lluita entre els germans, i va expulsar Pretos a Lícia, a l'Àsia Menor, a la cort del rei Iòbates. Allà es casà amb Estenebea, la filla del rei", + "span_start": 917, + "span_end": 1132, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que Pretos va reconquerir el seu regne i es va produir la divisió de l'Argòlida entre els dos germans.", + "span_text": "Iòbates li va proporcionar un exèrcit amb el que va reconquerir el seu regne. Aleshores es va produir la divisió de l'Argòlida entre els dos germans", + "span_start": 1134, + "span_end": 1282, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Bel·lerofont.", + "span_text": "Pretos, instal·lat a Tirint amb la seva dona, va acollir Bel·lerofont", + "span_start": 1286, + "span_end": 1355, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'envià a Iòbates amb la instrucció secreta d'eliminar-lo.", + "span_text": "Estenebea es va enamorar de l'heroi, i com que no el va poder aconseguir, el va acusar falsament d'haver volgut seduir-la. Pretos, no volent mancar a la seua hospitalitat, l'envià a Iòbates amb la instrucció secreta d'eliminar-lo", + "span_start": 1453, + "span_end": 1682, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per recompensar a Melamp per haver guarit les seves filles de la bogeria.", + "span_text": "Es va veure obligat a fer tres parts del seu regne per recompensar a Melamp per haver guarit les seves filles de la bogeria", + "span_start": 1764, + "span_end": 1887, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb Perseu.", + "span_text": "Megapentes va succeir Pretos al tron de Tirint, però més endavant el va canviar amb Perseu", + "span_start": 1889, + "span_end": 1979, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_241", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Tornen a València les Magues de Gener", + "story": "‘València és festa.' Així resumeix Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet, la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria des que, amb l'impuls de la més que centenària institució, es va recuperar la festa de l'any 1937. En aquella data, i en plena guerra, precisament perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries, una València plena de refugiats va celebrar, al tombant de l'any, la Festa de la Infantesa. A partir de les fotografies, i dels documents recuperats, el Micalet va decidir, l'any 2016, de recordar la iniciativa, reprendre-la, adaptar-la als temps que vivim. I van néixer les tres Magues de Gener. I a València, des d'aleshores, hi ha dues cavalcades. Llibertat, Igualtat i Fraternitat-Sororitat, les tres Magues, per tant, han recorregut els carrers de la ciutat: des del Parterre, passant pel carrer de la Pau i pel de Sant Vicent, fins a la plaça de l'ajuntament, on faran el parlament des de dalt del baló, les Magues repartiran regals, música i somriures a xics i grans. I ho han fet acompanyades d'una comparsa de colors: muixerangues, dolçaines, grups d'animació de carrer, de danses, de batucada, gegants, nans i cabuts, bicicletes… De fet, explica Pardiñas, com més va hi ha més grups i entitats que hi volen participar, i també més assistència de famílies que s'apunten al doblet valencià de cavalcades. Enguany, a més a més, hi ha participat Pep Gimeno, Botifarra, que ha pujat al balcó amb les Magues. La intenció és clara i l'entitat organitzadora la resumeix així: fer arribar als infants ‘alegria, amor, esperança, cultura i diversió'. Tonetxo Pardiñas també ens explica que, junt amb els valors que vol transmetre la cavalcada i la Festa de la Infantesa que l'ha precedida durant tot el mes de desembre al voltant del Micalet, amb atenció al reciclatge, l'ecologia i la igualtat entre homes i dones, enguany han treballat perquè ‘es vagen introduint més elements tradicionals, perquè la cultura popular hi tinga una presència cada vegada més visible i activa'. Alguns infants hi han acudit disfressats, una crida que es va fer extensiva ‘als adults que els acompanyen'. Al capdavall, tal com recordava Pardiñas, ‘la intenció és passar un matí agradable amb la família i els amics, i que ens respecte la pluja'. A València hi ha dues cavalcades, sí. Perquè, com fa la dita: ‘quant més sucre, més dolç'", + "questions": [ + { + "input_text": "Què considera Pardiñas que és la ciutat de València?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és aquest home?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A què es refereix amb aquesta declaració?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va ser l'últim cop que es va celebrar aquesta festa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què es va commemorar aquell any?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què es va fer el 2016?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va sorgir d’aquesta decisió?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es va substituir una desfilada per una altra?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines zones de la ciutat han transitat aquestes reines?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què faran a aquest últim lloc?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui les ha acompanyat a la balconada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin objectiu té aquesta celebració segons Pardiñas?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi han anat nens disfressats?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin refrany se sol dir i que pot exemplificar aquesta anècdota?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Festa.", + "span_text": "‘València és festa.' Així resumeix Tonetxo Pardiñas", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El president de la Societat Coral el Micalet.", + "span_text": "Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet", + "span_start": 35, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria.", + "span_text": "‘València és festa.' Així resumeix Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet, la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria", + "span_start": 0, + "span_end": 170, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'any 1937.", + "span_text": "la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria des que, amb l'impuls de la més que centenària institució, es va recuperar la festa de l'any 1937", + "span_start": 96, + "span_end": 268, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La Festa de la Infantesa.", + "span_text": "En aquella data, i en plena guerra, precisament perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries, una València plena de refugiats va celebrar, al tombant de l'any, la Festa de la Infantesa", + "span_start": 270, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries en plena guerra.", + "span_text": "en plena guerra, precisament perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries, una València plena de refugiats va celebrar, al tombant de l'any, la Festa de la Infantesa", + "span_start": 289, + "span_end": 478, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Micalet va decidir de recordar la iniciativa.", + "span_text": "el Micalet va decidir, l'any 2016, de recordar la iniciativa", + "span_start": 538, + "span_end": 598, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les tres Magues de Gener.", + "span_text": "I van néixer les tres Magues de Gener", + "span_start": 646, + "span_end": 683, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I a València, des d'aleshores, hi ha dues cavalcades", + "span_start": 685, + "span_end": 737, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Des del Parterre, passant pel carrer de la Pau i pel de Sant Vicent, fins a la plaça de l'ajuntament.", + "span_text": "les tres Magues, per tant, han recorregut els carrers de la ciutat: des del Parterre, passant pel carrer de la Pau i pel de Sant Vicent, fins a la plaça de l'ajuntament", + "span_start": 784, + "span_end": 952, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Repartiran regals, música i somriures a xics i grans.", + "span_text": "fins a la plaça de l'ajuntament, on faran el parlament des de dalt del baló, les Magues repartiran regals, música i somriures a xics i grans", + "span_start": 921, + "span_end": 1061, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pep Gimeno, Botifarra.", + "span_text": "a més a més, hi ha participat Pep Gimeno, Botifarra, que ha pujat al balcó amb les Magues", + "span_start": 1410, + "span_end": 1499, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Introduir més elements tradicionals, perquè la cultura popular hi tinga una presència cada vegada més visible i activa.", + "span_text": "enguany han treballat perquè ‘es vagen introduint més elements tradicionals, perquè la cultura popular hi tinga una presència cada vegada més visible i activa'", + "span_start": 1903, + "span_end": 2062, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Alguns infants hi han acudit disfressats", + "span_start": 2064, + "span_end": 2104, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quant més sucre, més dolç.", + "span_text": "A València hi ha dues cavalcades, sí. Perquè, com fa la dita: ‘quant més sucre, més dolç'", + "span_start": 2314, + "span_end": 2403, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que és festa.", + "span_text": "‘València és festa.' Així resumeix Tonetxo Pardiñas", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El president de la Societat Coral el Micalet.", + "span_text": "Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet", + "span_start": 35, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria.", + "span_text": "‘València és festa.' Així resumeix Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet, la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria", + "span_start": 0, + "span_end": 170, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'any 1937.", + "span_text": "la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria des que, amb l'impuls de la més que centenària institució, es va recuperar la festa de l'any 1937", + "span_start": 96, + "span_end": 268, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La Festa de la Infantesa.", + "span_text": "En aquella data, i en plena guerra, precisament perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries, una València plena de refugiats va celebrar, al tombant de l'any, la Festa de la Infantesa", + "span_start": 270, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè en plena guerra els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries.", + "span_text": "en plena guerra, precisament perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries, una València plena de refugiats va celebrar, al tombant de l'any, la Festa de la Infantesa", + "span_start": 289, + "span_end": 478, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Micalet va decidir de recordar la iniciativa, reprendre-la, adaptar-la als temps que vivim.", + "span_text": "el Micalet va decidir, l'any 2016, de recordar la iniciativa, reprendre-la, adaptar-la als temps que vivim", + "span_start": 538, + "span_end": 644, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les tres Magues de Gener.", + "span_text": "I van néixer les tres Magues de Gener", + "span_start": 646, + "span_end": 683, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I a València, des d'aleshores, hi ha dues cavalcades", + "span_start": 685, + "span_end": 737, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Des del Parterre, passant pel carrer de la Pau i pel de Sant Vicent, fins a la plaça de l'ajuntament.", + "span_text": "les tres Magues, per tant, han recorregut els carrers de la ciutat: des del Parterre, passant pel carrer de la Pau i pel de Sant Vicent, fins a la plaça de l'ajuntament", + "span_start": 784, + "span_end": 952, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El parlament i repartiran regals, música i somriures a xics i grans.", + "span_text": "fins a la plaça de l'ajuntament, on faran el parlament des de dalt del baló, les Magues repartiran regals, música i somriures a xics i grans", + "span_start": 921, + "span_end": 1061, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pep Gimeno, Botifarra.", + "span_text": "Enguany, a més a més, hi ha participat Pep Gimeno, Botifarra, que ha pujat al balcó amb les Magues", + "span_start": 1401, + "span_end": 1499, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Introduir més elements tradicionals, perquè la cultura popular hi tinga una presència cada vegada més visible i activa.", + "span_text": "enguany han treballat perquè ‘es vagen introduint més elements tradicionals, perquè la cultura popular hi tinga una presència cada vegada més visible i activa'", + "span_start": 1903, + "span_end": 2062, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Alguns infants hi han acudit disfressats", + "span_start": 2064, + "span_end": 2104, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quant més sucre, més dolç.", + "span_text": "A València hi ha dues cavalcades, sí. Perquè, com fa la dita: ‘quant més sucre, més dolç'", + "span_start": 2314, + "span_end": 2403, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Festa.", + "span_text": "‘València és festa.' Així resumeix Tonetxo Pardiñas", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El president de la Societat Coral el Micalet.", + "span_text": "Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet", + "span_start": 35, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria.", + "span_text": "‘València és festa.' Així resumeix Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet, la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria", + "span_start": 0, + "span_end": 170, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'any 1937.", + "span_text": "doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria des que, amb l'impuls de la més que centenària institució, es va recuperar la festa de l'any 1937", + "span_start": 99, + "span_end": 268, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La Festa de la Infantesa.", + "span_text": "En aquella data, i en plena guerra, precisament perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries, una València plena de refugiats va celebrar, al tombant de l'any, la Festa de la Infantesa", + "span_start": 270, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè els més menuts poguessin oblidar-se per uns dies de les misèries de la guerra que hi havia.", + "span_text": "en plena guerra, precisament perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries, una València plena de refugiats va celebrar, al tombant de l'any, la Festa de la Infantesa", + "span_start": 289, + "span_end": 478, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Micalet va decidir de recordar la iniciativa, reprendre-la, adaptar-la als temps que vivim.", + "span_text": "el Micalet va decidir, l'any 2016, de recordar la iniciativa, reprendre-la, adaptar-la als temps que vivim", + "span_start": 538, + "span_end": 644, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les tres Magues de Gener.", + "span_text": "I van néixer les tres Magues de Gener", + "span_start": 646, + "span_end": 683, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I a València, des d'aleshores, hi ha dues cavalcades", + "span_start": 685, + "span_end": 737, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Des del Parterre, passant pel carrer de la Pau i pel de Sant Vicent, fins a la plaça de l'ajuntament.", + "span_text": "les tres Magues, per tant, han recorregut els carrers de la ciutat: des del Parterre, passant pel carrer de la Pau i pel de Sant Vicent, fins a la plaça de l'ajuntament", + "span_start": 784, + "span_end": 952, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El parlament des de dalt del baló, repartiran regals, música i somriures a xics i grans.", + "span_text": "la plaça de l'ajuntament, on faran el parlament des de dalt del baló, les Magues repartiran regals, música i somriures a xics i grans", + "span_start": 928, + "span_end": 1061, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pep Gimeno, Botifarra.", + "span_text": "a més a més, hi ha participat Pep Gimeno, Botifarra, que ha pujat al balcó amb les Magues", + "span_start": 1410, + "span_end": 1499, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Introduir més elements tradicionals, perquè la cultura popular hi tinga una presència cada vegada més visible i activa.", + "span_text": "enguany han treballat perquè ‘es vagen introduint més elements tradicionals, perquè la cultura popular hi tinga una presència cada vegada més visible i activa'", + "span_start": 1903, + "span_end": 2062, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Alguns infants hi han acudit disfressats", + "span_start": 2064, + "span_end": 2104, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quant més sucre, més dolç.", + "span_text": "A València hi ha dues cavalcades, sí. Perquè, com fa la dita: ‘quant més sucre, més dolç'", + "span_start": 2314, + "span_end": 2403, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_159", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Jordi Vilanova i Cardona...", + "story": "Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983) era fill de Martí Vilanova, un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló. Quan aquest mor, la seva esposa Narcisa torna a Catalunya amb el fill d'ambdós i romanen a Barcelona fins als Fets de maig del 1937, quan mare i fill tornen a París on tenen amics., En iniciar-se la Segona Guerra Mundial, s'exilia a Anglaterra i, quan té 17 anys, s'allista voluntari a l'exèrcit britànic per lluitar contra el feixisme. Malauradament, el període d'ensinistrament a Escòcia s'allarga més enllà del final de la guerra i és destinat a Egipte i a Palestina. En finalitzar el Mandat Britànic de Palestina, torna a Anglaterra., La seva preocupació aleshores és situar-se per treballar en l'organisme que estima més unitari i d'esquerres. Ho fa primer en el Front Nacional de Catalunya i, més tard, també al Consell Nacional Català. Alt, jove, dinàmic, ben integrat a la societat britànica, Jordi Vilanova significà una aportació rellevant a l'equip entorn de Josep Maria Batista i Roca i el seu incansable col·laborador Gaspar Alcoverro. El seu esperit expeditiu va permetre, per exemple, donar volada a la impressió i distribució del butlletí informatiu «SINC» (Servei d'Informació Nacional Català), iniciat el febrer de 1966 a Perpinyà, més modestament, per Lluís Esteve. La seva disposició per a sintonitzar amb els corrents marxistes era notòria i, de fet sense alterar el pensament del Consell Nacional Català, n'ampliava els camps d'adhesió. N'és vicepresident de 1966 a 1979., També manté durant tot aquest temps que viu a Londres contactes amb tota mena de persones i organitzacions, rebent moltes persones exiliades a casa seva, entre elles en Jordi Carbonell amb qui creix una llarga amistat. Col·labora amb la Anglo-Catalan Society i treballa per a l'obtenció de l'afiliació del Moviment Socialista de Catalunya a la Internacional Socialista. És frustrat per la posició contrària del PSOE en el si de la Internacional, tot i que n'obté el reconeixement del Partit Laborista britànic. A més a més, és representant de l'Assemblea de Catalunya a la Gran Bretanya., Al retorn de l'exili, l'any 1976, s'incorpora a l'Assemblea de l'Alt Empordà i continua amb la idea d'unir l'esquerra catalana i es presenta en les primeres eleccions democràtiques per al Senat, en la coalició FNC i BEAN (BCT, PSAN)., Fou cofundador de Nacionalistes d'Esquerra. Formà part del secretariat provisional anterior a la seva primera assemblea, esforçant-se a aconseguir que la nova organització fóra com més àmplia millor. També fou un dels quinze membres del Secretariat i del Consell Polític resultants. Va ser número u de la llista per Girona a les eleccions al Congrés de Madrid el 1982., Jordi Vilanova era casat amb una sueca, Gunvi Karlsson, i amb ella van tenir tres fills. Mor d'infart el 24 d'agost, 1983.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Jordi Vilanova i Cardona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava aquest?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va passar quan va morir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins quan van estar Jordi i la seva mare a Barcelona?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I on van anar després?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va fer Vilanova al començament de la Segona Guerra Mundial?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On és enviat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com se’l descriu?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per quins principis advocava?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui acceptava a casa seva quan vivia a Londres?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan es va unir a l’Assemblea de l’Alt Empordà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va casar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan va morir ell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A París.", + "span_text": "Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1927.", + "span_text": "Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Martí Vilanova.", + "span_text": "era fill de Martí Vilanova", + "span_start": 65, + "span_end": 91, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló.", + "span_text": "era fill de Martí Vilanova, un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló", + "span_start": 65, + "span_end": 242, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La seva esposa Narcisa torna a Catalunya amb el fill d'ambdós.", + "span_text": "Quan aquest mor, la seva esposa Narcisa torna a Catalunya amb el fill d'ambdós", + "span_start": 244, + "span_end": 322, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins als Fets de maig del 1937.", + "span_text": "romanen a Barcelona fins als Fets de maig del 1937", + "span_start": 325, + "span_end": 375, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A París.", + "span_text": "fins als Fets de maig del 1937, quan mare i fill tornen a París", + "span_start": 345, + "span_end": 408, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S'exilia a Anglaterra i, quan té 17 anys, s'allista voluntari a l'exèrcit britànic per lluitar contra el feixisme.", + "span_text": "En iniciar-se la Segona Guerra Mundial, s'exilia a Anglaterra i, quan té 17 anys, s'allista voluntari a l'exèrcit britànic per lluitar contra el feixisme", + "span_start": 427, + "span_end": 580, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Egipte i a Palestina.", + "span_text": "és destinat a Egipte i a Palestina", + "span_start": 680, + "span_end": 714, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Alt, jove, dinàmic i ben integrat a la societat britànica.", + "span_text": "Alt, jove, dinàmic, ben integrat a la societat britànica, Jordi Vilanova", + "span_start": 989, + "span_end": 1061, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pels principis marxistes.", + "span_text": "La seva disposició per a sintonitzar amb els corrents marxistes era notòria", + "span_start": 1431, + "span_end": 1506, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Persones exiliades, entre elles en Jordi Carbonell.", + "span_text": "També manté durant tot aquest temps que viu a Londres contactes amb tota mena de persones i organitzacions, rebent moltes persones exiliades a casa seva, entre elles en Jordi Carbonell", + "span_start": 1642, + "span_end": 1826, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'any 1976.", + "span_text": "Al retorn de l'exili, l'any 1976, s'incorpora a l'Assemblea de l'Alt Empordà", + "span_start": 2232, + "span_end": 2308, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb una sueca, Gunvi Karlsson.", + "span_text": "Jordi Vilanova era casat amb una sueca, Gunvi Karlsson", + "span_start": 2839, + "span_end": 2893, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 24 d'agost, 1983.", + "span_text": "Mor d'infart el 24 d'agost, 1983", + "span_start": 2928, + "span_end": 2960, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A París, França.", + "span_text": "Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En el 1927.", + "span_text": "Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Martí Vilanova.", + "span_text": "era fill de Martí Vilanova", + "span_start": 65, + "span_end": 91, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló.", + "span_text": "era fill de Martí Vilanova, un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló", + "span_start": 65, + "span_end": 242, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La seva esposa Narcisa torna a Catalunya amb el fill d'ambdós i romanen a Barcelona.", + "span_text": "Quan aquest mor, la seva esposa Narcisa torna a Catalunya amb el fill d'ambdós i romanen a Barcelona", + "span_start": 244, + "span_end": 344, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins als Fets de maig del 1937.", + "span_text": "i romanen a Barcelona fins als Fets de maig del 1937", + "span_start": 323, + "span_end": 375, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A París.", + "span_text": "romanen a Barcelona fins als Fets de maig del 1937, quan mare i fill tornen a París", + "span_start": 325, + "span_end": 408, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S'exilia a Anglaterra i, quan té 17 anys, s'allista voluntari a l'exèrcit britànic per lluitar contra el feixisme.", + "span_text": "En iniciar-se la Segona Guerra Mundial, s'exilia a Anglaterra i, quan té 17 anys, s'allista voluntari a l'exèrcit britànic per lluitar contra el feixisme", + "span_start": 427, + "span_end": 580, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Egipte i a Palestina.", + "span_text": "és destinat a Egipte i a Palestina", + "span_start": 680, + "span_end": 714, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Alt, jove, dinàmic, ben integrat a la societat britànica.", + "span_text": "Alt, jove, dinàmic, ben integrat a la societat britànica, Jordi Vilanova", + "span_start": 989, + "span_end": 1061, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pels corrents marxistes.", + "span_text": "La seva disposició per a sintonitzar amb els corrents marxistes era notòria", + "span_start": 1431, + "span_end": 1506, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Persones exiliades.", + "span_text": "També manté durant tot aquest temps que viu a Londres contactes amb tota mena de persones i organitzacions, rebent moltes persones exiliades a casa seva", + "span_start": 1642, + "span_end": 1794, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al retorn de l'exili, l'any 1976.", + "span_text": "Al retorn de l'exili, l'any 1976, s'incorpora a l'Assemblea de l'Alt Empordà", + "span_start": 2232, + "span_end": 2308, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Gunvi Karlsson.", + "span_text": "Jordi Vilanova era casat amb una sueca, Gunvi Karlsson", + "span_start": 2839, + "span_end": 2893, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 24 d'agost, 1983.", + "span_text": "Mor d'infart el 24 d'agost, 1983", + "span_start": 2928, + "span_end": 2960, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A París.", + "span_text": "Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1927.", + "span_text": "Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Martí Vilanova.", + "span_text": "era fill de Martí Vilanova", + "span_start": 65, + "span_end": 91, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló.", + "span_text": "era fill de Martí Vilanova, un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló", + "span_start": 65, + "span_end": 242, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La seva esposa Narcisa torna a Catalunya amb el fill d'ambdós.", + "span_text": "Quan aquest mor, la seva esposa Narcisa torna a Catalunya amb el fill d'ambdós", + "span_start": 244, + "span_end": 322, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins als Fets de maig del 1937.", + "span_text": "romanen a Barcelona fins als Fets de maig del 1937", + "span_start": 325, + "span_end": 375, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A París.", + "span_text": "fins als Fets de maig del 1937, quan mare i fill tornen a París", + "span_start": 345, + "span_end": 408, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "S'exilia a Anglaterra i s'allista voluntari a l'exèrcit britànic per lluitar contra el feixisme.", + "span_text": "En iniciar-se la Segona Guerra Mundial, s'exilia a Anglaterra i, quan té 17 anys, s'allista voluntari a l'exèrcit britànic per lluitar contra el feixisme", + "span_start": 427, + "span_end": 580, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Egipte i a Palestina.", + "span_text": "és destinat a Egipte i a Palestina", + "span_start": 680, + "span_end": 714, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com a alt, jove, dinàmic i ben integrat a la societat britànica.", + "span_text": "Alt, jove, dinàmic, ben integrat a la societat britànica, Jordi Vilanova", + "span_start": 989, + "span_end": 1061, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pels del marxisme.", + "span_text": "La seva disposició per a sintonitzar amb els corrents marxistes era notòria", + "span_start": 1431, + "span_end": 1506, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Persones exiliades.", + "span_text": "També manté durant tot aquest temps que viu a Londres contactes amb tota mena de persones i organitzacions, rebent moltes persones exiliades a casa seva", + "span_start": 1642, + "span_end": 1794, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al retorn de l'exili.", + "span_text": "Al retorn de l'exili, l'any 1976, s'incorpora a l'Assemblea de l'Alt Empordà", + "span_start": 2232, + "span_end": 2308, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Gunvi Karlsson.", + "span_text": "Jordi Vilanova era casat amb una sueca, Gunvi Karlsson", + "span_start": 2839, + "span_end": 2893, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 24 d'agost, 1983.", + "span_text": "Mor d'infart el 24 d'agost, 1983", + "span_start": 2928, + "span_end": 2960, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1684", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Sansin...", + "story": "Sansin, Sanshin (en Hangul:산신, en Hanja: 山神) o Sanyeong Daeshin (山靈大神) —el Déu de la Muntanya (del creixement, la prosperitat)— és, en la mitologia, una divinitat del xamanisme coreà considerat com el de més alt nivell entre els esperits. Com la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca, Sansin va ser l'objecte d'adoració i culte més important entre els coreans a l'antiguitat. Des de Gojoseon (2332 aC) fins a Joseon (1392-1910), fou culte religiós i era costum que el govern preparés rituals dedicats a Sansin. A les pintures, encara presents en els temples a les muntanyes coreanes, Sansin apareix representat amb tigres i nois joves.\\nEl culte de Sansin va aparèixer en l'etapa en què predominava la caça a causa de la creença que Sansin és un déu de la naturalesa. En el mite de Dangun, que és el fundador de l'antic regne de Gojoseon o Koyoseon, es diu que ell mateix després d'abdicar al tron, es va transformar en Sansin., El culte a Sansin, es diu, preponderava a Silla durant l'època dels Tres Regnes de Corea en punts on la majoria dels objectes de ritual eren dedicats a ells, això es va basar en la devoció que Sansin defensava al país. Per exemple, es diu que vuit Sansin van aparèixer a Poseokjeong (포석정) on el rei i els nobles van fer grans cerimònies per donar notícies de l'emergència nacional de la caiguda del regne de Silla. A mesura que el budisme va penetrar a Corea, va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà, sent des de llavors Sansin en les escriptures religioses com una divinitat dels temples.\\n\\nA Corea, cada temple budista té un santuari dedicat al Sansin local, anomenat Sansingak (en Hangul: 산신각, en Hanja: 山神 閣), que normalment es representa com una figura masculina envoltada de tigres.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Sansin?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb quins altres noms se’l coneix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És important entre els espectres de la regió?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quina època el govern li va dedicar cerimònies religioses?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com apareix dibuixat als temples?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què conta el mite de Dangun?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On predominava la veneració a Sanshin?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Era comú que la major part d’adoracions fossin a ell?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina anècdota demostra aquesta creença?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va passar quan el budisme es va introduir a Corea?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va adaptar el budisme llavors aquesta figura als seus llocs de culte?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què podem trobar llavors als temples budistes?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com es diu aquest?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una divinitat del xamanisme coreà.", + "span_text": "Sansin, Sanshin (en Hangul:산신, en Hanja: 山神) o Sanyeong Daeshin (山靈大神) —el Déu de la Muntanya (del creixement, la prosperitat)— és, en la mitologia, una divinitat del xamanisme coreà", + "span_start": 0, + "span_end": 182, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sanshin o Sanyeong Daeshin.", + "span_text": "Sansin, Sanshin (en Hangul:산신, en Hanja: 山神) o Sanyeong Daeshin", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca, Sansin va ser l'objecte d'adoració i culte més important entre els coreans a l'antiguitat", + "span_start": 239, + "span_end": 390, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca.", + "span_text": "Com la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca, Sansin va ser l'objecte d'adoració i culte més important entre els coreans a l'antiguitat", + "span_start": 239, + "span_end": 390, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des de Gojoseon fins a Joseon.", + "span_text": "Des de Gojoseon (2332 aC) fins a Joseon (1392-1910), fou culte religiós i era costum que el govern preparés rituals dedicats a Sansin", + "span_start": 392, + "span_end": 525, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb tigres i nois joves.", + "span_text": "A les pintures, encara presents en els temples a les muntanyes coreanes, Sansin apareix representat amb tigres i nois joves", + "span_start": 527, + "span_end": 650, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que ell mateix després d'abdicar al tron, es va transformar en Sansin.", + "span_text": "En el mite de Dangun, que és el fundador de l'antic regne de Gojoseon o Koyoseon, es diu que ell mateix després d'abdicar al tron, es va transformar en Sansin", + "span_start": 784, + "span_end": 942, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Silla.", + "span_text": "El culte a Sansin, es diu, preponderava a Silla", + "span_start": 946, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El culte a Sansin, es diu, preponderava a Silla durant l'època dels Tres Regnes de Corea en punts on la majoria dels objectes de ritual eren dedicats a ells", + "span_start": 946, + "span_end": 1102, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè es creia que Sansin defensava al país.", + "span_text": "això es va basar en la devoció que Sansin defensava al país", + "span_start": 1104, + "span_end": 1163, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La que diu que vuit Sansin van aparèixer a Poseokjeong on el rei i els nobles van fer grans cerimònies per donar notícies de l'emergència nacional de la caiguda del regne de Silla.", + "span_text": "Per exemple, es diu que vuit Sansin van aparèixer a Poseokjeong (포석정) on el rei i els nobles van fer grans cerimònies per donar notícies de l'emergència nacional de la caiguda del regne de Silla", + "span_start": 1165, + "span_end": 1359, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà.", + "span_text": "A mesura que el budisme va penetrar a Corea, va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà", + "span_start": 1361, + "span_end": 1462, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà, sent des de llavors Sansin en les escriptures religioses com una divinitat dels temples", + "span_start": 1406, + "span_end": 1551, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un santuari dedicat al Sansin local.", + "span_text": "cada temple budista té un santuari dedicat al Sansin local", + "span_start": 1565, + "span_end": 1623, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sansingak.", + "span_text": "un santuari dedicat al Sansin local, anomenat Sansingak", + "span_start": 1588, + "span_end": 1643, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una una divinitat del xamanisme coreà.", + "span_text": "Sansin, Sanshin (en Hangul:산신, en Hanja: 山神) o Sanyeong Daeshin (山靈大神) —el Déu de la Muntanya (del creixement, la prosperitat)— és, en la mitologia, una divinitat del xamanisme coreà", + "span_start": 0, + "span_end": 182, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sanshin o Sanyeong Daeshin.", + "span_text": "Sansin, Sanshin (en Hangul:산신, en Hanja: 山神) o Sanyeong Daeshin", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una divinitat del xamanisme coreà considerat com el de més alt nivell entre els esperits", + "span_start": 149, + "span_end": 237, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca.", + "span_text": "Com la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca, Sansin va ser l'objecte d'adoració i culte més important entre els coreans a l'antiguitat", + "span_start": 239, + "span_end": 390, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des de Gojoseon (2332 aC) fins a Joseon (1392-1910).", + "span_text": "Des de Gojoseon (2332 aC) fins a Joseon (1392-1910), fou culte religiós i era costum que el govern preparés rituals dedicats a Sansin", + "span_start": 392, + "span_end": 525, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb tigres i nois joves.", + "span_text": "A les pintures, encara presents en els temples a les muntanyes coreanes, Sansin apareix representat amb tigres i nois joves", + "span_start": 527, + "span_end": 650, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que Dangun després d'abdicar al tron, es va transformar en Sansin.", + "span_text": "En el mite de Dangun, que és el fundador de l'antic regne de Gojoseon o Koyoseon, es diu que ell mateix després d'abdicar al tron, es va transformar en Sansin", + "span_start": 784, + "span_end": 942, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Silla.", + "span_text": "El culte a Sansin, es diu, preponderava a Silla", + "span_start": 946, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El culte a Sansin, es diu, preponderava a Silla durant l'època dels Tres Regnes de Corea en punts on la majoria dels objectes de ritual eren dedicats a ells", + "span_start": 946, + "span_end": 1102, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè es creia que Sansin defensava al país.", + "span_text": "això es va basar en la devoció que Sansin defensava al país", + "span_start": 1104, + "span_end": 1163, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una que diu que vuit Sansin van aparèixer a Poseokjeong on el rei i els nobles van fer grans cerimònies per donar notícies de l'emergència nacional de la caiguda del regne de Silla.", + "span_text": "Per exemple, es diu que vuit Sansin van aparèixer a Poseokjeong (포석정) on el rei i els nobles van fer grans cerimònies per donar notícies de l'emergència nacional de la caiguda del regne de Silla", + "span_start": 1165, + "span_end": 1359, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà.", + "span_text": "A mesura que el budisme va penetrar a Corea, va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà", + "span_start": 1361, + "span_end": 1462, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà, sent des de llavors Sansin en les escriptures religioses com una divinitat dels temples", + "span_start": 1406, + "span_end": 1551, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un santuari dedicat al Sansin local.", + "span_text": "A Corea, cada temple budista té un santuari dedicat al Sansin local", + "span_start": 1556, + "span_end": 1623, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sansingak.", + "span_text": "un santuari dedicat al Sansin local, anomenat Sansingak", + "span_start": 1588, + "span_end": 1643, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una divinitat del xamanisme coreà.", + "span_text": "Sansin, Sanshin (en Hangul:산신, en Hanja: 山神) o Sanyeong Daeshin (山靈大神) —el Déu de la Muntanya (del creixement, la prosperitat)— és, en la mitologia, una divinitat del xamanisme coreà", + "span_start": 0, + "span_end": 182, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sanshin o Sanyeong Daeshin.", + "span_text": "Sansin, Sanshin (en Hangul:산신, en Hanja: ��神) o Sanyeong Daeshin", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "considerat com el de més alt nivell entre els esperits. Com la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca, Sansin va ser l'objecte d'adoració i culte més important entre els coreans a l'antiguitat", + "span_start": 183, + "span_end": 390, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca.", + "span_text": "Com la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca, Sansin va ser l'objecte d'adoració i culte més important entre els coreans a l'antiguitat", + "span_start": 239, + "span_end": 390, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des de Gojoseon fins a Joseon.", + "span_text": "Des de Gojoseon (2332 aC) fins a Joseon (1392-1910), fou culte religiós i era costum que el govern preparés rituals dedicats a Sansin", + "span_start": 392, + "span_end": 525, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb tigres i nois joves.", + "span_text": "A les pintures, encara presents en els temples a les muntanyes coreanes, Sansin apareix representat amb tigres i nois joves", + "span_start": 527, + "span_end": 650, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es diu que després d'abdicar Dangun al tron aquest es va transformar en Sansin.", + "span_text": "En el mite de Dangun, que és el fundador de l'antic regne de Gojoseon o Koyoseon, es diu que ell mateix després d'abdicar al tron, es va transformar en Sansin", + "span_start": 784, + "span_end": 942, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Silla.", + "span_text": "El culte a Sansin, es diu, preponderava a Silla", + "span_start": 946, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El culte a Sansin, es diu, preponderava a Silla durant l'època dels Tres Regnes de Corea en punts on la majoria dels objectes de ritual eren dedicats a ells", + "span_start": 946, + "span_end": 1102, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè es creia que Sansin defensava al país.", + "span_text": "això es va basar en la devoció que Sansin defensava al país", + "span_start": 1104, + "span_end": 1163, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El fet que vuit Sansin apareguessin a Poseokjeong on el rei i els nobles van fer grans cerimònies per donar notícies de l'emergència nacional de la caiguda del regne de Silla.", + "span_text": "Per exemple, es diu que vuit Sansin van aparèixer a Poseokjeong (포석정) on el rei i els nobles van fer grans cerimònies per donar notícies de l'emergència nacional de la caiguda del regne de Silla", + "span_start": 1165, + "span_end": 1359, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà.", + "span_text": "A mesura que el budisme va penetrar a Corea, va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà", + "span_start": 1361, + "span_end": 1462, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà, sent des de llavors Sansin en les escriptures religioses com una divinitat dels temples", + "span_start": 1406, + "span_end": 1551, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un santuari dedicat al Sansin local.", + "span_text": "A Corea, cada temple budista té un santuari dedicat al Sansin local", + "span_start": 1556, + "span_end": 1623, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sansingak.", + "span_text": "un santuari dedicat al Sansin local, anomenat Sansingak", + "span_start": 1588, + "span_end": 1643, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1467", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Els ministres d’Interior de la UE acaben sense acord la reunió per distribuir 120.000 refugiats", + "story": "Els ministres d'Interior de la Unió Europea han acabat sense acord la reunió extraordinària sobre la proposta de distribuir 120.000 refugiats en un sistema de quotes obligatori entre estats. Alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries, segons ha admès el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Els ministres sí que han confirmat, però, el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia, dels quals almenys 1.300 aniran a Espanya. Mentre continua la manca d'acord, estats com Àustria, Eslovàquia i Holanda han anunciat un enduriment dels controls a la frontera, totalment reinstaurats a Alemanya des del cap de setmana. Els ministres d'Interior europeus tenien sobre la taula dues propostes per intentar resoldre la crisi dels refugiats. La primera, per repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys, ha estat aprovada formalment, després que ja hi hagués un principi d'acord el mes de juliol. La mesura entrarà en vigor dimarts de manera que els refugiats puguin arribar aviat als estats membres. La segona i més important, però, la mesura d'emergència proposada per la Comissió Europea aquest estiu arran de l'empitjorament de la crisi i que preveu el repartiment obligatori de 120.000 refugiats, no ha tirat endavant, almenys per ara. El ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha indicat que ‘hi ha alguns països que tenen reserves sobre l'obligatorietat del programa de reubicació' de 120.000 persones. Els estats que més s'oposen a la proposta són Hongria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Letònia. Fernández Díaz ha reiterat que Espanya ha mantingut ‘des del primer moment una actitud constructiva i positiva' i que el govern espanyol accepta tant la xifra de 120.000 refugiats global com la dels 15.000 que li assignaria la Comissió Europea en la seva proposta. La manca d'acord dels ministres sobre el pla de distribució dels 120.000 refugiats, que s'havien d'afegir als 40.000 pels que s'hi que s'ha assolit un pacte i que situaria la xifra total d'acollits en 160.000, obliga el consell a tornar a debatre la mesura el proper mes d'octubre. El representant de la presidència de torn luxemburguesa, el seu ministre d'Afers Exteriors i Europeus, Jean Asselborn, ha explicat que els ministres s'insten a arribar a un pacte en la seva propera trobada, el 8 d'octubre", + "questions": [ + { + "input_text": "Què no han pogut decidir a la Unió Europea?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui pensa això?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S’ha decidit alguna altra repartició?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Rebrà algun exiliat Espanya?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quants suggeriments hi ha per a intentar solucionar la fugida migratòria massiva de gent cap a Europa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin és el primer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S’havia aprovat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I la segona de què consta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És aquesta sobre la qual no hi ha hagut un acord?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui confronta aquest suggeriment?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Espanya també?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan es tornarà a posar sobre la taula, però?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què ha comentat el ministre d’Afers Exteriors i Europeus?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La proposta de distribuir 120.000 refugiats en un sistema de quotes obligatori entre estats.", + "span_text": "Els ministres d'Interior de la Unió Europea han acabat sense acord la reunió extraordinària sobre la proposta de distribuir 120.000 refugiats en un sistema de quotes obligatori entre estats", + "span_start": 0, + "span_end": 189, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries.", + "span_text": "Alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries", + "span_start": 191, + "span_end": 258, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Jorge Fernández Díaz.", + "span_text": "Alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries, segons ha admès el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz", + "span_start": 191, + "span_end": 329, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els ministres sí que han confirmat, però, el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia", + "span_start": 331, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia.", + "span_text": "el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia", + "span_start": 373, + "span_end": 434, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia, dels quals almenys 1.300 aniran a Espanya", + "span_start": 373, + "span_end": 477, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "Els ministres d'Interior europeus tenien sobre la taula dues propostes per intentar resoldre la crisi dels refugiats", + "span_start": 668, + "span_end": 784, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats en els propers dos anys.", + "span_text": "La primera, per repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys", + "span_start": 786, + "span_end": 910, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La primera, per repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys, ha estat aprovada formalment", + "span_start": 786, + "span_end": 940, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Del repartiment obligatori de 120.000 refugiats.", + "span_text": "La segona i més important, però, la mesura d'emergència proposada per la Comissió Europea aquest estiu arran de l'empitjorament de la crisi i que preveu el repartiment obligatori de 120.000 refugiats", + "span_start": 1109, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí, almenys per ara.", + "span_text": "La segona i més important, però, la mesura d'emergència proposada per la Comissió Europea aquest estiu arran de l'empitjorament de la crisi i que preveu el repartiment obligatori de 120.000 refugiats, no ha tirat endavant, almenys per ara", + "span_start": 1109, + "span_end": 1347, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hongria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Letònia.", + "span_text": "Els estats que més s'oposen a la proposta són Hongria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Letònia", + "span_start": 1531, + "span_end": 1635, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Fernández Díaz ha reiterat que Espanya ha mantingut ‘des del primer moment una actitud constructiva i positiva' i que el govern espanyol accepta tant la xifra de 120.000 refugiats global com la dels 15.000 que li assignaria la Comissió Europea en la seva proposta", + "span_start": 1637, + "span_end": 1900, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El mes d'octubre.", + "span_text": "obliga el consell a tornar a debatre la mesura el proper mes d'octubre", + "span_start": 2112, + "span_end": 2182, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que els ministres s'insten a arribar a un pacte en la seva propera trobada, el 8 d'octubre.", + "span_text": "el seu ministre d'Afers Exteriors i Europeus, Jean Asselborn, ha explicat que els ministres s'insten a arribar a un pacte en la seva propera trobada, el 8 d'octubre", + "span_start": 2241, + "span_end": 2405, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La proposta de distribuir 120.000 refugiats en un sistema de quotes obligatori entre estats.", + "span_text": "Els ministres d'Interior de la Unió Europea han acabat sense acord la reunió extraordinària sobre la proposta de distribuir 120.000 refugiats en un sistema de quotes obligatori entre estats", + "span_start": 0, + "span_end": 189, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries.", + "span_text": "Alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries", + "span_start": 191, + "span_end": 258, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El ministre d'Interior espanyol.", + "span_text": "Alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries, segons ha admès el ministre d'Interior espanyol", + "span_start": 191, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els ministres sí que han confirmat, però, el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia", + "span_start": 331, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia.", + "span_text": "el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia", + "span_start": 373, + "span_end": 434, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia, dels quals almenys 1.300 aniran a Espanya", + "span_start": 391, + "span_end": 477, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "Els ministres d'Interior europeus tenien sobre la taula dues propostes per intentar resoldre la crisi dels refugiats", + "span_start": 668, + "span_end": 784, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys.", + "span_text": "La primera, per repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys", + "span_start": 786, + "span_end": 910, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La primera, per repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys, ha estat aprovada formalment", + "span_start": 786, + "span_end": 940, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Del repartiment obligatori de 120.000 refugiats.", + "span_text": "La segona i més important, però, la mesura d'emergència proposada per la Comissió Europea aquest estiu arran de l'empitjorament de la crisi i que preveu el repartiment obligatori de 120.000 refugiats", + "span_start": 1109, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que preveu el repartiment obligatori de 120.000 refugiats, no ha tirat endavant", + "span_start": 1251, + "span_end": 1330, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hongria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Letònia.", + "span_text": "Els estats que més s'oposen a la proposta són Hongria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Letònia", + "span_start": 1531, + "span_end": 1635, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Fernández Díaz ha reiterat que Espanya ha mantingut ‘des del primer moment una actitud constructiva i positiva' i que el govern espanyol accepta tant la xifra de 120.000 refugiats global com la dels 15.000 que li assignaria la Comissió Europea", + "span_start": 1637, + "span_end": 1880, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El proper mes d'octubre.", + "span_text": "obliga el consell a tornar a debatre la mesura el proper mes d'octubre", + "span_start": 2112, + "span_end": 2182, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que els ministres s'insten a arribar a un pacte en la seva propera trobada.", + "span_text": "el seu ministre d'Afers Exteriors i Europeus, Jean Asselborn, ha explicat que els ministres s'insten a arribar a un pacte en la seva propera trobada", + "span_start": 2241, + "span_end": 2389, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La proposta de distribuir 120.000 refugiats en un sistema de quotes obligatori entre estats.", + "span_text": "Els ministres d'Interior de la Unió Europea han acabat sense acord la reunió extraordinària sobre la proposta de distribuir 120.000 refugiats en un sistema de quotes obligatori entre estats", + "span_start": 0, + "span_end": 189, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries.", + "span_text": "Alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries", + "span_start": 191, + "span_end": 258, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz.", + "span_text": "Alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries, segons ha admès el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fern��ndez Díaz", + "span_start": 191, + "span_end": 329, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els ministres sí que han confirmat, però, el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia", + "span_start": 331, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia.", + "span_text": "Els ministres sí que han confirmat, però, el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia", + "span_start": 331, + "span_end": 434, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia, dels quals almenys 1.300 aniran a Espanya", + "span_start": 391, + "span_end": 477, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "Els ministres d'Interior europeus tenien sobre la taula dues propostes per intentar resoldre la crisi dels refugiats", + "span_start": 668, + "span_end": 784, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys.", + "span_text": "La primera, per repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys", + "span_start": 786, + "span_end": 910, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La primera, per repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys, ha estat aprovada formalment", + "span_start": 786, + "span_end": 940, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Del repartiment obligatori de 120.000 refugiats.", + "span_text": "La segona i més important, però, la mesura d'emergència proposada per la Comissió Europea aquest estiu arran de l'empitjorament de la crisi i que preveu el repartiment obligatori de 120.000 refugiats", + "span_start": 1109, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el repartiment obligatori de 120.000 refugiats, no ha tirat endavant", + "span_start": 1262, + "span_end": 1330, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hongria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Letònia.", + "span_text": "Els estats que més s'oposen a la proposta són Hongria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Letònia", + "span_start": 1531, + "span_end": 1635, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Díaz ha reiterat que Espanya ha mantingut ‘des del primer moment una actitud constructiva i positiva' i que el govern espanyol accepta tant la xifra de 120.000 refugiats global com la dels 15.000 que li assignaria la Comissió Europea en la seva proposta", + "span_start": 1647, + "span_end": 1900, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El proper mes d'octubre.", + "span_text": "obliga el consell a tornar a debatre la mesura el proper mes d'octubre", + "span_start": 2112, + "span_end": 2182, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que els ministres s'insten a arribar a un pacte en la seva propera trobada.", + "span_text": "el seu ministre d'Afers Exteriors i Europeus, Jean Asselborn, ha explicat que els ministres s'insten a arribar a un pacte en la seva propera trobada", + "span_start": 2241, + "span_end": 2389, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_238", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Les urnes omplen de solidaritat Barcelona: mil persones se les enduen totes en tres hores", + "story": "Avui, dissabte 13 d'octubre, el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona per ajudar els represaliats. Qui ha volgut ha pogut contribuir a la caixa de resistència fent un donatiu en canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre. L'acció ha tingut un èxit espectacular, car només en tres hores vora mil persones s'han endut una urna cadascú. A les quatre de la tarda s'ha obert, però només uns quants minuts abans d'exhaurir les que restaven. Aquestes urnes eren les que varen sobrar del referèndum, previstes per a qualsevol contingència. El Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ja va fer una acció com la d'avui el mes de desembre passat al monestir de Sant Miquel de Cuixà, on en van repartir tres-centes. El diari VilaWeb ha cedit desinteressadament el seu local al Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord. Els diners recaptats han anat íntegrament al comitè per a donar suport a la caixa de solidaritat. El Comitè de Solidaritat Catalana va ser constituït el 25 d'octubre a Perpinyà i ha estat el promotor, per exemple, de l'exposició ‘Urnes: 55 artistes per la llibertat', inaugurada a Brussel·les pel govern a l'exili. Va arribar a Catalunya el 2 de setembre, primer a Perpinyà i ara a Barcelona, al Centre d'Art Santa Mònica. A Perpinyà, el Comitè ha convocat aquest 30 d'octubre una nova concentració a la plaça de la Victòria en suport dels presos polítics catalans, dels exiliats i de tots els represaliats", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina acció ha portat a terme el Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On ha sigut això?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I quan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es podia ajudar d’alguna manera?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin resultat ha tingut?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D’on provenien aquestes capses?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ja van intentar vendre-les amb anterioritat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On ho van fer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I quantes van distribuir?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan va formar-se el Comitè de Solidaritat Catalana?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va establir a Catalunya?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va venir a Catalunya una de les exhibicions que va realitzar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què ha congregat el CSC el 30 d’octubre?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una acció sorpresa per ajudar els represaliats.", + "span_text": "el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona per ajudar els represaliats", + "span_start": 29, + "span_end": 146, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona", + "span_start": 29, + "span_end": 118, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El dissabte 13 d'octubre.", + "span_text": "Avui, dissabte 13 d'octubre, el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Qui ha volgut ha pogut contribuir a la caixa de resistència fent un donatiu", + "span_start": 148, + "span_end": 223, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fent un donatiu en canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre.", + "span_text": "Qui ha volgut ha pogut contribuir a la caixa de resistència fent un donatiu en canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre", + "span_start": 148, + "span_end": 310, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un èxit espectacular.", + "span_text": "L'acció ha tingut un èxit espectacular", + "span_start": 312, + "span_end": 350, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Eren les que varen sobrar del referèndum.", + "span_text": "Aquestes urnes eren les que varen sobrar del referèndum", + "span_start": 525, + "span_end": 580, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ja va fer una acció com la d'avui", + "span_start": 622, + "span_end": 707, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El mes de desembre.", + "span_text": "ja va fer una acció com la d'avui el mes de desembre passat", + "span_start": 674, + "span_end": 733, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al monestir de Sant Miquel de Cuixà.", + "span_text": "ja va fer una acció com la d'avui el mes de desembre passat al monestir de Sant Miquel de Cuixà", + "span_start": 674, + "span_end": 769, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tres-centes.", + "span_text": "on en van repartir tres-centes", + "span_start": 771, + "span_end": 801, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 25 d'octubre.", + "span_text": "El Comitè de Solidaritat Catalana va ser constituït el 25 d'octubre", + "span_start": 1012, + "span_end": 1079, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va ser constituït el 25 d'octubre a Perpinyà", + "span_start": 1046, + "span_end": 1090, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2 de setembre.", + "span_text": "l'exposició ‘Urnes: 55 artistes per la llibertat', inaugurada a Brussel·les pel govern a l'exili. Va arribar a Catalunya el 2 de setembre", + "span_start": 1131, + "span_end": 1268, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una nova concentració a la plaça de la Victòria en suport dels presos polítics catalans, dels exiliats i de tots els represaliats.", + "span_text": "el Comitè ha convocat aquest 30 d'octubre una nova concentració a la plaça de la Victòria en suport dels presos polítics catalans, dels exiliats i de tots els represaliats", + "span_start": 1349, + "span_end": 1520, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una acció sorpresa per ajudar els represaliats.", + "span_text": "el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona per ajudar els represaliats", + "span_start": 29, + "span_end": 146, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona", + "span_start": 29, + "span_end": 118, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El dissabte 13 d'octubre.", + "span_text": "Avui, dissabte 13 d'octubre, el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Qui ha volgut ha pogut contribuir a la caixa de resistència fent un donatiu", + "span_start": 148, + "span_end": 223, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fent un donatiu en canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre.", + "span_text": "Qui ha volgut ha pogut contribuir a la caixa de resistència fent un donatiu en canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre", + "span_start": 148, + "span_end": 310, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un èxit espectacular.", + "span_text": "L'acció ha tingut un èxit espectacular", + "span_start": 312, + "span_end": 350, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Eren les que varen sobrar del referèndum, previstes per a qualsevol contingència.", + "span_text": "Aquestes urnes eren les que varen sobrar del referèndum, previstes per a qualsevol contingència", + "span_start": 525, + "span_end": 620, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ja va fer una acció com la d'avui", + "span_start": 622, + "span_end": 707, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El mes de desembre passat.", + "span_text": "ja va fer una acció com la d'avui el mes de desembre passat", + "span_start": 674, + "span_end": 733, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al monestir de Sant Miquel de Cuixà.", + "span_text": "una acció com la d'avui el mes de desembre passat al monestir de Sant Miquel de Cuixà", + "span_start": 684, + "span_end": 769, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tres-centes.", + "span_text": "al monestir de Sant Miquel de Cuixà, on en van repartir tres-centes", + "span_start": 734, + "span_end": 801, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 25 d'octubre.", + "span_text": "El Comitè de Solidaritat Catalana va ser constituït el 25 d'octubre", + "span_start": 1012, + "span_end": 1079, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va ser constituït el 25 d'octubre a Perpinyà", + "span_start": 1046, + "span_end": 1090, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2 de setembre.", + "span_text": "per exemple, de l'exposició ‘Urnes: 55 artistes per la llibertat', inaugurada a Brussel·les pel govern a l'exili. Va arribar a Catalunya el 2 de setembre", + "span_start": 1115, + "span_end": 1268, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una nova concentració.", + "span_text": "el Comitè ha convocat aquest 30 d'octubre una nova concentració", + "span_start": 1349, + "span_end": 1412, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una acció sorpresa per ajudar els represaliats.", + "span_text": "el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona per ajudar els represaliats", + "span_start": 29, + "span_end": 146, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona", + "span_start": 29, + "span_end": 118, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El dissabte 13 d'octubre.", + "span_text": "Avui, dissabte 13 d'octubre, el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Qui ha volgut ha pogut contribuir a la caixa de resistència fent un donatiu", + "span_start": 148, + "span_end": 223, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fent un donatiu en canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre.", + "span_text": "contribuir a la caixa de resistència fent un donatiu en canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre", + "span_start": 171, + "span_end": 310, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha tingut un èxit espectacular.", + "span_text": "L'acció ha tingut un èxit espectacular", + "span_start": 312, + "span_end": 350, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Eren les que varen sobrar del referèndum, previstes per a qualsevol contingència.", + "span_text": "Aquestes urnes eren les que varen sobrar del referèndum, previstes per a qualsevol contingència", + "span_start": 525, + "span_end": 620, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ja va fer una acció com la d'avui", + "span_start": 622, + "span_end": 707, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El mes de desembre passat.", + "span_text": "ja va fer una acció com la d'avui el mes de desembre passat", + "span_start": 674, + "span_end": 733, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al monestir de Sant Miquel de Cuixà.", + "span_text": "una acció com la d'avui el mes de desembre passat al monestir de Sant Miquel de Cuixà", + "span_start": 684, + "span_end": 769, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tres-centes.", + "span_text": "on en van repartir tres-centes", + "span_start": 771, + "span_end": 801, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 25 d'octubre.", + "span_text": "El Comitè de Solidaritat Catalana va ser constituït el 25 d'octubre", + "span_start": 1012, + "span_end": 1079, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va ser constituït el 25 d'octubre a Perpinyà", + "span_start": 1046, + "span_end": 1090, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2 de setembre.", + "span_text": "l'exposició ‘Urnes: 55 artistes per la llibertat', inaugurada a Brussel·les pel govern a l'exili. Va arribar a Catalunya el 2 de setembre", + "span_start": 1131, + "span_end": 1268, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una nova concentració a la plaça de la Victòria.", + "span_text": "el Comitè ha convocat aquest 30 d'octubre una nova concentració a la plaça de la Victòria", + "span_start": 1349, + "span_end": 1438, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_62", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "argelaga - LA MOLINERA-3", + "story": "-Ola, Ton! Mira, esperant en Magí, que no sé què li passa; va atrafegat… Sé pas que li passa, no està per res!, -On és?, -Dalt., -Fa molt?, -Bella estona. Que portes blat també, tu?, -Si noi, però és ple de juí i mus fa mal. Llàstima que ara no passen gitanos, que els el vendria…, -Per què? Compren el juí?, -Pas poc! Si tenen un animal guit li donen juí per menjar i veuràs aquella bèstia més persona que mai… gonta tota la fira com si tingués seny… Ah! després, quan li passa aquell ensopiment que dona el juí… tremola, perque les guitzes van a ratxades!", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb qui parla el primer personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què fa mentre conversa amb ell?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quina raó creu primer que no apareix en Magí?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I després què pensa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pregunta per Magí en Ton?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Li contesta l'altre?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què duu a sobre en Ton?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I com està aquest aliment?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui vol que li compri aquest cereal?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què li sol ocórrer a l'animal després de passar-se l'efecte del gra que ha menjat?", + "turn_id": 11 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amb Ton.", + "span_text": "Ola, Ton", + "span_start": 1, + "span_end": 9, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Està esperant en Magí.", + "span_text": "Ola, Ton! Mira, esperant en Magí", + "span_start": 1, + "span_end": 33, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè va atrafegat.", + "span_text": "Mira, esperant en Magí, que no sé què li passa; va atrafegat", + "span_start": 11, + "span_end": 71, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que no està per res.", + "span_text": "Sé pas que li passa, no està per res", + "span_start": 73, + "span_end": 109, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "On és?", + "span_start": 114, + "span_end": 120, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Dalt", + "span_start": 123, + "span_end": 128, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Blat.", + "span_text": "Que portes blat també, tu?, -Si noi", + "span_start": 159, + "span_end": 195, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ple de juí.", + "span_text": "Si noi, però és ple de juí", + "span_start": 189, + "span_end": 215, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els gitanos.", + "span_text": "Llàstima que ara no passen gitanos, que els el vendria", + "span_start": 230, + "span_end": 284, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè si tenen un animal guit li donen juí per menjar.", + "span_text": "Si tenen un animal guit li donen juí per menjar", + "span_start": 326, + "span_end": 373, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tremola, perquè les guitzes van a ratxades.", + "span_text": "després, quan li passa aquell ensopiment que dona el juí… tremola, perque les guitzes van a ratxades", + "span_start": 463, + "span_end": 563, + "turn_id": 11 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Amb Ton.", + "span_text": "Ola, Ton", + "span_start": 1, + "span_end": 9, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Espera en Magí.", + "span_text": "Ola, Ton! Mira, esperant en Magí", + "span_start": 1, + "span_end": 33, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè va atrafegat.", + "span_text": "Mira, esperant en Magí, que no sé què li passa; va atrafegat", + "span_start": 11, + "span_end": 71, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que no està per res.", + "span_text": "Sé pas que li passa, no està per res", + "span_start": 73, + "span_end": 109, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "On és?", + "span_start": 114, + "span_end": 120, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Dalt", + "span_start": 123, + "span_end": 128, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Blat.", + "span_text": "Que portes blat també, tu?, -Si noi", + "span_start": 159, + "span_end": 195, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ple de juí.", + "span_text": "Si noi, però és ple de juí", + "span_start": 189, + "span_end": 215, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els gitanos.", + "span_text": "Llàstima que ara no passen gitanos, que els el vendria", + "span_start": 230, + "span_end": 284, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè si tenen un animal guit li donen juí per menjar i es veurà aquella bèstia més persona que mai.", + "span_text": "Si tenen un animal guit li donen juí per menjar i veuràs aquella bèstia més persona que mai", + "span_start": 326, + "span_end": 417, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tremola, perquè les guitzes van a ratxades.", + "span_text": "després, quan li passa aquell ensopiment que dona el juí… tremola, perque les guitzes van a ratxades", + "span_start": 463, + "span_end": 563, + "turn_id": 11 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Amb Ton.", + "span_text": "Ola, Ton", + "span_start": 1, + "span_end": 9, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Està esperant en Magí.", + "span_text": "Ola, Ton! Mira, esperant en Magí", + "span_start": 1, + "span_end": 33, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè va atrafegat.", + "span_text": "Mira, esperant en Magí, que no sé què li passa; va atrafegat", + "span_start": 11, + "span_end": 71, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que no està per res.", + "span_text": "Sé pas que li passa, no està per res", + "span_start": 73, + "span_end": 109, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "On és?", + "span_start": 114, + "span_end": 120, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Dalt", + "span_start": 123, + "span_end": 128, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Blat.", + "span_text": "Que portes blat també, tu?, -Si noi", + "span_start": 159, + "span_end": 195, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És ple de juí.", + "span_text": "Si noi, però és ple de juí", + "span_start": 189, + "span_end": 215, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Gitanos.", + "span_text": "Llàstima que ara no passen gitanos, que els el vendria", + "span_start": 230, + "span_end": 284, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè si tenen un animal guit li donen juí per menjar.", + "span_text": "Si tenen un animal guit li donen juí per menjar", + "span_start": 326, + "span_end": 373, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que les guitzes van a ratxades.", + "span_text": "després, quan li passa aquell ensopiment que dona el juí… tremola, perque les guitzes van a ratxades", + "span_start": 463, + "span_end": 563, + "turn_id": 11 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_424", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Diodor de Sicília...", + "story": "Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August., Va néixer a Agurion. Va dedicar la seva vida a escriure una història universal i per això va viatjar per Europa i Àsia. Va viure a Roma. La seva obra es va dir Bibliotheca (Βιβλιοθήκη), que Eusebi esmenta com Bibliotheca historica (Βιβλιοθήκη ἱστορική). Com que a l'obra apareix la mort de Cèsar i diu que va ser a Egipte el 20 aC, se suposa que va escriure el llibre després de l'any 8 aC quan es va canviar el calendari., El treball es compon de 40 llibres i van des de la més remota antiguitat fins a les guerres de la Gàl·lia; està dividit en tres seccions: la primera (6 llibres) amb els temps mítics anteriors a la guerra de Troia; la segona (11 llibres) va des de la guerra de Troia fins Alexandre el Gran; i la tercera (23 llibres), des de la mort d'Alexandre fins a les guerres de la Gàl·lia. Desgraciadament l'obra no s'ha conservat sencera: els llibres 6, 7, 8, 9 i 10, i els posteriors al 20 s'han perdut excepte alguns fragments dels llibres 31, 32, 33, 36, 37, 38 i 40. El seu llibre, muntat per anys, es limita a recollir informacions, mites i relats, sense cap esperit crític (així, es dona el cas que un apartat pot contradir el següent). Sovint esmenta les seves fonts, la majoria de les quals s'han perdut i fan que augmenti el valor de l'obra.", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb quins altres noms es coneixia a Diodor de Sicília?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quin lloc va venir al món?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què es diu que va rodar per Europa i Àsia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quina ciutat del continent europeu va habitar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es deia el seu treball?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com l’anomenava Eusebi, però?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com sabem que Diodor Sícul va redactar-la més tard de l’any 8 aC?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De què està formada aquesta publicació?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es reparteixen?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha perdurat en el temps?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines parts falten?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què és el que aplega l’obra en general?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amb els de Diodor Sícul i Diodorus Siculus.", + "span_text": "Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un historiador grec de Sicília.", + "span_text": "fou un historiador grec de Sicília", + "span_start": 52, + "span_end": 86, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Agurion.", + "span_text": "Va néixer a Agurion", + "span_start": 153, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè va dedicar la seva vida a escriure una història universal.", + "span_text": "Va dedicar la seva vida a escriure una història universal i per això va viatjar per Europa i Àsia", + "span_start": 174, + "span_end": 271, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Roma.", + "span_text": "Va viure a Roma", + "span_start": 273, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Bibliotheca.", + "span_text": "La seva obra es va dir Bibliotheca", + "span_start": 290, + "span_end": 324, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Bibliotheca historica.", + "span_text": "que Eusebi esmenta com Bibliotheca historica", + "span_start": 339, + "span_end": 383, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè a l'obra apareix la mort de Cèsar i diu que va ser a Egipte el 20 aC.", + "span_text": "Com que a l'obra apareix la mort de Cèsar i diu que va ser a Egipte el 20 aC, se suposa que va escriure el llibre després de l'any 8 aC quan es va canviar el calendari", + "span_start": 407, + "span_end": 574, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De 40 llibres.", + "span_text": "El treball es compon de 40 llibres", + "span_start": 578, + "span_end": 612, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En tres seccions: la primera són 6 llibres, la segona són 11 llibres i la tercera 23 llibres.", + "span_text": "està dividit en tres seccions: la primera (6 llibres) amb els temps mítics anteriors a la guerra de Troia; la segona (11 llibres) va des de la guerra de Troia fins Alexandre el Gran; i la tercera (23 llibres)", + "span_start": 685, + "span_end": 893, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Desgraciadament l'obra no s'ha conservat sencera", + "span_start": 956, + "span_end": 1004, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els llibres 6, 7, 8, 9 i 10, i els posteriors al 20 s'han perdut excepte alguns fragments dels llibres 31, 32, 33, 36, 37, 38 i 40.", + "span_text": "els llibres 6, 7, 8, 9 i 10, i els posteriors al 20 s'han perdut excepte alguns fragments dels llibres 31, 32, 33, 36, 37, 38 i 40", + "span_start": 1006, + "span_end": 1136, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Informacions, mites i relats.", + "span_text": "El seu llibre, muntat per anys, es limita a recollir informacions, mites i relats", + "span_start": 1138, + "span_end": 1219, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Com Diodor Sícul i Diodorus Siculus.", + "span_text": "Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC.", + "span_text": "fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC", + "span_start": 52, + "span_end": 113, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Agurion.", + "span_text": "Va néixer a Agurion", + "span_start": 153, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè va dedicar la seva vida a escriure una història universal.", + "span_text": "Va dedicar la seva vida a escriure una història universal i per això va viatjar per Europa i Àsia", + "span_start": 174, + "span_end": 271, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Roma.", + "span_text": "Va viure a Roma", + "span_start": 273, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Bibliotheca.", + "span_text": "La seva obra es va dir Bibliotheca", + "span_start": 290, + "span_end": 324, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Bibliotheca historica.", + "span_text": "que Eusebi esmenta com Bibliotheca historica", + "span_start": 339, + "span_end": 383, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè a l'obra apareix la mort de Cèsar i diu que va ser a Egipte el 20 aC.", + "span_text": "Com que a l'obra apareix la mort de Cèsar i diu que va ser a Egipte el 20 aC, se suposa que va escriure el llibre després de l'any 8 aC quan es va canviar el calendari", + "span_start": 407, + "span_end": 574, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De 40 llibres.", + "span_text": "El treball es compon de 40 llibres", + "span_start": 578, + "span_end": 612, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En tres seccions: la primera (6 llibres) amb els temps mítics anteriors a la guerra de Troia; la segona (11 llibres) va des de la guerra de Troia fins Alexandre el Gran; i la tercera (23 llibres), des de la mort d'Alexandre fins a les guerres de la Gàl·lia.", + "span_text": "està dividit en tres seccions: la primera (6 llibres) amb els temps mítics anteriors a la guerra de Troia; la segona (11 llibres) va des de la guerra de Troia fins Alexandre el Gran; i la tercera (23 llibres), des de la mort d'Alexandre fins a les guerres de la Gàl·lia", + "span_start": 685, + "span_end": 954, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Desgraciadament l'obra no s'ha conservat sencera", + "span_start": 956, + "span_end": 1004, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els llibres 6, 7, 8, 9 i 10, i els posteriors al 20.", + "span_text": "els llibres 6, 7, 8, 9 i 10, i els posteriors al 20 s'han perdut excepte alguns", + "span_start": 1006, + "span_end": 1085, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Informacions, mites i relats, sense cap esperit crític.", + "span_text": "El seu llibre, muntat per anys, es limita a recollir informacions, mites i relats, sense cap esperit crític", + "span_start": 1138, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Diodor Sícul i Diodorus Siculus.", + "span_text": "Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.", + "span_text": "fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August", + "span_start": 52, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Agurion.", + "span_text": "Va néixer a Agurion", + "span_start": 153, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè va dedicar la seva vida a escriure una història universal.", + "span_text": "Va dedicar la seva vida a escriure una història universal i per això va viatjar per Europa i Àsia", + "span_start": 174, + "span_end": 271, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Roma.", + "span_text": "Va viure a Roma", + "span_start": 273, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Bibliotheca.", + "span_text": "La seva obra es va dir Bibliotheca", + "span_start": 290, + "span_end": 324, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Bibliotheca historica.", + "span_text": "que Eusebi esmenta com Bibliotheca historica", + "span_start": 339, + "span_end": 383, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè a l'obra apareix la mort de Cèsar i diu que va ser a Egipte el 20 aC.", + "span_text": "Com que a l'obra apareix la mort de Cèsar i diu que va ser a Egipte el 20 aC, se suposa que va escriure el llibre després de l'any 8 aC quan es va canviar el calendari", + "span_start": 407, + "span_end": 574, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De 40 llibres.", + "span_text": "El treball es compon de 40 llibres", + "span_start": 578, + "span_end": 612, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En tres seccions: la primera són 6 llibres, la segona són 11 i la tercera són 23.", + "span_text": "està dividit en tres seccions: la primera (6 llibres) amb els temps mítics anteriors a la guerra de Troia; la segona (11 llibres) va des de la guerra de Troia fins Alexandre el Gran; i la tercera (23 llibres)", + "span_start": 685, + "span_end": 893, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sencera no.", + "span_text": "Desgraciadament l'obra no s'ha conservat sencera", + "span_start": 956, + "span_end": 1004, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els llibres 6, 7, 8, 9 i 10 i els posteriors al 20 s'han perdut.", + "span_text": "els llibres 6, 7, 8, 9 i 10, i els posteriors al 20 s'han perdut", + "span_start": 1006, + "span_end": 1070, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Informacions, mites i relats, sense cap esperit crític.", + "span_text": "El seu llibre, muntat per anys, es limita a recollir informacions, mites i relats, sense cap esperit crític", + "span_start": 1138, + "span_end": 1245, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_154", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "sang nova - IV-4", + "story": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs ja apareixia al lluny, i no trigà pas gaire en adjuntar-se a l'estol d'en Montbrió, saludant-lo amb l'efusió del que, empenyat en un mal negoci, veu acostar-se-li un bon puntal. Espontàniament i sense que ningú, ni el mateix Montbrió, ho estranyés ni discutís, semblà quedar convingut que aquest era el general i aquell el seu segon. Així, s'apressà a donar-li compte de lo que havia fet i de com estava la cosa, afegint tot sovint: «Ara, vostè dirà lo que cal fer», o «Si a vostè li sembla, es podria fer això o allò»., Com ja feien un grupo massa visible, s'havien ficat en el primer terme d'un bosquet proper, a on celebraren una mena de consell de guerra. En Montbrió parlava poc, però escoltava molt, imposant-se bé de la situació, Se limitava, de quant en quant, a fer preguntes concises, per exemple:, -Quants creieu que són els més desesperats?, A aquesta pregunta hi contestà en Llissàs ornamentant ses paraules amb tota la riquesa de sa mirada expressiva., -Ja veurà: ens hem d'entendre. Si, com fins ara, no hi ha qui puga rebatre el Cerdà, compti que tot el poble és d'ell. Si surt algú que amb una mica de sort li faci cara, ja li responc que de prompte li pendrà la meitat de les forces.. ¡Bèn dolents, dolents…! Cregui que no passen de dues dotzenes, comptant-hi els forasters, i encara aquestes dues dotzenes són temibles com a braços del Cerdà. Sense ell… uns amb altres per un got de vi se'n faria lo que es volgués. ¡Ara, tingui ben en compte que el Cerdà val per tots! ¡Pensi que és dolent com un mal gra, que està endimoniat fins dalt de tot, i, com que està compromès fins a l'ànima, farà el diable quatre al jugar-se el tot pel tot. Cal reconèixer-ho, don Ramon: la situació és grave, compta amb bons padrins, i aquest home no s'aturarà davant del més gros disbarat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és el que es veu de lluny?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es va unir a l'escamot?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De qui és aquest?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El saluda el Llissàs?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quina manera ho fa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Creu el protagonista que un és el general i l’altre el seu segon?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On s’havien endinsat juntament amb el grup?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què feien allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Conversava molt en Montbrió en aquesta reunió?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va preguntar alguna cosa, per això?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va dir-li alguna cosa Llissàs com a resposta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com ho va fer?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "És dèbil el Cerdà que mencionen?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quanta gent pensen que hi ha on es troben?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com descriuen a aquest home?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs.", + "span_text": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs ja apareixia al lluny", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no trigà pas gaire en adjuntar-se a l'estol d'en Montbrió", + "span_start": 61, + "span_end": 118, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'en Montbrió.", + "span_text": "a l'estol d'en Montbrió", + "span_start": 95, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs ja apareixia al lluny, i no trigà pas gaire en adjuntar-se a l'estol d'en Montbrió, saludant-lo", + "span_start": 0, + "span_end": 131, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb l'efusió del que, empenyat en un mal negoci, veu acostar-se-li un bon puntal.", + "span_text": "saludant-lo amb l'efusió del que, empenyat en un mal negoci, veu acostar-se-li un bon puntal", + "span_start": 120, + "span_end": 212, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Espontàniament i sense que ningú, ni el mateix Montbrió, ho estranyés ni discutís, semblà quedar convingut que aquest era el general i aquell el seu segon", + "span_start": 214, + "span_end": 368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En el primer terme d'un bosquet proper.", + "span_text": "Com ja feien un grupo massa visible, s'havien ficat en el primer terme d'un bosquet proper", + "span_start": 558, + "span_end": 648, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Celebraren una mena de consell de guerra.", + "span_text": "en el primer terme d'un bosquet proper, a on celebraren una mena de consell de guerra", + "span_start": 610, + "span_end": 695, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En Montbrió parlava poc", + "span_start": 697, + "span_end": 720, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se limitava, de quant en quant, a fer preguntes concises", + "span_start": 774, + "span_end": 830, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A aquesta pregunta hi contestà en Llissàs", + "span_start": 893, + "span_end": 934, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ornamentant ses paraules amb tota la riquesa de sa mirada expressiva.", + "span_text": "hi contestà en Llissàs ornamentant ses paraules amb tota la riquesa de sa mirada expressiva", + "span_start": 912, + "span_end": 1003, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no hi ha qui puga rebatre el Cerdà", + "span_start": 1056, + "span_end": 1090, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No passen de dues dotzenes, comptant-hi els forasters.", + "span_text": "Cregui que no passen de dues dotzenes, comptant-hi els forasters", + "span_start": 1267, + "span_end": 1331, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Dolent com un mal gra.", + "span_text": "¡Ara, tingui ben en compte que el Cerdà val per tots! ¡Pensi que és dolent com un mal gra", + "span_start": 1475, + "span_end": 1564, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "En Llissàs.", + "span_text": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs ja apareixia al lluny", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no trigà pas gaire en adjuntar-se a l'estol d'en Montbrió", + "span_start": 61, + "span_end": 118, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'en Montbrió.", + "span_text": "a l'estol d'en Montbrió", + "span_start": 95, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs ja apareixia al lluny, i no trigà pas gaire en adjuntar-se a l'estol d'en Montbrió, saludant-lo", + "span_start": 0, + "span_end": 131, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb l'efusió del que veu acostar-se-li un bon puntal.", + "span_text": "saludant-lo amb l'efusió del que, empenyat en un mal negoci, veu acostar-se-li un bon puntal", + "span_start": 120, + "span_end": 212, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Espontàniament i sense que ningú, ni el mateix Montbrió, ho estranyés ni discutís, semblà quedar convingut que aquest era el general i aquell el seu segon", + "span_start": 214, + "span_end": 368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En un bosquet proper.", + "span_text": "Com ja feien un grupo massa visible, s'havien ficat en el primer terme d'un bosquet proper", + "span_start": 558, + "span_end": 648, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Celebraren una mena de consell de guerra.", + "span_text": "en el primer terme d'un bosquet proper, a on celebraren una mena de consell de guerra", + "span_start": 610, + "span_end": 695, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En Montbrió parlava poc", + "span_start": 697, + "span_end": 720, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se limitava, de quant en quant, a fer preguntes concises", + "span_start": 774, + "span_end": 830, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A aquesta pregunta hi contestà en Llissàs", + "span_start": 893, + "span_end": 934, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ornamentant ses paraules amb tota la riquesa de sa mirada expressiva.", + "span_text": "hi contestà en Llissàs ornamentant ses paraules amb tota la riquesa de sa mirada expressiva", + "span_start": 912, + "span_end": 1003, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no hi ha qui puga rebatre el Cerdà", + "span_start": 1056, + "span_end": 1090, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No passen de dues dotzenes.", + "span_text": "Cregui que no passen de dues dotzenes", + "span_start": 1267, + "span_end": 1304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Dolent com un mal gra, que està endimoniat fins dalt de tot.", + "span_text": "¡Ara, tingui ben en compte que el Cerdà val per tots! ¡Pensi que és dolent com un mal gra, que està endimoniat fins dalt de tot", + "span_start": 1475, + "span_end": 1602, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs.", + "span_text": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs ja apareixia al lluny", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i no trigà pas gaire en adjuntar-se a l'estol", + "span_start": 59, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'en Montbrió.", + "span_text": "l'estol d'en Montbrió", + "span_start": 97, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Llissàs ja apareixia al lluny, i no trigà pas gaire en adjuntar-se a l'estol d'en Montbrió, saludant-lo", + "span_start": 28, + "span_end": 131, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb l'efusió del que, empenyat en un mal negoci, veu acostar-se-li un bon puntal.", + "span_text": "saludant-lo amb l'efusió del que, empenyat en un mal negoci, veu acostar-se-li un bon puntal", + "span_start": 120, + "span_end": 212, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Espontàniament i sense que ningú, ni el mateix Montbrió, ho estranyés ni discutís, semblà quedar convingut que aquest era el general i aquell el seu segon", + "span_start": 214, + "span_end": 368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En el primer terme d'un bosquet proper.", + "span_text": "Com ja feien un grupo massa visible, s'havien ficat en el primer terme d'un bosquet proper", + "span_start": 558, + "span_end": 648, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Celebraren una mena de consell de guerra.", + "span_text": "en el primer terme d'un bosquet proper, a on celebraren una mena de consell de guerra", + "span_start": 610, + "span_end": 695, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En Montbrió parlava poc", + "span_start": 697, + "span_end": 720, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se limitava, de quant en quant, a fer preguntes concises", + "span_start": 774, + "span_end": 830, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A aquesta pregunta hi contestà en Llissàs", + "span_start": 893, + "span_end": 934, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ornamentant ses paraules amb tota la riquesa de sa mirada expressiva.", + "span_text": "hi contestà en Llissàs ornamentant ses paraules amb tota la riquesa de sa mirada expressiva", + "span_start": 912, + "span_end": 1003, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no hi ha qui puga rebatre el Cerdà", + "span_start": 1056, + "span_end": 1090, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Creuen que no passen de dues dotzenes.", + "span_text": "Cregui que no passen de dues dotzenes", + "span_start": 1267, + "span_end": 1304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "És dolent com un mal gra i està endimoniat fins dalt de tot.", + "span_text": "el Cerdà val per tots! ¡Pensi que és dolent com un mal gra, que està endimoniat fins dalt de tot", + "span_start": 1506, + "span_end": 1602, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_56", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-56", + "story": "Vaig sentir un gemec a prop meu. L'havia esclafit aquella dona que poca estona abans m'havia parlat de que tenia a mar tota la seva família. Estava immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven. Sos llavis descolorits repetien un mot, sempre el mateix. Menut!… menut meu!… La infeliç, aireferida de bogeria, en aquells moments de suprema angúnia no es recordava del seu marit ni dels fills grans, que amb llur treball la mantenien; ni semblava que els veiés tan sols: no es recordava més que del fill petit, del que res podia donar-li, però que més necessitat estava del seu amor i de la seva cura. No sé què hi havia de tendre i de fondament maternal, en aquesta aberració. Dues o tres vegades vaig haver d'ajupir el cap entre la gentada per amagar les meves llàgrimes., Els sardinalers anaven venint, però no podien guanyar gaire camí, perquè les capritxoses evolucions de la mànega els obligaven a una marxa sinuosa. Tan aviat emproaven cap a les roques de llevant (entre les quals, el mar, ara encongint-se, ara reinflant-se, feia difícil l'atracada), com s'encaminaven cap a nosaltres o arrumbaven de dret a garbí. Es diria que la mànega els perseguia intencionadament, bé que guardant certa distància, entretenint-se amb una caça que no se li podia escapar. En un moment, sense soroll de cap mena, en mig d'aquell silenci d'esglai que s'havia apoderat de la naturalesa, passava fantàsticament d'una banda a l'altra de l'ensenada. Altres vegades marxava a poc a poc o s'aturava, donant voltes sobre si mateixa; però era tan llisa i d'un to tan igual, que aquestes voltes eren de mal reparar, i sols s'endevinaven per l'ondulació que davallava en espiral per la trompa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què va escoltar el narrador?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era el plany lluny d’ell?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I qui s'havia lamentat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què havien conversat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com estava físicament ella?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Parlava?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I com se sentia emocionalment?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui vetllava econòmicament per ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els tenia present?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En qui pensava només llavors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què fa el que conta la història en veure la situació de la dona?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb quin objectiu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què els sardinalers que volien arribar a terra no podien avançar gaire?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què semblava que feia la màniga als sardinalers?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com era l’ambient del voltant?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un gemec.", + "span_text": "Vaig sentir un gemec a prop meu", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vaig sentir un gemec a prop meu.", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquella dona.", + "span_text": "L'havia esclafit aquella dona", + "span_start": 33, + "span_end": 62, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del fet que ella tenia a mar tota la seva família.", + "span_text": "aquella dona que poca estona abans m'havia parlat de que tenia a mar tota la seva família", + "span_start": 50, + "span_end": 139, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven. Tenia sos llavis descolorits.", + "span_text": "Estava immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven. Sos llavis descolorits repetien un mot", + "span_start": 141, + "span_end": 320, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "S��.", + "span_text": "Sos llavis descolorits repetien un mot, sempre el mateix. Menut!… menut meu", + "span_start": 282, + "span_end": 358, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Infeliç i aireferida de bogeria.", + "span_text": "La infeliç, aireferida de bogeria, en aquells moments de suprema angúnia no es recordava", + "span_start": 362, + "span_end": 450, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El seu marit i els seus fills grans.", + "span_text": "no es recordava del seu marit ni dels fills grans, que amb llur treball la mantenien", + "span_start": 435, + "span_end": 519, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no es recordava del seu marit ni dels fills grans", + "span_start": 435, + "span_end": 484, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el fill petit.", + "span_text": "no es recordava més que del fill petit", + "span_start": 557, + "span_end": 595, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ajupir el cap.", + "span_text": "No sé què hi havia de tendre i de fondament maternal, en aquesta aberració. Dues o tres vegades vaig haver d'ajupir el cap", + "span_start": 688, + "span_end": 810, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amagar les seves llàgrmes.", + "span_text": "vaig haver d'ajupir el cap entre la gentada per amagar les meves llàgrimes", + "span_start": 784, + "span_end": 858, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè les capritxoses evolucions de la mànega els obligaven a una marxa sinuosa.", + "span_text": "Els sardinalers anaven venint, però no podien guanyar gaire camí, perquè les capritxoses evolucions de la mànega els obligaven a una marxa sinuosa", + "span_start": 862, + "span_end": 1008, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els perseguís intencionadament.", + "span_text": "Es diria que la mànega els perseguia intencionadament", + "span_start": 1210, + "span_end": 1263, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No hi havia soroll de cap mena, i hi havia un silenci d'esglai.", + "span_text": "En un moment, sense soroll de cap mena, en mig d'aquell silenci d'esglai que s'havia apoderat de la naturalesa", + "span_start": 1354, + "span_end": 1464, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un gemec.", + "span_text": "Vaig sentir un gemec a prop meu", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vaig sentir un gemec a prop meu", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquella dona que poca estona abans l'havia parlat.", + "span_text": "L'havia esclafit aquella dona que poca estona abans m'havia parlat", + "span_start": 33, + "span_end": 99, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que aquella dona tenia a mar tota la seva família.", + "span_text": "aquella dona que poca estona abans m'havia parlat de que tenia a mar tota la seva família", + "span_start": 50, + "span_end": 139, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Immòbil, estirada, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven. Tenia sos llavis descolorits.", + "span_text": "Estava immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven. Sos llavis descolorits repetien un mot", + "span_start": 141, + "span_end": 320, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sos llavis descolorits repetien un mot, sempre el mateix", + "span_start": 282, + "span_end": 338, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Infeliç, aireferida de bogeria.", + "span_text": "La infeliç, aireferida de bogeria, en aquells moments de suprema angúnia no es recordava", + "span_start": 362, + "span_end": 450, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El seu marit i els seus fills grans.", + "span_text": "no es recordava del seu marit ni dels fills grans, que amb llur treball la mantenien", + "span_start": 435, + "span_end": 519, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no es recordava del seu marit ni dels fills grans", + "span_start": 435, + "span_end": 484, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el fill petit.", + "span_text": "no es recordava més que del fill petit", + "span_start": 557, + "span_end": 595, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ajupir el cap entre la gentada.", + "span_text": "No sé què hi havia de tendre i de fondament maternal, en aquesta aberració. Dues o tres vegades vaig haver d'ajupir el cap entre la gentada", + "span_start": 688, + "span_end": 827, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el d'amagar les seves llàgrimes.", + "span_text": "vaig haver d'ajupir el cap entre la gentada per amagar les meves llàgrimes", + "span_start": 784, + "span_end": 858, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè les capritxoses evolucions de la mànega els obligaven a una marxa sinuosa.", + "span_text": "Els sardinalers anaven venint, però no podien guanyar gaire camí, perquè les capritxoses evolucions de la mànega els obligaven a una marxa sinuosa", + "span_start": 862, + "span_end": 1008, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els perseguís intencionadament.", + "span_text": "Es diria que la mànega els perseguia intencionadament", + "span_start": 1210, + "span_end": 1263, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hi havia un silenci d'esglai.", + "span_text": "En un moment, sense soroll de cap mena, en mig d'aquell silenci d'esglai que s'havia apoderat de la naturalesa", + "span_start": 1354, + "span_end": 1464, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un gemec.", + "span_text": "Vaig sentir un gemec", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vaig sentir un gemec a prop meu", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquella dona que poca estona abans havia parlat amb el narrador.", + "span_text": "L'havia esclafit aquella dona que poca estona abans m'havia parlat", + "span_start": 33, + "span_end": 99, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del fet que la dona tenia a mar tota la seva família.", + "span_text": "aquella dona que poca estona abans m'havia parlat de que tenia a mar tota la seva família", + "span_start": 50, + "span_end": 139, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats, el cap li tremolava lleument i les dents li debategaven.", + "span_text": "Estava immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven", + "span_start": 141, + "span_end": 280, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sos llavis descolorits repetien un mot, sempre el mateix. Menut!… menut meu", + "span_start": 282, + "span_end": 358, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Infeliç i aireferida de bogeria.", + "span_text": "La infeliç, aireferida de bogeria, en aquells moments de suprema angúnia no es recordava", + "span_start": 362, + "span_end": 450, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El seu marit i els seus fills grans.", + "span_text": "no es recordava del seu marit ni dels fills grans, que amb llur treball la mantenien", + "span_start": 435, + "span_end": 519, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no es recordava del seu marit ni dels fills grans", + "span_start": 435, + "span_end": 484, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el fill petit.", + "span_text": "no es recordava més que del fill petit", + "span_start": 557, + "span_end": 595, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ajupeix el cap entre la gentada.", + "span_text": "No sé què hi havia de tendre i de fondament maternal, en aquesta aberració. Dues o tres vegades vaig haver d'ajupir el cap entre la gentada", + "span_start": 688, + "span_end": 827, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per amagar les seves llàgrimes.", + "span_text": "vaig haver d'ajupir el cap entre la gentada per amagar les meves llàgrimes", + "span_start": 784, + "span_end": 858, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè les capritxoses evolucions de la mànega els obligaven a una marxa sinuosa.", + "span_text": "Els sardinalers anaven venint, però no podien guanyar gaire camí, perquè les capritxoses evolucions de la mànega els obligaven a una marxa sinuosa", + "span_start": 862, + "span_end": 1008, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els perseguís intencionadament.", + "span_text": "Es diria que la mànega els perseguia intencionadament", + "span_start": 1210, + "span_end": 1263, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hi havia un silenci d'esglai que s'havia apoderat de la naturalesa.", + "span_text": "sense soroll de cap mena, en mig d'aquell silenci d'esglai que s'havia apoderat de la naturalesa", + "span_start": 1368, + "span_end": 1464, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_198", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Hesbon...", + "story": "Hesbon o Heixbon (àrab: حشبون, Ḥaxbūn; hebreu: חשבון‎) va ser una antiga ciutat situada a l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon., Als seus inicis pertanyia als moabites però els seus veïns del nord, els amorites, la van ocupar poc abans de l'arribada dels israelites des d'Egipte. Va ser la capital de l'estat amorita de Sehon, rei dels amorreus. Ocupada pels hebreus, Josuè la va assignar a la tribu de Rubèn, però els moabites els van expulsar. Alexandre Janeu la va incorporar als seus dominis., Claudi Ptolemeu l'esmenta amb el nom d'Esbuta o Esbouta (Ἐσβούτα) i Plini el Vell parla dels Arabes Esbonitae probablement referint-se als habitants de la ciutat. Eusebi de Cesarea i Jeroni d'Estridó l'esmenten amb el nom d'Esbus o Esbous (Ἐσβούς), i diuen que era un lloc de certa importància a una distància de vint mil passes del riu Jordà. En una moneda del temps de Neró el nom apareix com Heeba; altres monedes més abundoses són del temps de Caracal·la on la ciutat porta el nom el nom d'Exbou (ΕΞΒΟΥ). Una eparquia es deia Esbous (Ἔσβους). A les actes del concili de Calcedònia es parla d'una polis Esbounton (πόλις Ἐσβοῦντων), encara que el geògraf Hièrocles no la menciona. Sota els àrabs es va dir Khosban. Modernament la comarca s'anomenà Wadi Hesban i la ciutat Husban. Hi ha les ruïnes d'un temple d'Astarte.", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb quins altres noms es coneix Hesbon?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es refereixen aquests noms?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On es trobava aquesta?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De qui era la ciutat inicialment?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va passar perquè deixés de ser d'ells?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui són aquests ciutadans del nord?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quin país va ser Heixbon una metròpoli important?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui va annexionar-la més tard al seu estat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com l’anomenen Eusebi de Cesarea i Jeroni d’Estridó?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què comentaven d’ella?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quin nom surt en una moneda de Neró?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I en una de Caracal·la?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es menciona l'urbs a les actes del concili de Calcedònia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I Hièrocles l’esmenta també?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com es referien els àrabs a ella?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amb Heixbon.", + "span_text": "Hesbon o Heixbon", + "span_start": 0, + "span_end": 16, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A una antiga ciutat.", + "span_text": "Hesbon o Heixbon (àrab: حشبون, Ḥaxbūn; hebreu: חשבון‎) va ser una antiga ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon.", + "span_text": "va ser una antiga ciutat situada a l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon", + "span_start": 55, + "span_end": 162, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dels moabites.", + "span_text": "Als seus inicis pertanyia als moabites", + "span_start": 166, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els amorites la van ocupar poc abans de l'arribada dels israelites des d'Egipte", + "span_text": "els amorites, la van ocupar poc abans de l'arribada dels israelites des d'Egipte", + "span_start": 235, + "span_end": 315, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els amorites.", + "span_text": "però els seus veïns del nord, els amorites", + "span_start": 205, + "span_end": 247, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De l'estat amorita de Sehon.", + "span_text": "Va ser la capital de l'estat amorita de Sehon", + "span_start": 317, + "span_end": 362, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alexandre Janeu.", + "span_text": "Alexandre Janeu la va incorporar als seus dominis", + "span_start": 483, + "span_end": 532, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Esbus o Esbous.", + "span_text": "Eusebi de Cesarea i Jeroni d'Estridó l'esmenten amb el nom d'Esbus o Esbous", + "span_start": 699, + "span_end": 774, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que era un lloc de certa importància a una distància de vint mil passes del riu Jordà.", + "span_text": "i diuen que era un lloc de certa importància a una distància de vint mil passes del riu Jordà", + "span_start": 785, + "span_end": 878, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el nom de Heeba.", + "span_text": "En una moneda del temps de Neró el nom apareix com Heeba", + "span_start": 880, + "span_end": 936, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Exbou.", + "span_text": "altres monedes més abundoses són del temps de Caracal·la on la ciutat porta el nom el nom d'Exbou", + "span_start": 938, + "span_end": 1035, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A les actes del concili de Calcedònia es parla d'una polis Esbounton", + "span_start": 1083, + "span_end": 1151, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "encara que el geògraf Hièrocles no la menciona", + "span_start": 1171, + "span_end": 1217, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a Khosban.", + "span_text": "Sota els àrabs es va dir Khosban", + "span_start": 1219, + "span_end": 1251, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Heixbon, en àrab Ḥaxbūn i en hebreu חשבון.", + "span_text": "Hesbon o Heixbon (àrab: حشبون, Ḥaxbūn; hebreu: חשבון‎)", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A una antiga ciutat.", + "span_text": "Hesbon o Heixbon (àrab: حشبون, Ḥaxbūn; hebreu: חשבון‎) va ser una antiga ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon.", + "span_text": "va ser una antiga ciutat situada a l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon", + "span_start": 55, + "span_end": 162, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dels moabites.", + "span_text": "Als seus inicis pertanyia als moabites", + "span_start": 166, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els seus veïns del nord, els amorites, la van ocupar.", + "span_text": "però els seus veïns del nord, els amorites, la van ocupar", + "span_start": 205, + "span_end": 262, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els amorites.", + "span_text": "els seus veïns del nord, els amorites", + "span_start": 210, + "span_end": 247, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De l'estat de Sehon.", + "span_text": "Va ser la capital de l'estat amorita de Sehon", + "span_start": 317, + "span_end": 362, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alexandre Janeu.", + "span_text": "Alexandre Janeu la va incorporar als seus dominis", + "span_start": 483, + "span_end": 532, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com Esbus o Esbous.", + "span_text": "Eusebi de Cesarea i Jeroni d'Estridó l'esmenten amb el nom d'Esbus o Esbous", + "span_start": 699, + "span_end": 774, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que era un lloc de certa importància a una distància de vint mil passes del riu Jordà.", + "span_text": "i diuen que era un lloc de certa importància a una distància de vint mil passes del riu Jordà", + "span_start": 785, + "span_end": 878, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Heeba.", + "span_text": "En una moneda del temps de Neró el nom apareix com Heeba", + "span_start": 880, + "span_end": 936, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el nom d'Exbou.", + "span_text": "altres monedes més abundoses són del temps de Caracal·la on la ciutat porta el nom el nom d'Exbou", + "span_start": 938, + "span_end": 1035, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A les actes del concili de Calcedònia es parla d'una polis Esbounton", + "span_start": 1083, + "span_end": 1151, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "encara que el geògraf Hièrocles no la menciona", + "span_start": 1171, + "span_end": 1217, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a Khosban.", + "span_text": "Sota els àrabs es va dir Khosban", + "span_start": 1219, + "span_end": 1251, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Heixbon i Ḥaxbūn en àrab.", + "span_text": "Hesbon o Heixbon (àrab: حشبون, Ḥaxbūn; hebreu: חשבון‎)", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A una antiga ciutat.", + "span_text": "Hesbon o Heixbon (àrab: حشبون, Ḥaxbūn; hebreu: חשבון‎) va ser una antiga ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon.", + "span_text": "una antiga ciutat situada a l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon", + "span_start": 62, + "span_end": 162, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dels moabites.", + "span_text": "Als seus inicis pertanyia als moabites", + "span_start": 166, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els seus veïns del nord la van ocupar poc abans de l'arribada dels israelites des d'Egipte.", + "span_text": "però els seus veïns del nord, els amorites, la van ocupar poc abans de l'arribada dels israelites des d'Egipte", + "span_start": 205, + "span_end": 315, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els amorites.", + "span_text": "els seus veïns del nord, els amorites", + "span_start": 210, + "span_end": 247, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De l'estat amorita de Sehon.", + "span_text": "Va ser la capital de l'estat amorita de Sehon", + "span_start": 317, + "span_end": 362, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alexandre Janeu.", + "span_text": "Alexandre Janeu la va incorporar als seus dominis", + "span_start": 483, + "span_end": 532, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Esbus o Esbous.", + "span_text": "Eusebi de Cesarea i Jeroni d'Estridó l'esmenten amb el nom d'Esbus o Esbous", + "span_start": 699, + "span_end": 774, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que era un lloc de certa importància a una distància de vint mil passes del riu Jordà.", + "span_text": "diuen que era un lloc de certa importància a una distància de vint mil passes del riu Jordà", + "span_start": 787, + "span_end": 878, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Heeba.", + "span_text": "En una moneda del temps de Neró el nom apareix com Heeba", + "span_start": 880, + "span_end": 936, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Exbou.", + "span_text": "altres monedes més abundoses són del temps de Caracal·la on la ciutat porta el nom el nom d'Exbou", + "span_start": 938, + "span_end": 1035, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A les actes del concili de Calcedònia es parla d'una polis Esbounton", + "span_start": 1083, + "span_end": 1151, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el geògraf Hièrocles no la menciona", + "span_start": 1182, + "span_end": 1217, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a Khosban.", + "span_text": "Sota els àrabs es va dir Khosban", + "span_start": 1219, + "span_end": 1251, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_75", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Denuncien un comandament policíac per una suposada agressió racista al CIE de Barcelona", + "story": "La plataforma Tanquem els CIE i el centre de defensa dels drets humans Irídia han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys. En la denúncia, recollida per Europa Press i presentada aquest diumenge davant el jutjat de guàrdia, els advocats Andrés García i Marta Bolinches acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat. La nit del dimecres 26 de juliol, aquest comandament va agredir, presumptament, el jove. Quan ho van saber l'endemà, uns cinquanta interns van començar una vaga de fam per a exigir respecte i un tracte digne, segons Tanquem els CIE i Irídia. Després, el policia va conduir aquest intern a un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància i, acompanyat de quatre agents més que suposadament ho van veure tot, va començar a cridar-li molt fort en castellà. Quan el jove va dir-li que no l'entenia, l'agent va clavar-li ‘una bufetada molt forta amb la mà oberta', segons la denúncia. Tanquem els CIE i Irídia recullen, en la seva denúncia, que l'intern va presentar una queixa per aquests fets al director del centre i asseguren que li ha respost que el policia li demanarà perdó, però encara no ho ha fet. Les dues entitats denuncien que, pel fet de ser algerians i no parlar ni entendre el castellà, els interns reben moltes vegades un tracte injust, discriminatori i fins i tot humiliant. Càmeres de videovigilància En la denúncia, demanen al jutjat que citi a declarar com a investigat aquest comandament policíac i que, com a mesura cautelar molt urgent, suspengui l'expulsió del jove suposadament agredit i dels testimonis dels fets perquè se li pugui prendre declaració. També demanen al jutjat que requereixi a l'àrea d'assumptes interns de la policia espanyola les imatges registrades per les càmeres de videovigilància del CIE i que s'aporti també la documentació de l'atenció mèdica que el jove va rebre al centre", + "questions": [ + { + "input_text": "Què han fet Tanquem els CIE i el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quins són els càrrecs?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quins lletrats acusen el dirigent del CIE de la Zona Franca?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan es va notificar això?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan va succeir l’acció?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer al centre un cop es va conèixer la situació?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què demanaven amb això?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On va traslladar el guàrdia al jove?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Hi havia algú m��s amb ells dos?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quin idioma li parlava l'home?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va passar quan el noi va dir que no el comprenia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què es queixen aquestes associacions que el van defensar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què reclamen al jutjat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què més sol·liciten?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona.", + "span_text": "La plataforma Tanquem els CIE i el centre de defensa dels drets humans Irídia han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 225, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys.", + "span_text": "de Barcelona per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys", + "span_start": 213, + "span_end": 294, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat.", + "span_text": "acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat", + "span_start": 442, + "span_end": 600, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els advocats Andrés García i Marta Bolinches.", + "span_text": "els advocats Andrés García i Marta Bolinches acusen el cap de policia", + "span_start": 397, + "span_end": 466, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquest diumenge.", + "span_text": "En la denúncia, recollida per Europa Press i presentada aquest diumenge", + "span_start": 296, + "span_end": 367, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La nit del dimecres 26 de juliol.", + "span_text": "La nit del dimecres 26 de juliol, aquest comandament va agredir, presumptament, el jove", + "span_start": 602, + "span_end": 689, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cinquanta interns van començar una vaga de fam.", + "span_text": "Quan ho van saber l'endemà, uns cinquanta interns van començar una vaga de fam", + "span_start": 691, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Respecte i un tracte digne.", + "span_text": "uns cinquanta interns van començar una vaga de fam per a exigir respecte i un tracte digne", + "span_start": 719, + "span_end": 809, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància.", + "span_text": "el policia va conduir aquest intern a un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància", + "span_start": 853, + "span_end": 957, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí, quatre agents més.", + "span_text": "en el qual no hi ha càmeres de videovigilància i, acompanyat de quatre agents més", + "span_start": 911, + "span_end": 992, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En castellà.", + "span_text": "va començar a cridar-li molt fort en castellà", + "span_start": 1028, + "span_end": 1073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'agent va clavar-li una bufetada molt forta amb la mà oberta.", + "span_text": "Quan el jove va dir-li que no l'entenia, l'agent va clavar-li ‘una bufetada molt forta amb la mà oberta'", + "span_start": 1075, + "span_end": 1179, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Denuncien que, pel fet de ser algerians i no parlar ni entendre el castellà, els interns reben moltes vegades un tracte injust, discriminatori i fins i tot humiliant.", + "span_text": "Les dues entitats denuncien que, pel fet de ser algerians i no parlar ni entendre el castellà, els interns reben moltes vegades un tracte injust, discriminatori i fins i tot humiliant", + "span_start": 1424, + "span_end": 1607, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que citi a declarar com a investigat aquest comandament policíac, i que suspengui l'expulsió del jove suposadament agredit i dels testimonis dels fets perquè se li pugui prendre declaració.", + "span_text": "En la denúncia, demanen al jutjat que citi a declarar com a investigat aquest comandament policíac i que, com a mesura cautelar molt urgent, suspengui l'expulsió del jove suposadament agredit i dels testimonis dels fets perquè se li pugui prendre declaració", + "span_start": 1636, + "span_end": 1893, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que requereixi a l'àrea d'assumptes interns de la policia espanyola les imatges registrades per les càmeres de videovigilància del CIE i que s'aporti també la documentació de l'atenció mèdica que el jove va rebre al centre.", + "span_text": "També demanen al jutjat que requereixi a l'àrea d'assumptes interns de la policia espanyola les imatges registrades per les càmeres de videovigilància del CIE i que s'aporti també la documentació de l'atenció mèdica que el jove va rebre al centre", + "span_start": 1895, + "span_end": 2141, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona.", + "span_text": "La plataforma Tanquem els CIE i el centre de defensa dels drets humans Irídia han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 225, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys.", + "span_text": "de la Zona Franca de Barcelona per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys", + "span_start": 195, + "span_end": 294, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat.", + "span_text": "acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat", + "span_start": 442, + "span_end": 600, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els advocats Andrés García i Marta Bolinches.", + "span_text": "els advocats Andrés García i Marta Bolinches acusen el cap de policia", + "span_start": 397, + "span_end": 466, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquest diumenge.", + "span_text": "En la denúncia, recollida per Europa Press i presentada aquest diumenge", + "span_start": 296, + "span_end": 367, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La nit del dimecres 26 de juliol.", + "span_text": "La nit del dimecres 26 de juliol, aquest comandament va agredir, presumptament, el jove", + "span_start": 602, + "span_end": 689, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Uns cinquanta interns van començar una vaga de fam.", + "span_text": "Quan ho van saber l'endemà, uns cinquanta interns van començar una vaga de fam", + "span_start": 691, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Respecte i un tracte digne.", + "span_text": "van començar una vaga de fam per a exigir respecte i un tracte digne", + "span_start": 741, + "span_end": 809, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància.", + "span_text": "el policia va conduir aquest intern a un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància", + "span_start": 853, + "span_end": 957, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en el qual no hi ha càmeres de videovigilància i, acompanyat de quatre agents més", + "span_start": 911, + "span_end": 992, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En castellà.", + "span_text": "va començar a cridar-li molt fort en castellà", + "span_start": 1028, + "span_end": 1073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'agent va clavar-li una bufetada molt forta amb la mà oberta.", + "span_text": "Quan el jove va dir-li que no l'entenia, l'agent va clavar-li ‘una bufetada molt forta amb la mà oberta'", + "span_start": 1075, + "span_end": 1179, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que, pel fet de ser algerians i no parlar ni entendre el castellà, els interns reben moltes vegades un tracte injust, discriminatori i fins i tot humiliant.", + "span_text": "Les dues entitats denuncien que, pel fet de ser algerians i no parlar ni entendre el castellà, els interns reben moltes vegades un tracte injust, discriminatori i fins i tot humiliant", + "span_start": 1424, + "span_end": 1607, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que citi a declarar com a investigat aquest comandament policíac i que, com a mesura cautelar molt urgent, suspengui l'expulsió del jove suposadament agredit i dels testimonis dels fets perquè se li pugui prendre declaració.", + "span_text": "En la denúncia, demanen al jutjat que citi a declarar com a investigat aquest comandament policíac i que, com a mesura cautelar molt urgent, suspengui l'expulsió del jove suposadament agredit i dels testimonis dels fets perquè se li pugui prendre declaració", + "span_start": 1636, + "span_end": 1893, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que requereixi a l'àrea d'assumptes interns de la policia espanyola les imatges registrades per les càmeres de videovigilància del CIE i que s'aporti també la documentació de l'atenció mèdica que el jove va rebre al centre.", + "span_text": "També demanen al jutjat que requereixi a l'àrea d'assumptes interns de la policia espanyola les imatges registrades per les càmeres de videovigilància del CIE i que s'aporti també la documentació de l'atenció mèdica que el jove va rebre al centre", + "span_start": 1895, + "span_end": 2141, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona.", + "span_text": "La plataforma Tanquem els CIE i el centre de defensa dels drets humans Irídia han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 225, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys.", + "span_text": "de Barcelona per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys", + "span_start": 213, + "span_end": 294, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat.", + "span_text": "acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat", + "span_start": 442, + "span_end": 600, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els advocats Andrés García i Marta Bolinches.", + "span_text": "els advocats Andrés García i Marta Bolinches acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre", + "span_start": 397, + "span_end": 501, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquest diumenge.", + "span_text": "En la denúncia, recollida per Europa Press i presentada aquest diumenge", + "span_start": 296, + "span_end": 367, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La nit del dimecres 26 de juliol.", + "span_text": "La nit del dimecres 26 de juliol, aquest comandament va agredir, presumptament, el jove", + "span_start": 602, + "span_end": 689, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Uns cinquanta interns van començar una vaga de fam.", + "span_text": "Quan ho van saber l'endemà, uns cinquanta interns van començar una vaga de fam", + "span_start": 691, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Respecte i un tracte digne.", + "span_text": "van començar una vaga de fam per a exigir respecte i un tracte digne", + "span_start": 741, + "span_end": 809, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància.", + "span_text": "el policia va conduir aquest intern a un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància", + "span_start": 853, + "span_end": 957, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i, acompanyat de quatre agents més que suposadament ho van veure tot, va començar a cridar-li molt fort", + "span_start": 958, + "span_end": 1061, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En castellà.", + "span_text": "va començar a cridar-li molt fort en castellà", + "span_start": 1028, + "span_end": 1073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'agent va clavar-li una bufetada molt forta amb la mà oberta.", + "span_text": "Quan el jove va dir-li que no l'entenia, l'agent va clavar-li ‘una bufetada molt forta amb la mà oberta'", + "span_start": 1075, + "span_end": 1179, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que, pel fet de ser algerians i no parlar ni entendre el castellà, els interns reben moltes vegades un tracte injust, discriminatori i fins i tot humiliant.", + "span_text": "Les dues entitats denuncien que, pel fet de ser algerians i no parlar ni entendre el castellà, els interns reben moltes vegades un tracte injust, discriminatori i fins i tot humiliant", + "span_start": 1424, + "span_end": 1607, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que citi a declarar com a investigat aquest comandament policíac i que suspengui l'expulsió del jove suposadament agredit i dels testimonis dels fets.", + "span_text": "En la denúncia, demanen al jutjat que citi a declarar com a investigat aquest comandament policíac i que, com a mesura cautelar molt urgent, suspengui l'expulsió del jove suposadament agredit i dels testimonis dels fets perquè se li pugui prendre declaració", + "span_start": 1636, + "span_end": 1893, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que requereixi a l'àrea d'assumptes interns de la policia espanyola les imatges registrades per les càmeres de videovigilància del CIE i que s'aporti també la documentació de l'atenció mèdica que el jove va rebre al centre.", + "span_text": "També demanen al jutjat que requereixi a l'àrea d'assumptes interns de la policia espanyola les imatges registrades per les càmeres de videovigilància del CIE i que s'aporti també la documentació de l'atenció mèdica que el jove va rebre al centre", + "span_start": 1895, + "span_end": 2141, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_històries Casellas_66", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "històries Casellas - NO ES PERD QUI VOL O L'AGULLA DE LA SEU-3", + "story": "Jo, aleshores, ja no sabent què fer, vaig pendre el determini de no alçar més els ulls enlaire. Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies, per allà on se'm presentés, però mirant sempre a terra, decidit a perdre'm, a negar-me en les profunditats desconegudes de la ciutat, a emancipar-me així de la tutela humiliant, que no em volia abandonar al meu albir. Vaig rependre la marxa, resignat a caminar, encara que fos com l'Ahseverus de la llegenda, que hi està condemnat per tots els segles. Anava amb la vista clavada a terra, i l'un darrera l'altre veia canviar els trossos de paviment del carrer, aquí empedrat, allà ensocat, esfaltat el de més amunt, segons els indrets per on passava. Els edificis només els podia veure fins a certa alçada, però pel tros vist endevinava el restant… Ara venia l'escalinata d'una església, ara el parterre d'un jardí, ara els subterranis d'un magatzem, ara els pilans d'un pòrtic, ara el sòcol d'un monument., Amb la llarga caminada jo em sentia cansat, aclaparat, retut. No poder alçar el cap enlaire era un suplici i encara m'afadigava més. Jo que aleshores aixeco un xic la vista, encara que sense arribar a mirar al cel. Quina visió més calmosa! Em trobava en un barri quiet i modest, com de vila o ciutat forana, tot ple d'intimitat i de recolliment. Per tot arreu es veien botiguetes d'objectes religiosos: en les unes venien sacres, viacrucis, imatges de pietat; en altres, breviaris, novenes i demés llibres de devoció. I el més estrany era que les casetes d'aquell barri devot, semblava que de tant menudes i neulides ni es poguessin tenir dretes, i que apilotades les unes amb les altres s'aguantessin totes arrambant-se a les macisses parets d'un edifici immens que els feia d'esquena i de contrafort., Alçant una mica més els ulls, vaig reconèixer el grandiós edifici tot seguit. Era la Catedral, la Catedral superba, tota eriçada d'arestes i pinacles, però no veia l'agulla enlloc… Em va caldre recular algunes passes per a descobrir-la. És que em venia verticalment a damunt mateix del cap…", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina decisió pren el narrador de la història?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per on?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I no mirarà realment cap amunt mentre deambula?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui es compara?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què observa mentre dirigeix la seva mirada cap a baix?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com és aquest?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins a quin punt el narrador pot veure les construccions dels voltants?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines pot discernir?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es troba ell de tant viatjar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El cansa també mantenir el cap mirant a terra tota l'estona?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quin lloc esguarda un cop aixeca la mirada?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què més nota pels entorns?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins objectes s'hi poden comprar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què contempla quan apuja més la vista?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De quin es tracta?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No alçar més els ulls enlaire.", + "span_text": "vaig pendre el determini de no alçar més els ulls enlaire", + "span_start": 37, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per avingudes i places, per passatges i travessies, per allà on se li presentés.", + "span_text": "Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies, per allà on se'm presentés", + "span_start": 96, + "span_end": 197, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies, per allà on se'm presentés, però mirant sempre a terra", + "span_start": 96, + "span_end": 225, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb l'Ahseverus de la llegenda.", + "span_text": "Vaig rependre la marxa, resignat a caminar, encara que fos com l'Ahseverus de la llegenda", + "span_start": 389, + "span_end": 478, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els trossos de paviment del carrer.", + "span_text": "Anava amb la vista clavada a terra, i l'un darrera l'altre veia canviar els trossos de paviment del carrer", + "span_start": 523, + "span_end": 629, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Empedrat, ensocat i esfaltat.", + "span_text": "els trossos de paviment del carrer, aquí empedrat, allà ensocat, esfaltat el de més amunt", + "span_start": 595, + "span_end": 684, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins a certa alçada, però endevinava el restant.", + "span_text": "Els edificis només els podia veure fins a certa alçada, però pel tros vist endevinava el restant", + "span_start": 721, + "span_end": 817, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'escalinata d'una església, el parterre d'un jardí, els subterranis d'un magatzem, els pilans d'un pòrtic, el sòcol d'un monument.", + "span_text": "Ara venia l'escalinata d'una església, ara el parterre d'un jardí, ara els subterranis d'un magatzem, ara els pilans d'un pòrtic, ara el sòcol d'un monument", + "span_start": 819, + "span_end": 975, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cansat, aclaparat, retut.", + "span_text": "Amb la llarga caminada jo em sentia cansat, aclaparat, retut", + "span_start": 979, + "span_end": 1039, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No poder alçar el cap enlaire era un suplici i encara m'afadigava més", + "span_start": 1041, + "span_end": 1110, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A un barri quiet i modest, com de vila o ciutat forana.", + "span_text": "Jo que aleshores aixeco un xic la vista, encara que sense arribar a mirar al cel. Quina visió més calmosa! Em trobava en un barri quiet i modest, com de vila o ciutat forana", + "span_start": 1112, + "span_end": 1285, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Botiguetes d'objectes religiosos.", + "span_text": "Per tot arreu es veien botiguetes d'objectes religiosos", + "span_start": 1325, + "span_end": 1380, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sacres, viacrucis, imatges de pietat, breviaris, novenes i demés llibres de devoció.", + "span_text": "botiguetes d'objectes religiosos: en les unes venien sacres, viacrucis, imatges de pietat; en altres, breviaris, novenes i demés llibres de devoció", + "span_start": 1348, + "span_end": 1495, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El grandiós edifici.", + "span_text": "Alçant una mica més els ulls, vaig reconèixer el grandiós edifici tot seguit", + "span_start": 1784, + "span_end": 1860, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Catedral.", + "span_text": "el grandiós edifici tot seguit. Era la Catedral", + "span_start": 1830, + "span_end": 1877, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No alçar més els ulls enlaire.", + "span_text": "vaig pendre el determini de no alçar més els ulls enlaire", + "span_start": 37, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per avingudes i places, per passatges i travessies.", + "span_text": "Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies", + "span_start": 96, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies, per allà on se'm presentés, però mirant sempre a terra", + "span_start": 96, + "span_end": 225, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb l'Ahseverus de la llegenda, que hi està condemnat per tots els segles.", + "span_text": "Vaig rependre la marxa, resignat a caminar, encara que fos com l'Ahseverus de la llegenda, que hi està condemnat per tots els segles", + "span_start": 389, + "span_end": 521, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Canviar els trossos de paviment del carrer.", + "span_text": "Anava amb la vista clavada a terra, i l'un darrera l'altre veia canviar els trossos de paviment del carrer", + "span_start": 523, + "span_end": 629, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Aquí empedrat, allà ensocat, esfaltat el de més amunt.", + "span_text": "els trossos de paviment del carrer, aquí empedrat, allà ensocat, esfaltat el de més amunt", + "span_start": 595, + "span_end": 684, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins a certa alçada.", + "span_text": "Els edificis només els podia veure fins a certa alçada", + "span_start": 721, + "span_end": 775, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una església, un jardí, un magatzem, un pòrtic i un monument.", + "span_text": "Ara venia l'escalinata d'una església, ara el parterre d'un jardí, ara els subterranis d'un magatzem, ara els pilans d'un pòrtic, ara el sòcol d'un monument", + "span_start": 819, + "span_end": 975, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cansat, aclaparat i retut.", + "span_text": "Amb la llarga caminada jo em sentia cansat, aclaparat, retut", + "span_start": 979, + "span_end": 1039, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No poder alçar el cap enlaire era un suplici i encara m'afadigava més", + "span_start": 1041, + "span_end": 1110, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A un barri quiet i modest, com de vila o ciutat forana, tot ple d'intimitat i de recolliment.", + "span_text": "Jo que aleshores aixeco un xic la vista, encara que sense arribar a mirar al cel. Quina visió més calmosa! Em trobava en un barri quiet i modest, com de vila o ciutat forana, tot ple d'intimitat i de recolliment", + "span_start": 1112, + "span_end": 1323, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Botiguetes d'objectes religiosos.", + "span_text": "Per tot arreu es veien botiguetes d'objectes religiosos", + "span_start": 1325, + "span_end": 1380, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sacres, viacrucis, imatges de pietat, breviaris, novenes i demés llibres de devoció.", + "span_text": "botiguetes d'objectes religiosos: en les unes venien sacres, viacrucis, imatges de pietat; en altres, breviaris, novenes i demés llibres de devoció", + "span_start": 1348, + "span_end": 1495, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El grandiós edifici.", + "span_text": "Alçant una mica més els ulls, vaig reconèixer el grandiós edifici tot seguit", + "span_start": 1784, + "span_end": 1860, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Catedral.", + "span_text": "el grandiós edifici tot seguit. Era la Catedral", + "span_start": 1830, + "span_end": 1877, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No alçar més els ulls enlaire i caminar sense parar.", + "span_text": "vaig pendre el determini de no alçar més els ulls enlaire. Caminaria sense parar", + "span_start": 37, + "span_end": 117, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per avingudes i places, per passatges i travessies, per allà on se li presentés.", + "span_text": "Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies, per allà on se'm presentés", + "span_start": 96, + "span_end": 197, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies, per allà on se'm presentés, però mirant sempre a terra", + "span_start": 96, + "span_end": 225, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb l'Ahseverus de la llegenda.", + "span_text": "Vaig rependre la marxa, resignat a caminar, encara que fos com l'Ahseverus de la llegenda", + "span_start": 389, + "span_end": 478, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els trossos de paviment del carrer.", + "span_text": "Anava amb la vista clavada a terra, i l'un darrera l'altre veia canviar els trossos de paviment del carrer", + "span_start": 523, + "span_end": 629, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Empedrat, ensocat i esfaltat.", + "span_text": "els trossos de paviment del carrer, aquí empedrat, allà ensocat, esfaltat el de més amunt", + "span_start": 595, + "span_end": 684, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins a certa alçada, però pel tros vist endevina el restant.", + "span_text": "Els edificis només els podia veure fins a certa alçada, però pel tros vist endevinava el restant", + "span_start": 721, + "span_end": 817, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'escalinata d'una església, el parterre d'un jardí, els subterranis d'un magatzem, els pilans d'un pòrtic i el sòcol d'un monument.", + "span_text": "Ara venia l'escalinata d'una església, ara el parterre d'un jardí, ara els subterranis d'un magatzem, ara els pilans d'un pòrtic, ara el sòcol d'un monument", + "span_start": 819, + "span_end": 975, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cansat, aclaparat i retut.", + "span_text": "Amb la llarga caminada jo em sentia cansat, aclaparat, retut", + "span_start": 979, + "span_end": 1039, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No poder alçar el cap enlaire era un suplici i encara m'afadigava més", + "span_start": 1041, + "span_end": 1110, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A un barri quiet i modest.", + "span_text": "Jo que aleshores aixeco un xic la vista, encara que sense arribar a mirar al cel. Quina visió més calmosa! Em trobava en un barri quiet i modest", + "span_start": 1112, + "span_end": 1256, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Botiguetes d'objectes religiosos.", + "span_text": "Per tot arreu es veien botiguetes d'objectes religiosos", + "span_start": 1325, + "span_end": 1380, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sacres, viacrucis, imatges de pietat, breviaris, novenes i demés llibres de devoció.", + "span_text": "botiguetes d'objectes religiosos: en les unes venien sacres, viacrucis, imatges de pietat; en altres, breviaris, novenes i demés llibres de devoció", + "span_start": 1348, + "span_end": 1495, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El grandiós edifici.", + "span_text": "Alçant una mica més els ulls, vaig reconèixer el grandiós edifici tot seguit", + "span_start": 1784, + "span_end": 1860, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De la Catedral.", + "span_text": "el grandiós edifici tot seguit. Era la Catedral", + "span_start": 1830, + "span_end": 1877, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1084", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Dànat de Vlorë", + "story": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX) fou un diaca albanès. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes., Originari d'Aulònia, a Il·líria, anà al Salento (Pulla, Itàlia), on fou diaca al santuari de Santa Maria di Leuca. Durant un atac sarraí al santuari, va prendre el copó amb la Sagrada Forma, amb la intenció de salvar-lo de la profanació, portant-la a Montesardo. Fou, però, ferit a mig camí; abans de morir, per evitar la profanació, prengué les hòsties i les menjà., Altres fonts esmenten una història similar, però situada a les persecucions romanes del segle III, fent que Dànat fos un soldat albanès convertit al cristianisme i que es negà a fer sacrificis als déus, essent llavors lapidat a Il·líria., Probablement és un sant llegendari, el culte al qual fou portat a la Pulla pels monjos basilians que s'hi establiren; llavors se'n faria la història que el situa a la regió., Venerat com a màrtir, al lloc de la seva mort, prop de San Dana (Gagliano del Capo), s'aixecà una estela en record seu.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Dànat de Vlöre?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina època va viure?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quin monestir va habitar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va evitar que es destruís?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On el volia amagar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va arribar-hi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hi ha una altra versió de la llegenda?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quina època se situa aquesta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui era Dànat en aquest cas?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va rebutjar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va morir?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com se’l considera per la religió?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què es va construir en honor seu?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un diaca albanès.", + "span_text": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX) fou un diaca albanès", + "span_start": 0, + "span_end": 137, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al segle IX.", + "span_text": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX)", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Aulònia, Il·líria.", + "span_text": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX)", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Santa Maria di Leuca.", + "span_text": "fou diaca al santuari de Santa Maria di Leuca", + "span_start": 268, + "span_end": 313, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El copó amb la Sagrada Forma.", + "span_text": "va prendre el copó amb la Sagrada Forma, amb la intenció de salvar-lo de la profanació", + "span_start": 350, + "span_end": 436, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Montesardo.", + "span_text": "va prendre el copó amb la Sagrada Forma, amb la intenció de salvar-lo de la profanació, portant-la a Montesardo", + "span_start": 350, + "span_end": 461, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No, ja que fou ferit a mig camí.", + "span_text": "Fou, però, ferit a mig camí", + "span_start": 463, + "span_end": 490, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Altres fonts esmenten una història similar, però situada a les persecucions romanes del segle III", + "span_start": 569, + "span_end": 666, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al segle III.", + "span_text": "Altres fonts esmenten una història similar, però situada a les persecucions romanes del segle III", + "span_start": 569, + "span_end": 666, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un soldat albanès convertit al cristianisme.", + "span_text": "fent que Dànat fos un soldat albanès convertit al cristianisme", + "span_start": 668, + "span_end": 730, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Fer sacrificis als déus.", + "span_text": "es negà a fer sacrificis als déus", + "span_start": 737, + "span_end": 770, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser lapidat.", + "span_text": "es negà a fer sacrificis als déus, essent llavors lapidat", + "span_start": 737, + "span_end": 794, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Il·líria.", + "span_text": "essent llavors lapidat a Il·líria", + "span_start": 772, + "span_end": 805, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Se'l venera com a màrtir.", + "span_text": "Venerat com a màrtir", + "span_start": 985, + "span_end": 1005, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una estela.", + "span_text": "s'aixecà una estela en record seu", + "span_start": 1070, + "span_end": 1103, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un diaca albanès.", + "span_text": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX) fou un diaca albanès", + "span_start": 0, + "span_end": 137, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Durant el segle IX.", + "span_text": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX)", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Aulònia, Il·líria, l'actual Vlorë, a Albània.", + "span_text": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX)", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al santuari de Santa Maria di Leuca.", + "span_text": "fou diaca al santuari de Santa Maria di Leuca", + "span_start": 268, + "span_end": 313, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El copó amb la Sagrada Forma.", + "span_text": "va prendre el copó amb la Sagrada Forma, amb la intenció de salvar-lo de la profanació", + "span_start": 350, + "span_end": 436, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Montesardo.", + "span_text": "va prendre el copó amb la Sagrada Forma, amb la intenció de salvar-lo de la profanació, portant-la a Montesardo", + "span_start": 350, + "span_end": 461, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No, fou ferit a mig camí.", + "span_text": "Fou, però, ferit a mig camí", + "span_start": 463, + "span_end": 490, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí, altres esmenten una història similar, però situada a les persecucions romanes.", + "span_text": "Altres fonts esmenten una història similar, però situada a les persecucions romanes del segle III", + "span_start": 569, + "span_end": 666, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al segle III.", + "span_text": "Altres fonts esmenten una història similar, però situada a les persecucions romanes del segle III", + "span_start": 569, + "span_end": 666, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un soldat albanès convertit al cristianisme.", + "span_text": "fent que Dànat fos un soldat albanès convertit al cristianisme", + "span_start": 668, + "span_end": 730, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Fer sacrificis als déus.", + "span_text": "es negà a fer sacrificis als déus", + "span_start": 737, + "span_end": 770, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Lapidat.", + "span_text": "es negà a fer sacrificis als déus, essent llavors lapidat", + "span_start": 737, + "span_end": 794, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Il·líria.", + "span_text": "essent llavors lapidat a Il·líria", + "span_start": 772, + "span_end": 805, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com un màrtir.", + "span_text": "Venerat com a màrtir", + "span_start": 985, + "span_end": 1005, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una estela.", + "span_text": "s'aixecà una estela en record seu", + "span_start": 1070, + "span_end": 1103, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou un diaca albanès.", + "span_text": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX) fou un diaca albanès", + "span_start": 0, + "span_end": 137, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al s. IX.", + "span_text": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX)", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Aulònia, a Il·líria.", + "span_text": "Originari d'Aulònia, a Il·líria", + "span_start": 200, + "span_end": 231, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Santa Maria di Leuca.", + "span_text": "on fou diaca al santuari de Santa Maria di Leuca", + "span_start": 265, + "span_end": 313, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El copó amb la Sagrada Forma.", + "span_text": "va prendre el copó amb la Sagrada Forma, amb la intenció de salvar-lo de la profanació", + "span_start": 350, + "span_end": 436, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Montesardo.", + "span_text": "va prendre el copó amb la Sagrada Forma, amb la intenció de salvar-lo de la profanació, portant-la a Montesardo", + "span_start": 350, + "span_end": 461, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Fou, però, ferit a mig camí", + "span_start": 463, + "span_end": 490, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Altres fonts esmenten una història similar, però situada a les persecucions romanes del segle III", + "span_start": 569, + "span_end": 666, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al segle III.", + "span_text": "Altres fonts esmenten una història similar, però situada a les persecucions romanes del segle III", + "span_start": 569, + "span_end": 666, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un soldat albanès convertit al cristianisme.", + "span_text": "fent que Dànat fos un soldat albanès convertit al cristianisme", + "span_start": 668, + "span_end": 730, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Fer sacrificis als déus.", + "span_text": "es negà a fer sacrificis als déus", + "span_start": 737, + "span_end": 770, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Lapidat.", + "span_text": "es negà a fer sacrificis als déus, essent llavors lapidat", + "span_start": 737, + "span_end": 794, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Il·líria.", + "span_text": "essent llavors lapidat a Il·líria", + "span_start": 772, + "span_end": 805, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com a màrtir.", + "span_text": "Venerat com a màrtir", + "span_start": 985, + "span_end": 1005, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una estela.", + "span_text": "s'aixecà una estela en record seu", + "span_start": 1070, + "span_end": 1103, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_històries Casellas_55", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "històries Casellas - L'ENCONGIDA-1", + "story": "En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula., Donassa com era i més espigada que un pollancre… mai de la vida l'havia vist menjar ningú., Fos a migdiada, fos al vespre, quan s'aplegaven els sirvents del Mas al voltant de la llar fumosa, ella trobava enginy de fer-se fonedissa. Arribada que era l'hora del repàs, prenia el seu platet de rellisquentes, i tau, tau, s'esmunyia cap a un recó fosc, als esglaons del corral o al passadís de l'entrada, com si anés a fer una malifeta. Aprofitava per escorre's el començament de l'àpat, quan tothom, mossos i mosses, s'empassava a crema-dent les primeres cullerades. Prou feines tenien tots en semblant punt per a poder distreu-re's en res més… i ella aleshores passava silenciosa i llisa com un clap de núvol, anant-se a fondre en el seu amagatall., Ho feia tan a la quieta, allò d'allunyar-se de la vista dels demés, que quasi mai ningú se n'adonava. I, si per atzar ho veia algú, ni en feia cas per la costum que hi tenia. Només se'n parlava a voltes, quan hi havia algun mosso llogat de poc, que s'estranyés de la facècia…, Una vetlla, a l'hora de sopar, un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa:, -Per què fa això aquesta dona?, -Perquè és dóna pena de que la vegin…, -De que la vegin quan menja?…", + "questions": [ + { + "input_text": "On se situa la història?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es diu la protagonista?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com era físicament?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què feia d’amagat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sempre ho feia així?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui es reunia al costat del foc?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On s’amagava l’Úrsula?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan marxava?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què feien els altres?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De quina manera se n’anava ella?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La gent ho notava normalment?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què passava quan algú sí que ho notava?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va sorprendre’s de la situació?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va qüestionar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En aquelles valls ombrívoles.", + "span_text": "En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula", + "span_start": 0, + "span_end": 114, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es diu Úrsula.", + "span_text": "cap cas tan estrany com el de l'Úrsula", + "span_start": 76, + "span_end": 114, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Més espigada que un pollancre.", + "span_text": "Donassa com era i més espigada que un pollancre", + "span_start": 118, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Menjar.", + "span_text": "mai de la vida l'havia vist menjar ningú", + "span_start": 167, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí, fos a migdiada o al vespre.", + "span_text": "mai de la vida l'havia vist menjar ningú., Fos a migdiada, fos al vespre, quan s'aplegaven els sirvents del Mas al voltant de la llar fumosa, ella trobava enginy de fer-se fonedissa", + "span_start": 167, + "span_end": 349, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els sirvents del Mas.", + "span_text": "s'aplegaven els sirvents del Mas al voltant de la llar fumosa", + "span_start": 247, + "span_end": 308, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A un recó fosc, als esglaons del corral o al passadís de l'entrada.", + "span_text": "s'esmunyia cap a un recó fosc, als esglaons del corral o al passadís de l'entrada", + "span_start": 437, + "span_end": 518, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al començament de l'àpat.", + "span_text": "Aprofitava per escorre's el començament de l'àpat", + "span_start": 552, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'empassaven a crema-dent les primeres cullerades.", + "span_text": "Aprofitava per escorre's el començament de l'àpat, quan tothom, mossos i mosses, s'empassava a crema-dent les primeres cullerades", + "span_start": 552, + "span_end": 681, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Silenciosa i llisa, com un clap de núvol, anant-se a fondre en el seu amagatall.", + "span_text": "ella aleshores passava silenciosa i llisa com un clap de núvol, anant-se a fondre en el seu amagatall", + "span_start": 763, + "span_end": 864, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ho feia tan a la quieta, allò d'allunyar-se de la vista dels demés, que quasi mai ningú se n'adonava", + "span_start": 868, + "span_end": 968, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No en feia cas per la costum.", + "span_text": "si per atzar ho veia algú, ni en feia cas per la costum que hi tenia", + "span_start": 973, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un llenyataire estranyat.", + "span_text": "un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa:, -Per què fa això aquesta dona?", + "span_start": 1177, + "span_end": 1288, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una vetlla a l'hora de sopar.", + "span_text": "Una vetlla, a l'hora de sopar, un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa", + "span_start": 1146, + "span_end": 1254, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què es donava pena de que la vegin quan menja.", + "span_text": "un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa:, -Per què fa això aquesta dona?, -Perquè és dóna pena de que la vegin…, -De que la vegin quan menja?…", + "span_start": 1177, + "span_end": 1360, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri.", + "span_text": "En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula", + "span_start": 0, + "span_end": 114, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Úrsula.", + "span_text": "cap cas tan estrany com el de l'Úrsula", + "span_start": 76, + "span_end": 114, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Espigada.", + "span_text": "Donassa com era i més espigada que un pollancre", + "span_start": 118, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Menjar.", + "span_text": "mai de la vida l'havia vist menjar ningú", + "span_start": 167, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí, fos a migdiada, fos al vespre.", + "span_text": "mai de la vida l'havia vist menjar ningú., Fos a migdiada, fos al vespre, quan s'aplegaven els sirvents del Mas al voltant de la llar fumosa, ella trobava enginy de fer-se fonedissa", + "span_start": 167, + "span_end": 349, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els sirvents.", + "span_text": "s'aplegaven els sirvents del Mas al voltant de la llar fumosa", + "span_start": 247, + "span_end": 308, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A un recó fosc, als esglaons del corral o al passadís de l'entrada.", + "span_text": "s'esmunyia cap a un recó fosc, als esglaons del corral o al passadís de l'entrada", + "span_start": 437, + "span_end": 518, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al començament de l'àpat.", + "span_text": "Aprofitava per escorre's el començament de l'àpat", + "span_start": 552, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Empassar-se a crema-dent les primeres cullerades.", + "span_text": "Aprofitava per escorre's el començament de l'àpat, quan tothom, mossos i mosses, s'empassava a crema-dent les primeres cullerades", + "span_start": 552, + "span_end": 681, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Silenciosa i llisa.", + "span_text": "ella aleshores passava silenciosa i llisa com un clap de núvol, anant-se a fondre en el seu amagatall", + "span_start": 763, + "span_end": 864, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No, quasi mai ningú se n'adonava.", + "span_text": "Ho feia tan a la quieta, allò d'allunyar-se de la vista dels demés, que quasi mai ningú se n'adonava", + "span_start": 868, + "span_end": 968, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No en feia cas.", + "span_text": "I, si per atzar ho veia algú, ni en feia cas per la costum que hi tenia", + "span_start": 970, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un llenyataire.", + "span_text": "un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa:, -Per què fa això aquesta dona?", + "span_start": 1177, + "span_end": 1288, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una vetlla a l'hora de sopar.", + "span_text": "Una vetlla, a l'hora de sopar, un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa", + "span_start": 1146, + "span_end": 1254, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què feia allò aquella dona.", + "span_text": "un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa:, -Per què fa això aquesta dona?, -Perquè és dóna pena de que la vegin…, -De que la vegin quan menja?", + "span_start": 1177, + "span_end": 1359, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri.", + "span_text": "En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula", + "span_start": 0, + "span_end": 114, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Úrsula.", + "span_text": "cap cas tan estrany com el de l'Úrsula", + "span_start": 76, + "span_end": 114, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Més espigada que un pollancre.", + "span_text": "Donassa com era i més espigada que un pollancre", + "span_start": 118, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Menjar.", + "span_text": "mai de la vida l'havia vist menjar ningú", + "span_start": 167, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "mai de la vida l'havia vist menjar ningú., Fos a migdiada, fos al vespre, quan s'aplegaven els sirvents del Mas al voltant de la llar fumosa, ella trobava enginy de fer-se fonedissa", + "span_start": 167, + "span_end": 349, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els sirvents del Mas.", + "span_text": "quan s'aplegaven els sirvents del Mas al voltant de la llar fumosa", + "span_start": 242, + "span_end": 308, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A un recó fosc, als esglaons del corral o al passadís de l'entrada.", + "span_text": "s'esmunyia cap a un recó fosc, als esglaons del corral o al passadís de l'entrada", + "span_start": 437, + "span_end": 518, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al començament de l'àpat.", + "span_text": "Aprofitava per escorre's el començament de l'àpat", + "span_start": 552, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'empassaven a crema-dent les primeres cullerades.", + "span_text": "Aprofitava per escorre's el començament de l'àpat, quan tothom, mossos i mosses, s'empassava a crema-dent les primeres cullerades", + "span_start": 552, + "span_end": 681, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Silenciosa i llisa com un clap de núvol.", + "span_text": "ella aleshores passava silenciosa i llisa com un clap de núvol, anant-se a fondre en el seu amagatall", + "span_start": 763, + "span_end": 864, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ho feia tan a la quieta, allò d'allunyar-se de la vista dels demés, que quasi mai ningú se n'adonava", + "span_start": 868, + "span_end": 968, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ni en feia cas per la costum que hi tenia.", + "span_text": "si per atzar ho veia algú, ni en feia cas per la costum que hi tenia", + "span_start": 973, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies.", + "span_text": "un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa:, -Per què fa això aquesta dona?", + "span_start": 1177, + "span_end": 1288, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una vetlla, a l'hora de sopar.", + "span_text": "Una vetlla, a l'hora de sopar, un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa", + "span_start": 1146, + "span_end": 1254, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què és dóna pena de que la vegin quan menja.", + "span_text": "un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa:, -Per què fa això aquesta dona?, -Perquè és dóna pena de que la vegin…, -De que la vegin quan menja?", + "span_start": 1177, + "span_end": 1359, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1191", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pilar Castillejo i Medina...", + "story": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969) és una física i política catalana., Es va llicenciar en Ciències Físiques a la UAB i es va dedicar durant un temps a la docència i a la recerca. Però principalment ha centrat la seva trajectòria laboral en la informàtica, tant en el sector públic com en el privat. Va entrar com a regidora en les eleccions de 1999 per COP-Compromís per Ripollet. Va ser triada regidora l'any 2015 dins la candidatura Decidim Ripollet, i ho ha estat des de llavors interrompudament. Ha militat a més, a l'Assemblea d'Unitat Popular, en l'àrea d'internacional. Des de les eleccions municipals de 2015, és primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Ripollet. Des de COP-Compromís per Ripollet, va treballar per la integració de les Candidatures Alternatives del Vallès dins de la CUP., De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ocupar el desè lloc de la llista de la CUP-CC per la circumscripció de Barcelona. No va ser elegida diputada al Parlament, però, arran de la dimissió d'Antonio Baños, es va postular com a substituta. El mes d'octubre següent va deixar l'escó seguint les polítiques de partit.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Pilar Castillejo?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina carrera va estudiar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha treballat de professora?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A què s’ha dedicat sobretot?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quin partit polític formava part el 1999?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan va esdevenir regidora per segon cop?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec té a l’Ajuntament del seu poble des del 2015?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què volia aconseguir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la llista de quin partit va formar part el 2015?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va esdevenir diputada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A qui va suplir?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què va deixar el seu lloc al Parlament posteriorment?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una física i política catalana.", + "span_text": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969) és una física i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Ripollet.", + "span_text": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969)", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 1969.", + "span_text": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969)", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ciències Físiques.", + "span_text": "Es va llicenciar en Ciències Físiques", + "span_start": 80, + "span_end": 117, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí, durant un temps.", + "span_text": "es va dedicar durant un temps a la docència", + "span_start": 129, + "span_end": 172, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la informàtica, tant en el sector públic com en el privat.", + "span_text": "principalment ha centrat la seva trajectòria laboral en la informàtica", + "span_start": 194, + "span_end": 264, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De COP-Compromís per Ripollet.", + "span_text": "Va entrar com a regidora en les eleccions de 1999 per COP-Compromís per Ripollet", + "span_start": 309, + "span_end": 389, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 2015.", + "span_text": "Va entrar com a regidora en les eleccions de 1999 per COP-Compromís per Ripollet. Va ser triada regidora l'any 2015 dins la candidatura Decidim Ripollet", + "span_start": 309, + "span_end": 461, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Primera tinenta d'alcaldia.", + "span_text": "Des de les eleccions municipals de 2015, és primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Ripollet", + "span_start": 587, + "span_end": 685, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La integració de les Candidatures Alternatives del Vallès dins de la CUP.", + "span_text": "va treballar per la integració de les Candidatures Alternatives del Vallès dins de la CUP", + "span_start": 722, + "span_end": 811, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la CUP-CC per la circumscripció de Barcelona.", + "span_text": "De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ocupar el desè lloc de la llista de la CUP-CC per la circumscripció de Barcelona", + "span_start": 815, + "span_end": 957, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí, com a substituta.", + "span_text": "No va ser elegida diputada al Parlament, però, arran de la dimissió d'Antonio Baños, es va postular com a substituta", + "span_start": 959, + "span_end": 1075, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Antonio Baños.", + "span_text": "arran de la dimissió d'Antonio Baños", + "span_start": 1006, + "span_end": 1042, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es van seguir les polítiques de partit.", + "span_text": "El mes d'octubre següent va deixar l'escó seguint les polítiques de partit", + "span_start": 1077, + "span_end": 1151, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un física i política catalana.", + "span_text": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969) és una física i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Ripollet.", + "span_text": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969)", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1969.", + "span_text": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969)", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ciències Físiques.", + "span_text": "Es va llicenciar en Ciències Físiques a la UAB", + "span_start": 80, + "span_end": 126, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí, es va dedicar durant un temps a la docència.", + "span_text": "es va dedicar durant un temps a la docència i a la recerca", + "span_start": 129, + "span_end": 187, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la informàtica.", + "span_text": "principalment ha centrat la seva trajectòria laboral en la informàtica, tant en el sector públic com en el privat", + "span_start": 194, + "span_end": 307, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De COP-Compromís per Ripollet.", + "span_text": "Va entrar com a regidora en les eleccions de 1999 per COP-Compromís per Ripollet", + "span_start": 309, + "span_end": 389, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 2015.", + "span_text": "Va entrar com a regidora en les eleccions de 1999 per COP-Compromís per Ripollet. Va ser triada regidora l'any 2015 dins la candidatura Decidim Ripollet", + "span_start": 309, + "span_end": 461, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Primera tinenta d'alcaldia.", + "span_text": "Des de les eleccions municipals de 2015, és primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Ripollet", + "span_start": 587, + "span_end": 685, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Integrar les Candidatures Alternatives del Vallès dins de la CUP.", + "span_text": "va treballar per la integració de les Candidatures Alternatives del Vallès dins de la CUP", + "span_start": 722, + "span_end": 811, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la CUP-CC per la circumscripció de Barcelona.", + "span_text": "De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ocupar el desè lloc de la llista de la CUP-CC per la circumscripció de Barcelona", + "span_start": 815, + "span_end": 957, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No va ser elegida diputada, però es va postular com a substituta.", + "span_text": "No va ser elegida diputada al Parlament, però, arran de la dimissió d'Antonio Baños, es va postular com a substituta", + "span_start": 959, + "span_end": 1075, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Antonio Baños.", + "span_text": "arran de la dimissió d'Antonio Baños, es va postular com a substituta", + "span_start": 1006, + "span_end": 1075, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per les polítiques de partit.", + "span_text": "El mes d'octubre següent va deixar l'escó seguint les polítiques de partit", + "span_start": 1077, + "span_end": 1151, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una física i política catalana.", + "span_text": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969) és una física i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Ripollet.", + "span_text": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969)", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1969.", + "span_text": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969)", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ciències Físiques.", + "span_text": "Es va llicenciar en Ciències Físiques", + "span_start": 80, + "span_end": 117, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es va dedicar durant un temps a la docència", + "span_start": 129, + "span_end": 172, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la informàtica.", + "span_text": "principalment ha centrat la seva trajectòria laboral en la informàtica", + "span_start": 194, + "span_end": 264, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De COP-Compromís per Ripollet.", + "span_text": "Va entrar com a regidora en les eleccions de 1999 per COP-Compromís per Ripollet", + "span_start": 309, + "span_end": 389, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 2015.", + "span_text": "Va entrar com a regidora en les eleccions de 1999 per COP-Compromís per Ripollet. Va ser triada regidora l'any 2015 dins la candidatura Decidim Ripollet", + "span_start": 309, + "span_end": 461, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És primera tinenta d'alcaldia.", + "span_text": "Des de les eleccions municipals de 2015, és primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Ripollet", + "span_start": 587, + "span_end": 685, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La integració de les Candidatures Alternatives del Vallès dins de la CUP.", + "span_text": "va treballar per la integració de les Candidatures Alternatives del Vallès dins de la CUP", + "span_start": 722, + "span_end": 811, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la CUP-CC per la circumscripció de Barcelona.", + "span_text": "De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ocupar el desè lloc de la llista de la CUP-CC per la circumscripció de Barcelona", + "span_start": 815, + "span_end": 957, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No va ser elegida diputada, però va substituir un diputat.", + "span_text": "No va ser elegida diputada al Parlament, però, arran de la dimissió d'Antonio Baños, es va postular com a substituta", + "span_start": 959, + "span_end": 1075, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Antonio Baños.", + "span_text": "però, arran de la dimissió d'Antonio Baños, es va postular com a substituta", + "span_start": 1000, + "span_end": 1075, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè va seguir les polítiques de partit.", + "span_text": "El mes d'octubre següent va deixar l'escó seguint les polítiques de partit", + "span_start": 1077, + "span_end": 1151, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_790", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Gerúsia...", + "story": "Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians (γέροντες \\gerontes\\), l'equivalent al senat a la major part dels estats doris. Especialment s'utilitzà aquest nom per assenyalar al senat d'Esparta., La gerúsia era un organisme legislatiu i executiu, i estava presidida pels dos reis que tenia Esparta, un de la dinastia euripòntida i l'altre de l'agíada que la dirigien alternativament. Heròdot diu que el rei que presidia tenia dos vots, però Tucídides aclareix que el vot del president era el decisiu en cas d'empat., Els components de la Gerúsia eren d'origen aristocràtic en un nombre de vint-i-vuit, més els dos reis, amb un total de trenta membres. Cap dels membres de la gerúsia, amb excepció dels reis, podia tenir menys de seixanta anys, l'edat en què ja s'havia acabat el servei militar. Aristòtil diu que el càrrec es donava només a les persones de caràcter distingit com a premi de la seva virtut. Per elegir els que havien de formar part de la gerúsia es reunia l'Apel·la o assemblea de ciutadans, que donaven el seu vot per aclamació. Cada un dels candidats es presentava davant de l'assemblea que manifestava la seva opinió amb aclamacions que variaven en intensitat segons la popularitat de cada un. Aquestes manifestacions eren escoltades per un grup de persones situades en un edifici proper que valoraven la intensitat dels crits, però no sabien a favor de quina persona es donaven. Els que havien tingut més aclamacions eren els que formaven part de la gerúsia., El càrrec de conseller o geront era vitalici i a més les seves decisions no tenien responsabilitat civil o penal. Les seves funcions eren deliberatives, judicials i executives. En les deliberacions, preparaven decrets preliminars que havien de ser aprovats per l'assemblea. Els hi corresponia la iniciativa de canviar les lleis. Com a tribunal penal podien condemnar a mort o castigar amb l'atímia, o privació de drets civils, sense cap mena de restricció legal, i per això Aristòtil els acusava de dictar sentències interessades o sota suborn. L'aprovació definitiva de les lleis de la gerúsia eren portades a l'Assemblea d'homes lliures d'Esparta que sempre tenien l'última paraula., Sembla que tenien, com l'Areòpag a Atenes, una funció de supervisió i inspecció de la vida dels ciutadans espartans, i segons Aulus Gel·li, tenien una mena d'autoritat moral i patriarcal per fer complir les maneres de fer i la disciplina dels antics. De totes maneres no està clar el tipus de funcions específiques en aquest sentit, ja que les institucions espartanes van anar canviant amb el temps, fins que en un moment donat l'òrgan principal legislatiu i administratiu era el conjunt dels cinc èfors que es van atribuir algunes de les antigues funcions dels reis i van assumir en una part important el paper de la gerúsia, tot i que sempre havien tingut un paper de censors sobre les seves activitats.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què era la gerúsia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'on?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui la governava?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quanta gent en formava part?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina era l’edat mínima per entrar-hi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què simbolitzava la participació en la gerúsia, segons Aristòtil?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com s’escollien els seus membres?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com demostrava l’Assemblea la seva simpatia per un candidat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui entrava finalment a la gerúsia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de tasques hi duien a terme?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què tenien potestat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui prenia la decisió final sobre les lleis?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com actuaven els membres de la gerúsia, segons Aulus Gel·li?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sempre es va mantenir igual l'organització política a Esparta?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui va agafar algunes funcions de la gerúsia més endavant?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Era el consell d'ancians equivalent al senat a la major part dels estats doris.", + "span_text": "Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians (γέροντες \\gerontes\\), l'equivalent al senat a la major part dels estats doris", + "span_start": 0, + "span_end": 137, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'Esparta.", + "span_text": "Especialment s'utilitzà aquest nom per assenyalar al senat d'Esparta", + "span_start": 139, + "span_end": 207, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els dos reis d'Esparta, un de la dinastia euripòntida i l'altre de l'agíada.", + "span_text": "estava presidida pels dos reis que tenia Esparta, un de la dinastia euripòntida i l'altre de l'agíada que la dirigien alternativament", + "span_start": 264, + "span_end": 397, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vint-i-vuit components d'origen aristocràtic més els dos reis.", + "span_text": "Els components de la Gerúsia eren d'origen aristocràtic en un nombre de vint-i-vuit, més els dos reis, amb un total de trenta membres", + "span_start": 533, + "span_end": 666, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb excepció dels reis, cap membre podia tenir menys de seixanta anys.", + "span_text": "Cap dels membres de la gerúsia, amb excepció dels reis, podia tenir menys de seixanta anys", + "span_start": 668, + "span_end": 758, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un premi a la seva virtut.", + "span_text": "Aristòtil diu que el càrrec es donava només a les persones de caràcter distingit com a premi de la seva virtut", + "span_start": 811, + "span_end": 921, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'assamblea de ciutadans donava el vot per aclamació.", + "span_text": "Per elegir els que havien de formar part de la gerúsia es reunia l'Apel·la o assemblea de ciutadans, que donaven el seu vot per aclamació", + "span_start": 923, + "span_end": 1060, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'assemblea manifestava la seva opinió amb aclamacions que variaven segons la popularitat de cada un.", + "span_text": "Cada un dels candidats es presentava davant de l'assemblea que manifestava la seva opinió amb aclamacions que variaven en intensitat segons la popularitat de cada un", + "span_start": 1062, + "span_end": 1227, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els que havien tingut més aclamacions.", + "span_text": "Els que havien tingut més aclamacions eren els que formaven part de la gerúsia", + "span_start": 1415, + "span_end": 1493, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De tipus deliberatiu, judicial i executiu.", + "span_text": "Les seves funcions eren deliberatives, judicials i executives", + "span_start": 1611, + "span_end": 1672, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Podien condemnar a mort o castigar amb l'atímia, o privació de drets civils.", + "span_text": "Com a tribunal penal podien condemnar a mort o castigar amb l'atímia, o privació de drets civils", + "span_start": 1826, + "span_end": 1922, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Assemblea d'homes lliures d'Esparta.", + "span_text": "L'aprovació definitiva de les lleis de la gerúsia eren portades a l'Assemblea d'homes lliures d'Esparta que sempre tenien l'última paraula", + "span_start": 2042, + "span_end": 2180, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com una mena d'autoritat moral i patriarcal.", + "span_text": "segons Aulus Gel·li, tenien una mena d'autoritat moral i patriarcal per fer complir les maneres de fer i la disciplina dels antics", + "span_start": 2303, + "span_end": 2433, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, ja que les institucions espartanes van anar canviant amb el temps.", + "span_text": "De totes maneres no està clar el tipus de funcions específiques en aquest sentit, ja que les institucions espartanes van anar canviant amb el temps", + "span_start": 2435, + "span_end": 2582, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El conjunt dels cinc èfors.", + "span_text": "en un moment donat l'òrgan principal legislatiu i administratiu era el conjunt dels cinc èfors que es van atribuir algunes de les antigues funcions dels reis i van assumir en una part important el paper de la gerúsia", + "span_start": 2593, + "span_end": 2809, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El consell d'ancians equivalent al senat a la major part dels estats doris.", + "span_text": "Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians (γέροντες \\gerontes\\), l'equivalent al senat a la major part dels estats doris", + "span_start": 0, + "span_end": 137, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Especialment d'Esparta.", + "span_text": "Especialment s'utilitzà aquest nom per assenyalar al senat d'Esparta", + "span_start": 139, + "span_end": 207, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els dos reis d'Esparta, un de la dinastia euripòntida i l'altre de l'agíada, que la dirigien alternativament.", + "span_text": "estava presidida pels dos reis que tenia Esparta, un de la dinastia euripòntida i l'altre de l'agíada que la dirigien alternativament", + "span_start": 264, + "span_end": 397, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Components d'origen aristocràtic en un nombre de vint-i-vuit, més els dos reis, amb un total de trenta membres.", + "span_text": "Els components de la Gerúsia eren d'origen aristocràtic en un nombre de vint-i-vuit, més els dos reis, amb un total de trenta membres", + "span_start": 533, + "span_end": 666, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Seixanta anys, excepte els reis.", + "span_text": "Cap dels membres de la gerúsia, amb excepció dels reis, podia tenir menys de seixanta anys", + "span_start": 668, + "span_end": 758, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un premi a la virtut.", + "span_text": "Aristòtil diu que el càrrec es donava només a les persones de caràcter distingit com a premi de la seva virtut", + "span_start": 811, + "span_end": 921, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'Apel·la votava per aclamació.", + "span_text": "Per elegir els que havien de formar part de la gerúsia es reunia l'Apel·la o assemblea de ciutadans, que donaven el seu vot per aclamació", + "span_start": 923, + "span_end": 1060, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les aclamacions variaven en intensitat segons la popularitat de cada un.", + "span_text": "Cada un dels candidats es presentava davant de l'assemblea que manifestava la seva opinió amb aclamacions que variaven en intensitat segons la popularitat de cada un", + "span_start": 1062, + "span_end": 1227, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els que havien tingut més aclamacions.", + "span_text": "Els que havien tingut més aclamacions eren els que formaven part de la gerúsia", + "span_start": 1415, + "span_end": 1493, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Funcions deliberatives, judicials i executives.", + "span_text": "Les seves funcions eren deliberatives, judicials i executives", + "span_start": 1611, + "span_end": 1672, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De condemnar a mort o privar de drets civils.", + "span_text": "Com a tribunal penal podien condemnar a mort o castigar amb l'atímia, o privació de drets civils", + "span_start": 1826, + "span_end": 1922, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Assemblea d'homes lliures d'Esparta.", + "span_text": "L'aprovació definitiva de les lleis de la gerúsia eren portades a l'Assemblea d'homes lliures d'Esparta que sempre tenien l'última paraula", + "span_start": 2042, + "span_end": 2180, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Eren una mena d'autoritat moral i patriarcal per fer complir les maneres de fer i la disciplina dels antics.", + "span_text": "segons Aulus Gel·li, tenien una mena d'autoritat moral i patriarcal per fer complir les maneres de fer i la disciplina dels antics", + "span_start": 2303, + "span_end": 2433, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, perquè les institucions espartanes van anar canviant amb el temps.", + "span_text": "De totes maneres no està clar el tipus de funcions específiques en aquest sentit, ja que les institucions espartanes van anar canviant amb el temps", + "span_start": 2435, + "span_end": 2582, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els cinc èfors.", + "span_text": "en un moment donat l'òrgan principal legislatiu i administratiu era el conjunt dels cinc èfors que es van atribuir algunes de les antigues funcions dels reis i van assumir en una part important el paper de la gerúsia", + "span_start": 2593, + "span_end": 2809, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El consell d'ancians.", + "span_text": "Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'Esparta.", + "span_text": "Especialment s'utilitzà aquest nom per assenyalar al senat d'Esparta", + "span_start": 139, + "span_end": 207, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Dos reis que tenia Esparta, un de la dinastia euripòntida i l'altre de l'agíada que la dirigien alternativament.", + "span_text": "estava presidida pels dos reis que tenia Esparta, un de la dinastia euripòntida i l'altre de l'agíada que la dirigien alternativament", + "span_start": 264, + "span_end": 397, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'origen aristocràtic en un nombre de vint-i-vuit, més els dos reis, amb un total de trenta membres.", + "span_text": "Els components de la Gerúsia eren d'origen aristocràtic en un nombre de vint-i-vuit, més els dos reis, amb un total de trenta membres", + "span_start": 533, + "span_end": 666, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Seixanta anys.", + "span_text": "Cap dels membres de la gerúsia, amb excepció dels reis, podia tenir menys de seixanta anys", + "span_start": 668, + "span_end": 758, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un premi de la seva virtut.", + "span_text": "Aristòtil diu que el càrrec es donava només a les persones de caràcter distingit com a premi de la seva virtut", + "span_start": 811, + "span_end": 921, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es reunia l'Apel·la o assemblea de ciutadans, que donaven el seu vot per aclamació.", + "span_text": "Per elegir els que havien de formar part de la gerúsia es reunia l'Apel·la o assemblea de ciutadans, que donaven el seu vot per aclamació", + "span_start": 923, + "span_end": 1060, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb aclamacions que variaven en intensitat segons la popularitat de cada un.", + "span_text": "Cada un dels candidats es presentava davant de l'assemblea que manifestava la seva opinió amb aclamacions que variaven en intensitat segons la popularitat de cada un", + "span_start": 1062, + "span_end": 1227, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els que havien tingut més aclamacions.", + "span_text": "Els que havien tingut més aclamacions eren els que formaven part de la gerúsia", + "span_start": 1415, + "span_end": 1493, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Funcions deliberatives, judicials i executives.", + "span_text": "Les seves funcions eren deliberatives, judicials i executives", + "span_start": 1611, + "span_end": 1672, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De condemnar a mort o castigar amb l'atímia, o privació de drets civils.", + "span_text": "Com a tribunal penal podien condemnar a mort o castigar amb l'atímia, o privació de drets civils", + "span_start": 1826, + "span_end": 1922, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Assemblea d'homes lliures d'Esparta.", + "span_text": "L'aprovació definitiva de les lleis de la gerúsia eren portades a l'Assemblea d'homes lliures d'Esparta que sempre tenien l'última paraula", + "span_start": 2042, + "span_end": 2180, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com a autoritat moral i patriarcal per fer complir les maneres de fer i la disciplina dels antics.", + "span_text": "segons Aulus Gel·li, tenien una mena d'autoritat moral i patriarcal per fer complir les maneres de fer i la disciplina dels antics", + "span_start": 2303, + "span_end": 2433, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De totes maneres no està clar el tipus de funcions específiques en aquest sentit, ja que les institucions espartanes van anar canviant amb el temps", + "span_start": 2435, + "span_end": 2582, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El conjunt dels cinc èfors.", + "span_text": "en un moment donat l'òrgan principal legislatiu i administratiu era el conjunt dels cinc èfors que es van atribuir algunes de les antigues funcions dels reis i van assumir en una part important el paper de la gerúsia", + "span_start": 2593, + "span_end": 2809, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_463", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Alcoi torna a omplir-se de festa per Sant Jordi", + "story": "Diu la llegenda fundacional d'Alcoi que, al segle XIII, Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la defensa de la ciutat. Per això, des de llavors, és el patró de la vila d'Alcoi i cada any s'hi fan unes de les festes de moros i cristians més destacades en honor seu. Durant quatre dies, milers d'alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per a rememorar els moments més destacats de la gesta. La festa es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l'alardo. Aquesta seqüència serveix per a recrear, amb tota mena de detalls, el setge, les negociacions i la presa de la ciutat d'Alcoi de l'any 1276. Els actes arrenquen el divendres al vespre amb el dia de la música, que és quan les bandes fan l'entrada a la ciutat. Enguany serà una jornada especial perquè se celebren un parell d'aniversaris musicals: la Societat Musical Nova d'Alcoi fa 175 anys i l'Himne de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, 100. Dissabte és el dia de les entrades, amb la presentació de les esquadres mora i cristiana. Són dues grans cercaviles –al matí es fa la cristiana i a la tarda, la mora– en què desfilen milers de festers agrupats en diverses filades. La música, la riquesa dels vestits, el maquillatge i els accessoris omplen els carrers de la ciutat. Diumenge, el dia de Sant Jordi, es farà la part més religiosa i solemne de la festa: es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró. Després es farà la Retreta, una desfilada informal de carrosses guarnides i il·luminades. Un dels elements més destacats de la jornada és el sant Jordiet, un nen escollit per sorteig que representa el patró dels alcoians. La festa s'acabarà dilluns, el dia de l'alardo, en què es representarà el complicat assalt final de la ciutat. Durant tota la jornada, moros i cristians faran escaramusses pels carrers del poble, s'intercanviaran la possessió del castell i negociaran la rendició sense èxit. Finalment, com explica la llegenda, els cristians es proclamaran vencedors de la festa i, quan arribi la nit, el Sant Jordiet traurà el cap entre els merlets del castell", + "questions": [ + { + "input_text": "Què explica el mite sobre Alcoi?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En què es va convertir aquest personatge?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què se celebra al municipi anualment?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quant temps duren les celebracions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La gent hi fa recreació històrica?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quantes temàtiques hi ha?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines són?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin n’és l’objectiu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què és diferent aquesta ocasió?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com és el dia de les entrades?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I l’endemà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui hi va aquest dia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On es farà veure que hi ha una lluita l’últim dia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui guanyarà la fingida batalla?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan tornarà a fer una aparició el nen?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la defensa de la ciutat.", + "span_text": "Diu la llegenda fundacional d'Alcoi que, al segle XIII, Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la defensa de la ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 123, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En patró de la vila.", + "span_text": "Per això, des de llavors, és el patró de la vila d'Alcoi", + "span_start": 125, + "span_end": 181, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Unes de les festes de moros i cristians més destacades.", + "span_text": "cada any s'hi fan unes de les festes de moros i cristians més destacades en honor seu", + "span_start": 184, + "span_end": 269, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quatre dies.", + "span_text": "Durant quatre dies, milers d'alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per a rememorar els moments més destacats de la gesta", + "span_start": 271, + "span_end": 402, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "milers d'alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per a rememorar els moments més destacats de la gesta", + "span_start": 291, + "span_end": 402, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "La festa es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l'alardo", + "span_start": 404, + "span_end": 531, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi ha el dia de la música, el de les entrades, el de Sant Jordi i el de l'alardo.", + "span_text": "La festa es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l'alardo", + "span_start": 404, + "span_end": 531, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La recreació detallada del setge, les negociacions i la presa de la ciutat d'Alcoi de l'any 1276.", + "span_text": "Aquesta seqüència serveix per a recrear, amb tota mena de detalls, el setge, les negociacions i la presa de la ciutat d'Alcoi de l'any 1276", + "span_start": 533, + "span_end": 672, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè se celebren un parell d'aniversaris musicals: la Societat Musical Nova d'Alcoi fa 175 anys i l'Himne de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, 100.", + "span_text": "Enguany serà una jornada especial perquè se celebren un parell d'aniversaris musicals: la Societat Musical Nova d'Alcoi fa 175 anys i l'Himne de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, 100", + "span_start": 792, + "span_end": 977, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es fan dues grans cercaviles -al matí es fa la cristiana i a la tarda, la mora- en què desfilen milers de festers agrupats en diverses filades.", + "span_text": "Dissabte és el dia de les entrades, amb la presentació de les esquadres mora i cristiana. Són dues grans cercaviles –al matí es fa la cristiana i a la tarda, la mora– en què desfilen milers de festers agrupats en diverses filades", + "span_start": 979, + "span_end": 1208, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró.", + "span_text": "Diumenge, el dia de Sant Jordi, es farà la part més religiosa i solemne de la festa: es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró", + "span_start": 1311, + "span_end": 1460, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El sant Jordiet, un nen escollit per sorteig que representa el patró dels alcoians.", + "span_text": "Un dels elements més destacats de la jornada és el sant Jordiet, un nen escollit per sorteig que representa el patró dels alcoians", + "span_start": 1552, + "span_end": 1682, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pels carrers del poble.", + "span_text": "La festa s'acabarà dilluns, el dia de l'alardo, en què es representarà el complicat assalt final de la ciutat. Durant tota la jornada, moros i cristians faran escaramusses pels carrers del poble", + "span_start": 1684, + "span_end": 1878, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els cristians.", + "span_text": "Finalment, com explica la llegenda, els cristians es proclamaran vencedors de la festa", + "span_start": 1959, + "span_end": 2045, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan arribi la nit, que el Sant Jordiet traurà el cap entre els merlets del castell.", + "span_text": "quan arribi la nit, el Sant Jordiet traurà el cap entre els merlets del castell", + "span_start": 2049, + "span_end": 2128, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que al segle XIII Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la defensa de la ciutat.", + "span_text": "Diu la llegenda fundacional d'Alcoi que, al segle XIII, Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la defensa de la ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 123, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En patró de la vila d'Alcoi.", + "span_text": "Per això, des de llavors, és el patró de la vila d'Alcoi", + "span_start": 125, + "span_end": 181, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Unes de les festes de moros i cristians més destacades en honor seu.", + "span_text": "cada any s'hi fan unes de les festes de moros i cristians més destacades en honor seu", + "span_start": 184, + "span_end": 269, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quatre dies.", + "span_text": "Durant quatre dies, milers d'alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per a rememorar els moments més destacats de la gesta", + "span_start": 271, + "span_end": 402, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí, es rememoren els moments més destacats de la gesta.", + "span_text": "milers d'alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per a rememorar els moments més destacats de la gesta", + "span_start": 291, + "span_end": 402, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "N'hi ha quatre.", + "span_text": "La festa es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l'alardo", + "span_start": 404, + "span_end": 531, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La música, les entrades, Sant Jordi i l'alardo.", + "span_text": "La festa es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l'alardo", + "span_start": 404, + "span_end": 531, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Recrear amb tota mena de detalls el setge, les negociacions i la presa de la ciutat d'Alcoi de l'any 1276.", + "span_text": "Aquesta seqüència serveix per a recrear, amb tota mena de detalls, el setge, les negociacions i la presa de la ciutat d'Alcoi de l'any 1276", + "span_start": 533, + "span_end": 672, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè se celebren un parell d'aniversaris musicals.", + "span_text": "Enguany serà una jornada especial perquè se celebren un parell d'aniversaris musicals", + "span_start": 792, + "span_end": 877, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Hi ha dues grans cercaviles -al matí es fa la cristiana i a la tarda, la mora- en què desfilen milers de festers agrupats en diverses filades.", + "span_text": "Dissabte és el dia de les entrades, amb la presentació de les esquadres mora i cristiana. Són dues grans cercaviles –al matí es fa la cristiana i a la tarda, la mora– en què desfilen milers de festers agrupats en diverses filades", + "span_start": 979, + "span_end": 1208, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es farà la part més religiosa i solemne de la festa: es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró.", + "span_text": "Diumenge, el dia de Sant Jordi, es farà la part més religiosa i solemne de la festa: es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró", + "span_start": 1311, + "span_end": 1460, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El sant Jordiet.", + "span_text": "Un dels elements més destacats de la jornada és el sant Jordiet, un nen escollit per sorteig que representa el patró dels alcoians", + "span_start": 1552, + "span_end": 1682, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als carrers dels poble.", + "span_text": "La festa s'acabarà dilluns, el dia de l'alardo, en què es representarà el complicat assalt final de la ciutat. Durant tota la jornada, moros i cristians faran escaramusses pels carrers del poble", + "span_start": 1684, + "span_end": 1878, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els cristians.", + "span_text": "Finalment, com explica la llegenda, els cristians es proclamaran vencedors de la festa", + "span_start": 1959, + "span_end": 2045, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la nit.", + "span_text": "quan arribi la nit, el Sant Jordiet traurà el cap entre els merlets del castell", + "span_start": 2049, + "span_end": 2128, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que, al segle XIII, Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la defensa de la ciutat.", + "span_text": "Diu la llegenda fundacional d'Alcoi que, al segle XIII, Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la defensa de la ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 123, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En el patró de la vila.", + "span_text": "Per això, des de llavors, és el patró de la vila d'Alcoi", + "span_start": 125, + "span_end": 181, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Unes de les festes de moros i cristians més destacades en honor seu.", + "span_text": "cada any s'hi fan unes de les festes de moros i cristians més destacades en honor seu", + "span_start": 184, + "span_end": 269, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quatre dies.", + "span_text": "Durant quatre dies, milers d'alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per a rememorar els moments més destacats de la gesta", + "span_start": 271, + "span_end": 402, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "milers d'alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per a rememorar els moments més destacats de la gesta", + "span_start": 291, + "span_end": 402, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "La festa es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l'alardo", + "span_start": 404, + "span_end": 531, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l'alardo.", + "span_text": "La festa es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l'alardo", + "span_start": 404, + "span_end": 531, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Recrear, amb tota mena de detalls, el setge, les negociacions i la presa de la ciutat d'Alcoi de l'any 1276.", + "span_text": "Aquesta seqüència serveix per a recrear, amb tota mena de detalls, el setge, les negociacions i la presa de la ciutat d'Alcoi de l'any 1276", + "span_start": 533, + "span_end": 672, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè se celebren un parell d'aniversaris musicals: la Societat Musical Nova d'Alcoi fa 175 anys i l'Himne de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, 100.", + "span_text": "Enguany serà una jornada especial perquè se celebren un parell d'aniversaris musicals: la Societat Musical Nova d'Alcoi fa 175 anys i l'Himne de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, 100", + "span_start": 792, + "span_end": 977, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Són dues grans cercaviles –al matí es fa la cristiana i a la tarda, la mora– en què desfilen milers de festers agrupats en diverses filades.", + "span_text": "Dissabte és el dia de les entrades, amb la presentació de les esquadres mora i cristiana. Són dues grans cercaviles –al matí es fa la cristiana i a la tarda, la mora– en què desfilen milers de festers agrupats en diverses filades", + "span_start": 979, + "span_end": 1208, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró.", + "span_text": "Diumenge, el dia de Sant Jordi, es farà la part més religiosa i solemne de la festa: es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró", + "span_start": 1311, + "span_end": 1460, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El sant Jordiet, un nen escollit per sorteig que representa el patró dels alcoians.", + "span_text": "Un dels elements més destacats de la jornada és el sant Jordiet, un nen escollit per sorteig que representa el patró dels alcoians", + "span_start": 1552, + "span_end": 1682, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pels carrers del poble.", + "span_text": "La festa s'acabarà dilluns, el dia de l'alardo, en què es representarà el complicat assalt final de la ciutat. Durant tota la jornada, moros i cristians faran escaramusses pels carrers del poble", + "span_start": 1684, + "span_end": 1878, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els cristians.", + "span_text": "Finalment, com explica la llegenda, els cristians es proclamaran vencedors de la festa", + "span_start": 1959, + "span_end": 2045, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan arribi la nit.", + "span_text": "quan arribi la nit, el Sant Jordiet traurà el cap entre els merlets del castell", + "span_start": 2049, + "span_end": 2128, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_245", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "JxCat assegura que no designarà substitut dels seus diputats", + "story": "JxCat ha assegurat que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva. El grup parlamentari apunta que els tres presos polítics i Puigdemont continuaran exercint el vot per delegació, acollint-se al mateix mecanisme que han usat abans de l'ordre de suspensió per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. JxCat interpreta que el parlament no ha suspès els sis diputats com ho va ordenar Pablo Llarena i que la seva situació no ha canviat. Per tant, no pensen registrar a la cambra, si més no ‘d'entrada', cap document que faci variar l'exercici del seu vot. Ho ha explicat el portaveu de JxCat, Eduard Pujol. La mesa del parlament haurà de decidir com procedir demà o dijous, que és quan s'han de votar les resolucions del debat de política general. Perquè a hores d'ara JxCat i ERC interpreten de manera diferent com s'ha d'aplicar l'acord a què van arribar i que s'ha materialitzat aquest migdia en dues votacions al parlament. Les divergències entre tots dos grups s'han tornat a palesar. Els vots de Junqueras i Romeva, per tant, comptaran en les votacions de les propostes de resolució del debat de política general i s'haurà de veure què fa la mesa amb el vot dels quatre diputats de JxCat. Junqueras i Romeva no han trigat a acollir-se a la via que el parlament ha aprovat aquest migdia per delegar el vot i la resta de drets en un altre diputat del seu grup parlamentari, tot i que abans la cambra ha fet un gest de sobirania refusant la suspensió dels sis diputats processats i amenaçats per Pablo Llarena. La CUP s'ha oposat a aquesta via de substitució dels diputats perquè considera que és una manera d'adequar-se a la resolució del jutge del Tribunal Suprem perquè s'apliqui l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal als diputats processats per rebel·lió. El mecanisme s'ha aprovat amb el suport de JxCat, ERC i els comuns. El cas de Puigdemont és molt important per a JxCat perquè, si designés un substitut, això podria implicar la seva suspensió com a diputat i, per tant, faria definitivament inviable que fos restituït durant la legislatura. L'acord entre JxCat i ERC estableix que han de ser els diputats amenaçats per Llarena que, individualment, facin la petició de designació d'un substitut. Més informació: El parlament refusa de suspendre els diputats però esquiva l'enfrontament amb Llaren", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha afirmat JxCat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com continuaran amb les seves funcions polítiques els diputats de JxCat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "JxCat creu que el Parlament ha acatat les ordres de Llarena?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què no tenen intenció de fer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui ha fet les declaracions?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan s’haurà d’arribar a un acord al Parlament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quins dos partits no opinen igual?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tindran valor els vots de Junqueras i Romeva?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com ho han gestionat per tal que sigui així?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina acció ha fet la cambra?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin partit polític ha criticat l’acció dels presos polítics d'ERC?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins grups sí que han estat a favor de la substitució?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què pot passar si es nomena un suplent de Puigdemont?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui ha de demanar un suplent, segons el pacte de JxCat i ERC?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva", + "span_text": "JxCat ha assegurat que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva", + "span_start": 0, + "span_end": 213, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per mitjà del vot per delegació.", + "span_text": "El grup parlamentari apunta que els tres presos polítics i Puigdemont continuaran exercint el vot per delegació, acollint-se al mateix mecanisme que han usat abans de l'ordre de suspensió per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena", + "span_start": 215, + "span_end": 455, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No, considera que el parlament no ha suspès els sis diputats com ho va ordenar Llarena i que la situació no ha canviat.", + "span_text": "JxCat interpreta que el parlament no ha suspès els sis diputats com ho va ordenar Pablo Llarena i que la seva situació no ha canviat", + "span_start": 457, + "span_end": 589, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No registraran a la cambra, si més no d'entrada, cap document que faci variar l'exercici del seu vot.", + "span_text": "Per tant, no pensen registrar a la cambra, si més no ‘d'entrada', cap document que faci variar l'exercici del seu vot", + "span_start": 591, + "span_end": 708, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El portaveu de JxCat, Eduard Pujol.", + "span_text": "Ho ha explicat el portaveu de JxCat, Eduard Pujol", + "span_start": 710, + "span_end": 759, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Demà o dijous, que és quan s'han de votar les resolucions del debat de política general.", + "span_text": "La mesa del parlament haurà de decidir com procedir demà o dijous, que és quan s'han de votar les resolucions del debat de política general", + "span_start": 761, + "span_end": 900, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "JxCat i ERC.", + "span_text": "a hores d'ara JxCat i ERC interpreten de manera diferent com s'ha d'aplicar l'acord a què van arribar i que s'ha materialitzat aquest migdia en dues votacions al parlament", + "span_start": 909, + "span_end": 1080, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els vots de Junqueras i Romeva, per tant, comptaran en les votacions de les propostes de resolució del debat de política general", + "span_start": 1144, + "span_end": 1272, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Acollint-se a la via que el parlament ha aprovat aquest migdia per delegar el vot i la resta de drets en un altre diputat del seu grup parlamentari.", + "span_text": "Junqueras i Romeva no han trigat a acollir-se a la via que el parlament ha aprovat aquest migdia per delegar el vot i la resta de drets en un altre diputat del seu grup parlamentari", + "span_start": 1349, + "span_end": 1530, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un gest de sobirania refusant la suspensió dels sis diputats processats i amenaçats per Pablo Llarena.", + "span_text": "la cambra ha fet un gest de sobirania refusant la suspensió dels sis diputats processats i amenaçats per Pablo Llarena", + "span_start": 1548, + "span_end": 1666, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La CUP.", + "span_text": "La CUP s'ha oposat a aquesta via de substitució dels diputats", + "span_start": 1668, + "span_end": 1729, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que és una manera d'adequar-se a la resolució del jutge del Tribunal Suprem.", + "span_text": "La CUP s'ha oposat a aquesta via de substitució dels diputats perquè considera que és una manera d'adequar-se a la resolució del jutge del Tribunal Suprem perquè s'apliqui l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal als diputats processats per rebel·lió", + "span_start": 1668, + "span_end": 1931, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "JxCat, ERC i els comuns.", + "span_text": "El mecanisme s'ha aprovat amb el suport de JxCat, ERC i els comuns", + "span_start": 1933, + "span_end": 1999, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Podria implicar la seva suspensió com a diputat i faria definitivament inviable que fos restituït durant la legislatura.", + "span_text": "El cas de Puigdemont és molt important per a JxCat perquè, si designés un substitut, això podria implicar la seva suspensió com a diputat i, per tant, faria definitivament inviable que fos restituït durant la legislatura", + "span_start": 2001, + "span_end": 2221, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els diputats amenaçats per Llarena, individualment.", + "span_text": "L'acord entre JxCat i ERC estableix que han de ser els diputats amenaçats per Llarena que, individualment, facin la petició de designació d'un substitut", + "span_start": 2223, + "span_end": 2375, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva.", + "span_text": "JxCat ha assegurat que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva", + "span_start": 0, + "span_end": 213, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el vot per delegació.", + "span_text": "El grup parlamentari apunta que els tres presos polítics i Puigdemont continuaran exercint el vot per delegació, acollint-se al mateix mecanisme que han usat abans de l'ordre de suspensió per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena", + "span_start": 215, + "span_end": 455, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "JxCat interpreta que el parlament no ha suspès els sis diputats com ho va ordenar Pablo Llarena i que la seva situació no ha canviat", + "span_start": 457, + "span_end": 589, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No pensen registrar a la cambra, si més no d'entrada, cap document que faci variar l'exercici del seu vot.", + "span_text": "Per tant, no pensen registrar a la cambra, si més no ‘d'entrada', cap document que faci variar l'exercici del seu vot", + "span_start": 591, + "span_end": 708, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El portaveu de JxCat, Eduard Pujol.", + "span_text": "Ho ha explicat el portaveu de JxCat, Eduard Pujol", + "span_start": 710, + "span_end": 759, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Demà o dijous.", + "span_text": "La mesa del parlament haurà de decidir com procedir demà o dijous", + "span_start": 761, + "span_end": 826, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "JxCat i ERC.", + "span_text": "a hores d'ara JxCat i ERC interpreten de manera diferent com s'ha d'aplicar l'acord a què van arribar i que s'ha materialitzat aquest migdia en dues votacions al parlament", + "span_start": 909, + "span_end": 1080, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí, comptaran en les votacions de les propostes de resolució del debat de política general.", + "span_text": "Els vots de Junqueras i Romeva, per tant, comptaran en les votacions de les propostes de resolució del debat de política general", + "span_start": 1144, + "span_end": 1272, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No tardant a acollir-se a la via que el parlament ha aprovat aquest migdia per delegar el vot i la resta de drets en un altre diputat del seu grup parlamentari.", + "span_text": "Junqueras i Romeva no han trigat a acollir-se a la via que el parlament ha aprovat aquest migdia per delegar el vot i la resta de drets en un altre diputat del seu grup parlamentari", + "span_start": 1349, + "span_end": 1530, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha refusat la suspensió dels sis diputats processats i amenaçats per Pablo Llarena.", + "span_text": "la cambra ha fet un gest de sobirania refusant la suspensió dels sis diputats processats i amenaçats per Pablo Llarena", + "span_start": 1548, + "span_end": 1666, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La CUP.", + "span_text": "La CUP s'ha oposat a aquesta via de substitució dels diputats", + "span_start": 1668, + "span_end": 1729, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Considera que és una manera d'adequar-se a la resolució del jutge del Tribunal Suprem perquè s'apliqui l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal als diputats processats per rebel·lió.", + "span_text": "La CUP s'ha oposat a aquesta via de substitució dels diputats perquè considera que és una manera d'adequar-se a la resolució del jutge del Tribunal Suprem perquè s'apliqui l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal als diputats processats per rebel·lió", + "span_start": 1668, + "span_end": 1931, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "JxCat, ERC i els comuns.", + "span_text": "El mecanisme s'ha aprovat amb el suport de JxCat, ERC i els comuns", + "span_start": 1933, + "span_end": 1999, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que quedés suspès com a diputat i, per tant, inviablement restituït durant la legislatura.", + "span_text": "El cas de Puigdemont és molt important per a JxCat perquè, si designés un substitut, això podria implicar la seva suspensió com a diputat i, per tant, faria definitivament inviable que fos restituït durant la legislatura", + "span_start": 2001, + "span_end": 2221, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els diputats amenaçats per Llarena.", + "span_text": "L'acord entre JxCat i ERC estableix que han de ser els diputats amenaçats per Llarena que, individualment, facin la petició de designació d'un substitut", + "span_start": 2223, + "span_end": 2375, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva.", + "span_text": "JxCat ha assegurat que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva", + "span_start": 0, + "span_end": 213, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Exercint el vot per delegació.", + "span_text": "El grup parlamentari apunta que els tres presos polítics i Puigdemont continuaran exercint el vot per delegació", + "span_start": 215, + "span_end": 326, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "JxCat interpreta que el parlament no ha suspès els sis diputats com ho va ordenar Pablo Llarena i que la seva situació no ha canviat", + "span_start": 457, + "span_end": 589, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Registrar a la cambra, si més no d'entrada, cap document que faci variar l'exercici del seu vot.", + "span_text": "Per tant, no pensen registrar a la cambra, si més no ‘d'entrada', cap document que faci variar l'exercici del seu vot", + "span_start": 591, + "span_end": 708, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El portaveu de JxCat, Eduard Pujol.", + "span_text": "Ho ha explicat el portaveu de JxCat, Eduard Pujol", + "span_start": 710, + "span_end": 759, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Demà o dijous.", + "span_text": "La mesa del parlament haurà de decidir com procedir demà o dijous", + "span_start": 761, + "span_end": 826, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "JxCat i ERC.", + "span_text": "a hores d'ara JxCat i ERC interpreten de manera diferent com s'ha d'aplicar l'acord a què van arribar i que s'ha materialitzat aquest migdia en dues votacions al parlament", + "span_start": 909, + "span_end": 1080, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els vots de Junqueras i Romeva, per tant, comptaran en les votacions de les propostes de resolució del debat de política general", + "span_start": 1144, + "span_end": 1272, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'han acollit a la via que el parlament ha aprovat aquest migdia per delegar el vot i la resta de drets en un altre diputat del seu grup parlamentari.", + "span_text": "Junqueras i Romeva no han trigat a acollir-se a la via que el parlament ha aprovat aquest migdia per delegar el vot i la resta de drets en un altre diputat del seu grup parlamentari", + "span_start": 1349, + "span_end": 1530, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha fet un gest de sobirania refusant la suspensió dels sis diputats processats i amenaçats per Pablo Llarena.", + "span_text": "la cambra ha fet un gest de sobirania refusant la suspensió dels sis diputats processats i amenaçats per Pablo Llarena", + "span_start": 1548, + "span_end": 1666, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La CUP.", + "span_text": "La CUP s'ha oposat a aquesta via de substitució dels diputats", + "span_start": 1668, + "span_end": 1729, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que és una manera d'adequar-se a la resolució del jutge del Tribunal Suprem perquè s'apliqui l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal als diputats processats per rebel·lió.", + "span_text": "La CUP s'ha oposat a aquesta via de substitució dels diputats perquè considera que és una manera d'adequar-se a la resolució del jutge del Tribunal Suprem perquè s'apliqui l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal als diputats processats per rebel·lió", + "span_start": 1668, + "span_end": 1931, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "JxCat, ERC i els comuns.", + "span_text": "El mecanisme s'ha aprovat amb el suport de JxCat, ERC i els comuns", + "span_start": 1933, + "span_end": 1999, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Podria implicar la seva suspensió com a diputat i, per tant, faria definitivament inviable que fos restituït durant la legislatura.", + "span_text": "El cas de Puigdemont és molt important per a JxCat perquè, si designés un substitut, això podria implicar la seva suspensió com a diputat i, per tant, faria definitivament inviable que fos restituït durant la legislatura", + "span_start": 2001, + "span_end": 2221, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els diputats amenaçats per Llarena.", + "span_text": "L'acord entre JxCat i ERC estableix que han de ser els diputats amenaçats per Llarena que, individualment, facin la petició de designació d'un substitut", + "span_start": 2223, + "span_end": 2375, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_640", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Núria Añó i Bautista...", + "story": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973) és una escriptora catalana. Va viure a Mollerussa fins als 19 anys. Estudià Filologia Catalana i Llengua Alemanya. A més de novel·lista és també traductora i ponent en col·loquis i congressos internacionals de temàtica literària, on sol parlar del seu procés de creació literària., Añó començà escrivint contes de ben jove i publicà el seu primer relat l'any 1990. Alguns d'aquells relats foren publicats en llibres antològics. L'any 1996 fou guardonada amb el XVIII Premi Joan Fuster Ciutat d'Almenara. El seu relat de ficció 2066. Comença l'etapa de correcció fou traduït el 2006 a l'espanyol / castellà, francès, anglès, alemany, italià i polonès. La versió anglesa d'un altre text, Presagi, relat contra la violència de gènere, publicat per primera vegada el 2005, s'edità a l'anglès a la revista literària americana When Women Waken el 2013., L'estil literari d'Añó és molt ambiciós i arriscat, s'enfoca en la psicologia dels distints personatges, en general antiherois evitant el maniqueisme.\\ Els personatges són més importants\\ als seus llibres \\que l'argument\\, degut a \\una introspecció, una reflexió, no sentimental, però des d'un punt femení\\. Les seves novel·les engloben molts temes, tracta temes actuals, problemes de rellevància social i és freqüent que el fons de les seves històries no es conti. Añó incita al lector a descobrir el \\sentit profund\\ i a involucrar-se en els fets presentats.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Núria Añó?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va passar la infantesa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina carrera va fer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A què més s’ha dedicat, a part de l’escriptura?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va publicar el seu primer conte?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va guanyar el 1996?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En quantes llengües es va traduir el seu conte del 2006?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De què tracta el seu conte Presagi?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On es va publicar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com és la seva escriptura?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin aspecte té més rellevància en els seus textos?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins temes aborda?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què desencadena la lectura de la seva obra?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una escriptora catalana.", + "span_text": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973) és una escriptora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 10 de febrer de 1973.", + "span_text": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Mollerussa.", + "span_text": "Va viure a Mollerussa fins als 19 anys", + "span_start": 82, + "span_end": 120, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va fer Filologia Catalana i Llengua Alemanya.", + "span_text": "Estudià Filologia Catalana i Llengua Alemanya", + "span_start": 122, + "span_end": 167, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "També tradueix i fa de ponent en col·loquis i congressos internacionals de temàtica literària.", + "span_text": "A més de novel·lista és també traductora i ponent en col·loquis i congressos internacionals de temàtica literària", + "span_start": 169, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1990.", + "span_text": "publicà el seu primer relat l'any 1990", + "span_start": 380, + "span_end": 418, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El XVIII Premi Joan Fuster Ciutat d'Almenara.", + "span_text": "L'any 1996 fou guardonada amb el XVIII Premi Joan Fuster Ciutat d'Almenara", + "span_start": 483, + "span_end": 557, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En sis llengües.", + "span_text": "El seu relat de ficció 2066. Comença l'etapa de correcció fou traduït el 2006 a l'espanyol / castellà, francès, anglès, alemany, italià i polonès", + "span_start": 559, + "span_end": 704, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És un relat contra la violència de gènere.", + "span_text": "Presagi, relat contra la violència de gènere", + "span_start": 741, + "span_end": 785, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la revista literària When Women Waken.", + "span_text": "La versió anglesa d'un altre text, Presagi, relat contra la violència de gènere, publicat per primera vegada el 2005, s'edità a l'anglès a la revista literària americana When Women Waken el 2013", + "span_start": 706, + "span_end": 900, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Molt ambiciosa i arriscada.", + "span_text": "L'estil literari d'Añó és molt ambiciós i arriscat", + "span_start": 904, + "span_end": 954, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els personatges.", + "span_text": "Els personatges són més importants\\ als seus llibres \\que l'argument", + "span_start": 1056, + "span_end": 1124, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tracta temes actuals i problemes de rellevància social.", + "span_text": "Les seves novel·les engloben molts temes, tracta temes actuals, problemes de rellevància social", + "span_start": 1212, + "span_end": 1307, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Descobrir el sentit profund i involucrar-se en els fets.", + "span_text": "Añó incita al lector a descobrir el \\sentit profund\\ i a involucrar-se en els fets presentats", + "span_start": 1370, + "span_end": 1463, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una escriptora catalana.", + "span_text": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973) és una escriptora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 10 de febrer de 1973.", + "span_text": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Mollerussa.", + "span_text": "Va viure a Mollerussa fins als 19 anys", + "span_start": 82, + "span_end": 120, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va estudiar Filologia Catalana i Llengua Alemanya.", + "span_text": "Estudià Filologia Catalana i Llengua Alemanya", + "span_start": 122, + "span_end": 167, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A traduir i a fer de ponent en col·loquis i congressos internacionals de temàtica literària.", + "span_text": "A més de novel·lista és també traductora i ponent en col·loquis i congressos internacionals de temàtica literària", + "span_start": 169, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 1990.", + "span_text": "publicà el seu primer relat l'any 1990", + "span_start": 380, + "span_end": 418, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El XVIII Premi Joan Fuster Ciutat d'Almenara.", + "span_text": "L'any 1996 fou guardonada amb el XVIII Premi Joan Fuster Ciutat d'Almenara", + "span_start": 483, + "span_end": 557, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En sis.", + "span_text": "El seu relat de ficció 2066. Comença l'etapa de correcció fou traduït el 2006 a l'espanyol / castellà, francès, anglès, alemany, italià i polonès", + "span_start": 559, + "span_end": 704, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És un relat contra la violència de gènere.", + "span_text": "Presagi, relat contra la violència de gènere", + "span_start": 741, + "span_end": 785, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A When Women Waken.", + "span_text": "La versió anglesa d'un altre text, Presagi, relat contra la violència de gènere, publicat per primera vegada el 2005, s'edità a l'anglès a la revista literària americana When Women Waken el 2013", + "span_start": 706, + "span_end": 900, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Molt ambiciosa i arriscada.", + "span_text": "L'estil literari d'Añó és molt ambiciós i arriscat", + "span_start": 904, + "span_end": 954, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els personatges.", + "span_text": "Els personatges són més importants\\ als seus llibres \\que l'argument", + "span_start": 1056, + "span_end": 1124, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Temes actuals i problemes de rellevància social.", + "span_text": "Les seves novel·les engloben molts temes, tracta temes actuals, problemes de rellevància social", + "span_start": 1212, + "span_end": 1307, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Descobrir el sentit profund i involucrar-se en els fets.", + "span_text": "Añó incita al lector a descobrir el \\sentit profund\\ i a involucrar-se en els fets presentats", + "span_start": 1370, + "span_end": 1463, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una escriptora catalana.", + "span_text": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973) és una escriptora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 10 de febrer de 1973.", + "span_text": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Mollerussa.", + "span_text": "Va viure a Mollerussa fins als 19 anys", + "span_start": 82, + "span_end": 120, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Filologia Catalana i Llengua Alemanya.", + "span_text": "Estudià Filologia Catalana i Llengua Alemanya", + "span_start": 122, + "span_end": 167, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És també traductora i ponent en col·loquis i congressos internacionals de temàtica literària.", + "span_text": "A més de novel·lista és també traductora i ponent en col·loquis i congressos internacionals de temàtica literària", + "span_start": 169, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1990.", + "span_text": "publicà el seu primer relat l'any 1990", + "span_start": 380, + "span_end": 418, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El XVIII Premi Joan Fuster Ciutat d'Almenara.", + "span_text": "L'any 1996 fou guardonada amb el XVIII Premi Joan Fuster Ciutat d'Almenara", + "span_start": 483, + "span_end": 557, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En sis llengües.", + "span_text": "El seu relat de ficció 2066. Comença l'etapa de correcció fou traduït el 2006 a l'espanyol / castellà, francès, anglès, alemany, italià i polonès", + "span_start": 559, + "span_end": 704, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De la violència de gènere.", + "span_text": "La versió anglesa d'un altre text, Presagi, relat contra la violència de gènere", + "span_start": 706, + "span_end": 785, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la revista literària americana When Women Waken.", + "span_text": "Presagi, relat contra la violència de gènere, publicat per primera vegada el 2005, s'edità a l'anglès a la revista literària americana When Women Waken", + "span_start": 741, + "span_end": 892, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Molt ambiciosa i arriscada.", + "span_text": "estil literari d'Añó és molt ambiciós i arriscat", + "span_start": 906, + "span_end": 954, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els personatges.", + "span_text": "Els personatges són més importants\\ als seus llibres \\que l'argument", + "span_start": 1056, + "span_end": 1124, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Temes actuals, problemes de rellevància social i és freqüent que el fons de les seves històries no es conti.", + "span_text": "Les seves novel·les engloben molts temes, tracta temes actuals, problemes de rellevància social i és freqüent que el fons de les seves històries no es conti", + "span_start": 1212, + "span_end": 1368, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Descobrir el sentit profund i involucrar-se en els fets presentats.", + "span_text": "Añó incita al lector a descobrir el \\sentit profund\\ i a involucrar-se en els fets presentats", + "span_start": 1370, + "span_end": 1463, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_864", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Tetis (filla de Gea)", + "story": "Tetis (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials. En la literatura sovint se l'ha confós amb nereida de nom idèntic Tetis (mare d'Aquil·les)., Tetis era una deessa filla d'Úranos (el pare Cel primordial) i Gea (la mare Terra), juntament amb les seves cinc germanes formava el grup de les Titànides. Anàlogament, els seus 6 germans formaven el grup dels Titans., Tetis es va unir al seu germà Oceà i van tenir les tres mil oceànides (o nimfes del mar) i tots els oceànits, els rius del món, així com les fonts i llacs., Va ser dida d'Hera durant la Titanomàquia que va enfrontar els titans amb els olímpics. Aquesta li va explicar que no estava satisfeta amb Cal·listo i el seu fill Arcas, aleshores Tetis els va condemnar a no poder baixar mai del cel i els va convertir en les constel·lacions Ossa Major i la Menor. Des d'aquell moment, donen voltes i serveixen com a punt d'orientació., A vegades, fins i tot en època clàssica, se l'ha confós amb una altra deessa del mar, la nimfa també anomenada Tetis. Aquesta nimfa era esposa de Peleu i mare d'Aquil·les. Alguns mites impliquen una segona generació d'aquesta Tetis en els quals apareix com a àvia d'algun personatge., Tot i aparèixer en la literatura mitològica grega, no s'han trobat proves del seu culte. Burket creu que, si mai va tenir culte, devia ser tan antic que potser va ser substituït per altres divinitats; per arribar a aquesta afirmació es basa en l'episodi de la Ilíada conegut com \\La decepció de Zeus\\, en què gairebé no té intervenció. Segons aquest autor el nom podria ser una transformació de Tiamtu, una deessa de la regió de l'Arcàdia també anomenada Tâmtu, paraula que també vol dir «el mar», probablement amb el mateix origen que la deessa mesopotàmica Tiamat. Una altra possibilitat seria que tingués relació amb el terme del grec antic ἡ τήθη (têthe, «dona d'edat avançada») i llavors seria la deessa mare o deessa àvia, cosa que coincideix amb diversos relats que la descriuen com una dona molt gran., Segons Robert Graves la paraula \\nodrir\\, en grec antic ἡ τίτθη (tîtthe) és l'arrel que identifica diverses deesses de temps antics d'importància capital, en Tetis es pot notar a través del mite d'Hera de la qual en va ser dida., De vegades és representada en forma de dona vella, de vegades no tan gran, però amb ales o envoltada d'aigua. Una de les poques representacions que queden de Tetis i que s'ha pogut identificar amb certesa gràcies a una inscripció adjunta és el mosaic del segle IV trobat en unes termes d'Antioquia. Aquest mosaic va ser traslladat als Estats Units d'Amèrica i estava dins l'edifici Dumbarton Oaks, després es va portar a la Harvard Business School de Boston, Massachusetts.,", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Tetis?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui eren els seus pares?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quants germans tenia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va néixer de la unió de Tetis i Oceà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui va cuidar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com va castigar Tetis a Cal·listo i Arcas?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin altre personatge mitològic es diu igual?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tetis va ser venerada pels antics grecs?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quina obra apareix breument?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De quina mitologia pot ser que provingui?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com defineixen Tetis algunes llegendes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sempre és representada així?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On es va trobar una representació seva?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On es pot contemplar actualment aquesta obra d’art?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.", + "span_text": "Tetis (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Úranos i Gea.", + "span_text": "Tetis era una deessa filla d'Úranos (el pare Cel primordial) i Gea", + "span_start": 220, + "span_end": 286, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "juntament amb les seves cinc germanes formava el grup de les Titànides. Anàlogament, els seus 6 germans formaven el grup dels Titans", + "span_start": 304, + "span_end": 436, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Les tres mil oceànides i tots els oceànits, els rius del món, i les fonts i llacs.", + "span_text": "Tetis es va unir al seu germà Oceà i van tenir les tres mil oceànides (o nimfes del mar) i tots els oceànits, els rius del món, així com les fonts i llacs", + "span_start": 440, + "span_end": 594, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hera.", + "span_text": "Va ser dida d'Hera", + "span_start": 598, + "span_end": 616, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Durant la Titanomàquia que va enfrontar els titans amb els olímpics.", + "span_text": "Va ser dida d'Hera durant la Titanomàquia que va enfrontar els titans amb els olímpics", + "span_start": 598, + "span_end": 684, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Condemnant-los a no poder baixar mai del cel i convertint-los en les constel·lacions Ossa Major i Menor.", + "span_text": "no estava satisfeta amb Cal·listo i el seu fill Arcas, aleshores Tetis els va condemnar a no poder baixar mai del cel i els va convertir en les constel·lacions Ossa Major i la Menor", + "span_start": 713, + "span_end": 894, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La nimfa esposa de Peleu i mare d'Aquil·les.", + "span_text": "A vegades, fins i tot en època clàssica, se l'ha confós amb una altra deessa del mar, la nimfa també anomenada Tetis. Aquesta nimfa era esposa de Peleu i mare d'Aquil·les", + "span_start": 969, + "span_end": 1139, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No, tot i que apareix en la literatura mitològica grega.", + "span_text": "Tot i aparèixer en la literatura mitològica grega, no s'han trobat proves del seu culte", + "span_start": 1255, + "span_end": 1342, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la Ilíada, en l'episodi La decepció de Zeus.", + "span_text": "per arribar a aquesta afirmació es basa en l'episodi de la Ilíada conegut com \\La decepció de Zeus\\, en què gairebé no té intervenció", + "span_start": 1456, + "span_end": 1589, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la mesopotàmica.", + "span_text": "podria ser una transformació de Tiamtu, una deessa de la regió de l'Arcàdia també anomenada Tâmtu, paraula que també vol dir «el mar», probablement amb el mateix origen que la deessa mesopotàmica Tiamat", + "span_start": 1618, + "span_end": 1820, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La descriuen com una dona molt gran.", + "span_text": "llavors seria la deessa mare o deessa àvia, cosa que coincideix amb diversos relats que la descriuen com una dona molt gran", + "span_start": 1940, + "span_end": 2063, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No sempre.", + "span_text": "De vegades és representada en forma de dona vella, de vegades no tan gran, però amb ales o envoltada d'aigua", + "span_start": 2298, + "span_end": 2406, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El mosaic del segle IV trobat en unes termes d'Antioquia.", + "span_text": "Una de les poques representacions que queden de Tetis i que s'ha pogut identificar amb certesa gràcies a una inscripció adjunta és el mosaic del segle IV trobat en unes termes d'Antioquia", + "span_start": 2408, + "span_end": 2595, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la Harvard Business School de Boston.", + "span_text": "Aquest mosaic va ser traslladat als Estats Units d'Amèrica i estava dins l'edifici Dumbarton Oaks, després es va portar a la Harvard Business School de Boston, Massachusetts", + "span_start": 2597, + "span_end": 2770, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.", + "span_text": "Tetis (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Úranos i Gea.", + "span_text": "Tetis era una deessa filla d'Úranos (el pare Cel primordial) i Gea", + "span_start": 220, + "span_end": 286, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Onze, cinc germanes i sis germans.", + "span_text": "juntament amb les seves cinc germanes formava el grup de les Titànides. Anàlogament, els seus 6 germans formaven el grup dels Titans", + "span_start": 304, + "span_end": 436, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tres mil oceànides i tots els oceànits, els rius del món, així com les fonts i llacs.", + "span_text": "Tetis es va unir al seu germà Oceà i van tenir les tres mil oceànides (o nimfes del mar) i tots els oceànits, els rius del món, així com les fonts i llacs", + "span_start": 440, + "span_end": 594, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hera.", + "span_text": "Va ser dida d'Hera", + "span_start": 598, + "span_end": 616, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Durant la Titanomàquia.", + "span_text": "Va ser dida d'Hera durant la Titanomàquia que va enfrontar els titans amb els olímpics", + "span_start": 598, + "span_end": 684, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els va condemnar a no poder baixar mai del cel i els va convertir en les constel·lacions Ossa Major i la Menor.", + "span_text": "no estava satisfeta amb Cal·listo i el seu fill Arcas, aleshores Tetis els va condemnar a no poder baixar mai del cel i els va convertir en les constel·lacions Ossa Major i la Menor", + "span_start": 713, + "span_end": 894, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una altra deessa del mar, la nimfa Tetis.", + "span_text": "A vegades, fins i tot en època clàssica, se l'ha confós amb una altra deessa del mar, la nimfa també anomenada Tetis", + "span_start": 969, + "span_end": 1085, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No, no s'han trobat proves del seu culte.", + "span_text": "Tot i aparèixer en la literatura mitològica grega, no s'han trobat proves del seu culte", + "span_start": 1255, + "span_end": 1342, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En l'episodi de la Ilíada La decepció de Zeus.", + "span_text": "per arribar a aquesta afirmació es basa en l'episodi de la Ilíada conegut com \\La decepció de Zeus\\, en què gairebé no té intervenció", + "span_start": 1456, + "span_end": 1589, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la mesopotàmica.", + "span_text": "podria ser una transformació de Tiamtu, una deessa de la regió de l'Arcàdia també anomenada Tâmtu, paraula que també vol dir «el mar», probablement amb el mateix origen que la deessa mesopotàmica Tiamat", + "span_start": 1618, + "span_end": 1820, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com una dona molt gran.", + "span_text": "llavors seria la deessa mare o deessa àvia, cosa que coincideix amb diversos relats que la descriuen com una dona molt gran", + "span_start": 1940, + "span_end": 2063, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No, de vegades no tan gran.", + "span_text": "De vegades és representada en forma de dona vella, de vegades no tan gran, però amb ales o envoltada d'aigua", + "span_start": 2298, + "span_end": 2406, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En unes termes d'Antioquia.", + "span_text": "Una de les poques representacions que queden de Tetis i que s'ha pogut identificar amb certesa gràcies a una inscripció adjunta és el mosaic del segle IV trobat en unes termes d'Antioquia", + "span_start": 2408, + "span_end": 2595, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la Harvard Business School de Boston, Massachusetts.", + "span_text": "Aquest mosaic va ser traslladat als Estats Units d'Amèrica i estava dins l'edifici Dumbarton Oaks, després es va portar a la Harvard Business School de Boston, Massachusetts", + "span_start": 2597, + "span_end": 2770, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.", + "span_text": "Tetis (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Úranos i Gea.", + "span_text": "Tetis era una deessa filla d'Úranos (el pare Cel primordial) i Gea", + "span_start": 220, + "span_end": 286, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "juntament amb les seves cinc germanes formava el grup de les Titànides. Anàlogament, els seus 6 germans formaven el grup dels Titans", + "span_start": 304, + "span_end": 436, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Les tres mil oceànides i tots els oceànits, els rius del món, així com les fonts i llacs.", + "span_text": "Tetis es va unir al seu germà Oceà i van tenir les tres mil oceànides (o nimfes del mar) i tots els oceànits, els rius del món, així com les fonts i llacs", + "span_start": 440, + "span_end": 594, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hera.", + "span_text": "Va ser dida d'Hera", + "span_start": 598, + "span_end": 616, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Durant la Titanomàquia.", + "span_text": "Va ser dida d'Hera durant la Titanomàquia", + "span_start": 598, + "span_end": 639, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els va condemnar a no poder baixar mai del cel i els va convertir en les constel·lacions Ossa Major i la Menor.", + "span_text": "no estava satisfeta amb Cal·listo i el seu fill Arcas, aleshores Tetis els va condemnar a no poder baixar mai del cel i els va convertir en les constel·lacions Ossa Major i la Menor", + "span_start": 713, + "span_end": 894, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La nimfa esposa de Peleu i mare d'Aquil·les.", + "span_text": "A vegades, fins i tot en època clàssica, se l'ha confós amb una altra deessa del mar, la nimfa també anomenada Tetis. Aquesta nimfa era esposa de Peleu i mare d'Aquil·les", + "span_start": 969, + "span_end": 1139, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot i aparèixer en la literatura mitològica grega, no s'han trobat proves del seu culte", + "span_start": 1255, + "span_end": 1342, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la Ilíada.", + "span_text": "per arribar a aquesta afirmació es basa en l'episodi de la Ilíada conegut com \\La decepció de Zeus\\, en què gairebé no té intervenció", + "span_start": 1456, + "span_end": 1589, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la mesopotàmica.", + "span_text": "podria ser una transformació de Tiamtu, una deessa de la regió de l'Arcàdia també anomenada Tâmtu, paraula que també vol dir «el mar», probablement amb el mateix origen que la deessa mesopotàmica Tiamat", + "span_start": 1618, + "span_end": 1820, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com una dona molt gran.", + "span_text": "llavors seria la deessa mare o deessa àvia, cosa que coincideix amb diversos relats que la descriuen com una dona molt gran", + "span_start": 1940, + "span_end": 2063, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De vegades és representada en forma de dona vella, de vegades no tan gran, però amb ales o envoltada d'aigua", + "span_start": 2298, + "span_end": 2406, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A un mosaic del segle IV trobat en unes termes d'Antioquia.", + "span_text": "Una de les poques representacions que queden de Tetis i que s'ha pogut identificar amb certesa gràcies a una inscripció adjunta és el mosaic del segle IV trobat en unes termes d'Antioquia", + "span_start": 2408, + "span_end": 2595, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la Harvard Business School de Boston, Massachusetts.", + "span_text": "Aquest mosaic va ser traslladat als Estats Units d'Amèrica i estava dins l'edifici Dumbarton Oaks, després es va portar a la Harvard Business School de Boston, Massachusetts", + "span_start": 2597, + "span_end": 2770, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Paulina_110", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Paulina - VI-8", + "story": "Quan encara no se n'havia anat aquella larva pertorbadora, dues noies més començaren a bufar i a estremir-se, i vinga esperits i esperits, que la pobra mestressa ja no s'hi entenia; i, en mig del desori, aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar, i una indivídua que tenia al costat, que era la seva pròpia muller, començà a bufar-li els ulls i a ventar-li el front., El pobre home no volia ser posseït, de cap manera, i els dimonis el violentaven., Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren en pau; aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa. Una de les noies posseïdes, amb l'aspecte de somnàmbula, anà al seu encontre i s'agafaren les mans, i el tremolí era cada vegada més intens i més esfereïdor. Els roncs del bastaix i els gemecs de la noia arribaren a capficar en Melrosada, que ja es penedia d'haver vingut i tenia por que d'un moment a l'altre seria posseït per algun tarambana., La dona del nas de cigró començà a ventar el front de l'obrer, i declarà que estava pres de l'esperit d'un frare dolent que era molt orgullós i no podia parlar, i que la noia que l'agafava de les mans estava posseïda per un altre dimoni també dolent i orgullós. I el més trist és que aquells esperits no volien anar-se'n de cap manera., Aquest espectacle grotesc i esgarrifós durà fins a la una de la matinada ultra les oracions i les accions de gràcies. La concurrència se n'anà dolçament, com si sortissin d'una funció de puxinel·lis. La mestressa pregà als visitants que no descuidessin aquelles pràctiques i no deixessin de venir les nits següents., En Salvador Puntí i en Melrosada caminaven agafats del braç. En Melrosada estava intrigat i esverat per tot allò, i no gosava obrir la boca; i en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci, digué aquestes paraules al seu amic:, -Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles. Els miracles mai són provocats pels orgullosos.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què feien dues joves?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I el senyor gros?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui hi havia prop seu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què volia evitar ell?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com ho va aconseguir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va fer llavors l’obrer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va donar les mans?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En Melrosada estava content d’haver anat allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui havia posseït l’obrer?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I la jove?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com era la situació?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quant temps van estar així?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan volia la mestressa que tornessin els espectadors?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com passejaven en Salvador i en Melrosada després?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui aprecia Déu, segons el Salvador?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Van començar a bufar i estremir-se.", + "span_text": "dues noies més començaren a bufar i a estremir-se", + "span_start": 59, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Plorava i grinyolava.", + "span_text": "aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar", + "span_start": 204, + "span_end": 261, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La seva pròpia muller.", + "span_text": "aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar, i una indivídua que tenia al costat, que era la seva pròpia muller", + "span_start": 204, + "span_end": 329, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ser posseït.", + "span_text": "El pobre home no volia ser posseït", + "span_start": 385, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Gràcies al buf poderós de la seva dona.", + "span_text": "Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren en pau", + "span_start": 468, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Començar a roncar com un lleó, posar els ulls en blanc, i tremolar d'una manera espantosa.", + "span_text": "aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa", + "span_start": 541, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb una de les noies posseïdes.", + "span_text": "Una de les noies posseïdes, amb l'aspecte de somnàmbula, anà al seu encontre i s'agafaren les mans", + "span_start": 663, + "span_end": 761, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en Melrosada, que ja es penedia d'haver vingut", + "span_start": 888, + "span_end": 934, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'esperit d'un frare dolent que era molt orgullós i no podia parlar.", + "span_text": "La dona del nas de cigró començà a ventar el front de l'obrer, i declarà que estava pres de l'esperit d'un frare dolent que era molt orgullós i no podia parlar", + "span_start": 1010, + "span_end": 1169, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un altre dimoni també dolent i orgullós.", + "span_text": "la noia que l'agafava de les mans estava posseïda per un altre dimoni també dolent i orgullós", + "span_start": 1177, + "span_end": 1270, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Grotesca i esgarrifosa.", + "span_text": "Aquest espectacle grotesc i esgarrifós", + "span_start": 1348, + "span_end": 1386, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins la una de la matinada.", + "span_text": "Aquest espectacle grotesc i esgarrifós durà fins a la una de la matinada", + "span_start": 1348, + "span_end": 1420, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les nits següents.", + "span_text": "La mestressa pregà als visitants que no descuidessin aquelles pràctiques i no deixessin de venir les nits següents", + "span_start": 1548, + "span_end": 1662, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del braç.", + "span_text": "En Salvador Puntí i en Melrosada caminaven agafats del braç", + "span_start": 1666, + "span_end": 1725, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els pobres i les ànimes senzilles.", + "span_text": "en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci, digué aquestes paraules al seu amic:, -Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles", + "span_start": 1809, + "span_end": 2016, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Bufar i estremir-se.", + "span_text": "dues noies més començaren a bufar i a estremir-se", + "span_start": 59, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Plorar i grinyolar.", + "span_text": "aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar", + "span_start": 204, + "span_end": 261, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La seva pròpia muller.", + "span_text": "aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar, i una indivídua que tenia al costat, que era la seva pròpia muller", + "span_start": 204, + "span_end": 329, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ser posseït.", + "span_text": "El pobre home no volia ser posseït", + "span_start": 385, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb el buf poderós de la seva dona.", + "span_text": "Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren en pau", + "span_start": 468, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Roncar com un lleó, posar els ulls en blanc, i tremolar d'una manera espantosa.", + "span_text": "aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa", + "span_start": 541, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb una de les noies posseïdes.", + "span_text": "Una de les noies posseïdes, amb l'aspecte de somnàmbula, anà al seu encontre i s'agafaren les mans", + "span_start": 663, + "span_end": 761, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No, es penedia d'haver vingut.", + "span_text": "en Melrosada, que ja es penedia d'haver vingut", + "span_start": 888, + "span_end": 934, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'esperit d'un frare dolent.", + "span_text": "La dona del nas de cigró començà a ventar el front de l'obrer, i declarà que estava pres de l'esperit d'un frare dolent que era molt orgullós i no podia parlar", + "span_start": 1010, + "span_end": 1169, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un altre dimoni també dolent i orgullós.", + "span_text": "la noia que l'agafava de les mans estava posseïda per un altre dimoni també dolent i orgullós", + "span_start": 1177, + "span_end": 1270, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Grotesca i esgarrifosa.", + "span_text": "Aquest espectacle grotesc i esgarrifós", + "span_start": 1348, + "span_end": 1386, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins a la una de la matinada.", + "span_text": "Aquest espectacle grotesc i esgarrifós durà fins a la una de la matinada", + "span_start": 1348, + "span_end": 1420, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les nits següents.", + "span_text": "La mestressa pregà als visitants que no descuidessin aquelles pràctiques i no deixessin de venir les nits següents", + "span_start": 1548, + "span_end": 1662, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Agafats del braç.", + "span_text": "En Salvador Puntí i en Melrosada caminaven agafats del braç", + "span_start": 1666, + "span_end": 1725, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els pobres i les ànimes senzilles.", + "span_text": "en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci, digué aquestes paraules al seu amic:, -Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles", + "span_start": 1809, + "span_end": 2016, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Començaren a bufar i a estremir-se.", + "span_text": "dues noies més començaren a bufar i a estremir-se", + "span_start": 59, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es posà a plorar i a grinyolar.", + "span_text": "aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar", + "span_start": 204, + "span_end": 261, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La seva pròpia muller.", + "span_text": "aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar, i una indivídua que tenia al costat, que era la seva pròpia muller", + "span_start": 204, + "span_end": 329, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ser posseït.", + "span_text": "El pobre home no volia ser posseït", + "span_start": 385, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Gràcies al buf poderós de la seva dona.", + "span_text": "Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren en pau", + "span_start": 468, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Començà a roncar com un lleó, i a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa.", + "span_text": "aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa", + "span_start": 541, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb una de les noies posseïdes.", + "span_text": "Una de les noies posseïdes, amb l'aspecte de somnàmbula, anà al seu encontre i s'agafaren les mans", + "span_start": 663, + "span_end": 761, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en Melrosada, que ja es penedia d'haver vingut", + "span_start": 888, + "span_end": 934, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'esperit d'un frare dolent que era molt orgullós i no podia parlar.", + "span_text": "La dona del nas de cigró començà a ventar el front de l'obrer, i declarà que estava pres de l'esperit d'un frare dolent que era molt orgullós i no podia parlar", + "span_start": 1010, + "span_end": 1169, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un altre dimoni també dolent i orgullós.", + "span_text": "la noia que l'agafava de les mans estava posseïda per un altre dimoni també dolent i orgullós", + "span_start": 1177, + "span_end": 1270, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Grotesca i esgarrifosa.", + "span_text": "Aquest espectacle grotesc i esgarrifós", + "span_start": 1348, + "span_end": 1386, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins a la una de la matinada.", + "span_text": "Aquest espectacle grotesc i esgarrifós durà fins a la una de la matinada", + "span_start": 1348, + "span_end": 1420, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les nits següents.", + "span_text": "La mestressa pregà als visitants que no descuidessin aquelles pràctiques i no deixessin de venir les nits següents", + "span_start": 1548, + "span_end": 1662, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Agafats del braç.", + "span_text": "En Salvador Puntí i en Melrosada caminaven agafats del braç", + "span_start": 1666, + "span_end": 1725, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els pobres i les ànimes senzilles.", + "span_text": "en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci, digué aquestes paraules al seu amic:, -Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles", + "span_start": 1809, + "span_end": 2016, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_560", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "La guàrdia civil entra a la seu de CDC i deté el tresorer del partit", + "story": "La guàrdia civil ha entrat avui al matí a la seu de CDC, al carrer de Còrsega de Barcelona, i ha detingut el tresorer del partit, Andreu Viloca, a casa seva. La informació, l'han avançada diversos mitjans de comunicació espanyols abans fins i tot que es duguessin a termes els escorcolls. Els agents escorcollen la seu del partit just el dia que el president de la Generalitat ha de signar el decret de constitució del nou parlament, que per primera vegada tindrà una majoria independentista. Hi ha un gran desplegament d'efectius de la guàrdia civil davant de la seu de Convergència; els agents són dins de l'edifici, d'on han fet sortir tots els treballadors. Una estona abans, han vingut els fiscals Josep Grinda i Fernando Bermejo, s'hi han estat una estona i han acabat marxant en cotxe, informe Pere Cardús. Foto: Pere Cardús Els detinguts A més de Viloca, han estat detinguts uns quants empresaris acusats d'haver pagat comissions il·legals a Convergència. Entre els detinguts hi ha l'empresari Josep Antoni Rosell i Polo, director general d'Infraestructures.cat, l'organisme de la Generalitat responsable de l'obra pública. També han estat detinguts els directius de les constructores Copisa Xavier Tauler, també imputat pel cas Pujol; de Rogasa, José Luis Romero; del Grup Soler, Jordi Soler i d'Urbaser, Jordi Duran. També hi ha hagut escorcolls als ajuntaments d'Olot i de Sant Fruitós de Bages. El batlle d'Olot, Josep Maria Corominas, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que la guàrdia civil els ha demanat documentació sobre el contracte de recollida d'escombraries. Joan Carles Batanés, batlle de Sant Fruitós, ha dit que els agents havien entrat a l'arxiu municipal. Les detencions han estat ordenades pel jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell, d'acord amb la fiscalia anticorrupció. I arriben dos mesos després dels escorcolls, també de la guàrdia civil, a la seu de CDC i a la de la fundació vinculada al partit, la CatDem. L'escorcoll d'avui forma part de la tercera fase de l'operació policíaca ‘Petrum', que investiga els suposats pagaments de comissions del 3% de la constructora Teyco al partit. La primera fase de l'operació va tenir lloc el 23 de juliol, quan es van cercar documents que provessin els pagaments de Teyco del 3% a la fundació CatDem, com a comissions per a l'adjudicació d'obra pública. En aquella ocasió, Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca, fou detingut, a més de dos membres més de la seva família. També fou detenigut l'ex-batlle de Torredembarra, Daniel Masagué, i el gestor Marià Júdez. El mes d'agost, l'actuació de la guàrdia civil es va centrar al despatx que Andreu Viloca té a la seu de CDC. La policia se'n va endur tota la comptabilitat de la fundació i caixes amb documentació requisada", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha fet el cos policial avui?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui s’han endut presoner?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui n’ha informat amb antelació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què passa per primer cop avui?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On s’han aplegat els policies?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui més ha sigut capturat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On s’han fet inspeccions?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què volia la policia a Olot?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On hi va haver inspeccions dos mesos abans?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quina part de la investigació Petrum es troben?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què es vol aclarir amb aquest operatiu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan es va dur a terme la primera part de la investigació?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui és Jordi Sumarroca?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Només ell va ser detingut en aquell moment?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ha entrat a la seu de CDC.", + "span_text": "La guàrdia civil ha entrat avui al matí a la seu de CDC", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El tresorer del partit, Andreu Viloca.", + "span_text": "ha detingut el tresorer del partit, Andreu Viloca", + "span_start": 94, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diversos mitjans de comunicació espanyols.", + "span_text": "La informació, l'han avançada diversos mitjans de comunicació espanyols", + "span_start": 158, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el nou parlament per primera vegada tindrà una majoria independentista.", + "span_text": "Els agents escorcollen la seu del partit just el dia que el president de la Generalitat ha de signar el decret de constitució del nou parlament, que per primera vegada tindrà una majoria independentista", + "span_start": 289, + "span_end": 491, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Davant de la seu de Convergència.", + "span_text": "Hi ha un gran desplegament d'efectius de la guàrdia civil davant de la seu de Convergència", + "span_start": 493, + "span_end": 583, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Uns quants empresaris.", + "span_text": "A més de Viloca, han estat detinguts uns quants empresaris", + "span_start": 846, + "span_end": 904, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè se'ls acusa d'haver pagat comissions il·legals a Convergència.", + "span_text": "han estat detinguts uns quants empresaris acusats d'haver pagat comissions il·legals a Convergència", + "span_start": 863, + "span_end": 962, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Als ajuntaments d'Olot i de Sant Fruitós de Bages.", + "span_text": "També hi ha hagut escorcolls als ajuntaments d'Olot i de Sant Fruitós de Bages", + "span_start": 1327, + "span_end": 1405, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Documentació sobre el contracte de recollida d'escombraries.", + "span_text": "El batlle d'Olot, Josep Maria Corominas, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que la guàrdia civil els ha demanat documentació sobre el contracte de recollida d'escombraries", + "span_start": 1407, + "span_end": 1584, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la seu de CDC i a la CatDem.", + "span_text": "Les detencions han estat ordenades pel jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell, d'acord amb la fiscalia anticorrupció. I arriben dos mesos després dels escorcolls, també de la guàrdia civil, a la seu de CDC i a la de la fundació vinculada al partit, la CatDem", + "span_start": 1688, + "span_end": 1949, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la tercera.", + "span_text": "L'escorcoll d'avui forma part de la tercera fase de l'operació policíaca ‘Petrum'", + "span_start": 1951, + "span_end": 2032, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els suposats pagaments de comissions del 3% de la constructora Teyco al partit.", + "span_text": "l'operació policíaca ‘Petrum', que investiga els suposats pagaments de comissions del 3% de la constructora Teyco al partit", + "span_start": 2003, + "span_end": 2126, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 23 de juliol.", + "span_text": "La primera fase de l'operació va tenir lloc el 23 de juliol", + "span_start": 2128, + "span_end": 2187, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca.", + "span_text": "Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca", + "span_start": 2356, + "span_end": 2478, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En aquella ocasió, Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca, fou detingut, a més de dos membres més de la seva família. També fou detenigut l'ex-batlle de Torredembarra, Daniel Masagué, i el gestor Marià Júdez", + "span_start": 2337, + "span_end": 2628, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Entrar a la seu de CDC.", + "span_text": "La guàrdia civil ha entrat avui al matí a la seu de CDC", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El tresorer del partit, Andreu Viloca.", + "span_text": "ha detingut el tresorer del partit, Andreu Viloca", + "span_start": 94, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diversos mitjans de comunicació espanyols.", + "span_text": "La informació, l'han avançada diversos mitjans de comunicació espanyols", + "span_start": 158, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el parlament tindrà per primera vegada una majoria independentista.", + "span_text": "Els agents escorcollen la seu del partit just el dia que el president de la Generalitat ha de signar el decret de constitució del nou parlament, que per primera vegada tindrà una majoria independentista", + "span_start": 289, + "span_end": 491, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Davant de la seu de Convergència.", + "span_text": "Hi ha un gran desplegament d'efectius de la guàrdia civil davant de la seu de Convergència", + "span_start": 493, + "span_end": 583, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Uns quants empresaris.", + "span_text": "A més de Viloca, han estat detinguts uns quants empresaris", + "span_start": 846, + "span_end": 904, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè se'ls acusa d'haver pagat comissions il·legals a Convergència.", + "span_text": "han estat detinguts uns quants empresaris acusats d'haver pagat comissions il·legals a Convergència", + "span_start": 863, + "span_end": 962, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Als ajuntaments d'Olot i de Sant Fruitós de Bages.", + "span_text": "També hi ha hagut escorcolls als ajuntaments d'Olot i de Sant Fruitós de Bages", + "span_start": 1327, + "span_end": 1405, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Documentació sobre el contracte de recollida d'escombraries.", + "span_text": "El batlle d'Olot, Josep Maria Corominas, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que la guàrdia civil els ha demanat documentació sobre el contracte de recollida d'escombraries", + "span_start": 1407, + "span_end": 1584, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la seu de CDC i a la fundació vinculada al partit, la CatDem.", + "span_text": "Les detencions han estat ordenades pel jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell, d'acord amb la fiscalia anticorrupció. I arriben dos mesos després dels escorcolls, també de la guàrdia civil, a la seu de CDC i a la de la fundació vinculada al partit, la CatDem", + "span_start": 1688, + "span_end": 1949, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la tercera.", + "span_text": "L'escorcoll d'avui forma part de la tercera fase de l'operació policíaca ‘Petrum'", + "span_start": 1951, + "span_end": 2032, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els suposats pagaments de comissions del 3% de la constructora Teyco al partit.", + "span_text": "de l'operació policíaca ‘Petrum', que investiga els suposats pagaments de comissions del 3% de la constructora Teyco al partit", + "span_start": 2000, + "span_end": 2126, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 23 de juliol.", + "span_text": "La primera fase de l'operació va tenir lloc el 23 de juliol", + "span_start": 2128, + "span_end": 2187, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya.", + "span_text": "Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca", + "span_start": 2356, + "span_end": 2478, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No, fou detingut a més de dos membres més de la seva família. També fou detenigut l'ex-batlle de Torredembarra, Daniel Masagué, i el gestor Marià Júdez.", + "span_text": "En aquella ocasió, Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca, fou detingut, a més de dos membres més de la seva família. També fou detenigut l'ex-batlle de Torredembarra, Daniel Masagué, i el gestor Marià Júdez", + "span_start": 2337, + "span_end": 2628, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ha entrat a la seu de CDC, al carrer de Còrsega de Barcelona.", + "span_text": "La guàrdia civil ha entrat avui al matí a la seu de CDC, al carrer de Còrsega de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Andreu Viloca.", + "span_text": "ha detingut el tresorer del partit, Andreu Viloca", + "span_start": 94, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diversos mitjans de comunicació espanyols.", + "span_text": "La informació, l'han avançada diversos mitjans de comunicació espanyols abans fins i tot que es duguessin a termes els escorcolls", + "span_start": 158, + "span_end": 287, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el parlament tindrà una majoria independentista.", + "span_text": "Els agents escorcollen la seu del partit just el dia que el president de la Generalitat ha de signar el decret de constitució del nou parlament, que per primera vegada tindrà una majoria independentista", + "span_start": 289, + "span_end": 491, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Davant de la seu de Convergència.", + "span_text": "Hi ha un gran desplegament d'efectius de la guàrdia civil davant de la seu de Convergència", + "span_start": 493, + "span_end": 583, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Uns quants empresaris.", + "span_text": "A més de Viloca, han estat detinguts uns quants empresaris", + "span_start": 846, + "span_end": 904, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè estan acusats d'haver pagat comissions il·legals a Convergència.", + "span_text": "han estat detinguts uns quants empresaris acusats d'haver pagat comissions il·legals a Convergència", + "span_start": 863, + "span_end": 962, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Als ajuntaments d'Olot i de Sant Fruitós de Bages.", + "span_text": "També hi ha hagut escorcolls als ajuntaments d'Olot i de Sant Fruitós de Bages", + "span_start": 1327, + "span_end": 1405, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Documentació sobre el contracte de recollida d'escombraries.", + "span_text": "El batlle d'Olot, Josep Maria Corominas, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que la guàrdia civil els ha demanat documentació sobre el contracte de recollida d'escombraries", + "span_start": 1407, + "span_end": 1584, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la seu de CDC i a la de la fundació vinculada al partit, la CatDem.", + "span_text": "Les detencions han estat ordenades pel jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell, d'acord amb la fiscalia anticorrupció. I arriben dos mesos després dels escorcolls, també de la guàrdia civil, a la seu de CDC i a la de la fundació vinculada al partit, la CatDem", + "span_start": 1688, + "span_end": 1949, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la tercera.", + "span_text": "L'escorcoll d'avui forma part de la tercera fase de l'operació policíaca ‘Petrum'", + "span_start": 1951, + "span_end": 2032, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els suposats pagaments de comissions del 3% de la constructora Teyco al partit.", + "span_text": "l'operació policíaca ‘Petrum', que investiga els suposats pagaments de comissions del 3% de la constructora Teyco al partit", + "span_start": 2003, + "span_end": 2126, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 23 de juliol.", + "span_text": "La primera fase de l'operació va tenir lloc el 23 de juliol", + "span_start": 2128, + "span_end": 2187, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca.", + "span_text": "Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca", + "span_start": 2356, + "span_end": 2478, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En aquella ocasió, Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca, fou detingut, a més de dos membres més de la seva família. També fou detenigut l'ex-batlle de Torredembarra, Daniel Masagué, i el gestor Marià Júdez", + "span_start": 2337, + "span_end": 2628, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Paulina_51", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Paulina - I-9", + "story": "En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res., Com era natural que succeís, la persona que més seriosament es prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera entrada a la classe fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els impertinents i amb una veritable impertinència; però, per confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona intel·ligentíssima. Quan s'informà que en Melrosada donava classes a Jesús Maria, li preguntà tot seguit per la Madre Angeles i la Madre Esperanza, i per les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell, que pintaven unes flors precioses. En Melrosada s'inflà de joia, i, una mica torbat, va fer l'apologia de les seves deixebles; i aquell dia la classe es dissolgué en conversa, i els nens estaven encantadíssims., A mesura que el fracàs artístic de la canalla es feia més manifest, les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada anaven en augment. Al principi en Melrosada feia estrictament de professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un minut, i només donava compte a la Maria de la Mercè de l'estat d'aplicació de la canalla., Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions del mestre de dibuix i la família., Era al bo de l'hivern. La classe de dibuix es donava sense incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat d'en Buxareu, home distret i barroer, i abandonà el seu capell (també bolet i del mateix color) al costat del capell d'en Melrosada. Però el cunyat d'en Buxareu romangué un quart d'hora a tot tirar; i, en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret, intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un capellà. Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com era de caràcter el Gaspar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sabia controlar als seus alumnes?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va anar a veure’l a l’aula?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina opinió va fer-se d’ell?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui era un alumne seu?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per qui pregunta la Paulina al mestre?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què dibuixaven les filles de la seva coneguda?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als membres de la família Buxareu els agradava el professor?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan marxava de classe ell en inici?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan va succeir un fet?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va entrar a l’aula llavors?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina confusió hi va haver?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Li anava bé el barret d'en Melrosada?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es va adonar de l'error?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "D'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada.", + "span_text": "En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era professor.", + "span_text": "Els nens li prengueren molt aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res", + "span_start": 96, + "span_end": 370, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No, els nens li van prendre molt aviat el número.", + "span_text": "Els nens li prengueren molt aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res", + "span_start": 96, + "span_end": 370, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La tia Paulina.", + "span_text": "la persona que més seriosament es prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera entrada a la classe fou èpica", + "span_start": 403, + "span_end": 528, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El trobà molt simpàtic i li semblà una persona intel·ligentíssima.", + "span_text": "la tia Paulina. La seva primera entrada a la classe fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els impertinents i amb una veritable impertinència; però, per confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona intel·ligentíssima", + "span_start": 467, + "span_end": 702, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Jesús Maria.", + "span_text": "Quan s'informà que en Melrosada donava classes a Jesús Maria", + "span_start": 704, + "span_end": 764, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la Madre Angeles i la Madre Esperanza, i per les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell.", + "span_text": "li preguntà tot seguit per la Madre Angeles i la Madre Esperanza, i per les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell", + "span_start": 766, + "span_end": 883, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Unes flors precioses.", + "span_text": "les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell, que pintaven unes flors precioses", + "span_start": 838, + "span_end": 918, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada anaven en augment", + "span_start": 1166, + "span_end": 1236, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan tocava l'hora.", + "span_text": "Al principi en Melrosada feia estrictament de professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un minut", + "span_start": 1238, + "span_end": 1350, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al bo de l'hivern.", + "span_text": "Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions del mestre de dibuix i la família., Era al bo de l'hivern", + "span_start": 1437, + "span_end": 1560, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El cunyat d'en Buxareu.", + "span_text": "La classe de dibuix es donava sense incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat d'en Buxareu", + "span_start": 1562, + "span_end": 1741, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret, intentà enfonsar-se el del professor.", + "span_text": "el cunyat d'en Buxareu romangué un quart d'hora a tot tirar; i, en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret, intentà enfonsar-se el del professor", + "span_start": 1867, + "span_end": 2013, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un capellà", + "span_start": 1977, + "span_end": 2115, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa", + "span_start": 2117, + "span_end": 2216, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "D'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada.", + "span_text": "En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era professor.", + "span_text": "Els nens li prengueren molt aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res", + "span_start": 96, + "span_end": 370, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res", + "span_start": 143, + "span_end": 370, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La tia Paulina.", + "span_text": "la persona que més seriosament es prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera entrada a la classe fou èpica", + "span_start": 403, + "span_end": 528, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El trobà molt simpàtic i li semblà una persona intel·ligentíssima.", + "span_text": "la tia Paulina. La seva primera entrada a la classe fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els impertinents i amb una veritable impertinència; però, per confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona intel·ligentíssima", + "span_start": 467, + "span_end": 702, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Jesús Maria.", + "span_text": "Quan s'informà que en Melrosada donava classes a Jesús Maria", + "span_start": 704, + "span_end": 764, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la Madre Angeles i la Madre Esperanza, i per les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell.", + "span_text": "li preguntà tot seguit per la Madre Angeles i la Madre Esperanza, i per les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell", + "span_start": 766, + "span_end": 883, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Unes flors precioses.", + "span_text": "les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell, que pintaven unes flors precioses", + "span_start": 838, + "span_end": 918, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada anaven en augment", + "span_start": 1166, + "span_end": 1236, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan tocava l'hora, sense deturar-se un minut.", + "span_text": "Al principi en Melrosada feia estrictament de professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un minut", + "span_start": 1238, + "span_end": 1350, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al bo de l'hivern.", + "span_text": "Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions del mestre de dibuix i la família., Era al bo de l'hivern", + "span_start": 1437, + "span_end": 1560, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El cunyat d'en Buxareu.", + "span_text": "La classe de dibuix es donava sense incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat d'en Buxareu", + "span_start": 1562, + "span_end": 1741, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret, intentà enfonsar-se el del professor.", + "span_text": "el cunyat d'en Buxareu romangué un quart d'hora a tot tirar; i, en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret, intentà enfonsar-se el del professor", + "span_start": 1867, + "span_end": 2013, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un capellà.", + "span_text": "intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un capellà", + "span_start": 1977, + "span_end": 2115, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No, se n'anà escales avall com si tal cosa.", + "span_text": "Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa", + "span_start": 2117, + "span_end": 2216, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada.", + "span_text": "En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era professor.", + "span_text": "Els nens li prengueren molt aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res", + "span_start": 96, + "span_end": 370, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res", + "span_start": 143, + "span_end": 370, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La tia Paulina.", + "span_text": "la persona que més seriosament es prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera entrada a la classe fou èpica", + "span_start": 403, + "span_end": 528, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El trobà molt simpàtic i li semblà una persona intel·ligentíssima.", + "span_text": "per confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona intel·ligentíssima", + "span_start": 613, + "span_end": 702, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Jesús Maria.", + "span_text": "Quan s'informà que en Melrosada donava classes a Jesús Maria", + "span_start": 704, + "span_end": 764, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la Madre Angeles i la Madre Esperanza, i per les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell.", + "span_text": "li preguntà tot seguit per la Madre Angeles i la Madre Esperanza, i per les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell", + "span_start": 766, + "span_end": 883, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Unes flors precioses.", + "span_text": "les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell, que pintaven unes flors precioses", + "span_start": 838, + "span_end": 918, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada anaven en augment", + "span_start": 1166, + "span_end": 1236, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan tocava l'hora.", + "span_text": "Al principi en Melrosada feia estrictament de professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un minut", + "span_start": 1238, + "span_end": 1350, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al bo de l'hivern.", + "span_text": "Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions del mestre de dibuix i la família., Era al bo de l'hivern", + "span_start": 1437, + "span_end": 1560, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El cunyat d'en Buxareu.", + "span_text": "La classe de dibuix es donava sense incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat d'en Buxareu", + "span_start": 1562, + "span_end": 1741, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret, intentà enfonsar-se el del professor.", + "span_text": "en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret, intentà enfonsar-se el del professor", + "span_start": 1931, + "span_end": 2013, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un capellà", + "span_start": 1977, + "span_end": 2115, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa", + "span_start": 2117, + "span_end": 2216, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_872", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Budó defensa el protocol de la Generalitat en els casos d’assetjament sexual", + "story": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, ha defensat el protocol que aplica la Generalitat quan rep denúncies d'assetjament sexual, arran del cas de l'ex-cao de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias, i la dimissió d'ahir del conseller per la gestió del mateix. ‘El protocol no ha fallat, s'ha posat en marxa quan el govern ha tingut coneixement dels fets. El que passa és que qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer. Havia de traslladar a Funció Pública el que passava per activar el protocol de protecció de les víctimes i investigació dels fets. El protocol no ha fallat. Va fallar que no es va fer on tocava ni de la manera correcta', ha dit. Segons la portaveu, aquest protocol s'ha activat vint-i-quatre vegades des del 2015, però no ha concretat com s'han resolt els casos anteriors ni ha precisat com van tancar-se les investigacions. Budó ha afirmat que cal donar eines a les víctimes d'assetjament sexual perquè denunciïn els seus agressors i perquè no tinguessin por de fer-ho. ‘Potser el que hem de fer és un campanya més ferma perquè les víctimes es vegin capacitades i protegides per fer aquestes denuncies i que activin el protocol elles mateixes. Potser això sí ha fallat', ha admès. Budó ha assegurat que el president de la Generalitat, Quim Torra, va instar Bosch a que ‘reflexionés si podia seguir fent sostenible aquesta situació o no' durant la reunió que van fer al matí. Ha evitat de dir quan es conclourà la investigació interna i les conseqüències que pot tenir. La taula de negociació, la setmana vinent Respecte de la segona reunió de la taula de negociació amb el govern espanyol, ha dit que hi ha el compromís de fer-la abans que comenci la campanya de les eleccions basques i gallegues. Tanmateix, no hi ha encara cap data tancada. Preguntada per la convocatòria de la Comissió Bilateral, que impulsava Bosch, la portaveu ha assegurat que la feina està avançada i que es farà tan aviat com sigui possible. En aquest sentit, ha dit que qui substitueixi Bosch serà l'encarregat de convocar-la i ha afegit que el nomenament del nou conseller l'acordaran ERC i el president Torra", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Meritxell Budó?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què està a favor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui s’ha vist implicat en un cas?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan s'ha iniciat el protocol?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha sigut en el moment correcte?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El protocol ha funcionat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quants cops s’ha hagut de fer servir des del 2015?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què és necessari per a les persones afectades, segons la consellera?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què diu Budó que haurien de fer millor?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins aspectes no ha comentat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es vol fer la segona trobada amb el govern estatal?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es coneix el dia ja?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com diu que està la situació respecte a la Comissió Bilateral?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui decidirà el suplent de Bosch?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern.", + "span_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del protocol que aplica la Generalitat quan rep denúncies d'assetjament sexual.", + "span_text": "ha defensat el protocol que aplica la Generalitat quan rep denúncies d'assetjament sexual", + "span_start": 71, + "span_end": 160, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'ex-cao de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias.", + "span_text": "l'ex-cao de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias", + "span_start": 179, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan el govern ha tingut coneixement dels fets.", + "span_text": "El protocol no ha fallat, s'ha posat en marxa quan el govern ha tingut coneixement dels fets", + "span_start": 293, + "span_end": 385, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El que passa és que qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer", + "span_start": 387, + "span_end": 500, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer.", + "span_text": "El que passa és que qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer", + "span_start": 387, + "span_end": 500, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El protocol no ha fallat", + "span_start": 633, + "span_end": 657, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Vint-i-quatre.", + "span_text": "aquest protocol s'ha activat vint-i-quatre vegades des del 2015", + "span_start": 751, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Donar eines a les víctimes d'assetjament sexual perquè denunciïn els seus agressors i perquè no tinguin por de fer-ho.", + "span_text": "Budó ha afirmat que cal donar eines a les víctimes d'assetjament sexual perquè denunciïn els seus agressors i perquè no tinguessin por de fer-ho", + "span_start": 927, + "span_end": 1071, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una campanya més ferma perquè les víctimes es vegin capacitades i protegides per fer aquestes denuncies i que activin el protocol elles mateixes.", + "span_text": "Potser el que hem de fer és un campanya més ferma perquè les víctimes es vegin capacitades i protegides per fer aquestes denuncies i que activin el protocol elles mateixes. Potser això sí ha fallat", + "span_start": 1074, + "span_end": 1271, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan es conclourà la investigació interna i les conseqüències que pot tenir.", + "span_text": "Ha evitat de dir quan es conclourà la investigació interna i les conseqüències que pot tenir", + "span_start": 1478, + "span_end": 1570, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hi ha el compromís de fer-la abans que comenci la campanya de les eleccions basques i gallegues.", + "span_text": "Respecte de la segona reunió de la taula de negociació amb el govern espanyol, ha dit que hi ha el compromís de fer-la abans que comenci la campanya de les eleccions basques i gallegues", + "span_start": 1614, + "span_end": 1799, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No, no hi ha encara cap data tancada.", + "span_text": "Tanmateix, no hi ha encara cap data tancada", + "span_start": 1801, + "span_end": 1844, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que la feina està avançada i que es farà tan aviat com sigui possible.", + "span_text": "Preguntada per la convocatòria de la Comissió Bilateral, que impulsava Bosch, la portaveu ha assegurat que la feina està avançada i que es farà tan aviat com sigui possible", + "span_start": 1846, + "span_end": 2018, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "ERC i el president Torra.", + "span_text": "ha dit que qui substitueixi Bosch serà l'encarregat de convocar-la i ha afegit que el nomenament del nou conseller l'acordaran ERC i el president Torra", + "span_start": 2038, + "span_end": 2189, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern.", + "span_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del protocol que aplica la Generalitat quan rep denúncies d'assetjament sexual.", + "span_text": "ha defensat el protocol que aplica la Generalitat quan rep denúncies d'assetjament sexual", + "span_start": 71, + "span_end": 160, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'ex-cao de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias.", + "span_text": "l'ex-cao de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias", + "span_start": 179, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan el govern ha tingut coneixement dels fets.", + "span_text": "El protocol no ha fallat, s'ha posat en marxa quan el govern ha tingut coneixement dels fets", + "span_start": 293, + "span_end": 385, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El que passa és que qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer", + "span_start": 387, + "span_end": 500, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer.", + "span_text": "El que passa és que qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer", + "span_start": 387, + "span_end": 500, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí, el protocol no ha fallat.", + "span_text": "El protocol no ha fallat", + "span_start": 633, + "span_end": 657, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Vint-i-quatre.", + "span_text": "aquest protocol s'ha activat vint-i-quatre vegades des del 2015", + "span_start": 751, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Donar eines a les víctimes d'assetjament sexual perquè denunciïn els seus agressors i perquè no tinguin por de fer-ho.", + "span_text": "Budó ha afirmat que cal donar eines a les víctimes d'assetjament sexual perquè denunciïn els seus agressors i perquè no tinguessin por de fer-ho", + "span_start": 927, + "span_end": 1071, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La campanya hauria de ser més ferma.", + "span_text": "Potser el que hem de fer és un campanya més ferma perquè les víctimes es vegin capacitades i protegides per fer aquestes denuncies i que activin el protocol elles mateixes. Potser això sí ha fallat", + "span_start": 1074, + "span_end": 1271, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan es conclourà la investigació interna i les conseqüències que pot tenir.", + "span_text": "Ha evitat de dir quan es conclourà la investigació interna i les conseqüències que pot tenir", + "span_start": 1478, + "span_end": 1570, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Abans de la campanya de les eleccions basques i gallegues.", + "span_text": "Respecte de la segona reunió de la taula de negociació amb el govern espanyol, ha dit que hi ha el compromís de fer-la abans que comenci la campanya de les eleccions basques i gallegues", + "span_start": 1614, + "span_end": 1799, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tanmateix, no hi ha encara cap data tancada", + "span_start": 1801, + "span_end": 1844, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que la feina està avançada i que es farà tan aviat com sigui possible.", + "span_text": "Preguntada per la convocatòria de la Comissió Bilateral, que impulsava Bosch, la portaveu ha assegurat que la feina està avançada i que es farà tan aviat com sigui possible", + "span_start": 1846, + "span_end": 2018, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'acordaran ERC i el president Torra.", + "span_text": "ha dit que qui substitueixi Bosch serà l'encarregat de convocar-la i ha afegit que el nomenament del nou conseller l'acordaran ERC i el president Torra", + "span_start": 2038, + "span_end": 2189, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern.", + "span_text": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Del protocol que aplica la Generalitat quan rep denúncies d'assetjament sexual.", + "span_text": "ha defensat el protocol que aplica la Generalitat quan rep denúncies d'assetjament sexual", + "span_start": 71, + "span_end": 160, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'ex-cao de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias.", + "span_text": "arran del cas de l'ex-cao de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias", + "span_start": 162, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan el govern ha tingut coneixement dels fets.", + "span_text": "El protocol no ha fallat, s'ha posat en marxa quan el govern ha tingut coneixement dels fets", + "span_start": 293, + "span_end": 385, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El que passa és que qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer", + "span_start": 387, + "span_end": 500, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer.", + "span_text": "El que passa és que qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer", + "span_start": 387, + "span_end": 500, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El protocol no ha fallat", + "span_start": 633, + "span_end": 657, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Vint-i-quatre.", + "span_text": "aquest protocol s'ha activat vint-i-quatre vegades des del 2015", + "span_start": 751, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Donar-los eines perquè denunciïn els seus agressors i perquè no tinguessin por de fer-ho.", + "span_text": "Budó ha afirmat que cal donar eines a les víctimes d'assetjament sexual perquè denunciïn els seus agressors i perquè no tinguessin por de fer-ho", + "span_start": 927, + "span_end": 1071, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Haurien de fer un campanya més ferma perquè les víctimes es vegin capacitades i protegides per fer aquestes denuncies i que activin el protocol elles mateixes.", + "span_text": "Potser el que hem de fer és un campanya més ferma perquè les víctimes es vegin capacitades i protegides per fer aquestes denuncies i que activin el protocol elles mateixes. Potser això sí ha fallat", + "span_start": 1074, + "span_end": 1271, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan es conclourà la investigació interna i les conseqüències que pot tenir.", + "span_text": "Ha evitat de dir quan es conclourà la investigació interna i les conseqüències que pot tenir", + "span_start": 1478, + "span_end": 1570, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Abans que comenci la campanya de les eleccions basques i gallegues.", + "span_text": "Respecte de la segona reunió de la taula de negociació amb el govern espanyol, ha dit que hi ha el compromís de fer-la abans que comenci la campanya de les eleccions basques i gallegues", + "span_start": 1614, + "span_end": 1799, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tanmateix, no hi ha encara cap data tancada", + "span_start": 1801, + "span_end": 1844, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha assegurat que la feina està avançada i que es farà tan aviat com sigui possible.", + "span_text": "Preguntada per la convocatòria de la Comissió Bilateral, que impulsava Bosch, la portaveu ha assegurat que la feina està avançada i que es farà tan aviat com sigui possible", + "span_start": 1846, + "span_end": 2018, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "ERC i el president Torra.", + "span_text": "ha dit que qui substitueixi Bosch serà l'encarregat de convocar-la i ha afegit que el nomenament del nou conseller l'acordaran ERC i el president Torra", + "span_start": 2038, + "span_end": 2189, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_122", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-123", + "story": "-Què deuen fer? No pots pensar-ho?, -Tal volta una armadia. ¡Mentre tingun temps de muntar-la rai! Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia… En Saura ès un bon patró: totes se les pensa., -Sí, home, sí., Vàrem callar. Escoltàvem el destraleig. Al cap d'una estona en Cadernera em va tocar amb el colze.\\n, -Ja sé lo que fan, pubilla: esmotxen s'abre mestre., -Vols dir?, -Sí: s'havia escruixit part damunt des treu: l'acaben de trencar. Això ès que no volen desemparar es bastiment: van a que servu.\\n", + "questions": [ + { + "input_text": "Què pregunta el primer personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què fan potser?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De quina manera és viable construir-la?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui en tenia una?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per a què li va servir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui és en Saura?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És bo a la seva feina?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Continuen parlant els dos personatges?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què sentien?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què passa al cap d’uns minuts?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es dirigeix en Cadernera a l’altre personatge?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què ha descobert ell?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina part del pal s’ha esmicolat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què vol dir això?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Què deuen fer.", + "span_text": "Què deuen fer?", + "span_start": 1, + "span_end": 15, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una armadia.", + "span_text": "Què deuen fer? No pots pensar-ho?, -Tal volta una armadia", + "span_start": 1, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mentre tingun temps.", + "span_text": "Mentre tingun temps de muntar-la rai", + "span_start": 62, + "span_end": 98, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un homo que va conèixer.", + "span_text": "Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia", + "span_start": 100, + "span_end": 175, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per salvar-se en es mar gran.", + "span_text": "Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia", + "span_start": 100, + "span_end": 175, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El patró.", + "span_text": "En Saura ès un bon patró", + "span_start": 177, + "span_end": 201, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí, ès un bon patró.", + "span_text": "En Saura ès un bon patró: totes se les pensa", + "span_start": 177, + "span_end": 221, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vàrem callar", + "span_start": 242, + "span_end": 254, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El destraleig.", + "span_text": "Escoltàvem el destraleig", + "span_start": 256, + "span_end": 280, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En Cadernera el va tocar amb el colze.", + "span_text": "Al cap d'una estona en Cadernera em va tocar amb el colze", + "span_start": 282, + "span_end": 340, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com a pubilla.", + "span_text": "Ja sé lo que fan, pubilla", + "span_start": 347, + "span_end": 372, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que esmotxen s'abre mestre.", + "span_text": "Ja sé lo que fan, pubilla: esmotxen s'abre mestre", + "span_start": 347, + "span_end": 396, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Part damunt des treu.", + "span_text": "Sí: s'havia escruixit part damunt des treu", + "span_start": 414, + "span_end": 456, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no volen desemparar es bastiment.", + "span_text": "Això ès que no volen desemparar es bastiment", + "span_start": 480, + "span_end": 524, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Què deuen fer.", + "span_text": "Què deuen fer?", + "span_start": 1, + "span_end": 15, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una armadia.", + "span_text": "Què deuen fer? No pots pensar-ho?, -Tal volta una armadia", + "span_start": 1, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mentre tingun temps.", + "span_text": "Mentre tingun temps de muntar-la rai", + "span_start": 62, + "span_end": 98, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un homo que va conèixer.", + "span_text": "Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia", + "span_start": 100, + "span_end": 175, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per salvar-se en es mar gran.", + "span_text": "Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia", + "span_start": 100, + "span_end": 175, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El patró.", + "span_text": "En Saura ès un bon patró", + "span_start": 177, + "span_end": 201, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí, ès un bon patró: totes se les pensa.", + "span_text": "En Saura ès un bon patró: totes se les pensa", + "span_start": 177, + "span_end": 221, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No, varen callar.", + "span_text": "Vàrem callar", + "span_start": 242, + "span_end": 254, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El destraleig.", + "span_text": "Escoltàvem el destraleig", + "span_start": 256, + "span_end": 280, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En Cadernera el toca amb el colze.", + "span_text": "Al cap d'una estona en Cadernera em va tocar amb el colze", + "span_start": 282, + "span_end": 340, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Li diu pubilla.", + "span_text": "Ja sé lo que fan, pubilla", + "span_start": 347, + "span_end": 372, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que esmotxen s'abre mestre.", + "span_text": "Ja sé lo que fan, pubilla: esmotxen s'abre mestre", + "span_start": 347, + "span_end": 396, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La part damunt des treu.", + "span_text": "Sí: s'havia escruixit part damunt des treu", + "span_start": 414, + "span_end": 456, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no volen desemparar es bastiment.", + "span_text": "Això ès que no volen desemparar es bastiment", + "span_start": 480, + "span_end": 524, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Què deuen fer.", + "span_text": "Què deuen fer?", + "span_start": 1, + "span_end": 15, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una armadia.", + "span_text": "Què deuen fer? No pots pensar-ho?, -Tal volta una armadia", + "span_start": 1, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mentre tingun temps.", + "span_text": "Mentre tingun temps de muntar-la rai", + "span_start": 62, + "span_end": 98, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un homo que va conèixer.", + "span_text": "Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia", + "span_start": 100, + "span_end": 175, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "S'hi va salvar en es mar gran.", + "span_text": "Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia", + "span_start": 100, + "span_end": 175, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El patró.", + "span_text": "En Saura ès un bon patró", + "span_start": 177, + "span_end": 201, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En Saura ès un bon patró: totes se les pensa", + "span_start": 177, + "span_end": 221, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vàrem callar", + "span_start": 242, + "span_end": 254, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El destraleig.", + "span_text": "Escoltàvem el destraleig", + "span_start": 256, + "span_end": 280, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que en Cadernera la va tocar amb el colze.", + "span_text": "Al cap d'una estona en Cadernera em va tocar amb el colze", + "span_start": 282, + "span_end": 340, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com a pubilla.", + "span_text": "Ja sé lo que fan, pubilla", + "span_start": 347, + "span_end": 372, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que esmotxen s'abre mestre.", + "span_text": "Ja sé lo que fan, pubilla: esmotxen s'abre mestre", + "span_start": 347, + "span_end": 396, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La part damunt des treu.", + "span_text": "Sí: s'havia escruixit part damunt des treu", + "span_start": 414, + "span_end": 456, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no volen desemparar es bastiment.", + "span_text": "Això ès que no volen desemparar es bastiment", + "span_start": 480, + "span_end": 524, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_364", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Harry Potter i Star Wars, protagonistes al Saló del Cinema i les Sèries", + "story": "‘Deixa't seduir per la ficció', crida la Mia Wallace de Pulp Fiction en moltes andanes de metro, autobusos i cartells del carrer. ‘Deixa't corrompre per la ficció', diu Pablo Escobar, de Narcos. Els universos del cinema i de les sèries tenen una cita aquest cap de setmana a la Farga de l'Hospitalet, al Saló del Cinema i les Sèries, organitzat per CinemaWorld i la Farga. Realitat virtual, xerrades, exposicions i fins i tot jocs d'escapades en viu dedicats al món de la ficció audiovisual. Aquest matí, es farà la jornada de taules rodones, una activitat oberta al públic i que comptarà amb directors de càsting, directors artístics i guionistes. Les taules rodones són pensades especialment perquè hi participin estudiants del món audiovisual i també joves professionals. Si hi ha hagut universos protagonistes en la ficció dels darrers anys, aquests són Harry Potter i Star Wars. Per això, els organitzadors del Saló del Cinema i les Sèries han dedicat les exposicions més grans a aquestes dues sagues. Més de 400 metres quadrats estan dedicats al món escrit per J.K. Rowling, amb ambientació al món màgic de Hogwarts. A banda de més de cent expositors d'empreses dedicades al sector, durant els tres dies es faran trenta-cinc xerrades sobre films i sèries. Destaquen, dissabte, la de l'actor Alberto Ammann, Helmer ‘Pacho' Herrera a la sèrie Narcos, i també la del compositor de bandes sonores Zacarías M. de la Riva, que ha escrit la música de films com Tadeo Jones. A més, Berto Romero presentarà divendres a la tarda el primer capítol de la seva nova sèrie Mira lo que has hecho. Per als més curiosos, hi haurà tallers de doblatge, de maquillatge d'éssers fantàstics, de cosplay i, fins i tot, per a aprendre a crear un cartell de cinema. També hi haurà espectacles d'improvisació i exhibicions d'especialistes de cinema d'acció, lluita, caigudes, i un espai infantil i decorats interactius. Podeu consultar tota la programació ací", + "questions": [ + { + "input_text": "Què diu Mia Wallace?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I Pablo Escobar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Són dos personatges ficticis?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin esdeveniment hi ha aquest dissabte i diumenge?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui participarà en les taules rodones?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de públic tindran?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines dues obres de ficció populars tindran exhibicions al saló?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com de gran serà l’espai reservat per l’univers del bruixot anglès?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quantes conferències hi ha programades?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin actor hi serà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I quin músic?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què hi farà el Berto Romero?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines activitats s’hi podran realitzar a més?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hi haurà algun tipus de funció?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Deixa't seduir per la ficció.", + "span_text": "‘Deixa't seduir per la ficció', crida la Mia Wallace", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Deixa't corrompre per la ficció.", + "span_text": "‘Deixa't corrompre per la ficció', diu Pablo Escobar", + "span_start": 130, + "span_end": 182, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la Mia Wallace de Pulp Fiction en moltes andanes de metro, autobusos i cartells del carrer. ‘Deixa't corrompre per la ficció', diu Pablo Escobar, de Narcos", + "span_start": 38, + "span_end": 193, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El Saló del Cinema i les Sèries.", + "span_text": "Els universos del cinema i de les sèries tenen una cita aquest cap de setmana a la Farga de l'Hospitalet, al Saló del Cinema i les Sèries, organitzat per CinemaWorld i la Farga", + "span_start": 195, + "span_end": 371, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Farga de l'Hospitalet.", + "span_text": "a la Farga de l'Hospitalet, al Saló del Cinema i les Sèries", + "span_start": 273, + "span_end": 332, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Directors de càsting i artístics, i guionistes.", + "span_text": "es farà la jornada de taules rodones, una activitat oberta al públic i que comptarà amb directors de càsting, directors artístics i guionistes", + "span_start": 505, + "span_end": 647, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Especialment estudiants del món audiovisual i joves professionals.", + "span_text": "Les taules rodones són pensades especialment perquè hi participin estudiants del món audiovisual i també joves professionals", + "span_start": 649, + "span_end": 773, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Harry Potter i Star Wars.", + "span_text": "Si hi ha hagut universos protagonistes en la ficció dels darrers anys, aquests són Harry Potter i Star Wars", + "span_start": 775, + "span_end": 882, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Més de 400 metres quadrats.", + "span_text": "Més de 400 metres quadrats estan dedicats al món escrit per J.K. Rowling", + "span_start": 1007, + "span_end": 1079, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Trenta-cinc.", + "span_text": "durant els tres dies es faran trenta-cinc xerrades sobre films i sèries", + "span_start": 1189, + "span_end": 1260, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Alberto Ammann.", + "span_text": "Destaquen, dissabte, la de l'actor Alberto Ammann, Helmer ‘Pacho' Herrera a la sèrie Narcos", + "span_start": 1262, + "span_end": 1353, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Zacarías M. de la Riva.", + "span_text": "Destaquen, dissabte, la de l'actor Alberto Ammann, Helmer ‘Pacho' Herrera a la sèrie Narcos, i també la del compositor de bandes sonores Zacarías M. de la Riva", + "span_start": 1262, + "span_end": 1421, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Presentarà el primer capítol de la seva nova sèrie Mira lo que has hecho.", + "span_text": "Berto Romero presentarà divendres a la tarda el primer capítol de la seva nova sèrie Mira lo que has hecho", + "span_start": 1480, + "span_end": 1586, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tallers de doblatge, de maquillatge d'éssers fantàstics, de cosplay i de creació de cartells de cinema.", + "span_text": "hi haurà tallers de doblatge, de maquillatge d'éssers fantàstics, de cosplay i, fins i tot, per a aprendre a crear un cartell de cinema", + "span_start": 1610, + "span_end": 1745, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També hi haurà espectacles d'improvisació i exhibicions d'especialistes de cinema d'acció, lluita, caigudes", + "span_start": 1747, + "span_end": 1854, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Deixa't seduir per la ficció.", + "span_text": "‘Deixa't seduir per la ficció', crida la Mia Wallace", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Deixa't corrompre per la ficció.", + "span_text": "‘Deixa't corrompre per la ficció', diu Pablo Escobar", + "span_start": 130, + "span_end": 182, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la Mia Wallace de Pulp Fiction en moltes andanes de metro, autobusos i cartells del carrer. ‘Deixa't corrompre per la ficció', diu Pablo Escobar, de Narcos", + "span_start": 38, + "span_end": 193, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El Saló del Cinema i les Sèries.", + "span_text": "Els universos del cinema i de les sèries tenen una cita aquest cap de setmana a la Farga de l'Hospitalet, al Saló del Cinema i les Sèries, organitzat per CinemaWorld i la Farga", + "span_start": 195, + "span_end": 371, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Farga de l'Hospitalet.", + "span_text": "a la Farga de l'Hospitalet, al Saló del Cinema i les Sèries", + "span_start": 273, + "span_end": 332, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Directors de càsting, directors artístics i guionistes.", + "span_text": "es farà la jornada de taules rodones, una activitat oberta al públic i que comptarà amb directors de càsting, directors artístics i guionistes", + "span_start": 505, + "span_end": 647, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Especialment estudiants del món audiovisual i joves professionals.", + "span_text": "Les taules rodones són pensades especialment perquè hi participin estudiants del món audiovisual i també joves professionals", + "span_start": 649, + "span_end": 773, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Harry Potter i Star Wars.", + "span_text": "Si hi ha hagut universos protagonistes en la ficció dels darrers anys, aquests són Harry Potter i Star Wars. Per això, els organitzadors del Saló del Cinema i les Sèries han dedicat les exposicions més grans a aquestes dues sagues", + "span_start": 775, + "span_end": 1005, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Més de 400 metres quadrats.", + "span_text": "Més de 400 metres quadrats estan dedicats al món escrit per J.K. Rowling", + "span_start": 1007, + "span_end": 1079, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Trenta-cinc.", + "span_text": "durant els tres dies es faran trenta-cinc xerrades sobre films i sèries", + "span_start": 1189, + "span_end": 1260, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Alberto Ammann.", + "span_text": "Destaquen, dissabte, la de l'actor Alberto Ammann, Helmer ‘Pacho' Herrera a la sèrie Narcos", + "span_start": 1262, + "span_end": 1353, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Zacarías M. de la Riva.", + "span_text": "Destaquen, dissabte, la de l'actor Alberto Ammann, Helmer ‘Pacho' Herrera a la sèrie Narcos, i també la del compositor de bandes sonores Zacarías M. de la Riva", + "span_start": 1262, + "span_end": 1421, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Presentarà el primer capítol de la seva nova sèrie Mira lo que has hecho.", + "span_text": "Berto Romero presentarà divendres a la tarda el primer capítol de la seva nova sèrie Mira lo que has hecho", + "span_start": 1480, + "span_end": 1586, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tallers de doblatge, de maquillatge d'éssers fantàstics, de cosplay i de creació de cartells de cinema.", + "span_text": "hi haurà tallers de doblatge, de maquillatge d'éssers fantàstics, de cosplay i, fins i tot, per a aprendre a crear un cartell de cinema", + "span_start": 1610, + "span_end": 1745, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També hi haurà espectacles d'improvisació i exhibicions d'especialistes de cinema d'acció, lluita, caigudes", + "span_start": 1747, + "span_end": 1854, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Deixa't seduir per la ficció.", + "span_text": "‘Deixa't seduir per la ficció', crida la Mia Wallace", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Deixa't corrompre per la ficció.", + "span_text": "‘Deixa't corrompre per la ficció', diu Pablo Escobar", + "span_start": 130, + "span_end": 182, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la Mia Wallace de Pulp Fiction en moltes andanes de metro, autobusos i cartells del carrer. ‘Deixa't corrompre per la ficció', diu Pablo Escobar, de Narcos", + "span_start": 38, + "span_end": 193, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El Saló del Cinema i les Sèries, organitzat per CinemaWorld i la Farga.", + "span_text": "Els universos del cinema i de les sèries tenen una cita aquest cap de setmana a la Farga de l'Hospitalet, al Saló del Cinema i les Sèries, organitzat per CinemaWorld i la Farga", + "span_start": 195, + "span_end": 371, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Farga de l'Hospitalet.", + "span_text": "a la Farga de l'Hospitalet, al Saló del Cinema i les Sèries", + "span_start": 273, + "span_end": 332, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Directors de càsting, directors artístics i guionistes.", + "span_text": "es farà la jornada de taules rodones, una activitat oberta al públic i que comptarà amb directors de càsting, directors artístics i guionistes", + "span_start": 505, + "span_end": 647, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estudiants del món audiovisual i també joves professionals.", + "span_text": "Les taules rodones són pensades especialment perquè hi participin estudiants del món audiovisual i també joves professionals", + "span_start": 649, + "span_end": 773, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Harry Potter i Star Wars.", + "span_text": "Si hi ha hagut universos protagonistes en la ficció dels darrers anys, aquests són Harry Potter i Star Wars. Per això, els organitzadors del Saló del Cinema i les Sèries han dedicat les exposicions més grans a aquestes dues sagues", + "span_start": 775, + "span_end": 1005, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Més de 400 metres quadrats.", + "span_text": "Més de 400 metres quadrats estan dedicats al món escrit per J.K. Rowling", + "span_start": 1007, + "span_end": 1079, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Trenta-cinc.", + "span_text": "durant els tres dies es faran trenta-cinc xerrades sobre films i sèries", + "span_start": 1189, + "span_end": 1260, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Alberto Ammann.", + "span_text": "Destaquen, dissabte, la de l'actor Alberto Ammann, Helmer ‘Pacho' Herrera a la sèrie Narcos", + "span_start": 1262, + "span_end": 1353, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Zacarías M. de la Riva.", + "span_text": "Destaquen, dissabte, la de l'actor Alberto Ammann, Helmer ‘Pacho' Herrera a la sèrie Narcos, i també la del compositor de bandes sonores Zacarías M. de la Riva", + "span_start": 1262, + "span_end": 1421, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Presentarà el primer capítol de la seva nova sèrie Mira lo que has hecho.", + "span_text": "Berto Romero presentarà divendres a la tarda el primer capítol de la seva nova sèrie Mira lo que has hecho", + "span_start": 1480, + "span_end": 1586, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tallers de doblatge, de maquillatge d'éssers fantàstics, de cosplay i, fins i tot, per a aprendre a crear un cartell de cinema.", + "span_text": "hi haurà tallers de doblatge, de maquillatge d'éssers fantàstics, de cosplay i, fins i tot, per a aprendre a crear un cartell de cinema", + "span_start": 1610, + "span_end": 1745, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També hi haurà espectacles d'improvisació i exhibicions d'especialistes de cinema d'acció, lluita, caigudes", + "span_start": 1747, + "span_end": 1854, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_179", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Maria Josepa Casanellas i Escofet...", + "story": "Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Penedès, 1922- 8 d'agost de 2007) coneguda al barri de la Marina com la «Pepita», fou una pedagoga catalana. Des de ben jove va demostrar grans inquietuds i va ser l'única noia del seu poble que va estudiar a l'institut de Vilafranca del Penedès. Als 17 anys es va independitzar i es va instal·lar al barri del Port per impartir classes de primària a l'escola parroquial de la Mare de Déu del Port, per recomanació de mossèn Pere Serra, capellà a Moja., El 1945, va aprovar les oposicions a mestra i va fer les pràctiques de Magisteri amb Maria Codina, dona del pedagog Artur Martorell, i és així que va entrar en contacte amb el Moviment de Renovació Pedagògica. Fou destinada a Barruera i després a Vilanova de Sau, però només va anar-hi a prendre possessió i de seguida va tornar al barri del Port per exercir de mestra ja a l'escola pública. La seva raó és que calia ajudar la gent a través de l'educació per sortir de la situació en què vivien. El 1986 es va jubilar però continuà encarregant-se de la biblioteca de l'escola i ajudant a infants amb dificultats d'aprenentatge., També va formar part de la Coordinació Escolar de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va ajudar a fundar juntament amb Marta Mata, i on ha col·laborat sovint fent classes a l'escola d'estiu. Així mateix, va ser membre de la Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC), un grup d'escoles de clara orientació catalana. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Maria Josepa Casanellas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què es va caracteritzar en els estudis?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quants anys tenia quan va marxar de casa dels seus pares?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va anar a viure?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va començar a fer llavors?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va superar les oposicions?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quina organització va relacionar-se?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Treballava a col·legis privats?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan va deixar la seva tasca professional?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la creació de quin grup va participar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb qui hi va treballar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De quina altra organització va formar part?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com va ser guardonada el 2006?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Moja, a l'Alt Penedès.", + "span_text": "Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Penedès, 1922- 8 d'agost de 2007)", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou pedagoga.", + "span_text": "Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Penedès, 1922- 8 d'agost de 2007) coneguda al barri de la Marina com la «Pepita», fou una pedagoga catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 152, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser l'única noia que va estudiar a l'institut de Vilafranca del Penedès.", + "span_text": "va ser l'única noia del seu poble que va estudiar a l'institut de Vilafranca del Penedès", + "span_start": 202, + "span_end": 290, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "17.", + "span_text": "Als 17 anys es va independitzar", + "span_start": 292, + "span_end": 323, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al barri del Port.", + "span_text": "es va instal·lar al barri del Port", + "span_start": 326, + "span_end": 360, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Classes de primària a l'escola parroquial de la Mare de Déu del Port.", + "span_text": "es va instal·lar al barri del Port per impartir classes de primària a l'escola parroquial de la Mare de Déu del Port", + "span_start": 326, + "span_end": 442, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 1945.", + "span_text": "El 1945, va aprovar les oposicions a mestra", + "span_start": 500, + "span_end": 543, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el Moviment de Renovació Pedagògica.", + "span_text": "va entrar en contacte amb el Moviment de Renovació Pedagògica", + "span_start": 647, + "span_end": 708, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No, exercia de mestra a l'escola pública.", + "span_text": "va tornar al barri del Port per exercir de mestra ja a l'escola pública", + "span_start": 819, + "span_end": 890, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per ajudar la gent a través de l'educació per sortir de la situació en què vivien.", + "span_text": "La seva raó és que calia ajudar la gent a través de l'educació per sortir de la situació en què vivien", + "span_start": 892, + "span_end": 994, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 1986.", + "span_text": "El 1986 es va jubilar", + "span_start": 996, + "span_end": 1017, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De l'Escola de Mestres Rosa Sensat.", + "span_text": "També va formar part de la Coordinació Escolar de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va ajudar a fundar", + "span_start": 1130, + "span_end": 1235, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Marta Mata.", + "span_text": "l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va ajudar a fundar juntament amb Marta Mata", + "span_start": 1180, + "span_end": 1260, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De la Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC).", + "span_text": "Així mateix, va ser membre de la Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC)", + "span_start": 1322, + "span_end": 1414, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb la Medalla d'Honor de Barcelona.", + "span_text": "El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona", + "span_start": 1464, + "span_end": 1512, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Moja, a l'Alt Penedès.", + "span_text": "Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Penedès, 1922- 8 d'agost de 2007)", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser pedagoga.", + "span_text": "Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Penedès, 1922- 8 d'agost de 2007) coneguda al barri de la Marina com la «Pepita», fou una pedagoga catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 152, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser l'única noia que va estudiar a l'institut de Vilafranca del Penedès.", + "span_text": "va ser l'única noia del seu poble que va estudiar a l'institut de Vilafranca del Penedès", + "span_start": 202, + "span_end": 290, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "17 anys.", + "span_text": "Als 17 anys es va independitzar", + "span_start": 292, + "span_end": 323, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al barri del Port.", + "span_text": "es va instal·lar al barri del Port", + "span_start": 326, + "span_end": 360, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Classes de primària a l'escola parroquial de la Mare de Déu del Port.", + "span_text": "es va instal·lar al barri del Port per impartir classes de primària a l'escola parroquial de la Mare de Déu del Port", + "span_start": 326, + "span_end": 442, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "El 1945, va aprovar les oposicions a mestra", + "span_start": 500, + "span_end": 543, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el Moviment de Renovació Pedagògica.", + "span_text": "va entrar en contacte amb el Moviment de Renovació Pedagògica", + "span_start": 647, + "span_end": 708, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No, exercia de mestra a l'escola pública.", + "span_text": "va tornar al barri del Port per exercir de mestra ja a l'escola pública", + "span_start": 819, + "span_end": 890, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per ajudar la gent a través de l'educació per sortir de la situació en què vivien.", + "span_text": "La seva raó ��s que calia ajudar la gent a través de l'educació per sortir de la situació en què vivien", + "span_start": 892, + "span_end": 994, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 1986.", + "span_text": "El 1986 es va jubilar", + "span_start": 996, + "span_end": 1017, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De l'Escola de Mestres Rosa Sensat.", + "span_text": "També va formar part de la Coordinació Escolar de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va ajudar a fundar", + "span_start": 1130, + "span_end": 1235, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Marta Mata.", + "span_text": "l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va ajudar a fundar juntament amb Marta Mata", + "span_start": 1180, + "span_end": 1260, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De la Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC).", + "span_text": "Així mateix, va ser membre de la Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC)", + "span_start": 1322, + "span_end": 1414, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.", + "span_text": "El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona", + "span_start": 1464, + "span_end": 1512, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Moja, Alt Penedès.", + "span_text": "Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Penedès, 1922- 8 d'agost de 2007)", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una pedagoga.", + "span_text": "Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Penedès, 1922- 8 d'agost de 2007) coneguda al barri de la Marina com la «Pepita», fou una pedagoga catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 152, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser l'única noia del seu poble que va estudiar a l'institut de Vilafranca del Penedès.", + "span_text": "va ser l'única noia del seu poble que va estudiar a l'institut de Vilafranca del Penedès", + "span_start": 202, + "span_end": 290, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "17 anys.", + "span_text": "Als 17 anys es va independitzar", + "span_start": 292, + "span_end": 323, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al barri del Port.", + "span_text": "es va instal·lar al barri del Port", + "span_start": 326, + "span_end": 360, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Les classes de primària a l'escola parroquial de la Mare de Déu del Port.", + "span_text": "es va instal·lar al barri del Port per impartir classes de primària a l'escola parroquial de la Mare de Déu del Port", + "span_start": 326, + "span_end": 442, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "El 1945, va aprovar les oposicions a mestra", + "span_start": 500, + "span_end": 543, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el Moviment de Renovació Pedagògica.", + "span_text": "va entrar en contacte amb el Moviment de Renovació Pedagògica", + "span_start": 647, + "span_end": 708, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va tornar al barri del Port per exercir de mestra ja a l'escola pública", + "span_start": 819, + "span_end": 890, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La seva raó és que calia ajudar la gent a través de l'educació per sortir de la situació en què vivien.", + "span_text": "La seva raó és que calia ajudar la gent a través de l'educació per sortir de la situació en què vivien", + "span_start": 892, + "span_end": 994, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 1986.", + "span_text": "El 1986 es va jubilar", + "span_start": 996, + "span_end": 1017, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De l'Escola de Mestres Rosa Sensat.", + "span_text": "També va formar part de la Coordinació Escolar de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va ajudar a fundar", + "span_start": 1130, + "span_end": 1235, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Marta Mata.", + "span_text": "També va formar part de la Coordinació Escolar de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va ajudar a fundar juntament amb Marta Mata", + "span_start": 1130, + "span_end": 1260, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De la Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana.", + "span_text": "Així mateix, va ser membre de la Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana", + "span_start": 1322, + "span_end": 1405, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb la Medalla d'Honor de Barcelona.", + "span_text": "El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona", + "span_start": 1464, + "span_end": 1512, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_133", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "sang nova - XIII-12", + "story": "Acabaré aquesta carta a Vall-llosell, si és que la Verge de Montserrat ens permet arribar-hi. ¡Ella ens encamini!\\n, * * *, Raimon, estimat meu: nostra fugida ha fracassat. No erem encara al rieral que ens hem vist detinguts per uns quants homes comanats pel Sabaté, qui en nom de la Junta Revolucionaria volia portar-nos presos a Vall de Pedres. No pots figurar-te com ens hem esglaiat nosaltres, sobretot la mamà. S'ha armat una tan viva disputa amb nostres acompanyants, que he temut esclatés en lluita encarnitzada., No sé d'on m'he tret les forces per a saltar del carrro i per a increpar a nostres perseguidors per sa mala obra; de molestar a pobres dones i malalts. Crec que he arribat a impressionar-los, doncs callaven i fins alguns s'apartaven confosos. En aquell moment l'arribada d'en Basi amb un reforç ens ha perjudicat. S'ha renovat la disputa, i mossèn Isidro i jo hem degut fer miracles per a evitar un disbarat. Ha calgut transigir i tornar a casa., Quan hi arribàvem s'ha sentit la veu del Cerdà que venia corrents amb un altre escamot de galifardeus i tronava des de lluny contra el Sabaté perquè ens deixava entrar quedant-se ell fora. Jo, abans que ells, he entès de lo que es tractava, i he fet senya an en Basi perquè fiqués el carro a l'entrada sense acabar de descavalcar. Ha vingut just, perquè quan ells han sentit que el seu amo els cridava -A dintre tothom!-, ja la porta es tancava.", + "questions": [ + { + "input_text": "On vol finalitzar la carta la protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A qui li escriu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De què l’informa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui els ho ha impedit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On volien dur-los?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui s’ha espantat molt?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com ha reaccionat la protagonista?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin grup de persones viatjava en el carruatge?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els perseguidors s’han sorprès de l'actitud de la protagonista?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui ha aparegut llavors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com ha acabat el conflicte?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan s’apropaven a casa seva, què han sentit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De qui es queixava aquest?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui conduïa el carruatge?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Vall-llosell.", + "span_text": "Acabaré aquesta carta a Vall-llosell", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Raimon.", + "span_text": "Raimon, estimat meu: nostra fugida ha fracassat", + "span_start": 127, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que la seva fugida ha fracassat.", + "span_text": "Raimon, estimat meu: nostra fugida ha fracassat", + "span_start": 127, + "span_end": 174, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Uns quants homes comanats pel Sabaté.", + "span_text": "ens hem vist detinguts per uns quants homes comanats pel Sabaté", + "span_start": 205, + "span_end": 268, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Vall de Pedres.", + "span_text": "ens hem vist detinguts per uns quants homes comanats pel Sabaté", + "span_start": 205, + "span_end": 268, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sobretot la mamà.", + "span_text": "No pots figurar-te com ens hem esglaiat nosaltres, sobretot la mamà", + "span_start": 350, + "span_end": 417, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Saltant del carro i increpant a seus perseguidors per sa mala obra.", + "span_text": "No sé d'on m'he tret les forces per a saltar del carrro i per a increpar a nostres perseguidors per sa mala obra", + "span_start": 525, + "span_end": 637, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dones i malalts.", + "span_text": "saltar del carrro i per a increpar a nostres perseguidors per sa mala obra; de molestar a pobres dones i malalts", + "span_start": 563, + "span_end": 675, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Crec que he arribat a impressionar-los, doncs callaven i fins alguns s'apartaven confosos", + "span_start": 677, + "span_end": 766, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En Basi.", + "span_text": "En aquell moment l'arribada d'en Basi amb un reforç ens ha perjudicat", + "span_start": 768, + "span_end": 837, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha calgut transigir i tornar a casa.", + "span_text": "ha renovat la disputa, i mossèn Isidro i jo hem degut fer miracles per a evitar un disbarat. Ha calgut transigir i tornar a casa", + "span_start": 841, + "span_end": 969, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La veu del Cerdà.", + "span_text": "Quan hi arribàvem s'ha sentit la veu del Cerdà", + "span_start": 973, + "span_end": 1019, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Del Sabaté.", + "span_text": "Quan hi arribàvem s'ha sentit la veu del Cerdà que venia corrents amb un altre escamot de galifardeus i tronava des de lluny contra el Sabaté perquè ens deixava entrar quedant-se ell fora", + "span_start": 973, + "span_end": 1160, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè els deixava entrar quedant-se ell fora.", + "span_text": "tronava des de lluny contra el Sabaté perquè ens deixava entrar quedant-se ell fora", + "span_start": 1077, + "span_end": 1160, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En Basi.", + "span_text": "he fet senya an en Basi perquè fiqués el carro a l'entrada sense acabar de descavalcar", + "span_start": 1216, + "span_end": 1302, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Vall-llosell.", + "span_text": "Acabaré aquesta carta a Vall-llosell", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Raimon.", + "span_text": "Raimon, estimat meu: nostra fugida ha fracassat", + "span_start": 127, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que la seva fugida ha fracassat.", + "span_text": "Raimon, estimat meu: nostra fugida ha fracassat", + "span_start": 127, + "span_end": 174, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Uns quants homes comanats pel Sabaté.", + "span_text": "ens hem vist detinguts per uns quants homes comanats pel Sabaté", + "span_start": 205, + "span_end": 268, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Vall de Pedres.", + "span_text": "ens hem vist detinguts per uns quants homes comanats pel Sabaté, qui en nom de la Junta Revolucionaria volia portar-nos presos a Vall de Pedres", + "span_start": 205, + "span_end": 348, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sobretot la mamà.", + "span_text": "No pots figurar-te com ens hem esglaiat nosaltres, sobretot la mamà", + "span_start": 350, + "span_end": 417, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Saltant del carro i increpant a seus perseguidors per sa mala obra.", + "span_text": "No sé d'on m'he tret les forces per a saltar del carrro i per a increpar a nostres perseguidors per sa mala obra", + "span_start": 525, + "span_end": 637, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pobres dones i malalts.", + "span_text": "saltar del carrro i per a increpar a nostres perseguidors per sa mala obra; de molestar a pobres dones i malalts", + "span_start": 563, + "span_end": 675, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí, doncs callaven i alguns s'apartaven confosos.", + "span_text": "Crec que he arribat a impressionar-los, doncs callaven i fins alguns s'apartaven confosos", + "span_start": 677, + "span_end": 766, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En Basi.", + "span_text": "En aquell moment l'arribada d'en Basi amb un reforç ens ha perjudicat", + "span_start": 768, + "span_end": 837, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha calgut transigir i tornar a casa.", + "span_text": "ha renovat la disputa, i mossèn Isidro i jo hem degut fer miracles per a evitar un disbarat. Ha calgut transigir i tornar a casa", + "span_start": 841, + "span_end": 969, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La veu del Cerdà.", + "span_text": "Quan hi arribàvem s'ha sentit la veu del Cerdà", + "span_start": 973, + "span_end": 1019, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Del Sabaté.", + "span_text": "Quan hi arribàvem s'ha sentit la veu del Cerdà que venia corrents amb un altre escamot de galifardeus i tronava des de lluny contra el Sabaté perquè ens deixava entrar quedant-se ell fora", + "span_start": 973, + "span_end": 1160, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè els deixava entrar quedant-se ell fora.", + "span_text": "tronava des de lluny contra el Sabaté perquè ens deixava entrar quedant-se ell fora", + "span_start": 1077, + "span_end": 1160, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En Basi.", + "span_text": "he fet senya an en Basi perquè fiqués el carro a l'entrada sense acabar de descavalcar", + "span_start": 1216, + "span_end": 1302, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Vall-llosell.", + "span_text": "Acabaré aquesta carta a Vall-llosell, si és que la Verge de Montserrat ens permet arribar-hi", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A en Raimon.", + "span_text": "Raimon, estimat meu: nostra fugida ha fracassat", + "span_start": 127, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que la seva fugida ha fracassat.", + "span_text": "Raimon, estimat meu: nostra fugida ha fracassat", + "span_start": 127, + "span_end": 174, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Uns quants homes comanats pel Sabaté.", + "span_text": "No erem encara al rieral que ens hem vist detinguts per uns quants homes comanats pel Sabaté", + "span_start": 176, + "span_end": 268, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Vall de Pedres.", + "span_text": "ens hem vist detinguts per uns quants homes comanats pel Sabaté, qui en nom de la Junta Revolucionaria volia portar-nos presos a Vall de Pedres", + "span_start": 205, + "span_end": 348, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La seva mamà.", + "span_text": "No pots figurar-te com ens hem esglaiat nosaltres, sobretot la mamà", + "span_start": 350, + "span_end": 417, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha tret les forces per a saltar del carrro i per a increpar als seus perseguidors per sa mala obra.", + "span_text": "No sé d'on m'he tret les forces per a saltar del carrro i per a increpar a nostres perseguidors per sa mala obra", + "span_start": 525, + "span_end": 637, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pobres dones i malalts.", + "span_text": "m'he tret les forces per a saltar del carrro i per a increpar a nostres perseguidors per sa mala obra; de molestar a pobres dones i malalts", + "span_start": 536, + "span_end": 675, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Crec que he arribat a impressionar-los, doncs callaven i fins alguns s'apartaven confosos", + "span_start": 677, + "span_end": 766, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En Basi.", + "span_text": "En aquell moment l'arribada d'en Basi amb un reforç ens ha perjudicat", + "span_start": 768, + "span_end": 837, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha calgut transigir i tornar a casa.", + "span_text": "ha renovat la disputa, i mossèn Isidro i jo hem degut fer miracles per a evitar un disbarat. Ha calgut transigir i tornar a casa", + "span_start": 841, + "span_end": 969, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La veu del Cerdà.", + "span_text": "Quan hi arribàvem s'ha sentit la veu del Cerdà", + "span_start": 973, + "span_end": 1019, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Del Sabaté.", + "span_text": "Quan hi arribàvem s'ha sentit la veu del Cerdà que venia corrents amb un altre escamot de galifardeus i tronava des de lluny contra el Sabaté perquè ens deixava entrar quedant-se ell fora", + "span_start": 973, + "span_end": 1160, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè els deixava entrar quedant-se ell fora.", + "span_text": "tronava des de lluny contra el Sabaté perquè ens deixava entrar quedant-se ell fora", + "span_start": 1077, + "span_end": 1160, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En Basi.", + "span_text": "he fet senya an en Basi perquè fiqués el carro a l'entrada sense acabar de descavalcar", + "span_start": 1216, + "span_end": 1302, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_129", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pilar Malla Escofet", + "story": "Pilar Malla i Escofet (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 9 de setembre de 1931) és una mestra i diplomada en treball social catalana, experta en serveis socials i establerta a Barcelona. Fou diputada al Parlament de Catalunya, i primera Síndica de Greuges de Barcelona., Durant onze anys va treballar a França amb emigrants espanyols, en centres de salut, en el Servei Social de Mà d'Obra Estrangera i en el Servei Social Internacional., Ha estat professora de Treball Social en l'Escola Universitària de Treball Social de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB) de Barcelona entre els anys 1969 i 1990., Va treballar a Càritas Diocesana de Barcelona com responsable del Departament d'Acció Social entre 1974 i 1978., Des del 1978 fins al 1981 fou nomenada cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya; i entre 1989 i 1998 ha estat membre del Consell General de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya en representació de les entitats d'iniciativa social., El 1981 s'hi va reincorporar com secretària general de Caritas Diocesana de Barcelona i en fou la directora entre 1993 i 1998., Ha format part del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat responsable de la Comissió de Pobresa d'aquest consell. Va presidir la Comissió Tècnica de Desequilibris Socials del Pla Estratègic Barcelona 2000., Ha coordinat diferents publicacions de treball social, ha publicat articles en diverses revistes de treball social i ha promogut treballs que recullen i denuncien la realitat de la pobresa a Catalunya. També és autora de diverses publicacions i ha dirigit planificacions de treball social per a l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya., És membre del Consell Assessor de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya., És vice-presidenta del patronat del Centre Català de Solidaritat, CECAS. Fundació que treballa amb drogodependents i està formada per diferents membres de Càritas Catalunya., Membre de Ciutadans pel Canvi, va ser elegida diputada en el Parlament de Catalunya en la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1999. Fou presidenta de la Comissió de Política Social del Parlament durant la sisena legislatura (1999-2003)., Del 2004 al maig del 2010 va ser Síndica de Greuges de Barcelona., Ha estat guardonada amb el Memorial Joan XXIII per la Pau (1985), el Premi d'Honor Lluís Carulla (1988), la Creu d'Or de l'orde civil de la Solidaritat Social del govern espanyol (1996) i la Creu de Sant Jordi (2004).,", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Pilar Malla?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quants anys va ser a França?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S’ha dedicat a la docència?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va tenir a Càritas primer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I què va ser entre el 1978 i el 1981?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va fer just després?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com ha col·laborat amb l’Ajuntament de Barcelona?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha escrit articles?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha fomentat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què és vicepresidenta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A què es dedica aquesta organització?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan va ser esdevenir diputada del Parlament?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va ser síndica de greuges de Barcelona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha rebut algun premi?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Al Pont d'Armentera, a l'Alt Camp.", + "span_text": "Pilar Malla i Escofet (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 9 de setembre de 1931)", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una mestra i diplomada en treball social catalana, experta en serveis socials.", + "span_text": "Pilar Malla i Escofet (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 9 de setembre de 1931) és una mestra i diplomada en treball social catalana, experta en serveis socials", + "span_start": 0, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Onze anys.", + "span_text": "Durant onze anys va treballar a França", + "span_start": 269, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat professora de Treball Social en l'Escola Universitària de Treball Social de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona", + "span_start": 437, + "span_end": 571, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Responsable del Departament d'Acció Social.", + "span_text": "Va treballar a Càritas Diocesana de Barcelona com responsable del Departament d'Acció Social entre 1974 i 1978", + "span_start": 623, + "span_end": 733, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya.", + "span_text": "Des del 1978 fins al 1981 fou nomenada cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 737, + "span_end": 831, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Reincorporar-se com secretària general de Caritas Diocesana de Barcelona i en fou la directora entre 1993 i 1998.", + "span_text": "El 1981 s'hi va reincorporar com secretària general de Caritas Diocesana de Barcelona i en fou la directora entre 1993 i 1998", + "span_start": 995, + "span_end": 1120, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha format part del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat responsable de la Comissió de Pobresa d'aquest consell.", + "span_text": "Ha format part del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat responsable de la Comissió de Pobresa d'aquest consell", + "span_start": 1124, + "span_end": 1274, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha publicat articles en diverses revistes de treball social", + "span_start": 1425, + "span_end": 1484, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Treballs que recullen i denuncien la realitat de la pobresa a Catalunya.", + "span_text": "ha promogut treballs que recullen i denuncien la realitat de la pobresa a Catalunya", + "span_start": 1487, + "span_end": 1570, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del patronat del Centre Català de Solidaritat, CECAS.", + "span_text": "És vice-presidenta del patronat del Centre Català de Solidaritat, CECAS", + "span_start": 1819, + "span_end": 1890, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Treballa amb drogodependents.", + "span_text": "Fundació que treballa amb drogodependents", + "span_start": 1892, + "span_end": 1933, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1999.", + "span_text": "va ser elegida diputada en el Parlament de Catalunya en la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1999", + "span_start": 2026, + "span_end": 2143, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del 2004 al maig del 2010.", + "span_text": "Del 2004 al maig del 2010 va ser Síndica de Greuges de Barcelona", + "span_start": 2253, + "span_end": 2317, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat guardonada amb el Memorial Joan XXIII per la Pau (1985), el Premi d'Honor Lluís Carulla (1988), la Creu d'Or de l'orde civil de la Solidaritat Social del govern espanyol (1996) i la Creu de Sant Jordi (2004)", + "span_start": 2321, + "span_end": 2537, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Al Pont d'Armentera, a l'Alt Camp.", + "span_text": "Pilar Malla i Escofet (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 9 de setembre de 1931)", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una mestra i diplomada en treball social catalana, experta en serveis socials.", + "span_text": "Pilar Malla i Escofet (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 9 de setembre de 1931) és una mestra i diplomada en treball social catalana, experta en serveis socials", + "span_start": 0, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "Durant onze anys va treballar a França", + "span_start": 269, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat professora de Treball Social en l'Escola Universitària de Treball Social de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona", + "span_start": 437, + "span_end": 571, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Responsable del Departament d'Acció Social.", + "span_text": "Va treballar a Càritas Diocesana de Barcelona com responsable del Departament d'Acció Social entre 1974 i 1978", + "span_start": 623, + "span_end": 733, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya.", + "span_text": "Des del 1978 fins al 1981 fou nomenada cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 737, + "span_end": 831, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Reincorporar-se com secretària general de Caritas Diocesana de Barcelona i en fou la directora entre 1993 i 1998.", + "span_text": "El 1981 s'hi va reincorporar com secretària general de Caritas Diocesana de Barcelona i en fou la directora entre 1993 i 1998", + "span_start": 995, + "span_end": 1120, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha format part del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat responsable de la Comissió de Pobresa d'aquest consell.", + "span_text": "Ha format part del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat responsable de la Comissió de Pobresa d'aquest consell", + "span_start": 1124, + "span_end": 1274, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha publicat articles en diverses revistes de treball social", + "span_start": 1425, + "span_end": 1484, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Treballs que recullen i denuncien la realitat de la pobresa a Catalunya.", + "span_text": "ha promogut treballs que recullen i denuncien la realitat de la pobresa a Catalunya", + "span_start": 1487, + "span_end": 1570, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del patronat del Centre Català de Solidaritat, CECAS.", + "span_text": "És vice-presidenta del patronat del Centre Català de Solidaritat, CECAS", + "span_start": 1819, + "span_end": 1890, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Treballa amb drogodependents.", + "span_text": "Fundació que treballa amb drogodependents", + "span_start": 1892, + "span_end": 1933, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'any 1999.", + "span_text": "va ser elegida diputada en el Parlament de Catalunya en la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1999", + "span_start": 2026, + "span_end": 2143, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del 2004 al maig del 2010.", + "span_text": "Del 2004 al maig del 2010 va ser Síndica de Greuges de Barcelona", + "span_start": 2253, + "span_end": 2317, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí, amb el Memorial Joan XXIII per la Pau, el Premi d'Honor Lluís Carulla, la Creu d'Or de l'orde civil de la Solidaritat Social del govern espanyol i la Creu de Sant Jordi.", + "span_text": "Ha estat guardonada amb el Memorial Joan XXIII per la Pau (1985), el Premi d'Honor Lluís Carulla (1988), la Creu d'Or de l'orde civil de la Solidaritat Social del govern espanyol (1996) i la Creu de Sant Jordi (2004)", + "span_start": 2321, + "span_end": 2537, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Al Pont d'Armentera.", + "span_text": "Pilar Malla i Escofet (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 9 de setembre de 1931)", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una mestra i diplomada en treball social catalana, experta en serveis socials.", + "span_text": "és una mestra i diplomada en treball social catalana, experta en serveis socials", + "span_start": 77, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Onze anys.", + "span_text": "Durant onze anys va treballar a França", + "span_start": 269, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat professora de Treball Social en l'Escola Universitària de Treball Social de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona", + "span_start": 437, + "span_end": 571, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El de responsable del Departament d'Acció Social.", + "span_text": "Va treballar a Càritas Diocesana de Barcelona com responsable del Departament d'Acció Social entre 1974 i 1978", + "span_start": 623, + "span_end": 733, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya.", + "span_text": "Des del 1978 fins al 1981 fou nomenada cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 737, + "span_end": 831, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es va reincorporar com secretària general de Caritas Diocesana de Barcelona i en fou la directora entre 1993 i 1998.", + "span_text": "El 1981 s'hi va reincorporar com secretària general de Caritas Diocesana de Barcelona i en fou la directora entre 1993 i 1998", + "span_start": 995, + "span_end": 1120, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha format part del seu Consell Municipal de Benestar Social i ha estat responsable de la Comissió de Pobresa d'aquest consell.", + "span_text": "Ha format part del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat responsable de la Comissió de Pobresa d'aquest consell", + "span_start": 1124, + "span_end": 1274, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha publicat articles en diverses revistes", + "span_start": 1425, + "span_end": 1466, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Treballs que recullen i denuncien la realitat de la pobresa a Catalunya.", + "span_text": "ha promogut treballs que recullen i denuncien la realitat de la pobresa a Catalunya", + "span_start": 1487, + "span_end": 1570, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del patronat del Centre Català de Solidaritat.", + "span_text": "És vice-presidenta del patronat del Centre Català de Solidaritat", + "span_start": 1819, + "span_end": 1883, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Treballa amb drogodependents.", + "span_text": "Fundació que treballa amb drogodependents", + "span_start": 1892, + "span_end": 1933, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'any 1999.", + "span_text": "va ser elegida diputada en el Parlament de Catalunya en la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1999", + "span_start": 2026, + "span_end": 2143, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del 2004 al maig del 2010.", + "span_text": "Del 2004 al maig del 2010 va ser Síndica de Greuges de Barcelona", + "span_start": 2253, + "span_end": 2317, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha estat guardonada amb el Memorial Joan XXIII per la Pau (1985), el Premi d'Honor Lluís Carulla (1988), la Creu d'Or de l'orde civil de la Solidaritat Social del govern espanyol (1996) i la Creu de Sant Jordi (2004)", + "span_start": 2321, + "span_end": 2537, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_99", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-100", + "story": "-I com ho voldries fer?- replicà en Vadô. -Si a sa boja et tiressis a embarrancar, potser no ho contaries, caret. Si de cas t'haurien de portar un cap i preparar…, -I ara!- saltà l'avi Mauva. -Gràcies a Déu no tenim necessitat de que ningú exposu sa seua vida per nosatros. És pecat, abusar de sa caritat des proïsme., El pare devia ser de la mateixa opinió. Blanes fugia, fugia… La pluja i la distància anaven emboirant la gernació que tant ens havia interessat. Les siluetes de les persones se fongueren en una sola taca negrenca, el conjunt s'esfumà… Després gent i platja desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents. La vila, anierada en un clotarell de muntanyes, presentava un aspecte fatídic. El campanar de sa encimbellada església, capçat d'una corona estranya, amb son cos bru i encirat i el seu rellotjàs a tall de medalla pectoral, prenia la figura d'un àugur ciclòpic, dret al costat de l'ara, amb tot el poble agenollat als seus peus. La Palomera revestida d'aigua xarbotosa, com un ronc perol que bull i s'estufa i es vessa a dojo, passava, fantàsticament. Arreu bromes, pluja, udoladissa… El paisatge fluïdificant-se en l'ambient tèrbol i ombradís: un paisatge de somni pesat. La imaginació creia pesenciar aquella obra sense nom de què parla el Macbeth., -Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclamà en Vadò: -avui entristeixes es cor des teus fills. Es dimonis ballen pes teus turons i s'infern ronca sobre tes platges.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin personatge parla primer?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què podria passar si l’altre personatge intentés embarrancar sense preparació?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què n’opinava l’avi?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què és pecat, segons ell?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D’on s’anaven allunyant?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Feia bon temps?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Podien veure la costa ara?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com era el poble des d’allà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què semblava el campanar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com estava la Palomera?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com era l'atmosfera?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quin personatge de Shakespeare es fa referència al text?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Blanes és un poble trist, segons Vadò?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui dansa al poble, segons ell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En Vadô.", + "span_text": "I com ho voldries fer?- replicà en Vadô", + "span_start": 1, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que potser no ho contaria.", + "span_text": "Si a sa boja et tiressis a embarrancar, potser no ho contaries", + "span_start": 43, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no tenen necessitat de que ningú exposu sa seua vida per ells.", + "span_text": "I ara!- saltà l'avi Mauva. -Gràcies a Déu no tenim necessitat de que ningú exposu sa seua vida per nosatros", + "span_start": 166, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Abusar de sa caritat des proïsme.", + "span_text": "És pecat, abusar de sa caritat des proïsme", + "span_start": 275, + "span_end": 317, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Blanes.", + "span_text": "Blanes fugia, fugia", + "span_start": 361, + "span_end": 380, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La pluja i la distància anaven emboirant la gernació que tant ens havia interessat", + "span_start": 382, + "span_end": 464, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Les siluetes de les persones se fongueren en una sola taca negrenca, el conjunt s'esfumà… Després gent i platja desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents", + "span_start": 466, + "span_end": 651, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè desaparegué darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents.", + "span_text": "Després gent i platja desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents", + "span_start": 556, + "span_end": 651, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'un aspecte fatídic.", + "span_text": "La vila, anierada en un clotarell de muntanyes, presentava un aspecte fatídic", + "span_start": 653, + "span_end": 730, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un àugur ciclòpic.", + "span_text": "El campanar de sa encimbellada església, capçat d'una corona estranya, amb son cos bru i encirat i el seu rellotjàs a tall de medalla pectoral, prenia la figura d'un àugur ciclòpic", + "span_start": 732, + "span_end": 912, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Revestida d'aigua xarbotosa.", + "span_text": "La Palomera revestida d'aigua xarbotosa", + "span_start": 981, + "span_end": 1020, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tèrbola i ombradissa.", + "span_text": "El paisatge fluïdificant-se en l'ambient tèrbol i ombradís", + "span_start": 1137, + "span_end": 1195, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Macbeth.", + "span_text": "La imaginació creia pesenciar aquella obra sense nom de què parla el Macbeth", + "span_start": 1225, + "span_end": 1301, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, és terra de s'alegria.", + "span_text": "Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclamà en Vadò", + "span_start": 1306, + "span_end": 1358, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es dimonis.", + "span_text": "Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclamà en Vadò: -avui entristeixes es cor des teus fills. Es dimonis ballen pes teus turons", + "span_start": 1306, + "span_end": 1435, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "En Vadô.", + "span_text": "I com ho voldries fer?- replicà en Vadô", + "span_start": 1, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que potser no ho contaria.", + "span_text": "Si a sa boja et tiressis a embarrancar, potser no ho contaries", + "span_start": 43, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no tenen necessitat de que ningú exposu sa seua vida per ells.", + "span_text": "I ara!- saltà l'avi Mauva. -Gràcies a Déu no tenim necessitat de que ningú exposu sa seua vida per nosatros", + "span_start": 166, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Abusar de sa caritat des proïsme.", + "span_text": "És pecat, abusar de sa caritat des proïsme", + "span_start": 275, + "span_end": 317, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Blanes.", + "span_text": "Blanes fugia, fugia", + "span_start": 361, + "span_end": 380, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No, plovia.", + "span_text": "La pluja i la distància anaven emboirant la gernació que tant ens havia interessat", + "span_start": 382, + "span_end": 464, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Les siluetes de les persones se fongueren en una sola taca negrenca, el conjunt s'esfumà… Després gent i platja desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents", + "span_start": 466, + "span_end": 651, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè desaparegué darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents.", + "span_text": "Després gent i platja desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents", + "span_start": 556, + "span_end": 651, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'un aspecte fatídic.", + "span_text": "La vila, anierada en un clotarell de muntanyes, presentava un aspecte fatídic", + "span_start": 653, + "span_end": 730, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un àugur ciclòpic.", + "span_text": "El campanar de sa encimbellada església, capçat d'una corona estranya, amb son cos bru i encirat i el seu rellotjàs a tall de medalla pectoral, prenia la figura d'un àugur ciclòpic", + "span_start": 732, + "span_end": 912, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Revestida d'aigua xarbotosa.", + "span_text": "La Palomera revestida d'aigua xarbotosa", + "span_start": 981, + "span_end": 1020, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tèrbola i ombradissa.", + "span_text": "El paisatge fluïdificant-se en l'ambient tèrbol i ombradís", + "span_start": 1137, + "span_end": 1195, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Macbeth.", + "span_text": "La imaginació creia pesenciar aquella obra sense nom de què parla el Macbeth", + "span_start": 1225, + "span_end": 1301, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, és terra de s'alegria.", + "span_text": "Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclamà en Vadò", + "span_start": 1306, + "span_end": 1358, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es dimonis.", + "span_text": "Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclamà en Vadò: -avui entristeixes es cor des teus fills. Es dimonis ballen pes teus turons", + "span_start": 1306, + "span_end": 1435, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En Vadô.", + "span_text": "com ho voldries fer?- replicà en Vadô", + "span_start": 3, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que potser no ho contaria.", + "span_text": "Si a sa boja et tiressis a embarrancar, potser no ho contaries, caret", + "span_start": 43, + "span_end": 112, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no tenen necessitat de que ningú exposu sa seua vida per ells.", + "span_text": "I ara!- saltà l'avi Mauva. -Gràcies a Déu no tenim necessitat de que ningú exposu sa seua vida per nosatros", + "span_start": 166, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Abusar de sa caritat des proïsme.", + "span_text": "És pecat, abusar de sa caritat des proïsme", + "span_start": 275, + "span_end": 317, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Blanes.", + "span_text": "Blanes fugia, fugia", + "span_start": 361, + "span_end": 380, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La pluja i la distància anaven emboirant la gernació que tant ens havia interessat", + "span_start": 382, + "span_end": 464, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Les siluetes de les persones se fongueren en una sola taca negrenca, el conjunt s'esfumà… Després gent i platja desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents", + "span_start": 466, + "span_end": 651, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè desaparegué darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents.", + "span_text": "Després gent i platja desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents", + "span_start": 556, + "span_end": 651, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'un aspecte fatídic.", + "span_text": "La vila, anierada en un clotarell de muntanyes, presentava un aspecte fatídic", + "span_start": 653, + "span_end": 730, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un àugur ciclòpic.", + "span_text": "El campanar de sa encimbellada església, capçat d'una corona estranya, amb son cos bru i encirat i el seu rellotjàs a tall de medalla pectoral, prenia la figura d'un àugur ciclòpic", + "span_start": 732, + "span_end": 912, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Revestida d'aigua xarbotosa.", + "span_text": "La Palomera revestida d'aigua xarbotosa", + "span_start": 981, + "span_end": 1020, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tèrbola i ombradissa.", + "span_text": "paisatge fluïdificant-se en l'ambient tèrbol i ombradís", + "span_start": 1140, + "span_end": 1195, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Macbeth.", + "span_text": "La imaginació creia pesenciar aquella obra sense nom de què parla el Macbeth", + "span_start": 1225, + "span_end": 1301, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclamà en Vadò", + "span_start": 1306, + "span_end": 1358, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els dimonis.", + "span_text": "Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclamà en Vadò: -avui entristeixes es cor des teus fills. Es dimonis ballen pes teus turons", + "span_start": 1306, + "span_end": 1435, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1012", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Sixt i Hou de Celrà", + "story": "Sixt i Hou o Sist i Thou (Girona o Celrà, final del segle III - 303) van ser, segons una tradició, dos cristians que van morir martiritzats a Girona. Són venerats com a sants per l'Església catòlica a Celrà i Girona, però no consten al Martirologi romà., És probable que siguin figures llegendàries sense existència real, ja que no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars., El nom d'Hou (i de \\Sant Hou\\, Tou o Santou) correspondria a un derivat d'Eobald, Teobald o Eudald). En una de les primeres referències a les relíquies s'esmenten com de \\sancti Eovalli\\, sant Euvald., Aquest i Sixt haurien estat dos joves (nens o adolescents) cristians que no van voler renunciar a la seva fe durant la persecució de Dioclecià. La llegenda situa el seu martiri a Girona, on haurien estat degollats per orde del prefecte Rufí el dia 24 de març de l'any 303,., Els seus cossos van ésser enterrats en un lloc desconegut. Fins al segle xiii, entre 1227 i 1234, no van tenir culte; llavors, un pagès va veure unes llums misterioses (o per la revelació d'un àngel en un somni) sobre un bardissar vora el camí, prop de Celrà, i va trobar-hi unes restes que van ser les dels màrtirs: era un 7 de maig, que passarà a ésser la festivitat litúrgica dels sants. Traslladades a l'església de Sant Feliu de Celrà, els dos van ésser proclamats patrons de la localitat. Un reconeixement de les restes fet en 1750 pel vicari general de Girona va constatar que corresponien a nens o adolescents., La celebració a Celrà es va establir en dos dies: San Sixt, el mateix dia de l'aniversari de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, festa major del poble; Sant Hou, el 17 de juliol, festa major d'estiu., Tenen uns Goigs dedicats en la parròquia que comencen així: Dels devots, Sants Martyrs sou admirables Protectors; Pregau Sant Sist y Sant Thou, a Déu per als pecadors., S'ha dit que Sant Sixt és una cristianització d'alguna divinitat pagana relacionada amb la pagesia, ja que l'abril correspon a l'època de germinació de les llavors. Una dita local diu \\Els fesols, es planten per sant Sixt i es mengen per sant Ou\\ i una altra \\No és bon Sant Sixt i Sant Hou si no plou\\., Tot i que de vegades s'ha confós amb Sant Eudald, la tradició els tracta com a sants diferenciats., El reliquiari amb les restes dels sants màrtirs fou destruït en el saqueig que patí l'església de Celrà el dia 20 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui eren Sixt i Hou?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On són adorats?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Van ser persones reals?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com s’anomenava Hou inicialment?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina edat se’ls atribueix en el moment del martiri?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es creu que van morir?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan van començar a ser venerats?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D’on són patrons?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin dia se celebra el seu sant, respectivament?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com comença la seva lloança?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb què es relaciona sant Sixt?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan es van fer malbé les seves relíquies?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dos cristians que van morir martiritzats a Girona.", + "span_text": "Sixt i Hou o Sist i Thou (Girona o Celrà, final del segle III - 303) van ser, segons una tradició, dos cristians que van morir martiritzats a Girona", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Celrà i Girona.", + "span_text": "Són venerats com a sants per l'Església catòlica a Celrà i Girona", + "span_start": 150, + "span_end": 215, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És probable que no.", + "span_text": "És probable que siguin figures llegendàries sense existència real, ja que no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars", + "span_start": 256, + "span_end": 487, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars.", + "span_text": "És probable que siguin figures llegendàries sense existència real, ja que no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars", + "span_start": 256, + "span_end": 487, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sant Euvald.", + "span_text": "El nom d'Hou (i de \\Sant Hou\\, Tou o Santou) correspondria a un derivat d'Eobald, Teobald o Eudald). En una de les primeres referències a les relíquies s'esmenten com de \\sancti Eovalli\\, sant Euvald", + "span_start": 491, + "span_end": 690, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Haurien estat nens o adolescents.", + "span_text": "Aquest i Sixt haurien estat dos joves (nens o adolescents) cristians que no van voler renunciar a la seva fe durant la persecució de Dioclecià", + "span_start": 694, + "span_end": 836, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Degollats per orde del prefecte Rufí.", + "span_text": "La llegenda situa el seu martiri a Girona, on haurien estat degollats per orde del prefecte Rufí", + "span_start": 838, + "span_end": 934, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El dia 24 de març de l'any 303.", + "span_text": "degollats per orde del prefecte Rufí el dia 24 de març de l'any 303", + "span_start": 898, + "span_end": 965, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al segle xiii, entre 1227 i 1234.", + "span_text": "Fins al segle xiii, entre 1227 i 1234, no van tenir culte", + "span_start": 1029, + "span_end": 1086, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè, llavors, un pagès va veure unes llums misterioses (o per la revelació d'un àngel en un somni) sobre un bardissar vora el camí, prop de Celrà, i va trobar-hi unes restes que van ser les dels màrtirs.", + "span_text": "Fins al segle xiii, entre 1227 i 1234, no van tenir culte; llavors, un pagès va veure unes llums misterioses (o per la revelació d'un àngel en un somni) sobre un bardissar vora el camí, prop de Celrà, i va trobar-hi unes restes que van ser les dels màrtirs", + "span_start": 1029, + "span_end": 1285, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Sant Feliu de Celrà.", + "span_text": "Traslladades a l'església de Sant Feliu de Celrà, els dos van ésser proclamats patrons de la localitat", + "span_start": 1361, + "span_end": 1463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "San Sixt, el mateix dia de l'aniversari de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, festa major del poble; Sant Hou, el 17 de juliol, festa major d'estiu.", + "span_text": "La celebració a Celrà es va establir en dos dies: San Sixt, el mateix dia de l'aniversari de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, festa major del poble; Sant Hou, el 17 de juliol, festa major d'estiu", + "span_start": 1591, + "span_end": 1797, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dels devots, Sants Martyrs sou admirables Protectors; Pregau Sant Sist y Sant Thou, a Déu per als pecadors.", + "span_text": "Tenen uns Goigs dedicats en la parròquia que comencen així: Dels devots, Sants Martyrs sou admirables Protectors; Pregau Sant Sist y Sant Thou, a Déu per als pecadors", + "span_start": 1801, + "span_end": 1967, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb alguna divinitat pagana relacionada amb la pagesia.", + "span_text": "S'ha dit que Sant Sixt és una cristianització d'alguna divinitat pagana relacionada amb la pagesia", + "span_start": 1971, + "span_end": 2069, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En el saqueig que patí l'església de Celrà el dia 20 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil.", + "span_text": "El reliquiari amb les restes dels sants màrtirs fou destruït en el saqueig que patí l'església de Celrà el dia 20 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil", + "span_start": 2378, + "span_end": 2544, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dos cristians que van morir martiritzats a Girona.", + "span_text": "Sixt i Hou o Sist i Thou (Girona o Celrà, final del segle III - 303) van ser, segons una tradició, dos cristians que van morir martiritzats a Girona", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Celrà i Girona.", + "span_text": "Són venerats com a sants per l'Església catòlica a Celrà i Girona", + "span_start": 150, + "span_end": 215, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Probablement no.", + "span_text": "És probable que siguin figures llegendàries sense existència real, ja que no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars", + "span_start": 256, + "span_end": 487, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars.", + "span_text": "És probable que siguin figures llegendàries sense existència real, ja que no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars", + "span_start": 256, + "span_end": 487, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sant Euvald.", + "span_text": "El nom d'Hou (i de \\Sant Hou\\, Tou o Santou) correspondria a un derivat d'Eobald, Teobald o Eudald). En una de les primeres referències a les relíquies s'esmenten com de \\sancti Eovalli\\, sant Euvald", + "span_start": 491, + "span_end": 690, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Haurien estat nens o adolescents.", + "span_text": "Aquest i Sixt haurien estat dos joves (nens o adolescents) cristians que no van voler renunciar a la seva fe durant la persecució de Dioclecià", + "span_start": 694, + "span_end": 836, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Degollats per orde del prefecte Rufí.", + "span_text": "La llegenda situa el seu martiri a Girona, on haurien estat degollats per orde del prefecte Rufí", + "span_start": 838, + "span_end": 934, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El dia 24 de març de l'any 303.", + "span_text": "degollats per orde del prefecte Rufí el dia 24 de març de l'any 303", + "span_start": 898, + "span_end": 965, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al segle xiii, entre 1227 i 1234.", + "span_text": "Fins al segle xiii, entre 1227 i 1234, no van tenir culte", + "span_start": 1029, + "span_end": 1086, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè, llavors, un pagès va veure unes llums misterioses (o per la revelació d'un àngel en un somni) sobre un bardissar vora el camí, prop de Celrà, i va trobar-hi unes restes que van ser les dels màrtirs.", + "span_text": "Fins al segle xiii, entre 1227 i 1234, no van tenir culte; llavors, un pagès va veure unes llums misterioses (o per la revelació d'un àngel en un somni) sobre un bardissar vora el camí, prop de Celrà, i va trobar-hi unes restes que van ser les dels màrtirs", + "span_start": 1029, + "span_end": 1285, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Sant Feliu de Celrà.", + "span_text": "Traslladades a l'església de Sant Feliu de Celrà, els dos van ésser proclamats patrons de la localitat", + "span_start": 1361, + "span_end": 1463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "San Sixt, el mateix dia de l'aniversari de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, festa major del poble; Sant Hou, el 17 de juliol, festa major d'estiu.", + "span_text": "La celebració a Celrà es va establir en dos dies: San Sixt, el mateix dia de l'aniversari de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, festa major del poble; Sant Hou, el 17 de juliol, festa major d'estiu", + "span_start": 1591, + "span_end": 1797, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dels devots, Sants Martyrs sou admirables Protectors; Pregau Sant Sist y Sant Thou, a Déu per als pecadors.", + "span_text": "Tenen uns Goigs dedicats en la parròquia que comencen així: Dels devots, Sants Martyrs sou admirables Protectors; Pregau Sant Sist y Sant Thou, a Déu per als pecadors", + "span_start": 1801, + "span_end": 1967, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb alguna divinitat pagana relacionada amb la pagesia.", + "span_text": "S'ha dit que Sant Sixt és una cristianització d'alguna divinitat pagana relacionada amb la pagesia", + "span_start": 1971, + "span_end": 2069, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En el saqueig que patí l'església de Celrà el dia 20 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil.", + "span_text": "El reliquiari amb les restes dels sants màrtirs fou destruït en el saqueig que patí l'església de Celrà el dia 20 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil", + "span_start": 2378, + "span_end": 2544, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Segons una tradició, dos cristians que van morir martiritzats a Girona.", + "span_text": "Sixt i Hou o Sist i Thou (Girona o Celrà, final del segle III - 303) van ser, segons una tradició, dos cristians que van morir martiritzats a Girona", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Celrà i Girona.", + "span_text": "Són venerats com a sants per l'Església catòlica a Celrà i Girona", + "span_start": 150, + "span_end": 215, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Probablement no.", + "span_text": "És probable que siguin figures llegendàries sense existència real, ja que no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars", + "span_start": 256, + "span_end": 487, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars.", + "span_text": "És probable que siguin figures llegendàries sense existència real, ja que no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars", + "span_start": 256, + "span_end": 487, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sant Euvald.", + "span_text": "El nom d'Hou (i de \\Sant Hou\\, Tou o Santou) correspondria a un derivat d'Eobald, Teobald o Eudald). En una de les primeres referències a les relíquies s'esmenten com de \\sancti Eovalli\\, sant Euvald", + "span_start": 491, + "span_end": 690, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Haurien estat dos joves (nens o adolescents).", + "span_text": "Aquest i Sixt haurien estat dos joves (nens o adolescents) cristians que no van voler renunciar a la seva fe durant la persecució de Dioclecià", + "span_start": 694, + "span_end": 836, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Degollats per orde del prefecte Rufí.", + "span_text": "La llegenda situa el seu martiri a Girona, on haurien estat degollats per orde del prefecte Rufí", + "span_start": 838, + "span_end": 934, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El dia 24 de març de l'any 303.", + "span_text": "degollats per orde del prefecte Rufí el dia 24 de març de l'any 303", + "span_start": 898, + "span_end": 965, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al segle xiii, entre 1227 i 1234.", + "span_text": "Fins al segle xiii, entre 1227 i 1234, no van tenir culte", + "span_start": 1029, + "span_end": 1086, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè, llavors, un pagès va veure unes llums misterioses (o per la revelació d'un àngel en un somni) sobre un bardissar vora el camí, prop de Celrà, i va trobar-hi unes restes que van ser les dels màrtirs.", + "span_text": "Fins al segle xiii, entre 1227 i 1234, no van tenir culte; llavors, un pagès va veure unes llums misterioses (o per la revelació d'un àngel en un somni) sobre un bardissar vora el camí, prop de Celrà, i va trobar-hi unes restes que van ser les dels màrtirs", + "span_start": 1029, + "span_end": 1285, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Sant Feliu de Celrà.", + "span_text": "Traslladades a l'església de Sant Feliu de Celrà, els dos van ésser proclamats patrons de la localitat", + "span_start": 1361, + "span_end": 1463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "San Sixt, el mateix dia de l'aniversari de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, festa major del poble; Sant Hou, el 17 de juliol, festa major d'estiu.", + "span_text": "La celebració a Celrà es va establir en dos dies: San Sixt, el mateix dia de l'aniversari de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, festa major del poble; Sant Hou, el 17 de juliol, festa major d'estiu", + "span_start": 1591, + "span_end": 1797, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dels devots, Sants Martyrs sou admirables Protectors; Pregau Sant Sist y Sant Thou, a Déu per als pecadors.", + "span_text": "Tenen uns Goigs dedicats en la parròquia que comencen així: Dels devots, Sants Martyrs sou admirables Protectors; Pregau Sant Sist y Sant Thou, a Déu per als pecadors", + "span_start": 1801, + "span_end": 1967, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb alguna divinitat pagana relacionada amb la pagesia.", + "span_text": "S'ha dit que Sant Sixt és una cristianització d'alguna divinitat pagana relacionada amb la pagesia", + "span_start": 1971, + "span_end": 2069, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El dia 20 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil.", + "span_text": "El reliquiari amb les restes dels sants màrtirs fou destruït en el saqueig que patí l'església de Celrà el dia 20 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil", + "span_start": 2378, + "span_end": 2544, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_798", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Sara Jordà...", + "story": "Sara Jordà i Guanter (Figueres - ?, Barcelona, 11 d'agost de 1938), fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà., Pertanyia a una de les famílies més influents de Figueres de començaments del segle xx. Era filla de Tomás Jordà i Genover, que havia estat alcalde de Figueres els anys 1904 i 1905 i estava casada amb Josep Tutau i Estruch, net del ministre d'Hisenda de la Primera República Espanyola, Joan Tutau i Vergés., Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc, una organització creada el 1933 amb l'objectiu de proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme i que durant la guerra va actuar de cinquena columna a la zona republicana., El desenvolupament de la guerra i la progressiva crida de les lleves va fer que el 1938 el nombre de desertors s'hagués elevat molt, i més en les zones frontereres com l'Alt Empordà., En aquest context, Sara Jordà es va implicar en la lluita clandestina. Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort, i organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França. Descoberta la xarxa, va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes. Va ser condemnada a mort pel Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció., El seu nom figura entre les \\caigudes per Espanya\\ com a membre de la Sección Femenina de la Falange al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera., L'ajuntament franquista de Figueres li va dedicar el nom de la rambla principal de la ciutat, on tenia la seva residència. Aquesta via portà el seu nom entre el 1939 i el 1979, any d'ençà del qual es torna a dir simplement La Rambla.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Sara Jordà?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui va ser?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu pare?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I el seu marit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quin grup va formar part?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina finalitat tenia aquesta organització durant el conflicte bèl·lic?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va passar al territori de Jordà el 1938?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va fer ella llavors?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina tasca d’espionatge va dur a terme?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què més va tramar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va ser castigada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quina obra apareix mencionada?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què es va anomenar en honor seu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins quan?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Figueres.", + "span_text": "Sara Jordà i Guanter (Figueres - ?, Barcelona, 11 d'agost de 1938)", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà.", + "span_text": "fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà", + "span_start": 68, + "span_end": 182, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tomás Jordà i Genover.", + "span_text": "Era filla de Tomás Jordà i Genover", + "span_start": 274, + "span_end": 308, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Josep Tutau i Estruch.", + "span_text": "estava casada amb Josep Tutau i Estruch", + "span_start": 369, + "span_end": 408, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del Socors Blanc.", + "span_text": "va ser membre del Socors Blan", + "span_start": 518, + "span_end": 547, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Durant la guerra civil.", + "span_text": "Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc", + "span_start": 495, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme.", + "span_text": "Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc, una organització creada el 1933 amb l'objectiu de proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme", + "span_start": 495, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el nombre de desertors es va elevar molt.", + "span_text": "el 1938 el nombre de desertors s'hagués elevat molt, i més en les zones frontereres com l'Alt Empordà", + "span_start": 825, + "span_end": 926, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Implicar-se en la lluita clandestina.", + "span_text": "En aquest context, Sara Jordà es va implicar en la lluita clandestina", + "span_start": 930, + "span_end": 999, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort.", + "span_text": "Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort", + "span_start": 1001, + "span_end": 1158, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França.", + "span_text": "i organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França", + "span_start": 1160, + "span_end": 1233, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes.", + "span_text": "Descoberta la xarxa, va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes", + "span_start": 1235, + "span_end": 1365, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera.", + "span_text": "El seu nom figura entre les \\caigudes per Espanya\\ com a membre de la Sección Femenina de la Falange al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera", + "span_start": 1436, + "span_end": 1585, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La rambla principal de la ciutat.", + "span_text": "L'ajuntament franquista de Figueres li va dedicar el nom de la rambla principal de la ciutat", + "span_start": 1589, + "span_end": 1681, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins al 1979.", + "span_text": "Aquesta via portà el seu nom entre el 1939 i el 1979, any d'ençà del qual es torna a dir simplement La Rambla", + "span_start": 1712, + "span_end": 1821, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Figueres.", + "span_text": "Sara Jordà i Guanter (Figueres - ?, Barcelona, 11 d'agost de 1938)", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà.", + "span_text": "fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà", + "span_start": 68, + "span_end": 182, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tomás Jordà i Genover.", + "span_text": "Era filla de Tomás Jordà i Genover", + "span_start": 274, + "span_end": 308, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Josep Tutau i Estruch.", + "span_text": "estava casada amb Josep Tutau i Estruch", + "span_start": 369, + "span_end": 408, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del Socors Blanc.", + "span_text": "va ser membre del Socors Blanc", + "span_start": 518, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Durant la guerra civil.", + "span_text": "Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc", + "span_start": 495, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme.", + "span_text": "Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc, una organització creada el 1933 amb l'objectiu de proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme", + "span_start": 495, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el nombre de desertors es va elevar molt.", + "span_text": "el 1938 el nombre de desertors s'hagués elevat molt, i més en les zones frontereres com l'Alt Empordà", + "span_start": 825, + "span_end": 926, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Implicar-se en la lluita clandestina.", + "span_text": "En aquest context, Sara Jordà es va implicar en la lluita clandestina", + "span_start": 930, + "span_end": 999, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort.", + "span_text": "Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort", + "span_start": 1001, + "span_end": 1158, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França.", + "span_text": "i organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França", + "span_start": 1160, + "span_end": 1233, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes.", + "span_text": "Descoberta la xarxa, va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes", + "span_start": 1235, + "span_end": 1365, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera.", + "span_text": "El seu nom figura entre les \\caigudes per Espanya\\ com a membre de la Sección Femenina de la Falange al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera", + "span_start": 1436, + "span_end": 1585, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La rambla principal de la ciutat.", + "span_text": "L'ajuntament franquista de Figueres li va dedicar el nom de la rambla principal de la ciutat", + "span_start": 1589, + "span_end": 1681, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins al 1979, any d'ençà del qual es torna a dir simplement La Rambla.", + "span_text": "Aquesta via portà el seu nom entre el 1939 i el 1979, any d'ençà del qual es torna a dir simplement La Rambla", + "span_start": 1712, + "span_end": 1821, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Figueres.", + "span_text": "Sara Jordà i Guanter (Figueres - ?, Barcelona, 11 d'agost de 1938)", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà.", + "span_text": "fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà", + "span_start": 68, + "span_end": 182, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tomás Jordà i Genover.", + "span_text": "Era filla de Tomás Jordà i Genover", + "span_start": 274, + "span_end": 308, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Josep Tutau i Estruch.", + "span_text": "estava casada amb Josep Tutau i Estruch", + "span_start": 369, + "span_end": 408, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del Socors Blanc.", + "span_text": "va ser membre del Socors Blanc", + "span_start": 518, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Durant la guerra civil.", + "span_text": "Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc", + "span_start": 495, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme.", + "span_text": "Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc, una organització creada el 1933 amb l'objectiu de proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme", + "span_start": 495, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el nombre de desertors s'havia elevat molt.", + "span_text": "el 1938 el nombre de desertors s'hagués elevat molt, i més en les zones frontereres com l'Alt Empordà", + "span_start": 825, + "span_end": 926, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es va implicar en la lluita clandestina.", + "span_text": "En aquest context, Sara Jordà es va implicar en la lluita clandestina", + "span_start": 930, + "span_end": 999, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort.", + "span_text": "Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort", + "span_start": 1001, + "span_end": 1158, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França.", + "span_text": "i organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França", + "span_start": 1160, + "span_end": 1233, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc.", + "span_text": "Descoberta la xarxa, va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc", + "span_start": 1235, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera.", + "span_text": "El seu nom figura entre les \\caigudes per Espanya\\ com a membre de la Sección Femenina de la Falange al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera", + "span_start": 1436, + "span_end": 1585, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La rambla principal de Figueres.", + "span_text": "L'ajuntament franquista de Figueres li va dedicar el nom de la rambla principal de la ciutat", + "span_start": 1589, + "span_end": 1681, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins al 1979.", + "span_text": "Aquesta via portà el seu nom entre el 1939 i el 1979, any d'ençà del qual es torna a dir simplement La Rambla", + "span_start": 1712, + "span_end": 1821, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1693", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Carme Plaja Asensi", + "story": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950) fou mestra i hostalera a Palafrugell., Els seus pares es traslladen a Palafrugell quan tenia vui mesos l'edat i s'instal·len a la casa pairal del carrer Sant Sebastià. Va cursar estudis de Comerç a l'Escola Vedruna de Palafrugell i de llengua francesa a l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, on es va treure el Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) i es va convertir en mestra de francès. Comença a exercir la seva professió als 25 anys a l'Escola Santa Teresa de Palafrugell i del 1978 al 1988 exercirà de mestra de francès a l'Escola Vedruna de Palafrugell., Des de ben petita ajudava els pares a l'Hostal i va aprendre l'art de l'hostatgeria fins que al 1989, després de la proposta dels pares, decideix continuar el negoci familiar dirigint l'Hostal Plaja fins a la seva jubilació l'any 2017., Carme Plaja es va casar amb Jordi Ungé Ribas, de Castelló d'Empúries, l'any 1973. El matrimoni ha tingut dos fills, Jordi i Elisabet., Els Plaja eren maçons, que provenien de Fitor, del Mas Plaja. A mitjans del segle xix el seu negoci era l'explotació de grans extensions de suredes a Fitor i eren considerats, juntament amb la família dels Torroella, uns dels grans propietaris forestals de les Gavarres., L'any 1876, amb els guanys del suro, Joan Plaja Montserrat decideix establir-se a Palafrugell, comprant una antiga casa al carrer Sant Sebastià números 32-34, reformant-la i convertint-la amb la seva casa pairal., Al 1939, després de la guerra, en Francesc Xavier Plaja, hereu del mas Plaja de Fitor i la seva esposa Leonor Rubau, decideixen vendre el mas i s'instal·len amb els seus 6 fills (5 noies i 1 noi, Joaquim Plaja Rubau, pare de la Carme) a la casa pairal de Palafrugell., Els pares de Carme Plaja, un cop casats, varen anar a viure a Pals amb la família de la mare, on va néixer Carme Plaja. A l'any 1950, quan Plaja tenia vuit mesos, es van traslladar a viure definitivament a la casa pairal de Palafrugell., L'any 1958, Amparo Asensi Roig, mare de Carme Plaja, va decidir convertir la casa pairal en una pensió animada pels seus veïns, i propietaris de l'Hotel Costa Brava, que li llogaven habitacions degut a la gran demanda . Al principi es va anomenar Casa de Huéspedes i més endavant va passar a anomenar-se Pensió Plaja., La Pensió Plaja, més coneguda com a Can Plaja, va començar la seva activitat amb només 4 habitacions i el menjador de l'habitatge. Més tard, cap a l'any 1961, es van edificar 16 habitacions noves adjacents a l'edifici principal. Donaven al pati, on hi havia dos safareigs i un sortidor. També es va construir un nou menjador. L'hostal i la casa pairal estaven així separats, però la recepció va mantenir-se a l'entrada, que sempre ha conservat el seu estat primigeni., A Palafrugell, la consolidació del turisme va suposar el progressiu arraconament a un pla secundari en la indústria surera, veritable motor de l'economia local durant els últims dos-cents anys. En tan sols deu anys, entre 1950 i 1960, Palafrugell arribà a 9.134 habitants consolidant-se com a segon municipi de la comarca., El fill de Carme Plaja, Jordi Ungé Plaja i la seva esposa Susanna Ruiz Pedraza, continuen el negoci familiar. És la tercera generació de la família Plaja que gestiona l'hostal., L'any 1965, el pare de la Carme, va inaugurar el bar Sa Garoina, paret amb paret de l'hostal, on Carme també hi treballava juntament amb tota la família.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedicava Carme Plaja Asenci?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin any?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En què va formar-se?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin títol va aconseguir a l'Escola Oficial d'Idiomes?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De què impartia classes?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan decideix continuar el negoci familiar a l'Hotel Plaja?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb qui va contraure matrimoni?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'on procedeixen els Plaja?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin any Joan Plaja s'instal·la a Palafrugell i adquireix una residència?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan posen a la venda el mas Plaja de Fitor l'hereu d'aquest i la seva dona i es traslladen a la de Palafrugell?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui transforma la de Palafrugell en una pensió?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com s'amplia aquesta el 1961?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va situar en un segon pla la indústria surera com a activitat econòmica principal?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins membres de la família s'encarreguen ara de Can Plaja?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fou mestra i hostalera.", + "span_text": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950) fou mestra i hostalera", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Pals.", + "span_text": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 1950.", + "span_text": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En Comerç.", + "span_text": "Va cursar estudis de Comerç", + "span_start": 219, + "span_end": 246, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP).", + "span_text": "a l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, on es va treure el Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP)", + "span_start": 303, + "span_end": 399, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De francès.", + "span_text": "es va convertir en mestra de francès", + "span_start": 402, + "span_end": 438, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1989.", + "span_text": "al 1989, després de la proposta dels pares, decideix continuar el negoci familiar dirigint l'Hostal Plaja", + "span_start": 706, + "span_end": 811, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Jordi Ungé Ribas.", + "span_text": "Carme Plaja es va casar amb Jordi Ungé Ribas", + "span_start": 851, + "span_end": 895, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De Fitor, del Mas Plaja.", + "span_text": "Els Plaja eren maçons, que provenien de Fitor, del Mas Plaja", + "span_start": 987, + "span_end": 1047, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1876.", + "span_text": "L'any 1876, amb els guanys del suro, Joan Plaja Montserrat decideix establir-se a Palafrugell", + "span_start": 1260, + "span_end": 1353, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al 1939, després de la guerra.", + "span_text": "Al 1939, després de la guerra, en Francesc Xavier Plaja, hereu del mas Plaja de Fitor i la seva esposa Leonor Rubau, decideixen vendre el mas i s'instal·len amb els seus 6 fills (5 noies i 1 noi, Joaquim Plaja Rubau, pare de la Carme) a la casa pairal de Palafrugell", + "span_start": 1475, + "span_end": 1741, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amparo Asensi Roig, la mare de Carme Plaja.", + "span_text": "es van traslladar a viure definitivament a la casa pairal de Palafrugell., L'any 1958, Amparo Asensi Roig, mare de Carme Plaja, va decidir convertir la casa pairal en una pensió", + "span_start": 1908, + "span_end": 2086, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb 16 habitacions noves i un nou menjador.", + "span_text": "més coneguda com a Can Plaja, va començar la seva activitat amb només 4 habitacions i el menjador de l'habitatge. Més tard, cap a l'any 1961, es van edificar 16 habitacions noves adjacents a l'edifici principal. Donaven al pati, on hi havia dos safareigs i un sortidor. També es va construir un nou menjador", + "span_start": 2321, + "span_end": 2628, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La consolidació del turisme.", + "span_text": "A Palafrugell, la consolidació del turisme va suposar el progressiu arraconament a un pla secundari en la indústria surera, veritable motor de l'economia local", + "span_start": 2774, + "span_end": 2933, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Jordi Ungé Plaja i la seva esposa Susanna Ruiz Pedraza.", + "span_text": "El fill de Carme Plaja, Jordi Ungé Plaja i la seva esposa Susanna Ruiz Pedraza, continuen el negoci familiar. És la tercera generació de la família Plaja que gestiona l'hostal", + "span_start": 3099, + "span_end": 3274, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou mestra i hostalera.", + "span_text": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950) fou mestra i hostalera", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Pals.", + "span_text": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1950.", + "span_text": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En Comerç.", + "span_text": "Va cursar estudis de Comerç", + "span_start": 219, + "span_end": 246, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP).", + "span_text": "a l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, on es va treure el Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP)", + "span_start": 303, + "span_end": 399, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De francès.", + "span_text": "es va convertir en mestra de francès", + "span_start": 402, + "span_end": 438, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1989.", + "span_text": "al 1989, després de la proposta dels pares, decideix continuar el negoci familiar dirigint l'Hostal Plaja", + "span_start": 706, + "span_end": 811, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Jordi Ungé Ribas.", + "span_text": "Carme Plaja es va casar amb Jordi Ungé Ribas", + "span_start": 851, + "span_end": 895, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De Fitor, del Mas Plaja.", + "span_text": "Els Plaja eren maçons, que provenien de Fitor, del Mas Plaja", + "span_start": 987, + "span_end": 1047, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1876.", + "span_text": "L'any 1876, amb els guanys del suro, Joan Plaja Montserrat decideix establir-se a Palafrugell", + "span_start": 1260, + "span_end": 1353, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al 1939, després de la guerra.", + "span_text": "Al 1939, després de la guerra, en Francesc Xavier Plaja, hereu del mas Plaja de Fitor i la seva esposa Leonor Rubau, decideixen vendre el mas i s'instal·len amb els seus 6 fills (5 noies i 1 noi, Joaquim Plaja Rubau, pare de la Carme) a la casa pairal de Palafrugell", + "span_start": 1475, + "span_end": 1741, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amparo Asensi Roig, la mare de Carme Plaja.", + "span_text": "es van traslladar a viure definitivament a la casa pairal de Palafrugell., L'any 1958, Amparo Asensi Roig, mare de Carme Plaja, va decidir convertir la casa pairal en una pensió", + "span_start": 1908, + "span_end": 2086, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb 16 habitacions noves i un nou menjador.", + "span_text": "més coneguda com a Can Plaja, va començar la seva activitat amb només 4 habitacions i el menjador de l'habitatge. Més tard, cap a l'any 1961, es van edificar 16 habitacions noves adjacents a l'edifici principal. Donaven al pati, on hi havia dos safareigs i un sortidor. També es va construir un nou menjador", + "span_start": 2321, + "span_end": 2628, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La consolidació del turisme.", + "span_text": "A Palafrugell, la consolidació del turisme va suposar el progressiu arraconament a un pla secundari en la indústria surera, veritable motor de l'economia local", + "span_start": 2774, + "span_end": 2933, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Jordi Ungé Plaja i la seva esposa Susanna Ruiz Pedraza.", + "span_text": "El fill de Carme Plaja, Jordi Ungé Plaja i la seva esposa Susanna Ruiz Pedraza, continuen el negoci familiar. És la tercera generació de la família Plaja que gestiona l'hostal", + "span_start": 3099, + "span_end": 3274, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou mestra i hostalera.", + "span_text": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950) fou mestra i hostalera", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Pals.", + "span_text": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1950.", + "span_text": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En Comerç.", + "span_text": "Va cursar estudis de Comerç", + "span_start": 219, + "span_end": 246, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP).", + "span_text": "a l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, on es va treure el Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP)", + "span_start": 303, + "span_end": 399, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De francès.", + "span_text": "es va convertir en mestra de francès", + "span_start": 402, + "span_end": 438, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1989.", + "span_text": "al 1989, després de la proposta dels pares, decideix continuar el negoci familiar dirigint l'Hostal Plaja", + "span_start": 706, + "span_end": 811, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Jordi Ungé Ribas.", + "span_text": "Carme Plaja es va casar amb Jordi Ungé Ribas", + "span_start": 851, + "span_end": 895, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De Fitor, del Mas Plaja.", + "span_text": "Els Plaja eren maçons, que provenien de Fitor, del Mas Plaja", + "span_start": 987, + "span_end": 1047, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1876.", + "span_text": "L'any 1876, amb els guanys del suro, Joan Plaja Montserrat decideix establir-se a Palafrugell", + "span_start": 1260, + "span_end": 1353, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al 1939, després de la guerra.", + "span_text": "Al 1939, després de la guerra, en Francesc Xavier Plaja, hereu del mas Plaja de Fitor i la seva esposa Leonor Rubau, decideixen vendre el mas i s'instal·len amb els seus 6 fills (5 noies i 1 noi, Joaquim Plaja Rubau, pare de la Carme) a la casa pairal de Palafrugell", + "span_start": 1475, + "span_end": 1741, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amparo Asensi Roig, la mare de Carme Plaja.", + "span_text": "es van traslladar a viure definitivament a la casa pairal de Palafrugell., L'any 1958, Amparo Asensi Roig, mare de Carme Plaja, va decidir convertir la casa pairal en una pensió", + "span_start": 1908, + "span_end": 2086, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb 16 habitacions noves i un nou menjador.", + "span_text": "més coneguda com a Can Plaja, va començar la seva activitat amb només 4 habitacions i el menjador de l'habitatge. Més tard, cap a l'any 1961, es van edificar 16 habitacions noves adjacents a l'edifici principal. Donaven al pati, on hi havia dos safareigs i un sortidor. També es va construir un nou menjador", + "span_start": 2321, + "span_end": 2628, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La consolidació del turisme.", + "span_text": "A Palafrugell, la consolidació del turisme va suposar el progressiu arraconament a un pla secundari en la indústria surera, veritable motor de l'economia local", + "span_start": 2774, + "span_end": 2933, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Jordi Ungé Plaja i la seva esposa Susanna Ruiz Pedraza.", + "span_text": "El fill de Carme Plaja, Jordi Ungé Plaja i la seva esposa Susanna Ruiz Pedraza, continuen el negoci familiar. És la tercera generació de la família Plaja que gestiona l'hostal", + "span_start": 3099, + "span_end": 3274, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_407", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Cas Pretòria: Set anys de presó per a l’ex-diputat del PSC Luís García i cinc anys per a Bartomeu Muñoz", + "story": "L'Audiència espanyola ha fet pública la sentència dels onze acusats del cas Pretòria per operacions urbanístiques il·lícites entre els anys 2002 i 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. Ha condemnat l'ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, a cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros per l'operació Pallaresa, aprovada l'any 2001 i relacionada amb la creació d'un centre comercial, hotels i habitatges. També ha condemnat a l'ex-diputat del PSC i ex-soci de l'ex-batlle Luis García ‘Luigi' per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial, amb set anys de presó i 14,1 milions d'euros. També han estat condemnats a un any i onze mesos de presó l'ex-conseller d'Economia de la Generalitat Macià Alavadera, amb 3,2 milions d'euros de multa, i l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta, amb 5,8 milions, per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals després de cobrar comissions il·legals. Un altre dels condemnats és l'ex-regidor Manuel Dobarco, que haurà de complir 8 anys i 6 mesos d'inhabilitació. El mes de setembre la Fiscalia Anticorrupció va canviar les seves peticions de pena. Va rebaixar la de Lluís Prenafeta i Maciá Alavedra de 6 anys i 10 mesos a 2 anys de presó, mentre que per al líder de la trama, Luis Andrés García, ‘Luigi', va augmentar de 8 a 13 anys de presó. També va modificar la petició de pena per a Bartomeu Muñoz, per a qui demana 8 anys i 4 mesos de presó –abans, demanava 6 anys i 10 mesos–. Els dos ex-alts càrrecs de la Generalitat evitaran passar per la presó. Els magistrats expliquen a la sentència, de més de 1.300 pàgines, que els ara condemnats van participar entre els anys 2002 i 2009 en diferents operacions urbanístiques que, en lloc de beneficiar l'interès públic, cercaven el rendiment econòmic particular. El cas Pretòria arriba a judici: qui és qui en l'entramat", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui ha comunicat la sentència del cas Pretòria?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quantes persones s'acusa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina pena s'aplica a l'exalcalde de Santa Coloma?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què se'l jutja?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En què va consistir aquesta?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què es condemna Luis García?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin càstig se li administra?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui és Macià Alavadera?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I Lluís Prenafeta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què se'ls sentencia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A qui afectaven exactament les modificacions penals de la Fiscalia Anticorrupció?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què han fet figurar a la resolució els magistrats?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'Audiència espanyola.", + "span_text": "L'Audiència espanyola ha fet pública la sentència dels onze acusats del cas Pretòria", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "onze acusats del cas Pretòria", + "span_start": 55, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per operacions urbanístiques il·lícites.", + "span_text": "acusats del cas Pretòria per operacions urbanístiques il·lícites", + "span_start": 60, + "span_end": 124, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Santa Coloma de Gramanet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.", + "span_text": "operacions urbanístiques il·lícites entre els anys 2002 i 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona", + "span_start": 89, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros.", + "span_text": "Ha condemnat l'ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, a cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros", + "span_start": 218, + "span_end": 343, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per l'operació Pallaresa.", + "span_text": "Ha condemnat l'ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, a cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros per l'operació Pallaresa", + "span_start": 218, + "span_end": 368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la creació d'un centre comercial, hotels i habitatges.", + "span_text": "l'operació Pallaresa, aprovada l'any 2001 i relacionada amb la creació d'un centre comercial, hotels i habitatges", + "span_start": 348, + "span_end": 461, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial.", + "span_text": "ha condemnat a l'ex-diputat del PSC i ex-soci de l'ex-batlle Luis García ‘Luigi' per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial", + "span_start": 469, + "span_end": 648, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Set anys de presó i 14,1 milions d'euros.", + "span_text": "Luis García ‘Luigi' per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial, amb set anys de presó i 14,1 milions d'euros", + "span_start": 530, + "span_end": 694, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'ex-conseller d'Economia de la Generalitat.", + "span_text": "l'ex-conseller d'Economia de la Generalitat Macià Alavadera", + "span_start": 754, + "span_end": 813, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'ex-secretari de Presidència.", + "span_text": "l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta", + "span_start": 851, + "span_end": 896, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals després de cobrar comissions il·legals.", + "span_text": "han estat condemnats a un any i onze mesos de presó l'ex-conseller d'Economia de la Generalitat Macià Alavadera, amb 3,2 milions d'euros de multa, i l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta, amb 5,8 milions, per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals després de cobrar comissions il·legals", + "span_start": 702, + "span_end": 1014, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Prenafeta, Alavedra, García i Muñoz.", + "span_text": "la Fiscalia Anticorrupció va canviar les seves peticions de pena. Va rebaixar la de Lluís Prenafeta i Maciá Alavedra de 6 anys i 10 mesos a 2 anys de presó, mentre que per al líder de la trama, Luis Andrés García, ‘Luigi', va augmentar de 8 a 13 anys de presó. També va modificar la petició de pena per a Bartomeu Muñoz", + "span_start": 1147, + "span_end": 1466, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els condemnats van participar entre els anys 2002 i 2009 en diferents operacions urbanístiques que, en lloc de beneficiar l'interès públic, cercaven el rendiment econòmic particular.", + "span_text": "Els magistrats expliquen a la sentència, de més de 1.300 pàgines, que els ara condemnats van participar entre els anys 2002 i 2009 en diferents operacions urbanístiques que, en lloc de beneficiar l'interès públic, cercaven el rendiment econòmic particular", + "span_start": 1620, + "span_end": 1875, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'Audiència espanyola.", + "span_text": "L'Audiència espanyola ha fet pública la sentència dels onze acusats del cas Pretòria", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A onze.", + "span_text": "onze acusats del cas Pretòria", + "span_start": 55, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per operacions urbanístiques il·lícites.", + "span_text": "acusats del cas Pretòria per operacions urbanístiques il·lícites", + "span_start": 60, + "span_end": 124, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Santa Coloma de Gramanet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.", + "span_text": "operacions urbanístiques il·lícites entre els anys 2002 i 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona", + "span_start": 89, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros.", + "span_text": "Ha condemnat l'ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, a cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros", + "span_start": 218, + "span_end": 343, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per l'operació Pallaresa.", + "span_text": "Ha condemnat l'ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, a cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros per l'operació Pallaresa", + "span_start": 218, + "span_end": 368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la creació d'un centre comercial, hotels i habitatges.", + "span_text": "l'operació Pallaresa, aprovada l'any 2001 i relacionada amb la creació d'un centre comercial, hotels i habitatges", + "span_start": 348, + "span_end": 461, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial.", + "span_text": "ha condemnat a l'ex-diputat del PSC i ex-soci de l'ex-batlle Luis García ‘Luigi' per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial", + "span_start": 469, + "span_end": 648, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Set anys de presó i 14,1 milions d'euros.", + "span_text": "Luis García ‘Luigi' per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial, amb set anys de presó i 14,1 milions d'euros", + "span_start": 530, + "span_end": 694, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'ex-conseller d'Economia de la Generalitat.", + "span_text": "l'ex-conseller d'Economia de la Generalitat Macià Alavadera", + "span_start": 754, + "span_end": 813, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'ex-secretari de Presidència.", + "span_text": "l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta", + "span_start": 851, + "span_end": 896, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals després de cobrar comissions il·legals.", + "span_text": "han estat condemnats a un any i onze mesos de presó l'ex-conseller d'Economia de la Generalitat Macià Alavadera, amb 3,2 milions d'euros de multa, i l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta, amb 5,8 milions, per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals després de cobrar comissions il·legals", + "span_start": 702, + "span_end": 1014, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Prenafeta, Alavedra, García i Muñoz.", + "span_text": "la Fiscalia Anticorrupció va canviar les seves peticions de pena. Va rebaixar la de Lluís Prenafeta i Maciá Alavedra de 6 anys i 10 mesos a 2 anys de presó, mentre que per al líder de la trama, Luis Andrés García, ‘Luigi', va augmentar de 8 a 13 anys de presó. També va modificar la petició de pena per a Bartomeu Muñoz", + "span_start": 1147, + "span_end": 1466, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els condemnats van participar entre els anys 2002 i 2009 en diferents operacions urbanístiques que, en lloc de beneficiar l'interès públic, cercaven el rendiment econòmic particular.", + "span_text": "Els magistrats expliquen a la sentència, de més de 1.300 pàgines, que els ara condemnats van participar entre els anys 2002 i 2009 en diferents operacions urbanístiques que, en lloc de beneficiar l'interès públic, cercaven el rendiment econòmic particular", + "span_start": 1620, + "span_end": 1875, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'Audiència espanyola.", + "span_text": "L'Audiència espanyola ha fet pública la sentència dels onze acusats del cas Pretòria", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A onze.", + "span_text": "onze acusats del cas Pretòria", + "span_start": 55, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per operacions urbanístiques il·lícites.", + "span_text": "acusats del cas Pretòria per operacions urbanístiques il·lícites", + "span_start": 60, + "span_end": 124, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Santa Coloma de Gramanet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.", + "span_text": "operacions urbanístiques il·lícites entre els anys 2002 i 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona", + "span_start": 89, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros.", + "span_text": "Ha condemnat l'ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, a cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros", + "span_start": 218, + "span_end": 343, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per l'operació Pallaresa.", + "span_text": "Ha condemnat l'ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, a cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros per l'operació Pallaresa", + "span_start": 218, + "span_end": 368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la creació d'un centre comercial, hotels i habitatges.", + "span_text": "l'operació Pallaresa, aprovada l'any 2001 i relacionada amb la creació d'un centre comercial, hotels i habitatges", + "span_start": 348, + "span_end": 461, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial.", + "span_text": "ha condemnat a l'ex-diputat del PSC i ex-soci de l'ex-batlle Luis García ‘Luigi' per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial", + "span_start": 469, + "span_end": 648, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Set anys de presó i 14,1 milions d'euros.", + "span_text": "Luis García ‘Luigi' per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial, amb set anys de presó i 14,1 milions d'euros", + "span_start": 530, + "span_end": 694, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'ex-conseller d'Economia de la Generalitat.", + "span_text": "l'ex-conseller d'Economia de la Generalitat Macià Alavadera", + "span_start": 754, + "span_end": 813, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'ex-secretari de Presidència.", + "span_text": "l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta", + "span_start": 851, + "span_end": 896, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals després de cobrar comissions il·legals.", + "span_text": "han estat condemnats a un any i onze mesos de presó l'ex-conseller d'Economia de la Generalitat Macià Alavadera, amb 3,2 milions d'euros de multa, i l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta, amb 5,8 milions, per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals després de cobrar comissions il·legals", + "span_start": 702, + "span_end": 1014, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Prenafeta, Alavedra, García i Muñoz.", + "span_text": "la Fiscalia Anticorrupció va canviar les seves peticions de pena. Va rebaixar la de Lluís Prenafeta i Maciá Alavedra de 6 anys i 10 mesos a 2 anys de presó, mentre que per al líder de la trama, Luis Andrés García, ‘Luigi', va augmentar de 8 a 13 anys de presó. També va modificar la petició de pena per a Bartomeu Muñoz", + "span_start": 1147, + "span_end": 1466, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els condemnats van participar entre els anys 2002 i 2009 en diferents operacions urbanístiques que, en lloc de beneficiar l'interès públic, cercaven el rendiment econòmic particular.", + "span_text": "Els magistrats expliquen a la sentència, de més de 1.300 pàgines, que els ara condemnats van participar entre els anys 2002 i 2009 en diferents operacions urbanístiques que, en lloc de beneficiar l'interès públic, cercaven el rendiment econòmic particular", + "span_start": 1620, + "span_end": 1875, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Pere_47", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Pere - MESTRE QUISSU-1", + "story": "Mestre Quissu es va despertar i, no sense disgust, va veure que havia fet el miracle de Mahoma -s'havia adormit a l'ombra i es despertava al sol. Mestre Quissu, bon filòsof, com solen ser els gossos a certa edat, va pendre paciència, s'incorporà una mica i començà a gratar-se l'orella esquerra, de cara a la gran claror que li feia mig cloure les parpelles. Després se va alçar, va fer una bona estirada que acabà amb un badall descomunal, i xano, xano, tot estirant les potes, se'n anà a l'altre cantó de l'era, on l'ombra de la casa marcava una llenca cendrosa, sobre el roig dels rajols. I allí es tornà a ajeure, llençant un gran sospir i tot llepant-se el morro., Mestre Quissu s'endormiscava altra vegada, quan el sobtà un xisclet estrident que passà damunt d'ell com una bala rasa, fent brunzir l'aire. S'esparvillà tot alarmat -i va veure un falziot, fugint al lluny, a flor dels camps de blat que començaven a rossejar., -Hola, ja els tenim aquí!- va semblar que digués Mestre Quissu, amb un expressiu moviment d'orelles. -Ben vingut lo falziot, tu que portes el bon temps!… tornà a llepar-se els bigotis, tot passejant la seva mirada pels camps solitaris, que s'estenien del peu mateix de l'era fins a pèrdua de vista., El va interrompre una pussa, corrent-li cua avall -una de les coses que més l'inquietaven. Hi donà cobro de seguida, i tornà a filosofar., -Oidà, oidà!… i va de bo que hi som al bon temps!- semblava que digués passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps, els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió., -Té, els camps ja rossejen, no corra un núvol… i aquest ventet que fa… tant dolç… tant de bon ésser!… Fins ha donar gust de rabejar-s'hi…, I es va alçar mandrosament, s'estirà primer endarrera, després endavant, badallà, s'estirà altra vegada, després es va espolsar, i xano, xano s'en va anar cap al carrer., Un moment, a l'eixir de l'ombra de la casa, es va tenir de parar, per mor d'una altra pussa que li feia pessigolles a la ditxosa cua…", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin és el miracle de Mahoma que observa Mestre Quissu?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb què es compara Mestre Quissu en referència a la bona filosofia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què li produeix la claror?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què esglaia Mestre Quissu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què és el que veu després del sobresalt?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què sembla que vulgui comunicar Mestre Quissu en moure les orelles?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què està fent quan sembla que digui \"oidà, oidà... i va de bo que hi som al bon temps!\"?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per on es diu que duu a passeig la punta del seu morro?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com ho fa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com marxa Mestre Quissu al carrer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On va haver d'aturar-se quan sortia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li va fer aturar-s'hi?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què li fa aquesta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin adjectiu denota que comença a estar fart?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Adormir-se a l'ombra i despertar-se al sol.", + "span_text": "Mestre Quissu es va despertar i, no sense disgust, va veure que havia fet el miracle de Mahoma -s'havia adormit a l'ombra i es despertava al sol", + "span_start": 0, + "span_end": 144, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb els gossos de certa edat.", + "span_text": "Mestre Quissu, bon filòsof, com solen ser els gossos a certa edat", + "span_start": 146, + "span_end": 211, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Cloure les parpelles.", + "span_text": "s'incorporà una mica i començà a gratar-se l'orella esquerra, de cara a la gran claror que li feia mig cloure les parpelles", + "span_start": 234, + "span_end": 357, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un xisclet estrident.", + "span_text": "Mestre Quissu s'endormiscava altra vegada, quan el sobtà un xisclet estrident", + "span_start": 671, + "span_end": 748, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un falziot.", + "span_text": "S'esparvillà tot alarmat -i va veure un falziot", + "span_start": 812, + "span_end": 859, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Hola, ja els tenim aquí.", + "span_text": "-Hola, ja els tenim aquí!- va semblar que digués Mestre Quissu, amb un expressiu moviment d'orelles", + "span_start": 933, + "span_end": 1032, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Passejar la punta del seu morro i mig cloure els ulls.", + "span_text": "-Oidà, oidà!… i va de bo que hi som al bon temps!- semblava que digués passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps, els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió", + "span_start": 1374, + "span_end": 1571, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per tota l'amplària dels camps.", + "span_text": "passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps", + "span_start": 1445, + "span_end": 1508, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió.", + "span_text": "passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps, els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió", + "span_start": 1445, + "span_end": 1571, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Xano, xano.", + "span_text": "xano, xano s'en va anar cap al carrer", + "span_start": 1846, + "span_end": 1883, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'eixir de l'ombra de la casa.", + "span_text": "a l'eixir de l'ombra de la casa, es va tenir de parar", + "span_start": 1898, + "span_end": 1951, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una altra pussa.", + "span_text": "es va tenir de parar, per mor d'una altra pussa", + "span_start": 1931, + "span_end": 1978, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pessigolles.", + "span_text": "una altra pussa que li feia pessigolles", + "span_start": 1963, + "span_end": 2002, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la cua.", + "span_text": "li feia pessigolles a la ditxosa cua", + "span_start": 1983, + "span_end": 2019, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ditxosa.", + "span_text": "la ditxosa cua", + "span_start": 2005, + "span_end": 2019, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Adormir-se a l'ombra i despertar-se al sol.", + "span_text": "Mestre Quissu es va despertar i, no sense disgust, va veure que havia fet el miracle de Mahoma -s'havia adormit a l'ombra i es despertava al sol", + "span_start": 0, + "span_end": 144, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb els gossos de certa edat.", + "span_text": "Mestre Quissu, bon filòsof, com solen ser els gossos a certa edat", + "span_start": 146, + "span_end": 211, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Cloure les parpelles.", + "span_text": "s'incorporà una mica i començà a gratar-se l'orella esquerra, de cara a la gran claror que li feia mig cloure les parpelles", + "span_start": 234, + "span_end": 357, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un xisclet estrident.", + "span_text": "Mestre Quissu s'endormiscava altra vegada, quan el sobtà un xisclet estrident", + "span_start": 671, + "span_end": 748, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un falziot.", + "span_text": "S'esparvillà tot alarmat -i va veure un falziot", + "span_start": 812, + "span_end": 859, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Hola, ja els tenim aquí.", + "span_text": "-Hola, ja els tenim aquí!- va semblar que digués Mestre Quissu, amb un expressiu moviment d'orelles", + "span_start": 933, + "span_end": 1032, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Passejar la punta del seu morro i mig cloure els ulls.", + "span_text": "-Oidà, oidà!… i va de bo que hi som al bon temps!- semblava que digués passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps, els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió", + "span_start": 1374, + "span_end": 1571, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per tota l'amplària dels camps.", + "span_text": "passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps", + "span_start": 1445, + "span_end": 1508, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió.", + "span_text": "passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps, els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió", + "span_start": 1445, + "span_end": 1571, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Xano, xano.", + "span_text": "xano, xano s'en va anar cap al carrer", + "span_start": 1846, + "span_end": 1883, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'eixir de l'ombra de la casa.", + "span_text": "a l'eixir de l'ombra de la casa, es va tenir de parar", + "span_start": 1898, + "span_end": 1951, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una altra pussa.", + "span_text": "es va tenir de parar, per mor d'una altra pussa", + "span_start": 1931, + "span_end": 1978, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pessigolles.", + "span_text": "una altra pussa que li feia pessigolles", + "span_start": 1963, + "span_end": 2002, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la cua.", + "span_text": "li feia pessigolles a la ditxosa cua", + "span_start": 1983, + "span_end": 2019, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ditxosa.", + "span_text": "la ditxosa cua", + "span_start": 2005, + "span_end": 2019, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Adormir-se a l'ombra i despertar-se al sol.", + "span_text": "Mestre Quissu es va despertar i, no sense disgust, va veure que havia fet el miracle de Mahoma -s'havia adormit a l'ombra i es despertava al sol", + "span_start": 0, + "span_end": 144, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb els gossos de certa edat.", + "span_text": "Mestre Quissu, bon filòsof, com solen ser els gossos a certa edat", + "span_start": 146, + "span_end": 211, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Cloure les parpelles.", + "span_text": "s'incorporà una mica i començà a gratar-se l'orella esquerra, de cara a la gran claror que li feia mig cloure les parpelles", + "span_start": 234, + "span_end": 357, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un xisclet estrident.", + "span_text": "Mestre Quissu s'endormiscava altra vegada, quan el sobtà un xisclet estrident", + "span_start": 671, + "span_end": 748, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un falziot.", + "span_text": "S'esparvillà tot alarmat -i va veure un falziot", + "span_start": 812, + "span_end": 859, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Hola, ja els tenim aquí.", + "span_text": "-Hola, ja els tenim aquí!- va semblar que digués Mestre Quissu, amb un expressiu moviment d'orelles", + "span_start": 933, + "span_end": 1032, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Passejar la punta del seu morro i mig cloure els ulls.", + "span_text": "-Oidà, oidà!… i va de bo que hi som al bon temps!- semblava que digués passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps, els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió", + "span_start": 1374, + "span_end": 1571, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per tota l'amplària dels camps.", + "span_text": "passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps", + "span_start": 1445, + "span_end": 1508, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió.", + "span_text": "passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps, els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió", + "span_start": 1445, + "span_end": 1571, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Xano, xano.", + "span_text": "xano, xano s'en va anar cap al carrer", + "span_start": 1846, + "span_end": 1883, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A l'eixir de l'ombra de la casa.", + "span_text": "a l'eixir de l'ombra de la casa, es va tenir de parar", + "span_start": 1898, + "span_end": 1951, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una altra pussa.", + "span_text": "es va tenir de parar, per mor d'una altra pussa", + "span_start": 1931, + "span_end": 1978, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pessigolles.", + "span_text": "una altra pussa que li feia pessigolles", + "span_start": 1963, + "span_end": 2002, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la cua.", + "span_text": "li feia pessigolles a la ditxosa cua", + "span_start": 1983, + "span_end": 2019, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ditxosa.", + "span_text": "la ditxosa cua", + "span_start": 2005, + "span_end": 2019, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_90", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "herois - EL CERDÀ.-11", + "story": "A un tret de bala, darrera un turó hi havia el mas Patllari., Entre els cerdans i la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys) s'establí una bella franquesa. El masover ajudava el Cerdà a apilar boscalls, i el Cerdà, un poc curandero, li guaria els menuts quan s'empiocaven, i, en tornant de vila, els duia carquinyolis i pa blanc., * * *, La vetlla de Nadal, a entrada de fosc, el carboner traspassà davant la porta de can Patllari. Anava sol, abrigat amb el seu tapaboques, i punyia la mangala com si tornés de viatge., La Tereseta, la dona d'en Patllari, trencava rama per als bous al fons de l'entrada. En atalaiar-lo el convidà a fer una estona de xerinola amb ells., -¡Us enlleireu, sant cristià, entaforat en la vostra barraca!- Ells celebrarien la festa del tió per als infants, courien unes quantes pomes al caliu, menjarien unes quantes figues ensucrades i uns quants turrons de neu, i encetarien una botellola de garnatxa. En Patllari s'ho pendria a desaire, si el Cerdà no hi anava amb el seu noi. Fins la mainadota li'n sentiria grat, car els enriolaria amb els seus acudits i amb la seva vèrbola de gavatx. Era de cor que desitjaven la companyia dels carboners i volien compartir amb ells llurs pobreses. Refúmera! ¡era nit de germanor i de joia, aquella nit! Que no la fes pertenir, que no fos gusarapa.", + "questions": [ + { + "input_text": "On era el mas Patllari?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui conforma la família d'en Patllari?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina mena de relació hi havia entre els cerdans i ells?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què feia el masover per assistir el Cerdà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com ajudava el Cerdà al masover?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui passa per davant del mas Patllari?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan hi passa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com s'hi va presentar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què portava?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es diu la muller d'en Patllari?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què estava fent ella quan arribà el carboner?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li ofereix a ell?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què festejarien amb els nens en aquell moment?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què prendrien, per celebrar-ho?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què volia compartir la família d'en Patllari amb els carboners?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Darrera un turó.", + "span_text": "darrera un turó hi havia el mas Patllari", + "span_start": 19, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El pare, la mare i quatre fills.", + "span_text": "la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys)", + "span_start": 83, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una bella franquesa.", + "span_text": "Entre els cerdans i la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys) s'establí una bella franquesa", + "span_start": 63, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Apilar boscalls.", + "span_text": "El masover ajudava el Cerdà a apilar boscalls", + "span_start": 196, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Guarint-li els menuts quan s'empiocaven.", + "span_text": "el Cerdà, un poc curandero, li guaria els menuts quan s'empiocaven", + "span_start": 245, + "span_end": 311, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El carboner.", + "span_text": "el carboner traspassà davant la porta de can Patllari", + "span_start": 419, + "span_end": 472, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la vetlla de Nadal.", + "span_text": "La vetlla de Nadal, a entrada de fosc, el carboner traspassà davant la porta de can Patllari", + "span_start": 380, + "span_end": 472, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sol i amb el tapaboques.", + "span_text": "Anava sol, abrigat amb el seu tapaboques", + "span_start": 474, + "span_end": 514, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La mangala.", + "span_text": "punyia la mangala", + "span_start": 518, + "span_end": 535, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tereseta.", + "span_text": "La Tereseta, la dona d'en Patllari", + "span_start": 563, + "span_end": 597, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Trencava rama per als bous.", + "span_text": "La Tereseta, la dona d'en Patllari, trencava rama per als bous", + "span_start": 563, + "span_end": 625, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fer una estona de xerinola amb ells.", + "span_text": "el convidà a fer una estona de xerinola amb ells", + "span_start": 663, + "span_end": 711, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La festa del tió.", + "span_text": "Ells celebrarien la festa del tió per als infants", + "span_start": 778, + "span_end": 827, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pomes al caliu, figues ensucrades, turrons de neu i una botellola de garnatxa.", + "span_text": "courien unes quantes pomes al caliu, menjarien unes quantes figues ensucrades i uns quants turrons de neu, i encetarien una botellola de garnatxa", + "span_start": 829, + "span_end": 974, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Llurs pobreses.", + "span_text": "volien compartir amb ells llurs pobreses", + "span_start": 1219, + "span_end": 1259, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Darrera un turó.", + "span_text": "darrera un turó hi havia el mas Patllari", + "span_start": 19, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El pare, la mare i quatre fills.", + "span_text": "la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys)", + "span_start": 83, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una bella franquesa.", + "span_text": "Entre els cerdans i la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys) s'establí una bella franquesa", + "span_start": 63, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Apilar boscalls.", + "span_text": "El masover ajudava el Cerdà a apilar boscalls", + "span_start": 196, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Guarint-li els menuts quan s'empiocaven.", + "span_text": "el Cerdà, un poc curandero, li guaria els menuts quan s'empiocaven", + "span_start": 245, + "span_end": 311, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El carboner.", + "span_text": "el carboner traspassà davant la porta de can Patllari", + "span_start": 419, + "span_end": 472, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la vetlla de Nadal.", + "span_text": "La vetlla de Nadal, a entrada de fosc, el carboner traspassà davant la porta de can Patllari", + "span_start": 380, + "span_end": 472, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sol i amb el tapaboques.", + "span_text": "Anava sol, abrigat amb el seu tapaboques", + "span_start": 474, + "span_end": 514, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La mangala.", + "span_text": "punyia la mangala", + "span_start": 518, + "span_end": 535, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tereseta.", + "span_text": "La Tereseta, la dona d'en Patllari", + "span_start": 563, + "span_end": 597, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Trencava rama per als bous.", + "span_text": "La Tereseta, la dona d'en Patllari, trencava rama per als bous", + "span_start": 563, + "span_end": 625, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fer una estona de xerinola amb ells.", + "span_text": "el convidà a fer una estona de xerinola amb ells", + "span_start": 663, + "span_end": 711, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La festa del tió.", + "span_text": "Ells celebrarien la festa del tió per als infants", + "span_start": 778, + "span_end": 827, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pomes al caliu, figues ensucrades, turrons de neu i una botellola de garnatxa.", + "span_text": "courien unes quantes pomes al caliu, menjarien unes quantes figues ensucrades i uns quants turrons de neu, i encetarien una botellola de garnatxa", + "span_start": 829, + "span_end": 974, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Llurs pobreses.", + "span_text": "volien compartir amb ells llurs pobreses", + "span_start": 1219, + "span_end": 1259, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Darrera un turó.", + "span_text": "darrera un turó hi havia el mas Patllari", + "span_start": 19, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El pare, la mare i quatre fills.", + "span_text": "la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys)", + "span_start": 83, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una bella franquesa.", + "span_text": "Entre els cerdans i la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys) s'establí una bella franquesa", + "span_start": 63, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Apilar boscalls.", + "span_text": "El masover ajudava el Cerdà a apilar boscalls", + "span_start": 196, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Guarint-li els menuts quan s'empiocaven.", + "span_text": "el Cerdà, un poc curandero, li guaria els menuts quan s'empiocaven", + "span_start": 245, + "span_end": 311, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El carboner.", + "span_text": "el carboner traspassà davant la porta de can Patllari", + "span_start": 419, + "span_end": 472, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La vetlla de Nadal.", + "span_text": "La vetlla de Nadal, a entrada de fosc, el carboner traspassà davant la porta de can Patllari", + "span_start": 380, + "span_end": 472, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sol i amb el tapaboques.", + "span_text": "Anava sol, abrigat amb el seu tapaboques", + "span_start": 474, + "span_end": 514, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La mangala.", + "span_text": "punyia la mangala", + "span_start": 518, + "span_end": 535, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tereseta.", + "span_text": "La Tereseta, la dona d'en Patllari", + "span_start": 563, + "span_end": 597, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Trencava rama per als bous.", + "span_text": "La Tereseta, la dona d'en Patllari, trencava rama per als bous", + "span_start": 563, + "span_end": 625, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fer una estona de xerinola amb ells.", + "span_text": "el convidà a fer una estona de xerinola amb ells", + "span_start": 663, + "span_end": 711, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La festa del tió.", + "span_text": "Ells celebrarien la festa del tió per als infants", + "span_start": 778, + "span_end": 827, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pomes al caliu, figues ensucrades, turrons de neu i una botellola de garnatxa.", + "span_text": "courien unes quantes pomes al caliu, menjarien unes quantes figues ensucrades i uns quants turrons de neu, i encetarien una botellola de garnatxa", + "span_start": 829, + "span_end": 974, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Llurs pobreses.", + "span_text": "volien compartir amb ells llurs pobreses", + "span_start": 1219, + "span_end": 1259, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1152", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Alavedra reconeix haver cobrat comissions del 4% en el judici del cas Pretòria", + "story": "L'ex-conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Macià Alavedra, ha reconegut haver cobrat comissions del 4% en les operacions Badalona i Niesma en el judici del cas Pretòria. Alavedra havia arribat a un pacte amb la fiscalia anticorrupció per confessar els fets a canvi d'evitar la presó, tot i que es manté la multa de 10,3 milions d'euros i l'obligació de tornar els 3,2 milions que s'hauria embutxacat. Ha confessat haver posat en contacte empresaris per a la compravenda de terrenys amb l'objectiu de cobrar per aquestes intermediacions, d'acord amb un altre ex-conseller del govern català, Lluís Prenafeta, i el presumpte cap de la trama, Luís Andrés Garcia, ‘Luigi': ‘Després ens la vam repartir entre els tres , que era el pacte verbal que teníem'. ‘Accepto els fets que m'imputa. Els conec i els accepto', ha dit a l'inici de la seva declaració a l'audiència espanyola. En el cas de Badalona, ha explicat, va ser principalment Prenafeta, qui va portar a la societat Espais, de Lluís Casamitjana, perquè participés del projecte del terreny del port: ‘Amb Prenafeta vam realitzar junts alguna relació d'intermediació i facturàvem les comissions a través de Poliafers', una societat del mateix Prenafeta. Alavedra ha explicat que la seva feina era únicament la d'intermediació i ha carregat sobre el presumpte cap de la trama la responsabilitat de les negociacions empresarials i polítiques per fixar alguns dels aspectes que s'investiguen, com les requalificacions urbanístiques i revalorització de terrenys: ‘No vaig participar en això', ha assegurat. En aquest sentit, Alavedra ha explicat que era ‘Luigi' qui s'ocupava de contactes amb els sectors públic i privat perquè en el cas de l'operació Badalona va coordinar tots els venedors. Ha afegit que a l'operació Niesma ‘Luigi' era el propietari dels terrenys de Can Riviere i quan els va voler vendre va contactar-hi per buscar un comprador: ‘Vaig presentar-lo un amic nostre, Xavier Solano, de l'empresa Restaura', s'ha limitat a dir. Preguntat sobre societats en paradisos fiscals i operacions a l'estranger, Alavedra també ha reconegut haver tingut diners a Andorra, Suïssa i Portugal, però només ha acceptat haver amagat a la hisenda pública els seus fons a Portugal, que posteriorment hauria regularitzat a través d'operacions complementàries l'any 2009. Alavedra ha respost només a les preguntes de la fiscalia i s'ha negat a respondre a la resta d'advocats defensors dels altres acusats. El seu advocat no li ha formulat preguntes i ha demanat que es pugui absentar de les següents sessions del judici, fins a les conclusions, quan la fiscal donarà a conèixer la rebaixa de condemna", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui formava part de la Presidència de la Generalitat de Catalunya?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha confessat respecte del cas Pretòria?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb qui va arribar a un acord legal?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En què consistia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què va parlar amb empresaris?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins altres càrrecs públics van participar-hi?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què ha comunicat al principi de declarar a l'Audiència Espanyola?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui va col·laborar en el projecte del terreny del port?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina autoritat diu Alavedra que ho va permetre?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines són les activitats que detalla Alavedra que va dur a terme juntament amb Prenafeta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina participació comenta Alavedra que tenia a la trama?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines altres qüestions s'examinen?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què afirma, però, Alavedra?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I sobre transaccions econòmiques a fora del país?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins a quin moment ha sol·licitat el seu advocat el permís d'absència?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Macià Alavedra.", + "span_text": "L'ex-conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Macià Alavedra", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Haver cobrat comissions del 4% en les operacions Badalona i Niesma.", + "span_text": "ha reconegut haver cobrat comissions del 4% en les operacions Badalona i Niesma", + "span_start": 78, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb la fiscalia anticorrupció.", + "span_text": "Alavedra havia arribat a un pacte amb la fiscalia anticorrupció", + "span_start": 189, + "span_end": 252, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A confessar els fets a canvi d'evitar la presó.", + "span_text": "pacte amb la fiscalia anticorrupció per confessar els fets a canvi d'evitar la presó", + "span_start": 217, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per a la compravenda de terrenys i cobrar les intermediacions.", + "span_text": "Ha confessat haver posat en contacte empresaris per a la compravenda de terrenys amb l'objectiu de cobrar per aquestes intermediacions", + "span_start": 420, + "span_end": 554, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un altre ex-conseller del govern català, Lluís Prenafeta, i el presumpte cap de la trama, Luís Andrés Garcia.", + "span_text": "d'acord amb un altre ex-conseller del govern català, Lluís Prenafeta, i el presumpte cap de la trama, Luís Andrés Garcia", + "span_start": 556, + "span_end": 676, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que coneix i accepta els fets que l'imputen.", + "span_text": "‘Accepto els fets que m'imputa. Els conec i els accepto', ha dit a l'inici de la seva declaració", + "span_start": 770, + "span_end": 866, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La societat Espais.", + "span_text": "va ser principalment Prenafeta, qui va portar a la societat Espais, de Lluís Casamitjana, perquè participés del projecte del terreny del port", + "span_start": 928, + "span_end": 1069, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Prenafeta.", + "span_text": "va ser principalment Prenafeta, qui va portar a la societat Espais", + "span_start": 928, + "span_end": 994, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Alguna relació d'intermediació i facturació de les comissions.", + "span_text": "Amb Prenafeta vam realitzar junts alguna relació d'intermediació i facturàvem les comissions", + "span_start": 1072, + "span_end": 1164, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Només la intermediació.", + "span_text": "Alavedra ha explicat que la seva feina era únicament la d'intermediació", + "span_start": 1224, + "span_end": 1295, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les requalificacions urbanístiques i revalorització de terrenys.", + "span_text": "alguns dels aspectes que s'investiguen, com les requalificacions urbanístiques i revalorització de terrenys", + "span_start": 1420, + "span_end": 1527, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que era Luigi qui s'ocupava de contactes amb els sectors públic i privat perquè en el cas de l'operació Badalona va coordinar tots els venedors.", + "span_text": "Alavedra ha explicat que era ‘Luigi' qui s'ocupava de contactes amb els sectors públic i privat perquè en el cas de l'operació Badalona va coordinar tots els venedors", + "span_start": 1591, + "span_end": 1757, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha reconegut haver tingut diners a Andorra, Suïssa i Portugal, però només ha acceptat haver amagat a la hisenda pública els seus fons a Portugal.", + "span_text": "Preguntat sobre societats en paradisos fiscals i operacions a l'estranger, Alavedra també ha reconegut haver tingut diners a Andorra, Suïssa i Portugal, però només ha acceptat haver amagat a la hisenda pública els seus fons a Portugal", + "span_start": 2010, + "span_end": 2244, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins a les conclusions.", + "span_text": "El seu advocat no li ha formulat preguntes i ha demanat que es pugui absentar de les següents sessions del judici, fins a les conclusions", + "span_start": 2469, + "span_end": 2606, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'ex-conseller Macià Alavedra.", + "span_text": "L'ex-conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Macià Alavedra", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Haver cobrat comissions del 4% en les operacions Badalona i Niesma.", + "span_text": "ha reconegut haver cobrat comissions del 4% en les operacions Badalona i Niesma", + "span_start": 78, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb la fiscalia anticorrupció.", + "span_text": "Alavedra havia arribat a un pacte amb la fiscalia anticorrupció", + "span_start": 189, + "span_end": 252, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A confessar els fets a canvi d'evitar la presó.", + "span_text": "pacte amb la fiscalia anticorrupció per confessar els fets a canvi d'evitar la presó", + "span_start": 217, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per a la compravenda de terrenys i cobrar les intermediacions.", + "span_text": "Ha confessat haver posat en contacte empresaris per a la compravenda de terrenys amb l'objectiu de cobrar per aquestes intermediacions", + "span_start": 420, + "span_end": 554, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un altre ex-conseller del govern català, Lluís Prenafeta, i el presumpte cap de la trama, Luís Andrés Garcia.", + "span_text": "d'acord amb un altre ex-conseller del govern català, Lluís Prenafeta, i el presumpte cap de la trama, Luís Andrés Garcia", + "span_start": 556, + "span_end": 676, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que coneix i accepta els fets que l'imputen.", + "span_text": "‘Accepto els fets que m'imputa. Els conec i els accepto', ha dit a l'inici de la seva declaració", + "span_start": 770, + "span_end": 866, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La societat Espais.", + "span_text": "va ser principalment Prenafeta, qui va portar a la societat Espais, de Lluís Casamitjana, perquè participés del projecte del terreny del port", + "span_start": 928, + "span_end": 1069, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Principalment Prenafeta.", + "span_text": "va ser principalment Prenafeta, qui va portar a la societat Espais", + "span_start": 928, + "span_end": 994, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Alguna relació d'intermediació i facturació de les comissions.", + "span_text": "Amb Prenafeta vam realitzar junts alguna relació d'intermediació i facturàvem les comissions", + "span_start": 1072, + "span_end": 1164, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Només la intermediació.", + "span_text": "Alavedra ha explicat que la seva feina era únicament la d'intermediació", + "span_start": 1224, + "span_end": 1295, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les requalificacions urbanístiques i revalorització de terrenys.", + "span_text": "alguns dels aspectes que s'investiguen, com les requalificacions urbanístiques i revalorització de terrenys", + "span_start": 1420, + "span_end": 1527, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que era Luigi qui s'ocupava de contactes amb els sectors públic i privat perquè en el cas de l'operació Badalona va coordinar tots els venedors.", + "span_text": "Alavedra ha explicat que era ‘Luigi' qui s'ocupava de contactes amb els sectors públic i privat perquè en el cas de l'operació Badalona va coordinar tots els venedors", + "span_start": 1591, + "span_end": 1757, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha reconegut haver tingut diners a Andorra, Suïssa i Portugal, però només ha acceptat haver amagat a la hisenda pública els seus fons a Portugal, que posteriorment hauria regularitzat a través d'operacions complementàries.", + "span_text": "Preguntat sobre societats en paradisos fiscals i operacions a l'estranger, Alavedra també ha reconegut haver tingut diners a Andorra, Suïssa i Portugal, però només ha acceptat haver amagat a la hisenda pública els seus fons a Portugal, que posteriorment hauria regularitzat a través d'operacions complementàries", + "span_start": 2010, + "span_end": 2321, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins a les conclusions, quan la fiscal donarà a conèixer la rebaixa de la condemna.", + "span_text": "El seu advocat no li ha formulat preguntes i ha demanat que es pugui absentar de les següents sessions del judici, fins a les conclusions, quan la fiscal donarà a conèixer la rebaixa de condemna", + "span_start": 2469, + "span_end": 2663, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Macià Alavedra.", + "span_text": "L'ex-conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Macià Alavedra", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Haver cobrat comissions del 4% en les operacions Badalona i Niesma.", + "span_text": "ha reconegut haver cobrat comissions del 4% en les operacions Badalona i Niesma", + "span_start": 78, + "span_end": 157, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb la fiscalia anticorrupció.", + "span_text": "Alavedra havia arribat a un pacte amb la fiscalia anticorrupció", + "span_start": 189, + "span_end": 252, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A confessar els fets a canvi d'evitar la presó.", + "span_text": "pacte amb la fiscalia anticorrupció per confessar els fets a canvi d'evitar la presó", + "span_start": 217, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per a la compravenda de terrenys i cobrar les intermediacions.", + "span_text": "Ha confessat haver posat en contacte empresaris per a la compravenda de terrenys amb l'objectiu de cobrar per aquestes intermediacions", + "span_start": 420, + "span_end": 554, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un altre ex-conseller del govern català, Lluís Prenafeta, i el presumpte cap de la trama, Luís Andrés Garcia.", + "span_text": "d'acord amb un altre ex-conseller del govern català, Lluís Prenafeta, i el presumpte cap de la trama, Luís Andrés Garcia", + "span_start": 556, + "span_end": 676, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que coneix i accepta els fets que l'imputen.", + "span_text": "‘Accepto els fets que m'imputa. Els conec i els accepto', ha dit a l'inici de la seva declaració", + "span_start": 770, + "span_end": 866, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La societat Espais.", + "span_text": "va ser principalment Prenafeta, qui va portar a la societat Espais, de Lluís Casamitjana, perquè participés del projecte del terreny del port", + "span_start": 928, + "span_end": 1069, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Principalment Prenafeta.", + "span_text": "va ser principalment Prenafeta, qui va portar a la societat Espais", + "span_start": 928, + "span_end": 994, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Alguna relació d'intermediació i facturació de les comissions.", + "span_text": "Amb Prenafeta vam realitzar junts alguna relació d'intermediació i facturàvem les comissions", + "span_start": 1072, + "span_end": 1164, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Només la intermediació.", + "span_text": "Alavedra ha explicat que la seva feina era únicament la d'intermediació", + "span_start": 1224, + "span_end": 1295, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les requalificacions urbanístiques i revalorització de terrenys.", + "span_text": "alguns dels aspectes que s'investiguen, com les requalificacions urbanístiques i revalorització de terrenys", + "span_start": 1420, + "span_end": 1527, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que era Luigi qui s'ocupava de contactes amb els sectors públic i privat perquè en el cas de l'operació Badalona va coordinar tots els venedors.", + "span_text": "Alavedra ha explicat que era ‘Luigi' qui s'ocupava de contactes amb els sectors públic i privat perquè en el cas de l'operació Badalona va coordinar tots els venedors", + "span_start": 1591, + "span_end": 1757, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha reconegut haver tingut diners a Andorra, Suïssa i Portugal, però només ha acceptat haver amagat a la hisenda pública els seus fons a Portugal, que posteriorment hauria regularitzat a través d'operacions complementàries l'any 2009.", + "span_text": "Preguntat sobre societats en paradisos fiscals i operacions a l'estranger, Alavedra també ha reconegut haver tingut diners a Andorra, Suïssa i Portugal, però només ha acceptat haver amagat a la hisenda pública els seus fons a Portugal, que posteriorment hauria regularitzat a través d'operacions complementàries l'any 2009", + "span_start": 2010, + "span_end": 2332, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins a les conclusions, quan la fiscal donarà a conèixer la rebaixa de la condemna.", + "span_text": "El seu advocat no li ha formulat preguntes i ha demanat que es pugui absentar de les següents sessions del judici, fins a les conclusions, quan la fiscal donarà a conèixer la rebaixa de condemna", + "span_start": 2469, + "span_end": 2663, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1418", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Berthe aux grands pieds", + "story": "Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds) és una cançó de gesta francesa del cicle de Carlemany, composta a principis del segle xiii i que narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon, coneguda per ser la mare de Carlemany. El seu autor va ser presumiblement el trouvère francès Adenet Le Roi., Pipí té previst casar-se amb Berta, filla dels reis d'Hongria, Floris i Blancaflor. Quan la núvia arriba a París, la seva donzella Margiste la intercanvia amb la seva pròpia filla, Aliste, i para una trampa perquè condemnin a mort per traïció a la suposada filla de la donzella (és a dir, la veritable Berta). Tanmateix, finalment se li perdona la vida i se l'exilia a un bosc, on viu humilment a la cabana d'un camperol, Simó. Quan la reina d'Hongria, Blancaflor, va a París a visitar la seva filla, es descobreix l'engany. Margiste és executada, però Aliste és tancada en un convent, ja que mentrestant s'ha convertit en mare de dos fills del rei: Heldri i Rainfroi. Un dia, Pipí caçant al bosc retroba Berta, a qui reconeix pels peus. La restaura a la cort i, més endavant, naixerà Carlemany., Certament la cançó de gesta no té cap relació amb la vida real de la Berta històrica sinó que beu de fonts del folklore (l'esposa canviada, etc.).\\nArgumentalment, la cançó de gesta Mainet, que explica l'enfrontament del jove Carlemany amb els seus germanastres, enllaça a continuació de la cançó de Berta. Una altra cançó de gesta (de diferent tradició) sobre la vida de Carlemany jove és la de Basin., El text conservat s'atribueix a Adenet le Roi; sembla escrit en els anys 70 del segle XIII i consta de gairebé 3.500 versos alexandrins, distribuïts en 144 laisses. Les laisses rimen successivament, una en rima masculina, seguida d'una altra laisse en la mateixa rima però femenina, mostrant-se així com un text molt elaborat des del punt de vista formal., D'aquesta cançó de gesta se'n conserva també una versió francoitaliana (Berta de li gran pié, s. XIV) i una versió prosificada (Histoire de la reine Berthe et du roi Pepin, s. XV). En podien haver existit també versions anteriors a la d'Adenet.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Berta, la dels grans peus?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb quin sobrenom del francès actual se la coneix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan es va fer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què tracta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui era Berta de Laon?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui s'atribueix l'obra?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb qui es pressuposa que es casi Berta?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui són els pares d'ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin fet desencadena la trama de la cançó?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On habita Berta a partir de l'exili?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es tornen a trobar Pipí i Berta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com sap Pipí que és ella?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina creació folklòrica segueix la de Berta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què la de Basin es considera una obra molt treballada des del punt de vista de la composició?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins altres textos referits a ella es preserven encara?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una cançó de gesta francesa.", + "span_text": "Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds) és una cançó de gesta francesa", + "span_start": 0, + "span_end": 151, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Berthe aux grands pieds.", + "span_text": "Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds)", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És de principis del segle xiii.", + "span_text": "és una cançó de gesta francesa del cicle de Carlemany, composta a principis del segle xiii", + "span_start": 121, + "span_end": 211, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon.", + "span_text": "narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon", + "span_start": 218, + "span_end": 280, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La mare de Carlemany.", + "span_text": "Berta de Laon, coneguda per ser la mare de Carlemany", + "span_start": 267, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al trouvère francès Adenet Le Roi.", + "span_text": "El seu autor va ser presumiblement el trouvère francès Adenet Le Roi", + "span_start": 321, + "span_end": 389, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Pipí.", + "span_text": "Pipí té previst casar-se amb Berta", + "span_start": 393, + "span_end": 427, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els reis d'Hongria.", + "span_text": "Berta, filla dels reis d'Hongria", + "span_start": 422, + "span_end": 454, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan la núvia arriba a París, la seva donzella Margiste la intercanvia amb la seva pròpia filla, Aliste, i para una trampa perquè condemnin a mort per traïció a la suposada filla de la donzella (és a dir, la veritable Berta).", + "span_text": "Quan la núvia arriba a París, la seva donzella Margiste la intercanvia amb la seva pròpia filla, Aliste, i para una trampa perquè condemnin a mort per traïció a la suposada filla de la donzella (és a dir, la veritable Berta)", + "span_start": 477, + "span_end": 701, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la cabana d'un camperol.", + "span_text": "se l'exilia a un bosc, on viu humilment a la cabana d'un camperol", + "span_start": 748, + "span_end": 813, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan Pipí està caçant al bosc.", + "span_text": "Pipí caçant al bosc retroba Berta", + "span_start": 1070, + "span_end": 1103, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La reconeix pels peus.", + "span_text": "retroba Berta, a qui reconeix pels peus", + "span_start": 1090, + "span_end": 1129, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La de Mainet.", + "span_text": "Argumentalment, la cançó de gesta Mainet, que explica l'enfrontament del jove Carlemany amb els seus germanastres, enllaça a continuació de la cançó de Berta", + "span_start": 1339, + "span_end": 1496, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè consta de gairebé 3.500 versos alexandrins, distribuïts en 144 laisses que rimen successivament, una en rima masculina, seguida d'una altra laisse en la mateixa rima però femenina, mostrant-se així com un text molt elaborat des del punt de vista formal.", + "span_text": "Una altra cançó de gesta (de diferent tradició) sobre la vida de Carlemany jove és la de Basin., El text conservat s'atribueix a Adenet le Roi; sembla escrit en els anys 70 del segle XIII i consta de gairebé 3.500 versos alexandrins, distribuïts en 144 laisses. Les laisses rimen successivament, una en rima masculina, seguida d'una altra laisse en la mateixa rima però femenina, mostrant-se així com un text molt elaborat des del punt de vista formal", + "span_start": 1498, + "span_end": 1950, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una versió francoitaliana i una prosificada.", + "span_text": "D'aquesta cançó de gesta se'n conserva també una versió francoitaliana (Berta de li gran pié, s. XIV) i una versió prosificada (Histoire de la reine Berthe et du roi Pepin, s. XV)", + "span_start": 1954, + "span_end": 2133, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una cançó de gesta francesa.", + "span_text": "Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds) és una cançó de gesta francesa", + "span_start": 0, + "span_end": 151, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Berthe aux grands pieds.", + "span_text": "Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds)", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És de principis del segle xiii.", + "span_text": "és una cançó de gesta francesa del cicle de Carlemany, composta a principis del segle xiii", + "span_start": 121, + "span_end": 211, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon.", + "span_text": "narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon", + "span_start": 218, + "span_end": 280, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La mare de Carlemany.", + "span_text": "Berta de Laon, coneguda per ser la mare de Carlemany", + "span_start": 267, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al trouvère francès Adenet Le Roi.", + "span_text": "El seu autor va ser presumiblement el trouvère francès Adenet Le Roi", + "span_start": 321, + "span_end": 389, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Pipí.", + "span_text": "Pipí té previst casar-se amb Berta", + "span_start": 393, + "span_end": 427, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els reis d'Hongria.", + "span_text": "Berta, filla dels reis d'Hongria", + "span_start": 422, + "span_end": 454, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan la núvia arriba a París, la seva donzella Margiste la intercanvia amb la seva pròpia filla, Aliste, i para una trampa perquè condemnin a mort per traïció a la suposada filla de la donzella (és a dir, la veritable Berta).", + "span_text": "Quan la núvia arriba a París, la seva donzella Margiste la intercanvia amb la seva pròpia filla, Aliste, i para una trampa perquè condemnin a mort per traïció a la suposada filla de la donzella (és a dir, la veritable Berta)", + "span_start": 477, + "span_end": 701, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la cabana d'un camperol.", + "span_text": "se l'exilia a un bosc, on viu humilment a la cabana d'un camperol", + "span_start": 748, + "span_end": 813, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al bosc quan Pipí està caçant.", + "span_text": "Pipí caçant al bosc retroba Berta", + "span_start": 1070, + "span_end": 1103, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La reconeix pels peus.", + "span_text": "Pipí caçant al bosc retroba Berta, a qui reconeix pels peus", + "span_start": 1070, + "span_end": 1129, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La de Mainet.", + "span_text": "Argumentalment, la cançó de gesta Mainet, que explica l'enfrontament del jove Carlemany amb els seus germanastres, enllaça a continuació de la cançó de Berta", + "span_start": 1339, + "span_end": 1496, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè consta de gairebé 3.500 versos alexandrins, distribuïts en 144 laisses que rimen successivament, una en rima masculina, seguida d'una altra laisse en la mateixa rima però femenina, mostrant-se així com un text molt elaborat des del punt de vista formal.", + "span_text": "Una altra cançó de gesta (de diferent tradició) sobre la vida de Carlemany jove és la de Basin., El text conservat s'atribueix a Adenet le Roi; sembla escrit en els anys 70 del segle XIII i consta de gairebé 3.500 versos alexandrins, distribuïts en 144 laisses. Les laisses rimen successivament, una en rima masculina, seguida d'una altra laisse en la mateixa rima però femenina, mostrant-se així com un text molt elaborat des del punt de vista formal", + "span_start": 1498, + "span_end": 1950, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una versió francoitaliana i una prosificada.", + "span_text": "D'aquesta cançó de gesta se'n conserva també una versió francoitaliana (Berta de li gran pié, s. XIV) i una versió prosificada (Histoire de la reine Berthe et du roi Pepin, s. XV)", + "span_start": 1954, + "span_end": 2133, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una cançó de gesta francesa.", + "span_text": "Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds) és una cançó de gesta francesa", + "span_start": 0, + "span_end": 151, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Berthe aux grands pieds.", + "span_text": "Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds)", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És de principis del segle xiii.", + "span_text": "és una cançó de gesta francesa del cicle de Carlemany, composta a principis del segle xiii", + "span_start": 121, + "span_end": 211, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon.", + "span_text": "narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon", + "span_start": 218, + "span_end": 280, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La mare de Carlemany.", + "span_text": "Berta de Laon, coneguda per ser la mare de Carlemany", + "span_start": 267, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al trouvère francès Adenet Le Roi.", + "span_text": "El seu autor va ser presumiblement el trouvère francès Adenet Le Roi", + "span_start": 321, + "span_end": 389, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Pipí.", + "span_text": "Pipí té previst casar-se amb Berta", + "span_start": 393, + "span_end": 427, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els reis d'Hongria.", + "span_text": "Berta, filla dels reis d'Hongria", + "span_start": 422, + "span_end": 454, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan la núvia arriba a París, la seva donzella Margiste la intercanvia amb la seva pròpia filla, Aliste, i para una trampa perquè condemnin a mort per traïció a la suposada filla de la donzella (és a dir, la veritable Berta).", + "span_text": "Quan la núvia arriba a París, la seva donzella Margiste la intercanvia amb la seva pròpia filla, Aliste, i para una trampa perquè condemnin a mort per traïció a la suposada filla de la donzella (és a dir, la veritable Berta)", + "span_start": 477, + "span_end": 701, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la cabana d'un camperol.", + "span_text": "se l'exilia a un bosc, on viu humilment a la cabana d'un camperol", + "span_start": 748, + "span_end": 813, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan Pipí està caçant al bosc la retroba.", + "span_text": "Pipí caçant al bosc retroba Berta", + "span_start": 1070, + "span_end": 1103, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La reconeix pels peus.", + "span_text": "retroba Berta, a qui reconeix pels peus", + "span_start": 1090, + "span_end": 1129, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La de Mainet.", + "span_text": "Argumentalment, la cançó de gesta Mainet, que explica l'enfrontament del jove Carlemany amb els seus germanastres, enllaça a continuació de la cançó de Berta", + "span_start": 1339, + "span_end": 1496, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè consta de gairebé 3.500 versos alexandrins, distribuïts en 144 laisses que rimen successivament, una en rima masculina, seguida d'una altra laisse en la mateixa rima però femenina, mostrant-se així com un text molt elaborat des del punt de vista formal.", + "span_text": "Una altra cançó de gesta (de diferent tradició) sobre la vida de Carlemany jove és la de Basin., El text conservat s'atribueix a Adenet le Roi; sembla escrit en els anys 70 del segle XIII i consta de gairebé 3.500 versos alexandrins, distribuïts en 144 laisses. Les laisses rimen successivament, una en rima masculina, seguida d'una altra laisse en la mateixa rima però femenina, mostrant-se així com un text molt elaborat des del punt de vista formal", + "span_start": 1498, + "span_end": 1950, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una versió francoitaliana i una prosificada.", + "span_text": "D'aquesta cançó de gesta se'n conserva també una versió francoitaliana (Berta de li gran pié, s. XIV) i una versió prosificada (Histoire de la reine Berthe et du roi Pepin, s. XV)", + "span_start": 1954, + "span_end": 2133, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_338", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Avançament editorial: ‘L’explosió de Capità Arenas’, periodisme d’investigació de Santiago Vilanova", + "story": "L'explosió de Capità Arenas. La trama del gas natural a la Barcelona preolímpica és un treball d'investigació periodística de Santiago Vilanova, en què ofereix un document insòlit sobre la quantitat d'explosions i morts que va causar el pas del gas ciutat al gas natural a Barcelona, sense que l'empresa energètica n'assumís cap conseqüència judicial, davant la frustració de les famílies afectades. El llibre també és un document inèdit de la manera com els mitjans de comunicació, controlats pels oligopolis energètics, i les connivències polítiques amb la justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la. Aquest llibre inaugura la col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph, que s'ha creat enguany. Arribarà la setmana entrant a les llibreries. Podeu llegir-ne el primer capítol. Explica l'editor d'Apostroph, Bernat Ruiz Domènech: «Deu fer cosa d'un any, en Santiago Vilanova em va proposar de publicar L'explosió de Capità Arenas. El tema em va semblar interessant però allunyat de l'actualitat i de poca importància en comparació amb els convulsos anys setanta al nostre país. M'equivocava. Quan vaig tenir prou temps per a llegir-lo amb calma, no tan sols vaig veure que era de total actualitat –malgrat els gairebé cinquanta anys transcorreguts–, també vaig poder gaudir de la depurada prosa i el ritme vivaç de l'estil d'en Santiago, un periodista de primera que, amb aquest i altres llibres, demostra que és una de les millors veus del país. Tot i haver publicat més de divuit llibres, en Santiago mai no ha format part de les veus habituals als mitjans de comunicació; un dels motius també queda clar a L'explosió de Capità Arenas: és insubornable, no és acomodatici i diu el que ha de dir. Per això aquest llibre i els autors com ell són tan necessaris, encara més en un temps dominat per la confusió i la crisi de la premsa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin tipus de publicació és L'explosió de Capità Arenas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui n'és l'autor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De què tracta la publicació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina va ser l'actuació de l'empresa d'energia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins factors suposen la negació i manipulació de la llibertat d'expressió?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En aquest sentit, com es qualifica aquesta publicació?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin és l'inici que obre aquest llibre?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan ha sorgit aquesta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan es podrà trobar a les llibreteries?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui s'encarrega de l'edició d'Apostroph?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com considera Bernat que és la forma d'escriure de Santiago?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina és la professió de Santiago?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quantes publicacions editorials té?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què l'editor considera necessaris els autors com Santiago?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com creu que és l'actualitat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un treball d'investigació periodística.", + "span_text": "L'explosió de Capità Arenas. La trama del gas natural a la Barcelona preolímpica és un treball d'investigació periodística", + "span_start": 0, + "span_end": 122, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Santiago Vilanova.", + "span_text": "treball d'investigació periodística de Santiago Vilanova", + "span_start": 87, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la quantitat d'explosions i morts que va causar el pas del gas ciutat al gas natural a Barcelona.", + "span_text": "ofereix un document insòlit sobre la quantitat d'explosions i morts que va causar el pas del gas ciutat al gas natural a Barcelona", + "span_start": 152, + "span_end": 282, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No va assumir cap conseqüència judicial.", + "span_text": "sense que l'empresa energètica n'assumís cap conseqüència judicial", + "span_start": 284, + "span_end": 350, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els mitjans de comunicació, controlats pels oligopolis energètics, i les connivències polítiques amb la justícia.", + "span_text": "els mitjans de comunicació, controlats pels oligopolis energètics, i les connivències polítiques amb la justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la", + "span_start": 455, + "span_end": 623, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a inèdita.", + "span_text": "El llibre també és un document inèdit", + "span_start": 400, + "span_end": 437, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph.", + "span_text": "Aquest llibre inaugura la col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph", + "span_start": 625, + "span_end": 695, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Enguany.", + "span_text": "la col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph, que s'ha creat enguany", + "span_start": 648, + "span_end": 719, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La setmana entrant.", + "span_text": "Arribarà la setmana entrant a les llibreries", + "span_start": 721, + "span_end": 765, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Bernat Ruiz Domènech.", + "span_text": "l'editor d'Apostroph, Bernat Ruiz Domènech", + "span_start": 810, + "span_end": 852, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De depurada prosa i ritme vivaç.", + "span_text": "vaig poder gaudir de la depurada prosa i el ritme vivaç de l'estil d'en Santiago", + "span_start": 1280, + "span_end": 1360, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És periodista.", + "span_text": "Santiago, un periodista", + "span_start": 1352, + "span_end": 1375, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Més de divuit llibres.", + "span_text": "Tot i haver publicat més de divuit llibres, en Santiago", + "span_start": 1471, + "span_end": 1526, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè és insubornable, no és acomodatici i diu el que ha de dir.", + "span_text": "és insubornable, no és acomodatici i diu el que ha de dir. Per això aquest llibre i els autors com ell són tan necessaris", + "span_start": 1662, + "span_end": 1783, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un temps dominat per la confusió i la crisi de la premsa.", + "span_text": "un temps dominat per la confusió i la crisi de la premsa", + "span_start": 1799, + "span_end": 1855, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un treball d'investigació periodística.", + "span_text": "L'explosió de Capità Arenas. La trama del gas natural a la Barcelona preolímpica és un treball d'investigació periodística", + "span_start": 0, + "span_end": 122, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Santiago Vilanova.", + "span_text": "treball d'investigació periodística de Santiago Vilanova", + "span_start": 87, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la quantitat d'explosions i morts que va causar el pas del gas ciutat al gas natural a Barcelona.", + "span_text": "ofereix un document insòlit sobre la quantitat d'explosions i morts que va causar el pas del gas ciutat al gas natural a Barcelona", + "span_start": 152, + "span_end": 282, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No va assumir cap conseqüència judicial.", + "span_text": "sense que l'empresa energètica n'assumís cap conseqüència judicial", + "span_start": 284, + "span_end": 350, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els mitjans de comunicació, controlats pels oligopolis energètics, i les connivències polítiques amb la justícia.", + "span_text": "els mitjans de comunicació, controlats pels oligopolis energètics, i les connivències polítiques amb la justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la", + "span_start": 455, + "span_end": 623, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a inèdita.", + "span_text": "El llibre també és un document inèdit", + "span_start": 400, + "span_end": 437, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph.", + "span_text": "Aquest llibre inaugura la col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph", + "span_start": 625, + "span_end": 695, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Enguany.", + "span_text": "la col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph, que s'ha creat enguany", + "span_start": 648, + "span_end": 719, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La setmana entrant.", + "span_text": "Arribarà la setmana entrant a les llibreries", + "span_start": 721, + "span_end": 765, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Bernat Ruiz Domènech.", + "span_text": "l'editor d'Apostroph, Bernat Ruiz Domènech", + "span_start": 810, + "span_end": 852, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De depurada prosa i ritme vivaç.", + "span_text": "vaig poder gaudir de la depurada prosa i el ritme vivaç de l'estil d'en Santiago", + "span_start": 1280, + "span_end": 1360, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És periodista.", + "span_text": "Santiago, un periodista", + "span_start": 1352, + "span_end": 1375, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Més de divuit llibres.", + "span_text": "Tot i haver publicat més de divuit llibres, en Santiago", + "span_start": 1471, + "span_end": 1526, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè és insubornable, no és acomodatici i diu el que ha de dir.", + "span_text": "és insubornable, no és acomodatici i diu el que ha de dir. Per això aquest llibre i els autors com ell són tan necessaris", + "span_start": 1662, + "span_end": 1783, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un temps dominat per la confusió i la crisi de la premsa.", + "span_text": "un temps dominat per la confusió i la crisi de la premsa", + "span_start": 1799, + "span_end": 1855, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un treball d'investigació periodística.", + "span_text": "L'explosió de Capità Arenas. La trama del gas natural a la Barcelona preolímpica és un treball d'investigació periodística", + "span_start": 0, + "span_end": 122, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Santiago Vilanova.", + "span_text": "treball d'investigació periodística de Santiago Vilanova", + "span_start": 87, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De la quantitat d'explosions i morts que va causar el pas del gas ciutat al gas natural a Barcelona.", + "span_text": "ofereix un document insòlit sobre la quantitat d'explosions i morts que va causar el pas del gas ciutat al gas natural a Barcelona", + "span_start": 152, + "span_end": 282, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No va assumir cap conseqüència judicial.", + "span_text": "sense que l'empresa energètica n'assumís cap conseqüència judicial", + "span_start": 284, + "span_end": 350, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els mitjans de comunicació, controlats pels oligopolis energètics, i les connivències polítiques amb la justícia.", + "span_text": "els mitjans de comunicació, controlats pels oligopolis energètics, i les connivències polítiques amb la justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la", + "span_start": 455, + "span_end": 623, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a inèdita.", + "span_text": "El llibre també és un document inèdit", + "span_start": 400, + "span_end": 437, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph.", + "span_text": "Aquest llibre inaugura la col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph", + "span_start": 625, + "span_end": 695, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Enguany.", + "span_text": "la col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph, que s'ha creat enguany", + "span_start": 648, + "span_end": 719, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La setmana entrant.", + "span_text": "Arribarà la setmana entrant a les llibreries", + "span_start": 721, + "span_end": 765, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Bernat Ruiz Domènech.", + "span_text": "l'editor d'Apostroph, Bernat Ruiz Domènech", + "span_start": 810, + "span_end": 852, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De depurada prosa i ritme vivaç.", + "span_text": "la depurada prosa i el ritme vivaç de l'estil d'en Santiago", + "span_start": 1301, + "span_end": 1360, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És periodista.", + "span_text": "Santiago, un periodista", + "span_start": 1352, + "span_end": 1375, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Més de divuit llibres.", + "span_text": "Tot i haver publicat més de divuit llibres, en Santiago", + "span_start": 1471, + "span_end": 1526, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè és insubornable, no és acomodatici i diu el que ha de dir.", + "span_text": "és insubornable, no és acomodatici i diu el que ha de dir. Per això aquest llibre i els autors com ell són tan necessaris", + "span_start": 1662, + "span_end": 1783, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un temps dominat per la confusió i la crisi de la premsa.", + "span_text": "un temps dominat per la confusió i la crisi de la premsa", + "span_start": 1799, + "span_end": 1855, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_106", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "tros de paper - EL DIUMENGE… A FORA!-1", + "story": "Me sabrien dir què hi fa la gent, a fora?, Jo no he nascut insensible als atractius de la naturalesa. No, senyor. Molt al contrari, m'agrada la bravesa del torrent, l'ímpetu de ses aigües bramadores; me complauen els diversos graus de color verd que a la vista presenten les airoses espigues del blat tendre, els pàmpols de la vinya entre oliveres i els quadros d'hortalisses, i encara, encara!, me sento l'ànim penetrat de melancolia, si a la silenciosa vesprada, allà en la vall tranquila i solitària, sona lluny el rústic fluviol, repetint una d'aquelles follies senzilles i gemegoses, com la que diu:, «Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans…»\\n, que sempre l'escolto amb esgarrifances mentres dura la llarga modulació de l'última nota., Però vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana metòdicament vetes i calicó, o bé pesa arròs i fideus; vostè que té una dona tan janota, grassona i de bon veure, magatzem i pis gran amb aigua viva a Barcelona… ¿com és que va a fora els diumenges? Li demano per favor, home: ¿què hi fa, vostè, al Putxet, en una casa com un cop de puny, amb estadants a sobre, a sota, a davant i als costats, lluny del carnisser, de la fleca, de l'estanc i de la iglésia; que no pot donar un pas fora de casa sense ficar-se en la pols fins als genolls; que de dia no pot passejar-se, perquè el sol estabella, i de nit tampoc, per mor de la fosca i la serena? Vostè se'n va a fora amb la fresca i ha de carregar amb les claus de casa, amb la xacolata, amb ciurons, i fins peix… (no m'ho negui!) i fins llard… ho sé de cert…, Vostè ajuda a buscar estelletes per a fer foc; pren xacolata en una cadira coixa, menja figues… i ja pica el sol., Vostè ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del corredor… jo ho he vist., Vostè va a missa torrant-se i en torna rostint-se. Treu el mocador d'herbes, se'l passa per cara i coll; tira sobre el llit la levita, i diu allò de «és un gust estar a la fresca!» Però ho diu bufant.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es considera el narrador respecte a la natura?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què li agrada del torrentol?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què presenten les espigues del blat que li provoca plaer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com es troba anímicament?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quin moment del dia se sent així, exactament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin exemple posa del que diu el fluvial quan ressona?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què li produeix sentir aquestes paraules?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com és l'home a qui es dirigeix?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li pregunta sobre el que fa el dia de descans?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com defineix la casa on és l'home?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu no pot sortir a caminar de dia, aquest home?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I de nit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què és tot el que ha de portar quan surt?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què fa per casa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què està fent, però, quan expressa el plaer de romandre a un lloc fresc?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que no ha nascut insensible als atractius de la naturalesa.", + "span_text": "Jo no he nascut insensible als atractius de la naturalesa", + "span_start": 44, + "span_end": 101, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La bravesa.", + "span_text": "m'agrada la bravesa del torrent", + "span_start": 133, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els diversos graus de color verd.", + "span_text": "me complauen els diversos graus de color verd que a la vista presenten les airoses espigues del blat", + "span_start": 201, + "span_end": 301, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Penetrat de melancolia.", + "span_text": "me sento l'ànim penetrat de melancolia", + "span_start": 397, + "span_end": 435, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la silenciosa vesprada.", + "span_text": "me sento l'ànim penetrat de melancolia, si a la silenciosa vesprada, allà en la vall tranquila i solitària", + "span_start": 397, + "span_end": 503, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans.", + "span_text": "sona lluny el rústic fluviol, repetint una d'aquelles follies senzilles i gemegoses, com la que diu:, «Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans…»", + "span_start": 505, + "span_end": 653, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Esgarrifances.", + "span_text": "«Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans…»\\n, que sempre l'escolto amb esgarrifances", + "span_start": 608, + "span_end": 696, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Panxut.", + "span_text": "Però vostè, home panxut", + "span_start": 750, + "span_end": 773, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que com és que va a fora els diumenges.", + "span_text": "¿com és que va a fora els diumenges?", + "span_start": 968, + "span_end": 1004, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com un cop de puny.", + "span_text": "què hi fa, vostè, al Putxet, en una casa com un cop de puny", + "span_start": 1033, + "span_end": 1092, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè el sol estabella.", + "span_text": "de dia no pot passejar-se, perquè el sol estabella", + "span_start": 1297, + "span_end": 1347, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "de dia no pot passejar-se, perquè el sol estabella, i de nit tampoc", + "span_start": 1297, + "span_end": 1364, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les claus de casa, la xacolata, ciurons, peix i llard.", + "span_text": "Vostè se'n va a fora amb la fresca i ha de carregar amb les claus de casa, amb la xacolata, amb ciurons, i fins peix… (no m'ho negui!) i fins llard", + "span_start": 1399, + "span_end": 1546, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ajuda a buscar les estelletes per a fer foc, pren xacolata en una cadira coixa, menja figues, ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del corredor.", + "span_text": "Vostè ajuda a buscar estelletes per a fer foc; pren xacolata en una cadira coixa, menja figues… i ja pica el sol., Vostè ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del corredor", + "span_start": 1565, + "span_end": 1751, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Treu el mocador d'herbes, se'l passa per cara i coll, tira sobre el llit la levita, i diu allò de \"és un gust estar a la fresca\" però bufant.", + "span_text": "Treu el mocador d'herbes, se'l passa per cara i coll; tira sobre el llit la levita, i diu allò de «és un gust estar a la fresca!» Però ho diu bufant", + "span_start": 1821, + "span_end": 1969, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que no ha nascut insensible als atractius de la naturalesa.", + "span_text": "Jo no he nascut insensible als atractius de la naturalesa", + "span_start": 44, + "span_end": 101, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La seva bravesa.", + "span_text": "m'agrada la bravesa del torrent", + "span_start": 133, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els diversos graus de color verd.", + "span_text": "me complauen els diversos graus de color verd que a la vista presenten les airoses espigues del blat", + "span_start": 201, + "span_end": 301, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Penetrat de melancolia.", + "span_text": "me sento l'ànim penetrat de melancolia", + "span_start": 397, + "span_end": 435, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la silenciosa vesprada.", + "span_text": "me sento l'ànim penetrat de melancolia, si a la silenciosa vesprada, allà en la vall tranquila i solitària", + "span_start": 397, + "span_end": 503, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans.", + "span_text": "sona lluny el rústic fluviol, repetint una d'aquelles follies senzilles i gemegoses, com la que diu:, «Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans…»", + "span_start": 505, + "span_end": 653, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Esgarrifances.", + "span_text": "«Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans…»\\n, que sempre l'escolto amb esgarrifances", + "span_start": 608, + "span_end": 696, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Panxut.", + "span_text": "Però vostè, home panxut", + "span_start": 750, + "span_end": 773, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que com és que va a fora els diumenges.", + "span_text": "¿com és que va a fora els diumenges?", + "span_start": 968, + "span_end": 1004, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com un cop de puny.", + "span_text": "què hi fa, vostè, al Putxet, en una casa com un cop de puny", + "span_start": 1033, + "span_end": 1092, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè el sol estabella.", + "span_text": "de dia no pot passejar-se, perquè el sol estabella", + "span_start": 1297, + "span_end": 1347, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "de dia no pot passejar-se, perquè el sol estabella, i de nit tampoc", + "span_start": 1297, + "span_end": 1364, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les claus de casa, la xacolata, ciurons, peix i llard.", + "span_text": "Vostè se'n va a fora amb la fresca i ha de carregar amb les claus de casa, amb la xacolata, amb ciurons, i fins peix… (no m'ho negui!) i fins llard", + "span_start": 1399, + "span_end": 1546, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ajuda a buscar les estelletes per a fer foc, pren xacolata en una cadira coixa, menja figues, ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del corredor.", + "span_text": "Vostè ajuda a buscar estelletes per a fer foc; pren xacolata en una cadira coixa, menja figues… i ja pica el sol., Vostè ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del corredor", + "span_start": 1565, + "span_end": 1751, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Treu el mocador d'herbes, se'l passa per cara i coll, tira sobre el llit la levita, i diu allò de \"és un gust estar a la fresca\" però bufant.", + "span_text": "Treu el mocador d'herbes, se'l passa per cara i coll; tira sobre el llit la levita, i diu allò de «és un gust estar a la fresca!» Però ho diu bufant", + "span_start": 1821, + "span_end": 1969, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que no ha nascut insensible als atractius de la naturalesa.", + "span_text": "Jo no he nascut insensible als atractius de la naturalesa", + "span_start": 44, + "span_end": 101, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La bravesa.", + "span_text": "m'agrada la bravesa del torrent", + "span_start": 133, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els diversos graus de color verd.", + "span_text": "me complauen els diversos graus de color verd que a la vista presenten les airoses espigues del blat", + "span_start": 201, + "span_end": 301, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Penetrat de melancolia.", + "span_text": "me sento l'ànim penetrat de melancolia", + "span_start": 397, + "span_end": 435, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la silenciosa vesprada.", + "span_text": "me sento l'ànim penetrat de melancolia, si a la silenciosa vesprada, allà en la vall tranquila i solitària", + "span_start": 397, + "span_end": 503, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans.", + "span_text": "sona lluny el rústic fluviol, repetint una d'aquelles follies senzilles i gemegoses, com la que diu:, «Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans…»", + "span_start": 505, + "span_end": 653, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Esgarrifances.", + "span_text": "«Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans…»\\n, que sempre l'escolto amb esgarrifances", + "span_start": 608, + "span_end": 696, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Panxut.", + "span_text": "Però vostè, home panxut", + "span_start": 750, + "span_end": 773, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que com és que va a fora els diumenges.", + "span_text": "¿com és que va a fora els diumenges?", + "span_start": 968, + "span_end": 1004, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com un cop de puny.", + "span_text": "què hi fa, vostè, al Putxet, en una casa com un cop de puny", + "span_start": 1033, + "span_end": 1092, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè el sol estabella.", + "span_text": "de dia no pot passejar-se, perquè el sol estabella", + "span_start": 1297, + "span_end": 1347, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tampoc.", + "span_text": "de dia no pot passejar-se, perquè el sol estabella, i de nit tampoc", + "span_start": 1297, + "span_end": 1364, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les claus de casa, la xacolata, ciurons, peix i llard.", + "span_text": "Vostè se'n va a fora amb la fresca i ha de carregar amb les claus de casa, amb la xacolata, amb ciurons, i fins peix… (no m'ho negui!) i fins llard", + "span_start": 1399, + "span_end": 1546, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ajuda a buscar les estelletes per a fer foc, pren xacolata en una cadira coixa, menja figues, ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del corredor.", + "span_text": "Vostè ajuda a buscar estelletes per a fer foc; pren xacolata en una cadira coixa, menja figues… i ja pica el sol., Vostè ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del corredor", + "span_start": 1565, + "span_end": 1751, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Treu el mocador d'herbes, se'l passa per cara i coll, tira sobre el llit la levita, i diu allò de \"és un gust estar a la fresca\" però bufant.", + "span_text": "Treu el mocador d'herbes, se'l passa per cara i coll; tira sobre el llit la levita, i diu allò de «és un gust estar a la fresca!» Però ho diu bufant", + "span_start": 1821, + "span_end": 1969, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1159", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Resignació per la cancel·lació de les falles i preocupació per les conseqüències", + "story": "La decisió del govern valencià d'ajornar la celebració de les Falles a tot el País Valencià i de la festa de la Magdalena a Castelló ha estat acollida en general amb resignació, comprenent les raons sanitàries que ho aconsellen però també amb preocupació per les conseqüències econòmiques de la cancel·lació. No hi ha, a més, una data senzilla on encaixar-les. La Setmana Santa queda massa prop i Sant Joan és incompatible perquè la majoria dels artistes fallers en aquestes dates treballen per a les fogueres d'Alacant. El president de la Generalitat, Ximo Puig, de fet, ha anunciat aquest dimarts que s'ajornen, a una data encara per determinar, les Falles de València que anaven a tenir lloc de l'15 a el 19 de març a causa de l'epidèmia de l'coronavirus. Així mateix, el Govern ha decidit també ajornar les festes fundacionals de la ciutat de Castelló, la Magdalena, que anaven a començar aquest diumenge. Puig ha dit que ho ha fet en ‘plena coordinació' amb el ministeri espanyol de sanitat. El president ha dit que amb aquesta decisió, ‘es tracta de minimitzar l'element de risc per al contagi per aglomeracions humanes i desplaçaments massius de persones procedents de zones més afectades'. Puig ha apel·lat a la ‘comprensió de la ciutadania, especialment als afectats per una decisió tan complexa', i ha citat que aquest ajornament es produeix de la mateixa manera que es va fer amb el Carnaval de Venècia, la Fira de Turisme de Berlín o el World Congress Mobile de Barcelona. Puig ha comparegut acompanyat dels vicepresidents, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau, i dels consellers de Sanitat, Educació, Justícia, Economia i Transports després d'una reunió en què també ha estat present el regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València i president de la Junta Central Fallera, Carles Galiana. Amb posterioritat el Partit Popular ha anunciant que està d'acord amb la decisió tot i que ha dit que els hauria agradat assabentar-se de manera directa pel president. Preocupació en el sector turístic En el sector de l'turisme, a més de l'ajornament de les festes, l'anunci fet pel govern espanyol de suspendre els viatges de l'Imserso ha provocat que els empresaris i les institucions valencianes reclamen compensacions per aquesta mesura. La patronal hotelera Hosbec ha demanat l'adopció d'una sèrie de mesures laborals, econòmiques i fiscals.Fonts d'Hosbec també han insistit que les mesures econòmiques han de ‘garantir la viabilitat financera dels operadors adjudicataris o posar en marxa línies ICO específiques per a proporcionar tresoreria si fos necessari'. Hosbec ha qualificat les dues decisions com un ‘gerro d'aigua freda' per a la indústria turística tot i que entén que s'ha pres ‘amb suficients motius de caràcter sanitari'. Una de les raons que sembla haver pesat més en la decisió ha estat el fet que l'any passat es van desplaçar a València per les falles més de 400.000 madrilenys i s'esperava que enguany encara en vindrien més degut precisament a la suspensió de les classes en les universitats. Per al govern valencià una arribada massiva com aquesta de gent de la zona de l'estat on la situació sembla més fora de control ha estat una preocupació molt específica", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha volgut posposar el govern valencià?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què s'ha entès la decisió, encara que sigui parcialment?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin és el motiu de neguit de la gent?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin problema de logística no permet fer les festes?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per quins motius no es troba una data adient?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan s'hi ha pronunciat el president?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan s'anaven a dur a terme?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin és el motiu sanitari de l'ajornament?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui més ha pres la decisió el president?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina és la intenció d'aquesta actuació?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A què ha fet una crida Puig?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quins altres exemples de celebracions posposades menciona?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ha opinat el Partit Popular d'aquesta mesura?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què demanen indemnitzacions els propietaris de negocis i entitats valencianes?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com considera Hosbec aquestes situacions per al sector serveis?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Què ha suposat que la gent pogués acudir en massa a la Comunitat Valenciana?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La celebració de les Falles a tot el País Valencià i de la festa de la Magdalena a Castelló.", + "span_text": "La decisió del govern valencià d'ajornar la celebració de les Falles a tot el País Valencià i de la festa de la Magdalena a Castelló", + "span_start": 0, + "span_end": 132, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per les raons sanitàries que ho aconsellen.", + "span_text": "ha estat acollida en general amb resignació, comprenent les raons sanitàries que ho aconsellen", + "span_start": 133, + "span_end": 227, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les conseqüències econòmiques de la cancel·lació.", + "span_text": "ho aconsellen però també amb preocupació per les conseqüències econòmiques de la cancel·lació", + "span_start": 214, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No hi ha una data senzilla on encaixar-les.", + "span_text": "No hi ha, a més, una data senzilla on encaixar-les", + "span_start": 309, + "span_end": 359, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La Setmana Santa queda massa prop i Sant Joan és incompatible perquè la majoria dels artistes fallers en aquestes dates treballen per a les fogueres d'Alacant.", + "span_text": "La Setmana Santa queda massa prop i Sant Joan és incompatible perquè la majoria dels artistes fallers en aquestes dates treballen per a les fogueres d'Alacant", + "span_start": 361, + "span_end": 519, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Aquest dimarts.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, de fet, ha anunciat aquest dimarts que s'ajornen", + "span_start": 521, + "span_end": 612, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De l'15 a el 19 de març.", + "span_text": "les Falles de València que anaven a tenir lloc de l'15 a el 19 de març", + "span_start": 648, + "span_end": 718, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'epidèmia de l'coronavirus.", + "span_text": "s'ajornen, a una data encara per determinar, les Falles de València que anaven a tenir lloc de l'15 a el 19 de març a causa de l'epidèmia de l'coronavirus", + "span_start": 603, + "span_end": 757, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb el ministeri espanyol de sanitat.", + "span_text": "Puig ha dit que ho ha fet en ‘plena coordinació' amb el ministeri espanyol de sanitat", + "span_start": 910, + "span_end": 995, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Minimitzar l'element de risc per al contagi per aglomeracions humanes i desplaçaments massius de persones procedents de zones més afectades.", + "span_text": "amb aquesta decisió, ‘es tracta de minimitzar l'element de risc per al contagi per aglomeracions humanes i desplaçaments massius de persones procedents de zones més afectades'", + "span_start": 1021, + "span_end": 1196, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la comprensió de la ciutadania.", + "span_text": "Puig ha apel·lat a la ‘comprensió de la ciutadania, especialment als afectats per una decisió tan complexa'", + "span_start": 1198, + "span_end": 1305, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Carnaval de Venècia, la Fira de Turisme de Berlín o el World Congress Mobile de Barcelona.", + "span_text": "ha citat que aquest ajornament es produeix de la mateixa manera que es va fer amb el Carnaval de Venècia, la Fira de Turisme de Berlín o el World Congress Mobile de Barcelona", + "span_start": 1309, + "span_end": 1483, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que està d'acord amb la decisió tot i que ha dit que els hauria agradat assabentar-se de manera directa pel president.", + "span_text": "el Partit Popular ha anunciant que està d'acord amb la decisió tot i que ha dit que els hauria agradat assabentar-se de manera directa pel president", + "span_start": 1830, + "span_end": 1978, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per l'anunci fet pel govern espanyol de suspendre els viatges de l'Imserso.", + "span_text": "l'anunci fet pel govern espanyol de suspendre els viatges de l'Imserso ha provocat que els empresaris i les institucions valencianes reclamen compensacions per aquesta mesura", + "span_start": 2078, + "span_end": 2252, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com un gerro d'aigua freda.", + "span_text": "Hosbec ha qualificat les dues decisions com un ‘gerro d'aigua freda' per a la indústria turística", + "span_start": 2580, + "span_end": 2677, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Una preocupació molt específica.", + "span_text": "Per al govern valencià una arribada massiva com aquesta de gent de la zona de l'estat on la situació sembla més fora de control ha estat una preocupació molt específica", + "span_start": 3031, + "span_end": 3199, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La celebració de les Falles a tot el País Valencià i de la festa de la Magdalena a Castelló.", + "span_text": "La decisió del govern valencià d'ajornar la celebració de les Falles a tot el País Valencià i de la festa de la Magdalena a Castelló", + "span_start": 0, + "span_end": 132, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per les raons sanitàries que ho aconsellen.", + "span_text": "ha estat acollida en general amb resignació, comprenent les raons sanitàries que ho aconsellen", + "span_start": 133, + "span_end": 227, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les conseqüències econòmiques de la cancel·lació.", + "span_text": "ha estat acollida en general amb resignació, comprenent les raons sanitàries que ho aconsellen però també amb preocupació per les conseqüències econòmiques de la cancel·lació", + "span_start": 133, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No hi ha una data senzilla on encaixar-les.", + "span_text": "No hi ha, a més, una data senzilla on encaixar-les", + "span_start": 309, + "span_end": 359, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La Setmana Santa queda massa prop i Sant Joan és incompatible perquè la majoria dels artistes fallers en aquestes dates treballen per a les fogueres d'Alacant.", + "span_text": "La Setmana Santa queda massa prop i Sant Joan és incompatible perquè la majoria dels artistes fallers en aquestes dates treballen per a les fogueres d'Alacant", + "span_start": 361, + "span_end": 519, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Aquest dimarts.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, de fet, ha anunciat aquest dimarts que s'ajornen", + "span_start": 521, + "span_end": 612, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De l'15 a el 19 de març.", + "span_text": "les Falles de València que anaven a tenir lloc de l'15 a el 19 de març", + "span_start": 648, + "span_end": 718, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'epidèmia de l'coronavirus.", + "span_text": "s'ajornen, a una data encara per determinar, les Falles de València que anaven a tenir lloc de l'15 a el 19 de març a causa de l'epidèmia de l'coronavirus", + "span_start": 603, + "span_end": 757, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb el ministeri espanyol de sanitat.", + "span_text": "Puig ha dit que ho ha fet en ‘plena coordinació' amb el ministeri espanyol de sanitat", + "span_start": 910, + "span_end": 995, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Minimitzar l'element de risc per al contagi per aglomeracions humanes i desplaçaments massius de persones procedents de zones més afectades.", + "span_text": "amb aquesta decisió, ‘es tracta de minimitzar l'element de risc per al contagi per aglomeracions humanes i desplaçaments massius de persones procedents de zones més afectades'", + "span_start": 1021, + "span_end": 1196, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la comprensió de la ciutadania.", + "span_text": "Puig ha apel·lat a la ‘comprensió de la ciutadania, especialment als afectats per una decisió tan complexa'", + "span_start": 1198, + "span_end": 1305, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Carnaval de Venècia, la Fira de Turisme de Berlín o el World Congress Mobile de Barcelona.", + "span_text": "ha citat que aquest ajornament es produeix de la mateixa manera que es va fer amb el Carnaval de Venècia, la Fira de Turisme de Berlín o el World Congress Mobile de Barcelona", + "span_start": 1309, + "span_end": 1483, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que està d'acord amb la decisió tot i que ha dit que els hauria agradat assabentar-se de manera directa pel president.", + "span_text": "el Partit Popular ha anunciant que està d'acord amb la decisió tot i que ha dit que els hauria agradat assabentar-se de manera directa pel president", + "span_start": 1830, + "span_end": 1978, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per l'anunci fet pel govern espanyol de suspendre els viatges de l'Imserso.", + "span_text": "l'anunci fet pel govern espanyol de suspendre els viatges de l'Imserso ha provocat que els empresaris i les institucions valencianes reclamen compensacions per aquesta mesura", + "span_start": 2078, + "span_end": 2252, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com un gerro d'aigua freda.", + "span_text": "Hosbec ha qualificat les dues decisions com un ‘gerro d'aigua freda' per a la indústria turística", + "span_start": 2580, + "span_end": 2677, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Una preocupació molt específica.", + "span_text": "Per al govern valencià una arribada massiva com aquesta de gent de la zona de l'estat on la situació sembla més fora de control ha estat una preocupació molt específica", + "span_start": 3031, + "span_end": 3199, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La celebració de les Falles a tot el País Valencià i de la festa de la Magdalena a Castelló.", + "span_text": "La decisió del govern valencià d'ajornar la celebració de les Falles a tot el País Valencià i de la festa de la Magdalena a Castelló", + "span_start": 0, + "span_end": 132, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per les raons sanitàries que ho aconsellen.", + "span_text": "ha estat acollida en general amb resignació, comprenent les raons sanitàries que ho aconsellen", + "span_start": 133, + "span_end": 227, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les conseqüències econòmiques de la cancel·lació.", + "span_text": "ha estat acollida en general amb resignació, comprenent les raons sanitàries que ho aconsellen però també amb preocupació per les conseqüències econòmiques de la cancel·lació", + "span_start": 133, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No hi ha una data senzilla on encaixar-les.", + "span_text": "No hi ha, a més, una data senzilla on encaixar-les", + "span_start": 309, + "span_end": 359, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La Setmana Santa queda massa prop i Sant Joan és incompatible perquè la majoria dels artistes fallers en aquestes dates treballen per a les fogueres d'Alacant.", + "span_text": "La Setmana Santa queda massa prop i Sant Joan és incompatible perquè la majoria dels artistes fallers en aquestes dates treballen per a les fogueres d'Alacant", + "span_start": 361, + "span_end": 519, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Aquest dimarts.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, de fet, ha anunciat aquest dimarts que s'ajornen", + "span_start": 521, + "span_end": 612, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De l'15 a el 19 de març.", + "span_text": "les Falles de València que anaven a tenir lloc de l'15 a el 19 de març", + "span_start": 648, + "span_end": 718, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'epidèmia de l'coronavirus.", + "span_text": "s'ajornen, a una data encara per determinar, les Falles de València que anaven a tenir lloc de l'15 a el 19 de març a causa de l'epidèmia de l'coronavirus", + "span_start": 603, + "span_end": 757, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb el ministeri espanyol de sanitat.", + "span_text": "Puig ha dit que ho ha fet en ‘plena coordinació' amb el ministeri espanyol de sanitat", + "span_start": 910, + "span_end": 995, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Minimitzar l'element de risc per al contagi per aglomeracions humanes i desplaçaments massius de persones procedents de zones més afectades.", + "span_text": "amb aquesta decisió, ‘es tracta de minimitzar l'element de risc per al contagi per aglomeracions humanes i desplaçaments massius de persones procedents de zones més afectades'", + "span_start": 1021, + "span_end": 1196, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la comprensió de la ciutadania.", + "span_text": "Puig ha apel·lat a la ‘comprensió de la ciutadania, especialment als afectats per una decisió tan complexa'", + "span_start": 1198, + "span_end": 1305, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Carnaval de Venècia, la Fira de Turisme de Berlín o el World Congress Mobile de Barcelona.", + "span_text": "ha citat que aquest ajornament es produeix de la mateixa manera que es va fer amb el Carnaval de Venècia, la Fira de Turisme de Berlín o el World Congress Mobile de Barcelona", + "span_start": 1309, + "span_end": 1483, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que està d'acord amb la decisió tot i que ha dit que els hauria agradat assabentar-se de manera directa pel president.", + "span_text": "el Partit Popular ha anunciant que està d'acord amb la decisió tot i que ha dit que els hauria agradat assabentar-se de manera directa pel president", + "span_start": 1830, + "span_end": 1978, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per l'anunci fet pel govern espanyol de suspendre els viatges de l'Imserso.", + "span_text": "l'anunci fet pel govern espanyol de suspendre els viatges de l'Imserso ha provocat que els empresaris i les institucions valencianes reclamen compensacions per aquesta mesura", + "span_start": 2078, + "span_end": 2252, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com un gerro d'aigua freda.", + "span_text": "Hosbec ha qualificat les dues decisions com un ‘gerro d'aigua freda' per a la indústria turística", + "span_start": 2580, + "span_end": 2677, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Una preocupació molt específica.", + "span_text": "Per al govern valencià una arribada massiva com aquesta de gent de la zona de l'estat on la situació sembla més fora de control ha estat una preocupació molt específica", + "span_start": 3031, + "span_end": 3199, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_100", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "argelaga - GEMMA-5", + "story": "-No marxeu… no marxeu… avui mus havem reventat l'ànima i no hem hajat ni per comprar una agüia… cotra peixots i dolents… no cal que ploreu… aneu a câ vostra a cercar sa cofa, que's Rector avui fa almoina., -Qui la fa?, -S'Americano de cân Roc… homes i dones; els nois no hi poden ensena., -Airu amb ell!, -Veus, Perot, no renegus! val més això que sa tortuga esborneiada de l'altro dia… ei! Xixu! no fassus es baganau!, -Orsa!… Orsa! veus, això és una bona muixangueta per un dia de mala calada., I tres dels més acorats van agafar-se del bracet i resplandents de goig van anar-se'n cap a la vila tot cantant:, Tam patantam, Pauleta gonyes dins quan plóu i a la matinadeta quan la puput fa l'ou., La noia desconeguda romàn encara recolzada al pi. Ara mira embadalida l'estol que passa pel seu davant… li fa feresa restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada… Instintivament va allargar la mà mentres de sos ulls brollaven dues llàgrimes., -Ai la mare! que captes?… vòs peix, gonya'l!, -Que tens ses mans de senyora? para ment que sa corda te faria muletes!", + "questions": [ + { + "input_text": "Què no poden adquirir els personatges?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què es diu d'anar a buscar a casa de cadascú?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui se n'encarrega?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui s'explicita que la pot obtenir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què replica un personatge a en Perot?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'almoina és millor respecte de què?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què es replica a en Xixu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com és aquest dia, segons un personatge?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com van reaccionar tres dels personatges?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què cantaven?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On és des de fa estona una jove que no coneixen?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què observa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De què té por?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Està plorant?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una agüia.", + "span_text": "no hem hajat ni per comprar una agüia", + "span_start": 57, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sa cofa.", + "span_text": "aneu a câ vostra a cercar sa cofa", + "span_start": 140, + "span_end": 173, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè es Rector avui fa almoina.", + "span_text": "aneu a câ vostra a cercar sa cofa, que's Rector avui fa almoina", + "span_start": 140, + "span_end": 203, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'Americano de cân Roc.", + "span_text": "Qui la fa?, -S'Americano de cân Roc", + "span_start": 208, + "span_end": 244, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Homes i dones.", + "span_text": "homes i dones; els nois no hi poden ensena", + "span_start": 246, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que no renegui.", + "span_text": "Perot, no renegus", + "span_start": 316, + "span_end": 333, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que sa tortuga esborneiada de l'altro dia.", + "span_text": "val més això que sa tortuga esborneiada de l'altro dia", + "span_start": 335, + "span_end": 389, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No fassus es baganau.", + "span_text": "Xixu! no fassus es baganau", + "span_start": 395, + "span_end": 421, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De mala calada.", + "span_text": "això és una bona muixangueta per un dia de mala calada", + "span_start": 445, + "span_end": 499, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van agafar-se del bracet i resplandents de goig van anar-se'n cap a la vila.", + "span_text": "tres dels més acorats van agafar-se del bracet i resplandents de goig van anar-se'n cap a la vila", + "span_start": 505, + "span_end": 602, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tam patantam, Pauleta gonyes dins quan plóu i a la matinadeta quan la puput fa l'ou.", + "span_text": "van anar-se'n cap a la vila tot cantant:, Tam patantam, Pauleta gonyes dins quan plóu i a la matinadeta quan la puput fa l'ou", + "span_start": 575, + "span_end": 701, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Recolzada al pi.", + "span_text": "La noia desconeguda romàn encara recolzada al pi", + "span_start": 705, + "span_end": 753, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'estol que passa pel seu davant.", + "span_text": "Ara mira embadalida l'estol que passa pel seu davant", + "span_start": 755, + "span_end": 807, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada.", + "span_text": "li fa feresa restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada", + "span_start": 809, + "span_end": 903, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va allargar la mà mentres de sos ulls brollaven dues llàgrimes", + "span_start": 920, + "span_end": 982, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una agüia.", + "span_text": "no hem hajat ni per comprar una agüia", + "span_start": 57, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sa cofa.", + "span_text": "aneu a câ vostra a cercar sa cofa", + "span_start": 140, + "span_end": 173, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè es Rector avui fa almoina.", + "span_text": "aneu a câ vostra a cercar sa cofa, que's Rector avui fa almoina", + "span_start": 140, + "span_end": 203, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'Americano de cân Roc.", + "span_text": "Qui la fa?, -S'Americano de cân Roc", + "span_start": 208, + "span_end": 244, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Homes i dones.", + "span_text": "homes i dones; els nois no hi poden ensena", + "span_start": 246, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que no renegui.", + "span_text": "Perot, no renegus", + "span_start": 316, + "span_end": 333, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que sa tortuga esborneiada de l'altro dia.", + "span_text": "val més això que sa tortuga esborneiada de l'altro dia", + "span_start": 335, + "span_end": 389, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no fassi es baganau.", + "span_text": "Xixu! no fassus es baganau", + "span_start": 395, + "span_end": 421, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De mala calada.", + "span_text": "això és una bona muixangueta per un dia de mala calada", + "span_start": 445, + "span_end": 499, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van agafar-se del bracet i resplandents de goig van anar-se'n cap a la vila.", + "span_text": "tres dels més acorats van agafar-se del bracet i resplandents de goig van anar-se'n cap a la vila", + "span_start": 505, + "span_end": 602, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tam patantam, Pauleta gonyes dins quan plóu i a la matinadeta quan la puput fa l'ou.", + "span_text": "van anar-se'n cap a la vila tot cantant:, Tam patantam, Pauleta gonyes dins quan plóu i a la matinadeta quan la puput fa l'ou", + "span_start": 575, + "span_end": 701, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Recolzada al pi.", + "span_text": "La noia desconeguda romàn encara recolzada al pi", + "span_start": 705, + "span_end": 753, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'estol que passa pel seu davant.", + "span_text": "Ara mira embadalida l'estol que passa pel seu davant", + "span_start": 755, + "span_end": 807, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada.", + "span_text": "li fa feresa restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada", + "span_start": 809, + "span_end": 903, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va allargar la mà mentres de sos ulls brollaven dues llàgrimes", + "span_start": 920, + "span_end": 982, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ni una agüia.", + "span_text": "no hem hajat ni per comprar una agüia", + "span_start": 57, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sa cofa.", + "span_text": "aneu a câ vostra a cercar sa cofa", + "span_start": 140, + "span_end": 173, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè es Rector avui fa almoina.", + "span_text": "aneu a câ vostra a cercar sa cofa, que's Rector avui fa almoina", + "span_start": 140, + "span_end": 203, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'Americano de cân Roc.", + "span_text": "Qui la fa?, -S'Americano de cân Roc", + "span_start": 208, + "span_end": 244, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Homes i dones.", + "span_text": "homes i dones; els nois no hi poden ensena", + "span_start": 246, + "span_end": 288, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No renegus.", + "span_text": "Perot, no renegus", + "span_start": 316, + "span_end": 333, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que sa tortuga esborneiada de l'altro dia.", + "span_text": "val més això que sa tortuga esborneiada de l'altro dia", + "span_start": 335, + "span_end": 389, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No fassus es baganau.", + "span_text": "Xixu! no fassus es baganau", + "span_start": 395, + "span_end": 421, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De mala calada.", + "span_text": "això és una bona muixangueta per un dia de mala calada", + "span_start": 445, + "span_end": 499, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van agafar-se del bracet i resplandents de goig van anar-se'n cap a la vila.", + "span_text": "tres dels més acorats van agafar-se del bracet i resplandents de goig van anar-se'n cap a la vila", + "span_start": 505, + "span_end": 602, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tam patantam, Pauleta gonyes dins quan plóu i a la matinadeta quan la puput fa l'ou.", + "span_text": "van anar-se'n cap a la vila tot cantant:, Tam patantam, Pauleta gonyes dins quan plóu i a la matinadeta quan la puput fa l'ou", + "span_start": 575, + "span_end": 701, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Recolzada al pi.", + "span_text": "La noia desconeguda romàn encara recolzada al pi", + "span_start": 705, + "span_end": 753, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'estol que passa pel seu davant.", + "span_text": "Ara mira embadalida l'estol que passa pel seu davant", + "span_start": 755, + "span_end": 807, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada.", + "span_text": "li fa feresa restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada", + "span_start": 809, + "span_end": 903, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va allargar la mà mentres de sos ulls brollaven dues llàgrimes", + "span_start": 920, + "span_end": 982, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_295", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Glòria Roig i Fransitorra", + "story": "Glòria Roig i Francitorra (Barcelona, 18 de desembre de 1936 - 15 de febrer de 2008) fou una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà., Roig va néixer a Barcelona (Barcelonès) el 18 de desembre de 1936. Els seus pares: Albina Francitorra i Aleña i Tomàs Roig i Llop eren escriptors així com la seva germana Montserrat Roig. Vídua de l'actor José Luis Martínez Sansalvador, popular per doblar les veus de Robert Mitchum, Gene Hackman, Humphrey Bogart, Sean Connery, Charlton Heston i Tom Selleck. Mare del periodista Álex Martínez i Roig, de l'actor de doblatge César Martínez, de la productora d'esdeveniments Glòria Martínez i de Xavier Martínez., Va estudiar a l'Institut del Teatre els anys 1953 i 1954. Actriu molt coneguda al Principat de Catalunya, representà el monòleg escrit per la seva germana Montserrat conegut amb el nom de \\Reivindicació de la senyora Clito Mestres\\, espectacle que va obtenir un gran èxit entre el públic i la crítica., Dedicada especialment al doblatge, així com el seu marit, va intervenir en diverses pel·lícules donant veu a actrius com ara Bette Davis, Faye Dunaway, Glenn Close, Miranda Richardson o Sally Field. Una de les darreres pel·lícules en la que va participar com a actriu fou \\La educación de las hadas\\, de José Luis Cuerda l'any 2006.\\nRoig morí a Barcelona el 15 de febrer de 2008 i fou enterrada al cementiri de les Corts.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Glòria Roig i Francitorra?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què es dedicaven els seus progenitors?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De qui era germana?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De qui va enviduar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què era conegut qui fou el seu marit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui són els seus quatre fills?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On va estudiar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es diu l'obra de Montserrat Roig que va dur al teatre amb molt èxit?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina era la seva ocupació principal?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quines actrius va doblar la veu?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va morir?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On va ser enterrada?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà.", + "span_text": "Glòria Roig i Francitorra (Barcelona, 18 de desembre de 1936 - 15 de febrer de 2008) fou una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà", + "span_start": 0, + "span_end": 158, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 18 de desembre de 1936.", + "span_text": "Glòria Roig i Francitorra (Barcelona, 18 de desembre de 1936 - 15 de febrer de 2008)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Roig va néixer a Barcelona", + "span_start": 162, + "span_end": 188, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren escriptors.", + "span_text": "Els seus pares: Albina Francitorra i Aleña i Tomàs Roig i Llop eren escriptors", + "span_start": 229, + "span_end": 307, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Montserrat Roig.", + "span_text": "la seva germana Montserrat Roig", + "span_start": 317, + "span_end": 348, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De l'actor José Luis Martínez Sansalvador.", + "span_text": "Vídua de l'actor José Luis Martínez Sansalvador", + "span_start": 350, + "span_end": 397, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per doblar les veus de Robert Mitchum, Gene Hackman, Humphrey Bogart, Sean Connery, Charlton Heston i Tom Selleck.", + "span_text": "Vídua de l'actor José Luis Martínez Sansalvador, popular per doblar les veus de Robert Mitchum, Gene Hackman, Humphrey Bogart, Sean Connery, Charlton Heston i Tom Selleck", + "span_start": 350, + "span_end": 520, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Álex Martínez i Roig, César Martínez, Glòria Martínez i Xavier Martínez.", + "span_text": "Mare del periodista Álex Martínez i Roig, de l'actor de doblatge César Martínez, de la productora d'esdeveniments Glòria Martínez i de Xavier Martínez", + "span_start": 522, + "span_end": 672, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre.", + "span_text": "Va estudiar a l'Institut del Teatre", + "span_start": 676, + "span_end": 711, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els anys 1953 i 1954.", + "span_text": "Va estudiar a l'Institut del Teatre els anys 1953 i 1954", + "span_start": 676, + "span_end": 732, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Reivindicació de la senyora Clito Mestres.", + "span_text": "representà el monòleg escrit per la seva germana Montserrat conegut amb el nom de \\Reivindicació de la senyora Clito Mestres\\, espectacle que va obtenir un gran èxit entre el públic i la crítica", + "span_start": 782, + "span_end": 976, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El doblatge.", + "span_text": "Dedicada especialment al doblatge", + "span_start": 980, + "span_end": 1013, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A actrius com ara Bette Davis, Faye Dunaway, Glenn Close, Miranda Richardson o Sally Field.", + "span_text": "va intervenir en diverses pel·lícules donant veu a actrius com ara Bette Davis, Faye Dunaway, Glenn Close, Miranda Richardson o Sally Field", + "span_start": 1038, + "span_end": 1177, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 15 de febrer de 2008.", + "span_text": "Roig morí a Barcelona el 15 de febrer de 2008", + "span_start": 1314, + "span_end": 1359, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al cementiri de les Corts.", + "span_text": "fou enterrada al cementiri de les Corts", + "span_start": 1362, + "span_end": 1401, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà.", + "span_text": "Glòria Roig i Francitorra (Barcelona, 18 de desembre de 1936 - 15 de febrer de 2008) fou una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà", + "span_start": 0, + "span_end": 158, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 18 de desembre de 1936.", + "span_text": "Glòria Roig i Francitorra (Barcelona, 18 de desembre de 1936 - 15 de febrer de 2008)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Roig va néixer a Barcelona", + "span_start": 162, + "span_end": 188, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren escriptors.", + "span_text": "Els seus pares: Albina Francitorra i Aleña i Tomàs Roig i Llop eren escriptors", + "span_start": 229, + "span_end": 307, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Montserrat Roig.", + "span_text": "la seva germana Montserrat Roig", + "span_start": 317, + "span_end": 348, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De l'actor José Luis Martínez Sansalvador.", + "span_text": "Vídua de l'actor José Luis Martínez Sansalvador", + "span_start": 350, + "span_end": 397, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per doblar les veus de Robert Mitchum, Gene Hackman, Humphrey Bogart, Sean Connery, Charlton Heston i Tom Selleck.", + "span_text": "Vídua de l'actor José Luis Martínez Sansalvador, popular per doblar les veus de Robert Mitchum, Gene Hackman, Humphrey Bogart, Sean Connery, Charlton Heston i Tom Selleck", + "span_start": 350, + "span_end": 520, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Álex Martínez i Roig, l'actor de doblatge César Martínez, la productora d'esdeveniments Glòria Martínez i Xavier Martínez.", + "span_text": "Mare del periodista Álex Martínez i Roig, de l'actor de doblatge César Martínez, de la productora d'esdeveniments Glòria Martínez i de Xavier Martínez", + "span_start": 522, + "span_end": 672, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre.", + "span_text": "Va estudiar a l'Institut del Teatre", + "span_start": 676, + "span_end": 711, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els anys 1953 i 1954.", + "span_text": "Va estudiar a l'Institut del Teatre els anys 1953 i 1954", + "span_start": 676, + "span_end": 732, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Reivindicació de la senyora Clito Mestres.", + "span_text": "representà el monòleg escrit per la seva germana Montserrat conegut amb el nom de \\Reivindicació de la senyora Clito Mestres\\, espectacle que va obtenir un gran èxit entre el públic i la crítica", + "span_start": 782, + "span_end": 976, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El doblatge.", + "span_text": "Dedicada especialment al doblatge", + "span_start": 980, + "span_end": 1013, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A actrius com ara Bette Davis, Faye Dunaway, Glenn Close, Miranda Richardson o Sally Field.", + "span_text": "va intervenir en diverses pel·lícules donant veu a actrius com ara Bette Davis, Faye Dunaway, Glenn Close, Miranda Richardson o Sally Field", + "span_start": 1038, + "span_end": 1177, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 15 de febrer de 2008.", + "span_text": "Roig morí a Barcelona el 15 de febrer de 2008", + "span_start": 1314, + "span_end": 1359, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al cementiri de les Corts.", + "span_text": "fou enterrada al cementiri de les Corts", + "span_start": 1362, + "span_end": 1401, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà.", + "span_text": "Glòria Roig i Francitorra (Barcelona, 18 de desembre de 1936 - 15 de febrer de 2008) fou una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà", + "span_start": 0, + "span_end": 158, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 18 de desembre de 1936.", + "span_text": "Glòria Roig i Francitorra (Barcelona, 18 de desembre de 1936 - 15 de febrer de 2008)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Roig va néixer a Barcelona", + "span_start": 162, + "span_end": 188, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren escriptors.", + "span_text": "Els seus pares: Albina Francitorra i Aleña i Tomàs Roig i Llop eren escriptors", + "span_start": 229, + "span_end": 307, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Montserrat Roig.", + "span_text": "la seva germana Montserrat Roig", + "span_start": 317, + "span_end": 348, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De l'actor José Luis Martínez Sansalvador.", + "span_text": "Vídua de l'actor José Luis Martínez Sansalvador", + "span_start": 350, + "span_end": 397, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per doblar les veus de Robert Mitchum, Gene Hackman, Humphrey Bogart, Sean Connery, Charlton Heston i Tom Selleck.", + "span_text": "José Luis Martínez Sansalvador, popular per doblar les veus de Robert Mitchum, Gene Hackman, Humphrey Bogart, Sean Connery, Charlton Heston i Tom Selleck", + "span_start": 367, + "span_end": 520, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El periodista Álex Martínez i Roig, l'actor de doblatge César Martínez, la productora d'esdeveniments Glòria Martínez i Xavier Martínez.", + "span_text": "Mare del periodista Álex Martínez i Roig, de l'actor de doblatge César Martínez, de la productora d'esdeveniments Glòria Martínez i de Xavier Martínez", + "span_start": 522, + "span_end": 672, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre.", + "span_text": "Va estudiar a l'Institut del Teatre", + "span_start": 676, + "span_end": 711, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els anys 1953 i 1954.", + "span_text": "Va estudiar a l'Institut del Teatre els anys 1953 i 1954", + "span_start": 676, + "span_end": 732, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Reivindicació de la senyora Clito Mestres.", + "span_text": "representà el monòleg escrit per la seva germana Montserrat conegut amb el nom de \\Reivindicació de la senyora Clito Mestres\\, espectacle que va obtenir un gran èxit entre el públic i la crítica", + "span_start": 782, + "span_end": 976, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El doblatge.", + "span_text": "Dedicada especialment al doblatge", + "span_start": 980, + "span_end": 1013, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A actrius com ara Bette Davis, Faye Dunaway, Glenn Close, Miranda Richardson o Sally Field.", + "span_text": "va intervenir en diverses pel·lícules donant veu a actrius com ara Bette Davis, Faye Dunaway, Glenn Close, Miranda Richardson o Sally Field", + "span_start": 1038, + "span_end": 1177, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 15 de febrer de 2008.", + "span_text": "Roig morí a Barcelona el 15 de febrer de 2008", + "span_start": 1314, + "span_end": 1359, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al cementiri de les Corts.", + "span_text": "fou enterrada al cementiri de les Corts", + "span_start": 1362, + "span_end": 1401, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_466", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Alegria Julià i Danés...", + "story": "Alegria Julià i Danés (El Guinardó, Barcelona, 16 d'abril de 1945) és una escriptora catalana que ha conreat la literatura infantil i juvenil., Alegria Julià va néixer al barri barceloní del Guinardó el 1945 i va iniciar la seva formació a l'Escola Municipal del Parc del Guinardó. L'escola comptava amb una nodrida biblioteca on es va començar a interessar per la lectura i, més tard, per l'escriptura. Va exercir de mestra durant molts anys, a les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega, tots tres de Barcelona i a l'escola Àngel Guimerà de Pallejà. També va fer d'assessora didàctica al Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC). Va tornar de nou a les aules, a l'escola Pau Casals-Gràcia, on es va jubilar. Actualment segueix tenint contacte amb les escoles. Li agrada encomanar als nois i noies l'afició per la literatura. Continua vivint al Guinardó, un barri amb tradició d'escriptors que considera propici per la creació literària., Ha publicat contes a la revista Cavall Fort, reculls de contes i diverses novel·les. A Gent de mar (1997) s'hi reflecteix el seu amor pel mar, herència de la família del seu pare, que era de Vilassar de Mar, lloc on està ambientada la novel·la. Estiueja a Moià, la capital del Moianès, i els paisatges i les tradicions d'aquesta comarca són la font d'inspiració de la seva novel·la Un romà al segle xx (1991) i del recull Contes de festa major (1995). Allà, a més, va fer amistat amb el dibuixant Josep Lluís Martínez i Picañol, més conegut com a Picanyol, que va ser l'il·lustrador dels llibres Un romà al segle XX i Contes verticals (2008)., Narrativa:, Novel·la:, La seva obra ha estat traduïda al castellà i al basc.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Alegria Julià i Danés?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què és coneguda en el món editorial?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va començar la seva educació?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quines escoles barcelonines va treballar, en una primera etapa?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A quina altra escola va treballar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va treballar com a assessora?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quina escola va ser mestra fins al moment de retirar-se?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A què anima a introduir-se als alumnes encara ara?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com considera el seu barri literàriament?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb quins tipus de publicacions compta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina de les seves obres està inspirada en Vilassar de Mar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On acostuma a passar els estius?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui va dibuixar alguna de les seves obres?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "En quines altres llengües s'ha publicat la seva producció?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una escriptora catalana.", + "span_text": "Alegria Julià i Danés (El Guinardó, Barcelona, 16 d'abril de 1945) és una escriptora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per conrear la literatura infantil i juvenil.", + "span_text": "escriptora catalana que ha conreat la literatura infantil i juvenil", + "span_start": 74, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al barri barceloní del Guinardó.", + "span_text": "Alegria Julià va néixer al barri barceloní del Guinardó", + "span_start": 145, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "Alegria Julià va néixer al barri barceloní del Guinardó el 1945", + "span_start": 145, + "span_end": 208, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Municipal del Parc del Guinardó.", + "span_text": "va iniciar la seva formació a l'Escola Municipal del Parc del Guinardó", + "span_start": 211, + "span_end": 281, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega.", + "span_text": "Va exercir de mestra durant molts anys, a les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega, tots tres de Barcelona", + "span_start": 405, + "span_end": 528, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'escola Àngel Guimerà de Pallejà.", + "span_text": "Va exercir de mestra durant molts anys, a les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega, tots tres de Barcelona i a l'escola Àngel Guimerà de Pallejà", + "span_start": 405, + "span_end": 566, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va fer d'assessora didàctica al Servei d'Ensenyament del Català", + "span_start": 574, + "span_end": 637, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'escola Pau Casals-Gràcia.", + "span_text": "Va tornar de nou a les aules, a l'escola Pau Casals-Gràcia, on es va jubilar", + "span_start": 647, + "span_end": 723, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la literatura.", + "span_text": "Actualment segueix tenint contacte amb les escoles. Li agrada encomanar als nois i noies l'afició per la literatura", + "span_start": 725, + "span_end": 840, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Propici per la creació literària.", + "span_text": "Continua vivint al Guinardó, un barri amb tradició d'escriptors que considera propici per la creació literària", + "span_start": 842, + "span_end": 952, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha publicat contes a la revista Cavall Fort, reculls de contes i diverses novel·les.", + "span_text": "Ha publicat contes a la revista Cavall Fort, reculls de contes i diverses novel·les", + "span_start": 956, + "span_end": 1039, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Gent de mar.", + "span_text": "A Gent de mar (1997) s'hi reflecteix el seu amor pel mar, herència de la família del seu pare, que era de Vilassar de Mar, lloc on està ambientada la novel·la", + "span_start": 1041, + "span_end": 1199, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Moià.", + "span_text": "Estiueja a Moià", + "span_start": 1201, + "span_end": 1216, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Picanyol.", + "span_text": "va fer amistat amb el dibuixant Josep Lluís Martínez i Picañol, més conegut com a Picanyol, que va ser l'il·lustrador dels llibres Un romà al segle XX i Contes verticals", + "span_start": 1421, + "span_end": 1590, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Castellà i basc.", + "span_text": "La seva obra ha estat traduïda al castellà i al basc", + "span_start": 1626, + "span_end": 1678, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una escriptora catalana.", + "span_text": "Alegria Julià i Danés (El Guinardó, Barcelona, 16 d'abril de 1945) és una escriptora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè ha conreat la literatura infantil i juvenil.", + "span_text": "escriptora catalana que ha conreat la literatura infantil i juvenil", + "span_start": 74, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al barri barceloní del Guinardó.", + "span_text": "Alegria Julià va néixer al barri barceloní del Guinardó", + "span_start": 145, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "Alegria Julià va néixer al barri barceloní del Guinardó el 1945", + "span_start": 145, + "span_end": 208, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Municipal del Parc del Guinardó.", + "span_text": "va iniciar la seva formació a l'Escola Municipal del Parc del Guinardó", + "span_start": 211, + "span_end": 281, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega.", + "span_text": "Va exercir de mestra durant molts anys, a les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega, tots tres de Barcelona", + "span_start": 405, + "span_end": 528, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'escola Àngel Guimerà de Pallejà.", + "span_text": "Va exercir de mestra durant molts anys, a les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega, tots tres de Barcelona i a l'escola Àngel Guimerà de Pallejà", + "span_start": 405, + "span_end": 566, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va fer d'assessora didàctica al Servei d'Ensenyament del Català", + "span_start": 574, + "span_end": 637, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'escola Pau Casals-Gràcia.", + "span_text": "Va tornar de nou a les aules, a l'escola Pau Casals-Gràcia, on es va jubilar", + "span_start": 647, + "span_end": 723, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la literatura.", + "span_text": "Actualment segueix tenint contacte amb les escoles. Li agrada encomanar als nois i noies l'afició per la literatura", + "span_start": 725, + "span_end": 840, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Propici per la creació literària.", + "span_text": "Continua vivint al Guinardó, un barri amb tradició d'escriptors que considera propici per la creació literària", + "span_start": 842, + "span_end": 952, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha publicat contes a la revista Cavall Fort, reculls de contes i diverses novel·les.", + "span_text": "Ha publicat contes a la revista Cavall Fort, reculls de contes i diverses novel·les", + "span_start": 956, + "span_end": 1039, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Gent de mar.", + "span_text": "A Gent de mar (1997) s'hi reflecteix el seu amor pel mar, herència de la família del seu pare, que era de Vilassar de Mar, lloc on està ambientada la novel·la", + "span_start": 1041, + "span_end": 1199, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Moià.", + "span_text": "Estiueja a Moià", + "span_start": 1201, + "span_end": 1216, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Josep Lluís Martínez i Picañol, més conegut com a Picanyol.", + "span_text": "va fer amistat amb el dibuixant Josep Lluís Martínez i Picañol, més conegut com a Picanyol, que va ser l'il·lustrador dels llibres Un romà al segle XX i Contes verticals", + "span_start": 1421, + "span_end": 1590, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El castellà i el basc.", + "span_text": "La seva obra ha estat traduïda al castellà i al basc", + "span_start": 1626, + "span_end": 1678, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una escriptora catalana.", + "span_text": "Alegria Julià i Danés (El Guinardó, Barcelona, 16 d'abril de 1945) és una escriptora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè ha conreat la literatura infantil i juvenil.", + "span_text": "escriptora catalana que ha conreat la literatura infantil i juvenil", + "span_start": 74, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al barri barceloní del Guinardó.", + "span_text": "Alegria Julià va néixer al barri barceloní del Guinardó", + "span_start": 145, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "Alegria Julià va néixer al barri barceloní del Guinardó el 1945", + "span_start": 145, + "span_end": 208, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Municipal del Parc del Guinardó.", + "span_text": "va iniciar la seva formació a l'Escola Municipal del Parc del Guinardó", + "span_start": 211, + "span_end": 281, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega de Barcelona.", + "span_text": "Va exercir de mestra durant molts anys, a les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega, tots tres de Barcelona", + "span_start": 405, + "span_end": 528, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'escola Àngel Guimerà de Pallejà.", + "span_text": "Va exercir de mestra durant molts anys, a les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega, tots tres de Barcelona i a l'escola Àngel Guimerà de Pallejà", + "span_start": 405, + "span_end": 566, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va fer d'assessora didàctica al Servei d'Ensenyament del Català", + "span_start": 574, + "span_end": 637, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'escola Pau Casals-Gràcia.", + "span_text": "Va tornar de nou a les aules, a l'escola Pau Casals-Gràcia, on es va jubilar", + "span_start": 647, + "span_end": 723, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la literatura.", + "span_text": "Actualment segueix tenint contacte amb les escoles. Li agrada encomanar als nois i noies l'afició per la literatura", + "span_start": 725, + "span_end": 840, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Propici per la creació literària.", + "span_text": "Continua vivint al Guinardó, un barri amb tradició d'escriptors que considera propici per la creació literària", + "span_start": 842, + "span_end": 952, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha publicat contes a la revista Cavall Fort, reculls de contes i diverses novel·les.", + "span_text": "Ha publicat contes a la revista Cavall Fort, reculls de contes i diverses novel·les", + "span_start": 956, + "span_end": 1039, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Gent de mar.", + "span_text": "A Gent de mar (1997) s'hi reflecteix el seu amor pel mar, herència de la família del seu pare, que era de Vilassar de Mar, lloc on està ambientada la novel·la", + "span_start": 1041, + "span_end": 1199, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Moià.", + "span_text": "Estiueja a Moià", + "span_start": 1201, + "span_end": 1216, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Josep Lluís Martínez i Picañol, més conegut com a Picanyol.", + "span_text": "el dibuixant Josep Lluís Martínez i Picañol, més conegut com a Picanyol, que va ser l'il·lustrador dels llibres Un romà al segle XX i Contes verticals", + "span_start": 1440, + "span_end": 1590, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El castellà i el basc.", + "span_text": "La seva obra ha estat traduïda al castellà i al basc", + "span_start": 1626, + "span_end": 1678, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_580", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Montserrat Isern Rabascall...", + "story": "Montserrat Isern Rabascall (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986), galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra, sent la primera dona responsable d'una galeria d'art i la primera persona en crear una \\Fira de Dibuix al carrer\\ a la ciutat de Barcelona., Fou la filla gran del matrimoni entre Maria Rabascall Aguiló i Jaume Isern i Hombravella, conegut metge catalanista i progressista , que exercí la medicina a L'Hospitalet de Llobregat. I fou germana de: en Josep (1902), la Núria (1908), en Jaume (1912), la Fanny/Francisca, en Teòfil i en Salvador., Va formar part de la Junta de Dames de la Creu Roja de l'Hospitalet (1925), presidida per Eugenia Casanovas i formada per les senyores: Pilar Guill de Jiménez, María Luisa Ortiz de Suero; i les senyoretes Pilar de España, Juanita Farnés, Margarita Martínez i Consuelo Corominas. També va formar part com a vocal de l'associació barcelonina “Acció Femenina” (1929-1930), una associació feminista impulsada i presidida per Carmen Karr., La Montserrat visqué a la casa amb jardí que la família Isern Rabascall, al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, com a casa familiar i consultori mèdic privat del doctor Isern, anomenada Xalet Isern. Casa d'estil racionalista a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de Correus, on actualment s'ubica la Comissaria de Policia Nacional., Qualificada per Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez com \\la marxant dinàmica de l'art català\\, Montserrat Isern inaugurà, el 1931, la galeria d'art SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas, Manolo, entre d'altres. La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX., El 1932 va organitzar la \\Primera Fira de Dibuix al carrer\\ a la Gran Via de la ciutat de Barcelona, als Jardins de Soler i Rovirosa fronterers a la Casa del Llibre. El projecte i execució fou a càrrec del grup d'arquitectes de la GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per el Progrés de l'Arquitectura a Catalunya. La inauguració oficial va ser presidida pel president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, el senyor Moles, Governador Civil de Barcelona, i el senyor Ventura Gassol Conseller de Cultura de la Generalitat., Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria d'art SYRA al Passeig de Gràcia de Barcelona, i més concretament als baixos de Can Batlló., La Montserrat, sempre que algun hospitalenc li demanava col·laboració, ella s'hi prestava, i així ho va fer al 1960, quant juntament amb el pintor Joan Commeleran, per tal de promoure la rehabilitació de l'ermita de Bellvitge, va cedir la galeria per organitzar una exposició-subhasta de dibuixos i pintures que diversos artistes catalans van regalar., Una mostra més del lligam que va mantenir sempre amb l'Hospitalet és el fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria SYRA va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va realitzar sobre l'Hospitalet. Altres artistes que van exposar a la galeria i que estaven vinculats a l'Hospitalet i que es troben al Museu de l'Hospitalet. Altres artistes que van exposar a la galeria i que estaven vinculats a l'Hospitalet, van ser els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella els anys 1933 i 1934 i en Josep Guinovart, que al 1952 va fer la seva primera exposició de pintura a la galeria SYRA.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Montserrat Isern Rabascall?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En què va ser capdavantera?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què és reconegut el seu pare?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com es deien els seus germans?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quina junta va pertànyer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quina altra agrupació va participar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On vivia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per a què s'utilitzava la casa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es refereix el Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez a Montserrat Isern?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De quins artistes eren les obres que exposava a la galeria SYRA?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va fer el 1932?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan va canviar la galeria al passeig de Gràcia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què demostra el fort vincle que tenia amb l'Hospitalet?