text
stringlengths
4
1.54k
En aguest marc, eth 30 de gèr de 2007 siguec aprovat eth Projècte de lei deth libre quatau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as successions, qu'apòrte ua regulacion naua en dret de successions en sens d’incorporar es supòsits de violéncia domestica coma causes d’indignitat entà succedir ara parelha.
III.
Era Lei s’estructure en quate titols, onze disposicions addicionaus, sies disposicions transitòries, ua disposicion derogatòria e cinc disposicions finaus.
Eth títol I recuelh es disposicions generaus dera Lei, en qué se definissen es ahèrs basics sus era violéncia masclista; er objècte, es fins e er encastre d’aplicacion dera Lei, e eth concèpte, es formes d’exercici e es encastres de manifestacion dera violéncia masclista, autant en espaci public coma en privat.
Açò respon ara idea qu'es formes de violéncia masclista son multiples, des d’ua violéncia dirècta, vexatòria, coma ne son es mautractaments, que pòden includir era agression fisica, psicologica e sexuau, enquiara violéncia economica e era explotacion des hemnes, entre d'autes.
Aguest títol assentisque es principis qu'an d’orientar es intervencions des poders publics entà eradicar aguesta violéncia e qu'an regit era elaboracion der articulat, que son, entre d'autes, era integralitat, era transversalitat e eth compromís de toti es poders publics implicadi damb era fin de dar ua responsa fèrma e contundenta e garantir un tractament adequat e efectiu deth dret des hemnes a non èster discriminades e a víuer damb autonomia e libertat, en tot trincar era vision purament assistencialista.
Cau acométer era violéncia masclista coma ua vulneracion des drets umans, en tot tier en compde era natura multicausau e multidimensionau, per çò qu’era responsa a d’èster globau e obligar a toti es sistèmes.
Ath madeish temps, era integralitat e era transversalitat des mesures exigissen que cada organisme implicat definisque accions especifiques des der encastre respectiu d’intervencion, tostemp d’acòrd damb eth modèl d’intervencion nomentada.
En aguesta linha, era Lei establís que totes es actucions que s'amien a tèrme entà garantir es drets e es mesures que regule agen en compde es particularitats territoriaus, culturaus, religioses, personaus, socioeconomiques e sexuaus dera diuersitat des hemnes as quaus van destinades, en tot enténer que cap de particularitat non justifique era vulneracion des drets fondamentaus des hemnes.
Tanben, era complexitat des estratègies de besonh ena luta contra era violéncia masclista requerís establir mecanismes de collaboracion e cooperacion entre es diferentes administracions publiques implicades, e tanben fomentar era participacion e era collaboracion des entitats e es organizacions sociaus, en especiau es conselhs e es associacions de hemnes.
Eth títol II regule era prevencion, era deteccion e era eradicacion dera violéncia masclista.
Eth capítol 1 configure era recèrca coma instrument basic d’actuacion, qu'obligue eth Govèrn dera Generalitat a garantir era sufisença de mejans entà assegurar que s'amie a tèrme en toti es encastres restacadi damb era violéncia masclista.
Era promocion d’aguesta recèrca a d’èster liderada e impulsada transversaument per Institut Catalan des Hemnes.
En çò que hè ara sensibilizacion sociau, eth capítol 2 determine es actuacions que cau impulsar periodicament entà optimizar eth conjunt de mesures e recorsi qu'establís era Lei; eth capítol 3 recuelh era obligacion des poders publics de desvolopar es accions de besonh entà detectar e identificar es situacions de risc, e tanben entà intervier per miei des protocòls especifics d’actuacion.
En aguest encastre dera deteccion, era Lei obligue a totes es persones professionaus, sustot es dera salut, des servicis sociaus e dera educacion, a intervier quan agen coneishença d’ua situacion de risc o d’ua evidéncia fondamentada de violéncia masclista, d’acòrd damb es protocòls especifics e en coordinacion damb es servicis deth Hilat d’Atencion e Recuperacion Integrau.
Eth capítol 4 regule era actuacion des politiques publiques en encastre educatiu en tot incorporar-i era coeducacion coma element fondamentau ena prevencion dera violéncia masclista.