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins altres artistes tenien relació amb aquesta ciutat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra.", + "span_text": "Montserrat Isern Rabascall (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986), galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra", + "span_start": 0, + "span_end": 186, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Montserrat Isern Rabascall (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986)", + "span_start": 0, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En ser la primera dona responsable d'una galeria d'art i la primera persona en crear una Fira de Dibuix al carrer a la ciutat de Barcelona.", + "span_text": "sent la primera dona responsable d'una galeria d'art i la primera persona en crear una \\Fira de Dibuix al carrer\\ a la ciutat de Barcelona", + "span_start": 188, + "span_end": 326, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per ser un metge catalanista i progressista.", + "span_text": "Fou la filla gran del matrimoni entre Maria Rabascall Aguiló i Jaume Isern i Hombravella, conegut metge catalanista i progressista", + "span_start": 330, + "span_end": 460, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Josep, Núria, Jaume, Fanny/Francisca, Teòfil i Salvador.", + "span_text": "fou germana de: en Josep (1902), la Núria (1908), en Jaume (1912), la Fanny/Francisca, en Teòfil i en Salvador", + "span_start": 517, + "span_end": 627, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Junta de Dames de la Creu Roja de l'Hospitalet.", + "span_text": "Va formar part de la Junta de Dames de la Creu Roja de l'Hospitalet", + "span_start": 631, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En l'associació barcelonina Acció Femenina.", + "span_text": "També va formar part com a vocal de l'associació barcelonina “Acció Femenina”", + "span_start": 910, + "span_end": 987, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la casa amb jardí que la família Isern Rabascall al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt.", + "span_text": "La Montserrat visqué a la casa amb jardí que la família Isern Rabascall, al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt", + "span_start": 1067, + "span_end": 1208, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com a casa familiar i consultori mèdic privat del doctor Isern.", + "span_text": "la casa amb jardí que la família Isern Rabascall, al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, com a casa familiar i consultori mèdic privat del doctor Isern", + "span_start": 1090, + "span_end": 1273, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com a la marxant dinàmica de l'art català.", + "span_text": "Qualificada per Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez com \\la marxant dinàmica de l'art català\\, Montserrat Isern", + "span_start": 1447, + "span_end": 1556, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D'artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo.", + "span_text": "galeria d'art SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas, Manolo, entre d'altres", + "span_start": 1579, + "span_end": 1791, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va organitzar la Primera Fira de Dibuix al carrer a la Gran Via de la ciutat de Barcelona.", + "span_text": "El 1932 va organitzar la \\Primera Fira de Dibuix al carrer\\ a la Gran Via de la ciutat de Barcelona", + "span_start": 1908, + "span_end": 2007, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Després de la Guerra Civil.", + "span_text": "Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria d'art SYRA al Passeig de Gràcia de Barcelona", + "span_start": 2447, + "span_end": 2540, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria SYRA va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va realitzar sobre l'Hospitalet.", + "span_text": "Una mostra més del lligam que va mantenir sempre amb l'Hospitalet és el fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria SYRA va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va realitzar sobre l'Hospitalet", + "span_start": 2943, + "span_end": 3223, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella, i en Josep Guinovart.", + "span_text": "Altres artistes que van exposar a la galeria i que estaven vinculats a l'Hospitalet, van ser els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella els anys 1933 i 1934 i en Josep Guinovart", + "span_start": 3351, + "span_end": 3534, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra.", + "span_text": "Montserrat Isern Rabascall (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986), galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra", + "span_start": 0, + "span_end": 186, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Montserrat Isern Rabascall (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986)", + "span_start": 0, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En ser la primera dona responsable d'una galeria d'art i la primera persona en crear una Fira de Dibuix al carrer a la ciutat de Barcelona.", + "span_text": "sent la primera dona responsable d'una galeria d'art i la primera persona en crear una \\Fira de Dibuix al carrer\\ a la ciutat de Barcelona", + "span_start": 188, + "span_end": 326, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per ser un metge catalanista i progressista.", + "span_text": "Fou la filla gran del matrimoni entre Maria Rabascall Aguiló i Jaume Isern i Hombravella, conegut metge catalanista i progressista", + "span_start": 330, + "span_end": 460, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Josep, Núria, Jaume, Francisca, Teòfil i Salvador.", + "span_text": "fou germana de: en Josep (1902), la Núria (1908), en Jaume (1912), la Fanny/Francisca, en Teòfil i en Salvador", + "span_start": 517, + "span_end": 627, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Junta de Dames de la Creu Roja de l'Hospitalet.", + "span_text": "Va formar part de la Junta de Dames de la Creu Roja de l'Hospitalet", + "span_start": 631, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En l'associació barcelonina Acció Femenina.", + "span_text": "També va formar part com a vocal de l'associació barcelonina “Acció Femenina”", + "span_start": 910, + "span_end": 987, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la casa amb jardí que la família Isern Rabascall al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt.", + "span_text": "La Montserrat visqué a la casa amb jardí que la família Isern Rabascall, al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt", + "span_start": 1067, + "span_end": 1208, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com a casa familiar i consultori mèdic privat del doctor Isern.", + "span_text": "la casa amb jardí que la família Isern Rabascall, al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, com a casa familiar i consultori mèdic privat del doctor Isern", + "span_start": 1090, + "span_end": 1273, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com a la marxant dinàmica de l'art català.", + "span_text": "Qualificada per Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez com \\la marxant dinàmica de l'art català\\, Montserrat Isern", + "span_start": 1447, + "span_end": 1556, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D'artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas, Manolo, entre d'altres.", + "span_text": "la galeria d'art SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas, Manolo, entre d'altres", + "span_start": 1576, + "span_end": 1791, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va organitzar la Primera Fira de Dibuix al carrer a la Gran Via de la ciutat de Barcelona, als Jardins de Soler i Rovirosa fronterers a la Casa del Llibre.", + "span_text": "El 1932 va organitzar la \\Primera Fira de Dibuix al carrer\\ a la Gran Via de la ciutat de Barcelona, als Jardins de Soler i Rovirosa fronterers a la Casa del Llibre", + "span_start": 1908, + "span_end": 2072, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Després de la Guerra Civil.", + "span_text": "Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria d'art SYRA al Passeig de Gràcia de Barcelona", + "span_start": 2447, + "span_end": 2540, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria SYRA va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va realitzar sobre l'Hospitalet.", + "span_text": "Una mostra més del lligam que va mantenir sempre amb l'Hospitalet és el fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria SYRA va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va realitzar sobre l'Hospitalet", + "span_start": 2943, + "span_end": 3223, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella, i en Josep Guinovart.", + "span_text": "Altres artistes que van exposar a la galeria i que estaven vinculats a l'Hospitalet, van ser els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella els anys 1933 i 1934 i en Josep Guinovart", + "span_start": 3351, + "span_end": 3534, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra.", + "span_text": "Montserrat Isern Rabascall (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986), galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra", + "span_start": 0, + "span_end": 186, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Montserrat Isern Rabascall (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986)", + "span_start": 0, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera dona responsable d'una galeria d'art i la primera persona en crear una Fira de Dibuix al carrer a la ciutat de Barcelona.", + "span_text": "sent la primera dona responsable d'una galeria d'art i la primera persona en crear una \\Fira de Dibuix al carrer\\ a la ciutat de Barcelona", + "span_start": 188, + "span_end": 326, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per ser un metge catalanista i progressista.", + "span_text": "Fou la filla gran del matrimoni entre Maria Rabascall Aguiló i Jaume Isern i Hombravella, conegut metge catalanista i progressista", + "span_start": 330, + "span_end": 460, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Josep, Núria, Jaume, Fanny o Francisca, Teòfil i Salvador.", + "span_text": "fou germana de: en Josep (1902), la Núria (1908), en Jaume (1912), la Fanny/Francisca, en Teòfil i en Salvador", + "span_start": 517, + "span_end": 627, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Junta de Dames de la Creu Roja de l'Hospitalet.", + "span_text": "Va formar part de la Junta de Dames de la Creu Roja de l'Hospitalet", + "span_start": 631, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En l'associació barcelonina Acció Femenina.", + "span_text": "També va formar part com a vocal de l'associació barcelonina “Acció Femenina”", + "span_start": 910, + "span_end": 987, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la casa amb jardí que la família Isern Rabascall al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt.", + "span_text": "La Montserrat visqué a la casa amb jardí que la família Isern Rabascall, al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt", + "span_start": 1067, + "span_end": 1208, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com a casa familiar i consultori mèdic privat.", + "span_text": "la casa amb jardí que la família Isern Rabascall, al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, com a casa familiar i consultori mèdic privat", + "span_start": 1090, + "span_end": 1256, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com a la marxant dinàmica de l'art català.", + "span_text": "Qualificada per Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez com \\la marxant dinàmica de l'art català\\, Montserrat Isern", + "span_start": 1447, + "span_end": 1556, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D'artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas, Manolo, entre d'altres.", + "span_text": "la galeria d'art SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas, Manolo, entre d'altres", + "span_start": 1576, + "span_end": 1791, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va organitzar la Primera Fira de Dibuix al carrer a la Gran Via de la ciutat de Barcelona.", + "span_text": "El 1932 va organitzar la \\Primera Fira de Dibuix al carrer\\ a la Gran Via de la ciutat de Barcelona", + "span_start": 1908, + "span_end": 2007, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Després de la Guerra Civil.", + "span_text": "Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria d'art SYRA al Passeig de Gràcia de Barcelona", + "span_start": 2447, + "span_end": 2540, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria SYRA va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va realitzar sobre l'Hospitalet.", + "span_text": "Una mostra més del lligam que va mantenir sempre amb l'Hospitalet és el fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria SYRA va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va realitzar sobre l'Hospitalet", + "span_start": 2943, + "span_end": 3223, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella, i en Josep Guinovart.", + "span_text": "Altres artistes que van exposar a la galeria i que estaven vinculats a l'Hospitalet, van ser els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella els anys 1933 i 1934 i en Josep Guinovart", + "span_start": 3351, + "span_end": 3534, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_508", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Adrià Alsina guanya la segona volta de les Primàries Catalunya a Barcelona", + "story": "Adrià Alsina, antic membre del secretariat nacional de l'ANC, s'ha imposat en la segona volta de les Primàries Catalunya a Barcelona. En total, ha aconseguit 3.504 vots. En segon lloc ha quedat Astrid Bierge, amb 2.988 vots. Ocuparan, respectivament, la quarta posició i la sisena en la candidatura que encapçala el filòsof i periodista Jordi Graupera a la batllia de Barcelona. En la primera volta, Graupera va aconseguir més del 50% dels vots, fet que li ha permès de triar els números dos, tres, cinc i set de la llista, que són: Maria Vila, Diana Coromines, Violeta Gràcia i Guillem López. En aquesta segona volta es podien votar dotze candidats dels trenta-sis que van passar la primera. Formaran part de la candidatura els qui hagin superat el 2% dels vots d'aquesta segona volta i es distribuiran en ordre de més vots a menys. D'aquesta manera, a Núria de Gispert li pertoca el vuitè lloc, atès que ahir va quedar tercera, amb 2.795 vots. En la votació d'aquest cap de setmana, hi han participat 6.254 persones, menys que en la primera, quan van votar gairebé 10.000 inscrits. Podeu consultar tot seguit el resultat final de les primàries", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Adrià Alsina?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha fet, en referència a les primàries?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quants vots ha obtingut?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui ha estat la segona persona més votada?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quants vots ha rebut Bierge?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins llocs ocuparan Alsina i Bierge?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és el primer representant d'aquest equip?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a quin càrrec?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quants vots va obtenir Graupera en el primer torn?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina responsabilitat li ha atorgat haver-ho aconseguit?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui són aquests membres?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quantes persones participaven en la segona volta respecte de la primera?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En quina posició va quedar Núria de Gispert?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quanta gent ha votat el cap de setmana?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Han sigut més que a la primera volta?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un antic membre del secretariat nacional de l'ANC.", + "span_text": "Adrià Alsina, antic membre del secretariat nacional de l'ANC", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "S'ha imposat en la segona volta de les Primàries Catalunya a Barcelona.", + "span_text": "s'ha imposat en la segona volta de les Primàries Catalunya a Barcelona", + "span_start": 62, + "span_end": 132, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "N'ha aconseguit 3.504.", + "span_text": "En total, ha aconseguit 3.504 vots", + "span_start": 134, + "span_end": 168, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Astrid Bierge.", + "span_text": "En segon lloc ha quedat Astrid Bierge", + "span_start": 170, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "2.988 vots.", + "span_text": "En segon lloc ha quedat Astrid Bierge, amb 2.988 vots", + "span_start": 170, + "span_end": 223, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Respectivament, el quart i el sisè.", + "span_text": "Ocuparan, respectivament, la quarta posició i la sisena", + "span_start": 225, + "span_end": 280, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Jordi Graupera.", + "span_text": "la candidatura que encapçala el filòsof i periodista Jordi Graupera", + "span_start": 284, + "span_end": 351, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a la batllia de Barcelona.", + "span_text": "la candidatura que encapçala el filòsof i periodista Jordi Graupera a la batllia de Barcelona", + "span_start": 284, + "span_end": 377, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Més del 50% dels vots.", + "span_text": "En la primera volta, Graupera va aconseguir més del 50% dels vots", + "span_start": 379, + "span_end": 444, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Triar els números dos, tres, cinc i set de la llista.", + "span_text": "va aconseguir més del 50% dels vots, fet que li ha permès de triar els números dos, tres, cinc i set de la llista", + "span_start": 409, + "span_end": 522, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Maria Vila, Diana Coromines, Violeta Gràcia i Guillem López.", + "span_text": "els números dos, tres, cinc i set de la llista, que són: Maria Vila, Diana Coromines, Violeta Gràcia i Guillem López", + "span_start": 476, + "span_end": 592, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dotze candidats dels trenta-sis que van passar la primera.", + "span_text": "En aquesta segona volta es podien votar dotze candidats dels trenta-sis que van passar la primera", + "span_start": 594, + "span_end": 691, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En tercera posició.", + "span_text": "a Núria de Gispert li pertoca el vuitè lloc, atès que ahir va quedar tercera", + "span_start": 852, + "span_end": 928, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "6.254 persones.", + "span_text": "En la votació d'aquest cap de setmana, hi han participat 6.254 persones", + "span_start": 946, + "span_end": 1017, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En la votació d'aquest cap de setmana, hi han participat 6.254 persones, menys que en la primera", + "span_start": 946, + "span_end": 1042, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un antic membre del secretariat nacional de l'ANC.", + "span_text": "Adrià Alsina, antic membre del secretariat nacional de l'ANC", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "S'ha imposat en la segona volta de les Primàries Catalunya a Barcelona.", + "span_text": "s'ha imposat en la segona volta de les Primàries Catalunya a Barcelona", + "span_start": 62, + "span_end": 132, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "3.504 vots.", + "span_text": "En total, ha aconseguit 3.504 vots", + "span_start": 134, + "span_end": 168, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Astrid Bierge.", + "span_text": "En segon lloc ha quedat Astrid Bierge", + "span_start": 170, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "2.988 vots.", + "span_text": "En segon lloc ha quedat Astrid Bierge, amb 2.988 vots", + "span_start": 170, + "span_end": 223, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Respectivament, el quart i el sisè.", + "span_text": "Ocuparan, respectivament, la quarta posició i la sisena", + "span_start": 225, + "span_end": 280, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Jordi Graupera.", + "span_text": "la candidatura que encapçala el filòsof i periodista Jordi Graupera", + "span_start": 284, + "span_end": 351, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a la batllia de Barcelona.", + "span_text": "la candidatura que encapçala el filòsof i periodista Jordi Graupera a la batllia de Barcelona", + "span_start": 284, + "span_end": 377, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Més del 50% dels vots.", + "span_text": "En la primera volta, Graupera va aconseguir més del 50% dels vots", + "span_start": 379, + "span_end": 444, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Triar els números dos, tres, cinc i set de la llista.", + "span_text": "va aconseguir més del 50% dels vots, fet que li ha permès de triar els números dos, tres, cinc i set de la llista", + "span_start": 409, + "span_end": 522, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Maria Vila, Diana Coromines, Violeta Gràcia i Guillem López.", + "span_text": "els números dos, tres, cinc i set de la llista, que són: Maria Vila, Diana Coromines, Violeta Gràcia i Guillem López", + "span_start": 476, + "span_end": 592, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dotze candidats dels trenta-sis que van passar la primera.", + "span_text": "En aquesta segona volta es podien votar dotze candidats dels trenta-sis que van passar la primera", + "span_start": 594, + "span_end": 691, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tercera.", + "span_text": "a Núria de Gispert li pertoca el vuitè lloc, atès que ahir va quedar tercera", + "span_start": 852, + "span_end": 928, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "6.254 persones.", + "span_text": "En la votació d'aquest cap de setmana, hi han participat 6.254 persones", + "span_start": 946, + "span_end": 1017, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En la votació d'aquest cap de setmana, hi han participat 6.254 persones, menys que en la primera", + "span_start": 946, + "span_end": 1042, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un antic membre del secretariat nacional de l'ANC.", + "span_text": "Adrià Alsina, antic membre del secretariat nacional de l'ANC", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "S'ha imposat en la segona volta de les Primàries Catalunya a Barcelona.", + "span_text": "Adrià Alsina, antic membre del secretariat nacional de l'ANC, s'ha imposat en la segona volta de les Primàries Catalunya a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 132, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "3.504 vots.", + "span_text": "En total, ha aconseguit 3.504 vots", + "span_start": 134, + "span_end": 168, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Astrid Bierge.", + "span_text": "En segon lloc ha quedat Astrid Bierge", + "span_start": 170, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "2.988 vots.", + "span_text": "Bierge, amb 2.988 vots", + "span_start": 201, + "span_end": 223, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Respectivament, el quart i el sisè lloc.", + "span_text": "Ocuparan, respectivament, la quarta posició i la sisena", + "span_start": 225, + "span_end": 280, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Jordi Graupera.", + "span_text": "la candidatura que encapçala el filòsof i periodista Jordi Graupera", + "span_start": 284, + "span_end": 351, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a la batllia de Barcelona.", + "span_text": "la candidatura que encapçala el filòsof i periodista Jordi Graupera a la batllia de Barcelona", + "span_start": 284, + "span_end": 377, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Més del 50%.", + "span_text": "En la primera volta, Graupera va aconseguir més del 50% dels vots", + "span_start": 379, + "span_end": 444, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Triar els números dos, tres, cinc i set de la llista.", + "span_text": "va aconseguir més del 50% dels vots, fet que li ha permès de triar els números dos, tres, cinc i set de la llista", + "span_start": 409, + "span_end": 522, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Maria Vila, Diana Coromines, Violeta Gràcia i Guillem López.", + "span_text": "els números dos, tres, cinc i set de la llista, que són: Maria Vila, Diana Coromines, Violeta Gràcia i Guillem López", + "span_start": 476, + "span_end": 592, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dotze candidats dels trenta-sis que van passar la primera.", + "span_text": "En aquesta segona volta es podien votar dotze candidats dels trenta-sis que van passar la primera", + "span_start": 594, + "span_end": 691, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En tercera.", + "span_text": "a Núria de Gispert li pertoca el vuitè lloc, atès que ahir va quedar tercera, amb 2.795 vots", + "span_start": 852, + "span_end": 944, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "6.254 persones.", + "span_text": "En la votació d'aquest cap de setmana, hi han participat 6.254 persones", + "span_start": 946, + "span_end": 1017, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En la votació d'aquest cap de setmana, hi han participat 6.254 persones, menys que en la primera", + "span_start": 946, + "span_end": 1042, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_122", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Remígia Caubet González", + "story": "Remígia Caubet (Palma, 1919 - Palma, 1997) fou una escultora mallorquina., Inicià la seva carrera professional amb pràctiques de dibuix i de modelatge a l'Escola Alemanya que dirigia Maria Garau. Més tard, durant els anys compresos entre el 1946 i el 1951 es formà com a deixebla de l'escultor català Joan Borrell Nicolau, amb qui inicià la seva carrera com a escultora treballant a l'estudi que ell tenia a Palma. El 1951 realitzà la primera exposició individual, a les Galeries Costa de Palma, en la qual quedà palès que la seva producció artística (generalment figurativa) estava influïda pel seu mestre, Joan Borrell, i per Josep Clarà. Aquest mateix any guanyà, amb una de les seves testes infantils, el primer premi d'un certamen convocat pel Cercle de Belles Arts de Palma amb motiu del X aniversari de la institució. Uns anys després, el 1958, s'inicià en l'escultura monumental amb el monument a Llorenç Riber que l'Ajuntament de Campanet li encarregà. Aquesta seria la primera obra d'una llarga llista d'escultures destinades a espais públics de Mallorca. Entre les seves nombroses obres destaquen algunes com ara el relleu per a la casa natal de la poetessa Francisca Alcover, a Sóller, o l'escultura de Pere d'Alcàntara Penya, encarregada per l'Ajuntament de Palma el 1986., El 1972 esdevingué un any esplendorós per a la seva carrera; fou convidada per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts i becada per la Fundació Joan March per ampliar coneixements a Roma, on es traslladà immediatament. Entre la seva producció artística es troba una gran quantitat de busts, estàtues, relleus i monuments realitzats en bronze, marbre, pedra i terracota que es poden trobar a diverses places i carrers de Mallorca. Entre els reconeixements concedits trobam la medalla d'escultura del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, atorgada el 1965 per un bust de Josep Sampol i la medalla d'honor del mateix saló, atorgada el 1967 per un nu femení en bronze. El 1992 fou escollida acadèmica, la primera membre numerària, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma., Remígia tingué un fill, Damià Ramis Caubet, qui treballà amb ella i heretà la passió per l'escultura desenvolupant també, en aquest món, la seva professió. Ell fou l'encarregat de seleccionar, el 2004 (entre les més de 500 que comptabilitzà de la seva mare) les 42 obres que s'exposaren a la Fundació Barceló en la que fou la primera exposició pòstuma de l'artista. La memòria d'aquesta mateixa Fundació la defineix com una de les escultores més representatives i guardonades de Mallorca.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Remígia Caubet?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com va començar a formar-se en el món de l'art?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quin centre va començar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui era la directora d'aquesta escola?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De qui va aprendre a esculpir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On era l'estudi de Borrell en què Caubet va començar la seva pròpia carrera?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va presentar la primera exhibició pel seu compte?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina influència artística s'hi feia evident?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va guanyar aquell any?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina obra va suposar el seu començament en l'escultura monumental?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què va ser tan important per a la seva carrera l'any 1972?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins premis li van ser conferits l'any 1965 i 1967?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va ser elegida per formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui s'ha encarregat de donar continuïtat a la seva producció pòstuma?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una escultora mallorquina.", + "span_text": "Remígia Caubet (Palma, 1919 - Palma, 1997) fou una escultora mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb pràctiques de dibuix i de modelatge.", + "span_text": "Inicià la seva carrera professional amb pràctiques de dibuix i de modelatge", + "span_start": 76, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Alemanya.", + "span_text": "Inicià la seva carrera professional amb pràctiques de dibuix i de modelatge a l'Escola Alemanya", + "span_start": 76, + "span_end": 171, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Maria Garau.", + "span_text": "l'Escola Alemanya que dirigia Maria Garau", + "span_start": 154, + "span_end": 195, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De l'escultor català Joan Borrell Nicolau.", + "span_text": "es formà com a deixebla de l'escultor català Joan Borrell Nicolau, amb qui inicià la seva carrera com a escultora", + "span_start": 257, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "inicià la seva carrera com a escultora treballant a l'estudi que ell tenia a Palma", + "span_start": 332, + "span_end": 414, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1951.", + "span_text": "El 1951 realitzà la primera exposició individual", + "span_start": 416, + "span_end": 464, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les Galeries Costa de Palma.", + "span_text": "realitzà la primera exposició individual, a les Galeries Costa de Palma", + "span_start": 424, + "span_end": 495, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La del seu mestre, Joan Borrell, i la de Josep Clarà.", + "span_text": "quedà palès que la seva producció artística (generalment figurativa) estava influïda pel seu mestre, Joan Borrell, i per Josep Clarà", + "span_start": 508, + "span_end": 640, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El primer premi d'un certamen convocat pel Cercle de Belles Arts de Palma.", + "span_text": "Aquest mateix any guanyà, amb una de les seves testes infantils, el primer premi d'un certamen convocat pel Cercle de Belles Arts de Palma", + "span_start": 642, + "span_end": 780, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El monument a Llorenç Riber que l'Ajuntament de Campanet li encarregà.", + "span_text": "s'inicià en l'escultura monumental amb el monument a Llorenç Riber que l'Ajuntament de Campanet li encarregà", + "span_start": 853, + "span_end": 961, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè fou convidada per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts i becada per la Fundació Joan March per ampliar coneixements a Roma.", + "span_text": "El 1972 esdevingué un any esplendorós per a la seva carrera; fou convidada per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts i becada per la Fundació Joan March per ampliar coneixements a Roma", + "span_start": 1289, + "span_end": 1471, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La medalla d'escultura del Saló de Tardor del Cerce de Belles Arts i la medalla d'honor del mateix saló.", + "span_text": "Entre els reconeixements concedits trobam la medalla d'escultura del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, atorgada el 1965 per un bust de Josep Sampol i la medalla d'honor del mateix saló, atorgada el 1967", + "span_start": 1715, + "span_end": 1925, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 1992.", + "span_text": "El 1992 fou escollida acadèmica, la primera membre numerària, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma", + "span_start": 1954, + "span_end": 2078, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Damià Ramis Caubet.", + "span_text": "Remígia tingué un fill, Damià Ramis Caubet, qui treballà amb ella i heretà la passió per l'escultura desenvolupant també, en aquest món, la seva professió. Ell fou l'encarregat de seleccionar, el 2004 (entre les més de 500 que comptabilitzà de la seva mare) les 42 obres que s'exposaren a la Fundació Barceló en la que fou la primera exposició pòstuma de l'artista", + "span_start": 2082, + "span_end": 2446, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una escultora mallorquina.", + "span_text": "Remígia Caubet (Palma, 1919 - Palma, 1997) fou una escultora mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb pràctiques de dibuix i de modelatge.", + "span_text": "Inicià la seva carrera professional amb pràctiques de dibuix i de modelatge", + "span_start": 76, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Alemanya.", + "span_text": "Inicià la seva carrera professional amb pràctiques de dibuix i de modelatge a l'Escola Alemanya", + "span_start": 76, + "span_end": 171, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Maria Garau.", + "span_text": "l'Escola Alemanya que dirigia Maria Garau", + "span_start": 154, + "span_end": 195, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De l'escultor català Joan Borrell Nicolau.", + "span_text": "es formà com a deixebla de l'escultor català Joan Borrell Nicolau, amb qui inicià la seva carrera com a escultora", + "span_start": 257, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "inicià la seva carrera com a escultora treballant a l'estudi que ell tenia a Palma", + "span_start": 332, + "span_end": 414, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1951.", + "span_text": "El 1951 realitzà la primera exposició individual", + "span_start": 416, + "span_end": 464, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les Galeries Costa de Palma.", + "span_text": "realitzà la primera exposició individual, a les Galeries Costa de Palma", + "span_start": 424, + "span_end": 495, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La del seu mestre, Joan Borrell, i la de Josep Clarà.", + "span_text": "quedà palès que la seva producció artística (generalment figurativa) estava influïda pel seu mestre, Joan Borrell, i per Josep Clarà", + "span_start": 508, + "span_end": 640, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El primer premi d'un certamen convocat pel Cercle de Belles Arts de Palma.", + "span_text": "Aquest mateix any guanyà, amb una de les seves testes infantils, el primer premi d'un certamen convocat pel Cercle de Belles Arts de Palma", + "span_start": 642, + "span_end": 780, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El monument a Llorenç Riber.", + "span_text": "s'inicià en l'escultura monumental amb el monument a Llorenç Riber", + "span_start": 853, + "span_end": 919, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè fou convidada per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts i becada per la Fundació Joan March per ampliar coneixements a Roma.", + "span_text": "El 1972 esdevingué un any esplendorós per a la seva carrera; fou convidada per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts i becada per la Fundació Joan March per ampliar coneixements a Roma", + "span_start": 1289, + "span_end": 1471, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La medalla d'escultura del Saló de Tardor del Cerce de Belles Arts i la medalla d'honor del mateix saló.", + "span_text": "Entre els reconeixements concedits trobam la medalla d'escultura del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, atorgada el 1965 per un bust de Josep Sampol i la medalla d'honor del mateix saló, atorgada el 1967", + "span_start": 1715, + "span_end": 1925, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 1992.", + "span_text": "El 1992 fou escollida acadèmica, la primera membre numerària, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma", + "span_start": 1954, + "span_end": 2078, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El seu fill, Damià Ramis Caubet.", + "span_text": "Remígia tingué un fill, Damià Ramis Caubet, qui treballà amb ella i heretà la passió per l'escultura desenvolupant també, en aquest món, la seva professió. Ell fou l'encarregat de seleccionar, el 2004 (entre les més de 500 que comptabilitzà de la seva mare) les 42 obres que s'exposaren a la Fundació Barceló en la que fou la primera exposició pòstuma de l'artista", + "span_start": 2082, + "span_end": 2446, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una escultora mallorquina.", + "span_text": "Remígia Caubet (Palma, 1919 - Palma, 1997) fou una escultora mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fent pràctiques de dibuix i de modelatge.", + "span_text": "Inicià la seva carrera professional amb pràctiques de dibuix i de modelatge", + "span_start": 76, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Alemanya.", + "span_text": "Inicià la seva carrera professional amb pràctiques de dibuix i de modelatge a l'Escola Alemanya", + "span_start": 76, + "span_end": 171, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Maria Garau.", + "span_text": "l'Escola Alemanya que dirigia Maria Garau", + "span_start": 154, + "span_end": 195, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De l'escultor català Joan Borrell Nicolau.", + "span_text": "es formà com a deixebla de l'escultor català Joan Borrell Nicolau, amb qui inicià la seva carrera com a escultora", + "span_start": 257, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "inicià la seva carrera com a escultora treballant a l'estudi que ell tenia a Palma", + "span_start": 332, + "span_end": 414, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1951.", + "span_text": "El 1951 realitzà la primera exposició individual", + "span_start": 416, + "span_end": 464, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les Galeries Costa de Palma.", + "span_text": "realitzà la primera exposició individual, a les Galeries Costa de Palma", + "span_start": 424, + "span_end": 495, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La del seu mestre, Joan Borrell, i la de Josep Clarà.", + "span_text": "quedà palès que la seva producció artística (generalment figurativa) estava influïda pel seu mestre, Joan Borrell, i per Josep Clarà", + "span_start": 508, + "span_end": 640, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El primer premi d'un certamen.", + "span_text": "Aquest mateix any guanyà, amb una de les seves testes infantils, el primer premi d'un certamen", + "span_start": 642, + "span_end": 736, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El monument a Llorenç Riber.", + "span_text": "s'inicià en l'escultura monumental amb el monument a Llorenç Riber", + "span_start": 853, + "span_end": 919, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè fou convidada per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts i becada per la Fundació Joan March.", + "span_text": "El 1972 esdevingué un any esplendorós per a la seva carrera; fou convidada per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts i becada per la Fundació Joan March", + "span_start": 1289, + "span_end": 1439, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La medalla d'escultura del Saló de Tardor del Cerce de Belles Arts i la medalla d'honor del mateix saló.", + "span_text": "Entre els reconeixements concedits trobam la medalla d'escultura del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, atorgada el 1965 per un bust de Josep Sampol i la medalla d'honor del mateix saló, atorgada el 1967", + "span_start": 1715, + "span_end": 1925, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'any 1992.", + "span_text": "El 1992 fou escollida acadèmica, la primera membre numerària, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma", + "span_start": 1954, + "span_end": 2078, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El seu fill, Damià Ramis Caubet.", + "span_text": "Remígia tingué un fill, Damià Ramis Caubet, qui treballà amb ella i heretà la passió per l'escultura desenvolupant també, en aquest món, la seva professió. Ell fou l'encarregat de seleccionar, el 2004 (entre les més de 500 que comptabilitzà de la seva mare) les 42 obres que s'exposaren a la Fundació Barceló en la que fou la primera exposició pòstuma de l'artista", + "span_start": 2082, + "span_end": 2446, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_618", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "L’advocat del TJUE dóna avui el seu parer sobre la immunitat de Junqueras", + "story": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Maciej Szpunar, publicarà avui les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC, Oriol Junqueras, en resposta a la qüestió prejudicial remesa pel Tribunal Suprem espanyol durant el judici contra el procés. L'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, sosté que el president d'ERC és protegit per la immunitat que li correspon a un eurodiputat des que va obtenir un escó en les eleccions de maig al Parlament Europeu. Ara bé, l'estat espanyol considera que no té pas aquesta protecció perquè no va recollir l'acta. Encara que les conclusions de l'advocat no són vinculants per als jutges del TJUE, en la majoria dels casos les sentències finals segueixen la línia marcada pel primer dictamen. El 14 d'octubre, la Gran Sala del Tribunal, amb seu a Luxemburg, va escoltar les parts en una vista, durant la qual representants legals de l'eurocambra i de la Comissió Europea van exposar que un eurodiputat no podia gaudir del benefici de la immunitat fins que no prenia possessió de l'acta i es declarava la sessió constitutiva del nou parlament. Els experts comunitaris es van alinear també amb l'estat espanyol a l'hora de recalcar que els requisits per a ser eurodiputat corresponien a l'esfera estatal i, per tant, que en aquest cas depenia d'allò que determinés la legislació espanyola. Cap altre estat membre no hi va presentar al·legacions. La qüestió prejudicial que examina el TJUE, la va enviar el Suprem al juny a petició de la defensa de Junqueras, que havia sol·licitat que acudís a Luxemburg en un recurs de súplica, contra la decisió de l'alt tribunal espanyol de no donar-li permís per a anar a acatar la constitució espanyola davant la Junta Electoral espanyola i, d'aquesta manera, accedir a la condició plena d'eurodiputat. Moment des del qual s'aplica la immunitat Els dubtes dels jutges de la Gran Sala del TJUE durant la vista es van centrar en qüestions relacionades amb el període de sessions i la temporalitat de la immunitat. Tant l'advocacia de l'estat espanyol com la Comissió Europea van respondre a la qüestió subratllant que la condició d'eurodiputat no s'adquiria fins a la sessió constitutiva del Parlament Europeu –en el cas d'aquesta legislatura, el passat 2 de juliol–, per la qual cosa ‘el moment previ' no estava ‘garantit en cap cas per la immunitat'. L'advocacia espanyola, a més, sostenia que el fet que es conclogués que la condició d'eurodiputat s'adquiria abans no tindria ‘cap efecte' sobre la situació de Junqueras. Perquè, en el cas de l'estat espanyol, la immunitat parlamentària ‘només significa l'aforament al Tribunal Suprem i el suplicatori', necessari únicament abans del judici oral. El ministeri fiscal va afegir a les al·legacions que Junqueras havia presentat la candidatura a les europees quan el judici del procés ja acabava, cosa que, a parer seu, provava que el seu objectiu era ‘aconseguir un recer per a evitar l'aplicació de la pena', i no pas defensar les idees i valors del Parlament Europeu. No hi ha data per a la sentència definitiva. En els procediments accelerats, com és el de Junqueras, aquestes sentències solen dictar-se entre dos i quatre mesos després d'haver-se registrat el cas", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Maciej Szpunar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què anunciarà avui?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui encapçala Esquerra Republicana?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què fan referència les consideracions finals de Szpunar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui s'encarrega de la defensa de Junqueras?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què argumenta l'advocat a favor del seu client?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què argumenta, però, l'Estat espanyol?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina ressolució acostumen a tenir les sentències?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A qui pertoca decidir les condicions per ser eurodiputat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De què depèn, en aquest sentit, el cas?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui va emetre aquest assumpte legal que el TJUE investiga?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin objectiu perseguia el recurs de súplica de Junqueras?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins a quin moment no s'assolia l'estat d'eurodiputat, segons l'advocacia espanyola i la Comissió Europea?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què opinava el ministeri fiscal de les accions de Junqueras?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En quant de temps acostuma a haver-hi un dictamen final?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.", + "span_text": "Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Maciej Szpunar", + "span_start": 2, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC, Oriol Junqueras.", + "span_text": "Maciej Szpunar, publicarà avui les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC, Oriol Junqueras", + "span_start": 63, + "span_end": 200, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras.", + "span_text": "del president d'ERC, Oriol Junqueras", + "span_start": 164, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la qüestió prejudicial remesa pel Tribunal Suprem espanyol durant el judici contra el procés.", + "span_text": "les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC, Oriol Junqueras, en resposta a la qüestió prejudicial remesa pel Tribunal Suprem espanyol durant el judici contra el procés", + "span_start": 94, + "span_end": 308, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Andreu Van den Eynde.", + "span_text": "L'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde", + "span_start": 310, + "span_end": 354, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el president d'ERC és protegit per la immunitat que li correspon a un eurodiputat des que va obtenir un escó en les eleccions de maig al Parlament Europeu.", + "span_text": "Andreu Van den Eynde, sosté que el president d'ERC és protegit per la immunitat que li correspon a un eurodiputat des que va obtenir un escó en les eleccions de maig al Parlament Europeu", + "span_start": 334, + "span_end": 520, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que no té pas aquesta protecció perquè no va recollir l'acta.", + "span_text": "Ara bé, l'estat espanyol considera que no té pas aquesta protecció perquè no va recollir l'acta", + "span_start": 522, + "span_end": 617, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Segueixen la línia marcada pel primer dictamen.", + "span_text": "en la majoria dels casos les sentències finals segueixen la línia marcada pel primer dictamen", + "span_start": 702, + "span_end": 795, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'esfera estatal.", + "span_text": "els requisits per a ser eurodiputat corresponien a l'esfera estatal", + "span_start": 1238, + "span_end": 1305, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'allò que determinés la legislació espanyola.", + "span_text": "en aquest cas depenia d'allò que determinés la legislació espanyola", + "span_start": 1323, + "span_end": 1390, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Suprem.", + "span_text": "La qüestió prejudicial que examina el TJUE, la va enviar el Suprem", + "span_start": 1448, + "span_end": 1514, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Accedir a la condició plena d'eurodiputat.", + "span_text": "Junqueras, que havia sol·licitat que acudís a Luxemburg en un recurs de súplica, contra la decisió de l'alt tribunal espanyol de no donar-li permís per a anar a acatar la constitució espanyola davant la Junta Electoral espanyola i, d'aquesta manera, accedir a la condició plena d'eurodiputat", + "span_start": 1550, + "span_end": 1841, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins a la sessió constitutiva del Parlament Europeu, en el cas d'aquesta legislatura, el passat 2 de juliol.", + "span_text": "Tant l'advocacia de l'estat espanyol com la Comissió Europea van respondre a la qüestió subratllant que la condició d'eurodiputat no s'adquiria fins a la sessió constitutiva del Parlament Europeu –en el cas d'aquesta legislatura, el passat 2 de juliol–", + "span_start": 2052, + "span_end": 2304, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que el seu objectiu era aconseguir un recer per a evitar l'aplicació de la pena, i no pas defensar les idees i valors del Parlament Europeu.", + "span_text": "El ministeri fiscal va afegir a les al·legacions que Junqueras havia presentat la candidatura a les europees quan el judici del procés ja acabava, cosa que, a parer seu, provava que el seu objectiu era ‘aconseguir un recer per a evitar l'aplicació de la pena', i no pas defensar les idees i valors del Parlament Europeu", + "span_start": 2738, + "span_end": 3057, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entre dos i quatre mesos.", + "span_text": "En els procediments accelerats, com és el de Junqueras, aquestes sentències solen dictar-se entre dos i quatre mesos", + "span_start": 3104, + "span_end": 3220, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.", + "span_text": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Maciej Szpunar", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC, Oriol Junqueras.", + "span_text": "Maciej Szpunar, publicarà avui les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC, Oriol Junqueras", + "span_start": 63, + "span_end": 200, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras.", + "span_text": "del president d'ERC, Oriol Junqueras", + "span_start": 164, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la qüestió prejudicial remesa pel Tribunal Suprem espanyol durant el judici contra el procés.", + "span_text": "les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC, Oriol Junqueras, en resposta a la qüestió prejudicial remesa pel Tribunal Suprem espanyol durant el judici contra el procés", + "span_start": 94, + "span_end": 308, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Andreu Van den Eynde.", + "span_text": "L'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde", + "span_start": 310, + "span_end": 354, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el president d'ERC és protegit per la immunitat que li correspon a un eurodiputat des que va obtenir un escó en les eleccions de maig al Parlament Europeu.", + "span_text": "Andreu Van den Eynde, sosté que el president d'ERC és protegit per la immunitat que li correspon a un eurodiputat des que va obtenir un escó en les eleccions de maig al Parlament Europeu", + "span_start": 334, + "span_end": 520, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que no té pas aquesta protecció perquè no va recollir l'acta.", + "span_text": "Ara bé, l'estat espanyol considera que no té pas aquesta protecció perquè no va recollir l'acta", + "span_start": 522, + "span_end": 617, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Segueixen la línia marcada pel primer dictamen.", + "span_text": "en la majoria dels casos les sentències finals segueixen la línia marcada pel primer dictamen", + "span_start": 702, + "span_end": 795, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'esfera estatal.", + "span_text": "els requisits per a ser eurodiputat corresponien a l'esfera estatal", + "span_start": 1238, + "span_end": 1305, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'allò que determinés la legislació espanyola.", + "span_text": "en aquest cas depenia d'allò que determinés la legislació espanyola", + "span_start": 1323, + "span_end": 1390, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Suprem.", + "span_text": "La qüestió prejudicial que examina el TJUE, la va enviar el Suprem", + "span_start": 1448, + "span_end": 1514, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Accedir a la condició plena d'eurodiputat.", + "span_text": "Junqueras, que havia sol·licitat que acudís a Luxemburg en un recurs de súplica, contra la decisió de l'alt tribunal espanyol de no donar-li permís per a anar a acatar la constitució espanyola davant la Junta Electoral espanyola i, d'aquesta manera, accedir a la condició plena d'eurodiputat", + "span_start": 1550, + "span_end": 1841, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins a la sessió constitutiva del Parlament Europeu, en el cas d'aquesta legislatura, el passat 2 de juliol.", + "span_text": "Tant l'advocacia de l'estat espanyol com la Comissió Europea van respondre a la qüestió subratllant que la condició d'eurodiputat no s'adquiria fins a la sessió constitutiva del Parlament Europeu –en el cas d'aquesta legislatura, el passat 2 de juliol–", + "span_start": 2052, + "span_end": 2304, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que el seu objectiu era aconseguir un recer per a evitar l'aplicació de la pena, i no pas defensar les idees i valors del Parlament Europeu.", + "span_text": "El ministeri fiscal va afegir a les al·legacions que Junqueras havia presentat la candidatura a les europees quan el judici del procés ja acabava, cosa que, a parer seu, provava que el seu objectiu era ‘aconseguir un recer per a evitar l'aplicació de la pena', i no pas defensar les idees i valors del Parlament Europeu", + "span_start": 2738, + "span_end": 3057, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entre dos i quatre mesos després d'haver-se registrat el cas.", + "span_text": "En els procediments accelerats, com és el de Junqueras, aquestes sentències solen dictar-se entre dos i quatre mesos després d'haver-se registrat el cas", + "span_start": 3104, + "span_end": 3256, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.", + "span_text": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Maciej Szpunar", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC.", + "span_text": "Maciej Szpunar, publicarà avui les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC", + "span_start": 63, + "span_end": 183, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras.", + "span_text": "del president d'ERC, Oriol Junqueras", + "span_start": 164, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la qüestió prejudicial remesa pel Tribunal Suprem espanyol durant el judici contra el procés.", + "span_text": "les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC, Oriol Junqueras, en resposta a la qüestió prejudicial remesa pel Tribunal Suprem espanyol durant el judici contra el procés", + "span_start": 94, + "span_end": 308, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Andreu Van den Eynde.", + "span_text": "L'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde", + "span_start": 310, + "span_end": 354, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el president d'ERC és protegit per la immunitat que li correspon a un eurodiputat.", + "span_text": "Van den Eynde, sosté que el president d'ERC és protegit per la immunitat que li correspon a un eurodiputat", + "span_start": 341, + "span_end": 447, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que no té pas aquesta protecció perquè no va recollir l'acta.", + "span_text": "Ara bé, l'estat espanyol considera que no té pas aquesta protecció perquè no va recollir l'acta", + "span_start": 522, + "span_end": 617, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Segueixen la línia marcada pel primer dictamen.", + "span_text": "en la majoria dels casos les sentències finals segueixen la línia marcada pel primer dictamen", + "span_start": 702, + "span_end": 795, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'esfera estatal.", + "span_text": "els requisits per a ser eurodiputat corresponien a l'esfera estatal", + "span_start": 1238, + "span_end": 1305, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'allò que determinés la legislació espanyola.", + "span_text": "en aquest cas depenia d'allò que determinés la legislació espanyola", + "span_start": 1323, + "span_end": 1390, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Suprem.", + "span_text": "La qüestió prejudicial que examina el TJUE, la va enviar el Suprem", + "span_start": 1448, + "span_end": 1514, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Accedir a la condició plena d'eurodiputat.", + "span_text": "Junqueras, que havia sol·licitat que acudís a Luxemburg en un recurs de súplica, contra la decisió de l'alt tribunal espanyol de no donar-li permís per a anar a acatar la constitució espanyola davant la Junta Electoral espanyola i, d'aquesta manera, accedir a la condició plena d'eurodiputat", + "span_start": 1550, + "span_end": 1841, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fins a la sessió constitutiva del Parlament Europeu, en el cas d'aquesta legislatura, el passat 2 de juliol.", + "span_text": "Tant l'advocacia de l'estat espanyol com la Comissió Europea van respondre a la qüestió subratllant que la condició d'eurodiputat no s'adquiria fins a la sessió constitutiva del Parlament Europeu –en el cas d'aquesta legislatura, el passat 2 de juliol–", + "span_start": 2052, + "span_end": 2304, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que el seu objectiu era aconseguir un recer per a evitar l'aplicació de la pena, i no pas defensar les idees i valors del Parlament Europeu.", + "span_text": "El ministeri fiscal va afegir a les al·legacions que Junqueras havia presentat la candidatura a les europees quan el judici del procés ja acabava, cosa que, a parer seu, provava que el seu objectiu era ‘aconseguir un recer per a evitar l'aplicació de la pena', i no pas defensar les idees i valors del Parlament Europeu", + "span_start": 2738, + "span_end": 3057, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entre dos i quatre mesos després d'haver-se registrat el cas.", + "span_text": "En els procediments accelerats, com és el de Junqueras, aquestes sentències solen dictar-se entre dos i quatre mesos després d'haver-se registrat el cas", + "span_start": 3104, + "span_end": 3256, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_39", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "herois - EN CARXOFA-12", + "story": "Un dia, però, en Carxofa es trobava a l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters. Els gossos corrien una llebre. Amb gran satisfacció del brau home, que temia la possibilitat de veure's en un greu compromís, la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se d'en Carxofa, que començava a respirar tranquil. Mes heu's aquí que, de sobte, la llebre, adalerada, topa amb un ramat, regolfa, i, galopa que galoparàs, va dret a ell seguint la margenada d'un camp, cega i esmaperduda., En Carxofa sap que, en la planúria santperenca, ell i la llebre són tan vistents com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig d'una sardana. El cor li bat d'incertitud: tanta por li fa el ridícul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a tret sense engegar-li la metrallada. El contempla gent de l'ofici, experts tiradors que no perdonen ni callen, contra els quals no valen manyes, ni excuses, ni defalliments., La llebre ja és arribada a la jurisdicció de l'espingarda d'en Carxofa. Fa deu minuts que l'espera palplantat, apuntant-la, seguint-li els moviments, desitjós de no precipitar-se. Tota la guerrilla observa amb ansietat creixent aquella peripècia. La llebre té llavors una generosa iniciativa: es sacrificarà per salvar la reputació del pescador. I heu's-la aquí aturada, asseguda al mig del terrosser, amb les orelles dretes, esperant que en Carxofa fos servit. Ell apel·la en aquest instant suprem, a tota la sang freda que Déu li ha donat, i la reprèn una, dues, tres vegades. Els altres caçadors no s'expliquen com en Carxofa triga tant a passarne els taps.", + "questions": [ + { + "input_text": "On era en Carxofa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què tenia por ell?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què es va relaxar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què es va trobar l'animal?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cap a on es dirigeix la llebre llavors?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb què compara en Carxofa la visibilitat que tenen ell i la llebre al prat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què sent l'home al cor?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui l'observa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com és aquesta gent?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A què són immunes?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On entra la llebre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què mira atentament tota la gent?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina decisió pren la llebre aleshores?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què es pregunten els espectadors?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters.", + "span_text": "en Carxofa es trobava a l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters", + "span_start": 14, + "span_end": 82, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la possibilitat de veure's en un greu compromís.", + "span_text": "temia la possibilitat de veure's en un greu compromís", + "span_start": 155, + "span_end": 208, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè la llebre es desviava plana enllà.", + "span_text": "la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se d'en Carxofa, que començava a respirar tranquil", + "span_start": 210, + "span_end": 305, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un ramat.", + "span_text": "la llebre, adalerada, topa amb un ramat", + "span_start": 337, + "span_end": 376, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va dret a ell.", + "span_text": "la llebre, adalerada, topa amb un ramat, regolfa, i, galopa que galoparàs, va dret a ell", + "span_start": 337, + "span_end": 425, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig d'una sardana.", + "span_text": "En Carxofa sap que, en la planúria santperenca, ell i la llebre són tan vistents com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig d'una sardana", + "span_start": 480, + "span_end": 628, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Incertitud.", + "span_text": "El cor li bat d'incertitud", + "span_start": 630, + "span_end": 656, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè tanta por li fa el ridícul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a tret sense engegar-li la metrallada.", + "span_text": "El cor li bat d'incertitud: tanta por li fa el ridícul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a tret sense engegar-li la metrallada", + "span_start": 630, + "span_end": 778, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Gent de l'ofici.", + "span_text": "El contempla gent de l'ofici", + "span_start": 780, + "span_end": 808, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Són experts tiradors que no perdonen ni callen.", + "span_text": "El contempla gent de l'ofici, experts tiradors que no perdonen ni callen", + "span_start": 780, + "span_end": 852, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les manyes, excuses i defalliments.", + "span_text": "contra els quals no valen manyes, ni excuses, ni defalliments", + "span_start": 854, + "span_end": 915, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la jurisdicció de l'espingarda d'en Carxofa.", + "span_text": "La llebre ja és arribada a la jurisdicció de l'espingarda d'en Carxofa", + "span_start": 919, + "span_end": 989, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquella peripècia.", + "span_text": "Tota la guerrilla observa amb ansietat creixent aquella peripècia", + "span_start": 1099, + "span_end": 1164, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es sacrificarà per salvar la reputació del pescador.", + "span_text": "La llebre té llavors una generosa iniciativa: es sacrificarà per salvar la reputació del pescador", + "span_start": 1166, + "span_end": 1263, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com en Carxofa triga tant a passarne els taps.", + "span_text": "Els altres caçadors no s'expliquen com en Carxofa triga tant a passarne els taps", + "span_start": 1498, + "span_end": 1578, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters.", + "span_text": "en Carxofa es trobava a l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters", + "span_start": 14, + "span_end": 82, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la possibilitat de veure's en un greu compromís.", + "span_text": "temia la possibilitat de veure's en un greu compromís", + "span_start": 155, + "span_end": 208, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè la llebre es desviava plana enllà.", + "span_text": "la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se d'en Carxofa, que començava a respirar tranquil", + "span_start": 210, + "span_end": 305, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un ramat.", + "span_text": "la llebre, adalerada, topa amb un ramat", + "span_start": 337, + "span_end": 376, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va dret a ell.", + "span_text": "la llebre, adalerada, topa amb un ramat, regolfa, i, galopa que galoparàs, va dret a ell", + "span_start": 337, + "span_end": 425, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig d'una sardana.", + "span_text": "En Carxofa sap que, en la planúria santperenca, ell i la llebre són tan vistents com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig d'una sardana", + "span_start": 480, + "span_end": 628, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Incertitud.", + "span_text": "El cor li bat d'incertitud", + "span_start": 630, + "span_end": 656, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè tanta por li fa el ridícul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a tret sense engegar-li la metrallada.", + "span_text": "El cor li bat d'incertitud: tanta por li fa el ridícul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a tret sense engegar-li la metrallada", + "span_start": 630, + "span_end": 778, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Gent de l'ofici.", + "span_text": "El contempla gent de l'ofici", + "span_start": 780, + "span_end": 808, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Són experts tiradors que no perdonen ni callen.", + "span_text": "El contempla gent de l'ofici, experts tiradors que no perdonen ni callen", + "span_start": 780, + "span_end": 852, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les manyes, excuses i defalliments.", + "span_text": "contra els quals no valen manyes, ni excuses, ni defalliments", + "span_start": 854, + "span_end": 915, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la jurisdicció de l'espingarda d'en Carxofa.", + "span_text": "La llebre ja és arribada a la jurisdicció de l'espingarda d'en Carxofa", + "span_start": 919, + "span_end": 989, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquella peripècia.", + "span_text": "Tota la guerrilla observa amb ansietat creixent aquella peripècia", + "span_start": 1099, + "span_end": 1164, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es sacrificarà per salvar la reputació del pescador.", + "span_text": "La llebre té llavors una generosa iniciativa: es sacrificarà per salvar la reputació del pescador", + "span_start": 1166, + "span_end": 1263, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com en Carxofa triga tant a passarne els taps.", + "span_text": "Els altres caçadors no s'expliquen com en Carxofa triga tant a passarne els taps", + "span_start": 1498, + "span_end": 1578, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters.", + "span_text": "en Carxofa es trobava a l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters", + "span_start": 14, + "span_end": 82, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la possibilitat de veure's en un greu compromís.", + "span_text": "temia la possibilitat de veure's en un greu compromís", + "span_start": 155, + "span_end": 208, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se d'ell.", + "span_text": "la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se d'en Carxofa, que començava a respirar tranquil", + "span_start": 210, + "span_end": 305, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un ramat.", + "span_text": "la llebre, adalerada, topa amb un ramat", + "span_start": 337, + "span_end": 376, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va dret a ell.", + "span_text": "la llebre, adalerada, topa amb un ramat, regolfa, i, galopa que galoparàs, va dret a ell", + "span_start": 337, + "span_end": 425, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig d'una sardana.", + "span_text": "En Carxofa sap que, en la planúria santperenca, ell i la llebre són tan vistents com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig d'una sardana", + "span_start": 480, + "span_end": 628, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un batec d'incertitud.", + "span_text": "El cor li bat d'incertitud", + "span_start": 630, + "span_end": 656, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per por de fer el ridícul de tirar-li i no fer-li dany com de deixar-la passar a tret sense engegar-li la metrallada.", + "span_text": "El cor li bat d'incertitud: tanta por li fa el ridícul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a tret sense engegar-li la metrallada", + "span_start": 630, + "span_end": 778, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Gent de l'ofici.", + "span_text": "El contempla gent de l'ofici", + "span_start": 780, + "span_end": 808, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Són experts tiradors que no perdonen ni callen.", + "span_text": "El contempla gent de l'ofici, experts tiradors que no perdonen ni callen", + "span_start": 780, + "span_end": 852, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les manyes, excuses i defalliments.", + "span_text": "contra els quals no valen manyes, ni excuses, ni defalliments", + "span_start": 854, + "span_end": 915, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la jurisdicció de l'espingarda d'en Carxofa.", + "span_text": "La llebre ja és arribada a la jurisdicció de l'espingarda d'en Carxofa", + "span_start": 919, + "span_end": 989, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquella peripècia.", + "span_text": "Tota la guerrilla observa amb ansietat creixent aquella peripècia", + "span_start": 1099, + "span_end": 1164, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es sacrificarà per salvar la reputació del pescador.", + "span_text": "La llebre té llavors una generosa iniciativa: es sacrificarà per salvar la reputació del pescador", + "span_start": 1166, + "span_end": 1263, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com en Carxofa triga tant a passarne els taps.", + "span_text": "Els altres caçadors no s'expliquen com en Carxofa triga tant a passarne els taps", + "span_start": 1498, + "span_end": 1578, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_536", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "El FineArt arriba a Igualada amb una quarantena d’exposicions de fotògrafs d’arreu", + "story": "Igualada enceta avui el festival de fotografia FineArt, que acollirà una quarantena d'exposicions de quaranta-cinc fotògrafs fins al 18 de març. Durant més de tres setmanes, hi haurà vint-i-tres sales d'exhibició habilitades a la capital de l'Anoia. Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats, l'Ajuntament d'Igualada ha volgut dinamitzar els espais que acolliran les exposicions per apropar aquest art a tots els públics. Enguany, la cita fotogràfica explorarà qüestions tan actuals com la crisi dels refugiats i el càncer, i d'altres més costumistes a partir d'escenes quotidianes del carrer o la relació entre les persones i els animals. El FineArt comptarà amb fotògrafs del país i d'altres internacionals. A més, per tal de donar visibilitat a les futures figures de la fotografia, el festival també exhibirà els treballs d'alumnes d'escoles d'art i disseny com l'Elisava de Barcelona o l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. Entre els referents internacionals del FineArt, destaca el francès Gilbert Garcin, que es va fer fotògraf quan es va haver jubilat. La seva col·lecció ‘Un món de somni' es podrà veure a l'espai L'Empremta. José Luis Espinosa és un altre dels noms més reconeguts. El mexicà juga amb l'enfocament i la llum per dotar d'expressió escultures a ‘Desesperadament inerts', que s'exposarà al Museu de la Pell. El treball més aclamat, però, és el de Koen Suidgeest, que porta ‘Costures a flor de pell' des dels Països Baixos, un recull d'imatges que mostren les cicatrius que deixa el càncer al cos. Núria Faig exhibirà ‘Mirades, viatge màgic al cor d'Àfrica', una visió de les textures i les històries del continent africà des del prisma de la fotògrafa. Per la seva banda, Manuel Vilariño, que va ser premi de fotografia 2007, retrata animals a la natura amb un enfocament melancòlic a ‘Seda de cavall'. Rubén Lucía també s'ha inspirat en animals, i en el vincle que estableixen amb els humans, en la col·lecció ‘Elena i els animals', que narra amb imatges la relació entre animals rescatats i la seva salvadora. La labor periodística estarà representada al FineArt 2018 amb exposicions de fotoperiodisme de la mà de José Beut, autor de ‘Suri People', fotografies en blanc i negre fetes a Etiòpia; Judith Prat amb ‘Espoli', una investigació sobre els conflictes entre la República Democràtica del Congo i Nigèria, i Marc Javierre-Kohan i el seu ‘Weapons', que explora el món de la venda d'armes. A més, Jordi Camí presenta ‘Esclaus del contraban' i l'Escola Grisart dóna veu al campament de refugiats més antic del món amb ‘Mansiyún'. A part de les exposicions, el festival ha preparat activitats culturals al voltant de la fotografia que s'aniran succeint fins a l'últim dia del FineArt. Hi haurà taules rodones, tallers per a nens i adults, projeccions audiovisuals, visites guiades i xerrades", + "questions": [ + { + "input_text": "Què se celebra avui a Igualada?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quantes exhibicions s'hi presentaran?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin és el darrer dia de celebració del festival?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quantes sales d'exposició hi haurà a Igualada?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant quant de temps?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En quins llocs es duran a terme les exhibicions?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quina finalitat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quins temes d'actualitat tractarà aquest any?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I quines altres temàtiques?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De quines escoles rep també algunes obres?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què s'hi exhibeixen obres d'aprenents?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui són els artistes estrangers més coneguts del FineArt?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De qui és l'obra presentada que plasma el rescat animal?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui exposa artísticament la qüestió dels refugiats?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quines altres activitats es duran a terme?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El festival de fotografia FineArt.", + "span_text": "Igualada enceta avui el festival de fotografia FineArt", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una quarantena.", + "span_text": "acollirà una quarantena d'exposicions", + "span_start": 60, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 18 de març.", + "span_text": "acollirà una quarantena d'exposicions de quaranta-cinc fotògrafs fins al 18 de març", + "span_start": 60, + "span_end": 143, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "N'hi haurà vint-i-tres.", + "span_text": "hi haurà vint-i-tres sales d'exhibició habilitades a la capital de l'Anoia", + "span_start": 174, + "span_end": 248, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant més de tres setmanes.", + "span_text": "Durant més de tres setmanes, hi haurà vint-i-tres sales d'exhibició habilitades a la capital de l'Anoia", + "span_start": 145, + "span_end": 248, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats.", + "span_text": "Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats, l'Ajuntament d'Igualada ha volgut dinamitzar els espais que acolliran les exposicions", + "span_start": 250, + "span_end": 404, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per apropar aquest art a tots els públics.", + "span_text": "Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats, l'Ajuntament d'Igualada ha volgut dinamitzar els espais que acolliran les exposicions per apropar aquest art a tots els públics", + "span_start": 250, + "span_end": 446, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La crisi dels refugiats i el càncer.", + "span_text": "Enguany, la cita fotogràfica explorarà qüestions tan actuals com la crisi dels refugiats i el càncer", + "span_start": 448, + "span_end": 548, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Escenes quotidianes del carrer o la relació entre les persones i els animals.", + "span_text": "la cita fotogràfica explorarà qüestions tan actuals com la crisi dels refugiats i el càncer, i d'altres més costumistes a partir d'escenes quotidianes del carrer o la relació entre les persones i els animals", + "span_start": 457, + "span_end": 664, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'escoles d'art i disseny com l'Elisava de Barcelona o l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot.", + "span_text": "el festival també exhibirà els treballs d'alumnes d'escoles d'art i disseny com l'Elisava de Barcelona o l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot", + "span_start": 812, + "span_end": 960, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per tal de donar visibilitat a les futures figures de la fotografia.", + "span_text": "per tal de donar visibilitat a les futures figures de la fotografia, el festival també exhibirà els treballs d'alumnes d'escoles d'art i disseny", + "span_start": 743, + "span_end": 887, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gilbert Garcin i José Luis Espinosa.", + "span_text": "Entre els referents internacionals del FineArt, destaca el francès Gilbert Garcin, que es va fer fotògraf quan es va haver jubilat. La seva col·lecció ‘Un món de somni' es podrà veure a l'espai L'Empremta. José Luis Espinosa és un altre dels noms més reconeguts", + "span_start": 962, + "span_end": 1223, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De Rubén Lucía.", + "span_text": "Rubén Lucía també s'ha inspirat en animals, i en el vincle que estableixen amb els humans, en la col·lecció ‘Elena i els animals', que narra amb imatges la relació entre animals rescatats i la seva salvadora", + "span_start": 1859, + "span_end": 2066, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Jordi Camí.", + "span_text": "Jordi Camí presenta ‘Esclaus del contraban' i l'Escola Grisart dóna veu al campament de refugiats més antic del món amb ‘Mansiyún'", + "span_start": 2458, + "span_end": 2588, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Taules rodones, tallers per a nens i adults, projeccions audiovisuals, visites guiades i xerrades.", + "span_text": "Hi haurà taules rodones, tallers per a nens i adults, projeccions audiovisuals, visites guiades i xerrades", + "span_start": 2744, + "span_end": 2850, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El festival de fotografia FineArt.", + "span_text": "Igualada enceta avui el festival de fotografia FineArt", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una quarantena.", + "span_text": "acollirà una quarantena d'exposicions", + "span_start": 60, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 18 de març.", + "span_text": "acollirà una quarantena d'exposicions de quaranta-cinc fotògrafs fins al 18 de març", + "span_start": 60, + "span_end": 143, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "N'hi haurà vint-i-tres.", + "span_text": "hi haurà vint-i-tres sales d'exhibició habilitades a la capital de l'Anoia", + "span_start": 174, + "span_end": 248, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant més de tres setmanes.", + "span_text": "Durant més de tres setmanes, hi haurà vint-i-tres sales d'exhibició habilitades a la capital de l'Anoia", + "span_start": 145, + "span_end": 248, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats.", + "span_text": "Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats, l'Ajuntament d'Igualada ha volgut dinamitzar els espais que acolliran les exposicions", + "span_start": 250, + "span_end": 404, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per apropar aquest art a tots els públics.", + "span_text": "Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats, l'Ajuntament d'Igualada ha volgut dinamitzar els espais que acolliran les exposicions per apropar aquest art a tots els públics", + "span_start": 250, + "span_end": 446, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La crisi dels refugiats i el càncer.", + "span_text": "Enguany, la cita fotogràfica explorarà qüestions tan actuals com la crisi dels refugiats i el càncer", + "span_start": 448, + "span_end": 548, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Escenes quotidianes del carrer o la relació entre les persones i els animals.", + "span_text": "explorarà qüestions tan actuals com la crisi dels refugiats i el càncer, i d'altres més costumistes a partir d'escenes quotidianes del carrer o la relació entre les persones i els animals", + "span_start": 477, + "span_end": 664, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'escoles d'art i disseny com l'Elisava de Barcelona o l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot.", + "span_text": "el festival també exhibirà els treballs d'alumnes d'escoles d'art i disseny com l'Elisava de Barcelona o l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot", + "span_start": 812, + "span_end": 960, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per tal de donar visibilitat a les futures figures de la fotografia.", + "span_text": "per tal de donar visibilitat a les futures figures de la fotografia, el festival també exhibirà els treballs d'alumnes d'escoles d'art i disseny", + "span_start": 743, + "span_end": 887, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gilbert Garcin i José Luis Espinosa.", + "span_text": "Entre els referents internacionals del FineArt, destaca el francès Gilbert Garcin, que es va fer fotògraf quan es va haver jubilat. La seva col·lecció ‘Un món de somni' es podrà veure a l'espai L'Empremta. José Luis Espinosa és un altre dels noms més reconeguts", + "span_start": 962, + "span_end": 1223, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De Rubén Lucía.", + "span_text": "Rubén Lucía també s'ha inspirat en animals, i en el vincle que estableixen amb els humans, en la col·lecció ‘Elena i els animals', que narra amb imatges la relació entre animals rescatats i la seva salvadora", + "span_start": 1859, + "span_end": 2066, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Jordi Camí.", + "span_text": "Jordi Camí presenta ‘Esclaus del contraban' i l'Escola Grisart dóna veu al campament de refugiats més antic del món amb ‘Mansiyún'", + "span_start": 2458, + "span_end": 2588, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Taules rodones, tallers per a nens i adults, projeccions audiovisuals, visites guiades i xerrades.", + "span_text": "Hi haurà taules rodones, tallers per a nens i adults, projeccions audiovisuals, visites guiades i xerrades", + "span_start": 2744, + "span_end": 2850, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El festival de fotografia FineArt.", + "span_text": "Igualada enceta avui el festival de fotografia FineArt", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una quarantena.", + "span_text": "acollirà una quarantena d'exposicions", + "span_start": 60, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 18 de març.", + "span_text": "acollirà una quarantena d'exposicions de quaranta-cinc fotògrafs fins al 18 de març", + "span_start": 60, + "span_end": 143, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vint-i-tres.", + "span_text": "hi haurà vint-i-tres sales d'exhibició habilitades a la capital de l'Anoia", + "span_start": 174, + "span_end": 248, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant més de tres setmanes.", + "span_text": "Durant més de tres setmanes, hi haurà vint-i-tres sales d'exhibició habilitades", + "span_start": 145, + "span_end": 224, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats.", + "span_text": "Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats, l'Ajuntament d'Igualada ha volgut dinamitzar els espais que acolliran les exposicions", + "span_start": 250, + "span_end": 404, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per apropar aquest art a tots els públics.", + "span_text": "Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats, l'Ajuntament d'Igualada ha volgut dinamitzar els espais que acolliran les exposicions per apropar aquest art a tots els públics", + "span_start": 250, + "span_end": 446, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alguns com la crisi dels refugiats i el càncer.", + "span_text": "Enguany, la cita fotogràfica explorarà qüestions tan actuals com la crisi dels refugiats i el càncer", + "span_start": 448, + "span_end": 548, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Escenes quotidianes del carrer o la relació entre les persones i els animals.", + "span_text": "explorarà qüestions tan actuals com la crisi dels refugiats i el càncer, i d'altres més costumistes a partir d'escenes quotidianes del carrer o la relació entre les persones i els animals", + "span_start": 477, + "span_end": 664, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'escoles d'art i disseny com l'Elisava de Barcelona o l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot.", + "span_text": "també exhibirà els treballs d'alumnes d'escoles d'art i disseny com l'Elisava de Barcelona o l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot", + "span_start": 824, + "span_end": 960, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per tal de donar visibilitat a les futures figures de la fotografia.", + "span_text": "per tal de donar visibilitat a les futures figures de la fotografia, el festival també exhibirà els treballs d'alumnes", + "span_start": 743, + "span_end": 861, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gilbert Garcin i José Luis Espinosa.", + "span_text": "Entre els referents internacionals del FineArt, destaca el francès Gilbert Garcin, que es va fer fotògraf quan es va haver jubilat. La seva col·lecció ‘Un món de somni' es podrà veure a l'espai L'Empremta. José Luis Espinosa és un altre dels noms més reconeguts", + "span_start": 962, + "span_end": 1223, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De Rubén Lucía.", + "span_text": "Rubén Lucía també s'ha inspirat en animals, i en el vincle que estableixen amb els humans, en la col·lecció ‘Elena i els animals', que narra amb imatges la relació entre animals rescatats i la seva salvadora", + "span_start": 1859, + "span_end": 2066, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Jordi Camí.", + "span_text": "Jordi Camí presenta ‘Esclaus del contraban' i l'Escola Grisart dóna veu al campament de refugiats més antic del món amb ‘Mansiyún'", + "span_start": 2458, + "span_end": 2588, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Taules rodones, tallers per a nens i adults, projeccions audiovisuals, visites guiades i xerrades.", + "span_text": "Hi haurà taules rodones, tallers per a nens i adults, projeccions audiovisuals, visites guiades i xerrades", + "span_start": 2744, + "span_end": 2850, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_66", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "argelaga - LA MOLINERA-7", + "story": "-Descansi, senyor metge, ja hi donaré un cop de tràmec., I van acomiadar-se; l'un seguí sembrant; l'altre, allunyant-se, esguardat pels esposos que l'omplien d'improperis., -Es deu pensar que aquí passarà gana com ell! Mira Teresa, cop de llet, cop de costelles i ous, i cop de vi ranci: beu, beu que'l vi fa sang!, -El vi fa borratxons… i vòs dir que begui jo?, -I ben net! això reforça, dona!, En Magí cada dia n'estava més encisat d'aquell bordegàs tant rodó i blanc i ple de vida. Es sorprenia davant els seus badalls, el seu respir i el seu plor, com si mai no hagués tingut cap fill. Les seves filles bocabadades trobaven en son germà totes les gràcies, i llur mare, tota cofoia, no feia altra cosa que contemplar aquell infantó que anava fent-se cada dia més gran, per la regor del seu pit… d'aquella font de vida que Déu l'hi havia posat tant aprop del cor que quan el nen mamava, li semblava que ella li donés la mateixa sang plena d'amor., Per altra part es veia tant ben afalagada pel seu marit, que per por de donar-li una pena, callava allò que es sentia, amb una mica d'angoixa… Una mena de rosec a l'esquena, un deixament, una tristesa…, Cada vegada que'n Magí anava a vila, tornava carregat de lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa, pernil. I fent una manyaga a la seva dona, li deia ple de goig:, -Té noia!… mira quin bé de Déu de coses que't porto!", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina eina de treballar la terra es menciona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com marxa el metge després d'acomiadar-se del pagès?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què hi ha un personatge que anima a beure vi?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina rèplica hi ha a propòsit del vi?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui té captivat en Magí?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com és aquest?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què fascina en Magí d'ell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I quina reacció tenen les noies?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què no deixa de fer, la mare?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què veu que li passa al nen?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què permet que el nen vagi creixent?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui es diu que li ha situat el pit al costat del cor a la mare?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com tracta el marit a la dona?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què portava en Magí quan tornava a casa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com presentava tot aquest menjar a ella?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El tràmec.", + "span_text": "un cop de tràmec", + "span_start": 38, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Esguardat pels esposos que l'omplien d'improperis.", + "span_text": "Descansi, senyor metge, ja hi donaré un cop de tràmec., I van acomiadar-se; l'un seguí sembrant; l'altre, allunyant-se, esguardat pels esposos que l'omplien d'improperis", + "span_start": 1, + "span_end": 171, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el vi fa sang.", + "span_text": "beu, beu que'l vi fa sang", + "span_start": 290, + "span_end": 315, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el vi fa borratxons.", + "span_text": "beu, beu que'l vi fa sang!, -El vi fa borratxons", + "span_start": 290, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquell bordegàs.", + "span_text": "En Magí cada dia n'estava més encisat d'aquell bordegàs", + "span_start": 401, + "span_end": 456, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tant rodó i blanc i ple de vida.", + "span_text": "aquell bordegàs tant rodó i blanc i ple de vida", + "span_start": 441, + "span_end": 488, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els seus badalls, el seu respir i el seu plor.", + "span_text": "Es sorprenia davant els seus badalls, el seu respir i el seu plor", + "span_start": 490, + "span_end": 555, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Estan bocabadades.", + "span_text": "Les seves filles bocabadades trobaven en son germà totes les gràcies", + "span_start": 595, + "span_end": 663, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Contemplar aquell infantó.", + "span_text": "llur mare, tota cofoia, no feia altra cosa que contemplar aquell infantó", + "span_start": 667, + "span_end": 739, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que anava fent-se cada dia més gran.", + "span_text": "aquell infantó que anava fent-se cada dia més gran", + "span_start": 725, + "span_end": 775, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La regor del seu pit.", + "span_text": "anava fent-se cada dia més gran, per la regor del seu pit", + "span_start": 744, + "span_end": 801, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Déu.", + "span_text": "per la regor del seu pit… d'aquella font de vida que Déu l'hi havia posat tant aprop del cor que quan el nen mamava", + "span_start": 777, + "span_end": 892, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'afalaga.", + "span_text": "es veia tant ben afalagada pel seu marit", + "span_start": 971, + "span_end": 1011, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa i pernil.", + "span_text": "Cada vegada que'n Magí anava a vila, tornava carregat de lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa, pernil", + "span_start": 1160, + "span_end": 1285, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com un bé de Déu.", + "span_text": "Té noia!… mira quin bé de Déu de coses que't porto", + "span_start": 1346, + "span_end": 1396, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El tràmec.", + "span_text": "un cop de tràmec", + "span_start": 38, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Esguardat pels esposos que l'omplien d'improperis.", + "span_text": "Descansi, senyor metge, ja hi donaré un cop de tràmec., I van acomiadar-se; l'un seguí sembrant; l'altre, allunyant-se, esguardat pels esposos que l'omplien d'improperis", + "span_start": 1, + "span_end": 171, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el vi fa sang.", + "span_text": "beu, beu que'l vi fa sang", + "span_start": 290, + "span_end": 315, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el vi fa borratxons.", + "span_text": "beu, beu que'l vi fa sang!, -El vi fa borratxons", + "span_start": 290, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquell bordegàs.", + "span_text": "En Magí cada dia n'estava més encisat d'aquell bordegàs", + "span_start": 401, + "span_end": 456, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tant rodó i blanc i ple de vida.", + "span_text": "aquell bordegàs tant rodó i blanc i ple de vida", + "span_start": 441, + "span_end": 488, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els seus badalls, el seu respir i el seu plor.", + "span_text": "Es sorprenia davant els seus badalls, el seu respir i el seu plor", + "span_start": 490, + "span_end": 555, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Bocabadades, trobaven en son germà totes les gràcies.", + "span_text": "Les seves filles bocabadades trobaven en son germà totes les gràcies", + "span_start": 595, + "span_end": 663, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Contemplar aquell infantó.", + "span_text": "llur mare, tota cofoia, no feia altra cosa que contemplar aquell infantó", + "span_start": 667, + "span_end": 739, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que anava fent-se cada dia més gran.", + "span_text": "aquell infantó que anava fent-se cada dia més gran", + "span_start": 725, + "span_end": 775, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La regor del seu pit.", + "span_text": "anava fent-se cada dia més gran, per la regor del seu pit", + "span_start": 744, + "span_end": 801, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Déu.", + "span_text": "per la regor del seu pit… d'aquella font de vida que Déu l'hi havia posat tant aprop del cor", + "span_start": 777, + "span_end": 869, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'afalaga.", + "span_text": "es veia tant ben afalagada pel seu marit", + "span_start": 971, + "span_end": 1011, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa i pernil.", + "span_text": "Cada vegada que'n Magí anava a vila, tornava carregat de lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa, pernil", + "span_start": 1160, + "span_end": 1285, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com un bé de Déu.", + "span_text": "Té noia!… mira quin bé de Déu de coses que't porto", + "span_start": 1346, + "span_end": 1396, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El tràmec.", + "span_text": "un cop de tràmec", + "span_start": 38, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Esguardat pels esposos que l'omplien d'improperis.", + "span_text": "Descansi, senyor metge, ja hi donaré un cop de tràmec., I van acomiadar-se; l'un seguí sembrant; l'altre, allunyant-se, esguardat pels esposos que l'omplien d'improperis", + "span_start": 1, + "span_end": 171, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el vi fa sang.", + "span_text": "beu, beu que'l vi fa sang", + "span_start": 290, + "span_end": 315, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el vi fa borratxons.", + "span_text": "beu, beu que'l vi fa sang!, -El vi fa borratxons", + "span_start": 290, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquell bordegàs.", + "span_text": "En Magí cada dia n'estava més encisat d'aquell bordegàs", + "span_start": 401, + "span_end": 456, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Rodó i blanc i ple de vida.", + "span_text": "aquell bordegàs tant rodó i blanc i ple de vida", + "span_start": 441, + "span_end": 488, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els seus badalls, el seu respir i el seu plor.", + "span_text": "Es sorprenia davant els seus badalls, el seu respir i el seu plor", + "span_start": 490, + "span_end": 555, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es queden bocabadades.", + "span_text": "Les seves filles bocabadades trobaven en son germà totes les gràcies", + "span_start": 595, + "span_end": 663, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Contemplar aquell infantó.", + "span_text": "llur mare, tota cofoia, no feia altra cosa que contemplar aquell infantó", + "span_start": 667, + "span_end": 739, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que anava fent-se cada dia més gran.", + "span_text": "aquell infantó que anava fent-se cada dia més gran", + "span_start": 725, + "span_end": 775, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La regor del seu pit.", + "span_text": "anava fent-se cada dia més gran, per la regor del seu pit", + "span_start": 744, + "span_end": 801, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Déu.", + "span_text": "per la regor del seu pit… d'aquella font de vida que Déu l'hi havia posat tant aprop del cor que quan el nen mamava", + "span_start": 777, + "span_end": 892, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'afalaga.", + "span_text": "es veia tant ben afalagada pel seu marit", + "span_start": 971, + "span_end": 1011, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa i pernil.", + "span_text": "Cada vegada que'n Magí anava a vila, tornava carregat de lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa, pernil", + "span_start": 1160, + "span_end": 1285, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com un bé de Déu.", + "span_text": "li deia ple de goig:, -Té noia!… mira quin bé de Déu de coses que't porto!", + "span_start": 1322, + "span_end": 1397, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1088", + "filename": "coqcat_batch3", + "title": "Rosa Giner Martínez...", + "story": "Rosa Giner Martínez (Bicorb, València, segle XX - segle XX) va ser una política i feminista valenciana., Rosa Giner treballava com a mestra en un col·legi de La Vall d'Uixó. Quan s'inicia la guerra el seu estat civil era el de vídua, tenia 36 anys i un fill de 9 anys al seu càrrec. Des del primer moment havia defensat la tasca educativa republicana. En les aules tractava d'impartir una educació laica, deixant de costat la qüestió religiosa perquè constrenyia la llibertat de les persones i el raonament. Estava afiliada a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT, en la seva secció de Castelló. Més endavant, quan esclata la Guerra Civil, es posiciona immediatament a favor de la legalitat de la Segona República, i treballa com a infermera voluntària a l'Hospital de la Vall d'Uixó. Durant el conflicte bèl·lic va sol·licitar una plaça per a traslladar-se a Rússia com a voluntària, al comandament d'una colònia de xiquets i xiquetes de famílies republicanes., Políticament, Rosa Giner va ser, com a militant del PCE, una de les seues líders més destacades a la província de Castelló. Participava en mítings amb discursos i en la premsa de l'època com l'Heraldo de Castellón, on va escriure alguns articles propagandístics a favor de l'antifeixisme i la participació de les dones en la rereguarda. En aquestos escrits, denunciava el complot feixista en el cop d'estat i els països com Anglaterra i França, que van signar la política de no-intervenció en la Guerra Civil, així com reivindicava el paper més destacat que havien de tenir les dones i la joventut en el país., A més, va fundar al municipi de la Vall d'Uixó l'Agrupació de Dones Antifeixistes (ADA), una organització que no s'autodefinia com a política però que en la pràctica estava vinculada a la ideologia comunista. Des d'aquesta organització, s'intentava capacitar professionalment les dones alhora que s'ajudava el govern del Front Popular a guanyar la guerra. La seva experiència en Madrid, on viatja després de la fallida feixista, li serveix d'exemple per posar en marxa l'ADA a la Vall d'Uixó i treballar a l'Hospital de sang de la localitat. Concretament, des d'aquest municipi l'organització va treballar solidàriament en feines de suport al front i als ferits de guerra, on l'Hospital de Benicàssim fou un dels organismes receptors de les ajudes de les dones antifeixistes valleres. Serà també una de les oradores que, amb Encarnación Fuyola, secretària general del Comité Nacional de l'ADA, participarà en el míting celebrat al Teatre Municipal de Castelló per donar a conèixer l'agrupació antifeixista., L'obstaculització del dret al treball de les dones per organitzacions polítiques i sindicals va ser un fet denunciat reiteradament per Rosa Giner, que amb aquestes paraules animava les dones a ocupar els llocs de treballs: ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp, compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva independència econòmica, la teva independència política., Quan acaba la Guerra Civil, va ser sotmesa a un consell de guerra, acusada d'adoctrinar els xiquets i les xiquetes i d'ensenyar-los a no creure en Déu; també es diu que portava pistola i que va confiscar un xalet per als rojos. Destaca la seva forta personalitat i el seu \\to violent d'expressió\\. Rosa Giner va ser condemnada a 20 anys de reclusió menor i a la inhabilitació absoluta durant el temps de durada de la condemna. Això significava la pèrdua de la seva plaça en propietat de mestra nacional, i la privació de la seva forma de sosteniment familiar. Finalment, es va exiliar a Veneçuela on segueixen vivint els seus nets.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui fou Rosa Giner?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On feia classe?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era casada en el moment que va esclatar la guerra?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tenia nens?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin posicionament polític defensava a l'hora d'ensenyar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què en pensava de la religió en l'ensenyament?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quin sindicat va pertànyer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va defensar quan va començar la Guerra Civil?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de publicacions va escriure?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quin missatge encoratjava les dones?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què la van denunciar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què sobresortia més del seu caràcter?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què suposava la condemna per ella?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On va marxar a viure després del consell de guerra?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una política i feminista valenciana.", + "span_text": "Rosa Giner Martínez (Bicorb, València, segle XX - segle XX) va ser una política i feminista valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 102, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era mestra.", + "span_text": "Rosa Giner treballava com a mestra", + "span_start": 106, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un col·legi de La Vall d'Uixó.", + "span_text": "mestra en un col·legi de La Vall d'Uixó", + "span_start": 134, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quan s'inicia la guerra el seu estat civil era el de vídua", + "span_start": 175, + "span_end": 233, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tenia un fill de 9 anys al seu càrrec.", + "span_text": "tenia 36 anys i un fill de 9 anys al seu càrrec", + "span_start": 235, + "span_end": 282, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Defensava la tasca educativa republicana.", + "span_text": "Des del primer moment havia defensat la tasca educativa republicana", + "span_start": 284, + "span_end": 351, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que constrenyia la llibertat de les persones i el raonament.", + "span_text": "En les aules tractava d'impartir una educació laica, deixant de costat la qüestió religiosa perquè constrenyia la llibertat de les persones i el raonament", + "span_start": 353, + "span_end": 507, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT, en la seva secció de Castelló.", + "span_text": "Estava afiliada a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT, en la seva secció de Castelló", + "span_start": 509, + "span_end": 623, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La legalitat de la Segona República.", + "span_text": "quan esclata la Guerra Civil, es posiciona immediatament a favor de la legalitat de la Segona República", + "span_start": 639, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Articles propagandístics a favor de l'antifeixisme i la participació de les dones en la rereguarda.", + "span_text": "va escriure alguns articles propagandístics a favor de l'antifeixisme i la participació de les dones en la rereguarda", + "span_start": 1211, + "span_end": 1328, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp, compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva independència econòmica, la teva independència política.", + "span_text": "amb aquestes paraules animava les dones a ocupar els llocs de treballs: ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp, compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva independència econòmica, la teva independència política", + "span_start": 2765, + "span_end": 3032, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per adoctrinar els xiquets i les xiquetes i ensenyar-los a no creure en Déu.", + "span_text": "va ser sotmesa a un consell de guerra, acusada d'adoctrinar els xiquets i les xiquetes i d'ensenyar-los a no creure en Déu", + "span_start": 3064, + "span_end": 3186, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La seva forta personalitat i el seu to violent d'expressió.", + "span_text": "Destaca la seva forta personalitat i el seu \\to violent d'expressió\\", + "span_start": 3264, + "span_end": 3332, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La pèrdua de la seva plaça en propietat de mestra nacional, i la privació de la seva forma de sosteniment familiar.", + "span_text": "Rosa Giner va ser condemnada a 20 anys de reclusió menor i a la inhabilitació absoluta durant el temps de durada de la condemna. Això significava la pèrdua de la seva plaça en propietat de mestra nacional, i la privació de la seva forma de sosteniment familiar", + "span_start": 3334, + "span_end": 3594, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Veneçuela.", + "span_text": "Finalment, es va exiliar a Veneçuela", + "span_start": 3596, + "span_end": 3632, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una política i feminista valenciana.", + "span_text": "Rosa Giner Martínez (Bicorb, València, segle XX - segle XX) va ser una política i feminista valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 102, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era mestra.", + "span_text": "Rosa Giner treballava com a mestra", + "span_start": 106, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un col·legi de La Vall d'Uixó.", + "span_text": "mestra en un col·legi de La Vall d'Uixó", + "span_start": 134, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quan s'inicia la guerra el seu estat civil era el de vídua", + "span_start": 175, + "span_end": 233, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "tenia 36 anys i un fill de 9 anys al seu càrrec", + "span_start": 235, + "span_end": 282, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Defensava la tasca educativa republicana.", + "span_text": "Des del primer moment havia defensat la tasca educativa republicana", + "span_start": 284, + "span_end": 351, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que constrenyia la llibertat de les persones i el raonament.", + "span_text": "En les aules tractava d'impartir una educació laica, deixant de costat la qüestió religiosa perquè constrenyia la llibertat de les persones i el raonament", + "span_start": 353, + "span_end": 507, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT.", + "span_text": "Estava afiliada a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT", + "span_start": 509, + "span_end": 592, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La legalitat de la Segona República.", + "span_text": "quan esclata la Guerra Civil, es posiciona immediatament a favor de la legalitat de la Segona República", + "span_start": 639, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Articles propagandístics a favor de l'antifeixisme i la participació de les dones en la rereguarda.", + "span_text": "va escriure alguns articles propagandístics a favor de l'antifeixisme i la participació de les dones en la rereguarda", + "span_start": 1211, + "span_end": 1328, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp, compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva independència econòmica, la teva independència política.", + "span_text": "amb aquestes paraules animava les dones a ocupar els llocs de treballs: ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp, compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva independència econòmica, la teva independència política", + "span_start": 2765, + "span_end": 3032, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per adoctrinar els xiquets i les xiquetes i ensenyar-los a no creure en Déu.", + "span_text": "va ser sotmesa a un consell de guerra, acusada d'adoctrinar els xiquets i les xiquetes i d'ensenyar-los a no creure en Déu", + "span_start": 3064, + "span_end": 3186, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La seva forta personalitat i el seu to violent d'expressió.", + "span_text": "Destaca la seva forta personalitat i el seu \\to violent d'expressió\\", + "span_start": 3264, + "span_end": 3332, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La pèrdua de la seva plaça en propietat de mestra nacional, i la privació de la seva forma de sosteniment familiar.", + "span_text": "Rosa Giner va ser condemnada a 20 anys de reclusió menor i a la inhabilitació absoluta durant el temps de durada de la condemna. Això significava la pèrdua de la seva plaça en propietat de mestra nacional, i la privació de la seva forma de sosteniment familiar", + "span_start": 3334, + "span_end": 3594, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Veneçuela.", + "span_text": "Finalment, es va exiliar a Veneçuela", + "span_start": 3596, + "span_end": 3632, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una política i feminista valenciana.", + "span_text": "Rosa Giner Martínez (Bicorb, València, segle XX - segle XX) va ser una política i feminista valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 102, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era mestra.", + "span_text": "Rosa Giner treballava com a mestra", + "span_start": 106, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un col·legi de La Vall d'Uixó.", + "span_text": "mestra en un col·legi de La Vall d'Uixó", + "span_start": 134, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era vídua.", + "span_text": "Quan s'inicia la guerra el seu estat civil era el de vídua", + "span_start": 175, + "span_end": 233, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tenia un fill.", + "span_text": "tenia 36 anys i un fill de 9 anys al seu càrrec", + "span_start": 235, + "span_end": 282, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Defensava la tasca educativa republicana.", + "span_text": "havia defensat la tasca educativa republicana", + "span_start": 306, + "span_end": 351, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que constrenyia la llibertat de les persones i el raonament.", + "span_text": "En les aules tractava d'impartir una educació laica, deixant de costat la qüestió religiosa perquè constrenyia la llibertat de les persones i el raonament", + "span_start": 353, + "span_end": 507, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT.", + "span_text": "Estava afiliada a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT", + "span_start": 509, + "span_end": 592, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La legalitat de la Segona República.", + "span_text": "quan esclata la Guerra Civil, es posiciona immediatament a favor de la legalitat de la Segona República", + "span_start": 639, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Articles propagandístics a favor de l'antifeixisme i la participació de les dones en la rereguarda.", + "span_text": "va escriure alguns articles propagandístics a favor de l'antifeixisme i la participació de les dones en la rereguarda", + "span_start": 1211, + "span_end": 1328, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp, compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva independència econòmica, la teva independència política.", + "span_text": "amb aquestes paraules animava les dones a ocupar els llocs de treballs: ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp, compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva independència econòmica, la teva independència política", + "span_start": 2765, + "span_end": 3032, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per adoctrinar els xiquets i les xiquetes i ensenyar-los a no creure en Déu; també es diu que portava pistola i que va confiscar un xalet per als rojos.", + "span_text": "acusada d'adoctrinar els xiquets i les xiquetes i d'ensenyar-los a no creure en Déu; també es diu que portava pistola i que va confiscar un xalet per als rojos", + "span_start": 3103, + "span_end": 3262, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La seva forta personalitat i el seu to violent d'expressió.", + "span_text": "Destaca la seva forta personalitat i el seu \\to violent d'expressió\\", + "span_start": 3264, + "span_end": 3332, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La pèrdua de la seva plaça en propietat de mestra nacional, i la privació de la seva forma de sosteniment familiar.", + "span_text": "Rosa Giner va ser condemnada a 20 anys de reclusió menor i a la inhabilitació absoluta durant el temps de durada de la condemna. Això significava la pèrdua de la seva plaça en propietat de mestra nacional, i la privació de la seva forma de sosteniment familiar", + "span_start": 3334, + "span_end": 3594, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Veneçuela.", + "span_text": "Finalment, es va exiliar a Veneçuela", + "span_start": 3596, + "span_end": 3632, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1459", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Ana María Cuervo...", + "story": "Ana María Cuervo (Barcelona, 14 de juliol de 1966) és una biòloga cel·lular catalana.\nVa estudiar Medicina a la Universitat de València, on es va graduar el 1990. El 1994 va defensar la seva tesi doctoral sobre biologia cel·lular, pertanyent a l'Institut de Recerques Citològiques de València. De 1995 a 1998 realitzà recerques postdoctorals a la Universitat Tufts, continuant en aquesta universitat fins a 2001 com a professora ajudant. A partir d'aquest any passà a formar part també com a professora ajudant de l'Escola de Medicina Albert Einstein a la Universitat Yeshiva de Nova York. Actualment ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat.\nÉs considerada una experta en el camp de l'autofàgia, el procés pel qual les cèl·lules reciclen els seus residus. És també una experta en la biologia molecular de l'envelliment. El seu treball se centra en les causes dels trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i Parkinson. El seu objectiu és desenvolupar teràpies que puguin restablir el servei de neteja cel·lular normal i per tant prevenir l'acumulació de proteïnes tòxiques subproductes de la mort cel·lular i de les cèl·lules afectades per la malaltia.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer l'Ana María Cuervo?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què és reconeguda?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va formar-se?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I en quina institució va fer el doctorat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va fer seguidament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins quan s'hi va estar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Allà es va dedicar exclusivament a la investigació?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On es va desplaçar posteriorment?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Encara hi és?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què hi fa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva àrea de coneixement?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva altra especialitat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines malalties li permet estudiar això?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què pretén aconseguir amb la seva tasca d'investigació?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Ana María Cuervo (Barcelona, 14 de juliol de 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 14 de juliol de 1966.", + "span_text": "Ana María Cuervo (Barcelona, 14 de juliol de 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una biòloga cel·lular catalana.", + "span_text": "és una biòloga cel·lular catalana", + "span_start": 51, + "span_end": 84, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de València.", + "span_text": "Va estudiar Medicina a la Universitat de València", + "span_start": 86, + "span_end": 135, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Institut de Recerques Citològiques de València.", + "span_text": "va defensar la seva tesi doctoral sobre biologia cel·lular, pertanyent a l'Institut de Recerques Citològiques de València", + "span_start": 171, + "span_end": 292, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Recerques postdoctorals a la Universitat Tufts.", + "span_text": "De 1995 a 1998 realitzà recerques postdoctorals a la Universitat Tufts", + "span_start": 294, + "span_end": 364, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins a 2001.", + "span_text": "continuant en aquesta universitat fins a 2001 com a professora ajudant", + "span_start": 366, + "span_end": 436, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "continuant en aquesta universitat fins a 2001 com a professora ajudant", + "span_start": 366, + "span_end": 436, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Yeshiva de Nova York.", + "span_text": "A partir d'aquest any passà a formar part també com a professora ajudant de l'Escola de Medicina Albert Einstein a la Universitat Yeshiva de Nova York", + "span_start": 438, + "span_end": 588, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Actualment ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat", + "span_start": 590, + "span_end": 719, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives.", + "span_text": "Actualment ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat", + "span_start": 590, + "span_end": 719, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'autofàgia, el procés pel qual les cèl·lules reciclen els seus residus.", + "span_text": "És considerada una experta en el camp de l'autofàgia, el procés pel qual les cèl·lules reciclen els seus residus", + "span_start": 721, + "span_end": 833, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La biologia molecular de l'envelliment.", + "span_text": "És també una experta en la biologia molecular de l'envelliment", + "span_start": 835, + "span_end": 897, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'Alzheimer i el Parkinson.", + "span_text": "El seu treball se centra en les causes dels trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i Parkinson", + "span_start": 899, + "span_end": 1010, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Desenvolupar teràpies que puguin restablir el servei de neteja cel·lular normal i per tant prevenir l'acumulació de proteïnes tòxiques subproductes de la mort cel·lular i de les cèl·lules afectades per la malaltia.", + "span_text": "El seu objectiu és desenvolupar teràpies que puguin restablir el servei de neteja cel·lular normal i per tant prevenir l'acumulació de proteïnes tòxiques subproductes de la mort cel·lular i de les cèl·lules afectades per la malaltia", + "span_start": 1012, + "span_end": 1244, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Ana María Cuervo (Barcelona, 14 de juliol de 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 14 de juliol de 1966.", + "span_text": "Ana María Cuervo (Barcelona, 14 de juliol de 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una biòloga cel·lular.", + "span_text": "és una biòloga cel·lular catalana", + "span_start": 51, + "span_end": 84, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de València.", + "span_text": "Va estudiar Medicina a la Universitat de València", + "span_start": 86, + "span_end": 135, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Institut de Recerques Citològiques de València.", + "span_text": "El 1994 va defensar la seva tesi doctoral sobre biologia cel·lular, pertanyent a l'Institut de Recerques Citològiques de València", + "span_start": 163, + "span_end": 292, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Realitzà recerques postdoctorals a la Universitat Tufts.", + "span_text": "De 1995 a 1998 realitzà recerques postdoctorals a la Universitat Tufts", + "span_start": 294, + "span_end": 364, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins a 2001.", + "span_text": "continuant en aquesta universitat fins a 2001", + "span_start": 366, + "span_end": 411, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "continuant en aquesta universitat fins a 2001 com a professora ajudant", + "span_start": 366, + "span_end": 436, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de Medicina Albert Einstein a la Universitat Yeshiva de Nova York.", + "span_text": "A partir d'aquest any passà a formar part també com a professora ajudant de l'Escola de Medicina Albert Einstein a la Universitat Yeshiva de Nova York", + "span_start": 438, + "span_end": 588, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Actualment ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat", + "span_start": 590, + "span_end": 719, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives.", + "span_text": "ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat", + "span_start": 601, + "span_end": 719, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'autofàgia.", + "span_text": "És considerada una experta en el camp de l'autofàgia", + "span_start": 721, + "span_end": 773, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La biologia molecular de l'envelliment.", + "span_text": "És també una experta en la biologia molecular de l'envelliment", + "span_start": 835, + "span_end": 897, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Alzheimer i Parkinson.", + "span_text": "El seu treball se centra en les causes dels trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i Parkinson", + "span_start": 899, + "span_end": 1010, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Desenvolupar teràpies que puguin restablir el servei de neteja cel·lular normal i per tant prevenir l'acumulació de proteïnes tòxiques subproductes de la mort cel·lular i de les cèl·lules afectades per la malaltia.", + "span_text": "El seu objectiu és desenvolupar teràpies que puguin restablir el servei de neteja cel·lular normal i per tant prevenir l'acumulació de proteïnes tòxiques subproductes de la mort cel·lular i de les cèl·lules afectades per la malaltia", + "span_start": 1012, + "span_end": 1244, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Ana María Cuervo (Barcelona, 14 de juliol de 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 14 de juliol de 1966.", + "span_text": "Ana María Cuervo (Barcelona, 14 de juliol de 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una biòloga cel·lular catalana.", + "span_text": "és una biòloga cel·lular catalana", + "span_start": 51, + "span_end": 84, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de València.", + "span_text": "Va estudiar Medicina a la Universitat de València", + "span_start": 86, + "span_end": 135, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Institut de Recerques Citològiques de València.", + "span_text": "El 1994 va defensar la seva tesi doctoral sobre biologia cel·lular, pertanyent a l'Institut de Recerques Citològiques de València", + "span_start": 163, + "span_end": 292, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Recerques postdoctorals a la Universitat Tufts.", + "span_text": "De 1995 a 1998 realitzà recerques postdoctorals a la Universitat Tufts", + "span_start": 294, + "span_end": 364, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins a 2001.", + "span_text": "continuant en aquesta universitat fins a 2001 com a professora ajudant", + "span_start": 366, + "span_end": 436, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "continuant en aquesta universitat fins a 2001 com a professora ajudant", + "span_start": 366, + "span_end": 436, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Nova York.", + "span_text": "A partir d'aquest any passà a formar part també com a professora ajudant de l'Escola de Medicina Albert Einstein a la Universitat Yeshiva de Nova York", + "span_start": 438, + "span_end": 588, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Actualment ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat", + "span_start": 590, + "span_end": 719, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat.", + "span_text": "Actualment ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat", + "span_start": 590, + "span_end": 719, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'autofàgia, el procés pel qual les cèl·lules reciclen els seus residus.", + "span_text": "És considerada una experta en el camp de l'autofàgia, el procés pel qual les cèl·lules reciclen els seus residus", + "span_start": 721, + "span_end": 833, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La biologia molecular de l'envelliment.", + "span_text": "És també una experta en la biologia molecular de l'envelliment", + "span_start": 835, + "span_end": 897, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'Alzheimer i el Parkinson.", + "span_text": "El seu treball se centra en les causes dels trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i Parkinson", + "span_start": 899, + "span_end": 1010, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Desenvolupar teràpies que puguin restablir el servei de neteja cel·lular normal i per tant prevenir l'acumulació de proteïnes tòxiques subproductes de la mort cel·lular i de les cèl·lules afectades per la malaltia.", + "span_text": "El seu objectiu és desenvolupar teràpies que puguin restablir el servei de neteja cel·lular normal i per tant prevenir l'acumulació de proteïnes tòxiques subproductes de la mort cel·lular i de les cèl·lules afectades per la malaltia", + "span_start": 1012, + "span_end": 1244, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1267", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Rindr...", + "story": "Rindr (en nòrdic antic) o Reti (llatí) (de vegades amb l'anglicisme Rind) és un personatge femení de la mitologia nòrdica, alternativament descrit com una geganta, una dea o una princesa humana de l'est (d'algun lloc de la Rússia actual). Rindr estava embarassada d'Odin i va donar a llum Váli.\nEl document principal en què apareix Rindr és al llibre III de la Gesta Danorum, escrita per Saxo Grammaticus al voltant del segle xiii. Allà es diu Reti i és la filla del rei dels rutens. Després de la mort de Baldr, Odin consulta els vidents sobre la manera de venjar-se. Seguint els seus consells, Odin es disfressà d'un guerrer anomenat Roster per estar entre els rutens. Allà va ser descobert dues vegades per Reti. A continuació, es va disfressar d'una xaman anomenada Wecha. Quan Rinda més tard va caure malalta, Odin disfressat va dir que tenia la medicina amb la qual podia guarir-la, però que podria causar una reacció violenta. Seguint el consell d'Odin, el rei Reti va lligar-la al seu llit. I així Odin la va violar. De la violació, va néixer Bous, que després venjà Baldr.\nLa seducció de Rindr per part d'Oðinn es descriu un cop fora de la Gesta Danorum, en una línia de l'estrofa 3 del Sigurðarkviða, un poema de Kormákr Ögmundarson lloant Sigurðr Hlaðajarl, que va governar al voltant de Trondheim a la meitat del segle desè. Igual que altres poemes de lloança, en general se suposa que és autèntic i no una composició pseudohistòrica posterior. En el vers de Kormákr, s'esmenta que \"Óðinn seið til Rindar' ('Odin encantà Rindr'), denotant la seducció màgica d'Odin a Rindr amb el verb síða. Això suggereix que Kormakr pensà que la màgia coneguda com a seiðr era part integrant del galanteig de Rindr, i és una prova important per a l'associació d'Oðinn amb aquest tipus de màgia.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin altre nom té el Rindr?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En quin idioma?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui la va fecundar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A qui va parir?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es conserva algun text en què Rindr aparegui com a personatge?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com hi apareix allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A qui delata?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fingir ell quan ella es trobava malament?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què li va fer?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On apareix aquest episodi?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El text és una falsificació històrica?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I, segons aquest, Odin la va forçar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb quin tipus de màgia la va atraure?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Reti.", + "span_text": "Rindr (en nòrdic antic) o Reti", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Llatí.", + "span_text": "Reti (llatí)", + "span_start": 26, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un personatge femení de la mitologia nòrdica.", + "span_text": "és un personatge femení de la mitologia nòrdica", + "span_start": 74, + "span_end": 121, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Odin.", + "span_text": "Rindr estava embarassada d'Odin", + "span_start": 239, + "span_end": 270, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Váli.", + "span_text": "va donar a llum Váli", + "span_start": 273, + "span_end": 293, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El document principal en què apareix Rindr és al llibre III de la Gesta Danorum", + "span_start": 295, + "span_end": 374, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El llibre III de la Gesta Danorum, escrita per Saxo Grammaticus.", + "span_text": "El document principal en què apareix Rindr és al llibre III de la Gesta Danorum, escrita per Saxo Grammaticus", + "span_start": 295, + "span_end": 404, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com a Reti, i és la filla del rei dels rutens.", + "span_text": "Allà es diu Reti i és la filla del rei dels rutens", + "span_start": 432, + "span_end": 482, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Odin.", + "span_text": "Odin es disfressà d'un guerrer anomenat Roster per estar entre els rutens. Allà va ser descobert dues vegades per Reti", + "span_start": 596, + "span_end": 714, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que tenia la medicina amb la qual podia guarir-la, però que podria causar una reacció violenta.", + "span_text": "Odin disfressat va dir que tenia la medicina amb la qual podia guarir-la, però que podria causar una reacció violenta", + "span_start": 815, + "span_end": 932, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La va violar.", + "span_text": "Odin la va violar", + "span_start": 1006, + "span_end": 1023, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En una línia de l'estrofa 3 del Sigurðarkviða.", + "span_text": "La seducció de Rindr per part d'Oðinn es descriu un cop fora de la Gesta Danorum, en una línia de l'estrofa 3 del Sigurðarkviða", + "span_start": 1082, + "span_end": 1209, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Igual que altres poemes de lloança, en general se suposa que és autèntic", + "span_start": 1337, + "span_end": 1409, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el vers de Kormákr, s'esmenta que \"Óðinn seið til Rindar' ('Odin encantà Rindr'), denotant la seducció màgica d'Odin a Rindr", + "span_start": 1457, + "span_end": 1584, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb la màgia coneguda com a seiðr.", + "span_text": "Kormakr pensà que la màgia coneguda com a seiðr era part integrant del galanteig de Rindr, i és una prova important per a l'associació d'Oðinn amb aquest tipus de màgia", + "span_start": 1622, + "span_end": 1790, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Reti.", + "span_text": "Rindr (en nòrdic antic) o Reti (llatí)", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En llatí.", + "span_text": "Reti (llatí)", + "span_start": 26, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un personatge femení de la mitologia nòrdica.", + "span_text": "Rindr (en nòrdic antic) o Reti (llatí) (de vegades amb l'anglicisme Rind) és un personatge femení de la mitologia nòrdica", + "span_start": 0, + "span_end": 121, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Odin.", + "span_text": "Rindr estava embarassada d'Odin", + "span_start": 239, + "span_end": 270, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Váli.", + "span_text": "Rindr estava embarassada d'Odin i va donar a llum Váli", + "span_start": 239, + "span_end": 293, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El document principal en què apareix Rindr és al llibre III de la Gesta Danorum", + "span_start": 295, + "span_end": 374, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El llibre III de la Gesta Danorum.", + "span_text": "El document principal en què apareix Rindr és al llibre III de la Gesta Danorum", + "span_start": 295, + "span_end": 374, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com Reti, la filla del rei dels rutens.", + "span_text": "Allà es diu Reti i és la filla del rei dels rutens", + "span_start": 432, + "span_end": 482, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Odin.", + "span_text": "Odin es disfressà d'un guerrer anomenat Roster per estar entre els rutens. Allà va ser descobert dues vegades per Reti", + "span_start": 596, + "span_end": 714, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que tenia la medicina amb la qual podia guarir-la.", + "span_text": "Odin disfressat va dir que tenia la medicina amb la qual podia guarir-la", + "span_start": 815, + "span_end": 887, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La va violar.", + "span_text": "Odin la va violar", + "span_start": 1006, + "span_end": 1023, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En una línia de l'estrofa 3 del Sigurðarkviða, un poema de Kormákr Ögmundarson lloant Sigurðr Hlaðajarl.", + "span_text": "La seducció de Rindr per part d'Oðinn es descriu un cop fora de la Gesta Danorum, en una línia de l'estrofa 3 del Sigurðarkviða, un poema de Kormákr Ögmundarson lloant Sigurðr Hlaðajarl", + "span_start": 1082, + "span_end": 1267, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Igual que altres poemes de lloança, en general se suposa que és autèntic i no una composició pseudohistòrica posterior", + "span_start": 1337, + "span_end": 1455, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el vers de Kormákr, s'esmenta que \"Óðinn seið til Rindar' ('Odin encantà Rindr'), denotant la seducció màgica d'Odin a Rindr", + "span_start": 1457, + "span_end": 1584, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb la màgia coneguda com a seiðr.", + "span_text": "Kormakr pensà que la màgia coneguda com a seiðr era part integrant del galanteig de Rindr", + "span_start": 1622, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Reti.", + "span_text": "Rindr (en nòrdic antic) o Reti", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En llatí.", + "span_text": "Reti (llatí)", + "span_start": 26, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un personatge femení de la mitologia nòrdica.", + "span_text": "és un personatge femení de la mitologia nòrdica", + "span_start": 74, + "span_end": 121, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Odin.", + "span_text": "Rindr estava embarassada d'Odin", + "span_start": 239, + "span_end": 270, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Váli.", + "span_text": "va donar a llum Váli", + "span_start": 273, + "span_end": 293, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El document principal en què apareix Rindr és al llibre III de la Gesta Danorum", + "span_start": 295, + "span_end": 374, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al llibre III de la Gesta Danorum, escrita per Saxo Grammaticus.", + "span_text": "El document principal en què apareix Rindr és al llibre III de la Gesta Danorum, escrita per Saxo Grammaticus", + "span_start": 295, + "span_end": 404, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com a Reti, la filla del rei dels rutens.", + "span_text": "Allà es diu Reti i és la filla del rei dels rutens", + "span_start": 432, + "span_end": 482, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Odin.", + "span_text": "Odin es disfressà d'un guerrer anomenat Roster per estar entre els rutens. Allà va ser descobert dues vegades per Reti", + "span_start": 596, + "span_end": 714, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Disfressat va dir que tenia la medicina amb la qual podia guarir-la, però que podria causar una reacció violenta.", + "span_text": "Odin disfressat va dir que tenia la medicina amb la qual podia guarir-la, però que podria causar una reacció violenta", + "span_start": 815, + "span_end": 932, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La va violar.", + "span_text": "així Odin la va violar", + "span_start": 1001, + "span_end": 1023, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fora de la Gesta Danorum, en una línia de l'estrofa 3 del Sigurðarkviða.", + "span_text": "La seducció de Rindr per part d'Oðinn es descriu un cop fora de la Gesta Danorum, en una línia de l'estrofa 3 del Sigurðarkviða", + "span_start": 1082, + "span_end": 1209, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Igual que altres poemes de lloança, en general se suposa que és autèntic i no una composició pseudohistòrica posterior", + "span_start": 1337, + "span_end": 1455, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el vers de Kormákr, s'esmenta que \"Óðinn seið til Rindar' ('Odin encantà Rindr'), denotant la seducció màgica d'Odin a Rindr", + "span_start": 1457, + "span_end": 1584, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb la màgia coneguda com a seiðr.", + "span_text": "Això suggereix que Kormakr pensà que la màgia coneguda com a seiðr era part integrant del galanteig de Rindr", + "span_start": 1603, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1032", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "PP i Cs es manifestaran avui amb l’extrema dreta contra Sánchez i el diàleg amb Catalunya", + "story": "PP i Ciutadans preveuen d'omplir la plaça Colón de Madrid avui al matí de bracet de l'extrema dreta, amb la participació de Vox i les organitzacions ultres España 2000, Coalición ADÑ i Hogar Social. Sota el lema ‘Per una Espanya Unida, eleccions ara!', la concentració vol exigir eleccions anticipades i reivindicar la unitat d'Espanya com a resposta a la proposta del govern espanyol d'incloure la figura d'un relator en les negociacions amb Catalunya. El president del PP, Pablo Casado, i el de Ciutadans, Albert Rivera, durant tota la setmana han fet crides a participar-hi. Casado ha estat l'autor de les declaracions més polèmiques: ‘L'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA', va dir sobre la figura del relator. El partit fins i tot ha contractat autobusos perquè tothom qui vulgui pugui anar a la manifestació des d'arreu de l'estat espanyol. Malgrat que el PP i Ciutadans hagin volgut vendre-la com una protesta no política, el president de Vox, Santiago Abascal, ha aprofitat per recordar que ja ha omplert anteriorment la plaça de Colón per defensar la unitat d'Espanya. Qui també hi serà és Manuel Valls, el candidat de Ciutadans a la batllia de Barcelona. Va assegurar que hi assisteix sense ‘cap complex' i perquè aposta per ‘la transversalitat per sobre de les sigles'. Un anunci que ha escandalitzat la premsa francesa, que s'ha sorprès de la decisió de l'ex-primer ministre. El partit feixista España 2000 també ha anunciat que hi acudirà. En un comunicat, ha dit que Sánchez ha humiliat l'estat espanyol acceptant la figura d'un mitjancer en les negociacions amb la Generalitat. La plataforma ADÑ, que aplega les formacions feixistes la Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional, també serà a la concentració. Finalment, el grup neonazi Hogar Social també ha fet una crida a la xarxa per a omplir avui la plaça de Colón. Neonazis i feixistes assistiran a la manifestació de Rivera i Casado contra el diàleg", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui vol que la plaça Colón estigui plena a vessar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quin altre partit s'espera la presència?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I de quines associacions?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què es pretén amb aquesta manifestació?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui són respectivament els líders del PP i de Ciutadans?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha dit el primer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és el líder de Vox?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui més hi assistirà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui no s'esperava que ho fes?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin altre partit hi assistirà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina ideologia defensa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què acusa Pedro Sánchez?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines agrupacions feixistes hi ha a l'estat espanyol?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es trobaran a la manifestació?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El PP i Ciutadans.", + "span_text": "PP i Ciutadans preveuen d'omplir la plaça Colón de Madrid", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Vox.", + "span_text": "amb la participació de Vox", + "span_start": 101, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les organitzacions ultres España 2000, Coalición ADÑ i Hogar Social.", + "span_text": "i les organitzacions ultres España 2000, Coalición ADÑ i Hogar Social", + "span_start": 128, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Exigir eleccions anticipades i reivindicar la unitat d'Espanya com a resposta a la proposta del govern espanyol d'incloure la figura d'un relator en les negociacions amb Catalunya.", + "span_text": "la concentració vol exigir eleccions anticipades i reivindicar la unitat d'Espanya com a resposta a la proposta del govern espanyol d'incloure la figura d'un relator en les negociacions amb Catalunya", + "span_start": 253, + "span_end": 452, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pablo Casado i Albert Rivera.", + "span_text": "El president del PP, Pablo Casado, i el de Ciutadans, Albert Rivera", + "span_start": 454, + "span_end": 521, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que l'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA.", + "span_text": "Casado ha estat l'autor de les declaracions més polèmiques: ‘L'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA'", + "span_start": 578, + "span_end": 679, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Santiago Abascal.", + "span_text": "el president de Vox, Santiago Abascal", + "span_start": 932, + "span_end": 969, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Manuel Valls.", + "span_text": "Qui també hi serà és Manuel Valls", + "span_start": 1080, + "span_end": 1113, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El candidat de Ciutadans a la batllia de Barcelona.", + "span_text": "Manuel Valls, el candidat de Ciutadans a la batllia de Barcelona", + "span_start": 1101, + "span_end": 1165, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La premsa francesa.", + "span_text": "Un anunci que ha escandalitzat la premsa francesa, que s'ha sorprès de la decisió de l'ex-primer ministre", + "span_start": 1283, + "span_end": 1388, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "España 2000.", + "span_text": "El partit feixista España 2000 també ha anunciat que hi acudirà", + "span_start": 1390, + "span_end": 1453, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La feixista.", + "span_text": "partit feixista España 2000", + "span_start": 1393, + "span_end": 1420, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'humiliar l'estat espanyol acceptant la figura d'un mitjancer en les negociacions amb la Generalitat.", + "span_text": "En un comunicat, ha dit que Sánchez ha humiliat l'estat espanyol acceptant la figura d'un mitjancer en les negociacions amb la Generalitat", + "span_start": 1455, + "span_end": 1593, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional.", + "span_text": "La plataforma ADÑ, que aplega les formacions feixistes la Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional, també serà a la concentració", + "span_start": 1595, + "span_end": 1767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La plataforma ADÑ, que aplega les formacions feixistes la Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional, també serà a la concentració", + "span_start": 1595, + "span_end": 1767, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "PP i Ciutadans.", + "span_text": "PP i Ciutadans preveuen d'omplir la plaça Colón", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vox.", + "span_text": "amb la participació de Vox", + "span_start": 101, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les organitzacions ultres España 2000, Coalición ADÑ i Hogar Social.", + "span_text": "amb la participació de Vox i les organitzacions ultres España 2000, Coalición ADÑ i Hogar Social", + "span_start": 101, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Exigir eleccions anticipades i reivindicar la unitat d'Espanya.", + "span_text": "la concentració vol exigir eleccions anticipades i reivindicar la unitat d'Espanya", + "span_start": 253, + "span_end": 335, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pablo Casado i Albert Rivera.", + "span_text": "El president del PP, Pablo Casado, i el de Ciutadans, Albert Rivera", + "span_start": 454, + "span_end": 521, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA.", + "span_text": "Casado ha estat l'autor de les declaracions més polèmiques: ‘L'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA'", + "span_start": 578, + "span_end": 679, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Santiago Abascal.", + "span_text": "el president de Vox, Santiago Abascal", + "span_start": 932, + "span_end": 969, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Manuel Valls.", + "span_text": "Qui també hi serà és Manuel Valls", + "span_start": 1080, + "span_end": 1113, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El candidat de Ciutadans a la batllia de Barcelona.", + "span_text": "Manuel Valls, el candidat de Ciutadans a la batllia de Barcelona", + "span_start": 1101, + "span_end": 1165, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La premsa francesa.", + "span_text": "Un anunci que ha escandalitzat la premsa francesa", + "span_start": 1283, + "span_end": 1332, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "España 2000.", + "span_text": "El partit feixista España 2000 també ha anunciat que hi acudirà", + "span_start": 1390, + "span_end": 1453, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El feixisme.", + "span_text": "partit feixista España 2000", + "span_start": 1393, + "span_end": 1420, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'humiliar l'estat espanyol acceptant la figura d'un mitjancer en les negociacions amb la Generalitat.", + "span_text": "En un comunicat, ha dit que Sánchez ha humiliat l'estat espanyol acceptant la figura d'un mitjancer en les negociacions amb la Generalitat", + "span_start": 1455, + "span_end": 1593, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional.", + "span_text": "La plataforma ADÑ, que aplega les formacions feixistes la Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional", + "span_start": 1595, + "span_end": 1737, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La plataforma ADÑ, que aplega les formacions feixistes la Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional, també serà a la concentració", + "span_start": 1595, + "span_end": 1767, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El PP i Ciutadans.", + "span_text": "PP i Ciutadans preveuen d'omplir la plaça Colón de Madrid", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Vox.", + "span_text": "amb la participació de Vox", + "span_start": 101, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les organitzacions ultres España 2000, Coalición ADÑ i Hogar Social.", + "span_text": "i les organitzacions ultres España 2000, Coalición ADÑ i Hogar Social", + "span_start": 128, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Exigir eleccions anticipades i reivindicar la unitat d'Espanya com a resposta a la proposta del govern espanyol d'incloure la figura d'un relator en les negociacions amb Catalunya.", + "span_text": "la concentració vol exigir eleccions anticipades i reivindicar la unitat d'Espanya com a resposta a la proposta del govern espanyol d'incloure la figura d'un relator en les negociacions amb Catalunya", + "span_start": 253, + "span_end": 452, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pablo Casado i Albert Rivera.", + "span_text": "El president del PP, Pablo Casado, i el de Ciutadans, Albert Rivera", + "span_start": 454, + "span_end": 521, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que l'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA.", + "span_text": "Casado ha estat l'autor de les declaracions més polèmiques: ‘L'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA'", + "span_start": 578, + "span_end": 679, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Santiago Abascal.", + "span_text": "el president de Vox, Santiago Abascal", + "span_start": 932, + "span_end": 969, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Manuel Valls.", + "span_text": "Qui també hi serà és Manuel Valls", + "span_start": 1080, + "span_end": 1113, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El candidat de Ciutadans a la batllia de Barcelona.", + "span_text": "Manuel Valls, el candidat de Ciutadans a la batllia de Barcelona", + "span_start": 1101, + "span_end": 1165, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La premsa francesa.", + "span_text": "Un anunci que ha escandalitzat la premsa francesa, que s'ha sorprès de la decisió de l'ex-primer ministre", + "span_start": 1283, + "span_end": 1388, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "España 2000.", + "span_text": "El partit feixista España 2000", + "span_start": 1390, + "span_end": 1420, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La feixista.", + "span_text": "El partit feixista España 2000", + "span_start": 1390, + "span_end": 1420, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'humiliar l'estat espanyol acceptant la figura d'un mitjancer en les negociacions amb la Generalitat.", + "span_text": "En un comunicat, ha dit que Sánchez ha humiliat l'estat espanyol acceptant la figura d'un mitjancer en les negociacions amb la Generalitat", + "span_start": 1455, + "span_end": 1593, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional.", + "span_text": "La plataforma ADÑ, que aplega les formacions feixistes la Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional, també serà a la concentració", + "span_start": 1595, + "span_end": 1767, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La plataforma ADÑ, que aplega les formacions feixistes la Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional, també serà a la concentració", + "span_start": 1595, + "span_end": 1767, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_202", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "tros de paper - AL MIG DEL CARRER-1", + "story": "-Pst. Pst. Senyora Tuies!\n-Ui, Jesús! Senyora Monjó!\n-Dona, ditxosos els ulls…\n-Ja ho pot dir. Sinó que, jo li diré, no hi estat gaire bona.\n-Oh! doncs bé fa una cara prou reeixida! No ha estat pas cosa de cuidado?\n-Què diu? Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de mostassa… ¡Folla, amb res m'adobava! Fins que…", + "questions": [ + { + "input_text": "El primer interlocutor, amb quina onomatopeia crida l'atenció del segon?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El segon és un home?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es diu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què exclama el segon interlocutor?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com anomena al primer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Monjó l'afalaga?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què li diu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tuies li dona la raó?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què diu per expressar que ha estat malalta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Monjó respon amb sorpresa?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què li pregunta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'altra la contradiu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quins tractaments ha comptat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Li servien per curar-se?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hi va haver algun punt d'inflexió?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Pst. Pst.", + "span_text": "Pst. Pst", + "span_start": 1, + "span_end": 9, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Senyora Tuies", + "span_start": 11, + "span_end": 24, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Senyora Tuies.", + "span_text": "Senyora Tuies", + "span_start": 11, + "span_end": 24, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ui, Jesús.", + "span_text": "Ui, Jesús!", + "span_start": 27, + "span_end": 37, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Senyora Monjó.", + "span_text": "Senyora Monjó", + "span_start": 38, + "span_end": 51, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dona, ditxosos els ulls", + "span_start": 54, + "span_end": 77, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ditxosos els ulls.", + "span_text": "ditxosos els ulls", + "span_start": 60, + "span_end": 77, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja ho pot dir", + "span_start": 80, + "span_end": 93, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No hi estat gaire bona.", + "span_text": "no hi estat gaire bona", + "span_start": 117, + "span_end": 139, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Oh! doncs bé fa una cara prou reeixida", + "span_start": 142, + "span_end": 180, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si no ha estat pas cosa de cuidado.", + "span_text": "No ha estat pas cosa de cuidado?", + "span_start": 182, + "span_end": 214, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què diu? Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de mostassa", + "span_start": 216, + "span_end": 281, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb sis dotzenes de sangoneres, manxiules i banys de mostassa.", + "span_text": "Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de mostassa", + "span_start": 225, + "span_end": 281, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Folla, amb res m'adobava", + "span_start": 284, + "span_end": 308, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb res m'adobava! Fins que", + "span_start": 291, + "span_end": 318, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Pst. Pst.", + "span_text": "Pst. Pst", + "span_start": 1, + "span_end": 9, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Senyora Tuies", + "span_start": 11, + "span_end": 24, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Senyora Tuies.", + "span_text": "Senyora Tuies", + "span_start": 11, + "span_end": 24, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ui, Jesús.", + "span_text": "Ui, Jesús!", + "span_start": 27, + "span_end": 37, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Senyora Monjó.", + "span_text": "Senyora Monjó", + "span_start": 38, + "span_end": 51, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dona, ditxosos els ulls", + "span_start": 54, + "span_end": 77, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dona, ditxosos els ulls.", + "span_text": "Dona, ditxosos els ulls", + "span_start": 54, + "span_end": 77, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja ho pot dir", + "span_start": 80, + "span_end": 93, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No hi estat gaire bona.", + "span_text": "Sinó que, jo li diré, no hi estat gaire bona", + "span_start": 95, + "span_end": 139, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Oh! doncs bé fa una cara prou reeixida", + "span_start": 142, + "span_end": 180, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No ha estat pas cosa de cuidado?", + "span_text": "No ha estat pas cosa de cuidado?", + "span_start": 182, + "span_end": 214, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què diu? Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de mostassa", + "span_start": 216, + "span_end": 281, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sis dotzenes de sangoneres, manxiules i banys de mostassa.", + "span_text": "Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de mostassa", + "span_start": 225, + "span_end": 281, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "amb res m'adobava", + "span_start": 291, + "span_end": 308, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Folla, amb res m'adobava! Fins que", + "span_start": 284, + "span_end": 318, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Pst. Pst.", + "span_text": "Pst. Pst", + "span_start": 1, + "span_end": 9, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Senyora Tuies", + "span_start": 11, + "span_end": 24, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Senyora Tuies.", + "span_text": "Senyora Tuies", + "span_start": 11, + "span_end": 24, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ui, Jesús.", + "span_text": "Ui, Jesús!", + "span_start": 27, + "span_end": 37, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Senyora Monjó.", + "span_text": "Senyora Monjó", + "span_start": 38, + "span_end": 51, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dona, ditxosos els ulls", + "span_start": 54, + "span_end": 77, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ditxosos els ulls.", + "span_text": "ditxosos els ulls", + "span_start": 60, + "span_end": 77, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja ho pot dir", + "span_start": 80, + "span_end": 93, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No hi estat gaire bona.", + "span_text": "Sinó que, jo li diré, no hi estat gaire bona", + "span_start": 95, + "span_end": 139, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Oh! doncs bé fa una cara prou reeixida", + "span_start": 142, + "span_end": 180, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Si no ha estat pas cosa de cuidado.", + "span_text": "No ha estat pas cosa de cuidado?", + "span_start": 182, + "span_end": 214, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Què diu? Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de mostassa", + "span_start": 216, + "span_end": 281, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb sis dotzenes de sangoneres, manxiules i banys de mostassa.", + "span_text": "Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de mostassa", + "span_start": 225, + "span_end": 281, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Folla, amb res m'adobava", + "span_start": 284, + "span_end": 308, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "¡Folla, amb res m'adobava! Fins que", + "span_start": 283, + "span_end": 318, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_739", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Etiòpia (mitologia) ", + "story": "D'acord amb la mitologia grega, Etiòpia (Αἰθιοπία) se situava cap a l'est, on sortia el Sol. És difícil situar aquest país a causa de les contradiccions dels textos grecs antics, com a conseqüència hi ha diverses interpretacions d'on es troba Etiòpia segons el text. Aquest país és mencionat tres vegades a L'Odissea. Herodot va situar el país mític a l'Alt Nil. Era un país habitat per un poble fabulós. Per explicar el color negre dels seus habitants, es deia que havien quedat torrats quan Faetont va desviar el carro del Sol de la seua ruta i el va acostar massa a la Terra. Sembla que després es va desplaçar cap al sud, més enllà d'Egipte, i s'identificà amb el que fins avui s'ha anomenat Etiòpia. Al mite d'Andròmeda Etiòpia, el país del rei Cefeu, sembla correspondre amb la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia. Aquesta interpretació es basa en comentaris de Plini el Vell al segle i segons els quals hi havia una tradició que a la costa de Joppa hi havia una roca coneguda com la \"roca d'Andròmeda\".\nViccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina cultura pertany Etiòpia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina orientació tenia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Se sap amb exactitud on se situava?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A causa d'això, històricament s'ha preferit no opinar sobre on es podria haver situat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com sabem d'Etiòpia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va existir realment?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On era segons Herodot?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina llegenda vinculada als seus ciutadans s'explica?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On se situa el país real amb què es va relacionar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es diu actualment?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A quina història apareix el país llegendari?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On s'hauria situat segons aquesta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui hauria impulsat aquesta teoria?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què es creu que hi havia, allà?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega, Etiòpia", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se situava cap a l'est, on sortia el Sol.", + "span_text": "se situava cap a l'est, on sortia el Sol", + "span_start": 51, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És difícil situar aquest país", + "span_start": 93, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A causa de les contradiccions dels textos grecs antics.", + "span_text": "a causa de les contradiccions dels textos grecs antics", + "span_start": 123, + "span_end": 177, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "com a conseqüència hi ha diverses interpretacions d'on es troba Etiòpia segons el text", + "span_start": 179, + "span_end": 265, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè és mencionat tres vegades a L'Odissea.", + "span_text": "Aquest país és mencionat tres vegades a L'Odissea", + "span_start": 267, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el país mític", + "span_start": 336, + "span_end": 349, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A l'Alt Nil.", + "span_text": "Herodot va situar el país mític a l'Alt Nil", + "span_start": 318, + "span_end": 361, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que havien quedat torrats quan Faetont va desviar el carro del Sol de la seua ruta i el va acostar massa a la Terra.", + "span_text": "Per explicar el color negre dels seus habitants, es deia que havien quedat torrats quan Faetont va desviar el carro del Sol de la seua ruta i el va acostar massa a la Terra", + "span_start": 405, + "span_end": 577, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cap al sud, més enllà d'Egipte.", + "span_text": "Sembla que després es va desplaçar cap al sud, més enllà d'Egipte", + "span_start": 579, + "span_end": 644, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Etiòpia.", + "span_text": "s'identificà amb el que fins avui s'ha anomenat Etiòpia", + "span_start": 648, + "span_end": 703, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al mite d'Andròmeda.", + "span_text": "Al mite d'Andròmeda Etiòpia, el país del rei Cefeu, sembla correspondre amb la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia", + "span_start": 705, + "span_end": 822, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia.", + "span_text": "Etiòpia, el país del rei Cefeu, sembla correspondre amb la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia", + "span_start": 725, + "span_end": 822, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Plini el Vell.", + "span_text": "Aquesta interpretació es basa en comentaris de Plini el Vell", + "span_start": 824, + "span_end": 884, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una roca coneguda com la roca d'Andròmeda.", + "span_text": "hi havia una tradició que a la costa de Joppa hi havia una roca coneguda com la \"roca d'Andròmeda\"", + "span_start": 913, + "span_end": 1011, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega, Etiòpia", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cap a l'est, on sortia el Sol.", + "span_text": "Etiòpia (Αἰθιοπία) se situava cap a l'est, on sortia el Sol", + "span_start": 32, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És difícil situar aquest país", + "span_start": 93, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A causa de les contradiccions dels textos grecs antics.", + "span_text": "És difícil situar aquest país a causa de les contradiccions dels textos grecs antics", + "span_start": 93, + "span_end": 177, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "com a conseqüència hi ha diverses interpretacions d'on es troba Etiòpia segons el text", + "span_start": 179, + "span_end": 265, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És mencionat tres vegades a L'Odissea.", + "span_text": "Aquest país és mencionat tres vegades a L'Odissea", + "span_start": 267, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "país mític", + "span_start": 339, + "span_end": 349, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A l'Alt Nil.", + "span_text": "Herodot va situar el país mític a l'Alt Nil", + "span_start": 318, + "span_end": 361, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que havien quedat torrats quan Faetont va desviar el carro del Sol de la seua ruta i el va acostar massa a la Terra.", + "span_text": "Per explicar el color negre dels seus habitants, es deia que havien quedat torrats quan Faetont va desviar el carro del Sol de la seua ruta i el va acostar massa a la Terra", + "span_start": 405, + "span_end": 577, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cap al sud, més enllà d'Egipte.", + "span_text": "Sembla que després es va desplaçar cap al sud, més enllà d'Egipte, i s'identificà amb el que fins avui s'ha anomenat Etiòpia", + "span_start": 579, + "span_end": 703, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Etiòpia.", + "span_text": "s'identificà amb el que fins avui s'ha anomenat Etiòpia", + "span_start": 648, + "span_end": 703, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al mite d'Andròmeda.", + "span_text": "Al mite d'Andròmeda Etiòpia, el país del rei Cefeu, sembla correspondre amb la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia", + "span_start": 705, + "span_end": 822, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia.", + "span_text": "Al mite d'Andròmeda Etiòpia, el país del rei Cefeu, sembla correspondre amb la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia", + "span_start": 705, + "span_end": 822, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Plini el Vell.", + "span_text": "Aquesta interpretació es basa en comentaris de Plini el Vell", + "span_start": 824, + "span_end": 884, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La roca d'Andròmeda.", + "span_text": "hi havia una tradició que a la costa de Joppa hi havia una roca coneguda com la \"roca d'Andròmeda\"", + "span_start": 913, + "span_end": 1011, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega, Etiòpia", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se situava cap a l'est, on sortia el Sol.", + "span_text": "se situava cap a l'est, on sortia el Sol", + "span_start": 51, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És difícil situar aquest país", + "span_start": 93, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A causa de les contradiccions dels textos grecs antics.", + "span_text": "a causa de les contradiccions dels textos grecs antics", + "span_start": 123, + "span_end": 177, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "com a conseqüència hi ha diverses interpretacions d'on es troba Etiòpia segons el text", + "span_start": 179, + "span_end": 265, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És mencionat tres vegades a l'Odissea i també per Herodot.", + "span_text": "Aquest país és mencionat tres vegades a L'Odissea. Herodot va situar el país mític a l'Alt Nil", + "span_start": 267, + "span_end": 361, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el país mític", + "span_start": 336, + "span_end": 349, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A l'Alt Nil.", + "span_text": "Herodot va situar el país mític a l'Alt Nil", + "span_start": 318, + "span_end": 361, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que havien quedat torrats quan Faetont va desviar el carro del Sol de la seua ruta i el va acostar massa a la Terra.", + "span_text": "Per explicar el color negre dels seus habitants, es deia que havien quedat torrats quan Faetont va desviar el carro del Sol de la seua ruta i el va acostar massa a la Terra", + "span_start": 405, + "span_end": 577, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cap al sud, més enllà d'Egipte.", + "span_text": "Sembla que després es va desplaçar cap al sud, més enllà d'Egipte, i s'identificà amb el que fins avui s'ha anomenat Etiòpia", + "span_start": 579, + "span_end": 703, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Etiòpia.", + "span_text": "s'identificà amb el que fins avui s'ha anomenat Etiòpia", + "span_start": 648, + "span_end": 703, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al mite d'Andròmeda.", + "span_text": "Al mite d'Andròmeda Etiòpia, el país del rei Cefeu, sembla correspondre amb la zona de Jaffa", + "span_start": 705, + "span_end": 797, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia.", + "span_text": "Al mite d'Andròmeda Etiòpia, el país del rei Cefeu, sembla correspondre amb la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia", + "span_start": 705, + "span_end": 822, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Plini el Vell.", + "span_text": "Aquesta interpretació es basa en comentaris de Plini el Vell", + "span_start": 824, + "span_end": 884, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una roca coneguda com la roca d'Andròmeda.", + "span_text": "a la costa de Joppa hi havia una roca coneguda com la \"roca d'Andròmeda\"", + "span_start": 939, + "span_end": 1011, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_362", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Mercè Llopart...", + "story": "Mercè Llopart i Miguel (Barcelona, 27 de febrer de 1894 - Milà, 2 de setembre de 1970) fou una soprano i mestra de cant catalana.\nFou filla de Francesc Llopart i Sunyer, natural de Sant Andreu del Palomar, i de Josepa Miquel i Gabarró, natural de Barcelona.\nL'agost de 1908 va participar en un concert d'alumnes al local Salut Sport-Club, organitzat pels professors Pere Astort i Llorenç Parès. Aquest segon era el mestre de cant de Mercè. Va debutar en escenaris operístics el 26 de febrer de 1911 interpretant La sonnambula de Vincenzo Bellini al Teatre Euterpe de Mataró. El juliol de 1911 va interpretar Il barbiere di Siviglia de Gioachino Rossini al Teatre del Prat Català i, al mateix teatre, La sonnambula de Bellini.\nDebutà al Liceu de Barcelona el 27 de novembre de 1912 interpretant la Gilda de Rigoletto de Giuseppe Verdi, cantant en aquella temporada també la Nedda de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo. Després d'una absència de cinc anys, durant la qual va tenir fortuna en les seves aventures artístiques per Itàlia i Amèrica, torna al Liceu per cantar La traviata.\nToscanini la feu debutar al Teatro alla Scala, de Milà, amb Die Walküre el 1924. El 1927 hi estrenà també òperes com Sly, de Wolf-Ferrari al costat del tenor Aureliano Pertile. Actuà a molts teatres d'Europa. El 1928 cantà Der Rosenkavalier (rol de la Mariscala) sota la batuta de Richard Strauss, amb Conxita Supervia com a Octavian. Estrenà La campana sommersa, de Respighi, el 1929, i el 1933 cantà Elsa (Lohengrin), a l'Arena de Verona.\nRetirada el 1945, s'establí a Milà com a professora de cant, on va tenir com a deixebles destacats cantants com ara Bernabé Martí, Elena Souliotis, Fiorenza Cossotto, Renata Scotto, Alfredo Kraus, Enriqueta Tarrés o Ana María Olaria.\nEs va casar l'any 1930 al Monestir de Montserrat amb l'italià Mario Travaini.", + "questions": [ + { + "input_text": "A qui presenta el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedicà?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui eren els seus pares?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va iniciar la seva carrera com a cantant d'òpera?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quin context?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quin important auditori barceloní va actuar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan ho va fer per primera vegada?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quins papers?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On va anar seguidament?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va retornar a Barcelona?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On es va dirigir després?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va continuar la seva gira europea?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan es va jubilar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va fer a partir de llavors?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va unir en matrimoni?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Mercè Llopart i Miguel.", + "span_text": "Mercè Llopart i Miguel", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una soprano i mestra de cant.", + "span_text": "fou una soprano i mestra de cant", + "span_start": 87, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Francesc Llopart i Sunyer i Josepa Miquel i Gabarró.", + "span_text": "Fou filla de Francesc Llopart i Sunyer, natural de Sant Andreu del Palomar, i de Josepa Miquel i Gabarró", + "span_start": 130, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 26 de febrer de 1911.", + "span_text": "Va debutar en escenaris operístics el 26 de febrer de 1911", + "span_start": 440, + "span_end": 498, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Interpretant La sonnambula de Vicenzo Bellini al Teatre Euterpe de Mataró.", + "span_text": "Va debutar en escenaris operístics el 26 de febrer de 1911 interpretant La sonnambula de Vincenzo Bellini al Teatre Euterpe de Mataró", + "span_start": 440, + "span_end": 573, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Liceu.", + "span_text": "Debutà al Liceu de Barcelona", + "span_start": 726, + "span_end": 754, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 27 de novembre de 1912.", + "span_text": "Debutà al Liceu de Barcelona el 27 de novembre de 1912", + "span_start": 726, + "span_end": 780, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Gilda de Rigoletto de Giuseppe Verdi i la Nedda de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo.", + "span_text": "interpretant la Gilda de Rigoletto de Giuseppe Verdi, cantant en aquella temporada també la Nedda de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo", + "span_start": 781, + "span_end": 914, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Itàlia i a Amèrica.", + "span_text": "Després d'una absència de cinc anys, durant la qual va tenir fortuna en les seves aventures artístiques per Itàlia i Amèrica", + "span_start": 916, + "span_end": 1040, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "torna al Liceu per cantar La traviata", + "span_start": 1042, + "span_end": 1079, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Milà.", + "span_text": "Toscanini la feu debutar al Teatro alla Scala, de Milà", + "span_start": 1081, + "span_end": 1135, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'any 1924.", + "span_text": "Toscanini la feu debutar al Teatro alla Scala, de Milà, amb Die Walküre el 1924", + "span_start": 1081, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Actuà a molts teatres d'Europa", + "span_start": 1258, + "span_end": 1288, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "Retirada el 1945", + "span_start": 1522, + "span_end": 1538, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "S'establí a Milà com a professora de cant.", + "span_text": "Retirada el 1945, s'establí a Milà com a professora de cant", + "span_start": 1522, + "span_end": 1581, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Amb Mario Travaini.", + "span_text": "Es va casar l'any 1930 al Monestir de Montserrat amb l'italià Mario Travaini", + "span_start": 1756, + "span_end": 1832, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Mercè Llopart i Miguel.", + "span_text": "Mercè Llopart i Miguel", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una soprano i mestra de cant catalana.", + "span_text": "fou una soprano i mestra de cant catalana", + "span_start": 87, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Francesc Llopart i Sunyer i Josepa Miquel i Gabarró.", + "span_text": "Fou filla de Francesc Llopart i Sunyer, natural de Sant Andreu del Palomar, i de Josepa Miquel i Gabarró", + "span_start": 130, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 26 de febrer de 1911.", + "span_text": "Va debutar en escenaris operístics el 26 de febrer de 1911", + "span_start": 440, + "span_end": 498, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Interpretant La sonnambula de Vicenzo Bellini al Teatre Euterpe de Mataró.", + "span_text": "Va debutar en escenaris operístics el 26 de febrer de 1911 interpretant La sonnambula de Vincenzo Bellini al Teatre Euterpe de Mataró", + "span_start": 440, + "span_end": 573, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Liceu.", + "span_text": "Debutà al Liceu de Barcelona", + "span_start": 726, + "span_end": 754, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 27 de novembre de 1912.", + "span_text": "Debutà al Liceu de Barcelona el 27 de novembre de 1912", + "span_start": 726, + "span_end": 780, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Gilda de Rigoletto de Giuseppe Verdi i la Nedda de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo.", + "span_text": "interpretant la Gilda de Rigoletto de Giuseppe Verdi, cantant en aquella temporada també la Nedda de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo", + "span_start": 781, + "span_end": 914, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Itàlia i a Amèrica.", + "span_text": "Després d'una absència de cinc anys, durant la qual va tenir fortuna en les seves aventures artístiques per Itàlia i Amèrica", + "span_start": 916, + "span_end": 1040, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "torna al Liceu per cantar La traviata", + "span_start": 1042, + "span_end": 1079, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al Teatro alla Scalla de Milà.", + "span_text": "Toscanini la feu debutar al Teatro alla Scala, de Milà", + "span_start": 1081, + "span_end": 1135, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 1924.", + "span_text": "Toscanini la feu debutar al Teatro alla Scala, de Milà, amb Die Walküre el 1924", + "span_start": 1081, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Actuà a molts teatres d'Europa", + "span_start": 1258, + "span_end": 1288, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'any 1945.", + "span_text": "Retirada el 1945", + "span_start": 1522, + "span_end": 1538, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "S'establí a Milà com a professora de cant.", + "span_text": "Retirada el 1945, s'establí a Milà com a professora de cant", + "span_start": 1522, + "span_end": 1581, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Amb Mario Travaini.", + "span_text": "Es va casar l'any 1930 al Monestir de Montserrat amb l'italià Mario Travaini", + "span_start": 1756, + "span_end": 1832, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Mercè Llopart i Miguel.", + "span_text": "Mercè Llopart i Miguel", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou una soprano i mestra de cant catalana.", + "span_text": "fou una soprano i mestra de cant catalana", + "span_start": 87, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Francesc Llopart i Sunyer i Josepa Miquel i Gabarró.", + "span_text": "Fou filla de Francesc Llopart i Sunyer, natural de Sant Andreu del Palomar, i de Josepa Miquel i Gabarró, natural de Barcelona", + "span_start": 130, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 26 de febrer de 1911.", + "span_text": "Va debutar en escenaris operístics el 26 de febrer de 1911", + "span_start": 440, + "span_end": 498, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Interpretant La sonnambula de Vincenzo Bellini al Teatre Euterpe de Mataró.", + "span_text": "Va debutar en escenaris operístics el 26 de febrer de 1911 interpretant La sonnambula de Vincenzo Bellini al Teatre Euterpe de Mataró", + "span_start": 440, + "span_end": 573, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Liceu de Barcelona.", + "span_text": "Debutà al Liceu de Barcelona el 27 de novembre de 1912", + "span_start": 726, + "span_end": 780, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 27 de novembre de 1912.", + "span_text": "Debutà al Liceu de Barcelona el 27 de novembre de 1912", + "span_start": 726, + "span_end": 780, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Gilda de Rigoletto de Giuseppe Verdi i la Nedda de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo.", + "span_text": "interpretant la Gilda de Rigoletto de Giuseppe Verdi, cantant en aquella temporada també la Nedda de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo", + "span_start": 781, + "span_end": 914, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Itàlia i a Amèrica.", + "span_text": "Després d'una absència de cinc anys, durant la qual va tenir fortuna en les seves aventures artístiques per Itàlia i Amèrica, torna al Liceu per cantar La traviata", + "span_start": 916, + "span_end": 1079, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "torna al Liceu per cantar La traviata", + "span_start": 1042, + "span_end": 1079, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Milà.", + "span_text": "Toscanini la feu debutar al Teatro alla Scala, de Milà", + "span_start": 1081, + "span_end": 1135, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 1924.", + "span_text": "Toscanini la feu debutar al Teatro alla Scala, de Milà, amb Die Walküre el 1924", + "span_start": 1081, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Actuà a molts teatres d'Europa", + "span_start": 1258, + "span_end": 1288, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "Retirada el 1945", + "span_start": 1522, + "span_end": 1538, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "S'establí a Milà com a professora de cant.", + "span_text": "s'establí a Milà com a professora de cant", + "span_start": 1540, + "span_end": 1581, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Amb l'italià Mario Travaini.", + "span_text": "Es va casar l'any 1930 al Monestir de Montserrat amb l'italià Mario Travaini", + "span_start": 1756, + "span_end": 1832, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_102", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-102", + "story": "El dia és lleig. La blavor dels llunys desapareix sota la boira. Els núvols projecten ombres erràtiques sobre els plans i les muntanyes. El sol ha perdut l'alegre resplendor que entusiasmava i feia cantar les cigales: guaita de tant en tant amb un mirar esllanguit, i clapeja la terra de taques grogues i somortes que es van apagant de seguida amb un deix de melangia inexplicable. La nostra marina no és ja pas el país entre blau i daurat del bon temps d'estiu. Ja no brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja la pols de mica en les platges, ni les cases del poble conserven la blancor enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i ennegrides a llenques pel rastre dels regalims.\nMe passejo amunt i avall de la platja.\nEls llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques, s'inclinen cap al mar amb un posat enyoradís. No han pogut sortir per mor del temps.\nAl mig del sorral veig un grup de pescadors en vaga i m'hi acosto. Estan drets, uns amb les mans a la butxaca i altres amb els braços plegats sobre el pit, examinant atentament les negrors de l'horitzó. Arribo a llur costat, i ni es giren poc ni molt a mirar-me. Un d'ells diu: -La gropada es menja el vent.- Tots callen, i al cap d'una bella estona un altre afegeix: -No es pot dir en què la darà, però els senyals són de gargalada.- I en cosa de mitja hora no els sento una paraula més. M'han fet pensar en una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l.", + "questions": [ + { + "input_text": "Fa un bon dia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin fenomen meteorològic hi és present?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On està el cel ennuvolat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin atribut tenia abans el sol i ara li manca?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què fa ara?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es descriu l'entorn a l'estiu?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què ha canviat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què fa el protagonista?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què contempla?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A qui veu?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Manté les distàncies?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ells presten atenció al que fa ell?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb què els compara?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El dia és lleig", + "span_start": 0, + "span_end": 15, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La boira.", + "span_text": "La blavor dels llunys desapareix sota la boira", + "span_start": 17, + "span_end": 63, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobra els plans i les munyanyes.", + "span_text": "Els núvols projecten ombres erràtiques sobre els plans i les muntanyes", + "span_start": 65, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'alegre resplendor que entusiasmava i feia cantar les cigales.", + "span_text": "El sol ha perdut l'alegre resplendor que entusiasmava i feia cantar les cigales", + "span_start": 137, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Guaita de tant en tant amb un mirar esllanguit i clapeja la terra de taques grogues i somortes.", + "span_text": "guaita de tant en tant amb un mirar esllanguit, i clapeja la terra de taques grogues i somortes", + "span_start": 218, + "span_end": 313, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El país entre blau i daurat del bon temps.", + "span_text": "La nostra marina no és ja pas el país entre blau i daurat del bon temps d'estiu", + "span_start": 382, + "span_end": 461, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que ja no brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja a pols de mica en les platges, ni les cases del poble conserven la blancor enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i ennegrides a llenques pel rastre dels regalims.", + "span_text": "Ja no brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja la pols de mica en les platges, ni les cases del poble conserven la blancor enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i ennegrides a llenques pel rastre dels regalims", + "span_start": 463, + "span_end": 700, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Se passeja amunt i avall de la platja.", + "span_text": "Me passejo amunt i avall de la platja", + "span_start": 702, + "span_end": 739, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques.", + "span_text": "Els llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques", + "span_start": 741, + "span_end": 801, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A un grup de pescadors en vaga.", + "span_text": "Al mig del sorral veig un grup de pescadors en vaga", + "span_start": 888, + "span_end": 939, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "m'hi acosto", + "span_start": 942, + "span_end": 953, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Arribo a llur costat, i ni es giren poc ni molt a mirar-me", + "span_start": 1091, + "span_end": 1149, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l.", + "span_text": "M'han fet pensar en una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l", + "span_start": 1377, + "span_end": 1671, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El dia és lleig", + "span_start": 0, + "span_end": 15, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La boira.", + "span_text": "La blavor dels llunys desapareix sota la boira", + "span_start": 17, + "span_end": 63, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre els plans i les muntanyes.", + "span_text": "Els núvols projecten ombres erràtiques sobre els plans i les muntanyes", + "span_start": 65, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'alegre resplendor que entusiasmava i feia cantar les cigales.", + "span_text": "El sol ha perdut l'alegre resplendor que entusiasmava i feia cantar les cigales", + "span_start": 137, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Guaita de tant en tant amb un mirar esllanguit i clapeja la terra de taques grogues i somortes.", + "span_text": "guaita de tant en tant amb un mirar esllanguit, i clapeja la terra de taques grogues i somortes", + "span_start": 218, + "span_end": 313, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El país entre blau i daurat del bon temps.", + "span_text": "La nostra marina no és ja pas el país entre blau i daurat del bon temps d'estiu", + "span_start": 382, + "span_end": 461, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que ja no brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja a pols de mica en les platges, ni les cases del poble conserven la blancor enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i ennegrides a llenques pel rastre dels regalims.", + "span_text": "Ja no brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja la pols de mica en les platges, ni les cases del poble conserven la blancor enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i ennegrides a llenques pel rastre dels regalims", + "span_start": 463, + "span_end": 700, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Se passeja amunt i avall de la platja.", + "span_text": "Me passejo amunt i avall de la platja", + "span_start": 702, + "span_end": 739, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques.", + "span_text": "Els llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques", + "span_start": 741, + "span_end": 801, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A un grup de pescadors en vaga.", + "span_text": "Al mig del sorral veig un grup de pescadors en vaga", + "span_start": 888, + "span_end": 939, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "m'hi acosto", + "span_start": 942, + "span_end": 953, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Arribo a llur costat, i ni es giren poc ni molt a mirar-me", + "span_start": 1091, + "span_end": 1149, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l.", + "span_text": "M'han fet pensar en una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l", + "span_start": 1377, + "span_end": 1671, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El dia és lleig", + "span_start": 0, + "span_end": 15, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La boira.", + "span_text": "La blavor dels llunys desapareix sota la boira", + "span_start": 17, + "span_end": 63, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sobre els plans i les muntanyes.", + "span_text": "Els núvols projecten ombres erràtiques sobre els plans i les muntanyes", + "span_start": 65, + "span_end": 135, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'alegre resplendor que entusiasmava i feia cantar les cigales.", + "span_text": "El sol ha perdut l'alegre resplendor que entusiasmava i feia cantar les cigales", + "span_start": 137, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Guaita de tant en tant amb un mirar esllanguit, i clapeja la terra de taques grogues i somortes.", + "span_text": "guaita de tant en tant amb un mirar esllanguit, i clapeja la terra de taques grogues i somortes", + "span_start": 218, + "span_end": 313, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El país entre blau i daurat del bon temps.", + "span_text": "La nostra marina no és ja pas el país entre blau i daurat del bon temps d'estiu", + "span_start": 382, + "span_end": 461, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ja no brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja la pols de mica en les platges, ni les cases del poble conserven la blancor enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i ennegrides a llenques pel rastre dels regalims.", + "span_text": "Ja no brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja la pols de mica en les platges, ni les cases del poble conserven la blancor enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i ennegrides a llenques pel rastre dels regalims", + "span_start": 463, + "span_end": 700, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Se passeja amunt i avall de la platja.", + "span_text": "Me passejo amunt i avall de la platja", + "span_start": 702, + "span_end": 739, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques.", + "span_text": "Els llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques", + "span_start": 741, + "span_end": 801, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A un grup de pescadors en vaga.", + "span_text": "Al mig del sorral veig un grup de pescadors en vaga", + "span_start": 888, + "span_end": 939, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "m'hi acosto", + "span_start": 942, + "span_end": 953, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Arribo a llur costat, i ni es giren poc ni molt a mirar-me", + "span_start": 1091, + "span_end": 1149, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l.", + "span_text": "M'han fet pensar en una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l", + "span_start": 1377, + "span_end": 1671, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1343", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "L’ex-president Bauzá deixa el PP perquè el veu poc anticatalanista", + "story": "L'ex-president de les Illes Balears José Ramón Bauzá ha anunciat que deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP perquè ja no s'hi sent representat. En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit, diu: ‘Després d'un llarg procés de reflexió, no puc eludir que no puc continuar essent part d'un partit que, si més no en l'àmbit regional, m'és impossible de votar.' A la carta, Bauzá acaba dient que es podrà continuar comptant amb ell per a defensar ‘una Espanya de ciutadans lliures i iguals, liberal, unida i de futur'. Segons que diu, va prendre la decisió ara fa un any i va voler esperar a la convocatòria del nou congrés del PP, que va escollir Pablo Casado com a president del partit, però la nova direcció no satisfà les seves expectatives: ‘Com pot ser que la direcció nacional del PP permeti i potenciï que al seu propi partit es defensin les mateixes polítiques que considerem aberrants quan les promouen unes altres formacions polítiques? Com es pot dir que cal defensar els castellanoparlants i l'espanyol quan el mateix partit a les Balears dóna suport a subvencionar rètols en català o que sigui un requisit en l'accés a la funció pública, fins i tot en llocs que no demanen l'atenció directa al públic?' Bauzá també critica que la direcció de Casado no denunciï la suposada existència d'un adoctrinament a les Balears. ‘Com es pot dir que es lluita sense complexos contra el nacionalisme?', demana. Defensa la seva política lingüística contra el català Al text, Bauzá defensa la seva gestió com a president ‘perquè el castellà tingués la mateixa prevalença' que el català i per intentar de ‘revertir anys de catalanització de les Balears'. Per contra, critica la posició actual del PP balear en aquest aspecte. ‘El Partit Popular serà un actor fonamental a l'hora de provocar que les Illes Balears acabin en la mateixa situació que Catalunya', diu. Bauzá lloa que Casado defensi ‘sense complexos la unitat d'Espanya', però afegeix que, ‘desgraciadament, almenys en el cas de les Balears, les seves paraules i les seves accions van en camins oposats'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui presidia les Illes Balears abans?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha comunicat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On ho ha dit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha estat una decisió precipitada?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Continuarà votant de bon grat al PP?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quant fa que té la determinació d'abandonar el partit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui és el nou dirigent del PP?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Bauzá està d'acord amb la seva manera d'actuar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Considera que és contradictori el que es predica des del partit i el que es fa?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin fenomen considera Bauzá que es produeix a les Balears i que s'hauria d'assenyalar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què creu que ell mateix va fer bé durant el seu mandat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què pensa que fa bé Pablo Casado?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Però Bauzá opina que Casado demostra el que diu?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "José Ramón Bauzá.", + "span_text": "L'ex-president de les Illes Balears José Ramón Bauzá", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP.", + "span_text": "José Ramón Bauzá ha anunciat que deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP", + "span_start": 36, + "span_end": 129, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè ja no s'hi sent representat.", + "span_text": "deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP perquè ja no s'hi sent representat", + "span_start": 69, + "span_end": 164, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit.", + "span_text": "En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit", + "span_start": 166, + "span_end": 232, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Després d'un llarg procés de reflexió", + "span_start": 240, + "span_end": 277, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no puc eludir que no puc continuar essent part d'un partit que, si més no en l'àmbit regional, m'és impossible de votar", + "span_start": 279, + "span_end": 398, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un any.", + "span_text": "va prendre la decisió ara fa un any", + "span_start": 574, + "span_end": 609, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pablo Casado.", + "span_text": "la convocatòria del nou congrés del PP, que va escollir Pablo Casado com a president del partit", + "span_start": 631, + "span_end": 726, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va escollir Pablo Casado com a president del partit, però la nova direcció no satisfà les seves expectatives", + "span_start": 675, + "span_end": 783, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com es pot dir que cal defensar els castellanoparlants i l'espanyol quan el mateix partit a les Balears dóna suport a subvencionar rètols en català o que sigui un requisit en l'accés a la funció pública, fins i tot en llocs que no demanen l'atenció directa al públic?", + "span_start": 987, + "span_end": 1254, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'adoctrinament.", + "span_text": "Bauzá també critica que la direcció de Casado no denunciï la suposada existència d'un adoctrinament a les Balears", + "span_start": 1256, + "span_end": 1369, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seva gestió com a president perquè el castellà tingués la mateixa prevalença que el català i per intentar de revertir anys de catalanització de les Balears.", + "span_text": "Bauzá defensa la seva gestió com a president ‘perquè el castellà tingués la mateixa prevalença' que el català i per intentar de ‘revertir anys de catalanització de les Balears'", + "span_start": 1514, + "span_end": 1690, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Defensar sense complexos la unitat d'Espanya.", + "span_text": "Bauzá lloa que Casado defensi ‘sense complexos la unitat d'Espanya'", + "span_start": 1901, + "span_end": 1968, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però afegeix que, ‘desgraciadament, almenys en el cas de les Balears, les seves paraules i les seves accions van en camins oposats'", + "span_start": 1970, + "span_end": 2101, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "José Ramón Bauzá.", + "span_text": "L'ex-president de les Illes Balears José Ramón Bauzá", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP.", + "span_text": "José Ramón Bauzá ha anunciat que deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP", + "span_start": 36, + "span_end": 129, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè ja no s'hi sent representat.", + "span_text": "deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP perquè ja no s'hi sent representat", + "span_start": 69, + "span_end": 164, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit.", + "span_text": "En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit", + "span_start": 166, + "span_end": 232, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Després d'un llarg procés de reflexió", + "span_start": 240, + "span_end": 277, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no puc eludir que no puc continuar essent part d'un partit que, si més no en l'àmbit regional, m'és impossible de votar", + "span_start": 279, + "span_end": 398, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un any.", + "span_text": "va prendre la decisió ara fa un any", + "span_start": 574, + "span_end": 609, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pablo Casado.", + "span_text": "la convocatòria del nou congrés del PP, que va escollir Pablo Casado com a president del partit", + "span_start": 631, + "span_end": 726, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va escollir Pablo Casado com a president del partit, però la nova direcció no satisfà les seves expectatives", + "span_start": 675, + "span_end": 783, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com es pot dir que cal defensar els castellanoparlants i l'espanyol quan el mateix partit a les Balears dóna suport a subvencionar rètols en català o que sigui un requisit en l'accés a la funció pública, fins i tot en llocs que no demanen l'atenció directa al públic?", + "span_start": 987, + "span_end": 1254, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'adoctrinament.", + "span_text": "Bauzá també critica que la direcció de Casado no denunciï la suposada existència d'un adoctrinament a les Balears", + "span_start": 1256, + "span_end": 1369, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seva gestió com a president perquè el castellà tingués la mateixa prevalença que el català i per intentar de revertir anys de catalanització de les Balears.", + "span_text": "Bauzá defensa la seva gestió com a president ‘perquè el castellà tingués la mateixa prevalença' que el català i per intentar de ‘revertir anys de catalanització de les Balears'", + "span_start": 1514, + "span_end": 1690, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que defensa sense complexos la unitat d'Espanya.", + "span_text": "Bauzá lloa que Casado defensi ‘sense complexos la unitat d'Espanya'", + "span_start": 1901, + "span_end": 1968, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però afegeix que, ‘desgraciadament, almenys en el cas de les Balears, les seves paraules i les seves accions van en camins oposats'", + "span_start": 1970, + "span_end": 2101, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "José Ramón Bauzá.", + "span_text": "L'ex-president de les Illes Balears José Ramón Bauzá", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP.", + "span_text": "ha anunciat que deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP", + "span_start": 53, + "span_end": 129, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè ja no s'hi sent representat.", + "span_text": "deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP perquè ja no s'hi sent representat", + "span_start": 69, + "span_end": 164, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit.", + "span_text": "En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit", + "span_start": 166, + "span_end": 232, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Després d'un llarg procés de reflexió", + "span_start": 240, + "span_end": 277, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no puc eludir que no puc continuar essent part d'un partit que, si més no en l'àmbit regional, m'és impossible de votar", + "span_start": 279, + "span_end": 398, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un any.", + "span_text": "Segons que diu, va prendre la decisió ara fa un any", + "span_start": 558, + "span_end": 609, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pablo Casado.", + "span_text": "va voler esperar a la convocatòria del nou congrés del PP, que va escollir Pablo Casado com a president del partit", + "span_start": 612, + "span_end": 726, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va escollir Pablo Casado com a president del partit, però la nova direcció no satisfà les seves expectatives", + "span_start": 675, + "span_end": 783, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com es pot dir que cal defensar els castellanoparlants i l'espanyol quan el mateix partit a les Balears dóna suport a subvencionar rètols en català o que sigui un requisit en l'accés a la funció pública, fins i tot en llocs que no demanen l'atenció directa al públic?", + "span_start": 987, + "span_end": 1254, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'adoctrinament.", + "span_text": "Bauzá també critica que la direcció de Casado no denunciï la suposada existència d'un adoctrinament a les Balears", + "span_start": 1256, + "span_end": 1369, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seva gestió com a president perquè el castellà tingués la mateixa prevalença que el català i per intentar de revertir anys de catalanització de les Balears.", + "span_text": "Bauzá defensa la seva gestió com a president ‘perquè el castellà tingués la mateixa prevalença' que el català i per intentar de ‘revertir anys de catalanització de les Balears'", + "span_start": 1514, + "span_end": 1690, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Defensar sense complexos la unitat d'Espanya.", + "span_text": "Bauzá lloa que Casado defensi ‘sense complexos la unitat d'Espanya'", + "span_start": 1901, + "span_end": 1968, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "desgraciadament, almenys en el cas de les Balears, les seves paraules i les seves accions van en camins oposats", + "span_start": 1989, + "span_end": 2100, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1754", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Maria Eugènia Gay i Rosell...", + "story": "Maria Eugènia Gay i Rosell (Barcelona, 1975) és una jurista i advocada catalana. Del gener de 2022 és la delegada del govern a Catalunya, càrrec en el qual relleva Teresa Cunillera. Prèviament fou la degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) des del juny de 2017, quan substituí Oriol Rusca, qui ocupava el càrrec des del juliol del 2013.\nEspecialista en dret processal civil, exerceix en els àmbits del dret de família, successions, responsabilitat civil, dret registral, associacions, fundacions i col·legis professionals. La seva trajectòria dins el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona es va iniciar sent diputada de la Junta de Govern de l'ICAB sota el mandat de la degana emèrita Sílvia Giménez-Salinas (2005-2009). Des de juliol de 2017 és la presidenta de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.\nHa impulsat el disseny i implantació del primer pla d'Igualtat (2018-2021) dins del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, fet pel qual el 2019, la Corporació va rebre el premi Women in a Legal World (categoria Igualtat). També ha promogut dins la Corporació la realització del fòrum internacional de debat ‘Women Business & Justice European Forum' amb l'objectiu d'enfortir i promoure el lligam professional de les dones de la justícia amb la societat civil i el món empresarial. El juliol del 2019 va rebre el premi Dona Jurista de l'any convocat pel portal jurídic Lawyerpress New, en el marc del IV Congrès de l'Advocacia de Barcelona.\nDel juliol de 2020 és la president del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya i de la Comissió de Mediació de la Fédération des Barreaux d'Europe. També és vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española i alhora és la representant del Capítol Espanyol de la World Jurist Association.\nEl 18 de gener de 2022 va ser nomenada delegada del govern espanyol a Catalunya pel Consell de Ministres.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quins són els cognoms de la Maria Eugènia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què és coneguda?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina posició important ostenta des de 2022?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I abans d'això?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva àrea d'expertesa?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va començar a treballar al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina agrupació lidera ara?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En quin projecte ha treballat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin reconeixement li va valer al Col·legi aquesta actuació?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què més ha afavorit dins del Col·legi, la Maria Eugènia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb quin propòsit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin altre guardó va rebre la Maria Eugènia l'any 2019?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A més dels ja esmentats, quins altres càrrecs té?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Gay i Rosell.", + "span_text": "Maria Eugènia Gay i Rosell", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1975.", + "span_text": "Maria Eugènia Gay i Rosell (Barcelona, 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és una jurista i advocada catalana.", + "span_text": "és una jurista i advocada catalana", + "span_start": 45, + "span_end": 79, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És la delegada del govern a Catalunya.", + "span_text": "Del gener de 2022 és la delegada del govern a Catalunya", + "span_start": 81, + "span_end": 136, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fou la degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona des del juny de 2017.", + "span_text": "fou la degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) des del juny de 2017", + "span_start": 193, + "span_end": 275, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El dret processal civil.", + "span_text": "Especialista en dret processal civil", + "span_start": 352, + "span_end": 388, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sota el mandat de la degana emèrita Sílvia Giménez-Salinas, l'any 2005.", + "span_text": "La seva trajectòria dins el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona es va iniciar sent diputada de la Junta de Govern de l'ICAB sota el mandat de la degana emèrita Sílvia Giménez-Salinas (2005-2009)", + "span_start": 538, + "span_end": 733, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.", + "span_text": "Des de juliol de 2017 és la presidenta de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya", + "span_start": 735, + "span_end": 845, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el disseny i implantació del primer pla d'Igualtat.", + "span_text": "Ha impulsat el disseny i implantació del primer pla d'Igualtat (2018-2021)", + "span_start": 847, + "span_end": 921, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El premi Women in a Legal World (categoria Igualtat).", + "span_text": "la Corporació va rebre el premi Women in a Legal World (categoria Igualtat)", + "span_start": 991, + "span_end": 1066, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha promogut la realització del fòrum internacional de debat Women Business & Justice European Forum.", + "span_text": "També ha promogut dins la Corporació la realització del fòrum internacional de debat ‘Women Business & Justice European Forum'", + "span_start": 1068, + "span_end": 1194, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el d'enfortir i promoure el lligam professional de les dones de la justícia amb la societat civil i el món empresarial.", + "span_text": "amb l'objectiu d'enfortir i promoure el lligam professional de les dones de la justícia amb la societat civil i el món empresarial", + "span_start": 1195, + "span_end": 1325, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El premi Dona Jurista de l'any convocat pel portal jurídic Lawyerpress New.", + "span_text": "El juliol del 2019 va rebre el premi Dona Jurista de l'any convocat pel portal jurídic Lawyerpress New", + "span_start": 1327, + "span_end": 1429, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És la president del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya i de la Comissió de Mediació de la Fédération des Barreaux d'Europe, vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española, representant del Capítol Espanyol de la World Jurist Association i delegada del govern espanyol a Catalunya.", + "span_text": "Del juliol de 2020 és la president del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya i de la Comissió de Mediació de la Fédération des Barreaux d'Europe. També és vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española i alhora és la representant del Capítol Espanyol de la World Jurist Association.\nEl 18 de gener de 2022 va ser nomenada delegada del govern espanyol a Catalunya pel Consell de Ministres", + "span_start": 1486, + "span_end": 1902, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Gay i Rosell.", + "span_text": "Maria Eugènia Gay i Rosell", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1975.", + "span_text": "Maria Eugènia Gay i Rosell (Barcelona, 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és una jurista i advocada catalana.", + "span_text": "és una jurista i advocada catalana", + "span_start": 45, + "span_end": 79, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És la delegada del govern a Catalunya.", + "span_text": "Del gener de 2022 és la delegada del govern a Catalunya", + "span_start": 81, + "span_end": 136, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fou la degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona des del juny de 2017.", + "span_text": "Prèviament fou la degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) des del juny de 2017", + "span_start": 182, + "span_end": 275, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És especialista en dret processal civil.", + "span_text": "Especialista en dret processal civil", + "span_start": 352, + "span_end": 388, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 2005, sota el mandat de la degana emèrita Sílvia Giménez-Salinas.", + "span_text": "La seva trajectòria dins el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona es va iniciar sent diputada de la Junta de Govern de l'ICAB sota el mandat de la degana emèrita Sílvia Giménez-Salinas (2005-2009)", + "span_start": 538, + "span_end": 733, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.", + "span_text": "Des de juliol de 2017 és la presidenta de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya", + "span_start": 735, + "span_end": 845, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el disseny i implantació del primer pla d'Igualtat.", + "span_text": "Ha impulsat el disseny i implantació del primer pla d'Igualtat (2018-2021)", + "span_start": 847, + "span_end": 921, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El premi Women in a Legal World (categoria Igualtat).", + "span_text": "la Corporació va rebre el premi Women in a Legal World (categoria Igualtat)", + "span_start": 991, + "span_end": 1066, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha promogut la realització del fòrum internacional de debat Women Business & Justice European Forum.", + "span_text": "També ha promogut dins la Corporació la realització del fòrum internacional de debat ‘Women Business & Justice European Forum'", + "span_start": 1068, + "span_end": 1194, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el d'enfortir i promoure el lligam professional de les dones de la justícia amb la societat civil i el món empresarial.", + "span_text": "amb l'objectiu d'enfortir i promoure el lligam professional de les dones de la justícia amb la societat civil i el món empresarial", + "span_start": 1195, + "span_end": 1325, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El premi Dona Jurista de l'any convocat pel portal jurídic Lawyerpress New.", + "span_text": "El juliol del 2019 va rebre el premi Dona Jurista de l'any convocat pel portal jurídic Lawyerpress New", + "span_start": 1327, + "span_end": 1429, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És la president del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya i de la Comissió de Mediació de la Fédération des Barreaux d'Europe, vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española, representant del Capítol Espanyol de la World Jurist Association i delegada del govern espanyol a Catalunya.", + "span_text": "Del juliol de 2020 és la president del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya i de la Comissió de Mediació de la Fédération des Barreaux d'Europe. També és vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española i alhora és la representant del Capítol Espanyol de la World Jurist Association.\nEl 18 de gener de 2022 va ser nomenada delegada del govern espanyol a Catalunya pel Consell de Ministres", + "span_start": 1486, + "span_end": 1902, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Gay i Rosell.", + "span_text": "Maria Eugènia Gay i Rosell", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1975.", + "span_text": "Maria Eugènia Gay i Rosell (Barcelona, 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és una jurista i advocada catalana.", + "span_text": "és una jurista i advocada catalana", + "span_start": 45, + "span_end": 79, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És la delegada del govern a Catalunya.", + "span_text": "Del gener de 2022 és la delegada del govern a Catalunya", + "span_start": 81, + "span_end": 136, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona des del juny de 2017.", + "span_text": "Prèviament fou la degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) des del juny de 2017", + "span_start": 182, + "span_end": 275, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El dret processal civil.", + "span_text": "Especialista en dret processal civil", + "span_start": 352, + "span_end": 388, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sota el mandat de la degana emèrita Sílvia Giménez-Salinas, entre 2005 i 2009.", + "span_text": "La seva trajectòria dins el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona es va iniciar sent diputada de la Junta de Govern de l'ICAB sota el mandat de la degana emèrita Sílvia Giménez-Salinas (2005-2009)", + "span_start": 538, + "span_end": 733, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.", + "span_text": "Des de juliol de 2017 és la presidenta de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya", + "span_start": 735, + "span_end": 845, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el disseny i implantació del primer pla d'Igualtat dins del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.", + "span_text": "Ha impulsat el disseny i implantació del primer pla d'Igualtat (2018-2021) dins del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona", + "span_start": 847, + "span_end": 967, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El premi Women in a Legal World (categoria Igualtat).", + "span_text": "la Corporació va rebre el premi Women in a Legal World (categoria Igualtat)", + "span_start": 991, + "span_end": 1066, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La realització del fòrum internacional de debat Women Business & Justice European Forum.", + "span_text": "També ha promogut dins la Corporació la realització del fòrum internacional de debat ‘Women Business & Justice European Forum'", + "span_start": 1068, + "span_end": 1194, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Enfortir i promoure el lligam professional de les dones de la justícia amb la societat civil i el món empresarial.", + "span_text": "amb l'objectiu d'enfortir i promoure el lligam professional de les dones de la justícia amb la societat civil i el món empresarial", + "span_start": 1195, + "span_end": 1325, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El premi Dona Jurista de l'any convocat pel portal jurídic Lawyerpress New.", + "span_text": "El juliol del 2019 va rebre el premi Dona Jurista de l'any convocat pel portal jurídic Lawyerpress New", + "span_start": 1327, + "span_end": 1429, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "President del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya i de la Comissió de Mediació de la Fédération des Barreaux d'Europe, vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española i representant del Capítol Espanyol de la World Jurist Association.", + "span_text": "Del juliol de 2020 és la president del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya i de la Comissió de Mediació de la Fédération des Barreaux d'Europe. També és vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española i alhora és la representant del Capítol Espanyol de la World Jurist Association", + "span_start": 1486, + "span_end": 1796, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1600", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Marta Cubí Tudó...", + "story": "Marta Cubí Tudó (Igualada, 6 de maig de 1985) és una exjugadora i entrenadora de futbol.\nCubí va iniciar la seva carrera futbolística al club de la seva ciutat, el CF Igualada, on va aconseguir la promoció la temporada 2001-02 a la Segona Divisió i va jugar l'any següent a la categoria de plata encara amb el club de la seva ciutat natal. La temporada 2002-03 fitxa pel RCD Espanyol on hi passa 6 temporades jugant a la Primera Divisió, on hi destaca el títol de màxima golejadora amb 32 gols a la temporada 2004-05. La següent temporada es guanya la Lliga i la Copa de la Reina. La temporada 2006-07 és màxima golejadora del seu equip juntament amb Adriana Martín (6 gols) a la Lliga de Campions.\nA la finalització de la temporada 2008-09 on guanya la Copa, fou acomiadada i va fitxar la temporada següent pel FC Barcelona on hi passa una temporada. La temporada 2010-11 fitxa pel CE Sant Gabriel on hi juga tres temporades, també totes a la màxima categoria del futbol femení espanyol. La primera part de la temporada 2013-14 la disputa al Cerdanyola del Vallès FC a la Segona Divisió; mentre que la segona part és fitxada pel FC Levante Las Planas on hi jugarà aquella mitja temporada a Primera Divisió, i les dues següents a Segona Divisió.\nFinalment, torna al club de la seva ciutat, el CF Igualada per jugar-hi dues darreres temporades a Segona Divisió. El 22 d'abril de 2018 juga el seu darrer partit.\nCubí va jugar partits amb la Selecció Espanyola els anys 2004 i 2005. Amb la Selecció Catalana va disputar partits amistosos i va guanyar el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques sub-25 la temporada 2006-07.\nDesprés de penjar les botes, Cubí continuarà lligada a l'Igualada sent entrenadora, fet que ja ha compaginat entrenant clubs com el FC Martinenc, Espanyol, el propi filial del CF Igualada o la selecció Catalana Sub-16.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és la Marta Cubí i Tudó?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En quin equip va iniciar-se al món del futbol?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va assolir allà?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quin altre equip es va adherir durant la temporada del 2002-03?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quina categoria va competir, allà?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin apel·latiu va guanyar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la temporada 2008-09 què va aconseguir?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Malgrat això, la van fer fora de l'equip?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On va anar a parar llavors?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I més tard?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La temporada de 2013-14 va jugar amb dos clubs?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quins?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quin dels equips on havia estat va retornar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va abandonar la seva faceta com a jugadora?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A què s'ha dedicat després?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una exjugadora i entrenadora de futbol.", + "span_text": "Marta Cubí Tudó (Igualada, 6 de maig de 1985) és una exjugadora i entrenadora de futbol", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al CF Igualada.", + "span_text": "Cubí va iniciar la seva carrera futbolística al club de la seva ciutat, el CF Igualada", + "span_start": 91, + "span_end": 177, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir la promoció la temporada 2001-02 a la Segona Divisió i va jugar l'any següent a la categoria de plata.", + "span_text": "CF Igualada, on va aconseguir la promoció la temporada 2001-02 a la Segona Divisió i va jugar l'any següent a la categoria de plata encara amb el club de la seva ciutat natal", + "span_start": 166, + "span_end": 340, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al RCD Espanyol.", + "span_text": "La temporada 2002-03 fitxa pel RCD Espanyol", + "span_start": 342, + "span_end": 385, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Primera Divisió.", + "span_text": "La temporada 2002-03 fitxa pel RCD Espanyol on hi passa 6 temporades jugant a la Primera Divisió", + "span_start": 342, + "span_end": 438, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El de màxima golejadora.", + "span_text": "hi destaca el títol de màxima golejadora amb 32 gols a la temporada 2004-05", + "span_start": 443, + "span_end": 518, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Guanyar la Copa.", + "span_text": "A la finalització de la temporada 2008-09 on guanya la Copa", + "span_start": 701, + "span_end": 760, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A la finalització de la temporada 2008-09 on guanya la Copa, fou acomiadada", + "span_start": 701, + "span_end": 776, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al FC Barcelona.", + "span_text": "va fitxar la temporada següent pel FC Barcelona", + "span_start": 779, + "span_end": 826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al CE Sant Gabriel.", + "span_text": "La temporada 2010-11 fitxa pel CE Sant Gabriel", + "span_start": 854, + "span_end": 900, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La primera part de la temporada 2013-14 la disputa al Cerdanyola del Vallès FC a la Segona Divisió; mentre que la segona part és fitxada pel FC Levante Las Planas", + "span_start": 991, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Cerdanyola del Vallès FC i el FC Levante Las Planas.", + "span_text": "La primera part de la temporada 2013-14 la disputa al Cerdanyola del Vallès FC a la Segona Divisió; mentre que la segona part és fitxada pel FC Levante Las Planas", + "span_start": 991, + "span_end": 1153, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al CF Igualada.", + "span_text": "Finalment, torna al club de la seva ciutat, el CF Igualada", + "span_start": 1248, + "span_end": 1306, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 22 d'abril de 2018.", + "span_text": "El 22 d'abril de 2018 juga el seu darrer partit", + "span_start": 1363, + "span_end": 1410, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "És entrenadora.", + "span_text": "Després de penjar les botes, Cubí continuarà lligada a l'Igualada sent entrenadora", + "span_start": 1629, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una exjugadora i entrenadora de futbol.", + "span_text": "Marta Cubí Tudó (Igualada, 6 de maig de 1985) és una exjugadora i entrenadora de futbol", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al CF Igualada.", + "span_text": "Cubí va iniciar la seva carrera futbolística al club de la seva ciutat, el CF Igualada", + "span_start": 91, + "span_end": 177, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir la promoció la temporada 2001-02 a la Segona Divisió i va jugar l'any següent a la categoria de plata.", + "span_text": "CF Igualada, on va aconseguir la promoció la temporada 2001-02 a la Segona Divisió i va jugar l'any següent a la categoria de plata encara amb el club de la seva ciutat natal", + "span_start": 166, + "span_end": 340, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al RCD Espanyol.", + "span_text": "La temporada 2002-03 fitxa pel RCD Espanyol", + "span_start": 342, + "span_end": 385, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Primera Divisió.", + "span_text": "La temporada 2002-03 fitxa pel RCD Espanyol on hi passa 6 temporades jugant a la Primera Divisió", + "span_start": 342, + "span_end": 438, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El de màxima golejadora.", + "span_text": "hi destaca el títol de màxima golejadora amb 32 gols a la temporada 2004-05", + "span_start": 443, + "span_end": 518, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Guanyar la Copa.", + "span_text": "A la finalització de la temporada 2008-09 on guanya la Copa", + "span_start": 701, + "span_end": 760, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A la finalització de la temporada 2008-09 on guanya la Copa, fou acomiadada", + "span_start": 701, + "span_end": 776, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al FC Barcelona.", + "span_text": "va fitxar la temporada següent pel FC Barcelona", + "span_start": 779, + "span_end": 826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al CE Sant Gabriel.", + "span_text": "La temporada 2010-11 fitxa pel CE Sant Gabriel", + "span_start": 854, + "span_end": 900, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La primera part de la temporada 2013-14 la disputa al Cerdanyola del Vallès FC a la Segona Divisió; mentre que la segona part és fitxada pel FC Levante Las Planas", + "span_start": 991, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Cerdanyola del Vallès FC i el FC Levante Las Planas.", + "span_text": "La primera part de la temporada 2013-14 la disputa al Cerdanyola del Vallès FC a la Segona Divisió; mentre que la segona part és fitxada pel FC Levante Las Planas", + "span_start": 991, + "span_end": 1153, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al CF Igualada.", + "span_text": "Finalment, torna al club de la seva ciutat, el CF Igualada", + "span_start": 1248, + "span_end": 1306, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 22 d'abril de 2018.", + "span_text": "El 22 d'abril de 2018 juga el seu darrer partit", + "span_start": 1363, + "span_end": 1410, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "És entrenadora.", + "span_text": "Després de penjar les botes, Cubí continuarà lligada a l'Igualada sent entrenadora", + "span_start": 1629, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una exjugadora i entrenadora de futbol.", + "span_text": "Marta Cubí Tudó (Igualada, 6 de maig de 1985) és una exjugadora i entrenadora de futbol", + "span_start": 0, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al CF Igualada.", + "span_text": "Cubí va iniciar la seva carrera futbolística al club de la seva ciutat, el CF Igualada", + "span_start": 91, + "span_end": 177, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir la promoció la temporada 2001-02 a la Segona Divisió i va jugar l'any següent a la categoria de plata.", + "span_text": "el CF Igualada, on va aconseguir la promoció la temporada 2001-02 a la Segona Divisió i va jugar l'any següent a la categoria de plata encara amb el club de la seva ciutat natal", + "span_start": 163, + "span_end": 340, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al RCD Espanyol.", + "span_text": "La temporada 2002-03 fitxa pel RCD Espanyol", + "span_start": 342, + "span_end": 385, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la Primera Divisió.", + "span_text": "el RCD Espanyol on hi passa 6 temporades jugant a la Primera Divisió", + "span_start": 370, + "span_end": 438, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El de màxima golejadora.", + "span_text": "hi destaca el títol de màxima golejadora amb 32 gols a la temporada 2004-05", + "span_start": 443, + "span_end": 518, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Guanyar la Copa.", + "span_text": "A la finalització de la temporada 2008-09 on guanya la Copa", + "span_start": 701, + "span_end": 760, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A la finalització de la temporada 2008-09 on guanya la Copa, fou acomiadada", + "span_start": 701, + "span_end": 776, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al FC Barcelona.", + "span_text": "va fitxar la temporada següent pel FC Barcelona on hi passa una temporada", + "span_start": 779, + "span_end": 852, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al CE Sant Gabriel.", + "span_text": "La temporada 2010-11 fitxa pel CE Sant Gabriel", + "span_start": 854, + "span_end": 900, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La primera part de la temporada 2013-14 la disputa al Cerdanyola del Vallès FC a la Segona Divisió; mentre que la segona part és fitxada pel FC Levante Las Planas", + "span_start": 991, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Cerdanyola del Vallès FC i el FC Levante Las Planas.", + "span_text": "La primera part de la temporada 2013-14 la disputa al Cerdanyola del Vallès FC a la Segona Divisió; mentre que la segona part és fitxada pel FC Levante Las Planas", + "span_start": 991, + "span_end": 1153, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al CF Igualada.", + "span_text": "Finalment, torna al club de la seva ciutat, el CF Igualada", + "span_start": 1248, + "span_end": 1306, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 22 d'abril de 2018.", + "span_text": "El 22 d'abril de 2018 juga el seu darrer partit", + "span_start": 1363, + "span_end": 1410, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A ser entrenadora.", + "span_text": "Després de penjar les botes, Cubí continuarà lligada a l'Igualada sent entrenadora", + "span_start": 1629, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1315", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Clara de Solà-Morales Serra ", + "story": "Clara Solà-Morales Serra (Barcelona, 1975) és una arquitecta catalana sòcia titular de l'estudi Cadaval & Solà-Morales i professora associada de projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ETSAB.\nÉs una de les sòcies de l'estudi Cadaval & Solà-Morales, on ha desenvolupat i construït projectes a Espanya, Mèxic i Estats Units. L'any 2007 van ser reconeguts com una de les 10 millors oficines joves del món per WallPaper Magazine (Londres) i l'any següent l'Architectural Record, la revista oficial de l'American Institute of Architects, els va considerar una de les 10 oficines més avanguardistes del panorama internacional. Han rebut premis internacionals entre els quals destaquen el premi Bauwelt (Munic), el premi Joves Arquitectes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Barcelona), el Design Vanguard Award (Nova York) o la menció d'arquitectura jove de la IX Biennal d'Arquitectura Espanyola (Madrid). L'estudi està especialitzat en habitatge i arquitectura efímera.\nClara de Solà-Morales Serra va néixer en el si d'una família d'arquitectes. El seu germà major Pau, el seu pare Ignasi de Solà-Morals i Rubió, el seu oncle Manuel de Solà-Morals i Rubió tots dos nets de Joan Rubió, i el seu avi Manuel de Solà-Morals i de Rosselló, van ser tots ells arquitectes. Va estudiar arquitectura en la ETSAB i posteriorment es va desplaçar als Estats Units, on va cursar un màster en Disseny Arquitectònic per la Universitat Harvard.\nL'any 2003 funda a Nova York, juntament amb l'arquitecte mexicà Eduardo Cadaval, a qui va conèixer mentre estudiava a Harvard, l'estudi arquitectònic Cadaval & Solà-Morales. En 2005 torna a Espanya, on a més exercirà la docència a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona; i com a professora visitant del programa Barcelona de la Universitat de Calgary, havent exercit també el càrrec de Cap d'estudis del Barcelona Institute of Architecture.\nDes de la fundació del seu estudi arquitectònic amb Eduardo Cadaval, ha realitzat des de comissions privades fins a concursos públics, incidint en la materialitat.\nEl seu estudi arquitectònic va començar a Nova York i el 2005 es van establir a Barcelona, tot i que continuant realitzant projectes a l'estranger, sobretot a Mèxic. Aquesta activitat constant a Amèrica els va portar a obrir una delegació de l'oficina a Ciutat de Mèxic. Entre els seus treballs destaquen:\nEl seu treball es pot veure als Estats Units, Espanya i Mèxic, a més ha realitzat exhibicions a Europa, com la IX Biennal Espanyola d'Arquitectura, la Biennal Barbara Capocchin a Itàlia, l'exhibició del premi FAD o l'Exhibició de Joves Arquitectes Espanyols, que organitzava el govern espanyol.\nAl llarg de la seva carrera professional Clara Solà-Morales ha rebut, al costat del seu soci, Eduardo Cadaval, nombrosos premis entre els quals destaquen:", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedica la Clara Solà-Morales?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On instrueix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quina empresa treballa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què se'n valora, d'aquesta companyia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El negoci ha rebut algun guardó?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Només un?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quin entorn es va criar Clara de Solà-Morales?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On es va formar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va crear als Estats Units?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va tornar a l'estat espanyol?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I a Catalunya?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "S'hi va quedar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va deixar de viatjar a l'exterior?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A quins territoris podem trobar obres seves?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb qui ha treballat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És arquitecta.", + "span_text": "Clara Solà-Morales Serra (Barcelona, 1975) és una arquitecta", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.", + "span_text": "professora associada de projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona", + "span_start": 121, + "span_end": 210, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'estudi Cadaval & Solà-Morales.", + "span_text": "És una de les sòcies de l'estudi Cadaval & Solà-Morales", + "span_start": 219, + "span_end": 274, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Les seves oficines avantguardistes.", + "span_text": "L'any 2007 van ser reconeguts com una de les 10 millors oficines joves del món per WallPaper Magazine (Londres) i l'any següent l'Architectural Record, la revista oficial de l'American Institute of Architects, els va considerar una de les 10 oficines més avanguardistes del panorama internacional", + "span_start": 350, + "span_end": 646, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Han rebut premis internacionals entre els quals destaquen el premi Bauwelt (Munic), el premi Joves Arquitectes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Barcelona), el Design Vanguard Award (Nova York) o la menció d'arquitectura jove de la IX Biennal d'Arquitectura Espanyola (Madrid)", + "span_start": 648, + "span_end": 931, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Han rebut premis internacionals entre els quals destaquen el premi Bauwelt (Munic), el premi Joves Arquitectes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Barcelona), el Design Vanguard Award (Nova York) o la menció d'arquitectura jove de la IX Biennal d'Arquitectura Espanyola (Madrid)", + "span_start": 648, + "span_end": 931, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En una família d'arquitectes.", + "span_text": "Clara de Solà-Morales Serra va néixer en el si d'una família d'arquitectes", + "span_start": 998, + "span_end": 1072, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la ETSAB i a la Universitat Harvard.", + "span_text": "Va estudiar arquitectura en la ETSAB i posteriorment es va desplaçar als Estats Units, on va cursar un màster en Disseny Arquitectònic per la Universitat Harvard", + "span_start": 1294, + "span_end": 1455, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'estudi arquitectònic Cadaval & Solà-Morales.", + "span_text": "L'any 2003 funda a Nova York, juntament amb l'arquitecte mexicà Eduardo Cadaval, a qui va conèixer mentre estudiava a Harvard, l'estudi arquitectònic Cadaval & Solà-Morales", + "span_start": 1457, + "span_end": 1629, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En 2005 torna a Espanya", + "span_start": 1631, + "span_end": 1654, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "En 2005 torna a Espanya, on a més exercirà la docència a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona", + "span_start": 1631, + "span_end": 1732, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu estudi arquitectònic va començar a Nova York i el 2005 es van establir a Barcelona", + "span_start": 2068, + "span_end": 2157, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es van establir a Barcelona, tot i que continuant realitzant projectes a l'estranger, sobretot a Mèxic", + "span_start": 2130, + "span_end": 2232, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Als Estats Units, Espanya i Mèxic.", + "span_text": "El seu treball es pot veure als Estats Units, Espanya i Mèxic", + "span_start": 2374, + "span_end": 2435, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb Eduardo Cadaval.", + "span_text": "Clara Solà-Morales ha rebut, al costat del seu soci, Eduardo Cadaval", + "span_start": 2710, + "span_end": 2778, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És arquitecta.", + "span_text": "Clara Solà-Morales Serra (Barcelona, 1975) és una arquitecta catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.", + "span_text": "professora associada de projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona", + "span_start": 121, + "span_end": 210, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'estudi Cadaval & Solà-Morales.", + "span_text": "És una de les sòcies de l'estudi Cadaval & Solà-Morales", + "span_start": 219, + "span_end": 274, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Les seves oficines.", + "span_text": "L'any 2007 van ser reconeguts com una de les 10 millors oficines joves del món per WallPaper Magazine (Londres) i l'any següent l'Architectural Record, la revista oficial de l'American Institute of Architects, els va considerar una de les 10 oficines més avanguardistes del panorama internacional", + "span_start": 350, + "span_end": 646, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Han rebut premis internacionals entre els quals destaquen el premi Bauwelt (Munic), el premi Joves Arquitectes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Barcelona), el Design Vanguard Award (Nova York) o la menció d'arquitectura jove de la IX Biennal d'Arquitectura Espanyola (Madrid)", + "span_start": 648, + "span_end": 931, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Han rebut premis internacionals entre els quals destaquen el premi Bauwelt (Munic), el premi Joves Arquitectes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Barcelona), el Design Vanguard Award (Nova York) o la menció d'arquitectura jove de la IX Biennal d'Arquitectura Espanyola (Madrid)", + "span_start": 648, + "span_end": 931, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En una família d'arquitectes.", + "span_text": "Clara de Solà-Morales Serra va néixer en el si d'una família d'arquitectes", + "span_start": 998, + "span_end": 1072, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la ETSAB i a la Universitat Harvard.", + "span_text": "Va estudiar arquitectura en la ETSAB i posteriorment es va desplaçar als Estats Units, on va cursar un màster en Disseny Arquitectònic per la Universitat Harvard", + "span_start": 1294, + "span_end": 1455, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'estudi arquitectònic Cadaval & Solà-Morales.", + "span_text": "L'any 2003 funda a Nova York, juntament amb l'arquitecte mexicà Eduardo Cadaval, a qui va conèixer mentre estudiava a Harvard, l'estudi arquitectònic Cadaval & Solà-Morales", + "span_start": 1457, + "span_end": 1629, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En 2005 torna a Espanya", + "span_start": 1631, + "span_end": 1654, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En 2005 torna a Espanya, on a més exercirà la docència a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona", + "span_start": 1631, + "span_end": 1732, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu estudi arquitectònic va començar a Nova York i el 2005 es van establir a Barcelona", + "span_start": 2068, + "span_end": 2157, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es van establir a Barcelona, tot i que continuant realitzant projectes a l'estranger, sobretot a Mèxic", + "span_start": 2130, + "span_end": 2232, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Als Estats Units, a Espanya i a Mèxic.", + "span_text": "El seu treball es pot veure als Estats Units, Espanya i Mèxic", + "span_start": 2374, + "span_end": 2435, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb el seu soci Eduardo Cadaval.", + "span_text": "Clara Solà-Morales ha rebut, al costat del seu soci, Eduardo Cadaval", + "span_start": 2710, + "span_end": 2778, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És arquitecta.", + "span_text": "Clara Solà-Morales Serra (Barcelona, 1975) és una arquitecta catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.", + "span_text": "professora associada de projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona", + "span_start": 121, + "span_end": 210, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'estudi Cadaval & Solà-Morales.", + "span_text": "És una de les sòcies de l'estudi Cadaval & Solà-Morales", + "span_start": 219, + "span_end": 274, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva oficina.", + "span_text": "L'any 2007 van ser reconeguts com una de les 10 millors oficines joves del món per WallPaper Magazine (Londres) i l'any següent l'Architectural Record, la revista oficial de l'American Institute of Architects, els va considerar una de les 10 oficines més avanguardistes del panorama internacional", + "span_start": 350, + "span_end": 646, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Han rebut premis internacionals entre els quals destaquen el premi Bauwelt (Munic), el premi Joves Arquitectes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Barcelona), el Design Vanguard Award (Nova York) o la menció d'arquitectura jove de la IX Biennal d'Arquitectura Espanyola (Madrid)", + "span_start": 648, + "span_end": 931, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Han rebut premis internacionals entre els quals destaquen el premi Bauwelt (Munic), el premi Joves Arquitectes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Barcelona), el Design Vanguard Award (Nova York) o la menció d'arquitectura jove de la IX Biennal d'Arquitectura Espanyola (Madrid)", + "span_start": 648, + "span_end": 931, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En una família d'arquitectes.", + "span_text": "Clara de Solà-Morales Serra va néixer en el si d'una família d'arquitectes", + "span_start": 998, + "span_end": 1072, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la ETSAB i a la Universitat Harvard.", + "span_text": "Va estudiar arquitectura en la ETSAB i posteriorment es va desplaçar als Estats Units, on va cursar un màster en Disseny Arquitectònic per la Universitat Harvard", + "span_start": 1294, + "span_end": 1455, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'estudi arquitectònic Cadaval & Solà-Morales.", + "span_text": "L'any 2003 funda a Nova York, juntament amb l'arquitecte mexicà Eduardo Cadaval, a qui va conèixer mentre estudiava a Harvard, l'estudi arquitectònic Cadaval & Solà-Morales", + "span_start": 1457, + "span_end": 1629, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En 2005 torna a Espanya", + "span_start": 1631, + "span_end": 1654, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "a Espanya, on a més exercirà la docència a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona", + "span_start": 1645, + "span_end": 1732, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu estudi arquitectònic va començar a Nova York i el 2005 es van establir a Barcelona", + "span_start": 2068, + "span_end": 2157, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "es van establir a Barcelona, tot i que continuant realitzant projectes a l'estranger, sobretot a Mèxic", + "span_start": 2130, + "span_end": 2232, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Als Estats Units, Espanya i Mèxic.", + "span_text": "El seu treball es pot veure als Estats Units, Espanya i Mèxic", + "span_start": 2374, + "span_end": 2435, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb Eduardo Cadaval.", + "span_text": "Clara Solà-Morales ha rebut, al costat del seu soci, Eduardo Cadaval", + "span_start": 2710, + "span_end": 2778, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_54", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "ànimes - DESVETLLAMENT.-2", + "story": "En ésser a l'aulet de can Merla, la por dominà l'alegria i va voler recular. La idea que el Sant li podia donar un marit que no fos el que ella havia triat, va esverar-la, i va aturar-se, i plena de neguit va acotar el cap i donà una volta. Volia tornar al oratori per treure el ram de flors; ¡però la reixa era tant atapeïda! ¿i si el Sant se n'ofenia? Això, era un defalliment de la fe!\n-Què fas ací Margarida? ¿Que has perdut quelcom?- va dir la molinera que també anava a mercat.\n-Ai!!!… Quin esglai m'ets donat!\nLa molinera va girar-se i va dir tot allunyant-se i alçant a cada pas la veu a una nena que la seguia amb un infant al braç:\n-No vinguis així, no! treu la coforra i el bavosai al nen i posa-li la safalina i arrecona el crossi de l'entrada i salva aquelles peres que s'estan gabanyant. Mira de deixar la porta ajustada que els de can Brixa han de portar grana per moldre. Després, fes cap al mercat que ton pare vol anar a fer vesperoles! ¡No facis requinnar l'avi, ara! Sents!!! ¡i trossa't les calces que les portes destrossades! Sents? Aneu a collir floretes; n'hi ha tot un maig.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va arribar la protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina emoció va sentir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va impulsar-la a fer, aquesta emoció?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què la va pertorbar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al principi va romandre quieta?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I després?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què desitjava fer?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què temia, això no obstant?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es diu la protagonista?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui es dirigeix a ella?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "S'espanta la protagonista?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb qui més parlava la molinera?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què li manava?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què volia que l'infant anés al mercat?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A l'aulet de can Merla.", + "span_text": "En ésser a l'aulet de can Merla", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Por.", + "span_text": "la por dominà l'alegria", + "span_start": 33, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Recular.", + "span_text": "la por dominà l'alegria i va voler recular", + "span_start": 33, + "span_end": 75, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La idea que el Sant li podia donar un marit que no fos el que ella havia triat.", + "span_text": "La idea que el Sant li podia donar un marit que no fos el que ella havia triat", + "span_start": 77, + "span_end": 155, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va aturar-se", + "span_start": 174, + "span_end": 186, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va acotar el cap i donà una volta.", + "span_text": "va aturar-se, i plena de neguit va acotar el cap i donà una volta", + "span_start": 174, + "span_end": 239, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tornar al oratori per treure el ram de flors.", + "span_text": "Volia tornar al oratori per treure el ram de flors", + "span_start": 241, + "span_end": 291, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el Sant se n'ofengués.", + "span_text": "¿i si el Sant se n'ofenia?", + "span_start": 327, + "span_end": 353, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Margarida.", + "span_text": "Què fas ací Margarida?", + "span_start": 390, + "span_end": 412, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La molinera.", + "span_text": "-Què fas ací Margarida? ¿Que has perdut quelcom?- va dir la molinera", + "span_start": 389, + "span_end": 457, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Ai!!!… Quin esglai m'ets donat!", + "span_start": 484, + "span_end": 516, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb una nena que la seguia amb un infant al braç.", + "span_text": "La molinera va girar-se i va dir tot allunyant-se i alçant a cada pas la veu a una nena que la seguia amb un infant al braç", + "span_start": 517, + "span_end": 640, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tregui la coforra i el bavosai al nen, li posi la safalina, arreconi el crossi de l'entrada i salvi aquelles peres que s'estan gabanyant.", + "span_text": "treu la coforra i el bavosai al nen i posa-li la safalina i arrecona el crossi de l'entrada i salva aquelles peres que s'estan gabanyant", + "span_start": 664, + "span_end": 800, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè son pare volia anar a fer vesperoles.", + "span_text": "fes cap al mercat que ton pare vol anar a fer vesperoles", + "span_start": 897, + "span_end": 953, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A l'aulet de can Merla.", + "span_text": "En ésser a l'aulet de can Merla", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Por.", + "span_text": "la por dominà l'alegria", + "span_start": 33, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va voler recular.", + "span_text": "la por dominà l'alegria i va voler recular", + "span_start": 33, + "span_end": 75, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La idea que el Sant li podia donar un marit que no fos el que ella havia triat.", + "span_text": "La idea que el Sant li podia donar un marit que no fos el que ella havia triat", + "span_start": 77, + "span_end": 155, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va aturar-se", + "span_start": 174, + "span_end": 186, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va acotar el cap i donà una volta.", + "span_text": "va aturar-se, i plena de neguit va acotar el cap i donà una volta", + "span_start": 174, + "span_end": 239, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tornar al oratori per treure el ram de flors.", + "span_text": "Volia tornar al oratori per treure el ram de flors", + "span_start": 241, + "span_end": 291, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el Sant se n'ofengués.", + "span_text": "¿i si el Sant se n'ofenia?", + "span_start": 327, + "span_end": 353, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Margarida.", + "span_text": "Què fas ací Margarida?", + "span_start": 390, + "span_end": 412, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La molinera.", + "span_text": "-Què fas ací Margarida? ¿Que has perdut quelcom?- va dir la molinera", + "span_start": 389, + "span_end": 457, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Ai!!!… Quin esglai m'ets donat!", + "span_start": 484, + "span_end": 516, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb una nena que la seguia amb un infant al braç.", + "span_text": "La molinera va girar-se i va dir tot allunyant-se i alçant a cada pas la veu a una nena que la seguia amb un infant al braç", + "span_start": 517, + "span_end": 640, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tregui la coforra i el bavosai al nen, li posi la safalina, arreconi el crossi de l'entrada i salvi aquelles peres que s'estan gabanyant.", + "span_text": "treu la coforra i el bavosai al nen i posa-li la safalina i arrecona el crossi de l'entrada i salva aquelles peres que s'estan gabanyant", + "span_start": 664, + "span_end": 800, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè son pare volia anar a fer vesperoles.", + "span_text": "fes cap al mercat que ton pare vol anar a fer vesperoles", + "span_start": 897, + "span_end": 953, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A l'aulet de Can Merla.", + "span_text": "En ésser a l'aulet de can Merla", + "span_start": 0, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Por.", + "span_text": "la por dominà l'alegria", + "span_start": 33, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Recular.", + "span_text": "la por dominà l'alegria i va voler recular", + "span_start": 33, + "span_end": 75, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La idea que el Sant li podia donar un marit que no fos el que ella havia triat.", + "span_text": "La idea que el Sant li podia donar un marit que no fos el que ella havia triat, va esverar-la", + "span_start": 77, + "span_end": 170, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va aturar-se", + "span_start": 174, + "span_end": 186, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va aturar-se, i plena de neguit va acotar el cap i donà una volta", + "span_start": 174, + "span_end": 239, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tornar al oratori per treure el ram de flors.", + "span_text": "Volia tornar al oratori per treure el ram de flors", + "span_start": 241, + "span_end": 291, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el Sant se n'ofengués.", + "span_text": "¿i si el Sant se n'ofenia?", + "span_start": 327, + "span_end": 353, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Margarida.", + "span_text": "-Què fas ací Margarida? ¿Que has perdut quelcom?- va dir la molinera que també anava a mercat", + "span_start": 389, + "span_end": 482, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La molinera.", + "span_text": "-Què fas ací Margarida? ¿Que has perdut quelcom?- va dir la molinera", + "span_start": 389, + "span_end": 457, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Ai!!!… Quin esglai m'ets donat!", + "span_start": 484, + "span_end": 516, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb una nena que la seguia amb un infant al braç.", + "span_text": "La molinera va girar-se i va dir tot allunyant-se i alçant a cada pas la veu a una nena que la seguia amb un infant al braç", + "span_start": 517, + "span_end": 640, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tragués la coforra i el bavosai al nen i li posés la safalina i arraconés el crossi de l'entrada i salvés aquelles peres que s'estaven gabanyant.", + "span_text": "treu la coforra i el bavosai al nen i posa-li la safalina i arrecona el crossi de l'entrada i salva aquelles peres que s'estan gabanyant", + "span_start": 664, + "span_end": 800, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè son pare volia anar a fer vesperoles.", + "span_text": "fes cap al mercat que ton pare vol anar a fer vesperoles", + "span_start": 897, + "span_end": 953, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2149", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Vicenta Janer Jubert...", + "story": "Vicenta Janer Jubert (Girona, 1865 – Barcelona, 1900) va ser una mestra de noies i la primera alumna matriculada a l'Institut de Batxillerat de Girona Posteriorment va cursar els estudis de Magisteri a Barcelona i va exercir tota la seva vida com a mestra de senyoretes, procurant i fomentant la promoció de la dona i la normalització en la seva formació.\nVicenta Janer va néixer a Girona el 1865. Era la única filla de Francesc Janer i  de Dolors Jubert, i durant molts anys va viure a la Plaça de Sant Francesc, avui avinguda de Sant Francesc, de Girona.  Vicenta era neboda de Josep Jubert Cortada (Cassà de la Selva, 1820-1884), farmacèutic. Regidor de l'Ajuntament de Girona, diputat provincial i catedràtic de la Universitat Lliure de Girona. És possible que l'ambient familiar influís en la vocació d'estudiant de Vicenta.\nEl 18 de setembre de 1876, als 11 anys, va presentar la sol·licitud per presentar-se a l'examen d'ingrés del Batxillerat, com a pas per començar a estudiar a l'Institut. Una setmana després, el 25 de setembre es va examinar i va obtenir la qualificació de Aprovado. L'expedient recull la seva trajectòria acadèmica a Girona durant els cursos següents, cursant les assignatures de Llatí, Castellà, Geografia, Història Universal, Retòrica i Poètica, Història d'Espanya, Geometria i Trigonometria.\nUn cop acabats els estudis a Girona va passar a Barcelona per estudiar Magisteri, carrera que en aquell moment no era possible cursar a Girona. A Barcelona figura també com la primera dona matriculada a la càtedra de Taquigrafia de la Diputació de Barcelona, el 1883.\nDes de sempre va treballar per la promoció de la dona a través de la seva formació i va participar en nombroses iniciatives.\nEl 1885, Vicenta Janer va formar part del claustre de professores escollides per Clotilde Cerdà, que signava els seus articles com Esmeralda Cervantes, per fundar una Acadèmia de Belles Arts i Oficis, juntament amb la doctora Dolors Aleu, i Josefa Cerdà, Carolina Thos i Antònia Opiso, entre d'altres.\nL'any 1889 va ser guardonada amb la medalla d'or al Certamen de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción, i es va fer una vetllada de reconeixement a la seva tasca.\nEn la seva voluntat de promocionar l'educació de les nenes, va ser la primera presidenta de les colònies escolars organitzades per la Sociedad Econòmica Barcelonesa la primera edició de les quals van fer-se el 1893.\nTambé va ser l'autora d'un manual de Tall i confecció que s'anunciava a la premsa el 1897. El llibre era fruit de les seves classes a l'Escola d'Institutrius de la Societat.\nMés endavant va dirigir una escola per senyoretes a Barcelona, i es presentava com professora batxiller en arts, pèrit professor mercantil i taquígrafa sòcia de la Corporación Taquigráfica.\nVicenta Janer va pronunciar vàries conferències al llarg de la seva vida, com la que va donar el 9 de març de 1900 en la seu de la Sociedad Económica de Amigos del País, que auspiciava l'Escola de Institutrius. amb el títol: La Mujer: su influencia en el hogar doméstico.\nFinalment la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción que tant havia acollit i animat les iniciatives de Vicenta Janer, va donar compte de la seva prematura mort a finals del 1900, havent fet moltes coses però deixant-ne moltes per fer.\nEn reconeixement a la seva trajectòria i condició, l'Àrea de Direcció de l'Institut Jaume Vicens Vives, precedent del vell Institut del carrer de la Força de Girona, porta el seu nom.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer la Vicenta Janer Jubert?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I morir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina personalitat gironina era de la seva família?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va voler fer amb onze anys?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ho va aconseguir?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què es va haver de traslladar a Barcelona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va incentivar amb la seva trajectòria professional?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui la va incloure dins del claustre de professores?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin reconeixement va rebre Vicenta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec important va tenir?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I més tard?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina de les seves xerrades destaca el text?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va morir massa aviat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què s'ha batejat amb el seu nom?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 1865.", + "span_text": "Vicenta Janer Jubert (Girona, 1865 – Barcelona, 1900)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1900.", + "span_text": "Vicenta Janer Jubert (Girona, 1865 – Barcelona, 1900)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una mestra de noies i la primera alumna matriculada a l'Institut de Batxillerat de Girona.", + "span_text": "va ser una mestra de noies i la primera alumna matriculada a l'Institut de Batxillerat de Girona", + "span_start": 56, + "span_end": 152, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Josep Jubert Cortada.", + "span_text": "Vicenta era neboda de Josep Jubert Cortada (Cassà de la Selva, 1820-1884), farmacèutic. Regidor de l'Ajuntament de Girona, diputat provincial i catedràtic de la Universitat Lliure de Girona", + "span_start": 560, + "span_end": 749, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Presentar-se a l'examen d'ingrés del Batxillerat, com a pas per començar a estudiar a l'Institut.", + "span_text": "als 11 anys, va presentar la sol·licitud per presentar-se a l'examen d'ingrés del Batxillerat, com a pas per començar a estudiar a l'Institut", + "span_start": 859, + "span_end": 1000, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es va examinar i va obtenir la qualificació de Aprovado", + "span_start": 1041, + "span_end": 1096, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per estudiar Magisteri, carrera que en aquell moment no era possible cursar a Girona.", + "span_text": "Un cop acabats els estudis a Girona va passar a Barcelona per estudiar Magisteri, carrera que en aquell moment no era possible cursar a Girona", + "span_start": 1327, + "span_end": 1469, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La promoció de la dona a través de la seva formació.", + "span_text": "Des de sempre va treballar per la promoció de la dona a través de la seva formació", + "span_start": 1595, + "span_end": 1677, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Clotilde Cerdà.", + "span_text": "Vicenta Janer va formar part del claustre de professores escollides per Clotilde Cerdà", + "span_start": 1729, + "span_end": 1815, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La medalla d'or al Certamen de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción.", + "span_text": "L'any 1889 va ser guardonada amb la medalla d'or al Certamen de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción", + "span_start": 2023, + "span_end": 2138, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El de presidenta de les colònies escolars organitzades per la Sociedad Econòmica Barcelonesa.", + "span_text": "va ser la primera presidenta de les colònies escolars organitzades per la Sociedad Econòmica Barcelonesa", + "span_start": 2259, + "span_end": 2363, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va dirigir una escola per senyoretes a Barcelona.", + "span_text": "Més endavant va dirigir una escola per senyoretes a Barcelona", + "span_start": 2589, + "span_end": 2650, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La Mujer: su influencia en el hogar doméstico.", + "span_text": "Vicenta Janer va pronunciar vàries conferències al llarg de la seva vida, com la que va donar el 9 de març de 1900 en la seu de la Sociedad Económica de Amigos del País, que auspiciava l'Escola de Institutrius. amb el títol: La Mujer: su influencia en el hogar doméstico", + "span_start": 2779, + "span_end": 3049, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la seva prematura mort a finals del 1900, havent fet moltes coses però deixant-ne moltes per fer", + "span_start": 3198, + "span_end": 3295, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'Àrea de Direcció de l'Institut Jaume Vicens Vives, precedent del vell Institut del carrer de la Força de Girona.", + "span_text": "l'Àrea de Direcció de l'Institut Jaume Vicens Vives, precedent del vell Institut del carrer de la Força de Girona, porta el seu nom", + "span_start": 3348, + "span_end": 3479, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'any 1865.", + "span_text": "Vicenta Janer Jubert (Girona, 1865 – Barcelona, 1900)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1900.", + "span_text": "Vicenta Janer Jubert (Girona, 1865 – Barcelona, 1900)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una mestra de noies i la primera alumna matriculada a l'Institut de Batxillerat de Girona.", + "span_text": "va ser una mestra de noies i la primera alumna matriculada a l'Institut de Batxillerat de Girona", + "span_start": 56, + "span_end": 152, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Josep Jubert Cortada.", + "span_text": "Vicenta era neboda de Josep Jubert Cortada (Cassà de la Selva, 1820-1884), farmacèutic. Regidor de l'Ajuntament de Girona, diputat provincial i catedràtic de la Universitat Lliure de Girona", + "span_start": 560, + "span_end": 749, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Presentar-se a l'examen d'ingrés del Batxillerat, com a pas per començar a estudiar a l'Institut.", + "span_text": "ls 11 anys, va presentar la sol·licitud per presentar-se a l'examen d'ingrés del Batxillerat, com a pas per començar a estudiar a l'Institut", + "span_start": 860, + "span_end": 1000, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es va examinar i va obtenir la qualificació de Aprovado", + "span_start": 1041, + "span_end": 1096, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per estudiar Magisteri, carrera que en aquell moment no era possible cursar a Girona.", + "span_text": "Un cop acabats els estudis a Girona va passar a Barcelona per estudiar Magisteri, carrera que en aquell moment no era possible cursar a Girona", + "span_start": 1327, + "span_end": 1469, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La promoció de la dona a través de la seva formació.", + "span_text": "Des de sempre va treballar per la promoció de la dona a través de la seva formació", + "span_start": 1595, + "span_end": 1677, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Clotilde Cerdà.", + "span_text": "Vicenta Janer va formar part del claustre de professores escollides per Clotilde Cerdà", + "span_start": 1729, + "span_end": 1815, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La medalla d'or al Certamen de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción.", + "span_text": "L'any 1889 va ser guardonada amb la medalla d'or al Certamen de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción", + "span_start": 2023, + "span_end": 2138, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El de presidenta de les colònies escolars organitzades per la Sociedad Econòmica Barcelonesa.", + "span_text": "va ser la primera presidenta de les colònies escolars organitzades per la Sociedad Econòmica Barcelonesa", + "span_start": 2259, + "span_end": 2363, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va dirigir una escola per senyoretes a Barcelona.", + "span_text": "Més endavant va dirigir una escola per senyoretes a Barcelona", + "span_start": 2589, + "span_end": 2650, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La Mujer: su influencia en el hogar doméstico.", + "span_text": "Vicenta Janer va pronunciar vàries conferències al llarg de la seva vida, com la que va donar el 9 de març de 1900 en la seu de la Sociedad Económica de Amigos del País, que auspiciava l'Escola de Institutrius. amb el títol: La Mujer: su influencia en el hogar doméstico", + "span_start": 2779, + "span_end": 3049, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la seva prematura mort a finals del 1900, havent fet moltes coses però deixant-ne moltes per fer", + "span_start": 3198, + "span_end": 3295, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'Àrea de Direcció de l'Institut Jaume Vicens Vives, precedent del vell Institut del carrer de la Força de Girona.", + "span_text": "l'Àrea de Direcció de l'Institut Jaume Vicens Vives, precedent del vell Institut del carrer de la Força de Girona, porta el seu nom", + "span_start": 3348, + "span_end": 3479, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 1865.", + "span_text": "Vicenta Janer Jubert (Girona, 1865 – Barcelona, 1900)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1900.", + "span_text": "Vicenta Janer Jubert (Girona, 1865 – Barcelona, 1900)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una mestra de noies i la primera alumna matriculada a l'Institut de Batxillerat de Girona.", + "span_text": "va ser una mestra de noies i la primera alumna matriculada a l'Institut de Batxillerat de Girona", + "span_start": 56, + "span_end": 152, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Josep Jubert Cortada.", + "span_text": "Vicenta era neboda de Josep Jubert Cortada (Cassà de la Selva, 1820-1884), farmacèutic. Regidor de l'Ajuntament de Girona, diputat provincial i catedràtic de la Universitat Lliure de Girona", + "span_start": 560, + "span_end": 749, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Presentar-se a l'examen d'ingrés del Batxillerat, com a pas per començar a estudiar a l'Institut.", + "span_text": "als 11 anys, va presentar la sol·licitud per presentar-se a l'examen d'ingrés del Batxillerat, com a pas per començar a estudiar a l'Institut", + "span_start": 859, + "span_end": 1000, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una setmana després, el 25 de setembre es va examinar i va obtenir la qualificació de Aprovado", + "span_start": 1002, + "span_end": 1096, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per estudiar Magisteri, carrera que en aquell moment no era possible cursar a Girona.", + "span_text": "Un cop acabats els estudis a Girona va passar a Barcelona per estudiar Magisteri, carrera que en aquell moment no era possible cursar a Girona", + "span_start": 1327, + "span_end": 1469, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En la promoció de la dona a través de la seva formació.", + "span_text": "Des de sempre va treballar per la promoció de la dona a través de la seva formació", + "span_start": 1595, + "span_end": 1677, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Clotilde Cerdà.", + "span_text": "El 1885, Vicenta Janer va formar part del claustre de professores escollides per Clotilde Cerdà", + "span_start": 1720, + "span_end": 1815, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La medalla d'or al Certamen de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción.", + "span_text": "L'any 1889 va ser guardonada amb la medalla d'or al Certamen de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción", + "span_start": 2023, + "span_end": 2138, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera presidenta de les colònies escolars organitzades per la Sociedad Econòmica Barcelonesa.", + "span_text": "va ser la primera presidenta de les colònies escolars organitzades per la Sociedad Econòmica Barcelonesa", + "span_start": 2259, + "span_end": 2363, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va dirigir una escola per senyoretes a Barcelona.", + "span_text": "Més endavant va dirigir una escola per senyoretes a Barcelona", + "span_start": 2589, + "span_end": 2650, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La Mujer: su influencia en el hogar doméstico.", + "span_text": "Vicenta Janer va pronunciar vàries conferències al llarg de la seva vida, com la que va donar el 9 de març de 1900 en la seu de la Sociedad Económica de Amigos del País, que auspiciava l'Escola de Institutrius. amb el títol: La Mujer: su influencia en el hogar doméstico", + "span_start": 2779, + "span_end": 3049, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la seva prematura mort a finals del 1900, havent fet moltes coses però deixant-ne moltes per fer", + "span_start": 3198, + "span_end": 3295, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'Àrea de Direcció de l'Institut Jaume Vicens Vives, precedent del vell Institut del carrer de la Força de Girona.", + "span_text": "l'Àrea de Direcció de l'Institut Jaume Vicens Vives, precedent del vell Institut del carrer de la Força de Girona, porta el seu nom", + "span_start": 3348, + "span_end": 3479, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_462", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Gloomy Sunday...", + "story": "Gloomy Sunday (títol original en hongarès Szomorú Vasárnap) és la cançó més coneguda del compositor i pianista hongarès autodidacta Rezsó Seress. Composta l'any 1933 i amb lletra del també hongarès Laszlo Javor, ben aviat va adquirir el rol de \"cançó maleïda\" en ser relacionada per les autoritats hongareses amb 17 casos de suïcidi en aquest país, cosa que va portar a la seva prohibició l'any 1936.A les 17 persones que van suïcidar-se es trobaven referències de la cançó, o després d'escoltar-la, o amb la lletra entre les mans de moltes persones.\nQuan la cançó va ser composta l'any 1933, es va dir que Lazlo Javor la va escriure en memòria de la seva novia, en la qual s'explicava que era una carta de a comiat, però també és un altre fet encara no assegurat.\nAls Estats Units, va arribar a ser un èxit, de manera que es va sospitar que el màrqueting tenia part de culpa d'aquestes llegendes que es rumorejaven, allí anomenada \"Gloomy Sunday\". Van suïcidar-se 100 persones, de manera que també la prohibiren a Amèrica.\nPresumptament, l'angoixa que produïa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra més propera després d'escoltar la cançó. No hi ha cap cas documentat que corrobori aquesta teoria, però tot plegat va cridar l'atenció de les productores nord-americanes que ben aviat en van fer nombroses versions, essent-ne la més popular en aquell moment la de Billie Holiday.\nAmb el pas dels anys la llegenda que envolta la malenconiosa cançó no ha fet més que augmentar, de manera que intèrprets com Heather Nova, Elvis Costello, Björk, Sarah Brightman, Sinead O'Connor, Diamanda Galás, Lydia Lunch i Paul Whiteman entre d'altres n'han fet la seva versió.\nTambé en el camp cinematogràfic hi han hagut produccions relacionades amb la cançó; l'any 1999 l'alemany Rolf Schübel va dirigir una pel·lícula basada en la cançó, amb el mateix títol que aquesta, i el 2007 Daniel Monzón va fer el mateix amb La caixa Kovak, l'argument de la qual gira al voltant d'aquesta cançó.\nLa cançó va perdre la seva popularitat quan van passar els anys, fins que el 1968 es va posar de moda una altra vegada, quan Rezso Seress se suïcidà a Budapest en intentar llençar-se per una finestra, però, al fracassar, va arribar a l'hospital on s'estrangulà amb un cable.\nSegons un amic d'en Reszo Seress, no va voler escriure més cançons després d'aquesta.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va ser creada?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com va ser titllada?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va triomfar, la cançó?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què la van vetar allà també?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina explicació se li va donar a aquest fet?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Se sap del cert si això passava?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Altres cantants han reproduït aquesta cançó?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què més s'ha fet prenent la cançó com a font d'inspiració?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La cançó va mantenir invariablement el seu interès al llarg del temps?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan va tornar a guanyar popularitat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com ho va fer?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què assegura una amistat d'aquest sobre la cançó?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Gloomy Sunday, la cançó més coneguda del compositor i pianista hongarès autodidacta Rezsó Seress.", + "span_text": "Gloomy Sunday (títol original en hongarès Szomorú Vasárnap) és la cançó més coneguda del compositor i pianista hongarès autodidacta Rezsó Seress", + "span_start": 0, + "span_end": 144, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1933.", + "span_text": "Composta l'any 1933", + "span_start": 146, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De cançó maleïda.", + "span_text": "va adquirir el rol de \"cançó maleïda\"", + "span_start": 222, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser relacionada per les autoritats hongareses amb 17 casos de suïcidi en aquest país.", + "span_text": "va adquirir el rol de \"cançó maleïda\" en ser relacionada per les autoritats hongareses amb 17 casos de suïcidi en aquest país", + "span_start": 222, + "span_end": 347, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als Estats Units.", + "span_text": "Als Estats Units, va arribar a ser un èxit", + "span_start": 765, + "span_end": 807, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè van suïcidar-se 100 persones.", + "span_text": "Van suïcidar-se 100 persones, de manera que també la prohibiren a Amèrica", + "span_start": 949, + "span_end": 1022, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que presumptament, l'angoixa que produïa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra més propera després d'escoltar la cançó.", + "span_text": "Presumptament, l'angoixa que produïa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra més propera després d'escoltar la cançó", + "span_start": 1024, + "span_end": 1204, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No hi ha cap cas documentat que corrobori aquesta teoria", + "span_start": 1206, + "span_end": 1262, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les productores nord-americanes que ben aviat en van fer nombroses versions", + "span_start": 1303, + "span_end": 1378, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Billie Holiday, Heather Nova, Elvis Costello, Björk, Sarah Brightman, Sinead O'Connor, Diamanda Galás, Lydia Lunch i Paul Whiteman entre d'altres.", + "span_text": "versions, essent-ne la més popular en aquell moment la de Billie Holiday.\nAmb el pas dels anys la llegenda que envolta la malenconiosa cançó no ha fet més que augmentar, de manera que intèrprets com Heather Nova, Elvis Costello, Björk, Sarah Brightman, Sinead O'Connor, Diamanda Galás, Lydia Lunch i Paul Whiteman entre d'altres n'han fet la seva versió", + "span_start": 1370, + "span_end": 1723, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el camp cinematogràfic hi han hagut produccions relacionades amb la cançó.", + "span_text": "També en el camp cinematogràfic hi han hagut produccions relacionades amb la cançó", + "span_start": 1725, + "span_end": 1807, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La cançó va perdre la seva popularitat quan van passar els anys", + "span_start": 2038, + "span_end": 2101, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1968, quan Rezso Seress se suïcidà.", + "span_text": "el 1968 es va posar de moda una altra vegada, quan Rezso Seress se suïcidà", + "span_start": 2112, + "span_end": 2186, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Intentà llençar-se per una finestra, però, al fracassar, va arribar a l'hospital on s'estrangulà amb un cable.", + "span_text": "Rezso Seress se suïcidà a Budapest en intentar llençar-se per una finestra, però, al fracassar, va arribar a l'hospital on s'estrangulà amb un cable", + "span_start": 2163, + "span_end": 2311, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que no va voler escriure més cançons després d'aquesta.", + "span_text": "Segons un amic d'en Reszo Seress, no va voler escriure més cançons després d'aquesta", + "span_start": 2313, + "span_end": 2397, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Gloomy Sunday, la cançó més coneguda del compositor i pianista hongarès autodidacta Rezsó Seress.", + "span_text": "Gloomy Sunday (títol original en hongarès Szomorú Vasárnap) és la cançó més coneguda del compositor i pianista hongarès autodidacta Rezsó Seress", + "span_start": 0, + "span_end": 144, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1933.", + "span_text": "Composta l'any 1933", + "span_start": 146, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De cançó maleïda.", + "span_text": "va adquirir el rol de \"cançó maleïda\"", + "span_start": 222, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser relacionada per les autoritats hongareses amb 17 casos de suïcidi en aquest país.", + "span_text": "va adquirir el rol de \"cançó maleïda\" en ser relacionada per les autoritats hongareses amb 17 casos de suïcidi en aquest país", + "span_start": 222, + "span_end": 347, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als Estats Units.", + "span_text": "Als Estats Units, va arribar a ser un èxit", + "span_start": 765, + "span_end": 807, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè van suïcidar-se 100 persones.", + "span_text": "Van suïcidar-se 100 persones, de manera que també la prohibiren a Amèrica", + "span_start": 949, + "span_end": 1022, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que presumptament, l'angoixa que produïa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra més propera després d'escoltar la cançó.", + "span_text": "Presumptament, l'angoixa que produïa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra més propera després d'escoltar la cançó", + "span_start": 1024, + "span_end": 1204, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No hi ha cap cas documentat que corrobori aquesta teoria", + "span_start": 1206, + "span_end": 1262, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "les productores nord-americanes que ben aviat en van fer nombroses versions", + "span_start": 1303, + "span_end": 1378, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Billie Holiday, Heather Nova, Elvis Costello, Björk, Sarah Brightman, Sinead O'Connor, Diamanda Galás, Lydia Lunch i Paul Whiteman entre d'altres.", + "span_text": "versions, essent-ne la més popular en aquell moment la de Billie Holiday.\nAmb el pas dels anys la llegenda que envolta la malenconiosa cançó no ha fet més que augmentar, de manera que intèrprets com Heather Nova, Elvis Costello, Björk, Sarah Brightman, Sinead O'Connor, Diamanda Galás, Lydia Lunch i Paul Whiteman entre d'altres n'han fet la seva versió", + "span_start": 1370, + "span_end": 1723, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el camp cinematogràfic hi han hagut produccions relacionades amb la cançó.", + "span_text": "També en el camp cinematogràfic hi han hagut produccions relacionades amb la cançó", + "span_start": 1725, + "span_end": 1807, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La cançó va perdre la seva popularitat quan van passar els anys", + "span_start": 2038, + "span_end": 2101, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1968, quan Rezso Seress se suïcidà.", + "span_text": "el 1968 es va posar de moda una altra vegada, quan Rezso Seress se suïcidà", + "span_start": 2112, + "span_end": 2186, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Intentà llençar-se per una finestra, però, al fracassar, va arribar a l'hospital on s'estrangulà amb un cable.", + "span_text": "Rezso Seress se suïcidà a Budapest en intentar llençar-se per una finestra, però, al fracassar, va arribar a l'hospital on s'estrangulà amb un cable", + "span_start": 2163, + "span_end": 2311, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que no va voler escriure més cançons després d'aquesta.", + "span_text": "Segons un amic d'en Reszo Seress, no va voler escriure més cançons després d'aquesta", + "span_start": 2313, + "span_end": 2397, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De la cançó més coneguda del compositor i pianista hongarès autodidacta Rezsó Seress.", + "span_text": "Gloomy Sunday (títol original en hongarès Szomorú Vasárnap) és la cançó més coneguda del compositor i pianista hongarès autodidacta Rezsó Seress", + "span_start": 0, + "span_end": 144, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1933.", + "span_text": "Composta l'any 1933", + "span_start": 146, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De cançó maleïda.", + "span_text": "ben aviat va adquirir el rol de \"cançó maleïda\"", + "span_start": 212, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser relacionada per les autoritats hongareses amb 17 casos de suïcidi en aquest país.", + "span_text": "va adquirir el rol de \"cançó maleïda\" en ser relacionada per les autoritats hongareses amb 17 casos de suïcidi en aquest país", + "span_start": 222, + "span_end": 347, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als Estats Units.", + "span_text": "Als Estats Units, va arribar a ser un èxit", + "span_start": 765, + "span_end": 807, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè van suïcidar-se 100 persones.", + "span_text": "Van suïcidar-se 100 persones, de manera que també la prohibiren a Amèrica", + "span_start": 949, + "span_end": 1022, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Presumptament, l'angoixa que produïa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra més propera després d'escoltar la cançó.", + "span_text": "Presumptament, l'angoixa que produïa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra més propera després d'escoltar la cançó", + "span_start": 1024, + "span_end": 1204, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No hi ha cap cas documentat que corrobori aquesta teoria", + "span_start": 1206, + "span_end": 1262, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va cridar l'atenció de les productores nord-americanes que ben aviat en van fer nombroses versions", + "span_start": 1280, + "span_end": 1378, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Billie Holiday, Heather Nova, Elvis Costello, Björk, Sarah Brightman, Sinead O'Connor, Diamanda Galás, Lydia Lunch i Paul Whiteman.", + "span_text": "nombroses versions, essent-ne la més popular en aquell moment la de Billie Holiday.\nAmb el pas dels anys la llegenda que envolta la malenconiosa cançó no ha fet més que augmentar, de manera que intèrprets com Heather Nova, Elvis Costello, Björk, Sarah Brightman, Sinead O'Connor, Diamanda Galás, Lydia Lunch i Paul Whiteman", + "span_start": 1360, + "span_end": 1683, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el camp cinematogràfic hi han hagut produccions relacionades amb la cançó.", + "span_text": "També en el camp cinematogràfic hi han hagut produccions relacionades amb la cançó", + "span_start": 1725, + "span_end": 1807, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La cançó va perdre la seva popularitat quan van passar els anys", + "span_start": 2038, + "span_end": 2101, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1968, quan Rezso Seress se suïcidà a Budapest.", + "span_text": "el 1968 es va posar de moda una altra vegada, quan Rezso Seress se suïcidà a Budapest", + "span_start": 2112, + "span_end": 2197, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va intentar llençar-se per una finestra, però, al fracassar, va arribar a l'hospital on s'estrangulà amb un cable.", + "span_text": "se suïcidà a Budapest en intentar llençar-se per una finestra, però, al fracassar, va arribar a l'hospital on s'estrangulà amb un cable", + "span_start": 2176, + "span_end": 2311, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que no va voler escriure més després d'aquesta.", + "span_text": "Segons un amic d'en Reszo Seress, no va voler escriure més cançons després d'aquesta", + "span_start": 2313, + "span_end": 2397, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_474", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "(71) Níobe ", + "story": "Níobe és l'asteroide núm. 71 de la sèrie. Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900) a Dusseldorf el 13 d'agost del 1861. És un asteroide força gran del cinturó principal. El seu nom es deu a Níobe, l'esposa del Rei de Tebes de la mitologia grega.\nNíobe forma part de la família Gallia (802), una petita família d'asteroides formada per gairebé 200 asteroides rocosos.\nEl 2006 fou examinat mitjançant radar emprant el radiotelescopi d'Arecibo, a Puerto Rico. Això es va complementar amb observacions òptiques destinades a construir una corba de llum . El període de rotació estimat resultant de 35,6 hores, o 1,48 dies terrestres, va substituir una estimació anterior del període de rotació de 14,3 hores. Les dades del radar van determinar l'estimació d'un diàmetre equatorial màxim de 94 km, la qual cosa és coherent amb estimacions anteriors basades en dades d'infrarojos, si es suposa que la forma és lleugerament allargada.\nEl període de rotació es va refinar fins a 35.864 ± 0.001 hores en les observacions fetes fins al 2010.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Níobe?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui el va detectar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va viure Karl?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin any va descobrir Níobe?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És petit l'asteroide?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On està situat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'on surt el seu nom?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quin grup d'asteroides pertany?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com ha estat estudiat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I com més?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quant dura la seva rotació?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I quin diàmetre té?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquesta dada coincideix amb el que s'havia estimat abans?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com és l'asteroide?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què es va concretar en els estudis fets fins a l'any 2010?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'asteroide núm. 71 de la sèrie.", + "span_text": "Níobe és l'asteroide núm. 71 de la sèrie", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Karl Theodor Robert Luther.", + "span_text": "Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther", + "span_start": 42, + "span_end": 89, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre 1822 i 1900.", + "span_text": "Karl Theodor Robert Luther (1822-1900)", + "span_start": 63, + "span_end": 101, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1861.", + "span_text": "Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900) a Dusseldorf el 13 d'agost del 1861", + "span_start": 42, + "span_end": 137, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És un asteroide força gran", + "span_start": 139, + "span_end": 165, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al cinturó principal.", + "span_text": "És un asteroide força gran del cinturó principal", + "span_start": 139, + "span_end": 187, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De Níobe, l'esposa del Rei de Tebes de la mitologia grega.", + "span_text": "El seu nom es deu a Níobe, l'esposa del Rei de Tebes de la mitologia grega", + "span_start": 189, + "span_end": 263, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la família Gallia.", + "span_text": "Níobe forma part de la família Gallia", + "span_start": 265, + "span_end": 302, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Mitjançant radar emprant el radiotelescopi d'Arecibo.", + "span_text": "El 2006 fou examinat mitjançant radar emprant el radiotelescopi d'Arecibo", + "span_start": 386, + "span_end": 459, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb observacions òptiques destinades a construir una corba de llum.", + "span_text": "Això es va complementar amb observacions òptiques destinades a construir una corba de llum", + "span_start": 476, + "span_end": 566, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "35,6 hores, o 1,48 dies terrestres.", + "span_text": "El període de rotació estimat resultant de 35,6 hores, o 1,48 dies terrestres", + "span_start": 569, + "span_end": 646, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un màxim de 94 km.", + "span_text": "Les dades del radar van determinar l'estimació d'un diàmetre equatorial màxim de 94 km", + "span_start": 723, + "span_end": 809, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "estimació d'un diàmetre equatorial màxim de 94 km, la qual cosa és coherent amb estimacions anteriors", + "span_start": 760, + "span_end": 861, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Lleugerament allargat.", + "span_text": "la forma és lleugerament allargada", + "span_start": 910, + "span_end": 944, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El període de rotació.", + "span_text": "El període de rotació es va refinar fins a 35.864 ± 0.001 hores en les observacions fetes fins al 2010", + "span_start": 946, + "span_end": 1048, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'asteroide núm. 71 de la sèrie.", + "span_text": "Níobe és l'asteroide núm. 71 de la sèrie", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Karl Theodor Robert Luther.", + "span_text": "Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther", + "span_start": 42, + "span_end": 89, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre 1822 i 1900.", + "span_text": "Karl Theodor Robert Luther (1822-1900)", + "span_start": 63, + "span_end": 101, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1861.", + "span_text": "Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900) a Dusseldorf el 13 d'agost del 1861", + "span_start": 42, + "span_end": 137, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És un asteroide força gran", + "span_start": 139, + "span_end": 165, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al cinturó principal.", + "span_text": "És un asteroide força gran del cinturó principal", + "span_start": 139, + "span_end": 187, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De Níobe, l'esposa del Rei de Tebes de la mitologia grega.", + "span_text": "El seu nom es deu a Níobe, l'esposa del Rei de Tebes de la mitologia grega", + "span_start": 189, + "span_end": 263, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la família Gallia.", + "span_text": "Níobe forma part de la família Gallia", + "span_start": 265, + "span_end": 302, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Mitjançant radar emprant el radiotelescopi d'Arecibo.", + "span_text": "El 2006 fou examinat mitjançant radar emprant el radiotelescopi d'Arecibo", + "span_start": 386, + "span_end": 459, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb observacions òptiques destinades a construir una corba de llum.", + "span_text": "Això es va complementar amb observacions òptiques destinades a construir una corba de llum", + "span_start": 476, + "span_end": 566, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "35,6 hores, o 1,48 dies terrestres.", + "span_text": "El període de rotació estimat resultant de 35,6 hores, o 1,48 dies terrestres", + "span_start": 569, + "span_end": 646, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un màxim de 94 km.", + "span_text": "Les dades del radar van determinar l'estimació d'un diàmetre equatorial màxim de 94 km", + "span_start": 723, + "span_end": 809, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "estimació d'un diàmetre equatorial màxim de 94 km, la qual cosa és coherent amb estimacions anteriors", + "span_start": 760, + "span_end": 861, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Lleugerament allargat.", + "span_text": "la forma és lleugerament allargada", + "span_start": 910, + "span_end": 944, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El període de rotació.", + "span_text": "El període de rotació es va refinar fins a 35.864 ± 0.001 hores en les observacions fetes fins al 2010", + "span_start": 946, + "span_end": 1048, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'asteroide núm. 71 de la sèrie.", + "span_text": "Níobe és l'asteroide núm. 71 de la sèrie", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Karl Theodor Robert Luther.", + "span_text": "Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther", + "span_start": 42, + "span_end": 89, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre 1822 i 1900.", + "span_text": "Karl Theodor Robert Luther (1822-1900)", + "span_start": 63, + "span_end": 101, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1861.", + "span_text": "Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900) a Dusseldorf el 13 d'agost del 1861", + "span_start": 42, + "span_end": 137, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És un asteroide força gran", + "span_start": 139, + "span_end": 165, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al cinturó principal.", + "span_text": "És un asteroide força gran del cinturó principal", + "span_start": 139, + "span_end": 187, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De Níobe, l'esposa del Rei de Tebes de la mitologia grega.", + "span_text": "El seu nom es deu a Níobe, l'esposa del Rei de Tebes de la mitologia grega", + "span_start": 189, + "span_end": 263, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la família Gallia.", + "span_text": "Níobe forma part de la família Gallia", + "span_start": 265, + "span_end": 302, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Mitjançant radar emprant el radiotelescopi d'Arecibo.", + "span_text": "El 2006 fou examinat mitjançant radar emprant el radiotelescopi d'Arecibo", + "span_start": 386, + "span_end": 459, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb observacions òptiques destinades a construir una corba de llum.", + "span_text": "Això es va complementar amb observacions òptiques destinades a construir una corba de llum", + "span_start": 476, + "span_end": 566, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "35,6 hores, o 1,48 dies terrestres.", + "span_text": "El període de rotació estimat resultant de 35,6 hores, o 1,48 dies terrestres", + "span_start": 569, + "span_end": 646, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un màxim de 94 km.", + "span_text": "Les dades del radar van determinar l'estimació d'un diàmetre equatorial màxim de 94 km", + "span_start": 723, + "span_end": 809, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "un diàmetre equatorial màxim de 94 km, la qual cosa és coherent amb estimacions anteriors basades en dades d'infrarojos", + "span_start": 772, + "span_end": 891, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Lleugerament allargat.", + "span_text": "la forma és lleugerament allargada", + "span_start": 910, + "span_end": 944, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El seu període de rotació.", + "span_text": "El període de rotació es va refinar fins a 35.864 ± 0.001 hores en les observacions fetes fins al 2010", + "span_start": 946, + "span_end": 1048, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_961", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Margalida Caimari i Vila ", + "story": "Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921) fou una poetessa de la Renaixença i benefactora social vinculada a Mallorca, Catalunya i Cuba.\nNasqué i es casà dins la burgesia comercial liberal, fet que l'ajudà a tenir més instrucció i llibertat que les dones del seu entorn. Emparada pel renaixentista Pons i Gallarza, de ben jove no només escriví poesia sinó que les recità en públic en diferents moments i entitats, fet novedós en una dona devers 1869. Formà part d'un grup de joves escriptores que es mogueren dins l'Ateneu Balear i la tertúlia de Pons i Gallarza.\nLa seva poesia més innovadora és la realista d'inspiració popular i la patriòtica; en la primera excel·leix explicant els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba. En la segona, té molt clara la idea de pàtria catalana i admira la industrialització. Pogué dur una important activitat literària, amb la pròpia tertúlia, i de beneficència social perquè només tingué una filla. Publicà tant a revistes de Mallorca com del Principat.\nAbordà la qüestió social des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII, conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera, i fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús, a imitació dels de Catalunya. Amb 71 anys inaugurava dins el Patronat Obrer les escoles diürnes graduades per a nins obrers. Reflectí el seu conservadorisme social en alguns poemes.\nFou valorada com a poeta per Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Sanchis Guarner, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria però, constrenyits per l'estereotip, només li valoraren i reproduïren els poemes maternals.", + "questions": [ + { + "input_text": "Se sap on va néixer la Margalida Caimari Vila?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I on va morir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quins privilegis va tenir en comparació a altres dones de la seva època?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui la va tutoritzar en la seva joventut?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin gènere literari li agradava a la Margalida?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quins tipus de poesia va escriure?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què expressava en la poesia realista d'inspiració popular?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De quina pàtria parlava en el segon tipus de poesia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va tenir descendència?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com va enfocar la qüestió social?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina relació tenia amb aquesta temàtica?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina tasca rellevant va dur a terme en aquest context?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Encara continuava activa a la setantena?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina part de la seva obra literària van enaltir els homes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí, a Palma.", + "span_text": "Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una poetessa de la Renaixença i benefactora social vinculada a Mallorca, Catalunya i Cuba.", + "span_text": "fou una poetessa de la Renaixença i benefactora social vinculada a Mallorca, Catalunya i Cuba", + "span_start": 56, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Més instrucció i llibertat.", + "span_text": "Nasqué i es casà dins la burgesia comercial liberal, fet que l'ajudà a tenir més instrucció i llibertat que les dones del seu entorn", + "span_start": 151, + "span_end": 283, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El renaixentista Pons i Gallarza.", + "span_text": "Emparada pel renaixentista Pons i Gallarza", + "span_start": 285, + "span_end": 327, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La poesia.", + "span_text": "de ben jove no només escriví poesia sinó que les recità en públic en diferents moments i entitats", + "span_start": 329, + "span_end": 426, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Realista d'inspiració popular i patriòtica.", + "span_text": "La seva poesia més innovadora és la realista d'inspiració popular i la patriòtica", + "span_start": 578, + "span_end": 659, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba.", + "span_text": "en la primera excel·leix explicant els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba", + "span_start": 661, + "span_end": 782, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De la catalana.", + "span_text": "En la segona, té molt clara la idea de pàtria catalana", + "span_start": 784, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "només tingué una filla", + "span_start": 971, + "span_end": 993, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII.", + "span_text": "Abordà la qüestió social des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII", + "span_start": 1050, + "span_end": 1129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera.", + "span_text": "conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera", + "span_start": 1131, + "span_end": 1228, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús.", + "span_text": "fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús", + "span_start": 1232, + "span_end": 1313, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb 71 anys inaugurava dins el Patronat Obrer les escoles diürnes graduades per a nins obrers", + "span_start": 1345, + "span_end": 1438, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els poemes maternals.", + "span_text": "Fou valorada com a poeta per Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Sanchis Guarner, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria però, constrenyits per l'estereotip, només li valoraren i reproduïren els poemes maternals", + "span_start": 1497, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una poetessa de la Renaixença i benefactora social vinculada a Mallorca, Catalunya i Cuba.", + "span_text": "fou una poetessa de la Renaixença i benefactora social vinculada a Mallorca, Catalunya i Cuba", + "span_start": 56, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Més instrucció i llibertat.", + "span_text": "Nasqué i es casà dins la burgesia comercial liberal, fet que l'ajudà a tenir més instrucció i llibertat que les dones del seu entorn", + "span_start": 151, + "span_end": 283, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pons i Gallarza.", + "span_text": "Emparada pel renaixentista Pons i Gallarza", + "span_start": 285, + "span_end": 327, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La poesia.", + "span_text": "de ben jove no només escriví poesia sinó que les recità en públic en diferents moments i entitats", + "span_start": 329, + "span_end": 426, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Realista d'inspiració popular i patriòtica.", + "span_text": "La seva poesia més innovadora és la realista d'inspiració popular i la patriòtica", + "span_start": 578, + "span_end": 659, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba.", + "span_text": "en la primera excel·leix explicant els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba", + "span_start": 661, + "span_end": 782, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De la catalana.", + "span_text": "En la segona, té molt clara la idea de pàtria catalana", + "span_start": 784, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "només tingué una filla", + "span_start": 971, + "span_end": 993, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII.", + "span_text": "Abordà la qüestió social des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII", + "span_start": 1050, + "span_end": 1129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera.", + "span_text": "conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera", + "span_start": 1131, + "span_end": 1228, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús.", + "span_text": "fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús", + "span_start": 1232, + "span_end": 1313, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb 71 anys inaugurava dins el Patronat Obrer les escoles diürnes graduades per a nins obrers", + "span_start": 1345, + "span_end": 1438, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els poemes maternals.", + "span_text": "Fou valorada com a poeta per Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Sanchis Guarner, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria però, constrenyits per l'estereotip, només li valoraren i reproduïren els poemes maternals", + "span_start": 1497, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921)", + "span_start": 0, + "span_end": 55, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una poetessa de la Renaixença i benefactora social vinculada a Mallorca, Catalunya i Cuba.", + "span_text": "Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921) fou una poetessa de la Renaixença i benefactora social vinculada a Mallorca, Catalunya i Cuba", + "span_start": 0, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La instrucció i la llibertat.", + "span_text": "Nasqué i es casà dins la burgesia comercial liberal, fet que l'ajudà a tenir més instrucció i llibertat que les dones del seu entorn", + "span_start": 151, + "span_end": 283, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El renaixentista Pons i Gallarza.", + "span_text": "Emparada pel renaixentista Pons i Gallarza", + "span_start": 285, + "span_end": 327, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La poesia.", + "span_text": "de ben jove no només escriví poesia sinó que les recità en públic en diferents moments i entitats", + "span_start": 329, + "span_end": 426, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La realista d'inspiració popular i la patriòtica.", + "span_text": "La seva poesia més innovadora és la realista d'inspiració popular i la patriòtica", + "span_start": 578, + "span_end": 659, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba.", + "span_text": "en la primera excel·leix explicant els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba", + "span_start": 661, + "span_end": 782, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De la catalana.", + "span_text": "En la segona, té molt clara la idea de pàtria catalana", + "span_start": 784, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "només tingué una filla", + "span_start": 971, + "span_end": 993, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII.", + "span_text": "Abordà la qüestió social des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII", + "span_start": 1050, + "span_end": 1129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera.", + "span_text": "conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera", + "span_start": 1131, + "span_end": 1228, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús.", + "span_text": "fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús", + "span_start": 1232, + "span_end": 1313, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb 71 anys inaugurava dins el Patronat Obrer les escoles diürnes graduades per a nins obrers", + "span_start": 1345, + "span_end": 1438, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els poemes maternals.", + "span_text": "Fou valorada com a poeta per Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Sanchis Guarner, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria però, constrenyits per l'estereotip, només li valoraren i reproduïren els poemes maternals", + "span_start": 1497, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1588", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Maria Josepa Izard i Llonch...", + "story": "Maria Josepa Izard i Llonch (Sabadell, 24 de febrer de 1911 - 23 de juny de 2003) va ser una ballarina, esportista i professora de música catalana. Va ser pionera de la dansa a Sabadell i a Catalunya, i va destacar també per ser pionera en la pràctica de l'esquí, l'automobilisme i altres esports. Maria Josepa Izard, Carme Mechó i Sabina Rocamor, van ensenyar dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell entre els anys 1950 i els 1990.\nFlla de l'enginyer Francesc Izard, va néixer en el si d'una família benestant. Va estudiar a les Religioses de Sant Josep de Cluny i a l'Acadèmia Miralles, a més de solfeig i piano a Sabadell i Terrassa. La vocació pel ballet la va dur a l'escola del ballarí Joan Magrinyà, de Barcelona. Ella i la seva germana Cristina van ser les dues primeres alumnes de Magrinyà. Durant la Guerra Civil es va exiliar a París i va rebre classes de la professora russa Olga Preobrajenska, estrella del Ballet Imperial Rus, la qual sempre va considerar que era la seva veritable mestra. L'any 1939 va tornar a Sabadell i va dirigir la secció de dansa clàssica d'Educación Y Descanso. El 1940 va obrir una escola al carrer de la Tapineria de Barcelona i als anys 1960 va traslladar l'estudi al carrer de Tuset de la capital catalana, fins al 1973. La seva escola de dansa, juntament amb la de Joan Magrinyà Sanromà i la de Paul Goubé i Yvonne Alexande, eren, a les dècades de 1940 i 1950, les escoles de dansa de referència a Barcelona. Izard fou una de les parelles artístiques de Joan Magrinyà, amb qui va actuar a Reus el 1940 i al Palau de la Música el 1941, a més de molts festivals i gales de Catalunya i Espanya. Destaquen les actuacions que va fer amb motiu de la inauguració del Teatre Comèdia de Barcelona el 1941.\nVa ser una enamorada de la muntanya. Sempre que podia anava a Davos i, juntament amb els seus germans, va ser pionera de la pràctica de l'esquí a Catalunya. Unes dots físiques poc convencionals la van convertir en una gran esportista que va guanyar moltes competicions. Va practicar també salts de trampolí.\nEl fons musical de Maria Josepa Izard es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de 2005. L'any 2011, el seu fons documental va ingressar a l'Arxiu Històric de Sabadell. Abraça una cronologia àmplia (1894-2003) i està format principalment per fotografies que documenten la seva vida professional i privada, amb un total de 605 imatges.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser la Maria Josepa Izard?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va impulsar la dansa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Juntament amb qui?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com ho van fer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La seva família era pobra?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En quines institucions es va formar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin conflicte bèl·lic va esdevenir-se durant la seva joventut?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va fer ella mentrestant?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va retornar a Catalunya?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per fer què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Durant quins anys va treballar a Barcelona?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'acadèmia era una de les més importants de la ciutat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb qui compartia escenari la Maria Josepa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què li agradava, a ella, a més del ball?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una ballarina, esportista i professora de música catalana.", + "span_text": "Maria Josepa Izard i Llonch (Sabadell, 24 de febrer de 1911 - 23 de juny de 2003) va ser una ballarina, esportista i professora de música catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 146, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Sabadell i a Catalunya.", + "span_text": "Va ser pionera de la dansa a Sabadell i a Catalunya", + "span_start": 148, + "span_end": 199, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Carme Mechó i Sabina Rocamor.", + "span_text": "Maria Josepa Izard, Carme Mechó i Sabina Rocamor, van ensenyar dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell", + "span_start": 298, + "span_end": 412, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ensenyant dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell entre els anys 1950 i els 1990.", + "span_text": "van ensenyar dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell entre els anys 1950 i els 1990", + "span_start": 348, + "span_end": 443, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va néixer en el si d'una família benestant", + "span_start": 480, + "span_end": 522, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les Religioses de Sant Josep de Cluny, a l'Acadèmia Miralles, i a l'escola del ballarí Joan Magrinyà, de Barcelona.", + "span_text": "Va estudiar a les Religioses de Sant Josep de Cluny i a l'Acadèmia Miralles, a més de solfeig i piano a Sabadell i Terrassa. La vocació pel ballet la va dur a l'escola del ballarí Joan Magrinyà, de Barcelona", + "span_start": 524, + "span_end": 731, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Guerra Civil.", + "span_text": "Durant la Guerra Civil es va exiliar a París", + "span_start": 812, + "span_end": 856, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es va exiliar a París i va rebre classes de la professora russa Olga Preobrajenska.", + "span_text": "Durant la Guerra Civil es va exiliar a París i va rebre classes de la professora russa Olga Preobrajenska", + "span_start": 812, + "span_end": 917, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 1939 va tornar a Sabadell", + "span_start": 1016, + "span_end": 1047, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per dirigir la secció de dansa clàssica d'Educación Y Descanso.", + "span_text": "va tornar a Sabadell i va dirigir la secció de dansa clàssica d'Educación Y Descanso", + "span_start": 1027, + "span_end": 1111, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Entre el 1940 i el 1973.", + "span_text": "El 1940 va obrir una escola al carrer de la Tapineria de Barcelona i als anys 1960 va traslladar l'estudi al carrer de Tuset de la capital catalana, fins al 1973", + "span_start": 1113, + "span_end": 1274, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la seva escola de dansa.", + "span_text": "als anys 1960 va traslladar l'estudi al carrer de Tuset de la capital catalana, fins al 1973. La seva escola de dansa", + "span_start": 1182, + "span_end": 1299, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva escola de dansa, juntament amb la de Joan Magrinyà Sanromà i la de Paul Goubé i Yvonne Alexande, eren, a les dècades de 1940 i 1950, les escoles de dansa de referència a Barcelona", + "span_start": 1276, + "span_end": 1463, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Joan Magrinyà.", + "span_text": "Izard fou una de les parelles artístiques de Joan Magrinyà, amb qui va actuar a Reus el 1940 i al Palau de la Música el 1941, a més de molts festivals i gales de Catalunya i Espanya", + "span_start": 1465, + "span_end": 1646, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La muntanya.", + "span_text": "Va ser una enamorada de la muntanya", + "span_start": 1753, + "span_end": 1788, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una ballarina, esportista i professora de música catalana.", + "span_text": "Maria Josepa Izard i Llonch (Sabadell, 24 de febrer de 1911 - 23 de juny de 2003) va ser una ballarina, esportista i professora de música catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 146, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Sabadell i a Catalunya.", + "span_text": "Va ser pionera de la dansa a Sabadell i a Catalunya", + "span_start": 148, + "span_end": 199, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Carme Mechó i Sabina Rocamor.", + "span_text": "Maria Josepa Izard, Carme Mechó i Sabina Rocamor, van ensenyar dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell", + "span_start": 298, + "span_end": 412, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ensenyant dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell entre els anys 1950 i els 1990.", + "span_text": "van ensenyar dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell entre els anys 1950 i els 1990", + "span_start": 348, + "span_end": 443, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va néixer en el si d'una família benestant", + "span_start": 480, + "span_end": 522, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les Religioses de Sant Josep de Cluny, a l'Acadèmia Miralles, i a l'escola del ballarí Joan Magrinyà, de Barcelona.", + "span_text": "Va estudiar a les Religioses de Sant Josep de Cluny i a l'Acadèmia Miralles, a més de solfeig i piano a Sabadell i Terrassa. La vocació pel ballet la va dur a l'escola del ballarí Joan Magrinyà, de Barcelona", + "span_start": 524, + "span_end": 731, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Guerra Civil.", + "span_text": "Durant la Guerra Civil es va exiliar a París", + "span_start": 812, + "span_end": 856, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es va exiliar a París i va rebre classes de la professora russa Olga Preobrajenska.", + "span_text": "Durant la Guerra Civil es va exiliar a París i va rebre classes de la professora russa Olga Preobrajenska", + "span_start": 812, + "span_end": 917, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 1939 va tornar a Sabadell", + "span_start": 1016, + "span_end": 1047, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per dirigir la secció de dansa clàssica d'Educación Y Descanso.", + "span_text": "va tornar a Sabadell i va dirigir la secció de dansa clàssica d'Educación Y Descanso", + "span_start": 1027, + "span_end": 1111, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del 1940 al 1973.", + "span_text": "El 1940 va obrir una escola al carrer de la Tapineria de Barcelona i als anys 1960 va traslladar l'estudi al carrer de Tuset de la capital catalana, fins al 1973", + "span_start": 1113, + "span_end": 1274, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la seva escola de dansa.", + "span_text": "als anys 1960 va traslladar l'estudi al carrer de Tuset de la capital catalana, fins al 1973. La seva escola de dansa", + "span_start": 1182, + "span_end": 1299, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva escola de dansa, juntament amb la de Joan Magrinyà Sanromà i la de Paul Goubé i Yvonne Alexande, eren, a les dècades de 1940 i 1950, les escoles de dansa de referència a Barcelona", + "span_start": 1276, + "span_end": 1463, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Joan Magrinyà.", + "span_text": "Izard fou una de les parelles artístiques de Joan Magrinyà", + "span_start": 1465, + "span_end": 1523, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La muntanya.", + "span_text": "Va ser una enamorada de la muntanya", + "span_start": 1753, + "span_end": 1788, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una ballarina, esportista i professora de música catalana.", + "span_text": "Maria Josepa Izard i Llonch (Sabadell, 24 de febrer de 1911 - 23 de juny de 2003) va ser una ballarina, esportista i professora de música catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 146, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Sabadell i a Catalunya.", + "span_text": "Va ser pionera de la dansa a Sabadell i a Catalunya", + "span_start": 148, + "span_end": 199, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Carme Mechó i Sabina Rocamor.", + "span_text": "Maria Josepa Izard, Carme Mechó i Sabina Rocamor, van ensenyar dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell", + "span_start": 298, + "span_end": 412, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ensenyant dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell entre els anys 1950 i els 1990.", + "span_text": "van ensenyar dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell entre els anys 1950 i els 1990", + "span_start": 348, + "span_end": 443, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va néixer en el si d'una família benestant", + "span_start": 480, + "span_end": 522, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les Religioses de Sant Josep de Cluny, a l'Acadèmia Miralles i a l'escola del ballarí Joan Magrinyà, de Barcelona.", + "span_text": "Va estudiar a les Religioses de Sant Josep de Cluny i a l'Acadèmia Miralles, a més de solfeig i piano a Sabadell i Terrassa. La vocació pel ballet la va dur a l'escola del ballarí Joan Magrinyà, de Barcelona", + "span_start": 524, + "span_end": 731, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Guerra Civil.", + "span_text": "Durant la Guerra Civil es va exiliar a París", + "span_start": 812, + "span_end": 856, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es va exiliar a París i va rebre classes de la professora russa Olga Preobrajenska.", + "span_text": "Durant la Guerra Civil es va exiliar a París i va rebre classes de la professora russa Olga Preobrajenska", + "span_start": 812, + "span_end": 917, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 1939 va tornar a Sabadell", + "span_start": 1016, + "span_end": 1047, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per dirigir la secció de dansa clàssica d'Educación Y Descanso.", + "span_text": "L'any 1939 va tornar a Sabadell i va dirigir la secció de dansa clàssica d'Educación Y Descanso", + "span_start": 1016, + "span_end": 1111, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del 1940 al 1973.", + "span_text": "El 1940 va obrir una escola al carrer de la Tapineria de Barcelona i als anys 1960 va traslladar l'estudi al carrer de Tuset de la capital catalana, fins al 1973", + "span_start": 1113, + "span_end": 1274, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tenia una escola de dansa.", + "span_text": "als anys 1960 va traslladar l'estudi al carrer de Tuset de la capital catalana, fins al 1973. La seva escola de dansa", + "span_start": 1182, + "span_end": 1299, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva escola de dansa, juntament amb la de Joan Magrinyà Sanromà i la de Paul Goubé i Yvonne Alexande, eren, a les dècades de 1940 i 1950, les escoles de dansa de referència a Barcelona", + "span_start": 1276, + "span_end": 1463, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Joan Magrinyà.", + "span_text": "Izard fou una de les parelles artístiques de Joan Magrinyà, amb qui va actuar a Reus el 1940 i al Palau de la Música el 1941, a més de molts festivals i gales de Catalunya i Espanya", + "span_start": 1465, + "span_end": 1646, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La muntanya, la pràctica de l'esquí i la pràctica de salts de trampolí.", + "span_text": "Va ser una enamorada de la muntanya. Sempre que podia anava a Davos i, juntament amb els seus germans, va ser pionera de la pràctica de l'esquí a Catalunya. Unes dots físiques poc convencionals la van convertir en una gran esportista que va guanyar moltes competicions. Va practicar també salts de trampolí", + "span_start": 1753, + "span_end": 2059, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_65", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-66", + "story": "Havíem entrat en una ensenadeta formada per dos promontoris de roca. El vent ens havia deixat, però la ressaga era grossa i anava de creixença. El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa que s'esblenava esbulladament cap a la banda de llevant, on el vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó. Allí les aigües estaven clapejades de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades. Aquell lluny tenia l'aspecte dun gran drap pelut raspatllat a repèl a trossos a trossos. Més ençà s'estenia una mena de riada d'un negre quitranós; i després, cap a primer terme, la foscor de les ones blavejava i acabava per agafar un verd blavís d'atzavara tot al voltant de la costa. En conjunt era una taula admirable d'ombrívoles grisalles.\n-N'hauria de pendre nota -vaig dir-me. No tenia pas ganes de treballar: aquell temps carregós m'emperesia; però la idea de que havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, encara no me n'havia aprofitat, mogué en la meva consciència el malestar d'una obligació incomplida. Fora mandra!- vaig mormolar; i vaig encaminar-me cap a la meva cambra a cercar el portaestudis. Mes, pel camí, a l'embocar un passadís que s'obria entre dos munts de rodells, me cridaren l'atenció algunes paraules que vaig sentir a poques passes. Havia conegut la veu del pare i la de l'Avi Mauva, i vaig voler saber lo que deien. M'interessava perquè parlaven amb cert misteri. Així, doncs, romanguí amagada i em vaig tornar tota orelles.", + "questions": [ + { + "input_text": "On havien accedit els protagonistes?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Feia vent?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era un dia clar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com era llavors?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cap on es dirigia la nuvolada?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què hi passava allà?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es descriu el mar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb què compara el narrador l'escena que contempla?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I el que veu més a prop, com ho descriu?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I encara més a prop?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com descriu la imatge completa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al protagonista li venia de gust feinejar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va despertar el seu sentit del deure?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va fer llavors?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui va sentir parlar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A una ensenadeta formada per dos promontoris de roca.", + "span_text": "Havíem entrat en una ensenadeta formada per dos promontoris de roca", + "span_start": 0, + "span_end": 67, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El vent ens havia deixat", + "span_start": 69, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa", + "span_start": 144, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa.", + "span_text": "El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa que s'esblenava esbulladament cap a la banda de llevant", + "span_start": 144, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cap a la banda de llevant.", + "span_text": "una nuvolada fosca i espessa que s'esblenava esbulladament cap a la banda de llevant", + "span_start": 179, + "span_end": 263, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó.", + "span_text": "on el vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó", + "span_start": 265, + "span_end": 332, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Clapejat de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades.", + "span_text": "les aigües estaven clapejades de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades", + "span_start": 339, + "span_end": 497, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb un gran drap pelut raspatllat a repèl a trossos a trossos.", + "span_text": "Aquell lluny tenia l'aspecte dun gran drap pelut raspatllat a repèl a trossos a trossos", + "span_start": 499, + "span_end": 586, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com una mena de riada d'un negre quitranós.", + "span_text": "Més ençà s'estenia una mena de riada d'un negre quitranós", + "span_start": 588, + "span_end": 645, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La foscor de les ones que blavejava i acabava per agafar un verd blavís d'atzavara tot al voltant de la costa.", + "span_text": "cap a primer terme, la foscor de les ones blavejava i acabava per agafar un verd blavís d'atzavara tot al voltant de la costa", + "span_start": 658, + "span_end": 783, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com una taula admirable d'ombrívoles grisalles.", + "span_text": "En conjunt era una taula admirable d'ombrívoles grisalles", + "span_start": 785, + "span_end": 842, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No tenia pas ganes de treballar", + "span_start": 883, + "span_end": 914, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La idea de que havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, encara no se n'havia aprofitat.", + "span_text": "la idea de que havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, encara no me n'havia aprofitat, mogué en la meva consciència el malestar d'una obligació incomplida", + "span_start": 956, + "span_end": 1139, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va encaminar-se cap a la seva cambra a cercar el portaestudis.", + "span_text": "vaig encaminar-me cap a la meva cambra a cercar el portaestudis", + "span_start": 1172, + "span_end": 1235, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El pare i l'Avi Mauva.", + "span_text": "Havia conegut la veu del pare i la de l'Avi Mauva", + "span_start": 1388, + "span_end": 1437, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A una ensenadeta formada per dos promontoris de roca.", + "span_text": "Havíem entrat en una ensenadeta formada per dos promontoris de roca", + "span_start": 0, + "span_end": 67, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El vent ens havia deixat", + "span_start": 69, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa", + "span_start": 144, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa.", + "span_text": "El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa", + "span_start": 144, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cap a la banda de llevant.", + "span_text": "una nuvolada fosca i espessa que s'esblenava esbulladament cap a la banda de llevant", + "span_start": 179, + "span_end": 263, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó.", + "span_text": "on el vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó", + "span_start": 265, + "span_end": 332, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Clapejat de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades.", + "span_text": "les aigües estaven clapejades de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades", + "span_start": 339, + "span_end": 497, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb un gran drap pelut raspatllat a repèl a trossos a trossos.", + "span_text": "Aquell lluny tenia l'aspecte dun gran drap pelut raspatllat a repèl a trossos a trossos", + "span_start": 499, + "span_end": 586, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com una mena de riada d'un negre quitranós.", + "span_text": "Més ençà s'estenia una mena de riada d'un negre quitranós", + "span_start": 588, + "span_end": 645, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La foscor de les ones que blavejava i acabava per agafar un verd blavís d'atzavara tot al voltant de la costa.", + "span_text": "cap a primer terme, la foscor de les ones blavejava i acabava per agafar un verd blavís d'atzavara tot al voltant de la costa", + "span_start": 658, + "span_end": 783, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com una taula admirable d'ombrívoles grisalles.", + "span_text": "En conjunt era una taula admirable d'ombrívoles grisalles", + "span_start": 785, + "span_end": 842, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No tenia pas ganes de treballar", + "span_start": 883, + "span_end": 914, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La idea de que havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, encara no se n'havia aprofitat.", + "span_text": "la idea de que havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, encara no me n'havia aprofitat, mogué en la meva consciència el malestar d'una obligació incomplida", + "span_start": 956, + "span_end": 1139, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va encaminar-se cap a la seva cambra a cercar el portaestudis.", + "span_text": "vaig encaminar-me cap a la meva cambra a cercar el portaestudis", + "span_start": 1172, + "span_end": 1235, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El pare i l'Avi Mauva.", + "span_text": "Havia conegut la veu del pare i la de l'Avi Mauva", + "span_start": 1388, + "span_end": 1437, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A una ensenadeta formada per dos promontoris de roca.", + "span_text": "Havíem entrat en una ensenadeta formada per dos promontoris de roca", + "span_start": 0, + "span_end": 67, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El vent ens havia deixat", + "span_start": 69, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca", + "span_start": 144, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa.", + "span_text": "El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa", + "span_start": 144, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Cap a la banda de llevant.", + "span_text": "una nuvolada fosca i espessa que s'esblenava esbulladament cap a la banda de llevant", + "span_start": 179, + "span_end": 263, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó.", + "span_text": "cap a la banda de llevant, on el vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó", + "span_start": 238, + "span_end": 332, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Clapejat de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades.", + "span_text": "Allí les aigües estaven clapejades de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades", + "span_start": 334, + "span_end": 497, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb un gran drap pelut raspatllat a repèl.", + "span_text": "Aquell lluny tenia l'aspecte dun gran drap pelut raspatllat a repèl", + "span_start": 499, + "span_end": 566, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com una mena de riada d'un negre quitranós.", + "span_text": "Més ençà s'estenia una mena de riada d'un negre quitranós", + "span_start": 588, + "span_end": 645, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A primer terme, la foscor de les ones blavejava i acabava per agafar un verd blavís d'atzavara tot al voltant de la costa.", + "span_text": "i després, cap a primer terme, la foscor de les ones blavejava i acabava per agafar un verd blavís d'atzavara tot al voltant de la costa", + "span_start": 647, + "span_end": 783, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com una taula admirable d'ombrívoles grisalles.", + "span_text": "En conjunt era una taula admirable d'ombrívoles grisalles", + "span_start": 785, + "span_end": 842, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No tenia pas ganes de treballar: aquell temps carregós m'emperesia", + "span_start": 883, + "span_end": 949, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La idea de que havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, encara no se n'havia aprofitat.", + "span_text": "la idea de que havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, encara no me n'havia aprofitat, mogué en la meva consciència el malestar d'una obligació incomplida", + "span_start": 956, + "span_end": 1139, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va encaminar-se cap a la seva cambra a cercar el portaestudis.", + "span_text": "vaig encaminar-me cap a la meva cambra a cercar el portaestudis", + "span_start": 1172, + "span_end": 1235, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El pare i l'Avi Mauva.", + "span_text": "Havia conegut la veu del pare i la de l'Avi Mauva, i vaig voler saber lo que deien", + "span_start": 1388, + "span_end": 1470, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1670", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Conxa Llinàs Carmona...", + "story": "Conxa Llinàs Carmona (Barcelona, 1948) és llicenciada en Filosofia Pura a la Universitat de Barcelona (1987), catedràtica de filosofia de batxillerat (1991 a 1999) i membre de l'Institut de Ciències de l'Educació (UB). També és membre del Consell de Dones de l'Hospitalet de Llobregat (2007-2010) i del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat (2010-2014). Jubilada des de 2009.[cal citació]\nHa escrit assajos i ponències sobre el feminisme. De 1991 a 1999 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'Institut d'Ensenyament Secundari Torres i Bages (1977-1983) de l'Hospitalet i també a Terrassa i a Cornellà. Des del 1988 fins al 2009 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'IES Mercè Rodoreda a l'Hospitalet. Ha practicat el feminisme en la seva experiència pedagògica i en les activitats d'investigació en les accions que les dones han fet reivindicant el seu paper en el canvi social posterior al retorn de les eleccions a l'estat espanyol.\nConxa Llinàs interpreta el moviment feminista en la pràctica diària, sense elaboracions teòriques, mostrant el poder de convocatòria de dones de l'Hospitalet des d'una posició que Linàs qualifica de 'pensament plural' i 'accions unitàries'. Es citen els espais creats a Barcelona com la Llibreria de les Dones i el Bar-Biblioteca Feminista la Sal amb concurrència de dones de l'Hospitalet. En les seves obres d'assaig ha col·laborat amb altres feministes com Anna Masó, Maria José Sánchez, Antònia Carré, Mari Chordà i Maria Pau Trayner.[cal citació]\nCom a membre del Consell Municipal de les Dones de l'Hospitalet, la seva activitat s'ha centrat en la coeducació i la recuperació de la memòria històrica de la ciutat de l'Hospitalet.[cal citació]\nVa participar en la primera \"Universitat d'Estiu de les Dones\" que es va fer l'any 2008 a Cornellà de Llobregat amb una ponència sobre les aportacions que han fet les dones en la filosofia occidental.\nHa estat nomenada com persona d'especial rellevància (PER) al Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat (2015) en reconeixement de seu treball sobre les dones. Va estudiar com es reorganitzen la seva vida privada per tenir temps per si mateixes, dins la pràctica dels treballs familiars i laborals. En l'esfera pública, Linàs estudia el foment de la col·laboració i tendència a l'agrupament espontani o en associacions que s'han format a partir de motivacions compartides a cada barri.\nVa ser professora de la FUB (Fundació Universitària del Bages), Universitat de Manresa, on impartí, juntament amb altres professores, el curs Dones Filòsofes i Científiques, per a gent gran (2019-2020).[cal citació]", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin any va néixer la Conxa Llinàs?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De quines entitats forma part?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Encara és una treballadora en actiu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què ha escrit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On ha exercit de mestra?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ella com concep el feminisme?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines iniciatives han sorgit a Barcelona en aquesta línia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui ha fet obres conjuntes Llinàs?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En què s'ha fonamentat la seva acció a l'Hospitalet?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer l'any 2008?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin reconeixement se li ha atorgat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quines qüestions investiga Llinàs?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què ha fet a la Fundació Universitària del Bages?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ho ha fet sola?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 1948.", + "span_text": "Conxa Llinàs Carmona (Barcelona, 1948)", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Filosofia Pura a la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "és llicenciada en Filosofia Pura a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 39, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De l'Institut de Ciències de l'Educació (UB), el Consell de Dones de l'Hospitalet de Llobregat i del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "membre de l'Institut de Ciències de l'Educació (UB). També és membre del Consell de Dones de l'Hospitalet de Llobregat (2007-2010) i del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 166, + "span_end": 368, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jubilada des de 2009", + "span_start": 382, + "span_end": 402, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Assajos i ponències sobre el feminisme.", + "span_text": "Ha escrit assajos i ponències sobre el feminisme", + "span_start": 417, + "span_end": 465, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Institut d'Ensenyament Secundari Torres i Bages de l'Hospitalet i també a Terrassa i a Cornellà, i a l'IES Mercè Rodoreda a l'Hospitalet.", + "span_text": "De 1991 a 1999 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'Institut d'Ensenyament Secundari Torres i Bages (1977-1983) de l'Hospitalet i també a Terrassa i a Cornellà. Des del 1988 fins al 2009 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'IES Mercè Rodoreda a l'Hospitalet", + "span_start": 467, + "span_end": 738, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'interpreta en la pràctica diària, sense elaboracions teòriques, mostrant el poder de convocatòria de dones de l'Hospitalet des d'una posició que qualifica de pensament plural i accions unitàries.", + "span_text": "Conxa Llinàs interpreta el moviment feminista en la pràctica diària, sense elaboracions teòriques, mostrant el poder de convocatòria de dones de l'Hospitalet des d'una posició que Linàs qualifica de 'pensament plural' i 'accions unitàries'", + "span_start": 974, + "span_end": 1213, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Llibreria de les Dones i el Bar-Biblioteca Feminista la Sal.", + "span_text": "Es citen els espais creats a Barcelona com la Llibreria de les Dones i el Bar-Biblioteca Feminista la Sal amb concurrència de dones de l'Hospitalet", + "span_start": 1215, + "span_end": 1362, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb altres feministes com Anna Masó, Maria José Sánchez, Antònia Carré, Mari Chordà i Maria Pau Trayner.", + "span_text": "En les seves obres d'assaig ha col·laborat amb altres feministes com Anna Masó, Maria José Sánchez, Antònia Carré, Mari Chordà i Maria Pau Trayner", + "span_start": 1364, + "span_end": 1510, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la coeducació i la recuperació de la memòria històrica de la ciutat.", + "span_text": "Com a membre del Consell Municipal de les Dones de l'Hospitalet, la seva activitat s'ha centrat en la coeducació i la recuperació de la memòria històrica de la ciutat de l'Hospitalet", + "span_start": 1525, + "span_end": 1707, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va participar en la primera Universitat d'Estiu de les Dones a Cornellà de Llobregat amb una ponència sobre les aportacions que han fet les dones en la filosofia occidental.", + "span_text": "Va participar en la primera \"Universitat d'Estiu de les Dones\" que es va fer l'any 2008 a Cornellà de Llobregat amb una ponència sobre les aportacions que han fet les dones en la filosofia occidental", + "span_start": 1722, + "span_end": 1921, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha estat nomenada com persona d'especial rellevància al Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Ha estat nomenada com persona d'especial rellevància (PER) al Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 1923, + "span_end": 2050, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com es reorganitzen les dones la seva vida privada per tenir temps per si mateixes, dins la pràctica dels treballs familiars i laborals i, en l'esfera pública, el foment de la col·laboració i tendència a l'agrupament espontani o en associacions que s'han format a partir de motivacions compartides a cada barri.", + "span_text": "sobre les dones. Va estudiar com es reorganitzen la seva vida privada per tenir temps per si mateixes, dins la pràctica dels treballs familiars i laborals. En l'esfera pública, Linàs estudia el foment de la col·laboració i tendència a l'agrupament espontani o en associacions que s'han format a partir de motivacions compartides a cada barri", + "span_start": 2090, + "span_end": 2431, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi va ser professora i impartí el curs Dones Filòsofes i Científiques, per a gent gran.", + "span_text": "Va ser professora de la FUB (Fundació Universitària del Bages), Universitat de Manresa, on impartí, juntament amb altres professores, el curs Dones Filòsofes i Científiques, per a gent", + "span_start": 2433, + "span_end": 2617, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "impartí, juntament amb altres professores, el curs Dones Filòsofes i Científiques", + "span_start": 2524, + "span_end": 2605, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El 1948.", + "span_text": "Conxa Llinàs Carmona (Barcelona, 1948)", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Filosofia Pura.", + "span_text": "és llicenciada en Filosofia Pura", + "span_start": 39, + "span_end": 71, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De l'Institut de Ciències de l'Educació (UB), el Consell de Dones de l'Hospitalet de Llobregat i del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "membre de l'Institut de Ciències de l'Educació (UB). També és membre del Consell de Dones de l'Hospitalet de Llobregat (2007-2010) i del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 166, + "span_end": 368, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jubilada des de 2009", + "span_start": 382, + "span_end": 402, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Assajos i ponències sobre el feminisme.", + "span_text": "Ha escrit assajos i ponències sobre el feminisme", + "span_start": 417, + "span_end": 465, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Institut d'Ensenyament Secundari Torres i Bages de l'Hospitalet i també a Terrassa i a Cornellà, i a l'IES Mercè Rodoreda a l'Hospitalet.", + "span_text": "De 1991 a 1999 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'Institut d'Ensenyament Secundari Torres i Bages (1977-1983) de l'Hospitalet i també a Terrassa i a Cornellà. Des del 1988 fins al 2009 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'IES Mercè Rodoreda a l'Hospitalet", + "span_start": 467, + "span_end": 738, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'interpreta en la pràctica diària, sense elaboracions teòriques, mostrant el poder de convocatòria de dones de l'Hospitalet des d'una posició que qualifica de pensament plural i accions unitàries.", + "span_text": "Conxa Llinàs interpreta el moviment feminista en la pràctica diària, sense elaboracions teòriques, mostrant el poder de convocatòria de dones de l'Hospitalet des d'una posició que Linàs qualifica de 'pensament plural' i 'accions unitàries'", + "span_start": 974, + "span_end": 1213, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Llibreria de les Dones i el Bar-Biblioteca Feminista la Sal.", + "span_text": "Es citen els espais creats a Barcelona com la Llibreria de les Dones i el Bar-Biblioteca Feminista la Sal amb concurrència de dones de l'Hospitalet", + "span_start": 1215, + "span_end": 1362, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb altres feministes com Anna Masó, Maria José Sánchez, Antònia Carré, Mari Chordà i Maria Pau Trayner.", + "span_text": "En les seves obres d'assaig ha col·laborat amb altres feministes com Anna Masó, Maria José Sánchez, Antònia Carré, Mari Chordà i Maria Pau Trayner", + "span_start": 1364, + "span_end": 1510, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la coeducació i la recuperació de la memòria històrica de la ciutat.", + "span_text": "Com a membre del Consell Municipal de les Dones de l'Hospitalet, la seva activitat s'ha centrat en la coeducació i la recuperació de la memòria històrica de la ciutat de l'Hospitalet", + "span_start": 1525, + "span_end": 1707, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va participar en la primera Universitat d'Estiu de les Dones a Cornellà de Llobregat amb una ponència sobre les aportacions que han fet les dones en la filosofia occidental.", + "span_text": "Va participar en la primera \"Universitat d'Estiu de les Dones\" que es va fer l'any 2008 a Cornellà de Llobregat amb una ponència sobre les aportacions que han fet les dones en la filosofia occidental", + "span_start": 1722, + "span_end": 1921, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha estat nomenada com persona d'especial rellevància al Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Ha estat nomenada com persona d'especial rellevància (PER) al Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 1923, + "span_end": 2050, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com es reorganitzen les dones la seva vida privada per tenir temps per si mateixes, dins la pràctica dels treballs familiars i laborals i, en l'esfera pública, el foment de la col·laboració i tendència a l'agrupament espontani o en associacions que s'han format a partir de motivacions compartides a cada barri.", + "span_text": "sobre les dones. Va estudiar com es reorganitzen la seva vida privada per tenir temps per si mateixes, dins la pràctica dels treballs familiars i laborals. En l'esfera pública, Linàs estudia el foment de la col·laboració i tendència a l'agrupament espontani o en associacions que s'han format a partir de motivacions compartides a cada barri", + "span_start": 2090, + "span_end": 2431, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi va ser professora i impartí el curs Dones Filòsofes i Científiques, per a gent gran.", + "span_text": "Va ser professora de la FUB (Fundació Universitària del Bages), Universitat de Manresa, on impartí, juntament amb altres professores, el curs Dones Filòsofes i Científiques, per a gent gran", + "span_start": 2433, + "span_end": 2622, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "impartí, juntament amb altres professores, el curs Dones Filòsofes i Científiques", + "span_start": 2524, + "span_end": 2605, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 1948.", + "span_text": "Conxa Llinàs Carmona (Barcelona, 1948)", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Filosofia Pura a la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "és llicenciada en Filosofia Pura a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 39, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De l'Institut de Ciències de l'Educació, del Consell de Dones de l'Hospitalet de Llobregat i del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "membre de l'Institut de Ciències de l'Educació (UB). També és membre del Consell de Dones de l'Hospitalet de Llobregat (2007-2010) i del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 166, + "span_end": 368, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jubilada des de 2009", + "span_start": 382, + "span_end": 402, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Assajos i ponències sobre el feminisme.", + "span_text": "Ha escrit assajos i ponències sobre el feminisme", + "span_start": 417, + "span_end": 465, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Institut d'Ensenyament Secundari Torres i Bages (1977-1983) de l'Hospitalet i també a Terrassa i a Cornellà, i des del 1988 fins al 2009 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'IES Mercè Rodoreda a l'Hospitalet.", + "span_text": "De 1991 a 1999 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'Institut d'Ensenyament Secundari Torres i Bages (1977-1983) de l'Hospitalet i també a Terrassa i a Cornellà. Des del 1988 fins al 2009 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'IES Mercè Rodoreda a l'Hospitalet", + "span_start": 467, + "span_end": 738, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Conxa Llinàs interpreta el moviment feminista en la pràctica diària, sense elaboracions teòriques, mostrant el poder de convocatòria de dones de l'Hospitalet des d'una posició que Linàs qualifica de pensament plural i accions unitàries.", + "span_text": "Conxa Llinàs interpreta el moviment feminista en la pràctica diària, sense elaboracions teòriques, mostrant el poder de convocatòria de dones de l'Hospitalet des d'una posició que Linàs qualifica de 'pensament plural' i 'accions unitàries'", + "span_start": 974, + "span_end": 1213, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Llibreria de les Dones i el Bar-Biblioteca Feminista la Sal.", + "span_text": "Es citen els espais creats a Barcelona com la Llibreria de les Dones i el Bar-Biblioteca Feminista la Sal amb concurrència de dones de l'Hospitalet", + "span_start": 1215, + "span_end": 1362, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb altres feministes com Anna Masó, Maria José Sánchez, Antònia Carré, Mari Chordà i Maria Pau Trayner.", + "span_text": "En les seves obres d'assaig ha col·laborat amb altres feministes com Anna Masó, Maria José Sánchez, Antònia Carré, Mari Chordà i Maria Pau Trayner", + "span_start": 1364, + "span_end": 1510, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la coeducació i la recuperació de la memòria històrica de la ciutat de l'Hospitalet.", + "span_text": "Com a membre del Consell Municipal de les Dones de l'Hospitalet, la seva activitat s'ha centrat en la coeducació i la recuperació de la memòria històrica de la ciutat de l'Hospitalet", + "span_start": 1525, + "span_end": 1707, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va participar en la primera Universitat d'Estiu de les Dones a Cornellà de Llobregat amb una ponència sobre les aportacions que han fet les dones en la filosofia occidental.", + "span_text": "Va participar en la primera \"Universitat d'Estiu de les Dones\" que es va fer l'any 2008 a Cornellà de Llobregat amb una ponència sobre les aportacions que han fet les dones en la filosofia occidental.", + "span_start": 1722, + "span_end": 1922, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha estat nomenada com persona d'especial rellevància al Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat.", + "span_text": "Ha estat nomenada com persona d'especial rellevància (PER) al Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat", + "span_start": 1923, + "span_end": 2050, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com es reorganitzen les dones la seva vida privada per tenir temps per si mateixes, dins la pràctica dels treballs familiars i laborals i, en l'esfera pública, el foment de la col·laboració i tendència a l'agrupament espontani o en associacions que s'han format a partir de motivacions compartides a cada barri.", + "span_text": "Va estudiar com es reorganitzen la seva vida privada per tenir temps per si mateixes, dins la pràctica dels treballs familiars i laborals. En l'esfera pública, Linàs estudia el foment de la col·laboració i tendència a l'agrupament espontani o en associacions que s'han format a partir de motivacions compartides a cada barri", + "span_start": 2107, + "span_end": 2431, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser professora de la Fundació Universitària del Bages, Universitat de Manresa, on impartí el curs Dones Filòsofes i Científiques, per a gent gran.", + "span_text": "Va ser professora de la FUB (Fundació Universitària del Bages), Universitat de Manresa, on impartí, juntament amb altres professores, el curs Dones Filòsofes i Científiques, per a gent gran", + "span_start": 2433, + "span_end": 2622, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "impartí, juntament amb altres professores, el curs Dones Filòsofes i Científiques, per a gent gran", + "span_start": 2524, + "span_end": 2622, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1655", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Fills del Sol ", + "story": "Els Fills del Sol és la idea mítica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, són fills o descendents d'una deïtat solar. La ideologia està més present en la forma de referir-se com a descendents del Sol a la classe més alta d'una societat. Aquesta ideologia està present en societats simples com complexes i està distribuïda arreu del món i de les èpoques.\nSir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals. Aleshores confongueren les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegué un culte al sol, provocant que els líders d'aquestes societats tingueren a aquestes deïtats solars com als seus ancestres. També dona l'explicació de l'atribució de ser descendents del Sol a la classe dominant considerant que la classe governant fou una tribu que sotmeté a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sinó a la que la domina.\nA l'antic Egipte i l'antiga Sumèria hi hagué una creença un poc tardana en la descendència solar dels reis. A l'Antic Egipte els faraons es creien descendents del Sol.\nLa primera dinastia dels reis d'Uruk presenta un origen diví provinent d'un déu solar.\nEls emperadors xinesos es creien descendents del Sol.\nEn dos territoris japonesos durant el primer mig mil·lenni després de Crist van aparèixer monarquies divines amb aquesta ideologia: la monarquia divina japonesa originada a Yamato i la monarquia divina japonesa originada a Ryukyu, anomenada dinastia Shoji. El regne de Ryukyo va desaparèixer el 1871.\nAl Japó d'abans de la Segona Guerra Mundial es tornà a considerar a l'emperador Arahitogami (\"Home Déu\") per a promoure el nacionalisme. Aquesta ideologia es trencà amb la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial.\nAls Andes hi aparegué al segle XV la unitat administrativa anomenada Tahuantinsuyu sota la direcció de Manco Cápac com a fill solar, segons la mitologia inca. També hi ha la llegenda inca del rei Pachacútec on el déu solar l'anomena a aquest fill. Els emperadors inques es creien descendents del Sol.\nDurant la Conquesta d'Amèrica els conqueridors espanyols s'aprofitaren de la credulitat dels natius fent-los creure que eren fills del Sol.\nEls caps suprems de Hawaii es creien descendents del Sol.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I què és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els membres de quin estrat social se solen assenyalar com a descendents del Sol?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On sol aparèixer aquest tipus d'ideologia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin estudiós n'ha parlat al respecte?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va dir?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què hauria provocat aquest oblit de què parla Fleming?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina altra justificació se li ha donat a l'existència d'aquesta ideologia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quines civilitzacions va trigar a arribar aquesta idea?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A qui s'emparentava amb el Sol a l'Antic Egipte?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I a la Xina?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I al Japó?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hi hagué alguna manifestació d'aquesta ideologia al segle XX?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin altre poble antic es relaciona amb aquesta ideologia?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui se'n va aprofitar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dels Fills del Sol.", + "span_text": "Els Fills del Sol", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La idea mítica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, són fills o descendents d'una deïtat solar.", + "span_text": "Els Fills del Sol és la idea mítica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, són fills o descendents d'una deïtat solar", + "span_start": 0, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els de la classe més alta.", + "span_text": "La ideologia està més present en la forma de referir-se com a descendents del Sol a la classe més alta d'una societat", + "span_start": 169, + "span_end": 286, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Està present en societats simples com complexes i està distribuïda arreu del món i de les èpoques.", + "span_text": "Aquesta ideologia està present en societats simples com complexes i està distribuïda arreu del món i de les èpoques", + "span_start": 288, + "span_end": 403, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sir Reginald Fleming Johnston.", + "span_text": "Sir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals", + "span_start": 405, + "span_end": 571, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals.", + "span_text": "Sir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals", + "span_start": 405, + "span_end": 571, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que confongueren les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegué un culte al sol, provocant que els líders d'aquestes societats tingueren a aquestes deïtats solars com als seus ancestres.", + "span_text": "Aleshores confongueren les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegué un culte al sol, provocant que els líders d'aquestes societats tingueren a aquestes deïtats solars com als seus ancestres", + "span_start": 573, + "span_end": 785, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la classe governant fou una tribu que sotmeté a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sinó a la que la domina.", + "span_text": "També dona l'explicació de l'atribució de ser descendents del Sol a la classe dominant considerant que la classe governant fou una tribu que sotmeté a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sinó a la que la domina", + "span_start": 787, + "span_end": 1032, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'antic Egipte i l'antiga Sumèria.", + "span_text": "A l'antic Egipte i l'antiga Sumèria hi hagué una creença un poc tardana en la descendència solar dels reis", + "span_start": 1034, + "span_end": 1140, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Als faraons.", + "span_text": "A l'Antic Egipte els faraons es creien descendents del Sol", + "span_start": 1142, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als emperadors.", + "span_text": "Els emperadors xinesos es creien descendents del Sol", + "span_start": 1289, + "span_end": 1341, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la monarquia divina japonesa originada a Yamato i la monarquia divina japonesa originada a Ryukyu, anomenada dinastia Shoji.", + "span_text": "En dos territoris japonesos durant el primer mig mil·lenni després de Crist van aparèixer monarquies divines amb aquesta ideologia: la monarquia divina japonesa originada a Yamato i la monarquia divina japonesa originada a Ryukyu, anomenada dinastia Shoji", + "span_start": 1343, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al Japó d'abans de la Segona Guerra Mundial es tornà a considerar a l'emperador Arahitogami (\"Home Déu\") per a promoure el nacionalisme. Aquesta ideologia es trencà amb la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial", + "span_start": 1644, + "span_end": 1859, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'inca.", + "span_text": "Als Andes hi aparegué al segle XV la unitat administrativa anomenada Tahuantinsuyu sota la direcció de Manco Cápac com a fill solar, segons la mitologia inca", + "span_start": 1861, + "span_end": 2018, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els conqueridors espanyols.", + "span_text": "Durant la Conquesta d'Amèrica els conqueridors espanyols s'aprofitaren de la credulitat dels natius fent-los creure que eren fills del Sol", + "span_start": 2162, + "span_end": 2300, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dels Fills del Sol.", + "span_text": "Els Fills del Sol", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La idea mítica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, són fills o descendents d'una deïtat solar.", + "span_text": "Els Fills del Sol és la idea mítica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, són fills o descendents d'una deïtat solar", + "span_start": 0, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els de la classe més alta.", + "span_text": "La ideologia està més present en la forma de referir-se com a descendents del Sol a la classe més alta d'una societat", + "span_start": 169, + "span_end": 286, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Està present en societats simples com complexes i està distribuïda arreu del món i de les èpoques.", + "span_text": "Aquesta ideologia està present en societats simples com complexes i està distribuïda arreu del món i de les èpoques", + "span_start": 288, + "span_end": 403, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sir Reginald Fleming Johnston.", + "span_text": "Sir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals", + "span_start": 405, + "span_end": 571, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals.", + "span_text": "Sir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals", + "span_start": 405, + "span_end": 571, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que confongueren les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegué un culte al sol, provocant que els líders d'aquestes societats tingueren a aquestes deïtats solars com als seus ancestres.", + "span_text": "Aleshores confongueren les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegué un culte al sol, provocant que els líders d'aquestes societats tingueren a aquestes deïtats solars com als seus ancestres", + "span_start": 573, + "span_end": 785, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la classe governant fou una tribu que sotmeté a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sinó a la que la domina.", + "span_text": "També dona l'explicació de l'atribució de ser descendents del Sol a la classe dominant considerant que la classe governant fou una tribu que sotmeté a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sinó a la que la domina", + "span_start": 787, + "span_end": 1032, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'antic Egipte i l'antiga Sumèria.", + "span_text": "A l'antic Egipte i l'antiga Sumèria hi hagué una creença un poc tardana en la descendència solar dels reis", + "span_start": 1034, + "span_end": 1140, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Als faraons.", + "span_text": "A l'Antic Egipte els faraons es creien descendents del Sol", + "span_start": 1142, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als emperadors.", + "span_text": "Els emperadors xinesos es creien descendents del Sol", + "span_start": 1289, + "span_end": 1341, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la monarquia divina japonesa originada a Yamato i la monarquia divina japonesa originada a Ryukyu, anomenada dinastia Shoji.", + "span_text": "En dos territoris japonesos durant el primer mig mil·lenni després de Crist van aparèixer monarquies divines amb aquesta ideologia: la monarquia divina japonesa originada a Yamato i la monarquia divina japonesa originada a Ryukyu, anomenada dinastia Shoji", + "span_start": 1343, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al Japó d'abans de la Segona Guerra Mundial es tornà a considerar a l'emperador Arahitogami (\"Home Déu\") per a promoure el nacionalisme. Aquesta ideologia es trencà amb la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial", + "span_start": 1644, + "span_end": 1859, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'inca.", + "span_text": "Als Andes hi aparegué al segle XV la unitat administrativa anomenada Tahuantinsuyu sota la direcció de Manco Cápac com a fill solar, segons la mitologia inca", + "span_start": 1861, + "span_end": 2018, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els conqueridors espanyols.", + "span_text": "Durant la Conquesta d'Amèrica els conqueridors espanyols s'aprofitaren de la credulitat dels natius fent-los creure que eren fills del", + "span_start": 2162, + "span_end": 2296, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dels Fills del Sol.", + "span_text": "Els Fills del Sol", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És la idea mítica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, són fills o descendents d'una deïtat solar.", + "span_text": "és la idea mítica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, són fills o descendents d'una deïtat solar", + "span_start": 18, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els de la classe més alta d'una societat.", + "span_text": "La ideologia està més present en la forma de referir-se com a descendents del Sol a la classe més alta d'una societat", + "span_start": 169, + "span_end": 286, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Està present en societats simples com complexes i està distribuïda arreu del món i de les èpoques.", + "span_text": "Aquesta ideologia està present en societats simples com complexes i està distribuïda arreu del món i de les èpoques", + "span_start": 288, + "span_end": 403, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sir Reginald Fleming Johnston.", + "span_text": "Sir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals", + "span_start": 405, + "span_end": 571, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals.", + "span_text": "Sir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals", + "span_start": 405, + "span_end": 571, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que confonguessin les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegué un culte al sol, provocant que els líders d'aquestes societats tinguessin a aquestes deïtats solars com als seus ancestres.", + "span_text": "Aleshores confongueren les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegué un culte al sol, provocant que els líders d'aquestes societats tingueren a aquestes deïtats solars com als seus ancestres", + "span_start": 573, + "span_end": 785, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la classe governant fou una tribu que sotmeté a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sinó a la que la domina.", + "span_text": "També dona l'explicació de l'atribució de ser descendents del Sol a la classe dominant considerant que la classe governant fou una tribu que sotmeté a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sinó a la que la domina", + "span_start": 787, + "span_end": 1032, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'antic Egipte i l'antiga Sumèria.", + "span_text": "A l'antic Egipte i l'antiga Sumèria hi hagué una creença un poc tardana en la descendència solar dels reis", + "span_start": 1034, + "span_end": 1140, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Als faraons.", + "span_text": "A l'Antic Egipte els faraons es creien descendents del Sol", + "span_start": 1142, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als emperadors xinesos.", + "span_text": "Els emperadors xinesos es creien descendents del Sol", + "span_start": 1289, + "span_end": 1341, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Als membres de la monarquia divina japonesa originada a Yamato i la monarquia divina japonesa originada a Ryukyu, anomenada dinastia Shoji.", + "span_text": "En dos territoris japonesos durant el primer mig mil·lenni després de Crist van aparèixer monarquies divines amb aquesta ideologia: la monarquia divina japonesa originada a Yamato i la monarquia divina japonesa originada a Ryukyu, anomenada dinastia Shoji", + "span_start": 1343, + "span_end": 1598, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al Japó d'abans de la Segona Guerra Mundial es tornà a considerar a l'emperador Arahitogami (\"Home Déu\") per a promoure el nacionalisme", + "span_start": 1644, + "span_end": 1779, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'inca.", + "span_text": "Als Andes hi aparegué al segle XV la unitat administrativa anomenada Tahuantinsuyu sota la direcció de Manco Cápac com a fill solar, segons la mitologia inca. També hi ha la llegenda inca del rei Pachacútec on el déu solar l'anomena a aquest fill", + "span_start": 1861, + "span_end": 2107, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Durant la Conquesta d'Amèrica, els conqueridors espanyols.", + "span_text": "Durant la Conquesta d'Amèrica els conqueridors espanyols s'aprofitaren de la credulitat dels natius fent-los creure que eren fills del Sol", + "span_start": 2162, + "span_end": 2300, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_55", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "tros de paper - CORRESPONDÈNCIA DEL TEMPS-10", + "story": "Ara, ¿no és una vergonya que tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got?\nAquesta és una de les moltes que ens passen, mentre el temps ens balanceja entre l'hivern i l'estiu, entre els números 3o i 6o de defuncions, entre la por i l'esperança, sense arribar mai a res definitiu.\nDesprés, li diuen a un que se li acaba l'humor. No es que l'acabi, és que el més guapo es mareja i torna tarumba amb les coqueteries i rampells d'una temporada com aquesta.\nHi ha periòdics que es burlen del rellotge del Teatre de Santa Creu, perquè un dia ha caminat mitja hora.\n\nJo no me'n burlo; ans bé el planyo, i encara no sé com aquesta mitja hora no l'ha caminada cap endarrera.\nQuan fins les Quaranta Hores varen haver-se de mudar d'església el divendres, ¿què volen que els succeeixi a les pobres hores d'un rellotge de teatre, criades entre gent informal i acostumades a pendre-s'ho tot com a cosa de comèdia?\nEls repeteixo que estem frescos.\nMai havien tingut més raó que ara els que diuen que no es pot fer cabal de res d'aquest món.\nEn les coses més senzilles està un exposat a fer judicis temeraris.\nEl dimarts passat, per no anar més lluny, va caure un manobra de dalt d'un terrat del carrer de Jerusalem, i a l'arribar a baix ja era cos.\nGeneralment en un cas així se sol exclamar:\n-Quina desgràcia!", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és una infàmia segons el narrador?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què el caracteritza a ell, segons les seves pròpies paraules?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I a aquell de qui té enveja?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan passa això que descriu el narrador?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Entre quines emocions transita, el narrador?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Assoleix quelcom absolut?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què li retreuen?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Segons ell, què és el que li passa en realitat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De què se'n riuen els diaris?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El narrador també?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què els ha passat a les Quaranta Hores?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A què estan habituades?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Segons el narrador, és cert que no se li pot donar importància a res?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De què es corre perill quan es tracten les qüestions més simples?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va passar dimarts passat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got.", + "span_text": "no és una vergonya que tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got", + "span_start": 6, + "span_end": 215, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Té ànima immortal i és espanyol i batejat.", + "span_text": "tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat", + "span_start": 29, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que és l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got.", + "span_text": "hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got", + "span_start": 80, + "span_end": 215, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mentre el temps ens balanceja entre l'hivern i l'estiu.", + "span_text": "Aquesta és una de les moltes que ens passen, mentre el temps ens balanceja entre l'hivern i l'estiu", + "span_start": 217, + "span_end": 316, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La por i l'esperança.", + "span_text": "entre la por i l'esperança", + "span_start": 359, + "span_end": 385, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "sense arribar mai a res definitiu", + "span_start": 387, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que se li acaba l'humor.", + "span_text": "Després, li diuen a un que se li acaba l'humor", + "span_start": 422, + "span_end": 468, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el més guapo es mareja i torna tarumba amb les coqueteries i rampells d'una temporada com aquesta.", + "span_text": "No es que l'acabi, és que el més guapo es mareja i torna tarumba amb les coqueteries i rampells d'una temporada com aquesta", + "span_start": 470, + "span_end": 593, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del rellotge del Teatre de Santa Creu.", + "span_text": "Hi ha periòdics que es burlen del rellotge del Teatre de Santa Creu", + "span_start": 595, + "span_end": 663, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo no me'n burlo", + "span_start": 703, + "span_end": 719, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que varen haver-se de mudar d'església el divendres.", + "span_text": "Quan fins les Quaranta Hores varen haver-se de mudar d'església el divendres", + "span_start": 809, + "span_end": 885, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A pendre-s'ho tot com a cosa de comèdia.", + "span_text": "les pobres hores d'un rellotge de teatre, criades entre gent informal i acostumades a pendre-s'ho tot com a cosa de comèdia", + "span_start": 918, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Mai havien tingut més raó que ara els que diuen que no es pot fer cabal de res d'aquest món", + "span_start": 1076, + "span_end": 1167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De fer judicis temeraris.", + "span_text": "En les coses més senzilles està un exposat a fer judicis temeraris", + "span_start": 1169, + "span_end": 1235, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va caure un manobra de dalt d'un terrat del carrer de Jerusalem, i a l'arribar a baix ja era cos.", + "span_text": "El dimarts passat, per no anar més lluny, va caure un manobra de dalt d'un terrat del carrer de Jerusalem, i a l'arribar a baix ja era cos", + "span_start": 1237, + "span_end": 1375, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got.", + "span_text": "no és una vergonya que tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got", + "span_start": 6, + "span_end": 215, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Té ànima immortal i és espanyol i batejat.", + "span_text": "tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat", + "span_start": 29, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que és l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got.", + "span_text": "hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got", + "span_start": 80, + "span_end": 215, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mentre el temps ens balanceja entre l'hivern i l'estiu.", + "span_text": "Aquesta és una de les moltes que ens passen, mentre el temps ens balanceja entre l'hivern i l'estiu", + "span_start": 217, + "span_end": 316, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La por i l'esperança.", + "span_text": "entre la por i l'esperança", + "span_start": 359, + "span_end": 385, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "sense arribar mai a res definitiu", + "span_start": 387, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que se li acaba l'humor.", + "span_text": "Després, li diuen a un que se li acaba l'humor", + "span_start": 422, + "span_end": 468, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el més guapo es mareja i torna tarumba amb les coqueteries i rampells d'una temporada com aquesta.", + "span_text": "No es que l'acabi, és que el més guapo es mareja i torna tarumba amb les coqueteries i rampells d'una temporada com aquesta", + "span_start": 470, + "span_end": 593, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del rellotge del Teatre de Santa Creu.", + "span_text": "Hi ha periòdics que es burlen del rellotge del Teatre de Santa Creu", + "span_start": 595, + "span_end": 663, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo no me'n burlo", + "span_start": 703, + "span_end": 719, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que varen haver-se de mudar d'església el divendres.", + "span_text": "Quan fins les Quaranta Hores varen haver-se de mudar d'església el divendres", + "span_start": 809, + "span_end": 885, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A pendre-s'ho tot com a cosa de comèdia.", + "span_text": "les pobres hores d'un rellotge de teatre, criades entre gent informal i acostumades a pendre-s'ho tot com a cosa de comèdia", + "span_start": 918, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Mai havien tingut més raó que ara els que diuen que no es pot fer cabal de res d'aquest món", + "span_start": 1076, + "span_end": 1167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De fer judicis temeraris.", + "span_text": "En les coses més senzilles està un exposat a fer judicis temeraris", + "span_start": 1169, + "span_end": 1235, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va caure un manobra de dalt d'un terrat del carrer de Jerusalem, i a l'arribar a baix ja era cos.", + "span_text": "El dimarts passat, per no anar més lluny, va caure un manobra de dalt d'un terrat del carrer de Jerusalem, i a l'arribar a baix ja era cos", + "span_start": 1237, + "span_end": 1375, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació.", + "span_text": "Ara, ¿no és una vergonya que tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que té ànima immortal i és espanyol i batejat.", + "span_text": "tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat", + "span_start": 29, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que és l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got.", + "span_text": "hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got", + "span_start": 80, + "span_end": 215, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mentre el temps ens balanceja entre l'hivern i l'estiu.", + "span_text": "Aquesta és una de les moltes que ens passen, mentre el temps ens balanceja entre l'hivern i l'estiu", + "span_start": 217, + "span_end": 316, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Entre la por i l'esperança.", + "span_text": "entre la por i l'esperança", + "span_start": 359, + "span_end": 385, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "sense arribar mai a res definitiu", + "span_start": 387, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que se li acaba l'humor.", + "span_text": "Després, li diuen a un que se li acaba l'humor", + "span_start": 422, + "span_end": 468, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el més guapo es mareja i torna tarumba amb les coqueteries i rampells d'una temporada com aquesta.", + "span_text": "No es que l'acabi, és que el més guapo es mareja i torna tarumba amb les coqueteries i rampells d'una temporada com aquesta", + "span_start": 470, + "span_end": 593, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del rellotge del Teatre de Santa Creu.", + "span_text": "Hi ha periòdics que es burlen del rellotge del Teatre de Santa Creu", + "span_start": 595, + "span_end": 663, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo no me'n burlo; ans bé el planyo", + "span_start": 703, + "span_end": 737, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que varen haver-se de mudar d'església el divendres.", + "span_text": "Quan fins les Quaranta Hores varen haver-se de mudar d'església el divendres", + "span_start": 809, + "span_end": 885, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A pendre-s'ho tot com a cosa de comèdia.", + "span_text": "què volen que els succeeixi a les pobres hores d'un rellotge de teatre, criades entre gent informal i acostumades a pendre-s'ho tot com a cosa de comèdia", + "span_start": 888, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Mai havien tingut més raó que ara els que diuen que no es pot fer cabal de res d'aquest món", + "span_start": 1076, + "span_end": 1167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De fer judicis temeraris.", + "span_text": "En les coses més senzilles està un exposat a fer judicis temeraris", + "span_start": 1169, + "span_end": 1235, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que va caure un manobra de dalt d'un terrat del carrer de Jerusalem, i a l'arribar a baix ja era cos.", + "span_text": "El dimarts passat, per no anar més lluny, va caure un manobra de dalt d'un terrat del carrer de Jerusalem, i a l'arribar a baix ja era cos", + "span_start": 1237, + "span_end": 1375, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_478", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Caterina Coromina i Agustí...", + "story": "Caterina Coromina i Agustí (Oristà, 19 d'octubre de 1824 - Vic, 11 de juliol de 1893) fou una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.\nVa nàixer en una masia de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, de la qual els seus pares naixeren els masovers. D'origen humil, no assistí a l'escola i passà la infància i la joventut fent de pastora i aprenent la vida camperola al costat dels seus onze germans, en un ambient auster i molt religiós, aspectes que van marcar la seva vida posterior. Tot i que des de jove volia entrar a la vida claustral, la manca de dot li va impedir aquesta possibilitat.\nA finals de 1852, quan tenia vint-i-vuit anys, davant les necessitats de la famí­lia, es dedicà al servei domèstic on romangué durant dinou anys. Primerament va treballar en una masia i després es traslladà a Santpedor com a majordoma d'un capellà. Possiblement va ser aquí on aprengué a llegir amb l'obra La imitació de Crist de Thomas de Kempis, lectura que la feu aprofundir en la seva pietat.\nL'any 1855 va anar a viure a Vic per entrar al servei de diferents cases de la ciutat, fins que el 1872 decidí deixar la feina de minyona i, amb els seus estalvis, llogar un espai que li permetés dur a la pràctica la seva vocació. S'instal·là al carrer Nou i es plantejà la fundació d'un orde que es dediqués a l'assistència als malalts. Els atenia amb una tassa on portava els remeis que necessitaven, preparats pel farmacèutic. Aquesta és la raó per la qual la coneixien com «la noia de la xicra». Començà la seva tasca sola, però amb la voluntat d'aconseguir companyes, fet que aconseguí el 1877, any en què amb tres dones més inicià la seva vida comunitària i, amb el vistiplau del bisbe Colomer, fundà la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat de la qual fou superiora fins al 1886.\nVivien en una pobresa tan extrema que les primeres companyes es van desanimar i durant un període tornà a quedar-se sola, però un any després es va refer el grup i els primers vots de l'Institut van ser pronunciats el 1881. Un cop consolidada, la congregació s'estengué per altres punts de la geografia catalana: Ripoll, Sant Genís de Vilassar, Manlleu, Torelló, Martorell i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.\nLa incorporació de novícies amb més formació cultural va provocar, a partir de 1886, que s'introduïssin canvis en el funcionament de l'orde. A Caterina Coromina, dona senzilla que no sabia escriure i llegia amb dificultats, li van arrabassar l'administració de l'Institut i la van desplaçar a la casa de Vilassar de Mar. La fundadora de la congregació va veure com la nova directora qüestionava un dels principis que havien regit la seva vida conventual des dels inicis, la pobresa. Tornà a Vic on romangué fins a la seva mort, entre la crítica d'una part de la comunitat i la veneració de l'altra. L'any 2006 el papa Benet XVI la declarà venerable.", + "questions": [ + { + "input_text": "Per què és coneguda Caterina Coromina?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina escola va estudiar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com va ser la seva infantesa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què somiava fer en la seva joventut?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la seva primera feina?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A quina ciutat es va traslladar posteriorment?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què hi va fer allà?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I després?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què l'anomenaven la noia de la xicra?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va crear més endavant?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quins territoris catalans es va replicar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què la van apartar de les tasques administratives de la institució?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin dels fonaments de l'ordre corria perill sota la nova direcció?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin reconeixement ha rebut?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Per ser una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat.", + "span_text": "Caterina Coromina i Agustí (Oristà, 19 d'octubre de 1824 - Vic, 11 de juliol de 1893) fou una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat", + "span_start": 0, + "span_end": 181, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No hi assistí.", + "span_text": "no assistí a l'escola", + "span_start": 372, + "span_end": 393, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La passà fent de pastora i aprenent la vida camperola al costat dels seus onze germans, en un ambient auster i molt religiós.", + "span_text": "passà la infància i la joventut fent de pastora i aprenent la vida camperola al costat dels seus onze germans, en un ambient auster i molt religiós", + "span_start": 396, + "span_end": 544, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Entrar a la vida claustral.", + "span_text": "des de jove volia entrar a la vida claustral", + "span_start": 604, + "span_end": 648, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El servei domèstic.", + "span_text": "A finals de 1852, quan tenia vint-i-vuit anys, davant les necessitats de la famí­lia, es dedicà al servei domèstic", + "span_start": 702, + "span_end": 816, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Primerament en una masia i després a Santpedor com a majordoma d'un capellà.", + "span_text": "Primerament va treballar en una masia i després es traslladà a Santpedor com a majordoma d'un capellà", + "span_start": 848, + "span_end": 950, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Vic.", + "span_text": "L'any 1855 va anar a viure a Vic", + "span_start": 1102, + "span_end": 1134, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va entrar al servei de diferents cases de la ciutat.", + "span_text": "L'any 1855 va anar a viure a Vic per entrar al servei de diferents cases de la ciutat", + "span_start": 1102, + "span_end": 1187, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Decidí deixar la feina de minyona i, amb els seus estalvis, va llogar un espai que li permetés dur a la pràctica la seva vocació.", + "span_text": "el 1872 decidí deixar la feina de minyona i, amb els seus estalvis, llogar un espai que li permetés dur a la pràctica la seva vocació", + "span_start": 1198, + "span_end": 1331, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè es dedicava a l'assistència als malalts i els atenia amb una tassa on portava els remeis que necessitaven, preparats pel farmacèutic.", + "span_text": "S'instal·là al carrer Nou i es plantejà la fundació d'un orde que es dediqués a l'assistència als malalts. Els atenia amb una tassa on portava els remeis que necessitaven, preparats pel farmacèutic. Aquesta és la raó per la qual la coneixien com «la noia de la xicra»", + "span_start": 1333, + "span_end": 1603, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La congregació de les Germanes Josefines de la Caritat.", + "span_text": "fundà la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat", + "span_start": 1808, + "span_end": 1868, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Ripoll, Sant Genís de Vilassar, Manlleu, Torelló, Martorell i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.", + "span_text": "la congregació s'estengué per altres punts de la geografia catalana: Ripoll, Sant Genís de Vilassar, Manlleu, Torelló, Martorell i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres", + "span_start": 2153, + "span_end": 2320, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè era una dona senzilla que no sabia escriure i llegia amb dificultats.", + "span_text": "A Caterina Coromina, dona senzilla que no sabia escriure i llegia amb dificultats, li van arrabassar l'administració de l'Institut", + "span_start": 2463, + "span_end": 2593, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La pobresa.", + "span_text": "la nova directora qüestionava un dels principis que havien regit la seva vida conventual des dels inicis, la pobresa", + "span_start": 2687, + "span_end": 2804, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El papa Benet XVI la declarà venerable.", + "span_text": "L'any 2006 el papa Benet XVI la declarà venerable", + "span_start": 2922, + "span_end": 2972, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Per ser una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat.", + "span_text": "Caterina Coromina i Agustí (Oristà, 19 d'octubre de 1824 - Vic, 11 de juliol de 1893) fou una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat", + "span_start": 0, + "span_end": 181, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No hi assistí.", + "span_text": "no assistí a l'escola", + "span_start": 372, + "span_end": 393, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La passà fent de pastora i aprenent la vida camperola al costat dels seus onze germans, en un ambient auster i molt religiós.", + "span_text": "passà la infància i la joventut fent de pastora i aprenent la vida camperola al costat dels seus onze germans, en un ambient auster i molt religiós", + "span_start": 396, + "span_end": 544, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Entrar a la vida claustral.", + "span_text": "des de jove volia entrar a la vida claustral", + "span_start": 604, + "span_end": 648, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El servei domèstic.", + "span_text": "A finals de 1852, quan tenia vint-i-vuit anys, davant les necessitats de la famí­lia, es dedicà al servei domèstic", + "span_start": 702, + "span_end": 816, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Primerament en una masia i després a Santpedor com a majordoma d'un capellà.", + "span_text": "Primerament va treballar en una masia i després es traslladà a Santpedor com a majordoma d'un capellà", + "span_start": 848, + "span_end": 950, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Vic.", + "span_text": "L'any 1855 va anar a viure a Vic", + "span_start": 1102, + "span_end": 1134, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va entrar al servei de diferents cases de la ciutat.", + "span_text": "L'any 1855 va anar a viure a Vic per entrar al servei de diferents cases de la ciutat", + "span_start": 1102, + "span_end": 1187, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Decidí deixar la feina de minyona i, amb els seus estalvis, va llogar un espai que li permetés dur a la pràctica la seva vocació.", + "span_text": "el 1872 decidí deixar la feina de minyona i, amb els seus estalvis, llogar un espai que li permetés dur a la pràctica la seva vocació", + "span_start": 1198, + "span_end": 1331, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè es dedicava a l'assistència als malalts i els atenia amb una tassa on portava els remeis que necessitaven, preparats pel farmacèutic.", + "span_text": "S'instal·là al carrer Nou i es plantejà la fundació d'un orde que es dediqués a l'assistència als malalts. Els atenia amb una tassa on portava els remeis que necessitaven, preparats pel farmacèutic. Aquesta és la raó per la qual la coneixien com «la noia de la xicra»", + "span_start": 1333, + "span_end": 1603, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La congregació de les Germanes Josefines de la Caritat.", + "span_text": "fundà la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat", + "span_start": 1808, + "span_end": 1868, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Ripoll, Sant Genís de Vilassar, Manlleu, Torelló, Martorell i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.", + "span_text": "la congregació s'estengué per altres punts de la geografia catalana: Ripoll, Sant Genís de Vilassar, Manlleu, Torelló, Martorell i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres", + "span_start": 2153, + "span_end": 2320, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè era una dona senzilla que no sabia escriure i llegia amb dificultats.", + "span_text": "A Caterina Coromina, dona senzilla que no sabia escriure i llegia amb dificultats, li van arrabassar l'administració de l'Institut", + "span_start": 2463, + "span_end": 2593, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La pobresa.", + "span_text": "la nova directora qüestionava un dels principis que havien regit la seva vida conventual des dels inicis, la pobresa", + "span_start": 2687, + "span_end": 2804, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El papa Benet XVI la declarà venerable.", + "span_text": "L'any 2006 el papa Benet XVI la declarà venerable", + "span_start": 2922, + "span_end": 2972, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Per ser una religiosa catalana.", + "span_text": "Caterina Coromina i Agustí (Oristà, 19 d'octubre de 1824 - Vic, 11 de juliol de 1893) fou una religiosa catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 112, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No assistí a l'escola.", + "span_text": "no assistí a l'escola", + "span_start": 372, + "span_end": 393, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La passà fent de pastora i aprenent la vida camperola al costat dels seus onze germans.", + "span_text": "passà la infància i la joventut fent de pastora i aprenent la vida camperola al costat dels seus onze germans", + "span_start": 396, + "span_end": 506, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Entrar a la vida claustral.", + "span_text": "des de jove volia entrar a la vida claustral", + "span_start": 604, + "span_end": 648, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El servei domèstic.", + "span_text": "A finals de 1852, quan tenia vint-i-vuit anys, davant les necessitats de la famí­lia, es dedicà al servei domèstic on romangué durant dinou anys", + "span_start": 702, + "span_end": 846, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Primerament va treballar en una masia i després es traslladà a Santpedor com a majordoma d'un capellà.", + "span_text": "Primerament va treballar en una masia i després es traslladà a Santpedor com a majordoma d'un capellà", + "span_start": 848, + "span_end": 950, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Vic.", + "span_text": "L'any 1855 va anar a viure a Vic per entrar al servei de diferents cases de la ciutat", + "span_start": 1102, + "span_end": 1187, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va entrar al servei de diferents cases de la ciutat.", + "span_text": "L'any 1855 va anar a viure a Vic per entrar al servei de diferents cases de la ciutat", + "span_start": 1102, + "span_end": 1187, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va llogar un espai que li permetés dur a la pràctica la seva vocació.", + "span_text": "fins que el 1872 decidí deixar la feina de minyona i, amb els seus estalvis, llogar un espai que li permetés dur a la pràctica la seva vocació", + "span_start": 1189, + "span_end": 1331, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè es dedicava a l'assistència als malalts i els atenia amb una tassa on portava els remeis que necessitaven, preparats pel farmacèutic.", + "span_text": "S'instal·là al carrer Nou i es plantejà la fundació d'un orde que es dediqués a l'assistència als malalts. Els atenia amb una tassa on portava els remeis que necessitaven, preparats pel farmacèutic. Aquesta és la raó per la qual la coneixien com «la noia de la xicra»", + "span_start": 1333, + "span_end": 1603, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La congregació de les Germanes Josefines de la Caritat.", + "span_text": "fundà la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat", + "span_start": 1808, + "span_end": 1868, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Ripoll, Sant Genís de Vilassar, Manlleu, Torelló, Martorell i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.", + "span_text": "la congregació s'estengué per altres punts de la geografia catalana: Ripoll, Sant Genís de Vilassar, Manlleu, Torelló, Martorell i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres", + "span_start": 2153, + "span_end": 2320, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè era una dona senzilla que no sabia escriure i llegia amb dificultats.", + "span_text": "A Caterina Coromina, dona senzilla que no sabia escriure i llegia amb dificultats, li van arrabassar l'administració de l'Institut", + "span_start": 2463, + "span_end": 2593, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La pobresa.", + "span_text": "La fundadora de la congregació va veure com la nova directora qüestionava un dels principis que havien regit la seva vida conventual des dels inicis, la pobresa", + "span_start": 2643, + "span_end": 2804, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El papa Benet XVI la declarà venerable.", + "span_text": "L'any 2006 el papa Benet XVI la declarà venerable", + "span_start": 2922, + "span_end": 2972, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1548", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Koixtxei...", + "story": "Koixtxei (també Kosxei o Kaixtxei; Коще́й en rus; Костій en ucraïnès; Kościej en polonès; Kostěj en txec) és un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava. Koixtxei és l'arquetipus d'antagonista: se'l descriu com el raptor de la dona de l'heroi. De fet, cap conte descriu físicament Koixtxei, tot i que les il·lustracions dels contes, dibuixos animats i cinema el representen com un home molt vell i lleig. També se'l coneix com a Koixtxei l'Immortal o Koixtxei el Sense Mort (Коще́й Бессме́ртный en rus, Кості́й Безду́шний o Кощі́й Безсме́ртний en ucraïnès, Kostěj nesmrtelný en txec), o com a Tsar Koixtxei. L'ortografia de la paraula en rus i altres llengües eslaves (Kościej o Kostěj) indicaria que el nom deriva del mot kost (кость en rus, kość en polonès) que vol dir \"os\", implicant una aparença semblant a la d'un esquelet.\nKoixtxei no pot morir per mètodes convencionals. La seva Mort (o ànima depenent de la interpretació) està amagada fora del seu cos, dins d'una agulla, que és dins d'un ou, que és dins d'un ànec, que és dins d'una llebre, que és dins d'un cofre de ferro (el cofre de vegades és de vidre o d'or) enterrat al peu d'un roure a l'Illa de Buian al mig de l'oceà. Si la seva anima resta il·lesa, Koixtxei no pot morir. Si el cofre és descobert, la llebre fugirà; si es caça la llebre, l'ànec volarà. Si algú acaba posseint l'ou, en Koixtxei es debilita, es posa malalt i perd les seves capacitats màgiques. Si se sacseja l'ou, en Koixtxei també és sacsejat, i si es trenca l'agulla, en Koixtxei mor.\nLa mort de Koixtxei l'Immortal és un conte tradicional rus que Aleksandr Afanàssiev va incloure al seu recopilatori Narodnye russkie skazki. Aquest recopilatori està inclòs a l'obra d'Andrew Lang The Red Fairy Book.\nKoixtxei també apareix com a antagonista a les versions russes de diversos contes tradicionals europeus.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quin arquetip correspon?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina funció té en els relats?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com és físicament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina altra imatge se li atribueix?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina part d'ell és oculta?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què farà la llebre si troben el cofre?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li pot passar llavors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina serà la conseqüència?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I si algú es queda l'ou?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què passarà si agiten l'ou?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I què es podrà trencar llavors?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Això què implicarà?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Del Koixtxei.", + "span_text": "Koixtxei (també Kosxei o Kaixtxei; Коще́й en rus; Костій en ucraïnès; Kościej en polonès; Kostěj en txec) és un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava", + "span_start": 0, + "span_end": 160, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava.", + "span_text": "és un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava", + "span_start": 105, + "span_end": 160, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'antagonista.", + "span_text": "Koixtxei és l'arquetipus d'antagonista", + "span_start": 162, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És el raptor de la dona de l'heroi.", + "span_text": "se'l descriu com el raptor de la dona de l'heroi", + "span_start": 202, + "span_end": 250, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un home molt vell i lleig.", + "span_text": "el representen com un home molt vell i lleig", + "span_start": 367, + "span_end": 411, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una aparença semblant a la d'un esquelet.", + "span_text": "L'ortografia de la paraula en rus i altres llengües eslaves (Kościej o Kostěj) indicaria que el nom deriva del mot kost (кость en rus, kość en polonès) que vol dir \"os\", implicant una aparença semblant a la d'un esquelet", + "span_start": 610, + "span_end": 830, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La seva Mort (o ànima depenent de la interpretació).", + "span_text": "La seva Mort (o ànima depenent de la interpretació) està amagada fora del seu cos", + "span_start": 881, + "span_end": 962, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fora del seu cos, dins d'una agulla, que és dins d'un ou, que és dins d'un ànec, que és dins d'una llebre, que és dins d'un cofre de ferro enterrat al peu d'un roure a l'Illa de Buian al mig de l'oceà.", + "span_text": "està amagada fora del seu cos, dins d'una agulla, que és dins d'un ou, que és dins d'un ànec, que és dins d'una llebre, que és dins d'un cofre de ferro (el cofre de vegades és de vidre o d'or) enterrat al peu d'un roure a l'Illa de Buian al mig de l'oceà", + "span_start": 933, + "span_end": 1187, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fugirà.", + "span_text": "Si el cofre és descobert, la llebre fugirà", + "span_start": 1244, + "span_end": 1286, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la cacin.", + "span_text": "la llebre fugirà; si es caça la llebre", + "span_start": 1270, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'ànec volarà.", + "span_text": "si es caça la llebre, l'ànec volarà", + "span_start": 1288, + "span_end": 1323, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que en Koixtxei es debilitarà, es posarà malalt i perdrà les seves capacitats màgiques.", + "span_text": "Si algú acaba posseint l'ou, en Koixtxei es debilita, es posa malalt i perd les seves capacitats màgiques", + "span_start": 1325, + "span_end": 1430, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que en Koixtxei també serà sacsejat.", + "span_text": "Si se sacseja l'ou, en Koixtxei també és sacsejat", + "span_start": 1432, + "span_end": 1481, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'agulla.", + "span_text": "si es trenca l'agulla", + "span_start": 1485, + "span_end": 1506, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que en Koixtxei morirà.", + "span_text": "si es trenca l'agulla, en Koixtxei mor", + "span_start": 1485, + "span_end": 1523, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Del Koixtxei.", + "span_text": "Koixtxei (també Kosxei o Kaixtxei; Коще́й en rus; Костій en ucraïnès; Kościej en polonès; Kostěj en txec) és un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava", + "span_start": 0, + "span_end": 160, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava.", + "span_text": "és un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava", + "span_start": 105, + "span_end": 160, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'antagonista.", + "span_text": "Koixtxei és l'arquetipus d'antagonista", + "span_start": 162, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És el raptor de la dona de l'heroi.", + "span_text": "se'l descriu com el raptor de la dona de l'heroi", + "span_start": 202, + "span_end": 250, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un home molt vell i lleig.", + "span_text": "el representen com un home molt vell i lleig", + "span_start": 367, + "span_end": 411, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una aparença semblant a la d'un esquelet.", + "span_text": "L'ortografia de la paraula en rus i altres llengües eslaves (Kościej o Kostěj) indicaria que el nom deriva del mot kost (кость en rus, kość en polonès) que vol dir \"os\", implicant una aparença semblant a la d'un esquelet", + "span_start": 610, + "span_end": 830, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La seva Mort (o ànima depenent de la interpretació).", + "span_text": "La seva Mort (o ànima depenent de la interpretació) està amagada fora del seu cos", + "span_start": 881, + "span_end": 962, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fora del seu cos, dins d'una agulla, que és dins d'un ou, que és dins d'un ànec, que és dins d'una llebre, que és dins d'un cofre de ferro enterrat al peu d'un roure a l'Illa de Buian al mig de l'oceà.", + "span_text": "està amagada fora del seu cos, dins d'una agulla, que és dins d'un ou, que és dins d'un ànec, que és dins d'una llebre, que és dins d'un cofre de ferro (el cofre de vegades és de vidre o d'or) enterrat al peu d'un roure a l'Illa de Buian al mig de l'oceà", + "span_start": 933, + "span_end": 1187, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fugirà.", + "span_text": "Si el cofre és descobert, la llebre fugirà", + "span_start": 1244, + "span_end": 1286, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la cacin.", + "span_text": "la llebre fugirà; si es caça la llebre", + "span_start": 1270, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'ànec volarà.", + "span_text": "si es caça la llebre, l'ànec volarà", + "span_start": 1288, + "span_end": 1323, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que en Koixtxei es debilitarà, es posarà malalt i perdrà les seves capacitats màgiques.", + "span_text": "Si algú acaba posseint l'ou, en Koixtxei es debilita, es posa malalt i perd les seves capacitats màgiques", + "span_start": 1325, + "span_end": 1430, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que en Koixtxei també serà sacsejat.", + "span_text": "Si se sacseja l'ou, en Koixtxei també és sacsejat", + "span_start": 1432, + "span_end": 1481, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'agulla.", + "span_text": "si es trenca l'agulla", + "span_start": 1485, + "span_end": 1506, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que en Koixtxei morirà.", + "span_text": "si es trenca l'agulla, en Koixtxei mor", + "span_start": 1485, + "span_end": 1523, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Del Koixtxei.", + "span_text": "Koixtxei (també Kosxei o Kaixtxei; Коще́й en rus; Костій en ucraïnès; Kościej en polonès; Kostěj en txec) és un personatge", + "span_start": 0, + "span_end": 121, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava.", + "span_text": "és un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava", + "span_start": 105, + "span_end": 160, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'antagonista.", + "span_text": "Koixtxei és l'arquetipus d'antagonista", + "span_start": 162, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És el raptor de la dona de l'heroi.", + "span_text": "se'l descriu com el raptor de la dona de l'heroi", + "span_start": 202, + "span_end": 250, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un home molt vell i lleig.", + "span_text": "el representen com un home molt vell i lleig", + "span_start": 367, + "span_end": 411, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una aparença semblant a la d'un esquelet.", + "span_text": "L'ortografia de la paraula en rus i altres llengües eslaves (Kościej o Kostěj) indicaria que el nom deriva del mot kost (кость en rus, kość en polonès) que vol dir \"os\", implicant una aparença semblant a la d'un esquelet", + "span_start": 610, + "span_end": 830, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La seva Mort (o ànima depenent de la interpretació).", + "span_text": "La seva Mort (o ànima depenent de la interpretació) està amagada", + "span_start": 881, + "span_end": 945, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dins d'una agulla, que és dins d'un ou, que és dins d'un ànec, que és dins d'una llebre, que és dins d'un cofre de ferro enterrat al peu d'un roure a l'Illa de Buian al mig de l'oceà.", + "span_text": "està amagada fora del seu cos, dins d'una agulla, que és dins d'un ou, que és dins d'un ànec, que és dins d'una llebre, que és dins d'un cofre de ferro (el cofre de vegades és de vidre o d'or) enterrat al peu d'un roure a l'Illa de Buian al mig de l'oceà", + "span_start": 933, + "span_end": 1187, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fugirà.", + "span_text": "Si el cofre és descobert, la llebre fugirà", + "span_start": 1244, + "span_end": 1286, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la caçaran.", + "span_text": "la llebre fugirà; si es caça la llebre", + "span_start": 1270, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'ànec volarà.", + "span_text": "si es caça la llebre, l'ànec volarà", + "span_start": 1288, + "span_end": 1323, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En Koixtxei es debilitarà, es posarà malalt i perdrà les seves capacitats màgiques.", + "span_text": "Si algú acaba posseint l'ou, en Koixtxei es debilita, es posa malalt i perd les seves capacitats màgiques", + "span_start": 1325, + "span_end": 1430, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que en Koixtxei també serà sacsejat.", + "span_text": "Si se sacseja l'ou, en Koixtxei també és sacsejat", + "span_start": 1432, + "span_end": 1481, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'agulla.", + "span_text": "si es trenca l'agulla", + "span_start": 1485, + "span_end": 1506, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que en Koixtxei morirà.", + "span_text": "si es trenca l'agulla, en Koixtxei mor", + "span_start": 1485, + "span_end": 1523, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_756", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "120 anys de la guerra més curta de la història", + "story": "La guerra més curta de la història va durar trenta-vuit minuts, va començar a les 9 del matí del 27 d'agost del 1896 i quaranta minuts més tard ja havia acabat l'únic bombardeig de la disputa. Malgrat la brevetat però, la guerra entre Zanzíbar i Regne Unit, va deixar 500 víctimes, cap d'elles britànica. Zanzíbar, l'illa que actualment pertany a Tanzània, s'havia independitzat el 1858 dels sultans d'Oman. Havia estat 150 anys sota el poder d'aquest sultanat que havia pres el relleu als portuguesos, que l'havien ocupat el 1499. Tot i la seva independència, vivien sota una gran influència britànica que es va fer evident en l'enfrontament que ocorrugé avui fa 120 anys. El 25 d'agost d'aquell mateix anys va morir el sultà que governava l'illa, Hamad ibn Thuwaini. El seu cosí Khalid ibn Barghash, de només 29 anys, va aprofitar el buit de poder per efectuar un cop d'estat que no va agradar gens als britànics. Londres havia escollit ja el seu candidat, Hamud ibn Muhammad, i no va tardar en ordenar a Barghash que abdiqués. De fet, un tractat del 1886 donava aquest privilegi als britànics: Zanzíbar no podia tenir un sultà que no hagués estat autoritzat pel cònsul britànic. Barghash, que ja havia ocupat el palau del sultà, va desobeïr l'ultimàtum britànic que li exigia que les seves tropes abandonessin el palau. La resposta de Barghash va ser ben diferent, va mobilitzar la guàrdia del palau i va muntar-hi una barricada. Els britànics van mobilitzar tres creuers, dos vaixells de guerra, 150 fusellers navals i marins i 900 zanzibaresos. A l'altre bàndol, defensaven el palau unes 2.800 persones, la majoria civils, però també la guàrdia del sultà, empleats i esclaus del palau. A les 9 del matí del dia 27 d'agost va acabar l'ultimàtum i a les 9 i dos minuts va començar el bombardeig britànic que va encendre el palau. Des de palau van disparar a les tropes probirtàniques sense èxit, ja que la seva defensa ja havia quedat neutralitzada amb l'incendi. Tot plegat va durar trenta-vuit minuts, en l'incendi van morir-hi 500 persones i només un mariner birtànic va resultar ferit. D'aquesta manera els britànics es van sortir amb la seva. Barghash va escapar a Tanganica, en aquell moment sota domini alemany, i Hamud va regnar l'illa. No va ser fins el 1963 que Zanzíbar es va independitzar del Regne Unit.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina duració va tenir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quins atacs van tenir lloc en el conflicte?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui hi va estar involucrat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què és Zanzibar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin fet va desencadenar el conflicte?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En què es basaven els britànics per exercir el seu poder?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Barghash va renunciar al poder?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va fer contràriament?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I com van reaccionar els anglesos?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui estava en el bàndol de Barghash?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es va iniciar l'atac britànic?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què li va passar al palau?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A qui va afectar aquest fet?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I del bàndol britànic?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De la guerra més curta de la història.", + "span_text": "La guerra més curta de la història", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Trenta-vuit minuts.", + "span_text": "va durar trenta-vuit minuts", + "span_start": 35, + "span_end": 62, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un únic bombardeig.", + "span_text": "únic bombardeig de la disputa", + "span_start": 162, + "span_end": 191, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Zanzíbar i Regne Unit.", + "span_text": "la guerra entre Zanzíbar i Regne Unit", + "span_start": 219, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una illa que actualment pertany a Tanzània.", + "span_text": "Zanzíbar, l'illa que actualment pertany a Tanzània", + "span_start": 305, + "span_end": 355, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va morir el sultà que governava l'illa, Hamad ibn Thuwaini, i el seu cosí Khalid ibn Barghash, va aprofitar el buit de poder per efectuar un cop d'estat que no va agradar gens als britànics, que havien escollit ja el seu candidat, Hamud ibn Muhammad, i no van tardar en ordenar a Barghash que abdiqués.", + "span_text": "El 25 d'agost d'aquell mateix anys va morir el sultà que governava l'illa, Hamad ibn Thuwaini. El seu cosí Khalid ibn Barghash, de només 29 anys, va aprofitar el buit de poder per efectuar un cop d'estat que no va agradar gens als britànics. Londres havia escollit ja el seu candidat, Hamud ibn Muhammad, i no va tardar en ordenar a Barghash que abdiqués", + "span_start": 674, + "span_end": 1028, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En un tractat del 1886 que els donava aquest privilegi.", + "span_text": "un tractat del 1886 donava aquest privilegi als britànics: Zanzíbar no podia tenir un sultà que no hagués estat autoritzat pel cònsul britànic", + "span_start": 1038, + "span_end": 1180, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Barghash, que ja havia ocupat el palau del sultà, va desobeïr l'ultimàtum britànic que li exigia que les seves tropes abandonessin el palau", + "span_start": 1182, + "span_end": 1321, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va mobilitzar la guàrdia del palau i va muntar-hi una barricada.", + "span_text": "La resposta de Barghash va ser ben diferent, va mobilitzar la guàrdia del palau i va muntar-hi una barricada", + "span_start": 1323, + "span_end": 1431, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van mobilitzar tres creuers, dos vaixells de guerra, 150 fusellers navals i marins i 900 zanzibaresos.", + "span_text": "Els britànics van mobilitzar tres creuers, dos vaixells de guerra, 150 fusellers navals i marins i 900 zanzibaresos", + "span_start": 1433, + "span_end": 1548, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Unes 2.800 persones, la majoria civils, però també la guàrdia del sultà, empleats i esclaus del palau.", + "span_text": "A l'altre bàndol, defensaven el palau unes 2.800 persones, la majoria civils, però també la guàrdia del sultà, empleats i esclaus del palau", + "span_start": 1550, + "span_end": 1689, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 27 d'agost a les 9 i dos minuts.", + "span_text": "A les 9 del matí del dia 27 d'agost va acabar l'ultimàtum i a les 9 i dos minuts va començar el bombardeig britànic que va encendre el palau", + "span_start": 1691, + "span_end": 1831, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va encendre.", + "span_text": "va encendre el palau", + "span_start": 1811, + "span_end": 1831, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A 500 persones, que van morir.", + "span_text": "van morir-hi 500 persones", + "span_start": 2020, + "span_end": 2045, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Només a un mariner.", + "span_text": "només un mariner birtànic va resultar ferit", + "span_start": 2048, + "span_end": 2091, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De la guerra més curta de la història.", + "span_text": "La guerra més curta de la història", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Trenta-vuit minuts.", + "span_text": "va durar trenta-vuit minuts", + "span_start": 35, + "span_end": 62, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un únic bombardeig.", + "span_text": "únic bombardeig de la disputa", + "span_start": 162, + "span_end": 191, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Zanzíbar i Regne Unit.", + "span_text": "la guerra entre Zanzíbar i Regne Unit", + "span_start": 219, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una illa que actualment pertany a Tanzània.", + "span_text": "Zanzíbar, l'illa que actualment pertany a Tanzània", + "span_start": 305, + "span_end": 355, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va morir el sultà que governava l'illa, Hamad ibn Thuwaini, i el seu cosí Khalid ibn Barghash, va aprofitar el buit de poder per efectuar un cop d'estat que no va agradar gens als britànics, que havien escollit ja el seu candidat, Hamud ibn Muhammad, i no van tardar en ordenar a Barghash que abdiqués.", + "span_text": "El 25 d'agost d'aquell mateix anys va morir el sultà que governava l'illa, Hamad ibn Thuwaini. El seu cosí Khalid ibn Barghash, de només 29 anys, va aprofitar el buit de poder per efectuar un cop d'estat que no va agradar gens als britànics. Londres havia escollit ja el seu candidat, Hamud ibn Muhammad, i no va tardar en ordenar a Barghash que abdiqués", + "span_start": 674, + "span_end": 1028, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En un tractat del 1886 que els donava aquest privilegi.", + "span_text": "un tractat del 1886 donava aquest privilegi als britànics: Zanzíbar no podia tenir un sultà que no hagués estat autoritzat pel cònsul britànic", + "span_start": 1038, + "span_end": 1180, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Barghash, que ja havia ocupat el palau del sultà, va desobeïr l'ultimàtum britànic que li exigia que les seves tropes abandonessin el palau", + "span_start": 1182, + "span_end": 1321, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va mobilitzar la guàrdia del palau i va muntar-hi una barricada.", + "span_text": "La resposta de Barghash va ser ben diferent, va mobilitzar la guàrdia del palau i va muntar-hi una barricada", + "span_start": 1323, + "span_end": 1431, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van mobilitzar tres creuers, dos vaixells de guerra, 150 fusellers navals i marins i 900 zanzibaresos.", + "span_text": "Els britànics van mobilitzar tres creuers, dos vaixells de guerra, 150 fusellers navals i marins i 900 zanzibaresos", + "span_start": 1433, + "span_end": 1548, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Unes 2.800 persones, la majoria civils, però també la guàrdia del sultà, empleats i esclaus del palau.", + "span_text": "A l'altre bàndol, defensaven el palau unes 2.800 persones, la majoria civils, però també la guàrdia del sultà, empleats i esclaus del palau", + "span_start": 1550, + "span_end": 1689, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El dia 27 d'agost a les 9 i dos minuts.", + "span_text": "A les 9 del matí del dia 27 d'agost va acabar l'ultimàtum i a les 9 i dos minuts va començar el bombardeig britànic que va encendre el palau", + "span_start": 1691, + "span_end": 1831, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va encendre.", + "span_text": "el bombardeig britànic que va encendre el palau", + "span_start": 1784, + "span_end": 1831, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A 500 persones.", + "span_text": "en l'incendi van morir-hi 500 persones", + "span_start": 2007, + "span_end": 2045, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Només a un mariner.", + "span_text": "només un mariner birtànic", + "span_start": 2048, + "span_end": 2073, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De la guerra més curta de la història.", + "span_text": "La guerra més curta de la història", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Trenta-vuit minuts.", + "span_text": "va durar trenta-vuit minuts", + "span_start": 35, + "span_end": 62, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un únic bombardeig.", + "span_text": "l'únic bombardeig de la disputa", + "span_start": 160, + "span_end": 191, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Zanzíbar i Regne Unit.", + "span_text": "la guerra entre Zanzíbar i Regne Unit", + "span_start": 219, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una illa que actualment pertany a Tanzània.", + "span_text": "Zanzíbar, l'illa que actualment pertany a Tanzània", + "span_start": 305, + "span_end": 355, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va morir el sultà que governava l'illa i el seu cosí va aprofitar el buit de poder per efectuar un cop d'estat que no va agradar gens als britànics, que havien escollit ja el seu candidat.", + "span_text": "El 25 d'agost d'aquell mateix anys va morir el sultà que governava l'illa, Hamad ibn Thuwaini. El seu cosí Khalid ibn Barghash, de només 29 anys, va aprofitar el buit de poder per efectuar un cop d'estat que no va agradar gens als britànics. Londres havia escollit ja el seu candidat, Hamud ibn Muhammad, i no va tardar en ordenar a Barghash que abdiqués", + "span_start": 674, + "span_end": 1028, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En un tractat de 1886.", + "span_text": "De fet, un tractat del 1886 donava aquest privilegi als britànics: Zanzíbar no podia tenir un sultà que no hagués estat autoritzat pel cònsul britànic", + "span_start": 1030, + "span_end": 1180, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Barghash, que ja havia ocupat el palau del sultà, va desobeïr l'ultimàtum britànic que li exigia que les seves tropes abandonessin el palau", + "span_start": 1182, + "span_end": 1321, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va mobilitzar la guàrdia del palau i va muntar-hi una barricada.", + "span_text": "La resposta de Barghash va ser ben diferent, va mobilitzar la guàrdia del palau i va muntar-hi una barricada", + "span_start": 1323, + "span_end": 1431, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van mobilitzar tres creuers, dos vaixells de guerra, 150 fusellers navals i marins i 900 zanzibaresos.", + "span_text": "Els britànics van mobilitzar tres creuers, dos vaixells de guerra, 150 fusellers navals i marins i 900 zanzibaresos", + "span_start": 1433, + "span_end": 1548, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Unes 2.800 persones, la majoria civils, però també la guàrdia del sultà, empleats i esclaus del palau.", + "span_text": "A l'altre bàndol, defensaven el palau unes 2.800 persones, la majoria civils, però també la guàrdia del sultà, empleats i esclaus del palau", + "span_start": 1550, + "span_end": 1689, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El dia 27 d'agost a les 9 i dos minuts.", + "span_text": "A les 9 del matí del dia 27 d'agost va acabar l'ultimàtum i a les 9 i dos minuts va començar el bombardeig britànic que va encendre el palau", + "span_start": 1691, + "span_end": 1831, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va encendre.", + "span_text": "el bombardeig britànic que va encendre el palau", + "span_start": 1784, + "span_end": 1831, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A 500 persones.", + "span_text": "en l'incendi van morir-hi 500 persones", + "span_start": 2007, + "span_end": 2045, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Només a un mariner.", + "span_text": "només un mariner birtànic va resultar ferit", + "span_start": 2048, + "span_end": 2091, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1484", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Manifestació a València per aturar ‘projectes urbanístics sense sentit’", + "story": "El col·lectiu ‘València no està en venda', que agrupa a més d'un centenar d'entitats implicades ‘en la defensa del dret a l'habitatge i de l'horta', s'ha manifestat per a demanar que l'Ajuntament pari ‘els projectes urbanístics que no tenen cap sentit' perquè, a parer seu, construirà més habitatge ‘quan no hi ha hagut un creixement demogràfic'. La manifestació ha recorregut els carrers del centre de la ciutat fins a la Plaça de l'Ajuntament per a finalitzar a la Plaça de Manises. En la manifestació s'han pogut escoltar consignes com ‘València no està en venda', ‘la ciutat per qui l'habita i no per qui la visita', ‘volem vore l'horta, no la terra morta'. La portaveu de la campanya, Silvia Cortés, ha afirmat que creuen que ‘amb un govern més esquerrà, sobretot en qüestions com el territori i l'habitatge, seria una cosa diferent' en matèria urbanística. No obstant això, ha criticat que hi ha ‘molts projectes urbanístics damunt de la taula com la ZAL, el PAI de Benimaclet o del Grau o el projecte de Godella per a construir més i més i destruir l'horta'. Els manifestants han demanat controls sobre la ‘turistificació que sofreix la ciutat' i sobre la ‘bombolla del lloguer', ‘perquè cada vegada és més inaccessible poder llogar un habitatge', ha defensat Cortès. ‘Ja no es compren habitatges o se subscriuen tantes hipoteques perquè hi ha hagut una crisi i estem en una situació més precària. Ara ha canviat el model i molta gent intenta llogar un pis per a poder viure i la realitat és que cada vegada és més inaccessible, ja que un preu mitjà del lloguer ara són 600 euros i amb un sou de 1.000 euros per a una família és molt complex', ha agregat. A més, els manifestants han marxat per a defensar l'horta com a ‘patrimoni cultural, econòmic i ambiental, perquè és un pulmó de la ciutat'. D'altra banda, han demanat mesures de control per a detenir la pujada dels preus del lloguer, amb uns preus màxims perquè ‘no es pugui comerciar amb el dret a l'habitatge, perquè no pot ser una mercaderia sinó que ha de ser un dret'.", + "questions": [ + { + "input_text": "De quina agrupació parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui l'integra?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu objectiu comú?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com han protestat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què reclamen?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què troben que és innecessària la construcció de més pisos?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On ha acabat la manifestació?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui és la representant de la lluita?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En quins àmbits creu que un govern d'esquerres marcaria la diferència?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins projectes urbanístics ha plantejat el govern actual?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quines qüestions volen els manifestants que se supervisin des de l'ajuntament?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què ja no és freqüent la compra d'immobles?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El lloguer és accessible?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin valor té l'horta segons els protestants?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel que fa al lloguer, què volen aconseguir?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Del col·lectiu València no està en venda.", + "span_text": "El col·lectiu ‘València no està en venda'", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Més d'un centenar d'entitats.", + "span_text": "agrupa a més d'un centenar d'entitats implicades", + "span_start": 47, + "span_end": 95, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La defensa del dret a l'habitatge i de l'horta.", + "span_text": "més d'un centenar d'entitats implicades ‘en la defensa del dret a l'habitatge i de l'horta'", + "span_start": 56, + "span_end": 147, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'han manifestat.", + "span_text": "s'ha manifestat", + "span_start": 149, + "span_end": 164, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que l'Ajuntament pari els projectes urbanístics que no tenen cap sentit.", + "span_text": "demanar que l'Ajuntament pari ‘els projectes urbanístics que no tenen cap sentit'", + "span_start": 171, + "span_end": 252, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè no hi ha hagut un creixement demogràfic.", + "span_text": "construirà més habitatge ‘quan no hi ha hagut un creixement demogràfic'", + "span_start": 274, + "span_end": 345, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Plaça de Manises.", + "span_text": "La manifestació ha recorregut els carrers del centre de la ciutat fins a la Plaça de l'Ajuntament per a finalitzar a la Plaça de Manises", + "span_start": 347, + "span_end": 483, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Silvia Cortés.", + "span_text": "La portaveu de la campanya, Silvia Cortés", + "span_start": 662, + "span_end": 703, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En qüestions com el territori i l'habitatge.", + "span_text": "ha afirmat que creuen que ‘amb un govern més esquerrà, sobretot en qüestions com el territori i l'habitatge, seria una cosa diferent'", + "span_start": 705, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La ZAL, el PAI de Benimaclet o del Grau i el projecte de Godella.", + "span_text": "molts projectes urbanístics damunt de la taula com la ZAL, el PAI de Benimaclet o del Grau o el projecte de Godella", + "span_start": 903, + "span_end": 1018, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La turistificació que sofreix la ciutat i la bombolla del lloguer.", + "span_text": "Els manifestants han demanat controls sobre la ‘turistificació que sofreix la ciutat' i sobre la ‘bombolla del lloguer'", + "span_start": 1066, + "span_end": 1185, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha hagut una crisi i estem en una situació més precària.", + "span_text": "Ja no es compren habitatges o se subscriuen tantes hipoteques perquè hi ha hagut una crisi i estem en una situació més precària", + "span_start": 1276, + "span_end": 1403, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "molta gent intenta llogar un pis per a poder viure i la realitat és que cada vegada és més inaccessible, ja que un preu mitjà del lloguer ara són 600 euros i amb un sou de 1.000 euros per a una família és molt complex", + "span_start": 1431, + "span_end": 1648, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És patrimoni cultural, econòmic i ambiental, perquè és un pulmó de la ciutat.", + "span_text": "els manifestants han marxat per a defensar l'horta com a ‘patrimoni cultural, econòmic i ambiental, perquè és un pulmó de la ciutat'", + "span_start": 1670, + "span_end": 1802, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mesures de control per a detenir la pujada dels preus del lloguer, amb uns preus màxims perquè no es pugui comerciar amb el dret a l'habitatge.", + "span_text": "han demanat mesures de control per a detenir la pujada dels preus del lloguer, amb uns preus màxims perquè ‘no es pugui comerciar amb el dret a l'habitatge, perquè no pot ser una mercaderia sinó que ha de ser un dret'", + "span_start": 1819, + "span_end": 2036, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Del col·lectiu València no està en venda.", + "span_text": "El col·lectiu ‘València no està en venda'", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Més d'un centenar d'entitats.", + "span_text": "agrupa a més d'un centenar d'entitats", + "span_start": 47, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La defensa del dret a l'habitatge i de l'horta.", + "span_text": "més d'un centenar d'entitats implicades ‘en la defensa del dret a l'habitatge i de l'horta'", + "span_start": 56, + "span_end": 147, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'han manifestat.", + "span_text": "s'ha manifestat", + "span_start": 149, + "span_end": 164, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que l'Ajuntament pari els projectes urbanístics que no tenen cap sentit.", + "span_text": "demanar que l'Ajuntament pari ‘els projectes urbanístics que no tenen cap sentit'", + "span_start": 171, + "span_end": 252, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè no hi ha hagut un creixement demogràfic.", + "span_text": "construirà més habitatge ‘quan no hi ha hagut un creixement demogràfic'", + "span_start": 274, + "span_end": 345, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Plaça de Manises.", + "span_text": "La manifestació ha recorregut els carrers del centre de la ciutat fins a la Plaça de l'Ajuntament per a finalitzar a la Plaça de Manises", + "span_start": 347, + "span_end": 483, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Silvia Cortés.", + "span_text": "La portaveu de la campanya, Silvia Cortés", + "span_start": 662, + "span_end": 703, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En qüestions com el territori i l'habitatge.", + "span_text": "ha afirmat que creuen que ‘amb un govern més esquerrà, sobretot en qüestions com el territori i l'habitatge, seria una cosa diferent'", + "span_start": 705, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La ZAL, el PAI de Benimaclet o del Grau i el projecte de Godella.", + "span_text": "molts projectes urbanístics damunt de la taula com la ZAL, el PAI de Benimaclet o del Grau o el projecte de Godella", + "span_start": 903, + "span_end": 1018, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La turistificació que sofreix la ciutat i la bombolla del lloguer.", + "span_text": "Els manifestants han demanat controls sobre la ‘turistificació que sofreix la ciutat' i sobre la ‘bombolla del lloguer'", + "span_start": 1066, + "span_end": 1185, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha hagut una crisi i estem en una situació més precària.", + "span_text": "Ja no es compren habitatges o se subscriuen tantes hipoteques perquè hi ha hagut una crisi i estem en una situació més precària", + "span_start": 1276, + "span_end": 1403, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "molta gent intenta llogar un pis per a poder viure i la realitat és que cada vegada és més inaccessible, ja que un preu mitjà del lloguer ara són 600 euros i amb un sou de 1.000 euros per a una família és molt complex", + "span_start": 1431, + "span_end": 1648, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És patrimoni cultural, econòmic i ambiental, perquè és un pulmó de la ciutat.", + "span_text": "els manifestants han marxat per a defensar l'horta com a ‘patrimoni cultural, econòmic i ambiental, perquè és un pulmó de la ciutat'", + "span_start": 1670, + "span_end": 1802, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mesures de control per a detenir la pujada dels preus del lloguer, amb uns preus màxims perquè no es pugui comerciar amb el dret a l'habitatge.", + "span_text": "han demanat mesures de control per a detenir la pujada dels preus del lloguer, amb uns preus màxims perquè ‘no es pugui comerciar amb el dret a l'habitatge, perquè no pot ser una mercaderia sinó que ha de ser un dret'", + "span_start": 1819, + "span_end": 2036, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Del col·lectiu València no està en venda.", + "span_text": "El col·lectiu ‘València no està en venda'", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Més d'un centenar d'entitats.", + "span_text": "agrupa a més d'un centenar d'entitats", + "span_start": 47, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La defensa del dret a l'habitatge i de l'horta.", + "span_text": "més d'un centenar d'entitats implicades ‘en la defensa del dret a l'habitatge i de l'horta'", + "span_start": 56, + "span_end": 147, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'han manifestat.", + "span_text": "s'ha manifestat", + "span_start": 149, + "span_end": 164, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que l'Ajuntament pari els projectes urbanístics que no tenen cap sentit.", + "span_text": "s'ha manifestat per a demanar que l'Ajuntament pari ‘els projectes urbanístics que no tenen cap sentit'", + "span_start": 149, + "span_end": 252, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè no hi ha hagut un creixement demogràfic.", + "span_text": "que l'Ajuntament pari ‘els projectes urbanístics que no tenen cap sentit' perquè, a parer seu, construirà més habitatge ‘quan no hi ha hagut un creixement demogràfic'", + "span_start": 179, + "span_end": 345, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Plaça de Manises.", + "span_text": "La manifestació ha recorregut els carrers del centre de la ciutat fins a la Plaça de l'Ajuntament per a finalitzar a la Plaça de Manises", + "span_start": 347, + "span_end": 483, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Silvia Cortés.", + "span_text": "La portaveu de la campanya, Silvia Cortés", + "span_start": 662, + "span_end": 703, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En qüestions com el territori i l'habitatge.", + "span_text": "ha afirmat que creuen que ‘amb un govern més esquerrà, sobretot en qüestions com el territori i l'habitatge, seria una cosa diferent", + "span_start": 705, + "span_end": 837, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La ZAL, el PAI de Benimaclet o del Grau i el projecte de Godella.", + "span_text": "projectes urbanístics damunt de la taula com la ZAL, el PAI de Benimaclet o del Grau o el projecte de Godella per a construir més i més i destruir l'horta", + "span_start": 909, + "span_end": 1063, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La turistificació que sofreix la ciutat i la bombolla del lloguer.", + "span_text": "Els manifestants han demanat controls sobre la ‘turistificació que sofreix la ciutat' i sobre la ‘bombolla del lloguer'", + "span_start": 1066, + "span_end": 1185, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha hagut una crisi i estem en una situació més precària.", + "span_text": "Ja no es compren habitatges o se subscriuen tantes hipoteques perquè hi ha hagut una crisi i estem en una situació més precària", + "span_start": 1276, + "span_end": 1403, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "molta gent intenta llogar un pis per a poder viure i la realitat és que cada vegada és més inaccessible, ja que un preu mitjà del lloguer ara són 600 euros i amb un sou de 1.000 euros per a una família és molt complex", + "span_start": 1431, + "span_end": 1648, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És patrimoni cultural, econòmic i ambiental, perquè és un pulmó de la ciutat.", + "span_text": "els manifestants han marxat per a defensar l'horta com a ‘patrimoni cultural, econòmic i ambiental, perquè és un pulmó de la ciutat'", + "span_start": 1670, + "span_end": 1802, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mesures de control per a detenir la pujada dels preus del lloguer, amb uns preus màxims perquè no es pugui comerciar amb el dret a l'habitatge.", + "span_text": "han demanat mesures de control per a detenir la pujada dels preus del lloguer, amb uns preus màxims perquè ‘no es pugui comerciar amb el dret a l'habitatge, perquè no pot ser una mercaderia sinó que ha de ser un dret'", + "span_start": 1819, + "span_end": 2036, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1317", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Móði i Magni ", + "story": "A la mitologia nòrdica Modi (anglicisme modificat \"Mothi\") i Magni són els fills de Thor. Els seus noms signifiquen \"enutjat\" i \"fort\", respectivament. Rudolf Simek afirma que, juntament amb la filla de Thor Þrúðr (\"força\"), encarnen les característiques del seu pare.\nQue Modi i Magni són descendència de Thor és testificat pel kenning \"pare de Modi\" (faðir Móða, al Hymiskviða) i \"el pare de Magni\" (faðir Magna, al Þórsdrápa i al Hárbarðsljóð). Snorri Sturluson ho confirma (Gylfaginning, Skáldskaparmál). Segons el Skáldskaparmál Magni és el fill de Thor i de la jötun Járnsaxa. No es fa esment de la mare de Modi.\nEls dos germans s'esmenten entre els supervivents del Ragnarök a la Edda poètica, al Vafþrúðnismál:\nA part del seu paper després del Ragnarök no sabem res de Modi, però en el llibre de la Edda prosaica, Skáldskaparmál, Magni juga un paper important en el mite de la batalla de Thor amb el gegant Hrungnir:\nPerò el martell Mjöllnir va colpejar Hrungnir al centre del cap i va trencar-li el crani en petites engrunes, i va caure cap endavant sobre Thor, pel que el seu peu estava sobre el coll de Thor. Thjálfi va colpejar a Mökkurkálfi i va caure amb poca glòria. Llavors Thjálfi es va atansar a Thor i li hauria aixecat el peu de Hrungnir del damunt, però no va poder trobar la força suficient. Immediatament tots els Æsir van acudir en ajut d'ell quan van saber que Thor havia caigut, i s'hauria aixecat el peu de sobre d'ell, però no van poder fer res. Llavors Magni es va acostar, fill de Thor i Jarnsaxa. Tenia aleshores tres nits d'edat, va treure el peu de Hrungnir damunt de Thor i va parlar : \"Veig lo dolent que és, pare, que hagi vingut tan tard, hauria donat un cop de puny mortal a aquest gegant si m'hagués trobat amb ell\". Thor es va aixecar i va donar la benvinguda al seu fill, dient que sens dubte ha de ser gran; \"I jo et donaré, va dir Thor, el cavall Gullfaxi (\"crinera d'or\"), que Hrungnir posseïa. Llavors Odin va parlar i va dir que Thor va fer malament de donar tan bon cavall al fill d'una geganta i no al seu pare.\nJohn Lindow traça un paral·lel entre Magni i el fill d'Odin, Vali, ja que els dos tenen una mare geganta (Rindr essent la mare de Váli) i aconseguiren una gesta a una edat molt jove (Váli té només un dia de vida quan mata Höðr, venjant així la mort de Baldr).\nModi i Magni són personatges de la sèrie de novel·les Runemarks de Joanne Harris.\nModi és el fill de Thor i Hela a la saga de Marvel Comics, dins el segell Ultimate Marvel.", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina cultura s'insereixen els dos personatges de qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui són?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què volen dir els seus noms?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui és la mare de Magni?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I de Modi?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Modi i Magni sobreviuen al Ragnarök?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En quina història té protagonisme, Magni?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En aquest mite, què va fer caure a Hrungnir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On va anar a parar el seu peu?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La resta de personatges el van poder enretirar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui ho va aconseguir?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb què el va obsequiar Thor?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui va reprovar aquest fet?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què té en comú Magni amb el fill d'Odin, Vali?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la nòrdica.", + "span_text": "A la mitologia nòrdica Modi (anglicisme modificat \"Mothi\") i Magni", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Modi i Magni, els fills de Thor.", + "span_text": "Modi (anglicisme modificat \"Mothi\") i Magni són els fills de Thor", + "span_start": 23, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Enutjat i fort.", + "span_text": "Els seus noms signifiquen \"enutjat\" i \"fort\"", + "span_start": 90, + "span_end": 134, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè encarnen les característiques del seu pare.", + "span_text": "Rudolf Simek afirma que, juntament amb la filla de Thor Þrúðr (\"força\"), encarnen les característiques del seu pare", + "span_start": 152, + "span_end": 267, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La jötun Járnsaxa.", + "span_text": "Magni és el fill de Thor i de la jötun Járnsaxa", + "span_start": 534, + "span_end": 581, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No es fa esment.", + "span_text": "No es fa esment de la mare de Modi", + "span_start": 583, + "span_end": 617, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els dos germans s'esmenten entre els supervivents del Ragnarök", + "span_start": 619, + "span_end": 681, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el mite de la batalla de Thor amb el gegant Hrungir.", + "span_text": "en el llibre de la Edda prosaica, Skáldskaparmál, Magni juga un paper important en el mite de la batalla de Thor amb el gegant Hrungnir", + "span_start": 788, + "span_end": 923, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El martell Mjöllnir.", + "span_text": "el martell Mjöllnir va colpejar Hrungnir al centre del cap i va trencar-li el crani en petites engrunes, i va caure cap endavant", + "span_start": 930, + "span_end": 1058, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sobre el coll de Thor.", + "span_text": "el seu peu estava sobre el coll de Thor", + "span_start": 1079, + "span_end": 1118, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Thjálfi es va atansar a Thor i li hauria aixecat el peu de Hrungnir del damunt, però no va poder trobar la força suficient. Immediatament tots els Æsir van acudir en ajut d'ell quan van saber que Thor havia caigut, i s'hauria aixecat el peu de sobre d'ell, però no van poder fer res", + "span_start": 1190, + "span_end": 1472, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Magni.", + "span_text": "Magni es va acostar, fill de Thor i Jarnsaxa. Tenia aleshores tres nits d'edat, va treure el peu de Hrungnir damunt de Thor", + "span_start": 1482, + "span_end": 1605, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El cavall Gullfaxi, que Hrungnir posseïa.", + "span_text": "jo et donaré, va dir Thor, el cavall Gullfaxi (\"crinera d'or\"), que Hrungnir posseïa", + "span_start": 1853, + "span_end": 1937, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Odin.", + "span_text": "Llavors Odin va parlar i va dir que Thor va fer malament de donar tan bon cavall al fill d'una geganta i no al seu pare", + "span_start": 1939, + "span_end": 2058, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els dos tenen una mare geganta i aconseguiren una gesta a una edat molt jove.", + "span_text": "un paral·lel entre Magni i el fill d'Odin, Vali, ja que els dos tenen una mare geganta (Rindr essent la mare de Váli) i aconseguiren una gesta a una edat molt jove", + "span_start": 2078, + "span_end": 2241, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la nòrdica.", + "span_text": "A la mitologia nòrdica Modi (anglicisme modificat \"Mothi\") i Magni", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els fills de Thor.", + "span_text": "Modi (anglicisme modificat \"Mothi\") i Magni són els fills de Thor", + "span_start": 23, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Enutjat i fort.", + "span_text": "Els seus noms signifiquen \"enutjat\" i \"fort\"", + "span_start": 90, + "span_end": 134, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè encarnen les característiques del seu pare.", + "span_text": "Rudolf Simek afirma que, juntament amb la filla de Thor Þrúðr (\"força\"), encarnen les característiques del seu pare", + "span_start": 152, + "span_end": 267, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La jötun Járnsaxa.", + "span_text": "Magni és el fill de Thor i de la jötun Járnsaxa", + "span_start": 534, + "span_end": 581, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No es fa esment.", + "span_text": "No es fa esment de la mare de Modi", + "span_start": 583, + "span_end": 617, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els dos germans s'esmenten entre els supervivents del Ragnarök", + "span_start": 619, + "span_end": 681, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el mite de la batalla de Thor amb el gegant Hrungir.", + "span_text": "en el llibre de la Edda prosaica, Skáldskaparmál, Magni juga un paper important en el mite de la batalla de Thor amb el gegant Hrungnir", + "span_start": 788, + "span_end": 923, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El martell Mjöllnir.", + "span_text": "el martell Mjöllnir va colpejar Hrungnir al centre del cap i va trencar-li el crani en petites engrunes, i va caure cap endavant", + "span_start": 930, + "span_end": 1058, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sobre el coll de Thor.", + "span_text": "el seu peu estava sobre el coll de Thor", + "span_start": 1079, + "span_end": 1118, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Thjálfi es va atansar a Thor i li hauria aixecat el peu de Hrungnir del damunt, però no va poder trobar la força suficient. Immediatament tots els Æsir van acudir en ajut d'ell quan van saber que Thor havia caigut, i s'hauria aixecat el peu de sobre d'ell, però no van poder fer res", + "span_start": 1190, + "span_end": 1472, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Magni.", + "span_text": "Magni es va acostar, fill de Thor i Jarnsaxa. Tenia aleshores tres nits d'edat, va treure el peu de Hrungnir damunt de Thor", + "span_start": 1482, + "span_end": 1605, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El cavall Gullfaxi, que Hrungnir posseïa.", + "span_text": "jo et donaré, va dir Thor, el cavall Gullfaxi (\"crinera d'or\"), que Hrungnir posseïa", + "span_start": 1853, + "span_end": 1937, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Odin.", + "span_text": "Odin va parlar i va dir que Thor va fer malament de donar tan bon cavall al fill d'una geganta i no al seu pare", + "span_start": 1947, + "span_end": 2058, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els dos tenen una mare geganta i aconseguiren una gesta a una edat molt jove.", + "span_text": "un paral·lel entre Magni i el fill d'Odin, Vali, ja que els dos tenen una mare geganta (Rindr essent la mare de Váli) i aconseguiren una gesta a una edat molt jove", + "span_start": 2078, + "span_end": 2241, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la nòrdica.", + "span_text": "A la mitologia nòrdica Modi (anglicisme modificat \"Mothi\") i Magni", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Modi i Magni, els fills de Thor.", + "span_text": "Modi (anglicisme modificat \"Mothi\") i Magni són els fills de Thor", + "span_start": 23, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Enutjat i fort, respectivament.", + "span_text": "Els seus noms signifiquen \"enutjat\" i \"fort\", respectivament", + "span_start": 90, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè encarnen les característiques del seu pare.", + "span_text": "Rudolf Simek afirma que, juntament amb la filla de Thor Þrúðr (\"força\"), encarnen les característiques del seu pare", + "span_start": 152, + "span_end": 267, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La jötun Járnsaxa.", + "span_text": "Segons el Skáldskaparmál Magni és el fill de Thor i de la jötun Járnsaxa", + "span_start": 509, + "span_end": 581, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No es fa esment.", + "span_text": "No es fa esment de la mare de Modi", + "span_start": 583, + "span_end": 617, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els dos germans s'esmenten entre els supervivents del Ragnarök", + "span_start": 619, + "span_end": 681, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el mite de la batalla de Thor amb el gegant Hrungnir.", + "span_text": "en el llibre de la Edda prosaica, Skáldskaparmál, Magni juga un paper important en el mite de la batalla de Thor amb el gegant Hrungnir", + "span_start": 788, + "span_end": 923, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El martell Mjöllnir.", + "span_text": "Però el martell Mjöllnir va colpejar Hrungnir al centre del cap i va trencar-li el crani en petites engrunes, i va caure cap endavant", + "span_start": 925, + "span_end": 1058, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sobre el coll de Thor.", + "span_text": "va caure cap endavant sobre Thor, pel que el seu peu estava sobre el coll de Thor", + "span_start": 1037, + "span_end": 1118, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Llavors Thjálfi es va atansar a Thor i li hauria aixecat el peu de Hrungnir del damunt, però no va poder trobar la força suficient. Immediatament tots els Æsir van acudir en ajut d'ell quan van saber que Thor havia caigut, i s'hauria aixecat el peu de sobre d'ell, però no van poder fer res", + "span_start": 1182, + "span_end": 1472, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Magni.", + "span_text": "Llavors Magni es va acostar, fill de Thor i Jarnsaxa. Tenia aleshores tres nits d'edat, va treure el peu de Hrungnir damunt de Thor", + "span_start": 1474, + "span_end": 1605, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El cavall Gullfaxi.", + "span_text": "jo et donaré, va dir Thor, el cavall Gullfaxi", + "span_start": 1853, + "span_end": 1898, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Odin.", + "span_text": "Odin va parlar i va dir que Thor va fer malament de donar tan bon cavall al fill d'una geganta i no al seu pare", + "span_start": 1947, + "span_end": 2058, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els dos tenen una mare geganta i aconseguiren una gesta a una edat molt jove.", + "span_text": "un paral·lel entre Magni i el fill d'Odin, Vali, ja que els dos tenen una mare geganta (Rindr essent la mare de Váli) i aconseguiren una gesta a una edat molt jove", + "span_start": 2078, + "span_end": 2241, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_32", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "sang nova - X-4", + "story": "I tal si els coneixia, mossèn Joan! Aquestos no eren altres, per una part, que la quimera que encara el jove portava a dintre, i, per altra, una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona.\nSeguia don Eudald retenint el jove, que pugnava per desfer-se'n; mossèn Joan patia crudelment al considerar que, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet. Comprenia bé que allò no era més que un contrapunt, un cop de gènit del jove, i desitjava retenir-lo, tant per evitar-li les molèsties consegüents a son descabellat propòsit, com per a mitigar-li aquell mal record de sa visita. Ademés, i era la pura veritat, el molestava en gran manera el pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena. Se li acudí una idea i la posà en pràctica tot seguit. Obrí la porta de la sala, i des de son llindar, cridà:\n-Montserrat! Vina, pubilla, a veure si tindràs tu més poder que ton pare.\nQuasi instantàniament, igual que si esperés sa entrada, com els actors en el teatre (senyal de què no caminava gaire lluny), aparegué una bona mossa, de cara frescal i fina, trajo de bon tall entre pagès i vilatjà, la qual quedà parada, cobrint-se ses galtes de lleugera rojor, ensems que apareixia la blancor de ses dents descobertes per un graciós somriure.\n-Veges- continuà mossèn Joan: -aquí tens aquest esterlocat de mon nebot, que s'empenya en passar de llarg i fanguejar per aquests camins, dinant tard i malament a Vall-llosell, en comptes d'acceptar l'hostatge que aquí se li ofereix. Digues: vols que es quedi? Si o no?", + "questions": [ + { + "input_text": "Què coneixia mossèn Joan?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què feia don Eudald?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I mossèn Joan com se sentia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què anhelava Joan?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què el pertorbava?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va pensar en una possible solució?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A qui va avisar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ella qui era?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va arribar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com era?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com anava vestida?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Somreia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li va explicar el mossèn a la jove?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I què li va preguntar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La quimera que encara el jove portava a dintre, i una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona.", + "span_text": "I tal si els coneixia, mossèn Joan! Aquestos no eren altres, per una part, que la quimera que encara el jove portava a dintre, i, per altra, una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona", + "span_start": 0, + "span_end": 341, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Retenia al jove.", + "span_text": "Seguia don Eudald retenint el jove", + "span_start": 343, + "span_end": 377, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Patia crudelment.", + "span_text": "mossèn Joan patia crudelment", + "span_start": 408, + "span_end": 436, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè considerava que, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet.", + "span_text": "al considerar que, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet", + "span_start": 437, + "span_end": 611, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Retenir-lo.", + "span_text": "desitjava retenir-lo", + "span_start": 693, + "span_end": 713, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena.", + "span_text": "el molestava en gran manera el pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena", + "span_start": 872, + "span_end": 993, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se li acudí una idea", + "span_start": 995, + "span_end": 1015, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Montserrat.", + "span_text": "cridà:\n-Montserrat!", + "span_start": 1098, + "span_end": 1117, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La pubilla.", + "span_text": "Vina, pubilla", + "span_start": 1118, + "span_end": 1131, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quasi instantàniament, igual que si esperés sa entrada, com els actors en el teatre.", + "span_text": "Quasi instantàniament, igual que si esperés sa entrada, com els actors en el teatre (senyal de què no caminava gaire lluny), aparegué una bona mossa", + "span_start": 1179, + "span_end": 1327, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una bona mossa, de cara frescal i fina.", + "span_text": "aparegué una bona mossa, de cara frescal i fina", + "span_start": 1304, + "span_end": 1351, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb un trajo de bon tall entre pagès i vilatjà.", + "span_text": "trajo de bon tall entre pagès i vilatjà", + "span_start": 1353, + "span_end": 1392, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "apareixia la blancor de ses dents descobertes per un graciós somriure", + "span_start": 1468, + "span_end": 1537, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que l'esterlocat de son nebot s'empenyava en passar de llarg i fanguejar per aquests camins, dinant tard i malament a Vall-llosell, en comptes d'acceptar l'hostatge que allí se li oferia.", + "span_text": "aquí tens aquest esterlocat de mon nebot, que s'empenya en passar de llarg i fanguejar per aquests camins, dinant tard i malament a Vall-llosell, en comptes d'acceptar l'hostatge que aquí se li ofereix", + "span_start": 1570, + "span_end": 1771, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Si volia que es quedés.", + "span_text": "vols que es quedi? Si o no?", + "span_start": 1781, + "span_end": 1808, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La quimera que encara el jove portava a dintre, i una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona.", + "span_text": "I tal si els coneixia, mossèn Joan! Aquestos no eren altres, per una part, que la quimera que encara el jove portava a dintre, i, per altra, una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona", + "span_start": 0, + "span_end": 341, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Retenir al jove.", + "span_text": "Seguia don Eudald retenint el jove", + "span_start": 343, + "span_end": 377, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Patia crudelment.", + "span_text": "mossèn Joan patia crudelment", + "span_start": 408, + "span_end": 436, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè considerava que, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet.", + "span_text": "al considerar que, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet", + "span_start": 437, + "span_end": 611, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Retenir-lo.", + "span_text": "desitjava retenir-lo", + "span_start": 693, + "span_end": 713, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena.", + "span_text": "el molestava en gran manera el pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena", + "span_start": 872, + "span_end": 993, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se li acudí una idea", + "span_start": 995, + "span_end": 1015, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Montserrat.", + "span_text": "cridà:\n-Montserrat!", + "span_start": 1098, + "span_end": 1117, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La pubilla.", + "span_text": "Vina, pubilla", + "span_start": 1118, + "span_end": 1131, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quasi instantàniament, igual que si esperés sa entrada, com els actors en el teatre.", + "span_text": "Quasi instantàniament, igual que si esperés sa entrada, com els actors en el teatre (senyal de què no caminava gaire lluny), aparegué una bona mossa", + "span_start": 1179, + "span_end": 1327, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una bona mossa, de cara frescal i fina.", + "span_text": "aparegué una bona mossa, de cara frescal i fina", + "span_start": 1304, + "span_end": 1351, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb un trajo de bon tall entre pagès i vilatjà.", + "span_text": "trajo de bon tall entre pagès i vilatjà", + "span_start": 1353, + "span_end": 1392, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "apareixia la blancor de ses dents descobertes per un graciós somriure", + "span_start": 1468, + "span_end": 1537, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que l'esterlocat de son nebot s'empenyava en passar de llarg i fanguejar per aquests camins, dinant tard i malament a Vall-llosell, en comptes d'acceptar l'hostatge que allí se li oferia.", + "span_text": "aquí tens aquest esterlocat de mon nebot, que s'empenya en passar de llarg i fanguejar per aquests camins, dinant tard i malament a Vall-llosell, en comptes d'acceptar l'hostatge que aquí se li ofereix", + "span_start": 1570, + "span_end": 1771, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Si volia que es quedés.", + "span_text": "vols que es quedi? Si o no?", + "span_start": 1781, + "span_end": 1808, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La quimera que encara el jove portava a dintre, i, per altra, una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona.", + "span_text": "I tal si els coneixia, mossèn Joan! Aquestos no eren altres, per una part, que la quimera que encara el jove portava a dintre, i, per altra, una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona", + "span_start": 0, + "span_end": 341, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Retenia el jove.", + "span_text": "Seguia don Eudald retenint el jove", + "span_start": 343, + "span_end": 377, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Patia crudelment.", + "span_text": "mossèn Joan patia crudelment", + "span_start": 408, + "span_end": 436, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet.", + "span_text": "patia crudelment al considerar que, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet", + "span_start": 420, + "span_end": 611, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Retenir-lo.", + "span_text": "desitjava retenir-lo", + "span_start": 693, + "span_end": 713, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena.", + "span_text": "el molestava en gran manera el pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena", + "span_start": 872, + "span_end": 993, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se li acudí una idea", + "span_start": 995, + "span_end": 1015, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Montserrat.", + "span_text": "cridà:\n-Montserrat!", + "span_start": 1098, + "span_end": 1117, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La pubilla.", + "span_text": "Vina, pubilla", + "span_start": 1118, + "span_end": 1131, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quasi instantàniament, igual que si esperés sa entrada, com els actors en el teatre.", + "span_text": "Quasi instantàniament, igual que si esperés sa entrada, com els actors en el teatre (senyal de què no caminava gaire lluny), aparegué una bona mossa", + "span_start": 1179, + "span_end": 1327, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Era una bona mossa, de cara frescal i fina.", + "span_text": "aparegué una bona mossa, de cara frescal i fina, trajo de bon tall entre pagès i vilatjà", + "span_start": 1304, + "span_end": 1392, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb un trajo de bon tall entre pagès i vilatjà.", + "span_text": "trajo de bon tall entre pagès i vilatjà", + "span_start": 1353, + "span_end": 1392, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "apareixia la blancor de ses dents descobertes per un graciós somriure", + "span_start": 1468, + "span_end": 1537, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que l'esterlocat de son nebot s'empenyava en passar de llarg i fanguejar per aquells camins, dinant tard i malament a Vall-llosell, en comptes d'acceptar l'hostatge que allà se li oferia.", + "span_text": "aquí tens aquest esterlocat de mon nebot, que s'empenya en passar de llarg i fanguejar per aquests camins, dinant tard i malament a Vall-llosell, en comptes d'acceptar l'hostatge que aquí se li ofereix", + "span_start": 1570, + "span_end": 1771, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Si volia que es quedés.", + "span_text": "Digues: vols que es quedi? Si o no?", + "span_start": 1773, + "span_end": 1808, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1151", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "La defensa de Sànchez, Turull i Rull demana que el TC deixi en suspens la sentència", + "story": "Els possibles efectes de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras continuen estenent-se al judici i contra el procés. La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha demanat al Tribunal Constitucional que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar i els alliberi perquè considera que es van vulnerar els seus drets quan van ser elegits diputats al congrés espanyol en les eleccions del 28-A i el Tribunal Suprem no va aturar el judici ni demanar el suplicatori corresponent. En una roda de premsa, l'advocat Jordi Pina ha explicat que el 20 de desembre van presentar un escrit al Constitucional incorporant, a un recurs d'empara previ, la sentència del TJUE sobre Junqueras amb una petició de mesures cautelars. Hi al·leguen que es van vulnerar drets polítics i socials dels tres diputats, un greuge que va perjudicar igualment a Oriol Junqueras com a diputat al congrés i a Raül Romeva com a senador. ‘Demanem la suspensió dels efectes de la sentència perquè la conseqüència de no haver aturat el judici i haver demanant el suplicatori implica de forma clara, no només la nul·litat de la sentència, sinó de tot el judici. Des del 29 d'abril no hauria d'haver continuat aquest judici', ha sentenciat. La defensa de Sànchez, Turull i Rull espera que el Constitucional es pronunciï durant els pròxims dies. A més, Pina ha explicat que Sànchez haurà complert dimarts vinent una quarta part de la condemna i demanaran el permís ordinari per a sortir de la presó que li correspon d'acord amb el segon grau, en espera que se'n confirmi la qualificació. El Tribunal Suprem va denegar el 14 de maig la petició de les defenses dels diputats i senadors amb l'argument que el suplicatori no s'havia de demanar perquè només operava durant el període de processament però no un cop començat el judici. El Suprem sí que va permetre que sortissin de la presó per a recollir l'acta i van assistir als plens de constitució del congrés i del senat. El 3 d'octubre, segons que ha recordat Pina, el Suprem va denegar un recurs de súplica sobre la mateixa qüestió, i el 9 d'octubre van presentar aquest recurs d'empara al Constitucional, argumentat que la immunitat i la inviolabilitat s'interpretaven de manera restrictiva i es vulneraven els seus drets. L'endemà que el TJUE digués que Junqueras va adquirir la immunitat en ser elegit eurodiputat i, per tant, el Suprem hauria d'haver demanat el suplicatori a l'europarlament, Pina va incorporar la sentència de Luxemburg al recurs d'empara i van reiterar al tribunal ‘l'obligació de suspendre, per a no causar un efecte irreparable als clients, que es deixi en suspens la sentència del 14 d'octubre'. Per a l'advocat, no tindria sentit que el que val per a un eurodiputat no sigui aplicable als diputats i senadors de les corts espanyoles. Per tot plegat, Pina considera que la sent��ncia i el judici són nuls, atès que Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Sànchez van ser elegits diputats i senador enmig del judici. A més, JxCat va presentar una altra demanda d'empara al TC contra la decisió de la mesa del congrés de suspendre'ls com a diputats en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Pina també espera que es resolgui favorablement per a Sànchez, Rull i Turull.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què està tenint conseqüències segons el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què està afectant?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui s'ha pronunciat al respecte?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha sol·licitat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui és en Jordi Pina?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què ha dit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què argumentaven en el text lliurat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui es va veure afectat per aquesta pràctica?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què s'hauria d'interrompre el judici?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què reclamaran per a Sànchez?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Han pogut eixir algun dia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què Pina considera que la sentència i el judici no són vàlids?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va fer JxCat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què desitja Pina?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras.", + "span_text": "Els possibles efectes de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al procés.", + "span_text": "continuen estenent-se al judici i contra el procés", + "span_start": 119, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.", + "span_text": "La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha demanat al Tribunal Constitucional que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar", + "span_start": 171, + "span_end": 326, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar i els alliberi.", + "span_text": "ha demanat al Tribunal Constitucional que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar i els alliberi", + "span_start": 226, + "span_end": 341, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que es van vulnerar els seus drets quan van ser elegits diputats al congrés espanyol en les eleccions del 28-A i el Tribunal Suprem no va aturar el judici ni demanar el suplicatori corresponent.", + "span_text": "perquè considera que es van vulnerar els seus drets quan van ser elegits diputats al congrés espanyol en les eleccions del 28-A i el Tribunal Suprem no va aturar el judici ni demanar el suplicatori corresponent", + "span_start": 342, + "span_end": 552, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un advocat.", + "span_text": "l'advocat Jordi Pina", + "span_start": 577, + "span_end": 597, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el 20 de desembre van presentar un escrit al Constitucional incorporant, a un recurs d'empara previ, la sentència del TJUE sobre Junqueras amb una petició de mesures cautelars.", + "span_text": "Jordi Pina ha explicat que el 20 de desembre van presentar un escrit al Constitucional incorporant, a un recurs d'empara previ, la sentència del TJUE sobre Junqueras amb una petició de mesures cautelars", + "span_start": 587, + "span_end": 789, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que es van vulnerar drets polítics i socials dels tres diputats.", + "span_text": "Hi al·leguen que es van vulnerar drets polítics i socials dels tres diputats", + "span_start": 791, + "span_end": 867, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras i Raül Romeva.", + "span_text": "un greuge que va perjudicar igualment a Oriol Junqueras com a diputat al congrés i a Raül Romeva", + "span_start": 869, + "span_end": 965, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè han demanant el suplicatori.", + "span_text": "Demanem la suspensió dels efectes de la sentència perquè la conseqüència de no haver aturat el judici i haver demanant el suplicatori implica de forma clara, no només la nul·litat de la sentència, sinó de tot el judici", + "span_start": 982, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El permís ordinari per a sortir de la presó que li correspon d'acord amb el segon grau.", + "span_text": "Pina ha explicat que Sànchez haurà complert dimarts vinent una quarta part de la condemna i demanaran el permís ordinari per a sortir de la presó que li correspon d'acord amb el segon grau", + "span_start": 1391, + "span_end": 1579, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Suprem sí que va permetre que sortissin de la presó", + "span_start": 1868, + "span_end": 1922, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Sànchez van ser elegits diputats i senador enmig del judici.", + "span_text": "Pina considera que la sentència i el judici són nuls, atès que Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Sànchez van ser elegits diputats i senador enmig del judici", + "span_start": 2867, + "span_end": 3024, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va presentar una altra demanda d'empara al TC contra la decisió de la mesa del congrés de suspendre'ls com a diputats en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.", + "span_text": "JxCat va presentar una altra demanda d'empara al TC contra la decisió de la mesa del congrés de suspendre'ls com a diputats en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal", + "span_start": 3033, + "span_end": 3226, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que també es resolgui favorablement per a Sànchez, Rull i Turull.", + "span_text": "Pina també espera que es resolgui favorablement per a Sànchez, Rull i Turull", + "span_start": 3228, + "span_end": 3304, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras.", + "span_text": "Els possibles efectes de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al procés.", + "span_text": "continuen estenent-se al judici i contra el procés", + "span_start": 119, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.", + "span_text": "La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha demanat al Tribunal Constitucional que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar", + "span_start": 171, + "span_end": 326, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar i els alliberi.", + "span_text": "ha demanat al Tribunal Constitucional que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar i els alliberi", + "span_start": 226, + "span_end": 341, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que es van vulnerar els seus drets quan van ser elegits diputats al congrés espanyol en les eleccions del 28-A i el Tribunal Suprem no va aturar el judici ni demanar el suplicatori corresponent.", + "span_text": "perquè considera que es van vulnerar els seus drets quan van ser elegits diputats al congrés espanyol en les eleccions del 28-A i el Tribunal Suprem no va aturar el judici ni demanar el suplicatori corresponent", + "span_start": 342, + "span_end": 552, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un advocat.", + "span_text": "l'advocat Jordi Pina", + "span_start": 577, + "span_end": 597, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el 20 de desembre van presentar un escrit al Constitucional incorporant, a un recurs d'empara previ, la sentència del TJUE sobre Junqueras amb una petició de mesures cautelars.", + "span_text": "Jordi Pina ha explicat que el 20 de desembre van presentar un escrit al Constitucional incorporant, a un recurs d'empara previ, la sentència del TJUE sobre Junqueras amb una petició de mesures cautelars", + "span_start": 587, + "span_end": 789, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que es van vulnerar drets polítics i socials dels tres diputats.", + "span_text": "Hi al·leguen que es van vulnerar drets polítics i socials dels tres diputats", + "span_start": 791, + "span_end": 867, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras com a diputat al congrés i Raül Romeva com a senador.", + "span_text": "un greuge que va perjudicar igualment a Oriol Junqueras com a diputat al congrés i a Raül Romeva com a senador", + "span_start": 869, + "span_end": 979, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè han demanant el suplicatori.", + "span_text": "Demanem la suspensió dels efectes de la sentència perquè la conseqüència de no haver aturat el judici i haver demanant el suplicatori implica de forma clara, no només la nul·litat de la sentència, sinó de tot el judici", + "span_start": 982, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El permís ordinari per a sortir de la presó que li correspon d'acord amb el segon grau.", + "span_text": "Pina ha explicat que Sànchez haurà complert dimarts vinent una quarta part de la condemna i demanaran el permís ordinari per a sortir de la presó que li correspon d'acord amb el segon grau", + "span_start": 1391, + "span_end": 1579, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Suprem sí que va permetre que sortissin de la presó", + "span_start": 1868, + "span_end": 1922, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Sànchez van ser elegits diputats i senador enmig del judici.", + "span_text": "Pina considera que la sentència i el judici són nuls, atès que Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Sànchez van ser elegits diputats i senador enmig del judici", + "span_start": 2867, + "span_end": 3024, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va presentar una altra demanda d'empara al TC contra la decisió de la mesa del congrés de suspendre'ls com a diputats en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.", + "span_text": "JxCat va presentar una altra demanda d'empara al TC contra la decisió de la mesa del congrés de suspendre'ls com a diputats en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal", + "span_start": 3033, + "span_end": 3226, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que també es resolgui favorablement per a Sànchez, Rull i Turull.", + "span_text": "Pina també espera que es resolgui favorablement per a Sànchez, Rull i Turull", + "span_start": 3228, + "span_end": 3304, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras.", + "span_text": "Els possibles efectes de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al procés.", + "span_text": "continuen estenent-se al judici i contra el procés", + "span_start": 119, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.", + "span_text": "La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha demanat al Tribunal Constitucional que suspengui els efectes de la sentència", + "span_start": 171, + "span_end": 305, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar i els alliberi.", + "span_text": "Rull ha demanat al Tribunal Constitucional que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar i els alliberi", + "span_start": 221, + "span_end": 341, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que es van vulnerar els seus drets quan van ser elegits diputats al congrés espanyol en les eleccions del 28-A i el Tribunal Suprem no va aturar el judici ni demanar el suplicatori corresponent.", + "span_text": "perquè considera que es van vulnerar els seus drets quan van ser elegits diputats al congrés espanyol en les eleccions del 28-A i el Tribunal Suprem no va aturar el judici ni demanar el suplicatori corresponent", + "span_start": 342, + "span_end": 552, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un advocat.", + "span_text": "En una roda de premsa, l'advocat Jordi Pina", + "span_start": 554, + "span_end": 597, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el 20 de desembre van presentar un escrit al Constitucional incorporant, a un recurs d'empara previ, la sentència del TJUE sobre Junqueras amb una petició de mesures cautelars.", + "span_text": "l'advocat Jordi Pina ha explicat que el 20 de desembre van presentar un escrit al Constitucional incorporant, a un recurs d'empara previ, la sentència del TJUE sobre Junqueras amb una petició de mesures cautelars", + "span_start": 577, + "span_end": 789, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que es van vulnerar drets polítics i socials dels tres diputats.", + "span_text": "Hi al·leguen que es van vulnerar drets polítics i socials dels tres diputats", + "span_start": 791, + "span_end": 867, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras com a diputat al congrés i Raül Romeva com a senador.", + "span_text": "un greuge que va perjudicar igualment a Oriol Junqueras com a diputat al congrés i a Raül Romeva com a senador", + "span_start": 869, + "span_end": 979, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè han demanat el suplicatori.", + "span_text": "Demanem la suspensió dels efectes de la sentència perquè la conseqüència de no haver aturat el judici i haver demanant el suplicatori implica de forma clara, no només la nul·litat de la sentència, sinó de tot el judici", + "span_start": 982, + "span_end": 1200, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El permís ordinari per a sortir de la presó que li correspon d'acord amb el segon grau.", + "span_text": "demanaran el permís ordinari per a sortir de la presó que li correspon d'acord amb el segon grau", + "span_start": 1483, + "span_end": 1579, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Suprem sí que va permetre que sortissin de la presó per a recollir l'acta i van assistir als plens de constitució del congrés i del senat", + "span_start": 1868, + "span_end": 2008, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Sànchez van ser elegits diputats i senador enmig del judici.", + "span_text": "Pina considera que la sentència i el judici són nuls, atès que Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Sànchez van ser elegits diputats i senador enmig del judici", + "span_start": 2867, + "span_end": 3024, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Presentar una altra demanda d'empara al TC contra la decisió de la mesa del congrés de suspendre'ls com a diputats en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.", + "span_text": "JxCat va presentar una altra demanda d'empara al TC contra la decisió de la mesa del congrés de suspendre'ls com a diputats en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal", + "span_start": 3033, + "span_end": 3226, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que es resolgui favorablement per a Sànchez, Rull i Turull.", + "span_text": "Pina també espera que es resolgui favorablement per a Sànchez, Rull i Turull", + "span_start": 3228, + "span_end": 3304, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1336", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Agnès Rotger i Dunyó...", + "story": "Agnès Rotger i Dunyó (Badalona, 1973) és una periodista i escriptora catalana. Actualment combina les seves col·laboracions en mitjans de comunicació (especialment a la revista Sàpiens) amb la seva tasca política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya, on treballa en l'àmbit municipalista i de la qual és Secretària nacional de Drets Socials i Ciutadania.\nÉs llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i té un postgrau en Edició. Ha col·laborat en diverses mitjans de comunicació com el diari Ara o les revistes Sàpiens, Descobrir Catalunya, El Temps, Enderrock o Altaïr. També ha treballat com a editora dirigint les editorials Pòrtic i Mina. Va ser una de les fundadores de la cooperativa de treball associat Critèria, que va donar lloc al que actualment és el grup de cultura i comunicació Som.\nCom a escriptora és autora de diversos llibres pràctics i dos llibres de biografies. L'any 2010 va escriure la seva primera novel·la, El secret del meu turbant, basada en la vida de l'afganesa Nadia Ghulam, i aquesta obra va merèixer el 43è Premi Prudenci Bertrana. Des de llavors el llibre s'ha editat en vuit idiomes (català, castellà, italià, francès, portuguès, basc, polonès i lituà), i el juny de 2020 va sortir l'edició brasilera. El 2019 se'n van vendre els drets audiovisuals a França.\nEl seu compromís polític va començar a la universitat, quan es va associar al Bloc d'Estudiants Independentistes el 1991. Més tard va formar part de l'Associació Catalana de Professionals, i des del 1999 està implicada amb Òmnium Cultural.\nA les eleccions municipals de 2011 va anar de número 5 a les llistes per Badalona d'Esquerra Republicana de Catalunya com a independent, dintre el col·lectiu Accent. El 2015 es va tornar a presentar, ja com a militant d'ERC i en el número 3 i va ser elegida regidora. Amb l'entrada d'Esquerra al govern de la ciutat juntament amb Guanyem Badalona en Comú i Iniciativa per Catalunya-EUiA sota el lideratge de l'alcaldessa Maria Dolors Sabater, Rotger va ser nomenada regidora delegada de Serveis Socials i del Districte 5è. Va mantenir aquestes responsabilitats fins al juny de 2018, quan una moció de censura va provocar un canvi en el govern municipal.\nEl setembre de 2019 va ser escollida Secretària Nacional de Drets Socials i Ciutadania d'Esquerra Republicana de Catalunya.\n", + "questions": [ + { + "input_text": "D'on és l'Agnès Rotger i Dunyó?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quin partit polític milita?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec té?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En quines revistes ha participat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Té obra publicada?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quin tipus?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es diu la seva primera novel·la?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A quantes llengües ha estat traduïda?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On se'n vol fer una versió audiovisual?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Agnès com es va introduir al món de la política?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan es va presentar a les eleccions municipals?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I quan va aconseguir entrar al govern?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins quan va estar al govern?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Badalona.", + "span_text": "Agnès Rotger i Dunyó (Badalona, 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al periodisme i l'escriptura.", + "span_text": "és una periodista i escriptora catalana", + "span_start": 38, + "span_end": 77, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Esquerra Republicana de Catalunya.", + "span_text": "la seva tasca política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 190, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El de Secretària nacional de Drets Socials i Ciutadania.", + "span_text": "de la qual és Secretària nacional de Drets Socials i Ciutadania", + "span_start": 294, + "span_end": 357, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Periodisme i Edició.", + "span_text": "És llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i té un postgrau en Edició", + "span_start": 359, + "span_end": 453, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Sàpiens, Descobrir Catalunya, El Temps, Enderrock i Altaïr.", + "span_text": "Ha col·laborat en diverses mitjans de comunicació com el diari Ara o les revistes Sàpiens, Descobrir Catalunya, El Temps, Enderrock o Altaïr", + "span_start": 455, + "span_end": 595, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a escriptora és autora de diversos llibres", + "span_start": 823, + "span_end": 869, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pràctics, biografies, i novel·la.", + "span_text": "diversos llibres pràctics i dos llibres de biografies. L'any 2010 va escriure la seva primera novel·la", + "span_start": 853, + "span_end": 955, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El secret del meu turbant.", + "span_text": "la seva primera novel·la, El secret del meu turbant", + "span_start": 931, + "span_end": 982, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A vuit.", + "span_text": "el llibre s'ha editat en vuit idiomes (català, castellà, italià, francès, portuguès, basc, polonès i lituà), i el juny de 2020 va sortir l'edició brasilera", + "span_start": 1104, + "span_end": 1259, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A França.", + "span_text": "El 2019 se'n van vendre els drets audiovisuals a França", + "span_start": 1261, + "span_end": 1316, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la universitat, quan es va associar al Bloc d'Estudiants Independentistes el 1991.", + "span_text": "El seu compromís polític va començar a la universitat, quan es va associar al Bloc d'Estudiants Independentistes el 1991", + "span_start": 1318, + "span_end": 1438, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'any 2011.", + "span_text": "A les eleccions municipals de 2011 va anar de número 5 a les llistes per Badalona d'Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 1558, + "span_end": 1675, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2015.", + "span_text": "El 2015 es va tornar a presentar, ja com a militant d'ERC i en el número 3 i va ser elegida regidora", + "span_start": 1724, + "span_end": 1824, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins al juny de 2018.", + "span_text": "Va mantenir aquestes responsabilitats fins al juny de 2018, quan una moció de censura va provocar un canvi en el govern municipal", + "span_start": 2081, + "span_end": 2210, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Badalona.", + "span_text": "Agnès Rotger i Dunyó (Badalona, 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És periodista i escriptora.", + "span_text": "és una periodista i escriptora catalana", + "span_start": 38, + "span_end": 77, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Esquerra Republicana de Catalunya.", + "span_text": "la seva tasca política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 190, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El de Secretària nacional de Drets Socials i Ciutadania.", + "span_text": "de la qual és Secretària nacional de Drets Socials i Ciutadania", + "span_start": 294, + "span_end": 357, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Periodisme i Edició.", + "span_text": "És llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i té un postgrau en Edició", + "span_start": 359, + "span_end": 453, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sàpiens, Descobrir Catalunya, El Temps, Enderrock i Altaïr.", + "span_text": "Ha col·laborat en diverses mitjans de comunicació com el diari Ara o les revistes Sàpiens, Descobrir Catalunya, El Temps, Enderrock o Altaïr", + "span_start": 455, + "span_end": 595, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a escriptora és autora de diversos llibres", + "span_start": 823, + "span_end": 869, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pràctics, biografies, i novel·la.", + "span_text": "diversos llibres pràctics i dos llibres de biografies. L'any 2010 va escriure la seva primera novel·la", + "span_start": 853, + "span_end": 955, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El secret del meu turbant.", + "span_text": "la seva primera novel·la, El secret del meu turbant", + "span_start": 931, + "span_end": 982, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A vuit.", + "span_text": "el llibre s'ha editat en vuit idiomes (català, castellà, italià, francès, portuguès, basc, polonès i lituà), i el juny de 2020 va sortir l'edició brasilera", + "span_start": 1104, + "span_end": 1259, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A França.", + "span_text": "El 2019 se'n van vendre els drets audiovisuals a França", + "span_start": 1261, + "span_end": 1316, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Associant-se al Bloc d'Estudiants Independentistes el 1991.", + "span_text": "El seu compromís polític va començar a la universitat, quan es va associar al Bloc d'Estudiants Independentistes el 1991", + "span_start": 1318, + "span_end": 1438, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 2011.", + "span_text": "A les eleccions municipals de 2011 va anar de número 5 a les llistes per Badalona d'Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 1558, + "span_end": 1675, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'any 2015.", + "span_text": "El 2015 es va tornar a presentar, ja com a militant d'ERC i en el número 3 i va ser elegida regidora", + "span_start": 1724, + "span_end": 1824, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins al juny de 2018.", + "span_text": "Va mantenir aquestes responsabilitats fins al juny de 2018, quan una moció de censura va provocar un canvi en el govern municipal", + "span_start": 2081, + "span_end": 2210, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Badalona.", + "span_text": "Agnès Rotger i Dunyó (Badalona, 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És periodista i escriptora.", + "span_text": "és una periodista i escriptora catalana", + "span_start": 38, + "span_end": 77, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Esquerra Republicana de Catalunya.", + "span_text": "la seva tasca política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 190, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És Secretària nacional de Drets Socials i Ciutadania.", + "span_text": "Esquerra Republicana de Catalunya, on treballa en l'àmbit municipalista i de la qual és Secretària nacional de Drets Socials i Ciutadania", + "span_start": 220, + "span_end": 357, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Periodisme i Edició.", + "span_text": "És llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i té un postgrau en Edició", + "span_start": 359, + "span_end": 453, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Sàpiens, Descobrir Catalunya, El Temps, Enderrock i Altaïr.", + "span_text": "Ha col·laborat en diverses mitjans de comunicació com el diari Ara o les revistes Sàpiens, Descobrir Catalunya, El Temps, Enderrock o Altaïr", + "span_start": 455, + "span_end": 595, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a escriptora és autora de diversos llibres", + "span_start": 823, + "span_end": 869, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De llibres pràctics, dos llibres de biografies i d'una novel·la.", + "span_text": "és autora de diversos llibres pràctics i dos llibres de biografies. L'any 2010 va escriure la seva primera novel·la", + "span_start": 840, + "span_end": 955, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El secret del meu turbant.", + "span_text": "la seva primera novel·la, El secret del meu turbant", + "span_start": 931, + "span_end": 982, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A vuit.", + "span_text": "el llibre s'ha editat en vuit idiomes", + "span_start": 1104, + "span_end": 1141, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A França.", + "span_text": "El 2019 se'n van vendre els drets audiovisuals a França", + "span_start": 1261, + "span_end": 1316, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la universitat, quan es va associar al Bloc d'Estudiants Independentistes el 1991.", + "span_text": "El seu compromís polític va començar a la universitat, quan es va associar al Bloc d'Estudiants Independentistes el 1991", + "span_start": 1318, + "span_end": 1438, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'any 2011.", + "span_text": "A les eleccions municipals de 2011 va anar de número 5 a les llistes per Badalona d'Esquerra Republicana de Catalunya com a independent, dintre el col·lectiu Accent", + "span_start": 1558, + "span_end": 1722, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2015.", + "span_text": "El 2015 es va tornar a presentar, ja com a militant d'ERC i en el número 3 i va ser elegida regidora", + "span_start": 1724, + "span_end": 1824, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fins al juny de 2018.", + "span_text": "Va mantenir aquestes responsabilitats fins al juny de 2018, quan una moció de censura va provocar un canvi en el govern municipal", + "span_start": 2081, + "span_end": 2210, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_703", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Borèades ", + "story": "Els Borèades (en grec antic: Βορεάδαι), d'acord amb la mitologia grega, era el nom amb què es coneixen els fills bessons de Bòreas, el vent del nord, i d'Oritia, la filla d'Erecteu. S'anomenaven Càlais i Zetes.\nEls borèades eren éssers alats. Segons alguns, tenien les ales als talons, i segons d'altres els sortien dels costats, com els ocells. Igual que el seu pare, són genis dels vents, i els seus noms ja van ser relacionats pels antics amb el verb que significa 'bufar'. Càlais era \"el que bufa suaument\" i Zetes \"el que bufa fort\". Van néixer a Tràcia, com el seu pare, i la seva característica era la rapidesa.\nS'embarcaren amb els argonautes i, en arribar a Tràcia, espantaren i perseguiren les harpies que importunaven Fineu, l'endeví que els havia de mostrar el camí cap a la Còlquida. Les versions varien en explicar com ho van fer. Es diu per una banda que les van perseguir fins que les harpies van jurar no importunar-los més. Per altra banda, els borèades les van perseguir fins a matar-ne dues de les tres. O també, sense que hi intervinguin les harpies, van castigar Fineu per haver deixat cecs els fills de la seva germana Cleòpatra, casada amb ell.\nDifereixen també les tradicions que expliquen la seva mort. Segons algunes versions, no van poder atrapar les harpies i van morir en tornar. Però la versió més estesa diu que van participar en tota l'expedició dels argonautes i van ser presents als jocs Fúnebres celebrats en honor de Pèlias, on van guanyar el premi de la cursa. Però Hèracles els va matar, perquè no els va perdonar que haguessin convençut els argonautes que l'abandonessin a Mísia quan ell es va entretenir per buscar Hilas. Quan tornaven dels funerals de Pèlias, l'heroi els va esperar a l'illa de Tenos i els va matar amb les seues sagetes. Després, els va erigir dues esteles funeràries que vibraven quan el vent del nord bufava sobre l'illa.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina mitologia pertanyen?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui eren els seus progenitors?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina peculiaritat física tenien els Borèades?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per quin tret destacaven?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui van acompanyar en un viatge naval?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com van ajudar a Fineu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hi ha una sola explicació de com van morir?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com va passar segons la primera explicació que apareix al text?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I segons la més popular, a quin esdeveniment van assistir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin reconeixement els van donar allà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I qui els va assassinar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com ho va fer?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va fer Hèracles després d'això?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dels Borèades.", + "span_text": "Els Borèades", + "span_start": 0, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Grega.", + "span_text": "Els Borèades (en grec antic: Βορεάδαι), d'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bòreas i Oritia.", + "span_text": "els fills bessons de Bòreas, el vent del nord, i d'Oritia, la filla d'Erecteu", + "span_start": 103, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren éssers alats.", + "span_text": "Els borèades eren éssers alats", + "span_start": 211, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La rapidesa.", + "span_text": "la seva característica era la rapidesa", + "span_start": 579, + "span_end": 617, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als argonautes.", + "span_text": "S'embarcaren amb els argonautes", + "span_start": 619, + "span_end": 650, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Espantant i perseguint les harpies que l'importunaven.", + "span_text": "espantaren i perseguiren les harpies que importunaven Fineu", + "span_start": 675, + "span_end": 734, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Difereixen també les tradicions que expliquen la seva mort", + "span_start": 1169, + "span_end": 1227, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Van morir en tornar.", + "span_text": "Segons algunes versions, no van poder atrapar les harpies i van morir en tornar", + "span_start": 1229, + "span_end": 1308, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Als jocs Fúnebres celebrats en honor de Pèlias.", + "span_text": "la versió més estesa diu que van participar en tota l'expedició dels argonautes i van ser presents als jocs Fúnebres celebrats en honor de Pèlias", + "span_start": 1315, + "span_end": 1460, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El premi de la cursa.", + "span_text": "on van guanyar el premi de la cursa", + "span_start": 1462, + "span_end": 1497, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hèracles.", + "span_text": "Però Hèracles els va matar", + "span_start": 1499, + "span_end": 1525, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè no els va perdonar que haguessin convençut els argonautes que l'abandonessin a Mísia quan ell es va entretenir per buscar Hilas.", + "span_text": "perquè no els va perdonar que haguessin convençut els argonautes que l'abandonessin a Mísia quan ell es va entretenir per buscar Hilas", + "span_start": 1527, + "span_end": 1661, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan tornaven dels funerals de Pèlias, els va esperar a l'illa de Tenos i els va matar amb les seues sagetes.", + "span_text": "Quan tornaven dels funerals de Pèlias, l'heroi els va esperar a l'illa de Tenos i els va matar amb les seues sagetes", + "span_start": 1663, + "span_end": 1779, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els va erigir dues esteles funeràries que vibraven quan el vent del nord bufava sobre l'illa.", + "span_text": "Després, els va erigir dues esteles funeràries que vibraven quan el vent del nord bufava sobre l'illa", + "span_start": 1781, + "span_end": 1882, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dels Borèades.", + "span_text": "Els Borèades", + "span_start": 0, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Els Borèades (en grec antic: Βορεάδαι), d'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bòreas, el vent del nord, i Oritia, la filla d'Erecteu.", + "span_text": "els fills bessons de Bòreas, el vent del nord, i d'Oritia, la filla d'Erecteu", + "span_start": 103, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren éssers alats.", + "span_text": "Els borèades eren éssers alats", + "span_start": 211, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la rapidesa.", + "span_text": "la seva característica era la rapidesa", + "span_start": 579, + "span_end": 617, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als argonautes.", + "span_text": "S'embarcaren amb els argonautes", + "span_start": 619, + "span_end": 650, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Espantaren i perseguiren les harpies que l'importunaven.", + "span_text": "espantaren i perseguiren les harpies que importunaven Fineu", + "span_start": 675, + "span_end": 734, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Difereixen també les tradicions que expliquen la seva mort", + "span_start": 1169, + "span_end": 1227, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En tornar.", + "span_text": "Segons algunes versions, no van poder atrapar les harpies i van morir en tornar", + "span_start": 1229, + "span_end": 1308, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Als jocs Fúnebres celebrats en honor de Pèlias.", + "span_text": "la versió més estesa diu que van participar en tota l'expedició dels argonautes i van ser presents als jocs Fúnebres celebrats en honor de Pèlias", + "span_start": 1315, + "span_end": 1460, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El premi de la cursa.", + "span_text": "on van guanyar el premi de la cursa", + "span_start": 1462, + "span_end": 1497, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hèracles.", + "span_text": "Però Hèracles els va matar", + "span_start": 1499, + "span_end": 1525, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè no els va perdonar que haguessin convençut els argonautes que l'abandonessin a Mísia quan ell es va entretenir per buscar Hilas.", + "span_text": "perquè no els va perdonar que haguessin convençut els argonautes que l'abandonessin a Mísia quan ell es va entretenir per buscar Hilas", + "span_start": 1527, + "span_end": 1661, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan tornaven dels funerals de Pèlias, els va esperar a l'illa de Tenos i els va matar amb les seues sagetes.", + "span_text": "Quan tornaven dels funerals de Pèlias, l'heroi els va esperar a l'illa de Tenos i els va matar amb les seues sagetes", + "span_start": 1663, + "span_end": 1779, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els va erigir dues esteles funeràries que vibraven quan el vent del nord bufava sobre l'illa.", + "span_text": "Després, els va erigir dues esteles funeràries que vibraven quan el vent del nord bufava sobre l'illa", + "span_start": 1781, + "span_end": 1882, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dels Borèades.", + "span_text": "Els Borèades", + "span_start": 0, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Els Borèades (en grec antic: Βορεάδαι), d'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bòreas, el vent del nord, i Oritia, la filla d'Erecteu.", + "span_text": "els fills bessons de Bòreas, el vent del nord, i d'Oritia, la filla d'Erecteu", + "span_start": 103, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren éssers alats.", + "span_text": "Els borèades eren éssers alats", + "span_start": 211, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la rapidesa.", + "span_text": "la seva característica era la rapidesa", + "span_start": 579, + "span_end": 617, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als argonautes.", + "span_text": "S'embarcaren amb els argonautes", + "span_start": 619, + "span_end": 650, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Espantant i perseguint les harpies que l'importunaven.", + "span_text": "en arribar a Tràcia, espantaren i perseguiren les harpies que importunaven Fineu", + "span_start": 654, + "span_end": 734, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Difereixen també les tradicions que expliquen la seva mort", + "span_start": 1169, + "span_end": 1227, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Van morir en tornar.", + "span_text": "Segons algunes versions, no van poder atrapar les harpies i van morir en tornar", + "span_start": 1229, + "span_end": 1308, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Als jocs Fúnebres celebrats en honor de Pèlias.", + "span_text": "Però la versió més estesa diu que van participar en tota l'expedició dels argonautes i van ser presents als jocs Fúnebres celebrats en honor de Pèlias", + "span_start": 1310, + "span_end": 1460, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El premi de la cursa.", + "span_text": "on van guanyar el premi de la cursa", + "span_start": 1462, + "span_end": 1497, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hèracles.", + "span_text": "Però Hèracles els va matar", + "span_start": 1499, + "span_end": 1525, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè no els va perdonar que haguessin convençut els argonautes que l'abandonessin a Mísia quan ell es va entretenir per buscar Hilas.", + "span_text": "Hèracles els va matar, perquè no els va perdonar que haguessin convençut els argonautes que l'abandonessin a Mísia quan ell es va entretenir per buscar Hilas", + "span_start": 1504, + "span_end": 1661, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan tornaven dels funerals de Pèlias, l'heroi els va esperar a l'illa de Tenos i els va matar amb les seues sagetes.", + "span_text": "Quan tornaven dels funerals de Pèlias, l'heroi els va esperar a l'illa de Tenos i els va matar amb les seues sagetes", + "span_start": 1663, + "span_end": 1779, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Els va erigir dues esteles funeràries que vibraven quan el vent del nord bufava sobre l'illa.", + "span_text": "Després, els va erigir dues esteles funeràries que vibraven quan el vent del nord bufava sobre l'illa", + "span_start": 1781, + "span_end": 1882, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_337", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Els ‘papers de Panamà’ empastifen Mario Vargas Llosa", + "story": "L'escriptor Mario Vargas Llosa també ha quedat esquitxat per la filtració massiva dels ‘papers de Panamà'. Segons les últimes revelacions fetes públiques per La Sexta i el Confidencial, l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa, va comprar la companyia Talome Services Corp, que va ser a les seves mans durant un breu període de temps. Ho van fer a través del bufet Mossack Fonseca mitjançant un intermediari, David Marriner. El matrimoni apareix implicat en la societat des de l'1 de setembre del 2010. Poc després, uns dies abans que Vargas Llosa rebés el premi Nobel de Literatura, la van dissoldre. Un cop confirmada la inscripció, la correspondència entre Marriner i Mossack Fonseca s'interrompé fins als dies previs al lliurament del premi. Un dia abans de l'esdeveniment, el dia 6 d'octubre, Marriner va reaparèixer demanant canvis radicals en les accions de la companyia. El dia 12 d'octubre, finalment, les accions del matrimoni Llosa van passar a dos ciutadans russos que no tenien cap vinculació societària. Segons que explica El Confidencial, un dels mitjans espanyols que ha col·laborat en la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació, el nom que s'anotà primerament als documents oficials va ser ‘Mario Llosa' i l'adreça postal que apareix a la documentació filtrada és de l'habitatge que tenien l'escriptor i la seva ex-muller a Madrid, al carrer Flora. Vegeu-ho: Vargas Llosa nega haver tingut qualsevol implicació amb el cas dels ‘papers de Panamà'. Així mateix, segons fonts de El Confidencial, l'entorn de l'escriptor no se'n pot avenir: ‘Ens estranya moltíssim aquesta informació. Només la podríem atribuir al fet que algun assessor d'inversions o intermediari, sense el seu consentiment, hagués reservat la societat per a alguna inversió que s'estudiava i que, finalment, no es va fer.'", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedica Mario Vargas Llosa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què ha estat afectat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La Sexta i el Confidencial només l'acusen a ell?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A qui més?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De fer què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fins quan?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va obtenir les accions a posteriori?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin diari espanyol ha participat en la investigació?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui l'ha conduïda?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què han descobert?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Vargas Llosa ho reconeix?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els seus amics i familiars s'han sorprès?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina justificació suggereixen?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A l'escriptura.", + "span_text": "L'escriptor Mario Vargas Llosa", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per la filtració massiva dels papers de Panamà.", + "span_text": "ha quedat esquitxat per la filtració massiva dels ‘papers de Panamà'", + "span_start": 37, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Segons les últimes revelacions fetes públiques per La Sexta i el Confidencial, l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa, va comprar la companyia Talome Services Corp", + "span_start": 107, + "span_end": 276, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la seva exdona, Patricia Llosa.", + "span_text": "l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa", + "span_start": 186, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De comprar la companyia Talome Services Corp.", + "span_text": "l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa, va comprar la companyia Talome Services Corp", + "span_start": 186, + "span_end": 276, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A través del bufet Mossack Fonseca mitjançant un intermediari, David Marriner.", + "span_text": "Ho van fer a través del bufet Mossack Fonseca mitjançant un intermediari, David Marriner", + "span_start": 339, + "span_end": 427, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Des de l'1 de setembre del 2010.", + "span_text": "El matrimoni apareix implicat en la societat des de l'1 de setembre del 2010", + "span_start": 429, + "span_end": 505, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fins poc després, uns dies abans que Vargas Llosa rebés el premi Nobel de Literatura.", + "span_text": "Poc després, uns dies abans que Vargas Llosa rebés el premi Nobel de Literatura, la van dissoldre", + "span_start": 507, + "span_end": 604, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dos ciutadans russos que no tenien cap vinculació societària.", + "span_text": "El dia 12 d'octubre, finalment, les accions del matrimoni Llosa van passar a dos ciutadans russos que no tenien cap vinculació societària", + "span_start": 883, + "span_end": 1020, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Confidencial.", + "span_text": "El Confidencial, un dels mitjans espanyols que ha col·laborat en la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació", + "span_start": 1041, + "span_end": 1178, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació.", + "span_text": "la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació", + "span_start": 1106, + "span_end": 1178, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el nom que s'anotà primerament als documents oficials va ser Mario Llosa i l'adreça postal que apareix a la documentació filtrada és de l'habitatge que tenien l'escriptor i la seva ex-muller a Madrid.", + "span_text": "el nom que s'anotà primerament als documents oficials va ser ‘Mario Llosa' i l'adreça postal que apareix a la documentació filtrada és de l'habitatge que tenien l'escriptor i la seva ex-muller a Madrid", + "span_start": 1180, + "span_end": 1381, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vargas Llosa nega haver tingut qualsevol implicació amb el cas dels ‘papers de Panamà'", + "span_start": 1410, + "span_end": 1496, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'entorn de l'escriptor no se'n pot avenir: ‘Ens estranya moltíssim aquesta informació", + "span_start": 1544, + "span_end": 1630, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que algun assessor d'inversions o intermediari, sense el seu consentiment, hagués reservat la societat per a alguna inversió que s'estudiava i que, finalment, no es va fer.", + "span_text": "Només la podríem atribuir al fet que algun assessor d'inversions o intermediari, sense el seu consentiment, hagués reservat la societat per a alguna inversió que s'estudiava i que, finalment, no es va fer", + "span_start": 1632, + "span_end": 1836, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És escriptor.", + "span_text": "L'escriptor Mario Vargas Llosa", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per la filtració massiva dels papers de Panamà.", + "span_text": "ha quedat esquitxat per la filtració massiva dels ‘papers de Panamà'", + "span_start": 37, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Segons les últimes revelacions fetes públiques per La Sexta i el Confidencial, l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa, va comprar la companyia Talome Services Corp", + "span_start": 107, + "span_end": 276, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la seva exdona, Patricia Llosa.", + "span_text": "l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa", + "span_start": 186, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De comprar la companyia Talome Services Corp.", + "span_text": "l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa, va comprar la companyia Talome Services Corp", + "span_start": 186, + "span_end": 276, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A través del bufet Mossack Fonseca mitjançant un intermediari, David Marriner.", + "span_text": "Ho van fer a través del bufet Mossack Fonseca mitjançant un intermediari, David Marriner", + "span_start": 339, + "span_end": 427, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'1 de setembre del 2010.", + "span_text": "El matrimoni apareix implicat en la societat des de l'1 de setembre del 2010", + "span_start": 429, + "span_end": 505, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fins poc després, uns dies abans que Vargas Llosa rebés el premi Nobel de Literatura.", + "span_text": "Poc després, uns dies abans que Vargas Llosa rebés el premi Nobel de Literatura, la van dissoldre", + "span_start": 507, + "span_end": 604, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dos ciutadans russos que no tenien cap vinculació societària.", + "span_text": "El dia 12 d'octubre, finalment, les accions del matrimoni Llosa van passar a dos ciutadans russos que no tenien cap vinculació societària", + "span_start": 883, + "span_end": 1020, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Confidencial.", + "span_text": "El Confidencial, un dels mitjans espanyols que ha col·laborat en la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació", + "span_start": 1041, + "span_end": 1178, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació.", + "span_text": "la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació", + "span_start": 1106, + "span_end": 1178, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el nom que s'anotà primerament als documents oficials va ser Mario Llosa i l'adreça postal que apareix a la documentació filtrada és de l'habitatge que tenien l'escriptor i la seva ex-muller a Madrid.", + "span_text": "el nom que s'anotà primerament als documents oficials va ser ‘Mario Llosa' i l'adreça postal que apareix a la documentació filtrada és de l'habitatge que tenien l'escriptor i la seva ex-muller a Madrid, al carrer Flora", + "span_start": 1180, + "span_end": 1398, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vargas Llosa nega haver tingut qualsevol implicació amb el cas dels ‘papers de Panamà'", + "span_start": 1410, + "span_end": 1496, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'entorn de l'escriptor no se'n pot avenir", + "span_start": 1544, + "span_end": 1586, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que algun assessor d'inversions o intermediari, sense el seu consentiment, hagués reservat la societat per a alguna inversió que s'estudiava i que, finalment, no es va fer.", + "span_text": "Només la podríem atribuir al fet que algun assessor d'inversions o intermediari, sense el seu consentiment, hagués reservat la societat per a alguna inversió que s'estudiava i que, finalment, no es va fer", + "span_start": 1632, + "span_end": 1836, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És escriptor.", + "span_text": "L'escriptor Mario Vargas Llosa", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per la filtració massiva dels papers de Panamà.", + "span_text": "ha quedat esquitxat per la filtració massiva dels ‘papers de Panamà'", + "span_start": 37, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Segons les últimes revelacions fetes públiques per La Sexta i el Confidencial, l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa, va comprar la companyia Talome Services Corp", + "span_start": 107, + "span_end": 276, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la seva exdona, Patricia Llosa.", + "span_text": "l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa", + "span_start": 186, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De comprar la companyia Talome Services Corp.", + "span_text": "l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa, va comprar la companyia Talome Services Corp", + "span_start": 186, + "span_end": 276, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A través del bufet Mossack Fonseca mitjançant un intermediari, David Marriner.", + "span_text": "Ho van fer a través del bufet Mossack Fonseca mitjançant un intermediari, David Marriner", + "span_start": 339, + "span_end": 427, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Des de l'1 de setembre del 2010.", + "span_text": "El matrimoni apareix implicat en la societat des de l'1 de setembre del 2010", + "span_start": 429, + "span_end": 505, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fins uns dies abans que Vargas Llosa rebés el premi Nobel de Literatura, la van dissoldre.", + "span_text": "Poc després, uns dies abans que Vargas Llosa rebés el premi Nobel de Literatura, la van dissoldre", + "span_start": 507, + "span_end": 604, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dos ciutadans russos.", + "span_text": "El dia 12 d'octubre, finalment, les accions del matrimoni Llosa van passar a dos ciutadans russos que no tenien cap vinculació societària", + "span_start": 883, + "span_end": 1020, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Confidencial.", + "span_text": "Segons que explica El Confidencial", + "span_start": 1022, + "span_end": 1056, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació.", + "span_text": "la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació", + "span_start": 1106, + "span_end": 1178, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el nom que s'anotà primerament als documents oficials va ser Mario Llosa i l'adreça postal que apareix a la documentació filtrada és de l'habitatge que tenien l'escriptor i la seva ex-muller a Madrid.", + "span_text": "el nom que s'anotà primerament als documents oficials va ser ‘Mario Llosa' i l'adreça postal que apareix a la documentació filtrada és de l'habitatge que tenien l'escriptor i la seva ex-muller a Madrid", + "span_start": 1180, + "span_end": 1381, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Vargas Llosa nega haver tingut qualsevol implicació amb el cas dels ‘papers de Panamà'", + "span_start": 1410, + "span_end": 1496, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'entorn de l'escriptor no se'n pot avenir: ‘Ens estranya moltíssim aquesta informació", + "span_start": 1544, + "span_end": 1630, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que algun assessor d'inversions o intermediari, sense el seu consentiment, hagués reservat la societat per a alguna inversió que s'estudiava i que, finalment, no es va fer.", + "span_text": "Només la podríem atribuir al fet que algun assessor d'inversions o intermediari, sense el seu consentiment, hagués reservat la societat per a alguna inversió que s'estudiava i que, finalment, no es va fer", + "span_start": 1632, + "span_end": 1836, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_8", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Juncker i Trump donen treva a la guerra comercial", + "story": "Treva en la guerra comercial entre Washington i Brussel·les. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el president dels EUA, Donald Trump, han acordat de treballar ‘junts' cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, de moment, els gravàmens als cotxes europeus. Ho han anunciat Trump i Juncker en un comunicat conjunt després d'una reunió a Washington dimecres. ‘El pacte es basa en entendre que mentre negociem, si cap de les dues parts decideix d'aturar les negociacions, frenem la imposició de noves tarifes i avaluem les que s'apliquen a l'acer i l'alumini', ha explicat Juncker. Segons el comunicat, els EUA i la UE han entrat en una ‘nova fase' en la seva relació, una fase ‘d'amistat pròxima' i de relacions comercials ‘fortes' en les quals ‘guanyen' tots dos actors. Tot i que no especifiquen dates ni concreten mesures immediates, els dos polítics finalitzen el text expressant la voluntat de ‘resoldre els afers sobre les tarifes a l'acer i l'alumini i els aranzels de represàlia'. Han dit també que treballaran per reduir les barreres i incrementar el comerç en serveis, substàncies químiques, productes farmacèutics i mèdics i soja. Una altra mesura acordada després de la trobada és la de ‘enfortir' la cooperació estratègica en relació amb l'energia i que la UE importi més gas natural liquat nord-americà per diversificar el seu subministrament. A banda, l'acord també diu que els dos actors comercials treballaran ‘de forma estreta' amb els seus socis per reformar l'Organització Mundial del Comerç i abordar pràctiques comercials deslleials, com ara el robatori de propietat intel·lectual o els subsidis industrials. Segons les dades recopilades en el comunicat conjunt, els EUA i la UE junts sumen més de 830 milions de ciutadans, més del 50% del PIB global i mantenen una relació comercial bilateral de més de vuit-cents mil milions d'euros. La guerra comercial de l'acer i l'alumini als cotxes D'ençà de principi de juny els EUA han imposat aranzels del 25% i el 10% a les importacions d'acer i d'alumini de la UE. Com a mesura de ‘reequilibri', a final del mes la Comissió Europea va aplicar noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans com ara texans, objectes d'acer, el whisky, el tabac, les motocicletes, els vaixells de vela o a motor per a oci i esport, el blat de moro, el suc de taronja o els nabius i preparacions de productes de maquillatge, entre més. El mateix dia en què van entrar en vigor els nous aranzels, Trump va amenaçar amb tarifes d'un 20% en ‘tots els cotxes' europeus. Davant l'anunci, Brussel·les va advertir els EUA de l'impacte i també va respondre amenaçant amb noves represàlies.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què lidera Jean-Claude Juncker?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I Donald Trump?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin pacte han fet?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com ho han donat a conèixer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com defineixen el nou vincle que uneix els EUA i la UE?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Han especificat què faran?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines qüestions volen tractar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què més proposen?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què volen modificar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què indica la informació que han recollit a l'escrit?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què han fet els EUA al mes de juny?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I en resposta, què ha fet la Comissió Europea?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quins objectes s'han imposat aranzels?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com ha reaccionat Trump?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Brussel·les també ha desafiat als EUA?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La Comissió Europea.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker", + "span_start": 61, + "span_end": 117, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els EUA.", + "span_text": "el president dels EUA, Donald Trump", + "span_start": 121, + "span_end": 156, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Han acordat de treballar junts cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, de moment, els gravàmens als cotxes europeus.", + "span_text": "han acordat de treballar ‘junts' cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, de moment, els gravàmens als cotxes europeus", + "span_start": 158, + "span_end": 320, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En un comunicat conjunt.", + "span_text": "Ho han anunciat Trump i Juncker en un comunicat conjunt", + "span_start": 322, + "span_end": 377, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com una nova fase en la seva relació, una fase d'amistat pròxima i de relacions comercials fortes en les quals guanyen tots dos actors.", + "span_text": "els EUA i la UE han entrat en una ‘nova fase' en la seva relació, una fase ‘d'amistat pròxima' i de relacions comercials ‘fortes' en les quals ‘guanyen' tots dos actors", + "span_start": 665, + "span_end": 833, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no especifiquen dates ni concreten mesures immediates", + "span_start": 845, + "span_end": 898, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La reducció de les barreres i la incrementació del comerç en serveis, substàncies químiques, productes farmacèutics i mèdics i soja.", + "span_text": "Han dit també que treballaran per reduir les barreres i incrementar el comerç en serveis, substàncies químiques, productes farmacèutics i mèdics i soja", + "span_start": 1052, + "span_end": 1203, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Enfortir la cooperació estratègica en relació amb l'energia i que la UE importi més gas natural liquat nord-americà per diversificar el seu subministrament.", + "span_text": "Una altra mesura acordada després de la trobada és la de ‘enfortir' la cooperació estratègica en relació amb l'energia i que la UE importi més gas natural liquat nord-americà per diversificar el seu subministrament", + "span_start": 1205, + "span_end": 1419, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Organització Mundial del Comerç.", + "span_text": "l'acord també diu que els dos actors comercials treballaran ‘de forma estreta' amb els seus socis per reformar l'Organització Mundial del Comerç", + "span_start": 1430, + "span_end": 1574, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els EUA i la UE junts sumen més de 830 milions de ciutadans, més del 50% del PIB global i mantenen una relació comercial bilateral de més de vuit-cents mil milions d'euros.", + "span_text": "Segons les dades recopilades en el comunicat conjunt, els EUA i la UE junts sumen més de 830 milions de ciutadans, més del 50% del PIB global i mantenen una relació comercial bilateral de més de vuit-cents mil milions d'euros", + "span_start": 1694, + "span_end": 1919, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Han imposat aranzels del 25% i el 10% a les importacions d'acer i d'alumini de la UE.", + "span_text": "D'ençà de principi de juny els EUA han imposat aranzels del 25% i el 10% a les importacions d'acer i d'alumini de la UE", + "span_start": 1974, + "span_end": 2093, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va aplicar noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans.", + "span_text": "Com a mesura de ‘reequilibri', a final del mes la Comissió Europea va aplicar noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans", + "span_start": 2095, + "span_end": 2237, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als texans, objectes d'acer, el whisky, el tabac, les motocicletes, els vaixells de vela o a motor per a oci i esport, el blat de moro, el suc de taronja o els nabius i preparacions de productes de maquillatge, entre més.", + "span_text": "la Comissió Europea va aplicar noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans com ara texans, objectes d'acer, el whisky, el tabac, les motocicletes, els vaixells de vela o a motor per a oci i esport, el blat de moro, el suc de taronja o els nabius i preparacions de productes de maquillatge, entre més", + "span_start": 2142, + "span_end": 2462, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha amenaçat amb tarifes d'un 20% en tots els cotxes europeus.", + "span_text": "El mateix dia en què van entrar en vigor els nous aranzels, Trump va amenaçar amb tarifes d'un 20% en ‘tots els cotxes' europeus", + "span_start": 2464, + "span_end": 2592, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Davant l'anunci, Brussel·les va advertir els EUA de l'impacte i també va respondre amenaçant amb noves represàlies", + "span_start": 2594, + "span_end": 2708, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La Comissió Europea.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker", + "span_start": 61, + "span_end": 117, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els EUA.", + "span_text": "el president dels EUA, Donald Trump", + "span_start": 121, + "span_end": 156, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Han acordat de treballar junts cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, de moment, els gravàmens als cotxes europeus.", + "span_text": "han acordat de treballar ‘junts' cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, de moment, els gravàmens als cotxes europeus", + "span_start": 158, + "span_end": 320, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En un comunicat conjunt.", + "span_text": "Ho han anunciat Trump i Juncker en un comunicat conjunt", + "span_start": 322, + "span_end": 377, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com una nova fase en la seva relació, una fase d'amistat pròxima i de relacions comercials fortes en les quals guanyen tots dos actors.", + "span_text": "els EUA i la UE han entrat en una ‘nova fase' en la seva relació, una fase ‘d'amistat pròxima' i de relacions comercials ‘fortes' en les quals ‘guanyen' tots dos actors", + "span_start": 665, + "span_end": 833, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no especifiquen dates ni concreten mesures immediates", + "span_start": 845, + "span_end": 898, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La reducció de les barreres i la incrementació del comerç en serveis, substàncies químiques, productes farmacèutics i mèdics i soja.", + "span_text": "Han dit també que treballaran per reduir les barreres i incrementar el comerç en serveis, substàncies químiques, productes farmacèutics i mèdics i soja", + "span_start": 1052, + "span_end": 1203, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Enfortir la cooperació estratègica en relació amb l'energia i que la UE importi més gas natural liquat nord-americà per diversificar el seu subministrament.", + "span_text": "Una altra mesura acordada després de la trobada és la de ‘enfortir' la cooperació estratègica en relació amb l'energia i que la UE importi més gas natural liquat nord-americà per diversificar el seu subministrament", + "span_start": 1205, + "span_end": 1419, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Organització Mundial del Comerç.", + "span_text": "l'acord també diu que els dos actors comercials treballaran ‘de forma estreta' amb els seus socis per reformar l'Organització Mundial del Comerç", + "span_start": 1430, + "span_end": 1574, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els EUA i la UE junts sumen més de 830 milions de ciutadans, més del 50% del PIB global i mantenen una relació comercial bilateral de més de vuit-cents mil milions d'euros.", + "span_text": "Segons les dades recopilades en el comunicat conjunt, els EUA i la UE junts sumen més de 830 milions de ciutadans, més del 50% del PIB global i mantenen una relació comercial bilateral de més de vuit-cents mil milions d'euros", + "span_start": 1694, + "span_end": 1919, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Han imposat aranzels del 25% i el 10% a les importacions d'acer i d'alumini de la UE.", + "span_text": "D'ençà de principi de juny els EUA han imposat aranzels del 25% i el 10% a les importacions d'acer i d'alumini de la UE", + "span_start": 1974, + "span_end": 2093, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va aplicar noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans.", + "span_text": "Com a mesura de ‘reequilibri', a final del mes la Comissió Europea va aplicar noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans", + "span_start": 2095, + "span_end": 2237, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als texans, objectes d'acer, el whisky, el tabac, les motocicletes, els vaixells de vela o a motor per a oci i esport, el blat de moro, el suc de taronja o els nabius i preparacions de productes de maquillatge, entre més.", + "span_text": "la Comissió Europea va aplicar noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans com ara texans, objectes d'acer, el whisky, el tabac, les motocicletes, els vaixells de vela o a motor per a oci i esport, el blat de moro, el suc de taronja o els nabius i preparacions de productes de maquillatge, entre més", + "span_start": 2142, + "span_end": 2462, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha amenaçat amb tarifes d'un 20% en tots els cotxes europeus.", + "span_text": "El mateix dia en què van entrar en vigor els nous aranzels, Trump va amenaçar amb tarifes d'un 20% en ‘tots els cotxes' europeus", + "span_start": 2464, + "span_end": 2592, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Davant l'anunci, Brussel·les va advertir els EUA de l'impacte i també va respondre amenaçant amb noves represàlies", + "span_start": 2594, + "span_end": 2708, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La Comissió Europea.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker", + "span_start": 61, + "span_end": 117, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els EUA.", + "span_text": "el president dels EUA, Donald Trump", + "span_start": 121, + "span_end": 156, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Han acordat de treballar junts cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, de moment, els gravàmens als cotxes europeus.", + "span_text": "han acordat de treballar ‘junts' cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, de moment, els gravàmens als cotxes europeus", + "span_start": 158, + "span_end": 320, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En un comunicat conjunt.", + "span_text": "Ho han anunciat Trump i Juncker en un comunicat conjunt", + "span_start": 322, + "span_end": 377, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com una fase d'amistat pròxima i de relacions comercials fortes en les quals guanyen tots dos actors.", + "span_text": "els EUA i la UE han entrat en una ‘nova fase' en la seva relació, una fase ‘d'amistat pròxima' i de relacions comercials ‘fortes' en les quals ‘guanyen' tots dos actors", + "span_start": 665, + "span_end": 833, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no especifiquen dates ni concreten mesures immediates", + "span_start": 845, + "span_end": 898, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La reducció de les barreres i l'increment el comerç en serveis, substàncies químiques, productes farmacèutics i mèdics i soja.", + "span_text": "treballaran per reduir les barreres i incrementar el comerç en serveis, substàncies químiques, productes farmacèutics i mèdics i soja", + "span_start": 1070, + "span_end": 1203, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Enfortir la cooperació estratègica en relació amb l'energia i que la UE importi més gas natural liquat nord-americà per diversificar el seu subministrament.", + "span_text": "Una altra mesura acordada després de la trobada és la de ‘enfortir' la cooperació estratègica en relació amb l'energia i que la UE importi més gas natural liquat nord-americà per diversificar el seu subministrament", + "span_start": 1205, + "span_end": 1419, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Organització Mundial del Comerç.", + "span_text": "els dos actors comercials treballaran ‘de forma estreta' amb els seus socis per reformar l'Organització Mundial del Comerç", + "span_start": 1452, + "span_end": 1574, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els EUA i la UE junts sumen més de 830 milions de ciutadans, més del 50% del PIB global i mantenen una relació comercial bilateral de més de vuit-cents mil milions d'euros.", + "span_text": "Segons les dades recopilades en el comunicat conjunt, els EUA i la UE junts sumen més de 830 milions de ciutadans, més del 50% del PIB global i mantenen una relació comercial bilateral de més de vuit-cents mil milions d'euros", + "span_start": 1694, + "span_end": 1919, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Han imposat aranzels del 25% i el 10% a les importacions d'acer i d'alumini de la UE.", + "span_text": "D'ençà de principi de juny els EUA han imposat aranzels del 25% i el 10% a les importacions d'acer i d'alumini de la UE", + "span_start": 1974, + "span_end": 2093, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha aplicat noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans.", + "span_text": "Com a mesura de ‘reequilibri', a final del mes la Comissió Europea va aplicar noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans", + "span_start": 2095, + "span_end": 2237, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als texans, objectes d'acer, el whisky, el tabac, les motocicletes, els vaixells de vela o a motor per a oci i esport, el blat de moro, el suc de taronja o els nabius i preparacions de productes de maquillatge, entre més.", + "span_text": "una llarga llista de productes americans com ara texans, objectes d'acer, el whisky, el tabac, les motocicletes, els vaixells de vela o a motor per a oci i esport, el blat de moro, el suc de taronja o els nabius i preparacions de productes de maquillatge, entre més", + "span_start": 2197, + "span_end": 2462, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha amenaçat amb tarifes d'un 20% en tots els cotxes europeus.", + "span_text": "El mateix dia en què van entrar en vigor els nous aranzels, Trump va amenaçar amb tarifes d'un 20% en ‘tots els cotxes' europeus", + "span_start": 2464, + "span_end": 2592, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Davant l'anunci, Brussel·les va advertir els EUA de l'impacte i també va respondre amenaçant amb noves represàlies", + "span_start": 2594, + "span_end": 2708, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1860", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Julita Vilà Port ", + "story": "Julita Vilà i Port (Arbúcies 16 de juny de 1847- Palafrugell 14 de novembre 1886). Es casà amb Josep Solà Bofill, natural de Palafrugell, a la mateixa vila, el 8 d'agost de 1881.\nVa ser mestra de l'escola pública elemental de nenes de Palafrugell. Tenim constància de la seva feina a partir d'un informe seu de l'any 1881, on afirmava que feia onze anys que era mestra (tres com a interina i vuit de mestra titular). Desenvolupava la seva feina al primer pis de l'edifici \"una sala rectangular en un primer pis amb finestres al nord i sud, que donen bastanta llum\", segons descrivia ella mateixa. Hi tenia cent alumnes, de les quals unes vuitanta hi assitien regularment. Seixanta eren menors de deu anys, i quaranta tenien més de deu anys. Hom troba l'opinió satisfactòria de l'inspector Ricardo Tena que visità l'escola i digué: \"La pública de niñas dirigida por D. Julita Vilà, celosa e inteligente profesora. He observado con satisfacción orden y disciplina en la clase y alumnas muy bien instruidas en todas las materias que abraza el programa elemental de enseñanza. Son notables el celo y aplicación de la profesora que tiene que desenvolverse en un local bastante reducido y luchar con el inconveniente de un material escaso y malo\".\nVa morir a Palafrugell, a l'edat de 39 anys, després de donar a llum a la seva quarta filla. Deixava quatre fills: Eduard, Emili, Assumpció i Teresa Solà i Vilà.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va nèixer la Julita?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I morir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va unir en matrimoni?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina feina tenia la Julita?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'any 1881, quant feia que exercia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tots aquests com a mestra titular?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com era l'aula que utilitzava per les classes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quantes persones ensenyava?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hi anaven totes amb regularitat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quantes sí que ho feien?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina edat tenien la majoria?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va lloar la seva tasca?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quina edat va morir la Julita?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quants fills va portar al món?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com es deien?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Arbúcies.", + "span_text": "Julita Vilà i Port (Arbúcies 16 de juny de 1847- Palafrugell 14 de novembre 1886)", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "Julita Vilà i Port (Arbúcies 16 de juny de 1847- Palafrugell 14 de novembre 1886)", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Josep Solà Bofill.", + "span_text": "Es casà amb Josep Solà Bofill", + "span_start": 83, + "span_end": 112, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fou mestra de l'escola pública elemental de nenes de Palafrugell.", + "span_text": "Va ser mestra de l'escola pública elemental de nenes de Palafrugell", + "span_start": 179, + "span_end": 246, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Onze anys.", + "span_text": "Tenim constància de la seva feina a partir d'un informe seu de l'any 1881, on afirmava que feia onze anys que era mestra", + "span_start": 248, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "feia onze anys que era mestra (tres com a interina i vuit de mestra titular)", + "span_start": 339, + "span_end": 415, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Era una sala rectangular en un primer pis amb finestres al nord i sud, que donaven bastanta llum.", + "span_text": "Desenvolupava la seva feina al primer pis de l'edifici \"una sala rectangular en un primer pis amb finestres al nord i sud, que donen bastanta llum\"", + "span_start": 417, + "span_end": 564, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cent.", + "span_text": "Hi tenia cent alumnes", + "span_start": 597, + "span_end": 618, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Hi tenia cent alumnes, de les quals unes vuitanta hi assitien regularment", + "span_start": 597, + "span_end": 670, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Vuitanta.", + "span_text": "Hi tenia cent alumnes, de les quals unes vuitanta hi assitien regularment", + "span_start": 597, + "span_end": 670, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Eren menors de deu anys.", + "span_text": "Seixanta eren menors de deu anys", + "span_start": 672, + "span_end": 704, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'inspector Ricardo Tena.", + "span_text": "Hom troba l'opinió satisfactòria de l'inspector Ricardo Tena", + "span_start": 741, + "span_end": 801, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als 39 anys.", + "span_text": "Va morir a Palafrugell, a l'edat de 39 anys", + "span_start": 1242, + "span_end": 1285, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "després de donar a llum a la seva quarta filla. Deixava quatre fills", + "span_start": 1287, + "span_end": 1355, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Eduard, Emili, Assumpció i Teresa.", + "span_text": "Deixava quatre fills: Eduard, Emili, Assumpció i Teresa Solà i Vilà", + "span_start": 1335, + "span_end": 1402, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Arbúcies.", + "span_text": "Julita Vilà i Port (Arbúcies 16 de juny de 1847- Palafrugell 14 de novembre 1886)", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "Julita Vilà i Port (Arbúcies 16 de juny de 1847- Palafrugell 14 de novembre 1886)", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Josep Solà Bofill.", + "span_text": "Es casà amb Josep Solà Bofill", + "span_start": 83, + "span_end": 112, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser mestra de l'escola pública elemental de nenes de Palafrugell.", + "span_text": "Va ser mestra de l'escola pública elemental de nenes de Palafrugell", + "span_start": 179, + "span_end": 246, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Onze anys.", + "span_text": "Tenim constància de la seva feina a partir d'un informe seu de l'any 1881, on afirmava que feia onze anys que era mestra", + "span_start": 248, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "feia onze anys que era mestra (tres com a interina i vuit de mestra titular)", + "span_start": 339, + "span_end": 415, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Era una sala rectangular en un primer pis amb finestres al nord i sud, que donaven bastanta llum.", + "span_text": "Desenvolupava la seva feina al primer pis de l'edifici \"una sala rectangular en un primer pis amb finestres al nord i sud, que donen bastanta llum\"", + "span_start": 417, + "span_end": 564, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cent.", + "span_text": "Hi tenia cent alumnes", + "span_start": 597, + "span_end": 618, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Hi tenia cent alumnes, de les quals unes vuitanta hi assitien regularment", + "span_start": 597, + "span_end": 670, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Vuitanta.", + "span_text": "Hi tenia cent alumnes, de les quals unes vuitanta hi assitien regularment", + "span_start": 597, + "span_end": 670, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Eren menors de deu anys.", + "span_text": "Seixanta eren menors de deu anys", + "span_start": 672, + "span_end": 704, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'inspector Ricardo Tena.", + "span_text": "Hom troba l'opinió satisfactòria de l'inspector Ricardo Tena que visità l'escola", + "span_start": 741, + "span_end": 821, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als 39 anys.", + "span_text": "Va morir a Palafrugell, a l'edat de 39 anys", + "span_start": 1242, + "span_end": 1285, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "després de donar a llum a la seva quarta filla. Deixava quatre fills", + "span_start": 1287, + "span_end": 1355, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Eduard, Emili, Assumpció i Teresa.", + "span_text": "Eduard, Emili, Assumpció i Teresa Solà i Vilà", + "span_start": 1357, + "span_end": 1402, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Arbúcies.", + "span_text": "Julita Vilà i Port (Arbúcies 16 de juny de 1847- Palafrugell 14 de novembre 1886)", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Palafrugell.", + "span_text": "Julita Vilà i Port (Arbúcies 16 de juny de 1847- Palafrugell 14 de novembre 1886)", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Josep Solà Bofill.", + "span_text": "Es casà amb Josep Solà Bofill", + "span_start": 83, + "span_end": 112, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era mestra de l'escola pública elemental de nenes de Palafrugell.", + "span_text": "Va ser mestra de l'escola pública elemental de nenes de Palafrugell", + "span_start": 179, + "span_end": 246, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Onze anys.", + "span_text": "un informe seu de l'any 1881, on afirmava que feia onze anys que era mestra", + "span_start": 293, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "onze anys que era mestra (tres com a interina i vuit de mestra titular)", + "span_start": 344, + "span_end": 415, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Era una sala rectangular en un primer pis amb finestres al nord i sud, que donaven bastanta llum.", + "span_text": "Desenvolupava la seva feina al primer pis de l'edifici \"una sala rectangular en un primer pis amb finestres al nord i sud, que donen bastanta llum\"", + "span_start": 417, + "span_end": 564, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A cent.", + "span_text": "Hi tenia cent alumnes", + "span_start": 597, + "span_end": 618, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Hi tenia cent alumnes, de les quals unes vuitanta hi assitien regularment", + "span_start": 597, + "span_end": 670, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Vuitanta.", + "span_text": "Hi tenia cent alumnes, de les quals unes vuitanta hi assitien regularment", + "span_start": 597, + "span_end": 670, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Eren menors de deu anys.", + "span_text": "Seixanta eren menors de deu anys, i quaranta tenien més de deu anys", + "span_start": 672, + "span_end": 739, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'inspector Ricardo Tena.", + "span_text": "Hom troba l'opinió satisfactòria de l'inspector Ricardo Tena que visità l'escola", + "span_start": 741, + "span_end": 821, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als 39 anys.", + "span_text": "Va morir a Palafrugell, a l'edat de 39 anys", + "span_start": 1242, + "span_end": 1285, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "després de donar a llum a la seva quarta filla. Deixava quatre fills", + "span_start": 1287, + "span_end": 1355, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Eduard, Emili, Assumpció i Teresa.", + "span_text": "Deixava quatre fills: Eduard, Emili, Assumpció i Teresa Solà i Vilà", + "span_start": 1335, + "span_end": 1402, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1038", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Botxica ", + "story": "Botxica, també conegut com a Bochica, és una figura mitològica dels muisques, que va existir durant l'arribada dels conqueridors espanyols en els àmbits de les parts de l'actual Colòmbia i Panamà. Va ser l'heroi fundador de la seva civilització, que segons la llegenda va portar la moral i les lleis al poble i els va ensenyar l'agricultura i altres artesanies.\nSimilar al déu inca Viracocha, el déu asteca Quetzalcoatl i d'altres deïtats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud, Bochica es descriu en les llegendes com un ésser amb barba. La barba va tenir la seva importància en la cultura continental insular de Mesoamèrica. Els \"Anales de Cuauhtitlán\" és una antiga font molt important que té un valor especial per haver estat escrits originalment en nàhuatl. Els Anales de Cuauhtitlán descriuen el vestit de Quetzalcóatl a Tula.\nSegons les llegendes chibcha, Botxica era un home amb barba que van venir des de l'est. Va ensenyar als bàrbars del poble chibcha principis ètics i normes morals i els va donar un model pel qual organitzar els seus estats, amb un líder espiritual i un laic. Botxica també va ensenyar l'agricultura a les persones, la metal·lúrgia i d'altres artesanies abans de marxar cap a l'oest per viure com un asceta. Quan els esperits més tard van abandonar els ensenyaments de Botxica i es va tornar a una vida d'excessos, una inundació va envoltar la Sabana de Bogotà, on vivien. En apel·lar a l'ajuda del seu heroi, Botxica va tornar en un arc de Sant Martí i amb un cop, va crear el Salt del Tequendama, a través del qual les aigües podrien escórrer riu avall.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu altre nom?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En quin context es va tenir present?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin paper va tenir en la història d'aquests països?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui s'assembla Viracocha, segons el text?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin element característic té?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què són els Anales de Cuauhtitlán?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què s'hi il·lustra?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina font assenyala que la procedència de Botxic és a l'est?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina ensenyança se li atribueix?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines habilitats hauria ensenyat, a més a més?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va fer posteriorment?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va passar quan van oblidar les seves lliçons?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Botxica els va socórrer?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Botxica.", + "span_text": "Botxica, també conegut com a Bochica, és una figura mitològica dels muisques", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Bochica.", + "span_text": "Botxica, també conegut com a Bochica", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una figura mitològica dels muisques.", + "span_text": "Botxica, també conegut com a Bochica, és una figura mitològica dels muisques", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant l'arribada dels conqueridors espanyols en els àmbits de les parts de l'actual Colòmbia i Panamà.", + "span_text": "va existir durant l'arribada dels conqueridors espanyols en els àmbits de les parts de l'actual Colòmbia i Panamà", + "span_start": 82, + "span_end": 195, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va ser l'heroi fundador de la seva civilització.", + "span_text": "Va ser l'heroi fundador de la seva civilització", + "span_start": 197, + "span_end": 244, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al déu inca Viracocha, al déu asteca Quetzalcoati i a altres deïtats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.", + "span_text": "Similar al déu inca Viracocha, el déu asteca Quetzalcoatl i d'altres deïtats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud", + "span_start": 362, + "span_end": 474, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La barba.", + "span_text": "Bochica es descriu en les llegendes com un ésser amb barba", + "span_start": 476, + "span_end": 534, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Són una antiga font molt important que té un valor especial per haver estat escrits originalment en nàhuatl.", + "span_text": "Els \"Anales de Cuauhtitlán\" és una antiga font molt important que té un valor especial per haver estat escrits originalment en nàhuatl", + "span_start": 624, + "span_end": 758, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El vestit de Quetzalcóatl a Tula.", + "span_text": "Els Anales de Cuauhtitlán descriuen el vestit de Quetzalcóatl a Tula", + "span_start": 760, + "span_end": 828, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les llegendes de chibcha.", + "span_text": "Segons les llegendes chibcha, Botxica era un home amb barba que van venir des de l'est", + "span_start": 830, + "span_end": 916, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ensenyar principis ètics i normes morals i els va donar un model pel qual organitzar els seus estats, amb un líder espiritual i un laic.", + "span_text": "Va ensenyar als bàrbars del poble chibcha principis ètics i normes morals i els va donar un model pel qual organitzar els seus estats, amb un líder espiritual i un laic", + "span_start": 918, + "span_end": 1086, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'agricultura, la metal·lúrgica i altres artesanies.", + "span_text": "Botxica també va ensenyar l'agricultura a les persones, la metal·lúrgia i d'altres artesanies", + "span_start": 1088, + "span_end": 1181, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Marxar a l'oest per viure com un asceta.", + "span_text": "abans de marxar cap a l'oest per viure com un asceta", + "span_start": 1182, + "span_end": 1234, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que una inundació va envoltar la Sabana de Bogotà, on vivien.", + "span_text": "Quan els esperits més tard van abandonar els ensenyaments de Botxica i es va tornar a una vida d'excessos, una inundació va envoltar la Sabana de Bogotà, on vivien", + "span_start": 1236, + "span_end": 1399, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Botxica va tornar en un arc de Sant Martí i amb un cop, va crear el Salt del Tequendama, a través del qual les aigües podrien escórrer riu avall", + "span_start": 1438, + "span_end": 1582, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Botxica.", + "span_text": "Botxica, també conegut com a Bochica, és una figura mitològica dels muisques", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Bochica.", + "span_text": "Botxica, també conegut com a Bochica", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una figura mitològica dels muisques.", + "span_text": "Botxica, també conegut com a Bochica, és una figura mitològica dels muisques", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant l'arribada dels conqueridors espanyols en els àmbits de les parts de l'actual Colòmbia i Panamà.", + "span_text": "va existir durant l'arribada dels conqueridors espanyols en els àmbits de les parts de l'actual Colòmbia i Panamà", + "span_start": 82, + "span_end": 195, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va ser l'heroi fundador de la seva civilització.", + "span_text": "Va ser l'heroi fundador de la seva civilització", + "span_start": 197, + "span_end": 244, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al déu inca Viracocha, al déu asteca Quetzalcoati i a altres deïtats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.", + "span_text": "Similar al déu inca Viracocha, el déu asteca Quetzalcoatl i d'altres deïtats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud", + "span_start": 362, + "span_end": 474, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La barba.", + "span_text": "Bochica es descriu en les llegendes com un ésser amb barba", + "span_start": 476, + "span_end": 534, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Són una antiga font molt important que té un valor especial per haver estat escrits originalment en nàhuatl.", + "span_text": "Els \"Anales de Cuauhtitlán\" és una antiga font molt important que té un valor especial per haver estat escrits originalment en nàhuatl", + "span_start": 624, + "span_end": 758, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El vestit de Quetzalcóatl a Tula.", + "span_text": "Els Anales de Cuauhtitlán descriuen el vestit de Quetzalcóatl a Tula", + "span_start": 760, + "span_end": 828, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les llegendes de chibcha.", + "span_text": "Segons les llegendes chibcha, Botxica era un home amb barba que van venir des de l'est", + "span_start": 830, + "span_end": 916, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ensenyar principis ètics i normes morals i els va donar un model pel qual organitzar els seus estats, amb un líder espiritual i un laic.", + "span_text": "Va ensenyar als bàrbars del poble chibcha principis ètics i normes morals i els va donar un model pel qual organitzar els seus estats, amb un líder espiritual i un laic", + "span_start": 918, + "span_end": 1086, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'agricultura, la metal·lúrgia i altres artesanies.", + "span_text": "Botxica també va ensenyar l'agricultura a les persones, la metal·lúrgia i d'altres artesanies", + "span_start": 1088, + "span_end": 1181, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Marxar a l'oest per viure com un asceta.", + "span_text": "abans de marxar cap a l'oest per viure com un asceta", + "span_start": 1182, + "span_end": 1234, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que una inundació va envoltar la Sabana de Bogotà, on vivien.", + "span_text": "Quan els esperits més tard van abandonar els ensenyaments de Botxica i es va tornar a una vida d'excessos, una inundació va envoltar la Sabana de Bogotà, on vivien", + "span_start": 1236, + "span_end": 1399, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Botxica va tornar en un arc de Sant Martí i amb un cop, va crear el Salt del Tequendama, a través del qual les aigües podrien escórrer riu avall", + "span_start": 1438, + "span_end": 1582, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Botxica.", + "span_text": "Botxica, també conegut com a Bochica, és una figura mitològica", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Bochica.", + "span_text": "Botxica, també conegut com a Bochica", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una figura mitològica dels muisques.", + "span_text": "Botxica, també conegut com a Bochica, és una figura mitològica dels muisques", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant l'arribada dels conqueridors espanyols en els àmbits de les parts de l'actual Colòmbia i Panamà.", + "span_text": "va existir durant l'arribada dels conqueridors espanyols en els àmbits de les parts de l'actual Colòmbia i Panamà", + "span_start": 82, + "span_end": 195, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va ser l'heroi fundador de la seva civilització.", + "span_text": "Va ser l'heroi fundador de la seva civilització", + "span_start": 197, + "span_end": 244, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al déu inca Viracocha, el déu asteca Quetzalcoatl i d'altres deïtats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.", + "span_text": "Similar al déu inca Viracocha, el déu asteca Quetzalcoatl i d'altres deïtats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud", + "span_start": 362, + "span_end": 474, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La barba.", + "span_text": "Bochica es descriu en les llegendes com un ésser amb barba", + "span_start": 476, + "span_end": 534, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una antiga font molt important que té un valor especial per haver estat escrits originalment en nàhuatl.", + "span_text": "Els \"Anales de Cuauhtitlán\" és una antiga font molt important que té un valor especial per haver estat escrits originalment en nàhuatl", + "span_start": 624, + "span_end": 758, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El vestit de Quetzalcóatl a Tula.", + "span_text": "Els Anales de Cuauhtitlán descriuen el vestit de Quetzalcóatl a Tula", + "span_start": 760, + "span_end": 828, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les llegendes chibcha.", + "span_text": "Segons les llegendes chibcha, Botxica era un home amb barba que van venir des de l'est", + "span_start": 830, + "span_end": 916, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Principis ètics i normes morals.", + "span_text": "Va ensenyar als bàrbars del poble chibcha principis ètics i normes morals", + "span_start": 918, + "span_end": 991, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'agricultura, la metal·lúrgia i altres artesanies.", + "span_text": "Botxica també va ensenyar l'agricultura a les persones, la metal·lúrgia i d'altres artesanies", + "span_start": 1088, + "span_end": 1181, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Marxar cap a l'oest per viure com un asceta.", + "span_text": "abans de marxar cap a l'oest per viure com un asceta", + "span_start": 1182, + "span_end": 1234, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que una inundació va envoltar la Sabana de Bogotà, on vivien.", + "span_text": "Quan els esperits més tard van abandonar els ensenyaments de Botxica i es va tornar a una vida d'excessos, una inundació va envoltar la Sabana de Bogotà, on vivien", + "span_start": 1236, + "span_end": 1399, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Botxica va tornar en un arc de Sant Martí i amb un cop, va crear el Salt del Tequendama, a través del qual les aigües podrien escórrer riu avall", + "span_start": 1438, + "span_end": 1582, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_80", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "parada - EL PRIMER LLUSTRE DAMOR-4", + "story": "Els carreters se'n sentien orgullosos, i gallejaven.\n«El ferrocarril… bah! No ens fa cap mica de por. Si porteu pressa no diré que no us pugui convenir, però si no us ve d'una setmana o dues, no hi ha res com un carro. Un carro porta una catedral, i si no en teniu prou d'un, podeu posar-n'hi dos o tres… o cinquanta. Feu-me una carretera d'aquí a la lluna, doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi. El carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc. No haveu de carregar més que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra? Està bé; doncs fins que arribeu a la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra no haureu de tocar res; i allí ho deixareu on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre, a casa seva, a la fàbrica, a peu d'obra. No és bonic això? I ara mireu amb el tren de foc… a veure si us surten tan nets els comptes. Ell no vindrà pas a casa vostra. Ja teniu que de carro no us en podeu passar. Apa, doncs, vinguen homes a carregar-lo. Llestos? Tira cap a l'estació I… la feina d'en Jafà… homes allà i càrrega en terra altra vegada. I un cop en terra, ella, la càrrega, no es mou pas, es precís que els macips del carril l'agafin i la pugin al vagó. I ve que després de totes aquestes endergues, la màquina de foc se l'emporta… però de quina manera, sants de la glòria! A l'esbojarrada, corrent com trenta dimonis, sense que ningú pari ment en si les vostres coses penen o no penen, en si es romp això o s'esclafa allò. Feu-vos compte que el tren és un animal, que marxa sempre esquivat. I ara vull que no enfonsi cap pont, ni descarrili, ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la vostra càrrega, més o menys sencera, arriba a l'estació que haveu triada com a més avinent. Avinent, oi? Per més que ho sigui, certament no hi viurà pas el qui us ha de rebre la mercaderia. Ja tornem, doncs, a ésser-hi: vinga un altre carro, vinguen homes, vinga descarregar i recarregar i tornar a descarregar, No n'hi ha poc de tripijoc… ui, ui, ui! I tot se masega i tot s'embruta i tot se malmet. I ara, que som ximples? Desenganyeu-vos no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels. Ell va poc a poc però, al·leluia!… allò és seny, allò és mirament. Podeu viure descansats; hi teniu les coses tan segures i ben endreçades com a la vostra calaixera. No en val pocs de diners això. I ca!… mentre el comerç sàpiga treure comptes, el tren no ens farà cap mal. Ja pot xiular tant com vulgui, me'n ric pla jo. Que tal volta matarà les diligències… pse! … no diré que no; però els carros… mai!»", + "questions": [ + { + "input_text": "Què no despertava temor en els carreters?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan és el mitjà de transport ideal, segons ells?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I si no se'n té, què és millor?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Se'n poden fer servir molts alhora, de carros?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què diu el protagonista que podria arribar a transportar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Cap a on?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què diferencia el carril del carro?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què li sembla bell al narrador?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'ús del ferrocarril exigeix molta feina?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I es fa tota a correcuita?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins perills implica, a més a més?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què reafirma el narrador que és la millor opció?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El carro és ràpid?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin benefici vinculat a les mercaderies exposa el narrador?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què és possible que substitueixi el ferrocarril?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El ferrocarril.", + "span_text": "Els carreters se'n sentien orgullosos, i gallejaven.\n«El ferrocarril… bah! No ens fa cap mica de por", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan porten pressa.", + "span_text": "Si porteu pressa no diré que no us pugui convenir", + "span_start": 102, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un carro.", + "span_text": "si no us ve d'una setmana o dues, no hi ha res com un carro", + "span_start": 158, + "span_end": 217, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un carro porta una catedral, i si no en teniu prou d'un, podeu posar-n'hi dos o tres… o cinquanta", + "span_start": 219, + "span_end": 316, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La lluna.", + "span_text": "Feu-me una carretera d'aquí a la lluna, doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi", + "span_start": 318, + "span_end": 447, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Cap a la plaça del Vi.", + "span_text": "doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi", + "span_start": 358, + "span_end": 447, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers de la ciutat, s'atura davant de casa vostra entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatxem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc.", + "span_text": "El carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc", + "span_start": 449, + "span_end": 822, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No haver-ho de carregar més que una sola vegada i deixar-ho on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre.", + "span_text": "No haveu de carregar més que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra? Està bé; doncs fins que arribeu a la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra no haureu de tocar res; i allí ho deixareu on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre, a casa seva, a la fàbrica, a peu d'obra. No és bonic això?", + "span_start": 824, + "span_end": 1161, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Apa, doncs, vinguen homes a carregar-lo. Llestos? Tira cap a l'estació I… la feina d'en Jafà… homes allà i càrrega en terra altra vegada. I un cop en terra, ella, la càrrega, no es mou pas, es precís que els macips del carril l'agafin i la pugin al vagó. I ve que després de totes aquestes endergues, la màquina de foc se l'emporta", + "span_start": 1315, + "span_end": 1646, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A l'esbojarrada, corrent com trenta dimonis, sense que ningú pari ment en si les vostres coses penen o no penen, en si es romp això o s'esclafa allò", + "span_start": 1690, + "span_end": 1838, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que no enfonsi cap pont, ni descarrili, ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la seva càrrega, més o menys sencera, arribi a l'estació que han triat com a més avinent.", + "span_text": "I ara vull que no enfonsi cap pont, ni descarrili, ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la vostra càrrega, més o menys sencera, arriba a l'estació que haveu triada com a més avinent", + "span_start": 1908, + "span_end": 2114, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un carro ben menat i amb bèsties fidels.", + "span_text": "Desenganyeu-vos no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels", + "span_start": 2450, + "span_end": 2522, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels. Ell va poc a poc", + "span_start": 2466, + "span_end": 2540, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que hi tenen les coses tan segures i ben endreçades com a la seva calaixera.", + "span_text": "Podeu viure descansats; hi teniu les coses tan segures i ben endreçades com a la vostra calaixera", + "span_start": 2592, + "span_end": 2689, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les diligències.", + "span_text": "mentre el comerç sàpiga treure comptes, el tren no ens farà cap mal. Ja pot xiular tant com vulgui, me'n ric pla jo. Que tal volta matarà les diligències", + "span_start": 2729, + "span_end": 2882, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El ferrocarril.", + "span_text": "Els carreters se'n sentien orgullosos, i gallejaven.\n«El ferrocarril… bah! No ens fa cap mica de por", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan es té pressa.", + "span_text": "Si porteu pressa no diré que no us pugui convenir", + "span_start": 102, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un carro.", + "span_text": "però si no us ve d'una setmana o dues, no hi ha res com un carro", + "span_start": 153, + "span_end": 217, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un carro porta una catedral, i si no en teniu prou d'un, podeu posar-n'hi dos o tres… o cinquanta", + "span_start": 219, + "span_end": 316, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La lluna.", + "span_text": "Feu-me una carretera d'aquí a la lluna, doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi", + "span_start": 318, + "span_end": 447, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Cap a la plaça del Vi.", + "span_text": "doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi", + "span_start": 358, + "span_end": 447, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers de la ciutat, s'atura davant de casa vostra entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatxem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc.", + "span_text": "El carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc", + "span_start": 449, + "span_end": 822, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no s'ha de carregar més que una sola vegada i es pot deixar on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre.", + "span_text": "No haveu de carregar més que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra? Està bé; doncs fins que arribeu a la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra no haureu de tocar res; i allí ho deixareu on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre, a casa seva, a la fàbrica, a peu d'obra. No és bonic això?", + "span_start": 824, + "span_end": 1161, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Apa, doncs, vinguen homes a carregar-lo. Llestos? Tira cap a l'estació I… la feina d'en Jafà… homes allà i càrrega en terra altra vegada. I un cop en terra, ella, la càrrega, no es mou pas, es precís que els macips del carril l'agafin i la pugin al vagó. I ve que després de totes aquestes endergues, la màquina de foc se l'emporta", + "span_start": 1315, + "span_end": 1646, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A l'esbojarrada, corrent com trenta dimonis, sense que ningú pari ment en si les vostres coses penen o no penen, en si es romp això o s'esclafa allò", + "span_start": 1690, + "span_end": 1838, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que no enfonsi cap pont, ni descarrili, ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la seva càrrega, més o menys sencera, arribi a l'estació que han triat com a més avinent.", + "span_text": "I ara vull que no enfonsi cap pont, ni descarrili, ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la vostra càrrega, més o menys sencera, arriba a l'estació que haveu triada com a més avinent", + "span_start": 1908, + "span_end": 2114, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un carro ben menat i amb bèsties fidels.", + "span_text": "Desenganyeu-vos no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels", + "span_start": 2450, + "span_end": 2522, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels. Ell va poc a poc", + "span_start": 2466, + "span_end": 2540, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que hi tenen les coses tan segures i ben endreçades com a la seva calaixera.", + "span_text": "Podeu viure descansats; hi teniu les coses tan segures i ben endreçades com a la vostra calaixera", + "span_start": 2592, + "span_end": 2689, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les diligències.", + "span_text": "mentre el comerç sàpiga treure comptes, el tren no ens farà cap mal. Ja pot xiular tant com vulgui, me'n ric pla jo. Que tal volta matarà les diligències", + "span_start": 2729, + "span_end": 2882, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El ferrocarril.", + "span_text": "Els carreters se'n sentien orgullosos, i gallejaven.\n«El ferrocarril… bah! No ens fa cap mica de por", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan es té pressa.", + "span_text": "Si porteu pressa no diré que no us pugui convenir", + "span_start": 102, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un carro.", + "span_text": "però si no us ve d'una setmana o dues, no hi ha res com un carro", + "span_start": 153, + "span_end": 217, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un carro porta una catedral, i si no en teniu prou d'un, podeu posar-n'hi dos o tres… o cinquanta", + "span_start": 219, + "span_end": 316, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La lluna.", + "span_text": "Feu-me una carretera d'aquí a la lluna, doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi", + "span_start": 318, + "span_end": 447, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Cap a la plaça del Vi.", + "span_text": "doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi", + "span_start": 358, + "span_end": 447, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que el carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc.", + "span_text": "El carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc", + "span_start": 449, + "span_end": 822, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no haveu de carregar més que una sola vegada i que ho deixareu on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre.", + "span_text": "No haveu de carregar més que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra? Està bé; doncs fins que arribeu a la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra no haureu de tocar res; i allí ho deixareu on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre, a casa seva, a la fàbrica, a peu d'obra. No és bonic això?", + "span_start": 824, + "span_end": 1161, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Apa, doncs, vinguen homes a carregar-lo. Llestos? Tira cap a l'estació I… la feina d'en Jafà… homes allà i càrrega en terra altra vegada. I un cop en terra, ella, la càrrega, no es mou pas, es precís que els macips del carril l'agafin i la pugin al vagó. I ve que després de totes aquestes endergues, la màquina de foc se l'emporta", + "span_start": 1315, + "span_end": 1646, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I ve que després de totes aquestes endergues, la màquina de foc se l'emporta… però de quina manera, sants de la glòria! A l'esbojarrada, corrent com trenta dimonis", + "span_start": 1570, + "span_end": 1733, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que enfonsi un pont, descarrili, topi amb un altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la vostra càrrega no arribi a l'estació que haveu triada com a més avinent.", + "span_text": "I ara vull que no enfonsi cap pont, ni descarrili, ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la vostra càrrega, més o menys sencera, arriba a l'estació que haveu triada com a més avinent", + "span_start": 1908, + "span_end": 2114, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un carro ben menat i amb bèsties fidels.", + "span_text": "Desenganyeu-vos no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels", + "span_start": 2450, + "span_end": 2522, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels. Ell va poc a poc", + "span_start": 2466, + "span_end": 2540, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que hi tenen les coses tan segures i ben endreçades com a la seva calaixera.", + "span_text": "Podeu viure descansats; hi teniu les coses tan segures i ben endreçades com a la vostra calaixera", + "span_start": 2592, + "span_end": 2689, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les diligències.", + "span_text": "mentre el comerç sàpiga treure comptes, el tren no ens farà cap mal. Ja pot xiular tant com vulgui, me'n ric pla jo. Que tal volta matarà les diligències", + "span_start": 2729, + "span_end": 2882, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2072", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Ana Pfaff...", + "story": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985) és una muntadora de cinema catalana.\nGraduada en muntatge cinematogràfic per l'ESCAC l'any 2007, va obtenir un màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2018 va ser seleccionada per formar part de Berlinale Talents.\nProfessionalment, ha rebut diversos premis i nominacions per les seves obres com a muntadora. Entre ells dos Premis Gaudí (per Estiu 1993 el 2018 i per Els dies que vindran el 2020) i dues nominacions i una altra nominació per als Premis Goya.\nEn els últims anys ha muntat pel·lícules que han tingut un llarg recorregut a festivals internacionals de cinèma y han guanyat nombrosos premis com \"Con el Viento\" dirigida per Meritxell Colell, Ainhoa; \"Yo no soy esa\" dirigida per Carolina Astudillo; \"Hamada\" dirigida per Eloy Domínguez Serén; \"Trinta Lumes\" dirigida per Diana Toucedo; \"Niñato\" dirigida per Adrián Orr o la multipremiàda pel·lícula \"Estiu 1993\" dirigida per Carla Simón que li ha atorgat el Premi Gaudí a millor muntatge y diberses nominacions a premis com els Goya, Platino o Fènix, entre d'altres. Col·labora freqüentment amb artistes com Juan Carlos Bracho y Momu and No Es. Amb ambdós ha treballat en obres per nombroses exposicions en importants galeríes y centres d'art nacionals i interanacionals.\nCom a docent imparteix classes en el postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i BSM, en el master documental de ECIB, en el grau de l'ESCAC, el màster FRAME i EQZE a més a més de donar tallers y xerrades en diversos centres nacionals i internacionals. L'any 2018 va ser seleccionada per cursar la \"Editing Station Berlinale Talents\".", + "questions": [ + { + "input_text": "D'on és Ana Pfaff?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què és coneguda?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin grau va estudiar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I màster?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin reconeixement ha rebut?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per quines obres?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per quin altre guardó ha estat nominada?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quines de les obres en què ha participat han estat valorades arreu del món?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb qui treballa assíduament?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què han fet junts?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Ana també és mestra?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què va ser escollida l'any 2018?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 29, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1985.", + "span_text": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 29, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és una muntadora de cinema catalana.", + "span_text": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985) és una muntadora de cinema catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El de muntatge cinematogràfic per l'ESCAC.", + "span_text": "Graduada en muntatge cinematogràfic per l'ESCAC l'any 2007", + "span_start": 67, + "span_end": 125, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El d'Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra.", + "span_text": "va obtenir un màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra", + "span_start": 127, + "span_end": 225, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dos Premis Gaudí.", + "span_text": "Professionalment, ha rebut diversos premis i nominacions per les seves obres com a muntadora. Entre ells dos Premis Gaudí", + "span_start": 296, + "span_end": 417, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per Estiu 1993 i per Els dies que vindran.", + "span_text": "Entre ells dos Premis Gaudí (per Estiu 1993 el 2018 i per Els dies que vindran el 2020)", + "span_start": 390, + "span_end": 477, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per als Premis Goya.", + "span_text": "una altra nominació per als Premis Goya", + "span_start": 499, + "span_end": 538, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Con el Viento, Yo no soy esa, Hamada, Trinta Lumes, Niñato i Estiu 1993.", + "span_text": "En els últims anys ha muntat pel·lícules que han tingut un llarg recorregut a festivals internacionals de cinèma y han guanyat nombrosos premis com \"Con el Viento\" dirigida per Meritxell Colell, Ainhoa; \"Yo no soy esa\" dirigida per Carolina Astudillo; \"Hamada\" dirigida per Eloy Domínguez Serén; \"Trinta Lumes\" dirigida per Diana Toucedo; \"Niñato\" dirigida per Adrián Orr o la multipremiàda pel·lícula \"Estiu 1993\"", + "span_start": 540, + "span_end": 955, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb artistes com Juan Carlos Bracho y Momu and No Es.", + "span_text": "Col·labora freqüentment amb artistes com Juan Carlos Bracho y Momu and No Es", + "span_start": 1111, + "span_end": 1187, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Han treballat en obres per nombroses exposicions en importants galeries y centres d'art nacionals i internacionals.", + "span_text": "Amb ambdós ha treballat en obres per nombroses exposicions en importants galeríes y centres d'art nacionals i interanacionals", + "span_start": 1189, + "span_end": 1314, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a docent imparteix classes", + "span_start": 1316, + "span_end": 1346, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i BSM, en el master documental de ECIB, en el grau de l'ESCAC, el màster FRAME i EQZE a més a més de donar tallers y xerrades en diversos centres nacionals i internacionals.", + "span_text": "Com a docent imparteix classes en el postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i BSM, en el master documental de ECIB, en el grau de l'ESCAC, el màster FRAME i EQZE a més a més de donar tallers y xerrades en diversos centres nacionals i internacionals", + "span_start": 1316, + "span_end": 1577, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per cursar la Editing Station Berlinale Talents.", + "span_text": "L'any 2018 va ser seleccionada per cursar la \"Editing Station Berlinale Talents\"", + "span_start": 1579, + "span_end": 1659, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 29, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1985.", + "span_text": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 29, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és una muntadora de cinema catalana.", + "span_text": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985) és una muntadora de cinema catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El de muntatge cinematogràfic per l'ESCAC.", + "span_text": "Graduada en muntatge cinematogràfic per l'ESCAC l'any 2007", + "span_start": 67, + "span_end": 125, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El d'Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra.", + "span_text": "va obtenir un màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra", + "span_start": 127, + "span_end": 225, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dos Premis Gaudí.", + "span_text": "Professionalment, ha rebut diversos premis i nominacions per les seves obres com a muntadora. Entre ells dos Premis Gaudí", + "span_start": 296, + "span_end": 417, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per Estiu 1993 i per Els dies que vindran.", + "span_text": "Entre ells dos Premis Gaudí (per Estiu 1993 el 2018 i per Els dies que vindran el 2020)", + "span_start": 390, + "span_end": 477, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per als Premis Goya.", + "span_text": "una altra nominació per als Premis Goya", + "span_start": 499, + "span_end": 538, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Con el Viento, Yo no soy esa, Hamada, Trinta Lumes, Niñato i Estiu 1993.", + "span_text": "En els últims anys ha muntat pel·lícules que han tingut un llarg recorregut a festivals internacionals de cinèma y han guanyat nombrosos premis com \"Con el Viento\" dirigida per Meritxell Colell, Ainhoa; \"Yo no soy esa\" dirigida per Carolina Astudillo; \"Hamada\" dirigida per Eloy Domínguez Serén; \"Trinta Lumes\" dirigida per Diana Toucedo; \"Niñato\" dirigida per Adrián Orr o la multipremiàda pel·lícula \"Estiu 1993\"", + "span_start": 540, + "span_end": 955, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb artistes com Juan Carlos Bracho y Momu and No Es.", + "span_text": "Col·labora freqüentment amb artistes com Juan Carlos Bracho y Momu and No Es", + "span_start": 1111, + "span_end": 1187, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Han treballat en obres per nombroses exposicions en importants galeries y centres d'art nacionals i internacionals.", + "span_text": "Amb ambdós ha treballat en obres per nombroses exposicions en importants galeríes y centres d'art nacionals i interanacionals", + "span_start": 1189, + "span_end": 1314, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a docent imparteix classes", + "span_start": 1316, + "span_end": 1346, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i BSM, en el master documental de ECIB, en el grau de l'ESCAC, el màster FRAME i EQZE a més a més de donar tallers y xerrades en diversos centres nacionals i internacionals.", + "span_text": "Com a docent imparteix classes en el postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i BSM, en el master documental de ECIB, en el grau de l'ESCAC, el màster FRAME i EQZE a més a més de donar tallers y xerrades en diversos centres nacionals i internacionals", + "span_start": 1316, + "span_end": 1577, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per cursar la Editing Station Berlinale Talents.", + "span_text": "L'any 2018 va ser seleccionada per cursar la \"Editing Station Berlinale Talents\"", + "span_start": 1579, + "span_end": 1659, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 29, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1985.", + "span_text": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 29, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per ser una muntadora de cinema catalana.", + "span_text": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985) és una muntadora de cinema catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El de muntatge cinematogràfic per l'ESCAC.", + "span_text": "Graduada en muntatge cinematogràfic per l'ESCAC l'any 2007", + "span_start": 67, + "span_end": 125, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra.", + "span_text": "va obtenir un màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra", + "span_start": 127, + "span_end": 225, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dos Premis Gaudí.", + "span_text": "Professionalment, ha rebut diversos premis i nominacions per les seves obres com a muntadora. Entre ells dos Premis Gaudí", + "span_start": 296, + "span_end": 417, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per Estiu 1993 i per Els dies que vindran.", + "span_text": "Entre ells dos Premis Gaudí (per Estiu 1993 el 2018 i per Els dies que vindran el 2020)", + "span_start": 390, + "span_end": 477, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per als Premis Goya.", + "span_text": "una altra nominació per als Premis Goya", + "span_start": 499, + "span_end": 538, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Con el Viento, Yo no soy esa, Hamada, Trinta Lumes, Niñato i Estiu 1993.", + "span_text": "En els últims anys ha muntat pel·lícules que han tingut un llarg recorregut a festivals internacionals de cinèma y han guanyat nombrosos premis com \"Con el Viento\" dirigida per Meritxell Colell, Ainhoa; \"Yo no soy esa\" dirigida per Carolina Astudillo; \"Hamada\" dirigida per Eloy Domínguez Serén; \"Trinta Lumes\" dirigida per Diana Toucedo; \"Niñato\" dirigida per Adrián Orr o la multipremiàda pel·lícula \"Estiu 1993\"", + "span_start": 540, + "span_end": 955, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb artistes com Juan Carlos Bracho y Momu and No Es.", + "span_text": "Col·labora freqüentment amb artistes com Juan Carlos Bracho y Momu and No Es", + "span_start": 1111, + "span_end": 1187, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Han treballat en obres per nombroses exposicions en importants galeríes y centres d'art nacionals i interanacionals.", + "span_text": "Amb ambdós ha treballat en obres per nombroses exposicions en importants galeríes y centres d'art nacionals i interanacionals", + "span_start": 1189, + "span_end": 1314, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a docent imparteix classes", + "span_start": 1316, + "span_end": 1346, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i BSM, en el master documental de ECIB, en el grau de l'ESCAC, el màster FRAME i EQZE i en tallers y xerrades en diversos centres nacionals i internacionals.", + "span_text": "imparteix classes en el postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i BSM, en el master documental de ECIB, en el grau de l'ESCAC, el màster FRAME i EQZE a més a més de donar tallers y xerrades en diversos centres nacionals i internacionals", + "span_start": 1329, + "span_end": 1577, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per cursar la Editing Station Berlinale Talents.", + "span_text": "L'any 2018 va ser seleccionada per cursar la \"Editing Station Berlinale Talents\"", + "span_start": 1579, + "span_end": 1659, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_952", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "ANC i Òmnium reclamen una resposta institucional a la sentència que acompanyi les mobilitzacions", + "story": "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vice-president d'Òmnium, Marcel Mauri, han coincidit que no n'hi haurà prou amb mobilitzacions socials com a resposta a la sentència del judici contra el procés. En una entrevista a Els Matins de TV3, Mauri ha dit que la resposta institucional s'ha de centrar en com es fa servir la sentència per a continuar avançant mentre que, per a Paluzie, la resposta política ha de fixar un camí compartit cap a la independència. Mauri ha qualificat de ‘cínic' que l'estat espanyol demani a l'independentisme que condemni una violència que no existeix quan no ha demanat perdó per la ‘brutalitat policial' de fa dos anys. Vegeu-ho ací: Mauri no ha volgut entrar en la concreció de quina hauria de ser aquesta resposta institucional i s'ha limitat a dir que l'estratègia d'Òmnium serà ‘la que generi consens'. El vice-president ha considerat ‘positius' els acords en el marc del debat de política general i ha afegit que cal aprofundir-hi. Paluzie ha afegit que es necessita una resposta política i institucional ‘que estigui a l'altura' per tal de tornar a situar la independència com a l'objectiu. El vice-president d'Òmnium també ha retret a l'estat espanyol un ‘grau de cinisme elevat' tenint en compte que ara demanen explicacions a l'independentisme quan no han condemnat la ‘brutalitat' policial de fa dos anys. Pel que fa al segon aniversari del referèndum de l'1-O, Paluzie ha defensat que ‘genera un mandat' i, per la seva banda, el vice-president d'Òmnium ha admès que no hi ha un ‘diagnòstic compartit' de l'independentisme sobre l'1-O. Segons Mauri, el referèndum va suposar un ‘canvi d'era' i, per moltes persones, també d'Òmnium, genera un mandat. ‘Ho serà en la mesura que coincidim què vol dir aquest 1-O', ha afegit.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Elisenda Paluzie?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I Marcel Mauri?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què han assegurat ambdós?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha opinat Mauri que s'ha de fer a partir d'aquí?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I Paluzie?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què sol·licita el govern d'Espanya segons Mauri?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què no s'ha disculpat encara, l'estat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Mauri ha especificat quina creu que hauria de ser la resposta d'Òmnium?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Creu que n'hauria de ser una consensuada?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb què s'ha mostrat optimista?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què creu que és necessari Paluzie?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quant de temps ha passat des del referèndum?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines reflexions fa aflorar l'aniversari en Paluzie i Mauri?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va implicar l'1 d'octubre per a molta gent, segons Marcel Mauri?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La presidenta de l'ANC.", + "span_text": "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El vice-president d'Òmnium.", + "span_text": "el vice-president d'Òmnium, Marcel Mauri", + "span_start": 44, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no n'hi haurà prou amb mobilitzacions socials com a resposta a la sentència del judici contra el procés.", + "span_text": "han coincidit que no n'hi haurà prou amb mobilitzacions socials com a resposta a la sentència del judici contra el procés", + "span_start": 86, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ha dit que la resposta institucional s'ha de centrar en com es fa servir la sentència per a continuar avançant.", + "span_text": "Mauri ha dit que la resposta institucional s'ha de centrar en com es fa servir la sentència per a continuar avançant", + "span_start": 248, + "span_end": 364, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Creu que la resposta política ha de fixar un camí compartit cap a la independència.", + "span_text": "per a Paluzie, la resposta política ha de fixar un camí compartit cap a la independència", + "span_start": 377, + "span_end": 465, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Demana a l'independentisme que condemni una violència que no existeix.", + "span_text": "Mauri ha qualificat de ‘cínic' que l'estat espanyol demani a l'independentisme que condemni una violència que no existeix", + "span_start": 467, + "span_end": 588, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la brutalitat policial de fa dos anys.", + "span_text": "no ha demanat perdó per la ‘brutalitat policial' de fa dos anys", + "span_start": 594, + "span_end": 657, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Mauri no ha volgut entrar en la concreció de quina hauria de ser aquesta resposta institucional", + "span_start": 673, + "span_end": 768, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'ha limitat a dir que l'estratègia d'Òmnium serà ‘la que generi consens'", + "span_start": 771, + "span_end": 844, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb els acords en el marc del debat de política general.", + "span_text": "El vice-president ha considerat ‘positius' els acords en el marc del debat de política general", + "span_start": 846, + "span_end": 940, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una resposta política i institucional que estigui a l'altura.", + "span_text": "Paluzie ha afegit que es necessita una resposta política i institucional ‘que estigui a l'altura'", + "span_start": 976, + "span_end": 1073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per tal de tornar a situar la independència com a l'objectiu.", + "span_text": "es necessita una resposta política i institucional ‘que estigui a l'altura' per tal de tornar a situar la independència com a l'objectiu", + "span_start": 998, + "span_end": 1134, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dos anys.", + "span_text": "Pel que fa al segon aniversari del referèndum de l'1-O", + "span_start": 1355, + "span_end": 1409, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Paluzie ha defensat que genera un mandat i, per la seva banda, el vice-president d'Òmnium ha admès que no hi ha un diagnòstic compartit de l'independentisme sobre l'1-O.", + "span_text": "Pel que fa al segon aniversari del referèndum de l'1-O, Paluzie ha defensat que ‘genera un mandat' i, per la seva banda, el vice-president d'Òmnium ha admès que no hi ha un ‘diagnòstic compartit' de l'independentisme sobre l'1-O", + "span_start": 1355, + "span_end": 1583, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un canvi d'era.", + "span_text": "Segons Mauri, el referèndum va suposar un ‘canvi d'era'", + "span_start": 1585, + "span_end": 1640, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La presidenta de l'ANC.", + "span_text": "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El vice-president d'Òmnium.", + "span_text": "el vice-president d'Òmnium, Marcel Mauri", + "span_start": 44, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no n'hi haurà prou amb mobilitzacions socials com a resposta a la sentència del judici contra el procés.", + "span_text": "han coincidit que no n'hi haurà prou amb mobilitzacions socials com a resposta a la sentència del judici contra el procés", + "span_start": 86, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que la resposta institucional s'ha de centrar en com es fa servir la sentència per a continuar avançant.", + "span_text": "Mauri ha dit que la resposta institucional s'ha de centrar en com es fa servir la sentència per a continuar avançant", + "span_start": 248, + "span_end": 364, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pensa que la resposta política ha de fixar un camí compartit cap a la independència.", + "span_text": "per a Paluzie, la resposta política ha de fixar un camí compartit cap a la independència", + "span_start": 377, + "span_end": 465, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Demana a l'independentisme que condemni una violència que no existeix.", + "span_text": "Mauri ha qualificat de ‘cínic' que l'estat espanyol demani a l'independentisme que condemni una violència que no existeix", + "span_start": 467, + "span_end": 588, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la brutalitat policial de fa dos anys.", + "span_text": "no ha demanat perdó per la ‘brutalitat policial' de fa dos anys", + "span_start": 594, + "span_end": 657, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Mauri no ha volgut entrar en la concreció de quina hauria de ser aquesta resposta institucional", + "span_start": 673, + "span_end": 768, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'ha limitat a dir que l'estratègia d'Òmnium serà ‘la que generi consens'", + "span_start": 771, + "span_end": 844, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb els acords en el marc del debat de política general.", + "span_text": "El vice-president ha considerat ‘positius' els acords en el marc del debat de política general", + "span_start": 846, + "span_end": 940, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una resposta política i institucional que estigui a l'altura.", + "span_text": "Paluzie ha afegit que es necessita una resposta política i institucional ‘que estigui a l'altura'", + "span_start": 976, + "span_end": 1073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per tornar a situar la independència com a l'objectiu.", + "span_text": "es necessita una resposta política i institucional ‘que estigui a l'altura' per tal de tornar a situar la independència com a l'objectiu", + "span_start": 998, + "span_end": 1134, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dos anys.", + "span_text": "Pel que fa al segon aniversari del referèndum de l'1-O", + "span_start": 1355, + "span_end": 1409, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Paluzie ha defensat que genera un mandat i, per la seva banda, el vice-president d'Òmnium ha admès que no hi ha un diagnòstic compartit de l'independentisme sobre l'1-O.", + "span_text": "Pel que fa al segon aniversari del referèndum de l'1-O, Paluzie ha defensat que ‘genera un mandat' i, per la seva banda, el vice-president d'Òmnium ha admès que no hi ha un ‘diagnòstic compartit' de l'independentisme sobre l'1-O", + "span_start": 1355, + "span_end": 1583, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un canvi d'era.", + "span_text": "Segons Mauri, el referèndum va suposar un ‘canvi d'era'", + "span_start": 1585, + "span_end": 1640, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La presidenta de l'ANC.", + "span_text": "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El vice-president d'Òmnium.", + "span_text": "el vice-president d'Òmnium, Marcel Mauri", + "span_start": 44, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no n'hi haurà prou amb mobilitzacions socials com a resposta a la sentència del judici contra el procés.", + "span_text": "han coincidit que no n'hi haurà prou amb mobilitzacions socials com a resposta a la sentència del judici contra el procés", + "span_start": 86, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ha dit que la resposta institucional s'ha de centrar en com es fa servir la sentència per a continuar avançant.", + "span_text": "Mauri ha dit que la resposta institucional s'ha de centrar en com es fa servir la sentència per a continuar avançant", + "span_start": 248, + "span_end": 364, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Creu que la resposta política ha de fixar un camí compartit cap a la independència.", + "span_text": "per a Paluzie, la resposta política ha de fixar un camí compartit cap a la independència", + "span_start": 377, + "span_end": 465, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Demana a l'independentisme que condemni una violència que no existeix.", + "span_text": "Mauri ha qualificat de ‘cínic' que l'estat espanyol demani a l'independentisme que condemni una violència que no existeix", + "span_start": 467, + "span_end": 588, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la brutalitat policial de fa dos anys.", + "span_text": "no ha demanat perdó per la ‘brutalitat policial' de fa dos anys", + "span_start": 594, + "span_end": 657, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Mauri no ha volgut entrar en la concreció de quina hauria de ser aquesta resposta institucional", + "span_start": 673, + "span_end": 768, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "s'ha limitat a dir que l'estratègia d'Òmnium serà ‘la que generi consens'", + "span_start": 771, + "span_end": 844, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb els acords en el marc del debat de política general.", + "span_text": "El vice-president ha considerat ‘positius' els acords en el marc del debat de política general", + "span_start": 846, + "span_end": 940, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una resposta política i institucional que estigui a l'altura.", + "span_text": "Paluzie ha afegit que es necessita una resposta política i institucional ‘que estigui a l'altura'", + "span_start": 976, + "span_end": 1073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per tal de tornar a situar la independència com a l'objectiu.", + "span_text": "per tal de tornar a situar la independència com a l'objectiu", + "span_start": 1074, + "span_end": 1134, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dos anys.", + "span_text": "Pel que fa al segon aniversari del referèndum de l'1-O", + "span_start": 1355, + "span_end": 1409, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Paluzie ha defensat que genera un mandat i, per la seva banda, el vice-president d'Òmnium ha admès que no hi ha un diagnòstic compartit de l'independentisme sobre l'1-O.", + "span_text": "Pel que fa al segon aniversari del referèndum de l'1-O, Paluzie ha defensat que ‘genera un mandat' i, per la seva banda, el vice-president d'Òmnium ha admès que no hi ha un ‘diagnòstic compartit' de l'independentisme sobre l'1-O", + "span_start": 1355, + "span_end": 1583, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un canvi d'era.", + "span_text": "Segons Mauri, el referèndum va suposar un ‘canvi d'era'", + "span_start": 1585, + "span_end": 1640, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_932", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "La Junta Electoral de Barcelona prohibeix d’il·luminar de color groc fonts i façanes", + "story": "La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit d'il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat, és a dir, la il·luminació que es pot veure des de final de la setmana passada gràcies a un acord dels grups municipals de BComú, PDECat i ERC. La junta ha donat la raó al PP i Ciutadans, que va presentar un recurs que argumentava que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D. La junta al·ludeix a l'article 50.2 de la LOREG i remarca que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions ‘coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions'. El consistori va adduir que no tenia cap interès partidista, sinó que pretenia mostrar la solidaritat amb les famílies dels membres del govern i de les entitats que hi ha empresonats. L'ajuntament acatarà la resolució El govern municipal acatarà la resolució de la junta electoral, però diu que considera ‘bastant ridícul' que hi hagi forces polítiques com Cs, PP o PSC que es dediquin a ‘perseguir' aquestes actuacions. ‘Es pensen que canviant el color d'una font restituiran la normalitat democràtica del país i de la ciutat.' Laia Ortiz, segona tinenta batlle, ha dir que era ‘inèdit' això que passa, i ha instat aquests tres partits a restaurar la normalitat política en lloc d'anar presentant recursos. ‘No sé si el problema avui està en les fonts o en el fet que hi hagi persones a la presó per motius polítics', ha dit. A parer seu, el motiu de preocupació dels partits hauria de ser que tothom pogués fer campanya amb normalitat, inclosos els qui ara són a la presó. En tot cas, creu que per molt que s'apagui la il·luminació groga, ‘hi ha coses que no es podran apagar'. Prohibicions anteriors La Junta Electoral de Barcelona fa tres dies ja va obligar l'Ajuntament de Barcelona a retirar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics que hi havia penjada al balcó i tots els eslògans i cartells d'aquesta mena que hi havia penjats als edificis institucionals. El mateix dia, la Junta Electoral espanyola va prohibir que els membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre portessin el llaç groc de suport als presos. Més informació: La rebel·lió del color groc contra el PP, Ciutadans, el PSC i la Junta Electoral s'estén a la xarxa", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui ha decretat una prohibició?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què no es podrà fer a partir d'ara?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quins partits van denunciar aquest tipus d'il·luminació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quina clàusula s'ha basat la junta per impulsar la prohibició?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què hi diu en aquesta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'ajuntament acceptarà el dictamen?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb gust?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui és la Laia Ortiz?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha animat a fer, als partits?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On troba el problema?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què s'havia forçat a fer, amb anterioritat, a l'Ajuntament de Barcelona?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A qui més li havia imposat restriccions la Junta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sobre què?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La Junta Electoral de Barcelona.", + "span_text": "La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit d'il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat.", + "span_text": "La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit d'il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "PP i Ciutadans.", + "span_text": "La junta ha donat la raó al PP i Ciutadans, que va presentar un recurs que argumentava que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D.", + "span_start": 244, + "span_end": 418, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè van argumentar que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D.", + "span_text": "PP i Ciutadans, que va presentar un recurs que argumentava que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D", + "span_start": 272, + "span_end": 417, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En l'article 50.2 de la LOREG.", + "span_text": "La junta al·ludeix a l'article 50.2 de la LOREG", + "span_start": 419, + "span_end": 466, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Remarca que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions.", + "span_text": "La junta al·ludeix a l'article 50.2 de la LOREG i remarca que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions ‘coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions'", + "span_start": 419, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'ajuntament acatarà la resolució El govern municipal acatarà la resolució de la junta electoral", + "span_start": 838, + "span_end": 934, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'ajuntament acatarà la resolució El govern municipal acatarà la resolució de la junta electoral, però diu que considera ‘bastant ridícul' que hi hagi forces polítiques com Cs, PP o PSC que es dediquin a ‘perseguir' aquestes actuacions", + "span_start": 838, + "span_end": 1073, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La segona tinenta batlle.", + "span_text": "Laia Ortiz, segona tinenta batlle", + "span_start": 1183, + "span_end": 1216, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A restaurar la normalitat política en lloc d'anar presentant recursos.", + "span_text": "ha instat aquests tres partits a restaurar la normalitat política en lloc d'anar presentant recursos", + "span_start": 1260, + "span_end": 1360, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el fet que hi hagi persones a la presó per motius polítics.", + "span_text": "No sé si el problema avui està en les fonts o en el fet que hi hagi persones a la presó per motius polítics", + "span_start": 1363, + "span_end": 1470, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A retirar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics que hi havia penjada al balcó i tots els eslògans i cartells d'aquesta mena que hi havia penjats als edificis institucionals.", + "span_text": "La Junta Electoral de Barcelona fa tres dies ja va obligar l'Ajuntament de Barcelona a retirar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics que hi havia penjada al balcó i tots els eslògans i cartells d'aquesta mena que hi havia penjats als edificis institucionals", + "span_start": 1757, + "span_end": 2035, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre.", + "span_text": "El mateix dia, la Junta Electoral espanyola va prohibir que els membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre", + "span_start": 2037, + "span_end": 2200, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sobre l'ús del llaç groc de suport als presos.", + "span_text": "la Junta Electoral espanyola va prohibir que els membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre portessin el llaç groc de suport als presos", + "span_start": 2052, + "span_end": 2244, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La Junta Electoral de Barcelona.", + "span_text": "La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit d'il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat.", + "span_text": "La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit d'il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "PP i Ciutadans.", + "span_text": "La junta ha donat la raó al PP i Ciutadans, que va presentar un recurs que argumentava que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D.", + "span_start": 244, + "span_end": 418, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè van argumentar que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D.", + "span_text": "PP i Ciutadans, que va presentar un recurs que argumentava que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D", + "span_start": 272, + "span_end": 417, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En l'article 50.2 de la LOREG.", + "span_text": "La junta al·ludeix a l'article 50.2 de la LOREG", + "span_start": 419, + "span_end": 466, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Remarca que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions.", + "span_text": "La junta al·ludeix a l'article 50.2 de la LOREG i remarca que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions ‘coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions'", + "span_start": 419, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El govern municipal acatarà la resolució de la junta electoral", + "span_start": 872, + "span_end": 934, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'ajuntament acatarà la resolució El govern municipal acatarà la resolució de la junta electoral, però diu que considera ‘bastant ridícul' que hi hagi forces polítiques com Cs, PP o PSC que es dediquin a ‘perseguir' aquestes actuacions", + "span_start": 838, + "span_end": 1073, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La segona tinenta batlle.", + "span_text": "Laia Ortiz, segona tinenta batlle", + "span_start": 1183, + "span_end": 1216, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A restaurar la normalitat política en lloc d'anar presentant recursos.", + "span_text": "ha instat aquests tres partits a restaurar la normalitat política en lloc d'anar presentant recursos", + "span_start": 1260, + "span_end": 1360, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el fet que hi hagi persones a la presó per motius polítics.", + "span_text": "No sé si el problema avui està en les fonts o en el fet que hi hagi persones a la presó per motius polítics", + "span_start": 1363, + "span_end": 1470, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A retirar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics que hi havia penjada al balcó i tots els eslògans i cartells d'aquesta mena que hi havia penjats als edificis institucionals.", + "span_text": "La Junta Electoral de Barcelona fa tres dies ja va obligar l'Ajuntament de Barcelona a retirar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics que hi havia penjada al balcó i tots els eslògans i cartells d'aquesta mena que hi havia penjats als edificis institucionals", + "span_start": 1757, + "span_end": 2035, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre.", + "span_text": "El mateix dia, la Junta Electoral espanyola va prohibir que els membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre", + "span_start": 2037, + "span_end": 2200, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sobre l'ús del llaç groc de suport als presos.", + "span_text": "va prohibir que els membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre portessin el llaç groc de suport als presos", + "span_start": 2081, + "span_end": 2244, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La Junta Electoral de Barcelona.", + "span_text": "La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit d'il·luminar de color groc fonts", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat.", + "span_text": "La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit d'il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "PP i Ciutadans.", + "span_text": "La junta ha donat la raó al PP i Ciutadans, que va presentar un recurs que argumentava que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D", + "span_start": 244, + "span_end": 417, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Argumentaven que era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D.", + "span_text": "va presentar un recurs que argumentava que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D", + "span_start": 292, + "span_end": 417, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En l'article 50.2 de la LOREG.", + "span_text": "La junta al·ludeix a l'article 50.2 de la LOREG", + "span_start": 419, + "span_end": 466, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions.", + "span_text": "La junta al·ludeix a l'article 50.2 de la LOREG i remarca que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions ‘coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions'", + "span_start": 419, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El govern municipal acatarà la resolució de la junta electoral", + "span_start": 872, + "span_end": 934, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "acatarà la resolució de la junta electoral, però diu que considera ‘bastant ridícul' que hi hagi forces polítiques com Cs, PP o PSC que es dediquin a ‘perseguir' aquestes actuacions", + "span_start": 892, + "span_end": 1073, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La segona tinenta batlle.", + "span_text": "Laia Ortiz, segona tinenta batlle", + "span_start": 1183, + "span_end": 1216, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A restaurar la normalitat política en lloc d'anar presentant recursos.", + "span_text": "ha instat aquests tres partits a restaurar la normalitat política en lloc d'anar presentant recursos", + "span_start": 1260, + "span_end": 1360, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el fet que hi hagi persones a la presó per motius polítics.", + "span_text": "No sé si el problema avui està en les fonts o en el fet que hi hagi persones a la presó per motius polítics", + "span_start": 1363, + "span_end": 1470, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A retirar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics que hi havia penjada al balcó i tots els eslògans i cartells d'aquesta mena que hi havia penjats als edificis institucionals.", + "span_text": "La Junta Electoral de Barcelona fa tres dies ja va obligar l'Ajuntament de Barcelona a retirar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics que hi havia penjada al balcó i tots els eslògans i cartells d'aquesta mena que hi havia penjats als edificis institucionals", + "span_start": 1757, + "span_end": 2035, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre.", + "span_text": "El mateix dia, la Junta Electoral espanyola va prohibir que els membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre", + "span_start": 2037, + "span_end": 2200, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sobre l'ús del llaç groc de suport als presos.", + "span_text": "va prohibir que els membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre portessin el llaç groc de suport als presos", + "span_start": 2081, + "span_end": 2244, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1881", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Rosa Estiarte i Duocastella ", + "story": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985) va ser una nedadora catalana.\nFormada al CN Manresa, va especialitzar-se en les proves de 100 i 200 m braça. En aquestes especialitats, va ser campiona de Catalunya en quatres ocasions i cinc d'Espanya. També va formar part del relleu de 4x100 m lliure i 4x100 m estils del CN Manresa, essent campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya. A més, va batre diverses vegades el record nacional de 100 m braça en piscina de 25 m, 4x100 m estils i 4x100 m lliures. Internacional amb la selecció espanyola en dotze ocasions, va participar als Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on va competir a la prova de 4x100 m estils. Va retirar-se de la competició el 1978.\nEntre d'altres distincions, va rebre la medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa. Víctima d'una depressió després del seu divorci, va suïcidar-se el 1985. Aquest succés fou narrat posteriorment al llibre Todos mis hermanos, publicat pel seu germà Manel.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina ciutat va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quina comarca pertany aquest municipi?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I quan va néixer la Rosa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va morir al mateix lloc?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què va ser coneguda?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On va estudiar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En quines branques va guanyar expertesa?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quins reconeixements va rebre en aquestes?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quines altres categories es va classificar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins reconeixements va rebre en aquestes?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quins esdeveniments esportius va participar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan va abandonar la competició?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què se li va atorgar des del seu municipi natal?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com va morir?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Rosa Estiarte Duocastella.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Manresa.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Bages.", + "span_text": "Manresa, Bages", + "span_start": 27, + "span_end": 41, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 26 d'abril de 1959.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser una nedadora catalana.", + "span_text": "va ser una nedadora catalana", + "span_start": 99, + "span_end": 127, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al CN Manresa.", + "span_text": "Formada al CN Manresa", + "span_start": 129, + "span_end": 150, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En les proves de 100 i 200 m braça.", + "span_text": "va especialitzar-se en les proves de 100 i 200 m braça", + "span_start": 152, + "span_end": 206, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser campiona de Catalunya en quatre ocasions i cinc d'Espanya.", + "span_text": "va ser campiona de Catalunya en quatres ocasions i cinc d'Espanya", + "span_start": 235, + "span_end": 300, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En 4x100 m lliure i 4x100 m estils del CN Manresa.", + "span_text": "També va formar part del relleu de 4x100 m lliure i 4x100 m estils del CN Manresa", + "span_start": 302, + "span_end": 383, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ser campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya.", + "span_text": "essent campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya", + "span_start": 385, + "span_end": 445, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Als Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976.", + "span_text": "va participar als Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976", + "span_start": 627, + "span_end": 751, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1978.", + "span_text": "Va retirar-se de la competició el 1978", + "span_start": 798, + "span_end": 836, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa.", + "span_text": "va rebre la medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa", + "span_start": 866, + "span_end": 994, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va suïcidar-se.", + "span_text": "va suïcidar-se el 1985", + "span_start": 1045, + "span_end": 1067, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De la Rosa Estiarte Duocastella.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Manresa.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Bages.", + "span_text": "Manresa, Bages", + "span_start": 27, + "span_end": 41, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 26 d'abril de 1959.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser una nedadora catalana.", + "span_text": "va ser una nedadora catalana", + "span_start": 99, + "span_end": 127, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al CN Manresa.", + "span_text": "Formada al CN Manresa", + "span_start": 129, + "span_end": 150, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En les proves de 100 i 200 m braça.", + "span_text": "va especialitzar-se en les proves de 100 i 200 m braça", + "span_start": 152, + "span_end": 206, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser campiona de Catalunya en quatre ocasions i cinc d'Espanya.", + "span_text": "En aquestes especialitats, va ser campiona de Catalunya en quatres ocasions i cinc d'Espanya", + "span_start": 208, + "span_end": 300, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En 4x100 m lliure i 4x100 m estils del CN Manresa.", + "span_text": "També va formar part del relleu de 4x100 m lliure i 4x100 m estils del CN Manresa", + "span_start": 302, + "span_end": 383, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ser campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya.", + "span_text": "essent campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya", + "span_start": 385, + "span_end": 445, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Als Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976.", + "span_text": "va participar als Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976", + "span_start": 627, + "span_end": 751, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1978.", + "span_text": "Va retirar-se de la competició el 1978", + "span_start": 798, + "span_end": 836, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa.", + "span_text": "va rebre la medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa", + "span_start": 866, + "span_end": 994, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va suïcidar-se.", + "span_text": "va suïcidar-se el 1985", + "span_start": 1045, + "span_end": 1067, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De la Rosa Estiarte Duocastella.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Manresa.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Bages.", + "span_text": "Manresa, Bages", + "span_start": 27, + "span_end": 41, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 26 d'abril de 1959.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985)", + "span_start": 0, + "span_end": 98, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per ser una nedadora catalana.", + "span_text": "va ser una nedadora catalana", + "span_start": 99, + "span_end": 127, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al CN Manresa.", + "span_text": "Formada al CN Manresa", + "span_start": 129, + "span_end": 150, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En les proves de 100 i 200 m braça.", + "span_text": "va especialitzar-se en les proves de 100 i 200 m braça", + "span_start": 152, + "span_end": 206, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser campiona de Catalunya en quatres ocasions i cinc d'Espanya.", + "span_text": "En aquestes especialitats, va ser campiona de Catalunya en quatres ocasions i cinc d'Espanya", + "span_start": 208, + "span_end": 300, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En 4x100 m lliure i 4x100 m estils.", + "span_text": "També va formar part del relleu de 4x100 m lliure i 4x100 m estils", + "span_start": 302, + "span_end": 368, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ser campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya.", + "span_text": "essent campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya", + "span_start": 385, + "span_end": 445, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Als Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976.", + "span_text": "va participar als Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976", + "span_start": 627, + "span_end": 751, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1978.", + "span_text": "Va retirar-se de la competició el 1978", + "span_start": 798, + "span_end": 836, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa.", + "span_text": "va rebre la medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa", + "span_start": 866, + "span_end": 994, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va suïcidar-se.", + "span_text": "va suïcidar-se el 1985", + "span_start": 1045, + "span_end": 1067, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_165", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-166", + "story": "-Això que l'escanyun no ve de gust a ningú- reparà en Temme somrient. -Però vós no en feu pas cara, d'estiracordetes. Si es compte des deu peixos per cada un que ara jo n'agi ès cert, poc que tinc dret a demanar més. Però… ¿voleu dir, que sortirà?\nEn Bonosi, per tota contestació, es llevà dempeus, i, ventant un patac al muscle del xaval, li va dir: -Aixeca't i mira aquest gussi. Vint-i-un pams. Sa nata per a es teu empre! Un llagut et fóra de mal remolcar, mentres que això ès una paia, i, per atra part, ès prou gran per a dur-hi tot es menester: palangrons, nanses… Veieja una mica; però ès fort, calafatat de fresc, no fa una trista gota d'aiga… El repintarem cada any… a mitges… no res: una capa. Veus? bons escàlams, bons rems… Si s'espatllen els refarem… a mitges, tot a mitges.\nAmbdós anaven donant volta a l'embarcació: el xaval contemplant-la embadalit, i l'home amostrant-n'hi les bones qualitats, tot colpejant-la amoixadorament a pla palmell, tal com un marxant sol colpejar l'anca d'un mul o un cavall en ponderar-lo a un pretensor.\nMentrestant, dues persones que venien del poble s'encaminaven vers ells a poc a poc: un cavaller i una dama. El cavaller, alt, eixut de carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg, bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable excés com a fermall d'un rellotge. La dama, petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla. Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella molt repenjada amb aire esllanguit i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça complaença.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui parlava?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què negava en Temme que fos, el seu interlocutor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què li va preguntar a aquest?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com es deia l'interlocutor d'en Temme?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre què li va cridar l'atenció en Bonosi a en Temme?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quant mesurava el llagut?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què podia transportar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era una embarcació fràgil, segons Bonosi?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què feien mentre parlaven?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tenien la mateixa edat, en Temme i en Bonosi?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui era que volia convèncer a l'altre de les bondats de l'embarcació?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui s'hi aproximava?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com era ell?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I ella?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb quina actitud s'acostaven?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En Temme.", + "span_text": "-Això que l'escanyun no ve de gust a ningú- reparà en Temme somrient", + "span_start": 0, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un estiracordetes.", + "span_text": "Però vós no en feu pas cara, d'estiracordetes", + "span_start": 71, + "span_end": 116, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Si volia dir que sortiria.", + "span_text": "Però… ¿voleu dir, que sortirà?", + "span_start": 217, + "span_end": 247, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Bonosi.", + "span_text": "En Bonosi, per tota contestació", + "span_start": 248, + "span_end": 279, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre un gussi.", + "span_text": "En Bonosi, per tota contestació, es llevà dempeus, i, ventant un patac al muscle del xaval, li va dir: -Aixeca't i mira aquest gussi", + "span_start": 248, + "span_end": 380, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vint-i-un pams.", + "span_text": "Aixeca't i mira aquest gussi. Vint-i-un pams", + "span_start": 352, + "span_end": 396, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tot es menester.", + "span_text": "ès prou gran per a dur-hi tot es menester", + "span_start": 509, + "span_end": 550, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Veieja una mica; però ès fort", + "span_start": 572, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Anaven donant volta a l'embarcació.", + "span_text": "Ambdós anaven donant volta a l'embarcació", + "span_start": 789, + "span_end": 830, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el xaval contemplant-la embadalit, i l'home amostrant-n'hi les bones qualitats", + "span_start": 832, + "span_end": 910, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'home.", + "span_text": "l'home amostrant-n'hi les bones qualitats", + "span_start": 869, + "span_end": 910, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un cavaller i una dama que venien del poble.", + "span_text": "Mentrestant, dues persones que venien del poble s'encaminaven vers ells a poc a poc: un cavaller i una dama", + "span_start": 1050, + "span_end": 1157, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Alt, eixut de carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg, bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable excés com a fermall d'un rellotge.", + "span_text": "El cavaller, alt, eixut de carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg, bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable excés com a fermall d'un rellotge", + "span_start": 1159, + "span_end": 1473, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla.", + "span_text": "La dama, petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla", + "span_start": 1475, + "span_end": 1789, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella molt repenjada amb aire esllanguit i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça complaença.", + "span_text": "Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella molt repenjada amb aire esllanguit i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça complaença", + "span_start": 1791, + "span_end": 1960, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "En Temme.", + "span_text": "-Això que l'escanyun no ve de gust a ningú- reparà en Temme somrient", + "span_start": 0, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un estiracordetes.", + "span_text": "Però vós no en feu pas cara, d'estiracordetes", + "span_start": 71, + "span_end": 116, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Si estava segur que sortiria.", + "span_text": "Però… ¿voleu dir, que sortirà?", + "span_start": 217, + "span_end": 247, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Bonosi.", + "span_text": "En Bonosi, per tota contestació", + "span_start": 248, + "span_end": 279, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre un gussi.", + "span_text": "En Bonosi, per tota contestació, es llevà dempeus, i, ventant un patac al muscle del xaval, li va dir: -Aixeca't i mira aquest gussi", + "span_start": 248, + "span_end": 380, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vint-i-un pams.", + "span_text": "Aixeca't i mira aquest gussi. Vint-i-un pams", + "span_start": 352, + "span_end": 396, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tot es menester.", + "span_text": "ès prou gran per a dur-hi tot es menester", + "span_start": 509, + "span_end": 550, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Veieja una mica; però ès fort", + "span_start": 572, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Anaven donant volta a l'embarcació.", + "span_text": "Ambdós anaven donant volta a l'embarcació", + "span_start": 789, + "span_end": 830, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el xaval contemplant-la embadalit, i l'home amostrant-n'hi les bones qualitats", + "span_start": 832, + "span_end": 910, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'home.", + "span_text": "l'home amostrant-n'hi les bones qualitats", + "span_start": 869, + "span_end": 910, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dues persones que venien del poble: un cavaller i una dama.", + "span_text": "Mentrestant, dues persones que venien del poble s'encaminaven vers ells a poc a poc: un cavaller i una dama", + "span_start": 1050, + "span_end": 1157, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Alt, eixut de carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg, bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable excés com a fermall d'un rellotge.", + "span_text": "El cavaller, alt, eixut de carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg, bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable excés com a fermall d'un rellotge", + "span_start": 1159, + "span_end": 1473, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla.", + "span_text": "La dama, petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla", + "span_start": 1475, + "span_end": 1789, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella molt repenjada amb aire esllanguit i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça complaença.", + "span_text": "Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella molt repenjada amb aire esllanguit i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça complaença", + "span_start": 1791, + "span_end": 1960, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En Temme.", + "span_text": "-Això que l'escanyun no ve de gust a ningú- reparà en Temme somrient", + "span_start": 0, + "span_end": 68, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un estiracordetes.", + "span_text": "Però vós no en feu pas cara, d'estiracordetes", + "span_start": 71, + "span_end": 116, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Si volia dir que sortiria.", + "span_text": "Però… ¿voleu dir, que sortirà?", + "span_start": 217, + "span_end": 247, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Bonosi.", + "span_text": "En Bonosi, per tota contestació, es llevà dempeus", + "span_start": 248, + "span_end": 297, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre un gussi.", + "span_text": "En Bonosi, per tota contestació, es llevà dempeus, i, ventant un patac al muscle del xaval, li va dir: -Aixeca't i mira aquest gussi", + "span_start": 248, + "span_end": 380, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vint-i-un pams.", + "span_text": "mira aquest gussi. Vint-i-un pams", + "span_start": 363, + "span_end": 396, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tot es menester.", + "span_text": "ès prou gran per a dur-hi tot es menester", + "span_start": 509, + "span_end": 550, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Veieja una mica; però ès fort", + "span_start": 572, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Anaven donant volta a l'embarcació.", + "span_text": "Ambdós anaven donant volta a l'embarcació", + "span_start": 789, + "span_end": 830, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el xaval contemplant-la embadalit, i l'home amostrant-n'hi les bones qualitats", + "span_start": 832, + "span_end": 910, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'home.", + "span_text": "el xaval contemplant-la embadalit, i l'home amostrant-n'hi les bones qualitats", + "span_start": 832, + "span_end": 910, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Dues persones que venien del poble: un cavaller i una dama.", + "span_text": "Mentrestant, dues persones que venien del poble s'encaminaven vers ells a poc a poc: un cavaller i una dama", + "span_start": 1050, + "span_end": 1157, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Alt, eixut de carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg, bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable excés com a fermall d'un rellotge.", + "span_text": "El cavaller, alt, eixut de carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg, bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable excés com a fermall d'un rellotge", + "span_start": 1159, + "span_end": 1473, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla.", + "span_text": "La dama, petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla", + "span_start": 1475, + "span_end": 1789, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella molt repenjada amb aire esllanguit i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça complaença.", + "span_text": "Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella molt repenjada amb aire esllanguit i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça complaença", + "span_start": 1791, + "span_end": 1960, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_172", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "parada - EXPLICACIO D'ALGUNS TERMES D'AQUEST LLIBRE-2", + "story": "APIRROSSAR-SE. = Pendre forma de pirrossa. Pirrossa: allo que té forma de porra. La pirrossa pot o no ésser arma de combat; la porra és arma de combat.\nATRACALLAR. = Atropellar amb paraules o amb joguines; Castellà : atarantar, cachifollar.\nBATICOR.= Acceleració dels batecs del cor. Castellà: sobresalto, palpitación.\nBATOLLAR. = Batre a força de braç amb els batolls. (Noticia de J. Roig.)\n\nBESLLUMAT, DA.= Ferit d'alguna besllum. Besllum: rerallum, llum que passa a través d'un cos. Besllumar: deixar passar llum a través del cos. Aquest verb neutre, que és d'un matís molt especial i bonic, vaig sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua; amb tot i això no crec que besllumar, ni besllum, siguin mots populars, car mai més no els he trobats en boca del poble.\nBIRBILLEJAR.=Resplendir amb tremolor. (Noticia de Mn. Caseponce.) .", + "questions": [ + { + "input_text": "Què significa apirrossar-se?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I quina forma té una pirrossa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És el mateix una pirrossa que una porra?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què vol dir atracallar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I com es tradueix al castellà?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què significa baticor?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A quina paraula castellana es correspon?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I a quina altra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què vol dir batollar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I besllumat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què és un besllum?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Aquest mot es pot transformar en verb?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En quin?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On diu que la va trobar, el narrador, aquesta paraula?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Finalment, què significa birbillejar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Pendre forma de pirrossa.", + "span_text": "APIRROSSAR-SE. = Pendre forma de pirrossa", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De porra.", + "span_text": "Pirrossa: allo que té forma de porra", + "span_start": 43, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La pirrossa pot o no ésser arma de combat; la porra és arma de combat", + "span_start": 81, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Atropellar amb paraules o amb joguines.", + "span_text": "ATRACALLAR. = Atropellar amb paraules o amb joguines", + "span_start": 152, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Atarantar, cachifollar.", + "span_text": "Castellà : atarantar, cachifollar", + "span_start": 206, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Acceleració dels batecs del cor.", + "span_text": "BATICOR.= Acceleració dels batecs del cor", + "span_start": 241, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A sobresalto.", + "span_text": "Castellà: sobresalto", + "span_start": 284, + "span_end": 304, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A palpitación.", + "span_text": "Castellà: sobresalto, palpitación", + "span_start": 284, + "span_end": 317, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Batre a força de braç amb els batolls.", + "span_text": "BATOLLAR. = Batre a força de braç amb els batolls", + "span_start": 319, + "span_end": 368, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ferit d'alguna besllum.", + "span_text": "BESLLUMAT, DA.= Ferit d'alguna besllum", + "span_start": 394, + "span_end": 432, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El rerallum, la llum que passa a través d'un cos.", + "span_text": "Besllum: rerallum, llum que passa a través d'un cos", + "span_start": 434, + "span_end": 485, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Besllumar: deixar passar llum a través del cos. Aquest verb neutre", + "span_start": 487, + "span_end": 553, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En besllumar.", + "span_text": "Besllumar: deixar passar llum a través del cos", + "span_start": 487, + "span_end": 533, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua.", + "span_text": "Aquest verb neutre, que és d'un matís molt especial i bonic, vaig sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua", + "span_start": 535, + "span_end": 649, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Resplendir amb tremolor.", + "span_text": "BIRBILLEJAR.=Resplendir amb tremolor", + "span_start": 772, + "span_end": 808, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Pendre forma de pirrossa.", + "span_text": "APIRROSSAR-SE. = Pendre forma de pirrossa", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De porra.", + "span_text": "Pirrossa: allo que té forma de porra", + "span_start": 43, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La pirrossa pot o no ésser arma de combat; la porra és arma de combat", + "span_start": 81, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Atropellar amb paraules o amb joguines.", + "span_text": "ATRACALLAR. = Atropellar amb paraules o amb joguines", + "span_start": 152, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Atarantar, cachifollar.", + "span_text": "Castellà : atarantar, cachifollar", + "span_start": 206, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Acceleració dels batecs del cor.", + "span_text": "BATICOR.= Acceleració dels batecs del cor", + "span_start": 241, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A sobresalto.", + "span_text": "Castellà: sobresalto", + "span_start": 284, + "span_end": 304, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A palpitación.", + "span_text": "Castellà: sobresalto, palpitación", + "span_start": 284, + "span_end": 317, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Batre a força de braç amb els batolls.", + "span_text": "BATOLLAR. = Batre a força de braç amb els batolls", + "span_start": 319, + "span_end": 368, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ferit d'alguna besllum.", + "span_text": "BESLLUMAT, DA.= Ferit d'alguna besllum", + "span_start": 394, + "span_end": 432, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El rerallum, la llum que passa a través d'un cos.", + "span_text": "Besllum: rerallum, llum que passa a través d'un cos", + "span_start": 434, + "span_end": 485, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "deixar passar llum a través del cos. Aquest verb neutre", + "span_start": 498, + "span_end": 553, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En besllumar.", + "span_text": "Besllumar: deixar passar llum a través del cos", + "span_start": 487, + "span_end": 533, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua.", + "span_text": "Aquest verb neutre, que és d'un matís molt especial i bonic, vaig sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua", + "span_start": 535, + "span_end": 649, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Resplendir amb tremolor.", + "span_text": "BIRBILLEJAR.=Resplendir amb tremolor", + "span_start": 772, + "span_end": 808, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Pendre forma de pirrossa.", + "span_text": "APIRROSSAR-SE. = Pendre forma de pirrossa", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De porra.", + "span_text": "Pirrossa: allo que té forma de porra", + "span_start": 43, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La pirrossa pot o no ésser arma de combat; la porra és arma de combat", + "span_start": 81, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Atropellar amb paraules o amb joguines.", + "span_text": "ATRACALLAR. = Atropellar amb paraules o amb joguines", + "span_start": 152, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Atarantar, cachifollar.", + "span_text": "Castellà : atarantar, cachifollar", + "span_start": 206, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Acceleració dels batecs del cor.", + "span_text": "BATICOR.= Acceleració dels batecs del cor", + "span_start": 241, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A sobresalto.", + "span_text": "Castellà: sobresalto", + "span_start": 284, + "span_end": 304, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Palpitación.", + "span_text": "Castellà: sobresalto, palpitación", + "span_start": 284, + "span_end": 317, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Batre a força de braç amb els batolls.", + "span_text": "BATOLLAR. = Batre a força de braç amb els batolls", + "span_start": 319, + "span_end": 368, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ferit d'alguna besllum.", + "span_text": "BESLLUMAT, DA.= Ferit d'alguna besllum", + "span_start": 394, + "span_end": 432, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La llum que passa a través d'un cos.", + "span_text": "Besllum: rerallum, llum que passa a través d'un cos", + "span_start": 434, + "span_end": 485, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Besllumar: deixar passar llum a través del cos. Aquest verb neutre", + "span_start": 487, + "span_end": 553, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En besllumar.", + "span_text": "Besllumar: deixar passar llum a través del cos", + "span_start": 487, + "span_end": 533, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va sentir-la usar a una persona aparentment ingènua.", + "span_text": "Aquest verb neutre, que és d'un matís molt especial i bonic, vaig sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua", + "span_start": 535, + "span_end": 649, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Resplendir amb tremolor.", + "span_text": "BIRBILLEJAR.=Resplendir amb tremolor", + "span_start": 772, + "span_end": 808, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_465", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Basajaun ", + "story": "El basajaun és un personatge de la mitologia basca amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga. Un dels seus peus té planta circular. Viu als boscos i cavernes. La seva dona és la Basandere.\nJuntament amb Tartalo i els Gentils (o Jentil), forma part del grup de gegants de muntanya de la mitologia basca. És el geni protector dels ramats d'ovelles. Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar. Els ramats indiquen la seva presència fent sonar unànimement l'esquella.\nBasajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals, mentre que en d'altres apareix com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat. Als orígens, els Basajaun eren els posseïdors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentària, i fou el civilitzador Martin Txiki o Sant Martinic qui els arrabassà el secret per a divulgar-lo a la humanitat. Són generalment retratats com a personatges positius, que avisen amb xiulets quan s'apropa una tempesta i vigilen els ramats durant la nit perquè els pastors puguin dormir tranquils. A canvi, els Basajaun reben com a tribut un tros de pa que recullen mentre els pastors dormen.\nAquest ésser mitològic també existeix en la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto, on rep els noms de Basajarau, Bonjarau o Bosnerau.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és el basajaun?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina peculiaritat té un dels seus peus?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On habita?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb qui està casat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És membre d'alguna agrupació?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin paper té el basajaun?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què fa?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els ramats noten que hi és?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Hi ha una sola visió sobre com és el basajaun?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina és la primera teoria?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I la segona?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina informació confidencial els van robar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina ofrena reben els Basajaun pels seus favors a la humanitat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A més del País Basc, on són tradicionals els basajaun?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És un personatge de la mitologia basca.", + "span_text": "El basajaun és un personatge de la mitologia basca", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un personatge de la mitologia basca amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga.", + "span_text": "un personatge de la mitologia basca amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga", + "span_start": 15, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que té la planta circular.", + "span_text": "Un dels seus peus té planta circular", + "span_start": 119, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Als boscos i cavernes.", + "span_text": "Viu als boscos i cavernes", + "span_start": 157, + "span_end": 182, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb la Basandere.", + "span_text": "La seva dona és la Basandere", + "span_start": 184, + "span_end": 212, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Juntament amb Tartalo i els Gentils (o Jentil), forma part del grup de gegants de muntanya de la mitologia basca", + "span_start": 214, + "span_end": 326, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És el geni protector dels ramats d'ovelles.", + "span_text": "És el geni protector dels ramats d'ovelles", + "span_start": 328, + "span_end": 370, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar.", + "span_text": "Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar", + "span_start": 372, + "span_end": 480, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els ramats indiquen la seva presència fent sonar unànimement l'esquella", + "span_start": 482, + "span_end": 553, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals, mentre que en d'altres apareix com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat", + "span_start": 555, + "span_end": 747, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que és un geni terrorific de forces colossals.", + "span_text": "Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals", + "span_start": 555, + "span_end": 639, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat.", + "span_text": "mentre que en d'altres apareix com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat", + "span_start": 641, + "span_end": 747, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els secrets de l'arquitectura i la vida sedentària.", + "span_text": "Als orígens, els Basajaun eren els posseïdors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentària, i fou el civilitzador Martin Txiki o Sant Martinic qui els arrabassà el secret per a divulgar-lo a la humanitat", + "span_start": 749, + "span_end": 959, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un tros de pa.", + "span_text": "els Basajaun reben com a tribut un tros de pa que recullen mentre els pastors dormen", + "span_start": 1153, + "span_end": 1237, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto.", + "span_text": "Aquest ésser mitològic també existeix en la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto", + "span_start": 1239, + "span_end": 1337, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És un personatge de la mitologia basca.", + "span_text": "El basajaun és un personatge de la mitologia basca", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Té forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga.", + "span_text": "un personatge de la mitologia basca amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga", + "span_start": 15, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que té la planta circular.", + "span_text": "Un dels seus peus té planta circular", + "span_start": 119, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Als boscos i cavernes.", + "span_text": "Viu als boscos i cavernes", + "span_start": 157, + "span_end": 182, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb la Basandere.", + "span_text": "La seva dona és la Basandere", + "span_start": 184, + "span_end": 212, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí, del grup de gegants de la muntanya de la mitologia basca.", + "span_text": "Juntament amb Tartalo i els Gentils (o Jentil), forma part del grup de gegants de muntanya de la mitologia basca", + "span_start": 214, + "span_end": 326, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És el geni protector dels ramats d'ovelles.", + "span_text": "És el geni protector dels ramats d'ovelles", + "span_start": 328, + "span_end": 370, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar.", + "span_text": "Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar", + "span_start": 372, + "span_end": 480, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els ramats indiquen la seva presència fent sonar unànimement l'esquella", + "span_start": 482, + "span_end": 553, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals, mentre que en d'altres apareix com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat", + "span_start": 555, + "span_end": 747, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que és un geni terrorific de forces colossals.", + "span_text": "Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals", + "span_start": 555, + "span_end": 639, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat.", + "span_text": "en d'altres apareix com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat", + "span_start": 652, + "span_end": 747, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els secrets de l'arquitectura i la vida sedentària.", + "span_text": "Als orígens, els Basajaun eren els posseïdors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentària, i fou el civilitzador Martin Txiki o Sant Martinic qui els arrabassà el secret per a divulgar-lo a la humanitat", + "span_start": 749, + "span_end": 959, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un tros de pa.", + "span_text": "Basajaun reben com a tribut un tros de pa que recullen mentre els pastors dormen", + "span_start": 1157, + "span_end": 1237, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto.", + "span_text": "Aquest ésser mitològic també existeix en la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto", + "span_start": 1239, + "span_end": 1337, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un personatge de la mitologia basca.", + "span_text": "El basajaun és un personatge de la mitologia basca", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Té forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga.", + "span_text": "amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga", + "span_start": 51, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La planta circular.", + "span_text": "Un dels seus peus té planta circular", + "span_start": 119, + "span_end": 155, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Als boscos i cavernes.", + "span_text": "Viu als boscos i cavernes", + "span_start": 157, + "span_end": 182, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb la Basandere.", + "span_text": "La seva dona és la Basandere", + "span_start": 184, + "span_end": 212, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Del grup de gegants de muntanya de la mitologia basca.", + "span_text": "Juntament amb Tartalo i els Gentils (o Jentil), forma part del grup de gegants de muntanya de la mitologia basca", + "span_start": 214, + "span_end": 326, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És el geni protector dels ramats d'ovelles.", + "span_text": "És el geni protector dels ramats d'ovelles", + "span_start": 328, + "span_end": 370, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar.", + "span_text": "Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar", + "span_start": 372, + "span_end": 480, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els ramats indiquen la seva presència fent sonar unànimement l'esquella", + "span_start": 482, + "span_end": 553, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals, mentre que en d'altres apareix com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat", + "span_start": 555, + "span_end": 747, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que és un geni terrorific de forces colossals.", + "span_text": "Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals", + "span_start": 555, + "span_end": 639, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que és el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat.", + "span_text": "mentre que en d'altres apareix com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat", + "span_start": 641, + "span_end": 747, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els secrets de l'arquitectura i la vida sedentària.", + "span_text": "els Basajaun eren els posseïdors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentària, i fou el civilitzador Martin Txiki o Sant Martinic qui els arrabassà el secret per a divulgar-lo a la humanitat", + "span_start": 762, + "span_end": 959, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un tros de pa.", + "span_text": "els Basajaun reben com a tribut un tros de pa que recullen mentre els pastors dormen", + "span_start": 1153, + "span_end": 1237, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto.", + "span_text": "Aquest ésser mitològic també existeix en la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto", + "span_start": 1239, + "span_end": 1337, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_abrandament_67", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "abrandament - L'ABRANDAMENT-64", + "story": "Naturalment, volgué conèixer-la aviat. Les diverses maniobres que realitzava per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria, finalment reeixiren: la veié. Era una criatura deliciosa. Bruna, esvelta, en son rostre d'or mat resplendien els ulls, d'una verdor i una suggestió plenament marítimes. La lleugeresa dels seus gestos indicava prou que era ella la veïna de les corredisses nocturnes.\nDesprés de veure-la, En Llucià volgué parlar-li. Però la seva timidesa exigia, per a fer-ho, una ocasió voltada de secret o cenyida de parences irreprotxables: escometre-la a l'escala, sense motiu justificat, quan tota sola entrava o sortia de casa, li semblava massa comprometedor: la idea d'atansar-se-li al carrer el trasbalsava.\nUn diumenge al matí, el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat. Un tramvia acabava d'agafar una velleta. En Llucià s'abocà a la barana tot just en l'instant que, a pes de braços, l'entraven a la farmàcia. Algun vianant sensible i impulsiu interpel·lava el cotxer amb paraules iracundes. Al voltant del tramvia s'era congriat un aplec de badocs i de comentaristes. L'esguard d'En Llucià resseguí els balcons. En alçar els ulls al balcó de sobre, el seu esguard xocà amb el de la veïneta, que era ple d'interrogacions: segurament acabava d'abocar-se i no havia vist res.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què desitjava el protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què feia per aconseguir-ho?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ho va fer finalment?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com la descriu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com era físicament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què fa a la nit, ella?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es deia el protagonista?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va voler fer després d'haver-la vist?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què esperava per fer-ho, a causa del seu tarannà vergonyós?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines situacions no li semblaven adequades per a l'apropament?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va passar un diumenge?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar en Llucià?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin ambient hi havia al carrer?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On va anar a parar la mirada d'en Llucià?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Qui hi havia allà?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Conèixer-la aviat.", + "span_text": "Naturalment, volgué conèixer-la aviat", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Diferents maniobres per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria.", + "span_text": "Les diverses maniobres que realitzava per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria", + "span_start": 39, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les diverses maniobres que realitzava per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria, finalment reeixiren: la veié", + "span_start": 39, + "span_end": 170, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una criatura deliciosa.", + "span_text": "Era una criatura deliciosa", + "span_start": 172, + "span_end": 198, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Bruna, esvelta, en son rostre d'or mat resplendien els ulls, d'una verdor i una suggestió plenament marítimes.", + "span_text": "Bruna, esvelta, en son rostre d'or mat resplendien els ulls, d'una verdor i una suggestió plenament marítimes", + "span_start": 200, + "span_end": 309, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Corredisses.", + "span_text": "La lleugeresa dels seus gestos indicava prou que era ella la veïna de les corredisses nocturnes", + "span_start": 311, + "span_end": 406, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Llucià.", + "span_text": "En Llucià volgué parlar-li", + "span_start": 429, + "span_end": 455, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Parlar-li.", + "span_text": "Després de veure-la, En Llucià volgué parlar-li", + "span_start": 408, + "span_end": 455, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una ocasió voltada de secret o cenyida de parences irreprotxables.", + "span_text": "En Llucià volgué parlar-li. Però la seva timidesa exigia, per a fer-ho, una ocasió voltada de secret o cenyida de parences irreprotxables", + "span_start": 429, + "span_end": 566, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Escometre-la a l'escala, sense motiu justificat, quan tota sola entrava o sortia de casa o atansar-se-li al carrer.", + "span_text": "escometre-la a l'escala, sense motiu justificat, quan tota sola entrava o sortia de casa, li semblava massa comprometedor: la idea d'atansar-se-li al carrer el trasbalsava", + "span_start": 568, + "span_end": 739, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat.", + "span_text": "Un diumenge al matí, el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat", + "span_start": 741, + "span_end": 807, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè un tramvia acabava d'agafar una velleta.", + "span_text": "el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat. Un tramvia acabava d'agafar una velleta", + "span_start": 762, + "span_end": 848, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S'abocà a la barana.", + "span_text": "En Llucià s'abocà a la barana", + "span_start": 850, + "span_end": 879, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "S'era congriat un aplec de badocs i de comentaristes.", + "span_text": "Al voltant del tramvia s'era congriat un aplec de badocs i de comentaristes", + "span_start": 1032, + "span_end": 1107, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al balcó de sobre.", + "span_text": "L'esguard d'En Llucià resseguí els balcons. En alçar els ulls al balcó de sobre", + "span_start": 1109, + "span_end": 1188, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "La veïneta.", + "span_text": "el seu esguard xocà amb el de la veïneta", + "span_start": 1190, + "span_end": 1230, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Conèixer-la aviat.", + "span_text": "Naturalment, volgué conèixer-la aviat", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Diferents maniobres per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó i la galeria.", + "span_text": "Les diverses maniobres que realitzava per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria", + "span_start": 39, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les diverses maniobres que realitzava per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria, finalment reeixiren: la veié", + "span_start": 39, + "span_end": 170, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una criatura deliciosa.", + "span_text": "Era una criatura deliciosa", + "span_start": 172, + "span_end": 198, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Bruna, esvelta, en son rostre d'or mat resplendien els ulls, d'una verdor i una suggestió plenament marítimes.", + "span_text": "Bruna, esvelta, en son rostre d'or mat resplendien els ulls, d'una verdor i una suggestió plenament marítimes", + "span_start": 200, + "span_end": 309, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Corredisses.", + "span_text": "La lleugeresa dels seus gestos indicava prou que era ella la veïna de les corredisses nocturnes", + "span_start": 311, + "span_end": 406, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Llucià.", + "span_text": "En Llucià volgué parlar-li", + "span_start": 429, + "span_end": 455, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Parlar-li.", + "span_text": "Després de veure-la, En Llucià volgué parlar-li", + "span_start": 408, + "span_end": 455, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una ocasió voltada de secret o cenyida de parences irreprotxables.", + "span_text": "En Llucià volgué parlar-li. Però la seva timidesa exigia, per a fer-ho, una ocasió voltada de secret o cenyida de parences irreprotxables", + "span_start": 429, + "span_end": 566, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Escometre-la a l'escala, sense motiu justificat, quan tota sola entrava o sortia de casa o atansar-se-li al carrer.", + "span_text": "escometre-la a l'escala, sense motiu justificat, quan tota sola entrava o sortia de casa, li semblava massa comprometedor: la idea d'atansar-se-li al carrer el trasbalsava", + "span_start": 568, + "span_end": 739, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat.", + "span_text": "Un diumenge al matí, el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat", + "span_start": 741, + "span_end": 807, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè un tramvia acabava d'agafar una velleta.", + "span_text": "el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat. Un tramvia acabava d'agafar una velleta", + "span_start": 762, + "span_end": 848, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S'abocà a la barana.", + "span_text": "En Llucià s'abocà a la barana", + "span_start": 850, + "span_end": 879, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi havia congriat un aplec de badocs i de comentaristes.", + "span_text": "Al voltant del tramvia s'era congriat un aplec de badocs i de comentaristes", + "span_start": 1032, + "span_end": 1107, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al balcó de sobre.", + "span_text": "L'esguard d'En Llucià resseguí els balcons. En alçar els ulls al balcó de sobre", + "span_start": 1109, + "span_end": 1188, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "La veïneta.", + "span_text": "el seu esguard xocà amb el de la veïneta", + "span_start": 1190, + "span_end": 1230, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Conèixer-la aviat.", + "span_text": "Naturalment, volgué conèixer-la aviat", + "span_start": 0, + "span_end": 37, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Diverses maniobres per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria.", + "span_text": "Les diverses maniobres que realitzava per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria", + "span_start": 39, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les diverses maniobres que realitzava per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria, finalment reeixiren: la veié", + "span_start": 39, + "span_end": 170, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una criatura deliciosa.", + "span_text": "Era una criatura deliciosa", + "span_start": 172, + "span_end": 198, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Bruna, esvelta, en son rostre d'or mat resplendien els ulls, d'una verdor i una suggestió plenament marítimes.", + "span_text": "Bruna, esvelta, en son rostre d'or mat resplendien els ulls, d'una verdor i una suggestió plenament marítimes", + "span_start": 200, + "span_end": 309, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Corredisses.", + "span_text": "La lleugeresa dels seus gestos indicava prou que era ella la veïna de les corredisses nocturnes", + "span_start": 311, + "span_end": 406, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Llucià.", + "span_text": "En Llucià volgué parlar-li", + "span_start": 429, + "span_end": 455, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Parlar-li.", + "span_text": "Després de veure-la, En Llucià volgué parlar-li", + "span_start": 408, + "span_end": 455, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una ocasió voltada de secret o cenyida de parences irreprotxables.", + "span_text": "Després de veure-la, En Llucià volgué parlar-li. Però la seva timidesa exigia, per a fer-ho, una ocasió voltada de secret o cenyida de parences irreprotxables", + "span_start": 408, + "span_end": 566, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Escometre-la a l'escala, sense motiu justificat, quan tota sola entrava o sortia de casa o atansar-se-li al carrer.", + "span_text": "escometre-la a l'escala, sense motiu justificat, quan tota sola entrava o sortia de casa, li semblava massa comprometedor: la idea d'atansar-se-li al carrer el trasbalsava.", + "span_start": 568, + "span_end": 740, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat.", + "span_text": "Un diumenge al matí, el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat", + "span_start": 741, + "span_end": 807, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè un tramvia acabava d'agafar una velleta.", + "span_text": "Un tramvia acabava d'agafar una velleta", + "span_start": 809, + "span_end": 848, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S'abocà a la barana.", + "span_text": "En Llucià s'abocà a la barana", + "span_start": 850, + "span_end": 879, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al voltant del tramvia s'era congriat un aplec de badocs i de comentaristes.", + "span_text": "Al voltant del tramvia s'era congriat un aplec de badocs i de comentaristes", + "span_start": 1032, + "span_end": 1107, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al balcó de sobre.", + "span_text": "L'esguard d'En Llucià resseguí els balcons. En alçar els ulls al balcó de sobre", + "span_start": 1109, + "span_end": 1188, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "La veïneta.", + "span_text": "el seu esguard xocà amb el de la veïneta", + "span_start": 1190, + "span_end": 1230, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_302", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Àngels Esteller Ruedas...", + "story": "Àngels Esteller Ruedas (Barcelona, 12 de febrer de 1964) és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VI Legislatura.\nEs llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i des de 1986 és diplomada en dret comunitari per la Universitat de Lovaina i el Parlament Europeu. Des de 1995 és membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Ha treballat com a assessora jurídica externa de la Diputació de Barcelona en el Bufet Guardiola i Puig.\nEl 1988 es va afiliar a Nuevas Generaciones i el 1991 al Partit Popular de Catalunya, del que n'ha estat vicesecretària general d'Estudis i Programes.\nA les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollida diputada per Barcelona. Ha estat secretària de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials i vicepresidenta de la Comissió d'Investigació sobre les Presumptes Irregularitats en Estudis d'Opinió i Enquestes del Govern. A les eleccions municipals de 2003 i 2007 fou escollida regidora a l'ajuntament de Barcelona, on ha estat portaveu del PP (2007-2011) i diputada a la Diputació de Barcelona.\nA les eleccions generals espanyoles de 2011 fou escollida diputada per Barcelona. És vocal de la Comissió Constitucional i vicepresidenta segona de la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De quina agrupació forma part?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec ha tingut a la Diputació de Barcelona?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb quins partits es va incorporar al món de la política?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va tenir un càrrec rellevant dins d'aquest àmbit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quins altres càrrecs ha tingut?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què la van seleccionar els anys 2003 i 2007?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quin partit polític ha representat a l'Ajuntament de Barcelona?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quin càrrec va repetir l'any 2011?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On és vocal?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I vicepresidenta?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "D'Àngels Esteller Ruedas.", + "span_text": "Àngels Esteller Ruedas", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya.", + "span_text": "Àngels Esteller Ruedas (Barcelona, 12 de febrer de 1964) és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i des de 1986 és diplomada en dret comunitari per la Universitat de Lovaina i el Parlament Europeu.", + "span_text": "Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i des de 1986 és diplomada en dret comunitari per la Universitat de Lovaina i el Parlament Europeu", + "span_start": 151, + "span_end": 300, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del Col·legi d'Advocats de Barcelona.", + "span_text": "Des de 1995 és membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona", + "span_start": 302, + "span_end": 360, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El d'assessora jurídica externa.", + "span_text": "Ha treballat com a assessora jurídica externa de la Diputació de Barcelona en el Bufet Guardiola i Puig", + "span_start": 362, + "span_end": 465, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Nuevas Generaciones i amb el Partit Popular de Catalunya.", + "span_text": "El 1988 es va afiliar a Nuevas Generaciones i el 1991 al Partit Popular de Catalunya", + "span_start": 467, + "span_end": 551, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 1999.", + "span_text": "A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollida diputada per Barcelona", + "span_start": 618, + "span_end": 704, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Diputada.", + "span_text": "A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollida diputada per Barcelona", + "span_start": 618, + "span_end": 704, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha estat secretària de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials i vicepresidenta de la Comissió d'Investigació sobre les Presumptes Irregularitats en Estudis d'Opinió i Enquestes del Govern.", + "span_text": "Ha estat secretària de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials i vicepresidenta de la Comissió d'Investigació sobre les Presumptes Irregularitats en Estudis d'Opinió i Enquestes del Govern", + "span_start": 706, + "span_end": 977, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fou escollida regidora a l'ajuntament de Barcelona.", + "span_text": "A les eleccions municipals de 2003 i 2007 fou escollida regidora a l'ajuntament de Barcelona, on ha estat portaveu del PP (2007-2011) i diputada a la Diputació de Barcelona", + "span_start": 979, + "span_end": 1151, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al PP.", + "span_text": "l'ajuntament de Barcelona, on ha estat portaveu del PP", + "span_start": 1046, + "span_end": 1100, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al de diputada.", + "span_text": "A les eleccions generals espanyoles de 2011 fou escollida diputada per Barcelona", + "span_start": 1153, + "span_end": 1233, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Comissió Constitucional.", + "span_text": "És vocal de la Comissió Constitucional", + "span_start": 1235, + "span_end": 1273, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats.", + "span_text": "vicepresidenta segona de la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats", + "span_start": 1276, + "span_end": 1348, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "D'Àngels Esteller Ruedas.", + "span_text": "Àngels Esteller Ruedas", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya.", + "span_text": "Àngels Esteller Ruedas (Barcelona, 12 de febrer de 1964) és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i des de 1986 és diplomada en dret comunitari per la Universitat de Lovaina i el Parlament Europeu.", + "span_text": "Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i des de 1986 és diplomada en dret comunitari per la Universitat de Lovaina i el Parlament Europeu", + "span_start": 151, + "span_end": 300, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del Col·legi d'Advocats de Barcelona.", + "span_text": "Des de 1995 és membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona", + "span_start": 302, + "span_end": 360, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El d'assessora jurídica externa.", + "span_text": "Ha treballat com a assessora jurídica externa de la Diputació de Barcelona en el Bufet Guardiola i Puig", + "span_start": 362, + "span_end": 465, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Nuevas Generaciones i amb el Partit Popular de Catalunya.", + "span_text": "El 1988 es va afiliar a Nuevas Generaciones i el 1991 al Partit Popular de Catalunya", + "span_start": 467, + "span_end": 551, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1999.", + "span_text": "A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollida diputada per Barcelona", + "span_start": 618, + "span_end": 704, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Diputada.", + "span_text": "A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollida diputada per Barcelona", + "span_start": 618, + "span_end": 704, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha estat secretària de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials i vicepresidenta de la Comissió d'Investigació sobre les Presumptes Irregularitats en Estudis d'Opinió i Enquestes del Govern.", + "span_text": "Ha estat secretària de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials i vicepresidenta de la Comissió d'Investigació sobre les Presumptes Irregularitats en Estudis d'Opinió i Enquestes del Govern", + "span_start": 706, + "span_end": 977, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fou escollida regidora a l'ajuntament de Barcelona.", + "span_text": "A les eleccions municipals de 2003 i 2007 fou escollida regidora a l'ajuntament de Barcelona, on ha estat portaveu del PP (2007-2011) i diputada a la Diputació de Barcelona", + "span_start": 979, + "span_end": 1151, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al PP.", + "span_text": "l'ajuntament de Barcelona, on ha estat portaveu del PP", + "span_start": 1046, + "span_end": 1100, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Al de diputada.", + "span_text": "A les eleccions generals espanyoles de 2011 fou escollida diputada per Barcelona", + "span_start": 1153, + "span_end": 1233, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Comissió Constitucional.", + "span_text": "És vocal de la Comissió Constitucional", + "span_start": 1235, + "span_end": 1273, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la Comissió de Foment del Congrés de Diputats.", + "span_text": "vicepresidenta segona de la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats", + "span_start": 1276, + "span_end": 1348, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'Àngels Esteller Ruedas.", + "span_text": "Àngels Esteller Ruedas", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una advocada i política catalana.", + "span_text": "Àngels Esteller Ruedas (Barcelona, 12 de febrer de 1964) és una advocada i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i des de 1986 és diplomada en dret comunitari per la Universitat de Lovaina i el Parlament Europeu.", + "span_text": "Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i des de 1986 és diplomada en dret comunitari per la Universitat de Lovaina i el Parlament Europeu", + "span_start": 151, + "span_end": 300, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del Col·legi d'Advocats de Barcelona.", + "span_text": "Des de 1995 és membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona", + "span_start": 302, + "span_end": 360, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El d'assessora jurídica externa.", + "span_text": "Ha treballat com a assessora jurídica externa de la Diputació de Barcelona en el Bufet Guardiola i Puig", + "span_start": 362, + "span_end": 465, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Nuevas Generaciones i el Partit Popular de Catalunya.", + "span_text": "El 1988 es va afiliar a Nuevas Generaciones i el 1991 al Partit Popular de Catalunya", + "span_start": 467, + "span_end": 551, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1999.", + "span_text": "A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollida diputada per Barcelona", + "span_start": 618, + "span_end": 704, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Diputada.", + "span_text": "A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollida diputada per Barcelona", + "span_start": 618, + "span_end": 704, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Secretària de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials i vicepresidenta de la Comissió d'Investigació sobre les Presumptes Irregularitats en Estudis d'Opinió i Enquestes del Govern.", + "span_text": "Ha estat secretària de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials i vicepresidenta de la Comissió d'Investigació sobre les Presumptes Irregularitats en Estudis d'Opinió i Enquestes del Govern", + "span_start": 706, + "span_end": 977, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fou escollida regidora a l'ajuntament de Barcelona.", + "span_text": "A les eleccions municipals de 2003 i 2007 fou escollida regidora a l'ajuntament de Barcelona, on ha estat portaveu del PP (2007-2011) i diputada a la Diputació de Barcelona", + "span_start": 979, + "span_end": 1151, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al PP.", + "span_text": "a l'ajuntament de Barcelona, on ha estat portaveu del PP", + "span_start": 1044, + "span_end": 1100, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En el de diputada per Barcelona.", + "span_text": "A les eleccions generals espanyoles de 2011 fou escollida diputada per Barcelona", + "span_start": 1153, + "span_end": 1233, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Comissió Constitucional.", + "span_text": "És vocal de la Comissió Constitucional", + "span_start": 1235, + "span_end": 1273, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats.", + "span_text": "És vocal de la Comissió Constitucional i vicepresidenta segona de la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats", + "span_start": 1235, + "span_end": 1348, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_mare balena_28", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "mare balena - CROQUIS-24", + "story": "Deixà passar un mes. A pretext del dol, en Pasqualet no es movia de casa i esquivava les entrevistes amb sa promesa. Mes aquesta encar tenia sa paraula. Decidida a acabar d'una vegada amb aquell estat de coses, puix no era amiga de situacions ambigües, ella l'emprengué un dia en mig del pati, a la descarada, no important-li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure.\n-Escolta, Pasqualet…\n-Dispensa, Nieves… En aquest moment… el papà m'espera…\n-No: prou ho saps que no t'espera ningú, però és que te dónes vergonya d'estar al meu davant, perquè… perquè menganyes…\nEll protestà, cap cot, sens calor.\n-I ara! A què ve, això? ¡Te tornes més estranya!…\nElla somrigué amb amargor.\n-No m'ho vulgues negar! ¿Te creus que no he vist totes les maniobres amb l'altra?", + "questions": [ + { + "input_text": "Quant va esperar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina excusa utilitzava en Pasqualet?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per fer què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què s'aferrava ella?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A què volia posar fi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va fer, llavors?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quina actitud?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es deia ella?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ell es va mostrar receptiu a parlar amb ella?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què li va dir?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ella s'ho va creure?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què el va acusar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ell va respondre amb passió?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va dir la Nieves que l'havia vist fet, a en Pasqualet?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un mes.", + "span_text": "Deixà passar un mes", + "span_start": 0, + "span_end": 19, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El dol.", + "span_text": "A pretext del dol, en Pasqualet no es movia de casa", + "span_start": 21, + "span_end": 72, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per no moure's de casa i esquivar les entrevistes amb sa promesa.", + "span_text": "A pretext del dol, en Pasqualet no es movia de casa i esquivava les entrevistes amb sa promesa", + "span_start": 21, + "span_end": 115, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A sa paraula.", + "span_text": "Mes aquesta encar tenia sa paraula", + "span_start": 117, + "span_end": 151, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A aquell estat de coses.", + "span_text": "Decidida a acabar d'una vegada amb aquell estat de coses", + "span_start": 153, + "span_end": 209, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Puix no era amiga de situacions ambigües.", + "span_text": "Decidida a acabar d'una vegada amb aquell estat de coses, puix no era amiga de situacions ambigües", + "span_start": 153, + "span_end": 251, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'emprengué en mig del pati.", + "span_text": "ella l'emprengué un dia en mig del pati", + "span_start": 253, + "span_end": 292, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la descarada, no important-li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure.", + "span_text": "ella l'emprengué un dia en mig del pati, a la descarada, no important-li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure", + "span_start": 253, + "span_end": 369, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Nieves.", + "span_text": "-Dispensa, Nieves", + "span_start": 392, + "span_end": 409, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-Dispensa, Nieves… En aquest moment… el papà m'espera…", + "span_start": 392, + "span_end": 446, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el papà l'esperava.", + "span_text": "-Dispensa, Nieves… En aquest moment… el papà m'espera…", + "span_start": 392, + "span_end": 446, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No: prou ho saps que no t'espera ningú, però és que te dónes vergonya d'estar al meu davant, perquè… perquè menganyes", + "span_start": 448, + "span_end": 565, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'enganyar-lo.", + "span_text": "No: prou ho saps que no t'espera ningú, però és que te dónes vergonya d'estar al meu davant, perquè… perquè menganyes", + "span_start": 448, + "span_end": 565, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ell protestà, cap cot, sens calor", + "span_start": 567, + "span_end": 600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Maniobres amb l'altra.", + "span_text": "¿Te creus que no he vist totes les maniobres amb l'altra?", + "span_start": 703, + "span_end": 760, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un mes.", + "span_text": "Deixà passar un mes", + "span_start": 0, + "span_end": 19, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El dol.", + "span_text": "A pretext del dol, en Pasqualet no es movia de casa", + "span_start": 21, + "span_end": 72, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per no moure's de casa i esquivar les entrevistes amb sa promesa.", + "span_text": "A pretext del dol, en Pasqualet no es movia de casa i esquivava les entrevistes amb sa promesa", + "span_start": 21, + "span_end": 115, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A sa paraula.", + "span_text": "Mes aquesta encar tenia sa paraula", + "span_start": 117, + "span_end": 151, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A aquell estat de coses.", + "span_text": "Decidida a acabar d'una vegada amb aquell estat de coses", + "span_start": 153, + "span_end": 209, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Puix no era amiga de situacions ambigües.", + "span_text": "Decidida a acabar d'una vegada amb aquell estat de coses, puix no era amiga de situacions ambigües", + "span_start": 153, + "span_end": 251, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'emprengué en mig del pati.", + "span_text": "ella l'emprengué un dia en mig del pati", + "span_start": 253, + "span_end": 292, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb actitud descarada, no important-li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure.", + "span_text": "l'emprengué un dia en mig del pati, a la descarada, no important-li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure", + "span_start": 258, + "span_end": 369, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Nieves.", + "span_text": "-Dispensa, Nieves", + "span_start": 392, + "span_end": 409, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-Dispensa, Nieves… En aquest moment… el papà m'espera…", + "span_start": 392, + "span_end": 446, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el papà l'esperava.", + "span_text": "-Dispensa, Nieves… En aquest moment… el papà m'espera…", + "span_start": 392, + "span_end": 446, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No: prou ho saps que no t'espera ningú, però és que te dónes vergonya d'estar al meu davant, perquè… perquè menganyes", + "span_start": 448, + "span_end": 565, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'enganyar-la.", + "span_text": "No: prou ho saps que no t'espera ningú, però és que te dónes vergonya d'estar al meu davant, perquè… perquè menganyes", + "span_start": 448, + "span_end": 565, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ell protestà, cap cot, sens calor", + "span_start": 567, + "span_end": 600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Maniobres amb l'altra.", + "span_text": "¿Te creus que no he vist totes les maniobres amb l'altra?", + "span_start": 703, + "span_end": 760, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un mes.", + "span_text": "Deixà passar un mes", + "span_start": 0, + "span_end": 19, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El dol.", + "span_text": "A pretext del dol", + "span_start": 21, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per no moure's de casa i esquivar les entrevistes amb sa promesa.", + "span_text": "en Pasqualet no es movia de casa i esquivava les entrevistes amb sa promesa", + "span_start": 40, + "span_end": 115, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A sa paraula.", + "span_text": "Mes aquesta encar tenia sa paraula", + "span_start": 117, + "span_end": 151, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A aquell estat de coses.", + "span_text": "Decidida a acabar d'una vegada amb aquell estat de coses", + "span_start": 153, + "span_end": 209, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Puix no era amiga de situacions ambigües.", + "span_text": "puix no era amiga de situacions ambigües", + "span_start": 211, + "span_end": 251, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Emprendre'l un dia en mig del pati.", + "span_text": "ella l'emprengué un dia en mig del pati, a la descarada", + "span_start": 253, + "span_end": 308, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la descarada, no important-li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure.", + "span_text": "l'emprengué un dia en mig del pati, a la descarada, no important-li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure", + "span_start": 258, + "span_end": 369, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Nieves.", + "span_text": "-Escolta, Pasqualet…\n-Dispensa, Nieves… En aquest moment… el papà m'espera…", + "span_start": 371, + "span_end": 446, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-Escolta, Pasqualet…\n-Dispensa, Nieves… En aquest moment… el papà m'espera…", + "span_start": 371, + "span_end": 446, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el papà l'esperava.", + "span_text": "Dispensa, Nieves… En aquest moment… el papà m'espera…", + "span_start": 393, + "span_end": 446, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No: prou ho saps que no t'espera ningú, però és que te dónes vergonya d'estar al meu davant, perquè… perquè menganyes", + "span_start": 448, + "span_end": 565, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "D'enganyar-la.", + "span_text": "No: prou ho saps que no t'espera ningú, però és que te dónes vergonya d'estar al meu davant, perquè… perquè menganyes", + "span_start": 448, + "span_end": 565, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ell protestà, cap cot, sens calor", + "span_start": 567, + "span_end": 600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Maniobres amb l'altra.", + "span_text": "¿Te creus que no he vist totes les maniobres amb l'altra?", + "span_start": 703, + "span_end": 760, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_79", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-79", + "story": "-Gràcies- fa ella: -no hi ha necessitat de més. Així estic millor que en un llit, suro naturalment, i l'aigua és més tova que la llana i la ploma més estufades. Dóna bo, de banyar-se en una nit d'estiu com aquesta. Vostè s'haurà rigut dels meus capgirells: veritat? No, no m'ho negui: això no és cap mal: jo també me'n ric. M'agrada criaturejar: sap? Sóc així… tarambanota.\nI riu que riu! No he vist mai resplendir unes dents més blanques entre uns llavis més frescos i vermells… uns llavis molsudets, en què un hom endevina les dolçors d'una fruita madura i fan ganes de mossegar-los.\nDesprés que ha donat esbarjo a la seva hilaritat, plega familiarment els braços nus sobre el meu genoll, estintolant-s'hi, i, mig aclucant els ulls, m'endreça una llarga mirada rasant per ses sedoses pestanyes. Jo estic emocionat. No sé lo que em passa. Aquella mirada m'enlluerna, m'atira, s'emporta quelcom del meu esperit, quelcom que es dilata vibrant i surt enfora a banyar-se en fluids deliciosos. I resto gairebé defallit, i el cap me va en roda.", + "questions": [ + { + "input_text": "Ella agraeix alguna cosa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quin context es troben?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què creu la protagonista que li haurà fet gràcia a l'altra?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A ella també li fan gràcia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es descriu a si mateixa?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què fa mentre diu tot això?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com té les dents?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I els llavis?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què desperten en el narrador, aquells llavis?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es col·loca la noia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I què fa llavors?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com se sent ell?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I físicament?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El cap li donava voltes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Gràcies- fa ella", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè així està millor que en un llit, sura naturalment, i l'aigua és més tova que la llana i la ploma més estufades.", + "span_text": "Així estic millor que en un llit, suro naturalment, i l'aigua és més tova que la llana i la ploma més estufades", + "span_start": 48, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una nit d'estiu.", + "span_text": "Dóna bo, de banyar-se en una nit d'estiu com aquesta", + "span_start": 161, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els seus capgirells.", + "span_text": "Vostè s'haurà rigut dels meus capgirells", + "span_start": 215, + "span_end": 255, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "jo també me'n ric", + "span_start": 305, + "span_end": 322, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com una tarambanota.", + "span_text": "M'agrada criaturejar: sap? Sóc així… tarambanota", + "span_start": 324, + "span_end": 372, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Riu.", + "span_text": "I riu que riu", + "span_start": 374, + "span_end": 387, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Molt blanques.", + "span_text": "No he vist mai resplendir unes dents més blanques", + "span_start": 389, + "span_end": 438, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Frescos i vermells, molsudets.", + "span_text": "entre uns llavis més frescos i vermells… uns llavis molsudets", + "span_start": 439, + "span_end": 500, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Unes ganes de mossegar-los.", + "span_text": "un hom endevina les dolçors d'una fruita madura i fan ganes de mossegar-los", + "span_start": 509, + "span_end": 584, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Plega familiarment els braços nus sobre el seu genoll.", + "span_text": "plega familiarment els braços nus sobre el meu genoll", + "span_start": 636, + "span_end": 689, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "S'hi estintola i, mig aclucant els ulls, li endreça una llarga mirada rasant per ses sedoses pestanyes.", + "span_text": "estintolant-s'hi, i, mig aclucant els ulls, m'endreça una llarga mirada rasant per ses sedoses pestanyes", + "span_start": 691, + "span_end": 795, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquella mirada l'enlluerna, l'atira, s'emporta quelcom del seu esperit, quelcom que es dilata vibrant i surt enfora a banyar-se en fluids deliciosos.", + "span_text": "Aquella mirada m'enlluerna, m'atira, s'emporta quelcom del meu esperit, quelcom que es dilata vibrant i surt enfora a banyar-se en fluids deliciosos", + "span_start": 840, + "span_end": 988, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gairebé defallit.", + "span_text": "resto gairebé defallit", + "span_start": 992, + "span_end": 1014, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el cap me va en roda", + "span_start": 1018, + "span_end": 1038, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Gràcies- fa ella", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè així està millor que en un llit, sura naturalment, i l'aigua és més tova que la llana i la ploma més estufades.", + "span_text": "Així estic millor que en un llit, suro naturalment, i l'aigua és més tova que la llana i la ploma més estufades", + "span_start": 48, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una nit d'estiu.", + "span_text": "Dóna bo, de banyar-se en una nit d'estiu com aquesta", + "span_start": 161, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els seus capgirells.", + "span_text": "Vostè s'haurà rigut dels meus capgirells", + "span_start": 215, + "span_end": 255, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "jo també me'n ric", + "span_start": 305, + "span_end": 322, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com una tarambanota.", + "span_text": "M'agrada criaturejar: sap? Sóc així… tarambanota", + "span_start": 324, + "span_end": 372, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Riu.", + "span_text": "I riu que riu", + "span_start": 374, + "span_end": 387, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Molt blanques.", + "span_text": "No he vist mai resplendir unes dents més blanques", + "span_start": 389, + "span_end": 438, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Frescos i vermells, molsudets.", + "span_text": "entre uns llavis més frescos i vermells… uns llavis molsudets", + "span_start": 439, + "span_end": 500, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Unes ganes de mossegar-los.", + "span_text": "un hom endevina les dolçors d'una fruita madura i fan ganes de mossegar-los", + "span_start": 509, + "span_end": 584, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Plega familiarment els braços nus sobre el seu genoll.", + "span_text": "plega familiarment els braços nus sobre el meu genoll", + "span_start": 636, + "span_end": 689, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "S'hi estintola i, mig aclucant els ulls, li endreça una llarga mirada rasant per ses sedoses pestanyes.", + "span_text": "estintolant-s'hi, i, mig aclucant els ulls, m'endreça una llarga mirada rasant per ses sedoses pestanyes", + "span_start": 691, + "span_end": 795, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquella mirada l'enlluerna, l'atira, s'emporta quelcom del seu esperit, quelcom que es dilata vibrant i surt enfora a banyar-se en fluids deliciosos.", + "span_text": "Aquella mirada m'enlluerna, m'atira, s'emporta quelcom del meu esperit, quelcom que es dilata vibrant i surt enfora a banyar-se en fluids deliciosos", + "span_start": 840, + "span_end": 988, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gairebé defallit.", + "span_text": "resto gairebé defallit", + "span_start": 992, + "span_end": 1014, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el cap me va en roda", + "span_start": 1018, + "span_end": 1038, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Gràcies- fa ella", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè està millor que en un llit, sura naturalment, i l'aigua és més tova que la llana i la ploma més estufades.", + "span_text": "Així estic millor que en un llit, suro naturalment, i l'aigua és més tova que la llana i la ploma més estufades", + "span_start": 48, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una nit d'estiu.", + "span_text": "Dóna bo, de banyar-se en una nit d'estiu com aquesta", + "span_start": 161, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els seus capgirells.", + "span_text": "Vostè s'haurà rigut dels meus capgirells: veritat", + "span_start": 215, + "span_end": 264, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No, no m'ho negui: això no és cap mal: jo també me'n ric", + "span_start": 266, + "span_end": 322, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a tarambanota.", + "span_text": "M'agrada criaturejar: sap? Sóc així… tarambanota", + "span_start": 324, + "span_end": 372, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Riu.", + "span_text": "I riu que riu", + "span_start": 374, + "span_end": 387, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Blanques.", + "span_text": "No he vist mai resplendir unes dents més blanques", + "span_start": 389, + "span_end": 438, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Frescos, vermells i molsudets.", + "span_text": "entre uns llavis més frescos i vermells… uns llavis molsudets", + "span_start": 439, + "span_end": 500, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ganes de mossegar-los.", + "span_text": "un hom endevina les dolçors d'una fruita madura i fan ganes de mossegar-los", + "span_start": 509, + "span_end": 584, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Plega familiarment els braços nus sobre el seu genoll.", + "span_text": "plega familiarment els braços nus sobre el meu genoll", + "span_start": 636, + "span_end": 689, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Mig aclucant els ulls, l'endreça una llarga mirada rasant per ses sedoses pestanyes.", + "span_text": "estintolant-s'hi, i, mig aclucant els ulls, m'endreça una llarga mirada rasant per ses sedoses pestanyes", + "span_start": 691, + "span_end": 795, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquella mirada l'enlluerna, l'atira, s'emporta quelcom del meu esperit, quelcom que es dilata vibrant i surt enfora a banyar-se en fluids deliciosos.", + "span_text": "Aquella mirada m'enlluerna, m'atira, s'emporta quelcom del meu esperit, quelcom que es dilata vibrant i surt enfora a banyar-se en fluids deliciosos", + "span_start": 840, + "span_end": 988, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Defallit.", + "span_text": "resto gairebé defallit", + "span_start": 992, + "span_end": 1014, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el cap me va en roda", + "span_start": 1018, + "span_end": 1038, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_530", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Asens: ‘No descartem un pacte que faci Maragall alcalde’", + "story": "El portaveu d'En Comú Podem al congrés espanyol, Jaume Asens, no descarta que els comuns facin batlle Ernest Maragall. Així ho ha dit al programa ‘Via Lliure' de RAC 1. ‘No descartem un pacte que faci Maragall alcalde. La nostra opció preferida és l'Ada, per la posició de pont que pot fer en un moment tan complicat de vetos i bloquejos mutus. Difícilment ho podr�� fer un altre alcalde. Però aquesta porta no l'hem tancat mai', ha explicat. Asens reconeix que ‘és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible' i diu que la decisió de fer batlle Maragall estaria en mans de les bases del partit: ‘Si canviem de pantalla, és possible que s'hagin de tornar a pronunciar'. Preguntat sobre les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió, Asens ha dit que ‘són irrellevants'. ‘No hi sóc al dia a dia, les meves responsabilitats m'han allunyat de Barcelona', ha afegit. Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva, per 457 vots contra 27, la proposta de la direcció perquè Colau es presenti a la investidura.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Jaume Asens?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin fet no nega que pugui passar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A qui preferirien per a ocupar aquest càrrec, això no obstant?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És una funció que podria complir qualsevol?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que veu complicat Jaume Asens?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Però considera que mai succeirà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De què depèn que Maragall sigui o no l'alcalde?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Asens ha volgut parlar sobre què n'opina ell personalment?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I per què ho diu, això?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El darrer paràgraf parla d'un fet que va succeir abans-d'ahir?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Llavors quan?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va passar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quantes persones van votar favorablement a la proposta?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El portaveu d'En Comú Podem al congrés espanyol.", + "span_text": "El portaveu d'En Comú Podem al congrés espanyol, Jaume Asens", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que els comuns facin batlle Ernest Maragall.", + "span_text": "no descarta que els comuns facin batlle Ernest Maragall", + "span_start": 62, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'Ada.", + "span_text": "La nostra opció preferida és l'Ada", + "span_start": 219, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la posició de pont que pot fer en un moment tan complicat de vetos i bloquejos mutus.", + "span_text": "La nostra opció preferida és l'Ada, per la posició de pont que pot fer en un moment tan complicat de vetos i bloquejos mutus", + "span_start": 219, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Difícilment ho podrà fer un altre alcalde", + "span_start": 345, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible.", + "span_text": "Asens reconeix que ‘és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible'", + "span_start": 442, + "span_end": 533, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Asens reconeix que ‘és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible'", + "span_start": 442, + "span_end": 533, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De les bases del partit.", + "span_text": "la decisió de fer batlle Maragall estaria en mans de les bases del partit", + "span_start": 544, + "span_end": 617, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Preguntat sobre les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió, Asens ha dit que ‘són irrellevants'", + "span_start": 693, + "span_end": 797, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió són irrellevants.", + "span_text": "Preguntat sobre les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió, Asens ha dit que ‘són irrellevants'", + "span_start": 693, + "span_end": 797, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè no hi és al dia a dia, les seves responsabilitats l'han allunyat de Barcelona.", + "span_text": "No hi sóc al dia a dia, les meves responsabilitats m'han allunyat de Barcelona", + "span_start": 800, + "span_end": 878, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva", + "span_start": 892, + "span_end": 957, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ahir.", + "span_text": "Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva", + "span_start": 892, + "span_end": 957, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva la proposta de la direcció perquè Colau es presenti a la investidura.", + "span_text": "Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva, per 457 vots contra 27, la proposta de la direcció perquè Colau es presenti a la investidura", + "span_start": 892, + "span_end": 1051, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "457.", + "span_text": "per 457 vots contra 27", + "span_start": 959, + "span_end": 981, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El portaveu d'En Comú Podem al congrés espanyol.", + "span_text": "El portaveu d'En Comú Podem al congrés espanyol, Jaume Asens", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que els comuns facin batlle Ernest Maragall.", + "span_text": "no descarta que els comuns facin batlle Ernest Maragall", + "span_start": 62, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'Ada.", + "span_text": "La nostra opció preferida és l'Ada", + "span_start": 219, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la posició de pont que pot fer en un moment tan complicat de vetos i bloquejos mutus.", + "span_text": "La nostra opció preferida és l'Ada, per la posició de pont que pot fer en un moment tan complicat de vetos i bloquejos mutus", + "span_start": 219, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Difícilment ho podrà fer un altre alcalde", + "span_start": 345, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible.", + "span_text": "Asens reconeix que ‘és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible'", + "span_start": 442, + "span_end": 533, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Asens reconeix que ‘és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible'", + "span_start": 442, + "span_end": 533, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De les bases del partit.", + "span_text": "la decisió de fer batlle Maragall estaria en mans de les bases del partit", + "span_start": 544, + "span_end": 617, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Preguntat sobre les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió, Asens ha dit que ‘són irrellevants'", + "span_start": 693, + "span_end": 797, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió són irrellevants.", + "span_text": "Preguntat sobre les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió, Asens ha dit que ‘són irrellevants", + "span_start": 693, + "span_end": 796, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè no hi és al dia a dia, ja que les responsabilitats l'han allunyat de Barcelona.", + "span_text": "No hi sóc al dia a dia, les meves responsabilitats m'han allunyat de Barcelona", + "span_start": 800, + "span_end": 878, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva", + "span_start": 892, + "span_end": 957, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ahir.", + "span_text": "Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva", + "span_start": 892, + "span_end": 957, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva la proposta de la direcció perquè Colau es presenti a la investidura.", + "span_text": "Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva, per 457 vots contra 27, la proposta de la direcció perquè Colau es presenti a la investidura", + "span_start": 892, + "span_end": 1051, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "457.", + "span_text": "per 457 vots contra 27", + "span_start": 959, + "span_end": 981, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El portaveu d'En Comú Podem al congrés espanyol.", + "span_text": "El portaveu d'En Comú Podem al congrés espanyol, Jaume Asens", + "span_start": 0, + "span_end": 60, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que els comuns facin batlle Ernest Maragall.", + "span_text": "no descarta que els comuns facin batlle Ernest Maragall", + "span_start": 62, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Ada.", + "span_text": "No descartem un pacte que faci Maragall alcalde. La nostra opció preferida és l'Ada,", + "span_start": 170, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la posició de pont que pot fer en un moment tan complicat de vetos i bloquejos mutus.", + "span_text": "La nostra opció preferida és l'Ada, per la posició de pont que pot fer en un moment tan complicat de vetos i bloquejos mutus", + "span_start": 219, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Difícilment ho podrà fer un altre alcalde", + "span_start": 345, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el PSC es posi d'acord amb ERC.", + "span_text": "Asens reconeix que ‘és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible'", + "span_start": 442, + "span_end": 533, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible", + "span_start": 462, + "span_end": 532, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De les bases del partit.", + "span_text": "la decisió de fer batlle Maragall estaria en mans de les bases del partit", + "span_start": 544, + "span_end": 617, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Preguntat sobre les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió, Asens ha dit que ‘són irrellevants'", + "span_start": 693, + "span_end": 797, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió són irrellevants.", + "span_text": "Preguntat sobre les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió, Asens ha dit que ‘són irrellevants'", + "span_start": 693, + "span_end": 797, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè no hi és al dia a dia, les seves responsabilitats l'han allunyat de Barcelona.", + "span_text": "‘No hi sóc al dia a dia, les meves responsabilitats m'han allunyat de Barcelona', ha afegit", + "span_start": 799, + "span_end": 890, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva", + "span_start": 892, + "span_end": 957, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ahir.", + "span_text": "Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva", + "span_start": 892, + "span_end": 957, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva la proposta de la direcció perquè Colau es presenti a la investidura.", + "span_text": "Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva, per 457 vots contra 27, la proposta de la direcció perquè Colau es presenti a la investidura", + "span_start": 892, + "span_end": 1051, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "457.", + "span_text": "van validar de manera massiva, per 457 vots contra 27", + "span_start": 928, + "span_end": 981, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1056", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "La CUP prepara una ‘alternativa política’ per a les eleccions al parlament", + "story": "La CUP aposta per l'estratègia ‘més àmplia possible' fonamentada en la ‘desobediència civil i institucional per fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació'. Així consta en un document de 10 punts aprovat el 27 d'abril en un Consell Polític i del que ara ha informat en un comunicat. Al text, la CUP explora la possibilitat de construir una ‘alternativa política' de cara a les pròximes eleccions al parlament. A més, el document no descarta un referèndum en cas d'intervenció de la comunitat internacional, però assenyala que, en el context actual, les ‘debilitats' allunyen la possible intervenció', que veuen ‘necessària per a una resolució definitiva del conflicte en clau d'autodeterminació'. L'Assemblea Nacional dels cupaires aprovarà definitivament els 10 punts polítics i organitzatius al juliol. El comunicat assegura que la CUP aposta per una ‘estratègia concertada de la forma més àmplia possible' davant del ‘bloqueig i ‘repressió' de l'estat espanyol que es fonamenta en la ‘desobediència civil i institucional' i un programa de mesures en matèria de drets civils, socials i polítics. La CUP assegura que ‘només en el context de desplegament d'una estratègia civil institucional i en el context també d'una intervenció de la comunitat internacional', la CUP no descarta l'organització d'un nou referèndum d'autodeterminació. En el context actual, però, la CUP considera que els escenaris de resolució del conflicte democràtic amb l'estat espanyol són ‘lluny de ser possibles' i n'assenyala dues causes: en primer lloc pel ‘tancament en banda per part de l'estat espanyol i els seus aparells contra l'exercici del dret a l'autodeterminació' però també degut a ‘debilitats pròpies del moviment per l'autodeterminació'. ‘Aquestes debilitats allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional, necessària per a una resolució definitiva d'aquest conflicte en clau d'autodeterminació', afegeix la formació. De cara a les eleccions municipals del 26-M, la CUP diu que posa les seves més de 200 candidatures municipals ‘al servei d'una estratègia que posi els ajuntaments com un dels elements fonamentals per a la construcció de sobiranies al servei de les classes populars i treballadores i al servei també de l'exercici de l'autodeterminació'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què defensen des de la CUP?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb quin objectiu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On n'han deixat constància?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què plantegen, allà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De què depèn la celebració d'un referèndum?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És probable aquesta intervenció?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I per què és tan important?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan es confirmaran els 10 punts que recull el document?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Des de la CUP es pensa que és propera la resolució del conflicte amb l'estat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina és la primera raó que dona?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I la segona?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què provoquen les febleses del moviment?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quin esdeveniment estan expectants?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En quants municipis es presentaran?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què faran?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'estratègia més àmplia possible fonamentada en la desobediència civil i institucional.", + "span_text": "La CUP aposta per l'estratègia ‘més àmplia possible' fonamentada en la ‘desobediència civil i institucional per fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació'", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació.", + "span_text": "La CUP aposta per l'estratègia ‘més àmplia possible' fonamentada en la ‘desobediència civil i institucional per fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació'", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un document de 10 punts aprovat el 27 d'abril en un Consell Polític i del que ara ha informat en un comunicat.", + "span_text": "Així consta en un document de 10 punts aprovat el 27 d'abril en un Consell Polític i del que ara ha informat en un comunicat", + "span_start": 166, + "span_end": 290, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La possibilitat de construir una alternativa política de cara a les pròximes eleccions al parlament.", + "span_text": "Al text, la CUP explora la possibilitat de construir una ‘alternativa política' de cara a les pròximes eleccions al parlament", + "span_start": 292, + "span_end": 417, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la intervenció de la comunitat internacional.", + "span_text": "el document no descarta un referèndum en cas d'intervenció de la comunitat internacional", + "span_start": 426, + "span_end": 514, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "assenyala que, en el context actual, les ‘debilitats' allunyen la possible intervenció'", + "span_start": 521, + "span_end": 608, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és necessària per a una resolució definitiva del conflicte en clau d'autodeterminació.", + "span_text": "les ‘debilitats' allunyen la possible intervenció', que veuen ‘necessària per a una resolució definitiva del conflicte en clau d'autodeterminació'", + "span_start": 558, + "span_end": 704, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al juliol.", + "span_text": "L'Assemblea Nacional dels cupaires aprovarà definitivament els 10 punts polítics i organitzatius al juliol", + "span_start": 706, + "span_end": 812, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el context actual, però, la CUP considera que els escenaris de resolució del conflicte democràtic amb l'estat espanyol són ‘lluny de ser possibles'", + "span_start": 1347, + "span_end": 1497, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El tancament en banda per part de l'estat espanyol i els seus aparells contra l'exercici del dret a l'autodeterminació.", + "span_text": "n'assenyala dues causes: en primer lloc pel ‘tancament en banda per part de l'estat espanyol i els seus aparells contra l'exercici del dret a l'autodeterminació'", + "span_start": 1500, + "span_end": 1661, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les debilitats pròpies del moviment per l'autodeterminació.", + "span_text": "però també degut a ‘debilitats pròpies del moviment per l'autodeterminació'", + "span_start": 1662, + "span_end": 1737, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional, necessària per a una resolució definitiva d'aquest conflicte en clau d'autodeterminació.", + "span_text": "Aquestes debilitats allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional, necessària per a una resolució definitiva d'aquest conflicte en clau d'autodeterminació", + "span_start": 1740, + "span_end": 1911, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per les eleccions municipals del 26-M.", + "span_text": "De cara a les eleccions municipals del 26-M, la CUP diu que posa les seves més de 200 candidatures municipals", + "span_start": 1935, + "span_end": 2044, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En més de 200.", + "span_text": "la CUP diu que posa les seves més de 200 candidatures municipals", + "span_start": 1980, + "span_end": 2044, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Posaran les seves més de 200 candidatures municipals al servei d'una estratègia que posi els ajuntaments com un dels elements fonamentals per a la construcció de sobiranies al servei de les classes populars i treballadores i al servei també de l'exercici de l'autodeterminació.", + "span_text": "posa les seves més de 200 candidatures municipals ‘al servei d'una estratègia que posi els ajuntaments com un dels elements fonamentals per a la construcció de sobiranies al servei de les classes populars i treballadores i al servei també de l'exercici de l'autodeterminació'", + "span_start": 1995, + "span_end": 2270, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'estratègia més àmplia possible fonamentada en la desobediència civil i institucional.", + "span_text": "La CUP aposta per l'estratègia ‘més àmplia possible' fonamentada en la ‘desobediència civil i institucional per fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació'", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació.", + "span_text": "La CUP aposta per l'estratègia ‘més àmplia possible' fonamentada en la ‘desobediència civil i institucional per fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació'", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un document de 10 punts aprovat el 27 d'abril en un Consell Polític i del que ara ha informat en un comunicat.", + "span_text": "Així consta en un document de 10 punts aprovat el 27 d'abril en un Consell Polític i del que ara ha informat en un comunicat", + "span_start": 166, + "span_end": 290, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'explora la possibilitat de construir una alternativa política de cara a les pròximes eleccions al parlament.", + "span_text": "Al text, la CUP explora la possibilitat de construir una ‘alternativa política' de cara a les pròximes eleccions al parlament", + "span_start": 292, + "span_end": 417, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la intervenció de la comunitat internacional.", + "span_text": "el document no descarta un referèndum en cas d'intervenció de la comunitat internacional", + "span_start": 426, + "span_end": 514, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el context actual, no.", + "span_text": "assenyala que, en el context actual, les ‘debilitats' allunyen la possible intervenció'", + "span_start": 521, + "span_end": 608, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és necessària per a una resolució definitiva del conflicte en clau d'autodeterminació.", + "span_text": "les ‘debilitats' allunyen la possible intervenció', que veuen ‘necessària per a una resolució definitiva del conflicte en clau d'autodeterminació'", + "span_start": 558, + "span_end": 704, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al juliol.", + "span_text": "L'Assemblea Nacional dels cupaires aprovarà definitivament els 10 punts polítics i organitzatius al juliol", + "span_start": 706, + "span_end": 812, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el context actual, però, la CUP considera que els escenaris de resolució del conflicte democràtic amb l'estat espanyol són ‘lluny de ser possibles'", + "span_start": 1347, + "span_end": 1497, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El tancament en banda per part de l'estat espanyol i els seus aparells contra l'exercici del dret a l'autodeterminació.", + "span_text": "n'assenyala dues causes: en primer lloc pel ‘tancament en banda per part de l'estat espanyol i els seus aparells contra l'exercici del dret a l'autodeterminació'", + "span_start": 1500, + "span_end": 1661, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les debilitats pròpies del moviment per l'autodeterminació.", + "span_text": "però també degut a ‘debilitats pròpies del moviment per l'autodeterminació'", + "span_start": 1662, + "span_end": 1737, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional, necessària per a una resolució definitiva d'aquest conflicte en clau d'autodeterminació.", + "span_text": "Aquestes debilitats allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional, necessària per a una resolució definitiva d'aquest conflicte en clau d'autodeterminació", + "span_start": 1740, + "span_end": 1911, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per les eleccions municipals del 26-M.", + "span_text": "De cara a les eleccions municipals del 26-M, la CUP diu que posa les seves més de 200 candidatures municipals", + "span_start": 1935, + "span_end": 2044, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En més de 200.", + "span_text": "la CUP diu que posa les seves més de 200 candidatures municipals", + "span_start": 1980, + "span_end": 2044, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Posaran les seves més de 200 candidatures municipals al servei d'una estratègia que posi els ajuntaments com un dels elements fonamentals per a la construcció de sobiranies al servei de les classes populars i treballadores i al servei també de l'exercici de l'autodeterminació.", + "span_text": "posa les seves més de 200 candidatures municipals ‘al servei d'una estratègia que posi els ajuntaments com un dels elements fonamentals per a la construcció de sobiranies al servei de les classes populars i treballadores i al servei també de l'exercici de l'autodeterminació'", + "span_start": 1995, + "span_end": 2270, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'estratègia més àmplia possible fonamentada en la desobediència civil i institucional.", + "span_text": "La CUP aposta per l'estratègia ‘més àmplia possible' fonamentada en la ‘desobediència civil i institucional per fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació'", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació.", + "span_text": "La CUP aposta per l'estratègia ‘més àmplia possible' fonamentada en la ‘desobediència civil i institucional per fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació'", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un document de 10 punts aprovat el 27 d'abril en un Consell Polític i del que ara ha informat en un comunicat.", + "span_text": "Així consta en un document de 10 punts aprovat el 27 d'abril en un Consell Polític i del que ara ha informat en un comunicat", + "span_start": 166, + "span_end": 290, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La possibilitat de construir una alternativa política de cara a les pròximes eleccions al parlament.", + "span_text": "Al text, la CUP explora la possibilitat de construir una ‘alternativa política' de cara a les pròximes eleccions al parlament", + "span_start": 292, + "span_end": 417, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De la intervenció de la comunitat internacional.", + "span_text": "A més, el document no descarta un referèndum en cas d'intervenció de la comunitat internacional", + "span_start": 419, + "span_end": 514, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "assenyala que, en el context actual, les ‘debilitats' allunyen la possible intervenció'", + "span_start": 521, + "span_end": 608, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és necessària per a una resolució definitiva del conflicte en clau d'autodeterminació.", + "span_text": "les ‘debilitats' allunyen la possible intervenció', que veuen ‘necessària per a una resolució definitiva del conflicte en clau d'autodeterminació'", + "span_start": 558, + "span_end": 704, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al juliol.", + "span_text": "L'Assemblea Nacional dels cupaires aprovarà definitivament els 10 punts polítics i organitzatius al juliol", + "span_start": 706, + "span_end": 812, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En el context actual, però, la CUP considera que els escenaris de resolució del conflicte democràtic amb l'estat espanyol són ‘lluny de ser possibles'", + "span_start": 1347, + "span_end": 1497, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El tancament en banda per part de l'estat espanyol i els seus aparells contra l'exercici del dret a l'autodeterminació.", + "span_text": "n'assenyala dues causes: en primer lloc pel ‘tancament en banda per part de l'estat espanyol i els seus aparells contra l'exercici del dret a l'autodeterminació'", + "span_start": 1500, + "span_end": 1661, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les debilitats pròpies del moviment per l'autodeterminació.", + "span_text": "però també degut a ‘debilitats pròpies del moviment per l'autodeterminació'", + "span_start": 1662, + "span_end": 1737, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional, necessària per a una resolució definitiva d'aquest conflicte en clau d'autodeterminació.", + "span_text": "Aquestes debilitats allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional, necessària per a una resolució definitiva d'aquest conflicte en clau d'autodeterminació", + "span_start": 1740, + "span_end": 1911, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per les eleccions municipals del 26-M.", + "span_text": "De cara a les eleccions municipals del 26-M, la CUP diu que posa les seves més de 200 candidatures municipals", + "span_start": 1935, + "span_end": 2044, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En 200.", + "span_text": "la CUP diu que posa les seves més de 200 candidatures municipals", + "span_start": 1980, + "span_end": 2044, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Posaran les seves més de 200 candidatures municipals al servei d'una estratègia que posi els ajuntaments com un dels elements fonamentals per a la construcció de sobiranies al servei de les classes populars i treballadores i al servei també de l'exercici de l'autodeterminació.", + "span_text": "posa les seves més de 200 candidatures municipals ‘al servei d'una estratègia que posi els ajuntaments com un dels elements fonamentals per a la construcció de sobiranies al servei de les classes populars i treballadores i al servei també de l'exercici de l'autodeterminació", + "span_start": 1995, + "span_end": 2269, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1516", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Antònia Sabater Vallespir ", + "story": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir (Palma, 24 de novembre de 1947) és una filòloga i escriptora mallorquina coneguda especialment pel seu treball sobre la casta nobiliària de Mallorca, els seus usos, costums i la seva parla. És doctora en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears (UIB).\nVa néixer l'any 1947 a Palma, filla de Gabriel Sabater i Antònia Vallespir. Fou professora de cultura europea, cultura balear i història de la gastronomia de les Illes Balears a l'Escola d'Hoteleria de la UIB. L'any 1998 edita les memòries de Miquel Forteza i Pinya, escriptor mallorquí destacat com a poeta i advocat en la qüestió dels xuetes. Començà la seva tesi doctoral La parla d'una classe social: els senyors de Palma l'any 1991 i durant quatre anys enregistrà en cinta magnetica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina, un estament social marcat pel seu aïllament que afavorí el desenvolupament d'uns costums i parla molt particulars. Sabater aconseguí introduir-se en aquest reduït grup i documentar en cinta magnètica les veus dels darrers membres de la noblesa que foren testimonis de la vida i costums de l'estament noble a la Mallorca preturística. L'any 2010, dirigida per Joan Miralles Monserrat i Sebastià Serra i Busquets, llegí la tesi i es doctorà en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears. Publicà el llibre Els senyors de Palma. Història oral. (pròleg de Joan Veny) el 2012, en què recull les observacions, documents i conclusions de la tesi. Des de la publicació del llibre, ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació atrets per l'originalitat d'una tesi que documenta un mode de vida ja esvaït a la Mallorca de principis de segle xx.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quins són els cognoms de l'Antònia Maria?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina temàtica estudia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En què s'ha doctorat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es deia la seva tesi?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quant de temps va durar el treball de camp?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En què va consistir?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què va gravar a aquest col·lectiu en concret?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què van viure, aquestes persones?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan va presentar el treball?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va tutoritzar el seu treball d'investigació?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina obra en va resultar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va ser publicada?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui s'ha interessat per l'Antònia des de llavors?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sabater i Vallespir.", + "span_text": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 24 de novembre de 1947.", + "span_text": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir (Palma, 24 de novembre de 1947)", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una filòloga i escriptora mallorquina.", + "span_text": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir (Palma, 24 de novembre de 1947) és una filòloga i escriptora mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La casta nobiliària mallorquina, els seus usos, costums i la seva parla.", + "span_text": "és una filòloga i escriptora mallorquina coneguda especialment pel seu treball sobre la casta nobiliària de Mallorca, els seus usos, costums i la seva parla", + "span_start": 77, + "span_end": 233, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En llengua i literatura catalanes.", + "span_text": "És doctora en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears (UIB)", + "span_start": 235, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La parla d'una classe social: els senyors de Palma.", + "span_text": "Començà la seva tesi doctoral La parla d'una classe social: els senyors de Palma l'any 1991", + "span_start": 672, + "span_end": 763, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quatre anys.", + "span_text": "durant quatre anys enregistrà en cinta magnetica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina", + "span_start": 766, + "span_end": 874, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En enregistrar en cinta magnètica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina.", + "span_text": "durant quatre anys enregistrà en cinta magnetica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina", + "span_start": 766, + "span_end": 874, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè és un estament social marcat pel seu aïllament que afavorí el desenvolupament d'uns costums i parla molt particulars.", + "span_text": "la noblesa mallorquina, un estament social marcat pel seu aïllament que afavorí el desenvolupament d'uns costums i parla molt particulars", + "span_start": 852, + "span_end": 989, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La vida i costums de l'estament noble a la Mallorca preturística.", + "span_text": "darrers membres de la noblesa que foren testimonis de la vida i costums de l'estament noble a la Mallorca preturística", + "span_start": 1090, + "span_end": 1208, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 2010.", + "span_text": "L'any 2010, dirigida per Joan Miralles Monserrat i Sebastià Serra i Busquets, llegí la tesi i es doctorà en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears", + "span_start": 1210, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Joan Miralles Montserrat i Sebastià Serra i Busquets.", + "span_text": "dirigida per Joan Miralles Monserrat i Sebastià Serra i Busquets, llegí la tesi i es doctorà en llengua i literatura catalanes", + "span_start": 1222, + "span_end": 1348, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els senyors de Palma. Història oral.", + "span_text": "Publicà el llibre Els senyors de Palma. Història oral", + "span_start": 1390, + "span_end": 1443, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2012.", + "span_text": "Publicà el llibre Els senyors de Palma. Història oral. (pròleg de Joan Veny) el 2012", + "span_start": 1390, + "span_end": 1474, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Nombrosos mitjans de comunicació atrets per l'originalitat d'una tesi que documenta un mode de vida ja esvaït a la Mallorca de principis de segle xx.", + "span_text": "Des de la publicació del llibre, ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació atrets per l'originalitat d'una tesi que documenta un mode de vida ja esvaït a la Mallorca de principis de segle xx", + "span_start": 1544, + "span_end": 1740, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sabater i Vallespir.", + "span_text": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 24 de novembre de 1947.", + "span_text": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir (Palma, 24 de novembre de 1947)", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una filòloga i escriptora mallorquina.", + "span_text": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir (Palma, 24 de novembre de 1947) és una filòloga i escriptora mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 117, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La casta nobiliària de Mallorca, els seus usos, costums i la seva parla.", + "span_text": "és una filòloga i escriptora mallorquina coneguda especialment pel seu treball sobre la casta nobiliària de Mallorca, els seus usos, costums i la seva parla", + "span_start": 77, + "span_end": 233, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En llengua i literatura catalanes.", + "span_text": "És doctora en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears (UIB)", + "span_start": 235, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La parla d'una classe social: els senyors de Palma.", + "span_text": "Començà la seva tesi doctoral La parla d'una classe social: els senyors de Palma l'any 1991", + "span_start": 672, + "span_end": 763, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quatre anys.", + "span_text": "durant quatre anys enregistrà en cinta magnetica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina", + "span_start": 766, + "span_end": 874, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En enregistrar en cinta magnètica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina.", + "span_text": "durant quatre anys enregistrà en cinta magnetica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina", + "span_start": 766, + "span_end": 874, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè és un estament social marcat pel seu aïllament que afavorí el desenvolupament d'uns costums i parla molt particulars.", + "span_text": "la noblesa mallorquina, un estament social marcat pel seu aïllament que afavorí el desenvolupament d'uns costums i parla molt particulars", + "span_start": 852, + "span_end": 989, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La vida i costums de l'estament noble a la Mallorca preturística.", + "span_text": "darrers membres de la noblesa que foren testimonis de la vida i costums de l'estament noble a la Mallorca preturística", + "span_start": 1090, + "span_end": 1208, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 2010.", + "span_text": "L'any 2010, dirigida per Joan Miralles Monserrat i Sebastià Serra i Busquets, llegí la tesi i es doctorà en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears", + "span_start": 1210, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Joan Miralles Montserrat i Sebastià serra i Busquets.", + "span_text": "dirigida per Joan Miralles Monserrat i Sebastià Serra i Busquets, llegí la tesi i es doctorà en llengua i literatura catalanes", + "span_start": 1222, + "span_end": 1348, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els senyors de Palma. Història oral.", + "span_text": "Publicà el llibre Els senyors de Palma. Història oral", + "span_start": 1390, + "span_end": 1443, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2012.", + "span_text": "Publicà el llibre Els senyors de Palma. Història oral. (pròleg de Joan Veny) el 2012", + "span_start": 1390, + "span_end": 1474, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Nombrosos mitjans de comunicació atrets per l'originalitat d'una tesi que documenta un mode de vida ja esvaït a la Mallorca de principis de segle xx.", + "span_text": "Des de la publicació del llibre, ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació atrets per l'originalitat d'una tesi que documenta un mode de vida ja esvaït a la Mallorca de principis de segle xx", + "span_start": 1544, + "span_end": 1740, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sabater i Vallespir.", + "span_text": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 24 de novembre de 1947.", + "span_text": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir (Palma, 24 de novembre de 1947)", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una filòloga i escriptora mallorquina.", + "span_text": "és una filòloga i escriptora mallorquina coneguda especialment pel seu treball sobre la casta nobiliària de Mallorca, els seus usos, costums i la seva parla", + "span_start": 77, + "span_end": 233, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La casta nobiliària de Mallorca, els seus usos, costums i la seva parla.", + "span_text": "coneguda especialment pel seu treball sobre la casta nobiliària de Mallorca, els seus usos, costums i la seva parla", + "span_start": 118, + "span_end": 233, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears.", + "span_text": "És doctora en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears", + "span_start": 235, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La parla d'una classe social: els senyors de Palma.", + "span_text": "Començà la seva tesi doctoral La parla d'una classe social: els senyors de Palma", + "span_start": 672, + "span_end": 752, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quatre anys.", + "span_text": "durant quatre anys enregistrà en cinta magnetica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina", + "span_start": 766, + "span_end": 874, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va enregistrar en cinta magnetica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina.", + "span_text": "durant quatre anys enregistrà en cinta magnetica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina", + "span_start": 766, + "span_end": 874, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè és un estament social marcat pel seu aïllament que afavorí el desenvolupament d'uns costums i parla molt particulars.", + "span_text": "membres de la noblesa mallorquina, un estament social marcat pel seu aïllament que afavorí el desenvolupament d'uns costums i parla molt particulars", + "span_start": 841, + "span_end": 989, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Foren testimonis de la vida i costums de l'estament noble a la Mallorca preturística.", + "span_text": "foren testimonis de la vida i costums de l'estament noble a la Mallorca preturística", + "span_start": 1124, + "span_end": 1208, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 2010.", + "span_text": "L'any 2010, dirigida per Joan Miralles Monserrat i Sebastià Serra i Busquets, llegí la tesi", + "span_start": 1210, + "span_end": 1301, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Joan Miralles Monserrat i Sebastià Serra i Busquets.", + "span_text": "dirigida per Joan Miralles Monserrat i Sebastià Serra i Busquets, llegí la tesi i es doctorà", + "span_start": 1222, + "span_end": 1314, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El llibre Els senyors de Palma. Història oral.", + "span_text": "Publicà el llibre Els senyors de Palma. Història oral.", + "span_start": 1390, + "span_end": 1444, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2012.", + "span_text": "Publicà el llibre Els senyors de Palma. Història oral. (pròleg de Joan Veny) el 2012", + "span_start": 1390, + "span_end": 1474, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Nombrosos mitjans de comunicació atrets per l'originalitat d'una tesi que documenta un mode de vida ja esvaït a la Mallorca de principis de segle xx.", + "span_text": "Des de la publicació del llibre, ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació atrets per l'originalitat d'una tesi que documenta un mode de vida ja esvaït a la Mallorca de principis de segle xx", + "span_start": 1544, + "span_end": 1740, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_626", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Maria Rovira: ‘No podem deixar de tenir el referèndum damunt la taula però ara no es donen les condicions’", + "story": "La membre del secretariat nacional de la CUP Maria Rovira considera que el referèndum és una de les vies que cal tenir sempre damunt la taula però ha afegit que ara no es donen les condicions i que s'han de generar. En una entrevista a l'ACN, ha explicat que en les negociacions per a la investidura es demostra que a Catalunya no hi ha la correlació necessària de forces favorables a la independència ni a un estat que no sigui part del conflicte. En aquest context, ha defensat que cal resoldre el conflicte en una taula internacional amb ‘mediació internacional' i també que cal generar les condicions que ara no hi ha amb la mobilització permanent, desobediència i un acompanyament institucional. Després de l'anunci, per part del president de la Generalitat, Quim Torra, d'una cimera de partits i entitats després de les festes de Nadal per a provar de traçar una estratègia conjunta cap a l'exercici de l'autodeterminació, la CUP s'ha mostrat oberta a parlar-ne, tot i que també ha volgut destacar que ara com ara els diferents partits se situen en una ‘lògica recentralitzadora' de l'estat espanyol en vista un possible pacte entre ERC i el PSOE per a investir Pedro Sánchez. ‘Per seure a parlar del dret d'autodeterminació i com exercim conjuntament els drets polítics com a poble sempre ens hi trobaran', ha remarcat. Rovira ha constatat que ara mateix no hi ha unitat estratègica de l'independentisme i que hi ha ‘perspectives diferents'. I, en aquest sentit, ha assenyalat ‘qüestions contradictòries' que fan difícil d'avançar, posant com a exemple l'anomenada llei Aragonès que, segons la CUP, obre la porta a privatitzacions. ‘Continuarem situant aquest conflicte polític que alguns volen deixar aparcat per tornar a una situació de calma que creiem que no es pot donar en la situació que tenim actualment', ha remarcat. Sobre la proposta de la CUP en aquesta cimera després de Reis, ha defensat que cal crear les condicions per a exercir l'autodeterminació en diferents àmbits perquè, segons que ha alertat, no es resoldrà únicament per la via judicial o interpel·lant l'estat espanyol a negociar. ‘Serà amb el desbordament que ha d'anar acompanyat del fet que a escala internacional siguem capaços de generar aliances perquè, quan hi hagi un desbordament continu, tinguem algú a qui interpel·lar. És un front imprescindible', ha defensat. Per crear les condicions, Rovira també ha defensat que cal determinació i consciència que segurament s'haurà d'estar disposat a assumir conseqüències i responsabilitats ‘fins a les últimes conseqüències' perquè davant hi ha un estat autoritari. Ha criticat durament les negociacions d'ERC amb el PSOE per a la investidura i ha acusat els republicans d'afegir-se a la recentratlizació de l'estat espanyol, de voler desmobilitzar i retornar al marc autonòmic. En aquest sentit, ha denunciat que ERC ha renunciat al dret d'autodeterminació en el possible pacte d'investidura i ha conclòs que ‘no es donen les condicions polítiques' per a pactar amb el PSOE. ‘Entenem que aquesta negociació no fa sinó tornar a situar l'autonomisme com a eina i ja hem vist que no és capaç de garantir què necessitem com a poble', ha afegit.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és la Maria Rovira?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què pensa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És el moment de fer-lo, però?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què creu que s'ha de fer, doncs?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui és el president de la Generalitat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat que se celebrarà?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina ha estat la resposta de la CUP?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com és això?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'independentisme presenta uniformitat ideològica, segons Rovira?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I un cert consens?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En què no coincideixen, per exemple?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què posarà sobre la taula la CUP, en la reunió?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què creu Rovira que s'han de mantenir relacions internacionals?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com cataloga a l'estat espanyol?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què la CUP no vol fer una aliança amb el PSOE?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La membre del secretariat nacional de la CUP.", + "span_text": "La membre del secretariat nacional de la CUP Maria Rovira", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el referèndum és una de les vies que cal tenir sempre damunt la taula.", + "span_text": "considera que el referèndum és una de les vies que cal tenir sempre damunt la taula", + "span_start": 58, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però ha afegit que ara no es donen les condicions", + "span_start": 142, + "span_end": 191, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Resoldre el conflicte en una taula internacional amb mediació internacional i generar les condicions que ara no hi ha amb la mobilització permanent, desobediència i un acompanyament institucional.", + "span_text": "En aquest context, ha defensat que cal resoldre el conflicte en una taula internacional amb ‘mediació internacional' i també que cal generar les condicions que ara no hi ha amb la mobilització permanent, desobediència i un acompanyament institucional", + "span_start": 449, + "span_end": 699, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quim Torra.", + "span_text": "del president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 731, + "span_end": 774, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una cimera de partits i entitats després de les festes de Nadal per a provar de traçar una estratègia conjunta cap a l'exercici de l'autodeterminació.", + "span_text": "Després de l'anunci, per part del president de la Generalitat, Quim Torra, d'una cimera de partits i entitats després de les festes de Nadal per a provar de traçar una estratègia conjunta cap a l'exercici de l'autodeterminació", + "span_start": 701, + "span_end": 927, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'ha mostrat oberta a parlar-ne.", + "span_text": "la CUP s'ha mostrat oberta a parlar-ne", + "span_start": 929, + "span_end": 967, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè per seure a parlar del dret d'autodeterminació i com exerceixen conjuntament els drets polítics com a poble sempre els hi trobaran.", + "span_text": "Per seure a parlar del dret d'autodeterminació i com exercim conjuntament els drets polítics com a poble sempre ens hi trobaran", + "span_start": 1184, + "span_end": 1311, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Rovira ha constatat que ara mateix no hi ha unitat estratègica de l'independentisme", + "span_start": 1327, + "span_end": 1410, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en aquest sentit, ha assenyalat ‘qüestions contradictòries' que fan difícil d'avançar", + "span_start": 1452, + "span_end": 1537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En la llei Aragonès.", + "span_text": "posant com a exemple l'anomenada llei Aragonès", + "span_start": 1539, + "span_end": 1585, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que cal crear les condicions per a exercir l'autodeterminació en diferents àmbits perquè, segons que ha alertat, no es resoldrà únicament per la via judicial o interpel·lant l'estat espanyol a negociar.", + "span_text": "Sobre la proposta de la CUP en aquesta cimera després de Reis, ha defensat que cal crear les condicions per a exercir l'autodeterminació en diferents àmbits perquè, segons que ha alertat, no es resoldrà únicament per la via judicial o interpel·lant l'estat espanyol a negociar", + "span_start": 1834, + "span_end": 2110, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè, quan hi hagi un desbordament continu, tinguin algú a qui interpel·lar.", + "span_text": "ha d'anar acompanyat del fet que a escala internacional siguem capaços de generar aliances perquè, quan hi hagi un desbordament continu, tinguem algú a qui interpel·lar", + "span_start": 2142, + "span_end": 2310, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com a estat autoritari.", + "span_text": "davant hi ha un estat autoritari", + "span_start": 2565, + "span_end": 2597, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè aquesta negociació no fa sinó tornar a situar l'autonomisme com a eina i ja s'ha vist que no és capaç de garantir què necessiten com a poble.", + "span_text": "ha conclòs que ‘no es donen les condicions polítiques' per a pactar amb el PSOE. ‘Entenem que aquesta negociació no fa sinó tornar a situar l'autonomisme com a eina i ja hem vist que no és capaç de garantir què necessitem com a poble', ha afegit", + "span_start": 2928, + "span_end": 3173, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La membre del secretariat nacional de la CUP.", + "span_text": "La membre del secretariat nacional de la CUP Maria Rovira", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el referèndum és una de les vies que cal tenir sempre damunt la taula.", + "span_text": "considera que el referèndum és una de les vies que cal tenir sempre damunt la taula", + "span_start": 58, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però ha afegit que ara no es donen les condicions", + "span_start": 142, + "span_end": 191, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Resoldre el conflicte en una taula internacional amb mediació internacional i generar les condicions que ara no hi ha amb la mobilització permanent, desobediència i un acompanyament institucional.", + "span_text": "En aquest context, ha defensat que cal resoldre el conflicte en una taula internacional amb ‘mediació internacional' i també que cal generar les condicions que ara no hi ha amb la mobilització permanent, desobediència i un acompanyament institucional", + "span_start": 449, + "span_end": 699, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quim Torra.", + "span_text": "del president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 731, + "span_end": 774, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una cimera de partits i entitats després de les festes de Nadal per a provar de traçar una estratègia conjunta cap a l'exercici de l'autodeterminació.", + "span_text": "Després de l'anunci, per part del president de la Generalitat, Quim Torra, d'una cimera de partits i entitats després de les festes de Nadal per a provar de traçar una estratègia conjunta cap a l'exercici de l'autodeterminació", + "span_start": 701, + "span_end": 927, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'ha mostrat oberta a parlar-ne.", + "span_text": "la CUP s'ha mostrat oberta a parlar-ne", + "span_start": 929, + "span_end": 967, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè per seure a parlar del dret d'autodeterminació i com exerceixen conjuntament els drets polítics com a poble sempre els hi trobaran.", + "span_text": "Per seure a parlar del dret d'autodeterminació i com exercim conjuntament els drets polítics com a poble sempre ens hi trobaran", + "span_start": 1184, + "span_end": 1311, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Rovira ha constatat que ara mateix no hi ha unitat estratègica de l'independentisme", + "span_start": 1327, + "span_end": 1410, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en aquest sentit, ha assenyalat ‘qüestions contradictòries' que fan difícil d'avançar", + "span_start": 1452, + "span_end": 1537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En la llei Aragonès.", + "span_text": "posant com a exemple l'anomenada llei Aragonès", + "span_start": 1539, + "span_end": 1585, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que cal crear les condicions per a exercir l'autodeterminació en diferents àmbits perquè, segons que ha alertat, no es resoldrà únicament per la via judicial o interpel·lant l'estat espanyol a negociar.", + "span_text": "Sobre la proposta de la CUP en aquesta cimera després de Reis, ha defensat que cal crear les condicions per a exercir l'autodeterminació en diferents àmbits perquè, segons que ha alertat, no es resoldrà únicament per la via judicial o interpel·lant l'estat espanyol a negociar", + "span_start": 1834, + "span_end": 2110, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè, quan hi hagi un desbordament continu, tinguin algú a qui interpel·lar.", + "span_text": "ha d'anar acompanyat del fet que a escala internacional siguem capaços de generar aliances perquè, quan hi hagi un desbordament continu, tinguem algú a qui interpel·lar", + "span_start": 2142, + "span_end": 2310, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com a estat autoritari.", + "span_text": "davant hi ha un estat autoritari", + "span_start": 2565, + "span_end": 2597, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè aquesta negociació no fa sinó tornar a situar l'autonomisme com a eina i ja s'ha vist que no és capaç de garantir què necessiten com a poble.", + "span_text": "ha conclòs que ‘no es donen les condicions polítiques' per a pactar amb el PSOE. ‘Entenem que aquesta negociació no fa sinó tornar a situar l'autonomisme com a eina i ja hem vist que no és capaç de garantir què necessitem com a poble', ha afegit", + "span_start": 2928, + "span_end": 3173, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La membre del secretariat nacional de la CUP.", + "span_text": "La membre del secretariat nacional de la CUP Maria Rovira", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el referèndum és una de les vies que cal tenir sempre damunt la taula.", + "span_text": "considera que el referèndum és una de les vies que cal tenir sempre damunt la taula", + "span_start": 58, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però ha afegit que ara no es donen les condicions", + "span_start": 142, + "span_end": 191, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Resoldre el conflicte en una taula internacional amb mediació internacional i generar les condicions que ara no hi ha amb la mobilització permanent, desobediència i un acompanyament institucional.", + "span_text": "En aquest context, ha defensat que cal resoldre el conflicte en una taula internacional amb ‘mediació internacional' i també que cal generar les condicions que ara no hi ha amb la mobilització permanent, desobediència i un acompanyament institucional", + "span_start": 449, + "span_end": 699, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quim Torra.", + "span_text": "del president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 731, + "span_end": 774, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una cimera de partits i entitats després de les festes de Nadal per a provar de traçar una estratègia conjunta cap a l'exercici de l'autodeterminació.", + "span_text": "Després de l'anunci, per part del president de la Generalitat, Quim Torra, d'una cimera de partits i entitats després de les festes de Nadal per a provar de traçar una estratègia conjunta cap a l'exercici de l'autodeterminació", + "span_start": 701, + "span_end": 927, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'ha mostrat oberta a parlar-ne.", + "span_text": "la CUP s'ha mostrat oberta a parlar-ne", + "span_start": 929, + "span_end": 967, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè per seure a parlar del dret d'autodeterminació i com exerceixen conjuntament els drets polítics com a poble sempre els hi trobaran.", + "span_text": "Per seure a parlar del dret d'autodeterminació i com exercim conjuntament els drets polítics com a poble sempre ens hi trobaran", + "span_start": 1184, + "span_end": 1311, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Rovira ha constatat que ara mateix no hi ha unitat estratègica de l'independentisme", + "span_start": 1327, + "span_end": 1410, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en aquest sentit, ha assenyalat ‘qüestions contradictòries' que fan difícil d'avançar", + "span_start": 1452, + "span_end": 1537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En la llei Aragonès.", + "span_text": "posant com a exemple l'anomenada llei Aragonès", + "span_start": 1539, + "span_end": 1585, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que cal crear les condicions per a exercir l'autodeterminació en diferents àmbits perquè, segons que ha alertat, no es resoldrà únicament per la via judicial o interpel·lant l'estat espanyol a negociar.", + "span_text": "Sobre la proposta de la CUP en aquesta cimera després de Reis, ha defensat que cal crear les condicions per a exercir l'autodeterminació en diferents àmbits perquè, segons que ha alertat, no es resoldrà únicament per la via judicial o interpel·lant l'estat espanyol a negociar", + "span_start": 1834, + "span_end": 2110, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè, quan hi hagi un desbordament continu, tinguin algú a qui interpel·lar.", + "span_text": "ha d'anar acompanyat del fet que a escala internacional siguem capaços de generar aliances perquè, quan hi hagi un desbordament continu, tinguem algú a qui interpel·lar", + "span_start": 2142, + "span_end": 2310, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com a estat autoritari.", + "span_text": "davant hi ha un estat autoritari", + "span_start": 2565, + "span_end": 2597, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè aquesta negociació no fa sinó tornar a situar l'autonomisme com a eina i ja s'ha vist que no és capaç de garantir què necessiten com a poble.", + "span_text": "ha conclòs que ‘no es donen les condicions polítiques' per a pactar amb el PSOE. ‘Entenem que aquesta negociació no fa sinó tornar a situar l'autonomisme com a eina i ja hem vist que no és capaç de garantir què necessitem com a poble', ha afegit", + "span_start": 2928, + "span_end": 3173, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_414", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "El Museu Dalí fa realitat un somni del pintor: una exposició amb una obra de Rafael", + "story": "Salvador Dalí va escriure l'any 1947 el tractat 50 secrets màgics per pintar. En aquest document, l'artista va deixar constància d'un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l'obra de Rafael. La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig amb la inauguració de l'exposició ‘Dalí- Rafael, un somieig prolongat‘, on el quadre L'ascensió de Santa Cecília es pot veure en una de les sales del Museu Dalí a tocar del de Rafael Verge de la Rosa. El somni s'ha pogut complir gràcies a la cessió temporal –fins al 6 de gener– del Museo del Prado, amb motiu del bicentenari de la institució. La cessió no és casual. El director del Museo del Prado, Miguel Falomir, explica que sovint s'intenten diàlegs impossibles entre artistes del passat i pintors actuals. ‘Aquest és un diàleg real perquè Dalí va donar reiterades proves de la seva admiració per Rafael. Era legítim i necessari unir-los', remarca. Han escollit la peça de Rafael per qüestions logístiques de transport, però la de Dalí té un significat especial en relació amb l'artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics, segons que explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. Fotografies i material documental Als dos quadres, els acompanyen tretze fotografies dels tallers de l'artista empordanès –sobretot de Portlligat–, on apareixen làmines amb obres de Rafael però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres. Una és, precisament, la que hi ha a l'exposició i que va pintar a Portlligat l'any 1955. La peça L'ascensió de Santa Cecília forma part d'una sèrie en què el classicisme és molt present i on Dalí es refereix a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria. A més, hi ha la interpretació que l'artista fa de la pintura Santa Caterina d'Alexandria, que data del 1507. Activitats complementàries Fruit de la recerca que s'ha fet per a documentar el préstec i la relació entre tots dos artistes, s'editarà una publicació divulgativa. En suport digital, també s'han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d'inspiració rafaelesca. Un vincle històric entre el Prado i Figueres El director del Museu del Prado recorda els vincles històrics que uneixen la institució amb Figueres. En aquest sentit, ha recordat que el castell de Sant Ferran va acollir obres seves i que aquí es va signar el conveni que va permetre l'evacuació de valuoses peces durant la guerra de 1936-39.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és l'autor de 50 secrets màgics per pintar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què hi va deixar escrit?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquest anhel seu s'ha satisfet?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gràcies a qui?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com es diu l'exhibició que acull l'obra de Dalí i Rafael?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quines obres s'hi han presentat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina d'elles és de Rafael?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin museu ha facilitat l'exposició?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui dirigeix aquesta institució?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Creu que la vinculació entre els dos artistes era prescindible?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quin criteri han escollit l'obra de Rafael?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I la de Dalí, per què ha estat triada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què més s'ha inclòs en l'exposició?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina temàtica presenta l'obra L'ascensió de Santa Cecília?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què més s'ha creat a partir de l'exposició?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Salvador Dalí.", + "span_text": "Salvador Dalí va escriure l'any 1947 el tractat 50 secrets màgics per pintar", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l'obra de Rafael.", + "span_text": "En aquest document, l'artista va deixar constància d'un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l'obra de Rafael", + "span_start": 78, + "span_end": 209, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig", + "span_start": 211, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Fundació Gala-Dalí.", + "span_text": "La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig", + "span_start": 211, + "span_end": 267, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dalí- Rafael, un somieig prolongat.", + "span_text": "exposició ‘Dalí- Rafael, un somieig prolongat‘", + "span_start": 292, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'ascensió de Santa Cecília i Verge de la Rosa.", + "span_text": "on el quadre L'ascensió de Santa Cecília es pot veure en una de les sales del Museu Dalí a tocar del de Rafael Verge de la Rosa", + "span_start": 340, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Verge de la Rosa.", + "span_text": "a tocar del de Rafael Verge de la Rosa", + "span_start": 429, + "span_end": 467, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El Museo del Prado.", + "span_text": "El somni s'ha pogut complir gràcies a la cessió temporal –fins al 6 de gener– del Museo del Prado", + "span_start": 469, + "span_end": 566, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Miguel Falomir.", + "span_text": "El director del Museo del Prado, Miguel Falomir", + "span_start": 636, + "span_end": 683, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El director del Museo del Prado, Miguel Falomir, explica que sovint s'intenten diàlegs impossibles entre artistes del passat i pintors actuals. ‘Aquest és un diàleg real perquè Dalí va donar reiterades proves de la seva admiració per Rafael. Era legítim i necessari unir-los', remarca", + "span_start": 636, + "span_end": 920, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El logístic.", + "span_text": "Han escollit la peça de Rafael per qüestions logístiques de transport", + "span_start": 922, + "span_end": 991, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè té un significat especial en relació amb l'artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics.", + "span_text": "la de Dalí té un significat especial en relació amb l'artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics", + "span_start": 998, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tretze fotografies dels tallers de l'artista empordanès, on apareixen làmines amb obres de Rafael, però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres.", + "span_text": "Als dos quadres, els acompanyen tretze fotografies dels tallers de l'artista empordanès –sobretot de Portlligat–, on apareixen làmines amb obres de Rafael però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres", + "span_start": 1260, + "span_end": 1518, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La física nuclear i la discontinuïtat de la matèria.", + "span_text": "La peça L'ascensió de Santa Cecília forma part d'una sèrie en què el classicisme és molt present i on Dalí es refereix a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria", + "span_start": 1609, + "span_end": 1783, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una publicació divulgativa i, en suport digital, també s'han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d'inspiració rafaelesca.", + "span_text": "Fruit de la recerca que s'ha fet per a documentar el préstec i la relació entre tots dos artistes, s'editarà una publicació divulgativa. En suport digital, també s'han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d'inspiració rafaelesca", + "span_start": 1921, + "span_end": 2353, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Salvador Dalí.", + "span_text": "Salvador Dalí va escriure l'any 1947 el tractat 50 secrets màgics per pintar", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l'obra de Rafael.", + "span_text": "En aquest document, l'artista va deixar constància d'un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l'obra de Rafael", + "span_start": 78, + "span_end": 209, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig", + "span_start": 211, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Fundació Gala-Dalí.", + "span_text": "La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig", + "span_start": 211, + "span_end": 267, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dalí- Rafael, un somieig prolongat.", + "span_text": "exposició ‘Dalí- Rafael, un somieig prolongat‘", + "span_start": 292, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'ascensió de Santa Cecília i Verge de la Rosa.", + "span_text": "on el quadre L'ascensió de Santa Cecília es pot veure en una de les sales del Museu Dalí a tocar del de Rafael Verge de la Rosa", + "span_start": 340, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Verge de la Rosa.", + "span_text": "a tocar del de Rafael Verge de la Rosa", + "span_start": 429, + "span_end": 467, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El Museo del Prado.", + "span_text": "El somni s'ha pogut complir gràcies a la cessió temporal –fins al 6 de gener– del Museo del Prado", + "span_start": 469, + "span_end": 566, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Miguel Falomir.", + "span_text": "El director del Museo del Prado, Miguel Falomir", + "span_start": 636, + "span_end": 683, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El director del Museo del Prado, Miguel Falomir, explica que sovint s'intenten diàlegs impossibles entre artistes del passat i pintors actuals. ‘Aquest és un diàleg real perquè Dalí va donar reiterades proves de la seva admiració per Rafael. Era legítim i necessari unir-los', remarca", + "span_start": 636, + "span_end": 920, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El logístic.", + "span_text": "Han escollit la peça de Rafael per qüestions logístiques de transport", + "span_start": 922, + "span_end": 991, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè té un significat especial en relació amb l'artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics.", + "span_text": "la de Dalí té un significat especial en relació amb l'artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics", + "span_start": 998, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tretze fotografies dels tallers de l'artista empordanès, on apareixen làmines amb obres de Rafael, però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres.", + "span_text": "Als dos quadres, els acompanyen tretze fotografies dels tallers de l'artista empordanès –sobretot de Portlligat–, on apareixen làmines amb obres de Rafael però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres", + "span_start": 1260, + "span_end": 1518, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La física nuclear i la discontinuïtat de la matèria.", + "span_text": "La peça L'ascensió de Santa Cecília forma part d'una sèrie en què el classicisme és molt present i on Dalí es refereix a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria", + "span_start": 1609, + "span_end": 1783, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una publicació divulgativa i, en suport digital, també s'han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d'inspiració rafaelesca.", + "span_text": "Fruit de la recerca que s'ha fet per a documentar el préstec i la relació entre tots dos artistes, s'editarà una publicació divulgativa. En suport digital, també s'han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d'inspiració rafaelesca", + "span_start": 1921, + "span_end": 2353, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Salvador Dalí.", + "span_text": "Salvador Dalí va escriure l'any 1947 el tractat 50 secrets màgics per pintar", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l'obra de Rafael.", + "span_text": "En aquest document, l'artista va deixar constància d'un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l'obra de Rafael", + "span_start": 78, + "span_end": 209, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig", + "span_start": 211, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Fundació Gala-Dalí.", + "span_text": "La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig", + "span_start": 211, + "span_end": 267, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dalí- Rafael, un somieig prolongat.", + "span_text": "exposició ‘Dalí- Rafael, un somieig prolongat‘", + "span_start": 292, + "span_end": 338, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'ascensió de Santa Cecília i Verge de la Rosa.", + "span_text": "on el quadre L'ascensió de Santa Cecília es pot veure en una de les sales del Museu Dalí a tocar del de Rafael Verge de la Rosa", + "span_start": 340, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Verge de la Rosa.", + "span_text": "a tocar del de Rafael Verge de la Rosa", + "span_start": 429, + "span_end": 467, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El Museo del Prado.", + "span_text": "El somni s'ha pogut complir gràcies a la cessió temporal –fins al 6 de gener– del Museo del Prado", + "span_start": 469, + "span_end": 566, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Miguel Falomir.", + "span_text": "El director del Museo del Prado, Miguel Falomir", + "span_start": 636, + "span_end": 683, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El director del Museo del Prado, Miguel Falomir, explica que sovint s'intenten diàlegs impossibles entre artistes del passat i pintors actuals. ‘Aquest és un diàleg real perquè Dalí va donar reiterades proves de la seva admiració per Rafael. Era legítim i necessari unir-los', remarca", + "span_start": 636, + "span_end": 920, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El logístic.", + "span_text": "Han escollit la peça de Rafael per qüestions logístiques de transport", + "span_start": 922, + "span_end": 991, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè té un significat especial en relació amb l'artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics.", + "span_text": "la de Dalí té un significat especial en relació amb l'artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics", + "span_start": 998, + "span_end": 1160, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tretze fotografies dels tallers de l'artista empordanès, on apareixen làmines amb obres de Rafael, però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres.", + "span_text": "Als dos quadres, els acompanyen tretze fotografies dels tallers de l'artista empordanès –sobretot de Portlligat–, on apareixen làmines amb obres de Rafael però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres", + "span_start": 1260, + "span_end": 1518, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La física nuclear i la discontinuïtat de la matèria.", + "span_text": "La peça L'ascensió de Santa Cecília forma part d'una sèrie en què el classicisme és molt present i on Dalí es refereix a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria", + "span_start": 1609, + "span_end": 1783, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una publicació divulgativa i, en suport digital, també s'han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d'inspiració rafaelesca.", + "span_text": "Fruit de la recerca que s'ha fet per a documentar el préstec i la relació entre tots dos artistes, s'editarà una publicació divulgativa. En suport digital, també s'han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d'inspiració rafaelesca", + "span_start": 1921, + "span_end": 2353, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1210", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Avalon (mitologia) ", + "story": "Avalon és una illa llegendària de la mitologia celta en algun lloc de les illes britàniques on, segons la llegenda, les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i hi habiten nou reines fades, una de les quals és Morgana. Primer es creia que la paraula Avalon era una adaptació de la paraula celta «annwyn» o «annuvin», que designa el llegendari regne de les fades, però, ja al segle xii, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de \"illa de les pomes\". Això és altament probable, perquè, en bretó, poma es diu «aval», i en gal·lès es diu «afal» (amb la pronunciació de la \"f\" com \"v\"). Avalon també va ser anomenada Ynys Witrin, que significa «illa de vidre».\nLa llegenda situa Avalon en algun lloc no especificat de les illes britàniques, encara que ja a principis del segle xi algunes de les tradicions artúriques indiquen que aquest lloc pot ser Glastonbury, on abans que la zona de la plana de Somerset fos sagrada, hi havia un turó (Glastonbury Tor) que s'elevava com una illa enmig dels pantans. Segons el cronista medieval Giraldus de Cambrai, Durant el regnat d'Enric II d'Anglaterra, l'abat Hernry de Blois va patrocinar una recerca a la zona, el que, segons sembla, va portar al descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia. (\"Aquí jeu sepultat el Rei Artur, a l'illa d'Avalon\"). De Cambrai explica com les restes van ser traslladades en una gran cerimònia a la qual van assistir el Rei Eduard I d'Anglaterra i la seva consort, i, segons ell, ara estarien en l'altar major de l'abadia de Glastonbury, lloc que es va convertir en un focus de pelegrinatge fins a la reforma anglicana.\nEn qualsevol cas, actualment es considera que l'associació de Glastonbury i Avalon no és sinó un frau. Els motius són diversos, entre ells la mateixa inscripció, que semblaria més adequada a l'estil del segle x, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Artur va viure i va morir. Per no esmentar la falta de referències contemporànies al descobriment, fet que no hauria passat desapercebut. Tot això fa pensar que la història va ser creada per la mateixa abadia per augmentar la seva reputació.\nAlguns estudiosos de les llegendes artúriques han situat Avalon a l'Ile Aval, a la costa de la Bretanya, mentre que altres l'han situat a Burgh-by-Sands, a Cumberland, prop del mur d'Adrià, on es va aixecar el fort romà d'Aballava, i altres més a prop de Camboglanna, en el que ara s'anomena Castlesteads.\nEn qualsevol cas, com es veu, molts són els que reclamen per a si la veritable ubicació d'Avalon, l'illa de les pomes. Sembla que les boires d'Avalon cobreixen amb el seu mític vel el lloc de repòs del Rei Artús. Després de la batalla amb Mordred, Artur, moribund, va ser portat a Avalon per Morgana, la fetillera i germanastra del rei. A la barca de Morgana hi havia diverses dones: Algunes conegudes (Igraine, Elaine, Nimue) i altres amb noms que no s'esmenten (La Reina de Gal·les del Nord, la Reina de les Terres ermes o la Reina de les Tempestats). En algunes llegendes només tres fades escorten al rei a l'Illa de les Pomeres. Es diu que Artur va ser estirat en un llit daurat i la fada Morgana segueix vetllant el cos del seu germà. També es pensa que Avalon i el món nòrdic de Helheim són el mateix lloc però amb diferent nom.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Avalon?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On es creu que se situa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina particularitat té aquest territori?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'on es creia que provenia el mot Avalon?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I més endavant?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin altre nom va rebre l'illa?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quin espai real s'ha assimilat Avalon?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin important esdeveniment va ocórrer a Glastonbury?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es continua pensant ara que Glastonbury és Avalon?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quins altres espais s'ha relacionat Avalon?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Segons la llegenda, com estava l'Artur quan va anar a parar a Avalon?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui el va traslladar allà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I en versions alternatives?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què es creu que fa Morgana avui dia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una illa llegendària de la mitologia celta.", + "span_text": "Avalon és una illa llegendària de la mitologia celta", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En algun lloc de les illes britàniques.", + "span_text": "en algun lloc de les illes britàniques", + "span_start": 53, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i hi habiten nou reines fades.", + "span_text": "en algun lloc de les illes britàniques on, segons la llegenda, les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i hi habiten nou reines fades", + "span_start": 53, + "span_end": 198, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De la paraula celta annwyn o annuvin.", + "span_text": "Primer es creia que la paraula Avalon era una adaptació de la paraula celta «annwyn» o «annuvin»", + "span_start": 229, + "span_end": 325, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ja al segle xii, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de illa de les pomes.", + "span_text": "ja al segle xii, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de \"illa de les pomes\"", + "span_start": 379, + "span_end": 481, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ynys Witrin.", + "span_text": "Avalon també va ser anomenada Ynys Witrin", + "span_start": 616, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Glastonbury.", + "span_text": "algunes de les tradicions artúriques indiquen que aquest lloc pot ser Glastonbury", + "span_start": 809, + "span_end": 890, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia.", + "span_text": "Segons el cronista medieval Giraldus de Cambrai, Durant el regnat d'Enric II d'Anglaterra, l'abat Hernry de Blois va patrocinar una recerca a la zona, el que, segons sembla, va portar al descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia", + "span_start": 1032, + "span_end": 1346, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "actualment es considera que l'associació de Glastonbury i Avalon no és sinó un frau", + "span_start": 1724, + "span_end": 1807, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè la inscripció semblaria més adequada a l'estil del segle x, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Artur va viure i va morir.", + "span_text": "Els motius són diversos, entre ells la mateixa inscripció, que semblaria més adequada a l'estil del segle x, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Artur va viure i va morir", + "span_start": 1809, + "span_end": 1998, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb l'Ile Aval, a la costa de la Bretanya, amb Burgh-by-Sands, a Cumberland, i, més a prop de Camboglanna, amb el que ara s'anomena Castlesteads.", + "span_text": "Alguns estudiosos de les llegendes artúriques han situat Avalon a l'Ile Aval, a la costa de la Bretanya, mentre que altres l'han situat a Burgh-by-Sands, a Cumberland, prop del mur d'Adrià, on es va aixecar el fort romà d'Aballava, i altres més a prop de Camboglanna, en el que ara s'anomena Castlesteads", + "span_start": 2215, + "span_end": 2519, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Moribund.", + "span_text": "Després de la batalla amb Mordred, Artur, moribund", + "span_start": 2734, + "span_end": 2784, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Morgana, la fetillera i germanastra del rei.", + "span_text": "va ser portat a Avalon per Morgana, la fetillera i germanastra del rei", + "span_start": 2786, + "span_end": 2856, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tres fades.", + "span_text": "En algunes llegendes només tres fades escorten al rei a l'Illa de les Pomeres", + "span_start": 3075, + "span_end": 3152, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Vetllar el cos del seu germà.", + "span_text": "Es diu que Artur va ser estirat en un llit daurat i la fada Morgana segueix vetllant el cos del seu germà", + "span_start": 3154, + "span_end": 3259, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una illa llegendària de la mitologia celta.", + "span_text": "Avalon és una illa llegendària de la mitologia celta", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En algun lloc de les illes britàniques.", + "span_text": "en algun lloc de les illes britàniques", + "span_start": 53, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i hi habiten nou reines fades.", + "span_text": "en algun lloc de les illes britàniques on, segons la llegenda, les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i hi habiten nou reines fades", + "span_start": 53, + "span_end": 198, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De la paraula celta annwyn o annuvin.", + "span_text": "Primer es creia que la paraula Avalon era una adaptació de la paraula celta «annwyn» o «annuvin»", + "span_start": 229, + "span_end": 325, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ja al segle xii, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de illa de les pomes.", + "span_text": "ja al segle xii, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de \"illa de les pomes\"", + "span_start": 379, + "span_end": 481, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ynys Witrin.", + "span_text": "Avalon també va ser anomenada Ynys Witrin", + "span_start": 616, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Glastonbury.", + "span_text": "algunes de les tradicions artúriques indiquen que aquest lloc pot ser Glastonbury", + "span_start": 809, + "span_end": 890, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia.", + "span_text": "Segons el cronista medieval Giraldus de Cambrai, Durant el regnat d'Enric II d'Anglaterra, l'abat Hernry de Blois va patrocinar una recerca a la zona, el que, segons sembla, va portar al descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia", + "span_start": 1032, + "span_end": 1346, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "actualment es considera que l'associació de Glastonbury i Avalon no és sinó un frau", + "span_start": 1724, + "span_end": 1807, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè la inscripció semblaria més adequada a l'estil del segle x, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Artur va viure i va morir.", + "span_text": "Els motius són diversos, entre ells la mateixa inscripció, que semblaria més adequada a l'estil del segle x, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Artur va viure i va morir", + "span_start": 1809, + "span_end": 1998, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb l'Ile Aval, a la costa de la Bretanya, amb Burgh-by-Sands, a Cumberland, i, més a prop de Camboglanna, amb el que ara s'anomena Castlesteads.", + "span_text": "Alguns estudiosos de les llegendes artúriques han situat Avalon a l'Ile Aval, a la costa de la Bretanya, mentre que altres l'han situat a Burgh-by-Sands, a Cumberland, prop del mur d'Adrià, on es va aixecar el fort romà d'Aballava, i altres més a prop de Camboglanna, en el que ara s'anomena Castlesteads", + "span_start": 2215, + "span_end": 2519, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Moribund.", + "span_text": "Després de la batalla amb Mordred, Artur, moribund", + "span_start": 2734, + "span_end": 2784, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Morgana, la fetillera i germanastra del rei.", + "span_text": "va ser portat a Avalon per Morgana, la fetillera i germanastra del rei", + "span_start": 2786, + "span_end": 2856, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tres fades.", + "span_text": "En algunes llegendes només tres fades escorten al rei a l'Illa de les Pomeres", + "span_start": 3075, + "span_end": 3152, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Vetllar el cos del seu germà.", + "span_text": "Es diu que Artur va ser estirat en un llit daurat i la fada Morgana segueix vetllant el cos del seu germà", + "span_start": 3154, + "span_end": 3259, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una illa llegendària de la mitologia celta.", + "span_text": "Avalon és una illa llegendària de la mitologia celta", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En algun lloc de les illes britàniques.", + "span_text": "en algun lloc de les illes britàniques", + "span_start": 53, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i hi habiten nou reines fades.", + "span_text": "en algun lloc de les illes britàniques on, segons la llegenda, les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i hi habiten nou reines fades", + "span_start": 53, + "span_end": 198, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De la paraula celta annwyn o annuvin.", + "span_text": "Primer es creia que la paraula Avalon era una adaptació de la paraula celta «annwyn» o «annuvin»", + "span_start": 229, + "span_end": 325, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ja al segle xii, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de illa de les pomes.", + "span_text": "ja al segle xii, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de \"illa de les pomes\"", + "span_start": 379, + "span_end": 481, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ynys Witrin.", + "span_text": "Avalon també va ser anomenada Ynys Witrin", + "span_start": 616, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Glastonbury.", + "span_text": "algunes de les tradicions artúriques indiquen que aquest lloc pot ser Glastonbury", + "span_start": 809, + "span_end": 890, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia.", + "span_text": "Segons el cronista medieval Giraldus de Cambrai, Durant el regnat d'Enric II d'Anglaterra, l'abat Hernry de Blois va patrocinar una recerca a la zona, el que, segons sembla, va portar al descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia", + "span_start": 1032, + "span_end": 1346, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "actualment es considera que l'associació de Glastonbury i Avalon no és sinó un frau", + "span_start": 1724, + "span_end": 1807, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè la inscripció semblaria més adequada a l'estil del segle x, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Artur va viure i va morir.", + "span_text": "Els motius són diversos, entre ells la mateixa inscripció, que semblaria més adequada a l'estil del segle x, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Artur va viure i va morir", + "span_start": 1809, + "span_end": 1998, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb l'Ile Aval, a la costa de la Bretanya, amb Burgh-by-Sands, a Cumberland, i, més a prop de Camboglanna, amb el que ara s'anomena Castlesteads.", + "span_text": "Alguns estudiosos de les llegendes artúriques han situat Avalon a l'Ile Aval, a la costa de la Bretanya, mentre que altres l'han situat a Burgh-by-Sands, a Cumberland, prop del mur d'Adrià, on es va aixecar el fort romà d'Aballava, i altres més a prop de Camboglanna, en el que ara s'anomena Castlesteads", + "span_start": 2215, + "span_end": 2519, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Moribund.", + "span_text": "Després de la batalla amb Mordred, Artur, moribund", + "span_start": 2734, + "span_end": 2784, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Morgana, la fetillera i germanastra del rei.", + "span_text": "va ser portat a Avalon per Morgana, la fetillera i germanastra del rei", + "span_start": 2786, + "span_end": 2856, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tres fades.", + "span_text": "En algunes llegendes només tres fades escorten al rei a l'Illa de les Pomeres", + "span_start": 3075, + "span_end": 3152, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Vetllar el cos del seu germà.", + "span_text": "Es diu que Artur va ser estirat en un llit daurat i la fada Morgana segueix vetllant el cos del seu germà", + "span_start": 3154, + "span_end": 3259, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_abrandament_2", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "abrandament - PRÒLEG-3", + "story": "En Soldevila—no tenim més remei que dir-ho amb un mot pedant—té un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma. La seva poesia és prenedora, la seva prosa és clara i graciosa. Si ell persevera, com cal esperar, en una floració novel·lística pot fer molt per aconseguir el consorci més íntim d'una societat en transició ascendent, i el bell parlar que han elaborat els lírics. No ens referim ara a una modesta influència lèxica, sinó a una doble acció d'ennobliment de la vida i «humanització de l'art» com diria en Joan Alcover. El noucentisme necessita, darrera els seus poetes, els seus novel·listes. La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització. La novel·la és més tranquilament amaradora que no pas el teatre. I sobretot, és més obiqua. Hom la troba o la té en el quiosc, en el ferrocarril, dins el pupitre de l'escolar adolescent, dins el prestatge de la casa de camp on els hostes llegeixen quan plou, dins la butxaca del modest dependent de comerç o sota el coixí agençat amb randes on es mig sepulta una rossor mandrosa.\nUn poeta, segurament anònim per als venidors, ha escrit aquests versos:\n«Del desengany, fóra possible cosa fer-ne una amor amb caient gentil?»\nGosaríem dir que sí. I fóra cosa més exemplar que no pas convertir un enlluernament en un tast de cendres.Però no és aquest darrer el cas de L'Abrandament. El cas, en la novel·la d'En Soldevila és la nota biogràfica d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina. Tanmateix, el matrimoni és una solució rigorosament perfecta de la vida, i, com totes les solucions socials perfectes, en té prou amb la supervivència d'una sola de les seves mil raons fonamentals per a continuar florint. En els casos pitjors—fins i tot després del desengany,—n'hi ha prou per a fer del matrimoni quelcom d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller tingui indulgència o el marit tacte. Però l'heroi i l'heroïna de L'Abrandament es troben orfes d'una i altra virtut. Ell és un mediocre bla i ella és una mediocre eixuta. Aquesta mediocritat crea a llur voltant unes tintes obagues, cruels, com les que volten certes figures realistes de Rembrandt. La lògica de l'autor en tota la novel·la és admirable, millor diríem implacable; i el desenllaç més que funeral és piadosament humorístic. Humorístic, i potser just, si és que la justícia és més aviat metòdica que no pas èpica.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com és en Soldevila?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què escriu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La poesia i la narrativa són iguals?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com és cada gènere, segons el narrador del text?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què diferencia la novel·la del teatre?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On hi ha novel·les?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin fragment líric és citat en el text?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I què respon a l'interrogant del vers?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De quina novel·la s'està parlant?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què en descriu, de l'obra?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I què en diu?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin és el remei?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com pot arribar a ser?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els protagonistes de la novel·la d'en Soldevila tenen aquestes característiques?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com són contràriament?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Té un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma.", + "span_text": "En Soldevila—no tenim més remei que dir-ho amb un mot pedant—té un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma", + "span_start": 0, + "span_end": 123, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Poesia i prosa.", + "span_text": "La seva poesia és prenedora, la seva prosa és clara i graciosa", + "span_start": 125, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització", + "span_start": 616, + "span_end": 737, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització.", + "span_text": "La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització", + "span_start": 616, + "span_end": 737, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que és més tranquilament amaradora que no pas el teatre i, sobretot, és més obiqua.", + "span_text": "La novel·la és més tranquilament amaradora que no pas el teatre. I sobretot, és més obiqua", + "span_start": 739, + "span_end": 829, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el quiosc, en el ferrocarril, dins el pupitre de l'escolar adolescent, dins el prestatge de la casa de camp on els hostes llegeixen quan plou, dins la butxaca del modest dependent de comerç o sota el coixí agençat amb randes on es mig sepulta una rossor mandrosa.", + "span_text": "Hom la troba o la té en el quiosc, en el ferrocarril, dins el pupitre de l'escolar adolescent, dins el prestatge de la casa de camp on els hostes llegeixen quan plou, dins la butxaca del modest dependent de comerç o sota el coixí agençat amb randes on es mig sepulta una rossor mandrosa", + "span_start": 831, + "span_end": 1117, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Del desengany, fóra possible cosa fer-ne una amor amb caient gentil?", + "span_text": "Un poeta, segurament anònim per als venidors, ha escrit aquests versos:\n«Del desengany, fóra possible cosa fer-ne una amor amb caient gentil?»", + "span_start": 1119, + "span_end": 1261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que sí.", + "span_text": "Gosaríem dir que sí", + "span_start": 1262, + "span_end": 1281, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De L'Abrandament.", + "span_text": "Però no és aquest darrer el cas de L'Abrandament", + "span_start": 1368, + "span_end": 1416, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La nota biogràfica.", + "span_text": "en la novel·la d'En Soldevila és la nota biogràfica d'una mediocritat passiva", + "span_start": 1426, + "span_end": 1503, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que és d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina.", + "span_text": "la nota biogràfica d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina", + "span_start": 1459, + "span_end": 1738, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El matrimoni.", + "span_text": "Tanmateix, el matrimoni és una solució rigorosament perfecta de la vida", + "span_start": 1740, + "span_end": 1811, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quelcom d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller tingui indulgència o el marit tacte.", + "span_text": "fer del matrimoni quelcom d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller tingui indulgència o el marit tacte", + "span_start": 2036, + "span_end": 2159, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però l'heroi i l'heroïna de L'Abrandament es troben orfes d'una i altra virtut", + "span_start": 2161, + "span_end": 2239, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ell és un mediocre bla i ella és una mediocre eixuta.", + "span_text": "Ell és un mediocre bla i ella és una mediocre eixuta", + "span_start": 2241, + "span_end": 2293, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Té un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma.", + "span_text": "En Soldevila—no tenim més remei que dir-ho amb un mot pedant—té un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma", + "span_start": 0, + "span_end": 123, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Poesia i prosa.", + "span_text": "La seva poesia és prenedora, la seva prosa és clara i graciosa", + "span_start": 125, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització", + "span_start": 616, + "span_end": 737, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització.", + "span_text": "La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització", + "span_start": 616, + "span_end": 737, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que és més tranquilament amaradora que no pas el teatre i, sobretot, és més obiqua.", + "span_text": "La novel·la és més tranquilament amaradora que no pas el teatre. I sobretot, és més obiqua", + "span_start": 739, + "span_end": 829, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el quiosc, en el ferrocarril, dins el pupitre de l'escolar adolescent, dins el prestatge de la casa de camp on els hostes llegeixen quan plou, dins la butxaca del modest dependent de comerç o sota el coixí agençat amb randes on es mig sepulta una rossor mandrosa.", + "span_text": "Hom la troba o la té en el quiosc, en el ferrocarril, dins el pupitre de l'escolar adolescent, dins el prestatge de la casa de camp on els hostes llegeixen quan plou, dins la butxaca del modest dependent de comerç o sota el coixí agençat amb randes on es mig sepulta una rossor mandrosa", + "span_start": 831, + "span_end": 1117, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Del desengany, fóra possible cosa fer-ne una amor amb caient gentil?", + "span_text": "Un poeta, segurament anònim per als venidors, ha escrit aquests versos:\n«Del desengany, fóra possible cosa fer-ne una amor amb caient gentil?»", + "span_start": 1119, + "span_end": 1261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que sí.", + "span_text": "Gosaríem dir que sí", + "span_start": 1262, + "span_end": 1281, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De L'Abrandament.", + "span_text": "Però no és aquest darrer el cas de L'Abrandament", + "span_start": 1368, + "span_end": 1416, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La nota biogràfica.", + "span_text": "en la novel·la d'En Soldevila és la nota biogràfica d'una mediocritat passiva", + "span_start": 1426, + "span_end": 1503, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que és d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina.", + "span_text": "la nota biogràfica d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina", + "span_start": 1459, + "span_end": 1738, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El matrimoni.", + "span_text": "Tanmateix, el matrimoni és una solució rigorosament perfecta de la vida", + "span_start": 1740, + "span_end": 1811, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quelcom d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller tingui indulgència o el marit tacte.", + "span_text": "fer del matrimoni quelcom d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller tingui indulgència o el marit tacte", + "span_start": 2036, + "span_end": 2159, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però l'heroi i l'heroïna de L'Abrandament es troben orfes d'una i altra virtut", + "span_start": 2161, + "span_end": 2239, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ell és un mediocre bla i ella és una mediocre eixuta.", + "span_text": "Ell és un mediocre bla i ella és una mediocre eixuta", + "span_start": 2241, + "span_end": 2293, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Té un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma.", + "span_text": "En Soldevila—no tenim més remei que dir-ho amb un mot pedant—té un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma", + "span_start": 0, + "span_end": 123, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Poesia i prosa.", + "span_text": "La seva poesia és prenedora, la seva prosa és clara i graciosa", + "span_start": 125, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització", + "span_start": 616, + "span_end": 737, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització.", + "span_text": "La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització", + "span_start": 616, + "span_end": 737, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que és més tranquilament amaradora que no pas el teatre i, sobretot, és més obiqua.", + "span_text": "La novel·la és més tranquilament amaradora que no pas el teatre. I sobretot, és més obiqua", + "span_start": 739, + "span_end": 829, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el quiosc, en el ferrocarril, dins el pupitre de l'escolar adolescent, dins el prestatge de la casa de camp on els hostes llegeixen quan plou, dins la butxaca del modest dependent de comerç o sota el coixí agençat amb randes on es mig sepulta una rossor mandrosa.", + "span_text": "Hom la troba o la té en el quiosc, en el ferrocarril, dins el pupitre de l'escolar adolescent, dins el prestatge de la casa de camp on els hostes llegeixen quan plou, dins la butxaca del modest dependent de comerç o sota el coixí agençat amb randes on es mig sepulta una rossor mandrosa", + "span_start": 831, + "span_end": 1117, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Del desengany, fóra possible cosa fer-ne una amor amb caient gentil?", + "span_text": "Un poeta, segurament anònim per als venidors, ha escrit aquests versos:\n«Del desengany, fóra possible cosa fer-ne una amor amb caient gentil?»", + "span_start": 1119, + "span_end": 1261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que sí.", + "span_text": "Gosaríem dir que sí", + "span_start": 1262, + "span_end": 1281, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De L'Abrandament.", + "span_text": "Però no és aquest darrer el cas de L'Abrandament", + "span_start": 1368, + "span_end": 1416, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La nota biogràfica.", + "span_text": "en la novel·la d'En Soldevila és la nota biogràfica d'una mediocritat passiva", + "span_start": 1426, + "span_end": 1503, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que és d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina.", + "span_text": "la nota biogràfica d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina", + "span_start": 1459, + "span_end": 1738, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El matrimoni.", + "span_text": "Tanmateix, el matrimoni és una solució rigorosament perfecta de la vida", + "span_start": 1740, + "span_end": 1811, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quelcom d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller tingui indulgència o el marit tacte.", + "span_text": "fer del matrimoni quelcom d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller tingui indulgència o el marit tacte", + "span_start": 2036, + "span_end": 2159, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però l'heroi i l'heroïna de L'Abrandament es troben orfes d'una i altra virtut", + "span_start": 2161, + "span_end": 2239, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ell és un mediocre bla i ella és una mediocre eixuta.", + "span_text": "Ell és un mediocre bla i ella és una mediocre eixuta", + "span_start": 2241, + "span_end": 2293, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_78", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-79", + "story": "-No, millor serà un treu- replicà el pare. -Vaig, vaig, avi: preneu paciéncia. Això ès una ventarrada maaleïda que no dóna temps de res, però al mencos serà ferma. L'hem de seguir de llarg, ja ho veig: no hi ha remei. ¡Aguanta. i fora, l'avi!… Ohè! ohè!… Pau!… Vadô!… ¡Ànsia, a la maniobra!… Ohè! ohè!…\nSe n'anà corrent, i durant molta estona el vaig sentir, a intervals, maleir i reganyar. El treu no devia ser de tan bon armar com ell desitjava.\nPerò tu ara no saps de què et parlo, i serà precís que t'ho expliqui. El treu consisteix en una lona que, amarrada a l'arbre mestre, s'estén, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on se lliga per dos caps a borda i borda.\nMentre el desplegaven, el vent li pegà una sacsejada tan forta que es petà una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, restà lliure d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada, se defensa dels llebrers. Amb una de ses ventallades haguera pogut matar un home. Tots fugiren del seu dessota. No sé pas de quin enginy se valgueren per a subjectar-lo, perquè, amb tot i presenciar l'operació, no me'n vaig fer càrrec. Crec que l'anaren eixalant cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats; però no n'estic pas segura. No m'ha restat d'aquella escena més que un record mal conjuminat i confós com el que sol deixar una visió de desvari. Me represento uns homes que floten entremig de ruixims, anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el torb esbulla la capçada del pi en el qual filaren llur niu en hores de bonança: bracegen, treballen… Però de llur maniobra no trobo en la meva pensa sinó impressions deslligades. Ni pot ser d'altra manera: amb el moviment esbojarrador de la barca, i amb l'aire espès i grosser que em maurava violentament, empenyent-me, rebregant-me, tirant-me a la la cara el mocador i obligant-me sovint a tancar els ulls, no era pas possible seguir cap observació. Pobres mariners! No sé com podien arribar a treballar; però lo cert és que ells es sortiren amb la seva i que el treu fou fermat, comunicant més vigorós impuls a la nostra marxa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què suggereix un personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què li demana l'altre?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fa vent?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va fer un dels personatges?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I què anava dient mentrestant?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què és un treu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va passar amb aquest objecte?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Era perillós?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Van poder solucionar-ho?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com creu que ho van fer, la narradora?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Recorda aquell moment amb claredat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què rememora?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Era fàcil de seguir el que feien, en aquelles circumstàncies?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que millor serà un treu.", + "span_text": "-No, millor serà un treu- replicà el pare", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El pare.", + "span_text": "replicà el pare", + "span_start": 26, + "span_end": 41, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que prengui paciéncia.", + "span_text": "Vaig, vaig, avi: preneu paciéncia", + "span_start": 44, + "span_end": 77, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Això ès una ventarrada maaleïda", + "span_start": 79, + "span_end": 110, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Se n'anà corrent.", + "span_text": "Se n'anà corrent", + "span_start": 303, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Anava maleïnt i reganyant.", + "span_text": "el vaig sentir, a intervals, maleir i reganyar", + "span_start": 343, + "span_end": 389, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè el treu no devia ser de tan bon armar com ell desitjava.", + "span_text": "durant molta estona el vaig sentir, a intervals, maleir i reganyar. El treu no devia ser de tan bon armar com ell desitjava", + "span_start": 323, + "span_end": 446, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una lona que, amarrada a l'arbre mestre, s'estén, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on se lliga per dos caps a borda i borda.", + "span_text": "El treu consisteix en una lona que, amarrada a l'arbre mestre, s'estén, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on se lliga per dos caps a borda i borda", + "span_start": 518, + "span_end": 679, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que, mentre el desplegaven, el vent li pegà una sacsejada tan forta que es petà una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, restà lliure d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada, se defensa dels llebrers.", + "span_text": "Mentre el desplegaven, el vent li pegà una sacsejada tan forta que es petà una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, restà lliure d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada, se defensa dels llebrers", + "span_start": 681, + "span_end": 908, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb una de ses ventallades haguera pogut matar un home", + "span_start": 910, + "span_end": 964, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No sé pas de quin enginy se valgueren per a subjectar-lo, perquè, amb tot i presenciar l'operació, no me'n vaig fer càrrec", + "span_start": 996, + "span_end": 1118, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Creu que l'anaren eixalant cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats.", + "span_text": "Crec que l'anaren eixalant cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats; però no n'estic pas segura", + "span_start": 1120, + "span_end": 1231, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No m'ha restat d'aquella escena més que un record mal conjuminat i confós com el que sol deixar una visió de desvari", + "span_start": 1233, + "span_end": 1349, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Uns homes que floten entremig de ruixims, anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el torb esbulla la capçada del pi en el qual filaren llur niu en hores de bonança.", + "span_text": "Me represento uns homes que floten entremig de ruixims, anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el torb esbulla la capçada del pi en el qual filaren llur niu en hores de bonança: bracegen, treballen", + "span_start": 1351, + "span_end": 1575, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "de llur maniobra no trobo en la meva pensa sinó impressions deslligades. Ni pot ser d'altra manera: amb el moviment esbojarrador de la barca, i amb l'aire espès i grosser que em maurava violentament, empenyent-me, rebregant-me, tirant-me a la la cara el mocador i obligant-me sovint a tancar els ulls, no era pas possible seguir cap observació", + "span_start": 1582, + "span_end": 1925, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que millor serà un treu.", + "span_text": "-No, millor serà un treu- replicà el pare", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El pare.", + "span_text": "replicà el pare", + "span_start": 26, + "span_end": 41, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que prengui paciéncia.", + "span_text": "Vaig, vaig, avi: preneu paciéncia", + "span_start": 44, + "span_end": 77, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Això ès una ventarrada maaleïda", + "span_start": 79, + "span_end": 110, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Se n'anà corrent.", + "span_text": "Se n'anà corrent", + "span_start": 303, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Anava maleïnt i reganyant.", + "span_text": "el vaig sentir, a intervals, maleir i reganyar", + "span_start": 343, + "span_end": 389, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè el treu no devia ser de tan bon armar com ell desitjava.", + "span_text": "durant molta estona el vaig sentir, a intervals, maleir i reganyar. El treu no devia ser de tan bon armar com ell desitjava", + "span_start": 323, + "span_end": 446, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una lona que, amarrada a l'arbre mestre, s'estén, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on se lliga per dos caps a borda i borda.", + "span_text": "El treu consisteix en una lona que, amarrada a l'arbre mestre, s'estén, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on se lliga per dos caps a borda i borda", + "span_start": 518, + "span_end": 679, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que, mentre el desplegaven, el vent li pegà una sacsejada tan forta que es petà una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, restà lliure d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada, se defensa dels llebrers.", + "span_text": "Mentre el desplegaven, el vent li pegà una sacsejada tan forta que es petà una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, restà lliure d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada, se defensa dels llebrers", + "span_start": 681, + "span_end": 908, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb una de ses ventallades haguera pogut matar un home", + "span_start": 910, + "span_end": 964, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No sé pas de quin enginy se valgueren per a subjectar-lo, perquè, amb tot i presenciar l'operació, no me'n vaig fer càrrec", + "span_start": 996, + "span_end": 1118, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Creu que l'anaren eixalant cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats.", + "span_text": "Crec que l'anaren eixalant cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats; però no n'estic pas segura", + "span_start": 1120, + "span_end": 1231, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No m'ha restat d'aquella escena més que un record mal conjuminat i confós com el que sol deixar una visió de desvari", + "span_start": 1233, + "span_end": 1349, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Uns homes que floten entremig de ruixims, anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el torb esbulla la capçada del pi en el qual filaren llur niu en hores de bonança.", + "span_text": "Me represento uns homes que floten entremig de ruixims, anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el torb esbulla la capçada del pi en el qual filaren llur niu en hores de bonança: bracegen, treballen", + "span_start": 1351, + "span_end": 1575, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "de llur maniobra no trobo en la meva pensa sinó impressions deslligades. Ni pot ser d'altra manera: amb el moviment esbojarrador de la barca, i amb l'aire espès i grosser que em maurava violentament, empenyent-me, rebregant-me, tirant-me a la la cara el mocador i obligant-me sovint a tancar els ulls, no era pas possible seguir cap observació", + "span_start": 1582, + "span_end": 1925, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que millor serà un treu.", + "span_text": "-No, millor serà un treu- replicà el pare", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El pare.", + "span_text": "replicà el pare", + "span_start": 26, + "span_end": 41, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que prengui paciéncia.", + "span_text": "Vaig, vaig, avi: preneu paciéncia", + "span_start": 44, + "span_end": 77, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Això ès una ventarrada maaleïda", + "span_start": 79, + "span_end": 110, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Se n'anà corrent.", + "span_text": "Se n'anà corrent", + "span_start": 303, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Anava maleïnt i reganyant.", + "span_text": "el vaig sentir, a intervals, maleir i reganyar", + "span_start": 343, + "span_end": 389, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè el treu no devia ser de tan bon armar com ell desitjava.", + "span_text": "durant molta estona el vaig sentir, a intervals, maleir i reganyar. El treu no devia ser de tan bon armar com ell desitjava", + "span_start": 323, + "span_end": 446, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una lona que, amarrada a l'arbre mestre, s'estén, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on se lliga per dos caps a borda i borda.", + "span_text": "El treu consisteix en una lona que, amarrada a l'arbre mestre, s'estén, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on se lliga per dos caps a borda i borda", + "span_start": 518, + "span_end": 679, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que, mentre el desplegaven, el vent li pegà una sacsejada tan forta que es petà una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, restà lliure d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada, se defensa dels llebrers.", + "span_text": "Mentre el desplegaven, el vent li pegà una sacsejada tan forta que es petà una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, restà lliure d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada, se defensa dels llebrers", + "span_start": 681, + "span_end": 908, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb una de ses ventallades haguera pogut matar un home", + "span_start": 910, + "span_end": 964, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No sé pas de quin enginy se valgueren per a subjectar-lo, perquè, amb tot i presenciar l'operació, no me'n vaig fer càrrec", + "span_start": 996, + "span_end": 1118, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Creu que l'anaren eixalant cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats.", + "span_text": "Crec que l'anaren eixalant cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats; però no n'estic pas segura", + "span_start": 1120, + "span_end": 1231, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No m'ha restat d'aquella escena més que un record mal conjuminat i confós com el que sol deixar una visió de desvari", + "span_start": 1233, + "span_end": 1349, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Uns homes que floten entremig de ruixims, anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el torb esbulla la capçada del pi en el qual filaren llur niu en hores de bonança.", + "span_text": "Me represento uns homes que floten entremig de ruixims, anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el torb esbulla la capçada del pi en el qual filaren llur niu en hores de bonança: bracegen, treballen", + "span_start": 1351, + "span_end": 1575, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "de llur maniobra no trobo en la meva pensa sinó impressions deslligades. Ni pot ser d'altra manera: amb el moviment esbojarrador de la barca, i amb l'aire espès i grosser que em maurava violentament, empenyent-me, rebregant-me, tirant-me a la la cara el mocador i obligant-me sovint a tancar els ulls, no era pas possible seguir cap observació", + "span_start": 1582, + "span_end": 1925, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_406", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Diana Palazón...", + "story": "Diana Palazón (Elx, 12 de desembre de 1976) és una actriu i cantant valenciana.\nNascuda el 12 de desembre del 1976 a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià). A l'edat 17 anys es va traslladar a la ciutat de València per estudiar Art Dramàtic a l'Escola de l'Actor (ESAC), entre els anys 1994 i 1998. Els completaria a Barcelona, cursant dramatúrgia amb el director de teatre Boris Rotenstein, al Col·legi del Teatre (1999-2000).\nParal·lelament va començar la seua carrera a València, fent sèries per a Canal 9 com A Flor de Pell (1997) o Herència de Sang (1996), començant a treballar en el teatre, amb l'obra El burgès gentilhome (Joan Peris, 1996), i amb el seu primer projecte cinematogràfic, la pel·lícula L'arbre de les cireres, de Marc Recha (1998).\nEl seu primer paper a la televisió nacional va ser a la sèrie diària Al salir de clase, com a Miranda, un paper que li va donar gran popularitat i que interpretà entre el 1999 i el 2001. Tot i això, la seva consagració va ser a Hospital Central, on va interpretar el paper de la doctora Laura Llanos des del 2002 fins al juliol del 2007, convertint-se així en un dels personatges més estimats de la sèrie. Ha participat en altres sèries i produccions televisives com Singles (2008), Raphael: un historia de superación personal (2010), Gavilanes (2010-2011) o La que se avecina (2014).\nEn els últims anys ha participat en diverses pel·lícules a les ordres de directors com Antonio Mercero (Planta 4ª, 2003) o Eva Lesmes (El Palo, 2001). Entre les darreres estrenes cinematogràfiques hi ha també les pel·lícules Mia Sarah (2006), de Gustavo Ron, Malas noticias, de Miguel Ángel Cárcano (2007), La mémoire dans la chair, de Dominique Maillet (2012) o Legionario (2017), del director mexicà Eduardo H. Garza.\nLa seva experiència teatral continua amb obres com Kràmpack, juntament amb Fèlix Gómez i Nacho López, o El invierno bajo la mesa, del 2005 i dirigida per Natalia Menéndez, al costat, entre d'altres, del seu company d'Hospital Central, Antonio Zabálburu, que, a més, l'havia dirigit en el videoclip de la cançó \"Te esperaré una vida\", d'Inma Serrano. Amb Miguel Narros ha treballat en el personatge protagonista de La Dama Duende, precisament en l'última obra que dirigiria Narros al final de la seva carrera. Ha participat també en dues produccions per al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida: Alejandro Magno (2016), sota la direcció de Luis Luque, i Nerón (2018), d'Alberto Castrillo. També va formar part del gran elenc de La Cocina, d'Arnold Wesker, al Teatre Valle Inclán de Madrid, i a les ordres de Sergio Peris Mencheta.\nL'any 2017 comença la seva carrera musical, amb el grup Leon Impala, al costat del també actor i cantant Chema León. Al desembre de 2018 va aparèixer el seu primer EP “La Grieta” i després el primer disc de llarga durada, «El plan».\nHa rebut el premi a la millor actriu a la primera Edició dels Premis Telón Chivas, per la seua participació a l'obra de teatre Krámpack i La Dama D'Elx de Bronze per la seua trajectòria com a actriu del «Patronato Histórico Artístico y Cultural d'Elig».", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'on és?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quins centres es va formar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va començar a actuar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha aparegut a la televisió estatal?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quines obres?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quins personatges hi va interpretar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En quines altres sèries ha aparegut?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I en quins films?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què més ha fet en el teatre?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quin altre format ha actuat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què és La Dama Duende?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Diana fa música?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha estat guardonada per la seva carrera artística?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Diana Palazón.", + "span_text": "Diana Palazón (Elx, 12 de desembre de 1976) és una actriu i cantant valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una actriu i cantant valenciana.", + "span_text": "Diana Palazón (Elx, 12 de desembre de 1976) és una actriu i cantant valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'Elx (Baix Vinapoló, País Valencià).", + "span_text": "Nascuda el 12 de desembre del 1976 a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià)", + "span_start": 80, + "span_end": 151, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de l'Actor (ESAC) i al Col·legi del Teatre.", + "span_text": "A l'edat 17 anys es va traslladar a la ciutat de València per estudiar Art Dramàtic a l'Escola de l'Actor (ESAC), entre els anys 1994 i 1998. Els completaria a Barcelona, cursant dramatúrgia amb el director de teatre Boris Rotenstein, al Col·legi del Teatre (1999-2000)", + "span_start": 153, + "span_end": 422, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En sèries per a Canal 9 com A Flor de Pell o Herència de Sang, en el teatre, amb l'obra El burgès gentilhome, i amb el seu primer projecte cinematogràfic, la pel·lícula L'arbre de les cireres, de Marc Recha.", + "span_text": "Paral·lelament va començar la seua carrera a València, fent sèries per a Canal 9 com A Flor de Pell (1997) o Herència de Sang (1996), començant a treballar en el teatre, amb l'obra El burgès gentilhome (Joan Peris, 1996), i amb el seu primer projecte cinematogràfic, la pel·lícula L'arbre de les cireres, de Marc Recha (1998)", + "span_start": 424, + "span_end": 749, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu primer paper a la televisió nacional va ser a la sèrie diària Al salir de clase", + "span_start": 751, + "span_end": 837, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Al salir de clase i a Hospital Central.", + "span_text": "El seu primer paper a la televisió nacional va ser a la sèrie diària Al salir de clase, com a Miranda, un paper que li va donar gran popularitat i que interpretà entre el 1999 i el 2001. Tot i això, la seva consagració va ser a Hospital Central", + "span_start": 751, + "span_end": 995, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Miranda i la doctora Laura Llanos.", + "span_text": "a la sèrie diària Al salir de clase, com a Miranda, un paper que li va donar gran popularitat i que interpretà entre el 1999 i el 2001. Tot i això, la seva consagració va ser a Hospital Central, on va interpretar el paper de la doctora Laura Llanos", + "span_start": 802, + "span_end": 1050, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Singles, Raphael: un historia de superación personal, Gavilanes i La que se avecina.", + "span_text": "Ha participat en altres sèries i produccions televisives com Singles (2008), Raphael: un historia de superación personal (2010), Gavilanes (2010-2011) o La que se avecina (2014).\nEn els últims anys ha participat en diverses pel·lícules a les ordres de directors com Antonio Mercero (Planta 4ª, 2003) o Eva Lesmes (El Palo, 2001)", + "span_start": 1157, + "span_end": 1485, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Planta 4ª, El Palo, Mia Sarah, Malas noticias, La mémoire dans la chair i Legionario.", + "span_text": "En els últims anys ha participat en diverses pel·lícules a les ordres de directors com Antonio Mercero (Planta 4ª, 2003) o Eva Lesmes (El Palo, 2001). Entre les darreres estrenes cinematogràfiques hi ha també les pel·lícules Mia Sarah (2006), de Gustavo Ron, Malas noticias, de Miguel Ángel Cárcano (2007), La mémoire dans la chair, de Dominique Maillet (2012) o Legionario (2017), del director mexicà Eduardo H. Garza", + "span_start": 1336, + "span_end": 1754, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Obres com Kràmpack o El invierno bajo la mesa.", + "span_text": "La seva experiència teatral continua amb obres com Kràmpack, juntament amb Fèlix Gómez i Nacho López, o El invierno bajo la mesa", + "span_start": 1756, + "span_end": 1884, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En un videoclip.", + "span_text": "Antonio Zabálburu, que, a més, l'havia dirigit en el videoclip de la cançó \"Te esperaré una vida\", d'Inma Serrano", + "span_start": 1991, + "span_end": 2104, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'última obra que dirigia Narros al final de la seva carrera.", + "span_text": "Amb Miguel Narros ha treballat en el personatge protagonista de La Dama Duende, precisament en l'última obra que dirigiria Narros al final de la seva carrera", + "span_start": 2106, + "span_end": 2263, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 2017 comença la seva carrera musical", + "span_start": 2585, + "span_end": 2627, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha rebut el premi a la millor actriu a la primera Edició dels Premis Telón Chivas, per la seua participació a l'obra de teatre Krámpack i La Dama D'Elx de Bronze per la seua trajectòria com a actriu del «Patronato Histórico Artístico y Cultural d'Elig»", + "span_start": 2818, + "span_end": 3070, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Diana Palazón.", + "span_text": "Diana Palazón (Elx, 12 de desembre de 1976) és una actriu i cantant valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una actriu i cantant valenciana.", + "span_text": "Diana Palazón (Elx, 12 de desembre de 1976) és una actriu i cantant valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'Elx (Baix Vinapoló, País Valencià).", + "span_text": "Nascuda el 12 de desembre del 1976 a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià)", + "span_start": 80, + "span_end": 151, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de l'Actor (ESAC) i al Col·legi del Teatre.", + "span_text": "A l'edat 17 anys es va traslladar a la ciutat de València per estudiar Art Dramàtic a l'Escola de l'Actor (ESAC), entre els anys 1994 i 1998. Els completaria a Barcelona, cursant dramatúrgia amb el director de teatre Boris Rotenstein, al Col·legi del Teatre (1999-2000)", + "span_start": 153, + "span_end": 422, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En sèries per a Canal 9 com A Flor de Pell o Herència de Sang, en el teatre, amb l'obra El burgès gentilhome, i amb el seu primer projecte cinematogràfic, la pel·lícula L'arbre de les cireres, de Marc Recha.", + "span_text": "Paral·lelament va començar la seua carrera a València, fent sèries per a Canal 9 com A Flor de Pell (1997) o Herència de Sang (1996), començant a treballar en el teatre, amb l'obra El burgès gentilhome (Joan Peris, 1996), i amb el seu primer projecte cinematogràfic, la pel·lícula L'arbre de les cireres, de Marc Recha (1998)", + "span_start": 424, + "span_end": 749, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu primer paper a la televisió nacional va ser a la sèrie diària Al salir de clase", + "span_start": 751, + "span_end": 837, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Al salir de clase i a Hospital Central.", + "span_text": "El seu primer paper a la televisió nacional va ser a la sèrie diària Al salir de clase, com a Miranda, un paper que li va donar gran popularitat i que interpretà entre el 1999 i el 2001. Tot i això, la seva consagració va ser a Hospital Central", + "span_start": 751, + "span_end": 995, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Miranda i la doctora Laura Llanos.", + "span_text": "a la sèrie diària Al salir de clase, com a Miranda, un paper que li va donar gran popularitat i que interpretà entre el 1999 i el 2001. Tot i això, la seva consagració va ser a Hospital Central, on va interpretar el paper de la doctora Laura Llanos", + "span_start": 802, + "span_end": 1050, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Singles, Raphael: un historia de superación personal, Gavilanes i La que se avecina.", + "span_text": "Ha participat en altres sèries i produccions televisives com Singles (2008), Raphael: un historia de superación personal (2010), Gavilanes (2010-2011) o La que se avecina (2014).\nEn els últims anys ha participat en diverses pel·lícules a les ordres de directors com Antonio Mercero (Planta 4ª, 2003) o Eva Lesmes (El Palo, 2001)", + "span_start": 1157, + "span_end": 1485, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Planta 4ª, El Palo, Mia Sarah, Malas noticias, La mémoire dans la chair i Legionario.", + "span_text": "En els últims anys ha participat en diverses pel·lícules a les ordres de directors com Antonio Mercero (Planta 4ª, 2003) o Eva Lesmes (El Palo, 2001). Entre les darreres estrenes cinematogràfiques hi ha també les pel·lícules Mia Sarah (2006), de Gustavo Ron, Malas noticias, de Miguel Ángel Cárcano (2007), La mémoire dans la chair, de Dominique Maillet (2012) o Legionario (2017), del director mexicà Eduardo H. Garza", + "span_start": 1336, + "span_end": 1754, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Obres com Kràmpack o El invierno bajo la mesa.", + "span_text": "La seva experiència teatral continua amb obres com Kràmpack, juntament amb Fèlix Gómez i Nacho López, o El invierno bajo la mesa", + "span_start": 1756, + "span_end": 1884, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En un videoclip.", + "span_text": "Antonio Zabálburu, que, a més, l'havia dirigit en el videoclip de la cançó \"Te esperaré una vida\", d'Inma Serrano", + "span_start": 1991, + "span_end": 2104, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'última obra que dirigia Narros al final de la seva carrera.", + "span_text": "Amb Miguel Narros ha treballat en el personatge protagonista de La Dama Duende, precisament en l'última obra que dirigiria Narros al final de la seva carrera", + "span_start": 2106, + "span_end": 2263, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 2017 comença la seva carrera musical", + "span_start": 2585, + "span_end": 2627, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha rebut el premi a la millor actriu a la primera Edició dels Premis Telón Chivas, per la seua participació a l'obra de teatre Krámpack i La Dama D'Elx de Bronze per la seua trajectòria com a actriu del «Patronato Histórico Artístico y Cultural d'Elig»", + "span_start": 2818, + "span_end": 3070, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Diana Palazón.", + "span_text": "Diana Palazón (Elx, 12 de desembre de 1976) és una actriu i cantant valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una actriu i cantant valenciana.", + "span_text": "Diana Palazón (Elx, 12 de desembre de 1976) és una actriu i cantant valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'Elx (Baix Vinapoló, País Valencià).", + "span_text": "Nascuda el 12 de desembre del 1976 a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià)", + "span_start": 80, + "span_end": 151, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Escola de l'Actor (ESAC) i al Col·legi del Teatre.", + "span_text": "A l'edat 17 anys es va traslladar a la ciutat de València per estudiar Art Dramàtic a l'Escola de l'Actor (ESAC), entre els anys 1994 i 1998. Els completaria a Barcelona, cursant dramatúrgia amb el director de teatre Boris Rotenstein, al Col·legi del Teatre (1999-2000)", + "span_start": 153, + "span_end": 422, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En sèries per a Canal 9 com A Flor de Pell o Herència de Sang, en el teatre, amb l'obra El burgès gentilhome, i amb el seu primer projecte cinematogràfic, la pel·lícula L'arbre de les cireres, de Marc Recha.", + "span_text": "Paral·lelament va començar la seua carrera a València, fent sèries per a Canal 9 com A Flor de Pell (1997) o Herència de Sang (1996), començant a treballar en el teatre, amb l'obra El burgès gentilhome (Joan Peris, 1996), i amb el seu primer projecte cinematogràfic, la pel·lícula L'arbre de les cireres, de Marc Recha (1998)", + "span_start": 424, + "span_end": 749, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu primer paper a la televisió nacional va ser a la sèrie diària Al salir de clase", + "span_start": 751, + "span_end": 837, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Al salir de clase i a Hospital Central.", + "span_text": "El seu primer paper a la televisió nacional va ser a la sèrie diària Al salir de clase, com a Miranda, un paper que li va donar gran popularitat i que interpretà entre el 1999 i el 2001. Tot i això, la seva consagració va ser a Hospital Central", + "span_start": 751, + "span_end": 995, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Miranda i la doctora Laura Llanos.", + "span_text": "a la sèrie diària Al salir de clase, com a Miranda, un paper que li va donar gran popularitat i que interpretà entre el 1999 i el 2001. Tot i això, la seva consagració va ser a Hospital Central, on va interpretar el paper de la doctora Laura Llanos", + "span_start": 802, + "span_end": 1050, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Singles, Raphael: un historia de superación personal, Gavilanes i La que se avecina.", + "span_text": "Ha participat en altres sèries i produccions televisives com Singles (2008), Raphael: un historia de superación personal (2010), Gavilanes (2010-2011) o La que se avecina (2014).\nEn els últims anys ha participat en diverses pel·lícules a les ordres de directors com Antonio Mercero (Planta 4ª, 2003) o Eva Lesmes (El Palo, 2001)", + "span_start": 1157, + "span_end": 1485, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Planta 4ª, El Palo, Mia Sarah, Malas noticias, La mémoire dans la chair i Legionario.", + "span_text": "En els últims anys ha participat en diverses pel·lícules a les ordres de directors com Antonio Mercero (Planta 4ª, 2003) o Eva Lesmes (El Palo, 2001). Entre les darreres estrenes cinematogràfiques hi ha també les pel·lícules Mia Sarah (2006), de Gustavo Ron, Malas noticias, de Miguel Ángel Cárcano (2007), La mémoire dans la chair, de Dominique Maillet (2012) o Legionario (2017), del director mexicà Eduardo H. Garza", + "span_start": 1336, + "span_end": 1754, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Obres com Kràmpack o El invierno bajo la mesa.", + "span_text": "La seva experiència teatral continua amb obres com Kràmpack, juntament amb Fèlix Gómez i Nacho López, o El invierno bajo la mesa", + "span_start": 1756, + "span_end": 1884, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En un videoclip.", + "span_text": "Antonio Zabálburu, que, a més, l'havia dirigit en el videoclip de la cançó \"Te esperaré una vida\", d'Inma Serrano", + "span_start": 1991, + "span_end": 2104, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'última obra que dirigia Narros al final de la seva carrera.", + "span_text": "Amb Miguel Narros ha treballat en el personatge protagonista de La Dama Duende, precisament en l'última obra que dirigiria Narros al final de la seva carrera", + "span_start": 2106, + "span_end": 2263, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 2017 comença la seva carrera musical", + "span_start": 2585, + "span_end": 2627, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha rebut el premi a la millor actriu a la primera Edició dels Premis Telón Chivas, per la seua participació a l'obra de teatre Krámpack i La Dama D'Elx de Bronze per la seua trajectòria com a actriu del «Patronato Histórico Artístico y Cultural d'Elig»", + "span_start": 2818, + "span_end": 3070, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_7", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-7", + "story": "Jo, gratant-me el cap, pensívol, anava escoltant. El cor me bategava dintre el pit, com una papallona dintre el puny d'un infant. Oh! prou me temptaven, aquelles proposicions!\n-A casa sopem a les vuit- vaig mormolar.\n-A dos quarts serem en terra- contestà en Volivarda. I, llegint la desconfiança en la meva mirada, afegí, besant-se el dit gros, encreuat sobre el saludador: -Tan cert com sa mort!\nEn això, les mans d'algú que se m'havia acostat per darrera me taparen els ulls, a l'ensems que una alenada calenta m'humitejava el clatell. Vaig pegar una giravolta sobtada, i vaig topar-me nas a nas amb la riallera carota d'en Paiús, un noi rabassut, gras, llardós. Ja abans d'encarar-m'hi l'havia sospitat per la ferum, que sempre se li sentia, de quitrà i d'arengades podrides. ¡Que n'era, de lleig, aquell marrec! Tenia les galtes botides, el nas aixafat, i les parpelles tan sobreres i caigudes, que per mirar havia de tirar el cap endarrera, com aquell que, jugant a cucorna, vol guaitar per sota del mocador.\nMe va enrotllar el braç a la cintura i em va dir: -Ets de sa barcada: oi? ¡Conxos, que ens divertirem!", + "questions": [ + { + "input_text": "Què feia el narrador?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què notava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb quina imatge compara aquesta sensació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Se sentia incitat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va constatar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què li va assegurar l'altre?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Li ho va prometre?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li van fer llavors?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I què va notar en aquell moment?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui li havia fet això?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com era en Paiús?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina olor feia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El narrador el considera bell?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va afirmar en Paiús?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Anava escoltant.", + "span_text": "Jo, gratant-me el cap, pensívol, anava escoltant", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el cor li bategava dintre el pit.", + "span_text": "El cor me bategava dintre el pit", + "span_start": 50, + "span_end": 82, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb la d'una papallona dintre el puny d'un infant.", + "span_text": "El cor me bategava dintre el pit, com una papallona dintre el puny d'un infant", + "span_start": 50, + "span_end": 128, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "prou me temptaven, aquelles proposicions", + "span_start": 134, + "span_end": 174, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per aquelles proposicions.", + "span_text": "prou me temptaven, aquelles proposicions", + "span_start": 134, + "span_end": 174, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que a casa sopen a les vuit.", + "span_text": "-A casa sopem a les vuit- vaig mormolar", + "span_start": 176, + "span_end": 215, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que a dos quarts serien en terra.", + "span_text": "-A dos quarts serem en terra- contestà en Volivarda", + "span_start": 217, + "span_end": 268, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "llegint la desconfiança en la meva mirada, afegí, besant-se el dit gros, encreuat sobre el saludador: -Tan cert com sa mort", + "span_start": 273, + "span_end": 396, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Li taparen els ulls.", + "span_text": "En això, les mans d'algú que se m'havia acostat per darrera me taparen els ulls", + "span_start": 398, + "span_end": 477, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que una alenada calenta l'humitejava el clatell.", + "span_text": "l'ensems que una alenada calenta m'humitejava el clatell", + "span_start": 481, + "span_end": 537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En Paiús.", + "span_text": "vaig topar-me nas a nas amb la riallera carota d'en Paiús", + "span_start": 575, + "span_end": 632, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un noi rabassut, gras, llardós.", + "span_text": "en Paiús, un noi rabassut, gras, llardós", + "span_start": 624, + "span_end": 664, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De quitrà i d'arengades podrides.", + "span_text": "Ja abans d'encarar-m'hi l'havia sospitat per la ferum, que sempre se li sentia, de quitrà i d'arengades podrides", + "span_start": 666, + "span_end": 778, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Que n'era, de lleig, aquell marrec", + "span_start": 781, + "span_end": 815, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que es divertirien.", + "span_text": "em va dir: -Ets de sa barcada: oi? ¡Conxos, que ens divertirem!", + "span_start": 1054, + "span_end": 1118, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Anava escoltant.", + "span_text": "Jo, gratant-me el cap, pensívol, anava escoltant", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el cor li bategava dintre el pit.", + "span_text": "El cor me bategava dintre el pit", + "span_start": 50, + "span_end": 82, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb la d'una papallona dintre el puny d'un infant.", + "span_text": "El cor me bategava dintre el pit, com una papallona dintre el puny d'un infant", + "span_start": 50, + "span_end": 128, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "prou me temptaven, aquelles proposicions", + "span_start": 134, + "span_end": 174, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per aquelles proposicions.", + "span_text": "prou me temptaven, aquelles proposicions", + "span_start": 134, + "span_end": 174, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que a casa sopen a les vuit.", + "span_text": "-A casa sopem a les vuit- vaig mormolar", + "span_start": 176, + "span_end": 215, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que a dos quarts serien en terra.", + "span_text": "-A dos quarts serem en terra- contestà en Volivarda", + "span_start": 217, + "span_end": 268, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "llegint la desconfiança en la meva mirada, afegí, besant-se el dit gros, encreuat sobre el saludador: -Tan cert com sa mort", + "span_start": 273, + "span_end": 396, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Li taparen els ulls.", + "span_text": "En això, les mans d'algú que se m'havia acostat per darrera me taparen els ulls", + "span_start": 398, + "span_end": 477, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que una alenada calenta l'humitejava el clatell.", + "span_text": "l'ensems que una alenada calenta m'humitejava el clatell", + "span_start": 481, + "span_end": 537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En Paiús.", + "span_text": "vaig topar-me nas a nas amb la riallera carota d'en Paiús", + "span_start": 575, + "span_end": 632, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un noi rabassut, gras, llardós.", + "span_text": "en Paiús, un noi rabassut, gras, llardós", + "span_start": 624, + "span_end": 664, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De quitrà i d'arengades podrides.", + "span_text": "Ja abans d'encarar-m'hi l'havia sospitat per la ferum, que sempre se li sentia, de quitrà i d'arengades podrides", + "span_start": 666, + "span_end": 778, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Que n'era, de lleig, aquell marrec", + "span_start": 781, + "span_end": 815, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que es divertirien.", + "span_text": "em va dir: -Ets de sa barcada: oi? ¡Conxos, que ens divertirem!", + "span_start": 1054, + "span_end": 1118, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Gratant-se el cap, pensívol, anava escoltant.", + "span_text": "Jo, gratant-me el cap, pensívol, anava escoltant", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el cor li bategava dintre el pit.", + "span_text": "El cor me bategava dintre el pit", + "span_start": 50, + "span_end": 82, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb la d'una papallona dintre el puny d'un infant.", + "span_text": "El cor me bategava dintre el pit, com una papallona dintre el puny d'un infant", + "span_start": 50, + "span_end": 128, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "prou me temptaven, aquelles proposicions", + "span_start": 134, + "span_end": 174, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per aquelles proposicions.", + "span_text": "prou me temptaven, aquelles proposicions", + "span_start": 134, + "span_end": 174, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que a casa sopen a les vuit.", + "span_text": "-A casa sopem a les vuit- vaig mormolar", + "span_start": 176, + "span_end": 215, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que a dos quarts serien en terra.", + "span_text": "-A dos quarts serem en terra- contestà en Volivarda", + "span_start": 217, + "span_end": 268, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "llegint la desconfiança en la meva mirada, afegí, besant-se el dit gros, encreuat sobre el saludador: -Tan cert com sa mort", + "span_start": 273, + "span_end": 396, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Li taparen els ulls.", + "span_text": "En això, les mans d'algú que se m'havia acostat per darrera me taparen els ulls", + "span_start": 398, + "span_end": 477, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que una alenada calenta l'humitejava el clatell.", + "span_text": "l'ensems que una alenada calenta m'humitejava el clatell", + "span_start": 481, + "span_end": 537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En Paiús.", + "span_text": "vaig topar-me nas a nas amb la riallera carota d'en Paiús", + "span_start": 575, + "span_end": 632, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un noi rabassut, gras, llardós.", + "span_text": "en Paiús, un noi rabassut, gras, llardós", + "span_start": 624, + "span_end": 664, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De quitrà i d'arengades podrides.", + "span_text": "Ja abans d'encarar-m'hi l'havia sospitat per la ferum, que sempre se li sentia, de quitrà i d'arengades podrides", + "span_start": 666, + "span_end": 778, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Que n'era, de lleig, aquell marrec", + "span_start": 781, + "span_end": 815, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que es divertirien.", + "span_text": "em va dir: -Ets de sa barcada: oi? ¡Conxos, que ens divertirem!", + "span_start": 1054, + "span_end": 1118, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1053", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Grigori ", + "story": "Els grigori (del grec egrēgoroi, que significa observadors o vigilants), també coneguts com a fills d'Elohim (en hebreu בני האלהים, bnei ha elohim); són un grup d'àngels caiguts de la mitologia judeocristiana esmentats en alguns textos apòcrifs bíblics i en el Llibre del Gènesi. En aquests textos s'esmenta que els grigori van ser éssers que es van aparellar amb les \"filles dels homes\"; naixent d'aquesta unió una raça de gegants coneguda com els nefilim. Segons el Llibre d'Henoc, els grigori sumen un nombre de 200 però només els seus líders són esmentats:\nA la Bíblia: en el llibre de Gènesi, es conserva part d'aquest relat, en què es parla d'aquests àngels referint-se a ells com fills d'Elohim que van prendre per a si dones, i van engendrar gegants (anomenats nefilim). El motiu segons la Bíblia pel qual Elohim no va acceptar aquests fets estaria indicat en la següent frase: \"No meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys\" (Gènesi 6:1-4). Sent la interpretació d'aquesta frase segons els erudits, que Elohim no va desitjar que romangués per sempre el seu esperit (essència de vida) en l'home, ja que amb això l'home viuria molt més del que desitja, o viuria per sempre.\nAl Llibre d'Henoc: (llibre que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però considerat apòcrif per altres esglésies cristianes), Henoc a més de nomenar el nombre i els noms dels principals grigori, igualment esmentaria aquest relat més detalladament, comptant a més el tipus de càstig que van patir aquests éssers i els seus fills.\nEn unir la història d'ambdós textos es dona a entendre que el càstig d'aquests àngels s'hauria realitzat després de la creació de l'home, a diferència d'altres mites que relacionen aquests fets amb Llucifer, el qual s'indica en aquestes creences i llegendes que hauria estat castigat abans de la creació bíblica del món. No obstant això cal tenir en consideració que igualment en el llibre d'Henoc es compte que ja abans d'aquests esdeveniments, hi havia castigades 7 estels semblants a grans muntanyes. Elles cremarien, a la presó de les estrelles i dels poders del cel per haver transgredit el manament de Yahweh, des del començament del seu ascens, per no haver arribat al seu temps, per la qual cosa Elohim es va irritar contra elles i les va encadenar fins al temps de la consumació de la seva culpa per sempre.\nAl Llibre dels Jubileus: (text apòcrif escrit probablement al segle ii o III aC), s'esmenta que aquests àngels són fills dels elohim ('senyors'), un antic plural majestàtic del Déu hebreu, o el possible indici d'un origen politeista del judaisme. En aquest llibre es parla que aquests éssers eren gegants que havien baixat a la Terra perquè no tenien companyia femenina. Els elohim els havien enviat a la terra per ensenyar a la humanitat la veritat i la justícia, però aquests van decidir pactar i desobeir la seva missió i les regles. Aquest text ofereix una versió diferent del propòsit pel qual els Vigilants van baixar inicialment a la Terra, i complementa la descripció d'aquests éssers.", + "questions": [ + { + "input_text": "De quina paraula deriva “grigori”?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I què significa, aquesta?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què són els grigori?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On apareixen?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb qui es diu que es van ajuntar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I quina hauria estat la seva descendència?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On s'ha recollit aquesta història?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què Elohim no volia que la seva ànima visqués indefinidament a l'interior dels homes?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui considera que el Llibre d'Henoc és canònic?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I qui no?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als grigori se'ls hauria condemnat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Segons el Llibre dels Jubileus, per què haurien vingut a la terra els grigori?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Del grec egrēgoroi.", + "span_text": "Els grigori (del grec egrēgoroi, que significa observadors o vigilants)", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Observadors o vigilants.", + "span_text": "el grec egrēgoroi, que significa observadors o vigilants", + "span_start": 14, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Són un grup d'àngels caiguts de la mitologia judeocristiana.", + "span_text": "són un grup d'àngels caiguts de la mitologia judeocristiana", + "span_start": 149, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En alguns textos apòcrifs bíblics i en el Llibre del Gènesi.", + "span_text": "esmentats en alguns textos apòcrifs bíblics i en el Llibre del Gènesi", + "span_start": 209, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb les filles dels homes.", + "span_text": "els grigori van ser éssers que es van aparellar amb les \"filles dels homes\"", + "span_start": 312, + "span_end": 387, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una raça de gegants coneguda com els nefilim.", + "span_text": "es van aparellar amb les \"filles dels homes\"; naixent d'aquesta unió una raça de gegants coneguda com els nefilim", + "span_start": 343, + "span_end": 456, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En el llibre de Gènesi.", + "span_text": "en el llibre de Gènesi, es conserva part d'aquest relat", + "span_start": 574, + "span_end": 629, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè amb això l'home viuria molt més del que desitja, o viuria per sempre.", + "span_text": "Elohim no va desitjar que romangués per sempre el seu esperit (essència de vida) en l'home, ja que amb això l'home viuria molt més del que desitja, o viuria per sempre", + "span_start": 1085, + "span_end": 1252, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Església ortodoxa etíop.", + "span_text": "Al Llibre d'Henoc: (llibre que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però considerat apòcrif per altres esglésies cristianes)", + "span_start": 1254, + "span_end": 1392, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Altres esglésies cristianes.", + "span_text": "Al Llibre d'Henoc: (llibre que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però considerat apòcrif per altres esglésies cristianes)", + "span_start": 1254, + "span_end": 1392, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "es dona a entendre que el càstig d'aquests àngels s'hauria realitzat després de la creació de l'home", + "span_start": 1633, + "span_end": 1733, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè no tenien companyia femenina.", + "span_text": "En aquest llibre es parla que aquests éssers eren gegants que havien baixat a la Terra perquè no tenien companyia femenina", + "span_start": 2661, + "span_end": 2783, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Del grec egrēgoroi.", + "span_text": "Els grigori (del grec egrēgoroi, que significa observadors o vigilants)", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Observadors o vigilants.", + "span_text": "el grec egrēgoroi, que significa observadors o vigilants", + "span_start": 14, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Són un grup d'àngels caiguts de la mitologia judeocristiana.", + "span_text": "són un grup d'àngels caiguts de la mitologia judeocristiana", + "span_start": 149, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En alguns textos apòcrifs bíblics i en el Llibre del Gènesi.", + "span_text": "esmentats en alguns textos apòcrifs bíblics i en el Llibre del Gènesi", + "span_start": 209, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb les filles dels homes.", + "span_text": "els grigori van ser éssers que es van aparellar amb les \"filles dels homes\"", + "span_start": 312, + "span_end": 387, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una raça de gegants coneguda com els nefilim.", + "span_text": "es van aparellar amb les \"filles dels homes\"; naixent d'aquesta unió una raça de gegants coneguda com els nefilim", + "span_start": 343, + "span_end": 456, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En el llibre de Gènesi.", + "span_text": "en el llibre de Gènesi, es conserva part d'aquest relat", + "span_start": 574, + "span_end": 629, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè amb això l'home viuria molt més del que desitja, o viuria per sempre.", + "span_text": "Elohim no va desitjar que romangués per sempre el seu esperit (essència de vida) en l'home, ja que amb això l'home viuria molt més del que desitja, o viuria per sempre", + "span_start": 1085, + "span_end": 1252, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Església ortodoxa etíop.", + "span_text": "Al Llibre d'Henoc: (llibre que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però considerat apòcrif per altres esglésies cristianes)", + "span_start": 1254, + "span_end": 1392, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Altres esglésies cristianes.", + "span_text": "Al Llibre d'Henoc: (llibre que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però considerat apòcrif per altres esglésies cristianes)", + "span_start": 1254, + "span_end": 1392, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En unir la història d'ambdós textos es dona a entendre que el càstig d'aquests àngels s'hauria realitzat després de la creació de l'home", + "span_start": 1597, + "span_end": 1733, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè no tenien companyia femenina.", + "span_text": "En aquest llibre es parla que aquests éssers eren gegants que havien baixat a la Terra perquè no tenien companyia femenina", + "span_start": 2661, + "span_end": 2783, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Del grec egrēgoroi.", + "span_text": "Els grigori (del grec egrēgoroi, que significa observadors o vigilants)", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Observadors o vigilants.", + "span_text": "del grec egrēgoroi, que significa observadors o vigilants", + "span_start": 13, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Són un grup d'àngels caiguts de la mitologia judeocristiana.", + "span_text": "són un grup d'àngels caiguts de la mitologia judeocristiana", + "span_start": 149, + "span_end": 208, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esmentats en alguns textos apòcrifs bíblics i en el Llibre del Gènesi.", + "span_text": "esmentats en alguns textos apòcrifs bíblics i en el Llibre del Gènesi", + "span_start": 209, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb les filles dels homes.", + "span_text": "els grigori van ser éssers que es van aparellar amb les \"filles dels homes\"", + "span_start": 312, + "span_end": 387, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una raça de gegants coneguda com els nefilim.", + "span_text": "naixent d'aquesta unió una raça de gegants coneguda com els nefilim", + "span_start": 389, + "span_end": 456, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Bíblia: en el llibre de Gènesi.", + "span_text": "A la Bíblia: en el llibre de Gènesi, es conserva part d'aquest relat, en què es parla d'aquests àngels referint-se a ells com fills d'Elohim que van prendre per a si dones", + "span_start": 561, + "span_end": 732, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè amb això l'home viuria molt més del que desitja, o viuria per sempre.", + "span_text": "Sent la interpretació d'aquesta frase segons els erudits, que Elohim no va desitjar que romangués per sempre el seu esperit (essència de vida) en l'home, ja que amb això l'home viuria molt més del que desitja, o viuria per sempre", + "span_start": 1023, + "span_end": 1252, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Església ortodoxa etíop.", + "span_text": "Al Llibre d'Henoc: (llibre que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però considerat apòcrif per altres esglésies cristianes)", + "span_start": 1254, + "span_end": 1392, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Altres esglésies cristianes.", + "span_text": "Al Llibre d'Henoc: (llibre que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però considerat apòcrif per altres esglésies cristianes)", + "span_start": 1254, + "span_end": 1392, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "esmentaria aquest relat més detalladament, comptant a més el tipus de càstig que van patir aquests éssers i els seus fills.\nEn unir la història d'ambdós textos es dona a entendre que el càstig d'aquests àngels s'hauria realitzat després de la creació de l'home", + "span_start": 1473, + "span_end": 1733, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè no tenien companyia femenina i perquè els elohim els havien enviat per ensenyar a la humanitat la veritat i la justícia.", + "span_text": "En aquest llibre es parla que aquests éssers eren gegants que havien baixat a la Terra perquè no tenien companyia femenina. Els elohim els havien enviat a la terra per ensenyar a la humanitat la veritat i la justícia", + "span_start": 2661, + "span_end": 2877, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_417", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Esteve de Bizanci...", + "story": "Esteve de Bizanci (en grec: Stephanus Byzantinus, Στέφανος Βυζάντιος) fou un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del segle vi. Era gramàtic i vivia a Constantinoble, amb seguretat després del regnat d'Arcadi i Honori (423) i abans del de Justinià II (iniciat el 685). Això és gairebé tot el que se sap de la seva vida. Fou autor d'un important diccionari geogràfic titulat Ethnica (Ἐθνικά). El treball és d'un valor enorme pel que fa a informació geogràfica, mitològica i religiosa sobre l'antiga Grècia. Del diccionari, només en sobreviuen uns escassos fragments, però es conserven epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble. Hermolaos dedica el seu epítom a Justinià. Si bé no és clar si es refereix a Justinià I o Justinià II, emperadors amb aquest nom, sembla probable que Esteve visqués a la primera meitat del segle vi, sota el mandat de Justinià I. L'edició moderna estàndard és la d'August Meineke (1849), i per convenció, les referències al diccionari usen els números de pàgina del text de Meineke. La primera edició moderna del treball va ser la publicada per la impremta Aldina el 1502.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant quin segle va transcórrer la seva vida?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On habitava?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan, exactament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Se'n saben moltes coses d'aquest personatge?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina obra se li atribueix?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina és la importància d'aquesta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I s'ha conservat íntegre?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què se n'ha preservat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per qui va escriure aquests epítoms Hermolaus?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Se sap del cert a quin Justinià es referia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S'intueix que es referia a un dels dos, però?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aquesta obra s'ha editat en l'actualitat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ja se n'havia fet alguna anteriorment, en temps moderns?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "D'Esteve de Bizanci.", + "span_text": "Esteve de Bizanci", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou geògraf i lexicògraf.", + "span_text": "Esteve de Bizanci (en grec: Stephanus Byzantinus, Στέφανος Βυζάντιος) fou un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del segle vi", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant el segle vi.", + "span_text": "fou un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del segle vi", + "span_start": 70, + "span_end": 124, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Constantinoble.", + "span_text": "vivia a Constantinoble", + "span_start": 141, + "span_end": 163, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Després del regnat d'Arcadi i Honori (423) i abans del de Justinià II (iniciat el 685).", + "span_text": "vivia a Constantinoble, amb seguretat després del regnat d'Arcadi i Honori (423) i abans del de Justinià II (iniciat el 685)", + "span_start": 141, + "span_end": 265, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Això és gairebé tot el que se sap de la seva vida", + "span_start": 267, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un important diccionari geogràfic titulat Ethnica.", + "span_text": "Fou autor d'un important diccionari geogràfic titulat Ethnica", + "span_start": 318, + "span_end": 379, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És d'un valor enorme pel que fa a informació geogràfica, mitològica i religiosa sobre l'antiga Grècia.", + "span_text": "El treball és d'un valor enorme pel que fa a informació geogràfica, mitològica i religiosa sobre l'antiga Grècia", + "span_start": 390, + "span_end": 502, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Del diccionari, només en sobreviuen uns escassos fragments", + "span_start": 504, + "span_end": 562, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble.", + "span_text": "es conserven epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble", + "span_start": 569, + "span_end": 643, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per Justinià.", + "span_text": "es conserven epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble. Hermolaos dedica el seu epítom a Justinià", + "span_start": 569, + "span_end": 686, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Si bé no és clar si es refereix a Justinià I o Justinià II", + "span_start": 688, + "span_end": 746, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sembla probable que Esteve visqués a la primera meitat del segle vi, sota el mandat de Justinià I.", + "span_start": 775, + "span_end": 873, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'edició moderna estàndard és la d'August Meineke (1849)", + "span_start": 874, + "span_end": 930, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La primera edició moderna del treball va ser la publicada per la impremta Aldina el 1502", + "span_start": 1027, + "span_end": 1115, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "D'Esteve de Bizanci.", + "span_text": "Esteve de Bizanci", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou geògraf i lexicògraf.", + "span_text": "Esteve de Bizanci (en grec: Stephanus Byzantinus, Στέφανος Βυζάντιος) fou un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del segle vi", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant el segle vi.", + "span_text": "fou un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del segle vi", + "span_start": 70, + "span_end": 124, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Constantinoble.", + "span_text": "vivia a Constantinoble", + "span_start": 141, + "span_end": 163, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Després del regnat d'Arcadi i Honori (423) i abans del de Justinià II (iniciat el 685).", + "span_text": "vivia a Constantinoble, amb seguretat després del regnat d'Arcadi i Honori (423) i abans del de Justinià II (iniciat el 685)", + "span_start": 141, + "span_end": 265, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Això és gairebé tot el que se sap de la seva vida", + "span_start": 267, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un important diccionari geogràfic titulat Ethnica.", + "span_text": "Fou autor d'un important diccionari geogràfic titulat Ethnica", + "span_start": 318, + "span_end": 379, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És d'un valor enorme pel que fa a informació geogràfica, mitològica i religiosa sobre l'antiga Grècia.", + "span_text": "El treball és d'un valor enorme pel que fa a informació geogràfica, mitològica i religiosa sobre l'antiga Grècia", + "span_start": 390, + "span_end": 502, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Del diccionari, només en sobreviuen uns escassos fragments", + "span_start": 504, + "span_end": 562, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble.", + "span_text": "es conserven epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble", + "span_start": 569, + "span_end": 643, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per Justinià.", + "span_text": "es conserven epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble. Hermolaos dedica el seu epítom a Justinià", + "span_start": 569, + "span_end": 686, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Si bé no és clar si es refereix a Justinià I o Justinià II", + "span_start": 688, + "span_end": 746, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sembla probable que Esteve visqués a la primera meitat del segle vi, sota el mandat de Justinià I.", + "span_start": 775, + "span_end": 873, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'edició moderna estàndard és la d'August Meineke (1849)", + "span_start": 874, + "span_end": 930, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La primera edició moderna del treball va ser la publicada per la impremta Aldina el 1502", + "span_start": 1027, + "span_end": 1115, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'Esteve de Bizanci.", + "span_text": "Esteve de Bizanci", + "span_start": 0, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou geògraf i lexicògraf.", + "span_text": "Esteve de Bizanci (en grec: Stephanus Byzantinus, Στέφανος Βυζάντιος) fou un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del segle vi", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant el segle vi.", + "span_text": "fou un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del segle vi", + "span_start": 70, + "span_end": 124, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Constantinoble.", + "span_text": "vivia a Constantinoble", + "span_start": 141, + "span_end": 163, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Després del regnat d'Arcadi i Honori (423) i abans del de Justinià II (iniciat el 685).", + "span_text": "vivia a Constantinoble, amb seguretat després del regnat d'Arcadi i Honori (423) i abans del de Justinià II (iniciat el 685)", + "span_start": 141, + "span_end": 265, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Això és gairebé tot el que se sap de la seva vida", + "span_start": 267, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un important diccionari geogràfic titulat Ethnica.", + "span_text": "Fou autor d'un important diccionari geogràfic titulat Ethnica", + "span_start": 318, + "span_end": 379, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És d'un valor enorme pel que fa a informació geogràfica, mitològica i religiosa sobre l'antiga Grècia.", + "span_text": "El treball és d'un valor enorme pel que fa a informació geogràfica, mitològica i religiosa sobre l'antiga Grècia", + "span_start": 390, + "span_end": 502, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Del diccionari, només en sobreviuen uns escassos fragments", + "span_start": 504, + "span_end": 562, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble.", + "span_text": "es conserven epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble", + "span_start": 569, + "span_end": 643, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per Justinià.", + "span_text": "es conserven epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble. Hermolaos dedica el seu epítom a Justinià", + "span_start": 569, + "span_end": 686, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Si bé no és clar si es refereix a Justinià I o Justinià II", + "span_start": 688, + "span_end": 746, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "sembla probable que Esteve visqués a la primera meitat del segle vi, sota el mandat de Justinià I", + "span_start": 775, + "span_end": 872, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'edició moderna estàndard és la d'August Meineke (1849)", + "span_start": 874, + "span_end": 930, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La primera edició moderna del treball va ser la publicada per la impremta Aldina el 1502", + "span_start": 1027, + "span_end": 1115, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_76", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-77", + "story": "En aquell moment va sonar la veu aspra del pare.\n-Pareu ment, l'avi: aquí ve l'esborneiat!\nI de seguida es desplegà una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes. Les ones s'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort ruixat. La barca arrencà mig tombada.\n-I ara, l'avi- vaig exclamar. -¿Per què arrumbeu per enfora?\n-Convé salvar ses puntes- me contestà.\nLa mar, de primer arrasada i atuïda, se revenia, crestejant i enflocant-se, i apareixien en ella grosses depressions fugidores. Per dues o tres vegades el vent mancà i tornà a bufar. Vaig veure que la nuvolada de sol ixent se caragolava, esbadellant-se a grans esquerdes, per on s'atalaiava un cel verdelós. Aleshores entrà la llevantada amb totes les seves forces, acompanyada de boires rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua, passant com a fumarades de colossals xemeneies. I l'horitzó tornà a cloure les seves crétues i a ennegrir-se; i la pluja l'esvaí sota el seu vel gris i ratllat.\n-En popa, l'avi, en popa! Ja ens hem forejat prou. No perdem temps. Provem la derrota de Tossa- va dir el pare.\n", + "questions": [ + { + "input_text": "Què es va sentir?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com van actuar les onades?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I el vaixell?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va preguntar un personatge a l'altre?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui era l'altre personatge?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què li va respondre aquest?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El vent bufava sense parar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sortia el sol?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va irrompre en l'escena?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I què més?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb què compara metafòricament les boires?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De quin color es va tenyir el cel?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La pluja va persistir?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va suggerir el pare?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La veu aspra del pare.", + "span_text": "En aquell moment va sonar la veu aspra del pare", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es desplegà una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes.", + "span_text": "de seguida es desplegà una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes", + "span_start": 93, + "span_end": 209, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "S'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort ruixat.", + "span_text": "Les ones s'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort ruixat", + "span_start": 211, + "span_end": 292, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Arrencà mig tombat.", + "span_text": "La barca arrencà mig tombada", + "span_start": 294, + "span_end": 322, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què arrumbeu per enfora.", + "span_text": "-I ara, l'avi- vaig exclamar. -¿Per què arrumbeu per enfora?", + "span_start": 324, + "span_end": 384, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'avi.", + "span_text": "I ara, l'avi", + "span_start": 325, + "span_end": 337, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que convenia salvar ses puntes.", + "span_text": "-Convé salvar ses puntes- me contestà", + "span_start": 385, + "span_end": 422, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per dues o tres vegades el vent mancà i tornà a bufar", + "span_start": 552, + "span_end": 605, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vaig veure que la nuvolada de sol ixent se caragolava", + "span_start": 607, + "span_end": 660, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La llevantada.", + "span_text": "Aleshores entrà la llevantada amb totes les seves forces", + "span_start": 732, + "span_end": 788, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Boires rossegadisses.", + "span_text": "Aleshores entrà la llevantada amb totes les seves forces, acompanyada de boires rossegadisses", + "span_start": 732, + "span_end": 825, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb fumarades de colossals xemeneies.", + "span_text": "boires rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua, passant com a fumarades de colossals xemeneies", + "span_start": 805, + "span_end": 920, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Negre.", + "span_text": "l'horitzó tornà a cloure les seves crétues i a ennegrir-se", + "span_start": 924, + "span_end": 982, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'horitzó tornà a cloure les seves crétues i a ennegrir-se; i la pluja l'esvaí sota el seu vel gris i ratllat", + "span_start": 924, + "span_end": 1033, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que provessin la derrota de Tossa.", + "span_text": "Provem la derrota de Tossa- va dir el pare", + "span_start": 1104, + "span_end": 1146, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La veu aspra del pare.", + "span_text": "En aquell moment va sonar la veu aspra del pare", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es desplegà una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes.", + "span_text": "I de seguida es desplegà una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes", + "span_start": 91, + "span_end": 209, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "S'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort ruixat.", + "span_text": "Les ones s'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort ruixat", + "span_start": 211, + "span_end": 292, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Arrencà mig tombat.", + "span_text": "La barca arrencà mig tombada", + "span_start": 294, + "span_end": 322, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què arrumbeu per enfora.", + "span_text": "-I ara, l'avi- vaig exclamar. -¿Per què arrumbeu per enfora?", + "span_start": 324, + "span_end": 384, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'avi.", + "span_text": "I ara, l'avi", + "span_start": 325, + "span_end": 337, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Convé salvar ses puntes.", + "span_text": "-Convé salvar ses puntes- me contestà", + "span_start": 385, + "span_end": 422, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per dues o tres vegades el vent mancà i tornà a bufar", + "span_start": 552, + "span_end": 605, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vaig veure que la nuvolada de sol ixent se caragolava", + "span_start": 607, + "span_end": 660, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La llevantada.", + "span_text": "Aleshores entrà la llevantada amb totes les seves forces", + "span_start": 732, + "span_end": 788, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Boires rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua.", + "span_text": "Aleshores entrà la llevantada amb totes les seves forces, acompanyada de boires rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua", + "span_start": 732, + "span_end": 872, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb fumarades de colossals xemeneies.", + "span_text": "boires rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua, passant com a fumarades de colossals xemeneies", + "span_start": 805, + "span_end": 920, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Negre.", + "span_text": "l'horitzó tornà a cloure les seves crétues i a ennegrir-se", + "span_start": 924, + "span_end": 982, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'horitzó tornà a cloure les seves crétues i a ennegrir-se; i la pluja l'esvaí sota el seu vel gris i ratllat", + "span_start": 924, + "span_end": 1033, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Provem la derrota de Tossa.", + "span_text": "Provem la derrota de Tossa- va dir el pare", + "span_start": 1104, + "span_end": 1146, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La veu aspra del pare.", + "span_text": "En aquell moment va sonar la veu aspra del pare", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que es desplegà una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes.", + "span_text": "I de seguida es desplegà una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes", + "span_start": 91, + "span_end": 209, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "S'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort ruixat.", + "span_text": "Les ones s'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort ruixat", + "span_start": 211, + "span_end": 292, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Arrencà mig tombat.", + "span_text": "La barca arrencà mig tombada", + "span_start": 294, + "span_end": 322, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què arrumbeu per enfora.", + "span_text": "-I ara, l'avi- vaig exclamar. -¿Per què arrumbeu per enfora?", + "span_start": 324, + "span_end": 384, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'avi.", + "span_text": "I ara, l'avi", + "span_start": 325, + "span_end": 337, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que convenia salvar ses puntes.", + "span_text": "-Convé salvar ses puntes- me contestà", + "span_start": 385, + "span_end": 422, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Per dues o tres vegades el vent mancà i tornà a bufar", + "span_start": 552, + "span_end": 605, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vaig veure que la nuvolada de sol ixent se caragolava", + "span_start": 607, + "span_end": 660, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La llevantada.", + "span_text": "Aleshores entrà la llevantada amb totes les seves forces", + "span_start": 732, + "span_end": 788, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Boires rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua.", + "span_text": "acompanyada de boires rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua", + "span_start": 790, + "span_end": 872, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb fumarades de colossals xemeneies.", + "span_text": "boires rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua, passant com a fumarades de colossals xemeneies", + "span_start": 805, + "span_end": 920, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De negre.", + "span_text": "l'horitzó tornà a cloure les seves crétues i a ennegrir-se", + "span_start": 924, + "span_end": 982, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "horitzó tornà a cloure les seves crétues i a ennegrir-se; i la pluja l'esvaí sota el seu vel gris i ratllat", + "span_start": 926, + "span_end": 1033, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que provessin la derrota de Tossa.", + "span_text": "Provem la derrota de Tossa- va dir el pare", + "span_start": 1104, + "span_end": 1146, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_44", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Matusalem ", + "story": "En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem (en hebreu מְתוּשֶׁלַח בן-חֲנוֹךְ Mətûšālah ben Hănōk i en àrab متوشالح بن خنوخ Matuixalakh ibn Akhanukh) és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial.\nVa ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys. Segons una tradició apòcrifa jueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.\nDurant els set-cents vuitanta-dos anys més que va viure va engendrar altres fills i filles amb la seva esposa Edna (font apòcrifa) fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.\nDe tot el llinatge de descendència registrat a la Bíblia des d'Adam fins a Jesús, Matusalem és qui tingué una vida més llarga; és per això que en la cultura popular és sovint utilitzat com a exemple de vellesa.\nEls intèrprets bíblics asseguren que es pot entendre al text que va morir un any després de l'arribada del Diluvi universal. Els defensors del creacionisme, que propugnen una lectura literal de la Bíblia fins i tot han intentat explicar científicament aquesta edat avançada: abans del diluvi uns núvols de vapor (dels quals sortiria l'aigua) envoltaven la Terra i protegien els seus habitants de la llum ultraviolada i dels efectes de l'envelliment (no han tingut en compte altres factors de deteriorament a part del sol).\nEl Mite de la longevitat", + "questions": [ + { + "input_text": "En quin llibre surt el personatge de qui parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I qui és el personatge?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu progenitor?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I per què se'l coneix, a Matusalem?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va tenir descendència?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es deia el seu fill?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina edat tenia Matusalem quan Lèmec va néixer?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Lèmec també va ser pare?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què se'n diu del seu fill?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Matusalem va conèixer el seu nét?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com el van batejar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina profecia es va fer de la seva vida?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es menciona popularment Matusalem?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi ha algú que hagi intentat defensar la veracitat històrica de Matusalem?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "En el Gènesi.", + "span_text": "En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Matusalem.", + "span_text": "En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El profeta Henoc.", + "span_text": "és el fill del profeta Henoc", + "span_start": 137, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per ser la persona més longeva de tota la iconografia mundial.", + "span_text": "és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial", + "span_start": 137, + "span_end": 221, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va ser pare", + "span_start": 223, + "span_end": 234, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Lèmec.", + "span_text": "Va ser pare de Lèmec", + "span_start": 223, + "span_end": 243, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cent vuitanta-set anys.", + "span_text": "Va ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys", + "span_start": 223, + "span_end": 270, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Lèmec va tenir un fill", + "span_start": 308, + "span_end": 330, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven.", + "span_text": "Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven", + "span_start": 308, + "span_end": 436, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quan Matusalem va veure el nounat", + "span_start": 438, + "span_end": 471, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Noè.", + "span_text": "va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè", + "span_start": 473, + "span_end": 576, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.", + "span_text": "va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal", + "span_start": 612, + "span_end": 709, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és per això que en la cultura popular és sovint utilitzat com a exemple de vellesa", + "span_start": 1028, + "span_end": 1110, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els defensors del creacionisme, que propugnen una lectura literal de la Bíblia fins i tot han intentat explicar científicament aquesta edat avançada: abans del diluvi uns núvols de vapor (dels quals sortiria l'aigua) envoltaven la Terra i protegien els seus habitants de la llum ultraviolada i dels efectes de l'envelliment", + "span_start": 1237, + "span_end": 1560, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "En el Gènesi.", + "span_text": "En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Matusalem.", + "span_text": "En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El profeta Henoc.", + "span_text": "és el fill del profeta Henoc", + "span_start": 137, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per ser la persona més longeva de tota la iconografia mundial.", + "span_text": "és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial", + "span_start": 137, + "span_end": 221, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va ser pare", + "span_start": 223, + "span_end": 234, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Lèmec.", + "span_text": "Va ser pare de Lèmec", + "span_start": 223, + "span_end": 243, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cent vuitanta-set anys.", + "span_text": "Va ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys", + "span_start": 223, + "span_end": 270, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Lèmec va tenir un fill", + "span_start": 308, + "span_end": 330, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven.", + "span_text": "Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven", + "span_start": 308, + "span_end": 436, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quan Matusalem va veure el nounat", + "span_start": 438, + "span_end": 471, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Noè.", + "span_text": "va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè", + "span_start": 473, + "span_end": 576, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.", + "span_text": "va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal", + "span_start": 612, + "span_end": 709, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en la cultura popular és sovint utilitzat com a exemple de vellesa", + "span_start": 1044, + "span_end": 1110, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els defensors del creacionisme, que propugnen una lectura literal de la Bíblia fins i tot han intentat explicar científicament aquesta edat avançada: abans del diluvi uns núvols de vapor (dels quals sortiria l'aigua) envoltaven la Terra i protegien els seus habitants de la llum ultraviolada i dels efectes de l'envelliment", + "span_start": 1237, + "span_end": 1560, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En el Gènesi.", + "span_text": "En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Matusalem.", + "span_text": "En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El profeta Henoc.", + "span_text": "és el fill del profeta Henoc", + "span_start": 137, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per ser la persona més longeva de tota la iconografia mundial.", + "span_text": "és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial", + "span_start": 137, + "span_end": 221, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va ser pare", + "span_start": 223, + "span_end": 234, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Lèmec.", + "span_text": "Va ser pare de Lèmec", + "span_start": 223, + "span_end": 243, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cent vuitanta-set anys.", + "span_text": "Va ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys", + "span_start": 223, + "span_end": 270, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí", + "span_text": "Lèmec va tenir un fill", + "span_start": 308, + "span_end": 330, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven.", + "span_text": "Segons una tradició apòcrifa jueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven", + "span_start": 272, + "span_end": 436, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quan Matusalem va veure el nounat", + "span_start": 438, + "span_end": 471, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Noè.", + "span_text": "va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè", + "span_start": 473, + "span_end": 576, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que durant aquesta es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.", + "span_text": "va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universa", + "span_start": 612, + "span_end": 708, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en la cultura popular és sovint utilitzat com a exemple de vellesa", + "span_start": 1044, + "span_end": 1110, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els defensors del creacionisme, que propugnen una lectura literal de la Bíblia fins i tot han intentat explicar científicament aquesta edat avançada: abans del diluvi uns núvols de vapor (dels quals sortiria l'aigua) envoltaven la Terra i protegien els seus habitants de la llum ultraviolada i dels efectes de l'envelliment", + "span_start": 1237, + "span_end": 1560, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_907", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Carmen Noguera Valero ", + "story": "Carmen Noguera Valero, (València 1907 - Castelló de la Plana 7 de gener de 1974) va ser una mestra artesana i pintora de la burgesia.\nVa nàixer al barri valencià del Cabanyal. Quan tenia 15 anys, es va traslladar amb els seus pares, per motius polítics, a Castelló. Va rebre classes de pintura i dibuix a l'acadèmia del pintor Vicent Castell on va fer una estreta amistat amb la pintora castellonenca Matilde Segarra Gil, mare de Matilde i Josefina Salvador Segarra, i va impartir les classes amb altres pintores castellonenques com Carmen Palau, Elisa Agost i altres.\nEs va casar amb el metge Hipòlito Fabra Compte que va morir el maig de 1951. Va tenir dos fills, i després de quedar vídua, va reprendre l'activitat artística que havia abandonat per tenir cura de la família com estava establert socialment en aquella època. Des d'aquell moment ven tota la seua producció a la primera exposició de pintura que va fer per poder tirar endavant la família i de la qual encara es conserva el catàleg. La pintura va permetre d'aquesta manera el sosteniment econòmic de la família, cosa ben difícil per a una dona de l'època. Va establir la seua pròpia acadèmia al carrer Campoamor de Castelló i va donar classes a l'Escola d'Arts i Oficis, a la Secció Femenina i a l'alberg Argentina de Benicàssim, llocs on va tenir un nombrós alumnat femení.\nL'Ajuntament de Castelló ha posat el seu nom a un carrer de la ciutat com a homenatge a la seua tasca creadora.", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina ciutat va néixer Carme Noguera Valero?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I a quina va morir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui va ser?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan era adolescent, per quin motiu va haver de mudar-se a Castelló?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On es va formar acadèmicament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui coneixeria allà?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I amb quines altres artistes coincidiria?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va unir en matrimoni?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què Carme havia abandonat la seva professió en casar-se?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A què va recórrer per poder mantenir als seus fills?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Era difícil fer-ho ella sola en aquell temps?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Finalment, què va fundar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ser professora en altres centres?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què hi ha en honor seu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A València.", + "span_text": "Carmen Noguera Valero, (València 1907 - Castelló de la Plana 7 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Castelló de la Plana.", + "span_text": "Carmen Noguera Valero, (València 1907 - Castelló de la Plana 7 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mestra artesana i pintora de la burgesia.", + "span_text": "va ser una mestra artesana i pintora de la burgesia", + "span_start": 81, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per motius polítics.", + "span_text": "Quan tenia 15 anys, es va traslladar amb els seus pares, per motius polítics, a Castelló", + "span_start": 176, + "span_end": 264, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'acadèmia del pintor Vicent Castell.", + "span_text": "Va rebre classes de pintura i dibuix a l'acadèmia del pintor Vicent Castell", + "span_start": 266, + "span_end": 341, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Matilde Segarra Gil.", + "span_text": "on va fer una estreta amistat amb la pintora castellonenca Matilde Segarra Gil", + "span_start": 342, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Carmen Palau, Elisa Agost i altres.", + "span_text": "va impartir les classes amb altres pintores castellonenques com Carmen Palau, Elisa Agost i altres", + "span_start": 469, + "span_end": 567, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Hipòlito Fabra Compte.", + "span_text": "Es va casar amb el metge Hipòlito Fabra Compte", + "span_start": 569, + "span_end": 615, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per tenir cura de la família, com estava establert socialment en aquella època.", + "span_text": "després de quedar vídua, va reprendre l'activitat artística que havia abandonat per tenir cura de la família com estava establert socialment en aquella època", + "span_start": 669, + "span_end": 826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A la venda de tota la seua producció a la primera exposició de pintura que va fer.", + "span_text": "Des d'aquell moment ven tota la seua producció a la primera exposició de pintura que va fer per poder tirar endavant la família", + "span_start": 828, + "span_end": 955, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pintura va permetre d'aquesta manera el sosteniment econòmic de la família, cosa ben difícil per a una dona de l'època", + "span_start": 1000, + "span_end": 1121, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seua pròpia acadèmia.", + "span_text": "Va establir la seua pròpia acadèmia", + "span_start": 1123, + "span_end": 1158, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va donar classes a l'Escola d'Arts i Oficis, a la Secció Femenina i a l'alberg Argentina de Benicàssim", + "span_start": 1193, + "span_end": 1295, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un carrer de la ciutat de Castelló.", + "span_text": "L'Ajuntament de Castelló ha posat el seu nom a un carrer de la ciutat", + "span_start": 1342, + "span_end": 1411, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a homenatge a la seua tasca creadora.", + "span_text": "L'Ajuntament de Castelló ha posat el seu nom a un carrer de la ciutat com a homenatge a la seua tasca creadora", + "span_start": 1342, + "span_end": 1452, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A València.", + "span_text": "Carmen Noguera Valero, (València 1907 - Castelló de la Plana 7 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Castelló de la Plana.", + "span_text": "Carmen Noguera Valero, (València 1907 - Castelló de la Plana 7 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una mestra artesana i pintora de la burgesia.", + "span_text": "va ser una mestra artesana i pintora de la burgesia", + "span_start": 81, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per motius polítics.", + "span_text": "Quan tenia 15 anys, es va traslladar amb els seus pares, per motius polítics, a Castelló", + "span_start": 176, + "span_end": 264, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'acadèmia del pintor Vicent Castell.", + "span_text": "Va rebre classes de pintura i dibuix a l'acadèmia del pintor Vicent Castell", + "span_start": 266, + "span_end": 341, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la pintora castellonenca Matilde Segarra Gil.", + "span_text": "on va fer una estreta amistat amb la pintora castellonenca Matilde Segarra Gil", + "span_start": 342, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Carmen Palau, Elisa Agost i altres.", + "span_text": "va impartir les classes amb altres pintores castellonenques com Carmen Palau, Elisa Agost i altres", + "span_start": 469, + "span_end": 567, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el metge Hipòlito Fabra Compte.", + "span_text": "Es va casar amb el metge Hipòlito Fabra Compte", + "span_start": 569, + "span_end": 615, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per tenir cura de la família com estava establert socialment en aquella època.", + "span_text": "després de quedar vídua, va reprendre l'activitat artística que havia abandonat per tenir cura de la família com estava establert socialment en aquella època", + "span_start": 669, + "span_end": 826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va vendre tota la seua producció a la primera exposició de pintura que va fer.", + "span_text": "ven tota la seua producció a la primera exposició de pintura que va fer per poder tirar endavant la família", + "span_start": 848, + "span_end": 955, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el sosteniment econòmic de la família, cosa ben difícil per a una dona de l'època", + "span_start": 1040, + "span_end": 1121, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seua pròpia acadèmia.", + "span_text": "Va establir la seua pròpia acadèmia", + "span_start": 1123, + "span_end": 1158, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va donar classes a l'Escola d'Arts i Oficis, a la Secció Femenina i a l'alberg Argentina de Benicàssim", + "span_start": 1193, + "span_end": 1295, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un carrer de Castelló.", + "span_text": "L'Ajuntament de Castelló ha posat el seu nom a un carrer de la ciutat", + "span_start": 1342, + "span_end": 1411, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a homenatge a la seua tasca creadora.", + "span_text": "L'Ajuntament de Castelló ha posat el seu nom a un carrer de la ciutat com a homenatge a la seua tasca creadora", + "span_start": 1342, + "span_end": 1452, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A València.", + "span_text": "Carmen Noguera Valero, (València 1907 - Castelló de la Plana 7 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Castelló de la Plana.", + "span_text": "Carmen Noguera Valero, (València 1907 - Castelló de la Plana 7 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una mestra artesana i pintora de la burgesia.", + "span_text": "va ser una mestra artesana i pintora de la burgesia", + "span_start": 81, + "span_end": 132, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per motius polítics.", + "span_text": "Quan tenia 15 anys, es va traslladar amb els seus pares, per motius polítics, a Castelló", + "span_start": 176, + "span_end": 264, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'acadèmia del pintor Vicent Castell.", + "span_text": "Va rebre classes de pintura i dibuix a l'acadèmia del pintor Vicent Castell", + "span_start": 266, + "span_end": 341, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Matilde Segarra Gil.", + "span_text": "on va fer una estreta amistat amb la pintora castellonenca Matilde Segarra Gil", + "span_start": 342, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Carmen Palau i Elisa Agost.", + "span_text": "i va impartir les classes amb altres pintores castellonenques com Carmen Palau, Elisa Agost i altres", + "span_start": 467, + "span_end": 567, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Hipòlito Fabra Compte.", + "span_text": "Es va casar amb el metge Hipòlito Fabra Compte", + "span_start": 569, + "span_end": 615, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per tenir cura de la família tal com estava establert socialment en aquella època.", + "span_text": "i després de quedar vídua, va reprendre l'activitat artística que havia abandonat per tenir cura de la família com estava establert socialment en aquella època", + "span_start": 667, + "span_end": 826, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A vendre tota la seua producció a la primera exposició de pintura que va fer.", + "span_text": "Des d'aquell moment ven tota la seua producció a la primera exposició de pintura que va fer per poder tirar endavant la família", + "span_start": 828, + "span_end": 955, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pintura va permetre d'aquesta manera el sosteniment econòmic de la família, cosa ben difícil per a una dona de l'època", + "span_start": 1000, + "span_end": 1121, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seua pròpia acadèmia.", + "span_text": "Va establir la seua pròpia acadèmia", + "span_start": 1123, + "span_end": 1158, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i va donar classes a l'Escola d'Arts i Oficis, a la Secció Femenina i a l'alberg Argentina de Benicàssim", + "span_start": 1191, + "span_end": 1295, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un carrer de la ciutat de Castelló.", + "span_text": "L'Ajuntament de Castelló ha posat el seu nom a un carrer de la ciutat", + "span_start": 1342, + "span_end": 1411, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a homenatge a la seua tasca creadora.", + "span_text": "L'Ajuntament de Castelló ha posat el seu nom a un carrer de la ciutat com a homenatge a la seua tasca creadora", + "span_start": 1342, + "span_end": 1452, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_984", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Alonso-Cuevillas alliçona el PP al congrés espanyol i avisa l’estat que els tribunals internacionals poden intervenir", + "story": "Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, ha estat citat avui a la Comissió de Justícia del congrés espanyol perquè exposés la seva opinió sobre la reforma de la llei d'indults, que data del 1870 i que només s'ha modificat una vegada, el 1988. La nova llei es tramita ara a la cambra, arran d'una proposició del PSOE, que vol incloure excepcions en la concessió d'indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista. Però el PP ho ha volgut aprofitar per incloure'n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió. Alonso-Cuevillas ha dit que no hi estava pas d'acord, i ha fet una intervenció dura contra aquesta pretensió. ‘Al PP només li falta introduir al catàleg de delictes el de flora i fauna per dissimular que hi ha el de rebel·lió i sedició; volen limitar al mínim la possibilitat d'indults', ha declarat. ‘Això és intentar legislar ad hoc, i en un estat de dret no és admissible. Només us faltaria posar noms i cognoms a l'esmena. I aquesta cambra i l'estat no haurien de tancar la porta a la possibilitat de fer política, perquè algun dia pot haver-hi pronunciaments d'instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l'estat a fer política.' Això últim, ho ha dit en referència a la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l'1-O. Alonso-Cuevillas tampoc no avala l'esmena de Ciutadans, que demana d'excloure'n els delictes de terrorisme. ‘Aquests últims temps hem vist que hi ha una concepció vaga sobre què és terrorisme', ha manifestat. De fet, s'ha oposat a limitar els delictes que poden ser objecte d'indult. ‘L'indult és una facultat excepcional i serveix per a mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s'aplica a casos particulars.' En canvi, Alonso-Cuevillas creu que cal introduir més transparència a l'hora d'atorgar l'indult. Per exemple, ha apuntat que seria bo que el govern espanyol comuniqués prèviament a la Comissió de Justícia que vol atorgar un determinat indult i que, si la comissió ho acorda, algun representant hagi de comparèixer al congrés per explicar-ne els motius. ‘Més que retallar el catàleg de delictes, el criteri ha de ser que hi hagi més transparència', ha dit. Tampoc no veu bé que els informes que facin els tribunals sobre els indults hagin de ser vinculats, com preveu la llei actualment. ‘No és bo de posar els tribunals a fer política', ha manifestat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Jaume Alonso-Cuevillas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què ha hagut d’anar a la Comissió de Justícia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin any es va crear aquesta llei?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què hi vol afegir el PSOE?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I el PP?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per quina raó l’advocat de Puigdemont està en contra de la proposta del PP?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Segons ell, quin és l’objectiu del partit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin és el motiu que dona perquè facin més política la cambra i l’estat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A què ha fet menció?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tampoc està d’acord amb Ciutadans?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com defineix indult?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I què creu que és convenient?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diu que els tribunals i els indults no han d’estar relacionats?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'advocat de Carles Puigdemont.", + "span_text": "Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per exposar la seva opinió sobre la reforma de la llei d'indults.", + "span_text": "ha estat citat avui a la Comissió de Justícia del congrés espanyol perquè exposés la seva opinió sobre la reforma de la llei d'indults", + "span_start": 54, + "span_end": 188, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1870.", + "span_text": "la llei d'indults, que data del 1870", + "span_start": 171, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Excepcions en la concessió d'indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista.", + "span_text": "La nova llei es tramita ara a la cambra, arran d'una proposició del PSOE, que vol incloure excepcions en la concessió d'indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista", + "span_start": 256, + "span_end": 449, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió.", + "span_text": "el PP ho ha volgut aprofitar per incloure'n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió", + "span_start": 456, + "span_end": 661, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè està feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem.", + "span_text": "Però el PP ho ha volgut aprofitar per incloure'n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió. Alonso-Cuevillas ha dit que no hi estava pas d'acord", + "span_start": 451, + "span_end": 715, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Intentar legislar ad hoc.", + "span_text": "Això és intentar legislar ad hoc", + "span_start": 965, + "span_end": 997, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que algun dia pot haver-hi pronunciaments d'instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l'estat a fer política.", + "span_text": "I aquesta cambra i l'estat no haurien de tancar la porta a la possibilitat de fer política, perquè algun dia pot haver-hi pronunciaments d'instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l'estat a fer política", + "span_start": 1090, + "span_end": 1344, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l'1-O.", + "span_text": "Això últim, ho ha dit en referència a la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l'1-O", + "span_start": 1347, + "span_end": 1583, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Alonso-Cuevillas tampoc no avala l'esmena de Ciutadans", + "span_start": 1585, + "span_end": 1639, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè demana d'excloure'n els delictes de terrorisme.", + "span_text": "Alonso-Cuevillas tampoc no avala l'esmena de Ciutadans, que demana d'excloure'n els delictes de terrorisme", + "span_start": 1585, + "span_end": 1691, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una facultat excepcional i serveix per a mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s'aplica a casos particulars.", + "span_text": "L'indult és una facultat excepcional i serveix per a mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s'aplica a casos particulars", + "span_start": 1870, + "span_end": 2043, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Introduir més transparència a l'hora d'atorgar l'indult.", + "span_text": "Alonso-Cuevillas creu que cal introduir més transparència a l'hora d'atorgar l'indult", + "span_start": 2056, + "span_end": 2141, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tampoc no veu bé que els informes que facin els tribunals sobre els indults hagin de ser vinculats, com preveu la llei actualment", + "span_start": 2502, + "span_end": 2631, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè no és bo de posar els tribunals a fer política.", + "span_text": "No és bo de posar els tribunals a fer política", + "span_start": 2634, + "span_end": 2680, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'advocat de Carles Puigdemont.", + "span_text": "Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè ha d'exposar la seva opinió sobre la reforma de la llei d'indults.", + "span_text": "ha estat citat avui a la Comissió de Justícia del congrés espanyol perquè exposés la seva opinió sobre la reforma de la llei d'indults", + "span_start": 54, + "span_end": 188, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En 1870.", + "span_text": "la llei d'indults, que data del 1870", + "span_start": 171, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Excepcions en la concessió d'indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista.", + "span_text": "La nova llei es tramita ara a la cambra, arran d'una proposició del PSOE, que vol incloure excepcions en la concessió d'indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista", + "span_start": 256, + "span_end": 449, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió.", + "span_text": "el PP ho ha volgut aprofitar per incloure'n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió", + "span_start": 456, + "span_end": 661, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè està feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem.", + "span_text": "el PP ho ha volgut aprofitar per incloure'n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió. Alonso-Cuevillas ha dit que no hi estava pas d'acord", + "span_start": 456, + "span_end": 715, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Limitar al límit la possibilitat d'indults.", + "span_text": "volen limitar al mínim la possibilitat d'indults", + "span_start": 900, + "span_end": 948, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que algun dia pot haver-hi pronunciaments d'instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l'estat a fer política.", + "span_text": "aquesta cambra i l'estat no haurien de tancar la porta a la possibilitat de fer política, perquè algun dia pot haver-hi pronunciaments d'instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l'estat a fer política", + "span_start": 1092, + "span_end": 1344, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l'1-O.", + "span_text": "Això últim, ho ha dit en referència a la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l'1-O", + "span_start": 1347, + "span_end": 1583, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Alonso-Cuevillas tampoc no avala l'esmena de Ciutadans", + "span_start": 1585, + "span_end": 1639, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè demana d'excloure'n els delictes de terrorisme.", + "span_text": "Alonso-Cuevillas tampoc no avala l'esmena de Ciutadans, que demana d'excloure'n els delictes de terrorisme", + "span_start": 1585, + "span_end": 1691, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com una facultat excepcional i serveix per a mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s'aplica a casos particulars.", + "span_text": "L'indult és una facultat excepcional i serveix per a mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s'aplica a casos particulars", + "span_start": 1870, + "span_end": 2043, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Introduir més transparència a l'hora d'atorgar l'indult.", + "span_text": "Alonso-Cuevillas creu que cal introduir més transparència a l'hora d'atorgar l'indult", + "span_start": 2056, + "span_end": 2141, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tampoc no veu bé que els informes que facin els tribunals sobre els indults hagin de ser vinculats", + "span_start": 2502, + "span_end": 2600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè no és bo de posar els tribunals a fer política.", + "span_text": "No és bo de posar els tribunals a fer política", + "span_start": 2634, + "span_end": 2680, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'advocat de Carles Puigdemont.", + "span_text": "Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè exposés la seva opinió sobre la reforma de la llei d'indults.", + "span_text": "ha estat citat avui a la Comissió de Justícia del congrés espanyol perquè exposés la seva opinió sobre la reforma de la llei d'indults", + "span_start": 54, + "span_end": 188, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1870.", + "span_text": "la llei d'indults, que data del 1870", + "span_start": 171, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Excepcions en la concessió d'indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista.", + "span_text": "La nova llei es tramita ara a la cambra, arran d'una proposició del PSOE, que vol incloure excepcions en la concessió d'indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista", + "span_start": 256, + "span_end": 449, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió.", + "span_text": "Però el PP ho ha volgut aprofitar per incloure'n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió", + "span_start": 451, + "span_end": 661, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè està feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem.", + "span_text": "Però el PP ho ha volgut aprofitar per incloure'n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió. Alonso-Cuevillas ha dit que no hi estava pas d'acord", + "span_start": 451, + "span_end": 715, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Intentar legislar ad hoc.", + "span_text": "Això és intentar legislar ad hoc", + "span_start": 965, + "span_end": 997, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè algun dia pot haver-hi pronunciaments d'instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l'estat a fer política.", + "span_text": "I aquesta cambra i l'estat no haurien de tancar la porta a la possibilitat de fer política, perquè algun dia pot haver-hi pronunciaments d'instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l'estat a fer política", + "span_start": 1090, + "span_end": 1344, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l'1-O.", + "span_text": "Això últim, ho ha dit en referència a la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l'1-O", + "span_start": 1347, + "span_end": 1583, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Alonso-Cuevillas tampoc no avala l'esmena de Ciutadans", + "span_start": 1585, + "span_end": 1639, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Demana d'excloure'n els delictes de terrorisme.", + "span_text": "tampoc no avala l'esmena de Ciutadans, que demana d'excloure'n els delictes de terrorisme", + "span_start": 1602, + "span_end": 1691, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que és una facultat excepcional i serveix per a mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s'aplica a casos particulars.", + "span_text": "L'indult és una facultat excepcional i serveix per a mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s'aplica a casos particulars", + "span_start": 1870, + "span_end": 2043, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Introduir més transparència a l'hora d'atorgar l'indult.", + "span_text": "Alonso-Cuevillas creu que cal introduir més transparència a l'hora d'atorgar l'indult", + "span_start": 2056, + "span_end": 2141, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tampoc no veu bé que els informes que facin els tribunals sobre els indults hagin de ser vinculats", + "span_start": 2502, + "span_end": 2600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No és bo de posar els tribunals a fer política.", + "span_text": "‘No és bo de posar els tribunals a fer política', ha manifestat", + "span_start": 2633, + "span_end": 2696, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_919", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Jofré d'Estrasburg...", + "story": "Jofré d'Estrasburg o Gaufred d'Estrasburg, en alemany Gottfried von Strassburg (vers 1170 – 1215), va ser un trobador i poeta èpic en alemany, conegut com a autor del poema inacabat Tristany (en alemany Tristan (Gottfried von Straßburg)), el magistral llenguatge del qual despertà ja l'admiració dels seus contemporanis. És també autor d'alguns poemes conservats en el Còdex Manesse.\nNo se sap gairebé res de la vida de la seva vida, llevat del seu nom i de la seva condició d'autor. Tanmateix el seu nom (von Strassburg) i els trets dialectals que es troben en la seva obra situen el seu lloc d'origen a Alsàcia. Disposà d'una bona educació tal com es demostra en la seva obra, però no sembla que fos religiós ni tampoc que fos cavaller.\nTristan und Isolde va ser escrita entre 1200 i 1210. Sembla que l'obra restà incompleta degut a la mort del seu autor. El text ens ha arribat a través d'onze manuscrits complets dels quals dos són del segle xiii i quatre del segle xiv, així com d'uns 14 fragments. Alguns poetes del segle XIV intentaren de completar l'obra. El tema central, l'amor de Tristany envers la casada Isolda, a causa d'un misteriós filtre d'amor, ja era conegut: procedia, tal com altres episodis de l'obra, de la regió celtico-irlandesa del redós de l'any 800 i fou tractat per gran nombre d'escriptors anteriors a Jofré. Aquest no canvià el tema, però li donà un fons místic i ètic. Tampoc renuncià al filtre d'amor, que només podia justificar el tema en l'ambient de la cort de llavors, però situà l'amor de Tristany i Isolda al marge i per sobre del fet de la transgressió de la moral en el sentit cristià.\nUn punt culminant de l'epopeia és la descripció de la minnegrotte (gruta de l'amor), un lloc misteriós on l'arquitectura i els materials empleats són al·legories de l'amor. Aquesta minnegrotte és la primera al·legoria profana en llengua alemanya. Friedrich Ranke, investigador de Jofré, hi veu una analogia del temple cristià, i Jurgen Schwietering hi troba un antecedent en el palau i llit de rei Salomó d'Israel. El que Jofré faci valor absolut de l'amor i el transposi en l'infinit, en el diví, ha fet que alguns investigadors donin una valoració dualista de l'obra. Així, per exemple, trobem en Karl Lachmann una sobrevaloració del cantó estètic i una infravaloració del cantó ètic de Tristany. La investigació actual intenta interpretar la concepció amorosa de Jofré, al marge dels judicis valoratius i partint del contingut intrínsec de l'obra", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb quins altres noms es coneix a Jofré d’Estrasburg?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva obra més important?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tenim avui en dia molta informació sobre la seva biografia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com sabem que pot haver nascut a Alsàcia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va poder estudiar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan es va elaborar l’obra Tristany i Isolda?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què no va ser acabada?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com està composta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sobre què va?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per quina raó ja es coneixia aquesta història?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Però, com ho modifica Jofré?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què significa l'escena de la minnegrotte per a la literatura alemanya?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què creu Jurgen Schwietering que fa referència?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què hi ha experts que creuen que a l’obra hi ha un punt dualista?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amb els de Gaufred d'Estrasburg i Gottfried von Strassburg.", + "span_text": "Jofré d'Estrasburg o Gaufred d'Estrasburg, en alemany Gottfried von Strassburg", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un trobador i poeta èpic en alemany.", + "span_text": "va ser un trobador i poeta èpic en alemany", + "span_start": 99, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tristany.", + "span_text": "conegut com a autor del poema inacabat Tristany", + "span_start": 143, + "span_end": 190, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No se sap gairebé res de la vida de la seva vida, llevat del seu nom i de la seva condició d'autor", + "span_start": 384, + "span_end": 482, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pel seu nom (von Strassburg) i els trets dialectals que es troben en la seva obra.", + "span_text": "Tanmateix el seu nom (von Strassburg) i els trets dialectals que es troben en la seva obra situen el seu lloc d'origen a Alsàcia", + "span_start": 484, + "span_end": 612, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Disposà d'una bona educació", + "span_start": 614, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre el 1200 i el 1210.", + "span_text": "Tristan und Isolde va ser escrita entre 1200 i 1210", + "span_start": 739, + "span_end": 790, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Degut a la mort del seu autor.", + "span_text": "Sembla que l'obra restà incompleta degut a la mort del seu autor", + "span_start": 792, + "span_end": 856, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb onze manuscrits complets i 14 fragments.", + "span_text": "El text ens ha arribat a través d'onze manuscrits complets dels quals dos són del segle xiii i quatre del segle xiv, així com d'uns 14 fragments", + "span_start": 858, + "span_end": 1002, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sobre l'amor de Tristany envers la casada Isolda.", + "span_text": "El tema central, l'amor de Tristany envers la casada Isolda", + "span_start": 1064, + "span_end": 1123, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè procedia, tal com altres episodis de l'obra, de la regió celtico-irlandesa del redós de l'any 800 i també fou tractat per gran nombre d'escriptors anteriors a Jofré.", + "span_text": "El tema central, l'amor de Tristany envers la casada Isolda, a causa d'un misteriós filtre d'amor, ja era conegut: procedia, tal com altres episodis de l'obra, de la regió celtico-irlandesa del redós de l'any 800 i fou tractat per gran nombre d'escriptors anteriors a Jofré", + "span_start": 1064, + "span_end": 1337, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Li donà un fons místic i ètic i situà l'amor de Tristany i Isolda al marge i per sobre del fet de la transgressió de la moral en el sentit cristià.", + "span_text": "Tampoc renuncià al filtre d'amor, que només podia justificar el tema en l'ambient de la cort de llavors, però situà l'amor de Tristany i Isolda al marge i per sobre del fet de la transgressió de la moral en el sentit cristià", + "span_start": 1401, + "span_end": 1625, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "És la primera al·legoria profana en llengua alemanya.", + "span_text": "Aquesta minnegrotte és la primera al·legoria profana en llengua alemanya", + "span_start": 1800, + "span_end": 1872, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al palau i llit de rei Salomó d'Israel.", + "span_text": "Jurgen Schwietering hi troba un antecedent en el palau i llit de rei Salomó d'Israel", + "span_start": 1956, + "span_end": 2040, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel fet que Jofré faci valor absolut de l'amor i el transposi en l'infinit, en el diví.", + "span_text": "El que Jofré faci valor absolut de l'amor i el transposi en l'infinit, en el diví, ha fet que alguns investigadors donin una valoració dualista de l'obra", + "span_start": 2042, + "span_end": 2195, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Gaufred d'Estrasburg i Gottfried von Strassburg.", + "span_text": "Jofré d'Estrasburg o Gaufred d'Estrasburg, en alemany Gottfried von Strassburg", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un trobador i poeta èpic en alemany.", + "span_text": "va ser un trobador i poeta èpic en alemany", + "span_start": 99, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El poema inacabat Tristany.", + "span_text": "conegut com a autor del poema inacabat Tristany (en alemany Tristan (Gottfried von Straßburg)), el magistral llenguatge del qual despertà ja l'admiració dels seus contemporanis", + "span_start": 143, + "span_end": 319, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No se sap gairebé res de la vida de la seva vida", + "span_start": 384, + "span_end": 432, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu nom (von Strassburg) i els trets dialectals que es troben en la seva obra situen el seu lloc d'origen a Alsàcia.", + "span_text": "Tanmateix el seu nom (von Strassburg) i els trets dialectals que es troben en la seva obra situen el seu lloc d'origen a Alsàcia", + "span_start": 484, + "span_end": 612, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Disposà d'una bona educació", + "span_start": 614, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre 1200 i 1210.", + "span_text": "Tristan und Isolde va ser escrita entre 1200 i 1210", + "span_start": 739, + "span_end": 790, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per la mort del seu autor.", + "span_text": "Sembla que l'obra restà incompleta degut a la mort del seu autor", + "span_start": 792, + "span_end": 856, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per onze manuscrits complets i 14 fragments.", + "span_text": "El text ens ha arribat a través d'onze manuscrits complets dels quals dos són del segle xiii i quatre del segle xiv, així com d'uns 14 fragments", + "span_start": 858, + "span_end": 1002, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'amor de Tristany envers la casada Isolda.", + "span_text": "El tema central, l'amor de Tristany envers la casada Isolda", + "span_start": 1064, + "span_end": 1123, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè procedia, tal com altres episodis de l'obra, de la regió celtico-irlandesa del redós de l'any 800 i també fou tractat per gran nombre d'escriptors anteriors a Jofré.", + "span_text": "El tema central, l'amor de Tristany envers la casada Isolda, a causa d'un misteriós filtre d'amor, ja era conegut: procedia, tal com altres episodis de l'obra, de la regió celtico-irlandesa del redós de l'any 800 i fou tractat per gran nombre d'escriptors anteriors a Jofré", + "span_start": 1064, + "span_end": 1337, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Li donà un fons místic i ètic i situà l'amor de Tristany i Isolda al marge i per sobre del fet de la transgressió de la moral en el sentit cristià.", + "span_text": "Aquest no canvià el tema, però li donà un fons místic i ètic. Tampoc renuncià al filtre d'amor, que només podia justificar el tema en l'ambient de la cort de llavors, però situà l'amor de Tristany i Isolda al marge i per sobre del fet de la transgressió de la moral en el sentit cristià", + "span_start": 1339, + "span_end": 1625, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "És la primera al·legoria profana en aquesta llengua.", + "span_text": "Aquesta minnegrotte és la primera al·legoria profana en llengua alemanya", + "span_start": 1800, + "span_end": 1872, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi troba un antecedent en el palau i llit de rei Salomó d'Israel.", + "span_text": "Jurgen Schwietering hi troba un antecedent en el palau i llit de rei Salomó d'Israel", + "span_start": 1956, + "span_end": 2040, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè Jofré fa valor absolut de l'amor i el transposa en l'infinit, en el diví.", + "span_text": "El que Jofré faci valor absolut de l'amor i el transposi en l'infinit, en el diví, ha fet que alguns investigadors donin una valoració dualista de l'obra", + "span_start": 2042, + "span_end": 2195, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Amb els de Gaufred d'Estrasburg i Gottfried von Strassburg.", + "span_text": "Jofré d'Estrasburg o Gaufred d'Estrasburg, en alemany Gottfried von Strassburg", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un trobador i poeta èpic en alemany.", + "span_text": "va ser un trobador i poeta èpic en alemany", + "span_start": 99, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El poema Tristany.", + "span_text": "conegut com a autor del poema inacabat Tristany", + "span_start": 143, + "span_end": 190, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No se sap gairebé res de la vida de la seva vida, llevat del seu nom i de la seva condició d'autor", + "span_start": 384, + "span_end": 482, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pel seu nom i pels trets dialectals que es troben en la seva obra, que situen el seu lloc d'origen a Alsàcia.", + "span_text": "Tanmateix el seu nom (von Strassburg) i els trets dialectals que es troben en la seva obra situen el seu lloc d'origen a Alsàcia", + "span_start": 484, + "span_end": 612, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Disposà d'una bona educació", + "span_start": 614, + "span_end": 641, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre 1200 i 1210.", + "span_text": "Tristan und Isolde va ser escrita entre 1200 i 1210", + "span_start": 739, + "span_end": 790, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Degut a la mort del seu autor.", + "span_text": "embla que l'obra restà incompleta degut a la mort del seu autor", + "span_start": 793, + "span_end": 856, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'onze manuscrits i de 14 fragments.", + "span_text": "El text ens ha arribat a través d'onze manuscrits complets dels quals dos són del segle xiii i quatre del segle xiv, així com d'uns 14 fragments", + "span_start": 858, + "span_end": 1002, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sobre l'amor de Tristany envers la casada Isolda.", + "span_text": "El tema central, l'amor de Tristany envers la casada Isolda", + "span_start": 1064, + "span_end": 1123, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè procedia, tal com altres episodis de l'obra, de la regió celtico-irlandesa del redós de l'any 800 i fou tractat per gran nombre d'escriptors anteriors a Jofré.", + "span_text": "l'amor de Tristany envers la casada Isolda, a causa d'un misteriós filtre d'amor, ja era conegut: procedia, tal com altres episodis de l'obra, de la regió celtico-irlandesa del redós de l'any 800 i fou tractat per gran nombre d'escriptors anteriors a Jofré", + "span_start": 1081, + "span_end": 1337, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Li donà un fons místic i ètic, i situà l'amor de Tristany i Isolda al marge i per sobre del fet de la transgressió de la moral en el sentit cristià.", + "span_text": "Aquest no canvià el tema, però li donà un fons místic i ètic. Tampoc renuncià al filtre d'amor, que només podia justificar el tema en l'ambient de la cort de llavors, però situà l'amor de Tristany i Isolda al marge i per sobre del fet de la transgressió de la moral en el sentit cristià", + "span_start": 1339, + "span_end": 1625, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "És la primera al·legoria profana en llengua alemanya.", + "span_text": "Aquesta minnegrotte és la primera al·legoria profana en llengua alemanya", + "span_start": 1800, + "span_end": 1872, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Hi troba un antecedent en el palau i llit de rei Salomó d'Israel.", + "span_text": "i Jurgen Schwietering hi troba un antecedent en el palau i llit de rei Salomó d'Israel", + "span_start": 1954, + "span_end": 2040, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel fet que Jofré faci valor absolut de l'amor i el transposi en l'infinit, en el diví.", + "span_text": "El que Jofré faci valor absolut de l'amor i el transposi en l'infinit, en el diví, ha fet que alguns investigadors donin una valoració dualista de l'obra", + "span_start": 2042, + "span_end": 2195, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_paradís perdut_5", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "paradís perdut - III-1", + "story": "Com aquella quaresma de dejuni fou acomplida, i hagué saludats sos germans, Sant Brandan se'n muntà a la nau i començà a fer la via de Ponent. Ventura i cas fou que arribà a una illa d'un sant pare qui havia nom Joan. I prengué d'ell la benedicció i encara la prengué de tots els monjos qui eren amb ell. I arribà fins al cap d'aquella contrada on tenia son parentiu i no volgué veure ningú de la seua sang; ans se'n pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar oceana s'estenia. I descobrí una cala, corba com un arc, que de llavors ençà s'anomena la cambra de Sant Brandan. Aquest fou el lloc d'on després partí. I amb tots aquells monjos qui eren amb ell s'afanyà a l'obra, i féu un esquif molt fort i lleuger per anar per mar; el féu de llenyam i li donà la forma que tenien les naus d'aquella contrada, que hom anomena coca. I com fou ben acabada i afaisonada gentilment, de part de fora la cobrí tota de cuiro de bou i pintà-la de vermell i tapà bé les juntes del llenyam, i ho untà tot de mantega: nau i cuiro; per tal que fos més llisquívola; després hi posà vitualla per quaranta dies. I arborà en mig de la nau una antena i hi embarcà tot allò que s'és mester per navegar. I llavors comanà a sos germans que entrassen en la nau en lo nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit. Ells així ho compliren. I Sant Brandan romangué sol, dret i fosc en la ribera.\nLlavors Sant Brandan aixecà sos braços al cel per copsar-ne la benedicció, damunt la nau i aquells qui hi eren embarcats. La oració que digué, feia així:", + "questions": [ + { + "input_text": "Ja s’havia acabat la Quaresma?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I què va fer Sant Brandan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Cap a on es va dirigir?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què hi va trobar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquest els va consagrar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sant Brandan tenia ganes de veure als seus familiars?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per tant, què va fer?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin lloc té com a nom La cambra de Sant Brandan?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El sant va marxar des d’allà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina embarcació va construir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com era?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com s'anomenaven allà aquest tipus de nau?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va posar Brandan suficient menjar per a cinquanta dies?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com va dir als monjos que entressin?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Finalment, què va fer per beneir el vaixell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com aquella quaresma de dejuni fou acomplida", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se'n muntà a la nau.", + "span_text": "Sant Brandan se'n muntà a la nau", + "span_start": 76, + "span_end": 108, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La via de Ponent.", + "span_text": "i començà a fer la via de Ponent", + "span_start": 109, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una illa d'un sant pare qui havia nom Joan.", + "span_text": "Ventura i cas fou que arribà a una illa d'un sant pare qui havia nom Joan", + "span_start": 143, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I prengué d'ell la benedicció", + "span_start": 218, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "arribà fins al cap d'aquella contrada on tenia son parentiu i no volgué veure ningú de la seua sang", + "span_start": 307, + "span_end": 406, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar oceana s'estenia.", + "span_text": "ans se'n pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar oceana s'estenia", + "span_start": 408, + "span_end": 484, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una cala corba com un arc.", + "span_text": "descobrí una cala, corba com un arc, que de llavors ençà s'anomena la cambra de Sant Brandan", + "span_start": 488, + "span_end": 580, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest fou el lloc d'on després partí", + "span_start": 582, + "span_end": 619, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un esquif.", + "span_text": "I amb tots aquells monjos qui eren amb ell s'afanyà a l'obra, i féu un esquif", + "span_start": 621, + "span_end": 698, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De llenyam i amb la forma que tenien les naus d'aquella contrada.", + "span_text": "el féu de llenyam i li donà la forma que tenien les naus d'aquella contrada", + "span_start": 737, + "span_end": 812, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Coca.", + "span_text": "que hom anomena coca", + "span_start": 814, + "span_end": 834, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "hi posà vitualla per quaranta dies", + "span_start": 1065, + "span_end": 1099, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En lo nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit.", + "span_text": "comanà a sos germans que entrassen en la nau en lo nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit", + "span_start": 1199, + "span_end": 1292, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aixecà sos braços al cel.", + "span_text": "Llavors Sant Brandan aixecà sos braços al cel per copsar-ne la benedicció", + "span_start": 1373, + "span_end": 1446, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com aquella quaresma de dejuni fou acomplida", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Muntà a la nau.", + "span_text": "Sant Brandan se'n muntà a la nau", + "span_start": 76, + "span_end": 108, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Cap a la via de Ponent.", + "span_text": "Sant Brandan se'n muntà a la nau i començà a fer la via de Ponent", + "span_start": 76, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una illa d'un sant pare qui havia nom Joan.", + "span_text": "Ventura i cas fou que arribà a una illa d'un sant pare qui havia nom Joan", + "span_start": 143, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "prengué d'ell la benedicció", + "span_start": 220, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no volgué veure ningú de la seua sang", + "span_start": 369, + "span_end": 406, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Se'n pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar oceana s'estenia.", + "span_text": "ans se'n pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar oceana s'estenia", + "span_start": 408, + "span_end": 484, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una cala.", + "span_text": "descobrí una cala, corba com un arc, que de llavors ençà s'anomena la cambra de Sant Brandan", + "span_start": 488, + "span_end": 580, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest fou el lloc d'on després partí", + "span_start": 582, + "span_end": 619, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un esquif.", + "span_text": "féu un esquif molt fort i lleuger per anar per mar", + "span_start": 685, + "span_end": 735, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Molt fort i lleuger, de llenyam i amb la forma que tenien les naus d'aquella contrada.", + "span_text": "un esquif molt fort i lleuger per anar per mar; el féu de llenyam i li donà la forma que tenien les naus d'aquella contrada", + "span_start": 689, + "span_end": 812, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Coca.", + "span_text": "que hom anomena coca", + "span_start": 814, + "span_end": 834, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "hi posà vitualla per quaranta dies", + "span_start": 1065, + "span_end": 1099, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En lo nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit.", + "span_text": "comanà a sos germans que entrassen en la nau en lo nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit", + "span_start": 1199, + "span_end": 1292, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aixecà sos braços al cel.", + "span_text": "Sant Brandan aixecà sos braços al cel per copsar-ne la benedicció", + "span_start": 1381, + "span_end": 1446, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com aquella quaresma de dejuni fou acomplida", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se'n muntà a la nau.", + "span_text": "Sant Brandan se'n muntà a la nau i començà a fer la via de Ponent", + "span_start": 76, + "span_end": 141, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Cap a Ponent.", + "span_text": "i començà a fer la via de Ponent", + "span_start": 109, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una illa d'un sant pare qui havia nom Joan.", + "span_text": "arribà a una illa d'un sant pare qui havia nom Joan", + "span_start": 165, + "span_end": 216, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I prengué d'ell la benedicció i encara la prengué de tots els monjos qui eren amb ell", + "span_start": 218, + "span_end": 303, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "arribà fins al cap d'aquella contrada on tenia son parentiu i no volgué veure ningú de la seua sang", + "span_start": 307, + "span_end": 406, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Se'n pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar oceana s'estenia.", + "span_text": "ans se'n pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar oceana s'estenia", + "span_start": 408, + "span_end": 484, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una cala, corba com un arc.", + "span_text": "descobrí una cala, corba com un arc, que de llavors ençà s'anomena la cambra de Sant Brandan", + "span_start": 488, + "span_end": 580, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquest fou el lloc d'on després partí", + "span_start": 582, + "span_end": 619, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un esquif.", + "span_text": "aquells monjos qui eren amb ell s'afanyà a l'obra, i féu un esquif molt fort i lleuger per anar per mar", + "span_start": 632, + "span_end": 735, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De llenyam i amb la forma que tenien les naus d'aquella contrada.", + "span_text": "el féu de llenyam i li donà la forma que tenien les naus d'aquella contrada", + "span_start": 737, + "span_end": 812, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Coca.", + "span_text": "que hom anomena coca", + "span_start": 814, + "span_end": 834, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "després hi posà vitualla per quaranta dies", + "span_start": 1057, + "span_end": 1099, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En lo nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit.", + "span_text": "llavors comanà a sos germans que entrassen en la nau en lo nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit", + "span_start": 1191, + "span_end": 1292, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aixecà sos braços al cel.", + "span_text": "Llavors Sant Brandan aixecà sos braços al cel per copsar-ne la benedicció", + "span_start": 1373, + "span_end": 1446, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_413", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "The Washington Post: ‘Catalunya es veu a si mateixa com una nació-estat del futur’", + "story": "El diari nord-americà, The Washington Post, ha dedicat avui un article al procés independentista català amb el títol de ‘Catalunya es veu a si mateixa com una nació-estat del futur'. El periodista, Ishaan Tharoor, explica l'assistència massiva a l'última Diada després ‘d'anys de mobilitzacions, protestes i votacions simbòliques'. En aquest sentit, malgrat l'oposició de Madrid, ‘els polítics catalans aspiren a celebrar un referèndum oficial sobre la independència el 2017'. El diari cita en diverses ocasions al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que asseguren que el govern espanyol, per molt que s'enroqui, ‘no podrà evitar que Catalunya decideixi si vol ser un estat o no'. Tanmateix, Romeva afirma que el millor cas seria un ‘escenari a l'escocesa': una consulta acordada. Però admet que el govern en funcions a Madrid no està per la labor. ‘Nosaltres ens asseiem a la taula i diem que volem negociar amb el govern espanyol, però no hi ha ningú a l'altra banda'. ‘El que estem demanant és que Catalunya esdevingui un estat del segle XXI, no pas en un estat anacrònic del segle XIX o XX', diu Romeva En un context marcat pel Brexit i el creixement dels partits extremistes i populistes a la Unió Europea, Tharoor pregunta al conseller sobre els perills del nacionalisme en un moviment com l'independentisme. ‘Catalunya en si mateixa és una realitat multicultural. Ha estat sempre una terra de trànsit i acollida', respon Romeva. I afegeix: ‘Els refugiats i els emigrants formen part de l'ADN de la cultura i la societat catalana'.", + "questions": [ + { + "input_text": "De què es tracta The Washington Post?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin article ha publicat avui?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es diu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui és l’autor?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I què hi relata?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Explica el periodista la contradicció del govern central amb el moviment?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A quines figures polítiques menciona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els polítics estan segurs que l’estat espanyol no pot controlar la decisió que prengui Catalunya?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per quina opció es decanta Romeva?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Però, segons ell, per què no es pot dur a terme?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què no vol que sigui Catalunya?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quin moment es troba ara Europa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sobre què ha qüestionat Ishaan a Raül?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li contesta el conseller d’Afers Exteriors?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Afirma que la immigració forma part de Catalunya?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "D'un diari nord-americà.", + "span_text": "El diari nord-americà, The Washington Post", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un dedicat al procés independentista català.", + "span_text": "The Washington Post, ha dedicat avui un article al procés independentista català", + "span_start": 23, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Catalunya es veu a si mateixa com una nació-estat del futur.", + "span_text": "un article al procés independentista català amb el títol de ‘Catalunya es veu a si mateixa com una nació-estat del futur'", + "span_start": 60, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ishaan Tharoor.", + "span_text": "El periodista, Ishaan Tharoor, explica l'assistència massiva a l'última Diada", + "span_start": 183, + "span_end": 260, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'assistència massiva a l'última Diada després ‘d'anys de mobilitzacions, protestes i votacions simbòliques.", + "span_text": "Ishaan Tharoor, explica l'assistència massiva a l'última Diada després ‘d'anys de mobilitzacions, protestes i votacions simbòliques'", + "span_start": 198, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "malgrat l'oposició de Madrid", + "span_start": 350, + "span_end": 378, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.", + "span_text": "El diari cita en diverses ocasions al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont", + "span_start": 477, + "span_end": 608, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que asseguren que el govern espanyol, per molt que s'enroqui, ‘no podrà evitar que Catalunya decideixi si vol ser un estat o no'", + "span_start": 512, + "span_end": 738, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un escenari a l'escocesa, una consulta acordada.", + "span_text": "Romeva afirma que el millor cas seria un ‘escenari a l'escocesa': una consulta acordada", + "span_start": 751, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè el govern en funcions a Madrid no està per la labor.", + "span_text": "admet que el govern en funcions a Madrid no està per la labor", + "span_start": 845, + "span_end": 906, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un estat anacrònic del segle XIX o XX.", + "span_text": "‘El que estem demanant és que Catalunya esdevingui un estat del segle XXI, no pas en un estat anacrònic del segle XIX o XX', diu Romeva", + "span_start": 1030, + "span_end": 1165, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En un marcat pel Brexit i el creixement dels partits extremistes i populistes.", + "span_text": "En un context marcat pel Brexit i el creixement dels partits extremistes i populistes a la Unió Europea", + "span_start": 1166, + "span_end": 1269, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els perills del nacionalisme en un moviment com l'independentisme.", + "span_text": "Tharoor pregunta al conseller sobre els perills del nacionalisme en un moviment com l'independentisme", + "span_start": 1271, + "span_end": 1372, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que Catalunya en si mateixa és una realitat multicultural i que ha estat sempre una terra de trànsit i acollida.", + "span_text": "‘Catalunya en si mateixa és una realitat multicultural. Ha estat sempre una terra de trànsit i acollida', respon Romeva", + "span_start": 1374, + "span_end": 1493, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I afegeix: ‘Els refugiats i els emigrants formen part de l'ADN de la cultura i la societat catalana'", + "span_start": 1495, + "span_end": 1595, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És un diari nord-americà.", + "span_text": "El diari nord-americà, The Washington Post", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un dedicat al procés independentista català.", + "span_text": "The Washington Post, ha dedicat avui un article al procés independentista català", + "span_start": 23, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Catalunya es veu a si mateixa com una nació-estat del futur.", + "span_text": "un article al procés independentista català amb el títol de ‘Catalunya es veu a si mateixa com una nació-estat del futur'", + "span_start": 60, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ishaan Tharoor.", + "span_text": "El periodista, Ishaan Tharoor, explica l'assistència massiva a l'última Diada", + "span_start": 183, + "span_end": 260, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'assistència massiva a l'última Diada després d'anys de mobilitzacions, protestes i votacions simbòliques.", + "span_text": "El periodista, Ishaan Tharoor, explica l'assistència massiva a l'última Diada després ‘d'anys de mobilitzacions, protestes i votacions simbòliques'", + "span_start": 183, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest sentit, malgrat l'oposició de Madrid", + "span_start": 332, + "span_end": 378, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont.", + "span_text": "El diari cita en diverses ocasions al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont", + "span_start": 477, + "span_end": 608, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que asseguren que el govern espanyol, per molt que s'enroqui, ‘no podrà evitar que Catalunya decideixi si vol ser un estat o no'", + "span_start": 513, + "span_end": 738, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per una consulta acordada.", + "span_text": "Romeva afirma que el millor cas seria un ‘escenari a l'escocesa': una consulta acordada", + "span_start": 751, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè el govern en funcions a Madrid no està per la labor.", + "span_text": "Però admet que el govern en funcions a Madrid no està per la labor", + "span_start": 840, + "span_end": 906, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un estat anacrònic del segle XIX o XX.", + "span_text": "‘El que estem demanant és que Catalunya esdevingui un estat del segle XXI, no pas en un estat anacrònic del segle XIX o XX', diu Romeva", + "span_start": 1030, + "span_end": 1165, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En un context marcat pel Brexit i el creixement dels partits extremistes i populistes.", + "span_text": "En un context marcat pel Brexit i el creixement dels partits extremistes i populistes a la Unió Europea", + "span_start": 1166, + "span_end": 1269, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sobre els perills del nacionalisme en un moviment com l'independentisme.", + "span_text": "Tharoor pregunta al conseller sobre els perills del nacionalisme en un moviment com l'independentisme", + "span_start": 1271, + "span_end": 1372, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Catalunya en si mateixa és una realitat multicultural. Ha estat sempre una terra de trànsit i acollida.", + "span_text": "‘Catalunya en si mateixa és una realitat multicultural. Ha estat sempre una terra de trànsit i acollida', respon Romeva", + "span_start": 1374, + "span_end": 1493, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "afegeix: ‘Els refugiats i els emigrants formen part de l'ADN de la cultura i la societat catalana'", + "span_start": 1497, + "span_end": 1595, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'un diari nord-americà.", + "span_text": "El diari nord-americà, The Washington Post", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un sobre el procés independentista català.", + "span_text": "ha dedicat avui un article al procés independentista català", + "span_start": 44, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Catalunya es veu a si mateixa com una nació-estat del futur.", + "span_text": "un article al procés independentista català amb el títol de ‘Catalunya es veu a si mateixa com una nació-estat del futur'", + "span_start": 60, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ishaan Tharoor.", + "span_text": "El periodista, Ishaan Tharoor, explica l'assistència", + "span_start": 183, + "span_end": 235, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'assistència massiva a l'última Diada després d'anys de mobilitzacions, protestes i votacions simbòliques.", + "span_text": "Ishaan Tharoor, explica l'assistència massiva a l'última Diada després ‘d'anys de mobilitzacions, protestes i votacions simbòliques'", + "span_start": 198, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest sentit, malgrat l'oposició de Madrid", + "span_start": 332, + "span_end": 378, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont.", + "span_text": "El diari cita en diverses ocasions al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont", + "span_start": 477, + "span_end": 608, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que asseguren que el govern espanyol, per molt que s'enroqui, ‘no podrà evitar que Catalunya decideixi si vol ser un estat o no'", + "span_start": 610, + "span_end": 738, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per l'escenari a l'escocesa.", + "span_text": "Romeva afirma que el millor cas seria un ‘escenari a l'escocesa'", + "span_start": 751, + "span_end": 815, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè el govern en funcions a Madrid no està per la labor.", + "span_text": "Però admet que el govern en funcions a Madrid no està per la labor", + "span_start": 840, + "span_end": 906, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un estat anacrònic del segle XIX o XX.", + "span_text": "‘El que estem demanant és que Catalunya esdevingui un estat del segle XXI, no pas en un estat anacrònic del segle XIX o XX'", + "span_start": 1030, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Marcat pel Brexit i el creixement dels partits extremistes i populistes.", + "span_text": "En un context marcat pel Brexit i el creixement dels partits extremistes i populistes a la Unió Europea", + "span_start": 1166, + "span_end": 1269, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sobre els perills del nacionalisme en un moviment com l'independentisme.", + "span_text": "Tharoor pregunta al conseller sobre els perills del nacionalisme en un moviment com l'independentisme", + "span_start": 1271, + "span_end": 1372, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que Catalunya en si mateixa és una realitat multicultural, i ha estat sempre una terra de trànsit i acollida.", + "span_text": "‘Catalunya en si mateixa és una realitat multicultural. Ha estat sempre una terra de trànsit i acollida', respon Romeva", + "span_start": 1374, + "span_end": 1493, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "I afegeix: ‘Els refugiats i els emigrants formen part de l'ADN de la cultura i la societat catalana'", + "span_start": 1495, + "span_end": 1595, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Paulina_72", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Paulina - III-6", + "story": "* * *\nFeia molts dies que jo no havia vist els Buxareu. Aleshores al Cine Ideal hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin fi benèfic. Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al cinema. Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar passar els dos primers dijous; i el tercer recordo que s'esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet criminal va solucionar-me la tarda.\nAl punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple. Per remei vaig trobar una cadira buida, i m'adoní que seia al costat de la Lluïseta. Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament; passem per alt les tonteries que la Lluïseta i jo vàrem dir de primer moment, els compliments, etc.; i, per aguantar el caliu de la conversa, tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres ànimes.\nLa Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina. Aquesta dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el casament d'en Melrosada.\nEns trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia Paulina. La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu. Don Gaspar Melrosada no era res més que un professor tímid, encara. La tia Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable a la família. En Víctor Buxareu sabia perfectament tots els punts que calçava don Gaspar, però no vacil·là a fer-lo participant de les intimitats de la casa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què passava amb els Buxareu?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina oferta hi havia al Cine Ideal?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què el protagonista va haver de comprar-lo?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tot i això, hi va assistir els dos primers dijous?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I el tercer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què el va motivar a anar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estava el cine buit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al costat de qui va seure?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per quina raó el noi pot quedar en mal lloc?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què van haver de fer la Lluïseta i ell per mantenir la conversa?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobre què anava l’esdeveniment impressionant de la família de la Lluïseta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El matrimoni del Melrosada té relació amb la Paulina?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com qualifica el jove a la dona?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser ella qui va introduir el Melrosada als Buxareu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I en què va esdevenir Gaspar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que feia molts dies que ell no els havia vist.", + "span_text": "Feia molts dies que jo no havia vist els Buxareu", + "span_start": 6, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Hi havia un abonament de tres dijous per a un fi benèfic.", + "span_text": "al Cine Ideal hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin fi benèfic", + "span_start": 66, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè unes parentes que té varen posar-li la pistola al pit i li feren acceptar un cartronet que li permetia l'entrada al cinema.", + "span_text": "Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al cinema", + "span_start": 146, + "span_end": 271, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar passar els dos primers dijous", + "span_start": 273, + "span_end": 357, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i el tercer recordo que s'esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet criminal va solucionar-me la tarda", + "span_start": 359, + "span_end": 486, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic.", + "span_text": "el tercer recordo que s'esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic", + "span_start": 361, + "span_end": 435, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No, tot estava gairebé ple.", + "span_text": "Al punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple", + "span_start": 488, + "span_end": 538, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la Lluïseta.", + "span_text": "i m'adoní que seia al costat de la Lluïseta", + "span_start": 580, + "span_end": 623, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per no comprar a la canalla el paquet de confits.", + "span_text": "Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament", + "span_start": 625, + "span_end": 734, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dur un element exòtic a les seves ànimes.", + "span_text": "tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres ànimes", + "span_start": 878, + "span_end": 936, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobre la tia Paulina.", + "span_text": "La Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina", + "span_start": 938, + "span_end": 1055, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquesta dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el casament d'en Melrosada", + "span_start": 1057, + "span_end": 1150, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com una dona poderosa.", + "span_text": "Ens trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia Paulina", + "span_start": 1152, + "span_end": 1222, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu", + "span_start": 1224, + "span_end": 1332, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En amic, i després en ésser indispensable de la família Buxareu.", + "span_text": "La tia Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable a la família", + "span_start": 1402, + "span_end": 1487, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que feia molts dies que ell no els havia vist.", + "span_text": "Feia molts dies que jo no havia vist els Buxareu", + "span_start": 6, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Hi havia un abonament de tres dijous per a un fi benèfic.", + "span_text": "al Cine Ideal hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin fi benèfic", + "span_start": 66, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè unes parentes que té varen posar-li la pistola al pit i li feren acceptar un cartronet que li permetia l'entrada al cinema.", + "span_text": "Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al cinema", + "span_start": 146, + "span_end": 271, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar passar els dos primers dijous", + "span_start": 273, + "span_end": 357, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i el tercer recordo que s'esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet criminal va solucionar-me la tarda", + "span_start": 359, + "span_end": 486, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic.", + "span_text": "el tercer recordo que s'esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic", + "span_start": 361, + "span_end": 435, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No, tot estava gairebé ple.", + "span_text": "Al punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple", + "span_start": 488, + "span_end": 538, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la Lluïseta.", + "span_text": "i m'adoní que seia al costat de la Lluïseta", + "span_start": 580, + "span_end": 623, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per si no compra a la canalla el paquet de confits.", + "span_text": "Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament", + "span_start": 625, + "span_end": 734, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tingueren de dur-hi un element exòtic a les seves ànimes.", + "span_text": "per aguantar el caliu de la conversa, tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres ànimes", + "span_start": 840, + "span_end": 936, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobre la tia Paulina.", + "span_text": "La Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina", + "span_start": 938, + "span_end": 1055, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquesta dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el casament d'en Melrosada", + "span_start": 1057, + "span_end": 1150, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com una dona amb poder.", + "span_text": "Ens trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia Paulina", + "span_start": 1152, + "span_end": 1222, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu", + "span_start": 1224, + "span_end": 1332, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En amic i en ésser indispensable de la família Buxareu.", + "span_text": "La tia Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable a la família", + "span_start": 1402, + "span_end": 1487, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que feia molts dies que ell no els havia vist.", + "span_text": "Feia molts dies que jo no havia vist els Buxareu", + "span_start": 6, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un abonament de tres dijous per a un fi benèfic.", + "span_text": "al Cine Ideal hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin fi benèfic", + "span_start": 66, + "span_end": 144, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè unes parentes que té varen posar-li la pistola al pit.", + "span_text": "Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al cinema", + "span_start": 146, + "span_end": 271, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar passar els dos primers dijous", + "span_start": 273, + "span_end": 357, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i el tercer recordo que s'esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet criminal va solucionar-me la tarda", + "span_start": 359, + "span_end": 486, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic.", + "span_text": "i el tercer recordo que s'esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic", + "span_start": 359, + "span_end": 435, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Al punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple", + "span_start": 488, + "span_end": 538, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la Lluïseta.", + "span_text": "m'adoní que seia al costat de la Lluïseta", + "span_start": 582, + "span_end": 623, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per no comprar a la canalla el paquet de confits.", + "span_text": "Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament", + "span_start": 625, + "span_end": 734, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tingueren de dur-hi un element exòtic a les seves ànimes.", + "span_text": "per aguantar el caliu de la conversa, tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres ànimes", + "span_start": 840, + "span_end": 936, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sobre la tia Paulina.", + "span_text": "La Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina", + "span_start": 938, + "span_end": 1055, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquesta dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el casament d'en Melrosada", + "span_start": 1057, + "span_end": 1150, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De tenir poder.", + "span_text": "Ens trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia Paulina", + "span_start": 1152, + "span_end": 1222, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu", + "span_start": 1224, + "span_end": 1332, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En amic i en ésser indispensable de la família Buxareu.", + "span_text": "La tia Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable a la família", + "span_start": 1402, + "span_end": 1487, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1060", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Cuixart creu que l’opció de l’indult és ‘una falta de respecte al conjunt de la ciutadania’", + "story": "El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha dit que l'amnistia dels represaliats per l'1-O és ‘necessària per avançar' i que l'estat espanyol té l'oportunitat d'assumir que s'ha ‘equivocat' i ‘corregir una presó injusta'. En un article d'opinió en una publicació editada per l'entitat que reclama l'amnistia pels encausats per l'1-O, ha dit que l'opció de l'indult ‘és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania' perquè ‘mai no demanarem perdó per defensar drets humans en democràcia'. Òmnium reparteix avui 100.000 exemplars gratuïts sobre l'amnistia a diferents punts del país. Cuixart ha xifrat en 2.500 persones els represaliats per exercir o reivindicar drets des de 2017. Ha recordat que a Catalunya hi ha el consens del 80% de la ciutadania catalana que vol la fi de la repressió i la resolució democràtica del conflicte polític. El president d'Òmnium ha recordat les paraules que va dir durant el judici de l'1-O, ‘Ho tornarem a fer', i ha assegurat que tornarà a exercir els drets ‘sempre que calgui'. ‘Si hem entrat a la presó, no és per trobar la manera de sortir-ne, sinó per avançar en la lluita pels drets i les llibertats', ha apuntat. ‘En la conquesta del dret a l'autodeterminació, assumim les conseqüències dels nostres actes des de l'acció no violenta i amb tota la responsabilitat, com també fa el feminisme o l'ecologisme', ha reivindicat. Com ja ha fet en altres ocasions, Òmnium ha editat una publicació sota el títol ‘Amnistia Ara!' que amb diferents articles reclama l'amnistia. Al llarg d'aquest dijous es distribuiran 100.000 exemplars gratuïts en una cinquantena d'estacions de metro, tren i ferrocarril de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, i un centenar de punts d'arreu del país.", + "questions": [ + { + "input_text": "És Jordi Cuixart el capdavant de l’associació Òmnium Cultural?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I sobre l’estat espanyol?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Revista d’Òmnium, què opinen sobre l’opció d’indult?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha distribuït l’associació cultural?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Segons Cuixart, quin és el nombre de víctimes per voler reclamar els seus drets?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Més del 70% de la població catalana vol posar fi a això?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina frase va dir Jordi Cuixart al judici de l’1 d’Octubre?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I què ha afirmat ara?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Segons ell, quin és l'objectiu d'haver ingressat a la presó?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Creu que han de responsabilitzar-se de les repercussions del moviment?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què tracta Amnistia ara!?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quantes publicacions es repartiran?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que l'amnistia dels represaliats per l'1-O és necessària per avançar.", + "span_text": "Jordi Cuixart, ha dit que l'amnistia dels represaliats per l'1-O és ‘necessària per avançar'", + "span_start": 32, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que té l'oportunitat d'assumir que s'ha equivocat i corregir una presó injusta.", + "span_text": "i que l'estat espanyol té l'oportunitat d'assumir que s'ha ‘equivocat' i ‘corregir una presó injusta'", + "span_start": 125, + "span_end": 226, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania.", + "span_text": "En un article d'opinió en una publicació editada per l'entitat que reclama l'amnistia pels encausats per l'1-O, ha dit que l'opció de l'indult ‘és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania'", + "span_start": 228, + "span_end": 425, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè mai demanaran perdó per defensar drets humans en democràcia.", + "span_text": "que l'opció de l'indult ‘és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania' perquè ‘mai no demanarem perdó per defensar drets humans en democràcia'", + "span_start": 347, + "span_end": 497, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "100.000 exemplars gratuïts sobre l'amnistia a diferents punts del país.", + "span_text": "Òmnium reparteix avui 100.000 exemplars gratuïts sobre l'amnistia a diferents punts del país", + "span_start": 499, + "span_end": 591, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "2.500 persones.", + "span_text": "Cuixart ha xifrat en 2.500 persones els represaliats per exercir o reivindicar drets des de 2017", + "span_start": 593, + "span_end": 689, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha recordat que a Catalunya hi ha el consens del 80% de la ciutadania catalana que vol la fi de la repressió i la resolució democràtica del conflicte polític", + "span_start": 691, + "span_end": 848, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ho tornarem a fer.", + "span_text": "El president d'Òmnium ha recordat les paraules que va dir durant el judici de l'1-O, ‘Ho tornarem a fer'", + "span_start": 850, + "span_end": 954, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que tornarà a exercir els drets sempre que calgui.", + "span_text": "ha assegurat que tornarà a exercir els drets ‘sempre que calgui'", + "span_start": 958, + "span_end": 1022, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Avançar en la lluita pels drets i les llibertats.", + "span_text": "Si hem entrat a la presó, no és per trobar la manera de sortir-ne, sinó per avançar en la lluita pels drets i les llibertats", + "span_start": 1025, + "span_end": 1149, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En la conquesta del dret a l'autodeterminació, assumim les conseqüències dels nostres actes des de l'acció no violenta i amb tota la responsabilitat, com també fa el feminisme o l'ecologisme", + "span_start": 1165, + "span_end": 1355, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tracta d'una publicació que amb diferents articles reclama l'amnistia.", + "span_text": "una publicació sota el títol ‘Amnistia Ara!' que amb diferents articles reclama l'amnistia", + "span_start": 1425, + "span_end": 1515, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "100.000.", + "span_text": "Al llarg d'aquest dijous es distribuiran 100.000 exemplars gratuïts", + "span_start": 1517, + "span_end": 1584, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una cinquantena d'estacions de metro, tren i ferrocarril de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, i un centenar de punts d'arreu del país.", + "span_text": "es distribuiran 100.000 exemplars gratuïts en una cinquantena d'estacions de metro, tren i ferrocarril de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, i un centenar de punts d'arreu del país", + "span_start": 1542, + "span_end": 1721, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que l'amnistia dels represaliats per l'1-O és necessària per avançar.", + "span_text": "Jordi Cuixart, ha dit que l'amnistia dels represaliats per l'1-O és ‘necessària per avançar'", + "span_start": 32, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que té l'oportunitat d'assumir que s'ha equivocat i corregir una presó injusta.", + "span_text": "i que l'estat espanyol té l'oportunitat d'assumir que s'ha ‘equivocat' i ‘corregir una presó injusta'", + "span_start": 125, + "span_end": 226, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania.", + "span_text": "En un article d'opinió en una publicació editada per l'entitat que reclama l'amnistia pels encausats per l'1-O, ha dit que l'opció de l'indult ‘és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania'", + "span_start": 228, + "span_end": 425, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè mai no demanaran perdó per defensar drets humans en democràcia.", + "span_text": "l'opció de l'indult ‘és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania' perquè ‘mai no demanarem perdó per defensar drets humans en democràcia'", + "span_start": 351, + "span_end": 497, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "100.000 exemplars gratuïts sobre l'amnistia a diferents punts del país.", + "span_text": "Òmnium reparteix avui 100.000 exemplars gratuïts sobre l'amnistia a diferents punts del país", + "span_start": 499, + "span_end": 591, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "2.500 persones.", + "span_text": "Cuixart ha xifrat en 2.500 persones els represaliats per exercir o reivindicar drets des de 2017", + "span_start": 593, + "span_end": 689, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha recordat que a Catalunya hi ha el consens del 80% de la ciutadania catalana que vol la fi de la repressió i la resolució democràtica del conflicte polític", + "span_start": 691, + "span_end": 848, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ho tornarem a fer.", + "span_text": "El president d'Òmnium ha recordat les paraules que va dir durant el judici de l'1-O, ‘Ho tornarem a fer'", + "span_start": 850, + "span_end": 954, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que tornarà a exercir els drets sempre que calgui.", + "span_text": "ha assegurat que tornarà a exercir els drets ‘sempre que calgui'", + "span_start": 958, + "span_end": 1022, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Avançar en la lluita pels drets i les llibertats.", + "span_text": "Si hem entrat a la presó, no és per trobar la manera de sortir-ne, sinó per avançar en la lluita pels drets i les llibertats", + "span_start": 1025, + "span_end": 1149, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En la conquesta del dret a l'autodeterminació, assumim les conseqüències dels nostres actes des de l'acció no violenta i amb tota la responsabilitat, com també fa el feminisme o l'ecologisme", + "span_start": 1165, + "span_end": 1355, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "És una publicació que amb diferents articles reclama l'amnistia.", + "span_text": "una publicació sota el títol ‘Amnistia Ara!' que amb diferents articles reclama l'amnistia", + "span_start": 1425, + "span_end": 1515, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "100.000.", + "span_text": "Al llarg d'aquest dijous es distribuiran 100.000 exemplars gratuïts", + "span_start": 1517, + "span_end": 1584, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una cinquantena d'estacions de metro, tren i ferrocarril de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, i un centenar de punts d'arreu del país.", + "span_text": "es distribuiran 100.000 exemplars gratuïts en una cinquantena d'estacions de metro, tren i ferrocarril de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, i un centenar de punts d'arreu del país", + "span_start": 1542, + "span_end": 1721, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que l'amnistia dels represaliats per l'1-O és necessària per avançar.", + "span_text": "ha dit que l'amnistia dels represaliats per l'1-O és ‘necessària per avançar'", + "span_start": 47, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que té l'oportunitat d'assumir que s'ha equivocat i corregir una presó injusta.", + "span_text": "i que l'estat espanyol té l'oportunitat d'assumir que s'ha ‘equivocat' i ‘corregir una presó injusta'", + "span_start": 125, + "span_end": 226, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania.", + "span_text": "en una publicació editada per l'entitat que reclama l'amnistia pels encausats per l'1-O, ha dit que l'opció de l'indult ‘és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania'", + "span_start": 251, + "span_end": 425, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè mai no demanarem perdó per defensar drets humans en democràcia.", + "span_text": "‘és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania' perquè ‘mai no demanarem perdó per defensar drets humans en democràcia'", + "span_start": 371, + "span_end": 497, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "100.000 exemplars gratuïts sobre l'amnistia a diferents punts del país.", + "span_text": "Òmnium reparteix avui 100.000 exemplars gratuïts sobre l'amnistia a diferents punts del país", + "span_start": 499, + "span_end": 591, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "2.500 persones.", + "span_text": "Cuixart ha xifrat en 2.500 persones els represaliats per exercir o reivindicar drets des de 2017", + "span_start": 593, + "span_end": 689, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha recordat que a Catalunya hi ha el consens del 80% de la ciutadania catalana que vol la fi de la repressió i la resolució democràtica del conflicte polític", + "span_start": 691, + "span_end": 848, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ho tornarem a fer.", + "span_text": "El president d'Òmnium ha recordat les paraules que va dir durant el judici de l'1-O, ‘Ho tornarem a fer'", + "span_start": 850, + "span_end": 954, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que tornarà a exercir els drets sempre que calgui.", + "span_text": "i ha assegurat que tornarà a exercir els drets ‘sempre que calgui'", + "span_start": 956, + "span_end": 1022, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Avançar en la lluita pels drets i les llibertats.", + "span_text": "Si hem entrat a la presó, no és per trobar la manera de sortir-ne, sinó per avançar en la lluita pels drets i les llibertats", + "span_start": 1025, + "span_end": 1149, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘En la conquesta del dret a l'autodeterminació, assumim les conseqüències dels nostres actes des de l'acció no violenta i amb tota la responsabilitat, com també fa el feminisme o l'ecologisme', ha reivindicat", + "span_start": 1164, + "span_end": 1372, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una publicació que amb diferents articles reclama l'amnistia.", + "span_text": "una publicació sota el títol ‘Amnistia Ara!' que amb diferents articles reclama l'amnistia", + "span_start": 1425, + "span_end": 1515, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "100.000 exemplars.", + "span_text": "Al llarg d'aquest dijous es distribuiran 100.000 exemplars", + "span_start": 1517, + "span_end": 1575, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una cinquantena d'estacions de metro, tren i ferrocarril de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, i un centenar de punts d'arreu del país.", + "span_text": "100.000 exemplars gratuïts en una cinquantena d'estacions de metro, tren i ferrocarril de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, i un centenar de punts d'arreu del país", + "span_start": 1558, + "span_end": 1721, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_19", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-20", + "story": "-Sou viudo de temps?\n-Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho al tornar de viatge.\n-Ah, vatua!\n-Sí, va ser una cosa molt trista. Jo havia deixat a sa de casa, bona i eixerida. Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut, i llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!… Viuríem junts. Jo seria pescador… patró de barcada… Un bon descans. Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda. Ella tot això m'ho deia amb ets uis. ¡Que me'n deien, de coses, ets uis d'aquella dona! A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant» «-Prou, dona, prou.» ¡Sa sang de ses venes, li hauria donat, si me l'hagués demanada!… Ja saps que sóc de Blanes: oi? Sa nostra casa era a sa banda de mar, a un cap de sa platja; i així que vaig saltar en terra vaig fer via cap allà, amb tot de bones notícies a sa punta de sa llengua per a alegrar es cor de sa bona veia. Portava es diners a sa pitrera per ensenyar-los-hi de seguida: «-Mira, lo que hai gonyat!» A mig camí me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al diable, ses tafaneres! «-Sa teva dona està malalta», me varen dir. Jo vinga estirar es pas… i ja no sé què més m'enraonaren; fins que, quan vaig agafar es picador de sa porta, me varen dir, net i clar: «-Hereu Mauva, sa teva dona s'ès morta: la vàrem enterrar ans d'ahir.» I jo encara no m'ho creia. Me semblava que sentia es trepeig d'ella per dins… i pica que picaràs. Encara sento aquells trucs aquí, a sa boca des cor. Res: igual que picar a un sepulcre.", + "questions": [ + { + "input_text": "Des de quan fa que un dels personatges és vidu?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan se’n va assabentar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com estava la seva dona l’última vegada que la va veure?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què estava contenta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin va ser l’objectiu del viatge del vidu?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Seria el seu últim trajecte?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com la comparava quan se la imaginava vivint junts?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On es van acomiadar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li va demanar la muller?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D’on és Mauva?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I on vivien allà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan va arribar del viatge, què li volia mostrar a la dona?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De camí cap a casa, va voler passar de llarg de les seves veïnes?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Però aquestes què li van comentar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I quan estava a punt d’entrar a casa?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la seva reacció?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Des de fa vuit anys.", + "span_text": "-Sou viudo de temps?\n-Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al tornar de viatge.", + "span_text": "per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho al tornar de viatge", + "span_start": 27, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sa de casa, bona i eixerida.", + "span_text": "Jo havia deixat a sa de casa, bona i eixerida", + "span_start": 157, + "span_end": 203, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè, amb es dinerets que havien arreplegats, havien comprat una caseta i un llagut.", + "span_text": "Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut", + "span_start": 205, + "span_end": 312, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Guanyar unes peces de sardinals.", + "span_text": "jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals", + "span_start": 324, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!", + "span_start": 316, + "span_end": 408, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que sempre la tindria as seu costat com un àngel de sa gorda.", + "span_text": "Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda", + "span_start": 478, + "span_end": 565, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A sa llinda de sa porta.", + "span_text": "A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys", + "span_start": 655, + "span_end": 723, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li portés melons d'Alacant.", + "span_text": "i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant»", + "span_start": 724, + "span_end": 764, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Blanes.", + "span_text": "Ja saps que sóc de Blanes", + "span_start": 852, + "span_end": 877, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A sa banda de mar, a un cap de sa platja.", + "span_text": "Sa nostra casa era a sa banda de mar, a un cap de sa platja", + "span_start": 883, + "span_end": 942, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es diners.", + "span_text": "Portava es diners a sa pitrera per ensenyar-los-hi de seguida", + "span_start": 1088, + "span_end": 1149, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A mig camí me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al diable, ses tafaneres!", + "span_start": 1179, + "span_end": 1275, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que sa seva dona estava malalta.", + "span_text": "«-Sa teva dona està malalta», me varen dir", + "span_start": 1276, + "span_end": 1318, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que sa seva dona era morta i la varen enterrar ans d'ahir.", + "span_text": "fins que, quan vaig agafar es picador de sa porta, me varen dir, net i clar: «-Hereu Mauva, sa teva dona s'ès morta: la vàrem enterrar ans d'ahir.»", + "span_start": 1378, + "span_end": 1525, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Encara no s'ho creia i li semblava que sentia es trepeig d'ella per dins.", + "span_text": "I jo encara no m'ho creia. Me semblava que sentia es trepeig d'ella per dins", + "span_start": 1526, + "span_end": 1602, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Vuit anys.", + "span_text": "-Sou viudo de temps?\n-Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al tornar de viatge.", + "span_text": "per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho al tornar de viatge", + "span_start": 27, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sa de casa, bona i eixerida.", + "span_text": "Jo havia deixat a sa de casa, bona i eixerida", + "span_start": 157, + "span_end": 203, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè, amb es dinerets que havien arreplegats, havien comprat una caseta i un llagut.", + "span_text": "Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut", + "span_start": 205, + "span_end": 312, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Guanyar unes peces de sardinals.", + "span_text": "jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals", + "span_start": 324, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!", + "span_start": 316, + "span_end": 408, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que sempre la tindria as seu costat com un àngel de sa gorda.", + "span_text": "Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda", + "span_start": 478, + "span_end": 565, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A sa llinda de sa porta.", + "span_text": "A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys", + "span_start": 655, + "span_end": 723, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li portés melons d'Alacant.", + "span_text": "i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant»", + "span_start": 724, + "span_end": 764, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Blanes.", + "span_text": "Ja saps que sóc de Blanes", + "span_start": 852, + "span_end": 877, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A sa banda de mar, a un cap de sa platja.", + "span_text": "Sa nostra casa era a sa banda de mar, a un cap de sa platja", + "span_start": 883, + "span_end": 942, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es diners.", + "span_text": "Portava es diners a sa pitrera per ensenyar-los-hi de seguida", + "span_start": 1088, + "span_end": 1149, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A mig camí me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al diable, ses tafaneres!", + "span_start": 1179, + "span_end": 1275, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que sa seva dona estava malalta.", + "span_text": "«-Sa teva dona està malalta», me varen dir", + "span_start": 1276, + "span_end": 1318, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que sa seva dona era morta i la varen enterrar ans d'ahir.", + "span_text": "fins que, quan vaig agafar es picador de sa porta, me varen dir, net i clar: «-Hereu Mauva, sa teva dona s'ès morta: la vàrem enterrar ans d'ahir.»", + "span_start": 1378, + "span_end": 1525, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Encara no s'ho creia i li semblava que sentia es trepeig d'ella per dins.", + "span_text": "I jo encara no m'ho creia. Me semblava que sentia es trepeig d'ella per dins", + "span_start": 1526, + "span_end": 1602, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys.", + "span_text": "-Sou viudo de temps?\n-Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al tornar de viatge.", + "span_text": "per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho al tornar de viatge", + "span_start": 27, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sa de casa, bona i eixerida.", + "span_text": "Jo havia deixat a sa de casa, bona i eixerida", + "span_start": 157, + "span_end": 203, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè, amb es dinerets que havien arreplegats, havien comprat una caseta i un llagut.", + "span_text": "Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut", + "span_start": 205, + "span_end": 312, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Guanyar unes peces de sardinals.", + "span_text": "i llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals", + "span_start": 314, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!", + "span_start": 314, + "span_end": 408, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que la tindria as seu costat com un àngel de sa gorda.", + "span_text": "Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda", + "span_start": 478, + "span_end": 565, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A sa llinda de sa porta.", + "span_text": "A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys", + "span_start": 655, + "span_end": 723, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li portés melons d'Alacant.", + "span_text": "i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant»", + "span_start": 724, + "span_end": 764, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Blanes.", + "span_text": "Ja saps que sóc de Blanes", + "span_start": 852, + "span_end": 877, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A sa banda de mar, a un cap de sa platja.", + "span_text": "Sa nostra casa era a sa banda de mar, a un cap de sa platja", + "span_start": 883, + "span_end": 942, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es diners.", + "span_text": "Portava es diners a sa pitrera per ensenyar-los-hi de seguida", + "span_start": 1088, + "span_end": 1149, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A mig camí me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al diable, ses tafaneres!", + "span_start": 1179, + "span_end": 1275, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que sa seva dona estava malalta.", + "span_text": "«-Sa teva dona està malalta», me varen dir", + "span_start": 1276, + "span_end": 1318, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que sa seva dona era morta i que la varen enterrar ans d'ahir.", + "span_text": "fins que, quan vaig agafar es picador de sa porta, me varen dir, net i clar: «-Hereu Mauva, sa teva dona s'ès morta: la vàrem enterrar ans d'ahir.»", + "span_start": 1378, + "span_end": 1525, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No s'ho creia i li semblava que sentia es trepeig d'ella per dins.", + "span_text": "I jo encara no m'ho creia. Me semblava que sentia es trepeig d'ella per dins", + "span_start": 1526, + "span_end": 1602, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_171", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "parada - EXPLICACIO D'ALGUNS TERMES D'AQUEST LLIBRE-1", + "story": "ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt. Abellir-se: endolcir-se a fer o acceptar.\n\nACANOCAT, DA.= Se diu d'allò, que s'assembla a una canoca. Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó; quan és prim rep el nom de palla. Una canya, i també un bri de moresc, se compon de canoca, fulles, rels… etc.\nACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)\nAFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa.\nALLARAR.= Verb actiu. Fer llar en una casa, donar confort de llar a un paratge. Allarar-se: posar casa, posseir casa. Allarat, da: adjectiu que s'aplica al qui té casa o llar propia.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin és el primer mot del text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què vol dir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "“Abellir-se” vol dir el mateix?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què denota “acanocat”?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I canoca?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Té un altre significat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi ha la definició d’“acoforrat”?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On la podem trobar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quantes accepcions té “afusar-se”?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina és la primera?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I la segona?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin és l’últim concepte del text?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "És un verb passiu?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què és “allarar-se”?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin és l’adjectiu que hi està relacionat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "ABELLIR.", + "span_text": "ABELLIR", + "span_start": 0, + "span_end": 7, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt.", + "span_text": "ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt. Abellir-se: endolcir-se a fer o acceptar", + "span_start": 0, + "span_end": 102, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Se diu d'allò que s'assembla a una canoca.", + "span_text": "ACANOCAT, DA.= Se diu d'allò, que s'assembla a una canoca", + "span_start": 105, + "span_end": 162, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És el tronc de les plantes quan és gruixut i en forma de canó.", + "span_text": "Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó", + "span_start": 164, + "span_end": 231, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí, quan és prim rep el nom de palla.", + "span_text": "Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó; quan és prim rep el nom de palla", + "span_start": 164, + "span_end": 265, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)", + "span_start": 344, + "span_end": 384, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A encoforrar-se.", + "span_text": "ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)", + "span_start": 344, + "span_end": 384, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dues.", + "span_text": "AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa", + "span_start": 385, + "span_end": 484, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pendre forma de fus.", + "span_text": "AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus", + "span_start": 385, + "span_end": 420, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa.", + "span_text": "AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa", + "span_start": 385, + "span_end": 484, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "ALLARAR.", + "span_text": "ALLARAR", + "span_start": 486, + "span_end": 493, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ALLARAR.= Verb actiu", + "span_start": 486, + "span_end": 506, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Posar casa, posseir casa.", + "span_text": "Allarar-se: posar casa, posseir casa", + "span_start": 566, + "span_end": 602, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Allarat, da.", + "span_text": "Allarar-se: posar casa, posseir casa. Allarat, da: adjectiu que s'aplica al qui té casa o llar propia", + "span_start": 566, + "span_end": 667, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "ABELLIR.", + "span_text": "ABELLIR", + "span_start": 0, + "span_end": 7, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt.", + "span_text": "ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt. Abellir-se: endolcir-se a fer o acceptar", + "span_start": 0, + "span_end": 102, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Se diu d'allò que s'assembla a una canoca.", + "span_text": "ACANOCAT, DA.= Se diu d'allò, que s'assembla a una canoca", + "span_start": 105, + "span_end": 162, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És el tronc de les plantes quan és gruixut i en forma de canó.", + "span_text": "Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó", + "span_start": 164, + "span_end": 231, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí, quan és prim rep el nom de palla.", + "span_text": "Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó; quan és prim rep el nom de palla", + "span_start": 164, + "span_end": 265, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)", + "span_start": 344, + "span_end": 384, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A encoforrar-se.", + "span_text": "ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)", + "span_start": 344, + "span_end": 384, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dues.", + "span_text": "AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa", + "span_start": 385, + "span_end": 484, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pendre forma de fus.", + "span_text": "AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus", + "span_start": 385, + "span_end": 420, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa.", + "span_text": "AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa", + "span_start": 385, + "span_end": 484, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "ALLARAR.", + "span_text": "ALLARAR", + "span_start": 486, + "span_end": 493, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ALLARAR.= Verb actiu", + "span_start": 486, + "span_end": 506, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Posar casa o posseir casa.", + "span_text": "Allarar-se: posar casa, posseir casa", + "span_start": 566, + "span_end": 602, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Allarat, da.", + "span_text": "Allarar-se: posar casa, posseir casa. Allarat, da: adjectiu que s'aplica al qui té casa o llar propia", + "span_start": 566, + "span_end": 667, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "ABELLIR.", + "span_text": "ABELLIR", + "span_start": 0, + "span_end": 7, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt.", + "span_text": "ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt", + "span_start": 0, + "span_end": 59, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt. Abellir-se: endolcir-se a fer o acceptar", + "span_start": 0, + "span_end": 102, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Se diu d'allò, que s'assembla a una canoca.", + "span_text": "ACANOCAT, DA.= Se diu d'allò, que s'assembla a una canoca", + "span_start": 105, + "span_end": 162, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó.", + "span_text": "Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó", + "span_start": 164, + "span_end": 231, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó; quan és prim rep el nom de palla. Una canya, i també un bri de moresc, se compon de canoca, fulles, rels… etc", + "span_start": 164, + "span_end": 342, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)", + "span_start": 344, + "span_end": 384, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A encoforrar-se.", + "span_text": "ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)", + "span_start": 344, + "span_end": 384, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa", + "span_start": 385, + "span_end": 484, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pendre forma de fus.", + "span_text": "AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus", + "span_start": 385, + "span_end": 420, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa.", + "span_text": "AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa", + "span_start": 385, + "span_end": 484, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "ALLARAR.", + "span_text": "ALLARAR", + "span_start": 486, + "span_end": 493, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ALLARAR.= Verb actiu", + "span_start": 486, + "span_end": 506, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Posar casa, posseir casa.", + "span_text": "Allarar-se: posar casa, posseir casa", + "span_start": 566, + "span_end": 602, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Allarat, da.", + "span_text": "ALLARAR.= Verb actiu. Fer llar en una casa, donar confort de llar a un paratge. Allarar-se: posar casa, posseir casa. Allarat, da: adjectiu que s'aplica al qui té casa o llar propia", + "span_start": 486, + "span_end": 667, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_141", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "tros de paper - HI HA UN MORT-4", + "story": "-Entrin, entrin, doncs.\n-Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure. Un cop morts ja no hi ha res que fer-hi, i…\nLa criada obre la porta de la saleta i la viuda es gira, i, al veure al senyor Nofre i a la seva muller s'aixeca de la butaca, torna a plorar, i diu:\n-Ja ho veuen, pobra de mi! Ja ho veuen!\nSon cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis calmen a la viuda.\n-Ja hi tornes!\n-Per Déu, Llúcia!\n-Però, bona senyora!\n-No es desesperi- diu el senyor Nofre.\n-Tingui una mica d'enteniment- diu sa muller. -Faci-ho al menos per aquests dos angelets que li queden. No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís i deixés sense mare aquests pobrets.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què diu la criada?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què no li agrada al segon personatge?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A on accedeix l’assistenta amb els invitats?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com reacciona la vídua en veure’ls?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Es va lamentar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui la va consolar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es diu la viuda?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li comenta el Nofre?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I la seva dona?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Llúcia té dos fills?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I què no vol l’esposa de Nofre que passi?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quina raó podria morir la Llúcia?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que entrin.", + "span_text": "-Entrin, entrin, doncs", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Veure els morts de la família.", + "span_text": "-Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure", + "span_start": 24, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè un cop morts ja no hi ha res que fer-hi.", + "span_text": "-Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure. Un cop morts ja no hi ha res que fer-hi", + "span_start": 24, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la saleta.", + "span_text": "La criada obre la porta de la saleta", + "span_start": 127, + "span_end": 163, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "S'aixeca de la butaca i torna a plorar.", + "span_text": "la viuda es gira, i, al veure al senyor Nofre i a la seva muller s'aixeca de la butaca, torna a plorar", + "span_start": 166, + "span_end": 268, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "diu:\n-Ja ho veuen, pobra de mi! Ja ho veuen!", + "span_start": 272, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis.", + "span_text": "Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis calmen a la viuda", + "span_start": 317, + "span_end": 392, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Llúcia.", + "span_text": "Per Déu, Llúcia", + "span_start": 410, + "span_end": 425, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que no es desesperi.", + "span_text": "-No es desesperi- diu el senyor Nofre", + "span_start": 448, + "span_end": 485, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que tingui una mica d'enteniment.", + "span_text": "-Tingui una mica d'enteniment- diu sa muller", + "span_start": 487, + "span_end": 531, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Faci-ho al menos per aquests dos angelets que li queden", + "span_start": 534, + "span_end": 589, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que ella es morís i deixés sense mare aquests pobrets.", + "span_text": "No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís i deixés sense mare aquests pobrets", + "span_start": 591, + "span_end": 688, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pel disgust.", + "span_text": "No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís", + "span_start": 591, + "span_end": 652, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que entrin.", + "span_text": "-Entrin, entrin, doncs", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Veure els morts de la família.", + "span_text": "Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure", + "span_start": 25, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè un cop morts ja no hi ha res que fer-hi.", + "span_text": "-Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure. Un cop morts ja no hi ha res que fer-hi", + "span_start": 24, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la saleta.", + "span_text": "La criada obre la porta de la saleta", + "span_start": 127, + "span_end": 163, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "S'aixeca de la butaca i torna a plorar.", + "span_text": "la viuda es gira, i, al veure al senyor Nofre i a la seva muller s'aixeca de la butaca, torna a plorar", + "span_start": 166, + "span_end": 268, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "diu:\n-Ja ho veuen, pobra de mi! Ja ho veuen!", + "span_start": 272, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis.", + "span_text": "Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis calmen a la viuda", + "span_start": 317, + "span_end": 392, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Llúcia.", + "span_text": "Per Déu, Llúcia", + "span_start": 410, + "span_end": 425, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que no es desesperi.", + "span_text": "-No es desesperi- diu el senyor Nofre", + "span_start": 448, + "span_end": 485, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que tingui una mica d'enteniment.", + "span_text": "-Tingui una mica d'enteniment- diu sa muller", + "span_start": 487, + "span_end": 531, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Faci-ho al menos per aquests dos angelets que li queden", + "span_start": 534, + "span_end": 589, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que la Llúcia es morís i deixés sense mare aquests pobrets.", + "span_text": "No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís i deixés sense mare aquests pobrets", + "span_start": 591, + "span_end": 688, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pel disgust.", + "span_text": "No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís", + "span_start": 591, + "span_end": 652, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que entrin.", + "span_text": "-Entrin, entrin, doncs", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Veure els morts de la família.", + "span_text": "-Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure", + "span_start": 24, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè un cop morts ja no hi ha res que fer-hi.", + "span_text": "-Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure. Un cop morts ja no hi ha res que fer-hi", + "span_start": 24, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la saleta.", + "span_text": "La criada obre la porta de la saleta", + "span_start": 127, + "span_end": 163, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "S'aixeca de la butaca i torna a plorar.", + "span_text": "i la viuda es gira, i, al veure al senyor Nofre i a la seva muller s'aixeca de la butaca, torna a plorar", + "span_start": 164, + "span_end": 268, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i diu:\n-Ja ho veuen, pobra de mi! Ja ho veuen", + "span_start": 270, + "span_end": 315, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis.", + "span_text": "Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis calmen a la viuda", + "span_start": 317, + "span_end": 392, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Llúcia.", + "span_text": "Per Déu, Llúcia", + "span_start": 410, + "span_end": 425, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que no es desesperi.", + "span_text": "-No es desesperi- diu el senyor Nofre", + "span_start": 448, + "span_end": 485, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que tingui una mica d'enteniment.", + "span_text": "-Tingui una mica d'enteniment- diu sa muller", + "span_start": 487, + "span_end": 531, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Faci-ho al menos per aquests dos angelets que li queden. No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís i deixés sense mare aquests pobrets", + "span_start": 534, + "span_end": 688, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que ella es morís i deixés sense mare aquests pobrets.", + "span_text": "No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís i deixés sense mare aquests pobrets", + "span_start": 591, + "span_end": 688, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pel disgust.", + "span_text": "No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís", + "span_start": 591, + "span_end": 652, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_406", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Arrels alerta que augmenten un 22% el nombre de persones que viuen al carrer i no saben on trobar ajuda", + "story": "Un total de 1.468 persones sense llar s'han adreçat a Arrels Fundació entre l'1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019 preguntant on poden trobar ajuda per millorar la seva situació. Aquesta xifra representa un 21,7% més que els dos mesos anteriors, segons ha informat la mateixa fundació en un comunicat. Entre les preguntes que plantegen, hi ha on poder dutxar-se i canviar-se de roba o com accedir a un allotjament i a serveis socials. De mitjana, Arrels ha atès 122 persones cada més, el 88,3% homes i l'11,7% dones. El 22,3% tenen nacionalitat espanyola i la resta procedeixen de fins a 95 països diferents. El 61,3% tenen entre 25 i 49 anys, mentre que l'11,6% és menor de 24 anys. ‘Es molt preocupant la quantitat de persones que venen en aquest situació, els recursos per a persones sense llar a Barcelona estan saturats, per això sempre intentem explicar la realitat per situar la persona', ha afirmat la responsable del centre obert d'Arrels, Marta Maynou.La majoria de les persones que s'han adreçat a la fundació, el 79,5% han demanat poder accedir a serveis higiènics, mentre que el 30,6% també han preguntat si podien canviar-se de roba. Es tracta de persones que demanen el servei de dutxa de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics, que habitualment funcionen amb cita prèvia. ‘El sistema se sol adequar al recurs, no a la persona, no pot ser que la majoria de recursos amb dutxes obrin només al matí”, ha dit Maynou. La tercera necessitat més expressada ha estat l'accés a l'allotjament, amb un 24,4% dels casos. El 21% han preguntat com accedir a serveis socials, el 17,· demanen un lloc on poder deixar les seves pertinences de manera estable i un 11,4% pregunta per menjadors escolars. El 4,7% han demanat ajuda específica per buscar feina, i el 4,5 per accedir a medicació. El 6,3% necessitaven suport perquè han estat agredides o els han robat la roba, les sabates o la documentació. Arrels denuncia que moltes de les 1.468 persones que han passat pel seu centre obert per demanar orientació han acudit prèviament a serveis socials del barri o als serveis específics de l'Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar, però que no han tingut resposta. De fet, el 23,9%de les persones orientades han tornat més d'una vegada a Arrels. ‘Tothom hauria de tenir un treballador social de referència, però no tothom el té', ha lamentat Maynou. Per això, ha demanat reforçar els serveis públics. Per exemple, més serveis higiènics, amb normatives i horaris flexibles: habilitar consignes on les persones que viuen al carrer o en llocs inestables puguin guardar les seves pertinences durant un temps, i obrir espais d'acollida nocturns i de baixa exigència a cada barri de la ciutat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui s’ha posat en contacte amb Arrels?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què volien saber?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin ha estat l’increment?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Assisteixen a aquesta fundació més dones que homes?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin és el problema de Barcelona?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és Marta Maynou?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La majoria de gent que s’ha dirigit a Arrels Fundació volen accedir als serveis higiènics?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui són aquestes?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sobre què està indignada Maynou?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què sol·licita el 17% dels necessitats?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin és el percentatge de gent que està interessada a trobar feina?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què exposa la fundació Arrels?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Més del 50% hi ha tornat més d’una vegada?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Segons Maynou, què seria l’ideal?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "I què s’hauria de refermar?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "1.468 persones sense llar.", + "span_text": "Un total de 1.468 persones sense llar s'han adreçat a Arrels Fundació", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Entre l'1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019.", + "span_text": "s'han adreçat a Arrels Fundació entre l'1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019", + "span_start": 38, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On podien trobar ajuda per millorar la seva situació.", + "span_text": "preguntant on poden trobar ajuda per millorar la seva situació", + "span_start": 124, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del 21,7%.", + "span_text": "Aquesta xifra representa un 21,7% més que els dos mesos anteriors", + "span_start": 188, + "span_end": 253, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Arrels ha atès 122 persones cada més, el 88,3% homes i l'11,7% dones", + "span_start": 456, + "span_end": 524, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que els recursos per a persones sense llar estan saturats.", + "span_text": "els recursos per a persones sense llar a Barcelona estan saturats", + "span_start": 768, + "span_end": 833, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La responsable del centre obert d'Arrels.", + "span_text": "la responsable del centre obert d'Arrels, Marta Maynou", + "span_start": 916, + "span_end": 970, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La majoria de les persones que s'han adreçat a la fundació, el 79,5% han demanat poder accedir a serveis higiènics", + "span_start": 971, + "span_end": 1085, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Persones que demanen el servei de dutxa de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics.", + "span_text": "Es tracta de persones que demanen el servei de dutxa de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics", + "span_start": 1157, + "span_end": 1287, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la majoria de recursos amb dutxes obrin només al matí.", + "span_text": "‘El sistema se sol adequar al recurs, no a la persona, no pot ser que la majoria de recursos amb dutxes obrin només al matí”, ha dit Maynou", + "span_start": 1333, + "span_end": 1472, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un lloc on poder deixar les seves pertinences de manera estable.", + "span_text": "el 17,· demanen un lloc on poder deixar les seves pertinences de manera estable", + "span_start": 1622, + "span_end": 1701, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "4,7%.", + "span_text": "El 4,7% han demanat ajuda específica per buscar feina", + "span_start": 1746, + "span_end": 1799, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que moltes de les 1.468 persones que han passat pel seu centre obert per demanar orientació han acudit prèviament a serveis socials del barri o als serveis específics de l'Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar, però no han tingut resposta.", + "span_text": "Arrels denuncia que moltes de les 1.468 persones que han passat pel seu centre obert per demanar orientació han acudit prèviament a serveis socials del barri o als serveis específics de l'Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar, però que no han tingut resposta", + "span_start": 1946, + "span_end": 2216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el 23,9%de les persones orientades han tornat més d'una vegada a Arrels", + "span_start": 2226, + "span_end": 2297, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que tothom tingués un treballador social de referència.", + "span_text": "‘Tothom hauria de tenir un treballador social de referència, però no tothom el té', ha lamentat Maynou", + "span_start": 2299, + "span_end": 2401, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Els serveis públics.", + "span_text": "ha demanat reforçar els serveis públics", + "span_start": 2413, + "span_end": 2452, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un total de 1.468 persones sense llar.", + "span_text": "Un total de 1.468 persones sense llar s'han adreçat a Arrels Fundació", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Entre l'1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019.", + "span_text": "1.468 persones sense llar s'han adreçat a Arrels Fundació entre l'1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019", + "span_start": 12, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On poden trobar ajuda per millorar la seva situació.", + "span_text": "preguntant on poden trobar ajuda per millorar la seva situació", + "span_start": 124, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'un 21,7%.", + "span_text": "Aquesta xifra representa un 21,7% més que els dos mesos anteriors", + "span_start": 188, + "span_end": 253, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Arrels ha atès 122 persones cada més, el 88,3% homes i l'11,7% dones", + "span_start": 456, + "span_end": 524, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que els recursos per a persones sense llar estan saturats.", + "span_text": "Es molt preocupant la quantitat de persones que venen en aquest situació, els recursos per a persones sense llar a Barcelona estan saturats", + "span_start": 694, + "span_end": 833, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La responsable del centre obert d'Arrels.", + "span_text": "la responsable del centre obert d'Arrels, Marta Maynou", + "span_start": 916, + "span_end": 970, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La majoria de les persones que s'han adreçat a la fundació, el 79,5% han demanat poder accedir a serveis higiènics", + "span_start": 971, + "span_end": 1085, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Persones que demanen el servei de dutxa de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics.", + "span_text": "Es tracta de persones que demanen el servei de dutxa de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics", + "span_start": 1157, + "span_end": 1287, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sobre el fet que la majoria de recursos amb dutxes obrin només al matí.", + "span_text": "no pot ser que la majoria de recursos amb dutxes obrin només al matí”, ha dit Maynou", + "span_start": 1388, + "span_end": 1472, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un lloc on poder deixar les seves pertinences de manera estable.", + "span_text": "el 17,· demanen un lloc on poder deixar les seves pertinences de manera estable", + "span_start": 1622, + "span_end": 1701, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un 4,7%.", + "span_text": "El 4,7% han demanat ajuda específica per buscar feina", + "span_start": 1746, + "span_end": 1799, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que moltes de les 1.468 persones que han passat pel seu centre obert per demanar orientació han acudit prèviament a serveis socials del barri o als serveis específics de l'Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar, però no han tingut resposta.", + "span_text": "Arrels denuncia que moltes de les 1.468 persones que han passat pel seu centre obert per demanar orientació han acudit prèviament a serveis socials del barri o als serveis específics de l'Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar, però que no han tingut resposta", + "span_start": 1946, + "span_end": 2216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el 23,9%de les persones orientades han tornat més d'una vegada a Arrels", + "span_start": 2226, + "span_end": 2297, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que tothom tingués un treballador social de referència.", + "span_text": "‘Tothom hauria de tenir un treballador social de referència, però no tothom el té', ha lamentat Maynou", + "span_start": 2299, + "span_end": 2401, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Els serveis públics.", + "span_text": "ha demanat reforçar els serveis públics", + "span_start": 2413, + "span_end": 2452, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un total de 1.468 persones sense llar.", + "span_text": "Un total de 1.468 persones sense llar s'han adreçat a Arrels Fundació", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Entre l'1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019.", + "span_text": "s'han adreçat a Arrels Fundació entre l'1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019", + "span_start": 38, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On poden trobar ajuda per millorar la seva situació.", + "span_text": "entre l'1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019 preguntant on poden trobar ajuda per millorar la seva situació", + "span_start": 70, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'un 21,7%.", + "span_text": "Aquesta xifra representa un 21,7% més que els dos mesos anteriors", + "span_start": 188, + "span_end": 253, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Arrels ha atès 122 persones cada més, el 88,3% homes i l'11,7% dones", + "span_start": 456, + "span_end": 524, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que els recursos per a persones sense llar estan saturats.", + "span_text": "Es molt preocupant la quantitat de persones que venen en aquest situació, els recursos per a persones sense llar a Barcelona estan saturats", + "span_start": 694, + "span_end": 833, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La responsable del centre obert d'Arrels.", + "span_text": "la responsable del centre obert d'Arrels, Marta Maynou", + "span_start": 916, + "span_end": 970, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La majoria de les persones que s'han adreçat a la fundació, el 79,5% han demanat poder accedir a serveis higiènics", + "span_start": 971, + "span_end": 1085, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Persones que demanen el servei de dutxa de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics.", + "span_text": "Es tracta de persones que demanen el servei de dutxa de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics", + "span_start": 1157, + "span_end": 1287, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sobre que la majoria de recursos amb dutxes obrin només al matí.", + "span_text": "‘El sistema se sol adequar al recurs, no a la persona, no pot ser que la majoria de recursos amb dutxes obrin només al matí”, ha dit Maynou", + "span_start": 1333, + "span_end": 1472, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un lloc on poder deixar les seves pertinences de manera estable.", + "span_text": "el 17,· demanen un lloc on poder deixar les seves pertinences de manera estable", + "span_start": 1622, + "span_end": 1701, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "4,7%.", + "span_text": "El 4,7% han demanat ajuda específica per buscar feina", + "span_start": 1746, + "span_end": 1799, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que moltes de les 1.468 persones que han passat pel seu centre obert per demanar orientació no han tingut resposta de serveis socials del barri o als serveis específics de l'Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar.", + "span_text": "Arrels denuncia que moltes de les 1.468 persones que han passat pel seu centre obert per demanar orientació han acudit prèviament a serveis socials del barri o als serveis específics de l'Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar, però que no han tingut resposta", + "span_start": 1946, + "span_end": 2216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el 23,9%de les persones orientades han tornat més d'una vegada a Arrels", + "span_start": 2226, + "span_end": 2297, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que tothom hauria de tenir un treballador social de referència.", + "span_text": "‘Tothom hauria de tenir un treballador social de referència, però no tothom el té', ha lamentat Maynou", + "span_start": 2299, + "span_end": 2401, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Els serveis públics.", + "span_text": "ha demanat reforçar els serveis públics", + "span_start": 2413, + "span_end": 2452, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1147", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Florentina González Ciprés...", + "story": "Florentina González Ciprés (Barcelona, 28 de desembre de 1904 - Mèxic, després de 1978) fou una psicòloga defensora de l'educació inclusiva, i republicana exiliada.\nVa nàixer el 28 de desembre de 1904 a Barcelona, on va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Mestres. Més tard cursà la carrera de Medicina a la Universitat Central de Madrid (Guerra, 2003). Per bé que no està documentada la trajectòria professional durant el període republicà, se suposa que la seua participació i militància política l'obligaren a eixir del país i a exiliar-se a Mèxic el 1945.\nCom a mestra refugiada va haver de convalidar el títol per poder treballar amb xiquets i xiquetes amb discapacitat, fet que li permeté exercir com a professora de l'Escola Normal d'Especialització «Parque Lira» de la ciutat de Mèxic (Martínez de la Vega, 1982; García Colmenares, 2009, en premsa).\nA la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic realitzà els estudis de Psicologia i obtingué el títol de doctora en Psicologia Clínica (1950). Més tard s'especialitzà en l'Escola Perkins de Cecs de la Universitat Harvard. De tornada a Mèxic, la Secretaria d'Educació Pública de Mèxic (SEP) la nomenà ponent especialitzada en Educació de Deficients Mentals, Inadaptats i Infractors de l'Escola Normal d'Especialització (1959).\nPels seus mèrits i a petició del president nicaragüenc René Schick (1963-1966), participà durant cinc anys com a directora d'un intercanvi entre el govern mexicà i el nicaragüenc, per a dirigir la formació de mestres d'educació especial d'aquell país. Quan tornà a Mèxic, contragué matrimoni amb el metge Ramón Romero, i fou nomenada directora de l'Escola d'Educació Especial per a adolescents barons i tallers protegits, annexos a l'Escola esmentada.\nEl 1978 fundà la Confederació Mexicana d'Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, CONFE, una institució d'assistència privada regida per un patronat que pretén afavorir el desenvolupament integral de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant l'enfortiment econòmic i tècnic de programes, per a la seua inclusió educativa, laboral i social. L'Informe Warnock, del 1970, havia plantejat la necessitat d'integració de les persones amb discapacitat a tots els nivells. Amb això es mostra el paper pioner que desenvolupà Florentina González Ciprés en la difusió dels nous conceptes relacionats amb les necessitats educatives especials i amb l'atenció a la diversitat. Com a membre de la Societat Interamericana de Psicologia, tingué l'oportunitat de debatre aquests temes en congressos nacionals i internacionals.\nEl 1980, el govern nicaragüenc la premià per la dedicació en la formació del professorat especialitzat en criatures amb necessitats educatives especials.\nMalgrat el desconeixement de la seua obra, les aportacions d'aquesta autora a l'educació especial en Amèrica Llatina han propiciat que la Confederació Mexicana d'Organitzacions a Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (CONFE) creés creat el premi anual «Florentina González Ciprés», en reconeixement al treball i a la trajectòria en el camp de l'Educació Especial. També l'Ateneu Espanyol de Mèxic recordà el seu llegat (Márquez y Díez Canedo, 2006).", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Florentina González Ciprés?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quins són els seus estudis a Espanya?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què va haver de marxar a Mèxic?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va haver de fer allà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I on va poder treballar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va fer a la UNAM?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Més tard, per quina raó va anar als EUA?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com la va designar la SEP?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Posteriorment, en quin projecte va col·laborar a Nicaragua?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins fets van succeir a la seva tornada a Mèxic?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va crear el 1978?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina era la seva finalitat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què demostra l’Informe Warnock sobre Florentina?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin és el motiu pel qual se li va atorgar a González un guardó l’any 1980?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Gràcies al seu treball, quin premi porta avui en dia el seu nom?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una psicòloga defensora de l'educació inclusiva, i republicana exiliada.", + "span_text": "Florentina González Ciprés (Barcelona, 28 de desembre de 1904 - Mèxic, després de 1978) fou una psicòloga defensora de l'educació inclusiva, i republicana exiliada", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Magisteri a l'Escola Normal de Mestres de Barcelona, i la carrera de Medicina a la Universitat Central de Madrid.", + "span_text": "a Barcelona, on va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Mestres. Més tard cursà la carrera de Medicina a la Universitat Central de Madrid", + "span_start": 201, + "span_end": 341, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per la seua participació i militància política durant el període republicà.", + "span_text": "Per bé que no està documentada la trajectòria professional durant el període republicà, se suposa que la seua participació i militància política l'obligaren a eixir del país i a exiliar-se a Mèxic", + "span_start": 358, + "span_end": 554, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va haver de convalidar el títol per poder treballar amb xiquets i xiquetes amb discapacitat.", + "span_text": "Com a mestra refugiada va haver de convalidar el títol per poder treballar amb xiquets i xiquetes amb discapacitat", + "span_start": 564, + "span_end": 678, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Normal d'Especialització Parque Lira.", + "span_text": "fet que li permeté exercir com a professora de l'Escola Normal d'Especialització «Parque Lira»", + "span_start": 680, + "span_end": 774, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Realitzà els estudis de Psicologia i obtingué el títol de doctora en Psicologia Clínica.", + "span_text": "A la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic realitzà els estudis de Psicologia i obtingué el títol de doctora en Psicologia Clínica", + "span_start": 862, + "span_end": 993, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per especialitzar-se en l'Escola Perkins de Cecs de la Universitat Harvard.", + "span_text": "Més tard s'especialitzà en l'Escola Perkins de Cecs de la Universitat Harvard", + "span_start": 1002, + "span_end": 1079, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ponent especialitzada en Educació de Deficients Mentals, Inadaptats i Infractors de l'Escola Normal d'Especialització.", + "span_text": "la Secretaria d'Educació Pública de Mèxic (SEP) la nomenà ponent especialitzada en Educació de Deficients Mentals, Inadaptats i Infractors de l'Escola Normal d'Especialització", + "span_start": 1101, + "span_end": 1276, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En un intercanvi entre el govern mexicà i el nicaragüenc, per a dirigir la formació de mestres d'educació especial d'aquell país.", + "span_text": "a petició del president nicaragüenc René Schick (1963-1966), participà durant cinc anys com a directora d'un intercanvi entre el govern mexicà i el nicaragüenc, per a dirigir la formació de mestres d'educació especial d'aquell país", + "span_start": 1304, + "span_end": 1535, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Contragué matrimoni amb el metge Ramón Romero, i fou nomenada directora de l'Escola d'Educació Especial per a adolescents barons i tallers protegits.", + "span_text": "Quan tornà a Mèxic, contragué matrimoni amb el metge Ramón Romero, i fou nomenada directora de l'Escola d'Educació Especial per a adolescents barons i tallers protegits", + "span_start": 1537, + "span_end": 1705, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La Confederació Mexicana d'Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual.", + "span_text": "El 1978 fundà la Confederació Mexicana d'Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual", + "span_start": 1737, + "span_end": 1847, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Afavorir el desenvolupament integral de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant l'enfortiment econòmic i tècnic de programes, per a la seua inclusió educativa, laboral i social.", + "span_text": "una institució d'assistència privada regida per un patronat que pretén afavorir el desenvolupament integral de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant l'enfortiment econòmic i tècnic de programes, per a la seua inclusió educativa, laboral i social", + "span_start": 1856, + "span_end": 2114, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El paper pioner que desenvolupà en la difusió dels nous conceptes relacionats amb les necessitats educatives especials i amb l'atenció a la diversitat.", + "span_text": "L'Informe Warnock, del 1970, havia plantejat la necessitat d'integració de les persones amb discapacitat a tots els nivells. Amb això es mostra el paper pioner que desenvolupà Florentina González Ciprés en la difusió dels nous conceptes relacionats amb les necessitats educatives especials i amb l'atenció a la diversitat", + "span_start": 2116, + "span_end": 2437, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La dedicació en la formació del professorat especialitzat en criatures amb necessitats educatives especials.", + "span_text": "El 1980, el govern nicaragüenc la premià per la dedicació en la formació del professorat especialitzat en criatures amb necessitats educatives especials", + "span_start": 2585, + "span_end": 2737, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El premi anual Florentina González Ciprés, en reconeixement al treball i a la trajectòria en el camp de l'Educació Especial.", + "span_text": "les aportacions d'aquesta autora a l'educació especial en Amèrica Llatina han propiciat que la Confederació Mexicana d'Organitzacions a Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (CONFE) creés creat el premi anual «Florentina González Ciprés», en reconeixement al treball i a la trajectòria en el camp de l'Educació Especial", + "span_start": 2782, + "span_end": 3116, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una psicòloga defensora de l'educació inclusiva, i republicana exiliada.", + "span_text": "Florentina González Ciprés (Barcelona, 28 de desembre de 1904 - Mèxic, després de 1978) fou una psicòloga defensora de l'educació inclusiva, i republicana exiliada", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Magisteri a l'Escola Normal de Mestres de Barcelona, i Medicina a la Universitat Central de Madrid.", + "span_text": "a Barcelona, on va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Mestres. Més tard cursà la carrera de Medicina a la Universitat Central de Madrid", + "span_start": 201, + "span_end": 341, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per la seua participació i militància política durant el període republicà.", + "span_text": "Per bé que no està documentada la trajectòria professional durant el període republicà, se suposa que la seua participació i militància política l'obligaren a eixir del país i a exiliar-se a Mèxic", + "span_start": 358, + "span_end": 554, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Convalidar el títol per poder treballar amb xiquets i xiquetes amb discapacitat.", + "span_text": "Com a mestra refugiada va haver de convalidar el títol per poder treballar amb xiquets i xiquetes amb discapacitat", + "span_start": 564, + "span_end": 678, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Normal d'Especialització Parque Lira de la ciutat de Mèxic.", + "span_text": "fet que li permeté exercir com a professora de l'Escola Normal d'Especialització «Parque Lira» de la ciutat de Mèxic", + "span_start": 680, + "span_end": 796, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Realitzà els estudis de Psicologia i obtingué el títol de doctora en Psicologia Clínica.", + "span_text": "A la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic realitzà els estudis de Psicologia i obtingué el títol de doctora en Psicologia Clínica", + "span_start": 862, + "span_end": 993, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per especialitzar-se en l'Escola Perkins de Cecs de la Universitat Harvard.", + "span_text": "Més tard s'especialitzà en l'Escola Perkins de Cecs de la Universitat Harvard", + "span_start": 1002, + "span_end": 1079, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ponent especialitzada en Educació de Deficients Mentals, Inadaptats i Infractors de l'Escola Normal d'Especialització.", + "span_text": "la Secretaria d'Educació Pública de Mèxic (SEP) la nomenà ponent especialitzada en Educació de Deficients Mentals, Inadaptats i Infractors de l'Escola Normal d'Especialització", + "span_start": 1101, + "span_end": 1276, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En un intercanvi entre el govern mexicà i el nicaragüenc, per a dirigir la formació de mestres d'educació especial d'aquell país.", + "span_text": "a petició del president nicaragüenc René Schick (1963-1966), participà durant cinc anys com a directora d'un intercanvi entre el govern mexicà i el nicaragüenc, per a dirigir la formació de mestres d'educació especial d'aquell país", + "span_start": 1304, + "span_end": 1535, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Contragué matrimoni amb el metge Ramón Romero, i fou nomenada directora de l'Escola d'Educació Especial per a adolescents barons i tallers protegits.", + "span_text": "Quan tornà a Mèxic, contragué matrimoni amb el metge Ramón Romero, i fou nomenada directora de l'Escola d'Educació Especial per a adolescents barons i tallers protegits", + "span_start": 1537, + "span_end": 1705, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La Confederació Mexicana d'Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, CONFE.", + "span_text": "El 1978 fundà la Confederació Mexicana d'Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, CONFE", + "span_start": 1737, + "span_end": 1854, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Afavorir el desenvolupament integral de persones amb discapacitat intel·lectual.", + "span_text": "una institució d'assistència privada regida per un patronat que pretén afavorir el desenvolupament integral de persones amb discapacitat intel·lectual", + "span_start": 1856, + "span_end": 2006, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El paper pioner que desenvolupà en la difusió dels nous conceptes relacionats amb les necessitats educatives especials i amb l'atenció a la diversitat.", + "span_text": "L'Informe Warnock, del 1970, havia plantejat la necessitat d'integració de les persones amb discapacitat a tots els nivells. Amb això es mostra el paper pioner que desenvolupà Florentina González Ciprés en la difusió dels nous conceptes relacionats amb les necessitats educatives especials i amb l'atenció a la diversitat", + "span_start": 2116, + "span_end": 2437, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La dedicació en la formació del professorat especialitzat en criatures amb necessitats educatives especials.", + "span_text": "El 1980, el govern nicaragüenc la premià per la dedicació en la formació del professorat especialitzat en criatures amb necessitats educatives especials", + "span_start": 2585, + "span_end": 2737, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El premi anual Florentina González Ciprés, en reconeixement al treball i a la trajectòria en el camp de l'Educació Especial.", + "span_text": "les aportacions d'aquesta autora a l'educació especial en Amèrica Llatina han propiciat que la Confederació Mexicana d'Organitzacions a Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (CONFE) creés creat el premi anual «Florentina González Ciprés», en reconeixement al treball i a la trajectòria en el camp de l'Educació Especial", + "span_start": 2782, + "span_end": 3116, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una psicòloga defensora de l'educació inclusiva, i republicana exiliada.", + "span_text": "Florentina González Ciprés (Barcelona, 28 de desembre de 1904 - Mèxic, després de 1978) fou una psicòloga defensora de l'educació inclusiva, i republicana exiliada", + "span_start": 0, + "span_end": 163, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Magisteri a l'Escola Normal de Mestres i Medicina a la Universitat Central de Madrid.", + "span_text": "on va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Mestres. Més tard cursà la carrera de Medicina a la Universitat Central de Madrid", + "span_start": 214, + "span_end": 341, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Se suposa que la seua participació i militància política durant el període republicà l'obligaren a eixir del país.", + "span_text": "Per bé que no està documentada la trajectòria professional durant el període republicà, se suposa que la seua participació i militància política l'obligaren a eixir del país i a exiliar-se a Mèxic", + "span_start": 358, + "span_end": 554, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va haver de convalidar el títol per poder treballar amb xiquets i xiquetes amb discapacitat.", + "span_text": "Com a mestra refugiada va haver de convalidar el títol per poder treballar amb xiquets i xiquetes amb discapacitat", + "span_start": 564, + "span_end": 678, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Normal d'Especialització Parque Lira.", + "span_text": "fet que li permeté exercir com a professora de l'Escola Normal d'Especialització «Parque Lira»", + "span_start": 680, + "span_end": 774, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Realitzà els estudis de Psicologia i obtingué el títol de doctora en Psicologia Clínica.", + "span_text": "A la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic realitzà els estudis de Psicologia i obtingué el títol de doctora en Psicologia Clínica", + "span_start": 862, + "span_end": 993, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per especialitzar-se en l'Escola Perkins de Cecs de la Universitat Harvard.", + "span_text": "Més tard s'especialitzà en l'Escola Perkins de Cecs de la Universitat Harvard", + "span_start": 1002, + "span_end": 1079, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ponent especialitzada en Educació de Deficients Mentals, Inadaptats i Infractors de l'Escola Normal d'Especialització.", + "span_text": "la Secretaria d'Educació Pública de Mèxic (SEP) la nomenà ponent especialitzada en Educació de Deficients Mentals, Inadaptats i Infractors de l'Escola Normal d'Especialització", + "span_start": 1101, + "span_end": 1276, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com a directora d'un intercanvi entre el govern mexicà i el nicaragüenc, per a dirigir la formació de mestres d'educació especial d'aquell país.", + "span_text": "participà durant cinc anys com a directora d'un intercanvi entre el govern mexicà i el nicaragüenc, per a dirigir la formació de mestres d'educació especial d'aquell país", + "span_start": 1365, + "span_end": 1535, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Contragué matrimoni amb el metge Ramón Romero, i fou nomenada directora de l'Escola d'Educació Especial per a adolescents barons i tallers protegits.", + "span_text": "Quan tornà a Mèxic, contragué matrimoni amb el metge Ramón Romero, i fou nomenada directora de l'Escola d'Educació Especial per a adolescents barons i tallers protegits", + "span_start": 1537, + "span_end": 1705, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La Confederació Mexicana d'Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual.", + "span_text": "El 1978 fundà la Confederació Mexicana d'Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual", + "span_start": 1737, + "span_end": 1847, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Afavorir el desenvolupament integral de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant l'enfortiment econòmic i tècnic de programes, per a la seua inclusió educativa, laboral i social.", + "span_text": "que pretén afavorir el desenvolupament integral de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant l'enfortiment econòmic i tècnic de programes, per a la seua inclusió educativa, laboral i social", + "span_start": 1916, + "span_end": 2114, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El seu paper pioner en la difusió dels nous conceptes relacionats amb les necessitats educatives especials i amb l'atenció a la diversitat.", + "span_text": "L'Informe Warnock, del 1970, havia plantejat la necessitat d'integració de les persones amb discapacitat a tots els nivells. Amb això es mostra el paper pioner que desenvolupà Florentina González Ciprés en la difusió dels nous conceptes relacionats amb les necessitats educatives especials i amb l'atenció a la diversitat", + "span_start": 2116, + "span_end": 2437, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per la dedicació en la formació del professorat especialitzat en criatures amb necessitats educatives especials.", + "span_text": "El 1980, el govern nicaragüenc la premià per la dedicació en la formació del professorat especialitzat en criatures amb necessitats educatives especials", + "span_start": 2585, + "span_end": 2737, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El premi anual Florentina González Ciprés, en reconeixement al treball i a la trajectòria en el camp de l'Educació Especial.", + "span_text": "han propiciat que la Confederació Mexicana d'Organitzacions a Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (CONFE) creés creat el premi anual «Florentina González Ciprés», en reconeixement al treball i a la trajectòria en el camp de l'Educació Especial", + "span_start": 2856, + "span_end": 3116, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_373", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Araceli Segarra i Roca...", + "story": "Araceli Segarra i Roca (Lleida, 26 de març de 1970) és una alpinista i model catalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest.\nNascuda a Lleida el 26 de març de 1970, es va iniciar esportivament en el món de l'espeleologia quan tenia 15 anys. La seva cota més profunda la va assolir a l'avenc GSEM (Tolox, Màlaga) a -1.070 metres. A partir dels 18 va començar a participar en altres esports relacionats amb la muntanya. La seva primera expedició a l'Himàlaia va ser al Broad Peak (Pakistan) (8.047 metres), on assolí els 7.100, a l'edat de 21 anys. Posteriorment es va traslladar a Barcelona per completar els seus estudis de fisioteràpia. Ja el 1992 va aconseguir el seu primer vuitmil, el Shishapangma central realitzat en estil alpí. Al mateix temps va seguir compaginant l'alta muntanya amb l'escalada tècnica.\nEl 1995 aconsegueix la diplomatura de Fisioteràpia, amb post-grau en fisioteràpia infantil. A l'estiu de 1995, torna a l'Himàlaia, a l'Everest per la cara nord i en estil alpí, arribant fins a 7.800 m. El 1996 torna a l'Everest per fer un rodatge d'una pel·lícula-documental en format IMAX, de l'ascensió de l'Everest utilitzant l'estil clàssic i oxigen, convertint-se en la primera dona espanyola en ascendir a l'Everest.\nEn els anys posteriors realitza expedicions a l'Índia, al Ganesh, de 6.796 m en 1997. Aquell any va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports. El 1999 realitza escalades a Mali.\nEl 2000 intenta el K2, per l'aresta Nord, a la Xina, desistint 7.500 m. A la primavera de 2001 intenta el Kanchenjunga retirant-se a 500 m del cim degut a mal temps. El 2002 torna al K2, on assoleix els 7.100 m per l'aresta sud-sud-est.\nEl 2003 de nou en el Karakorum ha d'abandonar a només 70 m del cim del Gasherbrum I de 8.046 m. A la tardor acaba la temporada a l'Ama Dablam de 6.812 m al Nepal. El 2007 torna a l'Everest per començar amb el rodatge de la segona part del documental en IMAX de l'Everest, aquest cop amb càmeres de 3D. El documental s'estrenà el 2013.\nEl 2008 publica els seus dos primers contes d'una col·lecció de set: \"Tina a l'Everest\", \"Tina a l'Antàrtida\", i més tard, \"Tina a l'Aconcagua\", \"Tina al Kilimanjaro\", \"Tina al Denali\", etc. Tina, la protagonista, una nena amb el cabell blau, intentarà arribar al cim més alt de cada continent.\nEn tots aquests anys, Araceli ha compaginat el muntanyisme amb activitats de model, conferenciant, escriptora i il·lustradora.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Araceli Segarra i Roca?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va aconseguir el 1996?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina afició tenia quan era jove?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va canviar d’activitat esportiva?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On va ser el seu primer trajecte a l’Himàlaia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer el 1992?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L’any 1995 va aconseguir arribar gairebé als 8.000 m en l’Everest?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu tornaria l’any següent?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin guardó va rebre el 1997?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què no va poder arribar al cim del Kanchenjunga?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On va estar el 2003?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu tornaria a l’Everest el 2007?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es va dedicar també a l’àmbit literari?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "A part de l’escalada, en què més ha treballat?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una alpinista i model catalana.", + "span_text": "Araceli Segarra i Roca (Lleida, 26 de març de 1970) és una alpinista i model catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 85, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest.", + "span_text": "L'any 1996 es convertí en la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest", + "span_start": 87, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Nascuda a Lleida", + "span_start": 170, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'espeleologia.", + "span_text": "es va iniciar esportivament en el món de l'espeleologia quan tenia 15 anys", + "span_start": 210, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A partir dels 18 anys.", + "span_text": "A partir dels 18 va començar a participar en altres esports relacionats amb la muntanya", + "span_start": 374, + "span_end": 461, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Broad Peak, Pakistan.", + "span_text": "La seva primera expedició a l'Himàlaia va ser al Broad Peak (Pakistan)", + "span_start": 463, + "span_end": 533, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fisioteràpia.", + "span_text": "completar els seus estudis de fisioteràpia", + "span_start": 639, + "span_end": 681, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir el seu primer vuitmil, el Shishapangma central realitzat en estil alpí.", + "span_text": "el 1992 va aconseguir el seu primer vuitmil, el Shishapangma central realitzat en estil alpí", + "span_start": 686, + "span_end": 778, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A l'estiu de 1995, torna a l'Himàlaia, a l'Everest per la cara nord i en estil alpí, arribant fins a 7.800 m", + "span_start": 950, + "span_end": 1058, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per fer un rodatge d'una pel·lícula-documental en format IMAX, de l'ascensió de l'Everest utilitzant l'estil clàssic i oxigen, convertint-se en la primera dona espanyola en ascendir a l'Everest.", + "span_text": "El 1996 torna a l'Everest per fer un rodatge d'una pel·lícula-documental en format IMAX, de l'ascensió de l'Everest utilitzant l'estil clàssic i oxigen, convertint-se en la primera dona espanyola en ascendir a l'Everest", + "span_start": 1060, + "span_end": 1279, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu.", + "span_text": "en 1997. Aquell any va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu", + "span_start": 1358, + "span_end": 1443, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè feia mal temps.", + "span_text": "intenta el Kanchenjunga retirant-se a 500 m del cim degut a mal temps", + "span_start": 1616, + "span_end": 1685, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el Karakorum i a l'Ama Dablam, al Nepal.", + "span_text": "El 2003 de nou en el Karakorum ha d'abandonar a només 70 m del cim del Gasherbrum I de 8.046 m. A la tardor acaba la temporada a l'Ama Dablam de 6.812 m al Nepal", + "span_start": 1758, + "span_end": 1919, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per començar amb el rodatge de la segona part del documental en IMAX de l'Everest.", + "span_text": "El 2007 torna a l'Everest per començar amb el rodatge de la segona part del documental en IMAX de l'Everest", + "span_start": 1921, + "span_end": 2028, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 2008 publica els seus dos primers contes", + "span_start": 2093, + "span_end": 2136, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "De model, conferenciant, escriptora i il·lustradora.", + "span_text": "Araceli ha compaginat el muntanyisme amb activitats de model, conferenciant, escriptora i il·lustradora", + "span_start": 2410, + "span_end": 2513, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una alpinista i model catalana.", + "span_text": "Araceli Segarra i Roca (Lleida, 26 de març de 1970) és una alpinista i model catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 85, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest.", + "span_text": "L'any 1996 es convertí en la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest", + "span_start": 87, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Nascuda a Lleida", + "span_start": 170, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'espeleologia.", + "span_text": "es va iniciar esportivament en el món de l'espeleologia quan tenia 15 anys", + "span_start": 210, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A partir dels 18.", + "span_text": "A partir dels 18 va començar a participar en altres esports relacionats amb la muntanya", + "span_start": 374, + "span_end": 461, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Broad Peak, Pakistan.", + "span_text": "La seva primera expedició a l'Himàlaia va ser al Broad Peak (Pakistan)", + "span_start": 463, + "span_end": 533, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fisioteràpia.", + "span_text": "completar els seus estudis de fisioteràpia", + "span_start": 639, + "span_end": 681, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir el seu primer vuitmil, el Shishapangma central realitzat en estil alpí.", + "span_text": "el 1992 va aconseguir el seu primer vuitmil, el Shishapangma central realitzat en estil alpí", + "span_start": 686, + "span_end": 778, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A l'estiu de 1995, torna a l'Himàlaia, a l'Everest per la cara nord i en estil alpí, arribant fins a 7.800 m", + "span_start": 950, + "span_end": 1058, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per fer un rodatge d'una pel·lícula-documental en format IMAX, de l'ascensió de l'Everest utilitzant l'estil clàssic i oxigen, convertint-se en la primera dona espanyola en ascendir a l'Everest.", + "span_text": "El 1996 torna a l'Everest per fer un rodatge d'una pel·lícula-documental en format IMAX, de l'ascensió de l'Everest utilitzant l'estil clàssic i oxigen, convertint-se en la primera dona espanyola en ascendir a l'Everest", + "span_start": 1060, + "span_end": 1279, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu.", + "span_text": "en 1997. Aquell any va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu", + "span_start": 1358, + "span_end": 1443, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel mal temps.", + "span_text": "intenta el Kanchenjunga retirant-se a 500 m del cim degut a mal temps", + "span_start": 1616, + "span_end": 1685, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el Karakorum i a l'Ama Dablam, al Nepal.", + "span_text": "El 2003 de nou en el Karakorum ha d'abandonar a només 70 m del cim del Gasherbrum I de 8.046 m. A la tardor acaba la temporada a l'Ama Dablam de 6.812 m al Nepal", + "span_start": 1758, + "span_end": 1919, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per començar amb el rodatge de la segona part del documental en IMAX de l'Everest.", + "span_text": "El 2007 torna a l'Everest per començar amb el rodatge de la segona part del documental en IMAX de l'Everest", + "span_start": 1921, + "span_end": 2028, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 2008 publica els seus dos primers contes", + "span_start": 2093, + "span_end": 2136, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "De model, conferenciant, escriptora i il·lustradora.", + "span_text": "Araceli ha compaginat el muntanyisme amb activitats de model, conferenciant, escriptora i il·lustradora", + "span_start": 2410, + "span_end": 2513, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una alpinista i model catalana.", + "span_text": "Araceli Segarra i Roca (Lleida, 26 de març de 1970) és una alpinista i model catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 85, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ser la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest.", + "span_text": "L'any 1996 es convertí en la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest", + "span_start": 87, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Lleida.", + "span_text": "Nascuda a Lleida", + "span_start": 170, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'espeleologia.", + "span_text": "es va iniciar esportivament en el món de l'espeleologia quan tenia 15 anys", + "span_start": 210, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A partir dels 18.", + "span_text": "A partir dels 18 va començar a participar en altres esports relacionats amb la muntanya", + "span_start": 374, + "span_end": 461, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Broad Peak (Pakistan).", + "span_text": "La seva primera expedició a l'Himàlaia va ser al Broad Peak (Pakistan) (8.047 metres)", + "span_start": 463, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fisioteràpia.", + "span_text": "per completar els seus estudis de fisioteràpia", + "span_start": 635, + "span_end": 681, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir el seu primer vuitmil, el Shishapangma central realitzat en estil alpí.", + "span_text": "Ja el 1992 va aconseguir el seu primer vuitmil, el Shishapangma central realitzat en estil alpí", + "span_start": 683, + "span_end": 778, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A l'estiu de 1995, torna a l'Himàlaia, a l'Everest per la cara nord i en estil alpí, arribant fins a 7.800 m", + "span_start": 950, + "span_end": 1058, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per fer un rodatge d'una pel·lícula-documental en format IMAX, de l'ascensió de l'Everest utilitzant l'estil clàssic i oxigen.", + "span_text": "El 1996 torna a l'Everest per fer un rodatge d'una pel·lícula-documental en format IMAX, de l'ascensió de l'Everest utilitzant l'estil clàssic i oxigen", + "span_start": 1060, + "span_end": 1211, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu.", + "span_text": "en 1997. Aquell any va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu", + "span_start": 1358, + "span_end": 1443, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel mal temps.", + "span_text": "intenta el Kanchenjunga retirant-se a 500 m del cim degut a mal temps", + "span_start": 1616, + "span_end": 1685, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el Karakorum i a l'Ama Dablam.", + "span_text": "El 2003 de nou en el Karakorum ha d'abandonar a només 70 m del cim del Gasherbrum I de 8.046 m. A la tardor acaba la temporada a l'Ama Dablam de 6.812 m al Nepal", + "span_start": 1758, + "span_end": 1919, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per començar amb el rodatge de la segona part del documental en IMAX de l'Everest.", + "span_text": "El 2007 torna a l'Everest per començar amb el rodatge de la segona part del documental en IMAX de l'Everest", + "span_start": 1921, + "span_end": 2028, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 2008 publica els seus dos primers contes d'una col·lecció de set: \"Tina a l'Everest\", \"Tina a l'Antàrtida\", i més tard, \"Tina a l'Aconcagua\", \"Tina al Kilimanjaro\", \"Tina al Denali\", etc", + "span_start": 2093, + "span_end": 2282, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Com a model, conferenciant, escriptora i il·lustradora.", + "span_text": "Araceli ha compaginat el muntanyisme amb activitats de model, conferenciant, escriptora i il·lustradora", + "span_start": 2410, + "span_end": 2513, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_367", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Montserrat Campmany i Cortés...", + "story": "Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 7 de març de 1901 - Buenos Aires, 31 de maig de 1995) fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.\nMontserrat Campmany va néixer al carrer Casp de Barcelona el 7 de març de 1901, filla de Francesc Campmany i Capdevila i d'Elvira Cortés, ambdós de Barcelona. La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires el 1909, quan aquesta encara era infant. Allí hi estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó (composició). El 1917 l'Orfeó català de Buenos Aires va organitzar un concurs de composició, on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raïms i espigues. Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega. La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo (1925). Escrigué una sèrie de cançons amb versos de Rubén Darío en les que utilitza l'escala incaica modificant-la d'una manera molt rica i variada.\nA començaments de l'any 1929 tornà a Barcelona, on l'Orquestra Pau Casals estrenà Danza india i Poemas de Cuyo', construïdes sobre l'escala pentatonal incaica (igual com Visión sinfónica i altres). A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià. Es presentà a oposicions per a mestra el 1932 i va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna. L'any 1939 tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega Ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1 de Buenos Aires. Va ser membre activa de l'Associació Argentina de Compositors de Música i el 1949 ingressà en la \"Sociedad Argentina de Autores y Compositores\". Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme.\nLa seva germana Maria es doctorà en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi Las excavaciones de Ampurias. De tornada a Catalunya, el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català que feia Carles Riba a la Fundació Bernat Metge. Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires. L'any 1939 tornà a Buenos Aires. Als anys 40, l'editorial José Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits. A Buenos Aires va continuar la seva tasca de compositora, on morí l'any 1995. Alguna de les seves obres va obtindre èxit internacional, en especial el seu Quartet de corda.\nEl fons personal de Montserrat Campmany es conserva a la Biblioteca de Catalunya.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Montserrat Campmany i Cortés?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va néixer a Barcelona?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Però posteriorment on es va mudar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui va coincidir allà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui va gestionar el concurs de composició?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va guanyar Montserrat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En què va ser la primera dona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines són les seves composicions més rellevants?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tornaria la catalana al seu lloc de naixement?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui van ser els seus professors a la capital?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I on va ser docent ella?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va fer en tornar a Buenos Aires?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de música va crear Campmany?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va rebre classes de traducció?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A part del món de la música, en quines publicacions va participar?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "A més, quina obra va traduir?", + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "Què va tenir un reconeixement internacional?", + "turn_id": 17 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.", + "span_text": "Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 7 de març de 1901 - Buenos Aires, 31 de maig de 1995) fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 153, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Montserrat Campmany va néixer al carrer Casp de Barcelona", + "span_start": 155, + "span_end": 212, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Buenos Aires.", + "span_text": "La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires el 1909", + "span_start": 314, + "span_end": 385, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Guido Cappocci, Julián Aguirre, Alberto Schiuma i Constantino Gaitó.", + "span_text": "Allí hi estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó", + "span_start": 419, + "span_end": 533, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'Orfeó català de Buenos Aires.", + "span_text": "l'Orfeó català de Buenos Aires va organitzar un concurs de composició", + "span_start": 556, + "span_end": 625, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raïms i espigues", + "span_start": 627, + "span_end": 716, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia.", + "span_text": "Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia", + "span_start": 718, + "span_end": 818, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hilando i Poemas de Cuyo.", + "span_text": "La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo", + "span_start": 853, + "span_end": 956, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A començaments de l'any 1929 tornà a Barcelona", + "span_start": 1106, + "span_end": 1152, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià.", + "span_text": "A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià", + "span_start": 1304, + "span_end": 1410, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les escoles del Mar i Blanquerna.", + "span_text": "va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna", + "span_start": 1461, + "span_end": 1513, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega i ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1 de Buenos Aires.", + "span_text": "L'any 1939 tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega Ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1 de Buenos Aires", + "span_start": 1515, + "span_end": 1702, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Peces de cambra, simfònica i lieder, influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme.", + "span_text": "Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme", + "span_start": 1849, + "span_end": 2036, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català", + "span_start": 2185, + "span_end": 2250, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires.", + "span_text": "col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires", + "span_start": 2344, + "span_end": 2475, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Les mil i una nits.", + "span_text": "publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits", + "span_start": 2549, + "span_end": 2613, + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "Alguna de les seves obres, en especial el seu Quartet de corda.", + "span_text": "Alguna de les seves obres va obtindre èxit internacional, en especial el seu Quartet de corda", + "span_start": 2693, + "span_end": 2786, + "turn_id": 17 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.", + "span_text": "Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 7 de març de 1901 - Buenos Aires, 31 de maig de 1995) fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 153, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Montserrat Campmany va néixer al carrer Casp de Barcelona", + "span_start": 155, + "span_end": 212, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Buenos Aires.", + "span_text": "La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires el 1909", + "span_start": 314, + "span_end": 385, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Guido Cappocci, Julián Aguirre, Alberto Schiuma i Constantino Gaitó.", + "span_text": "Allí hi estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó", + "span_start": 419, + "span_end": 533, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'Orfeó català de Buenos Aires.", + "span_text": "El 1917 l'Orfeó català de Buenos Aires va organitzar un concurs de composició", + "span_start": 548, + "span_end": 625, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raïms i espigues", + "span_start": 627, + "span_end": 716, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega.", + "span_text": "Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega", + "span_start": 718, + "span_end": 851, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hilando i Poemas de Cuyo.", + "span_text": "La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo", + "span_start": 853, + "span_end": 956, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A començaments de l'any 1929 tornà a Barcelona", + "span_start": 1106, + "span_end": 1152, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià.", + "span_text": "A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià", + "span_start": 1304, + "span_end": 1410, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les escoles del Mar i Blanquerna.", + "span_text": "va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna", + "span_start": 1461, + "span_end": 1513, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega i ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1 de Buenos Aires.", + "span_text": "tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega Ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1 de Buenos Aires", + "span_start": 1526, + "span_end": 1702, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Peces de cambra, simfònica i lieder, influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme.", + "span_text": "Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme", + "span_start": 1849, + "span_end": 2036, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català", + "span_start": 2185, + "span_end": 2250, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires.", + "span_text": "col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires", + "span_start": 2344, + "span_end": 2475, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Les mil i una nits.", + "span_text": "publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits", + "span_start": 2549, + "span_end": 2613, + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "Alguna de les seves obres, en especial el seu Quartet de corda.", + "span_text": "Alguna de les seves obres va obtindre èxit internacional, en especial el seu Quartet de corda", + "span_start": 2693, + "span_end": 2786, + "turn_id": 17 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.", + "span_text": "Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 7 de març de 1901 - Buenos Aires, 31 de maig de 1995) fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 153, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Montserrat Campmany va néixer al carrer Casp de Barcelona", + "span_start": 155, + "span_end": 212, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Buenos Aires.", + "span_text": "La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires", + "span_start": 314, + "span_end": 377, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Guido Cappocci, Julián Aguirre, Alberto Schiuma i Constantino Gaitó.", + "span_text": "Allí hi estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó (composició)", + "span_start": 419, + "span_end": 546, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'Orfeó català.", + "span_text": "El 1917 l'Orfeó català de Buenos Aires va organitzar un concurs de composició", + "span_start": 548, + "span_end": 625, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raïms i espigues", + "span_start": 627, + "span_end": 716, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia.", + "span_text": "Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia", + "span_start": 718, + "span_end": 818, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hilando i Poemas de Cuyo.", + "span_text": "La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo (1925)", + "span_start": 853, + "span_end": 963, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A començaments de l'any 1929 tornà a Barcelona", + "span_start": 1106, + "span_end": 1152, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià.", + "span_text": "A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià", + "span_start": 1304, + "span_end": 1410, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les escoles del Mar i Blanquerna.", + "span_text": "i va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna", + "span_start": 1459, + "span_end": 1513, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega Ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1.", + "span_text": "L'any 1939 tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega Ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1", + "span_start": 1515, + "span_end": 1686, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme.", + "span_text": "Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme", + "span_start": 1849, + "span_end": 2036, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català", + "span_start": 2185, + "span_end": 2250, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires.", + "span_text": "Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires", + "span_start": 2300, + "span_end": 2475, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Les mil i una nits.", + "span_text": "publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits", + "span_start": 2549, + "span_end": 2613, + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "Alguna de les seves obres, en especial el seu Quartet de corda.", + "span_text": "Alguna de les seves obres va obtindre èxit internacional, en especial el seu Quartet de corda", + "span_start": 2693, + "span_end": 2786, + "turn_id": 17 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_118", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Hores ", + "story": "Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida. També se les coneix per les Estacions.\nGeneralment, hom considera que hi hagué dues generacions d'Hores (nota: aquest concepte no es refereix al sentit de \"generació\" en el qual el segon grup són descendents del primer, sinó que en aquest cas es refereix al fet que els autors més antics parlen del primer grup d'Hores, i els autors més tardans fan servir el nom de les darreres, que apel·len càrrecs diferents):\nHomer en les seves obres no menciona ni qui foren els seus pares ni quantes n'hi havia, però sí que indica que eren les divinitats olímpiques del clima, i ministres del déu Zeus, vigilants de les portes de l'Olimp. Tenien la tasca primordial de fomentar la fertilitat a la Terra, enviant-hi diversos fets climàtics. Ja que el clima, en un sentit general, es regula segons el curs de les estacions, les Hores són freqüentment designades per la seva afiliació a una de les seves estacions. Són amables i benevolents, portant tant a déus com als homes moltes coses bones i desitjables. Tanmateix, només és Zeus qui té el poder de reunir i dispersar els núvols, i per tant, les Hores només en són les seves ministres, i a vegades, també les de la seva esposa, la deessa Hera.\nLes nocions homèriques romangueren vigents durant un període dilatat de temps, i foren considerades les encarregades de les estacions, i associades principalment als períodes de més fertilitat de l'any: la primavera i la tardor.\nAixí doncs, La primera generació consistia en Tal·lo, Auxo i Carpo, les quals eren les deesses de les estacions (els grecs només dividien l'any en primavera, estiu i hivern). En les arts plàstiques la primera generació se sol retratar com un grup de dones joves i atractives envoltades de flors i vegetació abundant, o d'altres símbols de fertilitat. Els seus seguidors es comptaven sobretot entre els camperols de les parts rurals de l'antiga Grècia.\nLa segona generació és generalment descrita com la tríada formada per Eunòmia, Dice i Irene, que en aquest cas ja no regulen qüestions relacionades amb el clima, sinó que són deesses de la llei i l'ordre que mantenen l'estabilitat de la societat, i que són principalment adorades a les polis d'Atenes, Argos i Olímpia com a protectores dels seus estats. Hesíode fou l'autor que descrigué aquesta segona \"generació\" per primer cop, reflectint la transició de les nocions purament físiques a les ètiques per la qual passava la filosofia en aquell període..\nHi ha autors que arriben a reconèixer un tercer grup d'Hores. Aquestes són conegudes amb els noms de Ferusa (la substància i les granges), Eupòria (l'abundància) i Ortosia (la prosperitat).\nL'autor llatí Gai Juli Higini nomena les Hores d'una forma força confusa, ja que barreja els seus noms originals amb els seus epítets, i amb els noms emprats per designar estacions o hores separades. Així, doncs, elabora primerament una llista de nou Hores, i després una altra formada per divinitats menors encarregades d'onze (més endavant, dotze) períodes del dia que van des de justament abans de la sortida del sol fins que cau la nit.\nViccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "Què són les Hores?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quantes generacions hi ha d’Hores?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Però, què vol dir en aquest cas “generació”?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina era la funció principal de les Hores?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com són característicament?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin paper tenen amb Zeus i Hera?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Se les relacionava amb la primavera i la tardor?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin era el nom de les deesses de la primera generació?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com se les representa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui són les de la segona generació?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què se les diferencia amb les de la primera?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va parlar sobre elles?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hi hauria una tercera generació?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què Gai Juli Higini les designa d’una manera confusa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I com les va classificar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.", + "span_text": "Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida", + "span_start": 0, + "span_end": 183, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Dues.", + "span_text": "hom considera que hi hagué dues generacions d'Hores", + "span_start": 237, + "span_end": 288, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que els autors més antics parlen del primer grup d'Hores, i els autors més tardans fan servir el nom de les darreres, que apel·len càrrecs diferents.", + "span_text": "aquest concepte no es refereix al sentit de \"generació\" en el qual el segon grup són descendents del primer, sinó que en aquest cas es refereix al fet que els autors més antics parlen del primer grup d'Hores, i els autors més tardans fan servir el nom de les darreres, que apel·len càrrecs diferents", + "span_start": 296, + "span_end": 595, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fomentar la fertilitat a la Terra, enviant-hi diversos fets climàtics.", + "span_text": "Tenien la tasca primordial de fomentar la fertilitat a la Terra, enviant-hi diversos fets climàtics", + "span_start": 813, + "span_end": 912, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amables i benevolents, portant tant a déus com als homes moltes coses bones i desitjables.", + "span_text": "Són amables i benevolents, portant tant a déus com als homes moltes coses bones i desitjables", + "span_start": 1086, + "span_end": 1179, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són les seves ministres.", + "span_text": "és Zeus qui té el poder de reunir i dispersar els núvols, i per tant, les Hores només en són les seves ministres, i a vegades, també les de la seva esposa, la deessa Hera", + "span_start": 1198, + "span_end": 1368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "foren considerades les encarregades de les estacions, i associades principalment als períodes de més fertilitat de l'any: la primavera i la tardor", + "span_start": 1451, + "span_end": 1597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tal·lo, Auxo i Carpo.", + "span_text": "La primera generació consistia en Tal·lo, Auxo i Carpo", + "span_start": 1611, + "span_end": 1665, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un grup de dones joves i atractives envoltades de flors i vegetació abundant, o d'altres símbols de fertilitat.", + "span_text": "la primera generació se sol retratar com un grup de dones joves i atractives envoltades de flors i vegetació abundant, o d'altres símbols de fertilitat", + "span_start": 1797, + "span_end": 1948, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Eunòmia, Dice i Irene.", + "span_text": "La segona generació és generalment descrita com la tríada formada per Eunòmia, Dice i Irene", + "span_start": 2051, + "span_end": 2142, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No regulen qüestions relacionades amb el clima, sinó que són deesses de la llei i l'ordre que mantenen l'estabilitat de la societat, i que són principalment adorades a les polis d'Atenes, Argos i Olímpia com a protectores dels seus estats.", + "span_text": "ja no regulen qüestions relacionades amb el clima, sinó que són deesses de la llei i l'ordre que mantenen l'estabilitat de la societat, i que són principalment adorades a les polis d'Atenes, Argos i Olímpia com a protectores dels seus estats", + "span_start": 2162, + "span_end": 2403, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hesíode.", + "span_text": "Hesíode fou l'autor que descrigué aquesta segona \"generació\"", + "span_start": 2405, + "span_end": 2465, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hi ha autors que arriben a reconèixer un tercer grup d'Hores", + "span_start": 2606, + "span_end": 2666, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè barreja els seus noms originals amb els seus epítets, i amb els noms emprats per designar estacions o hores separades.", + "span_text": "L'autor llatí Gai Juli Higini nomena les Hores d'una forma força confusa, ja que barreja els seus noms originals amb els seus epítets, i amb els noms emprats per designar estacions o hores separades", + "span_start": 2796, + "span_end": 2994, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Elabora primerament una llista de nou Hores, i després una altra formada per divinitats menors encarregades d'onze (més endavant, dotze) períodes del dia que van des de justament abans de la sortida del sol fins que cau la nit.", + "span_text": "elabora primerament una llista de nou Hores, i després una altra formada per divinitats menors encarregades d'onze (més endavant, dotze) períodes del dia que van des de justament abans de la sortida del sol fins que cau la nit", + "span_start": 3009, + "span_end": 3235, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.", + "span_text": "Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida", + "span_start": 0, + "span_end": 183, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Dues.", + "span_text": "hom considera que hi hagué dues generacions d'Hores", + "span_start": 237, + "span_end": 288, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que els autors més antics parlen del primer grup d'Hores, i els autors més tardans fan servir el nom de les darreres, que apel·len càrrecs diferents.", + "span_text": "aquest concepte no es refereix al sentit de \"generació\" en el qual el segon grup són descendents del primer, sinó que en aquest cas es refereix al fet que els autors més antics parlen del primer grup d'Hores, i els autors més tardans fan servir el nom de les darreres, que apel·len càrrecs diferents", + "span_start": 296, + "span_end": 595, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fomentar la fertilitat a la Terra, enviant-hi diversos fets climàtics.", + "span_text": "Tenien la tasca primordial de fomentar la fertilitat a la Terra, enviant-hi diversos fets climàtics", + "span_start": 813, + "span_end": 912, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amables i benevolents, portant tant a déus com als homes moltes coses bones i desitjables.", + "span_text": "Són amables i benevolents, portant tant a déus com als homes moltes coses bones i desitjables", + "span_start": 1086, + "span_end": 1179, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són les seves ministres.", + "span_text": "és Zeus qui té el poder de reunir i dispersar els núvols, i per tant, les Hores només en són les seves ministres, i a vegades, també les de la seva esposa, la deessa Hera", + "span_start": 1198, + "span_end": 1368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "foren considerades les encarregades de les estacions, i associades principalment als períodes de més fertilitat de l'any: la primavera i la tardor", + "span_start": 1451, + "span_end": 1597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tal·lo, Auxo i Carpo.", + "span_text": "La primera generació consistia en Tal·lo, Auxo i Carpo", + "span_start": 1611, + "span_end": 1665, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un grup de dones joves i atractives envoltades de flors i vegetació abundant, o d'altres símbols de fertilitat.", + "span_text": "En les arts plàstiques la primera generació se sol retratar com un grup de dones joves i atractives envoltades de flors i vegetació abundant, o d'altres símbols de fertilitat", + "span_start": 1774, + "span_end": 1948, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Eunòmia, Dice i Irene.", + "span_text": "La segona generació és generalment descrita com la tríada formada per Eunòmia, Dice i Irene", + "span_start": 2051, + "span_end": 2142, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No regulen qüestions relacionades amb el clima, sinó que són deesses de la llei i l'ordre que mantenen l'estabilitat de la societat, i que són principalment adorades a les polis d'Atenes, Argos i Olímpia com a protectores dels seus estats.", + "span_text": "ja no regulen qüestions relacionades amb el clima, sinó que són deesses de la llei i l'ordre que mantenen l'estabilitat de la societat, i que són principalment adorades a les polis d'Atenes, Argos i Olímpia com a protectores dels seus estats", + "span_start": 2162, + "span_end": 2403, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hesíode.", + "span_text": "Hesíode fou l'autor que descrigué aquesta segona \"generació\"", + "span_start": 2405, + "span_end": 2465, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hi ha autors que arriben a reconèixer un tercer grup d'Hores", + "span_start": 2606, + "span_end": 2666, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè barreja els seus noms originals amb els seus epítets, i amb els noms emprats per designar estacions o hores separades.", + "span_text": "Gai Juli Higini nomena les Hores d'una forma força confusa, ja que barreja els seus noms originals amb els seus epítets, i amb els noms emprats per designar estacions o hores separades", + "span_start": 2810, + "span_end": 2994, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Elabora primerament una llista de nou Hores, i després una altra formada per divinitats menors encarregades d'onze (més endavant, dotze) períodes del dia que van des de justament abans de la sortida del sol fins que cau la nit.", + "span_text": "elabora primerament una llista de nou Hores, i després una altra formada per divinitats menors encarregades d'onze (més endavant, dotze) períodes del dia que van des de justament abans de la sortida del sol fins que cau la nit", + "span_start": 3009, + "span_end": 3235, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.", + "span_text": "Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida", + "span_start": 0, + "span_end": 183, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Dues.", + "span_text": "Generalment, hom considera que hi hagué dues generacions d'Hores", + "span_start": 224, + "span_end": 288, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Vol dir al fet que els autors més antics parlen del primer grup d'Hores, i els autors més tardans fan servir el nom de les darreres, que apel·len càrrecs diferents.", + "span_text": "nota: aquest concepte no es refereix al sentit de \"generació\" en el qual el segon grup són descendents del primer, sinó que en aquest cas es refereix al fet que els autors més antics parlen del primer grup d'Hores, i els autors més tardans fan servir el nom de les darreres, que apel·len càrrecs diferents", + "span_start": 290, + "span_end": 595, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Eren les divinitats olímpiques del clima, i ministres del déu Zeus, vigilants de les portes de l'Olimp.", + "span_text": "però sí que indica que eren les divinitats olímpiques del clima, i ministres del déu Zeus, vigilants de les portes de l'Olimp", + "span_start": 686, + "span_end": 811, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amables i benevolents, portant tant a déus com als homes moltes coses bones i desitjables.", + "span_text": "Són amables i benevolents, portant tant a déus com als homes moltes coses bones i desitjables", + "span_start": 1086, + "span_end": 1179, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són les seves ministres.", + "span_text": "només és Zeus qui té el poder de reunir i dispersar els núvols, i per tant, les Hores només en són les seves ministres, i a vegades, també les de la seva esposa, la deessa Hera", + "span_start": 1192, + "span_end": 1368, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "foren considerades les encarregades de les estacions, i associades principalment als períodes de més fertilitat de l'any: la primavera i la tardo", + "span_start": 1451, + "span_end": 1596, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tal·lo, Auxo i Carpo.", + "span_text": "La primera generació consistia en Tal·lo, Auxo i Carpo", + "span_start": 1611, + "span_end": 1665, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un grup de dones joves i atractives envoltades de flors i vegetació abundant, o d'altres símbols de fertilitat.", + "span_text": "la primera generació se sol retratar com un grup de dones joves i atractives envoltades de flors i vegetació abundant, o d'altres símbols de fertilitat", + "span_start": 1797, + "span_end": 1948, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Eunòmia, Dice i Irene.", + "span_text": "La segona generació és generalment descrita com la tríada formada per Eunòmia, Dice i Irene", + "span_start": 2051, + "span_end": 2142, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No regulen qüestions relacionades amb el clima, sinó que són deesses de la llei i l'ordre que mantenen l'estabilitat de la societat, i que són principalment adorades a les polis d'Atenes, Argos i Olímpia com a protectores dels seus estats.", + "span_text": "en aquest cas ja no regulen qüestions relacionades amb el clima, sinó que són deesses de la llei i l'ordre que mantenen l'estabilitat de la societat, i que són principalment adorades a les polis d'Atenes, Argos i Olímpia com a protectores dels seus estats", + "span_start": 2148, + "span_end": 2403, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hesíode.", + "span_text": "Hesíode fou l'autor que descrigué aquesta segona \"generació\"", + "span_start": 2405, + "span_end": 2465, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hi ha autors que arriben a reconèixer un tercer grup d'Hores", + "span_start": 2606, + "span_end": 2666, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Barreja els seus noms originals amb els seus epítets, i amb els noms emprats per designar estacions o hores separades.", + "span_text": "L'autor llatí Gai Juli Higini nomena les Hores d'una forma força confusa, ja que barreja els seus noms originals amb els seus epítets, i amb els noms emprats per designar estacions o hores separades", + "span_start": 2796, + "span_end": 2994, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Elabora primerament una llista de nou Hores, i després una altra formada per divinitats menors encarregades d'onze (més endavant, dotze) períodes del dia que van des de justament abans de la sortida del sol fins que cau la nit.", + "span_text": "elabora primerament una llista de nou Hores, i després una altra formada per divinitats menors encarregades d'onze (més endavant, dotze) períodes del dia que van des de justament abans de la sortida del sol fins que cau la nit", + "span_start": 3009, + "span_end": 3235, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_59", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Puig, Oltra i Dalmau començaran a negociar el nou Botànic dimarts", + "story": "El president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig, i la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, han acordat de tornar-se a reunir dimarts vinent, aquesta vegada també amb el dirigent d'Unides Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a començar a perfilar el segon govern del Botànic. Serà el primer Consell tripartit de la història. Segons fonts acostades al govern valencià, la reunió d'avui entre Puig i Oltra ha estat discreta i informal, i ha servit per a començar a estudiar les possibilitats de govern que ofereixen els resultats de les eleccions valencianes del 28 d'abril. Després de la reunió, Oltra ha telefonat a Martínez Dalmau i l'ha citat per començar un contacte de tres bandes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-EU el 14 de maig. Encara s'ha de decidir on es farà. El PSPV anirà a la reunió amb l'avantatge d'haver guanyat les autonòmiques i haver augmentat el nombre de diputats. Consideren que han de tenir un pes més gran en el Consell, però necessiten el suport de la candidata de Compromís, Mónica Oltra, i el de Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a aconseguir la majoria. Els socialistes ja han reconegut que l'anterior estructura del Consell, la del primer Botànic, és millorable. Estan oberts a augmentar la quantitat de conselleries, però donen prioritat a l'estabilitat. ‘El govern ha de ser un govern, i no una suma de forces que miren per les seues polítiques. Cal tindre una mirada llarga', ha dit Manolo Mata, cap de llista del PSPV per València. La negociació també inclou la presidència de les Corts, que Compromís reivindica.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin càrrec té Ximo Puig?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I Mónica Oltra?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què han arranjat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què esdevindrà d’aquesta reunió?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com s’ha qualificat la reunió?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Així mateix, què han fet?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Més tard, amb qui ha contactat Oltra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per fer què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En què destaca el PSPV?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Creuen que aconseguiran tenir la majoria del Consell gràcies a Compromís i Podem?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L’estabilitat és el punt més important per a poder fer govern?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ha explicat Mata?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin paper té?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què més implica la negociació?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És el president de la Generalitat en funcions.", + "span_text": "El president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És la vice-presidenta del Consell.", + "span_text": "la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra", + "span_start": 57, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tornar-se a reunir dimarts vinent, aquesta vegada també amb el dirigent d'Unides Podem.", + "span_text": "han acordat de tornar-se a reunir dimarts vinent, aquesta vegada també amb el dirigent d'Unides Podem", + "span_start": 103, + "span_end": 204, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per a començar a perfilar el segon govern del Botànic.", + "span_text": "per a començar a perfilar el segon govern del Botànic", + "span_start": 229, + "span_end": 282, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El primer Consell tripartit de la història.", + "span_text": "Serà el primer Consell tripartit de la història", + "span_start": 284, + "span_end": 331, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Discreta i informal.", + "span_text": "la reunió d'avui entre Puig i Oltra ha estat discreta i informal", + "span_start": 376, + "span_end": 440, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Han començat a estudiar les possibilitats de govern que ofereixen els resultats de les eleccions valencianes del 28 d'abril.", + "span_text": "ha servit per a començar a estudiar les possibilitats de govern que ofereixen els resultats de les eleccions valencianes del 28 d'abril", + "span_start": 444, + "span_end": 579, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Martínez Dalmau.", + "span_text": "Després de la reunió, Oltra ha telefonat a Martínez Dalmau", + "span_start": 581, + "span_end": 639, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per citar-lo per començar un contacte de tres bandes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-EU el 14 de maig.", + "span_text": "l'ha citat per començar un contacte de tres bandes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-EU el 14 de maig", + "span_start": 642, + "span_end": 746, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En haver guanyat les autonòmiques i haver augmentat el nombre de diputats.", + "span_text": "El PSPV anirà a la reunió amb l'avantatge d'haver guanyat les autonòmiques i haver augmentat el nombre de diputats", + "span_start": 783, + "span_end": 897, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Consideren que han de tenir un pes més gran en el Consell, però necessiten el suport de la candidata de Compromís, Mónica Oltra, i el de Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a aconseguir la majoria", + "span_start": 899, + "span_end": 1093, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "donen prioritat a l'estabilitat", + "span_start": 1265, + "span_end": 1296, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que el govern ha de ser un govern, i no una suma de forces que miren per les seues polítiques i que cal tindre una mirada llarga.", + "span_text": "‘El govern ha de ser un govern, i no una suma de forces que miren per les seues polítiques. Cal tindre una mirada llarga', ha dit Manolo Mata", + "span_start": 1298, + "span_end": 1439, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És el cap de llista del PSPV per València.", + "span_text": "Manolo Mata, cap de llista del PSPV per València", + "span_start": 1428, + "span_end": 1476, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La presidència de les Corts.", + "span_text": "La negociació també inclou la presidència de les Corts", + "span_start": 1478, + "span_end": 1532, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És el president de la Generalitat en funcions.", + "span_text": "El president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És la vice-presidenta del Consell.", + "span_text": "la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra", + "span_start": 57, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tornar-se a reunir dimarts vinent, aquesta vegada també amb el dirigent d'Unides Podem, Rubén Martínez Dalmau.", + "span_text": "han acordat de tornar-se a reunir dimarts vinent, aquesta vegada també amb el dirigent d'Unides Podem, Rubén Martínez Dalmau", + "span_start": 103, + "span_end": 227, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per a començar a perfilar el segon govern del Botànic.", + "span_text": "per a començar a perfilar el segon govern del Botànic", + "span_start": 229, + "span_end": 282, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El primer Consell tripartit de la història.", + "span_text": "Serà el primer Consell tripartit de la història", + "span_start": 284, + "span_end": 331, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Discreta i informal.", + "span_text": "la reunió d'avui entre Puig i Oltra ha estat discreta i informal", + "span_start": 376, + "span_end": 440, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Han començat a estudiar les possibilitats de govern que ofereixen els resultats de les eleccions valencianes del 28 d'abril.", + "span_text": "ha servit per a començar a estudiar les possibilitats de govern que ofereixen els resultats de les eleccions valencianes del 28 d'abril", + "span_start": 444, + "span_end": 579, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Martínez Dalmau.", + "span_text": "Després de la reunió, Oltra ha telefonat a Martínez Dalmau", + "span_start": 581, + "span_end": 639, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per citar-lo per començar un contacte de tres bandes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-EU el 14 de maig.", + "span_text": "l'ha citat per començar un contacte de tres bandes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-EU el 14 de maig", + "span_start": 642, + "span_end": 746, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En haver guanyat les autonòmiques i haver augmentat el nombre de diputats.", + "span_text": "El PSPV anirà a la reunió amb l'avantatge d'haver guanyat les autonòmiques i haver augmentat el nombre de diputats", + "span_start": 783, + "span_end": 897, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Consideren que han de tenir un pes més gran en el Consell, però necessiten el suport de la candidata de Compromís, Mónica Oltra, i el de Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a aconseguir la majoria", + "span_start": 899, + "span_end": 1093, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "donen prioritat a l'estabilitat", + "span_start": 1265, + "span_end": 1296, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que el govern ha de ser un govern, i no una suma de forces que miren per les seues polítiques i que cal tindre una mirada llarga.", + "span_text": "‘El govern ha de ser un govern, i no una suma de forces que miren per les seues polítiques. Cal tindre una mirada llarga', ha dit Manolo Mata", + "span_start": 1298, + "span_end": 1439, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És el cap de llista del PSPV per València.", + "span_text": "Manolo Mata, cap de llista del PSPV per València", + "span_start": 1428, + "span_end": 1476, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La presidència de les Corts.", + "span_text": "La negociació també inclou la presidència de les Corts", + "span_start": 1478, + "span_end": 1532, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És el president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La vice-presidenta del Consell.", + "span_text": "i la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra", + "span_start": 55, + "span_end": 101, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tornar-se a reunir dimarts vinent, aquesta vegada també amb el dirigent d'Unides Podem.", + "span_text": "han acordat de tornar-se a reunir dimarts vinent, aquesta vegada també amb el dirigent d'Unides Podem", + "span_start": 103, + "span_end": 204, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per a començar a perfilar el segon govern del Botànic.", + "span_text": "el dirigent d'Unides Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a començar a perfilar el segon govern del Botànic", + "span_start": 178, + "span_end": 282, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El primer Consell tripartit de la història.", + "span_text": "Serà el primer Consell tripartit de la història", + "span_start": 284, + "span_end": 331, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Discreta i informal.", + "span_text": "la reunió d'avui entre Puig i Oltra ha estat discreta i informal", + "span_start": 376, + "span_end": 440, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Han començat a estudiar les possibilitats de govern que ofereixen els resultats de les eleccions valencianes del 28 d'abril.", + "span_text": "ha servit per a començar a estudiar les possibilitats de govern que ofereixen els resultats de les eleccions valencianes del 28 d'abril", + "span_start": 444, + "span_end": 579, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb Martínez Dalmau.", + "span_text": "Després de la reunió, Oltra ha telefonat a Martínez Dalmau", + "span_start": 581, + "span_end": 639, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per començar un contacte de tres bandes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-EU el 14 de maig.", + "span_text": "i l'ha citat per començar un contacte de tres bandes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-EU el 14 de maig", + "span_start": 640, + "span_end": 746, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En haver guanyat les autonòmiques i haver augmentat el nombre de diputats.", + "span_text": "El PSPV anirà a la reunió amb l'avantatge d'haver guanyat les autonòmiques i haver augmentat el nombre de diputats", + "span_start": 783, + "span_end": 897, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Consideren que han de tenir un pes més gran en el Consell, però necessiten el suport de la candidata de Compromís, Mónica Oltra, i el de Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a aconseguir la majoria", + "span_start": 899, + "span_end": 1093, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Estan oberts a augmentar la quantitat de conselleries, però donen prioritat a l'estabilitat", + "span_start": 1205, + "span_end": 1296, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que el govern ha de ser un govern, i no una suma de forces que miren per les seues polítiques.", + "span_text": "‘El govern ha de ser un govern, i no una suma de forces que miren per les seues polítiques. Cal tindre una mirada llarga', ha dit Manolo Mata", + "span_start": 1298, + "span_end": 1439, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És el cap de llista del PSPV per València.", + "span_text": "ha dit Manolo Mata, cap de llista del PSPV per València", + "span_start": 1421, + "span_end": 1476, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La presidència de les Corts.", + "span_text": "La negociació també inclou la presidència de les Corts", + "span_start": 1478, + "span_end": 1532, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1187", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Flamidià del Conflent...", + "story": "Flamidià del Conflent o de Cuixà, o Flemidià, fou un màrtir, venerat com a sant en el monestir de Cuixà. Probablement, es tracta d'un sant llegendari.\nEl nom apareix en fonts antigues vinculades al monestir de Sant Miquel de Cuixà, com el santoral de l'evangeliari de Cuixà, avui a la Biblioteca Municipal de Perpinyà, ms. 2: hi apareix Flamidià amb festivitat pròpia, com altres sants de Cuixà (Germà, Nazari i Valentí), el dia 5 de gener. No hi ha constància prèvia ni cap notícia d'ell en altres fonts. El seu cos descansava a Cuixà, on tenia altar en un dels absis de la capçalera. L'abat Oliba el va fer traslladar, amb d'altres, a la cripta del Pessebre, als peus de la imatge de la Mare de Déu, on se'l venerava amb un culte local, estès a la diòcesi d'Elna.\nJoan Amades, sense citar-ne la font, diu que va morir màrtir sota el fictici govern de Dacià, a començament del segle iv. Domènec només diu que Flamidià era màrtir i que morí un 25 de desembre, i que el seu cos fou portat al monestir per ésser-hi venerat, la qual cosa indicaria que no hi havia estat monjo. Podria tractar-se d'un cos sant portat de Roma o corresponent a algun màrtir desconegut, que es traslladà al monestir i donà lloc a altres tradicions.\nFigura a l'Acta sanctorum, però no als martirologis oficials de l'Església Catòlica Romana.\nPosteriorment, probablement per explicar la presència de les restes al monestir, s'elaborà una llegenda diferent. Amades diu que Flemidià era natural del Conflent i monjo de Cuixà, on era bosser i almoiner. Miraculosament, tot i la gran quantitat d'almoines que feia als necessitats, el gra i els diners que administrava mai no s'esgotaven. Davant la sorpresa de l'abat, Flemidià li explicà que donava als pobres una quantitat set vegades superior al que tenia el monestir, però com més donava, més gra i diners hi havia com a recompensa per la caritat feta. Aquest miracle donà a entendre als monjos que Flamidià era sant.\nEs venerava el 5 de gener. Al retaule de la parròquia de Rigardà (Conflent), hi ha les talles dels quatre sants de Cuixà: Germà, Nazari, Flamidià i Valentí.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Flamidià del Conflent?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És possible que no hagi existit mai?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No obstant això, on s’esmenta?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan se celebra el seu sant?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On eren les seves restes?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Però a on les van portar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com se li feia culte?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Segons Joan Amades, quan va morir Flemidià?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Se sap la font en la qual es va basar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què dona a entendre el fet que portessin les despulles del màrtir al monestir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I llavors qui podria haver estat en comptes d'ell?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La història de Flamidià de Cuixà apareix en tots els llibres hagiogràfics?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va explicar Amades sobre Flamidià?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el seu miracle?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què podem trobar al retaule de l’església de Rigardà?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un màrtir, venerat com a sant en el monestir de Cuixà.", + "span_text": "Flamidià del Conflent o de Cuixà, o Flemidià, fou un màrtir, venerat com a sant en el monestir de Cuixà", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Probablement, es tracta d'un sant llegendari", + "span_start": 105, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En fonts antigues vinculades al monestir de Sant Miquel de Cuixà, com el santoral de l'evangeliari de Cuixà.", + "span_text": "El nom apareix en fonts antigues vinculades al monestir de Sant Miquel de Cuixà, com el santoral de l'evangeliari de Cuixà", + "span_start": 151, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El dia 5 de gener.", + "span_text": "Flamidià amb festivitat pròpia, com altres sants de Cuixà (Germà, Nazari i Valentí), el dia 5 de gener", + "span_start": 337, + "span_end": 439, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Cuixà, on tenia altar en un dels absis de la capçalera.", + "span_text": "El seu cos descansava a Cuixà, on tenia altar en un dels absis de la capçalera", + "span_start": 506, + "span_end": 584, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la cripta del Pessebre, als peus de la imatge de la Mare de Déu.", + "span_text": "L'abat Oliba el va fer traslladar, amb d'altres, a la cripta del Pessebre, als peus de la imatge de la Mare de Déu", + "span_start": 586, + "span_end": 700, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb un culte local, estès a la diòcesi d'Elna.", + "span_text": "se'l venerava amb un culte local, estès a la diòcesi d'Elna", + "span_start": 705, + "span_end": 764, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A començament del segle iv.", + "span_text": "Joan Amades, sense citar-ne la font, diu que va morir màrtir sota el fictici govern de Dacià, a començament del segle iv", + "span_start": 766, + "span_end": 886, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Joan Amades, sense citar-ne la font", + "span_start": 766, + "span_end": 801, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que no hi havia estat monjo.", + "span_text": "Flamidià era màrtir i que morí un 25 de desembre, i que el seu cos fou portat al monestir per ésser-hi venerat, la qual cosa indicaria que no hi havia estat monjo", + "span_start": 910, + "span_end": 1072, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un cos sant portat de Roma o corresponent a algun màrtir desconegut.", + "span_text": "Podria tractar-se d'un cos sant portat de Roma o corresponent a algun màrtir desconegut", + "span_start": 1074, + "span_end": 1161, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Figura a l'Acta sanctorum, però no als martirologis oficials de l'Església Catòlica Romana", + "span_start": 1225, + "span_end": 1315, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que era natural del Conflent i monjo de Cuixà, on era bosser i almoiner.", + "span_text": "Amades diu que Flemidià era natural del Conflent i monjo de Cuixà, on era bosser i almoiner", + "span_start": 1431, + "span_end": 1522, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que donava als pobres una quantitat set vegades superior al que tenia el monestir, però com més donava, més gra i diners hi havia com a recompensa per la caritat feta.", + "span_text": "donava als pobres una quantitat set vegades superior al que tenia el monestir, però com més donava, més gra i diners hi havia com a recompensa per la caritat feta", + "span_start": 1712, + "span_end": 1874, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les talles dels quatre sants de Cuixà: Germà, Nazari, Flamidià i Valentí.", + "span_text": "Al retaule de la parròquia de Rigardà (Conflent), hi ha les talles dels quatre sants de Cuixà: Germà, Nazari, Flamidià i Valentí", + "span_start": 1968, + "span_end": 2096, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un màrtir, venerat com a sant en el monestir de Cuixà.", + "span_text": "Flamidià del Conflent o de Cuixà, o Flemidià, fou un màrtir, venerat com a sant en el monestir de Cuixà", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Probablement, es tracta d'un sant llegendari", + "span_start": 105, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En fonts antigues vinculades al monestir de Sant Miquel de Cuixà, com el santoral de l'evangeliari de Cuixà.", + "span_text": "El nom apareix en fonts antigues vinculades al monestir de Sant Miquel de Cuixà, com el santoral de l'evangeliari de Cuixà", + "span_start": 151, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El dia 5 de gener.", + "span_text": "Flamidià amb festivitat pròpia, com altres sants de Cuixà (Germà, Nazari i Valentí), el dia 5 de gener", + "span_start": 337, + "span_end": 439, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Cuixà.", + "span_text": "El seu cos descansava a Cuixà", + "span_start": 506, + "span_end": 535, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la cripta del Pessebre, als peus de la imatge de la Mare de Déu.", + "span_text": "L'abat Oliba el va fer traslladar, amb d'altres, a la cripta del Pessebre, als peus de la imatge de la Mare de Déu", + "span_start": 586, + "span_end": 700, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb un culte local, estès a la diòcesi d'Elna.", + "span_text": "se'l venerava amb un culte local, estès a la diòcesi d'Elna", + "span_start": 705, + "span_end": 764, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A començament del segle iv.", + "span_text": "Joan Amades, sense citar-ne la font, diu que va morir màrtir sota el fictici govern de Dacià, a començament del segle iv", + "span_start": 766, + "span_end": 886, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Joan Amades, sense citar-ne la font", + "span_start": 766, + "span_end": 801, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que no hi havia estat monjo.", + "span_text": "Flamidià era màrtir i que morí un 25 de desembre, i que el seu cos fou portat al monestir per ésser-hi venerat, la qual cosa indicaria que no hi havia estat monjo", + "span_start": 910, + "span_end": 1072, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un cos sant portat de Roma o corresponent a algun màrtir desconegut.", + "span_text": "Podria tractar-se d'un cos sant portat de Roma o corresponent a algun màrtir desconegut", + "span_start": 1074, + "span_end": 1161, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Figura a l'Acta sanctorum, però no als martirologis oficials de l'Església Catòlica Romana", + "span_start": 1225, + "span_end": 1315, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que era natural del Conflent i monjo de Cuixà, on era bosser i almoiner.", + "span_text": "Amades diu que Flemidià era natural del Conflent i monjo de Cuixà, on era bosser i almoiner", + "span_start": 1431, + "span_end": 1522, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que donava als pobres una quantitat set vegades superior al que tenia el monestir, però com més donava, més gra i diners hi havia com a recompensa per la caritat feta.", + "span_text": "donava als pobres una quantitat set vegades superior al que tenia el monestir, però com més donava, més gra i diners hi havia com a recompensa per la caritat feta", + "span_start": 1712, + "span_end": 1874, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les talles dels quatre sants de Cuixà: Germà, Nazari, Flamidià i Valentí.", + "span_text": "Al retaule de la parròquia de Rigardà (Conflent), hi ha les talles dels quatre sants de Cuixà: Germà, Nazari, Flamidià i Valentí", + "span_start": 1968, + "span_end": 2096, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un màrtir, venerat com a sant en el monestir de Cuixà.", + "span_text": "Flamidià del Conflent o de Cuixà, o Flemidià, fou un màrtir, venerat com a sant en el monestir de Cuixà", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Probablement, es tracta d'un sant llegendari", + "span_start": 105, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En fonts antigues vinculades al monestir de Sant Miquel de Cuixà, com el santoral de l'evangeliari de Cuixà.", + "span_text": "El nom apareix en fonts antigues vinculades al monestir de Sant Miquel de Cuixà, com el santoral de l'evangeliari de Cuixà", + "span_start": 151, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El dia 5 de gener.", + "span_text": "hi apareix Flamidià amb festivitat pròpia, com altres sants de Cuixà (Germà, Nazari i Valentí), el dia 5 de gener", + "span_start": 326, + "span_end": 439, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Cuixà.", + "span_text": "El seu cos descansava a Cuixà", + "span_start": 506, + "span_end": 535, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la cripta del Pessebre, als peus de la imatge de la Mare de Déu.", + "span_text": "L'abat Oliba el va fer traslladar, amb d'altres, a la cripta del Pessebre, als peus de la imatge de la Mare de Déu", + "span_start": 586, + "span_end": 700, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb un culte local, estès a la diòcesi d'Elna.", + "span_text": "on se'l venerava amb un culte local, estès a la diòcesi d'Elna", + "span_start": 702, + "span_end": 764, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sota el fictici govern de Dacià, a començament del segle iv.", + "span_text": "Joan Amades, sense citar-ne la font, diu que va morir màrtir sota el fictici govern de Dacià, a començament del segle iv", + "span_start": 766, + "span_end": 886, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Joan Amades, sense citar-ne la font", + "span_start": 766, + "span_end": 801, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que no hi havia estat monjo.", + "span_text": "Flamidià era màrtir i que morí un 25 de desembre, i que el seu cos fou portat al monestir per ésser-hi venerat, la qual cosa indicaria que no hi havia estat monjo", + "span_start": 910, + "span_end": 1072, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D'un cos sant portat de Roma o corresponent a algun màrtir desconegut, que es traslladà al monestir i donà lloc a altres tradicions.", + "span_text": "Podria tractar-se d'un cos sant portat de Roma o corresponent a algun màrtir desconegut, que es traslladà al monestir i donà lloc a altres tradicions", + "span_start": 1074, + "span_end": 1223, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Figura a l'Acta sanctorum, però no als martirologis oficials de l'Església Catòlica Romana", + "span_start": 1225, + "span_end": 1315, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que era natural del Conflent i monjo de Cuixà, on era bosser i almoiner.", + "span_text": "Amades diu que Flemidià era natural del Conflent i monjo de Cuixà, on era bosser i almoiner", + "span_start": 1431, + "span_end": 1522, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que donava als pobres una quantitat set vegades superior al que tenia el monestir, però com més donava, més gra i diners hi havia com a recompensa per la caritat feta.", + "span_text": "Davant la sorpresa de l'abat, Flemidià li explicà que donava als pobres una quantitat set vegades superior al que tenia el monestir, però com més donava, més gra i diners hi havia com a recompensa per la caritat feta. Aquest miracle donà a entendre als monjos que Flamidià era sant", + "span_start": 1658, + "span_end": 1939, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les talles dels quatre sants de Cuixà: Germà, Nazari, Flamidià i Valentí.", + "span_text": "Al retaule de la parròquia de Rigardà (Conflent), hi ha les talles dels quatre sants de Cuixà: Germà, Nazari, Flamidià i Valentí", + "span_start": 1968, + "span_end": 2096, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_239", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Naglfar (vaixell) ", + "story": "El Naglfar (en nòrdic antic Vaixell d'ungla) és el vaixell de la mort de la mitologia nòrdica. Se'ns descriu com el vaixell més gran de tots els temps i pertany al Muspell. El Naglfar és citat, sobretot, en relació amb el Ragnarök. El text de la Vǫlospá es pot interpretar en el sentit que aquest vaixell és avarat per la inundació que provoca el drac còsmic, Miðgarðsormr o Jǫrmungandr. Aquest vaixell portarà una part dels enemics dels déus cap a l'última i gran batalla. Depenent de la font, al timó hi anirà o bé el gegant Hrymr (segons la Gylfaginning) o l'ans Loki (segons la Völuspá).\nEl Naglfar està fet amb les ungles dels morts. Per això Snorri Sturluson parla a la Gylfaginning de la necessitat de tallar les ungles als morts, a fi de retardar l'enllestiment del vaixell i contribuir d'aquesta manera a retardar també l'arribada del Ragnarök. En Jacob Grimm va prendre aquestes idees per a la seva Mitologia Alemanya, obra en la qual va interpretar el Ragnarök com la descripció d'una escatologia llunyana:\nHi ha investigadors que creuen que Naglfar o \"vaixell d'ungla\" no és la designació originària d'aquest vaixell mític, sinó que aquesta forma representa una forma que presumptivament es degué originar en temps de Snorri i es basaria en una reinterpretació, per etimologia popular d'un mot originari subjacent.\nAquest mot podria haver estat format amb el nòrdic antic nagli (clau) i far (nau, vaixell): seríem, doncs, davant un vaixell de claus de ferro -o sigui, un vaixell totalment de ferro- més que no pas davant un vaixell les planxes de fusta del qual estan unides amb claus de ferro.\nUna altra versió veu originàriament darrere el constituent nagl- la paraula que designava el cadàver humà i que en norrè occidental antic és nár. Aquest mot té paral·lels en altres llengües germàniques: així, tenim el substantiu gòtic de tema en -i naus (mort, cadàver) i l'anglès antic né[o]- que només apareix a compòsits, que ens permeten de reconstruir un substantiu germànic, de tema en -i, *nawiz ‘cadàver'. Malgrat l'aparent semblança formal i semàntica, el germànic *nawiz ‘cadàver' no està pas emparentat amb el grec antic ὁ νέκυς νέκυος ‘cadàver' ni la família del llatí necāre, nocēre, nex. Fora del germànic, el mot presenta els paral·lels del letó nāve fem. ‘mort fem., cadàver' i la família representada pel rus (dialectal) навь, навье, навий, навей ‘cadàver, mort'.\n", + "questions": [ + { + "input_text": "A què fa referència Naglfar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què vol dir etimològicament?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com és el navili?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On es menciona?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Segons Vǫlospá, per quin motiu aquest vaixell va escorar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Depèn de la versió, qui podien haver estat els capitans?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De què es va construir l’embarcació?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina explicació li dona a això Snorri Sturluson?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I a qui va inspirar l'historiador?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En la seva obra, com considerava el Ragnarok?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina és l’opinió de diversos experts sobre l’origen del mot Naglfar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com es va compondre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per tant, es tractaria en veritat d’una nau de ferro?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una altra versió és semblant a l’anterior?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I quina és l’ambigüitat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Al vaixell de la mort de la mitologia nòrdica.", + "span_text": "El Naglfar (en nòrdic antic Vaixell d'ungla) és el vaixell de la mort de la mitologia nòrdica", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vaixell d'ungla.", + "span_text": "El Naglfar (en nòrdic antic Vaixell d'ungla)", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El més gran de tots els temps.", + "span_text": "Se'ns descriu com el vaixell més gran de tots els temps", + "span_start": 95, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En relació amb el Ragnarök.", + "span_text": "El Naglfar és citat, sobretot, en relació amb el Ragnarök", + "span_start": 173, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la inundació que provoca el drac còsmic, Miðgarðsormr o Jǫrmungandr.", + "span_text": "El text de la Vǫlospá es pot interpretar en el sentit que aquest vaixell és avarat per la inundació que provoca el drac còsmic, Miðgarðsormr o Jǫrmungandr", + "span_start": 232, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El gegant Hrymr o l'ans Loki.", + "span_text": "Depenent de la font, al timó hi anirà o bé el gegant Hrymr (segons la Gylfaginning) o l'ans Loki (segons la Völuspá)", + "span_start": 474, + "span_end": 590, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'ungles dels morts.", + "span_text": "El Naglfar està fet amb les ungles dels morts", + "span_start": 592, + "span_end": 637, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La necessitat de tallar les ungles als morts, a fi de retardar l'enllestiment del vaixell i contribuir d'aquesta manera a retardar també l'arribada del Ragnarök.", + "span_text": "Per això Snorri Sturluson parla a la Gylfaginning de la necessitat de tallar les ungles als morts, a fi de retardar l'enllestiment del vaixell i contribuir d'aquesta manera a retardar també l'arribada del Ragnarök", + "span_start": 639, + "span_end": 852, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Jacob Grimm.", + "span_text": "En Jacob Grimm va prendre aquestes idees per a la seva Mitologia Alemanya", + "span_start": 854, + "span_end": 927, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com la descripció d'una escatologia llunyana.", + "span_text": "obra en la qual va interpretar el Ragnarök com la descripció d'una escatologia llunyana", + "span_start": 929, + "span_end": 1016, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que Naglfar o \"vaixell d'ungla\" no és la designació originària d'aquest vaixell mític, sinó que aquesta forma representa una forma que presumptivament es degué originar en temps de Snorri i es basaria en una reinterpretació, per etimologia popular d'un mot originari subjacent.", + "span_text": "Hi ha investigadors que creuen que Naglfar o \"vaixell d'ungla\" no és la designació originària d'aquest vaixell mític, sinó que aquesta forma representa una forma que presumptivament es degué originar en temps de Snorri i es basaria en una reinterpretació, per etimologia popular d'un mot originari subjacent", + "span_start": 1018, + "span_end": 1325, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el nòrdic antic nagli (clau) i far (nau, vaixell).", + "span_text": "Aquest mot podria haver estat format amb el nòrdic antic nagli (clau) i far (nau, vaixell)", + "span_start": 1327, + "span_end": 1417, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "seríem, doncs, davant un vaixell de claus de ferro", + "span_start": 1419, + "span_end": 1469, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Una altra versió veu originàriament darrere el constituent nagl- la paraula que designava el cadàver humà i que en norrè occidental antic és nár", + "span_start": 1607, + "span_end": 1751, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que aquest mot té paral·lels en altres llengües germàniques.", + "span_text": "Aquest mot té paral·lels en altres llengües germàniques", + "span_start": 1753, + "span_end": 1808, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Al vaixell de la mort de la mitologia nòrdica.", + "span_text": "El Naglfar (en nòrdic antic Vaixell d'ungla) és el vaixell de la mort de la mitologia nòrdica", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vaixell d'ungla.", + "span_text": "El Naglfar (en nòrdic antic Vaixell d'ungla)", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El més gran de tots els temps.", + "span_text": "Se'ns descriu com el vaixell més gran de tots els temps", + "span_start": 95, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En relació amb el Ragnarök.", + "span_text": "El Naglfar és citat, sobretot, en relació amb el Ragnarök", + "span_start": 173, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la inundació que provoca el drac còsmic, Miðgarðsormr o Jǫrmungandr.", + "span_text": "El text de la Vǫlospá es pot interpretar en el sentit que aquest vaixell és avarat per la inundació que provoca el drac còsmic, Miðgarðsormr o Jǫrmungandr", + "span_start": 232, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El gegant Hrymr o l'ans Loki.", + "span_text": "Depenent de la font, al timó hi anirà o bé el gegant Hrymr (segons la Gylfaginning) o l'ans Loki (segons la Völuspá)", + "span_start": 474, + "span_end": 590, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De les ungles dels morts.", + "span_text": "El Naglfar està fet amb les ungles dels morts", + "span_start": 592, + "span_end": 637, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La necessitat de tallar les ungles als morts, a fi de retardar l'enllestiment del vaixell i contribuir d'aquesta manera a retardar també l'arribada del Ragnarök.", + "span_text": "Per això Snorri Sturluson parla a la Gylfaginning de la necessitat de tallar les ungles als morts, a fi de retardar l'enllestiment del vaixell i contribuir d'aquesta manera a retardar també l'arribada del Ragnarök", + "span_start": 639, + "span_end": 852, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Jacob Grimm.", + "span_text": "En Jacob Grimm va prendre aquestes idees per a la seva Mitologia Alemanya", + "span_start": 854, + "span_end": 927, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com la descripció d'una escatologia llunyana.", + "span_text": "obra en la qual va interpretar el Ragnarök com la descripció d'una escatologia llunyana", + "span_start": 929, + "span_end": 1016, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que Naglfar o \"vaixell d'ungla\" no és la designació originària d'aquest vaixell mític, sinó que aquesta forma representa una forma que presumptivament es degué originar en temps de Snorri i es basaria en una reinterpretació, per etimologia popular d'un mot originari subjacent.", + "span_text": "Hi ha investigadors que creuen que Naglfar o \"vaixell d'ungla\" no és la designació originària d'aquest vaixell mític, sinó que aquesta forma representa una forma que presumptivament es degué originar en temps de Snorri i es basaria en una reinterpretació, per etimologia popular d'un mot originari subjacent", + "span_start": 1018, + "span_end": 1325, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el nòrdic antic nagli (clau) i far (nau, vaixell).", + "span_text": "Aquest mot podria haver estat format amb el nòrdic antic nagli (clau) i far (nau, vaixell)", + "span_start": 1327, + "span_end": 1417, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "seríem, doncs, davant un vaixell de claus de ferro", + "span_start": 1419, + "span_end": 1469, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Una altra versió veu originàriament darrere el constituent nagl- la paraula que designava el cadàver humà i que en norrè occidental antic és nár", + "span_start": 1607, + "span_end": 1751, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que aquest mot té paral·lels en altres llengües germàniques.", + "span_text": "Aquest mot té paral·lels en altres llengües germàniques", + "span_start": 1753, + "span_end": 1808, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Al vaixell de la mort de la mitologia nòrdica.", + "span_text": "El Naglfar (en nòrdic antic Vaixell d'ungla) és el vaixell de la mort de la mitologia nòrdica", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vaixell d'ungla.", + "span_text": "El Naglfar (en nòrdic antic Vaixell d'ungla)", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El més gran de tots els temps.", + "span_text": "Se'ns descriu com el vaixell més gran de tots els temps", + "span_start": 95, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En relació amb el Ragnarök.", + "span_text": "El Naglfar és citat, sobretot, en relació amb el Ragnarök", + "span_start": 173, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per la inundació que provoca el drac còsmic, Miðgarðsormr o Jǫrmungandr.", + "span_text": "El text de la Vǫlospá es pot interpretar en el sentit que aquest vaixell és avarat per la inundació que provoca el drac còsmic, Miðgarðsormr o Jǫrmungandr", + "span_start": 232, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El gegant Hrymr o l'ans Loki.", + "span_text": "Depenent de la font, al timó hi anirà o bé el gegant Hrymr (segons la Gylfaginning) o l'ans Loki (segons la Völuspá)", + "span_start": 474, + "span_end": 590, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'ungles dels morts.", + "span_text": "El Naglfar està fet amb les ungles dels morts", + "span_start": 592, + "span_end": 637, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Parla a la Gylfaginning de la necessitat de tallar les ungles als morts, a fi de retardar l'enllestiment del vaixell i contribuir d'aquesta manera a retardar també l'arribada del Ragnarök.", + "span_text": "Per això Snorri Sturluson parla a la Gylfaginning de la necessitat de tallar les ungles als morts, a fi de retardar l'enllestiment del vaixell i contribuir d'aquesta manera a retardar també l'arribada del Ragnarök", + "span_start": 639, + "span_end": 852, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Jacob Grimm.", + "span_text": "En Jacob Grimm va prendre aquestes idees per a la seva Mitologia Alemanya", + "span_start": 854, + "span_end": 927, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com la descripció d'una escatologia llunyana.", + "span_text": "per a la seva Mitologia Alemanya, obra en la qual va interpretar el Ragnarök com la descripció d'una escatologia llunyana", + "span_start": 895, + "span_end": 1016, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que no és la designació originària d'aquest vaixell mític, sinó que aquesta forma representa una forma que presumptivament es degué originar en temps de Snorri i es basaria en una reinterpretació.", + "span_text": "Hi ha investigadors que creuen que Naglfar o \"vaixell d'ungla\" no és la designació originària d'aquest vaixell mític, sinó que aquesta forma representa una forma que presumptivament es degué originar en temps de Snorri i es basaria en una reinterpretació", + "span_start": 1018, + "span_end": 1272, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel nòrdic antic nagli i far.", + "span_text": "Aquest mot podria haver estat format amb el nòrdic antic nagli (clau) i far (nau, vaixell)", + "span_start": 1327, + "span_end": 1417, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "seríem, doncs, davant un vaixell de claus de ferro", + "span_start": 1419, + "span_end": 1469, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Una altra versió veu originàriament darrere el constituent nagl- la paraula que designava el cadàver humà i que en norrè occidental antic és nár", + "span_start": 1607, + "span_end": 1751, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que aquest mot té paral·lels en altres llengües germàniques.", + "span_text": "Aquest mot té paral·lels en altres llengües germàniques", + "span_start": 1753, + "span_end": 1808, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_87", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "herois - EL CERDÀ.-8", + "story": "Estava ben segur que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui acabava de maldar en el pany; també ho estava que allò es reduïa a un excés de mirament per la meva seguretat personal. Llavors, m'amenaçava algun perill? ¿què temia el meu guarda? ¿quins eren els seus propòsits en endur-se'n la clau? en cas de sorgir quelcom desagradable, la meva reclusió absoluta ¿seria un aventatge o un inconvenient?\nRecordava que la única finestra que s'obria al camp, de les habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra), estava protegida per una reixa ferma i revinguda, i no aconseguia sostreure'm a l'angoixa de sentir-me engabiat, en una situació incomprensible i falsa.\nCal tenir ben present que em trobava dintre una gran casa vella suspecta d'embruixaments, al cor d'una afrau boscosa i despoblada, sobreexcitat d'imaginació, amb afany de viure aventures extraordinàries i amb grans disposicions de narrador transcendental.\nEl fidelíssim Alí també estava alerta. Havia parat de roncar, i l'endevinava sota el llit amb les orelles dretes, ensumant les tenebres.\nFatalment s'imposava una revisió de la conducta del Cerdà durant aquella vetlla. Hi entreveia, més clarament que suara, quelcom d'inexplicable, un no sé què misteriós com si obrés suggestionat. Semblava que la meva presència i la meva amabilitat l'afectessin en el més viu del cor, però tristament; i que el servir-me i afalagar-me provenia d'un impuls irresistible, d'una habitud perduda i recobrada, el mateix que si, a través de mi, obsequiés un altre ésser més íntim, més car a la seva ànima.\nRecordava altra volta el seu esguard una mica extàtic, humit d'entendriment, perforador, curiós del que podia haver-hi dintre el meu jo. En definitiva vaig concloure que res de mal podria arribar-me d'aquell home.\nEn això, de bell nou sonà la grinyoladissa dels perns rovellats de la porta forana, i repercutí l'anella exactament com en entrar. I just finida aquesta remor, es deixaren sentir, de part de fora, ran de la meva finestra, uns passos lents i feixucs, però determinats, que es perderen camí enllà. A desgrat deI coixí de la neu, vaig aconseguir percebre llur retruny fins que el caminant hagué tombat la recolzada del marge, on s'esfumaren del tot. El Cerdà se n'anava!", + "questions": [ + { + "input_text": "De què està convençut el narrador?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El Cerdà l’havia tancat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què tenia el protagonista a la seva habitació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què tenia la sensació de sentir-se captivat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com era el lloc on es trobava?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Estava la casa enmig d’un congost?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El gos també parava atenció?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es deia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina impressió tenia el personatge principal sobre l’actitud del Cerdà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Havia recuperat el fet de servir i cortejar a la gent?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va arribar a la fi que el Cerdà no era dolent?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què estava oxidat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A continuació què va escoltar el protagonista?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Cerdà havia marxat?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui acabava de maldar en el pany.", + "span_text": "Estava ben segur que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui acabava de maldar en el pany", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la meva reclusió absoluta", + "span_start": 340, + "span_end": 365, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La única finestra que s'obria al camp.", + "span_text": "la única finestra que s'obria al camp, de les habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra)", + "span_start": 419, + "span_end": 527, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè la única finestra que s'obria al camp estava protegida per una reixa ferma i revinguda.", + "span_text": "la única finestra que s'obria al camp, de les habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra), estava protegida per una reixa ferma i revinguda", + "span_start": 419, + "span_end": 577, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una gran casa vella suspecta d'embruixaments.", + "span_text": "em trobava dintre una gran casa vella suspecta d'embruixaments", + "span_start": 708, + "span_end": 770, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "casa vella suspecta d'embruixaments, al cor d'una afrau boscosa", + "span_start": 735, + "span_end": 798, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El fidelíssim Alí també estava alerta", + "span_start": 938, + "span_end": 975, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El fidelíssim Alí també estava alerta", + "span_start": 938, + "span_end": 975, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que semblava que la seva presència i la seva amabilitat l'afectessin en el més viu del cor, però tristament.", + "span_text": "Semblava que la meva presència i la meva amabilitat l'afectessin en el més viu del cor, però tristament", + "span_start": 1269, + "span_end": 1372, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el servir-me i afalagar-me provenia d'un impuls irresistible, d'una habitud perduda i recobrada", + "span_start": 1380, + "span_end": 1475, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "vaig concloure que res de mal podria arribar-me d'aquell home", + "span_start": 1723, + "span_end": 1784, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els perns de la porta forana.", + "span_text": "perns rovellats de la porta forana", + "span_start": 1834, + "span_end": 1868, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Uns passos lents i feixucs, però determinats, que es perderen camí enllà.", + "span_text": "es deixaren sentir, de part de fora, ran de la meva finestra, uns passos lents i feixucs, però determinats, que es perderen camí enllà", + "span_start": 1946, + "span_end": 2080, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Cerdà se n'anava", + "span_start": 2233, + "span_end": 2252, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui acabava de maldar en el pany.", + "span_text": "Estava ben segur que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui acabava de maldar en el pany", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la meva reclusió absoluta", + "span_start": 340, + "span_end": 365, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La única finestra que s'obria al camp.", + "span_text": "la única finestra que s'obria al camp, de les habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra)", + "span_start": 419, + "span_end": 527, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè la única finestra que s'obria al camp estava protegida per una reixa ferma i revinguda.", + "span_text": "la única finestra que s'obria al camp, de les habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra), estava protegida per una reixa ferma i revinguda, i no aconseguia sostreure'm a l'angoixa de sentir-me engabiat", + "span_start": 419, + "span_end": 640, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una gran casa vella suspecta d'embruixaments.", + "span_text": "em trobava dintre una gran casa vella suspecta d'embruixaments", + "span_start": 708, + "span_end": 770, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "casa vella suspecta d'embruixaments, al cor d'una afrau boscosa", + "span_start": 735, + "span_end": 798, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El fidelíssim Alí també estava alerta", + "span_start": 938, + "span_end": 975, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alí.", + "span_text": "El fidelíssim Alí també estava alerta", + "span_start": 938, + "span_end": 975, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que semblava que la seva presència i la seva amabilitat l'afectessin en el més viu del cor, però tristament.", + "span_text": "Semblava que la meva presència i la meva amabilitat l'afectessin en el més viu del cor, però tristament", + "span_start": 1269, + "span_end": 1372, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el servir-me i afalagar-me provenia d'un impuls irresistible, d'una habitud perduda i recobrada", + "span_start": 1380, + "span_end": 1475, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "vaig concloure que res de mal podria arribar-me d'aquell home", + "span_start": 1723, + "span_end": 1784, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els perns de la porta forana.", + "span_text": "perns rovellats de la porta forana", + "span_start": 1834, + "span_end": 1868, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Uns passos lents i feixucs, però determinats, que es perderen camí enllà.", + "span_text": "es deixaren sentir, de part de fora, ran de la meva finestra, uns passos lents i feixucs, però determinats, que es perderen camí enllà", + "span_start": 1946, + "span_end": 2080, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Cerdà se n'anava", + "span_start": 2233, + "span_end": 2252, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que era el Cerdà el qui acabava de maldar en el pany.", + "span_text": "Estava ben segur que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui acabava de maldar en el pany", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en cas de sorgir quelcom desagradable, la meva reclusió absoluta", + "span_start": 301, + "span_end": 365, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La única finestra que s'obria al camp.", + "span_text": "Recordava que la única finestra que s'obria al camp, de les habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra)", + "span_start": 405, + "span_end": 527, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè la única finestra que s'obria al camp estava protegida per una reixa ferma i revinguda.", + "span_text": "la única finestra que s'obria al camp, de les habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra), estava protegida per una reixa ferma i revinguda, i no aconseguia sostreure'm a l'angoixa de sentir-me engabiat", + "span_start": 419, + "span_end": 640, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era una gran casa vella suspecta d'embruixaments.", + "span_text": "Cal tenir ben present que em trobava dintre una gran casa vella suspecta d'embruixaments", + "span_start": 682, + "span_end": 770, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "em trobava dintre una gran casa vella suspecta d'embruixaments, al cor d'una afrau boscosa i despoblada", + "span_start": 708, + "span_end": 811, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El fidelíssim Alí també estava alerta", + "span_start": 938, + "span_end": 975, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alí.", + "span_text": "El fidelíssim Alí també estava alerta", + "span_start": 938, + "span_end": 975, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Semblava que l'afectessin en el més viu del cor, però tristament.", + "span_text": "Semblava que la meva presència i la meva amabilitat l'afectessin en el més viu del cor, però tristament", + "span_start": 1269, + "span_end": 1372, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i que el servir-me i afalagar-me provenia d'un impuls irresistible, d'una habitud perduda i recobrada", + "span_start": 1374, + "span_end": 1475, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En definitiva vaig concloure que res de mal podria arribar-me d'aquell home", + "span_start": 1709, + "span_end": 1784, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els perns de la porta forana.", + "span_text": "sonà la grinyoladissa dels perns rovellats de la porta forana", + "span_start": 1807, + "span_end": 1868, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Uns passos lents i feixucs, però determinats, que es perderen camí enllà.", + "span_text": "es deixaren sentir, de part de fora, ran de la meva finestra, uns passos lents i feixucs, però determinats, que es perderen camí enllà", + "span_start": 1946, + "span_end": 2080, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Cerdà se n'anava", + "span_start": 2233, + "span_end": 2252, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1000", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "El conservador Iván Duque guanya les eleccions presidencials de Colòmbia", + "story": "Ivan Duque, candidat conservador, ha estat escollit president de Colòmbia amb un 53,98% dels vots. Considerat l'hereu de l'ex-president Álvaro Uribe, és contrari a l'acord de pau signat amb les FARC i va prometre en campanya que si guanyava, en revisaria els termes. ‘La pau que enyorem, que reclama correccions, tindrà correccions perquè les víctimes siguin el centre del procés per a garantir veritat, justícia i reparació', va dir després de conèixer els resultats que el van fer guanyador. El seu rival, el progressista Gustavo Petro, s'ha quedat amb un 41,84% dels vots, segons dades corresponents al 99,92% de l'escrutini. En el seu moment, Duque va ser el portaveu de la campanya pel ‘no' al referèndum sobre els acords de pau signats entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC. El ‘no' va guanyar per poc, fet que va obligar les dues parts a replantejar els termes. En el discurs posterior a conèixer els resultats, Duque es va referir a la polarització social entre partidaris i contraris als acords de pau. ‘Entregaré totes, absolutament totes les meves energies a unir aquest país. És molt important dir-vos a vostès i a tota Colòmbia que no hi ha ciutadans vençuts. Avui, més que mai, es tracta d'unir el país', proclamà. Gustavo Petro, l'altre candidat, s'ha convertit en la possibilitat més propera que l'esquerra colombiana ha tingut d'arribar al govern. Petro, ex-batlle de Bogotà i antic militant del moviment guerriller M-19, va lamentar la campanya de la por que s'ha fet contra ell. ‘Ens han guanyat dient que érem ateus, que hem matat gent, que transformaríem Colòmbia en Veneçuela. Tot això és mentida.' Petro va anunciar que seria l'oposició al govern de Duque i va avisar: ‘Vuit milions de colombians no permetrem que enviïn de nou a la guerra al país.' Entre els reptes del nou president de Colòmbia hi ha també la negociació amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional, que el govern Santos va començar a febrer de 2017 i que ha quedat congelada. L'únic compromís que es va esgarrapar va ser una treva de cent dies pactada setembre per la visita del papa Francesc.", + "questions": [ + { + "input_text": "Ha guanyat les eleccions Ivan Duque?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb quin percentatge?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com se'l coneix?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què està en contra?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vol canviar l’acord amb les FARC per donar més importància a les víctimes?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui és Gustavo Petro?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin paper va tenir l’actual president de Colòmbia anteriorment?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va tenir succés?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I què va denunciar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El seu objectiu és unificar Colòmbia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina doctrina política té Petro?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quins càrrecs tenia abans?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Segons ell, per què no ha estat ell el vencedor?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb qui més haurà de negociar Duque?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan va ser l’únic cessament que hi va haver?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ivan Duque, candidat conservador, ha estat escollit president de Colòmbia", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un 53,98%.", + "span_text": "ha estat escollit president de Colòmbia amb un 53,98% dels vots", + "span_start": 34, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com l'hereu de l'ex-president Álvaro Uribe.", + "span_text": "Considerat l'hereu de l'ex-president Álvaro Uribe", + "span_start": 99, + "span_end": 148, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De l'acord de pau signat amb les FARC.", + "span_text": "és contrari a l'acord de pau signat amb les FARC", + "span_start": 150, + "span_end": 198, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va prometre en campanya que si guanyava, en revisaria els termes. ‘La pau que enyorem, que reclama correccions, tindrà correccions perquè les víctimes siguin el centre del procés per a garantir veritat, justícia i reparació'", + "span_start": 201, + "span_end": 425, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El rival d'Ivan Duque.", + "span_text": "El seu rival, el progressista Gustavo Petro", + "span_start": 494, + "span_end": 537, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser el portaveu de la campanya pel no al referèndum sobre els acords de pau signats entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC.", + "span_text": "Duque va ser el portaveu de la campanya pel ‘no' al referèndum sobre els acords de pau signats entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC", + "span_start": 647, + "span_end": 806, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El ‘no' va guanyar per poc", + "span_start": 808, + "span_end": 834, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La polarització social entre partidaris i contraris als acords de pau.", + "span_text": "Duque es va referir a la polarització social entre partidaris i contraris als acords de", + "span_start": 946, + "span_end": 1033, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Entregaré totes, absolutament totes les meves energies a unir aquest país", + "span_start": 1040, + "span_end": 1113, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D'esquerra.", + "span_text": "Gustavo Petro, l'altre candidat, s'ha convertit en la possibilitat més propera que l'esquerra colombiana ha tingut d'arribar al govern", + "span_start": 1256, + "span_end": 1390, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Batlle de Bogotà i militant del moviment guerriller M-19.", + "span_text": "Petro, ex-batlle de Bogotà i antic militant del moviment guerriller M-19", + "span_start": 1392, + "span_end": 1464, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè han dit que eren ateus, que han matat gent, que transformarien Colòmbia en Veneçuela.", + "span_text": "Ens han guanyat dient que érem ateus, que hem matat gent, que transformaríem Colòmbia en Veneçuela", + "span_start": 1526, + "span_end": 1624, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional.", + "span_text": "Entre els reptes del nou president de Colòmbia hi ha també la negociació amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional", + "span_start": 1800, + "span_end": 1910, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al setembre.", + "span_text": "L'únic compromís que es va esgarrapar va ser una treva de cent dies pactada setembre", + "span_start": 1989, + "span_end": 2073, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ivan Duque, candidat conservador, ha estat escollit president de Colòmbia", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un 53,98%.", + "span_text": "ha estat escollit president de Colòmbia amb un 53,98% dels vots", + "span_start": 34, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com l'hereu de l'ex-president Álvaro Uribe.", + "span_text": "Considerat l'hereu de l'ex-president Álvaro Uribe", + "span_start": 99, + "span_end": 148, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De l'acord de pau signat amb les FARC.", + "span_text": "és contrari a l'acord de pau signat amb les FARC", + "span_start": 150, + "span_end": 198, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va prometre en campanya que si guanyava, en revisaria els termes. ‘La pau que enyorem, que reclama correccions, tindrà correccions perquè les víctimes siguin el centre del procés per a garantir veritat, justícia i reparació'", + "span_start": 201, + "span_end": 425, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El rival d'Ivan Duque.", + "span_text": "El seu rival, el progressista Gustavo Petro", + "span_start": 494, + "span_end": 537, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser el portaveu de la campanya pel no al referèndum sobre els acords de pau signats entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC.", + "span_text": "Duque va ser el portaveu de la campanya pel ‘no' al referèndum sobre els acords de pau signats entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC", + "span_start": 647, + "span_end": 806, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El ‘no' va guanyar per poc", + "span_start": 808, + "span_end": 834, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La polarització social entre partidaris i contraris als acords de pau.", + "span_text": "Duque es va referir a la polarització social entre partidaris i contraris als acords de pau", + "span_start": 946, + "span_end": 1037, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Entregaré totes, absolutament totes les meves energies a unir aquest país", + "span_start": 1040, + "span_end": 1113, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D'esquerra.", + "span_text": "Gustavo Petro, l'altre candidat, s'ha convertit en la possibilitat més propera que l'esquerra colombiana ha tingut d'arribar al govern", + "span_start": 1256, + "span_end": 1390, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Batlle de Bogotà i militant del moviment guerriller M-19.", + "span_text": "Petro, ex-batlle de Bogotà i antic militant del moviment guerriller M-19", + "span_start": 1392, + "span_end": 1464, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè han dit que eren ateus, que han matat gent, que transformarien Colòmbia en Veneçuela.", + "span_text": "Ens han guanyat dient que érem ateus, que hem matat gent, que transformaríem Colòmbia en Veneçuela", + "span_start": 1526, + "span_end": 1624, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional.", + "span_text": "Entre els reptes del nou president de Colòmbia hi ha també la negociació amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional", + "span_start": 1800, + "span_end": 1910, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al setembre.", + "span_text": "L'únic compromís que es va esgarrapar va ser una treva de cent dies pactada setembre", + "span_start": 1989, + "span_end": 2073, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ivan Duque, candidat conservador, ha estat escollit president de Colòmbia", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb un 53,98.", + "span_text": "president de Colòmbia amb un 53,98% dels vots", + "span_start": 52, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'hereu de l'ex-president Álvaro Uribe.", + "span_text": "Considerat l'hereu de l'ex-president Álvaro Uribe", + "span_start": 99, + "span_end": 148, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De l'acord de pau signat amb les FARC.", + "span_text": "és contrari a l'acord de pau signat amb les FARC", + "span_start": 150, + "span_end": 198, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va prometre en campanya que si guanyava, en revisaria els termes. ‘La pau que enyorem, que reclama correccions, tindrà correccions perquè les víctimes siguin el centre del procés per a garantir veritat, justícia i reparació'", + "span_start": 201, + "span_end": 425, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El rival d'Ivan Duque.", + "span_text": "El seu rival, el progressista Gustavo Petro", + "span_start": 494, + "span_end": 537, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va ser el portaveu de la campanya pel no al referèndum sobre els acords de pau signats entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC.", + "span_text": "En el seu moment, Duque va ser el portaveu de la campanya pel ‘no' al referèndum sobre els acords de pau signats entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC", + "span_start": 629, + "span_end": 806, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El ‘no' va guanyar per poc", + "span_start": 808, + "span_end": 834, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La polarització social entre partidaris i contraris als acords de pau.", + "span_text": "Duque es va referir a la polarització social entre partidaris i contraris als acords de pau", + "span_start": 946, + "span_end": 1037, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Entregaré totes, absolutament totes les meves energies a unir aquest país", + "span_start": 1040, + "span_end": 1113, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'esquerra.", + "span_text": "Gustavo Petro, l'altre candidat, s'ha convertit en la possibilitat més propera que l'esquerra", + "span_start": 1256, + "span_end": 1349, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser ex-batlle de Bogotà i antic militant del moviment guerriller M-19.", + "span_text": "Petro, ex-batlle de Bogotà i antic militant del moviment guerriller M-19", + "span_start": 1392, + "span_end": 1464, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè els hi han dit que eren ateus, que han matat gent, que transformarien Colòmbia en Veneçuela.", + "span_text": "Ens han guanyat dient que érem ateus, que hem matat gent, que transformaríem Colòmbia en Veneçuela", + "span_start": 1526, + "span_end": 1624, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional.", + "span_text": "Entre els reptes del nou president de Colòmbia hi ha també la negociació amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional", + "span_start": 1800, + "span_end": 1910, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al setembre per la visita del papa Francesc.", + "span_text": "L'únic compromís que es va esgarrapar va ser una treva de cent dies pactada setembre per la visita del papa Francesc", + "span_start": 1989, + "span_end": 2105, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_973", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Carmen Haro de Arellano...", + "story": "Carmen Haro de Arellano (1847 - segle XX) fou una feminista vinculada a la Revista de Castellón.