Er objectiu fondamentau dera educacion ei proporcionar ua formacion integrau que hèsque a amendrir eth sexisme e er androcentrisme e que hèsque visibles e estiene a tota era poblacion escolara es sabers femenins qu'an estat marginalizadi deth curriculum e dera vida escolara quotidiana.
Eth capítol 5 definís era formacion e era capacitacion obligatòria de totes es persones professionaus qu'intervien dirèctament e indirèctament en procèssi de violéncia, e obligue as administracions publiques de Catalonha a dessenhar programes de formacion damb aguesta fin.
Eth capítol 6 conten es mesures especifiques destinades as mejans de comunicacion, qu'en camp dera publicitat an de seguir era obligacion de respectar era dignitat des hemnes e era proïbicion de generar e difóner contenguts que justifiquen o banalizen era violéncia masclista o inciten a practicar-la, autant se s’exibissen en mejans publics coma en privadi.
Aguestes mesures se hèn extensibles ara publicitat institucionau e dinamica en Catalonha.
Fin finau, eth capítol 7 incorpòre mesures en encastre sociau entà combàter er assetjament sexuau e er assetjament per rason de sèxe en trabalh.
Eth títol III regule toti es drets des hemnes ara prevencion, era atencion, era assisténcia, er emparament, era recuperacion e era reparacion integrau, que devien eth nuclèu centrau des drets des hemnes en situacions de violéncia masclista.
Eth capítol 1 determine eth dret ar emparament efectiu, que lo restaque as còssi de policia autonomica e locau, es quaus an de susvelhar e controtlar eth compliment exacte des mesures acordades pes organs judiciaus.
En encastre sanitari, eth capítol 2 reconeish eth dret ara atencion e ara assisténcia sanitàries especializades per miei deth hilat d’utilizacion publica, e tanben era aplicacion d’un protocòl d’atencion e assisténcia enes diferenti nivèus e servicis, qu'an de contier un protocòl especific entàs hemnes qu'an patit ua agression sexuau.
Eth capítol 3 recuelh es drets d’atencion e de reparacion en diferenti encastres, d’abitatge, d’aucupacion e formacion aucupacionau, d’assisténcia juridica e de prestacions economiques.
Cau destacar es mecanismes previsti entà hèr possible er accès as drets de reparacion establidi en aguest capítol.
Diuèrsi estudis an demostrat que fòrça hemnes que patissen aguesta violéncia non pòden exercir pleament es sòns drets sense passar pera acreditacion penau dera violéncia.
Per aguesta rason, eth tèxte agranís eth ventalh de possibilitats d’identificacion dera violéncia masclista.
En çò que hè as drets de reparacion, eth dret d’accès a un abitatge se concrète en accès prioritari as abitatges de promocion publica.
Ua auta mesura importanta ei eth dret ara aucupacion e ara formacion aucupacionau, e en aguest sens era Lei regule un seguit de mesures, coma er establiment de subvencions entara contractacion d’aguest collectiu de hemnes.
En encastre economic, s’an includit en aguest capítol diuèrses ajudes, pr'amor que se considère que son imprescindibles entàs hemnes damb un desavantatge sociau e economic mès ennautit, per ben que non s’an de concéber coma un element isolat, mès coma un instrument mès entà desvolopar es drets des hemnes.
Es prestacions economiques an d’èster sufisentes entà restablir ua vida digna des hemnes e an d'auer era durada de besonh entà favorir-ne era recuperacion e era insercion en mon laborau e restituïr-les eth lòc que les pertòque ena societat.
Es procèssi de recuperacion –qu'includissen es hilhes e es hilhs des hemnes– son longui e laboriosi.
Era recuperacion va ath delà dera separacion der agressor, dera insercion laborau e dera restitucion dera autoestima.
Era recuperacion ei eth procès personau e sociau que hè ua hemna, includit era reparacion, que se produsís per miei deth restabliment des encastres damatjats pera situacion viscuda, en toti es airaus, entà restablir totes es capacitats e es potencialitats qu'aguesta violéncia li a sostret.
Era Lei tanben recuelh eth dret a accedir ara assisténcia juridica, a percéber era renda minima d’insercion e es ajudes escolares en tot tier en compde exclusivament es ingrèssi e es rendes individuaus de cada hemna, damb es limits establidi pera legislacion aplicabla.