\nEncara que no tenim moltes dades d'aquesta dona, sí que comptem amb els seus dos articles publicats en la Revista de Castellón l'any 1883. Si considerem que en el llenguatge de cadascú estan dipositades les representacions, percepcions i desigs propis del món que a cada subjecte li envolta, en realitat sí que saben molt de Carmen Haro: una dona que parla amb la seva pròpia veu, sense intermediaris, per ella mateixa i que denuncia les relacions desiguals de poder de la societat patriarcal instaurada pel liberalisme.\nLa Revista de Castellón, publicada entre 1884 i 1887, era una de les més prestigioses revistes on escrivien polítics i intel·lectuals republicans, tant de Castelló com d'altres llocs d'Espanya. Diverses firmes femenines van donar la seua opinió en aquesta revista, com Dolores Larrosa, que considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues, o Aurelia Castillo, que s'atrevia a afirmar que les dones influïdes per la moda i els figurins no es dediquen a il·lustrar-se i el marit es cansa d'elles per l'estèril intel·ligència que mostren.\nPerò la dona que creiem que té uns plantejaments totalment feministes, que cerca per a les dones una habitació pròpia, diferent a la dels homes, és Carmen Haro, que va enviar des de Sant Mateu dos articles a la Revista de Castellón. El primer, l'1 d'agost de 1883 i el segon l'1 de setembre del mateix any. La llàstima és que n'anunciava un altre on assegurava que parlaria de les dones, que no s'ha trobat. No sabem si hi va actuar la censura pel caràcter transgressor del seus primers articles o no es va publicar per circumstàncies personals de l'autora.\nCarmen Haro en el seu article, que titulava Dios y los hombres…(y la mujer), on creiem que el parèntesi indica simbòlicament la inferioritat en què ella creia que la societat liberal havia deixat a les dones, mostra coneixements de Rousseau quan acusa els homes que s'han cregut que són els únics éssers vivents dotats de raó, ferma voluntat i reflexió. Destaca la gran contradicció en la que van caure els il·lustrats: qüestiona el poder de l'estat, però no el patern, i així assegura que els homes han fabricat la llei per la qual en tots els pobles es converteixen els marits en els caps de la família; açò és una voluntat única, que quan s'aplica a l'estat ells diuen despotisme i tant han lluitat per ella i quan s'aplica a la família la consideren natural. Els homes s'han atorgat els atributs de perfectibilitat, moralitat, sociabilitat, educabilitat, activitat. Però són injustos amb les dones quan pregonen «El hombre fue criado libre» «¿Qué entendéis por hombre? ¿El hombre completo, esto es, hombre y mujer? ¿O sólo la mitad del género humano?» Suposa Carmen Haro que l'home i la seua companya, per tant, ha de tenir igual llibertat per a realitzar la missió que té encomanada i això no s'ha fet.\nCarmen Haro es converteix en un subjecte discrepant, que denuncia des de la frontera del poder patriarcal el cercle de ferro en què el usos i costums socials han obligat les dones a desenvolupar papers que considera ridículs i infames.\nDes de la filosofia i les lleis fetes pels homes ens obliguen a obeir:\nPerò Carmen Haro, com altres dones, amenaçarà amb una frase de Montesquieu, precursora dels futurs moviments feministes:", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Carmen Haro de Arellano?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina és la poca informació que tenim sobre ella?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I què sabem gràcies a les seves publicacions?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Contra què es manifesta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per quina raó era coneguda la Revista de Castellón?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui va col·laborar-hi?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què opinava Dolores Larrosa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan va fer Carmen els articles per a la revista?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es deia que hi havia un tercer?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què no el podríem trobar avui en dia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què tractava l’article Dios y los hombres…(y la mujer)?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Haro afirma que els homes tenen una posició de superioritat respecte a la dona?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què exposa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diu que la filosofia i les lleis estan fetes perquè les dones siguin submises?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què esdevindrà la seva citació de Montesquieu?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fou una feminista vinculada a la Revista de Castellón.", + "span_text": "Carmen Haro de Arellano (1847 - segle XX) fou una feminista vinculada a la Revista de Castellón", + "span_start": 0, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els seus dos articles publicats en la Revista de Castellón l'any 1883.", + "span_text": "Encara que no tenim moltes dades d'aquesta dona, sí que comptem amb els seus dos articles publicats en la Revista de Castellón l'any 1883", + "span_start": 97, + "span_end": 234, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que és una dona que parla amb la seva pròpia veu, sense intermediaris, per ella mateixa.", + "span_text": "Carmen Haro: una dona que parla amb la seva pròpia veu, sense intermediaris, per ella mateixa", + "span_start": 422, + "span_end": 515, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Contra les relacions desiguals de poder de la societat patriarcal instaurada pel liberalisme.", + "span_text": "denuncia les relacions desiguals de poder de la societat patriarcal instaurada pel liberalisme", + "span_start": 522, + "span_end": 616, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per ser una de les més prestigioses revistes on escrivien polítics i intel·lectuals republicans.", + "span_text": "La Revista de Castellón, publicada entre 1884 i 1887, era una de les més prestigioses revistes on escrivien polítics i intel·lectuals republicans", + "span_start": 618, + "span_end": 763, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Diverses firmes femenines com Dolores Larrosa o Aurelia Castillo.", + "span_text": "Diverses firmes femenines van donar la seua opinió en aquesta revista, com Dolores Larrosa, que considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues, o Aurelia Castillo", + "span_start": 812, + "span_end": 1041, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues.", + "span_text": "Dolores Larrosa, que considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues", + "span_start": 887, + "span_end": 1021, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'1 d'agost de 1883 i l'1 de setembre del mateix any.", + "span_text": "El primer, l'1 d'agost de 1883 i el segon l'1 de setembre del mateix any", + "span_start": 1452, + "span_end": 1524, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llàstima és que n'anunciava un altre on assegurava que parlaria de les dones, que no s'ha trobat", + "span_start": 1526, + "span_end": 1625, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè no sabem si hi va actuar la censura pel caràcter transgressor del seus primers articles o no es va publicar per circumstàncies personals de l'autora.", + "span_text": "No sabem si hi va actuar la censura pel caràcter transgressor del seus primers articles o no es va publicar per circumstàncies personals de l'autora", + "span_start": 1627, + "span_end": 1775, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Mostra coneixements de Rousseau quan acusa els homes que s'han cregut que són els únics éssers vivents dotats de raó, ferma voluntat i reflexió.", + "span_text": "Dios y los hombres…(y la mujer), on creiem que el parèntesi indica simbòlicament la inferioritat en què ella creia que la societat liberal havia deixat a les dones, mostra coneixements de Rousseau quan acusa els homes que s'han cregut que són els únics éssers vivents dotats de raó, ferma voluntat i reflexió", + "span_start": 1821, + "span_end": 2129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Suposa Carmen Haro que l'home i la seua companya, per tant, ha de tenir igual llibertat per a realitzar la missió que té encomanada i això no s'ha fet", + "span_start": 2833, + "span_end": 2983, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Denuncia des de la frontera del poder patriarcal el cercle de ferro en què els usos i costums socials han obligat a les dones a desenvolupar papers que considera ridículs i infames.", + "span_text": "denuncia des de la frontera del poder patriarcal el cercle de ferro en què el usos i costums socials han obligat les dones a desenvolupar papers que considera ridículs i infames", + "span_start": 3042, + "span_end": 3219, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de la filosofia i les lleis fetes pels homes ens obliguen a obeir", + "span_start": 3221, + "span_end": 3290, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La precursora dels futurs moviments feministes.", + "span_text": "amenaçarà amb una frase de Montesquieu, precursora dels futurs moviments feministes", + "span_start": 3328, + "span_end": 3411, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou una feminista vinculada a la Revista de Castellón.", + "span_text": "Carmen Haro de Arellano (1847 - segle XX) fou una feminista vinculada a la Revista de Castellón", + "span_start": 0, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els seus dos articles publicats en la Revista de Castellón l'any 1883.", + "span_text": "Encara que no tenim moltes dades d'aquesta dona, sí que comptem amb els seus dos articles publicats en la Revista de Castellón l'any 1883", + "span_start": 97, + "span_end": 234, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que és una dona que parla amb la seva pròpia veu, sense intermediaris, per ella mateixa.", + "span_text": "Carmen Haro: una dona que parla amb la seva pròpia veu, sense intermediaris, per ella mateixa", + "span_start": 422, + "span_end": 515, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Contra les relacions desiguals de poder de la societat patriarcal instaurada pel liberalisme.", + "span_text": "denuncia les relacions desiguals de poder de la societat patriarcal instaurada pel liberalisme", + "span_start": 522, + "span_end": 616, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per ser una de les més prestigioses revistes on escrivien polítics i intel·lectuals republicans.", + "span_text": "La Revista de Castellón, publicada entre 1884 i 1887, era una de les més prestigioses revistes on escrivien polítics i intel·lectuals republicans", + "span_start": 618, + "span_end": 763, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Diverses firmes femenines com Dolores Larrosa o Aurelia Castillo.", + "span_text": "Diverses firmes femenines van donar la seua opinió en aquesta revista, com Dolores Larrosa, que considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues, o Aurelia Castillo", + "span_start": 812, + "span_end": 1041, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues.", + "span_text": "Dolores Larrosa, que considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues", + "span_start": 887, + "span_end": 1021, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'1 d'agost de 1883 i l'1 de setembre del mateix any.", + "span_text": "El primer, l'1 d'agost de 1883 i el segon l'1 de setembre del mateix any", + "span_start": 1452, + "span_end": 1524, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llàstima és que n'anunciava un altre on assegurava que parlaria de les dones, que no s'ha trobat", + "span_start": 1526, + "span_end": 1625, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè no sabem si hi va actuar la censura pel caràcter transgressor del seus primers articles o no es va publicar per circumstàncies personals de l'autora.", + "span_text": "No sabem si hi va actuar la censura pel caràcter transgressor del seus primers articles o no es va publicar per circumstàncies personals de l'autora", + "span_start": 1627, + "span_end": 1775, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Mostra coneixements de Rousseau quan acusa els homes que s'han cregut que són els únics éssers vivents dotats de raó, ferma voluntat i reflexió.", + "span_text": "Dios y los hombres…(y la mujer), on creiem que el parèntesi indica simbòlicament la inferioritat en què ella creia que la societat liberal havia deixat a les dones, mostra coneixements de Rousseau quan acusa els homes que s'han cregut que són els únics éssers vivents dotats de raó, ferma voluntat i reflexió", + "span_start": 1821, + "span_end": 2129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Suposa Carmen Haro que l'home i la seua companya, per tant, ha de tenir igual llibertat per a realitzar la missió que té encomanada i això no s'ha fet", + "span_start": 2833, + "span_end": 2983, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Denuncia des de la frontera del poder patriarcal el cercle de ferro en què els usos i costums socials han obligat les dones a desenvolupar papers que considera ridículs i infames.", + "span_text": "denuncia des de la frontera del poder patriarcal el cercle de ferro en què el usos i costums socials han obligat les dones a desenvolupar papers que considera ridículs i infames", + "span_start": 3042, + "span_end": 3219, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de la filosofia i les lleis fetes pels homes ens obliguen a obeir", + "span_start": 3221, + "span_end": 3290, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La precursora dels futurs moviments feministes.", + "span_text": "amenaçarà amb una frase de Montesquieu, precursora dels futurs moviments feministes", + "span_start": 3328, + "span_end": 3411, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou una feminista vinculada a la Revista de Castellón.", + "span_text": "Carmen Haro de Arellano (1847 - segle XX) fou una feminista vinculada a la Revista de Castellón", + "span_start": 0, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els seus dos articles publicats en la Revista de Castellón l'any 1883.", + "span_text": "Encara que no tenim moltes dades d'aquesta dona, sí que comptem amb els seus dos articles publicats en la Revista de Castellón l'any 1883", + "span_start": 97, + "span_end": 234, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que és una dona que parla amb la seva pròpia veu, sense intermediaris, per ella mateixa.", + "span_text": "que saben molt de Carmen Haro: una dona que parla amb la seva pròpia veu, sense intermediaris, per ella mateixa", + "span_start": 404, + "span_end": 515, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Contra les relacions desiguals de poder de la societat patriarcal instaurada pel liberalisme.", + "span_text": "que denuncia les relacions desiguals de poder de la societat patriarcal instaurada pel liberalisme", + "span_start": 518, + "span_end": 616, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per ser una de les més prestigioses revistes on escrivien polítics i intel·lectuals republicans.", + "span_text": "La Revista de Castellón, publicada entre 1884 i 1887, era una de les més prestigioses revistes on escrivien polítics i intel·lectuals republicans", + "span_start": 618, + "span_end": 763, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dolores Larrosa i Aurelia Castillo.", + "span_text": "Diverses firmes femenines van donar la seua opinió en aquesta revista, com Dolores Larrosa, que considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues, o Aurelia Castillo", + "span_start": 812, + "span_end": 1041, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues.", + "span_text": "Dolores Larrosa, que considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues", + "span_start": 887, + "span_end": 1021, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'1 d'agost de 1883 i l'1 de setembre del mateix any.", + "span_text": "Carmen Haro, que va enviar des de Sant Mateu dos articles a la Revista de Castellón. El primer, l'1 d'agost de 1883 i el segon l'1 de setembre del mateix any", + "span_start": 1367, + "span_end": 1524, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La llàstima és que n'anunciava un altre on assegurava que parlaria de les dones, que no s'ha trobat", + "span_start": 1526, + "span_end": 1625, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè no sabem si hi va actuar la censura pel caràcter transgressor del seus primers articles o no es va publicar per circumstàncies personals de l'autora.", + "span_text": "No sabem si hi va actuar la censura pel caràcter transgressor del seus primers articles o no es va publicar per circumstàncies personals de l'autora", + "span_start": 1627, + "span_end": 1775, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Mostra coneixements de Rousseau quan acusa els homes que s'han cregut que són els únics éssers vivents dotats de raó, ferma voluntat i reflexió.", + "span_text": "Dios y los hombres…(y la mujer), on creiem que el parèntesi indica simbòlicament la inferioritat en què ella creia que la societat liberal havia deixat a les dones, mostra coneixements de Rousseau quan acusa els homes que s'han cregut que són els únics éssers vivents dotats de raó, ferma voluntat i reflexió", + "span_start": 1821, + "span_end": 2129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Suposa Carmen Haro que l'home i la seua companya, per tant, ha de tenir igual llibertat per a realitzar la missió que té encomanada i això no s'ha fet", + "span_start": 2833, + "span_end": 2983, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Denuncia des de la frontera del poder patriarcal el cercle de ferro en què el usos i costums socials han obligat les dones a desenvolupar papers que considera ridículs i infames.", + "span_text": "que denuncia des de la frontera del poder patriarcal el cercle de ferro en què el usos i costums socials han obligat les dones a desenvolupar papers que considera ridículs i infames", + "span_start": 3038, + "span_end": 3219, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Des de la filosofia i les lleis fetes pels homes ens obliguen a obeir", + "span_start": 3221, + "span_end": 3290, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La precursora dels futurs moviments feministes.", + "span_text": "amenaçarà amb una frase de Montesquieu, precursora dels futurs moviments feministes", + "span_start": 3328, + "span_end": 3411, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Paulina_77", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Paulina - III-11", + "story": "* * *\nCom s'ha dit, en Melrosada no sabia res, i la tia Paulina ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó. La tia Paulina sabia que la Lluïseta tenia novi; però (mireu el que són les coses!) amb lo d'en Melrosada i la vídua, no veia res, ni sentia res, ni s'interessava per res, que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta discreció, segons ella mateixa afirmava.\nA casa d'en Víctor tothom s'en reia. Després en Víctor se'n començà a atipar, i digué seriosament a la tia Paulina que no es posés més en ridícul ni es fiqués allí on no la demanaven. Però la tia Paulina en lloc de callar i ofendre's, va defensar d'una manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell enllaç, que seria la salvació de dues ànimes i la felicitat de dues vides, que en Víctor no tingué altre remei que deixar-se convèncer i dir a la tia Paulina que feia molt ben fet.\nAmb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor. El sogre i la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics mútuament. El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius. La seva característica és que tant si era hivern com estiu sempre duia un barret fort negre d'una moda ancestral. Se'l veia amb aquell fòtil tenebrós que se li menjava el cap fins arran d'orella.\nAquest bon senyor havia fet de viatjant de comerç abans de les seves hores daurades, i coneixia una pila de coses inútils i sense cap interès, de les quaranta nou províncies d'Espanya. Aquestes coses les retreia sempre amb gran luxe de detalls. Per exemple: deia que a Santillana del Mar, on dugué un mostrari de botons, hi havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia altra particularitat que aquesta de ser la més vella. Quan es parlava de formatges, sempre retreia un cèlebre formatge fruït a Cartagena, i estava una hora contant que era tan bo que se'l va menjar tot.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què havia fet ja la Paulina?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què li interessava només?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Hi havia bon ambient a can Víctor?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Però què li va ocórrer al Víctor?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Li va cridar l’atenció a la Paulina?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar ella?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es va disgustar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Altrament, amb qui li agradava parlar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com van arribar a començar una conversa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com era el sogre del Víctor físicament?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què portava sempre?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A què s’havia dedicat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Havia estat per tot l’estat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què conta sobre Santillana del Mar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I un dels millors formatges que havia tastat era de Múrcia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó.", + "span_text": "la tia Paulina ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó", + "span_start": 49, + "span_end": 157, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El negoci absurd que portava entre mans amb tanta discreció.", + "span_text": "no veia res, ni sentia res, ni s'interessava per res, que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta discreció", + "span_start": 277, + "span_end": 401, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A casa d'en Víctor tothom s'en reia", + "span_start": 433, + "span_end": 468, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que se'n començà a atipar.", + "span_text": "Després en Víctor se'n començà a atipar", + "span_start": 470, + "span_end": 509, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "digué seriosament a la tia Paulina que no es posés més en ridícul ni es fiqués allí on no la demanaven", + "span_start": 513, + "span_end": 615, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va defensar de manera vehement l'acte meritori que feia procurant aquell enllaç.", + "span_text": "Però la tia Paulina en lloc de callar i ofendre's, va defensar d'una manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell enllaç", + "span_start": 617, + "span_end": 754, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però la tia Paulina en lloc de callar i ofendre's", + "span_start": 617, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el sogre d'en Víctor.", + "span_text": "Amb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor", + "span_start": 929, + "span_end": 1048, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb motiu d'aquestes conspiracions matrimonials.", + "span_text": "El sogre i la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics mútuament", + "span_start": 1050, + "span_end": 1199, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius.", + "span_text": "El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius", + "span_start": 1201, + "span_end": 1300, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un barret fort negre d'una moda ancestral.", + "span_text": "La seva característica és que tant si era hivern com estiu sempre duia un barret fort negre d'una moda ancestral", + "span_start": 1302, + "span_end": 1414, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Havia fet de viatjant de comerç.", + "span_text": "Aquest bon senyor havia fet de viatjant de comerç", + "span_start": 1498, + "span_end": 1547, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "coneixia una pila de coses inútils i sense cap interès, de les quaranta nou províncies d'Espanya", + "span_start": 1585, + "span_end": 1681, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que hi havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia altra particularitat que aquesta de ser la més vella.", + "span_text": "deia que a Santillana del Mar, on dugué un mostrari de botons, hi havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia altra particularitat que aquesta de ser la més vella", + "span_start": 1756, + "span_end": 1940, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quan es parlava de formatges, sempre retreia un cèlebre formatge fruït a Cartagena", + "span_start": 1942, + "span_end": 2024, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó.", + "span_text": "la tia Paulina ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó", + "span_start": 49, + "span_end": 157, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El negoci absurd que portava entre mans amb tanta discreció.", + "span_text": "no veia res, ni sentia res, ni s'interessava per res, que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta discreció", + "span_start": 277, + "span_end": 401, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A casa d'en Víctor tothom s'en reia", + "span_start": 433, + "span_end": 468, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Se'n començà a atipar.", + "span_text": "Després en Víctor se'n començà a atipar", + "span_start": 470, + "span_end": 509, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "digué seriosament a la tia Paulina que no es posés més en ridícul ni es fiqués allí on no la demanaven", + "span_start": 513, + "span_end": 615, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va defensar de manera vehement l'acte meritori que feia procurant aquell enllaç.", + "span_text": "Però la tia Paulina en lloc de callar i ofendre's, va defensar d'una manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell enllaç", + "span_start": 617, + "span_end": 754, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però la tia Paulina en lloc de callar i ofendre's", + "span_start": 617, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el sogre d'en Víctor.", + "span_text": "Amb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor", + "span_start": 929, + "span_end": 1048, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb motiu d'aquestes conspiracions matrimonials.", + "span_text": "El sogre i la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics mútuament", + "span_start": 1050, + "span_end": 1199, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius.", + "span_text": "El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius", + "span_start": 1201, + "span_end": 1300, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un barret fort negre d'una moda ancestral.", + "span_text": "La seva característica és que tant si era hivern com estiu sempre duia un barret fort negre d'una moda ancestral", + "span_start": 1302, + "span_end": 1414, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Havia fet de viatjant de comerç.", + "span_text": "Aquest bon senyor havia fet de viatjant de comerç", + "span_start": 1498, + "span_end": 1547, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "coneixia una pila de coses inútils i sense cap interès, de les quaranta nou províncies d'Espanya", + "span_start": 1585, + "span_end": 1681, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que hi havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia altra particularitat que aquesta de ser la més vella.", + "span_text": "deia que a Santillana del Mar, on dugué un mostrari de botons, hi havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia altra particularitat que aquesta de ser la més vella", + "span_start": 1756, + "span_end": 1940, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quan es parlava de formatges, sempre retreia un cèlebre formatge fruït a Cartagena", + "span_start": 1942, + "span_end": 2024, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó.", + "span_text": "la tia Paulina ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó", + "span_start": 49, + "span_end": 157, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El negoci absurd que portava entre mans amb tanta discreció.", + "span_text": "no veia res, ni sentia res, ni s'interessava per res, que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta discreció, segons ella mateixa afirmava", + "span_start": 277, + "span_end": 431, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A casa d'en Víctor tothom s'en reia", + "span_start": 433, + "span_end": 468, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que s'en començà a atipar.", + "span_text": "Després en Víctor se'n començà a atipar", + "span_start": 470, + "span_end": 509, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i digué seriosament a la tia Paulina que no es posés més en ridícul ni es fiqués allí on no la demanaven", + "span_start": 511, + "span_end": 615, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va defensar d'una manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell enllaç.", + "span_text": "Però la tia Paulina en lloc de callar i ofendre's, va defensar d'una manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell enllaç", + "span_start": 617, + "span_end": 754, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però la tia Paulina en lloc de callar i ofendre's", + "span_start": 617, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el sogre d'en Víctor.", + "span_text": "Amb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor", + "span_start": 929, + "span_end": 1048, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Gràcies a aquestes conspiracions matrimonials.", + "span_text": "El sogre i la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics mútuament", + "span_start": 1050, + "span_end": 1199, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius.", + "span_text": "El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius", + "span_start": 1201, + "span_end": 1300, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un barret fort negre d'una moda ancestral.", + "span_text": "La seva característica és que tant si era hivern com estiu sempre duia un barret fort negre d'una moda ancestral", + "span_start": 1302, + "span_end": 1414, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A viatjant de comerç.", + "span_text": "Aquest bon senyor havia fet de viatjant de comerç", + "span_start": 1498, + "span_end": 1547, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i coneixia una pila de coses inútils i sense cap interès, de les quaranta nou províncies d'Espanya", + "span_start": 1583, + "span_end": 1681, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que hi havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia altra particularitat que aquesta de ser la més vella.", + "span_text": "deia que a Santillana del Mar, on dugué un mostrari de botons, hi havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia altra particularitat que aquesta de ser la més vella", + "span_start": 1756, + "span_end": 1940, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quan es parlava de formatges, sempre retreia un cèlebre formatge fruït a Cartagena", + "span_start": 1942, + "span_end": 2024, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1862", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Omoroca ", + "story": "Omoroca, Omorōca o Omorka, és el títol de la dea sumèria Tiamat en la versió del mite de la creació realitzada per l'historiador babiloni Berós, cap al segle III ae.\nEn la seua Història de Babilònia (Babyloniaca), escrita entre el 290 i 278 ae en grec koiné, el sacerdot de Bel-Marduk, Berós, segueix a grans trets la narració de la creació de l'Enuma Elix, però amb diferències importants. Aquesta porció de l'obra no es conserva en original, només es coneix per la transmissió d'altres historiadors i escriptors. La replegà Corneli Alexandre Polihistor (segle I ae), i després la pren Eusebi de Cesarea (s. III i IV de), de la qual actualment es coneix una traducció armènia, i finalment és transmesa pel monjo Jordi Sincel·le al s. VIII de en el seu Ekloge chronographias, que es coneix fragmentàriament:\nEll [Berós] diu que hi hagué un temps en què tot era foscor i aigua, en què nasqueren criatures estranyes de forma peculiar [...]; sobre aquestes regnava una dona anomenada Omorka (Όμόρκα), que en caldeu es denomina Thalath (Θαλάτθ), que en grec significa 'la mar' (Θάλασσα), però en valor numèric és igual a \"lluna\" (\"σελήνη\").\n \nJordi Sincel·le. Ekloge chronographias, 29.22.\nLa narració continua narrant l'acció de Bel, que la talla en dues i de les meitats d'Omorka forma la terra i el cel.\nEn el nom Talath (Θαλάτθ) s'ha vist una corrupció de Thamte, que ocuparia el lloc de Tamtu, és a dir, Tiamat. La identitat de Bel i Marduk es troba també prou establerta així com la seua funció de creador del món amb l'escissió de la dea originària. Finalment, la presència de la foscor i l'aigua en la narració remeten a la mar originària d'aigua salada envoltada de tenebra, de la qual Tiamat és la personificació, en l'Enuma Elix.\nS'ha proposat que el grec Omorca (Όμόρκα) siga una esmena d'ομορωκα, que al seu torn podria ser una forma aramea d'un altre títol de Tiamat: Ummu-Hubur, traduït com 'Mare de la Profunditat'. També podria derivar d'Um-Uruk, això és. «Mare d'Uruk».\nEn una traducció armènia d'Eusebi de Cesarea sobre aquest mateix text, en lloc d'Omorca apareix el nom Markaye, que ha motivat la hipòtesi d'una possible corrupció de «marratu», que significa 'mar amarga' o, segons, Gunkel i Zimmern, que en fan una combinació de tots dos per fer el mot Omarcaje o Omarcaye, podria significar 'Mare subterrània'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què indica el nom Omoroca?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és l’autor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan es va compondre la Història de Babilònia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sobre què parla Berós?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tenim la versió original d’aquesta part del llibre?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Llavors, com sabem de què tracta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És gràcies a Corneli Alexandre Polihistor i a Eusebi de Cesarea?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On ho inclou Jordi Sincel·le?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Segons el seu text, qui era Omorka?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què fa Bel amb ella?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I a què fa referència la foscor i l’aigua?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pot ser que Omorca sigui també una menció a Tiamat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En la traducció d’Eusebi de Cesarea, amb quin nom surt Omoroca?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què podria designar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I de la unió d’Omorca i Markaye, què podria significar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És el títol de la dea sumèria Tiamat en la versió del mite de la creació.", + "span_text": "Omoroca, Omorōca o Omorka, és el títol de la dea sumèria Tiamat en la versió del mite de la creació", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'historiador babiloni Berós.", + "span_text": "la versió del mite de la creació realitzada per l'historiador babiloni Berós", + "span_start": 67, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre el 290 i el 278 ae.", + "span_text": "En la seua Història de Babilònia (Babyloniaca), escrita entre el 290 i 278 ae", + "span_start": 166, + "span_end": 243, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sobre la creació de l'Enuma Elix.", + "span_text": "el sacerdot de Bel-Marduk, Berós, segueix a grans trets la narració de la creació de l'Enuma Elix", + "span_start": 259, + "span_end": 356, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquesta porció de l'obra no es conserva en original", + "span_start": 391, + "span_end": 442, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A costa de la transmissió d'altres historiadors i escriptors.", + "span_text": "només es coneix per la transmissió d'altres historiadors i escriptors", + "span_start": 444, + "span_end": 513, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La replegà Corneli Alexandre Polihistor (segle I ae), i després la pren Eusebi de Cesarea", + "span_start": 515, + "span_end": 604, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el seu Ekloge chronographias.", + "span_text": "finalment és transmesa pel monjo Jordi Sincel·le al s. VIII de en el seu Ekloge chronographias", + "span_start": 680, + "span_end": 774, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una dona que regnava sobre criatures estranyes de forma peculiar.", + "span_text": "nasqueren criatures estranyes de forma peculiar [...]; sobre aquestes regnava una dona anomenada Omorka", + "span_start": 884, + "span_end": 987, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La talla en dues.", + "span_text": "La narració continua narrant l'acció de Bel, que la talla en dues", + "span_start": 1186, + "span_end": 1251, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la mar originària d'aigua salada envoltada de tenebra.", + "span_text": "la presència de la foscor i l'aigua en la narració remeten a la mar originària d'aigua salada envoltada de tenebra", + "span_start": 1564, + "span_end": 1678, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "S'ha proposat que el grec Omorca (Όμόρκα) siga una esmena d'ομορωκα, que al seu torn podria ser una forma aramea d'un altre títol de Tiamat", + "span_start": 1737, + "span_end": 1876, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el de Markaye.", + "span_text": "En una traducció armènia d'Eusebi de Cesarea sobre aquest mateix text, en lloc d'Omorca apareix el nom Markaye", + "span_start": 1984, + "span_end": 2094, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Mar amarga.", + "span_text": "el nom Markaye, que ha motivat la hipòtesi d'una possible corrupció de «marratu», que significa 'mar amarga'", + "span_start": 2080, + "span_end": 2188, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mare subterrània.", + "span_text": "Gunkel i Zimmern, que en fan una combinació de tots dos per fer el mot Omarcaje o Omarcaye, podria significar 'Mare subterrània'", + "span_start": 2200, + "span_end": 2328, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És el títol de la dea sumèria Tiamat en la versió del mite de la creació.", + "span_text": "Omoroca, Omorōca o Omorka, és el títol de la dea sumèria Tiamat en la versió del mite de la creació", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'historiador babiloni Berós.", + "span_text": "la versió del mite de la creació realitzada per l'historiador babiloni Berós", + "span_start": 67, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre el 290 i 278 ae.", + "span_text": "En la seua Història de Babilònia (Babyloniaca), escrita entre el 290 i 278 ae", + "span_start": 166, + "span_end": 243, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sobre la creació de l'Enuma Elix.", + "span_text": "el sacerdot de Bel-Marduk, Berós, segueix a grans trets la narració de la creació de l'Enuma Elix", + "span_start": 259, + "span_end": 356, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquesta porció de l'obra no es conserva en original", + "span_start": 391, + "span_end": 442, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Gràcies a la transmissió d'altres historiadors i escriptors.", + "span_text": "només es coneix per la transmissió d'altres historiadors i escriptors", + "span_start": 444, + "span_end": 513, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La replegà Corneli Alexandre Polihistor (segle I ae), i després la pren Eusebi de Cesarea", + "span_start": 515, + "span_end": 604, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el seu Ekloge chronographias.", + "span_text": "finalment és transmesa pel monjo Jordi Sincel·le al s. VIII de en el seu Ekloge chronographias", + "span_start": 680, + "span_end": 774, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una dona que regnava sobre criatures estranyes de forma peculiar.", + "span_text": "nasqueren criatures estranyes de forma peculiar [...]; sobre aquestes regnava una dona anomenada Omorka", + "span_start": 884, + "span_end": 987, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La talla en dues.", + "span_text": "La narració continua narrant l'acció de Bel, que la talla en dues", + "span_start": 1186, + "span_end": 1251, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la mar originària d'aigua salada envoltada de tenebra.", + "span_text": "la presència de la foscor i l'aigua en la narració remeten a la mar originària d'aigua salada envoltada de tenebra", + "span_start": 1564, + "span_end": 1678, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "S'ha proposat que el grec Omorca (Όμόρκα) siga una esmena d'ομορωκα, que al seu torn podria ser una forma aramea d'un altre títol de Tiamat", + "span_start": 1737, + "span_end": 1876, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el de Markaye.", + "span_text": "En una traducció armènia d'Eusebi de Cesarea sobre aquest mateix text, en lloc d'Omorca apareix el nom Markaye", + "span_start": 1984, + "span_end": 2094, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Mar amarga.", + "span_text": "el nom Markaye, que ha motivat la hipòtesi d'una possible corrupció de «marratu», que significa 'mar amarga'", + "span_start": 2080, + "span_end": 2188, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mare subterrània.", + "span_text": "Gunkel i Zimmern, que en fan una combinació de tots dos per fer el mot Omarcaje o Omarcaye, podria significar 'Mare subterrània'", + "span_start": 2200, + "span_end": 2328, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És el títol de la dea sumèria Tiamat en la versió del mite de la creació.", + "span_text": "Omoroca, Omorōca o Omorka, és el títol de la dea sumèria Tiamat en la versió del mite de la creació", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'historiador babiloni Berós.", + "span_text": "de la creació realitzada per l'historiador babiloni Berós", + "span_start": 86, + "span_end": 143, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre el 290 i 278 ae.", + "span_text": "En la seua Història de Babilònia (Babyloniaca), escrita entre el 290 i 278 ae", + "span_start": 166, + "span_end": 243, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sobre la creació de l'Enuma Elix.", + "span_text": "el sacerdot de Bel-Marduk, Berós, segueix a grans trets la narració de la creació de l'Enuma Elix", + "span_start": 259, + "span_end": 356, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquesta porció de l'obra no es conserva en original", + "span_start": 391, + "span_end": 442, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per la transmissió d'altres historiadors i escriptors.", + "span_text": "només es coneix per la transmissió d'altres historiadors i escriptors", + "span_start": 444, + "span_end": 513, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La replegà Corneli Alexandre Polihistor (segle I ae), i després la pren Eusebi de Cesarea", + "span_start": 515, + "span_end": 604, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el seu Ekloge chronographias.", + "span_text": "finalment és transmesa pel monjo Jordi Sincel·le al s. VIII de en el seu Ekloge chronographias", + "span_start": 680, + "span_end": 774, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una dona que regnava sobre criatures estranyes.", + "span_text": "en què nasqueren criatures estranyes de forma peculiar [...]; sobre aquestes regnava una dona anomenada Omorka", + "span_start": 877, + "span_end": 987, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La talla en dues.", + "span_text": "La narració continua narrant l'acció de Bel, que la talla en dues", + "span_start": 1186, + "span_end": 1251, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la mar originària d'aigua salada envoltada de tenebra.", + "span_text": "la presència de la foscor i l'aigua en la narració remeten a la mar originària d'aigua salada envoltada de tenebra", + "span_start": 1564, + "span_end": 1678, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "S'ha proposat que el grec Omorca (Όμόρκα) siga una esmena d'ομορωκα, que al seu torn podria ser una forma aramea d'un altre títol de Tiamat", + "span_start": 1737, + "span_end": 1876, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el de Markaye.", + "span_text": "En una traducció armènia d'Eusebi de Cesarea sobre aquest mateix text, en lloc d'Omorca apareix el nom Markaye", + "span_start": 1984, + "span_end": 2094, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Mar amarga.", + "span_text": "apareix el nom Markaye, que ha motivat la hipòtesi d'una possible corrupció de «marratu», que significa 'mar amarga'", + "span_start": 2072, + "span_end": 2188, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mare subterrània.", + "span_text": "o, segons, Gunkel i Zimmern, que en fan una combinació de tots dos per fer el mot Omarcaje o Omarcaye, podria significar 'Mare subterrània'", + "span_start": 2189, + "span_end": 2328, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_133", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-134", + "story": "Els tres dies que seguirem navegant són una història de basques i febrades que valdrà més que passem per alt. Lo que si et puc assegurar és que no ens mancà pas assistiment. El capità era un home tan curt de paraules com llarg d'obres, que no ens escatimà res i que ni les gràcies ens volia. -Saura, avui per vós, demà per mi. No en parlem més.- Va cedir-me la seva cambra, posà el rebost a la nostra disposició, ens féu de metge i d'infermer… Més no es podia demanar. Fins i tot s'entossudi a voler salvar la nostra barca traginant-la a remolc, a pesar de l'embaràs que havia d'ocasionar-li amb grossa mar i vent contrari. -La Santa Rita és una antiga coneixença. Els bastiments tenen quelcom de persona: un hom els estima. Creieu que, si la deixés perdre, tindria sempre més un rau-rau: no podria dormir de gust.\nArribats a les envistes de Blanes, determinàrem desembarcar alli per moltes raons. Alli els nostres mariners tenien llurs cases, o les dels seus, i desitjaven descansar-hi; alli el pare volia que fos adobada la Santa Rita, ja que per a ell no hi havia, en part del món, millor mestrança que la blanenca, ni mestre constructor, amb lletres o sense lletres, més entès que un tal Ramon Veguer que la dirigia; i allí, finalment, jo, que em migrava per a posar els ossos en ferm lo més aviat possible, vaig veure el cel obert així que em parlaren de pendre terra. -A terra, a terra!- vaig exclamar. ¡No dic jo, si vaig treure forces de flaquesa, per saltar del llit! Massa cara havia ja pagat la capritxada amb aquell curt i terrible viatge que de per poc se m'emporta a l'altre món.\nAltrament el mar s'havia abonançat molt, i el desembarc s'efectuà de la manera més feliç.\nQuè més te diré? Que, a Blanes, tots estiguérem malalts, qui més, qui menys; que en Pau Ternal i jo fórem els més cançoners: ell pel seu braç ferit, i jo per unes febres de cap que no em volien passar amb res; que els aires purs, els bons aliments i la tranquil·litat d'esperit ens guariren més que les medicines; que durant la meva convalescència vaig fer el retrato d'en Cadernera («es retràtol», que deia ell donant a la seva manera caient catalanesc a la mal castissa paraula); que el pobre xicot no cabé en pell d'alegria; que… Però aquest punt vol una mica d'espai: vaig a com complírem la prometença.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quants dies han circumnavegat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com defineix el trajecte el narrador?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què diu que no els faltarà?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què li va oferir el capità a Saura?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "També li volia arreglar la seva embarcació?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què havia de fer-ho?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On van anar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El frare volia que preparessin el vaixell allà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va cridar el protagonista en tocar el terra?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Van poder baixar bé del vaixell gràcies al mar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu eren el Pau Ternal i ell coneguts?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins eren els millors remeis?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va fer durant aquella època?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "Els tres dies que seguirem navegant", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com una història de basques i febrades.", + "span_text": "Els tres dies que seguirem navegant són una història de basques i febrades", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Assistiment.", + "span_text": "Lo que si et puc assegurar és que no ens mancà pas assistiment", + "span_start": 110, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva cambra.", + "span_text": "El capità era un home tan curt de paraules com llarg d'obres, que no ens escatimà res i que ni les gràcies ens volia. -Saura, avui per vós, demà per mi. No en parlem més.- Va cedir-me la seva cambra", + "span_start": 174, + "span_end": 372, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fins i tot s'entossudi a voler salvar la nostra barca traginant-la a remolc", + "span_start": 469, + "span_end": 544, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè, si la deixés perdre, tindria sempre més un rau-rau: no podria dormir de gust.", + "span_text": "si la deixés perdre, tindria sempre més un rau-rau: no podria dormir de gust", + "span_start": 737, + "span_end": 813, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Blanes.", + "span_text": "Arribats a les envistes de Blanes", + "span_start": 815, + "span_end": 848, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè alli els seus mariners tenien llurs cases, o des seus, i desitjaven descansar-hi.", + "span_text": "Alli els nostres mariners tenien llurs cases, o les dels seus, i desitjaven descansar-hi", + "span_start": 898, + "span_end": 986, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "alli el pare volia que fos adobada la Santa Rita", + "span_start": 988, + "span_end": 1036, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A terra, a terra!", + "span_text": "-A terra, a terra!- vaig exclamar", + "span_start": 1374, + "span_end": 1407, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Altrament el mar s'havia abonançat molt, i el desembarc s'efectuà de la manera més feliç", + "span_start": 1594, + "span_end": 1682, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En Pau Ternal pel seu braç ferit i ell per unes febres que de cap manera li volien passar amb res.", + "span_text": "a Blanes, tots estiguérem malalts, qui més, qui menys; que en Pau Ternal i jo fórem els més cançoners: ell pel seu braç ferit, i jo per unes febres de cap que no em volien passar amb res", + "span_start": 1706, + "span_end": 1892, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els aires purs, els bons aliments i la tranquil·litat d'esperit.", + "span_text": "els aires purs, els bons aliments i la tranquil·litat d'esperit ens guariren més que les medicines", + "span_start": 1898, + "span_end": 1996, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El retrato d'en Cadernera.", + "span_text": "durant la meva convalescència vaig fer el retrato d'en Cadernera", + "span_start": 2002, + "span_end": 2066, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "Els tres dies que seguirem navegant", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com una història de basques i febrades.", + "span_text": "Els tres dies que seguirem navegant són una història de basques i febrades", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Assistiment.", + "span_text": "Lo que si et puc assegurar és que no ens mancà pas assistiment", + "span_start": 110, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva cambra.", + "span_text": "El capità era un home tan curt de paraules com llarg d'obres, que no ens escatimà res i que ni les gràcies ens volia. -Saura, avui per vós, demà per mi. No en parlem més.- Va cedir-me la seva cambra", + "span_start": 174, + "span_end": 372, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fins i tot s'entossudi a voler salvar la nostra barca traginant-la a remolc", + "span_start": 469, + "span_end": 544, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè, si la deixés perdre, tindria sempre més un rau-rau: no podria dormir de gust.", + "span_text": "si la deixés perdre, tindria sempre més un rau-rau: no podria dormir de gust", + "span_start": 737, + "span_end": 813, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Blanes.", + "span_text": "Arribats a les envistes de Blanes", + "span_start": 815, + "span_end": 848, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè alli els seus mariners tenien llurs cases, o des seus, i desitjaven descansar-hi.", + "span_text": "Alli els nostres mariners tenien llurs cases, o les dels seus, i desitjaven descansar-hi", + "span_start": 898, + "span_end": 986, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "alli el pare volia que fos adobada la Santa Rita", + "span_start": 988, + "span_end": 1036, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A terra, a terra!", + "span_text": "-A terra, a terra!- vaig exclamar", + "span_start": 1374, + "span_end": 1407, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Altrament el mar s'havia abonançat molt, i el desembarc s'efectuà de la manera més feliç", + "span_start": 1594, + "span_end": 1682, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En Pau Ternal pel seu braç ferit i ell per unes febres que de cap manera li volien passar amb res.", + "span_text": "a Blanes, tots estiguérem malalts, qui més, qui menys; que en Pau Ternal i jo fórem els més cançoners: ell pel seu braç ferit, i jo per unes febres de cap que no em volien passar amb res", + "span_start": 1706, + "span_end": 1892, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els aires purs, els bons aliments i la tranquil·litat d'esperit.", + "span_text": "els aires purs, els bons aliments i la tranquil·litat d'esperit ens guariren més que les medicines", + "span_start": 1898, + "span_end": 1996, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El retrato d'en Cadernera.", + "span_text": "durant la meva convalescència vaig fer el retrato d'en Cadernera", + "span_start": 2002, + "span_end": 2066, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "Els tres dies que seguirem navegant", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una història de basques i febrades.", + "span_text": "Els tres dies que seguirem navegant són una història de basques i febrades", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Assistiment.", + "span_text": "Lo que si et puc assegurar és que no ens mancà pas assistiment", + "span_start": 110, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva cambra.", + "span_text": "El capità era un home tan curt de paraules com llarg d'obres, que no ens escatimà res i que ni les gràcies ens volia. -Saura, avui per vós, demà per mi. No en parlem més.- Va cedir-me la seva cambra", + "span_start": 174, + "span_end": 372, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fins i tot s'entossudi a voler salvar la nostra barca", + "span_start": 469, + "span_end": 522, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè tindria sempre més un rau-rau: no podria dormir de gust.", + "span_text": "Creieu que, si la deixés perdre, tindria sempre més un rau-rau: no podria dormir de gust", + "span_start": 725, + "span_end": 813, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Blanes.", + "span_text": "Arribats a les envistes de Blanes", + "span_start": 815, + "span_end": 848, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè allí els seus mariners tenien llurs cases, o les dels seus, i desitjaven descansar-hi.", + "span_text": "Alli els nostres mariners tenien llurs cases, o les dels seus, i desitjaven descansar-hi", + "span_start": 898, + "span_end": 986, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "alli el pare volia que fos adobada la Santa Rita", + "span_start": 988, + "span_end": 1036, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A terra, a terra!", + "span_text": "A terra, a terra!- vaig exclamar", + "span_start": 1375, + "span_end": 1407, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Altrament el mar s'havia abonançat molt, i el desembarc s'efectuà de la manera més feliç", + "span_start": 1594, + "span_end": 1682, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pau Ternal pel seu braç ferit i ell per unes febres de cap que no em volien passar amb res.", + "span_text": "tots estiguérem malalts, qui més, qui menys; que en Pau Ternal i jo fórem els més cançoners: ell pel seu braç ferit, i jo per unes febres de cap que no em volien passar amb res", + "span_start": 1716, + "span_end": 1892, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els aires purs, els bons aliments i la tranquil·litat d'esperit.", + "span_text": "que els aires purs, els bons aliments i la tranquil·litat d'esperit ens guariren més que les medicines", + "span_start": 1894, + "span_end": 1996, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va fer el retrato d'en Cadernera.", + "span_text": "durant la meva convalescència vaig fer el retrato d'en Cadernera", + "span_start": 2002, + "span_end": 2066, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1666", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "María del Carmen Gómez Muntané...", + "story": "María del Carmen Gómez Muntané (Barcelona, 20 de juliol de 1949) és una musicòloga catalana especialitzada en la música medieval i del primer Renaixement.\nEs va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Posteriorment, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1979, i musicologia a Göttingen, sota el mestratge d'Ursula Günther, durant els anys 1981 a 1983. Va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1985, on va guanyar la cátedra de Música Antiga el 1997. Ha estat professora visitant a la Universitat de Princeton durant els anys 1989 i 1990, a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1997 i 2009, i a la Universitat del Nord de Texas el 1996. És membre de The Academy of Europe i professora emèrita de la UAB des de 2019.\nCom a especialista de temes musicals medievals de Catalunya, ha publicat un gran nombre d'articles en la premsa especialitzada i llibres com La música en la Casa Real Catalano-Aragonesa, 1336-1442 (1979) –per la qual havia obtingut el Premio Nacional de Musicología–, La música medieval a Catalunya (1983/3ed 1998), Manuscrito M971 de la Biblioteca de Catalunya. Misa de Barcelona (1989), El Canto de la Sibila. Cataluña y Baleares (1997), La música medieval en España (2001), El Cancionero de Uppsala (2003), Mateo Flecha, c.1481-1553?. Los Villancicos (2013), La Sibila. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena (2015), El Llibre Vermell: cantos y danzas de fines del medioevo (2017) i El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena (2017).", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és María del Carmen Gómez?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va estudiar primerament?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I després?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Aconseguiria el doctorat en la UB?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui va ser la seva mestra a Alemanya?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En quina universitat va aconseguir ser catedràtica?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I en quines ha estat docent visitant?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quins anys va ser-ho als Estats Units?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De quina organització europea forma part?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin paper té des de 2019?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Així mateix, ha escrit llibres d’acord amb la seva especialització?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què destaca La música en la Casa Real Catalano-Aragonesa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan va publicar El Canto de la Sibila. Cataluña y Baleares?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I El Cancionero de Uppsala?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quines obres va publicar el 2017?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una musicòloga catalana especialitzada en la música medieval i del primer Renaixement.", + "span_text": "María del Carmen Gómez Muntané (Barcelona, 20 de juliol de 1949) és una musicòloga catalana especialitzada en la música medieval i del primer Renaixement", + "span_start": 0, + "span_end": 153, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.", + "span_text": "Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona", + "span_start": 155, + "span_end": 225, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i musicologia a Göttingen.", + "span_text": "Posteriorment, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1979, i musicologia a Göttingen", + "span_start": 227, + "span_end": 357, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1979", + "span_start": 242, + "span_end": 330, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ursula Günther.", + "span_text": "musicologia a Göttingen, sota el mestratge d'Ursula Günther", + "span_start": 334, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "Va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1985, on va guanyar la cátedra de Música Antiga el 1997", + "span_start": 424, + "span_end": 534, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Princeton, a la Universitat Autònoma de Madrid i a la Universitat del Nord de Texas.", + "span_text": "Ha estat professora visitant a la Universitat de Princeton durant els anys 1989 i 1990, a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1997 i 2009, i a la Universitat del Nord de Texas", + "span_start": 536, + "span_end": 715, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1989, el 1990 i el 1996.", + "span_text": "Ha estat professora visitant a la Universitat de Princeton durant els anys 1989 i 1990, a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1997 i 2009, i a la Universitat del Nord de Texas el 1996", + "span_start": 536, + "span_end": 723, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De The Academy of Europe.", + "span_text": "És membre de The Academy of Europe", + "span_start": 725, + "span_end": 759, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És professora emèrita de la UAB.", + "span_text": "professora emèrita de la UAB des de 2019", + "span_start": 762, + "span_end": 802, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a especialista de temes musicals medievals de Catalunya, ha publicat un gran nombre d'articles en la premsa especialitzada i llibres", + "span_start": 804, + "span_end": 940, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè havia obtingut el Premio Nacional de Musicología.", + "span_text": "llibres com La música en la Casa Real Catalano-Aragonesa, 1336-1442 (1979) –per la qual havia obtingut el Premio Nacional de Musicología–", + "span_start": 933, + "span_end": 1070, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1997.", + "span_text": "Canto de la Sibila. Cataluña y Baleares (1997)", + "span_start": 1196, + "span_end": 1242, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'any 2003.", + "span_text": "El Cancionero de Uppsala (2003)", + "span_start": 1281, + "span_end": 1312, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El Llibre Vermell: cantos y danzas de fines del medioevo i El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena.", + "span_text": "El Llibre Vermell: cantos y danzas de fines del medioevo (2017) i El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena (2017)", + "span_start": 1418, + "span_end": 1540, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una musicòloga catalana especialitzada en la música medieval i del primer Renaixement.", + "span_text": "María del Carmen Gómez Muntané (Barcelona, 20 de juliol de 1949) és una musicòloga catalana especialitzada en la música medieval i del primer Renaixement", + "span_start": 0, + "span_end": 153, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.", + "span_text": "Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona", + "span_start": 155, + "span_end": 225, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i musicologia a Göttingen.", + "span_text": "Posteriorment, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1979, i musicologia a Göttingen", + "span_start": 227, + "span_end": 357, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1979", + "span_start": 242, + "span_end": 330, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ursula Günther.", + "span_text": "musicologia a Göttingen, sota el mestratge d'Ursula Günther", + "span_start": 334, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "Va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1985, on va guanyar la cátedra de Música Antiga el 1997", + "span_start": 424, + "span_end": 534, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Princeton, a la Universitat Autònoma de Madrid i a la Universitat del Nord de Texas.", + "span_text": "Ha estat professora visitant a la Universitat de Princeton durant els anys 1989 i 1990, a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1997 i 2009, i a la Universitat del Nord de Texas", + "span_start": 536, + "span_end": 715, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1989, el 1990 i el 1996.", + "span_text": "Ha estat professora visitant a la Universitat de Princeton durant els anys 1989 i 1990, a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1997 i 2009, i a la Universitat del Nord de Texas el 1996", + "span_start": 536, + "span_end": 723, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De The Academy of Europe.", + "span_text": "És membre de The Academy of Europe", + "span_start": 725, + "span_end": 759, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És professora emèrita de la UAB.", + "span_text": "professora emèrita de la UAB des de 2019", + "span_start": 762, + "span_end": 802, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a especialista de temes musicals medievals de Catalunya, ha publicat un gran nombre d'articles en la premsa especialitzada i llibres", + "span_start": 804, + "span_end": 940, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè havia obtingut el Premio Nacional de Musicología.", + "span_text": "llibres com La música en la Casa Real Catalano-Aragonesa, 1336-1442 (1979) –per la qual havia obtingut el Premio Nacional de Musicología–", + "span_start": 933, + "span_end": 1070, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'any 1997.", + "span_text": "Canto de la Sibila. Cataluña y Baleares (1997)", + "span_start": 1196, + "span_end": 1242, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2003.", + "span_text": "El Cancionero de Uppsala (2003)", + "span_start": 1281, + "span_end": 1312, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El Llibre Vermell: cantos y danzas de fines del medioevo i El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena.", + "span_text": "El Llibre Vermell: cantos y danzas de fines del medioevo (2017) i El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena (2017)", + "span_start": 1418, + "span_end": 1540, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una musicòloga catalana especialitzada en la música medieval i del primer Renaixement.", + "span_text": "María del Carmen Gómez Muntané (Barcelona, 20 de juliol de 1949) és una musicòloga catalana especialitzada en la música medieval i del primer Renaixement", + "span_start": 0, + "span_end": 153, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.", + "span_text": "Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona", + "span_start": 155, + "span_end": 225, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i musicologia a Göttingen.", + "span_text": "Posteriorment, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1979, i musicologia a Göttingen", + "span_start": 227, + "span_end": 357, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1979", + "span_start": 242, + "span_end": 330, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ursula Günther.", + "span_text": "i musicologia a Göttingen, sota el mestratge d'Ursula Günther", + "span_start": 332, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "Va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1985, on va guanyar la cátedra", + "span_start": 424, + "span_end": 509, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Princeton, a la Universitat Autònoma de Madrid i a la Universitat del Nord de Texas.", + "span_text": "Ha estat professora visitant a la Universitat de Princeton durant els anys 1989 i 1990, a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1997 i 2009, i a la Universitat del Nord de Texas", + "span_start": 536, + "span_end": 715, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Durant els anys 1989 i 1990, i el 1996.", + "span_text": "Ha estat professora visitant a la Universitat de Princeton durant els anys 1989 i 1990, a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1997 i 2009, i a la Universitat del Nord de Texas el 1996", + "span_start": 536, + "span_end": 723, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De The Academy of Europe.", + "span_text": "És membre de The Academy of Europe", + "span_start": 725, + "span_end": 759, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És professora emèrita de la UAB.", + "span_text": "professora emèrita de la UAB des de 2019", + "span_start": 762, + "span_end": 802, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a especialista de temes musicals medievals de Catalunya, ha publicat un gran nombre d'articles en la premsa especialitzada i llibres", + "span_start": 804, + "span_end": 940, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè ha obtingut el Premio Nacional de Musicología.", + "span_text": "llibres com La música en la Casa Real Catalano-Aragonesa, 1336-1442 (1979) –per la qual havia obtingut el Premio Nacional de Musicología–", + "span_start": 933, + "span_end": 1070, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'any 1997.", + "span_text": "El Canto de la Sibila. Cataluña y Baleares (1997)", + "span_start": 1193, + "span_end": 1242, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2003.", + "span_text": "El Cancionero de Uppsala (2003)", + "span_start": 1281, + "span_end": 1312, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El Llibre Vermell: cantos y danzas de fines del medioevo i El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena.", + "span_text": "El Llibre Vermell: cantos y danzas de fines del medioevo (2017) i El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena (2017)", + "span_start": 1418, + "span_end": 1540, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1117", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "María Asunción Pons Fullana...", + "story": "María Asunción Pons Fullana (Ciutadella, 23 d'agost de 1965 és una política menorquina, diputada al parlament de les Illes Balears en la VIII legislatura juny (2011-juny 2015) i en l'actual legislatura (X), iniciada el juny de 2019.\nPertany actualment a les comissions d'Economia, Assumptes Socials i Estatut del Diputat del Parlament de les Illes Balears.\nEn el ple de l'Ajuntament de Ciutadella del 15 de setembre de 2016 es va incorporar a la corporació de l'Ajuntament de Ciutadella com a regidora del Grup Municipal del Partit Popular, a l'oposició. En juny del 2019 va finalitzar l'etapa municipal a Ciutadella.\nHa treballat a l'empresa familiar \"Casa Fullana\", a les oficines del Banco Bilbao Vizcaya (1988-1991) i com a funcionària interina al Consell Insular de Menorca. El 1982 es va afiliar a Alianza Popular, i de 1990 a 1994 fou secretària de la secció ciutadellenca del Partit Popular de Menorca.\nHa estat membre dels comitès de les diferents campanyes electorals a les eleccions municipals de Ciutadella i ha representat a aquesta formació política davant la Junta Electoral.\nFou elegida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011. Ha estat Presidenta de la Comissió d'Assumptes Socials i Drets Humans del Parlament Balear. Durant la legislatura 2011-2015 va ser la portaveu del Grup Popular a la Comissió d'Economia del Parlament. Ponent de la primera Llei Agrària de Balears Llei de Pesca, modernització de la Llei de Caça de Balears i de la Llei de Mesures de Reactivació Econòmica de les Illes Balears.\nTambé participà en la comissió per a l'adjudicació, pel sistema de concurrència, de la gasificació de Menorca (març 2015) i les ponències sobre Salut Mental a Balear i Transport Aeri.\nEl 29 d'agost de 2016 va ser elegida secretària general del Partit Popular de Menorca, a proposta del llavors president insular, Santiago Tadeo Florit. Va rellevar a Juanjo Pons Anglada, que havia presentat la renúncia el mes abans. Va ser reelegida secretària general del PP-Menorca en el congrés insular celebrat en maig del 2017, en el que Misericòrdia Sugrañes Barenys va ser elegida presidenta insular.\nVa concòrrer a les eleccions autonòmiques de Balears celebrades el 26 de maig de 2019. Ocupà el tercer lloc a la candidatura del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció de Menorca. Va obtenir l'acta de diputada, i va prendre possessió el 20 de juny de 2019, al ple de constitució de la X legislatura.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina ocupació té María Asunción Pons?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ho és des del 2019?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quina delegació està?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va entrar a l’ajuntament?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quin partit és?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins quan va estar allà?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En els seus principis, on va treballar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I quan es va començar a dedicar a la política?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va tenir al començament dels anys noranta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin paper va tenir també en aquest partit?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer en el 2011?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines regles va tractar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "També ho va fer en les relacionades amb la salut?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va passar el 29 d’agost de 2016?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tornaria a ser-ho l’any següent?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Quina posició va aconseguir el 26 de maig de 2019?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una política menorquina i diputada al parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "María Asunción Pons Fullana (Ciutadella, 23 d'agost de 1965 és una política menorquina, diputada al parlament de les Illes Balears", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "iniciada el juny de 2019", + "span_start": 207, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la d'Economia, Assumptes Socials i Estatut del Diputat del Parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "Pertany actualment a les comissions d'Economia, Assumptes Socials i Estatut del Diputat del Parlament de les Illes Balears", + "span_start": 233, + "span_end": 355, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 15 de setembre de 2016.", + "span_text": "En el ple de l'Ajuntament de Ciutadella del 15 de setembre de 2016 es va incorporar a la corporació de l'Ajuntament de Ciutadella", + "span_start": 357, + "span_end": 486, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del Partit Popular.", + "span_text": "corporació de l'Ajuntament de Ciutadella com a regidora del Grup Municipal del Partit Popular", + "span_start": 446, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins el juny del 2019.", + "span_text": "En juny del 2019 va finalitzar l'etapa municipal a Ciutadella", + "span_start": 555, + "span_end": 616, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha treballat a l'empresa familiar Casa Fullana, a les oficines del Banco Bilbao Vizcaya i com a funcionària interina al Consell Insular de Menorca.", + "span_text": "Ha treballat a l'empresa familiar \"Casa Fullana\", a les oficines del Banco Bilbao Vizcaya (1988-1991) i com a funcionària interina al Consell Insular de Menorca", + "span_start": 618, + "span_end": 778, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 1982.", + "span_text": "El 1982 es va afiliar a Alianza Popular", + "span_start": 780, + "span_end": 819, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser secretària de la secció ciutadellenca del Partit Popular de Menorca.", + "span_text": "de 1990 a 1994 fou secretària de la secció ciutadellenca del Partit Popular de Menorca", + "span_start": 823, + "span_end": 909, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha estat membre dels comitès de les diferents campanyes electorals a les eleccions municipals de Ciutadella i ha representat aquesta formació política davant la Junta Electoral.", + "span_text": "Ha estat membre dels comitès de les diferents campanyes electorals a les eleccions municipals de Ciutadella i ha representat a aquesta formació política davant la Junta Electoral", + "span_start": 911, + "span_end": 1089, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011.", + "span_text": "Fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011", + "span_start": 1091, + "span_end": 1169, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La primera Llei Agrària de Balears Llei de Pesca, la modernització de la Llei de Caça de les Balears i la Llei de Mesures de Reactivació Econòmica de les Illes Balears.", + "span_text": "Ponent de la primera Llei Agrària de Balears Llei de Pesca, modernització de la Llei de Caça de Balears i de la Llei de Mesures de Reactivació Econòmica de les Illes Balears", + "span_start": 1371, + "span_end": 1544, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També participà en la comissió per a l'adjudicació, pel sistema de concurrència, de la gasificació de Menorca (març 2015) i les ponències sobre Salut Mental a Balear", + "span_start": 1546, + "span_end": 1711, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser elegida secretària general del Partit Popular de Menorca.", + "span_text": "El 29 d'agost de 2016 va ser elegida secretària general del Partit Popular de Menorca", + "span_start": 1730, + "span_end": 1815, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va ser reelegida secretària general del PP-Menorca en el congrés insular celebrat en maig del 2017", + "span_start": 1963, + "span_end": 2061, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El tercer lloc a la candidatura del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció de Menorca.", + "span_text": "Va concòrrer a les eleccions autonòmiques de Balears celebrades el 26 de maig de 2019. Ocupà el tercer lloc a la candidatura del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció de Menorca", + "span_start": 2138, + "span_end": 2348, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una política menorquina i diputada al parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "María Asunción Pons Fullana (Ciutadella, 23 d'agost de 1965 és una política menorquina, diputada al parlament de les Illes Balears", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "iniciada el juny de 2019", + "span_start": 207, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la d'Economia, Assumptes Socials i Estatut del Diputat del Parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "Pertany actualment a les comissions d'Economia, Assumptes Socials i Estatut del Diputat del Parlament de les Illes Balears", + "span_start": 233, + "span_end": 355, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 15 de setembre de 2016.", + "span_text": "En el ple de l'Ajuntament de Ciutadella del 15 de setembre de 2016 es va incorporar a la corporació de l'Ajuntament de Ciutadella", + "span_start": 357, + "span_end": 486, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del Partit Popular.", + "span_text": "corporació de l'Ajuntament de Ciutadella com a regidora del Grup Municipal del Partit Popular", + "span_start": 446, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fins el juny del 2019.", + "span_text": "En juny del 2019 va finalitzar l'etapa municipal a Ciutadella", + "span_start": 555, + "span_end": 616, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'empresa familiar Casa Fullana, a les oficines del Banco Bilbao Vizcaya i com a funcionària interina al Consell Insular de Menorca.", + "span_text": "Ha treballat a l'empresa familiar \"Casa Fullana\", a les oficines del Banco Bilbao Vizcaya (1988-1991) i com a funcionària interina al Consell Insular de Menorca", + "span_start": 618, + "span_end": 778, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 1982.", + "span_text": "El 1982 es va afiliar a Alianza Popular", + "span_start": 780, + "span_end": 819, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fou secretària de la secció ciutadellenca del Partit Popular de Menorca.", + "span_text": "de 1990 a 1994 fou secretària de la secció ciutadellenca del Partit Popular de Menorca", + "span_start": 823, + "span_end": 909, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha estat membre dels comitès de les diferents campanyes electorals a es eleccions municipals de Ciutadella i ha representat a aquesta formació política davant la Junta Electoral.", + "span_text": "Ha estat membre dels comitès de les diferents campanyes electorals a les eleccions municipals de Ciutadella i ha representat a aquesta formació política davant la Junta Electoral", + "span_start": 911, + "span_end": 1089, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011.", + "span_text": "Fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011", + "span_start": 1091, + "span_end": 1169, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La primera Llei Agrària de Balears Llei de Pesca, la modernització de la Llei de Caça de les Balears i la Llei de Mesures de Reactivació Econòmica de les Illes Balears.", + "span_text": "Ponent de la primera Llei Agrària de Balears Llei de Pesca, modernització de la Llei de Caça de Balears i de la Llei de Mesures de Reactivació Econòmica de les Illes Balears", + "span_start": 1371, + "span_end": 1544, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També participà en la comissió per a l'adjudicació, pel sistema de concurrència, de la gasificació de Menorca (març 2015) i les ponències sobre Salut Mental a Balear", + "span_start": 1546, + "span_end": 1711, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser elegida secretària general del Partit Popular de Menorca.", + "span_text": "El 29 d'agost de 2016 va ser elegida secretària general del Partit Popular de Menorca", + "span_start": 1730, + "span_end": 1815, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va ser reelegida secretària general del PP-Menorca en el congrés insular celebrat en maig del 2017", + "span_start": 1963, + "span_end": 2061, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El tercer lloc a la candidatura del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció de Menorca.", + "span_text": "Va concòrrer a les eleccions autonòmiques de Balears celebrades el 26 de maig de 2019. Ocupà el tercer lloc a la candidatura del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció de Menorca", + "span_start": 2138, + "span_end": 2348, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És diputada al parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "María Asunción Pons Fullana (Ciutadella, 23 d'agost de 1965 és una política menorquina, diputada al parlament de les Illes Balears", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "iniciada el juny de 2019", + "span_start": 207, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la d'Economia, Assumptes Socials i Estatut del Diputat.", + "span_text": "Pertany actualment a les comissions d'Economia, Assumptes Socials i Estatut del Diputat", + "span_start": 233, + "span_end": 320, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 15 de setembre de 2016.", + "span_text": "En el ple de l'Ajuntament de Ciutadella del 15 de setembre de 2016 es va incorporar a la corporació de l'Ajuntament de Ciutadella", + "span_start": 357, + "span_end": 486, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del Partit Popular.", + "span_text": "de l'Ajuntament de Ciutadella com a regidora del Grup Municipal del Partit Popular", + "span_start": 457, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El juny del 2019.", + "span_text": "En juny del 2019 va finalitzar l'etapa municipal a Ciutadella", + "span_start": 555, + "span_end": 616, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'empresa familiar Casa Fullana, a les oficines del Banco Bilbao Vizcaya i com a funcionària interina al Consell Insular de Menorca.", + "span_text": "Ha treballat a l'empresa familiar \"Casa Fullana\", a les oficines del Banco Bilbao Vizcaya (1988-1991) i com a funcionària interina al Consell Insular de Menorca", + "span_start": 618, + "span_end": 778, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1982.", + "span_text": "El 1982 es va afiliar a Alianza Popular", + "span_start": 780, + "span_end": 819, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fou secretària de la secció ciutadellenca del Partit Popular de Menorca.", + "span_text": "de 1990 a 1994 fou secretària de la secció ciutadellenca del Partit Popular de Menorca", + "span_start": 823, + "span_end": 909, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha estat membre dels comitès de les diferents campanyes electorals a les eleccions municipals de Ciutadella i ha representat a aquesta formació política davant la Junta Electoral.", + "span_text": "Ha estat membre dels comitès de les diferents campanyes electorals a les eleccions municipals de Ciutadella i ha representat a aquesta formació política davant la Junta Electoral", + "span_start": 911, + "span_end": 1089, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears.", + "span_text": "Fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011", + "span_start": 1091, + "span_end": 1169, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La primera Llei Agrària de Balears Llei de Pesca, la modernització de la Llei de Caça de Balears i la Llei de Mesures de Reactivació Econòmica de les Illes Balears.", + "span_text": "Ponent de la primera Llei Agrària de Balears Llei de Pesca, modernització de la Llei de Caça de Balears i de la Llei de Mesures de Reactivació Econòmica de les Illes Balears", + "span_start": 1371, + "span_end": 1544, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També participà en la comissió per a l'adjudicació, pel sistema de concurrència, de la gasificació de Menorca (març 2015) i les ponències sobre Salut Mental", + "span_start": 1546, + "span_end": 1702, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser elegida secretària general del Partit Popular de Menorca.", + "span_text": "El 29 d'agost de 2016 va ser elegida secretària general del Partit Popular de Menorca", + "span_start": 1730, + "span_end": 1815, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va ser reelegida secretària general del PP-Menorca en el congrés insular celebrat en maig del 2017", + "span_start": 1963, + "span_end": 2061, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El tercer lloc a la candidatura del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció de Menorca.", + "span_text": "Va concòrrer a les eleccions autonòmiques de Balears celebrades el 26 de maig de 2019. Ocupà el tercer lloc a la candidatura del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció de Menorca", + "span_start": 2138, + "span_end": 2348, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_44", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Artadi es descarta com a cap de llista de JxCat a les pròximes eleccions", + "story": "La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al parlament, Elsa Artadi, s'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al parlament. ‘Sóc candidata a Barcelona 2023', ha dit en una entrevista a Ràdio 4 en referència a les eleccions municipals d'aquí a tres anys. Segons ha explicat, el president Carles Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona i, per tant, ha considerat que seria ‘incoherent' que ara li demanés ser candidata a la Generalitat. Pel que fa al mecanisme per escollir el cap de llista a les eleccions catalanes, Artadi ha dit que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat i ha apuntat que ‘l'ideal' seria que la militància pogués decidir. ‘Veurem si hi arribem a temps', ha afegit. Artadi també ha demanat que aquesta vegada no es tanqui la llista electoral un dia abans que acabi el termini com va passar a les últimes eleccions municipals i espanyoles. Preguntada per la possibilitat que País de Demà es presenti a les eleccions, Artadi ha considerat que és una ‘bona notícia' i ‘molt sa' que es presentin per separat si creuen que tenen un projecte diferent del de JxCat. La diputada ha admès que l'endreça interna a l'espai de JxCat està ‘durant massa' i ha apostat perquè englobi ‘diferents veus per enriquir el debat'. Sobre com ha d'encaixar el PDECat no hi ha volgut entrar però ha destacat que el lideratge de Puigdemont és ‘inqüestionable'. Artadi, que forma part de la delegació catalana a la taula de diàleg, ha insistit que el reconeixement de Catalunya com a nació és ‘l'origen fonamental del conflicte polític' i, per tant, ha afegit que si la delegació del govern espanyol a la taula ho reconeix, seria una ‘primera passa'. ‘Portem un any i mig de reconeixement d'un conflicte polític. Anem a passar una primera pantalla que és el reconeixement de Catalunya com a nació', ha defensat per després afegir que això ha de poder ‘obrir camí' per fer una discussió sobre el dret a l'autodeterminació. De tota manera, Artadi ha volgut concretar que no es tracta d'una exigència per continuar a la taula i que un membre de la delegació catalana ja va posar aquesta qüestió sobre la taula en la primera reunió a la Moncloa. Pel que fa a la data de la pròxima trobada, Artadi ha dit que encara no està fixada però que avui mateix els equips tècnics es podrien posar en contacte i que la nova reunió ha de ser al març, tal com es va acordar.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Elsa Artadi?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha passat amb ella?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què ha comentat a Ràdio 4?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Segons la seva opinió, per què és incongruent que sigui ara l’aspirant?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què opina sobre el mètode d’escollir el candidat a les eleccions?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Reclama el fet que es tanquessin les llistes electorals abans de la data de venciment en les últimes eleccions?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Li sembla mal que es presenti País de Demà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què ha explicat sobre PDeCAT?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per ella, d’on sorgeix la disputa política?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Seria més fàcil si el govern central ho admetés?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quant de temps porten així?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I això que hauria de comportar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ja s’ha intentat tractar aquest tema a Madrid?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aproximadament, quan hauria de ser la següent reunió?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al parlament.", + "span_text": "La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al parlament, Elsa Artadi", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "S'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al parlament.", + "span_text": "Elsa Artadi, s'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al parlament", + "span_start": 58, + "span_end": 147, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que és candidata a Barcelona 2023.", + "span_text": "‘Sóc candidata a Barcelona 2023', ha dit en una entrevista a Ràdio 4", + "span_start": 149, + "span_end": 217, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè el president Carles Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona i ha considerat que seria incoherent que ara li demanés ser candidata a la Generalitat.", + "span_text": "Segons ha explicat, el president Carles Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona i, per tant, ha considerat que seria ‘incoherent' que ara li demanés ser candidata a la Generalitat", + "span_start": 279, + "span_end": 480, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat.", + "span_text": "Artadi ha dit que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat", + "span_start": 563, + "span_end": 653, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Artadi també ha demanat que aquesta vegada no es tanqui la llista electoral un dia abans que acabi el termini com va passar a les últimes eleccions municipals i espanyoles", + "span_start": 764, + "span_end": 935, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Preguntada per la possibilitat que País de Demà es presenti a les eleccions, Artadi ha considerat que és una ‘bona notícia' i ‘molt sa'", + "span_start": 937, + "span_end": 1072, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha destacat que el lideratge de Puigdemont és inqüestionable.", + "span_text": "Sobre com ha d'encaixar el PDECat no hi ha volgut entrar però ha destacat que el lideratge de Puigdemont és ‘inqüestionable'", + "span_start": 1307, + "span_end": 1431, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del reconeixement de Catalunya com a nació.", + "span_text": "ha insistit que el reconeixement de Catalunya com a nació és ‘l'origen fonamental del conflicte polític'", + "span_start": 1503, + "span_end": 1607, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha afegit que si la delegació del govern espanyol a la taula ho reconeix, seria una ‘primera passa'", + "span_start": 1621, + "span_end": 1720, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un any i mig.", + "span_text": "Portem un any i mig de reconeixement d'un conflicte polític", + "span_start": 1723, + "span_end": 1782, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha de poder obrir camí per fer una discussió sobre el dret a l'autodeterminació.", + "span_text": "això ha de poder ‘obrir camí' per fer una discussió sobre el dret a l'autodeterminació", + "span_start": 1905, + "span_end": 1991, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "un membre de la delegació catalana ja va posar aquesta qüestió sobre la taula en la primera reunió a la Moncloa", + "span_start": 2100, + "span_end": 2211, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al març.", + "span_text": "la nova reunió ha de ser al març", + "span_start": 2372, + "span_end": 2404, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al parlament.", + "span_text": "La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al parlament, Elsa Artadi", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "S'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al parlament.", + "span_text": "Elsa Artadi, s'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al parlament", + "span_start": 58, + "span_end": 147, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que és candidata a Barcelona 2023.", + "span_text": "‘Sóc candidata a Barcelona 2023', ha dit en una entrevista a Ràdio 4", + "span_start": 149, + "span_end": 217, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè el president Carles Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona i ha considerat que seria incoherent que ara li demanés ser candidata a la Generalitat.", + "span_text": "Segons ha explicat, el president Carles Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona i, per tant, ha considerat que seria ‘incoherent' que ara li demanés ser candidata a la Generalitat", + "span_start": 279, + "span_end": 480, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat.", + "span_text": "Artadi ha dit que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat", + "span_start": 563, + "span_end": 653, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Artadi també ha demanat que aquesta vegada no es tanqui la llista electoral un dia abans que acabi el termini com va passar a les últimes eleccions municipals i espanyoles", + "span_start": 764, + "span_end": 935, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Preguntada per la possibilitat que País de Demà es presenti a les eleccions, Artadi ha considerat que és una ‘bona notícia' i ‘molt sa'", + "span_start": 937, + "span_end": 1072, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha destacat que el lideratge de Puigdemont és inqüestionable.", + "span_text": "Sobre com ha d'encaixar el PDECat no hi ha volgut entrar però ha destacat que el lideratge de Puigdemont és ‘inqüestionable'", + "span_start": 1307, + "span_end": 1431, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del reconeixement de Catalunya com a nació.", + "span_text": "ha insistit que el reconeixement de Catalunya com a nació és ‘l'origen fonamental del conflicte polític'", + "span_start": 1503, + "span_end": 1607, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha afegit que si la delegació del govern espanyol a la taula ho reconeix, seria una ‘primera passa'", + "span_start": 1621, + "span_end": 1720, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un any i mig.", + "span_text": "Portem un any i mig de reconeixement d'un conflicte polític", + "span_start": 1723, + "span_end": 1782, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una discussió sobre el dret a l'autodeterminació.", + "span_text": "això ha de poder ‘obrir camí' per fer una discussió sobre el dret a l'autodeterminació", + "span_start": 1905, + "span_end": 1991, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "un membre de la delegació catalana ja va posar aquesta qüestió sobre la taula en la primera reunió a la Moncloa", + "span_start": 2100, + "span_end": 2211, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al març.", + "span_text": "la nova reunió ha de ser al març", + "span_start": 2372, + "span_end": 2404, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al parlament.", + "span_text": "La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al parlament, Elsa Artadi", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "S'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al parlament.", + "span_text": "s'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al parlament", + "span_start": 71, + "span_end": 147, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que és candidata a Barcelona 2023.", + "span_text": "‘Sóc candidata a Barcelona 2023', ha dit en una entrevista a Ràdio 4", + "span_start": 149, + "span_end": 217, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè el president Carles Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona.", + "span_text": "Segons ha explicat, el president Carles Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona i, per tant, ha considerat que seria ‘incoherent' que ara li demanés ser candidata a la Generalitat", + "span_start": 279, + "span_end": 480, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat.", + "span_text": "Pel que fa al mecanisme per escollir el cap de llista a les eleccions catalanes, Artadi ha dit que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat", + "span_start": 482, + "span_end": 653, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Artadi també ha demanat que aquesta vegada no es tanqui la llista electoral un dia abans que acabi el termini com va passar a les últimes eleccions municipals i espanyoles", + "span_start": 764, + "span_end": 935, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Preguntada per la possibilitat que País de Demà es presenti a les eleccions, Artadi ha considerat que és una ‘bona notícia'", + "span_start": 937, + "span_end": 1060, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Només ha destacat que el lideratge de Puigdemont és inqüestionable.", + "span_text": "Sobre com ha d'encaixar el PDECat no hi ha volgut entrar però ha destacat que el lideratge de Puigdemont és ‘inqüestionable'", + "span_start": 1307, + "span_end": 1431, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del reconeixement de Catalunya com a nació.", + "span_text": "ha insistit que el reconeixement de Catalunya com a nació és ‘l'origen fonamental del conflicte polític'", + "span_start": 1503, + "span_end": 1607, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i, per tant, ha afegit que si la delegació del govern espanyol a la taula ho reconeix, seria una ‘primera passa'", + "span_start": 1608, + "span_end": 1720, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un any i mig.", + "span_text": "Portem un any i mig de reconeixement d'un conflicte polític", + "span_start": 1723, + "span_end": 1782, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A fer una discussió sobre el dret a l'autodeterminació.", + "span_text": "ha defensat per després afegir que això ha de poder ‘obrir camí' per fer una discussió sobre el dret a l'autodeterminació", + "span_start": 1870, + "span_end": 1991, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "que un membre de la delegació catalana ja va posar aquesta qüestió sobre la taula en la primera reunió a la Moncloa", + "span_start": 2096, + "span_end": 2211, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al març.", + "span_text": "i que la nova reunió ha de ser al març", + "span_start": 2366, + "span_end": 2404, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_956", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Dolors Cinca Pinós...", + "story": "Dolors Cinca Pinós (Tiurana, 17 de febrer de 1962 - Barcelona, 1 de maig de 1999) fou una professora universitària i traductora catalana vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona.\nLlicenciada en Filologia Semítica i bona coneixedora de la cultura àrab per les seves estades a Jordània i a Tunísia, va impartir classes de traducció de l'àrab a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1988 fins a la seva mort sobtada, el 1999. Va treballar algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides.\nEn una dècada va traduir gairebé una desena d'obres de l'àrab d'autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz, Abd al-Rahman Munif, Bahaa Taher, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix (premi Crítica Serra d'Or 1994). Amb Margarida Castells va traslladar la versió íntegra de Les mil i una nits (1995). Era la primera versió directa del clàssic en català i va obtenir els premis Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d'Or de l'any 1997.\nSobre el procés d'aquest repte traductològic, va escriure la seva tesi doctoral, Oralitat, narrativa i traducció (2005), sota la tutela del prestigiós catedràtic de la Universitat d'Edimburg Basil Hatim. En aquest text conflueixen teoria i pràctica, orient i occident, en un equilibrat i rigorós discurs en què l'autora mira de construir unes bases teòriques que permetin mediar entre dues cultures i dues llengües tan allunyades i desconegudes, sense inflar mites, descobrint-los a poc a poc. El 1998, també amb Margarida Castells, va traslladar l'obra al castellà.\nÉs coautora, amb Margarida Castells, del primer Diccionari àrab-català.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui es tracta Dolors Cinca Pinós?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina llicenciatura va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què coneix la cultura àrab?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va exercir de professora?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va tenir a l’ONU?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quants llibres ha pogut traduir durant la seva carrera professional?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quins escriptors?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin guardó se li va concedir amb la traducció de l’autor Mahmud Darwix?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer juntament amb Margarida Castells?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es deia la seva tesi doctoral?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu tutor?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I de què va?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tenia com a objectiu unir les dues cultures?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què tornaria a treballar amb Margarida Castells?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fou una professora universitària i traductora catalana vinculada a la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Dolors Cinca Pinós (Tiurana, 17 de febrer de 1962 - Barcelona, 1 de maig de 1999) fou una professora universitària i traductora catalana vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 185, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Tiurana.", + "span_text": "Dolors Cinca Pinós (Tiurana, 17 de febrer de 1962", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Filologia Semítica.", + "span_text": "Llicenciada en Filologia Semítica", + "span_start": 187, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per les seves estades a Jordània i a Tunísia.", + "span_text": "bona coneixedora de la cultura àrab per les seves estades a Jordània i a Tunísia", + "span_start": 223, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des de l'any 1988 fins al 1999.", + "span_text": "va impartir classes de traducció de l'àrab a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1988 fins a la seva mort sobtada, el 1999", + "span_start": 305, + "span_end": 480, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va treballar com a traductora.", + "span_text": "Va treballar algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides", + "span_start": 482, + "span_end": 564, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una desena.", + "span_text": "En una dècada va traduir gairebé una desena d'obres de l'àrab", + "span_start": 566, + "span_end": 627, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Naguib Mahfuz, Abd al-Rahman Munif, Bahaa Taher, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix.", + "span_text": "va traduir gairebé una desena d'obres de l'àrab d'autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz, Abd al-Rahman Munif, Bahaa Taher, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix", + "span_start": 580, + "span_end": 734, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El premi Crírica Serra d'Or 1994.", + "span_text": "Mahmud Darwix (premi Crítica Serra d'Or 1994)", + "span_start": 721, + "span_end": 766, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va traslladar la versió íntegra de Les mil i una nits.", + "span_text": "Amb Margarida Castells va traslladar la versió íntegra de Les mil i una nits", + "span_start": 768, + "span_end": 844, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Oralitat, narrativa i traducció.", + "span_text": "va escriure la seva tesi doctoral, Oralitat, narrativa i traducció", + "span_start": 1031, + "span_end": 1097, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El prestigiós catedràtic de la Universitat d'Edimburg Basil Hatim.", + "span_text": "va escriure la seva tesi doctoral, Oralitat, narrativa i traducció (2005), sota la tutela del prestigiós catedràtic de la Universitat d'Edimburg Basil Hatim", + "span_start": 1031, + "span_end": 1187, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Conflueixen teoria i pràctica, orient i occident, en un equilibrat i rigorós discurs.", + "span_text": "En aquest text conflueixen teoria i pràctica, orient i occident, en un equilibrat i rigorós discurs", + "span_start": 1189, + "span_end": 1288, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'autora mira de construir unes bases teòriques que permetin mediar entre dues cultures i dues llengües tan allunyades i desconegudes, sense inflar mites, descobrint-los a poc a poc", + "span_start": 1296, + "span_end": 1477, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per traslladar l'obra al castellà i fer el primer Diccionari àrab-català.", + "span_text": "amb Margarida Castells, va traslladar l'obra al castellà.\nÉs coautora, amb Margarida Castells, del primer Diccionari àrab-català", + "span_start": 1494, + "span_end": 1622, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou una professora universitària i traductora catalana vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "Dolors Cinca Pinós (Tiurana, 17 de febrer de 1962 - Barcelona, 1 de maig de 1999) fou una professora universitària i traductora catalana vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 185, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Tiurana.", + "span_text": "Dolors Cinca Pinós (Tiurana, 17 de febrer de 1962", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Filologia Semítica.", + "span_text": "Llicenciada en Filologia Semítica", + "span_start": 187, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per les seves estades a Jordània i a Tunísia.", + "span_text": "bona coneixedora de la cultura àrab per les seves estades a Jordània i a Tunísia", + "span_start": 223, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del 1988 fins al 1999.", + "span_text": "va impartir classes de traducció de l'àrab a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1988 fins a la seva mort sobtada, el 1999", + "span_start": 305, + "span_end": 480, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De traductora.", + "span_text": "Va treballar algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides", + "span_start": 482, + "span_end": 564, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una desena.", + "span_text": "En una dècada va traduir gairebé una desena d'obres de l'àrab", + "span_start": 566, + "span_end": 627, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Naguib Mahfuz, Abd al-Rahman Munif, Bahaa Taher, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix.", + "span_text": "va traduir gairebé una desena d'obres de l'àrab d'autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz, Abd al-Rahman Munif, Bahaa Taher, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix", + "span_start": 580, + "span_end": 734, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El premi Crítica Serra d'Or 1994.", + "span_text": "Mahmud Darwix (premi Crítica Serra d'Or 1994)", + "span_start": 721, + "span_end": 766, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va traslladar la versió íntegra de Les mil i una nits.", + "span_text": "Amb Margarida Castells va traslladar la versió íntegra de Les mil i una nits", + "span_start": 768, + "span_end": 844, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Oralitat, narrativa i traducció.", + "span_text": "va escriure la seva tesi doctoral, Oralitat, narrativa i traducció", + "span_start": 1031, + "span_end": 1097, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El prestigiós catedràtic de la Universitat d'Edimburg Basil Hatim.", + "span_text": "va escriure la seva tesi doctoral, Oralitat, narrativa i traducció (2005), sota la tutela del prestigiós catedràtic de la Universitat d'Edimburg Basil Hatim", + "span_start": 1031, + "span_end": 1187, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Conflueixen teoria i pràctica, orient i occident, en un equilibrat i rigorós discurs.", + "span_text": "En aquest text conflueixen teoria i pràctica, orient i occident, en un equilibrat i rigorós discurs", + "span_start": 1189, + "span_end": 1288, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'autora mira de construir unes bases teòriques que permetin mediar entre dues cultures i dues llengües tan allunyades i desconegudes, sense inflar mites, descobrint-los a poc a poc", + "span_start": 1296, + "span_end": 1477, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per traslladar l'obra al castellà i fer el primer Diccionari àrab-català.", + "span_text": "amb Margarida Castells, va traslladar l'obra al castellà.\nÉs coautora, amb Margarida Castells, del primer Diccionari àrab-català", + "span_start": 1494, + "span_end": 1622, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'una professora universitària i traductora catalana vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "Dolors Cinca Pinós (Tiurana, 17 de febrer de 1962 - Barcelona, 1 de maig de 1999) fou una professora universitària i traductora catalana vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 185, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Tiurana.", + "span_text": "Dolors Cinca Pinós (Tiurana, 17 de febrer de 1962 - Barcelona, 1 de maig de 1999)", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Filologia Semítica.", + "span_text": "Llicenciada en Filologia Semítica", + "span_start": 187, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per les seves estades a Jordània i a Tunísia.", + "span_text": "bona coneixedora de la cultura àrab per les seves estades a Jordània i a Tunísia", + "span_start": 223, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del 1988 fins al 1999.", + "span_text": "va impartir classes de traducció de l'àrab a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1988 fins a la seva mort sobtada, el 1999", + "span_start": 305, + "span_end": 480, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El de traductora.", + "span_text": "Va treballar algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides", + "span_start": 482, + "span_end": 564, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una desena.", + "span_text": "En una dècada va traduir gairebé una desena d'obres de l'àrab", + "span_start": 566, + "span_end": 627, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De Naguib Mahfuz, Abd al-Rahman Munif, Bahaa Taher, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix.", + "span_text": "d'obres de l'àrab d'autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz, Abd al-Rahman Munif, Bahaa Taher, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix", + "span_start": 610, + "span_end": 734, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El premi Crítica Serra d'Or 1994.", + "span_text": "Mahmud Darwix (premi Crítica Serra d'Or 1994)", + "span_start": 721, + "span_end": 766, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va traslladar la versió íntegra de Les mil i una nits.", + "span_text": "Amb Margarida Castells va traslladar la versió íntegra de Les mil i una nits", + "span_start": 768, + "span_end": 844, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Oralitat, narrativa i traducció.", + "span_text": "va escriure la seva tesi doctoral, Oralitat, narrativa i traducció", + "span_start": 1031, + "span_end": 1097, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Basil Hatim.", + "span_text": "Oralitat, narrativa i traducció (2005), sota la tutela del prestigiós catedràtic de la Universitat d'Edimburg Basil Hatim", + "span_start": 1066, + "span_end": 1187, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Conflueixen teoria i pràctica, orient i occident, en un equilibrat i rigorós discurs.", + "span_text": "En aquest text conflueixen teoria i pràctica, orient i occident, en un equilibrat i rigorós discurs", + "span_start": 1189, + "span_end": 1288, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en què l'autora mira de construir unes bases teòriques que permetin mediar entre dues cultures i dues llengües tan allunyades i desconegudes, sense inflar mites, descobrint-los a poc a poc", + "span_start": 1289, + "span_end": 1477, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per traslladar l'obra al castellà i per fer el primer Diccionari àrab-català.", + "span_text": "també amb Margarida Castells, va traslladar l'obra al castellà.\nÉs coautora, amb Margarida Castells, del primer Diccionari àrab-català", + "span_start": 1488, + "span_end": 1622, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_857", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Marmara Ereğlisi...", + "story": "Marmara Ereğlisi (literalment \"Ereğli de la Màrmara\") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara. Està a uns 30 km a l'est de Tekirdağ, i 90 km a l'oest d'Istanbul, en un cap de la mar de Màrmara. La ciutat rep aquest nom per diferenciar-la de dues altres ciutats que també duen el mot Ereğli: Karadeniz Ereğli, o Ereğli de la mar Negra, a la costa d'aquesta mar, i Konya Ereğli prop de Konya a Anatòlia. Avui està dedicada principalment al turisme; l'activitat portuària és rellevant amb dos ports naturals i tres de petits.\nHeraclea de Perint o Perint (en llatí Perinthus, en grec antic Πέρινθος) era una ciutat grega de Tràcia a la Propòntida, a uns 30 km a l'oest de Selímbria i quasi cent km a l'oest de Bizanci. Era a una petita península a la badia del seu mateix nom i va ser construïda com un amfiteatre, al declivi del turó, segons Diodor de Sicília. Era a la costa nord del Mar de Màrmara (Propòntida).\nSegons Marcià d'Heraclea era una colònia de Samos, i segons Jordi Sincel es va fundar l'any 599 aC, però altres autors pensen que era anterior, i que s'hauria fundat a la mateixa època que Samotràcia, cap a l'any 1000 aC. El seu primer nom hauria estat Migdònia segons diu Joan Tzetzes, i més tard, cap al final de l'Imperi (no abans del segle iv) es va dir Heraclea (anomenada normalment Heraclea de Tràcia o Heraclea de Perint). A la regió, els grecs l'anomenaven Perint (Perinthos).\nEl 340 aC va presentar ferotge resistència a Filip V de Macedònia, segons diu Plutarc. Va guanyar molta importància i fins i tot, per ser un port i un centre de comunicacions per on passaven moltes vies principals, va ser considerada més important que Bizanci que havia estat quasi destruïda. En aquest temps es va fundar el bisbat, del que va dependre Bizanci. Va tenir inicialment cinc seus sufragànies que van arribar a ser 17.\nAl segle vi Justinià va restaurar els aqüeductes i un antic palau imperial. Va seguir en mans dels romans d'Orient fins al segle xiii en què va passar als otomans; en aquell moment el bisbat tenia sis seus sufragànies. Les ruïnes de l'antiga ciutat són al cap, prop de la ciutat moderna.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Marmara Ereğlisi?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva situació geogràfica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Hi ha altres ciutats què porten el nom d’Ereğlisi?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina és l’activitat principal de Marmara Ereğlisi?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què era Perint?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On es trobava?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Segons Jordi Sincel, quan podia haver estat fundada?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Però altres creuen que podria haver-ho estat 500 anys abans?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es va denominar la ciutat al llarg del temps?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La ciutat va lluitar contra la invasió de Filip V de Macedònia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què va ser una polis important?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser-ho més que Bizanci?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què es va fer al s. VI a Heracles de Perint?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Després d’estar sota l’imperi romà, en mans de qui va passar la població?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On podem trobar les restes antigues avui en dia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.", + "span_text": "Marmara Ereğlisi (literalment \"Ereğli de la Màrmara\") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara", + "span_start": 0, + "span_end": 157, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Està a uns 30 km a l'est de Tekirdağ, i 90 km a l'oest d'Istanbul, en un cap de mar de Màrmara.", + "span_text": "Està a uns 30 km a l'est de Tekirdağ, i 90 km a l'oest d'Istanbul, en un cap de la mar de Màrmara", + "span_start": 159, + "span_end": 256, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La ciutat rep aquest nom per diferenciar-la de dues altres ciutats que també duen el mot Ereğli: Karadeniz Ereğli, o Ereğli de la mar Negra, a la costa d'aquesta mar, i Konya Ereğli prop de Konya a Anatòlia", + "span_start": 258, + "span_end": 464, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El turisme.", + "span_text": "Avui està dedicada principalment al turisme", + "span_start": 466, + "span_end": 509, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una ciutat grega de Tràcia a la Propòntida.", + "span_text": "Heraclea de Perint o Perint (en llatí Perinthus, en grec antic Πέρινθος) era una ciutat grega de Tràcia a la Propòntida", + "span_start": 587, + "span_end": 706, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la costa nord del Mar de Màrmara.", + "span_text": "Era a la costa nord del Mar de Màrmara", + "span_start": 922, + "span_end": 960, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 599 aC.", + "span_text": "segons Jordi Sincel es va fundar l'any 599 aC", + "span_start": 1028, + "span_end": 1073, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però altres autors pensen que era anterior, i que s'hauria fundat a la mateixa època que Samotràcia, cap a l'any 1000 aC.", + "span_start": 1075, + "span_end": 1196, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Migdònia, Heraclea i Perint.", + "span_text": "El seu primer nom hauria estat Migdònia segons diu Joan Tzetzes, i més tard, cap al final de l'Imperi (no abans del segle iv) es va dir Heraclea (anomenada normalment Heraclea de Tràcia o Heraclea de Perint). A la regió, els grecs l'anomenaven Perint", + "span_start": 1197, + "span_end": 1447, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 340 aC va presentar ferotge resistència a Filip V de Macedònia", + "span_start": 1461, + "span_end": 1526, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser un port i un centre de comunicacions per on passaven moltes vies principals.", + "span_text": "Va guanyar molta importància i fins i tot, per ser un port i un centre de comunicacions per on passaven moltes vies principals", + "span_start": 1548, + "span_end": 1674, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser considerada més important que Bizanci", + "span_start": 1676, + "span_end": 1720, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Justinià va restaurar els aqüeductes i un antic palau imperial.", + "span_text": "Al segle vi Justinià va restaurar els aqüeductes i un antic palau imperial", + "span_start": 1892, + "span_end": 1966, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Dels otomans.", + "span_text": "Va seguir en mans dels romans d'Orient fins al segle xiii en què va passar als otomans", + "span_start": 1968, + "span_end": 2054, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al cap, prop de la ciutat moderna.", + "span_text": "Les ruïnes de l'antiga ciutat són al cap, prop de la ciutat moderna", + "span_start": 2111, + "span_end": 2178, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.", + "span_text": "Marmara Ereğlisi (literalment \"Ereğli de la Màrmara\") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara", + "span_start": 0, + "span_end": 157, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Està a uns 30 km a l'est de Tekirdağ, i 90 km a l'oest d'Istanbul, en un cap de mar de Màrmara.", + "span_text": "Està a uns 30 km a l'est de Tekirdağ, i 90 km a l'oest d'Istanbul, en un cap de la mar de Màrmara", + "span_start": 159, + "span_end": 256, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí, Karadeniz Ereğli i Konya Ereğli.", + "span_text": "La ciutat rep aquest nom per diferenciar-la de dues altres ciutats que també duen el mot Ereğli: Karadeniz Ereğli, o Ereğli de la mar Negra, a la costa d'aquesta mar, i Konya Ereğli prop de Konya a Anatòlia", + "span_start": 258, + "span_end": 464, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El turisme.", + "span_text": "Avui està dedicada principalment al turisme", + "span_start": 466, + "span_end": 509, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una ciutat grega de Tràcia a la Propòntida.", + "span_text": "Heraclea de Perint o Perint (en llatí Perinthus, en grec antic Πέρινθος) era una ciutat grega de Tràcia a la Propòntida", + "span_start": 587, + "span_end": 706, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la costa nord del Mar de Màrmara.", + "span_text": "Era a la costa nord del Mar de Màrmara", + "span_start": 922, + "span_end": 960, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 599 aC.", + "span_text": "segons Jordi Sincel es va fundar l'any 599 aC", + "span_start": 1028, + "span_end": 1073, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però altres autors pensen que era anterior, i que s'hauria fundat a la mateixa època que Samotràcia, cap a l'any 1000 aC.", + "span_start": 1075, + "span_end": 1196, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Migdònia, Heraclea i Perint.", + "span_text": "El seu primer nom hauria estat Migdònia segons diu Joan Tzetzes, i més tard, cap al final de l'Imperi (no abans del segle iv) es va dir Heraclea (anomenada normalment Heraclea de Tràcia o Heraclea de Perint). A la regió, els grecs l'anomenaven Perint", + "span_start": 1197, + "span_end": 1447, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 340 aC va presentar ferotge resistència a Filip V de Macedònia", + "span_start": 1461, + "span_end": 1526, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser un port i un centre de comunicacions per on passaven moltes vies principals.", + "span_text": "Va guanyar molta importància i fins i tot, per ser un port i un centre de comunicacions per on passaven moltes vies principals", + "span_start": 1548, + "span_end": 1674, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser considerada més important que Bizanci", + "span_start": 1676, + "span_end": 1720, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Justinià va restaurar els aqüeductes i un antic palau imperial.", + "span_text": "Al segle vi Justinià va restaurar els aqüeductes i un antic palau imperial", + "span_start": 1892, + "span_end": 1966, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Dels otomans.", + "span_text": "Va seguir en mans dels romans d'Orient fins al segle xiii en què va passar als otomans", + "span_start": 1968, + "span_end": 2054, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al cap, prop de la ciutat moderna.", + "span_text": "Les ruïnes de l'antiga ciutat són al cap, prop de la ciutat moderna", + "span_start": 2111, + "span_end": 2178, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.", + "span_text": "Marmara Ereğlisi (literalment \"Ereğli de la Màrmara\") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara", + "span_start": 0, + "span_end": 157, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Està a uns 30 km a l'est de Tekirdağ, i 90 km a l'oest d'Istanbul, en un cap de la mar de Màrmara.", + "span_text": "Està a uns 30 km a l'est de Tekirdağ, i 90 km a l'oest d'Istanbul, en un cap de la mar de Màrmara", + "span_start": 159, + "span_end": 256, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí, Karadeniz Ereğli i Konya Ereğli.", + "span_text": "La ciutat rep aquest nom per diferenciar-la de dues altres ciutats que també duen el mot Ereğli: Karadeniz Ereğli, o Ereğli de la mar Negra, a la costa d'aquesta mar, i Konya Ereğli prop de Konya a Anatòlia", + "span_start": 258, + "span_end": 464, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El turisme.", + "span_text": "Avui està dedicada principalment al turisme", + "span_start": 466, + "span_end": 509, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una ciutat grega de Tràcia a la Propòntida.", + "span_text": "Heraclea de Perint o Perint (en llatí Perinthus, en grec antic Πέρινθος) era una ciutat grega de Tràcia a la Propòntida", + "span_start": 587, + "span_end": 706, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A a la costa nord del Mar de Màrmara.", + "span_text": "Era a la costa nord del Mar de Màrmara", + "span_start": 922, + "span_end": 960, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 599 aC.", + "span_text": "segons Jordi Sincel es va fundar l'any 599 aC", + "span_start": 1028, + "span_end": 1073, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però altres autors pensen que era anterior, i que s'hauria fundat a la mateixa època que Samotràcia, cap a l'any 1000 aC.", + "span_start": 1075, + "span_end": 1196, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Migdònia, Heraclea i Perint.", + "span_text": "El seu primer nom hauria estat Migdònia segons diu Joan Tzetzes, i més tard, cap al final de l'Imperi (no abans del segle iv) es va dir Heraclea (anomenada normalment Heraclea de Tràcia o Heraclea de Perint). A la regió, els grecs l'anomenaven Perint", + "span_start": 1197, + "span_end": 1447, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 340 aC va presentar ferotge resistència a Filip V de Macedònia", + "span_start": 1461, + "span_end": 1526, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per ser un port i un centre de comunicacions per on passaven moltes vies principals.", + "span_text": "Va guanyar molta importància i fins i tot, per ser un port i un centre de comunicacions per on passaven moltes vies principals", + "span_start": 1548, + "span_end": 1674, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser considerada més important que Bizanci", + "span_start": 1676, + "span_end": 1720, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Justinià va restaurar els aqüeductes i un antic palau imperial.", + "span_text": "Al segle vi Justinià va restaurar els aqüeductes i un antic palau imperial", + "span_start": 1892, + "span_end": 1966, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En mans dels otomans.", + "span_text": "Va seguir en mans dels romans d'Orient fins al segle xiii en què va passar als otomans", + "span_start": 1968, + "span_end": 2054, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al cap, prop de la ciutat moderna.", + "span_text": "Les ruïnes de l'antiga ciutat són al cap, prop de la ciutat moderna", + "span_start": 2111, + "span_end": 2178, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_120", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Mary Nash ", + "story": "Mary Josephine Nash Baldwin, coneguda per Mary Nash (Limerick, 1947), és una historiadora irlandesa, resident a Catalunya des de 1968. Formada a les universitats de Cork, Torí i Barcelona, el 1967 es llicencià a la Universitat Nacional d'Irlanda, i el 1975 obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna amb la tesi La dona en les organitzacions polítiques d'esquerres a Espanya, 1931-1939. Ha sigut catedràtica d'història contemporània en aquesta mateixa universitat des de 1991 fins 2017 i actualment n'és catedràtica emèrita. S'ha especialitzat en història de les dones.\nHa sigut directora del Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona. El 1982 fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona i el 1991, l'Associació Espanyola d'Investigació de la Història de les Dones (AEIHM), de la que també en va ser presidenta (1991-1997).\nPrincipal introductora dels estudis sobre dones i gènere a la universitat espanyola, el 1990 va ser membre de la primera junta de la International Federation for Research in Women's History. (IFRWH)\nÉs una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, que va fundar el 1994 i participa activament al consell de redacció de la revista Historia Social. Ha col·laborat amb la UNESCO i ha estat presidenta de l'Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (1991-1997).\nHa obtingut el premi Emilia Pardo Bazán pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones (1984) i la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1995). Ha aconseguit també la Medalla al treball President Macià (2008) i la Medalla Narcís Monturiol (2018). Ha sigut investida doctora honoris causa el 2010 per la Universitat de Granada i el 2018 per la Universitat Rovira i Virgili\nEl 2017 va fer donació del seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui es tracta Mary Nash?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Viu a Catalunya?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què va fer el doctorat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va ser catedràtica de la UB?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin grup va dirigir?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va crear el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I l’AEIHM?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Llavors, quin paper té en aquest centre universitari?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què es va portar a terme l’any 1990?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Participa Mary en la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I en quines més?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quina raó va rebre un Emilia Pardo Bazán?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A més d’aquest, quins més se li va atorgar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la fi, a qui va concedir les seves obres?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una historiadora irlandesa.", + "span_text": "Mary Josephine Nash Baldwin, coneguda per Mary Nash (Limerick, 1947), és una historiadora irlandesa", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "resident a Catalunya des de 1968", + "span_start": 101, + "span_end": 133, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Cork, Torí i Barcelona.", + "span_text": "Formada a les universitats de Cork, Torí i Barcelona", + "span_start": 135, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es va especialitzar en la història moderna.", + "span_text": "es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna", + "span_start": 340, + "span_end": 406, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la Universitat Nacional d'Irlanda, i el 1975 obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna amb la tesi La dona en les organitzacions polítiques d'esquerres a Espanya, 1931-1939. Ha sigut catedràtica d'història contemporània en aquesta mateixa universitat", + "span_start": 212, + "span_end": 570, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Ha sigut directora del Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 677, + "span_end": 787, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 1982 fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 789, + "span_end": 879, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona i el 1991, l'Associació Espanyola d'Investigació de la Història de les Dones (AEIHM)", + "span_start": 797, + "span_end": 964, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser la principal introductora dels estudis sobre dones i gènere.", + "span_text": "Principal introductora dels estudis sobre dones i gènere a la universitat espanyola", + "span_start": 1016, + "span_end": 1099, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va dur a terme la primera junta de la International Federation for Research in Women's History.", + "span_text": "el 1990 va ser membre de la primera junta de la International Federation for Research in Women's History", + "span_start": 1101, + "span_end": 1205, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres", + "span_start": 1215, + "span_end": 1296, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la revista Historia Social.", + "span_text": "participa activament al consell de redacció de la revista Historia Social", + "span_start": 1322, + "span_end": 1395, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones.", + "span_text": "Ha obtingut el premi Emilia Pardo Bazán pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones", + "span_start": 1530, + "span_end": 1644, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Creu de Sant Jordi, la Medalla al treball President Macià i la Medalla Narcís Monturiol.", + "span_text": "la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1995). Ha aconseguit també la Medalla al treball President Macià (2008) i la Medalla Narcís Monturiol", + "span_start": 1654, + "span_end": 1817, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "El 2017 va fer donació del seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 1951, + "span_end": 2026, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una historiadora irlandesa.", + "span_text": "Mary Josephine Nash Baldwin, coneguda per Mary Nash (Limerick, 1947), és una historiadora irlandesa", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "resident a Catalunya des de 1968", + "span_start": 101, + "span_end": 133, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Cork, Torí i Barcelona.", + "span_text": "Formada a les universitats de Cork, Torí i Barcelona", + "span_start": 135, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es va especialitzar en la història moderna.", + "span_text": "es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna", + "span_start": 340, + "span_end": 406, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la Universitat de Barcelona, on es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna amb la tesi La dona en les organitzacions polítiques d'esquerres a Espanya, 1931-1939. Ha sigut catedràtica d'història contemporània en aquesta mateixa universitat", + "span_start": 308, + "span_end": 570, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Ha sigut directora del Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 677, + "span_end": 787, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 1982 fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 789, + "span_end": 879, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona i el 1991, l'Associació Espanyola d'Investigació de la Història de les Dones (AEIHM)", + "span_start": 797, + "span_end": 964, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser la principal introductora dels estudis sobre dones i gènere.", + "span_text": "Principal introductora dels estudis sobre dones i gènere a la universitat espanyola", + "span_start": 1016, + "span_end": 1099, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va celebrar la primera junta de la International Federation for Research in Women's History.", + "span_text": "el 1990 va ser membre de la primera junta de la International Federation for Research in Women's History", + "span_start": 1101, + "span_end": 1205, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres", + "span_start": 1215, + "span_end": 1296, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la revista Historia Social.", + "span_text": "participa activament al consell de redacció de la revista Historia Social", + "span_start": 1322, + "span_end": 1395, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pel treball Presència i Protagonisme. Aspectes de la història de les dones.", + "span_text": "Ha obtingut el premi Emilia Pardo Bazán pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones", + "span_start": 1530, + "span_end": 1644, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Creu de Sant Jordi, la Medalla al treball President Macià i la Medalla Narcís Monturiol.", + "span_text": "la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1995). Ha aconseguit també la Medalla al treball President Macià (2008) i la Medalla Narcís Monturiol", + "span_start": 1654, + "span_end": 1817, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "El 2017 va fer donació del seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 1951, + "span_end": 2026, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'una historiadora irlandesa.", + "span_text": "Mary Josephine Nash Baldwin, coneguda per Mary Nash (Limerick, 1947), és una historiadora irlandesa", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "resident a Catalunya", + "span_start": 101, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Cork, Torí i Barcelona.", + "span_text": "Formada a les universitats de Cork, Torí i Barcelona", + "span_start": 135, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De l'especialitat d'història moderna.", + "span_text": "on es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna", + "span_start": 337, + "span_end": 406, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "a la Universitat de Barcelona, on es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna amb la tesi La dona en les organitzacions polítiques d'esquerres a Espanya, 1931-1939. Ha sigut catedràtica d'història contemporània en aquesta mateixa universitat", + "span_start": 306, + "span_end": 570, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Ha sigut directora del Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 677, + "span_end": 787, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El 1982 fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 789, + "span_end": 879, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona i el 1991, l'Associació Espanyola d'Investigació de la Història de les Dones (AEIHM)", + "span_start": 797, + "span_end": 964, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser la principal introductora dels estudis sobre dones i gènere.", + "span_text": "Principal introductora dels estudis sobre dones i gènere a la universitat espanyola", + "span_start": 1016, + "span_end": 1099, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La primera junta de la International Federation for Research in Women's History.", + "span_text": "el 1990 va ser membre de la primera junta de la International Federation for Research in Women's History", + "span_start": 1101, + "span_end": 1205, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres", + "span_start": 1215, + "span_end": 1296, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la revista Historia Social.", + "span_text": "participa activament al consell de redacció de la revista Historia Social", + "span_start": 1322, + "span_end": 1395, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones.", + "span_text": "Ha obtingut el premi Emilia Pardo Bazán pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones (1984)", + "span_start": 1530, + "span_end": 1651, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Creu de Sant Jordi, la Medalla al treball President Maciè i la Medalla Narcís Monturiol.", + "span_text": "i la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1995). Ha aconseguit també la Medalla al treball President Macià (2008) i la Medalla Narcís Monturiol", + "span_start": 1652, + "span_end": 1817, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "va fer donació del seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 1959, + "span_end": 2026, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1041", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Isabel Llorach i Dolsa...", + "story": "Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874 — 5 de setembre de 1954), va ser una figura destacada de la burgesia de començaments del segle xx a Barcelona, on es va distingir per la intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat.\nEra filla del metge Pau Llorach i Malet, que juntament amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, foren els creadors de l'Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona). Isabel va heretar una considerable fortuna, amassada pel seu pare a partir del descobriment d'una mina d'aigües medicinals a Rubinat (la Segarra). Formava part d'aquest llegat la Casa Llorach –avui enderrocada–, torre modernista feta per Puig i Cadafalch el 1904, que esdevindria el centre de la seva activitat social i cultural.\nVa presidir el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), què es reunia al Romea, durant els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, i el Conferentia Club (1929), des d'on va dur a Barcelona figures destacades de la cultura internacional: André Maurois, René Benjamin, el comte Keyserling, Ortega y Gasset, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Ferran Valls i Taberner, Oleguer Junyent, Pere Bosch i Gimpera, Paul Valéry, Giuseppe Ungaretti, Ludwig, Walter Gropius, Wanda Landowska, Pedro Salinas, Ramón Gómez de la Serna, Gregorio Marañón, Madariaga, García Lorca.\nTambé va ser una de les fundadores de l'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona, gràcies a la qual se salvaren alguns palaus d'aquest carrer i l'Ajuntament acabà adquirint els que avui acullen uns quants museus i institucions.\nAl teatret de casa d'Isabel Lorach es van estrenar obres dràmàtiques d'avantguarda, i s'hi van veure actuar Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta o Wanda Landowska.\nEra membre de l'Associació Wagneriana i assistent assídua als teatres de la ciutat. Va col·laborar en el llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila, amb un capítol sobre els seus records.\nVa ser precursora d'un model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal. Era una nova manera de viure la vida femenina que aleshores va començar a ser possible per a la burgesia adinerada i culta i que s'anava obrint pas entre les dones de l'Europa avançada; a Catalunya no es desplegaria –si més no, tímidament– fins a la dècada dels seixanta.\nLlorach va inspirar el personatge d'Hortènsia Portell a la novel·la Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. També té un capítol dedicat a la novel·la Abans que el temps ho esborri, escrita el 2003 per Xavier Baladia, un descendent llunyà seu. El 2011 el llibre va ser adaptat al cinema per Mireia Ros a la pel·lícula Barcelona, abans que el temps ho esborri, guanyadora del Premi Gaudí al millor documental el 2012.\nEl pintor Ramon Casas va retratar Isabel Llorach el 1901. Des dels anys 1980 l'obra presideix el despatx de l'alcaldia de Barcelona a la Casa de la Ciutat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Isabel Llorach i Dolsa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què va ser una persona reconeguda?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va fundar amb l’avi d’Isabel?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De què es tracta la Casa Llorach?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va tenir la barcelonina del 1918 al 1921?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I què va fundar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va aconseguir aquesta comunitat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va actuar a casa d’Isabel Llorach?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va escriure un llibre?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Però, que va aportar a Un siglo de Barcelona, 1830-1930?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De què va ser pionera?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I a qui va inspirar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On més apareix la dona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Li van fer un retrat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser una figura destacada de la burgesia de començaments del segle XX a Barcelona.", + "span_text": "Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874 — 5 de setembre de 1954), va ser una figura destacada de la burgesia de començaments del segle xx a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 149, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per la intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat.", + "span_text": "on es va distingir per la intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat", + "span_start": 151, + "span_end": 256, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El metge Pau Llorach i Malet.", + "span_text": "Era filla del metge Pau Llorach i Malet", + "span_start": 258, + "span_end": 297, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'Institut Frenopàtic de les Corts.", + "span_text": "Era filla del metge Pau Llorach i Malet, que juntament amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, foren els creadors de l'Institut Frenopàtic de les Corts", + "span_start": 258, + "span_end": 408, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va ser una torre modernista feta per Puig i Cadafalch el 1904, que esdevindria el centre de la seva activitat social i cultural.", + "span_text": "la Casa Llorach –avui enderrocada–, torre modernista feta per Puig i Cadafalch el 1904, que esdevindria el centre de la seva activitat social i cultural", + "span_start": 598, + "span_end": 750, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va presidir el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte.", + "span_text": "Va presidir el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21)", + "span_start": 752, + "span_end": 828, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona.", + "span_text": "També va ser una de les fundadores de l'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona", + "span_start": 1341, + "span_end": 1435, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Salvar alguns palaus d'aquest carrer.", + "span_text": "l'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona, gràcies a la qual se salvaren alguns palaus d'aquest carrer", + "span_start": 1379, + "span_end": 1496, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta i Wanda Landowska.", + "span_text": "Al teatret de casa d'Isabel Lorach es van estrenar obres dràmàtiques d'avantguarda, i s'hi van veure actuar Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta o Wanda Landowska", + "span_start": 1583, + "span_end": 1808, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va col·laborar en el llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila", + "span_start": 1894, + "span_end": 1991, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un capítol sobre els seus records.", + "span_text": "Va col·laborar en el llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila, amb un capítol sobre els seus records", + "span_start": 1894, + "span_end": 2030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'un model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal.", + "span_text": "Va ser precursora d'un model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal", + "span_start": 2032, + "span_end": 2152, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El personatge d'Hortènsia Portell a la novel·la Vida privada de Josep Maria de Sagarra.", + "span_text": "Llorach va inspirar el personatge d'Hortènsia Portell a la novel·la Vida privada, de Josep Maria de Sagarra", + "span_start": 2427, + "span_end": 2534, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En un capítol de la novel·la Abans que el temps ho esborri, escrita el 2003 per Xavier Baladia.", + "span_text": "També té un capítol dedicat a la novel·la Abans que el temps ho esborri, escrita el 2003 per Xavier Baladia, un descendent llunyà seu", + "span_start": 2536, + "span_end": 2669, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí, el pintor Ramon Casas.", + "span_text": "El pintor Ramon Casas va retratar Isabel Llorach el 1901", + "span_start": 2844, + "span_end": 2900, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una figura destacada de la burgesia de començaments del segle XX a Barcelona.", + "span_text": "Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874 — 5 de setembre de 1954), va ser una figura destacada de la burgesia de començaments del segle xx a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 149, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per la intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat.", + "span_text": "on es va distingir per la intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat", + "span_start": 151, + "span_end": 256, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El metge Pau Llorach i Malet.", + "span_text": "Era filla del metge Pau Llorach i Malet", + "span_start": 258, + "span_end": 297, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'Institut Frenopàtic de les Corts.", + "span_text": "Era filla del metge Pau Llorach i Malet, que juntament amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, foren els creadors de l'Institut Frenopàtic de les Corts", + "span_start": 258, + "span_end": 408, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va ser una torre modernista feta per Puig i Cadafalch el 1904, que esdevindria el centre de la seva activitat social i cultural.", + "span_text": "la Casa Llorach –avui enderrocada–, torre modernista feta per Puig i Cadafalch el 1904, que esdevindria el centre de la seva activitat social i cultural", + "span_start": 598, + "span_end": 750, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser presidenta del comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte.", + "span_text": "Va presidir el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21)", + "span_start": 752, + "span_end": 828, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona.", + "span_text": "També va ser una de les fundadores de l'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona", + "span_start": 1341, + "span_end": 1435, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Salvar alguns palaus d'aquest carrer.", + "span_text": "l'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona, gràcies a la qual se salvaren alguns palaus d'aquest carrer", + "span_start": 1379, + "span_end": 1496, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta i Wanda Landowska.", + "span_text": "Al teatret de casa d'Isabel Lorach es van estrenar obres dràmàtiques d'avantguarda, i s'hi van veure actuar Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta o Wanda Landowska", + "span_start": 1583, + "span_end": 1808, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va col·laborar en el llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila", + "span_start": 1894, + "span_end": 1991, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un capítol sobre els seus records.", + "span_text": "Va col·laborar en el llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila, amb un capítol sobre els seus records", + "span_start": 1894, + "span_end": 2030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'un model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal.", + "span_text": "Va ser precursora d'un model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal", + "span_start": 2032, + "span_end": 2152, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El personatge d'Hortènsia Portell a la novel·la Vida privada de Josep Maria de Sagarra.", + "span_text": "Llorach va inspirar el personatge d'Hortènsia Portell a la novel·la Vida privada, de Josep Maria de Sagarra", + "span_start": 2427, + "span_end": 2534, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En un capítol a la novel·la Abans que el temps ho esborri, escrita per Xavier Baladia.", + "span_text": "També té un capítol dedicat a la novel·la Abans que el temps ho esborri, escrita el 2003 per Xavier Baladia, un descendent llunyà seu", + "span_start": 2536, + "span_end": 2669, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí, el pintor Ramon Casas.", + "span_text": "El pintor Ramon Casas va retratar Isabel Llorach el 1901", + "span_start": 2844, + "span_end": 2900, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una figura destacada de la burgesia de començaments del segle xx a Barcelona.", + "span_text": "Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874 — 5 de setembre de 1954), va ser una figura destacada de la burgesia de començaments del segle xx a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 149, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per la intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat.", + "span_text": "on es va distingir per la intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat", + "span_start": 151, + "span_end": 256, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El metge Pau Llorach i Malet.", + "span_text": "Era filla del metge Pau Llorach i Malet", + "span_start": 258, + "span_end": 297, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'Institut Frenopàtic de les Corts.", + "span_text": "Pau Llorach i Malet, que juntament amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, foren els creadors de l'Institut Frenopàtic de les Corts", + "span_start": 278, + "span_end": 408, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una torre modernista feta per Puig i Cadafalch el 1904, que esdevindria el centre de la seva activitat social i cultural.", + "span_text": "Formava part d'aquest llegat la Casa Llorach –avui enderrocada–, torre modernista feta per Puig i Cadafalch el 1904, que esdevindria el centre de la seva activitat social i cultural", + "span_start": 569, + "span_end": 750, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va presidir el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte.", + "span_text": "Va presidir el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21)", + "span_start": 752, + "span_end": 828, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona.", + "span_text": "També va ser una de les fundadores de l'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona", + "span_start": 1341, + "span_end": 1435, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Salvar alguns palaus d'aquest carrer.", + "span_text": "de Montcada de Barcelona, gràcies a la qual se salvaren alguns palaus d'aquest carrer", + "span_start": 1411, + "span_end": 1496, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta o Wanda Landowska.", + "span_text": "Al teatret de casa d'Isabel Lorach es van estrenar obres dràmàtiques d'avantguarda, i s'hi van veure actuar Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta o Wanda Landowska", + "span_start": 1583, + "span_end": 1808, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va col·laborar en el llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila", + "span_start": 1894, + "span_end": 1991, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un capítol sobre els seus records.", + "span_text": "Va col·laborar en el llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila, amb un capítol sobre els seus records", + "span_start": 1894, + "span_end": 2030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'un model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal.", + "span_text": "Va ser precursora d'un model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal", + "span_start": 2032, + "span_end": 2152, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Josep Maria de Segarra, amb el personatge d'Hortènsia Portell a la novel·la Vida privada.", + "span_text": "Llorach va inspirar el personatge d'Hortènsia Portell a la novel·la Vida privada, de Josep Maria de Sagarra", + "span_start": 2427, + "span_end": 2534, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A un capítol a la novel·la Abans que el temps ho esborri.", + "span_text": "També té un capítol dedicat a la novel·la Abans que el temps ho esborri, escrita el 2003 per Xavier Baladia, un descendent llunyà seu", + "span_start": 2536, + "span_end": 2669, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El pintor Ramon Casas va retratar Isabel Llorach", + "span_start": 2844, + "span_end": 2892, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_359", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Issacar ", + "story": "Segons el Gènesi, Issacar (en hebreu יששכר בן-יַעֲקֹב Yiśśâkār ben Yahăqōb) és el novè dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Lia. Fou el patriarca de la Tribu d'Issacar, una de les tribus d'Israel.\nUn dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.\nQuan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà es toparen amb el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte. Issacar morí a l'edat de 122 anys.\nSegons el Gènesi, els seus fills foren Tolà, Puvà, Job i Ximron.\nSegons el Llibre de Jasher, Issacar es casà amb Arida i tingué diversos fills:", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Issacar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es menciona al Nou Testament?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era la seva mare?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què la seva figura va ser rellevant?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va cometre amb els seus germans?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina explicació li van donar al seu pare per la desaparició de Josep?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el motiu pel qual temps després van anar a Egipte?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui es van trobar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I qui resultava ser?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va venjar d’ells?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins a quants anys va viure Issacar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quants fills va tenir?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui era la seva dona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com ho sabem?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És el novè dels dotze fills de Jacob.", + "span_text": "Issacar (en hebreu יששכר בן-יַעֲקֹב Yiśśâkār ben Yahăqōb) és el novè dels dotze fills de Jacob", + "span_start": 18, + "span_end": 109, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Segons el Gènesi", + "span_start": 0, + "span_end": 16, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Lia.", + "span_text": "La seva mare era Lia", + "span_start": 111, + "span_end": 131, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè fou el patriarca de la Tribu d'Issacar.", + "span_text": "Fou el patriarca de la Tribu d'Issacar", + "span_start": 133, + "span_end": 171, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vengueren a Josep a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte.", + "span_text": "juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte", + "span_start": 209, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè tenien enveja de Josep.", + "span_text": "juntament amb els seus germans envejosos de Josep", + "span_start": 209, + "span_end": 258, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que havia estat mort per una fera.", + "span_text": "digueren al seu pare que havia estat mort per una fera", + "span_start": 328, + "span_end": 382, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè arribaren temps de sequera i baixà per comprar aliments.", + "span_text": "Quan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments", + "span_start": 384, + "span_end": 473, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb el regent del país.", + "span_text": "Allà es toparen amb el regent del país", + "span_start": 475, + "span_end": 513, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El seu germà Josep.", + "span_text": "es toparen amb el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep", + "span_start": 480, + "span_end": 558, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el seu germà Josep i els perdonà a tots", + "span_start": 540, + "span_end": 579, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins als 122 anys.", + "span_text": "Issacar morí a l'edat de 122 anys", + "span_start": 624, + "span_end": 657, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "els seus fills foren Tolà, Puvà, Job i Ximron", + "span_start": 677, + "span_end": 722, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Arida.", + "span_text": "Issacar es casà amb Arida", + "span_start": 752, + "span_end": 777, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Gràcies al Llibre de Jasher.", + "span_text": "Segons el Llibre de Jasher, Issacar es casà amb Arida", + "span_start": 724, + "span_end": 777, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És el novè dels dotze fills de Jacob.", + "span_text": "Issacar (en hebreu יששכר בן-יַעֲקֹב Yiśśâkār ben Yahăqōb) és el novè dels dotze fills de Jacob", + "span_start": 18, + "span_end": 109, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Segons el Gènesi", + "span_start": 0, + "span_end": 16, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Lia.", + "span_text": "La seva mare era Lia", + "span_start": 111, + "span_end": 131, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè fou el patriarca de la Tribu d'Issacar.", + "span_text": "Fou el patriarca de la Tribu d'Issacar", + "span_start": 133, + "span_end": 171, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vengueren a Josep a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte.", + "span_text": "juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte", + "span_start": 209, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè tenien enveja de Josep.", + "span_text": "juntament amb els seus germans envejosos de Josep", + "span_start": 209, + "span_end": 258, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que havia estat mort per una fera.", + "span_text": "digueren al seu pare que havia estat mort per una fera", + "span_start": 328, + "span_end": 382, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè arribaren temps de sequera i baixà per comprar aliments.", + "span_text": "Quan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments", + "span_start": 384, + "span_end": 473, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb el regent del país.", + "span_text": "Allà es toparen amb el regent del país", + "span_start": 475, + "span_end": 513, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El seu germà Josep.", + "span_text": "es toparen amb el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep", + "span_start": 480, + "span_end": 558, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el seu germà Josep i els perdonà a tots", + "span_start": 540, + "span_end": 579, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins als 122.", + "span_text": "Issacar morí a l'edat de 122 anys", + "span_start": 624, + "span_end": 657, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "els seus fills foren Tolà, Puvà, Job i Ximron", + "span_start": 677, + "span_end": 722, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Arida.", + "span_text": "Issacar es casà amb Arida", + "span_start": 752, + "span_end": 777, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel Llibre de Jasher.", + "span_text": "Segons el Llibre de Jasher, Issacar es casà amb Arida", + "span_start": 724, + "span_end": 777, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És el novè dels dotze fills de Jacob.", + "span_text": "Issacar (en hebreu יששכר בן-יַעֲקֹב Yiśśâkār ben Yahăqōb) és el novè dels dotze fills de Jacob", + "span_start": 18, + "span_end": 109, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Segons el Gènesi, Issacar", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Lia.", + "span_text": "La seva mare era Lia", + "span_start": 111, + "span_end": 131, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè fou el patriarca de la Tribu d'Issacar.", + "span_text": "Fou el patriarca de la Tribu d'Issacar", + "span_start": 133, + "span_end": 171, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vengueren a Josep a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte.", + "span_text": "Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte", + "span_start": 201, + "span_end": 325, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè tenien enveja de Josep.", + "span_text": "juntament amb els seus germans envejosos de Josep", + "span_start": 209, + "span_end": 258, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que havia estat mort per una fera.", + "span_text": "i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera", + "span_start": 326, + "span_end": 382, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè arribaren temps de sequera i baixà per comprar aliments.", + "span_text": "Quan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments", + "span_start": 384, + "span_end": 473, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb el regent del país.", + "span_text": "Allà es toparen amb el regent del país", + "span_start": 475, + "span_end": 513, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El seu germà Josep.", + "span_text": "amb el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep", + "span_start": 491, + "span_end": 558, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "el seu germà Josep i els perdonà a tots", + "span_start": 540, + "span_end": 579, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins als 122 anys.", + "span_text": "Issacar morí a l'edat de 122 anys", + "span_start": 624, + "span_end": 657, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "els seus fills foren Tolà, Puvà, Job i Ximron", + "span_start": 677, + "span_end": 722, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Arida.", + "span_text": "Issacar es casà amb Arida", + "span_start": 752, + "span_end": 777, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Gràcies al Llibre de Jasher.", + "span_text": "Segons el Llibre de Jasher, Issacar es casà amb Arida", + "span_start": 724, + "span_end": 777, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_773", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "El Parlament Europeu anuncia que comença a tramitar el suplicatori del Suprem contra Ponsatí", + "story": "El Parlament Europeu ha anunciat oficialment l'arribada del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol per a suspendre la immunitat de l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí. Segons que ha dit al ple la vice-presidenta de la cambra Nicole Beer, la institució començarà a tramitar la sol·licitud, que ara ha de passar pel comitè d'afers jurídics, com ja es va fer en el cas de la del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. Aquest comitè haurà d'elegir un ponent per a fer l'informe sobre si s'aixeca la protecció a Ponsatí o no, un procés que pot durar mesos i que acaba amb una votació al plenari. Ponsatí s'ha estrenat aquesta setmana en el seu primer ple com a eurodiputada a Estrasburg. La petició va arribar al Parlament Europeu dilluns a la tarda, poques hores després d'haver-la enviada el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes. Entre la documentació presentada pel Suprem, s'adjunta la sentència del judici de l'1-O, la interlocutòria de processament de Ponsatí i les ordres de detenció contra l'ex-consellera. Ponsatí s'enfronta a una euroordre per l'1-O a Escòcia, on resideix. El Tribunal Suprem ha demanat al Regne Unit de continuar amb el procés d'extradició perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat com a eurodiputada. Ponsatí ha dit que no tenia ‘clar' què faria el jutge pel que fa a la immunitat. En el cas de Puigdemont i Comín, l'euroordre és suspesa per la justícia belga, pendent d'un eventual aixecament de la immunitat. L'informe sobre el seu suplicatori a la cambra ha caigut en mans de l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki. Els noms dels responsables d'aquests informes es trien de manera rotatòria entre els membres del comitè d'afers jurídics, i ara per ara no se sap qui serà el de Ponsatí.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha comunicat el Parlament Europeu?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb quin objectiu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és Nicole Beer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Passarà el mateix que amb els casos de Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què ha de fer el comitè?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quant durarà?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No obstant això, Ponsatí ha pogut treballar al Parlament Europeu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui va enviar la seva petició del suplicatori?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què hi inclou?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb què ha de lidiar l’eurodiputada?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Tribunal Suprem vol que el país anglosaxó continuï amb aquest cas?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què opina Clara?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què passa amb Puigdemont i Comín?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui té el seu informe?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "I el de Clara Ponsatí?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'arribada del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol.", + "span_text": "El Parlament Europeu ha anunciat oficialment l'arribada del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Suspendre la immunitat de l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí.", + "span_text": "Tribunal Suprem espanyol per a suspendre la immunitat de l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí", + "span_start": 76, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La vice-presidenta de la cambra.", + "span_text": "Segons que ha dit al ple la vice-presidenta de la cambra Nicole Beer", + "span_start": 172, + "span_end": 240, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la institució començarà a tramitar la sol·licitud, que ara ha de passar pel comitè d'afers jurídics, com ja es va fer en el cas de la del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín", + "span_start": 242, + "span_end": 433, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Elegir un ponent per a fer l'informe sobre si s'aixeca la protecció a Ponsatí o no.", + "span_text": "Aquest comitè haurà d'elegir un ponent per a fer l'informe sobre si s'aixeca la protecció a Ponsatí o no", + "span_start": 435, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Pot durar mesos.", + "span_text": "un procés que pot durar mesos", + "span_start": 541, + "span_end": 570, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ponsatí s'ha estrenat aquesta setmana en el seu primer ple com a eurodiputada a Estrasburg", + "span_start": 611, + "span_end": 701, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes.", + "span_text": "La petició va arribar al Parlament Europeu dilluns a la tarda, poques hores després d'haver-la enviada el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes", + "span_start": 703, + "span_end": 853, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La sentència del judici de l'1-O, la interlocutòria de processament de Ponsatí i les ordres de detenció contra l'ex-consellera.", + "span_text": "Entre la documentació presentada pel Suprem, s'adjunta la sentència del judici de l'1-O, la interlocutòria de processament de Ponsatí i les ordres de detenció contra l'ex-consellera", + "span_start": 855, + "span_end": 1036, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una euroordre per l'1-O a Escòcia.", + "span_text": "Ponsatí s'enfronta a una euroordre per l'1-O a Escòcia, on resideix", + "span_start": 1038, + "span_end": 1105, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Tribunal Suprem ha demanat al Regne Unit de continuar amb el procés d'extradició", + "span_start": 1107, + "span_end": 1190, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat com a eurodiputada.", + "span_text": "El Tribunal Suprem ha demanat al Regne Unit de continuar amb el procés d'extradició perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat com a eurodiputada", + "span_start": 1107, + "span_end": 1270, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que no tenia clar què faria el jutge pel que fa a la immunitat.", + "span_text": "Ponsatí ha dit que no tenia ‘clar' què faria el jutge pel que fa a la immunitat", + "span_start": 1272, + "span_end": 1351, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que l'euroordre és suspesa per la justícia belga, pendent d'un eventual aixecament de la immunitat.", + "span_text": "En el cas de Puigdemont i Comín, l'euroordre és suspesa per la justícia belga, pendent d'un eventual aixecament de la immunitat", + "span_start": 1353, + "span_end": 1480, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki.", + "span_text": "L'informe sobre el seu suplicatori a la cambra ha caigut en mans de l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki", + "span_start": 1482, + "span_end": 1592, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Ara per ara no se sap.", + "span_text": "ara per ara no se sap qui serà el de Ponsatí", + "span_start": 1718, + "span_end": 1762, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'arribada del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol.", + "span_text": "El Parlament Europeu ha anunciat oficialment l'arribada del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Suspendre la immunitat de l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí.", + "span_text": "Tribunal Suprem espanyol per a suspendre la immunitat de l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí", + "span_start": 76, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La vice-presidenta de la cambra.", + "span_text": "Segons que ha dit al ple la vice-presidenta de la cambra Nicole Beer", + "span_start": 172, + "span_end": 240, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la institució començarà a tramitar la sol·licitud, que ara ha de passar pel comitè d'afers jurídics, com ja es va fer en el cas de la del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín", + "span_start": 242, + "span_end": 433, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Elegir un ponent per a fer l'informe sobre si s'aixeca la protecció de Ponsatí o no.", + "span_text": "Aquest comitè haurà d'elegir un ponent per a fer l'informe sobre si s'aixeca la protecció a Ponsatí o no", + "span_start": 435, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Mesos.", + "span_text": "un procés que pot durar mesos", + "span_start": 541, + "span_end": 570, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ponsatí s'ha estrenat aquesta setmana en el seu primer ple com a eurodiputada a Estrasburg", + "span_start": 611, + "span_end": 701, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Carlos Lesmes. el president del Tribunal Suprem.", + "span_text": "La petició va arribar al Parlament Europeu dilluns a la tarda, poques hores després d'haver-la enviada el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes", + "span_start": 703, + "span_end": 853, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La sentència del judici de l'1-O, la interlocutòria de processament de Ponsatí i les ordres de detenció contra l'ex-consellera.", + "span_text": "Entre la documentació presentada pel Suprem, s'adjunta la sentència del judici de l'1-O, la interlocutòria de processament de Ponsatí i les ordres de detenció contra l'ex-consellera", + "span_start": 855, + "span_end": 1036, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una euroordre per l'1-O a Escòcia.", + "span_text": "Ponsatí s'enfronta a una euroordre per l'1-O a Escòcia, on resideix", + "span_start": 1038, + "span_end": 1105, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Tribunal Suprem ha demanat al Regne Unit de continuar amb el procés d'extradició", + "span_start": 1107, + "span_end": 1190, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat com a eurodiputada.", + "span_text": "El Tribunal Suprem ha demanat al Regne Unit de continuar amb el procés d'extradició perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat com a eurodiputada", + "span_start": 1107, + "span_end": 1270, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No tenia clar què faria el jutge pel que fa a la immunitat.", + "span_text": "Ponsatí ha dit que no tenia ‘clar' què faria el jutge pel que fa a la immunitat", + "span_start": 1272, + "span_end": 1351, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que l'euroordre és suspesa per la justícia belga, pendent d'un eventual aixecament de la immunitat.", + "span_text": "En el cas de Puigdemont i Comín, l'euroordre és suspesa per la justícia belga, pendent d'un eventual aixecament de la immunitat", + "span_start": 1353, + "span_end": 1480, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki.", + "span_text": "L'informe sobre el seu suplicatori a la cambra ha caigut en mans de l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki", + "span_start": 1482, + "span_end": 1592, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No se sap.", + "span_text": "ara per ara no se sap qui serà el de Ponsatí", + "span_start": 1718, + "span_end": 1762, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'arribada del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol.", + "span_text": "El Parlament Europeu ha anunciat oficialment l'arribada del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Suspendre la immunitat de l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí.", + "span_text": "del Tribunal Suprem espanyol per a suspendre la immunitat de l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí", + "span_start": 72, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La vice-presidenta de la cambra.", + "span_text": "Segons que ha dit al ple la vice-presidenta de la cambra Nicole Beer", + "span_start": 172, + "span_end": 240, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la institució començarà a tramitar la sol·licitud, que ara ha de passar pel comitè d'afers jurídics, com ja es va fer en el cas de la del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín", + "span_start": 242, + "span_end": 433, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Elegir un ponent per a fer l'informe sobre si s'aixeca la protecció a Ponsatí o no.", + "span_text": "Aquest comitè haurà d'elegir un ponent per a fer l'informe sobre si s'aixeca la protecció a Ponsatí o no", + "span_start": 435, + "span_end": 539, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Mesos.", + "span_text": "un procés que pot durar mesos", + "span_start": 541, + "span_end": 570, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ponsatí s'ha estrenat aquesta setmana en el seu primer ple com a eurodiputada a Estrasburg", + "span_start": 611, + "span_end": 701, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes.", + "span_text": "La petició va arribar al Parlament Europeu dilluns a la tarda, poques hores després d'haver-la enviada el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes", + "span_start": 703, + "span_end": 853, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La sentència del judici de l'1-O, la interlocutòria de processament de Ponsatí i les ordres de detenció contra l'ex-consellera.", + "span_text": "Entre la documentació presentada pel Suprem, s'adjunta la sentència del judici de l'1-O, la interlocutòria de processament de Ponsatí i les ordres de detenció contra l'ex-consellera", + "span_start": 855, + "span_end": 1036, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una euroordre per l'1-O a Escòcia.", + "span_text": "Ponsatí s'enfronta a una euroordre per l'1-O a Escòcia", + "span_start": 1038, + "span_end": 1092, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Tribunal Suprem ha demanat al Regne Unit de continuar amb el procés d'extradició", + "span_start": 1107, + "span_end": 1190, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat com a eurodiputada.", + "span_text": "amb el procés d'extradició perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat com a eurodiputada", + "span_start": 1164, + "span_end": 1270, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que no tenia clar què faria el jutge pel que fa a la immunitat.", + "span_text": "Ponsatí ha dit que no tenia ‘clar' què faria el jutge pel que fa a la immunitat", + "span_start": 1272, + "span_end": 1351, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'euroordre és suspesa per la justícia belga, pendent d'un eventual aixecament de la immunitat.", + "span_text": "En el cas de Puigdemont i Comín, l'euroordre és suspesa per la justícia belga, pendent d'un eventual aixecament de la immunitat", + "span_start": 1353, + "span_end": 1480, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki.", + "span_text": "L'informe sobre el seu suplicatori a la cambra ha caigut en mans de l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki", + "span_start": 1482, + "span_end": 1592, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Ara per ara no se sap qui serà.", + "span_text": "i ara per ara no se sap qui serà el de Ponsatí", + "span_start": 1716, + "span_end": 1762, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_612", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Pirítou ", + "story": "D'acord amb la mitologia grega, Pirítou (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon. A la Ilíada apareix com a fill de Zeus.\nVa participar en la cacera del senglar de Calidó.\nHavent concertat les seues noces amb Hipodamia, filla de Butes, el fill de Bòreas, (o de vegades filla d'Adrast i d'Amfitea). Pirítou convidà a les festes tots els seus amics, i també els centaures, que eren parents d'Hipodamia, i que habitaven el país veí. De fet, els centaures eren germanastres de Pirítou, per ser fill d'Ixíon. Però els centaures, excitats per la beguda, van intentar raptar la núvia i les dones làpites, i això va desencadenar una dura lluita que, gràcies a la intervenció dels herois convidats per Pirítou, va poder acabar amb la victòria dels humans. Força sovint s'explica que Teseu va participar en aquesta batalla memorable i va ser des d'aquell moment, amic de Pirítou.\nDel matrimoni de Pirítou i Hipodàmia nasqué un fill, Polipetes, que acompanyà més endavant Leonteu a la guerra de Troia, amb un contingent de quaranta naus, segons el Catàleg de les naus, a la Ilíada.\nVa lluitar amb Teseu per la possessió d'un ramat, però el combat no es va resoldre a favor de ningú i, des d'aquell dia, es feu amic de l'heroi. Teseu i Pirítou s'havien jurat donar-se mútuament per esposa una filla de Zeus. i així planejà amb Teseu el rapte d'Helena, i hi reeixiren. Animat per aquesta aventura li va proposar de baixar als inferns per raptar Persèfone, la dona d'Hades, que era filla de Zeus i de Dèmeter. Van aconseguir entrar als inferns, però Hades els va sorprendre al sortir i els feu encadenar a les portes del seu reialme. Quan Hèracles va baixar als inferns, va alliberar Teseu, però en acostar-se a Pirítou la terra es posà a tremolar i Hèracles, comprenent que els déus no volien deixar anar al culpable, hagué d'abandonar-lo a la seua sort.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Pirítou?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En quina obra es menciona que és descendent de Zeus?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin animal va ajudar a caçar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva dona va ser Butes?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Doncs, qui era Butes?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui va invitar Pirítou al seu casament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els centarures formarien part de la seva família?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què va acabar malament la celebració?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A qui va engendrar el matrimoni?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va conèixer l'heroi a Teseu?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què van tramar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "També ho volien fer amb Persèfone?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El pla va ser un èxit?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com els va castigar Hades?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la causa per la qual Hèracles no va poder salvar a Pirítou?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser un rei dels làpites.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega, Pirítou (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites", + "span_start": 0, + "span_end": 105, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Ilíada.", + "span_text": "A la Ilíada apareix com a fill de Zeus", + "span_start": 121, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El senglar Calidó.", + "span_text": "Va participar en la cacera del senglar de Calidó", + "span_start": 161, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Havent concertat les seues noces amb Hipodamia, filla de Butes", + "span_start": 211, + "span_end": 273, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El fill de Bòreas.", + "span_text": "filla de Butes, el fill de Bòreas", + "span_start": 259, + "span_end": 292, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A tots els seus amics i als centaures.", + "span_text": "Pirítou convidà a les festes tots els seus amics, i també els centaures", + "span_start": 337, + "span_end": 408, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "De fet, els centaures eren germanastres de Pirítou", + "span_start": 469, + "span_end": 519, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè els centaures, excitats per la beguda, van intentar raptar la núvia i les dones làpites, i això va desencadenar una dura lluita.", + "span_text": "els centaures, excitats per la beguda, van intentar raptar la núvia i les dones làpites, i això va desencadenar una dura lluita", + "span_start": 548, + "span_end": 675, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Polipetes.", + "span_text": "Del matrimoni de Pirítou i Hipodàmia nasqué un fill, Polipetes", + "span_start": 909, + "span_end": 971, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va lluitar amb ell per la possessió d'un ramat, però el combat no es va resoldre a favor de ningú i, des d'aquell dia, es feu amic seu.", + "span_text": "Va lluitar amb Teseu per la possessió d'un ramat, però el combat no es va resoldre a favor de ningú i, des d'aquell dia, es feu amic de l'heroi", + "span_start": 1110, + "span_end": 1253, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El rapte d'Helena.", + "span_text": "Teseu i Pirítou s'havien jurat donar-se mútuament per esposa una filla de Zeus. i així planejà amb Teseu el rapte d'Helena", + "span_start": 1255, + "span_end": 1377, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Animat per aquesta aventura li va proposar de baixar als inferns per raptar Persèfone", + "span_start": 1395, + "span_end": 1480, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Van aconseguir entrar als inferns, però Hades els va sorprendre al sortir i els feu encadenar a les portes del seu reialme", + "span_start": 1535, + "span_end": 1657, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els feu encadenar a les portes del seu reialme.", + "span_text": "Hades els va sorprendre al sortir i els feu encadenar a les portes del seu reialme", + "span_start": 1575, + "span_end": 1657, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè en acostar-se a Pirítou la terra es posà a tremolar i Hèracles, comprenent que els déus no volien deixar anar al culpable, hagué d'abandonar-lo a la seua sort.", + "span_text": "Quan Hèracles va baixar als inferns, va alliberar Teseu, però en acostar-se a Pirítou la terra es posà a tremolar i Hèracles, comprenent que els déus no volien deixar anar al culpable, hagué d'abandonar-lo a la seua sort", + "span_start": 1659, + "span_end": 1879, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou un rei dels làpites.", + "span_text": "D'acord amb la mitologia grega, Pirítou (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites", + "span_start": 0, + "span_end": 105, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Ilíada.", + "span_text": "A la Ilíada apareix com a fill de Zeus", + "span_start": 121, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El senglar Calidó.", + "span_text": "Va participar en la cacera del senglar de Calidó", + "span_start": 161, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Havent concertat les seues noces amb Hipodamia, filla de Butes", + "span_start": 211, + "span_end": 273, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El fill de Bòreas.", + "span_text": "filla de Butes, el fill de Bòreas", + "span_start": 259, + "span_end": 292, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A tots els seus amics i els centaures.", + "span_text": "Pirítou convidà a les festes tots els seus amics, i també els centaures", + "span_start": 337, + "span_end": 408, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "De fet, els centaures eren germanastres de Pirítou", + "span_start": 469, + "span_end": 519, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè els centaures, excitats per la beguda, van intentar raptar la núvia i les dones làpites, i això va desencadenar una dura lluita.", + "span_text": "els centaures, excitats per la beguda, van intentar raptar la núvia i les dones làpites, i això va desencadenar una dura lluita", + "span_start": 548, + "span_end": 675, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Polipetes.", + "span_text": "Del matrimoni de Pirítou i Hipodàmia nasqué un fill, Polipetes", + "span_start": 909, + "span_end": 971, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va lluitar amb ell per la possessió d'un ramat, però el combat no es va resoldre a favor de ningú i, des d'aquell dia, es feu amic seu.", + "span_text": "Va lluitar amb Teseu per la possessió d'un ramat, però el combat no es va resoldre a favor de ningú i, des d'aquell dia, es feu amic de l'heroi", + "span_start": 1110, + "span_end": 1253, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El rapte d'Helena.", + "span_text": "Teseu i Pirítou s'havien jurat donar-se mútuament per esposa una filla de Zeus. i així planejà amb Teseu el rapte d'Helena", + "span_start": 1255, + "span_end": 1377, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Animat per aquesta aventura li va proposar de baixar als inferns per raptar Persèfone", + "span_start": 1395, + "span_end": 1480, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Van aconseguir entrar als inferns, però Hades els va sorprendre al sortir i els feu encadenar a les portes del seu reialme", + "span_start": 1535, + "span_end": 1657, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els feu encadenar a les portes del seu reialme.", + "span_text": "Hades els va sorprendre al sortir i els feu encadenar a les portes del seu reialme", + "span_start": 1575, + "span_end": 1657, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè en acostar-se a Pirítou lla terra es posà a tremolar i, Hèracles, comprenent que els déus no volien deixar anar al culpable, hagué d'abandonar-lo a la seua sort.", + "span_text": "Quan Hèracles va baixar als inferns, va alliberar Teseu, però en acostar-se a Pirítou la terra es posà a tremolar i Hèracles, comprenent que els déus no volien deixar anar al culpable, hagué d'abandonar-lo a la seua sort", + "span_start": 1659, + "span_end": 1879, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser un rei dels làpites.", + "span_text": "Pirítou (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites", + "span_start": 32, + "span_end": 105, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Ilíada.", + "span_text": "A la Ilíada apareix com a fill de Zeus", + "span_start": 121, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El senglar de Calidó.", + "span_text": "Va participar en la cacera del senglar de Calidó", + "span_start": 161, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Havent concertat les seues noces amb Hipodamia, filla de Butes", + "span_start": 211, + "span_end": 273, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El fill de Bòreas.", + "span_text": "filla de Butes, el fill de Bòreas", + "span_start": 259, + "span_end": 292, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A tots els seus amics, i també els centaures.", + "span_text": "Pirítou convidà a les festes tots els seus amics, i també els centaures", + "span_start": 337, + "span_end": 408, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "De fet, els centaures eren germanastres de Pirítou", + "span_start": 469, + "span_end": 519, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè els centaures, excitats per la beguda, van intentar raptar la núvia i les dones làpites, i això va desencadenar una dura lluita.", + "span_text": "Però els centaures, excitats per la beguda, van intentar raptar la núvia i les dones làpites, i això va desencadenar una dura lluita", + "span_start": 543, + "span_end": 675, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Polipetes.", + "span_text": "Del matrimoni de Pirítou i Hipodàmia nasqué un fill, Polipetes", + "span_start": 909, + "span_end": 971, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va lluitar amb ell per la possessió d'un ramat, però el combat no es va resoldre a favor de ningú, i, des d'aquell dia, es feu amic de Teseu.", + "span_text": "Va lluitar amb Teseu per la possessió d'un ramat, però el combat no es va resoldre a favor de ningú i, des d'aquell dia, es feu amic de l'heroi", + "span_start": 1110, + "span_end": 1253, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El rapte d'Helena.", + "span_text": "Teseu i Pirítou s'havien jurat donar-se mútuament per esposa una filla de Zeus. i així planejà amb Teseu el rapte d'Helena", + "span_start": 1255, + "span_end": 1377, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Animat per aquesta aventura li va proposar de baixar als inferns per raptar Persèfone", + "span_start": 1395, + "span_end": 1480, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Van aconseguir entrar als inferns, però Hades els va sorprendre al sortir", + "span_start": 1535, + "span_end": 1608, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els feu encadenar a les portes del seu reialme.", + "span_text": "i els feu encadenar a les portes del seu reialme", + "span_start": 1609, + "span_end": 1657, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè en acostar-se a Pirítou la terra es posà a tremolar i Hèracles, comprenent que els déus no volien deixar anar al culpable, hagué d'abandonar-lo a la seua sort.", + "span_text": "Quan Hèracles va baixar als inferns, va alliberar Teseu, però en acostar-se a Pirítou la terra es posà a tremolar i Hèracles, comprenent que els déus no volien deixar anar al culpable, hagué d'abandonar-lo a la seua sort", + "span_start": 1659, + "span_end": 1879, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1594", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Cagueme ", + "story": "Cagueme, el voluntariós, és un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals, qui, segons explica la llegenda, va fundar la ciutat de Castelló de la Plana.\nCagueme viu, juntament amb Tombatossals (personatge de ficció) i la resta dels seus amics: Bufanúvols, el bufador; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic; a la Cova de les Meravelles, de la qual s'absenten per atendre la trucada d'auxili dels fills del rei Barbut, que volien tornar recuperar les terres que havien heretat. En prestar ajuda a aquests hereus, el grup d'amics es viuen nombroses aventures i desventures, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquesta de les illes.\nLa llegenda de Tombatossals i les seves aventures, és recollida en forma de conte per l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado, en l'obra titulada Tombatossals, publicada Castelló de la Plana en 1930.\nLa vida heroica i aventurera d'aquest personatge fictici ha estat adaptada a diverses ocasions per obra d'altres llibres, com l'adaptació teatral realitzada per Matilde Salvador, \"La filla del Reia Barbut\"; o el conte infantil. \"Viatge al país de Tombatossals\", obra de Vicent Pitarch Almela, filòleg i activista cultural; amb il·lustracions de Joan Montañés, conegut com a Chipell.\nTambé es va dur a terme un projecte gràcies a l'empresa valenciana, radicada a Castelló, Nereida Animation Films, per a realitzar un llargmetratge d'animació, sobre aquest personatge. A més, l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut de prop de 150.000 euros per a \"Gegant, la llegenda de Tombatossals\", pel·lícula basada en la història de Tombatossals.\nEl film té un guió de Miquel Beltrán i el disseny dels personatges és d'Harald Siepermann, animador que ha treballat per la factoria Disney en projectes com 'Mulan', 'Roger Rabbit' o 'Tarzan'. El film de prop 90 minuts de durada, barreja l'animació clàssica amb el 3D. La idea a l'origen era que el film fos doblat en valencià, per a posteriorment ser doblat en castellà.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es diu el protagonista d’aquest text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I Tombatossals?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quins personatges viuen més amb ells dos?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui volia la seva ajuda?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Gràcies a ells, què experimenten?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On podem trobar aquestes aventures?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan el va fer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin és el títol de les seves derivacions?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va crear una pel·lícula sobre el gegant?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina institució ho va subvencionar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quant?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va participar en l’elaboració del film?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quant de temps dura?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es va fer en valencià?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Cagueme, el voluntariós.", + "span_text": "Cagueme, el voluntariós", + "span_start": 0, + "span_end": 23, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals.", + "span_text": "Cagueme, el voluntariós, és un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals", + "span_start": 0, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser el fundador de la ciutat de Castelló de la Plana.", + "span_text": "Tombatossals, qui, segons explica la llegenda, va fundar la ciutat de Castelló de la Plana", + "span_start": 99, + "span_end": 189, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Bufanúvols, el bufador; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic.", + "span_text": "Cagueme viu, juntament amb Tombatossals (personatge de ficció) i la resta dels seus amics: Bufanúvols, el bufador; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic", + "span_start": 191, + "span_end": 358, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els fills del rei Barbut.", + "span_text": "la trucada d'auxili dels fills del rei Barbut", + "span_start": 423, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Nombroses aventures i desventures, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquesta de les illes.", + "span_text": "En prestar ajuda a aquests hereus, el grup d'amics es viuen nombroses aventures i desventures, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquesta de les illes", + "span_start": 529, + "span_end": 707, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al conte de l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado.", + "span_text": "La llegenda de Tombatossals i les seves aventures, és recollida en forma de conte per l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado", + "span_start": 709, + "span_end": 836, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 1930.", + "span_text": "Josep Pasqual Tirado, en l'obra titulada Tombatossals, publicada Castelló de la Plana en 1930", + "span_start": 816, + "span_end": 909, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La filla del Reia Barbut i Viatge al país de Tombatossals.", + "span_text": "l'adaptació teatral realitzada per Matilde Salvador, \"La filla del Reia Barbut\"; o el conte infantil. \"Viatge al país de Tombatossals\"", + "span_start": 1037, + "span_end": 1171, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També es va dur a terme un projecte gràcies a l'empresa valenciana, radicada a Castelló, Nereida Animation Films, per a realitzar un llargmetratge d'animació, sobre aquest personatge", + "span_start": 1294, + "span_end": 1476, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia.", + "span_text": "l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut", + "span_start": 1485, + "span_end": 1558, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "150.000 euros", + "span_text": "l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut de prop de 150.000 euros", + "span_start": 1485, + "span_end": 1583, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Miquel Beltrán i Harold Siepermann.", + "span_text": "El film té un guió de Miquel Beltrán i el disseny dels personatges és d'Harald Siepermann", + "span_start": 1679, + "span_end": 1768, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Prop 90 minuts.", + "span_text": "El film de prop 90 minuts de durada", + "span_start": 1872, + "span_end": 1907, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La idea a l'origen era que el film fos doblat en valencià, per a posteriorment ser doblat en castellà", + "span_start": 1948, + "span_end": 2049, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Cagueme, el voluntariós.", + "span_text": "Cagueme, el voluntariós", + "span_start": 0, + "span_end": 23, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals.", + "span_text": "Cagueme, el voluntariós, és un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals", + "span_start": 0, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El fundador de la ciutat de Castelló de la Plana.", + "span_text": "Tombatossals, qui, segons explica la llegenda, va fundar la ciutat de Castelló de la Plana", + "span_start": 99, + "span_end": 189, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Bufanúvols, el bufador; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic.", + "span_text": "Cagueme viu, juntament amb Tombatossals (personatge de ficció) i la resta dels seus amics: Bufanúvols, el bufador; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic; a la Cova de les Meravelles", + "span_start": 191, + "span_end": 387, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els fills del rei Barbut.", + "span_text": "s'absenten per atendre la trucada d'auxili dels fills del rei Barbut", + "span_start": 400, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Nombroses aventures i desventures, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquesta de les illes.", + "span_text": "En prestar ajuda a aquests hereus, el grup d'amics es viuen nombroses aventures i desventures, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquesta de les illes", + "span_start": 529, + "span_end": 707, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al conte de Josep Pasqual Tirado.", + "span_text": "La llegenda de Tombatossals i les seves aventures, és recollida en forma de conte per l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado", + "span_start": 709, + "span_end": 836, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En 1930.", + "span_text": "Josep Pasqual Tirado, en l'obra titulada Tombatossals, publicada Castelló de la Plana en 1930", + "span_start": 816, + "span_end": 909, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La filla del Reia Barbut i Viatge al país de Tombatossals.", + "span_text": "l'adaptació teatral realitzada per Matilde Salvador, \"La filla del Reia Barbut\"; o el conte infantil. \"Viatge al país de Tombatossals\"", + "span_start": 1037, + "span_end": 1171, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També es va dur a terme un projecte gràcies a l'empresa valenciana, radicada a Castelló, Nereida Animation Films, per a realitzar un llargmetratge d'animació, sobre aquest personatge", + "span_start": 1294, + "span_end": 1476, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia.", + "span_text": "l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut", + "span_start": 1485, + "span_end": 1558, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "150.000 euros.", + "span_text": "l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut de prop de 150.000 euros", + "span_start": 1485, + "span_end": 1583, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Miquel Beltrán i Harald Siepermann.", + "span_text": "El film té un guió de Miquel Beltrán i el disseny dels personatges és d'Harald Siepermann", + "span_start": 1679, + "span_end": 1768, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Prop 90 minuts.", + "span_text": "El film de prop 90 minuts de durada", + "span_start": 1872, + "span_end": 1907, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La idea a l'origen era que el film fos doblat en valencià, per a posteriorment ser doblat en castellà", + "span_start": 1948, + "span_end": 2049, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Cagueme, el voluntariós.", + "span_text": "Cagueme, el voluntariós, és un personatge mític", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals.", + "span_text": "és un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals", + "span_start": 25, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui va fundar la ciutat de Castelló de la Plana.", + "span_text": "Tombatossals, qui, segons explica la llegenda, va fundar la ciutat de Castelló de la Plana", + "span_start": 99, + "span_end": 189, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Bufanúvols, el bufador; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic.", + "span_text": "Cagueme viu, juntament amb Tombatossals (personatge de ficció) i la resta dels seus amics: Bufanúvols, el bufador; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic", + "span_start": 191, + "span_end": 358, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els fills del rei Barbut.", + "span_text": "de la qual s'absenten per atendre la trucada d'auxili dels fills del rei Barbut", + "span_start": 389, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Nombroses aventures i desventures.", + "span_text": "En prestar ajuda a aquests hereus, el grup d'amics es viuen nombroses aventures i desventures", + "span_start": 529, + "span_end": 622, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al conte de Josep Pasqual Tirado.", + "span_text": "La llegenda de Tombatossals i les seves aventures, és recollida en forma de conte per l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado", + "span_start": 709, + "span_end": 836, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En 1930.", + "span_text": "per l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado, en l'obra titulada Tombatossals, publicada Castelló de la Plana en 1930", + "span_start": 791, + "span_end": 909, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La filla del Reia Barbut i Viatge al país de Tombatossals.", + "span_text": "com l'adaptació teatral realitzada per Matilde Salvador, \"La filla del Reia Barbut\"; o el conte infantil. \"Viatge al país de Tombatossals\", obra de Vicent Pitarch Almela", + "span_start": 1033, + "span_end": 1202, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També es va dur a terme un projecte gràcies a l'empresa valenciana, radicada a Castelló, Nereida Animation Films, per a realitzar un llargmetratge d'animació, sobre aquest personatge", + "span_start": 1294, + "span_end": 1476, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia.", + "span_text": "A més, l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut", + "span_start": 1478, + "span_end": 1558, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "150.00 euros.", + "span_text": "l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut de prop de 150.000 euros", + "span_start": 1485, + "span_end": 1583, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Miquel Beltrán i Harald Siepermann.", + "span_text": "El film té un guió de Miquel Beltrán i el disseny dels personatges és d'Harald Siepermann", + "span_start": 1679, + "span_end": 1768, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "90 minuts.", + "span_text": "El film de prop 90 minuts de durada", + "span_start": 1872, + "span_end": 1907, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La idea a l'origen era que el film fos doblat en valencià, per a posteriorment ser doblat en castellà", + "span_start": 1948, + "span_end": 2049, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_50", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "herois - EN BUSQUETA.-8", + "story": "Vatualisto! Altre cop la turmentosa filosofia!\n¡Ara aneu a saber per quins cinc sous jo em lliurava a meditacions transcendentals en l'esplendor d'aquelles matinades! El cas és que m'estranyava de viure i de la vida del món, i em sentia feliç, amb un desesperat anhel de capir la causa. ¡Això era espantosament divertit! I com que el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-me de xardor humida, me n'anava a fer d'home, és a dir, a cometre petites arbitrarietats a un altre indret.\nM'ajeia en l'ombra més propera on seguia pensant en coses inútils bo i fent pilots de fullaraca. Després, amb aquest instint incendiari dels fumadors, els abrandava amb el misto de calar la pipa.\nEra un gust flairar el rústec encens i veure'l esfilagarsar-se lentament entre la tendral brotada dels matolls, i fugir en volutes per les clarianes del brancatge dissolt en l'atzur.\nSi en Busqueta trigava massa a parèixer, cosa que a voltes em produïa un lleu temor de perdre'l, me'n pujava en alguna alterosa terrassada, des d'on, sense destorbs pogués atalaiar ses maniobres.\nAllí m'entretenia a inquietar les formigues, aquestes formigues gegantines que es troben a muntanya, amb poderoses mandíbules de gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora verolada. Amb el peu obstruïa la ruta. Les primeres que topaven amb l'obstacle es dispersaven explorant els encontorns per trobar nou camí; algunes retrocedien a dur la nova, sembrant l'alarma i la confusió en la llarga corrua. Aquesta anava apilant-se i espesseint-se en el lloc del perill, amb tumultuària confusió de les multituds que s'apressen a remeiar un desastre. Oh! ¡També elles s'imaginaven fer quelcom per atenuar la formidable pressió de les meves espardenyes omnipotents!", + "questions": [ + { + "input_text": "De què es queixa el personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin eren els seus sentiments?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què va marxar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va anar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què feia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Cremava les fulles?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què li agradava?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui havia de presentar-se?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tenia el personatge por per si no ho feia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I què feia si tardava a aparèixer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui marejava allà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com eren els insectes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com reaccionaven en veure el seu peu?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I què va desencadenar?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De la turmentosa filosofia.", + "span_text": "Altre cop la turmentosa filosofia", + "span_start": 12, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se sentia feliç, amb un desesperat anhel de capir la causa.", + "span_text": "em sentia feliç, amb un desesperat anhel de capir la causa", + "span_start": 227, + "span_end": 285, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-lo de xardor humida.", + "span_text": "com que el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-me de xardor humida, me n'anava a fer d'home, és a dir, a cometre petites arbitrarietats a un altre indret", + "span_start": 323, + "span_end": 485, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'ombra més propera.", + "span_text": "M'ajeia en l'ombra més propera", + "span_start": 487, + "span_end": 517, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Seguia pensant en coses inútils bo i fent pilots de fullaraca.", + "span_text": "M'ajeia en l'ombra més propera on seguia pensant en coses inútils bo i fent pilots de fullaraca", + "span_start": 487, + "span_end": 582, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb aquest instint incendiari dels fumadors, els abrandava amb el misto de calar la pipa", + "span_start": 593, + "span_end": 681, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El flairar el rústec encens i veure'l esfilagarar-se lentament entre la tendral brotada dels matolls.", + "span_text": "Era un gust flairar el rústec encens i veure'l esfilagarsar-se lentament entre la tendral brotada dels matolls", + "span_start": 683, + "span_end": 793, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En Busqueta.", + "span_text": "Si en Busqueta trigava massa a parèixer", + "span_start": 866, + "span_end": 905, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Si en Busqueta trigava massa a parèixer, cosa que a voltes em produïa un lleu temor de perdre'l", + "span_start": 866, + "span_end": 961, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se'n pujava en alguna alterosa terrassada.", + "span_text": "Si en Busqueta trigava massa a parèixer, cosa que a voltes em produïa un lleu temor de perdre'l, me'n pujava en alguna alterosa terrassada", + "span_start": 866, + "span_end": 1004, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les formigues.", + "span_text": "Allí m'entretenia a inquietar les formigues", + "span_start": 1062, + "span_end": 1105, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gegantines, amb poderoses mandíbules de gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora verolada.", + "span_text": "formigues gegantines que es troben a muntanya, amb poderoses mandíbules de gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora verolada", + "span_start": 1116, + "span_end": 1265, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es disparaven explorant els encontorns per trobar un nou camí.", + "span_text": "Amb el peu obstruïa la ruta. Les primeres que topaven amb l'obstacle es dispersaven explorant els encontorns per trobar nou camí", + "span_start": 1267, + "span_end": 1395, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es va sembrar l'alarma i la confusió en la llarga corrua, que anava apilant-se i espesseint-se en el lloc del perill, amb tumultuària confusió de les multituds que s'apressen a remeiar un desastre.", + "span_text": "algunes retrocedien a dur la nova, sembrant l'alarma i la confusió en la llarga corrua. Aquesta anava apilant-se i espesseint-se en el lloc del perill, amb tumultuària confusió de les multituds que s'apressen a remeiar un desastre", + "span_start": 1397, + "span_end": 1627, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De la turmentosa filosofia.", + "span_text": "Altre cop la turmentosa filosofia", + "span_start": 12, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se sentia feliç, amb un desesperat anhel de capir la causa.", + "span_text": "em sentia feliç, amb un desesperat anhel de capir la causa", + "span_start": 227, + "span_end": 285, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-lo de xardor humida.", + "span_text": "com que el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-me de xardor humida, me n'anava a fer d'home, és a dir, a cometre petites arbitrarietats a un altre indret", + "span_start": 323, + "span_end": 485, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'ombra més propera.", + "span_text": "M'ajeia en l'ombra més propera", + "span_start": 487, + "span_end": 517, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Seguia pensant en coses inútils bo i fent pilots de fullaraca.", + "span_text": "M'ajeia en l'ombra més propera on seguia pensant en coses inútils bo i fent pilots de fullaraca", + "span_start": 487, + "span_end": 582, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "amb aquest instint incendiari dels fumadors, els abrandava amb el misto de calar la pipa", + "span_start": 593, + "span_end": 681, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El flairar el rústec encens i veure'l esfilagarar-se lentament entre la tendral brotada dels matolls.", + "span_text": "Era un gust flairar el rústec encens i veure'l esfilagarsar-se lentament entre la tendral brotada dels matolls", + "span_start": 683, + "span_end": 793, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En Busqueta.", + "span_text": "Si en Busqueta trigava massa a parèixer", + "span_start": 866, + "span_end": 905, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Si en Busqueta trigava massa a parèixer, cosa que a voltes em produïa un lleu temor de perdre'l", + "span_start": 866, + "span_end": 961, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se'n pujava en alguna altra alterosa terrassada.", + "span_text": "Si en Busqueta trigava massa a parèixer, cosa que a voltes em produïa un lleu temor de perdre'l, me'n pujava en alguna alterosa terrassada", + "span_start": 866, + "span_end": 1004, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les formigues.", + "span_text": "Allí m'entretenia a inquietar les formigues", + "span_start": 1062, + "span_end": 1105, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "gegantines, amb poderoses mandíbules de gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora verolada.", + "span_text": "formigues gegantines que es troben a muntanya, amb poderoses mandíbules de gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora verolada", + "span_start": 1116, + "span_end": 1265, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es dispersaven explorant els encontorns per trobar un nou camí.", + "span_text": "Amb el peu obstruïa la ruta. Les primeres que topaven amb l'obstacle es dispersaven explorant els encontorns per trobar nou camí", + "span_start": 1267, + "span_end": 1395, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es va sembrar l'alarma i la confusió en la llarga corrua, que anava apilant-se i espesseint-se en el lloc del perill, amb tumultuària confusió de les multituds que s'apressen a remeiar un desastre.", + "span_text": "algunes retrocedien a dur la nova, sembrant l'alarma i la confusió en la llarga corrua. Aquesta anava apilant-se i espesseint-se en el lloc del perill, amb tumultuària confusió de les multituds que s'apressen a remeiar un desastre", + "span_start": 1397, + "span_end": 1627, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De la filosofia.", + "span_text": "Altre cop la turmentosa filosofia", + "span_start": 12, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se sentia feliç, amb un desesperat anhel de capir la causa.", + "span_text": "i em sentia feliç, amb un desesperat anhel de capir la causa", + "span_start": 225, + "span_end": 285, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-lo de xardor humida.", + "span_text": "I com que el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-me de xardor humida, me n'anava a fer d'home, és a dir, a cometre petites arbitrarietats a un altre indret", + "span_start": 321, + "span_end": 485, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'ombra més propera.", + "span_text": "M'ajeia en l'ombra més propera", + "span_start": 487, + "span_end": 517, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pilots de fullaraca.", + "span_text": "on seguia pensant en coses inútils bo i fent pilots de fullaraca", + "span_start": 518, + "span_end": 582, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els abrandava amb el misto de calar la pipa", + "span_start": 638, + "span_end": 681, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El flairar el rústec encens i veure'l esfilagarsar-se lentament entre la tendral brotada dels matolls.", + "span_text": "Era un gust flairar el rústec encens i veure'l esfilagarsar-se lentament entre la tendral brotada dels matolls", + "span_start": 683, + "span_end": 793, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Busqueta.", + "span_text": "Si en Busqueta trigava massa a parèixer", + "span_start": 866, + "span_end": 905, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "massa a parèixer, cosa que a voltes em produïa un lleu temor de perdre'l", + "span_start": 889, + "span_end": 961, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se'n pujava en alguna alterosa terrassada.", + "span_text": "Si en Busqueta trigava massa a parèixer, cosa que a voltes em produïa un lleu temor de perdre'l, me'n pujava en alguna alterosa terrassada", + "span_start": 866, + "span_end": 1004, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les formigues.", + "span_text": "Allí m'entretenia a inquietar les formigues", + "span_start": 1062, + "span_end": 1105, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tenien poderoses mandíbules de gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora verolada.", + "span_text": "aquestes formigues gegantines que es troben a muntanya, amb poderoses mandíbules de gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora verolada", + "span_start": 1107, + "span_end": 1265, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les primeres es dispersaven explorant els encontorns per trobar nou camí.", + "span_text": "Amb el peu obstruïa la ruta. Les primeres que topaven amb l'obstacle es dispersaven explorant els encontorns per trobar nou camí", + "span_start": 1267, + "span_end": 1395, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va sembrar l'alarma i la confusió en la llarga corrua, que anava apilant-se i espesseint-se en el lloc del perill.", + "span_text": "algunes retrocedien a dur la nova, sembrant l'alarma i la confusió en la llarga corrua. Aquesta anava apilant-se i espesseint-se en el lloc del perill", + "span_start": 1397, + "span_end": 1547, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_247", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Assumpta Gonzàlez i Cubertorer ", + "story": "Assumpta González i Cubertorer (Borriana, Plana Baixa, 14 de febrer de 1917 - Barcelona, 14 de desembre de 2003) va ser una escriptora valenciana en català que cultivà principalment el gènere dramàtic.\nTot i que nasqué a Borriana (Castelló de la Plana), molt aviat es traslladà a viure a Barcelona, al barri de Sants, on va créixer. El 1924, amb set anys, començà a participar en grups de teatre en català i el 1930 a publicar les primeres poesies a la revista Sants. El 1950 va entrar a formar part de la direcció de l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants (adreçada a infants de 4 a 18 anys), tasca que va quedar sota les seues úniques mans després de deu anys. El 1960 creà l'Escola Rosa d'Or de teatre i en fou la directora. També dirigí el Centre Catòlic de Sants.\nPel que fa a la seua dedicació literària, conreà bàsicament el gènere dramàtic, tot i que també publicà alguns poemaris. Des del 1951 l'editorial Millà publicà les seues obres teatrals, que han estat representades per diversos indrets dels Països Catalans, sobretot per companyies d'aficionats.\nVa fer estudis de comerç i va desenvolupar tasques administratives.\nL'any 1960 la Institució de les Lletres Catalanes la situà entre les 60 millors escriptores en llengua catalana, i el 1993 el poble de Borriana va retre-li un homenatge i posà el seu nom a un carrer de la ciutat.\nPublicà i estrenà, entre d'altres, les obres teatrals De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), Adrià, un torero català (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de coca (1989), Enigma d'una mort (1991), En Narcís s'ha tornat boig! (1996). I els reculls poètics Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984).", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es va dedicar Assumpta González i Cubertorer?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser una dramaturga?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Però on es va criar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va començar en el món del teatre?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin any entraria a l’Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a qui va dirigida l’acadèmia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quines institucions va ser directora Assumpta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A part d’escriure teatre, també va fer poemes?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On va presentar les seves obres?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Però, què va estudiar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com la va catalogar la ILC?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I com la van commemorar en el seu municipi natal?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines obres va crear als anys 70?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I als anys 90?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser escriptora.", + "span_text": "Assumpta González i Cubertorer (Borriana, Plana Baixa, 14 de febrer de 1917 - Barcelona, 14 de desembre de 2003) va ser una escriptora valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 145, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser una escriptora valenciana en català que cultivà principalment el gènere dramàtic", + "span_start": 113, + "span_end": 200, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Borriana.", + "span_text": "Tot i que nasqué a Borriana", + "span_start": 202, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Barcelona, al barri de Sants.", + "span_text": "molt aviat es traslladà a viure a Barcelona, al barri de Sants", + "span_start": 254, + "span_end": 316, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1924, amb set anys.", + "span_text": "El 1924, amb set anys, començà a participar en grups de teatre en català", + "span_start": 333, + "span_end": 405, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'any 1950.", + "span_text": "El 1950 va entrar a formar part de la direcció de l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants", + "span_start": 468, + "span_end": 561, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A infants de 4 a 18 anys.", + "span_text": "l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants (adreçada a infants de 4 a 18 anys)", + "span_start": 518, + "span_end": 597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De l'Escola Rosa d'Or i del Centre Catòlic de Sants.", + "span_text": "El 1960 creà l'Escola Rosa d'Or de teatre i en fou la directora. També dirigí el Centre Catòlic de Sants", + "span_start": 668, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "conreà bàsicament el gènere dramàtic, tot i que també publicà alguns poemaris", + "span_start": 816, + "span_end": 893, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'editorial Millà.", + "span_text": "l'editorial Millà publicà les seues obres teatrals", + "span_start": 908, + "span_end": 958, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Comerç.", + "span_text": "Va fer estudis de comerç", + "span_start": 1069, + "span_end": 1093, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La situà entre les 60 millors escriptores en llengua catalana.", + "span_text": "L'any 1960 la Institució de les Lletres Catalanes la situà entre les 60 millors escriptores en llengua catalana", + "span_start": 1137, + "span_end": 1248, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Posà el seu nom a un carrer de la ciutat.", + "span_text": "el poble de Borriana va retre-li un homenatge i posà el seu nom a un carrer de la ciutat", + "span_start": 1260, + "span_end": 1348, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De més verdes en maduren, Arribaré a les set...mort!, El crit al cel, Adrià, un torero català, El passadís de la mort i Engrunes del cor.", + "span_text": "Publicà i estrenà, entre d'altres, les obres teatrals De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), Adrià, un torero català (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de coca (1989), Enigma d'una mort (1991), En Narcís s'ha tornat boig! (1996). I els reculls poètics Engrunes del cor (1973)", + "span_start": 1350, + "span_end": 1746, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Enigma d'una mort i En Narcís s'ha tornat boig!", + "span_text": "Publicà i estrenà, entre d'altres, les obres teatrals De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), Adrià, un torero català (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de coca (1989), Enigma d'una mort (1991), En Narcís s'ha tornat boig! (1996)", + "span_start": 1350, + "span_end": 1699, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser escriptora.", + "span_text": "Assumpta González i Cubertorer (Borriana, Plana Baixa, 14 de febrer de 1917 - Barcelona, 14 de desembre de 2003) va ser una escriptora valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 145, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser una escriptora valenciana en català que cultivà principalment el gènere dramàtic", + "span_start": 113, + "span_end": 200, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Borriana.", + "span_text": "nasqué a Borriana", + "span_start": 212, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Barcelona, al barri de Sants.", + "span_text": "molt aviat es traslladà a viure a Barcelona, al barri de Sants", + "span_start": 254, + "span_end": 316, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1924.", + "span_text": "El 1924, amb set anys, començà a participar en grups de teatre en català", + "span_start": 333, + "span_end": 405, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1950.", + "span_text": "El 1950 va entrar a formar part de la direcció de l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants", + "span_start": 468, + "span_end": 561, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A infants de 4 a 18 anys.", + "span_text": "l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants (adreçada a infants de 4 a 18 anys)", + "span_start": 518, + "span_end": 597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De l'Escola Rosa d'Or i del Centre Catòlic de Sants.", + "span_text": "El 1960 creà l'Escola Rosa d'Or de teatre i en fou la directora. També dirigí el Centre Catòlic de Sants", + "span_start": 668, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "conreà bàsicament el gènere dramàtic, tot i que també publicà alguns poemaris", + "span_start": 816, + "span_end": 893, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'editorial Millà.", + "span_text": "l'editorial Millà publicà les seues obres teatrals", + "span_start": 908, + "span_end": 958, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Comerç.", + "span_text": "Va fer estudis de comerç", + "span_start": 1069, + "span_end": 1093, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com una de les 60 millors escriptores en llengua catalana.", + "span_text": "L'any 1960 la Institució de les Lletres Catalanes la situà entre les 60 millors escriptores en llengua catalana", + "span_start": 1137, + "span_end": 1248, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van posar el seu nom a un carrer de la ciutat.", + "span_text": "el poble de Borriana va retre-li un homenatge i posà el seu nom a un carrer de la ciutat", + "span_start": 1260, + "span_end": 1348, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De més verdes en maduren, Arribaré a les set...mort!, El crit al cel, Adrià, un torero català, El passadís de la mort i Engrunes del cor.", + "span_text": "Publicà i estrenà, entre d'altres, les obres teatrals De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), Adrià, un torero català (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de coca (1989), Enigma d'una mort (1991), En Narcís s'ha tornat boig! (1996). I els reculls poètics Engrunes del cor (1973)", + "span_start": 1350, + "span_end": 1746, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Enigma d'una mort i En Narcís s'ha tornat boig!", + "span_text": "homenatge i posà el seu nom a un carrer de la ciutat.\nPublicà i estrenà, entre d'altres, les obres teatrals De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), Adrià, un torero català (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de coca (1989), Enigma d'una mort (1991), En Narcís s'ha tornat boig! (1996)", + "span_start": 1296, + "span_end": 1699, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A l'escriptura.", + "span_text": "Assumpta González i Cubertorer (Borriana, Plana Baixa, 14 de febrer de 1917 - Barcelona, 14 de desembre de 2003) va ser una escriptora valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 145, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser una escriptora valenciana en català que cultivà principalment el gènere dramàtic", + "span_start": 113, + "span_end": 200, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Borriana.", + "span_text": "Tot i que nasqué a Borriana", + "span_start": 202, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Barcelona, al barri de Sants.", + "span_text": "molt aviat es traslladà a viure a Barcelona, al barri de Sants, on va créixer", + "span_start": 254, + "span_end": 331, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1924, amb set anys.", + "span_text": "El 1924, amb set anys, començà a participar en grups de teatre en català", + "span_start": 333, + "span_end": 405, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1950.", + "span_text": "El 1950 va entrar a formar part de la direcció de l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants", + "span_start": 468, + "span_end": 561, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a infants de 4 a 18 anys.", + "span_text": "l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants (adreçada a infants de 4 a 18 anys)", + "span_start": 518, + "span_end": 597, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'Escola Rosa d'Or i el Centre Catòlic de Sants.", + "span_text": "El 1960 creà l'Escola Rosa d'Or de teatre i en fou la directora. També dirigí el Centre Catòlic de Sants", + "span_start": 668, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "conreà bàsicament el gènere dramàtic, tot i que també publicà alguns poemaris", + "span_start": 816, + "span_end": 893, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'editorial Millà.", + "span_text": "l'editorial Millà publicà les seues obres teatrals", + "span_start": 908, + "span_end": 958, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Comerç.", + "span_text": "Va fer estudis de comerç", + "span_start": 1069, + "span_end": 1093, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La situà entre les 60 millors escriptores en llengua catalana.", + "span_text": "la Institució de les Lletres Catalanes la situà entre les 60 millors escriptores en llengua catalana", + "span_start": 1148, + "span_end": 1248, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Posà el seu nom a un carrer de la ciutat.", + "span_text": "el poble de Borriana va retre-li un homenatge i posà el seu nom a un carrer de la ciutat", + "span_start": 1260, + "span_end": 1348, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De més verdes en maduren, Arribaré a les set...mort!, El crit al cel, Adrià, un torero català, El passadís de la mort i Engrunes del cor.", + "span_text": "Publicà i estrenà, entre d'altres, les obres teatrals De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), Adrià, un torero català (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de coca (1989), Enigma d'una mort (1991), En Narcís s'ha tornat boig! (1996). I els reculls poètics Engrunes del cor (1973)", + "span_start": 1350, + "span_end": 1746, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Enigma d'una mort i En Narcís s'ha tornat boig!.", + "span_text": "Publicà i estrenà, entre d'altres, les obres teatrals De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), Adrià, un torero català (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de coca (1989), Enigma d'una mort (1991), En Narcís s'ha tornat boig! (1996)", + "span_start": 1350, + "span_end": 1699, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1756", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Marta Morell Albaladejo...", + "story": "Marta Morell Albaladejo (Sabadell, 20 de setembre de 1978) és una política catalana membre de Podem fins al juliol del 2021, quan en va ser expulsada, regidora de l'Ajuntament de Sabadell des de 2019.\nVa néixer a Sabadell, en el si d'una família de treballadors lligats al sector tèxtil. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser sindicalista al sindicat Fetico. Assesora comercial una empresa multinacional a Sant Cugat del Vallès i membre activa de Podem des de 2015, va ser inclosa al número 41 de la llista de Catalunya Sí que es Pot per Barcelona de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Cap de llista de la candidatura de Podem de cara a les eleccions municipals de maig de 2019 a Sabadell, va resultar escollida regidora. Va arribar a un acord amb el grup municipal de la llista més votada, el PSC, per facilitar la investidura com a alcaldessa de Marta Farrés i conformar un govern en minoria. Nomenada segona tinent d'alcalde, va assumir competències en Feminisme, Drets Civils, Joventut, Cooperació, Nova Ciutadania, Memòria Històrica, Benestar Animal i Participació.\nAl juliol de 2019 va sortir al mitjans de comunicació la contractació de la seva parella, Juanjo Cáceres, com a tècnic de l'Ajuntament de Sabadell. Això va generar un escàndol que va obligar a l'alcaldessa Marta Farrés a rebutjar el contracte. Al febrer de 2020, el tema va sortir de nou als diaris, quan Cáceres va ser contractat, de nou sense cap tipus de concurs, per la Diputació de Barcelona, controlada pel PSC. Van tornar a sorgir sospites, ja què el PSC governa a Sabadell gràcies al suport de Marta Morell\nEl juliol del 2021 va ser expulsada de Podem per males praxis, i no fer servir processos democràtics pel pacte a l'ajuntament i no demanar la presó per Manuel Bustos\nAl setembre del 2021 va ser nomenada persona Non Grata al seu barri per part de l'Associació de Veïns del barri de la Concòrdia, per no complir els acords i ignorar les entitats del barri.\nA partir del 2 de novembre Marta Morell passa a ser una regidora trànsfuga al ser dissolt el grup municipal de Podem Sabadell. Finalment, la seu de Podem Sabadell passa a ser un basar Xines.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedica Marta Morell Abaladejo?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quin partit era?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I per què va marxar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D’on és?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins estudis va completar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On va treballar abans d’entrar en política?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I a quins partits va formar part en 2015?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan va esdevenir regidora?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què va fer una aliança amb PSC?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per quina raó va haver-hi una polèmica amb ella i la seva parella?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I quina va ser la conseqüència?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ressorgir aquesta disputa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el motiu que va fer que expulsessin a Marta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va succeir el setembre del 2021?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al final, en què va esdevenir Morell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la política.", + "span_text": "Marta Morell Albaladejo (Sabadell, 20 de setembre de 1978) és una política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Podem.", + "span_text": "Marta Morell Albaladejo (Sabadell, 20 de setembre de 1978) és una política catalana membre de Podem", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser expulsada.", + "span_text": "membre de Podem fins al juliol del 2021, quan en va ser expulsada", + "span_start": 84, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Sabadell.", + "span_text": "Va néixer a Sabadell", + "span_start": 201, + "span_end": 221, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ciències polítiques i Sociologia.", + "span_text": "Es va llicenciar en Ciències Polítiques i en Sociologia", + "span_start": 288, + "span_end": 343, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser sindicalista al sindicat Fetico i assessora comercial a una empresa multinacional a Sant Cugat del Vallès.", + "span_text": "Va ser sindicalista al sindicat Fetico. Assesora comercial una empresa multinacional a Sant Cugat del Vallès", + "span_start": 392, + "span_end": 500, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Podem i a Catalunya Sí que es Pot.", + "span_text": "membre activa de Podem des de 2015, va ser inclosa al número 41 de la llista de Catalunya Sí que es Pot per Barcelona de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015", + "span_start": 503, + "span_end": 678, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les eleccions municipals de maig de 2019 a Sabadell.", + "span_text": "a les eleccions municipals de maig de 2019 a Sabadell, va resultar escollida regidora", + "span_start": 729, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per facilitar la investidura com a alcaldessa de Marta Farrés i conformar un govern en minoria.", + "span_text": "Va arribar a un acord amb el grup municipal de la llista més votada, el PSC, per facilitar la investidura com a alcaldessa de Marta Farrés i conformar un govern en minoria", + "span_start": 816, + "span_end": 987, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per la seva contractació com a tècnic de l'Ajuntament de Sabadell.", + "span_text": "va sortir al mitjans de comunicació la contractació de la seva parella, Juanjo Cáceres, com a tècnic de l'Ajuntament de Sabadell. Això va generar un escàndol", + "span_start": 1183, + "span_end": 1340, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va obligar a l'alcaldessa Marta Farrés a rebutjar el contracte.", + "span_text": "Això va generar un escàndol que va obligar a l'alcaldessa Marta Farrés a rebutjar el contracte", + "span_start": 1313, + "span_end": 1407, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al febrer de 2020, el tema va sortir de nou als diaris, quan Cáceres va ser contractat, de nou sense cap tipus de concurs", + "span_start": 1409, + "span_end": 1530, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per males praxis, per no fer servir processos democràtics pel pacte a l'ajuntament i per no demanar la presó per Manuel Bustos.", + "span_text": "va ser expulsada de Podem per males praxis, i no fer servir processos democràtics pel pacte a l'ajuntament i no demanar la presó per Manuel Bustos", + "span_start": 1699, + "span_end": 1845, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que va ser nomenada persona Non Grata al seu barri per part de l'Associació de Veïns del barri de la Concòrdia.", + "span_text": "va ser nomenada persona Non Grata al seu barri per part de l'Associació de Veïns del barri de la Concòrdia", + "span_start": 1867, + "span_end": 1973, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una regidora trànsfuga.", + "span_text": "Marta Morell passa a ser una regidora trànsfuga", + "span_start": 2062, + "span_end": 2109, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la política.", + "span_text": "Marta Morell Albaladejo (Sabadell, 20 de setembre de 1978) és una política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Podem.", + "span_text": "Marta Morell Albaladejo (Sabadell, 20 de setembre de 1978) és una política catalana membre de Podem", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser expulsada.", + "span_text": "membre de Podem fins al juliol del 2021, quan en va ser expulsada", + "span_start": 84, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Sabadell.", + "span_text": "Va néixer a Sabadell", + "span_start": 201, + "span_end": 221, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ciències Polítiques i Sociologia.", + "span_text": "Es va llicenciar en Ciències Polítiques i en Sociologia", + "span_start": 288, + "span_end": 343, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser sindicalista al sindicat Fetico i assessora comercial a una empresa internacional a Sant Cugat del Vallès.", + "span_text": "Va ser sindicalista al sindicat Fetico. Assesora comercial una empresa multinacional a Sant Cugat del Vallès", + "span_start": 392, + "span_end": 500, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Podem i a Catalunya Sí que es Pot.", + "span_text": "membre activa de Podem des de 2015, va ser inclosa al número 41 de la llista de Catalunya Sí que es Pot per Barcelona de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015", + "span_start": 503, + "span_end": 678, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les eleccions municipals de maig de 2019 a Sabadell.", + "span_text": "a les eleccions municipals de maig de 2019 a Sabadell, va resultar escollida regidora", + "span_start": 729, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per facilitar la investidura com a alcaldessa de Marta Farrés i conformar un govern en minoria.", + "span_text": "Va arribar a un acord amb el grup municipal de la llista més votada, el PSC, per facilitar la investidura com a alcaldessa de Marta Farrés i conformar un govern en minoria", + "span_start": 816, + "span_end": 987, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per la seva contractació com a tècnic de l'Ajuntament de Sabadell.", + "span_text": "va sortir al mitjans de comunicació la contractació de la seva parella, Juanjo Cáceres, com a tècnic de l'Ajuntament de Sabadell. Això va generar un escàndol", + "span_start": 1183, + "span_end": 1340, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va obligar a l'alcaldessa Marta Farrés a rebutjar el contracte.", + "span_text": "Això va generar un escàndol que va obligar a l'alcaldessa Marta Farrés a rebutjar el contracte", + "span_start": 1313, + "span_end": 1407, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al febrer de 2020, el tema va sortir de nou als diaris, quan Cáceres va ser contractat, de nou sense cap tipus de concurs", + "span_start": 1409, + "span_end": 1530, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per males praxis, per no fer servir processos democràtics pel pacte a l'ajuntament i per no demanar la presó per Manuel Bustos.", + "span_text": "va ser expulsada de Podem per males praxis, i no fer servir processos democràtics pel pacte a l'ajuntament i no demanar la presó per Manuel Bustos", + "span_start": 1699, + "span_end": 1845, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser nomenada persona Non Grata al seu barri per part de l'Associació de Veïns del barri de la Concòrdia.", + "span_text": "va ser nomenada persona Non Grata al seu barri per part de l'Associació de Veïns del barri de la Concòrdia", + "span_start": 1867, + "span_end": 1973, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una regidora trànsfuga.", + "span_text": "Marta Morell passa a ser una regidora trànsfuga", + "span_start": 2062, + "span_end": 2109, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la política.", + "span_text": "Marta Morell Albaladejo (Sabadell, 20 de setembre de 1978) és una política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Podem.", + "span_text": "és una política catalana membre de Podem", + "span_start": 59, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser expulsada.", + "span_text": "Podem fins al juliol del 2021, quan en va ser expulsada", + "span_start": 94, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De Sabadell.", + "span_text": "Va néixer a Sabadell", + "span_start": 201, + "span_end": 221, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ciències Polítiques i Sociologia.", + "span_text": "Es va llicenciar en Ciències Polítiques i en Sociologia", + "span_start": 288, + "span_end": 343, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va ser sindicalista al sindicat Fetico i assesora comercial una empresa multinacional.", + "span_text": "Va ser sindicalista al sindicat Fetico. Assesora comercial una empresa multinacional", + "span_start": 392, + "span_end": 476, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Podem i a Catalunya Sí que es Pot.", + "span_text": "membre activa de Podem des de 2015, va ser inclosa al número 41 de la llista de Catalunya Sí que es Pot per Barcelona de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015", + "span_start": 503, + "span_end": 678, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les eleccions municipals de maig de 2019 a Sabadell.", + "span_text": "a les eleccions municipals de maig de 2019 a Sabadell, va resultar escollida regidora", + "span_start": 729, + "span_end": 814, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per facilitar la investidura com a alcaldessa de Marta Farrés i conformar un govern en minoria.", + "span_text": "Va arribar a un acord amb el grup municipal de la llista més votada, el PSC, per facilitar la investidura com a alcaldessa de Marta Farrés i conformar un govern en minoria", + "span_start": 816, + "span_end": 987, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per la seva contractació com a tècnic de l'Ajuntament de Sabadell.", + "span_text": "va sortir al mitjans de comunicació la contractació de la seva parella, Juanjo Cáceres, com a tècnic de l'Ajuntament de Sabadell. Això va generar un escàndol", + "span_start": 1183, + "span_end": 1340, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va obligar a l'alcaldessa Marta Farrés a rebutjar el contracte.", + "span_text": "Això va generar un escàndol que va obligar a l'alcaldessa Marta Farrés a rebutjar el contracte", + "span_start": 1313, + "span_end": 1407, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al febrer de 2020, el tema va sortir de nou als diaris, quan Cáceres va ser contractat, de nou sense cap tipus de concurs", + "span_start": 1409, + "span_end": 1530, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per males praxis, i no fer servir processos democràtics pel pacte a l'ajuntament i no demanar la presó per Manuel Bustos.", + "span_text": "va ser expulsada de Podem per males praxis, i no fer servir processos democràtics pel pacte a l'ajuntament i no demanar la presó per Manuel Bustos", + "span_start": 1699, + "span_end": 1845, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser nomenada persona Non Grata al seu barri per part de l'Associació de Veïns del barri de la Concòrdia.", + "span_text": "Al setembre del 2021 va ser nomenada persona Non Grata al seu barri per part de l'Associació de Veïns del barri de la Concòrdia", + "span_start": 1846, + "span_end": 1973, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una regidora trànsfuga.", + "span_text": "Marta Morell passa a ser una regidora trànsfuga", + "span_start": 2062, + "span_end": 2109, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_106", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "sang nova - III-1", + "story": "Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure. Fanalets de tots colors, graciosament combinats (segons opinió de don Eudald), atxes de vent per les cantonades, teieres abrandades a part i altra dels portals, una gran foganya davant del pati d'entrada, algun que altre coet volador creuant l'espai, i repetides tronades fent retentir la vall, donavan al casal un aspecte de festa, que recordava aquells llunyans temps en què la família feia saber urbi et orbi que la mestressa havia infantat un hereu. No n'hi havia per menos: don Eudald havia guanyat el plet.\nAquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausència. La cartera que se n'havia dut, botaruda i pesant com un plom, tornava… com una bufeta esventada; mes ¿què importava, això, si tancava el preciós i tan glatit document, el patracol, tot ple de segells, timbres i firmes esgarrapades, que, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic, venia a dir que don Eudald tenia raó i que es guardés tothom de tocar sos drets, que si un dia pogueren ésser entelats i discutits, quan encara la justícia no havia parlat, ara, amb aquella xanfaina de lletres grosses i amb aquelles empastifades de tinta i sorra, venien a quedar més lluents que el mateix sol.\nDon Eudald estava encantat, perquè (¡oh poder de la justícia humana i admirable providència tutelar de la gent encarregada de sa administració!) ell demanava que se li reconegués el dret de gallorsa sobre l'empriu de Serra Calma, i la sentència li reconeixia el senyoriu del mateix. És a dir, reclamava les herbes sobrants després d'opeixats els ramats veïnals i la justícia el feia senyor de tot. ¿Què més volia?\nPerò, sobretot, l'honor; aquest sí que quedava ara sense màcula, després de tan brillant triomf. L'honor, que era per lo únic que ell havia treballat. Perquè està clar que ell no volia pas més de lo que havia demanat; lo demés li era sobrer. Doncs de primer pendria solenme possessió de tot perquè tothom el reconegués; després, si es portaven bé, retornaria el dret de pastura al poble, per lo menys provisionalment, no reservant-se més que el dret de gallorsa, que era el que disputava, i així veuria tothom que no era pas cap tirà.\n¡Ves si no n'hi havia per a estar content i tirar la casa per la finestra! Mes el cas és que, llevat dels xicots de les masoveries, que s'ho prenien amb gran gatzara, i dels mossos i criades que, per obediència i per curiositat, l'ajudaren en la tasca de celebrar la gran gallarda, ningú més s'associava a la seva satisfacció. Donya Dolors, per no renovar aquelles escenes que tant la torturaven, se guardà de manifestar son greu disgust, no sols pel resultat de la sentència, que li obria el cor a tota mena de temences, sinó més encara per aquell tràgala amb què el desventurat l'acompanyava.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com estaven els miradors i les terrasses?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Hi havia una foguera al pati del casal?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què rememorava aquella situació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quant feia que havia marxat don Eudald?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pesava la maleta que s’havia emportat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I com era quan va tornar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es descriu el patracol?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què estava content l’Eudald?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Segons el narrador, què exigia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què era el més important per Eudald?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb això, l’acabava de netejar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gràcies a aquesta posició, de quina forma actuaria?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què faria perquè no el consideressin un dictador?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A part d’ell, qui més estava content?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Donya Dolors també?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure.", + "span_text": "Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una gran foganya davant del pati d'entrada", + "span_start": 255, + "span_end": 297, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquells llunyans temps en què la família feia saber urbi et orbi que la mestressa havia infantat un hereu.", + "span_text": "que recordava aquells llunyans temps en què la família feia saber urbi et orbi que la mestressa havia infantat un hereu", + "span_start": 427, + "span_end": 546, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Prop d'un mes.", + "span_text": "don Eudald havia guanyat el plet.\nAquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausència", + "span_start": 573, + "span_end": 680, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La cartera que se n'havia dut, botaruda i pesant com un plom", + "span_start": 682, + "span_end": 742, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com una bufeta esventada.", + "span_text": "tornava… com una bufeta esventada", + "span_start": 744, + "span_end": 777, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Preciós i glatit, tot ple de segells, timbres i firmes esgarrapades, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic.", + "span_text": "el preciós i tan glatit document, el patracol, tot ple de segells, timbres i firmes esgarrapades, que, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic", + "span_start": 816, + "span_end": 959, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè ell demanava que se li reconegués el dret de gallorsa sobre l'empriu de Serra Calma, i la sentència li reconeixia el senyoriu del mateix.", + "span_text": "Don Eudald estava encantat, perquè (¡oh poder de la justícia humana i admirable providència tutelar de la gent encarregada de sa administració!) ell demanava que se li reconegués el dret de gallorsa sobre l'empriu de Serra Calma, i la sentència li reconeixia el senyoriu del mateix", + "span_start": 1272, + "span_end": 1553, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les herbes sobrants després d'opeixats els ramats veïnals.", + "span_text": "reclamava les herbes sobrants després d'opeixats els ramats veïnals", + "span_start": 1565, + "span_end": 1632, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'honor.", + "span_text": "L'honor, que era per lo únic que ell havia treballat", + "span_start": 1783, + "span_end": 1835, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'honor; aquest sí que quedava ara sense màcula, després de tan brillant triomf", + "span_start": 1702, + "span_end": 1781, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De primer pendria solenme possessió de tot perquè tothom el reconegués; després, si es portaven bé, retornaria el dret de pastura al poble.", + "span_text": "de primer pendria solenme possessió de tot perquè tothom el reconegués; després, si es portaven bé, retornaria el dret de pastura al poble", + "span_start": 1934, + "span_end": 2072, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No reservar-se més que el dret de gallorsa, que era el que disputava.", + "span_text": "no reservant-se més que el dret de gallorsa, que era el que disputava, i així veuria tothom que no era pas cap tirà", + "span_start": 2104, + "span_end": 2219, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els xicots de les masoveries, i els mossos i criades.", + "span_text": "llevat dels xicots de les masoveries, que s'ho prenien amb gran gatzara, i dels mossos i criades que, per obediència i per curiositat, l'ajudaren en la tasca de celebrar la gran gallarda, ningú més s'associava a la seva satisfacció", + "span_start": 2315, + "span_end": 2546, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Donya Dolors, per no renovar aquelles escenes que tant la torturaven, se guardà de manifestar son greu disgust", + "span_start": 2548, + "span_end": 2658, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure.", + "span_text": "Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una gran foganya davant del pati d'entrada", + "span_start": 255, + "span_end": 297, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquells llunyans temps en què la família feia saber urbi et orbi que la mestressa havia infantat un hereu.", + "span_text": "que recordava aquells llunyans temps en què la família feia saber urbi et orbi que la mestressa havia infantat un hereu", + "span_start": 427, + "span_end": 546, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Prop d'un mes.", + "span_text": "don Eudald havia guanyat el plet.\nAquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausència", + "span_start": 573, + "span_end": 680, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La cartera que se n'havia dut, botaruda i pesant com un plom", + "span_start": 682, + "span_end": 742, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com una bufeta esventada.", + "span_text": "tornava… com una bufeta esventada", + "span_start": 744, + "span_end": 777, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Preciós i glatit, tot ple de segells, timbres i firmes esgarrapades, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic.", + "span_text": "el preciós i tan glatit document, el patracol, tot ple de segells, timbres i firmes esgarrapades, que, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic", + "span_start": 816, + "span_end": 959, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè ell demanava que se li reconegués el dret de gallorsa sobre l'empriu de Serra Calma, i la sentència li reconeixia el senyoriu del mateix.", + "span_text": "Don Eudald estava encantat, perquè (¡oh poder de la justícia humana i admirable providència tutelar de la gent encarregada de sa administració!) ell demanava que se li reconegués el dret de gallorsa sobre l'empriu de Serra Calma, i la sentència li reconeixia el senyoriu del mateix", + "span_start": 1272, + "span_end": 1553, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les herbes sobrants després d'opeixats els ramats veïnals.", + "span_text": "reclamava les herbes sobrants després d'opeixats els ramats veïnals", + "span_start": 1565, + "span_end": 1632, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'honor.", + "span_text": "L'honor, que era per lo únic que ell havia treballat", + "span_start": 1783, + "span_end": 1835, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'honor; aquest sí que quedava ara sense màcula, després de tan brillant triomf", + "span_start": 1702, + "span_end": 1781, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De primer pendria solenme possessió de tot perquè tothom el reconegués; després, si es portaven bé, retornaria el dret de pastura al poble.", + "span_text": "de primer pendria solenme possessió de tot perquè tothom el reconegués; després, si es portaven bé, retornaria el dret de pastura al poble", + "span_start": 1934, + "span_end": 2072, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No reservar-se més que el dret de gallorsa, que era el que disputava.", + "span_text": "no reservant-se més que el dret de gallorsa, que era el que disputava, i així veuria tothom que no era pas cap tirà", + "span_start": 2104, + "span_end": 2219, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els xicots de les masoveries, i els mossos i criades.", + "span_text": "llevat dels xicots de les masoveries, que s'ho prenien amb gran gatzara, i dels mossos i criades que, per obediència i per curiositat, l'ajudaren en la tasca de celebrar la gran gallarda, ningú més s'associava a la seva satisfacció", + "span_start": 2315, + "span_end": 2546, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Donya Dolors, per no renovar aquelles escenes que tant la torturaven, se guardà de manifestar son greu disgust", + "span_start": 2548, + "span_end": 2658, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Lluïen amb un esclat de llum.", + "span_text": "Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat de llum", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una gran foganya davant del pati d'entrada", + "span_start": 255, + "span_end": 297, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquells llunyans temps en què la família feia saber urbi et orbi que la mestressa havia infantat un hereu.", + "span_text": "que recordava aquells llunyans temps en què la família feia saber urbi et orbi que la mestressa havia infantat un hereu", + "span_start": 427, + "span_end": 546, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un mes.", + "span_text": "No n'hi havia per menos: don Eudald havia guanyat el plet.\nAquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausència", + "span_start": 548, + "span_end": 680, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La cartera que se n'havia dut, botaruda i pesant com un plom", + "span_start": 682, + "span_end": 742, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com una bufeta esventada.", + "span_text": "i pesant com un plom, tornava… com una bufeta esventada", + "span_start": 722, + "span_end": 777, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tot ple de segells, timbres i firmes esgarrapades, que, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic.", + "span_text": "el patracol, tot ple de segells, timbres i firmes esgarrapades, que, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic", + "span_start": 850, + "span_end": 959, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè demanava que se li reconegués el dret de gallorsa sobre l'empriu de Serra Calma, i la sentència li reconeixia el senyoriu del mateix.", + "span_text": "Don Eudald estava encantat, perquè (¡oh poder de la justícia humana i admirable providència tutelar de la gent encarregada de sa administració!) ell demanava que se li reconegués el dret de gallorsa sobre l'empriu de Serra Calma, i la sentència li reconeixia el senyoriu del mateix", + "span_start": 1272, + "span_end": 1553, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les herbes sobrants després d'opeixats els ramats veïnals.", + "span_text": "És a dir, reclamava les herbes sobrants després d'opeixats els ramats veïnals", + "span_start": 1555, + "span_end": 1632, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'honor.", + "span_text": "L'honor, que era per lo únic que ell havia treballat", + "span_start": 1783, + "span_end": 1835, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'honor; aquest sí que quedava ara sense màcula, després de tan brillant triomf", + "span_start": 1702, + "span_end": 1781, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Prendria solenme possessió de tot perquè tothom el reconegués; després, si es portaven bé, retornaria el dret de pastura al poble.", + "span_text": "Doncs de primer pendria solenme possessió de tot perquè tothom el reconegués; després, si es portaven bé, retornaria el dret de pastura al poble", + "span_start": 1928, + "span_end": 2072, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No reservant-se més que el dret de gallorsa.", + "span_text": "no reservant-se més que el dret de gallorsa, que era el que disputava, i així veuria tothom que no era pas cap tirà", + "span_start": 2104, + "span_end": 2219, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els xicots de les masoveries, i els mossos i criades.", + "span_text": "Mes el cas és que, llevat dels xicots de les masoveries, que s'ho prenien amb gran gatzara, i dels mossos i criades que, per obediència i per curiositat, l'ajudaren en la tasca de celebrar la gran gallarda, ningú més s'associava a la seva satisfacció", + "span_start": 2296, + "span_end": 2546, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Donya Dolors, per no renovar aquelles escenes que tant la torturaven, se guardà de manifestar son greu disgust", + "span_start": 2548, + "span_end": 2658, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1388", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Ròmul Silvi...", + "story": "Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, descendent del mític Enees i avantpassat d'August. En algunes versions el seu nom vertader era Al·ladi (en llatí: Alladios).\nEl seu predecessor va ser Agripa, potser el seu pare. Va governar durant 19 anys, que segons la cronologia aportada per Dionís d'Halicarnàs, correspon als anys 875-856 aC. L'historiador Conrad Trieber ha especulat que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba, durant l'època de l'emperador August per afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia. Suetoni informa que, acabades les guerres, el senat romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic i una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul, basant-se en aquest avantpassat seu i, a més, per ser un segon fundador de Roma (el primer seria Ròmul, el germà bessó de Rem), ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial; finalment el senat va optar pel sobrenom August.\nSegons informa Dionís d'Halicarnàs aquest rei es deia en realitat Alladius i es va destacar per ser un mal governant. Era un odiat tirà, que desafiava als déus. Intentava construir un aparell que imités el tro i el llampec. Però els déus no van permetre la seva insolència i van fer caure un llamp sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents. Els desbordament de rius o llacs a causa de la pluja és un fet que apareix en altres històries de l'antiguitat, alguns exemples rellevants són les ciutats perdudes de Sipilos, Hèlice i Bura.\nTambé Titus Livi i Ovidi informen, sense més explicacions, que Ròmul Silvi va morir a causa d'un llampec. A més, hi ha una evident similitud amb el mite de Salmoneu, que, per imitar els trons i llamps, va instal·lar bronze al darrere del seu carro i anava llançant torxes en l'aire, per aquest motiu Zeus el va matar amb el seu veritable llamp.\nTambé Diodor de Sicília narra una història semblant sobre un rei sacríleg, però que es deia Aramuli. Era primavera i Aramuli havia ordenat als seus soldats que entrenessin amb les espases i els escuts, a continuació, va presumir que el so de les armes era més fort i més impressionant que el tro de Júpiter, el qual tot seguit el va matar amb un dels seus llamps.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Ròmul Silvi?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui eren els seus familiars?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Altres l’anomenen Al·ladi?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quants anys va ser monarca?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què explica Conrad Trieber?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va exposar Suetoni?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina és la raó per la qual van optar per Octavi Ròmul?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com designa Dionís d’Halicarnàs a Ròmul Silvi?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què els déus es van enfadar amb ell?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com el van castigar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Titus Livi i Ovidi coincideixen amb aquesta versió?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I què més s’assembla a aquesta història?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En una altra versió d’aquesta llegenda, quin nom té el protagonista?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I quina va ser la causa de la seva mort?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fou un dels reis d'Alba Longa.", + "span_text": "Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Enees i August.", + "span_text": "descendent del mític Enees i avantpassat d'August", + "span_start": 71, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En algunes versions el seu nom vertader era Al·ladi", + "span_start": 122, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "19 anys,", + "span_text": "Va governar durant 19 anys", + "span_start": 250, + "span_end": 276, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba, durant l'època de l'emperador August.", + "span_text": "Conrad Trieber ha especulat que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba, durant l'època de l'emperador August", + "span_start": 382, + "span_end": 558, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia.", + "span_text": "durant l'època de l'emperador August per afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia", + "span_start": 522, + "span_end": 664, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que, acabades les guerres, el sent romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic i una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul.", + "span_text": "Suetoni informa que, acabades les guerres, el senat romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic i una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul", + "span_start": 666, + "span_end": 810, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es va basar en aquest avantpassat seu i, a més, per un segon fundador de Roma, ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial.", + "span_text": "una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul, basant-se en aquest avantpassat seu i, a més, per ser un segon fundador de Roma (el primer seria Ròmul, el germà bessó de Rem), ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial", + "span_start": 765, + "span_end": 1020, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un mal governant.", + "span_text": "Segons informa Dionís d'Halicarnàs aquest rei es deia en realitat Alladius i es va destacar per ser un mal governant", + "span_start": 1071, + "span_end": 1187, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè va intentar construir un aparell que imités el tro i el llampec.", + "span_text": "Intentava construir un aparell que imités el tro i el llampec. Però els déus no van permetre la seva insolència", + "span_start": 1232, + "span_end": 1343, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Van fer caure un llamp sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents.", + "span_text": "van fer caure un llamp sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents", + "span_start": 1346, + "span_end": 1529, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També Titus Livi i Ovidi informen, sense més explicacions, que Ròmul Silvi va morir a causa d'un llampec", + "span_start": 1722, + "span_end": 1826, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El mite de Salmoneu.", + "span_text": "hi ha una evident similitud amb el mite de Salmoneu", + "span_start": 1835, + "span_end": 1886, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aramuli.", + "span_text": "Diodor de Sicília narra una història semblant sobre un rei sacríleg, però que es deia Aramuli", + "span_start": 2073, + "span_end": 2166, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Júpiter el va matar amb un dels seus llamps.", + "span_text": "va presumir que el so de les armes era més fort i més impressionant que el tro de Júpiter, el qual tot seguit el va matar amb un dels seus llamps", + "span_start": 2284, + "span_end": 2429, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou un dels reis d'Alba Longa.", + "span_text": "Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Enees i August.", + "span_text": "descendent del mític Enees i avantpassat d'August", + "span_start": 71, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En algunes versions el seu nom vertader era Al·ladi", + "span_start": 122, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "19 anys.", + "span_text": "Va governar durant 19 anys", + "span_start": 250, + "span_end": 276, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba, durant l'època de l'emperador August.", + "span_text": "Conrad Trieber ha especulat que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba, durant l'època de l'emperador August", + "span_start": 382, + "span_end": 558, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per tal d'afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia.", + "span_text": "durant l'època de l'emperador August per afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia", + "span_start": 522, + "span_end": 664, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que, acabades les guerres, el sent romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic i una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul.", + "span_text": "Suetoni informa que, acabades les guerres, el senat romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic i una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul", + "span_start": 666, + "span_end": 810, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es va basar en aquest avantpassat seu i, a més, per un segon fundador de Roma, ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial.", + "span_text": "una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul, basant-se en aquest avantpassat seu i, a més, per ser un segon fundador de Roma (el primer seria Ròmul, el germà bessó de Rem), ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial", + "span_start": 765, + "span_end": 1020, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un mal governant.", + "span_text": "Segons informa Dionís d'Halicarnàs aquest rei es deia en realitat Alladius i es va destacar per ser un mal governant", + "span_start": 1071, + "span_end": 1187, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè va intentar construir un aparell que imités el tro i el llampec.", + "span_text": "Intentava construir un aparell que imités el tro i el llampec. Però els déus no van permetre la seva insolència", + "span_start": 1232, + "span_end": 1343, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Van fer caure un llamp sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents.", + "span_text": "van fer caure un llamp sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents", + "span_start": 1346, + "span_end": 1529, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També Titus Livi i Ovidi informen, sense més explicacions, que Ròmul Silvi va morir a causa d'un llampec", + "span_start": 1722, + "span_end": 1826, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El mite de Salmoneu.", + "span_text": "hi ha una evident similitud amb el mite de Salmoneu", + "span_start": 1835, + "span_end": 1886, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aramuli.", + "span_text": "Diodor de Sicília narra una història semblant sobre un rei sacríleg, però que es deia Aramuli", + "span_start": 2073, + "span_end": 2166, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Júpiter el va matar amb un dels seus llamps.", + "span_text": "va presumir que el so de les armes era més fort i més impressionant que el tro de Júpiter, el qual tot seguit el va matar amb un dels seus llamps", + "span_start": 2284, + "span_end": 2429, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un dels reis d'Alba Longa.", + "span_text": "Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Enees i August.", + "span_text": "descendent del mític Enees i avantpassat d'August", + "span_start": 71, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En algunes versions el seu nom vertader era Al·ladi", + "span_start": 122, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "19 anys.", + "span_text": "Va governar durant 19 anys", + "span_start": 250, + "span_end": 276, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba.", + "span_text": "Conrad Trieber ha especulat que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba, durant l'època de l'emperador August", + "span_start": 382, + "span_end": 558, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia.", + "span_text": "durant l'època de l'emperador August per afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia", + "span_start": 522, + "span_end": 664, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que, acabades les guerres, el senat romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic.", + "span_text": "Suetoni informa que, acabades les guerres, el senat romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic", + "span_start": 666, + "span_end": 762, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè es va basar en aquest avantpassat seu i, a més, per ser un segon fundador de Roma, ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial.", + "span_text": "una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul, basant-se en aquest avantpassat seu i, a més, per ser un segon fundador de Roma (el primer seria Ròmul, el germà bessó de Rem), ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial", + "span_start": 765, + "span_end": 1020, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un mal governant.", + "span_text": "Segons informa Dionís d'Halicarnàs aquest rei es deia en realitat Alladius i es va destacar per ser un mal governant", + "span_start": 1071, + "span_end": 1187, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè intentava construir un aparell que imités el tro i el llampec.", + "span_text": "Intentava construir un aparell que imités el tro i el llampec. Però els déus no van permetre la seva insolència", + "span_start": 1232, + "span_end": 1343, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un llamp va caure sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents.", + "span_text": "i van fer caure un llamp sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents", + "span_start": 1344, + "span_end": 1529, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També Titus Livi i Ovidi informen, sense més explicacions, que Ròmul Silvi va morir a causa d'un llampec", + "span_start": 1722, + "span_end": 1826, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El mite de Salmoneu.", + "span_text": "hi ha una evident similitud amb el mite de Salmoneu", + "span_start": 1835, + "span_end": 1886, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aramuli.", + "span_text": "També Diodor de Sicília narra una història semblant sobre un rei sacríleg, però que es deia Aramuli", + "span_start": 2067, + "span_end": 2166, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Júpiter el va matar amb un dels seus llamps.", + "span_text": "va presumir que el so de les armes era més fort i més impressionant que el tro de Júpiter, el qual tot seguit el va matar amb un dels seus llamps", + "span_start": 2284, + "span_end": 2429, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_148", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "parada - EL MALCONTENT - RONDALLA-34", + "story": "El dia entrava amb retard en aquells paratges, frondosos. Semblava que l'aire hi retingues encara fosques i pureses de la nit. Xibarri d'escolania, que es desperta i lleva cantussejant, una xerradissa de pardals ressonava ja per les espessors fantàstiques i misterioses. Els habitants de les verdes pagodes conmençaven a adonar-se que el dia era nat. La cogullada també se'n adonava i flautejava dolçament dintre els morescars.\nEn Jeroni no s'entenia gaire de pagodes xinesques, ni de indis americans, ni era precisament la formosor allò que més admirava dels esplets. La seva imaginació poderosa els considerava per altres caires. En cada bri de moresc hi veia un humil camàlic de múltiples braços, que duia grosses capses de gra sota les aixelles a servei del seu amo. Calculava quantes ne duien per terme mig uns amb altres i quants brins cabien a cada vessana de terra; prenia a bell ull la mida de cada camp i cercava els sacs de grana, que n'eixirien, els venia a preu corrent i comptava les dobles de quatre, que vindrien a valer. I així mateix procedia amb les mongeteres. Les imaginava ja esfullades pels vents de la tardor i les veia convertides en unes xarxes tan plenes de bajotes com puguin ésser-ho de peixos les xarxes del més afortunat pescador, les traginava a l'era, les batollava i les reduïa a granussa pura i a diner sonant.\nAquestos punts d'esguard eren els que l'embadalien i entusiasmaven, i aquestes complicades operacions del magí foren les que acabaren per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia. Tornava a ésser l'home d'altres temps.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ocorria amb el dia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Encara era de nit?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què es podia apreciar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què es va assabentar el poble?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què no comprenia Jeroni?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què trobava en cada bri de moresc?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Anaven carregats?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què feia el protagonista en arribar al camp?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Se’ls quedava?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com s’afigurava les fesoleres?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb què les comparava?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin lloc emocionava a Jeroni?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va fer que deixés de tenir angoixa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gràcies a això, va tornar a ser el d'abans?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que entrava amb retard.", + "span_text": "El dia entrava amb retard", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Semblava que l'aire hi retingues encara fosques i pureses de la nit", + "span_start": 58, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un xibarri d'escolania i una xerradissa de pardals que ressonava.", + "span_text": "Xibarri d'escolania, que es desperta i lleva cantussejant, una xerradissa de pardals ressonava", + "span_start": 127, + "span_end": 221, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el dia era nat.", + "span_text": "Els habitants de les verdes pagodes conmençaven a adonar-se que el dia era nat", + "span_start": 271, + "span_end": 349, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Les pagodes xinesques i els indis americans.", + "span_text": "En Jeroni no s'entenia gaire de pagodes xinesques, ni de indis americans", + "span_start": 428, + "span_end": 500, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un humil camàlic de múltiples braços.", + "span_text": "En cada bri de moresc hi veia un humil camàlic de múltiples braços", + "span_start": 632, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "duia grosses capses de gra sota les aixelles a servei del seu amo", + "span_start": 704, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Prenia a bell ull la mida de cada camp i cercava els sacs de grana.", + "span_text": "prenia a bell ull la mida de cada camp i cercava els sacs de grana", + "span_start": 874, + "span_end": 940, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "cercava els sacs de grana, que n'eixirien, els venia a preu corrent", + "span_start": 915, + "span_end": 982, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ja esfullades pels vents de la tardos i convertides en unes xarxes plenes de bajotes.", + "span_text": "així mateix procedia amb les mongeteres. Les imaginava ja esfullades pels vents de la tardor i les veia convertides en unes xarxes tan plenes de bajotes", + "span_start": 1040, + "span_end": 1192, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb les xarxes del més afortunat pescador.", + "span_text": "tan plenes de bajotes com puguin ésser-ho de peixos les xarxes del més afortunat pescador", + "span_start": 1171, + "span_end": 1260, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Aquestos punts d'esguard.", + "span_text": "Aquestos punts d'esguard eren els que l'embadalien i entusiasmaven", + "span_start": 1346, + "span_end": 1412, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquestes complicades operacions del magí.", + "span_text": "aquestes complicades operacions del magí foren les que acabaren per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia", + "span_start": 1416, + "span_end": 1529, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tornava a ésser l'home d'altres temps", + "span_start": 1531, + "span_end": 1568, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que entrava amb retard.", + "span_text": "El dia entrava amb retard", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Semblava que l'aire hi retingues encara fosques i pureses de la nit", + "span_start": 58, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un xibarri d'escolania i una xerradissa de pardals que ressonava.", + "span_text": "Xibarri d'escolania, que es desperta i lleva cantussejant, una xerradissa de pardals ressonava", + "span_start": 127, + "span_end": 221, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el dia era nat.", + "span_text": "Els habitants de les verdes pagodes conmençaven a adonar-se que el dia era nat", + "span_start": 271, + "span_end": 349, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Les pagodes xinesques, ni els indis americans.", + "span_text": "En Jeroni no s'entenia gaire de pagodes xinesques, ni de indis americans", + "span_start": 428, + "span_end": 500, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un humil camàlic de múltiples braços.", + "span_text": "En cada bri de moresc hi veia un humil camàlic de múltiples braços", + "span_start": 632, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "duia grosses capses de gra sota les aixelles a servei del seu amo", + "span_start": 704, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Prenia a bell ull la mida de cada camp i cercava els sacs de grana.", + "span_text": "prenia a bell ull la mida de cada camp i cercava els sacs de grana", + "span_start": 874, + "span_end": 940, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "cercava els sacs de grana, que n'eixirien, els venia a preu corrent", + "span_start": 915, + "span_end": 982, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ja esfullades pels vents de la tardor i les veia convertides plenes de bajotes.", + "span_text": "així mateix procedia amb les mongeteres. Les imaginava ja esfullades pels vents de la tardor i les veia convertides en unes xarxes tan plenes de bajotes", + "span_start": 1040, + "span_end": 1192, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb les xarxes del més afortunat pescador.", + "span_text": "tan plenes de bajotes com puguin ésser-ho de peixos les xarxes del més afortunat pescador", + "span_start": 1171, + "span_end": 1260, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Aquestos punts d'esguard.", + "span_text": "Aquestos punts d'esguard eren els que l'embadalien i entusiasmaven", + "span_start": 1346, + "span_end": 1412, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquestes complicades operacions del magí.", + "span_text": "aquestes complicades operacions del magí foren les que acabaren per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia", + "span_start": 1416, + "span_end": 1529, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tornava a ésser l'home d'altres temps", + "span_start": 1531, + "span_end": 1568, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que entrava amb retard.", + "span_text": "El dia entrava amb retard", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Semblava que l'aire hi retingues encara fosques i pureses de la nit", + "span_start": 58, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un xibarri d'escolania i una xerradissa de pardals.", + "span_text": "Xibarri d'escolania, que es desperta i lleva cantussejant, una xerradissa de pardals ressonava ja", + "span_start": 127, + "span_end": 224, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el dia era nat.", + "span_text": "Els habitants de les verdes pagodes conmençaven a adonar-se que el dia era nat", + "span_start": 271, + "span_end": 349, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De pagodes xinesques, ni de indis americans.", + "span_text": "En Jeroni no s'entenia gaire de pagodes xinesques, ni de indis americans", + "span_start": 428, + "span_end": 500, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un humil camàlic de múltiples braços.", + "span_text": "En cada bri de moresc hi veia un humil camàlic de múltiples braços", + "span_start": 632, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "de múltiples braços, que duia grosses capses de gra sota les aixelles a servei del seu amo", + "span_start": 679, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Prenia a bell ull la mida de cada camp i cercava els sacs de grana.", + "span_text": "prenia a bell ull la mida de cada camp i cercava els sacs de grana", + "span_start": 874, + "span_end": 940, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "cercava els sacs de grana, que n'eixirien, els venia", + "span_start": 915, + "span_end": 967, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ja esfullades pels vents de la tardor i les veia convertides en unes xarxes tan plenes de bajotes.", + "span_text": "I així mateix procedia amb les mongeteres. Les imaginava ja esfullades pels vents de la tardor i les veia convertides en unes xarxes tan plenes de bajotes", + "span_start": 1038, + "span_end": 1192, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les xarxes del més afortunat pescador.", + "span_text": "plenes de bajotes com puguin ésser-ho de peixos les xarxes del més afortunat pescador", + "span_start": 1175, + "span_end": 1260, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Aquestos punts d'esguard.", + "span_text": "Aquestos punts d'esguard eren els que l'embadalien i entusiasmaven", + "span_start": 1346, + "span_end": 1412, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquestes complicades operacions del magí.", + "span_text": "i aquestes complicades operacions del magí foren les que acabaren per apartar-lo de la negra angoixa", + "span_start": 1414, + "span_end": 1514, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tornava a ésser l'home d'altres temps", + "span_start": 1531, + "span_end": 1568, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_63", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "argelaga - LA MOLINERA-4", + "story": "-Bon remei per la meva sogra que és guita de les quatre potes!\n-Un noi… un noi… minyons… ja tenim un hereu!- va exclamar en Magí tot baixant l'escala i cridant com un orat; i va abraçar-se als que l'esperaven i va petonejar el goç, movent el cap i tremolós de barba.\nEls dos minyons no van entendre'l de primer anduvi, fins que sentiren un plor d'infant.\n-Teniu la dona lloca?\n-Poc ho savia que la Teresa estigués prenys.\n-Quin xicotàs! És una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny. Sentiu quina veu? sentiu? Jo estic que no soc jo; pensar que després de cinc noies ve un home cepat, que farà anar les moles com si fossin de paper! Quin moliner, nois! això s'ha de refrescar.\n-Fet! refresquem, prou se coneix que en teniu poca de mainada…\n-Vinga d'aquell vinet de la bota petita. Atureu el molí! i tots a beure, i feu-se aixamplar la roba que tot vos anirà aganyit ara!", + "questions": [ + { + "input_text": "Com és la seva sogra?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va anunciar Magí?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Havia nascut un nen?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com va actuar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A qui va abraçar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I a qui li va fer un petó?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan van entendre els nens el que passava?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va dir una persona sobre la Teresa?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com descriuen al bebè?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A què ajudarà el nounat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ja havien nascut més nens?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per tant, a la família tenen pocs descendents?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com celebren el naixement del nadó?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els del molí continuarien treballant?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I què demana un dels personatges respecte a la roba?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Guaita de les quatre potes.", + "span_text": "la meva sogra que és guita de les quatre potes", + "span_start": 15, + "span_end": 61, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que ja tenien un hereu.", + "span_text": "ja tenim un hereu!- va exclamar en Magí", + "span_start": 89, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un noi… un noi… minyons… ja tenim un hereu", + "span_start": 64, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Baixant l'escala i cridant com un orat.", + "span_text": "va exclamar en Magí tot baixant l'escala i cridant com un orat", + "span_start": 109, + "span_end": 171, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als que l'esperaven.", + "span_text": "va abraçar-se als que l'esperaven", + "span_start": 175, + "span_end": 208, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al goç.", + "span_text": "va petonejar el goç", + "span_start": 211, + "span_end": 230, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan sentiren el plor d'infant.", + "span_text": "Els dos minyons no van entendre'l de primer anduvi, fins que sentiren un plor d'infant", + "span_start": 267, + "span_end": 353, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no savia que estigués prenys.", + "span_text": "Poc ho savia que la Teresa estigués prenys", + "span_start": 378, + "span_end": 420, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny.", + "span_text": "És una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny", + "span_start": 437, + "span_end": 522, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A fer anar les moles com si fossin de paper.", + "span_text": "ve un home cepat, que farà anar les moles com si fossin de paper", + "span_start": 607, + "span_end": 671, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "després de cinc noies ve un home cepat", + "span_start": 585, + "span_end": 623, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "prou se coneix que en teniu poca de mainada", + "span_start": 735, + "span_end": 778, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Bevent vi de la bota petita.", + "span_text": "Vinga d'aquell vinet de la bota petita", + "span_start": 781, + "span_end": 819, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Atureu el molí", + "span_start": 821, + "span_end": 835, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que se la facin aixamplar perquè tot els anirà aganyit ara.", + "span_text": "feu-se aixamplar la roba que tot vos anirà aganyit ara", + "span_start": 855, + "span_end": 909, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Guaita de les quatre potes.", + "span_text": "la meva sogra que és guita de les quatre potes", + "span_start": 15, + "span_end": 61, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que ja tenien un hereu.", + "span_text": "ja tenim un hereu!- va exclamar en Magí", + "span_start": 89, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un noi… un noi… minyons… ja tenim un hereu", + "span_start": 64, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Baixant l'escala i cridant com un orat.", + "span_text": "va exclamar en Magí tot baixant l'escala i cridant com un orat", + "span_start": 109, + "span_end": 171, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als que l'esperaven.", + "span_text": "va abraçar-se als que l'esperaven", + "span_start": 175, + "span_end": 208, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al goç.", + "span_text": "va petonejar el goç", + "span_start": 211, + "span_end": 230, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan sentiren un plor d'infant.", + "span_text": "Els dos minyons no van entendre'l de primer anduvi, fins que sentiren un plor d'infant", + "span_start": 267, + "span_end": 353, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no savia que la Teresa estigués prenys.", + "span_text": "Poc ho savia que la Teresa estigués prenys", + "span_start": 378, + "span_end": 420, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny.", + "span_text": "És una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny", + "span_start": 437, + "span_end": 522, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A fer anar les moles com si fossin de paper.", + "span_text": "ve un home cepat, que farà anar les moles com si fossin de paper", + "span_start": 607, + "span_end": 671, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "després de cinc noies ve un home cepat", + "span_start": 585, + "span_end": 623, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "prou se coneix que en teniu poca de mainada", + "span_start": 735, + "span_end": 778, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Bevent vi de la bota petita.", + "span_text": "Vinga d'aquell vinet de la bota petita", + "span_start": 781, + "span_end": 819, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Atureu el molí", + "span_start": 821, + "span_end": 835, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que se la facin aixamplar perquè tot els anirà aganyit ara.", + "span_text": "feu-se aixamplar la roba que tot vos anirà aganyit ara", + "span_start": 855, + "span_end": 909, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Guaita de les quatre potes.", + "span_text": "Bon remei per la meva sogra que és guita de les quatre potes", + "span_start": 1, + "span_end": 61, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que ja tenien un hereu.", + "span_text": "ja tenim un hereu!- va exclamar en Magí", + "span_start": 89, + "span_end": 128, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Un noi… un noi… minyons… ja tenim un hereu", + "span_start": 64, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va baixar l'escala cridant com un orat.", + "span_text": "va exclamar en Magí tot baixant l'escala i cridant com un orat", + "span_start": 109, + "span_end": 171, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Als que l'esperaven.", + "span_text": "i va abraçar-se als que l'esperaven", + "span_start": 173, + "span_end": 208, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al goç.", + "span_text": "i va petonejar el goç", + "span_start": 209, + "span_end": 230, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan sentiren un plor d'infant.", + "span_text": "Els dos minyons no van entendre'l de primer anduvi, fins que sentiren un plor d'infant", + "span_start": 267, + "span_end": 353, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no savia que estigués prenys.", + "span_text": "Poc ho savia que la Teresa estigués prenys", + "span_start": 378, + "span_end": 420, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny.", + "span_text": "És una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny", + "span_start": 437, + "span_end": 522, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A fer anar les moles com si fossin de paper.", + "span_text": "ve un home cepat, que farà anar les moles com si fossin de paper", + "span_start": 607, + "span_end": 671, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "pensar que després de cinc noies ve un home cepat", + "span_start": 574, + "span_end": 623, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "prou se coneix que en teniu poca de mainada", + "span_start": 735, + "span_end": 778, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Bebent vinet de la bota petita.", + "span_text": "Vinga d'aquell vinet de la bota petita", + "span_start": 781, + "span_end": 819, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Atureu el molí", + "span_start": 821, + "span_end": 835, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que se la facin aixamplar que tot els anirà aganyit ara.", + "span_text": "feu-se aixamplar la roba que tot vos anirà aganyit ara", + "span_start": 855, + "span_end": 909, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_25", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "herois - EN QUIMET O EL REBUIG DEL DIABLE.-25", + "story": "Era el mateix que en vida, més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat. Davant l'esglai de la seva cunyada, romangué quiet, enciriat, mirant-la de fit a fit amb aquell relleix sarcàstic que el distingia de tothom.\nEl Caiman entrà festós i lleuger, en actitud gens espectral, apressant-se a ensumar la pastera i els fogons. Ella ni el veié. Sangglaçada, ni parpellejava ni es movia.\n-¡Recolliment per aquesta nit, germana!- El faceciós bosquerol feia veu d'olla i avançava dreturer, solemnial, arrossegant el corn de la manta que el cobria de dalt a baix com un sudari.\nAmb la mateixa parsimònia de fantasma, es ficà a la cuina, rugí en veure el foc apagat, es desempallegà de l'abrigall i aixecà els braços. Moment d'horror! La pobra dona cregué que anava a maleir-los per llur descuit en les oracions, per llur mesquinesa a no haver-hi fet dir el bé, com era de consuetud entre famílies cristianes. Res d'això: en Quimet, apaciblement, tirà un braçat de gatoses al caliu, abastà el pa d'una lleixa, i, quan el foc fou ben encès, llesca darrera llesca, començà a fer torrades.\nUna ànima agreujada que s'atipa de suca-mulla, sempre resulta inconcebible mal que sigui als ulls d'una pagesa superticiosa. De tota manera, la dona del marxant no pogué familiaritzar-se gaire de pressa amb en Quimet rediviu. Experimentà per alguns dies aqueixa esgarrifança íntima que produeix el retorn imprevist d'un animalet casolà portat ben lluny amb intent de no veure'l patir i d'estalviar-se la seva pudor cadavèrica.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com estava físicament la persona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A qui observa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De quina forma va aparèixer el Caiman?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va olorar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La cunyada el va mirar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va dir el jove?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina peça de roba portava a sobre?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A on va accedir?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I per quina raó va cridar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La dona pensava que la renyarien?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I va passar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va fer en Quimet?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A continuació es va posar a menjar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li va passar a la dona del mercader?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va sentir calfreds?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat.", + "span_text": "Era el mateix que en vida, més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat", + "span_start": 0, + "span_end": 174, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la seva cunyada.", + "span_text": "Davant l'esglai de la seva cunyada, romangué quiet, enciriat, mirant-la", + "span_start": 176, + "span_end": 247, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Festós i lleuger, en actitud gens espectral.", + "span_text": "El Caiman entrà festós i lleuger, en actitud gens espectral", + "span_start": 318, + "span_end": 377, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La pastera i els fogons.", + "span_text": "apressant-se a ensumar la pastera i els fogons", + "span_start": 379, + "span_end": 425, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ella ni el veié", + "span_start": 427, + "span_end": 442, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Recolliment per aquesta nit, germana.", + "span_text": "Recolliment per aquesta nit, germana", + "span_start": 488, + "span_end": 524, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una manta que el cobria de dalt a baix com un sudari.", + "span_text": "El faceciós bosquerol feia veu d'olla i avançava dreturer, solemnial, arrossegant el corn de la manta que el cobria de dalt a baix com un sudari", + "span_start": 527, + "span_end": 671, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la cuina.", + "span_text": "es ficà a la cuina", + "span_start": 712, + "span_end": 730, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè va veure el foc apagat.", + "span_text": "rugí en veure el foc apagat", + "span_start": 732, + "span_end": 759, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pobra dona cregué que anava a maleir-los", + "span_start": 829, + "span_end": 872, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Res d'això", + "span_start": 1004, + "span_end": 1014, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Apaciblement, tirà un braçat de gatoses al caliu i abastà el pa d'una lleixa.", + "span_text": "en Quimet, apaciblement, tirà un braçat de gatoses al caliu, abastà el pa d'una lleixa", + "span_start": 1016, + "span_end": 1102, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quan el foc fou ben encès, llesca darrera llesca, començà a fer torrades", + "span_start": 1107, + "span_end": 1179, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No pogué familiaritzar-se gaire de pressa amb en Quimet rediviu.", + "span_text": "la dona del marxant no pogué familiaritzar-se gaire de pressa amb en Quimet rediviu", + "span_start": 1322, + "span_end": 1405, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Experimentà per alguns dies aqueixa esgarrifança íntima", + "span_start": 1407, + "span_end": 1462, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat.", + "span_text": "Era el mateix que en vida, més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat", + "span_start": 0, + "span_end": 174, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la seva cunyada.", + "span_text": "Davant l'esglai de la seva cunyada, romangué quiet, enciriat, mirant-la", + "span_start": 176, + "span_end": 247, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Festós i lleuger, en actitud gens espectral.", + "span_text": "El Caiman entrà festós i lleuger, en actitud gens espectral", + "span_start": 318, + "span_end": 377, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La pastera i els fogons.", + "span_text": "apressant-se a ensumar la pastera i els fogons", + "span_start": 379, + "span_end": 425, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ella ni el veié", + "span_start": 427, + "span_end": 442, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Recolliment per aquesta nit, germana.", + "span_text": "Recolliment per aquesta nit, germana", + "span_start": 488, + "span_end": 524, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una manta.", + "span_text": "El faceciós bosquerol feia veu d'olla i avançava dreturer, solemnial, arrossegant el corn de la manta que el cobria de dalt a baix com un sudari", + "span_start": 527, + "span_end": 671, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la cuina.", + "span_text": "es ficà a la cuina", + "span_start": 712, + "span_end": 730, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè va veure el foc apagat.", + "span_text": "rugí en veure el foc apagat", + "span_start": 732, + "span_end": 759, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pobra dona cregué que anava a maleir-los", + "span_start": 829, + "span_end": 872, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Res d'això", + "span_start": 1004, + "span_end": 1014, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Apaciblement, tirà un braçat de gatoses al caliu i abastà el pa d'una lleixa.", + "span_text": "en Quimet, apaciblement, tirà un braçat de gatoses al caliu, abastà el pa d'una lleixa", + "span_start": 1016, + "span_end": 1102, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "quan el foc fou ben encès, llesca darrera llesca, començà a fer torrades", + "span_start": 1107, + "span_end": 1179, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No pogué familiaritzar-se gaire de pressa amb en Quimet rediviu.", + "span_text": "la dona del marxant no pogué familiaritzar-se gaire de pressa amb en Quimet rediviu", + "span_start": 1322, + "span_end": 1405, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Experimentà per alguns dies aqueixa esgarrifança íntima", + "span_start": 1407, + "span_end": 1462, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat.", + "span_text": "Era el mateix que en vida, més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat", + "span_start": 0, + "span_end": 174, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la seva cunyada.", + "span_text": "Davant l'esglai de la seva cunyada, romangué quiet, enciriat, mirant-la de fit a fit", + "span_start": 176, + "span_end": 260, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Festós i lleuger, en actitud gens espectral.", + "span_text": "El Caiman entrà festós i lleuger, en actitud gens espectral", + "span_start": 318, + "span_end": 377, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La pastera i els fogons.", + "span_text": "apressant-se a ensumar la pastera i els fogons", + "span_start": 379, + "span_end": 425, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ella ni el veié", + "span_start": 427, + "span_end": 442, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Recolliment per aquesta nit, germana.", + "span_text": "Recolliment per aquesta nit, germana", + "span_start": 488, + "span_end": 524, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una manta que el cobria de dalt a baix com un sudari.", + "span_text": "El faceciós bosquerol feia veu d'olla i avançava dreturer, solemnial, arrossegant el corn de la manta que el cobria de dalt a baix com un sudari", + "span_start": 527, + "span_end": 671, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la cuina.", + "span_text": "Amb la mateixa parsimònia de fantasma, es ficà a la cuina", + "span_start": 673, + "span_end": 730, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè va veure el foc apagat.", + "span_text": "rugí en veure el foc apagat", + "span_start": 732, + "span_end": 759, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pobra dona cregué que anava a maleir-los", + "span_start": 829, + "span_end": 872, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Res d'això", + "span_start": 1004, + "span_end": 1014, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tirà un braçat de gatoses al caliu, abastà el pa d'una lleixa.", + "span_text": "en Quimet, apaciblement, tirà un braçat de gatoses al caliu, abastà el pa d'una lleixa", + "span_start": 1016, + "span_end": 1102, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i, quan el foc fou ben encès, llesca darrera llesca, començà a fer torrades", + "span_start": 1104, + "span_end": 1179, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no pogué familiaritzar-se gaire de pressa amb en Quimet.", + "span_text": "la dona del marxant no pogué familiaritzar-se gaire de pressa amb en Quimet", + "span_start": 1322, + "span_end": 1397, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Experimentà per alguns dies aqueixa esgarrifança", + "span_start": 1407, + "span_end": 1455, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_268", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Anios...", + "story": "Anios (en grec antic Ἄνιος) va ser un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia. La seva mare es deia Reo (la Magrana), que per part del seu pare Estàfil (el Raïm) descendía de Dionís.\nQuan Estàfil va veure que Reo estava embarassada, no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo, i va fer tancar la jove en un cofre i llançar-la al mar, a la deriva. El cofre va anar a parar a les costes d'Eubea. Quan va néixer el nen, Apol·lo va portar la mare i el fill a l'illa sagrada de Delos, i li va donar la sobirania sobre l'illa. També li atorgà el do de la profecia.\nCasat amb Dòripe, va tenir tres filles, Elais, Espermo i Eno, anomenades les \"Vinyataires\". Els seus noms recorden els de l'oli, el blat i el vi. Les tres noies havien rebut del seu besavi Dionís el poder de fer créixer de la terra aquells productes. El seu pare va oferir les seves habilitats als grecs quan marxaven cap a la guerra de Troia, ja que sabia que duraria deu anys. Els grecs es van negar a acollir les germanes, però més endavant, davant de la duració de la guerra, Agamèmnon va enviar Odiseu i Menelau a Delos a buscar-les, per tal de poder proveir l'exèrcit. Les noies hi van acudir de bon grat, però després se'n van cansar i van fugir. Els grecs les van perseguir fins a l'illa de Delos, on Dionís les va convertir en colomes. Per això a Delos està prohibit matar aquestes aus.\nLa llegenda d'Anios no es troba a la Ilíada. Només apareix al Cicle èpic, i es va escriure en època hel·lenística.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Anios?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era la seva mare?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era família de Dionís?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com va castigar l'avi d'Anios a Reo quan es va assabentar del seu embaràs?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va passar en néixer Anios?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va tenir tres fills barons?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com se les coneix, llavors?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin do tenien?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què Anios va oferir el seu poder als que anaven a lluitar a Troia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En un principi aquests les van acceptar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I després?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què al final van escapar les germanes?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I de quina manera les va salvar Dionís?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aquesta és l’explicació per la qual a Delos no es poden caçar coloms?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "On es menciona el mite d’Anios?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un fill d'apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia.", + "span_text": "Anios (en grec antic Ἄνιος) va ser un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Reo.", + "span_text": "La seva mare es deia Reo", + "span_start": 105, + "span_end": 129, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "per part del seu pare Estàfil (el Raïm) descendía de Dionís", + "span_start": 148, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La va fer tancar en un cofre i llançar-la al mar, a la deriva.", + "span_text": "Quan Estàfil va veure que Reo estava embarassada, no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo, i va fer tancar la jove en un cofre i llançar-la al mar, a la deriva", + "span_start": 209, + "span_end": 375, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo.", + "span_text": "no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo", + "span_start": 259, + "span_end": 305, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Apol·lo va portar la mare i el fill a l'illa sagrada de Delos, i li va donar la sobirania sobre l'illa. També li atorgà el do de la profecia.", + "span_text": "Apol·lo va portar la mare i el fill a l'illa sagrada de Delos, i li va donar la sobirania sobre l'illa. També li atorgà el do de la profecia", + "span_start": 447, + "span_end": 587, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va tenir tres filles", + "span_start": 607, + "span_end": 627, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com les Vinyataires.", + "span_text": "Elais, Espermo i Eno, anomenades les \"Vinyataires\"", + "span_start": 629, + "span_end": 679, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El poder de fer créixer l'oli, el blat i el vi.", + "span_text": "Els seus noms recorden els de l'oli, el blat i el vi. Les tres noies havien rebut del seu besavi Dionís el poder de fer créixer de la terra aquells productes", + "span_start": 681, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè sabia que duraria deu anys.", + "span_text": "El seu pare va oferir les seves habilitats als grecs quan marxaven cap a la guerra de Troia, ja que sabia que duraria deu anys", + "span_start": 840, + "span_end": 966, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els grecs es van negar a acollir les germanes", + "span_start": 968, + "span_end": 1013, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "més endavant, davant de la duració de la guerra, Agamèmnon va enviar Odiseu i Menelau a Delos a buscar-les, per tal de poder proveir l'exèrcit", + "span_start": 1020, + "span_end": 1162, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè se'n van cansar.", + "span_text": "Les noies hi van acudir de bon grat, però després se'n van cansar i van fugir", + "span_start": 1164, + "span_end": 1241, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les va convertir en colomes.", + "span_text": "Els grecs les van perseguir fins a l'illa de Delos, on Dionís les va convertir en colomes", + "span_start": 1243, + "span_end": 1332, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Per això a Delos està prohibit matar aquestes aus", + "span_start": 1334, + "span_end": 1383, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Al Cicle èpic.", + "span_text": "La llegenda d'Anios no es troba a la Ilíada. Només apareix al Cicle èpic", + "span_start": 1385, + "span_end": 1457, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia.", + "span_text": "Anios (en grec antic Ἄνιος) va ser un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Reo.", + "span_text": "La seva mare es deia Reo", + "span_start": 105, + "span_end": 129, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "per part del seu pare Estàfil (el Raïm) descendía de Dionís", + "span_start": 148, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va fer tancar-la en un cofre i llançar-la al mar, a la deriva.", + "span_text": "Quan Estàfil va veure que Reo estava embarassada, no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo, i va fer tancar la jove en un cofre i llançar-la al mar, a la deriva", + "span_start": 209, + "span_end": 375, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo.", + "span_text": "no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo", + "span_start": 259, + "span_end": 305, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Apol·lo va portar la mare i el fill a l'illa sagrada de Delos, i li va donar la sobirania sobre l'illa. També li atorgà el do de la profecia.", + "span_text": "Quan va néixer el nen, Apol·lo va portar la mare i el fill a l'illa sagrada de Delos, i li va donar la sobirania sobre l'illa. També li atorgà el do de la profecia", + "span_start": 424, + "span_end": 587, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va tenir tres filles", + "span_start": 607, + "span_end": 627, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com les Vinyataires.", + "span_text": "Elais, Espermo i Eno, anomenades les \"Vinyataires\"", + "span_start": 629, + "span_end": 679, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El poder de fer créixer l'oli, el blat i el vi.", + "span_text": "Els seus noms recorden els de l'oli, el blat i el vi. Les tres noies havien rebut del seu besavi Dionís el poder de fer créixer de la terra aquells productes", + "span_start": 681, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè sabia que duraria deu anys.", + "span_text": "El seu pare va oferir les seves habilitats als grecs quan marxaven cap a la guerra de Troia, ja que sabia que duraria deu anys", + "span_start": 840, + "span_end": 966, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els grecs es van negar a acollir les germanes", + "span_start": 968, + "span_end": 1013, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "més endavant, davant de la duració de la guerra, Agamèmnon va enviar Odiseu i Menelau a Delos a buscar-les, per tal de poder proveir l'exèrcit", + "span_start": 1020, + "span_end": 1162, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè se'n van cansar.", + "span_text": "Les noies hi van acudir de bon grat, però després se'n van cansar i van fugir", + "span_start": 1164, + "span_end": 1241, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Convertint-les en colomes.", + "span_text": "Els grecs les van perseguir fins a l'illa de Delos, on Dionís les va convertir en colomes", + "span_start": 1243, + "span_end": 1332, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Per això a Delos està prohibit matar aquestes aus", + "span_start": 1334, + "span_end": 1383, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Al Cicle èpic.", + "span_text": "La llegenda d'Anios no es troba a la Ilíada. Només apareix al Cicle èpic", + "span_start": 1385, + "span_end": 1457, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia.", + "span_text": "Anios (en grec antic Ἄνιος) va ser un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Reo.", + "span_text": "La seva mare es deia Reo", + "span_start": 105, + "span_end": 129, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Reo (la Magrana), que per part del seu pare Estàfil (el Raïm) descendía de Dionís", + "span_start": 126, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va fer tancar la jove en un cofre i llançar-la al mar.", + "span_text": "Quan Estàfil va veure que Reo estava embarassada, no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo, i va fer tancar la jove en un cofre i llançar-la al mar", + "span_start": 209, + "span_end": 362, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo.", + "span_text": "Quan Estàfil va veure que Reo estava embarassada, no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo", + "span_start": 209, + "span_end": 305, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Apol·lo va portar la mare i el fill a l'illa sagrada de Delos, i li va donar la sobirania sobre l'illa.", + "span_text": "Quan va néixer el nen, Apol·lo va portar la mare i el fill a l'illa sagrada de Delos, i li va donar la sobirania sobre l'illa", + "span_start": 424, + "span_end": 549, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "va tenir tres filles", + "span_start": 607, + "span_end": 627, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les Vinyataires.", + "span_text": "va tenir tres filles, Elais, Espermo i Eno, anomenades les \"Vinyataires\"", + "span_start": 607, + "span_end": 679, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El poder de fer créixer de la terra oli, blat i vi.", + "span_text": "Els seus noms recorden els de l'oli, el blat i el vi. Les tres noies havien rebut del seu besavi Dionís el poder de fer créixer de la terra aquells productes", + "span_start": 681, + "span_end": 838, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè ja sabia que duraria deu anys.", + "span_text": "El seu pare va oferir les seves habilitats als grecs quan marxaven cap a la guerra de Troia, ja que sabia que duraria deu anys", + "span_start": 840, + "span_end": 966, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els grecs es van negar a acollir les germanes", + "span_start": 968, + "span_end": 1013, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però més endavant, davant de la duració de la guerra, Agamèmnon va enviar Odiseu i Menelau a Delos a buscar-les", + "span_start": 1015, + "span_end": 1126, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Se'n van cansar.", + "span_text": "Les noies hi van acudir de bon grat, però després se'n van cansar i van fugir", + "span_start": 1164, + "span_end": 1241, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les va convertir en colomes.", + "span_text": "Els grecs les van perseguir fins a l'illa de Delos, on Dionís les va convertir en colomes", + "span_start": 1243, + "span_end": 1332, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Per això a Delos està prohibit matar aquestes aus", + "span_start": 1334, + "span_end": 1383, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Al Cicle èpic.", + "span_text": "La llegenda d'Anios no es troba a la Ilíada. Només apareix al Cicle èpic", + "span_start": 1385, + "span_end": 1457, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1891", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Àngels Aymar i Ragolta...", + "story": "Àngels Aymar i Ragolta (Barcelona, 1958) és una dramaturga, directora de teatre i actriu catalana.\nÉs diplomada en Relacions públiques per la Universitat de Barcelona (1980) i llicenciada en Art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona (1983); posteriorment amplià estudis a Nova York i París.\nCom a dramaturga, ha escrit més d'una trentena d'obres guardonades, representades, traduïdes i publicades en diverses llengües. El 2019 rebé el Premi Andreu Solsona per Aquestes meves veus. El mateix any estrenà a Itàlia Avvelenate (Enverinades, Teatre Versus Glòries 2018) i Magnòlia Cafè. Com a directora, ha estrenat al Festival Grec de Barcelona, a Holanda i a Corea del Sud l'espectacle 100FEMMES; a Nova York, Hearts Beating Like Drums al Wild Project Theatre i Solavaya al Prelude Festival i al Teatro Repertorio Español. És la primera dramaturga catalana convidada a participar al Pen World Voices Festival NY-2008 amb Out of the blue. Va ser autora resident al Teatre Nacional de Catalunya de 2006 a 2009, amb Trueta i La Indiana. El 1992 la Generalitat de Catalunya li concedí una beca per a una estada amb la companyia The Wilma Theater de Filadèlfia (EUA).\nCom a actriu, ha actuat, entre d'altres, a les obres Antaviana (1978), dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks (1983, A. Alonso), Baal (1983, Joan Ollé), La primera de la classe (2000), Els viatgers de l'absenta (2007, F. Roda) i Quid pro quo (2008, G. Vázquez). Ha actuat també al cinema i en sèries de televisió.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quines són les professions d’Àngels Aymar i Ragolta?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin any va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quines carreres es va graduar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va estudiar a l’estranger?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha tingut una carrera exitosa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què se li va concedir el 2019?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què més va passar aquell any?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quins festivals de teatre ha assistit Aymar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I a quins països ha debutat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En què va ser la primera catalana?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin paper va tenir al Teatre Nacional de Catalunya?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Se li va concedir un ajut per poder anar a estudiar als Estats Units?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quines obres va participar a partir dels 2000?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Només ha fet teatre?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És dramaturga, directora de teatre i actriu.", + "span_text": "Àngels Aymar i Ragolta (Barcelona, 1958) és una dramaturga, directora de teatre i actriu", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1958.", + "span_text": "Àngels Aymar i Ragolta (Barcelona, 1958)", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En Relacions públiques i en Art dramàtic.", + "span_text": "És diplomada en Relacions públiques per la Universitat de Barcelona (1980) i llicenciada en Art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona", + "span_start": 101, + "span_end": 244, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Nova York i a París.", + "span_text": "posteriorment amplià estudis a Nova York i París", + "span_start": 253, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a dramaturga, ha escrit més d'una trentena d'obres guardonades, representades, traduïdes i publicades en diverses llengües", + "span_start": 303, + "span_end": 429, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Premi Andreu Solsona.", + "span_text": "El 2019 rebé el Premi Andreu Solsona", + "span_start": 431, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estrenà a Itàlia Avvelenate i Magnòlia Cafè.", + "span_text": "El mateix any estrenà a Itàlia Avvelenate (Enverinades, Teatre Versus Glòries 2018) i Magnòlia Cafè", + "span_start": 493, + "span_end": 592, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Festival Grec de Barcelona i al Prelude Festival.", + "span_text": "ha estrenat al Festival Grec de Barcelona, a Holanda i a Corea del Sud l'espectacle 100FEMMES; a Nova York, Hearts Beating Like Drums al Wild Project Theatre i Solavaya al Prelude Festival", + "span_start": 611, + "span_end": 799, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Holanda, a Corea del Sud i als Estats Units.", + "span_text": "ha estrenat al Festival Grec de Barcelona, a Holanda i a Corea del Sud l'espectacle 100FEMMES; a Nova York, Hearts Beating Like Drums al Wild Project Theatre", + "span_start": 611, + "span_end": 768, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En ser convidada a participar al Pen World Voices Festival NY-2008.", + "span_text": "És la primera dramaturga catalana convidada a participar al Pen World Voices Festival NY-2008", + "span_start": 832, + "span_end": 925, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ser autora resident.", + "span_text": "Va ser autora resident al Teatre Nacional de Catalunya", + "span_start": 947, + "span_end": 1001, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la Generalitat de Catalunya li concedí una beca per a una estada amb la companyia The Wilma Theater de Filadèlfia (EUA)", + "span_start": 1051, + "span_end": 1170, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A La primera de la classe, Els viatgers de l'absenta i Quid pro quo.", + "span_text": "ha actuat, entre d'altres, a les obres Antaviana (1978), dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks (1983, A. Alonso), Baal (1983, Joan Ollé), La primera de la classe (2000), Els viatgers de l'absenta (2007, F. Roda) i Quid pro quo (2008, G. Vázquez)", + "span_start": 1186, + "span_end": 1431, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, ha actuat també al cinema i en sèries de televisió.", + "span_text": "Ha actuat també al cinema i en sèries de televisió", + "span_start": 1433, + "span_end": 1483, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És dramaturga, directora de teatre i actriu.", + "span_text": "Àngels Aymar i Ragolta (Barcelona, 1958) és una dramaturga, directora de teatre i actriu", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1958.", + "span_text": "Àngels Aymar i Ragolta (Barcelona, 1958)", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En Relacions públiques i en Art dramàtic.", + "span_text": "És diplomada en Relacions públiques per la Universitat de Barcelona (1980) i llicenciada en Art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona", + "span_start": 101, + "span_end": 244, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Nova York i a París.", + "span_text": "posteriorment amplià estudis a Nova York i París", + "span_start": 253, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a dramaturga, ha escrit més d'una trentena d'obres guardonades, representades, traduïdes i publicades en diverses llengües", + "span_start": 303, + "span_end": 429, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Premi Andreu Solsona.", + "span_text": "El 2019 rebé el Premi Andreu Solsona", + "span_start": 431, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estrenà a Itàlia Avvelenate i Magnòlia Cafè.", + "span_text": "El mateix any estrenà a Itàlia Avvelenate (Enverinades, Teatre Versus Glòries 2018) i Magnòlia Cafè", + "span_start": 493, + "span_end": 592, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Festival Grec de Barcelona i al Prelude Festival.", + "span_text": "ha estrenat al Festival Grec de Barcelona, a Holanda i a Corea del Sud l'espectacle 100FEMMES; a Nova York, Hearts Beating Like Drums al Wild Project Theatre i Solavaya al Prelude Festival", + "span_start": 611, + "span_end": 799, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Holanda, a Corea del Sud i als Estats Units.", + "span_text": "ha estrenat al Festival Grec de Barcelona, a Holanda i a Corea del Sud l'espectacle 100FEMMES; a Nova York, Hearts Beating Like Drums al Wild Project Theatre", + "span_start": 611, + "span_end": 768, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En ser convidada a participar al Pen World Voices Festival NY-2008.", + "span_text": "És la primera dramaturga catalana convidada a participar al Pen World Voices Festival NY-2008", + "span_start": 832, + "span_end": 925, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ser autora resident.", + "span_text": "Va ser autora resident al Teatre Nacional de Catalunya", + "span_start": 947, + "span_end": 1001, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la Generalitat de Catalunya li concedí una beca per a una estada amb la companyia The Wilma Theater de Filadèlfia (EUA)", + "span_start": 1051, + "span_end": 1170, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A La primera de la classe, Els viatgers de l'absenta i Quid pro quo.", + "span_text": "ha actuat, entre d'altres, a les obres Antaviana (1978), dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks (1983, A. Alonso), Baal (1983, Joan Ollé), La primera de la classe (2000), Els viatgers de l'absenta (2007, F. Roda) i Quid pro quo (2008, G. Vázquez)", + "span_start": 1186, + "span_end": 1431, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, també ha fet cinema i sèries de televisió.", + "span_text": "Ha actuat també al cinema i en sèries de televisió", + "span_start": 1433, + "span_end": 1483, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dramaturga, directora de teatres i actriu.", + "span_text": "Àngels Aymar i Ragolta (Barcelona, 1958) és una dramaturga, directora de teatre i actriu", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1958.", + "span_text": "Àngels Aymar i Ragolta (Barcelona, 1958)", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En Relacions públiques i en Art dramàtic.", + "span_text": "És diplomada en Relacions públiques per la Universitat de Barcelona (1980) i llicenciada en Art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona", + "span_start": 101, + "span_end": 244, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Nova York i París.", + "span_text": "posteriorment amplià estudis a Nova York i París", + "span_start": 253, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a dramaturga, ha escrit més d'una trentena d'obres guardonades, representades, traduïdes i publicades en diverses llengües", + "span_start": 303, + "span_end": 429, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Premi Andreu Solsona.", + "span_text": "El 2019 rebé el Premi Andreu Solsona", + "span_start": 431, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estrenà a Itàlia Avvelenate i Magnòlia Cafè.", + "span_text": "El mateix any estrenà a Itàlia Avvelenate (Enverinades, Teatre Versus Glòries 2018) i Magnòlia Cafè", + "span_start": 493, + "span_end": 592, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Festival Grec de Barcelona i al Prelude Festival.", + "span_text": "ha estrenat al Festival Grec de Barcelona, a Holanda i a Corea del Sud l'espectacle 100FEMMES; a Nova York, Hearts Beating Like Drums al Wild Project Theatre i Solavaya al Prelude Festival", + "span_start": 611, + "span_end": 799, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Holanda i a Corea del Sud.", + "span_text": "ha estrenat al Festival Grec de Barcelona, a Holanda i a Corea del Sud l'espectacle 100FEMMES", + "span_start": 611, + "span_end": 704, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En ser convidada a participar al Pen World Voices Festival NY-2008.", + "span_text": "És la primera dramaturga catalana convidada a participar al Pen World Voices Festival NY-2008", + "span_start": 832, + "span_end": 925, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ser autora resident.", + "span_text": "Va ser autora resident al Teatre Nacional de Catalunya", + "span_start": 947, + "span_end": 1001, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la Generalitat de Catalunya li concedí una beca per a una estada amb la companyia The Wilma Theater de Filadèlfia (EUA)", + "span_start": 1051, + "span_end": 1170, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A La primera de la classe, Els viatgers de l'absenta i Quid pro quo.", + "span_text": "ha actuat, entre d'altres, a les obres Antaviana (1978), dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks (1983, A. Alonso), Baal (1983, Joan Ollé), La primera de la classe (2000), Els viatgers de l'absenta (2007, F. Roda) i Quid pro quo (2008, G. Vázquez)", + "span_start": 1186, + "span_end": 1431, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ha actuat també al cinema i en sèries de televisió", + "span_start": 1433, + "span_end": 1483, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_583", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Jordi Pujol confessa sentir-se culpable ‘per por i desídia’ però no per cobdícia", + "story": "L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol diu que té sentiment de culpabilitat ‘per por, desídia, lleugeresa i debilitat', però no pas per cobdícia. En un article publicat al bloc Associació Serviol, escrit l'octubre del 2015 i titulat ‘Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya, Europa', admet que li resulta difícil de superar l'estat d'ànim en què es troba, malgrat que s'hi esforça: ‘Intento resistir l'ofensiva de desprestigi que em tiren a sobre.' Pujol reconeix què l'angoixa realment: ‘El sentiment de culpabilitat em ve del fet que, no per cobdícia, però sí per por, desídia, lleugeresa i per debilitat, he comès una falta que no hauria d'haver comès, que crec que al seu moment es reconduirà.' Amb tot, l'objectiu del text és parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa, tres àmbits d'acció als quals va dedicar gran part de la seva vida perquè diu que l'il·lusionaven, però que ara se li fa ‘difícil, o impossible' de parlar-ne des d'un punt de vista objectiu i subjectiu. ‘I no només per l'estat d'ànim i problemes personals, també, i molt, perquè realment en tots tres s'ha fet objectivament difícil de treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició', afegeix. Fidelitat a Catalunya Pujol ressalta que la seva primera fidelitat ha estat i és Catalunya, i que va treballar pel reconeixement d'una Catalunya en el marc espanyol i europeu. Constat que ara Espanya ja no és el seu objectiu perquè no ha tingut una actitud oberta cap al reconeixement de la identitat catalana. Diu que això l'afecta personalment, perquè va treballar a favor d'un projecte col·lectiu a Catalunya que ha contribuït durant més de quaranta anys al progrés general espanyol, ‘però ara la meva capacitat de fer una contribució positiva ja no existeix. Confio que altres ho faran, i ho desitjo'. En relació amb l'evolució europea, ha destacat que es rebel·la davant de la idea d'una decadència d'Europa perquè creu en els seus valors: ‘Segueixo tenint fe en Europa. Vull creure que la Unió Europea havia estat una història d'èxit i que segueix sent veritat. Ara està amenaçat, però encara és real.' Segons Pujol, Europa és un valor universal i un referent, i això fa que sigui més necessari i urgent que superi les seves crisis, i per a això considera que hauria de reforçar el lideratge en el terreny polític, ideològic, cultural i espiritual. ‘Ara –diu– l'exerceix massa en solitari Alemanya, i honestament cal acceptar que en gran part això és així perquè tothom s'amaga.'", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin paper va tenir Jordi Pujol?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què sent?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On s’ha mostrat l’article Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya, Europa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què reconeix Pujol?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què es troba així?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sap el que l’amoïnava?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Reconeix un error seu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tot i això, quina és la finalitat de l’article?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin és el motiu pel qual li és complicat fer-ho?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Segons l’expresident, quina ha estat la seva prioritat durant la seva carrera?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I encara segueix sent-ho Espanya?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quina raó l’influeix?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què opina d’Europa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu creu que és necessari que se solucioni la seva situació?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser president de la Generalitat.", + "span_text": "L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un sentiment de culpabilitat per por, desídia, lleugeresa i debilitat.", + "span_text": "Jordi Pujol diu que té sentiment de culpabilitat ‘per por, desídia, lleugeresa i debilitat'", + "span_start": 33, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al bloc Associació Serviol.", + "span_text": "En un article publicat al bloc Associació Serviol, escrit l'octubre del 2015 i titulat ‘Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya, Europa'", + "span_start": 152, + "span_end": 293, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que li resulta difícil de superar l'estat d'ànim en què es troba, malgrat que s'hi esforça.", + "span_text": "admet que li resulta difícil de superar l'estat d'ànim en què es troba, malgrat que s'hi esforça", + "span_start": 295, + "span_end": 391, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per l'ofensiva de desprestigi que li tiren a sobre.", + "span_text": "Intento resistir l'ofensiva de desprestigi que em tiren a sobre", + "span_start": 394, + "span_end": 457, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Pujol reconeix què l'angoixa realment", + "span_start": 460, + "span_end": 497, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "he comès una falta que no hauria d'haver comès", + "span_start": 619, + "span_end": 665, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa.", + "span_text": "Amb tot, l'objectiu del text és parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa", + "span_start": 710, + "span_end": 782, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè van ser tres àmbits d'acció als quals va dedicar gran part de la seva vida perquè l'il·lusionaven.", + "span_text": "parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa, tres àmbits d'acció als quals va dedicar gran part de la seva vida perquè diu que l'il·lusionaven", + "span_start": 742, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No només per l'estat d'ànim i problemes personals, també perquè realment en tots tres s'ha fet objectivament difícil de treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició.", + "span_text": "I no només per l'estat d'ànim i problemes personals, també, i molt, perquè realment en tots tres s'ha fet objectivament difícil de treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició", + "span_start": 988, + "span_end": 1178, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El reconeixement d'una Catalunya en el marc espanyol i europeu.", + "span_text": "Pujol ressalta que la seva primera fidelitat ha estat i és Catalunya, i que va treballar pel reconeixement d'una Catalunya en el marc espanyol i europeu", + "span_start": 1212, + "span_end": 1364, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Constat que ara Espanya ja no és el seu objectiu", + "span_start": 1366, + "span_end": 1414, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè va treballar a favor d'un projecte col·lectiu a Catalunya que ha contribuït durant més de quaranta anys al progrés general espanyol.", + "span_text": "Diu que això l'afecta personalment, perquè va treballar a favor d'un projecte col·lectiu a Catalunya que ha contribuït durant més de quaranta anys al progrés general espanyol", + "span_start": 1501, + "span_end": 1675, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que es rebel·la davant de la idea d'una decadència d'Europa perquè creu en els seus valors.", + "span_text": "ha destacat que es rebel·la davant de la idea d'una decadència d'Europa perquè creu en els seus valors", + "span_start": 1831, + "span_end": 1933, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè Europa és un valor universal i un referent, i això fa que sigui més necessari i urgent que superi les seves crisis.", + "span_text": "Segons Pujol, Europa és un valor universal i un referent, i això fa que sigui més necessari i urgent que superi les seves crisis", + "span_start": 2099, + "span_end": 2227, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser el president de la Generalitat.", + "span_text": "L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un sentiment de culpabilitat per por, desídia, lleugeresa i debilitat.", + "span_text": "Jordi Pujol diu que té sentiment de culpabilitat ‘per por, desídia, lleugeresa i debilitat'", + "span_start": 33, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al bloc Associació Serviol.", + "span_text": "En un article publicat al bloc Associació Serviol, escrit l'octubre del 2015 i titulat ‘Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya, Europa'", + "span_start": 152, + "span_end": 293, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que li resulta difícil de superar l'estat d'ànim en què es troba, malgrat que s'hi esforça.", + "span_text": "admet que li resulta difícil de superar l'estat d'ànim en què es troba, malgrat que s'hi esforça", + "span_start": 295, + "span_end": 391, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per l'ofensiva de desprestigi que li tiren a sobre.", + "span_text": "Intento resistir l'ofensiva de desprestigi que em tiren a sobre", + "span_start": 394, + "span_end": 457, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Pujol reconeix què l'angoixa realment", + "span_start": 460, + "span_end": 497, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "he comès una falta que no hauria d'haver comès", + "span_start": 619, + "span_end": 665, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa.", + "span_text": "Amb tot, l'objectiu del text és parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa", + "span_start": 710, + "span_end": 782, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè van ser tres àmbits d'acció als quals va dedicar gran part de la seva vida perquè l'il·lusionaven.", + "span_text": "parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa, tres àmbits d'acció als quals va dedicar gran part de la seva vida perquè diu que l'il·lusionaven", + "span_start": 742, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No només per l'estat d'ànim i problemes personals, també perquè realment en tots tres s'ha fet objectivament difícil de treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició.", + "span_text": "I no només per l'estat d'ànim i problemes personals, també, i molt, perquè realment en tots tres s'ha fet objectivament difícil de treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició", + "span_start": 988, + "span_end": 1178, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El reconeixement d'una Catalunya en el marc espanyol i europeu.", + "span_text": "Pujol ressalta que la seva primera fidelitat ha estat i és Catalunya, i que va treballar pel reconeixement d'una Catalunya en el marc espanyol i europeu", + "span_start": 1212, + "span_end": 1364, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Constat que ara Espanya ja no és el seu objectiu", + "span_start": 1366, + "span_end": 1414, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè va treballar a favor d'un projecte col·lectiu a Catalunya que ha contribuït durant més de quaranta anys al progrés general espanyol.", + "span_text": "Diu que això l'afecta personalment, perquè va treballar a favor d'un projecte col·lectiu a Catalunya que ha contribuït durant més de quaranta anys al progrés general espanyol", + "span_start": 1501, + "span_end": 1675, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que es rebel·la davant de la idea d'una decadència d'Europa perquè creu en els seus valors.", + "span_text": "ha destacat que es rebel·la davant de la idea d'una decadència d'Europa perquè creu en els seus valors", + "span_start": 1831, + "span_end": 1933, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè Europa és un valor universal i un referent, i això fa que sigui més necessari i urgent que superi les seves crisis.", + "span_text": "Segons Pujol, Europa és un valor universal i un referent, i això fa que sigui més necessari i urgent que superi les seves crisis", + "span_start": 2099, + "span_end": 2227, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser el president de la Generalitat.", + "span_text": "L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un sentiment de culpabilitat per por, desídia, lleugeresa i debilitat.", + "span_text": "Jordi Pujol diu que té sentiment de culpabilitat ‘per por, desídia, lleugeresa i debilitat'", + "span_start": 33, + "span_end": 124, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al bloc Associació Serviol.", + "span_text": "En un article publicat al bloc Associació Serviol, escrit l'octubre del 2015 i titulat ‘Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya, Europa'", + "span_start": 152, + "span_end": 293, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que li resulta difícil de superar l'estat d'ànim en què es troba.", + "span_text": "admet que li resulta difícil de superar l'estat d'ànim en què es troba", + "span_start": 295, + "span_end": 365, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per l'ofensiva de desprestigi que li tiren a sobre.", + "span_text": "Intento resistir l'ofensiva de desprestigi que em tiren a sobre", + "span_start": 394, + "span_end": 457, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Pujol reconeix què l'angoixa realment", + "span_start": 460, + "span_end": 497, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "he comès una falta que no hauria d'haver comès", + "span_start": 619, + "span_end": 665, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa.", + "span_text": "l'objectiu del text és parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa", + "span_start": 719, + "span_end": 782, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè van ser tres àmbits d'acció als quals va dedicar gran part de la seva vida.", + "span_text": "és parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa, tres àmbits d'acció als quals va dedicar gran part de la seva vida", + "span_start": 739, + "span_end": 850, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No només per l'estat d'ànim i problemes personals, també perquè realment en tots tres s'ha fet objectivament difícil de treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició.", + "span_text": "no només per l'estat d'ànim i problemes personals, també, i molt, perquè realment en tots tres s'ha fet objectivament difícil de treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició", + "span_start": 990, + "span_end": 1178, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El reconeixement d'una Catalunya en el marc espanyol i europeu.", + "span_text": "Pujol ressalta que la seva primera fidelitat ha estat i és Catalunya, i que va treballar pel reconeixement d'una Catalunya en el marc espanyol i europeu", + "span_start": 1212, + "span_end": 1364, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Constat que ara Espanya ja no és el seu objectiu", + "span_start": 1366, + "span_end": 1414, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè va treballar a favor d'un projecte col·lectiu a Catalunya que ha contribuït durant més de quaranta anys al progrés general espanyol.", + "span_text": "Diu que això l'afecta personalment, perquè va treballar a favor d'un projecte col·lectiu a Catalunya que ha contribuït durant més de quaranta anys al progrés general espanyol", + "span_start": 1501, + "span_end": 1675, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que es rebel·la davant de la idea d'una decadència d'Europa.", + "span_text": "ha destacat que es rebel·la davant de la idea d'una decadència d'Europa", + "span_start": 1831, + "span_end": 1902, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè Europa és un valor universal i un referent.", + "span_text": "Europa és un valor universal i un referent, i això fa que sigui més necessari i urgent que superi les seves crisis", + "span_start": 2113, + "span_end": 2227, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1007", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "JxCat diu que el ‘punt de sensatesa’ del Consell d’Estat espanyol els tranquil·litza", + "story": "El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, ha celebrat que el Consell d'Estat espanyol hagi respost al govern espanyol que no veu fonament per impugnar ara la candidatura de Carles Puigdemont. En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, el diputat independentista ha assegurat que el ‘punt de sensatesa' del Consell d'Estat espanyol els tranquil·litza. A més, Pujol ha insistit que no hi ha cap ‘pla B' a Puigdemont, i ha avisat que si s'accepta que no es pot investir el candidat a la presidència de la Generalitat la següent passa podria ser ‘cedir en tot'. ‘Si acceptem que a Catalunya no decidim els catalans entrem en un pou sense fons', ha advertit el portaveu de JxCat. El Consell d'Estat va anunciar aquest dijous al vespre que no veia fonament per impugnar en aquests moments la candidatura de Puigdemont a la investidura. L'informe és preceptiu però no vinculant i és el pas previ perquè el govern espanyol recorri davant el tribunal Constitucional. Tot i això, aquest revés no atura els plans de l'executiu de Mariano Rajoy. Fonts de la Moncloa avancen que, tot i el dictamen del màxim òrgan consultiu del govern espanyol, tenen ‘la intenció de seguir endavant'. Per tant, si res no canvia, aquest divendres al consell de ministres espanyol s'aprovarà el recurs i el presentaran davant de l'alt tribunal per a demanar-li que, de manera automàtica i només amb l'admissió a tràmit, suspengui cautelarment la resolució del Parlament que designa Puigdemont com a candidat a la investidura. Puigdemont vol que Santamaría dimiteixi Al seu torn, el mateix Puigdemont va demanar també dijous al vespre a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que dimiteixi ‘immediatament pel frau de llei que pretenia orquestrar'. Fonts de Junts per Catalunya han explicat a l'ACN que la decisió del Consell d'Estat evidencia que ‘han forçat la legalitat fins a un punt que ells mateixos ja no poden admetre-ho'. ‘Tot el 155 ha estat una il·legalitat des del principi', asseguren. A més, recorden que ‘tothom que cooperi' amb la tesi del govern espanyol està cometent un delicte ‘perquè s'està impedint a un càrrec electe exercir els seus drets'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quin càrrec té Eduard Pujol?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va festejar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On l’han entrevistat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Segons ell, Puigdemont té una altra opció a part de la seva candidatura?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En què no està d’acord?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es justifica el Consell d’Estat sobre la candidatura de Puigdemont?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què el Govern espanyol vol portar-ho al TC?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És el partit de Mariano Rajoy qui ho vol fer?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Llavors, què es farà al Consell de Ministres?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui li va dedicar unes paraules Puigdemont?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què declara Junts per Catalunya?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diuen que ha actuat bé el Govern amb l’aplicació del 155?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com confirmen que és il·legal aquesta mesura?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És el portaveu de JxCat.", + "span_text": "El portaveu de JxCat, Eduard Pujol", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el Consell d'Estat espanyol hagués respost al govern espanyol que no veia fonament per impugnar ara la candidatura de Carles Puigdemont.", + "span_text": "ha celebrat que el Consell d'Estat espanyol hagi respost al govern espanyol que no veu fonament per impugnar ara la candidatura de Carles Puigdemont", + "span_start": 36, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A El matí de Catalunya Ràdio.", + "span_text": "En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio", + "span_start": 186, + "span_end": 232, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el punt de sensatesa del Consell d'Estat espanyol els tranquil·litza.", + "span_text": "el diputat independentista ha assegurat que el ‘punt de sensatesa' del Consell d'Estat espanyol els tranquil·litza", + "span_start": 234, + "span_end": 348, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pujol ha insistit que no hi ha cap ‘pla B' a Puigdemont", + "span_start": 357, + "span_end": 412, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que a Catalunya no decideixin els catalans.", + "span_text": "Si acceptem que a Catalunya no decidim els catalans entrem en un pou sense fons", + "span_start": 558, + "span_end": 637, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que no veia fonament per impugnar en aquests moments la candidatura de Puigdemont a la investidura.", + "span_text": "El Consell d'Estat va anunciar aquest dijous al vespre que no veia fonament per impugnar en aquests moments la candidatura de Puigdemont a la investidura", + "span_start": 674, + "span_end": 827, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè l'informe és preceptiu però no vinculant.", + "span_text": "L'informe és preceptiu però no vinculant i és el pas previ perquè el govern espanyol recorri davant el tribunal Constitucional", + "span_start": 829, + "span_end": 955, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquest revés no atura els plans de l'executiu de Mariano Rajoy", + "span_start": 969, + "span_end": 1031, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "S'aprovarà el recurs i el presentaran davant de l'alt tribunal per a demanar-li que, de manera automàtica i només amb l'admissió a tràmit, suspengui cautelarment la resolució del Parlament que designa Puigdemont com a candidat a la investidura.", + "span_text": "aquest divendres al consell de ministres espanyol s'aprovarà el recurs i el presentaran davant de l'alt tribunal per a demanar-li que, de manera automàtica i només amb l'admissió a tràmit, suspengui cautelarment la resolució del Parlament que designa Puigdemont com a candidat a la investidura", + "span_start": 1199, + "span_end": 1492, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.", + "span_text": "el mateix Puigdemont va demanar també dijous al vespre a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría", + "span_start": 1547, + "span_end": 1669, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel frau de llei que pretenia orquestrar.", + "span_text": "Soraya Sáenz de Santamaría, que dimiteixi ‘immediatament pel frau de llei que pretenia orquestrar'", + "span_start": 1643, + "span_end": 1741, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que la decisió del Consell d'Estat evidencia que han forçat la legalitat fins a un punt que ells mateixos ja no poden admetre-ho.", + "span_text": "Fonts de Junts per Catalunya han explicat a l'ACN que la decisió del Consell d'Estat evidencia que ‘han forçat la legalitat fins a un punt que ells mateixos ja no poden admetre-ho'", + "span_start": 1743, + "span_end": 1923, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Tot el 155 ha estat una il·legalitat des del principi', asseguren", + "span_start": 1925, + "span_end": 1991, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè s'està impedint a un càrrec electe exercir els seus drets.", + "span_text": "recorden que ‘tothom que cooperi' amb la tesi del govern espanyol està cometent un delicte ‘perquè s'està impedint a un càrrec electe exercir els seus drets'", + "span_start": 2000, + "span_end": 2157, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És el portaveu de JxCat.", + "span_text": "El portaveu de JxCat, Eduard Pujol", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el Consell d'Estat espanyol hagués respost al govern espanyol que no veia fonament per impugnar ara la candidatura de Carles Puigdemont.", + "span_text": "ha celebrat que el Consell d'Estat espanyol hagi respost al govern espanyol que no veu fonament per impugnar ara la candidatura de Carles Puigdemont", + "span_start": 36, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A El matí de Catalunya Ràdio.", + "span_text": "En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio", + "span_start": 186, + "span_end": 232, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el punt de sensatesa del Consell d'Estat espanyol els tranquil·litza.", + "span_text": "el diputat independentista ha assegurat que el ‘punt de sensatesa' del Consell d'Estat espanyol els tranquil·litza", + "span_start": 234, + "span_end": 348, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pujol ha insistit que no hi ha cap ‘pla B' a Puigdemont", + "span_start": 357, + "span_end": 412, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que a Catalunya no decideixin els catalans.", + "span_text": "Si acceptem que a Catalunya no decidim els catalans entrem en un pou sense fons", + "span_start": 558, + "span_end": 637, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que no veia fonament per impugnar en aquests moments la candidatura de Puigdemont a la investidura.", + "span_text": "El Consell d'Estat va anunciar aquest dijous al vespre que no veia fonament per impugnar en aquests moments la candidatura de Puigdemont a la investidura", + "span_start": 674, + "span_end": 827, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè l'informe és preceptiu però no vinculant.", + "span_text": "L'informe és preceptiu però no vinculant i és el pas previ perquè el govern espanyol recorri davant el tribunal Constitucional", + "span_start": 829, + "span_end": 955, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquest revés no atura els plans de l'executiu de Mariano Rajoy", + "span_start": 969, + "span_end": 1031, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "S'aprovarà el recurs i el presentaran davant de l'alt tribunal per a demanar-li que, de manera automàtica i només amb l'admissió a tràmit, suspengui cautelarment la resolució del Parlament que designa Puigdemont com a candidat a la investidura.", + "span_text": "aquest divendres al consell de ministres espanyol s'aprovarà el recurs i el presentaran davant de l'alt tribunal per a demanar-li que, de manera automàtica i només amb l'admissió a tràmit, suspengui cautelarment la resolució del Parlament que designa Puigdemont com a candidat a la investidura", + "span_start": 1199, + "span_end": 1492, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.", + "span_text": "el mateix Puigdemont va demanar també dijous al vespre a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría", + "span_start": 1547, + "span_end": 1669, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel frau de llei que pretenia orquestrar.", + "span_text": "Soraya Sáenz de Santamaría, que dimiteixi ‘immediatament pel frau de llei que pretenia orquestrar'", + "span_start": 1643, + "span_end": 1741, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que la decisió del Consell d'Estat evidencia que han forçat la legalitat fins a un punt que ells mateixos ja no poden admetre-ho.", + "span_text": "Fonts de Junts per Catalunya han explicat a l'ACN que la decisió del Consell d'Estat evidencia que ‘han forçat la legalitat fins a un punt que ells mateixos ja no poden admetre-ho'", + "span_start": 1743, + "span_end": 1923, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Tot el 155 ha estat una il·legalitat des del principi', asseguren", + "span_start": 1925, + "span_end": 1991, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè s'està impedint a un càrrec electe exercir els seus drets.", + "span_text": "recorden que ‘tothom que cooperi' amb la tesi del govern espanyol està cometent un delicte ‘perquè s'està impedint a un càrrec electe exercir els seus drets'", + "span_start": 2000, + "span_end": 2157, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El portaveu de JxCat.", + "span_text": "El portaveu de JxCat, Eduard Pujol", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el Consell d'Estat espanyol hagi respost al govern espanyol que no veu fonament per impugnar ara la candidatura de Carles Puigdemont.", + "span_text": "ha celebrat que el Consell d'Estat espanyol hagi respost al govern espanyol que no veu fonament per impugnar ara la candidatura de Carles Puigdemont", + "span_start": 36, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A El matí de Catalunya Ràdio.", + "span_text": "En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio", + "span_start": 186, + "span_end": 232, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el punt de sensatesa del Consell d'Estat espanyol els tranquil·litza.", + "span_text": "el diputat independentista ha assegurat que el ‘punt de sensatesa' del Consell d'Estat espanyol els tranquil·litza", + "span_start": 234, + "span_end": 348, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A més, Pujol ha insistit que no hi ha cap ‘pla B' a Puigdemont", + "span_start": 350, + "span_end": 412, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que a Catalunya no puguin decidir els catalans.", + "span_text": "Si acceptem que a Catalunya no decidim els catalans entrem en un pou sense fons", + "span_start": 558, + "span_end": 637, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que no veia fonament per impugnar en aquests moments la candidatura de Puigdemont a la investidura.", + "span_text": "El Consell d'Estat va anunciar aquest dijous al vespre que no veia fonament per impugnar en aquests moments la candidatura de Puigdemont a la investidura", + "span_start": 674, + "span_end": 827, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè l'informe és preceptiu però no vinculant.", + "span_text": "L'informe és preceptiu però no vinculant i és el pas previ perquè el govern espanyol recorri davant el tribunal Constitucional", + "span_start": 829, + "span_end": 955, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tot i això, aquest revés no atura els plans de l'executiu de Mariano Rajoy", + "span_start": 957, + "span_end": 1031, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "S'aprovarà el recurs i el presentaran davant de l'alt tribunal per a demanar-li que suspengui cautelarment la resolució del Parlament que designa Puigdemont com a candidat a la investidura.", + "span_text": "aquest divendres al consell de ministres espanyol s'aprovarà el recurs i el presentaran davant de l'alt tribunal per a demanar-li que, de manera automàtica i només amb l'admissió a tràmit, suspengui cautelarment la resolució del Parlament que designa Puigdemont com a candidat a la investidura", + "span_start": 1199, + "span_end": 1492, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.", + "span_text": "el mateix Puigdemont va demanar també dijous al vespre a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría", + "span_start": 1547, + "span_end": 1669, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel frau de llei que pretenia orquestrar.", + "span_text": "Soraya Sáenz de Santamaría, que dimiteixi ‘immediatament pel frau de llei que pretenia orquestrar'", + "span_start": 1643, + "span_end": 1741, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que la decisió del Consell d'Estat evidencia que han forçat la legalitat fins a un punt que ells mateixos ja no poden admetre-ho.", + "span_text": "Fonts de Junts per Catalunya han explicat a l'ACN que la decisió del Consell d'Estat evidencia que ‘han forçat la legalitat fins a un punt que ells mateixos ja no poden admetre-ho'", + "span_start": 1743, + "span_end": 1923, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘Tot el 155 ha estat una il·legalitat des del principi', asseguren", + "span_start": 1925, + "span_end": 1991, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que s'està impedint a un càrrec electe exercir els seus drets.", + "span_text": "‘tothom que cooperi' amb la tesi del govern espanyol està cometent un delicte ‘perquè s'està impedint a un càrrec electe exercir els seus drets'", + "span_start": 2013, + "span_end": 2157, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_310", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Políxena...", + "story": "Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba. Se la considera la més jove de totes.\nLa Ilíada no en parla, però sí diverses epopeies posteriors. La seva història està relacionada amb la llegenda d'Aquil·les, i s'expliquen diverses tradicions sobre la seva trobada amb l'heroi. Una diu que Políxena era a la font quan Troilos abeurava el seu cavall. Va aparèixer Aquil·les, que perseguia Troilos, i el va matar. Polixena es va escapar, no sense haver despertat l'amor en Aquil·les. Una altra versió deia que Políxena, amb Andròmaca i Príam havia anat a la tenda d'Aquil·les a reclamar el cos d'Hèctor. Com que l'heroi es mostrava insensible als precs del pare i de la vídua del seu enemic, Polixena es va oferir a quedar-se com esclava amb ell, i el va entendrir. Aquesta versió va relacionada amb la de la \"traïció\" d'Aquil·les. L'heroi va oferir a Príam, per obtenir la mà de Políxena, abandonar els grecs i tornar a la seva pàtria, o bé lluitar al costat dels troians. L'acord s'havia de segellar al temple d'Apol·lo Timbreu. En una trobada nocturna amb Aquil·les, Políxena aconsegueix que li digui el seu punt feble. L'endemà mateix li explica al seu germà Paris, que, amagat darrere de l'estàtua del déu, li va disparar la fletxa que el va matar.\nDesprés del saqueig de Troia, segons una tradició, va ser decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem, igual que el seu pare el rei de Troia, Príam. Aquesta versió la segueixen els poetes tràgics, especialment Eurípides, que comenta que el sacrifici tenia per objecte propiciar una travessia sense problemes a les naus gregues de retorn a la pàtria. Una altra versió deia que Políxena havia estat ferida per Diomedes i Odisseu, durant l'assalt a Troia, i que va morir per les seves ferides. Neoptòlem li va donar sepultura.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui es tracta Políxena?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Era la més petita?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui l’esmenta?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui estava vinculada?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la primera versió, com es diu que va conèixer a Aquil·les?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L’heroi es va enamorar d’ella?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què diu la segona versió?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què es va voler quedar amb ell Políxena?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Aquesta història està relacionada amb la traïció d’Aquil·les?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li va plantejar Aquil·les a Príam per poder casar-se amb Políxena?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per això, Políxena esbrina el seu punt feble?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I què causa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Segons un altre mite, com va morir la filla petita de Príam?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Príam va morir de la mateixa manera?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L’altre mite diu que va morir per la guerra de Troia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "D'una de les filles de Príam i Hècuba.", + "span_text": "Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba", + "span_start": 0, + "span_end": 101, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se la considera la més jove de totes", + "span_start": 103, + "span_end": 139, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diverses epopeies posteriors a La Ilíada.", + "span_text": "La Ilíada no en parla, però sí diverses epopeies posteriors", + "span_start": 141, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Aquil·les.", + "span_text": "La seva història està relacionada amb la llegenda d'Aquil·les", + "span_start": 202, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era a la font quan Troilos abeurava el seu cavall, i va aparèixer Aquil·les, que el perseguia.", + "span_text": "Una diu que Políxena era a la font quan Troilos abeurava el seu cavall. Va aparèixer Aquil·les, que perseguia Troilos", + "span_start": 334, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Polixena es va escapar, no sense haver despertat l'amor en Aquil·les", + "span_start": 468, + "span_end": 536, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que Políxena, amb Andròmaca i Príam havia anat a la tenda d'Aquil·les a reclamar el cos d'Hèctor.", + "span_text": "Una altra versió deia que Políxena, amb Andròmaca i Príam havia anat a la tenda d'Aquil·les a reclamar el cos d'Hèctor", + "span_start": 538, + "span_end": 656, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè es mostrava insensible als precs del pare i de la vídua del seu enemic.", + "span_text": "Com que l'heroi es mostrava insensible als precs del pare i de la vídua del seu enemic, Polixena es va oferir a quedar-se com esclava amb ell", + "span_start": 658, + "span_end": 799, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquesta versió va relacionada amb la de la \"traïció\" d'Aquil·les", + "span_start": 820, + "span_end": 884, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Li va oferir abandonar els grecs i tornar a la seva pàtria, o bé lluitar al costat dels troians.", + "span_text": "L'heroi va oferir a Príam, per obtenir la mà de Políxena, abandonar els grecs i tornar a la seva pàtria, o bé lluitar al costat dels troians", + "span_start": 886, + "span_end": 1026, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'acord s'havia de segellar al temple d'Apol·lo Timbreu. En una trobada nocturna amb Aquil·les, Políxena aconsegueix que li digui el seu punt feble", + "span_start": 1028, + "span_end": 1175, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el seu germà Paris, amagat darrere de l'estàtua del déu, li disparés la fletxa que el va matar.", + "span_text": "L'endemà mateix li explica al seu germà Paris, que, amagat darrere de l'estàtua del déu, li va disparar la fletxa que el va matar", + "span_start": 1177, + "span_end": 1306, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem.", + "span_text": "Després del saqueig de Troia, segons una tradició, va ser decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem", + "span_start": 1308, + "span_end": 1433, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem", + "span_start": 1359, + "span_end": 1433, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una altra versió deia que Políxena havia estat ferida per Diomedes i Odisseu, durant l'assalt a Troia, i que va morir per les seves ferides", + "span_start": 1682, + "span_end": 1821, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "D'una de les filles de Príam i Hècuba.", + "span_text": "Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba", + "span_start": 0, + "span_end": 101, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se la considera la més jove de totes", + "span_start": 103, + "span_end": 139, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diverses epopeies posteriors a La Ilíada.", + "span_text": "La Ilíada no en parla, però sí diverses epopeies posteriors", + "span_start": 141, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Aquil·les.", + "span_text": "La seva història està relacionada amb la llegenda d'Aquil·les", + "span_start": 202, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era a la font quan Troilos abeurava el seu cavall, i va aparèixer Aquil·les, que el perseguia.", + "span_text": "Una diu que Políxena era a la font quan Troilos abeurava el seu cavall. Va aparèixer Aquil·les, que perseguia Troilos", + "span_start": 334, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Polixena es va escapar, no sense haver despertat l'amor en Aquil·les", + "span_start": 468, + "span_end": 536, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que Políxena, amb Andròmaca i Príam havia anat a la tenda d'Aquil·les a reclamar el cos d'Hèctor.", + "span_text": "Una altra versió deia que Políxena, amb Andròmaca i Príam havia anat a la tenda d'Aquil·les a reclamar el cos d'Hèctor", + "span_start": 538, + "span_end": 656, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè es mostrava insensible als precs del pare i de la vídua del seu enemic.", + "span_text": "Com que l'heroi es mostrava insensible als precs del pare i de la vídua del seu enemic, Polixena es va oferir a quedar-se com esclava amb ell", + "span_start": 658, + "span_end": 799, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquesta versió va relacionada amb la de la \"traïció\" d'Aquil·les", + "span_start": 820, + "span_end": 884, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Li va oferir abandonar els grecs i tornar a la seva pàtria, o bé lluitar al costat dels troians.", + "span_text": "L'heroi va oferir a Príam, per obtenir la mà de Políxena, abandonar els grecs i tornar a la seva pàtria, o bé lluitar al costat dels troians", + "span_start": 886, + "span_end": 1026, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'acord s'havia de segellar al temple d'Apol·lo Timbreu. En una trobada nocturna amb Aquil·les, Políxena aconsegueix que li digui el seu punt feble", + "span_start": 1028, + "span_end": 1175, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el seu germà Paris, amagat darrere de l'estàtua del déu, li disparés la fletxa que el va matar.", + "span_text": "L'endemà mateix li explica al seu germà Paris, que, amagat darrere de l'estàtua del déu, li va disparar la fletxa que el va matar", + "span_start": 1177, + "span_end": 1306, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem.", + "span_text": "Després del saqueig de Troia, segons una tradició, va ser decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem", + "span_start": 1308, + "span_end": 1433, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem, igual que el seu pare el rei de Troia, Príam", + "span_start": 1359, + "span_end": 1479, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una altra versió deia que Políxena havia estat ferida per Diomedes i Odisseu, durant l'assalt a Troia, i que va morir per les seves ferides", + "span_start": 1682, + "span_end": 1821, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "D'una de les filles de Príam i Hècuba.", + "span_text": "Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba", + "span_start": 0, + "span_end": 101, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se la considera la més jove de totes", + "span_start": 103, + "span_end": 139, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Diverses epopeies posteriors.", + "span_text": "La Ilíada no en parla, però sí diverses epopeies posteriors", + "span_start": 141, + "span_end": 200, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Aquil·les.", + "span_text": "La seva història està relacionada amb la llegenda d'Aquil·les", + "span_start": 202, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era a la font quan Troilos abeurava el seu cavall i va aparèixer Aquil·les.", + "span_text": "i s'expliquen diverses tradicions sobre la seva trobada amb l'heroi. Una diu que Políxena era a la font quan Troilos abeurava el seu cavall. Va aparèixer Aquil·les, que perseguia Troilos", + "span_start": 265, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Polixena es va escapar, no sense haver despertat l'amor en Aquil·les", + "span_start": 468, + "span_end": 536, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que Políxena, amb Andròmaca i Príam havia anat a la tenda d'Aquil·les a reclamar el cos d'Hèctor.", + "span_text": "Una altra versió deia que Políxena, amb Andròmaca i Príam havia anat a la tenda d'Aquil·les a reclamar el cos d'Hèctor", + "span_start": 538, + "span_end": 656, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè es mostrava insensible als precs del pare i de la vídua del seu enemic.", + "span_text": "Com que l'heroi es mostrava insensible als precs del pare i de la vídua del seu enemic, Polixena es va oferir a quedar-se com esclava", + "span_start": 658, + "span_end": 791, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquesta versió va relacionada amb la de la \"traïció\" d'Aquil·les", + "span_start": 820, + "span_end": 884, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Abandonar els grecs i tornar a la seva pàtria, o bé lluitar al costat dels troians.", + "span_text": "L'heroi va oferir a Príam, per obtenir la mà de Políxena, abandonar els grecs i tornar a la seva pàtria, o bé lluitar al costat dels troians", + "span_start": 886, + "span_end": 1026, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'acord s'havia de segellar al temple d'Apol·lo Timbreu. En una trobada nocturna amb Aquil·les, Políxena aconsegueix que li digui el seu punt feble", + "span_start": 1028, + "span_end": 1175, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el seu germà Paris, amagat darrere de l'estàtua del déu, li disparés la fletxa que el va matar.", + "span_text": "L'endemà mateix li explica al seu germà Paris, que, amagat darrere de l'estàtua del déu, li va disparar la fletxa que el va matar", + "span_start": 1177, + "span_end": 1306, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem.", + "span_text": "Després del saqueig de Troia, segons una tradició, va ser decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem", + "span_start": 1308, + "span_end": 1433, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem, igual que el seu pare el rei de Troia, Príam", + "span_start": 1359, + "span_end": 1479, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una altra versió deia que Políxena havia estat ferida per Diomedes i Odisseu, durant l'assalt a Troia", + "span_start": 1682, + "span_end": 1783, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_801", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Filípides d'Atenes ", + "story": "Filípides (en llatí Philippides, en grec antic Φιλιππίδης) fou un poeta còmic atenenc, fill de Filocles, considerat un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia.\nProcedia del demos de Céfale, a l'Àtica. Suides el situa a l'olimpíada 111 (335 aC), però probablement va ser d'un temps una mica posterior (vers les olimpíades 118 a 122, a finals del segle iv aC i Suides hauria comès un error al confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom, o hi hauria un petit error de transcripció que modificaria l'olimpíada del 111 a la 114 (223 aC). Era un dels aduladors de Demetri Poliorcetes i de Lisímac de Tràcia (proclamat rei el 306 aC), del que va aconseguir alguns favor per a Atenes. El 302 aC es va iniciar en els misteris d'Eleusis, que Plutarc i Diodor de Sicília diuen que va ridiculitzar.\nEn les seves comèdies atacava el luxe i la corrupció del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava sàtires personals. Plutarc l'elogia en gran manera.\nAulus Gel·li afirma que va vèncer en un concurs poètic que no esperava, en la part final de la seva vida, cosa que li va produir tal alegria que va morir al moment d'un atac de cor, ja vell.\nSuides diu que va escriure 45 comèdies, de les que es conserven els títols de 15:\nΑμφιάραος és de temàtica mitològica. Una altra obra de nom Τρίοδοι ἢ Ρωποπώλης seria també seva.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es va dedicar Filípides?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què la seva figura va ser important?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quina època el va ubicar Suides?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On sorgeix l’error de Suides?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "També podria haver sortit d’un text?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin paper tenia Filípides?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer el 302 aC?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com eren les seves obres?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Li agrada a Plutarc?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què conta Aulus Gel·lí d'ell?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per això va morir?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quantes obres va crear?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Però quantes en mantenim?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la poesia còmica.", + "span_text": "Filípides (en llatí Philippides, en grec antic Φιλιππίδης) fou un poeta còmic", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Filocles.", + "span_text": "fill de Filocles", + "span_start": 88, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és considerat un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia.", + "span_text": "considerat un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia", + "span_start": 106, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Céfale, a l'Àtica.", + "span_text": "Procedia del demos de Céfale, a l'Àtica", + "span_start": 174, + "span_end": 213, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'olimpíada 111, el 335 aC.", + "span_text": "Suides el situa a l'olimpíada 111 (335 aC)", + "span_start": 215, + "span_end": 257, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom.", + "span_text": "Suides hauria comès un error al confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom", + "span_start": 373, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "o hi hauria un petit error de transcripció que modificaria l'olimpíada del 111 a la 114 (223 aC)", + "span_start": 469, + "span_end": 565, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era un dels aduladors de Demetri Poliorcetes i de Lisímac de Tràcia.", + "span_text": "Era un dels aduladors de Demetri Poliorcetes i de Lisímac de Tràcia", + "span_start": 567, + "span_end": 634, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es va iniciar en els misteris d'Eleusis.", + "span_text": "El 302 aC es va iniciar en els misteris d'Eleusis", + "span_start": 711, + "span_end": 760, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Atacava el luxe i la corrupció del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava sàtires personals.", + "span_text": "En les seves comèdies atacava el luxe i la corrupció del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava sàtires personals", + "span_start": 821, + "span_end": 956, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Plutarc l'elogia en gran manera", + "span_start": 958, + "span_end": 989, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que va vèncer en un concurs poètic que no esperava, en la part final de la seva vida.", + "span_text": "Aulus Gel·li afirma que va vèncer en un concurs poètic que no esperava, en la part final de la seva vida", + "span_start": 991, + "span_end": 1095, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "cosa que li va produir tal alegria que va morir al moment d'un atac de cor", + "span_start": 1097, + "span_end": 1171, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "45 comèdies.", + "span_text": "Suides diu que va escriure 45 comèdies", + "span_start": 1182, + "span_end": 1220, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "15.", + "span_text": "de les que es conserven els títols de 15", + "span_start": 1222, + "span_end": 1262, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou un poeta còmic.", + "span_text": "Filípides (en llatí Philippides, en grec antic Φιλιππίδης) fou un poeta còmic", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Filocles.", + "span_text": "fill de Filocles", + "span_start": 88, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és considerat un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia.", + "span_text": "considerat un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia", + "span_start": 106, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Céfale, a l'Àtica.", + "span_text": "Procedia del demos de Céfale, a l'Àtica", + "span_start": 174, + "span_end": 213, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'olimpíada 111, \nel 335 aC.", + "span_text": "Suides el situa a l'olimpíada 111 (335 aC)", + "span_start": 215, + "span_end": 257, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom.", + "span_text": "Suides hauria comès un error al confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom", + "span_start": 373, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "o hi hauria un petit error de transcripció que modificaria l'olimpíada del 111 a la 114 (223 aC)", + "span_start": 469, + "span_end": 565, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era un dels aduladors de Demetri Poliorcetes i de Lisímac de Tràcia.", + "span_text": "Era un dels aduladors de Demetri Poliorcetes i de Lisímac de Tràcia", + "span_start": 567, + "span_end": 634, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es va iniciar en els misteris d'Eleusis.", + "span_text": "El 302 aC es va iniciar en els misteris d'Eleusis", + "span_start": 711, + "span_end": 760, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Atacava el luxe i la corrupció del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava sàtires personals.", + "span_text": "En les seves comèdies atacava el luxe i la corrupció del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava sàtires personals", + "span_start": 821, + "span_end": 956, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Plutarc l'elogia en gran manera", + "span_start": 958, + "span_end": 989, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que va vèncer en un concurs poètic que no esperava, en la part final de la seva vida.", + "span_text": "Aulus Gel·li afirma que va vèncer en un concurs poètic que no esperava, en la part final de la seva vida", + "span_start": 991, + "span_end": 1095, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "cosa que li va produir tal alegria que va morir al moment d'un atac de cor", + "span_start": 1097, + "span_end": 1171, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "45.", + "span_text": "Suides diu que va escriure 45 comèdies", + "span_start": 1182, + "span_end": 1220, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "15.", + "span_text": "de les que es conserven els títols de 15", + "span_start": 1222, + "span_end": 1262, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la poesia còmica.", + "span_text": "Filípides (en llatí Philippides, en grec antic Φιλιππίδης) fou un poeta còmic", + "span_start": 0, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Filocles.", + "span_text": "fou un poeta còmic atenenc, fill de Filocles", + "span_start": 60, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè és considerat un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia.", + "span_text": "considerat un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia", + "span_start": 106, + "span_end": 172, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Céfale.", + "span_text": "Procedia del demos de Céfale", + "span_start": 174, + "span_end": 202, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A l'olimpíada 111.", + "span_text": "Suides el situa a l'olimpíada 111", + "span_start": 215, + "span_end": 248, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom.", + "span_text": "Suides hauria comès un error al confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom", + "span_start": 373, + "span_end": 467, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "o hi hauria un petit error de transcripció que modificaria l'olimpíada del 111 a la 114", + "span_start": 469, + "span_end": 556, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era un dels aduladors de Demetri Poliorcetes i de Lisímac de Tràcia.", + "span_text": "Era un dels aduladors de Demetri Poliorcetes i de Lisímac de Tràcia", + "span_start": 567, + "span_end": 634, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es va iniciar en els misteris d'Eleusis.", + "span_text": "El 302 aC es va iniciar en els misteris d'Eleusis", + "span_start": 711, + "span_end": 760, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Atacava el luxe i la corrupció del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava sàtires personals.", + "span_text": "En les seves comèdies atacava el luxe i la corrupció del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava sàtires personals", + "span_start": 821, + "span_end": 956, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Plutarc l'elogia en gran manera", + "span_start": 958, + "span_end": 989, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que va vèncer en un concurs poètic que no esperava, en la part final de la seva vida.", + "span_text": "Aulus Gel·li afirma que va vèncer en un concurs poètic que no esperava, en la part final de la seva vida", + "span_start": 991, + "span_end": 1095, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "de la seva vida, cosa que li va produir tal alegria que va morir al moment d'un atac de cor", + "span_start": 1080, + "span_end": 1171, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "45 comèdies.", + "span_text": "Suides diu que va escriure 45 comèdies", + "span_start": 1182, + "span_end": 1220, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "15.", + "span_text": "de les que es conserven els títols de 15", + "span_start": 1222, + "span_end": 1262, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_521", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Turquia amenaça Europa amb l’obertura de fronteres als refugiats", + "story": "El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha amenaçat avui d'obrir les fronteres i permetre el pas dels refugiats cap a Europa. La declaració es produeix l'endemà que el Parlament Europeu demanés congelar les negociacions per l'adhesió de Turquia a la UE, com a resposta a les represàlies del govern turc després del cop d'estat fallit del juliol. ‘Escolteu-me bé. Si aneu més enllà, aquestes fronteres s'obriran. Posin-s'ho al cap', ha dit Erdogan. ‘Nosaltres alimentem a 3,5 milions de refugiats, mentre vostès no compleixen les seves promeses', ha afegit el president en referència al pacte signat al març entre Turquia i la UE. Es va acordar el tancament de fronteres a canvi d'ajudes econòmiques i l'agilització de les negociacions d'adhesió a la unió. ‘La UE necessita Turquia', ha avisat Erdogan. Més de 1,3 milions de refugiats i immigrants van arribar a Europa de forma il·legal el 2015, un flux que va portar els països comunitaris a enfrontar-se per la manera de gestionar aquest volum de persones. L'acord migratori de la UE amb Turquia, criticat per les organitzacions defensores de Drets Humans, ha reduït l'arribada de refugiats i immigrants des de Turquia. Turquia assegura que està acollint a uns 2,7 milions de refugiats sirians i uns 300.000 iraquians. El president turc ha dit, a més, que la polèmica proposta de llei del seu partit de permetre que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella no va ser convenientment preparada i que el text tornarà a portar-se al Parlament amb un consens més ampli. La proposta de llei contemplava suspendre de manera indefinida els processos per abusos sexuals comesos sense ‘força, amenaça o engany' abans del 16 novembre 2016 si l'autor del delicte es casava amb la víctima.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és el president de Turquia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sobre què anava la seva amenaça?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan ho va anunciar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha retret Erdogan?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es refereix a un tracte que van signar al juny?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quin acord van arribar en el pacte acordat al març?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El president es creu indispensable per a Europa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quants refugiats van arribar al continent l’any 2015?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va comportar aquesta situació?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com ha afectat el pacte?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tothom hi està a favor?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quants immigrants procedents de Síria té Turquia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina controvèrsia hi ha hagut amb Recep Tayyip Erdogan?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com s’excusa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin objectiu tenia la llei?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Recep Tayyip Erdogan.", + "span_text": "El president turc, Recep Tayyip Erdogan", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sobre obrir les fronteres i permetre el pas dels refugiats cap a Europa.", + "span_text": "ha amenaçat avui d'obrir les fronteres i permetre el pas dels refugiats cap a Europa", + "span_start": 41, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'endemà que el Parlament Europeu demanés congelar les negociacions per l'adhesió de Turquia a la UE.", + "span_text": "La declaració es produeix l'endemà que el Parlament Europeu demanés congelar les negociacions per l'adhesió de Turquia a la UE", + "span_start": 127, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que ells alimenten a 3,5 milions de refugiats, mentre a la UE no compleixen les seves promeses.", + "span_text": "‘Nosaltres alimentem a 3,5 milions de refugiats, mentre vostès no compleixen les seves promeses', ha afegit el president", + "span_start": 449, + "span_end": 569, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha afegit el president en referència al pacte signat al març entre Turquia i la UE", + "span_start": 547, + "span_end": 629, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al tancament de fronteres a canvi d'ajudes econòmiques i l'agilització de les negociacions d'adhesió a la unió.", + "span_text": "Es va acordar el tancament de fronteres a canvi d'ajudes econòmiques i l'agilització de les negociacions d'adhesió a la unió", + "span_start": 631, + "span_end": 755, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘La UE necessita Turquia', ha avisat Erdogan", + "span_start": 757, + "span_end": 801, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Més de 1,3 milions.", + "span_text": "Més de 1,3 milions de refugiats i immigrants van arribar a Europa de forma il·legal el 2015", + "span_start": 803, + "span_end": 894, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va portar els països comunitaris a enfrontar-se per la manera de gestionar aquest volum de persones.", + "span_text": "un flux que va portar els països comunitaris a enfrontar-se per la manera de gestionar aquest volum de persones", + "span_start": 896, + "span_end": 1007, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha reduït l'arribada de refugiats i immigrants des de Turquia.", + "span_text": "L'acord migratori de la UE amb Turquia, criticat per les organitzacions defensores de Drets Humans, ha reduït l'arribada de refugiats i immigrants des de Turquia", + "span_start": 1009, + "span_end": 1170, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'acord migratori de la UE amb Turquia, criticat per les organitzacions defensores de Drets Humans", + "span_start": 1009, + "span_end": 1107, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Uns 2,7 milions.", + "span_text": "Turquia assegura que està acollint a uns 2,7 milions de refugiats sirians", + "span_start": 1172, + "span_end": 1245, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La polèmica proposta de llei del seu partit, que permet que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella.", + "span_text": "El president turc ha dit, a més, que la polèmica proposta de llei del seu partit de permetre que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella", + "span_start": 1271, + "span_end": 1459, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Dient que no va ser convenientment preparada.", + "span_text": "El president turc ha dit, a més, que la polèmica proposta de llei del seu partit de permetre que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella no va ser convenientment preparada", + "span_start": 1271, + "span_end": 1494, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Suspendre de manera indefinida els processos per abusos sexuals comesos sense força, amenaça o engany abans del 16 novembre 2016 si l'autor del delicte es casava amb la víctima.", + "span_text": "La proposta de llei contemplava suspendre de manera indefinida els processos per abusos sexuals comesos sense ‘força, amenaça o engany' abans del 16 novembre 2016 si l'autor del delicte es casava amb la víctima", + "span_start": 1568, + "span_end": 1778, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Recep Tayyip Erdogan.", + "span_text": "El president turc, Recep Tayyip Erdogan", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sobre obrir les fronteres i permetre el pas dels refugiats cap a Europa.", + "span_text": "ha amenaçat avui d'obrir les fronteres i permetre el pas dels refugiats cap a Europa", + "span_start": 41, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'endemà que el Parlament Europeu demanés congelar les negociacions per l'adhesió de Turquia a la UE.", + "span_text": "La declaració es produeix l'endemà que el Parlament Europeu demanés congelar les negociacions per l'adhesió de Turquia a la UE", + "span_start": 127, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que ells alimenten a 3,5 milions de refugiats, mentre a la UE no compleixen les seves promeses.", + "span_text": "‘Nosaltres alimentem a 3,5 milions de refugiats, mentre vostès no compleixen les seves promeses', ha afegit el president", + "span_start": 449, + "span_end": 569, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha afegit el president en referència al pacte signat al març entre Turquia i la UE", + "span_start": 547, + "span_end": 629, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al tancament de fronteres a canvi d'ajudes econòmiques i l'agilització de les negociacions d'adhesió a la unió.", + "span_text": "Es va acordar el tancament de fronteres a canvi d'ajudes econòmiques i l'agilització de les negociacions d'adhesió a la unió", + "span_start": 631, + "span_end": 755, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘La UE necessita Turquia', ha avisat Erdogan", + "span_start": 757, + "span_end": 801, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Més de 1,3 milions.", + "span_text": "Més de 1,3 milions de refugiats i immigrants van arribar a Europa de forma il·legal el 2015", + "span_start": 803, + "span_end": 894, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va portar els països comunitaris a enfrontar-se per la manera de gestionar aquest volum de persones.", + "span_text": "un flux que va portar els països comunitaris a enfrontar-se per la manera de gestionar aquest volum de persones", + "span_start": 896, + "span_end": 1007, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha reduït l'arribada de refugiats i immigrants des de Turquia.", + "span_text": "L'acord migratori de la UE amb Turquia, criticat per les organitzacions defensores de Drets Humans, ha reduït l'arribada de refugiats i immigrants des de Turquia", + "span_start": 1009, + "span_end": 1170, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'acord migratori de la UE amb Turquia, criticat per les organitzacions defensores de Drets Humans", + "span_start": 1009, + "span_end": 1107, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Uns 2,7 milions.", + "span_text": "Turquia assegura que està acollint a uns 2,7 milions de refugiats sirians", + "span_start": 1172, + "span_end": 1245, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La polèmica proposta de llei del seu partit, que permet que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella.", + "span_text": "El president turc ha dit, a més, que la polèmica proposta de llei del seu partit de permetre que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella", + "span_start": 1271, + "span_end": 1459, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Dient que no va ser convenientment preparada.", + "span_text": "El president turc ha dit, a més, que la polèmica proposta de llei del seu partit de permetre que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella no va ser convenientment preparada", + "span_start": 1271, + "span_end": 1494, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Suspendre de manera indefinida els processos per abusos sexuals comesos sense força, amenaça o engany abans del 16 novembre 2016 si l'autor del delicte es casava amb la víctima.", + "span_text": "La proposta de llei contemplava suspendre de manera indefinida els processos per abusos sexuals comesos sense ‘força, amenaça o engany' abans del 16 novembre 2016 si l'autor del delicte es casava amb la víctima", + "span_start": 1568, + "span_end": 1778, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Recep Tayyip Erdogan.", + "span_text": "El president turc, Recep Tayyip Erdogan", + "span_start": 0, + "span_end": 39, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sobre obrir les fronteres i permetre el pas dels refugiats cap a Europa.", + "span_text": "ha amenaçat avui d'obrir les fronteres i permetre el pas dels refugiats cap a Europa", + "span_start": 41, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'endemà que el Parlament Europeu demanés congelar les negociacions per l'adhesió de Turquia a la UE.", + "span_text": "La declaració es produeix l'endemà que el Parlament Europeu demanés congelar les negociacions per l'adhesió de Turquia a la UE", + "span_start": 127, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que ells alimenten a 3,5 milions de refugiats, mentre ells no compleixen les seves promeses.", + "span_text": "‘Nosaltres alimentem a 3,5 milions de refugiats, mentre vostès no compleixen les seves promeses', ha afegit el president", + "span_start": 449, + "span_end": 569, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha afegit el president en referència al pacte signat al març", + "span_start": 547, + "span_end": 607, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El tancament de fronteres a canvi d'ajudes econòmiques i l'agilització de les negociacions d'adhesió a la unió.", + "span_text": "Es va acordar el tancament de fronteres a canvi d'ajudes econòmiques i l'agilització de les negociacions d'adhesió a la unió", + "span_start": 631, + "span_end": 755, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘La UE necessita Turquia', ha avisat Erdogan", + "span_start": 757, + "span_end": 801, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Més de 1,3 milions.", + "span_text": "Més de 1,3 milions de refugiats i immigrants van arribar a Europa de forma il·legal el 2015", + "span_start": 803, + "span_end": 894, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va portar els països comunitaris a enfrontar-se per la manera de gestionar aquest volum de persones.", + "span_text": "un flux que va portar els països comunitaris a enfrontar-se per la manera de gestionar aquest volum de persones", + "span_start": 896, + "span_end": 1007, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha reduït l'arribada de refugiats i immigrants des de Turquia.", + "span_text": "L'acord migratori de la UE amb Turquia, criticat per les organitzacions defensores de Drets Humans, ha reduït l'arribada de refugiats i immigrants des de Turquia", + "span_start": 1009, + "span_end": 1170, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'acord migratori de la UE amb Turquia, criticat per les organitzacions defensores de Drets Humans", + "span_start": 1009, + "span_end": 1107, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "2,7 milions.", + "span_text": "Turquia assegura que està acollint a uns 2,7 milions de refugiats sirians", + "span_start": 1172, + "span_end": 1245, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El seu partit va proposar una llei permetia que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella.", + "span_text": "El president turc ha dit, a més, que la polèmica proposta de llei del seu partit de permetre que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella", + "span_start": 1271, + "span_end": 1459, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que la polèmica proposta de llei no va ser convenientment preparada.", + "span_text": "la polèmica proposta de llei del seu partit de permetre que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella no va ser convenientment preparada", + "span_start": 1308, + "span_end": 1494, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Contemplava suspendre de manera indefinida els processos per abusos sexuals comesos sense força, amenaça o engany.", + "span_text": "La proposta de llei contemplava suspendre de manera indefinida els processos per abusos sexuals comesos sense ‘força, amenaça o engany'", + "span_start": 1568, + "span_end": 1703, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_426", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Carme Carmona Pascual...", + "story": "Carme Carmona Pascual (Ripollet, 9 de maig de 1959) va ser l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès des del 16 de desembre de 2009 fins al 13 de juny de 2015.\nÉs casada amb dos fills. Nascuda el 9 de maig de 1959 a Ripollet, va cursar estudis al Col·legi Anunciata de Cerdanyola del Vallès i estudis de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va iniciar la seva activitat política sent estudiant i durant els últims anys del franquisme.\nEl 1979 començà la seva carrera professional a l'administració local, on ha desenvolupat diversos llocs de treball. És directora de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat des de 1988. Desenvolupant aquesta tasca formà part del patronat de la Fundació Factor Humà.\nMilita al Partit dels Socialistes de Catalunya des del 2002, on fou Secretària d'Organització de l'Agrupació Local de Cerdanyola; i on, actualment, és membre del Consell de les Dones del Partit. Als comicis municipals de 2007 va integrar la candidatura guanyadora del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a Cerdanyola del Vallès, on va assolir l'acta de Regidora el 16 de juny de 2007, formant part del Grup Municipal Socialista encapçalat per l'alcaldable Antonio Cárdenas Jiménez.\nDesenvolupant aquestes tasques formà part del Consell de les Dones i Polítiques d'igualtat de Cerdanyola del Vallès i va estar adscrita a les Comissions Informatives de Presidència i de Serveis Generals, així com a la Comissió Especial de Comptes. Fou anomenada portaveu del Grup Municipal Socialista a l'octubre de 2009 degut a la marxa com a regidor d'Antonio Cárdenas.\nArran d'una crisi de govern a la ciutat i després de dos mesos d'una situació de paralització del govern de Cerdanyola, el grups municipals de PSC i CiU presentaren una moció de censura al desembre de 2009 contra l'alcalde d'aquell moment, Antoni Morral, on la proposta a alcaldessa d'aquesta moció fou Carme Carmona. El dia 16 de desembre de 2009 es convocà el ple extraordinari i en aquest ella fou escollida alcaldessa amb 13 vots a favor d'un total de 25.[cal citació]\nCarme Carmona fou la candidata del PSC a les eleccions municipals de 2011, eleccions que va guanyar obtenint 7 regidors. L'onze de juny de 2011 fou escollida de nou alcaldessa com a cap de llista més votada.[cal citació]\nQuatre anys més tard, a les eleccions municipals de 2015, la llista de Carme Carmona va tornar a ser la llista més votada per només 28 vots de diferència de la segona força més votada, Compromís per Cerdanyola, i va perdre dos regidors. Un pacte entre aquests últims, ICV-EUiA-MES, ERC i CiU va permetre que l'alcaldia passés a ser obtinguda per Compromís per Cerdanyola el 13 de juny de 2015.[cal citació]", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Carme Carmona Pascual?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quant de temps va estar en aquesta posició?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Està divorciada?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De què treballa des de l’any 1988?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu partit polític?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I quin paper hi té avui en dia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va ser consellera municipal?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui era el dirigent del partit en aquell temps?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D’on va ser membre?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va provocar la partença d’Antonio Cárdenas?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ser Carmona qui va iniciar una moció de censura el 2009?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com a portaveu del PSC, quines eleccions va guanyar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tornaria a tenir el mateix succés a les del 2015?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès.", + "span_text": "Carme Carmona Pascual (Ripollet, 9 de maig de 1959) va ser l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des del 16 de desembre de 2009 fins al 13 de juny de 2015.", + "span_text": "va ser l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès des del 16 de desembre de 2009 fins al 13 de juny de 2015", + "span_start": 52, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És casada", + "span_start": 156, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 9 de maig de 1959.", + "span_text": "Nascuda el 9 de maig de 1959", + "span_start": 181, + "span_end": 209, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "estudis de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)", + "span_start": 289, + "span_end": 349, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De directora de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat.", + "span_text": "És directora de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat des de 1988", + "span_start": 561, + "span_end": 645, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Partit dels Socialistes de Catalunya.", + "span_text": "Milita al Partit dels Socialistes de Catalunya", + "span_start": 727, + "span_end": 773, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És membre del Consell de les Dones del Partit.", + "span_text": "on, actualment, és membre del Consell de les Dones del Partit", + "span_start": 859, + "span_end": 920, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 16 de juny de 2007.", + "span_text": "va assolir l'acta de Regidora el 16 de juny de 2007", + "span_start": 1066, + "span_end": 1117, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Antonio Cárdenas Jiménez.", + "span_text": "formant part del Grup Municipal Socialista encapçalat per l'alcaldable Antonio Cárdenas Jiménez", + "span_start": 1119, + "span_end": 1214, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del Consell de les Dones i Polítiques d'igualtat de Cerdanyola del Vallès, les Comissions Informatives de Presidència i de Serveis Generals, i la Comissió Especial de Comptes.", + "span_text": "Desenvolupant aquestes tasques formà part del Consell de les Dones i Polítiques d'igualtat de Cerdanyola del Vallès i va estar adscrita a les Comissions Informatives de Presidència i de Serveis Generals, així com a la Comissió Especial de Comptes", + "span_start": 1216, + "span_end": 1462, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que fos anomenada portaveu del Grup Municipal Socialista.", + "span_text": "Fou anomenada portaveu del Grup Municipal Socialista a l'octubre de 2009 degut a la marxa com a regidor d'Antonio Cárdenas", + "span_start": 1464, + "span_end": 1586, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el grups municipals de PSC i CiU presentaren una moció de censura al desembre de 2009 contra l'alcalde d'aquell moment, Antoni Morral, on la proposta a alcaldessa d'aquesta moció fou Carme Carmona", + "span_start": 1708, + "span_end": 1904, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les eleccions municipals de 2011.", + "span_text": "Carme Carmona fou la candidata del PSC a les eleccions municipals de 2011", + "span_start": 2061, + "span_end": 2134, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quatre anys més tard, a les eleccions municipals de 2015, la llista de Carme Carmona va tornar a ser la llista més votada", + "span_start": 2282, + "span_end": 2403, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès.", + "span_text": "Carme Carmona Pascual (Ripollet, 9 de maig de 1959) va ser l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des del 16 de desembre de 2009 fins al 13 de juny de 2015.", + "span_text": "va ser l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès des del 16 de desembre de 2009 fins al 13 de juny de 2015", + "span_start": 52, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És casada", + "span_start": 156, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 9 de maig de 1959.", + "span_text": "Nascuda el 9 de maig de 1959", + "span_start": 181, + "span_end": 209, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "estudis de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)", + "span_start": 289, + "span_end": 349, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De directora de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat.", + "span_text": "És directora de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat des de 1988", + "span_start": 561, + "span_end": 645, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Partit dels Socialistes de Catalunya.", + "span_text": "Milita al Partit dels Socialistes de Catalunya", + "span_start": 727, + "span_end": 773, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És membre del Consell de les Dones del Partit.", + "span_text": "on, actualment, és membre del Consell de les Dones del Partit", + "span_start": 859, + "span_end": 920, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 16 de juny de 2007.", + "span_text": "va assolir l'acta de Regidora el 16 de juny de 2007", + "span_start": 1066, + "span_end": 1117, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Antonio Cárdenas Jiménez.", + "span_text": "formant part del Grup Municipal Socialista encapçalat per l'alcaldable Antonio Cárdenas Jiménez", + "span_start": 1119, + "span_end": 1214, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del Consell de les Dones i Polítiques d'igualtat de Cerdanyola del Vallès, les Comissions Informatives de Presidència i de Serveis Generals, i la Comissió Especial de Comptes.", + "span_text": "Desenvolupant aquestes tasques formà part del Consell de les Dones i Polítiques d'igualtat de Cerdanyola del Vallès i va estar adscrita a les Comissions Informatives de Presidència i de Serveis Generals, així com a la Comissió Especial de Comptes", + "span_start": 1216, + "span_end": 1462, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que fos anomenada portaveu del Grup Municipal Socialista.", + "span_text": "Fou anomenada portaveu del Grup Municipal Socialista a l'octubre de 2009 degut a la marxa com a regidor d'Antonio Cárdenas", + "span_start": 1464, + "span_end": 1586, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el grups municipals de PSC i CiU presentaren una moció de censura al desembre de 2009 contra l'alcalde d'aquell moment, Antoni Morral, on la proposta a alcaldessa d'aquesta moció fou Carme Carmona", + "span_start": 1708, + "span_end": 1904, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les eleccions municipals de 2011.", + "span_text": "Carme Carmona fou la candidata del PSC a les eleccions municipals de 2011", + "span_start": 2061, + "span_end": 2134, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quatre anys més tard, a les eleccions municipals de 2015, la llista de Carme Carmona va tornar a ser la llista més votada", + "span_start": 2282, + "span_end": 2403, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès.", + "span_text": "Carme Carmona Pascual (Ripollet, 9 de maig de 1959) va ser l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès", + "span_start": 0, + "span_end": 96, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des del 16 de desembre de 2009 fins al 13 de juny de 2015.", + "span_text": "va ser l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès des del 16 de desembre de 2009 fins al 13 de juny de 2015", + "span_start": 52, + "span_end": 154, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És casada amb dos fills", + "span_start": 156, + "span_end": 179, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 9 de maig de 1959.", + "span_text": "Nascuda el 9 de maig de 1959", + "span_start": 181, + "span_end": 209, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "va cursar estudis al Col·legi Anunciata de Cerdanyola del Vallès i estudis de Dret", + "span_start": 222, + "span_end": 304, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És directora de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat.", + "span_text": "És directora de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat des de 1988", + "span_start": 561, + "span_end": 645, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Partit dels Socialistes de Catalunya.", + "span_text": "Milita al Partit dels Socialistes de Catalunya", + "span_start": 727, + "span_end": 773, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És membre del Consell de les Dones del Partit.", + "span_text": "i on, actualment, és membre del Consell de les Dones del Partit", + "span_start": 857, + "span_end": 920, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 16 de juny de 2007.", + "span_text": "on va assolir l'acta de Regidora el 16 de juny de 2007", + "span_start": 1063, + "span_end": 1117, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Antonio Cárdenas Jiménez.", + "span_text": "formant part del Grup Municipal Socialista encapçalat per l'alcaldable Antonio Cárdenas Jiménez", + "span_start": 1119, + "span_end": 1214, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del Consell de les Dones i Polítiques d'igualtat de Cerdanyola del Vallès, de les Comissions Informatives de Presidència i de Serveis Generals, i de la Comissió Especial de Comptes.", + "span_text": "Desenvolupant aquestes tasques formà part del Consell de les Dones i Polítiques d'igualtat de Cerdanyola del Vallès i va estar adscrita a les Comissions Informatives de Presidència i de Serveis Generals, així com a la Comissió Especial de Comptes", + "span_start": 1216, + "span_end": 1462, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que fou anomenada portaveu del Grup Municipal Socialista a l'octubre de 2009.", + "span_text": "Fou anomenada portaveu del Grup Municipal Socialista a l'octubre de 2009 degut a la marxa com a regidor d'Antonio Cárdenas", + "span_start": 1464, + "span_end": 1586, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el grups municipals de PSC i CiU presentaren una moció de censura al desembre de 2009 contra l'alcalde d'aquell moment, Antoni Morral, on la proposta a alcaldessa d'aquesta moció fou Carme Carmona", + "span_start": 1708, + "span_end": 1904, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les eleccions municipals de 2011.", + "span_text": "Carme Carmona fou la candidata del PSC a les eleccions municipals de 2011", + "span_start": 2061, + "span_end": 2134, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Quatre anys més tard, a les eleccions municipals de 2015, la llista de Carme Carmona va tornar a ser la llista més votada", + "span_start": 2282, + "span_end": 2403, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_466", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Glauc de Creta ", + "story": "Segons la mitologia grega, Glauc (en grec antic, Γλαῦκος Glaukos) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.\nDe jove, estava jugant a la pilota o empaitant un ratolí quan va caure en una gerra plena de mel i va morir. Minos el va buscar molt de temps, fins que va aconseguir trobar el cadàver gràcies a l'oracle de Delfos o al mateix Apol·lo i se li va prometre que el tornaria a veure viu. Els Curets van advertir Minos que només un home podria tornar la vida a Glauc, aquell que sabés descriure millor el color d'una vaca dels ramats del rei que canviava de tonalitat tres vegades al dia. Primer era blanca, cap al migdia passava a ser vermella i al vespre era absolutament negra. L'endemà repetia el canvi de colors. Minos va reunir els homes més savis de Creta i els demanà que descrivissin el color de la vaca màgica. Només un home, el corinti Poliïd, fill de Cèran, va entendre l'oracle i va respondre que la vaca tenia el color de la móra. Aquest fruit primer és de color blanc, després es fa vermellós i al madurar és completament negre. Minos va considerar que Poliïd havia resolt l'endevinalla i el tancà amb el cadàver, ordenant-li que tornés Glauc a la vida. Poliïd va quedar astorat en veure que una serp entrava a la sala on estava i es dirigia cap el cadàver. Amb por que l'animal se'l mengés o el fes malbé, el va matar. Però va entrar una segona serp que quan va veure la seva companya morta marxà i tornà de seguida amb una herba a la boca, amb la que tocà la seva companya. La serp morta va ressuscitar, i Poliïd va aconseguir l'herba amb la que va fregar Glauc, que va tornar a la vida.\nMinos però, no es va sentir completament satisfet. Va ordenar a Poliïd que abans de marxar a la seva pàtria, Corint (o potser Argos), ensenyés l'art de l'endevinació a Glauc. Així ho va fer, però al moment de sortir de l'illa, Poliïd li va fer un conjur escopint-li dins la boca, amb el qual Glauc va oblidar tot el que havia après.\nSegons altres versions, no va ser Poliïd qui va ressuscitar Glauc, sinó Asclepi.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Glauc?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què li va passar quan era nen?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gràcies a qui el van poder trobar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina condició van posar els Curets per a ressuscitar a Glauc?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com era aquesta?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui li va demanar ajuda Minos?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el que va encertar la resposta?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què la vaca era del color de la mora?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan Poliïd va anar a buscar a Glauc, amb què es va trobar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer la segona serp quan va veure que l’altra havia mort?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gràcies a aquesta herba, va viure Glauc?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què volia Minos que fes més Poliïd?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al final ho va fer?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Però al final què va fer perquè no se'n recordés?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Segons la versió, qui podria ser l’altre salvador?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Glauc (en grec antic, Γλαῦκος Glaukos) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Estava jugant a la pilota o empaitant un ratolí quan va caure en una gerra plena de mel i va morir.", + "span_text": "De jove, estava jugant a la pilota o empaitant un ratolí quan va caure en una gerra plena de mel i va morir", + "span_start": 121, + "span_end": 228, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'oracle de Delfos o al mateix Apol·lo.", + "span_text": "Minos el va buscar molt de temps, fins que va aconseguir trobar el cadàver gràcies a l'oracle de Delfos o al mateix Apol·lo", + "span_start": 230, + "span_end": 353, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que només un home podria tornar la vida a Glauc, aquell que sabés descriure millor el color d'una vaca dels ramats del rei que canviava de tonalitat tres vegades al dia.", + "span_text": "Els Curets van advertir Minos que només un home podria tornar la vida a Glauc, aquell que sabés descriure millor el color d'una vaca dels ramats del rei que canviava de tonalitat tres vegades al dia", + "span_start": 403, + "span_end": 601, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Primer era blanca, cap al migdia passava a ser vermella i al vespre era absolutament negra.", + "span_text": "Primer era blanca, cap al migdia passava a ser vermella i al vespre era absolutament negra", + "span_start": 603, + "span_end": 693, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als homes més savis de Creta.", + "span_text": "Minos va reunir els homes més savis de Creta i els demanà que descrivissin el color de la vaca màgica", + "span_start": 732, + "span_end": 833, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El corinti Poliïd, fill de Cèran.", + "span_text": "Només un home, el corinti Poliïd, fill de Cèran, va entendre l'oracle i va respondre que la vaca tenia el color de la móra", + "span_start": 835, + "span_end": 957, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè aquest fruit primer és de color blanc, després es fa vermellós i al madurar és completament negre.", + "span_text": "la vaca tenia el color de la móra. Aquest fruit primer és de color blanc, després es fa vermellós i al madurar és completament negre", + "span_start": 924, + "span_end": 1056, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una serp que entrava a la sala on estava i es dirigia cap el cadàver.", + "span_text": "Poliïd va quedar astorat en veure que una serp entrava a la sala on estava i es dirigia cap el cadàver", + "span_start": 1183, + "span_end": 1285, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Marxà i tornà de seguida amb una herba a la boca, amb la que tocà la seva companya.", + "span_text": "va entrar una segona serp que quan va veure la seva companya morta marxà i tornà de seguida amb una herba a la boca, amb la que tocà la seva companya", + "span_start": 1354, + "span_end": 1503, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La serp morta va ressuscitar, i Poliïd va aconseguir l'herba amb la que va fregar Glauc, que va tornar a la vida", + "span_start": 1505, + "span_end": 1617, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que abans de marxar a la seva pàtria ensenyés l'art de l'endevinació a Glauc.", + "span_text": "Minos però, no es va sentir completament satisfet. Va ordenar a Poliïd que abans de marxar a la seva pàtria, Corint (o potser Argos), ensenyés l'art de l'endevinació a Glauc", + "span_start": 1619, + "span_end": 1792, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així ho va fer", + "span_start": 1794, + "span_end": 1808, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Li va fer un conjur escopint-li dins la boca, amb el qual Glauc va oblidar tot el que havia après.", + "span_text": "però al moment de sortir de l'illa, Poliïd li va fer un conjur escopint-li dins la boca, amb el qual Glauc va oblidar tot el que havia après", + "span_start": 1810, + "span_end": 1950, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Asclepi.", + "span_text": "Segons altres versions, no va ser Poliïd qui va ressuscitar Glauc, sinó Asclepi", + "span_start": 1952, + "span_end": 2031, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Glauc (en grec antic, Γλαῦκος Glaukos) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Estava jugant a la pilota o empaitant un ratolí quan va caure en una gerra plena de mel i va morir.", + "span_text": "De jove, estava jugant a la pilota o empaitant un ratolí quan va caure en una gerra plena de mel i va morir", + "span_start": 121, + "span_end": 228, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'oracle de Delfos o al mateix Apol·lo.", + "span_text": "Minos el va buscar molt de temps, fins que va aconseguir trobar el cadàver gràcies a l'oracle de Delfos o al mateix Apol·lo", + "span_start": 230, + "span_end": 353, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que només un home podria tornar la vida a Glauc, aquell que sabés descriure millor el color d'una vaca dels ramats del rei que canviava de tonalitat tres vegades al dia.", + "span_text": "Els Curets van advertir Minos que només un home podria tornar la vida a Glauc, aquell que sabés descriure millor el color d'una vaca dels ramats del rei que canviava de tonalitat tres vegades al dia", + "span_start": 403, + "span_end": 601, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Primer era blanca, cap al migdia passava a ser vermella i al vespre era absolutament negra.", + "span_text": "Primer era blanca, cap al migdia passava a ser vermella i al vespre era absolutament negra", + "span_start": 603, + "span_end": 693, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als homes més savis de Creta.", + "span_text": "Minos va reunir els homes més savis de Creta i els demanà que descrivissin el color de la vaca màgica", + "span_start": 732, + "span_end": 833, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El corinti Poliïd, fill de Cèran.", + "span_text": "Només un home, el corinti Poliïd, fill de Cèran, va entendre l'oracle i va respondre que la vaca tenia el color de la móra", + "span_start": 835, + "span_end": 957, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè aquest fruit primer és de color blanc, després es fa vermellós i al madurar és completament negre.", + "span_text": "la vaca tenia el color de la móra. Aquest fruit primer és de color blanc, després es fa vermellós i al madurar és completament negre", + "span_start": 924, + "span_end": 1056, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una serp que entrava a la sala on estava i es dirigia cap el cadàver.", + "span_text": "Poliïd va quedar astorat en veure que una serp entrava a la sala on estava i es dirigia cap el cadàver", + "span_start": 1183, + "span_end": 1285, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Marxà i tornà de seguida amb una herba a la boca, amb la que tocà la seva companya.", + "span_text": "va entrar una segona serp que quan va veure la seva companya morta marxà i tornà de seguida amb una herba a la boca, amb la que tocà la seva companya", + "span_start": 1354, + "span_end": 1503, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La serp morta va ressuscitar, i Poliïd va aconseguir l'herba amb la que va fregar Glauc, que va tornar a la vida", + "span_start": 1505, + "span_end": 1617, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que abans de marxar a la seva pàtria ensenyés l'art de l'endevinació a Glauc.", + "span_text": "Minos però, no es va sentir completament satisfet. Va ordenar a Poliïd que abans de marxar a la seva pàtria, Corint (o potser Argos), ensenyés l'art de l'endevinació a Glauc", + "span_start": 1619, + "span_end": 1792, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així ho va fer", + "span_start": 1794, + "span_end": 1808, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Li va fer un conjur escopint-li dins la boca, amb el qual Glauc va oblidar tot el que havia après.", + "span_text": "però al moment de sortir de l'illa, Poliïd li va fer un conjur escopint-li dins la boca, amb el qual Glauc va oblidar tot el que havia après", + "span_start": 1810, + "span_end": 1950, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Asclepi.", + "span_text": "Segons altres versions, no va ser Poliïd qui va ressuscitar Glauc, sinó Asclepi", + "span_start": 1952, + "span_end": 2031, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un príncep cretenc.", + "span_text": "Glauc (en grec antic, Γλαῦκος Glaukos) va ser un príncep cretenc", + "span_start": 27, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Estava jugant a la pilota o empaitant un ratolí quan va caure en una gerra plena de mel i va morir.", + "span_text": "De jove, estava jugant a la pilota o empaitant un ratolí quan va caure en una gerra plena de mel i va morir", + "span_start": 121, + "span_end": 228, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gràcies a l'oracle de Delfos o al mateix Apol·lo.", + "span_text": "fins que va aconseguir trobar el cadàver gràcies a l'oracle de Delfos o al mateix Apol·lo", + "span_start": 264, + "span_end": 353, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que un home podria tornar la vida a Glauc, aquell que sabés descriure millor el color d'una vaca dels ramats del rei que canviava de tonalitat tres vegades al dia.", + "span_text": "Els Curets van advertir Minos que només un home podria tornar la vida a Glauc, aquell que sabés descriure millor el color d'una vaca dels ramats del rei que canviava de tonalitat tres vegades al dia", + "span_start": 403, + "span_end": 601, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Primer era blanca, cap al migdia passava a ser vermella i al vespre era absolutament negra.", + "span_text": "d'una vaca dels ramats del rei que canviava de tonalitat tres vegades al dia. Primer era blanca, cap al migdia passava a ser vermella i al vespre era absolutament negra", + "span_start": 525, + "span_end": 693, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als homes més savis de Creta.", + "span_text": "Minos va reunir els homes més savis de Creta i els demanà que descrivissin el color de la vaca màgica", + "span_start": 732, + "span_end": 833, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El corinti Poliïd.", + "span_text": "Només un home, el corinti Poliïd, fill de Cèran, va entendre l'oracle", + "span_start": 835, + "span_end": 904, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè aquest fruit primer és de color blanc, després es fa vermellós i al madurar és completament negre.", + "span_text": "va respondre que la vaca tenia el color de la móra. Aquest fruit primer és de color blanc, després es fa vermellós i al madurar és completament negre", + "span_start": 907, + "span_end": 1056, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb una serp.", + "span_text": "Poliïd va quedar astorat en veure que una serp entrava a la sala on estava i es dirigia cap el cadàver", + "span_start": 1183, + "span_end": 1285, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Marxà i tornà de seguida amb una herba a la boca, amb la que tocà la seva companya.", + "span_text": "Però va entrar una segona serp que quan va veure la seva companya morta marxà i tornà de seguida amb una herba a la boca, amb la que tocà la seva companya", + "span_start": 1349, + "span_end": 1503, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La serp morta va ressuscitar, i Poliïd va aconseguir l'herba amb la que va fregar Glauc, que va tornar a la vida", + "span_start": 1505, + "span_end": 1617, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que abans de marxar a la seva pàtria, ensenyés l'art de l'endevinació a Glauc.", + "span_text": "Minos però, no es va sentir completament satisfet. Va ordenar a Poliïd que abans de marxar a la seva pàtria, Corint (o potser Argos), ensenyés l'art de l'endevinació a Glauc", + "span_start": 1619, + "span_end": 1792, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Així ho va fer", + "span_start": 1794, + "span_end": 1808, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Poliïd li va fer un conjur escopint-li dins la boca, amb el qual Glauc va oblidar tot el que havia après.", + "span_text": "però al moment de sortir de l'illa, Poliïd li va fer un conjur escopint-li dins la boca, amb el qual Glauc va oblidar tot el que havia après", + "span_start": 1810, + "span_end": 1950, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Asclepi.", + "span_text": "Segons altres versions, no va ser Poliïd qui va ressuscitar Glauc, sinó Asclepi", + "span_start": 1952, + "span_end": 2031, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1525", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Gemma Molera Marimon...", + "story": "Gemma Molera Marimon (Barcelona, 24 d'octubre de 1964 - Sant Cugat del Vallès, 20 de gener de 2018) fou una pintora i gravadora catalana, coneguda sobretot pels seus treballs amb la tècnica de l'encàustica.\nVa estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en escultura i gravat. Posteriorment va obtenir una beca Erasmus a la Winchester School of Art i va treballar com a gravadora al taller de Magí Baleta, on va col·laborar amb artistes com Jaume Plensa, Ferran Garcia Sevilla o Joan Benàssar. Entre 1994 i 1998 va treballar al taller de gravat i litografia Quadrat 9 de Barcelona, amb Alain Chardon, col·laborant amb Jaume Ribas, Jaume Roure i Perico Pastor, entre d'altres. A continuació va establir el seu propi taller al barri de la Ribera de Barcelona i, el 2004, a Cerdanyola del Vallès.\nDel 1999 al 2001 va gaudir d'una beca en gravat al Pratt Fine Arts Center de Seattle, fet que li va permetre desenvolupar un estil senzill amb una pinzellada espontània. Va elaborar aiguatintes amb resina de colofònia, fotogravat d'imatges digitals d'objectes trobats i collages sobre la mateixa planxa.\nCom a docent, va impartir cursos de gravat calcogràfic, fotogravat i serigrafia a l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat (2002) i a l'Escola Illa de Sabadell.\nEl 2008 va col·laborar amb el fotògraf Pere Formiguera amb la sèrie de fotogravats titulada Pedres, que es va exposar a la Galeria Fidel Balaguer, i el 2014 va inaugurar el Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès.\nVa exposar la seva obra a Barcelona, Madrid, Seattle, Londres i Tòquio, i és autora de llibres d'artista, amb els quals va participar en diverses fires. També ha treballat per a galeries reconegudes en el món de l'obra gràfica, creant i estampant edicions de gravats de coure originals d'altres artistes i propis, així com desenvolupant la seva obra pictòrica a l'encàustica.\nL'any 2017 el Museu Monestir de Sant Cugat del Vallès i el Museu d'Art de Sabadell van presentar la sèrie Lung & Bones, que mostra el treball d'introspecció que l'artista va fer els darrers anys arran de la seva malaltia, un càncer de pulmó i ossos.\nEl Museu Comarcal de la Noguera conserva obra seva.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es va dedicar Gemma Moler Marimon?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què va ser una figura distingida?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina carrera universitària va fer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui va poder treballar al taller de Magí Baleta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va exercir entre el 1994 i el 1998?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va poder inaugurar un taller pel seu compte?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On va marxar del 1999 al 2001?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va aconseguir en la seva estada?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Més tard, quines disciplines va ensenyar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb què va treballar amb Pere Formiguera?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin espai d’art va fundar el 2014?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A quins territoris va poder presentar el seu treball?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina tascar va realitzar en altres centres d’arts?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va exhibir en el Museu Monestir de Sant Cugat del Vallès i el Museu d'Art de Sabadell?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina era la temàtica?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Qui posseeix encara obres seves?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la pintura i a la gravació.", + "span_text": "Gemma Molera Marimon (Barcelona, 24 d'octubre de 1964 - Sant Cugat del Vallès, 20 de gener de 2018) fou una pintora i gravadora", + "span_start": 0, + "span_end": 127, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pels seus treballs amb la tècnica de l'encàustica.", + "span_text": "coneguda sobretot pels seus treballs amb la tècnica de l'encàustica", + "span_start": 138, + "span_end": 205, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Belles Arts.", + "span_text": "Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 207, + "span_end": 260, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb artistes com Jaume Plensa, Ferran Garcia Sevilla o Joan Benàssar.", + "span_text": "va treballar com a gravadora al taller de Magí Baleta, on va col·laborar amb artistes com Jaume Plensa, Ferran Garcia Sevilla o Joan Benàssar", + "span_start": 382, + "span_end": 523, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va treballar al taller de gravat i litografia Quadrat 9 de Barcelona.", + "span_text": "Entre 1994 i 1998 va treballar al taller de gravat i litografia Quadrat 9 de Barcelona", + "span_start": 525, + "span_end": 611, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A continuació va establir el seu propi taller al barri de la Ribera de Barcelona", + "span_start": 707, + "span_end": 787, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Pratt Fine Arts Center de Seattle.", + "span_text": "Del 1999 al 2001 va gaudir d'una beca en gravat al Pratt Fine Arts Center de Seattle", + "span_start": 825, + "span_end": 909, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Desenvolupar un estil senzill amb una pinzellada espontània.", + "span_text": "fet que li va permetre desenvolupar un estil senzill amb una pinzellada espontània", + "span_start": 911, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Gravat calcogràfic, fotogravat i serigrafia.", + "span_text": "Com a docent, va impartir cursos de gravat calcogràfic, fotogravat i serigrafia", + "span_start": 1129, + "span_end": 1208, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la sèrie de fotogravats titulada Pedres.", + "span_text": "El 2008 va col·laborar amb el fotògraf Pere Formiguera amb la sèrie de fotogravats titulada Pedres", + "span_start": 1288, + "span_end": 1386, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès.", + "span_text": "el 2014 va inaugurar el Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès", + "span_start": 1437, + "span_end": 1508, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Barcelona, Madrid, Seattle, Londres i Tòquio.", + "span_text": "Va exposar la seva obra a Barcelona, Madrid, Seattle, Londres i Tòquio", + "span_start": 1510, + "span_end": 1580, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La de crear i estampar edicions de gravats de coure originals d'altres artistes i propis, així com desenvolupar la seva obra pictòrica a l'encàustica.", + "span_text": "També ha treballat per a galeries reconegudes en el món de l'obra gràfica, creant i estampant edicions de gravats de coure originals d'altres artistes i propis, així com desenvolupant la seva obra pictòrica a l'encàustica", + "span_start": 1663, + "span_end": 1884, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La sèrie Lung & Bones.", + "span_text": "el Museu Monestir de Sant Cugat del Vallès i el Museu d'Art de Sabadell van presentar la sèrie Lung & Bones", + "span_start": 1897, + "span_end": 2004, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El treball d'introspecció que l'artista va fer els darrers anys arran de la seva malaltia, un càncer de pulmó i ossos.", + "span_text": "Lung & Bones, que mostra el treball d'introspecció que l'artista va fer els darrers anys arran de la seva malaltia, un càncer de pulmó i ossos", + "span_start": 1992, + "span_end": 2134, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El Museu Comarcal de la Noguera.", + "span_text": "El Museu Comarcal de la Noguera conserva obra seva", + "span_start": 2136, + "span_end": 2186, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la pintura i a la gravació.", + "span_text": "Gemma Molera Marimon (Barcelona, 24 d'octubre de 1964 - Sant Cugat del Vallès, 20 de gener de 2018) fou una pintora i gravadora", + "span_start": 0, + "span_end": 127, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pels seus treballs amb la tècnica de l'encàustica.", + "span_text": "coneguda sobretot pels seus treballs amb la tècnica de l'encàustica", + "span_start": 138, + "span_end": 205, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Belles Arts.", + "span_text": "Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 207, + "span_end": 260, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb artistes com Jaume Plensa, Ferran Garcia Sevilla o Joan Benàssar.", + "span_text": "va treballar com a gravadora al taller de Magí Baleta, on va col·laborar amb artistes com Jaume Plensa, Ferran Garcia Sevilla o Joan Benàssar", + "span_start": 382, + "span_end": 523, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va treballar al taller de gravat i litografia Quadrat 9 de Barcelona.", + "span_text": "Entre 1994 i 1998 va treballar al taller de gravat i litografia Quadrat 9 de Barcelona", + "span_start": 525, + "span_end": 611, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A continuació va establir el seu propi taller al barri de la Ribera de Barcelona", + "span_start": 707, + "span_end": 787, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Pratt Fine Arts Center de Seattle.", + "span_text": "Del 1999 al 2001 va gaudir d'una beca en gravat al Pratt Fine Arts Center de Seattle", + "span_start": 825, + "span_end": 909, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Desenvolupar un estil senzill amb una pinzellada espontània.", + "span_text": "fet que li va permetre desenvolupar un estil senzill amb una pinzellada espontània", + "span_start": 911, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Gravat calcogràfic, fotogravat i serigrafia.", + "span_text": "Com a docent, va impartir cursos de gravat calcogràfic, fotogravat i serigrafia", + "span_start": 1129, + "span_end": 1208, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la sèrie de fotogravats titulada Pedres.", + "span_text": "El 2008 va col·laborar amb el fotògraf Pere Formiguera amb la sèrie de fotogravats titulada Pedres", + "span_start": 1288, + "span_end": 1386, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès.", + "span_text": "el 2014 va inaugurar el Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès", + "span_start": 1437, + "span_end": 1508, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Barcelona, Madrid, Seattle, Londres i Tòquio.", + "span_text": "Va exposar la seva obra a Barcelona, Madrid, Seattle, Londres i Tòquio", + "span_start": 1510, + "span_end": 1580, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La de crear i estampar edicions de gravats de coure originals d'altres artistes i propis, així com desenvolupar la seva obra pictòrica a l'encàustica.", + "span_text": "També ha treballat per a galeries reconegudes en el món de l'obra gràfica, creant i estampant edicions de gravats de coure originals d'altres artistes i propis, així com desenvolupant la seva obra pictòrica a l'encàustica", + "span_start": 1663, + "span_end": 1884, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La sèrie Lung & Bones.", + "span_text": "el Museu Monestir de Sant Cugat del Vallès i el Museu d'Art de Sabadell van presentar la sèrie Lung & Bones", + "span_start": 1897, + "span_end": 2004, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El treball d'introspecció que l'artista va fer els darrers anys arran de la seva malaltia, un càncer de pulmó i ossos.", + "span_text": "Lung & Bones, que mostra el treball d'introspecció que l'artista va fer els darrers anys arran de la seva malaltia, un càncer de pulmó i ossos", + "span_start": 1992, + "span_end": 2134, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El Museu Comarcal de la Noguera.", + "span_text": "El Museu Comarcal de la Noguera conserva obra seva", + "span_start": 2136, + "span_end": 2186, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la pintura i a la gravació.", + "span_text": "Gemma Molera Marimon (Barcelona, 24 d'octubre de 1964 - Sant Cugat del Vallès, 20 de gener de 2018) fou una pintora i gravadora", + "span_start": 0, + "span_end": 127, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pels seus treballs amb la tècnica de l'encàustica.", + "span_text": "coneguda sobretot pels seus treballs amb la tècnica de l'encàustica", + "span_start": 138, + "span_end": 205, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Belles Arts.", + "span_text": "Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona", + "span_start": 207, + "span_end": 260, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Jaume Plensa, Ferran Garcia Sevilla o Joan Benàssar.", + "span_text": "va treballar com a gravadora al taller de Magí Baleta, on va col·laborar amb artistes com Jaume Plensa, Ferran Garcia Sevilla o Joan Benàssar", + "span_start": 382, + "span_end": 523, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va treballar al taller de gravat i litografia Quadrat 9 de Barcelona, amb Alain Chardon.", + "span_text": "Entre 1994 i 1998 va treballar al taller de gravat i litografia Quadrat 9 de Barcelona, amb Alain Chardon", + "span_start": 525, + "span_end": 630, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va establir el seu propi taller al barri de la Ribera de Barcelona", + "span_start": 721, + "span_end": 787, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Pratt Fine Arts Center de Seattle.", + "span_text": "Del 1999 al 2001 va gaudir d'una beca en gravat al Pratt Fine Arts Center de Seattle", + "span_start": 825, + "span_end": 909, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Desenvolupar un estil senzill amb una pinzellada espontània.", + "span_text": "fet que li va permetre desenvolupar un estil senzill amb una pinzellada espontània", + "span_start": 911, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Gravat calcogràfic, fotogravat i serigrafia.", + "span_text": "va impartir cursos de gravat calcogràfic, fotogravat i serigrafia", + "span_start": 1143, + "span_end": 1208, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb la sèrie de fotogravats titulada Pedres.", + "span_text": "va col·laborar amb el fotògraf Pere Formiguera amb la sèrie de fotogravats titulada Pedres", + "span_start": 1296, + "span_end": 1386, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès.", + "span_text": "el 2014 va inaugurar el Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès", + "span_start": 1437, + "span_end": 1508, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Barcelona, Madrid, Seattle, Londres i Tòquio.", + "span_text": "Va exposar la seva obra a Barcelona, Madrid, Seattle, Londres i Tòquio", + "span_start": 1510, + "span_end": 1580, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Crear i estampar edicions de gravats de coure originals d'altres artistes i propis, així com desenvolupar la seva obra pictòrica a l'encàustica.", + "span_text": "ha treballat per a galeries reconegudes en el món de l'obra gràfica, creant i estampant edicions de gravats de coure originals d'altres artistes i propis, així com desenvolupant la seva obra pictòrica a l'encàustica", + "span_start": 1669, + "span_end": 1884, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La sèrie Lung & Bones.", + "span_text": "el Museu Monestir de Sant Cugat del Vallès i el Museu d'Art de Sabadell van presentar la sèrie Lung & Bones", + "span_start": 1897, + "span_end": 2004, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Mostra el treball d'introspecció que l'artista va fer els darrers anys arran de la seva malaltia, un càncer de pulmó i ossos.", + "span_text": "sèrie Lung & Bones, que mostra el treball d'introspecció que l'artista va fer els darrers anys arran de la seva malaltia, un càncer de pulmó i ossos", + "span_start": 1986, + "span_end": 2134, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El Museu Comarcal.", + "span_text": "El Museu Comarcal de la Noguera conserva obra seva", + "span_start": 2136, + "span_end": 2186, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_334", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Biden guanya les primàries demòcrates de Carolina del Sud amb gairebé la meitat dels vots", + "story": "L'ex-vice-president dels Estats Units Joe Biden ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud. En concret, ha aconseguit 255.320 vots i 31 delegats, amb un 99% escrutat. El segon lloc ha estat pel senador per Vermont, Bernie Sanders, que ha obtingut el 19,9% dels suports, 104.984 vots i deu delegats. Davant d'aquesta victòria, Biden ha assegurat que estan ‘molts més vius'. ‘Fa pocs dies, la premsa i els comentaristes havien declarat morta aquesta campanya. Gràcies a vosaltres, el cor del Partit Demòcrata, hem guanyat', ha dit davant dels seus seguidors. A més a més, ha assegurat que la majoria dels nord-americans no volen ‘la promesa de la revolució'. ‘Volen més que promeses, volen resultats', ha dit. El tercer lloc d'aquest caucus ha estat per a l'empresari Tom Steyer que, tot i obtenir un 11,3% dels vots i 59.729 suports, ha anunciat que renuncia a la carrera demòcrata cap a Casa Blanca. L'ex-batlle de South Bend Pete Buttigieg ha ocupat el quart lloc amb un 8,2% dels vots i 43.395 suports, seguit de la senadora per Massachusetts, Elizabeth Warren, que ha aconseguit el 7,1% dels vots i 37.243 suports. Els pre-candidats han felicitat Biden per la seva victòria a Carolina del Sud i han agraït el suport que han rebut. Concretament, Sanders ha avisat que ‘aquesta no serà l'única derrota' perquè ‘hi ha molts estats en aquest país i ningú no pot guanyar en tots'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Joe Biden?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què passa amb ell?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quants vots ha obtingut?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui ha quedat per sota d'ell?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb quin percentatge?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com se sent el partit de Joe Biden?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Molta gent pensava que tindrien poc èxit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Segons l’expresident, els ciutadans volen una promesa de canvi?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin candidat ha assolit la tercera posició?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha exposat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin lloc ha aconseguit Pete Buttigieg?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I Elizabeth Warren?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui ha donat l’enhorabona a Biden?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què ha anunciat el senador per Vermont?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'ex-vice-president dels Estats Units.", + "span_text": "L'ex-vice-president dels Estats Units Joe Biden", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud.", + "span_text": "Joe Biden ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud", + "span_start": 38, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "255.320.", + "span_text": "ha aconseguit 255.320 vots", + "span_start": 159, + "span_end": 185, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El senador per Vermont, Bernie Sanders.", + "span_text": "El segon lloc ha estat pel senador per Vermont, Bernie Sanders", + "span_start": 222, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 19,9%.", + "span_text": "Bernie Sanders, que ha obtingut el 19,9% dels suports", + "span_start": 270, + "span_end": 323, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Molts més vius.", + "span_text": "Biden ha assegurat que estan ‘molts més vius'", + "span_start": 381, + "span_end": 426, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la premsa i els comentaristes havien declarat morta aquesta campanya", + "span_start": 443, + "span_end": 511, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha assegurat que la majoria dels nord-americans no volen ‘la promesa de la revolució'. ‘Volen més que promeses, volen resultats'", + "span_start": 625, + "span_end": 753, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'empresari Tom Steyer.", + "span_text": "El tercer lloc d'aquest caucus ha estat per a l'empresari Tom Steyer", + "span_start": 763, + "span_end": 831, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que renuncia a la carrera demòcrata cap a Casa Blanca.", + "span_text": "ha anunciat que renuncia a la carrera demòcrata cap a Casa Blanca", + "span_start": 888, + "span_end": 953, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El quart.", + "span_text": "L'ex-batlle de South Bend Pete Buttigieg ha ocupat el quart lloc", + "span_start": 955, + "span_end": 1019, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El cinquè.", + "span_text": "Pete Buttigieg ha ocupat el quart lloc amb un 8,2% dels vots i 43.395 suports, seguit de la senadora per Massachusetts, Elizabeth Warren", + "span_start": 981, + "span_end": 1117, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els pre-candidats.", + "span_text": "Els pre-candidats han felicitat Biden", + "span_start": 1173, + "span_end": 1210, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que aquesta no serà l'única derrota.", + "span_text": "Sanders ha avisat que ‘aquesta no serà l'única derrota'", + "span_start": 1303, + "span_end": 1358, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha molts estats en aquest país i ningú no pot guanyar en tots.", + "span_text": "perquè ‘hi ha molts estats en aquest país i ningú no pot guanyar en tots'", + "span_start": 1359, + "span_end": 1432, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'ex-vice-president dels Estats Units.", + "span_text": "L'ex-vice-president dels Estats Units Joe Biden", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud.", + "span_text": "Joe Biden ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud", + "span_start": 38, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "255.320.", + "span_text": "ha aconseguit 255.320 vots", + "span_start": 159, + "span_end": 185, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El senador per Vermont, Bernie Sanders.", + "span_text": "El segon lloc ha estat pel senador per Vermont, Bernie Sanders", + "span_start": 222, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 19,9%.", + "span_text": "Bernie Sanders, que ha obtingut el 19,9% dels suports", + "span_start": 270, + "span_end": 323, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Molts més vius.", + "span_text": "Biden ha assegurat que estan ‘molts més vius'", + "span_start": 381, + "span_end": 426, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la premsa i els comentaristes havien declarat morta aquesta campanya", + "span_start": 443, + "span_end": 511, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha assegurat que la majoria dels nord-americans no volen ‘la promesa de la revolució'. ‘Volen més que promeses, volen resultats'", + "span_start": 625, + "span_end": 753, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tom Steyer.", + "span_text": "El tercer lloc d'aquest caucus ha estat per a l'empresari Tom Steyer", + "span_start": 763, + "span_end": 831, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que renuncia a la carrera demòcrata cap a Casa Blanca.", + "span_text": "ha anunciat que renuncia a la carrera demòcrata cap a Casa Blanca", + "span_start": 888, + "span_end": 953, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El quart.", + "span_text": "L'ex-batlle de South Bend Pete Buttigieg ha ocupat el quart lloc", + "span_start": 955, + "span_end": 1019, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El cinquè.", + "span_text": "Pete Buttigieg ha ocupat el quart lloc amb un 8,2% dels vots i 43.395 suports, seguit de la senadora per Massachusetts, Elizabeth Warren", + "span_start": 981, + "span_end": 1117, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els pre-candidats.", + "span_text": "Els pre-candidats han felicitat Biden", + "span_start": 1173, + "span_end": 1210, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que aquesta no serà l'única derrota.", + "span_text": "Sanders ha avisat que ‘aquesta no serà l'única derrota'", + "span_start": 1303, + "span_end": 1358, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha molts estats en aquest país i ningú no pot guanyar en tots.", + "span_text": "perquè ‘hi ha molts estats en aquest país i ningú no pot guanyar en tots'", + "span_start": 1359, + "span_end": 1432, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'ex-vice-president dels Estats Units.", + "span_text": "L'ex-vice-president dels Estats Units Joe Biden", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud.", + "span_text": "Joe Biden ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud", + "span_start": 38, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "255.320 vots.", + "span_text": "ha aconseguit 255.320 vots", + "span_start": 159, + "span_end": 185, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El senador per Vermont, Bernie Sanders.", + "span_text": "El segon lloc ha estat pel senador per Vermont, Bernie Sanders", + "span_start": 222, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "19,9%.", + "span_text": "Bernie Sanders, que ha obtingut el 19,9% dels suports", + "span_start": 270, + "span_end": 323, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Molts més vius.", + "span_text": "Biden ha assegurat que estan ‘molts més vius'", + "span_start": 381, + "span_end": 426, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fa pocs dies, la premsa i els comentaristes havien declarat morta aquesta campanya", + "span_start": 429, + "span_end": 511, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha assegurat que la majoria dels nord-americans no volen ‘la promesa de la revolució'", + "span_start": 625, + "span_end": 710, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'empresari Tom Steyer.", + "span_text": "El tercer lloc d'aquest caucus ha estat per a l'empresari Tom Steyer", + "span_start": 763, + "span_end": 831, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que renuncia a la carrera demòcrata cap a Casa Blanca.", + "span_text": "ha anunciat que renuncia a la carrera demòcrata cap a Casa Blanca", + "span_start": 888, + "span_end": 953, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El quart.", + "span_text": "Pete Buttigieg ha ocupat el quart lloc", + "span_start": 981, + "span_end": 1019, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El cinquè.", + "span_text": "Pete Buttigieg ha ocupat el quart lloc amb un 8,2% dels vots i 43.395 suports, seguit de la senadora per Massachusetts, Elizabeth Warren", + "span_start": 981, + "span_end": 1117, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els pre-candidats.", + "span_text": "Els pre-candidats han felicitat Biden", + "span_start": 1173, + "span_end": 1210, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que aquesta no serà l'única derrota.", + "span_text": "Sanders ha avisat que ‘aquesta no serà l'única derrota'", + "span_start": 1303, + "span_end": 1358, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha molts estats en aquest país i ningú no pot guanyar en tots.", + "span_text": "Sanders ha avisat que ‘aquesta no serà l'única derrota' perquè ‘hi ha molts estats en aquest país i ningú no pot guanyar en tots'", + "span_start": 1303, + "span_end": 1432, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Paulina_60", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Paulina - II-5", + "story": "-No és molt agradable; però… veu?… a mi, el treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que em dóna una certa paternitat… Demés, donya Paulina, allunyant els perills…\n-Oh! Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una vida futura…\n-És clar, donya Paulina!…\n-Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de cap?\n-Vol callar, donya Paulina!…\n-La seva vida solitària, aquesta absència d'una mà amorosa…\n-Vol callar, donya Paulina!…\n-Però que no es veuria amb cor?…\n-Fa tants anys, que ja no hi penso!\nLa conversa s'ha anat allargant. Som a mitja tarda. Els crits de la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada. Els crits són extraordinaris. Tots quatre entren estrepitosament dins de la casa: reclamen a tothom. Val a dir que el que passa és meravellós.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què li dona paternitat a en Melrosada?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ho entén la tia Paulina?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Però ella què li posa en qüestió?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ell creu que sense religió es pot aguantar alguns fets?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al final en Melrosada la mana callar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Paulina li diu que està sol?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Melrosada la torna a fer callar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què no vol tenir una relació?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser una conversa curta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quin moment del dia estaven?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què provoquen els crits dels nens?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com els defineix?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quants n’entren?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I què fan?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures.", + "span_text": "a mi, el treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures", + "span_start": 35, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja ho comprenc", + "span_start": 202, + "span_end": 216, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Si creu que sense religió es podrien aguantar certes coses.", + "span_text": "Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses?", + "span_start": 218, + "span_end": 303, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "¿Vostè creu que si no hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una vida futura…\n-És clar, donya Paulina", + "span_start": 304, + "span_end": 426, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vol callar, donya Paulina", + "span_start": 501, + "span_end": 526, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva vida solitària", + "span_start": 530, + "span_end": 552, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vol callar, donya Paulina", + "span_start": 590, + "span_end": 615, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè fa tants anys que ja no hi pensa.", + "span_text": "Fa tants anys, que ja no hi penso", + "span_start": 652, + "span_end": 685, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La conversa s'ha anat allargant", + "span_start": 687, + "span_end": 718, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A mitja tarda.", + "span_text": "Som a mitja tarda", + "span_start": 720, + "span_end": 737, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Desperten la lenta digestió d'en Melrosada.", + "span_text": "Els crits de la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada", + "span_start": 739, + "span_end": 805, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Extraordinaris.", + "span_text": "Els crits són extraordinaris", + "span_start": 807, + "span_end": 835, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "Tots quatre entren estrepitosament dins de la casa", + "span_start": 837, + "span_end": 887, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Reclamen a tothom.", + "span_text": "entren estrepitosament dins de la casa: reclamen a tothom", + "span_start": 849, + "span_end": 906, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures.", + "span_text": "a mi, el treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que em dóna una certa paternitat", + "span_start": 35, + "span_end": 150, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja ho comprenc", + "span_start": 202, + "span_end": 216, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Si creu que sense religió es podrien aguantar certes coses.", + "span_text": "Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses?", + "span_start": 218, + "span_end": 303, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "¿Vostè creu que si no hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una vida futura…\n-És clar, donya Paulina", + "span_start": 304, + "span_end": 426, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vol callar, donya Paulina", + "span_start": 501, + "span_end": 526, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva vida solitària", + "span_start": 530, + "span_end": 552, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vol callar, donya Paulina", + "span_start": 590, + "span_end": 615, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè fa tants anys que ja no hi pensa.", + "span_text": "Fa tants anys, que ja no hi penso", + "span_start": 652, + "span_end": 685, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La conversa s'ha anat allargant", + "span_start": 687, + "span_end": 718, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A mitja tarda.", + "span_text": "Som a mitja tarda", + "span_start": 720, + "span_end": 737, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que es desperti la lenta digestió d'en Melrosada.", + "span_text": "Els crits de la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada", + "span_start": 739, + "span_end": 805, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Extraordinaris.", + "span_text": "Els crits són extraordinaris", + "span_start": 807, + "span_end": 835, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "Tots quatre entren estrepitosament dins de la casa", + "span_start": 837, + "span_end": 887, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Reclamen a tothom.", + "span_text": "entren estrepitosament dins de la casa: reclamen a tothom", + "span_start": 849, + "span_end": 906, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures.", + "span_text": "a mi, el treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que em dóna una certa paternitat", + "span_start": 35, + "span_end": 150, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Oh! Ja ho comprenc", + "span_start": 198, + "span_end": 216, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que si sense religió creu que es podrien aguantar certes coses.", + "span_text": "Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses?", + "span_start": 218, + "span_end": 303, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una vida futura…\n-És clar, donya Paulina", + "span_start": 229, + "span_end": 426, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vol callar, donya Paulina", + "span_start": 501, + "span_end": 526, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva vida solitària", + "span_start": 530, + "span_end": 552, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vol callar, donya Paulina", + "span_start": 590, + "span_end": 615, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè fa tants anys, que ja no hi pensa.", + "span_text": "Fa tants anys, que ja no hi penso", + "span_start": 652, + "span_end": 685, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La conversa s'ha anat allargant", + "span_start": 687, + "span_end": 718, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A mitja tarda.", + "span_text": "Som a mitja tarda", + "span_start": 720, + "span_end": 737, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Desperten la lenta digestió d'en Melrosada.", + "span_text": "Els crits de la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada", + "span_start": 739, + "span_end": 805, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Extraordinaris.", + "span_text": "Els crits són extraordinaris", + "span_start": 807, + "span_end": 835, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "Tots quatre entren estrepitosament dins de la casa", + "span_start": 837, + "span_end": 887, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Reclamen a tothom.", + "span_text": "Tots quatre entren estrepitosament dins de la casa: reclamen a tothom", + "span_start": 837, + "span_end": 906, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1420", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Antoni Noguera denuncia el xantatge dels poders econòmics contra la regulació del lloguer turístic", + "story": "Antoni Noguera considera una ‘anomalia democràtica‘ la querella presentada contra ell per la patronal Fevitur per presumpta prevaricació administrativa en la regulació del lloguer turístic a Palma. La demanda ha estat admesa a tràmit per un jutjat i s'ha obert una investigació contra el batlle. ‘És un intent de suplantar el poder municipal a través de querelles de certs poders econòmics relacionats amb l'especulació', diu a VilaWeb. Noguera denuncia que aquests grups de poder tenen ‘molta capacitat econòmica i aquestes maniobres els surten gratuïtes'. ‘Hem de deixar-los clar que no farem ni un pas enrere', diu. I anuncia que presentaran recurs contra l'admissió a tràmit de la denúncia penal de Fevitur. ‘Teníem l'obligació i la necessitat d'aprovar aquesta regulació. El procés administratiu tècnic i jurídic ha estat impecable', explica. També destaca el suport social amb què ha comptat la iniciativa. ‘La regulació s'aprova després que es presentàs la primera iniciativa popular municipal demanant aquesta actuació que respon a l'interès general.' Noguera diu que el lloguer turístic és un tema molt sensible que ha generat molts problemes de convivència. ‘La nostra gestió en aquest tema ha disposat d'un suport social extraordinari', conclou. La decisió de la jutgessa d'Instrucció número 5 de Palma, Ana San José ha despertat una campanya de solidaritat i d'indignació a la xarxa, on es denuncia la pressió dels poders econòmics després que l'ajuntament aprovés el mes d'abril una limitació del lloguer vacacional en tot el municipi, prohibint el lloguer d'habitatges plurifamiliars i permetent el de cases unifamiliars, amb el suport de PSOE, Més i Podem, i el vot en contra de PP i Ciutadans.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què opina Antoni Noguera de la demanda en contra d’ell?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què l’ha presentat la patronal Fevitur?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és Antoni Noguera?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què opina de la querella?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què reclama el batlle?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com diu que respondrà?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què havien d’autoritzar la regulació?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De qui té suport?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan es va establir aquesta normalització?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Diu Antoni que el lloguer turístic és una qüestió delicada?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui ha estat la jutgessa del cas?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què ha provocat la seva resposta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Estan en contra la influència del poder econòmic?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va acordar l'Ajuntament de la Palma a l’abril?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui va estar en contra d’això?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que és una anomalia democràtica.", + "span_text": "Antoni Noguera considera una ‘anomalia democràtica‘ la querella presentada contra ell", + "span_start": 0, + "span_end": 85, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per presumpta prevaricació administrativa en la regulació del lloguer turístic a Palma.", + "span_text": "la querella presentada contra ell per la patronal Fevitur per presumpta prevaricació administrativa en la regulació del lloguer turístic a Palma", + "span_start": 52, + "span_end": 196, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El batlle.", + "span_text": "s'ha obert una investigació contra el batlle", + "span_start": 250, + "span_end": 294, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que és un intent de suplantar el poder municipal a través de querelles de certs poders econòmics relacionats amb l'especulació.", + "span_text": "És un intent de suplantar el poder municipal a través de querelles de certs poders econòmics relacionats amb l'especulació", + "span_start": 297, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que aquests grups de poder tenen molta capacitat econòmica i aquestes maniobres els surten gratuïtes.", + "span_text": "Noguera denuncia que aquests grups de poder tenen ‘molta capacitat econòmica i aquestes maniobres els surten gratuïtes'", + "span_start": 437, + "span_end": 556, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Presentaran recurs contra l'admissió a tràmit de la denúncia penal de Fevitur.", + "span_text": "anuncia que presentaran recurs contra l'admissió a tràmit de la denúncia penal de Fevitur", + "span_start": 621, + "span_end": 710, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè tenien l'obligació i la necessitat d'aprovar -la.", + "span_text": "Teníem l'obligació i la necessitat d'aprovar aquesta regulació", + "span_start": 713, + "span_end": 775, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Del suport social.", + "span_text": "destaca el suport social amb què ha comptat la iniciativa", + "span_start": 854, + "span_end": 911, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Després que es presentàs la primera iniciativa popular municipal demanant aquesta actuació.", + "span_text": "La regulació s'aprova després que es presentàs la primera iniciativa popular municipal demanant aquesta actuació", + "span_start": 914, + "span_end": 1026, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Noguera diu que el lloguer turístic és un tema molt sensible", + "span_start": 1060, + "span_end": 1120, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ana San José.", + "span_text": "la jutgessa d'Instrucció número 5 de Palma, Ana San José", + "span_start": 1271, + "span_end": 1327, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una campanya de solidaritat i d'indignació a la xarxa.", + "span_text": "La decisió de la jutgessa d'Instrucció número 5 de Palma, Ana San José ha despertat una campanya de solidaritat i d'indignació a la xarxa", + "span_start": 1257, + "span_end": 1394, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "on es denuncia la pressió dels poders econòmics", + "span_start": 1396, + "span_end": 1443, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una limitació del lloguer vacacional en tot el municipi, prohibint el lloguer d'habitatges plurifamiliars i permetent el de cases unifamiliars.", + "span_text": "l'ajuntament aprovés el mes d'abril una limitació del lloguer vacacional en tot el municipi, prohibint el lloguer d'habitatges plurifamiliars i permetent el de cases unifamiliars", + "span_start": 1456, + "span_end": 1634, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "PP i Ciutadans.", + "span_text": "amb el suport de PSOE, Més i Podem, i el vot en contra de PP i Ciutadans", + "span_start": 1636, + "span_end": 1708, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que és una anomalia democràtica.", + "span_text": "Antoni Noguera considera una ‘anomalia democràtica‘ la querella presentada contra ell", + "span_start": 0, + "span_end": 85, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per presumpta prevaricació administrativa en la regulació del lloguer turístic a Palma.", + "span_text": "la querella presentada contra ell per la patronal Fevitur per presumpta prevaricació administrativa en la regulació del lloguer turístic a Palma", + "span_start": 52, + "span_end": 196, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El batlle.", + "span_text": "s'ha obert una investigació contra el batlle", + "span_start": 250, + "span_end": 294, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que és un intent de suplantar el poder municipal a través de querelles de certs poders econòmics relacionats amb l'especulació.", + "span_text": "És un intent de suplantar el poder municipal a través de querelles de certs poders econòmics relacionats amb l'especulació", + "span_start": 297, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que aquests grups de poder tenen molta capacitat econòmica i aquestes maniobres els surten gratuïtes.", + "span_text": "Noguera denuncia que aquests grups de poder tenen ‘molta capacitat econòmica i aquestes maniobres els surten gratuïtes'", + "span_start": 437, + "span_end": 556, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Presentaran recurs contra l'admissió a tràmit de la denúncia penal de Fevitur.", + "span_text": "anuncia que presentaran recurs contra l'admissió a tràmit de la denúncia penal de Fevitur", + "span_start": 621, + "span_end": 710, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè tenien l'obligació i la necessitat d'aprovar -la.", + "span_text": "Teníem l'obligació i la necessitat d'aprovar aquesta regulació", + "span_start": 713, + "span_end": 775, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Del suport social.", + "span_text": "destaca el suport social amb què ha comptat la iniciativa", + "span_start": 854, + "span_end": 911, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Després que es presentàs la primera iniciativa popular municipal demanant aquesta actuació.", + "span_text": "La regulació s'aprova després que es presentàs la primera iniciativa popular municipal demanant aquesta actuació", + "span_start": 914, + "span_end": 1026, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Noguera diu que el lloguer turístic és un tema molt sensible", + "span_start": 1060, + "span_end": 1120, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ana San José.", + "span_text": "la jutgessa d'Instrucció número 5 de Palma, Ana San José", + "span_start": 1271, + "span_end": 1327, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una campanya de solidaritat i d'indignació a la xarxa.", + "span_text": "La decisió de la jutgessa d'Instrucció número 5 de Palma, Ana San José ha despertat una campanya de solidaritat i d'indignació a la xarxa", + "span_start": 1257, + "span_end": 1394, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "on es denuncia la pressió dels poders econòmics", + "span_start": 1396, + "span_end": 1443, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una limitació del lloguer vacacional en tot el municipi, prohibint el lloguer d'habitatges plurifamiliars i permetent el de cases unifamiliars.", + "span_text": "ajuntament aprovés el mes d'abril una limitació del lloguer vacacional en tot el municipi, prohibint el lloguer d'habitatges plurifamiliars i permetent el de cases unifamiliars", + "span_start": 1458, + "span_end": 1634, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "PP i Ciutadans.", + "span_text": "amb el suport de PSOE, Més i Podem, i el vot en contra de PP i Ciutadans", + "span_start": 1636, + "span_end": 1708, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una anomalia democràtica.", + "span_text": "Antoni Noguera considera una ‘anomalia democràtica‘ la querella presentada contra ell", + "span_start": 0, + "span_end": 85, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per presumpta prevaricació administrativa en la regulació del lloguer turístic a Palma.", + "span_text": "la querella presentada contra ell per la patronal Fevitur per presumpta prevaricació administrativa en la regulació del lloguer turístic a Palma", + "span_start": 52, + "span_end": 196, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un batlle.", + "span_text": "s'ha obert una investigació contra el batlle", + "span_start": 250, + "span_end": 294, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que és un intent de suplantar el poder municipal a través de querelles de certs poders econòmics relacionats amb l'especulació.", + "span_text": "‘És un intent de suplantar el poder municipal a través de querelles de certs poders econòmics relacionats amb l'especulació', diu a VilaWeb", + "span_start": 296, + "span_end": 435, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que aquests grups de poder tenen molta capacitat econòmica i aquestes maniobres els surten gratuïtes.", + "span_text": "Noguera denuncia que aquests grups de poder tenen ‘molta capacitat econòmica i aquestes maniobres els surten gratuïtes'", + "span_start": 437, + "span_end": 556, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Presentaran recurs contra l'admissió a tràmit de la denúncia penal de Fevitur.", + "span_text": "anuncia que presentaran recurs contra l'admissió a tràmit de la denúncia penal de Fevitur", + "span_start": 621, + "span_end": 710, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè tenien l'obligació i la necessitat.", + "span_text": "Teníem l'obligació i la necessitat d'aprovar aquesta regulació", + "span_start": 713, + "span_end": 775, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El suport social.", + "span_text": "També destaca el suport social amb què ha comptat la iniciativa", + "span_start": 848, + "span_end": 911, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Després que es presentàs la primera iniciativa popular municipal.", + "span_text": "La regulació s'aprova després que es presentàs la primera iniciativa popular municipal", + "span_start": 914, + "span_end": 1000, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Noguera diu que el lloguer turístic és un tema molt sensible", + "span_start": 1060, + "span_end": 1120, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ana San José.", + "span_text": "La decisió de la jutgessa d'Instrucció número 5 de Palma, Ana San José", + "span_start": 1257, + "span_end": 1327, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una campanya de solidaritat i d'indignació a la xarxa.", + "span_text": "Ana San José ha despertat una campanya de solidaritat i d'indignació a la xarxa", + "span_start": 1315, + "span_end": 1394, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "on es denuncia la pressió dels poders econòmics", + "span_start": 1396, + "span_end": 1443, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una limitació del lloguer vacacional en tot el municipi, prohibint el lloguer d'habitatges plurifamiliars i permetent el de cases unifamiliars.", + "span_text": "que l'ajuntament aprovés el mes d'abril una limitació del lloguer vacacional en tot el municipi, prohibint el lloguer d'habitatges plurifamiliars i permetent el de cases unifamiliars", + "span_start": 1452, + "span_end": 1634, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El PP i Ciutadans.", + "span_text": "permetent el de cases unifamiliars, amb el suport de PSOE, Més i Podem, i el vot en contra de PP i Ciutadans", + "span_start": 1600, + "span_end": 1708, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1744", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Anna Sallés i Bonastre...", + "story": "Anna Sallés i Bonastre (La Bruguièira, França, 1940) és una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.\nFilla de Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil que combaté al Front d'Aragó i la Batalla de l'Ebre i que fou deportat al Camp d'Argelers durant sis mesos. L'Anna nasqué a l'exili, a La Bruguièira, des d'on la seva mare va poder reclamar el seu pare. Aquest es trobava lligat al moviment dels maquis pels quals feia feina clandestina. Per un atzar, un gendarme del poble el va avisar que els alemanys el detindrien. Ell retornà a Catalunya i fou empresonat durant uns mesos a la Presó Model de Barcelona. Al tombant de l'any 1943, la mare de l'Anna va retornar a Barcelona amb les seves dues filles, la més petita de les quals només tenia sis mesos.\nLa família s'instal·là dos anys a La Garriga fins que marxaren a Barcelona, al carrer de Salvà, al Poble-Sec. A nou anys, els pares, per estima envers la cultura francesa, la matricularen al Liceu francès. Més tard, el 1966, es llicencià en filosofia i lletres, especialitat en història, per la Universitat de Barcelona i el 1981 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona de la qual fou, d'ençà del 1971, professora d'història contemporània.\nEl 1962, es covava el que més tard, el 1966, esdevindria com a Sindicat Democràtic d'Estudiants. La Vaga minaire d'Astúries d'aquell any va animar molts joves a fer actes de solidaritat amb els vaguistes. L'11 de maig, l'Anna fou detinguda juntament amb altres de la seva colla com el Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Clotas i Cierco i Martí Capdevila. La van jutjar en un consell de guerra sumaríssim, atès que encara no existia el Tribunal d'Ordre Públic, que d'altra manera l'haguessin jutjat pel civil. En aquell moment, tot acte contra el franquisme era delicte de fur militar. Va ser condemnada per rebel·lió militar per equiparació, atès que no era militar, a sis mesos i un dia. El dia era perquè ingressés a la presó, si hagués estat només sis mesos no hauria entrat.[cal citació]\nEn no haver-hi una presó de dones, va fer la seva estada a una zona de la Model el qual descriu com: \"era un món tan sòrdid... al pati hi havia unes rates... El maltractament a les preses era terrible. No vaig veure maltractaments físics directes, però de paraula era horrorós, amb menyspreus constants. I una brutícia! Jo era \"l'estudiant\" perquè hi havia prostitutes, lladres, assassines...\".\nMilità al Partit Socialista Unificat de Catalunya fins al 1968. Durant molts d'anys, ha simpatitzat amb Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i actualment es confessa independentista.\nLes seves recerques s'han centrat en el període de la República i de la guerra civil, tot i que també s'ha interessat per la Revolució Russa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Anna Sallés i Bonastre?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu pare?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va lluitar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per això, on va néixer Anna?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quina situació es trobava el seu pare?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què li va ocórrer en arribar a Barcelona?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A quin barri de Barcelona va viure Sallés?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què va assistir al Liceu francès?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En què va esdevenir professionalment?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quin mes de l'any la van detenir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb qui més?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quant de temps va ser empresonada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va anar a la mateixa presó que la del seu pare?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de maltractament va experimentar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quin partit va militar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "Anna Sallés i Bonastre (La Bruguièira, França, 1940) és una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 142, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil.", + "span_text": "Filla de Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil", + "span_start": 144, + "span_end": 209, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Front d'Aragó i la Batalla de l'Ebre.", + "span_text": "Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil que combaté al Front d'Aragó i la Batalla de l'Ebre", + "span_start": 153, + "span_end": 261, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A La Bruguièira.", + "span_text": "L'Anna nasqué a l'exili, a La Bruguièira", + "span_start": 318, + "span_end": 358, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Lligat al moviment dels maquis pels quals feia feina clandestina.", + "span_text": "Aquest es trobava lligat al moviment dels maquis pels quals feia feina clandestina", + "span_start": 413, + "span_end": 495, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fou empresonat durant uns mesos a la Presó Model.", + "span_text": "Ell retornà a Catalunya i fou empresonat durant uns mesos a la Presó Model de Barcelona", + "span_start": 578, + "span_end": 665, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Poble-Sec.", + "span_text": "La família s'instal·là dos anys a La Garriga fins que marxaren a Barcelona, al carrer de Salvà, al Poble-Sec", + "span_start": 812, + "span_end": 920, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè els pares, per estima envers la cultura francesa, la matricularen.", + "span_text": "els pares, per estima envers la cultura francesa, la matricularen al Liceu francès", + "span_start": 934, + "span_end": 1016, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En professora d'història contemporània.", + "span_text": "d'ençà del 1971, professora d'història contemporània", + "span_start": 1210, + "span_end": 1262, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El mes de maig.", + "span_text": "L'11 de maig, l'Anna fou detinguda", + "span_start": 1469, + "span_end": 1503, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb altres de la seva colla com el Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Clotas i Cierco i Martí Capdevila.", + "span_text": "l'Anna fou detinguda juntament amb altres de la seva colla com el Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Clotas i Cierco i Martí Capdevila", + "span_start": 1483, + "span_end": 1617, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sis mesos i un dia.", + "span_text": "Va ser condemnada per rebel·lió militar per equiparació, atès que no era militar, a sis mesos i un dia", + "span_start": 1849, + "span_end": 1951, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En no haver-hi una presó de dones, va fer la seva estada a una zona de la Model", + "span_start": 2056, + "span_end": 2135, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De paraula i amb menyspreus constants.", + "span_text": "El maltractament a les preses era terrible. No vaig veure maltractaments físics directes, però de paraula era horrorós, amb menyspreus constants", + "span_start": 2214, + "span_end": 2358, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Partit Socialista Unificat de Catalunya.", + "span_text": "Milità al Partit Socialista Unificat de Catalunya fins al 1968", + "span_start": 2451, + "span_end": 2513, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "Anna Sallés i Bonastre (La Bruguièira, França, 1940) és una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 142, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil.", + "span_text": "Filla de Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil", + "span_start": 144, + "span_end": 209, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Front d'Aragó i la Batalla de l'Ebre.", + "span_text": "Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil que combaté al Front d'Aragó i la Batalla de l'Ebre", + "span_start": 153, + "span_end": 261, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A La Bruguièira.", + "span_text": "L'Anna nasqué a l'exili, a La Bruguièira", + "span_start": 318, + "span_end": 358, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Lligat al moviment dels maquis pels quals feia feina clandestina.", + "span_text": "Aquest es trobava lligat al moviment dels maquis pels quals feia feina clandestina", + "span_start": 413, + "span_end": 495, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fou empresonat durant uns mesos a la Presó Model.", + "span_text": "Ell retornà a Catalunya i fou empresonat durant uns mesos a la Presó Model de Barcelona", + "span_start": 578, + "span_end": 665, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Poble-Sec.", + "span_text": "La família s'instal·là dos anys a La Garriga fins que marxaren a Barcelona, al carrer de Salvà, al Poble-Sec", + "span_start": 812, + "span_end": 920, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè els pares, per estima envers la cultura francesa, la matricularen.", + "span_text": "els pares, per estima envers la cultura francesa, la matricularen al Liceu francès", + "span_start": 934, + "span_end": 1016, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En professora d'història contemporània.", + "span_text": "d'ençà del 1971, professora d'història contemporània", + "span_start": 1210, + "span_end": 1262, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El maig.", + "span_text": "L'11 de maig, l'Anna fou detinguda", + "span_start": 1469, + "span_end": 1503, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb altres de la seva colla com el Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Clotas i Cierco i Martí Capdevila.", + "span_text": "l'Anna fou detinguda juntament amb altres de la seva colla com el Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Clotas i Cierco i Martí Capdevila", + "span_start": 1483, + "span_end": 1617, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sis mesos i un dia.", + "span_text": "Va ser condemnada per rebel·lió militar per equiparació, atès que no era militar, a sis mesos i un dia", + "span_start": 1849, + "span_end": 1951, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En no haver-hi una presó de dones, va fer la seva estada a una zona de la Model", + "span_start": 2056, + "span_end": 2135, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De paraula i amb menyspreus constants.", + "span_text": "El maltractament a les preses era terrible. No vaig veure maltractaments físics directes, però de paraula era horrorós, amb menyspreus constants", + "span_start": 2214, + "span_end": 2358, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Partit Socialista Unificat de Catalunya.", + "span_text": "Milità al Partit Socialista Unificat de Catalunya", + "span_start": 2451, + "span_end": 2500, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "Anna Sallés i Bonastre (La Bruguièira, França, 1940) és una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 142, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil.", + "span_text": "Filla de Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil", + "span_start": 144, + "span_end": 209, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Front d'Aragó i la Batalla de l'Ebre.", + "span_text": "que combaté al Front d'Aragó i la Batalla de l'Ebre", + "span_start": 210, + "span_end": 261, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'exili, a La Bruguièira.", + "span_text": "L'Anna nasqué a l'exili, a La Bruguièira", + "span_start": 318, + "span_end": 358, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es trobava lligat al moviment dels maquis pels quals feia feina clandestina.", + "span_text": "Aquest es trobava lligat al moviment dels maquis pels quals feia feina clandestina", + "span_start": 413, + "span_end": 495, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fou empresonat uns mesos a la Presó Model.", + "span_text": "Ell retornà a Catalunya i fou empresonat durant uns mesos a la Presó Model de Barcelona", + "span_start": 578, + "span_end": 665, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Poble-Sec.", + "span_text": "La família s'instal·là dos anys a La Garriga fins que marxaren a Barcelona, al carrer de Salvà, al Poble-Sec", + "span_start": 812, + "span_end": 920, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per estima envers la cultura francesa.", + "span_text": "A nou anys, els pares, per estima envers la cultura francesa, la matricularen al Liceu francès", + "span_start": 922, + "span_end": 1016, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En professora d'història contemporània.", + "span_text": "d'ençà del 1971, professora d'història contemporània", + "span_start": 1210, + "span_end": 1262, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El maig.", + "span_text": "L'11 de maig, l'Anna fou detinguda", + "span_start": 1469, + "span_end": 1503, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb altres de la seva colla com el Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Clotas i Cierco i Martí Capdevila.", + "span_text": "fou detinguda juntament amb altres de la seva colla com el Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Clotas i Cierco i Martí Capdevila", + "span_start": 1490, + "span_end": 1617, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A sis mesos i un dia.", + "span_text": "Va ser condemnada per rebel·lió militar per equiparació, atès que no era militar, a sis mesos i un dia", + "span_start": 1849, + "span_end": 1951, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En no haver-hi una presó de dones, va fer la seva estada a una zona de la Model", + "span_start": 2056, + "span_end": 2135, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De paraula, amb menyspreus constants.", + "span_text": "No vaig veure maltractaments físics directes, però de paraula era horrorós, amb menyspreus constants", + "span_start": 2258, + "span_end": 2358, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Partit Socialista Unificat de Catalunya.", + "span_text": "Milità al Partit Socialista Unificat de Catalunya fins al 1968", + "span_start": 2451, + "span_end": 2513, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Paulina_94", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Paulina - V-2", + "story": "De totes maneres, Isabel, quan abandonà en Melrosada, no volgué defraudar les esperances de la seva amiga: i digué que l'havia trobat simpàtic; i aquesta sola afirmació va ser prou perquè Paulina anés a casa dels seus nebots dient que Isabel estava follament enamorada de don Gaspar.\nEs lamentà, però, de la timidesa del professor i de la falta de món que se li veia a cada moment. Tota la família va riure dels fets de la tarda, i la tia Paulina estava molt indignada de la poca serietat amb què els seus nebots es prenien coses de tanta importància.\nDon Gaspar Melrosada, quan abandonà les dues dames, anà Rambla avall, Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra. I ¿quina en duia de cap? Ell sabia que al carrer del Gínjol hi havia una casa que se'n deia La Buena Sombra. En Melrosada vivia un moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament absolut, de revolta terrible; en la seva ànima, tot el de dalt anava a baix, i el de baix a dalt. De primer antuvi pensà atiar al port i caure dins d'una barcassa de carbó, a veure si es trencava una cama o li passava un fet sensacional. A tirar-se de cap a l'aigua no hi estava ben decidit: duia altres plans més o menys pintorescs; i transigí amb les seves decisions extremes, acordant el següent: entraria en un lloc de corrupció, i esperaria, esperaria…\nTremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del cafè concert. Es sentia el polç a tot arreu del cos, i estava vermell com un perdigot. Com que ell no hi era fet, a anar per aquestes bandes, vacil·là, de primer moment, sense saber on es col·locaria. A les llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o potser que es divertia massa; allò no era per a ell. No s'atrevia tampoc a seure en les cadires de primera fila: era comprometre's. Per fi es determinà per instal·lar-se en una tauleta de cafè a la vora de la porta d'entrada.", + "questions": [ + { + "input_text": "Isabel va deixar en Gaspar?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què li va dir a la Paulina que era agradable?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gràcies a aquesta resposta, què va afirmar la tieta a la seva família?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com va contestar aquesta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es va molestar la padrina?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Cap a on es va dirigir el Melrosada?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què hi havia al carrer del Gínjol?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per quina situació passava el professor?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què es volia davallar dins d’una barca?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "També es volia llençar a l’aigua?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com va obrir la porta del bar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De quin color estava?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A qui va veure dins?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No volia seure a primera fila?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al final on es va posar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Isabel, quan abandonà en Melrosada", + "span_start": 18, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè no volgué defraudar les esperances de la seva amiga.", + "span_text": "no volgué defraudar les esperances de la seva amiga: i digué que l'havia trobat simpàtic", + "span_start": 54, + "span_end": 142, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que Isabel estava follament enamorada de don Gaspar.", + "span_text": "aquesta sola afirmació va ser prou perquè Paulina anés a casa dels seus nebots dient que Isabel estava follament enamorada de don Gaspar", + "span_start": 146, + "span_end": 282, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Van riure.", + "span_text": "Tota la família va riure dels fets de la tarda", + "span_start": 382, + "span_end": 428, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la tia Paulina estava molt indignada", + "span_start": 432, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra.", + "span_text": "Don Gaspar Melrosada, quan abandonà les dues dames, anà Rambla avall, Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra", + "span_start": 552, + "span_end": 675, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una casa que se'n deia La Buena Sombra.", + "span_text": "al carrer del Gínjol hi havia una casa que se'n deia La Buena Sombra", + "span_start": 716, + "span_end": 784, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per un moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament absolut, de revolta terrible.", + "span_text": "En Melrosada vivia un moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament absolut, de revolta terrible", + "span_start": 786, + "span_end": 895, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per veure si es trencava una cama o li passava un fet sensacional.", + "span_text": "De primer antuvi pensà atiar al port i caure dins d'una barcassa de carbó, a veure si es trencava una cama o li passava un fet sensacional", + "span_start": 965, + "span_end": 1103, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A tirar-se de cap a l'aigua no hi estava ben decidit", + "span_start": 1105, + "span_end": 1157, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tremolant i esveradíssim.", + "span_text": "Tremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del cafè concert", + "span_start": 1325, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Vermell com un perdigot.", + "span_text": "estava vermell com un perdigot", + "span_start": 1431, + "span_end": 1461, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o potser que es divertia massa.", + "span_text": "A les llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o potser que es divertia massa", + "span_start": 1577, + "span_end": 1677, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No s'atrevia tampoc a seure en les cadires de primera fila", + "span_start": 1702, + "span_end": 1760, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una tauleta de cafè a la vora de la porta d'entrada.", + "span_text": "Per fi es determinà per instal·lar-se en una tauleta de cafè a la vora de la porta d'entrada", + "span_start": 1781, + "span_end": 1873, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Isabel, quan abandonà en Melrosada", + "span_start": 18, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè no volgué defraudar les esperances de la seva amiga.", + "span_text": "no volgué defraudar les esperances de la seva amiga: i digué que l'havia trobat simpàtic", + "span_start": 54, + "span_end": 142, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que Isabel estava follament enamorada de don Gaspar.", + "span_text": "aquesta sola afirmació va ser prou perquè Paulina anés a casa dels seus nebots dient que Isabel estava follament enamorada de don Gaspar", + "span_start": 146, + "span_end": 282, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Van riure.", + "span_text": "Tota la família va riure dels fets de la tarda", + "span_start": 382, + "span_end": 428, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la tia Paulina estava molt indignada", + "span_start": 432, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra.", + "span_text": "Don Gaspar Melrosada, quan abandonà les dues dames, anà Rambla avall, Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra", + "span_start": 552, + "span_end": 675, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una casa que se'n deia La Buena Sombra.", + "span_text": "al carrer del Gínjol hi havia una casa que se'n deia La Buena Sombra", + "span_start": 716, + "span_end": 784, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per un moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament absolut, de revolta terrible.", + "span_text": "En Melrosada vivia un moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament absolut, de revolta terrible", + "span_start": 786, + "span_end": 895, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per veure si es trencava una cama o li passava un fet sensacional.", + "span_text": "De primer antuvi pensà atiar al port i caure dins d'una barcassa de carbó, a veure si es trencava una cama o li passava un fet sensacional", + "span_start": 965, + "span_end": 1103, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A tirar-se de cap a l'aigua no hi estava ben decidit", + "span_start": 1105, + "span_end": 1157, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tremolant i esveradíssim.", + "span_text": "Tremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del cafè concert", + "span_start": 1325, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Vermell com un perdigot.", + "span_text": "estava vermell com un perdigot", + "span_start": 1431, + "span_end": 1461, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o potser que es divertia massa.", + "span_text": "A les llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o potser que es divertia massa", + "span_start": 1577, + "span_end": 1677, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No s'atrevia tampoc a seure en les cadires de primera fila", + "span_start": 1702, + "span_end": 1760, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una tauleta de cafè a la vora de la porta d'entrada.", + "span_text": "Per fi es determinà per instal·lar-se en una tauleta de cafè a la vora de la porta d'entrada", + "span_start": 1781, + "span_end": 1873, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "De totes maneres, Isabel, quan abandonà en Melrosada", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè no volgué defraudar les esperances de la seva amiga.", + "span_text": "no volgué defraudar les esperances de la seva amiga: i digué que l'havia trobat simpàtic", + "span_start": 54, + "span_end": 142, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que Isabel estava follament enamorada de don Gaspar.", + "span_text": "i aquesta sola afirmació va ser prou perquè Paulina anés a casa dels seus nebots dient que Isabel estava follament enamorada de don Gaspar", + "span_start": 144, + "span_end": 282, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va riure.", + "span_text": "Tota la família va riure dels fets de la tarda", + "span_start": 382, + "span_end": 428, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i la tia Paulina estava molt indignada", + "span_start": 430, + "span_end": 468, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Rambla avall.", + "span_text": "Don Gaspar Melrosada, quan abandonà les dues dames, anà Rambla avall", + "span_start": 552, + "span_end": 620, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una casa que se'n deia La Buena Sombra.", + "span_text": "Ell sabia que al carrer del Gínjol hi havia una casa que se'n deia La Buena Sombra", + "span_start": 702, + "span_end": 784, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per un moment tràgic de la seva vida.", + "span_text": "En Melrosada vivia un moment tràgic de la seva vida", + "span_start": 786, + "span_end": 837, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per veure si es trencava una cama o li passava un fet sensacional.", + "span_text": "De primer antuvi pensà atiar al port i caure dins d'una barcassa de carbó, a veure si es trencava una cama o li passava un fet sensacional", + "span_start": 965, + "span_end": 1103, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A tirar-se de cap a l'aigua no hi estava ben decidit", + "span_start": 1105, + "span_end": 1157, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tremolant i esveradíssim.", + "span_text": "Tremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del cafè concert", + "span_start": 1325, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Vermell com un perdigot.", + "span_text": "estava vermell com un perdigot", + "span_start": 1431, + "span_end": 1461, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Barrilaires i algun vell ensopit o potser que es divertia massa.", + "span_text": "A les llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o potser que es divertia massa", + "span_start": 1577, + "span_end": 1677, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No s'atrevia tampoc a seure en les cadires de primera fila", + "span_start": 1702, + "span_end": 1760, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En una tauleta de cafè a la vora de la porta d'entrada.", + "span_text": "Per fi es determinà per instal·lar-se en una tauleta de cafè a la vora de la porta d'entrada", + "span_start": 1781, + "span_end": 1873, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_272", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Mercè Civit i Illa...", + "story": "Mercè Civit i Illa (Barcelona, 26 d'abril de 1955) és una política catalana, militant d'EUiA.\nDiplomada en treball social per l'Escola Universitària de Treball Social, és funcionària de l'Ajuntament de Viladecans com a treballadora social, als serveis socials d'atenció primària, on ha creat el servei d'atenció a les dones que pateixen violència de gènere. Ha impartit xerrades i cursos i ha publicat articles sobre polítiques d'igualtat i violència de gènere. Ha impartit classes en el màster «Polítiques d'igualtat de gènere» a la Universitat Autònoma de Barcelona.\nHa coordinat l'estudi El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualació creixent, publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Ha coordinat l'estudi Les conseqüències del tancament d'empreses vers les dones, publicat per la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres. Pertany al moviment feminista Ca la Dona i és membre del Consell Rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya.\nAfiliada a Comissions Obreres des del 1977, va ser fundadora del sindicat de sanitat del Garraf i ha estat delegada a la Junta de Personal de l'Ajuntament de Viladecans i presidenta del Comitè Unitari. Ha estat responsable de la Dona de la Federació d'Administració Pública i directora de Funció Pública. També ha estat responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya (1995-2006), membre del Consejo Confederal de Comissions Obreres (1998-2006) i membre del CTESC des que es va crear fins al 2006.\nPolíticament, va ingressar al PSUC el 1976 i després va passar a formar part del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual és membre de la direcció. També és membre de la Comissió Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des que es va fundar i membre del Consejo Político Federal de Izquierda Unida (IU).\nFou escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2006 i de 2010.\nA les eleccions de 2012 va quedar fora de les llistes, cosa que va fer que altres militants li donessin el seu suport.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer Mercè?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin treball té?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gràcies a ella, què s’ha instaurat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha sigut docent?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins projectes ha dut a terme?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin moviment militava?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Exerceix a la UPEC?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Des de quan fa que està a CCOO?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin paper ha tingut a l’Ajuntament de Viladecans?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec ha tingut del 1995 al 2006?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I del 1998 al 2006?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quin partit polític es va afiliar als anys 70?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I avui en dia?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha arribat a estar al Parlament de Catalunya?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 26 d'abril de 1955.", + "span_text": "Mercè Civit i Illa (Barcelona, 26 d'abril de 1955)", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Treball social.", + "span_text": "Diplomada en treball social", + "span_start": 94, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És funcionària de l'Ajuntament de Viladecans com a treballadora social, als serveis socials d'atenció primària.", + "span_text": "és funcionària de l'Ajuntament de Viladecans com a treballadora social, als serveis socials d'atenció primària", + "span_start": 168, + "span_end": 278, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El servei d'atenció a les dones que pateixen violència de gènere.", + "span_text": "on ha creat el servei d'atenció a les dones que pateixen violència de gènere", + "span_start": 280, + "span_end": 356, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha impartit classes en el màster «Polítiques d'igualtat de gènere» a la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 462, + "span_end": 567, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'estudi El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualació creixent, publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), i Les conseqüències del tancament d'empreses vers les dones, publicat per la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres.", + "span_text": "Ha coordinat l'estudi El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualació creixent, publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Ha coordinat l'estudi Les conseqüències del tancament d'empreses vers les dones, publicat per la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres", + "span_start": 569, + "span_end": 870, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El moviment feminista Ca la Dona.", + "span_text": "Pertany al moviment feminista Ca la Dona", + "span_start": 872, + "span_end": 912, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és membre del Consell Rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya", + "span_start": 915, + "span_end": 995, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Des del 1977.", + "span_text": "Afiliada a Comissions Obreres des del 1977", + "span_start": 997, + "span_end": 1039, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El de delegada a la Junta de Personal.", + "span_text": "ha estat delegada a la Junta de Personal de l'Ajuntament de Viladecans", + "span_start": 1095, + "span_end": 1165, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya.", + "span_text": "ha estat responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya (1995-2006)", + "span_start": 1308, + "span_end": 1403, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Membre del Consejo Confederal de Comissions Obreres.", + "span_text": "membre del Consejo Confederal de Comissions Obreres (1998-2006)", + "span_start": 1405, + "span_end": 1468, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al PSUC.", + "span_text": "Políticament, va ingressar al PSUC el 1976", + "span_start": 1522, + "span_end": 1564, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i Izquierda Unida (IU).", + "span_text": "després va passar a formar part del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual és membre de la direcció. També és membre de la Comissió Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des que es va fundar i membre del Consejo Político Federal de Izquierda Unida (IU)", + "span_start": 1567, + "span_end": 1841, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fou escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2006 i de 2010", + "span_start": 1843, + "span_end": 1925, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El 26 d'abril de 1955.", + "span_text": "Mercè Civit i Illa (Barcelona, 26 d'abril de 1955)", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Treball social.", + "span_text": "Diplomada en treball social", + "span_start": 94, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És funcionària de l'Ajuntament de Viladecans com a treballadora social, als serveis socials d'atenció primària.", + "span_text": "és funcionària de l'Ajuntament de Viladecans com a treballadora social, als serveis socials d'atenció primària", + "span_start": 168, + "span_end": 278, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El servei d'atenció a les dones que pateixen violència de gènere.", + "span_text": "on ha creat el servei d'atenció a les dones que pateixen violència de gènere", + "span_start": 280, + "span_end": 356, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha impartit classes en el màster «Polítiques d'igualtat de gènere» a la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 462, + "span_end": 567, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'estudi El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualació creixent, publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), i Les conseqüències del tancament d'empreses vers les dones, publicat per la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres.", + "span_text": "Ha coordinat l'estudi El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualació creixent, publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Ha coordinat l'estudi Les conseqüències del tancament d'empreses vers les dones, publicat per la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres", + "span_start": 569, + "span_end": 870, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El moviment feminista Ca la Dona.", + "span_text": "Pertany al moviment feminista Ca la Dona", + "span_start": 872, + "span_end": 912, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és membre del Consell Rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya", + "span_start": 915, + "span_end": 995, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Des del 1977.", + "span_text": "Afiliada a Comissions Obreres des del 1977", + "span_start": 997, + "span_end": 1039, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El de delegada a la Junta de Personal.", + "span_text": "ha estat delegada a la Junta de Personal de l'Ajuntament de Viladecans", + "span_start": 1095, + "span_end": 1165, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya.", + "span_text": "ha estat responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya (1995-2006)", + "span_start": 1308, + "span_end": 1403, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Membre del Consejo Confederal de Comissions Obreres.", + "span_text": "membre del Consejo Confederal de Comissions Obreres (1998-2006)", + "span_start": 1405, + "span_end": 1468, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al PSUC.", + "span_text": "Políticament, va ingressar al PSUC el 1976", + "span_start": 1522, + "span_end": 1564, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i Izquierda Unida (IU).", + "span_text": "després va passar a formar part del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual és membre de la direcció. També és membre de la Comissió Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des que es va fundar i membre del Consejo Político Federal de Izquierda Unida (IU)", + "span_start": 1567, + "span_end": 1841, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fou escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2006 i de 2010", + "span_start": 1843, + "span_end": 1925, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 26 d'abril de 1955.", + "span_text": "Mercè Civit i Illa (Barcelona, 26 d'abril de 1955)", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Treball social.", + "span_text": "Diplomada en treball social", + "span_start": 94, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És funcionària de l'Ajuntament de Viladecans com a treballadora social, als serveis socials d'atenció primària.", + "span_text": "és funcionària de l'Ajuntament de Viladecans com a treballadora social, als serveis socials d'atenció primària", + "span_start": 168, + "span_end": 278, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El servei d'atenció a les dones que pateixen violència de gènere.", + "span_text": "on ha creat el servei d'atenció a les dones que pateixen violència de gènere", + "span_start": 280, + "span_end": 356, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha impartit classes en el màster «Polítiques d'igualtat de gènere»", + "span_start": 462, + "span_end": 528, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualació creixent i Les conseqüències del tancament d'empreses vers les dones.", + "span_text": "Ha coordinat l'estudi El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualació creixent, publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Ha coordinat l'estudi Les conseqüències del tancament d'empreses vers les dones", + "span_start": 569, + "span_end": 809, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El moviment feminista Ca la Dona.", + "span_text": "Pertany al moviment feminista Ca la Dona", + "span_start": 872, + "span_end": 912, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "és membre del Consell Rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya", + "span_start": 915, + "span_end": 995, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Des del 1977.", + "span_text": "Afiliada a Comissions Obreres des del 1977", + "span_start": 997, + "span_end": 1039, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha estat delegada a la Junta de Personal.", + "span_text": "ha estat delegada a la Junta de Personal de l'Ajuntament de Viladecans", + "span_start": 1095, + "span_end": 1165, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha estat responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya.", + "span_text": "També ha estat responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya (1995-2006)", + "span_start": 1302, + "span_end": 1403, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Membre del Consejo Confederal de Comissions Obreres.", + "span_text": "membre del Consejo Confederal de Comissions Obreres (1998-2006)", + "span_start": 1405, + "span_end": 1468, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al PSUC.", + "span_text": "Políticament, va ingressar al PSUC el 1976", + "span_start": 1522, + "span_end": 1564, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al Partit dels Comunistes de Catalunya i a l'Esquerra Unida i Alternativa.", + "span_text": "després va passar a formar part del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual és membre de la direcció. També és membre de la Comissió Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)", + "span_start": 1567, + "span_end": 1758, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Fou escollida diputada al Parlament de Catalunya", + "span_start": 1843, + "span_end": 1891, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_392", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Bèstia de Gavaldà ", + "story": "La bèstia de Gavaldà (en francès la Bête du Gévaudan) hauria estat un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124), principalment a la regió occitana de Gavaldà.\nTot i que en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops, i que atacs d'aquest tipus no eren rars, el fenomen de Gavaldà va obtenir ràpidament un ressò excepcional. Per atrapar la \"bèstia\" es van arribar a mobilitzar tropes reials, i la natura d'aquesta va donar lloc a tota mena d'especulacions: llop gegantí, animal exòtic tipus hiena, home llop, un foll assassí en sèrie o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones; els seus atacs es van atribuir tant a un càstig diví com al fet que seria un animal domat expressament per a matar. En tot cas, el drama va resultar molt oportú per a la premsa, que des de la fi de la Guerra dels set anys patia d'una manca de vendes; així, el Courrier d'Avignon local, seguit per La Gazette de France d'àmbit estatal, van seguir l'afer convertint-lo en un veritable fulletó ràpidament adoptat per altres publicacions europees.\nEntre el 1764 i el 1767 es van matar dos animals considerats la \"bèstia\". El primer va ser un gran llop, abatut el setembre de 1765 per l'arcabusser François Antoine al territori de l'abadia reial des Chazes. A partir d'aquesta data, els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment. El segon animal va ser caçat el 19 de juny de 1767 per Jean Chastel, un habitant de La Besseyre-Saint-Mary. Segons la tradició, l'animal mort per Chastel, una mena de gos llop, era l'autèntica bèstia de Gavaldà, ja que a partir d'aleshores no se li va atribuir cap més mort.\nLa regió on la bèstia fa fer estralls s'ha anat apropiant a poc a poc de la llegenda, veient aparèixer museus, estàtues i senders que hi fan referència:\nA més d'això, existeix el Parc dels llops del Galvadà, on hi ha documents relatius a la llegenda, i moltes empreses i clubs esportius del Losera i l'Alt Loira fan servir la bèstia de Galvadà com a emblema.\nA part d'una extensa bibliografia, aquesta història també ha estat l'objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques (en destaca Le pacte des loups), teatrals i de molts documentals.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui podria haver estat la bèstia de Gavaldà?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va atacar a gent per tota França?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què en aquell temps no eren estrany aquests atacs?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va participar en la caça de la bèstia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què es pensaven que era?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què es pensaven que atacava?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer de l’any 1764 al 1767?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El primer va ser un llop?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui el va matar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va passar des de llavors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quina data va ser matat el segon monstre?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De què es tractava?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Era en veritat la bèstia de Gavaldà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La regió de Gavaldà s’ha aprofitat d’aquest mite?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què podem trobar al Parc dels llops del Gavaldà?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Quin és el nom d’un dels films que tracta sobre l'animal?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones.", + "span_text": "La bèstia de Gavaldà (en francès la Bête du Gévaudan) hauria estat un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124)", + "span_start": 0, + "span_end": 219, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124), principalment a la regió occitana de Gavaldà", + "span_start": 163, + "span_end": 265, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops.", + "span_text": "Tot i que en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops, i que atacs d'aquest tipus no eren rars", + "span_start": 267, + "span_end": 384, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tropes reials.", + "span_text": "Per atrapar la \"bèstia\" es van arribar a mobilitzar tropes reials", + "span_start": 452, + "span_end": 517, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un llop gegantí, un animal exòtic tipus hiena, un home llop, un foll assassí en sèrie o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones.", + "span_text": "la natura d'aquesta va donar lloc a tota mena d'especulacions: llop gegantí, animal exòtic tipus hiena, home llop, un foll assassí en sèrie o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones", + "span_start": 521, + "span_end": 718, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ho van atribuir tant a un càstig diví com al fet que seria un animal domat expressament per a matar.", + "span_text": "els seus atacs es van atribuir tant a un càstig diví com al fet que seria un animal domat expressament per a matar", + "span_start": 720, + "span_end": 834, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es van matar dos animals considerats la bèstia.", + "span_text": "Entre el 1764 i el 1767 es van matar dos animals considerats la \"bèstia\"", + "span_start": 1164, + "span_end": 1236, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El primer va ser un gran llop", + "span_start": 1238, + "span_end": 1267, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'arcabusser François Antoine.", + "span_text": "abatut el setembre de 1765 per l'arcabusser François Antoine", + "span_start": 1269, + "span_end": 1329, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment.", + "span_text": "A partir d'aquesta data, els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment", + "span_start": 1373, + "span_end": 1520, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 19 de juny de 1767.", + "span_text": "El segon animal va ser caçat el 19 de juny de 1767", + "span_start": 1522, + "span_end": 1572, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'una mena de gos llop.", + "span_text": "l'animal mort per Chastel, una mena de gos llop", + "span_start": 1650, + "span_end": 1697, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una mena de gos llop, era l'autèntica bèstia de Gavaldà", + "span_start": 1677, + "span_end": 1732, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La regió on la bèstia fa fer estralls s'ha anat apropiant a poc a poc de la llegenda, veient aparèixer museus, estàtues i senders que hi fan referència", + "span_start": 1797, + "span_end": 1948, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Documents relatius a la llegenda.", + "span_text": "existeix el Parc dels llops del Galvadà, on hi ha documents relatius a la llegenda", + "span_start": 1964, + "span_end": 2046, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Le pacte des loups.", + "span_text": "aquesta història també ha estat l'objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques (en destaca Le pacte des loups)", + "span_start": 2191, + "span_end": 2306, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones.", + "span_text": "La bèstia de Gavaldà (en francès la Bête du Gévaudan) hauria estat un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124)", + "span_start": 0, + "span_end": 219, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124), principalment a la regió occitana de Gavaldà", + "span_start": 163, + "span_end": 265, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops.", + "span_text": "Tot i que en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops, i que atacs d'aquest tipus no eren rars", + "span_start": 267, + "span_end": 384, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tropes reials.", + "span_text": "Per atrapar la \"bèstia\" es van arribar a mobilitzar tropes reials", + "span_start": 452, + "span_end": 517, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un llop gegantí, un animal exòtic tipus hiena, un home llop, un foll assassí en sèrie o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones.", + "span_text": "la natura d'aquesta va donar lloc a tota mena d'especulacions: llop gegantí, animal exòtic tipus hiena, home llop, un foll assassí en sèrie o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones", + "span_start": 521, + "span_end": 718, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ho van atribuir tant a un càstig diví com al fet que seria un animal domat expressament per a matar.", + "span_text": "els seus atacs es van atribuir tant a un càstig diví com al fet que seria un animal domat expressament per a matar", + "span_start": 720, + "span_end": 834, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es van matar dos animals considerats la bèstia.", + "span_text": "Entre el 1764 i el 1767 es van matar dos animals considerats la \"bèstia\"", + "span_start": 1164, + "span_end": 1236, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El primer va ser un gran llop", + "span_start": 1238, + "span_end": 1267, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'arcabusser François Antoine.", + "span_text": "abatut el setembre de 1765 per l'arcabusser François Antoine", + "span_start": 1269, + "span_end": 1329, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment.", + "span_text": "A partir d'aquesta data, els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment", + "span_start": 1373, + "span_end": 1520, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 19 de juny de 1767.", + "span_text": "El segon animal va ser caçat el 19 de juny de 1767", + "span_start": 1522, + "span_end": 1572, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'una mena de gos llop.", + "span_text": "l'animal mort per Chastel, una mena de gos llop", + "span_start": 1650, + "span_end": 1697, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una mena de gos llop, era l'autèntica bèstia de Gavaldà", + "span_start": 1677, + "span_end": 1732, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La regió on la bèstia fa fer estralls s'ha anat apropiant a poc a poc de la llegenda, veient aparèixer museus, estàtues i senders que hi fan referència", + "span_start": 1797, + "span_end": 1948, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Documents relatius a la llegenda.", + "span_text": "existeix el Parc dels llops del Galvadà, on hi ha documents relatius a la llegenda", + "span_start": 1964, + "span_end": 2046, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Le pacte des loups.", + "span_text": "aquesta història també ha estat l'objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques (en destaca Le pacte des loups)", + "span_start": 2191, + "span_end": 2306, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones.", + "span_text": "La bèstia de Gavaldà (en francès la Bête du Gévaudan) hauria estat un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones", + "span_start": 0, + "span_end": 202, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124), principalment a la regió occitana de Gavaldà", + "span_start": 163, + "span_end": 265, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè a França hi havia uns 20.000 llops.", + "span_text": "Tot i que en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops, i que atacs d'aquest tipus no eren rars", + "span_start": 267, + "span_end": 384, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Les tropes reials.", + "span_text": "Per atrapar la \"bèstia\" es van arribar a mobilitzar tropes reials", + "span_start": 452, + "span_end": 517, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un llop gegantí, un animal exòtic tipus hiena, un home llop, un foll assassí en sèrie o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones.", + "span_text": "la natura d'aquesta va donar lloc a tota mena d'especulacions: llop gegantí, animal exòtic tipus hiena, home llop, un foll assassí en sèrie o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones", + "span_start": 521, + "span_end": 718, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tant per a un càstig diví com al fet que seria un animal domat expressament per a matar.", + "span_text": "els seus atacs es van atribuir tant a un càstig diví com al fet que seria un animal domat expressament per a matar", + "span_start": 720, + "span_end": 834, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es van matar dos animals considerats la bèstia.", + "span_text": "Entre el 1764 i el 1767 es van matar dos animals considerats la \"bèstia", + "span_start": 1164, + "span_end": 1235, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El primer va ser un gran llop", + "span_start": 1238, + "span_end": 1267, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'arcabusser François Antoine.", + "span_text": "abatut el setembre de 1765 per l'arcabusser François Antoine", + "span_start": 1269, + "span_end": 1329, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment.", + "span_text": "A partir d'aquesta data, els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment", + "span_start": 1373, + "span_end": 1520, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 19 de juny de 1767.", + "span_text": "El segon animal va ser caçat el 19 de juny de 1767", + "span_start": 1522, + "span_end": 1572, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una mena de gos llop.", + "span_text": "l'animal mort per Chastel, una mena de gos llop", + "span_start": 1650, + "span_end": 1697, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una mena de gos llop, era l'autèntica bèstia de Gavaldà", + "span_start": 1677, + "span_end": 1732, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La regió on la bèstia fa fer estralls s'ha anat apropiant a poc a poc de la llegenda", + "span_start": 1797, + "span_end": 1881, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Documents relatius a la llegenda.", + "span_text": "existeix el Parc dels llops del Galvadà, on hi ha documents relatius a la llegenda", + "span_start": 1964, + "span_end": 2046, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Le pacte des loups.", + "span_text": "aquesta història també ha estat l'objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques (en destaca Le pacte des loups)", + "span_start": 2191, + "span_end": 2306, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1359", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "El líder dels ultres que van assetjar Oltra reincideix en les amenaces: ‘Vol guerra? Ha trobat un combatent’", + "story": "El líder del grupuscle ultra que va assetjar la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a casa seva el 18 d'octubre ha tornat a amenaçar-la: ‘Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó', ha escrit al seu perfil de Facebook José Luis Roberto, que declararà per un presumpte delicte d'amenaces. En l'escrit també dedica paraules insultants a Oltra. ‘Creu que pel fet de ser vice-presidenta del Consell em farà agenollar? Aniré al banc amb tota la dignitat i amb la satisfacció de defensar la veritat contra un poder despòtic i de baix coeficient intel·lectual', ha afegit. Així mateix, l'acusa d'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria. Un grup d'ultres va assetjar Oltra mentre sopava a casa amb la família i uns amics el 18 d'octubre a la vesprada. Anaven amb la cara tapada, van desplegar banderes espanyoles i van fer sonar l'himne espanyol mentre en cantaven la lletra que era oficial durant el franquisme. Els advocats de la Generalitat van denunciar els fets com a presumptes delictes d'amenaces greus i desordres públics, però la fiscalia va rebaixar-ho a un delicte lleu d'amenaces, que és castigat amb una multa d'un a tres mesos i que implica antecedents penals.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Mónica Oltra?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què li ha ocorregut?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va irrompre al seu domicili el primer cop?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I com l’ha intimidat ara?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui és l’autor d'aquesta acció?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha redactat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Profereix injúries contra ella?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De què la titlla?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La culpa d’alguna cosa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De què?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Anava sol quan la va assaltar per primera vegada?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Se’ls podien identificar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I què van fer?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es va notificar a la justícia aquest fet?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I com va quedar resolt?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La vice-presidenta del Consell.", + "span_text": "la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra", + "span_start": 45, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El líder del grupuscle ultra va assetjar-la a casa i l'ha tornat a amenaçar.", + "span_text": "El líder del grupuscle ultra que va assetjar la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a casa seva el 18 d'octubre ha tornat a amenaçar-la", + "span_start": 0, + "span_end": 142, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 18 d'octubre.", + "span_text": "va assetjar la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a casa seva el 18 d'octubre", + "span_start": 33, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ha escrit al seu perfil de Facebook.", + "span_text": "ha tornat a amenaçar-la: ‘Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó', ha escrit al seu perfil de Facebook", + "span_start": 119, + "span_end": 236, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "José Luis Roberto.", + "span_text": "ha escrit al seu perfil de Facebook José Luis Roberto", + "span_start": 201, + "span_end": 254, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó.", + "span_text": "‘Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó', ha escrit al seu perfil de Facebook José Luis Roberto", + "span_start": 144, + "span_end": 254, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "dedica paraules insultants a Oltra", + "span_start": 325, + "span_end": 359, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De poder despòtic i de baix coeficient intel·lectual.", + "span_text": "Aniré al banc amb tota la dignitat i amb la satisfacció de defensar la veritat contra un poder despòtic i de baix coeficient intel·lectual", + "span_start": 433, + "span_end": 571, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'acusa d'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria", + "span_start": 598, + "span_end": 665, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria.", + "span_text": "l'acusa d'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria", + "span_start": 598, + "span_end": 665, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Un grup d'ultres va assetjar Oltra mentre sopava a casa amb la família i uns amics el 18 d'octubre", + "span_start": 667, + "span_end": 765, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Anaven amb la cara tapada", + "span_start": 781, + "span_end": 806, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van desplegar banderes espanyoles i van fer sonar l'himne espanyol mentre en cantaven la lletra que era oficial durant el franquisme.", + "span_text": "van desplegar banderes espanyoles i van fer sonar l'himne espanyol mentre en cantaven la lletra que era oficial durant el franquisme", + "span_start": 808, + "span_end": 940, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els advocats de la Generalitat van denunciar els fets", + "span_start": 942, + "span_end": 995, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Van denunciar els fets com a presumptes delictes d'amenaces greus i desordres públics, però la fiscalia va rebaixar-ho a un delicte lleu d'amenaces.", + "span_text": "van denunciar els fets com a presumptes delictes d'amenaces greus i desordres públics, però la fiscalia va rebaixar-ho a un delicte lleu d'amenaces", + "span_start": 973, + "span_end": 1120, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La vice-presidenta del Consell.", + "span_text": "la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra", + "span_start": 45, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El líder del grupuscle ultra ha tornat a amenaçar-la.", + "span_text": "El líder del grupuscle ultra que va assetjar la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a casa seva el 18 d'octubre ha tornat a amenaçar-la", + "span_start": 0, + "span_end": 142, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 18 d'octubre.", + "span_text": "va assetjar la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a casa seva el 18 d'octubre", + "span_start": 33, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ha escrit al seu perfil de Facebook.", + "span_text": "‘Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó', ha escrit al seu perfil de Facebook", + "span_start": 144, + "span_end": 236, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "José Luis Roberto.", + "span_text": "ha escrit al seu perfil de Facebook José Luis Roberto", + "span_start": 201, + "span_end": 254, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó.", + "span_text": "‘Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó', ha escrit", + "span_start": 144, + "span_end": 210, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En l'escrit també dedica paraules insultants a Oltra", + "span_start": 307, + "span_end": 359, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De tindre un poder despòtic i un baix coeficient intel·lectual.", + "span_text": "Aniré al banc amb tota la dignitat i amb la satisfacció de defensar la veritat contra un poder despòtic i de baix coeficient intel·lectual", + "span_start": 433, + "span_end": 571, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'acusa d'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria", + "span_start": 598, + "span_end": 665, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria.", + "span_text": "l'acusa d'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria", + "span_start": 598, + "span_end": 665, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Un grup d'ultres va assetjar Oltra mentre sopava a casa amb la família i uns amics el 18 d'octubre", + "span_start": 667, + "span_end": 765, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Anaven amb la cara tapada", + "span_start": 781, + "span_end": 806, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van desplegar banderes espanyoles i van fer sonar l'himne espanyol.", + "span_text": "van desplegar banderes espanyoles i van fer sonar l'himne espanyol", + "span_start": 808, + "span_end": 874, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els advocats de la Generalitat van denunciar els fets", + "span_start": 942, + "span_end": 995, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La fiscalia va rebaixar-ho a un delicte lleu d'amenaces.", + "span_text": "la fiscalia va rebaixar-ho a un delicte lleu d'amenaces", + "span_start": 1065, + "span_end": 1120, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La vice-presidenta del Consell.", + "span_text": "la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra", + "span_start": 45, + "span_end": 89, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El líder del grupuscle ultra va assetjar-la a casa seva.", + "span_text": "El líder del grupuscle ultra que va assetjar la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a casa seva", + "span_start": 0, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 18 d'octubre.", + "span_text": "va assetjar la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a casa seva el 18 d'octubre", + "span_start": 33, + "span_end": 118, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ha escrit al seu perfil de Facebook.", + "span_text": "ha tornat a amenaçar-la: ‘Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó', ha escrit al seu perfil de Facebook", + "span_start": 119, + "span_end": 236, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "José Luis Roberto.", + "span_text": "ha escrit al seu perfil de Facebook José Luis Roberto", + "span_start": 201, + "span_end": 254, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó.", + "span_text": "ha tornat a amenaçar-la: ‘Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó', ha escrit al seu perfil de Facebook José Luis Roberto", + "span_start": 119, + "span_end": 254, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En l'escrit també dedica paraules insultants a Oltra", + "span_start": 307, + "span_end": 359, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D'un poder despòtic i de baix coeficient intel·lectual.", + "span_text": "Creu que pel fet de ser vice-presidenta del Consell em farà agenollar? Aniré al banc amb tota la dignitat i amb la satisfacció de defensar la veritat contra un poder despòtic i de baix coeficient intel·lectual", + "span_start": 362, + "span_end": 571, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'acusa d'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria", + "span_start": 598, + "span_end": 665, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria.", + "span_text": "l'acusa d'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria", + "span_start": 598, + "span_end": 665, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Un grup d'ultres va assetjar Oltra mentre sopava a casa amb la família i uns amics el 18 d'octubre", + "span_start": 667, + "span_end": 765, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Anaven amb la cara tapada", + "span_start": 781, + "span_end": 806, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van desplegar banderes espanyoles i van fer sonar l'himne espanyol mentre en cantaven la lletra que era oficial durant el franquisme.", + "span_text": "van desplegar banderes espanyoles i van fer sonar l'himne espanyol mentre en cantaven la lletra que era oficial durant el franquisme", + "span_start": 808, + "span_end": 940, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els advocats de la Generalitat van denunciar els fets", + "span_start": 942, + "span_end": 995, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La fiscalia va rebaixar-ho a un delicte lleu d'amenaces.", + "span_text": "la fiscalia va rebaixar-ho a un delicte lleu d'amenaces", + "span_start": 1065, + "span_end": 1120, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_contes Carner_57", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "contes Carner - LA CASA CHIC\n-1", + "story": "Quan la Ventureta, una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals -no em recordo si l'Empordà o el Camp de Tarragona- va rompre amb les cinc senyoretes Miseracs, en plena torreta de Canet, on la família Miseracs estiuejava, ja va compendre que no era probable que l'agència barcelonina li ensopegués una casa ideal per a servir; l'estiu és una mala tongada; mestresses i minyones han d'arreplegar la primera insegura proporció que els ve a tomb, i esperar les pluges de la Mercè.\nAmb prou meravella seva, els de l'agència -dos joves lluents, sense rasurar, sense americana, sense colls, sense punys, i ventant-se, per més sarcasme, amb uns ventalls anunciadors d'una camiseria elegant- li digueren que li sabien una casa on estaria a tot plaer, una casa que era una veritable joia: un piset del carrer de Clarís, amb un marit i muller joves a servir, quatre adroguers a tocar, bon sou, roba rentada i planxada fora de casa i innombrables pianos de maneta amb les últimes novetats.\nLa Ventureta se n'hi va anar, segura que tindria la pega de trobar el lloc ocupat. Res d'això. Sortí a obrir la senyora mateixa. Una senyora jove, rossa, d'un cosset prim, vincladís, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc. Parlava amb un accent estranger: era, de fet, franceseta. La senyora, en lloc de sotmetre la minyona a un llarg interrogatori sobre les seves apteses, va dir-li molt poques coses, molt tècniques i molt precises. Es van entendre, i la senyora mostrà a la Ventureta la casa, i, finalment, la cambra que li correspondria. La Ventureta es quedà tota astorada en veure que tindria un llitet de Viena, blanc i amb un somier, unes cortinetes blanques, un lavabo gran i una BANYERA. Vella i de llauna, comprada, segurament, venturera; però, al capdavall, estre fantàstic, opulent i… per què no dir-ho?, impúdic. La Ventureta, ella que prorrompia a cada dos minuts en un renec, es va tornar tota vermella.\nLa Ventureta s'instal·là aquell dia mateix. Buidà a la banyera una part del contingut del seu bagul; cantà a mitja veu -ja se sap, el primer dia és només que a mitja veu- una cobleta de la Meller; es va treure la cotilla, es va posar un vestidet de teixit, i començà l'endegament i neteja de la casa. Al cap d'una hora, vingué una cosidora tota gentil -tot eren requisits en aquella casa- i, sota la inspecció de la senyora, prengué les mesures de la Ventureta per dos vestits negres, en els quals la senyora exigí certs detalls plens de coqueteria. Després la senyora proposà a la Ventureta de dur una còfia blanca per estar a la casa, i CAPELL per sortir!", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es descriu a la Ventureta?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quins llocs de Catalunya es refereix el narrador?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va fer ella?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Creia que podria trobar un altre treball de criada?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I va aconseguir-ne un al final?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com era la dona de la casa que va rebre-la?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quin país provenia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va xerrar molt amb la protagonista?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li va comunicar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què disposa l'habitació on serà la noia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com és aquesta banyerola segons la Ventureta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per a què la va utilitzar el primer dia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de vestits s’havia de posar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I què havia de portar al cap quan fos al domicili?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Com una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals.", + "span_text": "la Ventureta, una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals", + "span_start": 5, + "span_end": 171, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Empordà o el Camp de Tarragona.", + "span_text": "indrets de Catalunya on encara hi ha federals -no em recordo si l'Empordà o el Camp de Tarragona", + "span_start": 126, + "span_end": 222, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va rompre amb les cinc senyoretes Miseracs.", + "span_text": "va rompre amb les cinc senyoretes Miseracs", + "span_start": 224, + "span_end": 266, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ja va compendre que no era probable que l'agència barcelonina li ensopegués una casa ideal per a servir", + "span_start": 330, + "span_end": 433, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els de l'agència -dos joves lluents, sense rasurar, sense americana, sense colls, sense punys, i ventant-se, per més sarcasme, amb uns ventalls anunciadors d'una camiseria elegant- li digueren que li sabien una casa on estaria a tot plaer", + "span_start": 611, + "span_end": 849, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A un piset del carrer de Clarís.", + "span_text": "li digueren que li sabien una casa on estaria a tot plaer, una casa que era una veritable joia: un piset del carrer de Clarís", + "span_start": 792, + "span_end": 917, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Jove, rossa, d'un cosset prim, vincladís, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc.", + "span_text": "Sortí a obrir la senyora mateixa. Una senyora jove, rossa, d'un cosset prim, vincladís, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc", + "span_start": 1182, + "span_end": 1325, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De França.", + "span_text": "era, de fet, franceseta", + "span_start": 1360, + "span_end": 1383, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La senyora, en lloc de sotmetre la minyona a un llarg interrogatori sobre les seves apteses, va dir-li molt poques coses", + "span_start": 1385, + "span_end": 1505, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Molt poques coses, molt tècniques i molt precises.", + "span_text": "va dir-li molt poques coses, molt tècniques i molt precises", + "span_start": 1478, + "span_end": 1537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un llitet de Viena, blanc i amb un somier, unes cortinetes blanques, un lavabo gran i una BANYERA.", + "span_text": "mostrà a la Ventureta la casa, i, finalment, la cambra que li correspondria. La Ventureta es quedà tota astorada en veure que tindria un llitet de Viena, blanc i amb un somier, unes cortinetes blanques, un lavabo gran i una BANYERA", + "span_start": 1569, + "span_end": 1800, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Vella i de llauna, comprada, segurament, venturera però, al capdavall, estre fantàstic, opulent i impúdic.", + "span_text": "una BANYERA. Vella i de llauna, comprada, segurament, venturera; però, al capdavall, estre fantàstic, opulent i… per què no dir-ho?, impúdic", + "span_start": 1789, + "span_end": 1929, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hi buidà una part del contingut del seu bagul.", + "span_text": "La Ventureta s'instal·là aquell dia mateix. Buidà a la banyera una part del contingut del seu bagul", + "span_start": 2024, + "span_end": 2123, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Negres.", + "span_text": "Al cap d'una hora, vingué una cosidora tota gentil -tot eren requisits en aquella casa- i, sota la inspecció de la senyora, prengué les mesures de la Ventureta per dos vestits negres", + "span_start": 2325, + "span_end": 2507, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una còfia blanca.", + "span_text": "la senyora proposà a la Ventureta de dur una còfia blanca per estar a la casa", + "span_start": 2582, + "span_end": 2659, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Com una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals.", + "span_text": "la Ventureta, una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals", + "span_start": 5, + "span_end": 171, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Empordà o el Camp de Tarragona.", + "span_text": "indrets de Catalunya on encara hi ha federals -no em recordo si l'Empordà o el Camp de Tarragona", + "span_start": 126, + "span_end": 222, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va rompre amb les cinc senyoretes Miseracs.", + "span_text": "va rompre amb les cinc senyoretes Miseracs", + "span_start": 224, + "span_end": 266, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ja va compendre que no era probable que l'agència barcelonina li ensopegués una casa ideal per a servir", + "span_start": 330, + "span_end": 433, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els de l'agència -dos joves lluents, sense rasurar, sense americana, sense colls, sense punys, i ventant-se, per més sarcasme, amb uns ventalls anunciadors d'una camiseria elegant- li digueren que li sabien una casa on estaria a tot plaer", + "span_start": 611, + "span_end": 849, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A un piset del carrer de Clarís.", + "span_text": "li digueren que li sabien una casa on estaria a tot plaer, una casa que era una veritable joia: un piset del carrer de Clarís", + "span_start": 792, + "span_end": 917, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Jove, rossa, d'un cosset prim, vincladís, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc.", + "span_text": "Sortí a obrir la senyora mateixa. Una senyora jove, rossa, d'un cosset prim, vincladís, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc", + "span_start": 1182, + "span_end": 1325, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De França.", + "span_text": "era, de fet, franceseta", + "span_start": 1360, + "span_end": 1383, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La senyora, en lloc de sotmetre la minyona a un llarg interrogatori sobre les seves apteses, va dir-li molt poques coses", + "span_start": 1385, + "span_end": 1505, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Molt poques coses, molt tècniques i molt precises.", + "span_text": "va dir-li molt poques coses, molt tècniques i molt precises", + "span_start": 1478, + "span_end": 1537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un llitet de Viena, blanc i amb un somier, unes cortinetes blanques, un lavabo gran i una BANYERA.", + "span_text": "mostrà a la Ventureta la casa, i, finalment, la cambra que li correspondria. La Ventureta es quedà tota astorada en veure que tindria un llitet de Viena, blanc i amb un somier, unes cortinetes blanques, un lavabo gran i una BANYERA", + "span_start": 1569, + "span_end": 1800, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Vella i de llauna, comprada, segurament, venturera però, al capdavall, estre fantàstic, opulent i impúdic.", + "span_text": "una BANYERA. Vella i de llauna, comprada, segurament, venturera; però, al capdavall, estre fantàstic, opulent i… per què no dir-ho?, impúdic", + "span_start": 1789, + "span_end": 1929, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hi buidà una part del contingut del seu bagul.", + "span_text": "La Ventureta s'instal·là aquell dia mateix. Buidà a la banyera una part del contingut del seu bagul", + "span_start": 2024, + "span_end": 2123, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Negres.", + "span_text": "Al cap d'una hora, vingué una cosidora tota gentil -tot eren requisits en aquella casa- i, sota la inspecció de la senyora, prengué les mesures de la Ventureta per dos vestits negres", + "span_start": 2325, + "span_end": 2507, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una còfia blanca.", + "span_text": "la senyora proposà a la Ventureta de dur una còfia blanca per estar a la casa", + "span_start": 2582, + "span_end": 2659, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Com una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals.", + "span_text": "la Ventureta, una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals", + "span_start": 5, + "span_end": 171, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'Empordà o el Camp de Tarragona.", + "span_text": "indrets de Catalunya on encara hi ha federals -no em recordo si l'Empordà o el Camp de Tarragona", + "span_start": 126, + "span_end": 222, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va rompre amb les cinc senyoretes Miseracs.", + "span_text": "va rompre amb les cinc senyoretes Miseracs", + "span_start": 224, + "span_end": 266, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ja va compendre que no era probable que l'agència barcelonina li ensopegués una casa ideal per a servir", + "span_start": 330, + "span_end": 433, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "els de l'agència -dos joves lluents, sense rasurar, sense americana, sense colls, sense punys, i ventant-se, per més sarcasme, amb uns ventalls anunciadors d'una camiseria elegant- li digueren que li sabien una casa on estaria a tot plaer", + "span_start": 611, + "span_end": 849, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A un piset del carrer de Clarís.", + "span_text": "li digueren que li sabien una casa on estaria a tot plaer, una casa que era una veritable joia: un piset del carrer de Clarís", + "span_start": 792, + "span_end": 917, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Jove, rossa, d'un cosset prim, vincladís, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc.", + "span_text": "Sortí a obrir la senyora mateixa. Una senyora jove, rossa, d'un cosset prim, vincladís, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc", + "span_start": 1182, + "span_end": 1325, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De França.", + "span_text": "era, de fet, franceseta", + "span_start": 1360, + "span_end": 1383, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La senyora, en lloc de sotmetre la minyona a un llarg interrogatori sobre les seves apteses, va dir-li molt poques coses", + "span_start": 1385, + "span_end": 1505, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Molt poques coses, molt tècniques i molt precises.", + "span_text": "va dir-li molt poques coses, molt tècniques i molt precises", + "span_start": 1478, + "span_end": 1537, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un llitet de Viena, blanc i amb un somier, unes cortinetes blanques, un lavabo gran i una BANYERA.", + "span_text": "mostrà a la Ventureta la casa, i, finalment, la cambra que li correspondria. La Ventureta es quedà tota astorada en veure que tindria un llitet de Viena, blanc i amb un somier, unes cortinetes blanques, un lavabo gran i una BANYERA", + "span_start": 1569, + "span_end": 1800, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Vella i de llauna, comprada, segurament, venturera però, al capdavall, estre fantàstic, opulent i impúdic.", + "span_text": "una BANYERA. Vella i de llauna, comprada, segurament, venturera; però, al capdavall, estre fantàstic, opulent i… per què no dir-ho?, impúdic", + "span_start": 1789, + "span_end": 1929, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hi buidà una part del contingut del seu bagul.", + "span_text": "La Ventureta s'instal·là aquell dia mateix. Buidà a la banyera una part del contingut del seu bagul", + "span_start": 2024, + "span_end": 2123, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Negres.", + "span_text": "Al cap d'una hora, vingué una cosidora tota gentil -tot eren requisits en aquella casa- i, sota la inspecció de la senyora, prengué les mesures de la Ventureta per dos vestits negres", + "span_start": 2325, + "span_end": 2507, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una còfia blanca.", + "span_text": "la senyora proposà a la Ventureta de dur una còfia blanca per estar a la casa", + "span_start": 2582, + "span_end": 2659, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_790", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Gemma Calvet i Barot...", + "story": "Gemma Calvet i Barot (Barcelona, 10 de desembre 1966) és una jurista, analista política catalana, que va ser diputada al Parlament de Catalunya en la X Legislatura.\nÉs llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), Màster bianual europeu en Justícia Criminal i criminologia crítica per la Universitat de Barcelona (1991-1993), amb les Universitats de Saarland, Van Gent, Middlesex, Rotterdam i Bari. Postgrau en Dret diplomàtic i consular (ICAB, 2015). Ha ampliat els seus estudis amb cursos d'especialització en dret sanitari, justícia juvenil, dret penitenciari, violència de gènere de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i amb l'assistència a seminaris organitzats per l'AED (Advocats Europeus Demòcrates) d'àmbit europeu.\nVa iniciar la seva trajectòria com advocada al despatx Cahen & Constantin a Paris l'any 1990-1991. Ha exercit de professional de l'advocacia i consultora a Barcelona des del 1991 i és membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona on ha participat en diverses comissions. Ha estat professora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i participa anualment en oferta de formació universitària i postgrau. Ha fet conferències, xerrades, seminaris i formació a entitats públiques i privades. En l'àmbit empresarial i sindical ha elaborat plans d'igualtat i formació.\nHa estat membre del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, del Consorci de Serveis socials de Barcelona, de l'Oficina per la No-discriminació de l'Ajuntament de Barcelona i de la Taula Penitenciaria de Catalunya. Entre el 2001 i el 2003 va ser Directora General de Drogodependències del Govern Basc.\nHa participat en recerques i consultoria a nivell internacional, a República Dominicana (Estudi de la Fiscalia sobre violència familiar), i a Irlanda del Nord (Procés de pau i dimensió jurídica). Per encàrrec del President Michael Rattner del Center for Constitutional Rights http://ccrjustice.org/ de Nova York va redactar la querella per crims comesos a Guantánamo que posteriorment es va tramitar a l'Audiència Nacional de Madrid.\nDes de novembre de 2015 és directora de l'Agència de Transparència de l'AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona).\nHa col·laborat durant més de deu anys com articulista d'opinió als diaris El Punt Avui, Ara i El Periódico i ha participat setmanalment com analista política en programes de ràdio i televisió com Els Matins de TVC, 59 segons de TVE-Catalunya, 8 al dia, El món a RAC1 i l'Oracle de Catalunya Ràdio.\nEl setembre de 2016 va publicar el llibre Què ens està passant?, amb pròleg de Xavier Sala Martín, on, a través de diàlegs amb personalitats rellevants de l'àmbit cultural, social i polític, fa una anàlisi crítica i constructiva de la realitat política catalana actual.\nÉs membre del Consell Assessor de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.\nÉs membre d'Òmnium Cultural i de l'Ateneu Barcelonès. No ha militat en cap partit polític.[cal citació]\nLa seva activitat política es circumscriu al període 2012-2015. Ha estat diputada independent al Parlament de Catalunya del 17 de desembre de 2012 al 4 d'agost de 2015com a representant de la plataforma de la societat civil Catalunya Sí, al Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona durant la X legislatura i Presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans.\nHa estat membre de la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors, de la Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l'Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses i de la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir.\nHa estat Presidenta de la Mesa de la Comissió de Justícia i Drets Humans, Portaveu en la Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea i portaveu de la Comissió d'Interior. Va promoure la creació del Grups de treball pel tancamament del Centre d'internament d'estrangers, en el que es van acordar per àmplia majoria parlamentària unes conclusions que adoptaven el tancament del CIE. Ha estat ponent de la proposició de llei de modificació de l'article 14 de la Llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular, de la llei de transparència i accés a la informació pública (Llei 19/2014) i ponent conjunta de la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan va néixer Gemma Calvet i Barot?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va estudiar la carrera de Dret?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I amb qui va fer la seva formació de màster?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va començar a exercir l’advocacia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De quina escola relacionada amb la seva professió forma part?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina relació té amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quines altres entitats ha participat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb quins països ha cooperat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha treballat també com a cronista?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I com a escriptora?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Pel que fa a la seva etapa política, quina activitat va realitzar del 2012 al 2015?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quines altres institucions ha estat com a membre més endavant?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va fomentar que es fundés?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quines normes legislatives va ser partícip també?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El 10 de desembre 1966.", + "span_text": "Gemma Calvet i Barot (Barcelona, 10 de desembre 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una jurista, analista política catalana.", + "span_text": "és una jurista, analista política catalana", + "span_start": 54, + "span_end": 96, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "És llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 165, + "span_end": 228, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la Universitat de Barcelona i les Universitats de Saarland, Van Gent, Middlesex, Rotterdam i Bari.", + "span_text": "Màster bianual europeu en Justícia Criminal i criminologia crítica per la Universitat de Barcelona (1991-1993), amb les Universitats de Saarland, Van Gent, Middlesex, Rotterdam i Bari", + "span_start": 237, + "span_end": 420, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al despatx Cahen & Constantin.", + "span_text": "Va iniciar la seva trajectòria com advocada al despatx Cahen & Constantin", + "span_start": 757, + "span_end": 830, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.", + "span_text": "és membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona", + "span_start": 938, + "span_end": 995, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha estat professora allà i participa anualment en oferta de formació universitària i postgrau.", + "span_text": "Ha estat professora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i participa anualment en oferta de formació universitària i postgrau", + "span_start": 1037, + "span_end": 1173, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, del Consorci de Serveis socials de Barcelona, de l'Oficina per la No-discriminació de l'Ajuntament de Barcelona i de la Taula Penitenciaria de Catalunya.", + "span_text": "Ha estat membre del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, del Consorci de Serveis socials de Barcelona, de l'Oficina per la No-discriminació de l'Ajuntament de Barcelona i de la Taula Penitenciaria de Catalunya", + "span_start": 1335, + "span_end": 1550, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "República Dominicana, Irlanda del Nord i Estats Units.", + "span_text": "Ha participat en recerques i consultoria a nivell internacional, a República Dominicana (Estudi de la Fiscalia sobre violència familiar), i a Irlanda del Nord (Procés de pau i dimensió jurídica). Per encàrrec del President Michael Rattner del Center for Constitutional Rights http://ccrjustice.org/ de Nova York va redactar la querella per crims comesos a Guantánamo", + "span_start": 1639, + "span_end": 2005, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha col·laborat durant més de deu anys com articulista d'opinió", + "span_start": 2184, + "span_end": 2246, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "va publicar el llibre Què ens està passant?", + "span_start": 2502, + "span_end": 2545, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha estat diputada independent al Parlament de Catalunya com a representant de la plataforma de la societat civil Catalunya Sí, al Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona durant la X legislatura i Presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans.", + "span_text": "La seva activitat política es circumscriu al període 2012-2015. Ha estat diputada independent al Parlament de Catalunya del 17 de desembre de 2012 al 4 d'agost de 2015com a representant de la plataforma de la societat civil Catalunya Sí, al Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona durant la X legislatura i Presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans", + "span_start": 2949, + "span_end": 3357, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors, a la Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l'Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses i a la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir.", + "span_text": "Ha estat membre de la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors, de la Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l'Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses i de la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir", + "span_start": 3359, + "span_end": 3728, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Grups de treball pel tancamament del Centre d'internament d'estrangers.", + "span_text": "Va promoure la creació del Grups de treball pel tancamament del Centre d'internament d'estrangers", + "span_start": 3904, + "span_end": 4001, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la proposició de llei de modificació de l'article 14 de la Llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular, a la llei de transparència i accés a la informació pública (Llei 19/2014) i a la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana.", + "span_text": "Ha estat ponent de la proposició de llei de modificació de l'article 14 de la Llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular, de la llei de transparència i accés a la informació pública (Llei 19/2014) i ponent conjunta de la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana", + "span_start": 4114, + "span_end": 4423, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El 10 de desembre 1966.", + "span_text": "Gemma Calvet i Barot (Barcelona, 10 de desembre 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una jurista, analista política catalana.", + "span_text": "és una jurista, analista política catalana", + "span_start": 54, + "span_end": 96, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "És llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 165, + "span_end": 228, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la Universitat de Barcelona i les Universitats de Saarland, Van Gent, Middlesex, Rotterdam i Bari.", + "span_text": "Màster bianual europeu en Justícia Criminal i criminologia crítica per la Universitat de Barcelona (1991-1993), amb les Universitats de Saarland, Van Gent, Middlesex, Rotterdam i Bari", + "span_start": 237, + "span_end": 420, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al despatx Cahen & Constantin.", + "span_text": "Va iniciar la seva trajectòria com advocada al despatx Cahen & Constantin", + "span_start": 757, + "span_end": 830, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.", + "span_text": "és membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona", + "span_start": 938, + "span_end": 995, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha estat professora allà i participa anualment en oferta de formació universitària i postgrau.", + "span_text": "Ha estat professora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i participa anualment en oferta de formació universitària i postgrau", + "span_start": 1037, + "span_end": 1173, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, del Consorci de Serveis socials de Barcelona, de l'Oficina per la No-discriminació de l'Ajuntament de Barcelona i de la Taula Penitenciaria de Catalunya.", + "span_text": "Ha estat membre del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, del Consorci de Serveis socials de Barcelona, de l'Oficina per la No-discriminació de l'Ajuntament de Barcelona i de la Taula Penitenciaria de Catalunya", + "span_start": 1335, + "span_end": 1550, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "República Dominicana, Irlanda del Nord i Estats Units.", + "span_text": "Ha participat en recerques i consultoria a nivell internacional, a República Dominicana (Estudi de la Fiscalia sobre violència familiar), i a Irlanda del Nord (Procés de pau i dimensió jurídica). Per encàrrec del President Michael Rattner del Center for Constitutional Rights http://ccrjustice.org/ de Nova York va redactar la querella per crims comesos a Guantánamo", + "span_start": 1639, + "span_end": 2005, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha col·laborat durant més de deu anys com articulista d'opinió", + "span_start": 2184, + "span_end": 2246, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "va publicar el llibre Què ens està passant?", + "span_start": 2502, + "span_end": 2545, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha estat diputada independent al Parlament de Catalunya com a representant de la plataforma de la societat civil Catalunya Sí, al Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona durant la X legislatura i Presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans.", + "span_text": "La seva activitat política es circumscriu al període 2012-2015. Ha estat diputada independent al Parlament de Catalunya del 17 de desembre de 2012 al 4 d'agost de 2015com a representant de la plataforma de la societat civil Catalunya Sí, al Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona durant la X legislatura i Presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans", + "span_start": 2949, + "span_end": 3357, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors, a la Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l'Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses i a la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir.", + "span_text": "Ha estat membre de la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors, de la Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l'Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses i de la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir", + "span_start": 3359, + "span_end": 3728, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Grups de treball pel tancamament del Centre d'internament d'estrangers.", + "span_text": "Va promoure la creació del Grups de treball pel tancamament del Centre d'internament d'estrangers", + "span_start": 3904, + "span_end": 4001, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la proposició de llei de modificació de l'article 14 de la Llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular, a la llei de transparència i accés a la informació pública (Llei 19/2014) i a la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana.", + "span_text": "Ha estat ponent de la proposició de llei de modificació de l'article 14 de la Llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular, de la llei de transparència i accés a la informació pública (Llei 19/2014) i ponent conjunta de la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana", + "span_start": 4114, + "span_end": 4423, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El 10 de desembre 1966.", + "span_text": "Gemma Calvet i Barot (Barcelona, 10 de desembre 1966)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una jurista, analista política catalana.", + "span_text": "és una jurista, analista política catalana", + "span_start": 54, + "span_end": 96, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "És llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 165, + "span_end": 228, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la Universitat de Barcelona i les Universitats de Saarland, Van Gent, Middlesex, Rotterdam i Bari.", + "span_text": "Màster bianual europeu en Justícia Criminal i criminologia crítica per la Universitat de Barcelona (1991-1993), amb les Universitats de Saarland, Van Gent, Middlesex, Rotterdam i Bari", + "span_start": 237, + "span_end": 420, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al despatx Cahen & Constantin.", + "span_text": "Va iniciar la seva trajectòria com advocada al despatx Cahen & Constantin", + "span_start": 757, + "span_end": 830, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.", + "span_text": "és membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona", + "span_start": 938, + "span_end": 995, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha estat professora allà i participa anualment en oferta de formació universitària i postgrau.", + "span_text": "Ha estat professora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i participa anualment en oferta de formació universitària i postgrau", + "span_start": 1037, + "span_end": 1173, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, del Consorci de Serveis socials de Barcelona, de l'Oficina per la No-discriminació de l'Ajuntament de Barcelona i de la Taula Penitenciaria de Catalunya.", + "span_text": "Ha estat membre del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, del Consorci de Serveis socials de Barcelona, de l'Oficina per la No-discriminació de l'Ajuntament de Barcelona i de la Taula Penitenciaria de Catalunya", + "span_start": 1335, + "span_end": 1550, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "República Dominicana, Irlanda del Nord i Estats Units.", + "span_text": "Ha participat en recerques i consultoria a nivell internacional, a República Dominicana (Estudi de la Fiscalia sobre violència familiar), i a Irlanda del Nord (Procés de pau i dimensió jurídica). Per encàrrec del President Michael Rattner del Center for Constitutional Rights http://ccrjustice.org/ de Nova York va redactar la querella per crims comesos a Guantánamo", + "span_start": 1639, + "span_end": 2005, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha col·laborat durant més de deu anys com articulista d'opinió", + "span_start": 2184, + "span_end": 2246, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "va publicar el llibre Què ens està passant?", + "span_start": 2502, + "span_end": 2545, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha estat diputada independent al Parlament de Catalunya com a representant de la plataforma de la societat civil Catalunya Sí, al Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona durant la X legislatura i Presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans.", + "span_text": "La seva activitat política es circumscriu al període 2012-2015. Ha estat diputada independent al Parlament de Catalunya del 17 de desembre de 2012 al 4 d'agost de 2015com a representant de la plataforma de la societat civil Catalunya Sí, al Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona durant la X legislatura i Presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans", + "span_start": 2949, + "span_end": 3357, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors, a la Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l'Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses i a la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir.", + "span_text": "Ha estat membre de la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors, de la Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l'Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses i de la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir", + "span_start": 3359, + "span_end": 3728, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Grups de treball pel tancamament del Centre d'internament d'estrangers.", + "span_text": "Va promoure la creació del Grups de treball pel tancamament del Centre d'internament d'estrangers", + "span_start": 3904, + "span_end": 4001, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la proposició de llei de modificació de l'article 14 de la Llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular, a la llei de transparència i accés a la informació pública (Llei 19/2014) i a la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana.", + "span_text": "Ha estat ponent de la proposició de llei de modificació de l'article 14 de la Llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular, de la llei de transparència i accés a la informació pública (Llei 19/2014) i ponent conjunta de la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana", + "span_start": 4114, + "span_end": 4423, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2111", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Paula Malia...", + "story": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990) és una actriu i cantant catalana.