Un aute aspècte important d’aguesta lei ei era constitucion d’un hons de garantia de pensions e prestacions entà corbir er impagament de pensions alimentàries e compensatòries, introdusit per article 44 dera Lei 18/2003, deth 4 de junhsèga, de supòrt as familhes.
Aguest hons, qu'a d’operar damb caractèr d’auança, s’a d’activar quan i age era constatacion judiciau d’incompliment deth déuer de satisfèr es pensions, çò que compòrte ua situacion de precarietat economica.
Cau destacar eth capítol 4 d’aguest títol III, qu'obligue ath Govèrn dera Generalitat a desvolopar modèls d’intervencion integrau en tot eth territòri de Catalonha, per miei d’un hilat de servicis de qualitat en toti es encastres, que sigue capable de dar responses adequades, agiles, propères e coordinades as besonhs des hemnes que son en situacions de violéncia masclista.
Aguest capítol, donques, regule eth Hilat d’Atencion e Recuperacion Integrau entàs hemnes en situacions de violéncia masclista, e establís es recorsi e es servicis que l’an d’integrar e es persones as quaus se destinen, en foncion dera especificitat dera violéncia masclista.
Toti es recorsi e es servicis publics recuelhudi en article 54.2 an caractèr gratuït.
Fin finau, se concrète era creacion e era gestion des servicis deth Hilat en foncion des respectives competéncies des administracions publiques de Catalonha.
Eth capítol 5 recuelh es accions des poders publics en situacions especifiques.
D’aguesta manèra era Lei preten eliminar es barrères que dificulten er accès as servicis e es prestacions as hemnes que se tròben en aguestes situacions.
Se soslinhen, donques, mesures especifiques entàs hemnes en diuèrses situacions o encastres: immigracion, prostitucion, mon rurau, vielhesa, transsexualitat, discapacitacion, virus d’immunodeficiéncia umana, ètnia gitana e centres d’execucion penau.
Ua mencion especifica merite era obligacion deth Govèrn dera Generalitat de promòir era mediacion comunitària enes familhes quan i age risc de mutilacions genitaus.
En aguest supòsit a de compdar damb mecanismes sanitaris d’intervencion quirurgica entà poder afrontar era demana des hemnes que volguen revertir es efèctes dera mutilacion practicada, e tanben mecanismes de supòrt psicologic, familhau e comunitari.
Eth títol IV, sus era rubrica «Des competéncies, era organizacion e era intervencion integrau contra era violéncia masclista», delimite en capítol 1 es disposicions generaus sus eth regim competenciau e era coordinacion e era collaboracion interadministratives, e en capítol 2 concrète es competéncies dera administracion autonomica e era administracion locau.
Ath madeish temps, era Lei determine qu'er Institut Catalan des Hemnes, ath delà de complir totes es foncions qu'a atribuïdes pera legislacion en vigor, ei er instrument vertebrador entà afrontar era violéncia masclista.
Aguest institut a de liderar, donques, es politiques deth Govèrn contra era violéncia masclista; les a de dessenhar e les a d’impulsar damb era rèsta de departaments implicadi e, en sintèsi, a de velhar pera adequacion des plans e es programes que s'amien a tèrme, en tot coordinar e en tot garantir eth trabalh transversau en toti es encastres.
En aguest sens, se cree eth Centre d’Estudis, Recèrca e Capacitacion sus Violéncia Masclista, coma un organ depenent der Institut Catalan des Hemnes, que se configure coma un instrument permanent d’estudis e de recèrca sus era violéncia masclista e de formacion e capacitacion de professionaus.
Se cree tanben era Comission Nacionau entà ua Intervencion Coordinada contra era Violéncia Masclista, coma un organ especific de coordinacion institucionau, d’impuls, de seguiment, de contraròtle e d’avaloracion des actuacions en abordatge dera violéncia masclista.
En consonància damb er article 41.3 der Estatut d’autonomia de Catalonha, qu'establís, coma principi rector dera activitat des poders publics de Catalonha, eth besonh de garantir que s’afronten de manèra integrau totes es formes de violéncia contra es hemnes, eth capítol 3 dera Lei establís qu'er Institut Catalan des Hemnes elabòre es programes d’intervencion integrau contra era violéncia masclista coma instruments de planificacion que recuelhen eth conjunt d’objectius e mesures qu'eth Govèrn a d’implantar ena eradicacion d’aguesta violéncia e que s’an d’includir en marc generau des politiques de hemnes.
Era violéncia masclista ei prigondament arraïtzada enes estructures sociaus, per aguest motiu cau partir dera consideracion deth caractèr estructurau e dera natura multidimensionau d’aguesta violéncia.
Aguesti programes an d’èster aprovadi peth Govèrn damb ua vigéncia de quate ans.
Es administracions locaus e es entitats de hemnes an de participar ena elaboracion, eth seguiment e era avaloracion des programes.
En aguest sens, es protocòls entà ua intervencion coordinada contra era violéncia masclista vien mecanismes de supòrt e coordinacion des institucions e des diuèrsi agents implicadi en aguesta matèria.
Fin finau, se recuelhen es especificitats en çò que hè ara participacion e eth foment des entitats locaus e es conselhs e es associacions de hemnes.
Es disposicions addicionaus recuelhen es diuèrses modificacions de precèptes de leis en vigor de besonh entà acomodar-les as exigéncies e as disposicions dera presenta lei, e tanben era revision des curriculums educatius en marc dera accion coeducadora, establida pera Lei.
Amassa damb aguestes modificacions der ordenament, s’includissen tanben regulacions especifiques relatives ara responsabilitat dera Administracion dera Generalitat de garantir es recorsi de besonh entà dar eth compliment adaptat ara organizacion e ara provision des accions e des servicis qu'establís aguesta lei, e dotar un hons economic especific annau en favor des entitats locaus.
Es disposicions transitòries establissen que s’a d’avalorar er impacte sociau dera Lei, e tanben era potestat deth Govèrn dera Generalitat d’actualizar es servicis deth Hilat.
Es disposicions finaus abiliten entath desvolopament reglamentari des precèptes dera Lei e establissen qu'eth Govèrn a de desvolopar e regular eth Hons de garantia de pensions e prestacions entà corbir er impagament de pensions alimentàries e compensatòries, e qu'a d’efectuar es previsions pressupostàries de besonh entà atier es prestacions economiques e es prestacions de servicis reconeishudi, e, fin finau, era entrada en vigor dera Lei.
Títol I. Disposicions generaus Article 1.
Objècte dera Lei 1.
Aguesta lei a per objècte era eradicacion dera violéncia masclista e era remocion des estructures sociaus e des estereotips culturaus que la perpètuen, damb era fin que se reconeishe e se garantisque pleament eth dret inalienable de totes es hemnes a desvolopar era pròpria vida sense cap des formes e des encastres qu'aguesta violéncia se pòt manifestar.
Aguesta lei establís mesures integraus en çò que hè ara prevencion e era deteccion dera violéncia masclista e de sensibilizacion en çò que hè ad aguesta violéncia, damb era fin d’eradicar dera societat, e tanben reconeish es drets des hemnes que la patissen ara atencion, era assisténcia, er emparament, era recuperacion e era reparacion integrau.
Article 2.
Garantia des drets des hemnes 1.
Totes es hemnes que se tròben en situacions de violéncia masclista, e tanben es sòns hilhs e hilhes depenentes, que visquen o trabalhen en Catalonha e damb independéncia deth vesiatge civiu, era nacionalitat o era situacion administrativa e personau, an garantidi es drets qu'aguesta lei les reconeish, sense prejudici de çò qu’establís era legislacion en matèria d’estrangeria e dera exigéncia de determinadi requisits entàs diferentes prestacions e servicis.
Es referéncies as hemnes includides en aguesta lei se compren qu'includissen tanben es mainades e es adolescents, exceptat que s’indique ua auta causa.
Article 3.
Definicions As efèctes d'aguesta lei, se compren per: a) Violéncia masclista: era violéncia que s’exercís contra es hemnes coma manifestacion dera discriminacion e dera situacion de desigualtat en marc d’un sistèma de relacions de poder des òmes sobre es hemnes e que, produsida per mejans fisics, economics o psicologics, includides es menaces, es intimidacions e es coaccions, age coma resultat un damatge o un patiment fisic, sexuau o psicologic, autant se se produsís en encastre public coma en privat.