\nVa estudiar art dramàtic a l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia de Barcelona. A més, estudia a l'Institut del Teatre. Forma part del grup de música The Mamzelles amb Paula Ribó i Bàrbara Mestanza. El grup va saltar a la fama en protagonitzar un anunci sobre reciclatge de la Generalitat de Catalunya.\nVa començar la seva carrera en televisió en el programa d'esquetxos esportius Crackòvia, on va imitar diversos personatges d'entre els quals destaca el de Pilar Rubio.\nEl 2014 va formar part del repartiment de la sèrie de TV3 El crac, escrita, dirigida i protagonitzada per Joel Joan. L'any següent va fer una aparició d'un capítol a la sèrie La Riera, on va interpretar Vanessa.\nEl 2016 va ser una de les protagonistes de la segona temporada de la sèrie Cites, on va interpretar a Elena, una jove alegre i somiadora sense gaire sort en l'amor. Malia hi va aparèixer en sis episodis tant com a personatge secundari per a les cites del seu company de pis Dídac (Alain Hernández), com amb les seves pròpies amb Berto (Artur Busquets), Quim (David Marcé) i Gerard (Àlex Maruny).\nInformació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!\nInformació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!\nInformació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Paula Malia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En què es va formar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha continuat els seus estudis?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A part d’actuar es dedica a alguna altra cosa més?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A què?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui el compon?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es va donar a conèixer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com va iniciar Malia la seva trajectòria interpretativa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb qui va col·laborar el 2014 a una sèrie de TV3?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I què va fer el 2015?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin personatge va actuar el 2016 a Cites?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins companys actors van ser-hi amb ella també?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una actriu i cantant catalana.", + "span_text": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990) és una actriu i cantant catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 82, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 26 de setembre de 1990.", + "span_text": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En art dramàtic.", + "span_text": "Va estudiar art dramàtic", + "span_start": 84, + "span_end": 108, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A més, estudia a l'Institut del Teatre", + "span_start": 164, + "span_end": 202, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre.", + "span_text": "A més, estudia a l'Institut del Teatre", + "span_start": 164, + "span_end": 202, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles", + "span_start": 204, + "span_end": 247, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles", + "span_start": 204, + "span_end": 247, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Paula Ribó, Bàrbara Mestanza i ella mateixa.", + "span_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles amb Paula Ribó i Bàrbara Mestanza", + "span_start": 204, + "span_end": 281, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per protagonitzar un anunci sobre reciclatge de la Generalitat de Catalunya.", + "span_text": "El grup va saltar a la fama en protagonitzar un anunci sobre reciclatge de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 283, + "span_end": 385, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va començar la seva carrera en televisió en el programa d'esquetxos esportius Crackòvia.", + "span_text": "Va començar la seva carrera en televisió en el programa d'esquetxos esportius Crackòvia", + "span_start": 387, + "span_end": 474, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Joel Joan.", + "span_text": "El 2014 va formar part del repartiment de la sèrie de TV3 El crac, escrita, dirigida i protagonitzada per Joel Joan", + "span_start": 555, + "span_end": 670, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va fer una aparició d'un capítol a la sèrie La Riera.", + "span_text": "L'any següent va fer una aparició d'un capítol a la sèrie La Riera", + "span_start": 672, + "span_end": 738, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Elena.", + "span_text": "El 2016 va ser una de les protagonistes de la segona temporada de la sèrie Cites, on va interpretar a Elena", + "span_start": 767, + "span_end": 874, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Alain Hernández, Artur Busquets, David Marcé i Àlex Maruny.", + "span_text": "Malia hi va aparèixer en sis episodis tant com a personatge secundari per a les cites del seu company de pis Dídac (Alain Hernández), com amb les seves pròpies amb Berto (Artur Busquets), Quim (David Marcé) i Gerard (Àlex Maruny)", + "span_start": 932, + "span_end": 1161, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una actriu i cantant catalana.", + "span_text": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990) és una actriu i cantant catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 82, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 26 de setembre de 1990.", + "span_text": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En art dramàtic.", + "span_text": "Va estudiar art dramàtic", + "span_start": 84, + "span_end": 108, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A més, estudia a l'Institut del Teatre", + "span_start": 164, + "span_end": 202, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre.", + "span_text": "A més, estudia a l'Institut del Teatre", + "span_start": 164, + "span_end": 202, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles", + "span_start": 204, + "span_end": 247, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles", + "span_start": 204, + "span_end": 247, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Paula Ribó, Bàrbara Mestanza i ella mateixa.", + "span_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles amb Paula Ribó i Bàrbara Mestanza", + "span_start": 204, + "span_end": 281, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per protagonitzar un anunci sobre reciclatge de la Generalitat de Catalunya.", + "span_text": "El grup va saltar a la fama en protagonitzar un anunci sobre reciclatge de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 283, + "span_end": 385, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va començar la seva carrera en televisió en el programa d'esquetxos esportius Crackòvia.", + "span_text": "Va començar la seva carrera en televisió en el programa d'esquetxos esportius Crackòvia", + "span_start": 387, + "span_end": 474, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Joel Joan.", + "span_text": "El 2014 va formar part del repartiment de la sèrie de TV3 El crac, escrita, dirigida i protagonitzada per Joel Joan", + "span_start": 555, + "span_end": 670, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va fer una aparició d'un capítol a la sèrie La Riera.", + "span_text": "L'any següent va fer una aparició d'un capítol a la sèrie La Riera", + "span_start": 672, + "span_end": 738, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Elena.", + "span_text": "El 2016 va ser una de les protagonistes de la segona temporada de la sèrie Cites, on va interpretar a Elena", + "span_start": 767, + "span_end": 874, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Alain Hernández, Artur Busquets, David Marcé i Àlex Maruny.", + "span_text": "Malia hi va aparèixer en sis episodis tant com a personatge secundari per a les cites del seu company de pis Dídac (Alain Hernández), com amb les seves pròpies amb Berto (Artur Busquets), Quim (David Marcé) i Gerard (Àlex Maruny)", + "span_start": 932, + "span_end": 1161, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una actriu i cantant.", + "span_text": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990) és una actriu i cantant", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 26 de setembre de 1990.", + "span_text": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En art dramàtic.", + "span_text": "Va estudiar art dramàtic", + "span_start": 84, + "span_end": 108, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A més, estudia a l'Institut del Teatre", + "span_start": 164, + "span_end": 202, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre.", + "span_text": "A més, estudia a l'Institut del Teatre", + "span_start": 164, + "span_end": 202, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles", + "span_start": 204, + "span_end": 247, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles.", + "span_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles", + "span_start": 204, + "span_end": 247, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Paula Ribó, Bàrbara Mestanza i ella mateixa.", + "span_text": "Forma part del grup de música The Mamzelles amb Paula Ribó i Bàrbara Mestanza", + "span_start": 204, + "span_end": 281, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per protagonitzar un anunci sobre reciclatge de la Generalitat de Catalunya.", + "span_text": "El grup va saltar a la fama en protagonitzar un anunci sobre reciclatge de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 283, + "span_end": 385, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va començar la seva carrera en televisió en el programa d'esquetxos esportius Crackòvia.", + "span_text": "Va començar la seva carrera en televisió en el programa d'esquetxos esportius Crackòvia", + "span_start": 387, + "span_end": 474, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Joel Joan.", + "span_text": "El 2014 va formar part del repartiment de la sèrie de TV3 El crac, escrita, dirigida i protagonitzada per Joel Joan", + "span_start": 555, + "span_end": 670, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va fer una aparició d'un capítol a la sèrie La Riera.", + "span_text": "L'any següent va fer una aparició d'un capítol a la sèrie La Riera", + "span_start": 672, + "span_end": 738, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Elena.", + "span_text": "El 2016 va ser una de les protagonistes de la segona temporada de la sèrie Cites, on va interpretar a Elena", + "span_start": 767, + "span_end": 874, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Alain Hernández, Artur Busquets, David Marcé i Àlex Maruny.", + "span_text": "Malia hi va aparèixer en sis episodis tant com a personatge secundari per a les cites del seu company de pis Dídac (Alain Hernández), com amb les seves pròpies amb Berto (Artur Busquets), Quim (David Marcé) i Gerard (Àlex Maruny)", + "span_start": 932, + "span_end": 1161, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_95", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-96", + "story": "Al primer cop de vista creguérem anar per bon camí; però el nostre goig no fou de durada. Amb el reflux l'aigua s'enfonsà entorn dels penyals amb furgador esgarrapament, i, enconcant-se, enconcant-se, ens xuclà cap a sa balma, modificant la nostra situació i acostant-nos al perill. Aleshores, per una il·lusió d'òptica, semblà que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar, sollevant-ne ses culasses arrosegallades. Se diria que tenien ànima i desig, i que ens abordaven somoguts per una fonda i trontollosa respiració. Per llurs crestes, que es despullaven d'escuma, anava davallant la negror, i l'aire s'enfosquia sobre els nostres caps. Quasi no vaig tenir temps d'emocionar-me ni de pensar en res. La màquina del meu cervell s'havia aturat. Talment me sentia atreta pels dos monstres amb una aspiració d'engoliment. Per a mi eren sers vius, ferotges… Ja el nas percebia llur aspra tufarada, semblant a la d'un vell crustaci. No sé quin malefici, que ullprèn i paralitza, s'exhala de les coses terribles. Tots estàvem inactius i encantats.\nEl pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la barca, que amb el treu no és manejable sinó vent en popa, va orsar a la desesperada. Sofrírem tan fort recalcament, que la banda on estàvem arrambats se submergí per complet, i els xarbots me cegaren. Quan vàrem redreçar-nos, vaig veure que corríem de dret vers un niell, que grunyia basardosament a curta distància. Sens dubte ens hi anàvem a esbardellar. Vaig flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu. Però no: l'evolució havia sigut ben calculada pel timoner. Revingué el flux, una ona muntanyosa que corria cap a la costa ens empenyé i aixecà, i en un obrir i tancar d'ulls ens esmunyírem per sa tempestejada carena salvant el freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna.", + "questions": [ + { + "input_text": "Pensaven les persones del text que es dirigien a la direcció correcta al principi?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I a on anaven realment?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va provocar això?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què van creure que veien?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es descriuen com si tinguéssin sentiments?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com era el cel que els envoltava?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar la narradora a les penyes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I en general com es trobaven tots?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va fer el pare, però?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va passar quan va navegar d’aquesta manera?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I quan es va rectificar el vaixell cap a on s’encaminaven?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Creia la protagonista que s’hi xocarien?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina acció va dur a terme llavors?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van col·lidir al final?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I per on van poder escapar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al primer cop de vista creguérem anar per bon camí", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cap a sa balma.", + "span_text": "ens xuclà cap a sa balma, modificant la nostra situació", + "span_start": 201, + "span_end": 256, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El reflux de l'aigua que s'enfonsà entorn dels penyals.", + "span_text": "Amb el reflux l'aigua s'enfonsà entorn dels penyals amb furgador esgarrapament, i, enconcant-se, enconcant-se, ens xuclà cap a sa balma, modificant la nostra situació", + "span_start": 90, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar, sollevant-ne ses culasses arrosegallades.", + "span_text": "per una il·lusió d'òptica, semblà que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar, sollevant-ne ses culasses arrosegallades", + "span_start": 294, + "span_end": 427, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se diria que tenien ànima i desig", + "span_start": 429, + "span_end": 462, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fosc.", + "span_text": "l'aire s'enfosquia sobre els nostres caps", + "span_start": 610, + "span_end": 651, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Se sentia atreta pels dos monstres amb una aspiració d'engoliment.", + "span_text": "Talment me sentia atreta pels dos monstres amb una aspiració d'engoliment", + "span_start": 758, + "span_end": 831, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Inactius i encantats.", + "span_text": "Tots estàvem inactius i encantats", + "span_start": 1021, + "span_end": 1054, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va governar resoltament i va orsar a la desesperada.", + "span_text": "El pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la barca, que amb el treu no és manejable sinó vent en popa, va orsar a la desesperada", + "span_start": 1056, + "span_end": 1207, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la banda on estaven arrambats se submergí per complet i els xarbots cegaren a la protagonista.", + "span_text": "Sofrírem tan fort recalcament, que la banda on estàvem arrambats se submergí per complet, i els xarbots me cegaren", + "span_start": 1209, + "span_end": 1323, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vers un niell.", + "span_text": "Quan vàrem redreçar-nos, vaig veure que corríem de dret vers un niell", + "span_start": 1325, + "span_end": 1394, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sens dubte ens hi anàvem a esbardellar", + "span_start": 1441, + "span_end": 1479, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu.", + "span_text": "Vaig flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu", + "span_start": 1481, + "span_end": 1542, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però no: l'evolució havia sigut ben calculada pel timoner. Revingué el flux, una ona muntanyosa que corria cap a la costa ens empenyé i aixecà", + "span_start": 1544, + "span_end": 1686, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna.", + "span_text": "ens esmunyírem per sa tempestejada carena salvant el freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna", + "span_start": 1718, + "span_end": 1827, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al primer cop de vista creguérem anar per bon camí", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cap a sa balma.", + "span_text": "ens xuclà cap a sa balma, modificant la nostra situació", + "span_start": 201, + "span_end": 256, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El reflux de l'aigua que s'enfonsà entorn dels penyals.", + "span_text": "Amb el reflux l'aigua s'enfonsà entorn dels penyals amb furgador esgarrapament, i, enconcant-se, enconcant-se, ens xuclà cap a sa balma, modificant la nostra situació", + "span_start": 90, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar, sollevant-ne ses culasses arrosegallades.", + "span_text": "per una il·lusió d'òptica, semblà que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar, sollevant-ne ses culasses arrosegallades", + "span_start": 294, + "span_end": 427, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se diria que tenien ànima i desig", + "span_start": 429, + "span_end": 462, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fosc.", + "span_text": "l'aire s'enfosquia sobre els nostres caps", + "span_start": 610, + "span_end": 651, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Se sentia atreta pels dos monstres amb una aspiració d'engoliment.", + "span_text": "Talment me sentia atreta pels dos monstres amb una aspiració d'engoliment", + "span_start": 758, + "span_end": 831, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Inactius i encantats.", + "span_text": "Tots estàvem inactius i encantats", + "span_start": 1021, + "span_end": 1054, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va governar resoltament i va orsar a la desesperada.", + "span_text": "El pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la barca, que amb el treu no és manejable sinó vent en popa, va orsar a la desesperada", + "span_start": 1056, + "span_end": 1207, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la banda on estaven arrambats se submergí per complet i els xarbots cegaren a la protagonista.", + "span_text": "Sofrírem tan fort recalcament, que la banda on estàvem arrambats se submergí per complet, i els xarbots me cegaren", + "span_start": 1209, + "span_end": 1323, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vers un niell.", + "span_text": "Quan vàrem redreçar-nos, vaig veure que corríem de dret vers un niell", + "span_start": 1325, + "span_end": 1394, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sens dubte ens hi anàvem a esbardellar", + "span_start": 1441, + "span_end": 1479, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu.", + "span_text": "Vaig flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu", + "span_start": 1481, + "span_end": 1542, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però no: l'evolució havia sigut ben calculada pel timoner. Revingué el flux, una ona muntanyosa que corria cap a la costa ens empenyé i aixecà", + "span_start": 1544, + "span_end": 1686, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna.", + "span_text": "ens esmunyírem per sa tempestejada carena salvant el freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna", + "span_start": 1718, + "span_end": 1827, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Al primer cop de vista creguérem anar per bon camí", + "span_start": 0, + "span_end": 50, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cap a sa balma.", + "span_text": "ens xuclà cap a sa balma, modificant la nostra situació", + "span_start": 201, + "span_end": 256, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El reflux de l'aigua que s'enfonsà entorn dels penyals.", + "span_text": "Amb el reflux l'aigua s'enfonsà entorn dels penyals amb furgador esgarrapament, i, enconcant-se, enconcant-se, ens xuclà cap a sa balma, modificant la nostra situació", + "span_start": 90, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar, sollevant-ne ses culasses arrosegallades.", + "span_text": "per una il·lusió d'òptica, semblà que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar, sollevant-ne ses culasses arrosegallades", + "span_start": 294, + "span_end": 427, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Se diria que tenien ànima i desig", + "span_start": 429, + "span_end": 462, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fosc.", + "span_text": "l'aire s'enfosquia sobre els nostres caps", + "span_start": 610, + "span_end": 651, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Se sentia atreta pels dos monstres amb una aspiració d'engoliment.", + "span_text": "Talment me sentia atreta pels dos monstres amb una aspiració d'engoliment", + "span_start": 758, + "span_end": 831, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Inactius i encantats.", + "span_text": "Tots estàvem inactius i encantats", + "span_start": 1021, + "span_end": 1054, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va governar resoltament i va orsar a la desesperada.", + "span_text": "El pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la barca, que amb el treu no és manejable sinó vent en popa, va orsar a la desesperada", + "span_start": 1056, + "span_end": 1207, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la banda on estaven arrambats se submergí per complet i els xarbots cegaren a la protagonista.", + "span_text": "Sofrírem tan fort recalcament, que la banda on estàvem arrambats se submergí per complet, i els xarbots me cegaren", + "span_start": 1209, + "span_end": 1323, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vers un niell.", + "span_text": "Quan vàrem redreçar-nos, vaig veure que corríem de dret vers un niell", + "span_start": 1325, + "span_end": 1394, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Sens dubte ens hi anàvem a esbardellar", + "span_start": 1441, + "span_end": 1479, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu.", + "span_text": "Vaig flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu", + "span_start": 1481, + "span_end": 1542, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però no: l'evolució havia sigut ben calculada pel timoner. Revingué el flux, una ona muntanyosa que corria cap a la costa ens empenyé i aixecà", + "span_start": 1544, + "span_end": 1686, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna.", + "span_text": "ens esmunyírem per sa tempestejada carena salvant el freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna", + "span_start": 1718, + "span_end": 1827, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1043", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Un informe policíac desmunta la versió de Ciutadans sobre els incidents al Pride", + "story": "Ciutadans ha convertit la seva expulsió de la manifestació del Pride de Madrid en una polèmica política. De fet, Inés Arrimadas ha demanat la dimissió del ministre espanyol de Justícia, Fernando Grande-Marlaska, per haver assenyalat els membres de la delegació de Ciutadans. En aquest sentit, membres del partit han denunciat agressions i assetjament durant el Pride. Tanmateix, un informe de la policia espanyola desmunta aquesta teoria. Un nou vídeo demostra que Arrimadas provocava a l'Orgull LGTB de Madrid Segons que publica El País, el document relata que ‘no hi ha constància' d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte ‘no perillós', en referència a una ampolla de plàstic buida. A més a més, l'informe ressalta que la delegació de Ciutadans va estar acompanyada en tot moment per agents de paisà i que no va seguir en cap moment les instruccions i consells dels policies. Un senador de Ciutadans, sobre l'expulsió del Pride: ‘La majoria de jerarques nazis eren homosexuals' El document fou elaborat ahir després que diversos dirigents de Ciutadans critiquessin l'actuació de la policia. La vice-batllessa de Madrid, Begoña Villacís, va declarar que els agents van tardar molt a arribar i que van actuar ‘de manera molt poc eficient'. A més, va lamentar que ‘podia haver passat qualsevol cosa'. Villacís va ser present al Pride, però va marxar abans que la delegació fos expulsada.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha sigut una controvèrsia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què vol Inés Arrimadas?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I qui és el ministre?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què recrimina el grup polític?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I què diu la policia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines proves corroboren això?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va passar realment?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On s’ha divulgat aquesta informació?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què més expliquen les proves escrites?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què comenta un senador del partit sobre la celebració?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es va redactar l’escrit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui és Begoña Villacís?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De què es queixa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va assistir al Pride?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'expulsió de Ciutadans de la manifestació del Pride de Madrid.", + "span_text": "Ciutadans ha convertit la seva expulsió de la manifestació del Pride de Madrid en una polèmica política", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La dimissió del ministre espanyol de Justícia.", + "span_text": "Inés Arrimadas ha demanat la dimissió del ministre espanyol de Justícia", + "span_start": 113, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per haver assenyalat els membres de la delegació de Ciutadans.", + "span_text": "ha demanat la dimissió del ministre espanyol de Justícia, Fernando Grande-Marlaska, per haver assenyalat els membres de la delegació de Ciutadans", + "span_start": 128, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fernando Grande-Marlaska.", + "span_text": "la dimissió del ministre espanyol de Justícia, Fernando Grande-Marlaska", + "span_start": 139, + "span_end": 210, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Han denunciat agressions i assetjament durant el Pride.", + "span_text": "membres del partit han denunciat agressions i assetjament durant el Pride", + "span_start": 293, + "span_end": 366, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un informe seu desmunta aquesta teoria.", + "span_text": "un informe de la policia espanyola desmunta aquesta teoria", + "span_start": 379, + "span_end": 437, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un nou vídeo demostra que Arrimadas provocava a l'Orgull LGTB de Madrid.", + "span_text": "Un nou vídeo demostra que Arrimadas provocava a l'Orgull LGTB de Madrid", + "span_start": 439, + "span_end": 510, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El document relata que no hi ha constància d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte no perillós, en referència a una ampolla de plàstic buida.", + "span_text": "el document relata que ‘no hi ha constància' d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte ‘no perillós', en referència a una ampolla de plàstic buida", + "span_start": 539, + "span_end": 734, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A El País.", + "span_text": "Segons que publica El País, el document relata que ‘no hi ha constància' d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte ‘no perillós', en referència a una ampolla de plàstic buida", + "span_start": 511, + "span_end": 734, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la delegació de Ciutadans va estar acompanyada en tot moment per agents de paisà i que no va seguir en cap moment les instruccions i consells dels policies.", + "span_text": "A més a més, l'informe ressalta que la delegació de Ciutadans va estar acompanyada en tot moment per agents de paisà i que no va seguir en cap moment les instruccions i consells dels policies", + "span_start": 736, + "span_end": 927, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la majoria de jerarques nazis eren homosexuals.", + "span_text": "Un senador de Ciutadans, sobre l'expulsió del Pride: ‘La majoria de jerarques nazis eren homosexuals'", + "span_start": 929, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ahir després que diversos dirigents de Ciutadans critiquessin l'actuació de la policia.", + "span_text": "El document fou elaborat ahir després que diversos dirigents de Ciutadans critiquessin l'actuació de la policia", + "span_start": 1031, + "span_end": 1142, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La vice-batllessa de Madrid.", + "span_text": "La vice-batllessa de Madrid, Begoña Villacís", + "span_start": 1144, + "span_end": 1188, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els agents van tardar molt a arribar, que van actuar de manera molt poc eficient i que podia haver passat qualsevol cosa.", + "span_text": "Begoña Villacís, va declarar que els agents van tardar molt a arribar i que van actuar ‘de manera molt poc eficient'. A més, va lamentar que ‘podia haver passat qualsevol cosa'", + "span_start": 1173, + "span_end": 1349, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Villacís va ser present al Pride", + "span_start": 1351, + "span_end": 1383, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'expulsió de Ciutadans de la manifestació del Pride de Madrid.", + "span_text": "Ciutadans ha convertit la seva expulsió de la manifestació del Pride de Madrid en una polèmica política", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La dimissió del ministre espanyol de Justícia.", + "span_text": "Inés Arrimadas ha demanat la dimissió del ministre espanyol de Justícia", + "span_start": 113, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per haver assenyalat els membres de la delegació de Ciutadans.", + "span_text": "ha demanat la dimissió del ministre espanyol de Justícia, Fernando Grande-Marlaska, per haver assenyalat els membres de la delegació de Ciutadans", + "span_start": 128, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fernando Grande-Marlaska.", + "span_text": "la dimissió del ministre espanyol de Justícia, Fernando Grande-Marlaska", + "span_start": 139, + "span_end": 210, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Han denunciat agressions i assetjament durant el Pride.", + "span_text": "membres del partit han denunciat agressions i assetjament durant el Pride", + "span_start": 293, + "span_end": 366, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un informe seu desmunta aquesta teoria.", + "span_text": "un informe de la policia espanyola desmunta aquesta teoria", + "span_start": 379, + "span_end": 437, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un nou vídeo demostra que Arrimadas provocava a l'Orgull LGTB de Madrid.", + "span_text": "Un nou vídeo demostra que Arrimadas provocava a l'Orgull LGTB de Madrid", + "span_start": 439, + "span_end": 510, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El document relata que no hi ha constància d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte no perillós, en referència a una ampolla de plàstic buida.", + "span_text": "el document relata que ‘no hi ha constància' d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte ‘no perillós', en referència a una ampolla de plàstic buida", + "span_start": 539, + "span_end": 734, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A El País.", + "span_text": "Segons que publica El País, el document relata que ‘no hi ha constància' d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte ‘no perillós', en referència a una ampolla de plàstic buida", + "span_start": 511, + "span_end": 734, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la delegació de Ciutadans va estar acompanyada en tot moment per agents de paisà i que no va seguir en cap moment les instruccions i consells dels policies.", + "span_text": "A més a més, l'informe ressalta que la delegació de Ciutadans va estar acompanyada en tot moment per agents de paisà i que no va seguir en cap moment les instruccions i consells dels policies", + "span_start": 736, + "span_end": 927, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la majoria de jerarques nazis eren homosexuals.", + "span_text": "Un senador de Ciutadans, sobre l'expulsió del Pride: ‘La majoria de jerarques nazis eren homosexuals'", + "span_start": 929, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ahir després que diversos dirigents de Ciutadans critiquessin l'actuació de la policia.", + "span_text": "El document fou elaborat ahir després que diversos dirigents de Ciutadans critiquessin l'actuació de la policia", + "span_start": 1031, + "span_end": 1142, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La vice-batllessa de Madrid.", + "span_text": "La vice-batllessa de Madrid, Begoña Villacís", + "span_start": 1144, + "span_end": 1188, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els agents van tardar molt a arribar, que van actuar de manera molt poc eficient i que podia haver passat qualsevol cosa.", + "span_text": "Begoña Villacís, va declarar que els agents van tardar molt a arribar i que van actuar ‘de manera molt poc eficient'. A més, va lamentar que ‘podia haver passat qualsevol cosa'", + "span_start": 1173, + "span_end": 1349, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Villacís va ser present al Pride", + "span_start": 1351, + "span_end": 1383, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'expulsió de Ciutadans de la manifestació del Pride de Madrid.", + "span_text": "Ciutadans ha convertit la seva expulsió de la manifestació del Pride de Madrid en una polèmica política", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La dimissió del ministre espanyol de Justícia.", + "span_text": "Inés Arrimadas ha demanat la dimissió del ministre espanyol de Justícia", + "span_start": 113, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per haver assenyalat els membres de la delegació de Ciutadans.", + "span_text": "ha demanat la dimissió del ministre espanyol de Justícia, Fernando Grande-Marlaska, per haver assenyalat els membres de la delegació de Ciutadans", + "span_start": 128, + "span_end": 273, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fernando Grande-Marlaska.", + "span_text": "la dimissió del ministre espanyol de Justícia, Fernando Grande-Marlaska", + "span_start": 139, + "span_end": 210, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Han denunciat agressions i assetjament durant el Pride.", + "span_text": "membres del partit han denunciat agressions i assetjament durant el Pride", + "span_start": 293, + "span_end": 366, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un informe seu desmunta aquesta teoria.", + "span_text": "un informe de la policia espanyola desmunta aquesta teoria", + "span_start": 379, + "span_end": 437, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un nou vídeo demostra que Arrimadas provocava a l'Orgull LGTB de Madrid.", + "span_text": "Un nou vídeo demostra que Arrimadas provocava a l'Orgull LGTB de Madrid", + "span_start": 439, + "span_end": 510, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El document relata que no hi ha constància d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte no perillós, en referència a una ampolla de plàstic buida.", + "span_text": "el document relata que ‘no hi ha constància' d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte ‘no perillós', en referència a una ampolla de plàstic buida", + "span_start": 539, + "span_end": 734, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A El País.", + "span_text": "Segons que publica El País, el document relata que ‘no hi ha constància' d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte ‘no perillós', en referència a una ampolla de plàstic buida", + "span_start": 511, + "span_end": 734, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que la delegació de Ciutadans va estar acompanyada en tot moment per agents de paisà i que no va seguir en cap moment les instruccions i consells dels policies.", + "span_text": "A més a més, l'informe ressalta que la delegació de Ciutadans va estar acompanyada en tot moment per agents de paisà i que no va seguir en cap moment les instruccions i consells dels policies", + "span_start": 736, + "span_end": 927, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la majoria de jerarques nazis eren homosexuals.", + "span_text": "Un senador de Ciutadans, sobre l'expulsió del Pride: ‘La majoria de jerarques nazis eren homosexuals'", + "span_start": 929, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ahir després que diversos dirigents de Ciutadans critiquessin l'actuació de la policia.", + "span_text": "El document fou elaborat ahir després que diversos dirigents de Ciutadans critiquessin l'actuació de la policia", + "span_start": 1031, + "span_end": 1142, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La vice-batllessa de Madrid.", + "span_text": "La vice-batllessa de Madrid, Begoña Villacís", + "span_start": 1144, + "span_end": 1188, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els agents van tardar molt a arribar, que van actuar de manera molt poc eficient i que podia haver passat qualsevol cosa.", + "span_text": "Begoña Villacís, va declarar que els agents van tardar molt a arribar i que van actuar ‘de manera molt poc eficient'. A més, va lamentar que ‘podia haver passat qualsevol cosa'", + "span_start": 1173, + "span_end": 1349, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Villacís va ser present al Pride", + "span_start": 1351, + "span_end": 1383, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_304", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Drac de Montornès del Vallès ", + "story": "El drac de Montornès del Vallès, de nom Ceballot, és una peça de bestiari popular, nascuda el gener de 1994 dins la colla de Diables de Montornès (Ball de diables i Drac de Montornès del Vallès). El drac fou construït el 1994 per Ramon Aumedes, al Taller Sarandaca, i és portada per una persona. Té 16 punts de foc repartits al Cap 5+2, ales 3+3 i cua 3, un dels punts de foc del cap es pot canviar per portar pots de fum, i la cua es pot canviar per portar una roda de foc amb 4 punts per carretilles. És autoportat per una persona i posseeix encesa elèctrica. La primera sortida en un correfoc va ser durant la festa major de la vila el 17 de setembre el 1994. La figura va ser anomenada Ceballot perquè el seu portador va caure per culpa d'una ceba durant l'actuació del VII Aplec Internacional de la Sardana a Marsella el setembre de 1994.\nLes sortides més destacades de la colla del drac de Montornès han estat, pel que fa a aplecs internacionals, a Itàlia, Suïssa, Lausana, Marsella, Ceret, Tolosa de Llenguadoc, L'Alguer, Frankfurt, o a la capital d'Estònia, Tallinn, amb motiu de l'edició número 21 de l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de 2008, organitzat per ADIFOLK. També ha viatjat a Mallorca a la trobada de bestiari, Sevilla per la I mostra de cultura Catalana el 2005 i Massalfassar per l'apadrinament i agermanament de la colla de Colla de Dimonis de Massalfassar el 2006.\nEl drac de Montornès posseeix ball propi anomenat «Ball del Drac» compost per Enric Montsant i Damià, només es balla per la festa major, un cop finalitzat el correfoc, als balls de espectacle de plaça, el tercer dissabte de setembre.\nQuant va néixer el Drac Ceballot era portat per la Colla Draconaire de Montornès, però amb el temps es van fusionar amb la colla de diables, passant a dir-se Colla de Drac i Diables de Montornès del Vallès, impulsada per en Ramon Altimira i Gorga. En l'actualitat, any 2018 la Colla de Drac i Diables de Montornès del Vallès canvia el nom a \"Ball de Diables i Drac de Montornès del Vallès\", sent l'actual cap de Colla Esther Garrido.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és el drac de Montornès del Vallès?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com se l’anomena també?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va originar-se?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui va crear la criatura?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es distribueixen els punts de foc?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a què es pot substituir un dels del cap?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I els de la cua?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va aparèixer per primer cop?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què se li diu Ceballot?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quins indrets europeus ha estat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I a Espanya també ha viatjat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quin nom es coneix la seva dansa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui s’encarregava al principi del Drac Ceballot?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I com es denomina el grup l'any 2018?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una peça de bestiari popular.", + "span_text": "El drac de Montornès del Vallès, de nom Ceballot, és una peça de bestiari popular", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ceballot.", + "span_text": "El drac de Montornès del Vallès, de nom Ceballot", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la colla de Diables de Montornès.", + "span_text": "nascuda el gener de 1994 dins la colla de Diables de Montornès", + "span_start": 83, + "span_end": 145, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El gener de 1994.", + "span_text": "nascuda el gener de 1994 dins la colla de Diables de Montornès", + "span_start": 83, + "span_end": 145, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ramon Aumedes.", + "span_text": "El drac fou construït el 1994 per Ramon Aumedes", + "span_start": 196, + "span_end": 243, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Té 16 punts de foc repartits al Cap 5+2, ales 3+3 i cua 3.", + "span_text": "Té 16 punts de foc repartits al Cap 5+2, ales 3+3 i cua 3", + "span_start": 296, + "span_end": 353, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per portar pots de fum.", + "span_text": "un dels punts de foc del cap es pot canviar per portar pots de fum", + "span_start": 355, + "span_end": 421, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La cua es pot canviar per portar una roda de foc amb 4 punts per carretilles.", + "span_text": "la cua es pot canviar per portar una roda de foc amb 4 punts per carretilles", + "span_start": 425, + "span_end": 501, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la festa major de la vila el 17 de setembre el 1994.", + "span_text": "La primera sortida en un correfoc va ser durant la festa major de la vila el 17 de setembre el 1994", + "span_start": 562, + "span_end": 661, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu portador va caure per culpa d'una ceba durant l'actuació del VII Aplec Internacional de la Sardana a Marsella.", + "span_text": "La figura va ser anomenada Ceballot perquè el seu portador va caure per culpa d'una ceba durant l'actuació del VII Aplec Internacional de la Sardana a Marsella", + "span_start": 663, + "span_end": 822, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Itàlia, Suïssa, Lausana, Marsella, Ceret, Tolosa de Llenguadoc, L'Alguer, Frankfurt i Tallinn.", + "span_text": "Les sortides més destacades de la colla del drac de Montornès han estat, pel que fa a aplecs internacionals, a Itàlia, Suïssa, Lausana, Marsella, Ceret, Tolosa de Llenguadoc, L'Alguer, Frankfurt, o a la capital d'Estònia, Tallinn", + "span_start": 844, + "span_end": 1073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha viatjat a Mallorca a la trobada de bestiari, Sevilla per la I mostra de cultura Catalana el 2005 i Massalfassar", + "span_start": 1208, + "span_end": 1328, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per Ball del Drac.", + "span_text": "El drac de Montornès posseeix ball propi anomenat «Ball del Drac»", + "span_start": 1420, + "span_end": 1485, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Colla Draconaire de Montornès.", + "span_text": "Quant va néixer el Drac Ceballot era portat per la Colla Draconaire de Montornès", + "span_start": 1654, + "span_end": 1734, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ball de Diables i Drac de Montornès del Vallès.", + "span_text": "En l'actualitat, any 2018 la Colla de Drac i Diables de Montornès del Vallès canvia el nom a \"Ball de Diables i Drac de Montornès del Vallès\"", + "span_start": 1902, + "span_end": 2043, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una peça de bestiari popular.", + "span_text": "El drac de Montornès del Vallès, de nom Ceballot, és una peça de bestiari popular", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ceballot.", + "span_text": "El drac de Montornès del Vallès, de nom Ceballot", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la colla de Diables de Montornès.", + "span_text": "nascuda el gener de 1994 dins la colla de Diables de Montornès", + "span_start": 83, + "span_end": 145, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El gener de 1994.", + "span_text": "nascuda el gener de 1994 dins la colla de Diables de Montornès", + "span_start": 83, + "span_end": 145, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ramon Aumedes.", + "span_text": "El drac fou construït el 1994 per Ramon Aumedes", + "span_start": 196, + "span_end": 243, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Té 16 punts de foc repartits al Cap 5+2, ales 3+3 i cua 3.", + "span_text": "Té 16 punts de foc repartits al Cap 5+2, ales 3+3 i cua 3", + "span_start": 296, + "span_end": 353, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per portar pots de fum.", + "span_text": "un dels punts de foc del cap es pot canviar per portar pots de fum", + "span_start": 355, + "span_end": 421, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La cua es pot canviar per portar una roda de foc amb 4 punts per carretilles.", + "span_text": "la cua es pot canviar per portar una roda de foc amb 4 punts per carretilles", + "span_start": 425, + "span_end": 501, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la festa major de la vila el 17 de setembre el 1994.", + "span_text": "La primera sortida en un correfoc va ser durant la festa major de la vila el 17 de setembre el 1994", + "span_start": 562, + "span_end": 661, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu portador va caure per culpa d'una ceba durant l'actuació del VII Aplec Internacional de la Sardana a Marsella.", + "span_text": "La figura va ser anomenada Ceballot perquè el seu portador va caure per culpa d'una ceba durant l'actuació del VII Aplec Internacional de la Sardana a Marsella", + "span_start": 663, + "span_end": 822, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Itàlia, Suïssa, Lausana, Marsella, Ceret, Tolosa de Llenguadoc, L'Alguer, Frankfurt i Tallinn.", + "span_text": "Les sortides més destacades de la colla del drac de Montornès han estat, pel que fa a aplecs internacionals, a Itàlia, Suïssa, Lausana, Marsella, Ceret, Tolosa de Llenguadoc, L'Alguer, Frankfurt, o a la capital d'Estònia, Tallinn", + "span_start": 844, + "span_end": 1073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha viatjat a Mallorca a la trobada de bestiari, Sevilla per la I mostra de cultura Catalana el 2005 i Massalfassar", + "span_start": 1208, + "span_end": 1328, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per Ball del Drac.", + "span_text": "El drac de Montornès posseeix ball propi anomenat «Ball del Drac»", + "span_start": 1420, + "span_end": 1485, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Colla Draconaire de Montornès.", + "span_text": "Quant va néixer el Drac Ceballot era portat per la Colla Draconaire de Montornès", + "span_start": 1654, + "span_end": 1734, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ball de Diables i Drac de Montornès del Vallès.", + "span_text": "En l'actualitat, any 2018 la Colla de Drac i Diables de Montornès del Vallès canvia el nom a \"Ball de Diables i Drac de Montornès del Vallès\"", + "span_start": 1902, + "span_end": 2043, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una peça de bestiari popular.", + "span_text": "El drac de Montornès del Vallès, de nom Ceballot, és una peça de bestiari popular", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ceballot.", + "span_text": "El drac de Montornès del Vallès, de nom Ceballot", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la colla de Diables de Montornès.", + "span_text": "nascuda el gener de 1994 dins la colla de Diables de Montornès", + "span_start": 83, + "span_end": 145, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El gener de 1994.", + "span_text": "nascuda el gener de 1994 dins la colla de Diables de Montornès", + "span_start": 83, + "span_end": 145, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ramon Aumedes.", + "span_text": "El drac fou construït el 1994 per Ramon Aumedes", + "span_start": 196, + "span_end": 243, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Té 16 punts de foc repartits al Cap 5+2, ales 3+3 i cua 3.", + "span_text": "Té 16 punts de foc repartits al Cap 5+2, ales 3+3 i cua 3", + "span_start": 296, + "span_end": 353, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per portar pots de fum.", + "span_text": "un dels punts de foc del cap es pot canviar per portar pots de fum", + "span_start": 355, + "span_end": 421, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La cua es pot canviar per portar una roda de foc amb 4 punts per carretilles.", + "span_text": "i la cua es pot canviar per portar una roda de foc amb 4 punts per carretilles", + "span_start": 423, + "span_end": 501, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la festa major de la vila el 17 de setembre el 1994.", + "span_text": "La primera sortida en un correfoc va ser durant la festa major de la vila el 17 de setembre el 1994", + "span_start": 562, + "span_end": 661, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu portador va caure per culpa d'una ceba durant l'actuació del VII Aplec Internacional de la Sardana a Marsella.", + "span_text": "La figura va ser anomenada Ceballot perquè el seu portador va caure per culpa d'una ceba durant l'actuació del VII Aplec Internacional de la Sardana a Marsella", + "span_start": 663, + "span_end": 822, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Itàlia, Suïssa, Lausana, Marsella, Ceret, Tolosa de Llenguadoc, L'Alguer, Frankfurt i Tallinn.", + "span_text": "Les sortides més destacades de la colla del drac de Montornès han estat, pel que fa a aplecs internacionals, a Itàlia, Suïssa, Lausana, Marsella, Ceret, Tolosa de Llenguadoc, L'Alguer, Frankfurt, o a la capital d'Estònia, Tallinn", + "span_start": 844, + "span_end": 1073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha viatjat a Mallorca a la trobada de bestiari, Sevilla per la I mostra de cultura Catalana el 2005 i Massalfassar", + "span_start": 1208, + "span_end": 1328, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per Ball del Drac.", + "span_text": "El drac de Montornès posseeix ball propi anomenat «Ball del Drac»", + "span_start": 1420, + "span_end": 1485, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Colla Draconaire de Montornès.", + "span_text": "Quant va néixer el Drac Ceballot era portat per la Colla Draconaire de Montornès", + "span_start": 1654, + "span_end": 1734, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ball de Diables i Drac de Montornès del Vallès.", + "span_text": "En l'actualitat, any 2018 la Colla de Drac i Diables de Montornès del Vallès canvia el nom a \"Ball de Diables i Drac de Montornès del Vallès\"", + "span_start": 1902, + "span_end": 2043, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_455", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Eurídice (mitologia) ", + "story": "Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike,) era, en la mitologia grega, una dríada de Tràcia.\nUn dia, quan passejava amb les seves companyes, les nereides, va conèixer Orfeu; tots dos es van enamorar, però el dia del casament Eurídice va patir un intent de segrest per part d'Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu. Eurídice va fugir, però quan s'escapava va trepitjar sense adonar-se'n un escurçó. L'animal la va picar i això va causar-li la mort.\nOrfeu, desesperat, va baixar a l'Hades a buscar-la. Quan hi va arribar, va demanar a Caront que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estígia, però Caront s'hi va negar. Orfeu va començar a tocar la seva lira, cosa que va fer que Caront obrís les portes de l'infern. Quan va arribar fins al déu Hades li va suplicar el retorn de la seva estimada; Hades també va cedir per l'encís de la lira d'Orfeu, però posant com a condició que Orfeu no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'infern.\nOrfeu va travessar tot l'Hades per sortir, però abans d'arribar a l'última porta no pogué contenir la impaciència i es girà per veure el rostre d'Eurídice. En aquest moment ella fou presa i convertida un altre cop en ombra, i ell fou expulsat de l'infern definitivament.\nLa història d'Orfeu i Eurídice formà part de l'argument de diverses òperes, com per exemple: Eurídice (1600), de Jacopo Peri, L'Orfeo (1609) de Claudio Monteverdi i Orfeu i Eurídice (1762) de Christoph Willibald Gluck.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Eurídice?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es deia el seu nom en grec antic?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui són les nereides?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va trobar quan feia un passeig amb elles?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "S’estimaven els dos?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va passar quan van voler contraure matrimoni?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui era aquest home?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què li va ocórrer a Eurídice mentre s’escapolia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li va provocar la punxada de l’animal?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com se sentia Orfeu mentre anava a l'inframon a cercar-la?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va pregar-li al barquer Caront?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va fer Orfeu perquè aquest obeís les seves ordres?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va implorar-li al déu de l’infern?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina clàusula li va imposar la divinitat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va succeir un cop Orfeu va incomplir-la?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una dríada de Tràcia.", + "span_text": "Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike,) era, en la mitologia grega, una dríada de Tràcia", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Eurydike.", + "span_text": "Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike,)", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les seves companyes.", + "span_text": "les seves companyes, les nereides", + "span_start": 121, + "span_end": 154, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Orfeu.", + "span_text": "quan passejava amb les seves companyes, les nereides, va conèixer Orfeu", + "span_start": 102, + "span_end": 173, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va conèixer Orfeu; tots dos es van enamorar", + "span_start": 156, + "span_end": 199, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Eurídice va patir un intent de segrest per part d'Aristeu.", + "span_text": "el dia del casament Eurídice va patir un intent de segrest per part d'Aristeu", + "span_start": 206, + "span_end": 283, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un pastor enemic d'Orfeu.", + "span_text": "Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu", + "span_start": 276, + "span_end": 309, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va trepitjar sense adonar-se'n un escurçó i la va picar.", + "span_text": "Eurídice va fugir, però quan s'escapava va trepitjar sense adonar-se'n un escurçó. L'animal la va picar", + "span_start": 311, + "span_end": 414, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La mort.", + "span_text": "L'animal la va picar i això va causar-li la mort", + "span_start": 394, + "span_end": 442, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Desesperat.", + "span_text": "Orfeu, desesperat, va baixar a l'Hades a buscar-la", + "span_start": 444, + "span_end": 494, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estígia.", + "span_text": "va demanar a Caront que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estígia", + "span_start": 516, + "span_end": 605, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va començar a tocar la seva lira.", + "span_text": "Orfeu va començar a tocar la seva lira, cosa que va fer que Caront obrís les portes de l'infern", + "span_start": 634, + "span_end": 729, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El retorn de la seva estimada.", + "span_text": "Quan va arribar fins al déu Hades li va suplicar el retorn de la seva estimada", + "span_start": 731, + "span_end": 809, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'infern.", + "span_text": "Hades també va cedir per l'encís de la lira d'Orfeu, però posant com a condició que Orfeu no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'infern", + "span_start": 811, + "span_end": 986, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ella fou presa i convertida un altre cop en ombra i ell fou expulsat de l'infern definitivament.", + "span_text": "Orfeu va travessar tot l'Hades per sortir, però abans d'arribar a l'última porta no pogué contenir la impaciència i es girà per veure el rostre d'Eurídice. En aquest moment ella fou presa i convertida un altre cop en ombra, i ell fou expulsat de l'infern definitivament", + "span_start": 988, + "span_end": 1257, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una dríada de Tràcia.", + "span_text": "Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike,) era, en la mitologia grega, una dríada de Tràcia", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Eurydike.", + "span_text": "Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike,)", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les seves companyes.", + "span_text": "les seves companyes, les nereides", + "span_start": 121, + "span_end": 154, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Orfeu.", + "span_text": "quan passejava amb les seves companyes, les nereides, va conèixer Orfeu", + "span_start": 102, + "span_end": 173, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va conèixer Orfeu; tots dos es van enamorar", + "span_start": 156, + "span_end": 199, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Eurídice va patir un intent de segrest per part d'Aristeu.", + "span_text": "el dia del casament Eurídice va patir un intent de segrest per part d'Aristeu", + "span_start": 206, + "span_end": 283, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un pastor enemic d'Orfeu.", + "span_text": "Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu", + "span_start": 276, + "span_end": 309, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va trepitjar sense adonar-se'n un escurçó i la va picar.", + "span_text": "Eurídice va fugir, però quan s'escapava va trepitjar sense adonar-se'n un escurçó. L'animal la va picar", + "span_start": 311, + "span_end": 414, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La mort.", + "span_text": "L'animal la va picar i això va causar-li la mort", + "span_start": 394, + "span_end": 442, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Desesperat.", + "span_text": "Orfeu, desesperat, va baixar a l'Hades a buscar-la", + "span_start": 444, + "span_end": 494, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estígia.", + "span_text": "va demanar a Caront que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estígia", + "span_start": 516, + "span_end": 605, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va començar a tocar la seva lira.", + "span_text": "Orfeu va començar a tocar la seva lira, cosa que va fer que Caront obrís les portes de l'infern", + "span_start": 634, + "span_end": 729, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El retorn de la seva estimada.", + "span_text": "Quan va arribar fins al déu Hades li va suplicar el retorn de la seva estimada", + "span_start": 731, + "span_end": 809, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'infern.", + "span_text": "Hades també va cedir per l'encís de la lira d'Orfeu, però posant com a condició que Orfeu no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'infern", + "span_start": 811, + "span_end": 986, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ella fou presa i convertida un altre cop en ombra i ell fou expulsat de l'infern definitivament.", + "span_text": "Orfeu va travessar tot l'Hades per sortir, però abans d'arribar a l'última porta no pogué contenir la impaciència i es girà per veure el rostre d'Eurídice. En aquest moment ella fou presa i convertida un altre cop en ombra, i ell fou expulsat de l'infern definitivament", + "span_start": 988, + "span_end": 1257, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una dríada de Tràcia.", + "span_text": "Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike,) era, en la mitologia grega, una dríada de Tràcia", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Eurydike.", + "span_text": "Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike,)", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Les seves companyes.", + "span_text": "les seves companyes, les nereides", + "span_start": 121, + "span_end": 154, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Orfeu.", + "span_text": "quan passejava amb les seves companyes, les nereides, va conèixer Orfeu", + "span_start": 102, + "span_end": 173, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va conèixer Orfeu; tots dos es van enamorar", + "span_start": 156, + "span_end": 199, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Eurídice va patir un intent de segrest per part d'Aristeu.", + "span_text": "el dia del casament Eurídice va patir un intent de segrest per part d'Aristeu", + "span_start": 206, + "span_end": 283, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un pastor enemic d'Orfeu.", + "span_text": "Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu", + "span_start": 276, + "span_end": 309, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va trepitjar sense adonar-se'n un escurçó i la va picar.", + "span_text": "Eurídice va fugir, però quan s'escapava va trepitjar sense adonar-se'n un escurçó. L'animal la va picar", + "span_start": 311, + "span_end": 414, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La mort.", + "span_text": "L'animal la va picar i això va causar-li la mort", + "span_start": 394, + "span_end": 442, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Desesperat.", + "span_text": "Orfeu, desesperat, va baixar a l'Hades a buscar-la", + "span_start": 444, + "span_end": 494, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estígia.", + "span_text": "va demanar a Caront que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estígia", + "span_start": 516, + "span_end": 605, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va començar a tocar la seva lira.", + "span_text": "Orfeu va començar a tocar la seva lira, cosa que va fer que Caront obrís les portes de l'infern", + "span_start": 634, + "span_end": 729, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El retorn de la seva estimada.", + "span_text": "Quan va arribar fins al déu Hades li va suplicar el retorn de la seva estimada", + "span_start": 731, + "span_end": 809, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'infern.", + "span_text": "Hades també va cedir per l'encís de la lira d'Orfeu, però posant com a condició que Orfeu no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'infern", + "span_start": 811, + "span_end": 986, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ella fou presa i convertida un altre cop en ombra i ell fou expulsat de l'infern definitivament.", + "span_text": "Orfeu va travessar tot l'Hades per sortir, però abans d'arribar a l'última porta no pogué contenir la impaciència i es girà per veure el rostre d'Eurídice. En aquest moment ella fou presa i convertida un altre cop en ombra, i ell fou expulsat de l'infern definitivament", + "span_start": 988, + "span_end": 1257, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_193", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-194", + "story": "Era precís inquirir-ho. Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà ràpidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus. Estava ple d'inquietuds i de temors; el baticor cuidava ofegar-lo; tots els seus membres tremolaven; però, home de la solitud, no perdia fàcilment la serva, i, àdhuc en aquells moments de trastorn, sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes.\nArribat a baix, es submergí dintre la xomba d'ombres del recó de l'escala, i, des d'allí, vinclant el cos i allargant el coll, sotjà sigil·losament cap a la cuina. Li semblà deserta. Buidors per ací, buidors per allà… El blanquejar feble i vaporós dels raigs de la lluna, estenent vels per l'aire… Al fons, la flameta del llum, petita i groga com una poncella de ginesta, quieta, vetlladora… Vetlladora sobre ningú?… ¿Abandonada a cremar sense profit?… Era estrany!\nUn sorollet va orientar-lo. Cercant d'on venia, abaixà l'esguard i… (¡Déu de misericòrdia!)… veié la seva mare gitada en terra, com atuïda per la desolació… i, quasi al mateix instant, va sentir-la que gemia i l'invocava apagadament: Temme!… Temme!…\nEl seu primer impuls fou d'abalançar-se vers ella i respondre-li amb un crit de l'ànima; però, tement espantar-la, refrenà el moviment i ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores, que gradualment s'elevaven i aclarien. -Mare… mare… Sóc jo.- I s'hi presentà.\nElla es posà de genollons, i va implorar-lo desficiosament.\n-Temme, perdó!… ¡Temme, no puc viure sense es teu perdó!\n-Vós, perdó a mi!… I ara!- exclamà el xaval, esfereït d'una santa horror. -¿Que ens hem tornat boigs, a casa?\n-Perdó!- tornà la dona. -¡Es perdó o sa mort!… ¡T'hai desheretat, Temme; t'hai despullat! amb sa més bona intenció des món, això sí! Però sigu com vulgu, sóc sa teua desgràcia. Escolta:… t'ho hai de confessar… no te'l puc comprar, es gussi. Era teu! Jo te l'hai robat! ¡Sóc sa teua desgràcia! Ho veig! ho veig! ¡I no puc viure sense es teu perdó!… Temme!…", + "questions": [ + { + "input_text": "Què va fer el protagonista del text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De quina manera va baixar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quines emocions experimentava el personatge?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va afectar el seu estat d'ànim al descens?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quin lloc d’avall va anar més tard?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I des d’allà a on?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Hi va veure a algú?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com era l’ambient de la cambra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I la flama com la descriu?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D’on provenia el soroll que va escoltar després?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com la va trobar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va frenar les ganes de voler exclamar a la seva mare?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va dir ella al posar-se de genolls?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com se sentia en veure-la així?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què es considerava una calamitat per al seu fill?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà.", + "span_text": "Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà", + "span_start": 24, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ràpidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus.", + "span_text": "redavallà ràpidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus", + "span_start": 62, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Estava ple d'inquietuds i de temors, el baticor cuidava ofegar-lo, i tots els seus membres tremolaven.", + "span_text": "Estava ple d'inquietuds i de temors; el baticor cuidava ofegar-lo; tots els seus membres tremolaven", + "span_start": 189, + "span_end": 288, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però, home de la solitud, no perdia fàcilment la serva, i, àdhuc en aquells moments de trastorn, sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes", + "span_start": 290, + "span_end": 437, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la xomba d'ombres del recó de l'escala.", + "span_text": "Arribat a baix, es submergí dintre la xomba d'ombres del recó de l'escala", + "span_start": 439, + "span_end": 512, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la cuina.", + "span_text": "des d'allí, vinclant el cos i allargant el coll, sotjà sigil·losament cap a la cuina", + "span_start": 517, + "span_end": 601, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Li semblà deserta", + "span_start": 603, + "span_end": 620, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el blanquejar feble i vaporós dels raigs de la lluna, estenent vels per l'aire i, al fons, la flameta del llum.", + "span_text": "El blanquejar feble i vaporós dels raigs de la lluna, estenent vels per l'aire… Al fons, la flameta del llum", + "span_start": 657, + "span_end": 765, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Petita i groga com una poncella de ginesta, quieta, vetlladora.", + "span_text": "la flameta del llum, petita i groga com una poncella de ginesta, quieta, vetlladora", + "span_start": 746, + "span_end": 829, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De la seva mare.", + "span_text": "Un sorollet va orientar-lo. Cercant d'on venia, abaixà l'esguard i… (¡Déu de misericòrdia!)… veié la seva mare", + "span_start": 905, + "span_end": 1015, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gitada en terra, com atuïda per la desolació.", + "span_text": "veié la seva mare gitada en terra, com atuïda per la desolació", + "span_start": 998, + "span_end": 1060, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores, que gradualment s'elevaven i aclarien.", + "span_text": "El seu primer impuls fou d'abalançar-se vers ella i respondre-li amb un crit de l'ànima; però, tement espantar-la, refrenà el moviment i ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores, que gradualment s'elevaven i aclarien", + "span_start": 1155, + "span_end": 1395, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Temme, perdó!... Temme, no puc viure sense es teu perdó!", + "span_text": "Ella es posà de genollons, i va implorar-lo desficiosament.\n-Temme, perdó!… ¡Temme, no puc viure sense es teu perdó!", + "span_start": 1436, + "span_end": 1552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Esfereït d'una santa horror.", + "span_text": "el xaval, esfereït d'una santa horror", + "span_start": 1588, + "span_end": 1625, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè li havia robat es gussi.", + "span_text": "es gussi. Era teu! Jo te l'hai robat! ¡Sóc sa teua desgràcia!", + "span_start": 1894, + "span_end": 1955, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà.", + "span_text": "Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà", + "span_start": 24, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ràpidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus.", + "span_text": "redavallà ràpidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus", + "span_start": 62, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Estava ple d'inquietuds i de temors, el baticor cuidava ofegar-lo, i tots els seus membres tremolaven.", + "span_text": "Estava ple d'inquietuds i de temors; el baticor cuidava ofegar-lo; tots els seus membres tremolaven", + "span_start": 189, + "span_end": 288, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però, home de la solitud, no perdia fàcilment la serva, i, àdhuc en aquells moments de trastorn, sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes", + "span_start": 290, + "span_end": 437, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la xomba d'ombres del recó de l'escala.", + "span_text": "Arribat a baix, es submergí dintre la xomba d'ombres del recó de l'escala", + "span_start": 439, + "span_end": 512, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la cuina.", + "span_text": "des d'allí, vinclant el cos i allargant el coll, sotjà sigil·losament cap a la cuina", + "span_start": 517, + "span_end": 601, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Li semblà deserta", + "span_start": 603, + "span_end": 620, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el blanquejar feble i vaporós dels raigs de la lluna, estenent vels per l'aire i, al fons, la flameta del llum.", + "span_text": "El blanquejar feble i vaporós dels raigs de la lluna, estenent vels per l'aire… Al fons, la flameta del llum", + "span_start": 657, + "span_end": 765, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Petita i groga com una poncella de ginesta, quieta, vetlladora.", + "span_text": "la flameta del llum, petita i groga com una poncella de ginesta, quieta, vetlladora", + "span_start": 746, + "span_end": 829, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De la seva mare.", + "span_text": "Un sorollet va orientar-lo. Cercant d'on venia, abaixà l'esguard i… (¡Déu de misericòrdia!)… veié la seva mare", + "span_start": 905, + "span_end": 1015, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gitada en terra, com atuïda per la desolació.", + "span_text": "veié la seva mare gitada en terra, com atuïda per la desolació", + "span_start": 998, + "span_end": 1060, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores, que gradualment s'elevaven i aclarien.", + "span_text": "El seu primer impuls fou d'abalançar-se vers ella i respondre-li amb un crit de l'ànima; però, tement espantar-la, refrenà el moviment i ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores, que gradualment s'elevaven i aclarien", + "span_start": 1155, + "span_end": 1395, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Temme, perdó!... Temme, no puc viure sense es teu perdó!", + "span_text": "Ella es posà de genollons, i va implorar-lo desficiosament.\n-Temme, perdó!… ¡Temme, no puc viure sense es teu perdó!", + "span_start": 1436, + "span_end": 1552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Esfereït d'una santa horror.", + "span_text": "el xaval, esfereït d'una santa horror", + "span_start": 1588, + "span_end": 1625, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè li havia robat es gussi.", + "span_text": "es gussi. Era teu! Jo te l'hai robat! ¡Sóc sa teua desgràcia!", + "span_start": 1894, + "span_end": 1955, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà.", + "span_text": "Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà", + "span_start": 24, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ràpidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus.", + "span_text": "redavallà ràpidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus", + "span_start": 62, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Estava ple d'inquietuds i de temors, el baticor cuidava ofegar-lo i tots els seus membres tremolaven.", + "span_text": "Estava ple d'inquietuds i de temors; el baticor cuidava ofegar-lo; tots els seus membres tremolaven", + "span_start": 189, + "span_end": 288, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "però, home de la solitud, no perdia fàcilment la serva, i, àdhuc en aquells moments de trastorn, sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes", + "span_start": 290, + "span_end": 437, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la xomba d'ombres del recó de l'escala.", + "span_text": "Arribat a baix, es submergí dintre la xomba d'ombres del recó de l'escala", + "span_start": 439, + "span_end": 512, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la cuina.", + "span_text": "i, des d'allí, vinclant el cos i allargant el coll, sotjà sigil·losament cap a la cuina", + "span_start": 514, + "span_end": 601, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Li semblà deserta", + "span_start": 603, + "span_end": 620, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hi havia el blanquejar feble i vaporós dels raigs de la lluna, estenent vels per l'aire i al fons la flameta del llum.", + "span_text": "El blanquejar feble i vaporós dels raigs de la lluna, estenent vels per l'aire… Al fons, la flameta del llum", + "span_start": 657, + "span_end": 765, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Petita i groga com una poncella de ginesta, quieta i vetlladora.", + "span_text": "la flameta del llum, petita i groga com una poncella de ginesta, quieta, vetlladora", + "span_start": 746, + "span_end": 829, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De la seva mare.", + "span_text": "Un sorollet va orientar-lo. Cercant d'on venia, abaixà l'esguard i… (¡Déu de misericòrdia!)… veié la seva mare", + "span_start": 905, + "span_end": 1015, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gitada en terra, com atuïda per la desolació.", + "span_text": "veié la seva mare gitada en terra, com atuïda per la desolació", + "span_start": 998, + "span_end": 1060, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores.", + "span_text": "El seu primer impuls fou d'abalançar-se vers ella i respondre-li amb un crit de l'ànima; però, tement espantar-la, refrenà el moviment i ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores", + "span_start": 1155, + "span_end": 1356, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Temme, perdó!… ¡Temme, no puc viure sense es teu perdó!", + "span_text": "Ella es posà de genollons, i va implorar-lo desficiosament.\n-Temme, perdó!… ¡Temme, no puc viure sense es teu perdó!", + "span_start": 1436, + "span_end": 1552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Esfereït d'una santa horror.", + "span_text": "el xaval, esfereït d'una santa horror", + "span_start": 1588, + "span_end": 1625, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè li va robar es gussi.", + "span_text": "es gussi. Era teu! Jo te l'hai robat! ¡Sóc sa teua desgràcia!", + "span_start": 1894, + "span_end": 1955, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1031", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Per què Josep Rull i Jordi Turull encara no han sortit?", + "story": "Josep Rull i Jordi Turull són els presos polítics que encara no han pogut sortir dels Lledoners per treballar, ni per fer un voluntariat ni per tenir cura de familiars. Són els supòsits que preveu l'article 100.2 del reglament penitenciari per a l'obtenció de permisos i que fins ara s'han aplicat als altres set presos polítics independentistes. La decisió sobre els permisos sol·licitats per Rull i Turull podria arribar ben aviat. Segons que ha pogut saber VilaWeb, Rull i Turull ja han lliurat sengles ofertes laborals a la junta de tractament dels Lledoners, formada per funcionaris de la presó. Les juntes de tractament són els organismes encarregats d'acceptar l'aplicació de l'article 100.2, i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia de la Generalitat l'ha de ratificar. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn han obtingut permisos per a treballar; Jordi Sànchez i Carme Forcadell per a fer un voluntariat; i Dolors Bassa per a tenir cura d'un familiar. En cada cas, les juntes de tractament de les presons han decidit de donar unes hores i uns dies concrets de sortida, sempre entre setmana. Cada dia que surten els presos polítics han de tornar a la presó a dormir-hi, i restar-hi el cap de setmana. Forn va obtenir un permís de 12,5 hores diàries de dilluns a divendres per a treballar al departament legal de Mediapro; Sànchez fa un voluntariat d'onze hores tres dies cada setmana a la Fundació Canpedró; Cuixart treballa a la seva empresa i fa un voluntariat nou hores i mitja durant cinc dies setmanals; Junqueras farà classes al campus de Manresa de la Universitat de Vic sis hores tres dies la setmana; Romeva treballa també sis hores tres dies la setmana en una entitat que vetlla pels drets humans; Bassa té cura d'un familiar d'edat avançada vuit hores tres dies la setmana; i Forcadell també té cura d'un familiar nou hores tres dies a la setmana. Els permisos penitenciaris del 100.2 es reserven als reclusos classificats en segon grau penitenciari, com és el cas dels nou presos polítics independentistes. Actualment, hi ha 405 reclusos a presons catalanes als quals se'ls han concedit aquests permisos. És una mesura d'aplicació immediata. La fiscalia pot oposar-s'hi i, de fet, ha presentat recursos en tots set casos, que s'han de resoldre al jutjat de vigilància penitenciària. L'última instància, però, són les audiències corresponents: la de Barcelona en el cas dels Lledoners, la de Girona en el del Puig de les Basses i la de Tarragona en el del Mas d'Enric.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui són Josep Rull i Jordi Turull?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a fer què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És un dret que contempla la llei?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quants polítics encarcerats s’han pogut beneficiar d’aquestes autoritzacions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On han entregat Rull i Turull les seves propostes laborals?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin és el paper d’aquestes?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui dels empresonats per motius polítics pot exercir una professió?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Durant quant de temps es pot treballar en general?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què fa Sànchez?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I Romeva?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui es pot aplicar aquest tipus d’autorització?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quants els han gaudit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es pot negar la justícia a concedir-los?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On s'ha de solucionar això?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Van reclamar la denegació Rull i Turull?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Són els presos polítics que encara no han pogut sortir dels Lledoners.", + "span_text": "Josep Rull i Jordi Turull són els presos polítics que encara no han pogut sortir dels Lledoners", + "span_start": 0, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Treballar, fer un voluntariat i tenir cura de familiars.", + "span_text": "no han pogut sortir dels Lledoners per treballar, ni per fer un voluntariat ni per tenir cura de familiars", + "span_start": 61, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Són els supòsits que preveu l'article 100.2 del reglament penitenciari per a l'obtenció de permisos", + "span_start": 169, + "span_end": 268, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "permisos i que fins ara s'han aplicat als altres set presos polítics independentistes", + "span_start": 260, + "span_end": 345, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la junta de tractament dels Lledoners.", + "span_text": "Rull i Turull ja han lliurat sengles ofertes laborals a la junta de tractament dels Lledoners", + "span_start": 469, + "span_end": 562, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són els organismes encarregats d'acceptar l'aplicació de l'article 100.2.", + "span_text": "Les juntes de tractament són els organismes encarregats d'acceptar l'aplicació de l'article 100.2", + "span_start": 601, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn.", + "span_text": "Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn han obtingut permisos per a treballar", + "span_start": 834, + "span_end": 930, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Durant unes hores i uns dies concrets de sortida, sempre entre setmana.", + "span_text": "En cada cas, les juntes de tractament de les presons han decidit de donar unes hores i uns dies concrets de sortida, sempre entre setmana", + "span_start": 1037, + "span_end": 1174, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un voluntariat d'onze hores tres dies cada setmana a la Fundació Canpedró.", + "span_text": "Sànchez fa un voluntariat d'onze hores tres dies cada setmana a la Fundació Canpedró", + "span_start": 1406, + "span_end": 1490, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Treballa sis hores tres dies la setmana en una entitat que vetlla pels drets humans.", + "span_text": "Romeva treballa també sis hores tres dies la setmana en una entitat que vetlla pels drets humans", + "span_start": 1694, + "span_end": 1790, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als reclusos classificats en segon grau penitenciari, com és el cas dels nou presos polítics independentistes.", + "span_text": "Els permisos penitenciaris del 100.2 es reserven als reclusos classificats en segon grau penitenciari, com és el cas dels nou presos polítics independentistes", + "span_start": 1943, + "span_end": 2101, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "405 reclusos.", + "span_text": "Actualment, hi ha 405 reclusos a presons catalanes als quals se'ls han concedit aquests permisos", + "span_start": 2103, + "span_end": 2199, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La fiscalia pot oposar-s'hi", + "span_start": 2238, + "span_end": 2265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al jutjat de vigilància penitenciària.", + "span_text": "La fiscalia pot oposar-s'hi i, de fet, ha presentat recursos en tots set casos, que s'han de resoldre al jutjat de vigilància penitenciària", + "span_start": 2238, + "span_end": 2377, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'última instància, però, són les audiències corresponents: la de Barcelona en el cas dels Lledoners", + "span_start": 2379, + "span_end": 2479, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Són els presos polítics que encara no han pogut sortir dels Lledoners.", + "span_text": "Josep Rull i Jordi Turull són els presos polítics que encara no han pogut sortir dels Lledoners", + "span_start": 0, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Treballar, fer un voluntariat i tenir cura de familiars.", + "span_text": "no han pogut sortir dels Lledoners per treballar, ni per fer un voluntariat ni per tenir cura de familiars", + "span_start": 61, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Són els supòsits que preveu l'article 100.2 del reglament penitenciari per a l'obtenció de permisos", + "span_start": 169, + "span_end": 268, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "permisos i que fins ara s'han aplicat als altres set presos polítics independentistes", + "span_start": 260, + "span_end": 345, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la junta de tractament dels Lledoners.", + "span_text": "Rull i Turull ja han lliurat sengles ofertes laborals a la junta de tractament dels Lledoners", + "span_start": 469, + "span_end": 562, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són els organismes encarregats d'acceptar l'aplicació de l'article 100.2.", + "span_text": "Les juntes de tractament són els organismes encarregats d'acceptar l'aplicació de l'article 100.2", + "span_start": 601, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn.", + "span_text": "Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn han obtingut permisos per a treballar", + "span_start": 834, + "span_end": 930, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Durant unes hores i uns dies concrets de sortida, sempre entre setmana.", + "span_text": "En cada cas, les juntes de tractament de les presons han decidit de donar unes hores i uns dies concrets de sortida, sempre entre setmana", + "span_start": 1037, + "span_end": 1174, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un voluntariat d'onze hores tres dies cada setmana a la Fundació Canpedró.", + "span_text": "Sànchez fa un voluntariat d'onze hores tres dies cada setmana a la Fundació Canpedró", + "span_start": 1406, + "span_end": 1490, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Treballa sis hores tres dies la setmana en una entitat que vetlla pels drets humans.", + "span_text": "Romeva treballa també sis hores tres dies la setmana en una entitat que vetlla pels drets humans", + "span_start": 1694, + "span_end": 1790, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als reclusos classificats en segon grau penitenciari, com és el cas dels nou presos polítics independentistes.", + "span_text": "Els permisos penitenciaris del 100.2 es reserven als reclusos classificats en segon grau penitenciari, com és el cas dels nou presos polítics independentistes", + "span_start": 1943, + "span_end": 2101, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "405 reclusos.", + "span_text": "Actualment, hi ha 405 reclusos a presons catalanes als quals se'ls han concedit aquests permisos", + "span_start": 2103, + "span_end": 2199, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La fiscalia pot oposar-s'hi", + "span_start": 2238, + "span_end": 2265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al jutjat de vigilància penitenciària.", + "span_text": "La fiscalia pot oposar-s'hi i, de fet, ha presentat recursos en tots set casos, que s'han de resoldre al jutjat de vigilància penitenciària", + "span_start": 2238, + "span_end": 2377, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'última instància, però, són les audiències corresponents: la de Barcelona en el cas dels Lledoners", + "span_start": 2379, + "span_end": 2479, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Són els presos polítics que encara no han pogut sortir dels Lledoners.", + "span_text": "Josep Rull i Jordi Turull són els presos polítics que encara no han pogut sortir dels Lledoners", + "span_start": 0, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Treballar, fer un voluntariat i tenir cura de familiars.", + "span_text": "no han pogut sortir dels Lledoners per treballar, ni per fer un voluntariat ni per tenir cura de familiars", + "span_start": 61, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Són els supòsits que preveu l'article 100.2 del reglament penitenciari per a l'obtenció de permisos", + "span_start": 169, + "span_end": 268, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "permisos i que fins ara s'han aplicat als altres set presos polítics independentistes", + "span_start": 260, + "span_end": 345, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la junta de tractament dels Lledoners.", + "span_text": "Rull i Turull ja han lliurat sengles ofertes laborals a la junta de tractament dels Lledoners", + "span_start": 469, + "span_end": 562, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són els organismes encarregats d'acceptar l'aplicació de l'article 100.2.", + "span_text": "Les juntes de tractament són els organismes encarregats d'acceptar l'aplicació de l'article 100.2", + "span_start": 601, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn.", + "span_text": "Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn han obtingut permisos per a treballar", + "span_start": 834, + "span_end": 930, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Durant unes hores i uns dies concrets de sortida, sempre entre setmana.", + "span_text": "En cada cas, les juntes de tractament de les presons han decidit de donar unes hores i uns dies concrets de sortida, sempre entre setmana", + "span_start": 1037, + "span_end": 1174, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un voluntariat d'onze hores tres dies cada setmana a la Fundació Canpedró.", + "span_text": "Sànchez fa un voluntariat d'onze hores tres dies cada setmana a la Fundació Canpedró", + "span_start": 1406, + "span_end": 1490, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Treballa sis hores tres dies la setmana en una entitat que vetlla pels drets humans.", + "span_text": "Romeva treballa també sis hores tres dies la setmana en una entitat que vetlla pels drets humans", + "span_start": 1694, + "span_end": 1790, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als reclusos classificats en segon grau penitenciari, com és el cas dels nou presos polítics independentistes.", + "span_text": "Els permisos penitenciaris del 100.2 es reserven als reclusos classificats en segon grau penitenciari, com és el cas dels nou presos polítics independentistes", + "span_start": 1943, + "span_end": 2101, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "405 reclusos.", + "span_text": "Actualment, hi ha 405 reclusos a presons catalanes als quals se'ls han concedit aquests permisos", + "span_start": 2103, + "span_end": 2199, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La fiscalia pot oposar-s'hi", + "span_start": 2238, + "span_end": 2265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Al jutjat de vigilància penitenciària.", + "span_text": "La fiscalia pot oposar-s'hi i, de fet, ha presentat recursos en tots set casos, que s'han de resoldre al jutjat de vigilància penitenciària", + "span_start": 2238, + "span_end": 2377, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'última instància, però, són les audiències corresponents: la de Barcelona en el cas dels Lledoners", + "span_start": 2379, + "span_end": 2479, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1229", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "L’ANC, Graupera i més iniciatives locals s’agrupen per fer primàries per a les eleccions municipals", + "story": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya. Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta, on han simbolitzat la signatura de l'acord. A més, han acordat de posar els mitjans i recursos respectius, tant tècnics com humans, per a organitzar aquestes eleccions primàries. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha aclarit: ‘L'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.' Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona, ha dit que el camí per a fer aquestes primàries és com unes ‘fitxes de dòmino que cauen' i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits. ‘Les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits', ha afegit, i ha indicat que tothom es pot inscriure al registre de votants de primariescatalunya.cat, que obrirà dilluns. Un dels promotors de Primàries per la República, que agrupa més iniciatives locals, és Josep Manel Ximenis, qui ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes perquè participin en aquest moviment, que vol fer efectiva la independència i materialitzar la República. Les primàries per a les eleccions de Barcelona tindran un reglament propi, que caldrà aprovar abans del 15 de setembre i que ampliarà el termini de presentació de candidatures fins al 31 d'octubre. Mentre no s'acordi aquest reglament propi, que esmenarà l'impulsat per Primàries Barcelona, serà vigent aquest darrer, particularment pel que fa a la forma de presentació de candidatures. El termini per a presentar-les romandrà obert. Els qui ja hagin presentat la seva candidatura a les eleccions primàries de la ciutat de Barcelona mantindran íntegrament tots els seus drets en el reglament que s'acordi. En canvi, per a les eleccions als altres municipis de Catalunya es pactarà un reglament genèric que faci viable el procés amb transparència, es preservarà la igualtat d'oportunitats entre els candidats i es tindran en compte les singularitats de cada uns dels municipis que decideixin de fer-ne. Consulteu ací el text de l'acord:", + "questions": [ + { + "input_text": "Què es constituirà?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui ho farà?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On s’ha declarat això?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui és Elisenda Paluzie?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha explicat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va promoure Primàries Barcelona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I què ha comentat ell?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què més ha dit sobre aquestes peces de dominó?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es pot exercir el dret al vot?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui ha incitat Josep Manel Ximenis?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin dia s'ha d'arribar a un acord sobre el reglament de les eleccions?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I quin és el terme per a presentar candidatures en cas que no s’arribi a pactar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com serà l’estatut a la resta de pobles catalans?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Unes eleccions primàries obertes.", + "span_text": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes", + "span_start": 0, + "span_end": 155, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya.", + "span_text": "organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya", + "span_start": 97, + "span_end": 285, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República.", + "span_text": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 285, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una conferència de premsa conjunta.", + "span_text": "Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta", + "span_start": 287, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La presidenta de l'ANC.", + "span_text": "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie", + "span_start": 521, + "span_end": 561, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que l'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.", + "span_text": "Elisenda Paluzie, ha aclarit: ‘L'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.'", + "span_start": 545, + "span_end": 721, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Jordi Graupera.", + "span_text": "Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona", + "span_start": 722, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el camí per a fer aquestes primàries és com unes fitxes de dòmino que cauen i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits.", + "span_text": "ha dit que el camí per a fer aquestes primàries és com unes ‘fitxes de dòmino que cauen' i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits", + "span_start": 771, + "span_end": 922, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits.", + "span_text": "‘Les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits', ha afegit", + "span_start": 924, + "span_end": 1009, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Inscrivint-se al registre de votants de primariescatalunya.cat.", + "span_text": "tothom es pot inscriure al registre de votants de primariescatalunya.cat", + "span_start": 1028, + "span_end": 1100, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les bases de tots els partits independentistes.", + "span_text": "Josep Manel Ximenis, qui ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes", + "span_start": 1209, + "span_end": 1299, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè participin en aquest moviment.", + "span_text": "ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes perquè participin en aquest moviment", + "span_start": 1234, + "span_end": 1336, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 15 de setembre.", + "span_text": "Les primàries per a les eleccions de Barcelona tindran un reglament propi, que caldrà aprovar abans del 15 de setembre", + "span_start": 1406, + "span_end": 1524, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El termini per a presentar-les romandrà obert.", + "span_text": "Mentre no s'acordi aquest reglament propi, que esmenarà l'impulsat per Primàries Barcelona, serà vigent aquest darrer, particularment pel que fa a la forma de presentació de candidatures. El termini per a presentar-les romandrà obert", + "span_start": 1604, + "span_end": 1837, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es pactarà un reglament genèric.", + "span_text": "als altres municipis de Catalunya es pactarà un reglament genèric", + "span_start": 2041, + "span_end": 2106, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Unes eleccions primàries obertes.", + "span_text": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes", + "span_start": 0, + "span_end": 155, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya.", + "span_text": "organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya", + "span_start": 97, + "span_end": 285, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República.", + "span_text": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 285, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una conferència de premsa conjunta.", + "span_text": "Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta", + "span_start": 287, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La presidenta de l'ANC.", + "span_text": "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie", + "span_start": 521, + "span_end": 561, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que l'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.", + "span_text": "Elisenda Paluzie, ha aclarit: ‘L'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.'", + "span_start": 545, + "span_end": 721, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Jordi Graupera.", + "span_text": "Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona", + "span_start": 722, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el camí per a fer aquestes primàries és com unes fitxes de dòmino que cauen i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits.", + "span_text": "ha dit que el camí per a fer aquestes primàries és com unes ‘fitxes de dòmino que cauen' i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits", + "span_start": 771, + "span_end": 922, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits.", + "span_text": "‘Les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits', ha afegit", + "span_start": 924, + "span_end": 1009, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Inscrivint-se al registre de votants de primariescatalunya.cat.", + "span_text": "tothom es pot inscriure al registre de votants de primariescatalunya.cat", + "span_start": 1028, + "span_end": 1100, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les bases de tots els partits independentistes.", + "span_text": "Josep Manel Ximenis, qui ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes", + "span_start": 1209, + "span_end": 1299, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè participin en aquest moviment.", + "span_text": "ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes perquè participin en aquest moviment", + "span_start": 1234, + "span_end": 1336, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 15 de setembre.", + "span_text": "Les primàries per a les eleccions de Barcelona tindran un reglament propi, que caldrà aprovar abans del 15 de setembre", + "span_start": 1406, + "span_end": 1524, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El termini per a presentar-les romandrà obert.", + "span_text": "Mentre no s'acordi aquest reglament propi, que esmenarà l'impulsat per Primàries Barcelona, serà vigent aquest darrer, particularment pel que fa a la forma de presentació de candidatures. El termini per a presentar-les romandrà obert", + "span_start": 1604, + "span_end": 1837, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es pactarà un reglament genèric.", + "span_text": "als altres municipis de Catalunya es pactarà un reglament genèric", + "span_start": 2041, + "span_end": 2106, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Unes eleccions primàries obertes.", + "span_text": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes", + "span_start": 0, + "span_end": 155, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya.", + "span_text": "organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya", + "span_start": 97, + "span_end": 285, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República.", + "span_text": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 285, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una conferència de premsa conjunta.", + "span_text": "Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta", + "span_start": 287, + "span_end": 340, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La presidenta de l'ANC.", + "span_text": "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie", + "span_start": 521, + "span_end": 561, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que l'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.", + "span_text": "Elisenda Paluzie, ha aclarit: ‘L'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.'", + "span_start": 545, + "span_end": 721, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Jordi Graupera.", + "span_text": "Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona", + "span_start": 722, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el camí per a fer aquestes primàries és com unes fitxes de dòmino que cauen i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits.", + "span_text": "ha dit que el camí per a fer aquestes primàries és com unes ‘fitxes de dòmino que cauen' i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits", + "span_start": 771, + "span_end": 922, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits.", + "span_text": "‘Les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits', ha afegit", + "span_start": 924, + "span_end": 1009, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Inscrivint-se al registre de votants de primariescatalunya.cat.", + "span_text": "tothom es pot inscriure al registre de votants de primariescatalunya.cat", + "span_start": 1028, + "span_end": 1100, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les bases de tots els partits independentistes.", + "span_text": "Josep Manel Ximenis, qui ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes", + "span_start": 1209, + "span_end": 1299, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè participin en aquest moviment.", + "span_text": "ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes perquè participin en aquest moviment", + "span_start": 1234, + "span_end": 1336, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 15 de setembre.", + "span_text": "Les primàries per a les eleccions de Barcelona tindran un reglament propi, que caldrà aprovar abans del 15 de setembre", + "span_start": 1406, + "span_end": 1524, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El termini per a presentar-les romandrà obert.", + "span_text": "Mentre no s'acordi aquest reglament propi, que esmenarà l'impulsat per Primàries Barcelona, serà vigent aquest darrer, particularment pel que fa a la forma de presentació de candidatures. El termini per a presentar-les romandrà obert", + "span_start": 1604, + "span_end": 1837, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es pactarà un reglament genèric.", + "span_text": "als altres municipis de Catalunya es pactarà un reglament genèric", + "span_start": 2041, + "span_end": 2106, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1122", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Irene de Roma...", + "story": "Irene de Roma (Roma, s. III - 288 o 304) fou un dama romana, cristiana que ajudà Sant Sebastià de Roma juntament amb Lucina. Les dues són venerades com a santa a tota la cristiandat, tot i que se'n dubta de la seva historicitat.\nEra esposa, segons la tradició, de Càstul, funcionari de l'emperador Dioclecià que, cristià, havia estat mort per ordre de l'emperador en no voler abjurar de la seva fe, cap al 286.\nDos anys més tard, Irene, també cristiana, ajudà el jove Sebastià, que havia estat martiritzat. Assagetat, havia estat donat per mort, però Irene i la seva serventa Lucina recolliren el jove moribund i, el van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides. Malgrat que Irene digué a Sebastià que marxés de Roma, el soldat va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe, i fou detingut i decapitat.\nSegons la tradició, Sebastià s'aparegué en somnis a Lucina i li revelà on era el seu cos, que havia estat llençat a la Cloaca Màxima; Lucina el recuperà i el sebollí, en el lloc on després s'excavaren les Catacumbes de Sant Sebastià.\nNo se sap res més de la seva vida, i se'n dubta que existís realment, ja que les fonts que en parlen són tardanes i sempre lligades a la llegenda de Sant Sebastià.\nEs venerà com a santa des dels primers temps del cristianisme oficial, i es considerà patrona i protectora dels malalts.\nIrene i Lucina amb Sebastià, per Josep de Ribera, s. XVII (Bilbao, Museo de Bellas Artes)\nIrene i Lucina guarint les ferides de Sebastià, per Trophime Bigot\nPintura de Jan van Bijlert, s. XVII\nLes dues dones amb Sebastià, per Lluís Bonifaç i Massó, s. XVIII (Madrid, R. Academia de San Fernando)", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina centúria es creu que va néixer Irene de Roma?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui va ser?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què tenen en comú?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui estava casada?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què se’l coneix?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com van auxiliar Lucina i ella a Sebastià?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina era la causa d’aquestes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va fer Sebastià en dir-li Irene que s'anés de Roma?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I què li va passar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què conta la llegenda sobre aquest home?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I on es trobava?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va enterrar-lo?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què no es creu que fos real Irene?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què es pensa que representava la seva figura?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Al s. III.", + "span_text": "Irene de Roma (Roma, s. III - 288 o 304)", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou un dama romana, cristiana que ajudà Sant Sebastià de Roma juntament amb Lucina.", + "span_text": "fou un dama romana, cristiana que ajudà Sant Sebastià de Roma juntament amb Lucina", + "span_start": 41, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que les dues són venerades com a santa a tota la cristiandat.", + "span_text": "Les dues són venerades com a santa a tota la cristiandat", + "span_start": 125, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Càstul.", + "span_text": "Era esposa, segons la tradició, de Càstul", + "span_start": 229, + "span_end": 270, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per ser un funcionari de l'emperador Dioclecià que, cristià, havia estat mort per ordre de l'emperador en no voler abjurar de la seva fe.", + "span_text": "Càstul, funcionari de l'emperador Dioclecià que, cristià, havia estat mort per ordre de l'emperador en no voler abjurar de la seva fe", + "span_start": 264, + "span_end": 397, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides.", + "span_text": "Irene, també cristiana, ajudà el jove Sebastià, que havia estat martiritzat. Assagetat, havia estat donat per mort, però Irene i la seva serventa Lucina recolliren el jove moribund i, el van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides", + "span_start": 430, + "span_end": 694, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'havien assagetat.", + "span_text": "Assagetat, havia estat donat per mort, però Irene i la seva serventa Lucina recolliren el jove moribund i, el van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides", + "span_start": 507, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe.", + "span_text": "Malgrat que Irene digué a Sebastià que marxés de Roma, el soldat va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe", + "span_start": 696, + "span_end": 827, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fou detingut i decapitat.", + "span_text": "va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe, i fou detingut i decapitat", + "span_start": 761, + "span_end": 855, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que Sebastià s'aparegué en somnis a Lucina i li revelà on era el seu cos.", + "span_text": "Segons la tradició, Sebastià s'aparegué en somnis a Lucina i li revelà on era el seu cos", + "span_start": 857, + "span_end": 945, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la Cloaca Màxima.", + "span_text": "on era el seu cos, que havia estat llençat a la Cloaca Màxima", + "span_start": 928, + "span_end": 989, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Lucina.", + "span_text": "Lucina el recuperà i el sebollí", + "span_start": 991, + "span_end": 1022, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el lloc on després s'excavaren les Catacumbes de Sant Sebastià.", + "span_text": "el sebollí, en el lloc on després s'excavaren les Catacumbes de Sant Sebastià", + "span_start": 1012, + "span_end": 1089, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè les fonts que en parlen són tardanes i sempre lligades a la llegenda de Sant Sebastià.", + "span_text": "se'n dubta que existís realment, ja que les fonts que en parlen són tardanes i sempre lligades a la llegenda de Sant Sebastià", + "span_start": 1128, + "span_end": 1253, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es considerà patrona i protectora dels malalts.", + "span_text": "es considerà patrona i protectora dels malalts", + "span_start": 1328, + "span_end": 1374, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Al s. III.", + "span_text": "Irene de Roma (Roma, s. III - 288 o 304)", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou un dama romana, cristiana que ajudà Sant Sebastià de Roma juntament amb Lucina.", + "span_text": "fou un dama romana, cristiana que ajudà Sant Sebastià de Roma juntament amb Lucina", + "span_start": 41, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que les dues són venerades com a santa a tota la cristiandat.", + "span_text": "Les dues són venerades com a santa a tota la cristiandat", + "span_start": 125, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Càstul.", + "span_text": "Era esposa, segons la tradició, de Càstul", + "span_start": 229, + "span_end": 270, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per ser un funcionari de l'emperador Dioclecià que, cristià, havia estat mort per ordre de l'emperador en no voler abjurar de la seva fe.", + "span_text": "Càstul, funcionari de l'emperador Dioclecià que, cristià, havia estat mort per ordre de l'emperador en no voler abjurar de la seva fe", + "span_start": 264, + "span_end": 397, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides.", + "span_text": "Irene, també cristiana, ajudà el jove Sebastià, que havia estat martiritzat. Assagetat, havia estat donat per mort, però Irene i la seva serventa Lucina recolliren el jove moribund i, el van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides", + "span_start": 430, + "span_end": 694, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'havien assagetat.", + "span_text": "Assagetat, havia estat donat per mort, però Irene i la seva serventa Lucina recolliren el jove moribund i, el van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides", + "span_start": 507, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe.", + "span_text": "Malgrat que Irene digué a Sebastià que marxés de Roma, el soldat va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe", + "span_start": 696, + "span_end": 827, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fou detingut i decapitat.", + "span_text": "va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe, i fou detingut i decapitat", + "span_start": 761, + "span_end": 855, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que Sebastià s'aparegué en somnis a Lucina i li revelà on era el seu cos.", + "span_text": "Segons la tradició, Sebastià s'aparegué en somnis a Lucina i li revelà on era el seu cos", + "span_start": 857, + "span_end": 945, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la Cloaca Màxima.", + "span_text": "on era el seu cos, que havia estat llençat a la Cloaca Màxima", + "span_start": 928, + "span_end": 989, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Lucina.", + "span_text": "Lucina el recuperà i el sebollí", + "span_start": 991, + "span_end": 1022, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el lloc on després s'excavaren les Catacumbes de Sant Sebastià.", + "span_text": "el sebollí, en el lloc on després s'excavaren les Catacumbes de Sant Sebastià", + "span_start": 1012, + "span_end": 1089, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè les fonts que en parlen són tardanes i sempre lligades a la llegenda de Sant Sebastià.", + "span_text": "se'n dubta que existís realment, ja que les fonts que en parlen són tardanes i sempre lligades a la llegenda de Sant Sebastià", + "span_start": 1128, + "span_end": 1253, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es considerà patrona i protectora dels malalts.", + "span_text": "es considerà patrona i protectora dels malalts", + "span_start": 1328, + "span_end": 1374, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Al s. III.", + "span_text": "Irene de Roma (Roma, s. III - 288 o 304)", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fou un dama romana, cristiana que ajudà Sant Sebastià de Roma juntament amb Lucina.", + "span_text": "fou un dama romana, cristiana que ajudà Sant Sebastià de Roma juntament amb Lucina", + "span_start": 41, + "span_end": 123, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que les dues són venerades com a santa a tota la cristiandat.", + "span_text": "Les dues són venerades com a santa a tota la cristiandat", + "span_start": 125, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Càstul.", + "span_text": "Era esposa, segons la tradició, de Càstul", + "span_start": 229, + "span_end": 270, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per ser un funcionari de l'emperador Dioclecià que, cristià, havia estat mort per ordre de l'emperador en no voler abjurar de la seva fe.", + "span_text": "Càstul, funcionari de l'emperador Dioclecià que, cristià, havia estat mort per ordre de l'emperador en no voler abjurar de la seva fe", + "span_start": 264, + "span_end": 397, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides.", + "span_text": "Irene, també cristiana, ajudà el jove Sebastià, que havia estat martiritzat. Assagetat, havia estat donat per mort, però Irene i la seva serventa Lucina recolliren el jove moribund i, el van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides", + "span_start": 430, + "span_end": 694, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'havien assagetat.", + "span_text": "Assagetat, havia estat donat per mort, però Irene i la seva serventa Lucina recolliren el jove moribund i, el van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides", + "span_start": 507, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe.", + "span_text": "Malgrat que Irene digué a Sebastià que marxés de Roma, el soldat va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe", + "span_start": 696, + "span_end": 827, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fou detingut i decapitat.", + "span_text": "va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe, i fou detingut i decapitat", + "span_start": 761, + "span_end": 855, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que Sebastià s'aparegué en somnis a Lucina i li revelà on era el seu cos.", + "span_text": "Segons la tradició, Sebastià s'aparegué en somnis a Lucina i li revelà on era el seu cos", + "span_start": 857, + "span_end": 945, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la Cloaca Màxima.", + "span_text": "on era el seu cos, que havia estat llençat a la Cloaca Màxima", + "span_start": 928, + "span_end": 989, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Lucina.", + "span_text": "Lucina el recuperà i el sebollí", + "span_start": 991, + "span_end": 1022, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el lloc on després s'excavaren les Catacumbes de Sant Sebastià.", + "span_text": "el sebollí, en el lloc on després s'excavaren les Catacumbes de Sant Sebastià", + "span_start": 1012, + "span_end": 1089, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè les fonts que en parlen són tardanes i sempre lligades a la llegenda de Sant Sebastià.", + "span_text": "se'n dubta que existís realment, ja que les fonts que en parlen són tardanes i sempre lligades a la llegenda de Sant Sebastià", + "span_start": 1128, + "span_end": 1253, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es considerà patrona i protectora dels malalts.", + "span_text": "es considerà patrona i protectora dels malalts", + "span_start": 1328, + "span_end": 1374, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_58", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "herois - L'EGUA DEL JUTGE DE PAU.-5", + "story": "Oh! ¡aquella veu era un prodigi de gravetat i ressonància! Sense esforçar-la gaire, dominava les altres, car tenia el poder de despertar les vibracions de les coses pregones; i us la sentieu repercutir a les plantes dels peus com una trontollada sísmica. Irrespectuosament, algú, intentant explicar aquesta sonoritat desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia engolit un corn.\nL'egua solia presenciar la davallada de reus, testimonis, perits, advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents interessades en aquells afers. Formaven dues colles: la dels que estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada sospita de perdre. Aquests compareixien primer mústics, amb el seny tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre (discreta actitud dels que fluctuen entre la resignació i la revolta), silents darrera el procurador, els dits del qual encara s'obiraven enclosos entre les planes del codi, si és o no és crispats, com els del malaventurat caçaire de guineus en l'instant precís de desparar-se-li el braó que destinava a la faïna.\nEls altres baixaven bulliciosos, insultadors, acompanyats del jutge, qui deixava a dalt, sota la litografia del Sant Crist de Velàzquez, damunt la polsosa luda de l'escriptori, tota mena de hieràtiques actituds. En aquestes ocasions, quan dins la llei trobava maneres de donar la raó als seus amics o compares en política, sense vexar massa els contrincants, es tornava campetxano. Discutia procediments; criticava sentències, ni que fossin del Tribunal Suprem; es mofava dels jurisconsults amb títol, de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància; esbroncava el conseller, adversari del seu protegit, ja en plena fugida: tot era mal agafat, mal portat i mal sostingut: la seva egua ho faria millor. L'egua, present, s'estarrufava, endevinant l'elogi en el gest de l'amo; el secretari assentia, i els oients admiraven.\nEl secretari era un sergent retirat de l'exèrcit. Havia fet la guerra de Cuba, i l'esporuguien els gossos folls, contra les possibles escomeses dels quals anava armat d'un bastó d'espasí.\nTenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa; un bloc de pel quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules. Aquella testa, en conjunt, era xocant per la seva serietat inexpressiva. L'hauríeu confosa amb aquests caps de fusta de pim-pam-pum, excitadors de tírries, a qui tothom apunta i que tothom encerta, que reben fins les pilotes destinades al veí; tan bon punt drets, tan bon punt estenallats.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com era la fonació que retrata el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què era capaç aquesta?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A qui pertanyia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin rumor es va escampar sobre ell?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què hi havia aquest rum-rum?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què acostumava a observar l’euga?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es dividia tota aquesta gent?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es presentava el segon grup?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On se situaven?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I el primer grup com apareixia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què dipositava aquest últim a la taula?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines accions duia a terme?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què li feia paüra al secretari que es menciona?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I físicament com se'l descriu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb què es podia confondre el seu cap?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un prodigi de gravetat i ressonància.", + "span_text": "aquella veu era un prodigi de gravetat i ressonància", + "span_start": 5, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De despertar les vibracions de les coses pregones.", + "span_text": "tenia el poder de despertar les vibracions de les coses pregones", + "span_start": 109, + "span_end": 173, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al jutge.", + "span_text": "algú, intentant explicar aquesta sonoritat desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia engolit un corn", + "span_start": 274, + "span_end": 396, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que s'havia engolit un corn.", + "span_text": "la brama que el jutge s'havia engolit un corn", + "span_start": 351, + "span_end": 396, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè es volia intentar explicar la sonoritat desmesurada de la seva veu.", + "span_text": "algú, intentant explicar aquesta sonoritat desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia engolit un corn", + "span_start": 274, + "span_end": 396, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La davallada de reus, testimonis, perits, advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents interessades en aquells afers.", + "span_text": "L'egua solia presenciar la davallada de reus, testimonis, perits, advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents interessades en aquells afers", + "span_start": 398, + "span_end": 556, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En dues colles: la dels que estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada sospita de perdre.", + "span_text": "Formaven dues colles: la dels que estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada sospita de perdre", + "span_start": 558, + "span_end": 672, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Compareixien primer mústics, amb el seny tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre.", + "span_text": "Aquests compareixien primer mústics, amb el seny tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre", + "span_start": 674, + "span_end": 837, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Darrera el procurador.", + "span_text": "silents darrera el procurador", + "span_start": 909, + "span_end": 938, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Bulliciosos, insultadors, acompanyats del jutge.", + "span_text": "Els altres baixaven bulliciosos, insultadors, acompanyats del jutge", + "span_start": 1152, + "span_end": 1219, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tota mena de hieràtiques actituds.", + "span_text": "el jutge, qui deixava a dalt, sota la litografia del Sant Crist de Velàzquez, damunt la polsosa luda de l'escriptori, tota mena de hieràtiques actituds", + "span_start": 1211, + "span_end": 1362, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Discutia procediments, criticava sentències, es mofava dels jurisconsults amb títol, de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància, i esbroncava el conseller.", + "span_text": "Discutia procediments; criticava sentències, ni que fossin del Tribunal Suprem; es mofava dels jurisconsults amb títol, de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància; esbroncava el conseller", + "span_start": 1534, + "span_end": 1745, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els gossos folls.", + "span_text": "El secretari era un sergent retirat de l'exèrcit. Havia fet la guerra de Cuba, i l'esporuguien els gossos folls", + "span_start": 1992, + "span_end": 2103, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa, i un bloc de pel quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules.", + "span_text": "Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa; un bloc de pel quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules", + "span_start": 2180, + "span_end": 2390, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb aquests caps de fusta de pim-pam-pum, excitadors de tírries, a qui tothom apunta i que tothom encerta, que reben fins les pilotes destinades al veí.", + "span_text": "Aquella testa, en conjunt, era xocant per la seva serietat inexpressiva. L'hauríeu confosa amb aquests caps de fusta de pim-pam-pum, excitadors de tírries, a qui tothom apunta i que tothom encerta, que reben fins les pilotes destinades al veí", + "span_start": 2392, + "span_end": 2634, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un prodigi de gravetat i ressonància.", + "span_text": "aquella veu era un prodigi de gravetat i ressonància", + "span_start": 5, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De despertar les vibracions de les coses pregones.", + "span_text": "tenia el poder de despertar les vibracions de les coses pregones", + "span_start": 109, + "span_end": 173, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al jutge.", + "span_text": "algú, intentant explicar aquesta sonoritat desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia engolit un corn", + "span_start": 274, + "span_end": 396, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que s'havia engolit un corn.", + "span_text": "la brama que el jutge s'havia engolit un corn", + "span_start": 351, + "span_end": 396, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè es volia intentar explicar la sonoritat desmesurada de la seva veu.", + "span_text": "algú, intentant explicar aquesta sonoritat desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia engolit un corn", + "span_start": 274, + "span_end": 396, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La davallada de reus, testimonis, perits, advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents interessades en aquells afers.", + "span_text": "L'egua solia presenciar la davallada de reus, testimonis, perits, advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents interessades en aquells afers", + "span_start": 398, + "span_end": 556, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En dues colles: la dels que estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada sospita de perdre.", + "span_text": "Formaven dues colles: la dels que estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada sospita de perdre", + "span_start": 558, + "span_end": 672, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Compareixien primer mústics, amb el seny tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre.", + "span_text": "Aquests compareixien primer mústics, amb el seny tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre", + "span_start": 674, + "span_end": 837, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Darrera el procurador.", + "span_text": "silents darrera el procurador", + "span_start": 909, + "span_end": 938, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Bulliciosos, insultadors, acompanyats del jutge.", + "span_text": "Els altres baixaven bulliciosos, insultadors, acompanyats del jutge", + "span_start": 1152, + "span_end": 1219, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tota mena de hieràtiques actituds.", + "span_text": "el jutge, qui deixava a dalt, sota la litografia del Sant Crist de Velàzquez, damunt la polsosa luda de l'escriptori, tota mena de hieràtiques actituds", + "span_start": 1211, + "span_end": 1362, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Discutia procediments, criticava sentències, es mofava dels jurisconsults amb títol, de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància, i esbroncava el conseller.", + "span_text": "Discutia procediments; criticava sentències, ni que fossin del Tribunal Suprem; es mofava dels jurisconsults amb títol, de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància; esbroncava el conseller", + "span_start": 1534, + "span_end": 1745, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els gossos folls.", + "span_text": "El secretari era un sergent retirat de l'exèrcit. Havia fet la guerra de Cuba, i l'esporuguien els gossos folls", + "span_start": 1992, + "span_end": 2103, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa, i un bloc de pel quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules.", + "span_text": "Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa; un bloc de pel quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules", + "span_start": 2180, + "span_end": 2390, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb aquests caps de fusta de pim-pam-pum, excitadors de tírries, a qui tothom apunta i que tothom encerta, que reben fins les pilotes destinades al veí.", + "span_text": "Aquella testa, en conjunt, era xocant per la seva serietat inexpressiva. L'hauríeu confosa amb aquests caps de fusta de pim-pam-pum, excitadors de tírries, a qui tothom apunta i que tothom encerta, que reben fins les pilotes destinades al veí", + "span_start": 2392, + "span_end": 2634, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un prodigi de gravetat i ressonància.", + "span_text": "aquella veu era un prodigi de gravetat i ressonància", + "span_start": 5, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Tenia el poder de despertar les vibracions de les coses pregones.", + "span_text": "tenia el poder de despertar les vibracions de les coses pregones", + "span_start": 109, + "span_end": 173, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al jutge.", + "span_text": "algú, intentant explicar aquesta sonoritat desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia engolit un corn", + "span_start": 274, + "span_end": 396, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que s'havia engolit un corn.", + "span_text": "la brama que el jutge s'havia engolit un corn", + "span_start": 351, + "span_end": 396, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè es volia explicar la sonoritat desmesurada de la seva veu.", + "span_text": "algú, intentant explicar aquesta sonoritat desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia engolit un corn", + "span_start": 274, + "span_end": 396, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La davallada de reus, testimonis, perits, advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents interessades en aquells afers.", + "span_text": "L'egua solia presenciar la davallada de reus, testimonis, perits, advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents interessades en aquells afers", + "span_start": 398, + "span_end": 556, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En dues colles: la dels que estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada sospita de perdre.", + "span_text": "Formaven dues colles: la dels que estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada sospita de perdre", + "span_start": 558, + "span_end": 672, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Compareixien primer mústics, amb el seny tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre.", + "span_text": "compareixien primer mústics, amb el seny tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre", + "span_start": 682, + "span_end": 837, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Darrera el procurador.", + "span_text": "silents darrera el procurador", + "span_start": 909, + "span_end": 938, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Bulliciosos, insultadors i acompanyats del jutge.", + "span_text": "Els altres baixaven bulliciosos, insultadors, acompanyats del jutge", + "span_start": 1152, + "span_end": 1219, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tota mena de hieràtiques actituds.", + "span_text": "acompanyats del jutge, qui deixava a dalt, sota la litografia del Sant Crist de Velàzquez, damunt la polsosa luda de l'escriptori, tota mena de hieràtiques actituds", + "span_start": 1198, + "span_end": 1362, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Discutia procediments, criticava sentències, es mofava dels jurisconsults amb títol, de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància, esbroncava el conseller.", + "span_text": "Discutia procediments; criticava sentències, ni que fossin del Tribunal Suprem; es mofava dels jurisconsults amb títol, de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància; esbroncava el conseller", + "span_start": 1534, + "span_end": 1745, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els gossos folls.", + "span_text": "El secretari era un sergent retirat de l'exèrcit. Havia fet la guerra de Cuba, i l'esporuguien els gossos folls", + "span_start": 1992, + "span_end": 2103, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa; un bloc de pel quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules.", + "span_text": "Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa; un bloc de pel quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules", + "span_start": 2180, + "span_end": 2390, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb aquests caps de fusta de pim-pam-pum.", + "span_text": "Aquella testa, en conjunt, era xocant per la seva serietat inexpressiva. L'hauríeu confosa amb aquests caps de fusta de pim-pam-pum", + "span_start": 2392, + "span_end": 2523, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1477", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Làrissa (mitologia) ", + "story": "Làrissa (en grec antic Λάρισσα o també Λάρισα), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna que tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia.\nEl seu nom vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Làrissa, com també el de la ciutadella d'Argos. Seria l'epònima d'aquestes ciutats. Se la considera de vegades mare de Pelasg, fruit de la seva unió amb Zeus o amb Posidó. Altres vegades se la coneix com a filla de Pelasg. En el primer cas, a més de Pelasg, va tenir per fills Aqueu i Ftios, que van emigrar de l'Argòlida a Tessàlia.\nAlgunes vegades s'esmenta Làrissa com a filla de Piasos, rei de Tessàlia, que l'havia violentada. Làrissa el va llançar dins d'una bóta de vi, quan el rei estava inclinat per agafar-ne. Piasos es va ofegar.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Làrissa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quina cultura pertany?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D’on es creu que prové?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què es refereix el seu nom?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I aquest concepte amb quin terme es defineix?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb qui es creu que va tenir el seu fill Pelasg?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què diuen altres versions sobre Pelasg?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En la primera, a part d'aquest fill, quins altres va criar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui es pensa que era el pare d’ella?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer-li a Làrissa?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I com va reaccionar ella?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li va passar a ell?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una heroïna.", + "span_text": "Làrissa (en grec antic Λάρισσα o també Λάρισα), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Làrissa (en grec antic Λάρισσα o també Λάρισα), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia.", + "span_text": "tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia", + "span_start": 99, + "span_end": 151, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Làrissa, com també el de la ciutadella d'Argos.", + "span_text": "El seu nom vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Làrissa, com també el de la ciutadella d'Argos", + "span_start": 153, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb el d'epònima.", + "span_text": "Seria l'epònima d'aquestes ciutats", + "span_start": 265, + "span_end": 299, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Zeus o amb Posidó.", + "span_text": "Se la considera de vegades mare de Pelasg, fruit de la seva unió amb Zeus o amb Posidó", + "span_start": 301, + "span_end": 387, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que Làrissa era filla d'ell.", + "span_text": "Altres vegades se la coneix com a filla de Pelasg", + "span_start": 389, + "span_end": 438, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aqueu i Ftios.", + "span_text": "En el primer cas, a més de Pelasg, va tenir per fills Aqueu i Ftios", + "span_start": 440, + "span_end": 507, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Piasos, rei de Tessàlia.", + "span_text": "Algunes vegades s'esmenta Làrissa com a filla de Piasos, rei de Tessàlia", + "span_start": 551, + "span_end": 623, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La va violentar.", + "span_text": "Piasos, rei de Tessàlia, que l'havia violentada", + "span_start": 600, + "span_end": 647, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El va llançar dins d'una bóta de vi, quan el rei estava inclinat per agafar-ne.", + "span_text": "Làrissa el va llançar dins d'una bóta de vi, quan el rei estava inclinat per agafar-ne", + "span_start": 649, + "span_end": 735, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es va ofegar.", + "span_text": "Piasos es va ofegar", + "span_start": 737, + "span_end": 756, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una heroïna.", + "span_text": "Làrissa (en grec antic Λάρισσα o també Λάρισα), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Làrissa (en grec antic Λάρισσα o també Λάρισα), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia.", + "span_text": "tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia", + "span_start": 99, + "span_end": 151, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Làrissa, com també el de la ciutadella d'Argos.", + "span_text": "El seu nom vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Làrissa, com també el de la ciutadella d'Argos", + "span_start": 153, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb el d'epònima.", + "span_text": "Seria l'epònima d'aquestes ciutats", + "span_start": 265, + "span_end": 299, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Zeus o amb Posidó.", + "span_text": "Se la considera de vegades mare de Pelasg, fruit de la seva unió amb Zeus o amb Posidó", + "span_start": 301, + "span_end": 387, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que Làrissa era filla d'ell.", + "span_text": "Altres vegades se la coneix com a filla de Pelasg", + "span_start": 389, + "span_end": 438, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aqueu i Ftios.", + "span_text": "En el primer cas, a més de Pelasg, va tenir per fills Aqueu i Ftios", + "span_start": 440, + "span_end": 507, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Piasos, rei de Tessàlia.", + "span_text": "Algunes vegades s'esmenta Làrissa com a filla de Piasos, rei de Tessàlia", + "span_start": 551, + "span_end": 623, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La va violentar.", + "span_text": "Piasos, rei de Tessàlia, que l'havia violentada", + "span_start": 600, + "span_end": 647, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El va llançar dins d'una bóta de vi, quan el rei estava inclinat per agafar-ne.", + "span_text": "Làrissa el va llançar dins d'una bóta de vi, quan el rei estava inclinat per agafar-ne", + "span_start": 649, + "span_end": 735, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es va ofegar.", + "span_text": "Piasos es va ofegar", + "span_start": 737, + "span_end": 756, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una heroïna.", + "span_text": "Làrissa (en grec antic Λάρισσα o també Λάρισα), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Làrissa (en grec antic Λάρισσα o també Λάρισα), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia.", + "span_text": "tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia", + "span_start": 99, + "span_end": 151, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Làrissa, com també el de la ciutadella d'Argos.", + "span_text": "El seu nom vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Làrissa, com també el de la ciutadella d'Argos", + "span_start": 153, + "span_end": 263, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb el d'epònima.", + "span_text": "Seria l'epònima d'aquestes ciutats", + "span_start": 265, + "span_end": 299, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Zeus o amb Posidó.", + "span_text": "Se la considera de vegades mare de Pelasg, fruit de la seva unió amb Zeus o amb Posidó", + "span_start": 301, + "span_end": 387, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que Làrissa era filla d'ell.", + "span_text": "Altres vegades se la coneix com a filla de Pelasg", + "span_start": 389, + "span_end": 438, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aqueu i Ftios.", + "span_text": "En el primer cas, a més de Pelasg, va tenir per fills Aqueu i Ftios", + "span_start": 440, + "span_end": 507, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Piasos, rei de Tessàlia.", + "span_text": "Algunes vegades s'esmenta Làrissa com a filla de Piasos, rei de Tessàlia", + "span_start": 551, + "span_end": 623, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La va violentar.", + "span_text": "Piasos, rei de Tessàlia, que l'havia violentada", + "span_start": 600, + "span_end": 647, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El va llançar dins d'una bóta de vi, quan el rei estava inclinat per agafar-ne.", + "span_text": "Làrissa el va llançar dins d'una bóta de vi, quan el rei estava inclinat per agafar-ne", + "span_start": 649, + "span_end": 735, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es va ofegar.", + "span_text": "Piasos es va ofegar", + "span_start": 737, + "span_end": 756, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_745", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "El Consell per la República i l’ANC impulsen una iniciativa europea per a demanar l’aplicació de l’article 7 de la UE a Espanya", + "story": "El Consell per la República i l'ANC presentaran dijous una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya per a ‘democratitzar el Regne d'Espanya' i perquè reconegui el dret d'autodeterminació. Aquest article permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE. Concretament, asseguren que s'han produït ‘greus violacions' de l'article 2 del Tractat de Lisboa, relatiu a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories. L'últim exemple d'això, diuen, és la decisió d'ahir de la Junta Electoral espanyola d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees. L'objectiu és aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a ‘continuar la internacionalització' de la causa catalana pel dret d'autodeterminació. El primer pas serà que la Comissió accepti en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències, i després s'obrirà un període d'un any per a fer campanya i recollir signatures a tots els països de la UE. Avancen que si la Comissió no ho accepta, recorreran en contra de la decisió al Tribunal de Justícia de la UE. Una iniciativa europea cerca un milió de signatures per a forçar la UE a protegir les llengües minoritàries La iniciativa la presentaran dijous a Brussel·les el president Carles Puigdemont; els consellers exiliats Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, els membres del consell de govern del Consell per la República i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie. També hi assistiran l'ex-vice-president del Parlament Europeu Gérard Onesta; i el director artístic i professor a la Universitat de Ljubljana, Igor Koršič. Quan s'aplica l'article 7 de la UE? La UE pot invocar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que aplicar l'article 155 de la constitució espanyola enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus. Permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. Per a activar aquest mecanisme, cal que ho demani una tercera part dels estats integrants, del parlament europeu o de la Comissió Europea. L'any 2003, la Comissió va lliurar aquest document marc al consell i al parlament, que especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre. El document aclareix que es pot fer en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits que regulen les institucions europees. El text afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal –la constitució pròpia en fóra el cas paradigmàtic–, la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols no és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què proposaran dijous el Consell per la República i l’ANC?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina funció té aquest?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quines són aquestes vulneracions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quines d’aquestes ha sigut decisiva a l’hora de prescindir de dirigents catalans a les votacions europees?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I a qui s’ha deixat de banda?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina és la finalitat d’aquesta proposta?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què s'ha de fer, en primer lloc, per aconseguir-ho?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I més tard?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina decisió prendran si la Comissió no admet això?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui oferirà la moció?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què autoritza exactament aquest article?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer el 2003?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què puntualitza el text?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel que fa a la intercessió de la UE, quan pot actuar sense que l’estat afectat també operi?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya.", + "span_text": "El Consell per la República i l'ANC presentaran dijous una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a democratitzar el Regne d'Espanya i perquè reconegui el dret d'autodeterminació.", + "span_text": "per a ‘democratitzar el Regne d'Espanya' i perquè reconegui el dret d'autodeterminació", + "span_start": 149, + "span_end": 235, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE.", + "span_text": "Aquest article permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE", + "span_start": 237, + "span_end": 353, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Relatives a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories.", + "span_text": "asseguren que s'han produït ‘greus violacions' de l'article 2 del Tractat de Lisboa, relatiu a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories", + "span_start": 369, + "span_end": 592, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La de les minories.", + "span_text": "les minories. L'últim exemple d'això, diuen, és la decisió d'ahir de la Junta Electoral espanyola d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees", + "span_start": 580, + "span_end": 760, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.", + "span_text": "la decisió d'ahir de la Junta Electoral espanyola d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees", + "span_start": 628, + "span_end": 760, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a continuar la internacionalització de la causa catalana pel dret d'autodeterminació.", + "span_text": "L'objectiu és aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a ‘continuar la internacionalització' de la causa catalana pel dret d'autodeterminació", + "span_start": 762, + "span_end": 948, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Comissió ha d'acceptar en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències.", + "span_text": "El primer pas serà que la Comissió accepti en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències", + "span_start": 950, + "span_end": 1073, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'obrirà un període d'un any per a fer campanya i recollir signatures a tots els països de la UE.", + "span_text": "i després s'obrirà un període d'un any per a fer campanya i recollir signatures a tots els països de la UE", + "span_start": 1075, + "span_end": 1181, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Recorreran en contra de la decisió al Tribunal de Justícia de la UE.", + "span_text": "Avancen que si la Comissió no ho accepta, recorreran en contra de la decisió al Tribunal de Justícia de la UE", + "span_start": 1183, + "span_end": 1292, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, els membres del consell de govern del Consell per la República i Elisenda Paluzie.", + "span_text": "La iniciativa la presentaran dijous a Brussel·les el president Carles Puigdemont; els consellers exiliats Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, els membres del consell de govern del Consell per la República i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie", + "span_start": 1402, + "span_end": 1653, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics.", + "span_text": "Permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics", + "span_start": 2101, + "span_end": 2216, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La Comissió va lliurar aquest document marc al consell i al parlament, que especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre.", + "span_text": "L'any 2003, la Comissió va lliurar aquest document marc al consell i al parlament, que especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre", + "span_start": 2357, + "span_end": 2562, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que es pot invocar en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits que regulen les institucions europees.", + "span_text": "especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre. El document aclareix que es pot fer en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits que regulen les institucions europees", + "span_start": 2444, + "span_end": 2688, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.", + "span_text": "la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols no és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important", + "span_start": 2859, + "span_end": 3091, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya.", + "span_text": "El Consell per la República i l'ANC presentaran dijous una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a democratitzar el Regne d'Espanya i perquè reconegui el dret d'autodeterminació.", + "span_text": "per a ‘democratitzar el Regne d'Espanya' i perquè reconegui el dret d'autodeterminació", + "span_start": 149, + "span_end": 235, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE.", + "span_text": "Aquest article permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE", + "span_start": 237, + "span_end": 353, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Relatives a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories.", + "span_text": "asseguren que s'han produït ‘greus violacions' de l'article 2 del Tractat de Lisboa, relatiu a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories", + "span_start": 369, + "span_end": 592, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La de les minories.", + "span_text": "les minories. L'últim exemple d'això, diuen, és la decisió d'ahir de la Junta Electoral espanyola d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees", + "span_start": 580, + "span_end": 760, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.", + "span_text": "la decisió d'ahir de la Junta Electoral espanyola d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees", + "span_start": 628, + "span_end": 760, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a continuar la internacionalització de la causa catalana pel dret d'autodeterminació.", + "span_text": "L'objectiu és aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a ‘continuar la internacionalització' de la causa catalana pel dret d'autodeterminació", + "span_start": 762, + "span_end": 948, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Comissió ha d'acceptar en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències.", + "span_text": "El primer pas serà que la Comissió accepti en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències", + "span_start": 950, + "span_end": 1073, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'obrirà un període d'un any per a fer campanya i recollir signatures a tots els països de la UE.", + "span_text": "i després s'obrirà un període d'un any per a fer campanya i recollir signatures a tots els països de la UE", + "span_start": 1075, + "span_end": 1181, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Recorreran en contra de la decisió al Tribunal de Justícia de la UE.", + "span_text": "Avancen que si la Comissió no ho accepta, recorreran en contra de la decisió al Tribunal de Justícia de la UE", + "span_start": 1183, + "span_end": 1292, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, els membres del consell de govern del Consell per la República i Elisenda Paluzie.", + "span_text": "La iniciativa la presentaran dijous a Brussel·les el president Carles Puigdemont; els consellers exiliats Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, els membres del consell de govern del Consell per la República i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie", + "span_start": 1402, + "span_end": 1653, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics.", + "span_text": "Permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics", + "span_start": 2101, + "span_end": 2216, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La Comissió va lliurar aquest document marc al consell i al parlament, que especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre.", + "span_text": "L'any 2003, la Comissió va lliurar aquest document marc al consell i al parlament, que especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre", + "span_start": 2357, + "span_end": 2562, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que es pot invocar en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits que regulen les institucions europees.", + "span_text": "especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre. El document aclareix que es pot fer en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits que regulen les institucions europees", + "span_start": 2444, + "span_end": 2688, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.", + "span_text": "la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols no és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important", + "span_start": 2859, + "span_end": 3091, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya.", + "span_text": "El Consell per la República i l'ANC presentaran dijous una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a democratitzar el Regne d'Espanya i perquè reconegui el dret d'autodeterminació.", + "span_text": "per a ‘democratitzar el Regne d'Espanya' i perquè reconegui el dret d'autodeterminació", + "span_start": 149, + "span_end": 235, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE.", + "span_text": "Aquest article permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE", + "span_start": 237, + "span_end": 353, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Relatives a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories.", + "span_text": "asseguren que s'han produït ‘greus violacions' de l'article 2 del Tractat de Lisboa, relatiu a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories", + "span_start": 369, + "span_end": 592, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La de les minories.", + "span_text": "les minories. L'últim exemple d'això, diuen, és la decisió d'ahir de la Junta Electoral espanyola d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees", + "span_start": 580, + "span_end": 760, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.", + "span_text": "la decisió d'ahir de la Junta Electoral espanyola d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees", + "span_start": 628, + "span_end": 760, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a continuar la internacionalització de la causa catalana pel dret d'autodeterminació.", + "span_text": "L'objectiu és aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a ‘continuar la internacionalització' de la causa catalana pel dret d'autodeterminació", + "span_start": 762, + "span_end": 948, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Comissió ha d'acceptar en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències.", + "span_text": "El primer pas serà que la Comissió accepti en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències", + "span_start": 950, + "span_end": 1073, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'obrirà un període d'un any per a fer campanya i recollir signatures a tots els països de la UE.", + "span_text": "i després s'obrirà un període d'un any per a fer campanya i recollir signatures a tots els països de la UE", + "span_start": 1075, + "span_end": 1181, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Recorreran en contra de la decisió al Tribunal de Justícia de la UE.", + "span_text": "Avancen que si la Comissió no ho accepta, recorreran en contra de la decisió al Tribunal de Justícia de la UE", + "span_start": 1183, + "span_end": 1292, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, els membres del consell de govern del Consell per la República i Elisenda Paluzie.", + "span_text": "La iniciativa la presentaran dijous a Brussel·les el president Carles Puigdemont; els consellers exiliats Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, els membres del consell de govern del Consell per la República i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie", + "span_start": 1402, + "span_end": 1653, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics.", + "span_text": "Permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics", + "span_start": 2101, + "span_end": 2216, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La Comissió va lliurar aquest document marc al consell i al parlament, que especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre.", + "span_text": "L'any 2003, la Comissió va lliurar aquest document marc al consell i al parlament, que especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre", + "span_start": 2357, + "span_end": 2562, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que es pot invocar en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits que regulen les institucions europees.", + "span_text": "especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre. El document aclareix que es pot fer en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits que regulen les institucions europees", + "span_start": 2444, + "span_end": 2688, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.", + "span_text": "la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols no és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important", + "span_start": 2859, + "span_end": 3091, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_597", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Vox reclama ara l’expulsió de 52.000 immigrants per a donar suport al pacte del PP amb Cs a Andalusia", + "story": "El partit d'extrema dreta Vox ha fet saber al PP i Cs les seves exigències per a donar suport al pacte de govern i la investidura de Juanma Moreno com a nou president d'Andalusia. A més de derogar la llei de violència de gènere, la llei de memòria històrica i la llei que regula els drets del col·lectiu LGTBI, Vox exigeix que s'expulsi 52.000 immigrants ‘il·legals'. Ho detalla en un document que el partit ha fet públic per a negociar amb el PP i Cs. A més, reclamen una declaració institucional de Moreno –si arribés a ser el nou president d'Andalusia– oposant-se al ‘discurs d'odi i exclusió' de líders polítics i mitjans de comunicació contra Vox. També volen suprimir les subvencions a les associacions i ONG ‘ideològiques', i esmenten el feminisme, el progressisme, el conservadorisme i el liberalisme. El PP s'ha afanyat a respondre a les propostes de Vox i les ha titllades de ‘inacceptables'. Segons la direcció, alguns punts són una ‘autèntica bestiesa'. I afegeixen: ‘Amb aquest document Vox demostra que no vol cap acord. Si no canvia de posició, Vox desaprofitarà una oportunitat històrica perquè hi hagi un canvi a Andalusia després de gairebé quaranta anys de socialisme.' Les exigències de Vox posen el PP i Cs contra les cordes a Andalusia i podrien fer que calgués repetir les eleccions. Fins ara, Cs s'ha esforçat per a no aparèixer a la fotografia amb Vox i el PP i també ha criticat les posicions dels ultres en algunes matèries. El PP s'havia mostrat més prudent, però les exigències d'aquest document entrebanquen més el pacte. El document de Vox El text inclou dinou punts, entre els quals també hi ha una demanda per a aplicar retallades fortes a la radiotelevisió andalusa. Concretament, demanen una retallada del 50% del cost, l'eliminació de tres dels quatre canals i la supressió del Consell Audiovisual d'Andalusia. Per una altra banda, reclamen que el Dia d'Andalusia passi del 28 de febrer al 2 de gener, en commemoració de la ‘culminació de la reconquesta', una llei de protecció de la tauromàquia i la reducció del 75% de les subvencions a partits polítics, sindicats i patronals. Vox també demana que se suprimeixin les competències autonòmiques en educació, sanitat, justícia i ‘ordre públic'. A més, vol un pla ‘per evitar la discriminació dels andalusos que viuen en unes altres regions d'Espanya'. Segons Vox, han de rebre ‘assistència legal i econòmica' perquè ‘no es trobin obligats a escolaritzar els seus fills en una llengua regional' i assistència de la Junta ‘perquè no rebin discriminacions laborals ni de cap mena per raó de l'origen i la llengua'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha donat a conèixer Vox?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A qui les ha comunicades?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I quines són aquestes?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On les ha fet explícites el partit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En cas d'arribar a ser president Moreno, què li exigeix Vox?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quines entitats voldrien deixar d'ajudar econòmicament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què opina el PP d’aquests suggeriments?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Creuen els populars que el partit d’extrema dreta vol arribar a un pacte?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina ha sigut la posició de Cs fins fa poc respecte al grup?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De què es compon el text d'indicacions?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què sol·liciten pel que fa a la televisió?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina data del calendari demanen canviar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Reclamen alguna cosa més?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de programa dedicat als andalusos vol que es faci efectiu?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin motiu els porta a pensar que pateixen fora d’Andalusia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Les seves exigències per a donar suport al pacte de govern i la investidura de Juanma Moreno com a nou president d'Andalusia.", + "span_text": "El partit d'extrema dreta Vox ha fet saber al PP i Cs les seves exigències per a donar suport al pacte de govern i la investidura de Juanma Moreno com a nou president d'Andalusia", + "span_start": 0, + "span_end": 178, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al PP i Cs.", + "span_text": "El partit d'extrema dreta Vox ha fet saber al PP i Cs les seves exigències", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Derogar la llei de violència de gènere, la llei de memòria històrica, la llei que regula els drets del col·lectiu LGTBI i que s'expulsi 52.000 immigrants il·legals.", + "span_text": "A més de derogar la llei de violència de gènere, la llei de memòria històrica i la llei que regula els drets del col·lectiu LGTBI, Vox exigeix que s'expulsi 52.000 immigrants ‘il·legals'", + "span_start": 180, + "span_end": 366, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En un document que el partit ha fet públic per a negociar amb el PP i Cs.", + "span_text": "Ho detalla en un document que el partit ha fet públic per a negociar amb el PP i Cs", + "span_start": 368, + "span_end": 451, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una declaració institucional oposant-se al discurs d'odi i exclusió de líders polítics i mitjans de comunicació contra Vox.", + "span_text": "reclamen una declaració institucional de Moreno –si arribés a ser el nou president d'Andalusia– oposant-se al ‘discurs d'odi i exclusió' de líders polítics i mitjans de comunicació contra Vox", + "span_start": 460, + "span_end": 651, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les associacions i ONG ideològiques relacionades amb el feminisme, el progressisme, el conservadorisme i el liberalisme.", + "span_text": "També volen suprimir les subvencions a les associacions i ONG ‘ideològiques', i esmenten el feminisme, el progressisme, el conservadorisme i el liberalisme", + "span_start": 653, + "span_end": 808, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'ha afanyat a respondre a les propostes de Vox i les ha titllades de inacceptables.", + "span_text": "El PP s'ha afanyat a respondre a les propostes de Vox i les ha titllades de ‘inacceptables'", + "span_start": 810, + "span_end": 901, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "afegeixen: ‘Amb aquest document Vox demostra que no vol cap acord", + "span_start": 968, + "span_end": 1033, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'ha esforçat per a no aparèixer a la fotografia amb Vox.", + "span_text": "Fins ara, Cs s'ha esforçat per a no aparèixer a la fotografia amb Vox", + "span_start": 1307, + "span_end": 1376, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De dinou punts.", + "span_text": "El document de Vox El text inclou dinou punts", + "span_start": 1552, + "span_end": 1597, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una retallada del 50% del cost, l'eliminació de tres dels quatre canals i la supressió del Consell Audiovisual d'Andalusia.", + "span_text": "demanen una retallada del 50% del cost, l'eliminació de tres dels quatre canals i la supressió del Consell Audiovisual d'Andalusia", + "span_start": 1715, + "span_end": 1845, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Reclamen que el Dia d'Andalusia passi del 28 de febrer al 2 de gener.", + "span_text": "reclamen que el Dia d'Andalusia passi del 28 de febrer al 2 de gener", + "span_start": 1868, + "span_end": 1936, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una llei de protecció de la tauromàquia i la reducció del 75% de les subvencions a partits polítics, sindicats i patronals. Vox també demana que se suprimeixin les competències autonòmiques en educació, sanitat, justícia i ‘ordre públic'", + "span_start": 1992, + "span_end": 2229, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un per evitar la discriminació dels andalusos que viuen en unes altres regions d'Espanya.", + "span_text": "vol un pla ‘per evitar la discriminació dels andalusos que viuen en unes altres regions d'Espanya'", + "span_start": 2238, + "span_end": 2336, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Diuen que han de rebre assistència legal i econòmica perquè no es trobin obligats a escolaritzar els seus fills en una llengua regional i assistència de la Junta perquè no rebin discriminacions laborals ni de cap mena per raó de l'origen i la llengua.", + "span_text": "Segons Vox, han de rebre ‘assistència legal i econòmica' perquè ‘no es trobin obligats a escolaritzar els seus fills en una llengua regional' i assistència de la Junta ‘perquè no rebin discriminacions laborals ni de cap mena per raó de l'origen i la llengua'", + "span_start": 2338, + "span_end": 2596, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Les seves exigències per a donar suport al pacte de govern i la investidura de Juanma Moreno com a nou president d'Andalusia.", + "span_text": "El partit d'extrema dreta Vox ha fet saber al PP i Cs les seves exigències per a donar suport al pacte de govern i la investidura de Juanma Moreno com a nou president d'Andalusia", + "span_start": 0, + "span_end": 178, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al PP i Cs.", + "span_text": "El partit d'extrema dreta Vox ha fet saber al PP i Cs les seves exigències", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Derogar la llei de violència de gènere, la llei de memòria històrica, la llei que regula els drets del col·lectiu LGTBI i que s'expulsi 52.000 immigrants il·legals.", + "span_text": "A més de derogar la llei de violència de gènere, la llei de memòria històrica i la llei que regula els drets del col·lectiu LGTBI, Vox exigeix que s'expulsi 52.000 immigrants ‘il·legals'", + "span_start": 180, + "span_end": 366, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En un document que el partit ha fet públic per a negociar amb el PP i Cs.", + "span_text": "Ho detalla en un document que el partit ha fet públic per a negociar amb el PP i Cs", + "span_start": 368, + "span_end": 451, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una declaració institucional oposant-se al discurs d'odi i exclusió de líders polítics i mitjans de comunicació contra Vox.", + "span_text": "reclamen una declaració institucional de Moreno –si arribés a ser el nou president d'Andalusia– oposant-se al ‘discurs d'odi i exclusió' de líders polítics i mitjans de comunicació contra Vox", + "span_start": 460, + "span_end": 651, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les associacions i ONG ideològiques relacionades amb el feminisme, el progressisme, el conservadorisme i el liberalisme.", + "span_text": "També volen suprimir les subvencions a les associacions i ONG ‘ideològiques', i esmenten el feminisme, el progressisme, el conservadorisme i el liberalisme", + "span_start": 653, + "span_end": 808, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'ha afanyat a respondre a les propostes de Vox i les ha titllades de inacceptables.", + "span_text": "El PP s'ha afanyat a respondre a les propostes de Vox i les ha titllades de ‘inacceptables'", + "span_start": 810, + "span_end": 901, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "afegeixen: ‘Amb aquest document Vox demostra que no vol cap acord", + "span_start": 968, + "span_end": 1033, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'ha esforçat per a no aparèixer a la fotografia amb Vox.", + "span_text": "Fins ara, Cs s'ha esforçat per a no aparèixer a la fotografia amb Vox", + "span_start": 1307, + "span_end": 1376, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De dinou punts.", + "span_text": "El document de Vox El text inclou dinou punts", + "span_start": 1552, + "span_end": 1597, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una retallada del 50% del cost, l'eliminació de tres dels quatre canals i la supressió del Consell Audiovisual d'Andalusia.", + "span_text": "demanen una retallada del 50% del cost, l'eliminació de tres dels quatre canals i la supressió del Consell Audiovisual d'Andalusia", + "span_start": 1715, + "span_end": 1845, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Reclamen que el Dia d'Andalusia passi del 28 de febrer al 2 de gener.", + "span_text": "reclamen que el Dia d'Andalusia passi del 28 de febrer al 2 de gener", + "span_start": 1868, + "span_end": 1936, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una llei de protecció de la tauromàquia i la reducció del 75% de les subvencions a partits polítics, sindicats i patronals. Vox també demana que se suprimeixin les competències autonòmiques en educació, sanitat, justícia i ‘ordre públic'", + "span_start": 1992, + "span_end": 2229, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un per evitar la discriminació dels andalusos que viuen en unes altres regions d'Espanya.", + "span_text": "vol un pla ‘per evitar la discriminació dels andalusos que viuen en unes altres regions d'Espanya'", + "span_start": 2238, + "span_end": 2336, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Diuen que han de rebre assistència legal i econòmica perquè no es trobin obligats a escolaritzar els seus fills en una llengua regional i assistència de la Junta perquè no rebin discriminacions laborals ni de cap mena per raó de l'origen i la llengua.", + "span_text": "Segons Vox, han de rebre ‘assistència legal i econòmica' perquè ‘no es trobin obligats a escolaritzar els seus fills en una llengua regional' i assistència de la Junta ‘perquè no rebin discriminacions laborals ni de cap mena per raó de l'origen i la llengua'", + "span_start": 2338, + "span_end": 2596, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Les seves exigències per a donar suport al pacte de govern i la investidura de Juanma Moreno com a nou president d'Andalusia.", + "span_text": "El partit d'extrema dreta Vox ha fet saber al PP i Cs les seves exigències per a donar suport al pacte de govern i la investidura de Juanma Moreno com a nou president d'Andalusia", + "span_start": 0, + "span_end": 178, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al PP i Cs.", + "span_text": "El partit d'extrema dreta Vox ha fet saber al PP i Cs les seves exigències", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Derogar la llei de violència de gènere, la llei de memòria històrica, la llei que regula els drets del col·lectiu LGTBI i que s'expulsi 52.000 immigrants il·legals.", + "span_text": "A més de derogar la llei de violència de gènere, la llei de memòria històrica i la llei que regula els drets del col·lectiu LGTBI, Vox exigeix que s'expulsi 52.000 immigrants ‘il·legals'", + "span_start": 180, + "span_end": 366, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En un document que el partit ha fet públic per a negociar amb el PP i Cs.", + "span_text": "Ho detalla en un document que el partit ha fet públic per a negociar amb el PP i Cs", + "span_start": 368, + "span_end": 451, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una declaració institucional oposant-se al discurs d'odi i exclusió de líders polítics i mitjans de comunicació contra Vox.", + "span_text": "reclamen una declaració institucional de Moreno –si arribés a ser el nou president d'Andalusia– oposant-se al ‘discurs d'odi i exclusió' de líders polítics i mitjans de comunicació contra Vox", + "span_start": 460, + "span_end": 651, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les associacions i ONG ideològiques relacionades amb el feminisme, el progressisme, el conservadorisme i el liberalisme.", + "span_text": "També volen suprimir les subvencions a les associacions i ONG ‘ideològiques', i esmenten el feminisme, el progressisme, el conservadorisme i el liberalisme", + "span_start": 653, + "span_end": 808, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'ha afanyat a respondre a les propostes de Vox i les ha titllades de inacceptables.", + "span_text": "El PP s'ha afanyat a respondre a les propostes de Vox i les ha titllades de ‘inacceptables'", + "span_start": 810, + "span_end": 901, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "afegeixen: ‘Amb aquest document Vox demostra que no vol cap acord", + "span_start": 968, + "span_end": 1033, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'ha esforçat per a no aparèixer a la fotografia amb Vox.", + "span_text": "Fins ara, Cs s'ha esforçat per a no aparèixer a la fotografia amb Vox", + "span_start": 1307, + "span_end": 1376, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De dinou punts.", + "span_text": "El document de Vox El text inclou dinou punts", + "span_start": 1552, + "span_end": 1597, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una retallada del 50% del cost, l'eliminació de tres dels quatre canals i la supressió del Consell Audiovisual d'Andalusia.", + "span_text": "demanen una retallada del 50% del cost, l'eliminació de tres dels quatre canals i la supressió del Consell Audiovisual d'Andalusia", + "span_start": 1715, + "span_end": 1845, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Reclamen que el Dia d'Andalusia passi del 28 de febrer al 2 de gener.", + "span_text": "reclamen que el Dia d'Andalusia passi del 28 de febrer al 2 de gener", + "span_start": 1868, + "span_end": 1936, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "una llei de protecció de la tauromàquia i la reducció del 75% de les subvencions a partits polítics, sindicats i patronals. Vox també demana que se suprimeixin les competències autonòmiques en educació, sanitat, justícia i ‘ordre públic'", + "span_start": 1992, + "span_end": 2229, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un per evitar la discriminació dels andalusos que viuen en unes altres regions d'Espanya.", + "span_text": "vol un pla ‘per evitar la discriminació dels andalusos que viuen en unes altres regions d'Espanya'", + "span_start": 2238, + "span_end": 2336, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Diuen que han de rebre assistència legal i econòmica perquè no es trobin obligats a escolaritzar els seus fills en una llengua regional i assistència de la Junta perquè no rebin discriminacions laborals ni de cap mena per raó de l'origen i la llengua.", + "span_text": "Segons Vox, han de rebre ‘assistència legal i econòmica' perquè ‘no es trobin obligats a escolaritzar els seus fills en una llengua regional' i assistència de la Junta ‘perquè no rebin discriminacions laborals ni de cap mena per raó de l'origen i la llengua'", + "span_start": 2338, + "span_end": 2596, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_149", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Agis III...", + "story": "Agis III (Ἄγις) fou el vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.\nEra el fill gran d'Arquidam III, i va tenir un regnat breu entre el 338 aC i el 331 aC. Va succeir al seu pare, mort a la batalla de Mandúria (Magna Grècia) el 338 aC. Aquell any Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància. Agis III però no va acceptar de bon grat l'hegemonia macedònica, i quan es va iniciar la guerra contra Pèrsia va començar a conspirar.\nEl 333 aC el rei, amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses de l'Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el Gran a Grècia, però només va rebre 30 talents i 10 trirrems i al rebre les notícies de la batalla d'Issos va haver de cancel·lar els seus plans. Va enviar els 10 trirrems al seu germà Agesilau amb instruccions de què marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l'illa, i sembla que Agesilau el va obeir i va reeixir en la comanda.\nEl 331 aC els estats grecs es van aliar contra Macedònia. Esparta, Èlide, Acaia i part de l'Arcàdia van formar una aliança a la qual Argos, Messènia i Megalòpolis van rebutjar ingressar. Al conèixer el desastre de Zopirion i la revolta que havia esclatat a Tràcia (331 aC), els aliats van iniciar la guerra, i Agis III va rebre el comandament de l'exèrcit aliat format per l'exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos. Agis va derrotar els macedonis dirigits per Corragos. Llavors altres ciutats de Grècia es van unir als aliats grecs, i van assetjar Megalòpolis. Antípater va anar en ajut de la ciutat i prop de la mateixa es va lliurar una batalla en la qual Agis en va sortir derrotat i mort a una data que Apià, Diodor de Sicília i alguns altres situen entre setembre i octubre del 331 aC, però que d'altres autors ajornen fins a la primavera del 330 aC. El va succeir el seu germà Eudàmides I.\n\nViccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Agis III?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es deia el seu pare?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va substituir-lo al tron?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer el 338 aC?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va reconèixer Agis III el poder dels macedonis?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va fer, llavors?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com va començar les seves maquinacions?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Van resultar satisfactòries?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va fer amb les 10 embarcacions que tenia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Agesilau el va fer cas?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins territoris van pactar contra Macedònia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quins s’hi van negar a participar-hi?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com estava format l’exèrcit d’Agis III que va dirigir cap a la batalla?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va vèncer?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quines dates es creu que va morir?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.", + "span_text": "Agis III (Ἄγις) fou el vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Arquidam III.", + "span_text": "Era el fill gran d'Arquidam III", + "span_start": 68, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la batalla de Mandúria el 338 aC.", + "span_text": "Va succeir al seu pare, mort a la batalla de Mandúria (Magna Grècia) el 338 aC.", + "span_start": 156, + "span_end": 235, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància.", + "span_text": "el 338 aC. Aquell any Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància", + "span_start": 225, + "span_end": 367, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Agis III però no va acceptar de bon grat l'hegemonia macedònica", + "span_start": 369, + "span_end": 432, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va començar a conspirar quan es va iniciar la guerra contra Pèrsia.", + "span_text": "quan es va iniciar la guerra contra Pèrsia va començar a conspirar", + "span_start": 436, + "span_end": 502, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses de l'Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el Gran a Grècia.", + "span_text": "el rei, amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses de l'Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el Gran a Grècia", + "span_start": 514, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "només va rebre 30 talents i 10 trirrems i al rebre les notícies de la batalla d'Issos va haver de cancel·lar els seus plans", + "span_start": 701, + "span_end": 824, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va enviar-los al seu germà Agesilau amb instruccions de què marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l'illa.", + "span_text": "Va enviar els 10 trirrems al seu germà Agesilau amb instruccions de què marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l'illa", + "span_start": 826, + "span_end": 969, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Agesilau el va obeir i va reeixir en la comanda", + "span_start": 984, + "span_end": 1031, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Esparta, Èlide, Acaia i part de l'Arcàdia.", + "span_text": "els estats grecs es van aliar contra Macedònia. Esparta, Èlide, Acaia i part de l'Arcàdia van formar una aliança", + "span_start": 1043, + "span_end": 1155, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Argos, Messènia i Megalòpolis.", + "span_text": "una aliança a la qual Argos, Messènia i Megalòpolis van rebutjar ingressar", + "span_start": 1144, + "span_end": 1218, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Estava format per l'exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos.", + "span_text": "els aliats van iniciar la guerra, i Agis III va rebre el comandament de l'exèrcit aliat format per l'exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos", + "span_start": 1307, + "span_end": 1502, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Agis va derrotar els macedonis dirigits per Corragos", + "span_start": 1504, + "span_end": 1556, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entre setembre i octubre del 331 aC o a la primavera del 330 aC.", + "span_text": "Agis en va sortir derrotat i mort a una data que Apià, Diodor de Sicília i alguns altres situen entre setembre i octubre del 331 aC, però que d'altres autors ajornen fins a la primavera del 330 aC.", + "span_start": 1746, + "span_end": 1943, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.", + "span_text": "Agis III (Ἄγις) fou el vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Arquidam III.", + "span_text": "Era el fill gran d'Arquidam III", + "span_start": 68, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la batalla de Mandúria el 338 aC.", + "span_text": "Va succeir al seu pare, mort a la batalla de Mandúria (Magna Grècia) el 338 aC.", + "span_start": 156, + "span_end": 235, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància.", + "span_text": "el 338 aC. Aquell any Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància", + "span_start": 225, + "span_end": 367, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Agis III però no va acceptar de bon grat l'hegemonia macedònica", + "span_start": 369, + "span_end": 432, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va començar a conspirar quan es va iniciar la guerra contra Pèrsia.", + "span_text": "quan es va iniciar la guerra contra Pèrsia va començar a conspirar", + "span_start": 436, + "span_end": 502, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses de l'Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el Gran a Grècia.", + "span_text": "el rei, amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses de l'Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el Gran a Grècia", + "span_start": 514, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "només va rebre 30 talents i 10 trirrems i al rebre les notícies de la batalla d'Issos va haver de cancel·lar els seus plans", + "span_start": 701, + "span_end": 824, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va enviar-los al seu germà Agesilau amb instruccions de què marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l'illa.", + "span_text": "Va enviar els 10 trirrems al seu germà Agesilau amb instruccions de què marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l'illa", + "span_start": 826, + "span_end": 969, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Agesilau el va obeir i va reeixir en la comanda", + "span_start": 984, + "span_end": 1031, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Esparta, Èlide, Acaia i part de l'Arcàdia.", + "span_text": "els estats grecs es van aliar contra Macedònia. Esparta, Èlide, Acaia i part de l'Arcàdia van formar una aliança", + "span_start": 1043, + "span_end": 1155, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Argos, Messènia i Megalòpolis.", + "span_text": "una aliança a la qual Argos, Messènia i Megalòpolis van rebutjar ingressar", + "span_start": 1144, + "span_end": 1218, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Estava format per l'exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos.", + "span_text": "els aliats van iniciar la guerra, i Agis III va rebre el comandament de l'exèrcit aliat format per l'exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos", + "span_start": 1307, + "span_end": 1502, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Agis va derrotar els macedonis dirigits per Corragos", + "span_start": 1504, + "span_end": 1556, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entre setembre i octubre del 331 aC o a la primavera del 330 aC.", + "span_text": "Agis en va sortir derrotat i mort a una data que Apià, Diodor de Sicília i alguns altres situen entre setembre i octubre del 331 aC, però que d'altres autors ajornen fins a la primavera del 330 aC.", + "span_start": 1746, + "span_end": 1943, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.", + "span_text": "Agis III (Ἄγις) fou el vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Arquidam III.", + "span_text": "Era el fill gran d'Arquidam III", + "span_start": 68, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la batalla de Mandúria el 338 aC.", + "span_text": "Va succeir al seu pare, mort a la batalla de Mandúria (Magna Grècia) el 338 aC", + "span_start": 156, + "span_end": 234, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància.", + "span_text": "el 338 aC. Aquell any Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància", + "span_start": 225, + "span_end": 367, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Agis III però no va acceptar de bon grat l'hegemonia macedònica", + "span_start": 369, + "span_end": 432, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va començar a conspirar quan es va iniciar la guerra contra Pèrsia.", + "span_text": "quan es va iniciar la guerra contra Pèrsia va començar a conspirar", + "span_start": 436, + "span_end": 502, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses de l'Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el Gran a Grècia.", + "span_text": "el rei, amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses de l'Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el Gran a Grècia", + "span_start": 514, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "només va rebre 30 talents i 10 trirrems i al rebre les notícies de la batalla d'Issos va haver de cancel·lar els seus plans", + "span_start": 701, + "span_end": 824, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va enviar-los al seu germà Agesilau amb instruccions de què marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l'illa.", + "span_text": "Va enviar els 10 trirrems al seu germà Agesilau amb instruccions de què marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l'illa", + "span_start": 826, + "span_end": 969, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Agesilau el va obeir i va reeixir en la comanda", + "span_start": 984, + "span_end": 1031, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Esparta, Èlide, Acaia i part de l'Arcàdia.", + "span_text": "els estats grecs es van aliar contra Macedònia. Esparta, Èlide, Acaia i part de l'Arcàdia van formar una aliança", + "span_start": 1043, + "span_end": 1155, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Argos, Messènia i Megalòpolis.", + "span_text": "una aliança a la qual Argos, Messènia i Megalòpolis van rebutjar ingressar", + "span_start": 1144, + "span_end": 1218, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Estava format per l'exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos.", + "span_text": "els aliats van iniciar la guerra, i Agis III va rebre el comandament de l'exèrcit aliat format per l'exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos", + "span_start": 1307, + "span_end": 1502, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Agis va derrotar els macedonis dirigits per Corragos", + "span_start": 1504, + "span_end": 1556, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entre setembre i octubre del 331 aC o a la primavera del 330 aC.", + "span_text": "Agis en va sortir derrotat i mort a una data que Apià, Diodor de Sicília i alguns altres situen entre setembre i octubre del 331 aC, però que d'altres autors ajornen fins a la primavera del 330 aC", + "span_start": 1746, + "span_end": 1942, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1533", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Dió (mitologia) ", + "story": "Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega, un rei de Lacònia casat amb Amfítea, filla de Prònax. Va tenir tres filles, Orfe, Lico i Cària.\nAmfítea havia acollit Apol·lo amb grans honors quan el déu estava viatjant per Lacònia. Apol·lo, agraït, va recompensar les seves filles amb el do de la profecia, amb la condició que elles no traïssin mai els déus i que no volguessin conèixer mai allò que no les importava. Però un dia va arribar Dionís com a hoste de Dió i es va enamorar de Cària. Ella li va correspondre. Quan Dionís va acabar el seu viatge pel món, va tornar a casa de Dió per veure la jove. Les seves germanes el van espiar, volent descobrir els afers del déu. Apol·lo i Dionís les van advertir que allò estava prohibit, i les van transformar en roques. Només Cària va ser preservada, i va convertir-se en un noguer.", + "questions": [ + { + "input_text": "A quina cultura pertany Dió?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui va ser?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Van tenir descendència?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com es deien les seves filles?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quin déu va rebre Amfítea?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a agraïment, quin regal va fer aquest a les seves filles?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què no havien de fer amb aquest present, però?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina divinitat va enamorar-se de Cària?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ella l’estimava?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer Dionís en finalitzar la seva expedició?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què el vigilaven les germanes?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Van adonar-se Apol·lo i Dionís del que estaven fent elles?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I com van actuar al respecte?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Cària va acabar convertida en pedra també?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En què llavors?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un rei de Lacònia casat amb Amfítea.", + "span_text": "Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega, un rei de Lacònia casat amb Amfítea", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va tenir tres filles, Orfe, Lico i Cària", + "span_start": 113, + "span_end": 153, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Orfe, Lico i Cària.", + "span_text": "Va tenir tres filles, Orfe, Lico i Cària", + "span_start": 113, + "span_end": 153, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Apol·lo.", + "span_text": "Amfítea havia acollit Apol·lo amb grans honors quan el déu estava viatjant per Lacònia", + "span_start": 155, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El do de la profecia.", + "span_text": "Apol·lo, agraït, va recompensar les seves filles amb el do de la profecia", + "span_start": 243, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Trair els déus i conèixer allò que no les importava.", + "span_text": "va recompensar les seves filles amb el do de la profecia, amb la condició que elles no traïssin mai els déus i que no volguessin conèixer mai allò que no les importava", + "span_start": 260, + "span_end": 427, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dionís.", + "span_text": "va arribar Dionís com a hoste de Dió i es va enamorar de Cària", + "span_start": 441, + "span_end": 503, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ella li va correspondre", + "span_start": 505, + "span_end": 528, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va tornar a casa de Dió per veure la jove.", + "span_text": "Quan Dionís va acabar el seu viatge pel món, va tornar a casa de Dió per veure la jove", + "span_start": 530, + "span_end": 616, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè volien descobrir els afers del déu.", + "span_text": "Les seves germanes el van espiar, volent descobrir els afers del déu", + "span_start": 618, + "span_end": 686, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Apol·lo i Dionís les van advertir que allò estava prohibit", + "span_start": 688, + "span_end": 746, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les van advertir que allò estava prohibit i les van transformar en roques.", + "span_text": "Apol·lo i Dionís les van advertir que allò estava prohibit, i les van transformar en roques", + "span_start": 688, + "span_end": 779, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Només Cària va ser preservada", + "span_start": 781, + "span_end": 810, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En un noguer.", + "span_text": "Només Cària va ser preservada, i va convertir-se en un noguer", + "span_start": 781, + "span_end": 842, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un rei de Lacònia casat amb Amfítea.", + "span_text": "Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega, un rei de Lacònia casat amb Amfítea", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va tenir tres filles, Orfe, Lico i Cària", + "span_start": 113, + "span_end": 153, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Orfe, Lico i Cària.", + "span_text": "Va tenir tres filles, Orfe, Lico i Cària", + "span_start": 113, + "span_end": 153, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Apol·lo.", + "span_text": "Amfítea havia acollit Apol·lo amb grans honors quan el déu estava viatjant per Lacònia", + "span_start": 155, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El do de la profecia.", + "span_text": "Apol·lo, agraït, va recompensar les seves filles amb el do de la profecia", + "span_start": 243, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Trair els déus i conèixer allò que no les importava.", + "span_text": "va recompensar les seves filles amb el do de la profecia, amb la condició que elles no traïssin mai els déus i que no volguessin conèixer mai allò que no les importava", + "span_start": 260, + "span_end": 427, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dionís.", + "span_text": "va arribar Dionís com a hoste de Dió i es va enamorar de Cària", + "span_start": 441, + "span_end": 503, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ella li va correspondre", + "span_start": 505, + "span_end": 528, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va tornar a casa de Dió per veure la jove.", + "span_text": "Quan Dionís va acabar el seu viatge pel món, va tornar a casa de Dió per veure la jove", + "span_start": 530, + "span_end": 616, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè volien descobrir els afers del déu.", + "span_text": "Les seves germanes el van espiar, volent descobrir els afers del déu", + "span_start": 618, + "span_end": 686, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Apol·lo i Dionís les van advertir que allò estava prohibit", + "span_start": 688, + "span_end": 746, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les van advertir que allò estava prohibit i les van transformar en roques.", + "span_text": "Apol·lo i Dionís les van advertir que allò estava prohibit, i les van transformar en roques", + "span_start": 688, + "span_end": 779, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Només Cària va ser preservada", + "span_start": 781, + "span_end": 810, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En un noguer.", + "span_text": "Només Cària va ser preservada, i va convertir-se en un noguer", + "span_start": 781, + "span_end": 842, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la grega.", + "span_text": "Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un rei de Lacònia casat amb Amfítea.", + "span_text": "Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega, un rei de Lacònia casat amb Amfítea", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va tenir tres filles, Orfe, Lico i Cària", + "span_start": 113, + "span_end": 153, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Orfe, Lico i Cària.", + "span_text": "Va tenir tres filles, Orfe, Lico i Cària", + "span_start": 113, + "span_end": 153, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Apol·lo.", + "span_text": "Amfítea havia acollit Apol·lo amb grans honors quan el déu estava viatjant per Lacònia", + "span_start": 155, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El do de la profecia.", + "span_text": "Apol·lo, agraït, va recompensar les seves filles amb el do de la profecia", + "span_start": 243, + "span_end": 316, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Trair els déus i conèixer allò que no les importava.", + "span_text": "va recompensar les seves filles amb el do de la profecia, amb la condició que elles no traïssin mai els déus i que no volguessin conèixer mai allò que no les importava", + "span_start": 260, + "span_end": 427, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dionís.", + "span_text": "va arribar Dionís com a hoste de Dió i es va enamorar de Cària", + "span_start": 441, + "span_end": 503, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ella li va correspondre", + "span_start": 505, + "span_end": 528, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va tornar a casa de Dió per veure la jove.", + "span_text": "Quan Dionís va acabar el seu viatge pel món, va tornar a casa de Dió per veure la jove", + "span_start": 530, + "span_end": 616, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè volien descobrir els afers del déu.", + "span_text": "Les seves germanes el van espiar, volent descobrir els afers del déu", + "span_start": 618, + "span_end": 686, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Apol·lo i Dionís les van advertir que allò estava prohibit", + "span_start": 688, + "span_end": 746, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les van advertir que allò estava prohibit i les van transformar en roques.", + "span_text": "Apol·lo i Dionís les van advertir que allò estava prohibit, i les van transformar en roques", + "span_start": 688, + "span_end": 779, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Només Cària va ser preservada", + "span_start": 781, + "span_end": 810, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En un noguer.", + "span_text": "Només Cària va ser preservada, i va convertir-se en un noguer", + "span_start": 781, + "span_end": 842, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_747", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Otegi proposa un bloc històric sobiranista a les eleccions espanyoles", + "story": "El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, proposa que per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril es formi un ‘bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat', integrat per forces republicanes, progressistes i sobiranistes. La defensa del dret d'autodeterminació, un full de ruta per al ‘retorn a casa de presos i exiliats, i el compromís en la defensa de polítiques que planti cara al neoliberalisme' haurien de conformar els eixos d'un programa comú. En un article publicat al seu bloc, Otegi diu que per a EH Bildu l'anunci d'un avançament electoral no ha estat cap sorpresa. La convocatòria a les urnes –diu– no ha de ser analitzada sense prendre en consideració ‘la greu crisi de règim' que travessa l'estat espanyol. ‘S'hi viu una conjuntura històrica caracteritzada pel desemmascarament feixista, la paràlisi i la caiguda del règim del 78', afegeix. Per ell, la crisi estructural té l'origen en diversos factors, com ara la crisi econòmica i la situació catalana. ‘La crisi econòmica i financera va deixar en evidència l'extrema feblesa de l'economia i del teixit productiu de l'estat, que no disposa d'un sistema productiu ni d'un teixit econòmic competitiu.' D'una altra banda, diu: ‘El procés democràtic de construcció de la república catalana o la persistència de majories sobiranistes a Euskal Herria, han fet saltar totes les costures del model territorial dissenyat l'any 1978. L'estat ha renunciat a la persuasió democràtica i no disposa d'oferta política per a resoldre de manera democràtica les aspiracions nacionals de catalans, bascs, gallecs, canaris…' Otegi considera que n'és la millor mostra el judici contra el procés, on prenen cos les tesis més reaccionàries i més autoritàries dins les elits econòmiques i polítiques espanyoles, que a parer seu han decidit d'activar una contrareforma autoritària en resposta a aquesta greu crisi de règim. ‘Parlem d'un bloc reaccionari que va de la monarquia de Felipe VI fins a l'Íbex 35, passant per la casta judicial i els sectors instal·lats en els aparells d'estat. El braç polític d'aquest bloc reaccionari i autoritari és compost per PP, Ciutadans i Vox.‘ I remarca: ‘L'escenari de suma d'aquest bloc en termes electorals ens situaria en una conjuntura que podríem considerar d'autèntica urgència nacional.' Enfront d'aquest bloc reaccionari, Otegi creu que el PSOE ni pot ni vol afrontar una veritable democratització de l'estat espanyol, i l'acusa de ser còmplice de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Aleshores formula la proposta: ‘La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes és l'única garantia per a frenar la dreta reaccionària i per a condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.' Després de destacar que EH Bildu ha estat capaç de conformar una candidatura amb ERC, BNG i formacions canàries, asturianes i aragoneses per a les eleccions europees, diu que ara cal fer el mateix exercici de suma per a les eleccions al congrés i al senat espanyols. ‘Per a EH Bildu, la suma de totes les forces republicanes, progressistes i sobiranistes en el context de les eleccions i el compromís en la defensa d'un programa polític de mínims és l'única garantia per a plantar cara en aquesta conjuntura històrica a l'autoritarisme i a la falta d'una democràcia de qualitat per als nostres pobles', rebla.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Arnaldo Otegi?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha plantejat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De què estaria constituït aquest agrupament?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Se sorprèn Otegi que s'anticipin les eleccions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins exemples posa com a causa del malestar estructural?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per què opina que la crisi econòmica és una d’elles?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com pensa que ha afectat l’independentisme català i basc al govern espanyol?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I com creu que ha reaccionat l’estat a tot això?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui entén com a bloc reaccionari?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De què culpa al PSOE?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Segons ell, què s’ha de fer?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I qui és l’únic que pot assegurar-ho?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ha pogut configurar EH Bildu?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per a quines votacions diu que s’ha de fer el mateix?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Contra què s'ha de batallar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El coordinador general d'EH Bildu.", + "span_text": "El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi,", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril es formi un bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat.", + "span_text": "Arnaldo Otegi, proposa que per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril es formi un ‘bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat'", + "span_start": 35, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De forces republicanes, progressistes i sobiranistes.", + "span_text": "un ‘bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat', integrat per forces republicanes, progressistes i sobiranistes", + "span_start": 117, + "span_end": 243, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Otegi diu que per a EH Bildu l'anunci d'un avançament electoral no ha estat cap sorpresa", + "span_start": 510, + "span_end": 598, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La crisi econòmica i la situació catalana.", + "span_text": "Per ell, la crisi estructural té l'origen en diversos factors, com ara la crisi econòmica i la situació catalana", + "span_start": 878, + "span_end": 990, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè la crisi econòmica i financera va deixar en evidència l'extrema feblesa de l'economia i del teixit productiu de l'estat, que no disposa d'un sistema productiu ni d'un teixit econòmic competitiu.", + "span_text": "La crisi econòmica i financera va deixar en evidència l'extrema feblesa de l'economia i del teixit productiu de l'estat, que no disposa d'un sistema productiu ni d'un teixit econòmic competitiu", + "span_start": 993, + "span_end": 1186, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pensa que han fet saltar totes les costures del model territorial dissenyat l'any 1978.", + "span_text": "El procés democràtic de construcció de la república catalana o la persistència de majories sobiranistes a Euskal Herria, han fet saltar totes les costures del model territorial dissenyat l'any 1978", + "span_start": 1214, + "span_end": 1411, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Creu que ha renunciat a la persuasió democràtica i no disposa d'oferta política per a resoldre de manera democràtica les aspiracions nacionals de catalans, bascs, gallecs, canaris.", + "span_text": "L'estat ha renunciat a la persuasió democràtica i no disposa d'oferta política per a resoldre de manera democràtica les aspiracions nacionals de catalans, bascs, gallecs, canaris", + "span_start": 1413, + "span_end": 1591, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La monarquia de Felipe VI, l'Íbex 35, la casta judicial, els sectors instal·lats en els aparells d'estat, PP, Ciutadans i Vox.", + "span_text": "Parlem d'un bloc reaccionari que va de la monarquia de Felipe VI fins a l'Íbex 35, passant per la casta judicial i els sectors instal·lats en els aparells d'estat. El braç polític d'aquest bloc reaccionari i autoritari és compost per PP, Ciutadans i Vox", + "span_start": 1889, + "span_end": 2142, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De no poder ni voler afrontar una veritable democratització de l'estat espanyol i de ser còmplice de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.", + "span_text": "Otegi creu que el PSOE ni pot ni vol afrontar una veritable democratització de l'estat espanyol, i l'acusa de ser còmplice de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya", + "span_start": 2332, + "span_end": 2498, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Frenar la dreta reaccionària i condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.", + "span_text": "Aleshores formula la proposta: ‘La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes és l'única garantia per a frenar la dreta reaccionària i per a condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.'", + "span_start": 2500, + "span_end": 2778, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes.", + "span_text": "Aleshores formula la proposta: ‘La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes és l'única garantia per a frenar la dreta reaccionària i per a condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.'", + "span_start": 2500, + "span_end": 2778, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una candidatura amb ERC, BNG i formacions canàries, asturianes i aragoneses per a les eleccions europees.", + "span_text": "EH Bildu ha estat capaç de conformar una candidatura amb ERC, BNG i formacions canàries, asturianes i aragoneses per a les eleccions europees", + "span_start": 2803, + "span_end": 2944, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per a les eleccions al congrés i al senat espanyols.", + "span_text": "diu que ara cal fer el mateix exercici de suma per a les eleccions al congrés i al senat espanyols", + "span_start": 2946, + "span_end": 3044, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Contra l'autoritarisme i la falta d'una democràcia de qualitat.", + "span_text": "l'única garantia per a plantar cara en aquesta conjuntura històrica a l'autoritarisme i a la falta d'una democràcia de qualitat per als nostres pobles", + "span_start": 3229, + "span_end": 3379, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El coordinador general d'EH Bildu.", + "span_text": "El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril es formi un bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat.", + "span_text": "Arnaldo Otegi, proposa que per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril es formi un ‘bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat'", + "span_start": 35, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De forces republicanes, progressistes i sobiranistes.", + "span_text": "un ‘bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat', integrat per forces republicanes, progressistes i sobiranistes", + "span_start": 117, + "span_end": 243, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Otegi diu que per a EH Bildu l'anunci d'un avançament electoral no ha estat cap sorpresa", + "span_start": 510, + "span_end": 598, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La crisi econòmica i la situació catalana.", + "span_text": "Per ell, la crisi estructural té l'origen en diversos factors, com ara la crisi econòmica i la situació catalana", + "span_start": 878, + "span_end": 990, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè la crisi econòmica i financera va deixar en evidència l'extrema feblesa de l'economia i del teixit productiu de l'estat, que no disposa d'un sistema productiu ni d'un teixit econòmic competitiu.", + "span_text": "La crisi econòmica i financera va deixar en evidència l'extrema feblesa de l'economia i del teixit productiu de l'estat, que no disposa d'un sistema productiu ni d'un teixit econòmic competitiu", + "span_start": 993, + "span_end": 1186, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pensa que han fet saltar totes les costures del model territorial dissenyat l'any 1978.", + "span_text": "El procés democràtic de construcció de la república catalana o la persistència de majories sobiranistes a Euskal Herria, han fet saltar totes les costures del model territorial dissenyat l'any 1978", + "span_start": 1214, + "span_end": 1411, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Creu que ha renunciat a la persuasió democràtica i no disposa d'oferta política per a resoldre de manera democràtica les aspiracions nacionals de catalans, bascs, gallecs, canaris.", + "span_text": "L'estat ha renunciat a la persuasió democràtica i no disposa d'oferta política per a resoldre de manera democràtica les aspiracions nacionals de catalans, bascs, gallecs, canaris", + "span_start": 1413, + "span_end": 1591, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La monarquia de Felipe VI, l'Íbex 35, la casta judicial, els sectors instal·lats en els aparells d'estat, PP, Ciutadans i Vox.", + "span_text": "Parlem d'un bloc reaccionari que va de la monarquia de Felipe VI fins a l'Íbex 35, passant per la casta judicial i els sectors instal·lats en els aparells d'estat. El braç polític d'aquest bloc reaccionari i autoritari és compost per PP, Ciutadans i Vox", + "span_start": 1889, + "span_end": 2142, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De no poder ni voler afrontar una veritable democratització de l'estat espanyol i de ser còmplice de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.", + "span_text": "Otegi creu que el PSOE ni pot ni vol afrontar una veritable democratització de l'estat espanyol, i l'acusa de ser còmplice de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya", + "span_start": 2332, + "span_end": 2498, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Frenar la dreta reaccionària i condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.", + "span_text": "Aleshores formula la proposta: ‘La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes és l'única garantia per a frenar la dreta reaccionària i per a condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.'", + "span_start": 2500, + "span_end": 2778, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes.", + "span_text": "Aleshores formula la proposta: ‘La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes és l'única garantia per a frenar la dreta reaccionària i per a condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.'", + "span_start": 2500, + "span_end": 2778, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una candidatura amb ERC, BNG i formacions canàries, asturianes i aragoneses per a les eleccions europees.", + "span_text": "EH Bildu ha estat capaç de conformar una candidatura amb ERC, BNG i formacions canàries, asturianes i aragoneses per a les eleccions europees", + "span_start": 2803, + "span_end": 2944, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per a les eleccions al congrés i al senat espanyols.", + "span_text": "diu que ara cal fer el mateix exercici de suma per a les eleccions al congrés i al senat espanyols", + "span_start": 2946, + "span_end": 3044, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Contra l'autoritarisme i la falta d'una democràcia de qualitat.", + "span_text": "l'única garantia per a plantar cara en aquesta conjuntura històrica a l'autoritarisme i a la falta d'una democràcia de qualitat per als nostres pobles", + "span_start": 3229, + "span_end": 3379, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El coordinador general d'EH Bildu.", + "span_text": "El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril es formi un bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat.", + "span_text": "Arnaldo Otegi, proposa que per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril es formi un ‘bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat'", + "span_start": 35, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De forces republicanes, progressistes i sobiranistes.", + "span_text": "un ‘bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat', integrat per forces republicanes, progressistes i sobiranistes", + "span_start": 117, + "span_end": 243, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Otegi diu que per a EH Bildu l'anunci d'un avançament electoral no ha estat cap sorpresa", + "span_start": 510, + "span_end": 598, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La crisi econòmica i la situació catalana.", + "span_text": "Per ell, la crisi estructural té l'origen en diversos factors, com ara la crisi econòmica i la situació catalana", + "span_start": 878, + "span_end": 990, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Perquè la crisi econòmica i financera va deixar en evidència l'extrema feblesa de l'economia i del teixit productiu de l'estat, que no disposa d'un sistema productiu ni d'un teixit econòmic competitiu.", + "span_text": "La crisi econòmica i financera va deixar en evidència l'extrema feblesa de l'economia i del teixit productiu de l'estat, que no disposa d'un sistema productiu ni d'un teixit econòmic competitiu", + "span_start": 993, + "span_end": 1186, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pensa que han fet saltar totes les costures del model territorial dissenyat l'any 1978.", + "span_text": "El procés democràtic de construcció de la república catalana o la persistència de majories sobiranistes a Euskal Herria, han fet saltar totes les costures del model territorial dissenyat l'any 1978", + "span_start": 1214, + "span_end": 1411, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Creu que ha renunciat a la persuasió democràtica i no disposa d'oferta política per a resoldre de manera democràtica les aspiracions nacionals de catalans, bascs, gallecs, canaris.", + "span_text": "L'estat ha renunciat a la persuasió democràtica i no disposa d'oferta política per a resoldre de manera democràtica les aspiracions nacionals de catalans, bascs, gallecs, canaris", + "span_start": 1413, + "span_end": 1591, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La monarquia de Felipe VI, l'Íbex 35, la casta judicial, els sectors instal·lats en els aparells d'estat, PP, Ciutadans i Vox.", + "span_text": "Parlem d'un bloc reaccionari que va de la monarquia de Felipe VI fins a l'Íbex 35, passant per la casta judicial i els sectors instal·lats en els aparells d'estat. El braç polític d'aquest bloc reaccionari i autoritari és compost per PP, Ciutadans i Vox", + "span_start": 1889, + "span_end": 2142, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De no poder ni voler afrontar una veritable democratització de l'estat espanyol i de ser còmplice de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.", + "span_text": "Otegi creu que el PSOE ni pot ni vol afrontar una veritable democratització de l'estat espanyol, i l'acusa de ser còmplice de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya", + "span_start": 2332, + "span_end": 2498, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Frenar la dreta reaccionària i condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.", + "span_text": "Aleshores formula la proposta: ‘La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes és l'única garantia per a frenar la dreta reaccionària i per a condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.'", + "span_start": 2500, + "span_end": 2778, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes.", + "span_text": "Aleshores formula la proposta: ‘La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes és l'única garantia per a frenar la dreta reaccionària i per a condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.'", + "span_start": 2500, + "span_end": 2778, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una candidatura amb ERC, BNG i formacions canàries, asturianes i aragoneses per a les eleccions europees.", + "span_text": "EH Bildu ha estat capaç de conformar una candidatura amb ERC, BNG i formacions canàries, asturianes i aragoneses per a les eleccions europees", + "span_start": 2803, + "span_end": 2944, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per a les eleccions al congrés i al senat espanyols.", + "span_text": "diu que ara cal fer el mateix exercici de suma per a les eleccions al congrés i al senat espanyols", + "span_start": 2946, + "span_end": 3044, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Contra l'autoritarisme i la falta d'una democràcia de qualitat.", + "span_text": "l'única garantia per a plantar cara en aquesta conjuntura històrica a l'autoritarisme i a la falta d'una democràcia de qualitat per als nostres pobles", + "span_start": 3229, + "span_end": 3379, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_cingle_52", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "cingle - XIII-1", + "story": "S'acostava el temps de collir les tardanies, i el cel semblava girar-s'hi en contra. Tot el poble clamava demanant aigua, i l'aigua no venia.\nLes pobres plantes, mig mortes de set, es retorcien amb aire tràgic; la terra, resseca, es clivellava tota; els arbres, marcits per l'eixut, mostraven les copes esgrogueides, i a cada ratxada de vent es trobaven despullats d'un nou ardat de fulles.\n-Aigua, Senyor!- sospiraven, guaitant al cel, els pagesos.\n-Aigua, Senyor!- repetien les dones, eixint adalerades, al pas de les portes, per escorcollar d'ample a ample la volta immensa i llisa.\n-Aigua!… volem aigua!… ¡Necessitem aigua!- semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes.\nI l'aigua no es presentava; i fins en Biel, que en tenia per a l'hort tanta com li'n feia menester, començava a témer que el pou desdigués, i a perdre l'esperança que els camps arribessin a bé.\nPer això, en veure com anava creixent de dia en dia la torratxa que havia de ser coronada pel molí de vent i que assenyalaria la data del seu matrimoni amb la Malena, semblava que se la begués amb la mirada, glatint com un infant que espera veure llesta una joguina.\nAquell molí era per a ell una esperança. El dia que fos acabat, les terres doblarien de preu. Pas poc!… Aleshores sí que s'acabarien les angúnies; perquè, encara que les terres de sequer patissin, sempre tindria l'esperança de salvar una bona part de la collita.\nEn canvi, ara, havia de resignar-se a perdre'n un galan xic, si Déu no enviava aviat, ben aviat, l'aigua que mancava.\n\nCada matí en llevar-se, i cada vespre abans d'adormir-se, en endreçar al cel les seves pregàries pel descans dels que l'havien dut al món, es recordava també dels que havien de venir, i demanava aquella aigua que havia d'acostar la data de llur vinguda. Perquè, si els camps es perdien, ¿qui era que s'atrevia a carregar-se la creu, anant de cara a un hivern de fam?… Pas ell!", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina època s’apropa a la història?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fa l'efecte que anirà bé la collita?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Plou?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Volen els agricultors que caigui pluja?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I les senyores?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui més sembla que demana aigua?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En té el Biel?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tot i això, com se sent respecte a aquesta qüestió?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va ocorrent cada dia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què designa la torre?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què passarà un cop el molinet s'edifiqui?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què suposaria això respecte a la recol·lecció?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Resa perquè arribi aigua?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I per a què més?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui patiria les conseqüències de la sequera?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La de collir les tardanies.", + "span_text": "S'acostava el temps de collir les tardanies", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "S'acostava el temps de collir les tardanies, i el cel semblava girar-s'hi en contra", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot el poble clamava demanant aigua, i l'aigua no venia", + "span_start": 85, + "span_end": 140, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Aigua, Senyor!- sospiraven, guaitant al cel, els pagesos", + "span_start": 391, + "span_end": 448, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "-Aigua, Senyor!- repetien les dones", + "span_start": 450, + "span_end": 485, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els pàmpols recoquillats, els esparcets, els blats de moro i les trumfes.", + "span_text": "-Aigua!… volem aigua!… ¡Necessitem aigua!- semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes", + "span_start": 586, + "span_end": 718, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en Biel, que en tenia per a l'hort tanta com li'n feia menester", + "span_start": 755, + "span_end": 818, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Comença a témer que el pou desdigués, i a perdre l'esperança que els camps arribin a bé.", + "span_text": "començava a témer que el pou desdigués, i a perdre l'esperança que els camps arribessin a bé", + "span_start": 820, + "span_end": 912, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va creixent la torratxa que ha de ser coronada pel molí de vent.", + "span_text": "anava creixent de dia en dia la torratxa que havia de ser coronada pel molí de vent", + "span_start": 937, + "span_end": 1020, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La data del seu matrimoni amb la Malena.", + "span_text": "la torratxa que havia de ser coronada pel molí de vent i que assenyalaria la data del seu matrimoni amb la Malena", + "span_start": 966, + "span_end": 1079, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que les terres doblaran el preu.", + "span_text": "Aquell molí era per a ell una esperança. El dia que fos acabat, les terres doblarien de preu", + "span_start": 1181, + "span_end": 1273, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que encara que les terres de sequer patissin, sempre tindria l'esperança de salvar una bona part de la collita.", + "span_text": "Aleshores sí que s'acabarien les angúnies; perquè, encara que les terres de sequer patissin, sempre tindria l'esperança de salvar una bona part de la collita", + "span_start": 1285, + "span_end": 1442, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Cada matí en llevar-se, i cada vespre abans d'adormir-se, en endreçar al cel les seves pregàries pel descans dels que l'havien dut al món, es recordava també dels que havien de venir, i demanava aquella aigua que havia d'acostar la data de llur vinguda", + "span_start": 1564, + "span_end": 1816, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pel descans dels que l'havien dut al món, i es recordava també dels que havien de venir.", + "span_text": "Cada matí en llevar-se, i cada vespre abans d'adormir-se, en endreçar al cel les seves pregàries pel descans dels que l'havien dut al món, es recordava també dels que havien de venir", + "span_start": 1564, + "span_end": 1746, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ell.", + "span_text": "si els camps es perdien, ¿qui era que s'atrevia a carregar-se la creu, anant de cara a un hivern de fam?… Pas ell", + "span_start": 1826, + "span_end": 1939, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La de collir les tardanies.", + "span_text": "S'acostava el temps de collir les tardanies", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "S'acostava el temps de collir les tardanies, i el cel semblava girar-s'hi en contra", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot el poble clamava demanant aigua, i l'aigua no venia", + "span_start": 85, + "span_end": 140, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Aigua, Senyor!- sospiraven, guaitant al cel, els pagesos", + "span_start": 391, + "span_end": 448, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "-Aigua, Senyor!- repetien les dones", + "span_start": 450, + "span_end": 485, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els pàmpols recoquillats, els esparcets, els blats de moro i les trumfes.", + "span_text": "-Aigua!… volem aigua!… ¡Necessitem aigua!- semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes", + "span_start": 586, + "span_end": 718, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en Biel, que en tenia per a l'hort tanta com li'n feia menester", + "span_start": 755, + "span_end": 818, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Comença a témer que el pou desdigués, i a perdre l'esperança que els camps arribin a bé.", + "span_text": "començava a témer que el pou desdigués, i a perdre l'esperança que els camps arribessin a bé", + "span_start": 820, + "span_end": 912, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va creixent la torratxa que ha de ser coronada pel molí de vent.", + "span_text": "anava creixent de dia en dia la torratxa que havia de ser coronada pel molí de vent", + "span_start": 937, + "span_end": 1020, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La data del seu matrimoni amb la Malena.", + "span_text": "la torratxa que havia de ser coronada pel molí de vent i que assenyalaria la data del seu matrimoni amb la Malena", + "span_start": 966, + "span_end": 1079, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que les terres doblaran el preu.", + "span_text": "Aquell molí era per a ell una esperança. El dia que fos acabat, les terres doblarien de", + "span_start": 1181, + "span_end": 1268, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que encara que les terres de sequer patissin, sempre tindria l'esperança de salvar una bona part de la collita.", + "span_text": "Aleshores sí que s'acabarien les angúnies; perquè, encara que les terres de sequer patissin, sempre tindria l'esperança de salvar una bona part de la collita", + "span_start": 1285, + "span_end": 1442, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Cada matí en llevar-se, i cada vespre abans d'adormir-se, en endreçar al cel les seves pregàries pel descans dels que l'havien dut al món, es recordava també dels que havien de venir, i demanava aquella aigua que havia d'acostar la data de llur vinguda", + "span_start": 1564, + "span_end": 1816, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pel descans dels que l'havien dut al món, i es recordava també dels que havien de venir.", + "span_text": "Cada matí en llevar-se, i cada vespre abans d'adormir-se, en endreçar al cel les seves pregàries pel descans dels que l'havien dut al món, es recordava també dels que havien de venir", + "span_start": 1564, + "span_end": 1746, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ell.", + "span_text": "si els camps es perdien, ¿qui era que s'atrevia a carregar-se la creu, anant de cara a un hivern de fam?… Pas ell", + "span_start": 1826, + "span_end": 1939, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La de collir les tardanies.", + "span_text": "S'acostava el temps de collir les tardanies", + "span_start": 0, + "span_end": 43, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "S'acostava el temps de collir les tardanies, i el cel semblava girar-s'hi en contra", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tot el poble clamava demanant aigua, i l'aigua no venia", + "span_start": 85, + "span_end": 140, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Aigua, Senyor!- sospiraven, guaitant al cel, els pagesos", + "span_start": 391, + "span_end": 448, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "-Aigua, Senyor!- repetien les dones", + "span_start": 450, + "span_end": 485, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes.", + "span_text": "-Aigua!… volem aigua!… ¡Necessitem aigua!- semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes", + "span_start": 586, + "span_end": 718, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i fins en Biel, que en tenia per a l'hort tanta com li'n feia menester", + "span_start": 748, + "span_end": 818, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Comença a témer que el pou desdigués, i a perdre l'esperança que els camps arribin a bé.", + "span_text": "començava a témer que el pou desdigués, i a perdre l'esperança que els camps arribessin a bé", + "span_start": 820, + "span_end": 912, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va creixent la torratxa que ha de ser coronada pel molí de vent.", + "span_text": "anava creixent de dia en dia la torratxa que havia de ser coronada pel molí de vent", + "span_start": 937, + "span_end": 1020, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La data del seu matrimoni amb la Malena.", + "span_text": "la torratxa que havia de ser coronada pel molí de vent i que assenyalaria la data del seu matrimoni amb la Malena", + "span_start": 966, + "span_end": 1079, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que les terres doblarien de preu.", + "span_text": "Aquell molí era per a ell una esperança. El dia que fos acabat, les terres doblarien de preu", + "span_start": 1181, + "span_end": 1273, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que tindria l'esperança de salvar una bona part de la collita encara que les terres de sequer patissin.", + "span_text": "Aleshores sí que s'acabarien les angúnies; perquè, encara que les terres de sequer patissin, sempre tindria l'esperança de salvar una bona part de la collita", + "span_start": 1285, + "span_end": 1442, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Cada matí en llevar-se, i cada vespre abans d'adormir-se, en endreçar al cel les seves pregàries pel descans dels que l'havien dut al món, es recordava també dels que havien de venir, i demanava aquella aigua que havia d'acostar la data de llur vinguda", + "span_start": 1564, + "span_end": 1816, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pel descans dels que l'havien dut al món i es recordava també dels que havien de venir.", + "span_text": "Cada matí en llevar-se, i cada vespre abans d'adormir-se, en endreçar al cel les seves pregàries pel descans dels que l'havien dut al món, es recordava també dels que havien de venir", + "span_start": 1564, + "span_end": 1746, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ell.", + "span_text": "si els camps es perdien, ¿qui era que s'atrevia a carregar-se la creu, anant de cara a un hivern de fam?… Pas ell", + "span_start": 1826, + "span_end": 1939, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_250", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Olbia (Escítia) ", + "story": "Olbia (llatí), Óλβια en grec antic, О́львія (ucraïnès) - fou una ciutat grega d'Escítia, que Plini el Vell diu que inicialment es deia Olbiopolis i Milftopolis i que també era anomenada Boristenes pel nom del principal riu d'Escítia (Dnièper) i pel poble dels boristenites (borysthenitae). Hi van néixer Posidoni, un historiador i sofista, i Esfer, un estoic deixeble de Zenó de Cítion.\nLa ciutat era a la vora dreta de l'Hipanis (Hypanis, modern Buh Meridional), al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes'), al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna. A la rodalia de la ciutat, vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons (alazones).\nFou fundada pels milesis el 655 aC. Heròdot la va visitar. La ciutat estava normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta els gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat. El 58 aC, Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega, però fou reconstruïda. Antoní Pius va ajudar a la ciutat contra els tauroscites. Fou altre cop destruïda en la invasió dels gots del 250 i ja no es va refer.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què va ser Olbia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com se la coneixia també segons Plini el Vell?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin altre nom tenia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què se la va anomenar així?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins personatges van néixer allà?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On se situava aquesta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I les romanalles?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què significa Sto Mohyl?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui habitava pels voltants?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui va crear-la?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui manava?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quins eren els seus adversaris?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va destrossar-la el 58 aC?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Després de ser reedificada, qui va tornar a enderrocar-la el 250 aC?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una ciutat grega d'Escítia.", + "span_text": "Olbia (llatí), Óλβια en grec antic, О́львія (ucraïnès) - fou una ciutat grega d'Escítia", + "span_start": 0, + "span_end": 86, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Olbiopolis i Milftopolis.", + "span_text": "Plini el Vell diu que inicialment es deia Olbiopolis i Milftopolis", + "span_start": 92, + "span_end": 158, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Boristenes.", + "span_text": "també era anomenada Boristenes", + "span_start": 165, + "span_end": 195, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pel nom del principal riu d'Escítia i pel poble dels boristenites.", + "span_text": "era anomenada Boristenes pel nom del principal riu d'Escítia (Dnièper) i pel poble dels boristenites", + "span_start": 171, + "span_end": 271, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Posidoni, un historiador i sofista, i Esfer, un estoic deixeble de Zenó de Cítion.", + "span_text": "Hi van néixer Posidoni, un historiador i sofista, i Esfer, un estoic deixeble de Zenó de Cítion", + "span_start": 289, + "span_end": 384, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la vora dreta de l'Hipanis, al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh.", + "span_text": "La ciutat era a la vora dreta de l'Hipanis (Hypanis, modern Buh Meridional), al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh", + "span_start": 386, + "span_end": 541, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'espai natural de Sto Mohyl, al municipi de Parutyne, a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna.", + "span_text": "Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes'), al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna", + "span_start": 543, + "span_end": 716, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "100 tombes.", + "span_text": "Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes')", + "span_start": 591, + "span_end": 626, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les tribus dels cal·lipides i alazons.", + "span_text": "A la rodalia de la ciutat, vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons", + "span_start": 718, + "span_end": 802, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els milesis.", + "span_text": "Fou fundada pels milesis el 655 aC.", + "span_start": 815, + "span_end": 850, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Estava normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques.", + "span_text": "La ciutat estava normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques", + "span_start": 874, + "span_end": 998, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els gàlates i sciris.", + "span_text": "Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta els gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat", + "span_start": 1000, + "span_end": 1106, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Burebista.", + "span_text": "El 58 aC, Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega", + "span_start": 1108, + "span_end": 1183, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els gots.", + "span_text": "Fou altre cop destruïda en la invasió dels gots", + "span_start": 1266, + "span_end": 1313, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una ciutat grega d'Escítia.", + "span_text": "Olbia (llatí), Óλβια en grec antic, О́львія (ucraïnès) - fou una ciutat grega d'Escítia", + "span_start": 0, + "span_end": 86, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Olbiopolis i Milftopolis.", + "span_text": "Plini el Vell diu que inicialment es deia Olbiopolis i Milftopolis", + "span_start": 92, + "span_end": 158, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Boristenes.", + "span_text": "també era anomenada Boristenes", + "span_start": 165, + "span_end": 195, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pel nom del principal riu d'Escítia i pel poble dels boristenites.", + "span_text": "era anomenada Boristenes pel nom del principal riu d'Escítia (Dnièper) i pel poble dels boristenites", + "span_start": 171, + "span_end": 271, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Posidoni, un historiador i sofista, i Esfer, un estoic deixeble de Zenó de Cítion.", + "span_text": "Hi van néixer Posidoni, un historiador i sofista, i Esfer, un estoic deixeble de Zenó de Cítion", + "span_start": 289, + "span_end": 384, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la vora dreta de l'Hipanis, al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh.", + "span_text": "La ciutat era a la vora dreta de l'Hipanis (Hypanis, modern Buh Meridional), al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh", + "span_start": 386, + "span_end": 541, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'espai natural de Sto Mohyl, al municipi de Parutyne, a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna.", + "span_text": "Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes'), al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna", + "span_start": 543, + "span_end": 716, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "100 tombes.", + "span_text": "Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes')", + "span_start": 591, + "span_end": 626, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les tribus dels cal·lipides i alazons.", + "span_text": "A la rodalia de la ciutat, vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons", + "span_start": 718, + "span_end": 802, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els milesis.", + "span_text": "Fou fundada pels milesis el 655 aC.", + "span_start": 815, + "span_end": 850, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Estava normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques.", + "span_text": "La ciutat estava normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques", + "span_start": 874, + "span_end": 998, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els gàlates i sciris.", + "span_text": "Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta els gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat", + "span_start": 1000, + "span_end": 1106, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Burebista.", + "span_text": "El 58 aC, Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega", + "span_start": 1108, + "span_end": 1183, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els gots.", + "span_text": "Fou altre cop destruïda en la invasió dels gots", + "span_start": 1266, + "span_end": 1313, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una ciutat grega d'Escítia.", + "span_text": "Olbia (llatí), Óλβια en grec antic, О́львія (ucraïnès) - fou una ciutat grega d'Escítia", + "span_start": 0, + "span_end": 86, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Olbiopolis i Milftopolis.", + "span_text": "Plini el Vell diu que inicialment es deia Olbiopolis i Milftopolis", + "span_start": 92, + "span_end": 158, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Boristenes.", + "span_text": "també era anomenada Boristenes", + "span_start": 165, + "span_end": 195, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pel nom del principal riu d'Escítia i pel poble dels boristenites.", + "span_text": "era anomenada Boristenes pel nom del principal riu d'Escítia (Dnièper) i pel poble dels boristenites", + "span_start": 171, + "span_end": 271, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Posidoni, un historiador i sofista, i Esfer, un estoic deixeble de Zenó de Cítion.", + "span_text": "Hi van néixer Posidoni, un historiador i sofista, i Esfer, un estoic deixeble de Zenó de Cítion", + "span_start": 289, + "span_end": 384, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la vora dreta de l'Hipanis, al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh.", + "span_text": "La ciutat era a la vora dreta de l'Hipanis (Hypanis, modern Buh Meridional), al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh", + "span_start": 386, + "span_end": 541, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A l'espai natural de Sto Mohyl, al municipi de Parutyne, a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna.", + "span_text": "Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes'), al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna", + "span_start": 543, + "span_end": 716, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "100 tombes.", + "span_text": "Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes')", + "span_start": 591, + "span_end": 626, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Les tribus dels cal·lipides i alazons.", + "span_text": "A la rodalia de la ciutat, vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons", + "span_start": 718, + "span_end": 802, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els milesis.", + "span_text": "Fou fundada pels milesis el 655 aC", + "span_start": 815, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Estava normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques.", + "span_text": "La ciutat estava normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques", + "span_start": 874, + "span_end": 998, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els gàlates i sciris.", + "span_text": "Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta els gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat", + "span_start": 1000, + "span_end": 1106, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Burebista.", + "span_text": "El 58 aC, Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega", + "span_start": 1108, + "span_end": 1183, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els gots.", + "span_text": "Fou altre cop destruïda en la invasió dels gots", + "span_start": 1266, + "span_end": 1313, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_988", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Honorat de Tolosa ", + "story": "Sant Honorat de Tolosa (Navarra?, s. III - Tolosa de Llenguadoc, segona meitat del s. III) va ser venerat, des del 1265, com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica. En realitat, mai no va existir i és el producte d'una llegenda pietosa.\nSe'n conserven poques notícies, entre les quals que va ser el segon bisbe de Tolosa. Hauria estat convertit al cristianisme per Sadurní de Tolosa. La llegenda diu que va instruir i consagrar bisbe Fermí de Pamplona, quan, convertit, va arribar a Tolosa. Altres llegendes el fan originari de Navarra, on Sadurní l'hauria convertit.\nEl seu culte començà cap al 1256, quan el 3 d'octubre se'n trobaren les restes a la Basílica de Sant Sadurní de Tolosa. A la cripta de la basílica hi ha un sarcòfag la coberta del qual porta gravada la inscripció, en lletres gòtiques: S(ANCT)VS HONORAT[VS]. La seva festivitat litúrgica és el 22 de desembre.\nEl seu nom, al·legòric, apareix a la llegenda de Sant Fermí d'Amiens, qualificada com una de les \"peces més fabuloses\" de l'hagiografia medieval i a les actes de martiri de Sant Sadurní, també tardanes i inversemblants. Comença a aparèixer als episcopologis el 1296 i al breviari, amb festivitat litúrgica, el 1404. Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària.\nEn 1938 va ser eliminat del calendari litúrgic de Tolosa després de consultar-ho amb la Santa Seu, que el 5 de gener de 1939 va decretar-ne la supressió. Baccrabère i Magnou-Nortier o P. Cabau ja no l'inclouen a les seves llistes de bisbes de 1983 i 1999, respectivament.\n", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es va reverenciar Sant Honorat de Tolosa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des de quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es creu en la seva existència?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va canviar-lo al cristianisme?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què conta un mite sobre els seus orígens?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I altres?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan es va iniciar la seva veneració?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan se celebra la seva festa?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quina narració apareix mencionat de manera simbòlica?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com és considerada aquesta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A on surt també?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui no pensa que sigui un personatge autèntic?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan ho comenta això?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va ser descartat del calendari litúrgic de Tolosa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui no l’incorpora al seu registre de bisbes de 1983 i 1999?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica.", + "span_text": "Sant Honorat de Tolosa (Navarra?, s. III - Tolosa de Llenguadoc, segona meitat del s. III) va ser venerat, des del 1265, com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica", + "span_start": 0, + "span_end": 227, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des del 1265.", + "span_text": "va ser venerat, des del 1265", + "span_start": 91, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En realitat, mai no va existir i és el producte d'una llegenda pietosa", + "span_start": 229, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sadurní de Tolosa.", + "span_text": "Hauria estat convertit al cristianisme per Sadurní de Tolosa", + "span_start": 386, + "span_end": 446, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que és de Pamplona.", + "span_text": "La llegenda diu que va instruir i consagrar bisbe Fermí de Pamplona, quan, convertit, va arribar a Tolosa", + "span_start": 448, + "span_end": 553, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que és de Navarra.", + "span_text": "Altres llegendes el fan originari de Navarra", + "span_start": 555, + "span_end": 599, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cap al 1256.", + "span_text": "El seu culte començà cap al 1256", + "span_start": 632, + "span_end": 664, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 22 de desembre.", + "span_text": "La seva festivitat litúrgica és el 22 de desembre", + "span_start": 890, + "span_end": 939, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la llegenda de Sant Fermí d'Amiens.", + "span_text": "El seu nom, al·legòric, apareix a la llegenda de Sant Fermí d'Amiens", + "span_start": 941, + "span_end": 1009, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com una de les peces més fabuloses de l'hagiografia medieval.", + "span_text": "la llegenda de Sant Fermí d'Amiens, qualificada com una de les \"peces més fabuloses\" de l'hagiografia medieval", + "span_start": 975, + "span_end": 1085, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les actes de martiri de Sant Sadurní.", + "span_text": "i a les actes de martiri de Sant Sadurní", + "span_start": 1086, + "span_end": 1126, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Duchesne.", + "span_text": "Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària", + "span_start": 1257, + "span_end": 1328, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1907.", + "span_text": "Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària", + "span_start": 1257, + "span_end": 1328, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'any 1938.", + "span_text": "En 1938 va ser eliminat del calendari litúrgic de Tolosa", + "span_start": 1330, + "span_end": 1386, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Baccrabère, Magnou-Nortier i P. Cabau.", + "span_text": "Baccrabère i Magnou-Nortier o P. Cabau ja no l'inclouen a les seves llistes de bisbes de 1983 i 1999, respectivament", + "span_start": 1484, + "span_end": 1600, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica.", + "span_text": "Sant Honorat de Tolosa (Navarra?, s. III - Tolosa de Llenguadoc, segona meitat del s. III) va ser venerat, des del 1265, com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica", + "span_start": 0, + "span_end": 227, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des del 1265.", + "span_text": "va ser venerat, des del 1265", + "span_start": 91, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En realitat, mai no va existir i és el producte d'una llegenda pietosa", + "span_start": 229, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sadurní de Tolosa.", + "span_text": "Hauria estat convertit al cristianisme per Sadurní de Tolosa", + "span_start": 386, + "span_end": 446, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que és de Pamplona.", + "span_text": "La llegenda diu que va instruir i consagrar bisbe Fermí de Pamplona, quan, convertit, va arribar a Tolosa", + "span_start": 448, + "span_end": 553, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que és de Navarra.", + "span_text": "Altres llegendes el fan originari de Navarra", + "span_start": 555, + "span_end": 599, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cap al 1256.", + "span_text": "El seu culte començà cap al 1256", + "span_start": 632, + "span_end": 664, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 22 de desembre.", + "span_text": "La seva festivitat litúrgica és el 22 de desembre", + "span_start": 890, + "span_end": 939, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la llegenda de Sant Fermí d'Amiens.", + "span_text": "El seu nom, al·legòric, apareix a la llegenda de Sant Fermí d'Amiens", + "span_start": 941, + "span_end": 1009, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com una de les peces més fabuloses de l'hagiografia medieval.", + "span_text": "la llegenda de Sant Fermí d'Amiens, qualificada com una de les \"peces més fabuloses\" de l'hagiografia medieval", + "span_start": 975, + "span_end": 1085, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les actes de martiri de Sant Sadurní.", + "span_text": "i a les actes de martiri de Sant Sadurní", + "span_start": 1086, + "span_end": 1126, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Duchesne.", + "span_text": "Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària", + "span_start": 1257, + "span_end": 1328, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1907.", + "span_text": "Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària", + "span_start": 1257, + "span_end": 1328, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'any 1938.", + "span_text": "En 1938 va ser eliminat del calendari litúrgic de Tolosa", + "span_start": 1330, + "span_end": 1386, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Baccrabère, Magnou-Nortier i P. Cabau.", + "span_text": "Baccrabère i Magnou-Nortier o P. Cabau ja no l'inclouen a les seves llistes de bisbes de 1983 i 1999, respectivament", + "span_start": 1484, + "span_end": 1600, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica.", + "span_text": "Sant Honorat de Tolosa (Navarra?, s. III - Tolosa de Llenguadoc, segona meitat del s. III) va ser venerat, des del 1265, com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica", + "span_start": 0, + "span_end": 227, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des del 1265.", + "span_text": "va ser venerat, des del 1265", + "span_start": 91, + "span_end": 119, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En realitat, mai no va existir i és el producte d'una llegenda pietosa", + "span_start": 229, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sadurní de Tolosa.", + "span_text": "Hauria estat convertit al cristianisme per Sadurní de Tolosa", + "span_start": 386, + "span_end": 446, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que és de Pamplona.", + "span_text": "La llegenda diu que va instruir i consagrar bisbe Fermí de Pamplona, quan, convertit, va arribar a Tolosa", + "span_start": 448, + "span_end": 553, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que és de Navarra.", + "span_text": "Altres llegendes el fan originari de Navarra", + "span_start": 555, + "span_end": 599, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Cap al 1256.", + "span_text": "El seu culte començà cap al 1256", + "span_start": 632, + "span_end": 664, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 22 de desembre.", + "span_text": "La seva festivitat litúrgica és el 22 de desembre", + "span_start": 890, + "span_end": 939, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la llegenda de Sant Fermí d'Amiens.", + "span_text": "El seu nom, al·legòric, apareix a la llegenda de Sant Fermí d'Amiens", + "span_start": 941, + "span_end": 1009, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com una de les peces més fabuloses de l'hagiografia medieval.", + "span_text": "la llegenda de Sant Fermí d'Amiens, qualificada com una de les \"peces més fabuloses\" de l'hagiografia medieval", + "span_start": 975, + "span_end": 1085, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les actes de martiri de Sant Sadurní.", + "span_text": "i a les actes de martiri de Sant Sadurní", + "span_start": 1086, + "span_end": 1126, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Duchesne.", + "span_text": "Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària", + "span_start": 1257, + "span_end": 1328, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1907.", + "span_text": "Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària", + "span_start": 1257, + "span_end": 1328, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'any 1938.", + "span_text": "En 1938 va ser eliminat del calendari litúrgic de Tolosa", + "span_start": 1330, + "span_end": 1386, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Baccrabère, Magnou-Nortier i P. Cabau.", + "span_text": "Baccrabère i Magnou-Nortier o P. Cabau ja no l'inclouen a les seves llistes de bisbes de 1983 i 1999, respectivament", + "span_start": 1484, + "span_end": 1600, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_mare balena_11", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "mare balena - CROQUIS-7", + "story": "La mirà, fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada imperativa de mascle agullonat.\nTu, al Ximitu?…Tu?…¡Digues-li que s'acosti!… Ni per ell ni per cap…¡Tu has d'ésser la meva dona!-I l'abraçada, viril, sencera, protectora, amb què va enllaçar-la, tingué l'aire resolut i solemne d'una presa de possessió.\nAquell dia van donar-se compte clar de que s'estimaven i de que quedaven promesos. En una de les converses futures, l'hereu marcà el límit del prometatge. -L'any vinent començo la carrera; quan l'acabi, ens casarem.\nPerò un dia Donya Mència, del balcó del menjador, veié que el Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans; frunzí les celles i cridà el seu fill. Quan el tingué en sa presència, murmurà severament. -He vist que donaves orga a la Nieves del Carolí, tractant-la com si fos una senyora… Fas mal fet: deixa-la estar, que ara no és pas una canalla; i aquestes mossetes, quan les hi diuen que són bufones, de seguida els pugen els fums al cap, i Déu sap el que maginen. El teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per aixo té el majordom… Ell, «bon dia» i «bones tardes» i prou… Tu has de fer el mateix…\nPer sa banda, la Trinitat no trigà a dir a sa filla: -Mira, Nievas, te tinc d'asvertí que no vagis sempre amb el senyoret, com quan jugaveu a fet. Ja sé que tu ets un angelet de retaule, que no peques en mal, però els bordegassots la saben molt llarga, i la gent qui sap el que se'n pensaria, de tot això, més endavant: potser encar diria que te donem corda per les nostres conveniències, ¡Déu me perdò! Que la noia que es fa amb els que no són del seu braç, va a risc d'arreplegar una mala anomenada, i ¡ai del teu pare si mai li feien cap retret!…\nEl primer verí havia babejat en sos cors, i la necessitat de dissimular, a l'amargar-los-hi la joia pregona de la revelaciò, no féu altre que unir-los més estretament; i els juraments de mútua fidelitat reblaren la cadena forjada per la naturalesa.\nEl rotlle de festejadors creixia sempre entorn de la Nieves, i, cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat, n'hi trobava algun de nou; Això l'enferestia extraordinariament: tant més quan no podia revenjar-se ni esbravar-se d'altra manera que turmentant-la an ella. Però la filla del Carolí era duna seriesa perfecta.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com va esguardar el noi a la noia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Volia casar-se amb ella?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com va ser l’abraçament que li va fer a la xicota?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va observar Donya Mència, però?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin error va comentar-li al noi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què li explica del pare?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Li aconsella que segueixi el mateix camí que ell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I què li adverteix la Trinitat a la noia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Li importa a la mare el que creuria la gent d’elles?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què l'il·lustra sobre la reputació d'una jove?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Van continuar junts la parella?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tenia molts pretendents la filla?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "D'on arribava el promès de la Nieves?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com se sentia ell quan trobava tants nois amb la seva xicota?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada imperativa de mascle agullonat.", + "span_text": "La mirà, fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada imperativa de mascle agullonat", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tu has d'ésser la meva dona", + "span_start": 163, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Viril, sencer, protector, amb l'aire resolut i solemne d'una presa de possessió.", + "span_text": "l'abraçada, viril, sencera, protectora, amb què va enllaçar-la, tingué l'aire resolut i solemne d'una presa de possessió", + "span_start": 194, + "span_end": 314, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans.", + "span_text": "Però un dia Donya Mència, del balcó del menjador, veié que el Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans", + "span_start": 532, + "span_end": 647, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que donés orga a la Nieves del Carolí, tractant-la com si fos una senyora.", + "span_text": "Quan el tingué en sa presència, murmurà severament. -He vist que donaves orga a la Nieves del Carolí, tractant-la com si fos una senyora… Fas mal fet", + "span_start": 688, + "span_end": 837, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica, que per aixo té el majordom.", + "span_text": "El teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per aixo té el majordom", + "span_start": 1006, + "span_end": 1096, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per aixo té el majordom… Ell, «bon dia» i «bones tardes» i prou… Tu has de fer el mateix", + "span_start": 1006, + "span_end": 1161, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no vagi sempre amb el senyoret, com quan jugaven a fet.", + "span_text": "la Trinitat no trigà a dir a sa filla: -Mira, Nievas, te tinc d'asvertí que no vagis sempre amb el senyoret, com quan jugaveu a fet", + "span_start": 1177, + "span_end": 1308, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè els bordegassots la saben molt llarga.", + "span_text": "Ja sé que tu ets un angelet de retaule, que no peques en mal, però els bordegassots la saben molt llarga", + "span_start": 1310, + "span_end": 1414, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i la gent qui sap el que se'n pensaria, de tot això, més endavant: potser encar diria que te donem corda per les nostres conveniències, ¡Déu me perdò!", + "span_start": 1416, + "span_end": 1566, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la noia que es fa amb els que no són del seu braç, va a risc d'arreplegar una mala anomenada.", + "span_text": "Que la noia que es fa amb els que no són del seu braç, va a risc d'arreplegar una mala anomenada", + "span_start": 1567, + "span_end": 1663, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El primer verí havia babejat en sos cors, i la necessitat de dissimular, a l'amargar-los-hi la joia pregona de la revelaciò, no féu altre que unir-los més estretament", + "span_start": 1713, + "span_end": 1879, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El rotlle de festejadors creixia sempre entorn de la Nieves", + "span_start": 1962, + "span_end": 2021, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat", + "span_start": 2026, + "span_end": 2077, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'enferestia extraordinariament.", + "span_text": "cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat, n'hi trobava algun de nou; Això l'enferestia extraordinariament", + "span_start": 2026, + "span_end": 2142, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada imperativa de mascle agullonat.", + "span_text": "La mirà, fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada imperativa de mascle agullonat", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tu has d'ésser la meva dona", + "span_start": 163, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Viril, sencer, protector, amb l'aire resolut i solemne d'una presa de possessió.", + "span_text": "l'abraçada, viril, sencera, protectora, amb què va enllaçar-la, tingué l'aire resolut i solemne d'una presa de possessió", + "span_start": 194, + "span_end": 314, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans.", + "span_text": "Però un dia Donya Mència, del balcó del menjador, veié que el Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans", + "span_start": 532, + "span_end": 647, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que donés orga a la Nieves del Carolí, tractant-la com si fos una senyora.", + "span_text": "Quan el tingué en sa presència, murmurà severament. -He vist que donaves orga a la Nieves del Carolí, tractant-la com si fos una senyora… Fas mal fet", + "span_start": 688, + "span_end": 837, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica, que per aixo té el majordom.", + "span_text": "El teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per aixo té el majordom", + "span_start": 1006, + "span_end": 1096, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per aixo té el majordom… Ell, «bon dia» i «bones tardes» i prou… Tu has de fer el mateix", + "span_start": 1006, + "span_end": 1161, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no vagi sempre amb el senyoret, com quan jugaven a fet.", + "span_text": "la Trinitat no trigà a dir a sa filla: -Mira, Nievas, te tinc d'asvertí que no vagis sempre amb el senyoret, com quan jugaveu a fet", + "span_start": 1177, + "span_end": 1308, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè ella és un angelet de retaule, que no peca en mal, però els bordegassots la saben molt llarga.", + "span_text": "Ja sé que tu ets un angelet de retaule, que no peques en mal, però els bordegassots la saben molt llarga", + "span_start": 1310, + "span_end": 1414, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i la gent qui sap el que se'n pensaria, de tot això, més endavant: potser encar diria que te donem corda per les nostres conveniències, ¡Déu me perdò!", + "span_start": 1416, + "span_end": 1566, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la noia que es fa amb els que no són del seu braç, va a risc d'arreplegar una mala anomenada.", + "span_text": "Que la noia que es fa amb els que no són del seu braç, va a risc d'arreplegar una mala anomenada", + "span_start": 1567, + "span_end": 1663, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El primer verí havia babejat en sos cors, i la necessitat de dissimular, a l'amargar-los-hi la joia pregona de la revelaciò, no féu altre que unir-los més estretament", + "span_start": 1713, + "span_end": 1879, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El rotlle de festejadors creixia sempre entorn de la Nieves", + "span_start": 1962, + "span_end": 2021, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat", + "span_start": 2026, + "span_end": 2077, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Enferestit extraordinariament.", + "span_text": "cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat, n'hi trobava algun de nou; Això l'enferestia extraordinariament", + "span_start": 2026, + "span_end": 2142, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada imperativa de mascle agullonat.", + "span_text": "La mirà, fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada imperativa de mascle agullonat", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tu has d'ésser la meva dona", + "span_start": 163, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Viril, sencer, protector i tingué l'aire resolut i solemne d'una presa de possessió.", + "span_text": "I l'abraçada, viril, sencera, protectora, amb què va enllaçar-la, tingué l'aire resolut i solemne d'una presa de possessió", + "span_start": 192, + "span_end": 314, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans.", + "span_text": "Però un dia Donya Mència, del balcó del menjador, veié que el Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans", + "span_start": 532, + "span_end": 647, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que feia mal fet que donés orga a la Nieves del Carolí, tractant-la com si fos una senyora.", + "span_text": "Quan el tingué en sa presència, murmurà severament. -He vist que donaves orga a la Nieves del Carolí, tractant-la com si fos una senyora… Fas mal fet", + "span_start": 688, + "span_end": 837, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que mai s'ha franquejat amb les obreres de la fàbrica i que per aixo té el majordom.", + "span_text": "El teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per aixo té el majordom", + "span_start": 1006, + "span_end": 1096, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per aixo té el majordom… Ell, «bon dia» i «bones tardes» i prou… Tu has de fer el mateix", + "span_start": 1006, + "span_end": 1161, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no vagi sempre amb el senyoret, com quan jugaven a fet.", + "span_text": "la Trinitat no trigà a dir a sa filla: -Mira, Nievas, te tinc d'asvertí que no vagis sempre amb el senyoret, com quan jugaveu a fet", + "span_start": 1177, + "span_end": 1308, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè els bordegassots la saben molt llarga.", + "span_text": "Ja sé que tu ets un angelet de retaule, que no peques en mal, però els bordegassots la saben molt llarga", + "span_start": 1310, + "span_end": 1414, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i la gent qui sap el que se'n pensaria, de tot això, més endavant: potser encar diria que te donem corda per les nostres conveniències", + "span_start": 1416, + "span_end": 1550, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la noia que es fa amb els que no són del seu braç, va a risc d'arreplegar una mala anomenada.", + "span_text": "Que la noia que es fa amb els que no són del seu braç, va a risc d'arreplegar una mala anomenada", + "span_start": 1567, + "span_end": 1663, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "no féu altre que unir-los més estretament; i els juraments de mútua fidelitat reblaren la cadena forjada per la naturalesa", + "span_start": 1838, + "span_end": 1960, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El rotlle de festejadors creixia sempre entorn de la Nieves", + "span_start": 1962, + "span_end": 2021, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De Barcelona.", + "span_text": "cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat", + "span_start": 2026, + "span_end": 2077, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'enferestia extraordinariament.", + "span_text": "cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat, n'hi trobava algun de nou; Això l'enferestia extraordinariament", + "span_start": 2026, + "span_end": 2142, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_168", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "ànimes - L'ESCOLANET.-23", + "story": "-¡Qui diria que aquest noi sigui fill d'aquella dona tan mala sombra que ha sortit primer!\n-Fill seu?- va fer En Martí amb curiositat.\n-¡Sí, és un bon fill que no vol treballar si no contracten la seva mare!\n-I el seu pare?\n-Oh! Qui sap on para! ¡Va abandonar-los i la misèria se'ls menjava! Jo els conec. Veu? ¡Aquest pobre xicot ja ha estat dues vegades a l'hospital!\n-Per què?\n-Home de caigudes! ¡No sempre surt bé això de fer salts!", + "questions": [ + { + "input_text": "Sobre què dubta la primera persona que parla?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es descriu aquesta?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es diu el següent personatge de la conversació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què pregunta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quina manera ho fa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb quina condició feinejarà el fill?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Se sap on és el pare del noi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va fer aquest?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què els va passar a la dona i el fill arran de l'abandonament de l'home?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quants cops ha estat hospitalitzat el noi?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 11 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que aquest noi sigui fill d'aquella dona.", + "span_text": "Qui diria que aquest noi sigui fill d'aquella dona", + "span_start": 2, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com una dona mala sombra.", + "span_text": "aquella dona tan mala sombra", + "span_start": 40, + "span_end": 68, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Martí.", + "span_text": "-Fill seu?- va fer En Martí amb curiositat", + "span_start": 91, + "span_end": 133, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Si és fill seu.", + "span_text": "-Fill seu?- va fer En Martí", + "span_start": 91, + "span_end": 118, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb curiositat.", + "span_text": "-Fill seu?- va fer En Martí amb curiositat", + "span_start": 91, + "span_end": 133, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb la condició que contractin la seva mare.", + "span_text": "és un bon fill que no vol treballar si no contracten la seva mare", + "span_start": 141, + "span_end": 206, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-I el seu pare?\n-Oh! Qui sap on para!", + "span_start": 208, + "span_end": 245, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va abandonar-los.", + "span_text": "Va abandonar-los", + "span_start": 247, + "span_end": 263, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la misèria se'ls menjava.", + "span_text": "Va abandonar-los i la misèria se'ls menjava", + "span_start": 247, + "span_end": 290, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dues vegades.", + "span_text": "Aquest pobre xicot ja ha estat dues vegades a l'hospital", + "span_start": 312, + "span_end": 368, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè és un home de caigudes.", + "span_text": "ja ha estat dues vegades a l'hospital!\n-Per què?\n-Home de caigudes", + "span_start": 331, + "span_end": 397, + "turn_id": 11 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que aquest noi sigui fill d'aquella dona.", + "span_text": "Qui diria que aquest noi sigui fill d'aquella dona", + "span_start": 2, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com una dona mala sombra.", + "span_text": "aquella dona tan mala sombra", + "span_start": 40, + "span_end": 68, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Martí.", + "span_text": "-Fill seu?- va fer En Martí amb curiositat", + "span_start": 91, + "span_end": 133, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Si és fill seu.", + "span_text": "-Fill seu?- va fer En Martí", + "span_start": 91, + "span_end": 118, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb curiositat.", + "span_text": "Fill seu?- va fer En Martí amb curiositat", + "span_start": 92, + "span_end": 133, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb la condició que contractin la seva mare.", + "span_text": "és un bon fill que no vol treballar si no contracten la seva mare", + "span_start": 141, + "span_end": 206, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-I el seu pare?\n-Oh! Qui sap on para!", + "span_start": 208, + "span_end": 245, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va abandonar-los.", + "span_text": "Va abandonar-los", + "span_start": 247, + "span_end": 263, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la misèria se'ls menjava.", + "span_text": "Va abandonar-los i la misèria se'ls menjava", + "span_start": 247, + "span_end": 290, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dues vegades.", + "span_text": "Aquest pobre xicot ja ha estat dues vegades a l'hospital", + "span_start": 312, + "span_end": 368, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè és un home de caigudes.", + "span_text": "ja ha estat dues vegades a l'hospital!\n-Per què?\n-Home de caigudes", + "span_start": 331, + "span_end": 397, + "turn_id": 11 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que aquest noi sigui fill d'aquella dona.", + "span_text": "Qui diria que aquest noi sigui fill d'aquella dona", + "span_start": 2, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com una dona mala sombra.", + "span_text": "aquella dona tan mala sombra", + "span_start": 40, + "span_end": 68, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Martí.", + "span_text": "-Fill seu?- va fer En Martí amb curiositat", + "span_start": 91, + "span_end": 133, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Si és fill seu.", + "span_text": "-Fill seu?- va fer En Martí", + "span_start": 91, + "span_end": 118, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb curiositat.", + "span_text": "-Fill seu?- va fer En Martí amb curiositat", + "span_start": 91, + "span_end": 133, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb la condició que contractin la seva mare.", + "span_text": "és un bon fill que no vol treballar si no contracten la seva mare", + "span_start": 141, + "span_end": 206, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-I el seu pare?\n-Oh! Qui sap on para", + "span_start": 208, + "span_end": 244, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va abandonar-los.", + "span_text": "Va abandonar-los", + "span_start": 247, + "span_end": 263, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la misèria se'ls menjava.", + "span_text": "Va abandonar-los i la misèria se'ls menjava", + "span_start": 247, + "span_end": 290, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dues vegades.", + "span_text": "Aquest pobre xicot ja ha estat dues vegades a l'hospital", + "span_start": 312, + "span_end": 368, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè és un home de caigudes.", + "span_text": "ja ha estat dues vegades a l'hospital!\n-Per què?\n-Home de caigudes", + "span_start": 331, + "span_end": 397, + "turn_id": 11 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_260", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Pteleon...", + "story": "Pteleon (en llatí Pteleum, en grec antic Πτελεόν) era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antron i Halos, i segons Artemidor d'Efes es trobava a 110 estadis d'aquesta última ciutat. Homer diu que estava governada per Protesilau, a qui pertanyia també la ciutat d'Antron. Menciona la ciutat de Pteleon al \"Catàleg de les naus\" a la Ilíada.\nL'any 192 aC Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon per continuar la guerra contra els romans a Grècia, que va acabar en desastre per a ell, segons Titus Livi. El 171 aC la ciutat va ser destruïda pel cònsol Publi Licini Cras quan els habitants ja l'havien abandonada. No es devia recuperar d'aquesta destrucció i Plini el Vell diu que era un bosc (nemus Pteleon) al seu temps.\nA l'edat mitjana tornava a existir amb el nom de Ftelio i quan els catalans van ocupar Neopàtria el 1319, els habitants, amb l'aprovació de l'Imperi Romà d'Orient, van cridar als venecians que la van ocupar i va restar en poder de Venècia del 1323 al 1470. Quan els venecians van perdre Eubea (Negroponte) davant els turcs, aquests van desembarcar a Ftelio i la van ocupar, deportant a la població cap a Constantinoble, per repoblar aquesta capital.\nCorrespon a la moderna vila de Pteleó o Ftelió o Pteleos. Prop hi ha la runes del castell de l'edat mitjana anomenat ara Vell Ftelió.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què era Pteleon?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On deia Artemidor d'Efes que se situava?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin era el seu nom en llatí?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui dirigia el municipi segons Homer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre quin altre manava aquest?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On s’esmenta Pteleon?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va arribar a la metròpolis?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin any?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui va enderrocar-la l’any 171 aC?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es coneixia a l’època medieval?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Durant quins anys va ser ocupada per Venècia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va conquistar Pteleon després dels venecians?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van desterrar els habitants qui hi havia?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On van anar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus i entre Antron i Halos.", + "span_text": "Pteleon (en llatí Pteleum, en grec antic Πτελεόν) era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antron i Halos", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A 110 estadis d'aquesta última ciutat.", + "span_text": "entre Antron i Halos, i segons Artemidor d'Efes es trobava a 110 estadis d'aquesta última ciutat", + "span_start": 144, + "span_end": 240, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pteleum.", + "span_text": "Pteleon (en llatí Pteleum, en grec antic Πτελεόν)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Protesilau.", + "span_text": "Homer diu que estava governada per Protesilau", + "span_start": 242, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Antron.", + "span_text": "Protesilau, a qui pertanyia també la ciutat d'Antron", + "span_start": 277, + "span_end": 329, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Catàleg de les naus a la Ilíada.", + "span_text": "Menciona la ciutat de Pteleon al \"Catàleg de les naus\" a la Ilíada", + "span_start": 331, + "span_end": 397, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Antíoc III el gran.", + "span_text": "Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon", + "span_start": 412, + "span_end": 455, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 192 aC.", + "span_text": "L'any 192 aC Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon", + "span_start": 399, + "span_end": 455, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per continuar la guerra contra els romans a Grècia.", + "span_text": "L'any 192 aC Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon per continuar la guerra contra els romans a Grècia", + "span_start": 399, + "span_end": 506, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El cònsol Publi Licini Cras.", + "span_text": "El 171 aC la ciutat va ser destruïda pel cònsol Publi Licini Cras", + "span_start": 564, + "span_end": 629, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com a Ftelio.", + "span_text": "A l'edat mitjana tornava a existir amb el nom de Ftelio", + "span_start": 782, + "span_end": 837, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Del 1323 al 1470.", + "span_text": "va restar en poder de Venècia del 1323 al 1470", + "span_start": 991, + "span_end": 1037, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els turcs.", + "span_text": "Quan els venecians van perdre Eubea (Negroponte) davant els turcs, aquests van desembarcar a Ftelio i la van ocupar", + "span_start": 1039, + "span_end": 1154, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la van ocupar, deportant a la població", + "span_start": 1141, + "span_end": 1179, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Constantinoble.", + "span_text": "deportant a la població cap a Constantinoble", + "span_start": 1156, + "span_end": 1200, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus i entre Antron i Halos.", + "span_text": "Pteleon (en llatí Pteleum, en grec antic Πτελεόν) era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antron i Halos", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A 110 estadis d'aquesta última ciutat.", + "span_text": "entre Antron i Halos, i segons Artemidor d'Efes es trobava a 110 estadis d'aquesta última ciutat", + "span_start": 144, + "span_end": 240, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pteleum.", + "span_text": "Pteleon (en llatí Pteleum, en grec antic Πτελεόν)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Protesilau.", + "span_text": "Homer diu que estava governada per Protesilau", + "span_start": 242, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Antron.", + "span_text": "Protesilau, a qui pertanyia també la ciutat d'Antron", + "span_start": 277, + "span_end": 329, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Catàleg de les naus a la Ilíada.", + "span_text": "Menciona la ciutat de Pteleon al \"Catàleg de les naus\" a la Ilíada", + "span_start": 331, + "span_end": 397, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Antíoc III el gran.", + "span_text": "Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon", + "span_start": 412, + "span_end": 455, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 192 aC.", + "span_text": "L'any 192 aC Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon", + "span_start": 399, + "span_end": 455, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per continuar la guerra contra els romans a Grècia.", + "span_text": "L'any 192 aC Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon per continuar la guerra contra els romans a Grècia", + "span_start": 399, + "span_end": 506, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El cònsol Publi Licini Cras.", + "span_text": "El 171 aC la ciutat va ser destruïda pel cònsol Publi Licini Cras", + "span_start": 564, + "span_end": 629, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com a Ftelio.", + "span_text": "A l'edat mitjana tornava a existir amb el nom de Ftelio", + "span_start": 782, + "span_end": 837, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Del 1323 al 1470.", + "span_text": "va restar en poder de Venècia del 1323 al 1470", + "span_start": 991, + "span_end": 1037, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els turcs.", + "span_text": "Quan els venecians van perdre Eubea (Negroponte) davant els turcs, aquests van desembarcar a Ftelio i la van ocupar", + "span_start": 1039, + "span_end": 1154, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la van ocupar, deportant a la població", + "span_start": 1141, + "span_end": 1179, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Constantinoble.", + "span_text": "deportant a la població cap a Constantinoble", + "span_start": 1156, + "span_end": 1200, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus i entre Antron i Halos.", + "span_text": "Pteleon (en llatí Pteleum, en grec antic Πτελεόν) era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antron i Halos", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A 110 estadis d'aquesta última ciutat.", + "span_text": "entre Antron i Halos, i segons Artemidor d'Efes es trobava a 110 estadis d'aquesta última ciutat", + "span_start": 144, + "span_end": 240, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pteleum.", + "span_text": "Pteleon (en llatí Pteleum, en grec antic Πτελεόν)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Protesilau.", + "span_text": "Homer diu que estava governada per Protesilau", + "span_start": 242, + "span_end": 287, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Antron.", + "span_text": "Protesilau, a qui pertanyia també la ciutat d'Antron", + "span_start": 277, + "span_end": 329, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Catàleg de les naus a la Ilíada.", + "span_text": "Menciona la ciutat de Pteleon al \"Catàleg de les naus\" a la Ilíada", + "span_start": 331, + "span_end": 397, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Antíoc III el gran.", + "span_text": "Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon", + "span_start": 412, + "span_end": 455, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 192 aC.", + "span_text": "L'any 192 aC Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon", + "span_start": 399, + "span_end": 455, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per continuar la guerra contra els romans a Grècia.", + "span_text": "L'any 192 aC Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon per continuar la guerra contra els romans a Grècia", + "span_start": 399, + "span_end": 506, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El cònsol Publi Licini Cras.", + "span_text": "El 171 aC la ciutat va ser destruïda pel cònsol Publi Licini Cras", + "span_start": 564, + "span_end": 629, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com a Ftelio.", + "span_text": "A l'edat mitjana tornava a existir amb el nom de Ftelio", + "span_start": 782, + "span_end": 837, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Del 1323 al 1470.", + "span_text": "va restar en poder de Venècia del 1323 al 1470", + "span_start": 991, + "span_end": 1037, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els turcs.", + "span_text": "Quan els venecians van perdre Eubea (Negroponte) davant els turcs, aquests van desembarcar a Ftelio i la van ocupar", + "span_start": 1039, + "span_end": 1154, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la van ocupar, deportant a la població", + "span_start": 1141, + "span_end": 1179, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Constantinoble.", + "span_text": "deportant a la població cap a Constantinoble", + "span_start": 1156, + "span_end": 1200, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_279", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Carme Vidal i Huguet...", + "story": "Carme Vidal i Huguet (Torregrossa, el Pla d'Urgell, 1965) és una filòloga i política catalana. Llicenciada en filologia catalana i en filologia germànica. Ha fet un màster en llenguatge i teoria de la comunicació a la Universitat de Bolonya i un postgrau en tècniques i mitjans de comunicació a la Universitat de Lleida. També ha fet un màster en sintaxi del discurs a la Rupercht Karl Universität Heidelberg. Ha estat cap del Servei Editorial de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida (1988-2000), del quan en fou directora del 2000 al 2006. Col·labora setmanalment al diari Segre i ocasionalment al setmanari El Temps. També ha estat col·laboradora setmanal del diari La Mañana (1999-2006). Participa en tertúlies radiofòniques i televisives.\nHa estat prologuista del llibre de poesia Molinet de vent, de Josep Borrell, i del Catàleg de poesia visual Guillem Viladot; curadora del volum I Congrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana, i traductora de la ponència «Etnoregionalisme i Estat nacional», de Peter Waldmann, inclosa dins el volum Sobre el nacionalisme. Ha estat membre del jurat del premi de poesia Maria Mercè Marçal i del premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa.\nMembre de la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea per a la redacció de les propostes per a la Nova Europa, ha estat presidenta de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (2000-2003) i de la Comissió de la Dignitat per al retorn de la documentació confiscada per la dictadura franquista, i presidenta de la Taula de suport de les Terres de Lleida. És membre de la Fundació Privada Guillem Viladot, de l'Espai Guinovart, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, d'Òmnium Cultural, de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida i de l'Associació d'Espectadors de les Terres de Lleida.\nMilitant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1988, és vicesecretària general de Benestar, Identitat i Cultura de CDC i membre del Comitè Executiu Nacional de CDC, del Comitè Executiu Nacional de Convergència i Unió (CiU), del Comitè Executiu de CDC de la Federació de Lleida i del Comitè Local de CDC de Torregrossa. Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.\nA principis de 2011 va ser nomenada delegada de Cultura de la Generalitat a la demarcació de Lleida, càrrec del qual fou destituïda el 28 de juny de 2012.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Carme Vidal i Huguet?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin any va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En què es va graduar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quins estudis va realitzar posteriorment?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina entitat va presidir del 2000 al 2006?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quines obres literàries va escriure el prefaci?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha traduït alguna cosa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quins guardons ha participat com a tribunal?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va dirigir la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De quines institucions és partícip?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quin partit polític és activista des de 1988?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser diputada de Catalunya?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li va passar el 2011?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan la van degradar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una filòloga i política catalana.", + "span_text": "Carme Vidal i Huguet (Torregrossa, el Pla d'Urgell, 1965) és una filòloga i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1965.", + "span_text": "Carme Vidal i Huguet (Torregrossa, el Pla d'Urgell, 1965)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En filologia catalana i en filologia germànica.", + "span_text": "Llicenciada en filologia catalana i en filologia germànica", + "span_start": 95, + "span_end": 153, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un màster en llenguatge i teoria de la comunicació i un postgrau en tècniques i mitjans de comunicació.", + "span_text": "Ha fet un màster en llenguatge i teoria de la comunicació a la Universitat de Bolonya i un postgrau en tècniques i mitjans de comunicació", + "span_start": 155, + "span_end": 292, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El Servei Editorial de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.", + "span_text": "Ha estat cap del Servei Editorial de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida (1988-2000), del quan en fou directora del 2000 al 2006", + "span_start": 410, + "span_end": 577, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Molinet de vent i el Catàleg de poesia visual Guillem Viladot.", + "span_text": "Ha estat prologuista del llibre de poesia Molinet de vent, de Josep Borrell, i del Catàleg de poesia visual Guillem Viladot", + "span_start": 781, + "span_end": 904, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i traductora de la ponència «Etnoregionalisme i Estat nacional»", + "span_start": 975, + "span_end": 1038, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al premi de poesia Maria Mercè Marçal i el premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa.", + "span_text": "Ha estat membre del jurat del premi de poesia Maria Mercè Marçal i del premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa", + "span_start": 1104, + "span_end": 1218, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del 2000 al 2003.", + "span_text": "ha estat presidenta de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (2000-2003)", + "span_start": 1356, + "span_end": 1445, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De la Fundació Privada Guillem Viladot, de l'Espai Guinovart, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, d'Òmnium Cultural, de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida i de l'Associació d'Espectadors de les Terres de Lleida.", + "span_text": "És membre de la Fundació Privada Guillem Viladot, de l'Espai Guinovart, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, d'Òmnium Cultural, de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida i de l'Associació d'Espectadors de les Terres de Lleida", + "span_start": 1611, + "span_end": 1847, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).", + "span_text": "Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1988", + "span_start": 1849, + "span_end": 1917, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya", + "span_start": 2185, + "span_end": 2235, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 2006.", + "span_text": "Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006", + "span_start": 2185, + "span_end": 2243, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser nomenada delegada de Cultura de la Generalitat a la demarcació de Lleida.", + "span_text": "A principis de 2011 va ser nomenada delegada de Cultura de la Generalitat a la demarcació de Lleida", + "span_start": 2245, + "span_end": 2344, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 28 de juny de 2012.", + "span_text": "càrrec del qual fou destituïda el 28 de juny de 2012", + "span_start": 2346, + "span_end": 2398, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una filòloga i política catalana.", + "span_text": "Carme Vidal i Huguet (Torregrossa, el Pla d'Urgell, 1965) és una filòloga i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1965.", + "span_text": "Carme Vidal i Huguet (Torregrossa, el Pla d'Urgell, 1965)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En filologia catalana i en filologia germànica.", + "span_text": "Llicenciada en filologia catalana i en filologia germànica", + "span_start": 95, + "span_end": 153, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un màster en llenguatge i teoria de la comunicació i un postgrau en tècniques i mitjans de comunicació.", + "span_text": "Ha fet un màster en llenguatge i teoria de la comunicació a la Universitat de Bolonya i un postgrau en tècniques i mitjans de comunicació", + "span_start": 155, + "span_end": 292, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El Servei Editorial de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.", + "span_text": "Ha estat cap del Servei Editorial de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida (1988-2000), del quan en fou directora del 2000 al 2006", + "span_start": 410, + "span_end": 577, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Molinet de vent i el Catàleg de poesia visual Guillem Viladot.", + "span_text": "Ha estat prologuista del llibre de poesia Molinet de vent, de Josep Borrell, i del Catàleg de poesia visual Guillem Viladot", + "span_start": 781, + "span_end": 904, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i traductora de la ponència «Etnoregionalisme i Estat nacional»", + "span_start": 975, + "span_end": 1038, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al premi de poesia Maria Mercè Marçal i el premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa.", + "span_text": "Ha estat membre del jurat del premi de poesia Maria Mercè Marçal i del premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa", + "span_start": 1104, + "span_end": 1218, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del 2000 al 2003.", + "span_text": "ha estat presidenta de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (2000-2003)", + "span_start": 1356, + "span_end": 1445, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De la Fundació Privada Guillem Viladot, de l'Espai Guinovart, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, d'Òmnium Cultural, de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida i de l'Associació d'Espectadors de les Terres de Lleida.", + "span_text": "És membre de la Fundació Privada Guillem Viladot, de l'Espai Guinovart, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, d'Òmnium Cultural, de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida i de l'Associació d'Espectadors de les Terres de Lleida", + "span_start": 1611, + "span_end": 1847, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).", + "span_text": "Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1988", + "span_start": 1849, + "span_end": 1917, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya", + "span_start": 2185, + "span_end": 2235, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 2006.", + "span_text": "Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006", + "span_start": 2185, + "span_end": 2243, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser nomenada delegada de Cultura de la Generalitat a la demarcació de Lleida.", + "span_text": "A principis de 2011 va ser nomenada delegada de Cultura de la Generalitat a la demarcació de Lleida", + "span_start": 2245, + "span_end": 2344, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 28 de juny de 2012.", + "span_text": "càrrec del qual fou destituïda el 28 de juny de 2012", + "span_start": 2346, + "span_end": 2398, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una filòloga i política catalana.", + "span_text": "Carme Vidal i Huguet (Torregrossa, el Pla d'Urgell, 1965) és una filòloga i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1965.", + "span_text": "Carme Vidal i Huguet (Torregrossa, el Pla d'Urgell, 1965)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En filologia catalana i en filologia germànica.", + "span_text": "Llicenciada en filologia catalana i en filologia germànica", + "span_start": 95, + "span_end": 153, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un màster en llenguatge i teoria de la comunicació i un postgrau en tècniques i mitjans de comunicació.", + "span_text": "Ha fet un màster en llenguatge i teoria de la comunicació a la Universitat de Bolonya i un postgrau en tècniques i mitjans de comunicació", + "span_start": 155, + "span_end": 292, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El Servei Editorial de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.", + "span_text": "Ha estat cap del Servei Editorial de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida (1988-2000), del quan en fou directora del 2000 al 2006", + "span_start": 410, + "span_end": 577, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al Molinet de vent i el Catàleg de poesia visual Guillem Viladot.", + "span_text": "Ha estat prologuista del llibre de poesia Molinet de vent, de Josep Borrell, i del Catàleg de poesia visual Guillem Viladot", + "span_start": 781, + "span_end": 904, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i traductora de la ponència «Etnoregionalisme i Estat nacional»", + "span_start": 975, + "span_end": 1038, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al premi de poesia Maria Mercè Marçal i el premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa.", + "span_text": "Ha estat membre del jurat del premi de poesia Maria Mercè Marçal i del premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa", + "span_start": 1104, + "span_end": 1218, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del 2000 al 2003.", + "span_text": "ha estat presidenta de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (2000-2003)", + "span_start": 1356, + "span_end": 1445, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De la Fundació Privada Guillem Viladot, de l'Espai Guinovart, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, d'Òmnium Cultural, de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida i de l'Associació d'Espectadors de les Terres de Lleida.", + "span_text": "És membre de la Fundació Privada Guillem Viladot, de l'Espai Guinovart, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, d'Òmnium Cultural, de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida i de l'Associació d'Espectadors de les Terres de Lleida", + "span_start": 1611, + "span_end": 1847, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).", + "span_text": "Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1988", + "span_start": 1849, + "span_end": 1917, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya", + "span_start": 2185, + "span_end": 2235, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 2006.", + "span_text": "Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006", + "span_start": 2185, + "span_end": 2243, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser nomenada delegada de Cultura de la Generalitat a la demarcació de Lleida.", + "span_text": "A principis de 2011 va ser nomenada delegada de Cultura de la Generalitat a la demarcació de Lleida", + "span_start": 2245, + "span_end": 2344, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 28 de juny de 2012.", + "span_text": "càrrec del qual fou destituïda el 28 de juny de 2012", + "span_start": 2346, + "span_end": 2398, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_144", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "(10) Higiea...", + "story": "(10) Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides, amb un diàmetre de 407 km. La seva superfície de color fosc fa que se'l vegi més tènue del que correspondria a la seva grandària.\nEstà compost d'un material carbonatat primitiu similar al dels meteorits condrites.\nÉs el major membre de la família Higiea.\nVa ser descobert per l'astrònom italià Annibale de Gasparis el 12 d'abril de 1849 des de Nàpols. Va ser el seu primer asteroide descobert. M. Capocci, director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols, va anomenar a aquest asteroide Higiea per la deessa grega de la salut, filla d'Esculapi.\nEl telescopi espacial Hubble va ser capaç de determinar que tenia forma esfèrica.\nFins ara s'han observat 5 ocultacions estel·lars per Higiea.\nViccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Higiea?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quant mesura?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina característica té el seu exterior?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què està format?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Se’l considera un asteroide petit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui el va albirar per primer cop?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On va ser això?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "N’havia vist altres?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui era M. Capocci?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va ser ell qui va posar-li el nom d'Higiea?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per quina raó?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va poder precisar el telescopi Hubble respecte a aquest estelat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què s'ha pogut esguardar fins fa poc?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El quart major asteroide del cinturó d'asteroides.", + "span_text": "Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides", + "span_start": 5, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Té un diàmetre de 407 km.", + "span_text": "amb un diàmetre de 407 km", + "span_start": 66, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La seva superfície de color fosc fa que se'l vegi més tènue del que correspondria a la seva grandària.", + "span_text": "La seva superfície de color fosc fa que se'l vegi més tènue del que correspondria a la seva grandària", + "span_start": 93, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'un material carbonatat primitiu similar al dels meteorits condrites.", + "span_text": "Està compost d'un material carbonatat primitiu similar al dels meteorits condrites", + "span_start": 196, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És el major membre de la família Higiea", + "span_start": 280, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'astrònom italià Annibale de Gasparis.", + "span_text": "Va ser descobert per l'astrònom italià Annibale de Gasparis", + "span_start": 321, + "span_end": 380, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 12 d'abril de 1849.", + "span_text": "Va ser descobert per l'astrònom italià Annibale de Gasparis el 12 d'abril de 1849", + "span_start": 321, + "span_end": 402, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Nàpols.", + "span_text": "el 12 d'abril de 1849 des de Nàpols", + "span_start": 381, + "span_end": 416, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va ser el seu primer asteroide descobert", + "span_start": 418, + "span_end": 458, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols.", + "span_text": "M. Capocci, director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols", + "span_start": 460, + "span_end": 534, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "M. Capocci, director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols, va anomenar a aquest asteroide Higiea", + "span_start": 460, + "span_end": 573, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la deessa grega de la salut, filla d'Esculapi.", + "span_text": "va anomenar a aquest asteroide Higiea per la deessa grega de la salut, filla d'Esculapi", + "span_start": 536, + "span_end": 623, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tenia forma esfèrica.", + "span_text": "El telescopi espacial Hubble va ser capaç de determinar que tenia forma esfèrica", + "span_start": 625, + "span_end": 705, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "5 ocultacions estel·lars per Higiea.", + "span_text": "Fins ara s'han observat 5 ocultacions estel·lars per Higiea", + "span_start": 707, + "span_end": 766, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El quart major asteroide del cinturó d'asteroides.", + "span_text": "Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides", + "span_start": 5, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Té un diàmetre de 407 km.", + "span_text": "amb un diàmetre de 407 km", + "span_start": 66, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La seva superfície de color fosc fa que se'l vegi més tènue del que correspondria a la seva grandària.", + "span_text": "La seva superfície de color fosc fa que se'l vegi més tènue del que correspondria a la seva grandària", + "span_start": 93, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'un material carbonatat primitiu similar al dels meteorits condrites.", + "span_text": "Està compost d'un material carbonatat primitiu similar al dels meteorits condrites", + "span_start": 196, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És el major membre de la família Higiea", + "span_start": 280, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'astrònom italià Annibale de Gasparis.", + "span_text": "Va ser descobert per l'astrònom italià Annibale de Gasparis", + "span_start": 321, + "span_end": 380, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 12 d'abril de 1849.", + "span_text": "Va ser descobert per l'astrònom italià Annibale de Gasparis el 12 d'abril de 1849", + "span_start": 321, + "span_end": 402, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Nàpols.", + "span_text": "el 12 d'abril de 1849 des de Nàpols", + "span_start": 381, + "span_end": 416, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va ser el seu primer asteroide descobert", + "span_start": 418, + "span_end": 458, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols.", + "span_text": "M. Capocci, director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols", + "span_start": 460, + "span_end": 534, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "M. Capocci, director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols, va anomenar a aquest asteroide Higiea", + "span_start": 460, + "span_end": 573, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la deessa grega de la salut, filla d'Esculapi.", + "span_text": "va anomenar a aquest asteroide Higiea per la deessa grega de la salut, filla d'Esculapi", + "span_start": 536, + "span_end": 623, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tenia forma esfèrica.", + "span_text": "El telescopi espacial Hubble va ser capaç de determinar que tenia forma esfèrica", + "span_start": 625, + "span_end": 705, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "5 ocultacions estel·lars per Higiea.", + "span_text": "Fins ara s'han observat 5 ocultacions estel·lars per Higiea", + "span_start": 707, + "span_end": 766, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El quart major asteroide del cinturó d'asteroides.", + "span_text": "Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides", + "span_start": 5, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Té un diàmetre de 407 km.", + "span_text": "amb un diàmetre de 407 km", + "span_start": 66, + "span_end": 91, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La seva superfície de color fosc fa que se'l vegi més tènue del que correspondria a la seva grandària.", + "span_text": "La seva superfície de color fosc fa que se'l vegi més tènue del que correspondria a la seva grandària", + "span_start": 93, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'un material carbonatat primitiu similar al dels meteorits condrites.", + "span_text": "Està compost d'un material carbonatat primitiu similar al dels meteorits condrites", + "span_start": 196, + "span_end": 278, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És el major membre de la família Higiea", + "span_start": 280, + "span_end": 319, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'astrònom italià Annibale de Gasparis.", + "span_text": "Va ser descobert per l'astrònom italià Annibale de Gasparis", + "span_start": 321, + "span_end": 380, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 12 d'abril de 1849.", + "span_text": "Va ser descobert per l'astrònom italià Annibale de Gasparis el 12 d'abril de 1849", + "span_start": 321, + "span_end": 402, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Nàpols.", + "span_text": "el 12 d'abril de 1849 des de Nàpols", + "span_start": 381, + "span_end": 416, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va ser el seu primer asteroide descobert", + "span_start": 418, + "span_end": 458, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols.", + "span_text": "M. Capocci, director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols", + "span_start": 460, + "span_end": 534, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "M. Capocci, director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols, va anomenar a aquest asteroide Higiea", + "span_start": 460, + "span_end": 573, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la deessa grega de la salut, filla d'Esculapi.", + "span_text": "va anomenar a aquest asteroide Higiea per la deessa grega de la salut, filla d'Esculapi", + "span_start": 536, + "span_end": 623, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tenia forma esfèrica.", + "span_text": "El telescopi espacial Hubble va ser capaç de determinar que tenia forma esfèrica", + "span_start": 625, + "span_end": 705, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "5 ocultacions estel·lars per Higiea.", + "span_text": "Fins ara s'han observat 5 ocultacions estel·lars per Higiea", + "span_start": 707, + "span_end": 766, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_671", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Corint (heroi) ", + "story": "Segons la mitologia grega, Corint (en grec antic Κόρινθος) va ser un heroi, epònim de la ciutat de Corint, que era considerat pels corintis com un fill de Zeus. Però la resta dels grecs es burlava d'aquesta pretensió, i la frase \"Corint, fill de Zeus\" s'havia convertit en una expressió proverbial per indicar alguna cosa que es repetia molt i es feia monòtona.\nEn realitat es deia que era fill de Marató. Va fugir a l'Àtica amb el seu pare quan aquest es va veure obligat a abandonar Sició a causa de la violència d'Epopeu. Amb la mort d'Epopeu tots dos van tornar a Corint. Quan va morir Marató, Corint pujà al tron de la ciutat. Va morir sense fills, i els corintis van cridar Medea, que sembla que tenia drets de successió al tron, però van acabar fent-la fora de la ciutat.\nUna tradició deia que a l'heroi Corint l'havia assassinat algun dels seus súbdits. La seva mort la va venjar Sísif, que el va succeir en el tron.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Corint?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Creien els corintis que era un descendent de Zeus?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Els grecs en general el respectaven?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què significava “Corint, fill de Zeus” per a la població grega?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On van viatjar junts?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Van poder retornar un cop va morir Epopeu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I quan va succeir el tron al seu pare?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va tenir descendència Corint?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui va ocupar el seu lloc com a monarca breument?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com es creu que va morir Corint?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va revenjar-se?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va acabar sent rei aquest?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un heroi.", + "span_text": "Corint (en grec antic Κόρινθος) va ser un heroi", + "span_start": 27, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "era considerat pels corintis com un fill de Zeus", + "span_start": 111, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "era considerat pels corintis com un fill de Zeus. Però la resta dels grecs es burlava d'aquesta pretensió", + "span_start": 111, + "span_end": 216, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'havia convertit en una expressió proverbial per indicar alguna cosa que es repetia molt i es feia monòtona.", + "span_text": "la frase \"Corint, fill de Zeus\" s'havia convertit en una expressió proverbial per indicar alguna cosa que es repetia molt i es feia monòtona", + "span_start": 220, + "span_end": 360, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Marató.", + "span_text": "En realitat es deia que era fill de Marató", + "span_start": 362, + "span_end": 404, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Àtica.", + "span_text": "Va fugir a l'Àtica amb el seu pare", + "span_start": 406, + "span_end": 440, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu pare es va veure obligat a abandonar Sició a causa de la violència d'Epopeu.", + "span_text": "Va fugir a l'Àtica amb el seu pare quan aquest es va veure obligat a abandonar Sició a causa de la violència d'Epopeu", + "span_start": 406, + "span_end": 523, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb la mort d'Epopeu tots dos van tornar a Corint", + "span_start": 525, + "span_end": 574, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va morir.", + "span_text": "Quan va morir Marató, Corint pujà al tron de la ciutat", + "span_start": 576, + "span_end": 630, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va morir sense fills", + "span_start": 632, + "span_end": 652, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Medea.", + "span_text": "Va morir sense fills, i els corintis van cridar Medea, que sembla que tenia drets de successió al tron", + "span_start": 632, + "span_end": 734, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Assassinat per algun dels seus súbdits.", + "span_text": "Una tradició deia que a l'heroi Corint l'havia assassinat algun dels seus súbdits", + "span_start": 779, + "span_end": 860, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sísif.", + "span_text": "La seva mort la va venjar Sísif", + "span_start": 862, + "span_end": 893, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva mort la va venjar Sísif, que el va succeir en el tron", + "span_start": 862, + "span_end": 923, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un heroi.", + "span_text": "Corint (en grec antic Κόρινθος) va ser un heroi", + "span_start": 27, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "era considerat pels corintis com un fill de Zeus", + "span_start": 111, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "era considerat pels corintis com un fill de Zeus. Però la resta dels grecs es burlava d'aquesta pretensió", + "span_start": 111, + "span_end": 216, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'havia convertit en una expressió proverbial per indicar alguna cosa que es repetia molt i es feia monòtona.", + "span_text": "la frase \"Corint, fill de Zeus\" s'havia convertit en una expressió proverbial per indicar alguna cosa que es repetia molt i es feia monòtona", + "span_start": 220, + "span_end": 360, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Marató.", + "span_text": "En realitat es deia que era fill de Marató", + "span_start": 362, + "span_end": 404, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Àtica.", + "span_text": "Va fugir a l'Àtica amb el seu pare", + "span_start": 406, + "span_end": 440, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu pare es va veure obligat a abandonar Sició a causa de la violència d'Epopeu.", + "span_text": "Va fugir a l'Àtica amb el seu pare quan aquest es va veure obligat a abandonar Sició a causa de la violència d'Epopeu", + "span_start": 406, + "span_end": 523, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb la mort d'Epopeu tots dos van tornar a Corint", + "span_start": 525, + "span_end": 574, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va morir.", + "span_text": "Quan va morir Marató, Corint pujà al tron de la ciutat", + "span_start": 576, + "span_end": 630, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va morir sense fills", + "span_start": 632, + "span_end": 652, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Medea.", + "span_text": "Va morir sense fills, i els corintis van cridar Medea, que sembla que tenia drets de successió al tron", + "span_start": 632, + "span_end": 734, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Assassinat per algun dels seus súbdits.", + "span_text": "Una tradició deia que a l'heroi Corint l'havia assassinat algun dels seus súbdits", + "span_start": 779, + "span_end": 860, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sísif.", + "span_text": "La seva mort la va venjar Sísif", + "span_start": 862, + "span_end": 893, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva mort la va venjar Sísif, que el va succeir en el tron", + "span_start": 862, + "span_end": 923, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un heroi.", + "span_text": "Corint (en grec antic Κόρινθος) va ser un heroi", + "span_start": 27, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "era considerat pels corintis com un fill de Zeus", + "span_start": 111, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "era considerat pels corintis com un fill de Zeus. Però la resta dels grecs es burlava d'aquesta pretensió", + "span_start": 111, + "span_end": 216, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "S'havia convertit en una expressió proverbial per indicar alguna cosa que es repetia molt i es feia monòtona.", + "span_text": "la frase \"Corint, fill de Zeus\" s'havia convertit en una expressió proverbial per indicar alguna cosa que es repetia molt i es feia monòtona", + "span_start": 220, + "span_end": 360, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Marató.", + "span_text": "En realitat es deia que era fill de Marató", + "span_start": 362, + "span_end": 404, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A l'Àtica.", + "span_text": "Va fugir a l'Àtica amb el seu pare", + "span_start": 406, + "span_end": 440, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè el seu pare es va veure obligat a abandonar Sició a causa de la violència d'Epopeu.", + "span_text": "Va fugir a l'Àtica amb el seu pare quan aquest es va veure obligat a abandonar Sició a causa de la violència d'Epopeu", + "span_start": 406, + "span_end": 523, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Amb la mort d'Epopeu tots dos van tornar a Corint", + "span_start": 525, + "span_end": 574, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va morir.", + "span_text": "Quan va morir Marató, Corint pujà al tron de la ciutat", + "span_start": 576, + "span_end": 630, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Va morir sense fills", + "span_start": 632, + "span_end": 652, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Medea.", + "span_text": "Va morir sense fills, i els corintis van cridar Medea, que sembla que tenia drets de successió al tron", + "span_start": 632, + "span_end": 734, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Assassinat per algun dels seus súbdits.", + "span_text": "Una tradició deia que a l'heroi Corint l'havia assassinat algun dels seus súbdits", + "span_start": 779, + "span_end": 860, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sísif.", + "span_text": "La seva mort la va venjar Sísif", + "span_start": 862, + "span_end": 893, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva mort la va venjar Sísif, que el va succeir en el tron", + "span_start": 862, + "span_end": 923, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_430", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Eulàlia Ramon i Estrach ", + "story": "Eulàlia Ramon Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959) és una actriu catalana, coneguda per L'amor és estrany (1988), La Mirandolina (1990) i Byron.\nNascuda a Barcelona, l'actriu Eulàlia Ramon s'inicia professionalment com a actriu el 1983, debutant al cinema amb la pel·lícula “Últimas tardes con Teresa” de Gonzalo Herralde. A partir d'aquí comença a treballar amb directors de la talla de Vicente Aranda a “Fanny Pelopaja”, Manuel Iborra a “Caín”, Fernando Fernán-Gómez a “El mar y el tiempo” (Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastián) i “Fuera de Juego”, Antonio del Real a “El río que nos lleva”. També amb Montxo Armendáriz, a “Las cartas de Alou” (Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià i amb gran repercussió a nivell internacional), amb Marc Recha a “Les mans buidas” i Petit Indi” (ambdues seleccionades a diversos festivals: Cannes, Lorcano..etc). Va treballar també amb Inmanol Uribe a “El rey pasmado”, amb Pilar Miró a “El pájaro de la felicidad”, i amb Carlos Saura a “Dispara!”, “Pajarico”, “Goya a Bordeus” i “El septimo dia” .\nA la televisió comença el 1985 fent col·laboracions per a la televisió autonòmica catalana. Roda a Espanya una minisèrie de prestigi de la cadena nord-americana ABC “Harem”, dirigida per Billy Hale. Treballa després en sèries de TVE com “Escalera interior-Escalera exterior”, “Clase media” o “Las aventuras de Pepe Carvalho”, dirigida aquesta última per Adolfo Aristarán. Col·labora també en un capítol de la sèrie “La mujer de tu vida”, produïda per Fernando Trueba, i que dirigeix Emilio Martínez-Lázaro. Participa també al programa de TVE “A media voz”, un espai amb música en directe i esquetxos que compartia amb Óscar Ladoire (director del projecte) i el Gran Wyoming. El següent per a l'actriu és finalitzar per a TVE el rodatge de la sèrie d'ambient yuppie “Para Elisa”. El 1994 comença el rodatge de la sèrie “Truhanes” per a Telecinco.” El 2001 protagonitza també la minisèrie ambientada a la Guerra Civil “Des del balcó”, basada en tres novel·les de Montserrat Roig i dirigida per Jesús Garay per a TV3. Un altre projecte que realitza és una tv movie titulada “Fragments”, dirigida per Judith Colell i produïda per a TV3 i el 2005 roda un episodi de les noves “Historias para no dormir” dirigit per Álex de la Iglesia. Els seus començaments a Teatre van ser performances a Barcelona i és el 1991 quan comença a formar part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Protagonitza “La verdad sospechosa”, èxit de taquilla i crítica d'aquell any, de Juan Ruiz de Alarcón i sota la direcció de Pilar Miró, i protagonitza també el muntatge teatral “Tres actos desafiantes”, amb textos de Woody Allen i David Mamet , sota la direcció de José Pascual.\nEn l'actualitat es troba embarcada en diversos projectes, entre els quals destaquen el seu debut en la direcció de cinema amb el curtmetratge Cuentas divinas, escrit per María Zaragoza.\n\nCom a fotògrafa, ha col·laborat amb l'artista Xavier Mascaró, amb la pintora Pepa Poch i en la selecció d'obres per a la col·lecció Fotosaurios de Carlos Saura. La seva obra s'ha exposat a diversos centres d'exposicions i galeries, com ara el Centro Andaluz de fotografía d'Almeria, la Fundación Antonio Gala de Còrdova, la Casa del Cinema de Sant Petersburg, l'Institut Cervantes de Moscou, la Casa Zavala de Conca, la Spain Now de Londres o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi.\nDirecció\nCurtmetratges\nLlargmetratges\nTeatre\nTelevisió", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Eulàlia Ramon Estrach?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va començar la seva trajectòria d’interpretació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quins importants cineastes directius va iniciar-se?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins films va realitzar més tard?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I amb quins actors va col·laborar a les seves següents pel·lícules?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va fer el 1985?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines sèries va filmar a TVE?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I a quina produïda per Fernando Trueba va cooperar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va gravar per Telecinco el 1994?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I per TV3 el 2001?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va introduir-se dins el món del teatre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quina obra actua com a protagonista?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Dirigeix cinematogràficament ara?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I en l’àmbit de la fotografia, on s’han exhibit les seves obres?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una actriu catalana.", + "span_text": "Eulàlia Ramon Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959) és una actriu catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 21 de novembre de 1959.", + "span_text": "Eulàlia Ramon Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 1983.", + "span_text": "Eulàlia Ramon s'inicia professionalment com a actriu el 1983", + "span_start": 182, + "span_end": 242, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gonzalo Herralde, Vicente Aranda, Manuel Iborra, Fernando Fernán-Gómez i Antonio del Real.", + "span_text": "debutant al cinema amb la pel·lícula “Últimas tardes con Teresa” de Gonzalo Herralde. A partir d'aquí comença a treballar amb directors de la talla de Vicente Aranda a “Fanny Pelopaja”, Manuel Iborra a “Caín”, Fernando Fernán-Gómez a “El mar y el tiempo” (Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastián) i “Fuera de Juego”, Antonio del Real a “El río que nos lleva”", + "span_start": 244, + "span_end": 617, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Las cartas de Alou, Les mans buidas i Petit Indi.", + "span_text": "També amb Montxo Armendáriz, a “Las cartas de Alou” (Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià i amb gran repercussió a nivell internacional), amb Marc Recha a “Les mans buidas” i Petit Indi”", + "span_start": 619, + "span_end": 809, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Inmanol Uribe, Pilar Miró i Carlos Saura.", + "span_text": "Va treballar també amb Inmanol Uribe a “El rey pasmado”, amb Pilar Miró a “El pájaro de la felicidad”, i amb Carlos Saura", + "span_start": 878, + "span_end": 999, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va començar a la televisió fent col·laboracions per a la televisió autonòmica catalana.", + "span_text": "A la televisió comença el 1985 fent col·laboracions per a la televisió autonòmica catalana", + "span_start": 1064, + "span_end": 1154, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Escalera interior-Escalera exterior, Clase media i Las aventuras de Pepe Carvalho.", + "span_text": "Treballa després en sèries de TVE com “Escalera interior-Escalera exterior”, “Clase media” o “Las aventuras de Pepe Carvalho”", + "span_start": 1263, + "span_end": 1388, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A La mujer de tu vida.", + "span_text": "Col·labora també en un capítol de la sèrie “La mujer de tu vida”, produïda per Fernando Trueba", + "span_start": 1436, + "span_end": 1530, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La sèrie Truhanes.", + "span_text": "El 1994 comença el rodatge de la sèrie “Truhanes” per a Telecinco", + "span_start": 1843, + "span_end": 1908, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La minisèrie Des del balcó.", + "span_text": "El 2001 protagonitza també la minisèrie ambientada a la Guerra Civil “Des del balcó”", + "span_start": 1911, + "span_end": 1995, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb performances a Barcelona.", + "span_text": "Els seus començaments a Teatre van ser performances a Barcelona", + "span_start": 2294, + "span_end": 2357, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A La verdad sospechosa.", + "span_text": "Protagonitza “La verdad sospechosa”", + "span_start": 2442, + "span_end": 2477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En l'actualitat es troba embarcada en diversos projectes, entre els quals destaquen el seu debut en la direcció de cinema", + "span_start": 2721, + "span_end": 2842, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A diversos centres d'exposicions i galeries, com ara el Centro Andaluz de fotografía d'Almeria, la Fundación Antonio Gala de Còrdova, la Casa del Cinema de Sant Petersburg, l'Institut Cervantes de Moscou, la Casa Zavala de Conca, la Spain Now de Londres o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi.", + "span_text": "Com a fotògrafa, ha col·laborat amb l'artista Xavier Mascaró, amb la pintora Pepa Poch i en la selecció d'obres per a la col·lecció Fotosaurios de Carlos Saura. La seva obra s'ha exposat a diversos centres d'exposicions i galeries, com ara el Centro Andaluz de fotografía d'Almeria, la Fundación Antonio Gala de Còrdova, la Casa del Cinema de Sant Petersburg, l'Institut Cervantes de Moscou, la Casa Zavala de Conca, la Spain Now de Londres o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi", + "span_start": 2908, + "span_end": 3384, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una actriu catalana.", + "span_text": "Eulàlia Ramon Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959) és una actriu catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 21 de novembre de 1959.", + "span_text": "Eulàlia Ramon Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1983.", + "span_text": "Eulàlia Ramon s'inicia professionalment com a actriu el 1983", + "span_start": 182, + "span_end": 242, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gonzalo Herralde, Vicente Aranda, Manuel Iborra, Fernando Fernán-Gómez i Antonio del Real.", + "span_text": "debutant al cinema amb la pel·lícula “Últimas tardes con Teresa” de Gonzalo Herralde. A partir d'aquí comença a treballar amb directors de la talla de Vicente Aranda a “Fanny Pelopaja”, Manuel Iborra a “Caín”, Fernando Fernán-Gómez a “El mar y el tiempo” (Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastián) i “Fuera de Juego”, Antonio del Real a “El río que nos lleva”", + "span_start": 244, + "span_end": 617, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Las cartas de Alou, Les mans buidas i Petit Indi.", + "span_text": "També amb Montxo Armendáriz, a “Las cartas de Alou” (Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià i amb gran repercussió a nivell internacional), amb Marc Recha a “Les mans buidas” i Petit Indi”", + "span_start": 619, + "span_end": 809, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Inmanol Uribe, Pilar Miró i Carlos Saura.", + "span_text": "Va treballar també amb Inmanol Uribe a “El rey pasmado”, amb Pilar Miró a “El pájaro de la felicidad”, i amb Carlos Saura", + "span_start": 878, + "span_end": 999, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va començar a la televisió fent col·laboracions per a la televisió autonòmica catalana.", + "span_text": "A la televisió comença el 1985 fent col·laboracions per a la televisió autonòmica catalana", + "span_start": 1064, + "span_end": 1154, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Escalera interior-Escalera exterior, Clase media i Las aventuras de Pepe Carvalho.", + "span_text": "Treballa després en sèries de TVE com “Escalera interior-Escalera exterior”, “Clase media” o “Las aventuras de Pepe Carvalho”", + "span_start": 1263, + "span_end": 1388, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A La mujer de tu vida.", + "span_text": "Col·labora també en un capítol de la sèrie “La mujer de tu vida”, produïda per Fernando Trueba", + "span_start": 1436, + "span_end": 1530, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La sèrie Truhanes.", + "span_text": "El 1994 comença el rodatge de la sèrie “Truhanes” per a Telecinco", + "span_start": 1843, + "span_end": 1908, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La minisèrie ambientada a la Guerra Civil Des del balcó.", + "span_text": "El 2001 protagonitza també la minisèrie ambientada a la Guerra Civil “Des del balcó”, basada en tres novel·les de Montserrat Roig i dirigida per Jesús Garay per a TV3", + "span_start": 1911, + "span_end": 2077, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fent performances a Barcelona.", + "span_text": "Els seus començaments a Teatre van ser performances a Barcelona", + "span_start": 2294, + "span_end": 2357, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A La verdad sospechosa.", + "span_text": "Protagonitza “La verdad sospechosa”", + "span_start": 2442, + "span_end": 2477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En l'actualitat es troba embarcada en diversos projectes, entre els quals destaquen el seu debut en la direcció de cinema", + "span_start": 2721, + "span_end": 2842, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A diversos centres d'exposicions i galeries, com ara el Centro Andaluz de fotografía d'Almeria, la Fundación Antonio Gala de Còrdova, la Casa del Cinema de Sant Petersburg, l'Institut Cervantes de Moscou, la Casa Zavala de Conca, la Spain Now de Londres o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi.", + "span_text": "Com a fotògrafa, ha col·laborat amb l'artista Xavier Mascaró, amb la pintora Pepa Poch i en la selecció d'obres per a la col·lecció Fotosaurios de Carlos Saura. La seva obra s'ha exposat a diversos centres d'exposicions i galeries, com ara el Centro Andaluz de fotografía d'Almeria, la Fundación Antonio Gala de Còrdova, la Casa del Cinema de Sant Petersburg, l'Institut Cervantes de Moscou, la Casa Zavala de Conca, la Spain Now de Londres o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi", + "span_start": 2908, + "span_end": 3384, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una actriu catalana.", + "span_text": "Eulàlia Ramon Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959) és una actriu catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1959.", + "span_text": "Eulàlia Ramon Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1983.", + "span_text": "Eulàlia Ramon s'inicia professionalment com a actriu el 1983", + "span_start": 182, + "span_end": 242, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Vicente Aranda, Manuel Iborra, Fernando Fernán-Gómez i Antonio del Real.", + "span_text": "A partir d'aquí comença a treballar amb directors de la talla de Vicente Aranda a “Fanny Pelopaja”, Manuel Iborra a “Caín”, Fernando Fernán-Gómez a “El mar y el tiempo” (Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastián) i “Fuera de Juego”, Antonio del Real a “El río que nos lleva”", + "span_start": 330, + "span_end": 617, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Las cartas de Alou, Les mans buidas i Petit Indi.", + "span_text": "També amb Montxo Armendáriz, a “Las cartas de Alou” (Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià i amb gran repercussió a nivell internacional), amb Marc Recha a “Les mans buidas” i Petit Indi", + "span_start": 619, + "span_end": 808, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Inmanol Uribe, Pilar Miró i Carlos Saura.", + "span_text": "Va treballar també amb Inmanol Uribe a “El rey pasmado”, amb Pilar Miró a “El pájaro de la felicidad”, i amb Carlos Saura", + "span_start": 878, + "span_end": 999, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Col·laboracions per a la televisió autonòmica catalana.", + "span_text": "comença el 1985 fent col·laboracions per a la televisió autonòmica catalana", + "span_start": 1079, + "span_end": 1154, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Escalera interior-Escalera exterior, Clase media i Las aventuras de Pepe Carvalho.", + "span_text": "Treballa després en sèries de TVE com “Escalera interior-Escalera exterior”, “Clase media” o “Las aventuras de Pepe Carvalho”", + "span_start": 1263, + "span_end": 1388, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La mujer de tu vida.", + "span_text": "Col·labora també en un capítol de la sèrie “La mujer de tu vida”, produïda per Fernando Trueba", + "span_start": 1436, + "span_end": 1530, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La sèrie Truhanes.", + "span_text": "El 1994 comença el rodatge de la sèrie “Truhanes” per a Telecinco", + "span_start": 1843, + "span_end": 1908, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La minisèrie Des del balcó.", + "span_text": "El 2001 protagonitza també la minisèrie ambientada a la Guerra Civil “Des del balcó”, basada en tres novel·les de Montserrat Roig i dirigida per Jesús Garay per a TV3", + "span_start": 1911, + "span_end": 2077, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb performances a Barcelona.", + "span_text": "Els seus començaments a Teatre van ser performances a Barcelona", + "span_start": 2294, + "span_end": 2357, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A La verdad sospechosa.", + "span_text": "Protagonitza “La verdad sospechosa”", + "span_start": 2442, + "span_end": 2477, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En l'actualitat es troba embarcada en diversos projectes, entre els quals destaquen el seu debut en la direcció de cinema", + "span_start": 2721, + "span_end": 2842, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Centro Andaluz de fotografía d'Almeria, la Fundación Antonio Gala de Còrdova, la Casa del Cinema de Sant Petersburg, l'Institut Cervantes de Moscou, la Casa Zavala de Conca, la Spain Now de Londres o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi.", + "span_text": "Com a fotògrafa, ha col·laborat amb l'artista Xavier Mascaró, amb la pintora Pepa Poch i en la selecció d'obres per a la col·lecció Fotosaurios de Carlos Saura. La seva obra s'ha exposat a diversos centres d'exposicions i galeries, com ara el Centro Andaluz de fotografía d'Almeria, la Fundación Antonio Gala de Còrdova, la Casa del Cinema de Sant Petersburg, l'Institut Cervantes de Moscou, la Casa Zavala de Conca, la Spain Now de Londres o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi", + "span_start": 2908, + "span_end": 3384, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Paulina_148", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Paulina - V-3", + "story": "-Víctor…\n-Digui, tia, digui.\n-Tu comprens, Víctor, que les nostres relacions han de ser molt curtes. Però… a casa meva… Jo no voldria que ningú pensés mal de nosaltres. Si tu no hi tinguessis inconvenient…\n-Vol callar, tia Paulina! Em faig càrrec de la seva situació; i a l'hora que vulgui, a totes les hores que els sembli bé, ja sap que a casa meva…\n-Gràcies, fill meu, gràcies. Ja ho he dit sempre, que eres un àngel.\n-Per Déu, tia Paulina!…\n-Sí, sí, Víctor: d'homes com tu no en corren.\nPaulina Buxareu, amb els ulls vermells i amb la respiració afadigada, es despedí del seu nebot. En Víctor, quan es trobà sol, tancà la porta del despatx i va estirar-se en un sofà, com si estigués rendit per un esforç enorme.", + "questions": [ + { + "input_text": "Amb qui conversa la primera persona que parla?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I qui és el primer personatge?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com creu la tieta que ha de ser la relació que mantenen?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Li preocuparia el que opini la gent d’ells?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què li comenta el Víctor respecte a les circumstàncies d’ella?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Li ofereix qualsevol moment del dia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Se sent agraïda?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com el considera?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin és el nom sencer d’ella?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es va acomiadar d’en Víctor?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer ell quan va marxar ella?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De quina forma es va ajeure?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amb en Víctor.", + "span_text": "-Víctor", + "span_start": 0, + "span_end": 7, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La tia d'ell.", + "span_text": "-Víctor…\n-Digui, tia, digui.", + "span_start": 0, + "span_end": 28, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Molt curtes.", + "span_text": "Tu comprens, Víctor, que les nostres relacions han de ser molt curtes", + "span_start": 30, + "span_end": 99, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Jo no voldria que ningú pensés mal de nosaltres", + "span_start": 120, + "span_end": 167, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que se'n fa càrrec de la seva situació.", + "span_text": "Vol callar, tia Paulina! Em faig càrrec de la seva situació", + "span_start": 207, + "span_end": 266, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i a l'hora que vulgui, a totes les hores que els sembli bé", + "span_start": 268, + "span_end": 326, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Gràcies, fill meu, gràcies", + "span_start": 353, + "span_end": 379, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un àngel.", + "span_text": "Ja ho he dit sempre, que eres un àngel", + "span_start": 381, + "span_end": 419, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Paulina Buxareu.", + "span_text": "Paulina Buxareu", + "span_start": 491, + "span_end": 506, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb els ulls vermells i amb la respiració afadigada.", + "span_text": "Paulina Buxareu, amb els ulls vermells i amb la respiració afadigada, es despedí del seu nebot", + "span_start": 491, + "span_end": 585, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tancà la porta del despatx i va estirar-se en un sofà.", + "span_text": "Paulina Buxareu, amb els ulls vermells i amb la respiració afadigada, es despedí del seu nebot. En Víctor, quan es trobà sol, tancà la porta del despatx i va estirar-se en un sofà", + "span_start": 491, + "span_end": 670, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com si estigués rendit per un esforç enorme.", + "span_text": "va estirar-se en un sofà, com si estigués rendit per un esforç enorme", + "span_start": 646, + "span_end": 715, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Amb en Víctor.", + "span_text": "-Víctor", + "span_start": 0, + "span_end": 7, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La tia d'ell.", + "span_text": "-Víctor…\n-Digui, tia, digui.", + "span_start": 0, + "span_end": 28, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Molt curtes.", + "span_text": "Tu comprens, Víctor, que les nostres relacions han de ser molt curtes", + "span_start": 30, + "span_end": 99, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Jo no voldria que ningú pensés mal de nosaltres", + "span_start": 120, + "span_end": 167, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que se'n fa càrrec de la seva situació.", + "span_text": "Vol callar, tia Paulina! Em faig càrrec de la seva situació", + "span_start": 207, + "span_end": 266, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i a l'hora que vulgui, a totes les hores que els sembli bé", + "span_start": 268, + "span_end": 326, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Gràcies, fill meu, gràcies", + "span_start": 353, + "span_end": 379, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un àngel.", + "span_text": "Ja ho he dit sempre, que eres un àngel", + "span_start": 381, + "span_end": 419, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Paulina Buxareu.", + "span_text": "Paulina Buxareu", + "span_start": 491, + "span_end": 506, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb els ulls vermells i amb la respiració afadigada.", + "span_text": "Paulina Buxareu, amb els ulls vermells i amb la respiració afadigada, es despedí del seu nebot", + "span_start": 491, + "span_end": 585, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tancà la porta del despatx i va estirar-se en un sofà.", + "span_text": "En Víctor, quan es trobà sol, tancà la porta del despatx i va estirar-se en un sofà", + "span_start": 587, + "span_end": 670, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com si estigués rendit per un esforç enorme.", + "span_text": "va estirar-se en un sofà, com si estigués rendit per un esforç enorme", + "span_start": 646, + "span_end": 715, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Amb en Víctor", + "span_text": "-Víctor", + "span_start": 0, + "span_end": 7, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La tia d'ell.", + "span_text": "-Víctor…\n-Digui, tia, digui", + "span_start": 0, + "span_end": 27, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Molt curtes.", + "span_text": "Tu comprens, Víctor, que les nostres relacions han de ser molt curtes", + "span_start": 30, + "span_end": 99, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Jo no voldria que ningú pensés mal de nosaltres", + "span_start": 120, + "span_end": 167, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que se'n fa càrrec de la seva situació.", + "span_text": "Vol callar, tia Paulina! Em faig càrrec de la seva situació", + "span_start": 207, + "span_end": 266, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i a l'hora que vulgui, a totes les hores que els sembli bé", + "span_start": 268, + "span_end": 326, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Gràcies, fill meu, gràcies", + "span_start": 353, + "span_end": 379, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un àngel.", + "span_text": "Ja ho he dit sempre, que eres un àngel", + "span_start": 381, + "span_end": 419, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Paulina Buxareu.", + "span_text": "Paulina Buxareu", + "span_start": 491, + "span_end": 506, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb els ulls vermells i amb la respiració afadigada.", + "span_text": "Paulina Buxareu, amb els ulls vermells i amb la respiració afadigada, es despedí del seu nebot", + "span_start": 491, + "span_end": 585, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tancà la porta del despatx i va estirar-se en un sofà.", + "span_text": "En Víctor, quan es trobà sol, tancà la porta del despatx i va estirar-se en un sofà", + "span_start": 587, + "span_end": 670, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com si estigués rendit per un esforç enorme.", + "span_text": "va estirar-se en un sofà, com si estigués rendit per un esforç enorme", + "span_start": 646, + "span_end": 715, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_450", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Olifant...", + "story": "Olifant (arcaisme per \"elefant\") era el nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants. Un dels olifants més famosos era el del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Cançó de Rotllan.\nEn aquesta cançó de gesta, Rotllan porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exèrcit al servei de Carlemany. Quan són atacats a la batalla de Roncesvalls, el seu company Oliver li diu que el faci servir per demanar ajuda, però Rotllan s'hi nega fins que és massa tard. Quan es decideix a fer-lo sonar, la batalla gairebé està perduda. Llavors es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal, per a evitar que caiguin a mans dels enemics. Segons la versió noruega de la cançó, anomenada Karlamagnussaga, l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caçat a l'Índia.\nUn altre olifant famós fou el de Gastó IV, vescomte de Bearn, actualment conservat a la Seu de Saragossa, que segons sembla el va acompanyar en la conquesta de la ciutat aragonesa contra les tropes sarraïnes.\nViccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "Què era \"olifant\"?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin era el més conegut?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què fa Rotllan amb l’olifant?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui li comenta que l’utilitzi?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Accedeix Rotllan al final?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quin altre objecte decideix desfer-se juntament amb l’olifant?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com s’anomena la interpretació noruega de la composició?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I què diu aquesta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De quins altres en tenim constància?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On el podem observar?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants.", + "span_text": "Olifant (arcaisme per \"elefant\") era el nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Cançó de Rotllan.", + "span_text": "Un dels olifants més famosos era el del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Cançó de Rotllan", + "span_start": 121, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exèrcit al servei de Carlemany.", + "span_text": "Rotllan porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exèrcit al servei de Carlemany", + "span_start": 260, + "span_end": 343, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El seu company Oliver.", + "span_text": "el seu company Oliver li diu que el faci servir", + "span_start": 391, + "span_end": 438, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per demanar ajuda quan són atacats a la batalla de Roncesvalls.", + "span_text": "Quan són atacats a la batalla de Roncesvalls, el seu company Oliver li diu que el faci servir per demanar ajuda", + "span_start": 345, + "span_end": 456, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però Rotllan s'hi nega fins que és massa tard. Quan es decideix a fer-lo sonar, la batalla gairebé està perduda", + "span_start": 458, + "span_end": 569, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De la seva espasa Durandal.", + "span_text": "es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal", + "span_start": 579, + "span_end": 649, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a evitar que caiguin a mans dels enemics.", + "span_text": "es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal, per a evitar que caiguin a mans dels enemics", + "span_start": 579, + "span_end": 695, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Karlamagnussaga.", + "span_text": "Segons la versió noruega de la cançó, anomenada Karlamagnussaga", + "span_start": 697, + "span_end": 760, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caçat a l'Índia.", + "span_text": "Segons la versió noruega de la cançó, anomenada Karlamagnussaga, l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caçat a l'Índia", + "span_start": 697, + "span_end": 826, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del de Gastó IV.", + "span_text": "Un altre olifant famós fou el de Gastó IV", + "span_start": 828, + "span_end": 869, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la Seu de Saragossa.", + "span_text": "actualment conservat a la Seu de Saragossa", + "span_start": 890, + "span_end": 932, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants.", + "span_text": "Olifant (arcaisme per \"elefant\") era el nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Cançó de Rotllan.", + "span_text": "Un dels olifants més famosos era el del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Cançó de Rotllan", + "span_start": 121, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exèrcit al servei de Carlemany.", + "span_text": "Rotllan porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exèrcit al servei de Carlemany", + "span_start": 260, + "span_end": 343, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El seu company Oliver.", + "span_text": "el seu company Oliver li diu que el faci servir", + "span_start": 391, + "span_end": 438, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per demanar ajuda quan són atacats a la batalla de Roncesvalls.", + "span_text": "Quan són atacats a la batalla de Roncesvalls, el seu company Oliver li diu que el faci servir per demanar ajuda", + "span_start": 345, + "span_end": 456, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però Rotllan s'hi nega fins que és massa tard. Quan es decideix a fer-lo sonar, la batalla gairebé està perduda", + "span_start": 458, + "span_end": 569, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De la seva espasa Durandal.", + "span_text": "es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal", + "span_start": 579, + "span_end": 649, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a evitar que caiguin a mans dels enemics.", + "span_text": "es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal, per a evitar que caiguin a mans dels enemics", + "span_start": 579, + "span_end": 695, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Karlamagnussaga.", + "span_text": "Segons la versió noruega de la cançó, anomenada Karlamagnussaga", + "span_start": 697, + "span_end": 760, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caçat a l'Índia.", + "span_text": "Segons la versió noruega de la cançó, anomenada Karlamagnussaga, l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caçat a l'Índia", + "span_start": 697, + "span_end": 826, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del de Gastó IV.", + "span_text": "Un altre olifant famós fou el de Gastó IV", + "span_start": 828, + "span_end": 869, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la Seu de Saragossa.", + "span_text": "actualment conservat a la Seu de Saragossa", + "span_start": 890, + "span_end": 932, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants.", + "span_text": "Olifant (arcaisme per \"elefant\") era el nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Cançó de Rotllan.", + "span_text": "Un dels olifants més famosos era el del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Cançó de Rotllan", + "span_start": 121, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exèrcit al servei de Carlemany.", + "span_text": "Rotllan porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exèrcit al servei de Carlemany", + "span_start": 260, + "span_end": 343, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El seu company Oliver.", + "span_text": "el seu company Oliver li diu que el faci servir", + "span_start": 391, + "span_end": 438, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per demanar ajuda quan són atacats a la batalla de Roncesvalls.", + "span_text": "Quan són atacats a la batalla de Roncesvalls, el seu company Oliver li diu que el faci servir per demanar ajuda", + "span_start": 345, + "span_end": 456, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però Rotllan s'hi nega fins que és massa tard. Quan es decideix a fer-lo sonar, la batalla gairebé està perduda", + "span_start": 458, + "span_end": 569, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De la seva espasa Durandal.", + "span_text": "es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal", + "span_start": 579, + "span_end": 649, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per a evitar que caiguin a mans dels enemics.", + "span_text": "es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal, per a evitar que caiguin a mans dels enemics", + "span_start": 579, + "span_end": 695, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Karlamagnussaga.", + "span_text": "Segons la versió noruega de la cançó, anomenada Karlamagnussaga", + "span_start": 697, + "span_end": 760, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caçat a l'Índia.", + "span_text": "Segons la versió noruega de la cançó, anomenada Karlamagnussaga, l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caçat a l'Índia", + "span_start": 697, + "span_end": 826, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del de Gastó IV.", + "span_text": "Un altre olifant famós fou el de Gastó IV", + "span_start": 828, + "span_end": 869, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la Seu de Saragossa.", + "span_text": "actualment conservat a la Seu de Saragossa", + "span_start": 890, + "span_end": 932, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1486", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Polixen...", + "story": "Polixen (en grec antic Πολύξενος), va ser segons la mitologia grega, un dels nets d'Augias, per part del seu pare Agàstenes. Va ser rei de l'Èlide\nCom a un dels pretendents d'Helena, va anar a la guerra de Troia, cap on va conduir una tropa d'epeus de l'Èlide, tal com diu el Catàleg de les naus a la Ilíada.\nQuan va tornar de Troia, va tenir un fill, al que posà per nom Amfímac, en honor del seu company d'armes que havia caigut davant dels murs de Troia. Amfímac era el fill de Ctèat, un dels Moliònides.\nA Elis s'ensenyava la tomba de Polixen. Es deia que, després de la matança dels pretendents, Odisseu l'havia anat a trobar i havia estat el seu hoste. Polixen, entre altres presents, li havia donat un crater on hi havia representada la història de Trofoni i d'Agamedes, que van voler robar els tresors d'Augias.\nUn altre Polixen és fill de Jàson i de Medea.\nFinalment hi ha un Polixen, rei de l'Èlida, on els tafis havien amagat els ramats robats a Electrió. Amfitrió els hi va rescatar.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Polixen segons la cultura grega?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va governar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quina lluita va dirigir una milícia d'epeus de l'Èlide?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina font confirma això?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En acabar la batalla, què va fer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com el va anomenar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què li va posar aquest nom?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On es mostra el sepulcre del protagonista?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es van conèixer en algun moment ell i Odisseu?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li va regalar Polixen?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quins altres personatges està relacionat un altre Polixen?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què conta una altra versió de Polixen?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un dels nets d'Augias.", + "span_text": "Polixen (en grec antic Πολύξενος), va ser segons la mitologia grega, un dels nets d'Augias", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'Èlide.", + "span_text": "Va ser rei de l'Èlide", + "span_start": 125, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En la guerra de Troia.", + "span_text": "va anar a la guerra de Troia, cap on va conduir una tropa d'epeus de l'Èlide", + "span_start": 183, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El Catàleg de les naus a la Ilíada.", + "span_text": "va anar a la guerra de Troia, cap on va conduir una tropa d'epeus de l'Èlide, tal com diu el Catàleg de les naus a la Ilíada", + "span_start": 183, + "span_end": 307, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va tenir un fill.", + "span_text": "Quan va tornar de Troia, va tenir un fill", + "span_start": 309, + "span_end": 350, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amfímac.", + "span_text": "va tenir un fill, al que posà per nom Amfímac", + "span_start": 334, + "span_end": 379, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Li posà aquest nom en honor del seu company d'armes que havia caigut davant dels murs de Troia.", + "span_text": "posà per nom Amfímac, en honor del seu company d'armes que havia caigut davant dels murs de Troia", + "span_start": 359, + "span_end": 456, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Elis.", + "span_text": "A Elis s'ensenyava la tomba de Polixen", + "span_start": 508, + "span_end": 546, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Odisseu l'havia anat a trobar i havia estat el seu hoste", + "span_start": 601, + "span_end": 657, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Entre altres presents li va donar un crater on hi havia representada la història de Trofoni i d'Agamedes.", + "span_text": "Polixen, entre altres presents, li havia donat un crater on hi havia representada la història de Trofoni i d'Agamedes", + "span_start": 659, + "span_end": 776, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Jàson i Medea.", + "span_text": "Un altre Polixen és fill de Jàson i de Medea", + "span_start": 820, + "span_end": 864, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que hi ha un on els tafis havien amagat els ramats robats a Electrió.", + "span_text": "hi ha un Polixen, rei de l'Èlida, on els tafis havien amagat els ramats robats a Electrió", + "span_start": 876, + "span_end": 965, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un dels nets d'Augias.", + "span_text": "Polixen (en grec antic Πολύξενος), va ser segons la mitologia grega, un dels nets d'Augias", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'Èlide.", + "span_text": "Va ser rei de l'Èlide", + "span_start": 125, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En la guerra de Troia.", + "span_text": "va anar a la guerra de Troia, cap on va conduir una tropa d'epeus de l'Èlide", + "span_start": 183, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El Catàleg de les naus a la Ilíada.", + "span_text": "va anar a la guerra de Troia, cap on va conduir una tropa d'epeus de l'Èlide, tal com diu el Catàleg de les naus a la Ilíada", + "span_start": 183, + "span_end": 307, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va tenir un fill.", + "span_text": "Quan va tornar de Troia, va tenir un fill", + "span_start": 309, + "span_end": 350, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amfímac.", + "span_text": "va tenir un fill, al que posà per nom Amfímac", + "span_start": 334, + "span_end": 379, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Li posà aquest nom en honor del seu company d'armes que havia caigut davant dels murs de Troia.", + "span_text": "posà per nom Amfímac, en honor del seu company d'armes que havia caigut davant dels murs de Troia", + "span_start": 359, + "span_end": 456, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Elis.", + "span_text": "A Elis s'ensenyava la tomba de Polixen", + "span_start": 508, + "span_end": 546, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Odisseu l'havia anat a trobar i havia estat el seu hoste", + "span_start": 601, + "span_end": 657, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Entre altres presents li va donar un crater on hi havia representada la història de Trofoni i d'Agamedes.", + "span_text": "Polixen, entre altres presents, li havia donat un crater on hi havia representada la història de Trofoni i d'Agamedes", + "span_start": 659, + "span_end": 776, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Jàson i Medea.", + "span_text": "Un altre Polixen és fill de Jàson i de Medea", + "span_start": 820, + "span_end": 864, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que hi ha un on els tafis havien amagat els ramats robats a Electrió.", + "span_text": "hi ha un Polixen, rei de l'Èlida, on els tafis havien amagat els ramats robats a Electrió", + "span_start": 876, + "span_end": 965, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un dels nets d'Augias.", + "span_text": "Polixen (en grec antic Πολύξενος), va ser segons la mitologia grega, un dels nets d'Augias", + "span_start": 0, + "span_end": 90, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'Èlide.", + "span_text": "Va ser rei de l'Èlide", + "span_start": 125, + "span_end": 146, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En la guerra de Troia.", + "span_text": "va anar a la guerra de Troia, cap on va conduir una tropa d'epeus de l'Èlide", + "span_start": 183, + "span_end": 259, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El Catàleg de les naus a la Ilíada.", + "span_text": "va anar a la guerra de Troia, cap on va conduir una tropa d'epeus de l'Èlide, tal com diu el Catàleg de les naus a la Ilíada", + "span_start": 183, + "span_end": 307, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va tenir un fill.", + "span_text": "Quan va tornar de Troia, va tenir un fill", + "span_start": 309, + "span_end": 350, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amfímac.", + "span_text": "va tenir un fill, al que posà per nom Amfímac", + "span_start": 334, + "span_end": 379, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Li posà aquest nom en honor del seu company d'armes que havia caigut davant dels murs de Troia.", + "span_text": "posà per nom Amfímac, en honor del seu company d'armes que havia caigut davant dels murs de Troia", + "span_start": 359, + "span_end": 456, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Elis.", + "span_text": "A Elis s'ensenyava la tomba de Polixen", + "span_start": 508, + "span_end": 546, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Odisseu l'havia anat a trobar i havia estat el seu hoste", + "span_start": 601, + "span_end": 657, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Entre altres presents li va donar un crater on hi havia representada la història de Trofoni i d'Agamedes.", + "span_text": "Polixen, entre altres presents, li havia donat un crater on hi havia representada la història de Trofoni i d'Agamedes", + "span_start": 659, + "span_end": 776, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Jàson i Medea.", + "span_text": "Un altre Polixen és fill de Jàson i de Medea", + "span_start": 820, + "span_end": 864, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que hi ha un on els tafis havien amagat els ramats robats a Electrió.", + "span_text": "hi ha un Polixen, rei de l'Èlida, on els tafis havien amagat els ramats robats a Electrió", + "span_start": 876, + "span_end": 965, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_966", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Seiryu ", + "story": "Seiryū és el nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau, en la mitologia japonesa, que forma part dels quatre monstres divins. Representa un dels punts cardinals, l'est. Simbolitza, també, l'element de l'aigua.\nEl seu origen prové d'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses. Els xinesos deien a Seiryū, el drac atzur o el drac atzur de l'est. A més de representar l'est, els xinesos també el relacionaven amb l'estació de la primavera. No se l'ha de confondre amb el drac groc que està associat a l'emperador de la Xina.\nAl Japó, el drac blau és un dels quatre esperits guardians de les ciutats i es diu que protegeix la ciutat de Kioto sobre l'est. L'oest és protegit per Byakko, el nord per Genbu i el sud per Suzaku. A Kioto hi ha temples dedicats a cada un dels quatre esperits guardians. El temple de Kiyomizu representa el drac blau. Abans d'entrar al temple hi ha una estàtua del drac, la qual es diu que cal beure a mitjanit des de la font que hi ha a dins del complex temple. Llavors es reuneix en la cerimònia per adorar al drac de l'est. En 1983, la tomba de Kitora va ser trobada al poble d'Asuka. Els quatre guardians van ser pintats a les parets a les seves corresponents direccions junts a un sistema de constel·lacions al sostre. Aquest és un dels únics gravats dels quatre guardians.\nEls tres altres animals que representen els altres tres elements, estacions de l'any i punts cardinals restants, cadascun d'un color característic, són:", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es refereix Seiryū?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quin grup de criatures deífiques pertany?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què simbolitza?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D’on procedeix?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com anomenaven els ciutadans de la Xina a aquest?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb quin temps estacional el relacionaven?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quin altre drac es podia barrejar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin paper té aquest monstre?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui defensa l’oest?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I el nord i el sud?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin és el santuari del protagonista?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què s’ha de fer en aquest a mitjanit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què es va descobrir l’any 1983 a Asuka?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què es va colorar dins aquest?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hi ha més reproduccions com aquestes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Al nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau.", + "span_text": "Seiryū és el nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Forma part dels quatre monstres divins.", + "span_text": "forma part dels quatre monstres divins", + "span_start": 96, + "span_end": 134, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un dels punts cardinals, l'est i l'element de l'aigua.", + "span_text": "Representa un dels punts cardinals, l'est. Simbolitza, també, l'element de l'aigua", + "span_start": 136, + "span_end": 218, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses.", + "span_text": "El seu origen prové d'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses", + "span_start": 220, + "span_end": 295, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El drac atzur o el drac atzur de l'est.", + "span_text": "Els xinesos deien a Seiryū, el drac atzur o el drac atzur de l'est", + "span_start": 297, + "span_end": 363, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb l'estació de la primavera.", + "span_text": "també el relacionaven amb l'estació de la primavera", + "span_start": 405, + "span_end": 456, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb el que està associat a l'emperador de la Xina.", + "span_text": "No se l'ha de confondre amb el drac groc que està associat a l'emperador de la Xina", + "span_start": 458, + "span_end": 541, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És un dels quatre esperits guardians de les ciutats i es diu que protegeix la ciutat de Kioto sobre l'est.", + "span_text": "el drac blau és un dels quatre esperits guardians de les ciutats i es diu que protegeix la ciutat de Kioto sobre l'est", + "span_start": 552, + "span_end": 670, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Byakko.", + "span_text": "L'oest és protegit per Byakko", + "span_start": 672, + "span_end": 701, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El nord Genbu i el sud Suzaku.", + "span_text": "el nord per Genbu i el sud per Suzaku", + "span_start": 703, + "span_end": 740, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El temple de Kiyomizu.", + "span_text": "El temple de Kiyomizu representa el drac blau", + "span_start": 815, + "span_end": 860, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cal beure a mitjanit des de la font que hi ha a dins del complex temple.", + "span_text": "Abans d'entrar al temple hi ha una estàtua del drac, la qual es diu que cal beure a mitjanit des de la font que hi ha a dins del complex temple", + "span_start": 862, + "span_end": 1005, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La tomba de Kitora.", + "span_text": "En 1983, la tomba de Kitora va ser trobada al poble d'Asuka", + "span_start": 1071, + "span_end": 1130, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quatre guardians junts a un sistema de constel·lacions.", + "span_text": "Els quatre guardians van ser pintats a les parets a les seves corresponents direccions junts a un sistema de constel·lacions al sostre", + "span_start": 1132, + "span_end": 1266, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquest és un dels únics gravats dels quatre guardians", + "span_start": 1268, + "span_end": 1321, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Al nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau.", + "span_text": "Seiryū és el nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Forma part dels quatre monstres divins.", + "span_text": "forma part dels quatre monstres divins", + "span_start": 96, + "span_end": 134, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un dels punts cardinals, l'est i l'element de l'aigua.", + "span_text": "Representa un dels punts cardinals, l'est. Simbolitza, també, l'element de l'aigua", + "span_start": 136, + "span_end": 218, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses.", + "span_text": "El seu origen prové d'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses", + "span_start": 220, + "span_end": 295, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El drac atzur o el drac atzur de l'est.", + "span_text": "Els xinesos deien a Seiryū, el drac atzur o el drac atzur de l'est", + "span_start": 297, + "span_end": 363, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb l'estació de la primavera.", + "span_text": "també el relacionaven amb l'estació de la primavera", + "span_start": 405, + "span_end": 456, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb el que està associat a l'emperador de la Xina.", + "span_text": "No se l'ha de confondre amb el drac groc que està associat a l'emperador de la Xina", + "span_start": 458, + "span_end": 541, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És un dels quatre esperits guardians de les ciutats i es diu que protegeix la ciutat de Kioto sobre l'est.", + "span_text": "el drac blau és un dels quatre esperits guardians de les ciutats i es diu que protegeix la ciutat de Kioto sobre l'est", + "span_start": 552, + "span_end": 670, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Byakko.", + "span_text": "L'oest és protegit per Byakko", + "span_start": 672, + "span_end": 701, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El nord Genbu i el sud Suzaku.", + "span_text": "el nord per Genbu i el sud per Suzaku", + "span_start": 703, + "span_end": 740, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El temple de Kiyomizu.", + "span_text": "El temple de Kiyomizu representa el drac blau", + "span_start": 815, + "span_end": 860, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cal beure a mitjanit des de la font que hi ha a dins del complex temple.", + "span_text": "Abans d'entrar al temple hi ha una estàtua del drac, la qual es diu que cal beure a mitjanit des de la font que hi ha a dins del complex temple", + "span_start": 862, + "span_end": 1005, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La tomba de Kitora.", + "span_text": "En 1983, la tomba de Kitora va ser trobada al poble d'Asuka", + "span_start": 1071, + "span_end": 1130, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quatre guardians junts a un sistema de constel·lacions.", + "span_text": "Els quatre guardians van ser pintats a les parets a les seves corresponents direccions junts a un sistema de constel·lacions al sostre", + "span_start": 1132, + "span_end": 1266, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquest és un dels únics gravats dels quatre guardians", + "span_start": 1268, + "span_end": 1321, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Al nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau.", + "span_text": "Seiryū és el nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Forma part dels quatre monstres divins.", + "span_text": "forma part dels quatre monstres divins", + "span_start": 96, + "span_end": 134, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un dels punts cardinals, l'est i l'element de l'aigua.", + "span_text": "Representa un dels punts cardinals, l'est. Simbolitza, també, l'element de l'aigua", + "span_start": 136, + "span_end": 218, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses.", + "span_text": "El seu origen prové d'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses", + "span_start": 220, + "span_end": 295, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El drac atzur o el drac atzur de l'est.", + "span_text": "Els xinesos deien a Seiryū, el drac atzur o el drac atzur de l'est", + "span_start": 297, + "span_end": 363, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb l'estació de la primavera.", + "span_text": "també el relacionaven amb l'estació de la primavera", + "span_start": 405, + "span_end": 456, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb el que està associat a l'emperador de la Xina.", + "span_text": "No se l'ha de confondre amb el drac groc que està associat a l'emperador de la Xina", + "span_start": 458, + "span_end": 541, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És un dels quatre esperits guardians de les ciutats i es diu que protegeix la ciutat de Kioto sobre l'est.", + "span_text": "el drac blau és un dels quatre esperits guardians de les ciutats i es diu que protegeix la ciutat de Kioto sobre l'est", + "span_start": 552, + "span_end": 670, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Byakko.", + "span_text": "L'oest és protegit per Byakko", + "span_start": 672, + "span_end": 701, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El nord Genbu i el sud Suzaku.", + "span_text": "el nord per Genbu i el sud per Suzaku", + "span_start": 703, + "span_end": 740, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El temple de Kiyomizu.", + "span_text": "El temple de Kiyomizu representa el drac blau", + "span_start": 815, + "span_end": 860, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cal beure a mitjanit des de la font que hi ha a dins del complex temple.", + "span_text": "Abans d'entrar al temple hi ha una estàtua del drac, la qual es diu que cal beure a mitjanit des de la font que hi ha a dins del complex temple", + "span_start": 862, + "span_end": 1005, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La tomba de Kitora.", + "span_text": "En 1983, la tomba de Kitora va ser trobada al poble d'Asuka", + "span_start": 1071, + "span_end": 1130, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quatre guardians junts a un sistema de constel·lacions.", + "span_text": "Els quatre guardians van ser pintats a les parets a les seves corresponents direccions junts a un sistema de constel·lacions al sostre", + "span_start": 1132, + "span_end": 1266, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Aquest és un dels únics gravats dels quatre guardians", + "span_start": 1268, + "span_end": 1321, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_contes Carner_66", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "contes Carner - LA POR DE COMPROMETRE'S.-1", + "story": "Les meves eixides per les valls pirenenques -i que n'he fet de camí sense més bagatge que un parell de mitjons (de primer els nets, després els usats) a la butxaca!- m'han permès de comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai, cosa natural en gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel, per un afany immoderat de dir les coses abans de pensar-les. La facilitat de la vida fa la paraula baldera: la retòrica ve dels panxuts. La gent esprimatxada, però de bella fibra; els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres; els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi; la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena; viu amarada de sospites, embolcallada de precaucions: escolten amb les orelles més dretes que no pas un conill, però saben mantenir una mirada més volgudament inexpressiva que no pas la d'un peix.\nPerò ningú no guanya els de Serrallobera, en totes les valls del Pireneu, com a refractaris a arriscar-se. Hi ha una llegenda segons la qual els fundadors de Serrallobera foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època, del qual s'ha de reconèixer que tenia l'aventatge de tancar de cop. Però hom pot dir que els de Serrallobera uneixen a la inhibició oral de llurs possibles ancestres la malfiança que sol acompanyar la sordera, i el tacte untuós i ponderatiu de l'orb. Una reunió de serralloberins, difícilment pot arribar mai a ésser qualificada de sorollosa. Un de llurs hàbits consisteix en reduir les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o bé un so onomatopeic. I aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona, tant aquell que a l'últim es resol a dir-la com aquell altre que, amb prou meravella, la sent. Perquè els serralloberins, que quan alguna cosa els crida molt l'atenció, mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi -d'incògnit, diríem -; ells, que quan se'ls escapa un corglassat somriure es ruboritzen, immediatament com a sorpresos en una orgia; ells, que quan els passa alguna gran calamitat es limiten a arronsar vagament només que una espatlla, en l'únic cas que expressen una sorpresa destriable, oberta, és quan senten que prop d'ells, hi parla un altre serralloberí. L'home més assenyalat i més serralloberí de tot Serrallobera és el Mutis, un conco que viu a tres hores del poble, enasprat en un quer de mala fesomia. El Mutis és l'home més caute, més retingut de tota la contrada: té un nas que sembla fet per garfir, un ulls que només deuen gosar il·luminar-se quan no hi ha ningú davant, uns llavis minsos, però enèrgics, que més aviat tenen tirada a una eina prensil que no pas a un instrument de confidència. Quan ell arriba a l'hostal on, a la claror tot just insinuada del llum de petroli que es perd entre el fum del tabac andorrà, es bescanvien somortes paraules distanciades -en la màxima expansió dels homes que beuen ollades de vi calent-, la salutació que li fan és de callar del tot. Ell ho entén que allò és un Déu us guard; i contesta urbanament a la seva manera, que consisteix em calar-se més endins la barretina.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha pogut fer el protagonista amb les seves sortides pels Pirineus?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què sol portar quan parteix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quin tipus de persones és normal aquesta caracterització de la qual es parla?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què habiten allà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D’on opina que prové l’eloqüència?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com descriu la gent prima?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De quina manera existeix aquest grup?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què conta la història dels que van establir Serrallobera?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un aplec de serralloberins es considera sorollós?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com acostumen a enraonar aquests?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què fan quan veuen alguna cosa que els desperta l’interès?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què els passa quan s’enriolen sense voler?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui és el Mutis?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com és físicament?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com reacciona la gent a la seva presència quan entra en una posada?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai.", + "span_text": "Les meves eixides per les valls pirenenques -i que n'he fet de camí sense més bagatge que un parell de mitjons (de primer els nets, després els usats) a la butxaca!- m'han permès de comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai", + "span_start": 0, + "span_end": 228, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un parell de mitjons.", + "span_text": "Les meves eixides per les valls pirenenques -i que n'he fet de camí sense més bagatge que un parell de mitjons", + "span_start": 0, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel.", + "span_text": "la gent no s'hi caracteritza mai, cosa natural en gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel", + "span_start": 196, + "span_end": 305, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per un afany immoderat de dir les coses abans de pensar-les.", + "span_text": "gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel, per un afany immoderat de dir les coses abans de pensar-les", + "span_start": 246, + "span_end": 366, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dels panxuts.", + "span_text": "la retòrica ve dels panxuts", + "span_start": 415, + "span_end": 442, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De bella fibra, com els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres, els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi, i la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena.", + "span_text": "La gent esprimatxada, però de bella fibra; els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres; els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi; la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena", + "span_start": 444, + "span_end": 734, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Viuen amarats de sospites, embolcallats de precaucions.", + "span_text": "viu amarada de sospites, embolcallada de precaucions", + "span_start": 736, + "span_end": 788, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que els fundadors foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època.", + "span_text": "Hi ha una llegenda segons la qual els fundadors de Serrallobera foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època", + "span_start": 1040, + "span_end": 1212, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Una reunió de serralloberins, difícilment pot arribar mai a ésser qualificada de sorollosa", + "span_start": 1465, + "span_end": 1555, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Redueixen les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o bé un so onomatopeic, i aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona.", + "span_text": "Un de llurs hàbits consisteix en reduir les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o bé un so onomatopeic. I aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona", + "span_start": 1557, + "span_end": 1744, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi -d'incògnit.", + "span_text": "els serralloberins, que quan alguna cosa els crida molt l'atenció, mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi -d'incògnit", + "span_start": 1848, + "span_end": 1965, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es ruboritzen, immediatament com a sorpresos en una orgia.", + "span_text": "quan se'ls escapa un corglassat somriure es ruboritzen, immediatament com a sorpresos en una orgia", + "span_start": 1987, + "span_end": 2085, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'home més assenyalat i més serralloberí de tot Serrallobera, un conco que viu a tres hores del poble, enasprat en un quer de mala fesomia.", + "span_text": "L'home més assenyalat i més serralloberí de tot Serrallobera és el Mutis, un conco que viu a tres hores del poble, enasprat en un quer de mala fesomia", + "span_start": 2314, + "span_end": 2464, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Té un nas que sembla fet per garfir, un ulls que només deuen gosar il·luminar-se quan no hi ha ningú davant, i uns llavis minsos, però enèrgics, que més aviat tenen tirada a una eina prensil que no pas a un instrument de confidència.", + "span_text": "té un nas que sembla fet per garfir, un ulls que només deuen gosar il·luminar-se quan no hi ha ningú davant, uns llavis minsos, però enèrgics, que més aviat tenen tirada a una eina prensil que no pas a un instrument de confidència", + "span_start": 2530, + "span_end": 2760, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es bescanvien somortes paraules distanciades, i la salutació que li fan és de callar del tot.", + "span_text": "Quan ell arriba a l'hostal on, a la claror tot just insinuada del llum de petroli que es perd entre el fum del tabac andorrà, es bescanvien somortes paraules distanciades -en la màxima expansió dels homes que beuen ollades de vi calent-, la salutació que li fan és de callar del tot", + "span_start": 2762, + "span_end": 3044, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai.", + "span_text": "Les meves eixides per les valls pirenenques -i que n'he fet de camí sense més bagatge que un parell de mitjons (de primer els nets, després els usats) a la butxaca!- m'han permès de comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai", + "span_start": 0, + "span_end": 228, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un parell de mitjons.", + "span_text": "Les meves eixides per les valls pirenenques -i que n'he fet de camí sense més bagatge que un parell de mitjons", + "span_start": 0, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel.", + "span_text": "la gent no s'hi caracteritza mai, cosa natural en gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel", + "span_start": 196, + "span_end": 305, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per un afany immoderat de dir les coses abans de pensar-les.", + "span_text": "gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel, per un afany immoderat de dir les coses abans de pensar-les", + "span_start": 246, + "span_end": 366, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dels panxuts.", + "span_text": "la retòrica ve dels panxuts", + "span_start": 415, + "span_end": 442, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De bella fibra, com els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres, els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi, i la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena.", + "span_text": "La gent esprimatxada, però de bella fibra; els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres; els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi; la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena", + "span_start": 444, + "span_end": 734, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Viuen amarats de sospites, embolcallats de precaucions.", + "span_text": "viu amarada de sospites, embolcallada de precaucions", + "span_start": 736, + "span_end": 788, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que els fundadors foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època.", + "span_text": "Hi ha una llegenda segons la qual els fundadors de Serrallobera foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època", + "span_start": 1040, + "span_end": 1212, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Una reunió de serralloberins, difícilment pot arribar mai a ésser qualificada de sorollosa", + "span_start": 1465, + "span_end": 1555, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Redueixen les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o bé un so onomatopeic, i aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona.", + "span_text": "Un de llurs hàbits consisteix en reduir les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o bé un so onomatopeic. I aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona", + "span_start": 1557, + "span_end": 1744, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi -d'incògnit.", + "span_text": "els serralloberins, que quan alguna cosa els crida molt l'atenció, mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi -d'incògnit", + "span_start": 1848, + "span_end": 1965, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es ruboritzen.", + "span_text": "quan se'ls escapa un corglassat somriure es ruboritzen", + "span_start": 1987, + "span_end": 2041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'home més assenyalat i més serralloberí de tot Serrallobera, un conco que viu a tres hores del poble, enasprat en un quer de mala fesomia.", + "span_text": "L'home més assenyalat i més serralloberí de tot Serrallobera és el Mutis, un conco que viu a tres hores del poble, enasprat en un quer de mala fesomia", + "span_start": 2314, + "span_end": 2464, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Té un nas que sembla fet per garfir, un ulls que només deuen gosar il·luminar-se quan no hi ha ningú davant, i uns llavis minsos, però enèrgics, que més aviat tenen tirada a una eina prensil que no pas a un instrument de confidència.", + "span_text": "té un nas que sembla fet per garfir, un ulls que només deuen gosar il·luminar-se quan no hi ha ningú davant, uns llavis minsos, però enèrgics, que més aviat tenen tirada a una eina prensil que no pas a un instrument de confidència", + "span_start": 2530, + "span_end": 2760, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es bescanvien somortes paraules distanciades, i la salutació que li fan és de callar del tot.", + "span_text": "Quan ell arriba a l'hostal on, a la claror tot just insinuada del llum de petroli que es perd entre el fum del tabac andorrà, es bescanvien somortes paraules distanciades -en la màxima expansió dels homes que beuen ollades de vi calent-, la salutació que li fan és de callar del tot", + "span_start": 2762, + "span_end": 3044, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'han permès de comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai.", + "span_text": "Les meves eixides per les valls pirenenques -i que n'he fet de camí sense més bagatge que un parell de mitjons (de primer els nets, després els usats) a la butxaca!- m'han permès de comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai", + "span_start": 0, + "span_end": 228, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un parell de mitjons.", + "span_text": "Les meves eixides per les valls pirenenques -i que n'he fet de camí sense més bagatge que un parell de mitjons", + "span_start": 0, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel.", + "span_text": "la gent no s'hi caracteritza mai, cosa natural en gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel", + "span_start": 196, + "span_end": 305, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per un afany immoderat de dir les coses abans de pensar-les.", + "span_text": "gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel, per un afany immoderat de dir les coses abans de pensar-les", + "span_start": 246, + "span_end": 366, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dels panxuts.", + "span_text": "la retòrica ve dels panxuts", + "span_start": 415, + "span_end": 442, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com de bella fibra, com els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres i com els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi i la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena.", + "span_text": "La gent esprimatxada, però de bella fibra; els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres; els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi; la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena", + "span_start": 444, + "span_end": 734, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Viuen amarats de sospites, embolcallats de precaucions.", + "span_text": "viu amarada de sospites, embolcallada de precaucions", + "span_start": 736, + "span_end": 788, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època.", + "span_text": "Hi ha una llegenda segons la qual els fundadors de Serrallobera foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època", + "span_start": 1040, + "span_end": 1212, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Una reunió de serralloberins, difícilment pot arribar mai a ésser qualificada de sorollosa", + "span_start": 1465, + "span_end": 1555, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Redueixen les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o bé un so onomatopeic i aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona.", + "span_text": "Un de llurs hàbits consisteix en reduir les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o bé un so onomatopeic. I aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona", + "span_start": 1557, + "span_end": 1744, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi.", + "span_text": "els serralloberins, que quan alguna cosa els crida molt l'atenció, mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi", + "span_start": 1848, + "span_end": 1953, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Es ruboritzen, immediatament com a sorpresos en una orgia.", + "span_text": "quan se'ls escapa un corglassat somriure es ruboritzen, immediatament com a sorpresos en una orgia", + "span_start": 1987, + "span_end": 2085, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'home més assenyalat i més serralloberí de tot Serrallobera i enasprat en un quer de mala fesomia.", + "span_text": "L'home més assenyalat i més serralloberí de tot Serrallobera és el Mutis, un conco que viu a tres hores del poble, enasprat en un quer de mala fesomia", + "span_start": 2314, + "span_end": 2464, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Té un nas que sembla fet per garfir, un ulls que només deuen gosar il·luminar-se quan no hi ha ningú davant, uns llavis minsos, però enèrgics, que més aviat tenen tirada a una eina prensil que no pas a un instrument de confidència.", + "span_text": "té un nas que sembla fet per garfir, un ulls que només deuen gosar il·luminar-se quan no hi ha ningú davant, uns llavis minsos, però enèrgics, que més aviat tenen tirada a una eina prensil que no pas a un instrument de confidència", + "span_start": 2530, + "span_end": 2760, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Es bescanvien somortes paraules distanciades i la salutació que li fan és de callar del tot.", + "span_text": "Quan ell arriba a l'hostal on, a la claror tot just insinuada del llum de petroli que es perd entre el fum del tabac andorrà, es bescanvien somortes paraules distanciades -en la màxima expansió dels homes que beuen ollades de vi calent-, la salutació que li fan és de callar del tot", + "span_start": 2762, + "span_end": 3044, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_808", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Maria Rosa Vives Piqué ", + "story": "Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949), més coneguda com a Rosa Vives, és una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora. És pintora i gravadora, i docent especialista en teoria, història i pràctica del gravat, temes en el qual també fa recerca. És la investigadora principal del grup Y+D (Mcyt i Feder) per a l'estudi de materials industrials actuals, no tòxics i reciclables en la realització de l'obra gràfica. Té una extensa bibliografia de publicacions.\nEstudià pintura i gravat a la Universitat de Barcelona, des d'on es llicencià en Belles Arts, especialitat de Pintura i diploma de Gravat i Estampació (Facultat de Belles Arts, 1973) i en Història de l'Art (UB, Facultat de Geografia i Història, 1983). El 1985 obtingué el títol de Doctora en Belles Arts (UB), amb la tesi «Fortuny gravador, aportacions al coneixement de la seva obra». Va dur a terme la seva primera exposició individual a la Sala Maricel de Sitges el 1972, seguida d'una el 1980 a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró. En aquesta època, la seva pintura seguia els postulats de l'Escola de Nova York, amb treballs de gran format.\nA part de la pintura i el gravat per si mateix, també ha il·lustrat un nombre de llibres d'artista, col·laborant amb autors com ara Michel Butor, Marc Alyn, José Milicua, Genís Cano i en particular Jordi Sarsanedas, de qui ha il·lustrat quatre llibres.\nTé obra a diverses biblioteques i col·leccions d'institucions públiques i privades, com ara: la Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Nacional d'Espanya (Madrid); Biblioteca Nacional de França (París); Gabinet d'arts gràfiques del Museu d'Art i d'Història de Ginebra; Museu d'Art de Nagasaki (Japó); Kungliga Konsthögskolan (KKH, Reial Acadèmia de Belles Arts) d'Estocolm (Suècia); Centre d'Art Santa Mònica, Biblioteca del Monestir de Montserrat; Col·lecció Gelonch Viladegut.\nDes del 1975, és professora de Gravat i Estampació de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, primer com a catedràtica interina i a partir de 1987 com a catedràtica numerària de Pintura-Gravat. Actualment és catedràtica de Pintura i Gravat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Maria Rosa Vives i Piqué?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb quin nom se la reconeix millor?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quina àrea de l’art es dedica concretament?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I quines qüestions indaga?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quins estudis va realitzar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va aconseguir el títol de Doctora en Belles Arts?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On va presentar la seva primera exposició?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I la següent?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines característiques tenia el seu estil pictòric llavors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha treballat en altres camps a part dels ja esmentats?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quins?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On es poden observar les seves peces?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què fa des del 1975?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Disposa d’una càtedra?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora.", + "span_text": "Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949), més coneguda com a Rosa Vives, és una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora", + "span_start": 0, + "span_end": 175, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1949.", + "span_text": "Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949)", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Rosa Vives.", + "span_text": "més coneguda com a Rosa Vives", + "span_start": 42, + "span_end": 71, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És pintora i gravadora, i docent especialista en teoria, història i pràctica del gravat, temes en el qual també fa recerca.", + "span_text": "És pintora i gravadora, i docent especialista en teoria, història i pràctica del gravat, temes en el qual també fa recerca", + "span_start": 177, + "span_end": 299, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre materials industrials actuals, no tòxics i reciclables en la realització de l'obra gràfica.", + "span_text": "És la investigadora principal del grup Y+D (Mcyt i Feder) per a l'estudi de materials industrials actuals, no tòxics i reciclables en la realització de l'obra gràfica", + "span_start": 301, + "span_end": 467, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Belles Arts i Història de l'Art.", + "span_text": "Estudià pintura i gravat a la Universitat de Barcelona, des d'on es llicencià en Belles Arts, especialitat de Pintura i diploma de Gravat i Estampació (Facultat de Belles Arts, 1973) i en Història de l'Art", + "span_start": 514, + "span_end": 719, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1985.", + "span_text": "El 1985 obtingué el títol de Doctora en Belles Arts", + "span_start": 766, + "span_end": 817, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Sala Maricel de Sitges.", + "span_text": "Va dur a terme la seva primera exposició individual a la Sala Maricel de Sitges", + "span_start": 900, + "span_end": 979, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró.", + "span_text": "seguida d'una el 1980 a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró", + "span_start": 989, + "span_end": 1048, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La seva pintura seguia els postulats de l'Escola de Nova York, amb treballs de gran format.", + "span_text": "En aquesta època, la seva pintura seguia els postulats de l'Escola de Nova York, amb treballs de gran format", + "span_start": 1050, + "span_end": 1158, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A part de la pintura i el gravat per si mateix, també ha il·lustrat un nombre de llibres d'artista", + "span_start": 1160, + "span_end": 1258, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha il·lustrat llibres d'artista.", + "span_text": "també ha il·lustrat un nombre de llibres d'artista", + "span_start": 1208, + "span_end": 1258, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Nacional d'Espanya (Madrid), la Biblioteca Nacional de França (París), el Gabinet d'arts gràfiques del Museu d'Art i d'Història de Ginebra, el Museu d'Art de Nagasaki (Japó), Kungliga Konsthögskolan (KKH, Reial Acadèmia de Belles Arts) d'Estocolm (Suècia), el Centre d'Art Santa Mònica, la Biblioteca del Monestir de Montserrat, i la Col·lecció Gelonch Viladegut.", + "span_text": "Té obra a diverses biblioteques i col·leccions d'institucions públiques i privades, com ara: la Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Nacional d'Espanya (Madrid); Biblioteca Nacional de França (París); Gabinet d'arts gràfiques del Museu d'Art i d'Història de Ginebra; Museu d'Art de Nagasaki (Japó); Kungliga Konsthögskolan (KKH, Reial Acadèmia de Belles Arts) d'Estocolm (Suècia); Centre d'Art Santa Mònica, Biblioteca del Monestir de Montserrat; Col·lecció Gelonch Viladegut", + "span_start": 1413, + "span_end": 1887, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És professora de Gravat i Estampació de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Des del 1975, és professora de Gravat i Estampació de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona", + "span_start": 1889, + "span_end": 1995, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Actualment és catedràtica de Pintura i Gravat", + "span_start": 2097, + "span_end": 2142, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora.", + "span_text": "Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949), més coneguda com a Rosa Vives, és una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora", + "span_start": 0, + "span_end": 175, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1949.", + "span_text": "Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949)", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Rosa Vives.", + "span_text": "més coneguda com a Rosa Vives", + "span_start": 42, + "span_end": 71, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És pintora i gravadora, i docent especialista en teoria, història i pràctica del gravat, temes en el qual també fa recerca.", + "span_text": "És pintora i gravadora, i docent especialista en teoria, història i pràctica del gravat, temes en el qual també fa recerca", + "span_start": 177, + "span_end": 299, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sobre materials industrials actuals, no tòxics i reciclables en la realització de l'obra gràfica.", + "span_text": "És la investigadora principal del grup Y+D (Mcyt i Feder) per a l'estudi de materials industrials actuals, no tòxics i reciclables en la realització de l'obra gràfica", + "span_start": 301, + "span_end": 467, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Belles Arts i Història de l'Art.", + "span_text": "Estudià pintura i gravat a la Universitat de Barcelona, des d'on es llicencià en Belles Arts, especialitat de Pintura i diploma de Gravat i Estampació (Facultat de Belles Arts, 1973) i en Història de l'Art", + "span_start": 514, + "span_end": 719, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 1985.", + "span_text": "El 1985 obtingué el títol de Doctora en Belles Arts", + "span_start": 766, + "span_end": 817, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Sala Maricel de Sitges.", + "span_text": "Va dur a terme la seva primera exposició individual a la Sala Maricel de Sitges", + "span_start": 900, + "span_end": 979, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró.", + "span_text": "seguida d'una el 1980 a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró", + "span_start": 989, + "span_end": 1048, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La seva pintura seguia els postulats de l'Escola de Nova York, amb treballs de gran format.", + "span_text": "En aquesta època, la seva pintura seguia els postulats de l'Escola de Nova York, amb treballs de gran format", + "span_start": 1050, + "span_end": 1158, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A part de la pintura i el gravat per si mateix, també ha il·lustrat un nombre de llibres d'artista", + "span_start": 1160, + "span_end": 1258, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la il·lustració de llibres d'artista.", + "span_text": "també ha il·lustrat un nombre de llibres d'artista", + "span_start": 1208, + "span_end": 1258, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Nacional d'Espanya (Madrid), la Biblioteca Nacional de França (París), el Gabinet d'arts gràfiques del Museu d'Art i d'Història de Ginebra, el Museu d'Art de Nagasaki (Japó), Kungliga Konsthögskolan (KKH, Reial Acadèmia de Belles Arts) d'Estocolm (Suècia), el Centre d'Art Santa Mònica, la Biblioteca del Monestir de Montserrat, i la Col·lecció Gelonch Viladegut.", + "span_text": "Té obra a diverses biblioteques i col·leccions d'institucions públiques i privades, com ara: la Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Nacional d'Espanya (Madrid); Biblioteca Nacional de França (París); Gabinet d'arts gràfiques del Museu d'Art i d'Història de Ginebra; Museu d'Art de Nagasaki (Japó); Kungliga Konsthögskolan (KKH, Reial Acadèmia de Belles Arts) d'Estocolm (Suècia); Centre d'Art Santa Mònica, Biblioteca del Monestir de Montserrat; Col·lecció Gelonch Viladegut", + "span_start": 1413, + "span_end": 1887, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És professora de Gravat i Estampació de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Des del 1975, és professora de Gravat i Estampació de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona", + "span_start": 1889, + "span_end": 1995, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Actualment és catedràtica de Pintura i Gravat", + "span_start": 2097, + "span_end": 2142, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora.", + "span_text": "Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949), més coneguda com a Rosa Vives, és una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora", + "span_start": 0, + "span_end": 175, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1949.", + "span_text": "Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949)", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb el de Rosa Vives.", + "span_text": "Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949), més coneguda com a Rosa Vives", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És pintora i gravadora, i docent especialista en teoria, història i pràctica del gravat, temes en el qual també fa recerca.", + "span_text": "És pintora i gravadora, i docent especialista en teoria, història i pràctica del gravat, temes en el qual també fa recerca", + "span_start": 177, + "span_end": 299, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'estudi de materials industrials actuals, no tòxics i reciclables en la realització de l'obra gràfica.", + "span_text": "És la investigadora principal del grup Y+D (Mcyt i Feder) per a l'estudi de materials industrials actuals, no tòxics i reciclables en la realització de l'obra gràfica", + "span_start": 301, + "span_end": 467, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Belles Arts i Història de l'Art.", + "span_text": "Estudià pintura i gravat a la Universitat de Barcelona, des d'on es llicencià en Belles Arts, especialitat de Pintura i diploma de Gravat i Estampació (Facultat de Belles Arts, 1973) i en Història de l'Art", + "span_start": 514, + "span_end": 719, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1985.", + "span_text": "El 1985 obtingué el títol de Doctora en Belles Arts", + "span_start": 766, + "span_end": 817, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la Sala Maricel de Sitges.", + "span_text": "Va dur a terme la seva primera exposició individual a la Sala Maricel de Sitges", + "span_start": 900, + "span_end": 979, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró.", + "span_text": "seguida d'una el 1980 a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró", + "span_start": 989, + "span_end": 1048, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La seva pintura seguia els postulats de l'Escola de Nova York, amb treballs de gran format.", + "span_text": "En aquesta època, la seva pintura seguia els postulats de l'Escola de Nova York, amb treballs de gran format", + "span_start": 1050, + "span_end": 1158, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A part de la pintura i el gravat per si mateix, també ha il·lustrat un nombre de llibres d'artista", + "span_start": 1160, + "span_end": 1258, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la il·lustració de llibres d'artista.", + "span_text": "també ha il·lustrat un nombre de llibres d'artista", + "span_start": 1208, + "span_end": 1258, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Nacional d'Espanya (Madrid), Biblioteca Nacional de França (París), Gabinet d'arts gràfiques del Museu d'Art i d'Història de Ginebra, Museu d'Art de Nagasaki (Japó), Kungliga Konsthögskolan (KKH, Reial Acadèmia de Belles Arts) d'Estocolm (Suècia), Centre d'Art Santa Mònica, Biblioteca del Monestir de Montserrat i Col·lecció Gelonch Viladegut.", + "span_text": "Té obra a diverses biblioteques i col·leccions d'institucions públiques i privades, com ara: la Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Nacional d'Espanya (Madrid); Biblioteca Nacional de França (París); Gabinet d'arts gràfiques del Museu d'Art i d'Història de Ginebra; Museu d'Art de Nagasaki (Japó); Kungliga Konsthögskolan (KKH, Reial Acadèmia de Belles Arts) d'Estocolm (Suècia); Centre d'Art Santa Mònica, Biblioteca del Monestir de Montserrat; Col·lecció Gelonch Viladegut", + "span_start": 1413, + "span_end": 1887, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És professora de Gravat i Estampació de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Des del 1975, és professora de Gravat i Estampació de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona", + "span_start": 1889, + "span_end": 1995, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Actualment és catedràtica", + "span_start": 2097, + "span_end": 2122, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_492", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "David Cameron admet que va tenir accions d’una empresa deslocalitzada del seu pare", + "story": "El primer ministre britànic, David Cameron, ha admès que va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames, tal com va revelar la publicació dels ‘papers de Panamà'. The Guardian ha avançat que Cameron havia explicat en una entrevista a la cadena ITV que va tenir 30.000 lliures –43.000 euros– en accions de l'empresa Blairmore. Dimarts Cameron va dir que no tenia cap acció ni inversió en paradisos fiscals. Downing Street sempre ha qualificat aquest assumpte de ‘qüestió personal' i ha dit que era una ‘història molt vella'. A l'entrevista a ITV ha assenyalat que no tenia res a amagar i que va adquirir les accions de la societat del seu pare abans de ser primer ministre. ‘Vaig pagar els meus impostos pels dividends d'aquestes accions –ha afegit– i sempre he complert les meves obligacions fiscals al Regne Unit.' També ha recordat que el seu pare li va deixar en herència prop de 300.000 lliures, uns 370.000 euros. Uns diners que ja va fer públics quan tocava, però dels quals no pot assegurar l'origen. ‘Òbviament, no puc saber la font de cada petita quantitat de diners i el pare ja no és aquí perquè li ho pugui preguntar', ha subratllat. El pare, Ian Cameron, es va morir l'any 2010.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és el primer ministre britànic?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha reconegut?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On s'ha desvelat aquest fet?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va comentar a una reunió televisiva?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina font va publicar això?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va remarcar el primer ministre de les accions?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De què ha titllat Downing Street aquest afer?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan va aconseguir Cameron les accions?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina quantitat de diners va divulgar que va heretar del seu pare?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se sap d’on provenen aquests, però?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan va morir el seu pare?", + "turn_id": 11 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "David Cameron.", + "span_text": "El primer ministre britànic, David Cameron", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames.", + "span_text": "David Cameron, ha admès que va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames", + "span_start": 29, + "span_end": 161, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la publicació dels papers de Panamà.", + "span_text": "ha admès que va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames, tal com va revelar la publicació dels ‘papers de Panamà'", + "span_start": 44, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que va tenir 30.000 lliures en accions de l'empresa Blairmore.", + "span_text": "Cameron havia explicat en una entrevista a la cadena ITV que va tenir 30.000 lliures –43.000 euros– en accions de l'empresa Blairmore", + "span_start": 249, + "span_end": 382, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "The Guardian.", + "span_text": "The Guardian ha avançat que Cameron havia explicat en una entrevista a la cadena ITV que va tenir 30.000 lliures –43.000 euros– en accions de l'empresa Blairmore", + "span_start": 221, + "span_end": 382, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que no tenia cap acció ni inversió en paradisos fiscals.", + "span_text": "Cameron va dir que no tenia cap acció ni inversió en paradisos fiscals", + "span_start": 392, + "span_end": 462, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'una qüestió personal i ha dit que era una història molt vella.", + "span_text": "Downing Street sempre ha qualificat aquest assumpte de ‘qüestió personal' i ha dit que era una ‘història molt vella'", + "span_start": 464, + "span_end": 580, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Abans de ser primer ministre.", + "span_text": "va adquirir les accions de la societat del seu pare abans de ser primer ministre", + "span_start": 649, + "span_end": 729, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Prop de 300.000 lliures.", + "span_text": "el seu pare li va deixar en herència prop de 300.000 lliures", + "span_start": 896, + "span_end": 956, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Uns diners que ja va fer públics quan tocava, però dels quals no pot assegurar l'origen", + "span_start": 977, + "span_end": 1064, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 2010.", + "span_text": "El pare, Ian Cameron, es va morir l'any 2010", + "span_start": 1204, + "span_end": 1248, + "turn_id": 11 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "David Cameron.", + "span_text": "El primer ministre britànic, David Cameron", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames.", + "span_text": "David Cameron, ha admès que va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames", + "span_start": 29, + "span_end": 161, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la publicació dels papers de Panamà.", + "span_text": "va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames, tal com va revelar la publicació dels ‘papers de Panamà'", + "span_start": 57, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que va tenir 30.000 lliures en accions de l'empresa Blairmore.", + "span_text": "Cameron havia explicat en una entrevista a la cadena ITV que va tenir 30.000 lliures –43.000 euros– en accions de l'empresa Blairmore", + "span_start": 249, + "span_end": 382, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "The Guardian.", + "span_text": "The Guardian ha avançat que Cameron havia explicat en una entrevista a la cadena ITV que va tenir 30.000 lliures –43.000 euros– en accions de l'empresa Blairmore", + "span_start": 221, + "span_end": 382, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que no tenia cap acció ni inversió en paradisos fiscals.", + "span_text": "Cameron va dir que no tenia cap acció ni inversió en paradisos fiscals", + "span_start": 392, + "span_end": 462, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'una qüestió personal i d'una història molt vella.", + "span_text": "Downing Street sempre ha qualificat aquest assumpte de ‘qüestió personal' i ha dit que era una ‘història molt vella'", + "span_start": 464, + "span_end": 580, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Abans de ser primer ministre.", + "span_text": "va adquirir les accions de la societat del seu pare abans de ser primer ministre", + "span_start": 649, + "span_end": 729, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Prop de 300.000 lliures.", + "span_text": "el seu pare li va deixar en herència prop de 300.000 lliures", + "span_start": 896, + "span_end": 956, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "diners que ja va fer públics quan tocava, però dels quals no pot assegurar l'origen", + "span_start": 981, + "span_end": 1064, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 2010.", + "span_text": "El pare, Ian Cameron, es va morir l'any 2010", + "span_start": 1204, + "span_end": 1248, + "turn_id": 11 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "David Cameron.", + "span_text": "El primer ministre britànic, David Cameron", + "span_start": 0, + "span_end": 42, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames.", + "span_text": "David Cameron, ha admès que va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames", + "span_start": 29, + "span_end": 161, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la publicació dels papers de Panamà.", + "span_text": "va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames, tal com va revelar la publicació dels ‘papers de Panamà'", + "span_start": 57, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que va tenir 30.000 lliures en accions de l'empresa Blairmore.", + "span_text": "Cameron havia explicat en una entrevista a la cadena ITV que va tenir 30.000 lliures –43.000 euros– en accions de l'empresa Blairmore", + "span_start": 249, + "span_end": 382, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "The Guardian.", + "span_text": "The Guardian ha avançat que Cameron havia explicat en una entrevista a la cadena ITV que va tenir 30.000 lliures –43.000 euros– en accions de l'empresa Blairmore", + "span_start": 221, + "span_end": 382, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que no tenia cap acció ni inversió en paradisos fiscals.", + "span_text": "Cameron va dir que no tenia cap acció ni inversió en paradisos fiscals", + "span_start": 392, + "span_end": 462, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De qüestió personal i ha dit que era una història molt vella.", + "span_text": "Downing Street sempre ha qualificat aquest assumpte de ‘qüestió personal' i ha dit que era una ‘història molt vella'", + "span_start": 464, + "span_end": 580, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Abans de ser primer ministre.", + "span_text": "va adquirir les accions de la societat del seu pare abans de ser primer ministre", + "span_start": 649, + "span_end": 729, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "300.000 lliures.", + "span_text": "el seu pare li va deixar en herència prop de 300.000 lliures, uns 370.000 euros. Uns diners que ja va fer públics quan tocava", + "span_start": 896, + "span_end": 1021, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Uns diners que ja va fer públics quan tocava, però dels quals no pot assegurar l'origen", + "span_start": 977, + "span_end": 1064, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'any 2010.", + "span_text": "El pare, Ian Cameron, es va morir l'any 2010", + "span_start": 1204, + "span_end": 1248, + "turn_id": 11 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1890", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Nisa (mitologia) ", + "story": "Nisa és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica de Nisa, al costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Erifia, Bromia i Polimnia. Segons Diodor de Sicília, a la seva Bibliotheca Historica, era filla d'Aristeu.\nZeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele, de les ires de la deessa Hera, el va encomanar a Hermes qui, al seu torn, el va confiar a les nimfes Nisíades, que tenien llar a la Muntanya Nisa. D'aquesta regió incerta també provenia Silè, que també va protegir Dionís, i que en fou el seu preceptor i, més tard, un lleial company.\nEn alguns relats, les Nisíades o nimfes de la muntanya Nisa, són confoses amb les Híades, o bé s'utilitza el terme (igual que també passa amb les denioinacions Atlántides o Dodónides) col·lectivament per a les Plèiades i les Híades, com a tutores del déu Dionís. Homer fa referència a aquestes nimfes en el seu himne XXVI, dedicat precisament a Dionís.\nDurant el període hel·lenístic, a la deessa Nisa se la va personificar com la mainadera de Dionís, i es deia que fou enterrada a la localitat d'Escitópolis (Bet-Xean), a Palestina, que veu en Dionís el seu fundador.\nEs pensa que moltes de les ciutats que porten el nom de Nisa o Nysa són en el seu honor, com per exemple podria ser la vila de Niça, a la Provença. També es va posar el seu nom a un asteroide: el (44) Nysa.\nMés tard, el déu Zeus va transformar les nimfes en estels, com a agraïment, formant-ne una constel·lació.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Nisa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb qui va criar-lo?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era el seu pare?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina font va comentar això?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De qui descendia Dionís?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què va enviar-lo Zeus amb Hermes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va fer Hermes amb Dionís?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On vivien aquestes?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui era d’allà també?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quines altres criatures es barregen les Nisíades?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines es pensen que van ensenyar al déu Dionís?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On es creu que va ser inhumada?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina ciutat de la Provença es creu que rep el seu nom per Nisa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com va donar Zeus les gràcies a les nimfes?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mística de Nisa.", + "span_text": "Nisa és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica de Nisa", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb les seves germanes Ciseida, Èrato, Erifia, Bromia i Polimnia.", + "span_text": "al costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Erifia, Bromia i Polimnia", + "span_start": 96, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aristeu.", + "span_text": "era filla d'Aristeu", + "span_start": 230, + "span_end": 249, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Diodor de Sicília.", + "span_text": "Segons Diodor de Sicília, a la seva Bibliotheca Historica, era filla d'Aristeu", + "span_start": 171, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la seva Bibliotheca Historica.", + "span_text": "Segons Diodor de Sicília, a la seva Bibliotheca Historica, era filla d'Aristeu", + "span_start": 171, + "span_end": 249, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Zeus i Sèmele.", + "span_text": "Zeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele", + "span_start": 251, + "span_end": 312, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a protegir al seu fill Dionís de les ires de la deessa Hera.", + "span_text": "Zeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele, de les ires de la deessa Hera, el va encomanar a Hermes", + "span_start": 251, + "span_end": 369, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El va confiar a les nimfes Nisíades.", + "span_text": "el va encomanar a Hermes qui, al seu torn, el va confiar a les nimfes Nisíades", + "span_start": 345, + "span_end": 423, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la Muntanya Nisa.", + "span_text": "nimfes Nisíades, que tenien llar a la Muntanya Nisa", + "span_start": 408, + "span_end": 459, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Silè.", + "span_text": "D'aquesta regió incerta també provenia Silè", + "span_start": 461, + "span_end": 504, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb les Híades.", + "span_text": "les Nisíades o nimfes de la muntanya Nisa, són confoses amb les Híades, o bé s'utilitza el terme", + "span_start": 616, + "span_end": 712, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les Plèiades i les Híades.", + "span_text": "les Plèiades i les Híades, com a tutores del déu Dionís", + "span_start": 804, + "span_end": 859, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la localitat d'Escitópolis, a Palestina.", + "span_text": "es deia que fou enterrada a la localitat d'Escitópolis (Bet-Xean), a Palestina", + "span_start": 1052, + "span_end": 1130, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Niça.", + "span_text": "Es pensa que moltes de les ciutats que porten el nom de Nisa o Nysa són en el seu honor, com per exemple podria ser la vila de Niça, a la Provença", + "span_start": 1167, + "span_end": 1313, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les va transformar en estels, formant-ne una constel·lació.", + "span_text": "el déu Zeus va transformar les nimfes en estels, com a agraïment, formant-ne una constel·lació", + "span_start": 1384, + "span_end": 1478, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica de Nisa.", + "span_text": "Nisa és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica de Nisa", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb les seves germanes Ciseida, Èrato, Erifia, Bromia i Polimnia.", + "span_text": "l costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Erifia, Bromia i Polimnia", + "span_start": 97, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aristeu.", + "span_text": "era filla d'Aristeu", + "span_start": 230, + "span_end": 249, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Diodor de Sicília.", + "span_text": "Segons Diodor de Sicília, a la seva Bibliotheca Historica, era filla d'Aristeu", + "span_start": 171, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la seva Bibliotheca Historica.", + "span_text": "Segons Diodor de Sicília, a la seva Bibliotheca Historica, era filla d'Aristeu", + "span_start": 171, + "span_end": 249, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Zeus i Sèmele.", + "span_text": "Zeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele", + "span_start": 251, + "span_end": 312, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a protegir al seu fill Dionís de les ires de la deessa Hera.", + "span_text": "Zeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele, de les ires de la deessa Hera, el va encomanar a Hermes", + "span_start": 251, + "span_end": 369, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El va confiar a les nimfes Nisíades.", + "span_text": "el va encomanar a Hermes qui, al seu torn, el va confiar a les nimfes Nisíades", + "span_start": 345, + "span_end": 423, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la Muntanya Nisa.", + "span_text": "les nimfes Nisíades, que tenien llar a la Muntanya Nisa", + "span_start": 404, + "span_end": 459, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Silè.", + "span_text": "aquesta regió incerta també provenia Silè", + "span_start": 463, + "span_end": 504, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb les Híades.", + "span_text": "les Nisíades o nimfes de la muntanya Nisa, són confoses amb les Híades, o bé s'utilitza el terme", + "span_start": 616, + "span_end": 712, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les Plèiades i les Híades.", + "span_text": "les Plèiades i les Híades, com a tutores del déu Dionís", + "span_start": 804, + "span_end": 859, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la localitat d'Escitópolis, a Palestina.", + "span_text": "es deia que fou enterrada a la localitat d'Escitópolis (Bet-Xean), a Palestina", + "span_start": 1052, + "span_end": 1130, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Niça.", + "span_text": "Es pensa que moltes de les ciutats que porten el nom de Nisa o Nysa són en el seu honor, com per exemple podria ser la vila de Niça, a la Provença", + "span_start": 1167, + "span_end": 1313, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va transformar les nimfes en estels, formant-ne una constel·lació.", + "span_text": "el déu Zeus va transformar les nimfes en estels, com a agraïment, formant-ne una constel·lació", + "span_start": 1384, + "span_end": 1478, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica de Nisa.", + "span_text": "Nisa és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica de Nisa", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Erifia, Bromia i Polimnia.", + "span_text": "al costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Erifia, Bromia i Polimnia", + "span_start": 96, + "span_end": 169, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aristeu.", + "span_text": "era filla d'Aristeu", + "span_start": 230, + "span_end": 249, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Diodor de Sicília.", + "span_text": "Segons Diodor de Sicília, a la seva Bibliotheca Historica, era filla d'Aristeu", + "span_start": 171, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la seva Bibliotheca Historica.", + "span_text": "Segons Diodor de Sicília, a la seva Bibliotheca Historica, era filla d'Aristeu", + "span_start": 171, + "span_end": 249, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Zeus i Sèmele.", + "span_text": "Zeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele", + "span_start": 251, + "span_end": 312, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a protegir al seu fill Dionís de les ires de la deessa Hera.", + "span_text": "Zeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele, de les ires de la deessa Hera, el va encomanar a Hermes", + "span_start": 251, + "span_end": 369, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El va confiar a les nimfes Nisíades.", + "span_text": "el va encomanar a Hermes qui, al seu torn, el va confiar a les nimfes Nisíades", + "span_start": 345, + "span_end": 423, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la Muntanya Nisa.", + "span_text": "les nimfes Nisíades, que tenien llar a la Muntanya Nisa", + "span_start": 404, + "span_end": 459, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Silè.", + "span_text": "D'aquesta regió incerta també provenia Silè", + "span_start": 461, + "span_end": 504, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb les Híades.", + "span_text": "les Nisíades o nimfes de la muntanya Nisa, són confoses amb les Híades, o bé s'utilitza el terme", + "span_start": 616, + "span_end": 712, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les Plèiades i les Híades.", + "span_text": "les Plèiades i les Híades, com a tutores del déu Dionís", + "span_start": 804, + "span_end": 859, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la localitat d'Escitópolis (Bet-Xean), a Palestina.", + "span_text": "es deia que fou enterrada a la localitat d'Escitópolis (Bet-Xean), a Palestina", + "span_start": 1052, + "span_end": 1130, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Niça.", + "span_text": "Es pensa que moltes de les ciutats que porten el nom de Nisa o Nysa són en el seu honor, com per exemple podria ser la vila de Niça, a la Provença", + "span_start": 1167, + "span_end": 1313, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va transformar les nimfes en estels, formant-ne una constel·lació.", + "span_text": "el déu Zeus va transformar les nimfes en estels, com a agraïment, formant-ne una constel·lació", + "span_start": 1384, + "span_end": 1478, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_869", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "El parlament prem l’accelerador per aprovar el pressupost el 18 de març", + "story": "Arran de la compareixença d'aquest matí en què el president Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost, el president del parlament, Roger Torrent ha dibuixat un calendari per aprovar amb celeritat els comptes. El debat a la totalitat dels comptes, per a decidir si continuen la tramitació parlamentària, es farà el 12 i el 13 de febrer, segons que ha explicat Torrent. Serà entre el 24 i el 28 de febrer que començarà el debat de les seccions pressupostàries i serà el ple del parlament que acabarà validant-los, en un debat i una votació final que Torrent preveu que sigui el 18 de març vinent. Quan podrien ser les eleccions avançades que ha anunciat el president Torra? Aquesta mateixa tarda el vice-president del govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha lliurat el projecte de llei de pressupost de 2020. A través del telèfon mòbil li ha enviat a Torrent el projecte de comptes que ara inicia els tràmits parlamentaris. Aragonès ha manifestat que la voluntat del govern és que el pressupost a més d'afrontar les ‘urgències del dia a dia' de la ciutadania també ‘dibuixi el futur del país'. Ha reclamat a la classe política ser capaços de ‘generar consens' de país i mirar pels ciutadans en lloc de ‘prioritzar els interessos de partit'. Per això ha dit que la intenció és que el projecte de pressupost compti amb aportacions i suport d'altres formacions a banda dels grups que donen suport al govern i a Catalunya en Comú Podem. Aragonès ha defensat els nous comptes perquè les necessitats de la ciutadania ‘són diferents' i n'hi ha moltes ‘d'urgents'. Ha defensat que la intenció és que no siguin els pressupostos d'un govern sinó que els grups parlamentaris se'ls facin seus. Per fer-ho possible, en temps de ‘enorme complexitat política' ha dit que cal generar ‘consens' i posar els interessos de la ciutadania al ‘capdavant'. Torrent ha apel·lat als grups i els ha dit que facin propostes ‘concretes' per millorar el benestar de la ciutadania. ‘Les institucions només són dignes quan son útils', ha dit. Torrent ha reclamat que el pressupost que aprovi el parlament ‘expressin dignitat' a través del compromís social.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha declarat Quim Torra?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On ho ha dit això?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com ha actuat Roger Torrent?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec té aquest?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què es pactarà el 12 i 13 de febrer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I el 24 i 28 de febrer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui els ratificarà?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I quan es farà aquesta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui és Pere Aragonès?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha remès?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin és l'objectiu del govern segons ell?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què ha demanat als polítics?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què advoca pels pressupostos?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què creu que és necessari?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què pensa de les institucions?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost.", + "span_text": "Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost", + "span_start": 60, + "span_end": 140, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la compareixença d'aquest matí.", + "span_text": "Arran de la compareixença d'aquest matí en què el president Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost, el president del parlament", + "span_start": 0, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ha dibuixat un calendari per aprovar amb celeritat els comptes.", + "span_text": "el president del parlament, Roger Torrent ha dibuixat un calendari per aprovar amb celeritat els comptes", + "span_start": 142, + "span_end": 246, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És president del parlament.", + "span_text": "el president del parlament, Roger Torrent", + "span_start": 142, + "span_end": 183, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La totalitat dels comptes, per a decidir si continuen la tramitació parlamentària.", + "span_text": "El debat a la totalitat dels comptes, per a decidir si continuen la tramitació parlamentària, es farà el 12 i el 13 de febrer", + "span_start": 248, + "span_end": 373, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El debat de les seccions pressupostàries.", + "span_text": "Serà entre el 24 i el 28 de febrer que començarà el debat de les seccions pressupostàries", + "span_start": 407, + "span_end": 496, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ple del parlament, en un debat i una votació final.", + "span_text": "serà el ple del parlament que acabarà validant-los, en un debat i una votació final", + "span_start": 499, + "span_end": 582, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 18 de març vinent.", + "span_text": "un debat i una votació final que Torrent preveu que sigui el 18 de març vinent", + "span_start": 554, + "span_end": 632, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El vice-president del govern i conseller d'Economia.", + "span_text": "el vice-president del govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès", + "span_start": 733, + "span_end": 799, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El projecte de llei de pressupost de 2020.", + "span_text": "Pere Aragonès, ha lliurat el projecte de llei de pressupost de 2020", + "span_start": 786, + "span_end": 853, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el pressupost a més d'afrontar les urgències del dia a dia de la ciutadania també dibuixi el futur del país.", + "span_text": "Aragonès ha manifestat que la voluntat del govern és que el pressupost a més d'afrontar les ‘urgències del dia a dia' de la ciutadania també ‘dibuixi el futur del país'", + "span_start": 970, + "span_end": 1138, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ser capaços de generar consens de país i mirar pels ciutadans en lloc de prioritzar els interessos de partit.", + "span_text": "Ha reclamat a la classe política ser capaços de ‘generar consens' de país i mirar pels ciutadans en lloc de ‘prioritzar els interessos de partit'", + "span_start": 1140, + "span_end": 1285, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè les necessitats de la ciutadania són diferents i n'hi ha moltes d'urgents.", + "span_text": "Aragonès ha defensat els nous comptes perquè les necessitats de la ciutadania ‘són diferents' i n'hi ha moltes ‘d'urgents'", + "span_start": 1479, + "span_end": 1601, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Generar consens i posar els interessos de la ciutadania al capdavant.", + "span_text": "ha dit que cal generar ‘consens' i posar els interessos de la ciutadania al ‘capdavant'", + "span_start": 1791, + "span_end": 1878, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que només són dignes quan son útils.", + "span_text": "‘Les institucions només són dignes quan son útils', ha dit", + "span_start": 1998, + "span_end": 2056, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost.", + "span_text": "el president Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost", + "span_start": 47, + "span_end": 140, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la compareixença d'aquest matí.", + "span_text": "Arran de la compareixença d'aquest matí en què el president Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost, el president del parlament", + "span_start": 0, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ha dibuixat un calendari per aprovar amb celeritat els comptes.", + "span_text": "el president del parlament, Roger Torrent ha dibuixat un calendari per aprovar amb celeritat els comptes", + "span_start": 142, + "span_end": 246, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És president del parlament.", + "span_text": "el president del parlament, Roger Torrent", + "span_start": 142, + "span_end": 183, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La totalitat dels comptes, per a decidir si continuen la tramitació parlamentària.", + "span_text": "El debat a la totalitat dels comptes, per a decidir si continuen la tramitació parlamentària, es farà el 12 i el 13 de febrer", + "span_start": 248, + "span_end": 373, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El debat de les seccions pressupostàries.", + "span_text": "Serà entre el 24 i el 28 de febrer que començarà el debat de les seccions pressupostàries", + "span_start": 407, + "span_end": 496, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ple del parlament, en un debat i una votació final.", + "span_text": "serà el ple del parlament que acabarà validant-los, en un debat i una votació final que Torrent preveu que sigui el 18 de març vinent", + "span_start": 499, + "span_end": 632, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 18 de març vinent.", + "span_text": "un debat i una votació final que Torrent preveu que sigui el 18 de març vinent", + "span_start": 554, + "span_end": 632, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El vice-president del govern i conseller d'Economia.", + "span_text": "el vice-president del govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès", + "span_start": 733, + "span_end": 799, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El projecte de llei de pressupost de 2020.", + "span_text": "Pere Aragonès, ha lliurat el projecte de llei de pressupost de 2020", + "span_start": 786, + "span_end": 853, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el pressupost a més d'afrontar les urgències del dia a dia de la ciutadania també dibuixi el futur del país.", + "span_text": "Aragonès ha manifestat que la voluntat del govern és que el pressupost a més d'afrontar les ‘urgències del dia a dia' de la ciutadania també ‘dibuixi el futur del país'", + "span_start": 970, + "span_end": 1138, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ser capaços de generar consens de país i mirar pels ciutadans en lloc de prioritzar els interessos de partit.", + "span_text": "Ha reclamat a la classe política ser capaços de ‘generar consens' de país i mirar pels ciutadans en lloc de ‘prioritzar els interessos de partit'", + "span_start": 1140, + "span_end": 1285, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè les necessitats de la ciutadania són diferents i n'hi ha moltes d'urgents.", + "span_text": "Aragonès ha defensat els nous comptes perquè les necessitats de la ciutadania ‘són diferents' i n'hi ha moltes ‘d'urgents'", + "span_start": 1479, + "span_end": 1601, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Generar consens i posar els interessos de la ciutadania al capdavant.", + "span_text": "ha dit que cal generar ‘consens' i posar els interessos de la ciutadania al ‘capdavant'", + "span_start": 1791, + "span_end": 1878, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que només són dignes quan son útils.", + "span_text": "‘Les institucions només són dignes quan son útils', ha dit", + "span_start": 1998, + "span_end": 2056, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost.", + "span_text": "Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost", + "span_start": 60, + "span_end": 140, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la compareixença d'aquest matí.", + "span_text": "Arran de la compareixença d'aquest matí en què el president Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost", + "span_start": 0, + "span_end": 140, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ha dibuixat un calendari per aprovar amb celeritat els comptes.", + "span_text": "Roger Torrent ha dibuixat un calendari per aprovar amb celeritat els comptes", + "span_start": 170, + "span_end": 246, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És president del parlament.", + "span_text": "el president del parlament, Roger Torrent", + "span_start": 142, + "span_end": 183, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La totalitat dels comptes, per a decidir si continuen la tramitació parlamentària.", + "span_text": "El debat a la totalitat dels comptes, per a decidir si continuen la tramitació parlamentària, es farà el 12 i el 13 de febrer", + "span_start": 248, + "span_end": 373, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El debat de les seccions pressupostàries.", + "span_text": "Serà entre el 24 i el 28 de febrer que començarà el debat de les seccions pressupostàries", + "span_start": 407, + "span_end": 496, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ple del parlament en un debat i una votació final.", + "span_text": "serà el ple del parlament que acabarà validant-los, en un debat i una votació final", + "span_start": 499, + "span_end": 582, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 18 de març vinent.", + "span_text": "un debat i una votació final que Torrent preveu que sigui el 18 de març vinent", + "span_start": 554, + "span_end": 632, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El vice-president del govern i conseller d'Economia.", + "span_text": "el vice-president del govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès", + "span_start": 733, + "span_end": 799, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El projecte de llei de pressupost de 2020.", + "span_text": "Pere Aragonès, ha lliurat el projecte de llei de pressupost de 2020", + "span_start": 786, + "span_end": 853, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el pressupost a més d'afrontar les urgències del dia a dia de la ciutadania també dibuixi el futur del país.", + "span_text": "Aragonès ha manifestat que la voluntat del govern és que el pressupost a més d'afrontar les ‘urgències del dia a dia' de la ciutadania també ‘dibuixi el futur del país'", + "span_start": 970, + "span_end": 1138, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ser capaços de generar consens de país i mirar pels ciutadans en lloc de prioritzar els interessos de partit.", + "span_text": "Ha reclamat a la classe política ser capaços de ‘generar consens' de país i mirar pels ciutadans en lloc de ‘prioritzar els interessos de partit'", + "span_start": 1140, + "span_end": 1285, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè les necessitats de la ciutadania són diferents i n'hi ha moltes d'urgents.", + "span_text": "Aragonès ha defensat els nous comptes perquè les necessitats de la ciutadania ‘són diferents' i n'hi ha moltes ‘d'urgents'", + "span_start": 1479, + "span_end": 1601, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Generar consens i posar els interessos de la ciutadania al capdavant.", + "span_text": "ha dit que cal generar ‘consens' i posar els interessos de la ciutadania al ‘capdavant'", + "span_start": 1791, + "span_end": 1878, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que només són dignes quan son útils.", + "span_text": "‘Les institucions només són dignes quan son útils', ha dit", + "span_start": 1998, + "span_end": 2056, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_513", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Elena Francis ", + "story": "Pietat Estany Bou (Barcelona, 1937) és una periodista catalana, força coneguda per haver treballat durant vuit anys representant el personatge fictici Elena Francis en el consultori radiofònic de l'Institut Francis, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.\nPietat Estany és llicenciada en filologia catalana i actualment viu a Corçà (municipi del Baix Empordà). Treballava en les tasques de la llar i a través d'un anunci al diari en 1976 fou contractada com a redactora del programa de ràdio Consultorio de Elena Francis de Ràdio Barcelona, patrocinada per l'Institut Francis i que tenia dues funcions, per una banda la venda de productes de bellesa i fer de consultori radiofònic amb les cartes que els arribaven.\nLa seva tasca consistia a respondre, entre el 1976 i el 1984, més de 300 cartes setmanals que, metòdicament, cada divendres a la tarda emplenava en capses de cartró i, en un viatge en autobús, les retornava a la seu del consultori de Sarrià - Sant Gervasi. Només es radiaven les cartes que superaven la censura imperant. Moltes no superaven la censura, atès que les autores -perquè la majoria eren dones- hi expressaven una problemàtica que avui dia seria objecte de denúncia i reconduïda per via penal. En aquest sentit, els abusos sexuals de pares a filles, l'alcoholisme de marits que maltractaven les seves dones, les vexacions, les dones víctimes de la solitud, els fills petits que presenciaven les humiliacions de les mares, les infidelitats conjugals i, en conseqüència, la misèria sentimental de moltes dones de l'Espanya de la postguerra que vivien sota un règim que les reprimia moralment i políticament, són temes que fins i tot en la darrera etapa del consultori, no estaven autoritzada a difondre públicament\nLa veritable veïna a l'ombra de Pietat Estany la constituïen les cartes que no es llegien en antena, i que contestava des de casa seva amb una senzilla màquina d'escriure Olivetti. La seva tasca va acabar quan va desaparèixer el programa el 21 de gener de 1984.\nFins al 2007 va mantenir el seu anonimat. Aleshores va escriure el llibre Estimades amigues, que va gaudir de certa difusió gràcies a entrevistes que va mantenir en programes de ràdio com (COM Ràdio \"L'hora de Plutó\" (2 de gener de 2009) Cadena Ser (Entrevista a Pietat Estany, 23 de gener de 2008) i el reportatge televisiu que li va dedicar TV3 a l'hora del lector el 14 de febrer de 2008.\nParal·lelament, el Diari de Girona li va dedicar un article titulat Els consells ocults d'Elena Francis Arxivat 2016-01-25 a Wayback Machine., el 8 de febrer de 2008 i a aquest mateix diari Pietat Estany va concedir una entrevista el 5 de març de 2008. La periodista Sílvia Soler va publicar un article sobre Pietat Estany al diari Avui el 14 de juny de 2010.\nPietat Estany ha col·laborat en diverses publicacions locals amb articles d'opinió sobre l'entorn social i cultural, a Vilaweb I de sobte...la variant, (5 d'octubre de 2008), i Diari de Girona La fragilitat de la civilitzaci�� el 21 de setembre de 2009.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Pietat Estany Bou?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què és famosa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava abans?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I quan va firmar per a fer el consultori?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es deia el programa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin objectiu tenia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina era la comesa de la Pietat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què moltes cartes no s’emetien?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins exemples de temàtiques no es permetia transmetre?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què passava amb les que no es difonien?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina obra seva es va divulgar un cop va deixar de ser anònima?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què és “Els consells ocults d’Elena Francis”?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En què ha cooperat Estany?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una periodista catalana.", + "span_text": "Pietat Estany Bou (Barcelona, 1937) és una periodista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per haver treballat durant vuit anys representant el personatge fictici Elena Francis.", + "span_text": "Pietat Estany Bou (Barcelona, 1937) és una periodista catalana, força coneguda per haver treballat durant vuit anys representant el personatge fictici Elena Francis", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al consultori radiofònic de l'Institut Francis, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.", + "span_text": "representant el personatge fictici Elena Francis en el consultori radiofònic de l'Institut Francis, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona", + "span_start": 116, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Filologia catalana.", + "span_text": "Pietat Estany és llicenciada en filologia catalana", + "span_start": 269, + "span_end": 319, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A les tasques de la llar.", + "span_text": "Treballava en les tasques de la llar", + "span_start": 374, + "span_end": 410, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'any 1976.", + "span_text": "en 1976 fou contractada com a redactora del programa de ràdio Consultorio de Elena Francis de Ràdio Barcelona", + "span_start": 444, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Consultorio de Elena Francis.", + "span_text": "redactora del programa de ràdio Consultorio de Elena Francis", + "span_start": 474, + "span_end": 534, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La venda de productes de bellesa i fer de consultori radiofònic amb les cartes que els arribaven.", + "span_text": "tenia dues funcions, per una banda la venda de productes de bellesa i fer de consultori radiofònic amb les cartes que els arribaven", + "span_start": 596, + "span_end": 727, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Respondre més de 300 cartes setmanals que cada divendres emplenava en capses de cartró i les retornava a la seu del consultori de Sarrià - Sant Gervasi.", + "span_text": "La seva tasca consistia a respondre, entre el 1976 i el 1984, més de 300 cartes setmanals que, metòdicament, cada divendres a la tarda emplenava en capses de cartró i, en un viatge en autobús, les retornava a la seu del consultori de Sarrià - Sant Gervasi", + "span_start": 729, + "span_end": 984, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè moltes no superaven la censura, atès que les autores hi expressaven una problemàtica que avui dia seria objecte de denúncia i reconduïda per via penal.", + "span_text": "Només es radiaven les cartes que superaven la censura imperant. Moltes no superaven la censura, atès que les autores -perquè la majoria eren dones- hi expressaven una problemàtica que avui dia seria objecte de denúncia i reconduïda per via penal", + "span_start": 986, + "span_end": 1231, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els abusos sexuals de pares a filles, l'alcoholisme de marits que maltractaven les seves dones, les vexacions, les dones víctimes de la solitud, els fills petits que presenciaven les humiliacions de les mares, les infidelitats conjugals i, en conseqüència, la misèria sentimental de moltes dones de l'Espanya de la postguerra que vivien sota un règim que les reprimia moralment i políticament.", + "span_text": "els abusos sexuals de pares a filles, l'alcoholisme de marits que maltractaven les seves dones, les vexacions, les dones víctimes de la solitud, els fills petits que presenciaven les humiliacions de les mares, les infidelitats conjugals i, en conseqüència, la misèria sentimental de moltes dones de l'Espanya de la postguerra que vivien sota un règim que les reprimia moralment i políticament, són temes que fins i tot en la darrera etapa del consultori, no estaven autoritzada a difondre públicament", + "span_start": 1251, + "span_end": 1751, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les contestava des de casa seva amb una senzilla màquina d'escriure Olivetti.", + "span_text": "La veritable veïna a l'ombra de Pietat Estany la constituïen les cartes que no es llegien en antena, i que contestava des de casa seva amb una senzilla màquina d'escriure Olivetti", + "span_start": 1752, + "span_end": 1931, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El llibre Estimades amigues.", + "span_text": "Fins al 2007 va mantenir el seu anonimat. Aleshores va escriure el llibre Estimades amigues, que va gaudir de certa difusió", + "span_start": 2014, + "span_end": 2137, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un article que el Diari de Girona li va dedicar.", + "span_text": "Paral·lelament, el Diari de Girona li va dedicar un article titulat Els consells ocults d'Elena Francis", + "span_start": 2407, + "span_end": 2510, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En diverses publicacions locals amb articles d'opinió sobre l'entorn social i cultural.", + "span_text": "Pietat Estany ha col·laborat en diverses publicacions locals amb articles d'opinió sobre l'entorn social i cultural", + "span_start": 2767, + "span_end": 2882, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una periodista catalana.", + "span_text": "Pietat Estany Bou (Barcelona, 1937) és una periodista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per haver treballat durant vuit anys representant el personatge fictici Elena Francis.", + "span_text": "Pietat Estany Bou (Barcelona, 1937) és una periodista catalana, força coneguda per haver treballat durant vuit anys representant el personatge fictici Elena Francis", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al el consultori radiofònic de l'Institut Francis, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.", + "span_text": "representant el personatge fictici Elena Francis en el consultori radiofònic de l'Institut Francis, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona", + "span_start": 116, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Filologia catalana.", + "span_text": "Pietat Estany és llicenciada en filologia catalana", + "span_start": 269, + "span_end": 319, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A les tasques de la llar.", + "span_text": "Treballava en les tasques de la llar", + "span_start": 374, + "span_end": 410, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1976.", + "span_text": "en 1976 fou contractada com a redactora del programa de ràdio Consultorio de Elena Francis de Ràdio Barcelona", + "span_start": 444, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Consultorio de Elena Francis.", + "span_text": "redactora del programa de ràdio Consultorio de Elena Francis", + "span_start": 474, + "span_end": 534, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La venda de productes de bellesa i fer de consultori radiofònic amb les cartes que els arribaven.", + "span_text": "tenia dues funcions, per una banda la venda de productes de bellesa i fer de consultori radiofònic amb les cartes que els arribaven", + "span_start": 596, + "span_end": 727, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Respondre més de 300 cartes setmanals que cada divendres emplenava en capses de cartró i les retornava a la seu del consultori de Sarrià - Sant Gervasi.", + "span_text": "La seva tasca consistia a respondre, entre el 1976 i el 1984, més de 300 cartes setmanals que, metòdicament, cada divendres a la tarda emplenava en capses de cartró i, en un viatge en autobús, les retornava a la seu del consultori de Sarrià - Sant Gervasi", + "span_start": 729, + "span_end": 984, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè les autores hi expressaven una problemàtica que avui dia seria objecte de denúncia i reconduïda per via penal.", + "span_text": "Només es radiaven les cartes que superaven la censura imperant. Moltes no superaven la censura, atès que les autores -perquè la majoria eren dones- hi expressaven una problemàtica que avui dia seria objecte de denúncia i reconduïda per via penal", + "span_start": 986, + "span_end": 1231, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els abusos sexuals de pares a filles, l'alcoholisme de marits que maltractaven les seves dones, les vexacions, les dones víctimes de la solitud, els fills petits que presenciaven les humiliacions de les mares, les infidelitats conjugals i, en conseqüència, la misèria sentimental de moltes dones de l'Espanya de la postguerra que vivien sota un règim que les reprimia moralment i políticament.", + "span_text": "els abusos sexuals de pares a filles, l'alcoholisme de marits que maltractaven les seves dones, les vexacions, les dones víctimes de la solitud, els fills petits que presenciaven les humiliacions de les mares, les infidelitats conjugals i, en conseqüència, la misèria sentimental de moltes dones de l'Espanya de la postguerra que vivien sota un règim que les reprimia moralment i políticament, són temes que fins i tot en la darrera etapa del consultori, no estaven autoritzada a difondre públicament", + "span_start": 1251, + "span_end": 1751, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les contestava des de casa seva amb una senzilla màquina d'escriure Olivetti.", + "span_text": "La veritable veïna a l'ombra de Pietat Estany la constituïen les cartes que no es llegien en antena, i que contestava des de casa seva amb una senzilla màquina d'escriure Olivetti", + "span_start": 1752, + "span_end": 1931, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Estimades amigues.", + "span_text": "Fins al 2007 va mantenir el seu anonimat. Aleshores va escriure el llibre Estimades amigues, que va gaudir de certa difusió", + "span_start": 2014, + "span_end": 2137, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un article que li va dedicar el Diari de Girona.", + "span_text": "Paral·lelament, el Diari de Girona li va dedicar un article titulat Els consells ocults d'Elena Francis", + "span_start": 2407, + "span_end": 2510, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En diverses publicacions locals amb articles d'opinió sobre l'entorn social i cultural.", + "span_text": "Pietat Estany ha col·laborat en diverses publicacions locals amb articles d'opinió sobre l'entorn social i cultural", + "span_start": 2767, + "span_end": 2882, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una periodista catalana.", + "span_text": "Pietat Estany Bou (Barcelona, 1937) és una periodista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per haver treballat durant vuit anys representant el personatge fictici Elena Francis.", + "span_text": "és una periodista catalana, força coneguda per haver treballat durant vuit anys representant el personatge fictici Elena Francis", + "span_start": 36, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al consultori radiofònic de l'Institut Francis, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.", + "span_text": "representant el personatge fictici Elena Francis en el consultori radiofònic de l'Institut Francis, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona", + "span_start": 116, + "span_end": 267, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Filologia catalana.", + "span_text": "és llicenciada en filologia catalana", + "span_start": 283, + "span_end": 319, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A les tasques de la llar.", + "span_text": "Treballava en les tasques de la llar", + "span_start": 374, + "span_end": 410, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1976.", + "span_text": "en 1976 fou contractada com a redactora del programa de ràdio Consultorio de Elena Francis", + "span_start": 444, + "span_end": 534, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Consultorio de Elena Francis.", + "span_text": "redactora del programa de ràdio Consultorio de Elena Francis", + "span_start": 474, + "span_end": 534, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La venda de productes de bellesa i fer de consultori radiofònic amb les cartes que els arribaven.", + "span_text": "tenia dues funcions, per una banda la venda de productes de bellesa i fer de consultori radiofònic amb les cartes que els arribaven", + "span_start": 596, + "span_end": 727, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Respondre més de 300 cartes setmanals que cada divendres a la tarda emplenava en capses de cartró i les retornava a la seu del consultori de Sarrià - Sant Gervasi.", + "span_text": "La seva tasca consistia a respondre, entre el 1976 i el 1984, més de 300 cartes setmanals que, metòdicament, cada divendres a la tarda emplenava en capses de cartró i, en un viatge en autobús, les retornava a la seu del consultori de Sarrià - Sant Gervasi", + "span_start": 729, + "span_end": 984, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Atès que les autores hi expressaven una problemàtica que avui dia seria objecte de denúncia i reconduïda per via penal.", + "span_text": "Només es radiaven les cartes que superaven la censura imperant. Moltes no superaven la censura, atès que les autores -perquè la majoria eren dones- hi expressaven una problemàtica que avui dia seria objecte de denúncia i reconduïda per via penal", + "span_start": 986, + "span_end": 1231, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Els abusos sexuals de pares a filles, l'alcoholisme de marits que maltractaven les seves dones, les vexacions, les dones víctimes de la solitud, els fills petits que presenciaven les humiliacions de les mares, les infidelitats conjugals i, en conseqüència, la misèria sentimental de moltes dones de l'Espanya de la postguerra que vivien sota un règim que les reprimia moralment i políticament.", + "span_text": "els abusos sexuals de pares a filles, l'alcoholisme de marits que maltractaven les seves dones, les vexacions, les dones víctimes de la solitud, els fills petits que presenciaven les humiliacions de les mares, les infidelitats conjugals i, en conseqüència, la misèria sentimental de moltes dones de l'Espanya de la postguerra que vivien sota un règim que les reprimia moralment i políticament, són temes que fins i tot en la darrera etapa del consultori, no estaven autoritzada a difondre públicament", + "span_start": 1251, + "span_end": 1751, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Les contestava des de casa seva amb una senzilla màquina d'escriure Olivetti.", + "span_text": "La veritable veïna a l'ombra de Pietat Estany la constituïen les cartes que no es llegien en antena, i que contestava des de casa seva amb una senzilla màquina d'escriure Olivetti", + "span_start": 1752, + "span_end": 1931, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El llibre Estimades amigues.", + "span_text": "Fins al 2007 va mantenir el seu anonimat. Aleshores va escriure el llibre Estimades amigues, que va gaudir de certa difusió", + "span_start": 2014, + "span_end": 2137, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un article que el Diari de Girona li va dedicar.", + "span_text": "Paral·lelament, el Diari de Girona li va dedicar un article titulat Els consells ocults d'Elena Francis", + "span_start": 2407, + "span_end": 2510, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En diverses publicacions locals amb articles d'opinió sobre l'entorn social i cultural.", + "span_text": "Pietat Estany ha col·laborat en diverses publicacions locals amb articles d'opinió sobre l'entorn social i cultural", + "span_start": 2767, + "span_end": 2882, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_710", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Bonvehí entén que els membres del PDECat que dirigeixin la Crida ho faran ‘a títol individual’", + "story": "El president del PDECat, David Bonvehí, ha precisat que els membres del PDECat que formin part de la direcció de la Crida Nacional per la República ho faran ‘a títol individual'. Bonvehí no ha volgut pronunciar-se sobre si la presència de dirigents o associats del partit a la cúpula que ultima Jordi Sànchez és incompatible amb la militància al PDECat, tenint en compte que els estatuts del partit són restrictius, si no incompatibles, pel que fa a la doble militància. Diverses fonts consultades donen per fet que en la proposta de direcció en què treballa Sànchez, amb Toni Morral com a secretari general, hi haurà membres del PDECat. Bonvehí espera que la Crida defineixi en el congrés constituent de dissabte si esdevé un partit polític o es manté com a associació. En el primer cas, el xoc entre les dues organitzacions seria evident i incrementaria el perill permanent d'un trencament al PDECat entre els partidaris i els contraris a la confluència amb la Crida. En canvi, si la Crida no actua com a partit polític, encara que s'hagi registrat com a tal al ministeri de l'Interior, tindran més marge per a arribar a un encaix. Després del congrés de dissabte, la comissió delegada del PDECat farà una proposta a les bases per determinar l'abast d'aquesta confluència. La Crida només accepta adhesions individuals i descarta la incorporació en bloc del PDECat. Així ho ha ratificat durant el debat intern de les ponències política i organitzativa. Després del sí de Joaquim Forn per a encapçalar la llista de JxCat per Barcelona, s'ha de concretar la composició de tota la llista. Es preveu que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en sigui la número dos, però Bonvehí no s'ha volgut pronunciar al respecte. Tampoc sobre el lloc que hi ocuparà Neus Munté, que havia estat triada en primàries com la candidata del PDECat. Munté ha assegurat avui que treballarà per a sumar sensibilitats a la candidatura de Forn. Tenint en compte el consens que genera la candidatura de l'ex-conseller de l'Interior davant de les bases barcelonines, és probable que no es facin unes noves primàries per a revalidar-lo i que es busqui una altra via per ratificar la decisió territorialment. Un altre dels punts de fricció amb la Crida són les eleccions europees. Més enllà del nom del candidat o candidats, i de la possibilitat que Jordi Turull o Jaume-Alonso Cuevillas en siguin el cap de llista, està en joc la reedició de l'aliança amb el PNB. El PDECat pretén repetir la coalició amb què es va presentar a les anteriors eleccions a l'eurocambra i així ho va deixar clar en la reunió que l'executiva va fer amb Puigdemont a Waterloo. El moviment de Sànchez i el president a l'exili, però, encara no ha pres formalment la decisió de presentar-se als comicis.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és David Bonvehí?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha dit?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I què no ha especificat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què pensen diverses persones sobre la iniciativa en què treballarà Sànchez?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb què compta Bonvehí?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què passaria si no obrés com a grup polític?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què admet la Crida?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I què rebutja?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què s’ha de precisar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui es creu que estaria en la posició número dos d’aquesta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I on se situaria Neus Munté?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què ha garantit ella?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quin tema no s’arriba a un acord amb la Crida?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què vol fer el PDECat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan ho va decidir això el partit?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El president del PDECat.", + "span_text": "El president del PDECat, David Bonvehí", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que els membres del PDECat que formin part de la direcció de la Crida Nacional per la República ho faran a títol individual.", + "span_text": "El president del PDECat, David Bonvehí, ha precisat que els membres del PDECat que formin part de la direcció de la Crida Nacional per la República ho faran ‘a títol individual'", + "span_start": 0, + "span_end": 177, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Si la presència de dirigents o associats del partit a la cúpula que ultima Jordi Sànchez és incompatible amb la militància al PDECat.", + "span_text": "Bonvehí no ha volgut pronunciar-se sobre si la presència de dirigents o associats del partit a la cúpula que ultima Jordi Sànchez és incompatible amb la militància al PDECat", + "span_start": 179, + "span_end": 352, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Donen per fet que en la proposta de direcció hi haurà membres del PDECat.", + "span_text": "Diverses fonts consultades donen per fet que en la proposta de direcció en què treballa Sànchez, amb Toni Morral com a secretari general, hi haurà membres del PDECat", + "span_start": 471, + "span_end": 636, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb que la Crida defineixi en el congrés constituent de dissabte si esdevé un partit polític o es manté com a associació.", + "span_text": "Bonvehí espera que la Crida defineixi en el congrés constituent de dissabte si esdevé un partit polític o es manté com a associació", + "span_start": 638, + "span_end": 769, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que tindran més marge els partidaris i els contraris a la confluència amb la Crida per a arribar a un encaix.", + "span_text": "un trencament al PDECat entre els partidaris i els contraris a la confluència amb la Crida. En canvi, si la Crida no actua com a partit polític, encara que s'hagi registrat com a tal al ministeri de l'Interior, tindran més marge per a arribar a un encaix", + "span_start": 878, + "span_end": 1132, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Només adhesions individuals.", + "span_text": "La Crida només accepta adhesions individuals", + "span_start": 1275, + "span_end": 1319, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La incorporació en bloc del PDECat.", + "span_text": "descarta la incorporació en bloc del PDECat", + "span_start": 1322, + "span_end": 1365, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La composició de tota la llista de JxCat per Barcelona.", + "span_text": "Després del sí de Joaquim Forn per a encapçalar la llista de JxCat per Barcelona, s'ha de concretar la composició de tota la llista", + "span_start": 1454, + "span_end": 1585, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La consellera de la Presidència, Elsa Artadi.", + "span_text": "Es preveu que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en sigui la número dos", + "span_start": 1587, + "span_end": 1669, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Bonvehí no s'ha volgut pronunciar al respecte.", + "span_text": "Bonvehí no s'ha volgut pronunciar al respecte. Tampoc sobre el lloc que hi ocuparà Neus Munté", + "span_start": 1676, + "span_end": 1769, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que treballarà per a sumar sensibilitats a la candidatura de Forn.", + "span_text": "Munté ha assegurat avui que treballarà per a sumar sensibilitats a la candidatura de Forn", + "span_start": 1836, + "span_end": 1925, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb les eleccions europees.", + "span_text": "Un altre dels punts de fricció amb la Crida són les eleccions europees", + "span_start": 2187, + "span_end": 2257, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Repetir la coalició amb què es va presentar a les anteriors eleccions a l'eurocambra.", + "span_text": "El PDECat pretén repetir la coalició amb què es va presentar a les anteriors eleccions a l'eurocambra", + "span_start": 2443, + "span_end": 2544, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la reunió que l'executiva va fer amb Puigdemont a Waterloo.", + "span_text": "així ho va deixar clar en la reunió que l'executiva va fer amb Puigdemont a Waterloo", + "span_start": 2547, + "span_end": 2631, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El president del PDECat.", + "span_text": "El president del PDECat, David Bonvehí", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que els membres del PDECat que formin part de la direcció de la Crida Nacional per la República ho faran a títol individual.", + "span_text": "El president del PDECat, David Bonvehí, ha precisat que els membres del PDECat que formin part de la direcció de la Crida Nacional per la República ho faran ‘a títol individual'", + "span_start": 0, + "span_end": 177, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Si la presència de dirigents o associats del partit a la cúpula que ultima Jordi Sànchez és incompatible amb la militància al PDECat.", + "span_text": "Bonvehí no ha volgut pronunciar-se sobre si la presència de dirigents o associats del partit a la cúpula que ultima Jordi Sànchez és incompatible amb la militància al PDECat", + "span_start": 179, + "span_end": 352, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Donen per fet que en la proposta de direcció hi haurà membres del PDECat.", + "span_text": "Diverses fonts consultades donen per fet que en la proposta de direcció en què treballa Sànchez, amb Toni Morral com a secretari general, hi haurà membres del PDECat", + "span_start": 471, + "span_end": 636, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb que la crida defineixi en el congrés constituent de dissabte si esdevé un partit polític o es manté com a associació.", + "span_text": "Bonvehí espera que la Crida defineixi en el congrés constituent de dissabte si esdevé un partit polític o es manté com a associació", + "span_start": 638, + "span_end": 769, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que tindran més marge els partidaris i els contraris a la confluència amb la Crida per a arribar a un encaix.", + "span_text": "un trencament al PDECat entre els partidaris i els contraris a la confluència amb la Crida. En canvi, si la Crida no actua com a partit polític, encara que s'hagi registrat com a tal al ministeri de l'Interior, tindran més marge per a arribar a un encaix", + "span_start": 878, + "span_end": 1132, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Només adhesions individuals.", + "span_text": "La Crida només accepta adhesions individuals", + "span_start": 1275, + "span_end": 1319, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La incorporació en bloc del PDECat.", + "span_text": "descarta la incorporació en bloc del PDECat", + "span_start": 1322, + "span_end": 1365, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La composició de tota la llista de JxCat per Barcelona.", + "span_text": "Després del sí de Joaquim Forn per a encapçalar la llista de JxCat per Barcelona, s'ha de concretar la composició de tota la llista", + "span_start": 1454, + "span_end": 1585, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La consellera de la Presidència, Elsa Artadi.", + "span_text": "Es preveu que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en sigui la número dos", + "span_start": 1587, + "span_end": 1669, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Bonvehí no s'ha volgut pronunciar al respecte.", + "span_text": "Bonvehí no s'ha volgut pronunciar al respecte. Tampoc sobre el lloc que hi ocuparà Neus Munté", + "span_start": 1676, + "span_end": 1769, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que treballarà per a sumar sensibilitats a la candidatura de Forn.", + "span_text": "Munté ha assegurat avui que treballarà per a sumar sensibilitats a la candidatura de Forn", + "span_start": 1836, + "span_end": 1925, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb les eleccions europees.", + "span_text": "Un altre dels punts de fricció amb la Crida són les eleccions europees", + "span_start": 2187, + "span_end": 2257, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Repetir la coalició amb què es va presentar a les anteriors eleccions a l'eurocambra.", + "span_text": "El PDECat pretén repetir la coalició amb què es va presentar a les anteriors eleccions a l'eurocambra", + "span_start": 2443, + "span_end": 2544, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la reunió que l'executiva va fer amb Puigdemont a Waterloo.", + "span_text": "així ho va deixar clar en la reunió que l'executiva va fer amb Puigdemont a Waterloo", + "span_start": 2547, + "span_end": 2631, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El president del PDECat.", + "span_text": "El president del PDECat, David Bonvehí", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que els membres del PDECat que formin part de la direcció de la Crida Nacional per la República ho faran a títol individual.", + "span_text": "El president del PDECat, David Bonvehí, ha precisat que els membres del PDECat que formin part de la direcció de la Crida Nacional per la República ho faran ‘a títol individual'", + "span_start": 0, + "span_end": 177, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Si la presència de dirigents o associats del partit a la cúpula que ultima Jordi Sànchez és incompatible amb la militància al PDECat.", + "span_text": "Bonvehí no ha volgut pronunciar-se sobre si la presència de dirigents o associats del partit a la cúpula que ultima Jordi Sànchez és incompatible amb la militància al PDECat", + "span_start": 179, + "span_end": 352, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Donen per fet que en la seva proposta de direcció hi haurà membres del PDECat.", + "span_text": "Diverses fonts consultades donen per fet que en la proposta de direcció en què treballa Sànchez, amb Toni Morral com a secretari general, hi haurà membres del PDECat", + "span_start": 471, + "span_end": 636, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb que la Crida defineixi en el congrés constituent de dissabte si esdevé un partit polític o es manté com a associació.", + "span_text": "Bonvehí espera que la Crida defineixi en el congrés constituent de dissabte si esdevé un partit polític o es manté com a associació", + "span_start": 638, + "span_end": 769, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que tindran més marge els partidaris i els contraris a la confluència amb la Crida per a arribar a un encaix.", + "span_text": "un trencament al PDECat entre els partidaris i els contraris a la confluència amb la Crida. En canvi, si la Crida no actua com a partit polític, encara que s'hagi registrat com a tal al ministeri de l'Interior, tindran més marge per a arribar a un encaix", + "span_start": 878, + "span_end": 1132, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Adhesions individuals.", + "span_text": "La Crida només accepta adhesions individuals", + "span_start": 1275, + "span_end": 1319, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La incorporació en bloc del PDECat.", + "span_text": "i descarta la incorporació en bloc del PDECat", + "span_start": 1320, + "span_end": 1365, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La composició de tota la llista de JxCat per Barcelona.", + "span_text": "Després del sí de Joaquim Forn per a encapçalar la llista de JxCat per Barcelona, s'ha de concretar la composició de tota la llista", + "span_start": 1454, + "span_end": 1585, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Elsa Artadi.", + "span_text": "Es preveu que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en sigui la número dos", + "span_start": 1587, + "span_end": 1669, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Bonvehí no s'ha volgut pronunciar al respecte.", + "span_text": "però Bonvehí no s'ha volgut pronunciar al respecte. Tampoc sobre el lloc que hi ocuparà Neus Munté", + "span_start": 1671, + "span_end": 1769, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que treballarà per a sumar sensibilitats a la candidatura de Forn.", + "span_text": "Munté ha assegurat avui que treballarà per a sumar sensibilitats a la candidatura de Forn", + "span_start": 1836, + "span_end": 1925, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb les eleccions europees.", + "span_text": "Un altre dels punts de fricció amb la Crida són les eleccions europees", + "span_start": 2187, + "span_end": 2257, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Repetir la coalició amb què es va presentar a les anteriors eleccions a l'eurocambra.", + "span_text": "El PDECat pretén repetir la coalició amb què es va presentar a les anteriors eleccions a l'eurocambra", + "span_start": 2443, + "span_end": 2544, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la reunió que l'executiva va fer amb Puigdemont a Waterloo.", + "span_text": "així ho va deixar clar en la reunió que l'executiva va fer amb Puigdemont a Waterloo", + "span_start": 2547, + "span_end": 2631, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_349", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Llanos de Luna demana a Colau la retirada d’un cartell amb un poema que considera ofensiu contra a la policia", + "story": "La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha demanat a la batllessa de Barcelona Ada Colau que retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia situat davant d'una comissaria de la policia espanyola i que, assegura, ofèn els agents. En una carta, recollida per Europa Press, Llanos de Luna explicava que el contingut del poema era inadequat especialment perquè es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona, ‘on treballen servidors públics que, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida per a salvaguardar la seguretat, les llibertats i els drets de tota la societat'. El poema, de l'escriptor Charles Bukowski, es titula ‘4 polis' i alguns dels versos diuen: ‘4 polis d'aspecte impecable s'asseuen en una taula mirant-me. Suposo que jo no faig gaire bona pinta als seus ulls. Per què no enviem aquests nois a morir en alguna guerra? Les seves mares no els plorarien més de deu minuts.' Barcelona Poesia és una iniciativa de l'ajuntament en què, del 4 al 10 de maig, s'han fet activitats culturals al voltant de la poesia com l'exhibició de poemes en cartells i la lectura de versos. Segons la delegada, els policies li havien traslladat el malestar per la iniciativa ‘perquè considera que l'emplaçament del poema busca ofendre'ls de manera deliberada' i havia sol·licitat a Colau que retirés el cartell, cosa que s'ha fet parcialment tapant-ne una part. Per Llanos de Luna, a Barcelona ‘hi ha prou espai per a recol·locar-lo. D'aquesta manera, els ciutadans que apreciïn el poema podran gaudir-ne de la lectura sense que els funcionaris de la policia se sentin humiliats'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és María de los Llanos de Luna?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha sol·licitat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A qui ho ha dit?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On està emplaçat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què requereix que es tregui d’allà?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quin comissariat es localitza?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin inconvenient hi ha amb l’obra segons Llanos de Luna?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin nom té aquesta peça?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui és l’autor?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què és Barcelona Poesia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan s’ha dut a terme?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què van fer els policies en veure aquesta idea?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El va enretirar al final Colau?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Creu Llanos de Luna que hi ha suficient lloc a Barcelona per a reinstal·lar-lo?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La delegada del govern espanyol a Catalunya.", + "span_text": "La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que es retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia.", + "span_text": "María de los Llanos de Luna, ha demanat a la batllessa de Barcelona Ada Colau que retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia", + "span_start": 45, + "span_end": 186, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la batllessa Ada Colau.", + "span_text": "María de los Llanos de Luna, ha demanat a la batllessa de Barcelona Ada Colau que retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia", + "span_start": 45, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Davant d'una comissaria de la policia espanyola", + "span_text": "retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia situat davant d'una comissaria de la policia espanyola", + "span_start": 127, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè ofèn els agents.", + "span_text": "davant d'una comissaria de la policia espanyola i que, assegura, ofèn els agents", + "span_start": 194, + "span_end": 274, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona.", + "span_text": "es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona", + "span_start": 404, + "span_end": 466, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Explica que el contingut del poema era inadequat especialment perquè es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona, on treballen servidors públics que, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida per a salvaguardar la seguretat, les llibertats i els drets de tota la societat.", + "span_text": "Llanos de Luna explicava que el contingut del poema era inadequat especialment perquè es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona, ‘on treballen servidors públics que, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida per a salvaguardar la seguretat, les llibertats i els drets de tota la societat'", + "span_start": 318, + "span_end": 631, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "4 polis.", + "span_text": "El poema, de l'escriptor Charles Bukowski, es titula ‘4 polis'", + "span_start": 633, + "span_end": 695, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Charles Bukowski.", + "span_text": "El poema, de l'escriptor Charles Bukowski", + "span_start": 633, + "span_end": 674, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És una iniciativa de l'ajuntament en què s'han fet activitats culturals al voltant de la poesia com l'exhibició de poemes en cartells i la lectura de versos.", + "span_text": "Barcelona Poesia és una iniciativa de l'ajuntament en què, del 4 al 10 de maig, s'han fet activitats culturals al voltant de la poesia com l'exhibició de poemes en cartells i la lectura de versos", + "span_start": 951, + "span_end": 1146, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del 4 al 10 de maig.", + "span_text": "Barcelona Poesia és una iniciativa de l'ajuntament en què, del 4 al 10 de maig", + "span_start": 951, + "span_end": 1029, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Van traslladar a la delegada el malestar per la iniciativa.", + "span_text": "Segons la delegada, els policies li havien traslladat el malestar per la iniciativa", + "span_start": 1148, + "span_end": 1231, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que l'emplaçament del poema busca ofendre'ls de manera deliberada.", + "span_text": "li havien traslladat el malestar per la iniciativa ‘perquè considera que l'emplaçament del poema busca ofendre'ls de manera deliberada'", + "span_start": 1181, + "span_end": 1316, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Només parcialment tapant-ne una part.", + "span_text": "havia sol·licitat a Colau que retirés el cartell, cosa que s'ha fet parcialment tapant-ne una part", + "span_start": 1319, + "span_end": 1417, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Per Llanos de Luna, a Barcelona ‘hi ha prou espai per a recol·locar-lo", + "span_start": 1419, + "span_end": 1489, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La delegada del govern espanyol a Catalunya.", + "span_text": "La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que es retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia.", + "span_text": "María de los Llanos de Luna, ha demanat a la batllessa de Barcelona Ada Colau que retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia", + "span_start": 45, + "span_end": 186, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la batllessa de Barcelona Ada Colau.", + "span_text": "María de los Llanos de Luna, ha demanat a la batllessa de Barcelona Ada Colau que retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia", + "span_start": 45, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Davant d'una comissaria de la policia espanyola.", + "span_text": "retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia situat davant d'una comissaria de la policia espanyola", + "span_start": 127, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè ofèn els agents.", + "span_text": "davant d'una comissaria de la policia espanyola i que, assegura, ofèn els agents", + "span_start": 194, + "span_end": 274, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona.", + "span_text": "es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona", + "span_start": 404, + "span_end": 466, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Explica que el contingut del poema era inadequat especialment perquè es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona, on treballen servidors públics que, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida per a salvaguardar la seguretat, les llibertats i els drets de tota la societat.", + "span_text": "Llanos de Luna explicava que el contingut del poema era inadequat especialment perquè es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona, ‘on treballen servidors públics que, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida per a salvaguardar la seguretat, les llibertats i els drets de tota la societat'", + "span_start": 318, + "span_end": 631, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "4 polis.", + "span_text": "El poema, de l'escriptor Charles Bukowski, es titula ‘4 polis'", + "span_start": 633, + "span_end": 695, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Charles Bukowski.", + "span_text": "El poema, de l'escriptor Charles Bukowski", + "span_start": 633, + "span_end": 674, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És una iniciativa de l'ajuntament en què s'han fet activitats culturals al voltant de la poesia com l'exhibició de poemes en cartells i la lectura de versos.", + "span_text": "Barcelona Poesia és una iniciativa de l'ajuntament en què, del 4 al 10 de maig, s'han fet activitats culturals al voltant de la poesia com l'exhibició de poemes en cartells i la lectura de versos", + "span_start": 951, + "span_end": 1146, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del 4 al 10 de maig.", + "span_text": "Barcelona Poesia és una iniciativa de l'ajuntament en què, del 4 al 10 de maig", + "span_start": 951, + "span_end": 1029, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Van traslladar el malestar a la delegada per la iniciativa.", + "span_text": "Segons la delegada, els policies li havien traslladat el malestar per la iniciativa", + "span_start": 1148, + "span_end": 1231, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que l'emplaçament del poema busca ofendre'ls de manera deliberada.", + "span_text": "li havien traslladat el malestar per la iniciativa ‘perquè considera que l'emplaçament del poema busca ofendre'ls de manera deliberada'", + "span_start": 1181, + "span_end": 1316, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Només parcialment tapant-ne una part.", + "span_text": "havia sol·licitat a Colau que retirés el cartell, cosa que s'ha fet parcialment tapant-ne una part", + "span_start": 1319, + "span_end": 1417, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Per Llanos de Luna, a Barcelona ‘hi ha prou espai per a recol·locar-lo", + "span_start": 1419, + "span_end": 1489, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La delegada del govern espanyol a Catalunya.", + "span_text": "La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna", + "span_start": 0, + "span_end": 72, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que es retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia.", + "span_text": "María de los Llanos de Luna, ha demanat a la batllessa de Barcelona Ada Colau que retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia", + "span_start": 45, + "span_end": 186, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A la batllessa de Barcelona Ada Colau.", + "span_text": "ha demanat a la batllessa de Barcelona Ada Colau", + "span_start": 74, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Davant d'una comissaria de la policia espanyola.", + "span_text": "un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia situat davant d'una comissaria de la policia espanyola", + "span_start": 134, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè ofèn els agents.", + "span_text": "assegura, ofèn els agents", + "span_start": 249, + "span_end": 274, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona.", + "span_text": "es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona", + "span_start": 404, + "span_end": 466, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Explica que el contingut del poema és inadequat especialment perquè es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona, on treballen servidors públics que, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida per a salvaguardar la seguretat, les llibertats i els drets de tota la societat.", + "span_text": "Llanos de Luna explicava que el contingut del poema era inadequat especialment perquè es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona, ‘on treballen servidors públics que, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida per a salvaguardar la seguretat, les llibertats i els drets de tota la societat'", + "span_start": 318, + "span_end": 631, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "4 polis.", + "span_text": "El poema, de l'escriptor Charles Bukowski, es titula ‘4 polis'", + "span_start": 633, + "span_end": 695, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Charles Bukowski.", + "span_text": "El poema, de l'escriptor Charles Bukowski", + "span_start": 633, + "span_end": 674, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "És una iniciativa de l'ajuntament en què s'han fet activitats culturals al voltant de la poesia com l'exhibició de poemes en cartells i la lectura de versos.", + "span_text": "Barcelona Poesia és una iniciativa de l'ajuntament en què, del 4 al 10 de maig, s'han fet activitats culturals al voltant de la poesia com l'exhibició de poemes en cartells i la lectura de versos", + "span_start": 951, + "span_end": 1146, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Del 4 al 10 de maig.", + "span_text": "Barcelona Poesia és una iniciativa de l'ajuntament en què, del 4 al 10 de maig", + "span_start": 951, + "span_end": 1029, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els policies havien traslladat el malestar a la delegada per la iniciativa.", + "span_text": "Segons la delegada, els policies li havien traslladat el malestar per la iniciativa", + "span_start": 1148, + "span_end": 1231, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que l'emplaçament del poema busca ofendre'ls de manera deliberada.", + "span_text": "li havien traslladat el malestar per la iniciativa ‘perquè considera que l'emplaçament del poema busca ofendre'ls de manera deliberada'", + "span_start": 1181, + "span_end": 1316, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Parcialment tapant-ne una part.", + "span_text": "havia sol·licitat a Colau que retirés el cartell, cosa que s'ha fet parcialment tapant-ne una part", + "span_start": 1319, + "span_end": 1417, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Per Llanos de Luna, a Barcelona ‘hi ha prou espai per a recol·locar-lo", + "span_start": 1419, + "span_end": 1489, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_367", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Gabriel critica ‘l’agressivitat’ i la ‘falta de respecte’ de Mas a la CUP", + "story": "La CUP s'ha mostrat sorpresa i molesta pel to que ha utilitzat amb ells el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, en la seva compareixença. La diputada Anna Gabriel ha criticat el ‘vocabulari agressiu i la falta de respecte absoluta cap a l'espai polític de la CUP-Crida Constituent', i tot i no voler entrar a valorar-ho massa, ha afirmat que el discurs de Mas ‘com a mínim se situa en el terreny de la provocació'. A més, ha considerat que el president en funcions ha volgut llençar un missatge amb un ‘contingut fratricida i frontista'. ‘El país té elements suficients per valorar si en aquest moment és oportú tractar així l'espai de la CUP-CC per part del que encara és president en funcions', ha conclòs. Gabriel també ha volgut rebatre els arguments que Mas ha fet servir per acusar la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos. ‘La CUP ha estat amb una actitud permanent de fer propostes, acompanyades de formules d'implementació, quantificació de recursos i calendaris d'execució. El pla de xoc partia d'una proposta elaborada íntegrament per la CUP. Però finalment JxSí posa sobre la taula el que respon bàsicament al seu programa electoral', ha sentenciat. Per a Gabriel, qui s'ha quedat estancat ha estat, justament, Junts pel Sí i sobretot CDC. ‘No ens hem tancat a res, ens hem mogut moltíssim, hem fet propostes també en formules de presidència, de govern amb un comissionat internacional pel procés, i qui ha dit no a tot és Mas', ha afegit la diputada. Malgrat aquesta resposta, la CUP ha volgut instar de nou a JxSí i Mas a variar la seva posició per evitar eleccions al març. ‘Tenim encara 72 diputats al Parlament. I així com nosaltres ens hem mogut, ens hem tensionat internament també però enteníem que havíem de prendre la decisió, ara l'ha de prendre JxSí i CDC, i han de decidir si donen el tret de sortida a la campanya electoral o si aprofiten els dies que queden per trobar una solució de consens que entenem que encara hi podria ser', ha conclòs.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com s’ha sentit el partit de la CUP?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és el president?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què s’ha queixat Anna Gabriel?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin pensa que ha sigut l’objectiu de les paraules d’en Mas?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha al·legat aquest en el seu discurs?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què ha comentat Gabriel com a contraargument?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui considera que s'ha quedat aturat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quins suggeriments ha fet la CUP?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els va acceptar Artur Mas?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En què ha insistit el grup de Gabriel?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De quants parlamentaris disposa el partit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què creu Anna Gabriel que és necessari que JxSí i la CDC facin?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I què haurien de concertar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Seria possible arribar encara a aquest acord?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sorprès i molest.", + "span_text": "La CUP s'ha mostrat sorpresa i molesta", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pel to que ha utilitzat amb ells el president de la Generalitat en funcions en la seva compareixença.", + "span_text": "La CUP s'ha mostrat sorpresa i molesta pel to que ha utilitzat amb ells el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, en la seva compareixença", + "span_start": 0, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Artur Mas.", + "span_text": "el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas", + "span_start": 72, + "span_end": 125, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del vocabulari agressiu i la falta de respecte absoluta cap a l'espai polític de la CUP-Crida Constituent.", + "span_text": "La diputada Anna Gabriel ha criticat el ‘vocabulari agressiu i la falta de respecte absoluta cap a l'espai polític de la CUP-Crida Constituent'", + "span_start": 153, + "span_end": 296, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Considera que el president en funcions ha volgut llençar un missatge amb un contingut fraticida i frontista.", + "span_text": "ha considerat que el president en funcions ha volgut llençar un missatge amb un ‘contingut fratricida i frontista'", + "span_start": 437, + "span_end": 551, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha acusat la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos.", + "span_text": "els arguments que Mas ha fet servir per acusar la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos", + "span_start": 756, + "span_end": 931, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que la CUP ha estat amb una actitud permanent de fer propostes, acompanyades de formules d'implementació, quantificació de recursos i calendaris d'execució.", + "span_text": "Gabriel també ha volgut rebatre els arguments que Mas ha fet servir per acusar la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos. ‘La CUP ha estat amb una actitud permanent de fer propostes, acompanyades de formules d'implementació, quantificació de recursos i calendaris d'execució", + "span_start": 724, + "span_end": 1085, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Junts pel Sí i CDC.", + "span_text": "Per a Gabriel, qui s'ha quedat estancat ha estat, justament, Junts pel Sí i sobretot CDC", + "span_start": 1265, + "span_end": 1353, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Han fet propostes també en formules de presidència, de govern amb un comissariat internacional pel procés.", + "span_text": "propostes també en formules de presidència, de govern amb un comissionat internacional pel procés", + "span_start": 1414, + "span_end": 1511, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "qui ha dit no a tot és Mas", + "span_start": 1515, + "span_end": 1541, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha volgut instar de nou a JxSí i Mas a variar la seva posició per evitar eleccions al març.", + "span_text": "la CUP ha volgut instar de nou a JxSí i Mas a variar la seva posició per evitar eleccions al març", + "span_start": 1593, + "span_end": 1690, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De 72 diputats.", + "span_text": "Tenim encara 72 diputats al Parlament", + "span_start": 1693, + "span_end": 1730, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Prendre la decisió.", + "span_text": "enteníem que havíem de prendre la decisió, ara l'ha de prendre JxSí i CDC", + "span_start": 1809, + "span_end": 1882, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Si donen el tret de sortida a la campanya electoral o si aprofiten els dies que queden per trobar una solució de consens.", + "span_text": "han de decidir si donen el tret de sortida a la campanya electoral o si aprofiten els dies que queden per trobar una solució de consens", + "span_start": 1886, + "span_end": 2021, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "trobar una solució de consens que entenem que encara hi podria ser", + "span_start": 1992, + "span_end": 2058, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sorprès i molest.", + "span_text": "La CUP s'ha mostrat sorpresa i molesta", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pel to que ha utilitzat amb ells el president de la Generalitat en funcions en la seva compareixença.", + "span_text": "La CUP s'ha mostrat sorpresa i molesta pel to que ha utilitzat amb ells el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, en la seva compareixença", + "span_start": 0, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Artur Mas.", + "span_text": "el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas", + "span_start": 72, + "span_end": 125, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del vocabulari agressiu i la falta de respecte absoluta cap a l'espai polític de la CUP-Crida Constituent.", + "span_text": "La diputada Anna Gabriel ha criticat el ‘vocabulari agressiu i la falta de respecte absoluta cap a l'espai polític de la CUP-Crida Constituent'", + "span_start": 153, + "span_end": 296, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Considera que el president en funcions ha volgut llençar un missatge amb un contingut fraticida i frontista.", + "span_text": "ha considerat que el president en funcions ha volgut llençar un missatge amb un ‘contingut fratricida i frontista'", + "span_start": 437, + "span_end": 551, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha acusat a la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos.", + "span_text": "els arguments que Mas ha fet servir per acusar la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos", + "span_start": 756, + "span_end": 931, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que la CUP ha estat amb una actitud permanent de fer propostes, acompanyades de formules d'implementació, quantificació de recursos i calendaris d'execució.", + "span_text": "Gabriel també ha volgut rebatre els arguments que Mas ha fet servir per acusar la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos. ‘La CUP ha estat amb una actitud permanent de fer propostes, acompanyades de formules d'implementació, quantificació de recursos i calendaris d'execució", + "span_start": 724, + "span_end": 1085, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Junts pel Sí i CDC.", + "span_text": "Per a Gabriel, qui s'ha quedat estancat ha estat, justament, Junts pel Sí i sobretot CDC", + "span_start": 1265, + "span_end": 1353, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Propostes en formules de presidència, de govern amb un comissionat internacional pel procés.", + "span_text": "hem fet propostes també en formules de presidència, de govern amb un comissionat internacional pel procés", + "span_start": 1406, + "span_end": 1511, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "qui ha dit no a tot és Mas", + "span_start": 1515, + "span_end": 1541, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha volgut instar de nou a JxSí i Mas a variar la seva posició per evitar eleccions al març.", + "span_text": "la CUP ha volgut instar de nou a JxSí i Mas a variar la seva posició per evitar eleccions al març", + "span_start": 1593, + "span_end": 1690, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De 72 diputats.", + "span_text": "Tenim encara 72 diputats al Parlament", + "span_start": 1693, + "span_end": 1730, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que prenguin la decisió.", + "span_text": "enteníem que havíem de prendre la decisió, ara l'ha de prendre JxSí i CDC", + "span_start": 1809, + "span_end": 1882, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Si donen el tret de sortida a la campanya electoral o si aprofiten els dies que queden per trobar una solució de consens.", + "span_text": "han de decidir si donen el tret de sortida a la campanya electoral o si aprofiten els dies que queden per trobar una solució de consens", + "span_start": 1886, + "span_end": 2021, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "trobar una solució de consens que entenem que encara hi podria ser", + "span_start": 1992, + "span_end": 2058, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La CUP s'ha mostrat sorpresa i molesta.", + "span_text": "La CUP s'ha mostrat sorpresa i molesta", + "span_start": 0, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Pel to que ha utilitzat amb ells el president de la Generalitat en funcions en la seva compareixença.", + "span_text": "La CUP s'ha mostrat sorpresa i molesta pel to que ha utilitzat amb ells el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, en la seva compareixença", + "span_start": 0, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Artur Mas.", + "span_text": "el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas", + "span_start": 72, + "span_end": 125, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del vocabulari agressiu i la falta de respecte absoluta cap a l'espai polític de la CUP-Crida Constituent.", + "span_text": "La diputada Anna Gabriel ha criticat el ‘vocabulari agressiu i la falta de respecte absoluta cap a l'espai polític de la CUP-Crida Constituent'", + "span_start": 153, + "span_end": 296, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha considerat que el president en funcions ha volgut llençar un missatge amb un contingut fratricida i frontista.", + "span_text": "ha considerat que el president en funcions ha volgut llençar un missatge amb un ‘contingut fratricida i frontista'", + "span_start": 437, + "span_end": 551, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha acusat a la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos.", + "span_text": "els arguments que Mas ha fet servir per acusar la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos", + "span_start": 756, + "span_end": 931, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha dit que la CUP ha estat amb una actitud permanent de fer propostes, acompanyades de formules d'implementació, quantificació de recursos i calendaris d'execució.", + "span_text": "Gabriel també ha volgut rebatre els arguments que Mas ha fet servir per acusar la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos. ‘La CUP ha estat amb una actitud permanent de fer propostes, acompanyades de formules d'implementació, quantificació de recursos i calendaris d'execució", + "span_start": 724, + "span_end": 1085, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Junts pel Sí i sobretot CDC.", + "span_text": "Per a Gabriel, qui s'ha quedat estancat ha estat, justament, Junts pel Sí i sobretot CDC", + "span_start": 1265, + "span_end": 1353, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Han fet propostes en formules de presidència i de govern amb un comissionat internacional pel procés.", + "span_text": "hem fet propostes també en formules de presidència, de govern amb un comissionat internacional pel procés", + "span_start": 1406, + "span_end": 1511, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "i qui ha dit no a tot és Mas", + "span_start": 1513, + "span_end": 1541, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha volgut instar de nou a JxSí i Mas a variar la seva posició per evitar eleccions al març.", + "span_text": "la CUP ha volgut instar de nou a JxSí i Mas a variar la seva posició per evitar eleccions al març", + "span_start": 1593, + "span_end": 1690, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "72 diputats.", + "span_text": "Tenim encara 72 diputats al Parlament", + "span_start": 1693, + "span_end": 1730, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que prenguin la decisió.", + "span_text": "enteníem que havíem de prendre la decisió, ara l'ha de prendre JxSí i CDC", + "span_start": 1809, + "span_end": 1882, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Si donen el tret de sortida a la campanya electoral o si aprofiten els dies que queden per trobar una solució de consens.", + "span_text": "i han de decidir si donen el tret de sortida a la campanya electoral o si aprofiten els dies que queden per trobar una solució de consens", + "span_start": 1884, + "span_end": 2021, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "trobar una solució de consens que entenem que encara hi podria ser", + "span_start": 1992, + "span_end": 2058, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1940", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Raquel Sánchez Jiménez...", + "story": "Raquel Sánchez Jiménez (Gavà, 18 de novembre del 1975) és una advocada i política catalana, ministra de Transport del Govern de Pedro Sánchez de 2021 i alcaldessa de Gavà des del febrer del 2014.\nLlicenciada en Dret per la UB, va fer un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra. Va exercir com a advocada a Barcelona i Castelldefels. Ha dedicat la seva vida política en la localitat de Gava. Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 2003, va ser regidora a l'Ajuntament de Gava des del 2007 i tinenta d'alcaldia des del 2011. Secretària general del PSC a la seva ciutat des del 2012, forma part del Consell Nacional del Partit.\nVa arribar a ser alcaldessa de la seva ciutat el 2014, substituint el també socialista Joaquim Balsera i Garcia, i ha revalidat aquest càrrec en dues convocatòries electorals, l'última de les quals, el 2019, assolint la majoria absoluta del consistori.\nEl 30 de novembre del 2019, va ser nomenada Vicepresidenta Institucional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El 2021, va presentar a Gavà el Pla de Ponent que preveia la creació d'un màxim de 4.896 habitatges, un 40% públics, especulant amb el darrer corredor biològic Garraf/Delta.\nL'11 de juliol de 2021 va ser nomenada ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, rellevant José Luis Ábalos.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Raquel Sánchez Jiménez?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quins estudis té?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On els va fer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha treballat com a lletrada?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I en quin lloc ha consagrat la seva etapa política?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quin grup polític és partícip des del 2003?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va exercir el 2007 a l’Ajuntament de Gavà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I el 2011?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui va reemplaçar com a batllessa el 2014?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va passar el 30 de novembre del 2019?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I el 2021 què va proposar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quants d’aquests serien públics?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En quin ofici va substituir a José Luis Ábalos?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una advocada i política catalana, ministra de Transport del Govern de Pedro Sánchez de 2021 i alcaldessa de Gavà des de febrer del 2014.", + "span_text": "Raquel Sánchez Jiménez (Gavà, 18 de novembre del 1975) és una advocada i política catalana, ministra de Transport del Govern de Pedro Sánchez de 2021 i alcaldessa de Gavà des del febrer del 2014", + "span_start": 0, + "span_end": 194, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 18 de novembre de 1975.", + "span_text": "Raquel Sánchez Jiménez (Gavà, 18 de novembre del 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es va llicenciar en dret i va fer un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social.", + "span_text": "Llicenciada en Dret per la UB, va fer un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social", + "span_start": 196, + "span_end": 282, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la UB i a la Universitat Pompeu Fabra.", + "span_text": "Llicenciada en Dret per la UB, va fer un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra", + "span_start": 196, + "span_end": 312, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va exercir com a advocada", + "span_start": 314, + "span_end": 339, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Barcelona i a Castelldefels.", + "span_text": "Va exercir com a advocada a Barcelona i Castelldefels", + "span_start": 314, + "span_end": 367, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la localitat de Gava.", + "span_text": "Ha dedicat la seva vida política en la localitat de Gava", + "span_start": 369, + "span_end": 425, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Del Partit dels Socialistes de Catalunya.", + "span_text": "Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 2003", + "span_start": 427, + "span_end": 487, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de regidora.", + "span_text": "va ser regidora a l'Ajuntament de Gava des del 2007", + "span_start": 489, + "span_end": 540, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tinenta d'alcaldia.", + "span_text": "tinenta d'alcaldia des del 2011", + "span_start": 543, + "span_end": 574, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Joaquim Balsera i Garcia.", + "span_text": "Va arribar a ser alcaldessa de la seva ciutat el 2014, substituint el també socialista Joaquim Balsera i Garcia", + "span_start": 678, + "span_end": 789, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser nomenada Vicepresidenta Institucional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.", + "span_text": "El 30 de novembre del 2019, va ser nomenada Vicepresidenta Institucional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona", + "span_start": 931, + "span_end": 1040, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va presentar a Gavà el Pla de Ponent que preveia la creació d'un màxim de 4.896 habitatges.", + "span_text": "El 2021, va presentar a Gavà el Pla de Ponent que preveia la creació d'un màxim de 4.896 habitatges", + "span_start": 1042, + "span_end": 1141, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un 40%.", + "span_text": "4.896 habitatges, un 40% públics", + "span_start": 1125, + "span_end": 1157, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En el de ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.", + "span_text": "va ser nomenada ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, rellevant José Luis Ábalos", + "span_start": 1239, + "span_end": 1332, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una advocada i política catalana, ministra de Transport del Govern de Pedro Sánchez de 2021 i alcaldessa de Gavà des del febrer del 2014.", + "span_text": "Raquel Sánchez Jiménez (Gavà, 18 de novembre del 1975) és una advocada i política catalana, ministra de Transport del Govern de Pedro Sánchez de 2021 i alcaldessa de Gavà des del febrer del 2014", + "span_start": 0, + "span_end": 194, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 18 de novembre de 1975.", + "span_text": "Raquel Sánchez Jiménez (Gavà, 18 de novembre del 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una llicenciatura en dret i un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social.", + "span_text": "Llicenciada en Dret per la UB, va fer un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social", + "span_start": 196, + "span_end": 282, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la UB i a la Universitat Pompeu Fabra.", + "span_text": "Llicenciada en Dret per la UB, va fer un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra", + "span_start": 196, + "span_end": 312, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va exercir com a advocada", + "span_start": 314, + "span_end": 339, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Barcelona i Castelldefels.", + "span_text": "Va exercir com a advocada a Barcelona i Castelldefels", + "span_start": 314, + "span_end": 367, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la localitat de Gava.", + "span_text": "Ha dedicat la seva vida política en la localitat de Gava", + "span_start": 369, + "span_end": 425, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Del Partit dels Socialistes de Catalunya.", + "span_text": "Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 2003", + "span_start": 427, + "span_end": 487, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va ser regidora.", + "span_text": "va ser regidora a l'Ajuntament de Gava des del 2007", + "span_start": 489, + "span_end": 540, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tinenta d'alcaldia.", + "span_text": "tinenta d'alcaldia des del 2011", + "span_start": 543, + "span_end": 574, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Joaquim Balsera i Garcia.", + "span_text": "Va arribar a ser alcaldessa de la seva ciutat el 2014, substituint el també socialista Joaquim Balsera i Garcia", + "span_start": 678, + "span_end": 789, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser nomenada Vicepresidenta Institucional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.", + "span_text": "El 30 de novembre del 2019, va ser nomenada Vicepresidenta Institucional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona", + "span_start": 931, + "span_end": 1040, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va presentar a Gavà i el Pla de Ponent que preveia la creació d'un màxim de 4.896 habitatges.", + "span_text": "El 2021, va presentar a Gavà el Pla de Ponent que preveia la creació d'un màxim de 4.896 habitatges", + "span_start": 1042, + "span_end": 1141, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un 40%.", + "span_text": "4.896 habitatges, un 40% públics", + "span_start": 1125, + "span_end": 1157, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En el de ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.", + "span_text": "va ser nomenada ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, rellevant José Luis Ábalos", + "span_start": 1239, + "span_end": 1332, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una advocada i política catalana, ministra de Transport del Govern de Pedro Sánchez de 2021 i alcaldessa de Gavà des del febrer del 2014.", + "span_text": "Raquel Sánchez Jiménez (Gavà, 18 de novembre del 1975) és una advocada i política catalana, ministra de Transport del Govern de Pedro Sánchez de 2021 i alcaldessa de Gavà des del febrer del 2014", + "span_start": 0, + "span_end": 194, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 18 de novembre del 1975.", + "span_text": "Raquel Sánchez Jiménez (Gavà, 18 de novembre del 1975)", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una llicenciatura en Dret i un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social.", + "span_text": "Llicenciada en Dret per la UB, va fer un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social", + "span_start": 196, + "span_end": 282, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la UB i a la Universitat Pompeu Fabra.", + "span_text": "Llicenciada en Dret per la UB, va fer un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra", + "span_start": 196, + "span_end": 312, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va exercir com a advocada", + "span_start": 314, + "span_end": 339, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Barcelona i Castelldefels.", + "span_text": "Va exercir com a advocada a Barcelona i Castelldefels", + "span_start": 314, + "span_end": 367, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la localitat de Gava.", + "span_text": "Ha dedicat la seva vida política en la localitat de Gava", + "span_start": 369, + "span_end": 425, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Del Partit dels Socialistes de Catalunya.", + "span_text": "Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 2003", + "span_start": 427, + "span_end": 487, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de regidora.", + "span_text": "va ser regidora a l'Ajuntament de Gava des del 2007", + "span_start": 489, + "span_end": 540, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tinenta d'alcaldia.", + "span_text": "i tinenta d'alcaldia des del 2011", + "span_start": 541, + "span_end": 574, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Joaquim Balsera i Garcia.", + "span_text": "Va arribar a ser alcaldessa de la seva ciutat el 2014, substituint el també socialista Joaquim Balsera i Garcia", + "span_start": 678, + "span_end": 789, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va ser nomenada Vicepresidenta Institucional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.", + "span_text": "El 30 de novembre del 2019, va ser nomenada Vicepresidenta Institucional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona", + "span_start": 931, + "span_end": 1040, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va presentar a Gavà el Pla de Ponent que preveia la creació d'un màxim de 4.896 habitatges.", + "span_text": "El 2021, va presentar a Gavà el Pla de Ponent que preveia la creació d'un màxim de 4.896 habitatges", + "span_start": 1042, + "span_end": 1141, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un 40%.", + "span_text": "4.896 habitatges, un 40% públics", + "span_start": 1125, + "span_end": 1157, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En el de ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.", + "span_text": "va ser nomenada ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, rellevant José Luis Ábalos", + "span_start": 1239, + "span_end": 1332, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_910", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Amazon fa per primera vegada la llista dels llibres electrònics més venuts per Sant Jordi", + "story": "Amazon ha fet per primera vegada la llista dels eBooks més venuts per Sant Jordi. La companyia ha fet un primer balanç de la jornada a les 18:00 hores i ha recordat que l'any passat va ser el dia de la història de l'empresa en què es van vendre més llibres digitals. Aquests són les obres més comprades. 1. Nosaltres dos, de Xavier Bosch 2. Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau 3. Els vells amics, de Sílvia Soler 4. Rosa de cendra, de Pilar Rahola 5. Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré 6. La vida que aprenc, de Carles Capdevila 7. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal 8. Els hereus de la terra, d'Ildefonso Falcones 9. La set, de Jo Nesbo 10. Mitja vida, de Care Santos", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina acció ha realitzat Amazon per primer cop?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què més ha fet?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quin període horari?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I amb què s’ha trobat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quantes obres van ser les més adquirides?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quantes van ser escrites per homes?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I quantes van redactar-les dues persones?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina?", + "turn_id": 8 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La llista dels eBooks més venuts per Sant Jordi.", + "span_text": "Amazon ha fet per primera vegada la llista dels eBooks més venuts per Sant Jordi", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un primer balanç de la jornada.", + "span_text": "La companyia ha fet un primer balanç de la jornada", + "span_start": 82, + "span_end": 132, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A les 18:00 hores.", + "span_text": "La companyia ha fet un primer balanç de la jornada a les 18:00 hores", + "span_start": 82, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb que l'any passat va ser el dia de la història de l'empresa en què es van vendre més llibres digitals.", + "span_text": "ha recordat que l'any passat va ser el dia de la història de l'empresa en què es van vendre més llibres digitals", + "span_start": 153, + "span_end": 265, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Deu.", + "span_text": "Aquests són les obres més comprades. 1. Nosaltres dos, de Xavier Bosch 2. Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau 3. Els vells amics, de Sílvia Soler 4. Rosa de cendra, de Pilar Rahola 5. Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré 6. La vida que aprenc, de Carles Capdevila 7. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal 8. Els hereus de la terra, d'Ildefonso Falcones 9. La set, de Jo Nesbo 10. Mitja vida, de Care Santos", + "span_start": 267, + "span_end": 681, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "1. Nosaltres dos, de Xavier Bosch 2. Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau 3. Els vells amics, de Sílvia Soler 4. Rosa de cendra, de Pilar Rahola 5. Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré 6. La vida que aprenc, de Carles Capdevila 7. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal 8. Els hereus de la terra, d'Ildefonso Falcones 9. La set, de Jo Nesbo 10. Mitja vida, de Care Santos", + "span_start": 304, + "span_end": 681, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una.", + "span_text": "Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau", + "span_start": 341, + "span_end": 383, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un home cau.", + "span_text": "Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau", + "span_start": 341, + "span_end": 383, + "turn_id": 8 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La llista dels eBooks més venuts per Sant Jordi.", + "span_text": "Amazon ha fet per primera vegada la llista dels eBooks més venuts per Sant Jordi", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un primer balanç de la jornada.", + "span_text": "La companyia ha fet un primer balanç de la jornada", + "span_start": 82, + "span_end": 132, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A les 18:00.", + "span_text": "La companyia ha fet un primer balanç de la jornada a les 18:00 hores", + "span_start": 82, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb que l'any passat va ser el dia de la història de l'empresa en què es van vendre més llibres digitals.", + "span_text": "ha recordat que l'any passat va ser el dia de la història de l'empresa en què es van vendre més llibres digitals", + "span_start": 153, + "span_end": 265, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Deu.", + "span_text": "Aquests són les obres més comprades. 1. Nosaltres dos, de Xavier Bosch 2. Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau 3. Els vells amics, de Sílvia Soler 4. Rosa de cendra, de Pilar Rahola 5. Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré 6. La vida que aprenc, de Carles Capdevila 7. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal 8. Els hereus de la terra, d'Ildefonso Falcones 9. La set, de Jo Nesbo 10. Mitja vida, de Care Santos", + "span_start": 267, + "span_end": 681, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "1. Nosaltres dos, de Xavier Bosch 2. Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau 3. Els vells amics, de Sílvia Soler 4. Rosa de cendra, de Pilar Rahola 5. Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré 6. La vida que aprenc, de Carles Capdevila 7. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal 8. Els hereus de la terra, d'Ildefonso Falcones 9. La set, de Jo Nesbo 10. Mitja vida, de Care Santos", + "span_start": 304, + "span_end": 681, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una.", + "span_text": "Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau", + "span_start": 341, + "span_end": 383, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un home cau.", + "span_text": "Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau", + "span_start": 341, + "span_end": 383, + "turn_id": 8 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La llista dels eBooks més venuts per Sant Jordi.", + "span_text": "Amazon ha fet per primera vegada la llista dels eBooks més venuts per Sant Jordi", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un primer balanç de la jornada.", + "span_text": "La companyia ha fet un primer balanç de la jornada", + "span_start": 82, + "span_end": 132, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A les 18:00 hores.", + "span_text": "ha fet un primer balanç de la jornada a les 18:00 hores", + "span_start": 95, + "span_end": 150, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb que l'any passat va ser el dia de la història de l'empresa en què es van vendre més llibres digitals.", + "span_text": "i ha recordat que l'any passat va ser el dia de la història de l'empresa en què es van vendre més llibres digitals", + "span_start": 151, + "span_end": 265, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Deu.", + "span_text": "Aquests són les obres més comprades. 1. Nosaltres dos, de Xavier Bosch 2. Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau 3. Els vells amics, de Sílvia Soler 4. Rosa de cendra, de Pilar Rahola 5. Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré 6. La vida que aprenc, de Carles Capdevila 7. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal 8. Els hereus de la terra, d'Ildefonso Falcones 9. La set, de Jo Nesbo 10. Mitja vida, de Care Santos", + "span_start": 267, + "span_end": 681, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "Nosaltres dos, de Xavier Bosch 2. Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau 3. Els vells amics, de Sílvia Soler 4. Rosa de cendra, de Pilar Rahola 5. Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré 6. La vida que aprenc, de Carles Capdevila 7. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal 8. Els hereus de la terra, d'Ildefonso Falcones 9. La set, de Jo Nesbo", + "span_start": 307, + "span_end": 650, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una.", + "span_text": "Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau", + "span_start": 341, + "span_end": 383, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un home cau.", + "span_text": "Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau", + "span_start": 341, + "span_end": 383, + "turn_id": 8 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1010", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Iglesias fa un tomb estratègic amb l’objectiu d’aconseguir l’abstenció de Ciutadans", + "story": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha fet un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern. Ara Iglesias vol aconseguir l'abstenció de Ciutadans. No cerca l'abstenció de les formacions independentistes, sinó que es fixa més en la formació d'Albert Rivera. Per arribar-hi, ha renunciat a la proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya. No ho ha dit literalment, però sí que ho ha deixat entendre en la compareixença que ha fet després de la reunió amb Sánchez. Ha dit que la posició sobre aquesta qüestió no havia variat, però ha evitat de parlar de referèndum i ha proposat que el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech, treballessin per aconseguir ‘una proposta de consens sobre aquesta qüestió'. I això, segons que ha dit, a Pedro Sánchez no li havia semblat pas malament. Xavier Domènech, dirigent d'En Comú Podem, sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles. Iceta, no. I Pedro Sánchez, encara menys. De fet, avui mateix Iceta ha dit a RNE: ‘Cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.' I ha definit la seva idea de referèndum: ‘Abans de preguntar a la gent sobre si es vol separar, hem de preguntar sobre un nou acord.' El candidat del PSOE també ha avalat aquesta línia quan li han demanat per la proposta d'Iglesias. Ha dit que estava convençut que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord sobre ‘una reforma constitucional federal de la constitució.' Ciutadans hi tanca la porta La reacció de Ciutadans no ha trigat pas a arribar. El vice-secretari general, José Manuel Villegas, ha dit que la reunió entre els líders del PSOE i Podem no havia aportat cap variació en el procés d'investidura i que Ciutadans no facilitaria ‘ni per activa ni per passiva' –com vol Iglesias– un acord per a la formació d'un govern en què hi hagués Podem. ‘No ha canviat res', ha afegit.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Pablo Iglesias?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha dut a terme?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De què tracta aquest gir polític?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha cedit Iglesias a canvi de formar govern?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On ho ha comentat això?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha canviat el seu parer a favor de realitzar un referèndum?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què suggereix, però?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A qui ho planteja?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què pensa Pedro Sánchez d’aquesta proposició?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui és Xavier Domènech?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva opinió respecte al plebiscit sobre Catalunya?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I Iceta ha estat a favor sempre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ha comunicat aquest a RNE?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De què està segur Sánchez?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què ha declarat el vicesecretari general de Ciutadans?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El secretari general de Podem.", + "span_text": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern.", + "span_text": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha fet un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern", + "span_start": 0, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Vol aconseguir l'abstenció de Ciutadans.", + "span_text": "ha fet un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern. Ara Iglesias vol aconseguir l'abstenció de Ciutadans", + "span_start": 47, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya.", + "span_text": "Per arribar-hi, ha renunciat a la proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya", + "span_start": 331, + "span_end": 424, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la compareixença que ha fet després de la reunió amb Sánchez.", + "span_text": "ho ha deixat entendre en la compareixença que ha fet després de la reunió amb Sánchez", + "span_start": 464, + "span_end": 549, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ha dit que la posició sobre aquesta qüestió no havia variat", + "span_start": 551, + "span_end": 610, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que es treballi per aconseguir una proposta de consens sobre aquesta qüestió.", + "span_text": "ha proposat que el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech, treballessin per aconseguir ‘una proposta de consens sobre aquesta qüestió'", + "span_start": 653, + "span_end": 815, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al PSC, mitjançant Miquel Iceta, i a En Comú Podem, amb Xavier Domènech.", + "span_text": "el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech", + "span_start": 669, + "span_end": 738, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No li havia semblat pas malament.", + "span_text": "I això, segons que ha dit, a Pedro Sánchez no li havia semblat pas malament", + "span_start": 817, + "span_end": 892, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El dirigent d'En Comú Podem.", + "span_text": "Xavier Domènech, dirigent d'En Comú Podem", + "span_start": 894, + "span_end": 935, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles.", + "span_text": "Xavier Domènech, dirigent d'En Comú Podem, sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles", + "span_start": 894, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles. Iceta, no", + "span_start": 953, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.", + "span_text": "Iceta ha dit a RNE: ‘Cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.'", + "span_start": 1094, + "span_end": 1167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord sobre una reforma constitucional federal de la constitució.", + "span_text": "El candidat del PSOE també ha avalat aquesta línia quan li han demanat per la proposta d'Iglesias. Ha dit que estava convençut que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord sobre ‘una reforma constitucional federal de la constitució.'", + "span_start": 1302, + "span_end": 1545, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que la reunió entre els líders del PSOE i Podem no havia aportat cap variació en el procés d'investidura i que Ciutadans no facilitaria ni per activa ni per passiva un acord per a la formació d'un govern en què hi hagués Podem.", + "span_text": "La reacció de Ciutadans no ha trigat pas a arribar. El vice-secretari general, José Manuel Villegas, ha dit que la reunió entre els líders del PSOE i Podem no havia aportat cap variació en el procés d'investidura i que Ciutadans no facilitaria ‘ni per activa ni per passiva' –com vol Iglesias– un acord per a la formació d'un govern en què hi hagués Podem", + "span_start": 1574, + "span_end": 1929, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El secretari general de Podem.", + "span_text": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern.", + "span_text": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha fet un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern", + "span_start": 0, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Vol aconseguir l'abstenció de Ciutadans.", + "span_text": "ha fet un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern. Ara Iglesias vol aconseguir l'abstenció de Ciutadans", + "span_start": 47, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya.", + "span_text": "Per arribar-hi, ha renunciat a la proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya", + "span_start": 331, + "span_end": 424, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la compareixença que ha fet després de la reunió amb Sánchez.", + "span_text": "ho ha deixat entendre en la compareixença que ha fet després de la reunió amb Sánchez", + "span_start": 464, + "span_end": 549, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ha dit que la posició sobre aquesta qüestió no havia variat", + "span_start": 551, + "span_end": 610, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que es treballi per aconseguir una proposta de consens sobre aquesta qüestió.", + "span_text": "ha proposat que el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech, treballessin per aconseguir ‘una proposta de consens sobre aquesta qüestió'", + "span_start": 653, + "span_end": 815, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al PSC, mitjançant Miquel Iceta, i a En Comú Podem, amb Xavier Domènech.", + "span_text": "ha proposat que el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech", + "span_start": 653, + "span_end": 738, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No li havia semblat pas malament.", + "span_text": "I això, segons que ha dit, a Pedro Sánchez no li havia semblat pas malament", + "span_start": 817, + "span_end": 892, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El dirigent d'En Comú Podem.", + "span_text": "Xavier Domènech, dirigent d'En Comú Podem", + "span_start": 894, + "span_end": 935, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles.", + "span_text": "Xavier Domènech, dirigent d'En Comú Podem, sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles", + "span_start": 894, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles. Iceta, no", + "span_start": 937, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.", + "span_text": "Iceta ha dit a RNE: ‘Cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.'", + "span_start": 1094, + "span_end": 1167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord sobre una reforma constitucional federal de la constitució.", + "span_text": "El candidat del PSOE també ha avalat aquesta línia quan li han demanat per la proposta d'Iglesias. Ha dit que estava convençut que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord sobre ‘una reforma constitucional federal de la constitució.'", + "span_start": 1302, + "span_end": 1545, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que la reunió entre els líders del PSOE i Podem no havia aportat cap variació en el procés d'investidura i que Ciutadans no facilitaria ni per activa ni per passiva un acord per a la formació d'un govern en què hi hagués Podem.", + "span_text": "La reacció de Ciutadans no ha trigat pas a arribar. El vice-secretari general, José Manuel Villegas, ha dit que la reunió entre els líders del PSOE i Podem no havia aportat cap variació en el procés d'investidura i que Ciutadans no facilitaria ‘ni per activa ni per passiva' –com vol Iglesias– un acord per a la formació d'un govern en què hi hagués Podem", + "span_start": 1574, + "span_end": 1929, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El secretari general de Podem.", + "span_text": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias", + "span_start": 0, + "span_end": 45, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern.", + "span_text": "Pablo Iglesias, ha fet un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern", + "span_start": 31, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Vol aconseguir l'abstenció de Ciutadans.", + "span_text": "ha fet un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern. Ara Iglesias vol aconseguir l'abstenció de Ciutadans", + "span_start": 47, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya.", + "span_text": "Per arribar-hi, ha renunciat a la proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya", + "span_start": 331, + "span_end": 424, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la compareixença que ha fet després de la reunió amb Sánchez.", + "span_text": "ho ha deixat entendre en la compareixença que ha fet després de la reunió amb Sánchez", + "span_start": 464, + "span_end": 549, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ha dit que la posició sobre aquesta qüestió no havia variat", + "span_start": 551, + "span_end": 610, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que es treballi per aconseguir una proposta de consens sobre aquesta qüestió.", + "span_text": "ha proposat que el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech, treballessin per aconseguir ‘una proposta de consens sobre aquesta qüestió'", + "span_start": 653, + "span_end": 815, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al PSC, mitjançant Miquel Iceta, i a En Comú Podem, amb Xavier Domènech.", + "span_text": "ha proposat que el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech, treballessin per aconseguir ‘una proposta de consens sobre aquesta qüestió'", + "span_start": 653, + "span_end": 815, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No li havia semblat pas malament.", + "span_text": "I això, segons que ha dit, a Pedro Sánchez no li havia semblat pas malament", + "span_start": 817, + "span_end": 892, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dirigent d'En Comú Podem.", + "span_text": "Xavier Domènech, dirigent d'En Comú Podem", + "span_start": 894, + "span_end": 935, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles.", + "span_text": "Xavier Domènech, dirigent d'En Comú Podem, sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles", + "span_start": 894, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles. Iceta, no", + "span_start": 953, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.", + "span_text": "Iceta ha dit a RNE: ‘Cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.'", + "span_start": 1094, + "span_end": 1167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord sobre una reforma constitucional federal de la constitució.", + "span_text": "El candidat del PSOE també ha avalat aquesta línia quan li han demanat per la proposta d'Iglesias. Ha dit que estava convençut que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord sobre ‘una reforma constitucional federal de la constitució.'", + "span_start": 1302, + "span_end": 1545, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que la reunió entre els líders del PSOE i Podem no havia aportat cap variació en el procés d'investidura i que Ciutadans no facilitaria ni per activa ni per passiva un acord per a la formació d'un govern en què hi hagués Podem.", + "span_text": "La reacció de Ciutadans no ha trigat pas a arribar. El vice-secretari general, José Manuel Villegas, ha dit que la reunió entre els líders del PSOE i Podem no havia aportat cap variació en el procés d'investidura i que Ciutadans no facilitaria ‘ni per activa ni per passiva' –com vol Iglesias– un acord per a la formació d'un govern en què hi hagués Podem", + "span_start": 1574, + "span_end": 1929, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_512", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Nou empresaris admeten haver finançat il·legalment el PP valencià", + "story": "La segona jornada del judici sobre el finançament del PP valencià l'han acaparada nou empresaris encausats, que han reconegut haver finançat irregularment el partit de Francisco Camps. Els acusats van pactar amb la fiscalia que reconeixerien els fets i pagarien una multa per a evitar la presó. I tal dit, tal fet. Segons l'escrit d'acusació d'Anticorrupció, els empresaris van sufragar amb 1,2 milions d'euros les despeses electorals del PP valencià en les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008. Aquesta quantitat és part dels 2,03 milions d'euros que, segons la fiscalia, va pagar el PP en negre a Orange Market en relació amb aquests actes. Tots han explicat que van fer els pagaments mitjançant l'empresa Orange Market, dirigida pel cap de la trama corrupta, Francisco Correa. El modus operandi consistia a fer passar les actuacions d'Orange Market al PP com a feines per a les empreses que finalment assumien els pagaments. Els empresaris asseguts a la banqueta dels acusats eren beneficiaris de contractes amb l'administració pública de l'era de Francisco Camps. Durant la sessió d'avui, també ha declarat Correa, que ha implicat l'ex-secretari general del partit, Ricardo Costa. El cap de la trama ha dit que era Costa qui indicava a Orange Market els empresaris als quals havia de facturar els actes de les esmentades campanyes electorals.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com ha començat la segona part de la causa del finançament del PP valencià?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què han admès?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Han arribat a algun acord amb la fiscalia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què diu el document d’inculpació d’Anticorrupció?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De quins anys concretament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què es diu que es va fer amb 2,03 milions d’euros?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui presidia aquesta entitat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com funcionava el traspàs de diners?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines persones seuen com a imputades?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui ha testimoniat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I què ha comentat?", + "turn_id": 12 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amb nou empresaris encausats.", + "span_text": "La segona jornada del judici sobre el finançament del PP valencià l'han acaparada nou empresaris encausats", + "span_start": 0, + "span_end": 106, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Haver finançat irregularment el partit de Francisco Camps.", + "span_text": "han reconegut haver finançat irregularment el partit de Francisco Camps", + "span_start": 112, + "span_end": 183, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els acusats van pactar amb la fiscalia", + "span_start": 185, + "span_end": 223, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que reconeixerien els fets i pagarien una multa per a evitar la presó.", + "span_text": "Els acusats van pactar amb la fiscalia que reconeixerien els fets i pagarien una multa per a evitar la presó", + "span_start": 185, + "span_end": 293, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que els empresaris van sufragar amb 1,2 milions d'euros les despeses electorals del PP valencià en les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008.", + "span_text": "Segons l'escrit d'acusació d'Anticorrupció, els empresaris van sufragar amb 1,2 milions d'euros les despeses electorals del PP valencià en les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008", + "span_start": 315, + "span_end": 547, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "2007 i 2008.", + "span_text": "les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008", + "span_start": 454, + "span_end": 547, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El PP va pagar en negre a Orange Market en relació amb aquests actes.", + "span_text": "2,03 milions d'euros que, segons la fiscalia, va pagar el PP en negre a Orange Market en relació amb aquests actes", + "span_start": 580, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Francisco Correa.", + "span_text": "Orange Market, dirigida pel cap de la trama corrupta, Francisco Correa", + "span_start": 761, + "span_end": 831, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Consistia a fer passar les actuacions d'Orange Market al PP com a feines per a les empreses que finalment assumien els pagaments.", + "span_text": "El modus operandi consistia a fer passar les actuacions d'Orange Market al PP com a feines per a les empreses que finalment assumien els pagaments", + "span_start": 833, + "span_end": 979, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Beneficiaris de contractes amb l'administració pública de l'era de Francisco Camps.", + "span_text": "Els empresaris asseguts a la banqueta dels acusats eren beneficiaris de contractes amb l'administració pública de l'era de Francisco Camps", + "span_start": 981, + "span_end": 1119, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Correa.", + "span_text": "Durant la sessió d'avui, també ha declarat Correa", + "span_start": 1121, + "span_end": 1170, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que era Costa qui indicava a Orange Market els empresaris als quals havia de facturar els actes de les esmentades campanyes electorals.", + "span_text": "El cap de la trama ha dit que era Costa qui indicava a Orange Market els empresaris als quals havia de facturar els actes de les esmentades campanyes electorals", + "span_start": 1238, + "span_end": 1398, + "turn_id": 12 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Amb nou empresaris encausats.", + "span_text": "La segona jornada del judici sobre el finançament del PP valencià l'han acaparada nou empresaris encausats", + "span_start": 0, + "span_end": 106, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Haver finançat irregularment el partit de Francisco Camps.", + "span_text": "han reconegut haver finançat irregularment el partit de Francisco Camps", + "span_start": 112, + "span_end": 183, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els acusats van pactar amb la fiscalia", + "span_start": 185, + "span_end": 223, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que reconeixerien els fets i pagarien una multa per a evitar la presó.", + "span_text": "Els acusats van pactar amb la fiscalia que reconeixerien els fets i pagarien una multa per a evitar la presó", + "span_start": 185, + "span_end": 293, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que els empresaris van sufragar amb 1,2 milions d'euros les despeses electorals del PP valencià en les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i les espanyoles del 2008.", + "span_text": "Segons l'escrit d'acusació d'Anticorrupció, els empresaris van sufragar amb 1,2 milions d'euros les despeses electorals del PP valencià en les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008", + "span_start": 315, + "span_end": 547, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "2007 i 2008.", + "span_text": "les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008", + "span_start": 454, + "span_end": 547, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El PP va pagar el negre a Orange Market en relació amb aquests actes.", + "span_text": "2,03 milions d'euros que, segons la fiscalia, va pagar el PP en negre a Orange Market en relació amb aquests actes", + "span_start": 580, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Francisco Correa.", + "span_text": "Orange Market, dirigida pel cap de la trama corrupta, Francisco Correa", + "span_start": 761, + "span_end": 831, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Consistia a fer passar les actuacions d'Orange Market al PP com a feines per a les empreses que finalment assumien els pagaments.", + "span_text": "El modus operandi consistia a fer passar les actuacions d'Orange Market al PP com a feines per a les empreses que finalment assumien els pagaments", + "span_start": 833, + "span_end": 979, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Beneficiaris de contractes amb l'administració pública de l'era de Francisco Camps.", + "span_text": "Els empresaris asseguts a la banqueta dels acusats eren beneficiaris de contractes amb l'administració pública de l'era de Francisco Camps", + "span_start": 981, + "span_end": 1119, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Correa.", + "span_text": "també ha declarat Correa", + "span_start": 1146, + "span_end": 1170, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que era Costa qui indicava a Orange Market els empresaris als quals havia de facturar els actes de les esmentades campanyes electorals.", + "span_text": "El cap de la trama ha dit que era Costa qui indicava a Orange Market els empresaris als quals havia de facturar els actes de les esmentades campanyes electorals", + "span_start": 1238, + "span_end": 1398, + "turn_id": 12 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Amb nou empresaris encausats.", + "span_text": "La segona jornada del judici sobre el finançament del PP valencià l'han acaparada nou empresaris encausats", + "span_start": 0, + "span_end": 106, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Haver finançat irregularment el partit de Francisco Camps.", + "span_text": "nou empresaris encausats, que han reconegut haver finançat irregularment el partit de Francisco Camps", + "span_start": 82, + "span_end": 183, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Els acusats van pactar amb la fiscalia", + "span_start": 185, + "span_end": 223, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que reconeixerien els fets i pagarien una multa per a evitar la presó.", + "span_text": "Els acusats van pactar amb la fiscalia que reconeixerien els fets i pagarien una multa per a evitar la presó", + "span_start": 185, + "span_end": 293, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que els empresaris van sufragar amb 1,2 milions d'euros les despeses electorals del PP valencià en les campanyes de les eleccions municipals i valencianes i de les espanyoles.", + "span_text": "Segons l'escrit d'acusació d'Anticorrupció, els empresaris van sufragar amb 1,2 milions d'euros les despeses electorals del PP valencià en les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008", + "span_start": 315, + "span_end": 547, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Del 2007 i del 2008.", + "span_text": "campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008", + "span_start": 458, + "span_end": 547, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El PP va pagar a Orange Market en relació amb aquests actes.", + "span_text": "2,03 milions d'euros que, segons la fiscalia, va pagar el PP en negre a Orange Market en relació amb aquests actes", + "span_start": 580, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Francisco Correa.", + "span_text": "Orange Market, dirigida pel cap de la trama corrupta, Francisco Correa", + "span_start": 761, + "span_end": 831, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Consistia a fer passar les actuacions d'Orange Market al PP com a feines per a les empreses que finalment assumien els pagaments.", + "span_text": "El modus operandi consistia a fer passar les actuacions d'Orange Market al PP com a feines per a les empreses que finalment assumien els pagaments", + "span_start": 833, + "span_end": 979, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Beneficiaris de contractes amb l'administració pública de l'era de Francisco Camps.", + "span_text": "Els empresaris asseguts a la banqueta dels acusats eren beneficiaris de contractes amb l'administració pública de l'era de Francisco Camps", + "span_start": 981, + "span_end": 1119, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Correa.", + "span_text": "també ha declarat Correa", + "span_start": 1146, + "span_end": 1170, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que era Costa qui indicava a Orange Market els empresaris als quals havia de facturar els actes de les esmentades campanyes electorals.", + "span_text": "El cap de la trama ha dit que era Costa qui indicava a Orange Market els empresaris als quals havia de facturar els actes de les esmentades campanyes electorals", + "span_start": 1238, + "span_end": 1398, + "turn_id": 12 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1574", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Messapis (mitologia) ", + "story": "Els messapis (en grec antic Μεσσάπιοι) juguen un paper en la mitologia grega.\nEls messapis eren els habitants de Messàpia, al sud d'Itàlia, a la regió anomenada després Apúlia. Quan passaven aquests fets, la gent vivia de la ramaderia. Un dia, al país dels messapis, vora les Roques Sagrades, van aparèixer dansant un grup de nimfes, i els nois del país van abandonar els ramats i van posar-se a mirar com ballaven. Van dir que ells podien dansar millor. Això va ofendre les nimfes, i es va organitzar un concurs. Els nois ignoraven que les noies eren divinitats, i van dansar com en una competició entre els mortals. La seva forma de ballar era barroera, ja que eren pastors. Elles van ballar amb un gran encant, i es van imposar als nois. Elles van dir: \"No volíeu competir amb les nimfes epimèlides? Doncs ara que us hem vençut us en penedireu\". I tots els nois, allà mateix, van ser convertits en arbres, i avui encara se sent sortir de les soques unes veus com si algú gemegués. D'aquell lloc en diuen Paratge de les nimfes i els nois.", + "questions": [ + { + "input_text": "De quina cultura són els messapis?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui eren?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On se situa aquest territori?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com subsistia el poble?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer a prop de les Roques Sagrades?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què van fer els joves messapis?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Les van desafiar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com van reaccionar les nimfes?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sabien ells que ellen eren criatures divines?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De quina manera van ballar ells?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I elles?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què van comunicar als nois?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què els hi va passar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què es pot escoltar avui en dia que procedeix dels troncs?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com s’anomena l’indret on es troben els arbres?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De la grega.", + "span_text": "Els messapis (en grec antic Μεσσάπιοι) juguen un paper en la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els habitants de Messàpia.", + "span_text": "Els messapis eren els habitants de Messàpia", + "span_start": 78, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al sud d'Itàlia, a la regió anomenada després Apúlia.", + "span_text": "Els messapis eren els habitants de Messàpia, al sud d'Itàlia, a la regió anomenada després Apúlia", + "span_start": 78, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la ramaderia.", + "span_text": "la gent vivia de la ramaderia", + "span_start": 205, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Van aparèixer dansant un grup de nimfes.", + "span_text": "vora les Roques Sagrades, van aparèixer dansant un grup de nimfes", + "span_start": 267, + "span_end": 332, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van abandonar els ramats i van posar-se a mirar com ballaven.", + "span_text": "van abandonar els ramats i van posar-se a mirar com ballaven", + "span_start": 354, + "span_end": 414, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Van dir que ells podien dansar millor", + "span_start": 416, + "span_end": 453, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es van ofendre.", + "span_text": "Això va ofendre les nimfes", + "span_start": 455, + "span_end": 481, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els nois ignoraven que les noies eren divinitats", + "span_start": 514, + "span_end": 562, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De forma barroera.", + "span_text": "La seva forma de ballar era barroera", + "span_start": 618, + "span_end": 654, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Van ballar amb un gran encant.", + "span_text": "Elles van ballar amb un gran encant", + "span_start": 677, + "span_end": 712, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No volíeu competir amb les nimfes epimèlides? Doncs ara que us hem vençut us en penedireu.", + "span_text": "Elles van dir: \"No volíeu competir amb les nimfes epimèlides? Doncs ara que us hem vençut us en penedireu\"", + "span_start": 741, + "span_end": 847, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van ser convertits en arbres.", + "span_text": "tots els nois, allà mateix, van ser convertits en arbres", + "span_start": 851, + "span_end": 907, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Unes veus com si algú gemegués.", + "span_text": "avui encara se sent sortir de les soques unes veus com si algú gemegués", + "span_start": 911, + "span_end": 982, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Paratge de les nimfes i els nois.", + "span_text": "D'aquell lloc en diuen Paratge de les nimfes i els nois", + "span_start": 984, + "span_end": 1039, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De la grega.", + "span_text": "Els messapis (en grec antic Μεσσάπιοι) juguen un paper en la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els habitants de Messàpia.", + "span_text": "Els messapis eren els habitants de Messàpia", + "span_start": 78, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al sud d'Itàlia, a la regió anomenada després Apúlia.", + "span_text": "Els messapis eren els habitants de Messàpia, al sud d'Itàlia, a la regió anomenada després Apúlia", + "span_start": 78, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la ramaderia.", + "span_text": "la gent vivia de la ramaderia", + "span_start": 205, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Van aparèixer dansant un grup de nimfes.", + "span_text": "vora les Roques Sagrades, van aparèixer dansant un grup de nimfes", + "span_start": 267, + "span_end": 332, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van abandonar els ramats i van posar-se a mirar com ballaven.", + "span_text": "els nois del país van abandonar els ramats i van posar-se a mirar com ballaven", + "span_start": 336, + "span_end": 414, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Van dir que ells podien dansar millor", + "span_start": 416, + "span_end": 453, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es van ofendre.", + "span_text": "Això va ofendre les nimfes", + "span_start": 455, + "span_end": 481, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els nois ignoraven que les noies eren divinitats", + "span_start": 514, + "span_end": 562, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De forma barroera.", + "span_text": "La seva forma de ballar era barroera", + "span_start": 618, + "span_end": 654, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb un gran encant.", + "span_text": "Elles van ballar amb un gran encant", + "span_start": 677, + "span_end": 712, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No volíeu competir amb les nimfes epimèlides? Doncs ara que us hem vençut us en penedireu.", + "span_text": "Elles van dir: \"No volíeu competir amb les nimfes epimèlides? Doncs ara que us hem vençut us en penedireu\"", + "span_start": 741, + "span_end": 847, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van ser convertits en arbres.", + "span_text": "tots els nois, allà mateix, van ser convertits en arbres", + "span_start": 851, + "span_end": 907, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Unes veus com si algú gemegués.", + "span_text": "avui encara se sent sortir de les soques unes veus com si algú gemegués", + "span_start": 911, + "span_end": 982, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Paratge de les nimfes i els nois.", + "span_text": "D'aquell lloc en diuen Paratge de les nimfes i els nois", + "span_start": 984, + "span_end": 1039, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De la grega.", + "span_text": "Els messapis (en grec antic Μεσσάπιοι) juguen un paper en la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Els habitants de Messàpia.", + "span_text": "Els messapis eren els habitants de Messàpia", + "span_start": 78, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al sud d'Itàlia, a la regió anomenada després Apúlia.", + "span_text": "els habitants de Messàpia, al sud d'Itàlia, a la regió anomenada després Apúlia", + "span_start": 96, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la ramaderia.", + "span_text": "la gent vivia de la ramaderia", + "span_start": 205, + "span_end": 234, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Van aparèixer dansant un grup de nimfes.", + "span_text": "vora les Roques Sagrades, van aparèixer dansant un grup de nimfes", + "span_start": 267, + "span_end": 332, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Van abandonar els ramats i van posar-se a mirar com ballaven.", + "span_text": "i els nois del país van abandonar els ramats i van posar-se a mirar com ballaven", + "span_start": 334, + "span_end": 414, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Van dir que ells podien dansar millor", + "span_start": 416, + "span_end": 453, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es van ofendre.", + "span_text": "Això va ofendre les nimfes", + "span_start": 455, + "span_end": 481, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els nois ignoraven que les noies eren divinitats", + "span_start": 514, + "span_end": 562, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De forma barroera.", + "span_text": "La seva forma de ballar era barroera, ja que eren pastors", + "span_start": 618, + "span_end": 675, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Van ballar amb un gran encant.", + "span_text": "Elles van ballar amb un gran encant", + "span_start": 677, + "span_end": 712, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No volíeu competir amb les nimfes epimèlides? Doncs ara que us hem vençut us en penedireu.", + "span_text": "Elles van dir: \"No volíeu competir amb les nimfes epimèlides? Doncs ara que us hem vençut us en penedireu\"", + "span_start": 741, + "span_end": 847, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van ser convertits en arbres.", + "span_text": "I tots els nois, allà mateix, van ser convertits en arbres", + "span_start": 849, + "span_end": 907, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Unes veus com si algú gemegués.", + "span_text": "avui encara se sent sortir de les soques unes veus com si algú gemegués", + "span_start": 911, + "span_end": 982, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Paratge de les nimfes i els nois.", + "span_text": "D'aquell lloc en diuen Paratge de les nimfes i els nois", + "span_start": 984, + "span_end": 1039, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_226", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "tros de paper - EN UN CELOBERT-2", + "story": "-Si no li agrada, deixi-ho.\n-No ho vui deixar; no em dóna la gana.\n-Si és dona de gana ja sap on ha d'anar.\n-Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta!\n-Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és! L'altre dia portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.\n-Ai la gran trapacera!\n-Que ho digui la minyona del tercer pis, que me'n va fer adonar.\n-Uix! Ves qui es fica amb mi! Valdria més que no tirés tantes porqueries al pou.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què comenta un personatge amb la persona que conversa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vol fer l’altre el que li ha dit?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què li contesta el primer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I el segon què opina?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com la descriu?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són els dos personatges dones?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què afirma la primera que portava posat la segona?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin insult profereix l’altra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui pot donar fe que la primera dona va adonar-se d'aquest faldó?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què proclama la segona sobre la criada?", + "turn_id": 10 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que si no li agrada, ho deixi.", + "span_text": "Si no li agrada, deixi-ho", + "span_start": 1, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No ho vui deixar; no em dóna la gana", + "span_start": 29, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que si és dona de gana ja sap on ha d'anar.", + "span_text": "Si és dona de gana ja sap on ha d'anar", + "span_start": 68, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que quines incidències de dir.", + "span_text": "Quines indecències de dir", + "span_start": 116, + "span_end": 141, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com una gran bruta.", + "span_text": "la gran bruta", + "span_start": 143, + "span_end": 156, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta!\n-Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és! L'altre dia portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.", + "span_start": 108, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.", + "span_text": "L'altre dia portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa", + "span_start": 210, + "span_end": 281, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Gran trapacera.", + "span_text": "Ai la gran trapacera", + "span_start": 284, + "span_end": 304, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La minyona del tercer pis.", + "span_text": "Que ho digui la minyona del tercer pis, que me'n va fer adonar", + "span_start": 307, + "span_end": 369, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que valdria més que no tirés tantes porqueries al pou.", + "span_text": "Valdria més que no tirés tantes porqueries al pou", + "span_start": 401, + "span_end": 450, + "turn_id": 10 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que si no li agrada, ho deixi.", + "span_text": "Si no li agrada, deixi-ho", + "span_start": 1, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No ho vui deixar; no em dóna la gana", + "span_start": 29, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que si és dona de gana ja sap on ha d'anar.", + "span_text": "Si és dona de gana ja sap on ha d'anar", + "span_start": 68, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que quines incidències de dir.", + "span_text": "Quines indecències de dir", + "span_start": 116, + "span_end": 141, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com una gran bruta.", + "span_text": "la gran bruta", + "span_start": 143, + "span_end": 156, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta!\n-Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és! L'altre dia portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.", + "span_start": 108, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.", + "span_text": "L'altre dia portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa", + "span_start": 210, + "span_end": 281, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Gran trapacera.", + "span_text": "Ai la gran trapacera", + "span_start": 284, + "span_end": 304, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La minyona del tercer pis.", + "span_text": "Que ho digui la minyona del tercer pis, que me'n va fer adonar", + "span_start": 307, + "span_end": 369, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que valdria més que no tirés tantes porqueries al pou.", + "span_text": "Valdria més que no tirés tantes porqueries al pou", + "span_start": 401, + "span_end": 450, + "turn_id": 10 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que si no li agrada que ho deixi.", + "span_text": "Si no li agrada, deixi-ho", + "span_start": 1, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No ho vui deixar; no em dóna la gana", + "span_start": 29, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que si és dona de gana ja sap on ha d'anar.", + "span_text": "Si és dona de gana ja sap on ha d'anar", + "span_start": 68, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que quines indecències de dir.", + "span_text": "Quines indecències de dir", + "span_start": 116, + "span_end": 141, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com una gran bruta.", + "span_text": "la gran bruta", + "span_start": 143, + "span_end": 156, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Si és dona de gana ja sap on ha d'anar.\n-Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta!", + "span_start": 67, + "span_end": 157, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.", + "span_text": "L'altre dia portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa", + "span_start": 210, + "span_end": 281, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Gran trapacera.", + "span_text": "Ai la gran trapacera", + "span_start": 284, + "span_end": 304, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La minyona del tercer pis.", + "span_text": "Que ho digui la minyona del tercer pis, que me'n va fer adonar", + "span_start": 307, + "span_end": 369, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que valdria més que no tirés tantes porqueries al pou.", + "span_text": "Ves qui es fica amb mi! Valdria més que no tirés tantes porqueries al pou", + "span_start": 377, + "span_end": 450, + "turn_id": 10 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1772", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Pazzis Sureda Montaner ", + "story": "Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939) va ser una escultora i pintora. La seva obra mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental.\nPazzis era filla de la pintora Pilar Montaner Maturana i del mecenes Joan Sureda Bimet i tenia una germana bessona, Susanna, a més de dos germans, Jacobo i Pedro, grans amics seus. Els Sureda-Montaner van tenir 14 fills, 3 dels quals no van sobreviure al naixement. De caràcter rebel i curiós, la seva vida i la seva obra van estar marcades per una infància feliç a Mallorca, l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare, en ser fruit d'un estupre- el matrimoni forçat amb Fernando Esteban -funcionari de correus destinat a Osca-. la tuberculosi que va sofrir durant més de la meitat de la seva vida, la Guerra Civil Espanyola i les relacions tumultuoses que finalment la van conduir al suïcidi.\nFormada entre 1931 i 1935 en els tallers d'escultura de Tomás Vila, Aurelio Cabrera i Dionisio Pastor, Pazzis Sureda estaria fortament vinculada a les activitats artístiques desenvolupades en Ca's Potecari (Gènova, Mallorca), on es donaven cita pintors i artistes mallorquins i forans, com Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O'Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius.\nLa seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O'Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica deixarien una intensa empremta en la seva pintura i en les escultures realitzades en els anys que van precedir la Guerra Civil Espanyola. En aquest viatge per Marroc Fred O'Hara li proposà matrimoni i ella acceptà, posant-se d'acord amb el seu marit Fernando per iniciar els tràmits del divorci. Durant la seva curta vida va deixar una obra apassionada i molt dispersa.\nL‘escriptor Albert Vigoleis Thelen va incloure Pazzis a la novel·la Die insel des zweiten Gesichts, considerada com una de les obres mestres del s. XX, on l'autor descriu l'estada a Mallorca entre l'agost de 1931 i l'octubre de 1936. Tota la família Sureda hi apareix i Pazzis és presentada com una artista, com una dona activa, vitalista i decidida. La novel·la, publicada l'any 1953, després de la seva mort, fou escrita de manera coetània als fets que descriu.\nLa seva vida va inspirar la novel·la Bolero, de Melanie Pflaum, i un sonet del poeta Jaume Pomar.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es caracteritza el seu treball artístic?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui eren els seus pares?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quants germans tenia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es descriu el tarannà de Pazzis Sureda?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va coaccionar-li la seva mare que fes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina malaltia va patir durant quasi tota la seva vida?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va morir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quins artistes se la va relacionar gràcies a Ca’s Potecari?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va influir en la seva obra realitzada abans de la Guerra Civil Espanyola?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va casar amb O’Hara?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A quina novel·la del segle XX apareix esmentada?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan es va publicar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una escultora i pintora.", + "span_text": "Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939) va ser una escultora i pintora", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939)", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental.", + "span_text": "La seva obra mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental", + "span_start": 132, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La pintora Pilar Montaner Maturana i el mecenes Joan Sureda Bimet.", + "span_text": "Pazzis era filla de la pintora Pilar Montaner Maturana i del mecenes Joan Sureda Bimet", + "span_start": 211, + "span_end": 297, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "13.", + "span_text": "Els Sureda-Montaner van tenir 14 fills", + "span_start": 392, + "span_end": 430, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Rebel i curiós.", + "span_text": "De caràcter rebel i curiós", + "span_start": 477, + "span_end": 503, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'abandó de la seva única filla.", + "span_text": "l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare", + "span_start": 587, + "span_end": 640, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per ser fruit d'un estupre.", + "span_text": "l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare, en ser fruit d'un estupre", + "span_start": 587, + "span_end": 667, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tuberculosi.", + "span_text": "la tuberculosi que va sofrir durant més de la meitat de la seva vida", + "span_start": 751, + "span_end": 819, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va suïcidar.", + "span_text": "finalment la van conduir al suïcidi", + "span_start": 879, + "span_end": 914, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O'Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius.", + "span_text": "Pazzis Sureda estaria fortament vinculada a les activitats artístiques desenvolupades en Ca's Potecari (Gènova, Mallorca), on es donaven cita pintors i artistes mallorquins i forans, com Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O'Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius", + "span_start": 1019, + "span_end": 1443, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O'Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica.", + "span_text": "La seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O'Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica deixarien una intensa empremta en la seva pintura i en les escultures realitzades en els anys que van precedir la Guerra Civil Espanyola", + "span_start": 1445, + "span_end": 1738, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest viatge per Marroc Fred O'Hara li proposà matrimoni i ella acceptà", + "span_start": 1740, + "span_end": 1815, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la novel·la Die insel des zweiten Gesichts.", + "span_text": "L‘escriptor Albert Vigoleis Thelen va incloure Pazzis a la novel·la Die insel des zweiten Gesichts, considerada com una de les obres mestres del s. XX", + "span_start": 1972, + "span_end": 2122, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'any 1953.", + "span_text": "La novel·la, publicada l'any 1953, després de la seva mort", + "span_start": 2323, + "span_end": 2381, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una escultora i pintora.", + "span_text": "Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939) va ser una escultora i pintora", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939)", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental.", + "span_text": "La seva obra mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental", + "span_start": 132, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La pintora Pilar Montaner Maturana i el mecenes Joan Sureda Bimet.", + "span_text": "Pazzis era filla de la pintora Pilar Montaner Maturana i del mecenes Joan Sureda Bimet", + "span_start": 211, + "span_end": 297, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "13.", + "span_text": "Els Sureda-Montaner van tenir 14 fills", + "span_start": 392, + "span_end": 430, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Rebel i curiós.", + "span_text": "De caràcter rebel i curiós", + "span_start": 477, + "span_end": 503, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'abandó de la seva única filla.", + "span_text": "l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare", + "span_start": 587, + "span_end": 640, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per ser fruit d'un estupre.", + "span_text": "l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare, en ser fruit d'un estupre", + "span_start": 587, + "span_end": 667, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tuberculosi.", + "span_text": "la tuberculosi que va sofrir durant més de la meitat de la seva vida", + "span_start": 751, + "span_end": 819, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va suïcidar.", + "span_text": "finalment la van conduir al suïcidi", + "span_start": 879, + "span_end": 914, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O'Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius.", + "span_text": "Pazzis Sureda estaria fortament vinculada a les activitats artístiques desenvolupades en Ca's Potecari (Gènova, Mallorca), on es donaven cita pintors i artistes mallorquins i forans, com Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O'Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius", + "span_start": 1019, + "span_end": 1443, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O'Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica.", + "span_text": "La seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O'Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica deixarien una intensa empremta en la seva pintura i en les escultures realitzades en els anys que van precedir la Guerra Civil Espanyola", + "span_start": 1445, + "span_end": 1738, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest viatge per Marroc Fred O'Hara li proposà matrimoni i ella acceptà", + "span_start": 1740, + "span_end": 1815, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la novel·la Die insel des zweiten Gesichts.", + "span_text": "L‘escriptor Albert Vigoleis Thelen va incloure Pazzis a la novel·la Die insel des zweiten Gesichts, considerada com una de les obres mestres del s. XX", + "span_start": 1972, + "span_end": 2122, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 1953.", + "span_text": "La novel·la, publicada l'any 1953, després de la seva mort", + "span_start": 2323, + "span_end": 2381, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una escultora i pintora.", + "span_text": "Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939) va ser una escultora i pintora", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939)", + "span_start": 0, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental.", + "span_text": "La seva obra mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental", + "span_start": 132, + "span_end": 209, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La pintora Pilar Montaner Maturana i el mecenes Joan Sureda Bimet.", + "span_text": "Pazzis era filla de la pintora Pilar Montaner Maturana i del mecenes Joan Sureda Bimet", + "span_start": 211, + "span_end": 297, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "13.", + "span_text": "Els Sureda-Montaner van tenir 14 fills", + "span_start": 392, + "span_end": 430, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Rebel i curiós.", + "span_text": "De caràcter rebel i curiós", + "span_start": 477, + "span_end": 503, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que abandonés la seva única filla.", + "span_text": "l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare", + "span_start": 587, + "span_end": 640, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per ser fruit d'un estupre.", + "span_text": "l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare, en ser fruit d'un estupre", + "span_start": 587, + "span_end": 667, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tuberculosi.", + "span_text": "la tuberculosi que va sofrir durant més de la meitat de la seva vida", + "span_start": 751, + "span_end": 819, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va suïcidar.", + "span_text": "finalment la van conduir al suïcidi", + "span_start": 879, + "span_end": 914, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O'Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius.", + "span_text": "Pazzis Sureda estaria fortament vinculada a les activitats artístiques desenvolupades en Ca's Potecari (Gènova, Mallorca), on es donaven cita pintors i artistes mallorquins i forans, com Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O'Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius", + "span_start": 1019, + "span_end": 1443, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O'Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica.", + "span_text": "La seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O'Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica deixarien una intensa empremta en la seva pintura i en les escultures realitzades en els anys que van precedir la Guerra Civil Espanyola", + "span_start": 1445, + "span_end": 1738, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquest viatge per Marroc Fred O'Hara li proposà matrimoni i ella acceptà", + "span_start": 1740, + "span_end": 1815, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la novel·la Die insel des zweiten Gesichts.", + "span_text": "L‘escriptor Albert Vigoleis Thelen va incloure Pazzis a la novel·la Die insel des zweiten Gesichts, considerada com una de les obres mestres del s. XX", + "span_start": 1972, + "span_end": 2122, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'any 1953, després de la seva mort.", + "span_text": "La novel·la, publicada l'any 1953, després de la seva mort", + "span_start": 2323, + "span_end": 2381, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1535", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Anna Sugrañes Boix...", + "story": "Anna Sugrañes Boix (Barcelona, 1911 – Reus, 2004) va ser una militant antifranquista afiliada al PSUC.\nDe ben jove va aprendre de cosir ensenyada per la seva àvia i la seva mare, cosa que li va permetre d'entrar a treballar en un taller d'alta costura. Les condicions laborals del taller van fer que s'afiliés a la UGT per defensar els drets de les treballadores quan es va proclamar la República, i també a Esquerra Republicana de Catalunya. Discrepàncies ideològiques amb Esquerra, la van fer abandonar el partit, ja en plena guerra civil, i afiliar-se al PSUC. Acabada la guerra, es va exiliar a França, després d'haver destruït molts documents comprometedors als arxius del partit i de la UGT i d'haver ajudat a agafar el camí de l'exili a moltes persones en perill, col·laborant amb l'organització del PSUC perquè poguessin creuar els Pirineus.\nA França es va casar amb un sindicalista francès que a la Guerra Mundial va ser detingut i deportat a Auschwitz, on va morir. També un germà d'Anna Sugranyes va ser detingut i enviat a Mauthausen, però aquest va sobreviure. Mentrestant, ella ajudava a la resistència francesa i casa seva era un lloc de reunió dels resistents del PCE i del PSUC. L'any 1946 es va tornar a casar amb Llorenç Rivas, també militant del PSUC. A partir dels inicis dels anys cinquanta Anna Sugrañes va entrar i sortir d'Espanya de forma clandestina actuant de correu pel partit. El 1959 va tornar a Catalunya i s'instal·là amb el seu marit a Reus, on va intentar reorganitzar el PSUC i va poder crear una petita cèl·lula que actuava clandestinament amb certa repercussió. Com a militant del partit, va participar a diversos congressos celebrats a l'exili. Va participar a Reus en la creació del sindicat de Comissions Obreres. A la mort del dictador Franco i una vegada legalitzats el PSUC i Comissions Obreres, va tenir una gran activitat militant i es va presentar diverses vegades a eleccions. Va ser guardonada l'any 2001 amb la Medalla al Treball President Macià, per haver destacat per les seves qualitats i mèrits personals i pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del món del treball.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Anna Sugrañes Boix?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar abans de ser activista?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va formar-la?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què va ingressar a UGT?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A on va inscriure’s també?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va continuar-hi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I a quin altre partit va anar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu va marxar a França quan la guerra va finalitzar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li va passar al seu marit?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El germà d'Anna va córrer també el mateix destí?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tornà a contraure matrimoni?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin any va regressar a Catalunya?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A la fundació de quina sindicatura a Reus va ser partícip?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin premi va rebre el 2001?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser una militant antifranquista afiliada al PSUC.", + "span_text": "Anna Sugrañes Boix (Barcelona, 1911 – Reus, 2004) va ser una militant antifranquista afiliada al PSUC", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1911.", + "span_text": "Anna Sugrañes Boix (Barcelona, 1911 – Reus, 2004)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va treballar en un taller d'alta costura.", + "span_text": "De ben jove va aprendre de cosir ensenyada per la seva àvia i la seva mare, cosa que li va permetre d'entrar a treballar en un taller d'alta costura", + "span_start": 105, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva àvia i la seva mare.", + "span_text": "De ben jove va aprendre de cosir ensenyada per la seva àvia i la seva mare, cosa que li va permetre d'entrar a treballar en un taller d'alta costura", + "span_start": 105, + "span_end": 253, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per les condicions laborals del taller i per defensar els drets de les treballadores.", + "span_text": "Les condicions laborals del taller van fer que s'afiliés a la UGT per defensar els drets de les treballadores", + "span_start": 255, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Esquerra Republicana de Catalunya.", + "span_text": "Les condicions laborals del taller van fer que s'afiliés a la UGT per defensar els drets de les treballadores quan es va proclamar la República, i també a Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 255, + "span_end": 443, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Discrepàncies ideològiques amb Esquerra, la van fer abandonar el partit", + "span_start": 445, + "span_end": 516, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al PSUC.", + "span_text": "la van fer abandonar el partit, ja en plena guerra civil, i afiliar-se al PSUC", + "span_start": 486, + "span_end": 564, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per haver destruït molts documents comprometedors als arxius del partit i de la UGT i d'haver ajudat a agafar el camí de l'exili a moltes persones en perill perquè poguessin creuar els Pirineus.", + "span_text": "Acabada la guerra, es va exiliar a França, després d'haver destruït molts documents comprometedors als arxius del partit i de la UGT i d'haver ajudat a agafar el camí de l'exili a moltes persones en perill, col·laborant amb l'organització del PSUC perquè poguessin creuar els Pirineus", + "span_start": 566, + "span_end": 850, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va ser detingut i deportat a Auschwitz, on va morir.", + "span_text": "A França es va casar amb un sindicalista francès que a la Guerra Mundial va ser detingut i deportat a Auschwitz, on va morir", + "span_start": 852, + "span_end": 976, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "També un germà d'Anna Sugranyes va ser detingut i enviat a Mauthausen, però aquest va sobreviure", + "span_start": 978, + "span_end": 1074, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 1946 es va tornar a casar amb Llorenç Rivas", + "span_start": 1198, + "span_end": 1247, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1959.", + "span_text": "El 1959 va tornar a Catalunya i s'instal·là amb el seu marit a Reus", + "span_start": 1409, + "span_end": 1476, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De Comissions Obreres.", + "span_text": "Va participar a Reus en la creació del sindicat de Comissions Obreres", + "span_start": 1686, + "span_end": 1755, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Medalla al Treball President Macià.", + "span_text": "Va ser guardonada l'any 2001 amb la Medalla al Treball President Macià", + "span_start": 1927, + "span_end": 1997, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser una militant antifranquista afiliada al PSUC.", + "span_text": "Anna Sugrañes Boix (Barcelona, 1911 – Reus, 2004) va ser una militant antifranquista afiliada al PSUC", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1911.", + "span_text": "Anna Sugrañes Boix (Barcelona, 1911 – Reus, 2004)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va treballar en un taller d'alta costura.", + "span_text": "De ben jove va aprendre de cosir ensenyada per la seva àvia i la seva mare, cosa que li va permetre d'entrar a treballar en un taller d'alta costura", + "span_start": 105, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva àvia i la seva mare.", + "span_text": "De ben jove va aprendre de cosir ensenyada per la seva àvia i la seva mare, cosa que li va permetre d'entrar a treballar en un taller d'alta costura", + "span_start": 105, + "span_end": 253, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per les condicions laborals del taller i per defensar els drets de les treballadores.", + "span_text": "Les condicions laborals del taller van fer que s'afiliés a la UGT per defensar els drets de les treballadores", + "span_start": 255, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Esquerra Republicana de Catalunya.", + "span_text": "Les condicions laborals del taller van fer que s'afiliés a la UGT per defensar els drets de les treballadores quan es va proclamar la República, i també a Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 255, + "span_end": 443, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Discrepàncies ideològiques amb Esquerra, la van fer abandonar el partit", + "span_start": 445, + "span_end": 516, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al PSUC.", + "span_text": "la van fer abandonar el partit, ja en plena guerra civil, i afiliar-se al PSUC", + "span_start": 486, + "span_end": 564, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per haver destruït molts documents comprometedors als arxius del partit i de la UGT i d'haver ajudat a agafar el camí de l'exili a moltes persones en perill perquè poguessin creuar els Pirineus.", + "span_text": "Acabada la guerra, es va exiliar a França, després d'haver destruït molts documents comprometedors als arxius del partit i de la UGT i d'haver ajudat a agafar el camí de l'exili a moltes persones en perill, col·laborant amb l'organització del PSUC perquè poguessin creuar els Pirineus", + "span_start": 566, + "span_end": 850, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va ser detingut i deportat a Auschwitz, on va morir.", + "span_text": "A França es va casar amb un sindicalista francès que a la Guerra Mundial va ser detingut i deportat a Auschwitz, on va morir", + "span_start": 852, + "span_end": 976, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "També un germà d'Anna Sugranyes va ser detingut i enviat a Mauthausen, però aquest va sobreviure", + "span_start": 978, + "span_end": 1074, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 1946 es va tornar a casar amb Llorenç Rivas", + "span_start": 1198, + "span_end": 1247, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1959.", + "span_text": "El 1959 va tornar a Catalunya i s'instal·là amb el seu marit a Reus", + "span_start": 1409, + "span_end": 1476, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De Comissions Obreres.", + "span_text": "Va participar a Reus en la creació del sindicat de Comissions Obreres", + "span_start": 1686, + "span_end": 1755, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Medalla al Treball President Macià.", + "span_text": "Va ser guardonada l'any 2001 amb la Medalla al Treball President Macià", + "span_start": 1927, + "span_end": 1997, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una militant antifranquista afiliada al PSUC.", + "span_text": "Anna Sugrañes Boix (Barcelona, 1911 – Reus, 2004) va ser una militant antifranquista afiliada al PSUC", + "span_start": 0, + "span_end": 103, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1911.", + "span_text": "Anna Sugrañes Boix (Barcelona, 1911 – Reus, 2004)", + "span_start": 0, + "span_end": 51, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va treballar en un taller d'alta costura.", + "span_text": "De ben jove va aprendre de cosir ensenyada per la seva àvia i la seva mare, cosa que li va permetre d'entrar a treballar en un taller d'alta costura", + "span_start": 105, + "span_end": 253, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva àvia i la seva mare.", + "span_text": "De ben jove va aprendre de cosir ensenyada per la seva àvia i la seva mare, cosa que li va permetre d'entrar a treballar en un taller d'alta costura", + "span_start": 105, + "span_end": 253, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per les condicions laborals del taller i per defensar els drets de les treballadores.", + "span_text": "Les condicions laborals del taller van fer que s'afiliés a la UGT per defensar els drets de les treballadores", + "span_start": 255, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Esquerra Republicana de Catalunya.", + "span_text": "també a Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 402, + "span_end": 443, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Discrepàncies ideològiques amb Esquerra, la van fer abandonar el partit", + "span_start": 445, + "span_end": 516, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al PSUC.", + "span_text": "la van fer abandonar el partit, ja en plena guerra civil, i afiliar-se al PSUC", + "span_start": 486, + "span_end": 564, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per haver destruït molts documents comprometedors als arxius del partit i de la UGT i haver ajudat a agafar el camí de l'exili a moltes persones en perill.", + "span_text": "Acabada la guerra, es va exiliar a França, després d'haver destruït molts documents comprometedors als arxius del partit i de la UGT i d'haver ajudat a agafar el camí de l'exili a moltes persones en perill", + "span_start": 566, + "span_end": 771, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va ser detingut i deportat a Auschwitz, on va morir.", + "span_text": "A França es va casar amb un sindicalista francès que a la Guerra Mundial va ser detingut i deportat a Auschwitz, on va morir", + "span_start": 852, + "span_end": 976, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "També un germà d'Anna Sugranyes va ser detingut i enviat a Mauthausen, però aquest va sobreviure", + "span_start": 978, + "span_end": 1074, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'any 1946 es va tornar a casar amb Llorenç Rivas", + "span_start": 1198, + "span_end": 1247, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 1959.", + "span_text": "El 1959 va tornar a Catalunya i s'instal·là amb el seu marit a Reus", + "span_start": 1409, + "span_end": 1476, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De Comissions Obreres.", + "span_text": "Va participar a Reus en la creació del sindicat de Comissions Obreres", + "span_start": 1686, + "span_end": 1755, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Medalla al Treball President Macià.", + "span_text": "Va ser guardonada l'any 2001 amb la Medalla al Treball President Macià", + "span_start": 1927, + "span_end": 1997, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_143", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Juncker proposa una ‘base general permanent’ militar a la Unió Europea", + "story": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, vol crear una ‘base general permanent' a la Unió Europea, embrió d'un futur exèrcit europeu. En el seu discurs sobre l'Estat de la Unió a Estrasburg, Juncker ha remarcat que Europa ‘ja no pot dependre de la capacitat militar dels països individuals'. ‘Hem d'assumir junts la protecció dels nostres interessos', ha dit el luxemburguès, que ha remarcat que ‘una Europa que protegeix és una Europa que es defensa'. Juncker també ha promès desplegar 200 guàrdies de fronteres a Bulgària, en el marc del nou cos europeu de fronteres, i ha exigit un ‘control estricte' sobre qui entra i surt del territori de la UE. En el seu discurs al Parlament Europeu, el primer sobre l'Estat de la Unió des del ‘Brexit', Juncker ha apostat per la cooperació militar, una de les polítiques que més recels generava, precisament, al Regne Unit. El luxemburguès ha dit que cal una base general permanent per a les diverses missions que fan els exèrcits europeus a l'estranger, que cooperi, alhora, amb l'OTAN. ‘El Tractat de Lisboa permet als estats membres que ho vulguin posar en comú les seves capacitats militars en una cooperació permanent estructurada. Crec que és el moment d'utilitzar aquesta possibilitat. Confio que la nostra reunió a 27 a Bratislava sigui un primer pas polític en aquesta direcció', ha dit Juncker . El president de la Comissió Europea també ha proposat la creació d'un fons europeu de la defensa abans de finals d'any per impulsar ‘la recerca i la innovació' en matèria militar. ‘Perquè la defensa europea sigui forta, la nostra indústria militar ha d'innovar', ha remarcat. Control a les fronteres ‘Defensarem les nostres fronteres amb un control estricte', ha assegurat Juncker durant el seu discurs. ‘Cada vegada que una persona entri a la Unió Europea o marxi del seu territori, es recollirà la informació de la data i la raó del desplaçament', ha assegurat el president de la CE, remarcant que així la UE sabrà ‘qui viatja a Europa abans que la persona arribi'. Juncker ha recordat que ‘Europa és cada vegada més petita', en un món cada vegada més gran i globalitzat. ‘La CE des del primer dia ha donat prioritat a la seguretat', ha dit el president de la Comissió, citant les mesures per aturar el retorn dels combatents estrangers, l'eliminació de les armes de foc i el finançament del terrorisme, o les iniciatives per eliminar el contingut propagandístic gihadista de les pàgines web. ‘La tolerància no pot ser en detriment de la nostra seguretat', ha defensat. Afers Exteriors ‘Mireu el conflicte que hi ha a Síria, les conseqüències per Europa són immediates. Però on són la UE i els seus estats membres en la negociació?', ha assegurat Juncker durant la seva intervenció a Estrasburg. El president de la CE ha dit que l'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini, s'ha de convertir en una ‘veritable ministra d'Afers Exteriors de la UE', i ha reclamat desenvolupar ‘una estratègia europea per a Síria' i aconseguir ‘una cadira a la taula de negociacions' sobre el futur d'aquest país.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Jean-Claude Juncker?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què vol fer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin motiu dona?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què s’ha compromès?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I què ha demanat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina cosa creu que fa falta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què autoritza el Tractat de Lisboa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pensa Juncker que es pot aprofitar aquest conveni?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què ha suggerit que s'instauri també?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què afirma que passarà cada cop que algú es mogui per la UE?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què suposarà això per a la Unió?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Segons Juncker, per a què ha apostat sempre la Comissió Europea?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sobre quines normes està a favor ell?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui és Federica Mogherini?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I què ha comentat Juncker sobre ella?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El president de la Comissió Europea.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vol crear una base general permanent a la Unió Europea, embrió d'un futur exèrcit europeu.", + "span_text": "Jean-Claude Juncker, vol crear una ‘base general permanent' a la Unió Europea, embrió d'un futur exèrcit europeu", + "span_start": 37, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que Europa ja no pot dependre de la capacitat militar dels països individuals.", + "span_text": "Juncker ha remarcat que Europa ‘ja no pot dependre de la capacitat militar dels països individuals'", + "span_start": 208, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A desplegar 200 guàrdies de fronteres a Bulgària,", + "span_text": "Juncker també ha promès desplegar 200 guàrdies de fronteres a Bulgària", + "span_start": 470, + "span_end": 540, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un control estricte sobre qui entra i surt del territori de la UE.", + "span_text": "i ha exigit un ‘control estricte' sobre qui entra i surt del territori de la UE", + "span_start": 587, + "span_end": 666, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una base general permanent per a les diverses missions que fan els exèrcits europeus a l'estranger, que cooperi, alhora, amb l'OTAN.", + "span_text": "El luxemburguès ha dit que cal una base general permanent per a les diverses missions que fan els exèrcits europeus a l'estranger, que cooperi, alhora, amb l'OTAN", + "span_start": 882, + "span_end": 1044, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Permet als estats membres que ho vulguin posar en comú les seves capacitats militars en una cooperació permanent estructurada.", + "span_text": "El Tractat de Lisboa permet als estats membres que ho vulguin posar en comú les seves capacitats militars en una cooperació permanent estructurada", + "span_start": 1047, + "span_end": 1193, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Crec que és el moment d'utilitzar aquesta possibilitat", + "span_start": 1195, + "span_end": 1249, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La creació d'un fons europeu de la defensa abans de finals d'any per impulsar la recerca i la innovació en matèria militar.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea també ha proposat la creació d'un fons europeu de la defensa abans de finals d'any per impulsar ‘la recerca i la innovació' en matèria militar", + "span_start": 1364, + "span_end": 1542, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que cada vegada que una persona entri a la Unió Europea o marxi del seu territori, es recollirà la informació de la data i la raó del desplaçament.", + "span_text": "vegada que una persona entri a la Unió Europea o marxi del seu territori, es recollirà la informació de la data i la raó del desplaçament", + "span_start": 1774, + "span_end": 1911, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sabrà qui viatja a Europa abans que la persona arribi.", + "span_text": "així la UE sabrà ‘qui viatja a Europa abans que la persona arribi'", + "span_start": 1964, + "span_end": 2030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la seguretat.", + "span_text": "La CE des del primer dia ha donat prioritat a la seguretat', ha dit el president de la Comissió", + "span_start": 2139, + "span_end": 2234, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les mesures per aturar el retorn dels combatents estrangers, l'eliminació de les armes de foc i el finançament del terrorisme, o les iniciatives per eliminar el contingut propagandístic gihadista de les pàgines web.", + "span_text": "citant les mesures per aturar el retorn dels combatents estrangers, l'eliminació de les armes de foc i el finançament del terrorisme, o les iniciatives per eliminar el contingut propagandístic gihadista de les pàgines web", + "span_start": 2236, + "span_end": 2457, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat.", + "span_text": "l'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini", + "span_start": 2795, + "span_end": 2878, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que s'ha de convertir en una veritable ministra d'Afers Exteriors de la UE.", + "span_text": "El president de la CE ha dit que l'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini, s'ha de convertir en una ‘veritable ministra d'Afers Exteriors de la UE'", + "span_start": 2762, + "span_end": 2952, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El president de la Comissió Europea.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vol crear una base general permanent a la Unió Europea, embrió d'un futur exèrcit europeu.", + "span_text": "Jean-Claude Juncker, vol crear una ‘base general permanent' a la Unió Europea, embrió d'un futur exèrcit europeu", + "span_start": 37, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que Europa ja no pot dependre de la capacitat militar dels països individuals.", + "span_text": "Juncker ha remarcat que Europa ‘ja no pot dependre de la capacitat militar dels països individuals'", + "span_start": 208, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A desplegar 200 guàrdies de fronteres a Bulgària.", + "span_text": "Juncker també ha promès desplegar 200 guàrdies de fronteres a Bulgària", + "span_start": 470, + "span_end": 540, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un control estricte sobre qui entra i surt del territori de la UE.", + "span_text": "i ha exigit un ‘control estricte' sobre qui entra i surt del territori de la UE", + "span_start": 587, + "span_end": 666, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una base general permanent per a les diverses missions que fan els exèrcits europeus a l'estranger, que cooperi, alhora, amb l'OTAN.", + "span_text": "El luxemburguès ha dit que cal una base general permanent per a les diverses missions que fan els exèrcits europeus a l'estranger, que cooperi, alhora, amb l'OTAN", + "span_start": 882, + "span_end": 1044, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Permet als estats membres que ho vulguin posar en comú les seves capacitats militars en una cooperació permanent estructurada.", + "span_text": "El Tractat de Lisboa permet als estats membres que ho vulguin posar en comú les seves capacitats militars en una cooperació permanent estructurada", + "span_start": 1047, + "span_end": 1193, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Crec que és el moment d'utilitzar aquesta possibilitat", + "span_start": 1195, + "span_end": 1249, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La creació d'un fons europeu de la defensa abans de finals d'any per impulsar la recerca i la innovació en matèria militar.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea també ha proposat la creació d'un fons europeu de la defensa abans de finals d'any per impulsar ‘la recerca i la innovació' en matèria militar", + "span_start": 1364, + "span_end": 1542, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que cada vegada que una persona entri a la Unió Europea o marxi del seu territori, es recollirà la informació de la data i la raó del desplaçament.", + "span_text": "Cada vegada que una persona entri a la Unió Europea o marxi del seu territori, es recollirà la informació de la data i la raó del desplaçament", + "span_start": 1769, + "span_end": 1911, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Saber qui viatja a Europa abans que la persona arribi.", + "span_text": "així la UE sabrà ‘qui viatja a Europa abans que la persona arribi'", + "span_start": 1964, + "span_end": 2030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la seguretat.", + "span_text": "‘La CE des del primer dia ha donat prioritat a la seguretat', ha dit el president de la Comissió", + "span_start": 2138, + "span_end": 2234, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les mesures per aturar el retorn dels combatents estrangers, l'eliminació de les armes de foc i el finançament del terrorisme, o les iniciatives per eliminar el contingut propagandístic gihadista de les pàgines web.", + "span_text": "citant les mesures per aturar el retorn dels combatents estrangers, l'eliminació de les armes de foc i el finançament del terrorisme, o les iniciatives per eliminar el contingut propagandístic gihadista de les pàgines web", + "span_start": 2236, + "span_end": 2457, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat.", + "span_text": "l'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini", + "span_start": 2795, + "span_end": 2878, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que s'ha de convertir en una veritable ministra d'Afers Exteriors de la UE.", + "span_text": "El president de la CE ha dit que l'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini, s'ha de convertir en una ‘veritable ministra d'Afers Exteriors de la UE'", + "span_start": 2762, + "span_end": 2952, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El president de la Comissió Europea.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vol crear una base general permanent a la Unió Europea, embrió d'un futur exèrcit europeu.", + "span_text": "Jean-Claude Juncker, vol crear una ‘base general permanent' a la Unió Europea, embrió d'un futur exèrcit europeu", + "span_start": 37, + "span_end": 149, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ha remarcat que Europa ja no pot dependre de la capacitat militar dels països individuals.", + "span_text": "Juncker ha remarcat que Europa ‘ja no pot dependre de la capacitat militar dels països individuals'", + "span_start": 208, + "span_end": 307, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A desplegar 200 guàrdies de fronteres a Bulgària.", + "span_text": "Juncker també ha promès desplegar 200 guàrdies de fronteres a Bulgària", + "span_start": 470, + "span_end": 540, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un control estricte sobre qui entra i surt del territori de la UE.", + "span_text": "i ha exigit un ‘control estricte' sobre qui entra i surt del territori de la UE", + "span_start": 587, + "span_end": 666, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una base general permanent per a les diverses missions que fan els exèrcits europeus a l'estranger, que cooperi, alhora, amb l'OTAN.", + "span_text": "El luxemburguès ha dit que cal una base general permanent per a les diverses missions que fan els exèrcits europeus a l'estranger, que cooperi, alhora, amb l'OTAN", + "span_start": 882, + "span_end": 1044, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Permet als estats membres que ho vulguin posar en comú les seves capacitats militars en una cooperació permanent estructurada.", + "span_text": "El Tractat de Lisboa permet als estats membres que ho vulguin posar en comú les seves capacitats militars en una cooperació permanent estructurada", + "span_start": 1047, + "span_end": 1193, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Crec que és el moment d'utilitzar aquesta possibilitat", + "span_start": 1195, + "span_end": 1249, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La creació d'un fons europeu de la defensa abans de finals d'any per impulsar la recerca i la innovació en matèria militar.", + "span_text": "El president de la Comissió Europea també ha proposat la creació d'un fons europeu de la defensa abans de finals d'any per impulsar ‘la recerca i la innovació' en matèria militar", + "span_start": 1364, + "span_end": 1542, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es recollirà la informació de la data i la raó del desplaçament.", + "span_text": "Cada vegada que una persona entri a la Unió Europea o marxi del seu territori, es recollirà la informació de la data i la raó del desplaçament", + "span_start": 1769, + "span_end": 1911, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la UE sabrà qui viatja a Europa abans que la persona arribi.", + "span_text": "així la UE sabrà ‘qui viatja a Europa abans que la persona arribi'", + "span_start": 1964, + "span_end": 2030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per la seguretat.", + "span_text": "‘La CE des del primer dia ha donat prioritat a la seguretat', ha dit el president de la Comissió", + "span_start": 2138, + "span_end": 2234, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Les mesures per aturar el retorn dels combatents estrangers, l'eliminació de les armes de foc i el finançament del terrorisme, o les iniciatives per eliminar el contingut propagandístic gihadista de les pàgines web.", + "span_text": "citant les mesures per aturar el retorn dels combatents estrangers, l'eliminació de les armes de foc i el finançament del terrorisme, o les iniciatives per eliminar el contingut propagandístic gihadista de les pàgines web", + "span_start": 2236, + "span_end": 2457, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat.", + "span_text": "l'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini", + "span_start": 2795, + "span_end": 2878, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha dit que s'ha de convertir en una veritable ministra d'Afers Exteriors de la UE.", + "span_text": "El president de la CE ha dit que l'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini, s'ha de convertir en una ‘veritable ministra d'Afers Exteriors de la UE'", + "span_start": 2762, + "span_end": 2952, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_717", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": " Joan-Lluís Lluís: ‘Al nord demostrem cada dia que es pot ser català sense ser espanyol’", + "story": "‘Nosaltres, aquí al nord, demostrem dia a dia que és possible ésser català sense ésser espanyol.' Un Joan-Lluís Lluís commogut va saludar ‘els catalans del sud i els catalans del nord'. ‘Benvinguts en aquest acte reivindicatiu i de fraternitat i solidaritat del nord cap al sud o del sud cap al nord'. Lluís, portaveu de la delegació del Consell per la República al nord del país, va donar el tret de sortida a l'acte, explicant que l'organització pretenia ésser la continuïtat de la solidaritat del 2017, quan Catalunya Nord va ésser clau per a l'organització del referèndum. Va recordar que la solidaritat entre nord i sud existeix ‘exactament des del dia que francesos i espanyols ens van posar una frontera pel mig', i que sempre, d'ençà del segle XVII, qualsevol català del sud que hagi necessitat escapar de la repressió ‘ha trobat refugi i acollida a Catalunya Nord'. ‘La solidaritat és espontània i natural' i ‘la mostrem sense pensar si ho hem de fer'. Per això va demanar que els catalans del sud no l'agaraïssin als del nord. ‘També ho fem per nosaltres, perquè no fem cap diferència entre nosaltres i vosaltres'. És clar que, va reconèixer, ‘després de 360 anys hi ha alguna diferència entre nord i sud'. La més crua, el ‘daltabaix de la llengua catalana al nord', i va demanar que el cas de Catalunya nord serveixi d'exemple al sud per no repetir la pèrdua de la llengua, ‘la llengua es defensa parlant-la'. Vegeu ací els altres discursos: Ponsatí: ‘No ens deixem entabanar per taules i diàlegs d'enganyifa' Puigdemont: ‘Preparem-nos per a guanyar la lluita definitiva' Comín, al govern espanyol: ‘Què tal els jutges europeus?'", + "questions": [ + { + "input_text": "A qui ha donat la benvinguda Joan-Lluís Lluís?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com ho ha fet?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec té?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha dit sobre el Consell?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des de quan considera que hi ha germanor entre la Catalunya del nord i del sud?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha passat des del segle XVII?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Aquesta comunitat de la qual parla és artificial?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què sol·licita als catalans del sud?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Pensa que hi ha dissimilituds entre el sud i el nord?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com quines?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Respecte a això, què és el que prega?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com es pot protegir la llengua?", + "turn_id": 13 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Als catalans del sud i els catalans del nord.", + "span_text": "Un Joan-Lluís Lluís commogut va saludar ‘els catalans del sud i els catalans del nord'. ‘Benvinguts en aquest acte reivindicatiu i de fraternitat i solidaritat del nord cap al sud o del sud cap al nord'", + "span_start": 98, + "span_end": 300, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Commogut.", + "span_text": "Un Joan-Lluís Lluís commogut va saludar ‘els catalans del sud i els catalans del nord'", + "span_start": 98, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És el portaveu de la delegació del Consell per la República al nord del país.", + "span_text": "Lluís, portaveu de la delegació del Consell per la República al nord del país", + "span_start": 302, + "span_end": 379, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que pretenia ésser la continuïtat de la solidaritat del 2017, quan Catalunya Nord va ésser clau per a l'organització del referèndum.", + "span_text": "explicant que l'organització pretenia ésser la continuïtat de la solidaritat del 2017, quan Catalunya Nord va ésser clau per a l'organització del referèndum", + "span_start": 419, + "span_end": 575, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des del dia que francesos i espanyols els van posar una frontera pel mig.", + "span_text": "Va recordar que la solidaritat entre nord i sud existeix ‘exactament des del dia que francesos i espanyols ens van posar una frontera pel mig'", + "span_start": 577, + "span_end": 719, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que qualsevol català del sud que hagi necessitat escapar de la repressió ha trobat refugi i acollida a Catalunya Nord.", + "span_text": "d'ençà del segle XVII, qualsevol català del sud que hagi necessitat escapar de la repressió ‘ha trobat refugi i acollida a Catalunya Nord'", + "span_start": 735, + "span_end": 873, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La solidaritat és espontània i natural", + "span_start": 876, + "span_end": 914, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no agaraïssin la solidaritat als del nord.", + "span_text": "va demanar que els catalans del sud no l'agaraïssin als del nord", + "span_start": 971, + "span_end": 1035, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És clar que, va reconèixer, ‘després de 360 anys hi ha alguna diferència entre nord i sud'", + "span_start": 1125, + "span_end": 1215, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El daltabaix de la llengua catalana al nord.", + "span_text": "La més crua, el ‘daltabaix de la llengua catalana al nord'", + "span_start": 1217, + "span_end": 1275, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el cas de Catalunya nord serveixi d'exemple al sud.", + "span_text": "va demanar que el cas de Catalunya nord serveixi d'exemple al sud", + "span_start": 1279, + "span_end": 1344, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per no repetir la pèrdua de la llengua.", + "span_text": "per no repetir la pèrdua de la llengua", + "span_start": 1345, + "span_end": 1383, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Parlant-la.", + "span_text": "la llengua es defensa parlant-la", + "span_start": 1386, + "span_end": 1418, + "turn_id": 13 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Als catalans del sud i els catalans del nord.", + "span_text": "Un Joan-Lluís Lluís commogut va saludar ‘els catalans del sud i els catalans del nord'. ‘Benvinguts en aquest acte reivindicatiu i de fraternitat i solidaritat del nord cap al sud o del sud cap al nord", + "span_start": 98, + "span_end": 299, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Commogut.", + "span_text": "Un Joan-Lluís Lluís commogut va saludar ‘els catalans del sud i els catalans del nord'", + "span_start": 98, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És el portaveu de la delegació del Consell per la República al nord del país.", + "span_text": "Lluís, portaveu de la delegació del Consell per la República al nord del país", + "span_start": 302, + "span_end": 379, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que pretenia ésser la continuïtat de la solidaritat del 2017, quan Catalunya Nord va ésser clau per a l'organització del referèndum.", + "span_text": "explicant que l'organització pretenia ésser la continuïtat de la solidaritat del 2017, quan Catalunya Nord va ésser clau per a l'organització del referèndum", + "span_start": 419, + "span_end": 575, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des del dia que francesos i espanyols els van posar una frontera pel mig.", + "span_text": "Va recordar que la solidaritat entre nord i sud existeix ‘exactament des del dia que francesos i espanyols ens van posar una frontera pel mig'", + "span_start": 577, + "span_end": 719, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que qualsevol català del sud que hagi necessitat escapar de la repressió ha trobat refugi i acollida a Catalunya Nord.", + "span_text": "d'ençà del segle XVII, qualsevol català del sud que hagi necessitat escapar de la repressió ‘ha trobat refugi i acollida a Catalunya Nord'", + "span_start": 735, + "span_end": 873, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La solidaritat és espontània i natural", + "span_start": 876, + "span_end": 914, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no agaraïssin la solidaritat als del nord.", + "span_text": "va demanar que els catalans del sud no l'agaraïssin als del nord", + "span_start": 971, + "span_end": 1035, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És clar que, va reconèixer, ‘després de 360 anys hi ha alguna diferència entre nord i sud'", + "span_start": 1125, + "span_end": 1215, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El daltabaix de la llengua catalana al nord.", + "span_text": "La més crua, el ‘daltabaix de la llengua catalana al nord'", + "span_start": 1217, + "span_end": 1275, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el cas de Catalunya nord serveixi d'exemple al sud.", + "span_text": "va demanar que el cas de Catalunya nord serveixi d'exemple al sud", + "span_start": 1279, + "span_end": 1344, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per no repetir la pèrdua de la llengua.", + "span_text": "per no repetir la pèrdua de la llengua", + "span_start": 1345, + "span_end": 1383, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Parlant-la.", + "span_text": "la llengua es defensa parlant-la", + "span_start": 1386, + "span_end": 1418, + "turn_id": 13 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Als catalans del sud i els catalans del nord.", + "span_text": "Un Joan-Lluís Lluís commogut va saludar ‘els catalans del sud i els catalans del nord'", + "span_start": 98, + "span_end": 184, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Commogut.", + "span_text": "Un Joan-Lluís Lluís commogut va saludar ‘els catalans del sud i els catalans del nord'", + "span_start": 98, + "span_end": 184, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Portaveu de la delegació del Consell per la República.", + "span_text": "Lluís, portaveu de la delegació del Consell per la República", + "span_start": 302, + "span_end": 362, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que l'organització pretenia ésser la continuïtat de la solidaritat del 2017.", + "span_text": "explicant que l'organització pretenia ésser la continuïtat de la solidaritat del 2017", + "span_start": 419, + "span_end": 504, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Des del dia que francesos i espanyols ens van posar una frontera pel mig.", + "span_text": "Va recordar que la solidaritat entre nord i sud existeix ‘exactament des del dia que francesos i espanyols ens van posar una frontera pel mig'", + "span_start": 577, + "span_end": 719, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que qualsevol català del sud que hagi necessitat escapar de la repressió ha trobat refugi i acollida a Catalunya Nord.", + "span_text": "d'ençà del segle XVII, qualsevol català del sud que hagi necessitat escapar de la repressió ‘ha trobat refugi i acollida a Catalunya Nord'", + "span_start": 735, + "span_end": 873, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La solidaritat és espontània i natural", + "span_start": 876, + "span_end": 914, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no l'agaraïssin als del nord.", + "span_text": "va demanar que els catalans del sud no l'agaraïssin als del nord", + "span_start": 971, + "span_end": 1035, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "hi ha alguna diferència entre nord i sud", + "span_start": 1174, + "span_end": 1214, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El daltabaix de la llengua catalana al nord.", + "span_text": "La més crua, el ‘daltabaix de la llengua catalana al nord'", + "span_start": 1217, + "span_end": 1275, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que el cas de Catalunya nord serveixi d'exemple al sud.", + "span_text": "va demanar que el cas de Catalunya nord serveixi d'exemple al sud", + "span_start": 1279, + "span_end": 1344, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per no repetir la pèrdua de la llengua.", + "span_text": "serveixi d'exemple al sud per no repetir la pèrdua de la llengua", + "span_start": 1319, + "span_end": 1383, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Parlant-la.", + "span_text": "la llengua es defensa parlant-la", + "span_start": 1386, + "span_end": 1418, + "turn_id": 13 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_10", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "ànimes - L'ESPARVER.-11", + "story": "L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai en pensar que la Tecla el deixava.\nLa vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom va agafar l'infant i fent-li postures li deia:\n-Mira l'hereu de la casa salvada! ¡Anirem a mercat a comprar dos xurmés!… ¡i tindrem carreta!… i criarem nodrís!…\nDesolats, a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu. La claror del matí avançava damunt la gelada que hauria deixat la nit. Les resplendors del sol naixien a l'horitzó mentre la boscúria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles. L'aire s'anà llumenant amb el primer raig enlluernador del sol ixent. El dia fóra serè, el sol ben fort, el cel ben blau, l'aire ben quiet. L'Andreu endevinava la joia d'un jorn d'hivern ple de placidesa i l'amargor de veure la Tecla que marxant no el deixava esdevenir rioler i xiroi. I caminaven silenciosos, l'un darrera l'altre, pels caminois de les boscúries, entre les gatoses florides i els arboços florits i fruitats a l'hora. L'Andreu sentia una pena com si el silenci se li posés a la gola. Volia parlar, i triant triant l'esbart de pensaments que passaven per sa imaginació no deia res, tenia els llavis quiets com si s'haguessin glaçat. I el silenci se li ficava oïdes endins i li arribava al cor omplint-lo d'un neguit aclaparador. A la fi, tot arrancant un tany de romaní florit va dir a la Tecla:", + "questions": [ + { + "input_text": "Com se sentia l'Andreu?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va fer la dona gran que hi havia allà?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com era l’anciana?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com es dirigia al nen?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On diu que s’encaminaran tots dos?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A fer què?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin animal fantasieja que alimentaran?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan van anar-se'n l'Andreu i la Tecla?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es trobaven anímicament?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es descriu el bosc del seu voltant?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I el dia en general?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què observava l’Andreu de la Tecla?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina emoció experimentava l’Andreu ara?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I aquest silenci on va anar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Enartat i ple d'esglai.", + "span_text": "L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè pensava que la Tecla el deixava.", + "span_text": "L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai en pensar que la Tecla el deixava", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Agafar l'infant.", + "span_text": "La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom va agafar l'infant", + "span_start": 76, + "span_end": 161, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Somreia de goig i mirava maliciosament els ulls de tothom.", + "span_text": "La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom", + "span_start": 76, + "span_end": 142, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com hereu de la casa salvada.", + "span_text": "va agafar l'infant i fent-li postures li deia:\n-Mira l'hereu de la casa salvada", + "span_start": 143, + "span_end": 222, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A mercat.", + "span_text": "Anirem a mercat", + "span_start": 225, + "span_end": 240, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A comprar dos xurmés.", + "span_text": "Anirem a mercat a comprar dos xurmés", + "span_start": 225, + "span_end": 261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Nodrís.", + "span_text": "i criarem nodrís", + "span_start": 285, + "span_end": 301, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la matinada.", + "span_text": "a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu", + "span_start": 314, + "span_end": 358, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Desolats.", + "span_text": "Desolats, a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu", + "span_start": 304, + "span_end": 358, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La boscúria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles.", + "span_text": "la boscúria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles", + "span_start": 482, + "span_end": 626, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Serè, el sol ben fort, el cel ben blau i l'aire ben quiet.", + "span_text": "El dia fóra serè, el sol ben fort, el cel ben blau, l'aire ben quiet", + "span_start": 698, + "span_end": 766, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'amargor de veure que marxant no el deixava esdevenir rioler i xiroi.", + "span_text": "L'Andreu endevinava la joia d'un jorn d'hivern ple de placidesa i l'amargor de veure la Tecla que marxant no el deixava esdevenir rioler i xiroi", + "span_start": 768, + "span_end": 912, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sentia una pena com si el silenci se li posés a la gola.", + "span_text": "L'Andreu sentia una pena com si el silenci se li posés a la gola", + "span_start": 1063, + "span_end": 1127, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al cor omplint-lo d'un neguit aclaparador.", + "span_text": "I el silenci se li ficava oïdes endins i li arribava al cor omplint-lo d'un neguit aclaparador", + "span_start": 1277, + "span_end": 1371, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Enartat i ple d'esglai.", + "span_text": "L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè pensava que la Tecla el deixava.", + "span_text": "L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai en pensar que la Tecla el deixava", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Agafar l'infant.", + "span_text": "La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom va agafar l'infant", + "span_start": 76, + "span_end": 161, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Somreia de goig i mirava maliciosament els ulls de tothom.", + "span_text": "La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom", + "span_start": 76, + "span_end": 142, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com l'hereu de la casa salvada.", + "span_text": "va agafar l'infant i fent-li postures li deia:\n-Mira l'hereu de la casa salvada", + "span_start": 143, + "span_end": 222, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A mercat.", + "span_text": "Anirem a mercat", + "span_start": 225, + "span_end": 240, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A comprar dos xurmés.", + "span_text": "Anirem a mercat a comprar dos xurmés", + "span_start": 225, + "span_end": 261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Nodrís.", + "span_text": "i criarem nodrís", + "span_start": 285, + "span_end": 301, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la matinada.", + "span_text": "a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu", + "span_start": 314, + "span_end": 358, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Desolalts.", + "span_text": "Desolats, a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu", + "span_start": 304, + "span_end": 358, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La boscúria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles.", + "span_text": "la boscúria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles", + "span_start": 482, + "span_end": 626, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Serè, el sol ben fort, el cel ben blau i l'aire ben quiet.", + "span_text": "El dia fóra serè, el sol ben fort, el cel ben blau, l'aire ben quiet", + "span_start": 698, + "span_end": 766, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'amargor de veure que marxant no el deixava esdevenir rioler i xiroi.", + "span_text": "L'Andreu endevinava la joia d'un jorn d'hivern ple de placidesa i l'amargor de veure la Tecla que marxant no el deixava esdevenir rioler i xiroi", + "span_start": 768, + "span_end": 912, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sentia una pena com si el silenci se li posés a la gola.", + "span_text": "L'Andreu sentia una pena com si el silenci se li posés a la gola", + "span_start": 1063, + "span_end": 1127, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al cor omplint-lo d'un neguit aclaparador.", + "span_text": "I el silenci se li ficava oïdes endins i li arribava al cor omplint-lo d'un neguit aclaparador", + "span_start": 1277, + "span_end": 1371, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Enartat i ple d'esglai.", + "span_text": "L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai", + "span_start": 0, + "span_end": 40, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè pensava que la Tecla el deixava.", + "span_text": "L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai en pensar que la Tecla el deixava", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va agafar l'infant.", + "span_text": "La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom va agafar l'infant", + "span_start": 76, + "span_end": 161, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Somreia de goig i mirava maliciosament els ulls de tothom.", + "span_text": "La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom", + "span_start": 76, + "span_end": 142, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com l'hereu de la casa salvada.", + "span_text": "li deia:\n-Mira l'hereu de la casa salvada", + "span_start": 181, + "span_end": 222, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A mercat.", + "span_text": "Anirem a mercat", + "span_start": 225, + "span_end": 240, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A comprar dos xurmés.", + "span_text": "Anirem a mercat a comprar dos xurmés", + "span_start": 225, + "span_end": 261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Nodrís.", + "span_text": "i criarem nodrís", + "span_start": 285, + "span_end": 301, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la matinada.", + "span_text": "a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu", + "span_start": 314, + "span_end": 358, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Desolats.", + "span_text": "Desolats, a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu", + "span_start": 304, + "span_end": 358, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La boscúria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles.", + "span_text": "la boscúria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles", + "span_start": 482, + "span_end": 626, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El dia fóra serè, el sol ben fort, el cel ben blau, l'aire ben quiet.", + "span_text": "El dia fóra serè, el sol ben fort, el cel ben blau, l'aire ben quiet", + "span_start": 698, + "span_end": 766, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que marxant no el deixava esdevenir rioler i xiroi.", + "span_text": "L'Andreu endevinava la joia d'un jorn d'hivern ple de placidesa i l'amargor de veure la Tecla que marxant no el deixava esdevenir rioler i xiroi", + "span_start": 768, + "span_end": 912, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sentia una pena com si el silenci se li posés a la gola.", + "span_text": "L'Andreu sentia una pena com si el silenci se li posés a la gola", + "span_start": 1063, + "span_end": 1127, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Se li ficava oïdes endins i li arribava al cor omplint-lo d'un neguit aclaparador.", + "span_text": "I el silenci se li ficava oïdes endins i li arribava al cor omplint-lo d'un neguit aclaparador", + "span_start": 1277, + "span_end": 1371, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_68", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "sang nova - II-1", + "story": "Bona arribada. Mossèn Joan, a l'abraçar el seu nebot li ha xiulat quelcom a l'orella que ha augmentat son bon humor. La Feliça, canviada com una mitja, ha servit en un santiamén un refrigeri que Déu n'hi dó, i en Pascal, el simpàtic Pascal… (¡que voleu més!) tan reconciliat està amb la Feliça, que diu:\n-Sinó perquè és ella tan vella i lletja, i jo no m'he cansat del tot d'estar bé… repudai!… encara fora capaç de demanar-li un parer, al senyor Rector.-\nL'endemà a Serra-Bruna.\nDon Eudald, campetxano i complert com sempre, li féu també la bella arribada, si bé amb un cert i impercetptible arrufament de nas, així, com si volgués dir: -Ja tornem a tenir el mal temps a sobre.\nDonya Dolors, bona i senzilla com és, l'acull com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses, vers aquells joves que careixen del consol i ajuda de tenir-ne de pròpia.\nLa Monserrat, bella com sempre, se presentà amb aquella mena d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noia, fins la més modesta, quan desitja agradar. Semblava que, desenrotllat son caràcter amb un any més a sobre, hagués adquirit major predomini sobre si mateixa. Encara que amb la rojor a les galtes, se manifestà resolta i decidida, com si ella mateixa s'hagués dit: -¡Al diantre tanta por! vejam què serà!- Així la nova entrevista entre els dos joves fou afectuosa com la de dues antigues coneixences que es reveuen de grat. En Ramon, que tant l'esperava i temia, ne quedà excel·lentment impressionat.\nLa Loreto, amb un any havia donat una embranzida considerable, tirant a trobar l'equilibri de formes que li mancava. Per lo demés, de seny no n'havia posat gens ni mica, segons la seva mare, i continuava sent enfutimada, al dir de tothom.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha fet en Mossèn Joan en estrènyer el seu nebot?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I la Feliça?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tenen una bona relació en Pascal i la Feliça?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com la descriu aquest?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On se situa el personatge l'endemà?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com va rebre Don Eudald al protagonista?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què semblava que volgués comunicar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com és Donya Dolors?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es va comportar amb el nebot?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I la Montserrat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Després d'un any, feia l'efecte que hagués madurat ella?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com tenia els pòmuls?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com va ser el retrobament entre els dos?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin és el nom del protagonista?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Havia crescut la Loreto?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Li ha xiulat quelcom a l'orella.", + "span_text": "Mossèn Joan, a l'abraçar el seu nebot li ha xiulat quelcom a l'orella", + "span_start": 15, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha servit en un santiamén un refrigeri.", + "span_text": "La Feliça, canviada com una mitja, ha servit en un santiamén un refrigeri", + "span_start": 117, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en Pascal, el simpàtic Pascal… (¡que voleu més!) tan reconciliat està amb la Feliça", + "span_start": 210, + "span_end": 293, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com vella i lletja.", + "span_text": "diu:\n-Sinó perquè és ella tan vella i lletja", + "span_start": 299, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Serra-Bruna.", + "span_text": "L'endemà a Serra-Bruna", + "span_start": 456, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Campetxano i complert com sempre, li féu la bella arribada, si bé amb un cert i impercetptible arrufament de nas.", + "span_text": "Don Eudald, campetxano i complert com sempre, li féu també la bella arribada, si bé amb un cert i impercetptible arrufament de nas", + "span_start": 480, + "span_end": 610, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que ja tornaven a tenir el mal temps a sobre.", + "span_text": "com si volgués dir: -Ja tornem a tenir el mal temps a sobre", + "span_start": 618, + "span_end": 677, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Bona i senzilla.", + "span_text": "Donya Dolors, bona i senzilla com és", + "span_start": 679, + "span_end": 715, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El va acollir com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses.", + "span_text": "Donya Dolors, bona i senzilla com és, l'acull com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses", + "span_start": 679, + "span_end": 872, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se presentà amb aquella mena d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noia, fins i tot la més modesta, quan desitja agradar.", + "span_text": "La Monserrat, bella com sempre, se presentà amb aquella mena d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noia, fins la més modesta, quan desitja agradar", + "span_start": 948, + "span_end": 1106, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Semblava que, desenrotllat son caràcter amb un any més a sobre, hagués adquirit major predomini sobre si mateixa", + "span_start": 1108, + "span_end": 1220, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Rojos.", + "span_text": "amb la rojor a les galtes", + "span_start": 1233, + "span_end": 1258, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Afectuós.", + "span_text": "la nova entrevista entre els dos joves fou afectuosa", + "span_start": 1373, + "span_end": 1425, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ramon.", + "span_text": "En Ramon", + "span_start": 1486, + "span_end": 1494, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Loreto, amb un any havia donat una embranzida considerable", + "span_start": 1563, + "span_end": 1624, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Li ha xiulat quelcom a l'orella.", + "span_text": "Mossèn Joan, a l'abraçar el seu nebot li ha xiulat quelcom a l'orella", + "span_start": 15, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha servit en un santiamén un refrigeri.", + "span_text": "La Feliça, canviada com una mitja, ha servit en un santiamén un refrigeri", + "span_start": 117, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en Pascal, el simpàtic Pascal… (¡que voleu més!) tan reconciliat està amb la Feliça", + "span_start": 210, + "span_end": 293, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una dona vella i lletja.", + "span_text": "diu:\n-Sinó perquè és ella tan vella i lletja", + "span_start": 299, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Serra-Bruna.", + "span_text": "L'endemà a Serra-Bruna", + "span_start": 456, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Campetxano i complert com sempre, li féu la bella arribada, si bé amb un cert i impercetptible arrufament de nas.", + "span_text": "Don Eudald, campetxano i complert com sempre, li féu també la bella arribada, si bé amb un cert i impercetptible arrufament de nas", + "span_start": 480, + "span_end": 610, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que ja tornaven a tenir el mal temps a sobre.", + "span_text": "com si volgués dir: -Ja tornem a tenir el mal temps a sobre", + "span_start": 618, + "span_end": 677, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Bona i senzilla.", + "span_text": "Donya Dolors, bona i senzilla com és", + "span_start": 679, + "span_end": 715, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El va acollir com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses.", + "span_text": "Donya Dolors, bona i senzilla com és, l'acull com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses", + "span_start": 679, + "span_end": 872, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se presentà amb aquella mena d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noia, fins la més modesta, quan desitja agradar.", + "span_text": "La Monserrat, bella com sempre, se presentà amb aquella mena d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noia, fins la més modesta, quan desitja agradar", + "span_start": 948, + "span_end": 1106, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Semblava que, desenrotllat son caràcter amb un any més a sobre, hagués adquirit major predomini sobre si mateixa", + "span_start": 1108, + "span_end": 1220, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Rojos.", + "span_text": "amb la rojor a les galtes", + "span_start": 1233, + "span_end": 1258, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Afectuós.", + "span_text": "la nova entrevista entre els dos joves fou afectuosa", + "span_start": 1373, + "span_end": 1425, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ramon.", + "span_text": "En Ramon", + "span_start": 1486, + "span_end": 1494, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Loreto, amb un any havia donat una embranzida considerable", + "span_start": 1563, + "span_end": 1624, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Li ha xiulat quelcom a l'orella.", + "span_text": "Mossèn Joan, a l'abraçar el seu nebot li ha xiulat quelcom a l'orella", + "span_start": 15, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha servit en un santiamén un refrigeri.", + "span_text": "La Feliça, canviada com una mitja, ha servit en un santiamén un refrigeri", + "span_start": 117, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en Pascal, el simpàtic Pascal… (¡que voleu més!) tan reconciliat està amb la Feliça", + "span_start": 210, + "span_end": 293, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com a vella i lletja.", + "span_text": "diu:\n-Sinó perquè és ella tan vella i lletja", + "span_start": 299, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Serra-Bruna.", + "span_text": "L'endemà a Serra-Bruna", + "span_start": 456, + "span_end": 478, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Li féu la bella arribada, si bé amb un cert i impercetptible arrufament de nas.", + "span_text": "Don Eudald, campetxano i complert com sempre, li féu també la bella arribada, si bé amb un cert i impercetptible arrufament de nas", + "span_start": 480, + "span_end": 610, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ja tornem a tenir el mal temps a sobre.", + "span_text": "com si volgués dir: -Ja tornem a tenir el mal temps a sobre", + "span_start": 618, + "span_end": 677, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Bona i senzilla.", + "span_text": "Donya Dolors, bona i senzilla", + "span_start": 679, + "span_end": 708, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El va acollir com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses.", + "span_text": "l'acull com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses", + "span_start": 717, + "span_end": 872, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La Monserrat se presentà amb aquella mena d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noia quan desitja agradar.", + "span_text": "La Monserrat, bella com sempre, se presentà amb aquella mena d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noia, fins la més modesta, quan desitja agradar", + "span_start": 948, + "span_end": 1106, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Semblava que, desenrotllat son caràcter amb un any més a sobre, hagués adquirit major predomini sobre si mateixa", + "span_start": 1108, + "span_end": 1220, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Rojos.", + "span_text": "amb la rojor a les galtes", + "span_start": 1233, + "span_end": 1258, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Afectuós.", + "span_text": "la nova entrevista entre els dos joves fou afectuosa", + "span_start": 1373, + "span_end": 1425, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ramon.", + "span_text": "En Ramon, que tant l'esperava", + "span_start": 1486, + "span_end": 1515, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La Loreto, amb un any havia donat una embranzida considerable", + "span_start": 1563, + "span_end": 1624, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_569", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Rovira apressa JxCat a presentar la seva fórmula per a una ‘investidura efectiva’ de Puigdemont", + "story": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha apressat JxCat a presentar-los una ‘fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont'. En una entrevista a l'ACN, la dirigent republicana diu que la seva formació està ‘a l'espera' que JxCat els expliquin ‘en detall' la manera com volen portar a terme la investidura, i avisa que ha de ser una fórmula que permeti de saber que, el minut següent de votar el president, es podrà nomenar els consellers, publicar decrets al DOGC i signar decrets efectius. Rovira ha fet una crida a totes les forces independentistes a no demorar gaire la situació i ‘no perdre el temps'. En aquest sentit, ha demanat que les converses i els detalls entre els independentistes avancin com més aviat millor. ‘Tenim a favor que el temps el controla el parlament. Els grups podran determinar el tempo. Tenim temps, però no el podem perdre. Ho hem de fer tot en el menor temps possible per tenir el millor acord possible i posar fi al 155, recuperar les institucions, nomenar un govern i continuar fent camí.' També creu que cal tancar de seguida un acord amb una estratègia sòlida. ‘L'independentisme té un gran repte. L'independentisme només ha avançat i ha tingut èxits quan ha forjat una estratègia sòlida. Amb improvisacions i sense garanties, el bloc republicà no pot avançar. Per això insistim a forjar una estratègia sòlida i garantir una investidura efectiva.' Per últim, ha advertit que seria una ‘irresponsabilitat molt gran' que les forces independentistes no es posessin d'acord després d'haver guanyat les eleccions del 21 de desembre. ‘Farem el que toca, trobarem la manera de posar-nos d'acord', ha sentenciat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Marta Rovira?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A qui li ha fet una proposta?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha comentat a una conversa amb l’ACN?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com diu que hauria de ser la fórmula que proposa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui ha apel·lat Rovira?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què els demana?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui vigila el temps que hi ha en aquesta situació?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin és l’objectiu dels grups?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com ha de ser la tàctica que segueixi el moviment independentista, segons Rovira?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I de quina manera pensa que no progressarà el moviment?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què considera Rovira que seria una inconsciència?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan van ser les votacions?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Marta Rovira té esperança en què pactaran?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La secretària general d'ERC.", + "span_text": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A JxCat.", + "span_text": "ha apressat JxCat a presentar-los una ‘fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont'", + "span_start": 43, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'una fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont.", + "span_text": "ha apressat JxCat a presentar-los una ‘fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont", + "span_start": 43, + "span_end": 144, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que la seva formació està a l'espera que JxCat els expliquin en detall la manera com volen portar a terme la investidura.", + "span_text": "En una entrevista a l'ACN, la dirigent republicana diu que la seva formació està ‘a l'espera' que JxCat els expliquin ‘en detall' la manera com volen portar a terme la investidura", + "span_start": 147, + "span_end": 326, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una que permeti de saber que, el minut següent de votar el president, es podrà nomenar els consellers, publicar decrets al DOGC i signar decrets efectius.", + "span_text": "avisa que ha de ser una fórmula que permeti de saber que, el minut següent de votar el president, es podrà nomenar els consellers, publicar decrets al DOGC i signar decrets efectius", + "span_start": 330, + "span_end": 511, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A totes les forces independentistes.", + "span_text": "Rovira ha fet una crida a totes les forces independentistes", + "span_start": 513, + "span_end": 572, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que no demorin gaire la situació i no perdin el temps.", + "span_text": "Rovira ha fet una crida a totes les forces independentistes a no demorar gaire la situació i ‘no perdre el temps'", + "span_start": 513, + "span_end": 626, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El parlament.", + "span_text": "Tenim a favor que el temps el controla el parlament", + "span_start": 747, + "span_end": 798, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tenir el millor acord possible i posar fi al 155, recuperar les institucions, nomenar un govern i continuar fent camí.", + "span_text": "Tenim temps, però no el podem perdre. Ho hem de fer tot en el menor temps possible per tenir el millor acord possible i posar fi al 155, recuperar les institucions, nomenar un govern i continuar fent camí", + "span_start": 838, + "span_end": 1042, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sòlida.", + "span_text": "També creu que cal tancar de seguida un acord amb una estratègia sòlida", + "span_start": 1045, + "span_end": 1116, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb improvisacions i sense garanties.", + "span_text": "Amb improvisacions i sense garanties, el bloc republicà no pot avançar", + "span_start": 1246, + "span_end": 1316, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que les forces independentistes no es posessin d'acord després d'haver guanyat les eleccions del 21 de desembre.", + "span_text": "ha advertit que seria una ‘irresponsabilitat molt gran' que les forces independentistes no es posessin d'acord després d'haver guanyat les eleccions del 21 de desembre", + "span_start": 1416, + "span_end": 1583, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 21 de desembre.", + "span_text": "les eleccions del 21 de desembre", + "span_start": 1551, + "span_end": 1583, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘Farem el que toca, trobarem la manera de posar-nos d'acord', ha sentenciat", + "span_start": 1585, + "span_end": 1660, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La secretària general d'ERC.", + "span_text": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A JxCat.", + "span_text": "ha apressat JxCat a presentar-los una ‘fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont'", + "span_start": 43, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'una fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont.", + "span_text": "ha apressat JxCat a presentar-los una ‘fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont'", + "span_start": 43, + "span_end": 145, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que la seva formació està a l'espera que JxCat els expliquin en detall la manera com volen portar a terme la investidura.", + "span_text": "En una entrevista a l'ACN, la dirigent republicana diu que la seva formació està ‘a l'espera' que JxCat els expliquin ‘en detall' la manera com volen portar a terme la investidura", + "span_start": 147, + "span_end": 326, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una que permeti de saber que, el minut següent de votar el president, es podrà nomenar els consellers, publicar decrets al DOGC i signar decrets efectius.", + "span_text": "avisa que ha de ser una fórmula que permeti de saber que, el minut següent de votar el president, es podrà nomenar els consellers, publicar decrets al DOGC i signar decrets efectius", + "span_start": 330, + "span_end": 511, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A totes les forces independentistes.", + "span_text": "Rovira ha fet una crida a totes les forces independentistes", + "span_start": 513, + "span_end": 572, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que no demorin gaire la situació i no perdin el temps.", + "span_text": "Rovira ha fet una crida a totes les forces independentistes a no demorar gaire la situació i ‘no perdre el temps'", + "span_start": 513, + "span_end": 626, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El parlament.", + "span_text": "Tenim a favor que el temps el controla el parlament", + "span_start": 747, + "span_end": 798, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tenir el millor acord possible i posar fi al 155, recuperar les institucions, nomenar un govern i continuar fent camí.", + "span_text": "Tenim temps, però no el podem perdre. Ho hem de fer tot en el menor temps possible per tenir el millor acord possible i posar fi al 155, recuperar les institucions, nomenar un govern i continuar fent camí", + "span_start": 838, + "span_end": 1042, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sòlida.", + "span_text": "També creu que cal tancar de seguida un acord amb una estratègia sòlida", + "span_start": 1045, + "span_end": 1116, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb improvisacions i sense garanties.", + "span_text": "Amb improvisacions i sense garanties, el bloc republicà no pot avançar", + "span_start": 1246, + "span_end": 1316, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que les forces independentistes no es posessin d'acord després d'haver guanyat les eleccions del 21 de desembre.", + "span_text": "ha advertit que seria una ‘irresponsabilitat molt gran' que les forces independentistes no es posessin d'acord després d'haver guanyat les eleccions del 21 de desembre", + "span_start": 1416, + "span_end": 1583, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 21 de desembre.", + "span_text": "les eleccions del 21 de desembre", + "span_start": 1551, + "span_end": 1583, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘Farem el que toca, trobarem la manera de posar-nos d'acord', ha sentenciat", + "span_start": 1585, + "span_end": 1660, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La secretària general d'ERC.", + "span_text": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A JxCat.", + "span_text": "ha apressat JxCat a presentar-los una ‘fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont'", + "span_start": 43, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'una fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont.", + "span_text": "ha apressat JxCat a presentar-los una ‘fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont'", + "span_start": 43, + "span_end": 145, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que la seva formació està a l'espera que JxCat els expliquin en detall la manera com volen portar a terme la investidura.", + "span_text": "En una entrevista a l'ACN, la dirigent republicana diu que la seva formació està ‘a l'espera' que JxCat els expliquin ‘en detall' la manera com volen portar a terme la investidura", + "span_start": 147, + "span_end": 326, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hauria de ser una que permeti de saber que, el minut següent de votar el president, es podrà nomenar els consellers, publicar decrets al DOGC i signar decrets efectius.", + "span_text": "avisa que ha de ser una fórmula que permeti de saber que, el minut següent de votar el president, es podrà nomenar els consellers, publicar decrets al DOGC i signar decrets efectius", + "span_start": 330, + "span_end": 511, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A totes les forces independentistes.", + "span_text": "Rovira ha fet una crida a totes les forces independentistes", + "span_start": 513, + "span_end": 572, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que no demorin gaire la situació i no perdin el temps.", + "span_text": "ha fet una crida a totes les forces independentistes a no demorar gaire la situació i ‘no perdre el temps'", + "span_start": 520, + "span_end": 626, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El parlament.", + "span_text": "Tenim a favor que el temps el controla el parlament", + "span_start": 747, + "span_end": 798, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tenir el millor acord possible i posar fi al 155, recuperar les institucions, nomenar un govern i continuar fent camí.", + "span_text": "Els grups podran determinar el tempo. Tenim temps, però no el podem perdre. Ho hem de fer tot en el menor temps possible per tenir el millor acord possible i posar fi al 155, recuperar les institucions, nomenar un govern i continuar fent camí", + "span_start": 800, + "span_end": 1042, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sòlida.", + "span_text": "També creu que cal tancar de seguida un acord amb una estratègia sòlida", + "span_start": 1045, + "span_end": 1116, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb improvisacions i sense garanties.", + "span_text": "Amb improvisacions i sense garanties, el bloc republicà no pot avançar", + "span_start": 1246, + "span_end": 1316, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que les forces independentistes no es posessin d'acord després d'haver guanyat les eleccions.", + "span_text": "ha advertit que seria una ‘irresponsabilitat molt gran' que les forces independentistes no es posessin d'acord després d'haver guanyat les eleccions", + "span_start": 1416, + "span_end": 1564, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El 21 de desembre.", + "span_text": "les eleccions del 21 de desembre", + "span_start": 1551, + "span_end": 1583, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "‘Farem el que toca, trobarem la manera de posar-nos d'acord', ha sentenciat", + "span_start": 1585, + "span_end": 1660, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_ànimes_174", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "ànimes - L'ESCOLANET.-29", + "story": "-No em diguis res, que estic indignada. M'han trepitjat el vestit!\nEn Martí va restar esmaperdut i es posà rera el seu reclinatori. Tothom va seure. Un capellà eixí amb uns papers a les mans, es posà al bell mig de l'altar i començà a llegir en veu baixa. En aquell moment sortí de la sagristia un escolanet tan petit i escotorit que tots els convidats van mirar-lo amb somriure de simpatia.\nEn Martí va restar sangglaçat; sos ulls van clavar-se en aquell infantó que amb una veu deliciosa anava responent en llatí a la veu del capellà. Feia esclafir i compadir a tots els que el sentien.\n-Pobret!\n-Quina preciositat de criatura!\n-Pobre infantó!\nEl nuvi mirava d'un cantó a l'altre, talment com un nàufrag que cerqués una mà salvadora entre les ones furients del temperi. Les seves mans li tremolaven, sa faç esdevingué freda i una suor d'agònic li amarà la seva frontalera arrugada. Aquell escolanet era el seu fill!", + "questions": [ + { + "input_text": "Com se sent la dona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On es va situar en Martí?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va fer la resta de gent?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui va aparèixer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què portava a sobre?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va fer?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui va sorgir de la sagristia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com era?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com van reaccionar tots els invitats en observar-lo?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es va trobar Martí en veure'l?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quin idioma conversaven el noi petit i el capellà?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pensava la resta que era lleig el nen?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com va començar a sentir-se en Martí?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Indignada.", + "span_text": "No em diguis res, que estic indignada", + "span_start": 1, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè li han trepitjat el vestit.", + "span_text": "estic indignada. M'han trepitjat el vestit", + "span_start": 23, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Rera el seu reclinatori.", + "span_text": "En Martí va restar esmaperdut i es posà rera el seu reclinatori", + "span_start": 67, + "span_end": 130, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Seure.", + "span_text": "Tothom va seure", + "span_start": 132, + "span_end": 147, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un capellà.", + "span_text": "Un capellà eixí", + "span_start": 149, + "span_end": 164, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Uns papers a les mans.", + "span_text": "Un capellà eixí amb uns papers a les mans", + "span_start": 149, + "span_end": 190, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es posà al bell mig de l'altar i començà a llegir en veu baixa.", + "span_text": "es posà al bell mig de l'altar i començà a llegir en veu baixa", + "span_start": 192, + "span_end": 254, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un escolanet.", + "span_text": "sortí de la sagristia un escolanet", + "span_start": 273, + "span_end": 307, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Petit i escotorit.", + "span_text": "un escolanet tan petit i escotorit", + "span_start": 295, + "span_end": 329, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van mirar-lo amb somriure de simpatia.", + "span_text": "tots els convidats van mirar-lo amb somriure de simpatia", + "span_start": 334, + "span_end": 390, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va restar sangglaçat, i sos ulls van clavar-se en aquell infantó.", + "span_text": "En Martí va restar sangglaçat; sos ulls van clavar-se en aquell infantó", + "span_start": 392, + "span_end": 463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En llatí.", + "span_text": "aquell infantó que amb una veu deliciosa anava responent en llatí a la veu del capellà", + "span_start": 449, + "span_end": 535, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quina preciositat de criatura", + "span_start": 599, + "span_end": 628, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Mirava d'un cantó a l'altre, talment com un nàufrag que cerqués una mà salvadora entre les ones furients del temperi, les seves mans li tremolaven, sa faç esdevingué freda i una suor d'agònic li amarà la seva frontalera arrugada.", + "span_text": "El nuvi mirava d'un cantó a l'altre, talment com un nàufrag que cerqués una mà salvadora entre les ones furients del temperi. Les seves mans li tremolaven, sa faç esdevingué freda i una suor d'agònic li amarà la seva frontalera arrugada", + "span_start": 646, + "span_end": 882, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè aquell escolanet era el seu fill.", + "span_text": "Aquell escolanet era el seu fill", + "span_start": 884, + "span_end": 916, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Indignada.", + "span_text": "No em diguis res, que estic indignada", + "span_start": 1, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè li han trepitjat el vestit.", + "span_text": "estic indignada. M'han trepitjat el vestit", + "span_start": 23, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Rera el seu reclinatori.", + "span_text": "En Martí va restar esmaperdut i es posà rera el seu reclinatori", + "span_start": 67, + "span_end": 130, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Seure.", + "span_text": "Tothom va seure", + "span_start": 132, + "span_end": 147, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un capellà.", + "span_text": "Un capellà eixí", + "span_start": 149, + "span_end": 164, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Uns papers.", + "span_text": "Un capellà eixí amb uns papers a les mans", + "span_start": 149, + "span_end": 190, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es posà al bell mig de l'altar i començà a llegir en veu baixa.", + "span_text": "es posà al bell mig de l'altar i començà a llegir en veu baixa", + "span_start": 192, + "span_end": 254, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un escolanet.", + "span_text": "sortí de la sagristia un escolanet", + "span_start": 273, + "span_end": 307, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Petit i escotorit.", + "span_text": "un escolanet tan petit i escotorit", + "span_start": 295, + "span_end": 329, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van mirar-lo amb somriure de simpatia.", + "span_text": "tots els convidats van mirar-lo amb somriure de simpatia", + "span_start": 334, + "span_end": 390, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va restar sangglaçat.", + "span_text": "En Martí va restar sangglaçat; sos ulls van clavar-se en aquell infantó", + "span_start": 392, + "span_end": 463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En llatí.", + "span_text": "aquell infantó que amb una veu deliciosa anava responent en llatí a la veu del capellà", + "span_start": 449, + "span_end": 535, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quina preciositat de criatura", + "span_start": 599, + "span_end": 628, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Mirava d'un cantó a l'altre, talment com un nàufrag que cerqués una mà salvadora entre les ones furients del temperi, les seves mans li tremolaven, sa faç esdevingué freda i una suor d'agònic li amarà la seva frontalera arrugada.", + "span_text": "El nuvi mirava d'un cantó a l'altre, talment com un nàufrag que cerqués una mà salvadora entre les ones furients del temperi. Les seves mans li tremolaven, sa faç esdevingué freda i una suor d'agònic li amarà la seva frontalera arrugada", + "span_start": 646, + "span_end": 882, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè aquell escolanet era el seu fill.", + "span_text": "Aquell escolanet era el seu fill", + "span_start": 884, + "span_end": 916, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Indignada.", + "span_text": "No em diguis res, que estic indignada", + "span_start": 1, + "span_end": 38, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè li han trepitjat el vestit.", + "span_text": "No em diguis res, que estic indignada. M'han trepitjat el vestit", + "span_start": 1, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Rera el seu reclinatori.", + "span_text": "En Martí va restar esmaperdut i es posà rera el seu reclinatori", + "span_start": 67, + "span_end": 130, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tothom va seure.", + "span_text": "Tothom va seure", + "span_start": 132, + "span_end": 147, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un capellà.", + "span_text": "Un capellà eixí", + "span_start": 149, + "span_end": 164, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Uns papers a les mans.", + "span_text": "Un capellà eixí amb uns papers a les mans", + "span_start": 149, + "span_end": 190, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es posà al bell mig de l'altar i començà a llegir en veu baixa.", + "span_text": "es posà al bell mig de l'altar i començà a llegir en veu baixa", + "span_start": 192, + "span_end": 254, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un escolanet.", + "span_text": "sortí de la sagristia un escolanet", + "span_start": 273, + "span_end": 307, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Petit i escotorit.", + "span_text": "un escolanet tan petit i escotorit", + "span_start": 295, + "span_end": 329, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Van mirar-lo amb somriure de simpatia.", + "span_text": "un escolanet tan petit i escotorit que tots els convidats van mirar-lo amb somriure de simpatia", + "span_start": 295, + "span_end": 390, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va restar sangglaçat.", + "span_text": "En Martí va restar sangglaçat; sos ulls van clavar-se en aquell infantó", + "span_start": 392, + "span_end": 463, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En llatí.", + "span_text": "aquell infantó que amb una veu deliciosa anava responent en llatí a la veu del capellà", + "span_start": 449, + "span_end": 535, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Feia esclafir i compadir a tots els que el sentien.\n-Pobret!\n-Quina preciositat de criatura", + "span_start": 537, + "span_end": 628, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les seves mans li tremolaven, sa faç esdevingué freda i una suor d'agònic li amarà la seva frontalera arrugada.", + "span_text": "Les seves mans li tremolaven, sa faç esdevingué freda i una suor d'agònic li amarà la seva frontalera arrugada", + "span_start": 772, + "span_end": 882, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè aquell escolanet era el seu fill.", + "span_text": "Aquell escolanet era el seu fill", + "span_start": 884, + "span_end": 916, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1207", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Cap d'un dimoni...", + "story": "Cap d'un dimoni és una escultura que es conserva al Conjunt històric d'Olèrdola, que forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.\nCara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora. La peça està feta de guix, modelada manualment, i té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons. Un espàrrec de ferro intern sosté el volum.\nAquesta peça formava part d'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet, que varen ser localitzades durant les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola dutes a terme l'any 2007. El grup estava amagat dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori. És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel documentat l'any 1421, substituït per un de nou el 1607, alhora reemplaçat per un altre l'any 1818.\nLa figura de Sant Miquel Arcàngel està lligada amb la del dimoni, a qui combat com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials i manté una lluita el dia del judici final per la pesada de les ànimes. Aquest tema, anomenat psicòstasi, ha estat abundantment representat en la iconografia romànica i gòtica. El cap de dimoni d'Olèrdola és de difícil catalogació estilística i cronològica, fet habitual en les peces de caràcter marcadament local i sense pretensions artístiques com correspon a una església parroquial amb una població dispersa. La proposta cronològica s'efectua basant-se en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Cap d’un dimoni?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On es troba?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com és la seva fesomia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quins materials es va fabricar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De què es componia la col·lecció a la qual pertanyia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On es va descobrir?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin any?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On estaven situades les peces?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On es creu que podrien haver estat integrades anteriorment?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quins anys van canviar aquest tríptic?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb qui lluita Sant Miquel Arcàngel?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De quina forma ho fa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin nom té aquest motiu artístic?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es pot classificar de manera senzilla el cap tant estilísticament com cronològicament?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I com podem obtenir una cronologia aproximada?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una escultura.", + "span_text": "Cap d'un dimoni és una escultura", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Conjunt històric d'Olèrdola.", + "span_text": "es conserva al Conjunt històric d'Olèrdola", + "span_start": 37, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Té la cara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora.", + "span_text": "Cara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora", + "span_start": 134, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Està feta de guix, té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons i un espàrrec de ferro intern sosté el volum.", + "span_text": "La peça està feta de guix, modelada manualment, i té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons. Un espàrrec de ferro intern sosté el volum", + "span_start": 231, + "span_end": 441, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet.", + "span_text": "Aquesta peça formava part d'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet", + "span_start": 443, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola.", + "span_text": "varen ser localitzades durant les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola", + "span_start": 554, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 2007.", + "span_text": "dutes a terme l'any 2007", + "span_start": 658, + "span_end": 682, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori.", + "span_text": "El grup estava amagat dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori", + "span_start": 684, + "span_end": 795, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel.", + "span_text": "És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel", + "span_start": 797, + "span_end": 906, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1421 i el 1818.", + "span_text": "És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel documentat l'any 1421, substituït per un de nou el 1607, alhora reemplaçat per un altre l'any 1818", + "span_start": 797, + "span_end": 1005, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el dimoni.", + "span_text": "La figura de Sant Miquel Arcàngel està lligada amb la del dimoni, a qui combat", + "span_start": 1007, + "span_end": 1085, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials.", + "span_text": "a qui combat com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials", + "span_start": 1073, + "span_end": 1136, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Psicòstasi.", + "span_text": "Aquest tema, anomenat psicòstasi", + "span_start": 1209, + "span_end": 1241, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El cap de dimoni d'Olèrdola és de difícil catalogació estilística i cronològica", + "span_start": 1314, + "span_end": 1393, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Basant-nos en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals.", + "span_text": "La proposta cronològica s'efectua basant-se en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals", + "span_start": 1550, + "span_end": 1680, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una escultura.", + "span_text": "Cap d'un dimoni és una escultura", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Conjunt històric d'Olèrdola.", + "span_text": "que es conserva al Conjunt històric d'Olèrdola", + "span_start": 33, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Té la cara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora.", + "span_text": "Cara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora", + "span_start": 134, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Està feta de guix, té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons i un espàrrec de ferro intern sosté el volum.", + "span_text": "La peça està feta de guix, modelada manualment, i té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons. Un espàrrec de ferro intern sosté el volum", + "span_start": 231, + "span_end": 441, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet.", + "span_text": "Aquesta peça formava part d'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet", + "span_start": 443, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola.", + "span_text": "varen ser localitzades durant les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola", + "span_start": 554, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 2007.", + "span_text": "dutes a terme l'any 2007", + "span_start": 658, + "span_end": 682, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El grup estava amagat dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori.", + "span_text": "El grup estava amagat dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori", + "span_start": 684, + "span_end": 795, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel.", + "span_text": "És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel", + "span_start": 797, + "span_end": 906, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1421 i el 1818.", + "span_text": "És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel documentat l'any 1421, substituït per un de nou el 1607, alhora reemplaçat per un altre l'any 1818", + "span_start": 797, + "span_end": 1005, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el dimoni.", + "span_text": "La figura de Sant Miquel Arcàngel està lligada amb la del dimoni, a qui combat", + "span_start": 1007, + "span_end": 1085, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials.", + "span_text": "a qui combat com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials", + "span_start": 1073, + "span_end": 1136, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Psicòstasi.", + "span_text": "Aquest tema, anomenat psicòstasi", + "span_start": 1209, + "span_end": 1241, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El cap de dimoni d'Olèrdola és de difícil catalogació estilística i cronològica", + "span_start": 1314, + "span_end": 1393, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Basant-nos en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals.", + "span_text": "La proposta cronològica s'efectua basant-se en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals", + "span_start": 1550, + "span_end": 1680, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una escultura.", + "span_text": "Cap d'un dimoni és una escultura", + "span_start": 0, + "span_end": 32, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Conjunt històric d'Olèrdola.", + "span_text": "es conserva al Conjunt històric d'Olèrdola", + "span_start": 37, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Té la cara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora.", + "span_text": "Cara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora", + "span_start": 134, + "span_end": 229, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Està feta de guix, té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons i un espàrrec de ferro intern sosté el volum.", + "span_text": "La peça està feta de guix, modelada manualment, i té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons. Un espàrrec de ferro intern sosté el volum", + "span_start": 231, + "span_end": 441, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet.", + "span_text": "Aquesta peça formava part d'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet", + "span_start": 443, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola.", + "span_text": "varen ser localitzades durant les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola", + "span_start": 554, + "span_end": 657, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 2007.", + "span_text": "les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola dutes a terme l'any 2007", + "span_start": 584, + "span_end": 682, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amagades dins un armariet litúrgic situades en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori.", + "span_text": "El grup estava amagat dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori", + "span_start": 684, + "span_end": 795, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel.", + "span_text": "És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel", + "span_start": 797, + "span_end": 906, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1421 i el 1818.", + "span_text": "part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel documentat l'any 1421, substituït per un de nou el 1607, alhora reemplaçat per un altre l'any 1818", + "span_start": 853, + "span_end": 1005, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el dimoni.", + "span_text": "La figura de Sant Miquel Arcàngel està lligada amb la del dimoni, a qui combat", + "span_start": 1007, + "span_end": 1085, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials.", + "span_text": "la del dimoni, a qui combat com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials", + "span_start": 1058, + "span_end": 1136, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Psicòstasi.", + "span_text": "Aquest tema, anomenat psicòstasi", + "span_start": 1209, + "span_end": 1241, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El cap de dimoni d'Olèrdola és de difícil catalogació estilística i cronològica", + "span_start": 1314, + "span_end": 1393, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Basant-nos en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals.", + "span_text": "La proposta cronològica s'efectua basant-se en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals", + "span_start": 1550, + "span_end": 1680, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_273", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Siciònia ", + "story": "La Siciònia (grec antic: Σικυώνιον) era el territori de l'antiga ciutat de Sició, situada al golf de Corint.\nEra un territori petit, poc més que la vall del riu Asop. Aquest riu s'originava en una vall estreta entre muntanyes, però prop de la mar s'obria i originava una plana que s'anomenava Asòpia (Ἀσωπία), segons Estrabó i Pausànies. Aquesta plana era coneguda per la seva fertilitat, i de preferència conreava l'oliver. Era famosa la Sicyonia bacca, l'oliva de Sició, que Virgili canta a Les Geòrgiques. Les seves aigües oferien una pesca abundant.\nEl territori estava separat del territori de Corint a l'est pel riu Nèmea, i pel territori de la ciutat de Pel·lene a l'oest pel riu Sitas; al sud limitava amb els territoris de Fliunt i Cleones. En algun moment a partir del segle i va ampliar el seu espai i es va estendre fins a Gonoessa, a l'oest del Sitas, segons descriu Pausànies.\nA seixanta estadis al sud de Sició hi havia la ciutat de Titànios, la més important de les ciutats del territori després de la capital. Quaranta estadis més enllà de Titànios hi havia la ciutat de Fliünt, unida per un camí massa estret pel pas dels carruatges i no era la via directa de Sició a Fliünt, que passava resseguint la vall del riu Asop. Entre les dues carreteres, i a una distància de 20 estadis de Sició, hi havia un bosc sagrat amb un temple dedicat a les Eumènides. Dins del territori hi havia també diverses fortaleses que el defensaven.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què era la Siciònia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I on estava Sició?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era molt gran la demarcació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quin territori se la compara?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On començava aquest torrent?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què deien Estrabó i Pausànies, però?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què era famosa aquesta?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què es cultivava majoritàriament?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què cantusseja Virgili a Les Geòrgiques?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com estava delimitada la zona geogràficament?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quina distància de Sició se situava Titànios?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I quina hi havia quaranta estadis més enllà?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On hi havia un santuari a les Eumènides?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Estava fortificada la circumscripció?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El territori de l'antiga ciutat de Sició.", + "span_text": "La Siciònia (grec antic: Σικυώνιον) era el territori de l'antiga ciutat de Sició", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al golf de Corint.", + "span_text": "ciutat de Sició, situada al golf de Corint", + "span_start": 65, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Era un territori petit", + "span_start": 109, + "span_end": 131, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la vall del riu Asop.", + "span_text": "Era un territori petit, poc més que la vall del riu Asop", + "span_start": 109, + "span_end": 165, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En una vall estreta entre muntanyes.", + "span_text": "Aquest riu s'originava en una vall estreta entre muntanyes", + "span_start": 167, + "span_end": 225, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que prop de la mar s'obria i originava una plana que s'anomenava Asòpia.", + "span_text": "però prop de la mar s'obria i originava una plana que s'anomenava Asòpia (Ἀσωπία), segons Estrabó i Pausànies", + "span_start": 227, + "span_end": 336, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la seva fertilitat.", + "span_text": "Aquesta plana era coneguda per la seva fertilitat", + "span_start": 338, + "span_end": 387, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Oliver.", + "span_text": "Aquesta plana era coneguda per la seva fertilitat, i de preferència conreava l'oliver", + "span_start": 338, + "span_end": 423, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La Sicyonia bacca, l'oliva de Sició.", + "span_text": "Era famosa la Sicyonia bacca, l'oliva de Sició, que Virgili canta a Les Geòrgiques", + "span_start": 425, + "span_end": 507, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El territori estava separat del territori de Corint a l'est pel riu Nèmea, i pel territori de la ciutat de Pel·lene a l'oest pel riu Sitas; al sud limitava amb els territoris de Fliunt i Cleones, i en algun moment a partir del segle i va ampliar el seu espai i es va estendre fins a Gonoessa, a l'oest del Sitas.", + "span_text": "El territori estava separat del territori de Corint a l'est pel riu Nèmea, i pel territori de la ciutat de Pel·lene a l'oest pel riu Sitas; al sud limitava amb els territoris de Fliunt i Cleones. En algun moment a partir del segle i va ampliar el seu espai i es va estendre fins a Gonoessa, a l'oest del Sitas", + "span_start": 554, + "span_end": 863, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A seixanta estadis al sud.", + "span_text": "A seixanta estadis al sud de Sició hi havia la ciutat de Titànios", + "span_start": 891, + "span_end": 956, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La ciutat de Fliünt.", + "span_text": "Quaranta estadis més enllà de Titànios hi havia la ciutat de Fliünt", + "span_start": 1027, + "span_end": 1094, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A una distància de 20 estadis de Sició.", + "span_text": "a una distància de 20 estadis de Sició, hi havia un bosc sagrat amb un temple dedicat a les Eumènides", + "span_start": 1268, + "span_end": 1369, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dins del territori hi havia també diverses fortaleses que el defensaven", + "span_start": 1371, + "span_end": 1442, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El territori de l'antiga ciutat de Sició.", + "span_text": "La Siciònia (grec antic: Σικυώνιον) era el territori de l'antiga ciutat de Sició", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al golf de Corint.", + "span_text": "ciutat de Sició, situada al golf de Corint", + "span_start": 65, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Era un territori petit", + "span_start": 109, + "span_end": 131, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la vall del riu Asop.", + "span_text": "Era un territori petit, poc més que la vall del riu Asop", + "span_start": 109, + "span_end": 165, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En una vall estreta entre muntanyes.", + "span_text": "Aquest riu s'originava en una vall estreta entre muntanyes", + "span_start": 167, + "span_end": 225, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que prop de la mar s'obria i originava una plana que s'anomenava Asòpia.", + "span_text": "però prop de la mar s'obria i originava una plana que s'anomenava Asòpia (Ἀσωπία), segons Estrabó i Pausànies", + "span_start": 227, + "span_end": 336, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la seva fertilitat.", + "span_text": "Aquesta plana era coneguda per la seva fertilitat", + "span_start": 338, + "span_end": 387, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Oliver.", + "span_text": "Aquesta plana era coneguda per la seva fertilitat, i de preferència conreava l'oliver", + "span_start": 338, + "span_end": 423, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La Sicyonia bacca, l'oliva de Sició.", + "span_text": "Era famosa la Sicyonia bacca, l'oliva de Sició, que Virgili canta a Les Geòrgiques", + "span_start": 425, + "span_end": 507, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El territori estava separat del territori de Corint a l'est pel riu Nèmea, i pel territori de la ciutat de Pel·lene a l'oest pel riu Sitas; al sud limitava amb els territoris de Fliunt i Cleones, i en algun moment a partir del segle i va ampliar el seu espai i es va estendre fins a Gonoessa, a l'oest del Sitas.", + "span_text": "El territori estava separat del territori de Corint a l'est pel riu Nèmea, i pel territori de la ciutat de Pel·lene a l'oest pel riu Sitas; al sud limitava amb els territoris de Fliunt i Cleones. En algun moment a partir del segle i va ampliar el seu espai i es va estendre fins a Gonoessa, a l'oest del Sitas", + "span_start": 554, + "span_end": 863, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A seixanta estadis al sud.", + "span_text": "A seixanta estadis al sud de Sició hi havia la ciutat de Titànios", + "span_start": 891, + "span_end": 956, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La ciutat de Fliünt.", + "span_text": "Quaranta estadis més enllà de Titànios hi havia la ciutat de Fliünt", + "span_start": 1027, + "span_end": 1094, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A una distància de 20 estadis de Sició.", + "span_text": "a una distància de 20 estadis de Sició, hi havia un bosc sagrat amb un temple dedicat a les Eumènides", + "span_start": 1268, + "span_end": 1369, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dins del territori hi havia també diverses fortaleses que el defensaven", + "span_start": 1371, + "span_end": 1442, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El territori de l'antiga ciutat de Sició.", + "span_text": "La Siciònia (grec antic: Σικυώνιον) era el territori de l'antiga ciutat de Sició", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Situada al golf de Corint.", + "span_text": "l'antiga ciutat de Sició, situada al golf de Corint", + "span_start": 56, + "span_end": 107, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Era un territori petit", + "span_start": 109, + "span_end": 131, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb la vall del riu Asop.", + "span_text": "Era un territori petit, poc més que la vall del riu Asop", + "span_start": 109, + "span_end": 165, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A una vall estreta entre muntanyes.", + "span_text": "la vall del riu Asop. Aquest riu s'originava en una vall estreta entre muntanyes", + "span_start": 145, + "span_end": 225, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que prop de la mar s'obria i originava una plana que s'anomenava Asòpia.", + "span_text": "però prop de la mar s'obria i originava una plana que s'anomenava Asòpia (Ἀσωπία), segons Estrabó i Pausànies", + "span_start": 227, + "span_end": 336, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per la seva fertilitat.", + "span_text": "Aquesta plana era coneguda per la seva fertilitat", + "span_start": 338, + "span_end": 387, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'oliver.", + "span_text": "Aquesta plana era coneguda per la seva fertilitat, i de preferència conreava l'oliver", + "span_start": 338, + "span_end": 423, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La Sicyonia bacca, l'oliva de Sició.", + "span_text": "Era famosa la Sicyonia bacca, l'oliva de Sició, que Virgili canta a Les Geòrgiques", + "span_start": 425, + "span_end": 507, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El territori estava separat del territori de Corint a l'est pel riu Nèmea, i pel territori de la ciutat de Pel·lene a l'oest pel riu Sitas; al sud limitava amb els territoris de Fliunt i Cleones; i en algun moment es va ampliar el seu espai i es va estendre fins a Gonoessa, a l'oest del Sitas.", + "span_text": "El territori estava separat del territori de Corint a l'est pel riu Nèmea, i pel territori de la ciutat de Pel·lene a l'oest pel riu Sitas; al sud limitava amb els territoris de Fliunt i Cleones. En algun moment a partir del segle i va ampliar el seu espai i es va estendre fins a Gonoessa, a l'oest del Sitas", + "span_start": 554, + "span_end": 863, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A seixanta estadis al sud.", + "span_text": "A seixanta estadis al sud de Sició hi havia la ciutat de Titànios", + "span_start": 891, + "span_end": 956, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La ciutat de Fliünt.", + "span_text": "Quaranta estadis més enllà de Titànios hi havia la ciutat de Fliünt", + "span_start": 1027, + "span_end": 1094, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A una distància de 20 estadis de Sició.", + "span_text": "a una distància de 20 estadis de Sició, hi havia un bosc sagrat amb un temple dedicat a les Eumènides", + "span_start": 1268, + "span_end": 1369, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Dins del territori hi havia també diverses fortaleses que el defensaven", + "span_start": 1371, + "span_end": 1442, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1880", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Teoricon...", + "story": "Teoricon (en grec antic τὸ θεωρικόν, en plural τὰ θεωρικά) era el nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics.\nSegons Xenofont, se celebraven a Atenes més festivals que en el conjunt de tota Grècia. Alguns dels festivals es limitaven als membres d'una determinada tribu o demos, que es pagaven amb els fons privats de les pròpies comunitats, però també hi havia els festivals públics, oberts a tots els ciutadans. En els més importants, com les Dionísia, les Panatenees, o les Targèlia, se celebraven sacrificis, Jocs, concursos de gimnàstica, processons i competicions teatrals, tots ells amb gran esplendor i moltes despeses.\nUna part de les despeses era pagada per ciutadans que s'hi comprometien, com ara els coregs per les representacions teatrals, però una altra part era subvencionada per l'erari públic. Demòstenes es queixava de que un festival de les Panatenees era tan car com una expedició militar. Les ambaixades religioses a Delos o a Delfos o als Jocs Olímpics també les pagava l'estat, encara que una part important anava a càrrec del ciutadà ric que dirigia l'ambaixada.\nEls festivals comportaven també un temps de relacions públiques i de convivència, i es va veure la necessitat de fer-los extensius a tothom. La representació dels drames a Atenes tenia l'entrada lliure, i se celebraven en un principi en teatres de fusta, però les aglomeracions a l'entrada i a la sortida eren perilloses i cap a l'any 500 aC hi va haver un accident molt greu quan es van desmuntar les fustes del teatre. Es va decidir de cobrar un preu de dos òbols per entrar, i aquests diners els recollia l'arrendador del teatre, que l'havia de mantenir en bones condicions, a més de pagar-ne un tant a l'estat. Aquest pagament encara es va mantenir després que els teatres fossin construïts en pedra. Pèricles al segle v aC, segons Plutarc, va fer aprovar una llei per alleugerir els ciutadans més pobres, probablement perquè les obres de teatre tenien un caràcter sagrat de cerimònia religiosa, i hauria estat impiu el fet d'excloure a algú. Altres autors diuen que el que va crear el teoricon va ser Eubule, un home d'estat del segle IV aC, contemporani de Demòstenes. De vegades aquests fons eren usats amb finalitats polítiques i es distribuïen en festes sense espectacles per guanyar-se a la gent, per part dels demagogs. Agirri va restaurar l'any 395 aC l'antic concepte del teoricon, i va augmentar el subsidi a tres òbols. Es calcula que la quantitat que cada any es destinava a aquesta distribució podia arribar als vint-i-cinc talents o potser més.\nAquest sistema de finançament anava en contra d'altres necessitats, sobretot de les despeses de guerra, i Demòstenes va dedicar la Primera filípica a demanar que aquests diners es destinessin a la preparació de la guerra contra Filip II de Macedònia. L'any 339 aC Demòstenes va suprimir el teoricon per destinar els diners a la guerra. L'abolició definitiva va arribar durant l'hegemonia del regne de Macedònia sobre Grècia al segle III aC.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què era el teoricon?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A qui es reduïen algunes festivitats?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com les finançaven?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Hi havia festes on pogués accedir tothom?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quines eren les més transcendents?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què se solia fer en aquestes?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui pagava els costos?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Contribuïen els rics a les ambaixades religioses?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "S'havia de pagar al principi per a veure tragèdies interpretades?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va passar el 500 aC?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quants diners es va pactar que es pagaria als teatres després començar a edificar-los en pedra?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va fer Pèricles el segle V aC, però?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin propòsit tenia de vegades el teoricon?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per a quina batalla va sol·licitar Demòstenes que s’invertissin aquests diners?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan es va eliminar per complet aquest fons econòmic?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics.", + "span_text": "Teoricon (en grec antic τὸ θεωρικόν, en plural τὰ θεωρικά) era el nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics", + "span_start": 0, + "span_end": 183, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Als membres d'una determinada tribu o demos.", + "span_text": "Alguns dels festivals es limitaven als membres d'una determinada tribu o demos", + "span_start": 273, + "span_end": 351, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb els fons privats de les pròpies comunitats.", + "span_text": "es pagaven amb els fons privats de les pròpies comunitats", + "span_start": 357, + "span_end": 414, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també hi havia els festivals públics, oberts a tots els ciutadans", + "span_start": 421, + "span_end": 486, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Les Dionísia, les Panatenees i les Targèlia.", + "span_text": "En els més importants, com les Dionísia, les Panatenees, o les Targèlia", + "span_start": 488, + "span_end": 559, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Se celebraven sacrificis, Jocs, concursos de gimnàstica, processons i competicions teatrals.", + "span_text": "se celebraven sacrificis, Jocs, concursos de gimnàstica, processons i competicions teatrals", + "span_start": 561, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una part era pagada per ciutadans que s'hi comprometien, com ara els coregs per les representacions teatrals, però una altra part era subvencionada per l'erari públic.", + "span_text": "Una part de les despeses era pagada per ciutadans que s'hi comprometien, com ara els coregs per les representacions teatrals, però una altra part era subvencionada per l'erari públic", + "span_start": 702, + "span_end": 884, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les ambaixades religioses a Delos o a Delfos o als Jocs Olímpics també les pagava l'estat, encara que una part important anava a càrrec del ciutadà ric que dirigia l'ambaixada", + "span_start": 985, + "span_end": 1160, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La representació dels drames a Atenes tenia l'entrada lliure", + "span_start": 1303, + "span_end": 1363, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que hi va haver un accident molt greu quan es van desmuntar les fustes del teatre.", + "span_text": "cap a l'any 500 aC hi va haver un accident molt greu quan es van desmuntar les fustes del teatre", + "span_start": 1485, + "span_end": 1581, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dos òbols.", + "span_text": "Es va decidir de cobrar un preu de dos òbols per entrar, i aquests diners els recollia l'arrendador del teatre, que l'havia de mantenir en bones condicions, a més de pagar-ne un tant a l'estat. Aquest pagament encara es va mantenir després que els teatres fossin construïts en pedra", + "span_start": 1583, + "span_end": 1865, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va fer aprovar una llei per alleugerir els ciutadans més pobres.", + "span_text": "Pèricles al segle v aC, segons Plutarc, va fer aprovar una llei per alleugerir els ciutadans més pobres", + "span_start": 1867, + "span_end": 1970, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Era usat amb finalitats polítiques i es distribuïa en festes sense espectacles per guanyar-se a la gent.", + "span_text": "De vegades aquests fons eren usats amb finalitats polítiques i es distribuïen en festes sense espectacles per guanyar-se a la gent", + "span_start": 2237, + "span_end": 2367, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per a la guerra contra Filip II de Macedònia.", + "span_text": "Demòstenes va dedicar la Primera filípica a demanar que aquests diners es destinessin a la preparació de la guerra contra Filip II de Macedònia", + "span_start": 2731, + "span_end": 2874, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Durant l'hegemonia del regne de Macedònia sobre Grècia al segle III aC.", + "span_text": "L'abolició definitiva va arribar durant l'hegemonia del regne de Macedònia sobre Grècia al segle III aC", + "span_start": 2961, + "span_end": 3064, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics.", + "span_text": "Teoricon (en grec antic τὸ θεωρικόν, en plural τὰ θεωρικά) era el nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics", + "span_start": 0, + "span_end": 183, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Als membres d'una determinada tribu o demos.", + "span_text": "Alguns dels festivals es limitaven als membres d'una determinada tribu o demos", + "span_start": 273, + "span_end": 351, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb els fons privats de les pròpies comunitats.", + "span_text": "es pagaven amb els fons privats de les pròpies comunitats", + "span_start": 357, + "span_end": 414, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també hi havia els festivals públics, oberts a tots els ciutadans", + "span_start": 421, + "span_end": 486, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Les Dionísia, les Panatenees i les Targèlia.", + "span_text": "En els més importants, com les Dionísia, les Panatenees, o les Targèlia", + "span_start": 488, + "span_end": 559, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Se celebraven sacrificis, Jocs, concursos de gimnàstica, processons i competicions teatrals.", + "span_text": "se celebraven sacrificis, Jocs, concursos de gimnàstica, processons i competicions teatrals", + "span_start": 561, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una part era pagada per ciutadans que s'hi comprometien, però una altra part era subvencionada per l'erari públic.", + "span_text": "Una part de les despeses era pagada per ciutadans que s'hi comprometien, com ara els coregs per les representacions teatrals, però una altra part era subvencionada per l'erari públic", + "span_start": 702, + "span_end": 884, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les ambaixades religioses a Delos o a Delfos o als Jocs Olímpics també les pagava l'estat, encara que una part important anava a càrrec del ciutadà ric que dirigia l'ambaixada", + "span_start": 985, + "span_end": 1160, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La representació dels drames a Atenes tenia l'entrada lliure", + "span_start": 1303, + "span_end": 1363, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que hi va haver un accident molt greu quan es van desmuntar les fustes del teatre.", + "span_text": "cap a l'any 500 aC hi va haver un accident molt greu quan es van desmuntar les fustes del teatre", + "span_start": 1485, + "span_end": 1581, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dos òbols.", + "span_text": "Es va decidir de cobrar un preu de dos òbols per entrar, i aquests diners els recollia l'arrendador del teatre, que l'havia de mantenir en bones condicions, a més de pagar-ne un tant a l'estat. Aquest pagament encara es va mantenir després que els teatres fossin construïts en pedra", + "span_start": 1583, + "span_end": 1865, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va fer aprovar una llei per alleugerir els ciutadans més pobres.", + "span_text": "Pèricles al segle v aC, segons Plutarc, va fer aprovar una llei per alleugerir els ciutadans més pobres", + "span_start": 1867, + "span_end": 1970, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Era usat amb finalitats polítiques i es distribuïa en festes sense espectacles per guanyar-se a la gent.", + "span_text": "De vegades aquests fons eren usats amb finalitats polítiques i es distribuïen en festes sense espectacles per guanyar-se a la gent", + "span_start": 2237, + "span_end": 2367, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per a la guerra contra Filip II de Macedònia.", + "span_text": "Demòstenes va dedicar la Primera filípica a demanar que aquests diners es destinessin a la preparació de la guerra contra Filip II de Macedònia", + "span_start": 2731, + "span_end": 2874, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Durant l'hegemonia del regne de Macedònia sobre Grècia al segle III aC.", + "span_text": "L'abolició definitiva va arribar durant l'hegemonia del regne de Macedònia sobre Grècia al segle III aC", + "span_start": 2961, + "span_end": 3064, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics.", + "span_text": "Teoricon (en grec antic τὸ θεωρικόν, en plural τὰ θεωρικά) era el nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics", + "span_start": 0, + "span_end": 183, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Als membres d'una determinada tribu o demos.", + "span_text": "Alguns dels festivals es limitaven als membres d'una determinada tribu o demos", + "span_start": 273, + "span_end": 351, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb els fons privats de les pròpies comunitats.", + "span_text": "que es pagaven amb els fons privats de les pròpies comunitats", + "span_start": 353, + "span_end": 414, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també hi havia els festivals públics, oberts a tots els ciutadans", + "span_start": 421, + "span_end": 486, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Les Dionísia, les Panatenees i les Targèlia.", + "span_text": "En els més importants, com les Dionísia, les Panatenees, o les Targèlia", + "span_start": 488, + "span_end": 559, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Se celebraven sacrificis, Jocs, concursos de gimnàstica, processons i competicions teatrals.", + "span_text": "se celebraven sacrificis, Jocs, concursos de gimnàstica, processons i competicions teatrals", + "span_start": 561, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una part era pagada per ciutadans que s'hi comprometien, però una altra part era subvencionada per l'erari públic.", + "span_text": "Una part de les despeses era pagada per ciutadans que s'hi comprometien, com ara els coregs per les representacions teatrals, però una altra part era subvencionada per l'erari públic", + "span_start": 702, + "span_end": 884, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Les ambaixades religioses a Delos o a Delfos o als Jocs Olímpics també les pagava l'estat, encara que una part important anava a càrrec del ciutadà ric que dirigia l'ambaixada", + "span_start": 985, + "span_end": 1160, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La representació dels drames a Atenes tenia l'entrada lliure", + "span_start": 1303, + "span_end": 1363, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Hi va haver un accident molt greu quan es van desmuntar les fustes del teatre.", + "span_text": "cap a l'any 500 aC hi va haver un accident molt greu quan es van desmuntar les fustes del teatre", + "span_start": 1485, + "span_end": 1581, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dos òbols.", + "span_text": "Es va decidir de cobrar un preu de dos òbols per entrar, i aquests diners els recollia l'arrendador del teatre, que l'havia de mantenir en bones condicions, a més de pagar-ne un tant a l'estat. Aquest pagament encara es va mantenir després que els teatres fossin construïts en pedra", + "span_start": 1583, + "span_end": 1865, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va fer aprovar una llei per alleugerir els ciutadans més pobres.", + "span_text": "Pèricles al segle v aC, segons Plutarc, va fer aprovar una llei per alleugerir els ciutadans més pobres", + "span_start": 1867, + "span_end": 1970, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Era usat amb finalitats polítiques i es distribuïa en festes sense espectacles per guanyar-se a la gent.", + "span_text": "De vegades aquests fons eren usats amb finalitats polítiques i es distribuïen en festes sense espectacles per guanyar-se a la gent", + "span_start": 2237, + "span_end": 2367, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per a la guerra contra Filip II de Macedònia.", + "span_text": "Demòstenes va dedicar la Primera filípica a demanar que aquests diners es destinessin a la preparació de la guerra contra Filip II de Macedònia", + "span_start": 2731, + "span_end": 2874, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Durant l'hegemonia del regne de Macedònia sobre Grècia al segle III aC.", + "span_text": "L'abolició definitiva va arribar durant l'hegemonia del regne de Macedònia sobre Grècia al segle III aC", + "span_start": 2961, + "span_end": 3064, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1704", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Maria del Carme Famadas i Soler ", + "story": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944) és una jugadora de basquetbol catalana, ja retirada.\nComençà a jugar als 10 anys al Col·legi Immaculada Concepció d'Argentona (CIC), motivada per la germana Plàcida, impulsora del basquetbol a l'entitat. Amb el CIC, va guanyar la Copa d'Espanya en dues ocasions (1957, 1958) i tres Campionats de Catalunya. La creació de Lliga espanyola de bàsquet femenina la temporada 1964-65 va provocar una reestructuració de les competicions estatals i comportà que el CIC disputés la lliga a la segona divisió. Tanmateix, aquella mateixa temporada l'equip va aconseguir l'ascens a primera divisió però no ho va poder fer efectiu degut a l'alta despesa econòmica de la competició. Per aquest motiu, s'incorporà a la Unió Esportiva Mataró amb el qual jugà durant dotze temporades, guanyant tres títols consecutius de Lliga i essent escollida com a millor jugadora de basquetbol d'Espanya per la Federació Espanyola de Basquetbol en tres ocasions (1971, 1972, 1973). Tot i el seu èxit i reconeixement esportiu, reivindicà el paper de la dona al basquetbol degut a la manca de suport professional i institucional. Al final de la seva carrera esportiva, va jugar al CB Vilassar de Mar (1977-78) i a l'Argentona (1978-81). Amb la selecció espanyola de basquetbol fou internacional en 28 ocasions, destacant la seva participació en el Campionat Europeu d'Itàlia de 1974. Fou nomenada com a Històrica del Bàsquet Català per la Fundació de Bàsquet Català l'any 2000.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Maria del Carme Famadas Soler?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quants anys va interessar-se per aquest esport?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On el practicava?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui la va animar a jugar-lo?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quants cops va aconseguir la Copa d’Espanya?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quins anys?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va guanyar algun Campionat de Catalunya?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quants?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer que el CIC passés a jugar a segona divisió?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Van acabar pujant a primera divisió?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quant de temps va estar amb la Unió Esportiva de Mataró?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pensava que es defensava la dona dins el món del bàsquet?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com va designar-la la Fundació de Bàsquet Català el 2000?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una jugadora de basquetbol catalana, ja retirada.", + "span_text": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944) és una jugadora de basquetbol catalana, ja retirada", + "span_start": 0, + "span_end": 122, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'11 d'abril de 1944.", + "span_text": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Argentona, Maresme.", + "span_text": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb 10.", + "span_text": "Començà a jugar als 10 anys", + "span_start": 124, + "span_end": 151, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Col·legi Immaculada Concepció d'Argentona (CIC).", + "span_text": "Començà a jugar als 10 anys al Col·legi Immaculada Concepció d'Argentona (CIC)", + "span_start": 124, + "span_end": 202, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La germana Plàcida.", + "span_text": "motivada per la germana Plàcida", + "span_start": 204, + "span_end": 235, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "va guanyar la Copa d'Espanya en dues ocasions (1957, 1958)", + "span_start": 287, + "span_end": 345, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1957 i el 1958.", + "span_text": "va guanyar la Copa d'Espanya en dues ocasions (1957, 1958)", + "span_start": 287, + "span_end": 345, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i tres Campionats de Catalunya", + "span_start": 346, + "span_end": 376, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "tres Campionats de Catalunya", + "span_start": 348, + "span_end": 376, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La creació de Lliga espanyola de bàsquet femenina la temporada 1964-65, que va provocar una reestructuració de les competicions estatals.", + "span_text": "La creació de Lliga espanyola de bàsquet femenina la temporada 1964-65 va provocar una reestructuració de les competicions estatals i comportà que el CIC disputés la lliga a la segona divisió", + "span_start": 378, + "span_end": 569, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquella mateixa temporada l'equip va aconseguir l'ascens a primera divisió", + "span_start": 582, + "span_end": 656, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dotze temporades.", + "span_text": "s'incorporà a la Unió Esportiva Mataró amb el qual jugà durant dotze temporades", + "span_start": 758, + "span_end": 837, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "reivindicà el paper de la dona al basquetbol degut a la manca de suport professional i institucional", + "span_start": 1068, + "span_end": 1168, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Històrica del Bàsquet Català.", + "span_text": "Fou nomenada com a Històrica del Bàsquet Català per la Fundació de Bàsquet Català l'any 2000", + "span_start": 1424, + "span_end": 1516, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una jugadora de basquetbol catalana, ja retirada.", + "span_text": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944) és una jugadora de basquetbol catalana, ja retirada", + "span_start": 0, + "span_end": 122, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'11 d'abril de 1944.", + "span_text": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Argentona.", + "span_text": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb 10.", + "span_text": "Començà a jugar als 10 anys", + "span_start": 124, + "span_end": 151, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Col·legi Immaculada Concepció d'Argentona (CIC).", + "span_text": "Començà a jugar als 10 anys al Col·legi Immaculada Concepció d'Argentona (CIC)", + "span_start": 124, + "span_end": 202, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La germana Plàcida.", + "span_text": "motivada per la germana Plàcida", + "span_start": 204, + "span_end": 235, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "va guanyar la Copa d'Espanya en dues ocasions (1957, 1958)", + "span_start": 287, + "span_end": 345, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1957 i el 1958.", + "span_text": "va guanyar la Copa d'Espanya en dues ocasions (1957, 1958)", + "span_start": 287, + "span_end": 345, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i tres Campionats de Catalunya", + "span_start": 346, + "span_end": 376, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "tres Campionats de Catalunya", + "span_start": 348, + "span_end": 376, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La creació de Lliga espanyola de bàsquet femenina la temporada 1964-65, que va provocar una reestructuració de les competicions estatals.", + "span_text": "La creació de Lliga espanyola de bàsquet femenina la temporada 1964-65 va provocar una reestructuració de les competicions estatals i comportà que el CIC disputés la lliga a la segona divisió", + "span_start": 378, + "span_end": 569, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquella mateixa temporada l'equip va aconseguir l'ascens a primera divisió", + "span_start": 582, + "span_end": 656, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dotze temporades.", + "span_text": "s'incorporà a la Unió Esportiva Mataró amb el qual jugà durant dotze temporades", + "span_start": 758, + "span_end": 837, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "reivindicà el paper de la dona al basquetbol degut a la manca de suport professional i institucional", + "span_start": 1068, + "span_end": 1168, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Històrica del Bàsquet Català.", + "span_text": "Fou nomenada com a Històrica del Bàsquet Català per la Fundació de Bàsquet Català l'any 2000", + "span_start": 1424, + "span_end": 1516, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una jugadora de basquetbol catalana, ja retirada.", + "span_text": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944) és una jugadora de basquetbol catalana, ja retirada", + "span_start": 0, + "span_end": 122, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'11 d'abril de 1944.", + "span_text": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Argentona, Maresme.", + "span_text": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944)", + "span_start": 0, + "span_end": 70, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb 10 anys.", + "span_text": "Començà a jugar als 10 anys", + "span_start": 124, + "span_end": 151, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Col·legi Immaculada Concepció d'Argentona (CIC).", + "span_text": "Començà a jugar als 10 anys al Col·legi Immaculada Concepció d'Argentona (CIC)", + "span_start": 124, + "span_end": 202, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La seva germana Plàcida.", + "span_text": "motivada per la germana Plàcida", + "span_start": 204, + "span_end": 235, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Dos.", + "span_text": "va guanyar la Copa d'Espanya en dues ocasions", + "span_start": 287, + "span_end": 332, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1957 i 1958.", + "span_text": "va guanyar la Copa d'Espanya en dues ocasions (1957, 1958)", + "span_start": 287, + "span_end": 345, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i tres Campionats de Catalunya", + "span_start": 346, + "span_end": 376, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "i tres Campionats de Catalunya", + "span_start": 346, + "span_end": 376, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una reestructuració de les competicions estatals.", + "span_text": "una reestructuració de les competicions estatals i comportà que el CIC disputés la lliga a la segona divisió", + "span_start": 461, + "span_end": 569, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquella mateixa temporada l'equip va aconseguir l'ascens a primera divisió", + "span_start": 582, + "span_end": 656, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dotze temporades.", + "span_text": "s'incorporà a la Unió Esportiva Mataró amb el qual jugà durant dotze temporades", + "span_start": 758, + "span_end": 837, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "reivindicà el paper de la dona al basquetbol degut a la manca de suport professional i institucional", + "span_start": 1068, + "span_end": 1168, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a Històrica del Bàsquet Català.", + "span_text": "Fou nomenada com a Històrica del Bàsquet Català per la Fundació de Bàsquet Català l'any 2000", + "span_start": 1424, + "span_end": 1516, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_Paulina_82", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Paulina - IV-4", + "story": "-Però… Paulina!…\n-I que és el confés de la meva amiga…\n-Però… per Déu!…\n-Sí, senyor, sí; és el confés de la…\n-Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig! Apiadi's de mi!… ¿Com vol que me'n surti d'aquestes inquietuds en què vostè em fica?\n-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si aquestes inquietuds són la seva salvació!… Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia!\n-Què vol que hi faci?…\n-Oh! No res, no farà, si és d'aquesta manera: Melrosada, no m'ho agrairà mai! Miri que em fa lluitar en unes condicions que no sé, no sé com me'n sortiré. Però té sort que ha anat a caure a les meves mans!…\n-Però, Paulina, si és vostè que…", + "questions": [ + { + "input_text": "A qui es dirigeix el primer personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què li està dient ella?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L’home li deixa acabar l'altra frase?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En què diu que s’està convertint ell?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què li demana a la Paulina?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què no sap gestionar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La Paulina li contesta que s’espavili sol?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com considera ella les preocupacions de l’home?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es diu ell?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Està enfadada ella?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Segons la dona, ell se sentirà grat de les seves atencions?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Està segura que ho solucionarà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Creu que l’altre és afortunat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la Paulina.", + "span_text": "Però… Paulina", + "span_start": 1, + "span_end": 14, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que és el confés de la seva amiga.", + "span_text": "I que és el confés de la meva amiga", + "span_start": 18, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No, l'interromp.", + "span_text": "-Sí, senyor, sí; és el confés de la…\n-Miri, Paulina", + "span_start": 72, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En boig.", + "span_text": "Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig", + "span_start": 110, + "span_end": 150, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que s'apiadi d'ell.", + "span_text": "Apiadi's de mi", + "span_start": 152, + "span_end": 166, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Les inquietuds en què ella el fica.", + "span_text": "Com vol que me'n surti d'aquestes inquietuds en què vostè em fica", + "span_start": 170, + "span_end": 235, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo?", + "span_start": 238, + "span_end": 295, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com la seva salvació.", + "span_text": "si aquestes inquietuds són la seva salvació", + "span_start": 296, + "span_end": 339, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Melrosada.", + "span_text": "Miri, Melrosada", + "span_start": 342, + "span_end": 357, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ai! ¡quina ràbia!", + "span_start": 404, + "span_end": 421, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè en Melrosada es dona aires de persona caiguda.", + "span_text": "Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda", + "span_start": 342, + "span_end": 402, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Melrosada, no m'ho agrairà mai", + "span_start": 491, + "span_end": 521, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "em fa lluitar en unes condicions que no sé, no sé com me'n sortiré", + "span_start": 532, + "span_end": 598, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però té sort que ha anat a caure a les meves mans", + "span_start": 600, + "span_end": 649, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè ha anat a caure a les seves mans.", + "span_text": "té sort que ha anat a caure a les meves mans", + "span_start": 605, + "span_end": 649, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la Paulina.", + "span_text": "Però… Paulina", + "span_start": 1, + "span_end": 14, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que és el confés de la seva amiga.", + "span_text": "I que és el confés de la meva amiga", + "span_start": 18, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-Sí, senyor, sí; és el confés de la…\n-Miri, Paulina", + "span_start": 72, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En boig.", + "span_text": "Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig", + "span_start": 110, + "span_end": 150, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que s'apiadi d'ell.", + "span_text": "Apiadi's de mi", + "span_start": 152, + "span_end": 166, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Les inquietuds en què ella el fica.", + "span_text": "Com vol que me'n surti d'aquestes inquietuds en què vostè em fica", + "span_start": 170, + "span_end": 235, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo?", + "span_start": 238, + "span_end": 295, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La seva salvació.", + "span_text": "si aquestes inquietuds són la seva salvació", + "span_start": 296, + "span_end": 339, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Melrosada.", + "span_text": "Miri, Melrosada", + "span_start": 342, + "span_end": 357, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ai! ¡quina ràbia!", + "span_start": 404, + "span_end": 421, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè en Melrosada es dona aires de persona caiguda.", + "span_text": "Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda", + "span_start": 342, + "span_end": 402, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Melrosada, no m'ho agrairà mai", + "span_start": 491, + "span_end": 521, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "em fa lluitar en unes condicions que no sé, no sé com me'n sortiré", + "span_start": 532, + "span_end": 598, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però té sort que ha anat a caure a les meves mans", + "span_start": 600, + "span_end": 649, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè ha anat a caure a les seves mans.", + "span_text": "té sort que ha anat a caure a les meves mans", + "span_start": 605, + "span_end": 649, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la Paulina.", + "span_text": "Però… Paulina", + "span_start": 1, + "span_end": 14, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que és el confés de la seva amiga.", + "span_text": "I que és el confés de la meva amiga", + "span_start": 18, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-Sí, senyor, sí; és el confés de la…\n-Miri, Paulina", + "span_start": 72, + "span_end": 123, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En boig.", + "span_text": "Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig", + "span_start": 110, + "span_end": 150, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que s'apiadi d'ell.", + "span_text": "Apiadi's de mi", + "span_start": 152, + "span_end": 166, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Les inquietuds en què ella el fica.", + "span_text": "Com vol que me'n surti d'aquestes inquietuds en què vostè em fica", + "span_start": 170, + "span_end": 235, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo?", + "span_start": 238, + "span_end": 295, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com la seva salvació.", + "span_text": "si aquestes inquietuds són la seva salvació", + "span_start": 296, + "span_end": 339, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Melrosada.", + "span_text": "Miri, Melrosada", + "span_start": 342, + "span_end": 357, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia!", + "span_start": 342, + "span_end": 421, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè en Melrosada es dona aquests aires de persona caiguda.", + "span_text": "Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia!", + "span_start": 342, + "span_end": 421, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Melrosada, no m'ho agrairà mai", + "span_start": 491, + "span_end": 521, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Miri que em fa lluitar en unes condicions que no sé, no sé com me'n sortiré", + "span_start": 523, + "span_end": 598, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Però té sort que ha anat a caure a les meves mans", + "span_start": 600, + "span_end": 649, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè ha anat a caure a les seves mans.", + "span_text": "Però té sort que ha anat a caure a les meves mans", + "span_start": 600, + "span_end": 649, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_347", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Turull critica la lentitud judicial del cas Palau", + "story": "El conseller Jordi Turull ha contraposat la rapidesa judicial del cas de l'1-O amb els gairebé nou anys que ha trigat la sentència de cas Palau. En una entrevista a Els Matins de TV3, Turull s'ha referit a l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar com una ‘bona persona i honesta'. No ha volgut entrar en especulacions a pocs minuts abans de conèixer la sentència i s'ha limitat a dir que està segur que serà ‘justa'. En la línia del que ja va expressar Artur Mas la setmana passada, ha desvinculat la seva renúncia com a president del PDECat amb la sentència del cas Palau. Turull ha considerat que el procés judicial pel cas Palau ha durat moltíssim però ha evitat entrar en ‘especulacions' sobre la sentència, tenint en compte que en el moment de l'entrevista no s'havia fet pública. Preguntat per Osàcar, Turull ha defensat la seva honestedat. ‘El conec, és una persona honesta, una bona persona. Quan fas aquestes afirmacions sembla que intentis justificar no sé què, que no es justifica de cap de les maneres', ha dit. Turull tampoc ha volgut entrar a valorar possibles conseqüències polítiques de la sentència tenint en compte que també es jutja el suposat finançament irregular de CDC a canvi d'obra pública a través del Palau. ‘Esperem la sentència, el terreny de l'especulació ha durat nou anys. Qui s'hagi de pronunciar es pronunciarà', ha afegit. El diputat electe de JxCat ha desvinculat la renúncia de Mas al capdavant del PDECat amb la sentència. ‘A Mas li agrada la coincidència de dates i coincidia amb els dos anys del pas de donar relleu a Puigdemont. Ell no ho ha vinculat i me'l crec', ha conclòs.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha criticat Jordi Turull?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On ha fet les declaracions?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és Daniel Osàcar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com l’ha definit Turull?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com creu que serà la resolució judicial?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui va fer referència al cas Palau també?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Turull creu que ha sigut un judici ràpid?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què no ha anat més enllà en les seves declaracions?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha parlat de com afectarà la resolució a Convergència Democràtica?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què està relacionat el cas Palau amb el partit?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quant temps s’han estat fent suposicions?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quin altre fet ha convergit la sentència?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui el va substituir?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Turull desconfia de Mas?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La rapidesa judicial del cas de l'1-O, contraposada amb els gairebé nou anys que ha trigat la sentència de cas Palau.", + "span_text": "El conseller Jordi Turull ha contraposat la rapidesa judicial del cas de l'1-O amb els gairebé nou anys que ha trigat la sentència de cas Palau", + "span_start": 0, + "span_end": 143, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a Els Matins de TV3.", + "span_text": "En una entrevista a Els Matins de TV3, Turull", + "span_start": 145, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'ex-tresorer de CDC.", + "span_text": "l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar", + "span_start": 206, + "span_end": 240, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una bona persona i honesta.", + "span_text": "Turull s'ha referit a l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar com una ‘bona persona i honesta'", + "span_start": 184, + "span_end": 273, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Justa.", + "span_text": "No ha volgut entrar en especulacions a pocs minuts abans de conèixer la sentència i s'ha limitat a dir que està segur que serà ‘justa'", + "span_start": 275, + "span_end": 409, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Artur Mas.", + "span_text": "En la línia del que ja va expressar Artur Mas la setmana passada, ha desvinculat la seva renúncia com a president del PDECat amb la sentència del cas Palau", + "span_start": 411, + "span_end": 566, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La setmana passada.", + "span_text": "En la línia del que ja va expressar Artur Mas la setmana passada", + "span_start": 411, + "span_end": 475, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Turull ha considerat que el procés judicial pel cas Palau ha durat moltíssim", + "span_start": 568, + "span_end": 644, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè en el moment de l'entrevista la sentència encara no s'havia fet pública.", + "span_text": "ha evitat entrar en ‘especulacions' sobre la sentència, tenint en compte que en el moment de l'entrevista no s'havia fet pública", + "span_start": 650, + "span_end": 778, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Turull tampoc ha volgut entrar a valorar possibles conseqüències polítiques de la sentència tenint en compte que també es jutja el suposat finançament irregular de CDC", + "span_start": 1018, + "span_end": 1185, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè es jutja el suposat finançament irregular de CDC a canvi d'obra pública a través del Palau.", + "span_text": "també es jutja el suposat finançament irregular de CDC a canvi d'obra pública a través del Palau", + "span_start": 1131, + "span_end": 1227, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Nou anys.", + "span_text": "Esperem la sentència, el terreny de l'especulació ha durat nou anys", + "span_start": 1230, + "span_end": 1297, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb la renúncia de Mas al capdavant del PDECat.", + "span_text": "El diputat electe de JxCat ha desvinculat la renúncia de Mas al capdavant del PDECat amb la sentència", + "span_start": 1352, + "span_end": 1453, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Puigdemont.", + "span_text": "coincidia amb els dos anys del pas de donar relleu a Puigdemont", + "span_start": 1499, + "span_end": 1562, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ell no ho ha vinculat i me'l crec", + "span_start": 1564, + "span_end": 1597, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La rapidesa judicial del cas de l'1-O, contraposada amb els gairebé nou anys que ha trigat la sentència de cas Palau.", + "span_text": "El conseller Jordi Turull ha contraposat la rapidesa judicial del cas de l'1-O amb els gairebé nou anys que ha trigat la sentència de cas Palau", + "span_start": 0, + "span_end": 143, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a Els Matins de TV3.", + "span_text": "En una entrevista a Els Matins de TV3, Turull", + "span_start": 145, + "span_end": 190, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'ex-tresorer de CDC.", + "span_text": "l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàca", + "span_start": 206, + "span_end": 239, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una bona persona i honesta.", + "span_text": "Turull s'ha referit a l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar com una ‘bona persona i honesta'", + "span_start": 184, + "span_end": 273, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Justa.", + "span_text": "No ha volgut entrar en especulacions a pocs minuts abans de conèixer la sentència i s'ha limitat a dir que està segur que serà ‘justa'", + "span_start": 275, + "span_end": 409, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Artur Mas.", + "span_text": "En la línia del que ja va expressar Artur Mas la setmana passada, ha desvinculat la seva renúncia com a president del PDECat amb la sentència del cas Palau", + "span_start": 411, + "span_end": 566, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La setmana passada.", + "span_text": "En la línia del que ja va expressar Artur Mas la setmana passada", + "span_start": 411, + "span_end": 475, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Turull ha considerat que el procés judicial pel cas Palau ha durat moltíssim", + "span_start": 568, + "span_end": 644, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè en el moment de l'entrevista la sentència encara no s'havia fet pública.", + "span_text": "ha evitat entrar en ‘especulacions' sobre la sentència, tenint en compte que en el moment de l'entrevista no s'havia fet pública", + "span_start": 650, + "span_end": 778, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Turull tampoc ha volgut entrar a valorar possibles conseqüències polítiques de la sentència tenint en compte que també es jutja el suposat finançament irregular de CDC", + "span_start": 1018, + "span_end": 1185, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè es jutja el suposat finançament irregular de CDC a canvi d'obra pública a través del Palau.", + "span_text": "es jutja el suposat finançament irregular de CDC a canvi d'obra pública a través del Palau", + "span_start": 1137, + "span_end": 1227, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Nou anys.", + "span_text": "Esperem la sentència, el terreny de l'especulació ha durat nou anys", + "span_start": 1230, + "span_end": 1297, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb la renúncia de Mas al capdavant del PDECat.", + "span_text": "El diputat electe de JxCat ha desvinculat la renúncia de Mas al capdavant del PDECat amb la sentència", + "span_start": 1352, + "span_end": 1453, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Puigdemont.", + "span_text": "coincidia amb els dos anys del pas de donar relleu a Puigdemont", + "span_start": 1499, + "span_end": 1562, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ell no ho ha vinculat i me'l crec", + "span_start": 1564, + "span_end": 1597, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La rapidesa judicial del cas de l'1-O, contraposada amb els gairebé nou anys que ha trigat la sentència de cas Palau.", + "span_text": "Jordi Turull ha contraposat la rapidesa judicial del cas de l'1-O amb els gairebé nou anys que ha trigat la sentència de cas Palau", + "span_start": 13, + "span_end": 143, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a Els Matins de TV3.", + "span_text": "En una entrevista a Els Matins de TV3, Turull s'ha referit a l'ex-tresorer de CDC", + "span_start": 145, + "span_end": 226, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'ex-tresorer de CDC.", + "span_text": "l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar", + "span_start": 206, + "span_end": 240, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com una bona persona i honesta.", + "span_text": "Turull s'ha referit a l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar com una ‘bona persona i honesta'", + "span_start": 184, + "span_end": 273, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Justa.", + "span_text": "No ha volgut entrar en especulacions a pocs minuts abans de conèixer la sentència i s'ha limitat a dir que està segur que serà ‘justa'", + "span_start": 275, + "span_end": 409, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Artur Mas.", + "span_text": "En la línia del que ja va expressar Artur Mas la setmana passada, ha desvinculat la seva renúncia com a president del PDECat amb la sentència del cas Palau", + "span_start": 411, + "span_end": 566, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La setmana passada.", + "span_text": "En la línia del que ja va expressar Artur Mas la setmana passada, ha desvinculat la seva renúncia com a president del PDECat amb la sentència del cas Palau", + "span_start": 411, + "span_end": 566, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Turull ha considerat que el procés judicial pel cas Palau ha durat moltíssim", + "span_start": 568, + "span_end": 644, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè en el moment de l'entrevista no s'havia fet pública la sentència.", + "span_text": "però ha evitat entrar en ‘especulacions' sobre la sentència, tenint en compte que en el moment de l'entrevista no s'havia fet pública", + "span_start": 645, + "span_end": 778, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Turull tampoc ha volgut entrar a valorar possibles conseqüències polítiques de la sentència tenint en compte que també es jutja el suposat finançament irregular de CDC", + "span_start": 1018, + "span_end": 1185, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè es jutja el suposat finançament irregular de CDC a canvi d'obra pública a través del Palau.", + "span_text": "es jutja el suposat finançament irregular de CDC a canvi d'obra pública a través del Palau", + "span_start": 1137, + "span_end": 1227, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Nou anys.", + "span_text": "Esperem la sentència, el terreny de l'especulació ha durat nou anys", + "span_start": 1230, + "span_end": 1297, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb la renúncia de Mas al capdavant del PDECat.", + "span_text": "El diputat electe de JxCat ha desvinculat la renúncia de Mas al capdavant del PDECat amb la sentència", + "span_start": 1352, + "span_end": 1453, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Puigdemont.", + "span_text": "coincidia amb els dos anys del pas de donar relleu a Puigdemont", + "span_start": 1499, + "span_end": 1562, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "‘A Mas li agrada la coincidència de dates i coincidia amb els dos anys del pas de donar relleu a Puigdemont. Ell no ho ha vinculat i me'l crec', ha conclòs", + "span_start": 1455, + "span_end": 1610, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1568", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Elvira Pujol ", + "story": "Elvira Pujol, Satanela, (Barcelona, finals segle xix), va ser una ballarina de dansa espanyola.\nLa Satanela va actuar en teatres d' Europa i Amèrica durant el primer quart de segle xx.\nLes cròniques de l'època destaquen d'Elvira Pujol, Satanela, el seu ball gràcil i estilitzat, un vestuari ric i acurat i un repertori extens i selecte del qual en destacaven les dances andaluses. Una de las peces d'aquest repertori era Córdoba, de Isaac Albéniz.\nSatanela va ballar en diversos teatres europeus com Sant Petersburg, Viena o Berlín, abans de 1915.\nDe 1915 a 1917 va ser de gira a Amèrica on va obtenir un gran èxit de públic i crítica.\nEl mes de març de 1915 va fer el seu debut a Amèrica en el teatre Casino de Buenos Aires.\nEl desembre de 1916 va coincidir a l'escenari del teatre Esmeralda de Buenos Aires, amb el debut del dúo format per Carlos Gardel y José Razzano.\nEl mes de gener de 1918 va tornar a Barcelona després de la gira americana. Les cròniques de l'època esmenten diverses actuacions d'Elvira Pujol, Satanela, en diferents teatres espanyols fins a mitjans de 1918.\nLa darrera cita a la premsa a les hemerotecas digitalitzades és de 1922.\nEl músic i escriptor argentí Osvaldo Sosa Cordero, diu d'Elvira Pujol, Satanela, que va ser de les predilectes del públic «porteño» i que després d'actuar a les millors sales de Buenos Aires, es va retirar per decisió pròpia i irrevocable.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Elvira Pujol?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quina època es va dedicar a la dansa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin era el seu sobrenom?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb quin tipus de ball brillava?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va actuar fora d’Espanya?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On va fer-ho, previ al 1915?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I els dos anys següents?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui va actuar el 1916?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan va retornar a Catalunya?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On es va fer referència als seus espectacles?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De quan és la seva última menció als diaris?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui és Osvaldo Sosa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va dir sobre Elvira Pujol?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què va deixar la dansa ella?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una ballarina de dansa.", + "span_text": "Elvira Pujol, Satanela, (Barcelona, finals segle xix), va ser una ballarina de dansa", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Elvira Pujol, Satanela, (Barcelona, finals segle xix)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant el primer quart de segle xx.", + "span_text": "La Satanela va actuar en teatres d' Europa i Amèrica durant el primer quart de segle xx", + "span_start": 96, + "span_end": 183, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Satanela.", + "span_text": "Les cròniques de l'època destaquen d'Elvira Pujol, Satanela", + "span_start": 185, + "span_end": 244, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Les dances andaluses.", + "span_text": "el seu ball gràcil i estilitzat, un vestuari ric i acurat i un repertori extens i selecte del qual en destacaven les dances andaluses", + "span_start": 246, + "span_end": 379, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Satanela va ballar en diversos teatres europeus", + "span_start": 448, + "span_end": 495, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En diversos teatres europeus com Sant Petersburg, Viena o Berlín.", + "span_text": "Satanela va ballar en diversos teatres europeus com Sant Petersburg, Viena o Berlín, abans de 1915", + "span_start": 448, + "span_end": 546, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Amèrica.", + "span_text": "De 1915 a 1917 va ser de gira a Amèrica", + "span_start": 548, + "span_end": 587, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Carlos Gardel y José Razzano.", + "span_text": "El desembre de 1916 va coincidir a l'escenari del teatre Esmeralda de Buenos Aires, amb el debut del dúo format per Carlos Gardel y José Razzano", + "span_start": 726, + "span_end": 870, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El gener de 1918.", + "span_text": "El mes de gener de 1918 va tornar a Barcelona", + "span_start": 872, + "span_end": 917, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les cròniques de l'època.", + "span_text": "Les cròniques de l'època esmenten diverses actuacions d'Elvira Pujol, Satanela", + "span_start": 948, + "span_end": 1026, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De 1922.", + "span_text": "La darrera cita a la premsa a les hemerotecas digitalitzades és de 1922", + "span_start": 1083, + "span_end": 1154, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un músic i escriptor argentí.", + "span_text": "El músic i escriptor argentí Osvaldo Sosa Cordero", + "span_start": 1156, + "span_end": 1205, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que va ser de les predilectes del públic porteño.", + "span_text": "Osvaldo Sosa Cordero, diu d'Elvira Pujol, Satanela, que va ser de les predilectes del públic «porteño»", + "span_start": 1185, + "span_end": 1287, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per decisió pròpia.", + "span_text": "després d'actuar a les millors sales de Buenos Aires, es va retirar per decisió pròpia i irrevocable", + "span_start": 1294, + "span_end": 1394, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una ballarina de dansa.", + "span_text": "Elvira Pujol, Satanela, (Barcelona, finals segle xix), va ser una ballarina de dansa", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Elvira Pujol, Satanela, (Barcelona, finals segle xix)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant el primer quart de segle xx.", + "span_text": "La Satanela va actuar en teatres d' Europa i Amèrica durant el primer quart de segle xx", + "span_start": 96, + "span_end": 183, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Satanela.", + "span_text": "Les cròniques de l'època destaquen d'Elvira Pujol, Satanela", + "span_start": 185, + "span_end": 244, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Les dances andaluses.", + "span_text": "el seu ball gràcil i estilitzat, un vestuari ric i acurat i un repertori extens i selecte del qual en destacaven les dances andaluses", + "span_start": 246, + "span_end": 379, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Satanela va ballar en diversos teatres europeus", + "span_start": 448, + "span_end": 495, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En diversos teatres europeus com Sant Petersburg, Viena o Berlín.", + "span_text": "Satanela va ballar en diversos teatres europeus com Sant Petersburg, Viena o Berlín, abans de 1915", + "span_start": 448, + "span_end": 546, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Amèrica.", + "span_text": "De 1915 a 1917 va ser de gira a Amèrica", + "span_start": 548, + "span_end": 587, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Carlos Gardel y José Razzano.", + "span_text": "El desembre de 1916 va coincidir a l'escenari del teatre Esmeralda de Buenos Aires, amb el debut del dúo format per Carlos Gardel y José Razzano", + "span_start": 726, + "span_end": 870, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El gener de 1918.", + "span_text": "El mes de gener de 1918 va tornar a Barcelona", + "span_start": 872, + "span_end": 917, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les cròniques de l'època.", + "span_text": "Les cròniques de l'època esmenten diverses actuacions d'Elvira Pujol, Satanela", + "span_start": 948, + "span_end": 1026, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De 1922.", + "span_text": "La darrera cita a la premsa a les hemerotecas digitalitzades és de 1922", + "span_start": 1083, + "span_end": 1154, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un músic i escriptor argentí.", + "span_text": "El músic i escriptor argentí Osvaldo Sosa Cordero", + "span_start": 1156, + "span_end": 1205, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que va ser de les predilectes del públic porteño.", + "span_text": "Osvaldo Sosa Cordero, diu d'Elvira Pujol, Satanela, que va ser de les predilectes del públic «porteño»", + "span_start": 1185, + "span_end": 1287, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per decisió pròpia.", + "span_text": "després d'actuar a les millors sales de Buenos Aires, es va retirar per decisió pròpia i irrevocable", + "span_start": 1294, + "span_end": 1394, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una ballarina de dansa espanyola.", + "span_text": "Elvira Pujol, Satanela, (Barcelona, finals segle xix), va ser una ballarina de dansa espanyola", + "span_start": 0, + "span_end": 94, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Elvira Pujol, Satanela, (Barcelona, finals segle xix)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Durant el primer quart de segle xx.", + "span_text": "La Satanela va actuar en teatres d' Europa i Amèrica durant el primer quart de segle xx", + "span_start": 96, + "span_end": 183, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Satanela.", + "span_text": "Les cròniques de l'època destaquen d'Elvira Pujol, Satanela", + "span_start": 185, + "span_end": 244, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb les dances andaluses.", + "span_text": "Les cròniques de l'època destaquen d'Elvira Pujol, Satanela, el seu ball gràcil i estilitzat, un vestuari ric i acurat i un repertori extens i selecte del qual en destacaven les dances andaluses", + "span_start": 185, + "span_end": 379, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Satanela va ballar en diversos teatres europeus com Sant Petersburg, Viena o Berlín", + "span_start": 448, + "span_end": 531, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En diversos teatres europeus com Sant Petersburg, Viena o Berlín.", + "span_text": "Satanela va ballar en diversos teatres europeus com Sant Petersburg, Viena o Berlín, abans de 1915", + "span_start": 448, + "span_end": 546, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Amèrica.", + "span_text": "De 1915 a 1917 va ser de gira a Amèrica", + "span_start": 548, + "span_end": 587, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Carlos Gardel i José Razzano.", + "span_text": "El desembre de 1916 va coincidir a l'escenari del teatre Esmeralda de Buenos Aires, amb el debut del dúo format per Carlos Gardel y José Razzano", + "span_start": 726, + "span_end": 870, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El mes de gener de 1918.", + "span_text": "El mes de gener de 1918 va tornar a Barcelona", + "span_start": 872, + "span_end": 917, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les cròniques de l'època.", + "span_text": "Les cròniques de l'època esmenten diverses actuacions d'Elvira Pujol", + "span_start": 948, + "span_end": 1016, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De 1922.", + "span_text": "La darrera cita a la premsa a les hemerotecas digitalitzades és de 1922", + "span_start": 1083, + "span_end": 1154, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un músic i escriptor argentí.", + "span_text": "El músic i escriptor argentí Osvaldo Sosa", + "span_start": 1156, + "span_end": 1197, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que va ser de les predilectes del públic porteño.", + "span_text": "El músic i escriptor argentí Osvaldo Sosa Cordero, diu d'Elvira Pujol, Satanela, que va ser de les predilectes del públic «porteño»", + "span_start": 1156, + "span_end": 1287, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per decisió pròpia i irrevocable.", + "span_text": "després d'actuar a les millors sales de Buenos Aires, es va retirar per decisió pròpia i irrevocable", + "span_start": 1294, + "span_end": 1394, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_158", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "sang nova - V-2", + "story": "-Lo que esperem- exclamà en to imperatiu, -a vostè poc li importa. Lo que convé és saber vostè qui és i a on va.\nEl jove es posà prompte a l'altura de les circumstàncies, i sense perdre l'aplom li respongué:\n-Qui som jo, no tinc pas de dir-vos-ho, com tampoc necessito preguntar-vos qui sou vós. Jo faig la meva via i passo pel camí ral. ¿Què hi ha que dir en això?\n-És que el poble està en estat de siti i aquí no passa ningú sense els passaports del Presidente de la Junta Revolucionaria\nDient això, el Cerdà es despenjava la carrabina de l'espatlla, tot quadrant-se al mig del camí, amb posat de ferma resolució.\nEra inútil discutir amb un home que ja presentava les forques per davant, i el jove li medí d'un cop d'ull tota la malignitat d'intencions. Ademés, els moments se feien crítics, ja que l'espectatativa del xoc que anava a produir-se entre els dos personatges atreia els grups d'armats. Dintre pocs moments en Montbrió en seria voltat i impossiblitat de lliurar-se de les grapes del Cerdà, que no desaprofitaria pas l'ocasió de destruir la darrera esperança dels sitiats. Calia, doncs, aprofitar aquells instants en què l'enemic estava encara descuidat, en espera d'una agarrada que, més o menys llarga, estava sols al començament.\nAixí ho comprengué el jove, amb admirable rapidesa de pensament, i, sense cap senyal de transició, passà de la tranquilitat que aparentava a l'acció més enèrgica. Replegà les regnes, ensems que clavava sense compassió els esperons al ventre de la pobre bèstia, que, al sentir-se tan brutalment obligada, llançà un ruflet de dolor i, redreçant-se com un mal esperit, botà per sobre els del grupo, que, sorpresos de la violència de l'inesperat moviment els hi faltà temps per a fer-li lloc. El Cerdà, que era el primer, collit en el mateix moment en què anava a encarar l'arma, entrebancat amb la manta que li privà la llestesa de l'acció, rebé una forta refregada que el féu giravoltar i mig caure de morros damunt la margera del camí.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què vol saber el primer personatge del segon?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com va respondre l’altre?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On són?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com es trobava el municipi?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què es necessitava per entrar-hi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va agafar en Cerdà?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com era la situació?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què passaria aviat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què volia destrossar en Cerdà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan volia actuar l’altre personatge?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin canvi es va produir en ell?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li va fer a la seva muntura?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Li va fer mal a l’animal?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va saltar per sobre dels altres?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En Cerdà va ensopegar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Qui és i a on va.", + "span_text": "Lo que convé és saber vostè qui és i a on va", + "span_start": 67, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui som jo, no tinc pas de dir-vos-ho, com tampoc necessito preguntar-vos qui sou vós.", + "span_text": "Qui som jo, no tinc pas de dir-vos-ho, com tampoc necessito preguntar-vos qui sou vós", + "span_start": 209, + "span_end": 294, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al camí ral.", + "span_text": "Jo faig la meva via i passo pel camí ral", + "span_start": 296, + "span_end": 336, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En estat de siti.", + "span_text": "És que el poble està en estat de siti", + "span_start": 367, + "span_end": 404, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els passaports del Presidente de la Junta Revolucionaria.", + "span_text": "aquí no passa ningú sense els passaports del Presidente de la Junta Revolucionaria", + "span_start": 407, + "span_end": 489, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La carrabina.", + "span_text": "el Cerdà es despenjava la carrabina de l'espatlla", + "span_start": 502, + "span_end": 551, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Crítica.", + "span_text": "els moments se feien crítics", + "span_start": 764, + "span_end": 792, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un xoc entre els dos personatges.", + "span_text": "els moments se feien crítics, ja que l'espectatativa del xoc que anava a produir-se entre els dos personatges", + "span_start": 764, + "span_end": 873, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La darrera esperança dels sitiats.", + "span_text": "Cerdà, que no desaprofitaria pas l'ocasió de destruir la darrera esperança dels sitiats", + "span_start": 997, + "span_end": 1084, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan l'enemic estava encara descuidat.", + "span_text": "Calia, doncs, aprofitar aquells instants en què l'enemic estava encara descuidat", + "span_start": 1086, + "span_end": 1166, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Passà de la tranquilitat que aparentava a l'acció més enèrgica.", + "span_text": "passà de la tranquilitat que aparentava a l'acció més enèrgica", + "span_start": 1345, + "span_end": 1407, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Replegà les regnes, ensems que clavava sense compassió els esperons al ventre de la pobre bèstia.", + "span_text": "Replegà les regnes, ensems que clavava sense compassió els esperons al ventre de la pobre bèstia", + "span_start": 1409, + "span_end": 1505, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la pobre bèstia, que, al sentir-se tan brutalment obligada, llançà un ruflet de dolor", + "span_start": 1490, + "span_end": 1575, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "botà per sobre els del grupo", + "span_start": 1612, + "span_end": 1640, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Cerdà, que era el primer, collit en el mateix moment en què anava a encarar l'arma, entrebancat amb la manta que li privà la llestesa de l'acció", + "span_start": 1735, + "span_end": 1882, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Qui és i a on va.", + "span_text": "Lo que convé és saber vostè qui és i a on va", + "span_start": 67, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui som jo, no tinc pas de dir-vos-ho, com tampoc necessito preguntar-vos qui sou vós.", + "span_text": "Qui som jo, no tinc pas de dir-vos-ho, com tampoc necessito preguntar-vos qui sou vós", + "span_start": 209, + "span_end": 294, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al camí ral.", + "span_text": "Jo faig la meva via i passo pel camí ral", + "span_start": 296, + "span_end": 336, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En estat de siti.", + "span_text": "És que el poble està en estat de siti", + "span_start": 367, + "span_end": 404, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els passaports del Presidente de la Junta Revolucionaria.", + "span_text": "aquí no passa ningú sense els passaports del Presidente de la Junta Revolucionaria", + "span_start": 407, + "span_end": 489, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La carrabina.", + "span_text": "el Cerdà es despenjava la carrabina de l'espatlla", + "span_start": 502, + "span_end": 551, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Crítica.", + "span_text": "els moments se feien crítics", + "span_start": 764, + "span_end": 792, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un xoc entre els dos personatges.", + "span_text": "ja que l'espectatativa del xoc que anava a produir-se entre els dos personatges", + "span_start": 794, + "span_end": 873, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La darrera esperança dels sitiats.", + "span_text": "Cerdà, que no desaprofitaria pas l'ocasió de destruir la darrera esperança dels sitiats", + "span_start": 997, + "span_end": 1084, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan l'enemic estava encara descuidat.", + "span_text": "Calia, doncs, aprofitar aquells instants en què l'enemic estava encara descuidat", + "span_start": 1086, + "span_end": 1166, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Passà de la tranquilitat que aparentava a l'acció més enèrgica.", + "span_text": "passà de la tranquilitat que aparentava a l'acció més enèrgica", + "span_start": 1345, + "span_end": 1407, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Replegà les regnes, ensems que clavava sense compassió els esperons al ventre de la pobre bèstia.", + "span_text": "Replegà les regnes, ensems que clavava sense compassió els esperons al ventre de la pobre bèstia", + "span_start": 1409, + "span_end": 1505, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "a pobre bèstia, que, al sentir-se tan brutalment obligada, llançà un ruflet de dolor", + "span_start": 1491, + "span_end": 1575, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "botà per sobre els del grupo", + "span_start": 1612, + "span_end": 1640, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Cerdà, que era el primer, collit en el mateix moment en què anava a encarar l'arma, entrebancat amb la manta que li privà la llestesa de l'acció", + "span_start": 1735, + "span_end": 1882, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Qui és i a on va.", + "span_text": "Lo que convé és saber vostè qui és i a on va", + "span_start": 67, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui som jo, no tinc pas de dir-vos-ho, com tampoc necessito preguntar-vos qui sou vós.", + "span_text": "Qui som jo, no tinc pas de dir-vos-ho, com tampoc necessito preguntar-vos qui sou vós", + "span_start": 209, + "span_end": 294, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al camí ral.", + "span_text": "Jo faig la meva via i passo pel camí ral", + "span_start": 296, + "span_end": 336, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En estat de siti.", + "span_text": "És que el poble està en estat de siti", + "span_start": 367, + "span_end": 404, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els passaports del Presidente de la Junta Revolucionaria.", + "span_text": "el poble està en estat de siti i aquí no passa ningú sense els passaports del Presidente de la Junta Revolucionaria", + "span_start": 374, + "span_end": 489, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La carrabina.", + "span_text": "el Cerdà es despenjava la carrabina de l'espatlla", + "span_start": 502, + "span_end": 551, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Crítica.", + "span_text": "els moments se feien crítics", + "span_start": 764, + "span_end": 792, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El xoc entre els dos personatges.", + "span_text": "l'espectatativa del xoc que anava a produir-se entre els dos personatges atreia els grups d'armats", + "span_start": 801, + "span_end": 899, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La darrera esperança dels sitiats.", + "span_text": "Montbrió en seria voltat i impossiblitat de lliurar-se de les grapes del Cerdà, que no desaprofitaria pas l'ocasió de destruir la darrera esperança dels sitiats", + "span_start": 924, + "span_end": 1084, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan l'enemic estava encara descuidat.", + "span_text": "Calia, doncs, aprofitar aquells instants en què l'enemic estava encara descuidat", + "span_start": 1086, + "span_end": 1166, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Passà de la tranquilitat que aparentava a l'acció més enèrgica.", + "span_text": "Així ho comprengué el jove, amb admirable rapidesa de pensament, i, sense cap senyal de transició, passà de la tranquilitat que aparentava a l'acció més enèrgica", + "span_start": 1246, + "span_end": 1407, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Replegà les regnes, ensems que clavava sense compassió els esperons al ventre de la pobre bèstia.", + "span_text": "Replegà les regnes, ensems que clavava sense compassió els esperons al ventre de la pobre bèstia", + "span_start": 1409, + "span_end": 1505, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la pobre bèstia, que, al sentir-se tan brutalment obligada, llançà un ruflet de dolor", + "span_start": 1490, + "span_end": 1575, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "llançà un ruflet de dolor i, redreçant-se com un mal esperit, botà per sobre els del grupo, que, sorpresos de la violència de l'inesperat moviment els hi faltà temps per a fer-li lloc", + "span_start": 1550, + "span_end": 1733, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El Cerdà, que era el primer, collit en el mateix moment en què anava a encarar l'arma, entrebancat amb la manta que li privà la llestesa de l'acció, rebé una forta refregada que el féu giravoltar i mig caure de morros damunt la margera del camí", + "span_start": 1735, + "span_end": 1979, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_276", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Palma ret homenatge a Aina Moll", + "story": "El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma ha acollit l'acte d'homenatge a Aina Moll organitzat de forma conjunta per l'ajuntament i la família. Durant la cerimònia s'ha recordat la figura de la filòloga i la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística, a les quals va dedicar la seva vida professional i acadèmica en una valuosa tasca. A l'acte hi han participat el filòleg Isidor Marí, la biògrafa d'Aina Moll, Pilar Arnau, que han destacat la importància del seu llegat. La cantant Maria del Mar Bonet també hi ha assistit i ha interpretat tres cançons en record seu, entre les quals El Pi de Formentor. El batlle de Palma, Antoni Noguera, ha assenyalat l'impuls a una escola inclusiva i el seu exemple magistral. També hi ha participat el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i la consellera del govern Fanny Tur. A l'acte hi era la família d'Aina Moll. Directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i assessora lingüística del govern balear, Aina Moll va ser membre destacat de la nissaga Moll. Va col·laborar amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, en els darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear, i va ser autora de diverses publicacions. Per la seva trajectòria, va ser mereixedora de nombrosos guardons. Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, per la seva trajectòria professional i acadèmica i per la seva tasca en favor de la normalització lingüística l'any 2012, també va rebre el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i era Doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya. A Palma, una escola pública duu el seu nom.", + "questions": [ + { + "input_text": "On s’ha fet un esdeveniment?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En què ha consistit?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava l’homenatjada?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què és reconeguda?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui ha assistit a l'homenatge?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui hi ha actuat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què ha cantat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quins polítics hi han anat també?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quins càrrecs polítics va tenir Aina Moll?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer amb el seu progenitor?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va publicar alguns textos?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin premi va rebre el 2012?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En va obtenir alguns altres?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On hi ha un col·legi amb el seu nom?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma.", + "span_text": "El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma ha acollit l'acte", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En un acte d'homenatge a Aina Moll organitzat de forma conjunta per l'ajuntament i la família.", + "span_text": "l'acte d'homenatge a Aina Moll organitzat de forma conjunta per l'ajuntament i la família", + "span_start": 56, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era filòloga.", + "span_text": "Durant la cerimònia s'ha recordat la figura de la filòloga", + "span_start": 147, + "span_end": 205, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística.", + "span_text": "la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística", + "span_start": 208, + "span_end": 314, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El filòleg Isidor Marí i la biògrafa d'Aina Moll, Pilar Arnau.", + "span_text": "A l'acte hi han participat el filòleg Isidor Marí, la biògrafa d'Aina Moll, Pilar Arnau", + "span_start": 399, + "span_end": 486, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Maria del Mar Bonet.", + "span_text": "La cantant Maria del Mar Bonet també hi ha assistit i ha interpretat tres cançons en record seu", + "span_start": 536, + "span_end": 631, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tres cançons, entre les quals El Pi de Formentor.", + "span_text": "tres cançons en record seu, entre les quals El Pi de Formentor", + "span_start": 605, + "span_end": 667, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El batlle de Palma, Antoni Noguera, el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i la consellera del govern Fanny Tur.", + "span_text": "El batlle de Palma, Antoni Noguera, ha assenyalat l'impuls a una escola inclusiva i el seu exemple magistral. També hi ha participat el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i la consellera del govern Fanny Tur", + "span_start": 669, + "span_end": 892, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el d'assessora lingüística del govern balear.", + "span_text": "Directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i assessora lingüística del govern balear, Aina Moll", + "span_start": 934, + "span_end": 1065, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va col·laborar amb ell en els darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear.", + "span_text": "Va col·laborar amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, en els darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear", + "span_start": 1109, + "span_end": 1224, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser autora de diverses publicacions", + "span_start": 1228, + "span_end": 1266, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma.", + "span_text": "Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, per la seva trajectòria professional i acadèmica i per la seva tasca en favor de la normalització lingüística l'any 2012", + "span_start": 1335, + "span_end": 1494, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també va rebre el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 1496, + "span_end": 1617, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.", + "span_text": "també va rebre el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 1496, + "span_end": 1617, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "A Palma, una escola pública duu el seu nom", + "span_start": 1687, + "span_end": 1729, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma.", + "span_text": "El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma ha acollit l'acte", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En un acte d'homenatge a Aina Moll organitzat de forma conjunta per l'ajuntament i la família.", + "span_text": "l'acte d'homenatge a Aina Moll organitzat de forma conjunta per l'ajuntament i la família", + "span_start": 56, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era filòloga.", + "span_text": "Durant la cerimònia s'ha recordat la figura de la filòloga", + "span_start": 147, + "span_end": 205, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística.", + "span_text": "la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística", + "span_start": 208, + "span_end": 314, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Isidor Marí i Pilar Arnau.", + "span_text": "A l'acte hi han participat el filòleg Isidor Marí, la biògrafa d'Aina Moll, Pilar Arnau", + "span_start": 399, + "span_end": 486, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Maria del Mar Bonet.", + "span_text": "La cantant Maria del Mar Bonet també hi ha assistit i ha interpretat tres cançons en record seu", + "span_start": 536, + "span_end": 631, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tres cançons, entre les quals El Pi de Formentor.", + "span_text": "ha interpretat tres cançons en record seu, entre les quals El Pi de Formentor", + "span_start": 590, + "span_end": 667, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Antoni Noguera, Miquel Ensenyat i Fanny Tur.", + "span_text": "El batlle de Palma, Antoni Noguera, ha assenyalat l'impuls a una escola inclusiva i el seu exemple magistral. També hi ha participat el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i la consellera del govern Fanny Tur", + "span_start": 669, + "span_end": 892, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el d'assessora lingüística del govern balear.", + "span_text": "Directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i assessora lingüística del govern balear, Aina Moll", + "span_start": 934, + "span_end": 1065, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va col·laborar amb ell en els darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear.", + "span_text": "Va col·laborar amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, en els darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear", + "span_start": 1109, + "span_end": 1224, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser autora de diverses publicacions", + "span_start": 1228, + "span_end": 1266, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma.", + "span_text": "Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, per la seva trajectòria professional i acadèmica i per la seva tasca en favor de la normalització lingüística l'any 2012", + "span_start": 1335, + "span_end": 1494, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també va rebre el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 1496, + "span_end": 1617, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.", + "span_text": "també va rebre el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 1496, + "span_end": 1617, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "A Palma, una escola pública duu el seu nom", + "span_start": 1687, + "span_end": 1729, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma.", + "span_text": "El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma ha acollit l'acte d'homenatge a Aina Moll", + "span_start": 0, + "span_end": 86, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En l'acte d'homenatge a Aina Moll organitzat de forma conjunta per l'ajuntament i la família.", + "span_text": "ha acollit l'acte d'homenatge a Aina Moll organitzat de forma conjunta per l'ajuntament i la família", + "span_start": 45, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era filòloga.", + "span_text": "Durant la cerimònia s'ha recordat la figura de la filòloga", + "span_start": 147, + "span_end": 205, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística.", + "span_text": "s'ha recordat la figura de la filòloga i la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística", + "span_start": 167, + "span_end": 314, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El filòleg Isidor Marí i la biògrafa d'Aina Moll, Pilar Arnau.", + "span_text": "A l'acte hi han participat el filòleg Isidor Marí, la biògrafa d'Aina Moll, Pilar Arnau", + "span_start": 399, + "span_end": 486, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La cantant Maria del Mar Bonet.", + "span_text": "La cantant Maria del Mar Bonet també hi ha assistit i ha interpretat tres cançons", + "span_start": 536, + "span_end": 617, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tres cançons en record seu, entre les quals El Pi de Formentor.", + "span_text": "La cantant Maria del Mar Bonet també hi ha assistit i ha interpretat tres cançons en record seu, entre les quals El Pi de Formentor", + "span_start": 536, + "span_end": 667, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El batlle de Palma, Antoni Noguera, el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i la consellera del govern Fanny Tur.", + "span_text": "El batlle de Palma, Antoni Noguera, ha assenyalat l'impuls a una escola inclusiva i el seu exemple magistral. També hi ha participat el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i la consellera del govern Fanny Tur", + "span_start": 669, + "span_end": 892, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i assessora lingüística del govern balear.", + "span_text": "Directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i assessora lingüística del govern balear, Aina Moll", + "span_start": 934, + "span_end": 1065, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear.", + "span_text": "Va col·laborar amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, en els darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear", + "span_start": 1109, + "span_end": 1224, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser autora de diverses publicacions", + "span_start": 1228, + "span_end": 1266, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma.", + "span_text": "Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, per la seva trajectòria professional i acadèmica i per la seva tasca en favor de la normalització lingüística l'any 2012", + "span_start": 1335, + "span_end": 1494, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "també va rebre el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 1496, + "span_end": 1617, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.", + "span_text": "també va rebre el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 1496, + "span_end": 1617, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "A Palma, una escola pública duu el seu nom", + "span_start": 1687, + "span_end": 1729, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1657", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Desena temporada de Supernatural ", + "story": "La desena temporada de Supernatural es va estrenar el 7 d'octubre de 2014 en The CW i va acabar el 20 de maig de 2015, que va consistir en 23 episodis. La temporada es va transmetre els Dimarts a les 9:00 pm (ET) i es va moure als Dimecres a les 9:00 pm començant el 18 de març de 2015. La temporada va ser publicada en DVD i Blu-ray a la regió 1 el 8 de setembre de 2015.\nNegre\nReichenback\nÀnima Supervivent\nPregunta-li a Jeeves\nNoies, Noies, Noies\nLes Coses que deixen enrere", + "questions": [ + { + "input_text": "De quina sèrie parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "I de quina temporada?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va començar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quina cadena televisiva?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va sortir l’últim capítol?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quants capítols té la temporada?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan es retransmetia en inici?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I després?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan es va fer el canvi?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va sortir en DVD?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I en quin altre format?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com es diu el primer títol del llistat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I l'últim?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Supernatural.", + "span_text": "La desena temporada de Supernatural", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la desena.", + "span_text": "La desena temporada de Supernatural", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 7 d'octubre de 2014.", + "span_text": "es va estrenar el 7 d'octubre de 2014", + "span_start": 36, + "span_end": 73, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A The CW.", + "span_text": "es va estrenar el 7 d'octubre de 2014 en The CW", + "span_start": 36, + "span_end": 83, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 20 de maig de 2015.", + "span_text": "va acabar el 20 de maig de 2015", + "span_start": 86, + "span_end": 117, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "23.", + "span_text": "va consistir en 23 episodis", + "span_start": 123, + "span_end": 150, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els Dimarts a les 9:00 pm.", + "span_text": "La temporada es va transmetre els Dimarts a les 9:00 pm", + "span_start": 152, + "span_end": 207, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els Dimecres a les 9:00 pm.", + "span_text": "i es va moure als Dimecres a les 9:00 pm", + "span_start": 213, + "span_end": 253, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 18 de març de 2015.", + "span_text": "es va moure als Dimecres a les 9:00 pm començant el 18 de març de 2015", + "span_start": 215, + "span_end": 285, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La temporada va ser publicada en DVD", + "span_start": 287, + "span_end": 323, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Blu-ray.", + "span_text": "La temporada va ser publicada en DVD i Blu-ray", + "span_start": 287, + "span_end": 333, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 8 de setembre de 2015.", + "span_text": "La temporada va ser publicada en DVD i Blu-ray a la regió 1 el 8 de setembre de 2015", + "span_start": 287, + "span_end": 371, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Negre.", + "span_text": "Negre", + "span_start": 373, + "span_end": 378, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les Coses que deixen enrere.", + "span_text": "Les Coses que deixen enrere", + "span_start": 450, + "span_end": 477, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Supernatural.", + "span_text": "La desena temporada de Supernatural", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la desena.", + "span_text": "La desena temporada de Supernatural", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 7 d'octubre de 2014.", + "span_text": "es va estrenar el 7 d'octubre de 2014", + "span_start": 36, + "span_end": 73, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A The CW.", + "span_text": "es va estrenar el 7 d'octubre de 2014 en The CW", + "span_start": 36, + "span_end": 83, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 20 de maig de 2015.", + "span_text": "va acabar el 20 de maig de 2015", + "span_start": 86, + "span_end": 117, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "23.", + "span_text": "va consistir en 23 episodis", + "span_start": 123, + "span_end": 150, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els Dimarts a les 9:00 pm.", + "span_text": "La temporada es va transmetre els Dimarts a les 9:00 pm", + "span_start": 152, + "span_end": 207, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els Dimecres a les 9:00 pm.", + "span_text": "i es va moure als Dimecres a les 9:00 pm", + "span_start": 213, + "span_end": 253, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 18 de març de 2015.", + "span_text": "es va moure als Dimecres a les 9:00 pm començant el 18 de març de 2015", + "span_start": 215, + "span_end": 285, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La temporada va ser publicada en DVD", + "span_start": 287, + "span_end": 323, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Blu-ray.", + "span_text": "La temporada va ser publicada en DVD i Blu-ray", + "span_start": 287, + "span_end": 333, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 8 de setembre de 2015.", + "span_text": "La temporada va ser publicada en DVD i Blu-ray a la regió 1 el 8 de setembre de 2015", + "span_start": 287, + "span_end": 371, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Negre.", + "span_text": "Negre", + "span_start": 373, + "span_end": 378, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les Coses que deixen enrere.", + "span_text": "Les Coses que deixen enrere", + "span_start": 450, + "span_end": 477, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Supernatural.", + "span_text": "La desena temporada de Supernatural", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la desena.", + "span_text": "La desena temporada de Supernatural", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 7 d'octubre de 2014.", + "span_text": "La desena temporada de Supernatural es va estrenar el 7 d'octubre de 2014", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A The CW.", + "span_text": "es va estrenar el 7 d'octubre de 2014 en The CW", + "span_start": 36, + "span_end": 83, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 20 de maig de 2015.", + "span_text": "va acabar el 20 de maig de 2015", + "span_start": 86, + "span_end": 117, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En té 23.", + "span_text": "va consistir en 23 episodis", + "span_start": 123, + "span_end": 150, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Els Dimarts a les 9:00 pm (ET).", + "span_text": "La temporada es va transmetre els Dimarts a les 9:00 pm (ET) i es va moure als Dimecres a les 9:00 pm", + "span_start": 152, + "span_end": 253, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els Dimecres a les 9:00 pm.", + "span_text": "La temporada es va transmetre els Dimarts a les 9:00 pm (ET) i es va moure als Dimecres a les 9:00 pm", + "span_start": 152, + "span_end": 253, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 18 de març de 2015.", + "span_text": "La temporada es va transmetre els Dimarts a les 9:00 pm (ET) i es va moure als Dimecres a les 9:00 pm començant el 18 de març de 2015", + "span_start": 152, + "span_end": 285, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La temporada va ser publicada en DVD", + "span_start": 287, + "span_end": 323, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Blu-ray.", + "span_text": "La temporada va ser publicada en DVD i Blu-ray", + "span_start": 287, + "span_end": 333, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 8 de setembre de 2015.", + "span_text": "La temporada va ser publicada en DVD i Blu-ray a la regió 1 el 8 de setembre de 2015", + "span_start": 287, + "span_end": 371, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Negre.", + "span_text": "Negre", + "span_start": 373, + "span_end": 378, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les Coses que deixen enrere.", + "span_text": "Les Coses que deixen enrere", + "span_start": 450, + "span_end": 477, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_113", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "tros de paper - EL DIUMENGE… A FORA!-8", + "story": "Per fi se'n van fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell.\nQuina estranyesa! M'han fet sospirar al mateix temps que sospiraven ells dos… Jo també me'n vaig.\nA vosaltres, ditxosa parella, no us preguntaré per què aneu a fora…\nJa ho sé, i… ben fet.\nNo em parleu d'aquella gent que us convida un diumenge a la seva torre. Vos dóna la sopa crua, vos condemna a martiri de mosques i vos fa passar el dia explicant-vos la història de tres gallines, les vicissituds de sis mongeteres, les rareses de dos abercoquers, el preu del terreno i les picardies de l'Ajuntament.\nAquests no tenen casa a fora, sinó una espècie de gàbia per a caçar coneguts. ¡Pobre del que hi cau!\nCap al tard torno a Barcelona, entremig d'una multitud avinada. Veig homes que van fent tentines; les seves mullers els guien amb un cistell al cap i les criatures entre peus.\nHan anat a beure vi, molt vi: vi barato, vi sol…\nHauran passat tota la setmana treballant, i son premi, son goig, son ideal, era beure vi…", + "questions": [ + { + "input_text": "Com marxen els dos personatges?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És una situació habitual pel narrador?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ell s’hi queda?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els interroga sobre el motiu de la seva partença?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin tema no vol tractar el narrador?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què diu que ofereixen per menjar aquest tipus de persones?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I de què parlen?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb què compara el narrador aquestes llars?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Creu que és afortunat qui hi va a parar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On va el protagonista al cap d’una es­tona?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui observa allà?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què porten les dones?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què han pres?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell.", + "span_text": "se'n van fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell", + "span_start": 7, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quina estranyesa! M'han fet sospirar al mateix temps que sospiraven ells dos", + "span_start": 85, + "span_end": 161, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo també me'n vaig", + "span_start": 163, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A vosaltres, ditxosa parella, no us preguntaré per què aneu a fora", + "span_start": 183, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè ja sap què van a fer.", + "span_text": "no us preguntaré per què aneu a fora…\nJa ho sé", + "span_start": 213, + "span_end": 259, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El d'aquella gent que us convida un diumenge a la seva torre.", + "span_text": "No em parleu d'aquella gent que us convida un diumenge a la seva torre", + "span_start": 273, + "span_end": 343, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sopa crua.", + "span_text": "Vos dóna la sopa crua", + "span_start": 345, + "span_end": 366, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La història de tres gallines, les vicissituds de sis mongeteres, les rareses de dos abercoquers, el preu del terreno i les picardies de l'Ajuntament.", + "span_text": "vos fa passar el dia explicant-vos la història de tres gallines, les vicissituds de sis mongeteres, les rareses de dos abercoquers, el preu del terreno i les picardies de l'Ajuntament", + "span_start": 404, + "span_end": 587, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb una espècie de gàbia per a caçar coneguts.", + "span_text": "Aquests no tenen casa a fora, sinó una espècie de gàbia per a caçar coneguts", + "span_start": 589, + "span_end": 665, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pobre del que hi cau", + "span_start": 668, + "span_end": 688, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Cap al tard torno a Barcelona", + "span_start": 690, + "span_end": 719, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Homes que van fent tentines i les seves mullers.", + "span_text": "Veig homes que van fent tentines; les seves mullers", + "span_start": 754, + "span_end": 805, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un cistell al cap.", + "span_text": "les seves mullers els guien amb un cistell al cap", + "span_start": 788, + "span_end": 837, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Vi.", + "span_text": "Han anat a beure vi", + "span_start": 866, + "span_end": 885, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè han passat tota la setmana treballant.", + "span_text": "Hauran passat tota la setmana treballant, i son premi, son goig, son ideal, era beure vi", + "span_start": 915, + "span_end": 1003, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell.", + "span_text": "Per fi se'n van fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quina estranyesa! M'han fet sospirar al mateix temps que sospiraven ells dos", + "span_start": 85, + "span_end": 161, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo també me'n vaig", + "span_start": 163, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A vosaltres, ditxosa parella, no us preguntaré per què aneu a fora", + "span_start": 183, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè ja sap què van a fer.", + "span_text": "no us preguntaré per què aneu a fora…\nJa ho sé", + "span_start": 213, + "span_end": 259, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El d'aquella gent que us convida un diumenge a la seva torre.", + "span_text": "No em parleu d'aquella gent que us convida un diumenge a la seva torre", + "span_start": 273, + "span_end": 343, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sopa crua.", + "span_text": "Vos dóna la sopa crua", + "span_start": 345, + "span_end": 366, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la història de tres gallines, les vicissituds de sis mongeteres, les rareses de dos abercoquers, el preu del terreno i les picardies de l'Ajuntament.", + "span_text": "vos fa passar el dia explicant-vos la història de tres gallines, les vicissituds de sis mongeteres, les rareses de dos abercoquers, el preu del terreno i les picardies de l'Ajuntament", + "span_start": 404, + "span_end": 587, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb una espècie de gàbia per a caçar coneguts.", + "span_text": "Aquests no tenen casa a fora, sinó una espècie de gàbia per a caçar coneguts", + "span_start": 589, + "span_end": 665, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pobre del que hi cau", + "span_start": 668, + "span_end": 688, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Cap al tard torno a Barcelona", + "span_start": 690, + "span_end": 719, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Homes que van fent tentines i les seves mullers.", + "span_text": "Veig homes que van fent tentines; les seves mullers els guien", + "span_start": 754, + "span_end": 815, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un cistell al cap.", + "span_text": "les seves mullers els guien amb un cistell al cap", + "span_start": 788, + "span_end": 837, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Vi.", + "span_text": "Han anat a beure vi", + "span_start": 866, + "span_end": 885, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè han passat tota la setmana treballant.", + "span_text": "Hauran passat tota la setmana treballant, i son premi, son goig, son ideal, era beure vi", + "span_start": 915, + "span_end": 1003, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell.", + "span_text": "Per fi se'n van fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Quina estranyesa! M'han fet sospirar al mateix temps que sospiraven ells dos", + "span_start": 85, + "span_end": 161, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo també me'n vaig", + "span_start": 163, + "span_end": 181, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "A vosaltres, ditxosa parella, no us preguntaré per què aneu a fora", + "span_start": 183, + "span_end": 249, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè ja ho sap.", + "span_text": "A vosaltres, ditxosa parella, no us preguntaré per què aneu a fora…\nJa ho sé", + "span_start": 183, + "span_end": 259, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Aquella gent que us convida un diumenge a la seva torre.", + "span_text": "No em parleu d'aquella gent que us convida un diumenge a la seva torre", + "span_start": 273, + "span_end": 343, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sopa crua.", + "span_text": "No em parleu d'aquella gent que us convida un diumenge a la seva torre. Vos dóna la sopa crua", + "span_start": 273, + "span_end": 366, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la història de tres gallines, les vicissituds de sis mongeteres, les rareses de dos abercoquers, el preu del terreno i les picardies de l'Ajuntament.", + "span_text": "vos fa passar el dia explicant-vos la història de tres gallines, les vicissituds de sis mongeteres, les rareses de dos abercoquers, el preu del terreno i les picardies de l'Ajuntament", + "span_start": 404, + "span_end": 587, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb una espècie de gàbia per a caçar coneguts.", + "span_text": "Aquests no tenen casa a fora, sinó una espècie de gàbia per a caçar coneguts", + "span_start": 589, + "span_end": 665, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pobre del que hi cau", + "span_start": 668, + "span_end": 688, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Cap al tard torno a Barcelona", + "span_start": 690, + "span_end": 719, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Homes que van fent tentines i les seves mullers.", + "span_text": "Veig homes que van fent tentines; les seves mullers els guien", + "span_start": 754, + "span_end": 815, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un cistell al cap.", + "span_text": "les seves mullers els guien amb un cistell al cap", + "span_start": 788, + "span_end": 837, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Vi.", + "span_text": "Han anat a beure vi", + "span_start": 866, + "span_end": 885, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè hauran passat tota la setmana treballant, i son premi, son goig, son ideal, era beure vi.", + "span_text": "Hauran passat tota la setmana treballant, i son premi, son goig, son ideal, era beure vi", + "span_start": 915, + "span_end": 1003, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_529", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Laura Orgué i Vila...", + "story": "Laura Orgué i Vila (Igualada, 11 de setembre de 1986) és una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana, membre del Club d'esquí de fons Urgellet i Cerdanya (CEFUC). Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004. Ha competit en tres Jocs Olímpics d'hivern, els de Torí 2006, Vancouver 2010 i Sotxi 2014. Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons.\nDisposa de casa a Argolell, prop de les pistes d'esquí de fons de la Rabassa al Principat d'Andorra on s'entrena. Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat. Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008.\nDe petita esquiava a casa i als cinc anys comença a agafar-s'ho seriosament. Va entrar a la Federació Nacional d'Esports d'Hivern (RFEDI) i participà en els Jocs Olímpics de Torí 2006. L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons, i quedà segona de la Copa d'Europa. Pel que fa als Jocs Olímpics d'hivern de 2010 a Vancouver, Orgué va participar en tres proves: 30 km estil clàssic (37a posició), 10 km estil lliure (38a posició) i la de persecució (27a posició), i fou l'abanderada de l'equip espanyol en la Cerimònia de Clausura dels Jocs.\nEl gener de 2011 va guanyar la medalla de plata a la Copa Alpina d'esquí de Fons celebrada a Oberwiesenthal (Alemanya). El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú. L'any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya, després de vèncer la Crononiu de La Molina. Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya, i començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames, Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina, un títol que ha revalidat tant els anys 2013 com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova.\nAls Jocs Olímpics d'hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure. En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure), i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica.\nEn els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya, despuntant sobretot en les curses de quilòmetre vertical. Així doncs, s'ha proclamat vencedora de la copa del món de l'especialitat en quatre ocasions consecutives (2012, 2013, 2014 i 2015), però també ha obtingut bons resultats en altres disciplines: el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites, i l'any següent guanyà la copa del món d'aquesta especialitat, també a les Dolomites.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Laura Orgué?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va fer per primer cop el 2004?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quants Jocs Olímpics ha participat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En què va destacar en un d’ells?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On té una residència?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha fet algun grau?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va obtenir el 2008?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va ser guanyadora nacional d’esquí de fons?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va aconseguir a Candanchú?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quina modalitat va guanyar el 2012?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per a què es va interessar posteriorment?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En què va assolir un rècord?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En quines posicions va quedar a les olimpíades del 2014?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Practica dues disciplines esportives alhora?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Qui més va quedar en primer lloc de la Skyrace en la modalitat masculina?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Igualada.", + "span_text": "Laura Orgué i Vila (Igualada, 11 de setembre de 1986)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya.", + "span_text": "és una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya", + "span_start": 54, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Competir a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup.", + "span_text": "Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004", + "span_start": 199, + "span_end": 288, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En tres.", + "span_text": "Ha competit en tres Jocs Olímpics", + "span_start": 290, + "span_end": 323, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons.", + "span_text": "Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons", + "span_start": 381, + "span_end": 624, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Argolell.", + "span_text": "Disposa de casa a Argolell", + "span_start": 626, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat", + "span_start": 740, + "span_end": 818, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El premi Neptú a l'esportista més destacat.", + "span_text": "Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008", + "span_start": 820, + "span_end": 885, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'any 2009.", + "span_text": "L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons", + "span_start": 1072, + "span_end": 1129, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic.", + "span_text": "El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú", + "span_start": 1562, + "span_end": 1650, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En cronoescalada en esquí de muntanya.", + "span_text": "L'any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya", + "span_start": 1652, + "span_end": 1735, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per les curses de muntanya.", + "span_text": "Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya", + "span_start": 1781, + "span_end": 1876, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En curses de quilòmetre vertical.", + "span_text": "començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames, Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina, un títol que ha revalidat tant els anys 2013 com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova", + "span_start": 1880, + "span_end": 2185, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica.", + "span_text": "Als Jocs Olímpics d'hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure. En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure), i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica", + "span_start": 2187, + "span_end": 2567, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya", + "span_start": 2569, + "span_end": 2665, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Kilian Jornet.", + "span_text": "el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites", + "span_start": 2919, + "span_end": 3027, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Igualada.", + "span_text": "Laura Orgué i Vila (Igualada, 11 de setembre de 1986)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya.", + "span_text": "és una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya", + "span_start": 54, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Competir a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup.", + "span_text": "Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004", + "span_start": 199, + "span_end": 288, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En tres.", + "span_text": "Ha competit en tres Jocs Olímpics", + "span_start": 290, + "span_end": 323, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons.", + "span_text": "Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons", + "span_start": 381, + "span_end": 624, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Argolell.", + "span_text": "Disposa de casa a Argolell", + "span_start": 626, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat", + "span_start": 740, + "span_end": 818, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El premi Neptú a l'esportista més destacat.", + "span_text": "Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008", + "span_start": 820, + "span_end": 885, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'any 2009.", + "span_text": "L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons", + "span_start": 1072, + "span_end": 1129, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic.", + "span_text": "El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú", + "span_start": 1562, + "span_end": 1650, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En cronoescalada en esquí de muntanya.", + "span_text": "L'any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya", + "span_start": 1652, + "span_end": 1735, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per les curses de muntanya.", + "span_text": "Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya", + "span_start": 1781, + "span_end": 1876, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En curses de quilòmetre vertical.", + "span_text": "començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames, Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina, un títol que ha revalidat tant els anys 2013 com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova", + "span_start": 1880, + "span_end": 2185, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica.", + "span_text": "Als Jocs Olímpics d'hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure. En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure), i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica", + "span_start": 2187, + "span_end": 2567, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya", + "span_start": 2569, + "span_end": 2665, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Kilian Jornet.", + "span_text": "el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites", + "span_start": 2919, + "span_end": 3027, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Igualada.", + "span_text": "Laura Orgué i Vila (Igualada, 11 de setembre de 1986)", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya.", + "span_text": "Laura Orgué i Vila (Igualada, 11 de setembre de 1986) és una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya", + "span_start": 0, + "span_end": 127, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Competir a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup.", + "span_text": "Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004", + "span_start": 199, + "span_end": 288, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En tres.", + "span_text": "Ha competit en tres Jocs Olímpics d'hivern", + "span_start": 290, + "span_end": 332, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons.", + "span_text": "Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons", + "span_start": 381, + "span_end": 624, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Argolell, prop de les pistes d'esquí de fons de la Rabassa al Principat d'Andorra.", + "span_text": "Disposa de casa a Argolell, prop de les pistes d'esquí de fons de la Rabassa al Principat d'Andorra", + "span_start": 626, + "span_end": 725, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat", + "span_start": 740, + "span_end": 818, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat.", + "span_text": "Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008", + "span_start": 820, + "span_end": 885, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'any 2009.", + "span_text": "L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons", + "span_start": 1072, + "span_end": 1129, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic.", + "span_text": "El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú", + "span_start": 1562, + "span_end": 1650, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En cronoescalada en esquí de muntanya.", + "span_text": "any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya", + "span_start": 1654, + "span_end": 1735, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per les curses de muntanya.", + "span_text": "Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya", + "span_start": 1781, + "span_end": 1876, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En curses de quilòmetre vertical.", + "span_text": "començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames, Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina, un títol que ha revalidat tant els anys 2013 com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova", + "span_start": 1880, + "span_end": 2185, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon, i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica.", + "span_text": "Als Jocs Olímpics d'hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure. En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure), i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica", + "span_start": 2187, + "span_end": 2567, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya", + "span_start": 2569, + "span_end": 2665, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Kilian Jornet.", + "span_text": "el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites", + "span_start": 2919, + "span_end": 3027, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1212", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Conxita Marsol Riart...", + "story": "Conxita Marsol Riart (Artesa de Segre, Lleida, 27 d'agost de 1960) és una advocada i política al Principat d'Andorra. És l'actual cònsol major de la capital, Andorra la Vella (càrrec corresponenet al d'alcaldessa). És pionera en la política nacional en tractar-se de la primera dona que ha estat presidenta d'un grup parlamentari, el liberal, entre els anys 2005 i 2007, i que ha exercit com a ministra de Presidència i portaveu, número dos del Govern, entre els anys 2007 i 2009.\nLlicenciada en Dret a la Facultat de Lleida de la Universitat de Barcelona, i amb un postgrau en dret andorrà, es va incorporar amb 24 anys com a secretària general del Comú d'Andorra la Vella, i va desenvolupar aquesta funció durant vint anys (1984-2004), amb els consolats de Manel Pons, Lluís Viu i Conxita Mora.\nL'any 2004 va establir-se al seu propi bufet d'advocats i un any després va fer la seva primera incursió en política. Va resultar elegida consellera general, segona a la llista nacional d'Albert Pintat Santolària (cap de Govern entre 2005 i 2009), i es va convertir en la presidenta del grup parlamentari Liberal, la primera i única dona que de moment ha exercit com a tal al Consell General d'Andorra (Parlament). L'any 2007 es va incorporar al Govern com a ministra de Presidència i portaveu de l'Executiu. Entre les seves competències, tutelava els departaments de Comerç, Societats, Tràmits i de relacions amb el GRECO (Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa).\nEl 2009 es va presentar a les eleccions generals com a cap de llista per Andorra la Vella de la Coalició Reformista i no va aconseguir representació parlamentària. No va ser fins al 2015 quan va tornar a la política nacional, presentant-se el mes de març com a número tres de la llista nacional de Demòcrates per Andorra, encapçalada per Antoni Martí, cap de Govern d'Andorra.\nConsellera general, presidenta de la comissió legislativa de Sanitat, va renunciar a l'escó per encapçalar el projecte de Demòcrates per Andorra a les eleccions comunals (municipals), com a candidata a cònsol major de la capital del país, Andorra la Vella, que es van celebrar el desembre del mateix any. Amb un 35,74% dels vots, d'entre quatre llistes, Conxita Marsol ha esdevingut l'1 de gener del 2016 la cònsol major d'Andorra la Vella, que va renovar en les eleccions comunals del 2019. Entre els reptes, tornar a fer d'Andorra la Vella el centre econòmic i empresarial del país i ser un referent turístic i comercial a nivell europeu.\nDurant el seu primer mandat al capdavant del Comú d'Andorra la Vella, es van realitzar inversions valorades en més de 40 milions d'euros, entre les quals destaca la remodelació i conversió en zona per a vianants de l'eix comercial principal: l'avinguda Meritxell. Aquesta obra és el paradigma de la transformació d'Andorra la Vella en una ciutat per a les persones, un projecte que el Comú segueix desenvolupant potenciant la mobilitat a peu i l'ús del transport públic que té un preu simbòlic per a l'usuari.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Conxita Marsol?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica ara mateix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En què va ser precursora?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quant temps va la mateixa feina?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina era?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va començar la seva trajectòria política?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va iniciar el 2007?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va guanyar les eleccions el 2009?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va deixar la política definitivament llavors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb quin partit es va presentar a les municipals?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es va convertir en alcaldessa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins objectius tenia el seu mandat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quants diners es van gastar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què volia impulsar amb la reforma de l'avinguda Meritxell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una advocada i política al Principat d'Andorra.", + "span_text": "Conxita Marsol Riart (Artesa de Segre, Lleida, 27 d'agost de 1960) és una advocada i política al Principat d'Andorra", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És la cònsol major de la capital, Andorra la Vella.", + "span_text": "És l'actual cònsol major de la capital, Andorra la Vella", + "span_start": 118, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En ser la primera dona que ha estat presidenta d'un grup parlamentari, i que ha exercit com a ministra de Presidència i portaveu.", + "span_text": "És pionera en la política nacional en tractar-se de la primera dona que ha estat presidenta d'un grup parlamentari, el liberal, entre els anys 2005 i 2007, i que ha exercit com a ministra de Presidència i portaveu", + "span_start": 215, + "span_end": 428, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "Llicenciada en Dret", + "span_start": 481, + "span_end": 500, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vint anys.", + "span_text": "es va incorporar amb 24 anys com a secretària general del Comú d'Andorra la Vella, i va desenvolupar aquesta funció durant vint anys", + "span_start": 592, + "span_end": 724, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La de secretària general del Comú d'Andorra la Vella.", + "span_text": "es va incorporar amb 24 anys com a secretària general del Comú d'Andorra la Vella, i va desenvolupar aquesta funció durant vint anys", + "span_start": 592, + "span_end": 724, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 2004.", + "span_text": "L'any 2004 va establir-se al seu propi bufet d'advocats i un any després va fer la seva primera incursió en política", + "span_start": 797, + "span_end": 913, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La seva incorporació al Govern com a ministra de Presidència i portaveu de l'Executiu.", + "span_text": "L'any 2007 es va incorporar al Govern com a ministra de Presidència i portaveu de l'Executiu", + "span_start": 1212, + "span_end": 1304, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El 2009 es va presentar a les eleccions generals com a cap de llista per Andorra la Vella de la Coalició Reformista i no va aconseguir representació parlamentària", + "span_start": 1478, + "span_end": 1640, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No va ser fins al 2015 quan va tornar a la política nacional", + "span_start": 1642, + "span_end": 1702, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Demòcrates per Andorra.", + "span_text": "va renunciar a l'escó per encapçalar el projecte de Demòcrates per Andorra a les eleccions comunals (municipals), com a candidata a cònsol major de la capital del país, Andorra la Vella", + "span_start": 1925, + "span_end": 2110, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'1 de gener del 2016.", + "span_text": "Conxita Marsol ha esdevingut l'1 de gener del 2016 la cònsol major d'Andorra la Vella", + "span_start": 2209, + "span_end": 2294, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tornar a fer d'Andorra la Vella el centre econòmic i empresarial del país i ser un referent turístic i comercial a nivell europeu.", + "span_text": "Entre els reptes, tornar a fer d'Andorra la Vella el centre econòmic i empresarial del país i ser un referent turístic i comercial a nivell europeu", + "span_start": 2347, + "span_end": 2494, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Més de 40 milions d'euros.", + "span_text": "Durant el seu primer mandat al capdavant del Comú d'Andorra la Vella, es van realitzar inversions valorades en més de 40 milions d'euros", + "span_start": 2496, + "span_end": 2632, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La mobilitat a peu i l'ús del transport públic.", + "span_text": "destaca la remodelació i conversió en zona per a vianants de l'eix comercial principal: l'avinguda Meritxell. Aquesta obra és el paradigma de la transformació d'Andorra la Vella en una ciutat per a les persones, un projecte que el Comú segueix desenvolupant potenciant la mobilitat a peu i l'ús del transport públic", + "span_start": 2650, + "span_end": 2965, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una advocada i política al Principat d'Andorra.", + "span_text": "Conxita Marsol Riart (Artesa de Segre, Lleida, 27 d'agost de 1960) és una advocada i política al Principat d'Andorra", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És l'actual cònsol major de la capital, Andorra la Vella.", + "span_text": "És l'actual cònsol major de la capital, Andorra la Vella", + "span_start": 118, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En ser la primera dona que ha estat presidenta d'un grup parlamentari, i que ha exercit com a ministra de Presidència i portaveu.", + "span_text": "És pionera en la política nacional en tractar-se de la primera dona que ha estat presidenta d'un grup parlamentari, el liberal, entre els anys 2005 i 2007, i que ha exercit com a ministra de Presidència i portaveu", + "span_start": 215, + "span_end": 428, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "Llicenciada en Dret", + "span_start": 481, + "span_end": 500, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vint anys.", + "span_text": "es va incorporar amb 24 anys com a secretària general del Comú d'Andorra la Vella, i va desenvolupar aquesta funció durant vint anys", + "span_start": 592, + "span_end": 724, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La de secretària general del Comú d'Andorra la Vella.", + "span_text": "es va incorporar amb 24 anys com a secretària general del Comú d'Andorra la Vella, i va desenvolupar aquesta funció durant vint anys", + "span_start": 592, + "span_end": 724, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 2004.", + "span_text": "L'any 2004 va establir-se al seu propi bufet d'advocats i un any després va fer la seva primera incursió en política", + "span_start": 797, + "span_end": 913, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El seu càrrec com a ministra de Presidència i portaveu de l'Executiu.", + "span_text": "L'any 2007 es va incorporar al Govern com a ministra de Presidència i portaveu de l'Executiu", + "span_start": 1212, + "span_end": 1304, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El 2009 es va presentar a les eleccions generals com a cap de llista per Andorra la Vella de la Coalició Reformista i no va aconseguir representació parlamentària", + "span_start": 1478, + "span_end": 1640, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No va ser fins al 2015 quan va tornar a la política nacional", + "span_start": 1642, + "span_end": 1702, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Demòcrates per Andorra.", + "span_text": "va renunciar a l'escó per encapçalar el projecte de Demòcrates per Andorra a les eleccions comunals (municipals), com a candidata a cònsol major de la capital del país, Andorra la Vella", + "span_start": 1925, + "span_end": 2110, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'1 de gener del 2016.", + "span_text": "Conxita Marsol ha esdevingut l'1 de gener del 2016 la cònsol major d'Andorra la Vella", + "span_start": 2209, + "span_end": 2294, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tornar a fer d'Andorra la Vella el centre econòmic i empresarial del país i ser un referent turístic i comercial a nivell europeu.", + "span_text": "Entre els reptes, tornar a fer d'Andorra la Vella el centre econòmic i empresarial del país i ser un referent turístic i comercial a nivell europeu", + "span_start": 2347, + "span_end": 2494, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Més de 40 milions d'euros.", + "span_text": "Durant el seu primer mandat al capdavant del Comú d'Andorra la Vella, es van realitzar inversions valorades en més de 40 milions d'euros", + "span_start": 2496, + "span_end": 2632, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La mobilitat a peu i l'ús del transport públic.", + "span_text": "destaca la remodelació i conversió en zona per a vianants de l'eix comercial principal: l'avinguda Meritxell. Aquesta obra és el paradigma de la transformació d'Andorra la Vella en una ciutat per a les persones, un projecte que el Comú segueix desenvolupant potenciant la mobilitat a peu i l'ús del transport públic", + "span_start": 2650, + "span_end": 2965, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una advocada i política al Principat d'Andorra.", + "span_text": "Conxita Marsol Riart (Artesa de Segre, Lleida, 27 d'agost de 1960) és una advocada i política al Principat d'Andorra", + "span_start": 0, + "span_end": 116, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És cònsol major de la capital, Andorra la Vella.", + "span_text": "És l'actual cònsol major de la capital, Andorra la Vella", + "span_start": 118, + "span_end": 174, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En ser la primera dona que ha estat presidenta d'un grup parlamentari, i que ha exercit com a ministra de Presidència i portaveu.", + "span_text": "És pionera en la política nacional en tractar-se de la primera dona que ha estat presidenta d'un grup parlamentari, el liberal, entre els anys 2005 i 2007, i que ha exercit com a ministra de Presidència i portaveu", + "span_start": 215, + "span_end": 428, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "Llicenciada en Dret", + "span_start": 481, + "span_end": 500, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Vint anys.", + "span_text": "es va incorporar amb 24 anys com a secretària general del Comú d'Andorra la Vella, i va desenvolupar aquesta funció durant vint anys", + "span_start": 592, + "span_end": 724, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La de secretària general del Comú d'Andorra la Vella.", + "span_text": "es va incorporar amb 24 anys com a secretària general del Comú d'Andorra la Vella, i va desenvolupar aquesta funció durant vint anys", + "span_start": 592, + "span_end": 724, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'any 2005.", + "span_text": "L'any 2004 va establir-se al seu propi bufet d'advocats i un any després va fer la seva primera incursió en política", + "span_start": 797, + "span_end": 913, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es va incorporar al Govern com a ministra de Presidència i portaveu de l'Executiu.", + "span_text": "L'any 2007 es va incorporar al Govern com a ministra de Presidència i portaveu de l'Executiu", + "span_start": 1212, + "span_end": 1304, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El 2009 es va presentar a les eleccions generals com a cap de llista per Andorra la Vella de la Coalició Reformista i no va aconseguir representació parlamentària", + "span_start": 1478, + "span_end": 1640, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No va ser fins al 2015 quan va tornar a la política nacional", + "span_start": 1642, + "span_end": 1702, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb Demòcrates per Andorra.", + "span_text": "va renunciar a l'escó per encapçalar el projecte de Demòcrates per Andorra a les eleccions comunals (municipals), com a candidata a cònsol major de la capital del país, Andorra la Vella", + "span_start": 1925, + "span_end": 2110, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'1 de gener del 2016.", + "span_text": "Conxita Marsol ha esdevingut l'1 de gener del 2016 la cònsol major d'Andorra la Vella", + "span_start": 2209, + "span_end": 2294, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Tornar a fer d'Andorra la Vella el centre econòmic i empresarial del país i ser un referent turístic i comercial a nivell europeu.", + "span_text": "Entre els reptes, tornar a fer d'Andorra la Vella el centre econòmic i empresarial del país i ser un referent turístic i comercial a nivell europeu", + "span_start": 2347, + "span_end": 2494, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Més de 40 milions d'euros.", + "span_text": "Durant el seu primer mandat al capdavant del Comú d'Andorra la Vella, es van realitzar inversions valorades en més de 40 milions d'euros", + "span_start": 2496, + "span_end": 2632, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La mobilitat a peu i l'ús del transport públic.", + "span_text": "destaca la remodelació i conversió en zona per a vianants de l'eix comercial principal: l'avinguda Meritxell. Aquesta obra és el paradigma de la transformació d'Andorra la Vella en una ciutat per a les persones, un projecte que el Comú segueix desenvolupant potenciant la mobilitat a peu i l'ús del transport públic", + "span_start": 2650, + "span_end": 2965, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_89", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "herois - EL CERDÀ.-10", + "story": "* * *\nPer a saber el que cercava el malanat Cerdà mentre jo era el seu presoner i conjecturava absurds, es precís que us transmeti la narració que va fer-me en Patllari.\nDesprés d'un any i mig d'absència i de no tenir-ne noves, quan ja el meu pare estava decidit a donar la feina a un altre carboner, va presentar-se de bell nou el Cerdà a sol·licitar una campanya. Havia enviudat, i tornava de la seva terra en companyia del seu fill únic, un galant minyó en plena adolescència. Havia reunit un capitalet i podia molt ben estar-se de treballar; però el buit horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren per fer-li insoportable la casa i el poble. Demés, aquell fill, massa contemplat, regit dèbilment per la seva mare, demostrava predisposicions vicioses. El Cerdà cregué que la muntanya seria una bona escola d'austeritat per al noi i un gran consol per a ell.\nLluny de la pàtria i en terra amiga, es feia la il·lusió que les coses seguien igual que abans. La dèria del feinejar i la pau del bosc, segurament els guaririen tots dos.\nLes condicions del tracte aviat foren escatides entre el Cerdà i el meu pare.\nEl Cerdà havia construït la seva barraca en un planell sota una margenada de suros revinguts.\nUn d'ells s'allargassava fugint de l'obagor dels altres. Tenia un gruix, una altura i una inclinació convenient per a servir de biga a la rústega cabana d'un bosquerol. El Cerdà no va fer altra cosa que apuntalar aquella soca, arran de branques, amb un forcat; després hi recolzà uns quants torells formant dues pendents, els atapeí de feixines, i cobrí el conjunt de gleves. La joliua barraca estava llesta. El ramatge del suro s'avançava a manera de cobert ideal, protegint la fatxada de les pluges i dels gebres.", + "questions": [ + { + "input_text": "Segons el narrador, què calia prèviament per entendre la situació d’en Cerdà?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quant temps va ser fora en Cerdà?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què volia en retornar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què li havia succeït a la seva dona?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Juntament amb qui va arribar ell?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Eren pobres?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què volia una feina, doncs?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què suposaria la muntanya pel fill?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I pel Cerdà?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pensava que tot seria el mateix que antany?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On va construir una cabana?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per a què va utilitzar un tronc?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb què va aguantar-lo?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I amb què va tapar-ho tot?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Entrava l’aigua dins de la cabana?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que transmeti la narració que va fer-li en Patllari.", + "span_text": "Per a saber el que cercava el malanat Cerdà mentre jo era el seu presoner i conjecturava absurds, es precís que us transmeti la narració que va fer-me en Patllari", + "span_start": 6, + "span_end": 168, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un any i mig.", + "span_text": "Després d'un any i mig d'absència i de no tenir-ne noves, quan ja el meu pare estava decidit a donar la feina a un altre carboner, va presentar-se de bell nou el Cerdà", + "span_start": 170, + "span_end": 337, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una campanya.", + "span_text": "va presentar-se de bell nou el Cerdà a sol·licitar una campanya", + "span_start": 301, + "span_end": 364, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Havia mort.", + "span_text": "Havia enviudat", + "span_start": 366, + "span_end": 380, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb el seu fill únic.", + "span_text": "tornava de la seva terra en companyia del seu fill únic", + "span_start": 384, + "span_end": 439, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Havia reunit un capitalet i podia molt ben estar-se de treballar", + "span_start": 480, + "span_end": 544, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè el buit horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren per fer-li insoportable la casa i el poble.", + "span_text": "el buit horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren per fer-li insoportable la casa i el poble", + "span_start": 551, + "span_end": 667, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una bona escola d'austeritat.", + "span_text": "El Cerdà cregué que la muntanya seria una bona escola d'austeritat per al noi", + "span_start": 778, + "span_end": 855, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un gran consol.", + "span_text": "El Cerdà cregué que la muntanya seria una bona escola d'austeritat per al noi i un gran consol per a ell", + "span_start": 778, + "span_end": 882, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Lluny de la pàtria i en terra amiga, es feia la il·lusió que les coses seguien igual que abans", + "span_start": 884, + "span_end": 978, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En un planell sota una margenada de suros revinguts.", + "span_text": "El Cerdà havia construït la seva barraca en un planell sota una margenada de suros revinguts", + "span_start": 1134, + "span_end": 1226, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per fer de biga a la rústega cabana.", + "span_text": "suros revinguts.\nUn d'ells s'allargassava fugint de l'obagor dels altres. Tenia un gruix, una altura i una inclinació convenient per a servir de biga a la rústega cabana", + "span_start": 1211, + "span_end": 1380, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb un forcat.", + "span_text": "El Cerdà no va fer altra cosa que apuntalar aquella soca, arran de branques, amb un forcat", + "span_start": 1397, + "span_end": 1487, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb gleves.", + "span_text": "cobrí el conjunt de gleves", + "span_start": 1576, + "span_end": 1602, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El ramatge del suro s'avançava a manera de cobert ideal, protegint la fatxada de les pluges i dels gebres", + "span_start": 1637, + "span_end": 1742, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que transmeti la narració que va fer-li en Patllari.", + "span_text": "Per a saber el que cercava el malanat Cerdà mentre jo era el seu presoner i conjecturava absurds, es precís que us transmeti la narració que va fer-me en Patllari", + "span_start": 6, + "span_end": 168, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un any i mig.", + "span_text": "Després d'un any i mig d'absència i de no tenir-ne noves, quan ja el meu pare estava decidit a donar la feina a un altre carboner, va presentar-se de bell nou el Cerdà", + "span_start": 170, + "span_end": 337, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una campanya.", + "span_text": "va presentar-se de bell nou el Cerdà a sol·licitar una campanya", + "span_start": 301, + "span_end": 364, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Havia mort.", + "span_text": "Havia enviudat", + "span_start": 366, + "span_end": 380, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb el seu fill únic.", + "span_text": "tornava de la seva terra en companyia del seu fill únic", + "span_start": 384, + "span_end": 439, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Havia reunit un capitalet i podia molt ben estar-se de treballar", + "span_start": 480, + "span_end": 544, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè el buit horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren per fer-li insoportable la casa i el poble.", + "span_text": "el buit horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren per fer-li insoportable la casa i el poble", + "span_start": 551, + "span_end": 667, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una bona escola d'austeritat.", + "span_text": "El Cerdà cregué que la muntanya seria una bona escola d'austeritat per al noi", + "span_start": 778, + "span_end": 855, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un gran consol.", + "span_text": "El Cerdà cregué que la muntanya seria una bona escola d'austeritat per al noi i un gran consol per a ell", + "span_start": 778, + "span_end": 882, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Lluny de la pàtria i en terra amiga, es feia la il·lusió que les coses seguien igual que abans", + "span_start": 884, + "span_end": 978, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En un planell sota una margenada de suros revinguts.", + "span_text": "El Cerdà havia construït la seva barraca en un planell sota una margenada de suros revinguts", + "span_start": 1134, + "span_end": 1226, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per fer de biga a la rústega cabana.", + "span_text": "suros revinguts.\nUn d'ells s'allargassava fugint de l'obagor dels altres. Tenia un gruix, una altura i una inclinació convenient per a servir de biga a la rústega cabana", + "span_start": 1211, + "span_end": 1380, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb un forcat.", + "span_text": "El Cerdà no va fer altra cosa que apuntalar aquella soca, arran de branques, amb un forcat", + "span_start": 1397, + "span_end": 1487, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb gleves.", + "span_text": "cobrí el conjunt de gleves", + "span_start": 1576, + "span_end": 1602, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El ramatge del suro s'avançava a manera de cobert ideal, protegint la fatxada de les pluges i dels gebres", + "span_start": 1637, + "span_end": 1742, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que transmeti la narració que va fer-li en Patllari.", + "span_text": "Per a saber el que cercava el malanat Cerdà mentre jo era el seu presoner i conjecturava absurds, es precís que us transmeti la narració que va fer-me en Patllari", + "span_start": 6, + "span_end": 168, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un any i mig.", + "span_text": "Després d'un any i mig d'absència i de no tenir-ne noves, quan ja el meu pare estava decidit a donar la feina a un altre carboner, va presentar-se de bell nou el Cerdà", + "span_start": 170, + "span_end": 337, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una campanya.", + "span_text": "va presentar-se de bell nou el Cerdà a sol·licitar una campanya", + "span_start": 301, + "span_end": 364, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Havia mort.", + "span_text": "Havia enviudat", + "span_start": 366, + "span_end": 380, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb el seu fill únic.", + "span_text": "tornava de la seva terra en companyia del seu fill únic", + "span_start": 384, + "span_end": 439, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Havia reunit un capitalet i podia molt ben estar-se de treballar", + "span_start": 480, + "span_end": 544, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè el buit horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren per fer-li insoportable la casa i el poble.", + "span_text": "Havia reunit un capitalet i podia molt ben estar-se de treballar; però el buit horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren per fer-li insoportable la casa i el poble", + "span_start": 480, + "span_end": 667, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una bona escola d'austeritat.", + "span_text": "El Cerdà cregué que la muntanya seria una bona escola d'austeritat per al noi", + "span_start": 778, + "span_end": 855, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un gran consol.", + "span_text": "El Cerdà cregué que la muntanya seria una bona escola d'austeritat per al noi i un gran consol per a ell", + "span_start": 778, + "span_end": 882, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Lluny de la pàtria i en terra amiga, es feia la il·lusió que les coses seguien igual que abans", + "span_start": 884, + "span_end": 978, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En un planell sota una margenada de suros revinguts.", + "span_text": "El Cerdà havia construït la seva barraca en un planell sota una margenada de suros revinguts", + "span_start": 1134, + "span_end": 1226, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per a servir de biga a la rústega cabana.", + "span_text": "Un d'ells s'allargassava fugint de l'obagor dels altres. Tenia un gruix, una altura i una inclinació convenient per a servir de biga a la rústega cabana", + "span_start": 1228, + "span_end": 1380, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb un forcat.", + "span_text": "El Cerdà no va fer altra cosa que apuntalar aquella soca, arran de branques, amb un forcat", + "span_start": 1397, + "span_end": 1487, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb gleves.", + "span_text": "cobrí el conjunt de gleves", + "span_start": 1576, + "span_end": 1602, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El ramatge del suro s'avançava a manera de cobert ideal, protegint la fatxada de les pluges i dels gebres", + "span_start": 1637, + "span_end": 1742, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_79", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Els comuns no preveuen cap aliança ‘amb les forces de la dreta’ a la Diputació de Barcelona", + "story": "La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, ha assegurat aquest dimarts que el seu espai no contempla participar de cap aliança ‘amb les forces de la dreta' al govern de la Diputació de Barcelona i ha descartat donar suport a JxCat, Cs i PPC. En roda de premsa al Parlament, ha dit que la posició dels comuns és defensar un govern d'esquerres entre ells, ERC i PSC. Albiach ha tancat la porta a formar un govern amb JxCat i també a donar suport a un possible executiu on hi hagi la formació de Carles Puigdemont. La líder dels comuns s'ha mostrat preocupada per l'efecte que pot tenir al Govern la lluita ‘acarnissada' entre els socis de l'executiu pels llocs de poder a la Diputació. ‘Catalunya necessita un govern fort, cohesionat, que treballi i que no necessiti teràpia de parella cada dos per tres', ha conclòs. Pel que fa a la votació del president de la Diputació, ha explicat que no coneix les propostes en ferm que hi ha damunt la taula i que fins que aquestes no hi siguin no valoraran res. De la proposta del popular Xavier García Albiol, que ha ofert els vots del PP al PSC i ha emplaçat Cs i Comuns a fer-ho, per tal d'evitar un president independentista, Albiach ha descartat de seguir la iniciativa d'Albiol perquè el considera un dels responsables de la crispació. El PDECat, mai una opció de pacte Hores abans el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha dit que no han tingut mai el PDECat ‘com una opció a les negociacions' per arribar a acords, la qual cosa dificulta que donin suport a un pacte per a la Diputació de Barcelona que inclogui JxCat. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Mena ha lamentat el ‘mercadeig' en les negociacions del govern de la Diputació de Barcelona i ha reiterat que l'opció dels comuns continua essent ‘un tripartit progressista' amb el PSC i ERC. Ha dit que ‘el PSC sempre que pot mira cap a la dreta', en referència al seu acord amb JxCat per a la Diputació. Podeu escoltar ací l'entrevista: Per què és tan important la Diputació de Barcelona? Ha dit que no entén que els socialistes estiguin disposats a pactar amb una força independentista com JxCat, però no amb ERC per a fer un tripartit. Més enllà, ha criticat que totes dues formacions independentistes dediquin el temps a ‘barallar-se i fer públiques les seves divisions'. ‘A vegades entenem per què tenen tan poc temps per governar', ha dit. Encara que divendres passat el PSC i JxCat van anunciar un acord de govern per a la Diputació de Barcelona, ahir ERC va oferir a JxCat un pacte independentista que només seria possible amb el suport dels comuns. Desintoxicació: Per què ERC i JxCat no poden governar a la Diputació de Barcelona ni es poden desfer els pactes municipals", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Jéssica Albiach?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha afirmat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què desestima?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On ha fet les declaracions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb qui vol pactar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I amb qui no?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què està neguitejada?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com creu que ha de ser el govern?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Vol acceptar el tracte proposat per Albiol?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui és Joan Mena?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què ha explicat ell?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li sap greu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què no comprèn?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els partits independentistes estan d’acord entre ells?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan van comunicar el seu pacte, PSC i JxCat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La presidenta del grup parlamentari dels comuns.", + "span_text": "La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el seu espai no contempla participar de cap aliança amb les forces de la dreta al govern de la Diputació de Barcelona.", + "span_text": "Jéssica Albiach, ha assegurat aquest dimarts que el seu espai no contempla participar de cap aliança ‘amb les forces de la dreta' al govern de la Diputació de Barcelona", + "span_start": 49, + "span_end": 217, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Donar suport a JxCat, Cs i PPC.", + "span_text": "ha descartat donar suport a JxCat, Cs i PPC", + "span_start": 220, + "span_end": 263, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En roda de premsa al Parlament.", + "span_text": "En roda de premsa al Parlament, ha dit", + "span_start": 265, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb ERC i PSC.", + "span_text": "ha dit que la posició dels comuns és defensar un govern d'esquerres entre ells, ERC i PSC", + "span_start": 297, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb JxCat.", + "span_text": "Albiach ha tancat la porta a formar un govern amb JxCat", + "span_start": 388, + "span_end": 443, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per l'efecte que pot tenir al Govern la lluita acarnissada entre els socis de l'executiu pels llocs de poder a la Diputació.", + "span_text": "La líder dels comuns s'ha mostrat preocupada per l'efecte que pot tenir al Govern la lluita ‘acarnissada' entre els socis de l'executiu pels llocs de poder a la Diputació", + "span_start": 535, + "span_end": 705, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un govern fort, cohesionat, que treballi i que no necessiti teràpia de parella cada dos per tres.", + "span_text": "‘Catalunya necessita un govern fort, cohesionat, que treballi i que no necessiti teràpia de parella cada dos per tres', ha conclòs", + "span_start": 707, + "span_end": 837, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De la proposta del popular Xavier García Albiol, que ha ofert els vots del PP al PSC i ha emplaçat Cs i Comuns a fer-ho, per tal d'evitar un president independentista, Albiach ha descartat de seguir la iniciativa d'Albiol", + "span_start": 1023, + "span_end": 1244, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El portaveu de Catalunya en Comú.", + "span_text": "el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena", + "span_start": 1349, + "span_end": 1392, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que no han tingut mai el PDECat com una opció a les negociacions per arribar a acords, la qual cosa dificulta que donin suport a un pacte per a la Diputació de Barcelona que inclogui JxCat.", + "span_text": "Joan Mena, ha dit que no han tingut mai el PDECat ‘com una opció a les negociacions' per arribar a acords, la qual cosa dificulta que donin suport a un pacte per a la Diputació de Barcelona que inclogui JxCat", + "span_start": 1383, + "span_end": 1591, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El mercadeig en les negociacions del govern de la Diputació de Barcelona.", + "span_text": "Mena ha lamentat el ‘mercadeig' en les negociacions del govern de la Diputació de Barcelona", + "span_start": 1630, + "span_end": 1721, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que els socialistes estiguin disposats a pactar amb una força independentista com JxCat, però no amb ERC per a fer un tripartit.", + "span_text": "Ha dit que no entén que els socialistes estiguin disposats a pactar amb una força independentista com JxCat, però no amb ERC per a fer un tripartit", + "span_start": 2020, + "span_end": 2167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha criticat que totes dues formacions independentistes dediquin el temps a ‘barallar-se i fer públiques les seves divisions'", + "span_start": 2180, + "span_end": 2304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Divendres passat.", + "span_text": "divendres passat el PSC i JxCat van anunciar un acord de govern per a la Diputació de Barcelona", + "span_start": 2387, + "span_end": 2482, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La presidenta del grup parlamentari dels comuns.", + "span_text": "La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el seu espai no contempla participar de cap aliança amb les forces de la dreta al govern de la Diputació de Barcelona.", + "span_text": "Jéssica Albiach, ha assegurat aquest dimarts que el seu espai no contempla participar de cap aliança ‘amb les forces de la dreta' al govern de la Diputació de Barcelona", + "span_start": 49, + "span_end": 217, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Donar suport a JxCat, Cs i PPC.", + "span_text": "ha descartat donar suport a JxCat, Cs i PPC", + "span_start": 220, + "span_end": 263, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En roda de premsa al Parlament.", + "span_text": "En roda de premsa al Parlament, ha dit", + "span_start": 265, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb ERC i PSC.", + "span_text": "ha dit que la posició dels comuns és defensar un govern d'esquerres entre ells, ERC i PSC", + "span_start": 297, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb JxCat.", + "span_text": "Albiach ha tancat la porta a formar un govern amb JxCat", + "span_start": 388, + "span_end": 443, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per l'efecte que pot tenir al Govern la lluita acarnissada entre els socis de l'executiu pels llocs de poder a la Diputació.", + "span_text": "La líder dels comuns s'ha mostrat preocupada per l'efecte que pot tenir al Govern la lluita ‘acarnissada' entre els socis de l'executiu pels llocs de poder a la Diputació", + "span_start": 535, + "span_end": 705, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un govern fort, cohesionat, que treballi i que no necessiti teràpia de parella cada dos per tres.", + "span_text": "‘Catalunya necessita un govern fort, cohesionat, que treballi i que no necessiti teràpia de parella cada dos per tres', ha conclòs", + "span_start": 707, + "span_end": 837, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De la proposta del popular Xavier García Albiol, que ha ofert els vots del PP al PSC i ha emplaçat Cs i Comuns a fer-ho, per tal d'evitar un president independentista, Albiach ha descartat de seguir la iniciativa d'Albiol", + "span_start": 1023, + "span_end": 1244, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El portaveu de Catalunya en Comú.", + "span_text": "el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena", + "span_start": 1349, + "span_end": 1392, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que no han tingut mai el PDECat com una opció a les negociacions per arribar a acords, la qual cosa dificulta que donin suport a un pacte per a la Diputació de Barcelona que inclogui JxCat.", + "span_text": "Joan Mena, ha dit que no han tingut mai el PDECat ‘com una opció a les negociacions' per arribar a acords, la qual cosa dificulta que donin suport a un pacte per a la Diputació de Barcelona que inclogui JxCat", + "span_start": 1383, + "span_end": 1591, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El mercadeig en les negociacions del govern de la Diputació de Barcelona.", + "span_text": "Mena ha lamentat el ‘mercadeig' en les negociacions del govern de la Diputació de Barcelona", + "span_start": 1630, + "span_end": 1721, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que els socialistes estiguin disposats a pactar amb una força independentista com JxCat, però no amb ERC per a fer un tripartit.", + "span_text": "Ha dit que no entén que els socialistes estiguin disposats a pactar amb una força independentista com JxCat, però no amb ERC per a fer un tripartit", + "span_start": 2020, + "span_end": 2167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Més enllà, ha criticat que totes dues formacions independentistes dediquin el temps a ‘barallar-se i fer públiques les seves divisions'", + "span_start": 2169, + "span_end": 2304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Divendres passat.", + "span_text": "divendres passat el PSC i JxCat van anunciar un acord de govern per a la Diputació de Barcelona", + "span_start": 2387, + "span_end": 2482, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La presidenta del grup parlamentari dels comuns.", + "span_text": "La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el seu espai no contempla participar de cap aliança amb les forces de la dreta al govern de la Diputació de Barcelona.", + "span_text": "Jéssica Albiach, ha assegurat aquest dimarts que el seu espai no contempla participar de cap aliança ‘amb les forces de la dreta' al govern de la Diputació de Barcelona", + "span_start": 49, + "span_end": 217, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Donar suport a JxCat, Cs i PPC.", + "span_text": "ha descartat donar suport a JxCat, Cs i PPC", + "span_start": 220, + "span_end": 263, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En roda de premsa al Parlament.", + "span_text": "En roda de premsa al Parlament, ha dit que la posició dels comuns és defensar un govern d'esquerres", + "span_start": 265, + "span_end": 364, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb ERC i PSC.", + "span_text": "ha dit que la posició dels comuns és defensar un govern d'esquerres entre ells, ERC i PSC", + "span_start": 297, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb JxCat.", + "span_text": "Albiach ha tancat la porta a formar un govern amb JxCat", + "span_start": 388, + "span_end": 443, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per l'efecte que pot tenir al Govern la lluita acarnissada entre els socis de l'executiu pels llocs de poder a la Diputació.", + "span_text": "La líder dels comuns s'ha mostrat preocupada per l'efecte que pot tenir al Govern la lluita ‘acarnissada' entre els socis de l'executiu pels llocs de poder a la Diputació", + "span_start": 535, + "span_end": 705, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Fort, cohesionat, que treballi i que no necessiti teràpia de parella cada dos per tres.", + "span_text": "‘Catalunya necessita un govern fort, cohesionat, que treballi i que no necessiti teràpia de parella cada dos per tres', ha conclòs", + "span_start": 707, + "span_end": 837, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De la proposta del popular Xavier García Albiol, que ha ofert els vots del PP al PSC i ha emplaçat Cs i Comuns a fer-ho, per tal d'evitar un president independentista, Albiach ha descartat de seguir la iniciativa d'Albiol", + "span_start": 1023, + "span_end": 1244, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El portaveu de Catalunya en Comú.", + "span_text": "el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena", + "span_start": 1349, + "span_end": 1392, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que no han tingut mai el PDECat com una opció a les negociacions per arribar a acords, la qual cosa dificulta que donin suport a un pacte per a la Diputació de Barcelona que inclogui JxCat.", + "span_text": "Joan Mena, ha dit que no han tingut mai el PDECat ‘com una opció a les negociacions' per arribar a acords, la qual cosa dificulta que donin suport a un pacte per a la Diputació de Barcelona que inclogui JxCat", + "span_start": 1383, + "span_end": 1591, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El mercadeig en les negociacions del govern de la Diputació de Barcelona.", + "span_text": "Mena ha lamentat el ‘mercadeig' en les negociacions del govern de la Diputació de Barcelona", + "span_start": 1630, + "span_end": 1721, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que els socialistes estiguin disposats a pactar amb una força independentista com JxCat, però no amb ERC per a fer un tripartit.", + "span_text": "Ha dit que no entén que els socialistes estiguin disposats a pactar amb una força independentista com JxCat, però no amb ERC per a fer un tripartit", + "span_start": 2020, + "span_end": 2167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha criticat que totes dues formacions independentistes dediquin el temps a ‘barallar-se i fer públiques les seves divisions'", + "span_start": 2180, + "span_end": 2304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Divendres passat.", + "span_text": "divendres passat el PSC i JxCat van anunciar un acord de govern per a la Diputació de Barcelona", + "span_start": 2387, + "span_end": 2482, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_878", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Roser Agell i Cisa...", + "story": "Roser Agell i Cisa (Barcelona, 1924 — Barcelona, 3 de maig de 2021) fou una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora.\nEs va iniciar a la pintura i a l'escola del pintor Víctor Esteban Ripaux cap al 1940, on va entrar en contacte amb l'ambient renovador i amb els artistes i intel·lectuals d'avantguarda del moment. Es va formar com artista a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1951) i va continuar els estudis a Roma. Durant l'estada a aquesta ciutat va conèixer el pintor Jaume Muxart i Domènech, amb el qual es va casar l'any 1958. El mateix any guanyà el primer premi al Saló de Setembre de Sitges.\nDurant aquests anys va participar en diferents col·lectives i va obtenir el Premi Círculo Ecuestre del 1956 i el primer premi en l'Exposició Internacional Blanca Subur de Sitges el 1958. Posteriorment va formar part de diferents certàmens nacionals i internacionals com el primer Salón Femenino de Arte Actual (Barcelona, 1962), la VII Biennal de São Paulo del 1965 o la Exposició d'Arte Fantàstico (Rio de Janeiro, 1965). Paral·lelament, va exposar individualment o amb Jaume Muxart a les sales Grifé i Escoda, Nàrtex i en diverses galeries de Roma, Madrid i Nova York.\nRoser Agell ha desenvolupat una tasca ingent com a il·lustradora de llibres, revistes i targetes. Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades i i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort. També ha fet incursions en l'art tèxtil i en la pintura mural, decorant l'Església de Santa Maria a l'antiga colònia industrial de Cal Bassacs.\nEn pintura, ha treballat tant amb llenguatges figuratius com abstractes. A la seva obra ha mantingut una explícita distància amb el realisme, conreant imaginaris personals, i donant importància al dibuix i a la construcció de les composicions. Des de la dècada de 1990 ha treballat partint d'objectes concrets i coneguts: taules, violins, cafeteres, per tal d'experimentar amb materials, composicions i tècniques diverses. Les obres abstractes, informals, les treballa amb una gran subtilesa en la composició i el ventall cromàtic, per construir imatges que remeten a paisatges poètics i al·legòrics.\nLa seva obra ha evolucionat des d'un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que ha emprat en extenses sèries de nadales i il·lustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb al·lusions explícites a la realitat. Hi predomina sempre el caràcter poètic o al·legòric. Segons Josep Francesc Ràfols, la seva pintura s'ha inclòs dins del corrent magicista proper al surrealisme, en el qual cal situar també la pintura de Jaume Muxart i dels pintors del grup Dau al Set. Fa una síntesi d'elements abstractes i de referències a la realitat que configuren un univers d'imatges evocador i misteriós i la seva manera de representar l'espai és propera a la pintura de l'anglès Francis Bacon.\nEn la seva obra ha treballat amb tècniques diferents, com la pintura a l'oli, l'acrílica, el guaix i el collage, amb colors suaus, tot i que puntualment també ha emprat tons violents i progressivament ha anat prenent més interès per la textura.\nL'obra de Roser Agell ha estat objecte de diverses exposicions individuals com la del 2014 Els mons de Roser Agell, Muxart. Espai d'Art i Creació Contemporanis, Martorell. Conserven obra seva la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Roser Agell?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu professor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb què va establir relacions?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va conèixer a la capital italiana?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins guardons va obtenir el 1956 i el 1958?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On va participar el 1962?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va fer alguna exhibició fora d’Espanya?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines de les seves il·lustracions despunten?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha treballat en murals?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com ha sigut el seu procés artístic des de 1990?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com són les seves creacions no figuratives?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va dir sobre ella Josep Francesc Ràfols?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com és l'imaginari d'Agell?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha pintat sempre amb oli?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On es pot contemplar el seu art?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora.", + "span_text": "Roser Agell i Cisa (Barcelona, 1924 — Barcelona, 3 de maig de 2021) fou una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Víctor Esteban Ripaux.", + "span_text": "Es va iniciar a la pintura i a l'escola del pintor Víctor Esteban Ripaux", + "span_start": 126, + "span_end": 198, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb l'ambient renovador i amb els artistes i intel·lectuals d'avantguarda del moment.", + "span_text": "va entrar en contacte amb l'ambient renovador i amb els artistes i intel·lectuals d'avantguarda del moment", + "span_start": 215, + "span_end": 321, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Jaume Muxart i Domènech.", + "span_text": "Roma. Durant l'estada a aquesta ciutat va conèixer el pintor Jaume Muxart i Domènech", + "span_start": 423, + "span_end": 507, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El Premi Círculo Ecuestre del 1956 i el primer premi en l'Exposició Internacional Blanca Subur de Sitges el 1958.", + "span_text": "va obtenir el Premi Círculo Ecuestre del 1956 i el primer premi en l'Exposició Internacional Blanca Subur de Sitges el 1958", + "span_start": 675, + "span_end": 798, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el primer Salón Femenino de Arte Actual.", + "span_text": "va formar part de diferents certàmens nacionals i internacionals com el primer Salón Femenino de Arte Actual (Barcelona, 1962)", + "span_start": 814, + "span_end": 940, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va exposar individualment o amb Jaume Muxart a les sales Grifé i Escoda, Nàrtex i en diverses galeries de Roma, Madrid i Nova York", + "span_start": 1052, + "span_end": 1182, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les portades i i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort.", + "span_text": "Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades i i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort", + "span_start": 1282, + "span_end": 1408, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha fet incursions en l'art tèxtil i en la pintura mural", + "span_start": 1410, + "span_end": 1471, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha treballat partint d'objectes concrets i coneguts: taules, violins, cafeteres, per tal d'experimentar amb materials, composicions i tècniques diverses.", + "span_text": "Des de la dècada de 1990 ha treballat partint d'objectes concrets i coneguts: taules, violins, cafeteres, per tal d'experimentar amb materials, composicions i tècniques diverses", + "span_start": 1798, + "span_end": 1975, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D'una gran subtilesa en la composició i el ventall cromàtic, per construir imatges que remeten a paisatges poètics i al·legòrics.", + "span_text": "Les obres abstractes, informals, les treballa amb una gran subtilesa en la composició i el ventall cromàtic, per construir imatges que remeten a paisatges poètics i al·legòrics", + "span_start": 1977, + "span_end": 2153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que la seva pintura s'ha inclòs dins del corrent magicista proper al surrealisme.", + "span_text": "Segons Josep Francesc Ràfols, la seva pintura s'ha inclòs dins del corrent magicista proper al surrealisme", + "span_start": 2463, + "span_end": 2569, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Evocador i misteriós.", + "span_text": "Fa una síntesi d'elements abstractes i de referències a la realitat que configuren un univers d'imatges evocador i misteriós", + "span_start": 2662, + "span_end": 2786, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En la seva obra ha treballat amb tècniques diferents, com la pintura a l'oli, l'acrílica, el guaix i el collage, amb colors suaus, tot i que puntualment també ha emprat tons violents i progressivament ha anat prenent més interès per la textura", + "span_start": 2878, + "span_end": 3121, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic.", + "span_text": "Conserven obra seva la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic", + "span_start": 3295, + "span_end": 3411, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora.", + "span_text": "Roser Agell i Cisa (Barcelona, 1924 — Barcelona, 3 de maig de 2021) fou una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Víctor Esteban Ripaux.", + "span_text": "Es va iniciar a la pintura i a l'escola del pintor Víctor Esteban Ripaux", + "span_start": 126, + "span_end": 198, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb l'ambient renovador i amb els artistes i intel·lectuals d'avantguarda del moment.", + "span_text": "va entrar en contacte amb l'ambient renovador i amb els artistes i intel·lectuals d'avantguarda del moment", + "span_start": 215, + "span_end": 321, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Jaume Muxart i Domènech.", + "span_text": "Roma. Durant l'estada a aquesta ciutat va conèixer el pintor Jaume Muxart i Domènech", + "span_start": 423, + "span_end": 507, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El Premi Círculo Ecuestre del 1956 i el primer premi en l'Exposició Internacional Blanca Subur de Sitges el 1958.", + "span_text": "va obtenir el Premi Círculo Ecuestre del 1956 i el primer premi en l'Exposició Internacional Blanca Subur de Sitges el 1958", + "span_start": 675, + "span_end": 798, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el primer Salón Femenino de Arte Actual.", + "span_text": "va formar part de diferents certàmens nacionals i internacionals com el primer Salón Femenino de Arte Actual (Barcelona, 1962)", + "span_start": 814, + "span_end": 940, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va exposar individualment o amb Jaume Muxart a les sales Grifé i Escoda, Nàrtex i en diverses galeries de Roma, Madrid i Nova York", + "span_start": 1052, + "span_end": 1182, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les portades i i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort.", + "span_text": "Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades i i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort", + "span_start": 1282, + "span_end": 1408, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha fet incursions en l'art tèxtil i en la pintura mural", + "span_start": 1410, + "span_end": 1471, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha treballat partint d'objectes concrets i coneguts: taules, violins, cafeteres, per tal d'experimentar amb materials, composicions i tècniques diverses.", + "span_text": "Des de la dècada de 1990 ha treballat partint d'objectes concrets i coneguts: taules, violins, cafeteres, per tal d'experimentar amb materials, composicions i tècniques diverses", + "span_start": 1798, + "span_end": 1975, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D'una gran subtilesa en la composició i el ventall cromàtic, per construir imatges que remeten a paisatges poètics i al·legòrics.", + "span_text": "Les obres abstractes, informals, les treballa amb una gran subtilesa en la composició i el ventall cromàtic, per construir imatges que remeten a paisatges poètics i al·legòrics", + "span_start": 1977, + "span_end": 2153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que la seva pintura s'ha inclòs dins del corrent magicista proper al surrealisme.", + "span_text": "Segons Josep Francesc Ràfols, la seva pintura s'ha inclòs dins del corrent magicista proper al surrealisme", + "span_start": 2463, + "span_end": 2569, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Evocador i misteriós.", + "span_text": "Fa una síntesi d'elements abstractes i de referències a la realitat que configuren un univers d'imatges evocador i misteriós", + "span_start": 2662, + "span_end": 2786, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En la seva obra ha treballat amb tècniques diferents, com la pintura a l'oli, l'acrílica, el guaix i el collage, amb colors suaus, tot i que puntualment també ha emprat tons violents i progressivament ha anat prenent més interès per la textura", + "span_start": 2878, + "span_end": 3121, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic.", + "span_text": "Conserven obra seva la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic", + "span_start": 3295, + "span_end": 3411, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora.", + "span_text": "Roser Agell i Cisa (Barcelona, 1924 — Barcelona, 3 de maig de 2021) fou una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Víctor Esteban Ripaux.", + "span_text": "Es va iniciar a la pintura i a l'escola del pintor Víctor Esteban Ripaux", + "span_start": 126, + "span_end": 198, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb l'ambient renovador i amb els artistes i intel·lectuals d'avantguarda del moment.", + "span_text": "va entrar en contacte amb l'ambient renovador i amb els artistes i intel·lectuals d'avantguarda del moment", + "span_start": 215, + "span_end": 321, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Jaume Muxart i Domènech.", + "span_text": "va continuar els estudis a Roma. Durant l'estada a aquesta ciutat va conèixer el pintor Jaume Muxart i Domènech", + "span_start": 396, + "span_end": 507, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El Premi Círculo Ecuestre del 1956 i el primer premi en l'Exposició Internacional Blanca Subur de Sitges el 1958.", + "span_text": "va obtenir el Premi Círculo Ecuestre del 1956 i el primer premi en l'Exposició Internacional Blanca Subur de Sitges el 1958", + "span_start": 675, + "span_end": 798, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En el primer Salón Femenino de Arte Actual.", + "span_text": "va formar part de diferents certàmens nacionals i internacionals com el primer Salón Femenino de Arte Actual (Barcelona, 1962)", + "span_start": 814, + "span_end": 940, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va exposar individualment o amb Jaume Muxart a les sales Grifé i Escoda, Nàrtex i en diverses galeries de Roma, Madrid i Nova York", + "span_start": 1052, + "span_end": 1182, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les portades i i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort.", + "span_text": "Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades i i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort", + "span_start": 1282, + "span_end": 1408, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha fet incursions en l'art tèxtil i en la pintura mural, decorant l'Església de Santa Maria", + "span_start": 1410, + "span_end": 1507, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha treballat partint d'objectes concrets i coneguts: taules, violins, cafeteres, per tal d'experimentar amb materials, composicions i tècniques diverses.", + "span_text": "Des de la dècada de 1990 ha treballat partint d'objectes concrets i coneguts: taules, violins, cafeteres, per tal d'experimentar amb materials, composicions i tècniques diverses", + "span_start": 1798, + "span_end": 1975, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "D'una gran subtilesa en la composició i el ventall cromàtic, per construir imatges que remeten a paisatges poètics i al·legòrics.", + "span_text": "Les obres abstractes, informals, les treballa amb una gran subtilesa en la composició i el ventall cromàtic, per construir imatges que remeten a paisatges poètics i al·legòrics", + "span_start": 1977, + "span_end": 2153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que la seva pintura s'ha inclòs dins del corrent magicista proper al surrealisme.", + "span_text": "Segons Josep Francesc Ràfols, la seva pintura s'ha inclòs dins del corrent magicista proper al surrealisme", + "span_start": 2463, + "span_end": 2569, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Evocador i misteriós.", + "span_text": "Fa una síntesi d'elements abstractes i de referències a la realitat que configuren un univers d'imatges evocador i misteriós", + "span_start": 2662, + "span_end": 2786, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En la seva obra ha treballat amb tècniques diferents, com la pintura a l'oli, l'acrílica, el guaix i el collage, amb colors suaus, tot i que puntualment també ha emprat tons violents i progressivament ha anat prenent més interès per la textura", + "span_start": 2878, + "span_end": 3121, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic.", + "span_text": "Conserven obra seva la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic", + "span_start": 3295, + "span_end": 3411, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1785", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Historia Regum Britanniae ", + "story": "Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136. El llibre ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans, començant amb els troians que van escapar de la Guerra de Troia i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van ocupar el país al segle vii. Es tracta d'una de les peces centrals de la matèria de Bretanya.\nEl llibre té escàs valor històric, ja que hi ha grans inexactituds en els esdeveniments que relata; però és una valuosa obra de literatura medieval, que conté la més antiga versió coneguda de la història del rei Lear i les seves tres filles, i va ajudar a que els lectors que no parlaven gal·lès coneguessin la llegenda del rei Artús. Va gaudir de gran èxit durant l'edat mitjana, així com la seua principal traducció al romanç: el Romanç de Brutus, del poeta Wace.\nLa Història comença amb Enees, fugitiu de Troia, qui segons la llegenda romana es va assentar a Itàlia després de la Guerra de Troia. El seu net Brutus és exiliat i, després d'un període vagant sense rumb, és elegit per la deessa Diana, qui li ordena que s'assenti en una illa en l'oceà de l'oest, que per la seva causa va rebre el nom de Britània.\nLa història continua cronològicament, explicant entre els governants a Bladud, que va tenir poders màgics i fins i tot va intentar volar; Leir de Britània, que va dividir el regne entre les seves tres filles, segons l'amor que cadascuna d'aquestes li professava (una història que Shakespeare va usar en la seva tragèdia El rei Lear); i Dunvallo Molmutius, que va codificar les Molmutine Laws. Els fills de Dunvallo, Belinus i Brennius, van lluitar en una guerra civil abans de tornar a reconciliar-se, i van saquejar Roma.\nEls intents de Juli Cèsar d'envair Britània van ser frenats per Cassivellaunus. Hi ha notícia d'un rei anomenat Cunobel·lí, en qui Shakespeare basaria la seva obra Cimbelino. Després de l'intent de Cèsar, seria Claudi qui s'enfrontés amb els fills de Cunobel·lí envaint l'illa. El llinatge dels reis britànics continua sota la llei romana i inclou a Luci de Britània, primer rei cristià de la zona, i un gran nombre de personatges romans: entre ells, l'emperador Constantí I, l'usurpador del tron Al·lecte i el comandant militar Asclepiodotus (Asclepiodotus d'Heraclea).\nDesprés del govern de Roma, Vortigern es fa amb el poder i convida als saxons, governats per Hengist i Horsa, al fet que vinguin com a mercenaris al seu servei; però aquests es tornen contra ell, i Britània continua en estat de guerra sota els regnats de Aurelià Ambrosi i del seu germà Uterpendragó, amb l'ajuda del mag Merlí.\nEl fill d'Uther, el rei Artús, va infligir una severa derrota als saxons, de manera que aquests van deixar de constituir una amenaça fins i tot després de la mort del rei. Mentrestant, Artús va conquistar grans zones del nord d'Europa, i es va viure una època de pau i prosperitat fins que l'emperador romà Luci Tiberi va demanar de nou a Britània que pagués tributs a Roma. Artús va derrotar a Luci en la Gàl·lia, però el seu nebot Mordred li va prendre el tron en la seva absència. Artús va tornar i va matar a Mordred però, mortalment ferit, va ser portat a l'illa d'Ávalon i va deixar el regne al seu cosí Constantí III de Bretanya. Amb Artús desaparegut, els saxons van tornar i van reforçar el seu poder. El llinatge dels reis de Britània va continuar fins a la mort de Cadwaladr, després del qual els saxons (el poble anglès), van esdevenir governants de Bretanya.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és la Historia Regum Birtanniae?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui n’és l’autor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va ser escrita?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què tracta l'obra?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És una obra historiogràfica verídica?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es titula la seva versió en llengua vulgar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Segons Monmouth, de qui és familiar Brutus?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què es caracteritzava Bladud a l’obra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va escriure de nou la vida de Leir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "També de Cunobel·lí?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui és considerat el primer governador cristià d’Anglaterra?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin bruixot va aliar-se amb els bretons contra els saxons?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui els aconsegueix vèncer?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui va trair Artur?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com acaba l’obra?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya.", + "span_text": "Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Geoffrey de Monmouth.", + "span_text": "escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth", + "span_start": 120, + "span_end": 160, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre els anys 1130 i 1136.", + "span_text": "escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136", + "span_start": 120, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans, començant amb els troians que van escapar de la Guerra de Troia i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van ocupar el país al segle vii.", + "span_text": "El llibre ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans, començant amb els troians que van escapar de la Guerra de Troia i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van ocupar el país al segle vii", + "span_start": 189, + "span_end": 415, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El llibre té escàs valor històric, ja que hi ha grans inexactituds en els esdeveniments que relata", + "span_start": 482, + "span_end": 580, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Romanç de Brutus.", + "span_text": "Va gaudir de gran èxit durant l'edat mitjana, així com la seua principal traducció al romanç: el Romanç de Brutus, del poeta Wace", + "span_start": 817, + "span_end": 946, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'Enees.", + "span_text": "La Història comença amb Enees, fugitiu de Troia, qui segons la llegenda romana es va assentar a Itàlia després de la Guerra de Troia. El seu net Brutus és exiliat", + "span_start": 948, + "span_end": 1110, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tenia poders màgics i fins i tot va intentar volar.", + "span_text": "Bladud, que va tenir poders màgics i fins i tot va intentar volar", + "span_start": 1368, + "span_end": 1433, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Shakespeare.", + "span_text": "Leir de Britània, que va dividir el regne entre les seves tres filles, segons l'amor que cadascuna d'aquestes li professava (una història que Shakespeare va usar en la seva tragèdia El rei Lear)", + "span_start": 1435, + "span_end": 1629, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hi ha notícia d'un rei anomenat Cunobel·lí, en qui Shakespeare basaria la seva obra Cimbelino", + "span_start": 1900, + "span_end": 1993, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Luci de Britània.", + "span_text": "Luci de Britània, primer rei cristià de la zona", + "span_start": 2170, + "span_end": 2217, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Merlí.", + "span_text": "Vortigern es fa amb el poder i convida als saxons, governats per Hengist i Horsa, al fet que vinguin com a mercenaris al seu servei; però aquests es tornen contra ell, i Britània continua en estat de guerra sota els regnats de Aurelià Ambrosi i del seu germà Uterpendragó, amb l'ajuda del mag Merlí", + "span_start": 2419, + "span_end": 2717, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El rei Artús.", + "span_text": "El fill d'Uther, el rei Artús, va infligir una severa derrota als saxons", + "span_start": 2719, + "span_end": 2791, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El seu nebot Mordred.", + "span_text": "Artús va derrotar a Luci en la Gàl·lia, però el seu nebot Mordred li va prendre el tron en la seva absència", + "span_start": 3094, + "span_end": 3201, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb la mort de Cadwaladr, després del qual els saxons (el poble anglès), van esdevenir governants de Bretanya.", + "span_text": "El llinatge dels reis de Britània va continuar fins a la mort de Cadwaladr, després del qual els saxons (el poble anglès), van esdevenir governants de Bretanya", + "span_start": 3430, + "span_end": 3589, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya.", + "span_text": "Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El gal·lès Geoffrey de Monmouth.", + "span_text": "escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth", + "span_start": 120, + "span_end": 160, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre els anys 1130 i 1136.", + "span_text": "escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136", + "span_start": 120, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans.", + "span_text": "El llibre ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans", + "span_start": 189, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El llibre té escàs valor històric", + "span_start": 482, + "span_end": 515, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Romanç de Brutus.", + "span_text": "Va gaudir de gran èxit durant l'edat mitjana, així com la seua principal traducció al romanç: el Romanç de Brutus, del poeta Wace", + "span_start": 817, + "span_end": 946, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'Enees.", + "span_text": "La Història comença amb Enees, fugitiu de Troia, qui segons la llegenda romana es va assentar a Itàlia després de la Guerra de Troia. El seu net Brutus és exiliat", + "span_start": 948, + "span_end": 1110, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tenia poders màgics i fins i tot va intentar volar.", + "span_text": "Bladud, que va tenir poders màgics i fins i tot va intentar volar", + "span_start": 1368, + "span_end": 1433, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Shakespeare.", + "span_text": "Leir de Britània, que va dividir el regne entre les seves tres filles, segons l'amor que cadascuna d'aquestes li professava (una història que Shakespeare va usar en la seva tragèdia El rei Lear)", + "span_start": 1435, + "span_end": 1629, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hi ha notícia d'un rei anomenat Cunobel·lí, en qui Shakespeare basaria la seva obra Cimbelino", + "span_start": 1900, + "span_end": 1993, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Luci de Britània.", + "span_text": "Luci de Britània, primer rei cristià de la zona", + "span_start": 2170, + "span_end": 2217, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Merlí.", + "span_text": "Vortigern es fa amb el poder i convida als saxons, governats per Hengist i Horsa, al fet que vinguin com a mercenaris al seu servei; però aquests es tornen contra ell, i Britània continua en estat de guerra sota els regnats de Aurelià Ambrosi i del seu germà Uterpendragó, amb l'ajuda del mag Merlí", + "span_start": 2419, + "span_end": 2717, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El rei Artús.", + "span_text": "El fill d'Uther, el rei Artús, va infligir una severa derrota als saxons", + "span_start": 2719, + "span_end": 2791, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El seu nebot Mordred.", + "span_text": "Artús va derrotar a Luci en la Gàl·lia, però el seu nebot Mordred li va prendre el tron en la seva absència", + "span_start": 3094, + "span_end": 3201, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb la mort de Cadwaladr, després del qual els saxons (el poble anglès), van esdevenir governants de Bretanya.", + "span_text": "El llinatge dels reis de Britània va continuar fins a la mort de Cadwaladr, després del qual els saxons (el poble anglès), van esdevenir governants de Bretanya", + "span_start": 3430, + "span_end": 3589, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya.", + "span_text": "Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Geoffrey de Monmouth.", + "span_text": "és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth", + "span_start": 71, + "span_end": 160, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre els anys 1130 i 1136.", + "span_text": "escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136", + "span_start": 120, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans, començant amb els troians que van escapar de la Guerra de Troia i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van ocupar el país al segle vii.", + "span_text": "El llibre ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans, començant amb els troians que van escapar de la Guerra de Troia i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van ocupar el país al segle vii", + "span_start": 189, + "span_end": 415, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El llibre té escàs valor històric, ja que hi ha grans inexactituds en els esdeveniments que relata", + "span_start": 482, + "span_end": 580, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Romanç de Brutus.", + "span_text": "Va gaudir de gran èxit durant l'edat mitjana, així com la seua principal traducció al romanç: el Romanç de Brutus", + "span_start": 817, + "span_end": 930, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'Enees.", + "span_text": "La Història comença amb Enees, fugitiu de Troia, qui segons la llegenda romana es va assentar a Itàlia després de la Guerra de Troia. El seu net Brutus és exiliat", + "span_start": 948, + "span_end": 1110, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per tenir poders màgics i fins i tot va intentar volar.", + "span_text": "explicant entre els governants a Bladud, que va tenir poders màgics i fins i tot va intentar volar", + "span_start": 1335, + "span_end": 1433, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Shakespeare.", + "span_text": "Leir de Britània, que va dividir el regne entre les seves tres filles, segons l'amor que cadascuna d'aquestes li professava (una història que Shakespeare va usar en la seva tragèdia El rei Lear)", + "span_start": 1435, + "span_end": 1629, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Hi ha notícia d'un rei anomenat Cunobel·lí, en qui Shakespeare basaria la seva obra Cimbelino", + "span_start": 1900, + "span_end": 1993, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Luci de Britània.", + "span_text": "El llinatge dels reis britànics continua sota la llei romana i inclou a Luci de Britània, primer rei cristià de la zona", + "span_start": 2098, + "span_end": 2217, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Merlí.", + "span_text": "Vortigern es fa amb el poder i convida als saxons, governats per Hengist i Horsa, al fet que vinguin com a mercenaris al seu servei; però aquests es tornen contra ell, i Britània continua en estat de guerra sota els regnats de Aurelià Ambrosi i del seu germà Uterpendragó, amb l'ajuda del mag Merlí", + "span_start": 2419, + "span_end": 2717, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El rei Artús.", + "span_text": "El fill d'Uther, el rei Artús, va infligir una severa derrota als saxons", + "span_start": 2719, + "span_end": 2791, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El seu nebot Mordred.", + "span_text": "Artús va derrotar a Luci en la Gàl·lia, però el seu nebot Mordred li va prendre el tron en la seva absència", + "span_start": 3094, + "span_end": 3201, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb la mort de Cadwaladr, després del qual els saxons (el poble anglès), van esdevenir governants de Bretanya.", + "span_text": "El llinatge dels reis de Britània va continuar fins a la mort de Cadwaladr, després del qual els saxons (el poble anglès), van esdevenir governants de Bretanya", + "span_start": 3430, + "span_end": 3589, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_79", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "herois - LA MASOVERA SE'N VA AL MERCAT.-10", + "story": "-Reïra, quina estada!\nElla pregunta pel naparró. El naparró ha caigut a la bassa pescant capgrossos. És al bressol, pàl·lid com un lliri, inert i sòpit. L'avi asmàtic el bressa sorrut i cellajunt. La masovera tracta de deixondir el seu fillet. L'acarona, el cobreix de besades, mostrant-li la rosquilla, que ella duia del mercat amb tanta il·lusió, imaginant-se que la rebria amb alegrois i ballmanetes. El nen esguarda la llaminadura un instant, de rellisquentes; la pren sense delit i la reté amb indiferència.\nS'ofega la masovera. Surt a fora. Dalt d'un penyalar ingent es perfila, contra claror, la miraculosa ermita, ajut i consol de tota aquella rodalia. Dubta: pensa que ha pecat d'intenció i ha fet pecar de paraula i obra. Recorda el fantasial adúlter amb el caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor, la bestiota agressiva d'En Merla…", + "questions": [ + { + "input_text": "Per a qui qüestiona ella?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què li ha passat al nen?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On és ara?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com està?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui el cuida?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què intenta la pagesa?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com ho fa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin menjar li dona?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El nen se la menja de gust?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On va ella?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què es pot observar des d’allà?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per a què serveix aquesta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La dona està segura de les seves decisions?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha actuat correctament?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què rememora?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Pel naparró.", + "span_text": "Ella pregunta pel naparró", + "span_start": 22, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha caigut a la bassa pescant capgrossos.", + "span_text": "El naparró ha caigut a la bassa pescant capgrossos", + "span_start": 49, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al bressol.", + "span_text": "És al bressol", + "span_start": 101, + "span_end": 114, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pàl·lid com un lliri, inert i sòpit.", + "span_text": "pàl·lid com un lliri, inert i sòpit", + "span_start": 116, + "span_end": 151, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'avi asmàtic.", + "span_text": "L'avi asmàtic el bressa", + "span_start": 153, + "span_end": 176, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Deixondir el seu fillet.", + "span_text": "La masovera tracta de deixondir el seu fillet", + "span_start": 197, + "span_end": 242, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Acaronant-lo i cobrint-lo de besades.", + "span_text": "L'acarona, el cobreix de besades", + "span_start": 244, + "span_end": 276, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una rosquilla.", + "span_text": "L'acarona, el cobreix de besades, mostrant-li la rosquilla, que ella duia del mercat", + "span_start": 244, + "span_end": 328, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El nen esguarda la llaminadura un instant, de rellisquentes; la pren sense delit i la reté amb indiferència", + "span_start": 404, + "span_end": 511, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A fora.", + "span_text": "la masovera. Surt a fora", + "span_start": 521, + "span_end": 545, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La miraculosa ermita.", + "span_text": "Dalt d'un penyalar ingent es perfila, contra claror, la miraculosa ermita", + "span_start": 547, + "span_end": 620, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'ajut i consol de tota aquella rodalia.", + "span_text": "la miraculosa ermita, ajut i consol de tota aquella rodalia", + "span_start": 600, + "span_end": 659, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Dubta: pensa que ha pecat d'intenció i ha fet pecar de paraula i obra", + "span_start": 661, + "span_end": 730, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha pecat d'intenció i ha fet pecar de paraula i obra", + "span_start": 678, + "span_end": 730, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "el fantasial adúlter amb el caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor i la bestiota agressiva d'En Merla.", + "span_text": "Recorda el fantasial adúlter amb el caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor, la bestiota agressiva d'En Merla", + "span_start": 732, + "span_end": 865, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Pel naparró.", + "span_text": "Ella pregunta pel naparró", + "span_start": 22, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha caigut a la bassa.", + "span_text": "El naparró ha caigut a la bassa", + "span_start": 49, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al bressol.", + "span_text": "És al bressol", + "span_start": 101, + "span_end": 114, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pàl·lid com un lliri, inert i sòpit.", + "span_text": "pàl·lid com un lliri, inert i sòpit", + "span_start": 116, + "span_end": 151, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'avi asmàtic.", + "span_text": "L'avi asmàtic el bressa", + "span_start": 153, + "span_end": 176, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Deixondir el seu fillet.", + "span_text": "La masovera tracta de deixondir el seu fillet", + "span_start": 197, + "span_end": 242, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Acaronant-lo, cobrint-lo de besades i mostrant-li la rosquilla.", + "span_text": "L'acarona, el cobreix de besades, mostrant-li la rosquilla", + "span_start": 244, + "span_end": 302, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Una rosquilla.", + "span_text": "L'acarona, el cobreix de besades, mostrant-li la rosquilla, que ella duia del mercat", + "span_start": 244, + "span_end": 328, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El nen esguarda la llaminadura un instant, de rellisquentes; la pren sense delit i la reté amb indiferència", + "span_start": 404, + "span_end": 511, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fora.", + "span_text": "la masovera. Surt a fora", + "span_start": 521, + "span_end": 545, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La miraculosa ermita.", + "span_text": "Dalt d'un penyalar ingent es perfila, contra claror, la miraculosa ermita", + "span_start": 547, + "span_end": 620, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "D'ajut i consol de tota aquella rodalia.", + "span_text": "la miraculosa ermita, ajut i consol de tota aquella rodalia", + "span_start": 600, + "span_end": 659, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Dubta: pensa que ha pecat d'intenció i ha fet pecar de paraula i obra", + "span_start": 661, + "span_end": 730, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha pecat d'intenció i ha fet pecar de paraula i obra.", + "span_start": 678, + "span_end": 731, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "el fantasial adúlter amb el caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor i la bestiota agressiva d'En Merla.", + "span_text": "Recorda el fantasial adúlter amb el caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor, la bestiota agressiva d'En Merla", + "span_start": 732, + "span_end": 865, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Pel naparró.", + "span_text": "Ella pregunta pel naparró", + "span_start": 22, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha caigut a la bassa pescant capgrossos.", + "span_text": "El naparró ha caigut a la bassa pescant capgrossos", + "span_start": 49, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al bressol.", + "span_text": "És al bressol", + "span_start": 101, + "span_end": 114, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Pàl·lid com un lliri, inert i sòpit.", + "span_text": "És al bressol, pàl·lid com un lliri, inert i sòpit", + "span_start": 101, + "span_end": 151, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'avi asmàtic.", + "span_text": "L'avi asmàtic el bressa sorrut i cellajunt", + "span_start": 153, + "span_end": 195, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Deixondir el seu fillet.", + "span_text": "La masovera tracta de deixondir el seu fillet", + "span_start": 197, + "span_end": 242, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'acarona, el cobreix de besades.", + "span_text": "La masovera tracta de deixondir el seu fillet. L'acarona, el cobreix de besades", + "span_start": 197, + "span_end": 276, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La rosquilla.", + "span_text": "L'acarona, el cobreix de besades, mostrant-li la rosquilla, que ella duia del mercat amb tanta il·lusió", + "span_start": 244, + "span_end": 347, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El nen esguarda la llaminadura un instant, de rellisquentes; la pren sense delit i la reté amb indiferència", + "span_start": 404, + "span_end": 511, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A fora.", + "span_text": "S'ofega la masovera. Surt a fora", + "span_start": 513, + "span_end": 545, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La miraculosa ermita.", + "span_text": "Surt a fora. Dalt d'un penyalar ingent es perfila, contra claror, la miraculosa ermita", + "span_start": 534, + "span_end": 620, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per fer d'ajut i consol de tota aquella rodalia.", + "span_text": "la miraculosa ermita, ajut i consol de tota aquella rodalia", + "span_start": 600, + "span_end": 659, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Dubta: pensa que ha pecat d'intenció i ha fet pecar de paraula i obra", + "span_start": 661, + "span_end": 730, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Dubta: pensa que ha pecat d'intenció i ha fet pecar de paraula i obra", + "span_start": 661, + "span_end": 730, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El fantasial adúlter amb el caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor i la bestiota agressiva d'En Merla.", + "span_text": "Recorda el fantasial adúlter amb el caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor, la bestiota agressiva d'En Merla", + "span_start": 732, + "span_end": 865, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_692", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Artur Mas demana la mediació de la UE en un article a Politico", + "story": "El president de la Generalitat, Artur Mas, ha publicat avui un article d'opinió a l'edició europea del diari digital Politico i que es titula ‘Catalunya és una oportunitat, no un problema'. Aquest mitjà, que té una alta influència a Brussel·les, publica el text just l'endemà que el monarca espanyol Felipe VI fes un discurs al Parlament europeu. En l'article Mas demana a la UE que intercedeixi en les negociacions per resoldre el ‘període de transició' que viu Catalunya: ‘Continuar per aquest camí sense diàleg i negociació és un escenari que no beneficia a ningú: ni Catalunya ni Espanya, ni la UE. Una política negociada beneficiarà a totes les parts‘. I afegeix: ‘Europa té una important experiència en la resolució de situacions similars a través d'una bona política. La flexibilitat i la capacitat d'adaptar-se a la realitat d'una situació és un tret distintiu de les institucions de Brussel·les'. També diu que Catalunya pot tenir un bon encaix dins de la UE i que en cap cas serà un problema: ‘Aspirem a ser un soci de confiança i desitgem contribuir a fer una Europa més sòlida, unida, justa, competitiva i segura'. Per justificar-ho, recorda que el moviment nacional català sempre s'ha identificat amb el moviment europeista. ‘En les últimes eleccions els catalans van votar a favor d'una Europa més unida, amb una major solidaritat', diu. Per altra banda, l'article comença explicant la victòria ‘inconfusible' de l'independentisme a les eleccions del 27-S i els pròxims passos que farà el procés: ‘El poble de Catalunya han donat un mandat democràtic dels seus representants polítics per començar aquest procés emocionant'. I continua: ‘El nou parlament català i el nou govern executiu aviat faran una declaració pública anunciant el començament d'un procés polític que culminarà amb plena independència'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Artur Mas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quin mitjà de comunicació ha escrit un article?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin títol porta?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan s’ha publicat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què exigeix Mas?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com diu ha de ser la política perquè tothom hi surti guanyant?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I com no ha de ser?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines són les característiques pròpies de Brussel·les, segons ell?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Creu que Catalunya es pot adaptar bé a la Unió Europea?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com diu que serà la UE?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb què s’assimila el moviment independentista català, segons Mas?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va passar el 27 de setembre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què s’inicia ara?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com creu que acabarà la situació?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Artur Mas", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'edició europea del diari digital Politico.", + "span_text": "Artur Mas, ha publicat avui un article d'opinió a l'edició europea del diari digital Politico", + "span_start": 32, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Catalunya és una oportunitat, no un problema.", + "span_text": "es titula ‘Catalunya és una oportunitat, no un problema'", + "span_start": 132, + "span_end": 188, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Just l'endemà que el monarca espanyol Felipe VI fes un discurs al Parlament europeu.", + "span_text": "Aquest mitjà, que té una alta influència a Brussel·les, publica el text just l'endemà que el monarca espanyol Felipe VI fes un discurs al Parlament europeu", + "span_start": 190, + "span_end": 345, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que la UE que intercedeixi en les negociacions per resoldre el període de transició que viu Catalunya.", + "span_text": "Mas demana a la UE que intercedeixi en les negociacions per resoldre el ‘període de transició' que viu Catalunya", + "span_start": 360, + "span_end": 472, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Negociada.", + "span_text": "Una política negociada beneficiarà a totes les parts", + "span_start": 603, + "span_end": 655, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sense diàleg ni negociació.", + "span_text": "Continuar per aquest camí sense diàleg i negociació és un escenari que no beneficia a ningú: ni Catalunya ni Espanya, ni la UE. Una política negociada beneficiarà a totes les parts", + "span_start": 475, + "span_end": 655, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La flexibilitat i la capacitat d'adaptar-se a la realitat d'una situació.", + "span_text": "La flexibilitat i la capacitat d'adaptar-se a la realitat d'una situació és un tret distintiu de les institucions de Brussel·les", + "span_start": 775, + "span_end": 903, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També diu que Catalunya pot tenir un bon encaix dins de la UE", + "span_start": 906, + "span_end": 967, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Més sòlida, unida, justa, competitiva i segura.", + "span_text": "desitgem contribuir a fer una Europa més sòlida, unida, justa, competitiva i segura", + "span_start": 1041, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el moviment europeista.", + "span_text": "recorda que el moviment nacional català sempre s'ha identificat amb el moviment europeista", + "span_start": 1146, + "span_end": 1236, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La victòria inconfusible de l'independentisme a les eleccions.", + "span_text": "la victòria ‘inconfusible' de l'independentisme a les eleccions del 27-S", + "span_start": 1397, + "span_end": 1469, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquest procés emocionant.", + "span_text": "El poble de Catalunya han donat un mandat democràtic dels seus representants polítics per començar aquest procés emocionant", + "span_start": 1512, + "span_end": 1635, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb plena independència.", + "span_text": "El nou parlament català i el nou govern executiu aviat faran una declaració pública anunciant el començament d'un procés polític que culminarà amb plena independència", + "span_start": 1651, + "span_end": 1817, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Artur Mas", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'edició europea del diari digital Politico.", + "span_text": "Artur Mas, ha publicat avui un article d'opinió a l'edició europea del diari digital Politico", + "span_start": 32, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Catalunya és una oportunitat, no un problema.", + "span_text": "es titula ‘Catalunya és una oportunitat, no un problema'", + "span_start": 132, + "span_end": 188, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Just l'endemà que el monarca espanyol Felipe VI fes un discurs al Parlament europeu.", + "span_text": "Aquest mitjà, que té una alta influència a Brussel·les, publica el text just l'endemà que el monarca espanyol Felipe VI fes un discurs al Parlament europeu", + "span_start": 190, + "span_end": 345, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que la UE que intercedeixi en les negociacions per resoldre el període de transició que viu Catalunya.", + "span_text": "Mas demana a la UE que intercedeixi en les negociacions per resoldre el ‘període de transició' que viu Catalunya", + "span_start": 360, + "span_end": 472, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Negociada.", + "span_text": "Una política negociada beneficiarà a totes les parts", + "span_start": 603, + "span_end": 655, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sense diàleg ni negociació.", + "span_text": "Continuar per aquest camí sense diàleg i negociació és un escenari que no beneficia a ningú: ni Catalunya ni Espanya, ni la UE. Una política negociada beneficiarà a totes les parts", + "span_start": 475, + "span_end": 655, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La flexibilitat i la capacitat d'adaptar-se a la realitat d'una situació.", + "span_text": "La flexibilitat i la capacitat d'adaptar-se a la realitat d'una situació és un tret distintiu de les institucions de Brussel·les", + "span_start": 775, + "span_end": 903, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També diu que Catalunya pot tenir un bon encaix dins de la UE", + "span_start": 906, + "span_end": 967, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Més sòlida, unida, justa, competitiva i segura.", + "span_text": "desitgem contribuir a fer una Europa més sòlida, unida, justa, competitiva i segura", + "span_start": 1041, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el moviment europeista.", + "span_text": "recorda que el moviment nacional català sempre s'ha identificat amb el moviment europeista", + "span_start": 1146, + "span_end": 1236, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La victòria inconfusible de l'independentisme a les eleccions.", + "span_text": "la victòria ‘inconfusible' de l'independentisme a les eleccions del 27-S", + "span_start": 1397, + "span_end": 1469, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un procés emocionant.", + "span_text": "El poble de Catalunya han donat un mandat democràtic dels seus representants polítics per començar aquest procés emocionant", + "span_start": 1512, + "span_end": 1635, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb plena independència.", + "span_text": "el començament d'un procés polític que culminarà amb plena independència", + "span_start": 1745, + "span_end": 1817, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "El president de la Generalitat, Artur Mas", + "span_start": 0, + "span_end": 41, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'edició europea del diari digital Politico.", + "span_text": "ha publicat avui un article d'opinió a l'edició europea del diari digital Politico", + "span_start": 43, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Catalunya és una oportunitat, no un problema.", + "span_text": "ha publicat avui un article d'opinió a l'edició europea del diari digital Politico i que es titula ‘Catalunya és una oportunitat, no un problema'", + "span_start": 43, + "span_end": 188, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'endemà que el monarca espanyol Felipe VI fes un discurs al Parlament europeu.", + "span_text": "Aquest mitjà, que té una alta influència a Brussel·les, publica el text just l'endemà que el monarca espanyol Felipe VI fes un discurs al Parlament europeu", + "span_start": 190, + "span_end": 345, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que la UE intercedeixi en les negociacions per resoldre el període de transició que viu Catalunya.", + "span_text": "En l'article Mas demana a la UE que intercedeixi en les negociacions per resoldre el ‘període de transició' que viu Catalunya", + "span_start": 347, + "span_end": 472, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Negociada.", + "span_text": "Una política negociada beneficiarà a totes les parts", + "span_start": 603, + "span_end": 655, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sense diàleg i negociació.", + "span_text": "Continuar per aquest camí sense diàleg i negociació és un escenari que no beneficia a ningú: ni Catalunya ni Espanya, ni la UE. Una política negociada beneficiarà a totes les parts", + "span_start": 475, + "span_end": 655, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La flexibilitat i la capacitat d'adaptar-se a la realitat d'una situació.", + "span_text": "La flexibilitat i la capacitat d'adaptar-se a la realitat d'una situació és un tret distintiu de les institucions de Brussel·les", + "span_start": 775, + "span_end": 903, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També diu que Catalunya pot tenir un bon encaix dins de la UE i que en cap cas serà un problema", + "span_start": 906, + "span_end": 1001, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Més sòlida, unida, justa, competitiva i segura.", + "span_text": "contribuir a fer una Europa més sòlida, unida, justa, competitiva i segura", + "span_start": 1050, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el moviment europeista.", + "span_text": "recorda que el moviment nacional català sempre s'ha identificat amb el moviment europeista", + "span_start": 1146, + "span_end": 1236, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La victòria inconfusible de l'independentisme a les eleccions.", + "span_text": "article comença explicant la victòria ‘inconfusible' de l'independentisme a les eleccions del 27-S", + "span_start": 1371, + "span_end": 1469, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aquest procés emocionant.", + "span_text": "El poble de Catalunya han donat un mandat democràtic dels seus representants polítics per començar aquest procés emocionant", + "span_start": 1512, + "span_end": 1635, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb plena independència.", + "span_text": "El nou parlament català i el nou govern executiu aviat faran una declaració pública anunciant el començament d'un procés polític que culminarà amb plena independència", + "span_start": 1651, + "span_end": 1817, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1822", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Llista de cràters de Tetis ", + "story": "Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tetis, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1684 per Giovanni Cassini (1625-1712).\nEl 2019, els 50 cràters amb nom de Tetis representaven el 0,91% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Eros (37), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutècia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mercuri (402), Mimas (35), Miranda (7), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Šteins (23), Tebe (1), Terra (190), Tità (11), Titània (15), Tritó (9), Umbriel (13), Venus (900), i Vesta (90).\nImatge de Tetis presa per la sonda espacial Cassini a 53.000 km de distància, 2015\nMapa topogràfic de Tetis, 2014\nLa superfície de Tetis està densament coberta de cràters i conté nombroses esquerdes causades per falles en el gel. L'hemisferi occidental de Tetis està dominat per un enorme cràter d'impacte anomenat Odysseus. Té 445 km de diàmetre, gairebé 2/5 del diàmetre de Tetis (1.073 km). Quan el cràter es va formar devia tenir un alt anell de muntanyes i els pics centrals típics dels cràters de la Lluna i Mercuri però actualment és força pla, com els cràters de Cal·listo. Això és degut probablement a l'enfonsament de la fràgil crosta de gel de Tetis al llarg de milions d'anys.\nEls cràters de Tetis porten els noms de personatges i llocs vinculats al poema èpic Odissea d'Homer.\nLa latitud i la longitud es donen com a coordenades planetogràfiques amb longitud oest (+ Oest; 0-360).", + "questions": [ + { + "input_text": "De què és el llistat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui es va adonar de l'existència d'aquest astre?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer l'astrònom?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quants cràters tenien nom el 2019?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I quin percentatge d’aquests són de Tetis?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quants cràters amb nom té Cal·listo?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I Mart?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I Venus?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com és el terra de Tetis?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què hi ha al seu cantó oest?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quant mesura aquest?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com es creu que era antany?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I ara?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què ha canviat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quina obra fan referència els noms?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De cràters amb nom de Tetis.", + "span_text": "Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tetis", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Giovanni Cassini.", + "span_text": "Tetis, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1684 per Giovanni Cassini", + "span_start": 44, + "span_end": 126, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 1625.", + "span_text": "Giovanni Cassini (1625-1712)", + "span_start": 110, + "span_end": 138, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "5475.", + "span_text": "El 2019, els 50 cràters amb nom de Tetis representaven el 0,91% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar", + "span_start": 140, + "span_end": 247, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 0,91%.", + "span_text": "El 2019, els 50 cràters amb nom de Tetis representaven el 0,91% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar", + "span_start": 140, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "142.", + "span_text": "Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142)", + "span_start": 249, + "span_end": 327, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "1124.", + "span_text": "Mart (1124)", + "span_start": 583, + "span_end": 594, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "900.", + "span_text": "Venus (900)", + "span_start": 792, + "span_end": 803, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Està densament coberta de cràters i conté nombroses esquerdes causades per falles en el gel.", + "span_text": "La superfície de Tetis està densament coberta de cràters i conté nombroses esquerdes causades per falles en el gel", + "span_start": 933, + "span_end": 1047, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un enorme cràter d'impacte.", + "span_text": "L'hemisferi occidental de Tetis està dominat per un enorme cràter d'impacte", + "span_start": 1049, + "span_end": 1124, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "445 km de diàmetre.", + "span_text": "un enorme cràter d'impacte anomenat Odysseus. Té 445 km de diàmetre", + "span_start": 1098, + "span_end": 1165, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Devia tenir un alt anell de muntanyes i els pics centrals típics dels cràters de la Lluna i Mercuri.", + "span_text": "Quan el cràter es va formar devia tenir un alt anell de muntanyes i els pics centrals típics dels cràters de la Lluna i Mercuri", + "span_start": 1213, + "span_end": 1340, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "És força pla.", + "span_text": "però actualment és força pla", + "span_start": 1341, + "span_end": 1369, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Degut probablement a l'enfonsament de la fràgil crosta de gel de Tetis al llarg de milions d'anys.", + "span_text": "Això és degut probablement a l'enfonsament de la fràgil crosta de gel de Tetis al llarg de milions d'anys", + "span_start": 1401, + "span_end": 1506, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al poema èpic Odissea d'Homer.", + "span_text": "Els cràters de Tetis porten els noms de personatges i llocs vinculats al poema èpic Odissea d'Homer", + "span_start": 1508, + "span_end": 1607, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De cràters amb nom de Tetis.", + "span_text": "Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tetis", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Giovanni Cassini.", + "span_text": "Tetis, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1684 per Giovanni Cassini", + "span_start": 44, + "span_end": 126, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'any 1625.", + "span_text": "Giovanni Cassini (1625-1712)", + "span_start": 110, + "span_end": 138, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "5475.", + "span_text": "El 2019, els 50 cràters amb nom de Tetis representaven el 0,91% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar", + "span_start": 140, + "span_end": 247, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 0,91%.", + "span_text": "El 2019, els 50 cràters amb nom de Tetis representaven el 0,91% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar", + "span_start": 140, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "142.", + "span_text": "Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142)", + "span_start": 249, + "span_end": 327, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "1124.", + "span_text": "Mart (1124)", + "span_start": 583, + "span_end": 594, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "900.", + "span_text": "Venus (900)", + "span_start": 792, + "span_end": 803, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Està densament coberta de cràters i conté nombroses esquerdes causades per falles en el gel.", + "span_text": "La superfície de Tetis està densament coberta de cràters i conté nombroses esquerdes causades per falles en el gel", + "span_start": 933, + "span_end": 1047, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un enorme cràter d'impacte.", + "span_text": "L'hemisferi occidental de Tetis està dominat per un enorme cràter d'impacte anomenat Odysseus", + "span_start": 1049, + "span_end": 1142, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "445 km de diàmetre.", + "span_text": "un enorme cràter d'impacte anomenat Odysseus. Té 445 km de diàmetre", + "span_start": 1098, + "span_end": 1165, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Devia tenir un alt anell de muntanyes i els pics centrals típics dels cràters de la Lluna i Mercuri.", + "span_text": "Quan el cràter es va formar devia tenir un alt anell de muntanyes i els pics centrals típics dels cràters de la Lluna i Mercuri", + "span_start": 1213, + "span_end": 1340, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "És força pla.", + "span_text": "però actualment és força pla", + "span_start": 1341, + "span_end": 1369, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Degut probablement a l'enfonsament de la fràgil crosta de gel de Tetis al llarg de milions d'anys.", + "span_text": "Això és degut probablement a l'enfonsament de la fràgil crosta de gel de Tetis al llarg de milions d'anys", + "span_start": 1401, + "span_end": 1506, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al poema èpic Odissea d'Homer.", + "span_text": "Els cràters de Tetis porten els noms de personatges i llocs vinculats al poema èpic Odissea d'Homer", + "span_start": 1508, + "span_end": 1607, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De cràters amb nom de Tetis.", + "span_text": "Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tetis", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Giovanni Cassini.", + "span_text": "Tetis, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1684 per Giovanni Cassini", + "span_start": 44, + "span_end": 126, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1625.", + "span_text": "Giovanni Cassini (1625-1712)", + "span_start": 110, + "span_end": 138, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "5475 cràters.", + "span_text": "El 2019, els 50 cràters amb nom de Tetis representaven el 0,91% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar", + "span_start": 140, + "span_end": 247, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 0,91%.", + "span_text": "El 2019, els 50 cràters amb nom de Tetis representaven el 0,91% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar", + "span_start": 140, + "span_end": 247, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "142.", + "span_text": "Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142)", + "span_start": 249, + "span_end": 327, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "1124.", + "span_text": "Mart (1124)", + "span_start": 583, + "span_end": 594, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "900.", + "span_text": "Venus (900)", + "span_start": 792, + "span_end": 803, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Densament cobert de cràters i conté nombroses esquerdes causades per falles en el gel.", + "span_text": "La superfície de Tetis està densament coberta de cràters i conté nombroses esquerdes causades per falles en el gel", + "span_start": 933, + "span_end": 1047, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un enorme cràter d'impacte anomenat Odysseus.", + "span_text": "L'hemisferi occidental de Tetis està dominat per un enorme cràter d'impacte anomenat Odysseus", + "span_start": 1049, + "span_end": 1142, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "445 km de diàmetre.", + "span_text": "Té 445 km de diàmetre", + "span_start": 1144, + "span_end": 1165, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tenia un alt anell de muntanyes i els pics centrals típics dels cràters de la Lluna i Mercuri.", + "span_text": "Quan el cràter es va formar devia tenir un alt anell de muntanyes i els pics centrals típics dels cràters de la Lluna i Mercuri", + "span_start": 1213, + "span_end": 1340, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "És força pla, com els cràters de Cal·listo.", + "span_text": "Quan el cràter es va formar devia tenir un alt anell de muntanyes i els pics centrals típics dels cràters de la Lluna i Mercuri però actualment és força pla, com els cràters de Cal·listo", + "span_start": 1213, + "span_end": 1399, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És degut probablement a l'enfonsament de la fràgil crosta de gel de Tetis al llarg de milions d'anys.", + "span_text": "Això és degut probablement a l'enfonsament de la fràgil crosta de gel de Tetis al llarg de milions d'anys", + "span_start": 1401, + "span_end": 1506, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al poema èpic Odissea d'Homer.", + "span_text": "Els cràters de Tetis porten els noms de personatges i llocs vinculats al poema èpic Odissea d'Homer", + "span_start": 1508, + "span_end": 1607, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1366", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Sefa Figuerola...", + "story": "Sefa Figuerola (Valls, 1948) és una artista i activista cultural catalana.\nEstudia a l'Escola Taller d'Art de la Diputació a Tarragona durant els anys 1970 a 1975. Allí va tenir com a professors Ramon Ferran, Lluís Saumells, Magda Folch, Tomàs Olivar i Mariano Rubio. El 1975 va revalidar els seus estudis a l'Escola d'Art Ciutat de Balaguer, on va obtenir el diploma d'arts gràfiques. Durant els anys 1977 i 1978 va estudiar gravat amb Ramon Ferran i Jordi Secall. L'any 1977 s'integra al grup de Teatre del Principal de Valls, treballa en els decorats i dissenya vestuaris, alguns programes i cartells. A partir de 1981 i durant uns quants anys col·labora amb la crítica d'art Quaderns de Vilaniu i l'any 1997 obté la llicenciatura en història de l'art per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Participa com a documentalista en el llibre d'Antonio Salcedo L'art del segle XX a les comarques de Tarragona (2001) i és comissària amb Jordi París de l'exposició “L'Art a Valls de la postguerra en l'actualitat” al Museu de Valls (2003). Col·labora amb el Cine Club de Valls, sobre el qual ha publicat una primera aproximació històrica. Malgrat la seva àmplia informació i el domini assolit, Sefa Figuerola ha mostrat molt poques vegades en públic les seves obres, i quan ho ha fet ha estat en mostres col·lectives.\nHi ha un tema essencial en el seu treball: la dona. Ella és la protagonista dels seus gravats, de les seves pintures i dels seus dibuixos. Totes elles són figures amb clares reminiscències de l'època blava de Picasso.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Sefa Figuerola?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui van ser els seus professors de gravat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar en l’àmbit teatral?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va iniciar el 1981?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Té una carrera universitària?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui va fer un llibre sobre art?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A quin museu va fer de comissària?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha fet gaires exposicions?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com han sigut, les que ha fet?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina és la temàtica principal de les seves obres?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin tipus d’obres són?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quin altre artista recorden?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una artista i activista cultural catalana.", + "span_text": "Sefa Figuerola (Valls, 1948) és una artista i activista cultural catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1948.", + "span_text": "Sefa Figuerola (Valls, 1948)", + "span_start": 0, + "span_end": 28, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Taller d'Art de la Diputació.", + "span_text": "Estudia a l'Escola Taller d'Art de la Diputació", + "span_start": 75, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant els anys 1970 a 1975.", + "span_text": "Estudia a l'Escola Taller d'Art de la Diputació a Tarragona durant els anys 1970 a 1975", + "span_start": 75, + "span_end": 162, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ramon Ferran i Jordi Secall.", + "span_text": "va estudiar gravat amb Ramon Ferran i Jordi Secall", + "span_start": 414, + "span_end": 464, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A treballar en els decorats i dissenyar vestuaris, alguns programes i cartells.", + "span_text": "L'any 1977 s'integra al grup de Teatre del Principal de Valls, treballa en els decorats i dissenya vestuaris, alguns programes i cartells", + "span_start": 466, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A col·laborar amb la crítica d'art Quaderns de Vilaniu.", + "span_text": "A partir de 1981 i durant uns quants anys col·labora amb la crítica d'art Quaderns de Vilaniu", + "span_start": 605, + "span_end": 698, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'any 1997 obté la llicenciatura en història de l'art per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona", + "span_start": 701, + "span_end": 803, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Antonio Salcedo.", + "span_text": "Participa com a documentalista en el llibre d'Antonio Salcedo L'art del segle XX a les comarques de Tarragona", + "span_start": 805, + "span_end": 914, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al Museu de Valls.", + "span_text": "és comissària amb Jordi París de l'exposició “L'Art a Valls de la postguerra en l'actualitat” al Museu de Valls", + "span_start": 924, + "span_end": 1035, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Malgrat la seva àmplia informació i el domini assolit, Sefa Figuerola ha mostrat molt poques vegades en públic les seves obres", + "span_start": 1143, + "span_end": 1269, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Mostres col·lectives.", + "span_text": "quan ho ha fet ha estat en mostres col·lectives", + "span_start": 1273, + "span_end": 1320, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La dona.", + "span_text": "Hi ha un tema essencial en el seu treball: la dona", + "span_start": 1322, + "span_end": 1372, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gravats, pintures i dibuixos.", + "span_text": "Ella és la protagonista dels seus gravats, de les seves pintures i dels seus dibuixos", + "span_start": 1374, + "span_end": 1459, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Picasso.", + "span_text": "Totes elles són figures amb clares reminiscències de l'època blava de Picasso", + "span_start": 1461, + "span_end": 1538, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una artista i activista cultural catalana.", + "span_text": "Sefa Figuerola (Valls, 1948) és una artista i activista cultural catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1948.", + "span_text": "Sefa Figuerola (Valls, 1948)", + "span_start": 0, + "span_end": 28, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Taller d'Art de la Diputació.", + "span_text": "Estudia a l'Escola Taller d'Art de la Diputació", + "span_start": 75, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant els anys 1970 a 1975.", + "span_text": "Estudia a l'Escola Taller d'Art de la Diputació a Tarragona durant els anys 1970 a 1975", + "span_start": 75, + "span_end": 162, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ramon Ferran i Jordi Secall.", + "span_text": "va estudiar gravat amb Ramon Ferran i Jordi Secall", + "span_start": 414, + "span_end": 464, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A treballar en els decorats i dissenyar vestuaris, alguns programes i cartells.", + "span_text": "L'any 1977 s'integra al grup de Teatre del Principal de Valls, treballa en els decorats i dissenya vestuaris, alguns programes i cartells", + "span_start": 466, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A col·laborar amb la crítica d'art Quaderns de Vilaniu.", + "span_text": "A partir de 1981 i durant uns quants anys col·labora amb la crítica d'art Quaderns de Vilaniu", + "span_start": 605, + "span_end": 698, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'any 1997 obté la llicenciatura en història de l'art per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona", + "span_start": 701, + "span_end": 803, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Antonio Salcedo.", + "span_text": "Participa com a documentalista en el llibre d'Antonio Salcedo L'art del segle XX a les comarques de Tarragona", + "span_start": 805, + "span_end": 914, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al Museu de Valls.", + "span_text": "és comissària amb Jordi París de l'exposició “L'Art a Valls de la postguerra en l'actualitat” al Museu de Valls", + "span_start": 924, + "span_end": 1035, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Malgrat la seva àmplia informació i el domini assolit, Sefa Figuerola ha mostrat molt poques vegades en públic les seves obres", + "span_start": 1143, + "span_end": 1269, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Mostres col·lectives.", + "span_text": "quan ho ha fet ha estat en mostres col·lectives", + "span_start": 1273, + "span_end": 1320, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La dona.", + "span_text": "Hi ha un tema essencial en el seu treball: la dona. Ella és la protagonista dels seus gravats, de les seves pintures i dels seus dibuixos. Totes elles són figures amb clares reminiscències de l'època blava de Picasso.", + "span_start": 1322, + "span_end": 1539, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gravats, pintures i dibuixos.", + "span_text": "Ella és la protagonista dels seus gravats, de les seves pintures i dels seus dibuixos", + "span_start": 1374, + "span_end": 1459, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Picasso.", + "span_text": "Totes elles són figures amb clares reminiscències de l'època blava de Picasso", + "span_start": 1461, + "span_end": 1538, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una artista i activista cultural catalana.", + "span_text": "Sefa Figuerola (Valls, 1948) és una artista i activista cultural catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1948.", + "span_text": "Sefa Figuerola (Valls, 1948)", + "span_start": 0, + "span_end": 28, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Escola Taller d'Art de la Diputació a Tarragona.", + "span_text": "Estudia a l'Escola Taller d'Art de la Diputació a Tarragona", + "span_start": 75, + "span_end": 134, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant els anys 1970 a 1975.", + "span_text": "Estudia a l'Escola Taller d'Art de la Diputació a Tarragona durant els anys 1970 a 1975", + "span_start": 75, + "span_end": 162, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ramon Ferran i Jordi Secall.", + "span_text": "va estudiar gravat amb Ramon Ferran i Jordi Secall", + "span_start": 414, + "span_end": 464, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A treballar en els decorats i dissenyar vestuaris, alguns programes i cartells.", + "span_text": "1977 s'integra al grup de Teatre del Principal de Valls, treballa en els decorats i dissenya vestuaris, alguns programes i cartells", + "span_start": 472, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A col·laborar amb la crítica d'art Quaderns de Vilaniu.", + "span_text": "partir de 1981 i durant uns quants anys col·labora amb la crítica d'art Quaderns de Vilaniu", + "span_start": 607, + "span_end": 698, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "obté la llicenciatura en història de l'art per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona", + "span_start": 712, + "span_end": 803, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Antonio Salcedo.", + "span_text": "Participa com a documentalista en el llibre d'Antonio Salcedo L'art del segle XX a les comarques de Tarragona (2001)", + "span_start": 805, + "span_end": 921, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Al Museu de Valls.", + "span_text": "és comissària amb Jordi París de l'exposició “L'Art a Valls de la postguerra en l'actualitat” al Museu de Valls", + "span_start": 924, + "span_end": 1035, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Malgrat la seva àmplia informació i el domini assolit, Sefa Figuerola ha mostrat molt poques vegades en públic les seves obres", + "span_start": 1143, + "span_end": 1269, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Col·lectives.", + "span_text": "Sefa Figuerola ha mostrat molt poques vegades en públic les seves obres, i quan ho ha fet ha estat en mostres col·lectives", + "span_start": 1198, + "span_end": 1320, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La dona.", + "span_text": "Hi ha un tema essencial en el seu treball: la dona", + "span_start": 1322, + "span_end": 1372, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Gravats, pintures i dibuixos.", + "span_text": "Ella és la protagonista dels seus gravats, de les seves pintures i dels seus dibuixos", + "span_start": 1374, + "span_end": 1459, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Picasso.", + "span_text": "Totes elles són figures amb clares reminiscències de l'època blava de Picasso", + "span_start": 1461, + "span_end": 1538, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_96", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "parada - EL PRIMER LLUSTRE DAMOR-20", + "story": "Així, en aquest estat d'encantament, em trobava un vespre, amb els ulls esbatanats davant del meu llibre sense veure'n cap lletra, quan una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el meu nom no gaire lluny de mi, em desvetllà d'un surt. Vaig girar-me i vaig veure a la boca de la porta la nostra bona criada… Però, quina cara més traspostada la seva!… Era una dona gravada i galtuda, que ordinàriament vermellejava com una maduixa a mig verolar. Doncs bé, en aquella moments les seves galtes eren d'una pal·lidesa cadavèrica. Duia el mocador del cap caigut entorn del coll, deixant- li al descobert la clepsa grisenca, em mirava de fit a fit, obria la boca, com si volgués parlar i no pogués, i amb la mà em signava que la seguís.\n-Que hi ha? Que passa ?-vaig preguntar-li, alarmat, tot llevant-me dempeus.\n-Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords.\nVaig atansar-me-li adaleradament. Llavors tota esborneiada, m'agafà d'una solapa del gec i em portà al davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís. Déu de justícia! Tot el cel era roent de foc, com una braserada. Qui havia vist mai una tal cosa a hora de tenebres?\n-Ai, Munda, ai! -vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada amb un accent de tendresa i de condolença, que cap paraula no pot explicar.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina part del dia era?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Es podia concentrar en la lectura el protagonista?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va sentir llavors?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui l’havia cridat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com era ella?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com tenia el rostre normalment?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I ara?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què li indicava ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El protagonista va romandre en la mateixa posició?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va parlar la serventa?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El noi es va apropar a ella?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On van anar els dos?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què passava a fora?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com s’anomenava la dona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De quina manera se li va dirigir ell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El vespre.", + "span_text": "em trobava un vespre", + "span_start": 37, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "amb els ulls esbatanats davant del meu llibre sense veure'n cap lletra", + "span_start": 59, + "span_end": 129, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una veu apagada i tremolosa.", + "span_text": "quan una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el meu nom no gaire lluny de mi, em desvetllà d'un surt", + "span_start": 131, + "span_end": 236, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva criada.", + "span_text": "Vaig girar-me i vaig veure a la boca de la porta la nostra bona criada", + "span_start": 238, + "span_end": 308, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Gravada i galtuda.", + "span_text": "Era una dona gravada i galtuda", + "span_start": 353, + "span_end": 383, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vermell com una maduixa a mig verolar.", + "span_text": "vermellejava com una maduixa a mig verolar", + "span_start": 403, + "span_end": 445, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'una pal·lidesa cadavèrica.", + "span_text": "en aquella moments les seves galtes eren d'una pal·lidesa cadavèrica", + "span_start": 457, + "span_end": 525, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la seguís.", + "span_text": "amb la mà em signava que la seguís", + "span_start": 696, + "span_end": 730, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tot llevant-me dempeus", + "span_start": 784, + "span_end": 806, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una mena de xiscles sords.", + "span_text": "-Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords", + "span_start": 808, + "span_end": 859, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vaig atansar-me-li adaleradament", + "span_start": 861, + "span_end": 893, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís.", + "span_text": "m'agafà d'una solapa del gec i em portà al davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís", + "span_start": 921, + "span_end": 1019, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tot el cel era roent de foc.", + "span_text": "Tot el cel era roent de foc", + "span_start": 1038, + "span_end": 1065, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Munda.", + "span_text": "-Ai, Munda, ai! -vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada", + "span_start": 1138, + "span_end": 1205, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb un accent de tendresa i de condolença.", + "span_text": "vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada amb un accent de tendresa i de condolença", + "span_start": 1155, + "span_end": 1247, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El vespre.", + "span_text": "en aquest estat d'encantament, em trobava un vespre", + "span_start": 6, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "amb els ulls esbatanats davant del meu llibre sense veure'n cap lletra", + "span_start": 59, + "span_end": 129, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una veu apagada i tremolosa.", + "span_text": "quan una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el meu nom no gaire lluny de mi, em desvetllà d'un surt", + "span_start": 131, + "span_end": 236, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva criada.", + "span_text": "Vaig girar-me i vaig veure a la boca de la porta la nostra bona criada", + "span_start": 238, + "span_end": 308, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Gravada i galtuda.", + "span_text": "Era una dona gravada i galtuda", + "span_start": 353, + "span_end": 383, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vermell com una maduixa a mig verolar.", + "span_text": "ordinàriament vermellejava com una maduixa a mig verolar", + "span_start": 389, + "span_end": 445, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'una pal·lidesa cadavèrica.", + "span_text": "Doncs bé, en aquella moments les seves galtes eren d'una pal·lidesa cadavèrica", + "span_start": 447, + "span_end": 525, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la seguís.", + "span_text": "amb la mà em signava que la seguís", + "span_start": 696, + "span_end": 730, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tot llevant-me dempeus", + "span_start": 784, + "span_end": 806, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una mena de xiscles sords.", + "span_text": "-Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords", + "span_start": 808, + "span_end": 859, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vaig atansar-me-li adaleradament", + "span_start": 861, + "span_end": 893, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís.", + "span_text": "m'agafà d'una solapa del gec i em portà al davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís", + "span_start": 921, + "span_end": 1019, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tot el cel era roent de foc.", + "span_text": "Tot el cel era roent de foc", + "span_start": 1038, + "span_end": 1065, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Munda.", + "span_text": "-Ai, Munda, ai! -vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada", + "span_start": 1138, + "span_end": 1205, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb un accent de tendresa i de condolença.", + "span_text": "vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada amb un accent de tendresa i de condolença", + "span_start": 1155, + "span_end": 1247, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El vespre.", + "span_text": "em trobava un vespre", + "span_start": 37, + "span_end": 57, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en aquest estat d'encantament, em trobava un vespre, amb els ulls esbatanats davant del meu llibre sense veure'n cap lletra", + "span_start": 6, + "span_end": 129, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el seu nom.", + "span_text": "quan una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el meu nom no gaire lluny de mi, em desvetllà d'un surt", + "span_start": 131, + "span_end": 236, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La seva criada.", + "span_text": "Vaig girar-me i vaig veure a la boca de la porta la nostra bona criada", + "span_start": 238, + "span_end": 308, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era una dona gravada i galtuda.", + "span_text": "Era una dona gravada i galtuda", + "span_start": 353, + "span_end": 383, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Vermell com una maduixa a mig verolar.", + "span_text": "Era una dona gravada i galtuda, que ordinàriament vermellejava com una maduixa a mig verolar", + "span_start": 353, + "span_end": 445, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'una pal·lidesa cadavèrica.", + "span_text": "Doncs bé, en aquella moments les seves galtes eren d'una pal·lidesa cadavèrica", + "span_start": 447, + "span_end": 525, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la seguís.", + "span_text": "amb la mà em signava que la seguís", + "span_start": 696, + "span_end": 730, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Que hi ha? Que passa ?-vaig preguntar-li, alarmat, tot llevant-me dempeus", + "span_start": 733, + "span_end": 806, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una mena de xiscles sords.", + "span_text": "Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords", + "span_start": 809, + "span_end": 859, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Vaig atansar-me-li adaleradament", + "span_start": 861, + "span_end": 893, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís.", + "span_text": "Llavors tota esborneiada, m'agafà d'una solapa del gec i em portà al davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís", + "span_start": 895, + "span_end": 1019, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que tot el cel era roent de foc, com una braserada.", + "span_text": "Tot el cel era roent de foc, com una braserada", + "span_start": 1038, + "span_end": 1084, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Munda.", + "span_text": "-Ai, Munda, ai! -vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada", + "span_start": 1138, + "span_end": 1205, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb un accent de tendresa i de condolença, que cap paraula no pot explicar.", + "span_text": "vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada amb un accent de tendresa i de condolença, que cap paraula no pot explicar", + "span_start": 1155, + "span_end": 1280, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1504", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Mar Pavón ", + "story": "María del Mar Pavón Córdoba, més coneguda com a Mar Pavón (Manresa, 16 de setembre del 1968) és una escriptora manresana establerta a Sant Joan de Vilatorrada, que cultiva sobretot la literatura infantil. Ha publicat més de mig centenar d'obres entre contes, narracions i poemaris i ha estat traduïda a totes les llengües de l'estat, així com a l'anglès, el francès, el portuguès, l'italià, l'alemany, l'holandès, el xinès i el coreà, entre altres. La seva obra més significativa és “Yeray poeto\", publicada arran del naixement del seu fill el 1996. El seu personatge més popular és “La gallina Cocorina”, creat en col·laboració amb la il·lustradora Mónica Carretero i que ha guanyat diversos premis i reconeixements.\nFilla de pares andalusos, és la gran de tres germans. De condició autodidacta, el 1988 va publicar el seu primer poema en un diari local. El van seguir altres poemes en revistes especialitzades en literatura com “Caminos” o “Escribir y publicar”. Posteriorment, va escriure alguns dels seus relats, entre els quals destaca “Peluquera a domicilio” i “Un crío listo” que foren publicats a la revista “Perfiles” de la ONCE. El 1996 es va endinsar en el món de la literatura infantil que va culminar el 2001 amb la publicació de “Yeray poeto”, el seu primer llibre per a infants. També ha participat en antologies col·lectives i en llibres  de text. El 2015 es va estrenar com a autora per a adults amb un poemari contra la violència masclista titulat “hombres, dioses y otros tratos malos”.\nEntre les seves obres per a infants, destaquen Rula busca su lugar. Il·lustrat per Maria Girón. Àlbum (2015) i Inseparables. Il·lustrat per Maria Girón. Àlbum (2015)\nLa seva obra literària està composta per gènere poètic, tant infantil com d'adult, lectures educatives, contes infantils i àlbums il·lustrats, molts d'ells traduïts a diferents idiomes.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer María del Mar Pavón?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es dedica?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin tipus d’obres escriu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Ha estat traduïda en alemany?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I en xinès?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan va tenir el seu nen?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb qui va treballar en la creació de La gallina Cocorina?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha sigut guardonada aquesta obra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D’on són els seus progenitors?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan es va publicar el seu primer text?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins contes seus van ser editats a Perfiles?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com es titula la seva primera novel·la per nens?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ha escrit només pel públic infantil?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui va dibuixar Rula busca su lugar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ha fet obres didàctiques?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Manresa.", + "span_text": "María del Mar Pavón Córdoba, més coneguda com a Mar Pavón (Manresa, 16 de setembre del 1968)", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És escriptora.", + "span_text": "és una escriptora", + "span_start": 93, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Literatura infantil.", + "span_text": "cultiva sobretot la literatura infantil", + "span_start": 164, + "span_end": 203, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat traduïda a totes les llengües de l'estat, així com a l'anglès, el francès, el portuguès, l'italià, l'alemany", + "span_start": 283, + "span_end": 400, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "ha estat traduïda a totes les llengües de l'estat, així com a l'anglès, el francès, el portuguès, l'italià, l'alemany, l'holandès, el xinès", + "span_start": 283, + "span_end": 422, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1996.", + "span_text": "naixement del seu fill el 1996", + "span_start": 518, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Mónica Carretero.", + "span_text": "El seu personatge més popular és “La gallina Cocorina”, creat en col·laboració amb la il·lustradora Mónica Carretero", + "span_start": 550, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "“La gallina Cocorina”, creat en col·laboració amb la il·lustradora Mónica Carretero i que ha guanyat diversos premis i reconeixements", + "span_start": 583, + "span_end": 716, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'Andalusia.", + "span_text": "Filla de pares andalusos", + "span_start": 718, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 1988.", + "span_text": "el 1988 va publicar el seu primer poema", + "span_start": 797, + "span_end": 836, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Peluquera a domicilio i Un crío listo.", + "span_text": "“Peluquera a domicilio” i “Un crío listo” que foren publicats a la revista “Perfiles”", + "span_start": 1041, + "span_end": 1126, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Yeray poeto.", + "span_text": "“Yeray poeto”, el seu primer llibre per a infants", + "span_start": 1243, + "span_end": 1292, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El 2015 es va estrenar com a autora per a adults", + "span_start": 1364, + "span_end": 1412, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Maria Girón.", + "span_text": "Rula busca su lugar. Il·lustrat per Maria Girón", + "span_start": 1553, + "span_end": 1600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva obra literària està composta per gènere poètic, tant infantil com d'adult, lectures educatives", + "span_start": 1672, + "span_end": 1774, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Manresa.", + "span_text": "María del Mar Pavón Córdoba, més coneguda com a Mar Pavón (Manresa, 16 de setembre del 1968)", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És escriptora.", + "span_text": "és una escriptora", + "span_start": 93, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Literatura infantil.", + "span_text": "cultiva sobretot la literatura infantil", + "span_start": 164, + "span_end": 203, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat traduïda a totes les llengües de l'estat, així com a l'anglès, el francès, el portuguès, l'italià, l'alemany", + "span_start": 283, + "span_end": 400, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "També.", + "span_text": "ha estat traduïda a totes les llengües de l'estat, així com a l'anglès, el francès, el portuguès, l'italià, l'alemany, l'holandès, el xinès", + "span_start": 283, + "span_end": 422, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1996.", + "span_text": "naixement del seu fill el 1996", + "span_start": 518, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Mónica Carretero.", + "span_text": "El seu personatge més popular és “La gallina Cocorina”, creat en col·laboració amb la il·lustradora Mónica Carretero", + "span_start": 550, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "“La gallina Cocorina”, creat en col·laboració amb la il·lustradora Mónica Carretero i que ha guanyat diversos premis i reconeixements", + "span_start": 583, + "span_end": 716, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'Andalusia.", + "span_text": "Filla de pares andalusos", + "span_start": 718, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 1988.", + "span_text": "el 1988 va publicar el seu primer poema", + "span_start": 797, + "span_end": 836, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Peluquera a domicilio i Un crío listo.", + "span_text": "“Peluquera a domicilio” i “Un crío listo” que foren publicats a la revista “Perfiles”", + "span_start": 1041, + "span_end": 1126, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Yeray poeto.", + "span_text": "“Yeray poeto”, el seu primer llibre per a infants", + "span_start": 1243, + "span_end": 1292, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El 2015 es va estrenar com a autora per a adults amb un poemari", + "span_start": 1364, + "span_end": 1427, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Maria Girón.", + "span_text": "Rula busca su lugar. Il·lustrat per Maria Girón", + "span_start": 1553, + "span_end": 1600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva obra literària està composta per gènere poètic, tant infantil com d'adult, lectures educatives", + "span_start": 1672, + "span_end": 1774, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Manresa.", + "span_text": "María del Mar Pavón Córdoba, més coneguda com a Mar Pavón (Manresa, 16 de setembre del 1968)", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És escriptora.", + "span_text": "és una escriptora", + "span_start": 93, + "span_end": 110, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Literatura infantil.", + "span_text": "és una escriptora manresana establerta a Sant Joan de Vilatorrada, que cultiva sobretot la literatura infantil", + "span_start": 93, + "span_end": 203, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat traduïda a totes les llengües de l'estat, així com a l'anglès, el francès, el portuguès, l'italià, l'alemany", + "span_start": 283, + "span_end": 400, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha estat traduïda a totes les llengües de l'estat, així com a l'anglès, el francès, el portuguès, l'italià, l'alemany, l'holandès, el xinès", + "span_start": 283, + "span_end": 422, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1996.", + "span_text": "La seva obra més significativa és “Yeray poeto\", publicada arran del naixement del seu fill el 1996", + "span_start": 449, + "span_end": 548, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb la il·lustradora Mónica Carretero.", + "span_text": "El seu personatge més popular és “La gallina Cocorina”, creat en col·laboració amb la il·lustradora Mónica Carretero", + "span_start": 550, + "span_end": 666, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu personatge més popular és “La gallina Cocorina”, creat en col·laboració amb la il·lustradora Mónica Carretero i que ha guanyat diversos premis i reconeixements", + "span_start": 550, + "span_end": 716, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'Andalusia.", + "span_text": "Filla de pares andalusos", + "span_start": 718, + "span_end": 742, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 1988.", + "span_text": "el 1988 va publicar el seu primer poema", + "span_start": 797, + "span_end": 836, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Peluquera a domicilio i Un crío listo.", + "span_text": "va escriure alguns dels seus relats, entre els quals destaca “Peluquera a domicilio” i “Un crío listo” que foren publicats a la revista “Perfiles”", + "span_start": 980, + "span_end": 1126, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Yeray poeto.", + "span_text": "es va endinsar en el món de la literatura infantil que va culminar el 2001 amb la publicació de “Yeray poeto”, el seu primer llibre per a infants", + "span_start": 1147, + "span_end": 1292, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El 2015 es va estrenar com a autora per a adults", + "span_start": 1364, + "span_end": 1412, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Maria Girón.", + "span_text": "Rula busca su lugar. Il·lustrat per Maria Girón", + "span_start": 1553, + "span_end": 1600, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La seva obra literària està composta per gènere poètic, tant infantil com d'adult, lectures educatives", + "span_start": 1672, + "span_end": 1774, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_237", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "tros de paper - EL BALL D'EN SERRALLONGA-2", + "story": "-Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós. Aaaah! (Badall.) Va llarga. Noi! Una copeta de conyac.\n\n-Aaaah! (Badall.) A mi també!\n-Jo no sé què. (Badall.) No sé què pendre.\nPer fi tothom anava a poc a poc per la sombra, les cames com qui les llença, els braços pengim penjam…", + "questions": [ + { + "input_text": "Fa fred?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com és el temps?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Havia fet tanta calor abans?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què fa el primer personatge mentre parla?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què demana després?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui li demana?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El segon personatge vol el mateix?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I el tercer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què vol aquest?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què fan els dos?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per on passeja tota la gent?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Van ràpidament?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com tenen les extremitats inferiors?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I les superiors?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós", + "span_start": 1, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Calorós.", + "span_text": "Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós", + "span_start": 1, + "span_end": 58, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós", + "span_start": 1, + "span_end": 58, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Badalla.", + "span_text": "Aaaah! (Badall.)", + "span_start": 61, + "span_end": 77, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una copeta de conyac.", + "span_text": "Noi! Una copeta de conyac", + "span_start": 89, + "span_end": 114, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al noi.", + "span_text": "Noi! Una copeta de conyac", + "span_start": 89, + "span_end": 114, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Aaaah! (Badall.) A mi també!", + "span_start": 117, + "span_end": 146, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-Jo no sé què. (Badall.) No sé què pendre", + "span_start": 147, + "span_end": 188, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No sap què pendre.", + "span_text": "No sé què pendre", + "span_start": 172, + "span_end": 188, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Badallar.", + "span_text": "-Aaaah! (Badall.) A mi també!\n-Jo no sé què. (Badall.) No sé què pendre.", + "span_start": 117, + "span_end": 189, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per la sombra.", + "span_text": "tothom anava a poc a poc per la sombra", + "span_start": 197, + "span_end": 235, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tothom anava a poc a poc per la sombra", + "span_start": 197, + "span_end": 235, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com qui les llença.", + "span_text": "les cames com qui les llença", + "span_start": 237, + "span_end": 265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pengim penjam.", + "span_text": "els braços pengim penjam", + "span_start": 267, + "span_end": 291, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós", + "span_start": 1, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Calorós.", + "span_text": "Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós", + "span_start": 1, + "span_end": 58, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós", + "span_start": 1, + "span_end": 58, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Badalla.", + "span_text": "Aaaah! (Badall.)", + "span_start": 61, + "span_end": 77, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una copeta de conyac.", + "span_text": "Noi! Una copeta de conyac", + "span_start": 89, + "span_end": 114, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al noi.", + "span_text": "Noi! Una copeta de conyac", + "span_start": 89, + "span_end": 114, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Aaaah! (Badall.) A mi també!", + "span_start": 117, + "span_end": 146, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "-Jo no sé què. (Badall.) No sé què pendre", + "span_start": 147, + "span_end": 188, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No ho sap.", + "span_text": "No sé què pendre", + "span_start": 172, + "span_end": 188, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Badallen.", + "span_text": "-Aaaah! (Badall.) A mi també!\n-Jo no sé què. (Badall.) No sé què pendre.", + "span_start": 117, + "span_end": 189, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per la sombra.", + "span_text": "Per fi tothom anava a poc a poc per la sombra", + "span_start": 190, + "span_end": 235, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tothom anava a poc a poc per la sombra", + "span_start": 197, + "span_end": 235, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com qui les llença.", + "span_text": "les cames com qui les llença", + "span_start": 237, + "span_end": 265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pengim penjam.", + "span_text": "els braços pengim penjam", + "span_start": 267, + "span_end": 291, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós", + "span_start": 1, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Calorós.", + "span_text": "Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós", + "span_start": 1, + "span_end": 58, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós", + "span_start": 1, + "span_end": 58, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Badalla.", + "span_text": "-Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós. Aaaah! (Badall.)", + "span_start": 0, + "span_end": 77, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una copeta de conyac.", + "span_text": "Una copeta de conyac", + "span_start": 94, + "span_end": 114, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Al noi.", + "span_text": "Noi! Una copeta de conyac", + "span_start": 89, + "span_end": 114, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A mi també", + "span_start": 135, + "span_end": 145, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Jo no sé què. (Badall.) No sé què pendre", + "span_start": 148, + "span_end": 188, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No sap què prendre.", + "span_text": "Jo no sé què. (Badall.) No sé què pendre", + "span_start": 148, + "span_end": 188, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Badallar.", + "span_text": "-Aaaah! (Badall.) A mi també!\n-Jo no sé què. (Badall.)", + "span_start": 117, + "span_end": 171, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per la sombra.", + "span_text": "Per fi tothom anava a poc a poc per la sombra", + "span_start": 190, + "span_end": 235, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tothom anava a poc a poc", + "span_start": 197, + "span_end": 221, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com qui les llença.", + "span_text": "les cames com qui les llença", + "span_start": 237, + "span_end": 265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pengim penjam.", + "span_text": "els braços pengim penjam", + "span_start": 267, + "span_end": 291, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_145", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Maria Salvo Iborra...", + "story": "Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020) va ser una activista antifranquista catalana.\nEl seu avi fou un migrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la família a Les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).\nEn esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la Unió General de Treballadors (UGT) i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat la Confederació Nacional del Treball i la UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.\nFou detinguda amb tres noies més el 1941 a Madrid mentre feia d'enllaç amb la resistència i fou tancada en una cel·la d'aïllament, amb tan sols 21 anys, a la presó de les Corts , on a causa de les tortures que patí ja mai no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores, a Saragossa, i després a la presó de dones de Ventas. El febrer de 1946 fou jutjada i condemnada pel règim de Franco a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia. També van condemnar el seu germà a onze anys per ser qui era.\nDe nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al Partit Socialista Unificat de Catalunya i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes.\nMaria Salvo va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2020 a l'edat de 100 anys.\n", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Maria Salvo?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu és coneguda?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Provenia d’una família de polítics?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On van anar a viure quan ella era petita?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va començar a implicar-se en ERC?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Però en quin partit va acabar militant?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va obtenir el 1938?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan va haver de fugir del país?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On va ser tancada?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va succeir-li el 1941?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quants anys de presó va ser sentenciada?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan va sortir-ne?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va abandonar l’activitat política llavors?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina organització va crear?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan va ser la seva defunció?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Sabadell.", + "span_text": "Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020)", + "span_start": 0, + "span_end": 85, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per ser una activista antifranquista catalana.", + "span_text": "va ser una activista antifranquista catalana", + "span_start": 86, + "span_end": 130, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El seu avi fou un migrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política", + "span_start": 132, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Les Corts.", + "span_text": "Quan tenia set anys es traslladà amb la família a Les Corts", + "span_start": 352, + "span_end": 411, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1935.", + "span_text": "El 1935 va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 474, + "span_end": 564, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.", + "span_text": "va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC)", + "span_start": 613, + "span_end": 694, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El de secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona.", + "span_text": "El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona", + "span_start": 898, + "span_end": 967, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 29 de gener de 1939.", + "span_text": "El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili", + "span_start": 1040, + "span_end": 1086, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière.", + "span_text": "fou empresonada als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière", + "span_start": 1093, + "span_end": 1171, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fou detinguda amb tres noies més mentre feia d'enllaç amb la resistència.", + "span_text": "Fou detinguda amb tres noies més el 1941 a Madrid mentre feia d'enllaç amb la resistència", + "span_start": 1271, + "span_end": 1360, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A 30 anys.", + "span_text": "fou jutjada i condemnada pel règim de Franco a 30 anys de presó", + "span_start": 1639, + "span_end": 1702, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 1957.", + "span_text": "De nou al carrer el 1957", + "span_start": 1825, + "span_end": 1849, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al Partit Socialista Unificat de Catalunya i també al moviment feminista", + "span_start": 1825, + "span_end": 2012, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'Associació Les Dones del 36.", + "span_text": "fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36", + "span_start": 2109, + "span_end": 2159, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 16 de novembre de 2020.", + "span_text": "Maria Salvo va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2020", + "span_start": 2256, + "span_end": 2314, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Sabadell.", + "span_text": "Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020)", + "span_start": 0, + "span_end": 85, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per ser una activista antifranquista catalana.", + "span_text": "va ser una activista antifranquista catalana", + "span_start": 86, + "span_end": 130, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El seu avi fou un migrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política", + "span_start": 132, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Les Corts.", + "span_text": "Quan tenia set anys es traslladà amb la família a Les Corts", + "span_start": 352, + "span_end": 411, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1935.", + "span_text": "El 1935 va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 474, + "span_end": 564, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.", + "span_text": "va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC)", + "span_start": 613, + "span_end": 694, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El de secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona.", + "span_text": "El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona", + "span_start": 898, + "span_end": 967, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 29 de gener de 1939.", + "span_text": "El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili", + "span_start": 1040, + "span_end": 1086, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya.", + "span_text": "fou empresonada als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya", + "span_start": 1093, + "span_end": 1185, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fou detinguda amb tres noies més.", + "span_text": "Fou detinguda amb tres noies més el 1941", + "span_start": 1271, + "span_end": 1311, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A 30 anys.", + "span_text": "fou jutjada i condemnada pel règim de Franco a 30 anys de presó", + "span_start": 1639, + "span_end": 1702, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 1957.", + "span_text": "De nou al carrer el 1957", + "span_start": 1825, + "span_end": 1849, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al Partit Socialista Unificat de Catalunya i també al moviment feminista", + "span_start": 1825, + "span_end": 2012, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'Associació Les Dones del 36.", + "span_text": "fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36", + "span_start": 2109, + "span_end": 2159, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 16 de novembre de 2020.", + "span_text": "Maria Salvo va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2020", + "span_start": 2256, + "span_end": 2314, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Sabadell.", + "span_text": "Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020)", + "span_start": 0, + "span_end": 85, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per ser una activista antifranquista.", + "span_text": "va ser una activista antifranquista", + "span_start": 86, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El seu avi fou un migrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política", + "span_start": 132, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Les Corts.", + "span_text": "Quan tenia set anys es traslladà amb la família a Les Corts", + "span_start": 352, + "span_end": 411, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1935.", + "span_text": "El 1935 va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya", + "span_start": 474, + "span_end": 564, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.", + "span_text": "va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya", + "span_start": 482, + "span_end": 687, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC.", + "span_text": "El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC", + "span_start": 898, + "span_end": 979, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 29 de gener de 1939.", + "span_text": "El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili", + "span_start": 1040, + "span_end": 1086, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya.", + "span_text": "fou empresonada als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya,", + "span_start": 1093, + "span_end": 1186, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Fou detinguda amb tres noies més mentre feia d'enllaç amb la resistència.", + "span_text": "Fou detinguda amb tres noies més el 1941 a Madrid mentre feia d'enllaç amb la resistència", + "span_start": 1271, + "span_end": 1360, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A 30 anys.", + "span_text": "fou jutjada i condemnada pel règim de Franco a 30 anys de presó", + "span_start": 1639, + "span_end": 1702, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 1957.", + "span_text": "De nou al carrer el 1957", + "span_start": 1825, + "span_end": 1849, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al Partit Socialista Unificat de Catalunya i també al moviment feminista", + "span_start": 1884, + "span_end": 2012, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'Associació Les Dones del 36.", + "span_text": "fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36", + "span_start": 2109, + "span_end": 2159, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 16 de novembre de 2020.", + "span_text": "Maria Salvo va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2020", + "span_start": 2256, + "span_end": 2314, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1213", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Odin (Marvel Comics) ", + "story": "Odin és un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica, publicat per Marvel Comics.\nOdin és el fill de Bor i Bestla, i els seus germans eren Vili i Ve. Amb l'ajuda dels seus germans, Odin va vèncer a Surtur en el passat i va aconseguir emportar-se la Flama Eterna del seu regne, sense la qual Surtur no podria encendre la seva gran espasa i provocar el Ragnarok. No obstant això, els seus germans van morir durant la gesta i en morir el poder de tots dos va passar a Odin ser el senyor d'Asgard.\nOdin es va convertir en el governant suprem d'Asgard, i va continuar sent-ho per molt temps. Va tenir un fill amb Gaea, Thor, i després es va casar amb Frigga. També va prendre com a fill adoptiu a Loki, sent aquest encara un nadó, després de matar en batalla al seu pare Laufey. Loki va créixer ple d'odi cap als Asgardians i cap al seu \"germà\" Thor en particular, ambicionant també el tron del regne.\nOdin va tenir fortes confrontacions amb Thor degudes a la preferència del seu fill per privilegiar la Terra i els assumptes dels humans per sobre els d'Asgard, aquestes van ser les raons per les quals Odin va bandejar Thor però quan van tornar tot va tornar a la normalitat. Recentment Odin va morir lluitant contra Surtur, després de la seva mort Thor es va convertir en el senyor d'Asgard.\nAl volum 3 de la Col·lecció de Thor, Odin torna a la Vida, després de passar anys En l'Altre món combatent al Dimoni Surtur.\nMalgrat la seva edat avançada, Odin té súper força i resistència superiors a tots els altres asgardians i a la major part dels personatges de l'univers Marvel. Tècnicament no és immortal, però la seva vida és excessivament llarga, els déus d'Asgard poden viure milions d'anys.\nOdin té el poder de controlar vastes quantitats d'energia, capaç de destruir galàxies senceres. Aquest poder és conegut com la \"Força Odin\" (o \"Odinforce\"), útil per a una gran quantitat de propòsits. Després de determinats períodes, aquesta força disminueix enormement, i per recuperar-la comença el \"Somni d'Odin\", un somni durant el qual és completament vulnerable.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Odin?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui són els seus pares?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què es va endur fa temps?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En què es va convertir Odin, a la mort dels seus germans?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va unir en matrimoni?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui era Loki?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui no podia suportar aquest?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què Odin es va enfadar amb Thor?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com va morir Odin?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui el va succeir en el tron?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins trets físics té Odin?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És jove?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina capacitat té?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pot perdre-la?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com pot tornar a adquirir-la?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica.", + "span_text": "Odin és un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica", + "span_start": 0, + "span_end": 107, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Bor i Bestla.", + "span_text": "Odin és el fill de Bor i Bestla", + "span_start": 137, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La Flama Eterna.", + "span_text": "Odin va vèncer a Surtur en el passat i va aconseguir emportar-se la Flama Eterna", + "span_start": 236, + "span_end": 316, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En el senyor d'Asgard.", + "span_text": "els seus germans van morir durant la gesta i en morir el poder de tots dos va passar a Odin ser el senyor d'Asgard", + "span_start": 433, + "span_end": 547, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Frigga.", + "span_text": "es va casar amb Frigga", + "span_start": 685, + "span_end": 707, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu fill adoptiu.", + "span_text": "va prendre com a fill adoptiu a Loki", + "span_start": 715, + "span_end": 751, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al seu germà Thor.", + "span_text": "Loki va créixer ple d'odi cap als Asgardians i cap al seu \"germà\" Thor en particular", + "span_start": 829, + "span_end": 913, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per la preferència del seu fill per privilegiar la Terra i els assumptes dels humans per sobre els d'Asgard.", + "span_text": "Odin va tenir fortes confrontacions amb Thor degudes a la preferència del seu fill per privilegiar la Terra i els assumptes dels humans per sobre els d'Asgard", + "span_start": 952, + "span_end": 1110, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Lluitant contra Surtur.", + "span_text": "Odin va morir lluitant contra Surtur", + "span_start": 1238, + "span_end": 1274, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Thor.", + "span_text": "Thor es va convertir en el senyor d'Asgard", + "span_start": 1300, + "span_end": 1342, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Súper força i resistència superiors.", + "span_text": "Odin té súper força i resistència superiors", + "span_start": 1500, + "span_end": 1543, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tècnicament no és immortal, però la seva vida és excessivament llarga, els déus d'Asgard poden viure milions d'anys", + "span_start": 1629, + "span_end": 1744, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El poder de controlar vastes quantitats d'energia, capaç de destruir galàxies senceres.", + "span_text": "Odin té el poder de controlar vastes quantitats d'energia, capaç de destruir galàxies senceres", + "span_start": 1746, + "span_end": 1840, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després de determinats períodes, aquesta força disminueix enormement", + "span_start": 1947, + "span_end": 2015, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Començant el Somni d'Odin, un somni durant el qual és completament vulnerable.", + "span_text": "per recuperar-la comença el \"Somni d'Odin\", un somni durant el qual és completament vulnerable", + "span_start": 2019, + "span_end": 2113, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica.", + "span_text": "Odin és un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica", + "span_start": 0, + "span_end": 107, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Bor i Bestla.", + "span_text": "Odin és el fill de Bor i Bestla", + "span_start": 137, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La Flama Eterna.", + "span_text": "Odin va vèncer a Surtur en el passat i va aconseguir emportar-se la Flama Eterna del seu regne", + "span_start": 236, + "span_end": 330, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En el senyor d'Asgard.", + "span_text": "els seus germans van morir durant la gesta i en morir el poder de tots dos va passar a Odin ser el senyor d'Asgard", + "span_start": 433, + "span_end": 547, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Frigga.", + "span_text": "es va casar amb Frigga", + "span_start": 685, + "span_end": 707, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu fill adoptiu.", + "span_text": "També va prendre com a fill adoptiu a Loki", + "span_start": 709, + "span_end": 751, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Als Asgardians i al seu germà Thor.", + "span_text": "Loki va créixer ple d'odi cap als Asgardians i cap al seu \"germà\" Thor en particular", + "span_start": 829, + "span_end": 913, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per la preferència del seu fill per privilegiar la Terra i els assumptes dels humans per sobre els d'Asgard.", + "span_text": "Odin va tenir fortes confrontacions amb Thor degudes a la preferència del seu fill per privilegiar la Terra i els assumptes dels humans per sobre els d'Asgard", + "span_start": 952, + "span_end": 1110, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Lluitant contra Surtur.", + "span_text": "Odin va morir lluitant contra Surtur", + "span_start": 1238, + "span_end": 1274, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Thor.", + "span_text": "Thor es va convertir en el senyor d'Asgard", + "span_start": 1300, + "span_end": 1342, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Súper força i resistència superiors.", + "span_text": "Odin té súper força i resistència superiors", + "span_start": 1500, + "span_end": 1543, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tècnicament no és immortal, però la seva vida és excessivament llarga, els déus d'Asgard poden viure milions d'anys", + "span_start": 1629, + "span_end": 1744, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El poder de controlar vastes quantitats d'energia, capaç de destruir galàxies senceres.", + "span_text": "Odin té el poder de controlar vastes quantitats d'energia, capaç de destruir galàxies senceres", + "span_start": 1746, + "span_end": 1840, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després de determinats períodes, aquesta força disminueix enormement", + "span_start": 1947, + "span_end": 2015, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Començant el Somni d'Odin, un somni durant el qual és completament vulnerable.", + "span_text": "per recuperar-la comença el \"Somni d'Odin\", un somni durant el qual és completament vulnerable", + "span_start": 2019, + "span_end": 2113, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica, publicat per Marvel Comics.", + "span_text": "Odin és un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica, publicat per Marvel Comics", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Bor i Bestla.", + "span_text": "Odin és el fill de Bor i Bestla", + "span_start": 137, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La Flama Eterna de Surtur.", + "span_text": "Odin va vèncer a Surtur en el passat i va aconseguir emportar-se la Flama Eterna del seu regne", + "span_start": 236, + "span_end": 330, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En el senyor d'Asgard.", + "span_text": "No obstant això, els seus germans van morir durant la gesta i en morir el poder de tots dos va passar a Odin ser el senyor d'Asgard", + "span_start": 416, + "span_end": 547, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Frigga.", + "span_text": "es va casar amb Frigga", + "span_start": 685, + "span_end": 707, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El seu fill adoptiu.", + "span_text": "va prendre com a fill adoptiu a Loki", + "span_start": 715, + "span_end": 751, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El seu germà Thor.", + "span_text": "Loki va créixer ple d'odi cap als Asgardians i cap al seu \"germà\" Thor en particular", + "span_start": 829, + "span_end": 913, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per la preferència del seu fill per privilegiar la Terra i els assumptes dels humans per sobre els d'Asgard.", + "span_text": "Odin va tenir fortes confrontacions amb Thor degudes a la preferència del seu fill per privilegiar la Terra i els assumptes dels humans per sobre els d'Asgard", + "span_start": 952, + "span_end": 1110, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Lluitant contra Surtur.", + "span_text": "Odin va morir lluitant contra Surtur", + "span_start": 1238, + "span_end": 1274, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Thor.", + "span_text": "després de la seva mort Thor es va convertir en el senyor d'Asgard", + "span_start": 1276, + "span_end": 1342, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Súper força i resistència superiors.", + "span_text": "Odin té súper força i resistència superiors", + "span_start": 1500, + "span_end": 1543, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tècnicament no és immortal, però la seva vida és excessivament llarga, els déus d'Asgard poden viure milions d'anys", + "span_start": 1629, + "span_end": 1744, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Controlar vastes quantitats d'energia, capaç de destruir galàxies senceres.", + "span_text": "Odin té el poder de controlar vastes quantitats d'energia, capaç de destruir galàxies senceres", + "span_start": 1746, + "span_end": 1840, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Després de determinats períodes, aquesta força disminueix enormement", + "span_start": 1947, + "span_end": 2015, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Començant el Somni d'Odin, un somni durant el qual és completament vulnerable.", + "span_text": "per recuperar-la comença el \"Somni d'Odin\", un somni durant el qual és completament vulnerable", + "span_start": 2019, + "span_end": 2113, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_208", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-209", + "story": "En aquestes va comparèixer en Temme, i, canviades entre ell i els forasters les salutacions de cortesia, en Bonosi sospirà i va dir: -Bunyol! Pescador de pega! ¡Aquesta missenyora no parla clar sinó per bescantar-me.- Tots esclafiren a riure, llevat de la dameta, que preguntà: -¿Qué ha dicho? ¿Que ha dicho?\n-Nada- va respondre el cavaller. -Que lleva su merecido.\n-Deixeu-me parlar, si us plau- saltà en Bonosi. -Vet aquí es cas, Temme. Aquesta tarda sa missenyora ha trobat as gussi es meu volantí, m'ha preguntat per què servia, i s'ès engrescada a voler que hi pesqués. No teníem esques; però corrien pes banc de popa alguns cargolins escadussers: els hai arreplegats i hai posat ets hams a punt de solfa. Es meu intent era d'anar cap a unes sapes on sé que s'hi crien serrans i jodrioles; i ja hi vogava de dret, quan sa missenyora s'ès adonada d'un núvol de peixots que nedaven sota nostre per ses aigües clares, i veure'ls i figurar-se que no em calia sinó girar-me, arreplegar-los amb es meu ormeig i posâ'ls-hi a ses mans ha sigut tot u. Jo prou li hai dit i redit: «-Això són estudiants: no n'ajarem cap. Això són peixos murris i escarmentats, que saben tant de menjar amb s'ham com jo amb sa forquilla (que no me l'empasso mai): no n'ajarem cap.» No m'ha escoltat, hai hagut de calar si us plau per força, i… ès clar… ets estudiants ens han polides totes ses esques. I vet-e-la aquí de mala lluna; i d'ençà de llavors no em deixa de bunyol, dali que dali que…\nEn aquest punt, la dameta Lilí, que, cansada d'escoltar sense entendre quasi res, s'havia anat despacientant, desplegà de cop el seu elegant ventall de seda embranillat de vori, i, amb un graciós moviment, el tombà sobre la boca del parlaire.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui arriba a l’escena?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A qui diu hola?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com l’anomena en Bonosi?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es mofen d’ell?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què ha trobat la dona, segons explica en Bonosi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha volgut fer ella?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què els faltava?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què ha fet servir, doncs, d’esquer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cap a on volia anar en Bonosi?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què han observat llavors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb què compara l'ham?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què han fet els estudiants?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com se sentia Lilí, arribat aquest moment de la història?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què tenia a la mà?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va fer amb aquest?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Temme.", + "span_text": "En aquestes va comparèixer en Temme", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Als forasters.", + "span_text": "canviades entre ell i els forasters les salutacions de cortesia", + "span_start": 40, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bunyol.", + "span_text": "en Bonosi sospirà i va dir: -Bunyol", + "span_start": 105, + "span_end": 140, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Bunyol! Pescador de pega! ¡Aquesta missenyora no parla clar sinó per bescantar-me.- Tots esclafiren a riure", + "span_start": 133, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "As gussi es seu volantí.", + "span_text": "-Deixeu-me parlar, si us plau- saltà en Bonosi. -Vet aquí es cas, Temme. Aquesta tarda sa missenyora ha trobat as gussi es meu volantí", + "span_start": 366, + "span_end": 500, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que hi pesqués.", + "span_text": "ès engrescada a voler que hi pesqués", + "span_start": 537, + "span_end": 573, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Esques.", + "span_text": "No teníem esques", + "span_start": 575, + "span_end": 591, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alguns cargolins escadussers.", + "span_text": "No teníem esques; però corrien pes banc de popa alguns cargolins escadussers: els hai arreplegats i hai posat ets hams a punt de solfa", + "span_start": 575, + "span_end": 709, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cap a unes sapes on sap que s'hi crien serrans i jodrioles.", + "span_text": "Es meu intent era d'anar cap a unes sapes on sé que s'hi crien serrans i jodrioles", + "span_start": 711, + "span_end": 793, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un núvol de peixots que nedaven sota nostre per ses aigües clares.", + "span_text": "i ja hi vogava de dret, quan sa missenyora s'ès adonada d'un núvol de peixots que nedaven sota nostre per ses aigües clares", + "span_start": 795, + "span_end": 918, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb sa forquilla.", + "span_text": "Això són peixos murris i escarmentats, que saben tant de menjar amb s'ham com jo amb sa forquilla (que no me l'empasso mai)", + "span_start": 1116, + "span_end": 1239, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Han polides totes ses esques.", + "span_text": "ets estudiants ens han polides totes ses esques", + "span_start": 1330, + "span_end": 1377, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Cansada d'escoltar sense entendre quasi res.", + "span_text": "En aquest punt, la dameta Lilí, que, cansada d'escoltar sense entendre quasi res", + "span_start": 1472, + "span_end": 1552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un elegant ventall de seda embranillat de vori.", + "span_text": "desplegà de cop el seu elegant ventall de seda embranillat de vori", + "span_start": 1582, + "span_end": 1648, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El tombà sobre la boca del parlaire.", + "span_text": "ventall de seda embranillat de vori, i, amb un graciós moviment, el tombà sobre la boca del parlaire", + "span_start": 1613, + "span_end": 1713, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Temme.", + "span_text": "En aquestes va comparèixer en Temme", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Als forasters.", + "span_text": "canviades entre ell i els forasters les salutacions de cortesia", + "span_start": 40, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bunyol.", + "span_text": "en Bonosi sospirà i va dir: -Bunyol", + "span_start": 105, + "span_end": 140, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Bunyol! Pescador de pega! ¡Aquesta missenyora no parla clar sinó per bescantar-me.- Tots esclafiren a riure", + "span_start": 133, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "As gussi es seu volantí.", + "span_text": "-Deixeu-me parlar, si us plau- saltà en Bonosi. -Vet aquí es cas, Temme. Aquesta tarda sa missenyora ha trobat as gussi es meu volantí", + "span_start": 366, + "span_end": 500, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que hi pesqués.", + "span_text": "ès engrescada a voler que hi pesqués", + "span_start": 537, + "span_end": 573, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Esques.", + "span_text": "No teníem esques", + "span_start": 575, + "span_end": 591, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alguns cargolins escadussers.", + "span_text": "No teníem esques; però corrien pes banc de popa alguns cargolins escadussers: els hai arreplegats i hai posat ets hams a punt de solfa", + "span_start": 575, + "span_end": 709, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cap a unes sapes on sap que s'hi crien serrans i jodrioles.", + "span_text": "Es meu intent era d'anar cap a unes sapes on sé que s'hi crien serrans i jodrioles", + "span_start": 711, + "span_end": 793, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un núvol de peixots que nedaven sota nostre per ses aigües clares.", + "span_text": "i ja hi vogava de dret, quan sa missenyora s'ès adonada d'un núvol de peixots que nedaven sota nostre per ses aigües clares", + "span_start": 795, + "span_end": 918, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb sa forquilla.", + "span_text": "Això són peixos murris i escarmentats, que saben tant de menjar amb s'ham com jo amb sa forquilla (que no me l'empasso mai)", + "span_start": 1116, + "span_end": 1239, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Han polides totes ses esques.", + "span_text": "ets estudiants ens han polides totes ses esques", + "span_start": 1330, + "span_end": 1377, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Cansada d'escoltar sense entendre quasi res.", + "span_text": "En aquest punt, la dameta Lilí, que, cansada d'escoltar sense entendre quasi res", + "span_start": 1472, + "span_end": 1552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un elegant ventall de seda embranillat de vori.", + "span_text": "desplegà de cop el seu elegant ventall de seda embranillat de vori", + "span_start": 1582, + "span_end": 1648, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El tombà sobre la boca del parlaire.", + "span_text": "ventall de seda embranillat de vori, i, amb un graciós moviment, el tombà sobre la boca del parlaire", + "span_start": 1613, + "span_end": 1713, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En Temme.", + "span_text": "En aquestes va comparèixer en Temme", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Als forasters.", + "span_text": "canviades entre ell i els forasters les salutacions de cortesia", + "span_start": 40, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Bunyol.", + "span_text": "en Bonosi sospirà i va dir: -Bunyol", + "span_start": 105, + "span_end": 140, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "-Bunyol! Pescador de pega! ¡Aquesta missenyora no parla clar sinó per bescantar-me.- Tots esclafiren a riure", + "span_start": 133, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "As gussi es seu volantí.", + "span_text": "Deixeu-me parlar, si us plau- saltà en Bonosi. -Vet aquí es cas, Temme. Aquesta tarda sa missenyora ha trobat as gussi es meu volantí", + "span_start": 367, + "span_end": 500, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que hi pesqués.", + "span_text": "ès engrescada a voler que hi pesqués", + "span_start": 537, + "span_end": 573, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Esques.", + "span_text": "No teníem esques", + "span_start": 575, + "span_end": 591, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Alguns cargolins escadussers.", + "span_text": "No teníem esques; però corrien pes banc de popa alguns cargolins escadussers: els hai arreplegats i hai posat ets hams a punt de solfa", + "span_start": 575, + "span_end": 709, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cap a unes sapes on sap que s'hi crien serrans i jodrioles.", + "span_text": "Es meu intent era d'anar cap a unes sapes on sé que s'hi crien serrans i jodrioles", + "span_start": 711, + "span_end": 793, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un núvol de peixots que nedaven sota nostre per ses aigües clares.", + "span_text": "i ja hi vogava de dret, quan sa missenyora s'ès adonada d'un núvol de peixots que nedaven sota nostre per ses aigües clares", + "span_start": 795, + "span_end": 918, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb sa forquilla.", + "span_text": "Això són peixos murris i escarmentats, que saben tant de menjar amb s'ham com jo amb sa forquilla (que no me l'empasso mai)", + "span_start": 1116, + "span_end": 1239, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Han polides totes ses esques.", + "span_text": "ets estudiants ens han polides totes ses esques", + "span_start": 1330, + "span_end": 1377, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Cansada d'escoltar sense entendre quasi res.", + "span_text": "En aquest punt, la dameta Lilí, que, cansada d'escoltar sense entendre quasi res", + "span_start": 1472, + "span_end": 1552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El seu elegant ventall de seda embranillat de vori.", + "span_text": "desplegà de cop el seu elegant ventall de seda embranillat de vori", + "span_start": 1582, + "span_end": 1648, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El tombà sobre la boca del parlaire.", + "span_text": "desplegà de cop el seu elegant ventall de seda embranillat de vori, i, amb un graciós moviment, el tombà sobre la boca del parlaire", + "span_start": 1582, + "span_end": 1713, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_563", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Lleó de Nemea ", + "story": "Segons la mitologia grega, el Lleó de Nemea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nemea, a l'Argòlida. Se sol considerar fill de Tifó i Equidna o d'Ortre i Quimera, encara que també s'ha dit que hi hauria caigut des de la lluna, com a fill de Zeus i Selene. Una tercera versió és que va ser fill de Quimera.\nLa seua captura i mort va ser el primer dels dotze treballs d'Hèracles. Diuen que era invulnerable, i per això l'heroi, per abatre'l, l'hagué d'estrangular. Després li tragué la pell i se'n va fer una capa. Els déus el van transformar en la constel·lació del Lleó.\nEl primer dels dotze treballs d'Hèracles va ser matar el lleó de Nemea. El lleó infundia terror als voltants de Nemea, i tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes. Quan Hèracles es dirigia a caçar el lleó es va hostatjar a Cleones, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos, i després anà cap al cau de la fera.\nQuan Hèracles es va enfrontar a ell per primera vegada, utilitzant el seu arc i les seves fletxes, un garrot fet d'una olivera (que ell mateix havia arrancat de la terra) i una espasa de bronze, totes les armes van resultar inútils. El cau de l'animal tenia dues entrades: Hèracles va atiar-lo fins que l'animal va penetrar en el cau, va obstruir una de les entrades per tal d'acorralar-lo per l'altra, on va ofegar-lo tot ficant-li un braç per la gola fins a asfixiar-lo. En algunes variants, Hèracles estrangula realment a la bèstia.\nHèracles va portar el cos del lleó a Micenes per tal que el veiés el rei Euristeu, el qual elegia les tasques que havia d'acomplir l'heroi en el camí dels dotze treballs. Però aquest es va espantar tant que va prohibir a Hèracles tornar a entrar mai a la ciutat, i va ordenar-li que des d'aquell moment li mostrés el fruit dels seus treballs des de fora. Euristeu va manar als seus ferrers que li forgessin un vas de bronze que va amagar sota terra, en el qual es refugiava cada vegada que anunciaven Hèracles, i li comunicava les seves instruccions a través d'un herald.\nHèracles va emprar hores intentant escorxar el lleó sense èxit. Per fi Atena, disfressada de vella bruixa, va fer-lo adonar-se que les millors eines per tallar la pell eren les mateixes urpes del lleó. D'aquesta forma, amb una petita intervenció divina, va aconseguir la pell del lleó, que des d'aleshores va vestir a manera d'armadura.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què era el Lleó de Nemea?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui eren, potser, els seus pares?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es relaciona aquest animal amb Hèracles?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En què van convertir la bèstia les divinitats, un cop morta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu era molt difícil de vèncer?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On va dormir l’heroi abans de la seva gesta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines armes va intentar fer servir?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com el va matar finalment?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On va dur les despulles de la bèstia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar el monarca de la ciutat en veure-les?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va manar a l’heroi?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va fer que construïssin?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va ajudar a Hèracles?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En quina tasca?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per a què l'heroi volia la pell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una fera que infonia terror als camps de Nemea.", + "span_text": "el Lleó de Nemea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nemea", + "span_start": 27, + "span_end": 150, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Tifó i Equidna, Ortre i Quimera o Zeus i Selena.", + "span_text": "Se sol considerar fill de Tifó i Equidna o d'Ortre i Quimera, encara que també s'ha dit que hi hauria caigut des de la lluna, com a fill de Zeus i Selene", + "span_start": 166, + "span_end": 320, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La seua captura i mort va ser el primer dels seus dotze treballs.", + "span_text": "La seua captura i mort va ser el primer dels dotze treballs d'Hèracles", + "span_start": 372, + "span_end": 442, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En la constel·lació del Lleó.", + "span_text": "Els déus el van transformar en la constel·lació del Lleó", + "span_start": 579, + "span_end": 635, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes.", + "span_text": "tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes", + "span_start": 758, + "span_end": 826, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Cleones, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos.", + "span_text": "Quan Hèracles es dirigia a caçar el lleó es va hostatjar a Cleones, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos", + "span_start": 828, + "span_end": 936, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un arc, un garrot fet d'una olivera i una espasa de bronze.", + "span_text": "Hèracles es va enfrontar a ell per primera vegada, utilitzant el seu arc i les seves fletxes, un garrot fet d'una olivera (que ell mateix havia arrancat de la terra) i una espasa de bronze", + "span_start": 980, + "span_end": 1168, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va ofegar-lo tot ficant-li un braç per la gola fins a asfixiar-lo.", + "span_text": "va ofegar-lo tot ficant-li un braç per la gola fins a asfixiar-lo", + "span_start": 1381, + "span_end": 1446, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Micenes.", + "span_text": "Hèracles va portar el cos del lleó a Micenes", + "span_start": 1511, + "span_end": 1555, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va espantar tant que va prohibir a Hèracles tornar a entrar mai a la ciutat.", + "span_text": "el rei Euristeu, el qual elegia les tasques que havia d'acomplir l'heroi en el camí dels dotze treballs. Però aquest es va espantar tant que va prohibir a Hèracles tornar a entrar mai a la ciutat", + "span_start": 1577, + "span_end": 1772, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que des d'aquell moment li mostrés el fruit dels seus treballs des de fora.", + "span_text": "va ordenar-li que des d'aquell moment li mostrés el fruit dels seus treballs des de fora", + "span_start": 1776, + "span_end": 1864, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un vas de bronze.", + "span_text": "Euristeu va manar als seus ferrers que li forgessin un vas de bronze", + "span_start": 1866, + "span_end": 1934, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Atena.", + "span_text": "Hèracles va emprar hores intentant escorxar el lleó sense èxit. Per fi Atena, disfressada de vella bruixa, va fer-lo adonar-se que les millors eines per tallar la pell eren les mateixes urpes del lleó. D'aquesta forma, amb una petita intervenció divina, va aconseguir la pell del lleó", + "span_start": 2083, + "span_end": 2367, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En escorxar el lleó.", + "span_text": "Hèracles va emprar hores intentant escorxar el lleó sense èxit. Per fi Atena, disfressada de vella bruixa, va fer-lo adonar-se que les millors eines per tallar la pell eren les mateixes urpes del lleó. D'aquesta forma, amb una petita intervenció divina, va aconseguir la pell del lleó", + "span_start": 2083, + "span_end": 2367, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per vestir a manera d'armadura.", + "span_text": "la pell del lleó, que des d'aleshores va vestir a manera d'armadura", + "span_start": 2351, + "span_end": 2418, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una fera que infonia terror als camps de Nemea, a l'Argòlida.", + "span_text": "el Lleó de Nemea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nemea, a l'Argòlida", + "span_start": 27, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se'l sol considerar fill de Tifó i Equidna o d'Ortre i Quimera, encara que també s'ha dit que hi hauria caigut des de la lluna, com a fill de Zeus i Selene.", + "span_text": "Se sol considerar fill de Tifó i Equidna o d'Ortre i Quimera, encara que també s'ha dit que hi hauria caigut des de la lluna, com a fill de Zeus i Selene", + "span_start": 166, + "span_end": 320, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La seua captura i mort va ser el primer dels seus dotze treballs.", + "span_text": "La seua captura i mort va ser el primer dels dotze treballs d'Hèracles.", + "span_start": 372, + "span_end": 443, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En la constel·lació del Lleó.", + "span_text": "Els déus el van transformar en la constel·lació del Lleó", + "span_start": 579, + "span_end": 635, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes.", + "span_text": "tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes", + "span_start": 758, + "span_end": 826, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Cleones, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos.", + "span_text": "Quan Hèracles es dirigia a caçar el lleó es va hostatjar a Cleones, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos", + "span_start": 828, + "span_end": 936, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un arc, un garrot fet d'una olivera i una espasa de bronze.", + "span_text": "Hèracles es va enfrontar a ell per primera vegada, utilitzant el seu arc i les seves fletxes, un garrot fet d'una olivera (que ell mateix havia arrancat de la terra) i una espasa de bronze", + "span_start": 980, + "span_end": 1168, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va ofegar-lo tot ficant-li un braç per la gola fins a asfixiar-lo.", + "span_text": "va ofegar-lo tot ficant-li un braç per la gola fins a asfixiar-lo", + "span_start": 1381, + "span_end": 1446, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Micenes.", + "span_text": "Hèracles va portar el cos del lleó a Micenes", + "span_start": 1511, + "span_end": 1555, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va espantar tant que va prohibir a Hèracles tornar a entrar mai a la ciutat.", + "span_text": "el rei Euristeu, el qual elegia les tasques que havia d'acomplir l'heroi en el camí dels dotze treballs. Però aquest es va espantar tant que va prohibir a Hèracles tornar a entrar mai a la ciutat", + "span_start": 1577, + "span_end": 1772, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que des d'aquell moment li mostrés el fruit dels seus treballs des de fora.", + "span_text": "va ordenar-li que des d'aquell moment li mostrés el fruit dels seus treballs des de fora", + "span_start": 1776, + "span_end": 1864, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un vas de bronze.", + "span_text": "Euristeu va manar als seus ferrers que li forgessin un vas de bronze", + "span_start": 1866, + "span_end": 1934, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Atena.", + "span_text": "Hèracles va emprar hores intentant escorxar el lleó sense èxit. Per fi Atena, disfressada de vella bruixa, va fer-lo adonar-se que les millors eines per tallar la pell eren les mateixes urpes del lleó. D'aquesta forma, amb una petita intervenció divina, va aconseguir la pell del lleó", + "span_start": 2083, + "span_end": 2367, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En escorxar el lleó.", + "span_text": "Hèracles va emprar hores intentant escorxar el lleó sense èxit. Per fi Atena, disfressada de vella bruixa, va fer-lo adonar-se que les millors eines per tallar la pell eren les mateixes urpes del lleó. D'aquesta forma, amb una petita intervenció divina, va aconseguir la pell del lleó", + "span_start": 2083, + "span_end": 2367, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per vestir a manera d'armadura.", + "span_text": "va aconseguir la pell del lleó, que des d'aleshores va vestir a manera d'armadura", + "span_start": 2337, + "span_end": 2418, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou una fera que infonia terror als camps de Nemea, a l'Argòlida.", + "span_text": "el Lleó de Nemea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nemea, a l'Argòlida", + "span_start": 27, + "span_end": 164, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se'l sol considerar fill de Tifó i Equidna o d'Ortre i Quimera, encara que també s'ha dit que hi hauria caigut des de la lluna, com a fill de Zeus i Selene.", + "span_text": "Se sol considerar fill de Tifó i Equidna o d'Ortre i Quimera, encara que també s'ha dit que hi hauria caigut des de la lluna, com a fill de Zeus i Selene", + "span_start": 166, + "span_end": 320, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La seua captura i mort va ser el primer dels seus dotze treballs.", + "span_text": "La seua captura i mort va ser el primer dels dotze treballs d'Hèracles", + "span_start": 372, + "span_end": 442, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En la constel·lació del Lleó.", + "span_text": "Els déus el van transformar en la constel·lació del Lleó", + "span_start": 579, + "span_end": 635, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes.", + "span_text": "tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes", + "span_start": 758, + "span_end": 826, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A Cleones, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos.", + "span_text": "Quan Hèracles es dirigia a caçar el lleó es va hostatjar a Cleones, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos", + "span_start": 828, + "span_end": 936, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El seu arc i les seves fletxes, un garrot fet d'una olivera i una espasa de bronze.", + "span_text": "Quan Hèracles es va enfrontar a ell per primera vegada, utilitzant el seu arc i les seves fletxes, un garrot fet d'una olivera (que ell mateix havia arrancat de la terra) i una espasa de bronze, totes les armes van resultar inútils", + "span_start": 975, + "span_end": 1206, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va atiar-lo fins que l'animal va penetrar en el cau, va obstruir una de les entrades per tal d'acorralar-lo per l'altra, on va ofegar-lo tot ficant-li un braç per la gola fins a asfixiar.", + "span_text": "Hèracles va atiar-lo fins que l'animal va penetrar en el cau, va obstruir una de les entrades per tal d'acorralar-lo per l'altra, on va ofegar-lo tot ficant-li un braç per la gola fins a asfixiar", + "span_start": 1248, + "span_end": 1443, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Micenes.", + "span_text": "Hèracles va portar el cos del lleó a Micenes", + "span_start": 1511, + "span_end": 1555, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va espantar tant que va prohibir a Hèracles tornar a entrar mai a la ciutat.", + "span_text": "Hèracles va portar el cos del lleó a Micenes per tal que el veiés el rei Euristeu, el qual elegia les tasques que havia d'acomplir l'heroi en el camí dels dotze treballs. Però aquest es va espantar tant que va prohibir a Hèracles tornar a entrar mai a la ciutat", + "span_start": 1511, + "span_end": 1772, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que des d'aquell moment li mostrés el fruit dels seus treballs des de fora.", + "span_text": "va ordenar-li que des d'aquell moment li mostrés el fruit dels seus treballs des de fora", + "span_start": 1776, + "span_end": 1864, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un vas de bronze que va amagar sota terra.", + "span_text": "Euristeu va manar als seus ferrers que li forgessin un vas de bronze que va amagar sota terra", + "span_start": 1866, + "span_end": 1959, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Atena.", + "span_text": "Hèracles va emprar hores intentant escorxar el lleó sense èxit. Per fi Atena, disfressada de vella bruixa, va fer-lo adonar-se que les millors eines per tallar la pell eren les mateixes urpes del lleó", + "span_start": 2083, + "span_end": 2283, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En escorxar el lleó.", + "span_text": "Hèracles va emprar hores intentant escorxar el lleó sense èxit. Per fi Atena, disfressada de vella bruixa, va fer-lo adonar-se que les millors eines per tallar la pell eren les mateixes urpes del lleó", + "span_start": 2083, + "span_end": 2283, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per vestir a manera d'armadura.", + "span_text": "D'aquesta forma, amb una petita intervenció divina, va aconseguir la pell del lleó, que des d'aleshores va vestir a manera d'armadura", + "span_start": 2285, + "span_end": 2418, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_109", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "La cara oculta de la venda d’armes al règim saudita: Espanya paga més de cent milions en suborns", + "story": "Cent milions d'euros en suborns i comissions. Això és el que va pagar l'estat espanyol, mitjançant l'empresa pública Defex, per aconseguir onze contractes armamentístics a l'Aràbia Saudita. Segons que publica El Mundo, la fiscalia anticorrupció ha desvelat que entre 1991 i 2014 es van desviar diners públics per pagar a funcionaris saudites, entre els quals l'agregat militar de l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid, Al Shamuary. Defex, una ‘organització criminal' pública per a exportar armament espanyol Cal recordar que Riad és un dels clients armamentístics més importants de l'estat espanyol: les corbetes de Navantia, bombes làser, etc. De fet, Felipe VI no ha dubtat en viatjar a la capital saudita pel bé de les relacions econòmiques d'ambdós països. L'empresa d'exportació d'armes Defex, disolta per l'últim govern de Mariano Rajoy, acumula un bon historial d'escandols i negocis foscos, que han comportat la desaparició de 220 milions d'euros en països com l'esmentada Aràbia Saudita, Angola, Camerun i Egipte. Els onze contractes investigats són principalment per municions i recanvis, que van suposar una facturació de gairebé cinquanta-un milions d'euros, pràcticament la meitat dels diners desviats durant vint-i-cinc anys. A diferències de la resta d'escàndols, en aquest peça, la fiscalia ha descobert que Defex també pagava les comissions i suborns de les empreses intermediàries —Nytel i IKE— a funcionaris saudites. Per fer-ho, feia servir empreses pantalles a paradisos fiscals com les Illes Verges, Panamà, Bahames, Delaware, Illes Caiman o L'Illa de Man. En l'escrit d'acusació, el fiscal Conrado Sáiz acusa vuit persones i quatre empreses, entre les quals Defex, per corrupció en transaccions comercials internacionals, organització criminal, falsedat documental, emblanquiment de capitals i malversació de diners públics. Per això demana penes de gairebé trenta anys de presó i multes milionàries. Defex, per exemple, li exigeix quaranta-cinc milions.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quants diners es van pagar il·lícitament?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui ho va fer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I com?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On s’ha anunciat aquesta informació?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan es van fer aquests moviments?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui va ser-ne un dels beneficiats?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què és Riad?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On ha anat el monarca espanyol?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On s’han desviat diners?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quants contractes estan sota sospita?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De què s’ha adonat la fiscalia en aquest cas?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A qui culpabilitza Sáiz?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De quins delictes?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin càstig proposa?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Cent milions d'euros.", + "span_text": "Cent milions d'euros en suborns i comissions", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'estat espanyol.", + "span_text": "Això és el que va pagar l'estat espanyol", + "span_start": 46, + "span_end": 86, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mitjançant l'empresa pública Defex.", + "span_text": "Això és el que va pagar l'estat espanyol, mitjançant l'empresa pública Defex", + "span_start": 46, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per aconseguir onze contractes armamentístics a l'Aràbia Saudita.", + "span_text": "Això és el que va pagar l'estat espanyol, mitjançant l'empresa pública Defex, per aconseguir onze contractes armamentístics a l'Aràbia Saudita", + "span_start": 46, + "span_end": 188, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A El Mundo.", + "span_text": "Segons que publica El Mundo", + "span_start": 190, + "span_end": 217, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Entre 1991 i 2014.", + "span_text": "entre 1991 i 2014 es van desviar diners públics per pagar a funcionaris saudites", + "span_start": 261, + "span_end": 341, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'agregat militar de l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid, Al Shamuary.", + "span_text": "es van desviar diners públics per pagar a funcionaris saudites, entre els quals l'agregat militar de l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid, Al Shamuary", + "span_start": 279, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És un dels clients armamentístics més importants de l'estat espanyol.", + "span_text": "Cal recordar que Riad és un dels clients armamentístics més importants de l'estat espanyol", + "span_start": 511, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la capital saudita.", + "span_text": "Felipe VI no ha dubtat en viatjar a la capital saudita", + "span_start": 656, + "span_end": 710, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Aràbia Saudita, Angola, Camerun i Egipte.", + "span_text": "han comportat la desaparició de 220 milions d'euros en països com l'esmentada Aràbia Saudita, Angola, Camerun i Egipte", + "span_start": 906, + "span_end": 1024, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "Els onze contractes investigats", + "span_start": 1026, + "span_end": 1057, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que Defex també pagava les comissions i suborns de les empreses intermediàries —Nytel i IKE— a funcionaris saudites.", + "span_text": "en aquest peça, la fiscalia ha descobert que Defex també pagava les comissions i suborns de les empreses intermediàries —Nytel i IKE— a funcionaris saudites", + "span_start": 1282, + "span_end": 1438, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A vuit persones i quatre empreses.", + "span_text": "Sáiz acusa vuit persones i quatre empreses", + "span_start": 1624, + "span_end": 1666, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De corrupció en transaccions comercials internacionals, organització criminal, falsedat documental, emblanquiment de capitals i malversació de diners públics.", + "span_text": "Sáiz acusa vuit persones i quatre empreses, entre les quals Defex, per corrupció en transaccions comercials internacionals, organització criminal, falsedat documental, emblanquiment de capitals i malversació de diners públics", + "span_start": 1624, + "span_end": 1849, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Penes de gairebé trenta anys de presó i multes milionàries.", + "span_text": "Per això demana penes de gairebé trenta anys de presó i multes milionàries", + "span_start": 1851, + "span_end": 1925, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Cent milions d'euros.", + "span_text": "Cent milions d'euros en suborns i comissions", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'estat espanyol.", + "span_text": "Això és el que va pagar l'estat espanyol", + "span_start": 46, + "span_end": 86, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mitjançant l'empresa pública Defex.", + "span_text": "Això és el que va pagar l'estat espanyol, mitjançant l'empresa pública Defex", + "span_start": 46, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per aconseguir onze contractes armamentístics a l'Aràbia Saudita.", + "span_text": "Això és el que va pagar l'estat espanyol, mitjançant l'empresa pública Defex, per aconseguir onze contractes armamentístics a l'Aràbia Saudita", + "span_start": 46, + "span_end": 188, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A El Mundo.", + "span_text": "Segons que publica El Mundo", + "span_start": 190, + "span_end": 217, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Entre 1991 i 2014.", + "span_text": "entre 1991 i 2014 es van desviar diners públics per pagar a funcionaris saudites", + "span_start": 261, + "span_end": 341, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'agregat militar de l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid, Al Shamuary.", + "span_text": "es van desviar diners públics per pagar a funcionaris saudites, entre els quals l'agregat militar de l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid, Al Shamuary", + "span_start": 279, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És un dels clients armamentístics més importants de l'estat espanyol.", + "span_text": "Cal recordar que Riad és un dels clients armamentístics més importants de l'estat espanyol", + "span_start": 511, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la capital saudita.", + "span_text": "Felipe VI no ha dubtat en viatjar a la capital saudita", + "span_start": 656, + "span_end": 710, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Aràbia Saudita, Angola, Camerun i Egipte.", + "span_text": "han comportat la desaparició de 220 milions d'euros en països com l'esmentada Aràbia Saudita, Angola, Camerun i Egipte", + "span_start": 906, + "span_end": 1024, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "Els onze contractes investigats", + "span_start": 1026, + "span_end": 1057, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que Defex també pagava les comissions i suborns de les empreses intermediàries —Nytel i IKE— a funcionaris saudites.", + "span_text": "en aquest peça, la fiscalia ha descobert que Defex també pagava les comissions i suborns de les empreses intermediàries —Nytel i IKE— a funcionaris saudites", + "span_start": 1282, + "span_end": 1438, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A vuit persones i quatre empreses.", + "span_text": "Sáiz acusa vuit persones i quatre empreses", + "span_start": 1624, + "span_end": 1666, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De corrupció en transaccions comercials internacionals, organització criminal, falsedat documental, emblanquiment de capitals i malversació de diners públics.", + "span_text": "Sáiz acusa vuit persones i quatre empreses, entre les quals Defex, per corrupció en transaccions comercials internacionals, organització criminal, falsedat documental, emblanquiment de capitals i malversació de diners públics", + "span_start": 1624, + "span_end": 1849, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Penes de gairebé trenta anys de presó i multes milionàries.", + "span_text": "Per això demana penes de gairebé trenta anys de presó i multes milionàries", + "span_start": 1851, + "span_end": 1925, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Cent milions d'euros.", + "span_text": "Cent milions d'euros en suborns i comissions", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'estat espanyol.", + "span_text": "Això és el que va pagar l'estat espanyol", + "span_start": 46, + "span_end": 86, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Mitjançant l'empresa pública Defex.", + "span_text": "Això és el que va pagar l'estat espanyol, mitjançant l'empresa pública Defex", + "span_start": 46, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per aconseguir onze contractes armamentístics a l'Aràbia Saudita.", + "span_text": "Això és el que va pagar l'estat espanyol, mitjançant l'empresa pública Defex, per aconseguir onze contractes armamentístics a l'Aràbia Saudita", + "span_start": 46, + "span_end": 188, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A El Mundo.", + "span_text": "Segons que publica El Mundo", + "span_start": 190, + "span_end": 217, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Entre 1991 i 2014.", + "span_text": "entre 1991 i 2014 es van desviar diners públics per pagar a funcionaris saudites", + "span_start": 261, + "span_end": 341, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'agregat militar de l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid, Al Shamuary.", + "span_text": "es van desviar diners públics per pagar a funcionaris saudites, entre els quals l'agregat militar de l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid, Al Shamuary", + "span_start": 279, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un dels clients armamentístics més importants de l'estat espanyol.", + "span_text": "Cal recordar que Riad és un dels clients armamentístics més importants de l'estat espanyol", + "span_start": 511, + "span_end": 601, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la capital saudita.", + "span_text": "Felipe VI no ha dubtat en viatjar a la capital saudita", + "span_start": 656, + "span_end": 710, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Aràbia Saudita, Angola, Camerun i Egipte.", + "span_text": "han comportat la desaparició de 220 milions d'euros en països com l'esmentada Aràbia Saudita, Angola, Camerun i Egipte", + "span_start": 906, + "span_end": 1024, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Onze.", + "span_text": "Els onze contractes investigats són principalment per municions i recanvis", + "span_start": 1026, + "span_end": 1100, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que Defex també pagava les comissions i suborns de les empreses intermediàries —Nytel i IKE— a funcionaris saudites.", + "span_text": "en aquest peça, la fiscalia ha descobert que Defex també pagava les comissions i suborns de les empreses intermediàries —Nytel i IKE— a funcionaris saudites", + "span_start": 1282, + "span_end": 1438, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A vuit persones i quatre empreses.", + "span_text": "el fiscal Conrado Sáiz acusa vuit persones i quatre empreses", + "span_start": 1606, + "span_end": 1666, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Corrupció en transaccions comercials internacionals, organització criminal, falsedat documental, emblanquiment de capitals i malversació de diners públics.", + "span_text": "Conrado Sáiz acusa vuit persones i quatre empreses, entre les quals Defex, per corrupció en transaccions comercials internacionals, organització criminal, falsedat documental, emblanquiment de capitals i malversació de diners públics", + "span_start": 1616, + "span_end": 1849, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Penes de gairebé trenta anys de presó i multes milionàries.", + "span_text": "Per això demana penes de gairebé trenta anys de presó i multes milionàries", + "span_start": 1851, + "span_end": 1925, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1179", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Trolljegeren ", + "story": "\nTrolljegeren (Troll Hunter en la versió en anglès) és una pel·lícula noruega de gènere fantàstic del 2010, feta en forma d'un fals documental. Està escrita i dirigida per André Øvredal i apareix un elenc mixt d'actors no coneguts i comediants coneguts noruecs, incloent Otto Jespersen. La pel·lícula va rebre crítiques positives dels crítics de Noruega. La filmació va tenir lloc als boscos i muntanyes de Vestlandet, a Noruega, i l'actriu Johanna Mørck la va titllar d'experiència esgotadora. És un fals documental noruec que narra la història d'un grup d'estudiants que investiguen la misteriosa mort d'ossos i descobreixen una conspiració del Govern per silenciar l'existència de trolls gegants que viuen a Noruega. Els trolls són especialment susceptibles a la presència d'humans, als que ataquen sense contemplacions. El que ens proposa el film és que el Govern noruec ha estat ocultant el fet que existeix una població secreta de trolls vivint en una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim, mantenint-los segurs i allunyant l'atenció pública del lloc i la possibilitat que es deslligui el pànic massiu si la gent s'assabenta que aquestes criatures són reals.\nLa filmació va tenir lloc en els boscos i muntanyes de Noruega.\nUn grup d'estudiants investiguen una sèrie d'assassinats misteriosos, però descobreixen que hi ha moltes coses més perilloses. Comencen a seguir el misteriós caçador, descobrint que és en realitat un caçador de trolls.", + "questions": [ + { + "input_text": "De quin film tracta el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És un llargmetratge romàntic?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan es va estrenar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui n’és l’autor?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va ser ben valorat el film?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On es va rodar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Es tracta d’un documental verídic?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què s’hi explica?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què es caracteritzen aquests éssers fantàstics al film?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què vol dissimular el govern?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On s’amaguen els èssers?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què s’adonen els protagonistes?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui persegueixen?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A què es dedica aquest en veritat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De Trolljegeren.", + "span_text": "Trolljegeren (Troll Hunter en la versió en anglès) és una pel·lícula", + "span_start": 1, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Trolljegeren (Troll Hunter en la versió en anglès) és una pel·lícula noruega de gènere fantàstic", + "span_start": 1, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 2010.", + "span_text": "pel·lícula noruega de gènere fantàstic del 2010", + "span_start": 59, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "André Øvredal.", + "span_text": "Està escrita i dirigida per André Øvredal", + "span_start": 144, + "span_end": 185, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pel·lícula va rebre crítiques positives dels crítics", + "span_start": 287, + "span_end": 342, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La filmació va tenir lloc als boscos i muntanyes de Vestlandet, a Noruega.", + "span_text": "La filmació va tenir lloc als boscos i muntanyes de Vestlandet, a Noruega", + "span_start": 355, + "span_end": 428, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És un fals documental", + "span_start": 495, + "span_end": 516, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La història d'un grup d'estudiants que investiguen la misteriosa mort d'ossos i descobreixen una conspiració del Govern per silenciar l'existència de trolls gegants que viuen a Noruega.", + "span_text": "narra la història d'un grup d'estudiants que investiguen la misteriosa mort d'ossos i descobreixen una conspiració del Govern per silenciar l'existència de trolls gegants que viuen a Noruega", + "span_start": 528, + "span_end": 718, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per ser especialment susceptibles a la presència d'humans, als que ataquen sense contemplacions.", + "span_text": "Els trolls són especialment susceptibles a la presència d'humans, als que ataquen sense contemplacions", + "span_start": 720, + "span_end": 822, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una població secreta de trolls.", + "span_text": "El que ens proposa el film és que el Govern noruec ha estat ocultant el fet que existeix una població secreta de trolls", + "span_start": 824, + "span_end": 943, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim.", + "span_text": "una població secreta de trolls vivint en una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim", + "span_start": 913, + "span_end": 999, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per mantenir-los segurs i allunyar l'atenció pública del lloc i la possibilitat que es deslligui el pànic massiu si la gent s'assabenta que aquestes criatures són reals.", + "span_text": "una població secreta de trolls vivint en una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim, mantenint-los segurs i allunyant l'atenció pública del lloc i la possibilitat que es deslligui el pànic massiu si la gent s'assabenta que aquestes criatures són reals", + "span_start": 913, + "span_end": 1167, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que hi ha moltes coses més perilloses.", + "span_text": "Un grup d'estudiants investiguen una sèrie d'assassinats misteriosos, però descobreixen que hi ha moltes coses més perilloses", + "span_start": 1233, + "span_end": 1358, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El misteriós caçador.", + "span_text": "Comencen a seguir el misteriós caçador", + "span_start": 1360, + "span_end": 1398, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "És un caçador de trolls.", + "span_text": "Comencen a seguir el misteriós caçador, descobrint que és en realitat un caçador de trolls", + "span_start": 1360, + "span_end": 1450, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De Trolljegeren.", + "span_text": "Trolljegeren (Troll Hunter en la versió en anglès) és una pel·lícula", + "span_start": 1, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No, és de gènere fantàstic.", + "span_text": "Trolljegeren (Troll Hunter en la versió en anglès) és una pel·lícula noruega de gènere fantàstic", + "span_start": 1, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 2010.", + "span_text": "pel·lícula noruega de gènere fantàstic del 2010", + "span_start": 59, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "André Øvredal.", + "span_text": "Està escrita i dirigida per André Øvredal", + "span_start": 144, + "span_end": 185, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pel·lícula va rebre crítiques positives dels crítics", + "span_start": 287, + "span_end": 342, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als boscos i muntanyes de Vestlandet, a Noruega.", + "span_text": "La filmació va tenir lloc als boscos i muntanyes de Vestlandet, a Noruega", + "span_start": 355, + "span_end": 428, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No, és un fals documental.", + "span_text": "És un fals documental", + "span_start": 495, + "span_end": 516, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La història d'un grup d'estudiants que investiguen la misteriosa mort d'ossos i descobreixen una conspiració del Govern per silenciar l'existència de trolls gegants que viuen a Noruega.", + "span_text": "narra la història d'un grup d'estudiants que investiguen la misteriosa mort d'ossos i descobreixen una conspiració del Govern per silenciar l'existència de trolls gegants que viuen a Noruega", + "span_start": 528, + "span_end": 718, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè són especialment susceptibles a la presència d'humans, als que ataquen sense contemplacions.", + "span_text": "Els trolls són especialment susceptibles a la presència d'humans, als que ataquen sense contemplacions", + "span_start": 720, + "span_end": 822, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una població secreta de trolls.", + "span_text": "El que ens proposa el film és que el Govern noruec ha estat ocultant el fet que existeix una població secreta de trolls", + "span_start": 824, + "span_end": 943, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim.", + "span_text": "una població secreta de trolls vivint en una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim", + "span_start": 913, + "span_end": 999, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per mantenir-los segurs i allunyar l'atenció pública del lloc i la possibilitat que es deslligui el pànic massiu si la gent s'assabenta que aquestes criatures són reals.", + "span_text": "una població secreta de trolls vivint en una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim, mantenint-los segurs i allunyant l'atenció pública del lloc i la possibilitat que es deslligui el pànic massiu si la gent s'assabenta que aquestes criatures són reals", + "span_start": 913, + "span_end": 1167, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que hi ha moltes coses més perilloses.", + "span_text": "Un grup d'estudiants investiguen una sèrie d'assassinats misteriosos, però descobreixen que hi ha moltes coses més perilloses", + "span_start": 1233, + "span_end": 1358, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El misteriós caçador.", + "span_text": "Comencen a seguir el misteriós caçador", + "span_start": 1360, + "span_end": 1398, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A caçar trolls.", + "span_text": "Comencen a seguir el misteriós caçador, descobrint que és en realitat un caçador de trolls", + "span_start": 1360, + "span_end": 1450, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De Trolljegeren.", + "span_text": "Trolljegeren (Troll Hunter en la versió en anglès) és una pel·lícula", + "span_start": 1, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "és una pel·lícula noruega de gènere fantàstic", + "span_start": 52, + "span_end": 97, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 2010.", + "span_text": "és una pel·lícula noruega de gènere fantàstic del 2010", + "span_start": 52, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "André Øvredal.", + "span_text": "Està escrita i dirigida per André Øvredal", + "span_start": 144, + "span_end": 185, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La pel·lícula va rebre crítiques positives dels crítics", + "span_start": 287, + "span_end": 342, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als boscos i muntanyes de Vestlandet, a Noruega.", + "span_text": "La filmació va tenir lloc als boscos i muntanyes de Vestlandet, a Noruega", + "span_start": 355, + "span_end": 428, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És un fals documental", + "span_start": 495, + "span_end": 516, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La història d'un grup d'estudiants que investiguen la misteriosa mort d'ossos i descobreixen una conspiració del Govern per silenciar l'existència de trolls gegants que viuen a Noruega.", + "span_text": "És un fals documental noruec que narra la història d'un grup d'estudiants que investiguen la misteriosa mort d'ossos i descobreixen una conspiració del Govern per silenciar l'existència de trolls gegants que viuen a Noruega", + "span_start": 495, + "span_end": 718, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per ser especialment susceptibles a la presència d'humans, als que ataquen sense contemplacions.", + "span_text": "Els trolls són especialment susceptibles a la presència d'humans, als que ataquen sense contemplacions", + "span_start": 720, + "span_end": 822, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que existeix una població secreta de trolls.", + "span_text": "El que ens proposa el film és que el Govern noruec ha estat ocultant el fet que existeix una població secreta de trolls", + "span_start": 824, + "span_end": 943, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim.", + "span_text": "una població secreta de trolls vivint en una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim, mantenint-los segurs i allunyant l'atenció pública del lloc", + "span_start": 913, + "span_end": 1060, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perquè no es deslligui el pànic massiu si la gent s'assabenta que aquestes criatures són reals.", + "span_text": "vivint en una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim, mantenint-los segurs i allunyant l'atenció pública del lloc i la possibilitat que es deslligui el pànic massiu si la gent s'assabenta que aquestes criatures són reals", + "span_start": 944, + "span_end": 1167, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que hi ha moltes coses més perilloses.", + "span_text": "Un grup d'estudiants investiguen una sèrie d'assassinats misteriosos, però descobreixen que hi ha moltes coses més perilloses", + "span_start": 1233, + "span_end": 1358, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El misteriós caçador.", + "span_text": "Comencen a seguir el misteriós caçador", + "span_start": 1360, + "span_end": 1398, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "És en realitat un caçador de trolls.", + "span_text": "Comencen a seguir el misteriós caçador, descobrint que és en realitat un caçador de trolls", + "span_start": 1360, + "span_end": 1450, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1006", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Denuncien l’agressió de policies espanyols a dos interns del CIE de la Zona Franca", + "story": "Dos interns del CIE de la Zona Franca han denunciat una agressió per part d'un grup de policies espanyols. Tanquem els CIE, el centre Irídia i la fundació Bayt al-Thagafa han acompanyat els interns en el procés per a portar els fets als jutjats, però la denúncia ha estat arxivada per falta de proves. Els interns asseguren que quatre o cinc agents els van colpejar al cap, els braços, les costelles i la zona dels lumbars, entre altres. A més, segons el seu relat, el que havia començat es va treure la banda davantera on figurava el seu número TIP, i els agents van intercanviar-se les gorres per dificultar la seva identificació. L'informe mèdic no parla de marques amb forma de porres tot i que els interns van explicar que havien estat víctimes d'agressions policíaques. Segons l'escrit que van presentar, un intern estava esperant per rebre la seva medicació quan va començar una discussió amb un altre. Entre empentes, es van arraconar en una de les cantonades de la sala i llavors van intervenir quatre o cinc agents, que amb les seves defenses els van colpejar. Segons ells, alguns companys que estaven a la zona també van rebre cops de porres mentre escridassaven els agents perquè aturessin l'agressió, que hauria durat entre cinc i set minuts. Els dos interns denunciants van ser traslladats a la infermeria, on van rebre les cures mínimes necessàries per ferides patides, diuen les entitats, però no estan conformes amb els informes mèdics que els van fer, ja que no figura que són fruit d'agressions policials tot i tenir marques amb forma de porres. L'advocada havia demanat amb caràcter urgent que s'adoptés una sèrie de mesures cautelars, com la custòdia de les càmeres de vigilància i la suspensió de qualsevol ordre d'expulsió de les persones que formen part del procés judicial perquè se'ls prengui declaració. També es demanava la identificació de tots els agents implicats i que se'ls citi a declarar en qualitat d'investigats, així com una avaluació presencial per part d'un metge forense de l'estat físic i psicològic dels dos interns. La jutgessa, però, ha arxivat la denúncia per falta de proves i sense haver començat cap investigació. Les entitats es queixen que això implica ignorar el testimoni de dues persones ‘que han vist els seus drets vulnerats'. Es deixa ‘via lliure', remarquen, perquè les imatges siguin esborrades, el que ‘augmenta la situació d'indefensió' de les dues víctimes. Tanquem els CIE, el centre Irídia i la fundació Bayt al-Thaqafa subratllen que aquestes agressions no són un fet aïllat, sinó la ‘tònica habitual a tots els centres d'internament de l'estat'. ‘A la violència racista exercida per l'estat contra les persones immigrants emparada per la llei d'estrangeria se suma també la violència policial impune, oculta en l'opacitat d'aquests centres', han conclòs.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui ha fet una denúncia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A qui?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "S’ha portat a judici el cas?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què afirmen els denunciants?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com van intentar dissimular la seva identitat els policies?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va quedar constància dels cops a les proves mèdiques?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La disputa va iniciar primer amb dos interns?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quants policies s’hi van implicar després?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quant temps va durar l'escomesa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els denunciants estan d’acord amb l’informe mèdic?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va exigir la seva advocada?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "S’han seguit les seves indicacions?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què pot passar ara, doncs?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Aquests fets són esporàdics, segons les entitats?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què diuen que s’afegeix a la violència contra els immigrants?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Dos interns del CIE de la Zona Franca.", + "span_text": "Dos interns del CIE de la Zona Franca han denunciat una agressió", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A un grup de policies espanyols.", + "span_text": "han denunciat una agressió per part d'un grup de policies espanyols", + "span_start": 38, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No, ha estat arxivada.", + "span_text": "la denúncia ha estat arxivada per falta de proves", + "span_start": 251, + "span_end": 300, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que quatre o cinc agents els van colpejar al cap, els braços, les costelles i la zona dels lumbars, entre altres.", + "span_text": "Els interns asseguren que quatre o cinc agents els van colpejar al cap, els braços, les costelles i la zona dels lumbars, entre altres", + "span_start": 302, + "span_end": 436, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El que havia començat es va treure la banda davantera on figurava el seu número TIP, i els agents van intercanviar-se les gorres.", + "span_text": "el que havia començat es va treure la banda davantera on figurava el seu número TIP, i els agents van intercanviar-se les gorres per dificultar la seva identificació", + "span_start": 466, + "span_end": 631, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'informe mèdic no parla de marques amb forma de porres tot i que els interns van explicar que havien estat víctimes d'agressions policíaques", + "span_start": 633, + "span_end": 774, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons l'escrit que van presentar, un intern estava esperant per rebre la seva medicació quan va començar una discussió amb un altre", + "span_start": 776, + "span_end": 908, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quatre o cinc.", + "span_text": "llavors van intervenir quatre o cinc agents", + "span_start": 981, + "span_end": 1024, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Entre cinc i set minuts.", + "span_text": "l'agressió, que hauria durat entre cinc i set minuts", + "span_start": 1202, + "span_end": 1254, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els dos interns denunciants van ser traslladats a la infermeria, on van rebre les cures mínimes necessàries per ferides patides, diuen les entitats, però no estan conformes amb els informes mèdics que els van fer", + "span_start": 1256, + "span_end": 1468, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Una sèrie de mesures cautelars, com la custòdia de les càmeres de vigilància i la suspensió de qualsevol ordre d'expulsió de les persones que formen part del procés judicial perquè se'ls prengui declaració.", + "span_text": "L'advocada havia demanat amb caràcter urgent que s'adoptés una sèrie de mesures cautelars, com la custòdia de les càmeres de vigilància i la suspensió de qualsevol ordre d'expulsió de les persones que formen part del procés judicial perquè se'ls prengui declaració", + "span_start": 1565, + "span_end": 1829, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La jutgessa, però, ha arxivat la denúncia per falta de proves i sense haver començat cap investigació", + "span_start": 2060, + "span_end": 2161, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que les imatges siguin esborrades.", + "span_text": "Es deixa ‘via lliure', remarquen, perquè les imatges siguin esborrades", + "span_start": 2283, + "span_end": 2353, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, és la tònica habitual a tots els centres d'internament de l'estat.", + "span_text": "Tanquem els CIE, el centre Irídia i la fundació Bayt al-Thaqafa subratllen que aquestes agressions no són un fet aïllat, sinó la ‘tònica habitual a tots els centres d'internament de l'estat'", + "span_start": 2420, + "span_end": 2610, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La violència policial impune.", + "span_text": "‘A la violència racista exercida per l'estat contra les persones immigrants emparada per la llei d'estrangeria se suma també la violència policial impune, oculta en l'opacitat d'aquests centres', han conclòs", + "span_start": 2612, + "span_end": 2819, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Dos interns del CIE de la Zona Franca.", + "span_text": "Dos interns del CIE de la Zona Franca han denunciat una agressió", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A un grup de policies espanyols.", + "span_text": "Franca han denunciat una agressió per part d'un grup de policies espanyols", + "span_start": 31, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la denúncia ha estat arxivada per falta de proves", + "span_start": 251, + "span_end": 300, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que quatre o cinc agents els van colpejar al cap, els braços, les costelles i la zona dels lumbars, entre altres.", + "span_text": "Els interns asseguren que quatre o cinc agents els van colpejar al cap, els braços, les costelles i la zona dels lumbars, entre altres", + "span_start": 302, + "span_end": 436, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El que havia començat es va treure la banda davantera on figurava el seu número TIP, i els agents van intercanviar-se les gorres.", + "span_text": "el que havia començat es va treure la banda davantera on figurava el seu número TIP, i els agents van intercanviar-se les gorres per dificultar la seva identificació", + "span_start": 466, + "span_end": 631, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'informe mèdic no parla de marques amb forma de porres tot i que els interns van explicar que havien estat víctimes d'agressions policíaques", + "span_start": 633, + "span_end": 774, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons l'escrit que van presentar, un intern estava esperant per rebre la seva medicació quan va començar una discussió amb un altre", + "span_start": 776, + "span_end": 908, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quatre o cinc.", + "span_text": "llavors van intervenir quatre o cinc agents", + "span_start": 981, + "span_end": 1024, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Entre cinc i set minuts.", + "span_text": "aturessin l'agressió, que hauria durat entre cinc i set minuts", + "span_start": 1192, + "span_end": 1254, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els dos interns denunciants van ser traslladats a la infermeria, on van rebre les cures mínimes necessàries per ferides patides, diuen les entitats, però no estan conformes amb els informes mèdics que els van fer", + "span_start": 1256, + "span_end": 1468, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que s'adoptés una sèrie de mesures cautelars, com la custòdia de les càmeres de vigilància i la suspensió de qualsevol ordre d'expulsió de les persones que formen part del procés judicial perquè se'ls prengui declaració.", + "span_text": "L'advocada havia demanat amb caràcter urgent que s'adoptés una sèrie de mesures cautelars, com la custòdia de les càmeres de vigilància i la suspensió de qualsevol ordre d'expulsió de les persones que formen part del procés judicial perquè se'ls prengui declaració", + "span_start": 1565, + "span_end": 1829, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La jutgessa, però, ha arxivat la denúncia per falta de proves i sense haver començat cap investigació", + "span_start": 2060, + "span_end": 2161, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que les imatges siguin esborrades.", + "span_text": "Es deixa ‘via lliure', remarquen, perquè les imatges siguin esborrades", + "span_start": 2283, + "span_end": 2353, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, és la tònica habitual.", + "span_text": "Tanquem els CIE, el centre Irídia i la fundació Bayt al-Thaqafa subratllen que aquestes agressions no són un fet aïllat, sinó la ‘tònica habitual a tots els centres d'internament de l'estat'", + "span_start": 2420, + "span_end": 2610, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La violència policial impune.", + "span_text": "‘A la violència racista exercida per l'estat contra les persones immigrants emparada per la llei d'estrangeria se suma també la violència policial impune, oculta en l'opacitat d'aquests centres', han conclòs", + "span_start": 2612, + "span_end": 2819, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Dos interns del CIE de la Zona Franca.", + "span_text": "Dos interns del CIE de la Zona Franca han denunciat una agressió", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A un grup de policies espanyols.", + "span_text": "han denunciat una agressió per part d'un grup de policies espanyols", + "span_start": 38, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "la denúncia ha estat arxivada per falta de proves", + "span_start": 251, + "span_end": 300, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que quatre o cinc agents els van colpejar al cap, els braços, les costelles i la zona dels lumbars, entre altres.", + "span_text": "Els interns asseguren que quatre o cinc agents els van colpejar al cap, els braços, les costelles i la zona dels lumbars, entre altres", + "span_start": 302, + "span_end": 436, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El que havia començat es va treure la banda davantera on figurava el seu número TIP, i els agents van intercanviar-se les gorres.", + "span_text": "el que havia començat es va treure la banda davantera on figurava el seu número TIP, i els agents van intercanviar-se les gorres per dificultar la seva identificació", + "span_start": 466, + "span_end": 631, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "L'informe mèdic no parla de marques amb forma de porres tot i que els interns van explicar que havien estat víctimes d'agressions policíaques", + "span_start": 633, + "span_end": 774, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Segons l'escrit que van presentar, un intern estava esperant per rebre la seva medicació quan va començar una discussió amb un altre", + "span_start": 776, + "span_end": 908, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quatre o cinc agents.", + "span_text": "llavors van intervenir quatre o cinc agents", + "span_start": 981, + "span_end": 1024, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Entre cinc i set minuts.", + "span_text": "aturessin l'agressió, que hauria durat entre cinc i set minuts", + "span_start": 1192, + "span_end": 1254, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els dos interns denunciants van ser traslladats a la infermeria, on van rebre les cures mínimes necessàries per ferides patides, diuen les entitats, però no estan conformes amb els informes mèdics que els van fer", + "span_start": 1256, + "span_end": 1468, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que s'adoptés una sèrie de mesures cautelars, com la custòdia de les càmeres de vigilància i la suspensió de qualsevol ordre d'expulsió de les persones que formen part del procés judicial perquè se'ls prengui declaració.", + "span_text": "L'advocada havia demanat amb caràcter urgent que s'adoptés una sèrie de mesures cautelars, com la custòdia de les càmeres de vigilància i la suspensió de qualsevol ordre d'expulsió de les persones que formen part del procés judicial perquè se'ls prengui declaració", + "span_start": 1565, + "span_end": 1829, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La jutgessa, però, ha arxivat la denúncia per falta de proves i sense haver començat cap investigació", + "span_start": 2060, + "span_end": 2161, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que les imatges siguin esborrades.", + "span_text": "Es deixa ‘via lliure', remarquen, perquè les imatges siguin esborrades", + "span_start": 2283, + "span_end": 2353, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Tanquem els CIE, el centre Irídia i la fundació Bayt al-Thaqafa subratllen que aquestes agressions no són un fet aïllat, sinó la ‘tònica habitual a tots els centres d'internament de l'estat'", + "span_start": 2420, + "span_end": 2610, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La violència policial impune.", + "span_text": "‘A la violència racista exercida per l'estat contra les persones immigrants emparada per la llei d'estrangeria se suma també la violència policial impune, oculta en l'opacitat d'aquests centres', han conclòs", + "span_start": 2612, + "span_end": 2819, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_179", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Rajoy vol imposar el castellà uniformement a Catalunya, el País Valencià i les Illes", + "story": "El ministre d'Educació, Cultura i Esport espanyol, Íñigo Méndez de Vigo ha anunciat que el govern espanyol pretén donar un ‘tractament comú' a l'ensenyament del castellà a tots els territoris de l'estat on hi ha llengües cooficials. Així ho ha apuntat en una entrevista a TVE, on ha dit que té intenció de reunir-se ‘amb la comunitat educativa i amb les forces polítiques' per a tractar com incloure el castellà en el sistema educatiu no només a Catalunya, ‘sinó per a totes les comunitats que tenen llengües cooficials'. El ministre fa l'anunci després de la sentència del tribunal Constitucional espanyol que va tombar el mecanisme ideat per Juan Ignacio Wert de fer pagar a la Generalitat l'escolarització en castellà a centres privats. Segons el ministre, ‘aquesta és una de les vies que estem explorant per veure que és el que s'acomoda a l'esquema competencial espanyol', on –ha recordat- es compagina la legislació estatal amb els estatuts d'autonomia. ‘Estem treballant en això no només en una comunitat autònoma, sinó també en altres', ha dit. A més, ha renegat de la fórmula ideada pel seu antecessor a la LOMCE: ‘Era una fórmula que no s'hauria d'haver donat mai' perquè implicava ‘que l'estat actuava subsidiàriament en quelcom que no era competència seva'. Ara, ha afirmat, caldrà ‘buscar una altra fórmula' que no sigui ‘un brindis al sol' i no ‘quedi en res'. ‘Les sentències estan clares, i cal veure la fórmula'. En aquest sentit ha recordat que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no permet al seu executiu de modificar el model educatiu perquè ‘no permet substituir la voluntat d'un parlament autonòmic', i per tant les actuacions que es facin es duran a terme tenint ‘molt clar' el marc jurídic ‘i també els drets dels pares a escollir l'educació dels seus fills'. Es desmarca de la casella del castellà Malgrat que va ser el seu número dos, Marcial Marín, qui va anunciar públicament que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà, el ministre ha assegurat que ‘no sap d'on ha sortit' aquesta possibilitat. ‘Això és una cosa que algú ha pogut dir i que ha sortit en algun mitjà de comunicació', ha apuntat, i ‘és quelcom que en algun moment es va estudiar', però ‘jo mai he parlat d'això', sinó ‘d'una fórmula per garantir el dret dels pares', i ‘quan la tinguem la posarem en coneixement de tothom'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Íñigo Méndez de Vigo?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha exposat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On ha fet les declaracions?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què vol fer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quines regions vol fer canvis?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan ha dit tot això?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què es combina a Espanya?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Vol reaprofitar la llei d’educació anterior?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què no?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què creu que s’ha de fer en aquest moment?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L’article 155 pot canviar la llei d’educació?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com s’han de fer les modificacions?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va dir Marcial Marín?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "S’ha desvinculat d’aquesta idea Méndez de Vigo?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què és allò que vol assegurar ell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El ministre d'Educació, Cultura i Esport.", + "span_text": "El ministre d'Educació, Cultura i Esport espanyol", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el govern espanyol pretén donar un tractament comú a l'ensenyament del castellà a tots els territoris de l'estat on hi ha llengües cooficials.", + "span_text": "ha anunciat que el govern espanyol pretén donar un ‘tractament comú' a l'ensenyament del castellà a tots els territoris de l'estat on hi ha llengües cooficials", + "span_start": 72, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a TVE.", + "span_text": "Així ho ha apuntat en una entrevista a TVE", + "span_start": 233, + "span_end": 275, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Reunir-se amb la comunitat educativa i amb les forces polítiques per a tractar com incloure el castellà en el sistema educatiu.", + "span_text": "té intenció de reunir-se ‘amb la comunitat educativa i amb les forces polítiques' per a tractar com incloure el castellà en el sistema educatiu", + "span_start": 291, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A totes les comunitats que tenen llengües cooficials.", + "span_text": "com incloure el castellà en el sistema educatiu no només a Catalunya, ‘sinó per a totes les comunitats que tenen llengües cooficials'", + "span_start": 387, + "span_end": 520, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Després de la sentència del tribunal Constitucional espanyol que va tombar el mecanisme ideat per Juan Ignacio Wert de fer pagar a la Generalitat l'escolarització en castellà a centres privats.", + "span_text": "El ministre fa l'anunci després de la sentència del tribunal Constitucional espanyol que va tombar el mecanisme ideat per Juan Ignacio Wert de fer pagar a la Generalitat l'escolarització en castellà a centres privats", + "span_start": 522, + "span_end": 738, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La legislació estatal amb els estatus d'autonomia.", + "span_text": "‘aquesta és una de les vies que estem explorant per veure que és el que s'acomoda a l'esquema competencial espanyol', on –ha recordat- es compagina la legislació estatal amb els estatuts d'autonomia", + "span_start": 760, + "span_end": 958, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha renegat de la fórmula ideada pel seu antecessor a la LOMCE", + "span_start": 1060, + "span_end": 1121, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè era una fórmula que no s'hauria d'haver donat mai perquè implicava que l'estat actuava subsidiàriament en quelcom que no era competència seva.", + "span_text": "Era una fórmula que no s'hauria d'haver donat mai' perquè implicava ‘que l'estat actuava subsidiàriament en quelcom que no era competència seva", + "span_start": 1124, + "span_end": 1267, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Buscar una altra fórmula.", + "span_text": "ha afirmat, caldrà ‘buscar una altra fórmula", + "span_start": 1275, + "span_end": 1319, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En aquest sentit ha recordat que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no permet al seu executiu de modificar el model educatiu", + "span_start": 1430, + "span_end": 1566, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tenint molt clar el marc jurídic i també els drets dels pares a escollir l'educació dels seus fills.", + "span_text": "les actuacions que es facin es duran a terme tenint ‘molt clar' el marc jurídic ‘i també els drets dels pares a escollir l'educació dels seus fills", + "span_start": 1646, + "span_end": 1793, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà.", + "span_text": "Marcial Marín, qui va anunciar públicament que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà", + "span_start": 1873, + "span_end": 2018, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Marcial Marín, qui va anunciar públicament que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà, el ministre ha assegurat que ‘no sap d'on ha sortit' aquesta possibilitat", + "span_start": 1873, + "span_end": 2093, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El dret dels pares.", + "span_text": "però ‘jo mai he parlat d'això', sinó ‘d'una fórmula per garantir el dret dels pares'", + "span_start": 2246, + "span_end": 2330, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El ministre d'Educació, Cultura i Esport espanyol.", + "span_text": "El ministre d'Educació, Cultura i Esport espanyol, Íñigo Méndez de Vigo", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el govern espanyol pretén donar un tractament comú a l'ensenyament del castellà a tots els territoris de l'estat on hi ha llengües cooficials.", + "span_text": "ha anunciat que el govern espanyol pretén donar un ‘tractament comú' a l'ensenyament del castellà a tots els territoris de l'estat on hi ha llengües cooficials", + "span_start": 72, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a TVE.", + "span_text": "Així ho ha apuntat en una entrevista a TVE", + "span_start": 233, + "span_end": 275, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Reunir-se amb la comunitat educativa i amb les forces polítiques per a tractar com incloure el castellà en el sistema educatiu.", + "span_text": "té intenció de reunir-se ‘amb la comunitat educativa i amb les forces polítiques' per a tractar com incloure el castellà en el sistema educatiu", + "span_start": 291, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No només a Catalunya, sinó a totes les comunitats que tenen llengües cooficials.", + "span_text": "com incloure el castellà en el sistema educatiu no només a Catalunya, ‘sinó per a totes les comunitats que tenen llengües cooficials'", + "span_start": 387, + "span_end": 520, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Després de la sentència del tribunal Constitucional espanyol que va tombar el mecanisme ideat per Juan Ignacio Wert de fer pagar a la Generalitat l'escolarització en castellà a centres privats.", + "span_text": "El ministre fa l'anunci després de la sentència del tribunal Constitucional espanyol que va tombar el mecanisme ideat per Juan Ignacio Wert de fer pagar a la Generalitat l'escolarització en castellà a centres privats", + "span_start": 522, + "span_end": 738, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La legislació estatal amb els estatus d'autonomia.", + "span_text": "‘aquesta és una de les vies que estem explorant per veure que és el que s'acomoda a l'esquema competencial espanyol', on –ha recordat- es compagina la legislació estatal amb els estatuts d'autonomia", + "span_start": 760, + "span_end": 958, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No, hi ha renegat.", + "span_text": "ha renegat de la fórmula ideada pel seu antecessor a la LOMCE", + "span_start": 1060, + "span_end": 1121, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè era una fórmula que no s'hauria d'haver donat mai perquè implicava que l'estat actuava subsidiàriament en quelcom que no era competència seva.", + "span_text": "Era una fórmula que no s'hauria d'haver donat mai' perquè implicava ‘que l'estat actuava subsidiàriament en quelcom que no era competència seva", + "span_start": 1124, + "span_end": 1267, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Buscar una altra fórmula que no sigui un brindis al sol i no quedi en res.", + "span_text": "ha afirmat, caldrà ‘buscar una altra fórmula' que no sigui ‘un brindis al sol' i no ‘quedi en res'", + "span_start": 1275, + "span_end": 1373, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En aquest sentit ha recordat que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no permet al seu executiu de modificar el model educatiu", + "span_start": 1430, + "span_end": 1566, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tenint molt clar el marc jurídic i també els drets dels pares a escollir l'educació dels seus fills.", + "span_text": "les actuacions que es facin es duran a terme tenint ‘molt clar' el marc jurídic ‘i també els drets dels pares a escollir l'educació dels seus fills", + "span_start": 1646, + "span_end": 1793, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà.", + "span_text": "Marcial Marín, qui va anunciar públicament que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà", + "span_start": 1873, + "span_end": 2018, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Marcial Marín, qui va anunciar públicament que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà, el ministre ha assegurat que ‘no sap d'on ha sortit' aquesta possibilitat", + "span_start": 1873, + "span_end": 2093, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El dret dels pares.", + "span_text": "però ‘jo mai he parlat d'això', sinó ‘d'una fórmula per garantir el dret dels pares'", + "span_start": 2246, + "span_end": 2330, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El ministre d'Educació, Cultura i Esport espanyol.", + "span_text": "El ministre d'Educació, Cultura i Esport espanyol, Íñigo Méndez de Vigo", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el govern espanyol pretén donar un tractament comú a l'ensenyament del castellà a tots els territoris de l'estat on hi ha llengües cooficials.", + "span_text": "Íñigo Méndez de Vigo ha anunciat que el govern espanyol pretén donar un ‘tractament comú' a l'ensenyament del castellà a tots els territoris de l'estat on hi ha llengües cooficials", + "span_start": 51, + "span_end": 231, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a TVE.", + "span_text": "Així ho ha apuntat en una entrevista a TVE", + "span_start": 233, + "span_end": 275, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Reunir-se amb la comunitat educativa i amb les forces polítiques per a tractar com incloure el castellà en el sistema educatiu.", + "span_text": "té intenció de reunir-se ‘amb la comunitat educativa i amb les forces polítiques' per a tractar com incloure el castellà en el sistema educatiu", + "span_start": 291, + "span_end": 434, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No només a Catalunya, sinó a totes les comunitats que tenen llengües cooficials.", + "span_text": "com incloure el castellà en el sistema educatiu no només a Catalunya, ‘sinó per a totes les comunitats que tenen llengües cooficials'", + "span_start": 387, + "span_end": 520, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Després de la sentència del tribunal Constitucional espanyol que va tombar el mecanisme ideat per Juan Ignacio Wert de fer pagar a la Generalitat l'escolarització en castellà a centres privats.", + "span_text": "El ministre fa l'anunci després de la sentència del tribunal Constitucional espanyol que va tombar el mecanisme ideat per Juan Ignacio Wert de fer pagar a la Generalitat l'escolarització en castellà a centres privats", + "span_start": 522, + "span_end": 738, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La legislació estatal amb els estatuts d'autonomia.", + "span_text": "‘aquesta és una de les vies que estem explorant per veure que és el que s'acomoda a l'esquema competencial espanyol', on –ha recordat- es compagina la legislació estatal amb els estatuts d'autonomia", + "span_start": 760, + "span_end": 958, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ha renegat de la fórmula ideada pel seu antecessor a la LOMCE", + "span_start": 1060, + "span_end": 1121, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè implicava que l'estat actuava subsidiàriament en quelcom que no era competència seva.", + "span_text": "Era una fórmula que no s'hauria d'haver donat mai' perquè implicava ‘que l'estat actuava subsidiàriament en quelcom que no era competència seva'", + "span_start": 1124, + "span_end": 1268, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Buscar una altra fórmula.", + "span_text": "Ara, ha afirmat, caldrà ‘buscar una altra fórmula'", + "span_start": 1270, + "span_end": 1320, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En aquest sentit ha recordat que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no permet al seu executiu de modificar el model educatiu", + "span_start": 1430, + "span_end": 1566, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tenint molt clar el marc jurídic i també els drets dels pares a escollir l'educació dels seus fills.", + "span_text": "les actuacions que es facin es duran a terme tenint ‘molt clar' el marc jurídic ‘i també els drets dels pares a escollir l'educació dels seus fills'", + "span_start": 1646, + "span_end": 1794, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà.", + "span_text": "Marcial Marín, qui va anunciar públicament que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà", + "span_start": 1873, + "span_end": 2018, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Marcial Marín, qui va anunciar públicament que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà, el ministre ha assegurat que ‘no sap d'on ha sortit' aquesta possibilitat", + "span_start": 1873, + "span_end": 2093, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El dret dels pares.", + "span_text": "però ‘jo mai he parlat d'això', sinó ‘d'una fórmula per garantir el dret dels pares'", + "span_start": 2246, + "span_end": 2330, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1088", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Altar dels dotze déus ", + "story": "L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes. Situat al nord de l'àgora d'Atenes, prop del temple d'Ares, era també el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat.\nLa informació exacta de l'altar és escassa, ja que manquen les fonts antigues. No obstant, les excavacions del 1891 i 1934 (l'excavació estatunidenca de l'àgora) indiquen el sud de la via fèrria Atenes-El Pireu (ISAP), on es produí la troballa de la cantonada sud-oest de l'altar sota els estrats romans i romans d'Orient.\nL'altar original es va construir entre els anys 522 i 521 aC per ordre de Pisístrat (fill d'Hípies i net del tirà Pisístrat). Tucídides parla d'aquest personatge, i diu que era de la família dels Pisistràtides i que com a arcont de la ciutat havia dedicat un altar als dotze déus. La inscripció que ho commemorava va ser esborrada pels atenencs en una data posterior. L'altar va ser reconstruït cap a l'any 425 aC després dels estralls que es van produir durant la invasió persa dels anys 480-479 aC.\nAquest altar va ser un dels pocs monuments que es van permetre dins de l'Àgora, i servia per indicar el centre de la ciutat. Heròdot diu que la distància des d'Heliòpolis, a l'antic Egipte fins al mar es similar a la distància des de l'Altar dels dotze déus fins al temple de Zeus Olímpic a Pisa (Èlida).\nEra famós en temps antics com a lloc d'asil i refugi dels suplicants. L'any 519 aC, els ambaixadors de la ciutat de Platea van demanar ajut a Atenes contra Tebes des d'aquest altar. I l'any 431 aC, com a resultat d'unes acusacions de malversació de diners públics que implicaven a Pèricles i a Fídies, alguns ajudants de Fídies es van asseure davant de l'altar com a suplicants. Poc temps abans de la seva execució a Atenes, (circa 355 aC) el general atenenc Cal·lístrat d'Afidnes es va refugiar a l'altar.\nSobre l'altar hi ha una dedicatòria que pot datar-se entre el 490 i 470 aC.", + "questions": [ + { + "input_text": "On era l’altar dels dotze déus?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quines eren les divinitats en qüestió?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per a què es feia servir la seva ubicació?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es coneixen moltes dades sobre el temple?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan es van dur a terme excavacions nord-americanes?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan es va crear l’altar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui ho va manar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin historiador ho va explicar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què es va haver de reformar el monument?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin any va ser la reforma?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què era molt semblant, segons Heròdot?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De què tenia fama el temple a l’Antiguitat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va fer-lo servir en aquest sentit el 431 aC?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I el 335 aC?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On hi ha un escrit?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A l'àgora d'Atenes.", + "span_text": "L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes.", + "span_text": "estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes", + "span_start": 94, + "span_end": 253, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat.", + "span_text": "era també el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat", + "span_start": 315, + "span_end": 397, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La informació exacta de l'altar és escassa, ja que manquen les fonts antigues", + "span_start": 399, + "span_end": 476, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1891 i 1934.", + "span_text": "les excavacions del 1891 i 1934 (l'excavació estatunidenca de l'àgora)", + "span_start": 490, + "span_end": 560, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Entre els anys 522 i 521 aC.", + "span_text": "L'altar original es va construir entre els anys 522 i 521 aC", + "span_start": 722, + "span_end": 782, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre els anys 522 i 521 aC.", + "span_text": "altar original es va construir entre els anys 522 i 521 aC per ordre de Pisístrat", + "span_start": 724, + "span_end": 805, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tucídides.", + "span_text": "Tucídides parla d'aquest personatge", + "span_start": 848, + "span_end": 883, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Pels estralls que es van produir durant la invasió persa dels anys 480-479 aC.", + "span_text": "L'altar va ser reconstruït cap a l'any 425 aC després dels estralls que es van produir durant la invasió persa dels anys 480-479 aC", + "span_start": 1090, + "span_end": 1221, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cap a l'any 425 aC.", + "span_text": "L'altar va ser reconstruït cap a l'any 425 aC", + "span_start": 1090, + "span_end": 1135, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La distància des d'Heliòpolis, a l'antic Egipte fins al mar i la distància des de l'Altar dels dotze déus fins al temple de Zeus Olímpic a Pisa.", + "span_text": "Heròdot diu que la distància des d'Heliòpolis, a l'antic Egipte fins al mar es similar a la distància des de l'Altar dels dotze déus fins al temple de Zeus Olímpic a Pisa", + "span_start": 1348, + "span_end": 1518, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per ser un lloc d'asil i refugi dels suplicants.", + "span_text": "Era famós en temps antics com a lloc d'asil i refugi dels suplicants", + "span_start": 1528, + "span_end": 1596, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Alguns ajudants de Fídies.", + "span_text": "l'any 431 aC, com a resultat d'unes acusacions de malversació de diners públics que implicaven a Pèricles i a Fídies, alguns ajudants de Fídies es van asseure davant de l'altar com a suplicants", + "span_start": 1712, + "span_end": 1905, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El general atenenc Cal·lístrat d'Afidnes.", + "span_text": "Poc temps abans de la seva execució a Atenes, (circa 355 aC) el general atenenc Cal·lístrat d'Afidnes es va refugiar a l'altar", + "span_start": 1907, + "span_end": 2033, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sobre l'altar.", + "span_text": "Sobre l'altar hi ha una dedicatòria", + "span_start": 2035, + "span_end": 2070, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A l'àgora d'Atenes.", + "span_text": "L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes.", + "span_text": "estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes", + "span_start": 94, + "span_end": 253, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat.", + "span_text": "era també el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat", + "span_start": 315, + "span_end": 397, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La informació exacta de l'altar és escassa", + "span_start": 399, + "span_end": 441, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1891 i 1934.", + "span_text": "les excavacions del 1891 i 1934 (l'excavació estatunidenca de l'àgora)", + "span_start": 490, + "span_end": 560, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Entre els anys 522 i 521 aC.", + "span_text": "L'altar original es va construir entre els anys 522 i 521 aC", + "span_start": 722, + "span_end": 782, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre els anys 522 i 521 aC.", + "span_text": "altar original es va construir entre els anys 522 i 521 aC per ordre de Pisístrat", + "span_start": 724, + "span_end": 805, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tucídides.", + "span_text": "Tucídides parla d'aquest personatge", + "span_start": 848, + "span_end": 883, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Pels estralls que es van produir durant la invasió persa dels anys 480-479 aC.", + "span_text": "L'altar va ser reconstruït cap a l'any 425 aC després dels estralls que es van produir durant la invasió persa dels anys 480-479 aC", + "span_start": 1090, + "span_end": 1221, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cap a l'any 425 aC.", + "span_text": "L'altar va ser reconstruït cap a l'any 425", + "span_start": 1090, + "span_end": 1132, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La distància des d'Heliòpolis, a l'antic Egipte fins al mar i la distància des de l'Altar dels dotze déus fins al temple de Zeus Olímpic a Pisa.", + "span_text": "Heròdot diu que la distància des d'Heliòpolis, a l'antic Egipte fins al mar es similar a la distància des de l'Altar dels dotze déus fins al temple de Zeus Olímpic a Pisa", + "span_start": 1348, + "span_end": 1518, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per ser un lloc d'asil i refugi dels suplicants.", + "span_text": "Era famós en temps antics com a lloc d'asil i refugi dels suplicants", + "span_start": 1528, + "span_end": 1596, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Alguns ajudants de Fídies.", + "span_text": "l'any 431 aC, com a resultat d'unes acusacions de malversació de diners públics que implicaven a Pèricles i a Fídies, alguns ajudants de Fídies es van asseure davant de l'altar com a suplicants", + "span_start": 1712, + "span_end": 1905, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Cal·lístrat d'Afidnes.", + "span_text": "Poc temps abans de la seva execució a Atenes, (circa 355 aC) el general atenenc Cal·lístrat d'Afidnes es va refugiar a l'altar", + "span_start": 1907, + "span_end": 2033, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sobre l'altar.", + "span_text": "Sobre l'altar hi ha una dedicatòria", + "span_start": 2035, + "span_end": 2070, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A l'àgora d'Atenes.", + "span_text": "L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes.", + "span_text": "estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes", + "span_start": 94, + "span_end": 253, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Era el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat.", + "span_text": "era també el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat", + "span_start": 315, + "span_end": 397, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La informació exacta de l'altar és escassa, ja que manquen les fonts antigues", + "span_start": 399, + "span_end": 476, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1891 i 1934.", + "span_text": "les excavacions del 1891 i 1934 (l'excavació estatunidenca de l'àgora)", + "span_start": 490, + "span_end": 560, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Entre els anys 522 i 521 aC.", + "span_text": "altar original es va construir entre els anys 522 i 521 aC", + "span_start": 724, + "span_end": 782, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pisístrat.", + "span_text": "altar original es va construir entre els anys 522 i 521 aC per ordre de Pisístrat", + "span_start": 724, + "span_end": 805, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Tucídides.", + "span_text": "Tucídides parla d'aquest personatge, i diu que era de la família dels Pisistràtides i que com a arcont de la ciutat havia dedicat un altar als dotze déus", + "span_start": 848, + "span_end": 1001, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Pels estralls que es van produir durant la invasió persa dels anys 480-479 aC.", + "span_text": "L'altar va ser reconstruït cap a l'any 425 aC després dels estralls que es van produir durant la invasió persa dels anys 480-479 aC", + "span_start": 1090, + "span_end": 1221, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Cap a l'any 425 aC.", + "span_text": "altar va ser reconstruït cap a l'any 425 aC", + "span_start": 1092, + "span_end": 1135, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La distància des d'Heliòpolis, a l'antic Egipte fins al mar i la distància des de l'Altar dels dotze déus fins al temple de Zeus Olímpic a Pisa.", + "span_text": "Heròdot diu que la distància des d'Heliòpolis, a l'antic Egipte fins al mar es similar a la distància des de l'Altar dels dotze déus fins al temple de Zeus Olímpic a Pisa", + "span_start": 1348, + "span_end": 1518, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per ser lloc d'asil i refugi dels suplicants.", + "span_text": "Era famós en temps antics com a lloc d'asil i refugi dels suplicants", + "span_start": 1528, + "span_end": 1596, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Alguns ajudants de Fídies.", + "span_text": "l'any 431 aC, com a resultat d'unes acusacions de malversació de diners públics que implicaven a Pèricles i a Fídies, alguns ajudants de Fídies es van asseure davant de l'altar com a suplicants", + "span_start": 1712, + "span_end": 1905, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El general atenenc Cal·lístrat d'Afidnes.", + "span_text": "Poc temps abans de la seva execució a Atenes, (circa 355 aC) el general atenenc Cal·lístrat d'Afidnes es va refugiar a l'altar", + "span_start": 1907, + "span_end": 2033, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sobre l'altar.", + "span_text": "Sobre l'altar hi ha una dedicatòria", + "span_start": 2035, + "span_end": 2070, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_353", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "El sobiranisme de les Illes es presentarà en coalició a les eleccions al congrés espanyol", + "story": "Més per Mallorca, Més per Menorca i una candidatura de l'esquerra sobiranista eivissenca, que prové de Guanyem Eivissa, concorreran en coalició a les eleccions al congrés espanyol. Hi ha en joc vuit diputats que corresponen a la circumscripció de les Illes Balears i l'objectiu és aconseguir una veu pròpia a Madrid per a defensar els acords que hi ha al parlament i que després no es tradueixen al congrés espanyol. La connectivitat, el finançament i el règim especial són algunes de les reivindicacions de la coalició. Els partits sobiranistes negocien també per a presentar una candidatura unitària al senat espanyol en un ventall encara més ample. A Menorca hi ha ara mateix sobre la taula una proposta per aplegar PSIB-PSOE, Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida. Aquesta setmana es decidirà si aquesta opció va endavant. L'objectiu de la candidatura és guanyar l'únic senador que s'elegeix a Menorca i contribuir que aquesta cambra no tingui majoria de la dreta espanyola. Els socis de Més per Mallorca han proposat una fórmula similar per al senat espanyol. Al maig arribaran les eleccions al Parlament de les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a més de les europees. L'objectiu dels partits sobiranistes és obtenir els vots necessaris per a repetir els governs de progrés d'aquesta darrera legislatura. Més per Menorca aspira a tornar a tenir els tres consellers al Consell Insular de Menorca i superar en vots el PSOE. Al parlament l'aspiració dels sobiranistes menorquins és consolidar el grup propi que van aconseguir la legislatura passada amb tres diputats. Més per Mallorca, amb gairebé 60.000 vots i 6 diputats el 2015, vol superar Podem i mirar encara de més a prop el partit de la presidenta Francina Armengol. És l'objectiu compartit de les forces del nacionalisme a les Illes: esdevenir la primera força d'esquerres en els territoris respectius.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui ha creat una coalició?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per quina ocasió?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva meta?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què reclamen?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins altres grups volen fer una altra coalició?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què s’està plantejant a Menorca?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan es prendrà la decisió en ferm?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què es vol evitar així?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan seran els comicis?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aquests grups volen el mateix resultat que a la legislatura anterior?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui vol sobrepassar Més per Menorca?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quants diputats va obtenir el grup menorquí l’últim cop?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I quants en va obtenir Més per Mallorca?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui volen guanyar ells?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On volen convertir-se en el principal partit polític d’esquerres aquests dos grups?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Més per Mallorca, Més per Menorca i una candidatura de l'esquerra sobiranista eivissenca.", + "span_text": "Més per Mallorca, Més per Menorca i una candidatura de l'esquerra sobiranista eivissenca, que prové de Guanyem Eivissa, concorreran en coalició", + "span_start": 0, + "span_end": 143, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A les eleccions al congrés espanyol.", + "span_text": "concorreran en coalició a les eleccions al congrés espanyol", + "span_start": 120, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aconseguir una veu pròpia a Madrid per a defensar els acords que hi ha al parlament i que després no es tradueixen al congrés espanyol.", + "span_text": "l'objectiu és aconseguir una veu pròpia a Madrid per a defensar els acords que hi ha al parlament i que després no es tradueixen al congrés espanyol", + "span_start": 267, + "span_end": 415, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La connectivitat, el finançament i el règim especial.", + "span_text": "La connectivitat, el finançament i el règim especial són algunes de les reivindicacions de la coalició", + "span_start": 417, + "span_end": 519, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els partits sobiranistes.", + "span_text": "Els partits sobiranistes negocien també per a presentar una candidatura unitària al senat espanyol", + "span_start": 521, + "span_end": 619, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una proposta per aplegar PSIB-PSOE, Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida.", + "span_text": "A Menorca hi ha ara mateix sobre la taula una proposta per aplegar PSIB-PSOE, Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida", + "span_start": 652, + "span_end": 769, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Aquesta setmana.", + "span_text": "Aquesta setmana es decidirà si aquesta opció va endavant", + "span_start": 771, + "span_end": 827, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la cambra tingui majoria de la dreta espanyola.", + "span_text": "L'objectiu de la candidatura és guanyar l'únic senador que s'elegeix a Menorca i contribuir que aquesta cambra no tingui majoria de la dreta espanyola", + "span_start": 829, + "span_end": 979, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al maig.", + "span_text": "Al maig arribaran les eleccions al Parlament de les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a més de les europees", + "span_start": 1067, + "span_end": 1196, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'objectiu dels partits sobiranistes és obtenir els vots necessaris per a repetir els governs de progrés d'aquesta darrera legislatura", + "span_start": 1198, + "span_end": 1332, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El PSOE.", + "span_text": "Més per Menorca aspira a tornar a tenir els tres consellers al Consell Insular de Menorca i superar en vots el PSOE", + "span_start": 1334, + "span_end": 1449, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "Al parlament l'aspiració dels sobiranistes menorquins és consolidar el grup propi que van aconseguir la legislatura passada amb tres diputats", + "span_start": 1451, + "span_end": 1592, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "6.", + "span_text": "Més per Mallorca, amb gairebé 60.000 vots i 6 diputats el 2015", + "span_start": 1594, + "span_end": 1656, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Podem.", + "span_text": "Més per Mallorca, amb gairebé 60.000 vots i 6 diputats el 2015, vol superar Podem", + "span_start": 1594, + "span_end": 1675, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En els territoris respectius.", + "span_text": "És l'objectiu compartit de les forces del nacionalisme a les Illes: esdevenir la primera força d'esquerres en els territoris respectius.", + "span_start": 1751, + "span_end": 1887, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Més per Mallorca, Més per Menorca i una candidatura de l'esquerra sobiranista eivissenca.", + "span_text": "Més per Mallorca, Més per Menorca i una candidatura de l'esquerra sobiranista eivissenca, que prové de Guanyem Eivissa, concorreran en coalició a les eleccions al congrés espanyol", + "span_start": 0, + "span_end": 179, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A les eleccions al congrés espanyol.", + "span_text": "concorreran en coalició a les eleccions al congrés espanyol", + "span_start": 120, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aconseguir una veu pròpia a Madrid per a defensar els acords que hi ha al parlament i que després no es tradueixen al congrés espanyol.", + "span_text": "l'objectiu és aconseguir una veu pròpia a Madrid per a defensar els acords que hi ha al parlament i que després no es tradueixen al congrés espanyol", + "span_start": 267, + "span_end": 415, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La connectivitat, el finançament i el règim especial.", + "span_text": "La connectivitat, el finançament i el règim especial són algunes de les reivindicacions de la coalició", + "span_start": 417, + "span_end": 519, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els partits sobiranistes.", + "span_text": "Els partits sobiranistes negocien també per a presentar una candidatura unitària al senat espanyol", + "span_start": 521, + "span_end": 619, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una proposta per aplegar PSIB-PSOE, Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida.", + "span_text": "A Menorca hi ha ara mateix sobre la taula una proposta per aplegar PSIB-PSOE, Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida", + "span_start": 652, + "span_end": 769, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Aquesta setmana.", + "span_text": "Aquesta setmana es decidirà si aquesta opció va endavant", + "span_start": 771, + "span_end": 827, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la cambra tingui majoria de la dreta espanyola.", + "span_text": "L'objectiu de la candidatura és guanyar l'únic senador que s'elegeix a Menorca i contribuir que aquesta cambra no tingui majoria de la dreta espanyola", + "span_start": 829, + "span_end": 979, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al maig.", + "span_text": "Al maig arribaran les eleccions al Parlament de les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a més de les europees", + "span_start": 1067, + "span_end": 1196, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'objectiu dels partits sobiranistes és obtenir els vots necessaris per a repetir els governs de progrés d'aquesta darrera legislatura", + "span_start": 1198, + "span_end": 1332, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El PSOE.", + "span_text": "Més per Menorca aspira a tornar a tenir els tres consellers al Consell Insular de Menorca i superar en vots el PSOE", + "span_start": 1334, + "span_end": 1449, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "Al parlament l'aspiració dels sobiranistes menorquins és consolidar el grup propi que van aconseguir la legislatura passada amb tres diputats", + "span_start": 1451, + "span_end": 1592, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "6.", + "span_text": "Més per Mallorca, amb gairebé 60.000 vots i 6 diputats el 2015", + "span_start": 1594, + "span_end": 1656, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Podem.", + "span_text": "Més per Mallorca, amb gairebé 60.000 vots i 6 diputats el 2015, vol superar Podem", + "span_start": 1594, + "span_end": 1675, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En els territoris respectius.", + "span_text": "És l'objectiu compartit de les forces del nacionalisme a les Illes: esdevenir la primera força d'esquerres en els territoris respectius", + "span_start": 1751, + "span_end": 1886, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Més per Mallorca, Més per Menorca i una candidatura de l'esquerra sobiranista eivissenca, que prové de Guanyem Eivissa.", + "span_text": "Més per Mallorca, Més per Menorca i una candidatura de l'esquerra sobiranista eivissenca, que prové de Guanyem Eivissa, concorreran en coalició", + "span_start": 0, + "span_end": 143, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A les eleccions al congrés espanyol.", + "span_text": "concorreran en coalició a les eleccions al congrés espanyol", + "span_start": 120, + "span_end": 179, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aconseguir una veu pròpia a Madrid per a defensar els acords que hi ha al parlament i que després no es tradueixen al congrés espanyol.", + "span_text": "i l'objectiu és aconseguir una veu pròpia a Madrid per a defensar els acords que hi ha al parlament i que després no es tradueixen al congrés espanyol", + "span_start": 265, + "span_end": 415, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La connectivitat, el finançament i el règim especial.", + "span_text": "La connectivitat, el finançament i el règim especial són algunes de les reivindicacions de la coalició", + "span_start": 417, + "span_end": 519, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els partits sobiranistes.", + "span_text": "Els partits sobiranistes negocien també per a presentar una candidatura unitària al senat espanyol", + "span_start": 521, + "span_end": 619, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una proposta per aplegar PSIB-PSOE, Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida.", + "span_text": "A Menorca hi ha ara mateix sobre la taula una proposta per aplegar PSIB-PSOE, Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida", + "span_start": 652, + "span_end": 769, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Aquesta setmana.", + "span_text": "Aquesta setmana es decidirà si aquesta opció va endavant", + "span_start": 771, + "span_end": 827, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que la cambra tingui majoria de la dreta espanyola.", + "span_text": "objectiu de la candidatura és guanyar l'únic senador que s'elegeix a Menorca i contribuir que aquesta cambra no tingui majoria de la dreta espanyola", + "span_start": 831, + "span_end": 979, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Al maig.", + "span_text": "Al maig arribaran les eleccions al Parlament de les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a més de les europees", + "span_start": 1067, + "span_end": 1196, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'objectiu dels partits sobiranistes és obtenir els vots necessaris per a repetir els governs de progrés d'aquesta darrera legislatura", + "span_start": 1198, + "span_end": 1332, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El PSOE.", + "span_text": "Més per Menorca aspira a tornar a tenir els tres consellers al Consell Insular de Menorca i superar en vots el PSOE", + "span_start": 1334, + "span_end": 1449, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "Al parlament l'aspiració dels sobiranistes menorquins és consolidar el grup propi que van aconseguir la legislatura passada amb tres diputats", + "span_start": 1451, + "span_end": 1592, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "6 diputats.", + "span_text": "Més per Mallorca, amb gairebé 60.000 vots i 6 diputats el 2015", + "span_start": 1594, + "span_end": 1656, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Podem.", + "span_text": "Més per Mallorca, amb gairebé 60.000 vots i 6 diputats el 2015, vol superar Podem", + "span_start": 1594, + "span_end": 1675, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En els territoris respectius.", + "span_text": "És l'objectiu compartit de les forces del nacionalisme a les Illes: esdevenir la primera força d'esquerres en els territoris respectius", + "span_start": 1751, + "span_end": 1886, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_94", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "argelaga - LA CONGESTA-4", + "story": "Ben tost van allunyar-se vora del riu, i restaren voltats d'una boscúria atapeïda de pins borts. La remor dels seus passos de tant en tant desvetllava una fressa en les verdisses properes, els ocells emmudien i els esquirols saltaven d'una branca a l'altre. En passar per les envistes de la terra que menava, en Tòfol sentí l'aclaparament de veure-ho tot endarrerit… el blat per segar, els pèsols per batollar; altrament, encara no havia pas anellat els garrins, ni llimat els ullals del goç. Al neguit de l'home de treball se juntava el dolor de pare acorat; per un instant sentí un defalliment; sentí que les forces li mancaven, i capolat s'agafà a la cua del mul per a seguir la pujada aspra que s'alçava davant dels seus ulls. La Sisca que a cada pas de l'animal feia un moviment de cap, s'anava encorvant sota'l corcó d'haver estat vanitosa llavores que nasqué'l noiet, i d'haver emprès els camins feréstecs amb aquell infantó a l'agonia.\nPassada la primera collada, la natura esdevenia plena d'asprors. Semblava'l reialme de la mort, cap arbre, cap flor, cap bri d'herba… tot eren roques abruptes sense vida, tot eren pedres caigudes dels cims i esmicolades… era aquella contrada com l'esquelet immens d'un món finat segles enllà! Feia feresa d'avançar per aquell corriol amagat entre tanta grandiositat estèril. El riu que s'anava fent petit, petit, se va fondre silenciós dins les entranyes de la terra… Aquells dissortats enyoraven la remor de l'aigua que'ls aconortà, i en aquell silenci i solitud, feixucs damunt les pedres seques, s'oïen els respirs del mul i la ranera aspra i rítmica del minyonet que s'acostava a la fi, cada vegada més moradenc i amb els ulls entelats.\nLa Sisca mirava adalerada, esmaperduda d'un cantó a l'altre… ni una cabana, ni un remat, ni un arbre, ni un cloquer esperançador! tot immensitats superbes, tot pedres silencioses, tot solitud feréstega. El sol ponent feia nàixer grans ombres pels vessants de les muntanyes, i en mig de la vall se ajocava endormiscada i quieta i somiosa, una boirina que anava creixent… creixent!\nDe sobte, la vella feu un xiscle: el Tòfol sentí una extremitud; el mul es deturà i el goç va romandre quiet mirant el seu amo.\n-Fill meu, el nen, s'està acabant.", + "questions": [ + { + "input_text": "On es trobaven els personatges?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què se sentia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quins animals hi havia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com es deia un dels personatges?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va notar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tenia moltes tasques pendents?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com va ajudar-se a caminar muntanya amunt?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què feia la Sisca?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb què es compara el paisatge més endavant?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Feia por passar per allà?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què trobaven a faltar els personatges?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com estava el nen petit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Hi vivia senyals de vida a aquella zona?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va començar a aparèixer?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui va cridar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A una boscúria atapeïda de pins borts.", + "span_text": "restaren voltats d'una boscúria atapeïda de pins borts", + "span_start": 41, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La remor dels seus passos.", + "span_text": "La remor dels seus passos de tant en tant desvetllava una fressa en les verdisses properes", + "span_start": 97, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ocells i esquirols.", + "span_text": "els ocells emmudien i els esquirols saltaven d'una branca a l'altre", + "span_start": 189, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tòfol.", + "span_text": "en Tòfol", + "span_start": 309, + "span_end": 317, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'aclaparament de veure-ho tot endarrerit.", + "span_text": "en Tòfol sentí l'aclaparament de veure-ho tot endarrerit", + "span_start": 309, + "span_end": 365, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en Tòfol sentí l'aclaparament de veure-ho tot endarrerit… el blat per segar, els pèsols per batollar; altrament, encara no havia pas anellat els garrins, ni llimat els ullals del goç", + "span_start": 309, + "span_end": 491, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'agafà a la cua del mul.", + "span_text": "capolat s'agafà a la cua del mul per a seguir la pujada aspra que s'alçava davant dels seus ulls", + "span_start": 633, + "span_end": 729, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un moviment de cap a cada pas de l'animal.", + "span_text": "La Sisca que a cada pas de l'animal feia un moviment de cap", + "span_start": 731, + "span_end": 790, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb el reialme de la mort.", + "span_text": "Passada la primera collada, la natura esdevenia plena d'asprors. Semblava'l reialme de la mort", + "span_start": 944, + "span_end": 1038, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Feia feresa d'avançar per aquell corriol amagat entre tanta grandiositat estèril", + "span_start": 1237, + "span_end": 1317, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La remor de l'aigua.", + "span_text": "Aquells dissortats enyoraven la remor de l'aigua", + "span_start": 1412, + "span_end": 1460, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cada vegada més moradenc i amb els ulls entelats.", + "span_text": "del minyonet que s'acostava a la fi, cada vegada més moradenc i amb els ulls entelats", + "span_start": 1598, + "span_end": 1683, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La Sisca mirava adalerada, esmaperduda d'un cantó a l'altre… ni una cabana, ni un remat, ni un arbre, ni un cloquer esperançador! tot immensitats superbes, tot pedres silencioses, tot solitud feréstega", + "span_start": 1685, + "span_end": 1886, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una boirina que anava creixent.", + "span_text": "en mig de la vall se ajocava endormiscada i quieta i somiosa, una boirina que anava creixent", + "span_start": 1961, + "span_end": 2053, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La vella.", + "span_text": "la vella feu un xiscle", + "span_start": 2075, + "span_end": 2097, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A una boscúria atapeïda de pins borts.", + "span_text": "restaren voltats d'una boscúria atapeïda de pins borts", + "span_start": 41, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La remor dels seus passos.", + "span_text": "La remor dels seus passos de tant en tant desvetllava una fressa en les verdisses properes", + "span_start": 97, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ocells i esquirols.", + "span_text": "els ocells emmudien i els esquirols saltaven d'una branca a l'altre", + "span_start": 189, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tòfol.", + "span_text": "en Tòfol sentí l'aclaparament", + "span_start": 309, + "span_end": 338, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'aclaparament de veure-ho tot endarrerit.", + "span_text": "en Tòfol sentí l'aclaparament de veure-ho tot endarrerit", + "span_start": 309, + "span_end": 365, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'aclaparament de veure-ho tot endarrerit… el blat per segar, els pèsols per batollar; altrament, encara no havia pas anellat els garrins, ni llimat els ullals del goç", + "span_start": 324, + "span_end": 491, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'agafà a la cua del mul.", + "span_text": "capolat s'agafà a la cua del mul per a seguir la pujada aspra que s'alçava davant dels seus ulls", + "span_start": 633, + "span_end": 729, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un moviment de cap a cada pas de l'animal.", + "span_text": "La Sisca que a cada pas de l'animal feia un moviment de cap", + "span_start": 731, + "span_end": 790, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb el reialme de la mort.", + "span_text": "Passada la primera collada, la natura esdevenia plena d'asprors. Semblava'l reialme de la mort", + "span_start": 944, + "span_end": 1038, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Feia feresa d'avançar per aquell corriol amagat entre tanta grandiositat estèril", + "span_start": 1237, + "span_end": 1317, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La remor de l'aigua que'ls aconortà.", + "span_text": "Aquells dissortats enyoraven la remor de l'aigua que'ls aconortà", + "span_start": 1412, + "span_end": 1476, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cada vegada més moradenc i amb els ulls entelats.", + "span_text": "del minyonet que s'acostava a la fi, cada vegada més moradenc i amb els ulls entelats", + "span_start": 1598, + "span_end": 1683, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La Sisca mirava adalerada, esmaperduda d'un cantó a l'altre… ni una cabana, ni un remat, ni un arbre, ni un cloquer esperançador! tot immensitats superbes, tot pedres silencioses, tot solitud feréstega", + "span_start": 1685, + "span_end": 1886, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una boirina.", + "span_text": "en mig de la vall se ajocava endormiscada i quieta i somiosa, una boirina", + "span_start": 1961, + "span_end": 2034, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La vella.", + "span_text": "la vella feu un xiscle", + "span_start": 2075, + "span_end": 2097, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A una boscúria atapeïda de pins borts.", + "span_text": "restaren voltats d'una boscúria atapeïda de pins borts", + "span_start": 41, + "span_end": 95, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La remor dels seus passos.", + "span_text": "La remor dels seus passos de tant en tant desvetllava una fressa en les verdisses properes", + "span_start": 97, + "span_end": 187, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ocells i esquirols.", + "span_text": "els ocells emmudien i els esquirols saltaven d'una branca a l'altre", + "span_start": 189, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tòfol.", + "span_text": "en Tòfol sentí l'aclaparament de veure-ho tot endarrerit", + "span_start": 309, + "span_end": 365, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'aclaparament de veure-ho tot endarrerit.", + "span_text": "en Tòfol sentí l'aclaparament de veure-ho tot endarrerit", + "span_start": 309, + "span_end": 365, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'aclaparament de veure-ho tot endarrerit… el blat per segar, els pèsols per batollar; altrament, encara no havia pas anellat els garrins, ni llimat els ullals del goç", + "span_start": 324, + "span_end": 491, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "S'agafà a la cua del mul.", + "span_text": "capolat s'agafà a la cua del mul per a seguir la pujada aspra que s'alçava davant dels seus ulls", + "span_start": 633, + "span_end": 729, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A cada pas de l'animal feia un moviment de cap.", + "span_text": "La Sisca que a cada pas de l'animal feia un moviment de cap", + "span_start": 731, + "span_end": 790, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb el reialme de la mort.", + "span_text": "Passada la primera collada, la natura esdevenia plena d'asprors. Semblava'l reialme de la mort", + "span_start": 944, + "span_end": 1038, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Feia feresa d'avançar per aquell corriol amagat entre tanta grandiositat estèril", + "span_start": 1237, + "span_end": 1317, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La remor de l'aigua que'ls aconortà.", + "span_text": "Aquells dissortats enyoraven la remor de l'aigua que'ls aconortà", + "span_start": 1412, + "span_end": 1476, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cada vegada més moradenc i amb els ulls entelats.", + "span_text": "s'oïen els respirs del mul i la ranera aspra i rítmica del minyonet que s'acostava a la fi, cada vegada més moradenc i amb els ulls entelats", + "span_start": 1543, + "span_end": 1683, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La Sisca mirava adalerada, esmaperduda d'un cantó a l'altre… ni una cabana, ni un remat, ni un arbre, ni un cloquer esperançador! tot immensitats superbes, tot pedres silencioses, tot solitud feréstega", + "span_start": 1685, + "span_end": 1886, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una boirina que anava creixent.", + "span_text": "en mig de la vall se ajocava endormiscada i quieta i somiosa, una boirina que anava creixent", + "span_start": 1961, + "span_end": 2053, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La vella.", + "span_text": "De sobte, la vella feu un xiscle", + "span_start": 2065, + "span_end": 2097, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1310", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Cap d’Any polèmic a València, perquè el govern espanyol hi ha prohibit la pirotècnia", + "story": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou a la Plaça de l'Ajuntament amb un gran espectacle de llums i música. Tanmateix, no s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst, perquè la delegació del govern espanyol l'ha prohibit. La mesura ha causat una forta polèmica. La delegació del govern espanyol s'excusa en dos informes tècnics en què es desaconsella la pirotècnia. S'hi parla d'una ‘manca de tradició històrica' per disparar –en una plaça més que acostumada als espectacles d'aquesta mena– i del fet que el foc es dispararia des de l'ajuntament mateix. El regidor de Festes de l'Ajuntament de València, Pere Fuset, ha reaccionat amb indignació contra aquesta prohibició i ha recordat que el govern espanyol bé ha autoritzat el llançament de pirotècnia des de l'Ajuntament de Madrid en la cavalcada de Reis. Fuset considera que la decisió és una ‘venjança política' del PP. La celebració començarà a les 23.00 amb l'actuació de tres disc-jòqueis: els valencians Paco Plaza i LeyDj, i ElyellaDj. En els moments previs a la mitjanit començarà l'espectacle de les campanades pròpiament dit, amb una projecció de làser dels Visuals que havia de ser un espectacle multimèdia amb efectes pirotècnics a càrrec de l'empresa Caballer FX. ‘Es tractava –ha explicat Fuset– d'un muntatge avalat per un informe dels bombers i els servicis centrals tècnics de l'ajuntament, que a més contenia un protocol de Protecció Civil que garantia la seguretat.' Finalment l'espectacle serà només amb làser.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina festivitat és avui?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On se celebra a València?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De quina manera?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin canvi de plans hi ha hagut?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha sigut una decisió que tothom ha acceptat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com ho ha justificat el govern?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui és Pere Fuset?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Ha estat d’acord amb la cancel·lació dels focs?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què més ha recriminat al govern?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan serà l’inici de l’acte?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui hi actuarà?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què es farà abans de les campanades?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Havia estat aprovat pels bombers?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què s’hi utilitzarà únicament, doncs?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "L'arribada de l'any nou.", + "span_text": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Plaça de l'Ajuntament.", + "span_text": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou a la Plaça de l'Ajuntament", + "span_start": 0, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb un gran espectacle de llums i música.", + "span_text": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou a la Plaça de l'Ajuntament amb un gran espectacle de llums i música", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst.", + "span_text": "Tanmateix, no s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst", + "span_start": 122, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè la delegació del govern espanyol l'ha prohibit.", + "span_text": "Tanmateix, no s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst, perquè la delegació del govern espanyol l'ha prohibit", + "span_start": 122, + "span_end": 262, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La mesura ha causat una forta polèmica", + "span_start": 264, + "span_end": 302, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb dos informes tècnics en què es desaconsella la pirotècnia.", + "span_text": "La delegació del govern espanyol s'excusa en dos informes tècnics en què es desaconsella la pirotècnia", + "span_start": 304, + "span_end": 406, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El regidor de Festes de l'Ajuntament de València.", + "span_text": "El regidor de Festes de l'Ajuntament de València, Pere Fuset", + "span_start": 596, + "span_end": 656, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pere Fuset, ha reaccionat amb indignació contra aquesta prohibició", + "span_start": 646, + "span_end": 712, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que bé ha autoritzat el llançament de pirotècnia des de l'Ajuntament de Madrid en la cavalcada de Reis.", + "span_text": "ha recordat que el govern espanyol bé ha autoritzat el llançament de pirotècnia des de l'Ajuntament de Madrid en la cavalcada de Reis", + "span_start": 715, + "span_end": 848, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les 23.00.", + "span_text": "La celebració començarà a les 23.00", + "span_start": 916, + "span_end": 951, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres disc-jòqueis: els valencians Paco Plaza i LeyDj, i ElyellaDj.", + "span_text": "La celebració començarà a les 23.00 amb l'actuació de tres disc-jòqueis: els valencians Paco Plaza i LeyDj, i ElyellaDj", + "span_start": 916, + "span_end": 1035, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una projecció de làser dels Visuals que havia de ser un espectacle multimèdia amb efectes pirotècnics a càrrec de l'empresa Caballer FX.", + "span_text": "els moments previs a la mitjanit començarà l'espectacle de les campanades pròpiament dit, amb una projecció de làser dels Visuals que havia de ser un espectacle multimèdia amb efectes pirotècnics a càrrec de l'empresa Caballer FX", + "span_start": 1040, + "span_end": 1269, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es tractava –ha explicat Fuset– d'un muntatge avalat per un informe dels bombers", + "span_start": 1272, + "span_end": 1352, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Làser.", + "span_text": "Finalment l'espectacle serà només amb làser", + "span_start": 1480, + "span_end": 1523, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "L'arribada de l'any nou.", + "span_text": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Plaça de l'Ajuntament.", + "span_text": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou a la Plaça de l'Ajuntament", + "span_start": 0, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb un gran espectacle de llums i música.", + "span_text": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou a la Plaça de l'Ajuntament amb un gran espectacle de llums i música", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst.", + "span_text": "Tanmateix, no s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst", + "span_start": 122, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè la delegació del govern espanyol l'ha prohibit.", + "span_text": "Tanmateix, no s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst, perquè la delegació del govern espanyol l'ha prohibit", + "span_start": 122, + "span_end": 262, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La mesura ha causat una forta polèmica.", + "span_start": 264, + "span_end": 303, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb dos informes tècnics en què es desaconsella la pirotècnia.", + "span_text": "La delegació del govern espanyol s'excusa en dos informes tècnics en què es desaconsella la pirotècnia", + "span_start": 304, + "span_end": 406, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El regidor de Festes de l'Ajuntament de València.", + "span_text": "El regidor de Festes de l'Ajuntament de València, Pere Fuset", + "span_start": 596, + "span_end": 656, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pere Fuset, ha reaccionat amb indignació contra aquesta prohibició", + "span_start": 646, + "span_end": 712, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que bé ha autoritzat el llançament de pirotècnia des de l'Ajuntament de Madrid en la cavalcada de Reis.", + "span_text": "ha recordat que el govern espanyol bé ha autoritzat el llançament de pirotècnia des de l'Ajuntament de Madrid en la cavalcada de Reis", + "span_start": 715, + "span_end": 848, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les 23.00.", + "span_text": "La celebració començarà a les 23.00", + "span_start": 916, + "span_end": 951, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres disc-jòqueis: els valencians Paco Plaza i LeyDj, i ElyellaDj.", + "span_text": "La celebració començarà a les 23.00 amb l'actuació de tres disc-jòqueis: els valencians Paco Plaza i LeyDj, i ElyellaDj", + "span_start": 916, + "span_end": 1035, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una projecció de làser dels Visuals que havia de ser un espectacle multimèdia amb efectes pirotècnics a càrrec de l'empresa Caballer FX.", + "span_text": "els moments previs a la mitjanit començarà l'espectacle de les campanades pròpiament dit, amb una projecció de làser dels Visuals que havia de ser un espectacle multimèdia amb efectes pirotècnics a càrrec de l'empresa Caballer FX", + "span_start": 1040, + "span_end": 1269, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es tractava –ha explicat Fuset– d'un muntatge avalat per un informe dels bombers", + "span_start": 1272, + "span_end": 1352, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Làser.", + "span_text": "Finalment l'espectacle serà només amb làser", + "span_start": 1480, + "span_end": 1523, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "L'arribada de l'any nou.", + "span_text": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la Plaça de l'Ajuntament.", + "span_text": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou a la Plaça de l'Ajuntament", + "span_start": 0, + "span_end": 79, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb un gran espectacle de llums i música.", + "span_text": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou a la Plaça de l'Ajuntament amb un gran espectacle de llums i música", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst.", + "span_text": "Tanmateix, no s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst", + "span_start": 122, + "span_end": 207, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè la delegació del govern espanyol l'ha prohibit.", + "span_text": "Tanmateix, no s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst, perquè la delegació del govern espanyol l'ha prohibit", + "span_start": 122, + "span_end": 262, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La mesura ha causat una forta polèmica", + "span_start": 264, + "span_end": 302, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb dos informes tècnics en què es desaconsella la pirotècnia.", + "span_text": "La delegació del govern espanyol s'excusa en dos informes tècnics en què es desaconsella la pirotècnia", + "span_start": 304, + "span_end": 406, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El regidor de Festes de l'Ajuntament de València.", + "span_text": "El regidor de Festes de l'Ajuntament de València, Pere Fuset", + "span_start": 596, + "span_end": 656, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Pere Fuset, ha reaccionat amb indignació contra aquesta prohibició", + "span_start": 646, + "span_end": 712, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que bé ha autoritzat el llançament de pirotècnia des de l'Ajuntament de Madrid en la cavalcada de Reis.", + "span_text": "ha recordat que el govern espanyol bé ha autoritzat el llançament de pirotècnia des de l'Ajuntament de Madrid en la cavalcada de Reis", + "span_start": 715, + "span_end": 848, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A les 23.00.", + "span_text": "La celebració començarà a les 23.00", + "span_start": 916, + "span_end": 951, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres disc-jòqueis: els valencians Paco Plaza i LeyDj, i ElyellaDj.", + "span_text": "La celebració començarà a les 23.00 amb l'actuació de tres disc-jòqueis: els valencians Paco Plaza i LeyDj, i ElyellaDj", + "span_start": 916, + "span_end": 1035, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una projecció de làser dels Visuals que havia de ser un espectacle multimèdia amb efectes pirotècnics a càrrec de l'empresa Caballer FX.", + "span_text": "els moments previs a la mitjanit començarà l'espectacle de les campanades pròpiament dit, amb una projecció de làser dels Visuals que havia de ser un espectacle multimèdia amb efectes pirotècnics a càrrec de l'empresa Caballer FX", + "span_start": 1040, + "span_end": 1269, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Es tractava –ha explicat Fuset– d'un muntatge avalat per un informe dels bombers", + "span_start": 1272, + "span_end": 1352, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Làser.", + "span_text": "Finalment l'espectacle serà només amb làser", + "span_start": 1480, + "span_end": 1523, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1059", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Lakxmi...", + "story": "Lakxmi (लक्ष्मी IAST lakṣmī) Mahalakxmi, també anomenada Xri (श्री) o Sri Devi, és la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme. És una figura divina benevolent.\nÉs la xacti de Vixnu, la divinitat que preserva la creació. Quan apareix amb ell en la iconografia, pot estar-li abraçada quan aquest està dret o als seus peus quan se'l representa estirat.\nLakxmi es va refugiar a l'oceà de llet quan fou enviada pels déus a l'exili. Posteriorment va renéixer durant la batuda de l'oceà de llet.\nAl Ramayana s'encarna com a Sita, al Mahabharata com a Draupadi i també com a Rukmini, dona de Krixna.\nEls seus atributs són la bellesa física, les joies, el lotus de l'Índia rosat (padma) i monedes d'or que sovint vessen de les seves mans. En representacions antigues se la representava prement-se un pit per a fer sortir la llet. També duu una corona al cap i un sari de color roig o verd i es troba dempeus o asseguda sobre un gran lotus obert. Sovint se la representa amb quatre braços i almenys amb una mà fent el gest de benedicció. A les dues vores hi ha elefants blancs amb les trompes alçades. El coriandre (धनिया dhanya) és una de les plantes que la representen, així com el śrīvatsa, un antic símbol de bona fortuna de l'Índia. A Indonèsia Lakxmi es venera tradicionalment sota la forma de Dewi Sri, la deessa de la fertilitat i de l'arròs.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Lakxmi?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quins altres noms té?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És una deessa cruel?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina relació té amb Vixnu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin paper té aquest a la religió hinduista?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es representen els dos junts?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines tres reencarnacions se li atribueixen a Lakxmi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què es relaciona amb ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Antigament, com se la mostrava?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què porta al cap?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I de quin color és la seva roba?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quantes extremitats superiors té?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins animals l’acompanyen?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina herba s’associa amb ella?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "És adorada a Indonèsia també?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme.", + "span_text": "Lakxmi (लक्ष्मी IAST lakṣmī) Mahalakxmi, també anomenada Xri (श्री) o Sri Devi, és la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme", + "span_start": 0, + "span_end": 169, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Xri o Sri Devi.", + "span_text": "Lakxmi (लक्ष्मी IAST lakṣmī) Mahalakxmi, també anomenada Xri (श्री) o Sri Devi", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És una figura divina benevolent", + "span_start": 171, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És la seva xacti.", + "span_text": "És la xacti de Vixnu", + "span_start": 204, + "span_end": 224, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És la divinitat que preserva la creació.", + "span_text": "Vixnu, la divinitat que preserva la creació", + "span_start": 219, + "span_end": 262, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ella pot estar-li abraçada quan aquest està dret o als seus peus quan se'l representa estirat.", + "span_text": "Quan apareix amb ell en la iconografia, pot estar-li abraçada quan aquest està dret o als seus peus quan se'l representa estirat", + "span_start": 264, + "span_end": 392, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Ramayana s'encarna com a Sita, al Mahabharata com a Draupadi i també com a Rukmini, dona de Krixna.", + "span_text": "Al Ramayana s'encarna com a Sita, al Mahabharata com a Draupadi i també com a Rukmini, dona de Krixna", + "span_start": 533, + "span_end": 634, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La bellesa física, les joies, el lotus de l'Índia rosat i monedes d'or que sovint vessen de les seves mans.", + "span_text": "Els seus atributs són la bellesa física, les joies, el lotus de l'Índia rosat (padma) i monedes d'or que sovint vessen de les seves mans", + "span_start": 636, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Prement-se un pit per a fer sortir la llet.", + "span_text": "En representacions antigues se la representava prement-se un pit per a fer sortir la llet", + "span_start": 774, + "span_end": 863, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una corona.", + "span_text": "També duu una corona al cap", + "span_start": 865, + "span_end": 892, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Roja o verda.", + "span_text": "També duu una corona al cap i un sari de color roig o verd", + "span_start": 865, + "span_end": 923, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "Sovint se la representa amb quatre braços", + "span_start": 981, + "span_end": 1022, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Elefants blancs.", + "span_text": "A les dues vores hi ha elefants blancs", + "span_start": 1072, + "span_end": 1110, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El coriandre.", + "span_text": "El coriandre (धनिया dhanya) és una de les plantes que la representen", + "span_start": 1136, + "span_end": 1202, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A Indonèsia Lakxmi es venera tradicionalment sota la forma de Dewi Sri, la deessa de la fertilitat i de l'arròs", + "span_start": 1270, + "span_end": 1381, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme.", + "span_text": "Lakxmi (लक्ष्मी IAST lakṣmī) Mahalakxmi, també anomenada Xri (श्री) o Sri Devi, és la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme", + "span_start": 0, + "span_end": 169, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Xri o Sri Devi.", + "span_text": "Lakxmi (लक्ष्मी IAST lakṣmī) Mahalakxmi, també anomenada Xri (श्री) o Sri Devi", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És una figura divina benevolent", + "span_start": 171, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És la seva xacti.", + "span_text": "És la xacti de Vixnu", + "span_start": 204, + "span_end": 224, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És la divinitat que preserva la creació.", + "span_text": "Vixnu, la divinitat que preserva la creació", + "span_start": 219, + "span_end": 262, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ella pot estar-li abraçada quan aquest està dret o als seus peus quan se'l representa estirat.", + "span_text": "Quan apareix amb ell en la iconografia, pot estar-li abraçada quan aquest està dret o als seus peus quan se'l representa estirat", + "span_start": 264, + "span_end": 392, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Ramayana s'encarna com a Sita, al Mahabharata com a Draupadi i també com a Rukmini, dona de Krixna.", + "span_text": "Al Ramayana s'encarna com a Sita, al Mahabharata com a Draupadi i també com a Rukmini, dona de Krixna", + "span_start": 533, + "span_end": 634, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La bellesa física, les joies, el lotus de l'Índia rosat i monedes d'or que sovint vessen de les seves mans.", + "span_text": "Els seus atributs són la bellesa física, les joies, el lotus de l'Índia rosat (padma) i monedes d'or que sovint vessen de les seves mans", + "span_start": 636, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Prement-se un pit per a fer sortir la llet.", + "span_text": "En representacions antigues se la representava prement-se un pit per a fer sortir la llet", + "span_start": 774, + "span_end": 863, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una corona.", + "span_text": "També duu una corona al cap", + "span_start": 865, + "span_end": 892, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Roja o verda.", + "span_text": "També duu una corona al cap i un sari de color roig o verd", + "span_start": 865, + "span_end": 923, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "Sovint se la representa amb quatre braços", + "span_start": 981, + "span_end": 1022, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Elefants blancs.", + "span_text": "A les dues vores hi ha elefants blancs", + "span_start": 1072, + "span_end": 1110, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El coriandre.", + "span_text": "El coriandre (धनिया dhanya) és una de les plantes que la representen", + "span_start": 1136, + "span_end": 1202, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A Indonèsia Lakxmi es venera tradicionalment sota la forma de Dewi Sri, la deessa de la fertilitat i de l'arròs", + "span_start": 1270, + "span_end": 1381, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme.", + "span_text": "Lakxmi (लक्ष्मी IAST lakṣmī) Mahalakxmi, també anomenada Xri (श्री) o Sri Devi, és la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme", + "span_start": 0, + "span_end": 169, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Xri o Sri Devi.", + "span_text": "Lakxmi (लक्ष्मी IAST lakṣmī) Mahalakxmi, també anomenada Xri (श्री) o Sri Devi", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "És una figura divina benevolent", + "span_start": 171, + "span_end": 202, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És la seva xacti.", + "span_text": "És la xacti de Vixnu", + "span_start": 204, + "span_end": 224, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És la divinitat que preserva la creació.", + "span_text": "Vixnu, la divinitat que preserva la creació", + "span_start": 219, + "span_end": 262, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ella pot estar-li abraçada quan aquest està dret o als seus peus quan se'l representa estirat.", + "span_text": "Quan apareix amb ell en la iconografia, pot estar-li abraçada quan aquest està dret o als seus peus quan se'l representa estirat", + "span_start": 264, + "span_end": 392, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al Ramayana s'encarna com a Sita, al Mahabharata com a Draupadi i també com a Rukmini, dona de Krixna.", + "span_text": "Al Ramayana s'encarna com a Sita, al Mahabharata com a Draupadi i també com a Rukmini, dona de Krixna", + "span_start": 533, + "span_end": 634, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La bellesa física, les joies, el lotus de l'Índia rosat i monedes d'or que sovint vessen de les seves mans.", + "span_text": "Els seus atributs són la bellesa física, les joies, el lotus de l'Índia rosat (padma) i monedes d'or que sovint vessen de les seves mans", + "span_start": 636, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Prement-se un pit per a fer sortir la llet.", + "span_text": "En representacions antigues se la representava prement-se un pit per a fer sortir la llet", + "span_start": 774, + "span_end": 863, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una corona.", + "span_text": "També duu una corona al cap", + "span_start": 865, + "span_end": 892, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Roja o verda.", + "span_text": "També duu una corona al cap i un sari de color roig o verd", + "span_start": 865, + "span_end": 923, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quatre.", + "span_text": "Sovint se la representa amb quatre braços", + "span_start": 981, + "span_end": 1022, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Elefants blancs.", + "span_text": "A les dues vores hi ha elefants blancs", + "span_start": 1072, + "span_end": 1110, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El coriandre.", + "span_text": "El coriandre (धनिया dhanya) és una de les plantes que la representen", + "span_start": 1136, + "span_end": 1202, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "A Indonèsia Lakxmi es venera tradicionalment sota la forma de Dewi Sri, la deessa de la fertilitat i de l'arròs", + "span_start": 1270, + "span_end": 1381, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1181", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Unides Podem-EUPV proposa de crear una Agència per a la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat", + "story": "Unides Podem-EUPV ha anunciat davant les eleccions del 28A vinent una bateria de propostes que, agrupades sota el lema ‘Horitzó Feminista' pretenen ‘atallar i prevenir la violència masclista i aportar solucions a les víctimes'. Entre les mesures que propugnen figura la creació d'una Agència per a la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat. ‘Des d'Unides Podem tenim clar que la solució solament pot passar pel feminisme', ha manifestat la candidata de la formació a Les Corts Valencianes per València, Pilar Lima. ‘Des d'una perspectiva netament feminista cal aportar solucions que avancen cap a una major llibertat, autonomia i seguretat de les dones. El 8-M la societat ens va llançar un desafiament al qual és imprescindible donar una resposta des de les institucions', afegeix. Per a Unides Podem és ‘necessària una actuació urgent, que implica fixar una dotació pressupostària real i suficient per a erradicar la violència masclista i garantir el compliment del Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista'. ‘Necessitem assegurar el 10% d'habitatges públiques per a dones supervivents i crear unitats específiques de violència masclista en el sistema sanitari i programes per a evitar-la en tots els nivells de l'educació', ha explicat, per la seva banda, Rosa Pérez, candidata d'Unides Podem a Les Corts per València. ‘Però no ens quedem ací, –prossegueix – és necessari assegurar una igualtat efectiva que implica atallar la discriminació laboral i per a això crearem una Agència per la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat en les empreses i administració valenciana, establirem unes ajudes per a la promoció de plans d'igualtat en pimes en les seves contractacions amb la Generalitat i donarem suport a les dones empresàries i emprenedores, entre altres coses amb subvencions a les quals escullen carreres universitàries en les quals tradicionalment estan menys presents'. Unides Podem– EU considera que ‘ha arribat el moment d'avançar en drets socials i transformar els serveis públics i el sistema de cures'. Permisos de maternitat i paternitat iguals En aquest context, advoca per establir ‘permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i pagats al cent per cent, educació pública de 0-3 anys, universal i gratuïta, garantir una sanitat pública i universal sense exclusions ni discriminacions, i la inversió en serveis bàsics com a residències, centres de dia i atenció domiciliària'. Dins d'aquest ‘Horitzó Feminista', han inclòs a més la necessitat d'un Pla Estratègic d'Habitatge que en un termini d'una dècada augmenti el parc de habitatge pública i garanteixi l'accés a joves, dones víctimes de violència masclista i persones en risc d'exclusió social, assegurar la gestió pública dels serveis socials i l'atenció a la Dependència i un Pla de Conciliació Corresponsable i Racionalització d'usos del temps, que destini recursos per a les i els autònoms durant les baixes de maternitat i que faciliti l'adaptació d'horaris i el treball des de casa. ‘Res d'açò serà plenament útil i efectiu si no vam crear una Conselleria de Feminismes i LGTBI i unitats especialitzades en totes les conselleries, amb personal especialitzat i recursos suficients. Hem de prendre'ns de debò d'una manera definitiva que la Violència Masclista i la desigualtat són problemes estructurals que requereixen solucions estructurals que asseguren la perspectiva de gènere en totes les polítiques el Consell i en els mateixos Pressupostos de la Generalitat', conclouen.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui ha fet un comunicat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què han exposat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina és una de les propostes principals?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina ideologia és molt important pel partit?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui és Pilar Lima?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què es vol aconseguir amb les mesures?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan es va manifestar la ciutadania?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què volen assegurar que es compleixi?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui és Rosa Pérez?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què ha explicat que fundaran?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a qui hi haurà ajudes, en l’àmbit de l’educació?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com diuen que han de ser els permisos de paternitat?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què pretén el Pla Estratègic d’Habitatge?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I el pla sobre conciliació?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com defineixen la violència masclista?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Unides Podem-EUPV.", + "span_text": "Unides Podem-EUPV ha anunciat", + "span_start": 0, + "span_end": 29, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una bateria de propostes que, agrupades sota el lema Horitzó Feminista pretenen atallar i prevenir la violència masclista i aportar solucions a les víctimes.", + "span_text": "Unides Podem-EUPV ha anunciat davant les eleccions del 28A vinent una bateria de propostes que, agrupades sota el lema ‘Horitzó Feminista' pretenen ‘atallar i prevenir la violència masclista i aportar solucions a les víctimes'", + "span_start": 0, + "span_end": 226, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La creació d'una Agència per a la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat.", + "span_text": "Entre les mesures que propugnen figura la creació d'una Agència per a la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat", + "span_start": 228, + "span_end": 342, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El feminisme.", + "span_text": "Des d'Unides Podem tenim clar que la solució solament pot passar pel feminisme", + "span_start": 345, + "span_end": 423, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La candidata de la formació a Les Corts Valencianes per València.", + "span_text": "la candidata de la formació a Les Corts Valencianes per València, Pilar Lima", + "span_start": 440, + "span_end": 516, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una major llibertat, autonomia i seguretat de les dones.", + "span_text": "Des d'una perspectiva netament feminista cal aportar solucions que avancen cap a una major llibertat, autonomia i seguretat de les dones", + "span_start": 519, + "span_end": 655, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 8-M.", + "span_text": "El 8-M la societat ens va llançar un desafiament al qual és imprescindible donar una resposta des de les institucions", + "span_start": 657, + "span_end": 774, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista.", + "span_text": "garantir el compliment del Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista", + "span_start": 944, + "span_end": 1027, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Candidata d'Unides Podem a Les Corts per València.", + "span_text": "Rosa Pérez, candidata d'Unides Podem a Les Corts per València", + "span_start": 1278, + "span_end": 1339, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una Agència per la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat en les empreses i administració valenciana.", + "span_text": "crearem una Agència per la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat en les empreses i administració valenciana", + "span_start": 1484, + "span_end": 1595, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a les dones que escullen carreres universitàries en les quals tradicionalment estan menys presents.", + "span_text": "donarem suport a les dones empresàries i emprenedores, entre altres coses amb subvencions a les quals escullen carreres universitàries en les quals tradicionalment estan menys presents", + "span_start": 1716, + "span_end": 1900, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Iguals que els de maternitat, intransferibles i pagats al cent per cent.", + "span_text": "permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i pagats al cent per cent", + "span_start": 2124, + "span_end": 2209, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que en un termini d'una dècada augmenti el parc de habitatge pública i garanteixi l'accés a joves, dones víctimes de violència masclista i persones en risc d'exclusió social.", + "span_text": "han inclòs a més la necessitat d'un Pla Estratègic d'Habitatge que en un termini d'una dècada augmenti el parc de habitatge pública i garanteixi l'accés a joves, dones víctimes de violència masclista i persones en risc d'exclusió social", + "span_start": 2467, + "span_end": 2703, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que destini recursos per a les i els autònoms durant les baixes de maternitat i que faciliti l'adaptació d'horaris i el treball des de casa.", + "span_text": "un Pla de Conciliació Corresponsable i Racionalització d'usos del temps, que destini recursos per a les i els autònoms durant les baixes de maternitat i que faciliti l'adaptació d'horaris i el treball des de casa", + "span_start": 2785, + "span_end": 2997, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com un problema estructural que requereix solucions estructurals.", + "span_text": "Hem de prendre'ns de debò d'una manera definitiva que la Violència Masclista i la desigualtat són problemes estructurals que requereixen solucions estructurals", + "span_start": 3197, + "span_end": 3356, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Unides Podem-EUPV.", + "span_text": "Unides Podem-EUPV ha anunciat", + "span_start": 0, + "span_end": 29, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una bateria de propostes que, agrupades sota el lema Horitzó Feminista pretenen atallar i prevenir la violència masclista i aportar solucions a les víctimes.", + "span_text": "Unides Podem-EUPV ha anunciat davant les eleccions del 28A vinent una bateria de propostes que, agrupades sota el lema ‘Horitzó Feminista' pretenen ‘atallar i prevenir la violència masclista i aportar solucions a les víctimes'", + "span_start": 0, + "span_end": 226, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La creació d'una Agència per a la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat.", + "span_text": "Entre les mesures que propugnen figura la creació d'una Agència per a la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat", + "span_start": 228, + "span_end": 342, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El feminisme.", + "span_text": "Des d'Unides Podem tenim clar que la solució solament pot passar pel feminisme", + "span_start": 345, + "span_end": 423, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La candidata de la formació a Les Corts Valencianes per València.", + "span_text": "la candidata de la formació a Les Corts Valencianes per València, Pilar Lima", + "span_start": 440, + "span_end": 516, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una major llibertat, autonomia i seguretat de les dones.", + "span_text": "Des d'una perspectiva netament feminista cal aportar solucions que avancen cap a una major llibertat, autonomia i seguretat de les dones", + "span_start": 519, + "span_end": 655, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 8-M.", + "span_text": "El 8-M la societat ens va llançar un desafiament al qual és imprescindible donar una resposta des de les institucions", + "span_start": 657, + "span_end": 774, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista.", + "span_text": "garantir el compliment del Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista", + "span_start": 944, + "span_end": 1027, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Candidata d'Unides Podem a Les Corts per València.", + "span_text": "Rosa Pérez, candidata d'Unides Podem a Les Corts per València", + "span_start": 1278, + "span_end": 1339, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una Agència per la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat en les empreses i administració valenciana.", + "span_text": "crearem una Agència per la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat en les empreses i administració valenciana", + "span_start": 1484, + "span_end": 1595, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a les dones que escullen carreres universitàries en les quals tradicionalment estan menys presents.", + "span_text": "donarem suport a les dones empresàries i emprenedores, entre altres coses amb subvencions a les quals escullen carreres universitàries en les quals tradicionalment estan menys presents", + "span_start": 1716, + "span_end": 1900, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Iguals que els de maternitat, intransferibles i pagats al cent per cent.", + "span_text": "permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i pagats al cent per cent", + "span_start": 2124, + "span_end": 2209, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que en un termini d'una dècada augmenti el parc de habitatge pública i garanteixi l'accés a joves, dones víctimes de violència masclista i persones en risc d'exclusió social.", + "span_text": "han inclòs a més la necessitat d'un Pla Estratègic d'Habitatge que en un termini d'una dècada augmenti el parc de habitatge pública i garanteixi l'accés a joves, dones víctimes de violència masclista i persones en risc d'exclusió social", + "span_start": 2467, + "span_end": 2703, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que destini recursos per a les i els autònoms durant les baixes de maternitat i que faciliti l'adaptació d'horaris i el treball des de casa.", + "span_text": "un Pla de Conciliació Corresponsable i Racionalització d'usos del temps, que destini recursos per a les i els autònoms durant les baixes de maternitat i que faciliti l'adaptació d'horaris i el treball des de casa", + "span_start": 2785, + "span_end": 2997, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com un problema estructural que requereix solucions estructurals.", + "span_text": "Hem de prendre'ns de debò d'una manera definitiva que la Violència Masclista i la desigualtat són problemes estructurals que requereixen solucions estructurals", + "span_start": 3197, + "span_end": 3356, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Unides Podem-EUPV.", + "span_text": "Unides Podem-EUPV ha anunciat", + "span_start": 0, + "span_end": 29, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Una bateria de propostes que, agrupades sota el lema Horitzó Feminista pretenen atallar i prevenir la violència masclista i aportar solucions a les víctimes.", + "span_text": "Unides Podem-EUPV ha anunciat davant les eleccions del 28A vinent una bateria de propostes que, agrupades sota el lema ‘Horitzó Feminista' pretenen ‘atallar i prevenir la violència masclista i aportar solucions a les víctimes'", + "span_start": 0, + "span_end": 226, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La creació d'una Agència per a la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat.", + "span_text": "Entre les mesures que propugnen figura la creació d'una Agència per a la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat", + "span_start": 228, + "span_end": 342, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El feminisme.", + "span_text": "Des d'Unides Podem tenim clar que la solució solament pot passar pel feminisme", + "span_start": 345, + "span_end": 423, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La candidata de la formació a Les Corts Valencianes per València.", + "span_text": "la candidata de la formació a Les Corts Valencianes per València, Pilar Lima", + "span_start": 440, + "span_end": 516, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una major llibertat, autonomia i seguretat de les dones.", + "span_text": "Des d'una perspectiva netament feminista cal aportar solucions que avancen cap a una major llibertat, autonomia i seguretat de les dones", + "span_start": 519, + "span_end": 655, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 8-M.", + "span_text": "El 8-M la societat ens va llançar un desafiament al qual és imprescindible donar una resposta des de les institucions", + "span_start": 657, + "span_end": 774, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista.", + "span_text": "garantir el compliment del Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista", + "span_start": 944, + "span_end": 1027, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Candidata d'Unides Podem a Les Corts per València.", + "span_text": "Rosa Pérez, candidata d'Unides Podem a Les Corts per València", + "span_start": 1278, + "span_end": 1339, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una Agència per la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat en les empreses i administració valenciana.", + "span_text": "crearem una Agència per la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat en les empreses i administració valenciana", + "span_start": 1484, + "span_end": 1595, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a les dones que escullen carreres universitàries en les quals tradicionalment estan menys presents.", + "span_text": "donarem suport a les dones empresàries i emprenedores, entre altres coses amb subvencions a les quals escullen carreres universitàries en les quals tradicionalment estan menys presents", + "span_start": 1716, + "span_end": 1900, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Iguals que els de maternitat, intransferibles i pagats al cent per cent.", + "span_text": "permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i pagats al cent per cent", + "span_start": 2124, + "span_end": 2209, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que en un termini d'una dècada augmenti el parc de habitatge pública i garanteixi l'accés a joves, dones víctimes de violència masclista i persones en risc d'exclusió social.", + "span_text": "han inclòs a més la necessitat d'un Pla Estratègic d'Habitatge que en un termini d'una dècada augmenti el parc de habitatge pública i garanteixi l'accés a joves, dones víctimes de violència masclista i persones en risc d'exclusió social", + "span_start": 2467, + "span_end": 2703, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que destini recursos per a les i els autònoms durant les baixes de maternitat i que faciliti l'adaptació d'horaris i el treball des de casa.", + "span_text": "un Pla de Conciliació Corresponsable i Racionalització d'usos del temps, que destini recursos per a les i els autònoms durant les baixes de maternitat i que faciliti l'adaptació d'horaris i el treball des de casa", + "span_start": 2785, + "span_end": 2997, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com un problema estructural que requereix solucions estructurals.", + "span_text": "Hem de prendre'ns de debò d'una manera definitiva que la Violència Masclista i la desigualtat són problemes estructurals que requereixen solucions estructurals", + "span_start": 3197, + "span_end": 3356, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_916", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Tarasca de Barcelona ", + "story": "La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera és una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona. El personatge de la Tarasca s'estengué per tota Occitània, per les terres de la Corona d'Aragó i per la resta de la península amb formes ben diverses, des de les semblants al mite occità fins a les properes al clàssic drac. És una bèstia portada sempre per la colla de la Barceloneta. Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga que té una doble funció: treu foc als correfocs i espectacles pirotècnics i llança aigua i caramels a les cercaviles i actes protocol·laris. La figura es pot visitar durant tot l'any a la Casa dels Entremesos, on és exposada amb gran part de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella.\nL'origen de la figura s'ha de cercar en una llegenda de la població provençal de Tarascó, que explica que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i les aigües tèrboles dels aiguamolls i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles. Arran d'aquesta història, el personatge es va fer molt popular i es va estendre per tot Occitània i part de la Corona d'Aragó. En alguns llocs, hi ha arribat fins avui en forma d'element festiu.\nLa informació de la Tarasca com a peça de la imatgeria festiva barcelonina és incerta, sovint perquè s'ha confós amb uns altres elements del bestiari. De fet els escrivans castellans, que ignoraven el patrimoni festiu barceloní, tendien a anomenar tarasca qualsevol element del bestiari que els fos aliè.\nA la dècada dels noranta del segle xx, aprofitant l'embranzida del projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella, decidiren de crear la Tarasca a imatge de la figura que hi ha a Tarascó, amb una semblança considerable. Se'n responsabilitzà l'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta, que encarregà la tasca de construir-la a Xavier Jansana. Estrenada el 1993, de seguida passà a formar part del Seguici Popular de Barcelona i li van compondre una dansa: el «Ball de la Tarasca».", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és la Tarasca de Barcelona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin altre nom té?