Article 4.
Formes de violéncia masclista 1.
As efèctes d’aguesta lei, era violéncia masclista se pòt exercir de bèra ua des formes següentes: a) Violéncia fisica: compren quinsevolh acte o omission de fòrça contra eth còs d’ua hemna, damb eth resultat o eth risc de produsir-li ua lesion fisica o un damatge.
Era violéncia masclista se pòt exercir d’ua manèra puntuau o d’ua manèra reiterada.
Article 5.
Encastres de violéncia masclista Era violéncia masclista se pòt manifestar en bèri uns des encastres següents: Prumèr.
Violéncia en encastre dera parelha: consistís ena violéncia fisica, psicologica, sexuau o economica exercida contra ua hemna e perpetrada per òme que n’ei o n’a estat eth sòn consòrt o pera persona qu’a o a agut relacions similares d’afectivitat.
Dusau.
Violéncia en encastre familhau: consistís ena violéncia fisica, sexuau, psicologica o economica exercida contra es hemnes e es menors d’edat en sen dera familha e perpetrada per membres dera madeisha familha, en marc des relacions afectives e des ligams der entorn familhau.
Non s’i includís era violéncia exercida en encastre dera parelha, definida en apartat prumèr.
Tresau.
Violéncia en encastre laborau: consistís ena violéncia fisica, sexuau o psicologica que se pòt produsir en centre de trabalh e pendent era jornada laborau, o dehòra deth centre de trabalh e der orari laborau s'a relacion damb eth trabalh, e que pòt adoptar dues tipologies: a) Assetjament per rason de sèxe: lo constituís un comportament non desirat restacat damb eth sèxe d’ua persona en moment der accès ath trabalh remunerat, era promocion en lòc de trabalh, era aucupacion o era formacion, qu'age coma intencion o produsisque er efècte d’atemptar contra era dignitat des hemnes e de crear-les un entorn intimidatòri, ostil, degradant, umiliant o ofensiu.
Quatau.
Violéncia en encastre sociau o comunitari: compren es manifestacions següentes: a) Agressions sexuaus: consistissen en usatge dera violéncia fisica e sexuau exercida contra es hemnes e es menors d’edat qu'ei determinada per usatge premeditat deth sèxe coma arma entà demostrar poder e abusar-ne.
Cincau.
Quinsevolhes autes formes analògues qu’afècten o siguen susceptibles d’afectar ara dignitat, era integritat o era libertat des hemnes.
Article 6.
Finalitats Es mesures qu'aguesta lei establís an coma finalitats: a) Facilitar era igualtat d’oportunitats entre hemnes e òmes, e era autonomia e era libertat des hemnes.
Article 7.
Principis orientadors enes intervencions des poders publics Es poders publics de Catalonha, entà arténher es fins establidi per article 6, an de seguir es critèris d’accion següenti: a) Eth compromís damb era efectivitat deth dret de non-discriminacion des hemnes.
Títol II.
Dera prevencion, era deteccion e era eradicacion dera violéncia masclista Capítol 1.
Recèrca en violéncia masclista Article 8.
Foment, dimension e difusion dera recèrca 1.
Eth Govèrn a de méter es mejans de besonh entà assegurar que s'amie a tèrme recèrca en encastre universitari e especializat en toti es tèmes restacadi damb era violéncia masclista, damb er objectiu de melhorar era prevencion, era atencion e era efectivitat dera recuperacion en situacions de violéncia masclista e artenher-ne era eradicacion.
Era recèrca a d’includir totes es manifestacions dera violéncia masclista, e tanben er impacte diferent qu'a aguesta violéncia en collectius especifics de hemnes e enes mainades e es mainatges qu'indirèctament o dirèctament la patissen.
Atau madeish, era recèrca a de desvolopar programes innovadors qu'agen coma objectiu definir, assajar e avalorar estratègies proactives e preventives en çò que hè as perpetradors de violéncia masclista.
Era promocion dera recèrca a d’èster liderada transversaument per Institut Catalan des Hemnes, qu'a d’establir es acòrds de collaboracion de besonh en encastre universitari e especializat entà amiar-la a tèrme.