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On és conegut també aquest ésser?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es representa sempre igual a tots els indrets?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui transporta la figura a la capital catalana?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com és l'ésser?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On està exhibida?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D’on prové el mite?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què narra la història?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb què s’ha malinterpretat la Tarasca a vegades?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a què feien servir la paraula “tarasca” els escrivents espanyols?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es va iniciar la creació de la figura?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina organització ho va fer?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan va estar acabada la construcció?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com es titula el ball que es fa amb la figura?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.", + "span_text": "La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera és una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cuca Fera.", + "span_text": "La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A tota Occitània, a les terres de la Corona d'Aragó i a la resta de la península.", + "span_text": "El personatge de la Tarasca s'estengué per tota Occitània, per les terres de la Corona d'Aragó i per la resta de la península", + "span_start": 132, + "span_end": 257, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El personatge de la Tarasca s'estengué per tota Occitània, per les terres de la Corona d'Aragó i per la resta de la península amb formes ben diverses, des de les semblants al mite occità fins a les properes al clàssic drac", + "span_start": 132, + "span_end": 354, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La colla de la Barceloneta.", + "span_text": "És una bèstia portada sempre per la colla de la Barceloneta", + "span_start": 356, + "span_end": 415, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga.", + "span_text": "Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga", + "span_start": 417, + "span_end": 459, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Casa dels Entremesos.", + "span_text": "La figura es pot visitar durant tot l'any a la Casa dels Entremesos", + "span_start": 601, + "span_end": 668, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la població provençal de Tarascó.", + "span_text": "L'origen de la figura s'ha de cercar en una llegenda de la població provençal de Tarascó", + "span_start": 743, + "span_end": 831, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i les aigües tèrboles dels aiguamolls i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles.", + "span_text": "una llegenda de la població provençal de Tarascó, que explica que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i les aigües tèrboles dels aiguamolls i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles", + "span_start": 783, + "span_end": 1009, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb uns altres elements del bestiari.", + "span_text": "La informació de la Tarasca com a peça de la imatgeria festiva barcelonina és incerta, sovint perquè s'ha confós amb uns altres elements del bestiari", + "span_start": 1206, + "span_end": 1355, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a qualsevol element del bestiari que els fos aliè.", + "span_text": "De fet els escrivans castellans, que ignoraven el patrimoni festiu barceloní, tendien a anomenar tarasca qualsevol element del bestiari que els fos aliè", + "span_start": 1357, + "span_end": 1509, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la dècada dels noranta del segle xx.", + "span_text": "A la dècada dels noranta del segle xx, aprofitant l'embranzida del projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella, decidiren de crear la Tarasca a imatge de la figura que hi ha a Tarascó", + "span_start": 1511, + "span_end": 1717, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta.", + "span_text": "Se'n responsabilitzà l'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta", + "span_start": 1751, + "span_end": 1836, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "Estrenada el 1993", + "span_start": 1895, + "span_end": 1912, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ball de la Tarasca.", + "span_text": "li van compondre una dansa: el «Ball de la Tarasca»", + "span_start": 1980, + "span_end": 2031, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.", + "span_text": "La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera és una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cuca Fera.", + "span_text": "La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A tota Occitània, a les terres de la Corona d'Aragó i a la resta de la península.", + "span_text": "El personatge de la Tarasca s'estengué per tota Occitània, per les terres de la Corona d'Aragó i per la resta de la península", + "span_start": 132, + "span_end": 257, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El personatge de la Tarasca s'estengué per tota Occitània, per les terres de la Corona d'Aragó i per la resta de la península amb formes ben diverses, des de les semblants al mite occità fins a les properes al clàssic drac", + "span_start": 132, + "span_end": 354, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La colla de la Barceloneta.", + "span_text": "És una bèstia portada sempre per la colla de la Barceloneta", + "span_start": 356, + "span_end": 415, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga.", + "span_text": "Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga", + "span_start": 417, + "span_end": 459, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Casa dels Entremesos.", + "span_text": "La figura es pot visitar durant tot l'any a la Casa dels Entremesos", + "span_start": 601, + "span_end": 668, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la població provençal de Tarascó.", + "span_text": "L'origen de la figura s'ha de cercar en una llegenda de la població provençal de Tarascó", + "span_start": 743, + "span_end": 831, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i les aigües tèrboles dels aiguamolls i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles.", + "span_text": "una llegenda de la població provençal de Tarascó, que explica que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i les aigües tèrboles dels aiguamolls i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles", + "span_start": 783, + "span_end": 1009, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb uns altres elements del bestiari.", + "span_text": "La informació de la Tarasca com a peça de la imatgeria festiva barcelonina és incerta, sovint perquè s'ha confós amb uns altres elements del bestiari", + "span_start": 1206, + "span_end": 1355, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a qualsevol element del bestiari que els fos aliè.", + "span_text": "De fet els escrivans castellans, que ignoraven el patrimoni festiu barceloní, tendien a anomenar tarasca qualsevol element del bestiari que els fos aliè", + "span_start": 1357, + "span_end": 1509, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la dècada dels noranta del segle xx.", + "span_text": "A la dècada dels noranta del segle xx, aprofitant l'embranzida del projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella, decidiren de crear la Tarasca a imatge de la figura que hi ha a Tarascó", + "span_start": 1511, + "span_end": 1717, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta.", + "span_text": "Se'n responsabilitzà l'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta", + "span_start": 1751, + "span_end": 1836, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "Estrenada el 1993", + "span_start": 1895, + "span_end": 1912, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ball de la Tarasca.", + "span_text": "li van compondre una dansa: el «Ball de la Tarasca»", + "span_start": 1980, + "span_end": 2031, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.", + "span_text": "La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera és una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 130, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cuca Fera.", + "span_text": "La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera", + "span_start": 0, + "span_end": 35, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A tota Occitània, a les terres de la Corona d'Aragó i a la resta de la península.", + "span_text": "El personatge de la Tarasca s'estengué per tota Occitània, per les terres de la Corona d'Aragó i per la resta de la península", + "span_start": 132, + "span_end": 257, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El personatge de la Tarasca s'estengué per tota Occitània, per les terres de la Corona d'Aragó i per la resta de la península amb formes ben diverses, des de les semblants al mite occità fins a les properes al clàssic drac", + "span_start": 132, + "span_end": 354, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La colla de la Barceloneta.", + "span_text": "És una bèstia portada sempre per la colla de la Barceloneta", + "span_start": 356, + "span_end": 415, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga.", + "span_text": "Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga", + "span_start": 417, + "span_end": 459, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la Casa dels Entremesos.", + "span_text": "La figura es pot visitar durant tot l'any a la Casa dels Entremesos", + "span_start": 601, + "span_end": 668, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la població provençal de Tarascó.", + "span_text": "L'origen de la figura s'ha de cercar en una llegenda de la població provençal de Tarascó", + "span_start": 743, + "span_end": 831, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i les aigües tèrboles dels aiguamolls i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles.", + "span_text": "una llegenda de la població provençal de Tarascó, que explica que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i les aigües tèrboles dels aiguamolls i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles", + "span_start": 783, + "span_end": 1009, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb uns altres elements del bestiari.", + "span_text": "La informació de la Tarasca com a peça de la imatgeria festiva barcelonina és incerta, sovint perquè s'ha confós amb uns altres elements del bestiari", + "span_start": 1206, + "span_end": 1355, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a qualsevol element del bestiari que els fos aliè.", + "span_text": "De fet els escrivans castellans, que ignoraven el patrimoni festiu barceloní, tendien a anomenar tarasca qualsevol element del bestiari que els fos aliè", + "span_start": 1357, + "span_end": 1509, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la dècada dels noranta del segle xx.", + "span_text": "A la dècada dels noranta del segle xx, aprofitant l'embranzida del projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella, decidiren de crear la Tarasca a imatge de la figura que hi ha a Tarascó", + "span_start": 1511, + "span_end": 1717, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta.", + "span_text": "Se'n responsabilitzà l'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta", + "span_start": 1751, + "span_end": 1836, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "Estrenada el 1993", + "span_start": 1895, + "span_end": 1912, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ball de la Tarasca.", + "span_text": "li van compondre una dansa: el «Ball de la Tarasca»", + "span_start": 1980, + "span_end": 2031, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_5", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Castellà defensa que amb 68 escons hi ha ‘legitimitat’ per començar el procés cap a la independència", + "story": "El representant de Demòcrates de Catalunya Antoni Castellà creu que amb una majoria parlamentària de '68 escons' començarà el procés cap a la independència. ‘Hi ha legitimitat per fer-ho', ha assegurat aquest dissabte en una entrevista a Rac 1. Castellà considera que els partits unionistes admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió. Sobre la proposta de reforma constitucional que ha fet el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l'ha qualificada de ‘molt acotada i miop' i ha afegit que a Espanya ‘no hi ha ningú que defensi la tercera via'. També s'ha referit a UDC tot assegurant que ‘votar Unió és votar unionisme'. ‘Crec que és bo guanyar en vots i escons, però el mandat polític començarà amb una majoria en escons. Hi ha legitimitat per fer-ho', ha argumentat Castellà, segons el qual les eleccions del 27-S ‘són el referèndum que l'Estat espanyol no ens deixa fer. I ho fem en el marc legal que tenim, que són unes eleccions'. Pel que fa a la proposta de la reforma de la Constitució proposada pel PP i de Rajoy, Castellà afirma que la intenció és ‘acotar les competències'. En aquest sentit ha dit que ‘una tercera via seria acceptar Catalunya com a subjecte polític. No hi ha ningú que ho defensi.' Unió és unionisme D'altra banda, sobre Unió, partit del qual formava part fins al trencament, i el seu posicionament actual, Castellà ha considera ‘coherent' que ‘un partit autonomista, com és Unió ara' digui que no donarà els vots per fer president Artur Mas. ‘La gent ha de saber que votar Unió el 27-S vol dir votar unionisme', ha etzibat. Castellà ha assegurat que Demòcrates de Catalunya està fent ‘un buidatge d'Unió' ja que en 20 dies ja son 1.600 voluntaris, la majoria del món municipal. '23 alcaldes dels 43 que tenia Unió i 118 regidors dels 191 que tenia Unió. Som un partit nou i en només vint dies ja tenim aquesta força i anem a més.'", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Antoni Castellà?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què opina?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On ha fet aquestes declaracions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan van ser els comicis?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què creu Castellà sobre els partits no independentistes?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com ha titllat la proposta de Rajoy?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què van simbolitzar per a Castellà les eleccions?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui vol modificar la Constitució?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Segons Castellà, com és la posició d’Unió?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aquest partit dona suport a Mas?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què està succeint amb Demòcrates de Catalunya?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quants voluntaris hi ha?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quants dies han tardat a ser aquests?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quants batlles s’han passat al nou grup?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El representant de Demòcrates de Catalunya.", + "span_text": "El representant de Demòcrates de Catalunya Antoni Castellà", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que amb una majoria parlamentària de 68 escons començarà el procés cap a la independència.", + "span_text": "Antoni Castellà creu que amb una majoria parlamentària de '68 escons' començarà el procés cap a la independència", + "span_start": 43, + "span_end": 155, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha legitimitat per fer-ho.", + "span_text": "Hi ha legitimitat per fer-ho", + "span_start": 158, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Rac 1.", + "span_text": "ha assegurat aquest dissabte en una entrevista a Rac 1", + "span_start": 189, + "span_end": 243, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 27-S.", + "span_text": "Castellà considera que els partits unionistes admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió", + "span_start": 245, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió.", + "span_text": "Castellà considera que els partits unionistes admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió", + "span_start": 245, + "span_end": 393, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De molt acotada i miop.", + "span_text": "Sobre la proposta de reforma constitucional que ha fet el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l'ha qualificada de ‘molt acotada i miop'", + "span_start": 395, + "span_end": 540, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El referèndum que l'Estat espanyol no els deixa fer.", + "span_text": "Castellà, segons el qual les eleccions del 27-S ‘són el referèndum que l'Estat espanyol no ens deixa fer", + "span_start": 836, + "span_end": 940, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El PP i de Rajoy.", + "span_text": "Pel que fa a la proposta de la reforma de la Constitució proposada pel PP i de Rajoy", + "span_start": 1004, + "span_end": 1088, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Coherent.", + "span_text": "D'altra banda, sobre Unió, partit del qual formava part fins al trencament, i el seu posicionament actual, Castellà ha considera ‘coherent'", + "span_start": 1296, + "span_end": 1435, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Castellà ha considera ‘coherent' que ‘un partit autonomista, com és Unió ara' digui que no donarà els vots per fer president Artur Mas", + "span_text": "Castellà ha considera ‘coherent' que ‘un partit autonomista, com és Unió ara' digui que no donarà els vots per fer president Artur Mas", + "span_start": 1403, + "span_end": 1537, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que està fent un buidatge d'Unió.", + "span_text": "Castellà ha assegurat que Demòcrates de Catalunya està fent ‘un buidatge d'Unió'", + "span_start": 1621, + "span_end": 1701, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "N'hi ha 1600.", + "span_text": "ja son 1.600 voluntaris", + "span_start": 1720, + "span_end": 1743, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "20 dies.", + "span_text": "ja que en 20 dies ja son 1.600 voluntaris", + "span_start": 1702, + "span_end": 1743, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "23 dels 43 que tenia Unió.", + "span_text": "23 alcaldes dels 43 que tenia Unió", + "span_start": 1776, + "span_end": 1810, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El representant de Demòcrates de Catalunya.", + "span_text": "El representant de Demòcrates de Catalunya Antoni Castellà", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que amb una majoria parlamentària de 68 escons començarà el procés cap a la independència.", + "span_text": "Antoni Castellà creu que amb una majoria parlamentària de '68 escons' començarà el procés cap a la independència", + "span_start": 43, + "span_end": 155, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha legitimitat per fer-ho.", + "span_text": "Hi ha legitimitat per fer-ho", + "span_start": 158, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Rac 1.", + "span_text": "ha assegurat aquest dissabte en una entrevista a Rac 1", + "span_start": 189, + "span_end": 243, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 27-S.", + "span_text": "Castellà considera que els partits unionistes admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió", + "span_start": 245, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió.", + "span_text": "Castellà considera que els partits unionistes admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió", + "span_start": 245, + "span_end": 393, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De molt acotada i miop.", + "span_text": "Sobre la proposta de reforma constitucional que ha fet el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l'ha qualificada de ‘molt acotada i miop'", + "span_start": 395, + "span_end": 540, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El referèndum que l'Estat espanyol no els deixa fer.", + "span_text": "Castellà, segons el qual les eleccions del 27-S ‘són el referèndum que l'Estat espanyol no ens deixa fer", + "span_start": 836, + "span_end": 940, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El PP i de Rajoy.", + "span_text": "Pel que fa a la proposta de la reforma de la Constitució proposada pel PP i de Rajoy", + "span_start": 1004, + "span_end": 1088, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Coherent.", + "span_text": "D'altra banda, sobre Unió, partit del qual formava part fins al trencament, i el seu posicionament actual, Castellà ha considera ‘coherent'", + "span_start": 1296, + "span_end": 1435, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Castellà ha considera ‘coherent' que ‘un partit autonomista, com és Unió ara' digui que no donarà els vots per fer president Artur Mas", + "span_text": "Castellà ha considera ‘coherent' que ‘un partit autonomista, com és Unió ara' digui que no donarà els vots per fer president Artur Mas", + "span_start": 1403, + "span_end": 1537, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que està fent un buidatge d'Unió.", + "span_text": "Castellà ha assegurat que Demòcrates de Catalunya està fent ‘un buidatge d'Unió'", + "span_start": 1621, + "span_end": 1701, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "N'hi ha 1600.", + "span_text": "ja son 1.600 voluntaris", + "span_start": 1720, + "span_end": 1743, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "20 dies.", + "span_text": "ja que en 20 dies ja son 1.600 voluntaris", + "span_start": 1702, + "span_end": 1743, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "23 dels 43 que tenia Unió.", + "span_text": "23 alcaldes dels 43 que tenia Unió", + "span_start": 1776, + "span_end": 1810, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El representant de Demòcrates de Catalunya.", + "span_text": "El representant de Demòcrates de Catalunya Antoni Castellà", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que amb una majoria parlamentària de 68 escons començarà el procés cap a la independència.", + "span_text": "Antoni Castellà creu que amb una majoria parlamentària de '68 escons' començarà el procés cap a la independència", + "span_start": 43, + "span_end": 155, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè hi ha legitimitat per fer-ho.", + "span_text": "Hi ha legitimitat per fer-ho", + "span_start": 158, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Rac 1.", + "span_text": "ha assegurat aquest dissabte en una entrevista a Rac 1", + "span_start": 189, + "span_end": 243, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 27-S.", + "span_text": "Castellà considera que els partits unionistes admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió", + "span_start": 245, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió.", + "span_text": "Castellà considera que els partits unionistes admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió", + "span_start": 245, + "span_end": 393, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De molt acotada i miop.", + "span_text": "Sobre la proposta de reforma constitucional que ha fet el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l'ha qualificada de ‘molt acotada i miop'", + "span_start": 395, + "span_end": 540, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El referèndum que l'Estat espanyol no els deixa fer.", + "span_text": "Castellà, segons el qual les eleccions del 27-S ‘són el referèndum que l'Estat espanyol no ens deixa fer", + "span_start": 836, + "span_end": 940, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El PP i de Rajoy.", + "span_text": "Pel que fa a la proposta de la reforma de la Constitució proposada pel PP i de Rajoy", + "span_start": 1004, + "span_end": 1088, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Coherent.", + "span_text": "D'altra banda, sobre Unió, partit del qual formava part fins al trencament, i el seu posicionament actual, Castellà ha considera ‘coherent'", + "span_start": 1296, + "span_end": 1435, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Castellà ha considera ‘coherent' que ‘un partit autonomista, com és Unió ara' digui que no donarà els vots per fer president Artur Mas", + "span_start": 1403, + "span_end": 1537, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que està fent un buidatge d'Unió.", + "span_text": "Castellà ha assegurat que Demòcrates de Catalunya està fent ‘un buidatge d'Unió'", + "span_start": 1621, + "span_end": 1701, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "N'hi ha 1600.", + "span_text": "ja son 1.600 voluntaris", + "span_start": 1720, + "span_end": 1743, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "20 dies.", + "span_text": "ja que en 20 dies ja son 1.600 voluntaris", + "span_start": 1702, + "span_end": 1743, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "23 dels 43 que tenia Unió.", + "span_text": "23 alcaldes dels 43 que tenia Unió", + "span_start": 1776, + "span_end": 1810, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_939", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Teatre romà de Catània ", + "story": "El Teatre romà de Catània està situat al centre de la ciutat de Catània, plaça de Sant Francesc, entre la Via Vittorio Emanuele i la Via del Teatre Grec. El teatre, que data del segle II dC, va ser superposat sobre una anterior construcció del primer segle, o fins i tot més reculat. Té uns 80 metres de diàmetre i ha mantingut la càvea, l'orquestra i algunes parts de l'escena. Construït amb roca de lava de l'Etna, va ser decorat amb marbre i estàtues (de les quals va ser desposseït al segle xi pel comte Ruggiero per a la construcció de la Catedral) i és probable que la part superior de l'escala va ser rematat per una columnata similar a la del teatre Taormina. La seva capacitat era d'uns 5.000 espectadors. Prop del teatre hi ha les restes de l'Odèon, que també es remunten a l'època romana.\nEn els anys setanta del segle XX era utilitzat per a espectacles d'estiu, però fins i tot aquest ús va ser abandonat. Actualment és parcialment obert. El teatre, que no es troba en bones condicions, està envoltat d'edificis que redueixen la facilitat d'ús.", + "questions": [ + { + "input_text": "On es troba el teatre romà del qual parla el text?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan es va construir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es va erigir sobre d'un altre edifici?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quant mesura?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què se n’ha conservat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb quin material es va edificar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I quins elements decoratius té?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin altre teatre s'hi assembla en part?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quanta gent cabia al teatre de Catània?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què més hi ha a prop, de l’Antiguitat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a què s’utilitzava el teatre recentment?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es pot visitar avui en dia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Està ben mantingut?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De què està rodejat?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Al centre de la ciutat de Catània, plaça de Sant Francesc, entre la Via Vittorio Emanuele i la Via del Teatre Grec.", + "span_text": "El Teatre romà de Catània està situat al centre de la ciutat de Catània, plaça de Sant Francesc, entre la Via Vittorio Emanuele i la Via del Teatre Grec", + "span_start": 0, + "span_end": 152, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El segle II dC.", + "span_text": "El teatre, que data del segle II dC", + "span_start": 154, + "span_end": 189, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser superposat sobre una anterior construcció del primer segle", + "span_start": 191, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Uns 80 metres de diàmetre.", + "span_text": "Té uns 80 metres de diàmetre", + "span_start": 284, + "span_end": 312, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La càvea, l'orquestra i algunes parts de l'escena.", + "span_text": "ha mantingut la càvea, l'orquestra i algunes parts de l'escena", + "span_start": 315, + "span_end": 377, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb roca de lava de l'Etna.", + "span_text": "Construït amb roca de lava de l'Etna", + "span_start": 379, + "span_end": 415, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Marbre i estàtues.", + "span_text": "va ser decorat amb marbre i estàtues", + "span_start": 417, + "span_end": 453, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El de Taormina.", + "span_text": "és probable que la part superior de l'escala va ser rematat per una columnata similar a la del teatre Taormina", + "span_start": 556, + "span_end": 666, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Uns 5.000 espectadors.", + "span_text": "La seva capacitat era d'uns 5.000 espectadors", + "span_start": 668, + "span_end": 713, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les restes de l'Odèon.", + "span_text": "Prop del teatre hi ha les restes de l'Odèon, que també es remunten a l'època romana", + "span_start": 715, + "span_end": 798, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a espectacles d'estiu.", + "span_text": "En els anys setanta del segle XX era utilitzat per a espectacles d'estiu", + "span_start": 800, + "span_end": 872, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En els anys setanta del segle XX.", + "span_text": "En els anys setanta del segle XX era utilitzat per a espectacles d'estiu", + "span_start": 800, + "span_end": 872, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Parcialment.", + "span_text": "Actualment és parcialment obert", + "span_start": 918, + "span_end": 949, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El teatre, que no es troba en bones condicions", + "span_start": 951, + "span_end": 997, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'edificis que redueixen la facilitat d'ús.", + "span_text": "El teatre, que no es troba en bones condicions, està envoltat d'edificis que redueixen la facilitat d'ús", + "span_start": 951, + "span_end": 1055, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Al centre de la ciutat de Catània, plaça de Sant Francesc, entre la Via Vittorio Emanuele i la Via del Teatre Grec.", + "span_text": "El Teatre romà de Catània està situat al centre de la ciutat de Catània, plaça de Sant Francesc, entre la Via Vittorio Emanuele i la Via del Teatre Grec", + "span_start": 0, + "span_end": 152, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El segle II dC.", + "span_text": "El teatre, que data del segle II dC", + "span_start": 154, + "span_end": 189, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser superposat sobre una anterior construcció del primer segle", + "span_start": 191, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Uns 80 metres de diàmetre.", + "span_text": "Té uns 80 metres de diàmetre", + "span_start": 284, + "span_end": 312, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La càvea, l'orquestra i algunes parts de l'escena.", + "span_text": "ha mantingut la càvea, l'orquestra i algunes parts de l'escena", + "span_start": 315, + "span_end": 377, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb roca de lava de l'Etna.", + "span_text": "Construït amb roca de lava de l'Etna", + "span_start": 379, + "span_end": 415, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Marbre i estàtues.", + "span_text": "va ser decorat amb marbre i estàtues", + "span_start": 417, + "span_end": 453, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El de Taormina.", + "span_text": "és probable que la part superior de l'escala va ser rematat per una columnata similar a la del teatre Taormina", + "span_start": 556, + "span_end": 666, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Uns 5.000 espectadors.", + "span_text": "La seva capacitat era d'uns 5.000 espectadors", + "span_start": 668, + "span_end": 713, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les restes de l'Odèon.", + "span_text": "Prop del teatre hi ha les restes de l'Odèon, que també es remunten a l'època romana", + "span_start": 715, + "span_end": 798, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a espectacles d'estiu.", + "span_text": "En els anys setanta del segle XX era utilitzat per a espectacles d'estiu", + "span_start": 800, + "span_end": 872, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En els anys setanta del segle XX.", + "span_text": "En els anys setanta del segle XX era utilitzat per a espectacles d'estiu", + "span_start": 800, + "span_end": 872, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Parcialment.", + "span_text": "Actualment és parcialment obert", + "span_start": 918, + "span_end": 949, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El teatre, que no es troba en bones condicions", + "span_start": 951, + "span_end": 997, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'edificis que redueixen la facilitat d'ús.", + "span_text": "El teatre, que no es troba en bones condicions, està envoltat d'edificis que redueixen la facilitat d'ús", + "span_start": 951, + "span_end": 1055, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Al centre de la ciutat de Catània, plaça de Sant Francesc, entre la Via Vittorio Emanuele i la Via del Teatre Grec.", + "span_text": "El Teatre romà de Catània està situat al centre de la ciutat de Catània, plaça de Sant Francesc, entre la Via Vittorio Emanuele i la Via del Teatre Grec", + "span_start": 0, + "span_end": 152, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El segle II dC.", + "span_text": "El teatre, que data del segle II dC", + "span_start": 154, + "span_end": 189, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va ser superposat sobre una anterior construcció del primer segle", + "span_start": 191, + "span_end": 256, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Uns 80 metres de diàmetre.", + "span_text": "Té uns 80 metres de diàmetre", + "span_start": 284, + "span_end": 312, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La càvea, l'orquestra i algunes parts de l'escena.", + "span_text": "ha mantingut la càvea, l'orquestra i algunes parts de l'escena", + "span_start": 315, + "span_end": 377, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb roca de lava de l'Etna.", + "span_text": "Construït amb roca de lava de l'Etna", + "span_start": 379, + "span_end": 415, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Marbre i estàtues.", + "span_text": "va ser decorat amb marbre i estàtues", + "span_start": 417, + "span_end": 453, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El de Taormina.", + "span_text": "és probable que la part superior de l'escala va ser rematat per una columnata similar a la del teatre Taormina", + "span_start": 556, + "span_end": 666, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Uns 5.000 espectadors.", + "span_text": "La seva capacitat era d'uns 5.000 espectadors", + "span_start": 668, + "span_end": 713, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Les restes de l'Odèon.", + "span_text": "Prop del teatre hi ha les restes de l'Odèon, que també es remunten a l'època romana", + "span_start": 715, + "span_end": 798, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per a espectacles d'estiu.", + "span_text": "En els anys setanta del segle XX era utilitzat per a espectacles d'estiu", + "span_start": 800, + "span_end": 872, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En els anys setanta del segle XX.", + "span_text": "En els anys setanta del segle XX era utilitzat per a espectacles d'estiu", + "span_start": 800, + "span_end": 872, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Parcialment.", + "span_text": "Actualment és parcialment obert", + "span_start": 918, + "span_end": 949, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "El teatre, que no es troba en bones condicions", + "span_start": 951, + "span_end": 997, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'edificis que redueixen la facilitat d'ús.", + "span_text": "El teatre, que no es troba en bones condicions, està envoltat d'edificis que redueixen la facilitat d'ús", + "span_start": 951, + "span_end": 1055, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_100", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "sang nova - XIV-1", + "story": "Situació una mica difícil. El pare, sentat a la poltrona, procurant, a còpia de bufets, donar més solemnitat a l'escena, o potser bregant per a trobar per on començar; i la filla en una cadira al seu costat, capbaixa i recelosa, no sabent per on rebentarà la tempestat que l'amenaça. Per fi, romp ell amb veu grave dient:\n-Diga'm, Monserrat: ¿què hi ha entre tu i l'hereu Montbrió?\n-Res!- contestà aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la mentida i afegí: -hi ha… hi ha que el dia de l'anada a Sant Martí me va dir que si podia comptar amb mi, me faria demanar i jo li vaig consentir.\n-Saps, noia, que vas obrar molt malament!- objectà son pare amb aire sever: -¡Jamai deu una donzella contraure semblants compromisos sense l'autorització dels pares!\n-És que precisament es tractava de demanar aquesta autorització- s'atreví a dir ella ajupint el cap.\n-Ni així! perquè, veus?, ara has donat ales a qui jamai pot ésser el teu marit.\nLa filla abaixà encara més el cap, i de sos ulls inflats començaren a caure algunes llàgrimes.\nSon pare senti afluixar-se-li un poc els nervis. Li prengué la mà, i amb veu més amorosida, continuà.\n-Però, ¿que no ho veus, fllla, quin disbarat anaves a fer? ¿no comprens que un jove d'aquesta mena no fa per tu? ¿que, sent tu pubilla, no et convé un jove set ciències, arrematat, que, enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i envanit de sa regalia vilatjana, lo primer que faria seria tirar-te a recò? Tu pots i deus ser mestressa, i jamai t'has de resignar a ser criada; la teva posició és per a manar i no per a estar a les ordres del primer saltimbanqui que se't presenti. Tu pots i deus escollir marit, i no has de consentir que sia un altre que t'esculleixi a tu. No en faltava d'altra…", + "questions": [ + { + "input_text": "La circumstància és fàcil?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On és el progenitor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I la noia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què està a punt d’esclatar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com es diu la jove?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Diu la veritat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan se li va declarar en Montbrió?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L’home està d’acord amb les accions de la seva filla?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De què l’acusa ell?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La jove plora?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L’home canvia de to?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com li parla ara?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com descriu ell al pretendent?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què creu que ha de triar ella?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Situació una mica difícil", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sentat a la poltrona.", + "span_text": "El pare, sentat a la poltrona", + "span_start": 27, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una cadira al seu costat.", + "span_text": "i la filla en una cadira al seu costat", + "span_start": 168, + "span_end": 206, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La tempestat que l'amenaça.", + "span_text": "no sabent per on rebentarà la tempestat que l'amenaça", + "span_start": 229, + "span_end": 282, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Monserrat.", + "span_text": "Diga'm, Monserrat", + "span_start": 323, + "span_end": 340, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Res!- contestà aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la mentida", + "span_start": 383, + "span_end": 451, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El dia de l'anada a Sant Martí.", + "span_text": "¿què hi ha entre tu i l'hereu Montbrió?\n-Res!- contestà aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la mentida i afegí: -hi ha… hi ha que el dia de l'anada a Sant Martí me va dir que si podia comptar amb mi, me faria demanar i jo li vaig consentir", + "span_start": 342, + "span_end": 588, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Saps, noia, que vas obrar molt malament!- objectà son pare", + "span_start": 591, + "span_end": 649, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè jamai deu una donzella contraure semblants compromisos sense l'autorització dels pares.", + "span_text": "Jamai deu una donzella contraure semblants compromisos sense l'autorització dels pares", + "span_start": 668, + "span_end": 754, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'haver donat ales a qui jamai pot ésser el seu marit.", + "span_text": "ara has donat ales a qui jamai pot ésser el teu marit", + "span_start": 882, + "span_end": 935, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La filla abaixà encara més el cap, i de sos ulls inflats començaren a caure algunes llàgrimes", + "span_start": 937, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Son pare senti afluixar-se-li un poc els nervis. Li prengué la mà, i amb veu més amorosida, continuà", + "span_start": 1032, + "span_end": 1132, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb veu més amorosida.", + "span_text": "Li prengué la mà, i amb veu més amorosida, continuà", + "span_start": 1081, + "span_end": 1132, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com un jove set ciències, arrematat, enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i envanit de sa regalia vilatjana.", + "span_text": "no et convé un jove set ciències, arrematat, que, enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i envanit de sa regalia vilatjana", + "span_start": 1270, + "span_end": 1410, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Marit.", + "span_text": "Tu pots i deus escollir marit, i no has de consentir que sia un altre que t'esculleixi a tu", + "span_start": 1629, + "span_end": 1720, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Situació una mica difícil", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sentat a la poltrona.", + "span_text": "El pare, sentat a la poltrona", + "span_start": 27, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una cadira al seu costat.", + "span_text": "i la filla en una cadira al seu costat", + "span_start": 168, + "span_end": 206, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La tempestat que l'amenaça.", + "span_text": "no sabent per on rebentarà la tempestat que l'amenaça", + "span_start": 229, + "span_end": 282, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Monserrat.", + "span_text": "Diga'm, Monserrat", + "span_start": 323, + "span_end": 340, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Res!- contestà aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la mentida", + "span_start": 383, + "span_end": 451, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El dia de l'anada a Sant Martí.", + "span_text": "¿què hi ha entre tu i l'hereu Montbrió?\n-Res!- contestà aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la mentida i afegí: -hi ha… hi ha que el dia de l'anada a Sant Martí me va dir que si podia comptar amb mi, me faria demanar i jo li vaig consentir", + "span_start": 342, + "span_end": 588, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Saps, noia, que vas obrar molt malament!- objectà son pare", + "span_start": 591, + "span_end": 649, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè jamai deu una donzella contraure semblants compromisos sense l'autorització dels pares.", + "span_text": "Jamai deu una donzella contraure semblants compromisos sense l'autorització dels pares", + "span_start": 668, + "span_end": 754, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'haver donat ales a qui jamai pot ésser el seu marit.", + "span_text": "ara has donat ales a qui jamai pot ésser el teu marit", + "span_start": 882, + "span_end": 935, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La filla abaixà encara més el cap, i de sos ulls inflats començaren a caure algunes llàgrimes", + "span_start": 937, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Son pare senti afluixar-se-li un poc els nervis. Li prengué la mà, i amb veu més amorosida, continuà", + "span_start": 1032, + "span_end": 1132, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb veu més amorosida.", + "span_text": "Li prengué la mà, i amb veu més amorosida, continuà", + "span_start": 1081, + "span_end": 1132, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com un jove set ciències, arrematat, enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i envanit de sa regalia vilatjana.", + "span_text": "no et convé un jove set ciències, arrematat, que, enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i envanit de sa regalia vilatjana", + "span_start": 1270, + "span_end": 1410, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Marit.", + "span_text": "Tu pots i deus escollir marit, i no has de consentir que sia un altre que t'esculleixi a tu", + "span_start": 1629, + "span_end": 1720, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Situació una mica difícil", + "span_start": 0, + "span_end": 25, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sentat a la poltrona.", + "span_text": "El pare, sentat a la poltrona", + "span_start": 27, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En una cadira al seu costat.", + "span_text": "i la filla en una cadira al seu costat", + "span_start": 168, + "span_end": 206, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La tempestat que l'amenaça.", + "span_text": "no sabent per on rebentarà la tempestat que l'amenaça", + "span_start": 229, + "span_end": 282, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Monserrat.", + "span_text": "Diga'm, Monserrat", + "span_start": 323, + "span_end": 340, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Res!- contestà aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la mentida", + "span_start": 383, + "span_end": 451, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El dia de l'anada a Sant Martí.", + "span_text": "¿què hi ha entre tu i l'hereu Montbrió?\n-Res!- contestà aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la mentida i afegí: -hi ha… hi ha que el dia de l'anada a Sant Martí me va dir que si podia comptar amb mi, me faria demanar i jo li vaig consentir", + "span_start": 342, + "span_end": 588, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Saps, noia, que vas obrar molt malament!- objectà son pare", + "span_start": 591, + "span_end": 649, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè jamai deu una donzella contraure semblants compromisos sense l'autorització dels pares.", + "span_text": "Jamai deu una donzella contraure semblants compromisos sense l'autorització dels pares", + "span_start": 668, + "span_end": 754, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'haver donat ales a qui jamai pot ésser el seu marit.", + "span_text": "ara has donat ales a qui jamai pot ésser el teu marit", + "span_start": 882, + "span_end": 935, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La filla abaixà encara més el cap, i de sos ulls inflats començaren a caure algunes llàgrimes", + "span_start": 937, + "span_end": 1030, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Son pare senti afluixar-se-li un poc els nervis. Li prengué la mà, i amb veu més amorosida, continuà", + "span_start": 1032, + "span_end": 1132, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb veu més amorosida.", + "span_text": "Li prengué la mà, i amb veu més amorosida, continuà", + "span_start": 1081, + "span_end": 1132, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com un jove set ciències, arrematat, enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i envanit de sa regalia vilatjana.", + "span_text": "no et convé un jove set ciències, arrematat, que, enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i envanit de sa regalia vilatjana", + "span_start": 1270, + "span_end": 1410, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Marit.", + "span_text": "Tu pots i deus escollir marit, i no has de consentir que sia un altre que t'esculleixi a tu", + "span_start": 1629, + "span_end": 1720, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1099", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Akh (mitologia) ", + "story": "Akh va ser un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis, encara que va variar de significat al llarg de la història de la mitologia egípcia. Al principi va ser la inalterable unificació de Ka i Ba, els altres components de l'esperit en la mitologia egípcia, que creava la unió després de la mort del cos físic. En aquest sentit era com una mena de \"fantasma\".\nDesprés d'això va passar a ser part del Aj-Aj, el conjunt d'Akh d'altres persones, déus i animals. Amb aquest enfocament era l'aspecte que tindria la persona quan es reunís amb els déus en l'inframón, la Duat , sent immortal i inalterable.\nPosteriorment el Ka va ser considerat com el canvi dins de l'Akh i del Ba després de la mort, el contrari a unir-se amb el Ba per esdevenir Akh. Dins d'aquesta creença l'Akh romania cert temps en l'inframón abans de tornar i ser reencarnat com Ca, amb un nou Ba.\nLa separació d'Akh i Ba i unió de Ka i Ba s'aconseguien després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris, amb l'objectiu de portar força. Una vegada que això s'aconseguia, era segur que aquest individu no \"moriria una segona vegada\", una mort que suposaria la fi de l'existència.\nPer als antics egipcis els components de l'esperit humà eren: Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què era Akh?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sempre va designar el mateix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va ser en primer lloc?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quin ésser sobrenatural es podria comparar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va esdevenir en segon lloc?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què és l’Aj-Aj?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què representava així?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quant temps estava a l’altre món l’Akh?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Retornava al món dels vius?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De quina manera?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es duia a terme la separació i unió dels elements?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina era la meta d’això?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què volia dir, pels egipcis, morir per segon cop?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quants elements tenia una persona en aquesta religió?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins eren?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis.", + "span_text": "Akh va ser un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Akh va ser un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis, encara que va variar de significat al llarg de la història de la mitologia egípcia", + "span_start": 0, + "span_end": 150, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La inalterable unificació de Ka i Ba.", + "span_text": "Al principi va ser la inalterable unificació de Ka i Ba", + "span_start": 152, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb una mena de fantasma.", + "span_text": "En aquest sentit era com una mena de \"fantasma\"", + "span_start": 322, + "span_end": 369, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va passar a ser part del Aj-Aj.", + "span_text": "Després d'això va passar a ser part del Aj-Aj", + "span_start": 371, + "span_end": 416, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El conjunt d'Akh d'altres persones, déus i animals.", + "span_text": "Aj-Aj, el conjunt d'Akh d'altres persones, déus i animals", + "span_start": 411, + "span_end": 468, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'aspecte que tindria la persona quan es reunís amb els déus en l'inframón, la Duat , sent immortal i inalterable.", + "span_text": "Amb aquest enfocament era l'aspecte que tindria la persona quan es reunís amb els déus en l'inframón, la Duat , sent immortal i inalterable", + "span_start": 470, + "span_end": 610, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un cert temps.", + "span_text": "Dins d'aquesta creença l'Akh romania cert temps en l'inframón", + "span_start": 757, + "span_end": 818, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'Akh romania cert temps en l'inframón abans de tornar", + "span_start": 780, + "span_end": 834, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com Ca, amb un nou Ba.", + "span_text": "abans de tornar i ser reencarnat com Ca, amb un nou Ba", + "span_start": 819, + "span_end": 873, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris.", + "span_text": "La separació d'Akh i Ba i unió de Ka i Ba s'aconseguien després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris", + "span_start": 875, + "span_end": 994, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Portar força.", + "span_text": "La separació d'Akh i Ba i unió de Ka i Ba s'aconseguien després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris, amb l'objectiu de portar força", + "span_start": 875, + "span_end": 1026, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La fi de l'existència.", + "span_text": "Una vegada que això s'aconseguia, era segur que aquest individu no \"moriria una segona vegada\", una mort que suposaria la fi de l'existència", + "span_start": 1028, + "span_end": 1168, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En tenia sis.", + "span_text": "Per als antics egipcis els components de l'esperit humà eren: Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut", + "span_start": 1170, + "span_end": 1262, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut.", + "span_text": "Per als antics egipcis els components de l'esperit humà eren: Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut", + "span_start": 1170, + "span_end": 1262, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis.", + "span_text": "Akh va ser un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Akh va ser un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis, encara que va variar de significat al llarg de la història de la mitologia egípcia", + "span_start": 0, + "span_end": 150, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La inalterable unificació de Ka i Ba.", + "span_text": "Al principi va ser la inalterable unificació de Ka i Ba", + "span_start": 152, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb una mena de fantasma.", + "span_text": "En aquest sentit era com una mena de \"fantasma\"", + "span_start": 322, + "span_end": 369, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va passar a ser part del Aj-Aj.", + "span_text": "Després d'això va passar a ser part del Aj-Aj", + "span_start": 371, + "span_end": 416, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El conjunt d'Akh d'altres persones, déus i animals.", + "span_text": "Aj-Aj, el conjunt d'Akh d'altres persones, déus i animals", + "span_start": 411, + "span_end": 468, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'aspecte que tindria la persona quan es reunís amb els déus en l'inframón, la Duat , sent immortal i inalterable.", + "span_text": "Amb aquest enfocament era l'aspecte que tindria la persona quan es reunís amb els déus en l'inframón, la Duat , sent immortal i inalterable", + "span_start": 470, + "span_end": 610, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un cert temps.", + "span_text": "Dins d'aquesta creença l'Akh romania cert temps en l'inframón", + "span_start": 757, + "span_end": 818, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'Akh romania cert temps en l'inframón abans de tornar", + "span_start": 780, + "span_end": 834, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com Ca, amb un nou Ba.", + "span_text": "abans de tornar i ser reencarnat com Ca, amb un nou Ba", + "span_start": 819, + "span_end": 873, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris.", + "span_text": "La separació d'Akh i Ba i unió de Ka i Ba s'aconseguien després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris", + "span_start": 875, + "span_end": 994, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Portar força.", + "span_text": "La separació d'Akh i Ba i unió de Ka i Ba s'aconseguien després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris, amb l'objectiu de portar força", + "span_start": 875, + "span_end": 1026, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La fi de l'existència.", + "span_text": "Una vegada que això s'aconseguia, era segur que aquest individu no \"moriria una segona vegada\", una mort que suposaria la fi de l'existència", + "span_start": 1028, + "span_end": 1168, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En tenia sis.", + "span_text": "Per als antics egipcis els components de l'esperit humà eren: Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut", + "span_start": 1170, + "span_end": 1262, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut.", + "span_text": "Per als antics egipcis els components de l'esperit humà eren: Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut", + "span_start": 1170, + "span_end": 1262, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis.", + "span_text": "Akh va ser un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Akh va ser un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis, encara que va variar de significat al llarg de la història de la mitologia egípcia", + "span_start": 0, + "span_end": 150, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La inalterable unificació de Ka i Ba.", + "span_text": "Al principi va ser la inalterable unificació de Ka i Ba", + "span_start": 152, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb una mena de fantasma.", + "span_text": "En aquest sentit era com una mena de \"fantasma\"", + "span_start": 322, + "span_end": 369, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va passar a ser part del Aj-Aj.", + "span_text": "Després d'això va passar a ser part del Aj-Aj", + "span_start": 371, + "span_end": 416, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El conjunt d'Akh d'altres persones, déus i animals.", + "span_text": "Aj-Aj, el conjunt d'Akh d'altres persones, déus i animals", + "span_start": 411, + "span_end": 468, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'aspecte que tindria la persona quan es reunís amb els déus en l'inframón, la Duat , sent immortal i inalterable.", + "span_text": "Amb aquest enfocament era l'aspecte que tindria la persona quan es reunís amb els déus en l'inframón, la Duat , sent immortal i inalterable", + "span_start": 470, + "span_end": 610, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un cert temps.", + "span_text": "Dins d'aquesta creença l'Akh romania cert temps en l'inframón", + "span_start": 757, + "span_end": 818, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'Akh romania cert temps en l'inframón abans de tornar", + "span_start": 780, + "span_end": 834, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com Ca, amb un nou Ba.", + "span_text": "abans de tornar i ser reencarnat com Ca, amb un nou Ba", + "span_start": 819, + "span_end": 873, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris.", + "span_text": "La separació d'Akh i Ba i unió de Ka i Ba s'aconseguien després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris", + "span_start": 875, + "span_end": 994, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Portar força.", + "span_text": "La separació d'Akh i Ba i unió de Ka i Ba s'aconseguien després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris, amb l'objectiu de portar força", + "span_start": 875, + "span_end": 1026, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La fi de l'existència.", + "span_text": "Una vegada que això s'aconseguia, era segur que aquest individu no \"moriria una segona vegada\", una mort que suposaria la fi de l'existència", + "span_start": 1028, + "span_end": 1168, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "En tenia sis.", + "span_text": "Per als antics egipcis els components de l'esperit humà eren: Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut", + "span_start": 1170, + "span_end": 1262, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut.", + "span_text": "Per als antics egipcis els components de l'esperit humà eren: Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut", + "span_start": 1170, + "span_end": 1262, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_223", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "El dia que Madrid ataca Exteriors, el cònsol dels EUA es reuneix amb Romeva", + "story": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, s'ha reunit avui amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva. La reunió és significativa, sobretot pel dia en què ha tingut lloc: avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva. En efecte, ahir Rajoy va anunciar que després d'haver rebut l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat, tal com ja ha fet contra la creació de la comissió d'estudi del procés constituent del parlament. La bel·ligerància del govern espanyol en funcions contrasta amb la cordialitat del cònsol general dels EUA, que ja es va reunir fa poc, a petició seva, amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que també va rebre al parlament el cònsol americà per a afers polítics i administratius, Adam Smith. La presidenta del parlament rep en audiència el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics i administratius, Adam Smith. La reunió havia estat demanada pel consolat, per tal de conèixer personalment la nova presidenta de la cambra catalana. Mandojana, de fet, ja es va reunir amb la seva predecessora, Núria de Gispert, el 4 de setembre del 2015, unes setmanes després d'haver començat a desenvolupar les tasques de cònsol general. I aquesta mateixa setmana, Mandojana va fer unes declaracions en una entrevista a RAC-1 negant que hi hagués una fuga d'empreses de Catalunya aquests últims anys per causa del procés; al contrari, el cònsol va dir que les empreses americanes cada vegada estaven més interessades en invertir a Catalunya: ‘Aquí tenim més de 700 empreses americanes i en continuen entrant i tenim notícies de noves inversions, com Amazon. Cada any vénen més americans. Per a mi Catalunya ho està fent molt bé. Ens agrada molt l'emprenedoria. Hi ha bona integració a Catalunya i estan oberts a la inversió estrangera.' I va dir que els seus informes sobre el procés català ‘van directament a Washington': Cal tenir en compte també que Marcos Mandojana, com a hispà, va generar l'expectativa en el govern espanyol que seria més favorable a les seves tesis en relació amb el procés català quan fou nomenat l'estiu de l'any passat. Però els gests del cònsol han anat desmentint aquesta esperança.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Marcos Mandojana?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb qui ha parlat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què és rellevant el moment de la trobada?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va exposar ahir Rajoy?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què xoca a Espanya?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és Carme Forcadell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb qui es trobarà ella?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què quedaran?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan va parlar Mandojana amb l’anterior presidenta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On va parlar públicament el cònsol?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va desmentir?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quants negocis americans s’han instal·lat a Catalunya?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On envia informació Mandojana sobre la situació política catalana?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què els hauria agradat al Govern espanyol?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona.", + "span_text": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva.", + "span_text": "Marcos Mandojana, s'ha reunit avui amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva", + "span_start": 49, + "span_end": 162, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Avui.", + "span_text": "s'ha reunit avui amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva", + "span_start": 67, + "span_end": 162, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva.", + "span_text": "La reunió és significativa, sobretot pel dia en què ha tingut lloc: avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva", + "span_start": 164, + "span_end": 384, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que després d'haver rebut l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat.", + "span_text": "ahir Rajoy va anunciar que després d'haver rebut l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat", + "span_start": 397, + "span_end": 628, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La bel·ligerància del govern espanyol en funcions amb la cordialitat del cònsol general dels EUA.", + "span_text": "La bel·ligerància del govern espanyol en funcions contrasta amb la cordialitat del cònsol general dels EUA", + "span_start": 728, + "span_end": 834, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La presidenta del Parlament de Catalunya.", + "span_text": "la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell", + "span_start": 884, + "span_end": 941, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics i administratius, Adam Smith.", + "span_text": "La presidenta del parlament rep en audiència el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics i administratius, Adam Smith", + "span_start": 1044, + "span_end": 1209, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè la reunió havia estat demanada pel consolat, per tal de conèixer personalment la nova presidenta de la cambra catalana.", + "span_text": "La reunió havia estat demanada pel consolat, per tal de conèixer personalment la nova presidenta de la cambra catalana", + "span_start": 1211, + "span_end": 1329, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 4 de setembre del 2015.", + "span_text": "Mandojana, de fet, ja es va reunir amb la seva predecessora, Núria de Gispert, el 4 de setembre del 2015", + "span_start": 1331, + "span_end": 1435, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A RAC-1.", + "span_text": "Mandojana va fer unes declaracions en una entrevista a RAC-1", + "span_start": 1549, + "span_end": 1609, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que hi hagués una fuga d'empreses de Catalunya aquests últims anys per causa del procés.", + "span_text": "Mandojana va fer unes declaracions en una entrevista a RAC-1 negant que hi hagués una fuga d'empreses de Catalunya aquests últims anys per causa del procés", + "span_start": 1549, + "span_end": 1704, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Més de 700.", + "span_text": "Aquí tenim més de 700 empreses americanes", + "span_start": 1827, + "span_end": 1868, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Washington.", + "span_text": "va dir que els seus informes sobre el procés català ‘van directament a Washington'", + "span_start": 2123, + "span_end": 2205, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que Marcos Mandojana, com a hispà, hagués sigut més favorable a les seves tesis en relació amb el procés català quan fou nomenat l'estiu de l'any passat.", + "span_text": "Cal tenir en compte també que Marcos Mandojana, com a hispà, va generar l'expectativa en el govern espanyol que seria més favorable a les seves tesis en relació amb el procés català quan fou nomenat l'estiu de l'any passat. Però els gests del cònsol han anat desmentint aquesta esperança", + "span_start": 2207, + "span_end": 2494, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona.", + "span_text": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva.", + "span_text": "Marcos Mandojana, s'ha reunit avui amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva", + "span_start": 49, + "span_end": 162, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Avui.", + "span_text": "s'ha reunit avui amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva", + "span_start": 67, + "span_end": 162, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva.", + "span_text": "La reunió és significativa, sobretot pel dia en què ha tingut lloc: avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva", + "span_start": 164, + "span_end": 384, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que després d'haver rebut l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat.", + "span_text": "ahir Rajoy va anunciar que després d'haver rebut l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat", + "span_start": 397, + "span_end": 628, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La bel·ligerància del govern espanyol en funcions amb la cordialitat del cònsol general dels EUA.", + "span_text": "La bel·ligerància del govern espanyol en funcions contrasta amb la cordialitat del cònsol general dels EUA", + "span_start": 728, + "span_end": 834, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La presidenta del Parlament de Catalunya.", + "span_text": "la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell", + "span_start": 884, + "span_end": 941, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics i administratius, Adam Smith.", + "span_text": "La presidenta del parlament rep en audiència el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics i administratius, Adam Smith", + "span_start": 1044, + "span_end": 1209, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè la reunió havia estat demanada pel consolat, per tal de conèixer personalment la nova presidenta de la cambra catalana.", + "span_text": "La reunió havia estat demanada pel consolat, per tal de conèixer personalment la nova presidenta de la cambra catalana", + "span_start": 1211, + "span_end": 1329, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 4 de setembre del 2015.", + "span_text": "Mandojana, de fet, ja es va reunir amb la seva predecessora, Núria de Gispert, el 4 de setembre del 2015", + "span_start": 1331, + "span_end": 1435, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A RAC-1.", + "span_text": "Mandojana va fer unes declaracions en una entrevista a RAC-1", + "span_start": 1549, + "span_end": 1609, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que hi hagués una fuga d'empreses de Catalunya aquests últims anys per causa del procés.", + "span_text": "Mandojana va fer unes declaracions en una entrevista a RAC-1 negant que hi hagués una fuga d'empreses de Catalunya aquests últims anys per causa del procés", + "span_start": 1549, + "span_end": 1704, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Més de 700.", + "span_text": "Aquí tenim més de 700 empreses americanes", + "span_start": 1827, + "span_end": 1868, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Washington.", + "span_text": "va dir que els seus informes sobre el procés català ‘van directament a Washington'", + "span_start": 2123, + "span_end": 2205, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que Marcos Mandojana, com a hispà, hagués sigut més favorable a les seves tesis en relació amb el procés català quan fou nomenat l'estiu de l'any passat.", + "span_text": "Cal tenir en compte també que Marcos Mandojana, com a hispà, va generar l'expectativa en el govern espanyol que seria més favorable a les seves tesis en relació amb el procés català quan fou nomenat l'estiu de l'any passat. Però els gests del cònsol han anat desmentint aquesta esperança", + "span_start": 2207, + "span_end": 2494, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona.", + "span_text": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva.", + "span_text": "Marcos Mandojana, s'ha reunit avui amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva", + "span_start": 49, + "span_end": 162, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Avui.", + "span_text": "s'ha reunit avui amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva", + "span_start": 67, + "span_end": 162, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva.", + "span_text": "La reunió és significativa, sobretot pel dia en què ha tingut lloc: avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva", + "span_start": 164, + "span_end": 384, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que després d'haver rebut l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat.", + "span_text": "ahir Rajoy va anunciar que després d'haver rebut l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat", + "span_start": 397, + "span_end": 628, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La bel·ligerància del govern espanyol en funcions amb la cordialitat del cònsol general dels EUA.", + "span_text": "La bel·ligerància del govern espanyol en funcions contrasta amb la cordialitat del cònsol general dels EUA", + "span_start": 728, + "span_end": 834, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La presidenta del Parlament de Catalunya.", + "span_text": "la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell", + "span_start": 884, + "span_end": 941, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics i administratius, Adam Smith.", + "span_text": "La presidenta del parlament rep en audiència el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics i administratius, Adam Smith", + "span_start": 1044, + "span_end": 1209, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Perquè la reunió havia estat demanada pel consolat, per tal de conèixer personalment la nova presidenta de la cambra catalana.", + "span_text": "La reunió havia estat demanada pel consolat, per tal de conèixer personalment la nova presidenta de la cambra catalana", + "span_start": 1211, + "span_end": 1329, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El 4 de setembre del 2015.", + "span_text": "Mandojana, de fet, ja es va reunir amb la seva predecessora, Núria de Gispert, el 4 de setembre del 2015", + "span_start": 1331, + "span_end": 1435, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A RAC-1.", + "span_text": "Mandojana va fer unes declaracions en una entrevista a RAC-1", + "span_start": 1549, + "span_end": 1609, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que hi hagués una fuga d'empreses de Catalunya aquests últims anys per causa del procés.", + "span_text": "Mandojana va fer unes declaracions en una entrevista a RAC-1 negant que hi hagués una fuga d'empreses de Catalunya aquests últims anys per causa del procés", + "span_start": 1549, + "span_end": 1704, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Més de 700.", + "span_text": "Aquí tenim més de 700 empreses americanes", + "span_start": 1827, + "span_end": 1868, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Washington.", + "span_text": "va dir que els seus informes sobre el procés català ‘van directament a Washington'", + "span_start": 2123, + "span_end": 2205, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que Marcos Mandojana, com a hispà, hagués sigut més favorable a les seves tesis en relació amb el procés català quan fou nomenat l'estiu de l'any passat.", + "span_text": "Cal tenir en compte també que Marcos Mandojana, com a hispà, va generar l'expectativa en el govern espanyol que seria més favorable a les seves tesis en relació amb el procés català quan fou nomenat l'estiu de l'any passat. Però els gests del cònsol han anat desmentint aquesta esperança", + "span_start": 2207, + "span_end": 2494, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_994", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "‘Quatre illes’, una simfonia de confinament que ja és viral", + "story": "Un nou vídeo viral. Però, en aquest cas, un vídeo que han fet alguns dels millors músics i cantants que viuen a les Illes. Des de casa, amb el mòbil i seguint les estrictes normes de confinament, però amb tot el seu art. ‘Quatre illes' ja té la seva versió coronavirus i ja ha aconseguit emocionar gairebé set mil persones en poc més d'un dia. La iniciativa és de Joan Valent, que volia aportar una mica de bellesa i esperança aquests dies de confinament als seus conterranis. I Miquel Àngel Raió s'ha encarregat de muntar tots els vídeos que li varen anar enviant els músics per crear aquesta versió de la peça. Hi han participat els músics Smerald Spahiu, Francisco Fullana, Barbara Walus, Paula Marquès, Christine Schedukat, Josep Devesa, Ibolya Rozsas, Paula Martos, Marta Hatler, Marga Navarro, B. Scott, Scott Anderson, Aina Lília Domínguez, Bernat Martí, Catina Bibiloni, Sonia Krasnova, Josef Safrariski, Olga Karelina, Gabriel Fiol, Lluís Miquel Lliteras, la família Oliver d'Algaida, Pep Toni Rubio, Andreu Julià, Mar Roig, Toni Oliver i Joan Maria Lliteres. Els cantants han estat Simó Orfila, Maria Planas, Toni Lliteres, Catina Bibiloni, Maria Camps, Cris Juanico, Xumeu Joan, Mateu Xurí, Maribel Servera, Isidor Marí, Tomeu Penya, Albert Vizcaíno i Joan Laínez. Al piano, hi ha Andreu Riera, Joan Martorell, Joan Valent i Tolo Prats. En els primers segons del vídeo, Joan Valent, autor de la peça i director del concert, explica que els músics l'han feta ‘des del cor' i ‘amb un gran orgull i agraïment als serveis públics de sanitat, de seguretat, als transportistes, als botiguers i a tots els pagesos, ramaders i pescadors que fan que aquests dies siguin més fàcils per a la població'. La peça és una simfonia institucional a la qual se li ha posat lletra i que en el seu moment va encarregar el president del Govern Balear Francesc Antich perquè sonés en tots els actes de comunicació pública. És coneguda com un himne oficiós de les Illes. D'aquesta manera, el govern cercava de donar una sensació de cohesió i unitat d'acció. ‘Quatre illes', que es va compondre a Formentera, es basa en una bona part de les tonades populars illenques, enriquides amb sons de la Mediterrània. El ritme de la mar, tranquil i vigorós a la vegada, i els instruments i melodies de les diferents illes volien fusionar-se per crear una peça única. Uns anys abans, un altre executiu presidit per Antich havia creat l'eslògan ‘Quatre illes, un país, cap frontera' per mirar de reforçar quelcom tan poc definit com la identitat balear, atès que els illencs se senten, principalment, de la seva illa. Ara la cançó s'ha fet viral i és possible que estigui fent més per unir els ciutadans illencs en aquests dies de confinament per la crisi sanitària de la Covid-19 que no pas en el seu moment. Cal recordar que Joan Valent és d'Algaida, el poble que també s'ha fet famós arreu del món gràcies al vídeo de la policia local passant pel carrer a cantar el ‘Joan Petit‘ per als més menuts, amb coreografia inclosa, un vídeo que fins i tot va emocionar la filla de Donald Trump, Ivanka.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què s’ha filmat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui l'ha fet?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I on?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quanta gent ha vist la gravació?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En quant temps?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui ho ha impulsat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "N’ha format part només un músic?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I quants cantants?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui ha tocat el piano?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui volen donar les gràcies, així?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va encarregar aquesta peça?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On va ser creada la cançó?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin lema del conjunt de les illes balears es va encunyar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què es va viralitzar Algaida?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un nou vídeo viral.", + "span_text": "Un nou vídeo viral", + "span_start": 0, + "span_end": 18, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Alguns dels millors músics i cantants que viuen a les Illes.", + "span_text": "en aquest cas, un vídeo que han fet alguns dels millors músics i cantants que viuen a les Illes", + "span_start": 26, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Des de casa.", + "span_text": "Des de casa", + "span_start": 123, + "span_end": 134, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gairebé set mil persones.", + "span_text": "ja ha aconseguit emocionar gairebé set mil persones", + "span_start": 271, + "span_end": 322, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En poc més d'un dia.", + "span_text": "ja ha aconseguit emocionar gairebé set mil persones en poc més d'un dia", + "span_start": 271, + "span_end": 342, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Joan Valent.", + "span_text": "La iniciativa és de Joan Valent", + "span_start": 344, + "span_end": 375, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè volia aportar una mica de bellesa i esperança aquests dies de confinament als seus conterranis.", + "span_text": "La iniciativa és de Joan Valent, que volia aportar una mica de bellesa i esperança aquests dies de confinament als seus conterranis", + "span_start": 344, + "span_end": 475, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Hi han participat els músics Smerald Spahiu, Francisco Fullana, Barbara Walus, Paula Marquès, Christine Schedukat, Josep Devesa, Ibolya Rozsas, Paula Martos, Marta Hatler, Marga Navarro, B. Scott, Scott Anderson, Aina Lília Domínguez, Bernat Martí, Catina Bibiloni, Sonia Krasnova, Josef Safrariski, Olga Karelina, Gabriel Fiol, Lluís Miquel Lliteras, la família Oliver d'Algaida, Pep Toni Rubio, Andreu Julià, Mar Roig, Toni Oliver i Joan Maria Lliteres", + "span_start": 613, + "span_end": 1067, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tretze.", + "span_text": "Els cantants han estat Simó Orfila, Maria Planas, Toni Lliteres, Catina Bibiloni, Maria Camps, Cris Juanico, Xumeu Joan, Mateu Xurí, Maribel Servera, Isidor Marí, Tomeu Penya, Albert Vizcaíno i Joan Laínez", + "span_start": 1069, + "span_end": 1274, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Andreu Riera, Joan Martorell, Joan Valent i Tolo Prats.", + "span_text": "Al piano, hi ha Andreu Riera, Joan Martorell, Joan Valent i Tolo Prats", + "span_start": 1276, + "span_end": 1346, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als serveis públics de sanitat, de seguretat, als transportistes, als botiguers i a tots els pagesos, ramaders i pescadors que fan que aquests dies siguin més fàcils per a la població.", + "span_text": "explica que els músics l'han feta ‘des del cor' i ‘amb un gran orgull i agraïment als serveis públics de sanitat, de seguretat, als transportistes, als botiguers i a tots els pagesos, ramaders i pescadors que fan que aquests dies siguin més fàcils per a la població'", + "span_start": 1435, + "span_end": 1701, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El president del Govern Balear Francesc Antich.", + "span_text": "La peça és una simfonia institucional a la qual se li ha posat lletra i que en el seu moment va encarregar el president del Govern Balear Francesc Antich perquè sonés en tots els actes de comunicació pública", + "span_start": 1703, + "span_end": 1910, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Formentera.", + "span_text": "‘Quatre illes', que es va compondre a Formentera", + "span_start": 2046, + "span_end": 2094, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quatre illes, un país, cap frontera.", + "span_text": "un altre executiu presidit per Antich havia creat l'eslògan ‘Quatre illes, un país, cap frontera' per mirar de reforçar quelcom tan poc definit com la identitat balear", + "span_start": 2361, + "span_end": 2528, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel vídeo de la policia local passant pel carrer a cantar el Joan Petit per als més menuts, amb coreografia inclosa.", + "span_text": "Algaida, el poble que també s'ha fet famós arreu del món gràcies al vídeo de la policia local passant pel carrer a cantar el ‘Joan Petit‘ per als més menuts, amb coreografia inclosa", + "span_start": 2820, + "span_end": 3001, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un nou vídeo viral.", + "span_text": "Un nou vídeo viral", + "span_start": 0, + "span_end": 18, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Alguns dels millors músics i cantants que viuen a les Illes.", + "span_text": "en aquest cas, un vídeo que han fet alguns dels millors músics i cantants que viuen a les Illes", + "span_start": 26, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Des de casa.", + "span_text": "Des de casa", + "span_start": 123, + "span_end": 134, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gairebé set mil persones.", + "span_text": "i ja ha aconseguit emocionar gairebé set mil persones", + "span_start": 269, + "span_end": 322, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En poc més d'un dia.", + "span_text": "ja ha aconseguit emocionar gairebé set mil persones en poc més d'un dia", + "span_start": 271, + "span_end": 342, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Joan Valent.", + "span_text": "La iniciativa és de Joan Valent", + "span_start": 344, + "span_end": 375, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè volia aportar una mica de bellesa i esperança aquests dies de confinament als seus conterranis.", + "span_text": "La iniciativa és de Joan Valent, que volia aportar una mica de bellesa i esperança aquests dies de confinament als seus conterranis", + "span_start": 344, + "span_end": 475, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Hi han participat els músics Smerald Spahiu, Francisco Fullana, Barbara Walus, Paula Marquès, Christine Schedukat, Josep Devesa, Ibolya Rozsas, Paula Martos, Marta Hatler, Marga Navarro, B. Scott, Scott Anderson, Aina Lília Domínguez, Bernat Martí, Catina Bibiloni, Sonia Krasnova, Josef Safrariski, Olga Karelina, Gabriel Fiol, Lluís Miquel Lliteras, la família Oliver d'Algaida, Pep Toni Rubio, Andreu Julià, Mar Roig, Toni Oliver i Joan Maria Lliteres", + "span_start": 613, + "span_end": 1067, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tretze.", + "span_text": "Els cantants han estat Simó Orfila, Maria Planas, Toni Lliteres, Catina Bibiloni, Maria Camps, Cris Juanico, Xumeu Joan, Mateu Xurí, Maribel Servera, Isidor Marí, Tomeu Penya, Albert Vizcaíno i Joan Laínez", + "span_start": 1069, + "span_end": 1274, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Andreu Riera, Joan Martorell, Joan Valent i Tolo Prats.", + "span_text": "Al piano, hi ha Andreu Riera, Joan Martorell, Joan Valent i Tolo Prats", + "span_start": 1276, + "span_end": 1346, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als serveis públics de sanitat, de seguretat, als transportistes, als botiguers i a tots els pagesos, ramaders i pescadors que fan que aquests dies siguin més fàcils per a la població.", + "span_text": "explica que els músics l'han feta ‘des del cor' i ‘amb un gran orgull i agraïment als serveis públics de sanitat, de seguretat, als transportistes, als botiguers i a tots els pagesos, ramaders i pescadors que fan que aquests dies siguin més fàcils per a la població'", + "span_start": 1435, + "span_end": 1701, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El president del Govern Balear Francesc Antich.", + "span_text": "La peça és una simfonia institucional a la qual se li ha posat lletra i que en el seu moment va encarregar el president del Govern Balear Francesc Antich", + "span_start": 1703, + "span_end": 1856, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Formentera.", + "span_text": "‘Quatre illes', que es va compondre a Formentera", + "span_start": 2046, + "span_end": 2094, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quatre illes, un país, cap frontera.", + "span_text": "un altre executiu presidit per Antich havia creat l'eslògan ‘Quatre illes, un país, cap frontera' per mirar de reforçar quelcom tan poc definit com la identitat balear", + "span_start": 2361, + "span_end": 2528, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel vídeo de la policia local passant pel carrer a cantar el Joan Petit per als més menuts, amb coreografia inclosa.", + "span_text": "Algaida, el poble que també s'ha fet famós arreu del món gràcies al vídeo de la policia local passant pel carrer a cantar el ‘Joan Petit‘ per als més menuts, amb coreografia inclosa", + "span_start": 2820, + "span_end": 3001, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un nou vídeo viral.", + "span_text": "Un nou vídeo viral", + "span_start": 0, + "span_end": 18, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Alguns dels millors músics i cantants que viuen a les Illes.", + "span_text": "en aquest cas, un vídeo que han fet alguns dels millors músics i cantants que viuen a les Illes", + "span_start": 26, + "span_end": 121, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Des de casa.", + "span_text": "Des de casa", + "span_start": 123, + "span_end": 134, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gairebé set mil persones.", + "span_text": "ja ha aconseguit emocionar gairebé set mil persones", + "span_start": 271, + "span_end": 322, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En poc més d'un dia.", + "span_text": "ja ha aconseguit emocionar gairebé set mil persones en poc més d'un dia", + "span_start": 271, + "span_end": 342, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Joan Valent.", + "span_text": "La iniciativa és de Joan Valent", + "span_start": 344, + "span_end": 375, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè volia aportar una mica de bellesa i esperança aquests dies de confinament als seus conterranis.", + "span_text": "La iniciativa és de Joan Valent, que volia aportar una mica de bellesa i esperança aquests dies de confinament als seus conterranis", + "span_start": 344, + "span_end": 475, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Hi han participat els músics Smerald Spahiu, Francisco Fullana, Barbara Walus, Paula Marquès, Christine Schedukat, Josep Devesa, Ibolya Rozsas, Paula Martos, Marta Hatler, Marga Navarro, B. Scott, Scott Anderson, Aina Lília Domínguez, Bernat Martí, Catina Bibiloni, Sonia Krasnova, Josef Safrariski, Olga Karelina, Gabriel Fiol, Lluís Miquel Lliteras, la família Oliver d'Algaida, Pep Toni Rubio, Andreu Julià, Mar Roig, Toni Oliver i Joan Maria Lliteres", + "span_start": 613, + "span_end": 1067, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tretze.", + "span_text": "Els cantants han estat Simó Orfila, Maria Planas, Toni Lliteres, Catina Bibiloni, Maria Camps, Cris Juanico, Xumeu Joan, Mateu Xurí, Maribel Servera, Isidor Marí, Tomeu Penya, Albert Vizcaíno i Joan Laínez", + "span_start": 1069, + "span_end": 1274, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Andreu Riera, Joan Martorell, Joan Valent i Tolo Prats.", + "span_text": "Al piano, hi ha Andreu Riera, Joan Martorell, Joan Valent i Tolo Prats", + "span_start": 1276, + "span_end": 1346, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als serveis públics de sanitat, de seguretat, als transportistes, als botiguers i a tots els pagesos, ramaders i pescadors que fan que aquests dies siguin més fàcils per a la població.", + "span_text": "explica que els músics l'han feta ‘des del cor' i ‘amb un gran orgull i agraïment als serveis públics de sanitat, de seguretat, als transportistes, als botiguers i a tots els pagesos, ramaders i pescadors que fan que aquests dies siguin més fàcils per a la població'", + "span_start": 1435, + "span_end": 1701, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El president del Govern Balear Francesc Antich.", + "span_text": "La peça és una simfonia institucional a la qual se li ha posat lletra i que en el seu moment va encarregar el president del Govern Balear Francesc Antich perquè sonés en tots els actes de comunicació pública", + "span_start": 1703, + "span_end": 1910, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Formentera.", + "span_text": "‘Quatre illes', que es va compondre a Formentera", + "span_start": 2046, + "span_end": 2094, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quatre illes, un país, cap frontera.", + "span_text": "un altre executiu presidit per Antich havia creat l'eslògan ‘Quatre illes, un país, cap frontera' per mirar de reforçar quelcom tan poc definit com la identitat balear", + "span_start": 2361, + "span_end": 2528, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pel vídeo de la policia local passant pel carrer a cantar el Joan Petit per als més menuts, amb coreografia inclosa.", + "span_text": "Algaida, el poble que també s'ha fet famós arreu del món gràcies al vídeo de la policia local passant pel carrer a cantar el ‘Joan Petit‘ per als més menuts, amb coreografia inclosa", + "span_start": 2820, + "span_end": 3001, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1074", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Geri i Freki ", + "story": "En la mitologia nòrdica, Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven \"el voraç\" o \"el cobdiciós\") són dos llops que es diu que acompanyaven el déu Odin. S'hi fa referència a l'Edda poètica, una col·lecció de poesia èpica recopilada durant el segle xiii que prové de fonts anteriors tradicionals, a l'Edda prosaica, escrita el segle XIII per Snorri Sturluson, i en la poesia dels escalds (poetes-guerrers vikings que pertanyien a la cort de los reis escandinaus). La parella ha estat comparada a figures similiars trobades en la mitologia grega, la mitologia romana i la mitologia vèdica, i es pot relacionar amb les creences dels pobles germànics sobre bandes de guerrers-llop, els Ulfhednar.\nEn el llibre Gylfaginning de l'Edda prosaica (capítol 38), la figura entronitzada d'Alt explica que Odin dona tot el menjar de la seva taula als seus llops Geri i Freki i que Odin no necessitava aliments, el vi és per a ell la seva carn i la seva beguda. Alt a continuació, cita l'estrofa esmentada en el poema Grímnismál en suport. En el capítol 75 del llibre Skáldskaparmál es dona una llista de noms de huargs i llops on hi figuren Geri i Freki.\nFreki és un nom aplicat també al mostruòs llop Fenrir en el poema Voluspa de l'Edda poètica. El folklorista John Lindow veu un punt irònic en el fet que Odin alimenti un Freki a la seva taula i un altre Fenrir amb la seva carn mentre té lloc el Ragnarok.\nL'historiador Michael Spiedel relaciona Geri i Freki amb les troballes arqueològiques on s'han trobat figures que portaven pells de llop i freqüentment es troben noms relacionats amb els llops en els pobles germànics, com Wulfhroc, Wolfhetan (llop ocult), Isagrim (Màscara grisa). Scrutolf (vestit de llop) i Wolfgang (pas de llop), Wolfdregil (cursa de llop), i Vulfolaic (ball de llops) i mites en relació a guerrers llop procedents de la mitologia nòrdica (Com els Ulfhednar). Spiegel creu que això apunta a un culte de grup del guerrer-llop pangermànic centrat a l'entorn d'Odin que es va anar esbaint després de la cristianització.\nEls investigadors també s'han adonat dels paral·lelismes protoindoeuropeus amb els llops Geri i Freki com a companys d'una divinitat. L'estudiós del segle XIX Jacob Grimm va observar connexions entre aquest aspecte del caràcter d'Odin i el grec Apol·lo, per ambdós el llop i el corb eren sagrats. El filòleg Maurice Bloomfield a més va relacionar la parella amb els dos gossos de Yama a la mitologia vèdica, i els veia com un equivalent germànic a un tema indoeuropeu més general i estès com podia ser Cèrber.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què són Geri i Freki?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què volen dir els seus noms?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quina obra se’ls menciona?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va ser redactada la seva versió en prosa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per qui?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A quines altres tradicions s’assimila la història dels llops?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va oferir Odin als llops, segons l’obra literària?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per a què es va fer servir també el nom de Freki?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin aspecte curiós de la llegenda va remarcar Lindow?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina aportació va fer Spiedel sobre aquests dos personatges?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es van deixar de venerar aquests animals?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va ser Jacob Grimm?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui va relacionar amb qui?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I Bloomfield?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Són dos llops que es diu que acompanyaven el déu Odin.", + "span_text": "Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven \"el voraç\" o \"el cobdiciós\") són dos llops que es diu que acompanyaven el déu Odin", + "span_start": 25, + "span_end": 158, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En nòrdic antic, ambdós significaven el voraç o el cobdiciós.", + "span_text": "Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven \"el voraç\" o \"el cobdiciós\")", + "span_start": 25, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Edda poètica.", + "span_text": "S'hi fa referència a l'Edda poètica", + "span_start": 160, + "span_end": 195, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El segle XIII.", + "span_text": "l'Edda prosaica, escrita el segle XIII", + "span_start": 305, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per Snorri Sturluson.", + "span_text": "escrita el segle XIII per Snorri Sturluson", + "span_start": 322, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la mitologia grega, la mitologia romana i la mitologia vèdica, i es pot relacionar amb les creences dels pobles germànics sobre bandes de guerrers-llop, els Ulfhednar.", + "span_text": "La parella ha estat comparada a figures similiars trobades en la mitologia grega, la mitologia romana i la mitologia vèdica, i es pot relacionar amb les creences dels pobles germànics sobre bandes de guerrers-llop, els Ulfhednar", + "span_start": 470, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tot el menjar de la seva taula.", + "span_text": "En el llibre Gylfaginning de l'Edda prosaica (capítol 38), la figura entronitzada d'Alt explica que Odin dona tot el menjar de la seva taula als seus llops Geri i Freki", + "span_start": 700, + "span_end": 868, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Odin no necessitava aliments.", + "span_text": "Odin dona tot el menjar de la seva taula als seus llops Geri i Freki i que Odin no necessitava aliments", + "span_start": 800, + "span_end": 903, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per al mostruòs llop Fenrir.", + "span_text": "Freki és un nom aplicat també al mostruòs llop Fenrir", + "span_start": 1149, + "span_end": 1202, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El fet que Odin alimenti un Freki a la seva taula i un altre Fenrir amb la seva carn mentre té lloc el Ragnarok.", + "span_text": "El folklorista John Lindow veu un punt irònic en el fet que Odin alimenti un Freki a la seva taula i un altre Fenrir amb la seva carn mentre té lloc el Ragnarok", + "span_start": 1242, + "span_end": 1402, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va relacionar-los amb les troballes arqueològiques on s'han trobat figures que portaven pells de llop.", + "span_text": "L'historiador Michael Spiedel relaciona Geri i Freki amb les troballes arqueològiques on s'han trobat figures que portaven pells de llop", + "span_start": 1404, + "span_end": 1540, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Després de la cristianització.", + "span_text": "Spiegel creu que això apunta a un culte de grup del guerrer-llop pangermànic centrat a l'entorn d'Odin que es va anar esbaint després de la cristianització", + "span_start": 1884, + "span_end": 2039, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un estudiós del segle XIX.", + "span_text": "L'estudiós del segle XIX Jacob Grimm", + "span_start": 2175, + "span_end": 2211, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Odin amb el grec Apol·lo.", + "span_text": "Jacob Grimm va observar connexions entre aquest aspecte del caràcter d'Odin i el grec Apol·lo", + "span_start": 2200, + "span_end": 2293, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va relacionar la parella amb els dos gossos de Yama a la mitologia vèdica.", + "span_text": "El filòleg Maurice Bloomfield a més va relacionar la parella amb els dos gossos de Yama a la mitologia vèdica", + "span_start": 2338, + "span_end": 2447, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Són dos llops que es diu que acompanyaven el déu Odin.", + "span_text": "Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven \"el voraç\" o \"el cobdiciós\") són dos llops que es diu que acompanyaven el déu Odin", + "span_start": 25, + "span_end": 158, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En nòrdic antic, ambdós significaven el voraç o el cobdiciós.", + "span_text": "Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven \"el voraç\" o \"el cobdiciós\")", + "span_start": 25, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Edda poètica.", + "span_text": "S'hi fa referència a l'Edda poètica", + "span_start": 160, + "span_end": 195, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El segle XIII.", + "span_text": "l'Edda prosaica, escrita el segle XIII", + "span_start": 305, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per Snorri Sturluson.", + "span_text": "escrita el segle XIII per Snorri Sturluson", + "span_start": 322, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la mitologia grega, la mitologia romana i la mitologia vèdica, i es pot relacionar amb les creences dels pobles germànics sobre bandes de guerrers-llop, els Ulfhednar.", + "span_text": "La parella ha estat comparada a figures similiars trobades en la mitologia grega, la mitologia romana i la mitologia vèdica, i es pot relacionar amb les creences dels pobles germànics sobre bandes de guerrers-llop, els Ulfhednar", + "span_start": 470, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tot el menjar de la seva taula.", + "span_text": "En el llibre Gylfaginning de l'Edda prosaica (capítol 38), la figura entronitzada d'Alt explica que Odin dona tot el menjar de la seva taula als seus llops Geri i Freki", + "span_start": 700, + "span_end": 868, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Odin no necessitava aliments.", + "span_text": "Odin dona tot el menjar de la seva taula als seus llops Geri i Freki i que Odin no necessitava aliments", + "span_start": 800, + "span_end": 903, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per al mostruòs llop Fenrir.", + "span_text": "Freki és un nom aplicat també al mostruòs llop Fenrir", + "span_start": 1149, + "span_end": 1202, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El fet que Odin alimenti un Freki a la seva taula i un altre Fenrir amb la seva carn mentre té lloc el Ragnarok.", + "span_text": "El folklorista John Lindow veu un punt irònic en el fet que Odin alimenti un Freki a la seva taula i un altre Fenrir amb la seva carn mentre té lloc el Ragnarok", + "span_start": 1242, + "span_end": 1402, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va relacionar-los amb les troballes arqueològiques on s'han trobat figures que portaven pells de llop.", + "span_text": "L'historiador Michael Spiedel relaciona Geri i Freki amb les troballes arqueològiques on s'han trobat figures que portaven pells de llop", + "span_start": 1404, + "span_end": 1540, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Després de la cristianització.", + "span_text": "Spiegel creu que això apunta a un culte de grup del guerrer-llop pangermànic centrat a l'entorn d'Odin que es va anar esbaint després de la cristianització", + "span_start": 1884, + "span_end": 2039, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un estudiós del segle XIX.", + "span_text": "L'estudiós del segle XIX Jacob Grimm", + "span_start": 2175, + "span_end": 2211, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Odin amb el grec Apol·lo.", + "span_text": "Jacob Grimm va observar connexions entre aquest aspecte del caràcter d'Odin i el grec Apol·lo", + "span_start": 2200, + "span_end": 2293, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va relacionar la parella amb els dos gossos de Yama a la mitologia vèdica.", + "span_text": "El filòleg Maurice Bloomfield a més va relacionar la parella amb els dos gossos de Yama a la mitologia vèdica", + "span_start": 2338, + "span_end": 2447, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Són dos llops que es diu que acompanyaven el déu Odin.", + "span_text": "Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven \"el voraç\" o \"el cobdiciós\") són dos llops que es diu que acompanyaven el déu Odin", + "span_start": 25, + "span_end": 158, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En nòrdic antic, ambdós significaven el voraç o el cobdiciós.", + "span_text": "Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven \"el voraç\" o \"el cobdiciós\")", + "span_start": 25, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Edda poètica.", + "span_text": "S'hi fa referència a l'Edda poètica", + "span_start": 160, + "span_end": 195, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El segle XIII.", + "span_text": "l'Edda prosaica, escrita el segle XIII", + "span_start": 305, + "span_end": 343, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per Snorri Sturluson.", + "span_text": "escrita el segle XIII per Snorri Sturluson", + "span_start": 322, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la mitologia grega, la mitologia romana i la mitologia vèdica, i es pot relacionar amb les creences dels pobles germànics sobre bandes de guerrers-llop, els Ulfhednar.", + "span_text": "La parella ha estat comparada a figures similiars trobades en la mitologia grega, la mitologia romana i la mitologia vèdica, i es pot relacionar amb les creences dels pobles germànics sobre bandes de guerrers-llop, els Ulfhednar", + "span_start": 470, + "span_end": 698, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tot el menjar de la seva taula.", + "span_text": "En el llibre Gylfaginning de l'Edda prosaica (capítol 38), la figura entronitzada d'Alt explica que Odin dona tot el menjar de la seva taula als seus llops Geri i Freki", + "span_start": 700, + "span_end": 868, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè Odin no necessitava aliments.", + "span_text": "Odin dona tot el menjar de la seva taula als seus llops Geri i Freki i que Odin no necessitava aliments", + "span_start": 800, + "span_end": 903, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per al mostruòs llop Fenrir.", + "span_text": "Freki és un nom aplicat també al mostruòs llop Fenrir", + "span_start": 1149, + "span_end": 1202, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El fet que Odin alimenti un Freki a la seva taula i un altre Fenrir amb la seva carn mentre té lloc el Ragnarok.", + "span_text": "El folklorista John Lindow veu un punt irònic en el fet que Odin alimenti un Freki a la seva taula i un altre Fenrir amb la seva carn mentre té lloc el Ragnarok", + "span_start": 1242, + "span_end": 1402, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va relacionar-los amb les troballes arqueològiques on s'han trobat figures que portaven pells de llop.", + "span_text": "L'historiador Michael Spiedel relaciona Geri i Freki amb les troballes arqueològiques on s'han trobat figures que portaven pells de llop", + "span_start": 1404, + "span_end": 1540, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Després de la cristianització.", + "span_text": "Spiegel creu que això apunta a un culte de grup del guerrer-llop pangermànic centrat a l'entorn d'Odin que es va anar esbaint després de la cristianització", + "span_start": 1884, + "span_end": 2039, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un estudiós del segle XIX.", + "span_text": "L'estudiós del segle XIX Jacob Grimm", + "span_start": 2175, + "span_end": 2211, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Odin amb el grec Apol·lo.", + "span_text": "Jacob Grimm va observar connexions entre aquest aspecte del caràcter d'Odin i el grec Apol·lo", + "span_start": 2200, + "span_end": 2293, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va relacionar la parella amb els dos gossos de Yama a la mitologia vèdica.", + "span_text": "El filòleg Maurice Bloomfield a més va relacionar la parella amb els dos gossos de Yama a la mitologia vèdica", + "span_start": 2338, + "span_end": 2447, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1575", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Marta Cardona Valls...", + "story": "Marta Cardona Valls neix a Montcada i Reixac el 1928. Atreta per la literatura i la pintura va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Als anys 50 emigra a Anglaterra amb el seu marit per guanyar-se la vida. Recentment ha publicat Fora de lloc (2010) i Una història particular (2011), dues novel·les de ficció que recullen les seves experiències viscudes.\nFilla del pediatre Lluís Cardona Fornells (Barcelona 1881 - Montcada 1957), pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana, i Filomena Valls Toruella, amants de l'art i la cultura. La seva infància i joventut va estar marcada per la Guerra Civil i per la repressió franquista. Amb només catorze anys, va patir l'execució de dos dels seus germans acusats d'haver intentat robar un vehicle militar durant el franquisme. Atreta per la literatura i la pintura, va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Des de ben jove va treballar a l'empresa Aismalibar de Montcada i Reixac. Després de plegar d'aquesta empresa i acabada de casar, va marxar amb el seu marit a Anglaterra a la recerca d'una vida millor. No obstant això, la seva esperança es va veure truncada quan es va trobar allà sola amb els seus cinc fills.\nAmb la col·laboració de l'editor Joan Simó, recentment ha publicat dues novel·les de ficció que ha fet partint dels seus records i vivències: l'autora amb 82 anys va presentar Fora de lloc el 2010 i un any més tard Una història particular. A Fora de lloc reconstrueix les peripècies de Maria Salvans, una dona catalana que emigra amb el seu marit a Anglaterra a finals dels anys 50 i allà protagonitza una lluita per assolir l'estabilitat econòmica, familiar i sentimental. A la segona novel·la narra la infància de Maria Salvans, que transcorre en el context de la Guerra Civil a Montcada i Reixac.", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Marta Cardona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina formació té?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va traslladar-se?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quines obres, basades en la seva vida, va publicar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu pare?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "I la seva mare?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quins esdeveniments històrics va viure Marta Cardona de petita?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin fet tràgic li va ocórrer quan era adolescent?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On va guanyar-se la vida?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va tenir descendència?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui va editar els seus textos literaris?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quants anys tenia ella en publicar-ne el primer?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què explica la novel·la Fora de lloc?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I l’altra?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Montcada i Reixac.", + "span_text": "Marta Cardona Valls neix a Montcada i Reixac", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1928.", + "span_text": "Marta Cardona Valls neix a Montcada i Reixac el 1928", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi.", + "span_text": "va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi", + "span_start": 92, + "span_end": 143, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Anglaterra.", + "span_text": "emigra a Anglaterra", + "span_start": 157, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fora de lloc i Una història particular.", + "span_text": "Recentment ha publicat Fora de lloc (2010) i Una història particular (2011), dues novel·les de ficció que recullen les seves experiències viscudes", + "span_start": 218, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pediatre Lluís Cardona Fornells, pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana.", + "span_text": "Filla del pediatre Lluís Cardona Fornells (Barcelona 1881 - Montcada 1957), pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana", + "span_start": 366, + "span_end": 496, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Filomena Valls Toruella.", + "span_text": "Filla del pediatre Lluís Cardona Fornells (Barcelona 1881 - Montcada 1957), pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana, i Filomena Valls Toruella", + "span_start": 366, + "span_end": 523, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Guerra Civil i la repressió franquista.", + "span_text": "La seva infància i joventut va estar marcada per la Guerra Civil i per la repressió franquista", + "span_start": 555, + "span_end": 649, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va patir l'execució de dos dels seus germans acusats d'haver intentat robar un vehicle militar durant el franquisme.", + "span_text": "Amb només catorze anys, va patir l'execució de dos dels seus germans acusats d'haver intentat robar un vehicle militar durant el franquisme", + "span_start": 651, + "span_end": 790, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'empresa Aismalibar de Montcada i Reixac.", + "span_text": "Des de ben jove va treballar a l'empresa Aismalibar de Montcada i Reixac", + "span_start": 884, + "span_end": 956, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la seva esperança es va veure truncada quan es va trobar allà sola amb els seus cinc fills", + "span_start": 1103, + "span_end": 1193, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Joan Simó.", + "span_text": "Amb la col·laboració de l'editor Joan Simó", + "span_start": 1195, + "span_end": 1237, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "82 anys.", + "span_text": "l'autora amb 82 anys va presentar Fora de lloc el 2010 i un any més tard Una història particular", + "span_start": 1337, + "span_end": 1433, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les peripècies de Maria Salvans, una dona catalana que emigra amb el seu marit a Anglaterra.", + "span_text": "A Fora de lloc reconstrueix les peripècies de Maria Salvans, una dona catalana que emigra amb el seu marit a Anglaterra", + "span_start": 1435, + "span_end": 1554, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La infància de Maria Salvans, que transcorre en el context de la Guerra Civil a Montcada i Reixac.", + "span_text": "A la segona novel·la narra la infància de Maria Salvans, que transcorre en el context de la Guerra Civil a Montcada i Reixac", + "span_start": 1669, + "span_end": 1793, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Montcada i Reixac.", + "span_text": "Marta Cardona Valls neix a Montcada i Reixac", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1928.", + "span_text": "Marta Cardona Valls neix a Montcada i Reixac el 1928", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi.", + "span_text": "va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi", + "span_start": 92, + "span_end": 143, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Anglaterra.", + "span_text": "emigra a Anglaterra", + "span_start": 157, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fora de lloc i Una història particular.", + "span_text": "Recentment ha publicat Fora de lloc (2010) i Una història particular (2011), dues novel·les de ficció que recullen les seves experiències viscudes", + "span_start": 218, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pediatre Lluís Cardona Fornells, pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana.", + "span_text": "Filla del pediatre Lluís Cardona Fornells (Barcelona 1881 - Montcada 1957), pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana", + "span_start": 366, + "span_end": 496, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Filomena Valls Toruella.", + "span_text": "Filla del pediatre Lluís Cardona Fornells (Barcelona 1881 - Montcada 1957), pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana, i Filomena Valls Toruella", + "span_start": 366, + "span_end": 523, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Guerra Civil i la repressió franquista.", + "span_text": "La seva infància i joventut va estar marcada per la Guerra Civil i per la repressió franquista", + "span_start": 555, + "span_end": 649, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va patir l'execució de dos dels seus germans acusats d'haver intentat robar un vehicle militar durant el franquisme.", + "span_text": "Amb només catorze anys, va patir l'execució de dos dels seus germans acusats d'haver intentat robar un vehicle militar durant el franquisme", + "span_start": 651, + "span_end": 790, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'empresa Aismalibar de Montcada i Reixac.", + "span_text": "Des de ben jove va treballar a l'empresa Aismalibar de Montcada i Reixac", + "span_start": 884, + "span_end": 956, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la seva esperança es va veure truncada quan es va trobar allà sola amb els seus cinc fills", + "span_start": 1103, + "span_end": 1193, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Joan Simó.", + "span_text": "Amb la col·laboració de l'editor Joan Simó, recentment ha publicat dues novel·les de ficció", + "span_start": 1195, + "span_end": 1286, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "82 anys.", + "span_text": "l'autora amb 82 anys va presentar Fora de lloc el 2010 i un any més tard Una història particular", + "span_start": 1337, + "span_end": 1433, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les peripècies de Maria Salvans, una dona catalana que emigra amb el seu marit a Anglaterra.", + "span_text": "A Fora de lloc reconstrueix les peripècies de Maria Salvans, una dona catalana que emigra amb el seu marit a Anglaterra", + "span_start": 1435, + "span_end": 1554, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La infància de Maria Salvans, que transcorre en el context de la Guerra Civil a Montcada i Reixac.", + "span_text": "A la segona novel·la narra la infància de Maria Salvans, que transcorre en el context de la Guerra Civil a Montcada i Reixac", + "span_start": 1669, + "span_end": 1793, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Montcada i Reixac.", + "span_text": "Marta Cardona Valls neix a Montcada i Reixac", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1928.", + "span_text": "Marta Cardona Valls neix a Montcada i Reixac el 1928", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi.", + "span_text": "va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi", + "span_start": 92, + "span_end": 143, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Anglaterra.", + "span_text": "emigra a Anglaterra", + "span_start": 157, + "span_end": 176, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Fora de lloc i Una història particular.", + "span_text": "Recentment ha publicat Fora de lloc (2010) i Una història particular (2011), dues novel·les de ficció que recullen les seves experiències viscudes", + "span_start": 218, + "span_end": 364, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El pediatre Lluís Cardona Fornells, pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana.", + "span_text": "Filla del pediatre Lluís Cardona Fornells (Barcelona 1881 - Montcada 1957), pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana", + "span_start": 366, + "span_end": 496, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Filomena Valls Toruella.", + "span_text": "Filla del pediatre Lluís Cardona Fornells (Barcelona 1881 - Montcada 1957), pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana, i Filomena Valls Toruella", + "span_start": 366, + "span_end": 523, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Guerra Civil i la repressió franquista.", + "span_text": "La seva infància i joventut va estar marcada per la Guerra Civil i per la repressió franquista", + "span_start": 555, + "span_end": 649, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va patir l'execució de dos dels seus germans acusats d'haver intentat robar un vehicle militar durant el franquisme.", + "span_text": "Amb només catorze anys, va patir l'execució de dos dels seus germans acusats d'haver intentat robar un vehicle militar durant el franquisme", + "span_start": 651, + "span_end": 790, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A l'empresa Aismalibar de Montcada i Reixac.", + "span_text": "Des de ben jove va treballar a l'empresa Aismalibar de Montcada i Reixac", + "span_start": 884, + "span_end": 956, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "la seva esperança es va veure truncada quan es va trobar allà sola amb els seus cinc fills", + "span_start": 1103, + "span_end": 1193, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Joan Simó.", + "span_text": "Amb la col·laboració de l'editor Joan Simó, recentment ha publicat dues novel·les de ficció", + "span_start": 1195, + "span_end": 1286, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "82 anys.", + "span_text": "l'autora amb 82 anys va presentar Fora de lloc el 2010 i un any més tard Una història particular", + "span_start": 1337, + "span_end": 1433, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Les peripècies de Maria Salvans, una dona catalana que emigra amb el seu marit a Anglaterra.", + "span_text": "A Fora de lloc reconstrueix les peripècies de Maria Salvans, una dona catalana que emigra amb el seu marit a Anglaterra", + "span_start": 1435, + "span_end": 1554, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La infància de Maria Salvans, que transcorre en el context de la Guerra Civil a Montcada i Reixac.", + "span_text": "A la segona novel·la narra la infància de Maria Salvans, que transcorre en el context de la Guerra Civil a Montcada i Reixac", + "span_start": 1669, + "span_end": 1793, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1448", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Elisa Reverter i López...", + "story": "Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009) va ser una artista i política catalana.\nDe jove es va exiliar a França al final de la Guerra Civil, ho va testimoniar a través d'un llibre autobiogràfic. Catalanista i militant de Convergència Democràtica de Catalunya, va ser regidora de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Badalona durant el primer ajuntament democràtic. A més de la seva faceta política, també es va en l'àmbit artístic, especialment es va dedicar a l'escultura i al dibuix artístic. Va treballar per recuperar la masia de can Miravitges i va ser la responsable de portar la Venus de Badalona de retorn a la ciutat. L'artista era propietària i vivia a la masia de can Butinyà.\nVa morir l'abril de 2009 als 92 anys a causa d'una insuficiència renal al Centre Sociosanitari del Carme. El funeral es va celebrar el diumenge 19 d'abril en una cerimònia íntima, reservada a la gent propera. El 26 d'abril va ser homenatjada a casa seva, on descansen les seves cendres. Després de la seva mort, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va adquirir els drets de compra de la masia.\nEl 2011 la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter amb diverses ponències de persones que van conèixer l'artista, entre el seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero, que va glossar tota la seva tasca durant el període del primer ajuntament democràtic. El 2017, amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es va dedicar Elisa Reverter?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va escriure?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quin partit polític estava afiliada?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va treballar a l’Ajuntament de Badalona?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin tipus d’art va cultivar, sobretot?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va restaurar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On habitava?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan va ser la seva defunció?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "I el seu enterrament?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què es va fer el 2011 en honor seu?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina entitat ho va gestionar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui hi va participar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què es va fer per la seva efemèride?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin any va ser?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va ser una artista i política catalana.", + "span_text": "Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009) va ser una artista i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Badalona.", + "span_text": "Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009)", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un llibre autobiogràfic.", + "span_text": "De jove es va exiliar a França al final de la Guerra Civil, ho va testimoniar a través d'un llibre autobiogràfic", + "span_start": 85, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Convergència Democràtica de Catalunya.", + "span_text": "militant de Convergència Democràtica de Catalunya", + "span_start": 213, + "span_end": 262, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant el primer ajuntament democràtic.", + "span_text": "va ser regidora de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Badalona durant el primer ajuntament democràtic", + "span_start": 264, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'escultura i el dibuix artístic.", + "span_text": "en l'àmbit artístic, especialment es va dedicar a l'escultura i al dibuix artístic", + "span_start": 416, + "span_end": 498, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La masia de can Miravitges.", + "span_text": "Va treballar per recuperar la masia de can Miravitges", + "span_start": 500, + "span_end": 553, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la masia de can Butinyà.", + "span_text": "vivia a la masia de can Butinyà", + "span_start": 660, + "span_end": 691, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'abril de 2009.", + "span_text": "Va morir l'abril de 2009", + "span_start": 693, + "span_end": 717, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El diumenge 19 d'abril.", + "span_text": "El funeral es va celebrar el diumenge 19 d'abril", + "span_start": 799, + "span_end": 847, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la seva figura.", + "span_text": "El 2011 la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter", + "span_start": 1091, + "span_end": 1311, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La plataforma Anastàsies Badalona.", + "span_text": "la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter", + "span_start": 1099, + "span_end": 1311, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero.", + "span_text": "amb diverses ponències de persones que van conèixer l'artista, entre el seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero", + "span_start": 1312, + "span_end": 1423, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Museu de Badalona li va dedicar una exposició.", + "span_text": "amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició", + "span_start": 1520, + "span_end": 1611, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 2017.", + "span_text": "amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició", + "span_start": 1520, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va ser una artista i política catalana.", + "span_text": "Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009) va ser una artista i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Badalona.", + "span_text": "Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009)", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un llibre autobiogràfic.", + "span_text": "De jove es va exiliar a França al final de la Guerra Civil, ho va testimoniar a través d'un llibre autobiogràfic", + "span_start": 85, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Convergència Democràtica de Catalunya.", + "span_text": "militant de Convergència Democràtica de Catalunya", + "span_start": 213, + "span_end": 262, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant el primer ajuntament democràtic.", + "span_text": "va ser regidora de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Badalona durant el primer ajuntament democràtic", + "span_start": 264, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'escultura i el dibuix artístic.", + "span_text": "en l'àmbit artístic, especialment es va dedicar a l'escultura i al dibuix artístic", + "span_start": 416, + "span_end": 498, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La masia de can Miravitges.", + "span_text": "Va treballar per recuperar la masia de can Miravitges", + "span_start": 500, + "span_end": 553, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la masia de can Butinyà.", + "span_text": "vivia a la masia de can Butinyà", + "span_start": 660, + "span_end": 691, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'abril de 2009.", + "span_text": "Va morir l'abril de 2009", + "span_start": 693, + "span_end": 717, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El diumenge 19 d'abril.", + "span_text": "El funeral es va celebrar el diumenge 19 d'abril", + "span_start": 799, + "span_end": 847, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la seva figura.", + "span_text": "El 2011 la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter", + "span_start": 1091, + "span_end": 1311, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La plataforma Anastàsies Badalona.", + "span_text": "la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter", + "span_start": 1099, + "span_end": 1311, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero.", + "span_text": "amb diverses ponències de persones que van conèixer l'artista, entre el seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero", + "span_start": 1312, + "span_end": 1423, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Museu de Badalona li va dedicar una exposició.", + "span_text": "amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició", + "span_start": 1520, + "span_end": 1611, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 2017.", + "span_text": "El 2017, amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició", + "span_start": 1511, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser una artista i política catalana.", + "span_text": "Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009) va ser una artista i política catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Badalona.", + "span_text": "Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009)", + "span_start": 0, + "span_end": 44, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un llibre autobiogràfic.", + "span_text": "De jove es va exiliar a França al final de la Guerra Civil, ho va testimoniar a través d'un llibre autobiogràfic", + "span_start": 85, + "span_end": 197, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Convergència Democràtica de Catalunya.", + "span_text": "militant de Convergència Democràtica de Catalunya", + "span_start": 213, + "span_end": 262, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant el primer ajuntament democràtic.", + "span_text": "va ser regidora de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Badalona durant el primer ajuntament democràtic", + "span_start": 264, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'escultura i el dibuix artístic.", + "span_text": "en l'àmbit artístic, especialment es va dedicar a l'escultura i al dibuix artístic", + "span_start": 416, + "span_end": 498, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La masia de can Miravitges.", + "span_text": "Va treballar per recuperar la masia de can Miravitges", + "span_start": 500, + "span_end": 553, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la masia de can Butinyà.", + "span_text": "vivia a la masia de can Butinyà", + "span_start": 660, + "span_end": 691, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'abril de 2009.", + "span_text": "Va morir l'abril de 2009", + "span_start": 693, + "span_end": 717, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El diumenge 19 d'abril.", + "span_text": "El funeral es va celebrar el diumenge 19 d'abril", + "span_start": 799, + "span_end": 847, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la seva figura.", + "span_text": "El 2011 la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter", + "span_start": 1091, + "span_end": 1311, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La plataforma Anastàsies Badalona.", + "span_text": "la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter", + "span_start": 1099, + "span_end": 1311, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero.", + "span_text": "amb diverses ponències de persones que van conèixer l'artista, entre el seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero", + "span_start": 1312, + "span_end": 1423, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Museu de Badalona li va dedicar una exposició.", + "span_text": "amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició", + "span_start": 1520, + "span_end": 1611, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 2017.", + "span_text": "El 2017, amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició", + "span_start": 1511, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_911", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Carolina Punset Bannel ", + "story": "Carolina Clara Punset Bannel (Washington DC, 5 de gener de 1971) és una advocada i política valenciana vinculada al moviment ecologista. Fou la portaveu del partit Ciutadans (C's) a València, i la candidata d'aquesta formació a la Presidència de la Generalitat Valenciana, resultant escollida com a diputada i posteriorment fou eurodiputada. Fou regidora a l'Ajuntament d'Altea (Marina Baixa). L'octubre de 2018 va abandonar Ciutadans en disconformitat amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques.\nCarolina Punset és llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid, especialista universitària en Cooperació Internacional al Desenvolupament per la Universitat Complutense de Madrid i graduada com a pèrit cal·lígraf judicial. A més d'exercir com advocada penalista i pèrit cal·lígraf judicial, ha desenvolupat la seva tasca professional en diverses organitzacions, com Metges Sense Fronteres o Projecte Home.\nÉs autora el 2013 del llibre No importa de donde vienes, sinó adónde vas, obra que reflecteix el seu ideari vital ecologista.\nA 2007 funda i lidera una plataforma ciutadana de tall ecologista i d'àmbit local anomenada Ciutadans Independents per Altea (CIPAL) que governà en coalició amb el Partit Popular fins al 2015. Ha estat regidora d'Agricultura, Sanitat i Participació Ciutadana i Urbanisme a l'Ajuntament d'Altea Les seves principals aportacions han anat dirigides a convertir el municipi en un referent en matèria mediambiental i de l'agricultura ecològica i la lluita contra l'urbanisme descontrolat del moment.\nA 2012, es presenta com a candidata d'Europa Ecologia-Els Verds (Europe Écologie Les Verts, EELV) a les Eleccions Legislatives per als francesos residents a la 5a circumscripció (Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco)\nA l'octubre de 2013 va participar al costat d'Albert Rivera en l'acte de presentació de la plataforma Moviment Ciutadà al Teatre Goya de Madrid.\nDurant les eleccions al Parlament Europeu de 2014 va ocupar el tercer lloc en les llistes de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's). Finalment la formació va obtenir dos escons, representats per Javier Nart i Joan Carles Girauta. Va ser la portaveu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) a les Corts Valencianes, escollida en les eleccions autonòmiques de 2015, on articula un discurs contra la llengua valenciana. El febrer de 2016 deixà les Corts Valencianes i ocupà un lloc com a diputada al Parlament Europeu. L'octubre de 2018 anuncià que deixava el partit Ciutadans en desacord amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques. Punset va continuar sent eurodiputada, a partir d'aleshores com una més del grup liberal.\nAl juny de 2019 és requerida i nomenada pel President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com a assessora comissionada per a assumptes europeus i iniciatives estratègiques.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Carolina Punset?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quin partit polític va pertànyer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l’Ajuntament de quin poble ha treballat?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què va deixar el partit?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina carrera va estudiar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quins organismes ha col·laborat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha publicat alguna obra?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va crear el 2007?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com van ser les seves accions més rellevants a l’Ajuntament d’Altea?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què va formar part el 2013?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan es va presentar als comicis europeus?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En contra de què es va posicionar el 2015?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va esdevenir el 2016?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va obtenir tres anys més tard?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una advocada i política valenciana vinculada al moviment ecologista.", + "span_text": "Carolina Clara Punset Bannel (Washington DC, 5 de gener de 1971) és una advocada i política valenciana vinculada al moviment ecologista", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Washington DC.", + "span_text": "Carolina Clara Punset Bannel (Washington DC, 5 de gener de 1971)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Ciutadans.", + "span_text": "Fou la portaveu del partit Ciutadans", + "span_start": 137, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'Altea.", + "span_text": "Fou regidora a l'Ajuntament d'Altea", + "span_start": 342, + "span_end": 377, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per disconformitat amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques.", + "span_text": "va abandonar Ciutadans en disconformitat amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques", + "span_start": 412, + "span_end": 581, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "Carolina Punset és llicenciada en Dret", + "span_start": 583, + "span_end": 621, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Metges Sense Fronteres i Projecte Home.", + "span_text": "ha desenvolupat la seva tasca professional en diverses organitzacions, com Metges Sense Fronteres o Projecte Home", + "span_start": 888, + "span_end": 1001, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És autora el 2013 del llibre No importa de donde vienes, sinó adónde vas, obra que reflecteix el seu ideari vital ecologista", + "span_start": 1003, + "span_end": 1127, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una plataforma ciutadana de tall ecologista i d'àmbit local anomenada Ciutadans Independents per Altea.", + "span_text": "A 2007 funda i lidera una plataforma ciutadana de tall ecologista i d'àmbit local anomenada Ciutadans Independents per Altea", + "span_start": 1129, + "span_end": 1253, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dirigides a convertir el municipi en un referent en matèria mediambiental i de l'agricultura ecològica i la lluita contra l'urbanisme descontrolat del moment.", + "span_text": "Les seves principals aportacions han anat dirigides a convertir el municipi en un referent en matèria mediambiental i de l'agricultura ecològica i la lluita contra l'urbanisme descontrolat del moment", + "span_start": 1423, + "span_end": 1622, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De l'acte de presentació de la plataforma Moviment Ciutadà al Teatre Goya de Madrid.", + "span_text": "A l'octubre de 2013 va participar al costat d'Albert Rivera en l'acte de presentació de la plataforma Moviment Ciutadà al Teatre Goya de Madrid", + "span_start": 1840, + "span_end": 1984, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 2014.", + "span_text": "Durant les eleccions al Parlament Europeu de 2014 va ocupar el tercer lloc en les llistes de Ciutadans-Partit de la Ciutadania", + "span_start": 1986, + "span_end": 2112, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Contra la llengua valenciana.", + "span_text": "Va ser la portaveu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) a les Corts Valencianes, escollida en les eleccions autonòmiques de 2015, on articula un discurs contra la llengua valenciana", + "span_start": 2217, + "span_end": 2404, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diputada al Parlament Europeu.", + "span_text": "El febrer de 2016 deixà les Corts Valencianes i ocupà un lloc com a diputada al Parlament Europeu", + "span_start": 2406, + "span_end": 2503, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Assessora comissionada per a assumptes europeus i iniciatives estratègiques.", + "span_text": "Al juny de 2019 és requerida i nomenada pel President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com a assessora comissionada per a assumptes europeus i iniciatives estratègiques", + "span_start": 2795, + "span_end": 2971, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una advocada i política valenciana vinculada al moviment ecologista.", + "span_text": "Carolina Clara Punset Bannel (Washington DC, 5 de gener de 1971) és una advocada i política valenciana vinculada al moviment ecologista", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Washington DC.", + "span_text": "Carolina Clara Punset Bannel (Washington DC, 5 de gener de 1971)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Ciutadans.", + "span_text": "Fou la portaveu del partit Ciutadans", + "span_start": 137, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'Altea.", + "span_text": "Fou regidora a l'Ajuntament d'Altea", + "span_start": 342, + "span_end": 377, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per disconformitat amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques.", + "span_text": "va abandonar Ciutadans en disconformitat amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques", + "span_start": 412, + "span_end": 581, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "Carolina Punset és llicenciada en Dret", + "span_start": 583, + "span_end": 621, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Metges Sense Fronteres i Projecte Home.", + "span_text": "ha desenvolupat la seva tasca professional en diverses organitzacions, com Metges Sense Fronteres o Projecte Home", + "span_start": 888, + "span_end": 1001, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És autora el 2013 del llibre No importa de donde vienes, sinó adónde vas, obra que reflecteix el seu ideari vital ecologista", + "span_start": 1003, + "span_end": 1127, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una plataforma ciutadana de tall ecologista i d'àmbit local anomenada Ciutadans Independents per Altea.", + "span_text": "A 2007 funda i lidera una plataforma ciutadana de tall ecologista i d'àmbit local anomenada Ciutadans Independents per Altea", + "span_start": 1129, + "span_end": 1253, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dirigides a convertir el municipi en un referent en matèria mediambiental i de l'agricultura ecològica i la lluita contra l'urbanisme descontrolat del moment.", + "span_text": "Les seves principals aportacions han anat dirigides a convertir el municipi en un referent en matèria mediambiental i de l'agricultura ecològica i la lluita contra l'urbanisme descontrolat del moment", + "span_start": 1423, + "span_end": 1622, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De l'acte de presentació de la plataforma Moviment Ciutadà al Teatre Goya de Madrid.", + "span_text": "A l'octubre de 2013 va participar al costat d'Albert Rivera en l'acte de presentació de la plataforma Moviment Ciutadà al Teatre Goya de Madrid", + "span_start": 1840, + "span_end": 1984, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 2014.", + "span_text": "Durant les eleccions al Parlament Europeu de 2014 va ocupar el tercer lloc en les llistes de Ciutadans-Partit de la Ciutadania", + "span_start": 1986, + "span_end": 2112, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Contra la llengua valenciana.", + "span_text": "Va ser la portaveu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) a les Corts Valencianes, escollida en les eleccions autonòmiques de 2015, on articula un discurs contra la llengua valenciana", + "span_start": 2217, + "span_end": 2404, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diputada al Parlament Europeu.", + "span_text": "El febrer de 2016 deixà les Corts Valencianes i ocupà un lloc com a diputada al Parlament Europeu", + "span_start": 2406, + "span_end": 2503, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Assessora comissionada per a assumptes europeus i iniciatives estratègiques.", + "span_text": "Al juny de 2019 és requerida i nomenada pel President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com a assessora comissionada per a assumptes europeus i iniciatives estratègiques", + "span_start": 2795, + "span_end": 2971, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una advocada i política valenciana vinculada al moviment ecologista.", + "span_text": "Carolina Clara Punset Bannel (Washington DC, 5 de gener de 1971) és una advocada i política valenciana vinculada al moviment ecologista", + "span_start": 0, + "span_end": 135, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Washington DC.", + "span_text": "Carolina Clara Punset Bannel (Washington DC, 5 de gener de 1971)", + "span_start": 0, + "span_end": 64, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Ciutadans.", + "span_text": "Fou la portaveu del partit Ciutadans", + "span_start": 137, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "D'Altea.", + "span_text": "Fou regidora a l'Ajuntament d'Altea", + "span_start": 342, + "span_end": 377, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per disconformitat amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques.", + "span_text": "va abandonar Ciutadans en disconformitat amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques", + "span_start": 412, + "span_end": 581, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Dret.", + "span_text": "Carolina Punset és llicenciada en Dret", + "span_start": 583, + "span_end": 621, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Metges Sense Fronteres i Projecte Home.", + "span_text": "ha desenvolupat la seva tasca professional en diverses organitzacions, com Metges Sense Fronteres o Projecte Home", + "span_start": 888, + "span_end": 1001, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És autora el 2013 del llibre No importa de donde vienes, sinó adónde vas, obra que reflecteix el seu ideari vital ecologista", + "span_start": 1003, + "span_end": 1127, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Una plataforma ciutadana de tall ecologista i d'àmbit local anomenada Ciutadans Independents per Altea.", + "span_text": "A 2007 funda i lidera una plataforma ciutadana de tall ecologista i d'àmbit local anomenada Ciutadans Independents per Altea", + "span_start": 1129, + "span_end": 1253, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Dirigides a convertir el municipi en un referent en matèria mediambiental i de l'agricultura ecològica i la lluita contra l'urbanisme descontrolat del moment.", + "span_text": "Les seves principals aportacions han anat dirigides a convertir el municipi en un referent en matèria mediambiental i de l'agricultura ecològica i la lluita contra l'urbanisme descontrolat del moment", + "span_start": 1423, + "span_end": 1622, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De l'acte de presentació de la plataforma Moviment Ciutadà al Teatre Goya de Madrid.", + "span_text": "A l'octubre de 2013 va participar al costat d'Albert Rivera en l'acte de presentació de la plataforma Moviment Ciutadà al Teatre Goya de Madrid", + "span_start": 1840, + "span_end": 1984, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 2014.", + "span_text": "Durant les eleccions al Parlament Europeu de 2014 va ocupar el tercer lloc en les llistes de Ciutadans-Partit de la Ciutadania", + "span_start": 1986, + "span_end": 2112, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Contra la llengua valenciana.", + "span_text": "Va ser la portaveu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) a les Corts Valencianes, escollida en les eleccions autonòmiques de 2015, on articula un discurs contra la llengua valenciana", + "span_start": 2217, + "span_end": 2404, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Diputada al Parlament Europeu.", + "span_text": "El febrer de 2016 deixà les Corts Valencianes i ocupà un lloc com a diputada al Parlament Europeu", + "span_start": 2406, + "span_end": 2503, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Assessora comissionada per a assumptes europeus i iniciatives estratègiques.", + "span_text": "Al juny de 2019 és requerida i nomenada pel President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com a assessora comissionada per a assumptes europeus i iniciatives estratègiques", + "span_start": 2795, + "span_end": 2971, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_mare balena_2", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "mare balena - ENAIGUAMENT-3", + "story": " -Negue… negue… But leig…\nPerò quan hi veié clar fou al venir l'esclat gros: un dia que estava apedaçant, amb el peu al bressol, vora la finestra. Adobava unes calces de vions, i els del llibret nou que hi posava no s'avenien amb els de la roba vella. Tot rumiant rumiant com ho arreglaria, perquè no fes mal d'ulls, restà un punt en pensa, el bressol s'aturà i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclatà en un espinguet de protesta. En el carrer, de l'altra banda de la finestra baixa, jugava la Garideta amb una altra nena com ella. Sentir el plor a dins i girar-se vivament fou la mateixa cosa.\nEn aquell punt la Tecla es posava el nen sobre els genolls i, descordant-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi. Era dona recatada, i quan tenia algú davant, fos qui fos, se l'amagava sempre, el pit, amb un pany de mocador; mes aquell dia, com estava sola a casa, no ho va fer. El tou nevat caigué sobre la cara de l'infantó, que cercà amb àvida torpesa el mugró, roig i inflat; i quan la mare, somrient amb beatitud, l'hi aconduí a la boca, un xuclet de glotonia i un glu-glu precipitat revelaren el goig del petit famoler. La nena, A través del vidre, muda, immòbil, guaitava com ennartada. Ella havia mamat fins molt grandeta, i costà bon xic fer-li avorrir.\nLa vista del pit ubèrrim, la remor de les encanyonades, ¿desvetllà, tal volta, un llunyà record en el petit cervell? Qui sap! El cert és que la mare, sens haver-la vista entrar, sens haver-la sentida, se la trobà al davant d'improvís i amb les dues manetes en la cara del menut, clavades, enfonsades mateix que urpes d'esparver novell. La sorpresa la paralitzà en el primer moment, i en aquell tret veié el rostre de l'engelosida trasmudat, descompost d'ira, talment com un rostre de persona gran i amb una expressió de rancúnia ferotge al fons dels ulls.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quan li va caure la bena dels ulls a la protagonista?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On es trobava en aquell moment?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què estava fent?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va començar a fer el nadó?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui estava observant la dona?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va parar de mirar-les?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com va intentar tranquil·litzar el bebè?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Normalment donava a mamar en públic?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per què no ho va dissimular llavors?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui ho va veure, però?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins quan havia begut del pit ella?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A qui va esgarrapar la nena?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La mare se’n va estranyar d'entrada?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com era l'expressió de la nena?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Al venir l'esclat gros.", + "span_text": "Però quan hi veié clar fou al venir l'esclat gros", + "span_start": 26, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vora la finestra.", + "span_text": "fou al venir l'esclat gros: un dia que estava apedaçant, amb el peu al bressol, vora la finestra", + "span_start": 49, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Adobava unes calces de vions.", + "span_text": "Adobava unes calces de vions", + "span_start": 147, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esclatà en un espinguet de protesta.", + "span_text": "el bressol s'aturà i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclatà en un espinguet de protesta", + "span_start": 342, + "span_end": 443, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè el bressol s'aturà.", + "span_text": "el bressol s'aturà i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclatà en un espinguet de protesta", + "span_start": 342, + "span_end": 443, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Garideta i una altra nena com ella.", + "span_text": "En el carrer, de l'altra banda de la finestra baixa, jugava la Garideta amb una altra nena com ella", + "span_start": 445, + "span_end": 544, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va sentir el plor a dins.", + "span_text": "Sentir el plor a dins i girar-se vivament fou la mateixa cosa", + "span_start": 546, + "span_end": 607, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es va posar el nen sobre els genolls i, descordant-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi.", + "span_text": "En aquell punt la Tecla es posava el nen sobre els genolls i, descordant-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi", + "span_start": 609, + "span_end": 724, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Era dona recatada, i quan tenia algú davant, fos qui fos, se l'amagava sempre, el pit, amb un pany de mocador", + "span_start": 726, + "span_end": 835, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè estava sola a casa.", + "span_text": "Era dona recatada, i quan tenia algú davant, fos qui fos, se l'amagava sempre, el pit, amb un pany de mocador; mes aquell dia, com estava sola a casa, no ho va fer", + "span_start": 726, + "span_end": 889, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La nena.", + "span_text": "La nena, A través del vidre, muda, immòbil, guaitava com ennartada", + "span_start": 1138, + "span_end": 1204, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins molt grandeta.", + "span_text": "Ella havia mamat fins molt grandeta", + "span_start": 1206, + "span_end": 1241, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al menut.", + "span_text": "El cert és que la mare, sens haver-la vista entrar, sens haver-la sentida, se la trobà al davant d'improvís i amb les dues manetes en la cara del menut", + "span_start": 1401, + "span_end": 1552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La sorpresa la paralitzà en el primer moment", + "span_start": 1611, + "span_end": 1655, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tenia el rostre trasmudat, descompost d'ira, talment com un rostre de persona gran i amb una expressió de rancúnia ferotge al fons dels ulls.", + "span_text": "en aquell tret veié el rostre de l'engelosida trasmudat, descompost d'ira, talment com un rostre de persona gran i amb una expressió de rancúnia ferotge al fons dels ulls", + "span_start": 1659, + "span_end": 1830, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Al venir l'esclat gros.", + "span_text": "Però quan hi veié clar fou al venir l'esclat gros", + "span_start": 26, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vora la finestra.", + "span_text": "fou al venir l'esclat gros: un dia que estava apedaçant, amb el peu al bressol, vora la finestra", + "span_start": 49, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Adobava unes calces de vions.", + "span_text": "Adobava unes calces de vions", + "span_start": 147, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esclatà en un espinguet de protesta.", + "span_text": "el bressol s'aturà i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclatà en un espinguet de protesta", + "span_start": 342, + "span_end": 443, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè el bressol s'aturà.", + "span_text": "el bressol s'aturà i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclatà en un espinguet de protesta", + "span_start": 342, + "span_end": 443, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Garideta i una altra nena com ella.", + "span_text": "En el carrer, de l'altra banda de la finestra baixa, jugava la Garideta amb una altra nena com ella", + "span_start": 445, + "span_end": 544, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va sentir el plor a dins.", + "span_text": "Sentir el plor a dins i girar-se vivament fou la mateixa cosa", + "span_start": 546, + "span_end": 607, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es va posar el nen sobre els genolls i, descordant-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi.", + "span_text": "En aquell punt la Tecla es posava el nen sobre els genolls i, descordant-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi", + "span_start": 609, + "span_end": 724, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Era dona recatada, i quan tenia algú davant, fos qui fos, se l'amagava sempre, el pit, amb un pany de mocador", + "span_start": 726, + "span_end": 835, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè estava sola a casa.", + "span_text": "Era dona recatada, i quan tenia algú davant, fos qui fos, se l'amagava sempre, el pit, amb un pany de mocador; mes aquell dia, com estava sola a casa, no ho va fer", + "span_start": 726, + "span_end": 889, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La nena.", + "span_text": "La nena, A través del vidre, muda, immòbil, guaitava com ennartada", + "span_start": 1138, + "span_end": 1204, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins molt grandeta.", + "span_text": "Ella havia mamat fins molt grandeta", + "span_start": 1206, + "span_end": 1241, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al menut.", + "span_text": "El cert és que la mare, sens haver-la vista entrar, sens haver-la sentida, se la trobà al davant d'improvís i amb les dues manetes en la cara del menut", + "span_start": 1401, + "span_end": 1552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La sorpresa la paralitzà en el primer moment", + "span_start": 1611, + "span_end": 1655, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tenia el rostre trasmudat, descompost d'ira, talment com un rostre de persona gran i amb una expressió de rancúnia ferotge al fons dels ulls.", + "span_text": "en aquell tret veié el rostre de l'engelosida trasmudat, descompost d'ira, talment com un rostre de persona gran i amb una expressió de rancúnia ferotge al fons dels ulls", + "span_start": 1659, + "span_end": 1830, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Al venir l'esclat gros.", + "span_text": "Però quan hi veié clar fou al venir l'esclat gros", + "span_start": 26, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Vora la finestra.", + "span_text": "fou al venir l'esclat gros: un dia que estava apedaçant, amb el peu al bressol, vora la finestra", + "span_start": 49, + "span_end": 145, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Adobava unes calces de vions.", + "span_text": "Adobava unes calces de vions", + "span_start": 147, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Esclatà en un espinguet de protesta.", + "span_text": "el bressol s'aturà i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclatà en un espinguet de protesta", + "span_start": 342, + "span_end": 443, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè el bressol s'aturà.", + "span_text": "el bressol s'aturà i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclatà en un espinguet de protesta", + "span_start": 342, + "span_end": 443, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Garideta i una altra nena com ella.", + "span_text": "En el carrer, de l'altra banda de la finestra baixa, jugava la Garideta amb una altra nena com ella", + "span_start": 445, + "span_end": 544, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va sentir el plor a dins.", + "span_text": "Sentir el plor a dins i girar-se vivament fou la mateixa cosa", + "span_start": 546, + "span_end": 607, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es va posar el nen sobre els genolls i, descordant-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi.", + "span_text": "En aquell punt la Tecla es posava el nen sobre els genolls i, descordant-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi", + "span_start": 609, + "span_end": 724, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Era dona recatada, i quan tenia algú davant, fos qui fos, se l'amagava sempre, el pit, amb un pany de mocador", + "span_start": 726, + "span_end": 835, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè estava sola a casa.", + "span_text": "Era dona recatada, i quan tenia algú davant, fos qui fos, se l'amagava sempre, el pit, amb un pany de mocador; mes aquell dia, com estava sola a casa, no ho va fer", + "span_start": 726, + "span_end": 889, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La nena.", + "span_text": "La nena, A través del vidre, muda, immòbil, guaitava com ennartada", + "span_start": 1138, + "span_end": 1204, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fins molt grandeta.", + "span_text": "Ella havia mamat fins molt grandeta", + "span_start": 1206, + "span_end": 1241, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Al menut.", + "span_text": "El cert és que la mare, sens haver-la vista entrar, sens haver-la sentida, se la trobà al davant d'improvís i amb les dues manetes en la cara del menut", + "span_start": 1401, + "span_end": 1552, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "La sorpresa la paralitzà en el primer moment", + "span_start": 1611, + "span_end": 1655, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tenia el rostre trasmudat, descompost d'ira, talment com un rostre de persona gran i amb una expressió de rancúnia ferotge al fons dels ulls.", + "span_text": "en aquell tret veié el rostre de l'engelosida trasmudat, descompost d'ira, talment com un rostre de persona gran i amb una expressió de rancúnia ferotge al fons dels ulls", + "span_start": 1659, + "span_end": 1830, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_423", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "JxCat i ERC demanen a la CUP que investeixi Turull avui a canvi d’una qüestió de confiança d’aquí a un mes", + "story": "Junts per Catalunya i ERC estan bolcats a intentar convèncer la CUP perquè els seus quatre diputats votin a favor de la investidura de Jordi Turull. Segons que ha pogut saber VilaWeb, l'última oferta que han fet al partit anticapitalista és que donin suport a la investidura de Turull i a canvi, aquest se sotmetrà a una qüestió de confiança d'aquí a un mes. Així, durant les pròximes quatre setmanes, es podria continuar treballant per arribar a un acord mentre es manté el pols amb l'estat. VilaWeb ha tingut accés al correu que la CUP ha enviat a la seva militància explicant l'oferta de Junts per Catalunya i ERC. També els han assegurat que si demà Jordi Turull entra a la presó, començaran de nou les negociacions per a treballar partint d'un nou candidat i consensuar la reacció política als empresonaments. La CUP demana comprensió a la seva militància, que en aquests moments, a través de les assemblees locals, ja es troba discutint la proposta d'investidura de Turull. La seva opinió serà traslladada al consell polític que es farà a les 15 hores, i que decidirà quina és la posició dels quatre diputats en el ple de la tarda. Totes les possibilitats d'una investidura sense precedents La CUP té la clau La CUP és decisiva per a fer president Turull. El consell polític contempla fins a tres opcions, si ens guiem pel document que ha enviat a la militància: donar suport en bloc a la investidura; votar en bloc en contra; o abstenir-se en bloc. Turull necessita majoria absoluta –almenys 68 vots– per a ser investit en una primera votació. Per tant, si la CUP hi vota a favor, el candidat de JxCat aconseguiria els 68 exactes per a ser investit. Això sí, si la CUP s'absté, Turull s'hauria de sotmetre a una segona volta, en la qual tampoc no podria guanyar. En segons volta no és necessari guanyar per majoria absoluta, sinó tenir més vots a favor que en contra. I Ciutadans, Catalunya en Comú, PSC i PP en sumen 65, un per sobre dels 64 qua sumarien Junts per Catalunya i ERC sense la CUP.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quins dos partits estan d’acord?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què volen aconseguir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina proposta ha fet la CUP?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan es faran les negociacions?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin diari ha pogut llegir el missatge de la CUP als seus afiliats?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què s’hi explicava?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què passarà si Turull és empresonat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De quina manera la militància del partit està decidint la resolució?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan exposaran a quina conclusió han arribat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin partit és imprescindible per investir Turull, doncs?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quantes vies estan valorant aquests?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines són?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què passarà si la militància es decideix a favor?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I si voten en blanc?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què cal per ser investit en segona volta?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Junts per Catalunya i ERC.", + "span_text": "Junts per Catalunya i ERC estan bolcats a intentar convèncer la CUP", + "span_start": 0, + "span_end": 67, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Convèncer la CUP perquè els seus quatre diputats votin a favor de la investidura de Jordi Turull.", + "span_text": "Junts per Catalunya i ERC estan bolcats a intentar convèncer la CUP perquè els seus quatre diputats votin a favor de la investidura de Jordi Turull", + "span_start": 0, + "span_end": 147, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que donin suport a la investidura de Turull i a canvi, aquest se sotmetrà a una qüestió de confiança d'aquí a un mes.", + "span_text": "l'última oferta que han fet al partit anticapitalista és que donin suport a la investidura de Turull i a canvi, aquest se sotmetrà a una qüestió de confiança d'aquí a un mes", + "span_start": 184, + "span_end": 357, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant les pròximes quatre setmanes.", + "span_text": "durant les pròximes quatre setmanes, es podria continuar treballant per arribar a un acord", + "span_start": 365, + "span_end": 455, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "VilaWeb.", + "span_text": "VilaWeb ha tingut accés al correu que la CUP ha enviat a la seva militància", + "span_start": 493, + "span_end": 568, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'oferta de Junts per Catalunya i ERC.", + "span_text": "VilaWeb ha tingut accés al correu que la CUP ha enviat a la seva militància explicant l'oferta de Junts per Catalunya i ERC", + "span_start": 493, + "span_end": 616, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Començaran de nou les negociacions per a treballar partint d'un nou candidat i consensuar la reacció política als empresonaments.", + "span_text": "També els han assegurat que si demà Jordi Turull entra a la presó, començaran de nou les negociacions per a treballar partint d'un nou candidat i consensuar la reacció política als empresonaments", + "span_start": 618, + "span_end": 813, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A través de les assemblees locals.", + "span_text": "La CUP demana comprensió a la seva militància, que en aquests moments, a través de les assemblees locals, ja es troba discutint la proposta d'investidura de Turull", + "span_start": 815, + "span_end": 978, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A les 15 hores.", + "span_text": "La seva opinió serà traslladada al consell polític que es farà a les 15 hores", + "span_start": 980, + "span_end": 1057, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La CUP.", + "span_text": "La CUP és decisiva per a fer president Turull", + "span_start": 1215, + "span_end": 1260, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "El consell polític contempla fins a tres opcions", + "span_start": 1262, + "span_end": 1310, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Donar suport en bloc a la investidura; votar en bloc en contra; o abstenir-se en bloc.", + "span_text": "El consell polític contempla fins a tres opcions, si ens guiem pel document que ha enviat a la militància: donar suport en bloc a la investidura; votar en bloc en contra; o abstenir-se en bloc", + "span_start": 1262, + "span_end": 1454, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que el candidat de JxCat aconseguiria els 68 exactes per a ser investit.", + "span_text": "Per tant, si la CUP hi vota a favor, el candidat de JxCat aconseguiria els 68 exactes per a ser investit", + "span_start": 1551, + "span_end": 1655, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Turull s'hauria de sotmetre a una segona volta, en la qual tampoc no podria guanyar.", + "span_text": "Això sí, si la CUP s'absté, Turull s'hauria de sotmetre a una segona volta, en la qual tampoc no podria guanyar", + "span_start": 1657, + "span_end": 1768, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tenir més vots a favor que en contra.", + "span_text": "En segons volta no és necessari guanyar per majoria absoluta, sinó tenir més vots a favor que en contra", + "span_start": 1770, + "span_end": 1873, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Junts per Catalunya i ERC.", + "span_text": "Junts per Catalunya i ERC estan bolcats a intentar convèncer la CUP", + "span_start": 0, + "span_end": 67, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Convèncer la CUP perquè els seus quatre diputats votin a favor de la investidura de Jordi Turull.", + "span_text": "Junts per Catalunya i ERC estan bolcats a intentar convèncer la CUP perquè els seus quatre diputats votin a favor de la investidura de Jordi Turull", + "span_start": 0, + "span_end": 147, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que donin suport a la investidura de Turull i a canvi, aquest se sotmetrà a una qüestió de confiança d'aquí a un mes.", + "span_text": "l'última oferta que han fet al partit anticapitalista és que donin suport a la investidura de Turull i a canvi, aquest se sotmetrà a una qüestió de confiança d'aquí a un mes", + "span_start": 184, + "span_end": 357, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant les pròximes quatre setmanes.", + "span_text": "durant les pròximes quatre setmanes, es podria continuar treballant per arribar a un acord", + "span_start": 365, + "span_end": 455, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "VilaWeb.", + "span_text": "VilaWeb ha tingut accés al correu que la CUP ha enviat a la seva militància", + "span_start": 493, + "span_end": 568, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'oferta de Junts per Catalunya i ERC.", + "span_text": "VilaWeb ha tingut accés al correu que la CUP ha enviat a la seva militància explicant l'oferta de Junts per Catalunya i ERC", + "span_start": 493, + "span_end": 616, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Començaran de nou les negociacions per a treballar partint d'un nou candidat i consensuar la reacció política als empresonaments.", + "span_text": "També els han assegurat que si demà Jordi Turull entra a la presó, començaran de nou les negociacions per a treballar partint d'un nou candidat i consensuar la reacció política als empresonaments", + "span_start": 618, + "span_end": 813, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A través de les assemblees locals.", + "span_text": "La CUP demana comprensió a la seva militància, que en aquests moments, a través de les assemblees locals, ja es troba discutint la proposta d'investidura de Turull", + "span_start": 815, + "span_end": 978, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A les 15 hores.", + "span_text": "La seva opinió serà traslladada al consell polític que es farà a les 15 hores", + "span_start": 980, + "span_end": 1057, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La CUP.", + "span_text": "La CUP és decisiva per a fer president Turull", + "span_start": 1215, + "span_end": 1260, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "El consell polític contempla fins a tres opcions", + "span_start": 1262, + "span_end": 1310, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Donar suport en bloc a la investidura; votar en bloc en contra; o abstenir-se en bloc.", + "span_text": "El consell polític contempla fins a tres opcions, si ens guiem pel document que ha enviat a la militància: donar suport en bloc a la investidura; votar en bloc en contra; o abstenir-se en bloc", + "span_start": 1262, + "span_end": 1454, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que el candidat de JxCat aconseguiria els 68 exactes per a ser investit.", + "span_text": "Per tant, si la CUP hi vota a favor, el candidat de JxCat aconseguiria els 68 exactes per a ser investit", + "span_start": 1551, + "span_end": 1655, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Turull s'hauria de sotmetre a una segona volta, en la qual tampoc no podria guanyar.", + "span_text": "Això sí, si la CUP s'absté, Turull s'hauria de sotmetre a una segona volta, en la qual tampoc no podria guanyar", + "span_start": 1657, + "span_end": 1768, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tenir més vots a favor que en contra.", + "span_text": "En segons volta no és necessari guanyar per majoria absoluta, sinó tenir més vots a favor que en contra", + "span_start": 1770, + "span_end": 1873, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Junts per Catalunya i ERC.", + "span_text": "Junts per Catalunya i ERC estan bolcats a intentar convèncer la CUP", + "span_start": 0, + "span_end": 67, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Convèncer la CUP perquè els seus quatre diputats votin a favor de la investidura de Jordi Turull.", + "span_text": "Junts per Catalunya i ERC estan bolcats a intentar convèncer la CUP perquè els seus quatre diputats votin a favor de la investidura de Jordi Turull", + "span_start": 0, + "span_end": 147, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que donin suport a la investidura de Turull i a canvi, aquest se sotmetrà a una qüestió de confiança d'aquí a un mes.", + "span_text": "l'última oferta que han fet al partit anticapitalista és que donin suport a la investidura de Turull i a canvi, aquest se sotmetrà a una qüestió de confiança d'aquí a un mes", + "span_start": 184, + "span_end": 357, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Durant les pròximes quatre setmanes.", + "span_text": "durant les pròximes quatre setmanes, es podria continuar treballant per arribar a un acord", + "span_start": 365, + "span_end": 455, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "VilaWeb.", + "span_text": "VilaWeb ha tingut accés al correu que la CUP ha enviat a la seva militància", + "span_start": 493, + "span_end": 568, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "L'oferta de Junts per Catalunya i ERC.", + "span_text": "VilaWeb ha tingut accés al correu que la CUP ha enviat a la seva militància explicant l'oferta de Junts per Catalunya i ERC", + "span_start": 493, + "span_end": 616, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Començaran de nou les negociacions per a treballar partint d'un nou candidat i consensuar la reacció política als empresonaments.", + "span_text": "També els han assegurat que si demà Jordi Turull entra a la presó, començaran de nou les negociacions per a treballar partint d'un nou candidat i consensuar la reacció política als empresonaments", + "span_start": 618, + "span_end": 813, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A través de les assemblees locals.", + "span_text": "La CUP demana comprensió a la seva militància, que en aquests moments, a través de les assemblees locals, ja es troba discutint la proposta d'investidura de Turull", + "span_start": 815, + "span_end": 978, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A les 15 hores.", + "span_text": "La seva opinió serà traslladada al consell polític que es farà a les 15 hores", + "span_start": 980, + "span_end": 1057, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La CUP.", + "span_text": "La CUP és decisiva per a fer president Turull", + "span_start": 1215, + "span_end": 1260, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "El consell polític contempla fins a tres opcions", + "span_start": 1262, + "span_end": 1310, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Donar suport en bloc a la investidura; votar en bloc en contra; o abstenir-se en bloc.", + "span_text": "El consell polític contempla fins a tres opcions, si ens guiem pel document que ha enviat a la militància: donar suport en bloc a la investidura; votar en bloc en contra; o abstenir-se en bloc", + "span_start": 1262, + "span_end": 1454, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que el candidat de JxCat aconseguiria els 68 exactes per a ser investit.", + "span_text": "Per tant, si la CUP hi vota a favor, el candidat de JxCat aconseguiria els 68 exactes per a ser investit", + "span_start": 1551, + "span_end": 1655, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Turull s'hauria de sotmetre a una segona volta, en la qual tampoc no podria guanyar.", + "span_text": "Això sí, si la CUP s'absté, Turull s'hauria de sotmetre a una segona volta, en la qual tampoc no podria guanyar", + "span_start": 1657, + "span_end": 1768, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tenir més vots a favor que en contra.", + "span_text": "En segons volta no és necessari guanyar per majoria absoluta, sinó tenir més vots a favor que en contra", + "span_start": 1770, + "span_end": 1873, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_285", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Jutgen un agent dels Mossos per detenció il·legal", + "story": "L'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà avui un agent dels Mossos d'Esquadra per detenció il·legal, delicte contra la integritat moral i lesions a un manifestant. El judici es farà a la una del migdia. Els fets van passar l'1 de maig de 2012, durant la manifestació pel Dia dels Treballadors, quan David Guàrdia va ser retingut, encerclat i colpejat per un agent de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra. Guàrdia anava acompanyat de quatre persones a qui els agents van requerir la identificació quan volien accedir a la manifestació de la plaça de Universitat. En David va preguntar el motiu del requeriment, i alhora sol·licità als agents que s'identifiquessin, atès que anaven amb la cara tapada amb passamuntanyes i sense el TIP visible. La resposta de l'agent acusat va ser agafar violentament en David, apartar-lo del seu grup d'amics a empentes, estampar-lo contra una de les furgonetes policials i clavar-li una forta bufetada a la cara. La retenció va durar pràcticament 20 minuts, una estona en què el tractament va ser humiliant i vexatori. Aquests fets van ser enregistrats per un veí des d'un balcó, una prova clara de l'actuació policíaca, reconeguda pel Departament d'Interior, que va apartar l'agent de les funcions d'ordre públic. L'acusació és pels delictes contra la integritat moral, detenció il·legal i una falta de lesions del codi penal anterior, amb una petició de pena fins a set anys de presó i inhabilitació absoluta durant deu anys. Segons l'escrit d'acusació, el policia va actuar ‘abusant totalment del seu càrrec', i que tractà Guàrdia ‘d'una manera altament humiliant' i ‘extralimitant-se totalment de les seves funcions', aprofitant la condició de policia.", + "questions": [ + { + "input_text": "On hi haurà un judici avui?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és l'acusat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quina hora serà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan van succeir els esdeveniments?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui va ser-ne la víctima?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb qui estava ell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On volien anar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va exigir Guàrdia en ser aturats pels policies?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar l'agent?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quant temps va estar retingut el manifestant?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Hi ha alguna gravació de la situació?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina mesura cautelar es va prendre?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines penes s’han demanat per l’agent?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com s’ha descrit el seu comportament envers el manifestant?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A l'Audiència Provincial de Barcelona.", + "span_text": "L'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà avui", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un agent dels Mossos d'Esquadra.", + "span_text": "jutjarà avui un agent dels Mossos d'Esquadra", + "span_start": 36, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per detenció il·legal, delicte contra la integritat moral i lesions a un manifestant.", + "span_text": "jutjarà avui un agent dels Mossos d'Esquadra per detenció il·legal, delicte contra la integritat moral i lesions a un manifestant", + "span_start": 36, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la una del migdia.", + "span_text": "El judici es farà a la una del migdia", + "span_start": 167, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'1 de maig de 2012.", + "span_text": "Els fets van passar l'1 de maig de 2012", + "span_start": 206, + "span_end": 245, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "David Guàrdia.", + "span_text": "quan David Guàrdia va ser retingut, encerclat i colpejat per un agent de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra", + "span_start": 297, + "span_end": 409, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quatre persones.", + "span_text": "Guàrdia anava acompanyat de quatre persones", + "span_start": 411, + "span_end": 454, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la manifestació de la plaça de Universitat.", + "span_text": "Guàrdia anava acompanyat de quatre persones a qui els agents van requerir la identificació quan volien accedir a la manifestació de la plaça de Universitat", + "span_start": 411, + "span_end": 566, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El motiu del requeriment, i alhora sol·licità als agents que s'identifiquessin.", + "span_text": "Guàrdia anava acompanyat de quatre persones a qui els agents van requerir la identificació quan volien accedir a la manifestació de la plaça de Universitat. En David va preguntar el motiu del requeriment, i alhora sol·licità als agents que s'identifiquessin", + "span_start": 411, + "span_end": 668, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va agafar violentament en David, va apartar-lo del seu grup d'amics a empentes, va estampar-lo contra una de les furgonetes policials i va clavar-li una forta bufetada a la cara.", + "span_text": "La resposta de l'agent acusat va ser agafar violentament en David, apartar-lo del seu grup d'amics a empentes, estampar-lo contra una de les furgonetes policials i clavar-li una forta bufetada a la cara", + "span_start": 748, + "span_end": 950, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pràcticament 20 minuts.", + "span_text": "La retenció va durar pràcticament 20 minuts", + "span_start": 952, + "span_end": 995, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquests fets van ser enregistrats per un veí des d'un balcó", + "span_start": 1058, + "span_end": 1117, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Departament d'Interior va apartar l'agent de les funcions d'ordre públic.", + "span_text": "Aquests fets van ser enregistrats per un veí des d'un balcó, una prova clara de l'actuació policíaca, reconeguda pel Departament d'Interior, que va apartar l'agent de les funcions d'ordre públic", + "span_start": 1058, + "span_end": 1252, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Fins a set anys de presó i inhabilitació absoluta durant deu anys.", + "span_text": "L'acusació és pels delictes contra la integritat moral, detenció il·legal i una falta de lesions del codi penal anterior, amb una petició de pena fins a set anys de presó i inhabilitació absoluta durant deu anys", + "span_start": 1254, + "span_end": 1465, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'una manera altament humiliant i extralimitant-se totalment de les seves funcions, aprofitant la condició de policia.", + "span_text": "Segons l'escrit d'acusació, el policia va actuar ‘abusant totalment del seu càrrec', i que tractà Guàrdia ‘d'una manera altament humiliant' i ‘extralimitant-se totalment de les seves funcions', aprofitant la condició de policia", + "span_start": 1467, + "span_end": 1694, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A l'Audiència Provincial de Barcelona.", + "span_text": "L'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà avui", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un agent dels Mossos d'Esquadra.", + "span_text": "jutjarà avui un agent dels Mossos d'Esquadra", + "span_start": 36, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per detenció il·legal, delicte contra la integritat moral i lesions a un manifestant.", + "span_text": "jutjarà avui un agent dels Mossos d'Esquadra per detenció il·legal, delicte contra la integritat moral i lesions a un manifestant", + "span_start": 36, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la una del migdia.", + "span_text": "El judici es farà a la una del migdia", + "span_start": 167, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'1 de maig de 2012.", + "span_text": "Els fets van passar l'1 de maig de 2012", + "span_start": 206, + "span_end": 245, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "David Guàrdia.", + "span_text": "quan David Guàrdia va ser retingut, encerclat i colpejat per un agent de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra", + "span_start": 297, + "span_end": 409, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quatre persones.", + "span_text": "Guàrdia anava acompanyat de quatre persones", + "span_start": 411, + "span_end": 454, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la manifestació de la plaça de Universitat.", + "span_text": "Guàrdia anava acompanyat de quatre persones a qui els agents van requerir la identificació quan volien accedir a la manifestació de la plaça de Universitat", + "span_start": 411, + "span_end": 566, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El motiu del requeriment, i alhora sol·licità als agents que s'identifiquessin.", + "span_text": "Guàrdia anava acompanyat de quatre persones a qui els agents van requerir la identificació quan volien accedir a la manifestació de la plaça de Universitat. En David va preguntar el motiu del requeriment, i alhora sol·licità als agents que s'identifiquessin", + "span_start": 411, + "span_end": 668, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va agafar violentament en David, va apartar-lo del seu grup d'amics a empentes, va estampar-lo contra una de les furgonetes policials i va clavar-li una forta bufetada a la cara.", + "span_text": "La resposta de l'agent acusat va ser agafar violentament en David, apartar-lo del seu grup d'amics a empentes, estampar-lo contra una de les furgonetes policials i clavar-li una forta bufetada a la cara", + "span_start": 748, + "span_end": 950, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pràcticament 20 minuts.", + "span_text": "La retenció va durar pràcticament 20 minuts", + "span_start": 952, + "span_end": 995, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquests fets van ser enregistrats per un veí des d'un balcó", + "span_start": 1058, + "span_end": 1117, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Departament d'Interior va apartar l'agent de les funcions d'ordre públic.", + "span_text": "Aquests fets van ser enregistrats per un veí des d'un balcó, una prova clara de l'actuació policíaca, reconeguda pel Departament d'Interior, que va apartar l'agent de les funcions d'ordre públic", + "span_start": 1058, + "span_end": 1252, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Fins a set anys de presó i inhabilitació absoluta durant deu anys.", + "span_text": "L'acusació és pels delictes contra la integritat moral, detenció il·legal i una falta de lesions del codi penal anterior, amb una petició de pena fins a set anys de presó i inhabilitació absoluta durant deu anys", + "span_start": 1254, + "span_end": 1465, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'una manera altament humiliant i extralimitant-se totalment de les seves funcions, aprofitant la condició de policia.", + "span_text": "Segons l'escrit d'acusació, el policia va actuar ‘abusant totalment del seu càrrec', i que tractà Guàrdia ‘d'una manera altament humiliant' i ‘extralimitant-se totalment de les seves funcions', aprofitant la condició de policia", + "span_start": 1467, + "span_end": 1694, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A l'Audiència Provincial de Barcelona.", + "span_text": "L'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà avui", + "span_start": 0, + "span_end": 48, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un agent dels Mossos d'Esquadra.", + "span_text": "jutjarà avui un agent dels Mossos d'Esquadra", + "span_start": 36, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per detenció il·legal, delicte contra la integritat moral i lesions a un manifestant.", + "span_text": "jutjarà avui un agent dels Mossos d'Esquadra per detenció il·legal, delicte contra la integritat moral i lesions a un manifestant", + "span_start": 36, + "span_end": 165, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la una del migdia.", + "span_text": "El judici es farà a la una del migdia", + "span_start": 167, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'1 de maig de 2012.", + "span_text": "Els fets van passar l'1 de maig de 2012", + "span_start": 206, + "span_end": 245, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "David Guàrdia.", + "span_text": "quan David Guàrdia va ser retingut, encerclat i colpejat per un agent de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra", + "span_start": 297, + "span_end": 409, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb quatre persones.", + "span_text": "Guàrdia anava acompanyat de quatre persones", + "span_start": 411, + "span_end": 454, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la manifestació de la plaça de Universitat.", + "span_text": "Guàrdia anava acompanyat de quatre persones a qui els agents van requerir la identificació quan volien accedir a la manifestació de la plaça de Universitat", + "span_start": 411, + "span_end": 566, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El motiu del requeriment, i alhora sol·licità als agents que s'identifiquessin.", + "span_text": "Guàrdia anava acompanyat de quatre persones a qui els agents van requerir la identificació quan volien accedir a la manifestació de la plaça de Universitat. En David va preguntar el motiu del requeriment, i alhora sol·licità als agents que s'identifiquessin", + "span_start": 411, + "span_end": 668, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va agafar violentament en David, va apartar-lo del seu grup d'amics a empentes, va estampar-lo contra una de les furgonetes policials i va clavar-li una forta bufetada a la cara.", + "span_text": "La resposta de l'agent acusat va ser agafar violentament en David, apartar-lo del seu grup d'amics a empentes, estampar-lo contra una de les furgonetes policials i clavar-li una forta bufetada a la cara", + "span_start": 748, + "span_end": 950, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pràcticament 20 minuts.", + "span_text": "La retenció va durar pràcticament 20 minuts", + "span_start": 952, + "span_end": 995, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Aquests fets van ser enregistrats per un veí des d'un balcó", + "span_start": 1058, + "span_end": 1117, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El Departament d'Interior va apartar l'agent de les funcions d'ordre públic.", + "span_text": "Aquests fets van ser enregistrats per un veí des d'un balcó, una prova clara de l'actuació policíaca, reconeguda pel Departament d'Interior, que va apartar l'agent de les funcions d'ordre públic", + "span_start": 1058, + "span_end": 1252, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Fins a set anys de presó i inhabilitació absoluta durant deu anys.", + "span_text": "L'acusació és pels delictes contra la integritat moral, detenció il·legal i una falta de lesions del codi penal anterior, amb una petició de pena fins a set anys de presó i inhabilitació absoluta durant deu anys", + "span_start": 1254, + "span_end": 1465, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "D'una manera altament humiliant i extralimitant-se totalment de les seves funcions, aprofitant la condició de policia.", + "span_text": "Segons l'escrit d'acusació, el policia va actuar ‘abusant totalment del seu càrrec', i que tractà Guàrdia ‘d'una manera altament humiliant' i ‘extralimitant-se totalment de les seves funcions', aprofitant la condició de policia", + "span_start": 1467, + "span_end": 1694, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1429", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Vídeo: Així cau el referèndum de Pablo Iglesias com a línia vermella en mig any", + "story": "El dirigent de Podem, Pablo Iglesias, va dir ahir en el debat electoral dels quatre principals partits espanyols que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern. Durant el debat, va manifestar la voluntat de fer un pacte amb els socialistes per desbancar el PP, però Pedro Sánchez no s'hi va mostrar gens receptiu. Sánchez va acusar repetidament Podem d'haver blocat el pacte i abans que Iglesias aixequés la línia vermella del referèndum li va etzibar: ‘Iglesias defensa l'autodeterminació de Galícia, el País Basc i Catalunya. Nosaltres defensem polítiques socials.' El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D, ara fa mig any, Iglesias deia en una conferència de premsa que el referèndum era una condició indispensable per a pactar un acord de govern. Una periodista li va preguntar: ‘Fins a quin punt el referèndum a Catalunya és una línia vermella de Podem?' I ell va respondre, assentint amb el cap: ‘Absolutament, ho hem dit i que no hi hagi cap dubte: el referèndum a Catalunya és imprescindible per a construir un nou compromís històric. Nosaltres defensarem el sí a un projecte comú, que Catalunya continuï com a nació dins Espanya. I la via que ens sembla imprescindible per a això és que hi hagi un referèndum.' Vegeu-ho: Ahir el periodista Vicente Vallés, un dels conductors del debat, li va fer la mateixa pregunta: ‘Un referèndum sobre la independència de Catalunya serà una condició indispensable per als pactes, perquè Units Podem pacti amb alguns altres partits, per exemple amb el PSOE?'. I respongué: ‘En una negociació de govern no hi ha mai línies vermelles. Mai. Nosaltres tenim una proposta clara, però estem disposats a escoltar-ne de millors. Som l'única força política que defensa que qualsevol canvi en la constitució espanyola l'ha de votar el conjunt dels ciutadans espanyols.'", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Pablo Iglesias?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va expressar ahir?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què vol dur a terme?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui s’hi va negar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quant temps fa dels comicis?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan van ser?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va afirmar Iglesias llavors?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què opinava del referèndum?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Volia que Catalunya fos independent?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui va fer-li una entrevista ahir?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha canviat d’opinió Iglesias?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ara creu també que el referèndum és indispensable?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com diu que és la seva proposta?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com defineix el seu partit?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El dirigent de Podem.", + "span_text": "El dirigent de Podem, Pablo Iglesias", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern.", + "span_text": "Pablo Iglesias, va dir ahir en el debat electoral dels quatre principals partits espanyols que el referèndum a Catalunya no seria pas cap l��nia vermella per a formar govern", + "span_start": 22, + "span_end": 194, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el debat electoral.", + "span_text": "va dir ahir en el debat electoral dels quatre principals partits espanyols que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern", + "span_start": 38, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un pacte amb els socialistes per desbancar el PP.", + "span_text": "va manifestar la voluntat de fer un pacte amb els socialistes per desbancar el PP", + "span_start": 213, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pedro Sánchez.", + "span_text": "va manifestar la voluntat de fer un pacte amb els socialistes per desbancar el PP, però Pedro Sánchez no s'hi va mostrar gens receptiu", + "span_start": 213, + "span_end": 347, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fa mig any.", + "span_text": "El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D, ara fa mig any", + "span_start": 603, + "span_end": 672, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 20-D.", + "span_text": "El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D", + "span_start": 603, + "span_end": 656, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el referèndum era una condició indispensable per a pactar un acord de govern.", + "span_text": "El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D, ara fa mig any, Iglesias deia en una conferència de premsa que el referèndum era una condició indispensable per a pactar un acord de govern", + "span_start": 603, + "span_end": 797, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que era imprescindible per a construir un nou compromís històric.", + "span_text": "ho hem dit i que no hi hagi cap dubte: el referèndum a Catalunya és imprescindible per a construir un nou compromís històric", + "span_start": 965, + "span_end": 1089, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Nosaltres defensarem el sí a un projecte comú, que Catalunya continuï com a nació dins Espanya", + "span_start": 1091, + "span_end": 1185, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vicente Vallés.", + "span_text": "Ahir el periodista Vicente Vallés, un dels conductors del debat, li va fer la mateixa pregunta", + "span_start": 1278, + "span_end": 1372, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En una negociació de govern no hi ha mai línies vermelles. Mai", + "span_start": 1566, + "span_end": 1628, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En una negociació de govern no hi ha mai línies vermelles. Mai", + "span_start": 1566, + "span_end": 1628, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Clara.", + "span_text": "Nosaltres tenim una proposta clara", + "span_start": 1630, + "span_end": 1664, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com l'única força política que defensa que qualsevol canvi en la constitució espanyola l'ha de votar el conjunt dels ciutadans espanyols.", + "span_text": "Som l'única força política que defensa que qualsevol canvi en la constitució espanyola l'ha de votar el conjunt dels ciutadans espanyols", + "span_start": 1713, + "span_end": 1849, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El dirigent de Podem.", + "span_text": "El dirigent de Podem, Pablo Iglesias", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern.", + "span_text": "Pablo Iglesias, va dir ahir en el debat electoral dels quatre principals partits espanyols que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern", + "span_start": 22, + "span_end": 194, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el debat electoral.", + "span_text": "va dir ahir en el debat electoral dels quatre principals partits espanyols que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern", + "span_start": 38, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un pacte amb els socialistes per desbancar el PP.", + "span_text": "va manifestar la voluntat de fer un pacte amb els socialistes per desbancar el PP", + "span_start": 213, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pedro Sánchez.", + "span_text": "va manifestar la voluntat de fer un pacte amb els socialistes per desbancar el PP, però Pedro Sánchez no s'hi va mostrar gens receptiu", + "span_start": 213, + "span_end": 347, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fa mig any.", + "span_text": "El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D, ara fa mig any", + "span_start": 603, + "span_end": 672, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 20-D.", + "span_text": "El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D", + "span_start": 603, + "span_end": 656, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el referèndum era una condició indispensable per a pactar un acord de govern.", + "span_text": "El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D, ara fa mig any, Iglesias deia en una conferència de premsa que el referèndum era una condició indispensable per a pactar un acord de govern", + "span_start": 603, + "span_end": 797, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que era imprescindible per a construir un nou compromís històric.", + "span_text": "ho hem dit i que no hi hagi cap dubte: el referèndum a Catalunya és imprescindible per a construir un nou compromís històric", + "span_start": 965, + "span_end": 1089, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Nosaltres defensarem el sí a un projecte comú, que Catalunya continuï com a nació dins Espanya", + "span_start": 1091, + "span_end": 1185, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vicente Vallés.", + "span_text": "Ahir el periodista Vicente Vallés, un dels conductors del debat, li va fer la mateixa pregunta", + "span_start": 1278, + "span_end": 1372, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En una negociació de govern no hi ha mai línies vermelles. Mai", + "span_start": 1566, + "span_end": 1628, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En una negociació de govern no hi ha mai línies vermelles. Mai", + "span_start": 1566, + "span_end": 1628, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Clara.", + "span_text": "Nosaltres tenim una proposta clara", + "span_start": 1630, + "span_end": 1664, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com l'única força política que defensa que qualsevol canvi en la constitució espanyola l'ha de votar el conjunt dels ciutadans espanyols.", + "span_text": "Som l'única força política que defensa que qualsevol canvi en la constitució espanyola l'ha de votar el conjunt dels ciutadans espanyols", + "span_start": 1713, + "span_end": 1849, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El dirigent de Podem.", + "span_text": "El dirigent de Podem, Pablo Iglesias", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern.", + "span_text": "Pablo Iglesias, va dir ahir en el debat electoral dels quatre principals partits espanyols que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern", + "span_start": 22, + "span_end": 194, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el debat electoral.", + "span_text": "va dir ahir en el debat electoral dels quatre principals partits espanyols que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern", + "span_start": 38, + "span_end": 194, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un pacte amb els socialistes per desbancar el PP.", + "span_text": "va manifestar la voluntat de fer un pacte amb els socialistes per desbancar el PP", + "span_start": 213, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pedro Sánchez.", + "span_text": "va manifestar la voluntat de fer un pacte amb els socialistes per desbancar el PP, però Pedro Sánchez no s'hi va mostrar gens receptiu", + "span_start": 213, + "span_end": 347, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Fa mig any.", + "span_text": "El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D, ara fa mig any", + "span_start": 603, + "span_end": 672, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 20-D.", + "span_text": "El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D", + "span_start": 603, + "span_end": 656, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que el referèndum era una condició indispensable per a pactar un acord de govern.", + "span_text": "El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D, ara fa mig any, Iglesias deia en una conferència de premsa que el referèndum era una condició indispensable per a pactar un acord de govern", + "span_start": 603, + "span_end": 797, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que era imprescindible per a construir un nou compromís històric.", + "span_text": "ho hem dit i que no hi hagi cap dubte: el referèndum a Catalunya és imprescindible per a construir un nou compromís històric", + "span_start": 965, + "span_end": 1089, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Nosaltres defensarem el sí a un projecte comú, que Catalunya continuï com a nació dins Espanya", + "span_start": 1091, + "span_end": 1185, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Vicente Vallés.", + "span_text": "Ahir el periodista Vicente Vallés, un dels conductors del debat, li va fer la mateixa pregunta", + "span_start": 1278, + "span_end": 1372, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En una negociació de govern no hi ha mai línies vermelles. Mai", + "span_start": 1566, + "span_end": 1628, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En una negociació de govern no hi ha mai línies vermelles. Mai", + "span_start": 1566, + "span_end": 1628, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Clara.", + "span_text": "Nosaltres tenim una proposta clara", + "span_start": 1630, + "span_end": 1664, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com l'única força política que defensa que qualsevol canvi en la constitució espanyola l'ha de votar el conjunt dels ciutadans espanyols.", + "span_text": "Som l'única força política que defensa que qualsevol canvi en la constitució espanyola l'ha de votar el conjunt dels ciutadans espanyols", + "span_start": 1713, + "span_end": 1849, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_82", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-83", + "story": "-El treu ès una canal de vent, però sempre et guardarà un xic de la pluja- va dirme- Mira, asseu-te ací.\nEn el punt que m'indicava, al peu d'un munt de cordes, veles i altre patifell en vaga, hi havia un pallet d'espart. Vaig ajocar-m'hi amb les cames encreuades. El piloc de farda em resgardava del vent i em servia de respatller.\nVaig reparar que el pare estava més pàl·lid que d'ordinari, que el cap li tremolava sobre el coll, i que sa bocassa closa i els plecs de ses galtes tenien aquella contracció que solen afectar quan s'ha paladejat alguna beguda amargant. Els seus ulls fugien de trobar-se amb els meus. Va llucar-me d'escallimpantes i se n'anà.\nDe seguida va comparèixer l'avi Mauva.\n-Hola, noa valenta!- exclamà esforçant la veu perquè no l'ofegués el brogit de la maror, i usant, sens dubte per encoratjar-me, un to més gai que el que tenia per costum. -Es mestre s'ès encarregat de sa canya, i un hom aprofitarà sa vaga per a trencar una becaina. Si no et sap greu, m'endegaré es llit aquí, as teu davant. Avui rai, encara que ronxu no em sentiràs pas. Com ballem, noa! Es allò de sa dansa de Lloret: toquen a córrer, toquen a córrer… saps?… No estàs pas espantada: oi?", + "questions": [ + { + "input_text": "De què podia protegir la vela?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què li va ordenar el personatge a la protagonista?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On havia de seure?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com s'hi va col·locar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On es va arrepenjar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com estava el seu progenitor?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què semblava que hagués pres?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L’home mirava a la protagonista?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va arribar llavors?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va anomenar a la jove?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Per què va haver de parlar fort?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I per què ho va fer alegrement?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina responsabilitat tenia el capità?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es posarà a dormir el vell?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què li va preguntar a la noia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De la pluja.", + "span_text": "El treu ès una canal de vent, però sempre et guardarà un xic de la pluja", + "span_start": 1, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que s'assegués allí.", + "span_text": "Mira, asseu-te ací", + "span_start": 85, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un pallet d'espart.", + "span_text": "En el punt que m'indicava, al peu d'un munt de cordes, veles i altre patifell en vaga, hi havia un pallet d'espart", + "span_start": 105, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb les cames encreuades.", + "span_text": "Vaig ajocar-m'hi amb les cames encreuades", + "span_start": 221, + "span_end": 262, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al piloc de farda.", + "span_text": "El piloc de farda em resgardava del vent i em servia de respatller", + "span_start": 264, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Més pàl·lid que d'ordinari.", + "span_text": "Vaig reparar que el pare estava més pàl·lid que d'ordinari", + "span_start": 332, + "span_end": 390, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Alguna beguda amargant.", + "span_text": "sa bocassa closa i els plecs de ses galtes tenien aquella contracció que solen afectar quan s'ha paladejat alguna beguda amargant", + "span_start": 437, + "span_end": 566, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No, els seus ulls fugien de trobar-se amb els seus.", + "span_text": "Els seus ulls fugien de trobar-se amb els meus", + "span_start": 568, + "span_end": 614, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'avi Mauva.", + "span_text": "De seguida va comparèixer l'avi Mauva", + "span_start": 658, + "span_end": 695, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Noa valenta.", + "span_text": "Hola, noa valenta", + "span_start": 698, + "span_end": 715, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè no l'ofegués el brogit de la maror.", + "span_text": "exclamà esforçant la veu perquè no l'ofegués el brogit de la maror", + "span_start": 718, + "span_end": 784, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per encoratjar-la.", + "span_text": "usant, sens dubte per encoratjar-me, un to més gai que el que tenia per costum", + "span_start": 788, + "span_end": 866, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sa canya.", + "span_text": "Es mestre s'ès encarregat de sa canya", + "span_start": 869, + "span_end": 906, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "m'endegaré es llit aquí", + "span_start": 983, + "span_end": 1006, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Si estava pas espantada.", + "span_text": "No estàs pas espantada: oi", + "span_start": 1159, + "span_end": 1185, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De la pluja.", + "span_text": "El treu ès una canal de vent, però sempre et guardarà un xic de la pluja", + "span_start": 1, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que s'assegués allí.", + "span_text": "Mira, asseu-te ací", + "span_start": 85, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En un pallet d'espart.", + "span_text": "En el punt que m'indicava, al peu d'un munt de cordes, veles i altre patifell en vaga, hi havia un pallet d'espart", + "span_start": 105, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb les cames encreuades.", + "span_text": "Vaig ajocar-m'hi amb les cames encreuades", + "span_start": 221, + "span_end": 262, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al piloc de farda.", + "span_text": "El piloc de farda em resgardava del vent i em servia de respatller", + "span_start": 264, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Més pàl·lid que d'ordinari.", + "span_text": "Vaig reparar que el pare estava més pàl·lid que d'ordinari", + "span_start": 332, + "span_end": 390, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Alguna beguda amargant.", + "span_text": "sa bocassa closa i els plecs de ses galtes tenien aquella contracció que solen afectar quan s'ha paladejat alguna beguda amargant", + "span_start": 437, + "span_end": 566, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els seus ulls fugien de trobar-se amb els meus", + "span_start": 568, + "span_end": 614, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'avi Mauva.", + "span_text": "De seguida va comparèixer l'avi Mauva", + "span_start": 658, + "span_end": 695, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Noa valenta.", + "span_text": "Hola, noa valenta", + "span_start": 698, + "span_end": 715, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè no l'ofegués el brogit de la maror.", + "span_text": "exclamà esforçant la veu perquè no l'ofegués el brogit de la maror", + "span_start": 718, + "span_end": 784, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per encoratjar-la.", + "span_text": "usant, sens dubte per encoratjar-me, un to més gai que el que tenia per costum", + "span_start": 788, + "span_end": 866, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Encarregar-se de sa canya.", + "span_text": "Es mestre s'ès encarregat de sa canya", + "span_start": 869, + "span_end": 906, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "m'endegaré es llit aquí", + "span_start": 983, + "span_end": 1006, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Si estava pas espantada.", + "span_text": "No estàs pas espantada: oi", + "span_start": 1159, + "span_end": 1185, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De la pluja.", + "span_text": "El treu ès una canal de vent, però sempre et guardarà un xic de la pluja", + "span_start": 1, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Asseu-te ací.", + "span_text": "Mira, asseu-te ací", + "span_start": 85, + "span_end": 103, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A un pallet d'espart.", + "span_text": "En el punt que m'indicava, al peu d'un munt de cordes, veles i altre patifell en vaga, hi havia un pallet d'espart", + "span_start": 105, + "span_end": 219, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb les cames encreuades.", + "span_text": "Vaig ajocar-m'hi amb les cames encreuades", + "span_start": 221, + "span_end": 262, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En el piloc de farda.", + "span_text": "El piloc de farda em resgardava del vent i em servia de respatller", + "span_start": 264, + "span_end": 330, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Més pàl·lid que d'ordinari.", + "span_text": "Vaig reparar que el pare estava més pàl·lid que d'ordinari", + "span_start": 332, + "span_end": 390, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Alguna beguda amargant.", + "span_text": "sa bocassa closa i els plecs de ses galtes tenien aquella contracció que solen afectar quan s'ha paladejat alguna beguda amargant", + "span_start": 437, + "span_end": 566, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Els seus ulls fugien de trobar-se amb els meus", + "span_start": 568, + "span_end": 614, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'avi Mauva.", + "span_text": "De seguida va comparèixer l'avi Mauva", + "span_start": 658, + "span_end": 695, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Noa valenta.", + "span_text": "Hola, noa valenta", + "span_start": 698, + "span_end": 715, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Perquè no l'ofegués el brogit de la maror.", + "span_text": "exclamà esforçant la veu perquè no l'ofegués el brogit de la maror", + "span_start": 718, + "span_end": 784, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Per encoratjar-la.", + "span_text": "usant, sens dubte per encoratjar-me, un to més gai que el que tenia per costum", + "span_start": 788, + "span_end": 866, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sa canya.", + "span_text": "Es mestre s'ès encarregat de sa canya", + "span_start": 869, + "span_end": 906, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Si no et sap greu, m'endegaré es llit aquí, as teu davant", + "span_start": 964, + "span_end": 1021, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Si estava espantada.", + "span_text": "No estàs pas espantada: oi", + "span_start": 1159, + "span_end": 1185, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1552", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Teresa-Montserrat Sala i Garcia ", + "story": "Teresa-Montserrat Sala i Garcia, més coneguda com a Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959) és una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona.\nEs va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona el 1981. Va començar a treballar el 1983 a la Universitat Autònoma de Barcelona, impartint classes a professors a l'Institut de Ciències de l'Educació. El 1985 va presentar a la UB la tesina Sebastià Junyent i Sans (1865-1908). Pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista, per la qual va obtenir el Premi Fundació Güell. Es va doctorar el 1993 amb la tesi La Casa Busquets (1840-1929). Posteriorment va estudiar museologia i va treballar pels museus de Sitges i Vilanova i la Geltrú entre 1986 i 1988.\nDes del curs 1991-1992 és professora d'història de l'art a la Facultat de Belles Arts i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i investigadora del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la mateixa universitat.\nS'ha especialitzat en investigar els estudis culturals sobre el segle XIX-XX, sobretot els escenaris urbans del 1900. Ha publicat recerca sobre l'arquitectura d'interiors, entenent les arts decoratives com a universos simbòlics dels seus habitants.També estudia les relacions entre art i literatura des del romanticisme fins al surrealisme.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedica Teresa-Montserrat Sala?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va acabar la seva carrera universitària?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Posteriorment va treballar de docent?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sobre qui va escriure un treball acadèmic?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui era ell?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com es va titular la tesi doctoral de Sala?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quan la va acabar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer de 1986 a 1988?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quina universitat va treballar després?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què més hi fa, a part de donar classes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina és la seva temàtica principal de recerca?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Han sigut publicats els seus estudis?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins períodes artístics investiga?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Teresa-Montserrat Sala i Garcia, més coneguda com a Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959) és una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 190, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959)", + "span_start": 52, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 30 d'abril de 1959.", + "span_text": "Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959)", + "span_start": 52, + "span_end": 105, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1981.", + "span_text": "Es va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona el 1981", + "span_start": 192, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va començar a treballar el 1983 a la Universitat Autònoma de Barcelona, impartint classes", + "span_start": 260, + "span_end": 349, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sobre Sebastià Junyent i Sans.", + "span_text": "El 1985 va presentar a la UB la tesina Sebastià Junyent i Sans", + "span_start": 403, + "span_end": 465, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista.", + "span_text": "Sebastià Junyent i Sans (1865-1908). Pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista", + "span_start": 442, + "span_end": 532, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Casa Busquets (1840-1929).", + "span_text": "amb la tesi La Casa Busquets (1840-1929)", + "span_start": 605, + "span_end": 645, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "Es va doctorar el 1993", + "span_start": 582, + "span_end": 604, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Treballar pels museus de Sitges i Vilanova i la Geltrú.", + "span_text": "va treballar pels museus de Sitges i Vilanova i la Geltrú entre 1986 i 1988", + "span_start": 686, + "span_end": 761, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Des del curs 1991-1992 és professora d'història de l'art a la Facultat de Belles Arts i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 763, + "span_end": 919, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És investigadora del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis.", + "span_text": "és professora d'història de l'art a la Facultat de Belles Arts i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i investigadora del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la mateixa universitat", + "span_start": 786, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els estudis culturals sobre el segle XIX-XX, sobretot els escenaris urbans del 1900.", + "span_text": "S'ha especialitzat en investigar els estudis culturals sobre el segle XIX-XX, sobretot els escenaris urbans del 1900", + "span_start": 1043, + "span_end": 1159, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha publicat recerca sobre l'arquitectura d'interiors", + "span_start": 1161, + "span_end": 1213, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Des del romanticisme fins al surrealisme.", + "span_text": "estudia les relacions entre art i literatura des del romanticisme fins al surrealisme", + "span_start": 1297, + "span_end": 1382, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Teresa-Montserrat Sala i Garcia, més coneguda com a Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959) és una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 190, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959)", + "span_start": 52, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 30 d'abril de 1959.", + "span_text": "Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959)", + "span_start": 52, + "span_end": 105, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1981.", + "span_text": "Es va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona el 1981", + "span_start": 192, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va començar a treballar el 1983 a la Universitat Autònoma de Barcelona, impartint classes", + "span_start": 260, + "span_end": 349, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sobre Sebastià Junyent i Sans.", + "span_text": "va presentar a la UB la tesina Sebastià Junyent i Sans", + "span_start": 411, + "span_end": 465, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista.", + "span_text": "Sebastià Junyent i Sans (1865-1908). Pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista", + "span_start": 442, + "span_end": 532, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Casa Busquets (1840-1929).", + "span_text": "la tesi La Casa Busquets (1840-1929)", + "span_start": 609, + "span_end": 645, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "Es va doctorar el 1993", + "span_start": 582, + "span_end": 604, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Treballar pels museus de Sitges i Vilanova i la Geltrú.", + "span_text": "va treballar pels museus de Sitges i Vilanova i la Geltrú entre 1986 i 1988", + "span_start": 686, + "span_end": 761, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la de Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Des del curs 1991-1992 és professora d'història de l'art a la Facultat de Belles Arts i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 763, + "span_end": 919, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És investigadora del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis.", + "span_text": "és professora d'història de l'art a la Facultat de Belles Arts i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i investigadora del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la mateixa universitat", + "span_start": 786, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els estudis culturals sobre el segle XIX-XX, sobretot els escenaris urbans del 1900.", + "span_text": "S'ha especialitzat en investigar els estudis culturals sobre el segle XIX-XX, sobretot els escenaris urbans del 1900", + "span_start": 1043, + "span_end": 1159, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha publicat recerca sobre l'arquitectura d'interiors", + "span_start": 1161, + "span_end": 1213, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Des del romanticisme fins al surrealisme.", + "span_text": "estudia les relacions entre art i literatura des del romanticisme fins al surrealisme", + "span_start": 1297, + "span_end": 1382, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Teresa-Montserrat Sala i Garcia, més coneguda com a Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959) és una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 190, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Teresa-Montserrat Sala i Garcia, més coneguda com a Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959)", + "span_start": 0, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 30 d'abril de 1959.", + "span_text": "Teresa-Montserrat Sala i Garcia, més coneguda com a Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959)", + "span_start": 0, + "span_end": 105, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 1981.", + "span_text": "Es va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona el 1981", + "span_start": 192, + "span_end": 258, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Va començar a treballar el 1983 a la Universitat Autònoma de Barcelona, impartint classes a professors a l'Institut de Ciències de l'Educació", + "span_start": 260, + "span_end": 401, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sobre Sebastià Junyent i Sans.", + "span_text": "va presentar a la UB la tesina Sebastià Junyent i Sans (1865-1908). Pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista", + "span_start": 411, + "span_end": 532, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Era pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista.", + "span_text": "Sebastià Junyent i Sans (1865-1908). Pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista", + "span_start": 442, + "span_end": 532, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La Casa Busquets (1840-1929).", + "span_text": "Es va doctorar el 1993 amb la tesi La Casa Busquets (1840-1929)", + "span_start": 582, + "span_end": 645, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El 1993.", + "span_text": "Es va doctorar el 1993 amb la tesi La Casa Busquets (1840-1929)", + "span_start": 582, + "span_end": 645, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va treballar pels museus de Sitges i Vilanova i la Geltrú.", + "span_text": "va treballar pels museus de Sitges i Vilanova i la Geltrú entre 1986 i 1988", + "span_start": 686, + "span_end": 761, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "Des del curs 1991-1992 és professora d'història de l'art a la Facultat de Belles Arts i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona", + "span_start": 763, + "span_end": 919, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "És investigadora del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis.", + "span_text": "és professora d'història de l'art a la Facultat de Belles Arts i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i investigadora del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la mateixa universitat", + "span_start": 786, + "span_end": 1041, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Els estudis culturals sobre el segle XIX-XX, sobretot els escenaris urbans del 1900.", + "span_text": "S'ha especialitzat en investigar els estudis culturals sobre el segle XIX-XX, sobretot els escenaris urbans del 1900", + "span_start": 1043, + "span_end": 1159, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha publicat recerca sobre l'arquitectura d'interiors, entenent les arts decoratives com a universos simbòlics dels seus habitants", + "span_start": 1161, + "span_end": 1290, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Del romanticisme fins al surrealisme.", + "span_text": "També estudia les relacions entre art i literatura des del romanticisme fins al surrealisme", + "span_start": 1291, + "span_end": 1382, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_30", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "argelaga - LA IMATGE.-7", + "story": "La Mercè va convence's que en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix, i va dir-li mots escandalosos, venjant-se de les incomoditats de aquells consells que li endreçava per que fos bona.\nI en Ferràn no tingué més remei que fer-se fonedís. I ho confessà tot a sa mare. Després passà jorns molt penosos, amb la pensa fosca, atapeïda, lassa. Quan se li aclarí la ment va escruixir-se; es veié lluny, molt lluny de Déu! El seu cor sagnava entre les urpes dels penediments, i poc a poc s'anà enlairant cap al Creador entre la vella aroma reviscoladora que tornà a sentir ensenyorida de la seva ànima.\nEn Ferràn ja era al convent, aquell tant gran i silenciós, tant isolat entre verdors de boscúria i tant lluny dels pobles, aquell convent que només es veia del cel estant. Hi vivia martiritzant-se el cos per a purificar l'ànima. El seu cor sempre copsava tristor… En Ferràn, els primers temps, romania amb la faç esllanguida, la mirada baixa i els llavis somorts, sense somriure que'ls fés descloure. El seu cor sempre copsava tristor, una tristor massa gran per a ell, una tristor que semblava cercar lloc en altres cors, perque tots els que'l veien s'entristien.\nDesprés començà de niar dins ell una guspira d'estimació pel convent. Se sentia agraït a aquelles parets blanques, sense cap ornament que traspués vanitat, a aquella cambra d'ample finestral i a aquella biblioteca on s'espolsaven pergamins arrugats que ningú entenia. Aquesta estimació s'entreveia en ses paraules plenes de dolcesa mística. Explicava als visitants la fundació del convent. Feia aturar els ulls en detalls subtils d'arquitectura, i, ple de joia, parlava d'una Verge nova, que tenien encarregada per l'altar major. Esperava'l temps que's podria agenollar davant de una imatge de la Verge, una imatge més per consolar-lo en la dolçor de les oracions dites humilment. Tot sentint el pare rector que la va veure a ciutat, ell ja la veia en l'altar, i pregava!", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es deia la noia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a què volia utilitzar el Ferràn?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Li va funcionar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va haver de fer el Ferràn?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com van ser els seus següents dies?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tenia recances?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "On va anar després?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Es trobava al mig d’una ciutat aquest?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com hi estava el noi al principi?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què captava cada dia?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin canvi es va produir en ell posteriorment?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A què donava gràcies?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com eren els mots que pronunciava?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina estàtua havia d’arribar per l’església?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De què tenia ganes ell?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Mercè.", + "span_text": "La Mercè va convence's", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix.", + "span_text": "La Mercè va convence's que en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix", + "span_start": 0, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix", + "span_start": 27, + "span_end": 125, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fer-se fonedís.", + "span_text": "en Ferràn no tingué més remei que fer-se fonedís", + "span_start": 246, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Molt penosos.", + "span_text": "Després passà jorns molt penosos", + "span_start": 325, + "span_end": 357, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu cor sagnava entre les urpes dels penediments", + "span_start": 473, + "span_end": 524, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al convent.", + "span_text": "En Ferràn ja era al convent", + "span_start": 653, + "span_end": 680, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ja era al convent, aquell tant gran i silenciós, tant isolat entre verdors de boscúria i tant lluny dels pobles, aquell convent que només es veia del cel estant", + "span_start": 663, + "span_end": 823, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb la faç esllanguida, la mirada baixa i els llavis somorts, sense somriure que'ls fés descloure.", + "span_text": "En Ferràn, els primers temps, romania amb la faç esllanguida, la mirada baixa i els llavis somorts, sense somriure que'ls fés descloure", + "span_start": 917, + "span_end": 1052, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tristor.", + "span_text": "El seu cor sempre copsava tristor", + "span_start": 1054, + "span_end": 1087, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Començà de niar dins ell una guspira d'estimació pel convent.", + "span_text": "Després començà de niar dins ell una guspira d'estimació pel convent", + "span_start": 1218, + "span_end": 1286, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A aquelles parets blanques, sense cap ornament que traspués vanitat, a aquella cambra d'ample finestral i a aquella biblioteca on s'espolsaven pergamins arrugats que ningú entenia.", + "span_text": "Se sentia agraït a aquelles parets blanques, sense cap ornament que traspués vanitat, a aquella cambra d'ample finestral i a aquella biblioteca on s'espolsaven pergamins arrugats que ningú entenia", + "span_start": 1288, + "span_end": 1484, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Plens de dolcesa mística.", + "span_text": "ses paraules plenes de dolcesa mística", + "span_start": 1519, + "span_end": 1557, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una Verge nova.", + "span_text": "parlava d'una Verge nova, que tenien encarregada per l'altar major", + "span_start": 1680, + "span_end": 1746, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De poder-se agenollar davant de una imatge de la Verge, una imatge més per consolar-lo en la dolçor de les oracions dites humilment.", + "span_text": "Esperava'l temps que's podria agenollar davant de una imatge de la Verge, una imatge més per consolar-lo en la dolçor de les oracions dites humilment", + "span_start": 1748, + "span_end": 1897, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Mercè.", + "span_text": "La Mercè va convence's", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix.", + "span_text": "La Mercè va convence's que en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix", + "span_start": 0, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No, no li servia.", + "span_text": "en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix", + "span_start": 27, + "span_end": 125, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fer-se fonedís.", + "span_text": "en Ferràn no tingué més remei que fer-se fonedís", + "span_start": 246, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Molt penosos.", + "span_text": "Després passà jorns molt penosos", + "span_start": 325, + "span_end": 357, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu cor sagnava entre les urpes dels penediments", + "span_start": 473, + "span_end": 524, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al convent.", + "span_text": "En Ferràn ja era al convent", + "span_start": 653, + "span_end": 680, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No, era isolat.", + "span_text": "ja era al convent, aquell tant gran i silenciós, tant isolat entre verdors de boscúria i tant lluny dels pobles, aquell convent que només es veia del cel estant", + "span_start": 663, + "span_end": 823, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb la faç esllanguida, la mirada baixa i els llavis somorts, sense somriure que'ls fés descloure.", + "span_text": "En Ferràn, els primers temps, romania amb la faç esllanguida, la mirada baixa i els llavis somorts, sense somriure que'ls fés descloure", + "span_start": 917, + "span_end": 1052, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tristor.", + "span_text": "El seu cor sempre copsava tristor", + "span_start": 1054, + "span_end": 1087, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Començà de niar dins ell una guspira d'estimació pel convent.", + "span_text": "Després començà de niar dins ell una guspira d'estimació pel convent", + "span_start": 1218, + "span_end": 1286, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A aquelles parets blanques, sense cap ornament que traspués vanitat, a aquella cambra d'ample finestral i a aquella biblioteca on s'espolsaven pergamins arrugats que ningú entenia.", + "span_text": "Se sentia agraït a aquelles parets blanques, sense cap ornament que traspués vanitat, a aquella cambra d'ample finestral i a aquella biblioteca on s'espolsaven pergamins arrugats que ningú entenia", + "span_start": 1288, + "span_end": 1484, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Plens de dolcesa mística.", + "span_text": "ses paraules plenes de dolcesa mística", + "span_start": 1519, + "span_end": 1557, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una Verge nova.", + "span_text": "parlava d'una Verge nova, que tenien encarregada per l'altar major", + "span_start": 1680, + "span_end": 1746, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De poder-se agenollar davant de una imatge de la Verge, una imatge més per consolar-lo en la dolçor de les oracions dites humilment.", + "span_text": "Esperava'l temps que's podria agenollar davant de una imatge de la Verge, una imatge més per consolar-lo en la dolçor de les oracions dites humilment", + "span_start": 1748, + "span_end": 1897, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Mercè.", + "span_text": "La Mercè va convence's", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix.", + "span_text": "La Mercè va convence's que en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix", + "span_start": 0, + "span_end": 125, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "La Mercè va convence's que en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix", + "span_start": 0, + "span_end": 125, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Fer-se fonedís.", + "span_text": "en Ferràn no tingué més remei que fer-se fonedís", + "span_start": 246, + "span_end": 294, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Molt penosos.", + "span_text": "Després passà jorns molt penosos", + "span_start": 325, + "span_end": 357, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu cor sagnava entre les urpes dels penediments", + "span_start": 473, + "span_end": 524, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Al convent.", + "span_text": "En Ferràn ja era al convent", + "span_start": 653, + "span_end": 680, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "ja era al convent, aquell tant gran i silenciós, tant isolat entre verdors de boscúria i tant lluny dels pobles, aquell convent que només es veia del cel estant", + "span_start": 663, + "span_end": 823, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb la faç esllanguida, la mirada baixa i els llavis somorts, sense somriure que'ls fés descloure.", + "span_text": "En Ferràn, els primers temps, romania amb la faç esllanguida, la mirada baixa i els llavis somorts, sense somriure que'ls fés descloure", + "span_start": 917, + "span_end": 1052, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Tristor.", + "span_text": "El seu cor sempre copsava tristor", + "span_start": 1054, + "span_end": 1087, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Començà de niar dins ell una guspira d'estimació pel convent.", + "span_text": "Després començà de niar dins ell una guspira d'estimació pel convent", + "span_start": 1218, + "span_end": 1286, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A aquelles parets blanques, sense cap ornament que traspués vanitat, a aquella cambra d'ample finestral i a aquella biblioteca on s'espolsaven pergamins arrugats que ningú entenia.", + "span_text": "Se sentia agraït a aquelles parets blanques, sense cap ornament que traspués vanitat, a aquella cambra d'ample finestral i a aquella biblioteca on s'espolsaven pergamins arrugats que ningú entenia", + "span_start": 1288, + "span_end": 1484, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Plens de dolcesa mística.", + "span_text": "ses paraules plenes de dolcesa mística", + "span_start": 1519, + "span_end": 1557, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una Verge nova.", + "span_text": "parlava d'una Verge nova, que tenien encarregada per l'altar major", + "span_start": 1680, + "span_end": 1746, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De poder-se agenollar davant de una imatge de la Verge, una imatge més per consolar-lo en la dolçor de les oracions dites humilment.", + "span_text": "Esperava'l temps que's podria agenollar davant de una imatge de la Verge, una imatge més per consolar-lo en la dolçor de les oracions dites humilment", + "span_start": 1748, + "span_end": 1897, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_645", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "#Mètode100 Cent anys de la grip espanyola", + "story": "Tractar de narrar la història de la humanitat sense parlar de la grip espanyola seria un esforç del tot infructuós. Definida com “el major holocaust mèdic de la història” pels mitjans de l'època junt amb la plaga de Justinià i la Pesta Negra, aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones, una mortaldat molt superior a la que va produir la Primera Guerra Mundial. Amb el descobriment de l'agent causant de la grip espanyola, el virus influença, nombrosos estudis han tractat d'explicar la seua virulència. Es tracta, al cap i a la fi, d'un virus típic del sistema respiratori que afecta tots els anys a milions de persones, però el virus A de la grip del 1918 presentava característiques patogèniques úniques possiblement relacionades amb la seua hemaglutinina. Encara amb qüestions per resoldre, resulta evident com les pobres condicions de vida als camps de soldats concentrats per la guerra i l'absència de medicaments per tractar infeccions secundàries propiciaren els fatals resultats d'aquesta crisi mèdica. Aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones, una mortaldat molt superior a la que va produir la Primera Guerra Mundial. Per esclarir roman també l'origen de la pandèmia. Veus de la investigació suggereixen Xina com epicentre, país des del qual emigraren molts treballadors cap a Europa i els Estats Units. Precisament del país americà prové la primera mort, registrada el 8 de març de 1918. La infecció es va estendre entre els soldats ianquis i després, durant la guerra, al continent europeu, Àfrica i la resta del món en aquest ordre. Que succeïsquen noves pandèmies de grip és alhora inevitable i difícil de predir, una realitat que explica la necessitat de plantejar noves estratègies internacionals per combatre un nou atac semblant del virus influença. Amb motiu del pròxim número 100 de la revista, us convidem a rellegir el reportatge publicat en el número 45 de la revista. Llig el reportatge de Inmaculada García-Robles i Rob W. Ruigrok QUÈ ÉS MÈTODE?", + "questions": [ + { + "input_text": "Com es va descriure la grip espanyola en el seu moment?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quines altres dues epidèmies greus hi va haver?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quanta gent va morir per culpa d’aquesta grip?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser més gent que per la Gran Guerra?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin virus la produïa?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan va ser molt crític aquest virus?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A què es va deure, segurament?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines altres circumstàncies van causar tanta mortalitat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On es va originar la malaltia, possiblement?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui l’hauria transportat a altres llocs?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On es va produir la primera baixa mortal coneguda?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan va ser?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per on es va propagar la malaltia posteriorment?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És fàcil de saber si hi haurà més infeccions iguals?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què cal fer, doncs?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Com el major holocaust mèdic de la història.", + "span_text": "Definida com “el major holocaust mèdic de la història” pels mitjans de l'època", + "span_start": 116, + "span_end": 194, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La plaga de Justinià i la Pesta Negra.", + "span_text": "Definida com “el major holocaust mèdic de la història” pels mitjans de l'època junt amb la plaga de Justinià i la Pesta Negra", + "span_start": 116, + "span_end": 241, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre quaranta i cinquanta milions de persones.", + "span_text": "aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones", + "span_start": 243, + "span_end": 330, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones, una mortaldat molt superior a la que va produir la Primera Guerra Mundial", + "span_start": 243, + "span_end": 405, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El virus influença.", + "span_text": "Amb el descobriment de l'agent causant de la grip espanyola, el virus influença", + "span_start": 407, + "span_end": 486, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1918.", + "span_text": "Es tracta, al cap i a la fi, d'un virus típic del sistema respiratori que afecta tots els anys a milions de persones, però el virus A de la grip del 1918 presentava característiques patogèniques úniques", + "span_start": 549, + "span_end": 751, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la seua hemaglutinina.", + "span_text": "el virus A de la grip del 1918 presentava característiques patogèniques úniques possiblement relacionades amb la seua hemaglutinina", + "span_start": 672, + "span_end": 803, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les pobres condicions de vida als camps de soldats concentrats per la guerra i l'absència de medicaments per tractar infeccions secundàries.", + "span_text": "resulta evident com les pobres condicions de vida als camps de soldats concentrats per la guerra i l'absència de medicaments per tractar infeccions secundàries propiciaren els fatals resultats d'aquesta crisi mèdica", + "span_start": 840, + "span_end": 1055, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la Xina.", + "span_text": "Veus de la investigació suggereixen Xina com epicentre", + "span_start": 1271, + "span_end": 1325, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Molts treballadors que emigraren.", + "span_text": "Veus de la investigació suggereixen Xina com epicentre, país des del qual emigraren molts treballadors cap a Europa i els Estats Units", + "span_start": 1271, + "span_end": 1405, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al país americà.", + "span_text": "Precisament del país americà prové la primera mort", + "span_start": 1407, + "span_end": 1457, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 8 de març de 1918.", + "span_text": "Precisament del país americà prové la primera mort, registrada el 8 de març de 1918", + "span_start": 1407, + "span_end": 1490, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pel continent europeu, Àfrica i la resta del món.", + "span_text": "La infecció es va estendre entre els soldats ianquis i després, durant la guerra, al continent europeu, Àfrica i la resta del món en aquest ordre", + "span_start": 1492, + "span_end": 1637, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Que succeïsquen noves pandèmies de grip és alhora inevitable i difícil de predir", + "span_start": 1639, + "span_end": 1719, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Plantejar noves estratègies internacionals per combatre un nou atac semblant del virus influença.", + "span_text": "Que succeïsquen noves pandèmies de grip és alhora inevitable i difícil de predir, una realitat que explica la necessitat de plantejar noves estratègies internacionals per combatre un nou atac semblant del virus influença", + "span_start": 1639, + "span_end": 1859, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Com el major holocaust mèdic de la història.", + "span_text": "Definida com “el major holocaust mèdic de la història” pels mitjans de l'època", + "span_start": 116, + "span_end": 194, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La plaga de Justinià i la Pesta Negra.", + "span_text": "Definida com “el major holocaust mèdic de la història” pels mitjans de l'època junt amb la plaga de Justinià i la Pesta Negra", + "span_start": 116, + "span_end": 241, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre quaranta i cinquanta milions de persones.", + "span_text": "aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones", + "span_start": 243, + "span_end": 330, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones, una mortaldat molt superior a la que va produir la Primera Guerra Mundial", + "span_start": 243, + "span_end": 405, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El virus influença.", + "span_text": "Amb el descobriment de l'agent causant de la grip espanyola, el virus influença", + "span_start": 407, + "span_end": 486, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1918.", + "span_text": "Es tracta, al cap i a la fi, d'un virus típic del sistema respiratori que afecta tots els anys a milions de persones, però el virus A de la grip del 1918 presentava característiques patogèniques úniques", + "span_start": 549, + "span_end": 751, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la seua hemaglutinina.", + "span_text": "el virus A de la grip del 1918 presentava característiques patogèniques úniques possiblement relacionades amb la seua hemaglutinina", + "span_start": 672, + "span_end": 803, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les pobres condicions de vida als camps de soldats concentrats per la guerra i l'absència de medicaments per tractar infeccions secundàries.", + "span_text": "resulta evident com les pobres condicions de vida als camps de soldats concentrats per la guerra i l'absència de medicaments per tractar infeccions secundàries propiciaren els fatals resultats d'aquesta crisi mèdica.", + "span_start": 840, + "span_end": 1056, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la Xina.", + "span_text": "Veus de la investigació suggereixen Xina com epicentre", + "span_start": 1271, + "span_end": 1325, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Molts treballadors que emigraren.", + "span_text": "Veus de la investigació suggereixen Xina com epicentre, país des del qual emigraren molts treballadors cap a Europa i els Estats Units", + "span_start": 1271, + "span_end": 1405, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al país americà.", + "span_text": "Precisament del país americà prové la primera mort", + "span_start": 1407, + "span_end": 1457, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 8 de març de 1918.", + "span_text": "Precisament del país americà prové la primera mort, registrada el 8 de març de 1918", + "span_start": 1407, + "span_end": 1490, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pel continent europeu, Àfrica i la resta del món.", + "span_text": "La infecció es va estendre entre els soldats ianquis i després, durant la guerra, al continent europeu, Àfrica i la resta del món en aquest ordre", + "span_start": 1492, + "span_end": 1637, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No, és alhora inevitable i difícil de predir.", + "span_text": "Que succeïsquen noves pandèmies de grip és alhora inevitable i difícil de predir", + "span_start": 1639, + "span_end": 1719, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Plantejar noves estratègies internacionals per combatre un nou atac semblant del virus influença.", + "span_text": "Que succeïsquen noves pandèmies de grip és alhora inevitable i difícil de predir, una realitat que explica la necessitat de plantejar noves estratègies internacionals per combatre un nou atac semblant del virus influença", + "span_start": 1639, + "span_end": 1859, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Com el major holocaust mèdic de la història.", + "span_text": "Definida com “el major holocaust mèdic de la història” pels mitjans de l'època", + "span_start": 116, + "span_end": 194, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La plaga de Justinià i la Pesta Negra.", + "span_text": "Definida com “el major holocaust mèdic de la història” pels mitjans de l'època junt amb la plaga de Justinià i la Pesta Negra", + "span_start": 116, + "span_end": 241, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Entre quaranta i cinquanta milions de persones.", + "span_text": "aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones", + "span_start": 243, + "span_end": 330, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones, una mortaldat molt superior a la que va produir la Primera Guerra Mundial", + "span_start": 243, + "span_end": 405, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'influença.", + "span_text": "Amb el descobriment de l'agent causant de la grip espanyola, el virus influença", + "span_start": 407, + "span_end": 486, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1918.", + "span_text": "Es tracta, al cap i a la fi, d'un virus típic del sistema respiratori que afecta tots els anys a milions de persones, però el virus A de la grip del 1918 presentava característiques patogèniques úniques", + "span_start": 549, + "span_end": 751, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A la seua hemaglutinina.", + "span_text": "el virus A de la grip del 1918 presentava característiques patogèniques úniques possiblement relacionades amb la seua hemaglutinina", + "span_start": 672, + "span_end": 803, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Les pobres condicions de vida als camps de soldats concentrats per la guerra i l'absència de medicaments per tractar infeccions secundàries.", + "span_text": "resulta evident com les pobres condicions de vida als camps de soldats concentrats per la guerra i l'absència de medicaments per tractar infeccions secundàries propiciaren els fatals resultats d'aquesta crisi mèdica", + "span_start": 840, + "span_end": 1055, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Xina.", + "span_text": "Veus de la investigació suggereixen Xina com epicentre", + "span_start": 1271, + "span_end": 1325, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Molts treballadors que van emigrar.", + "span_text": "Veus de la investigació suggereixen Xina com epicentre, país des del qual emigraren molts treballadors cap a Europa i els Estats Units", + "span_start": 1271, + "span_end": 1405, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al país americà.", + "span_text": "Precisament del país americà prové la primera mort", + "span_start": 1407, + "span_end": 1457, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El 8 de març de 1918.", + "span_text": "Precisament del país americà prové la primera mort, registrada el 8 de març de 1918", + "span_start": 1407, + "span_end": 1490, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pel continent europeu, Àfrica i la resta del món en aquest ordre.", + "span_text": "La infecció es va estendre entre els soldats ianquis i després, durant la guerra, al continent europeu, Àfrica i la resta del món en aquest ordre", + "span_start": 1492, + "span_end": 1637, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Que succeïsquen noves pandèmies de grip és alhora inevitable i difícil de predir", + "span_start": 1639, + "span_end": 1719, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Plantejar noves estratègies internacionals per combatre un nou atac semblant del virus influença.", + "span_text": "Que succeïsquen noves pandèmies de grip és alhora inevitable i difícil de predir, una realitat que explica la necessitat de plantejar noves estratègies internacionals per combatre un nou atac semblant del virus influença", + "span_start": 1639, + "span_end": 1859, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_44", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "parada - LA PARADA.-45", + "story": "-Nosaltres no hem de fer res -vaig contestar. -Es ell el que s'haurà de bellugar a entornar-se'n un cop arribi aquí dalt i trobi el parany ocupat.\n-A dreta llei sí -va dir en Xaneta. -Nosaltres tenim s'arbre plantat: això és una bandera, que diu que es castell és nostre. Tots ets paradors des món ens donarien sa part guanyada, però…\n-Però que?\n-Que en Llambregues és un bèstia bruta, Vet-ho aquí. Si coneix que som criatures, ai, ai, ai!…,\n-Que vols dir que ens treurà d'aquí per posar-s'hi ell?-preguntà en Lluís.\n\n-I ara! I doncs per què hem matinejat tant? Per què hem perdut la nit? -vaig saltar jo, encarant-me amb en Xaneta. -Per què tantes presses, mestre tabalot? Per què tant patir de fred i d'avorriment?\n-Oh, coi! -exclama ell.-Hem guanyat sa raó. Pega'm, home, pega'm, si coneixes! Que no és alguna cosa sa raó? Quina culpa en tinc jo que aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu? I encara veurem si s'atrevirà a propassar-se. Sa raó… és alguna cosa sa raó. - S'atansà cap a on érem en Lluís i jo i, amb veu baixa i aire misteriós afegí: -Mireu, sa raó és una muralla; però s'hi han de posar soldats as darrera que la defensun i sinó…", + "questions": [ + { + "input_text": "Segons el narrador, què haurà de fer l'home quan vegi el terreny ocupat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es diu el segon personatge?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aquest creu que el lloc és seu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Però quin problema hi ha?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què no pot saber aquest home?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En Lluís pregunta si en Llambregues els farà fora?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què es queixa el narrador?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb qui s’enfronta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com han passat la nit?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com descriu en Xaneta a l’altre home?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "És segur que aquell sobrepassarà els límits?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On s’apropa el nen?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com parla després?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb què compara la raó?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què necessita aquesta muralla?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "S'haurà de bellugar a entornar-se'n.", + "span_text": "Es ell el que s'haurà de bellugar a entornar-se'n un cop arribi aquí dalt i trobi el parany ocupat", + "span_start": 47, + "span_end": 145, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Xaneta.", + "span_text": "va dir en Xaneta", + "span_start": 165, + "span_end": 181, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Nosaltres tenim s'arbre plantat: això és una bandera, que diu que es castell és nostre. Tots ets paradors des món ens donarien sa part guanyada", + "span_start": 184, + "span_end": 327, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que en Llambregues és un bèstia bruta.", + "span_text": "Tots ets paradors des món ens donarien sa part guanyada, però…\n-Però que?\n-Que en Llambregues és un bèstia bruta", + "span_start": 272, + "span_end": 384, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que són criatures.", + "span_text": "Que en Llambregues és un bèstia bruta, Vet-ho aquí. Si coneix que som criatures, ai, ai, ai", + "span_start": 347, + "span_end": 438, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que vols dir que ens treurà d'aquí per posar-s'hi ell?-preguntà en Lluís", + "span_start": 443, + "span_end": 516, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per tant que han matinejat.", + "span_text": "I ara! I doncs per què hem matinejat tant", + "span_start": 520, + "span_end": 561, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb en Xaneta.", + "span_text": "vaig saltar jo, encarant-me amb en Xaneta", + "span_start": 591, + "span_end": 632, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Patint de fred i d'avorriment.", + "span_text": "Per què tant patir de fred i d'avorriment", + "span_start": 675, + "span_end": 716, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu.", + "span_text": "Quina culpa en tinc jo que aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu", + "span_start": 827, + "span_end": 951, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I encara veurem si s'atrevirà a propassar-se", + "span_start": 953, + "span_end": 997, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cap a on eren en Lluís i ell.", + "span_text": "S'atansà cap a on érem en Lluís i jo", + "span_start": 1032, + "span_end": 1068, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb veu baixa i aire misteriós.", + "span_text": "amb veu baixa i aire misteriós afegí", + "span_start": 1072, + "span_end": 1108, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb una muralla.", + "span_text": "Mireu, sa raó és una muralla", + "span_start": 1111, + "span_end": 1139, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Soldats as darrera que la defensun.", + "span_text": "sa raó és una muralla; però s'hi han de posar soldats as darrera que la defensun", + "span_start": 1118, + "span_end": 1198, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "S'haurà de bellugar a entornar-se'n.", + "span_text": "Es ell el que s'haurà de bellugar a entornar-se'n un cop arribi aquí dalt i trobi el parany ocupat", + "span_start": 47, + "span_end": 145, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Xaneta.", + "span_text": "va dir en Xaneta", + "span_start": 165, + "span_end": 181, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Nosaltres tenim s'arbre plantat: això és una bandera, que diu que es castell és nostre. Tots ets paradors des món ens donarien sa part guanyada", + "span_start": 184, + "span_end": 327, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que en Llambregues és un bèstia bruta.", + "span_text": "Tots ets paradors des món ens donarien sa part guanyada, però…\n-Però que?\n-Que en Llambregues és un bèstia bruta", + "span_start": 272, + "span_end": 384, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que són criatures.", + "span_text": "Que en Llambregues és un bèstia bruta, Vet-ho aquí. Si coneix que som criatures, ai, ai, ai", + "span_start": 347, + "span_end": 438, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que vols dir que ens treurà d'aquí per posar-s'hi ell?-preguntà en Lluís", + "span_start": 443, + "span_end": 516, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per tant que han matinejat.", + "span_text": "I ara! I doncs per què hem matinejat tant", + "span_start": 520, + "span_end": 561, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb en Xaneta.", + "span_text": "vaig saltar jo, encarant-me amb en Xaneta", + "span_start": 591, + "span_end": 632, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Patint de fred i d'avorriment.", + "span_text": "Per què tant patir de fred i d'avorriment", + "span_start": 675, + "span_end": 716, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu.", + "span_text": "Quina culpa en tinc jo que aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu", + "span_start": 827, + "span_end": 951, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I encara veurem si s'atrevirà a propassar-se", + "span_start": 953, + "span_end": 997, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cap a on eren en Lluís i ell.", + "span_text": "S'atansà cap a on érem en Lluís i jo", + "span_start": 1032, + "span_end": 1068, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb veu baixa i aire misteriós.", + "span_text": "amb veu baixa i aire misteriós afegí", + "span_start": 1072, + "span_end": 1108, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb una muralla.", + "span_text": "Mireu, sa raó és una muralla", + "span_start": 1111, + "span_end": 1139, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Soldats as darrera que la defensun.", + "span_text": "sa raó és una muralla; però s'hi han de posar soldats as darrera que la defensun", + "span_start": 1118, + "span_end": 1198, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "S'haurà de bellugar a entornar-se'n.", + "span_text": "Es ell el que s'haurà de bellugar a entornar-se'n un cop arribi aquí dalt i trobi el parany ocupat", + "span_start": 47, + "span_end": 145, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Xaneta.", + "span_text": "va dir en Xaneta", + "span_start": 165, + "span_end": 181, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Nosaltres tenim s'arbre plantat: això és una bandera, que diu que es castell és nostre. Tots ets paradors des món ens donarien sa part guanyada", + "span_start": 184, + "span_end": 327, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que en Llambregues és un bèstia bruta.", + "span_text": "Tots ets paradors des món ens donarien sa part guanyada, però…\n-Però que?\n-Que en Llambregues és un bèstia bruta", + "span_start": 272, + "span_end": 384, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que són criatures.", + "span_text": "Si coneix que som criatures, ai, ai, ai", + "span_start": 399, + "span_end": 438, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Que vols dir que ens treurà d'aquí per posar-s'hi ell?-preguntà en Lluís", + "span_start": 443, + "span_end": 516, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè han matinejat.", + "span_text": "I ara! I doncs per què hem matinejat tant", + "span_start": 520, + "span_end": 561, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb en Xaneta.", + "span_text": "vaig saltar jo, encarant-me amb en Xaneta", + "span_start": 591, + "span_end": 632, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Patint de fred i d'avorriment.", + "span_text": "Per què tant patir de fred i d'avorriment", + "span_start": 675, + "span_end": 716, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu.", + "span_text": "Quina culpa en tinc jo que aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu", + "span_start": 827, + "span_end": 951, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "I encara veurem si s'atrevirà a propassar-se", + "span_start": 953, + "span_end": 997, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cap a on eren el Lluís i ell.", + "span_text": "S'atansà cap a on érem en Lluís i jo", + "span_start": 1032, + "span_end": 1068, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb veu baixa i aire misteriós.", + "span_text": "amb veu baixa i aire misteriós afegí", + "span_start": 1072, + "span_end": 1108, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb una muralla.", + "span_text": "Mireu, sa raó és una muralla", + "span_start": 1111, + "span_end": 1139, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Soldats as darrera que la defensun.", + "span_text": "sa raó és una muralla; però s'hi han de posar soldats as darrera que la defensun i sinó", + "span_start": 1118, + "span_end": 1205, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_726", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Pelasg...", + "story": "Pelasg (en llatí Pelasgus), (en grec antic Πελασγός Pelasgos), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.\nVa ser el primer rei d'Arcàdia i els grecs el consideraven el primer home, ja que havia \"nascut de la terra\". Va inventar l'ús de les cases i va fer distinció entre les plantes útils i les perjudicials. Casat amb Melibea (o també amb la nimfa Cil·lene, o amb Deianira), va ser pare de Licàon.\nVa donar nom als pelasgs, primers pobladors de Grècia.\nHi ha una versió de la llegenda, coneguda a Tessàlia, que diu que Pelasg va tenir una filla Làrissa (que de vegades és la seva mare, i Pelasg és el fruit de la unió d'aquesta Làrissa amb Posidó). Tenia dos germans, Aqueu i Ftios, amb els quals va marxar cap a Tessàlia (que llavors es deia Hemònia), expulsant els pobles salvatges que hi vivien. Van dividir el país en tres parts, una per cada germà. Més endavant els seus descendents van ser expulsats pels Curets i pels leleges. Una part d'aquests pelasgs van fer cap a Itàlia.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Pelasg?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va governar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui es va dir que era?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va crear?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va unir en matrimoni?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es va dir el seu fill?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui són els pelasgs?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On hi ha una altra versió del mite?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'heroi tenia germans, en aquesta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es deien?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On van anar tots junts?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En quantes zones va separar el territori?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què van haver de marxar d’allà els seus descendents?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.", + "span_text": "Pelasg (en llatí Pelasgus), (en grec antic Πελασγός Pelasgos), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe", + "span_start": 0, + "span_end": 132, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Arcàdia.", + "span_text": "Va ser el primer rei d'Arcàdia", + "span_start": 134, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El primer home.", + "span_text": "els grecs el consideraven el primer home", + "span_start": 167, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè havia nascut de la terra.", + "span_text": "els grecs el consideraven el primer home, ja que havia \"nascut de la terra\"", + "span_start": 167, + "span_end": 242, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'ús de cases.", + "span_text": "Va inventar l'ús de les cases", + "span_start": 244, + "span_end": 273, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Melibea.", + "span_text": "Casat amb Melibea", + "span_start": 337, + "span_end": 354, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Licàon.", + "span_text": "va ser pare de Licàon", + "span_start": 404, + "span_end": 425, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els primers pobladors de Grècia.", + "span_text": "Va donar nom als pelasgs, primers pobladors de Grècia", + "span_start": 427, + "span_end": 480, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Tessàlia.", + "span_text": "Hi ha una versió de la llegenda, coneguda a Tessàlia", + "span_start": 482, + "span_end": 534, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tenia dos germans", + "span_start": 678, + "span_end": 695, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aqueu i Ftios.", + "span_text": "Tenia dos germans, Aqueu i Ftios", + "span_start": 678, + "span_end": 710, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cap a Tessàlia.", + "span_text": "Tenia dos germans, Aqueu i Ftios, amb els quals va marxar cap a Tessàlia", + "span_start": 678, + "span_end": 750, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En tres.", + "span_text": "Van dividir el país en tres parts", + "span_start": 828, + "span_end": 861, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè era una per cada germà.", + "span_text": "Van dividir el país en tres parts, una per cada germà", + "span_start": 828, + "span_end": 881, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè van ser expulsats pels Curets i pels leleges.", + "span_text": "Més endavant els seus descendents van ser expulsats pels Curets i pels leleges", + "span_start": 883, + "span_end": 961, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.", + "span_text": "Pelasg (en llatí Pelasgus), (en grec antic Πελασγός Pelasgos), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe", + "span_start": 0, + "span_end": 132, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Arcàdia.", + "span_text": "Va ser el primer rei d'Arcàdia", + "span_start": 134, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El primer home.", + "span_text": "els grecs el consideraven el primer home", + "span_start": 167, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè havia nascut de la terra.", + "span_text": "els grecs el consideraven el primer home, ja que havia \"nascut de la terra\"", + "span_start": 167, + "span_end": 242, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'ús de cases.", + "span_text": "Va inventar l'ús de les cases", + "span_start": 244, + "span_end": 273, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Melibea.", + "span_text": "Casat amb Melibea", + "span_start": 337, + "span_end": 354, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Licàon.", + "span_text": "va ser pare de Licàon", + "span_start": 404, + "span_end": 425, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els primers pobladors de Grècia.", + "span_text": "Va donar nom als pelasgs, primers pobladors de Grècia", + "span_start": 427, + "span_end": 480, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Tessàlia.", + "span_text": "Hi ha una versió de la llegenda, coneguda a Tessàlia", + "span_start": 482, + "span_end": 534, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí, tenia dos germans.", + "span_text": "Tenia dos germans", + "span_start": 678, + "span_end": 695, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aqueu i Ftios.", + "span_text": "Tenia dos germans, Aqueu i Ftios", + "span_start": 678, + "span_end": 710, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cap a Tessàlia.", + "span_text": "Tenia dos germans, Aqueu i Ftios, amb els quals va marxar cap a Tessàlia", + "span_start": 678, + "span_end": 750, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En tres.", + "span_text": "Van dividir el país en tres parts", + "span_start": 828, + "span_end": 861, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè era una per cada germà.", + "span_text": "Van dividir el país en tres parts, una per cada germà", + "span_start": 828, + "span_end": 881, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè van ser expulsats pels Curets i pels leleges.", + "span_text": "Més endavant els seus descendents van ser expulsats pels Curets i pels leleges", + "span_start": 883, + "span_end": 961, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.", + "span_text": "Pelasg (en llatí Pelasgus), (en grec antic Πελασγός Pelasgos), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe", + "span_start": 0, + "span_end": 132, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Arcàdia.", + "span_text": "Va ser el primer rei d'Arcàdia", + "span_start": 134, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El primer home.", + "span_text": "els grecs el consideraven el primer home", + "span_start": 167, + "span_end": 207, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè havia nascut de la terra.", + "span_text": "el consideraven el primer home, ja que havia \"nascut de la terra\"", + "span_start": 177, + "span_end": 242, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'ús de les cases.", + "span_text": "Va inventar l'ús de les cases", + "span_start": 244, + "span_end": 273, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Melibea.", + "span_text": "Casat amb Melibea", + "span_start": 337, + "span_end": 354, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Licàon.", + "span_text": "va ser pare de Licàon", + "span_start": 404, + "span_end": 425, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els primers pobladors de Grècia.", + "span_text": "Va donar nom als pelasgs, primers pobladors de Grècia", + "span_start": 427, + "span_end": 480, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A Tessàlia.", + "span_text": "Hi ha una versió de la llegenda, coneguda a Tessàlia", + "span_start": 482, + "span_end": 534, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tenia dos germans", + "span_start": 678, + "span_end": 695, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Aqueu i Ftios.", + "span_text": "Tenia dos germans, Aqueu i Ftios", + "span_start": 678, + "span_end": 710, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cap a Tessàlia.", + "span_text": "Tenia dos germans, Aqueu i Ftios, amb els quals va marxar cap a Tessàlia", + "span_start": 678, + "span_end": 750, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En tres.", + "span_text": "Van dividir el país en tres parts", + "span_start": 828, + "span_end": 861, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Perquè va ser una per cada germà.", + "span_text": "Van dividir el país en tres parts, una per cada germà", + "span_start": 828, + "span_end": 881, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè van ser expulsats pels Curets i pels leleges.", + "span_text": "Més endavant els seus descendents van ser expulsats pels Curets i pels leleges", + "span_start": 883, + "span_end": 961, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_874", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Josefa Carpena-Amat ", + "story": "Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña (Barcelona, 19 de desembre de 1919 - Marsella, 5 de juny de 2005) fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.\nFilla gran d'una família nombrosa de classe treballadora, va començar a treballar als 12 anys com a costurera i des dels 14 anys milità a la CNT i les Joventuts Llibertàries (JJLL). EL 18 de juliol de 1936 va prendre part en la revolució i el 20 de juliol participà com a ajudant en l'assalt de la caserna de Drassanes. El 17 de novembre es va unir amb el company Pedro Pérez Mir, que va morir al front. Participa en els fets de maig de 1937 i a finals de 1937 es va unir al moviment anarcofeminista Mujeres Libres. Durant la guerra civil espanyola va treballar en una fàbrica de municions.\nDesignada per \"Mujeres Libres\", com a secretària de propaganda del Comitè Regional de Catalunya, va fer conferències als pobles i al front, on conegué Emma Goldman. Malalta, va deixar Barcelona el 25 de gener de 1939 (vigília de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat) i marxà a França, on serà internada durant gaireb�� un any en un camp a Clarmont d'Erau vora Montpeller. Es va casar amb un francès i després el deixà quan va arribar Marsella, on hi havia nombrosos refugiats espanyols. Es convertí en companya de l'anarquista Juan Martinez Vita dit Moreno, i continua la seva militància després de l'Alliberament.\nL'abril de 1945 fou delegada a Tolosa de Llenguadoc per al I Congrés de la FIJL a l'exili. Posteriorment va prendre part en el grup de teatre \"Acratia\" i milità a la CNT a l'exili. Des de 1979 col·laborà en el Centre Internacional de Recerca de l'Anarquisme (CIRA) de la que fou coordinadora de branca de 1988 a 1999.\nEl 1992 va escriure les seves memòries De toda la vida (publicades en versió francesa el 2000), i en l'Exhibició Internacional de Barcelona de 1994 va participar en un debat sobre feminisme i postfeminisme. Ha col·laborat en les obres històriques col·lectives Mujeres Libres i Luchadoras Libertarias, que han estat traduïdes al francès. També ha col·laborat en el butlletí del CIRA i en altres publicacions llibertàries espanyoles i franceses.\nVa morir a Marsella el 5 de juny de 2005 i el seu cos fou incinerat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com s’anomenava habitualment a Josefa Carpena-Amat?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què va ser coneguda?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què va treballar de jove?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quins grups polítics va estar afiliada?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va casar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb què va col·laborar des de 1937?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin càrrec va exercir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On va exiliar-se?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A quina ciutat francesa va anar després?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va formar part del món del teatre?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ha redactat alguna obra?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va fer el 1994?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan va ser la seva defunció?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Pepita Carpeña.", + "span_text": "Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña (Barcelona, 19 de desembre de 1919 - Marsella, 5 de juny de 2005)", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.", + "span_text": "fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme", + "span_start": 121, + "span_end": 193, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De costurera.", + "span_text": "Filla gran d'una família nombrosa de classe treballadora, va començar a treballar als 12 anys com a costurera", + "span_start": 195, + "span_end": 304, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la CNT i les Joventuts Llibertàries.", + "span_text": "milità a la CNT i les Joventuts Llibertàries", + "span_start": 324, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb el company Pedro Pérez Mir.", + "span_text": "es va unir amb el company Pedro Pérez Mir", + "span_start": 533, + "span_end": 574, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 17 de novembre de 1936.", + "span_text": "EL 18 de juliol de 1936 va prendre part en la revolució i el 20 de juliol participà com a ajudant en l'assalt de la caserna de Drassanes. El 17 de novembre es va unir amb el company Pedro Pérez Mir", + "span_start": 377, + "span_end": 574, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el moviment anarcofeminista Mujeres Libres.", + "span_text": "a finals de 1937 es va unir al moviment anarcofeminista Mujeres Libres", + "span_start": 639, + "span_end": 709, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Secretària de propaganda del Comitè Regional de Catalunya.", + "span_text": "Designada per \"Mujeres Libres\", com a secretària de propaganda del Comitè Regional de Catalunya", + "span_start": 786, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A França.", + "span_text": "va deixar Barcelona el 25 de gener de 1939 (vigília de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat) i marxà a França", + "span_start": 960, + "span_end": 1080, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Marsella.", + "span_text": "Es va casar amb un francès i després el deixà quan va arribar Marsella", + "span_start": 1168, + "span_end": 1238, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Posteriorment va prendre part en el grup de teatre \"Acratia\"", + "span_start": 1502, + "span_end": 1562, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí, les seves memòries.", + "span_text": "va escriure les seves memòries De toda la vida", + "span_start": 1737, + "span_end": 1783, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va participar en un debat sobre feminisme i postfeminisme en l'Exhibició Internacional de Barcelona.", + "span_text": "en l'Exhibició Internacional de Barcelona de 1994 va participar en un debat sobre feminisme i postfeminisme", + "span_start": 1827, + "span_end": 1934, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 5 de juny de 2005.", + "span_text": "Va morir a Marsella el 5 de juny de 2005", + "span_start": 2173, + "span_end": 2213, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Pepita Carpeña.", + "span_text": "Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña (Barcelona, 19 de desembre de 1919 - Marsella, 5 de juny de 2005)", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.", + "span_text": "fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme", + "span_start": 121, + "span_end": 193, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De costurera.", + "span_text": "Filla gran d'una família nombrosa de classe treballadora, va començar a treballar als 12 anys com a costurera", + "span_start": 195, + "span_end": 304, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la CNT i les Joventuts Llibertàries.", + "span_text": "milità a la CNT i les Joventuts Llibertàries", + "span_start": 324, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb el company Pedro Pérez Mir.", + "span_text": "es va unir amb el company Pedro Pérez Mir", + "span_start": 533, + "span_end": 574, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 17 de novembre de 1936.", + "span_text": "EL 18 de juliol de 1936 va prendre part en la revolució i el 20 de juliol participà com a ajudant en l'assalt de la caserna de Drassanes. El 17 de novembre es va unir amb el company Pedro Pérez Mir", + "span_start": 377, + "span_end": 574, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el moviment anarcofeminista Mujeres Libres.", + "span_text": "a finals de 1937 es va unir al moviment anarcofeminista Mujeres Libres", + "span_start": 639, + "span_end": 709, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Secretària de propaganda del Comitè Regional de Catalunya.", + "span_text": "Designada per \"Mujeres Libres\", com a secretària de propaganda del Comitè Regional de Catalunya", + "span_start": 786, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A França.", + "span_text": "va deixar Barcelona el 25 de gener de 1939 (vigília de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat) i marxà a França", + "span_start": 960, + "span_end": 1080, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Marsella.", + "span_text": "Es va casar amb un francès i després el deixà quan va arribar Marsella", + "span_start": 1168, + "span_end": 1238, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Posteriorment va prendre part en el grup de teatre \"Acratia\"", + "span_start": 1502, + "span_end": 1562, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va escriure les seves memòries De toda la vida", + "span_start": 1737, + "span_end": 1783, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va participar en un debat sobre feminisme i postfeminisme en l'Exhibició Internacional de Barcelona.", + "span_text": "en l'Exhibició Internacional de Barcelona de 1994 va participar en un debat sobre feminisme i postfeminisme", + "span_start": 1827, + "span_end": 1934, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 5 de juny de 2005.", + "span_text": "Va morir a Marsella el 5 de juny de 2005", + "span_start": 2173, + "span_end": 2213, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Pepita Carpeña.", + "span_text": "Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña", + "span_start": 0, + "span_end": 54, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña (Barcelona, 19 de desembre de 1919 - Marsella, 5 de juny de 2005)", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Perquè fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.", + "span_text": "fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme", + "span_start": 121, + "span_end": 193, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De costurera.", + "span_text": "va començar a treballar als 12 anys com a costurera", + "span_start": 253, + "span_end": 304, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A la CNT i les Joventuts Llibertàries.", + "span_text": "des dels 14 anys milità a la CNT i les Joventuts Llibertàries", + "span_start": 307, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb Pedro Pérez Mir.", + "span_text": "es va unir amb el company Pedro Pérez Mir", + "span_start": 533, + "span_end": 574, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 17 de novembre de 1936.", + "span_text": "EL 18 de juliol de 1936 va prendre part en la revolució i el 20 de juliol participà com a ajudant en l'assalt de la caserna de Drassanes. El 17 de novembre es va unir amb el company Pedro Pérez Mir", + "span_start": 377, + "span_end": 574, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb el moviment anarcofeminista Mujeres Libres.", + "span_text": "a finals de 1937 es va unir al moviment anarcofeminista Mujeres Libres", + "span_start": 639, + "span_end": 709, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Secretària de propaganda del Comitè Regional de Catalunya.", + "span_text": "Designada per \"Mujeres Libres\", com a secretària de propaganda del Comitè Regional de Catalunya", + "span_start": 786, + "span_end": 881, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A França.", + "span_text": "va deixar Barcelona el 25 de gener de 1939 (vigília de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat) i marxà a França", + "span_start": 960, + "span_end": 1080, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Marsella.", + "span_text": "Es va casar amb un francès i després el deixà quan va arribar Marsella", + "span_start": 1168, + "span_end": 1238, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Posteriorment va prendre part en el grup de teatre \"Acratia\"", + "span_start": 1502, + "span_end": 1562, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "va escriure les seves memòries De toda la vida", + "span_start": 1737, + "span_end": 1783, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va participar en un debat sobre feminisme i postfeminisme en l'Exhibició Internacional de Barcelona.", + "span_text": "en l'Exhibició Internacional de Barcelona de 1994 va participar en un debat sobre feminisme i postfeminisme", + "span_start": 1827, + "span_end": 1934, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 5 de juny de 2005.", + "span_text": "Va morir a Marsella el 5 de juny de 2005", + "span_start": 2173, + "span_end": 2213, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1768", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Clotilde Pascual i Fibla ", + "story": "Clotilde Pascual Fibla, també coneguda com a Clotilde Fibla o Clotilde P. Fibla, (Barcelona, 1885 — ibídem, 20 de desembre de 1957) fou una pintora i escultora catalana.\nVa rebre el seu primer cognom de Pau Pascual i Perellada (1838-1881), natural de Santa Coloma de Cervelló marit difunt de la seva mare, i fou filla de Joaquima Fibla i Fibla (1848-*), natural d'Ulldecona. Formada a l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines, ben aviat es traslladà a Mallorca, per residir a Llucalcari, acabada de casar amb el també pintor i col·leccionista Sebastià Junyer i Vidal (es van casar a Barcelona el 13 d'abril de 1903). A casa seva es reuní durant anys l'anomenat Grup de Deià, que incloïa principalment Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i Joaquim Mir. La seva germana Joaquima (1881-1977) es va casar el mateix dia amb el germà de Sebastià, Carles Junyer i Vidal, i també van residir a Llucalcari i van participar en el grup.\nExposà a Palma el 1922 i el 1927 al Saló de la Veda. A Barcelona, va participar en el concurs Plandiura l'any 1923, amb tres natures mortes titulades Gall, Pomes i Cebes, que es van exposar a les Galeries Laietanes. Posteriorment, també va presentar la seva obra individualment de nou a les Galeries Laietanes (1927), la Sala Parés (1930), les Galeries Costa (1931 i 1935) i la Sala Busquets (1936), on va presentar un tríptic i tres escultures de bronze. També va exposar en algunes ciutats europees i nord-americanes. Igualment, consta entre els participants de l'Exposició de Primavera del 1936, organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, que es va fer al Palau de la Metal·lúrgia, on va presentar les obres Gira-sols, Peixos, pot i vidre i Paisatge amb peixos. Segons consta en el catàleg d'aquesta mostra, en aquell moment vivia al carrer Trafalgar de Barcelona.\nTot i que inicialment va destacar com una pintora de paisatges de Mallorca, després de deixar l'illa es va dedicar principalment als bodegons de fruites, flors i peixos. Feia ús de colors intensos i saturats, amb predomini de blaus, verds i ocres, que feia servir amb temperament i intuïció. Les composicions són delicades de dibuix i exuberants de formes. Es dedicà també a l'escultura, amb peces en bronze i terracota policromada. El seu art va ser qualificat per la crítica de vigorós i ple d'ímpetu i, alhora, d'un lirisme penetrant.\nEl seu nebot Joan Junyer i Fibla també va ser un pintor conegut i va heretar la casa de Llucalcari.", + "questions": [ + { + "input_text": "Per què és coneguda Clotilde Pascual?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui va ser la seva mare?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va estudiar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va anar a viure?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el seu marit?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quins artistes es trobaven a casa seva?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quin saló va fer unes exhibicions Pascual?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb quins quadres es va presentar a un certamen el 1923?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va exhibir a la Sala Busquets?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quines obres va ensenyar a l’Exposició de Primavera?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va plasmar als seus quadres en primer lloc?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I posteriorment?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins materials va fer servir en escultura, sobretot?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Té familiars artistes també?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Perquè fou una pintora i escultora catalana.", + "span_text": "Clotilde Pascual Fibla, també coneguda com a Clotilde Fibla o Clotilde P. Fibla, (Barcelona, 1885 — ibídem, 20 de desembre de 1957) fou una pintora i escultora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 168, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1885.", + "span_text": "Clotilde Pascual Fibla, també coneguda com a Clotilde Fibla o Clotilde P. Fibla, (Barcelona, 1885 — ibídem, 20 de desembre de 1957)", + "span_start": 0, + "span_end": 131, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Joaquima Fibla i Fibla.", + "span_text": "fou filla de Joaquima Fibla i Fibla", + "span_start": 308, + "span_end": 343, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines.", + "span_text": "Formada a l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines", + "span_start": 375, + "span_end": 440, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Mallorca.", + "span_text": "ben aviat es traslladà a Mallorca", + "span_start": 442, + "span_end": 475, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sebastià Junyer i Vidal.", + "span_text": "acabada de casar amb el també pintor i col·leccionista Sebastià Junyer i Vidal", + "span_start": 503, + "span_end": 581, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'anomenat Grup de Deià, que incloïa principalment Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i Joaquim Mir.", + "span_text": "A casa seva es reuní durant anys l'anomenat Grup de Deià, que incloïa principalment Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i Joaquim Mir", + "span_start": 632, + "span_end": 792, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Saló de la Veda.", + "span_text": "Exposà a Palma el 1922 i el 1927 al Saló de la Veda", + "span_start": 968, + "span_end": 1019, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb tres natures mortes titulades Gall, Pomes i Cebes.", + "span_text": "A Barcelona, va participar en el concurs Plandiura l'any 1923, amb tres natures mortes titulades Gall, Pomes i Cebes", + "span_start": 1021, + "span_end": 1137, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un tríptic i tres escultures de bronze.", + "span_text": "la Sala Busquets (1936), on va presentar un tríptic i tres escultures de bronze", + "span_start": 1343, + "span_end": 1422, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gira-sols, Peixos, pot i vidre i Paisatge amb peixos.", + "span_text": "consta entre els participants de l'Exposició de Primavera del 1936, organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, que es va fer al Palau de la Metal·lúrgia, on va presentar les obres Gira-sols, Peixos, pot i vidre i Paisatge amb peixos", + "span_start": 1499, + "span_end": 1744, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Paisatges de Mallorca.", + "span_text": "Tot i que inicialment va destacar com una pintora de paisatges de Mallorca", + "span_start": 1849, + "span_end": 1923, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Bodegons de fruites, flors i peixos.", + "span_text": "després de deixar l'illa es va dedicar principalment als bodegons de fruites, flors i peixos", + "span_start": 1925, + "span_end": 2017, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Bronze i terracota policromada.", + "span_text": "Es dedicà també a l'escultura, amb peces en bronze i terracota policromada", + "span_start": 2206, + "span_end": 2280, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí, el seu nebot.", + "span_text": "El seu nebot Joan Junyer i Fibla també va ser un pintor conegut", + "span_start": 2387, + "span_end": 2450, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Perquè fou una pintora i escultora catalana.", + "span_text": "Clotilde Pascual Fibla, també coneguda com a Clotilde Fibla o Clotilde P. Fibla, (Barcelona, 1885 — ibídem, 20 de desembre de 1957) fou una pintora i escultora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 168, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1885.", + "span_text": "Clotilde Pascual Fibla, també coneguda com a Clotilde Fibla o Clotilde P. Fibla, (Barcelona, 1885 — ibídem, 20 de desembre de 1957)", + "span_start": 0, + "span_end": 131, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Joaquima Fibla i Fibla.", + "span_text": "fou filla de Joaquima Fibla i Fibla", + "span_start": 308, + "span_end": 343, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines.", + "span_text": "Formada a l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines", + "span_start": 375, + "span_end": 440, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Mallorca.", + "span_text": "ben aviat es traslladà a Mallorca", + "span_start": 442, + "span_end": 475, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sebastià Junyer i Vidal.", + "span_text": "acabada de casar amb el també pintor i col·leccionista Sebastià Junyer i Vidal", + "span_start": 503, + "span_end": 581, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'anomenat Grup de Deià, que incloïa principalment Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i Joaquim Mir.", + "span_text": "A casa seva es reuní durant anys l'anomenat Grup de Deià, que incloïa principalment Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i Joaquim Mir", + "span_start": 632, + "span_end": 792, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Saló de la Veda.", + "span_text": "Exposà a Palma el 1922 i el 1927 al Saló de la Veda", + "span_start": 968, + "span_end": 1019, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb tres natures mortes titulades Gall, Pomes i Cebes.", + "span_text": "va participar en el concurs Plandiura l'any 1923, amb tres natures mortes titulades Gall, Pomes i Cebes", + "span_start": 1034, + "span_end": 1137, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un tríptic i tres escultures de bronze.", + "span_text": "la Sala Busquets (1936), on va presentar un tríptic i tres escultures de bronze", + "span_start": 1343, + "span_end": 1422, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Gira-sols, Peixos, pot i vidre i Paisatge amb peixos.", + "span_text": "consta entre els participants de l'Exposició de Primavera del 1936, organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, que es va fer al Palau de la Metal·lúrgia, on va presentar les obres Gira-sols, Peixos, pot i vidre i Paisatge amb peixos", + "span_start": 1499, + "span_end": 1744, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Paisatges de Mallorca.", + "span_text": "Tot i que inicialment va destacar com una pintora de paisatges de Mallorca", + "span_start": 1849, + "span_end": 1923, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Bodegons de fruites, flors i peixos.", + "span_text": "després de deixar l'illa es va dedicar principalment als bodegons de fruites, flors i peixos", + "span_start": 1925, + "span_end": 2017, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Bronze i terracota policromada.", + "span_text": "Es dedicà també a l'escultura, amb peces en bronze i terracota policromada", + "span_start": 2206, + "span_end": 2280, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu nebot Joan Junyer i Fibla també va ser un pintor conegut", + "span_start": 2387, + "span_end": 2450, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Perquè fou una pintora i escultora catalana.", + "span_text": "Clotilde Pascual Fibla, també coneguda com a Clotilde Fibla o Clotilde P. Fibla, (Barcelona, 1885 — ibídem, 20 de desembre de 1957) fou una pintora i escultora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 168, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1885.", + "span_text": "Clotilde Pascual Fibla, també coneguda com a Clotilde Fibla o Clotilde P. Fibla, (Barcelona, 1885 — ibídem, 20 de desembre de 1957)", + "span_start": 0, + "span_end": 131, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Joaquima Fibla i Fibla.", + "span_text": "fou filla de Joaquima Fibla i Fibla", + "span_start": 308, + "span_end": 343, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines.", + "span_text": "Formada a l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines", + "span_start": 375, + "span_end": 440, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Mallorca.", + "span_text": "ben aviat es traslladà a Mallorca", + "span_start": 442, + "span_end": 475, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sebastià Junyer i Vidal.", + "span_text": "acabada de casar amb el també pintor i col·leccionista Sebastià Junyer i Vidal", + "span_start": 503, + "span_end": 581, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'anomenat Grup de Deià, que incloïa principalment Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i Joaquim Mir.", + "span_text": "A casa seva es reuní durant anys l'anomenat Grup de Deià, que incloïa principalment Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i Joaquim Mir", + "span_start": 632, + "span_end": 792, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Saló de la Veda de Palma.", + "span_text": "Exposà a Palma el 1922 i el 1927 al Saló de la Veda", + "span_start": 968, + "span_end": 1019, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb tres natures mortes titulades Gall, Pomes i Cebes.", + "span_text": "va participar en el concurs Plandiura l'any 1923, amb tres natures mortes titulades Gall, Pomes i Cebes", + "span_start": 1034, + "span_end": 1137, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un tríptic i tres escultures de bronze.", + "span_text": "la Sala Busquets (1936), on va presentar un tríptic i tres escultures de bronze", + "span_start": 1343, + "span_end": 1422, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les obres Gira-sols, Peixos, pot i vidre i Paisatge amb peixos.", + "span_text": "consta entre els participants de l'Exposició de Primavera del 1936, organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, que es va fer al Palau de la Metal·lúrgia, on va presentar les obres Gira-sols, Peixos, pot i vidre i Paisatge amb peixos", + "span_start": 1499, + "span_end": 1744, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Paisatges de Mallorca.", + "span_text": "Tot i que inicialment va destacar com una pintora de paisatges de Mallorca", + "span_start": 1849, + "span_end": 1923, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Bodegons de fruites, flors i peixos.", + "span_text": "després de deixar l'illa es va dedicar principalment als bodegons de fruites, flors i peixos", + "span_start": 1925, + "span_end": 2017, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Bronze i terracota policromada.", + "span_text": "Es dedicà també a l'escultura, amb peces en bronze i terracota policromada", + "span_start": 2206, + "span_end": 2280, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El seu nebot Joan Junyer i Fibla també va ser un pintor conegut", + "span_start": 2387, + "span_end": 2450, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 1_113", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 1 - AVE MARIA PURÍSSIMA.-113", + "story": "-No es pot entrar. No passeu. ¿Qui hi ha? Qui ès?\n-Sóc jo- contesto. -No em coneixeu?\n-Ah! ets tu?… ets en Minguet?… Bé, està bé. Hi ha tanta de gent tafanera! Mira, té: veus aquelles dues barjaules, allà a la sorra?- diu indicant-me dues dones per l'escletxa que bada un porticó una mica obert. -¿Què hi graten, allí, aclofades? ¡No hi són per avemaries a dir, no: sotgen, espien, les bandarrasses!… I tu què vols?… què cerques?…\n-Venia a veure la teta. ¿Com se troba, avui?\n-Com vols que es trobi, la caretona? M'agafa per un braç i m'aboca a la porta del menjador.", + "questions": [ + { + "input_text": "Està prohibit passar, segons el primer personatge?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sap qui vol entrar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui és, finalment?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com són moltes persones, segons el primer personatge?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A qui assenyala?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On són elles?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per on les pot contemplar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com estan col·locades les noies?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què no estan fent?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què fan, doncs?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què les titlla el personatge?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què vol en Minguet?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Pregunta pel seu estat de salut?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L’altre personatge per on subjecta en Minguet?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On se l’endú?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No es pot entrar", + "span_start": 1, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Qui hi ha? Qui ès", + "span_start": 31, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En Minguet.", + "span_text": "Ah! ets tu?… ets en Minguet", + "span_start": 87, + "span_end": 114, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tafaneres.", + "span_text": "Hi ha tanta de gent tafanera", + "span_start": 130, + "span_end": 158, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquelles dues barjaules.", + "span_text": "Mira, té: veus aquelles dues barjaules, allà a la sorra?- diu indicant-me dues dones", + "span_start": 160, + "span_end": 244, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Allà a la sorra.", + "span_text": "veus aquelles dues barjaules, allà a la sorra", + "span_start": 170, + "span_end": 215, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per l'escletxa que bada un porticó una mica obert.", + "span_text": "diu indicant-me dues dones per l'escletxa que bada un porticó una mica obert", + "span_start": 218, + "span_end": 294, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aclofades.", + "span_text": "Què hi graten, allí, aclofades", + "span_start": 298, + "span_end": 328, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dir avemaries.", + "span_text": "No hi són per avemaries a dir", + "span_start": 331, + "span_end": 360, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sotgen, espien.", + "span_text": "No hi són per avemaries a dir, no: sotgen, espien", + "span_start": 331, + "span_end": 380, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De bandarrasses.", + "span_text": "sotgen, espien, les bandarrasses", + "span_start": 366, + "span_end": 398, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De bandarrasses.", + "span_text": "Venia a veure la teta", + "span_start": 432, + "span_end": 453, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com se troba, avui", + "span_start": 456, + "span_end": 474, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per un braç.", + "span_text": "M'agafa per un braç", + "span_start": 513, + "span_end": 532, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la porta del menjador.", + "span_text": "m'aboca a la porta del menjador", + "span_start": 535, + "span_end": 566, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No es pot entrar", + "span_start": 1, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Qui hi ha? Qui ès", + "span_start": 31, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En Minguet.", + "span_text": "Ah! ets tu?… ets en Minguet", + "span_start": 87, + "span_end": 114, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tafaneres.", + "span_text": "Hi ha tanta de gent tafanera", + "span_start": 130, + "span_end": 158, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquelles dues barjaules.", + "span_text": "Mira, té: veus aquelles dues barjaules, allà a la sorra?- diu indicant-me dues dones", + "span_start": 160, + "span_end": 244, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Allà a la sorra.", + "span_text": "veus aquelles dues barjaules, allà a la sorra", + "span_start": 170, + "span_end": 215, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per l'escletxa que bada un porticó una mica obert.", + "span_text": "diu indicant-me dues dones per l'escletxa que bada un porticó una mica obert", + "span_start": 218, + "span_end": 294, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aclofades.", + "span_text": "Què hi graten, allí, aclofades", + "span_start": 298, + "span_end": 328, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dir avemaries.", + "span_text": "No hi són per avemaries a dir", + "span_start": 331, + "span_end": 360, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sotgen, espien.", + "span_text": "No hi són per avemaries a dir, no: sotgen, espien", + "span_start": 331, + "span_end": 380, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De bandarrasses.", + "span_text": "sotgen, espien, les bandarrasses", + "span_start": 366, + "span_end": 398, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Veure la teta.", + "span_text": "Venia a veure la teta", + "span_start": 432, + "span_end": 453, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com se troba, avui", + "span_start": 456, + "span_end": 474, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per un braç.", + "span_text": "M'agafa per un braç", + "span_start": 513, + "span_end": 532, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la porta del menjador.", + "span_text": "m'aboca a la porta del menjador", + "span_start": 535, + "span_end": 566, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "No es pot entrar", + "span_start": 1, + "span_end": 17, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Qui hi ha? Qui ès", + "span_start": 31, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En Minguet.", + "span_text": "Ah! ets tu?… ets en Minguet", + "span_start": 87, + "span_end": 114, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tafaneres.", + "span_text": "Hi ha tanta de gent tafanera", + "span_start": 130, + "span_end": 158, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Aquelles dues barjaules.", + "span_text": "Mira, té: veus aquelles dues barjaules", + "span_start": 160, + "span_end": 198, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la sorra.", + "span_text": "veus aquelles dues barjaules, allà a la sorra", + "span_start": 170, + "span_end": 215, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per l'escletxa que bada un porticó una mica obert.", + "span_text": "diu indicant-me dues dones per l'escletxa que bada un porticó una mica obert", + "span_start": 218, + "span_end": 294, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aclofades.", + "span_text": "Què hi graten, allí, aclofades", + "span_start": 298, + "span_end": 328, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dir avemaries.", + "span_text": "No hi són per avemaries a dir", + "span_start": 331, + "span_end": 360, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sotgen, espien.", + "span_text": "No hi són per avemaries a dir, no: sotgen, espien", + "span_start": 331, + "span_end": 380, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De bandarrasses.", + "span_text": "sotgen, espien, les bandarrasses", + "span_start": 366, + "span_end": 398, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Veure la teta.", + "span_text": "Venia a veure la teta", + "span_start": 432, + "span_end": 453, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com se troba, avui", + "span_start": 456, + "span_end": 474, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per un braç.", + "span_text": "M'agafa per un braç", + "span_start": 513, + "span_end": 532, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A la porta del menjador.", + "span_text": "m'aboca a la porta del menjador", + "span_start": 535, + "span_end": 566, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1605", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Anna Maria Reverté...", + "story": "Anna Maria Reverté (Barcelona, 1966) és una carillonista catalana.\nDes de l'any 1988 és la carillonista titular del Carilló del Palau de la Generalitat, on va succeir en el càrrec a Maria Dolors Coll, pionera en la introducció d'aquest instrument al nostre país.\nEls primers passos en el món de la música van ser amb els seus pares (el pare era clarinetista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i la mare, pianista). Posteriorment va ampliar els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtindria el títol de professora de piano i de solfeig. També cursà estudis superiors d'harmonia, contrapunt i fuga. L'any 1985 va començar a estudiar carilló amb Maria Dolors Coll, primer, i posteriorment amb Leen't Hart, carillonista i professor neerlandès. També ha perfeccionat la seva tècnica en les escoles de carillonistes dels Països Baixos i a Dinamarca. A més dels estudis musicals, Anna Maria Reverté és llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona.\nCom a carillonista, ha actuat per tot Europa, els Estats Units i Austràlia. És autora de més de 400 arranjaments per al seu instrument, la majoria dels quals són de música catalana. També ha escrit música per a carilló sol, i per a carilló en combinació amb altres instruments. A més, ha estat guardonada amb diversos premis internacionals de carilló, i forma part habitualment del jurat d'examens i concursos internacionals de carilló. Ha enregistrat amb Catalunya Música i té editats diversos CDs.\nDurant l'any ofereix diversos concerts amb el Carilló del Palau de la Generalitat, en temporades de concerts que comencen a les Festes de la Mercè i s'acaben amb el Festival Internacional de Carilló de Barcelona, que té lloc al juliol. Molts d'aquests concerts són el primer diumenge de mes, i també en dates significatives, com Sant Esteve.\nA més, els dies feiners, interpreta 15 minuts de música amb el carilló, a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda. I també toca en les recepcions oficials del Palau de la Generalitat on és requerida.\nL'any 2003 forma el Duo Reverté i Van Assche, amb el carillonista Koen Van Assche, amb el qual ofereixen nombrosos concerts arreu, amb repertoris innovadors. Paral·lelament, els dos carillonistes han dut a terme el projecte conjunt de crear el seu propi carilló, iniciativa que va culminar l'any 2013 amb la construcció del Bronzen Piano, un carilló mòbil únic al món. Aquest carilló s'ha pogut escoltar en diversos concerts, al costat d'altres instruments fent música de cambra, acompanyat d'una orquestra de corda (a la Sagrada Família) o d'una banda simfònica (L'Auditori de Barcelona).\nEn la seva tasca incansable per difondre el carilló, l'any 2017 va impulsar el XIX Congrés Mundial de Carilló, celebrat a Barcelona i altres localitats catalanes, del que en va ser directora.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què es dedica Anna Maria Reverté?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des de quan treballa a la Generalitat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A qui va suplir?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va estudiar Reverté?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui va ser la seva professora?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I el seu professor?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va estudiar fora d’Espanya?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I ha interpretat a l’estranger?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A part de tocar, també compon?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Ha publicat algun àlbum?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan actua amb el Carilló del Palau de la Generalitat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I quan ho fa els dies lectius?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb qui toca conjuntament?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què van crear els dos junts?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va dur a terme per promoure el seu instrument?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una carillonista catalana.", + "span_text": "Anna Maria Reverté (Barcelona, 1966) és una carillonista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des de l'any 1988.", + "span_text": "Des de l'any 1988 és la carillonista titular del Carilló del Palau de la Generalitat", + "span_start": 67, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Maria Dolors Coll.", + "span_text": "és la carillonista titular del Carilló del Palau de la Generalitat, on va succeir en el càrrec a Maria Dolors Coll", + "span_start": 85, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al Conservatori Superior de Música de Barcelona.", + "span_text": "Posteriorment va ampliar els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona", + "span_start": 442, + "span_end": 535, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Maria Dolors Coll.", + "span_text": "va començar a estudiar carilló amb Maria Dolors Coll", + "span_start": 668, + "span_end": 720, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Leen't Hart.", + "span_text": "va començar a estudiar carilló amb Maria Dolors Coll, primer, i posteriorment amb Leen't Hart", + "span_start": 668, + "span_end": 761, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha perfeccionat la seva tècnica en les escoles de carillonistes dels Països Baixos i a Dinamarca", + "span_start": 800, + "span_end": 902, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a carillonista, ha actuat per tot Europa, els Estats Units i Austràlia", + "span_start": 1038, + "span_end": 1112, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És autora de més de 400 arranjaments per al seu instrument, la majoria dels quals són de música catalana. També ha escrit música per a carilló sol, i per a carilló en combinació amb altres instruments", + "span_start": 1114, + "span_end": 1314, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha enregistrat amb Catalunya Música i té editats diversos CDs", + "span_start": 1475, + "span_end": 1536, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En temporades de concerts que comencen a les Festes de la Mercè i s'acaben amb el Festival Internacional de Carilló de Barcelona, que té lloc al juliol.", + "span_text": "Durant l'any ofereix diversos concerts amb el Carilló del Palau de la Generalitat, en temporades de concerts que comencen a les Festes de la Mercè i s'acaben amb el Festival Internacional de Carilló de Barcelona, que té lloc al juliol", + "span_start": 1538, + "span_end": 1772, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A les 12 del migdia i a les 6 de la tarda.", + "span_text": "A més, els dies feiners, interpreta 15 minuts de música amb el carilló, a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda", + "span_start": 1880, + "span_end": 1993, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el carillonista Koen Van Assche.", + "span_text": "forma el Duo Reverté i Van Assche, amb el carillonista Koen Van Assche", + "span_start": 2091, + "span_end": 2161, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Brozen Piano, un carilló mòbil únic al món.", + "span_text": "els dos carillonistes han dut a terme el projecte conjunt de crear el seu propi carilló, iniciativa que va culminar l'any 2013 amb la construcció del Bronzen Piano, un carilló mòbil únic al món", + "span_start": 2254, + "span_end": 2447, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El XIX Congrés Mundial de Carilló.", + "span_text": "En la seva tasca incansable per difondre el carilló, l'any 2017 va impulsar el XIX Congrés Mundial de Carilló", + "span_start": 2670, + "span_end": 2779, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una carillonista catalana.", + "span_text": "Anna Maria Revert�� (Barcelona, 1966) és una carillonista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des de l'any 1988.", + "span_text": "Des de l'any 1988 és la carillonista titular del Carilló del Palau de la Generalitat", + "span_start": 67, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Maria Dolors Coll.", + "span_text": "és la carillonista titular del Carilló del Palau de la Generalitat, on va succeir en el càrrec a Maria Dolors Coll", + "span_start": 85, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al Conservatori Superior de Música de Barcelona.", + "span_text": "Posteriorment va ampliar els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona", + "span_start": 442, + "span_end": 535, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Maria Dolors Coll.", + "span_text": "va començar a estudiar carilló amb Maria Dolors Coll", + "span_start": 668, + "span_end": 720, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Leen't Hart.", + "span_text": "va començar a estudiar carilló amb Maria Dolors Coll, primer, i posteriorment amb Leen't Hart", + "span_start": 668, + "span_end": 761, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha perfeccionat la seva tècnica en les escoles de carillonistes dels Països Baixos i a Dinamarca", + "span_start": 800, + "span_end": 902, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a carillonista, ha actuat per tot Europa, els Estats Units i Austràlia", + "span_start": 1038, + "span_end": 1112, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És autora de més de 400 arranjaments per al seu instrument, la majoria dels quals són de música catalana. També ha escrit música per a carilló sol, i per a carilló en combinació amb altres instruments", + "span_start": 1114, + "span_end": 1314, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha enregistrat amb Catalunya Música i té editats diversos CDs", + "span_start": 1475, + "span_end": 1536, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En temporades de concerts que comencen a les Festes de la Mercè i s'acaben amb el Festival Internacional de Carilló de Barcelona, que té lloc al juliol.", + "span_text": "Durant l'any ofereix diversos concerts amb el Carilló del Palau de la Generalitat, en temporades de concerts que comencen a les Festes de la Mercè i s'acaben amb el Festival Internacional de Carilló de Barcelona, que té lloc al juliol", + "span_start": 1538, + "span_end": 1772, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A les 12 del migdia i a les 6 de la tarda.", + "span_text": "A més, els dies feiners, interpreta 15 minuts de música amb el carilló, a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda", + "span_start": 1880, + "span_end": 1993, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Koen Van Assche.", + "span_text": "forma el Duo Reverté i Van Assche, amb el carillonista Koen Van Assche", + "span_start": 2091, + "span_end": 2161, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Brozen Piano, un carilló mòbil únic al món.", + "span_text": "els dos carillonistes han dut a terme el projecte conjunt de crear el seu propi carilló, iniciativa que va culminar l'any 2013 amb la construcció del Bronzen Piano, un carilló mòbil únic al món", + "span_start": 2254, + "span_end": 2447, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El XIX Congrés Mundial de Carilló.", + "span_text": "En la seva tasca incansable per difondre el carilló, l'any 2017 va impulsar el XIX Congrés Mundial de Carilló, celebrat a Barcelona i altres localitats catalanes", + "span_start": 2670, + "span_end": 2831, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una carillonista catalana.", + "span_text": "Anna Maria Reverté (Barcelona, 1966) és una carillonista catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Des de l'any 1988.", + "span_text": "Des de l'any 1988 és la carillonista titular del Carilló del Palau de la Generalitat", + "span_start": 67, + "span_end": 151, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Maria Dolors Coll.", + "span_text": "és la carillonista titular del Carilló del Palau de la Generalitat, on va succeir en el càrrec a Maria Dolors Coll", + "span_start": 85, + "span_end": 199, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al Conservatori Superior de Música de Barcelona.", + "span_text": "va ampliar els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona", + "span_start": 456, + "span_end": 535, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Maria Dolors Coll.", + "span_text": "L'any 1985 va començar a estudiar carilló amb Maria Dolors Coll", + "span_start": 657, + "span_end": 720, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Leen't Hart.", + "span_text": "començar a estudiar carilló amb Maria Dolors Coll, primer, i posteriorment amb Leen't Hart, carillonista i professor neerlandès", + "span_start": 671, + "span_end": 798, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També ha perfeccionat la seva tècnica en les escoles de carillonistes dels Països Baixos i a Dinamarca", + "span_start": 800, + "span_end": 902, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Com a carillonista, ha actuat per tot Europa, els Estats Units i Austràlia", + "span_start": 1038, + "span_end": 1112, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "És autora de més de 400 arranjaments per al seu instrument, la majoria dels quals són de música catalana. També ha escrit música per a carilló sol, i per a carilló en combinació amb altres instruments", + "span_start": 1114, + "span_end": 1314, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ha enregistrat amb Catalunya Música i té editats diversos CDs", + "span_start": 1475, + "span_end": 1536, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En temporades de concerts que comencen a les Festes de la Mercè i s'acaben amb el Festival Internacional de Carilló de Barcelona, que té lloc al juliol.", + "span_text": "Durant l'any ofereix diversos concerts amb el Carilló del Palau de la Generalitat, en temporades de concerts que comencen a les Festes de la Mercè i s'acaben amb el Festival Internacional de Carilló de Barcelona, que té lloc al juliol", + "span_start": 1538, + "span_end": 1772, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A les 12 del migdia i a les 6 de la tarda.", + "span_text": "A més, els dies feiners, interpreta 15 minuts de música amb el carilló, a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda", + "span_start": 1880, + "span_end": 1993, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb el carillonista Koen Van Assche.", + "span_text": "forma el Duo Reverté i Van Assche, amb el carillonista Koen Van Assche", + "span_start": 2091, + "span_end": 2161, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Bronzen Piano, un carilló mòbil únic al món.", + "span_text": "els dos carillonistes han dut a terme el projecte conjunt de crear el seu propi carilló, iniciativa que va culminar l'any 2013 amb la construcció del Bronzen Piano, un carilló mòbil únic al món", + "span_start": 2254, + "span_end": 2447, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El XIX Congrés Mundial de Carilló, celebrat a Barcelona i altres localitats catalanes.", + "span_text": "En la seva tasca incansable per difondre el carilló, l'any 2017 va impulsar el XIX Congrés Mundial de Carilló, celebrat a Barcelona i altres localitats catalanes", + "span_start": 2670, + "span_end": 2831, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_298", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Coralina Colom i Canillas...", + "story": "Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona el 26 de gener de 1936, va ser una actriu i, posteriorment, una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors.\nHa estat, durant més de 30 anys, tota una institució al departament de veu de l'Institut del Teatre, on ha impartit classes de veu. Moltes generacions d'actors catalans han assistit a les seves aules i l'esmenten en els seus currículums professionals. Anteriorment a la tasca docent, havia estat primera actriu de teatre, a les dècades dels anys 50 i 60, a les companyies de Mario Cabré, Alejandro Ulloa i Joan Capri. L'estiu de 1956 formà part de la Companyia de Teatre Ciutat Comtal, que actuà dins la programació del Teatre Grec de Montjuïc i sota la direcció de Dolly Latz. La seva darrera actuació va ser l'any 1973, encarnant la protagonista femenina de l'obra La mosqueta, de Ruzzante, al costat de l'actor Ramon Teixidor. També va fer cinema, esporàdicament.\nAl 1965 va rebre el Premi Internacional d'Interpretació del VIII Cicle de Teatre Llatí per Flor de un día.\nLes seves investigacions com a pedagoga queden recollides a Exercicis per al laboratori de veu i de dicció, escrit en col·laboració amb Rosa-Victòria Gras (1998).\nteatre\ncinema.\ndiscografia\nllibres", + "questions": [ + { + "input_text": "On va néixer Coralina Colom?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar en inici?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I després?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quant temps va treballar a l’Institut del Teatre?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què hi feia allà?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui l’ha tingut de professora?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De què va treballar abans?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui va col·laborar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quan va ser l’últim cop que va pujar a un escenari?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina obra va representar llavors?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb qui va actuar-hi?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ha aparegut en alguna pel·lícula?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va guanyar el 1965?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com es titula la seva obra didàctica?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser una actriu.", + "span_text": "Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona el 26 de gener de 1936, va ser una actriu", + "span_start": 0, + "span_end": 153, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors.", + "span_text": "va ser una actriu i, posteriorment, una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors", + "span_start": 136, + "span_end": 238, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Més de 30 anys.", + "span_text": "Ha estat, durant més de 30 anys, tota una institució al departament de veu de l'Institut del Teatre", + "span_start": 240, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Impartir classes de veu.", + "span_text": "tota una institució al departament de veu de l'Institut del Teatre, on ha impartit classes de veu", + "span_start": 273, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Moltes generacions d'actors catalans.", + "span_text": "Moltes generacions d'actors catalans han assistit a les seves aules", + "span_start": 372, + "span_end": 439, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'actriu de teatre.", + "span_text": "Anteriorment a la tasca docent, havia estat primera actriu de teatre", + "span_start": 492, + "span_end": 560, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les dècades dels anys 50 i 60.", + "span_text": "havia estat primera actriu de teatre, a les dècades dels anys 50 i 60", + "span_start": 524, + "span_end": 593, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Mario Cabré, Alejandro Ulloa i Joan Capri.", + "span_text": "havia estat primera actriu de teatre, a les dècades dels anys 50 i 60, a les companyies de Mario Cabré, Alejandro Ulloa i Joan Capri", + "span_start": 524, + "span_end": 656, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1973.", + "span_text": "La seva darrera actuació va ser l'any 1973", + "span_start": 818, + "span_end": 860, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La mosqueta, de Ruzzante.", + "span_text": "La seva darrera actuació va ser l'any 1973, encarnant la protagonista femenina de l'obra La mosqueta, de Ruzzante", + "span_start": 818, + "span_end": 931, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Ramon Teixidor.", + "span_text": "encarnant la protagonista femenina de l'obra La mosqueta, de Ruzzante, al costat de l'actor Ramon Teixidor", + "span_start": 862, + "span_end": 968, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També va fer cinema, esporàdicament", + "span_start": 970, + "span_end": 1005, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Premi Internacional d'Interpretació del VIII Cicle de Teatre Llatí.", + "span_text": "Al 1965 va rebre el Premi Internacional d'Interpretació del VIII Cicle de Teatre Llatí", + "span_start": 1007, + "span_end": 1093, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Exercicis per al laboratori de veu i de dicció.", + "span_text": "Les seves investigacions com a pedagoga queden recollides a Exercicis per al laboratori de veu i de dicció", + "span_start": 1114, + "span_end": 1220, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser una actriu.", + "span_text": "Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona el 26 de gener de 1936, va ser una actriu", + "span_start": 0, + "span_end": 153, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors.", + "span_text": "va ser una actriu i, posteriorment, una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors", + "span_start": 136, + "span_end": 238, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Més de 30 anys.", + "span_text": "Ha estat, durant més de 30 anys, tota una institució al departament de veu de l'Institut del Teatre", + "span_start": 240, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Classes de veu.", + "span_text": "tota una institució al departament de veu de l'Institut del Teatre, on ha impartit classes de veu", + "span_start": 273, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Moltes generacions d'actors catalans.", + "span_text": "Moltes generacions d'actors catalans han assistit a les seves aules", + "span_start": 372, + "span_end": 439, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'actriu de teatre.", + "span_text": "Anteriorment a la tasca docent, havia estat primera actriu de teatre", + "span_start": 492, + "span_end": 560, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les dècades dels anys 50 i 60.", + "span_text": "havia estat primera actriu de teatre, a les dècades dels anys 50 i 60", + "span_start": 524, + "span_end": 593, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Mario Cabré, Alejandro Ulloa i Joan Capri.", + "span_text": "havia estat primera actriu de teatre, a les dècades dels anys 50 i 60, a les companyies de Mario Cabré, Alejandro Ulloa i Joan Capri", + "span_start": 524, + "span_end": 656, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1973.", + "span_text": "La seva darrera actuació va ser l'any 1973", + "span_start": 818, + "span_end": 860, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La mosqueta, de Ruzzante.", + "span_text": "La seva darrera actuació va ser l'any 1973, encarnant la protagonista femenina de l'obra La mosqueta, de Ruzzante", + "span_start": 818, + "span_end": 931, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb Ramon Teixidor.", + "span_text": "encarnant la protagonista femenina de l'obra La mosqueta, de Ruzzante, al costat de l'actor Ramon Teixidor", + "span_start": 862, + "span_end": 968, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També va fer cinema, esporàdicament", + "span_start": 970, + "span_end": 1005, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Premi Internacional d'Interpretació del VIII Cicle de Teatre Llatí.", + "span_text": "Al 1965 va rebre el Premi Internacional d'Interpretació del VIII Cicle de Teatre Llatí", + "span_start": 1007, + "span_end": 1093, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Exercicis per al laboratori de veu i de dicció.", + "span_text": "Les seves investigacions com a pedagoga queden recollides a Exercicis per al laboratori de veu i de dicció", + "span_start": 1114, + "span_end": 1220, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona", + "span_start": 0, + "span_end": 111, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Va ser una actriu.", + "span_text": "va ser una actriu", + "span_start": 136, + "span_end": 153, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors.", + "span_text": "posteriorment, una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors", + "span_start": 157, + "span_end": 238, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Més de 30 anys.", + "span_text": "Ha estat, durant més de 30 anys, tota una institució al departament de veu de l'Institut del Teatre", + "span_start": 240, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Hi impartia classes de veu.", + "span_text": "tota una institució al departament de veu de l'Institut del Teatre, on ha impartit classes de veu", + "span_start": 273, + "span_end": 370, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Moltes generacions d'actors catalans.", + "span_text": "Moltes generacions d'actors catalans han assistit a les seves aules", + "span_start": 372, + "span_end": 439, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "D'actriu de teatre.", + "span_text": "Anteriorment a la tasca docent, havia estat primera actriu de teatre", + "span_start": 492, + "span_end": 560, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A les dècades dels anys 50 i 60.", + "span_text": "havia estat primera actriu de teatre, a les dècades dels anys 50 i 60", + "span_start": 524, + "span_end": 593, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Mario Cabré, Alejandro Ulloa i Joan Capri.", + "span_text": "havia estat primera actriu de teatre, a les dècades dels anys 50 i 60, a les companyies de Mario Cabré, Alejandro Ulloa i Joan Capri", + "span_start": 524, + "span_end": 656, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'any 1973.", + "span_text": "La seva darrera actuació va ser l'any 1973", + "span_start": 818, + "span_end": 860, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La mosqueta, de Ruzzante.", + "span_text": "La seva darrera actuació va ser l'any 1973, encarnant la protagonista femenina de l'obra La mosqueta, de Ruzzante", + "span_start": 818, + "span_end": 931, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb l'actor Ramon Teixidor.", + "span_text": "encarnant la protagonista femenina de l'obra La mosqueta, de Ruzzante, al costat de l'actor Ramon Teixidor", + "span_start": 862, + "span_end": 968, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "També va fer cinema, esporàdicament", + "span_start": 970, + "span_end": 1005, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El Premi Internacional d'Interpretació del VIII Cicle de Teatre Llatí.", + "span_text": "Al 1965 va rebre el Premi Internacional d'Interpretació del VIII Cicle de Teatre Llatí", + "span_start": 1007, + "span_end": 1093, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Exercicis per al laboratori de veu i de dicció.", + "span_text": "Les seves investigacions com a pedagoga queden recollides a Exercicis per al laboratori de veu i de dicció", + "span_start": 1114, + "span_end": 1220, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_460", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Nausica ", + "story": "En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté. Apareix al llibre VI de l'Odissea d'Homer. El seu nom, en grec, vol dir \"cremadora de vaixells\".\nHomer descriu Nausica com una noia a qui Odisseu fa una gran impressió. Atena se serveix d'ella per aconseguir que els feacis donin a Odisseu els mitjans per tornar a Ítaca. L'heroi, víctima d'un nou naufragi després d'haver sortit de l'illa de Calipso, va ser llançat, ferit i cansat després d'haver nedat molt, a una illa que no coneixia. Va quedar-se adormit en un bosc al costat d'un riu. Mentre dormia, Atena va enviar un somni a Nausica, en el qual, una de les seves amigues li retreia la seva deixadesa i l'animava a anar al riu a rentar la roba. Al matí, Nausica, amb el permís dels seus pares va al riu amb la roba bruta acompanyada de les seves serventes i amb un carruatge tirat per mules. Després de rentar la roba i mentre s'eixuga a l'herba, es posen a jugar a pilota. De sobte la pilota s'escapa i roda fins a l'aigua. Les noies es posen a cridar i Odisseu es desperta. L'heroi, que va nu, es tapa amb unes branques, però les serventes s'espanten i s'escapen corrents. Només Nausica es queda al seu lloc, i Odisseu se li dirigeix amb habilitat, fent creure que la confon amb una divinitat o amb una nimfa del riu. Nausica li promet ajuda, li dona menjar i li deixa roba, i renya a les serventes perquè han fugit i no han acollit un hoste com es mereix. Al capvespre, Nausica li explica a Odisseu el camí per anar al palau del seu pare, i ella torna amb les seves serventes a dalt del carro. Nausica ha quedat impressionada per l'infortuni i sobretot per la bellesa de l'heroi, i reconeix que voldria tenir-lo per marit. Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se. Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penèlope.\nJoan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Nausica?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin significat té \"Nausica\"?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què fa per a Atena?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què li va passar a Odisseu després de partir de Calipso?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va passar en el somni de Nausica?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui roman al costat d'Odisseu quan les noies fugen?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què ofereix Nausica a Odisseu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què pensa de l'heroi?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què comunica Alcínous a Odisseu?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què passa, però?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui conta les gestes l'heroi?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb quin propòsit torna a partir?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui compta que tornarà?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin autor català té una composició referida a aquesta història?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A quin gènere literari pertany?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.", + "span_text": "En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cremadora de vaixells.", + "span_text": "El seu nom, en grec, vol dir \"cremadora de vaixells\"", + "span_start": 153, + "span_end": 205, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aconseguir que els feacis donin a Odisseu els mitjans per tornar a Ítaca.", + "span_text": "Atena se serveix d'ella per aconseguir que els feacis donin a Odisseu els mitjans per tornar a Ítaca", + "span_start": 279, + "span_end": 379, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser víctima d'un nou naufragi i va ser llançat, ferit i cansat després d'haver nedat molt, a una illa que no coneixia.", + "span_text": "heroi, víctima d'un nou naufragi després d'haver sortit de l'illa de Calipso, va ser llançat, ferit i cansat després d'haver nedat molt, a una illa que no coneixia", + "span_start": 383, + "span_end": 546, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que una de les seves amigues li retreia la seva deixadesa i l'animava a anar al riu a rentar la roba.", + "span_text": "Atena va enviar un somni a Nausica, en el qual, una de les seves amigues li retreia la seva deixadesa i l'animava a anar al riu a rentar la roba", + "span_start": 615, + "span_end": 759, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Nausica.", + "span_text": "L'heroi, que va nu, es tapa amb unes branques, però les serventes s'espanten i s'escapen corrents. Només Nausica es queda al seu lloc", + "span_start": 1092, + "span_end": 1225, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ajuda, menjar i roba.", + "span_text": "Nausica li promet ajuda, li dona menjar i li deixa roba", + "span_start": 1336, + "span_end": 1391, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha quedat impressionada per l'infortuni i sobretot per la bellesa de l'heroi, i reconeix que voldria tenir-lo per marit.", + "span_text": "Nausica ha quedat impressionada per l'infortuni i sobretot per la bellesa de l'heroi, i reconeix que voldria tenir-lo per marit", + "span_start": 1613, + "span_end": 1740, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li permetria casar-se amb la seva filla.", + "span_text": "Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla", + "span_start": 1742, + "span_end": 1816, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que aquest amor insinuat no arriba a consumar-se.", + "span_text": "Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se", + "span_start": 1742, + "span_end": 1867, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als feacis.", + "span_text": "Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis", + "span_start": 1869, + "span_end": 1927, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Retornar a la seva illa.", + "span_text": "Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa", + "span_start": 1869, + "span_end": 1977, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La seva dona Penèlope.", + "span_text": "retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penèlope", + "span_start": 1954, + "span_end": 2012, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Joan Maragall.", + "span_text": "Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu", + "span_start": 2014, + "span_end": 2129, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al teatral.", + "span_text": "Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu", + "span_start": 2014, + "span_end": 2129, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.", + "span_text": "En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cremadora de vaixells.", + "span_text": "El seu nom, en grec, vol dir \"cremadora de vaixells\"", + "span_start": 153, + "span_end": 205, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aconseguir que els feacis donin a Odisseu els mitjans per tornar a Ítaca.", + "span_text": "Atena se serveix d'ella per aconseguir que els feacis donin a Odisseu els mitjans per tornar a Ítaca", + "span_start": 279, + "span_end": 379, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser víctima d'un nou naufragi i va ser llançat, ferit i cansat després d'haver nedat molt, a una illa que no coneixia.", + "span_text": "L'heroi, víctima d'un nou naufragi després d'haver sortit de l'illa de Calipso, va ser llançat, ferit i cansat després d'haver nedat molt, a una illa que no coneixia", + "span_start": 381, + "span_end": 546, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que una de les seves amigues li retreia la seva deixadesa i l'animava a anar al riu a rentar la roba.", + "span_text": "Atena va enviar un somni a Nausica, en el qual, una de les seves amigues li retreia la seva deixadesa i l'animava a anar al riu a rentar la roba", + "span_start": 615, + "span_end": 759, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Només Nausica.", + "span_text": "L'heroi, que va nu, es tapa amb unes branques, però les serventes s'espanten i s'escapen corrents. Només Nausica es queda al seu lloc", + "span_start": 1092, + "span_end": 1225, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ajuda.", + "span_text": "Nausica li promet ajuda", + "span_start": 1336, + "span_end": 1359, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha quedat impressionada per l'infortuni i sobretot per la bellesa de l'heroi, i reconeix que voldria tenir-lo per marit.", + "span_text": "Nausica ha quedat impressionada per l'infortuni i sobretot per la bellesa de l'heroi, i reconeix que voldria tenir-lo per marit", + "span_start": 1613, + "span_end": 1740, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li permetria casar-se amb la seva filla.", + "span_text": "Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla", + "span_start": 1742, + "span_end": 1816, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que aquest amor insinuat no arriba a consumar-se.", + "span_text": "Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se", + "span_start": 1742, + "span_end": 1867, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als feacis.", + "span_text": "Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis", + "span_start": 1869, + "span_end": 1927, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Retornar a la seva illa.", + "span_text": "Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa", + "span_start": 1869, + "span_end": 1977, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L.a seva dona Penèlope.", + "span_text": "amb la intenció de retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penèlope", + "span_start": 1935, + "span_end": 2012, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Joan Maragall.", + "span_text": "Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu", + "span_start": 2014, + "span_end": 2129, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al teatre.", + "span_text": "Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu", + "span_start": 2014, + "span_end": 2129, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "En la mitologia grega, Nausica és la filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.", + "span_text": "En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Cremadora de vaixells.", + "span_text": "El seu nom, en grec, vol dir \"cremadora de vaixells\"", + "span_start": 153, + "span_end": 205, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Aconseguir que els feacis donin a Odisseu els mitjans per tornar a Ítaca.", + "span_text": "Atena se serveix d'ella per aconseguir que els feacis donin a Odisseu els mitjans per tornar a Ítaca", + "span_start": 279, + "span_end": 379, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va patir un nou naufragi i va ser llançat, ferit i cansat després d'haver nedat molt, a una illa que no coneixia.", + "span_text": "L'heroi, víctima d'un nou naufragi després d'haver sortit de l'illa de Calipso, va ser llançat, ferit i cansat després d'haver nedat molt, a una illa que no coneixia", + "span_start": 381, + "span_end": 546, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Una de les seves amigues li retreia la seva deixadesa i l'animava a anar al riu a rentar la roba.", + "span_text": "Mentre dormia, Atena va enviar un somni a Nausica, en el qual, una de les seves amigues li retreia la seva deixadesa i l'animava a anar al riu a rentar la roba", + "span_start": 600, + "span_end": 759, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Només Nausica.", + "span_text": "L'heroi, que va nu, es tapa amb unes branques, però les serventes s'espanten i s'escapen corrents. Només Nausica es queda al seu lloc", + "span_start": 1092, + "span_end": 1225, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Nausica li promet ajuda, li dona menjar i li deixa roba.", + "span_text": "Nausica li promet ajuda, li dona menjar i li deixa roba", + "span_start": 1336, + "span_end": 1391, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha quedat impressionada per l'infortuni i sobretot per la bellesa de l'heroi, i reconeix que voldria tenir-lo per marit.", + "span_text": "Nausica ha quedat impressionada per l'infortuni i sobretot per la bellesa de l'heroi, i reconeix que voldria tenir-lo per marit", + "span_start": 1613, + "span_end": 1740, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que li permetria casar-se amb la seva filla.", + "span_text": "Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla", + "span_start": 1742, + "span_end": 1816, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que l'amor no arriba a consumar-se.", + "span_text": "Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se", + "span_start": 1742, + "span_end": 1867, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Als feacis.", + "span_text": "Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis", + "span_start": 1869, + "span_end": 1927, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb la intenció de tornar a la seva illa.", + "span_text": "Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa", + "span_start": 1869, + "span_end": 1977, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Penèlope.", + "span_text": "retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penèlope", + "span_start": 1954, + "span_end": 2012, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Joan Maragall.", + "span_text": "Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu", + "span_start": 2014, + "span_end": 2129, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al teatre.", + "span_text": "Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu", + "span_start": 2014, + "span_end": 2129, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_527", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Jutgen tretze activistes que es van encadenar al TSJC contra la repressió", + "story": "L'Audiència de Barcelona jutja avui tretze activistes que el 23 de febrer de 2018 es van encadenar a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El ministeri públic demana dos anys i mig de presó per a onze dels acusats per un suposat delicte de desordres públics, així com un any per dos processats més per presumpta desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat. La defensa demanarà l'absolució de tots els acusats. El 23 de febrer de 2018, els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC, van convocar una mobilització sorpresa anomenada ‘Aturem el cop d'estat'. Els activistes es van reunir a les set del matí a la plaça de Catalunya i poc després es van dirigir a la seu judicial. Un grup va tancar les portes del palau de justícia i s'hi va encadenar. La resta es van desplegar pancartes i es van asseure a les escales i al carrer. Un grup de suport s'ha concentrat a primera hora del matí davant del TSJC abans de l'arribada dels encausats. La defensa ha explicat que els activistes es van asseure ‘per la llibertat dels presos polítics, per la llibertat d'expressió i contra el 155. Estaven exercint el dret de manifestació'.", + "questions": [ + { + "input_text": "De qui se celebra el judici avui?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per haver fet què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina condemna se'ls vol aplicar a la majoria?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I a la resta?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De quins delictes són culpats?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què sol·licitaran els advocats, però?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin lema tenia la concentració política que hi va haver el 23 de febrer de 2018?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quins grups polítics la van organitzar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va començar la protesta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va passar quan hi van arribar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I què van fer els altres participants?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què ha passat abans que arribessin els acusats?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins eren els motius de la protesta, segons els advocats?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin argument donen perquè no se'ls acusi?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "De tretze activistes.", + "span_text": "L'Audiència de Barcelona jutja avui tretze activistes", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per haver-se encadenat a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.", + "span_text": "jutja avui tretze activistes que el 23 de febrer de 2018 es van encadenar a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", + "span_start": 25, + "span_end": 156, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 23 de febrer de 2018.", + "span_text": "tretze activistes que el 23 de febrer de 2018 es van encadenar a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", + "span_start": 36, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dos anys i mig de presó.", + "span_text": "El ministeri públic demana dos anys i mig de presó per a onze dels acusats", + "span_start": 158, + "span_end": 232, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un any.", + "span_text": "un any per dos processats més", + "span_start": 287, + "span_end": 316, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Onze dels acusats d'un suposat delicte de desordres públic i dos processats de presumpta desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat.", + "span_text": "per a onze dels acusats per un suposat delicte de desordres públics, així com un any per dos processats més per presumpta desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat", + "span_start": 209, + "span_end": 389, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'absolució de tots els acusats.", + "span_text": "La defensa demanarà l'absolució de tots els acusats", + "span_start": 391, + "span_end": 442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aturem el cop d'estat.", + "span_text": "El 23 de febrer de 2018, els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC, van convocar una mobilització sorpresa anomenada ‘Aturem el cop d'estat'", + "span_start": 444, + "span_end": 593, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC.", + "span_text": "els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC, van convocar una mobilització sorpresa anomenada ‘Aturem el cop d'estat'", + "span_start": 469, + "span_end": 593, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els activistes es van reunir a les set del matí a la plaça de Catalunya i poc després es van dirigir a la seu judicial.", + "span_text": "Els activistes es van reunir a les set del matí a la plaça de Catalunya i poc després es van dirigir a la seu judicial", + "span_start": 595, + "span_end": 713, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un grup va tancar les portes del palau de justícia i s'hi va encadenar.", + "span_text": "Un grup va tancar les portes del palau de justícia i s'hi va encadenar", + "span_start": 715, + "span_end": 785, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Van desplegar pancartes i es van asseure a les escales i al carrer.", + "span_text": "La resta es van desplegar pancartes i es van asseure a les escales i al carrer", + "span_start": 787, + "span_end": 865, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Un grup de suport s'ha concentrat a primera hora del matí davant del TSJC.", + "span_text": "Un grup de suport s'ha concentrat a primera hora del matí davant del TSJC abans de l'arribada dels encausats", + "span_start": 867, + "span_end": 975, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La llibertat dels presos polítics, la llibertat d'expressió i contra el 155.", + "span_text": "La defensa ha explicat que els activistes es van asseure ‘per la llibertat dels presos polítics, per la llibertat d'expressió i contra el 155. Estaven exercint el dret de manifestació'", + "span_start": 977, + "span_end": 1161, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que estaven exercint el dret de manifestació.", + "span_text": "Estaven exercint el dret de manifestació", + "span_start": 1120, + "span_end": 1160, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "De tretze activistes.", + "span_text": "L'Audiència de Barcelona jutja avui tretze activistes", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per encadenar-se a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.", + "span_text": "jutja avui tretze activistes que el 23 de febrer de 2018 es van encadenar a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", + "span_start": 25, + "span_end": 156, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 23 de febrer de 2018.", + "span_text": "tretze activistes que el 23 de febrer de 2018 es van encadenar a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", + "span_start": 36, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dos anys i mig de presó.", + "span_text": "El ministeri públic demana dos anys i mig de presó per a onze dels acusats", + "span_start": 158, + "span_end": 232, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un any.", + "span_text": "un any per dos processats més", + "span_start": 287, + "span_end": 316, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per a onze dels acusats d'un suposat delicte de desordres públics i per dos processats de presumpta desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat.", + "span_text": "per a onze dels acusats per un suposat delicte de desordres públics, així com un any per dos processats més per presumpta desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat", + "span_start": 209, + "span_end": 389, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'absolució de tots els acusats.", + "span_text": "La defensa demanarà l'absolució de tots els acusats", + "span_start": 391, + "span_end": 442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aturem el cop d'estat.", + "span_text": "El 23 de febrer de 2018, els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC, van convocar una mobilització sorpresa anomenada ‘Aturem el cop d'estat'", + "span_start": 444, + "span_end": 593, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC.", + "span_text": "els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC, van convocar una mobilització sorpresa anomenada ‘Aturem el cop d'estat'", + "span_start": 469, + "span_end": 593, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els activistes es van reunir a les set del matí a la plaça de Catalunya i poc després es van dirigir a la seu judicial.", + "span_text": "Els activistes es van reunir a les set del matí a la plaça de Catalunya i poc després es van dirigir a la seu judicial", + "span_start": 595, + "span_end": 713, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que un grup va tancar les portes del palau de justícia i s'hi va encadenar.", + "span_text": "Un grup va tancar les portes del palau de justícia i s'hi va encadenar", + "span_start": 715, + "span_end": 785, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Van desplegar pancartes i es van asseure a les escales i al carrer.", + "span_text": "La resta es van desplegar pancartes i es van asseure a les escales i al carrer", + "span_start": 787, + "span_end": 865, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que un grup de suport s'ha concentrat a primera hora del matí davant del TSJC.", + "span_text": "Un grup de suport s'ha concentrat a primera hora del matí davant del TSJC abans de l'arribada dels encausats", + "span_start": 867, + "span_end": 975, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La llibertat dels presos polítics, la llibertat d'expressió i contra el 155.", + "span_text": "La defensa ha explicat que els activistes es van asseure ‘per la llibertat dels presos polítics, per la llibertat d'expressió i contra el 155. Estaven exercint el dret de manifestació'", + "span_start": 977, + "span_end": 1161, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que estaven exercint el dret de manifestació.", + "span_text": "Estaven exercint el dret de manifestació", + "span_start": 1120, + "span_end": 1160, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De tretze activistes.", + "span_text": "L'Audiència de Barcelona jutja avui tretze activistes", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Haver-se encadenat a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.", + "span_text": "tretze activistes que el 23 de febrer de 2018 es van encadenar a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", + "span_start": 36, + "span_end": 156, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 23 de febrer de 2018.", + "span_text": "avui tretze activistes que el 23 de febrer de 2018 es van encadenar", + "span_start": 31, + "span_end": 98, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dos anys i mig de presó per a onze dels acusats.", + "span_text": "El ministeri públic demana dos anys i mig de presó per a onze dels acusats", + "span_start": 158, + "span_end": 232, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un any per dos processats més.", + "span_text": "un any per dos processats més", + "span_start": 287, + "span_end": 316, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A onze un suposat delicte de desordres públics i als altres dos presumpta desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat.", + "span_text": "a onze dels acusats per un suposat delicte de desordres públics, així com un any per dos processats més per presumpta desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat", + "span_start": 213, + "span_end": 389, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'absolució de tots.", + "span_text": "La defensa demanarà l'absolució de tots els acusats", + "span_start": 391, + "span_end": 442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Aturem el cop d'estat.", + "span_text": "El 23 de febrer de 2018, els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC, van convocar una mobilització sorpresa anomenada ‘Aturem el cop d'estat'", + "span_start": 444, + "span_end": 593, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC.", + "span_text": "els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC, van convocar una mobilització sorpresa anomenada ‘Aturem el cop d'estat'", + "span_start": 469, + "span_end": 593, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Els activistes es van reunir a les set del matí a la plaça de Catalunya i poc després es van dirigir a la seu judicial.", + "span_text": "Els activistes es van reunir a les set del matí a la plaça de Catalunya i poc després es van dirigir a la seu judicial", + "span_start": 595, + "span_end": 713, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un grup va tancar les portes del palau de justícia i s'hi va encadenar.", + "span_text": "Un grup va tancar les portes del palau de justícia i s'hi va encadenar", + "span_start": 715, + "span_end": 785, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La resta es van desplegar pancartes i es van asseure a les escales i al carrer.", + "span_text": "La resta es van desplegar pancartes i es van asseure a les escales i al carrer", + "span_start": 787, + "span_end": 865, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que un grup de suport s'ha concentrat a primera hora del matí davant del TSJC.", + "span_text": "Un grup de suport s'ha concentrat a primera hora del matí davant del TSJC abans de l'arribada dels encausats", + "span_start": 867, + "span_end": 975, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els activistes es van asseure per la llibertat dels presos polítics, per la llibertat d'expressió i contra el 155.", + "span_text": "La defensa ha explicat que els activistes es van asseure ‘per la llibertat dels presos polítics, per la llibertat d'expressió i contra el 155. Estaven exercint el dret de manifestació'", + "span_start": 977, + "span_end": 1161, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que estaven exercint el dret de manifestació.", + "span_text": "Estaven exercint el dret de manifestació", + "span_start": 1120, + "span_end": 1160, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_80", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "(2) Pal·les...", + "story": "(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.\nVa ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802, mentre realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres, usant les prediccions del gran matemàtic Carl Friedrich Gauss. Olbers el va batejar en honor de Pal·les Atenea, deessa grega de la saviesa. La seva òrbita està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran. La seva composició és única però prou semblant a la dels asteroides de tipus C.\nPal·les ha estat observat ocultant una estrella diverses vegades. Mesures acurades dels temps d'ocultació han ajudat a donar-li un diàmetre precís. Durant l'ocultació del 29 de maig de 1979 es va informar del descobriment d'un possible satèl·lit diminut, amb un diàmetre d'1 km. No obstant això, no ha estat confirmat. Basant-se en la interferometria de clapat, en 1980 es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km. La seva existència va ser posteriorment refutada.\nSi la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta, podria ser estesa per cobrir també Pal·les.\nL'element químic pal·ladi (nombre atòmic 46) va ser batejat en honor seu.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Pal·les?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin va ser el primer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es considera ara, Ceres?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui va descobrir Pal·les?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin any?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En què treballava Heinrich quan el va descobrir?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què té aquest nom, Pal·les?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què és curiós de la seva òrbita?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Respecte de quins altres cossos presenta força similituds?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què s'ha vist que amaga sovint?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què ha permès definir les seves dimensions?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què es va comunicar el 29 de maig de 1979?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I el 1980?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es diu el projecte que s'encarrega de Ceres i Vesta?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb quina condició es podria aplicar a Pal·les?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Quin terme del camp de la química té l'origen en el nom d'aquest asteroide?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert.", + "span_text": "Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert", + "span_start": 4, + "span_end": 87, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ceres.", + "span_text": "el primer fou (1) Ceres", + "span_start": 89, + "span_end": 112, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com un planeta nan.", + "span_text": "posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan", + "span_start": 118, + "span_end": 176, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Heinrich Wilhelm Olbers.", + "span_text": "Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers", + "span_start": 178, + "span_end": 219, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1802.", + "span_text": "Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802", + "span_start": 178, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres, usant les prediccions del gran matemàtic Carl Friedrich Gauss.", + "span_text": "Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802, mentre realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres, usant les prediccions del gran matemàtic Carl Friedrich Gauss", + "span_start": 178, + "span_end": 384, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En honor de Pal·les Atenea, deessa grega de la saviesa.", + "span_text": "Olbers el va batejar en honor de Pal·les Atenea, deessa grega de la saviesa", + "span_start": 386, + "span_end": 461, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran.", + "span_text": "La seva òrbita està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran", + "span_start": 463, + "span_end": 599, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als asteroides de tipus C.", + "span_text": "La seva composició és única però prou semblant a la dels asteroides de tipus C", + "span_start": 601, + "span_end": 679, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una estrella.", + "span_text": "Pal·les ha estat observat ocultant una estrella diverses vegades", + "span_start": 681, + "span_end": 745, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Mesures acurades dels temps d'ocultació.", + "span_text": "Mesures acurades dels temps d'ocultació han ajudat a donar-li un diàmetre precís", + "span_start": 747, + "span_end": 827, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El descobriment d'un possible satèl·lit diminut.", + "span_text": "Durant l'ocultació del 29 de maig de 1979 es va informar del descobriment d'un possible satèl·lit diminut", + "span_start": 829, + "span_end": 934, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km.", + "span_text": "en 1980 es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km. La seva existència va ser posteriorment refutada", + "span_start": 1043, + "span_end": 1167, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Missió Dawn.", + "span_text": "Si la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta", + "span_start": 1169, + "span_end": 1220, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Si té èxit estudiant a Ceres i Vesta.", + "span_text": "Si la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta, podria ser estesa per cobrir també Pal·les", + "span_start": 1169, + "span_end": 1264, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El pal·ladi.", + "span_text": "L'element químic pal·ladi (nombre atòmic 46) va ser batejat en honor seu", + "span_start": 1266, + "span_end": 1338, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert.", + "span_text": "Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert", + "span_start": 4, + "span_end": 87, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ceres.", + "span_text": "el primer fou (1) Ceres", + "span_start": 89, + "span_end": 112, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com un planeta nan.", + "span_text": "que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan", + "span_start": 114, + "span_end": 176, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Heinrich Wilhelm Olbers.", + "span_text": "Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers", + "span_start": 178, + "span_end": 219, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El 1802.", + "span_text": "Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802", + "span_start": 178, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres.", + "span_text": "Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802, mentre realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres", + "span_start": 178, + "span_end": 321, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En honor de Pal·les Atenea.", + "span_text": "Olbers el va batejar en honor de Pal·les Atenea", + "span_start": 386, + "span_end": 433, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran.", + "span_text": "La seva òrbita està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran", + "span_start": 463, + "span_end": 599, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als asteroides de tipus C.", + "span_text": "La seva composició és única però prou semblant a la dels asteroides de tipus C", + "span_start": 601, + "span_end": 679, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una estrella.", + "span_text": "Pal·les ha estat observat ocultant una estrella diverses vegades", + "span_start": 681, + "span_end": 745, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Mesures acurades dels temps d'ocultació.", + "span_text": "Mesures acurades dels temps d'ocultació han ajudat a donar-li un diàmetre precís", + "span_start": 747, + "span_end": 827, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El descobriment d'un possible satèl·lit diminut, amb un diàmetre d'1 km.", + "span_text": "Durant l'ocultació del 29 de maig de 1979 es va informar del descobriment d'un possible satèl·lit diminut, amb un diàmetre d'1 km", + "span_start": 829, + "span_end": 958, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km.", + "span_text": "en 1980 es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km", + "span_start": 1043, + "span_end": 1117, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Missió Dawn.", + "span_text": "Si la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta", + "span_start": 1169, + "span_end": 1220, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Si té èxit estudiant a Ceres i Vesta.", + "span_text": "Si la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta, podria ser estesa per cobrir també Pal·les", + "span_start": 1169, + "span_end": 1264, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "L'element químic pal·ladi.", + "span_text": "L'element químic pal·ladi (nombre atòmic 46) va ser batejat en honor seu", + "span_start": 1266, + "span_end": 1338, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert.", + "span_text": "Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert", + "span_start": 4, + "span_end": 87, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ceres.", + "span_text": "el primer fou (1) Ceres", + "span_start": 89, + "span_end": 112, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com un planeta nan.", + "span_text": "posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan", + "span_start": 118, + "span_end": 176, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Heinrich Wilhelm Olbers.", + "span_text": "Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers", + "span_start": 178, + "span_end": 219, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "L'any 1802.", + "span_text": "Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802", + "span_start": 178, + "span_end": 241, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres.", + "span_text": "Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802, mentre realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres", + "span_start": 178, + "span_end": 321, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És en honor a Pal·les Atenea, deessa grega de la saviesa.", + "span_text": "Olbers el va batejar en honor de Pal·les Atenea, deessa grega de la saviesa", + "span_start": 386, + "span_end": 461, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran.", + "span_text": "La seva òrbita està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran", + "span_start": 463, + "span_end": 599, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Als asteroides de tipus C.", + "span_text": "La seva composició és única però prou semblant a la dels asteroides de tipus C", + "span_start": 601, + "span_end": 679, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una estrella.", + "span_text": "Pal·les ha estat observat ocultant una estrella diverses vegades", + "span_start": 681, + "span_end": 745, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Les mesures acurades del temps d'ocultació.", + "span_text": "Mesures acurades dels temps d'ocultació han ajudat a donar-li un diàmetre precís", + "span_start": 747, + "span_end": 827, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El descobriment d'un possible satèl·lit diminut.", + "span_text": "Durant l'ocultació del 29 de maig de 1979 es va informar del descobriment d'un possible satèl·lit diminut", + "span_start": 829, + "span_end": 934, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km.", + "span_text": "en 1980 es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km", + "span_start": 1043, + "span_end": 1117, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "És la missió Dawn.", + "span_text": "Si la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta", + "span_start": 1169, + "span_end": 1220, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Si té èxit estudiant a Ceres i Vesta.", + "span_text": "Si la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta, podria ser estesa per cobrir també Pal·les", + "span_start": 1169, + "span_end": 1264, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El pal·ladi.", + "span_text": "L'element químic pal·ladi (nombre atòmic 46) va ser batejat en honor seu", + "span_start": 1266, + "span_end": 1338, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_76", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "parada - LA MIRADA DEL POBRET-2", + "story": "Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre i em vaig posar a fullejar-lo amb mà tremolosa. Vaig probar de llegir quelcom, però estava tan excitat que no podia fixar l'atenció. Estava malcontent de mi mateix, i amb això em neguitejava.\nDe sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els meus ulls i les planes del llibre. Llavors, sospirant alcí la vista, que espargida a l'atzar anà a fitar-se en un formós Crucificat agonitzant, de mida natural, que tinc a la meva cambra. I, entre les taques negres que flotaven encara davant dels meus ulls, la imatge piadosa se m'aparegué com un home de veres, viu, palpitant, rendit per un sofriment aclaparador.\nMe semblà que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis morats. Un regalim de sang rajava per ses mans estripades per grossos claus, que esbotzaven més i més les ferides a cada sotragada d'aquell cos agonitzant… Tot això ho vaig veure en un moment i vaig reparar ensems que l'imatge m'ullava amb una llarga mirada plena de desolació i de llàgrimes… la mateixa mirada del pobret, d'aquell germà a qui jo havia maltractat.\nAquesta al·lucinació, que vaig judicar providencial, agreujà la meva pena. No trobava repòs enlloc. Vaig sortir de casa i me n'aní de dret al carrer, on m'havia detingut el pobret. Necessitava que em perdonés. Si el podia socórrer i esborrar amb una expressió d'amor el mal efecte, que li havia causat la meva paraulada, me trauria una grossa pena de l'ànima.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què va fer per passar el temps?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què li passava?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què no podia seguir la lectura?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin motiu hi havia darrere d'aquesta sensació?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què li va passar de cop i volta?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com va respondre?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va veure?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què semblava?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què s'afigurava?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què veia vessar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quant de temps va observar la situació?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què va adonar-se?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Podia estar tranquil?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina necessitat sentia?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Com creia que ho podria aconseguir?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Va agafar un llibre i es va posar a fullejar-lo.", + "span_text": "Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre i em vaig posar a fullejar-lo", + "span_start": 0, + "span_end": 88, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En arribant a casa.", + "span_text": "Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tenia la mà tremolosa.", + "span_text": "em vaig posar a fullejar-lo amb mà tremolosa", + "span_start": 61, + "span_end": 105, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè estava tan excitat que no podia fixar l'atenció.", + "span_text": "Vaig probar de llegir quelcom, però estava tan excitat que no podia fixar l'atenció", + "span_start": 107, + "span_end": 190, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que estava malcontent de si mateix.", + "span_text": "Estava malcontent de mi mateix", + "span_start": 192, + "span_end": 222, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Se li va posar un pa a la boca del cor, el va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els seus ulls i les planes del llibre.", + "span_text": "De sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els meus ulls i les planes del llibre", + "span_start": 251, + "span_end": 421, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sospirant alçà la vista, que espargida a l'atzar anà a fitar-se en un formós Crucificat agonitzant, de mida natural.", + "span_text": "Llavors, sospirant alcí la vista, que espargida a l'atzar anà a fitar-se en un formós Crucificat agonitzant, de mida natural", + "span_start": 423, + "span_end": 547, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La imatge piadosa.", + "span_text": "entre les taques negres que flotaven encara davant dels meus ulls, la imatge piadosa se m'aparegué", + "span_start": 579, + "span_end": 677, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un home de veres, viu, palpitant, rendit per un sofriment aclaparador.", + "span_text": "la imatge piadosa se m'aparegué com un home de veres, viu, palpitant, rendit per un sofriment aclaparador", + "span_start": 646, + "span_end": 751, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis morats.", + "span_text": "Me semblà que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis morats", + "span_start": 753, + "span_end": 887, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un regalim de sang per ses mans estripades per grossos claus.", + "span_text": "Un regalim de sang rajava per ses mans estripades per grossos claus", + "span_start": 889, + "span_end": 956, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En un moment.", + "span_text": "Tot això ho vaig veure en un moment", + "span_start": 1037, + "span_end": 1072, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que l'imatge l'ullava amb una llarga mirada plena de desolació i de llàgrimes.", + "span_text": "vaig reparar ensems que l'imatge m'ullava amb una llarga mirada plena de desolació i de llàgrimes", + "span_start": 1075, + "span_end": 1172, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No trobava repòs enlloc", + "span_start": 1321, + "span_end": 1344, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que el perdonés.", + "span_text": "Necessitava que em perdonés", + "span_start": 1427, + "span_end": 1454, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Amb una expressió d'amor.", + "span_text": "Si el podia socórrer i esborrar amb una expressió d'amor el mal efecte, que li havia causat la meva paraulada, me trauria una grossa pena de l'ànima", + "span_start": 1456, + "span_end": 1604, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Va agafar un llibre.", + "span_text": "Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En arribant a casa.", + "span_text": "Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre", + "span_start": 0, + "span_end": 58, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tenia la mà tremolosa.", + "span_text": "em vaig posar a fullejar-lo amb mà tremolosa", + "span_start": 61, + "span_end": 105, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè estava tan excitat que no podia fixar l'atenció.", + "span_text": "Vaig probar de llegir quelcom, però estava tan excitat que no podia fixar l'atenció", + "span_start": 107, + "span_end": 190, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que estava malcontent de si mateix, i amb això es neguitejava.", + "span_text": "Estava malcontent de mi mateix, i amb això em neguitejava", + "span_start": 192, + "span_end": 249, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Se li va posar un pa a la boca del cor, el va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els seus ulls i les planes del llibre.", + "span_text": "De sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els meus ulls i les planes del llibre", + "span_start": 251, + "span_end": 421, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sospirant alçà la vista, que espargida a l'atzar anà a fitar-se en un formós Crucificat agonitzant.", + "span_text": "Llavors, sospirant alcí la vista, que espargida a l'atzar anà a fitar-se en un formós Crucificat agonitzant", + "span_start": 423, + "span_end": 530, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La imatge piadosa.", + "span_text": "entre les taques negres que flotaven encara davant dels meus ulls, la imatge piadosa se m'aparegué", + "span_start": 579, + "span_end": 677, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un home de veres.", + "span_text": "la imatge piadosa se m'aparegué com un home de veres", + "span_start": 646, + "span_end": 698, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis morats.", + "span_text": "Me semblà que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis morats", + "span_start": 753, + "span_end": 887, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un regalim de sang per ses mans.", + "span_text": "Un regalim de sang rajava per ses mans", + "span_start": 889, + "span_end": 927, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En un moment.", + "span_text": "Tot això ho vaig veure en un moment", + "span_start": 1037, + "span_end": 1072, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que l'imatge l'ullava amb una llarga mirada plena de desolació i de llàgrimes.", + "span_text": "vaig reparar ensems que l'imatge m'ullava amb una llarga mirada plena de desolació i de llàgrimes", + "span_start": 1075, + "span_end": 1172, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No trobava repòs enlloc", + "span_start": 1321, + "span_end": 1344, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que el perdonés.", + "span_text": "Necessitava que em perdonés", + "span_start": 1427, + "span_end": 1454, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Esborrant amb una expressió d'amor el mal efecte, que li havia causat la meva paraulada.", + "span_text": "Si el podia socórrer i esborrar amb una expressió d'amor el mal efecte, que li havia causat la meva paraulada, me trauria una grossa pena de l'ànima", + "span_start": 1456, + "span_end": 1604, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va agafar un llibre i es va posar a fullejar-lo.", + "span_text": "Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre i em vaig posar a fullejar-lo", + "span_start": 0, + "span_end": 88, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En arribant a casa.", + "span_text": "Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre i em vaig posar a fullejar-lo", + "span_start": 0, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que tenia la mà tremolosa.", + "span_text": "em vaig posar a fullejar-lo amb mà tremolosa", + "span_start": 61, + "span_end": 105, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè estava tan excitat que no podia fixar l'atenció.", + "span_text": "Vaig probar de llegir quelcom, però estava tan excitat que no podia fixar l'atenció", + "span_start": 107, + "span_end": 190, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Estava malcontent d'ell mateix, i amb això es neguitejava.", + "span_text": "Estava malcontent de mi mateix, i amb això em neguitejava", + "span_start": 192, + "span_end": 249, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Se li va posar un pa a la boca del cor, el va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els seus ulls i les planes del llibre.", + "span_text": "De sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els meus ulls i les planes del llibre", + "span_start": 251, + "span_end": 421, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sospirant alçà la vista, que espargida a l'atzar anà a fitar-se en un formós Crucificat agonitzant, de mida natural, que tenia a la seva cambra.", + "span_text": "Llavors, sospirant alcí la vista, que espargida a l'atzar anà a fitar-se en un formós Crucificat agonitzant, de mida natural, que tinc a la meva cambra", + "span_start": 423, + "span_end": 574, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La imatge piadosa.", + "span_text": "entre les taques negres que flotaven encara davant dels meus ulls, la imatge piadosa se m'aparegué", + "span_start": 579, + "span_end": 677, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un home de veres, viu, palpitant, rendit per un sofriment aclaparador.", + "span_text": "la imatge piadosa se m'aparegué com un home de veres, viu, palpitant, rendit per un sofriment aclaparador", + "span_start": 646, + "span_end": 751, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis morats.", + "span_text": "Me semblà que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis morats", + "span_start": 753, + "span_end": 887, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un regalim de sang rajava per ses mans estripades per grossos claus.", + "span_text": "Un regalim de sang rajava per ses mans estripades per grossos claus", + "span_start": 889, + "span_end": 956, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En un moment.", + "span_text": "Tot això ho vaig veure en un moment", + "span_start": 1037, + "span_end": 1072, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que l'imatge l'ullava amb una llarga mirada plena de desolació i de llàgrimes.", + "span_text": "vaig reparar ensems que l'imatge m'ullava amb una llarga mirada plena de desolació i de llàgrimes", + "span_start": 1075, + "span_end": 1172, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No trobava repòs enlloc", + "span_start": 1321, + "span_end": 1344, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que el perdonés.", + "span_text": "Necessitava que em perdonés", + "span_start": 1427, + "span_end": 1454, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Amb una expressió d'amor.", + "span_text": "Si el podia socórrer i esborrar amb una expressió d'amor el mal efecte, que li havia causat la meva paraulada, me trauria una grossa pena de l'ànima", + "span_start": 1456, + "span_end": 1604, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1100", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Llista de llibres sobre el rei Artús ", + "story": "Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses. El conjunt d'obres artúriques, més d'altres amb fonts d'origen celta, com les obres tristanianes o els Lais de Maria de França, se sol anomenar \"matèria de Bretanya\". La matèria de Bretanya s'origina amb l'aparició del Roman de Brut de Wace el 1155 a la cort anglonormanda d'Enric II Plantagenet -el qual va impulsar molta producció cronística en llatí i francés-.\nEl Roman de Brut, suposadament, era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth i anomenada Historia Regum Britanniae (1136). Aquesta darrera unia cronològicament i generacionalment l'Imperi Romà amb la cort anglonormanda. L'argument és el següent: els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra. Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut, i aquest fet provoca que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred. Quan Artús intenta conquerir Roma, és avisat de la traïció de Mordred i retorna a la Britània. Hi ha una batalla pel regne, i tant Mordred com el rei Artús són ferits de mort, però amb una diferència: el primer troba la mort i el segon és traslladat a l'illa d'Avalon per curar-li les ferides.\nAixí doncs, el Roman de Brut resulta ser una ampliació d'aquest anterior. La finalitat d'aquestes cròniques era política i estètica: aconsegueixen ressuscitar un cabdill bretó mític i emparentar-lo amb la dinastia normanda però, a més a més, en fer-ho, van convertir la imatge del rei Enric II Platagenet en un monarca d'una cort ideal i totalment cavalleresca amb què la cort d'aquest aspirava a identificar-se.\nTot i això, el que fa especial aquesta matèria no és només l'aparició del rei Artús i la unió amb l'Imperi Romà, també ho fa l'aparició d'un simbolisme cavalleresc específic: la Taula Rodona. Wace, en la seva obra, presenta aquest símbol que representa la igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia. Un altre fet inèdit que apareix en el relat és la presència literària de les dones durant els entrenaments militars, les quals anaven a mirar el seu estimat com s'entrenava.\nTot i que, en aquesta matèria, la figura de Perceval i la temàtica del sant Greal no és coneguda fins a l'aparició del relat del Conte del Graal i malgrat la ressonància literària que al segle següent va tenir, hi ha altres personatges artúrics que han tingut més repercussió literària durant la història, tals com la història d'amor de Lancelot i Ginebra, la biografia del rei Artús, o Tristany, entre d'altres.\nUna llista de les obres més importants, ordenades cronològicament i per llengües, s'exposa a continuació:\n[la data de les obres gal·leses és discutida]", + "questions": [ + { + "input_text": "Com de recurrent és la temàtica artúrica en la literatura?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb quina denominació s'engloba?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què marca l'inici d'aquest conjunt d'obres?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina actuació de la cort va promoure l'escriptura?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin origen textual té aquesta primera obra?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es diu la composició de referència?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quins dos sistemes polítics apareixien en la història?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com comença la història?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què passa tot seguit?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què implica la petició dels romans?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què passa amb Mordred?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin és el símbol pràcticament més característic d'aquests relats?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin significat té?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quan es va començar a reconèixer el tema del sant Greal?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins personatges han estat més coneguts en general?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Molt recorrent.", + "span_text": "Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses", + "span_start": 0, + "span_end": 125, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb la de matèria de Bretanya.", + "span_text": "El conjunt d'obres artúriques, més d'altres amb fonts d'origen celta, com les obres tristanianes o els Lais de Maria de França, se sol anomenar \"matèria de Bretanya\"", + "span_start": 127, + "span_end": 292, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'aparició del Roman de Brut de Wace.", + "span_text": "La matèria de Bretanya s'origina amb l'aparició del Roman de Brut de Wace", + "span_start": 294, + "span_end": 367, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Enric II Plantagenet va impulsar molta producció cronística en llatí i francés.", + "span_text": "Enric II Plantagenet -el qual va impulsar molta producció cronística en llatí i francés-", + "span_start": 402, + "span_end": 490, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth.", + "span_text": "El Roman de Brut, suposadament, era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth", + "span_start": 492, + "span_end": 605, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Historia Regum Britanniae.", + "span_text": "escrita per Godofred de Monmouth i anomenada Historia Regum Britanniae", + "span_start": 573, + "span_end": 643, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Unia cronològicament i generacionalment l'Imperi Romà amb la cort anglonormanda.", + "span_text": "Historia Regum Britanniae (1136). Aquesta darrera unia cronològicament i generacionalment l'Imperi Romà amb la cort anglonormanda", + "span_start": 618, + "span_end": 747, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra.", + "span_text": "L'argument és el següent: els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra", + "span_start": 749, + "span_end": 850, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut.", + "span_text": "Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut", + "span_start": 852, + "span_end": 1003, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred.", + "span_text": "la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut, i aquest fet provoca que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred", + "span_start": 911, + "span_end": 1113, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Traeix Artús.", + "span_text": "Quan Artús intenta conquerir Roma, és avisat de la traïció de Mordred i retorna a la Britània", + "span_start": 1115, + "span_end": 1208, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Taula Rodona.", + "span_text": "el que fa especial aquesta matèria no és només l'aparició del rei Artús i la unió amb l'Imperi Romà, també ho fa l'aparició d'un simbolisme cavalleresc específic: la Taula Rodona", + "span_start": 1834, + "span_end": 2012, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia.", + "span_text": "la Taula Rodona. Wace, en la seva obra, presenta aquest símbol que representa la igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia", + "span_start": 1997, + "span_end": 2262, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'aparició del relat del Conte del Graal.", + "span_text": "la temàtica del sant Greal no és coneguda fins a l'aparició del relat del Conte del Graal", + "span_start": 2493, + "span_end": 2582, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Lancelot i Ginebra, el rei Artús o Tristany, entre d'altres.", + "span_text": "hi ha altres personatges artúrics que han tingut més repercussió literària durant la història, tals com la història d'amor de Lancelot i Ginebra, la biografia del rei Artús, o Tristany, entre d'altres", + "span_start": 2649, + "span_end": 2849, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Molt.", + "span_text": "Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses", + "span_start": 0, + "span_end": 125, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Matèria de Bretanya.", + "span_text": "El conjunt d'obres artúriques, més d'altres amb fonts d'origen celta, com les obres tristanianes o els Lais de Maria de França, se sol anomenar \"matèria de Bretanya\"", + "span_start": 127, + "span_end": 292, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'aparició del Roman de Brut de Wace.", + "span_text": "La matèria de Bretanya s'origina amb l'aparició del Roman de Brut de Wace", + "span_start": 294, + "span_end": 367, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Enric II Plantagenet va impulsar molta producció cronística en llatí i francés.", + "span_text": "a la cort anglonormanda d'Enric II Plantagenet -el qual va impulsar molta producció cronística en llatí i francés-", + "span_start": 376, + "span_end": 490, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth.", + "span_text": "El Roman de Brut, suposadament, era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth", + "span_start": 492, + "span_end": 605, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Historia Regum Britanniae.", + "span_text": "anomenada Historia Regum Britanniae", + "span_start": 608, + "span_end": 643, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'Imperi Romà i la cort anglonormanda.", + "span_text": "Historia Regum Britanniae (1136). Aquesta darrera unia cronològicament i generacionalment l'Imperi Romà amb la cort anglonormanda", + "span_start": 618, + "span_end": 747, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra.", + "span_text": "argument és el següent: els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra", + "span_start": 751, + "span_end": 850, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut.", + "span_text": "Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut", + "span_start": 852, + "span_end": 1003, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred.", + "span_text": "però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut, i aquest fet provoca que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred", + "span_start": 906, + "span_end": 1113, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Comet traïció.", + "span_text": "Quan Artús intenta conquerir Roma, és avisat de la traïció de Mordred i retorna a la Britània", + "span_start": 1115, + "span_end": 1208, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Taula Rodona.", + "span_text": "el que fa especial aquesta matèria no és només l'aparició del rei Artús i la unió amb l'Imperi Romà, també ho fa l'aparició d'un simbolisme cavalleresc específic: la Taula Rodona", + "span_start": 1834, + "span_end": 2012, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia.", + "span_text": "la Taula Rodona. Wace, en la seva obra, presenta aquest símbol que representa la igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia", + "span_start": 1997, + "span_end": 2262, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'aparició del relat del Conte del Graal.", + "span_text": "la temàtica del sant Greal no és coneguda fins a l'aparició del relat del Conte del Graal", + "span_start": 2493, + "span_end": 2582, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Lancelot i Ginebra, el rei Artús o Tristany, entre d'altres.", + "span_text": "hi ha altres personatges artúrics que han tingut més repercussió literària durant la història, tals com la història d'amor de Lancelot i Ginebra, la biografia del rei Artús, o Tristany, entre d'altres", + "span_start": 2649, + "span_end": 2849, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses.", + "span_text": "Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses", + "span_start": 0, + "span_end": 125, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Se sol anomenar matèria de Bretanya.", + "span_text": "El conjunt d'obres artúriques, més d'altres amb fonts d'origen celta, com les obres tristanianes o els Lais de Maria de França, se sol anomenar \"matèria de Bretanya\"", + "span_start": 127, + "span_end": 292, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'aparició del Roman de Brut de Wace el 1155 a la cort anglonormanda d'Enric II Plantagenet.", + "span_text": "La matèria de Bretanya s'origina amb l'aparició del Roman de Brut de Wace el 1155 a la cort anglonormanda d'Enric II Plantagenet", + "span_start": 294, + "span_end": 422, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Enric II Plantagenet va impulsar molta producció cronística en llatí i francès.", + "span_text": "a la cort anglonormanda d'Enric II Plantagenet -el qual va impulsar molta producció cronística en llatí i francés", + "span_start": 376, + "span_end": 489, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Suposadament, era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth.", + "span_text": "El Roman de Brut, suposadament, era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth", + "span_start": 492, + "span_end": 605, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Historia Regum Britanniae.", + "span_text": "crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth i anomenada Historia Regum Britanniae", + "span_start": 557, + "span_end": 643, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "L'Imperi Romà i la cort anglonormanda.", + "span_text": "Historia Regum Britanniae (1136). Aquesta darrera unia cronològicament i generacionalment l'Imperi Romà amb la cort anglonormanda", + "span_start": 618, + "span_end": 747, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra.", + "span_text": "L'argument és el següent: els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra", + "span_start": 749, + "span_end": 850, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut.", + "span_text": "Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut", + "span_start": 852, + "span_end": 1003, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Aquest fet provoca que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred.", + "span_text": "uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut, i aquest fet provoca que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred", + "span_start": 944, + "span_end": 1113, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Traeix Artús.", + "span_text": "Quan Artús intenta conquerir Roma, és avisat de la traïció de Mordred i retorna a la Britània", + "span_start": 1115, + "span_end": 1208, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La Taula Rodona.", + "span_text": "el que fa especial aquesta matèria no és només l'aparició del rei Artús i la unió amb l'Imperi Romà, també ho fa l'aparició d'un simbolisme cavalleresc específic: la Taula Rodona", + "span_start": 1834, + "span_end": 2012, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Representa la igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia.", + "span_text": "la Taula Rodona. Wace, en la seva obra, presenta aquest símbol que representa la igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia", + "span_start": 1997, + "span_end": 2262, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'aparició del relat del Conte del Graal.", + "span_text": "Tot i que, en aquesta matèria, la figura de Perceval i la temàtica del sant Greal no és coneguda fins a l'aparició del relat del Conte del Graal", + "span_start": 2438, + "span_end": 2582, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tals com Lancelot i Ginebra, el rei Artús o Tristany, entre d'altres.", + "span_text": "hi ha altres personatges artúrics que han tingut més repercussió literària durant la història, tals com la història d'amor de Lancelot i Ginebra, la biografia del rei Artús, o Tristany, entre d'altres", + "span_start": 2649, + "span_end": 2849, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_37", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "‘Ocultes i il·lustrades’, una exposició contra la invisibilitat de les il·lustradores valencianes", + "story": "L'exposició ‘Ocultes i il·lustrades‘ reivindica el paper de les il·lustradores valencianes a la història, del segle XVI a l'actualitat. Es pot veure fins al 20 de gener al centre cultural la Nau de la Universitat de València i mostra l'art d'unes artistes sotmeses a una invisibilitat doble: la de la il·lustració i la de les dones. Perquè, segons el vice-rector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, tradicionalment ‘la il·lustració ha estat una professió invisibilitzada en el món de les arts, i encara més si eren dones qui l'exercien'. Per això no ha estat gens fàcil de trobar les obres de l'exposició, sobretot les més antigues. La comissària de la mostra, Cristina Chumillas, explica que tot i que antigament hi havia dones que es dedicaven a la il·lustració, moltes creaven sota pseudònim, cosa que dificulta identificar-les. Amb tot, han aconseguit trobar l'obra de la impressora del segle XVI Jerónima Galés, que és el punt de partida de la mostra. I a partir d'aquest punt, l'exposició fa un recorregut històric en què es pot observar el canvi de temàtiques i estils. Perquè, si bé durant segles les il·lustradores han estat oblidades, actualment el sector viu un auge capitanejat per noms de dona, que en el cas del País Valencià són Paula Bonet i Ana Penyas. La comissària també vol recordar les il·lustradores que despuntaven durant l'època de la república i que amb el franquisme van veure truncada la seva carrera, com ara Juana Francisca o Manuela Ballester. Però aquests només són quatre de la cinquantena de noms que formen part de l'exposició, una mostra que es divideix en tres línies: còmic i il·lustració, editorial i publicitat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quina temàtica exposa Ocultes i il·lustrades?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fins quan es pot visitar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Des de quines dues perspectives s'ha negat la visibilitat de les autores?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com s'explica aquest fenomen?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina dificultat ha suposat aquest fet, precisament, per a l'exposició?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Concretament, quin fenomen implica un entrebanc a l'hora d'identificar-les?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui ha fet aquesta consideració?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què marca l'inici de l'exposició?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'exposició segueix una cronologia variada temàticament?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina atenció reben les dones actualment en l'àmbit professional?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quins dos noms destaquen especialment en terres valencianes?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quins exemples d'artistes es mencionen que van sobresortir durant els temps republicans i que l'arribada de la dictadura els va suposar una fallida?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quants noms arriben a aparèixer a Ocultes i il·lustrades?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins grups temàtics s'hi acullen?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El paper de les il·lustradores valencianes a la història, del segle XVI a l'actualitat.", + "span_text": "L'exposició ‘Ocultes i il·lustrades‘ reivindica el paper de les il·lustradores valencianes a la història, del segle XVI a l'actualitat", + "span_start": 0, + "span_end": 134, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fins al 20 de gener.", + "span_text": "Es pot veure fins al 20 de gener", + "span_start": 136, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al centre cultural la Nau de la Universitat de València.", + "span_text": "Es pot veure fins al 20 de gener al centre cultural la Nau de la Universitat de València", + "span_start": 136, + "span_end": 224, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Des de la de la il·lustració i la de les dones.", + "span_text": "mostra l'art d'unes artistes sotmeses a una invisibilitat doble: la de la il·lustració i la de les dones", + "span_start": 227, + "span_end": 331, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè, segons Antonio Ariño, tradicionalment la il·lustració ha estat una professió invisibilitzada en el món de les arts, i encara més si eren dones qui l'exercien.", + "span_text": "Perquè, segons el vice-rector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, tradicionalment ‘la il·lustració ha estat una professió invisibilitzada en el món de les arts, i encara més si eren dones qui l'exercien'", + "span_start": 333, + "span_end": 566, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No ha estat gens fàcil de trobar les obres de l'exposició.", + "span_text": "Per això no ha estat gens fàcil de trobar les obres de l'exposició", + "span_start": 568, + "span_end": 634, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que moltes dones creaven sota pseudònim.", + "span_text": "hi havia dones que es dedicaven a la il·lustració, moltes creaven sota pseudònim, cosa que dificulta identificar-les", + "span_start": 744, + "span_end": 860, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La comissària de la mostra, Cristina Chumillas.", + "span_text": "La comissària de la mostra, Cristina Chumillas, explica que tot i que antigament hi havia dones que es dedicaven a la il·lustració, moltes creaven sota pseudònim, cosa que dificulta identificar-les", + "span_start": 663, + "span_end": 860, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'obra de la impressora del segle XVI Jerónima Galés.", + "span_text": "han aconseguit trobar l'obra de la impressora del segle XVI Jerónima Galés, que és el punt de partida de la mostra", + "span_start": 871, + "span_end": 985, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'exposició fa un recorregut històric en què es pot observar el canvi de temàtiques i estils", + "span_start": 1013, + "span_end": 1105, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un auge capitanejat per noms de dona.", + "span_text": "actualment el sector viu un auge capitanejat per noms de dona", + "span_start": 1175, + "span_end": 1236, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Paula Bonet i Ana Penyas.", + "span_text": "actualment el sector viu un auge capitanejat per noms de dona, que en el cas del País Valencià són Paula Bonet i Ana Penyas", + "span_start": 1175, + "span_end": 1298, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Juana Francisca o Manuela Ballester.", + "span_text": "La comissària també vol recordar les il·lustradores que despuntaven durant l'època de la república i que amb el franquisme van veure truncada la seva carrera, com ara Juana Francisca o Manuela Ballester", + "span_start": 1300, + "span_end": 1502, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "N'arriben a aparèixer una cinquantena.", + "span_text": "Però aquests només són quatre de la cinquantena de noms que formen part de l'exposició", + "span_start": 1504, + "span_end": 1590, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Còmic i il·lustració, editorial i publicitat.", + "span_text": "una mostra que es divideix en tres línies: còmic i il·lustració, editorial i publicitat", + "span_start": 1592, + "span_end": 1679, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El paper de les il·lustradores valencianes a la història, del segle XVI a l'actualitat.", + "span_text": "L'exposició ‘Ocultes i il·lustrades‘ reivindica el paper de les il·lustradores valencianes a la història, del segle XVI a l'actualitat", + "span_start": 0, + "span_end": 134, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fins al 20 de gener.", + "span_text": "Es pot veure fins al 20 de gener", + "span_start": 136, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al centre cultural la Nau de la Universitat de València.", + "span_text": "Es pot veure fins al 20 de gener al centre cultural la Nau de la Universitat de València", + "span_start": 136, + "span_end": 224, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La de la il·lustració i la de les dones.", + "span_text": "mostra l'art d'unes artistes sotmeses a una invisibilitat doble: la de la il·lustració i la de les dones", + "span_start": 227, + "span_end": 331, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Perquè, segons el vice-rector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, tradicionalment la il·lustració ha estat una professió invisibilitzada en el món de les arts, i encara més si eren dones qui l'exercien.", + "span_text": "Perquè, segons el vice-rector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, tradicionalment ‘la il·lustració ha estat una professió invisibilitzada en el món de les arts, i encara més si eren dones qui l'exercien'", + "span_start": 333, + "span_end": 566, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No ha estat gens fàcil de trobar les obres de l'exposició, sobretot les més antigues.", + "span_text": "Per això no ha estat gens fàcil de trobar les obres de l'exposició, sobretot les més antigues", + "span_start": 568, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que moltes dones creaven sota pseudònim.", + "span_text": "tot i que antigament hi havia dones que es dedicaven a la il·lustració, moltes creaven sota pseudònim, cosa que dificulta identificar-les", + "span_start": 723, + "span_end": 860, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cristina Chumillas.", + "span_text": "La comissària de la mostra, Cristina Chumillas, explica que tot i que antigament hi havia dones que es dedicaven a la il·lustració, moltes creaven sota pseudònim, cosa que dificulta identificar-les", + "span_start": 663, + "span_end": 860, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'obra de la impressora del segle XVI Jerónima Galés.", + "span_text": "han aconseguit trobar l'obra de la impressora del segle XVI Jerónima Galés, que és el punt de partida de la mostra", + "span_start": 871, + "span_end": 985, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "l'exposició fa un recorregut històric en què es pot observar el canvi de temàtiques i estils", + "span_start": 1013, + "span_end": 1105, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un auge.", + "span_text": "actualment el sector viu un auge capitanejat per noms de dona", + "span_start": 1175, + "span_end": 1236, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Paula Bonet i Ana Penyas.", + "span_text": "actualment el sector viu un auge capitanejat per noms de dona, que en el cas del País Valencià són Paula Bonet i Ana Penyas", + "span_start": 1175, + "span_end": 1298, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Juana Francisca i Manuela Ballester.", + "span_text": "La comissària també vol recordar les il·lustradores que despuntaven durant l'època de la república i que amb el franquisme van veure truncada la seva carrera, com ara Juana Francisca o Manuela Ballester", + "span_start": 1300, + "span_end": 1502, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una cinquantena.", + "span_text": "Però aquests només són quatre de la cinquantena de noms que formen part de l'exposició", + "span_start": 1504, + "span_end": 1590, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Còmic i il·lustració, editorial i publicitat.", + "span_text": "una mostra que es divideix en tres línies: còmic i il·lustració, editorial i publicitat", + "span_start": 1592, + "span_end": 1679, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El paper de les il·lustradores valencianes a la història, del segle XVI a l'actualitat.", + "span_text": "L'exposició ‘Ocultes i il·lustrades‘ reivindica el paper de les il·lustradores valencianes a la història, del segle XVI a l'actualitat", + "span_start": 0, + "span_end": 134, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Fins al 20 de gener.", + "span_text": "Es pot veure fins al 20 de gener", + "span_start": 136, + "span_end": 168, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al centre cultural la Nau de la Universitat de València.", + "span_text": "Es pot veure fins al 20 de gener al centre cultural la Nau de la Universitat de València", + "span_start": 136, + "span_end": 224, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La de la il·lustració i la de les dones.", + "span_text": "unes artistes sotmeses a una invisibilitat doble: la de la il·lustració i la de les dones", + "span_start": 242, + "span_end": 331, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Segons el vice-rector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, tradicionalment la il·lustració ha estat una professió invisibilitzada en el món de les arts, i encara més si eren dones qui l'exercien.", + "span_text": "segons el vice-rector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, tradicionalment ‘la il·lustració ha estat una professió invisibilitzada en el món de les arts, i encara més si eren dones qui l'exercien'", + "span_start": 341, + "span_end": 566, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "No ha estat gens fàcil de trobar les obres de l'exposició, sobretot les més antigues.", + "span_text": "Per això no ha estat gens fàcil de trobar les obres de l'exposició, sobretot les més antigues", + "span_start": 568, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La creació sota pseudònim.", + "span_text": "La comissària de la mostra, Cristina Chumillas, explica que tot i que antigament hi havia dones que es dedicaven a la il·lustració, moltes creaven sota pseudònim, cosa que dificulta identificar-les", + "span_start": 663, + "span_end": 860, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La comissària de la mostra, Cristina Chumillas.", + "span_text": "La comissària de la mostra, Cristina Chumillas, explica que tot i que antigament hi havia dones que es dedicaven a la il·lustració, moltes creaven sota pseudònim, cosa que dificulta identificar-les", + "span_start": 663, + "span_end": 860, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'obra de la impressora del segle XVI Jerónima Galés.", + "span_text": "han aconseguit trobar l'obra de la impressora del segle XVI Jerónima Galés, que és el punt de partida de la mostra", + "span_start": 871, + "span_end": 985, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí, s'hi pot observar el canvi de temàtiques i estils.", + "span_text": "l'exposició fa un recorregut històric en què es pot observar el canvi de temàtiques i estils", + "span_start": 1013, + "span_end": 1105, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Actualment el sector viu un auge capitanejat per noms de dona.", + "span_text": "actualment el sector viu un auge capitanejat per noms de dona", + "span_start": 1175, + "span_end": 1236, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Paula Bonet i Ana Penyas.", + "span_text": "el sector viu un auge capitanejat per noms de dona, que en el cas del País Valencià són Paula Bonet i Ana Penyas", + "span_start": 1186, + "span_end": 1298, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Juana Francisca i Manuela Ballester.", + "span_text": "La comissària també vol recordar les il·lustradores que despuntaven durant l'època de la república i que amb el franquisme van veure truncada la seva carrera, com ara Juana Francisca o Manuela Ballester", + "span_start": 1300, + "span_end": 1502, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una cinquantena de noms.", + "span_text": "Però aquests només són quatre de la cinquantena de noms que formen part de l'exposició", + "span_start": 1504, + "span_end": 1590, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Còmic i il·lustració, editorial i publicitat.", + "span_text": "l'exposició, una mostra que es divideix en tres línies: còmic i il·lustració, editorial i publicitat", + "span_start": 1579, + "span_end": 1679, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1980", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Sílvia Planas i Marcé...", + "story": "Sílvia Planas i Marcé (Camprodon, 31 de juliol de 1965) és una historiadora catalana especialista en història jueva medieval i en història de les dones jueves de la Catalunya medieval. És llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés. És també directora del Museu d'Història dels Jueus des de 2004 i del Museu d'Història de Girona des de 2013.\nVa iniciar la seva tasca professional com a investigadora de la història jueva de la ciutat a l'Arxiu Municipal de Girona, el juliol de 1990. Des de 1997 és directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides. Va formar part del grup d'elaboració i redacció del projecte museològic i museogràfic (1990-2003) del Museu d'Història dels Jueus, del que n'és directora des del mes de febrer de 2004. El 2002 va formar part del comissariat de l'exposició «La Catalunya Jueva», realitzada pel Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona. Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves, tant en l'àmbit nacional com internacional.\nEs autora de llibres i articles sobre història jueva medieval, entre els que destaquen Filles de Sara, dones jueves de la Catalunya medieval (CCG Edicions, 2001) i Història de la Catalunya Jueva, escrit conjuntament amb Manuel Forcano (Àmbit Editorial i Ajuntament de Girona, 2010). El 2011 va obtenir el títol de Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en Àmbit Local, a la Universitat de Girona.\nConvençuda que cal reescriure la història per incorporar-hi el paper que hi han tingut les dones, Sílvia Planas treballa activament en aquest sentit des dels dos museus que dirigeix per aplicar la mirada de gènere al discurs museístic dels dos centres i a les activitats que s'hi organitzen.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Sílvia Planas i Marcé?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què s'ha dedicat a estudiar en concret?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va fer la tesi doctoral?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quins centres culturals és responsable?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com va començar la seva trajectòria?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Des de quin any és cap de l'Institut d'Estudis Nahmànides?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va començar a fer al Museu d'Història dels Jueus abans de ser-ne responsable?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quina presentació d'art va participar el 2002?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui va acollir-la?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina mena d'activitats ha promogut?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quin tipus de publicacions compta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines són les més destacables?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin objectiu persegueix amb la seva tasca?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una historiadora catalana.", + "span_text": "Sílvia Planas i Marcé (Camprodon, 31 de juliol de 1965) és una historiadora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La història jueva medieval i la història de les dones jueves de la Catalunya medieval.", + "span_text": "és una historiadora catalana especialista en història jueva medieval i en història de les dones jueves de la Catalunya medieval", + "span_start": 56, + "span_end": 183, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Història Medieval a la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "És llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 185, + "span_end": 252, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés.", + "span_text": "i doctora per la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés", + "span_start": 253, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del Museu d'Història dels Jueus i del Museu d'Història de Girona.", + "span_text": "És també directora del Museu d'Història dels Jueus des de 2004 i del Museu d'Història de Girona des de 2013", + "span_start": 305, + "span_end": 412, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a investigadora de la història jueva de la ciutat a l'Arxiu Municipal de Girona.", + "span_text": "Va iniciar la seva tasca professional com a investigadora de la història jueva de la ciutat a l'Arxiu Municipal de Girona", + "span_start": 414, + "span_end": 535, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Des de 1997.", + "span_text": "Des de 1997 és directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides", + "span_start": 556, + "span_end": 615, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va formar part del grup d'elaboració i redacció del projecte museològic i museogràfic.", + "span_text": "Va formar part del grup d'elaboració i redacció del projecte museològic i museogràfic (1990-2003) del Museu d'Història dels Jueus, del que n'és directora des del mes de febrer de 2004", + "span_start": 617, + "span_end": 800, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A La Catalunya Jueva.", + "span_text": "El 2002 va formar part del comissariat de l'exposició «La Catalunya Jueva»", + "span_start": 802, + "span_end": 876, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona.", + "span_text": "exposició «La Catalunya Jueva», realitzada pel Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona", + "span_start": 846, + "span_end": 935, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves.", + "span_text": "Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves", + "span_start": 937, + "span_end": 1032, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tant en l'àmbit nacional com internacional.", + "span_text": "Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves, tant en l'àmbit nacional com internacional", + "span_start": 937, + "span_end": 1076, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb llibres i articles sobre història jueva medieval.", + "span_text": "Es autora de llibres i articles sobre història jueva medieval", + "span_start": 1078, + "span_end": 1139, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Filles de Sara, dones jueves de la Catalunya medieval i Història de la Catalunya Jueva.", + "span_text": "Es autora de llibres i articles sobre història jueva medieval, entre els que destaquen Filles de Sara, dones jueves de la Catalunya medieval (CCG Edicions, 2001) i Història de la Catalunya Jueva", + "span_start": 1078, + "span_end": 1272, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aplicar la mirada de gènere al discurs museístic.", + "span_text": "Sílvia Planas treballa activament en aquest sentit des dels dos museus que dirigeix per aplicar la mirada de gènere al discurs museístic", + "span_start": 1574, + "span_end": 1710, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una historiadora catalana.", + "span_text": "Sílvia Planas i Marcé (Camprodon, 31 de juliol de 1965) és una historiadora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "La història jueva medieval i la història de les dones jueves de la Catalunya medieval.", + "span_text": "és una historiadora catalana especialista en història jueva medieval i en història de les dones jueves de la Catalunya medieval", + "span_start": 56, + "span_end": 183, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Història Medieval.", + "span_text": "És llicenciada en Història Medieval", + "span_start": 185, + "span_end": 220, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés.", + "span_text": "i doctora per la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés", + "span_start": 253, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Del Museu d'Història dels Jueus i del Museu d'Història de Girona.", + "span_text": "És també directora del Museu d'Història dels Jueus des de 2004 i del Museu d'Història de Girona des de 2013", + "span_start": 305, + "span_end": 412, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com a investigadora de la història jueva de la ciutat a l'Arxiu Municipal de Girona.", + "span_text": "Va iniciar la seva tasca professional com a investigadora de la història jueva de la ciutat a l'Arxiu Municipal de Girona", + "span_start": 414, + "span_end": 535, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Des de 1997.", + "span_text": "Des de 1997 és directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides", + "span_start": 556, + "span_end": 615, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va formar part del grup d'elaboració i redacció del projecte museològic i museogràfic.", + "span_text": "Va formar part del grup d'elaboració i redacció del projecte museològic i museogràfic (1990-2003) del Museu d'Història dels Jueus, del que n'és directora des del mes de febrer de 2004", + "span_start": 617, + "span_end": 800, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A La Catalunya Jueva.", + "span_text": "El 2002 va formar part del comissariat de l'exposició «La Catalunya Jueva»", + "span_start": 802, + "span_end": 876, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Museu d'Història de Catalunya.", + "span_text": "l'exposició «La Catalunya Jueva», realitzada pel Museu d'Història de Catalunya", + "span_start": 844, + "span_end": 922, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves.", + "span_text": "Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves", + "span_start": 937, + "span_end": 1032, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tant en l'àmbit nacional com internacional.", + "span_text": "Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves, tant en l'àmbit nacional com internacional", + "span_start": 937, + "span_end": 1076, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb llibres i articles sobre història jueva medieval.", + "span_text": "Es autora de llibres i articles sobre història jueva medieval", + "span_start": 1078, + "span_end": 1139, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Filles de Sara, dones jueves de la Catalunya medieval i Història de la Catalunya Jueva.", + "span_text": "Es autora de llibres i articles sobre història jueva medieval, entre els que destaquen Filles de Sara, dones jueves de la Catalunya medieval (CCG Edicions, 2001) i Història de la Catalunya Jueva", + "span_start": 1078, + "span_end": 1272, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aplicar la mirada de gènere al discurs museístic.", + "span_text": "Sílvia Planas treballa activament en aquest sentit des dels dos museus que dirigeix per aplicar la mirada de gènere al discurs museístic", + "span_start": 1574, + "span_end": 1710, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una historiadora catalana.", + "span_text": "Sílvia Planas i Marcé (Camprodon, 31 de juliol de 1965) és una historiadora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És especialista en història jueva medieval i en història de les dones jueves de la Catalunya medieval.", + "span_text": "és una historiadora catalana especialista en història jueva medieval i en història de les dones jueves de la Catalunya medieval", + "span_start": 56, + "span_end": 183, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Història Medieval a la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "És llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 185, + "span_end": 252, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés.", + "span_text": "És llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés", + "span_start": 185, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És directora del Museu d'Història dels Jueus des de 2004 i del Museu d'Història de Girona des de 2013.", + "span_text": "És també directora del Museu d'Història dels Jueus des de 2004 i del Museu d'Història de Girona des de 2013", + "span_start": 305, + "span_end": 412, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Va iniciar la seva tasca professional com a investigadora de la història jueva de la ciutat a l'Arxiu Municipal de Girona.", + "span_text": "Va iniciar la seva tasca professional com a investigadora de la història jueva de la ciutat a l'Arxiu Municipal de Girona", + "span_start": 414, + "span_end": 535, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Des de 1997.", + "span_text": "Des de 1997 és directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides", + "span_start": 556, + "span_end": 615, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va formar part del grup d'elaboració i redacció del projecte museològic i museogràfic.", + "span_text": "Va formar part del grup d'elaboració i redacció del projecte museològic i museogràfic (1990-2003) del Museu d'Història dels Jueus, del que n'és directora des del mes de febrer de 2004", + "span_start": 617, + "span_end": 800, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A La Catalunya Jueva.", + "span_text": "El 2002 va formar part del comissariat de l'exposició «La Catalunya Jueva»", + "span_start": 802, + "span_end": 876, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El Museu d'Història de Catalunya.", + "span_text": "l'exposició «La Catalunya Jueva», realitzada pel Museu d'Història de Catalunya", + "span_start": 844, + "span_end": 922, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves.", + "span_text": "Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves", + "span_start": 937, + "span_end": 1032, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tant en l'àmbit nacional com internacional.", + "span_text": "Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves, tant en l'àmbit nacional com internacional", + "span_start": 937, + "span_end": 1076, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb llibres i articles sobre història jueva medieval.", + "span_text": "Es autora de llibres i articles sobre història jueva medieval", + "span_start": 1078, + "span_end": 1139, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Filles de Sara, dones jueves de la Catalunya medieval i Història de la Catalunya Jueva.", + "span_text": "llibres i articles sobre història jueva medieval, entre els que destaquen Filles de Sara, dones jueves de la Catalunya medieval (CCG Edicions, 2001) i Història de la Catalunya Jueva", + "span_start": 1091, + "span_end": 1272, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aplicar la mirada de gènere al discurs museístic.", + "span_text": "Sílvia Planas treballa activament en aquest sentit des dels dos museus que dirigeix per aplicar la mirada de gènere al discurs museístic dels dos centres i a les activitats que s'hi organitzen", + "span_start": 1574, + "span_end": 1766, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_879", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Garzón dóna suport al referèndum acordat davant Torra abans de la reunió del president amb Sánchez", + "story": "El coordinador federal d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, ha assegurat que el seu partit és partidari de la celebració d'un referèndum acordat perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir ‘el seu futur' i les relacions amb l'Estat. Durant una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, Garzón també li ha traslladat la voluntat de la seva formació de construir una república federal espanyola en que s'hi pugui incorporar Catalunya. El líder d'Izquierda Unida ha qualificat d”injustícia' l'empresonament dels líders polítics catalans i ha lamentat que els jutges hagin interpretat les lleis d'una forma ‘absolutament reaccionària' i ‘contrària' a qualsevol principi democràtic. Garzón ha qualificat la reunió d”agradable' i ‘fructífera' tot i que ha admès que tenen ‘discrepàncies de naturalesa ideològica'. Garzón ha considerat que qualsevol construcció d'un estat federal s'ha de plantejar a partir de la democràcia i del consens de tots els ciutadans que hi volen formar part. Tot i això, ha avisat que celebrar un referèndum acordat a Catalunya no és l'únic camí per solucionar l'actual situació. Des de IU han recordat que a més del referèndum hi ha d'haver un marc de diàleg. En aquest sentit, ha apuntat que, davant l'actual panorama, cal construir una resposta conjunta a partir del diàleg. ‘Els problemes polítics requereixen solucions polítiques, no es poden respondre amb jutges i policia', ha dit. Així, ha defensat que ‘dins del diàleg s'ha de poder parlar de tot'. Garzón ha explicat que ha traslladat a Torra el seu model d'una república federal espanyola i ha considerat que resoldria els problemes existents a dia d'avui. Un plantejament però que, segons Garzón, ‘no és el model del president' tot i que han compartit ‘valors republicans'. El també diputat del Congrés ha destacat la necessitat d'introduir la cultura republicana de ‘parlar de tot' tot i que ‘xoqui' frontalment amb el parer dels partits amb representació al Congrés ‘que es neguen a parlar sobre qüestions que interessen a la ciutadania', en referència al model territorial. Pel que fa a la reunió del proper dilluns entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, Garzón ha apuntat que si ‘va bé' hi haurà més trobades per poder resoldre el conflicte polític. En canvi, ha avisat que, si va malament, ‘tornarem a un punt de partida'. Aquest darrer, és segons el polític, l'escenari preferit dels partits ‘reaccionaris' com PP i Cs.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Alberto Garzón?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha comunicat en referència al fet que la població catalana voti la seva vinculació amb l'Estat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui presideix la Generalitat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què ha plantejat Garzón a Torra?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com es posiciona Garzón davant de la retenció d'alguns polítics catalans?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com considera l'actuació judicial?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina sensació té d'haver parlat amb el president de la Generalitat?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin és el punt de partida que considera en una hipotètica federació d'estats?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És compartida aquesta perspectiva?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De quina actitud creu que n'hi hauria d'haver més al Congrés?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A què es refereix particularment?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què pensa Garzón que pot passar de bo a la pròxima trobada entre el president de la Generalitat i el d'Espanya?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I de no tan bo?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins tipus de partits creu que prefereixen aquesta segona opció?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins posa com a exemple?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El coordinador federal d'Izquierda Unida.", + "span_text": "El coordinador federal d'Izquierda Unida, Alberto Garzón", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el seu partit és partidari de la celebració d'un referèndum acordat perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir el seu futur i les relacions amb l'Estat.", + "span_text": "Garzón, ha assegurat que el seu partit és partidari de la celebració d'un referèndum acordat perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir ‘el seu futur' i les relacions amb l'Estat", + "span_start": 50, + "span_end": 233, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quim Torra.", + "span_text": "el president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 257, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La voluntat de la seva formació de construir una república federal espanyola en que s'hi pugui incorporar Catalunya.", + "span_text": "Durant una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, Garzón també li ha traslladat la voluntat de la seva formació de construir una república federal espanyola en que s'hi pugui incorporar Catalunya", + "span_start": 235, + "span_end": 446, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha qualificat d'injustícia el seu empresonament.", + "span_text": "El líder d'Izquierda Unida ha qualificat d”injustícia' l'empresonament dels líders polítics catalans", + "span_start": 448, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha lamentat que els jutges hagin interpretat les lleis d'una forma absolutament reaccionària i contrària a qualsevol principi democràtic.", + "span_text": "ha lamentat que els jutges hagin interpretat les lleis d'una forma ‘absolutament reaccionària' i ‘contrària' a qualsevol principi democràtic", + "span_start": 551, + "span_end": 691, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha qualificat la reunió d'agradable i fructífera tot i que ha admès que tenen discrepàncies de naturalesa ideològica.", + "span_text": "Garzón ha qualificat la reunió d”agradable' i ‘fructífera' tot i que ha admès que tenen ‘discrepàncies de naturalesa ideològica'", + "span_start": 693, + "span_end": 821, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La democràcia i el consens de tots els ciutadans que hi volen formar part.", + "span_text": "Garzón ha considerat que qualsevol construcció d'un estat federal s'ha de plantejar a partir de la democràcia i del consens de tots els ciutadans que hi volen formar part", + "span_start": 823, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Un plantejament però que, segons Garzón, ‘no és el model del president' tot i que han compartit ‘valors republicans'", + "span_start": 1654, + "span_end": 1770, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La d'introduir la cultura republicana de parlar de tot, tot i que xoqui frontalment amb el parer dels partits amb representació al Congrés que es neguen a parlar sobre qüestions que interessen a la ciutadania.", + "span_text": "El també diputat del Congrés ha destacat la necessitat d'introduir la cultura republicana de ‘parlar de tot' tot i que ‘xoqui' frontalment amb el parer dels partits amb representació al Congrés ‘que es neguen a parlar sobre qüestions que interessen a la ciutadania'", + "span_start": 1772, + "span_end": 2037, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al model territorial.", + "span_text": "ha destacat la necessitat d'introduir la cultura republicana de ‘parlar de tot' tot i que ‘xoqui' frontalment amb el parer dels partits amb representació al Congrés ‘que es neguen a parlar sobre qüestions que interessen a la ciutadania', en referència al model territorial", + "span_start": 1801, + "span_end": 2073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que si va bé hi haurà més trobades per poder resoldre el conflicte polític.", + "span_text": "Pel que fa a la reunió del proper dilluns entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, Garzón ha apuntat que si ‘va bé' hi haurà més trobades per poder resoldre el conflicte polític", + "span_start": 2075, + "span_end": 2312, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que, si va malament, tornarem a un punt de partida.", + "span_text": "En canvi, ha avisat que, si va malament, ‘tornarem a un punt de partida'", + "span_start": 2314, + "span_end": 2386, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els partits reaccionaris.", + "span_text": "ha avisat que, si va malament, ‘tornarem a un punt de partida'. Aquest darrer, és segons el polític, l'escenari preferit dels partits ‘reaccionaris'", + "span_start": 2324, + "span_end": 2472, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "PP i Cs.", + "span_text": "l'escenari preferit dels partits ‘reaccionaris' com PP i Cs", + "span_start": 2425, + "span_end": 2484, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El coordinador federal d'Izquierda Unida.", + "span_text": "El coordinador federal d'Izquierda Unida, Alberto Garzón", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el seu partit és partidari de la celebració d'un referèndum acordat perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir el seu futur i les relacions amb l'Estat.", + "span_text": "Alberto Garzón, ha assegurat que el seu partit és partidari de la celebració d'un referèndum acordat perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir ‘el seu futur' i les relacions amb l'Estat", + "span_start": 42, + "span_end": 233, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quim Torra.", + "span_text": "el president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 257, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La voluntat de la seva formació de construir una república federal espanyola en que s'hi pugui incorporar Catalunya.", + "span_text": "Durant una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, Garzón també li ha traslladat la voluntat de la seva formació de construir una república federal espanyola en que s'hi pugui incorporar Catalunya", + "span_start": 235, + "span_end": 446, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ho ha qualificat d'injustícia.", + "span_text": "El líder d'Izquierda Unida ha qualificat d”injustícia' l'empresonament dels líders polítics catalans", + "span_start": 448, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha lamentat que els jutges hagin interpretat les lleis d'una forma absolutament reaccionària i contrària a qualsevol principi democràtic.", + "span_text": "ha lamentat que els jutges hagin interpretat les lleis d'una forma ‘absolutament reaccionària' i ‘contrària' a qualsevol principi democràtic", + "span_start": 551, + "span_end": 691, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha qualificat la reunió d'agradable i fructífera tot i que ha admès que tenen discrepàncies de naturalesa ideològica.", + "span_text": "Garzón ha qualificat la reunió d”agradable' i ‘fructífera' tot i que ha admès que tenen ‘discrepàncies de naturalesa ideològica'", + "span_start": 693, + "span_end": 821, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La democràcia i el consens de tots els ciutadans que hi volen formar part.", + "span_text": "Garzón ha considerat que qualsevol construcció d'un estat federal s'ha de plantejar a partir de la democràcia i del consens de tots els ciutadans que hi volen formar part", + "span_start": 823, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Un plantejament però que, segons Garzón, ‘no és el model del president' tot i que han compartit ‘valors republicans'", + "span_start": 1654, + "span_end": 1770, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De la cultura republicana de parlar de tot tot.", + "span_text": "El també diputat del Congrés ha destacat la necessitat d'introduir la cultura republicana de ‘parlar de tot' tot", + "span_start": 1772, + "span_end": 1884, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al model territorial.", + "span_text": "ha destacat la necessitat d'introduir la cultura republicana de ‘parlar de tot' tot i que ‘xoqui' frontalment amb el parer dels partits amb representació al Congrés ‘que es neguen a parlar sobre qüestions que interessen a la ciutadania', en referència al model territorial", + "span_start": 1801, + "span_end": 2073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que si va bé hi haurà més trobades per poder resoldre el conflicte polític.", + "span_text": "Pel que fa a la reunió del proper dilluns entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, Garzón ha apuntat que si ‘va bé' hi haurà més trobades per poder resoldre el conflicte polític", + "span_start": 2075, + "span_end": 2312, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que, si va malament, tornarem a un punt de partida.", + "span_text": "En canvi, ha avisat que, si va malament, ‘tornarem a un punt de partida'", + "span_start": 2314, + "span_end": 2386, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els reaccionaris.", + "span_text": "ha avisat que, si va malament, ‘tornarem a un punt de partida'. Aquest darrer, és segons el polític, l'escenari preferit dels partits ‘reaccionaris'", + "span_start": 2324, + "span_end": 2472, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "PP i Cs.", + "span_text": "l'escenari preferit dels partits ‘reaccionaris' com PP i Cs", + "span_start": 2425, + "span_end": 2484, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El coordinador federal d'Izquierda Unida.", + "span_text": "El coordinador federal d'Izquierda Unida, Alberto Garzón", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que el seu partit és partidari de la celebració d'un referèndum acordat perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir el seu futur i les relacions amb l'Estat.", + "span_text": "ha assegurat que el seu partit és partidari de la celebració d'un referèndum acordat perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir ‘el seu futur' i les relacions amb l'Estat", + "span_start": 58, + "span_end": 233, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quim Torra.", + "span_text": "el president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 257, + "span_end": 299, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La voluntat de la seva formació de construir una república federal espanyola en que s'hi pugui incorporar Catalunya.", + "span_text": "Durant una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, Garzón també li ha traslladat la voluntat de la seva formació de construir una república federal espanyola en que s'hi pugui incorporar Catalunya", + "span_start": 235, + "span_end": 446, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Ha qualificat d'injustícia l'empresonament dels líders polítics catalans.", + "span_text": "El líder d'Izquierda Unida ha qualificat d”injustícia' l'empresonament dels líders polítics catalans", + "span_start": 448, + "span_end": 548, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha lamentat que els jutges hagin interpretat les lleis d'una forma absolutament reaccionària i contrària a qualsevol principi democràtic.", + "span_text": "ha lamentat que els jutges hagin interpretat les lleis d'una forma ‘absolutament reaccionària' i ‘contrària' a qualsevol principi democràtic", + "span_start": 551, + "span_end": 691, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ha qualificat la reunió d'agradable i fructífera tot i que ha admès que tenen discrepàncies de naturalesa ideològica.", + "span_text": "Garzón ha qualificat la reunió d”agradable' i ‘fructífera' tot i que ha admès que tenen ‘discrepàncies de naturalesa ideològica'", + "span_start": 693, + "span_end": 821, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La democràcia i el consens de tots els ciutadans que hi volen formar part.", + "span_text": "Garzón ha considerat que qualsevol construcció d'un estat federal s'ha de plantejar a partir de la democràcia i del consens de tots els ciutadans que hi volen formar part", + "span_start": 823, + "span_end": 993, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No, no és el model del president tot i que han compartit valors republicans.", + "span_text": "Un plantejament però que, segons Garzón, ‘no és el model del president' tot i que han compartit ‘valors republicans'", + "span_start": 1654, + "span_end": 1770, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La d'introduir la cultura republicana de parlar de tot, tot i que xoqui frontalment amb el parer dels partits amb representació al Congrés que es neguen a parlar sobre qüestions que interessen a la ciutadania.", + "span_text": "El també diputat del Congrés ha destacat la necessitat d'introduir la cultura republicana de ‘parlar de tot' tot i que ‘xoqui' frontalment amb el parer dels partits amb representació al Congrés ‘que es neguen a parlar sobre qüestions que interessen a la ciutadania'", + "span_start": 1772, + "span_end": 2037, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al model territorial.", + "span_text": "ha destacat la necessitat d'introduir la cultura republicana de ‘parlar de tot' tot i que ‘xoqui' frontalment amb el parer dels partits amb representació al Congrés ‘que es neguen a parlar sobre qüestions que interessen a la ciutadania', en referència al model territorial", + "span_start": 1801, + "span_end": 2073, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que si va bé hi haurà més trobades per poder resoldre el conflicte polític.", + "span_text": "Pel que fa a la reunió del proper dilluns entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, Garzón ha apuntat que si ‘va bé' hi haurà més trobades per poder resoldre el conflicte polític", + "span_start": 2075, + "span_end": 2312, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que, si va malament, tornarem a un punt de partida.", + "span_text": "ha avisat que, si va malament, ‘tornarem a un punt de partida", + "span_start": 2324, + "span_end": 2385, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Els reaccionaris.", + "span_text": "ha avisat que, si va malament, ‘tornarem a un punt de partida'. Aquest darrer, és segons el polític, l'escenari preferit dels partits ‘reaccionaris'", + "span_start": 2324, + "span_end": 2472, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "PP i Cs.", + "span_text": "Aquest darrer, és segons el polític, l'escenari preferit dels partits ‘reaccionaris' com PP i Cs", + "span_start": 2388, + "span_end": 2484, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1155", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Ada Colau no anirà a la manifestació de la Diada", + "story": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat avui que no assistiria enguany a la manifestació que organitzarà l'ANC amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre a l'avinguda Diagonal de la ciutat. En una entrevista a ‘El món a RAC-1′, ha explicat que hi havia assistit algun any –2016– perquè simpatitza amb el dret de decidir del Principat –'tot i que jo no sóc nacionalista ni independentista', ha dit. Colau ha assegurat que aniria als actes oficials, però no pas a la manifestació: ‘La mobilització que impulsa l'ANC és clarament independentista i reforça la via unilateral. Per això no m'hi sento cridada.' També ha reconegut que la situació política és ‘excepcional' i que per això ha visitat unes quantes vegades els presos polítics als Lledoners, al Puig de les Basses i al Mas Enric. ‘Ens han passat coses traumàtiques aquest any i cal que ens puguem aturar a reflexionar', ha afegit. Sobre una possible commemoració del primer d'octubre, Colau ha dit: ‘Va ser una mobilització importantíssima, que ens va afectar molt a la ciutat.' Creu que l'ajuntament ha de fer alguna cosa per a recordar la repressió. ‘Cal convidar a la reflexió. La mobilització no ens pertoca a nosaltres, però volem impulsar taules de debat. Pensem que pot ser útil i que és necessari', ha afegit.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és l'alcaldessa de la Ciutat Comtal?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha fet públic?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què hi ha la concentració?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On tindrà lloc?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On ha explicat Colau les raons per no anar-hi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Hi havia anat altres anys?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què sí que hi ha anat en alguna ocasió?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què matisa, però?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En què ha volgut insistir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu no va a la concentració?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com qualifica l'actualitat política catalana?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com ha actuat davant dels empresonaments de polítics?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què pensa de l'1 d'octubre?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com considera que ha de respondre la batllia?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què vol promoure?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ada Colau.", + "span_text": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que no assistiria enguany a la manifestació que organitzarà l'ANC.", + "span_text": "Ada Colau, ha anunciat avui que no assistiria enguany a la manifestació que organitzarà l'ANC", + "span_start": 27, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per la Diada de l'Onze de Setembre.", + "span_text": "la manifestació que organitzarà l'ANC amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre", + "span_start": 83, + "span_end": 164, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'avinguda Diagonal.", + "span_text": "la manifestació que organitzarà l'ANC amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre a l'avinguda Diagonal", + "span_start": 83, + "span_end": 186, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a El món a RAC-1.", + "span_text": "En una entrevista a ‘El món a RAC-1′, ha explicat", + "span_start": 201, + "span_end": 250, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Algun any.", + "span_text": "ha explicat que hi havia assistit algun any", + "span_start": 239, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè simpatitza amb el dret de decidir del Principat.", + "span_text": "ha explicat que hi havia assistit algun any –2016– perquè simpatitza amb el dret de decidir del Principat", + "span_start": 239, + "span_end": 344, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no és nacionalista ni independentista.", + "span_text": "simpatitza amb el dret de decidir del Principat –'tot i que jo no sóc nacionalista ni independentista'", + "span_start": 297, + "span_end": 399, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que aniria als actes oficials.", + "span_text": "Colau ha assegurat que aniria als actes oficials", + "span_start": 409, + "span_end": 457, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè és clarament independentista i reforça la via unilateral.", + "span_text": "La mobilització que impulsa l'ANC és clarament independentista i reforça la via unilateral. Per això no m'hi sento cridada", + "span_start": 491, + "span_end": 613, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com a excepcional.", + "span_text": "ha reconegut que la situació política és ‘excepcional'", + "span_start": 622, + "span_end": 676, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha visitat unes quantes vegades els presos polítics als Lledoners, al Puig de les Basses i al Mas Enric.", + "span_text": "ha visitat unes quantes vegades els presos polítics als Lledoners, al Puig de les Basses i al Mas Enric", + "span_start": 692, + "span_end": 795, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que va ser una mobilització importantíssima.", + "span_text": "Sobre una possible commemoració del primer d'octubre, Colau ha dit: ‘Va ser una mobilització importantíssima, que ens va afectar molt a la ciutat.'", + "span_start": 898, + "span_end": 1045, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Fent alguna cosa per a recordar la repressió.", + "span_text": "Creu que l'ajuntament ha de fer alguna cosa per a recordar la repressió", + "span_start": 1046, + "span_end": 1117, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Taules de debat.", + "span_text": "volem impulsar taules de debat", + "span_start": 1197, + "span_end": 1227, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ada Colau.", + "span_text": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que no assistiria enguany a la manifestació que organitzarà l'ANC.", + "span_text": "Ada Colau, ha anunciat avui que no assistiria enguany a la manifestació que organitzarà l'ANC", + "span_start": 27, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per la Diada de l'Onze de Setembre.", + "span_text": "la manifestació que organitzarà l'ANC amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre", + "span_start": 83, + "span_end": 164, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'avinguda Diagonal.", + "span_text": "la manifestació que organitzarà l'ANC amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre a l'avinguda Diagonal", + "span_start": 83, + "span_end": 186, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a El món a RAC-1.", + "span_text": "En una entrevista a ‘El món a RAC-1′, ha explicat", + "span_start": 201, + "span_end": 250, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ha explicat que hi havia assistit algun any", + "span_start": 239, + "span_end": 282, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè simpatitza amb el dret de decidir del Principat.", + "span_text": "ha explicat que hi havia assistit algun any –2016– perquè simpatitza amb el dret de decidir del Principat", + "span_start": 239, + "span_end": 344, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no és nacionalista ni independentista.", + "span_text": "simpatitza amb el dret de decidir del Principat –'tot i que jo no sóc nacionalista ni independentista'", + "span_start": 297, + "span_end": 399, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que aniria als actes oficials.", + "span_text": "Colau ha assegurat que aniria als actes oficials", + "span_start": 409, + "span_end": 457, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè és clarament independentista i reforça la via unilateral.", + "span_text": "La mobilització que impulsa l'ANC és clarament independentista i reforça la via unilateral. Per això no m'hi sento cridada", + "span_start": 491, + "span_end": 613, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com a excepcional.", + "span_text": "ha reconegut que la situació política és ‘excepcional'", + "span_start": 622, + "span_end": 676, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha visitat unes quantes vegades els presos polítics als Lledoners, al Puig de les Basses i al Mas Enric.", + "span_text": "ha visitat unes quantes vegades els presos polítics als Lledoners, al Puig de les Basses i al Mas Enric", + "span_start": 692, + "span_end": 795, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que va ser una mobilització importantíssima, que va afectar molt a la ciutat.", + "span_text": "Sobre una possible commemoració del primer d'octubre, Colau ha dit: ‘Va ser una mobilització importantíssima, que ens va afectar molt a la ciutat.'", + "span_start": 898, + "span_end": 1045, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Creu que l'ajuntament ha de fer alguna cosa per a recordar la repressió.", + "span_text": "Creu que l'ajuntament ha de fer alguna cosa per a recordar la repressió", + "span_start": 1046, + "span_end": 1117, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Taules de debat.", + "span_text": "volem impulsar taules de debat", + "span_start": 1197, + "span_end": 1227, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ada Colau.", + "span_text": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que no assistiria enguany a la manifestació que organitzarà l'ANC.", + "span_text": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat avui que no assistiria enguany a la manifestació que organitzarà l'ANC", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per la Diada de l'Onze de Setembre.", + "span_text": "la manifestació que organitzarà l'ANC amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre", + "span_start": 83, + "span_end": 164, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A l'avinguda Diagonal de la ciutat.", + "span_text": "la manifestació que organitzarà l'ANC amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre a l'avinguda Diagonal de la ciutat", + "span_start": 83, + "span_end": 199, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a El món a RAC-1.", + "span_text": "En una entrevista a ‘El món a RAC-1′, ha explicat", + "span_start": 201, + "span_end": 250, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí, hi havia assistit algun any.", + "span_text": "ha explicat que hi havia assistit algun any –2016–", + "span_start": 239, + "span_end": 289, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè simpatitza amb el dret de decidir del Principat.", + "span_text": "ha explicat que hi havia assistit algun any –2016– perquè simpatitza amb el dret de decidir del Principat", + "span_start": 239, + "span_end": 344, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que ho fa tot i que no és nacionalista ni independentista.", + "span_text": "simpatitza amb el dret de decidir del Principat –'tot i que jo no sóc nacionalista ni independentista'", + "span_start": 297, + "span_end": 399, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En el fet que sí que aniria als actes oficials.", + "span_text": "Colau ha assegurat que aniria als actes oficials", + "span_start": 409, + "span_end": 457, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè la mobilització que impulsa l'ANC és clarament independentista i reforça la via unilateral.", + "span_text": "Colau ha assegurat que aniria als actes oficials, però no pas a la manifestació: ‘La mobilització que impulsa l'ANC és clarament independentista i reforça la via unilateral. Per això no m'hi sento cridada.'", + "span_start": 409, + "span_end": 615, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Li sembla excepcional.", + "span_text": "ha reconegut que la situació política és ‘excepcional'", + "span_start": 622, + "span_end": 676, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha visitat unes quantes vegades els presos polítics als Lledoners, al Puig de les Basses i al Mas Enric.", + "span_text": "ha visitat unes quantes vegades els presos polítics als Lledoners, al Puig de les Basses i al Mas Enric", + "span_start": 692, + "span_end": 795, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va ser una mobilització importantíssima, que va afectar molt a la ciutat.", + "span_text": "Sobre una possible commemoració del primer d'octubre, Colau ha dit: ‘Va ser una mobilització importantíssima, que ens va afectar molt a la ciutat.'", + "span_start": 898, + "span_end": 1045, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Fent alguna cosa per a recordar la repressió.", + "span_text": "Creu que l'ajuntament ha de fer alguna cosa per a recordar la repressió", + "span_start": 1046, + "span_end": 1117, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Taules de debat.", + "span_text": "volem impulsar taules de debat", + "span_start": 1197, + "span_end": 1227, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_251", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Onquestos (Beòcia) ", + "story": "Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes, esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,[Nota 1] i suposadament fundada per Onquest, fill de Posidó, de qui pren el nom.\nSegons a mitologia grega, era el lloc on visqué Onquest, fill de Posidó. També era el lloc de procedència de Megareu, un altre fill de Posidó, que comandà un exèrcit de beocis que acudí a l'ajut dels atenencs quan aquests varen sofrir la invasió dels cretencs.\nA l'himne homèric a Apol·lo es descriu un ritual celebrat a Onquestos en el que es consagraven carros a Posidó. El ritual consistia en que uns poltres acabats de domar es junyien a un carro i, després d'haver-los menat durant un temps, l'auriga en baixava i seguia a peu, deixant que els poltres seguissin tirant del carro a l'interior del bosc sagrat. Si el carro acabava destrossat, l'amo conservava els cavalls, però el carro restava abandonat allí i s'elevava una pregària a Posidó, que a partir d'aleshores seria qui el custodiaria.\nFou citada también per Apol·loni de Rodes, que menciona el «bosc d'Onquestos d'Hiàntia» —on Hiàntia fa referència al territori dels hiants, una tribu beòcia— així com per Hesíode, en un fragment conservat mitjançant Esteve de Bizanci, que indicava que fou erigida pel beoci Onquest.\nEstrabó explica que era el lloc on en reunien en assemblea els amfictions, un lloc de reunió que pot ser que s'establís a partir del segle IV a. C. El geògraf també destaca el santuari sagrat de Posidó però, a diferència d'Homer i d'Apol·loni de Rodes el descriu com un lloc sense arbres, justificant aquesta absència tot comentant que els poetes, a fi d'embellir les seves obres, anomenen arbredes o boscos tots els recintes sagrats, tinguin arbres o no. Posteriorment a Estrabó, no obstant, Pausànies va visitar el lloc, que situa a 15 estadis de la muntanya on l'Esfinx de la mitologia grega formulava els seus enigmes, i, a més de veure les ruïnes d'Onquestos i el temple i l'estàtua de Posidó, també veié el bosc mencionat per Homer.\nActualment se la localitza prop de l'actual localitat de Caserna en la ruta entre Tebes i el llac Copais.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Onquestos?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin altre nom rep?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On apareix?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A quin personatge mitològic fa referència?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quina altra aventura fa referència?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina adulació als déus hi té lloc?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què s'hi feia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui més parla d'Onquestos?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin altre poeta més?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què s'hi celebrava d'important, en termes polítics?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quina data s'estima que van començar aquestes trobades?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin lloc representatiu és descrit de manera força diferent en funció de l'autor?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què en les descripcions d'Estrabó no hi ha arbres?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què observava Pausànies a prop d'Onquest?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On se la situa avui dia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una antiga ciutat de Beòcia.", + "span_text": "Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Onquest.", + "span_text": "Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el Catàleg de les naus de la Ilíada.", + "span_text": "una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes, esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada", + "span_start": 57, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Onquest, fill de Posidó.", + "span_text": "suposadament fundada per Onquest, fill de Posidó, de qui pren el nom", + "span_start": 188, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A el lloc de procedència de Megareu, un altre fill de Posidó.", + "span_text": "També era el lloc de procedència de Megareu, un altre fill de Posidó", + "span_start": 331, + "span_end": 399, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un ritual en el que es consagraven carros a Posidó.", + "span_text": "un ritual celebrat a Onquestos en el que es consagraven carros a Posidó", + "span_start": 558, + "span_end": 629, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ritual consistia en que uns poltres acabats de domar es junyien a un carro i, després d'haver-los menat durant un temps, l'auriga en baixava i seguia a peu, deixant que els poltres seguissin tirant del carro a l'interior del bosc sagrat.", + "span_text": "El ritual consistia en que uns poltres acabats de domar es junyien a un carro i, després d'haver-los menat durant un temps, l'auriga en baixava i seguia a peu, deixant que els poltres seguissin tirant del carro a l'interior del bosc sagrat", + "span_start": 631, + "span_end": 870, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Apol·loni de Rodes.", + "span_text": "Fou citada también per Apol·loni de Rodes, que menciona el «bosc d'Onquestos d'Hiàntia»", + "span_start": 1057, + "span_end": 1144, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hesíode.", + "span_text": "Fou citada también per Apol·loni de Rodes, que menciona el «bosc d'Onquestos d'Hiàntia» —on Hiàntia fa referència al territori dels hiants, una tribu beòcia— així com per Hesíode", + "span_start": 1057, + "span_end": 1235, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "S'hi reunien en assemblea els amfictions.", + "span_text": "era el lloc on en reunien en assemblea els amfictions", + "span_start": 1360, + "span_end": 1413, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A partir del segle IV a. C.", + "span_text": "on en reunien en assemblea els amfictions, un lloc de reunió que pot ser que s'establís a partir del segle IV a. C", + "span_start": 1372, + "span_end": 1486, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El santuari sagrat de Posidó.", + "span_text": "El geògraf també destaca el santuari sagrat de Posidó però, a diferència d'Homer i d'Apol·loni de Rodes el descriu com un lloc sense arbres", + "span_start": 1488, + "span_end": 1627, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè els poetes, a fi d'embellir les seves obres, anomenen arbredes o boscos tots els recintes sagrats, tinguin arbres o no.", + "span_text": "El geògraf també destaca el santuari sagrat de Posidó però, a diferència d'Homer i d'Apol·loni de Rodes el descriu com un lloc sense arbres, justificant aquesta absència tot comentant que els poetes, a fi d'embellir les seves obres, anomenen arbredes o boscos tots els recintes sagrats, tinguin arbres o no", + "span_start": 1488, + "span_end": 1794, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El bosc mencionat per Homer.", + "span_text": "Pausànies va visitar el lloc, que situa a 15 estadis de la muntanya on l'Esfinx de la mitologia grega formulava els seus enigmes, i, a més de veure les ruïnes d'Onquestos i el temple i l'estàtua de Posidó, també veié el bosc mencionat per Homer", + "span_start": 1833, + "span_end": 2077, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Prop de l'actual localitat de Caserna en la ruta entre Tebes i el llac Copais.", + "span_text": "Actualment se la localitza prop de l'actual localitat de Caserna en la ruta entre Tebes i el llac Copais", + "span_start": 2079, + "span_end": 2183, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una antiga ciutat de Beòcia.", + "span_text": "Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Onquest.", + "span_text": "Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el Catàleg de les naus de la Ilíada.", + "span_text": "esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada", + "span_start": 117, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Onquest, fill de Posidó.", + "span_text": "suposadament fundada per Onquest, fill de Posidó, de qui pren el nom", + "span_start": 188, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A el lloc de procedència de Megareu, un altre fill de Posidó, que comandà un exèrcit de beocis que acudí a l'ajut dels atenencs quan aquests varen sofrir la invasió dels cretencs.", + "span_text": "També era el lloc de procedència de Megareu, un altre fill de Posidó, que comandà un exèrcit de beocis que acudí a l'ajut dels atenencs quan aquests varen sofrir la invasió dels cretencs", + "span_start": 331, + "span_end": 517, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un ritual en el que es consagraven carros a Posidó.", + "span_text": "A l'himne homèric a Apol·lo es descriu un ritual celebrat a Onquestos en el que es consagraven carros a Posidó", + "span_start": 519, + "span_end": 629, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ritual consistia en que uns poltres acabats de domar es junyien a un carro i, després d'haver-los menat durant un temps, l'auriga en baixava i seguia a peu, deixant que els poltres seguissin tirant del carro a l'interior del bosc sagrat.", + "span_text": "El ritual consistia en que uns poltres acabats de domar es junyien a un carro i, després d'haver-los menat durant un temps, l'auriga en baixava i seguia a peu, deixant que els poltres seguissin tirant del carro a l'interior del bosc sagrat", + "span_start": 631, + "span_end": 870, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Apol·loni de Rodes.", + "span_text": "Fou citada también per Apol·loni de Rodes, que menciona el «bosc d'Onquestos d'Hiàntia»", + "span_start": 1057, + "span_end": 1144, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hesíode.", + "span_text": "Fou citada también per Apol·loni de Rodes, que menciona el «bosc d'Onquestos d'Hiàntia» —on Hiàntia fa referència al territori dels hiants, una tribu beòcia— així com per Hesíode", + "span_start": 1057, + "span_end": 1235, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "S'hi reunien en assemblea els amfictions.", + "span_text": "era el lloc on en reunien en assemblea els amfictions", + "span_start": 1360, + "span_end": 1413, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A partir del segle IV a. C.", + "span_text": "on en reunien en assemblea els amfictions, un lloc de reunió que pot ser que s'establís a partir del segle IV a. C", + "span_start": 1372, + "span_end": 1486, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El santuari sagrat de Posidó.", + "span_text": "El geògraf també destaca el santuari sagrat de Posidó però, a diferència d'Homer i d'Apol·loni de Rodes el descriu com un lloc sense arbres", + "span_start": 1488, + "span_end": 1627, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Perquè els poetes, a fi d'embellir les seves obres, anomenen arbredes o boscos tots els recintes sagrats, tinguin arbres o no.", + "span_text": "El geògraf també destaca el santuari sagrat de Posidó però, a diferència d'Homer i d'Apol·loni de Rodes el descriu com un lloc sense arbres, justificant aquesta absència tot comentant que els poetes, a fi d'embellir les seves obres, anomenen arbredes o boscos tots els recintes sagrats, tinguin arbres o no", + "span_start": 1488, + "span_end": 1794, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El bosc mencionat per Homer.", + "span_text": "Pausànies va visitar el lloc, que situa a 15 estadis de la muntanya on l'Esfinx de la mitologia grega formulava els seus enigmes, i, a més de veure les ruïnes d'Onquestos i el temple i l'estàtua de Posidó, també veié el bosc mencionat per Homer", + "span_start": 1833, + "span_end": 2077, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Prop de l'actual localitat de Caserna en la ruta entre Tebes i el llac Copais.", + "span_text": "Actualment se la localitza prop de l'actual localitat de Caserna en la ruta entre Tebes i el llac Copais", + "span_start": 2079, + "span_end": 2183, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou una antiga ciutat de Beòcia.", + "span_text": "Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Onquest.", + "span_text": "Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En el Catàleg de les naus de la Ilíada.", + "span_text": "fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes, esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada", + "span_start": 53, + "span_end": 175, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Onquest, fill de Posidó.", + "span_text": "suposadament fundada per Onquest, fill de Posidó, de qui pren el nom", + "span_start": 188, + "span_end": 256, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "També era el lloc de procedència de Megareu, un altre fill de Posidó, que comandà un exèrcit de beocis que acudí a l'ajut dels atenencs quan aquests varen sofrir la invasió dels cretencs.", + "span_text": "També era el lloc de procedència de Megareu, un altre fill de Posidó, que comandà un exèrcit de beocis que acudí a l'ajut dels atenencs quan aquests varen sofrir la invasió dels cretencs", + "span_start": 331, + "span_end": 517, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un ritual en el que es consagraven carros a Posidó.", + "span_text": "A l'himne homèric a Apol·lo es descriu un ritual celebrat a Onquestos en el que es consagraven carros a Posidó", + "span_start": 519, + "span_end": 629, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El ritual consistia en que uns poltres acabats de domar es junyien a un carro i, després d'haver-los menat durant un temps, l'auriga en baixava i seguia a peu, deixant que els poltres seguissin tirant del carro a l'interior del bosc sagrat.", + "span_text": "El ritual consistia en que uns poltres acabats de domar es junyien a un carro i, després d'haver-los menat durant un temps, l'auriga en baixava i seguia a peu, deixant que els poltres seguissin tirant del carro a l'interior del bosc sagrat", + "span_start": 631, + "span_end": 870, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Apol·loni de Rodes.", + "span_text": "Fou citada también per Apol·loni de Rodes, que menciona el «bosc d'Onquestos d'Hiàntia»", + "span_start": 1057, + "span_end": 1144, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Hesíode.", + "span_text": "Fou citada también per Apol·loni de Rodes, que menciona el «bosc d'Onquestos d'Hiàntia» —on Hiàntia fa referència al territori dels hiants, una tribu beòcia— així com per Hesíode", + "span_start": 1057, + "span_end": 1235, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Era el lloc on en reunien en assemblea els amfictions.", + "span_text": "Estrabó explica que era el lloc on en reunien en assemblea els amfictions", + "span_start": 1340, + "span_end": 1413, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A partir del segle IV a. C.", + "span_text": "el lloc on en reunien en assemblea els amfictions, un lloc de reunió que pot ser que s'establís a partir del segle IV a. C", + "span_start": 1364, + "span_end": 1486, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El santuari sagrat de Posidó.", + "span_text": "El geògraf també destaca el santuari sagrat de Posidó però, a diferència d'Homer i d'Apol·loni de Rodes el descriu com un lloc sense arbres", + "span_start": 1488, + "span_end": 1627, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Justificava aquesta absència tot comentant que els poetes, a fi d'embellir les seves obres, anomenen arbredes o boscos tots els recintes sagrats, tinguin arbres o no.", + "span_text": "El geògraf també destaca el santuari sagrat de Posidó però, a diferència d'Homer i d'Apol·loni de Rodes el descriu com un lloc sense arbres, justificant aquesta absència tot comentant que els poetes, a fi d'embellir les seves obres, anomenen arbredes o boscos tots els recintes sagrats, tinguin arbres o no", + "span_start": 1488, + "span_end": 1794, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El bosc mencionat per Homer.", + "span_text": "Pausànies va visitar el lloc, que situa a 15 estadis de la muntanya on l'Esfinx de la mitologia grega formulava els seus enigmes, i, a més de veure les ruïnes d'Onquestos i el temple i l'estàtua de Posidó, també veié el bosc mencionat per Homer", + "span_start": 1833, + "span_end": 2077, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Prop de l'actual localitat de Caserna en la ruta entre Tebes i el llac Copais.", + "span_text": "Actualment se la localitza prop de l'actual localitat de Caserna en la ruta entre Tebes i el llac Copais", + "span_start": 2079, + "span_end": 2183, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_60", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Carolina Cerezuela...", + "story": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980) és una actriu valenciana.\nEn 2001 va guanyar el premi de bellesa Linda de España. Va estudiar Relacions Laborals a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. La seua carrera a la interpretació va començar al teatre als 15 anys i, encara que no havia estudiat mai art dramàtic, als 20 anys començà a treballar a la televisió.\nAl teatre va actuar en obres com ara Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1996) de Jardiel Poncela, Hombres (1997) de Sergi Belbel, Te odio amor mío (1998) basada en textos de Dorothy Parker, Criaturas (1999) i El enfermo imaginario (2000) de Molière, entre d'altres.\nCom a actriu de televisió destaquen les seues actuacions en Arrayán (2001) en el paper de Julia, El Secreto (2001) on interpretava a Charlie, La verdad de Laura (2002) en el paper d'Eva, Paraíso (2003) interpretant a Susi, el capítol 8è de la 3a temporada d'Aquí no hay quien viva (2004) fent el paper de Vanessa, Camera Café (2005-?) en el seu paper de Mónica Salazar, Trío de Ases (2006), capítol 20 de la 5a temporada de Los Serrano (2006) on interpretava a Candy (actriu porno) i Amistades Peligrosas (2006-?) en el paper d'Helena García.\nEncara que ha participat en moltes sèries i pel·lícules, va ser el seu paper de Mónica Salazar a la sèrie Camera Café on realment es va donar a conéixer entre el gran públic. Ha realitzat diferents treballs al món de la moda, tant com a model de passarel·la per a dissenyadors com ara Paco Teruel, com de model fotogràfica per a catàlegs o anuncis publicitaris. Les seves aficions principals són els esports (hípica) i la música.\nÉs parella de l'extenista Carles Moyà amb qui es va casar l'any 2011 a Llucmajor. La parella té dos fills en comú que es diuen Carla i Carlos. Tots quatre viuen a Palma.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Carolina Cerezuela?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va obtenir el 2001?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina formació té?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb quina edat va iniciar-se en l'espectacle?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va fer als vint anys?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En quines peces teatrals ha participat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quins personatges ha representat a la televisió?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb quina sèrie va fer-se popular?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De quin personatge hi feia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines altres activitats ha dut a terme?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A què li agrada dedicar el temps lliure?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui és el seu marit?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On viu?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una actriu valenciana.", + "span_text": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980) és una actriu valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Elx, Baix Vinalopó, País Valencià.", + "span_text": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980)", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 14 de gener de 1980.", + "span_text": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980)", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El premi de bellesa Linda de España.", + "span_text": "En 2001 va guanyar el premi de bellesa Linda de España", + "span_start": 102, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va estudiar Relacions Laborals a la Universitat Miguel Hernández d'Elx.", + "span_text": "Va estudiar Relacions Laborals a la Universitat Miguel Hernández d'Elx", + "span_start": 158, + "span_end": 228, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als 15 anys.", + "span_text": "La seua carrera a la interpretació va començar al teatre als 15 anys", + "span_start": 230, + "span_end": 298, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Començà a treballar a la televisió.", + "span_text": "ls 20 anys començà a treballar a la televisió", + "span_start": 350, + "span_end": 395, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Cuatro corazones con freno y marcha atrás, Hombres, Te odio amor mío, Criaturas i El enfermo imaginario, entre d'altres.", + "span_text": "Al teatre va actuar en obres com ara Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1996) de Jardiel Poncela, Hombres (1997) de Sergi Belbel, Te odio amor mío (1998) basada en textos de Dorothy Parker, Criaturas (1999) i El enfermo imaginario (2000) de Molière, entre d'altres", + "span_start": 397, + "span_end": 669, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Destaquen les seues actuacions en Arrayán en el paper de Julia, El Secreto on interpretava a Charlie, La verdad de Laura en el paper d'Eva, Paraíso interpretant a Susi, el capítol 8è de la 3a temporada d'Aquí no hay quien viva fent el paper de Vanessa, Camera Café en el seu paper de Mónica Salazar, Trío de Ases, capítol 20 de la 5a temporada de Los Serrano on interpretava a Candy i Amistades Peligrosas en el paper d'Helena García.", + "span_text": "Com a actriu de televisió destaquen les seues actuacions en Arrayán (2001) en el paper de Julia, El Secreto (2001) on interpretava a Charlie, La verdad de Laura (2002) en el paper d'Eva, Paraíso (2003) interpretant a Susi, el capítol 8è de la 3a temporada d'Aquí no hay quien viva (2004) fent el paper de Vanessa, Camera Café (2005-?) en el seu paper de Mónica Salazar, Trío de Ases (2006), capítol 20 de la 5a temporada de Los Serrano (2006) on interpretava a Candy (actriu porno) i Amistades Peligrosas (2006-?) en el paper d'Helena García", + "span_start": 671, + "span_end": 1212, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Camera Café.", + "span_text": "va ser el seu paper de Mónica Salazar a la sèrie Camera Café on realment es va donar a conéixer entre el gran públic", + "span_start": 1271, + "span_end": 1387, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Mónica Salazar.", + "span_text": "va ser el seu paper de Mónica Salazar a la sèrie Camera Café", + "span_start": 1271, + "span_end": 1331, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha realitzat diferents treballs al món de la moda, tant com a model de passarel·la per a dissenyadors com ara Paco Teruel, com de model fotogràfica per a catàlegs o anuncis publicitaris.", + "span_text": "Ha realitzat diferents treballs al món de la moda, tant com a model de passarel·la per a dissenyadors com ara Paco Teruel, com de model fotogràfica per a catàlegs o anuncis publicitaris", + "span_start": 1389, + "span_end": 1574, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als esports i la música.", + "span_text": "Les seves aficions principals són els esports (hípica) i la música", + "span_start": 1576, + "span_end": 1642, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Carles Moyà.", + "span_text": "És parella de l'extenista Carles Moyà amb qui es va casar", + "span_start": 1644, + "span_end": 1701, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "viuen a Palma", + "span_start": 1799, + "span_end": 1812, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una actriu valenciana.", + "span_text": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980) és una actriu valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Elx.", + "span_text": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980)", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 14 de gener de 1980.", + "span_text": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980)", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El premi de bellesa Linda de España.", + "span_text": "En 2001 va guanyar el premi de bellesa Linda de España", + "span_start": 102, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Relacions Laborals a la Universitat Miguel Hernández d'Elx.", + "span_text": "Va estudiar Relacions Laborals a la Universitat Miguel Hernández d'Elx", + "span_start": 158, + "span_end": 228, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als 15 anys.", + "span_text": "La seua carrera a la interpretació va començar al teatre als 15 anys", + "span_start": 230, + "span_end": 298, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Començà a treballar a la televisió.", + "span_text": "als 20 anys començà a treballar a la televisió", + "span_start": 349, + "span_end": 395, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Cuatro corazones con freno y marcha atrás, Hombres, Te odio amor mío, Criaturas i El enfermo imaginario, entre d'altres.", + "span_text": "Al teatre va actuar en obres com ara Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1996) de Jardiel Poncela, Hombres (1997) de Sergi Belbel, Te odio amor mío (1998) basada en textos de Dorothy Parker, Criaturas (1999) i El enfermo imaginario (2000) de Molière, entre d'altres", + "span_start": 397, + "span_end": 669, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Destaquen les seues actuacions en Arrayán (2001) en el paper de Julia, El Secreto (2001) on interpretava a Charlie, La verdad de Laura (2002) en el paper d'Eva, Paraíso (2003) interpretant a Susi, el capítol 8è de la 3a temporada d'Aquí no hay quien viva (2004) fent el paper de Vanessa, Camera Café (2005-?) en el seu paper de Mónica Salazar, Trío de Ases (2006), capítol 20 de la 5a temporada de Los Serrano (2006) on interpretava a Candy (actriu porno) i Amistades Peligrosas (2006-?) en el paper d'Helena García.", + "span_text": "Com a actriu de televisió destaquen les seues actuacions en Arrayán (2001) en el paper de Julia, El Secreto (2001) on interpretava a Charlie, La verdad de Laura (2002) en el paper d'Eva, Paraíso (2003) interpretant a Susi, el capítol 8è de la 3a temporada d'Aquí no hay quien viva (2004) fent el paper de Vanessa, Camera Café (2005-?) en el seu paper de Mónica Salazar, Trío de Ases (2006), capítol 20 de la 5a temporada de Los Serrano (2006) on interpretava a Candy (actriu porno) i Amistades Peligrosas (2006-?) en el paper d'Helena García", + "span_start": 671, + "span_end": 1212, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Camera Café.", + "span_text": "va ser el seu paper de Mónica Salazar a la sèrie Camera Café on realment es va donar a conéixer entre el gran públic", + "span_start": 1271, + "span_end": 1387, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Mónica Salazar.", + "span_text": "el seu paper de Mónica Salazar a la sèrie Camera Café", + "span_start": 1278, + "span_end": 1331, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha realitzat diferents treballs al món de la moda, tant com a model de passarel·la per a dissenyadors com ara Paco Teruel, com de model fotogràfica per a catàlegs o anuncis publicitaris.", + "span_text": "Ha realitzat diferents treballs al món de la moda, tant com a model de passarel·la per a dissenyadors com ara Paco Teruel, com de model fotogràfica per a catàlegs o anuncis publicitaris", + "span_start": 1389, + "span_end": 1574, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als esports (hípica) i la música.", + "span_text": "Les seves aficions principals són els esports (hípica) i la música", + "span_start": 1576, + "span_end": 1642, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'extenista Carles Moyà.", + "span_text": "És parella de l'extenista Carles Moyà amb qui es va casar", + "span_start": 1644, + "span_end": 1701, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "viuen a Palma", + "span_start": 1799, + "span_end": 1812, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una actriu valenciana.", + "span_text": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980) és una actriu valenciana", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Elx, al Baix Vinalopó, al País Valencià.", + "span_text": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980)", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1980.", + "span_text": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980)", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El premi de bellesa Linda de España.", + "span_text": "En 2001 va guanyar el premi de bellesa Linda de España", + "span_start": 102, + "span_end": 156, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va estudiar Relacions Laborals.", + "span_text": "Va estudiar Relacions Laborals", + "span_start": 158, + "span_end": 188, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Als 15 anys.", + "span_text": "La seua carrera a la interpretació va començar al teatre als 15 anys", + "span_start": 230, + "span_end": 298, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Començà a treballar a la televisió.", + "span_text": "als 20 anys començà a treballar a la televisió", + "span_start": 349, + "span_end": 395, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va actuar en obres com ara Cuatro corazones con freno y marcha atrás, de Jardiel Poncela; Hombres, de Sergi Belbel; Te odio amor mío, basada en textos de Dorothy Parker; Criaturas; i El enfermo imaginario, de Molière, entre d'altres.", + "span_text": "Al teatre va actuar en obres com ara Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1996) de Jardiel Poncela, Hombres (1997) de Sergi Belbel, Te odio amor mío (1998) basada en textos de Dorothy Parker, Criaturas (1999) i El enfermo imaginario (2000) de Molière, entre d'altres", + "span_start": 397, + "span_end": 669, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Destaquen les seues actuacions en Arrayán (2001) en el paper de Julia, El Secreto (2001) on interpretava a Charlie, La verdad de Laura (2002) en el paper d'Eva, Paraíso (2003) interpretant a Susi, el capítol 8è de la 3a temporada d'Aquí no hay quien viva (2004) fent el paper de Vanessa, Camera Café (2005-?) en el seu paper de Mónica Salazar, Trío de Ases (2006), capítol 20 de la 5a temporada de Los Serrano (2006) on interpretava a Candy (actriu porno) i Amistades Peligrosas (2006-?) en el paper d'Helena García.", + "span_text": "Com a actriu de televisió destaquen les seues actuacions en Arrayán (2001) en el paper de Julia, El Secreto (2001) on interpretava a Charlie, La verdad de Laura (2002) en el paper d'Eva, Paraíso (2003) interpretant a Susi, el capítol 8è de la 3a temporada d'Aquí no hay quien viva (2004) fent el paper de Vanessa, Camera Café (2005-?) en el seu paper de Mónica Salazar, Trío de Ases (2006), capítol 20 de la 5a temporada de Los Serrano (2006) on interpretava a Candy (actriu porno) i Amistades Peligrosas (2006-?) en el paper d'Helena García", + "span_start": 671, + "span_end": 1212, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Camera Café.", + "span_text": "va ser el seu paper de Mónica Salazar a la sèrie Camera Café on realment es va donar a conéixer entre el gran públic", + "span_start": 1271, + "span_end": 1387, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Feia de Mónica Salazar.", + "span_text": "el seu paper de Mónica Salazar a la sèrie Camera Café", + "span_start": 1278, + "span_end": 1331, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha fet de model de passarel·la i de model fotogràfica per a catàlegs o anuncis publicitaris.", + "span_text": "Ha realitzat diferents treballs al món de la moda, tant com a model de passarel·la per a dissenyadors com ara Paco Teruel, com de model fotogràfica per a catàlegs o anuncis publicitaris", + "span_start": 1389, + "span_end": 1574, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als esports i a la música.", + "span_text": "Les seves aficions principals són els esports (hípica) i la música", + "span_start": 1576, + "span_end": 1642, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'extenista Carles Moyà.", + "span_text": "És parella de l'extenista Carles Moyà amb qui es va casar", + "span_start": 1644, + "span_end": 1701, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Palma.", + "span_text": "viuen a Palma", + "span_start": 1799, + "span_end": 1812, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_673", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Roser Oromí Dalmau...", + "story": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924) és una fotògrafa catalana.\nVa estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas i esmalts a l'Escola Massana de Barcelona. Va aprendre a fer fotografia en un curset de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya en el qual va participar poc després de fer-se'n sòcia, l'estiu de 1960. Llavors aconseguí una càmera Kodak, amb la qual es va posar a treballar i, aviat, va muntar un laboratori a casa. En l'actualitat utilitza una càmera digital molt lleugera. Malgrat que sempre ha mantingut una gran i constant afecció per la fotografia, no va pensar mai a dedicar-s'hi professionalment. De fet, fins a jubilar-se, va treballar a la botiga de matalassos dels seus pares. Gran viatgera, voltava per Catalunya en un 600 i buscava paisatges per fer fotos i presentar-se a premis. També va estar a l'Índia, el Nepal, Tailàndia, Àustria, el Marroc, Turquia, etc. No es va casar i va aprofitar els seus viatges -i el fet que, com diu ella mateixa, \"les solteres són molt quilometrades\"- per captar amb la seva càmera imatges de tot arreu. Té predilecció per fer fotos que capten l'espontaneïtat de la gent. L'any 1969 la seva obra Filferro a la platja es va incorporar al fons del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Oromí Dalmau?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina formació té?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On es va formar en fotografia?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va organitzar a casa seva després de fer-se amb una càmera?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què fa servir ara per treballar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com veia la fotografia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina professió duia a terme?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins llocs retratava?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins llocs va visitar de fora del país?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Va tenir marit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què pensava del celibat i de viatjar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què feia normalment quan viatjava?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quines preferències té a l'hora de fer fotografia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una fotògrafa catalana.", + "span_text": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924) és una fotògrafa catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1924.", + "span_text": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924)", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924)", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas i esmalts a l'Escola Massana de Barcelona.", + "span_text": "Va estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas i esmalts a l'Escola Massana de Barcelona", + "span_start": 64, + "span_end": 145, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En un curset de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.", + "span_text": "Va aprendre a fer fotografia en un curset de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya", + "span_start": 147, + "span_end": 228, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un laboratori.", + "span_text": "Llavors aconseguí una càmera Kodak, amb la qual es va posar a treballar i, aviat, va muntar un laboratori a casa", + "span_start": 302, + "span_end": 414, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una càmera digital molt lleugera.", + "span_text": "En l'actualitat utilitza una càmera digital molt lleugera", + "span_start": 416, + "span_end": 473, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No va pensar mai a dedicar-s'hi professionalment.", + "span_text": "Malgrat que sempre ha mantingut una gran i constant afecció per la fotografia, no va pensar mai a dedicar-s'hi professionalment", + "span_start": 475, + "span_end": 602, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va treballar a la botiga de matalassos dels seus pares.", + "span_text": "fins a jubilar-se, va treballar a la botiga de matalassos dels seus pares", + "span_start": 612, + "span_end": 685, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Voltava per Catalunya i buscava paisatges per fer fotos.", + "span_text": "voltava per Catalunya en un 600 i buscava paisatges per fer fotos", + "span_start": 702, + "span_end": 767, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va estar a l'Índia, el Nepal, Tailàndia, Àustria, el Marroc, Turquia, etc.", + "span_text": "També va estar a l'Índia, el Nepal, Tailàndia, Àustria, el Marroc, Turquia, etc", + "span_start": 793, + "span_end": 872, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No es va casar", + "span_start": 874, + "span_end": 888, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que les solteres són molt quilometrades.", + "span_text": "com diu ella mateixa, \"les solteres són molt quilometrades\"", + "span_start": 936, + "span_end": 995, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Captar amb la seva càmera imatges de tot arreu.", + "span_text": "va aprofitar els seus viatges -i el fet que, com diu ella mateixa, \"les solteres són molt quilometrades\"- per captar amb la seva càmera imatges de tot arreu", + "span_start": 891, + "span_end": 1047, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Captar l'espontaneïtat de la gent.", + "span_text": "Té predilecció per fer fotos que capten l'espontaneïtat de la gent", + "span_start": 1049, + "span_end": 1115, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una fotògrafa catalana.", + "span_text": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924) és una fotògrafa catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1924.", + "span_text": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924)", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924)", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas i esmalts a l'Escola Massana de Barcelona.", + "span_text": "Va estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas i esmalts a l'Escola Massana de Barcelona", + "span_start": 64, + "span_end": 145, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En un curset de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.", + "span_text": "Va aprendre a fer fotografia en un curset de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya", + "span_start": 147, + "span_end": 228, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un laboratori.", + "span_text": "Llavors aconseguí una càmera Kodak, amb la qual es va posar a treballar i, aviat, va muntar un laboratori a casa", + "span_start": 302, + "span_end": 414, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una càmera digital molt lleugera.", + "span_text": "En l'actualitat utilitza una càmera digital molt lleugera", + "span_start": 416, + "span_end": 473, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No va pensar mai a dedicar-s'hi professionalment.", + "span_text": "Malgrat que sempre ha mantingut una gran i constant afecció per la fotografia, no va pensar mai a dedicar-s'hi professionalment", + "span_start": 475, + "span_end": 602, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Va treballar a la botiga de matalassos dels seus pares.", + "span_text": "fins a jubilar-se, va treballar a la botiga de matalassos dels seus pares", + "span_start": 612, + "span_end": 685, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Voltava per Catalunya i buscava paisatges per fer fotos.", + "span_text": "voltava per Catalunya en un 600 i buscava paisatges per fer fotos", + "span_start": 702, + "span_end": 767, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va estar a l'Índia, el Nepal, Tailàndia, Àustria, el Marroc, Turquia, etc.", + "span_text": "També va estar a l'Índia, el Nepal, Tailàndia, Àustria, el Marroc, Turquia, etc", + "span_start": 793, + "span_end": 872, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No es va casar", + "span_start": 874, + "span_end": 888, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que les solteres són molt quilometrades.", + "span_text": "com diu ella mateixa, \"les solteres són molt quilometrades\"", + "span_start": 936, + "span_end": 995, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Captar amb la seva càmera imatges de tot arreu.", + "span_text": "va aprofitar els seus viatges -i el fet que, com diu ella mateixa, \"les solteres són molt quilometrades\"- per captar amb la seva càmera imatges de tot arreu", + "span_start": 891, + "span_end": 1047, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Captar l'espontaneïtat de la gent.", + "span_text": "Té predilecció per fer fotos que capten l'espontaneïtat de la gent", + "span_start": 1049, + "span_end": 1115, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una fotògrafa catalana.", + "span_text": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924) és una fotògrafa catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1924.", + "span_text": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924)", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924)", + "span_start": 0, + "span_end": 36, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas i esmalts a l'Escola Massana de Barcelona.", + "span_text": "Va estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas i esmalts a l'Escola Massana de Barcelona", + "span_start": 64, + "span_end": 145, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En un curset de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.", + "span_text": "Va aprendre a fer fotografia en un curset de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya", + "span_start": 147, + "span_end": 228, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un laboratori.", + "span_text": "Llavors aconseguí una càmera Kodak, amb la qual es va posar a treballar i, aviat, va muntar un laboratori a casa", + "span_start": 302, + "span_end": 414, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una càmera digital molt lleugera.", + "span_text": "En l'actualitat utilitza una càmera digital molt lleugera", + "span_start": 416, + "span_end": 473, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "No va pensar mai a dedicar-s'hi professionalment.", + "span_text": "Malgrat que sempre ha mantingut una gran i constant afecció per la fotografia, no va pensar mai a dedicar-s'hi professionalment", + "span_start": 475, + "span_end": 602, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Fins a jubilar-se, va treballar a la botiga de matalassos dels seus pares.", + "span_text": "De fet, fins a jubilar-se, va treballar a la botiga de matalassos dels seus pares", + "span_start": 604, + "span_end": 685, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Voltava per Catalunya i buscava paisatges per fer fotos.", + "span_text": "voltava per Catalunya en un 600 i buscava paisatges per fer fotos i presentar-se a premis", + "span_start": 702, + "span_end": 791, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va estar a l'Índia, el Nepal, Tailàndia, Àustria, el Marroc, Turquia, etc.", + "span_text": "També va estar a l'Índia, el Nepal, Tailàndia, Àustria, el Marroc, Turquia, etc", + "span_start": 793, + "span_end": 872, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No es va casar", + "span_start": 874, + "span_end": 888, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que les solteres són molt quilometrades.", + "span_text": "com diu ella mateixa, \"les solteres són molt quilometrades\"", + "span_start": 936, + "span_end": 995, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va aprofitar els seus viatges per captar amb la seva càmera imatges de tot arreu.", + "span_text": "va aprofitar els seus viatges -i el fet que, com diu ella mateixa, \"les solteres són molt quilometrades\"- per captar amb la seva càmera imatges de tot arreu", + "span_start": 891, + "span_end": 1047, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Captar l'espontaneïtat de la gent.", + "span_text": "Té predilecció per fer fotos que capten l'espontaneïtat de la gent", + "span_start": 1049, + "span_end": 1115, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_399", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Margalida Crespí Jaume...", + "story": "Margalida Crespí Jaume (Palma,15 d'agost de 1990) és una nedadora sincronitzada mallorquina del Club Natació Mediterrània.\nEl desembre del 2008 aconseguí la medalla d'or al III Torneig Mundial FINA i ja havia estat subcampiona d'Espanya júnior en la modalitat d'individual en rutina lliure l'abril del 2008. Fou convocada pels mundials gràcies a la seva primera posició en la modalitat individual als campionats estatals celebrats a Barcelona.\nLes seves fites més importants les aconseguí al Campionat del Món de natació del juliol de 2009: obtingué dues medalles de plata i una medalla d'or. Aconseguí la medalla de plata en la modalitat d'exercici tècnic d'equips el 19 de juliol. L'equip estava format per la mateixa Margalida Crespí i per Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Irina Rodríguez i Cristina Salvador. El 22 de juliol aconseguí la medalla d'or en la modalitat de rutina lliure combinada amb una coreografia basada en la cançó \"Stairway to Heaven\" de Led Zeppelin. L'equip estava format, a part de Margalida Crespí, per Gemma Mengual, Alba Cabello, Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Gisela Morón i Irina Rodríguez. El 25 de juliol aconseguí la segona medalla de plata, en la modalitat per equips en estil lliure. En aquesta ocasió, a part de Margalida, l'equip estava format per Gemma Mengual, Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henriquez, Paula Klamburg i Irina Rodríguez.\nAls 21 anys participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 2012 realitzats a Londres (Anglaterra), on va guanyar la medalla de bronze en la prova per equips.\nAl 2013, després de la retirada d'Andrea Fuentes, s'incorporà a formar parella amb Ona Carbonell. Va participar en el Mundial de Natació de Barcelona 2013, on guanyà una medalla de plata i dues de bronze a la categoria de combo i duo tècnic respectivament.\nEl 2014 deixà l'alta competició per incorporar-se al Cirque du Soleil.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Margalida Crespí Jaume?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin any va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A quin centre competeix?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin premi va guanyar el 2008?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En què va vèncer l'abril d'aquell any?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com va quedar en les competicions individuals de l'estat?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què li va permetre aquest fet?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En quina competició va triomfar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què hi va aconseguir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Juntament amb qui conformava l'equip?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va obtenir poc després?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin premi va guanyar més endavant en equips estil lliure?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quina edat va participar en les Olimpíades de la capital anglesa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què va endur-se'n?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com va quedar en el Mundial de Natació de Barcelona de 2013?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Per quina activitat va canviar la natació?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una nedadora sincronitzada mallorquina.", + "span_text": "Margalida Crespí Jaume (Palma,15 d'agost de 1990) és una nedadora sincronitzada mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1990.", + "span_text": "Margalida Crespí Jaume (Palma,15 d'agost de 1990)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Club Natació Mediterrània.", + "span_text": "és una nedadora sincronitzada mallorquina del Club Natació Mediterrània", + "span_start": 50, + "span_end": 121, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La medalla d'or al III Torneig Mundial FINA.", + "span_text": "El desembre del 2008 aconseguí la medalla d'or al III Torneig Mundial FINA", + "span_start": 123, + "span_end": 197, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la modalitat d'individual en rutina lliure.", + "span_text": "ja havia estat subcampiona d'Espanya júnior en la modalitat d'individual en rutina lliure l'abril del 2008", + "span_start": 200, + "span_end": 306, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En primera posició.", + "span_text": "la seva primera posició en la modalitat individual als campionats estatals celebrats a Barcelona", + "span_start": 346, + "span_end": 442, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ser convocada pels mundials.", + "span_text": "Fou convocada pels mundials gràcies a la seva primera posició en la modalitat individual als campionats estatals celebrats a Barcelona", + "span_start": 308, + "span_end": 442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Campionat del Món de natació del juliol de 2009.", + "span_text": "Les seves fites més importants les aconseguí al Campionat del Món de natació del juliol de 2009", + "span_start": 444, + "span_end": 539, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dues medalles de plata i una medalla d'or.", + "span_text": "al Campionat del Món de natació del juliol de 2009: obtingué dues medalles de plata i una medalla d'or", + "span_start": 489, + "span_end": 591, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Irina Rodríguez i Cristina Salvador.", + "span_text": "L'equip estava format per la mateixa Margalida Crespí i per Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Irina Rodríguez i Cristina Salvador", + "span_start": 683, + "span_end": 857, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La medalla d'or en la modalitat de rutina lliure combinada.", + "span_text": "El 22 de juliol aconseguí la medalla d'or en la modalitat de rutina lliure combinada", + "span_start": 859, + "span_end": 943, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La segona medalla de plata.", + "span_text": "El 25 de juliol aconseguí la segona medalla de plata, en la modalitat per equips en estil lliure", + "span_start": 1216, + "span_end": 1312, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als 21 anys.", + "span_text": "Als 21 anys participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 2012", + "span_start": 1492, + "span_end": 1550, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La medalla de bronze en la prova per equips.", + "span_text": "participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 2012 realitzats a Londres (Anglaterra), on va guanyar la medalla de bronze en la prova per equips", + "span_start": 1504, + "span_end": 1643, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Guanyà una medalla de plata i dues de bronze a la categoria de combo i duo tècnic respectivament.", + "span_text": "Va participar en el Mundial de Natació de Barcelona 2013, on guanyà una medalla de plata i dues de bronze a la categoria de combo i duo tècnic respectivament", + "span_start": 1743, + "span_end": 1900, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Per incorporar-se al Cirque du Soleil.", + "span_text": "El 2014 deixà l'alta competició per incorporar-se al Cirque du Soleil", + "span_start": 1902, + "span_end": 1971, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una nedadora sincronitzada mallorquina.", + "span_text": "Margalida Crespí Jaume (Palma,15 d'agost de 1990) és una nedadora sincronitzada mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1990.", + "span_text": "Margalida Crespí Jaume (Palma,15 d'agost de 1990)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Club Natació Mediterrània.", + "span_text": "és una nedadora sincronitzada mallorquina del Club Natació Mediterrània", + "span_start": 50, + "span_end": 121, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La medalla d'or al III Torneig Mundial FINA.", + "span_text": "El desembre del 2008 aconseguí la medalla d'or al III Torneig Mundial FINA", + "span_start": 123, + "span_end": 197, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la modalitat d'individual en rutina lliure.", + "span_text": "ja havia estat subcampiona d'Espanya júnior en la modalitat d'individual en rutina lliure l'abril del 2008", + "span_start": 200, + "span_end": 306, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En primera posició.", + "span_text": "la seva primera posició en la modalitat individual als campionats estatals celebrats a Barcelona", + "span_start": 346, + "span_end": 442, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ser convocada pels mundials.", + "span_text": "Fou convocada pels mundials gràcies a la seva primera posició en la modalitat individual als campionats estatals celebrats a Barcelona", + "span_start": 308, + "span_end": 442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Campionat del Món de natació del juliol de 2009.", + "span_text": "Les seves fites més importants les aconseguí al Campionat del Món de natació del juliol de 2009", + "span_start": 444, + "span_end": 539, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dues medalles de plata i una medalla d'or.", + "span_text": "al Campionat del Món de natació del juliol de 2009: obtingué dues medalles de plata i una medalla d'or", + "span_start": 489, + "span_end": 591, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Irina Rodríguez i Cristina Salvador.", + "span_text": "L'equip estava format per la mateixa Margalida Crespí i per Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Irina Rodríguez i Cristina Salvador", + "span_start": 683, + "span_end": 857, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "La medalla d'or en la modalitat de rutina lliure combinada amb una coreografia basada en la cançó \"Stairway to Heaven\" de Led Zeppelin.", + "span_text": "El 22 de juliol aconseguí la medalla d'or en la modalitat de rutina lliure combinada amb una coreografia basada en la cançó \"Stairway to Heaven\" de Led Zeppelin", + "span_start": 859, + "span_end": 1019, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La segona medalla de plata.", + "span_text": "El 25 de juliol aconseguí la segona medalla de plata, en la modalitat per equips en estil lliure", + "span_start": 1216, + "span_end": 1312, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als 21 anys.", + "span_text": "Als 21 anys participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 2012 realitzats a Londres", + "span_start": 1492, + "span_end": 1571, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La medalla de bronze en la prova per equips.", + "span_text": "participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 2012 realitzats a Londres (Anglaterra), on va guanyar la medalla de bronze en la prova per equips", + "span_start": 1504, + "span_end": 1643, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Guanyà una medalla de plata i dues de bronze a la categoria de combo i duo tècnic respectivament.", + "span_text": "Va participar en el Mundial de Natació de Barcelona 2013, on guanyà una medalla de plata i dues de bronze a la categoria de combo i duo tècnic respectivament", + "span_start": 1743, + "span_end": 1900, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Per incorporar-se al Cirque du Soleil.", + "span_text": "El 2014 deixà l'alta competició per incorporar-se al Cirque du Soleil", + "span_start": 1902, + "span_end": 1971, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una nedadora sincronitzada mallorquina.", + "span_text": "Margalida Crespí Jaume (Palma,15 d'agost de 1990) és una nedadora sincronitzada mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 1990.", + "span_text": "Margalida Crespí Jaume (Palma,15 d'agost de 1990)", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Al Club Natació Mediterrània.", + "span_text": "és una nedadora sincronitzada mallorquina del Club Natació Mediterrània", + "span_start": 50, + "span_end": 121, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La medalla d'or al III Torneig Mundial FINA.", + "span_text": "El desembre del 2008 aconseguí la medalla d'or al III Torneig Mundial FINA", + "span_start": 123, + "span_end": 197, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la modalitat d'individual en rutina lliure.", + "span_text": "ja havia estat subcampiona d'Espanya júnior en la modalitat d'individual en rutina lliure l'abril del 2008", + "span_start": 200, + "span_end": 306, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En primera posició.", + "span_text": "la seva primera posició en la modalitat individual als campionats estatals celebrats a Barcelona", + "span_start": 346, + "span_end": 442, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ser convocada pels mundials.", + "span_text": "Fou convocada pels mundials gràcies a la seva primera posició en la modalitat individual als campionats estatals celebrats a Barcelona", + "span_start": 308, + "span_end": 442, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al Campionat del Món de natació del juliol de 2009.", + "span_text": "Les seves fites més importants les aconseguí al Campionat del Món de natació del juliol de 2009", + "span_start": 444, + "span_end": 539, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dues medalles de plata i una d'or.", + "span_text": "al Campionat del Món de natació del juliol de 2009: obtingué dues medalles de plata i una medalla d'or", + "span_start": 489, + "span_end": 591, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Irina Rodríguez i Cristina Salvador.", + "span_text": "L'equip estava format per la mateixa Margalida Crespí i per Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Irina Rodríguez i Cristina Salvador", + "span_start": 683, + "span_end": 857, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El 22 de juliol aconseguí la medalla d'or en la modalitat de rutina lliure combinada amb una coreografia.", + "span_text": "El 22 de juliol aconseguí la medalla d'or en la modalitat de rutina lliure combinada amb una coreografia", + "span_start": 859, + "span_end": 963, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La segona medalla de plata.", + "span_text": "El 25 de juliol aconseguí la segona medalla de plata, en la modalitat per equips en estil lliure", + "span_start": 1216, + "span_end": 1312, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Als 21.", + "span_text": "Als 21 anys participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 2012 realitzats a Londres (Anglaterra)", + "span_start": 1492, + "span_end": 1584, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La medalla de bronze en la prova per equips.", + "span_text": "Jocs Olímpics d'estiu de 2012 realitzats a Londres (Anglaterra), on va guanyar la medalla de bronze en la prova per equips", + "span_start": 1521, + "span_end": 1643, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Guanyà una medalla de plata i dues de bronze a la categoria de combo i duo tècnic.", + "span_text": "Va participar en el Mundial de Natació de Barcelona 2013, on guanyà una medalla de plata i dues de bronze a la categoria de combo i duo tècnic respectivament", + "span_start": 1743, + "span_end": 1900, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Per incorporar-se al Cirque du Soleil.", + "span_text": "El 2014 deixà l'alta competició per incorporar-se al Cirque du Soleil", + "span_start": 1902, + "span_end": 1971, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_mare balena_48", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "mare balena - CROQUIS-44", + "story": "En Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena i tenia per a tota manifestació de pena o alegria una sola expressió: les llàgrimes. Si estava content, somreia, aclucava els ullets innocents, i llagrimones cara avall. I si estava trist, igualment: mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida. I… no hi havia, en tal hora com aquella, res més a dir d'en Pelifet.\nLa seva dona, la Pelifeta, era una pobra dona gamada de mal gam, i gam donat, que era la més negra. Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix. La Pelifeta petà d'esquena i estigué més d'una hora sens poder-se moure del siti: i d'aquella en avall sempre més li quedà un gran dolor als ronyons, i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna.\nEl pastor de la ramada era malcarat i estrafet, amb posats de simi, i al veure caure la Pelifeta, passà de llarg esqueixant-se de riure.\nLa Pelifeta ho contà tot an en Pelifet, en Pelifet quedà perplex, i després en Pelifet i la Pelifeta convingueren que el pastor l'havia embruixada, i d'un embruix tan castís que no hi valgué cap provatura per a traure-l'hi. I la Pelifeta, quan va estar prou tipa de gastar, de patir i de fer veure al seu home les estrelletes al pic del dia, se va morir, sempre amb el dolor als ronyons i amb l'esquena blincada com una mitja lluna.\nAixí que en Pelifet tingué la dona enterrada i es trobà sol i desemparadet a casa seva, aclucà els ulls, plegà les mans, avià les llagrimetes i decidí tornar-se a casar.\nCom en tota la muntanya no hi havia altra dona que l'àvia Merlona, an ella anà a fer-li la proposta.\nL'àvia Merlona ensumà amb el nariu dret, rautà quelcom del sòl amb el dit gros del peu esquerre, rumià una mica i després respongué:", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era en Pelifet?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com responia sempre?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què feia quan estava feliç?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I quan no ho estava?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es podia afegir cap comentari més d'en Pelifet?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui era la seva esposa?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com era?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què li va passar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quines conseqüències físiques tenia a causa d'això?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com era qui guiava el ramat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com va reaccionar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què van pensar-ne en Pelifet i la seva dona?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va succeir-li, a la Pelifeta?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com se sentia en Pelifet?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va plantejar-se?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "A qui li ho va proposar?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un albat, que estava entre la quinta i sexta desena.", + "span_text": "En Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb llàgrimes.", + "span_text": "En Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena i tenia per a tota manifestació de pena o alegria una sola expressió: les llàgrimes", + "span_start": 0, + "span_end": 150, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Somreia, aclucava els ullets innocents, i llagrimones cara avall.", + "span_text": "Si estava content, somreia, aclucava els ullets innocents, i llagrimones cara avall", + "span_start": 152, + "span_end": 235, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida.", + "span_text": "I si estava trist, igualment: mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida", + "span_start": 237, + "span_end": 324, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "hi havia, en tal hora com aquella, res més a dir d'en Pelifet", + "span_start": 332, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Pelifeta.", + "span_text": "La seva dona, la Pelifeta", + "span_start": 395, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Gamada de mal gam.", + "span_text": "La seva dona, la Pelifeta, era una pobra dona gamada de mal gam", + "span_start": 395, + "span_end": 458, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix.", + "span_text": "Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix", + "span_start": 495, + "span_end": 605, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Li quedà un gran dolor als ronyons, i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna.", + "span_text": "d'aquella en avall sempre més li quedà un gran dolor als ronyons, i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna", + "span_start": 691, + "span_end": 807, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Malcarat i estrafet.", + "span_text": "El pastor de la ramada era malcarat i estrafet", + "span_start": 809, + "span_end": 855, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Passà de llarg esqueixant-se de riure.", + "span_text": "El pastor de la ramada era malcarat i estrafet, amb posats de simi, i al veure caure la Pelifeta, passà de llarg esqueixant-se de riure", + "span_start": 809, + "span_end": 944, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el pastor l'havia embruixada.", + "span_text": "després en Pelifet i la Pelifeta convingueren que el pastor l'havia embruixada", + "span_start": 1014, + "span_end": 1092, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va morir.", + "span_text": "la Pelifeta, quan va estar prou tipa de gastar, de patir i de fer veure al seu home les estrelletes al pic del dia, se va morir", + "span_start": 1172, + "span_end": 1299, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sol i desemparadet.", + "span_text": "Així que en Pelifet tingué la dona enterrada i es trobà sol i desemparadet", + "span_start": 1379, + "span_end": 1453, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tornar-se a casar.", + "span_text": "decidí tornar-se a casar", + "span_start": 1523, + "span_end": 1547, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "A l'àvia Merlona.", + "span_text": "Com en tota la muntanya no hi havia altra dona que l'àvia Merlona, an ella anà a fer-li la proposta", + "span_start": 1549, + "span_end": 1648, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un albat.", + "span_text": "En Pelifet era un albat", + "span_start": 0, + "span_end": 23, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb llàgrimes.", + "span_text": "Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena i tenia per a tota manifestació de pena o alegria una sola expressió: les llàgrimes", + "span_start": 3, + "span_end": 150, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Somreia, aclucava els ullets innocents, i llagrimones cara avall.", + "span_text": "Si estava content, somreia, aclucava els ullets innocents, i llagrimones cara avall", + "span_start": 152, + "span_end": 235, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida.", + "span_text": "I si estava trist, igualment: mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida", + "span_start": 237, + "span_end": 324, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no hi havia, en tal hora com aquella, res més a dir d'en Pelifet", + "span_start": 329, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Pelifeta.", + "span_text": "La seva dona, la Pelifeta", + "span_start": 395, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Era una pobra dona gamada de mal gam.", + "span_text": "La seva dona, la Pelifeta, era una pobra dona gamada de mal gam", + "span_start": 395, + "span_end": 458, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix.", + "span_text": "Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix", + "span_start": 495, + "span_end": 605, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Li quedà un gran dolor als ronyons, i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna.", + "span_text": "d'aquella en avall sempre més li quedà un gran dolor als ronyons, i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna", + "span_start": 691, + "span_end": 807, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Malcarat i estrafet, amb posats de simi.", + "span_text": "El pastor de la ramada era malcarat i estrafet, amb posats de simi", + "span_start": 809, + "span_end": 875, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Passà de llarg esqueixant-se de riure.", + "span_text": "El pastor de la ramada era malcarat i estrafet, amb posats de simi, i al veure caure la Pelifeta, passà de llarg esqueixant-se de riure", + "span_start": 809, + "span_end": 944, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el pastor l'havia embruixada.", + "span_text": "després en Pelifet i la Pelifeta convingueren que el pastor l'havia embruixada", + "span_start": 1014, + "span_end": 1092, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Se va morir.", + "span_text": "la Pelifeta, quan va estar prou tipa de gastar, de patir i de fer veure al seu home les estrelletes al pic del dia, se va morir", + "span_start": 1172, + "span_end": 1299, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sol i desemparadet.", + "span_text": "Així que en Pelifet tingué la dona enterrada i es trobà sol i desemparadet", + "span_start": 1379, + "span_end": 1453, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tornar-se a casar.", + "span_text": "decidí tornar-se a casar", + "span_start": 1523, + "span_end": 1547, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "A l'àvia Merlona.", + "span_text": "Com en tota la muntanya no hi havia altra dona que l'àvia Merlona, an ella anà a fer-li la proposta", + "span_start": 1549, + "span_end": 1648, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un albat.", + "span_text": "En Pelifet era un albat", + "span_start": 0, + "span_end": 23, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb llàgrimes.", + "span_text": "En Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena i tenia per a tota manifestació de pena o alegria una sola expressió: les llàgrimes", + "span_start": 0, + "span_end": 150, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Somreia, aclucava els ullets innocents, i llagrimones cara avall.", + "span_text": "Si estava content, somreia, aclucava els ullets innocents, i llagrimones cara avall", + "span_start": 152, + "span_end": 235, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida.", + "span_text": "I si estava trist, igualment: mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida", + "span_start": 237, + "span_end": 324, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "no hi havia, en tal hora com aquella, res més a dir d'en Pelifet", + "span_start": 329, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Pelifeta.", + "span_text": "La seva dona, la Pelifeta", + "span_start": 395, + "span_end": 420, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una pobra dona gamada de mal gam, i gam donat, que era la més negra.", + "span_text": "la Pelifeta, era una pobra dona gamada de mal gam, i gam donat, que era la més negra", + "span_start": 409, + "span_end": 493, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix.", + "span_text": "Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix", + "span_start": 495, + "span_end": 605, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Li quedà un gran dolor als ronyons, i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna.", + "span_text": "d'aquella en avall sempre més li quedà un gran dolor als ronyons, i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna", + "span_start": 691, + "span_end": 807, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Era malcarat i estrafet, amb posats de simi.", + "span_text": "El pastor de la ramada era malcarat i estrafet, amb posats de simi", + "span_start": 809, + "span_end": 875, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Passà de llarg esqueixant-se de riure.", + "span_text": "El pastor de la ramada era malcarat i estrafet, amb posats de simi, i al veure caure la Pelifeta, passà de llarg esqueixant-se de riure", + "span_start": 809, + "span_end": 944, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el pastor l'havia embruixada.", + "span_text": "La Pelifeta ho contà tot an en Pelifet, en Pelifet quedà perplex, i després en Pelifet i la Pelifeta convingueren que el pastor l'havia embruixada", + "span_start": 946, + "span_end": 1092, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va morir.", + "span_text": "la Pelifeta, quan va estar prou tipa de gastar, de patir i de fer veure al seu home les estrelletes al pic del dia, se va morir", + "span_start": 1172, + "span_end": 1299, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sol i desemparadet a casa seva.", + "span_text": "Així que en Pelifet tingué la dona enterrada i es trobà sol i desemparadet a casa seva", + "span_start": 1379, + "span_end": 1465, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tornar-se a casar.", + "span_text": "decidí tornar-se a casar", + "span_start": 1523, + "span_end": 1547, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "A l'àvia Merlona.", + "span_text": "Com en tota la muntanya no hi havia altra dona que l'àvia Merlona, an ella anà a fer-li la proposta", + "span_start": 1549, + "span_end": 1648, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_12", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-13", + "story": "-Carau!… no! no tant, mestressa. Sóc… sotacuiner, si voleu: encenc es foc, vento, escombro, poso es bacallà en remui… Cuinar, no: d'això se'n cuida en Pau Ternal, ¡que hi té una grapa!…\n-Bona notícia! A veure com ens tractareu.\nEl xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre bo i plomat, ensenyant-me'l.\n-Què me'n dieu, d'això?\n-Tiva! Si a bordo us tracteu així, qualsevol s'entauli en terra. ¡Jo que em pensava que no menjàveu sinó galeta i vianda salada!\n\n-Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres, a tot estirar! Si haguéssim d'anar a ses Amèriques…\n-Vaja, vaja: no ens aflaquirem pas. Ja em sembla que em tindreu sovint de parroquiana.", + "questions": [ + { + "input_text": "A qui es dirigeix?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què diu que és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què s'encarrega de fer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què assegura que no fa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui se n'encarrega?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què diu del cuiner?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què li sembla a la mestressa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què mostra, el noi?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On era?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què diu el noi quan el mostra?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina sorpresa hi ha a la resposta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan diu el noi que mengen galeta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Però què n'adverteix?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin destí posa com a exemple?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Li agrada sentir-ho, a la mestressa?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "A la mestressa.", + "span_text": "Carau!… no! no tant, mestressa", + "span_start": 1, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sotacuiner.", + "span_text": "Sóc… sotacuiner", + "span_start": 33, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Encen es foc, venta, escombra, posa es bacallà en remui.", + "span_text": "encenc es foc, vento, escombro, poso es bacallà en remui", + "span_start": 60, + "span_end": 116, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cuinar.", + "span_text": "Cuinar, no", + "span_start": 118, + "span_end": 128, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Pau Ternal.", + "span_text": "Cuinar, no: d'això se'n cuida en Pau Ternal", + "span_start": 118, + "span_end": 161, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que hi té grapa.", + "span_text": "Cuinar, no: d'això se'n cuida en Pau Ternal, ¡que hi té una grapa!", + "span_start": 118, + "span_end": 184, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una bona notícia.", + "span_text": "Bona notícia", + "span_start": 187, + "span_end": 199, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un pollastre bo i plomat.", + "span_text": "El xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre bo i plomat, ensenyant-me'l", + "span_start": 228, + "span_end": 313, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Dins un armariet.", + "span_text": "El xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre", + "span_start": 228, + "span_end": 285, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que què li'n deien, d'allò.", + "span_text": "Què me'n dieu, d'això", + "span_start": 316, + "span_end": 337, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que es pensava que no menjaven sinó galeta i vianda salada.", + "span_text": "Jo que em pensava que no menjàveu sinó galeta i vianda salada", + "span_start": 406, + "span_end": 467, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A un viatge de dues setmanes o tres.", + "span_text": "Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres", + "span_start": 471, + "span_end": 517, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que a tot estirar.", + "span_text": "Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres, a tot estirar", + "span_start": 471, + "span_end": 532, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ses Amèriques.", + "span_text": "Si haguéssim d'anar a ses Amèriques", + "span_start": 534, + "span_end": 569, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja em sembla que em tindreu sovint de parroquiana", + "span_start": 607, + "span_end": 656, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "A la mestressa.", + "span_text": "Carau!… no! no tant, mestressa", + "span_start": 1, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sotacuiner.", + "span_text": "Sóc… sotacuiner", + "span_start": 33, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Encen es foc, venta, escombra, posa es bacallà en remui.", + "span_text": "encenc es foc, vento, escombro, poso es bacallà en remui", + "span_start": 60, + "span_end": 116, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cuinar.", + "span_text": "Cuinar, no", + "span_start": 118, + "span_end": 128, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pau Ternal.", + "span_text": "Cuinar, no: d'això se'n cuida en Pau Ternal", + "span_start": 118, + "span_end": 161, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que hi té grapa.", + "span_text": "Cuinar, no: d'això se'n cuida en Pau Ternal, ¡que hi té una grapa!", + "span_start": 118, + "span_end": 184, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una bona notícia.", + "span_text": "Bona notícia", + "span_start": 187, + "span_end": 199, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un pollastre.", + "span_text": "El xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre bo i plomat, ensenyant-me'l", + "span_start": 228, + "span_end": 313, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En un armariet.", + "span_text": "El xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre", + "span_start": 228, + "span_end": 285, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que què li'n deien.", + "span_text": "Què me'n dieu, d'això", + "span_start": 316, + "span_end": 337, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que es pensava que no menjaven sinó galeta i vianda salada.", + "span_text": "Jo que em pensava que no menjàveu sinó galeta i vianda salada", + "span_start": 406, + "span_end": 467, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A un viatge de dues setmanes o tres.", + "span_text": "Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres", + "span_start": 471, + "span_end": 517, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que seria a tot estirar.", + "span_text": "Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres, a tot estirar", + "span_start": 471, + "span_end": 532, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ses Amèriques.", + "span_text": "Si haguéssim d'anar a ses Amèriques", + "span_start": 534, + "span_end": 569, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja em sembla que em tindreu sovint de parroquiana", + "span_start": 607, + "span_end": 656, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "A la mestressa.", + "span_text": "Carau!… no! no tant, mestressa", + "span_start": 1, + "span_end": 31, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sotacuiner.", + "span_text": "Sóc… sotacuiner", + "span_start": 33, + "span_end": 48, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Encen es foc, venta, escombra, posa es bacallà en remui.", + "span_text": "encenc es foc, vento, escombro, poso es bacallà en remui", + "span_start": 60, + "span_end": 116, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Cuinar.", + "span_text": "Cuinar, no", + "span_start": 118, + "span_end": 128, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Pau Ternal.", + "span_text": "Cuinar, no: d'això se'n cuida en Pau Ternal", + "span_start": 118, + "span_end": 161, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que hi té grapa.", + "span_text": "d'això se'n cuida en Pau Ternal, ¡que hi té una grapa!", + "span_start": 130, + "span_end": 184, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una bona notícia.", + "span_text": "Bona notícia", + "span_start": 187, + "span_end": 199, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un pollastre bo i plomat.", + "span_text": "El xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre bo i plomat, ensenyant-me'l", + "span_start": 228, + "span_end": 313, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En un armariet.", + "span_text": "El xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre bo i plomat", + "span_start": 228, + "span_end": 297, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que què li'n deien, d'allò.", + "span_text": "Què me'n dieu, d'això", + "span_start": 316, + "span_end": 337, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es pensava que no menjaven sinó galeta i vianda salada.", + "span_text": "Jo que em pensava que no menjàveu sinó galeta i vianda salada", + "span_start": 406, + "span_end": 467, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En un viatge de dues setmanes o tres.", + "span_text": "Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres", + "span_start": 471, + "span_end": 517, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que allò és a tot estirar.", + "span_text": "Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres, a tot estirar", + "span_start": 471, + "span_end": 532, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ses Amèriques.", + "span_text": "Si haguéssim d'anar a ses Amèriques", + "span_start": 534, + "span_end": 569, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Ja em sembla que em tindreu sovint de parroquiana", + "span_start": 607, + "span_end": 656, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2115", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Aurora Martín Ortega ", + "story": "Aurora Martín i Ortega (Barcelona, 1947) és una historiadora especialitzada en prehistòria, història antiga i arqueologia que ha dedicat més de quaranta anys a la recerca i gestió de jaciments arqueològics gironins, amb el poblat ibèric d'Ullastret com a centre destacat de la seva carrera. Va ser directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret.\nNasqué a Barcelona però als 3 anys la seva família es traslladà a Figueres on s'educà. Va cursar la carrera d'història a la Universitat de Barcelona. Allà, Joan Maluquer de Motes, cap del Departament d'Història Antiga, la va posar en contacte amb l'arqueòleg Miquel Oliva, que hi feia classes de metodologia i tècniques d'excavació, i que des de 1947, portava a terme excavacions en el jaciment ibèric d'Ullastret. L'any 1974 va signar el seu primer contracte com a arqueòloga amb la Diputació́ de Girona, que acabava de crear el Servei d'Investigacions Arqueològiques i el 1977 va aprovar les oposicions a aquesta plaça. El 1975 començà a dirigir excavacions a la ciutadella d'Ullastret. Durant tota la seva etapa com a arqueòloga combina aquesta tasca amb la de la gestió́ dels Museu d'Arqueologia de Girona i d'Ullastret. El 1994 va deixar d'exercir com a arqueòloga territorial, però̀ va continuar la direcció museística. Entre els llibres publicats per Martín es pot esmentar “ULLASTRET. Guia de les excavacions del seu museu” (1980) o “Els ibers indigets” (2019).", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Aurora Martín i Ortega?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "En què s'ha centrat principalment?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De quin centre va ser la responsable?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va néixer?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va créixer, però?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A qui va conèixer quan s'endinsava laboralment en l'arqueologia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan va engegar, oficialment, el seu primer projecte?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què s'acabava d'inaugurar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com hi va accedir?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer el 1975?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què més feia, a banda de dedicar-se a l'arqueologia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va passar el 1994?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines són les seves publicacions més representatives?", + "turn_id": 14 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una historiadora especialitzada en prehistòria, història antiga i arqueologia.", + "span_text": "Aurora Martín i Ortega (Barcelona, 1947) és una historiadora especialitzada en prehistòria, història antiga i arqueologia", + "span_start": 0, + "span_end": 121, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la recerca i gestió de jaciments arqueològics gironins, amb el poblat ibèric d'Ullastret com a centre destacat de la seva carrera.", + "span_text": "ha dedicat més de quaranta anys a la recerca i gestió de jaciments arqueològics gironins, amb el poblat ibèric d'Ullastret com a centre destacat de la seva carrera", + "span_start": 126, + "span_end": 289, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret.", + "span_text": "Va ser directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret", + "span_start": 291, + "span_end": 356, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Nasqué a Barcelona", + "span_start": 358, + "span_end": 376, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Figueres.", + "span_text": "als 3 anys la seva família es traslladà a Figueres on s'educà", + "span_start": 382, + "span_end": 443, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La carrera d'història.", + "span_text": "Va cursar la carrera d'història", + "span_start": 445, + "span_end": 476, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Joan Maluquer de Motes, que la va posar en contacte amb l'arquòleg Miquel Oliva.", + "span_text": "Allà, Joan Maluquer de Motes, cap del Departament d'Història Antiga, la va posar en contacte amb l'arqueòleg Miquel Oliva", + "span_start": 508, + "span_end": 629, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El 1974.", + "span_text": "L'any 1974 va signar el seu primer contracte com a arqueòloga amb la Diputació́ de Girona", + "span_start": 773, + "span_end": 861, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Servei d'Investigacions Arqueològiques.", + "span_text": "la Diputació́ de Girona, que acabava de crear el Servei d'Investigacions Arqueològiques", + "span_start": 839, + "span_end": 925, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per oposicions.", + "span_text": "el Servei d'Investigacions Arqueològiques i el 1977 va aprovar les oposicions a aquesta plaça", + "span_start": 884, + "span_end": 977, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dirigir excavacions a la ciutadella d'Ullastret.", + "span_text": "El 1975 començà a dirigir excavacions a la ciutadella d'Ullastret", + "span_start": 979, + "span_end": 1044, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gestionava els Museu d'Arqueologia de Girona i d'Ullastret.", + "span_text": "Durant tota la seva etapa com a arqueòloga combina aquesta tasca amb la de la gestió́ dels Museu d'Arqueologia de Girona i d'Ullastret", + "span_start": 1046, + "span_end": 1179, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va deixar d'exercir com a arqueòloga territorial, però̀ va continuar la direcció museística.", + "span_text": "El 1994 va deixar d'exercir com a arqueòloga territorial, però̀ va continuar la direcció museística", + "span_start": 1181, + "span_end": 1279, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "ULLASTRET. Guia de les excavacions del seu museu o Els ibers indigets.", + "span_text": "Entre els llibres publicats per Martín es pot esmentar “ULLASTRET. Guia de les excavacions del seu museu” (1980) o “Els ibers indigets”", + "span_start": 1281, + "span_end": 1416, + "turn_id": 14 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una historiadora.", + "span_text": "Aurora Martín i Ortega (Barcelona, 1947) és una historiadora especialitzada en prehistòria, història antiga i arqueologia", + "span_start": 0, + "span_end": 121, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la recerca i gestió de jaciments arqueològics gironins, amb el poblat ibèric d'Ullastret com a centre destacat de la seva carrera.", + "span_text": "ha dedicat més de quaranta anys a la recerca i gestió de jaciments arqueològics gironins, amb el poblat ibèric d'Ullastret com a centre destacat de la seva carrera", + "span_start": 126, + "span_end": 289, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret.", + "span_text": "Va ser directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret", + "span_start": 291, + "span_end": 356, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Nasqué a Barcelona", + "span_start": 358, + "span_end": 376, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Figueres.", + "span_text": "als 3 anys la seva família es traslladà a Figueres on s'educà", + "span_start": 382, + "span_end": 443, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Història.", + "span_text": "Va cursar la carrera d'història", + "span_start": 445, + "span_end": 476, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Joan Maluquer de Motes, que la va posar en contacte amb l'arquòleg Miquel Oliva.", + "span_text": "Allà, Joan Maluquer de Motes, cap del Departament d'Història Antiga, la va posar en contacte amb l'arqueòleg Miquel Oliva", + "span_start": 508, + "span_end": 629, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 1974.", + "span_text": "L'any 1974 va signar el seu primer contracte com a arqueòloga amb la Diputació́ de Girona", + "span_start": 773, + "span_end": 861, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Servei d'Investigacions Arqueològiques.", + "span_text": "la Diputació́ de Girona, que acabava de crear el Servei d'Investigacions Arqueològiques", + "span_start": 839, + "span_end": 925, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va aprovar les oposicions a aquesta plaça.", + "span_text": "el Servei d'Investigacions Arqueològiques i el 1977 va aprovar les oposicions a aquesta plaça", + "span_start": 884, + "span_end": 977, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Començà a dirigir excavacions a la ciutadella d'Ullastret.", + "span_text": "El 1975 començà a dirigir excavacions a la ciutadella d'Ullastret", + "span_start": 979, + "span_end": 1044, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gestionar els Museu d'Arqueologia de Girona i d'Ullastret.", + "span_text": "Durant tota la seva etapa com a arqueòloga combina aquesta tasca amb la de la gestió́ dels Museu d'Arqueologia de Girona i d'Ullastret", + "span_start": 1046, + "span_end": 1179, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va deixar d'exercir com a arqueòloga territorial, però̀ va continuar la direcció museística.", + "span_text": "El 1994 va deixar d'exercir com a arqueòloga territorial, però̀ va continuar la direcció museística", + "span_start": 1181, + "span_end": 1279, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Es pot esmentar ULLASTRET. Guia de les excavacions del seu museu o Els ibers indigets.", + "span_text": "Entre els llibres publicats per Martín es pot esmentar “ULLASTRET. Guia de les excavacions del seu museu” (1980) o “Els ibers indigets”", + "span_start": 1281, + "span_end": 1416, + "turn_id": 14 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una historiadora especialitzada en prehistòria, història antiga i arqueologia.", + "span_text": "Aurora Martín i Ortega (Barcelona, 1947) és una historiadora especialitzada en prehistòria, història antiga i arqueologia", + "span_start": 0, + "span_end": 121, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A la recerca i gestió de jaciments arqueològics gironins, amb el poblat ibèric d'Ullastret com a centre destacat de la seva carrera.", + "span_text": "ha dedicat més de quaranta anys a la recerca i gestió de jaciments arqueològics gironins, amb el poblat ibèric d'Ullastret com a centre destacat de la seva carrera", + "span_start": 126, + "span_end": 289, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret.", + "span_text": "Va ser directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret", + "span_start": 291, + "span_end": 356, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Nasqué a Barcelona", + "span_start": 358, + "span_end": 376, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Figueres.", + "span_text": "Nasqué a Barcelona però als 3 anys la seva família es traslladà a Figueres on s'educà", + "span_start": 358, + "span_end": 443, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La carrera d'història.", + "span_text": "Va cursar la carrera d'història", + "span_start": 445, + "span_end": 476, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Joan Maluquer de Motes, que la va posar en contacte amb l'arquòleg Miquel Oliva.", + "span_text": "Allà, Joan Maluquer de Motes, cap del Departament d'Història Antiga, la va posar en contacte amb l'arqueòleg Miquel Oliva", + "span_start": 508, + "span_end": 629, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 1974.", + "span_text": "L'any 1974 va signar el seu primer contracte com a arqueòloga amb la Diputació́ de Girona", + "span_start": 773, + "span_end": 861, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El Servei d'Investigacions Arqueològiques.", + "span_text": "la Diputació́ de Girona, que acabava de crear el Servei d'Investigacions Arqueològiques", + "span_start": 839, + "span_end": 925, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Per oposicions.", + "span_text": "el Servei d'Investigacions Arqueològiques i el 1977 va aprovar les oposicions a aquesta plaça", + "span_start": 884, + "span_end": 977, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Començà a dirigir excavacions a la ciutadella d'Ullastret.", + "span_text": "El 1975 començà a dirigir excavacions a la ciutadella d'Ullastret", + "span_start": 979, + "span_end": 1044, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Gestionar el Museu d'Arqueologia de Girona i d'Ullastret.", + "span_text": "Durant tota la seva etapa com a arqueòloga combina aquesta tasca amb la de la gestió́ dels Museu d'Arqueologia de Girona i d'Ullastret", + "span_start": 1046, + "span_end": 1179, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que va deixar d'exercir com a arqueòloga territorial, però̀ va continuar la direcció museística.", + "span_text": "El 1994 va deixar d'exercir com a arqueòloga territorial, però̀ va continuar la direcció museística", + "span_start": 1181, + "span_end": 1279, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "ULLASTRET. Guia de les excavacions del seu museu o Els ibers indigets.", + "span_text": "Entre els llibres publicats per Martín es pot esmentar “ULLASTRET. Guia de les excavacions del seu museu” (1980) o “Els ibers indigets” (2019)", + "span_start": 1281, + "span_end": 1423, + "turn_id": 14 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1027", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?", + "story": "L'Organització Mundial de la Salut ha fet pública aquesta setmana, per primer vegada, una Taxa de Letalitat del Covid-19, conegut popularment com a coronavirus. En epidemiologia la Taxa de Letalitat és un indicador que calcul·la el nombre de persones mortes per una infecció en relació al nombre total de persones diagnosticades com a malaltes. Aquesta és una dada que s'ha fet servir per a comparar la mortalitat provocada pel coronavirus amb altres formes de grip o fins i tot altres malalties. El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles, cosa que no és gens anormal ja que és habitual que una Taxa de Letalitat es presenti com més alta enmig d'un brot que quan es fa el càlcul final, càlcul que només es pot fer quan l'epidèmia es dóna per acabada. En aquest cas l'OMS ha afirmat que, globalment, un 3.4 per cent dels casos de Covid-19 reportats han mort. La xifra, presentada d'aquesta manera, és clarament superior al 0,1 de mort de la grip estacionària o fins i tot de la terrible pandèmia de grip espanyola que va matar el 1918 entre el dos i el tres per cent dels malalts. La xifra, però, és equívoca per les dades que ara mateix es tenen i per la forma en que són recollides. No hi ha un mètode harmonitzat al món i de país a país el còmput canvia de maneres molt importants. Per això les interpretacions que es fan sobre aquesta taxa de letalitat són poc realistes perquè les dades no parlen de coses equivalents. Així hi ha una disparitat evident entre les xifres de Corea del Sud o dels Estats Units, per exemple. A Corea del Sud s'han fet proves a milers de persones i s'han identificat 6,088 malalts, dels quals han mort 35 persones, cosa que dóna una taxa de letalitat del 0.5 per cent, molt inferior al que l'OMS planteja globalment. En canvi als Estats Units només s'han declarat 159 casos i onze persones han mort, cosa que dóna una taxa de mortalitat del set per cent, clarament incompatible amb la taxa de Corea del Sud. El problema és que als Estats Units només s'ha fet la prova a cinc centes persones que s'han presentat voluntàriament a l'hospital mentre que a Corea s'ha portat a terme un estudi sistemàtic i complet i per tant és difícil comparar les dades que apareixen en un país amb les de l'altre. L'Organització Mundial de la Salut ha fet el càlcul global que dóna com a resultat un 3.4 per cent de letalitat seguint el model habitual. El problema és que poques vegades, com ara, aquesta dada ha arribat descontextualitzada al gran públic. Els especialistes són conscients del valor d'aquestes dades i les posen sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte. I això pot generar una confusió que afavoreix una reacció de pànic polític i mediàtic.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què ha comunicat l'OMS?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin altre nom rep la Covid-19?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De què serveix aquesta taxa?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quin objectiu s'aplica?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina limitació té aquest sistema?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És una limitació que acostuma a produir-se?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin percentatge de morts per covid indica l'OMS?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què significa respecte d'altres malalties?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què pot demostrar que les dades no siguin correctes?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "On es comprova que la compilació de dades pot ser desigual?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quines diferències hi ha entre el model de Corea del Sud i el d'Estats Units?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "On es podria dir que rau la problemàtica de cada model?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin greuge implica informativament?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què pot suposar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una Taxa de Letalitat del Covid-19.", + "span_text": "L'Organització Mundial de la Salut ha fet pública aquesta setmana, per primer vegada, una Taxa de Letalitat del Covid-19", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Coronavirus.", + "span_text": "Covid-19, conegut popularment com a coronavirus", + "span_start": 112, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Calcul·la el nombre de persones mortes per una infecció en relació al nombre total de persones diagnosticades com a malaltes.", + "span_text": "En epidemiologia la Taxa de Letalitat és un indicador que calcul·la el nombre de persones mortes per una infecció en relació al nombre total de persones diagnosticades com a malaltes", + "span_start": 161, + "span_end": 343, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per a comparar la mortalitat provocada pel coronavirus amb altres formes de grip o fins i tot altres malalties.", + "span_text": "Aquesta és una dada que s'ha fet servir per a comparar la mortalitat provocada pel coronavirus amb altres formes de grip o fins i tot altres malalties", + "span_start": 345, + "span_end": 495, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles.", + "span_text": "El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles", + "span_start": 497, + "span_end": 596, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí, no és gens anormal.", + "span_text": "El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles, cosa que no és gens anormal", + "span_start": 497, + "span_end": 625, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és habitual que una Taxa de Letalitat es presenti com més alta enmig d'un brot que quan es fa el càlcul final, càlcul que només es pot fer quan l'epidèmia es dóna per acabada.", + "span_text": "El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles, cosa que no és gens anormal ja que és habitual que una Taxa de Letalitat es presenti com més alta enmig d'un brot que quan es fa el càlcul final, càlcul que només es pot fer quan l'epidèmia es dóna per acabada", + "span_start": 497, + "span_end": 807, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un 3.4 per cent.", + "span_text": "En aquest cas l'OMS ha afirmat que, globalment, un 3.4 per cent dels casos de Covid-19 reportats han mort", + "span_start": 809, + "span_end": 914, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És clarament superior al 0,1 de mort de la grip estacionària o fins i tot de la terrible pandèmia de grip espanyola que va matar el 1918 entre el dos i el tres per cent dels malalts.", + "span_text": "La xifra, presentada d'aquesta manera, és clarament superior al 0,1 de mort de la grip estacionària o fins i tot de la terrible pandèmia de grip espanyola que va matar el 1918 entre el dos i el tres per cent dels malalts", + "span_start": 916, + "span_end": 1136, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè no hi ha un mètode harmonitzat al món i de país a país el còmput canvia de maneres molt importants, per això les interpretacions que es fan sobre aquesta taxa de letalitat són poc realistes.", + "span_text": "La xifra, però, és equívoca per les dades que ara mateix es tenen i per la forma en que són recollides. No hi ha un mètode harmonitzat al món i de país a país el còmput canvia de maneres molt importants. Per això les interpretacions que es fan sobre aquesta taxa de letalitat són poc realistes", + "span_start": 1138, + "span_end": 1431, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Entre les xifres de Corea del Sud o dels Estats Units, per exemple.", + "span_text": "Així hi ha una disparitat evident entre les xifres de Corea del Sud o dels Estats Units, per exemple", + "span_start": 1481, + "span_end": 1581, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Corea del Sud s'han fet proves a milers de persones i s'han identificat 6,088 malalts, dels quals han mort 35 persones, cosa que dóna una taxa de letalitat del 0.5 per cent, molt inferior al que l'OMS planteja globalment. En canvi als Estats Units només s'han declarat 159 casos i onze persones han mort, cosa que dóna una taxa de mortalitat del set per cent, clarament incompatible amb la taxa de Corea del Sud.", + "span_text": "A Corea del Sud s'han fet proves a milers de persones i s'han identificat 6,088 malalts, dels quals han mort 35 persones, cosa que dóna una taxa de letalitat del 0.5 per cent, molt inferior al que l'OMS planteja globalment. En canvi als Estats Units només s'han declarat 159 casos i onze persones han mort, cosa que dóna una taxa de mortalitat del set per cent, clarament incompatible amb la taxa de Corea del Sud", + "span_start": 1583, + "span_end": 1996, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el fet que als Estats Units només s'ha fet la prova a cinc centes persones que s'han presentat voluntàriament a l'hospital mentre que a Corea s'ha portat a terme un estudi sistemàtic i complet i per tant és difícil comparar les dades que apareixen en un país amb les de l'altre.", + "span_text": "El problema és que als Estats Units només s'ha fet la prova a cinc centes persones que s'han presentat voluntàriament a l'hospital mentre que a Corea s'ha portat a terme un estudi sistemàtic i complet i per tant és difícil comparar les dades que apareixen en un país amb les de l'altre", + "span_start": 1998, + "span_end": 2283, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els especialistes posen les dades sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte.", + "span_text": "Els especialistes són conscients del valor d'aquestes dades i les posen sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte", + "span_start": 2528, + "span_end": 2662, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Generar una confusió que afavoreix una reacció de pànic polític i mediàtic.", + "span_text": "Els especialistes són conscients del valor d'aquestes dades i les posen sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte. I això pot generar una confusió que afavoreix una reacció de pànic polític i mediàtic", + "span_start": 2528, + "span_end": 2749, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una Taxa de Letalitat del Covid-19.", + "span_text": "L'Organització Mundial de la Salut ha fet pública aquesta setmana, per primer vegada, una Taxa de Letalitat del Covid-19", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Coronavirus.", + "span_text": "Covid-19, conegut popularment com a coronavirus", + "span_start": 112, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Calcul·la el nombre de persones mortes per una infecció en relació al nombre total de persones diagnosticades com a malaltes.", + "span_text": "En epidemiologia la Taxa de Letalitat és un indicador que calcul·la el nombre de persones mortes per una infecció en relació al nombre total de persones diagnosticades com a malaltes", + "span_start": 161, + "span_end": 343, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per a comparar la mortalitat provocada pel coronavirus amb altres formes de grip o fins i tot altres malalties.", + "span_text": "Aquesta és una dada que s'ha fet servir per a comparar la mortalitat provocada pel coronavirus amb altres formes de grip o fins i tot altres malalties", + "span_start": 345, + "span_end": 495, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles.", + "span_text": "El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles", + "span_start": 497, + "span_end": 596, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles, cosa que no és gens anormal", + "span_start": 497, + "span_end": 625, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és habitual que una Taxa de Letalitat es presenti com més alta enmig d'un brot que quan es fa el càlcul final, càlcul que només es pot fer quan l'epidèmia es dóna per acabada.", + "span_text": "El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles, cosa que no és gens anormal ja que és habitual que una Taxa de Letalitat es presenti com més alta enmig d'un brot que quan es fa el càlcul final, càlcul que només es pot fer quan l'epidèmia es dóna per acabada", + "span_start": 497, + "span_end": 807, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un 3.4 per cent dels casos.", + "span_text": "En aquest cas l'OMS ha afirmat que, globalment, un 3.4 per cent dels casos de Covid-19 reportats han mort", + "span_start": 809, + "span_end": 914, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "És clarament superior al 0,1 de mort de la grip estacionària o fins i tot de la terrible pandèmia de grip espanyola que va matar el 1918 entre el dos i el tres per cent dels malalts.", + "span_text": "La xifra, presentada d'aquesta manera, és clarament superior al 0,1 de mort de la grip estacionària o fins i tot de la terrible pandèmia de grip espanyola que va matar el 1918 entre el dos i el tres per cent dels malalts", + "span_start": 916, + "span_end": 1136, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè no hi ha un mètode harmonitzat al món i de país a país el còmput canvia de maneres molt importants, per això les interpretacions que es fan sobre aquesta taxa de letalitat són poc realistes.", + "span_text": "La xifra, però, és equívoca per les dades que ara mateix es tenen i per la forma en que són recollides. No hi ha un mètode harmonitzat al món i de país a país el còmput canvia de maneres molt importants. Per això les interpretacions que es fan sobre aquesta taxa de letalitat són poc realistes", + "span_start": 1138, + "span_end": 1431, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Entre les xifres de Corea del Sud o dels Estats Units.", + "span_text": "Així hi ha una disparitat evident entre les xifres de Corea del Sud o dels Estats Units, per exemple", + "span_start": 1481, + "span_end": 1581, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Corea del Sud s'han fet proves a milers de persones i s'han identificat 6,088 malalts, dels quals han mort 35 persones, cosa que dóna una taxa de letalitat del 0.5 per cent, molt inferior al que l'OMS planteja globalment. En canvi als Estats Units només s'han declarat 159 casos i onze persones han mort, cosa que dóna una taxa de mortalitat del set per cent, clarament incompatible amb la taxa de Corea del Sud.", + "span_text": "A Corea del Sud s'han fet proves a milers de persones i s'han identificat 6,088 malalts, dels quals han mort 35 persones, cosa que dóna una taxa de letalitat del 0.5 per cent, molt inferior al que l'OMS planteja globalment. En canvi als Estats Units només s'han declarat 159 casos i onze persones han mort, cosa que dóna una taxa de mortalitat del set per cent, clarament incompatible amb la taxa de Corea del Sud", + "span_start": 1583, + "span_end": 1996, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el fet que als Estats Units només s'ha fet la prova a cinc centes persones que s'han presentat voluntàriament a l'hospital mentre que a Corea s'ha portat a terme un estudi sistemàtic i complet i per tant és difícil comparar les dades que apareixen en un país amb les de l'altre.", + "span_text": "El problema és que als Estats Units només s'ha fet la prova a cinc centes persones que s'han presentat voluntàriament a l'hospital mentre que a Corea s'ha portat a terme un estudi sistemàtic i complet i per tant és difícil comparar les dades que apareixen en un país amb les de l'altre", + "span_start": 1998, + "span_end": 2283, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els especialistes posen les dades sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte.", + "span_text": "Els especialistes són conscients del valor d'aquestes dades i les posen sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte", + "span_start": 2528, + "span_end": 2662, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pot generar una confusió que afavoreix una reacció de pànic polític i mediàtic.", + "span_text": "Els especialistes són conscients del valor d'aquestes dades i les posen sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte. I això pot generar una confusió que afavoreix una reacció de pànic polític i mediàtic", + "span_start": 2528, + "span_end": 2749, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una Taxa de Letalitat del Covid-19.", + "span_text": "L'Organització Mundial de la Salut ha fet pública aquesta setmana, per primer vegada, una Taxa de Letalitat del Covid-19", + "span_start": 0, + "span_end": 120, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Coronavirus.", + "span_text": "Covid-19, conegut popularment com a coronavirus", + "span_start": 112, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Calcul·la el nombre de persones mortes per una infecció en relació al nombre total de persones diagnosticades com a malaltes.", + "span_text": "En epidemiologia la Taxa de Letalitat és un indicador que calcul·la el nombre de persones mortes per una infecció en relació al nombre total de persones diagnosticades com a malaltes", + "span_start": 161, + "span_end": 343, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per a comparar la mortalitat provocada pel coronavirus amb altres formes de grip o fins i tot altres malalties.", + "span_text": "Aquesta és una dada que s'ha fet servir per a comparar la mortalitat provocada pel coronavirus amb altres formes de grip o fins i tot altres malalties", + "span_start": 345, + "span_end": 495, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles.", + "span_text": "El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles", + "span_start": 497, + "span_end": 596, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Sí, no és gens anormal.", + "span_text": "El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles, cosa que no és gens anormal", + "span_start": 497, + "span_end": 625, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és habitual que una Taxa de Letalitat es presenti com més alta enmig d'un brot que quan es fa el càlcul final, càlcul que només es pot fer quan l'epidèmia es dóna per acabada.", + "span_text": "és habitual que una Taxa de Letalitat es presenti com més alta enmig d'un brot que quan es fa el càlcul final, càlcul que només es pot fer quan l'epidèmia es dóna per acabada", + "span_start": 633, + "span_end": 807, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Un 3.4 per cent dels casos.", + "span_text": "En aquest cas l'OMS ha afirmat que, globalment, un 3.4 per cent dels casos de Covid-19 reportats han mort", + "span_start": 809, + "span_end": 914, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La xifra és clarament superior al 0,1 de mort de la grip estacionària o de la terrible pandèmia de grip espanyola que va matar el 1918 entre el dos i el tres per cent dels malalts.", + "span_text": "La xifra, presentada d'aquesta manera, és clarament superior al 0,1 de mort de la grip estacionària o fins i tot de la terrible pandèmia de grip espanyola que va matar el 1918 entre el dos i el tres per cent dels malalts", + "span_start": 916, + "span_end": 1136, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Perquè no hi ha un mètode harmonitzat al món i de país a país el còmput canvia de maneres molt importants, per això les interpretacions que es fan sobre aquesta taxa de letalitat són poc realistes.", + "span_text": "La xifra, però, és equívoca per les dades que ara mateix es tenen i per la forma en que són recollides. No hi ha un mètode harmonitzat al món i de país a país el còmput canvia de maneres molt importants. Per això les interpretacions que es fan sobre aquesta taxa de letalitat són poc realistes", + "span_start": 1138, + "span_end": 1431, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Entre les xifres de Corea del Sud o dels Estats Units, per exemple.", + "span_text": "Així hi ha una disparitat evident entre les xifres de Corea del Sud o dels Estats Units, per exemple", + "span_start": 1481, + "span_end": 1581, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Corea del Sud s'han fet proves a milers de persones i s'han identificat 6,088 malalts, dels quals han mort 35 persones, cosa que dóna una taxa de letalitat del 0.5 per cent, molt inferior al que l'OMS planteja globalment. En canvi als Estats Units només s'han declarat 159 casos i onze persones han mort, cosa que dóna una taxa de mortalitat del set per cent, clarament incompatible amb la taxa de Corea del Sud.", + "span_text": "A Corea del Sud s'han fet proves a milers de persones i s'han identificat 6,088 malalts, dels quals han mort 35 persones, cosa que dóna una taxa de letalitat del 0.5 per cent, molt inferior al que l'OMS planteja globalment. En canvi als Estats Units només s'han declarat 159 casos i onze persones han mort, cosa que dóna una taxa de mortalitat del set per cent, clarament incompatible amb la taxa de Corea del Sud", + "span_start": 1583, + "span_end": 1996, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "En el fet que als Estats Units només s'ha fet la prova a cinc centes persones que s'han presentat voluntàriament a l'hospital mentre que a Corea s'ha portat a terme un estudi sistemàtic i complet i per tant és difícil comparar les dades que apareixen en un país amb les de l'altre.", + "span_text": "El problema és que als Estats Units només s'ha fet la prova a cinc centes persones que s'han presentat voluntàriament a l'hospital mentre que a Corea s'ha portat a terme un estudi sistemàtic i complet i per tant és difícil comparar les dades que apareixen en un país amb les de l'altre", + "span_start": 1998, + "span_end": 2283, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que els especialistes posen les dades sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte.", + "span_text": "Els especialistes són conscients del valor d'aquestes dades i les posen sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte", + "span_start": 2528, + "span_end": 2662, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Pot generar una confusió que afavoreix una reacció de pànic polític i mediàtic.", + "span_text": "Els especialistes són conscients del valor d'aquestes dades i les posen sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte. I això pot generar una confusió que afavoreix una reacció de pànic polític i mediàtic", + "span_start": 2528, + "span_end": 2749, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_103", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Amaltea (mitologia) ", + "story": "Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó. El crià en secret per evitar que Cronos el trobés i el devorés, i va reunir al seu voltant els Curets, que amb les seves danses sorolloses i els seus cants ofegaven els plors del nen. Es deia que Amaltea havia penjat l'infant d'un arbre perquè el seu pare no el trobés \"ni al cel, ni a la terra, ni al mar\". De vegades, se la representa com una nimfa que dona a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la cabra mateixa.\nLa nimfa Amaltea era filla de Melisseu (o bé d'Oceà). La cabra Amaltea era filla d'Hèlios, el Sol i vivia en una cova a Creta. Quan Amaltea és una nimfa, la cabra es diu simplement Aix (cabra). Com a cabra, tenia un aspecte terrorífic, i els Titans s'espantaven tant en veure-la que Gea, la Terra, l'havia amagat en una cova de les muntanyes de Creta. Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés. Amaltea va donar la banya al seu germà Aqueloo, que havia trencat el seu corn lluitant amb Heracles per obtenir la mà de Deianira. Aquesta banya seria coneguda des de llavors com el corn de l'abundància o cornucòpia.\nSegons l'antiga mitologia, aquest corn va tenir nombrosos propietaris. Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: Hades, Gea, Demèter, Cíbele, Hermes i de rius com el Nil, que fertilitzava la terra. El terme corn d'Amaltea s'aplicava a una comarca fèrtil.\nQuan Zeus lluità amb els Titans, es va fer una cuirassa amb la pell d'aquesta cabra, l'ègida, i a la cabra mateixa la va posar al cel, convertint-la en la constel·lació de Capricorn.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Amaltea?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quin significat té el seu nom?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per què el va haver de cuidar quan era petit?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De qui el va envoltar?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On posa al nadó perquè no el vegi el seu pare?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De quina forma se l'acostuma a retratar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui és el pare de la nimfa Amaltea?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I de la cabra Amaltea?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com era la cabra?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es diu que es va trencar la banya?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A qui va donar-la-hi?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com es coneix?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què representa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A quins déus s'atribueix?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què significa per la terra?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "On va situar Zeus la cabra?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La nodrissa de Zeus.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Tendra.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra')", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per evitar que Cronos el trobés i el devorés.", + "span_text": "El crià en secret per evitar que Cronos el trobés i el devorés", + "span_start": 111, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dels Curets.", + "span_text": "va reunir al seu voltant els Curets", + "span_start": 177, + "span_end": 212, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El penja d'un arbre perquè el seu pare no el trobés ni al cel, ni a la terra, ni al mar.", + "span_text": "Es deia que Amaltea havia penjat l'infant d'un arbre perquè el seu pare no el trobés \"ni al cel, ni a la terra, ni al mar\"", + "span_start": 295, + "span_end": 417, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De vegades, se la representa com una nimfa que dona a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la cabra mateixa.", + "span_text": "De vegades, se la representa com una nimfa que dona a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la cabra mateixa", + "span_start": 419, + "span_end": 546, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Melisseu (o bé Oceà).", + "span_text": "La nimfa Amaltea era filla de Melisseu (o bé d'Oceà)", + "span_start": 548, + "span_end": 600, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hèlios.", + "span_text": "La cabra Amaltea era filla d'Hèlios, el Sol", + "span_start": 602, + "span_end": 645, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'aspecte terrorífic.", + "span_text": "Com a cabra, tenia un aspecte terrorífic", + "span_start": 742, + "span_end": 782, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés.", + "span_text": "Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés", + "span_start": 900, + "span_end": 1170, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Aqueloo.", + "span_text": "Amaltea va donar la banya al seu germà Aqueloo", + "span_start": 1172, + "span_end": 1218, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com el corn de l'abundància o cornucòpia.", + "span_text": "Aquesta banya seria coneguda des de llavors com el corn de l'abundància o cornucòpia", + "span_start": 1303, + "span_end": 1387, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'abundància i riqueses inesgotables.", + "span_text": "Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables", + "span_start": 1460, + "span_end": 1525, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Hades, Gea, Demèter, Cíbele i Hermes.", + "span_text": "Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: Hades, Gea, Demèter, Cíbele, Hermes", + "span_start": 1460, + "span_end": 1592, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La fertilitat.", + "span_text": "Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: Hades, Gea, Demèter, Cíbele, Hermes i de rius com el Nil, que fertilitzava la terra. El terme corn d'Amaltea s'aplicava a una comarca fèrtil", + "span_start": 1460, + "span_end": 1697, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Al cel, convertint-la en la constel·lació de Capricorn.", + "span_text": "Quan Zeus lluità amb els Titans, es va fer una cuirassa amb la pell d'aquesta cabra, l'ègida, i a la cabra mateixa la va posar al cel, convertint-la en la constel·lació de Capricorn", + "span_start": 1699, + "span_end": 1880, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La nodrissa de Zeus.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus", + "span_start": 0, + "span_end": 83, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Tendra.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra')", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per evitar que Cronos el trobés i el devorés.", + "span_text": "El crià en secret per evitar que Cronos el trobés i el devorés", + "span_start": 111, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dels Curets.", + "span_text": "va reunir al seu voltant els Curets", + "span_start": 177, + "span_end": 212, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Penja l'infant d'un arbre perquè el seu pare no el trobés ni al cel, ni a la terra, ni al mar.", + "span_text": "Es deia que Amaltea havia penjat l'infant d'un arbre perquè el seu pare no el trobés \"ni al cel, ni a la terra, ni al mar\"", + "span_start": 295, + "span_end": 417, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De vegades, se la representa com una nimfa que dona a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la cabra mateixa.", + "span_text": "De vegades, se la representa com una nimfa que dona a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la cabra mateixa", + "span_start": 419, + "span_end": 546, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Melisseu (o bé Oceà).", + "span_text": "La nimfa Amaltea era filla de Melisseu (o bé d'Oceà)", + "span_start": 548, + "span_end": 600, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hèlios, el Sol.", + "span_text": "La cabra Amaltea era filla d'Hèlios, el Sol", + "span_start": 602, + "span_end": 645, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tenia un aspecte terrorífic.", + "span_text": "Com a cabra, tenia un aspecte terrorífic", + "span_start": 742, + "span_end": 782, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés.", + "span_text": "Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés", + "span_start": 900, + "span_end": 1170, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "A Aqueloo.", + "span_text": "Amaltea va donar la banya al seu germà Aqueloo", + "span_start": 1172, + "span_end": 1218, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com el corn de l'abundància.", + "span_text": "Aquesta banya seria coneguda des de llavors com el corn de l'abundància o cornucòpia", + "span_start": 1303, + "span_end": 1387, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'Abundància i les riqueses inesgotables.", + "span_text": "Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables", + "span_start": 1460, + "span_end": 1525, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Hades, Gea, Demèter, Cíbele i Hermes.", + "span_text": "Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: Hades, Gea, Demèter, Cíbele, Hermes", + "span_start": 1460, + "span_end": 1592, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Fertilitat.", + "span_text": "Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: Hades, Gea, Demèter, Cíbele, Hermes i de rius com el Nil, que fertilitzava la terra", + "span_start": 1460, + "span_end": 1640, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Al cel.", + "span_text": "Quan Zeus lluità amb els Titans, es va fer una cuirassa amb la pell d'aquesta cabra, l'ègida, i a la cabra mateixa la va posar al cel, convertint-la en la constel·lació de Capricorn", + "span_start": 1699, + "span_end": 1880, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La nodrissa de Zeus.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó", + "span_start": 0, + "span_end": 109, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Tendra.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra')", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per evitar que Cronos el trobés i el devorés.", + "span_text": "El crià en secret per evitar que Cronos el trobés i el devorés", + "span_start": 111, + "span_end": 173, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Dels Curets.", + "span_text": "va reunir al seu voltant els Curets", + "span_start": 177, + "span_end": 212, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El penja d'un arbre perquè el seu pare no el trobés ni al cel, ni a la terra, ni al mar.", + "span_text": "Es deia que Amaltea havia penjat l'infant d'un arbre perquè el seu pare no el trobés \"ni al cel, ni a la terra, ni al mar\"", + "span_start": 295, + "span_end": 417, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De vegades, se la representa com una nimfa que dona a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la cabra mateixa.", + "span_text": "De vegades, se la representa com una nimfa que dona a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la cabra mateixa", + "span_start": 419, + "span_end": 546, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Melisseu.", + "span_text": "La nimfa Amaltea era filla de Melisseu (o bé d'Oceà)", + "span_start": 548, + "span_end": 600, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hèlios, el Sol.", + "span_text": "La cabra Amaltea era filla d'Hèlios, el Sol", + "span_start": 602, + "span_end": 645, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tenia un aspecte terrorífic.", + "span_text": "Com a cabra, tenia un aspecte terrorífic", + "span_start": 742, + "span_end": 782, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés.", + "span_text": "Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés", + "span_start": 900, + "span_end": 1170, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amaltea va donar la banya al seu germà Aqueloo, que havia trencat el seu corn lluitant amb Heracles per obtenir la mà de Deianira.", + "span_text": "Amaltea va donar la banya al seu germà Aqueloo", + "span_start": 1172, + "span_end": 1218, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com el corn de l'abundància o cornucòpia.", + "span_text": "Aquesta banya seria coneguda des de llavors com el corn de l'abundància o cornucòpia", + "span_start": 1303, + "span_end": 1387, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'abundància i riqueses inesgotables.", + "span_text": "Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables", + "span_start": 1460, + "span_end": 1525, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A Hades, Gea, Demèter, Cíbele i Hermes.", + "span_text": "Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: Hades, Gea, Demèter, Cíbele, Hermes", + "span_start": 1460, + "span_end": 1592, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La fertilitat.", + "span_text": "Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: Hades, Gea, Demèter, Cíbele, Hermes i de rius com el Nil, que fertilitzava la terra. El terme corn d'Amaltea s'aplicava a una comarca fèrtil", + "span_start": 1460, + "span_end": 1697, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Al cel, convertint-la en la constel·lació de Capricorn.", + "span_text": "Quan Zeus lluità amb els Titans, es va fer una cuirassa amb la pell d'aquesta cabra, l'ègida, i a la cabra mateixa la va posar al cel, convertint-la en la constel·lació de Capricorn", + "span_start": 1699, + "span_end": 1880, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_sang nova_12", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "sang nova - V-1", + "story": "Mossèn Joan de Montbrió, rector de Vall de Pedres, per aquells temps caminava ja en la sexta desena de la vida. Era el mitjà i únic sobrevivent de tres germans. L'hereu morí solter, i mossèn Joan, que era ja capellà, entrà en possessió de l'herència, però, religiós de vocació i no de conveniències, traspassà tots sos drets a favor del germà petit, que estava a Barcelona, dedicat al comerç amb regular fortuna. Aquest s'instal·là en el mas, se casà, i als pocs anys moriren ell i ella deixant a en Ramon, infant de tres o quatre anys.\nValga que mossèn Joan s'instal·là en la pairal i que una germana d'ell, dóna de poques apariències però excel·lent mestressa, se posà a governar la casa, que aquesta tirà avant i fins se realisaren importants economies i redempcions de càrregues.\nCrescut en Ramon, oncle i nebot no lligaven gaire, per lo que aquell, amb el cor ple de tristesa, se'n tornà a sa parròquia de Vall de Pedres, i allí seguia completament donat a son ministeri.\nSe calificava a si propi de capellà de missa i olla, lo que era un excés de modèstia, perquè, sense ésser un pou de ciència, posseïa quasi tota la que proporcionaven els seminaris de son temps, i fins de la Universitat de Cervera n'havia recollida molta, ja que hi havia seguit alguns cursos de la carrera de Lleis, que no terminà per haver-se acabat abans la Universitat que sos estudis, negant-se a seguir-los en la nova de Barcelona en protesta de lo que ell calificava d'atropellament del dret i triomf de la revolució.\nLo que hi havia de positiu era que per a mossèn Joan no havien transcorregut els darrers quaranta anys, havent-se parat en el moment en què, convençut de lo limitat de la sabiduria humana, cregué que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament resoldre's podia. D'aquí naixia sa oposició a la vocació que per a la carrera d'enginyer manifestà sempre son nebot, carrera que representava uns estudis i unes rutes per ell completament desconeguts. Ell havia estudiat a Sant Tomàs, havia traduït a Sant Agustí i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de l'Església, i en els lluminosos escrits d'aquestos grans savis havia trobat un cos de doctrina filosòfica suficient a omplir no sols les necessitats de son cor, sinó, deia ell, de tot l'humà esperit.\nDéu és la causa primària de totes les causes i la força creadora, conservadora i reguladora de totes les forces, de les que dimanen, com irradiacions sublims, totes les demés manifestacions, així en l'ordre natural o físic com en l'espiritual. Estudiant, doncs, a Déu en sa essència, en sos atributs i en ses revelacions, s'obté la clau de tot lo demés. D'aquí en feia arrencar la superioritat de la carrera eclesiàstica sobre totes les demés: carrera de privacions i sacrificis, sublimada per la missió encomanada als sacerdots d'ésser intermediaris entre Déu i l'home, aqüeductes de la Divina Gràcia, la que distribueixen cobrint espirituals necessitats i humanes misèries.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Mossèn Joan de Montbrió?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Tenia germans?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Eren vius, però?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com va morir el gran?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va heretar Joan?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què va fer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què feia el nou hereu?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On va establir-se després?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va passar-li dintre d'uns anys?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Qui va encarregar-se de la casa en què en aquell moment ja vivia Joan?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com es definia, Mossèn?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Semblava una consideració objectiva?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què hi trobava de bo?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què havia fet a la seva vida per instruir-se?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui és el punt de partida de totes les realitats?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Què són els servidors de Déu?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El rector de Vall de Pedres.", + "span_text": "Mossèn Joan de Montbrió, rector de Vall de Pedres", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Era el mitjà i únic sobrevivent de tres germans", + "span_start": 112, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No, era l'únic sobrevivent de tres germans.", + "span_text": "Era el mitjà i únic sobrevivent de tres germans", + "span_start": 112, + "span_end": 159, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Solter.", + "span_text": "L'hereu morí solter", + "span_start": 161, + "span_end": 180, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'hereu morí solter, i mossèn Joan, que era ja capellà, entrà en possessió de l'herència", + "span_start": 161, + "span_end": 249, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Traspassà tots sos drets a favor del germà petit.", + "span_text": "mossèn Joan, que era ja capellà, entrà en possessió de l'herència, però, religiós de vocació i no de conveniències, traspassà tots sos drets a favor del germà petit", + "span_start": 184, + "span_end": 348, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estava a Barcelona, dedicat al comerç amb regular fortuna.", + "span_text": "germà petit, que estava a Barcelona, dedicat al comerç amb regular fortuna", + "span_start": 337, + "span_end": 411, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el mas.", + "span_text": "Aquest s'instal·là en el mas", + "span_start": 413, + "span_end": 441, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Morí.", + "span_text": "Aquest s'instal·là en el mas, se casà, i als pocs anys moriren ell i ella deixant a en Ramon, infant de tres o quatre anys", + "span_start": 413, + "span_end": 535, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una germana.", + "span_text": "Valga que mossèn Joan s'instal·là en la pairal i que una germana d'ell, dóna de poques apariències però excel·lent mestressa, se posà a governar la casa, que aquesta tirà avant", + "span_start": 537, + "span_end": 713, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com un capellà de missa i olla.", + "span_text": "Se calificava a si propi de capellà de missa i olla", + "span_start": 977, + "span_end": 1028, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Se calificava a si propi de capellà de missa i olla, lo que era un excés de modèstia", + "span_start": 977, + "span_end": 1061, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament resoldre's podia.", + "span_text": "Lo que hi havia de positiu era que per a mossèn Joan no havien transcorregut els darrers quaranta anys, havent-se parat en el moment en què, convençut de lo limitat de la sabiduria humana, cregué que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament resoldre's podia", + "span_start": 1501, + "span_end": 1767, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Havia estudiat a Sant Tomàs, havia traduït a Sant Agustí i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de l'Església.", + "span_text": "Ell havia estudiat a Sant Tomàs, havia traduït a Sant Agustí i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de l'Església", + "span_start": 1952, + "span_end": 2065, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Déu.", + "span_text": "Déu és la causa primària de totes les causes i la força creadora, conservadora i reguladora de totes les forces, de les que dimanen, com irradiacions sublims, totes les demés manifestacions, així en l'ordre natural o físic com en l'espiritual", + "span_start": 2255, + "span_end": 2497, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Intermediaris entre Déu i l'home, aqüeductes de la Divina Gràcia.", + "span_text": "la missió encomanada als sacerdots d'ésser intermediaris entre Déu i l'home, aqüeductes de la Divina Gràcia", + "span_start": 2749, + "span_end": 2856, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El rector de Vall de Pedres.", + "span_text": "Mossèn Joan de Montbrió, rector de Vall de Pedres", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Era el mitjà i únic sobrevivent de tres germans", + "span_start": 112, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No, era l'únic sobrevivent.", + "span_text": "Era el mitjà i únic sobrevivent de tres germans", + "span_start": 112, + "span_end": 159, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Solter.", + "span_text": "L'hereu morí solter", + "span_start": 161, + "span_end": 180, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'hereu morí solter, i mossèn Joan, que era ja capellà, entrà en possessió de l'herència", + "span_start": 161, + "span_end": 249, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Traspassà tots sos drets a favor del germà petit.", + "span_text": "moss��n Joan, que era ja capellà, entrà en possessió de l'herència, però, religiós de vocació i no de conveniències, traspassà tots sos drets a favor del germà petit", + "span_start": 184, + "span_end": 348, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estava a Barcelona, dedicat al comerç amb regular fortuna.", + "span_text": "germà petit, que estava a Barcelona, dedicat al comerç amb regular fortuna", + "span_start": 337, + "span_end": 411, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En el mas.", + "span_text": "Aquest s'instal·là en el mas", + "span_start": 413, + "span_end": 441, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Moriren ell i ella deixant a en Ramon, infant de tres o quatre anys.", + "span_text": "Aquest s'instal·là en el mas, se casà, i als pocs anys moriren ell i ella deixant a en Ramon, infant de tres o quatre anys", + "span_start": 413, + "span_end": 535, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una germana d'ell.", + "span_text": "Valga que mossèn Joan s'instal·là en la pairal i que una germana d'ell, dóna de poques apariències però excel·lent mestressa, se posà a governar la casa, que aquesta tirà avant", + "span_start": 537, + "span_end": 713, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com un capellà de missa i olla.", + "span_text": "Se calificava a si propi de capellà de missa i olla", + "span_start": 977, + "span_end": 1028, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No, era un excès de modèstia.", + "span_text": "Se calificava a si propi de capellà de missa i olla, lo que era un excés de modèstia", + "span_start": 977, + "span_end": 1061, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament resoldre's podia.", + "span_text": "Lo que hi havia de positiu era que per a mossèn Joan no havien transcorregut els darrers quaranta anys, havent-se parat en el moment en què, convençut de lo limitat de la sabiduria humana, cregué que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament resoldre's podia", + "span_start": 1501, + "span_end": 1767, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Estudiar a Sant Tomàs, traduir a Sant Agustí i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de l'Església.", + "span_text": "Ell havia estudiat a Sant Tomàs, havia traduït a Sant Agustí i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de l'Església", + "span_start": 1952, + "span_end": 2065, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Déu.", + "span_text": "Déu és la causa primària de totes les causes i la força creadora, conservadora i reguladora de totes les forces, de les que dimanen, com irradiacions sublims, totes les demés manifestacions, així en l'ordre natural o físic com en l'espiritual", + "span_start": 2255, + "span_end": 2497, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Són intermediaris entre Déu i l'home, aqüeductes de la Divina Gràcia.", + "span_text": "la missió encomanada als sacerdots d'ésser intermediaris entre Déu i l'home, aqüeductes de la Divina Gràcia", + "span_start": 2749, + "span_end": 2856, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El rector de Vall de Pedres.", + "span_text": "Mossèn Joan de Montbrió, rector de Vall de Pedres", + "span_start": 0, + "span_end": 49, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Era el mitjà i únic sobrevivent de tres germans", + "span_start": 112, + "span_end": 159, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "únic sobrevivent de tres germans", + "span_start": 127, + "span_end": 159, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Solter.", + "span_text": "L'hereu morí solter", + "span_start": 161, + "span_end": 180, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "L'hereu morí solter, i mossèn Joan, que era ja capellà, entrà en possessió de l'herència", + "span_start": 161, + "span_end": 249, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Traspassà tots sos drets a favor del germà petit.", + "span_text": "mossèn Joan, que era ja capellà, entrà en possessió de l'herència, però, religiós de vocació i no de conveniències, traspassà tots sos drets a favor del germà petit", + "span_start": 184, + "span_end": 348, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Estava a Barcelona, dedicat al comerç amb regular fortuna.", + "span_text": "traspassà tots sos drets a favor del germà petit, que estava a Barcelona, dedicat al comerç amb regular fortuna", + "span_start": 300, + "span_end": 411, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Al mas.", + "span_text": "Aquest s'instal·là en el mas", + "span_start": 413, + "span_end": 441, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Moriren ell i ella, deixant a en Ramon, infant de tres o quatre anys.", + "span_text": "Aquest s'instal·là en el mas, se casà, i als pocs anys moriren ell i ella deixant a en Ramon, infant de tres o quatre anys", + "span_start": 413, + "span_end": 535, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una germana d'ell.", + "span_text": "Valga que mossèn Joan s'instal·là en la pairal i que una germana d'ell, dóna de poques apariències però excel·lent mestressa, se posà a governar la casa, que aquesta tirà avant", + "span_start": 537, + "span_end": 713, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un capellà de missa i olla.", + "span_text": "Se calificava a si propi de capellà de missa i olla", + "span_start": 977, + "span_end": 1028, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No, era un excés de modèstia.", + "span_text": "Se calificava a si propi de capellà de missa i olla, lo que era un excés de modèstia", + "span_start": 977, + "span_end": 1061, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que cregué que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament resoldre's podia.", + "span_text": "Lo que hi havia de positiu era que per a mossèn Joan no havien transcorregut els darrers quaranta anys, havent-se parat en el moment en què, convençut de lo limitat de la sabiduria humana, cregué que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament resoldre's podia", + "span_start": 1501, + "span_end": 1767, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Havia estudiat a Sant Tomàs, havia traduït a Sant Agustí i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de l'Església.", + "span_text": "Ell havia estudiat a Sant Tomàs, havia traduït a Sant Agustí i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de l'Església", + "span_start": 1952, + "span_end": 2065, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Déu.", + "span_text": "Déu és la causa primària de totes les causes i la força creadora, conservadora i reguladora de totes les forces, de les que dimanen, com irradiacions sublims, totes les demés manifestacions, així en l'ordre natural o físic com en l'espiritual", + "span_start": 2255, + "span_end": 2497, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Són intermediaris entre Déu i l'home, aqüeductes de la Divina Gràcia.", + "span_text": "la missió encomanada als sacerdots d'ésser intermediaris entre Déu i l'home, aqüeductes de la Divina Gràcia", + "span_start": 2749, + "span_end": 2856, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_202", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Consum considera desproporcionada la polèmica per deixar d’etiquetar en català", + "story": "El director general de Consum, Juan Luis Durich, ha considerat ‘absolutament' desproporcionada i ha qualificat com una ‘sortida de to de les xarxes socials' la polèmica desfermada fa uns mesos per la decisió de deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia argumentant una millora de la llegibilitat. A preguntes dels mitjans durant la conferència de premsa de presentació de resultats d'aquest dijous, Durich ha dit que no entén com ‘a l'única organització que fa alguna cosa en valencià se li llencen al coll perquè pren una petita decisió sobre una part molta petita de tota l'activitat que fa en valencià'. En aquest sentit, ha dit que la polèmica es va produir quan Consum ja portava sis mesos amb la mesura presa i que aquesta afecta només 150 productes dels més de 2.000 amb marca pròpia. Durich ha explicat que la cooperativa de supermercats compta amb molta activitat fora del País Valencià i Catalunya i que això ha obligat a etiquetar els productes en altres llengües, fent que si s'incloïa també el català en la descripció base dels mateixos no pogués llegir clarament perquè la lletra és molt petita. Al respecte ha afegit que legalment les característiques del producte han de quedar ben llegibles i que alguna gent gran s'havia queixat que no es llegia bé. El responsable de la companyia ha dit que es va decidir eliminar l'etiquetatge en català i que Consum continuarà de la mateixa manera. Durich ha defensat però que la cooperativa de supermercats continua editant en valencià la seva revista, així com la retolació de les botigues i els enviaments que fa als clients catalanoparlants, però ‘han d'entendre que nosaltres estem ja a Granada, a l'Aragó… i en algunes coses necessitem ser més globals, però així i tot continuem fent més que ningú'. 200 baixes a causa de la polèmica El director general de la cooperativa ha xifrat en unes 200 les persones que s'han donat de baixa com a clients arran de la polèmica sobre l'etiquetatge. Durich ha indicat que no és una xifra ‘significativa' i l'ha posada en context amb els 3 milions de clients amb què Consum compta. ‘Sobretot és que no hi ha motius, perquè si hi hagués hagut motiu, hagués marxat més gent', ha considerat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Juan Luis Durich?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina controvèrsia hi ha hagut sobre l'ús del català en productes?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com titlla aquesta situació el director general?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin era l'argument principal per prendre aquesta decisió?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què és el que ha retret?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan va sorgir la controvèrsia?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quanta producció s'ha aplicat aquesta mesura?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin motiu hi ha darrere de la mesura?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què diu que passava si afegien el català en l'etiqueta?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quines queixes va rebre l'empresa sobre la mida de la lletra?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En què ha insistit, però, el director?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com es mostra davant d'altres cooperatives respecte de l'ús del català?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin impacte ha tingut aquesta polèmica?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com respon l'empresa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què en diu concretament el director?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El director general de Consum.", + "span_text": "El director general de Consum, Juan Luis Durich", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia.", + "span_text": "la polèmica desfermada fa uns mesos per la decisió de deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia", + "span_start": 157, + "span_end": 282, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'absolutament desproporcionada i l'ha qualificat com una sortida de to de les xarxes socials.", + "span_text": "Juan Luis Durich, ha considerat ‘absolutament' desproporcionada i ha qualificat com una ‘sortida de to de les xarxes socials'", + "span_start": 31, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Millorar la llegibilitat.", + "span_text": "la decisió de deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia argumentant una millora de la llegibilitat", + "span_start": 197, + "span_end": 325, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que com a l'única organització que fa alguna cosa en valencià se li llencen al coll perquè pren una petita decisió sobre una part molta petita de tota l'activitat que fa en valencià.", + "span_text": "Durich ha dit que no entén com ‘a l'única organització que fa alguna cosa en valencià se li llencen al coll perquè pren una petita decisió sobre una part molta petita de tota l'activitat que fa en valencià'", + "span_start": 429, + "span_end": 635, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan Consum ja portava sis mesos amb la mesura presa.", + "span_text": "la polèmica es va produir quan Consum ja portava sis mesos amb la mesura presa", + "span_start": 666, + "span_end": 744, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "150 productes dels més de 2.000 amb marca pròpia.", + "span_text": "la mesura presa i que aquesta afecta només 150 productes dels més de 2.000 amb marca pròpia", + "span_start": 729, + "span_end": 820, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que tenen molta activitat fora del País Valencià i Catalunya i que això ha obligat a etiquetar els productes en altres llengües.", + "span_text": "Durich ha explicat que la cooperativa de supermercats compta amb molta activitat fora del País Valencià i Catalunya i que això ha obligat a etiquetar els productes en altres llengües", + "span_start": 822, + "span_end": 1004, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la lletra queda molt petita.", + "span_text": "si s'incloïa també el català en la descripció base dels mateixos no pogués llegir clarament perquè la lletra és molt petita", + "span_start": 1015, + "span_end": 1138, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Legalment les característiques del producte han de quedar ben llegibles i que alguna gent gran s'havia queixat que no es llegia bé.", + "span_text": "Al respecte ha afegit que legalment les característiques del producte han de quedar ben llegibles i que alguna gent gran s'havia queixat que no es llegia bé", + "span_start": 1140, + "span_end": 1296, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la cooperativa de supermercats continua editant en valencià la seva revista, així com la retolació de les botigues i els enviaments que fa als clients catalanoparlants.", + "span_text": "Durich ha defensat però que la cooperativa de supermercats continua editant en valencià la seva revista, així com la retolació de les botigues i els enviaments que fa als clients catalanoparlants", + "span_start": 1433, + "span_end": 1628, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fan més que ningú.", + "span_text": "així i tot continuem fent més que ningú", + "span_start": 1748, + "span_end": 1787, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Unes 200 persones s'han donat de baixa com a clients.", + "span_text": "El director general de la cooperativa ha xifrat en unes 200 les persones que s'han donat de baixa com a clients arran de la polèmica sobre l'etiquetatge", + "span_start": 1824, + "span_end": 1976, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No els sembla una xifra significativa i s'ha posat en context amb els 3 milions de clients amb què Consum compta.", + "span_text": "Durich ha indicat que no és una xifra ‘significativa' i l'ha posada en context amb els 3 milions de clients amb què Consum compta", + "span_start": 1978, + "span_end": 2107, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que sobretot és que no hi ha motius, perquè si hi hagués hagut motiu, hagués marxat més gent.", + "span_text": "‘Sobretot és que no hi ha motius, perquè si hi hagués hagut motiu, hagués marxat més gent', ha considerat", + "span_start": 2109, + "span_end": 2214, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El director general de Consum.", + "span_text": "El director general de Consum, Juan Luis Durich", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia.", + "span_text": "la polèmica desfermada fa uns mesos per la decisió de deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia", + "span_start": 157, + "span_end": 282, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'ha considerat absolutament desproporcionada i l'ha qualificat com una sortida de to de les xarxes socials.", + "span_text": "Juan Luis Durich, ha considerat ‘absolutament' desproporcionada i ha qualificat com una ‘sortida de to de les xarxes socials'", + "span_start": 31, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una millora de la llegibilitat.", + "span_text": "la decisió de deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia argumentant una millora de la llegibilitat", + "span_start": 197, + "span_end": 325, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que com a l'única organització que fa alguna cosa en valencià se li llencen al coll perquè pren una petita decisió sobre una part molta petita de tota l'activitat que fa en valencià.", + "span_text": "Durich ha dit que no entén com ‘a l'única organització que fa alguna cosa en valencià se li llencen al coll perquè pren una petita decisió sobre una part molta petita de tota l'activitat que fa en valencià'", + "span_start": 429, + "span_end": 635, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan Consum ja portava sis mesos amb la mesura presa.", + "span_text": "la polèmica es va produir quan Consum ja portava sis mesos amb la mesura presa", + "span_start": 666, + "span_end": 744, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "150 productes dels més de 2.000 amb marca pròpia.", + "span_text": "la mesura presa i que aquesta afecta només 150 productes dels més de 2.000 amb marca pròpia", + "span_start": 729, + "span_end": 820, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que tenen molta activitat fora del País Valencià i Catalunya i que això ha obligat a etiquetar els productes en altres llengües.", + "span_text": "Durich ha explicat que la cooperativa de supermercats compta amb molta activitat fora del País Valencià i Catalunya i que això ha obligat a etiquetar els productes en altres llengües", + "span_start": 822, + "span_end": 1004, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la descripció base dels mateixos no es podria llegir clarament perquè la lletra seria molt petita.", + "span_text": "si s'incloïa també el català en la descripció base dels mateixos no pogués llegir clarament perquè la lletra és molt petita", + "span_start": 1015, + "span_end": 1138, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que les característiques del producte han de quedar ben llegibles i que alguna gent gran s'havia queixat que no es llegia bé.", + "span_text": "Al respecte ha afegit que legalment les característiques del producte han de quedar ben llegibles i que alguna gent gran s'havia queixat que no es llegia bé", + "span_start": 1140, + "span_end": 1296, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En el fet que la cooperativa de supermercats continua editant en valencià la seva revista, així com la retolació de les botigues i els enviaments que fa als clients catalanoparlants.", + "span_text": "Durich ha defensat però que la cooperativa de supermercats continua editant en valencià la seva revista, així com la retolació de les botigues i els enviaments que fa als clients catalanoparlants", + "span_start": 1433, + "span_end": 1628, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fan més que ningú.", + "span_text": "així i tot continuem fent més que ningú", + "span_start": 1748, + "span_end": 1787, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Unes 200 persones s'han donat de baixa com a clients.", + "span_text": "El director general de la cooperativa ha xifrat en unes 200 les persones que s'han donat de baixa com a clients arran de la polèmica sobre l'etiquetatge", + "span_start": 1824, + "span_end": 1976, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No els sembla una xifra significativa i s'ha posat en context amb els 3 milions de clients amb què Consum compta.", + "span_text": "Durich ha indicat que no és una xifra ‘significativa' i l'ha posada en context amb els 3 milions de clients amb què Consum compta", + "span_start": 1978, + "span_end": 2107, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que sobretot és que no hi ha motius, perquè si hi hagués hagut motiu, hagués marxat més gent.", + "span_text": "‘Sobretot és que no hi ha motius, perquè si hi hagués hagut motiu, hagués marxat més gent', ha considerat", + "span_start": 2109, + "span_end": 2214, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El director general de Consum.", + "span_text": "El director general de Consum, Juan Luis Durich", + "span_start": 0, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Hi ha hagut polèmica per la decisió de deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia.", + "span_text": "la polèmica desfermada fa uns mesos per la decisió de deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia", + "span_start": 157, + "span_end": 282, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "D'absolutament desproporcionada i l'ha qualificat com una sortida de to de les xarxes socials.", + "span_text": "ha considerat ‘absolutament' desproporcionada i ha qualificat com una ‘sortida de to de les xarxes socials'", + "span_start": 49, + "span_end": 156, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una millora de la llegibilitat.", + "span_text": "la decisió de deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia argumentant una millora de la llegibilitat", + "span_start": 197, + "span_end": 325, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que no entén com a l'única organització que fa alguna cosa en valencià se li llencen al coll perquè pren una petita decisió sobre una part molta petita de tota l'activitat que fa en valencià.", + "span_text": "Durich ha dit que no entén com ‘a l'única organització que fa alguna cosa en valencià se li llencen al coll perquè pren una petita decisió sobre una part molta petita de tota l'activitat que fa en valencià'", + "span_start": 429, + "span_end": 635, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan Consum ja portava sis mesos amb la mesura presa.", + "span_text": "ha dit que la polèmica es va produir quan Consum ja portava sis mesos amb la mesura presa", + "span_start": 655, + "span_end": 744, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Afecta només 150 productes dels més de 2.000 amb marca pròpia.", + "span_text": "la mesura presa i que aquesta afecta només 150 productes dels més de 2.000 amb marca pròpia", + "span_start": 729, + "span_end": 820, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que tenen molta activitat fora del País Valencià i Catalunya i que això ha obligat a etiquetar els productes en altres llengües.", + "span_text": "Durich ha explicat que la cooperativa de supermercats compta amb molta activitat fora del País Valencià i Catalunya i que això ha obligat a etiquetar els productes en altres llengües", + "span_start": 822, + "span_end": 1004, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la descripció base no es podia llegir clarament perquè la lletra quedava molt petita.", + "span_text": "si s'incloïa també el català en la descripció base dels mateixos no pogués llegir clarament perquè la lletra és molt petita", + "span_start": 1015, + "span_end": 1138, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Legalment les característiques del producte han de quedar ben llegibles i que alguna gent gran s'havia queixat que no es llegia bé.", + "span_text": "Al respecte ha afegit que legalment les característiques del producte han de quedar ben llegibles i que alguna gent gran s'havia queixat que no es llegia bé", + "span_start": 1140, + "span_end": 1296, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la cooperativa de supermercats continua editant en valencià la seva revista, així com la retolació de les botigues i els enviaments que fa als clients catalanoparlants.", + "span_text": "Durich ha defensat però que la cooperativa de supermercats continua editant en valencià la seva revista, així com la retolació de les botigues i els enviaments que fa als clients catalanoparlants", + "span_start": 1433, + "span_end": 1628, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Fan més que ningú.", + "span_text": "així i tot continuem fent més que ningú", + "span_start": 1748, + "span_end": 1787, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Unes 200 persones s'han donat de baixa.", + "span_text": "El director general de la cooperativa ha xifrat en unes 200 les persones que s'han donat de baixa com a clients arran de la polèmica sobre l'etiquetatge", + "span_start": 1824, + "span_end": 1976, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "No els sembla una xifra significativa i s'ha posat en context amb els 3 milions de clients amb què Consum compta.", + "span_text": "Durich ha indicat que no és una xifra ‘significativa' i l'ha posada en context amb els 3 milions de clients amb què Consum compta", + "span_start": 1978, + "span_end": 2107, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que sobretot és que no hi ha motius, perquè si hi hagués hagut motiu, hagués marxat més gent.", + "span_text": "‘Sobretot és que no hi ha motius, perquè si hi hagués hagut motiu, hagués marxat més gent', ha considerat", + "span_start": 2109, + "span_end": 2214, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_135", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "JxCat veu en la reforma de la llei de presidència una via per a investir Puigdemont a distància", + "story": "El diputat de JxCat i vice-president del parlament Josep Costa ha defensat la reforma de llei de la presidència per a poder investir Carles Puigdemont en un futur. En una entrevista a l'agència Europa Press, Costa ha insistit que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora ‘quan puguin donar-se les condicions'. ‘Cap òrgan judicial ni autoritat no pot interferir al parlament i, si ens diuen que no és legalment previst que hi pugui haver una investidura sense que ell hi sigui present, com que és la nostra sobirania i competència exclusiva, ens dotem de les nostres pròpies normes', ha arguït. Ha defensat, a més, que la reforma de la llei és una via ‘que forma part de l'acord polític' per a formar un govern, i ha recordat que ERC ja ha votat a favor de tramitar-la. La possibilitat que els membres de la mesa hagin d'afrontar responsabilitats penals si s'investeix Puigdemont no atura el vice-president del parlament, que ha dit que JxCat no es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol: ‘Ens fa por, però ens sembla un atemptat tan gran a la dignitat democràtica del parlament que ens persegueixin per decisions polítiques, que no estem disposats a renunciar a defensar la llibertat ni els mandats democràtics que ens han donat els ciutadans.' Delegació de vot de Puigdemont Costa s'ha mostrat confiat que la mesa de la cambra, amb Roger Torrent al capdavant, acceptarà que Carles Puigdemont pugui delegar el vot i participar d'aquesta manera en les decisions que es prenguin a cada ple. La petició es va registrar dimecres poc abans del ple i es va decidir de posposar la decisió fins dimarts que ve, que és quan se celebra la pròxima reunió de la mesa. Ha assenyalat que Puigdemont ja volia participar en el ple de dijous passat per delegació, però comprèn que la sol·licitud es va registrar amb molt poca antelació i que, per tant, es decidís d'ajornar la decisió. Costa creu que la mesa acceptarà definitivament dimarts que ve la delegació de vot. Les circumstàncies del president de la Generalitat han canviat arran de l'empresonament i per això Costa no considera ‘que hi hagi cap diferència' entre els diputats que són empresonats a Espanya, que poden delegar el vot, i Puigdemont. Costa ha defensat el dret del president de mantenir els drets polítics intactes i ha destacat que haver demanat de delegar el vot és un gest que mostra que no renuncia ni als drets polítics, ni a la investidura ni a seguir exercint al lideratge que legítimament li correspon'. Mobilitzacions als carrers Sobre les protestes independentistes als carrers, que s'han intensificat precisament arran de la detenció de Puigdemont, Costa ha assenyalat que han de continuar ‘essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques'. ‘Cal demanar que els comandaments policíacs, ara en mans de la Delegació del govern pel 155, respectin el dret de manifestació, vaga i expressió i cessin en qualsevol actuació desproporcionada', ha assenyalat. En la seva crítica a la gestió actual dels Mossos d'Esquadra, Costa ha demanat ‘que les actuacions que fa la policia no alterin la convivència ciutadana'.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Josep Costa?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què està a favor?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On s'ha referit a aquesta qüestió?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què hi ha considerat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què ha dit sobre el parlament?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què representa el canvi legal?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què pot passar si es nomena Puigdemont president?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin posicionament té el partit davant d'aquesta possibilitat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina opinió de tot el partit revela en concret?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui és el responsable de la mesa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què confien que es permetrà que pugui fer Puigdemont, d'entrada?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan s'estima que es confirmi?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Per què creuen que es podrà tirar endavant la delegació del vot de Puigdemont?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Sobre què ha insistit quant a les concentracions al carrer?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Què opina de la resposta policial, que és en mans del govern?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "El diputat de JxCat i vice-president del parlament.", + "span_text": "El diputat de JxCat i vice-president del parlament Josep Costa", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la reforma de llei de la presidència.", + "span_text": "Josep Costa ha defensat la reforma de llei de la presidència", + "span_start": 51, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per a poder investir Carles Puigdemont en un futur.", + "span_text": "ha defensat la reforma de llei de la presidència per a poder investir Carles Puigdemont en un futur", + "span_start": 63, + "span_end": 162, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a l'agència Europa Press.", + "span_text": "En una entrevista a l'agència Europa Press, Costa ha insistit que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora ‘quan puguin donar-se les condicions'", + "span_start": 164, + "span_end": 368, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora quan puguin donar-se les condicions.", + "span_text": "En una entrevista a l'agència Europa Press, Costa ha insistit que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora ‘quan puguin donar-se les condicions'", + "span_start": 164, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que cap òrgan judicial ni autoritat no pot interferir al parlament i, si els diuen que no és legalment previst que hi pugui haver una investidura sense que ell hi sigui present, com que és la seva sobirania i competència exclusiva, es doten de les seves pròpies normes.", + "span_text": "‘Cap òrgan judicial ni autoritat no pot interferir al parlament i, si ens diuen que no és legalment previst que hi pugui haver una investidura sense que ell hi sigui present, com que és la nostra sobirania i competència exclusiva, ens dotem de les nostres pròpies normes', ha arguït", + "span_start": 370, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que és una via que forma part de l'acord polític per a formar un govern.", + "span_text": "Ha defensat, a més, que la reforma de la llei és una via ‘que forma part de l'acord polític' per a formar un govern", + "span_start": 654, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que els membres de la mesa hagin d'afrontar responsabilitats penals.", + "span_text": "La possibilitat que els membres de la mesa hagin d'afrontar responsabilitats penals si s'investeix Puigdemont", + "span_start": 829, + "span_end": 938, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol.", + "span_text": "ha dit que JxCat no es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol", + "span_start": 985, + "span_end": 1052, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els fa por, però els sembla un atemptat tan gran a la dignitat democràtica del parlament que els persegueixin per decisions polítiques, que no estan disposats a renunciar a defensar la llibertat ni els mandats democràtics que els han donat els ciutadans.", + "span_text": "ha dit que JxCat no es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol: ‘Ens fa por, però ens sembla un atemptat tan gran a la dignitat democràtica del parlament que ens persegueixin per decisions polítiques, que no estem disposats a renunciar a defensar la llibertat ni els mandats democràtics que ens han donat els ciutadans", + "span_start": 985, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Roger Torrent.", + "span_text": "la mesa de la cambra, amb Roger Torrent", + "span_start": 1373, + "span_end": 1412, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que pugui delegar el vot.", + "span_text": "la mesa de la cambra, amb Roger Torrent al capdavant, acceptarà que Carles Puigdemont pugui delegar el vot", + "span_start": 1373, + "span_end": 1479, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dimarts que ve.", + "span_text": "Costa creu que la mesa acceptarà definitivament dimarts que ve la delegació de vot", + "span_start": 1935, + "span_end": 2017, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Costa no considera que hi hagi cap diferència entre els diputats que són empresonats a Espanya, que poden delegar el vot, i Puigdemont.", + "span_text": "Costa no considera ‘que hi hagi cap diferència' entre els diputats que són empresonats a Espanya, que poden delegar el vot, i Puigdemont", + "span_start": 2118, + "span_end": 2254, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que han de continuar essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques.", + "span_text": "Sobre les protestes independentistes als carrers, que s'han intensificat precisament arran de la detenció de Puigdemont, Costa ha assenyalat que han de continuar ‘essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques'", + "span_start": 2560, + "span_end": 2784, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Que cal demanar que els comandaments policíacs respectin el dret de manifestació, vaga i expressió i cessin en qualsevol actuació desproporcionada, i que no alterin la convivència ciutadana.", + "span_text": "Costa ha assenyalat que han de continuar ‘essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques'. ‘Cal demanar que els comandaments policíacs, ara en mans de la Delegació del govern pel 155, respectin el dret de manifestació, vaga i expressió i cessin en qualsevol actuació desproporcionada', ha assenyalat. En la seva crítica a la gestió actual dels Mossos d'Esquadra, Costa ha demanat ‘que les actuacions que fa la policia no alterin la convivència ciutadana'", + "span_start": 2681, + "span_end": 3150, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "El diputat de JxCat i vice-president del parlament.", + "span_text": "El diputat de JxCat i vice-president del parlament Josep Costa", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la reforma de llei de la presidència.", + "span_text": "Josep Costa ha defensat la reforma de llei de la presidència", + "span_start": 51, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per a poder investir Carles Puigdemont en un futur.", + "span_text": "ha defensat la reforma de llei de la presidència per a poder investir Carles Puigdemont en un futur", + "span_start": 63, + "span_end": 162, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a l'agència Europa Press.", + "span_text": "En una entrevista a l'agència Europa Press, Costa ha insistit que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora ‘quan puguin donar-se les condicions'", + "span_start": 164, + "span_end": 368, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora quan puguin donar-se les condicions.", + "span_text": "En una entrevista a l'agència Europa Press, Costa ha insistit que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora ‘quan puguin donar-se les condicions'", + "span_start": 164, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que cap òrgan judicial ni autoritat no pot interferir al parlament i, si els diuen que no és legalment previst que hi pugui haver una investidura sense que ell hi sigui present, com que és la seva sobirania i competència exclusiva, es doten de les seves pròpies normes.", + "span_text": "‘Cap òrgan judicial ni autoritat no pot interferir al parlament i, si ens diuen que no és legalment previst que hi pugui haver una investidura sense que ell hi sigui present, com que és la nostra sobirania i competència exclusiva, ens dotem de les nostres pròpies normes', ha arguït", + "span_start": 370, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que és una via que forma part de l'acord polític per a formar un govern.", + "span_text": "Ha defensat, a més, que la reforma de la llei és una via ‘que forma part de l'acord polític' per a formar un govern", + "span_start": 654, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que els membres de la mesa hagin d'afrontar responsabilitats penals.", + "span_text": "La possibilitat que els membres de la mesa hagin d'afrontar responsabilitats penals si s'investeix Puigdemont", + "span_start": 829, + "span_end": 938, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol.", + "span_text": "ha dit que JxCat no es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol", + "span_start": 985, + "span_end": 1052, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els fa por, però els sembla un atemptat tan gran a la dignitat democràtica del parlament que els persegueixin per decisions polítiques, que no estan disposats a renunciar a defensar la llibertat ni els mandats democràtics que els han donat els ciutadans.", + "span_text": "ha dit que JxCat no es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol: ‘Ens fa por, però ens sembla un atemptat tan gran a la dignitat democràtica del parlament que ens persegueixin per decisions polítiques, que no estem disposats a renunciar a defensar la llibertat ni els mandats democràtics que ens han donat els ciutadans", + "span_start": 985, + "span_end": 1308, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Roger Torrent.", + "span_text": "la mesa de la cambra, amb Roger Torrent al capdavant", + "span_start": 1373, + "span_end": 1425, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que pugui delegar el vot.", + "span_text": "la mesa de la cambra, amb Roger Torrent al capdavant, acceptarà que Carles Puigdemont pugui delegar el vot", + "span_start": 1373, + "span_end": 1479, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dimarts que ve.", + "span_text": "Costa creu que la mesa acceptarà definitivament dimarts que ve la delegació de vot", + "span_start": 1935, + "span_end": 2017, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Costa no considera que hi hagi cap diferència entre els diputats que són empresonats a Espanya, que poden delegar el vot, i Puigdemont.", + "span_text": "Costa no considera ‘que hi hagi cap diferència' entre els diputats que són empresonats a Espanya, que poden delegar el vot, i Puigdemont", + "span_start": 2118, + "span_end": 2254, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que han de continuar essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques.", + "span_text": "Sobre les protestes independentistes als carrers, que s'han intensificat precisament arran de la detenció de Puigdemont, Costa ha assenyalat que han de continuar ‘essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques'", + "span_start": 2560, + "span_end": 2784, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Que cal demanar que els comandaments policíacs respectin el dret de manifestació, vaga i expressió i cessin en qualsevol actuació desproporcionada, i que no alterin la convivència ciutadana.", + "span_text": "Costa ha assenyalat que han de continuar ‘essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques'. ‘Cal demanar que els comandaments policíacs, ara en mans de la Delegació del govern pel 155, respectin el dret de manifestació, vaga i expressió i cessin en qualsevol actuació desproporcionada', ha assenyalat. En la seva crítica a la gestió actual dels Mossos d'Esquadra, Costa ha demanat ‘que les actuacions que fa la policia no alterin la convivència ciutadana'", + "span_start": 2681, + "span_end": 3150, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "El diputat de JxCat i vice-president del parlament.", + "span_text": "El diputat de JxCat i vice-president del parlament Josep Costa", + "span_start": 0, + "span_end": 62, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la reforma de llei de la presidència.", + "span_text": "Josep Costa ha defensat la reforma de llei de la presidència", + "span_start": 51, + "span_end": 111, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per a poder investir Carles Puigdemont en un futur.", + "span_text": "Josep Costa ha defensat la reforma de llei de la presidència per a poder investir Carles Puigdemont en un futur", + "span_start": 51, + "span_end": 162, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a l'agència Europa Press.", + "span_text": "En una entrevista a l'agència Europa Press, Costa ha insistit que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora ‘quan puguin donar-se les condicions'", + "span_start": 164, + "span_end": 368, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora ‘quan puguin donar-se les condicions'.", + "span_text": "En una entrevista a l'agència Europa Press, Costa ha insistit que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora ‘quan puguin donar-se les condicions'", + "span_start": 164, + "span_end": 368, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que cap òrgan judicial ni autoritat no pot interferir al parlament i, si els diuen que no és legalment previst que hi pugui haver una investidura sense que ell hi sigui present, com que és la seva sobirania i competència exclusiva, es doten de les seves pròpies normes.", + "span_text": "‘Cap òrgan judicial ni autoritat no pot interferir al parlament i, si ens diuen que no és legalment previst que hi pugui haver una investidura sense que ell hi sigui present, com que és la nostra sobirania i competència exclusiva, ens dotem de les nostres pròpies normes', ha arguït", + "span_start": 370, + "span_end": 652, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "És una via que forma part de l'acord polític per a formar un govern.", + "span_text": "Ha defensat, a més, que la reforma de la llei és una via ‘que forma part de l'acord polític' per a formar un govern", + "span_start": 654, + "span_end": 769, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Hi ha la possibilitat que els membres de la mesa hagin d'afrontar responsabilitats penals.", + "span_text": "La possibilitat que els membres de la mesa hagin d'afrontar responsabilitats penals si s'investeix Puigdemont", + "span_start": 829, + "span_end": 938, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "No es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol.", + "span_text": "que ha dit que JxCat no es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol", + "span_start": 981, + "span_end": 1052, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que els fa por, però els sembla un atemptat tan gran a la dignitat democràtica del parlament que els persegueixin per decisions polítiques, que no estan disposats a renunciar a defensar la llibertat ni els mandats democràtics que els han donat els ciutadans.", + "span_text": "ha dit que JxCat no es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol: ‘Ens fa por, però ens sembla un atemptat tan gran a la dignitat democràtica del parlament que ens persegueixin per decisions polítiques, que no estem disposats a renunciar a defensar la llibertat ni els mandats democràtics que ens han donat els ciutadans.'", + "span_start": 985, + "span_end": 1310, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Roger Torrent.", + "span_text": "la mesa de la cambra, amb Roger Torrent al capdavant", + "span_start": 1373, + "span_end": 1425, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que delegui el vot.", + "span_text": "la mesa de la cambra, amb Roger Torrent al capdavant, acceptarà que Carles Puigdemont pugui delegar el vot", + "span_start": 1373, + "span_end": 1479, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Dimarts que ve.", + "span_text": "Costa creu que la mesa acceptarà definitivament dimarts que ve la delegació de vot", + "span_start": 1935, + "span_end": 2017, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Costa no considera que hi hagi cap diferència entre els diputats que són empresonats a Espanya, que poden delegar el vot, i Puigdemont.", + "span_text": "Costa no considera ‘que hi hagi cap diferència' entre els diputats que són empresonats a Espanya, que poden delegar el vot, i Puigdemont", + "span_start": 2118, + "span_end": 2254, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que han de continuar essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques.", + "span_text": "Sobre les protestes independentistes als carrers, que s'han intensificat precisament arran de la detenció de Puigdemont, Costa ha assenyalat que han de continuar ‘essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques'", + "span_start": 2560, + "span_end": 2784, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Que cal demanar que els comandaments policíacs respectin el dret de manifestació, vaga i expressió i cessin en qualsevol actuació desproporcionada, i que no alterin la convivència ciutadana.", + "span_text": "Costa ha assenyalat que han de continuar ‘essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques'. ‘Cal demanar que els comandaments policíacs, ara en mans de la Delegació del govern pel 155, respectin el dret de manifestació, vaga i expressió i cessin en qualsevol actuació desproporcionada', ha assenyalat. En la seva crítica a la gestió actual dels Mossos d'Esquadra, Costa ha demanat ‘que les actuacions que fa la policia no alterin la convivència ciutadana'", + "span_start": 2681, + "span_end": 3150, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2144", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Lurdes Barba i Rodríguez...", + "story": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949) és una actriu i directora teatral catalana.\nBarba i Rodríguez estudià interpretació a l'Escola de Nous Estudis dels Joglars, l'Escola Adrià Gual i a l'Institut del Teatre. També és llicenciada en direcció escènica a l'Institut del Teatre i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. S'ha dedicat a la docència d'interpretació a diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM.\nEl seu debut teatral tingué lloc el 1971 a Madrid amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros. Ha treballat amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell.\nCom a directora teatral ha dirigit obres de Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Rurrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau. Per exemple el monòleg El dolor (2019) de Marguerite Duras; L'hèroe (2020) de Santiago Rusiñol, sobre la masculinitat tòxica o també del 2020 la simbolista La casa de les aranyes de Paco Zarzoso.\nEn cinema ha participat a Perduts al parking (1978), A través del cel obert (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota (2004) de Ventura Pons i Sala, Veïnes (2007) de Marta E. Vilatella o L'assaig (2015) de Lluís Baulida.\nEl 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne (2016). Juntament amb les també directores i actrius Lina Lambert i Imma Colomer va estrenar Talking heads, d'Alan Bennett (1988), al Teatre Akadèmia.\nTé dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta de Thomas Bernhard (1981) i Les presidentes de Werner Schwab (1988) i dirigida per Carme Portaceli.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Lurdes Barba?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quina formació té?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins altres estudis de tipus universitari va cursar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On ha impartit classes?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va començar en el món del teatre?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quina obra ho va fer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui ha treballat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De qui són les peces teatrals en les quals ha treballat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quins títols en podrien ser un exemple?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I de la gran pantalla?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quina obra va tenir un paper protagonista l'any 2021?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb qui?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va representar al Teatre Akadèmia?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Quins dels seus guardons són destacables?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una actriu i directora teatral.", + "span_text": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949) és una actriu i directora teatral", + "span_start": 0, + "span_end": 91, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 31 de gener de 1949.", + "span_text": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estudià interpretació.", + "span_text": "Barba i Rodríguez estudià interpretació", + "span_start": 102, + "span_end": 141, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Direcció escènica i Humanitats.", + "span_text": "També és llicenciada en direcció escènica a l'Institut del Teatre i en Humanitats", + "span_start": 230, + "span_end": 311, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM.", + "span_text": "S'ha dedicat a la docència d'interpretació a diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM", + "span_start": 352, + "span_end": 474, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1971.", + "span_text": "El seu debut teatral tingué lloc el 1971", + "span_start": 476, + "span_end": 516, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb La cocina, de Wesker.", + "span_text": "El seu debut teatral tingué lloc el 1971 a Madrid amb La cocina, de Wesker", + "span_start": 476, + "span_end": 550, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell.", + "span_text": "Ha treballat amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell", + "span_start": 580, + "span_end": 747, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Rurrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Marguerite Duras, Santiago Rusiñol o Paco Zarzoso.", + "span_text": "Com a directora teatral ha dirigit obres de Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Rurrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau. Per exemple el monòleg El dolor (2019) de Marguerite Duras; L'hèroe (2020) de Santiago Rusiñol, sobre la masculinitat tòxica o també del 2020 la simbolista La casa de les aranyes de Paco Zarzoso", + "span_start": 749, + "span_end": 1123, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El dolor de Marguerite Duras; L'hèroe de Santiago Rusiñol o La casa de les aranyes de Paco Zarzoso.", + "span_text": "Per exemple el monòleg El dolor (2019) de Marguerite Duras; L'hèroe (2020) de Santiago Rusiñol, sobre la masculinitat tòxica o també del 2020 la simbolista La casa de les aranyes de Paco Zarzoso", + "span_start": 929, + "span_end": 1123, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha participat a Perduts al parking, A través del cel obert de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota de Ventura Pons i Sala, Veïnes de Marta E. Vilatella o L'assaig de Lluís Baulida.", + "span_text": "En cinema ha participat a Perduts al parking (1978), A través del cel obert (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota (2004) de Ventura Pons i Sala, Veïnes (2007) de Marta E. Vilatella o L'assaig (2015) de Lluís Baulida", + "span_start": 1125, + "span_end": 1352, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne.", + "span_text": "El 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne", + "span_start": 1354, + "span_end": 1484, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña.", + "span_text": "El 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne", + "span_start": 1354, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Talking heads, d'Alan Bennett.", + "span_text": "va estrenar Talking heads, d'Alan Bennett (1988), al Teatre Akadèmia", + "span_start": 1566, + "span_end": 1634, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Té dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta de Thomas Bernhard (1981) i Les presidentes de Werner Schwab (1988).", + "span_text": "Té dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta de Thomas Bernhard (1981) i Les presidentes de Werner Schwab (1988)", + "span_start": 1636, + "span_end": 1784, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una actriu i directora teatral catalana.", + "span_text": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949) és una actriu i directora teatral catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 31 de gener de 1949.", + "span_text": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estudià interpretació a l'Escola de Nous Estudis dels Joglars, l'Escola Adrià Gual i a l'Institut del Teatre.", + "span_text": "Barba i Rodríguez estudià interpretació a l'Escola de Nous Estudis dels Joglars, l'Escola Adrià Gual i a l'Institut del Teatre", + "span_start": 102, + "span_end": 228, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Direcció escènica a l'Institut del Teatre i Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya.", + "span_text": "També és llicenciada en direcció escènica a l'Institut del Teatre i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya", + "span_start": 230, + "span_end": 350, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM.", + "span_text": "S'ha dedicat a la docència d'interpretació a diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM", + "span_start": 352, + "span_end": 474, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1971.", + "span_text": "El seu debut teatral tingué lloc el 1971", + "span_start": 476, + "span_end": 516, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros.", + "span_text": "El seu debut teatral tingué lloc el 1971 a Madrid amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros", + "span_start": 476, + "span_end": 578, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell.", + "span_text": "Ha treballat amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell", + "span_start": 580, + "span_end": 747, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Rurrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.", + "span_text": "Com a directora teatral ha dirigit obres de Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Rurrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau", + "span_start": 749, + "span_end": 927, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El dolor de Marguerite Duras; L'hèroe de Santiago Rusiñol o també La casa de les aranyes de Paco Zarzoso.", + "span_text": "Per exemple el monòleg El dolor (2019) de Marguerite Duras; L'hèroe (2020) de Santiago Rusiñol, sobre la masculinitat tòxica o també del 2020 la simbolista La casa de les aranyes de Paco Zarzoso", + "span_start": 929, + "span_end": 1123, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Perduts al parking, A través del cel obert de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota de Ventura Pons i Sala, Veïnes de Marta E. Vilatella o L'assaig de Lluís Baulida.", + "span_text": "En cinema ha participat a Perduts al parking (1978), A través del cel obert (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota (2004) de Ventura Pons i Sala, Veïnes (2007) de Marta E. Vilatella o L'assaig (2015) de Lluís Baulida", + "span_start": 1125, + "span_end": 1352, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A I només jo vaig escapar-ne.", + "span_text": "El 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne", + "span_start": 1354, + "span_end": 1484, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña.", + "span_text": "El 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne", + "span_start": 1354, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Talking heads, d'Alan Bennett.", + "span_text": "va estrenar Talking heads, d'Alan Bennett (1988), al Teatre Akadèmia", + "span_start": 1566, + "span_end": 1634, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Té dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta de Thomas Bernhard i Les presidentes de Werner Schwab.", + "span_text": "Té dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta de Thomas Bernhard (1981) i Les presidentes de Werner Schwab (1988)", + "span_start": 1636, + "span_end": 1784, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una actriu i directora teatral catalana.", + "span_text": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949) és una actriu i directora teatral catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 31 de gener de 1949.", + "span_text": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Barcelona.", + "span_text": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949)", + "span_start": 0, + "span_end": 57, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Estudià interpretació a l'Escola de Nous Estudis dels Joglars, l'Escola Adrià Gual i a l'Institut del Teatre.", + "span_text": "Barba i Rodríguez estudià interpretació a l'Escola de Nous Estudis dels Joglars, l'Escola Adrià Gual i a l'Institut del Teatre", + "span_start": 102, + "span_end": 228, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És llicenciada en direcció escènica a l'Institut del Teatre i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya.", + "span_text": "També és llicenciada en direcció escènica a l'Institut del Teatre i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya", + "span_start": 230, + "span_end": 350, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM.", + "span_text": "S'ha dedicat a la docència d'interpretació a diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM", + "span_start": 352, + "span_end": 474, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El 1971.", + "span_text": "El seu debut teatral tingué lloc el 1971", + "span_start": 476, + "span_end": 516, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros.", + "span_text": "El seu debut teatral tingué lloc el 1971 a Madrid amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros", + "span_start": 476, + "span_end": 578, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell.", + "span_text": "Ha treballat amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell", + "span_start": 580, + "span_end": 747, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com a directora ha dirigit obres de Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Rurrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.", + "span_text": "Com a directora teatral ha dirigit obres de Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Rurrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau", + "span_start": 749, + "span_end": 927, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El dolor, de Marguerite Duras; L'hèroe, de Santiago Rusiñol, o La casa de les aranyes de Paco Zarzoso.", + "span_text": "Per exemple el monòleg El dolor (2019) de Marguerite Duras; L'hèroe (2020) de Santiago Rusiñol, sobre la masculinitat tòxica o també del 2020 la simbolista La casa de les aranyes de Paco Zarzoso", + "span_start": 929, + "span_end": 1123, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En cinema ha participat a Perduts al parking; A través del cel obert, de Josep Maria Benet i Jornet; Amor idiota de Ventura Pons i Sala; Veïnes, de Marta E. Vilatella o L'assaig, de Lluís Baulida.", + "span_text": "En cinema ha participat a Perduts al parking (1978), A través del cel obert (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota (2004) de Ventura Pons i Sala, Veïnes (2007) de Marta E. Vilatella o L'assaig (2015) de Lluís Baulida", + "span_start": 1125, + "span_end": 1352, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A I només jo vaig escapar-ne.", + "span_text": "El 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne", + "span_start": 1354, + "span_end": 1484, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña.", + "span_text": "El 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne", + "span_start": 1354, + "span_end": 1484, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Talking heads, d'Alan Bennett.", + "span_text": "Juntament amb les també directores i actrius Lina Lambert i Imma Colomer va estrenar Talking heads, d'Alan Bennett (1988), al Teatre Akadèmia", + "span_start": 1493, + "span_end": 1634, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Té dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta de Thomas Bernhard i Les presidentes de Werner Schwab i dirigida per Carme Portaceli.", + "span_text": "Té dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta de Thomas Bernhard (1981) i Les presidentes de Werner Schwab (1988) i dirigida per Carme Portaceli", + "span_start": 1636, + "span_end": 1815, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_621", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Plèiades (mitologia) ", + "story": "Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione.\nEren set, i els noms que comunament se'ls atribueixen són Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete. Segons un fragment d'un poema de Cal·límac les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses. Els noms de les Plèiades, segons aquesta tradició, eren Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado. També Calipso i Dione són considerades a vegades Plèiades.\nTotes les Plèiades es van casar amb déus, excepte Mèrope, que es casà amb Sísif, cosa que la feia avergonyir, i per això, l'estel consagrat a ella era el que brillava menys. De vegades es deia que els dos fundadors de la ciutat que després va ser Trezè, Hiperet i Antas, eren fills de Posidó i Alcíone. I Nicteu, era considerat de vegades un fill de Posidó i Celeno.\nEs deia que les Plèiades, acompanyades de Plèione, eren a Beòcia quan es van trobar amb el temible caçador Orió, que les va desitjar. Durant cinc anys les va perseguir, però les Plèiades van ser transformades en colomes. Elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus, que s'havia apiadat d'elles.\nSegons altres, el motiu de la seua transformació en estels fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles. També es deia que les Plèiades i les seves cinc germanes, les Híades, van ser transformades en estels després de la mort de Hiant, germà seu, quan el va mossegar una serp.\nElectra, de qui descendien els reis troians, a causa del dolor que li causà la caiguda de Troia va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui eren les Plèiades?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb qui se les relaciona?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quantes eren?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com es deien?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què en diu una composició de Cal·límac?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com es deien, segons aquesta versió?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines altres figures més poden reconèixer-se com a tals?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb qui van contreure matrimoni gairebé totes?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I la que no?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li va passar per aquest motiu?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què els passà a les Plèiades quan eren a Beòcia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En què van convertir-se, a causa d'ell?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què els va passar llavors?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina altra raó explica la seva transformació en estrelles?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què les Híades també es van convertir en astres?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Quin final va tenir Electra?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Unes nimfes.", + "span_text": "les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes", + "span_start": 27, + "span_end": 137, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Foren les filles d'Atlas i de Plèione.", + "span_text": "foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione", + "span_start": 125, + "span_end": 166, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "Eren set", + "span_start": 168, + "span_end": 176, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete.", + "span_text": "els noms que comunament se'ls atribueixen són Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete", + "span_start": 180, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses.", + "span_text": "Segons un fragment d'un poema de Cal·límac les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses", + "span_start": 286, + "span_end": 439, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado.", + "span_text": "Els noms de les Plèiades, segons aquesta tradició, eren Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado", + "span_start": 441, + "span_end": 557, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Calipso i Dione.", + "span_text": "També Calipso i Dione són considerades a vegades Plèiades", + "span_start": 559, + "span_end": 616, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb déus.", + "span_text": "Totes les Plèiades es van casar amb déus", + "span_start": 618, + "span_end": 658, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es casà amb Sísif.", + "span_text": "Totes les Plèiades es van casar amb déus, excepte Mèrope, que es casà amb Sísif", + "span_start": 618, + "span_end": 697, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La feia avergonyir, i per això, l'estel consagrat a ella era el que brillava menys.", + "span_text": "Mèrope, que es casà amb Sísif, cosa que la feia avergonyir, i per això, l'estel consagrat a ella era el que brillava menys", + "span_start": 668, + "span_end": 790, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es van trobar amb el temible caçador Orió.", + "span_text": "Es deia que les Plèiades, acompanyades de Plèione, eren a Beòcia quan es van trobar amb el temible caçador Orió", + "span_start": 985, + "span_end": 1096, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En colomes.", + "span_text": "Durant cinc anys les va perseguir, però les Plèiades van ser transformades en colomes", + "span_start": 1119, + "span_end": 1204, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus.", + "span_text": "Elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus, que s'havia apiadat d'elles", + "span_start": 1206, + "span_end": 1369, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Segons altres, el motiu fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles.", + "span_text": "Segons altres, el motiu de la seua transformació en estels fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles", + "span_start": 1371, + "span_end": 1539, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per la mort de Hiant, germà seu, quan el va mossegar una serp.", + "span_text": "També es deia que les Plèiades i les seves cinc germanes, les Híades, van ser transformades en estels després de la mort de Hiant, germà seu, quan el va mossegar una serp", + "span_start": 1541, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "A causa del dolor que li causà la caiguda de Troia va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.", + "span_text": "Electra, de qui descendien els reis troians, a causa del dolor que li causà la caiguda de Troia va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa", + "span_start": 1713, + "span_end": 1868, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Unes nimfes.", + "span_text": "les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes", + "span_start": 27, + "span_end": 137, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb Atlas i Plèione.", + "span_text": "foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione", + "span_start": 125, + "span_end": 166, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "Eren set", + "span_start": 168, + "span_end": 176, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete.", + "span_text": "els noms que comunament se'ls atribueixen són Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete", + "span_start": 180, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses.", + "span_text": "Segons un fragment d'un poema de Cal·límac les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses", + "span_start": 286, + "span_end": 439, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado.", + "span_text": "Els noms de les Plèiades, segons aquesta tradició, eren Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado", + "span_start": 441, + "span_end": 557, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Calipso i Dione.", + "span_text": "També Calipso i Dione són considerades a vegades Plèiades", + "span_start": 559, + "span_end": 616, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb déus.", + "span_text": "Totes les Plèiades es van casar amb déus", + "span_start": 618, + "span_end": 658, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Es casà amb Sísif.", + "span_text": "Totes les Plèiades es van casar amb déus, excepte Mèrope, que es casà amb Sísif", + "span_start": 618, + "span_end": 697, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que l'estel consagrat a ella era el que brillava menys.", + "span_text": "Mèrope, que es casà amb Sísif, cosa que la feia avergonyir, i per això, l'estel consagrat a ella era el que brillava menys", + "span_start": 668, + "span_end": 790, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es van trobar amb el temible caçador Orió.", + "span_text": "Es deia que les Plèiades, acompanyades de Plèione, eren a Beòcia quan es van trobar amb el temible caçador Orió", + "span_start": 985, + "span_end": 1096, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En colomes.", + "span_text": "Durant cinc anys les va perseguir, però les Plèiades van ser transformades en colomes", + "span_start": 1119, + "span_end": 1204, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus, que s'havia apiadat d'elles.", + "span_text": "Elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus, que s'havia apiadat d'elles", + "span_start": 1206, + "span_end": 1369, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El motiu fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles.", + "span_text": "Segons altres, el motiu de la seua transformació en estels fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles", + "span_start": 1371, + "span_end": 1539, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per la mort de Hiant, quan el va mossegar una serp.", + "span_text": "També es deia que les Plèiades i les seves cinc germanes, les Híades, van ser transformades en estels després de la mort de Hiant, germà seu, quan el va mossegar una serp", + "span_start": 1541, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "A causa del dolor que li causà la caiguda de Troia, va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.", + "span_text": "Electra, de qui descendien els reis troians, a causa del dolor que li causà la caiguda de Troia va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa", + "span_start": 1713, + "span_end": 1868, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Foren nimfes.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes", + "span_start": 0, + "span_end": 137, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Foren les filles d'Atlas i de Plèione.", + "span_text": "Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione", + "span_start": 0, + "span_end": 166, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Set.", + "span_text": "Eren set", + "span_start": 168, + "span_end": 176, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els noms que comunament se'ls atribueixen són Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete.", + "span_text": "els noms que comunament se'ls atribueixen són Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete", + "span_start": 180, + "span_end": 284, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses.", + "span_text": "Segons un fragment d'un poema de Cal·límac les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses", + "span_start": 286, + "span_end": 439, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado.", + "span_text": "Els noms de les Plèiades, segons aquesta tradició, eren Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado", + "span_start": 441, + "span_end": 557, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Calipso i Dione.", + "span_text": "També Calipso i Dione són considerades a vegades Plèiades", + "span_start": 559, + "span_end": 616, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb déus.", + "span_text": "Totes les Plèiades es van casar amb déus", + "span_start": 618, + "span_end": 658, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Mèrope es casà amb Sísif.", + "span_text": "Totes les Plèiades es van casar amb déus, excepte Mèrope, que es casà amb Sísif", + "span_start": 618, + "span_end": 697, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que l'estel consagrat a ella era el que brillava menys.", + "span_text": "Mèrope, que es casà amb Sísif, cosa que la feia avergonyir, i per això, l'estel consagrat a ella era el que brillava menys", + "span_start": 668, + "span_end": 790, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es van trobar amb el temible caçador Orió, que les va desitjar.", + "span_text": "Es deia que les Plèiades, acompanyades de Plèione, eren a Beòcia quan es van trobar amb el temible caçador Orió, que les va desitjar", + "span_start": 985, + "span_end": 1117, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En colomes.", + "span_text": "Durant cinc anys les va perseguir, però les Plèiades van ser transformades en colomes", + "span_start": 1119, + "span_end": 1204, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus.", + "span_text": "Elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus", + "span_start": 1206, + "span_end": 1340, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Segons altres, el motiu de la seua transformació en estels fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles.", + "span_text": "Segons altres, el motiu de la seua transformació en estels fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles", + "span_start": 1371, + "span_end": 1539, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per la mort de Hiant, germà seu, quan el va mossegar una serp.", + "span_text": "També es deia que les Plèiades i les seves cinc germanes, les Híades, van ser transformades en estels després de la mort de Hiant, germà seu, quan el va mossegar una serp", + "span_start": 1541, + "span_end": 1711, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Electra, de qui descendien els reis troians, a causa del dolor que li causà la caiguda de Troia va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.", + "span_text": "Electra, de qui descendien els reis troians, a causa del dolor que li causà la caiguda de Troia va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa", + "span_start": 1713, + "span_end": 1868, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_paradís perdut_23", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "paradís perdut - XXIII-1", + "story": "AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI.\n\nTan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit dies, l'abad cantà una missa. I encara navegaren tres jorns més; i al cap d'aquells tres jorns, trobaren una illa on era un bosc de plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt florit i molt fruitat de diverses fruites, de les quals unes eren grenyals encara i àcides, i les altres eren madures i mengívoles. I aquest bosc tenia aital virtut, ço és, que al mati, tan aviat com el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona. En aquell punt, els dits arbres, mantenien, esbandida a la llum i a l'amorosa voluptat del sol, llur cabellera; flonja, estarrufats i drets, sota el sol vertical ni pujant ni davallant, ni enclinant-se ni decantant-se a cap banda, consemblants tots ells en fulla i en flor i encara en fruit. I tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent, començaven també els arbres a enclinar-se cap a la terra, a poc a poc, seguint el curs del sol, el qual quan era desaparegut en la immensa gola vermella de l'occident, així mateix els arbres, ullpresos de la rossor del sol, ja eren desapareguts sota terra. I és de saber que mentre el sol va sota terra, els arbres hi van també; i la terra no en roman clivellada del soterrament d'aquells arbres, sinó closa com si res n'hagués eixit. Oi més, tota aquella illa és poblada d'herbes belles de veure, i ben olents. I en un altre indret de la dita illa hi ha arbres molt gentils i de color varia. I en el cimal de cascun arbre rumbeja un manyoc de fruites, rodones i llises, d'una color meravellosa d'ésser vista. I eren set aquells arbres en redol, i eren parlants. I llur parlar sonava suau i cantant com un cloquer amb set clotxes. I allà prop hi havia set muntanyes i cascuna era de metall diferent; i hi havia set fontanes i de cascuna d'elles eixia un rierol, i l'un rierol era d'aigua, i l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume.", + "questions": [ + { + "input_text": "On es va localitzar una arboreda?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què li passa?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En funció de què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan van fer l'eucaristia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quant més van continuar viatjant?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què van veure un cop passats aquests dies?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què hi havia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Com era?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina particularitat tenia?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es quedava immòbil, en algun moment?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quan baixaven a terra?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de plantes hi ha a l'illa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina capacitat tenien els components de l'arbreda?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es caracteritzava la parla?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què fluïa a cada riu?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "AQUÍ.", + "span_text": "AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "QUE IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA.", + "span_text": "UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA", + "span_start": 14, + "span_end": 75, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI.", + "span_text": "QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI", + "span_start": 31, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit dies.", + "span_text": "Tan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit dies, l'abad cantà una missa", + "span_start": 109, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tres jorns.", + "span_text": "I encara navegaren tres jorns més", + "span_start": 206, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una illa.", + "span_text": "i al cap d'aquells tres jorns, trobaren una illa", + "span_start": 241, + "span_end": 289, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un bosc de plantes.", + "span_text": "una illa on era un bosc de plantes", + "span_start": 281, + "span_end": 315, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt florit i molt fruitat de diverses fruites.", + "span_text": "un bosc de plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt florit i molt fruitat de diverses fruites, de les quals unes eren grenyals encara i àcides, i les altres eren madures i mengívoles", + "span_start": 297, + "span_end": 501, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que al mati, tan aviat com el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona.", + "span_text": "I aquest bosc tenia aital virtut, ço és, que al mati, tan aviat com el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona", + "span_start": 503, + "span_end": 680, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquell punt, els dits arbres, mantenien, esbandida a la llum i a l'amorosa voluptat del sol, llur cabellera; flonja, estarrufats i drets, sota el sol vertical ni pujant ni davallant, ni enclinant-se ni decantant-se a cap banda", + "span_start": 682, + "span_end": 911, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent.", + "span_text": "tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent, començaven també els arbres a enclinar-se cap a la terra", + "span_start": 976, + "span_end": 1088, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De belles de veure, i ben olents.", + "span_text": "aquella illa és poblada d'herbes belles de veure, i ben olents", + "span_start": 1480, + "span_end": 1542, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Parlants.", + "span_text": "aquells arbres en redol, i eren parlants", + "span_start": 1753, + "span_end": 1793, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sonava suau i cantant.", + "span_text": "I llur parlar sonava suau i cantant", + "span_start": 1795, + "span_end": 1830, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un era d'aigua, i l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume.", + "span_text": "l'un rierol era d'aigua, i l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume", + "span_start": 1996, + "span_end": 2153, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "AQUÍ.", + "span_text": "AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "QUE IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA.", + "span_text": "UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA", + "span_start": 14, + "span_end": 75, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI.", + "span_text": "QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI", + "span_start": 31, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al cap dels vuit dies.", + "span_text": "al cap dels vuit dies, l'abad cantà una missa", + "span_start": 159, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tres jorns més.", + "span_text": "I encara navegaren tres jorns més", + "span_start": 206, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una illa.", + "span_text": "al cap d'aquells tres jorns, trobaren una illa", + "span_start": 243, + "span_end": 289, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un bosc de plantes.", + "span_text": "una illa on era un bosc de plantes", + "span_start": 281, + "span_end": 315, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt florit i molt fruitat de diverses fruites.", + "span_text": "un bosc de plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt florit i molt fruitat de diverses fruites", + "span_start": 297, + "span_end": 412, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que al mati, tan aviat com el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona.", + "span_text": "I aquest bosc tenia aital virtut, ço és, que al mati, tan aviat com el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona", + "span_start": 503, + "span_end": 680, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "En aquell punt, els dits arbres, mantenien, esbandida a la llum i a l'amorosa voluptat del sol, llur cabellera; flonja, estarrufats i drets, sota el sol vertical ni pujant ni davallant, ni enclinant-se ni decantant-se a cap banda", + "span_start": 682, + "span_end": 911, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent.", + "span_text": "tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent, començaven també els arbres a enclinar-se cap a la terra", + "span_start": 976, + "span_end": 1088, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De belles de veure, i ben olents.", + "span_text": "tota aquella illa és poblada d'herbes belles de veure, i ben olents", + "span_start": 1475, + "span_end": 1542, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Parlants.", + "span_text": "eren set aquells arbres en redol, i eren parlants", + "span_start": 1744, + "span_end": 1793, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sonava suau i cantant.", + "span_text": "I llur parlar sonava suau i cantant", + "span_start": 1795, + "span_end": 1830, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un era d'aigua, i l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume.", + "span_text": "l'un rierol era d'aigua, i l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume", + "span_start": 1996, + "span_end": 2153, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "AQUÍ.", + "span_text": "AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES", + "span_start": 0, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "QUE IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA.", + "span_text": "UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA", + "span_start": 14, + "span_end": 75, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI.", + "span_text": "IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI", + "span_start": 35, + "span_end": 106, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit dies.", + "span_text": "Tan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit dies, l'abad cantà una missa", + "span_start": 109, + "span_end": 204, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Tres jorns més.", + "span_text": "I encara navegaren tres jorns més", + "span_start": 206, + "span_end": 239, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Una illa.", + "span_text": "al cap d'aquells tres jorns, trobaren una illa", + "span_start": 243, + "span_end": 289, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Un bosc de plantes.", + "span_text": "una illa on era un bosc de plantes", + "span_start": 281, + "span_end": 315, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt florit i molt fruitat de diverses fruites.", + "span_text": "un bosc de plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt florit i molt fruitat de diverses fruites", + "span_start": 297, + "span_end": 412, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que al mati, tan aviat com el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona.", + "span_text": "I aquest bosc tenia aital virtut, ço és, que al mati, tan aviat com el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona", + "span_start": 503, + "span_end": 680, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Sí, sota el sol vertical.", + "span_text": "En aquell punt, els dits arbres, mantenien, esbandida a la llum i a l'amorosa voluptat del sol, llur cabellera; flonja, estarrufats i drets, sota el sol vertical ni pujant ni davallant, ni enclinant-se ni decantant-se a cap banda", + "span_start": 682, + "span_end": 911, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Tan tost el sol començava a tombar-se cap a Ponent.", + "span_text": "tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent, començaven també els arbres a enclinar-se cap a la terra", + "span_start": 976, + "span_end": 1088, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "De belles de veure, i ben olents.", + "span_text": "tota aquella illa és poblada d'herbes belles de veure, i ben olents", + "span_start": 1475, + "span_end": 1542, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Eren parlants.", + "span_text": "arbres en redol, i eren parlants", + "span_start": 1761, + "span_end": 1793, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sonava suau i cantant com un cloquer amb set clotxes.", + "span_text": "llur parlar sonava suau i cantant com un cloquer amb set clotxes", + "span_start": 1797, + "span_end": 1861, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "L'un rierol era d'aigua, i l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume.", + "span_text": "l'un rierol era d'aigua, i l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume", + "span_start": 1996, + "span_end": 2153, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_416", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Lluïsa Casagemas i Coll...", + "story": "Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873-Madrid 1942) fou una compositora catalana del final del segle xix, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya.\nVa néixer al carrer Conde de Asalto (carrer Nou de la Rambla) de Barcelona, filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del banc de Catalunya, i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges. Va tenir quatre germans, entre ells el pintor Carles Casagemas i Coll.\nEstudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys, va compondre Schiava e regina (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època. Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai.\nL'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al palau Reial de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu el 1896. Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà la força dramàtica i la passió de l'autora. La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.\nDeixà la partitura per a veu i piano d'una altra òpera, I briganti, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en Els bandits de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi.\nAquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobretot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos, parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluïsa Casagemas. Una d'aquestes, La bergeronnette, és l'opus 230.\nTota la seva obra és anterior al seu casament, que es va produir el 2 de maig de 1896, quan tenia 22 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc -membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme-, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona. El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona. Les úniques referències que se'n troben en la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència se'n troba el 1936, en un concert a Madrid, on podia haver anat a viure. No se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar a Madrid en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943, quan mor sa germana i no és citada entre els assistents als funerals.\nEl lloc web familiar indica que va morir a Madrid el 1942.\nEl Diccionario biográfico de músicos españoles (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor Felip Pedrell, cita més de 200 obres d'aquesta compositora, la majoria breus: cançons per a veu i piano i peces per a piano sol.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Lluïsa Casagemas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En què va ser capdavantera?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què es dedicava el seu pare?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "D'on era la seva mare?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina formació té?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quan va crear l'obra Schiava e regina?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En què consisteix aquesta peça?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va impedir que es representés?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On la va exposar, però?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va passar amb la partitura?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va tenir lloc l'any 1893 a la ciutat comtal?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quan va produir Lluïsa totes les composicions?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb qui es va casar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Poc després de reaparèixer, a quina activitat es dedica?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Se sap quan va morir?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una compositora catalana del final del segle xix.", + "span_text": "Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873-Madrid 1942) fou una compositora catalana del final del segle xix", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 14 de desembre de 1873.", + "span_text": "Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873-Madrid 1942)", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Fou la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya.", + "span_text": "fou una compositora catalana del final del segle xix, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya", + "span_start": 72, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del banc de Catalunya.", + "span_text": "filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del banc de Catalunya", + "span_start": 258, + "span_end": 395, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Sitges.", + "span_text": "i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges", + "span_start": 397, + "span_end": 439, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló.", + "span_text": "Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló", + "span_start": 512, + "span_end": 627, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre els 16 i 18 anys.", + "span_text": "Entre els 16 i 18 anys, va compondre Schiava e regina", + "span_start": 641, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En una òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894.", + "span_text": "Schiava e regina (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894", + "span_start": 678, + "span_end": 857, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any.", + "span_text": "l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai", + "span_start": 914, + "span_end": 1025, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En l'Exposició Universal de Chicago de 1893.", + "span_text": "L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893", + "span_start": 1027, + "span_end": 1095, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 1521, + "span_end": 1721, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric.", + "span_text": "Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona)", + "span_start": 1931, + "span_end": 2047, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Abans del 2 de maig de 1896.", + "span_text": "Tota la seva obra és anterior al seu casament, que es va produir el 2 de maig de 1896", + "span_start": 2396, + "span_end": 2481, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc.", + "span_text": "Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc", + "span_start": 2503, + "span_end": 2565, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A fer concerts com a pianista i a exercir com a professora de violí.", + "span_text": "Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona. El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí", + "span_start": 2679, + "span_end": 2914, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No, però ja era morta el desembre de 1943.", + "span_text": "No se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar a Madrid en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943", + "span_start": 3235, + "span_end": 3371, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una compositora catalana del final del segle xix.", + "span_text": "Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873-Madrid 1942) fou una compositora catalana del final del segle xix", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 14 de desembre de 1873.", + "span_text": "Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873-Madrid 1942)", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En ser la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya.", + "span_text": "fou una compositora catalana del final del segle xix, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya", + "span_start": 72, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va ser vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del banc de Catalunya.", + "span_text": "filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del banc de Catalunya", + "span_start": 258, + "span_end": 395, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Sitges.", + "span_text": "i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges", + "span_start": 397, + "span_end": 439, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Estudià composició, cant i violí.", + "span_text": "Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí", + "span_start": 512, + "span_end": 608, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre els 16 i 18 anys.", + "span_text": "Entre els 16 i 18 anys, va compondre Schiava e regina", + "span_start": 641, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En una òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret.", + "span_text": "Schiava e regina (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret", + "span_start": 678, + "span_end": 772, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any.", + "span_text": "Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai", + "span_start": 903, + "span_end": 1025, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En l'Exposició Universal de Chicago de 1893.", + "span_text": "L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893", + "span_start": 1027, + "span_end": 1095, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 1521, + "span_end": 1721, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric.", + "span_text": "Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona)", + "span_start": 1931, + "span_end": 2047, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Abans del seu casament.", + "span_text": "Tota la seva obra és anterior al seu casament", + "span_start": 2396, + "span_end": 2441, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc.", + "span_text": "Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc", + "span_start": 2503, + "span_end": 2565, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Va fer alguns concerts com a pianista el 1927, i el 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona.", + "span_text": "Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona. El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona", + "span_start": 2679, + "span_end": 2954, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "No se sap el lloc o data exacta de la seva mort", + "span_start": 3235, + "span_end": 3282, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou una compositora catalana de final del segle xix.", + "span_text": "Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873-Madrid 1942) fou una compositora catalana del final del segle xix", + "span_start": 0, + "span_end": 124, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 14 de desembre de 1873.", + "span_text": "Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873-Madrid 1942)", + "span_start": 0, + "span_end": 71, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va ser la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya.", + "span_text": "fou una compositora catalana del final del segle xix, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya", + "span_start": 72, + "span_end": 180, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Era vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del banc de Catalunya.", + "span_text": "filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del banc de Catalunya", + "span_start": 258, + "span_end": 395, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De Sitges.", + "span_text": "Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges", + "span_start": 402, + "span_end": 439, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona.", + "span_text": "Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona", + "span_start": 512, + "span_end": 639, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Entre els 16 i els 18 anys.", + "span_text": "Entre els 16 i 18 anys, va compondre Schiava e regina", + "span_start": 641, + "span_end": 694, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Era una òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època.", + "span_text": "Schiava e regina (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època", + "span_start": 678, + "span_end": 901, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any.", + "span_text": "Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai", + "span_start": 903, + "span_end": 1025, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893.", + "span_text": "L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893", + "span_start": 1027, + "span_end": 1095, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.", + "span_text": "La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona", + "span_start": 1521, + "span_end": 1721, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "L'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric.", + "span_text": "Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona)", + "span_start": 1931, + "span_end": 2047, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Abans del seu casament.", + "span_text": "Tota la seva obra és anterior al seu casament", + "span_start": 2396, + "span_end": 2441, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc.", + "span_text": "Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc", + "span_start": 2503, + "span_end": 2565, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A fer concerts com a pianista i a ser professora de violí.", + "span_text": "Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona. El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí", + "span_start": 2679, + "span_end": 2914, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No se sap el lloc o data exacta de la seva mort.", + "span_text": "No se sap el lloc o data exacta de la seva mort", + "span_start": 3235, + "span_end": 3282, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_562", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Lara (mitologia) ", + "story": "Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, fou una nimfa del Laci.\nPer haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern. Mentre la hi duia, el déu se n'enamorà i la forçà. De la seua unió varen néixer els lars.\nEls romans la van venerar com a dea del silenci, equivalent a Dea Tàcita i a Muta.Tàcit diu que tenia un sacellum al Fòrum Romà i, segons Marc Terenci Varró, el seu culte era d'origen sabí.\nA Larunda, se la relaciona amb la terra, la llar i els fantasmes. Els seus símbols són les llars de foc, els forns, la terra i l'argila. Lara, per ser la mare dels lars, era una de les dees romanes protectores de residència familiar.\nTambé se la relaciona amb la pau, la mort i la protecció en les cruïlles, on es feien ofrenes de roses (rosàlia) i de vi. El seu significat com a protectora de la llar i la família es podia estendre a protectora de la comunitat. Una cruïlla podia simbolitzar una trobada entre el món temporal i el món dels esperits, el món on, segons la mitologia, Júpiter la va condemnar a viure.\nEn el Renaixement, es va fer servir com a personificació dels treballs industrials.[cal citació]", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Lara?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb quin altre nom es coneix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què li va passar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va ocórrer mentre era conduïda allà?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb quin nom se l'adorava?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb què se la vincula?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què representa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De què es considerava protectora?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb què més se l'associa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins obsequis s'hi donaven?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De què més es considerava defensora la deïtat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin significat tenia un encreuament?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Vivia Larunda al món dels esperits?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui la va obligar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin nou significat li va ser atribuït a l'època renaixentista?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una nimfa del Laci.", + "span_text": "Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, fou una nimfa del Laci", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Amb el de Larunnda.", + "span_text": "Lara (o també Larunda)", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern.", + "span_text": "Per haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern", + "span_start": 76, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Mercuri se n'enamorà i la forçà.", + "span_text": "va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern. Mentre la hi duia, el déu se n'enamorà i la forçà", + "span_start": 168, + "span_end": 264, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Dea del silenci, equivalent a Dea Tàcita i a Muta.", + "span_text": "Els romans la van venerar com a dea del silenci, equivalent a Dea Tàcita i a Muta", + "span_start": 305, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb la terra, la llar i els fantasmes.", + "span_text": "A Larunda, se la relaciona amb la terra, la llar i els fantasmes", + "span_start": 495, + "span_end": 559, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Les llars de foc, els forns, la terra i l'argila.", + "span_text": "Els seus símbols són les llars de foc, els forns, la terra i l'argila", + "span_start": 561, + "span_end": 630, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la residència familiar.", + "span_text": "Lara, per ser la mare dels lars, era una de les dees romanes protectores de residència familiar", + "span_start": 632, + "span_end": 727, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb la pau, la mort i la protecció en les cruïlles.", + "span_text": "També se la relaciona amb la pau, la mort i la protecció en les cruïlles", + "span_start": 729, + "span_end": 801, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Roses i vi.", + "span_text": "en les cruïlles, on es feien ofrenes de roses (rosàlia) i de vi", + "span_start": 786, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la comunitat.", + "span_text": "El seu significat com a protectora de la llar i la família es podia estendre a protectora de la comunitat", + "span_start": 851, + "span_end": 956, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una trobada entre el món temporal i el món dels esperits.", + "span_text": "Una cruïlla podia simbolitzar una trobada entre el món temporal i el món dels esperits", + "span_start": 958, + "span_end": 1044, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el món dels esperits, el món on, segons la mitologia, Júpiter la va condemnar a viure", + "span_start": 1024, + "span_end": 1109, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Júpiter.", + "span_text": "el món dels esperits, el món on, segons la mitologia, Júpiter la va condemnar a viure", + "span_start": 1024, + "span_end": 1109, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com a personificació dels treballs industrials.", + "span_text": "En el Renaixement, es va fer servir com a personificació dels treballs industrials", + "span_start": 1111, + "span_end": 1193, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Segons la mitologia romana, una nimfa del Laci.", + "span_text": "Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, fou una nimfa del Laci", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com Larunda.", + "span_text": "Lara (o també Larunda)", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern.", + "span_text": "Per haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern", + "span_start": 76, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El déu se n'enamorà i la forçà.", + "span_text": "a l'infern. Mentre la hi duia, el déu se n'enamorà i la forçà", + "span_start": 203, + "span_end": 264, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com a a dea del silenci, equivalent a Dea Tàcita i a Muta.", + "span_text": "Els romans la van venerar com a dea del silenci, equivalent a Dea Tàcita i a Muta", + "span_start": 305, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb la terra, la llar i els fantasmes.", + "span_text": "A Larunda, se la relaciona amb la terra, la llar i els fantasmes", + "span_start": 495, + "span_end": 559, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Les llars de foc, els forns, la terra i l'argila.", + "span_text": "Els seus símbols són les llars de foc, els forns, la terra i l'argila", + "span_start": 561, + "span_end": 630, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la residència familiar.", + "span_text": "Lara, per ser la mare dels lars, era una de les dees romanes protectores de residència familiar", + "span_start": 632, + "span_end": 727, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb la pau, la mort i la protecció en les cruïlles.", + "span_text": "També se la relaciona amb la pau, la mort i la protecció en les cruïlles", + "span_start": 729, + "span_end": 801, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Roses i vi.", + "span_text": "on es feien ofrenes de roses (rosàlia) i de vi", + "span_start": 803, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la comunitat.", + "span_text": "El seu significat com a protectora de la llar i la família es podia estendre a protectora de la comunitat", + "span_start": 851, + "span_end": 956, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una trobada entre el món temporal i el món dels esperits.", + "span_text": "Una cruïlla podia simbolitzar una trobada entre el món temporal i el món dels esperits", + "span_start": 958, + "span_end": 1044, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el món dels esperits, el món on, segons la mitologia, Júpiter la va condemnar a viure", + "span_start": 1024, + "span_end": 1109, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Júpiter.", + "span_text": "i el món dels esperits, el món on, segons la mitologia, Júpiter la va condemnar a viure", + "span_start": 1022, + "span_end": 1109, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La personificació dels treballs industrials.", + "span_text": "En el Renaixement, es va fer servir com a personificació dels treballs industrials", + "span_start": 1111, + "span_end": 1193, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou una nimfa del Laci.", + "span_text": "Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, fou una nimfa del Laci", + "span_start": 0, + "span_end": 74, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Larunda.", + "span_text": "Lara (o també Larunda)", + "span_start": 0, + "span_end": 22, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern.", + "span_text": "Per haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern", + "span_start": 76, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el déu se n'enamorà i la forçà. De la seua unió varen néixer els lars.", + "span_text": "a l'infern. Mentre la hi duia, el déu se n'enamorà i la forçà. De la seua unió varen néixer els lars", + "span_start": 203, + "span_end": 303, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Els romans la van venerar com a dea del silenci, equivalent a Dea Tàcita i a Muta.", + "span_text": "Els romans la van venerar com a dea del silenci, equivalent a Dea Tàcita i a Muta", + "span_start": 305, + "span_end": 386, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb la terra, la llar i els fantasmes.", + "span_text": "A Larunda, se la relaciona amb la terra, la llar i els fantasmes", + "span_start": 495, + "span_end": 559, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Les llars de foc, els forns, la terra i l'argila.", + "span_text": "Els seus símbols són les llars de foc, els forns, la terra i l'argila", + "span_start": 561, + "span_end": 630, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De la residència familiar.", + "span_text": "Lara, per ser la mare dels lars, era una de les dees romanes protectores de residència familiar", + "span_start": 632, + "span_end": 727, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb la pau, la mort i la protecció en les cruïlles.", + "span_text": "També se la relaciona amb la pau, la mort i la protecció en les cruïlles", + "span_start": 729, + "span_end": 801, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Roses i vi.", + "span_text": "en les cruïlles, on es feien ofrenes de roses (rosàlia) i de vi", + "span_start": 786, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De la comunitat.", + "span_text": "El seu significat com a protectora de la llar i la família es podia estendre a protectora de la comunitat", + "span_start": 851, + "span_end": 956, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Una trobada entre el món temporal i el món dels esperits.", + "span_text": "Una cruïlla podia simbolitzar una trobada entre el món temporal i el món dels esperits", + "span_start": 958, + "span_end": 1044, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "el món dels esperits, el món on, segons la mitologia, Júpiter la va condemnar a viure", + "span_start": 1024, + "span_end": 1109, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Júpiter.", + "span_text": "i el món dels esperits, el món on, segons la mitologia, Júpiter la va condemnar a viure", + "span_start": 1022, + "span_end": 1109, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Era la personificació dels treballs industrials.", + "span_text": "En el Renaixement, es va fer servir com a personificació dels treballs industrials", + "span_start": 1111, + "span_end": 1193, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_contes Carner_7", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "contes Carner - LA COMPENSACIÓ.-3", + "story": "-…?\n-Si: perquè en Ramon és un home com un brau, i, ja veuràs, totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo! -\n* * *\nLa noieta -de quinze anys- havia hagut de fugir de la seva tia. Estava en una dispesa immunda de la Riera Baixa. Tenia una cambreta que dava, per una finestreta, a un celobert tot negre. Allí, a la sortida del treball, se n'havia tornat, a esperar en Lluïset. Estava cansada, cansada, blanca com el paper. Va tirarse al llit. A la cambra del costat, un home i una dona, embriagats, renegaven sordament, amb infectes sons guturals. Pujava pel celobert una olor obstinada de closca d'ou caiguda al foc. Ella pensava en el seu astre. Comprenia que ara no tindria més remei que anar rodolant. Comprenia que l'episodi del senyoret estava dat i beneït. Però d'entremig del seu fatalisme estupefacte, n'eixí de mica en mica, una mena de petit rondinament interior. S'avenia a tot abandó, a tot deseiximent, però, tanmateix, ja que la inèrcia de les coses li feia esperar una criatura, era just que ell se sacrifiqués una mica per ella. Anar tota sola pel món, desemparada i sense cap bé ni conhort, només amb una criatura al braç que l'escolaria i li faria passar les nits en blanc, era massa agre. Ella no demanaria pas, com d'altres noies que sabia, pisos bellament parats, abrics de pells, joies. Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici. Però tanmateix havia sofert per ell: terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament. Abans que ell se n'anés, doncs, -com ne tenia, és clar, el dret i el deure,- havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia. Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret, no li costaria gaire. I allò, per a ella, seria una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompanyés en les més sòrdides pelegrinacions, quelcom que encara la distrauria, amb un poc d'enlluernament, en les nits de fam, de malaltia o d'insomni.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què sembla en Ramon?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què acostumen a obtenir d'ell les noies?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina edat té la noia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com era la seva casa?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui havia d'anar-hi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Se sentia olor de què?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Esperava un nadó la jove?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines coses no volia, a diferència de les altres mosses?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què pensava d'ella mateixa?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què havia patit per culpa del Lluïset?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què havia de fer abans que ell marxés?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina posició tenia ell?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què no li demanaria gaire esforç, doncs?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què significaria per a ella?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quan l'entretindria això?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un brau.", + "span_text": "en Ramon és un home com un brau", + "span_start": 16, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El seu pinxo.", + "span_text": "Ramon és un home com un brau, i, ja veuràs, totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo", + "span_start": 19, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quinze anys.", + "span_text": "La noieta -de quinze anys-", + "span_start": 119, + "span_end": 145, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una dispensa immunda.", + "span_text": "Estava en una dispesa immunda", + "span_start": 183, + "span_end": 212, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Lluïset.", + "span_text": "Allí, a la sortida del treball, se n'havia tornat, a esperar en Lluïset", + "span_start": 306, + "span_end": 377, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De closca d'ou caiguda al foc.", + "span_text": "Pujava pel celobert una olor obstinada de closca d'ou caiguda al foc", + "span_start": 550, + "span_end": 618, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però, tanmateix, ja que la inèrcia de les coses li feia esperar una criatura", + "span_start": 919, + "span_end": 995, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pisos bellament parats, abrics de pells, joies.", + "span_text": "Ella no demanaria pas, com d'altres noies que sabia, pisos bellament parats, abrics de pells, joies", + "span_start": 1211, + "span_end": 1310, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici.", + "span_text": "Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici", + "span_start": 1312, + "span_end": 1452, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament.", + "span_text": "Però tanmateix havia sofert per ell: terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament", + "span_start": 1454, + "span_end": 1559, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia.", + "span_text": "Abans que ell se n'anés, doncs, -com ne tenia, és clar, el dret i el deure,- havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia", + "span_start": 1561, + "span_end": 1806, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era senyoret.", + "span_text": "Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret", + "span_start": 1808, + "span_end": 1864, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ésser esplèndid.", + "span_text": "Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret, no li costaria gaire", + "span_start": 1808, + "span_end": 1886, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompanyés en les més sòrdides pelegrinacions.", + "span_text": "allò, per a ella, seria una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompanyés en les més sòrdides pelegrinacions", + "span_start": 1890, + "span_end": 2007, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En les nits de fam, de malaltia o d'insomni.", + "span_text": "quelcom que encara la distrauria, amb un poc d'enlluernament, en les nits de fam, de malaltia o d'insomni", + "span_start": 2009, + "span_end": 2114, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un brau.", + "span_text": "en Ramon és un home com un brau", + "span_start": 16, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El seu pinxo.", + "span_text": "totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo", + "span_start": 63, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quinze anys.", + "span_text": "La noieta -de quinze anys-", + "span_start": 119, + "span_end": 145, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Immunda.", + "span_text": "Estava en una dispesa immunda", + "span_start": 183, + "span_end": 212, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Lluïset.", + "span_text": "Allí, a la sortida del treball, se n'havia tornat, a esperar en Lluïset", + "span_start": 306, + "span_end": 377, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De closca d'ou caiguda al foc.", + "span_text": "Pujava pel celobert una olor obstinada de closca d'ou caiguda al foc", + "span_start": 550, + "span_end": 618, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "però, tanmateix, ja que la inèrcia de les coses li feia esperar una criatura", + "span_start": 919, + "span_end": 995, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pisos bellament parats, abrics de pells, joies.", + "span_text": "Ella no demanaria pas, com d'altres noies que sabia, pisos bellament parats, abrics de pells, joies", + "span_start": 1211, + "span_end": 1310, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici.", + "span_text": "Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici", + "span_start": 1312, + "span_end": 1452, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament.", + "span_text": "Però tanmateix havia sofert per ell: terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament", + "span_start": 1454, + "span_end": 1559, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia.", + "span_text": "Abans que ell se n'anés, doncs, -com ne tenia, és clar, el dret i el deure,- havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia", + "span_start": 1561, + "span_end": 1806, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era un senyoret.", + "span_text": "Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret", + "span_start": 1808, + "span_end": 1864, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ésser esplèndid una sola vegada.", + "span_text": "Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret, no li costaria gaire", + "span_start": 1808, + "span_end": 1886, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompanyés en les més sòrdides pelegrinacions.", + "span_text": "allò, per a ella, seria una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompanyés en les més sòrdides pelegrinacions", + "span_start": 1890, + "span_end": 2007, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En les nits de fam, de malaltia o d'insomni.", + "span_text": "quelcom que encara la distrauria, amb un poc d'enlluernament, en les nits de fam, de malaltia o d'insomni", + "span_start": 2009, + "span_end": 2114, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un brau.", + "span_text": "en Ramon és un home com un brau", + "span_start": 16, + "span_end": 47, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El seu pinxo.", + "span_text": "en Ramon és un home com un brau, i, ja veuràs, totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo", + "span_start": 16, + "span_end": 109, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quinze anys.", + "span_text": "La noieta -de quinze anys-", + "span_start": 119, + "span_end": 145, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una dispesa immunda de la Riera Baixa.", + "span_text": "Estava en una dispesa immunda de la Riera Baixa", + "span_start": 183, + "span_end": 230, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En Lluïset.", + "span_text": "Allí, a la sortida del treball, se n'havia tornat, a esperar en Lluïset", + "span_start": 306, + "span_end": 377, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De closca d'ou caiguda al foc.", + "span_text": "Pujava pel celobert una olor obstinada de closca d'ou caiguda al foc", + "span_start": 550, + "span_end": 618, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "ja que la inèrcia de les coses li feia esperar una criatura", + "span_start": 936, + "span_end": 995, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Pisos bellament parats, abrics de pells, joies.", + "span_text": "Ella no demanaria pas, com d'altres noies que sabia, pisos bellament parats, abrics de pells, joies", + "span_start": 1211, + "span_end": 1310, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici.", + "span_text": "Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici", + "span_start": 1312, + "span_end": 1452, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament.", + "span_text": "Però tanmateix havia sofert per ell: terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament", + "span_start": 1454, + "span_end": 1559, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia.", + "span_text": "Abans que ell se n'anés, doncs, -com ne tenia, és clar, el dret i el deure,- havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia", + "span_start": 1561, + "span_end": 1806, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Era un senyoret.", + "span_text": "Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret", + "span_start": 1808, + "span_end": 1864, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Ésser esplèndid.", + "span_text": "Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret, no li costaria gaire", + "span_start": 1808, + "span_end": 1886, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompanyés en les més sòrdides pelegrinacions.", + "span_text": "allò, per a ella, seria una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompanyés en les més sòrdides pelegrinacions", + "span_start": 1890, + "span_end": 2007, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En le nits de fam, de malaltia o d'insomni.", + "span_text": "quelcom que encara la distrauria, amb un poc d'enlluernament, en les nits de fam, de malaltia o d'insomni", + "span_start": 2009, + "span_end": 2114, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_493", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Basilisc de Reus ", + "story": "El Basilisc de Reus és un element del Seguici Festiu de la ciutat.\nSegons la veu popular, el Basilisc neix d'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau. Quan neix té les característiques dels progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau. Altres versions fan néixer el Basilisc de la sang que vessa Medusa en ser decapitada.\nPel que fa al Basilisc com a element festiu només hi ha una referència al Dietari o llibre de Jornades, de Jaume Safont, on diu que el 8 de desembre de 1423 \"arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui vénen de Nàpols [...] vengueren lo davant lo pont molts entramesos, ço és peradís, ifern, lo basalís, lo fènichs, l'àliga, e la processó de la Seu...\". Es desconeix la forma de les figures.\nAmb aquestes referències, un grup de persones, l'Estol del Basilisc, de Reus, inicià el projecte de creació del Basilisc, que va ser encarregada a l'escultor Manel Llaurador Fortuny, també creador de l'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus, entre d'altres. És una figura de nova creació, feta a partir de descripcions i iconografies antigues, i és singular en el panorama del bestiari festiu català. El Basilisc, pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta. Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il·luminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits. Segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada.\nLes músiques acompanyen la coreografia pròpia de la bèstia i són la \"Marxa del basilisc de Reus\" i el \"Ball Solemne del Basilisc de Reus\", compostes per Jordi Brunet i harmonitzades per Jesús Ventura. Els instruments són gralles i metall El 28 de juny de 2008 el Basilisc va ser entregat a l'Ajuntament. L'endemà, Sant Pere, la bèstia inicià el protocol d'oferir el Ball Solemne del basilisc de Reus a alguna personalitat reusenca. El 2014 el Ball de Diables de Mataró ha incorporat un Basilisc al bestiari festiu de la ciutat\nLes sortides protocol·làries del Basilisc de Reus durant l'any a la seva ciutat són:", + "questions": [ + { + "input_text": "A què pertany el Basilisc de la capital del Baix Camp?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'on sorgeix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com és l'animal?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Però, què en diuen altres fonts sobre el seu naixement?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quin llibre hi ha alguna referència al monument?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De qui és?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Conta que va vindre un rei de Nàpols?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Gràcies a l'obra, a qui se li va encomanar l'edificació del Basilisc?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què més va fer l'artista?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En què es basa la construcció del Basilisc?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com està decorat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan li canvia la nineta?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què diu la llegenda sobre els seus ulls?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quines composicions sonen amb el seu ball?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin any va ser oferit el Basilisc a la batllia?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Al Seguici Festiu.", + "span_text": "El Basilisc de Reus és un element del Seguici Festiu", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau.", + "span_text": "el Basilisc neix d'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau", + "span_start": 90, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Té les característiques dels progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau.", + "span_text": "té les característiques dels progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau", + "span_start": 179, + "span_end": 261, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que neix de la sang que vessa Medusa en ser decapitada.", + "span_text": "Altres versions fan néixer el Basilisc de la sang que vessa Medusa en ser decapitada", + "span_start": 263, + "span_end": 347, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Dietari o llibre de Jornades.", + "span_text": "Pel que fa al Basilisc com a element festiu només hi ha una referència al Dietari o llibre de Jornades", + "span_start": 349, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Jaume Safont.", + "span_text": "Dietari o llibre de Jornades, de Jaume Safont", + "span_start": 423, + "span_end": 468, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "on diu que el 8 de desembre de 1423 \"arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui vénen de Nàpols", + "span_start": 470, + "span_end": 591, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Manel Llaurador Fortuny.", + "span_text": "el projecte de creació del Basilisc, que va ser encarregada a l'escultor Manel Llaurador Fortuny", + "span_start": 851, + "span_end": 947, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus, entre d'altres.", + "span_text": "Manel Llaurador Fortuny, també creador de l'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus, entre d'altres", + "span_start": 924, + "span_end": 1039, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En descripcions i iconografies antigues.", + "span_text": "És una figura de nova creació, feta a partir de descripcions i iconografies antigues", + "span_start": 1041, + "span_end": 1125, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta.", + "span_text": "El Basilisc, pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta", + "span_start": 1184, + "span_end": 1315, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan la bèstia executa el seu ball solemne.", + "span_text": "Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il·luminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits", + "span_start": 1317, + "span_end": 1460, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que matava tan sols amb la mirada.", + "span_text": "Segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada", + "span_start": 1462, + "span_end": 1523, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Marxa del basilisc de Reus i el Ball Solemne del Basilisc de Reus.", + "span_text": "Les músiques acompanyen la coreografia pròpia de la bèstia i són la \"Marxa del basilisc de Reus\" i el \"Ball Solemne del Basilisc de Reus\"", + "span_start": 1525, + "span_end": 1662, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 2008.", + "span_text": "El 28 de juny de 2008 el Basilisc va ser entregat a l'Ajuntament", + "span_start": 1763, + "span_end": 1827, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Al Seguici Festiu.", + "span_text": "El Basilisc de Reus és un element del Seguici Festiu", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Segons la veu popular, d'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau.", + "span_text": "Segons la veu popular, el Basilisc neix d'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau", + "span_start": 67, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Cap de gall, cua de serp i cos de gripau.", + "span_text": "té les característiques dels progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau", + "span_start": 179, + "span_end": 261, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el fan néixer de la sang que vessa Medusa en ser decapitada.", + "span_text": "Altres versions fan néixer el Basilisc de la sang que vessa Medusa en ser decapitada", + "span_start": 263, + "span_end": 347, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Dietari o llibre de Jornades.", + "span_text": "Pel que fa al Basilisc com a element festiu només hi ha una referència al Dietari o llibre de Jornades", + "span_start": 349, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Jaume Safont.", + "span_text": "al Dietari o llibre de Jornades, de Jaume Safont", + "span_start": 420, + "span_end": 468, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "on diu que el 8 de desembre de 1423 \"arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui vénen de Nàpols", + "span_start": 470, + "span_end": 591, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A l'escultor Manel Llaurador Fortuny.", + "span_text": "inicià el projecte de creació del Basilisc, que va ser encarregada a l'escultor Manel Llaurador Fortuny", + "span_start": 844, + "span_end": 947, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus.", + "span_text": "Manel Llaurador Fortuny, també creador de l'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus", + "span_start": 924, + "span_end": 1023, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En descripcions i iconografies antigues.", + "span_text": "És una figura de nova creació, feta a partir de descripcions i iconografies antigues", + "span_start": 1041, + "span_end": 1125, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Està pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta.", + "span_text": "El Basilisc, pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta", + "span_start": 1184, + "span_end": 1315, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan la bèstia executa el seu ball solemne.", + "span_text": "Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il·luminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits", + "span_start": 1317, + "span_end": 1460, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que matava tan sols amb la mirada.", + "span_text": "Segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada", + "span_start": 1462, + "span_end": 1523, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Marxa del basilisc de Reus i el Ball Solemne del Basilisc de Reus.", + "span_text": "Les músiques acompanyen la coreografia pròpia de la bèstia i són la \"Marxa del basilisc de Reus\" i el \"Ball Solemne del Basilisc de Reus\"", + "span_start": 1525, + "span_end": 1662, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 2008.", + "span_text": "El 28 de juny de 2008 el Basilisc va ser entregat a l'Ajuntament", + "span_start": 1763, + "span_end": 1827, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Al Seguici Festiu.", + "span_text": "El Basilisc de Reus és un element del Seguici Festiu de la ciutat", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Segons la veu popular, el Basilisc neix d'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau.", + "span_text": "Segons la veu popular, el Basilisc neix d'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau", + "span_start": 67, + "span_end": 167, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quan neix té les característiques dels progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau.", + "span_text": "Quan neix té les característiques dels progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau", + "span_start": 169, + "span_end": 261, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que el Basilisc neix de la sang que vessa Medusa en ser decapitada.", + "span_text": "Altres versions fan néixer el Basilisc de la sang que vessa Medusa en ser decapitada", + "span_start": 263, + "span_end": 347, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Dietari o llibre de Jornades.", + "span_text": "Pel que fa al Basilisc com a element festiu només hi ha una referència al Dietari o llibre de Jornades", + "span_start": 349, + "span_end": 451, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Jaume Safont.", + "span_text": "Dietari o llibre de Jornades, de Jaume Safont", + "span_start": 423, + "span_end": 468, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "on diu que el 8 de desembre de 1423 \"arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui vénen de Nàpols", + "span_start": 470, + "span_end": 591, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A l'escultor Manel Llaurador Fortuny.", + "span_text": "el projecte de creació del Basilisc, que va ser encarregada a l'escultor Manel Llaurador Fortuny", + "span_start": 851, + "span_end": 947, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus.", + "span_text": "Manel Llaurador Fortuny, també creador de l'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus, entre d'altres", + "span_start": 924, + "span_end": 1039, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En descripcions i iconografies antigues.", + "span_text": "És una figura de nova creació, feta a partir de descripcions i iconografies antigues", + "span_start": 1041, + "span_end": 1125, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Està pintat a l'oli i compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta.", + "span_text": "El Basilisc, pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta", + "span_start": 1184, + "span_end": 1315, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan la bèstia executa el seu ball solemne.", + "span_text": "Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il·luminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits", + "span_start": 1317, + "span_end": 1460, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que el basilisc matava tan sols amb la mirada.", + "span_text": "Segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada", + "span_start": 1462, + "span_end": 1523, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La Marxa del basilisc de Reus i el Ball Solemne del Basilisc de Reus.", + "span_text": "Les músiques acompanyen la coreografia pròpia de la bèstia i són la \"Marxa del basilisc de Reus\" i el \"Ball Solemne del Basilisc de Reus\"", + "span_start": 1525, + "span_end": 1662, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El 2008.", + "span_text": "El 28 de juny de 2008 el Basilisc va ser entregat a l'Ajuntament", + "span_start": 1763, + "span_end": 1827, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_tros de paper_117", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "tros de paper - COMPRAR UN MELÓ!-4", + "story": "-Amb el senyor, que ho digui ell mateix.\nEll mateix s'estava amagat a l'arcova.\n-Ah! va dir l'home enganyat, ¿per parlar de melons és menester agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una cortina?\nEn fi, que marit i muller es van separar. I ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló, que ha acabat per avorrir-los.\nAra diran vostès: Bé, això no és més que un cas. És cert: però al cap i a l'últim és un cas; i per un cas pengen a un home.\nTornant a les generalitats. El comprar un meló és cosa tan difícil, que per relacions que tingui una persona, coneixerà molts metges, molts advocats, molts comerciants; però no coneix més que un que entengui en melons.\n¡Que poques en veuran de pomes, de peres, de sindries llançades pel carrer! i en canvi, ¡que en veuran de melons! mostra eloqüent dels nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren a comprar-los.\nVostès mirin-se bé els aficionats a l'acte de menjar meló. Si és dolent, el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom, queixar-se del govern, de la criada, de que els seus xicots l'atabalen…\nPerò mirin-se quan té la sort de topar amb un meló bo. L'apura fins a l'escorxa; buida les dues corones amb la punta del ganivet; li suquegen les vores de la boca, i ell xucla de pressa perquè no se'n perdi borrall… Ja li pot preguntar si va millor el seu pare que està malalt; no tinga por que li responguí fins que llepats llavis i genives i passat el tovalló, no hagi fet un sospir de gust, i després encara li preguntarà: què em deia?", + "questions": [ + { + "input_text": "On era un dels personatges?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què es pregunta?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va seguir unit el matrimoni?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va fer ella?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què li ha passat de tant menjar-ne?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què poden enforcar algú?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què és d'allò més complicat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Malgrat què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De què veuran les persones molt poca quantitat pels carrers?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En canvi, apreciaran molts melons?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què demostra aquest fet?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què fan els qui no en saben quan mengen un que no és bo?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De què començaran a lamentar-se?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I com es posa un quan en tasta un de bo?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Amagat a l'arcova.", + "span_text": "Ell mateix s'estava amagat a l'arcova", + "span_start": 41, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que si per parlar de melons és menester agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una cortina.", + "span_text": "Ah! va dir l'home enganyat, ¿per parlar de melons és menester agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una cortina?", + "span_start": 81, + "span_end": 207, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En fi, que marit i muller es van separar", + "span_start": 208, + "span_end": 248, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es va entregar a menjar meló.", + "span_text": "ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló", + "span_start": 252, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb tal frenesí.", + "span_text": "ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló", + "span_start": 252, + "span_end": 301, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que ha acabat per avorrir-los.", + "span_text": "amb tal frenesí a menjar meló, que ha acabat per avorrir-los", + "span_start": 272, + "span_end": 332, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per un cas.", + "span_text": "per un cas pengen a un home", + "span_start": 429, + "span_end": 456, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El comprar un meló.", + "span_text": "El comprar un meló és cosa tan difícil", + "span_start": 486, + "span_end": 524, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Malgrat les relacions que tingui una persona, coneixerà molts metges, molts advocats, molts comerciants.", + "span_text": "El comprar un meló és cosa tan difícil, que per relacions que tingui una persona, coneixerà molts metges, molts advocats, molts comerciants", + "span_start": 486, + "span_end": 625, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De pomes, de peres, de sindries.", + "span_text": "Que poques en veuran de pomes, de peres, de sindries llançades pel carrer", + "span_start": 678, + "span_end": 751, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en canvi, ¡que en veuran de melons!", + "span_start": 755, + "span_end": 790, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren a comprar-los.", + "span_text": "¡que en veuran de melons! mostra eloqüent dels nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren a comprar-los", + "span_start": 765, + "span_end": 875, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom.", + "span_text": "Vostès mirin-se bé els aficionats a l'acte de menjar meló. Si és dolent, el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom", + "span_start": 877, + "span_end": 1023, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del govern, de la criada, de que els seus xicots l'atabalen.", + "span_text": "el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom, queixar-se del govern, de la criada, de que els seus xicots l'atabalen", + "span_start": 950, + "span_end": 1095, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Farà un sospir de gust.", + "span_text": "Ja li pot preguntar si va millor el seu pare que està malalt; no tinga por que li responguí fins que llepats llavis i genives i passat el tovalló, no hagi fet un sospir de gust", + "span_start": 1313, + "span_end": 1489, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Amagat a l'arcova.", + "span_text": "Ell mateix s'estava amagat a l'arcova", + "span_start": 41, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que si per parlar de melons és menester agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una cortina.", + "span_text": "Ah! va dir l'home enganyat, ¿per parlar de melons és menester agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una cortina?", + "span_start": 81, + "span_end": 207, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En fi, que marit i muller es van separar", + "span_start": 208, + "span_end": 248, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Menjar meló.", + "span_text": "ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló", + "span_start": 252, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb frenesí.", + "span_text": "ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló", + "span_start": 252, + "span_end": 301, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que ha acabat per avorrir-los.", + "span_text": "es va entregar amb tal frenesí a menjar meló, que ha acabat per avorrir-los", + "span_start": 257, + "span_end": 332, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per un cas.", + "span_text": "per un cas pengen a un home", + "span_start": 429, + "span_end": 456, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El comprar un meló.", + "span_text": "El comprar un meló és cosa tan difícil", + "span_start": 486, + "span_end": 524, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Malgrat les relacions que tingui una persona.", + "span_text": "El comprar un meló és cosa tan difícil, que per relacions que tingui una persona", + "span_start": 486, + "span_end": 566, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De pomes, de peres, de sindries.", + "span_text": "Que poques en veuran de pomes, de peres, de sindries llançades pel carrer", + "span_start": 678, + "span_end": 751, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "en canvi, ¡que en veuran de melons!", + "span_start": 755, + "span_end": 790, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren a comprar-los.", + "span_text": "¡que en veuran de melons! mostra eloqüent dels nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren a comprar-los", + "span_start": 765, + "span_end": 875, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom.", + "span_text": "Vostès mirin-se bé els aficionats a l'acte de menjar meló. Si és dolent, el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom", + "span_start": 877, + "span_end": 1023, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del govern, de la criada, de que els seus xicots l'atabalen.", + "span_text": "el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom, queixar-se del govern, de la criada, de que els seus xicots l'atabalen", + "span_start": 950, + "span_end": 1095, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Farà un sospir de gust i després li preguntarà que què li deia.", + "span_text": "Ja li pot preguntar si va millor el seu pare que està malalt; no tinga por que li responguí fins que llepats llavis i genives i passat el tovalló, no hagi fet un sospir de gust, i després encara li preguntarà: què em deia?", + "span_start": 1313, + "span_end": 1535, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Amagat a l'arcova.", + "span_text": "Ell mateix s'estava amagat a l'arcova", + "span_start": 41, + "span_end": 78, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Si per parlar de melons és menester agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una cortina.", + "span_text": "Ah! va dir l'home enganyat, ¿per parlar de melons és menester agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una cortina?", + "span_start": 81, + "span_end": 207, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "En fi, que marit i muller es van separar", + "span_start": 208, + "span_end": 248, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Menjar meló.", + "span_text": "ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló", + "span_start": 252, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb tal frenesí.", + "span_text": "ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló", + "span_start": 252, + "span_end": 301, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que ha acabat per avorrir-los.", + "span_text": "ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló, que ha acabat per avorrir-los", + "span_start": 252, + "span_end": 332, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per un cas.", + "span_text": "per un cas pengen a un home", + "span_start": 429, + "span_end": 456, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El comprar un meló.", + "span_text": "El comprar un meló és cosa tan difícil", + "span_start": 486, + "span_end": 524, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Malgrat relacions que tingui una persona, conèixer molts metges, molts advocats, molts comerciants.", + "span_text": "El comprar un meló és cosa tan difícil, que per relacions que tingui una persona, coneixerà molts metges, molts advocats, molts comerciants", + "span_start": 486, + "span_end": 625, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "De pomes, de peres i de sindries.", + "span_text": "Que poques en veuran de pomes, de peres, de sindries llançades pel carrer", + "span_start": 678, + "span_end": 751, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "i en canvi, ¡que en veuran de melons!", + "span_start": 753, + "span_end": 790, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Els nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren a comprar-los.", + "span_text": "en canvi, ¡que en veuran de melons! mostra eloqüent dels nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren a comprar-los", + "span_start": 755, + "span_end": 875, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "S'aixecaran de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom.", + "span_text": "Vostès mirin-se bé els aficionats a l'acte de menjar meló. Si és dolent, el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom", + "span_start": 877, + "span_end": 1023, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Del govern, de la crida, de que els seus xicots l'atabalen.", + "span_text": "el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom, queixar-se del govern, de la criada, de que els seus xicots l'atabalen", + "span_start": 950, + "span_end": 1095, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Farà un sospir de gust, i després encara preguntarà que què li deia.", + "span_text": "Ja li pot preguntar si va millor el seu pare que està malalt; no tinga por que li responguí fins que llepats llavis i genives i passat el tovalló, no hagi fet un sospir de gust, i després encara li preguntarà: què em deia?", + "span_start": 1313, + "span_end": 1535, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_553", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Aprovada per unanimitat la llei andorrana dels estats d’alarma i d’emergència", + "story": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra han votat a favor de les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència, les quals s'han votat per assentiment en una sessió marcada per l'excepcionalitat del moment i on només hi han assistit catorze consellers. Tots ells han coincidit en assenyalar que esperen que l'estat d'alarma no s'hagi d'activar per la pandèmia del coronavirus 2019 i que les mesures econòmiques urgents siguin efectives, tot i que han avisat que segurament en caldrà d'altres en un futur. Aquestes iniciatives són la injecció de 200 milions d'euros a les empreses, facilitar ajuts als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals o salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills, entre d'altres. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut Pel que fa al projecte de llei qualificada dels estats d'alarma i d'emergència, el cap de l'executiu andorrà, Xavier Espot, ha recordat que el fet que s'aprovi no vol dir que s'hagi d'activar aquest mecanisme de forma immediata, sinó que l'objectiu és que el govern del país compti amb ‘les eines necessàries' per si fos necessari fer-ho en el cas que les mesures de confinament actual no siguin suficients per contenir l'avenç del virus. Espot ha recordat que a través d'aquest mecanisme, que es pot decretar per un termini de quinze dies, es limitaria la lliure circulació de persones, la lliure entrada i sortida del país i també la propietat privada. També ha assegurat que l'estat d'emergència es pot posar en marxa en situacions en què es pugui veure afectada la convivència democràtica i, per tant, no seria d'aplicació en un cas com l'actual. En relació amb el paquet de mesures econòmiques, el cap del govern andorrà ha explicat que caldrà ‘un pla de reactivació' per fer front a la crisi que es pugui derivar de l'actual situació sanitària. En aquest sentit, ha destacat que l'activitat que s'ha aturat ‘de cop' no tornarà de seguida a la normalitat i que, per tant, ha dit: ‘No en sortirem indemnes'. Des de l'oposició s'ha mostrat el suport a l'executiu davant aquesta situació i s'ha agraït el diàleg que hi ha hagut per a l'elaboració d'aquestes dues lleis. Per la seva banda, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, ha dit que manté contactes amb el Banc Central Europeu, el qual podria servir com a prestador d'última instància o d'ajuts al govern. En aquest sentit, ha explicat que també es tenen converses amb els bancs centrals dels països veïns i amb el banc de desenvolupament i ha defensat la necessitat que la llei òmnibus entri en vigor tan aviat com es pugui.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què s'ha escollit?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui hi està d'acord?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com s'han elegit?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui hi havia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quines són les seves expectatives?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quina necessitat futura contemplen?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En què consisteixen aquestes noves accions?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui s'hi ha pronunciat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En què ha insistit?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què permet aquest fet?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què considera amb relació a la democràcia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin projecte econòmic preveu?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin posicionament pren la part contrària?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui és Enric Jover?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Què ha expressat Jover sobre la llei òmnibus?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència.", + "span_text": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra han votat a favor de les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra.", + "span_text": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra han votat a favor de les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per assentiment.", + "span_text": "s'han votat per assentiment", + "span_start": 160, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Només catorze consellers.", + "span_text": "on només hi han assistit catorze consellers", + "span_start": 245, + "span_end": 288, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que l'estat d'alarma no s'hagi d'activar per la pandèmia del coronavirus 2019 i que les mesures econòmiques urgents siguin efectives.", + "span_text": "Tots ells han coincidit en assenyalar que esperen que l'estat d'alarma no s'hagi d'activar per la pandèmia del coronavirus 2019 i que les mesures econòmiques urgents siguin efectives", + "span_start": 290, + "span_end": 472, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Altres mesures econòmiques.", + "span_text": "que les mesures econòmiques urgents siguin efectives, tot i que han avisat que segurament en caldrà d'altres en un futur", + "span_start": 420, + "span_end": 540, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la la injecció de 200 milions d'euros a les empreses, facilitar ajuts als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals o salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills, entre d'altres.", + "span_text": "Aquestes iniciatives són la injecció de 200 milions d'euros a les empreses, facilitar ajuts als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals o salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills, entre d'altres", + "span_start": 542, + "span_end": 767, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El cap de l'executiu andorrà, Xavier Espot.", + "span_text": "Pel que fa al projecte de llei qualificada dels estats d'alarma i d'emergència, el cap de l'executiu andorrà, Xavier Espot, ha recordat", + "span_start": 824, + "span_end": 959, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que el fet que s'aprovi no vol dir que s'hagi d'activar aquest mecanisme de forma immediata, sinó que l'objectiu és que el govern del país compti amb les eines necessàries per si fos necessari fer-ho en el cas que les mesures de confinament actual no siguin suficients per contenir l'avenç del virus.", + "span_text": "Xavier Espot, ha recordat que el fet que s'aprovi no vol dir que s'hagi d'activar aquest mecanisme de forma immediata, sinó que l'objectiu és que el govern del país compti amb ‘les eines necessàries' per si fos necessari fer-ho en el cas que les mesures de confinament actual no siguin suficients per contenir l'avenç del virus", + "span_start": 934, + "span_end": 1261, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es limitaria la lliure circulació de persones, la lliure entrada i sortida del país i també la propietat privada.", + "span_text": "Espot ha recordat que a través d'aquest mecanisme, que es pot decretar per un termini de quinze dies, es limitaria la lliure circulació de persones, la lliure entrada i sortida del país i també la propietat privada", + "span_start": 1263, + "span_end": 1477, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'estat d'emergència es pot posar en marxa en situacions en què es pugui veure afectada la convivència democràtica i, per tant, no seria d'aplicació en un cas com l'actual.", + "span_text": "ha assegurat que l'estat d'emergència es pot posar en marxa en situacions en què es pugui veure afectada la convivència democràtica i, per tant, no seria d'aplicació en un cas com l'actual", + "span_start": 1485, + "span_end": 1673, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un pla de reactivació.", + "span_text": "En relació amb el paquet de mesures econòmiques, el cap del govern andorrà ha explicat que caldrà ‘un pla de reactivació'", + "span_start": 1675, + "span_end": 1796, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per fer front a la crisi que es pugui derivar de l'actual situació sanitària.", + "span_text": "‘un pla de reactivació' per fer front a la crisi que es pugui derivar de l'actual situació sanitària", + "span_start": 1773, + "span_end": 1873, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "S'ha mostrat el suport a l'executiu davant aquesta situació i s'ha agraït el diàleg que hi ha hagut per a l'elaboració d'aquestes dues lleis.", + "span_text": "Des de l'oposició s'ha mostrat el suport a l'executiu davant aquesta situació i s'ha agraït el diàleg que hi ha hagut per a l'elaboració d'aquestes dues lleis", + "span_start": 2036, + "span_end": 2194, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El ministre Portaveu i de Finances.", + "span_text": "el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover", + "span_start": 2215, + "span_end": 2261, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Ha defensat la necessitat que entri en vigor tan aviat com es pugui.", + "span_text": "ha defensat la necessitat que la llei òmnibus entri en vigor tan aviat com es pugui", + "span_start": 2532, + "span_end": 2615, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència.", + "span_text": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra han votat a favor de les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra.", + "span_text": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra han votat a favor de les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per assentiment.", + "span_text": "les quals s'han votat per assentiment", + "span_start": 150, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Catorze consellers.", + "span_text": "on només hi han assistit catorze consellers", + "span_start": 245, + "span_end": 288, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que l'estat d'alarma no s'hagi d'activar per la pandèmia del coronavirus 2019 i que les mesures econòmiques urgents siguin efectives.", + "span_text": "Tots ells han coincidit en assenyalar que esperen que l'estat d'alarma no s'hagi d'activar per la pandèmia del coronavirus 2019 i que les mesures econòmiques urgents siguin efectives", + "span_start": 290, + "span_end": 472, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Altres mesures.", + "span_text": "que les mesures econòmiques urgents siguin efectives, tot i que han avisat que segurament en caldrà d'altres en un futur", + "span_start": 420, + "span_end": 540, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la injecció de 200 milions d'euros a les empreses, facilitar ajuts als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals o salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills, entre d'altres.", + "span_text": "Aquestes iniciatives són la injecció de 200 milions d'euros a les empreses, facilitar ajuts als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals o salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills, entre d'altres", + "span_start": 542, + "span_end": 767, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Xavier Espot.", + "span_text": "Pel que fa al projecte de llei qualificada dels estats d'alarma i d'emergència, el cap de l'executiu andorrà, Xavier Espot, ha recordat", + "span_start": 824, + "span_end": 959, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que el fet que s'aprovi no vol dir que s'hagi d'activar aquest mecanisme de forma immediata.", + "span_text": "Xavier Espot, ha recordat que el fet que s'aprovi no vol dir que s'hagi d'activar aquest mecanisme de forma immediata", + "span_start": 934, + "span_end": 1051, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es limitaria la lliure circulació de persones, la lliure entrada i sortida del país i també la propietat privada.", + "span_text": "Espot ha recordat que a través d'aquest mecanisme, que es pot decretar per un termini de quinze dies, es limitaria la lliure circulació de persones, la lliure entrada i sortida del país i també la propietat privada", + "span_start": 1263, + "span_end": 1477, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'estat d'emergència es pot posar en marxa en situacions en què es pugui veure afectada la convivència democràtica i, per tant, no seria d'aplicació en un cas com l'actual.", + "span_text": "ha assegurat que l'estat d'emergència es pot posar en marxa en situacions en què es pugui veure afectada la convivència democràtica i, per tant, no seria d'aplicació en un cas com l'actual", + "span_start": 1485, + "span_end": 1673, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un pla de reactivació.", + "span_text": "En relació amb el paquet de mesures econòmiques, el cap del govern andorrà ha explicat que caldrà ‘un pla de reactivació'", + "span_start": 1675, + "span_end": 1796, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per fer front a la crisi que es pugui derivar de l'actual situació sanitària.", + "span_text": "‘un pla de reactivació' per fer front a la crisi que es pugui derivar de l'actual situació sanitària", + "span_start": 1773, + "span_end": 1873, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha mostrat el suport a l'executiu davant aquesta situació i ha agraït el diàleg que hi ha hagut per a l'elaboració d'aquestes dues lleis.", + "span_text": "Des de l'oposició s'ha mostrat el suport a l'executiu davant aquesta situació i s'ha agraït el diàleg que hi ha hagut per a l'elaboració d'aquestes dues lleis", + "span_start": 2036, + "span_end": 2194, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El ministre Portaveu i de Finances.", + "span_text": "el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover", + "span_start": 2215, + "span_end": 2261, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "La necessitat que entri en vigor tan aviat com es pugui.", + "span_text": "ha defensat la necessitat que la llei òmnibus entri en vigor tan aviat com es pugui", + "span_start": 2532, + "span_end": 2615, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència.", + "span_text": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra han votat a favor de les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra.", + "span_text": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra han votat a favor de les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència", + "span_start": 0, + "span_end": 148, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Per assentiment.", + "span_text": "s'han votat per assentiment", + "span_start": 160, + "span_end": 187, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Només catorze consellers.", + "span_text": "només hi han assistit catorze consellers", + "span_start": 248, + "span_end": 288, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Esperen que l'estat d'alarma no s'hagi d'activar per la pandèmia del coronavirus 2019 i que les mesures econòmiques urgents siguin efectives.", + "span_text": "Tots ells han coincidit en assenyalar que esperen que l'estat d'alarma no s'hagi d'activar per la pandèmia del coronavirus 2019 i que les mesures econòmiques urgents siguin efectives", + "span_start": 290, + "span_end": 472, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que segurament caldrà altres mesures.", + "span_text": "que les mesures econòmiques urgents siguin efectives, tot i que han avisat que segurament en caldrà d'altres en un futur", + "span_start": 420, + "span_end": 540, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En la injecció de 200 milions d'euros a les empreses, facilitar ajuts als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals o salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills, entre d'altres.", + "span_text": "Aquestes iniciatives són la injecció de 200 milions d'euros a les empreses, facilitar ajuts als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals o salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills, entre d'altres", + "span_start": 542, + "span_end": 767, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El cap de l'executiu andorrà, Xavier Espot.", + "span_text": "Pel que fa al projecte de llei qualificada dels estats d'alarma i d'emergència, el cap de l'executiu andorrà, Xavier Espot, ha recordat que", + "span_start": 824, + "span_end": 963, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que el fet que s'aprovi no vol dir que s'hagi d'activar aquest mecanisme de forma immediata, sinó que l'objectiu és que el govern del país compti amb les eines necessàries per si fos necessari fer-ho en el cas que les mesures de confinament actual no siguin suficients per contenir l'avenç del virus.", + "span_text": "el cap de l'executiu andorrà, Xavier Espot, ha recordat que el fet que s'aprovi no vol dir que s'hagi d'activar aquest mecanisme de forma immediata, sinó que l'objectiu és que el govern del país compti amb ‘les eines necessàries' per si fos necessari fer-ho en el cas que les mesures de confinament actual no siguin suficients per contenir l'avenç del virus", + "span_start": 904, + "span_end": 1261, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Es limitaria la lliure circulació de persones, la lliure entrada i sortida del país i també la propietat privada.", + "span_text": "Espot ha recordat que a través d'aquest mecanisme, que es pot decretar per un termini de quinze dies, es limitaria la lliure circulació de persones, la lliure entrada i sortida del país i també la propietat privada", + "span_start": 1263, + "span_end": 1477, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'estat d'emergència es pot posar en marxa en situacions en què es pugui veure afectada la convivència democràtica i, per tant, no seria d'aplicació en un cas com l'actual.", + "span_text": "També ha assegurat que l'estat d'emergència es pot posar en marxa en situacions en què es pugui veure afectada la convivència democràtica i, per tant, no seria d'aplicació en un cas com l'actual", + "span_start": 1479, + "span_end": 1673, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un pla de reactivació.", + "span_text": "En relació amb el paquet de mesures econòmiques, el cap del govern andorrà ha explicat que caldrà ‘un pla de reactivació'", + "span_start": 1675, + "span_end": 1796, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per fer front a la crisi que es pugui derivar de l'actual situació sanitària.", + "span_text": "‘un pla de reactivació' per fer front a la crisi que es pugui derivar de l'actual situació sanitària", + "span_start": 1773, + "span_end": 1873, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha mostrat el suport a l'executiu davant aquesta situació i ha agraït el diàleg que hi ha hagut per a l'elaboració d'aquestes dues lleis.", + "span_text": "Des de l'oposició s'ha mostrat el suport a l'executiu davant aquesta situació i s'ha agraït el diàleg que hi ha hagut per a l'elaboració d'aquestes dues lleis", + "span_start": 2036, + "span_end": 2194, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El ministre Portaveu i de Finances.", + "span_text": "Per la seva banda, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover", + "span_start": 2196, + "span_end": 2261, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Ha defensat la necessitat que la llei òmnibus entri en vigor tan aviat com es pugui.", + "span_text": "ha defensat la necessitat que la llei òmnibus entri en vigor tan aviat com es pugui", + "span_start": 2532, + "span_end": 2615, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1456", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Oltra, sobre si seria ministra: ‘Em vaig comprometre amb els valencians i vaig a complir la meua paraula’", + "story": "La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha rebutjat la possibilitat de ser ministra en un futur govern espanyol. ‘Jo em vaig presentar per a treballar ací i traure esta terra endavant', ha destacat Oltra, qui ha afegit: ‘Em vaig comprometre amb els valencians, vaig donar una paraula i la vaig a complir'. La també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, en una entrevista a Europa Press, ha agraït que el líder de Podem, Pablo Iglesias, diguera que li agradaria tindre-la com a ministra, però ha destacat que ella és de terres petitones i de mirar a la gent ulls, i que els ministeris t'allunyen de la gent. Alhora, ha negat que els resultats de les eleccions generals de diumenge que ve puguen modificar la concepció del Consell. Sobre esta qüestió, ha assenyalat que l'Acord del Botànic és un acord per a quatre anys i determina els resultats electorals de maig de 2015. Per tant, ha indicat que l'únic element que podria canviar l'actual composició del Govern, seria l'entrada de membres de Podem al Consell, una decisió que ha d'abordar este partit. En qualsevol cas, ha posat èmfasi que els càrrecs de president i de vicepresidenta no van a canviar en cap cas. Mónica Oltra també ha destacat que Compromís-Podem-EUPV ‘A la valenciana' ix a guanyar, i ha assenyalat que estan demostrant on governen que no sol es millora la vida de les persones, sinó que, a més, es governa millor. Sobre esta qüestió, ha criticat el discurs de la por del PP, que deia que amb estos partits res anava a funcionar, i ha denunciat que utilitze estos arguments un partit que porta a imputats en les seues llistes. Així, ha indicat que el PP porta en la seua candidatura per Castelló com a número dos a Óscar Clavell: ‘Investigat per un cas de presumpta prevaricació, per traficar amb els nínxols del cementiri del seu poble per a guardar-li nínxol als seus amics', ha dit. La vicepresidenta ha posat èmfasi que cal un Govern d'Espanya aliat amb els governs de canvi municipals i autonòmics, ja que considera que el vot dels comicis autonòmics i locals del 24 de maig de 2015 té una segona part, el vot del 26 de juny.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Mónica Oltra?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com es mostra respecte de la participació en el Ministeri?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què argumenta?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin altre càrrec té Oltra?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On ha parlat d'aquesta qüestió?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb què s'ha mostrat reconeguda?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per què ho refusa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què ha dit sobre la incidència dels resultats de les generals?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què és el que podria alterar el govern tal com està ara?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En què ha insistit Oltra?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què pretén fer veure sobre la seva manera de fer?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què rebat al Partit Popular?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin exemple en posa Oltra?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina mena de govern creu que fa falta a l'Estat?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís.", + "span_text": "La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra", + "span_start": 0, + "span_end": 97, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha rebutjat la possibilitat.", + "span_text": "Mónica Oltra, ha rebutjat la possibilitat de ser ministra en un futur govern espanyol", + "span_start": 85, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Es va presentar per a treballar ací i treure esta terra endavant i es va compometre amb els valencians, va donar una paraula i la va complir.", + "span_text": "‘Jo em vaig presentar per a treballar ací i traure esta terra endavant', ha destacat Oltra, qui ha afegit: ‘Em vaig comprometre amb els valencians, vaig donar una paraula i la vaig a complir'", + "span_start": 172, + "span_end": 363, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.", + "span_text": "La també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives", + "span_start": 365, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a Europa Press.", + "span_text": "La també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, en una entrevista a Europa Press", + "span_start": 365, + "span_end": 453, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el líder de Podem diguera que li agradaria tindre-la com a ministra.", + "span_text": "ha agraït que el líder de Podem, Pablo Iglesias, diguera que li agradaria tindre-la com a ministra", + "span_start": 455, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè és de terres petitones i de mirar a la gent ulls, i que els ministeris t'allunyen de la gent.", + "span_text": "però ha destacat que ella és de terres petitones i de mirar a la gent ulls, i que els ministeris t'allunyen de la gent", + "span_start": 555, + "span_end": 673, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha negat que puguen modificar la concepció del Consell.", + "span_text": "ha negat que els resultats de les eleccions generals de diumenge que ve puguen modificar la concepció del Consell", + "span_start": 683, + "span_end": 796, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'entrada de membres de Podem al Consell.", + "span_text": "ha indicat que l'únic element que podria canviar l'actual composició del Govern, seria l'entrada de membres de Podem al Consell", + "span_start": 950, + "span_end": 1077, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el fet que els càrrecs de president i de vicepresidenta no van a canviar en cap cas.", + "span_text": "ha posat èmfasi que els càrrecs de president i de vicepresidenta no van a canviar en cap cas", + "span_start": 1139, + "span_end": 1231, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que estan demostrant on governen que no sol es millora la vida de les persones, sinó que, a més, es governa millor.", + "span_text": "ha assenyalat que estan demostrant on governen que no sol es millora la vida de les persones, sinó que, a més, es governa millor", + "span_start": 1323, + "span_end": 1451, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha criticat el seu discurs, que deia que amb estos partits res anava a funcionar, i ha denunciat que utilitze estos arguments un partit que porta a imputats en les seues llistes.", + "span_text": "Sobre esta qüestió, ha criticat el discurs de la por del PP, que deia que amb estos partits res anava a funcionar, i ha denunciat que utilitze estos arguments un partit que porta a imputats en les seues llistes", + "span_start": 1453, + "span_end": 1663, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la candidatura del PP per Castelló com a número dos, Óscar Clavell.", + "span_text": "Així, ha indicat que el PP porta en la seua candidatura per Castelló com a número dos a Óscar Clavell", + "span_start": 1665, + "span_end": 1766, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un Govern d'Espanya aliat amb els governs de canvi municipals i autonòmics.", + "span_text": "La vicepresidenta ha posat èmfasi que cal un Govern d'Espanya aliat amb els governs de canvi municipals i autonòmics", + "span_start": 1924, + "span_end": 2040, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que el vot dels comicis autonòmics i locals del 24 de maig de 2015 té una segona part, el vot del 26 de juny", + "span_text": "amb els governs de canvi municipals i autonòmics, ja que considera que el vot dels comicis autonòmics i locals del 24 de maig de 2015 té una segona part, el vot del 26 de juny", + "span_start": 1992, + "span_end": 2167, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís.", + "span_text": "La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra", + "span_start": 0, + "span_end": 97, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha rebutjat la possibilitat.", + "span_text": "Mónica Oltra, ha rebutjat la possibilitat de ser ministra en un futur govern espanyol", + "span_start": 85, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que es va presentar per a treballar ací i treure esta terra endavant, i que es va compometre amb els valencians, va donar una paraula i la va complir.", + "span_text": "‘Jo em vaig presentar per a treballar ací i traure esta terra endavant', ha destacat Oltra, qui ha afegit: ‘Em vaig comprometre amb els valencians, vaig donar una paraula i la vaig a complir'", + "span_start": 172, + "span_end": 363, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.", + "span_text": "La també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives", + "span_start": 365, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a Europa Press.", + "span_text": "La també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, en una entrevista a Europa Press", + "span_start": 365, + "span_end": 453, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que el líder de Podem, Pablo Iglesias, diguera que li agradaria tindre-la com a ministra.", + "span_text": "ha agraït que el líder de Podem, Pablo Iglesias, diguera que li agradaria tindre-la com a ministra", + "span_start": 455, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè ella és de terres petitones i de mirar a la gent ulls, i que els ministeris t'allunyen de la gent.", + "span_text": "però ha destacat que ella és de terres petitones i de mirar a la gent ulls, i que els ministeris t'allunyen de la gent", + "span_start": 555, + "span_end": 673, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha negat que puguen modificar la concepció del Consell.", + "span_text": "ha negat que els resultats de les eleccions generals de diumenge que ve puguen modificar la concepció del Consell", + "span_start": 683, + "span_end": 796, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'entrada de membres de Podem al Consell.", + "span_text": "ha indicat que l'únic element que podria canviar l'actual composició del Govern, seria l'entrada de membres de Podem al Consell", + "span_start": 950, + "span_end": 1077, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el fet que els càrrecs de president i de vicepresidenta no van a canviar en cap cas.", + "span_text": "ha posat èmfasi que els càrrecs de president i de vicepresidenta no van a canviar en cap cas", + "span_start": 1139, + "span_end": 1231, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que estan demostrant on governen que no sol es millora la vida de les persones, sinó que, a més, es governa millor.", + "span_text": "ha assenyalat que estan demostrant on governen que no sol es millora la vida de les persones, sinó que, a més, es governa millor", + "span_start": 1323, + "span_end": 1451, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Ha criticat el seu discurs i ha denunciat que utilitze estos arguments un partit que porta a imputats en les seues llistes.", + "span_text": "Sobre esta qüestió, ha criticat el discurs de la por del PP, que deia que amb estos partits res anava a funcionar, i ha denunciat que utilitze estos arguments un partit que porta a imputats en les seues llistes", + "span_start": 1453, + "span_end": 1663, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Óscar Clavell.", + "span_text": "Així, ha indicat que el PP porta en la seua candidatura per Castelló com a número dos a Óscar Clavell", + "span_start": 1665, + "span_end": 1766, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un Govern d'Espanya aliat amb els governs de canvi municipals i autonòmics.", + "span_text": "La vicepresidenta ha posat èmfasi que cal un Govern d'Espanya aliat amb els governs de canvi municipals i autonòmics", + "span_start": 1924, + "span_end": 2040, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que el vot dels comicis autonòmics i locals del 24 de maig de 2015 té una segona part, el vot del 26 de juny.", + "span_text": "amb els governs de canvi municipals i autonòmics, ja que considera que el vot dels comicis autonòmics i locals del 24 de maig de 2015 té una segona part, el vot del 26 de juny", + "span_start": 1992, + "span_end": 2167, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís.", + "span_text": "La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra", + "span_start": 0, + "span_end": 97, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha rebutjat la possibilitat.", + "span_text": "Mónica Oltra, ha rebutjat la possibilitat de ser ministra en un futur govern espanyol", + "span_start": 85, + "span_end": 170, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que es va presentar per a treballar ací i traure la terra endavant, i que es va comprometre amb els valencians, va donar una paraula i la va complir.", + "span_text": "‘Jo em vaig presentar per a treballar ací i traure esta terra endavant', ha destacat Oltra, qui ha afegit: ‘Em vaig comprometre amb els valencians, vaig donar una paraula i la vaig a complir'", + "span_start": 172, + "span_end": 363, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.", + "span_text": "La també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives", + "span_start": 365, + "span_end": 419, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En una entrevista a Europa Press.", + "span_text": "La també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, en una entrevista a Europa Press, ha agraït", + "span_start": 365, + "span_end": 464, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que Pablo Iglesias diguera que li agradaria tindre-la com a ministra.", + "span_text": "ha agraït que el líder de Podem, Pablo Iglesias, diguera que li agradaria tindre-la com a ministra", + "span_start": 455, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Perquè ella és de terres petitones i de mirar a la gent ulls, i que els ministeris t'allunyen de la gent.", + "span_text": "però ha destacat que ella és de terres petitones i de mirar a la gent ulls, i que els ministeris t'allunyen de la gent", + "span_start": 555, + "span_end": 673, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ha negat que els resultats de les eleccions generals puguen modificar la concepció del Consell.", + "span_text": "ha negat que els resultats de les eleccions generals de diumenge que ve puguen modificar la concepció del Consell", + "span_start": 683, + "span_end": 796, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "L'entrada de membres de Podem al Consell.", + "span_text": "ha indicat que l'únic element que podria canviar l'actual composició del Govern, seria l'entrada de membres de Podem al Consell", + "span_start": 950, + "span_end": 1077, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En el fet que els càrrecs de president i de vicepresidenta no van a canviar en cap cas.", + "span_text": "En qualsevol cas, ha posat èmfasi que els càrrecs de president i de vicepresidenta no van a canviar en cap cas", + "span_start": 1121, + "span_end": 1231, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que estan demostrant on governen que no sol es millora la vida de les persones, sinó que, a més, es governa millor.", + "span_text": "que estan demostrant on governen que no sol es millora la vida de les persones, sinó que, a més, es governa millor", + "span_start": 1337, + "span_end": 1451, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que el partit deia que amb estos partits res anava a funcionar, i ha denunciat que utilitze estos arguments un partit que porta a imputats en les seues llistes.", + "span_text": "Sobre esta qüestió, ha criticat el discurs de la por del PP, que deia que amb estos partits res anava a funcionar, i ha denunciat que utilitze estos arguments un partit que porta a imputats en les seues llistes", + "span_start": 1453, + "span_end": 1663, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El candidat per Castelló com a número dos del PP, Óscar Clavell.", + "span_text": "Així, ha indicat que el PP porta en la seua candidatura per Castelló com a número dos a Óscar Clavell", + "span_start": 1665, + "span_end": 1766, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un Govern d'Espanya aliat amb els governs de canvi municipals i autonòmics.", + "span_text": "La vicepresidenta ha posat èmfasi que cal un Govern d'Espanya aliat amb els governs de canvi municipals i autonòmics", + "span_start": 1924, + "span_end": 2040, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè considera que el vot dels comicis autonòmics i locals té una segona part, el vot del 26 de juny.", + "span_text": "cal un Govern d'Espanya aliat amb els governs de canvi municipals i autonòmics, ja que considera que el vot dels comicis autonòmics i locals del 24 de maig de 2015 té una segona part, el vot del 26 de juny", + "span_start": 1962, + "span_end": 2167, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1741", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Marta Bayarri i Valls...", + "story": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974) és una actriu, guionista i directora de cinema, teatre i televisió catalana.\nL'any 1993 començà a realitzar els seus primers passos en el món de la interpretació gràcies al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú i es vinculà a l'Escotilló GT participant en obres teatrals com ara El foc de les Ginesteres, El cafè de la Marina, Magnèsia, Es necessita un matrimoni, Perduts a Yonkers, Després de la pluja i Odio Hamlet, així com en l'obra dels Pastorets durant uns quants anys. L'any 2003 actuà de protagonista, juntament amb Guillem Albà, a El Carnestoltes. El Musical a l'Arrivo, representada per la companyia L'Estaquirot Teatre.\nL'any 2010 s'inicià en el món de la producció cinematogràfica. Rep formació en el terreny de la dramatúrgia i el guió (Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, Ateneu Barcelonès, Laboratori dels Lletres, Casa del Cinema) i del llenguatge i la realització audiovisual (UOC). El 2014 fundà la productora Momotrup Films, juntament amb Oriol Ruiz, i estrenà el seu primer curtmetratge: Una nit (Cortogenia, 2014). Al desembre de 2016 estrenà Fugit, el seu segon curtmetratge d'autoria i direcció, protagonitzat per Oriol Ruiz i Nil Cardoner. Vaca fou el seu tercer treball com a guionista i directora que, en aquest cas, també protagonitzà com a actriu al costat de l'actor Pepo Blasco. Comptà, de nou, amb la producció executiva de Miguel Angel Faura i Oriol Ruiz. L'any 2019 tingué sobre la taula el guió del seu primer llargmetratge, Hera, que es trobava en fase de desenvolupament i cerca de finançament.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Marta Bayarri?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va endinsar-se en el teatre?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De quines obres va formar part amb l'Escotilló GT?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb qui va treballar a El Carnestoltes?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan va començar en el cinema?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quins centres estudia actualment?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va obrir el 2014?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què hi va fer per primer cop?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A quin projecte seu van participar Oriol Ruiz i Nil Cardoner?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin va dirigir i a més va actuar-hi?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin any va iniciar Bayarri el primer film llarg?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com es titula?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una actriu, guionista i directora de cinema, teatre i televisió catalana.", + "span_text": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974) és una actriu, guionista i directora de cinema, teatre i televisió catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 141, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 23 de gener de 1974.", + "span_text": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Vilanova i la Geltrú.", + "span_text": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'any 1993.", + "span_text": "L'any 1993 començà a realitzar els seus primers passos en el món de la interpretació", + "span_start": 143, + "span_end": 227, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú.", + "span_text": "començà a realitzar els seus primers passos en el món de la interpretació gràcies al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú", + "span_start": 154, + "span_end": 277, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El foc de les Ginesteres, El cafè de la Marina, Magnèsia, Es necessita un matrimoni, Perduts a Yonkers, Després de la pluja i Odio Hamlet, així com els Pastorets.", + "span_text": "es vinculà a l'Escotilló GT participant en obres teatrals com ara El foc de les Ginesteres, El cafè de la Marina, Magnèsia, Es necessita un matrimoni, Perduts a Yonkers, Després de la pluja i Odio Hamlet, així com en l'obra dels Pastorets", + "span_start": 280, + "span_end": 518, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Guillem Albà.", + "span_text": "L'any 2003 actuà de protagonista, juntament amb Guillem Albà, a El Carnestoltes", + "span_start": 543, + "span_end": 622, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 2010.", + "span_text": "L'any 2010 s'inicià en el món de la producció cinematogràfica", + "span_start": 698, + "span_end": 759, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, a l'Ateneu Barcelonès, al Laboratori dels Lletres, a la Casa del Cinema i a la UOC.", + "span_text": "Rep formació en el terreny de la dramatúrgia i el guió (Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, Ateneu Barcelonès, Laboratori dels Lletres, Casa del Cinema) i del llenguatge i la realització audiovisual (UOC)", + "span_start": 761, + "span_end": 980, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La productora Momotrup Films.", + "span_text": "El 2014 fundà la productora Momotrup Films", + "span_start": 982, + "span_end": 1024, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Estrenà el seu primer curtmetratge.", + "span_text": "la productora Momotrup Films, juntament amb Oriol Ruiz, i estrenà el seu primer curtmetratge", + "span_start": 996, + "span_end": 1088, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Fugit.", + "span_text": "estrenà Fugit, el seu segon curtmetratge d'autoria i direcció, protagonitzat per Oriol Ruiz i Nil Cardoner", + "span_start": 1138, + "span_end": 1244, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Vaca, el seu tercer treball.", + "span_text": "Vaca fou el seu tercer treball com a guionista i directora que, en aquest cas, també protagonitzà", + "span_start": 1246, + "span_end": 1343, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2019.", + "span_text": "L'any 2019 tingué sobre la taula el guió del seu primer llargmetratge", + "span_start": 1470, + "span_end": 1539, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hera.", + "span_text": "tingué sobre la taula el guió del seu primer llargmetratge, Hera", + "span_start": 1481, + "span_end": 1545, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una actriu, guionista i directora de cinema, teatre i televisió catalana.", + "span_text": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974) és una actriu, guionista i directora de cinema, teatre i televisió catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 141, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 23 de gener de 1974.", + "span_text": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Vilanova i la Geltrú.", + "span_text": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'any 1993.", + "span_text": "L'any 1993 començà a realitzar els seus primers passos en el món de la interpretació", + "span_start": 143, + "span_end": 227, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú.", + "span_text": "començà a realitzar els seus primers passos en el món de la interpretació gràcies al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú", + "span_start": 154, + "span_end": 277, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De El foc de les Ginesteres, El cafè de la Marina, Magnèsia, Es necessita un matrimoni, Perduts a Yonkers, Després de la pluja i Odio Hamlet, així com l'obra dels Pastorets.", + "span_text": "es vinculà a l'Escotilló GT participant en obres teatrals com ara El foc de les Ginesteres, El cafè de la Marina, Magnèsia, Es necessita un matrimoni, Perduts a Yonkers, Després de la pluja i Odio Hamlet, així com en l'obra dels Pastorets", + "span_start": 280, + "span_end": 518, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Guillem Albà.", + "span_text": "L'any 2003 actuà de protagonista, juntament amb Guillem Albà, a El Carnestoltes", + "span_start": 543, + "span_end": 622, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 2010.", + "span_text": "L'any 2010 s'inicià en el món de la producció cinematogràfica", + "span_start": 698, + "span_end": 759, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, a l'Ateneu Barcelonès, al Laboratori dels Lletres, a la Casa del Cinema i a la UOC.", + "span_text": "Rep formació en el terreny de la dramatúrgia i el guió (Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, Ateneu Barcelonès, Laboratori dels Lletres, Casa del Cinema) i del llenguatge i la realització audiovisual (UOC)", + "span_start": 761, + "span_end": 980, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La productora Momotrup Films.", + "span_text": "El 2014 fundà la productora Momotrup Films", + "span_start": 982, + "span_end": 1024, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Estrenà el seu primer curtmetratge: Una nit.", + "span_text": "la productora Momotrup Films, juntament amb Oriol Ruiz, i estrenà el seu primer curtmetratge: Una nit", + "span_start": 996, + "span_end": 1097, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Fugit, el seu segon curtmetratge d'autoria i direcció.", + "span_text": "estrenà Fugit, el seu segon curtmetratge d'autoria i direcció, protagonitzat per Oriol Ruiz i Nil Cardoner", + "span_start": 1138, + "span_end": 1244, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Vaca.", + "span_text": "Vaca fou el seu tercer treball com a guionista i directora que, en aquest cas, també protagonitzà com a actriu", + "span_start": 1246, + "span_end": 1356, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2019.", + "span_text": "L'any 2019 tingué sobre la taula el guió del seu primer llargmetratge", + "span_start": 1470, + "span_end": 1539, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hera.", + "span_text": "el guió del seu primer llargmetratge, Hera", + "span_start": 1503, + "span_end": 1545, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una actriu, guionista i directora de cinema, teatre i televisió catalana.", + "span_text": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974) és una actriu, guionista i directora de cinema, teatre i televisió catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 141, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 23 de gener de 1974.", + "span_text": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Vilanova i la Geltrú.", + "span_text": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974)", + "span_start": 0, + "span_end": 65, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "L'any 1993.", + "span_text": "L'any 1993 començà a realitzar els seus primers passos en el món de la interpretació", + "span_start": 143, + "span_end": 227, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú.", + "span_text": "començà a realitzar els seus primers passos en el món de la interpretació gràcies al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú", + "span_start": 154, + "span_end": 277, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El foc de les Ginesteres, El cafè de la Marina, Magnèsia, Es necessita un matrimoni, Perduts a Yonkers, Després de la pluja i Odio Hamlet, i en l'obra dels Pastorets durant uns quants anys.", + "span_text": "es vinculà a l'Escotilló GT participant en obres teatrals com ara El foc de les Ginesteres, El cafè de la Marina, Magnèsia, Es necessita un matrimoni, Perduts a Yonkers, Després de la pluja i Odio Hamlet, així com en l'obra dels Pastorets durant uns quants anys", + "span_start": 280, + "span_end": 541, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Amb Guillem Albà.", + "span_text": "L'any 2003 actuà de protagonista, juntament amb Guillem Albà, a El Carnestoltes", + "span_start": 543, + "span_end": 622, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 2010.", + "span_text": "L'any 2010 s'inicià en el món de la producció cinematogràfica", + "span_start": 698, + "span_end": 759, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, a l'Ateneu Barcelonès, al Laboratori dels Lletres i a la UOC.", + "span_text": "Rep formació en el terreny de la dramatúrgia i el guió (Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, Ateneu Barcelonès, Laboratori dels Lletres, Casa del Cinema) i del llenguatge i la realització audiovisual (UOC)", + "span_start": 761, + "span_end": 980, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La productora Momotrup Films.", + "span_text": "El 2014 fundà la productora Momotrup Films", + "span_start": 982, + "span_end": 1024, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Estrenà el seu primer curtmetratge.", + "span_text": "la productora Momotrup Films, juntament amb Oriol Ruiz, i estrenà el seu primer curtmetratge", + "span_start": 996, + "span_end": 1088, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A Fugit.", + "span_text": "Al desembre de 2016 estrenà Fugit, el seu segon curtmetratge d'autoria i direcció, protagonitzat per Oriol Ruiz i Nil Cardoner", + "span_start": 1118, + "span_end": 1244, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Vaca, el seu tercer treball.", + "span_text": "Vaca fou el seu tercer treball com a guionista i directora que, en aquest cas, també protagonitzà com a actriu al costat de l'actor Pepo Blasco", + "span_start": 1246, + "span_end": 1389, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El 2019.", + "span_text": "L'any 2019 tingué sobre la taula el guió del seu primer llargmetratge", + "span_start": 1470, + "span_end": 1539, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Hera.", + "span_text": "tingué sobre la taula el guió del seu primer llargmetratge, Hera", + "span_start": 1481, + "span_end": 1545, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_361", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Dan (fill de Jacob) ", + "story": "Segons el Gènesi, Dan (en hebreu דָּן בן-יַעֲקֹב Dān ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Bilhà, una esclava de Raquel, esposa de Jacob. Els seus descendents formarien la Tribu de Dan.\nDan es va casar i va tenir un fill a qui anomenà Huixim.\nUn dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el van vendre a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i van dir al seu pare que havia estat mort per una fera. Quan van arribar temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà van trobar el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte.\nViccionari", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Dan?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On apareix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De qui era fill?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui era, aquesta?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quina relació tenia Raquel amb Jacob?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què conformava el llinatge de Dan?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com es deia el seu fill?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què sentien els seus germans i ell de Josep?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li van fer?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A on es dirigia el comerciant?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què van dir al pare sobre el seu germà petit?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan van baixar els germans a Egipte?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui van veure-hi?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què els va explicar?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Com van acabar?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És un dels dotze fills de Jacob.", + "span_text": "Dan (en hebreu דָּן בן-יַעֲקֹב Dān ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob", + "span_start": 18, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Gènesi.", + "span_text": "Segons el Gènesi, Dan (en hebreu דָּן בן-יַעֲקֹב Dān ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De Bilhà.", + "span_text": "La seva mare era Bilhà", + "span_start": 94, + "span_end": 116, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una esclava de Raquel.", + "span_text": "Bilhà, una esclava de Raquel", + "span_start": 111, + "span_end": 139, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era la seva esposa.", + "span_text": "Raquel, esposa de Jacob", + "span_start": 133, + "span_end": 156, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Tribu de Dan.", + "span_text": "Els seus descendents formarien la Tribu de Dan.", + "span_start": 158, + "span_end": 205, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Huixim.", + "span_text": "Dan es va casar i va tenir un fill a qui anomenà Huixim", + "span_start": 206, + "span_end": 261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Estaven envejosos.", + "span_text": "els seus germans envejosos de Josep", + "span_start": 285, + "span_end": 320, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El van vendre a un mercader d'esclaus ismaelita.", + "span_text": "Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el van vendre a un mercader d'esclaus ismaelita", + "span_start": 263, + "span_end": 369, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Egipte.", + "span_text": "un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte", + "span_start": 338, + "span_end": 388, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que havia estat mort per una fera.", + "span_text": "van dir al seu pare que havia estat mort per una fera", + "span_start": 391, + "span_end": 444, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan van arribar temps de sequera.", + "span_text": "Quan van arribar temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte", + "span_start": 446, + "span_end": 516, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per comprar aliments.", + "span_text": "baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments", + "span_start": 481, + "span_end": 537, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El regent del país.", + "span_text": "Allà van trobar el regent del país", + "span_start": 539, + "span_end": 573, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que era el seu germà Josep.", + "span_text": "el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep", + "span_start": 555, + "span_end": 618, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Josep els perdonà a tots i la família s'instal·là a Egipte.", + "span_text": "el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte", + "span_start": 600, + "span_end": 682, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És un dels dotze fills de Jacob.", + "span_text": "Dan (en hebreu דָּן בן-יַעֲקֹב Dān ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob", + "span_start": 18, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Gènesi.", + "span_text": "Segons el Gènesi, Dan (en hebreu דָּן בן-יַעֲקֹב Dān ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De Bilhà.", + "span_text": "La seva mare era Bilhà", + "span_start": 94, + "span_end": 116, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una esclava de Raquel.", + "span_text": "Bilhà, una esclava de Raquel", + "span_start": 111, + "span_end": 139, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era la seva esposa.", + "span_text": "Raquel, esposa de Jacob", + "span_start": 133, + "span_end": 156, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Tribu de Dan.", + "span_text": "Els seus descendents formarien la Tribu de Dan", + "span_start": 158, + "span_end": 204, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Huixim.", + "span_text": "Dan es va casar i va tenir un fill a qui anomenà Huixim", + "span_start": 206, + "span_end": 261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Enveja.", + "span_text": "Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep", + "span_start": 263, + "span_end": 320, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El van vendre a un mercader d'esclaus ismaelita.", + "span_text": "Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el van vendre a un mercader d'esclaus ismaelita", + "span_start": 263, + "span_end": 369, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Egipte.", + "span_text": "a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte", + "span_start": 336, + "span_end": 388, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que havia estat mort per una fera.", + "span_text": "van dir al seu pare que havia estat mort per una fera", + "span_start": 391, + "span_end": 444, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan van arribar temps de sequera.", + "span_text": "Quan van arribar temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte", + "span_start": 446, + "span_end": 516, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per comprar aliments.", + "span_text": "baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments", + "span_start": 481, + "span_end": 537, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El regent del país.", + "span_text": "Allà van trobar el regent del país", + "span_start": 539, + "span_end": 573, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que era el seu germà Josep.", + "span_text": "el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep", + "span_start": 555, + "span_end": 618, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Els perdonà a tots i la família s'instal·là a Egipte.", + "span_text": "el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte", + "span_start": 600, + "span_end": 682, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És un dels dotze fills de Jacob.", + "span_text": "Segons el Gènesi, Dan (en hebreu דָּן בן-יַעֲקֹב Dān ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Al Gènesi.", + "span_text": "Segons el Gènesi, Dan (en hebreu דָּן בן-יַעֲקֹב Dān ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob", + "span_start": 0, + "span_end": 92, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "De Bilhà.", + "span_text": "La seva mare era Bilhà", + "span_start": 94, + "span_end": 116, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una esclava de Raquel.", + "span_text": "Bilhà, una esclava de Raquel", + "span_start": 111, + "span_end": 139, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Era la seva esposa.", + "span_text": "Raquel, esposa de Jacob", + "span_start": 133, + "span_end": 156, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "La Tribu de Dan.", + "span_text": "Els seus descendents formarien la Tribu de Dan", + "span_start": 158, + "span_end": 204, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Huixim.", + "span_text": "Dan es va casar i va tenir un fill a qui anomenà Huixim", + "span_start": 206, + "span_end": 261, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Estaven envejosos.", + "span_text": "Un dia, juntament amb els seus germans envejosos", + "span_start": 263, + "span_end": 311, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El van vendre a un mercader d'esclaus ismaelita.", + "span_text": "Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el van vendre a un mercader d'esclaus ismaelita", + "span_start": 263, + "span_end": 369, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Egipte.", + "span_text": "a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte", + "span_start": 336, + "span_end": 388, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que havia estat mort per una fera.", + "span_text": "van dir al seu pare que havia estat mort per una fera", + "span_start": 391, + "span_end": 444, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan van arribar temps de sequera.", + "span_text": "Quan van arribar temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte", + "span_start": 446, + "span_end": 516, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Per comprar aliments.", + "span_text": "baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments", + "span_start": 481, + "span_end": 537, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El regent del país.", + "span_text": "Allà van trobar el regent del país", + "span_start": 539, + "span_end": 573, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que era el seu germà Josep.", + "span_text": "Allà van trobar el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep", + "span_start": 539, + "span_end": 618, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Els perdonà i la família s'instal·là a Egipte.", + "span_text": "els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte", + "span_start": 579, + "span_end": 682, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_2050", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Teresa Suñer i Julià...", + "story": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984) va ser una pianista i compositora catalana que va desenvolupar una tasca pedagògica i concertística a Girona.\nVa néixer en una casa pairal de Taialà, filla d'Antoni Sunyer i Juandó i de Teresa Julià i Nualart. Va rebre les primeres classes de piano d'Enric Oliva i Vilar, un professor reconegut de Girona. Més endavant va completar els estudis amb Francesc Civil. El 1934 va començar a impartir classes de música a diverses escoles de la ciutat de Girona, com ara el Col·legi Eiximenis i l'Escola Prat de la Riba, tot i que va ser al Col·legi Verd, aleshores grup escolar Ramon Turró, on va fer classes durant més temps. En aquesta època va oferir diversos recitals amb els estudiants, com el de l'1 de juny de 1934 a l'Ateneu de Girona en el qual els estudiants del Ramon Turró van cantar cançons compostes per ella mateixa, i també de Freixas, Schubert, Chopin i Mestres.\nDesprés de la Guerra Civil se li va obrir un expedient de depuració politicosocial, que finalment es va resoldre sense sancions.\nLa dècada dels cinquanta va ser molt prolífica per a Suñer. El 19 de novembre de 1950 va oferir un recital al Círculo Artístico de Girona, juntament amb Joaquima Suñer Tubert, soprano, i Consol Oliveras, violinista. Un mes després, al desembre, va guanyar el \"Concurso de villancicos\" organitzat per la Sección Femenina. Com a intèrpret havia participat en el programa de Radio Gerona Pentagrama, com en l'emissió del 14 de febrer de 1957 juntament amb Consol Oliveras. El 1958 va publicar un recull de cançons titulat Flores a María, una edició amb pròleg del crític musical Josep Massanas, que incloïa 10 cançons religioses a una veu amb acompanyament de piano. El 30 d'abril de 1959, la Capella Polifònica de Girona, fundada i dirigida per Josep Viader, va interpretar el seu motet Bone Pastor.\nL'any 1960, la cobla La Principal de la Bisbal va estrenar-li la sardana Valenta, l'única que es coneix que va escriure, en el IV Aplec de la Sardana de Girona, celebrat el 22 de maig. La partitura d'aquesta sardana es conserva al Museu d'Història de Girona gràcies a una donació que en va fer Josep Baró i Güell el 1961.\nVa morir el 25 de febrer de 1984 a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona de resultes de les ferides que va patir en l'incendi que es declar�� el 19 de febrer al pis de la Rambla Verdaguer de Girona. En l'incendi també va resultar ferida Joaquima Suñer i Tubert, amb qui vivia.\nVa escriure una quarantena d'obres musicals, entre les quals:", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui era Teresa Suñer?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què va fer professionalment?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb qui va aprendre a tocar el piano?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quan va començar a fer classe?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A on?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quines activitats promovia aleshores?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com per exemple?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li va passar a la postguerra?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com va acabar?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina època va ser més fructuosa per a Teresa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què li va passar el desembre de 1950?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina publicació va donar a conèixer el 1958?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina composició musical única seva va incorporar La Principal de Bisbal?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Quan va morir Suñer?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una pianista i compositora.", + "span_text": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984) va ser una pianista i compositora", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 7 d'octubre de 1904.", + "span_text": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Taialà.", + "span_text": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va desenvolupar una tasca pedagògica i concertística a Girona.", + "span_text": "va ser una pianista i compositora catalana que va desenvolupar una tasca pedagògica i concertística a Girona", + "span_start": 85, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Enric Oliva i Vilar, un professor reconegut de Girona.", + "span_text": "Va rebre les primeres classes de piano d'Enric Oliva i Vilar, un professor reconegut de Girona", + "span_start": 295, + "span_end": 389, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1934.", + "span_text": "El 1934 va començar a impartir classes de música", + "span_start": 449, + "span_end": 497, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A diverses escoles de la ciutat de Girona, com ara el Col·legi Eiximenis i l'Escola Prat de la Riba i al Col·legi Verd.", + "span_text": "va començar a impartir classes de música a diverses escoles de la ciutat de Girona, com ara el Col·legi Eiximenis i l'Escola Prat de la Riba, tot i que va ser al Col·legi Verd", + "span_start": 457, + "span_end": 632, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va oferir diversos recitals amb els estudiants.", + "span_text": "En aquesta època va oferir diversos recitals amb els estudiants", + "span_start": 706, + "span_end": 769, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com el de l'1 de juny de 1934 a l'Ateneu de Girona en el qual els estudiants del Ramon Turró van cantar cançons compostes per ella mateixa, i també de Freixas, Schubert, Chopin i Mestres.", + "span_text": "va oferir diversos recitals amb els estudiants, com el de l'1 de juny de 1934 a l'Ateneu de Girona en el qual els estudiants del Ramon Turró van cantar cançons compostes per ella mateixa, i també de Freixas, Schubert, Chopin i Mestres", + "span_start": 723, + "span_end": 957, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se li va obrir un expedient de depuració politicosocial.", + "span_text": "Després de la Guerra Civil se li va obrir un expedient de depuració politicosocial", + "span_start": 959, + "span_end": 1041, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va resoldre sense sancions.", + "span_text": "un expedient de depuració politicosocial, que finalment es va resoldre sense sancions", + "span_start": 1001, + "span_end": 1086, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La dècada dels cinquanta.", + "span_text": "La dècada dels cinquanta va ser molt prolífica per a Suñer", + "span_start": 1088, + "span_end": 1146, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va guanyar el Concurso de villancicos organitzat per la Sección Femenina.", + "span_text": "El 19 de novembre de 1950 va oferir un recital al Círculo Artístico de Girona, juntament amb Joaquima Suñer Tubert, soprano, i Consol Oliveras, violinista. Un mes després, al desembre, va guanyar el \"Concurso de villancicos\" organitzat per la Sección Femenina", + "span_start": 1148, + "span_end": 1407, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un recull de cançons titulat Flores a María.", + "span_text": "El 1958 va publicar un recull de cançons titulat Flores a María", + "span_start": 1558, + "span_end": 1621, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La sardana Valenta.", + "span_text": "la cobla La Principal de la Bisbal va estrenar-li la sardana Valenta, l'única que es coneix que va escriure", + "span_start": 1898, + "span_end": 2005, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El 25 de febrer de 1984.", + "span_text": "Va morir el 25 de febrer de 1984", + "span_start": 2208, + "span_end": 2240, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una pianista i compositora catalana.", + "span_text": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984) va ser una pianista i compositora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 127, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 7 d'octubre de 1904.", + "span_text": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Taialà.", + "span_text": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va desenvolupar una tasca pedagògica i concertística a Girona.", + "span_text": "va ser una pianista i compositora catalana que va desenvolupar una tasca pedagògica i concertística a Girona", + "span_start": 85, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Enric Oliva i Vilar.", + "span_text": "Va rebre les primeres classes de piano d'Enric Oliva i Vilar", + "span_start": 295, + "span_end": 355, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1934.", + "span_text": "El 1934 va començar a impartir classes de música", + "span_start": 449, + "span_end": 497, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A diverses escoles de la ciutat de Girona, com ara el Col·legi Eiximenis i l'Escola Prat de la Riba i el Col·legi Verd, aleshores grup escolar Ramon Turró.", + "span_text": "va començar a impartir classes de música a diverses escoles de la ciutat de Girona, com ara el Col·legi Eiximenis i l'Escola Prat de la Riba, tot i que va ser al Col·legi Verd, aleshores grup escolar Ramon Turró, on va fer classes durant més temps", + "span_start": 457, + "span_end": 704, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va oferir diversos recitals amb els estudiants.", + "span_text": "En aquesta època va oferir diversos recitals amb els estudiants", + "span_start": 706, + "span_end": 769, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com el de l'1 de juny de 1934 a l'Ateneu de Girona en el qual els estudiants del Ramon Turró van cantar cançons compostes per ella mateixa, i també de Freixas, Schubert, Chopin i Mestres.", + "span_text": "va oferir diversos recitals amb els estudiants, com el de l'1 de juny de 1934 a l'Ateneu de Girona en el qual els estudiants del Ramon Turró van cantar cançons compostes per ella mateixa, i també de Freixas, Schubert, Chopin i Mestres", + "span_start": 723, + "span_end": 957, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se li va obrir un expedient de depuració politicosocial.", + "span_text": "Després de la Guerra Civil se li va obrir un expedient de depuració politicosocial", + "span_start": 959, + "span_end": 1041, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Sense sancions.", + "span_text": "un expedient de depuració politicosocial, que finalment es va resoldre sense sancions", + "span_start": 1001, + "span_end": 1086, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La dècada dels cinquanta.", + "span_text": "La dècada dels cinquanta va ser molt prolífica per a Suñer", + "span_start": 1088, + "span_end": 1146, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va guanyar el Concurso de villancicos organitzat per la Sección Femenina.", + "span_text": "El 19 de novembre de 1950 va oferir un recital al Círculo Artístico de Girona, juntament amb Joaquima Suñer Tubert, soprano, i Consol Oliveras, violinista. Un mes després, al desembre, va guanyar el \"Concurso de villancicos\" organitzat per la Sección Femenina", + "span_start": 1148, + "span_end": 1407, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un recull de cançons titulat Flores a María.", + "span_text": "El 1958 va publicar un recull de cançons titulat Flores a María", + "span_start": 1558, + "span_end": 1621, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La sardana Valenta.", + "span_text": "la cobla La Principal de la Bisbal va estrenar-li la sardana Valenta, l'única que es coneix que va escriure", + "span_start": 1898, + "span_end": 2005, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El 25 de febrer de 1984.", + "span_text": "Va morir el 25 de febrer de 1984", + "span_start": 2208, + "span_end": 2240, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser una pianista i compositora catalana.", + "span_text": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984) va ser una pianista i compositora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 127, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 7 d'octubre de 1904.", + "span_text": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A Taialà.", + "span_text": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984)", + "span_start": 0, + "span_end": 84, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Va desenvolupar una tasca pedagògica i concertística a Girona.", + "span_text": "va ser una pianista i compositora catalana que va desenvolupar una tasca pedagògica i concertística a Girona", + "span_start": 85, + "span_end": 193, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Amb Enric Oliva i Vilar, un professor reconegut de Girona.", + "span_text": "Va rebre les primeres classes de piano d'Enric Oliva i Vilar, un professor reconegut de Girona", + "span_start": 295, + "span_end": 389, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El 1934.", + "span_text": "El 1934 va començar a impartir classes de música", + "span_start": 449, + "span_end": 497, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A diverses escoles de la ciutat de Girona, com ara el Col·legi Eiximenis i l'Escola Prat de la Riba, tot i que va ser al Col·legi Verd, aleshores grup escolar Ramon Turró, on va fer classes durant més temps.", + "span_text": "classes de música a diverses escoles de la ciutat de Girona, com ara el Col·legi Eiximenis i l'Escola Prat de la Riba, tot i que va ser al Col·legi Verd, aleshores grup escolar Ramon Turró, on va fer classes durant més temps", + "span_start": 480, + "span_end": 704, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Va oferir diversos recitals amb els estudiants.", + "span_text": "En aquesta època va oferir diversos recitals amb els estudiants", + "span_start": 706, + "span_end": 769, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com el de l'1 de juny de 1934 a l'Ateneu de Girona en el qual els estudiants del Ramon Turró van cantar cançons compostes per ella mateixa, i també de Freixas, Schubert, Chopin i Mestres.", + "span_text": "recitals amb els estudiants, com el de l'1 de juny de 1934 a l'Ateneu de Girona en el qual els estudiants del Ramon Turró van cantar cançons compostes per ella mateixa, i també de Freixas, Schubert, Chopin i Mestres", + "span_start": 742, + "span_end": 957, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Se li va obrir un expedient de depuració politicosocial.", + "span_text": "Després de la Guerra Civil se li va obrir un expedient de depuració politicosocial", + "span_start": 959, + "span_end": 1041, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Es va resoldre sense sancions.", + "span_text": "un expedient de depuració politicosocial, que finalment es va resoldre sense sancions", + "span_start": 1001, + "span_end": 1086, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La dècada dels cinquanta.", + "span_text": "La dècada dels cinquanta va ser molt prolífica per a Suñer", + "span_start": 1088, + "span_end": 1146, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va guanyar el Concurso de villancicos organitzat per la Secció Femenina.", + "span_text": "El 19 de novembre de 1950 va oferir un recital al Círculo Artístico de Girona, juntament amb Joaquima Suñer Tubert, soprano, i Consol Oliveras, violinista. Un mes després, al desembre, va guanyar el \"Concurso de villancicos\" organitzat per la Sección Femenina", + "span_start": 1148, + "span_end": 1407, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un recull de cançons titulat Flores a María.", + "span_text": "El 1958 va publicar un recull de cançons titulat Flores a María", + "span_start": 1558, + "span_end": 1621, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La sardana Valenta.", + "span_text": "la cobla La Principal de la Bisbal va estrenar-li la sardana Valenta, l'única que es coneix que va escriure", + "span_start": 1898, + "span_end": 2005, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El 25 de febrer de 1984.", + "span_text": "Va morir el 25 de febrer de 1984", + "span_start": 2208, + "span_end": 2240, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_10", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-11", + "story": "-Apa, manxaire! ¡Que en teniu, de malícia, sota el tel de llengua! Si no he ocupat les mans, he ocupades altres coses: enteneu? Estava mirant…\n-Si que has d'haver suat! Ja veig que no estaràs mai en vaga, si Santa Llúcia et conserva les eines amb què treballes. I doncs, ¿quan te lleurà, de baixar a la cambra?\n-Ànsia, anem-hi tots dos, rondinairot: veniu- vaig dir. I, mig abraçant-lo, me lenduia. Però ell, després de donar tres o quatre camades amb precipitació, refrenà el meu impuls i s'aturà en sec.\n-Au, au!… no estic per galindaines. Aviat això seria un joc de criatures. Passa o passaré.", + "questions": [ + { + "input_text": "On diu el personatge que té la mala intenció?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha tingut ocupat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què feia?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què li respon l'altre?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com li diu que no es trobarà mai?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Amb quina condició?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què li demana?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què li proposa el primer personatge?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin sobrenom fa servir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com se l'emportava?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com va respondre el seu company?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quant va caminar abans?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De quina manera?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I què li contesta?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sota el tel de llengua.", + "span_text": "Que en teniu, de malícia, sota el tel de llengua", + "span_start": 17, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Les mans o altres coses.", + "span_text": "Si no he ocupat les mans, he ocupades altres coses", + "span_start": 67, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Estava mirant.", + "span_text": "Estava mirant", + "span_start": 128, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que si que ha d'haver suat.", + "span_text": "Si que has d'haver suat", + "span_start": 144, + "span_end": 167, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En vaga.", + "span_text": "Ja veig que no estaràs mai en vaga", + "span_start": 169, + "span_end": 203, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Si Santa Llúcia et conserva les eines amb què treballes.", + "span_text": "no estaràs mai en vaga, si Santa Llúcia et conserva les eines amb què treballes", + "span_start": 181, + "span_end": 260, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que quan li lleurà, de baixar a la cambra.", + "span_text": "quan te lleurà, de baixar a la cambra", + "span_start": 272, + "span_end": 309, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Anar-hi tots dos.", + "span_text": "Ànsia, anem-hi tots dos", + "span_start": 312, + "span_end": 335, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Rondinairot.", + "span_text": "anem-hi tots dos, rondinairot", + "span_start": 319, + "span_end": 348, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Mig abraçant-lo.", + "span_text": "mig abraçant-lo, me lenduia", + "span_start": 370, + "span_end": 397, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Refrenà el meu impuls i s'aturà en sec.", + "span_text": "Però ell, després de donar tres o quatre camades amb precipitació, refrenà el meu impuls i s'aturà en sec", + "span_start": 399, + "span_end": 504, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres o quatre camades.", + "span_text": "Però ell, després de donar tres o quatre camades amb precipitació, refrenà el meu impuls i s'aturà en sec", + "span_start": 399, + "span_end": 504, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb precipitació.", + "span_text": "tres o quatre camades amb precipitació", + "span_start": 426, + "span_end": 464, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no està per galindaines.", + "span_text": "Au, au!… no estic per galindaines", + "span_start": 507, + "span_end": 540, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè aviat allò seria un joc de criatures.", + "span_text": "no estic per galindaines. Aviat això seria un joc de criatures", + "span_start": 516, + "span_end": 578, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sota el tel de llengua.", + "span_text": "Que en teniu, de malícia, sota el tel de llengua", + "span_start": 17, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Si no ha ocupat les mans, altres coses.", + "span_text": "Si no he ocupat les mans, he ocupades altres coses", + "span_start": 67, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Estava mirant.", + "span_text": "Estava mirant", + "span_start": 128, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que si que ha d'haver suat.", + "span_text": "Si que has d'haver suat", + "span_start": 144, + "span_end": 167, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En vaga.", + "span_text": "Ja veig que no estaràs mai en vaga", + "span_start": 169, + "span_end": 203, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Si Santa Llúcia et conserva les eines amb què treballes.", + "span_text": "no estaràs mai en vaga, si Santa Llúcia et conserva les eines amb què treballes", + "span_start": 181, + "span_end": 260, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que quan li lleurà, de baixar a la cambra.", + "span_text": "quan te lleurà, de baixar a la cambra", + "span_start": 272, + "span_end": 309, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "D'anar-hi tots dos.", + "span_text": "Ànsia, anem-hi tots dos", + "span_start": 312, + "span_end": 335, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Rondinairot.", + "span_text": "anem-hi tots dos, rondinairot", + "span_start": 319, + "span_end": 348, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Mig abraçant-lo.", + "span_text": "I, mig abraçant-lo, me lenduia", + "span_start": 367, + "span_end": 397, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Refrenà el meu impuls i s'aturà en sec.", + "span_text": "Però ell, després de donar tres o quatre camades amb precipitació, refrenà el meu impuls i s'aturà en sec", + "span_start": 399, + "span_end": 504, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres o quatre camades.", + "span_text": "Però ell, després de donar tres o quatre camades amb precipitació, refrenà el meu impuls i s'aturà en sec", + "span_start": 399, + "span_end": 504, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb precipitació.", + "span_text": "tres o quatre camades amb precipitació", + "span_start": 426, + "span_end": 464, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no està per galindaines.", + "span_text": "Au, au!… no estic per galindaines", + "span_start": 507, + "span_end": 540, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè aviat allò seria un joc de criatures.", + "span_text": "no estic per galindaines. Aviat això seria un joc de criatures", + "span_start": 516, + "span_end": 578, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sota el tel de llengua.", + "span_text": "Que en teniu, de malícia, sota el tel de llengua", + "span_start": 17, + "span_end": 65, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Si no les mans, altres coses.", + "span_text": "Si no he ocupat les mans, he ocupades altres coses", + "span_start": 67, + "span_end": 117, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Estava mirant.", + "span_text": "Estava mirant", + "span_start": 128, + "span_end": 141, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que si que ha d'haver suat.", + "span_text": "Si que has d'haver suat", + "span_start": 144, + "span_end": 167, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En vaga.", + "span_text": "Ja veig que no estaràs mai en vaga", + "span_start": 169, + "span_end": 203, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Si Santa Llúcia li conserva les eines amb què treballa.", + "span_text": "no estaràs mai en vaga, si Santa Llúcia et conserva les eines amb què treballes", + "span_start": 181, + "span_end": 260, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que quan li lleurà, de baixar a la cambra.", + "span_text": "quan te lleurà, de baixar a la cambra", + "span_start": 272, + "span_end": 309, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Anar-hi tots dos.", + "span_text": "Ànsia, anem-hi tots dos", + "span_start": 312, + "span_end": 335, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Rondinairot.", + "span_text": "Ànsia, anem-hi tots dos, rondinairot", + "span_start": 312, + "span_end": 348, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Mig abraçant-lo.", + "span_text": "mig abraçant-lo, me lenduia", + "span_start": 370, + "span_end": 397, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Refrenà el seu impuls i s'aturà en sec.", + "span_text": "Però ell, després de donar tres o quatre camades amb precipitació, refrenà el meu impuls i s'aturà en sec", + "span_start": 399, + "span_end": 504, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tres o quatre camades.", + "span_text": "Però ell, després de donar tres o quatre camades amb precipitació, refrenà el meu impuls i s'aturà en sec", + "span_start": 399, + "span_end": 504, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb precipitació.", + "span_text": "tres o quatre camades amb precipitació", + "span_start": 426, + "span_end": 464, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que no està per galidaines.", + "span_text": "Au, au!… no estic per galindaines", + "span_start": 507, + "span_end": 540, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Perquè aviat allò seria un joc de criatures.", + "span_text": "no estic per galindaines. Aviat això seria un joc de criatures", + "span_start": 516, + "span_end": 578, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1046", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "EUPV, Compromís i Podem tanquen un acord d’última hora per a presentar-se junts el 26-J", + "story": "Després de molts dies de negociacions i quan semblava que ja no hi hauria entesa, EUPV, Compromís i Podem han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J. EUPV ocuparà el cinquè lloc a la llista de València -demanava el 4-, el sisè a Alacant -també demanava el 4- i el tres per Castelló, tal com havien sol·licitat des d'un primer moment. ‘Teníem l'obligació d'arribar a un acord. Sí o sí. Contribuirem a dir a la gent que ha d'anar a votar i que el seu vota conta per a poder derrotar el PP', ha dit Gloria Marcos, integrant de l'equip negociador d'EUPV. Les negociacions han estat llargues i dures. El principal obstacle per a arribar a un acord era la inclusió dels candidats d'EUPV a la llista que Compromís i Podem, que s'havien presentat conjuntament en les eleccions del 20-D. En un primer moment l'oferta d'EUPV demanava el quart lloc per València i Alacant, i el tercer per Castelló. Podem, amb Ángela Ballester al capdavant, va rebutjar frontalment la demanda. El pinyol de la negociació es centrava a València, on la coalició va obtenir quatre diputats. Podem va fer una contraoferta a EUPV i va oferir el sisè lloc, fet que va ser titllat d'humiliació des del partit valencianista. Estefania Candel, membre de l'equip negociador, considerava que l'oferta no servia per a fer visible ni valorar els 110.000 vots que EUPV va obtenir el 20 de desembre. Les trucades i converses a corre-cuita s'han succeït les últimes hores i finalment s'ha arribat a un acord. Finalment, les negociacions d'última hora han donat els seus fruits i la candidatura ja ha estat registrada davant de notari. Avui a les dotze de la nit es tanca el termini per a poder inscriure coalicions. Aquesta triple aliança podria convertir-se en la primera força del País Valencià si es compleixen els pronòstics. En els anteriors comicis Compromís i Podem van obtenir 9 diputats i ara guanyen força amb la suma d'EUPV.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què han fet EUPV, Compromís i Podem?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quines posicions tindrà el EUPV?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin argument dona Marcos en favor d'aquesta unió?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Qui és ella?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què suposava l'adversitat principal per pactar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què buscava d'entrada EUPV?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina va ser la resposta de Podem?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui és la seva portaveu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin era el punt de més importància del tracte?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li va proposar Podem?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com ho va rebre EUPV?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què en pensava Candel?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la fi, com s'ha aconseguit el pacte?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "I quin estat ha assolit la candidatura?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què es presagia sobre la coalició?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J.", + "span_text": "EUPV, Compromís i Podem han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J", + "span_start": 82, + "span_end": 181, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El cinquè lloc a la llista de València, el sisè a Alacant i el tres per Castelló.", + "span_text": "EUPV ocuparà el cinquè lloc a la llista de València -demanava el 4-, el sisè a Alacant -també demanava el 4- i el tres per Castelló", + "span_start": 183, + "span_end": 314, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que tenien l'obligació d'arribar a un acord, i que contribuiran a dir a la gent que ha d'anar a votar i que el seu vota conta per a poder derrotar el PP.", + "span_text": "‘Teníem l'obligació d'arribar a un acord. Sí o sí. Contribuirem a dir a la gent que ha d'anar a votar i que el seu vota conta per a poder derrotar el PP', ha dit Gloria Marcos", + "span_start": 367, + "span_end": 542, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Integrant de l'equip negociador d'EUPV.", + "span_text": "Gloria Marcos, integrant de l'equip negociador d'EUPV", + "span_start": 529, + "span_end": 582, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La inclusió dels candidats d'EUPV a la llista que Compromís i Podem.", + "span_text": "El principal obstacle per a arribar a un acord era la inclusió dels candidats d'EUPV a la llista que Compromís i Podem", + "span_start": 629, + "span_end": 747, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El quart lloc per València i Alacant, i el tercer per Castelló.", + "span_text": "En un primer moment l'oferta d'EUPV demanava el quart lloc per València i Alacant, i el tercer per Castelló", + "span_start": 812, + "span_end": 919, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Rebutjar frontalment la demanda.", + "span_text": "Podem, amb Ángela Ballester al capdavant, va rebutjar frontalment la demanda", + "span_start": 921, + "span_end": 997, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ángela Ballester.", + "span_text": "Podem, amb Ángela Ballester al capdavant", + "span_start": 921, + "span_end": 961, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "València.", + "span_text": "El pinyol de la negociació es centrava a València", + "span_start": 999, + "span_end": 1048, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El sisè lloc.", + "span_text": "Podem va fer una contraoferta a EUPV i va oferir el sisè lloc", + "span_start": 1093, + "span_end": 1154, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com una humiliació.", + "span_text": "va oferir el sisè lloc, fet que va ser titllat d'humiliació des del partit valencianista", + "span_start": 1132, + "span_end": 1220, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que l'oferta no servia per a fer visible ni valorar els 110.000 vots que EUPV va obtenir.", + "span_text": "Estefania Candel, membre de l'equip negociador, considerava que l'oferta no servia per a fer visible ni valorar els 110.000 vots que EUPV va obtenir", + "span_start": 1222, + "span_end": 1370, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb trucades i converses a corre-cuita.", + "span_text": "Les trucades i converses a corre-cuita s'han succeït les últimes hores i finalment s'ha arribat a un acord", + "span_start": 1390, + "span_end": 1496, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ja ha estat registrada davant de notari.", + "span_text": "la candidatura ja ha estat registrada davant de notari", + "span_start": 1568, + "span_end": 1622, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que podria convertir-se en la primera força del País Valencià.", + "span_text": "Aquesta triple aliança podria convertir-se en la primera força del País Valencià si es compleixen els pronòstics", + "span_start": 1705, + "span_end": 1817, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J.", + "span_text": "EUPV, Compromís i Podem han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J", + "span_start": 82, + "span_end": 181, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El cinquè lloc a la llista de València, el sisè a Alacant i el tres per Castelló.", + "span_text": "EUPV ocuparà el cinquè lloc a la llista de València -demanava el 4-, el sisè a Alacant -també demanava el 4- i el tres per Castelló", + "span_start": 183, + "span_end": 314, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que tenien l'obligació d'arribar a un acord. Sí o sí. I que contribuiran a dir a la gent que ha d'anar a votar i que el seu vota conta per a poder derrotar el PP.", + "span_text": "‘Teníem l'obligació d'arribar a un acord. Sí o sí. Contribuirem a dir a la gent que ha d'anar a votar i que el seu vota conta per a poder derrotar el PP', ha dit Gloria Marcos", + "span_start": 367, + "span_end": 542, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Una integrant de l'equip negociador d'EUPV.", + "span_text": "Gloria Marcos, integrant de l'equip negociador d'EUPV", + "span_start": 529, + "span_end": 582, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La inclusió dels candidats d'EUPV a la llista que Compromís i Podem.", + "span_text": "El principal obstacle per a arribar a un acord era la inclusió dels candidats d'EUPV a la llista que Compromís i Podem", + "span_start": 629, + "span_end": 747, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El quart lloc per València i Alacant, i el tercer per Castelló.", + "span_text": "En un primer moment l'oferta d'EUPV demanava el quart lloc per València i Alacant, i el tercer per Castelló", + "span_start": 812, + "span_end": 919, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va rebutjar la demanda.", + "span_text": "Podem, amb Ángela Ballester al capdavant, va rebutjar frontalment la demanda", + "span_start": 921, + "span_end": 997, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ángela Ballester.", + "span_text": "Podem, amb Ángela Ballester al capdavant", + "span_start": 921, + "span_end": 961, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "València.", + "span_text": "El pinyol de la negociació es centrava a València", + "span_start": 999, + "span_end": 1048, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El sisè lloc.", + "span_text": "Podem va fer una contraoferta a EUPV i va oferir el sisè lloc", + "span_start": 1093, + "span_end": 1154, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com una humiliació.", + "span_text": "i va oferir el sisè lloc, fet que va ser titllat d'humiliació des del partit valencianista", + "span_start": 1130, + "span_end": 1220, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que l'oferta no servia per a fer visible ni valorar els 110.000 vots que EUPV va obtenir el 20 de desembre.", + "span_text": "Estefania Candel, membre de l'equip negociador, considerava que l'oferta no servia per a fer visible ni valorar els 110.000 vots que EUPV va obtenir el 20 de desembre", + "span_start": 1222, + "span_end": 1388, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb trucades i converses a corre-cuita.", + "span_text": "Les trucades i converses a corre-cuita s'han succeït les últimes hores i finalment s'ha arribat a un acord", + "span_start": 1390, + "span_end": 1496, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ha estat registrada davant de notari.", + "span_text": "la candidatura ja ha estat registrada davant de notari", + "span_start": 1568, + "span_end": 1622, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que podria convertir-se en la primera força del País Valencià.", + "span_text": "Aquesta triple aliança podria convertir-se en la primera força del País Valencià si es compleixen els pronòstics", + "span_start": 1705, + "span_end": 1817, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J.", + "span_text": "EUPV, Compromís i Podem han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J", + "span_start": 82, + "span_end": 181, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "EUPV ocuparà el cinquè lloc a la llista de València, el sisè a Alacant i el tres per Castelló.", + "span_text": "EUPV ocuparà el cinquè lloc a la llista de València -demanava el 4-, el sisè a Alacant -també demanava el 4- i el tres per Castelló", + "span_start": 183, + "span_end": 314, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que tenien l'obligació d'arribar a un acord. Sí o sí. I que contribuiran a dir a la gent que ha d'anar a votar i que el seu vot conta per a poder derrotar el PP.", + "span_text": "‘Teníem l'obligació d'arribar a un acord. Sí o sí. Contribuirem a dir a la gent que ha d'anar a votar i que el seu vota conta per a poder derrotar el PP', ha dit Gloria Marcos", + "span_start": 367, + "span_end": 542, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És integrant de l'equip negociador d'EUPV.", + "span_text": "Gloria Marcos, integrant de l'equip negociador d'EUPV", + "span_start": 529, + "span_end": 582, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La inclusió dels candidats d'EUPV a la llista que Compromís i Podem, que s'havien presentat conjuntament en les eleccions del 20-D.", + "span_text": "El principal obstacle per a arribar a un acord era la inclusió dels candidats d'EUPV a la llista que Compromís i Podem, que s'havien presentat conjuntament en les eleccions del 20-D", + "span_start": 629, + "span_end": 810, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El quart lloc per València i Alacant, i el tercer per Castelló.", + "span_text": "En un primer moment l'oferta d'EUPV demanava el quart lloc per València i Alacant, i el tercer per Castelló", + "span_start": 812, + "span_end": 919, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va rebutjar frontalment la demanda.", + "span_text": "Podem, amb Ángela Ballester al capdavant, va rebutjar frontalment la demanda", + "span_start": 921, + "span_end": 997, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ángela Ballester.", + "span_text": "Podem, amb Ángela Ballester al capdavant", + "span_start": 921, + "span_end": 961, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "València.", + "span_text": "El pinyol de la negociació es centrava a València", + "span_start": 999, + "span_end": 1048, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "El sisè lloc.", + "span_text": "Podem va fer una contraoferta a EUPV i va oferir el sisè lloc", + "span_start": 1093, + "span_end": 1154, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com una humiliació.", + "span_text": "Podem va fer una contraoferta a EUPV i va oferir el sisè lloc, fet que va ser titllat d'humiliació des del partit valencianista", + "span_start": 1093, + "span_end": 1220, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que l'oferta no servia per a fer visible ni valorar els 110.000 vots que EUPV va obtenir el 20 de desembre.", + "span_text": "Estefania Candel, membre de l'equip negociador, considerava que l'oferta no servia per a fer visible ni valorar els 110.000 vots que EUPV va obtenir el 20 de desembre", + "span_start": 1222, + "span_end": 1388, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb trucades i converses a corre-cuita.", + "span_text": "Les trucades i converses a corre-cuita s'han succeït les últimes hores i finalment s'ha arribat a un acord", + "span_start": 1390, + "span_end": 1496, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ja ha estat registrada davant de notari.", + "span_text": "la candidatura ja ha estat registrada davant de notari", + "span_start": 1568, + "span_end": 1622, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que podria convertir-se en la primera força del País Valencià.", + "span_text": "Aquesta triple aliança podria convertir-se en la primera força del País Valencià si es compleixen els pronòstics", + "span_start": 1705, + "span_end": 1817, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_abrandament_88", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "abrandament - LA SOSPITOSA VOLUPTAT-3", + "story": "L'Anneta no trigà mols dies a tenir una conversa amb la pubilla de can Pinells: li contà l'extraordinari costum del pastor. Totes dues es posaren a rumiar. Què hi devia anar a fer, a Granollers?\nLa pubilla, noia maliciosa, al capdavall insinuà una hipòtesi:\n-Qui sap! Potser hi té un embolic… alguna donota…\n-Vols dir?- féu l'Anneta badant la boca al compàs d'un astorament progressiu. -Tan lleig com és!\n-Ui! Hi ha dones que no miren prim.\n* * *\nLa mestressa del mas, tot anant a mercat a Sant Feliu, trobà una masovera dels encontorns. Parlaren de les collites, del bestiar, dels fills. Finalment la Rosa va retreure el fet inexplicable. La masovera hi digué la seva.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quant va tardar l'Anneta a parlar amb la noia?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'on era aquesta noia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què li va explicar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què van fer les dues noies?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va anar el pastor?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com és la jove de Pinells?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què va suggerir?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En què consistia la suposició?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb qui?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què li respon l'Anneta?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com dubta?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què hi replica?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què li argumenta l'altra?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Endemés, qui va veure una estadanta?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I de què van conversar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "No mols dies.", + "span_text": "L'Anneta no trigà mols dies a tenir una conversa amb la pubilla", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De can Pinells.", + "span_text": "la pubilla de can Pinells", + "span_start": 53, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'extraordinari costum del pastor.", + "span_text": "li contà l'extraordinari costum del pastor", + "span_start": 80, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Rumiar.", + "span_text": "Totes dues es posaren a rumiar", + "span_start": 124, + "span_end": 154, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Granollers.", + "span_text": "l'extraordinari costum del pastor. Totes dues es posaren a rumiar. Què hi devia anar a fer, a Granollers", + "span_start": 89, + "span_end": 193, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Maliciosa.", + "span_text": "La pubilla, noia maliciosa", + "span_start": 195, + "span_end": 221, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una hipòtesi.", + "span_text": "La pubilla, noia maliciosa, al capdavall insinuà una hipòtesi", + "span_start": 195, + "span_end": 256, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En un embolic.", + "span_text": "insinuà una hipòtesi:\n-Qui sap! Potser hi té un embolic", + "span_start": 236, + "span_end": 291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb alguna donota.", + "span_text": "Qui sap! Potser hi té un embolic… alguna donota", + "span_start": 259, + "span_end": 306, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Vols dir?.", + "span_text": "-Vols dir?- féu l'Anneta", + "span_start": 308, + "span_end": 332, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Badant la boca al compàs d'un astorament progressiu.", + "span_text": "-Vols dir?- féu l'Anneta badant la boca al compàs d'un astorament progressiu", + "span_start": 308, + "span_end": 384, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que és lleig.", + "span_text": "-Tan lleig com és", + "span_start": 386, + "span_end": 403, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que hi ha dones que no miren prim.", + "span_text": "Hi ha dones que no miren prim", + "span_start": 410, + "span_end": 439, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La mestressa del mas.", + "span_text": "La mestressa del mas, tot anant a mercat a Sant Feliu, trobà una masovera dels encontorns", + "span_start": 447, + "span_end": 536, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De les collites, del bestiar, dels fills.", + "span_text": "Parlaren de les collites, del bestiar, dels fills", + "span_start": 538, + "span_end": 587, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "No mols dies.", + "span_text": "L'Anneta no trigà mols dies a tenir una conversa amb la pubilla", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De can Pinells.", + "span_text": "la pubilla de can Pinells", + "span_start": 53, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'extraordinari costum del pastor.", + "span_text": "li contà l'extraordinari costum del pastor", + "span_start": 80, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Rumiar.", + "span_text": "Totes dues es posaren a rumiar", + "span_start": 124, + "span_end": 154, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Granollers.", + "span_text": "l'extraordinari costum del pastor. Totes dues es posaren a rumiar. Què hi devia anar a fer, a Granollers", + "span_start": 89, + "span_end": 193, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Maliciosa.", + "span_text": "La pubilla, noia maliciosa", + "span_start": 195, + "span_end": 221, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una hipòtesi.", + "span_text": "La pubilla, noia maliciosa, al capdavall insinuà una hipòtesi", + "span_start": 195, + "span_end": 256, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En un embolic.", + "span_text": "insinuà una hipòtesi:\n-Qui sap! Potser hi té un embolic", + "span_start": 236, + "span_end": 291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb alguna donota.", + "span_text": "Potser hi té un embolic… alguna donota", + "span_start": 268, + "span_end": 306, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que si volia dir.", + "span_text": "-Vols dir?- féu l'Anneta", + "span_start": 308, + "span_end": 332, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Badant la boca.", + "span_text": "-Vols dir?- féu l'Anneta badant la boca", + "span_start": 308, + "span_end": 347, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que és lleig.", + "span_text": "-Tan lleig com és", + "span_start": 386, + "span_end": 403, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que hi ha dones que no miren prim.", + "span_text": "-Ui! Hi ha dones que no miren prim", + "span_start": 405, + "span_end": 439, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La mestressa del mas.", + "span_text": "La mestressa del mas, tot anant a mercat a Sant Feliu, trobà una masovera dels encontorns", + "span_start": 447, + "span_end": 536, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De les collites, del bestiar, dels fills.", + "span_text": "Parlaren de les collites, del bestiar, dels fills", + "span_start": 538, + "span_end": 587, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "No mols dies.", + "span_text": "L'Anneta no trigà mols dies a tenir una conversa amb la pubilla", + "span_start": 0, + "span_end": 63, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De can Pinells.", + "span_text": "la pubilla de can Pinells", + "span_start": 53, + "span_end": 78, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'extraordinari costum del pastor.", + "span_text": "li contà l'extraordinari costum del pastor", + "span_start": 80, + "span_end": 122, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Rumiar.", + "span_text": "Totes dues es posaren a rumiar", + "span_start": 124, + "span_end": 154, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A Granollers.", + "span_text": "l'extraordinari costum del pastor. Totes dues es posaren a rumiar. Què hi devia anar a fer, a Granollers", + "span_start": 89, + "span_end": 193, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Maliciosa.", + "span_text": "La pubilla, noia maliciosa", + "span_start": 195, + "span_end": 221, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Una hipòtesi.", + "span_text": "La pubilla, noia maliciosa, al capdavall insinuà una hipòtesi", + "span_start": 195, + "span_end": 256, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En un possible embolic.", + "span_text": "La pubilla, noia maliciosa, al capdavall insinuà una hipòtesi:\n-Qui sap! Potser hi té un embolic", + "span_start": 195, + "span_end": 291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb alguna donota.", + "span_text": "Potser hi té un embolic… alguna donota", + "span_start": 268, + "span_end": 306, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Si volia dir.", + "span_text": "Vols dir?- féu l'Anneta", + "span_start": 309, + "span_end": 332, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Badant la boca al compàs d'un astorament progressiu.", + "span_text": "-Vols dir?- féu l'Anneta badant la boca al compàs d'un astorament progressiu", + "span_start": 308, + "span_end": 384, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que és lleig.", + "span_text": "-Tan lleig com és", + "span_start": 386, + "span_end": 403, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que hi ha dones que no miren prim.", + "span_text": "Hi ha dones que no miren prim", + "span_start": 410, + "span_end": 439, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La mestressa del mas.", + "span_text": "La mestressa del mas, tot anant a mercat a Sant Feliu, trobà una masovera dels encontorns", + "span_start": 447, + "span_end": 536, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De les collites, del bestiar, dels fills.", + "span_text": "Parlaren de les collites, del bestiar, dels fills", + "span_start": 538, + "span_end": 587, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_621", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Eugènia Balcells...", + "story": "Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) és una artista visual de Catalunya, considerada una pionera de la creació audiovisual catalana.\nDiplomada en arquitectura tècnica, els seus començaments artístics en els anys 70 van estar lligats a l'art conceptual català i a la crítica sociològica, la societat de consum i els mitjans de comunicació. Balcells es va familiaritzar amb el vídeo i la creació audiovisual als Estats Units, on la popularització del vídeo coincideix amb l'articulació de la segona onada de feminisme i representa per a moltes dones la possibilitat de redefinir el llenguatge artístic des d'experiències femenines de creació, noves maneres d'analitzar i interpretar la realitat, de representar l'alteritat i d'explicar-se com opera la subjectivitat en el coneixement del món.\nEugènia Balcells s'ha caracteritzat per la creació d'estructures lumíniques, de construccions simbòliques, definint la llum com a eix central de tot el seu treball, encara que en cada moment ha estat implicada en la realitat social i personal del seu entorn vital. En una primera etapa, en el marc dels llenguatges del conceptualisme, Eugènia Balcells inicia una anàlisi de la imatge “ja feta” i dels codis visuals de la publicitat, i deixa en evidència la ideologia del consum (Supermercart, 1976, Ofertes, 1977), que comença a fer-se paisatge per a la seva generació, nascuda en l'etapa “d'obertura” de la dictadura i immersa en les dinàmiques de la transició democràtica. Aviat se li fa present la importància d'incidir en les narratives visuals i discursos de la cultura de masses dirigits per controlar el desig femení i reduir l'horitzó de sentit de les existències de les dones. Comença a explorar maneres de desplaçar-se d'aquests ordres de visió: lúdicament, en el film Boy Meets Girl (1977), en què aparella imatges d'homes i dones tractades com els dibuixos de fruites d'una màquina escurabutxaques; o bé, creant noves maneres d'entendre la relació subjecte/objecte, com en la instal·lació de vídeo bicanal Going Through Languages (1981), en què es confronten dues maneres de filmar el cos femení (la patriarcal i la proposada per l'artista). Amb moviment fluid i circular, la càmera s'implica i relata deixant obert l'espai de la incertesa, la parcialitat de la visió, la tactilitat de la mirada. La noció \"estant-sent\" esdevindrà fonamental en moltes de les seves instal·lacions des d'on elabora una visió del cos femení —i també del masculí— que revela les coordenades d'una temporalitat i una corporalitat multidimensional, avançant-se a reflexions de teories feministes del segle xxi.\nAquestes investigacions no haurien estat possibles sense tenir en compte la seva passió pel cinema experimental, interès que va compartir amb el grup que sorgí a Barcelona a finals dels anys 70 del segle XX anomenat film vídeo informació (format per ella mateixa, Eugeni Bonet, Manuel Huerga i Juan Bufill). La seva pel·lícula Fuga (1979), un poema cinematicovisual, treballa la complexitat de les relacions espaciotemporals mitjançant un teixit de plans. També són rellevants en aquesta investigació sobre la imatge en moviment les seves “partitures-visives” (instal·lacions de vídeo per a ser llegides com a partitures), que esdevindran performances en col·laboració amb les i els músics que havia conegut a les seves estades a Nova York, com Barbara Held, i especialment Peter van Riper, o més tard, els de l'avantguarda musical espanyola, hereus i hereves de les orientacions de John Cage, Merce Cunningham, “Fluxus” i de coreògrafes com Simone Forti i Anna Halprin.\nLa seva lectura de The Tao of Phisics. An Exploration of the Parallels Between Modern Physics and Eastern Mysticism (1979), de Fritjof Capra, un físic nuclear, va impulsar el seu interès a investigar les coincidències entre matèria i energia. Animada per arguments científics i també per recerques en tradicions i àmbits espirituals, les instal·lacions d'Eugènia Balcells versaran sobre la llum, el color i la capacitat humana de reconèixer i gaudir del llenguatge invisible de la matèria. En l'obra Freqüències (2009), va traduir la taula periòdica dels elements a un codi de color, fent possible que l'espectador/a s'introdueixi en els misteris de la física quàntica. En l'exposició homònima, i sota el guiatge de l'amiga pedagoga Eulàlia Bosch, va donar una prova més del seu interès a no dissociar recerca i educació, una línia de treball que mantenen moltes dones creadores. A més de convidar un gran nombre d'estudiants (des d'infantil i universitaris i universitàries) a l'exposició, ella mateixa va preparar un videodocumental creatiu que dialogava amb una àmplia selecció dels treballs que van sorgir d'aquelles experiències i aprenentatges.\nEl reconeixement social li ha arribat amb la Medalla d'Or del Mèrit a les Belles Arts (Ministeri de Cultura) el 2009 i el Premi Nacional de Cultura 2010 (Generalitat de Catalunya). L'artista reconeix que la seva creació és, sobretot, una manera d'honorar i motivar la capacitat humana de crear, i pensa que, en la societat del segle xxi, la visió de les i els artistes pot ser fonamental per a consolidar les bases de la societat i la cultura en un ordre de respecte per la vida. Cal mencionar també que Balcells té un abric fet de postals de dones, anomenat abric portable, que llueix en ocasions especials per honorar la presència i la tasca de moltes dones en la història amb les quals se sent “en relació”. Aquest reconeixement d'ordre simbòlic matern l'ha portada durant aquests últims anys a pensar en ferm el seu desig de fer cinema i iniciar finalment el projecte d'una pel·lícula sobre la història de la seva besàvia, nascuda a Birmània al segle xix.\n", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Eugènia Balcells?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què es va dedicar principalment als anys 70?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va acompanyar la fama del format audiovisual als EUA?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què destaca Balcells?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què comença a conceptualitzar al principi?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per quin tema se sent atreta tot seguit?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quines obres ho exemplifiquen?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quin principi és essencial en moltes de les creacions de Balcells?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin gran interès li ha obert camí en les altres branques que ha tractat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què contempla el film Fuga?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què són les partitures-visives?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què va suscitar curiositat a Balcells sobre la relació entre matèria i energia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "I què va fer a Freqüències?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li agradava unir insistentment?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quins premis ha obtingut?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Quina peça de roba té que pot ser força curiosa?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una artista visual de Catalunya.", + "span_text": "Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) és una artista visual de Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'art conceptual català i a la crítica sociològica, la societat de consum i els mitjans de comunicació.", + "span_text": "els seus començaments artístics en els anys 70 van estar lligats a l'art conceptual català i a la crítica sociològica, la societat de consum i els mitjans de comunicació", + "span_start": 166, + "span_end": 335, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'articulació de la segona onada de feminisme.", + "span_text": "als Estats Units, on la popularització del vídeo coincideix amb l'articulació de la segona onada de feminisme", + "span_start": 404, + "span_end": 513, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la creació d'estructures lumíniques, de construccions simbòliques, definint la llum com a eix central de tot el seu treball.", + "span_text": "Eugènia Balcells s'ha caracteritzat per la creació d'estructures lumíniques, de construccions simbòliques, definint la llum com a eix central de tot el seu treball", + "span_start": 789, + "span_end": 952, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Inicia una anàlisi de la imatge ja feta i dels codis visuals de la publicitat, i deixa en evidència la ideologia del consum.", + "span_text": "En una primera etapa, en el marc dels llenguatges del conceptualisme, Eugènia Balcells inicia una anàlisi de la imatge “ja feta” i dels codis visuals de la publicitat, i deixa en evidència la ideologia del consum", + "span_start": 1054, + "span_end": 1266, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per les narratives visuals i discursos de la cultura de masses dirigits per controlar el desig femení i reduir l'horitzó de sentit de les existències de les dones.", + "span_text": "Aviat se li fa present la importància d'incidir en les narratives visuals i discursos de la cultura de masses dirigits per controlar el desig femení i reduir l'horitzó de sentit de les existències de les dones", + "span_start": 1464, + "span_end": 1673, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En Boy Meets Girl i en Going Through Languages.", + "span_text": "Comença a explorar maneres de desplaçar-se d'aquests ordres de visió: lúdicament, en el film Boy Meets Girl (1977), en què aparella imatges d'homes i dones tractades com els dibuixos de fruites d'una màquina escurabutxaques; o bé, creant noves maneres d'entendre la relació subjecte/objecte, com en la instal·lació de vídeo bicanal Going Through Languages (1981)", + "span_start": 1675, + "span_end": 2037, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La noció estant-sent.", + "span_text": "La noció \"estant-sent\" esdevindrà fonamental en moltes de les seves instal·lacions", + "span_start": 2298, + "span_end": 2380, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El cinema experimental.", + "span_text": "Aquestes investigacions no haurien estat possibles sense tenir en compte la seva passió pel cinema experimental", + "span_start": 2590, + "span_end": 2701, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La complexitat de les relacions espaciotemporals mitjançant un teixit de plans.", + "span_text": "La seva pel·lícula Fuga (1979), un poema cinematicovisual, treballa la complexitat de les relacions espaciotemporals mitjançant un teixit de plans", + "span_start": 2898, + "span_end": 3044, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Instal·lacions de vídeo per a ser llegides com a partitures.", + "span_text": "“partitures-visives” (instal·lacions de vídeo per a ser llegides com a partitures)", + "span_start": 3129, + "span_end": 3211, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La lectura de The Tao of Phisics. An Exploration of the Parallels Between Modern Physics and Eastern Mysticism (1979), de Fritjof Capra.", + "span_text": "La seva lectura de The Tao of Phisics. An Exploration of the Parallels Between Modern Physics and Eastern Mysticism (1979), de Fritjof Capra, un físic nuclear, va impulsar el seu interès a investigar les coincidències entre matèria i energia", + "span_start": 3561, + "span_end": 3802, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va traduir la taula periòdica dels elements a un codi de color, fent possible que l'espectador/a s'introdueixi en els misteris de la física quàntica.", + "span_text": "En l'obra Freqüències (2009), va traduir la taula periòdica dels elements a un codi de color, fent possible que l'espectador/a s'introdueixi en els misteris de la física quàntica", + "span_start": 4051, + "span_end": 4229, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Recerca i educació.", + "span_text": "va donar una prova més del seu interès a no dissociar recerca i educació", + "span_start": 4309, + "span_end": 4381, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Medalla d'Or del Mèrit a les Belles Arts (Ministeri de Cultura) i el Premi Nacional de Cultura 2010 (Generalitat de Catalunya).", + "span_text": "El reconeixement social li ha arribat amb la Medalla d'Or del Mèrit a les Belles Arts (Ministeri de Cultura) el 2009 i el Premi Nacional de Cultura 2010 (Generalitat de Catalunya)", + "span_start": 4712, + "span_end": 4891, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Un abric fet de postals de dones, que llueix en ocasions especials per honorar la presència i la tasca de moltes dones en la història amb les quals se sent en relació.", + "span_text": "Balcells té un abric fet de postals de dones, anomenat abric portable, que llueix en ocasions especials per honorar la presència i la tasca de moltes dones en la història amb les quals se sent “en relació”", + "span_start": 5216, + "span_end": 5421, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una artista visual de Catalunya.", + "span_text": "Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) és una artista visual de Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'art conceptual català i a la crítica sociològica, la societat de consum i els mitjans de comunicació.", + "span_text": "els seus començaments artístics en els anys 70 van estar lligats a l'art conceptual català i a la crítica sociològica, la societat de consum i els mitjans de comunicació", + "span_start": 166, + "span_end": 335, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'articulació de la segona onada de feminisme.", + "span_text": "als Estats Units, on la popularització del vídeo coincideix amb l'articulació de la segona onada de feminisme", + "span_start": 404, + "span_end": 513, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la creació d'estructures lumíniques, de construccions simbòliques.", + "span_text": "Eugènia Balcells s'ha caracteritzat per la creació d'estructures lumíniques, de construccions simbòliques", + "span_start": 789, + "span_end": 894, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Inicia una anàlisi de la imatge ja feta i dels codis visuals de la publicitat, i deixa en evidència la ideologia del consum.", + "span_text": "En una primera etapa, en el marc dels llenguatges del conceptualisme, Eugènia Balcells inicia una anàlisi de la imatge “ja feta” i dels codis visuals de la publicitat, i deixa en evidència la ideologia del consum", + "span_start": 1054, + "span_end": 1266, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per les narratives visuals i discursos de la cultura de masses dirigits per controlar el desig femení i reduir l'horitzó de sentit de les existències de les dones.", + "span_text": "Aviat se li fa present la importància d'incidir en les narratives visuals i discursos de la cultura de masses dirigits per controlar el desig femení i reduir l'horitzó de sentit de les existències de les dones", + "span_start": 1464, + "span_end": 1673, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En el film Boy Meets Girl i en el vídeo bicanal Going Through Languages.", + "span_text": "Comença a explorar maneres de desplaçar-se d'aquests ordres de visió: lúdicament, en el film Boy Meets Girl (1977), en què aparella imatges d'homes i dones tractades com els dibuixos de fruites d'una màquina escurabutxaques; o bé, creant noves maneres d'entendre la relació subjecte/objecte, com en la instal·lació de vídeo bicanal Going Through Languages (1981)", + "span_start": 1675, + "span_end": 2037, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La noció estant-sent.", + "span_text": "La noció \"estant-sent\" esdevindrà fonamental en moltes de les seves instal·lacions", + "span_start": 2298, + "span_end": 2380, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El cinema experimental.", + "span_text": "Aquestes investigacions no haurien estat possibles sense tenir en compte la seva passió pel cinema experimental", + "span_start": 2590, + "span_end": 2701, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La complexitat de les relacions espaciotemporals mitjançant un teixit de plans.", + "span_text": "La seva pel·lícula Fuga (1979), un poema cinematicovisual, treballa la complexitat de les relacions espaciotemporals mitjançant un teixit de plans", + "span_start": 2898, + "span_end": 3044, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Instal·lacions de vídeo per a ser llegides com a partitures.", + "span_text": "“partitures-visives” (instal·lacions de vídeo per a ser llegides com a partitures)", + "span_start": 3129, + "span_end": 3211, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "The Tao of Phisics. An Exploration of the Parallels Between Modern Physics and Eastern Mysticism (1979), de Fritjof Capra.", + "span_text": "La seva lectura de The Tao of Phisics. An Exploration of the Parallels Between Modern Physics and Eastern Mysticism (1979), de Fritjof Capra, un físic nuclear, va impulsar el seu interès a investigar les coincidències entre matèria i energia", + "span_start": 3561, + "span_end": 3802, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va traduir la taula periòdica dels elements a un codi de color, fent possible que l'espectador/a s'introdueixi en els misteris de la física quàntica.", + "span_text": "En l'obra Freqüències (2009), va traduir la taula periòdica dels elements a un codi de color, fent possible que l'espectador/a s'introdueixi en els misteris de la física quàntica", + "span_start": 4051, + "span_end": 4229, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Recerca i educació.", + "span_text": "va donar una prova més del seu interès a no dissociar recerca i educació", + "span_start": 4309, + "span_end": 4381, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Medalla d'Or del Mèrit a les Belles Arts i el Premi Nacional de Cultura 2010.", + "span_text": "El reconeixement social li ha arribat amb la Medalla d'Or del Mèrit a les Belles Arts (Ministeri de Cultura) el 2009 i el Premi Nacional de Cultura 2010 (Generalitat de Catalunya)", + "span_start": 4712, + "span_end": 4891, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Un abric fet de postals de dones.", + "span_text": "Balcells té un abric fet de postals de dones", + "span_start": 5216, + "span_end": 5260, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una artista visual de Catalunya.", + "span_text": "Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) és una artista visual de Catalunya", + "span_start": 0, + "span_end": 69, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A l'art conceptual català i a la crítica sociològica, la societat de consum i els mitjans de comunicació.", + "span_text": "els seus començaments artístics en els anys 70 van estar lligats a l'art conceptual català i a la crítica sociològica, la societat de consum i els mitjans de comunicació", + "span_start": 166, + "span_end": 335, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'articulació de la segona onada de feminisme.", + "span_text": "als Estats Units, on la popularització del vídeo coincideix amb l'articulació de la segona onada de feminisme", + "span_start": 404, + "span_end": 513, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per la creació d'estructures lumíniques.", + "span_text": "Eugènia Balcells s'ha caracteritzat per la creació d'estructures lumíniques", + "span_start": 789, + "span_end": 864, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Inicia una anàlisi de la imatge ja feta i dels codis visuals de la publicitat, i deixa en evidència la ideologia del consum.", + "span_text": "En una primera etapa, en el marc dels llenguatges del conceptualisme, Eugènia Balcells inicia una anàlisi de la imatge “ja feta” i dels codis visuals de la publicitat, i deixa en evidència la ideologia del consum", + "span_start": 1054, + "span_end": 1266, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per les narratives visuals i discursos de la cultura de masses dirigits per controlar el desig femení i reduir l'horitzó de sentit de les existències de les dones.", + "span_text": "Aviat se li fa present la importància d'incidir en les narratives visuals i discursos de la cultura de masses dirigits per controlar el desig femení i reduir l'horitzó de sentit de les existències de les dones", + "span_start": 1464, + "span_end": 1673, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El film Boy Meets Girl, en què aparella imatges d'homes i dones tractades com els dibuixos de fruites d'una màquina escurabutxaques; i el vídeo Going Through Languages, en què es confronten dues maneres de filmar el cos femení (la patriarcal i la proposada per l'artista).", + "span_text": "Comença a explorar maneres de desplaçar-se d'aquests ordres de visió: lúdicament, en el film Boy Meets Girl (1977), en què aparella imatges d'homes i dones tractades com els dibuixos de fruites d'una màquina escurabutxaques; o bé, creant noves maneres d'entendre la relació subjecte/objecte, com en la instal·lació de vídeo bicanal Going Through Languages (1981), en què es confronten dues maneres de filmar el cos femení (la patriarcal i la proposada per l'artista)", + "span_start": 1675, + "span_end": 2141, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La noció estant-sent.", + "span_text": "La noció \"estant-sent\" esdevindrà fonamental en moltes de les seves instal·lacions", + "span_start": 2298, + "span_end": 2380, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El cinema experimental.", + "span_text": "Aquestes investigacions no haurien estat possibles sense tenir en compte la seva passió pel cinema experimental", + "span_start": 2590, + "span_end": 2701, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La complexitat de les relacions espaciotemporals mitjançant un teixit de plans.", + "span_text": "La seva pel·lícula Fuga (1979), un poema cinematicovisual, treballa la complexitat de les relacions espaciotemporals mitjançant un teixit de plans", + "span_start": 2898, + "span_end": 3044, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Instal·lacions de vídeo per a ser llegides com a partitures.", + "span_text": "seves “partitures-visives” (instal·lacions de vídeo per a ser llegides com a partitures)", + "span_start": 3123, + "span_end": 3211, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "La lectura de The Tao of Phisics. An Exploration of the Parallels Between Modern Physics and Eastern Mysticism, de Fritjof Capra.", + "span_text": "La seva lectura de The Tao of Phisics. An Exploration of the Parallels Between Modern Physics and Eastern Mysticism (1979), de Fritjof Capra, un físic nuclear, va impulsar el seu interès a investigar les coincidències entre matèria i energia", + "span_start": 3561, + "span_end": 3802, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va traduir la taula periòdica dels elements a un codi de color, fent possible que l'espectador/a s'introdueixi en els misteris de la física quàntica.", + "span_text": "En l'obra Freqüències (2009), va traduir la taula periòdica dels elements a un codi de color, fent possible que l'espectador/a s'introdueixi en els misteris de la física quàntica", + "span_start": 4051, + "span_end": 4229, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Recerca i educació.", + "span_text": "va donar una prova més del seu interès a no dissociar recerca i educació", + "span_start": 4309, + "span_end": 4381, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La Medalla d'Or del Mèrit a les Belles Arts i el Premi Nacional de Cultura 2010.", + "span_text": "El reconeixement social li ha arribat amb la Medalla d'Or del Mèrit a les Belles Arts (Ministeri de Cultura) el 2009 i el Premi Nacional de Cultura 2010 (Generalitat de Catalunya)", + "span_start": 4712, + "span_end": 4891, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Un abric fet de postals de dones, anomenat abric portable, que llueix en ocasions especials per honorar la presència i la tasca de moltes dones en la història amb les quals se sent en relació.", + "span_text": "Cal mencionar també que Balcells té un abric fet de postals de dones, anomenat abric portable, que llueix en ocasions especials per honorar la presència i la tasca de moltes dones en la història amb les quals se sent “en relació”", + "span_start": 5192, + "span_end": 5421, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_183", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-184", + "story": "-Ara hi aniré. Sa meua mare retira tard de ses seues feines.\n-Doncs bé- va fer el vell, aixecantse: -ara mateix, tot sopant o de sobretaula, pots proposar-li sa cosa. No t'adormus: com més aviat millor. Apa! Digues-li que jo t'hai aconsellat. Explica-li sa nostra conversa; però… ep!… no li digus que jo sàpiga qui li guarda es diners. Sobre això…. muixoni! No ès cap mal, i, reportat, en podria fer, perquè podria dur cabòries, i tal vegada raons i engrinyes. Prudència, Temme! Sa prudència ès un vestit que mai no es talla massa llarg, per roba que s'hi posu. Mai no te'n sobrarà. Però també et convé coratge. Sigus homo!", + "questions": [ + { + "input_text": "Què explica un protagonista de la seva mare?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com respon l'ancià?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En què insisteix?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què creu que pot ajudar a convèncer-la?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I què més?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De què l'adverteix, però?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per tant, què en diu d'allò?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què pensa que podria implicar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Així doncs, què li demana?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es diu el noi?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb què compara ser prudent l'avi?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "I què li passa a aquest?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Malgrat què?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què diu l'home que li aniria bé?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què l'anima a ser?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que retira tard de ses seues feines.", + "span_text": "Sa meua mare retira tard de ses seues feines", + "span_start": 15, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que ara mateix pot proposar-li sa cosa.", + "span_text": "-Doncs bé- va fer el vell, aixecantse: -ara mateix, tot sopant o de sobretaula, pots proposar-li sa cosa", + "span_start": 61, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no s'adormu i que com més aviat millor.", + "span_text": "No t'adormus: com més aviat millor", + "span_start": 167, + "span_end": 201, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que ell l'ha aconsellat.", + "span_text": "Apa! Digues-li que jo t'hai aconsellat", + "span_start": 203, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Explicar-li sa seua conversa.", + "span_text": "Explica-li sa nostra conversa", + "span_start": 243, + "span_end": 272, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que no li digui que ell sàpiga qui li guarda es diners.", + "span_text": "però… ep!… no li digus que jo sàpiga qui li guarda es diners", + "span_start": 274, + "span_end": 334, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que muixoni.", + "span_text": "Sobre això…. muixoni", + "span_start": 336, + "span_end": 356, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cabòries, raons i engrinyes.", + "span_text": "perquè podria dur cabòries, i tal vegada raons i engrinyes", + "span_start": 401, + "span_end": 459, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Prudència.", + "span_text": "Prudència, Temme", + "span_start": 461, + "span_end": 477, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Temme.", + "span_text": "Prudència, Temme", + "span_start": 461, + "span_end": 477, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb un vestit.", + "span_text": "Sa prudència ès un vestit", + "span_start": 479, + "span_end": 504, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que mai no es talla massa llarg.", + "span_text": "ès un vestit que mai no es talla massa llarg", + "span_start": 492, + "span_end": 536, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Malgrat que roba que s'hi posu.", + "span_text": "un vestit que mai no es talla massa llarg, per roba que s'hi posu", + "span_start": 495, + "span_end": 560, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Coratge.", + "span_text": "Però també et convé coratge", + "span_start": 583, + "span_end": 610, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un homo.", + "span_text": "Sigus homo", + "span_start": 612, + "span_end": 622, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que retira tard de ses seues feines.", + "span_text": "Sa meua mare retira tard de ses seues feines", + "span_start": 15, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Que ara mateix, tot sopant o de sobretaula, pot proposar-li sa cosa.", + "span_text": "-Doncs bé- va fer el vell, aixecantse: -ara mateix, tot sopant o de sobretaula, pots proposar-li sa cosa", + "span_start": 61, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no s'adormu.", + "span_text": "No t'adormus: com més aviat millor", + "span_start": 167, + "span_end": 201, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que li digui que ell l'ha aconsellat.", + "span_text": "Apa! Digues-li que jo t'hai aconsellat", + "span_start": 203, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Sa seua conversa.", + "span_text": "Explica-li sa nostra conversa", + "span_start": 243, + "span_end": 272, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que no li digui que ell sàpiga qui li guarda es diners.", + "span_text": "però… ep!… no li digus que jo sàpiga qui li guarda es diners", + "span_start": 274, + "span_end": 334, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que muixoni.", + "span_text": "Sobre això…. muixoni", + "span_start": 336, + "span_end": 356, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cabòries, i tal vegada raons i engrinyes.", + "span_text": "perquè podria dur cabòries, i tal vegada raons i engrinyes", + "span_start": 401, + "span_end": 459, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Prudència.", + "span_text": "Prudència, Temme", + "span_start": 461, + "span_end": 477, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Temme.", + "span_text": "Prudència, Temme", + "span_start": 461, + "span_end": 477, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb un vestit.", + "span_text": "Sa prudència ès un vestit", + "span_start": 479, + "span_end": 504, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que mai no es talla massa llarg.", + "span_text": "ès un vestit que mai no es talla massa llarg", + "span_start": 492, + "span_end": 536, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Malgrat per roba que s'hi posu.", + "span_text": "ès un vestit que mai no es talla massa llarg, per roba que s'hi posu", + "span_start": 492, + "span_end": 560, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Coratge.", + "span_text": "Però també et convé coratge", + "span_start": 583, + "span_end": 610, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un homo.", + "span_text": "Sigus homo", + "span_start": 612, + "span_end": 622, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que retira tard de ses seues feines.", + "span_text": "Sa meua mare retira tard de ses seues feines", + "span_start": 15, + "span_end": 59, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Li diu que pot proposar-li sa cosa.", + "span_text": "-Doncs bé- va fer el vell, aixecantse: -ara mateix, tot sopant o de sobretaula, pots proposar-li sa cosa", + "span_start": 61, + "span_end": 165, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no s'adormu, com més aviat millor.", + "span_text": "No t'adormus: com més aviat millor", + "span_start": 167, + "span_end": 201, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Que ell li ha aconsellat.", + "span_text": "Apa! Digues-li que jo t'hai aconsellat", + "span_start": 203, + "span_end": 241, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que li expliqui sa seua conversa.", + "span_text": "Explica-li sa nostra conversa", + "span_start": 243, + "span_end": 272, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que no li digui que ell sàpiga qui li guarda es diners.", + "span_text": "però… ep!… no li digus que jo sàpiga qui li guarda es diners", + "span_start": 274, + "span_end": 334, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que muixoni.", + "span_text": "Sobre això…. muixoni", + "span_start": 336, + "span_end": 356, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cabòries, i tal vegada raons i engrinyes.", + "span_text": "podria dur cabòries, i tal vegada raons i engrinyes", + "span_start": 408, + "span_end": 459, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Prudència.", + "span_text": "Prudència, Temme", + "span_start": 461, + "span_end": 477, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Temme.", + "span_text": "Prudència, Temme", + "span_start": 461, + "span_end": 477, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb un vestit.", + "span_text": "Sa prudència ès un vestit", + "span_start": 479, + "span_end": 504, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que mai no es talla massa llarg.", + "span_text": "Sa prudència ès un vestit que mai no es talla massa llarg", + "span_start": 479, + "span_end": 536, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "La roba que s'hi posu.", + "span_text": "un vestit que mai no es talla massa llarg, per roba que s'hi posu", + "span_start": 495, + "span_end": 560, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Coratge.", + "span_text": "Però també et convé coratge", + "span_start": 583, + "span_end": 610, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Un homo.", + "span_text": "Sigus homo", + "span_start": 612, + "span_end": 622, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_885", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Mitologia sumèria ", + "story": "La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia. La creació del món i de les espècies es deu, fonamentalment, a l'aigua, fet en consonància amb la importància dels rius Tigris i Eufrates. Per això a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistència de la civilització. Igualment, el panteó diví s'organitza basant-se en la família humana, tret que s'heretarà en les mitologies posteriors.\nHi ha tres déus principals:\nPosteriorment s'afegeix Enki, la divinitat de la Terra. Les relacions entre ells varien segons els mites consultats, fruit de generacions de transmissió oral.\nApareix als relats més primitius un arbre màgic, que uneix el cel amb la terra, figura que es trobarà a altres cultures (com l'arbre del paradís bíblic o als mites nòrdics) però que perd importància enfront de les aventures dels diversos déus i herois, que són els autèntics vincles entre els mons sumeris.\nEl Diluvi Universal juga un paper important en l'ordenació d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de Gilgamesh.\nEl rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passarà a Egipte amb el faraó, i per tant ocupa el centre del poder polític i religiós, ajudat pels sacerdots i els seus cultes a ziggurats i santuaris repartits pel territori.\nEls principals déus de Mesopotàmia es van identificar amb algun dels cossos celestes. Així:\nEls planetes visibles també es van associar amb divinitats com:", + "questions": [ + { + "input_text": "Què conformen les velles històries sumèries?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "On és Sumer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin element natural és creador?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quines dues fonts d'aigua són força importants?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin significat tenen els fruits que dona la terra?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En què es fonamenta el conjunt de divinitats?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina divinitat s'hi suma més endavant?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A què correspon?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com són els vincles que s'estableixen entre ells?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin origen tenen els mites?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quin element natural surt a les històries més antigues?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què fa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina evolució hi ha respecte del Diluvi Universal?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin poder té el rei?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb què s'associaven les divinitats?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "La mitologia sumèria.", + "span_text": "La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Mesopotàmia.", + "span_text": "Sumer, a Mesopotàmia", + "span_start": 68, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'aigua.", + "span_text": "La creació del món i de les espècies es deu, fonamentalment, a l'aigua", + "span_start": 90, + "span_end": 160, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els rius Tigris i Eufrates.", + "span_text": "la importància dels rius Tigris i Eufrates", + "span_start": 185, + "span_end": 227, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "La font de subsistència de la civilització.", + "span_text": "Per això a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistència de la civilització", + "span_start": 229, + "span_end": 337, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En la família humana.", + "span_text": "el panteó diví s'organitza basant-se en la família humana", + "span_start": 350, + "span_end": 407, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Enki.", + "span_text": "Posteriorment s'afegeix Enki", + "span_start": 487, + "span_end": 515, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la divinitat de la Terra.", + "span_text": "Enki, la divinitat de la Terra", + "span_start": 511, + "span_end": 541, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Varien segons els mites consultats.", + "span_text": "Les relacions entre ells varien segons els mites consultats", + "span_start": 543, + "span_end": 602, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La transmissió oral.", + "span_text": "els mites consultats, fruit de generacions de transmissió oral", + "span_start": 582, + "span_end": 644, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un arbre màgic.", + "span_text": "Apareix als relats més primitius un arbre màgic", + "span_start": 646, + "span_end": 693, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Uneix el cel amb la terra.", + "span_text": "un arbre màgic, que uneix el cel amb la terra", + "span_start": 679, + "span_end": 724, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica.", + "span_text": "El Diluvi Universal juga un paper important en l'ordenació d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica", + "span_start": 953, + "span_end": 1223, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ocupa el centre del poder polític i religiós.", + "span_text": "El rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passarà a Egipte amb el faraó, i per tant ocupa el centre del poder polític i religiós", + "span_start": 1255, + "span_end": 1393, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb algun dels cossos celestes.", + "span_text": "Els principals déus de Mesopotàmia es van identificar amb algun dels cossos celestes", + "span_start": 1484, + "span_end": 1568, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "La mitologia sumèria.", + "span_text": "La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Mesopotàmia.", + "span_text": "Sumer, a Mesopotàmia", + "span_start": 68, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'aigua.", + "span_text": "La creació del món i de les espècies es deu, fonamentalment, a l'aigua", + "span_start": 90, + "span_end": 160, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els rius Tigris i Eufrates.", + "span_text": "la importància dels rius Tigris i Eufrates", + "span_start": 185, + "span_end": 227, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Són font de subsistència de la civilització.", + "span_text": "Per això a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistència de la civilització", + "span_start": 229, + "span_end": 337, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En la família humana.", + "span_text": "el panteó diví s'organitza basant-se en la família humana", + "span_start": 350, + "span_end": 407, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Enki.", + "span_text": "Posteriorment s'afegeix Enki", + "span_start": 487, + "span_end": 515, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A la divinitat de la Terra.", + "span_text": "Enki, la divinitat de la Terra", + "span_start": 511, + "span_end": 541, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Variables.", + "span_text": "Les relacions entre ells varien segons els mites consultats", + "span_start": 543, + "span_end": 602, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La transmissió oral.", + "span_text": "els mites consultats, fruit de generacions de transmissió oral", + "span_start": 582, + "span_end": 644, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un arbre màgic.", + "span_text": "Apareix als relats més primitius un arbre màgic", + "span_start": 646, + "span_end": 693, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Uneix el cel amb la terra.", + "span_text": "un arbre màgic, que uneix el cel amb la terra", + "span_start": 679, + "span_end": 724, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de Gilgamesh.", + "span_text": "El Diluvi Universal juga un paper important en l'ordenació d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de Gilgamesh", + "span_start": 953, + "span_end": 1253, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ocupa el centre del poder polític i religiós.", + "span_text": "El rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passarà a Egipte amb el faraó, i per tant ocupa el centre del poder polític i religiós", + "span_start": 1255, + "span_end": 1393, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb algun dels cossos celestes.", + "span_text": "Els principals déus de Mesopotàmia es van identificar amb algun dels cossos celestes", + "span_start": 1484, + "span_end": 1568, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "La mitologia sumèria.", + "span_text": "La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer", + "span_start": 0, + "span_end": 73, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Mesopotàmia.", + "span_text": "Sumer, a Mesopotàmia", + "span_start": 68, + "span_end": 88, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "L'aigua.", + "span_text": "La creació del món i de les espècies es deu, fonamentalment, a l'aigua", + "span_start": 90, + "span_end": 160, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els rius Tigris i Eufrates.", + "span_text": "la importància dels rius Tigris i Eufrates", + "span_start": 185, + "span_end": 227, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Són una font de subsistència de la civilització.", + "span_text": "Per això a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistència de la civilització", + "span_start": 229, + "span_end": 337, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "En la família humana.", + "span_text": "el panteó diví s'organitza basant-se en la família humana", + "span_start": 350, + "span_end": 407, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Enki.", + "span_text": "Posteriorment s'afegeix Enki", + "span_start": 487, + "span_end": 515, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És la divinitat de la Terra.", + "span_text": "Enki, la divinitat de la Terra", + "span_start": 511, + "span_end": 541, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Varien segons els mites consultats.", + "span_text": "Les relacions entre ells varien segons els mites consultats", + "span_start": 543, + "span_end": 602, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Són fruit de generacions de transmissió oral.", + "span_text": "els mites consultats, fruit de generacions de transmissió oral", + "span_start": 582, + "span_end": 644, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un arbre màgic.", + "span_text": "Apareix als relats més primitius un arbre màgic", + "span_start": 646, + "span_end": 693, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Uneix el cel amb la terra.", + "span_text": "un arbre màgic, que uneix el cel amb la terra", + "span_start": 679, + "span_end": 724, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de Gilgamesh.", + "span_text": "El Diluvi Universal juga un paper important en l'ordenació d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de Gilgamesh", + "span_start": 953, + "span_end": 1253, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Ocupa el centre del poder polític i religiós.", + "span_text": "El rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passarà a Egipte amb el faraó, i per tant ocupa el centre del poder polític i religiós", + "span_start": 1255, + "span_end": 1393, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb cossos celestes.", + "span_text": "Els principals déus de Mesopotàmia es van identificar amb algun dels cossos celestes", + "span_start": 1484, + "span_end": 1568, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_parada_173", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "parada - EXPLICACIO D'ALGUNS TERMES D'AQUEST LLIBRE-3", + "story": "BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)\nBOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa.\nBRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell.\nBRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir.\nBULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què vol dir \"biterna\"?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què remet?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On es pot trobar la informació relacionada?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I \"boldró\"?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "De quina manera?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què significa \"brill\"?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina utilitat té aquest animal?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què més pot voler dir?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin significat té \"brillar\"?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina altra cosa pot significar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina altra accepció té \"brillar\"?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què és una \"bultra\"?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quines altres agrupacions accepta la denominació?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què és característic?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Cova de bruixes.", + "span_text": "BITERNA.=Cova de bruixes", + "span_start": 0, + "span_end": 24, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Bulbena.", + "span_text": "BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'apèndix.", + "span_text": "BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Allò que forma una sola massa.", + "span_text": "BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa", + "span_start": 53, + "span_end": 103, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En aparença.", + "span_text": "BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa", + "span_start": 53, + "span_end": 103, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ocell.", + "span_text": "BRILL. = 1. Ocell", + "span_start": 105, + "span_end": 122, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Serveix de reclam.", + "span_text": "BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam", + "span_start": 105, + "span_end": 144, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cant de dit ocell.", + "span_text": "BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell", + "span_start": 105, + "span_end": 166, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cantar el brill.", + "span_text": "BRILLAR. = 1. Cantar el brill", + "span_start": 168, + "span_end": 197, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Reclam.", + "span_text": "BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam", + "span_start": 168, + "span_end": 206, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Resplendir.", + "span_text": "BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir", + "span_start": 168, + "span_end": 221, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Conjunt d'arbres.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres", + "span_start": 223, + "span_end": 248, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Altres plantes.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes", + "span_start": 223, + "span_end": 265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que forma una sola massa.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa", + "span_start": 223, + "span_end": 304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aparentment.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa", + "span_start": 223, + "span_end": 304, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Cova de bruixes.", + "span_text": "BITERNA.=Cova de bruixes", + "span_start": 0, + "span_end": 24, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Bulbena.", + "span_text": "BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'apèndix.", + "span_text": "BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Allò que forma una sola massa.", + "span_text": "BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa", + "span_start": 53, + "span_end": 103, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En aparença.", + "span_text": "BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa", + "span_start": 53, + "span_end": 103, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ocell.", + "span_text": "BRILL. = 1. Ocell", + "span_start": 105, + "span_end": 122, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Serveix de reclam.", + "span_text": "BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam", + "span_start": 105, + "span_end": 144, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cant de dit ocell.", + "span_text": "BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell", + "span_start": 105, + "span_end": 166, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cantar el brill.", + "span_text": "BRILLAR. = 1. Cantar el brill", + "span_start": 168, + "span_end": 197, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Reclam.", + "span_text": "BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam", + "span_start": 168, + "span_end": 206, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Resplendir.", + "span_text": "BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir", + "span_start": 168, + "span_end": 221, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Conjunt d'arbres.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres", + "span_start": 223, + "span_end": 248, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Altres plantes.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes", + "span_start": 223, + "span_end": 265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que forma una sola massa.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa", + "span_start": 223, + "span_end": 304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aparentment.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa", + "span_start": 223, + "span_end": 304, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una cova de bruixes.", + "span_text": "BITERNA.=Cova de bruixes", + "span_start": 0, + "span_end": 24, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Bulbena.", + "span_text": "BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'apèndix.", + "span_text": "BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Allò que forma una sola massa.", + "span_text": "BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa", + "span_start": 53, + "span_end": 103, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En aparença.", + "span_text": "BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa", + "span_start": 53, + "span_end": 103, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ocell.", + "span_text": "BRILL. = 1. Ocell", + "span_start": 105, + "span_end": 122, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Serveix de reclam.", + "span_text": "BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam", + "span_start": 105, + "span_end": 144, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Cant de dit ocell.", + "span_text": "BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell", + "span_start": 105, + "span_end": 166, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Cantar el brill.", + "span_text": "BRILLAR. = 1. Cantar el brill", + "span_start": 168, + "span_end": 197, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Reclam.", + "span_text": "BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam", + "span_start": 168, + "span_end": 206, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Resplendir.", + "span_text": "BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir", + "span_start": 168, + "span_end": 221, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Un conjunt d'arbres.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres", + "span_start": 223, + "span_end": 248, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Altres plantes.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes", + "span_start": 223, + "span_end": 265, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que forma una sola massa.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa", + "span_start": 223, + "span_end": 304, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Aparentment.", + "span_text": "BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa", + "span_start": 223, + "span_end": 304, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1884", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Maite Brik ", + "story": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945), coneguda com a Maite Brik, és una actriu espanyola d'origen catalana, que treballa principalment en el teatre, però també en el cinema, en actiu des dels anys 1960.\nEls seus inicis professionals se situen a mitjan dècada de 1960 quan s'incorpora a la companyia de teatre de Nuria Espert. Durant tres anys roman en aquesta, i té ocasió d'interpretar a grans autors tant clàssics com contemporanis. Després de formar-se al costat de John Strasberg ha desenvolupat una carrera interpretativa fonamentalment sobre els escenaris. Entre les peces en les quals ha intervingut figuren Yerma, Nuestra Natacha (1966), La casa de las chivas (1969), de Jaime Salom, Lisístrata (1972), d'Aristòfanes, Divinas palabras (1973), de Valle-Inclán, Esperando a Godot (1978), de Samuel Beckett, La señorita de Tacna (1983), de Vargas Llosa, Don Álvaro o la fuerza del sino (1983), del Duc de Rivas, El público (1987), de Federico García Lorca o Salomé (2016), d'Oscar Wilde.\nEl 1994 va tenir especial èxit la seva interpretació de Frida K, de Gloria Montero, sobre Frida Kahlo. Més recentment va intervenir a Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (2006), de García Lorca i La reina de belleza de Leenane (2011).\nEn quant a la seva carrera en cinema i televisió, no representa el gruix de la seva trajectòria. Tot i així, ha rodat nou pel·lícules, entre les quals cal destacar Extramuros (1985), de Miguel Picazo. A la pantalla petita va intervenir en algunes obres de teatre televisades dins de l'espai Estudio 1, entre les quals mereix especial esment Los amantes de Teruel (1969).", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Maria del Carmen García Matalonga?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com se la reconeix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quin any va néixer?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A què es dedica fonamentalment?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan va entrar en el món de l'escena?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "On va començar?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quina oportunitat va tenir-hi?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A quines obres d'autors reconeguts ha tingut algun paper?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin paper li va donar força èxit?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On ha sortit fa poc?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què ha fet en el format audiovisual?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina és la més representativa?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De qui és?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "On va aparèixer fent teatre a la televisió?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina de les peces en què va actuar és destacable?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una actriu.", + "span_text": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945), coneguda com a Maite Brik, és una actriu", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com a Maite Brik.", + "span_text": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945), coneguda com a Maite Brik", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945)", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al teatre.", + "span_text": "treballa principalment en el teatre", + "span_start": 142, + "span_end": 177, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A mitjan dècada de 1960.", + "span_text": "Els seus inicis professionals se situen a mitjan dècada de 1960 quan s'incorpora a la companyia de teatre de Nuria Espert", + "span_start": 233, + "span_end": 354, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la companyia de teatre de Nuria Espert.", + "span_text": "Els seus inicis professionals se situen a mitjan dècada de 1960 quan s'incorpora a la companyia de teatre de Nuria Espert", + "span_start": 233, + "span_end": 354, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La d'interpretar a grans autors tant clàssics com contemporanis.", + "span_text": "té ocasió d'interpretar a grans autors tant clàssics com contemporanis", + "span_start": 393, + "span_end": 463, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Yerma, Nuestra Natacha, La casa de las chivas, de Jaime Salom, Lisístrata, d'Aristòfanes, Divinas palabras, de Valle-Inclán, Esperando a Godot, de Samuel Beckett, La señorita de Tacna, de Vargas Llosa, Don Álvaro o la fuerza del sino, del Duc de Rivas, El público, de Federico García Lorca o Salomé, d'Oscar Wilde.", + "span_text": "Entre les peces en les quals ha intervingut figuren Yerma, Nuestra Natacha (1966), La casa de las chivas (1969), de Jaime Salom, Lisístrata (1972), d'Aristòfanes, Divinas palabras (1973), de Valle-Inclán, Esperando a Godot (1978), de Samuel Beckett, La señorita de Tacna (1983), de Vargas Llosa, Don Álvaro o la fuerza del sino (1983), del Duc de Rivas, El público (1987), de Federico García Lorca o Salomé (2016), d'Oscar Wilde", + "span_start": 593, + "span_end": 1021, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de Frida K.", + "span_text": "va tenir especial èxit la seva interpretació de Frida K", + "span_start": 1031, + "span_end": 1086, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (2006), de García Lorca i La reina de belleza de Leenane (2011).", + "span_text": "Més recentment va intervenir a Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (2006), de García Lorca i La reina de belleza de Leenane (2011)", + "span_start": 1126, + "span_end": 1267, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha rodat nou pel·lícules.", + "span_text": "ha rodat nou pel·lícules", + "span_start": 1378, + "span_end": 1402, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Extramuros.", + "span_text": "ha rodat nou pel·lícules, entre les quals cal destacar Extramuros", + "span_start": 1378, + "span_end": 1443, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De Miguel Picazo.", + "span_text": "Extramuros (1985), de Miguel Picazo", + "span_start": 1433, + "span_end": 1468, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'espai Estudio 1.", + "span_text": "A la pantalla petita va intervenir en algunes obres de teatre televisades dins de l'espai Estudio 1", + "span_start": 1470, + "span_end": 1569, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Los amantes de Teruel.", + "span_text": "A la pantalla petita va intervenir en algunes obres de teatre televisades dins de l'espai Estudio 1, entre les quals mereix especial esment Los amantes de Teruel", + "span_start": 1470, + "span_end": 1631, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una actriu espanyola d'origen catalana.", + "span_text": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945), coneguda com a Maite Brik, és una actriu espanyola d'origen catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 136, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com a Maite Brik.", + "span_text": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945), coneguda com a Maite Brik", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945)", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Al teatre.", + "span_text": "treballa principalment en el teatre", + "span_start": 142, + "span_end": 177, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A mitjan dècada de 1960.", + "span_text": "Els seus inicis professionals se situen a mitjan dècada de 1960 quan s'incorpora a la companyia de teatre de Nuria Espert", + "span_start": 233, + "span_end": 354, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la companyia de teatre de Nuria Espert.", + "span_text": "Els seus inicis professionals se situen a mitjan dècada de 1960 quan s'incorpora a la companyia de teatre de Nuria Espert", + "span_start": 233, + "span_end": 354, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La d'interpretar a grans autors tant clàssics com contemporanis.", + "span_text": "té ocasió d'interpretar a grans autors tant clàssics com contemporanis", + "span_start": 393, + "span_end": 463, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Yerma, Nuestra Natacha (1966), La casa de las chivas (1969), de Jaime Salom, Lisístrata (1972), d'Aristòfanes, Divinas palabras (1973), de Valle-Inclán, Esperando a Godot (1978), de Samuel Beckett, La señorita de Tacna (1983), de Vargas Llosa, Don Álvaro o la fuerza del sino (1983), del Duc de Rivas, El público (1987), de Federico García Lorca o Salomé (2016), d'Oscar Wilde.", + "span_text": "Entre les peces en les quals ha intervingut figuren Yerma, Nuestra Natacha (1966), La casa de las chivas (1969), de Jaime Salom, Lisístrata (1972), d'Aristòfanes, Divinas palabras (1973), de Valle-Inclán, Esperando a Godot (1978), de Samuel Beckett, La señorita de Tacna (1983), de Vargas Llosa, Don Álvaro o la fuerza del sino (1983), del Duc de Rivas, El público (1987), de Federico García Lorca o Salomé (2016), d'Oscar Wilde", + "span_start": 593, + "span_end": 1021, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de Frida K.", + "span_text": "va tenir especial èxit la seva interpretació de Frida K", + "span_start": 1031, + "span_end": 1086, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín i La reina de belleza.", + "span_text": "Més recentment va intervenir a Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (2006), de García Lorca i La reina de belleza de Leenane", + "span_start": 1126, + "span_end": 1260, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha rodat nou pel·lícules.", + "span_text": "ha rodat nou pel·lícules", + "span_start": 1378, + "span_end": 1402, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Extramuros.", + "span_text": "ha rodat nou pel·lícules, entre les quals cal destacar Extramuros", + "span_start": 1378, + "span_end": 1443, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De Miguel Picazo.", + "span_text": "Extramuros (1985), de Miguel Picazo", + "span_start": 1433, + "span_end": 1468, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'espai Estudio 1.", + "span_text": "la pantalla petita va intervenir en algunes obres de teatre televisades dins de l'espai Estudio 1", + "span_start": 1472, + "span_end": 1569, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Los amantes de Teruel.", + "span_text": "A la pantalla petita va intervenir en algunes obres de teatre televisades dins de l'espai Estudio 1, entre les quals mereix especial esment Los amantes de Teruel", + "span_start": 1470, + "span_end": 1631, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una actiu espanyola d'origen catalana.", + "span_text": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945), coneguda com a Maite Brik, és una actriu espanyola d'origen catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 136, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com a Maite Brik.", + "span_text": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945), coneguda com a Maite Brik", + "span_start": 0, + "span_end": 93, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El 1945.", + "span_text": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945)", + "span_start": 0, + "span_end": 66, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Treballa principalment en el teatre, però també en el cinema.", + "span_text": "treballa principalment en el teatre, però també en el cinema, en actiu des dels anys 1960", + "span_start": 142, + "span_end": 231, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A mitjan dècada de 1960.", + "span_text": "Els seus inicis professionals se situen a mitjan dècada de 1960", + "span_start": 233, + "span_end": 296, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A la companyia de teatre de Nuria Espert.", + "span_text": "Els seus inicis professionals se situen a mitjan dècada de 1960 quan s'incorpora a la companyia de teatre de Nuria Espert", + "span_start": 233, + "span_end": 354, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Va tenir ocasió d'interpretar a grans autors tant clàssics com contemporanis.", + "span_text": "té ocasió d'interpretar a grans autors tant clàssics com contemporanis", + "span_start": 393, + "span_end": 463, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Yerma, Nuestra Natacha; La casa de las chivas, de Jaime Salom; Lisístrata, d'Aristòfanes; Divinas palabras, de Valle-Inclán; Esperando a Godot, de Samuel Beckett; La señorita de Tacna, de Vargas Llosa; Don Álvaro o la fuerza del sino, del Duc de Rivas; El público, de Federico García Lorca o Salomé, d'Oscar Wilde.", + "span_text": "Entre les peces en les quals ha intervingut figuren Yerma, Nuestra Natacha (1966), La casa de las chivas (1969), de Jaime Salom, Lisístrata (1972), d'Aristòfanes, Divinas palabras (1973), de Valle-Inclán, Esperando a Godot (1978), de Samuel Beckett, La señorita de Tacna (1983), de Vargas Llosa, Don Álvaro o la fuerza del sino (1983), del Duc de Rivas, El público (1987), de Federico García Lorca o Salomé (2016), d'Oscar Wilde", + "span_start": 593, + "span_end": 1021, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El de Frida K.", + "span_text": "va tenir especial èxit la seva interpretació de Frida K, de Gloria Montero, sobre Frida Kahlo", + "span_start": 1031, + "span_end": 1124, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "A Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (2006), de García Lorca i La reina de belleza de Leenane (2011).", + "span_text": "Més recentment va intervenir a Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (2006), de García Lorca i La reina de belleza de Leenane (2011)", + "span_start": 1126, + "span_end": 1267, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Ha rodat nou pel·lícules.", + "span_text": "ha rodat nou pel·lícules", + "span_start": 1378, + "span_end": 1402, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Extramuros.", + "span_text": "ha rodat nou pel·lícules, entre les quals cal destacar Extramuros", + "span_start": 1378, + "span_end": 1443, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De Miguel Picazo.", + "span_text": "Extramuros (1985), de Miguel Picazo", + "span_start": 1433, + "span_end": 1468, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A l'espai Estudio 1.", + "span_text": "A la pantalla petita va intervenir en algunes obres de teatre televisades dins de l'espai Estudio 1", + "span_start": 1470, + "span_end": 1569, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Los amantes de Teruel.", + "span_text": "obres de teatre televisades dins de l'espai Estudio 1, entre les quals mereix especial esment Los amantes de Teruel", + "span_start": 1516, + "span_end": 1631, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_591", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Tereu...", + "story": "Tereu (Tereus, Τηρεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un rei de Tràcia, fill d'Ares. Es casà amb Procne, filla de Pandíon i va ser pare d'Itis.\nQuan Pandíon va declarar la guerra a Làbdac, per un tema de fronteres, va cridar Tereu perquè l'ajudés. Va guanyar la guerra amb la seva ajuda, i li va donar la seva filla Procne com a premi. Però Tereu, encès de passió per la seua cunyada Filomela, la portà a una casa de camp i la violà. Després, perquè no ho pogués explicar, li tallà la llengua i digué a Procne que la seua germana era morta. Tanmateix, Procne acabà descobrint la veritat, ja que Filomela va brodar una túnica on ho explicava tot i la va fer arribar a les seves mans. Per venjar-se'n, matà Itis, el fill que havia tingut amb Tereu i l'hi serví per sopar. Va buscar la seva germana i van fugir les dues. Quan Tereu se n'assabentà, començà a perseguir les dues germanes i les va trobar a Daulis, a la Fòcida, però les noies van pregar als déus que les ajudessin i van transformar Tereu en puput. A Filomela en una oreneta i a Procne en un rossinyol.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Tereu?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "D'on s'extreu la història d'aquest personatge?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui era el pare de Tereu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui va contreure matrimoni Tereu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui era el pare de Procne?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Qui era el fill de Tereu?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A qui va enfrontar-se Pandíon?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Gràcies a qui va vèncer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què li va oferir Pandíon en agraïment?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què va fer-li Tereu a la seva cunyada?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què li va explicar a la seva esposa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com va esbrinar-ho aquesta, però?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va fer-li Pocne a Tereu?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què van fer les germanes després?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va aconseguir Tereu, un cop ho va haver descobert?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "A qui van demanar ajut les joves?", + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "Quin final van tenir tots tres?", + "turn_id": 17 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un rei de Tràcia.", + "span_text": "Tereu (Tereus, Τηρεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un rei de Tràcia", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la mitologia grega.", + "span_text": "Tereu (Tereus, Τηρεύς) d'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ares.", + "span_text": "fill d'Ares", + "span_start": 77, + "span_end": 88, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Procne.", + "span_text": "Es casà amb Procne", + "span_start": 90, + "span_end": 108, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pandíon.", + "span_text": "Procne, filla de Pandíon", + "span_start": 102, + "span_end": 126, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Itis.", + "span_text": "va ser pare d'Itis", + "span_start": 129, + "span_end": 147, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Làbdac.", + "span_text": "Quan Pandíon va declarar la guerra a Làbdac", + "span_start": 149, + "span_end": 192, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Tereu.", + "span_text": "va cridar Tereu perquè l'ajudés. Va guanyar la guerra amb la seva ajuda", + "span_start": 220, + "span_end": 291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La seva filla Procne.", + "span_text": "li va donar la seva filla Procne com a premi", + "span_start": 295, + "span_end": 339, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La portà a una casa de camp, la violà i, perquè no ho pogués explicar, li tallà tota la llengua.", + "span_text": "Tereu, encès de passió per la seua cunyada Filomela, la portà a una casa de camp i la violà. Després, perquè no ho pogués explicar, li tallà la llengua", + "span_start": 346, + "span_end": 497, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la seua germana era morta.", + "span_text": "digué a Procne que la seua germana era morta", + "span_start": 500, + "span_end": 544, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Filomela va brodar una túnica on ho explicava tot i la va fer arribar a les seves mans.", + "span_text": "Tanmateix, Procne acabà descobrint la veritat, ja que Filomela va brodar una túnica on ho explicava tot i la va fer arribar a les seves mans", + "span_start": 546, + "span_end": 686, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Matà Itis i l'hi serví per sopar.", + "span_text": "Per venjar-se'n, matà Itis, el fill que havia tingut amb Tereu i l'hi serví per sopar", + "span_start": 688, + "span_end": 773, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van fugir.", + "span_text": "Va buscar la seva germana i van fugir les dues", + "span_start": 775, + "span_end": 821, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les va trobar a Daulis, a la Fòcida.", + "span_text": "Quan Tereu se n'assabentà, començà a perseguir les dues germanes i les va trobar a Daulis, a la Fòcida", + "span_start": 823, + "span_end": 925, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Als déus.", + "span_text": "les noies van pregar als déus que les ajudessin", + "span_start": 932, + "span_end": 979, + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "Els déus van transformar Tereu en puput, a Filomela en una oreneta i a Procne en un rossinyol.", + "span_text": "van transformar Tereu en puput. A Filomela en una oreneta i a Procne en un rossinyol", + "span_start": 982, + "span_end": 1066, + "turn_id": 17 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "D'acord amb la mitologia grega, fou un rei de Tràcia.", + "span_text": "fou un rei de Tràcia", + "span_start": 55, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la mitologia grega.", + "span_text": "Tereu (Tereus, Τηρεύς) d'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ares.", + "span_text": "fill d'Ares", + "span_start": 77, + "span_end": 88, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Procne.", + "span_text": "Es casà amb Procne", + "span_start": 90, + "span_end": 108, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pandíon.", + "span_text": "Procne, filla de Pandíon", + "span_start": 102, + "span_end": 126, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Itis.", + "span_text": "va ser pare d'Itis", + "span_start": 129, + "span_end": 147, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Làbdac.", + "span_text": "Quan Pandíon va declarar la guerra a Làbdac", + "span_start": 149, + "span_end": 192, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Tereu.", + "span_text": "va cridar Tereu perquè l'ajudés. Va guanyar la guerra amb la seva ajuda", + "span_start": 220, + "span_end": 291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La seva filla Procne.", + "span_text": "li va donar la seva filla Procne com a premi", + "span_start": 295, + "span_end": 339, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La portà a una casa de camp, la violà i, perquè no ho pogués explicar, li tallà tota la llengua.", + "span_text": "Tereu, encès de passió per la seua cunyada Filomela, la portà a una casa de camp i la violà. Després, perquè no ho pogués explicar, li tallà la llengua", + "span_start": 346, + "span_end": 497, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la seua germana era morta.", + "span_text": "digué a Procne que la seua germana era morta", + "span_start": 500, + "span_end": 544, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Filomela va brodar una túnica on ho explicava tot i la va fer arribar a les seves mans.", + "span_text": "Tanmateix, Procne acabà descobrint la veritat, ja que Filomela va brodar una túnica on ho explicava tot i la va fer arribar a les seves mans", + "span_start": 546, + "span_end": 686, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Matà Itis i l'hi serví per sopar.", + "span_text": "Per venjar-se'n, matà Itis, el fill que havia tingut amb Tereu i l'hi serví per sopar", + "span_start": 688, + "span_end": 773, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van fugir les dues.", + "span_text": "Va buscar la seva germana i van fugir les dues", + "span_start": 775, + "span_end": 821, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les va trobar a Daulis, a la Fòcida.", + "span_text": "Quan Tereu se n'assabentà, començà a perseguir les dues germanes i les va trobar a Daulis, a la Fòcida", + "span_start": 823, + "span_end": 925, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Als déus.", + "span_text": "les noies van pregar als déus que les ajudessin", + "span_start": 932, + "span_end": 979, + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "Els déus van transformar Tereu en puput, a Filomela en una oreneta i a Procne en un rossinyol.", + "span_text": "van transformar Tereu en puput. A Filomela en una oreneta i a Procne en un rossinyol", + "span_start": 982, + "span_end": 1066, + "turn_id": 17 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Fou un rei de Tràcia.", + "span_text": "Tereu (Tereus, Τηρεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un rei de Tràcia", + "span_start": 0, + "span_end": 75, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De la mitologia grega.", + "span_text": "Tereu (Tereus, Τηρεύς) d'acord amb la mitologia grega", + "span_start": 0, + "span_end": 53, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Ares.", + "span_text": "fill d'Ares", + "span_start": 77, + "span_end": 88, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Procne.", + "span_text": "Es casà amb Procne", + "span_start": 90, + "span_end": 108, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Pandíon.", + "span_text": "Procne, filla de Pandíon", + "span_start": 102, + "span_end": 126, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Itis.", + "span_text": "va ser pare d'Itis", + "span_start": 129, + "span_end": 147, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A Làbdac.", + "span_text": "Pandíon va declarar la guerra a Làbdac", + "span_start": 154, + "span_end": 192, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Tereu.", + "span_text": "Quan Pandíon va declarar la guerra a Làbdac, per un tema de fronteres, va cridar Tereu perquè l'ajudés. Va guanyar la guerra amb la seva ajuda", + "span_start": 149, + "span_end": 291, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La seva filla Procne.", + "span_text": "va cridar Tereu perquè l'ajudés. Va guanyar la guerra amb la seva ajuda, i li va donar la seva filla Procne com a premi", + "span_start": 220, + "span_end": 339, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La va violar i li va tallar la llengua perquè no ho pogués explicar.", + "span_text": "Tereu, encès de passió per la seua cunyada Filomela, la portà a una casa de camp i la violà. Després, perquè no ho pogués explicar, li tallà la llengua", + "span_start": 346, + "span_end": 497, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que la seua germana era morta.", + "span_text": "digué a Procne que la seua germana era morta", + "span_start": 500, + "span_end": 544, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Filomela va brodar una túnica on ho explicava tot i la va fer arribar a les seves mans.", + "span_text": "Tanmateix, Procne acabà descobrint la veritat, ja que Filomela va brodar una túnica on ho explicava tot i la va fer arribar a les seves mans", + "span_start": 546, + "span_end": 686, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Va matar Itis i l'hi serví per sopar.", + "span_text": "Per venjar-se'n, matà Itis, el fill que havia tingut amb Tereu i l'hi serví per sopar", + "span_start": 688, + "span_end": 773, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van fugir les dues.", + "span_text": "Va buscar la seva germana i van fugir les dues", + "span_start": 775, + "span_end": 821, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les va trobar a Daulis, a la Fòcida.", + "span_text": "Quan Tereu se n'assabentà, començà a perseguir les dues germanes i les va trobar a Daulis, a la Fòcida", + "span_start": 823, + "span_end": 925, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Als déus.", + "span_text": "van pregar als déus que les ajudessin", + "span_start": 942, + "span_end": 979, + "turn_id": 16 + }, + { + "input_text": "Els déus van transformar Tereu en puput, a Filomela en una oreneta i a Procne en un rossinyol.", + "span_text": "van transformar Tereu en puput. A Filomela en una oreneta i a Procne en un rossinyol", + "span_start": 982, + "span_end": 1066, + "turn_id": 17 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_40", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Mitologia hotentot ", + "story": "La mitologia hotentot està formada per les creences i històries tradicionals sobre els déus i els herois dels hotentots (khoikhois), un grup ètnic del sud de l'Àfrica.\nEl déu suprem dels hotentots s'anomena Gamab, un déu del cel i el destí. Dispara fletxes des dels cels cap als mortals tot matant-los.\nTsui (també Tsui'goab) és un déu màgic de la pluja i la tempesta. Gunab és un déu malvat.\nUn dels més famosos herois dels hotentots era Heitsi-eibib (o també simplement Heitsi), descendent d'una vaca i l'herba màgica que menjava. Era un caçador llegendari, mag i guerrer, que amb gran valentia va matar el Ga-gorib. També era un déu la vida la mort i la resurrecció, morint i reviscolant-se ell mateix en nombroses ocasions; la seva tomba està localitzada a molts de llocs d'Àfrica. És adorat com a déu de la caça.\nGa-gorib és un mostre llegendari que seia al costat d'un profund forat al camp i desafiava als transeünts que li llançaven roques. Les roques li rebotaven i mataven els que passaven, que queien al forat. Heitsi-eibib va distreure a Ga-gorib i va picar-lo per sota l'orella amb una pedra i va caure dins el forat. En una versió alternativa, Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre. Finalment va poder escapar i va fer caure Ga-gorib dins del forat.\nUn altre monstre es diu Hai-uri, una criatura saltadora amb només una extremitat al seu cos (un braç, una cama, etc.). Menja humans. Encara un altre home és Aigamuxa, una criatura que mata a les dunes que té els ulls a la punta de les seves potes i les han d'aixecar enlaire per veure per on van.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què engloba la mitologia hotentot?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui són els hotentots?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Com es diu la seva màxima divinitat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "De què és déu?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Qui és Tsui?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de divinitat és Gunab?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin és un dels personatges més reconeguts?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A qui va vèncer?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què més és conegut?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què diu la història del Ga-gorib?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què va fer-li Heitsieibib?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què en diu una variant de la història?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quin és el final?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Qui és Hai-uri?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I Aigamuxa?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Les creences i històries tradicionals sobre els déus i els herois dels hotentots.", + "span_text": "La mitologia hotentot està formada per les creences i històries tradicionals sobre els déus i els herois dels hotentots", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un grup ètnic del sud de l'Àfrica.", + "span_text": "els hotentots (khoikhois), un grup ètnic del sud de l'Àfrica", + "span_start": 106, + "span_end": 166, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gamab.", + "span_text": "El déu suprem dels hotentots s'anomena Gamab", + "span_start": 168, + "span_end": 212, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del cel i el destí.", + "span_text": "Gamab, un déu del cel i el destí", + "span_start": 207, + "span_end": 239, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un déu màgic de la pluja i la tempesta.", + "span_text": "Tsui (també Tsui'goab) és un déu màgic de la pluja i la tempesta", + "span_start": 303, + "span_end": 367, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un déu malvat.", + "span_text": "Gunab és un déu malvat", + "span_start": 369, + "span_end": 391, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Heitsi-eibib o Heitsi.", + "span_text": "Un dels més famosos herois dels hotentots era Heitsi-eibib (o també simplement Heitsi)", + "span_start": 393, + "span_end": 479, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Ga-gorib.", + "span_text": "va matar el Ga-gorib", + "span_start": 597, + "span_end": 617, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per ser un déu la vida la mort i la resurrecció, morint i reviscolant-se ell mateix en nombroses ocasions, i per ser un déu de la caça.", + "span_text": "També era un déu la vida la mort i la resurrecció, morint i reviscolant-se ell mateix en nombroses ocasions; la seva tomba està localitzada a molts de llocs d'Àfrica. És adorat com a déu de la caça", + "span_start": 619, + "span_end": 816, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que era un mostre llegendari que seia al costat d'un profund forat al camp i desafiava als transeünts que li llançaven roques. Les roques li rebotaven i mataven els que passaven, que queien al forat.", + "span_text": "Ga-gorib és un mostre llegendari que seia al costat d'un profund forat al camp i desafiava als transeünts que li llançaven roques. Les roques li rebotaven i mataven els que passaven, que queien al forat", + "span_start": 818, + "span_end": 1020, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va distreure'l a Ga-gorib i va picar-lo per sota l'orella amb una pedra i va caure dins el forat.", + "span_text": "Heitsi-eibib va distreure a Ga-gorib i va picar-lo per sota l'orella amb una pedra i va caure dins el forat", + "span_start": 1022, + "span_end": 1129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre.", + "span_text": "En una versió alternativa, Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre", + "span_start": 1131, + "span_end": 1247, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que finalment va poder escapar i va fer caure Ga-gorib dins del forat.", + "span_text": "Finalment va poder escapar i va fer caure Ga-gorib dins del forat", + "span_start": 1249, + "span_end": 1314, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un altre monstre, una criatura saltadora amb només una extremitat al seu cos.", + "span_text": "Un altre monstre es diu Hai-uri, una criatura saltadora amb només una extremitat al seu cos", + "span_start": 1316, + "span_end": 1407, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una criatura que mata a les dunes que té els ulls a la punta de les seves potes i les han d'aixecar enlaire per veure per on van.", + "span_text": "Aigamuxa, una criatura que mata a les dunes que té els ulls a la punta de les seves potes i les han d'aixecar enlaire per veure per on van", + "span_start": 1473, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Les creences i històries tradicionals sobre els déus i els herois dels hotentots.", + "span_text": "La mitologia hotentot est�� formada per les creences i històries tradicionals sobre els déus i els herois dels hotentots", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un grup ètnic del sud de l'Àfrica.", + "span_text": "els hotentots (khoikhois), un grup ètnic del sud de l'Àfrica", + "span_start": 106, + "span_end": 166, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gamab.", + "span_text": "El déu suprem dels hotentots s'anomena Gamab", + "span_start": 168, + "span_end": 212, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del cel i el destí.", + "span_text": "un déu del cel i el destí", + "span_start": 214, + "span_end": 239, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És un déu màgic de la pluja i la tempesta.", + "span_text": "Tsui (també Tsui'goab) és un déu màgic de la pluja i la tempesta", + "span_start": 303, + "span_end": 367, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Un déu malvat.", + "span_text": "Gunab és un déu malvat", + "span_start": 369, + "span_end": 391, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Heitsi-eibib.", + "span_text": "Un dels més famosos herois dels hotentots era Heitsi-eibib", + "span_start": 393, + "span_end": 451, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A Ga-gorib.", + "span_text": "amb gran valentia va matar el Ga-gorib", + "span_start": 579, + "span_end": 617, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per ser un déu la vida la mort i la resurrecció, morint i reviscolant-se ell mateix en nombroses ocasions, i per ser un déu de la caça.", + "span_text": "També era un déu la vida la mort i la resurrecció, morint i reviscolant-se ell mateix en nombroses ocasions; la seva tomba està localitzada a molts de llocs d'Àfrica. És adorat com a déu de la caça", + "span_start": 619, + "span_end": 816, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que era un mostre llegendari que seia al costat d'un profund forat al camp i desafiava als transeünts que li llançaven roques. Les roques li rebotaven i mataven els que passaven, que queien al forat.", + "span_text": "Ga-gorib és un mostre llegendari que seia al costat d'un profund forat al camp i desafiava als transeünts que li llançaven roques. Les roques li rebotaven i mataven els que passaven, que queien al forat", + "span_start": 818, + "span_end": 1020, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Va distreure'l a Ga-gorib i va picar-lo per sota l'orella amb una pedra i va caure dins el forat.", + "span_text": "Heitsi-eibib va distreure a Ga-gorib i va picar-lo per sota l'orella amb una pedra i va caure dins el forat", + "span_start": 1022, + "span_end": 1129, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre.", + "span_text": "En una versió alternativa, Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre", + "span_start": 1131, + "span_end": 1247, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que finalment va poder escapar i va fer caure Ga-gorib dins del forat.", + "span_text": "Finalment va poder escapar i va fer caure Ga-gorib dins del forat", + "span_start": 1249, + "span_end": 1314, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un altre monstre, una criatura saltadora amb només una extremitat al seu cos.", + "span_text": "Un altre monstre es diu Hai-uri, una criatura saltadora amb només una extremitat al seu cos", + "span_start": 1316, + "span_end": 1407, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una criatura que mata a les dunes que té els ulls a la punta de les seves potes i les han d'aixecar enlaire per veure per on van.", + "span_text": "Aigamuxa, una criatura que mata a les dunes que té els ulls a la punta de les seves potes i les han d'aixecar enlaire per veure per on van", + "span_start": 1473, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Les creences i històries tradicionals sobre els déus i els herois dels hotentots.", + "span_text": "La mitologia hotentot està formada per les creences i històries tradicionals sobre els déus i els herois dels hotentots", + "span_start": 0, + "span_end": 119, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un grup ètnic del sud de l'Àfrica.", + "span_text": "hotentots (khoikhois), un grup ètnic del sud de l'Àfrica", + "span_start": 110, + "span_end": 166, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Gamab.", + "span_text": "El déu suprem dels hotentots s'anomena Gamab", + "span_start": 168, + "span_end": 212, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Del cel i el destí.", + "span_text": "Gamab, un déu del cel i el destí", + "span_start": 207, + "span_end": 239, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És un déu màgic de la pluja i la tempesta.", + "span_text": "Tsui (també Tsui'goab) és un déu màgic de la pluja i la tempesta", + "span_start": 303, + "span_end": 367, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És un déu malvat.", + "span_text": "Gunab és un déu malvat", + "span_start": 369, + "span_end": 391, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Heitsieibib, un caçador llegendari, mag i guerrer.", + "span_text": "Un dels més famosos herois dels hotentots era Heitsi-eibib (o també simplement Heitsi), descendent d'una vaca i l'herba màgica que menjava. Era un caçador llegendari, mag i guerrer", + "span_start": 393, + "span_end": 573, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Ga-gorib.", + "span_text": "Era un caçador llegendari, mag i guerrer, que amb gran valentia va matar el Ga-gorib", + "span_start": 533, + "span_end": 617, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Era un déu de la vida la mort i la resurrecció, i és adorat com a déu de la caça.", + "span_text": "També era un déu la vida la mort i la resurrecció, morint i reviscolant-se ell mateix en nombroses ocasions; la seva tomba està localitzada a molts de llocs d'Àfrica. És adorat com a déu de la caça", + "span_start": 619, + "span_end": 816, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que era un mostre llegendari que seia al costat d'un profund forat al camp i desafiava als transeünts que li llançaven roques. Les roques li rebotaven i mataven els que passaven, que queien al forat.", + "span_text": "Ga-gorib és un mostre llegendari que seia al costat d'un profund forat al camp i desafiava als transeünts que li llançaven roques. Les roques li rebotaven i mataven els que passaven, que queien al forat", + "span_start": 818, + "span_end": 1020, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Heitsi-eibib va distreure a Ga-gorib i va picar-lo per sota l'orella amb una pedra i va caure dins el forat.", + "span_text": "Heitsi-eibib va distreure a Ga-gorib i va picar-lo per sota l'orella amb una pedra i va caure dins el forat. En una versió alternativa, Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre. Finalment va poder escapar i va fer caure Ga-gorib dins del forat", + "span_start": 1022, + "span_end": 1314, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre.", + "span_text": "En una versió alternativa, Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre", + "span_start": 1131, + "span_end": 1247, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Heitsieibib escapa i Ga-gorib cau dins del forat.", + "span_text": "Finalment va poder escapar i va fer caure Ga-gorib dins del forat", + "span_start": 1249, + "span_end": 1314, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una criatura saltadora amb només una extremitat que menja humans.", + "span_text": "Un altre monstre es diu Hai-uri, una criatura saltadora amb només una extremitat al seu cos (un braç, una cama, etc.). Menja humans", + "span_start": 1316, + "span_end": 1447, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Una criatura que mata a les dunes que té els ulls a la punta de les seves potes i les han d'aixecar enlaire per veure per on van.", + "span_text": "Aigamuxa, una criatura que mata a les dunes que té els ulls a la punta de les seves potes i les han d'aixecar enlaire per veure per on van", + "span_start": 1473, + "span_end": 1611, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1264", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Núria Solsona i Pairó...", + "story": "Núria Solsona i Pairó (Sabadell, 1953) és una professora i investigadora catalana, química de formació[a] i experta en coeducació i història de la ciència. Autora de nombroses publicacions sobre aquestes matèries, ha esdevingut una figura clau pel que fa a la incorporació de la coeducació a l'escola. Solsona s'ha especialitzat a investigar les relacions i el paper de les dones en la Ciència.\nSolsona ha estat i és membre de diversos grups de treball per la igualtat i la coeducació,[b][c] també ha estat consultora internacional,[d] així com responsable de programes de coeducació[e] i professora de cursos i màsters universitaris.[f] A més, ha participat en recerques finançades pel Centre d'Investigació i Docència Econòmiques (CIDE), l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones.\nL'any 1977 començà a treballar com assessora en coeducació pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aleshores, es va interessar per la manca de presència de les dones en la Història de la Ciència la qual cosa va marcar tota la seva recerca i producció acadèmica posterior. A partir d'aquesta absència de les dones en la història de la ciència i la seva invisibilització denuncia la falta d'incentius perquè les estudiants optin per les carreres de tecnologia i ciència.\nRecorda, a més, el valor d'utilitzar un llenguatge que no discrimini a les nenes a l'escola.\nSolsona proposa canviar el context d'aprenentatge de la química substituint el laboratori escolar per una cuina-laboratori buscant la inclusió en el coneixement escolar dels sabers tradicionalment adjudicats a les dones i associats a la cura.\nÉs autora de diversos llibres en els quals reivindica el reconeixement d'aquest saber científic de les dones i la necessitat de la seva incorporació a la formació a les aules. Així ho planteja en treballs com La química de la cocina (2002) o en \"Cuinar, planxar i tenir cura d'altri a escola\" (2005).\nSolsona ha publicat els seus treballs en nombroses revistes especialitzades en docència: Cuadernos de Pedagogía, Enseñanza de las Ciencias, Alambique, Aula, Asparkia o el International Journal of Sciencie Education i el Journal of Science Education.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Núria Solsona?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què va estudiar?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quines matèries s'ha especialitzat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En què ha desenvolupat una tasca imprescindible?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En què s'ha centrat?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De què ha treballat, en línies generals?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per a quines institucions ha fet recerca?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quan va començar a col·laborar amb la Generalitat?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quin fet ha guiat la seva tasca investigadora i acadèmica?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quina idea exposa que afecta les estudiants?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En quin gest lingüístic insisteix?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina iniciativa té per als col·legis?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què pretén?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quins exemples de llibres seus segueixen aquesta pretensió?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On han aparegut treballs seus?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una professora i investigadora catalana.", + "span_text": "Núria Solsona i Pairó (Sabadell, 1953) és una professora i investigadora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És química de formació.", + "span_text": "química de formació", + "span_start": 83, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En coeducació i història de la ciència.", + "span_text": "experta en coeducació i història de la ciència", + "span_start": 108, + "span_end": 154, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En la coeducació a l'escola.", + "span_text": "ha esdevingut una figura clau pel que fa a la incorporació de la coeducació a l'escola", + "span_start": 214, + "span_end": 300, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A investigar les relacions i el paper de les dones en la Ciència.", + "span_text": "Solsona s'ha especialitzat a investigar les relacions i el paper de les dones en la Ciència", + "span_start": 302, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha estat i és membre de diversos grups de treball per la igualtat i la coeducació, també ha estat consultora internacional, així com responsable de programes de coeducació i professora de cursos i màsters universitaris. A més, ha participat en recerques finançades pel Centre d'Investigació i Docència Econòmiques, l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones.", + "span_text": "Solsona ha estat i és membre de diversos grups de treball per la igualtat i la coeducació,[b][c] també ha estat consultora internacional,[d] així com responsable de programes de coeducació[e] i professora de cursos i màsters universitaris.[f] A més, ha participat en recerques finançades pel Centre d'Investigació i Docència Econòmiques (CIDE), l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones", + "span_start": 395, + "span_end": 804, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per al Centre d'Investigació i Docència Econòmiques, l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones.", + "span_text": "ha participat en recerques finançades pel Centre d'Investigació i Docència Econòmiques (CIDE), l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones", + "span_start": 645, + "span_end": 804, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 1977.", + "span_text": "L'any 1977 començà a treballar com assessora en coeducació pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 806, + "span_end": 925, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La manca de presència de les dones en la Història de la Ciència.", + "span_text": "Aleshores, es va interessar per la manca de presència de les dones en la Història de la Ciència la qual cosa va marcar tota la seva recerca i producció acadèmica posterior", + "span_start": 927, + "span_end": 1098, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La falta d'incentius perquè optin per les carreres de tecnologia i ciència.", + "span_text": "denuncia la falta d'incentius perquè les estudiants optin per les carreres de tecnologia i ciència", + "span_start": 1197, + "span_end": 1295, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En l'ús d'un llenguatge que no discrimini a les nenes a l'escola.", + "span_text": "Recorda, a més, el valor d'utilitzar un llenguatge que no discrimini a les nenes a l'escola", + "span_start": 1297, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Canviar el context d'aprenentatge de la química substituint el laboratori escolar per una cuina-laboratori.", + "span_text": "Solsona proposa canviar el context d'aprenentatge de la química substituint el laboratori escolar per una cuina-laboratori", + "span_start": 1390, + "span_end": 1512, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Busca la inclusió en el coneixement escolar dels sabers tradicionalment adjudicats a les dones i associats a la cura.", + "span_text": "buscant la inclusió en el coneixement escolar dels sabers tradicionalment adjudicats a les dones i associats a la cura", + "span_start": 1513, + "span_end": 1631, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La química de la cocina o Cuinar, planxar i tenir cura d'altri a l'escola.", + "span_text": "Així ho planteja en treballs com La química de la cocina (2002) o en \"Cuinar, planxar i tenir cura d'altri a escola\"", + "span_start": 1809, + "span_end": 1925, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Cuadernos de Pedagogía, Enseñanza de las Ciencias, Alambique, Aula, Asparkia o el International Journal of Sciencie Education i el Journal of Science Education.", + "span_text": "ha publicat els seus treballs en nombroses revistes especialitzades en docència: Cuadernos de Pedagogía, Enseñanza de las Ciencias, Alambique, Aula, Asparkia o el International Journal of Sciencie Education i el Journal of Science Education", + "span_start": 1942, + "span_end": 2182, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una professora i investigadora catalana.", + "span_text": "Núria Solsona i Pairó (Sabadell, 1953) és una professora i investigadora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És química de formació.", + "span_text": "química de formació", + "span_start": 83, + "span_end": 102, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En coeducació i història de la ciència.", + "span_text": "experta en coeducació i història de la ciència", + "span_start": 108, + "span_end": 154, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En la coeducació a l'escola.", + "span_text": "ha esdevingut una figura clau pel que fa a la incorporació de la coeducació a l'escola", + "span_start": 214, + "span_end": 300, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A investigar les relacions i el paper de les dones en la Ciència.", + "span_text": "Solsona s'ha especialitzat a investigar les relacions i el paper de les dones en la Ciència", + "span_start": 302, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha estat i és membre de diversos grups de treball per la igualtat i la coeducació, també ha estat consultora internacional, així com responsable de programes de coeducació i professora de cursos i màsters universitaris. A més, ha participat en recerques finançades pel Centre d'Investigació i Docència Econòmiques, l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones.", + "span_text": "Solsona ha estat i és membre de diversos grups de treball per la igualtat i la coeducació,[b][c] també ha estat consultora internacional,[d] així com responsable de programes de coeducació[e] i professora de cursos i màsters universitaris.[f] A més, ha participat en recerques finançades pel Centre d'Investigació i Docència Econòmiques (CIDE), l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones", + "span_start": 395, + "span_end": 804, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per al Centre d'Investigació i Docència Econòmiques, l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones.", + "span_text": "ha participat en recerques finançades pel Centre d'Investigació i Docència Econòmiques (CIDE), l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones", + "span_start": 645, + "span_end": 804, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 1977.", + "span_text": "L'any 1977 començà a treballar com assessora en coeducació pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 806, + "span_end": 925, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La manca de presència de les dones en la Història de la Ciència.", + "span_text": "Aleshores, es va interessar per la manca de presència de les dones en la Història de la Ciència la qual cosa va marcar tota la seva recerca i producció acadèmica posterior", + "span_start": 927, + "span_end": 1098, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La falta d'incentius perquè optin per les carreres de tecnologia i ciència.", + "span_text": "denuncia la falta d'incentius perquè les estudiants optin per les carreres de tecnologia i ciència", + "span_start": 1197, + "span_end": 1295, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El d'utilitzar un llenguatge que no discrimini a les nenes a l'escola.", + "span_text": "Recorda, a més, el valor d'utilitzar un llenguatge que no discrimini a les nenes a l'escola", + "span_start": 1297, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Canviar el context d'aprenentatge de la química substituint el laboratori escolar per una cuina-laboratori.", + "span_text": "Solsona proposa canviar el context d'aprenentatge de la química substituint el laboratori escolar per una cuina-laboratori", + "span_start": 1390, + "span_end": 1512, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Busca la inclusió en el coneixement escolar dels sabers tradicionalment adjudicats a les dones i associats a la cura.", + "span_text": "buscant la inclusió en el coneixement escolar dels sabers tradicionalment adjudicats a les dones i associats a la cura", + "span_start": 1513, + "span_end": 1631, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La química de la cocina o Cuinar, planxar i tenir cura d'altri a l'escola.", + "span_text": "Així ho planteja en treballs com La química de la cocina (2002) o en \"Cuinar, planxar i tenir cura d'altri a escola\"", + "span_start": 1809, + "span_end": 1925, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Cuadernos de Pedagogía, Enseñanza de las Ciencias, Alambique, Aula, Asparkia o el International Journal of Sciencie Education i el Journal of Science Education.", + "span_text": "Solsona ha publicat els seus treballs en nombroses revistes especialitzades en docència: Cuadernos de Pedagogía, Enseñanza de las Ciencias, Alambique, Aula, Asparkia o el International Journal of Sciencie Education i el Journal of Science Education", + "span_start": 1934, + "span_end": 2182, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una professora i investigadora catalana.", + "span_text": "Núria Solsona i Pairó (Sabadell, 1953) és una professora i investigadora catalana", + "span_start": 0, + "span_end": 81, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És química de formació.", + "span_text": "Núria Solsona i Pairó (Sabadell, 1953) és una professora i investigadora catalana, química de formació[a", + "span_start": 0, + "span_end": 104, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En coeducació i història de la ciència.", + "span_text": "experta en coeducació i història de la ciència", + "span_start": 108, + "span_end": 154, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En la coeducació a l'escola.", + "span_text": "ha esdevingut una figura clau pel que fa a la incorporació de la coeducació a l'escola", + "span_start": 214, + "span_end": 300, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A investigar les relacions i el paper de les dones en la Ciència.", + "span_text": "Solsona s'ha especialitzat a investigar les relacions i el paper de les dones en la Ciència", + "span_start": 302, + "span_end": 393, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ha estat i és membre de diversos grups de treball per la igualtat i la coeducació, també ha estat consultora internacional, així com responsable de programes de coeducació i professora de cursos i màsters universitaris. A més, ha participat en recerques finançades.", + "span_text": "Solsona ha estat i és membre de diversos grups de treball per la igualtat i la coeducació,[b][c] també ha estat consultora internacional,[d] així com responsable de programes de coeducació[e] i professora de cursos i màsters universitaris.[f] A més, ha participat en recerques finançades", + "span_start": 395, + "span_end": 682, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Per al Centre d'Investigació i Docència Econòmiques (CIDE), l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones.", + "span_text": "ha participat en recerques finançades pel Centre d'Investigació i Docència Econòmiques (CIDE), l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones", + "span_start": 645, + "span_end": 804, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "L'any 1977.", + "span_text": "L'any 1977 començà a treballar com assessora en coeducació pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya", + "span_start": 806, + "span_end": 925, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La manca de presència de les dones en la Història de la Ciència.", + "span_text": "es va interessar per la manca de presència de les dones en la Història de la Ciència la qual cosa va marcar tota la seva recerca i producció acadèmica posterior", + "span_start": 938, + "span_end": 1098, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "La falta d'incentius perquè les estudiants optin per les carreres de tecnologia i ciència.", + "span_text": "denuncia la falta d'incentius perquè les estudiants optin per les carreres de tecnologia i ciència", + "span_start": 1197, + "span_end": 1295, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Recorda el valor d'utilitzar un llenguatge que no discrimini a les nenes a l'escola.", + "span_text": "Recorda, a més, el valor d'utilitzar un llenguatge que no discrimini a les nenes a l'escola", + "span_start": 1297, + "span_end": 1388, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Canviar el context d'aprenentatge de la química substituint el laboratori escolar per una cuina-laboratori.", + "span_text": "Solsona proposa canviar el context d'aprenentatge de la química substituint el laboratori escolar per una cuina-laboratori", + "span_start": 1390, + "span_end": 1512, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Buscar la inclusió en el coneixement escolar dels sabers tradicionalment adjudicats a les dones i associats a la cura.", + "span_text": "una cuina-laboratori buscant la inclusió en el coneixement escolar dels sabers tradicionalment adjudicats a les dones i associats a la cura", + "span_start": 1492, + "span_end": 1631, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La química de la cocina; o Cuinar, planxar i tenir cura d'altri a escola.", + "span_text": "diversos llibres en els quals reivindica el reconeixement d'aquest saber científic de les dones i la necessitat de la seva incorporació a la formació a les aules. Així ho planteja en treballs com La química de la cocina (2002) o en \"Cuinar, planxar i tenir cura d'altri a escola\" (2005)", + "span_start": 1646, + "span_end": 1932, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "A Cuadernos de Pedagogía, Enseñanza de las Ciencias, Alambique, Aula, Asparkia o a International Journal of Sciencie Education i Journal of Science Education.", + "span_text": "ha publicat els seus treballs en nombroses revistes especialitzades en docència: Cuadernos de Pedagogía, Enseñanza de las Ciencias, Alambique, Aula, Asparkia o el International Journal of Sciencie Education i el Journal of Science Education", + "span_start": 1942, + "span_end": 2182, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_herois_71", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "herois - LA MASOVERA SE'N VA AL MERCAT.-2", + "story": "Oh! la masovera és ben formada! Ha deixat entreveure, per l'escot de la seva camisa gruixuda de lli, un poc de morbidesa aristocràtica d'una impensada blancor, i el que emplena la mitja de cotó és pla bé d'una opulència formidable.\n* * *\nLa Francisca emprèn pel camí dreturer. Gamba gentilment amb les faldilles arrebossades a la cintura, sostingudes darrera els malucs amb una agulla de cap, el cistell dels pollastres en el plec del braç esquerre, i un cabàs, amb dues dotzenes d'ous, pendiculant de l'altre. El vent de la marxa li encasta els enagos, ratllats de blanc i de vermell, a les cames musculades. Davalla un tros d'obac i bóta pels xaragalls com una daina. Després travessa un gatosar eixarreït. El sol l'amara. Ella el mira amb inquietud cloent les parpelles i enganyotejant les fesomies. Va perfilada de llum, la masovera; i és, aquella llum, una aurèola en la testa, on el capell, eixugant-se, esdevé rinxolat; és en la lleu pelussera de la galta, un endaurament; és, en les virolaines del mocador del coll, un llampegueix feréstec; és, en les crestes dels gallarrots, un espurnejar de porpra i uns besllums tornassolats en els plomatges. Voreja uns camps on les patateres, abrusades, comencen a mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans. Sota una figuera esponerosa hi ha un barracó de ginesteres, entre les clarianes del qual s'endevina una forma humana. La masovera acota el cap i es mossega els llavis per no esclafir la rialla. Sap pla bé de què riu, la masovera. Allí aguaita els oriols el fill de l'amo, un hereu que es refà de la vida crapulosa de ciutat, que sojorna en la masoveria gran i qui coneix una mica massa. El recorda assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries, mentre ella, espitregada, nua de brassos i de cames, agenollada en el rentador, flectida de cintura, esbandia la robeta del menut.", + "questions": [ + { + "input_text": "Com és l'estadanta?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com era la peça de roba que duia?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què ha mostrat?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per on?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què omple la mitja?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Per on va la Francisca?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com porta el vestit?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "On se'l subjecta?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb l'ajuda de què?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què porta a la cistella?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "I a la cabassa?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què li produeix el sol a la Francisca?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com són els terrenys per on passa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què fa per aguantar el riure?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "I com se'n recorda del noi del gerent?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ben formada.", + "span_text": "la masovera és ben formada", + "span_start": 4, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Gruixuda de lli.", + "span_text": "la seva camisa gruixuda de lli", + "span_start": 69, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un poc de morbidesa aristocràtica.", + "span_text": "Ha deixat entreveure, per l'escot de la seva camisa gruixuda de lli, un poc de morbidesa aristocràtica d'una impensada blanco", + "span_start": 32, + "span_end": 157, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per l'escot de la seva camisa.", + "span_text": "Ha deixat entreveure, per l'escot de la seva camisa", + "span_start": 32, + "span_end": 83, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un pla bé d'una opulència formidable.", + "span_text": "el que emplena la mitja de cotó és pla bé d'una opulència formidable", + "span_start": 162, + "span_end": 230, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Pel camí dreturer.", + "span_text": "La Francisca emprèn pel camí dreturer", + "span_start": 238, + "span_end": 275, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Arrebossat a la cintura.", + "span_text": "Gamba gentilment amb les faldilles arrebossades a la cintura", + "span_start": 277, + "span_end": 337, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Darrera els malucs.", + "span_text": "sostingudes darrera els malucs", + "span_start": 339, + "span_end": 369, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "D'una agulla de cap.", + "span_text": "amb una agulla de cap", + "span_start": 370, + "span_end": 391, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pollastres.", + "span_text": "el cistell dels pollastres", + "span_start": 393, + "span_end": 419, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dues dotzenes d'ous.", + "span_text": "un cabàs, amb dues dotzenes d'ous", + "span_start": 452, + "span_end": 485, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que clogui les parpelles i enganyotegi les fesomies.", + "span_text": "El sol l'amara. Ella el mira amb inquietud cloent les parpelles i enganyotejant les fesomies", + "span_start": 709, + "span_end": 801, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Uns camps on les patateres, abrusades, comencen a mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans.", + "span_text": "Voreja uns camps on les patateres, abrusades, comencen a mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans", + "span_start": 1155, + "span_end": 1262, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Acota el cap i es mossega els llavis.", + "span_text": "La masovera acota el cap i es mossega els llavis per no esclafir la rialla", + "span_start": 1382, + "span_end": 1456, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries.", + "span_text": "Allí aguaita els oriols el fill de l'amo, un hereu que es refà de la vida crapulosa de ciutat, que sojorna en la masoveria gran i qui coneix una mica massa. El recorda assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries", + "span_start": 1494, + "span_end": 1720, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ben formada.", + "span_text": "la masovera és ben formada", + "span_start": 4, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Gruixuda de lli.", + "span_text": "la seva camisa gruixuda de lli", + "span_start": 69, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un poc de morbidesa aristocràtica.", + "span_text": "Ha deixat entreveure, per l'escot de la seva camisa gruixuda de lli, un poc de morbidesa aristocràtica d'una impensada blancor", + "span_start": 32, + "span_end": 158, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per l'escot de la seva camisa.", + "span_text": "Ha deixat entreveure, per l'escot de la seva camisa", + "span_start": 32, + "span_end": 83, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un pla bé d'una opulència formidable.", + "span_text": "el que emplena la mitja de cotó és pla bé d'una opulència formidable", + "span_start": 162, + "span_end": 230, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Pel camí dreturer.", + "span_text": "La Francisca emprèn pel camí dreturer", + "span_start": 238, + "span_end": 275, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Arrebossat a la cintura.", + "span_text": "Gamba gentilment amb les faldilles arrebossades a la cintura", + "span_start": 277, + "span_end": 337, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Darrera els malucs.", + "span_text": "sostingudes darrera els malucs", + "span_start": 339, + "span_end": 369, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb una agulla de cap.", + "span_text": "amb una agulla de cap", + "span_start": 370, + "span_end": 391, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pollastres.", + "span_text": "el cistell dels pollastres", + "span_start": 393, + "span_end": 419, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dues dotzenes d'ous.", + "span_text": "un cabàs, amb dues dotzenes d'ous", + "span_start": 452, + "span_end": 485, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que clogui les parpelles i enganyotegi les fesomies.", + "span_text": "El sol l'amara. Ella el mira amb inquietud cloent les parpelles i enganyotejant les fesomies", + "span_start": 709, + "span_end": 801, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Uns camps on les patateres, abrusades, comencen a mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans.", + "span_text": "Voreja uns camps on les patateres, abrusades, comencen a mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans", + "span_start": 1155, + "span_end": 1262, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Acota el cap i es mossega els llavis.", + "span_text": "La masovera acota el cap i es mossega els llavis per no esclafir la rialla", + "span_start": 1382, + "span_end": 1456, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries.", + "span_text": "Allí aguaita els oriols el fill de l'amo, un hereu que es refà de la vida crapulosa de ciutat, que sojorna en la masoveria gran i qui coneix una mica massa. El recorda assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries", + "span_start": 1494, + "span_end": 1720, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ben formada.", + "span_text": "la masovera és ben formada", + "span_start": 4, + "span_end": 30, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Gruixuda de lli.", + "span_text": "la seva camisa gruixuda de lli", + "span_start": 69, + "span_end": 99, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Un poc de morbidesa aristocràtica.", + "span_text": "Ha deixat entreveure, per l'escot de la seva camisa gruixuda de lli, un poc de morbidesa aristocràtica", + "span_start": 32, + "span_end": 134, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per l'escot de la seva camisa.", + "span_text": "Ha deixat entreveure, per l'escot de la seva camisa", + "span_start": 32, + "span_end": 83, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un pla bé d'una opulència formidable.", + "span_text": "el que emplena la mitja de cotó és pla bé d'una opulència formidable", + "span_start": 162, + "span_end": 230, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Pel camí dreturer.", + "span_text": "La Francisca emprèn pel camí dreturer", + "span_start": 238, + "span_end": 275, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Arrebossat a la cintura.", + "span_text": "Gamba gentilment amb les faldilles arrebossades a la cintura", + "span_start": 277, + "span_end": 337, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Darrera els malucs.", + "span_text": "sostingudes darrera els malucs", + "span_start": 339, + "span_end": 369, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb una agulla de cap.", + "span_text": "sostingudes darrera els malucs amb una agulla de cap", + "span_start": 339, + "span_end": 391, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Pollastres.", + "span_text": "el cistell dels pollastres", + "span_start": 393, + "span_end": 419, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Dues dotzenes d'ous.", + "span_text": "un cabàs, amb dues dotzenes d'ous", + "span_start": 452, + "span_end": 485, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Cloure les parpelles i enganyotejar les fesomies.", + "span_text": "El sol l'amara. Ella el mira amb inquietud cloent les parpelles i enganyotejant les fesomies", + "span_start": 709, + "span_end": 801, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Uns on les patateres, abrusades, comencen a mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans.", + "span_text": "Voreja uns camps on les patateres, abrusades, comencen a mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans", + "span_start": 1155, + "span_end": 1262, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Acota el cap i es mossega els llavis.", + "span_text": "La masovera acota el cap i es mossega els llavis per no esclafir la rialla", + "span_start": 1382, + "span_end": 1456, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries.", + "span_text": "Allí aguaita els oriols el fill de l'amo, un hereu que es refà de la vida crapulosa de ciutat, que sojorna en la masoveria gran i qui coneix una mica massa. El recorda assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries", + "span_start": 1494, + "span_end": 1720, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_pinya de rosa 2_210", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "pinya de rosa 2 - EL REM DE TRENTA QUATRE-211", + "story": "El gussi fou atracat, i els dos forasters saltaren efectivament a la roca i, agafats del braç, avançaren desaprensivament, fixa la vista en la morena, que aleshores estava immòbil; però al cap de pocs moments va estremir-se, i ambdós recularen alarmats.\n-Que és viva?- preguntà el cavaller.\n-No- va respondre en Temme. -Es a dir, no ès viva ni morta: té es cap aixafat, i no pot causar dany ni fugir; però aquestes bésties porten sa vida arrapada a tot arreu des cos i no se n'escola fàcilment: àdhuc sense cap, belluguen estona llarga; les capoleu, i es trossos se mouen dintre sa panera com si volguessin ajuntar-se. Són es dimoni! Però d'aquesta no n'heu de témer res, llevat de sa basarda.\nDesprés d'aquestes explicacions, que el marit traduí a la muller, els dos forasters, no gosant desdir, tornaren a atansar-se una mica a l'animal, fins a dues passes de distància, i s'aturaren a examinar-lo, inclinant-se endavant. El monstre s'estremia a voltes com si anés a revifar-se, i corria de llarg a llarg del seu cos una ondulació que es perdia al capdavall de la cua. I cada volta la dameta sentia com si aquella ondulació es perllongués per l'aire fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar esgarrifador. Va tivar-se amb la mà les faldilles a les canyelles, i tornà intensament pàl·lida.\n-¿Qué es eso, hijita? ¿Te pones mala?- va dir el cavaller, reparant-ho. -¡Anímate! No es la primera morena que vemos. En la recova de Santa Cruz de Tenerife…", + "questions": [ + { + "input_text": "Què li va passar al gussi?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què van fer els forans?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què miraven?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com restava ella?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què va fer al cap de poc?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com van reaccionar ells?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què demanà un d'ells?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Què va contestar Temme?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Què va aclarir?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va dir que calia tenir-ne por?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què feia l'espòs després de sentir el que s'havia dit?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què van fer els forans?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què recorria el cos de la morena?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es va posar la dona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Qui se'n va adonar?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que fou atracat.", + "span_text": "El gussi fou atracat", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Saltaren efectivament a la roca.", + "span_text": "els dos forasters saltaren efectivament a la roca", + "span_start": 24, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La morena.", + "span_text": "avançaren desaprensivament, fixa la vista en la morena", + "span_start": 95, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Immòbil.", + "span_text": "la morena, que aleshores estava immòbil", + "span_start": 140, + "span_end": 179, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Estremir-se.", + "span_text": "però al cap de pocs moments va estremir-se", + "span_start": 181, + "span_end": 223, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Recularen alarmats.", + "span_text": "ambdós recularen alarmats", + "span_start": 227, + "span_end": 252, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Si era viva.", + "span_text": "-Que és viva?- preguntà el cavaller", + "span_start": 254, + "span_end": 289, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no.", + "span_text": "-No- va respondre en Temme", + "span_start": 291, + "span_end": 317, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que no ès viva ni morta.", + "span_text": "Es a dir, no ès viva ni morta", + "span_start": 320, + "span_end": 349, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però d'aquesta no n'heu de témer res", + "span_start": 634, + "span_end": 670, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Traduïa a la muller.", + "span_text": "Després d'aquestes explicacions, que el marit traduí a la muller", + "span_start": 694, + "span_end": 758, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Atansar-se una mica a l'animal, fins a dues passes de distància, i aturar-se a examinar-lo.", + "span_text": "els dos forasters, no gosant desdir, tornaren a atansar-se una mica a l'animal, fins a dues passes de distància, i s'aturaren a examinar-lo", + "span_start": 760, + "span_end": 899, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una ondulació que es perdia al capdavall de la cua.", + "span_text": "corria de llarg a llarg del seu cos una ondulació que es perdia al capdavall de la cua", + "span_start": 983, + "span_end": 1069, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Intensament pàl·lida.", + "span_text": "la dameta sentia com si aquella ondulació es perllongués per l'aire fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar esgarrifador. Va tivar-se amb la mà les faldilles a les canyelles, i tornà intensament pàl·lida", + "span_start": 1084, + "span_end": 1299, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El cavaller.", + "span_text": "-¿Qué es eso, hijita? ¿Te pones mala?- va dir el cavaller, reparant-ho", + "span_start": 1301, + "span_end": 1371, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que fou atracat.", + "span_text": "El gussi fou atracat", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Saltaren efectivament a la roca.", + "span_text": "els dos forasters saltaren efectivament a la roca", + "span_start": 24, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La morena.", + "span_text": "avançaren desaprensivament, fixa la vista en la morena", + "span_start": 95, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Immòbil.", + "span_text": "la morena, que aleshores estava immòbil", + "span_start": 140, + "span_end": 179, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va estremir-se.", + "span_text": "però al cap de pocs moments va estremir-se", + "span_start": 181, + "span_end": 223, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Recularen alarmats.", + "span_text": "ambdós recularen alarmats", + "span_start": 227, + "span_end": 252, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Si era viva.", + "span_text": "-Que és viva?- preguntà el cavaller", + "span_start": 254, + "span_end": 289, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no.", + "span_text": "-No- va respondre en Temme", + "span_start": 291, + "span_end": 317, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que no ès viva ni morta.", + "span_text": "Es a dir, no ès viva ni morta", + "span_start": 320, + "span_end": 349, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "Però d'aquesta no n'heu de témer res", + "span_start": 634, + "span_end": 670, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Traduïa a la muller.", + "span_text": "Després d'aquestes explicacions, que el marit traduí a la muller", + "span_start": 694, + "span_end": 758, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Atansar-se una mica a l'animal, fins a dues passes de distància, i aturar-se a examinar-lo.", + "span_text": "els dos forasters, no gosant desdir, tornaren a atansar-se una mica a l'animal, fins a dues passes de distància, i s'aturaren a examinar-lo", + "span_start": 760, + "span_end": 899, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una ondulació que es perdia al capdavall de la cua.", + "span_text": "corria de llarg a llarg del seu cos una ondulació que es perdia al capdavall de la cua", + "span_start": 983, + "span_end": 1069, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Intensament pàl·lida.", + "span_text": "la dameta sentia com si aquella ondulació es perllongués per l'aire fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar esgarrifador. Va tivar-se amb la mà les faldilles a les canyelles, i tornà intensament pàl·lida", + "span_start": 1084, + "span_end": 1299, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El cavaller.", + "span_text": "-¿Qué es eso, hijita? ¿Te pones mala?- va dir el cavaller", + "span_start": 1301, + "span_end": 1358, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Que fou atracat.", + "span_text": "El gussi fou atracat", + "span_start": 0, + "span_end": 20, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Saltaren efectivament a la roca.", + "span_text": "els dos forasters saltaren efectivament a la roca", + "span_start": 24, + "span_end": 73, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La morena.", + "span_text": "avançaren desaprensivament, fixa la vista en la morena", + "span_start": 95, + "span_end": 149, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Immòbil.", + "span_text": "la morena, que aleshores estava immòbil", + "span_start": 140, + "span_end": 179, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Va estremir-se.", + "span_text": "estava immòbil; però al cap de pocs moments va estremir-se", + "span_start": 165, + "span_end": 223, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Recularen alarmats.", + "span_text": "ambdós recularen alarmats", + "span_start": 227, + "span_end": 252, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Si era viva.", + "span_text": "Que és viva?- preguntà el cavaller", + "span_start": 255, + "span_end": 289, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Que no.", + "span_text": "No- va respondre en Temme", + "span_start": 292, + "span_end": 317, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Que no ès viva ni morta.", + "span_text": "va respondre en Temme. -Es a dir, no ès viva ni morta", + "span_start": 296, + "span_end": 349, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "No, llevat de sa basarda.", + "span_text": "Però d'aquesta no n'heu de témer res, llevat de sa basarda", + "span_start": 634, + "span_end": 692, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Traduïa a la muller.", + "span_text": "Després d'aquestes explicacions, que el marit traduí a la muller", + "span_start": 694, + "span_end": 758, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Examinar la bèstia.", + "span_text": "els dos forasters, no gosant desdir, tornaren a atansar-se una mica a l'animal, fins a dues passes de distància, i s'aturaren a examinar-lo", + "span_start": 760, + "span_end": 899, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una ondulació que es perdia al capdavall de la cua.", + "span_text": "corria de llarg a llarg del seu cos una ondulació que es perdia al capdavall de la cua", + "span_start": 983, + "span_end": 1069, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Pàl·lida.", + "span_text": "la dameta sentia com si aquella ondulació es perllongués per l'aire fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar esgarrifador. Va tivar-se amb la mà les faldilles a les canyelles, i tornà intensament pàl·lida", + "span_start": 1084, + "span_end": 1299, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "El cavaller.", + "span_text": "-¿Qué es eso, hijita? ¿Te pones mala?- va dir el cavaller, reparant-ho", + "span_start": 1301, + "span_end": 1371, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_paradís perdut_22", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "paradís perdut - XXII-1", + "story": "Una vegada, Sant Brandan havia de cantar missa en la nau, en el jorn festival de mossenyer Sant Pere, l'apòstol de les mans clavígeres; i ensems amb sos monjos, veié una mar tan trasparent i clara que els era semblant que no hi havia gens d'aigua, com fos que clarament destriaven tot ço que hi havia en el fons: gran diversitat de bèsties qui anaven per ci per llà, de les quals unes eren grans i les altres eren petites i els semblava que haurien pogut abastar-les amb la mà. Encara els era semblant que veien una noble ciutat, amb palaus cristal·lins i torrelles arborades. Les bèsties semblava que eren ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols. Veient els monjos que l'abad volia cantar missa, pregaren-li molt devotament que es volgués abstenir de cantar-ne, no fos que les bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els fessen damnatge i tribulació. La faç de l'abad empedreïda, que mai no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la pristina immutabilitat, i aquestes paraules els digué amb una gravetat lenta: -Molta meravella em do com sou tan necis i homes de tan poca fe. Apar que teniu més temor d'aquestes bèsties qui pasturen pels solatges de la mar profundíssima, que d'Aquell qui és Senyor del cel i de la terra i d'aquests avencs abismals i d'aquestes bèsties i d'aquests peixos. Si us esquivàreu d'aquella bèstia pèssima marina, que semblava que us volgués engolir, i del grif, i del peix Jasó en l'esquena del qual féreu flamada i ell s'estava quiet, i de la mala mar i de la maltempsada de quaranta dies; i encara d'altres perills molt grans: bellament sereu escàpols d'aquest ramat de bèsties submarines que són, lluny de vosaltres, més de cinc milles.- Ço l'abad els va dir. I començà a cantar tan fortament com pogué, i lloava a Déu santament. L'alta veu robusta, s'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les estrelles. I tan tost com començà a cantar, els monstres jussans alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres a flor d'aigua. Tan espessos eren com els mosquits que es posen sobre el vi. Cap d'ells no tocà la nau. Tants eren que on se vulla els monjos mirassen, no veien més que l'estesa de bèsties i l'estesa del cel: sota l'aplec monstruós l'aigua despareixia. Com la missa fou cantada, totes feren gest d'anar-se'n. I la desfilada dels monstres marins davant Sant Brandan i sos monjos astorats durà vuit dies.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què va haver de fer Sant Brandan?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Qui és Sant Pere?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va observar Sant Brandan?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què hi veia?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com eren?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què podien ser?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què van demanar-li els eclesiàstics a Sant Brandan?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per quin motiu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com reaccionà ell?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va contestar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Després, què va decidir?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què feia el seu cant?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va passar a les criatures?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "N'hi havia moltes?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què passava amb el mar?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Durant quant de temps hi va haver la multitud de criatures del mar?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Cantar missa en la nau.", + "span_text": "Una vegada, Sant Brandan havia de cantar missa en la nau", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'apòstol de les mans clavígeres.", + "span_text": "Sant Pere, l'apòstol de les mans clavígeres", + "span_start": 91, + "span_end": 134, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una mar tan trasparent i clara que els era semblant que no hi havia gens d'aigua.", + "span_text": "veié una mar tan trasparent i clara que els era semblant que no hi havia gens d'aigua", + "span_start": 161, + "span_end": 246, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gran diversitat de bèsties qui anaven per ci per llà.", + "span_text": "destriaven tot ço que hi havia en el fons: gran diversitat de bèsties qui anaven per ci per llà", + "span_start": 270, + "span_end": 365, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Unes eren grans i les altres eren petites.", + "span_text": "de les quals unes eren grans i les altres eren petites", + "span_start": 367, + "span_end": 421, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols.", + "span_text": "Les bèsties semblava que eren ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols", + "span_start": 577, + "span_end": 722, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que es volgués abstenir de cantar-ne.", + "span_text": "Veient els monjos que l'abad volia cantar missa, pregaren-li molt devotament que es volgués abstenir de cantar-ne", + "span_start": 724, + "span_end": 837, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè no fos que les bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els fessen damnatge i tribulació.", + "span_text": "pregaren-li molt devotament que es volgués abstenir de cantar-ne, no fos que les bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els fessen damnatge i tribulació", + "span_start": 773, + "span_end": 946, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La faç de l'abad empedreïda, que mai no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la pristina immutabilitat.", + "span_text": "La faç de l'abad empedreïda, que mai no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la pristina immutabilitat", + "span_start": 948, + "span_end": 1138, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una gravetat lenta.", + "span_text": "aquestes paraules els digué amb una gravetat lenta", + "span_start": 1142, + "span_end": 1192, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Cantar tan fortament com pogué.", + "span_text": "començà a cantar tan fortament com pogué", + "span_start": 1875, + "span_end": 1915, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "S'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les estrelles.", + "span_text": "L'alta veu robusta, s'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les estrelles", + "span_start": 1943, + "span_end": 2038, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres a flor d'aigua.", + "span_text": "els monstres jussans alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres a flor d'aigua", + "span_start": 2073, + "span_end": 2176, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tants eren que on se vulla els monjos mirassen, no veien més que l'estesa de bèsties i l'estesa del cel", + "span_start": 2266, + "span_end": 2369, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que desapareixia sota l'aplec monstruós.", + "span_text": "sota l'aplec monstruós l'aigua despareixia", + "span_start": 2371, + "span_end": 2413, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Vuit dies.", + "span_text": "I la desfilada dels monstres marins davant Sant Brandan i sos monjos astorats durà vuit dies", + "span_start": 2471, + "span_end": 2563, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Cantar missa en la nau.", + "span_text": "Una vegada, Sant Brandan havia de cantar missa en la nau", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'apòstol de les mans clavígeres.", + "span_text": "Sant Pere, l'apòstol de les mans clavígeres", + "span_start": 91, + "span_end": 134, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una mar tan trasparent i clara que els era semblant que no hi havia gens d'aigua.", + "span_text": "veié una mar tan trasparent i clara que els era semblant que no hi havia gens d'aigua", + "span_start": 161, + "span_end": 246, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gran diversitat de bèsties.", + "span_text": "destriaven tot ço que hi havia en el fons: gran diversitat de bèsties", + "span_start": 270, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Unes eren grans i les altres eren petites.", + "span_text": "de les quals unes eren grans i les altres eren petites", + "span_start": 367, + "span_end": 421, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols.", + "span_text": "Les bèsties semblava que eren ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols", + "span_start": 577, + "span_end": 722, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que es volgués abstenir de cantar-ne.", + "span_text": "Veient els monjos que l'abad volia cantar missa, pregaren-li molt devotament que es volgués abstenir de cantar-ne", + "span_start": 724, + "span_end": 837, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè no fos que les bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els fessen damnatge i tribulació.", + "span_text": "no fos que les bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els fessen damnatge i tribulació", + "span_start": 839, + "span_end": 946, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La faç de l'abad empedreïda, que mai no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la pristina immutabilitat.", + "span_text": "La faç de l'abad empedreïda, que mai no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la pristina immutabilitat", + "span_start": 948, + "span_end": 1138, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una gravetat lenta.", + "span_text": "aquestes paraules els digué amb una gravetat lenta", + "span_start": 1142, + "span_end": 1192, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Cantar tan fortament com pogué.", + "span_text": "començà a cantar tan fortament com pogué", + "span_start": 1875, + "span_end": 1915, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "S'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les estrelles.", + "span_text": "L'alta veu robusta, s'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les estrelles", + "span_start": 1943, + "span_end": 2038, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres a flor d'aigua.", + "span_text": "els monstres jussans alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres a flor d'aigua", + "span_start": 2073, + "span_end": 2176, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tants eren que on se vulla els monjos mirassen, no veien més que l'estesa de bèsties i l'estesa del cel", + "span_start": 2266, + "span_end": 2369, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que desapareixia sota l'aplec monstruós.", + "span_text": "sota l'aplec monstruós l'aigua despareixia", + "span_start": 2371, + "span_end": 2413, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Vuit dies.", + "span_text": "I la desfilada dels monstres marins davant Sant Brandan i sos monjos astorats durà vuit dies", + "span_start": 2471, + "span_end": 2563, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Cantar missa en la nau.", + "span_text": "Una vegada, Sant Brandan havia de cantar missa en la nau", + "span_start": 0, + "span_end": 56, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'apòstol de les mans clavígeres.", + "span_text": "Sant Pere, l'apòstol de les mans clavígeres", + "span_start": 91, + "span_end": 134, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Una mar trasparent i clara.", + "span_text": "veié una mar tan trasparent i clara", + "span_start": 161, + "span_end": 196, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Gran diversitat de bèsties.", + "span_text": "clarament destriaven tot ço que hi havia en el fons: gran diversitat de bèsties", + "span_start": 260, + "span_end": 339, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Unes eren grans i les altres eren petites.", + "span_text": "gran diversitat de bèsties qui anaven per ci per llà, de les quals unes eren grans i les altres eren petites", + "span_start": 313, + "span_end": 421, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols.", + "span_text": "Les bèsties semblava que eren ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols", + "span_start": 577, + "span_end": 722, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que es volgués abstenir de cantar-ne.", + "span_text": "Veient els monjos que l'abad volia cantar missa, pregaren-li molt devotament que es volgués abstenir de cantar-ne", + "span_start": 724, + "span_end": 837, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè no fos que les bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els fessen damnatge i tribulació.", + "span_text": "pregaren-li molt devotament que es volgués abstenir de cantar-ne, no fos que les bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els fessen damnatge i tribulació", + "span_start": 773, + "span_end": 946, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "La faç de l'abad empedreïda, que mai no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la pristina immutabilitat.", + "span_text": "La faç de l'abad empedreïda, que mai no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la pristina immutabilitat", + "span_start": 948, + "span_end": 1138, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb una gravetat lenta.", + "span_text": "aquestes paraules els digué amb una gravetat lenta", + "span_start": 1142, + "span_end": 1192, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Cantar tan fortament com pogué.", + "span_text": "començà a cantar tan fortament com pogué", + "span_start": 1875, + "span_end": 1915, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "S'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les estrelles.", + "span_text": "L'alta veu robusta, s'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les estrelles", + "span_start": 1943, + "span_end": 2038, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres a flor d'aigua.", + "span_text": "els monstres jussans alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres a flor d'aigua", + "span_start": 2073, + "span_end": 2176, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Tants eren que on se vulla els monjos mirassen, no veien més que l'estesa de bèsties i l'estesa del cel", + "span_start": 2266, + "span_end": 2369, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que desapareixia sota l'aplec monstruós.", + "span_text": "sota l'aplec monstruós l'aigua despareixia", + "span_start": 2371, + "span_end": 2413, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Vuit dies.", + "span_text": "I la desfilada dels monstres marins davant Sant Brandan i sos monjos astorats durà vuit dies", + "span_start": 2471, + "span_end": 2563, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1997", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Pilar Ibern ", + "story": "María Pilar Ibern García (Mataró, Catalunya, 17 de juny de 1964) més coneguda com a Gavina, és una cuinera, professora de cuina, ecoxef, escriptora i assessora nutricional, guanyadora de tres premis Gourmand World Cookbook.\nMaría Pilar Ibern García va néixer a Mataró, Catalunya, el 17 de juny de 1964. Des de molt jove es va interessar per l'ecologia i l'alimentació. A partir dels 20 anys és quan es decideix a dedicar-se professionalment a l'art gastronòmic. Des de llavors i fins a l'actualitat, imparteix tallers de cuina, showcookings i conferències sobre alimentació saludable en diferents espais. També realitza assessoraments nutricionals en la seva consulta privada. A més, difon la seva passió per la cuina en diversos mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa. Ha col·laborat amb revistes d'alimentació i salut com a Vital, Bio EcoActual, Cos i ment... Ha escrit 8 llibres de cuina vegetariana, tres dels quals han estat guardonats amb el premi Gourmand World Cookbook, Un banquet? Naturalment!, Les 69 receptes més afrodisíaques de la cuina vegetariana i Receptes vegetarianes per a grans ocasions. Des de setembre de 2016 col·labora quinzenalment els dilluns a les 18.30h al programa de Radio 4 Anem de tarda, on té una secció pròpia: La cuina de la felicitat.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és María Pilar Ibern García?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com se la coneix?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quins tres mateixos reconeixements ha obtingut?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer la María?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan s'endinsa en la gastronomia professional?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Des d'aquell moment, quines activitats formatives ha impartit?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "A què es dedica per la banda privada?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "A través de quins canals s'adreça a l'audiència per parlar de gastronomia?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb quins mitjans ha treballat?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quantes publicacions editorials té sobre el vegetarianisme?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb què se n'han premiat tres d'elles?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Des de quan participa regularment a la ràdio?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quina emissora?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com es diu el programa?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin és el seu espai?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una cuinera, professora de cuina, ecoxef, escriptora i assessora nutricional.", + "span_text": "María Pilar Ibern García (Mataró, Catalunya, 17 de juny de 1964) més coneguda com a Gavina, és una cuinera, professora de cuina, ecoxef, escriptora i assessora nutricional", + "span_start": 0, + "span_end": 171, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com a Gavina.", + "span_text": "més coneguda com a Gavina", + "span_start": 65, + "span_end": 90, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tres premis Gourmand World Cookbook.", + "span_text": "guanyadora de tres premis Gourmand World Cookbook", + "span_start": 173, + "span_end": 222, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 17 de juny de 1964.", + "span_text": "María Pilar Ibern García va néixer a Mataró, Catalunya, el 17 de juny de 1964", + "span_start": 224, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A partir dels 20 anys.", + "span_text": "A partir dels 20 anys és quan es decideix a dedicar-se professionalment a l'art gastronòmic", + "span_start": 369, + "span_end": 460, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tallers de cuina, showcookings i conferències sobre alimentació saludable en diferents espais.", + "span_text": "Des de llavors i fins a l'actualitat, imparteix tallers de cuina, showcookings i conferències sobre alimentació saludable en diferents espais", + "span_start": 462, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Realitza assessoraments nutricionals.", + "span_text": "També realitza assessoraments nutricionals en la seva consulta privada", + "span_start": 605, + "span_end": 675, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De diversos mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa.", + "span_text": "difon la seva passió per la cuina en diversos mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa", + "span_start": 684, + "span_end": 779, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb revistes d'alimentació i salut com a Vital, Bio EcoActual, Cos i ment.", + "span_text": "Ha col·laborat amb revistes d'alimentació i salut com a Vital, Bio EcoActual, Cos i ment", + "span_start": 781, + "span_end": 869, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "8 llibres.", + "span_text": "Ha escrit 8 llibres de cuina vegetariana", + "span_start": 873, + "span_end": 913, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el premi Gourmand World Cookbook.", + "span_text": "tres dels quals han estat guardonats amb el premi Gourmand World Cookbook", + "span_start": 915, + "span_end": 988, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Des de setembre de 2016.", + "span_text": "Des de setembre de 2016 col·labora quinzenalment els dilluns a les 18.30h al programa de Radio 4", + "span_start": 1120, + "span_end": 1216, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Radio 4.", + "span_text": "al programa de Radio 4", + "span_start": 1194, + "span_end": 1216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Anem de tarda.", + "span_text": "al programa de Radio 4 Anem de tarda", + "span_start": 1194, + "span_end": 1230, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La cuina de la felicitat.", + "span_text": "té una secció pròpia: La cuina de la felicitat", + "span_start": 1235, + "span_end": 1281, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una cuinera, professora de cuina, ecoxef, escriptora i assessora nutricional.", + "span_text": "María Pilar Ibern García (Mataró, Catalunya, 17 de juny de 1964) més coneguda com a Gavina, és una cuinera, professora de cuina, ecoxef, escriptora i assessora nutricional", + "span_start": 0, + "span_end": 171, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com a Gavina.", + "span_text": "més coneguda com a Gavina", + "span_start": 65, + "span_end": 90, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tres premis Gourmand World Cookbook.", + "span_text": "guanyadora de tres premis Gourmand World Cookbook", + "span_start": 173, + "span_end": 222, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 17 de juny de 1964.", + "span_text": "María Pilar Ibern García va néixer a Mataró, Catalunya, el 17 de juny de 1964", + "span_start": 224, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A partir dels 20 anys.", + "span_text": "A partir dels 20 anys és quan es decideix a dedicar-se professionalment a l'art gastronòmic", + "span_start": 369, + "span_end": 460, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tallers de cuina, showcookings i conferències sobre alimentació saludable en diferents espais.", + "span_text": "Des de llavors i fins a l'actualitat, imparteix tallers de cuina, showcookings i conferències sobre alimentació saludable en diferents espais", + "span_start": 462, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Realitza assessoraments nutricionals.", + "span_text": "També realitza assessoraments nutricionals en la seva consulta privada", + "span_start": 605, + "span_end": 675, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De diversos mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa.", + "span_text": "difon la seva passió per la cuina en diversos mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa", + "span_start": 684, + "span_end": 779, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb revistes d'alimentació i salut com a Vital, Bio EcoActual, Cos i ment.", + "span_text": "Ha col·laborat amb revistes d'alimentació i salut com a Vital, Bio EcoActual, Cos i ment", + "span_start": 781, + "span_end": 869, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "8 llibres.", + "span_text": "Ha escrit 8 llibres de cuina vegetariana", + "span_start": 873, + "span_end": 913, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el premi Gourmand World Cookbook.", + "span_text": "Ha escrit 8 llibres de cuina vegetariana, tres dels quals han estat guardonats amb el premi Gourmand World Cookbook", + "span_start": 873, + "span_end": 988, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Des de setembre de 2016.", + "span_text": "Des de setembre de 2016 col·labora quinzenalment els dilluns a les 18.30h al programa de Radio 4", + "span_start": 1120, + "span_end": 1216, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Radio 4.", + "span_text": "al programa de Radio 4", + "span_start": 1194, + "span_end": 1216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Anem de tarda.", + "span_text": "al programa de Radio 4 Anem de tarda", + "span_start": 1194, + "span_end": 1230, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La cuina de la felicitat.", + "span_text": "té una secció pròpia: La cuina de la felicitat", + "span_start": 1235, + "span_end": 1281, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una cuinera, professora de cuina, ecoxef, escriptora i assessora nutricional.", + "span_text": "María Pilar Ibern García (Mataró, Catalunya, 17 de juny de 1964) més coneguda com a Gavina, és una cuinera, professora de cuina, ecoxef, escriptora i assessora nutricional", + "span_start": 0, + "span_end": 171, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com a Gavina.", + "span_text": "més coneguda com a Gavina", + "span_start": 65, + "span_end": 90, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Tres premis Gourmand World Cookbook.", + "span_text": "guanyadora de tres premis Gourmand World Cookbook", + "span_start": 173, + "span_end": 222, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "El 17 de juny de 1964.", + "span_text": "María Pilar Ibern García va néixer a Mataró, Catalunya, el 17 de juny de 1964", + "span_start": 224, + "span_end": 301, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A partir dels 20 anys.", + "span_text": "A partir dels 20 anys és quan es decideix a dedicar-se professionalment a l'art gastronòmic", + "span_start": 369, + "span_end": 460, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Tallers de cuina, showcookings i conferències sobre alimentació saludable en diferents espais.", + "span_text": "Des de llavors i fins a l'actualitat, imparteix tallers de cuina, showcookings i conferències sobre alimentació saludable en diferents espais", + "span_start": 462, + "span_end": 603, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Realitza assessoraments nutricionals.", + "span_text": "realitza assessoraments nutricionals en la seva consulta privada", + "span_start": 611, + "span_end": 675, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "De diversos mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa.", + "span_text": "difon la seva passió per la cuina en diversos mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa", + "span_start": 684, + "span_end": 779, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Amb revistes d'alimentació i salut com a Vital, Bio EcoActual, Cos i ment.", + "span_text": "Ha col·laborat amb revistes d'alimentació i salut com a Vital, Bio EcoActual, Cos i ment", + "span_start": 781, + "span_end": 869, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "8 llibres.", + "span_text": "Ha escrit 8 llibres de cuina vegetariana", + "span_start": 873, + "span_end": 913, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Amb el premi Gourmand World Cookbook.", + "span_text": "8 llibres de cuina vegetariana, tres dels quals han estat guardonats amb el premi Gourmand World Cookbook", + "span_start": 883, + "span_end": 988, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Des de setembre de 2016.", + "span_text": "Des de setembre de 2016 col·labora quinzenalment els dilluns a les 18.30h al programa de Radio 4", + "span_start": 1120, + "span_end": 1216, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A Radio 4.", + "span_text": "al programa de Radio 4", + "span_start": 1194, + "span_end": 1216, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Anem de tarda.", + "span_text": "Des de setembre de 2016 col·labora quinzenalment els dilluns a les 18.30h al programa de Radio 4 Anem de tarda", + "span_start": 1120, + "span_end": 1230, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La cuina de la felicitat.", + "span_text": "té una secció pròpia: La cuina de la felicitat", + "span_start": 1235, + "span_end": 1281, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_524", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Tritó (mitologia) ", + "story": "Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite. És similar a Nereu, Glauc, Forcis, i altres divinitats marines. La seva germana és la nimfa Rode.\nAl principi era una personificació de la remor de les onades, que provocava bufant una closca de caragol de mar. De vegades, a les llegendes tardanes, se'l considera déu de la llacuna Tritònida, a Líbia, i en aquest cas és pare de Pal·las, companya de jocs d'Atena. Una altra filla seva era Tritea, sacerdotessa d'Atena i estimada per Ares, i que va tenir amb ell un fill, Melanip. Els antics imaginaven Tritó com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura.\nEs diu que Tritó va participar en l'expedició dels argonautes. Va ser ell qui, amb l'aspecte d'Eurípil, va donar un grapat de terra a Eufem com a mostra d'hospitalitat, i va indicar als navegants la ruta a seguir per arribar al Mediterrani.\nUna llegenda local de Beòcia deia que a Tanagra, durant una festa dedicada a Dionís, les dones del país es banyaven en un llac i Tritó les va escometre. Van pregar l'ajuda de Dionís, que les va escoltar i va fer fugir Tritó. També es deia que Tritó s'enduia els ramats de les ribes d'aquell llac, fins que un dia es va sentir atret per l'olor de vi que sortia d'una gerra abandonada. El déu en va beure i va quedar adormit, i això va permetre matar-lo a cops de destral. D'aquesta manera s'interpretava la victòria de Dionís sobre Tritó.\nUnint-se a diferents nimfes marines, engendrà tota una estirp de tritons que heretaren les característiques del pare, amb cua de peix i tocant els caragols com a trompetes i que formaven part del seguici de Posidó.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui fou Tritó?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De qui és descendent?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina relació té amb Rode?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què representa, en forma de persona?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com se l'identifica en altres històries?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De qui seria progenitor seguint aquesta llegenda?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Tenia cap més descendència?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Qui era Melanip?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com es caracteritzava Tritó?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va contribuir en l'empresa dels argonautes?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què en diu una història de Beòcia?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quin altre episodi es trobaren Tritó i Dionís?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Com va acabar?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què s'entén per aquest final?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va sorgir de la unió de Tritó amb nimfes marines?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un déu marí.", + "span_text": "Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Posidó i Amfitrite.", + "span_text": "Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite", + "span_start": 0, + "span_end": 106, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És la seva germana.", + "span_text": "La seva germana és la nimfa Rode", + "span_start": 172, + "span_end": 204, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La remor de les onades, que provocava bufant una closca de caragol de mar.", + "span_text": "Al principi era una personificació de la remor de les onades, que provocava bufant una closca de caragol de mar", + "span_start": 206, + "span_end": 317, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com el déu de la llacuna Tritònida.", + "span_text": "De vegades, a les llegendes tardanes, se'l considera déu de la llacuna Tritònida", + "span_start": 319, + "span_end": 399, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Pal·las.", + "span_text": "déu de la llacuna Tritònida, a Líbia, i en aquest cas és pare de Pal·las", + "span_start": 372, + "span_end": 444, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí, Tritea.", + "span_text": "Una altra filla seva era Tritea", + "span_start": 472, + "span_end": 503, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El fill de Tritea i Ares.", + "span_text": "Tritea, sacerdotessa d'Atena i estimada per Ares, i que va tenir amb ell un fill, Melanip", + "span_start": 497, + "span_end": 586, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura.", + "span_text": "Els antics imaginaven Tritó com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura", + "span_start": 588, + "span_end": 693, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va donar un grapat de terra a Eufem com a mostra d'hospitalitat, i va indicar als navegants la ruta a seguir per arribar al Mediterrani.", + "span_text": "Tritó va participar en l'expedició dels argonautes. Va ser ell qui, amb l'aspecte d'Eurípil, va donar un grapat de terra a Eufem com a mostra d'hospitalitat, i va indicar als navegants la ruta a seguir per arribar al Mediterrani", + "span_start": 706, + "span_end": 934, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que durant una festa dedicada a Dionís, les dones del país es banyaven en un llac i Tritó les va escometre.", + "span_text": "Una llegenda local de Beòcia deia que a Tanagra, durant una festa dedicada a Dionís, les dones del país es banyaven en un llac i Tritó les va escometre", + "span_start": 936, + "span_end": 1087, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan Tritó s'enduia els ramats de les ribes d'aquell llac, fins que un dia es va sentir atret per l'olor de vi que sortia d'una gerra abandonada.", + "span_text": "es deia que Tritó s'enduia els ramats de les ribes d'aquell llac, fins que un dia es va sentir atret per l'olor de vi que sortia d'una gerra abandonada", + "span_start": 1167, + "span_end": 1318, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El déu en va beure i va quedar adormit, i això va permetre matar-lo a cops de destral.", + "span_text": "El déu en va beure i va quedar adormit, i això va permetre matar-lo a cops de destral", + "span_start": 1320, + "span_end": 1405, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La victòria de Dionís sobre Tritó.", + "span_text": "D'aquesta manera s'interpretava la victòria de Dionís sobre Tritó", + "span_start": 1407, + "span_end": 1472, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tota una estirp de tritons.", + "span_text": "Unint-se a diferents nimfes marines, engendrà tota una estirp de tritons", + "span_start": 1474, + "span_end": 1546, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un déu marí.", + "span_text": "Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De Posidó i Amfitrite.", + "span_text": "Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite", + "span_start": 0, + "span_end": 106, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És la seva germana.", + "span_text": "La seva germana és la nimfa Rode", + "span_start": 172, + "span_end": 204, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La remor de les onades, que provocava bufant una closca de caragol de mar.", + "span_text": "Al principi era una personificació de la remor de les onades, que provocava bufant una closca de caragol de mar", + "span_start": 206, + "span_end": 317, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Com el déu de la llacuna Tritònida.", + "span_text": "De vegades, a les llegendes tardanes, se'l considera déu de la llacuna Tritònida", + "span_start": 319, + "span_end": 399, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Pal·las.", + "span_text": "déu de la llacuna Tritònida, a Líbia, i en aquest cas és pare de Pal·las", + "span_start": 372, + "span_end": 444, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí.", + "span_text": "Una altra filla seva era Tritea", + "span_start": 472, + "span_end": 503, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El fill de Tritea i Ares.", + "span_text": "Tritea, sacerdotessa d'Atena i estimada per Ares, i que va tenir amb ell un fill, Melanip", + "span_start": 497, + "span_end": 586, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura.", + "span_text": "Els antics imaginaven Tritó com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura", + "span_start": 588, + "span_end": 693, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va donar un grapat de terra a Eufem com a mostra d'hospitalitat, i va indicar als navegants la ruta a seguir per arribar al Mediterrani.", + "span_text": "Tritó va participar en l'expedició dels argonautes. Va ser ell qui, amb l'aspecte d'Eurípil, va donar un grapat de terra a Eufem com a mostra d'hospitalitat, i va indicar als navegants la ruta a seguir per arribar al Mediterrani", + "span_start": 706, + "span_end": 934, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que durant una festa dedicada a Dionís, les dones del país es banyaven en un llac i Tritó les va escometre.", + "span_text": "Una llegenda local de Beòcia deia que a Tanagra, durant una festa dedicada a Dionís, les dones del país es banyaven en un llac i Tritó les va escometre", + "span_start": 936, + "span_end": 1087, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quan Tritó s'enduia els ramats de les ribes d'aquell llac, fins que un dia es va sentir atret per l'olor de vi que sortia d'una gerra abandonada.", + "span_text": "es deia que Tritó s'enduia els ramats de les ribes d'aquell llac, fins que un dia es va sentir atret per l'olor de vi que sortia d'una gerra abandonada", + "span_start": 1167, + "span_end": 1318, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El déu en va beure i va quedar adormit, i això va permetre matar-lo a cops de destral.", + "span_text": "El déu en va beure i va quedar adormit, i això va permetre matar-lo a cops de destral", + "span_start": 1320, + "span_end": 1405, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La victòria de Dionís sobre Tritó.", + "span_text": "D'aquesta manera s'interpretava la victòria de Dionís sobre Tritó", + "span_start": 1407, + "span_end": 1472, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tota una estirp de tritons.", + "span_text": "Unint-se a diferents nimfes marines, engendrà tota una estirp de tritons", + "span_start": 1474, + "span_end": 1546, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Va ser un déu marí.", + "span_text": "Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí", + "span_start": 0, + "span_end": 76, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "És fill de Posidó i d'Amfitrite.", + "span_text": "un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite", + "span_start": 65, + "span_end": 106, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És la seva germana.", + "span_text": "La seva germana és la nimfa Rode", + "span_start": 172, + "span_end": 204, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "La remor de les onades, que provocava bufant una closca de caragol de mar.", + "span_text": "era una personificació de la remor de les onades, que provocava bufant una closca de caragol de mar", + "span_start": 218, + "span_end": 317, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "El déu de la llacuna Tritònida.", + "span_text": "a les llegendes tardanes, se'l considera déu de la llacuna Tritònida", + "span_start": 331, + "span_end": 399, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De Pal·las.", + "span_text": "déu de la llacuna Tritònida, a Líbia, i en aquest cas és pare de Pal·las", + "span_start": 372, + "span_end": 444, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sí, Tritea.", + "span_text": "Una altra filla seva era Tritea", + "span_start": 472, + "span_end": 503, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El fill de Tritea i Ares.", + "span_text": "Tritea, sacerdotessa d'Atena i estimada per Ares, i que va tenir amb ell un fill, Melanip", + "span_start": 497, + "span_end": 586, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura.", + "span_text": "Els antics imaginaven Tritó com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura", + "span_start": 588, + "span_end": 693, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Va donar un grapat de terra a Eufem com a mostra d'hospitalitat, i va indicar als navegants la ruta a seguir per arribar al Mediterrani.", + "span_text": "Tritó va participar en l'expedició dels argonautes. Va ser ell qui, amb l'aspecte d'Eurípil, va donar un grapat de terra a Eufem com a mostra d'hospitalitat, i va indicar als navegants la ruta a seguir per arribar al Mediterrani", + "span_start": 706, + "span_end": 934, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que durant una festa dedicada a Dionís, les dones del país es banyaven en un llac i Tritó les va escometre.", + "span_text": "Una llegenda local de Beòcia deia que a Tanagra, durant una festa dedicada a Dionís, les dones del país es banyaven en un llac i Tritó les va escometre", + "span_start": 936, + "span_end": 1087, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Tritó s'enduia els ramats de les ribes d'aquell llac, fins que un dia es va sentir atret per l'olor de vi que sortia d'una gerra abandonada.", + "span_text": "Tritó s'enduia els ramats de les ribes d'aquell llac, fins que un dia es va sentir atret per l'olor de vi que sortia d'una gerra abandonada", + "span_start": 1179, + "span_end": 1318, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "El déu en va beure i va quedar adormit, i això va permetre matar-lo a cops de destral.", + "span_text": "El déu en va beure i va quedar adormit, i això va permetre matar-lo a cops de destral", + "span_start": 1320, + "span_end": 1405, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "La victòria de Dionís sobre Tritó.", + "span_text": "D'aquesta manera s'interpretava la victòria de Dionís sobre Tritó", + "span_start": 1407, + "span_end": 1472, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Tota una estirp de tritons.", + "span_text": "Unint-se a diferents nimfes marines, engendrà tota una estirp de tritons", + "span_start": 1474, + "span_end": 1546, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_argelaga_117", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "argelaga - GEMMA-22", + "story": "-Calleu tots!\nLlavors tothom garlava a l'hora fins que el Rector va apaivagar la vèrbola que creixia com una riuada, tot alçant les mans en l'aire i dient:\n-Molt bé… comprès. Jo li cantaré les oracions dels difunts i després…\n-Aquest diu com mus farà pagar.\n-Embustero! jo no dic res.\n-Calleu tots- reptà en Perot.\n-No res no vos faré pagar… però vull que demà vingueu tots a la missa que direm per la morta… també de franc!\n-No!… miri tots hi posarem deu cèntims.\n-Res… res! veniu a missa.\n-Si no hi ha feina!\n-Calla borrango… sempre seràs de la ideia.\n-Pari ment, senyor Rector, que no tingui mal de mar…", + "questions": [ + { + "input_text": "Què es demana a la gent?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què va fer el Rector?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb quin gest?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "I què va deixar anar?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com s'ho prenen?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Què hi respon, aquest?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Com intervé Perot?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què aclareix el Rector sobre els diners?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què demanava, però?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A qui s'ofereix la cerimònia?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Caldrà pagar-hi res?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què proposa la gent?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què conclou el Rector?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Que callin tots.", + "span_text": "Calleu tots", + "span_start": 1, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè tothom garlava a l'hora.", + "span_text": "tothom garlava a l'hora", + "span_start": 22, + "span_end": 45, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va apaivagar la vèrbola.", + "span_text": "el Rector va apaivagar la vèrbola", + "span_start": 55, + "span_end": 88, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Alçant les mans en l'aire.", + "span_text": "el Rector va apaivagar la vèrbola que creixia com una riuada, tot alçant les mans en l'aire", + "span_start": 55, + "span_end": 146, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que molt bé, que ho comprenia, que ell cantaria les oracions dels difunts.", + "span_text": "dient:\n-Molt bé… comprès. Jo li cantaré les oracions dels difunts", + "span_start": 149, + "span_end": 214, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com que els faria pagar.", + "span_text": "Aquest diu com mus farà pagar", + "span_start": 227, + "span_end": 256, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que és un embustero.", + "span_text": "Embustero", + "span_start": 259, + "span_end": 268, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè ell no diu res.", + "span_text": "Embustero! jo no dic res", + "span_start": 259, + "span_end": 283, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Repta que callin tots.", + "span_text": "Calleu tots- reptà en Perot", + "span_start": 286, + "span_end": 313, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que no els farà pagar res.", + "span_text": "No res no vos faré pagar", + "span_start": 316, + "span_end": 340, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'endemà anessin tots a la missa.", + "span_text": "No res no vos faré pagar… però vull que demà vingueu tots a la missa", + "span_start": 316, + "span_end": 384, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la morta.", + "span_text": "vingueu tots a la missa que direm per la morta", + "span_start": 361, + "span_end": 407, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "vingueu tots a la missa que direm per la morta… també de franc", + "span_start": 361, + "span_end": 423, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Posar-hi deu cèntims.", + "span_text": "No!… miri tots hi posarem deu cèntims", + "span_start": 426, + "span_end": 463, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que res, que vagin a missa.", + "span_text": "Res… res! veniu a missa", + "span_start": 466, + "span_end": 489, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Que callin.", + "span_text": "Calleu tots", + "span_start": 1, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè tothom garlava a l'hora.", + "span_text": "tothom garlava a l'hora", + "span_start": 22, + "span_end": 45, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Va apaivagar la vèrbola.", + "span_text": "el Rector va apaivagar la vèrbola", + "span_start": 55, + "span_end": 88, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Alçant les mans en l'aire.", + "span_text": "el Rector va apaivagar la vèrbola que creixia com una riuada, tot alçant les mans en l'aire", + "span_start": 55, + "span_end": 146, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que molt bé, que ho comprenia i que ell li cantaria les oracions dels difunts.", + "span_text": "dient:\n-Molt bé… comprès. Jo li cantaré les oracions dels difunts", + "span_start": 149, + "span_end": 214, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com que els faria pagar.", + "span_text": "Aquest diu com mus farà pagar", + "span_start": 227, + "span_end": 256, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Que és un embustero.", + "span_text": "Embustero", + "span_start": 259, + "span_end": 268, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè ell no diu res.", + "span_text": "Embustero! jo no dic res", + "span_start": 259, + "span_end": 283, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Repta que tots callin.", + "span_text": "Calleu tots- reptà en Perot", + "span_start": 286, + "span_end": 313, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que no els faria pagar res.", + "span_text": "No res no vos faré pagar", + "span_start": 316, + "span_end": 340, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'endemà anessin tots a la missa.", + "span_text": "No res no vos faré pagar… però vull que demà vingueu tots a la missa", + "span_start": 316, + "span_end": 384, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la morta.", + "span_text": "vingueu tots a la missa que direm per la morta", + "span_start": 361, + "span_end": 407, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No.", + "span_text": "vingueu tots a la missa que direm per la morta… també de franc", + "span_start": 361, + "span_end": 423, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Posar-hi deu cèntims.", + "span_text": "No!… miri tots hi posarem deu cèntims", + "span_start": 426, + "span_end": 463, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que res, que vagin a la missa.", + "span_text": "Res… res! veniu a missa", + "span_start": 466, + "span_end": 489, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "De callar.", + "span_text": "Calleu tots", + "span_start": 1, + "span_end": 12, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Perquè llavors tothom garlava a l'hora.", + "span_text": "Llavors tothom garlava a l'hora", + "span_start": 14, + "span_end": 45, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El Rector va apaivagar la vèrbola.", + "span_text": "el Rector va apaivagar la vèrbola", + "span_start": 55, + "span_end": 88, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Tot alçant les mans en l'aire.", + "span_text": "el Rector va apaivagar la vèrbola que creixia com una riuada, tot alçant les mans en l'aire", + "span_start": 55, + "span_end": 146, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Que molt bé, que ho comprenia. Ell li cantaria les oracions dels difunts.", + "span_text": "i dient:\n-Molt bé… comprès. Jo li cantaré les oracions dels difunts", + "span_start": 147, + "span_end": 214, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Com que els faria pagar.", + "span_text": "Aquest diu com mus farà pagar", + "span_start": 227, + "span_end": 256, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Diu que és un embustero.", + "span_text": "Embustero", + "span_start": 259, + "span_end": 268, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè ell no diu res.", + "span_text": "Embustero! jo no dic res", + "span_start": 259, + "span_end": 283, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Repta a tots que callin.", + "span_text": "Calleu tots- reptà en Perot", + "span_start": 286, + "span_end": 313, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que res no els faria pagar.", + "span_text": "No res no vos faré pagar", + "span_start": 316, + "span_end": 340, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que l'endemà anessin tots a la missa.", + "span_text": "No res no vos faré pagar… però vull que demà vingueu tots a la missa", + "span_start": 316, + "span_end": 384, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la morta.", + "span_text": "a la missa que direm per la morta", + "span_start": 374, + "span_end": 407, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "No, serà de franc.", + "span_text": "la missa que direm per la morta… també de franc", + "span_start": 376, + "span_end": 423, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Posar-hi tots deu cèntims.", + "span_text": "No!… miri tots hi posarem deu cèntims", + "span_start": 426, + "span_end": 463, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Que res, que vagin a la missa.", + "span_text": "Res… res! veniu a missa", + "span_start": 466, + "span_end": 489, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_1247", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Recuperen la primera filmació d’una cursa a peu a València, gravada el 1929", + "story": "La societat esportiva Correcaminos ha recuperat un document audiovisual històric que evidencia la gran tradició que, des de fa dècades, ha tingut la cursa a peu amb la ciutat de València. Es tracta de la primera filmació d'aquest esdeveniment esportiu, una gravació audiovisual del 1929. El valor històric de la Volta a Peu València com la cursa més longeva de la ciutat troba el seu testimoni en aquesta gravació audiovisual, una pel·lícula de fa 90 anys, de tres minuts de durada, que permet veure ‘com era una cursa a peu en la València de l'època i a establir similituds amb la nostra realitat actual', segons ha informat l'entitat en un comunicat. La prova tenia un recorregut de 6,2 quilòmetres i la seva sortida, com en la Volta a Peu contemporània, estava situada al passeig de l'Albereda. Segons la premsa del moment, la cursa va comptar amb 528 inscrits i va participar un equip francès. De fet, el guanyador va ser el gal Henry Dartigues amb un temps de 19:04.5, i el primer valencià va ser Francisco Navarro, setè, del València club de futbol. Com a curiositat, es reflecteix el fet que l'organització de la prova exigia en el reglament que els avançaments entre corredors es realitzaren per la dreta i deixant un metre de distància. O també, per exemple, com en les Torres de Quart cada corredor havia d'entregar una targeta amb el seu nom als jutges com a prova que estava complint ‘íntegrament' amb el recorregut. Després d'un llarg temps per a restaurar el document audiovisual, Correcaminos ha organitzat un acte sobre la filmació en el context de la Volta a Peu València Caixa Popular 2019. Aquesta gravació serà presentada dijous que ve en societat, en el Saló de Graus d'ADEIT, en un acte públic i gratuït.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és Correcaminos?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Què ha reprès?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Què pot fer palès?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "En què consisteix la gravació?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quant fa que van tenir lloc els fets?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què possibilita?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Des d'on s'iniciava la carrera i en quants quilòmetres consistia?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quants participants s'hi van apuntar?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Qui va vèncer?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com va quedar?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Qui va ser el primer guanyador de València?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quina posició va quedar?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina pràctica pot ser curiosa?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin esdeveniment s'ha preparat sobre la gravació?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "On es presentarà el document davant del públic?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una societat esportiva.", + "span_text": "La societat esportiva Correcaminos", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un document audiovisual històric.", + "span_text": "La societat esportiva Correcaminos ha recuperat un document audiovisual històric", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La gran tradició que, des de fa dècades, ha tingut la cursa a peu amb la ciutat de València.", + "span_text": "un document audiovisual històric que evidencia la gran tradició que, des de fa dècades, ha tingut la cursa a peu amb la ciutat de València", + "span_start": 48, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És la primera filmació d'aquest esdeveniment esportiu, una gravació audiovisual de 1929.", + "span_text": "Es tracta de la primera filmació d'aquest esdeveniment esportiu, una gravació audiovisual del 1929", + "span_start": 188, + "span_end": 286, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "90 anys.", + "span_text": "aquesta gravació audiovisual, una pel·lícula de fa 90 anys", + "span_start": 397, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Permet veure com era una cursa a peu en la València de l'època i a establir similituds amb la nostra realitat actual.", + "span_text": "aquesta gravació audiovisual, una pel·lícula de fa 90 anys, de tres minuts de durada, que permet veure ‘com era una cursa a peu en la València de l'època i a establir similituds amb la nostra realitat actual'", + "span_start": 397, + "span_end": 605, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La prova tenia un recorregut de 6,2 quilòmetres i la seva sortida estava situada al passeig de l'Albereda.", + "span_text": "La prova tenia un recorregut de 6,2 quilòmetres i la seva sortida, com en la Volta a Peu contemporània, estava situada al passeig de l'Albereda", + "span_start": 653, + "span_end": 796, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "528.", + "span_text": "la cursa va comptar amb 528 inscrits", + "span_start": 827, + "span_end": 863, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El gal Henry Dartigues.", + "span_text": "el guanyador va ser el gal Henry Dartigues", + "span_start": 906, + "span_end": 948, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb un temps de 19:04.5.", + "span_text": "el guanyador va ser el gal Henry Dartigues amb un temps de 19:04.5", + "span_start": 906, + "span_end": 972, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Francisco Navarro.", + "span_text": "el primer valencià va ser Francisco Navarro", + "span_start": 976, + "span_end": 1019, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la setena.", + "span_text": "el primer valencià va ser Francisco Navarro, setè", + "span_start": 976, + "span_end": 1025, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que l'organització de la prova exigia en el reglament que els avançaments entre corredors es realitzaren per la dreta i deixant un metre de distància.", + "span_text": "Com a curiositat, es reflecteix el fet que l'organització de la prova exigia en el reglament que els avançaments entre corredors es realitzaren per la dreta i deixant un metre de distància", + "span_start": 1056, + "span_end": 1244, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un acte sobre la filmació en el context de la Volta a Peu València Caixa Popular 2019.", + "span_text": "Correcaminos ha organitzat un acte sobre la filmació en el context de la Volta a Peu València Caixa Popular 2019", + "span_start": 1495, + "span_end": 1607, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Al Saló de Graus d'ADEIT, en un acte públic i gratuït.", + "span_text": "Aquesta gravació serà presentada dijous que ve en societat, en el Saló de Graus d'ADEIT, en un acte públic i gratuït", + "span_start": 1609, + "span_end": 1725, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una societat esportiva.", + "span_text": "La societat esportiva Correcaminos", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un document audiovisual històric.", + "span_text": "La societat esportiva Correcaminos ha recuperat un document audiovisual històric", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La gran tradició que, des de fa dècades, ha tingut la cursa a peu amb la ciutat de València.", + "span_text": "un document audiovisual històric que evidencia la gran tradició que, des de fa dècades, ha tingut la cursa a peu amb la ciutat de València", + "span_start": 48, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És la primera filmació d'aquest esdeveniment esportiu, una gravació audiovisual del 1929.", + "span_text": "Es tracta de la primera filmació d'aquest esdeveniment esportiu, una gravació audiovisual del 1929", + "span_start": 188, + "span_end": 286, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "90 anys.", + "span_text": "aquesta gravació audiovisual, una pel·lícula de fa 90 anys", + "span_start": 397, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Permet veure com era una cursa a peu en la València de l'època i a establir similituds amb la nostra realitat actual.", + "span_text": "aquesta gravació audiovisual, una pel·lícula de fa 90 anys, de tres minuts de durada, que permet veure ‘com era una cursa a peu en la València de l'època i a establir similituds amb la nostra realitat actual'", + "span_start": 397, + "span_end": 605, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La prova tenia un recorregut de 6,2 quilòmetres i la seva sortida estava situada al passeig de l'Albereda.", + "span_text": "La prova tenia un recorregut de 6,2 quilòmetres i la seva sortida, com en la Volta a Peu contemporània, estava situada al passeig de l'Albereda", + "span_start": 653, + "span_end": 796, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "528.", + "span_text": "la cursa va comptar amb 528 inscrits", + "span_start": 827, + "span_end": 863, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El gal Henry Dartigues.", + "span_text": "el guanyador va ser el gal Henry Dartigues", + "span_start": 906, + "span_end": 948, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb un temps de 19:04.5.", + "span_text": "el guanyador va ser el gal Henry Dartigues amb un temps de 19:04.5", + "span_start": 906, + "span_end": 972, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Francisco Navarro.", + "span_text": "el primer valencià va ser Francisco Navarro", + "span_start": 976, + "span_end": 1019, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la setena.", + "span_text": "el primer valencià va ser Francisco Navarro, setè", + "span_start": 976, + "span_end": 1025, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que l'organització de la prova exigia en el reglament que els avançaments entre corredors es realitzaren per la dreta i deixant un metre de distància.", + "span_text": "Com a curiositat, es reflecteix el fet que l'organització de la prova exigia en el reglament que els avançaments entre corredors es realitzaren per la dreta i deixant un metre de distància", + "span_start": 1056, + "span_end": 1244, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un acte sobre la filmació en el context de la Volta a Peu València Caixa Popular 2019.", + "span_text": "Correcaminos ha organitzat un acte sobre la filmació en el context de la Volta a Peu València Caixa Popular 2019", + "span_start": 1495, + "span_end": 1607, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En el Saló de Graus d'ADEIT, en un acte públic i gratuït.", + "span_text": "Aquesta gravació serà presentada dijous que ve en societat, en el Saló de Graus d'ADEIT, en un acte públic i gratuït", + "span_start": 1609, + "span_end": 1725, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una societat esportiva.", + "span_text": "La societat esportiva Correcaminos", + "span_start": 0, + "span_end": 34, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Un document audiovisual històric.", + "span_text": "La societat esportiva Correcaminos ha recuperat un document audiovisual històric", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "La gran tradició que, des de fa dècades, ha tingut la cursa a peu amb la ciutat de València.", + "span_text": "un document audiovisual històric que evidencia la gran tradició que, des de fa dècades, ha tingut la cursa a peu amb la ciutat de València", + "span_start": 48, + "span_end": 186, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "És la primera filmació d'aquest esdeveniment esportiu, una gravació audiovisual del 1929.", + "span_text": "Es tracta de la primera filmació d'aquest esdeveniment esportiu, una gravació audiovisual del 1929", + "span_start": 188, + "span_end": 286, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "90 anys.", + "span_text": "aquesta gravació audiovisual, una pel·lícula de fa 90 anys", + "span_start": 397, + "span_end": 455, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Permet veure com era una cursa a peu en la València de l'època i a establir similituds amb la nostra realitat actual.", + "span_text": "aquesta gravació audiovisual, una pel·lícula de fa 90 anys, de tres minuts de durada, que permet veure ‘com era una cursa a peu en la València de l'època i a establir similituds amb la nostra realitat actual'", + "span_start": 397, + "span_end": 605, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La prova tenia un recorregut de 6,2 quilòmetres i la seva sortida estava situada al passeig de l'Albereda.", + "span_text": "La prova tenia un recorregut de 6,2 quilòmetres i la seva sortida, com en la Volta a Peu contemporània, estava situada al passeig de l'Albereda", + "span_start": 653, + "span_end": 796, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "528 inscrits.", + "span_text": "la cursa va comptar amb 528 inscrits", + "span_start": 827, + "span_end": 863, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El gal Henry Dartigues.", + "span_text": "el guanyador va ser el gal Henry Dartigues", + "span_start": 906, + "span_end": 948, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb un temps de 19:04.5.", + "span_text": "Henry Dartigues amb un temps de 19:04.5", + "span_start": 933, + "span_end": 972, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Francisco Navarro.", + "span_text": "el guanyador va ser el gal Henry Dartigues amb un temps de 19:04.5, i el primer valencià va ser Francisco Navarro", + "span_start": 906, + "span_end": 1019, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En la setena.", + "span_text": "Francisco Navarro, setè", + "span_start": 1002, + "span_end": 1025, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Que l'organització de la prova exigia en el reglament que els avançaments entre corredors es realitzaren per la dreta i deixant un metre de distància.", + "span_text": "Com a curiositat, es reflecteix el fet que l'organització de la prova exigia en el reglament que els avançaments entre corredors es realitzaren per la dreta i deixant un metre de distància", + "span_start": 1056, + "span_end": 1244, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Un acte sobre la filmació en el context de la Volta a Peu València Caixa Popular 2019.", + "span_text": "Correcaminos ha organitzat un acte sobre la filmació en el context de la Volta a Peu València Caixa Popular 2019", + "span_start": 1495, + "span_end": 1607, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "En el Saló de Graus d'ADEIT, en un acte públic i gratuït.", + "span_text": "Aquesta gravació serà presentada dijous que ve en societat, en el Saló de Graus d'ADEIT, en un acte públic i gratuït", + "span_start": 1609, + "span_end": 1725, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "books", + "id": "books_contes Carner_16", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "contes Carner - EL CASTELLÀ EN EL TREN O L'AMISTAT.-2", + "story": "Finalment puja un castellà. El castellà és ben plantat, i, encara que no passa de simple comissionista de vins, té un aire magnífic, imponent. És un Greco tauròfil i que fa comentaris, a l'orella de les menestraletes que passen, sobre les seves abundors. Naturalment, és francòfob, i, en pujar al vagó francès, té un posat altívol, inconscientment imitat d'un Daoiz que una vegada va veure en una apoteosi d'una sarsuela pornogràfico- patriòtica a l'Apolo. Fins que el castellà ha arribat al vagó el silenci hi ha estat absolut. Però, de cop i volta, la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes, sona, amb aquella forta injoncció de bàndol:\n-Buenas noches, señores. -\nEl francès no contesta.\nEl català que vol dormir, arrufa les celles i emet un so indecís, amb una vaga inflexió de ressentiment:\n-Mmm. -\nEl barceloní que fa cara de viure al carrer del Bruch, se sent una mica cohibit. Admira, en certa manera, la magnificència del castellà, i, en certa manera, se n'espaordeix. Retorna la bona nit, en un castellà opac.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va cap a dalt?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Com és?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Malgrat què?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què desprèn, però?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què és?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin costum té amb les noies que troba?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sobre què els fa?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina fòbia té?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quina actitud té a l'hora d'entrar al tren dels francesos?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'on n'ha fet mímica?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com ha estat el lloc abans que entrés?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Com trenca la quietud?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A quina s'assembla?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com se sent?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què fa el de Catalunya?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "I el de Barcelona?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un castellà.", + "span_text": "Finalment puja un castellà", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ben plantat.", + "span_text": "El castellà és ben plantat", + "span_start": 28, + "span_end": 54, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Encara que no passa de simple comissionista de vins.", + "span_text": "encara que no passa de simple comissionista de vins", + "span_start": 59, + "span_end": 110, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un aire magnífic, imponent.", + "span_text": "encara que no passa de simple comissionista de vins, té un aire magnífic, imponent", + "span_start": 59, + "span_end": 141, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un Greco tauròfil.", + "span_text": "És un Greco tauròfil", + "span_start": 143, + "span_end": 163, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els fa comentaris, a l'orella.", + "span_text": "fa comentaris, a l'orella de les menestraletes que passen", + "span_start": 170, + "span_end": 227, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sobre les seves abundors.", + "span_text": "fa comentaris, a l'orella de les menestraletes que passen, sobre les seves abundors", + "span_start": 170, + "span_end": 253, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És francòfob.", + "span_text": "Naturalment, és francòfob", + "span_start": 255, + "span_end": 280, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un posat altívol.", + "span_text": "en pujar al vagó francès, té un posat altívol", + "span_start": 285, + "span_end": 330, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'un Daoiz.", + "span_text": "té un posat altívol, inconscientment imitat d'un Daoiz", + "span_start": 311, + "span_end": 365, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En silenci absolut.", + "span_text": "Fins que el castellà ha arribat al vagó el silenci hi ha estat absolut", + "span_start": 457, + "span_end": 527, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb la parla estirada, quadrada, dogmàtica.", + "span_text": "Fins que el castellà ha arribat al vagó el silenci hi ha estat absolut. Però, de cop i volta, la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes, sona", + "span_start": 457, + "span_end": 608, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la de Cervantes.", + "span_text": "la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes", + "span_start": 551, + "span_end": 602, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com una forta injoncció de bàndol.", + "span_text": "la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes, sona, amb aquella forta injoncció de bàndol", + "span_start": 551, + "span_end": 647, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Arrufa les celles i emet un so indecís, amb una vaga inflexió de ressentiment.", + "span_text": "El català que vol dormir, arrufa les celles i emet un so indecís, amb una vaga inflexió de ressentiment", + "span_start": 700, + "span_end": 803, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Retorna la bona nit, en un castellà opac.", + "span_text": "Retorna la bona nit, en un castellà opac", + "span_start": 987, + "span_end": 1027, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un castellà.", + "span_text": "Finalment puja un castellà", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ben plantat.", + "span_text": "El castellà és ben plantat", + "span_start": 28, + "span_end": 54, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Encara que no passa de comissionista de vins.", + "span_text": "encara que no passa de simple comissionista de vins", + "span_start": 59, + "span_end": 110, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un aire magnífic, imponent.", + "span_text": "encara que no passa de simple comissionista de vins, té un aire magnífic, imponent", + "span_start": 59, + "span_end": 141, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un Greco tauròfil.", + "span_text": "És un Greco tauròfil", + "span_start": 143, + "span_end": 163, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els fa comentaris, a l'orella.", + "span_text": "fa comentaris, a l'orella de les menestraletes que passen", + "span_start": 170, + "span_end": 227, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sobre les seves abundors.", + "span_text": "fa comentaris, a l'orella de les menestraletes que passen, sobre les seves abundors", + "span_start": 170, + "span_end": 253, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És francòfob.", + "span_text": "Naturalment, és francòfob", + "span_start": 255, + "span_end": 280, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Un posat altívol.", + "span_text": "en pujar al vagó francès, té un posat altívol", + "span_start": 285, + "span_end": 330, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'un Daoiz.", + "span_text": "té un posat altívol, inconscientment imitat d'un Daoiz", + "span_start": 311, + "span_end": 365, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "En silenci absolut.", + "span_text": "Fins que el castellà ha arribat al vagó el silenci hi ha estat absolut", + "span_start": 457, + "span_end": 527, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb la parla estirada, quadrada, dogmàtica.", + "span_text": "Fins que el castellà ha arribat al vagó el silenci hi ha estat absolut. Però, de cop i volta, la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes, sona, amb aquella forta injoncció de bàndol", + "span_start": 457, + "span_end": 647, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la de Cervantes.", + "span_text": "la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes", + "span_start": 551, + "span_end": 602, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com una forta injoncció de bàndol.", + "span_text": "la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes, sona, amb aquella forta injoncció de bàndol", + "span_start": 551, + "span_end": 647, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Arrufa les celles i emet un so indecís, amb una vaga inflexió de ressentiment.", + "span_text": "El català que vol dormir, arrufa les celles i emet un so indecís, amb una vaga inflexió de ressentiment", + "span_start": 700, + "span_end": 803, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Retorna la bona nit, en un castellà opac.", + "span_text": "Retorna la bona nit, en un castellà opac", + "span_start": 987, + "span_end": 1027, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un castellà.", + "span_text": "Finalment puja un castellà", + "span_start": 0, + "span_end": 26, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ben plantat.", + "span_text": "El castellà és ben plantat", + "span_start": 28, + "span_end": 54, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Que no passa de simple comissionista de vins.", + "span_text": "El castellà és ben plantat, i, encara que no passa de simple comissionista de vins", + "span_start": 28, + "span_end": 110, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Un aire magnífic, imponent.", + "span_text": "encara que no passa de simple comissionista de vins, té un aire magnífic, imponent", + "span_start": 59, + "span_end": 141, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Un Greco tauròfil.", + "span_text": "És un Greco tauròfil", + "span_start": 143, + "span_end": 163, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Els fa comentaris, a l'orella.", + "span_text": "fa comentaris, a l'orella de les menestraletes que passen", + "span_start": 170, + "span_end": 227, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Sobre les seves abundors.", + "span_text": "fa comentaris, a l'orella de les menestraletes que passen, sobre les seves abundors", + "span_start": 170, + "span_end": 253, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "És francòfob.", + "span_text": "Naturalment, és francòfob", + "span_start": 255, + "span_end": 280, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Té un posat altívol.", + "span_text": "en pujar al vagó francès, té un posat altívol", + "span_start": 285, + "span_end": 330, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "D'un Daoiz.", + "span_text": "un posat altívol, inconscientment imitat d'un Daoiz", + "span_start": 314, + "span_end": 365, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El silenci hi ha estat absolut.", + "span_text": "Fins que el castellà ha arribat al vagó el silenci hi ha estat absolut", + "span_start": 457, + "span_end": 527, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb la parla estirada.", + "span_text": "Fins que el castellà ha arribat al vagó el silenci hi ha estat absolut. Però, de cop i volta, la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes, sona", + "span_start": 457, + "span_end": 608, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la de Cervantes.", + "span_text": "la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes", + "span_start": 551, + "span_end": 602, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Com una forta injoncció de bàndol.", + "span_text": "la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes, sona, amb aquella forta injoncció de bàndol", + "span_start": 551, + "span_end": 647, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Arrufa les celles i emet un so indecís.", + "span_text": "El català que vol dormir, arrufa les celles i emet un so indecís", + "span_start": 700, + "span_end": 764, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Retorna la bona nit, en un castellà opac.", + "span_text": "Retorna la bona nit, en un castellà opac", + "span_start": 987, + "span_end": 1027, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1889", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Eulàlia Amorós Solà ", + "story": "Eulàlia (o Maria Eulàlia) Amorós Solà (Reus 1925 - Barcelona 3 d'abril del 2020) va ser una pedagoga i poeta, germana del també poeta i escriptor Xavier Amorós.\nAcabat el batxillerat l'any 1942 va cursar Pedagogia, que va exercir a Reus durant dos cursos a l'Escola de la Mare de Déu de Misericòrdia que dirigia Maria Cortina i Pascual. L'any 1945 va participar en la primera edició del que se'n va dir \"maquis de la poesia reusenca\", unes trobades excursionistes que es van realitzar entre 1945 i 1946 i que consistien en diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya com ara la Font Grossa de La Riba, la Vall, un frondós pinar de Montblanc, el Mas de Mont-ravà, a Alcover, o bé en masies properes a la ciutat de Reus, com el mas del doctor Barrufet, on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i el seu germà Xavier Amorós.\nMés tard va anar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres, i a la Facultat va conèixer Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim Molas, amb els que va establir una bona amistat, i especialment amb Joan Triadú. Amb tots ells va començar una tasca d'activisme cultural. Juntament amb Miquel Porter, va organitzar diverses reunions clandestines amb els estudiants per parlar de la situació cultural del català i l'any 1949 es va involucrar en els primers projectes escrits en llengua catalana establerts des de la mateixa Universitat de Barcelona.\nVa publicar poemes seus a la revista clandestina Curial, un projecte de Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter, i també va organitzar, juntament amb altres, una Antologia poètica universitària on hi participaven Josep Maria Espinàs, Joan Raventós, Josep Maria Ainaud, Enric Gispert, Francesc Casares i Jordi Cots, entre d'altres, i on també va incloure poemes propis. Aquesta Antologia, va publicar cinc números i el sisè estava en curs d'edició quan la censura el va prohibir. Va participar també en les trobades clandestines d'intel·lectuals que se celebraven a casa de Josep Iglésies, on es presentaven llibres d'autors novells o es feien comunicacions científiques i lectures poètiques i on hi assistia també Salvador Espriu, que li va adreçar una carta el 7 de maig del 1951, on li encomanava la tasca de \"continuar la veu de les grans dones del nostre país: vostè ja té des d'ara aquesta obligació\".\nMés endavant, a Reus, va participar activament amb propostes innovadores a l'Antologia de la poesia reusenca, una publicació dirigida pel doctor Bonaventura Vallespinosa sota l'empara del Centre de Lectura. Però la vida laboral, (va començar a donar classes a l'Escola Betània a Barcelona) i el seu matrimoni amb Frederic de Mallol, un prestigiós advocat del que feia d'ajudant, van estroncar la seva carrera literària.\nJa de gran va emmalaltir d'Alzheimer i va morir finalment a causa de la Pandèmia per coronavirus el 3 d'abril de 2020.", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui va ser Eulàlia Amorós?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina formació superior tenia al principi?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "On va començar a treballar de pedagoga?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "On va inscriure's l'any 1945?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què era?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quins altres artistes hi anaven?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Amb quin objectiu?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En què va formar-se més endavant?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quins amics hi va fer?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què van promoure?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "On van aparèixer composicions seves quan era prohibit?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què va muntar amb altres companys?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què li va dir Espriu per carta?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què va fer cessar la seva trajectòria?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Una pedagoga i poeta.", + "span_text": "Eulàlia (o Maria Eulàlia) Amorós Solà (Reus 1925 - Barcelona 3 d'abril del 2020) va ser una pedagoga i poeta", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1925.", + "span_text": "Eulàlia (o Maria Eulàlia) Amorós Solà (Reus 1925 - Barcelona 3 d'abril del 2020)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pedagogia.", + "span_text": "va cursar Pedagogia", + "span_start": 194, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Reus durant dos cursos a l'Escola de la Mare de Déu de Misericòrdia.", + "span_text": "Pedagogia, que va exercir a Reus durant dos cursos a l'Escola de la Mare de Déu de Misericòrdia", + "span_start": 204, + "span_end": 299, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la primera edició del que se'n va dir maquis de la poesia reusenca.", + "span_text": "L'any 1945 va participar en la primera edició del que se'n va dir \"maquis de la poesia reusenca\"", + "span_start": 337, + "span_end": 433, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Unes trobades excursionistes que es van realitzar entre 1945 i 1946 i que consistien en diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya.", + "span_text": "\"maquis de la poesia reusenca\", unes trobades excursionistes que es van realitzar entre 1945 i 1946 i que consistien en diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya", + "span_start": 403, + "span_end": 594, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i el seu germà Xavier Amorós.", + "span_text": "on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i el seu germà Xavier Amorós", + "span_start": 779, + "span_end": 985, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Donar-se a conèixer.", + "span_text": "on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer", + "span_start": 779, + "span_end": 859, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En Filosofia i Lletres.", + "span_text": "Més tard va anar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres", + "span_start": 987, + "span_end": 1046, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim Molas, amb els que va establir una bona amistat, i especialment amb Joan Triadú.", + "span_text": "a la Facultat va conèixer Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim Molas, amb els que va establir una bona amistat, i especialment amb Joan Triadú", + "span_start": 1050, + "span_end": 1193, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'activisme cultural.", + "span_text": "Amb tots ells va començar una tasca d'activisme cultural", + "span_start": 1195, + "span_end": 1251, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la revista clandestina Curial.", + "span_text": "Va publicar poemes seus a la revista clandestina Curial", + "span_start": 1530, + "span_end": 1585, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una Antologia poètica universitària.", + "span_text": "va organitzar, juntament amb altres, una Antologia poètica universitària", + "span_start": 1693, + "span_end": 1765, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que tenia la tasca de continuar la veu de les grans dones del seu país: ella ja tenia des de llavors aquesta obligació.", + "span_text": "Salvador Espriu, que li va adreçar una carta el 7 de maig del 1951, on li encomanava la tasca de \"continuar la veu de les grans dones del nostre país: vostè ja té des d'ara aquesta obligació\"", + "span_start": 2286, + "span_end": 2477, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La vida laboral i el seu matrimoni amb Frederic de Mallol, del que feia d'ajudant.", + "span_text": "Però la vida laboral, (va començar a donar classes a l'Escola Betània a Barcelona) i el seu matrimoni amb Frederic de Mallol, un prestigiós advocat del que feia d'ajudant, van estroncar la seva carrera literària", + "span_start": 2686, + "span_end": 2897, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Una pedagoga i poeta.", + "span_text": "Eulàlia (o Maria Eulàlia) Amorós Solà (Reus 1925 - Barcelona 3 d'abril del 2020) va ser una pedagoga i poeta", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1925.", + "span_text": "Eulàlia (o Maria Eulàlia) Amorós Solà (Reus 1925 - Barcelona 3 d'abril del 2020)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pedagogia.", + "span_text": "va cursar Pedagogia", + "span_start": 194, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Reus durant dos cursos a l'Escola de la Mare de Déu de Misericòrdia.", + "span_text": "Pedagogia, que va exercir a Reus durant dos cursos a l'Escola de la Mare de Déu de Misericòrdia", + "span_start": 204, + "span_end": 299, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la primera edició del que se'n va dir maquis de la poesia reusenca.", + "span_text": "L'any 1945 va participar en la primera edició del que se'n va dir \"maquis de la poesia reusenca\"", + "span_start": 337, + "span_end": 433, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Unes trobades excursionistes que es van realitzar entre 1945 i 1946 i que consistien en diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya.", + "span_text": "\"maquis de la poesia reusenca\", unes trobades excursionistes que es van realitzar entre 1945 i 1946 i que consistien en diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya", + "span_start": 403, + "span_end": 594, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i el seu germà Xavier Amorós.", + "span_text": "on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i el seu germà Xavier Amorós", + "span_start": 779, + "span_end": 985, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Donar-se a conèixer.", + "span_text": "on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer", + "span_start": 779, + "span_end": 859, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En Filosofia i Lletres.", + "span_text": "Més tard va anar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres", + "span_start": 987, + "span_end": 1046, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim Molas, amb els que va establir una bona amistat, i especialment amb Joan Triadú.", + "span_text": "a la Facultat va conèixer Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim Molas, amb els que va establir una bona amistat, i especialment amb Joan Triadú", + "span_start": 1050, + "span_end": 1193, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'activisme cultural.", + "span_text": "Amb tots ells va començar una tasca d'activisme cultural", + "span_start": 1195, + "span_end": 1251, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la revista clandestina Curial.", + "span_text": "Va publicar poemes seus a la revista clandestina Curial", + "span_start": 1530, + "span_end": 1585, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una Antologia poètica universitària.", + "span_text": "va organitzar, juntament amb altres, una Antologia poètica universitària", + "span_start": 1693, + "span_end": 1765, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que tenia la tasca de continuar la veu de les grans dones del seu país: ella ja tenia des de llavors aquesta obligació.", + "span_text": "Salvador Espriu, que li va adreçar una carta el 7 de maig del 1951, on li encomanava la tasca de \"continuar la veu de les grans dones del nostre país: vostè ja té des d'ara aquesta obligació\"", + "span_start": 2286, + "span_end": 2477, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La vida laboral i el seu matrimoni amb Frederic de Mallol, del que feia d'ajudant.", + "span_text": "Però la vida laboral, (va començar a donar classes a l'Escola Betània a Barcelona) i el seu matrimoni amb Frederic de Mallol, un prestigiós advocat del que feia d'ajudant, van estroncar la seva carrera literària", + "span_start": 2686, + "span_end": 2897, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Una pedagoga i poeta.", + "span_text": "Eulàlia (o Maria Eulàlia) Amorós Solà (Reus 1925 - Barcelona 3 d'abril del 2020) va ser una pedagoga i poeta", + "span_start": 0, + "span_end": 108, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "L'any 1925.", + "span_text": "Eulàlia (o Maria Eulàlia) Amorós Solà (Reus 1925 - Barcelona 3 d'abril del 2020)", + "span_start": 0, + "span_end": 80, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Pedagogia.", + "span_text": "va cursar Pedagogia", + "span_start": 194, + "span_end": 213, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "A Reus durant dos cursos a l'Escola de la Mare de Déu de Misericòrdia.", + "span_text": "Pedagogia, que va exercir a Reus durant dos cursos a l'Escola de la Mare de Déu de Misericòrdia", + "span_start": 204, + "span_end": 299, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "En la primera edició del que se'n va dir maquis de la poesia reusenca.", + "span_text": "L'any 1945 va participar en la primera edició del que se'n va dir \"maquis de la poesia reusenca\"", + "span_start": 337, + "span_end": 433, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Unes trobades excursionistes que es van realitzar entre 1945 i 1946 i que consistien en diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya.", + "span_text": "\"maquis de la poesia reusenca\", unes trobades excursionistes que es van realitzar entre 1945 i 1946 i que consistien en diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya", + "span_start": 403, + "span_end": 594, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i el seu germà Xavier Amorós.", + "span_text": "on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i el seu germà Xavier Amorós", + "span_start": 779, + "span_end": 985, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Donar-se a conèixer.", + "span_text": "on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer", + "span_start": 779, + "span_end": 859, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "En Filosofia i Lletres.", + "span_text": "Més tard va anar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres", + "span_start": 987, + "span_end": 1046, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim Molas, amb els que va establir una bona amistat, i especialment amb Joan Triadú.", + "span_text": "a la Facultat va conèixer Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim Molas, amb els que va establir una bona amistat, i especialment amb Joan Triadú", + "span_start": 1050, + "span_end": 1193, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "L'activisme cultural.", + "span_text": "Amb tots ells va començar una tasca d'activisme cultural", + "span_start": 1195, + "span_end": 1251, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "A la revista clandestina Curial.", + "span_text": "Va publicar poemes seus a la revista clandestina Curial", + "span_start": 1530, + "span_end": 1585, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una Antologia poètica universitària.", + "span_text": "va organitzar, juntament amb altres, una Antologia poètica universitària", + "span_start": 1693, + "span_end": 1765, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Que tenia la tasca de continuar la veu de les grans dones del seu país: ella ja tenia des de llavors aquesta obligació.", + "span_text": "Salvador Espriu, que li va adreçar una carta el 7 de maig del 1951, on li encomanava la tasca de \"continuar la veu de les grans dones del nostre país: vostè ja té des d'ara aquesta obligació\"", + "span_start": 2286, + "span_end": 2477, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La vida laboral i el seu matrimoni amb Frederic de Mallol, del que feia d'ajudant.", + "span_text": "Però la vida laboral, (va començar a donar classes a l'Escola Betània a Barcelona) i el seu matrimoni amb Frederic de Mallol, un prestigiós advocat del que feia d'ajudant, van estroncar la seva carrera literària", + "span_start": 2686, + "span_end": 2897, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_965", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Recepta: Ossos de Sant", + "story": "Ingredients: Pel massapà: 175 grams d'ametlla mòlta 75 grams de sucre 4 cullerades d'aigua Una clara d'ou. Pel dolç de rovell pastissera: 3 rovells d'ou 75 de sucre 4 cullerades d'aigua Elaboració: Posar a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja. Treure la cassola del foc i abocar l'ametlla mòlta, barrejant amb paciència i afegint, quan estiga tèbia la barreja, la clara de l'ou. Pastem fins que ens quede una massa fina que no s'apegue als dits. Ha de quedar més ferma que la massa de panellets per poder estendre sense que s'enganxe al marbre. Reservem a la nevera durant tres hores. Ossos de Sant. Manera de fer el dolç de rovell: Posem a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja, fins que es faci més densa. A part, batem els rovells en un recipient que puga anar després al bany maria i li anem afegint l'almívar a poc a poc. Al bany maria i a foc lent, anem remenant amb les varetes lentament fins que quede una crema de rovell sòlida. No ha d'arribar a bullir. Tarda més de quinze minuts en fer-se. Com formar els ossos: Sobre el marbre cobert amb “pluja” de sucre glaç, col·loquem la massa de massapà i formem una llarga banda de cinc centímetres d'ample, omplim el centre amb una tira de dolç de rovell i tanquem donant forma de cilindre, que després tallarem a trossos de 4 centímetres. Ho deixem reposar dos o tres dies a la nevera o al rebost perquè els pastissets s'assequen bé. No necessiten forn.", + "questions": [ + { + "input_text": "Quins aliments es necessiten per al massapà?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quina quantitat de cada?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "I per fer el dolç de rovell?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Quin és el primer pas?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan s'hi afegeix l'ametlla?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què cal fer tot seguit?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins quan cal integrar els ingredients?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què ha de quedar ben ferma?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "On s'ha de deixar reposar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Com es comença a fer el dolç de rovell?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Com s'ha d'anar barrejant?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quina precaució s'ha de tenir?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Què cal posar a la superfície a l'hora de muntar les postres?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quina forma cal donar al massapà?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què es fa, just després?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Cal cuinar-los?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Ametlla mòlta, sucre, aigua i clara d'ou.", + "span_text": "Pel massapà: 175 grams d'ametlla mòlta 75 grams de sucre 4 cullerades d'aigua Una clara d'ou", + "span_start": 13, + "span_end": 105, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "175 grams d'ametlla, 75 grams de sucre, 4 cullerades d'aigua i una clara d'ou.", + "span_text": "175 grams d'ametlla mòlta 75 grams de sucre 4 cullerades d'aigua Una clara d'ou", + "span_start": 26, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "3 rovells d'ou, 75 de sucre i 4 cullerades d'aigua.", + "span_text": "Pel dolç de rovell pastissera: 3 rovells d'ou 75 de sucre 4 cullerades d'aigua", + "span_start": 107, + "span_end": 185, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Posar a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts rementant la barreja.", + "span_text": "Posar a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja", + "span_start": 198, + "span_end": 288, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan s'ha tret la cassola del foc.", + "span_text": "Treure la cassola del foc i abocar l'ametlla mòlta", + "span_start": 290, + "span_end": 340, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Barrejar amb paciència i afegir, quan estiga tèbia la barreja, la clara de l'ou.", + "span_text": "Treure la cassola del foc i abocar l'ametlla mòlta, barrejant amb paciència i afegint, quan estiga tèbia la barreja, la clara de l'ou", + "span_start": 290, + "span_end": 423, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins que ens quede una massa fina que no s'apegue als dits.", + "span_text": "Pastem fins que ens quede una massa fina que no s'apegue als dits", + "span_start": 425, + "span_end": 490, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per poder estendre-la sense que s'enganxe al marbre.", + "span_text": "Ha de quedar més ferma que la massa de panellets per poder estendre sense que s'enganxe al marbre", + "span_start": 492, + "span_end": 589, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la nevera durant tres hores.", + "span_text": "Reservem a la nevera durant tres hores", + "span_start": 591, + "span_end": 629, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Posem a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja, fins que es faci més densa. A part, batem els rovells en un recipient que puga anar després al bany maria i li anem afegint l'almívar a poc a poc.", + "span_text": "Manera de fer el dolç de rovell: Posem a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja, fins que es faci més densa. A part, batem els rovells en un recipient que puga anar després al bany maria i li anem afegint l'almívar a poc a poc", + "span_start": 646, + "span_end": 916, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al bany maria i a foc lent, anem rementant amb les varetes lentament.", + "span_text": "Al bany maria i a foc lent, anem remenant amb les varetes lentament", + "span_start": 918, + "span_end": 985, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No ha d'arribar a bullir.", + "span_text": "No ha d'arribar a bullir", + "span_start": 1029, + "span_end": 1053, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una pluja de sucre glaç.", + "span_text": "Sobre el marbre cobert amb “pluja” de sucre glaç", + "span_start": 1115, + "span_end": 1163, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una llarga banda de cinc centímetres d'ample.", + "span_text": "col·loquem la massa de massapà i formem una llarga banda de cinc centímetres d'ample", + "span_start": 1165, + "span_end": 1249, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Omplim el centre amb una tira de dolç de rovell i tanquem donant forma de cilindre, que després tallarem a trossos de 4 centímetres.", + "span_text": "omplim el centre amb una tira de dolç de rovell i tanquem donant forma de cilindre, que després tallarem a trossos de 4 centímetres", + "span_start": 1251, + "span_end": 1382, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No, només reposar dos o tres dies a la nevera o al rebost perquè s'assequen bé.", + "span_text": "Ho deixem reposar dos o tres dies a la nevera o al rebost perquè els pastissets s'assequen bé. No necessiten forn", + "span_start": 1384, + "span_end": 1497, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Ametlla mòlta, sucre, aigua i clara d'ou.", + "span_text": "Pel massapà: 175 grams d'ametlla mòlta 75 grams de sucre 4 cullerades d'aigua Una clara d'ou", + "span_start": 13, + "span_end": 105, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "175 grams d'ametlla, 75 grams de sucre, 4 cullerades d'aigua i una clara d'ou.", + "span_text": "175 grams d'ametlla mòlta 75 grams de sucre 4 cullerades d'aigua Una clara d'ou", + "span_start": 26, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "3 rovells d'ou, 75 de sucre i 4 cullerades d'aigua.", + "span_text": "Pel dolç de rovell pastissera: 3 rovells d'ou 75 de sucre 4 cullerades d'aigua", + "span_start": 107, + "span_end": 185, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Posar a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts rementant la barreja.", + "span_text": "Elaboració: Posar a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja", + "span_start": 186, + "span_end": 288, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan s'ha tret la cassola del foc.", + "span_text": "Treure la cassola del foc i abocar l'ametlla mòlta", + "span_start": 290, + "span_end": 340, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Barrejar amb paciència i afegir, quan estiga tèbia la barreja, la clara de l'ou.", + "span_text": "Treure la cassola del foc i abocar l'ametlla mòlta, barrejant amb paciència i afegint, quan estiga tèbia la barreja, la clara de l'ou", + "span_start": 290, + "span_end": 423, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins que ens quede una massa fina que no s'apegue als dits.", + "span_text": "Pastem fins que ens quede una massa fina que no s'apegue als dits", + "span_start": 425, + "span_end": 490, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per poder estendre-la sense que s'enganxe al marbre.", + "span_text": "Ha de quedar més ferma que la massa de panellets per poder estendre sense que s'enganxe al marbre", + "span_start": 492, + "span_end": 589, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la nevera durant tres hores.", + "span_text": "Reservem a la nevera durant tres hores", + "span_start": 591, + "span_end": 629, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Posem a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja, fins que es faci més densa. A part, batem els rovells en un recipient que puga anar després al bany maria i li anem afegint l'almívar a poc a poc.", + "span_text": "Manera de fer el dolç de rovell: Posem a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja, fins que es faci més densa. A part, batem els rovells en un recipient que puga anar després al bany maria i li anem afegint l'almívar a poc a poc", + "span_start": 646, + "span_end": 916, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al bany maria i a foc lent, anem rementant amb les varetes lentament.", + "span_text": "Al bany maria i a foc lent, anem remenant amb les varetes lentament", + "span_start": 918, + "span_end": 985, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No ha d'arribar a bullir.", + "span_text": "No ha d'arribar a bullir", + "span_start": 1029, + "span_end": 1053, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una pluja de sucre glaç.", + "span_text": "Sobre el marbre cobert amb “pluja” de sucre glaç", + "span_start": 1115, + "span_end": 1163, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una llarga banda de cinc centímetres d'ample.", + "span_text": "col·loquem la massa de massapà i formem una llarga banda de cinc centímetres d'ample", + "span_start": 1165, + "span_end": 1249, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Omplim el centre amb una tira de dolç de rovell i tanquem donant forma de cilindre, que després tallarem a trossos de 4 centímetres.", + "span_text": "omplim el centre amb una tira de dolç de rovell i tanquem donant forma de cilindre, que després tallarem a trossos de 4 centímetres", + "span_start": 1251, + "span_end": 1382, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No, només reposar dos o tres dies a la nevera o al rebost perquè s'assequen bé.", + "span_text": "Ho deixem reposar dos o tres dies a la nevera o al rebost perquè els pastissets s'assequen bé. No necessiten forn", + "span_start": 1384, + "span_end": 1497, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Ametlla mòlta, sucre, aigua i clara d'ou.", + "span_text": "Pel massapà: 175 grams d'ametlla mòlta 75 grams de sucre 4 cullerades d'aigua Una clara d'ou", + "span_start": 13, + "span_end": 105, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "175 grams d'ametlla, 75 grams de sucre, 4 cullerades d'aigua i una clara d'ou.", + "span_text": "175 grams d'ametlla mòlta 75 grams de sucre 4 cullerades d'aigua Una clara d'ou", + "span_start": 26, + "span_end": 105, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "3 rovells d'ou, 75 de sucre i 4 cullerades d'aigua.", + "span_text": "Pel dolç de rovell pastissera: 3 rovells d'ou 75 de sucre 4 cullerades d'aigua", + "span_start": 107, + "span_end": 185, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Posar a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts rementant la barreja.", + "span_text": "Elaboració: Posar a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja", + "span_start": 186, + "span_end": 288, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan s'ha tret la cassola del foc.", + "span_text": "Treure la cassola del foc i abocar l'ametlla mòlta", + "span_start": 290, + "span_end": 340, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Barrejar amb paciència i afegir, quan estiga tèbia la barreja, la clara de l'ou.", + "span_text": "Treure la cassola del foc i abocar l'ametlla mòlta, barrejant amb paciència i afegint, quan estiga tèbia la barreja, la clara de l'ou", + "span_start": 290, + "span_end": 423, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Fins que ens quede una massa fina que no s'apegue als dits.", + "span_text": "Pastem fins que ens quede una massa fina que no s'apegue als dits", + "span_start": 425, + "span_end": 490, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per poder estendre-la sense que s'enganxe al marbre.", + "span_text": "Ha de quedar més ferma que la massa de panellets per poder estendre sense que s'enganxe al marbre", + "span_start": 492, + "span_end": 589, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A la nevera durant tres hores.", + "span_text": "Reservem a la nevera durant tres hores", + "span_start": 591, + "span_end": 629, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Posem a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja, fins que es faci més densa. A part, batem els rovells en un recipient que puga anar després al bany maria i li anem afegint l'almívar a poc a poc.", + "span_text": "Manera de fer el dolç de rovell: Posem a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja, fins que es faci més densa. A part, batem els rovells en un recipient que puga anar després al bany maria i li anem afegint l'almívar a poc a poc", + "span_start": 646, + "span_end": 916, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Al bany maria i a foc lent, anem rementant amb les varetes lentament.", + "span_text": "Al bany maria i a foc lent, anem remenant amb les varetes lentament", + "span_start": 918, + "span_end": 985, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "No ha d'arribar a bullir.", + "span_text": "No ha d'arribar a bullir", + "span_start": 1029, + "span_end": 1053, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Una pluja de sucre glaç.", + "span_text": "Sobre el marbre cobert amb “pluja” de sucre glaç", + "span_start": 1115, + "span_end": 1163, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Una llarga banda de cinc centímetres d'ample.", + "span_text": "col·loquem la massa de massapà i formem una llarga banda de cinc centímetres d'ample", + "span_start": 1165, + "span_end": 1249, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Omplim el centre amb una tira de dolç de rovell i tanquem donant forma de cilindre, que després tallarem a trossos de 4 centímetres.", + "span_text": "omplim el centre amb una tira de dolç de rovell i tanquem donant forma de cilindre, que després tallarem a trossos de 4 centímetres", + "span_start": 1251, + "span_end": 1382, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "No, només reposar dos o tres dies a la nevera o al rebost perquè s'assequen bé.", + "span_text": "Ho deixem reposar dos o tres dies a la nevera o al rebost perquè els pastissets s'assequen bé. No necessiten forn", + "span_start": 1384, + "span_end": 1497, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1400", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Marta Barceló i Femenías...", + "story": "Marta Barceló i Femenías (Palma, 28 d'agost de 1973) és una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina.\nEs va formar a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art Dramàtic el 1996, en l'especialitat de gest, i a l'escola de circ The Circus Space de Londres. Complementà la seva formació amb cursos amb Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen, Mariantònia Oliver i Roger Smart.\nForma part d'una sèrie d'autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d'autor mallorquí.\nEl 2013 el seu espectacle (remor), del qual era coautora, cointèrpret i codirectora, va guanyar el Total Theatre Award al Fringe Festival d'Edimburg. El 2015 va guanyar el Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears amb l'obra Abans que arribi l'alemany. Amb la seva obra Tocar mare, el 2016 va guanyar el sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana a Girona i el festival Temporada Alta, i el 2017 el cinquè Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires (TABA).\nTambé ha destacat el seu pas per la narrativa amb la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya i per la televisió amb la sèrie d'IB3 Vallterra, de la qual va ser guionista.\nAmb Biel Jordà va fundar la productora Res de Res & En Blanc, que aixopluga dues companyies i que ha creat el Centre d'investigació escènica (C.IN.E) a Sineu, inaugurat del 2016, del qual és codirectora.\nHa treballat el guió, la novel·la infantil i el teatre breuː", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Marta Barceló?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Quan va néixer?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "On va estudiar?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb qui va formar-se?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A quina agrupació pertany?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin premi va aconseguir Remor?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En quin altre concurs va vèncer l'any 2015?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "I el 2016?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "I el 2017?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En quines altres activitats ha sobresortit?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Quina obra literària va ser premiada?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Quin reconeixement va tenir?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A on va participar a la televisió?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Amb quina tasca va contribuir-hi?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quina productora va establir?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina.", + "span_text": "Marta Barceló i Femenías (Palma, 28 d'agost de 1973) és una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 126, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 28 d'agost de 1973.", + "span_text": "Marta Barceló i Femenías (Palma, 28 d'agost de 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre de Barcelona i a The Circus Space de Londres.", + "span_text": "Es va formar a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art Dramàtic el 1996, en l'especialitat de gest, i a l'escola de circ The Circus Space de Londres", + "span_start": 128, + "span_end": 295, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen, Mariantònia Oliver i Roger Smart.", + "span_text": "Complementà la seva formació amb cursos amb Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen, Mariantònia Oliver i Roger Smart", + "span_start": 297, + "span_end": 433, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A una sèrie d'autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d'autor mallorquí.", + "span_text": "Forma part d'una sèrie d'autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d'autor mallorquí", + "span_start": 435, + "span_end": 579, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Total Theatre Award al Fringe Festival d'Edimburg.", + "span_text": "El 2013 el seu espectacle (remor), del qual era coautora, cointèrpret i codirectora, va guanyar el Total Theatre Award al Fringe Festival d'Edimburg", + "span_start": 581, + "span_end": 729, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.", + "span_text": "El 2015 va guanyar el Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears", + "span_start": 731, + "span_end": 796, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana a Girona i el festival Temporada Alta.", + "span_text": "el 2016 va guanyar el sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana a Girona i el festival Temporada Alta", + "span_start": 865, + "span_end": 961, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El cinquè Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires.", + "span_text": "el 2017 el cinquè Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires", + "span_start": 965, + "span_end": 1021, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En narrativa i en televisió.", + "span_text": "També ha destacat el seu pas per la narrativa amb la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya i per la televisió", + "span_start": 1030, + "span_end": 1172, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Lúnia.", + "span_text": "També ha destacat el seu pas per la narrativa amb la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya", + "span_start": 1030, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Premi Guillem Cifre de Colonya.", + "span_text": "la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya", + "span_start": 1080, + "span_end": 1153, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la sèrie d'IB3 Vallterra.", + "span_text": "per la televisió amb la sèrie d'IB3 Vallterra, de la qual va ser guionista", + "span_start": 1156, + "span_end": 1230, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser guionista.", + "span_text": "per la televisió amb la sèrie d'IB3 Vallterra, de la qual va ser guionista", + "span_start": 1156, + "span_end": 1230, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La productora Res de Res & En Blanc.", + "span_text": "Amb Biel Jordà va fundar la productora Res de Res & En Blanc", + "span_start": 1232, + "span_end": 1292, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina.", + "span_text": "Marta Barceló i Femenías (Palma, 28 d'agost de 1973) és una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 126, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 28 d'agost de 1973.", + "span_text": "Marta Barceló i Femenías (Palma, 28 d'agost de 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre de Barcelona i a The Circus Space de Londres.", + "span_text": "Es va formar a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art Dramàtic el 1996, en l'especialitat de gest, i a l'escola de circ The Circus Space de Londres", + "span_start": 128, + "span_end": 295, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen, Mariantònia Oliver i Roger Smart.", + "span_text": "Complementà la seva formació amb cursos amb Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen, Mariantònia Oliver i Roger Smart", + "span_start": 297, + "span_end": 433, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A una sèrie d'autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d'autor mallorquí.", + "span_text": "Forma part d'una sèrie d'autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d'autor mallorquí", + "span_start": 435, + "span_end": 579, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Total Theatre Award al Fringe Festival d'Edimburg.", + "span_text": "El 2013 el seu espectacle (remor), del qual era coautora, cointèrpret i codirectora, va guanyar el Total Theatre Award al Fringe Festival d'Edimburg", + "span_start": 581, + "span_end": 729, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.", + "span_text": "El 2015 va guanyar el Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears", + "span_start": 731, + "span_end": 796, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana a Girona i el festival Temporada Alta.", + "span_text": "el 2016 va guanyar el sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana a Girona i el festival Temporada Alta", + "span_start": 865, + "span_end": 961, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El cinquè Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires.", + "span_text": "el 2017 el cinquè Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires", + "span_start": 965, + "span_end": 1021, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En narrativa i en televisió.", + "span_text": "També ha destacat el seu pas per la narrativa amb la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya i per la televisió", + "span_start": 1030, + "span_end": 1172, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Lúnia.", + "span_text": "També ha destacat el seu pas per la narrativa amb la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya", + "span_start": 1030, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Premi Guillem Cifre de Colonya.", + "span_text": "la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya", + "span_start": 1080, + "span_end": 1153, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la sèrie d'IB3 Vallterra.", + "span_text": "per la televisió amb la sèrie d'IB3 Vallterra, de la qual va ser guionista", + "span_start": 1156, + "span_end": 1230, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser guionista.", + "span_text": "per la televisió amb la sèrie d'IB3 Vallterra, de la qual va ser guionista", + "span_start": 1156, + "span_end": 1230, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La productora Res de Res & En Blanc.", + "span_text": "Amb Biel Jordà va fundar la productora Res de Res & En Blanc", + "span_start": 1232, + "span_end": 1292, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina.", + "span_text": "Marta Barceló i Femenías (Palma, 28 d'agost de 1973) és una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina", + "span_start": 0, + "span_end": 126, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "El 28 d'agost de 1973.", + "span_text": "Marta Barceló i Femenías (Palma, 28 d'agost de 1973)", + "span_start": 0, + "span_end": 52, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "A l'Institut del Teatre de Barcelona i a The Circus Space de Londres.", + "span_text": "Es va formar a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art Dramàtic el 1996, en l'especialitat de gest, i a l'escola de circ The Circus Space de Londres", + "span_start": 128, + "span_end": 295, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Amb Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen, Mariantònia Oliver i Roger Smart.", + "span_text": "Complementà la seva formació amb cursos amb Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen, Mariantònia Oliver i Roger Smart", + "span_start": 297, + "span_end": 433, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "A una sèrie d'autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d'autor mallorquí.", + "span_text": "Forma part d'una sèrie d'autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d'autor mallorquí", + "span_start": 435, + "span_end": 579, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "El Total Theatre Award al Fringe Festival d'Edimburg.", + "span_text": "El 2013 el seu espectacle (remor), del qual era coautora, cointèrpret i codirectora, va guanyar el Total Theatre Award al Fringe Festival d'Edimburg", + "span_start": 581, + "span_end": 729, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "El Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.", + "span_text": "El 2015 va guanyar el Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears", + "span_start": 731, + "span_end": 796, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "El sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana a Girona i el festival Temporada Alta.", + "span_text": "el 2016 va guanyar el sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana a Girona i el festival Temporada Alta", + "span_start": 865, + "span_end": 961, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "El cinquè Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires.", + "span_text": "el 2017 el cinquè Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires", + "span_start": 965, + "span_end": 1021, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "En narrativa i en televisió.", + "span_text": "També ha destacat el seu pas per la narrativa amb la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya i per la televisió", + "span_start": 1030, + "span_end": 1172, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Lúnia.", + "span_text": "També ha destacat el seu pas per la narrativa amb la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya", + "span_start": 1030, + "span_end": 1153, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El Premi Guillem Cifre de Colonya.", + "span_text": "la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya", + "span_start": 1080, + "span_end": 1153, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "A la sèrie d'IB3 Vallterra.", + "span_text": "per la televisió amb la sèrie d'IB3 Vallterra, de la qual va ser guionista", + "span_start": 1156, + "span_end": 1230, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Va ser guionista.", + "span_text": "per la televisió amb la sèrie d'IB3 Vallterra, de la qual va ser guionista", + "span_start": 1156, + "span_end": 1230, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "La productora Res de Res & En Blanc.", + "span_text": "Amb Biel Jordà va fundar la productora Res de Res & En Blanc", + "span_start": 1232, + "span_end": 1292, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "mitologia", + "id": "mitologia_1791", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Plutoni (santuari) ", + "story": "Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment \"lloc de Plutó\", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, Pluto), més conegut pel seu nom antic, Hades.\nNomés alguns d'aquests santuaris són coneguts per fonts clàssiques, generalment en llocs que produeixen emissions verinoses i que es creu que representen una entrada a l'inframón.\nA Eleusis, Plutos era prop de l'entrada nord al recinte sagrat (tèmenos). Pisístrat el construí al s. VI ae i fou reconstruït dos segles més tard, quan els misteris d'Eleusis estaven en l'apogeu. La cova es considerava tradicionalment el lloc del naixement de nen diví Plutos.\nEl geògraf grec Estrabó esmenta tres llocs on hi havia plutonis. Un era en un pujol entre Aydin i Nisa, en un llogaret anomenat Acharaca. El recinte abastava un bosc sagrat, un temple dedicat a Plutó i Persèfone, i una cova contigua anomenada Caronteon o Caronia a l'Àsia Menor, que prové de Caront, el barquer dels morts. Segons Estrabó, \"posseïa algunes propietats físiques singulars\" i servia de santuari per a la curació i com a oracle dels somnis (incubació).\nLa Porta de Plutó, l'entrada a l'inframon, el plutoni de la Hieràpolis frígia d'Àsia Menor (actual Pamukkale), estava connectada amb el culte local de Cíbele. Es deia que inhalar-ne els vapors era letal per a tots els éssers vius, excepte per als gals (galli), els sacerdots eunucs d'aquesta dea. Durant l'era imperial romana, el culte a Apol·lo absorbí els llocs religiosos existents allí, inclòs el plutoni. Les excavacions arqueològiques de la dècada de 1960 mostraren que el plutoni estava situat dins del recinte sagrat d'Apol·lo: \"constava d'una obertura natural en una paret de travertí que conduïa a una gruta on brollava aigua calenta que alliberava una exhalació nociva\". Aquest lloc també s'associava a un oracle dels somnis. El neoplatònic Damasci va somiar que era Atis acompanyant la Gran Mare.\nEstrabó diu, a més, que el llac Avern a Itàlia havia estat assumit com un plutoni perquè els gasos que produïa eren tan nocius que feien caure els ocells que hi volaven damunt. Segons altres fonts més antigues, es deia que era l'oracle dels morts (nekumanteion) buscat per Odisseu en el llibre 11 de l'Odissea. Així i tot, Estrabó no considerava l'Avern com a plutoni.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què és un Plutoni?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A quin déu s'hi venera, fonamentalment?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb quin altre nom és més reconegut el déu?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Què acostuma a ser característic d'alguns d'aquests llocs?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quin significat tenen?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Quin lloc era proper a Plutos?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Qui el va edificar?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Per què era un lloc important?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Quants llocs de plutonis compta Estrabó?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "On se situava un d'ells?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què hi havia en aquest?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb què era vinculada la Porta de Plutó?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Quina llegenda hi havia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Quin culte s'hi va sobreposar, però?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb què es relacionava també aquest indret?", + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "Quin lloc s'identifica com a l'oracle dels morts d'Homer?", + "turn_id": 16 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un santuari.", + "span_text": "Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment \"lloc de Plutó\", o del llatí plutonium) és un santuari", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Plutó.", + "span_text": "Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment \"lloc de Plutó\", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Hades.", + "span_text": "Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, Pluto), més conegut pel seu nom antic, Hades", + "span_start": 159, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Les emissions verinoses.", + "span_text": "Només alguns d'aquests santuaris són coneguts per fonts clàssiques, generalment en llocs que produeixen emissions verinoses", + "span_start": 256, + "span_end": 379, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es creu que representen una entrada a l'inframón.", + "span_text": "produeixen emissions verinoses i que es creu que representen una entrada a l'inframón", + "span_start": 349, + "span_end": 434, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De l'entrada nord al recinte sagrat.", + "span_text": "Plutos era prop de l'entrada nord al recinte sagrat", + "span_start": 447, + "span_end": 498, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pisístrat.", + "span_text": "Plutos era prop de l'entrada nord al recinte sagrat (tèmenos). Pisístrat el construí", + "span_start": 447, + "span_end": 531, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè es considerava tradicionalment el lloc del naixement de nen diví Plutos.", + "span_text": "La cova es considerava tradicionalment el lloc del naixement de nen diví Plutos", + "span_start": 632, + "span_end": 711, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "El geògraf grec Estrabó esmenta tres llocs on hi havia plutonis", + "span_start": 713, + "span_end": 776, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un era entre Aydin i Nisa, en un llogaret anomenat Acharaca.", + "span_text": "Un era en un pujol entre Aydin i Nisa, en un llogaret anomenat Acharaca", + "span_start": 778, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un bosc sagrat, un temple dedicat a Plutó i Persèfone, i una cova contigua anomenada Caronteon.", + "span_text": "El recinte abastava un bosc sagrat, un temple dedicat a Plutó i Persèfone, i una cova contigua anomenada Caronteon", + "span_start": 851, + "span_end": 965, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el culte local de Cíbele.", + "span_text": "La Porta de Plutó, l'entrada a l'inframon, el plutoni de la Hieràpolis frígia d'Àsia Menor (actual Pamukkale), estava connectada amb el culte local de Cíbele", + "span_start": 1178, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es deia que inhalar-ne els vapors era letal per a tots els éssers vius, excepte per als gals (galli), els sacerdots eunucs d'aquesta dea.", + "span_text": "Es deia que inhalar-ne els vapors era letal per a tots els éssers vius, excepte per als gals (galli), els sacerdots eunucs d'aquesta dea", + "span_start": 1337, + "span_end": 1473, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El culte a Apol·lo.", + "span_text": "el culte a Apol·lo absorbí els llocs religiosos existents allí, inclòs el plutoni", + "span_start": 1505, + "span_end": 1586, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb un oracle dels somnis.", + "span_text": "Aquest lloc també s'associava a un oracle dels somnis", + "span_start": 1860, + "span_end": 1913, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El llac Avern.", + "span_text": "el llac Avern a Itàlia havia estat assumit com un plutoni perquè els gasos que produïa eren tan nocius que feien caure els ocells que hi volaven damunt. Segons altres fonts més antigues, es deia que era l'oracle dels morts (nekumanteion) buscat per Odisseu en el llibre 11 de l'Odissea", + "span_start": 2011, + "span_end": 2296, + "turn_id": 16 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un santuari.", + "span_text": "Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment \"lloc de Plutó\", o del llatí plutonium) és un santuari", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Plutó.", + "span_text": "Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment \"lloc de Plutó\", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Hades.", + "span_text": "Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, Pluto), més conegut pel seu nom antic, Hades", + "span_start": 159, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Les emissions verinoses.", + "span_text": "Només alguns d'aquests santuaris són coneguts per fonts clàssiques, generalment en llocs que produeixen emissions verinoses", + "span_start": 256, + "span_end": 379, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es creu que representen una entrada a l'inframón.", + "span_text": "produeixen emissions verinoses i que es creu que representen una entrada a l'inframón", + "span_start": 349, + "span_end": 434, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De l'entrada nord al recinte sagrat.", + "span_text": "Plutos era prop de l'entrada nord al recinte sagrat", + "span_start": 447, + "span_end": 498, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pisístrat.", + "span_text": "Plutos era prop de l'entrada nord al recinte sagrat (tèmenos). Pisístrat el construí", + "span_start": 447, + "span_end": 531, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè es considerava tradicionalment el lloc del naixement de nen diví Plutos.", + "span_text": "La cova es considerava tradicionalment el lloc del naixement de nen diví Plutos", + "span_start": 632, + "span_end": 711, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "El geògraf grec Estrabó esmenta tres llocs on hi havia plutonis", + "span_start": 713, + "span_end": 776, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un era entre Aydin i Nisa, en un llogaret anomenat Acharaca.", + "span_text": "Un era en un pujol entre Aydin i Nisa, en un llogaret anomenat Acharaca", + "span_start": 778, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un bosc sagrat, un temple dedicat a Plutó i Persèfone, i una cova contigua anomenada Caronteon.", + "span_text": "El recinte abastava un bosc sagrat, un temple dedicat a Plutó i Persèfone, i una cova contigua anomenada Caronteon", + "span_start": 851, + "span_end": 965, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el culte local de Cíbele.", + "span_text": "La Porta de Plutó, l'entrada a l'inframon, el plutoni de la Hieràpolis frígia d'Àsia Menor (actual Pamukkale), estava connectada amb el culte local de Cíbele", + "span_start": 1178, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es deia que inhalar-ne els vapors era letal per a tots els éssers vius, excepte per als gals (galli), els sacerdots eunucs d'aquesta dea.", + "span_text": "Es deia que inhalar-ne els vapors era letal per a tots els éssers vius, excepte per als gals (galli), els sacerdots eunucs d'aquesta dea", + "span_start": 1337, + "span_end": 1473, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El culte a Apol·lo.", + "span_text": "el culte a Apol·lo absorbí els llocs religiosos existents allí, inclòs el plutoni", + "span_start": 1505, + "span_end": 1586, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb un oracle dels somnis.", + "span_text": "Aquest lloc també s'associava a un oracle dels somnis", + "span_start": 1860, + "span_end": 1913, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El llac Avern.", + "span_text": "el llac Avern a Itàlia havia estat assumit com un plutoni perquè els gasos que produïa eren tan nocius que feien caure els ocells que hi volaven damunt. Segons altres fonts més antigues, es deia que era l'oracle dels morts (nekumanteion) buscat per Odisseu en el llibre 11 de l'Odissea", + "span_start": 2011, + "span_end": 2296, + "turn_id": 16 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un santuari.", + "span_text": "Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment \"lloc de Plutó\", o del llatí plutonium) és un santuari", + "span_start": 0, + "span_end": 118, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A Plutó.", + "span_text": "Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment \"lloc de Plutó\", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó", + "span_start": 0, + "span_end": 164, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Amb Hades.", + "span_text": "Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, Pluto), més conegut pel seu nom antic, Hades", + "span_start": 159, + "span_end": 254, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Les emissions verinoses.", + "span_text": "Només alguns d'aquests santuaris són coneguts per fonts clàssiques, generalment en llocs que produeixen emissions verinoses", + "span_start": 256, + "span_end": 379, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Es creu que representen una entrada a l'inframón.", + "span_text": "produeixen emissions verinoses i que es creu que representen una entrada a l'inframón", + "span_start": 349, + "span_end": 434, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "De l'entrada nord al recinte sagrat.", + "span_text": "Plutos era prop de l'entrada nord al recinte sagrat", + "span_start": 447, + "span_end": 498, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Pisístrat.", + "span_text": "Plutos era prop de l'entrada nord al recinte sagrat (tèmenos). Pisístrat el construí", + "span_start": 447, + "span_end": 531, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Perquè es considerava tradicionalment el lloc del naixement de nen diví Plutos.", + "span_text": "La cova es considerava tradicionalment el lloc del naixement de nen diví Plutos", + "span_start": 632, + "span_end": 711, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Tres.", + "span_text": "El geògraf grec Estrabó esmenta tres llocs on hi havia plutonis", + "span_start": 713, + "span_end": 776, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Un era entre Aydin i Nisa, en un llogaret anomenat Acharaca.", + "span_text": "Un era en un pujol entre Aydin i Nisa, en un llogaret anomenat Acharaca", + "span_start": 778, + "span_end": 849, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Un bosc sagrat, un temple dedicat a Plutó i Persèfone, i una cova contigua anomenada Caronteon.", + "span_text": "El recinte abastava un bosc sagrat, un temple dedicat a Plutó i Persèfone, i una cova contigua anomenada Caronteon", + "span_start": 851, + "span_end": 965, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb el culte local de Cíbele.", + "span_text": "La Porta de Plutó, l'entrada a l'inframon, el plutoni de la Hieràpolis frígia d'Àsia Menor (actual Pamukkale), estava connectada amb el culte local de Cíbele", + "span_start": 1178, + "span_end": 1335, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Es deia que inhalar-ne els vapors era letal per a tots els éssers vius, excepte per als gals (galli), els sacerdots eunucs d'aquesta dea.", + "span_text": "Es deia que inhalar-ne els vapors era letal per a tots els éssers vius, excepte per als gals (galli), els sacerdots eunucs d'aquesta dea", + "span_start": 1337, + "span_end": 1473, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "El culte a Apol·lo.", + "span_text": "el culte a Apol·lo absorbí els llocs religiosos existents allí, inclòs el plutoni", + "span_start": 1505, + "span_end": 1586, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Amb un oracle dels somnis.", + "span_text": "Aquest lloc també s'associava a un oracle dels somnis", + "span_start": 1860, + "span_end": 1913, + "turn_id": 15 + }, + { + "input_text": "El llac Avern.", + "span_text": "el llac Avern a Itàlia havia estat assumit com un plutoni perquè els gasos que produïa eren tan nocius que feien caure els ocells que hi volaven damunt. Segons altres fonts més antigues, es deia que era l'oracle dels morts (nekumanteion) buscat per Odisseu en el llibre 11 de l'Odissea", + "span_start": 2011, + "span_end": 2296, + "turn_id": 16 + } + ] + } + }, + { + "source": "bios", + "id": "bios_1611", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Roser Juanola Terradellas...", + "story": "Roser Juanola Terradellas (Banyoles, 27 de febrer de 1949) és pedagoga de l'art i Catedràtica d'Art i Educació de la Universitat de Girona. Ha fet docència, recerca entorn de la pedagogia, de la didàctica de l'art i estudi de les institucions educatives.\nÉs mestra i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar l'any 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en Filosofia i Lletres i Ciències de l'Educació. Professora de la UAB i investigadora principal en la recerca d'Art i Educació a la Universitat de Girona (UdG).\nLa seva càtedra, obtinguda l´any 2000, va ser la primera Càtedra de Didàctica de l'Art de l'estat i, des del seu departament, va obrir noves línies de recerca. És experta en Educació Artística Comparada i ha estat representant nacional del comitè internacional CECA-ICOM per fomentar línies de recerca i cooperació entre educació artística i museus. Directora del Grup de Recerca consolidat GREPAI (Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia) de la UdG. Col·labora amb: ICOMOS i el Forum UNESCO.\nHa col·laborat o fet publicacions entorn altres pedagogs de l'art com Ester Boix, Rosa Gratacós o Roman de la Calle.\nVa coordinar la col·lecció de l'Editorial Paidós \"Arte y Educación\", dedicada a publicar traduccions d'obres bàsiques de pedagogs internacionals. Ha coordinat doctorats i màsters entorn de models d'educació artística, formació artística multicultural i didàctiques sobre patrimoni cultural.\nLlibres (selecció). Altres obres a Dialnet", + "questions": [ + { + "input_text": "Qui és Roser Juanola Terradellas?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "A què s'ha dedicat?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Quina formació universitària té?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "I postuniversitària?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Què fa a la Universitat Autònoma de Barcelona?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "I a la Universitat de Girona?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "En què ha estat capdavantera?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En què és especialitzada?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "De què ha estat portaveu estatal?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb quina finalitat?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què dirigeix?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "En quines associacions contribueix?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb quins altres professionals reconeguts ha treballat?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De quin tipus de textos li fou encarregada la gestió editorial?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De quins programes formatius ha estat a càrrec?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "És pedagoga de l'art i Catedràtica d'Art i Educació de la Universitat de Girona.", + "span_text": "Roser Juanola Terradellas (Banyoles, 27 de febrer de 1949) és pedagoga de l'art i Catedràtica d'Art i Educació de la Universitat de Girona", + "span_start": 0, + "span_end": 140, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha fet docència, recerca entorn de la pedagogia, de la didàctica de l'art i estudi de les institucions educatives.", + "span_text": "Ha fet docència, recerca entorn de la pedagogia, de la didàctica de l'art i estudi de les institucions educatives", + "span_start": 142, + "span_end": 255, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 269, + "span_end": 327, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona en Filosofia i Lletres i Ciències de l'Educació.", + "span_text": "Es va doctorar l'any 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en Filosofia i Lletres i Ciències de l'Educació", + "span_start": 329, + "span_end": 447, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És professora.", + "span_text": "Professora de la UAB", + "span_start": 449, + "span_end": 469, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És investigadora principal en la recerca d'Art i Educació.", + "span_text": "investigadora principal en la recerca d'Art i Educació a la Universitat de Girona", + "span_start": 472, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La seva càtedra, obtinguda l´any 2000, va ser la primera Càtedra de Didàctica de l'Art de l'estat.", + "span_text": "La seva càtedra, obtinguda l´any 2000, va ser la primera Càtedra de Didàctica de l'Art de l'estat", + "span_start": 561, + "span_end": 658, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En Educació Artística Comparada.", + "span_text": "És experta en Educació Artística Comparada", + "span_start": 721, + "span_end": 763, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del comitè internacional CECA-ICOM.", + "span_text": "ha estat representant nacional del comitè internacional CECA-ICOM", + "span_start": 766, + "span_end": 831, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el de fomentar línies de recerca i cooperació entre educació artística i museus.", + "span_text": "representant nacional del comitè internacional CECA-ICOM per fomentar línies de recerca i cooperació entre educació artística i museus", + "span_start": 775, + "span_end": 909, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Grup de Recerca consolidat GREPAI (Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia) de la UdG.", + "span_text": "Directora del Grup de Recerca consolidat GREPAI (Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia) de la UdG.", + "span_start": 911, + "span_end": 1009, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb ICOMOS i el Forum UNESCO.", + "span_text": "Col·labora amb: ICOMOS i el Forum UNESCO", + "span_start": 1010, + "span_end": 1050, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Ester Boix, Rosa Gratacós o Roman de la Calle.", + "span_text": "Ha col·laborat o fet publicacions entorn altres pedagogs de l'art com Ester Boix, Rosa Gratacós o Roman de la Calle", + "span_start": 1052, + "span_end": 1168, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De traduccions d'obres bàsiques de pedagogs internacionals.", + "span_text": "Va coordinar la col·lecció de l'Editorial Paidós \"Arte y Educación\", dedicada a publicar traduccions d'obres bàsiques de pedagogs internacionals", + "span_start": 1170, + "span_end": 1314, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De doctorats i màsters entorn de models d'educació artística, formació artística multicultural i didàctiques sobre patrimoni cultural.", + "span_text": "Ha coordinat doctorats i màsters entorn de models d'educació artística, formació artística multicultural i didàctiques sobre patrimoni cultural", + "span_start": 1316, + "span_end": 1459, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "És pedagoga de l'art i Catedràtica d'Art i Educació de la Universitat de Girona.", + "span_text": "Roser Juanola Terradellas (Banyoles, 27 de febrer de 1949) és pedagoga de l'art i Catedràtica d'Art i Educació de la Universitat de Girona", + "span_start": 0, + "span_end": 140, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha fet docència, recerca entorn de la pedagogia, de la didàctica de l'art i estudi de les institucions educatives.", + "span_text": "Ha fet docència, recerca entorn de la pedagogia, de la didàctica de l'art i estudi de les institucions educatives", + "span_start": 142, + "span_end": 255, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 269, + "span_end": 327, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona en Filosofia i Lletres i Ciències de l'Educació.", + "span_text": "Es va doctorar l'any 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en Filosofia i Lletres i Ciències de l'Educació", + "span_start": 329, + "span_end": 447, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És professora.", + "span_text": "Professora de la UAB", + "span_start": 449, + "span_end": 469, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És investigadora principal en la recerca d'Art i Educació.", + "span_text": "investigadora principal en la recerca d'Art i Educació a la Universitat de Girona", + "span_start": 472, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La seva càtedra, obtinguda l´any 2000, va ser la primera Càtedra de Didàctica de l'Art de l'estat.", + "span_text": "La seva càtedra, obtinguda l´any 2000, va ser la primera Càtedra de Didàctica de l'Art de l'estat", + "span_start": 561, + "span_end": 658, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En Educació Artística Comparada.", + "span_text": "És experta en Educació Artística Comparada", + "span_start": 721, + "span_end": 763, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del comitè internacional CECA-ICOM.", + "span_text": "ha estat representant nacional del comitè internacional CECA-ICOM", + "span_start": 766, + "span_end": 831, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el de fomentar línies de recerca i cooperació entre educació artística i museus.", + "span_text": "representant nacional del comitè internacional CECA-ICOM per fomentar línies de recerca i cooperació entre educació artística i museus", + "span_start": 775, + "span_end": 909, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Grup de Recerca consolidat GREPAI (Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia) de la UdG.", + "span_text": "Directora del Grup de Recerca consolidat GREPAI (Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia) de la UdG.", + "span_start": 911, + "span_end": 1009, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb ICOMOS i el Forum UNESCO.", + "span_text": "Col·labora amb: ICOMOS i el Forum UNESCO", + "span_start": 1010, + "span_end": 1050, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Ester Boix, Rosa Gratacós o Roman de la Calle.", + "span_text": "Ha col·laborat o fet publicacions entorn altres pedagogs de l'art com Ester Boix, Rosa Gratacós o Roman de la Calle", + "span_start": 1052, + "span_end": 1168, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De traduccions d'obres bàsiques de pedagogs internacionals.", + "span_text": "Va coordinar la col·lecció de l'Editorial Paidós \"Arte y Educación\", dedicada a publicar traduccions d'obres bàsiques de pedagogs internacionals", + "span_start": 1170, + "span_end": 1314, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De doctorats i màsters entorn de models d'educació artística, formació artística multicultural i didàctiques sobre patrimoni cultural.", + "span_text": "Ha coordinat doctorats i màsters entorn de models d'educació artística, formació artística multicultural i didàctiques sobre patrimoni cultural", + "span_start": 1316, + "span_end": 1459, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "És pedagoga de l'art i Catedràtica d'Art i Educació de la Universitat de Girona.", + "span_text": "Roser Juanola Terradellas (Banyoles, 27 de febrer de 1949) és pedagoga de l'art i Catedràtica d'Art i Educació de la Universitat de Girona", + "span_start": 0, + "span_end": 140, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Ha fet docència, recerca entorn de la pedagogia, de la didàctica de l'art i estudi de les institucions educatives.", + "span_text": "Ha fet docència, recerca entorn de la pedagogia, de la didàctica de l'art i estudi de les institucions educatives", + "span_start": 142, + "span_end": 255, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.", + "span_text": "llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona", + "span_start": 269, + "span_end": 327, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona en Filosofia i Lletres i Ciències de l'Educació.", + "span_text": "Es va doctorar l'any 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en Filosofia i Lletres i Ciències de l'Educació", + "span_start": 329, + "span_end": 447, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "És professora.", + "span_text": "Professora de la UAB", + "span_start": 449, + "span_end": 469, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "És investigadora principal en la recerca d'Art i Educació.", + "span_text": "investigadora principal en la recerca d'Art i Educació a la Universitat de Girona", + "span_start": 472, + "span_end": 553, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "La seva càtedra, obtinguda l´any 2000, va ser la primera Càtedra de Didàctica de l'Art de l'estat.", + "span_text": "La seva càtedra, obtinguda l´any 2000, va ser la primera Càtedra de Didàctica de l'Art de l'estat", + "span_start": 561, + "span_end": 658, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "En Educació Artística Comparada.", + "span_text": "És experta en Educació Artística Comparada", + "span_start": 721, + "span_end": 763, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Del comitè internacional CECA-ICOM.", + "span_text": "ha estat representant nacional del comitè internacional CECA-ICOM", + "span_start": 766, + "span_end": 831, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Amb el de fomentar línies de recerca i cooperació entre educació artística i museus.", + "span_text": "representant nacional del comitè internacional CECA-ICOM per fomentar línies de recerca i cooperació entre educació artística i museus", + "span_start": 775, + "span_end": 909, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "El Grup de Recerca consolidat GREPAI (Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia) de la UdG.", + "span_text": "Directora del Grup de Recerca consolidat GREPAI (Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia) de la UdG.", + "span_start": 911, + "span_end": 1009, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Amb ICOMOS i el Forum UNESCO.", + "span_text": "Col·labora amb: ICOMOS i el Forum UNESCO", + "span_start": 1010, + "span_end": 1050, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Amb Ester Boix, Rosa Gratacós o Roman de la Calle.", + "span_text": "Ha col·laborat o fet publicacions entorn altres pedagogs de l'art com Ester Boix, Rosa Gratacós o Roman de la Calle", + "span_start": 1052, + "span_end": 1168, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "De traduccions d'obres bàsiques de pedagogs internacionals.", + "span_text": "Va coordinar la col·lecció de l'Editorial Paidós \"Arte y Educación\", dedicada a publicar traduccions d'obres bàsiques de pedagogs internacionals", + "span_start": 1170, + "span_end": 1314, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "De doctorats i màsters entorn de models d'educació artística, formació artística multicultural i didàctiques sobre patrimoni cultural.", + "span_text": "Ha coordinat doctorats i màsters entorn de models d'educació artística, formació artística multicultural i didàctiques sobre patrimoni cultural", + "span_start": 1316, + "span_end": 1459, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_784", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Quatre membres de la PAH, acusats de ‘pertinença a grup criminal’ per haver pintat caixers del BBVA", + "story": "No hi ha hagut acord entre la fiscalia, l'acusació i la defensa dels quatre membres de la PAHC Bages acusats de pertinença a grup criminal per haver pintat vuit caixers de l'entitat bancària BBVA. El jutjat penal número 1 de Manresa ha citat avui les parts a una compareixença, en què els acusats han rebutjat qualsevol rebaixa de la pena i s'ha confirmat la celebració del judici el 22 de juny a les deu del matí. Els fets van tenir lloc durant la nit i matinada del 19 i el 20 de març del 2014. Segons l'escrit del fiscal, els quatre acusats van tapar-se parcialment amb caputxes i bufandes i van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca ‘de manera conjunta i coordinada, en companyia d'altres persones no identificades i en nom del col·lectiu'. En concret, a les oficines de BBVA a Sant Vicenç de Castellet, Manresa, Navarcles i Artés. Per aquests fets, la fiscalia els acusa d'un delicte de danys i d'un altre de pertinença a grup criminal i els hi demana nou mesos de presó i multes elevades. ‘No hem acceptat cap acord per dues senzilles raons: perquè la demanda s'ha fet de manera aleatòria a través de noms que consten als fitxers policials, i perquè no som una organització criminal'. Així ha justificat un dels acusats, el Miquel Coma, els motius pels quals no han acceptat cap proposta d'acord de la fiscalia. En la roda de premsa convocada aquest matí per la PAHC Bages, Coma ha declarat que ‘els criminals són els polítics i les elits capitalistes que governen i que no vetllen pel benestar de la gent treballadora, a qui no els importa que perdem la casa o no en tinguem'. Abans de la celebració del judici el 22 de juny, la PAHC Bages té previst engegar una campanya de suport als encausats. ‘Estem orgullosos de l'acció, ho tornaríem a fer les vegades que fes falta i considerem gravíssim l'intent de criminalitzar el grup', ha explicat Reme Hernández en representació de la PAHC Bages. De fet, segons han explicat, aquest és el primer cop que la fiscalia qualifica la PAHC d'organització criminal. Un testimoni policial determinant Després de les pintades aparegudes a diverses oficines del BBVA la nit i matinada del 19 i 20 de març de 2014, l'entitat bancària va interposar una denúncia per danys que el jutge d'instrucció va arxivar després de determinar que no existien ‘motius lògics suficients per atribuir la seva perpetració a cap persona determinada'. La decisió va ser recorreguda pel banc. Segons ha informat La Directa, l'acusació va reclamar introduir la declaració de dos mossos d'esquadra i un policia local que a l'informe policial afirmaven haver reconegut els activistes. Així, el policia local hauria determinat que un dels acusats que havia vist en una manifestació a Manresa era la mateixa que apareixia en un dels caixers per tenir ‘la mateixa indumentària i aspecte'. Les declaracions policials van ser suficients perquè la Fiscalia incorporés la petició de presó per un delicte de pertinença a grup criminal i s'obrís judici oral. Ara, la fiscalia acusa els quatre membres de la PAHC Bages d'un delicte de danys i d'un altre de pertinença a grup criminal i els hi demana nou mesos de presó i el pagament de multes elevades.", + "questions": [ + { + "input_text": "Què no s'ha produït?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per què s'han denunciat els participants de la PAHC Bages?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "Qui els ha convocat avui?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Com ha acabat la reunió?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quan van succeir els actes?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Què consta que van fer?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Com?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina és la condemna que es demana?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per què se'ls vol condemnar?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Què n'al·lega un?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Què més ha comunicat?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Què ha aclarit Reme Hernández en nom del grup?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Qui va emetre una denúncia?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Què van afegir a l'hora de tornar a denunciar?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Què ha estat prou per demanar presó?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Un acord.", + "span_text": "No hi ha hagut acord entre la fiscalia, l'acusació i la defensa dels quatre membres de la PAHC Bages", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per haver pintat vuit caixers de l'entitat bancària BBVA.", + "span_text": "quatre membres de la PAHC Bages acusats de pertinença a grup criminal per haver pintat vuit caixers de l'entitat bancària BBVA", + "span_start": 69, + "span_end": 195, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El jutjat penal número 1 de Manresa.", + "span_text": "El jutjat penal número 1 de Manresa ha citat avui les parts a una compareixença", + "span_start": 197, + "span_end": 276, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els acusats han rebutjat qualsevol rebaixa de la pena i s'ha confirmat la celebració del judici el 22 de juny a les deu del matí.", + "span_text": "els acusats han rebutjat qualsevol rebaixa de la pena i s'ha confirmat la celebració del judici el 22 de juny a les deu del matí", + "span_start": 285, + "span_end": 413, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant la nit i matinada del 19 i el 20 de març del 2014.", + "span_text": "Els fets van tenir lloc durant la nit i matinada del 19 i el 20 de març del 2014", + "span_start": 415, + "span_end": 495, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca.", + "span_text": "Segons l'escrit del fiscal, els quatre acusats van tapar-se parcialment amb caputxes i bufandes i van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca", + "span_start": 497, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De manera conjunta i coordinada, en companyia d'altres persones no identificades i en nom del col·lectiu.", + "span_text": "van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca ‘de manera conjunta i coordinada, en companyia d'altres persones no identificades i en nom del col·lectiu'", + "span_start": 595, + "span_end": 768, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Nou mesos de presó i multes elevades.", + "span_text": "demana nou mesos de presó i multes elevades", + "span_start": 975, + "span_end": 1018, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un delicte de danys i un altre de pertinença a grup criminal.", + "span_text": "Per aquests fets, la fiscalia els acusa d'un delicte de danys i d'un altre de pertinença a grup criminal", + "span_start": 861, + "span_end": 965, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que no han acceptat cap acord per dues senzilles raons: perquè la demanda s'ha fet de manera aleatòria a través de noms que consten als fitxers policials, i perquè no són una organització criminal.", + "span_text": "No hem acceptat cap acord per dues senzilles raons: perquè la demanda s'ha fet de manera aleatòria a través de noms que consten als fitxers policials, i perquè no som una organització criminal", + "span_start": 1021, + "span_end": 1213, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que els criminals són els polítics i les elits capitalistes que governen i que no vetllen pel benestar de la gent treballadora, a qui no els importa que perdem la casa o no en tinguem.", + "span_text": "En la roda de premsa convocada aquest matí per la PAHC Bages, Coma ha declarat que ‘els criminals són els polítics i les elits capitalistes que governen i que no vetllen pel benestar de la gent treballadora, a qui no els importa que perdem la casa o no en tinguem", + "span_start": 1343, + "span_end": 1606, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que estan orgullosos de l'acció, ho tornarien a fer les vegades que fes falta i consideren gravíssim l'intent de criminalitzar el grup.", + "span_text": "‘Estem orgullosos de l'acció, ho tornaríem a fer les vegades que fes falta i considerem gravíssim l'intent de criminalitzar el grup', ha explicat Reme Hernández en representació de la PAHC Bages", + "span_start": 1729, + "span_end": 1923, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'entitat bancària.", + "span_text": "l'entitat bancària va interposar una denúncia", + "span_start": 2182, + "span_end": 2227, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van introduir la declaració de dos mossos d'esquadra i un policia local que a l'informe policial afirmaven haver reconegut els activistes.", + "span_text": "l'acusació va reclamar introduir la declaració de dos mossos d'esquadra i un policia local que a l'informe policial afirmaven haver reconegut els activistes", + "span_start": 2471, + "span_end": 2627, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les declaracions policials van ser suficients perquè la Fiscalia incorporés la petició de presó.", + "span_text": "Les declaracions policials van ser suficients perquè la Fiscalia incorporés la petició de presó", + "span_start": 2830, + "span_end": 2925, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Un acord.", + "span_text": "No hi ha hagut acord entre la fiscalia, l'acusació i la defensa dels quatre membres de la PAHC Bages", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per haver pintat vuit caixers de l'entitat bancària BBVA.", + "span_text": "quatre membres de la PAHC Bages acusats de pertinença a grup criminal per haver pintat vuit caixers de l'entitat bancària BBVA", + "span_start": 69, + "span_end": 195, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El jutjat penal número 1 de Manresa.", + "span_text": "El jutjat penal número 1 de Manresa ha citat avui les parts a una compareixença", + "span_start": 197, + "span_end": 276, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els acusats han rebutjat qualsevol rebaixa de la pena i s'ha confirmat la celebració del judici el 22 de juny a les deu del matí.", + "span_text": "els acusats han rebutjat qualsevol rebaixa de la pena i s'ha confirmat la celebració del judici el 22 de juny a les deu del matí", + "span_start": 285, + "span_end": 413, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant la nit i matinada del 19 i el 20 de març del 2014.", + "span_text": "Els fets van tenir lloc durant la nit i matinada del 19 i el 20 de març del 2014", + "span_start": 415, + "span_end": 495, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca.", + "span_text": "Segons l'escrit del fiscal, els quatre acusats van tapar-se parcialment amb caputxes i bufandes i van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca", + "span_start": 497, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De manera conjunta i coordinada, en companyia d'altres persones no identificades i en nom del col·lectiu.", + "span_text": "van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca ‘de manera conjunta i coordinada, en companyia d'altres persones no identificades i en nom del col·lectiu'", + "span_start": 595, + "span_end": 768, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Nou mesos de presó i multes elevades.", + "span_text": "demana nou mesos de presó i multes elevades", + "span_start": 975, + "span_end": 1018, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un delicte de danys i un altre de pertinença a grup criminal.", + "span_text": "Per aquests fets, la fiscalia els acusa d'un delicte de danys i d'un altre de pertinença a grup criminal", + "span_start": 861, + "span_end": 965, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que no han acceptat cap acord per dues senzilles raons: perquè la demanda s'ha fet de manera aleatòria a través de noms que consten als fitxers policials, i perquè no són una organització criminal.", + "span_text": "No hem acceptat cap acord per dues senzilles raons: perquè la demanda s'ha fet de manera aleatòria a través de noms que consten als fitxers policials, i perquè no som una organització criminal", + "span_start": 1021, + "span_end": 1213, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que els criminals són els polítics i les elits capitalistes que governen i que no vetllen pel benestar de la gent treballadora, a qui no els importa que perdem la casa o no en tinguem.", + "span_text": "En la roda de premsa convocada aquest matí per la PAHC Bages, Coma ha declarat que ‘els criminals són els polítics i les elits capitalistes que governen i que no vetllen pel benestar de la gent treballadora, a qui no els importa que perdem la casa o no en tinguem", + "span_start": 1343, + "span_end": 1606, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que estan orgullosos de l'acció, ho tornarien a fer les vegades que fes falta i consideren gravíssim l'intent de criminalitzar el grup.", + "span_text": "‘Estem orgullosos de l'acció, ho tornaríem a fer les vegades que fes falta i considerem gravíssim l'intent de criminalitzar el grup', ha explicat Reme Hernández en representació de la PAHC Bages", + "span_start": 1729, + "span_end": 1923, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'entitat bancària.", + "span_text": "l'entitat bancària va interposar una denúncia", + "span_start": 2182, + "span_end": 2227, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van introduir la declaració de dos mossos d'esquadra i un policia local que a l'informe policial afirmaven haver reconegut els activistes.", + "span_text": "l'acusació va reclamar introduir la declaració de dos mossos d'esquadra i un policia local que a l'informe policial afirmaven haver reconegut els activistes", + "span_start": 2471, + "span_end": 2627, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les declaracions policials van ser suficients perquè la Fiscalia incorporés la petició de presó.", + "span_text": "Les declaracions policials van ser suficients perquè la Fiscalia incorporés la petició de presó", + "span_start": 2830, + "span_end": 2925, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Un acord.", + "span_text": "No hi ha hagut acord entre la fiscalia, l'acusació i la defensa dels quatre membres de la PAHC Bages", + "span_start": 0, + "span_end": 100, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Per haver pintat vuit caixers de l'entitat bancària BBVA.", + "span_text": "quatre membres de la PAHC Bages acusats de pertinença a grup criminal per haver pintat vuit caixers de l'entitat bancària BBVA", + "span_start": 69, + "span_end": 195, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "El jutjat penal número 1 de Manresa.", + "span_text": "El jutjat penal número 1 de Manresa ha citat avui les parts a una compareixença", + "span_start": 197, + "span_end": 276, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Els acusats han rebutjat qualsevol rebaixa de la pena i s'ha confirmat la celebració del judici el 22 de juny a les deu del matí.", + "span_text": "els acusats han rebutjat qualsevol rebaixa de la pena i s'ha confirmat la celebració del judici el 22 de juny a les deu del matí", + "span_start": 285, + "span_end": 413, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Durant la nit i matinada del 19 i el 20 de març del 2014.", + "span_text": "Els fets van tenir lloc durant la nit i matinada del 19 i el 20 de març del 2014", + "span_start": 415, + "span_end": 495, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Que van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca.", + "span_text": "Segons l'escrit del fiscal, els quatre acusats van tapar-se parcialment amb caputxes i bufandes i van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca", + "span_start": 497, + "span_end": 661, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "De manera conjunta i coordinada, en companyia d'altres persones no identificades i en nom del col·lectiu.", + "span_text": "van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca ‘de manera conjunta i coordinada, en companyia d'altres persones no identificades i en nom del col·lectiu'", + "span_start": 595, + "span_end": 768, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Nou mesos de presó i multes elevades.", + "span_text": "demana nou mesos de presó i multes elevades", + "span_start": 975, + "span_end": 1018, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "Per un delicte de danys i un altre de pertinença a grup criminal.", + "span_text": "Per aquests fets, la fiscalia els acusa d'un delicte de danys i d'un altre de pertinença a grup criminal", + "span_start": 861, + "span_end": 965, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Que no han acceptat cap acord per dues senzilles raons: perquè la demanda s'ha fet de manera aleatòria a través de noms que consten als fitxers policials, i perquè no són una organització criminal.", + "span_text": "No hem acceptat cap acord per dues senzilles raons: perquè la demanda s'ha fet de manera aleatòria a través de noms que consten als fitxers policials, i perquè no som una organització criminal", + "span_start": 1021, + "span_end": 1213, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "Que els criminals són els polítics i les elits capitalistes que governen i que no vetllen pel benestar de la gent treballadora, a qui no els importa que perdem la casa o no en tinguem.", + "span_text": "En la roda de premsa convocada aquest matí per la PAHC Bages, Coma ha declarat que ‘els criminals són els polítics i les elits capitalistes que governen i que no vetllen pel benestar de la gent treballadora, a qui no els importa que perdem la casa o no en tinguem'", + "span_start": 1343, + "span_end": 1607, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Que estan orgullosos de l'acció, ho tornarien a fer les vegades que fes falta i consideren gravíssim l'intent de criminalitzar el grup.", + "span_text": "‘Estem orgullosos de l'acció, ho tornaríem a fer les vegades que fes falta i considerem gravíssim l'intent de criminalitzar el grup', ha explicat Reme Hernández en representació de la PAHC Bages", + "span_start": 1729, + "span_end": 1923, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "L'entitat bancària.", + "span_text": "l'entitat bancària va interposar una denúncia", + "span_start": 2182, + "span_end": 2227, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "Van introduir la declaració de dos mossos d'esquadra i un policia local que a l'informe policial afirmaven haver reconegut els activistes.", + "span_text": "l'acusació va reclamar introduir la declaració de dos mossos d'esquadra i un policia local que a l'informe policial afirmaven haver reconegut els activistes", + "span_start": 2471, + "span_end": 2627, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Les declaracions policials van ser suficients perquè la Fiscalia incorporés la petició de presó.", + "span_text": "Les declaracions policials van ser suficients perquè la Fiscalia incorporés la petició de presó", + "span_start": 2830, + "span_end": 2925, + "turn_id": 15 + } + ] + } + }, + { + "source": "vilaweb", + "id": "vilaweb_438", + "filename": "coqcat_batch4", + "title": "Los Angeles Times difon denúncies contra la repressió a Catalunya i qüestiona l’eficàcia de l’estratègia de l’estat", + "story": "El diari Los Ángeles Times destaca a la portada un reportatge sobre el començament del judici contra l'1-O en què explica els fets polítics que han succeït a Catalunya aquest darrer any i la repressió de l'estat espanyol. Destaca que els presos polítics podrien ser condemnats a 25 anys de presó i que el govern espanyol els acusa de sedició i rebel·lió amb la intenció d'enviar ‘una advertència severa a qualsevol altra persona amb somnis de separar-se d'Espanya'. El diari també diu que, ‘lluny d'extingir els anhels de la independència', la fiscalia ha impulsat un moviment ‘més ampli' per a l'autodeterminació i ha convertit els acusats en ‘herois'. I destaca les mobilitzacions que aquest últim any han protagonitzat milers de catalans per a demanar la llibertat dels presos polítics. També recorda que, al novembre, més de 120 professors van signar un manifest en contra de les acusacions de rebel·lió i sedició, càrrecs pensats per a dur a judici grups armats i no pas dirigents polítics pacífics. També fa referència a Antonio Tejero com a l'única persona declarada culpable de rebel·lió a l'estat espanyol. S'afegeix el punt de vista del professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio, que diu que un crim de rebel·lió ha de ser violent. El diari també diu que els intents d'extradir els dirigents independentistes exiliats han estat blocats pels tribunals europeus i que els exiliats han denunciat el cas a l'ONU. Los Ángeles Times, a més, recorda la vaga de fam de Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn i destaca unes declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la manca de voluntat i de propostes concretes del govern espanyol per a avançar en el diàleg per a l'autodeterminació de Catalunya. També dóna veu a l'advocat Jordi Pina, que diu que aquest és ‘un judici contra les urnes'.", + "questions": [ + { + "input_text": "A què ha dedicat un espai Los Ángeles Times?", + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "De què va?", + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En quina qüestió indaga?", + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Per què creu que la fiscalia ha avivat la idea d'independència, paradoxalment?", + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Quins moviments de protesta recull?", + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "A qui estan dirigits els delictes de rebel·lió i sedició?", + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Quin exemple posen?", + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "Quina opinió s'hi recull?", + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A quin organisme han recorregut els acusats?", + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Quin tipus de protesta van fer Sànchez, Rull, Turull i Forn?", + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De quin polític recullen l'opinió?", + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "Qui és Quim Torra?", + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "De què tracta el que diu Torra?", + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "A quina altra figura s'hi menciona?", + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Quin posicionament té?", + "turn_id": 15 + } + ], + "answers": [ + { + "input_text": "Sobre el començament del judici contra l'1-O.", + "span_text": "El diari Los Ángeles Times destaca a la portada un reportatge sobre el començament del judici contra l'1-O", + "span_start": 0, + "span_end": 106, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Explica els fets polítics que han succeït a Catalunya aquest darrer any i la repressió de l'estat espanyol.", + "span_text": "explica els fets polítics que han succeït a Catalunya aquest darrer any i la repressió de l'estat espanyol", + "span_start": 114, + "span_end": 220, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En que els presos polítics podrien ser condemnats a 25 anys de presó i que el govern espanyol els acusa de sedició i rebel·lió amb la intenció d'enviar una advertència severa a qualsevol altra persona amb somnis de separar-se d'Espanya.", + "span_text": "Destaca que els presos polítics podrien ser condemnats a 25 anys de presó i que el govern espanyol els acusa de sedició i rebel·lió amb la intenció d'enviar ‘una advertència severa a qualsevol altra persona amb somnis de separar-se d'Espanya'", + "span_start": 222, + "span_end": 464, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè ha impulsat un moviment més ampli per a l'autodeterminació i ha convertit els acusats en herois.", + "span_text": "El diari també diu que, ‘lluny d'extingir els anhels de la independència', la fiscalia ha impulsat un moviment ‘més ampli' per a l'autodeterminació i ha convertit els acusats en ‘herois'", + "span_start": 466, + "span_end": 652, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Destaca les mobilitzacions que aquest últim any han protagonitzat milers de catalans per a demanar la llibertat dels presos polítics. També recorda que, al novembre, més de 120 professors van signar un manifest en contra de les acusacions de rebel·lió i sedició.", + "span_text": "destaca les mobilitzacions que aquest últim any han protagonitzat milers de catalans per a demanar la llibertat dels presos polítics. També recorda que, al novembre, més de 120 professors van signar un manifest en contra de les acusacions de rebel·lió i sedició", + "span_start": 656, + "span_end": 917, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són càrrecs pensats per a dur a judici grups armats i no pas dirigents polítics pacífics.", + "span_text": "les acusacions de rebel·lió i sedició, càrrecs pensats per a dur a judici grups armats i no pas dirigents polítics pacífics", + "span_start": 880, + "span_end": 1003, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Antonio Tejero com a l'única persona declarada culpable de rebel·lió a l'estat espanyol.", + "span_text": "fa referència a Antonio Tejero com a l'única persona declarada culpable de rebel·lió a l'estat espanyol", + "span_start": 1011, + "span_end": 1114, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La del professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio.", + "span_text": "S'afegeix el punt de vista del professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio", + "span_start": 1116, + "span_end": 1221, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'ONU.", + "span_text": "els exiliats han denunciat el cas a l'ONU", + "span_start": 1409, + "span_end": 1450, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una vaga de fam.", + "span_text": "Los Ángeles Times, a més, recorda la vaga de fam de Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn", + "span_start": 1452, + "span_end": 1558, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Quim Torra.", + "span_text": "destaca unes declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 1561, + "span_end": 1630, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "del president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 1587, + "span_end": 1630, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sobre la manca de voluntat i de propostes concretes del govern espanyol per a avançar en el diàleg per a l'autodeterminació de Catalunya.", + "span_text": "unes declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la manca de voluntat i de propostes concretes del govern espanyol per a avançar en el diàleg per a l'autodeterminació de Catalunya", + "span_start": 1569, + "span_end": 1768, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'advocat Jordi Pina.", + "span_text": "També dóna veu a l'advocat Jordi Pina", + "span_start": 1770, + "span_end": 1807, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Diu que aquest és un judici contra les urnes.", + "span_text": "l'advocat Jordi Pina, que diu que aquest és ‘un judici contra les urnes", + "span_start": 1787, + "span_end": 1858, + "turn_id": 15 + } + ], + "additional_answers": { + "0": [ + { + "input_text": "Sobre el començament del judici contra l'1-O.", + "span_text": "El diari Los Ángeles Times destaca a la portada un reportatge sobre el començament del judici contra l'1-O", + "span_start": 0, + "span_end": 106, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Explica els fets polítics que han succeït a Catalunya aquest darrer any i la repressió de l'estat espanyol.", + "span_text": "explica els fets polítics que han succeït a Catalunya aquest darrer any i la repressió de l'estat espanyol", + "span_start": 114, + "span_end": 220, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En que els presos polítics podrien ser condemnats a 25 anys de presó i que el govern espanyol els acusa de sedició i rebel·lió amb la intenció d'enviar una advertència severa a qualsevol altra persona amb somnis de separar-se d'Espanya.", + "span_text": "Destaca que els presos polítics podrien ser condemnats a 25 anys de presó i que el govern espanyol els acusa de sedició i rebel·lió amb la intenció d'enviar ‘una advertència severa a qualsevol altra persona amb somnis de separar-se d'Espanya'", + "span_start": 222, + "span_end": 464, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè ha impulsat un moviment més ampli per a l'autodeterminació i ha convertit els acusats en herois.", + "span_text": "El diari també diu que, ‘lluny d'extingir els anhels de la independència', la fiscalia ha impulsat un moviment ‘més ampli' per a l'autodeterminació i ha convertit els acusats en ‘herois'", + "span_start": 466, + "span_end": 652, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Destaca les mobilitzacions que aquest últim any han protagonitzat milers de catalans per a demanar la llibertat dels presos polítics. També recorda que, al novembre, més de 120 professors van signar un manifest en contra de les acusacions de rebel·lió i sedició.", + "span_text": "destaca les mobilitzacions que aquest últim any han protagonitzat milers de catalans per a demanar la llibertat dels presos polítics. També recorda que, al novembre, més de 120 professors van signar un manifest en contra de les acusacions de rebel·lió i sedició", + "span_start": 656, + "span_end": 917, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són càrrecs pensats per a dur a judici grups armats i no pas dirigents polítics pacífics.", + "span_text": "les acusacions de rebel·lió i sedició, càrrecs pensats per a dur a judici grups armats i no pas dirigents polítics pacífics", + "span_start": 880, + "span_end": 1003, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Antonio Tejero com a l'única persona declarada culpable de rebel·lió a l'estat espanyol.", + "span_text": "fa referència a Antonio Tejero com a l'única persona declarada culpable de rebel·lió a l'estat espanyol", + "span_start": 1011, + "span_end": 1114, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La del professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio.", + "span_text": "S'afegeix el punt de vista del professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio", + "span_start": 1116, + "span_end": 1221, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'ONU.", + "span_text": "els exiliats han denunciat el cas a l'ONU", + "span_start": 1409, + "span_end": 1450, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una vaga de fam.", + "span_text": "Los Ángeles Times, a més, recorda la vaga de fam de Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn", + "span_start": 1452, + "span_end": 1558, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Quim Torra.", + "span_text": "destaca unes declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 1561, + "span_end": 1630, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "del president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 1587, + "span_end": 1630, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sobre la manca de voluntat i de propostes concretes del govern espanyol per a avançar en el diàleg per a l'autodeterminació de Catalunya.", + "span_text": "unes declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la manca de voluntat i de propostes concretes del govern espanyol per a avançar en el diàleg per a l'autodeterminació de Catalunya", + "span_start": 1569, + "span_end": 1768, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'advocat Jordi Pina.", + "span_text": "També dóna veu a l'advocat Jordi Pina", + "span_start": 1770, + "span_end": 1807, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Diu que aquest és un judici contra les urnes.", + "span_text": "l'advocat Jordi Pina, que diu que aquest és ‘un judici contra les urnes", + "span_start": 1787, + "span_end": 1858, + "turn_id": 15 + } + ], + "1": [ + { + "input_text": "Sobre el començament del judici contra l'1-O.", + "span_text": "El diari Los Ángeles Times destaca a la portada un reportatge sobre el començament del judici contra l'1-O", + "span_start": 0, + "span_end": 106, + "turn_id": 1 + }, + { + "input_text": "Explica els fets polítics que han succeït a Catalunya aquest darrer any i la repressió de l'estat espanyol.", + "span_text": "explica els fets polítics que han succeït a Catalunya aquest darrer any i la repressió de l'estat espanyol", + "span_start": 114, + "span_end": 220, + "turn_id": 2 + }, + { + "input_text": "En que els presos polítics podrien ser condemnats a 25 anys de presó i que el govern espanyol els acusa de sedició i rebel·lió amb la intenció d'enviar una advertència severa a qualsevol altra persona amb somnis de separar-se d'Espanya.", + "span_text": "Destaca que els presos polítics podrien ser condemnats a 25 anys de presó i que el govern espanyol els acusa de sedició i rebel·lió amb la intenció d'enviar ‘una advertència severa a qualsevol altra persona amb somnis de separar-se d'Espanya'", + "span_start": 222, + "span_end": 464, + "turn_id": 3 + }, + { + "input_text": "Perquè ha impulsat un moviment més ampli per a l'autodeterminació i ha convertit els acusats en herois.", + "span_text": "El diari també diu que, ‘lluny d'extingir els anhels de la independència', la fiscalia ha impulsat un moviment ‘més ampli' per a l'autodeterminació i ha convertit els acusats en ‘herois'", + "span_start": 466, + "span_end": 652, + "turn_id": 4 + }, + { + "input_text": "Destaca les mobilitzacions que aquest últim any han protagonitzat milers de catalans per a demanar la llibertat dels presos polítics. També recorda que, al novembre, més de 120 professors van signar un manifest en contra de les acusacions de rebel·lió i sedició.", + "span_text": "destaca les mobilitzacions que aquest últim any han protagonitzat milers de catalans per a demanar la llibertat dels presos polítics. També recorda que, al novembre, més de 120 professors van signar un manifest en contra de les acusacions de rebel·lió i sedició", + "span_start": 656, + "span_end": 917, + "turn_id": 5 + }, + { + "input_text": "Són càrrecs pensats per a dur a judici grups armats i no pas dirigents polítics pacífics.", + "span_text": "les acusacions de rebel·lió i sedició, càrrecs pensats per a dur a judici grups armats i no pas dirigents polítics pacífics", + "span_start": 880, + "span_end": 1003, + "turn_id": 6 + }, + { + "input_text": "Antonio Tejero com a l'única persona declarada culpable de rebel·lió a l'estat espanyol.", + "span_text": "fa referència a Antonio Tejero com a l'única persona declarada culpable de rebel·lió a l'estat espanyol", + "span_start": 1011, + "span_end": 1114, + "turn_id": 7 + }, + { + "input_text": "La del professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio.", + "span_text": "S'afegeix el punt de vista del professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio", + "span_start": 1116, + "span_end": 1221, + "turn_id": 8 + }, + { + "input_text": "A l'ONU.", + "span_text": "els exiliats han denunciat el cas a l'ONU", + "span_start": 1409, + "span_end": 1450, + "turn_id": 9 + }, + { + "input_text": "Una vaga de fam.", + "span_text": "Los Ángeles Times, a més, recorda la vaga de fam de Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn", + "span_start": 1452, + "span_end": 1558, + "turn_id": 10 + }, + { + "input_text": "De Quim Torra.", + "span_text": "destaca unes declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 1561, + "span_end": 1630, + "turn_id": 11 + }, + { + "input_text": "El president de la Generalitat.", + "span_text": "del president de la Generalitat, Quim Torra", + "span_start": 1587, + "span_end": 1630, + "turn_id": 12 + }, + { + "input_text": "Sobre la manca de voluntat i de propostes concretes del govern espanyol per a avançar en el diàleg per a l'autodeterminació de Catalunya.", + "span_text": "unes declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la manca de voluntat i de propostes concretes del govern espanyol per a avançar en el diàleg per a l'autodeterminació de Catalunya", + "span_start": 1569, + "span_end": 1768, + "turn_id": 13 + }, + { + "input_text": "L'advocat Jordi Pina.", + "span_text": "També dóna veu a l'advocat Jordi Pina", + "span_start": 1770, + "span_end": 1807, + "turn_id": 14 + }, + { + "input_text": "Diu que aquest és un judici contra les urnes.", + "span_text": "l'advocat Jordi Pina, que diu que aquest és ‘un judici contra les urnes", + "span_start": 1787, + "span_end": 1858, + "turn_id": 15 + } + ] + } + } + ] +} \ No newline at end of file