Dataset Preview Go to dataset viewer
text (string)label (class label)
Territori revisarà si l'estació de l'AVE a Vilafant i el tercer carril de l'AP-7 no desguassen bé i reclamarà que s'arreglin. L'ACA i el Departament també s'han compromès a netejar amb urgència les lleres de rius, reforça motes i estudiar l'enderroc de l'antic pont de la carretera de Vila-sacra. ACN Figueres.-El Departament de Territori revisarà si l'estació de l'AVE a Vilafant (Alt Empordà) i el tercer carril de l'AP-7 no desguassen bé l'aigua i, si cal, reclamarà al Ministeri de Foment que actuï i millori les infraestructures. El conseller, Damià Calvet, ha dit que tenen la "intuïció" que les solucions hidràuliques que es van aplicar en aquests punts no són correctes i que això provocaria inundacions a l'entorn. En concret, a Vilafant i Figueres. Calvet ha dit que quan tinguin l'informe, veuran si cal que es "materialitzi" en una petició concreta a Foment perquè, a la seva vegada, ho traslladi a Adif i la concessionària de l'autopista. D'altra banda, Territori i l'ACA també s'han compromès amb els ajuntaments de Figueres, Vilafant i Vila-sacra a fer un inventari dels danys dels aiguats, netejar les lleres dels rius, reforçar motes i estudiar l'enderroc un antic pont.
Medi ambient
Denuncien que Palamós tira endavant el projecte del camí de ronda en ple confinament i sense respondre les al·legacions. Veïns i entitats lamenten la falta de participació ciutadana mentre que l'Ajuntament diu que actuen d'acord a la llei. ACN Palamós.-Entitats veïnals i ecologistes denuncien que l'Ajuntament de Palamós (Baix Empordà) ha aprovat definitivament i presentat les bases de licitació de les obres del camí de ronda en ple confinament i sense respondre les al·legacions que s'havien presentat. I això que l'alcalde del municipi, Lluís Puig, s'hi va comprometre en una reunió amb veïns, segons assegura la portaveu de Salvem la Pineda d'en Gori, Zeta Figa. A més, Figa recorda que es tracta d'un projecte d'1,3 milions d'euros (MEUR) que es gastaran "en plena pandèmia". "No necessitem una estructura d'ostentació i lluïment amb el problema social que tenim", lamenta. Per la seva banda, l'Ajuntament es defensa i assegura que respondran totes les al·legacions quan s'acabi l'estat d'alarma. La portaveu de Salvem la Pineda d'En Gori, Zeta Figa, explica que en una reunió, l'alcalde de Palamós, Lluís Puig, va assegurar-los que els respondria totes les al·legacions abans de fer l'aprovació definitiva del projecte. Una aprovació que es va produir el passat 13 de març, just el dia abans de l'entrada de l'estat d'alarma i per junta de govern, o sigui, sense que l'oposició pogués dir-hi la seva en el ple. En aquell moment, cap de les parts que havien presentat consideracions va rebre resposta per part del consistori. Deu dies després, el 23 de març, es va publicar al Butlletí Oficial Provincial (BOP), ja en ple confinament. Un fet que fonts municipals consultades per l'ACN atribueixen al fet que es tractava d'un procés administratiu que no implica res, i recorden que "els terminis no corren". La realitat, però, és que el projecte segueix endavant i el passat dimarts 12 d'abril es van publicar les bases de licitació. Això significa que ara s'ha obert un període que va fins el 29 de maig perquè les empreses interessades presentin propostes per fer les obres. Després es licitarà a qui s'ajusti més a les bases. L'Ajuntament diu que actua "segons la llei". Per la seva banda, el consistori assegura que han actuat conforme a la llei i diu que totes les al·legacions es contestaran quan acabi l'estat d'alarma, ja que actualment no es pot fer. L'Ajuntament de Palamós considera que la resposta s'ha de donar un cop s'ha aprovat definitivament el projecte i no pas abans, tal i com defensen veïns i entitats ecologistes. Fonts municipals deixen clar que un cop s'hagi notificat, si els veïns o entitats no estan d'acord amb la resposta tindran l'opció de recórrer o querellar-se contra l'ajuntament. Actua amb "mala fe". El problema és que els denunciants veuen a venir que les obres començaran i encara no s'haurà acabat l'estat d'alarma, i per tant no hi haurà hagut participació ciutadana. Per això, des de Salvem la Pineda d'en Gori consideren que l'Ajuntament de Palamós ha actuat "amb mala fe" perquè "de res serviran els recursos que es presentin, i la via judicial és costosa". Una de les principals queixes que tenen els veïns respecte al projecte és una passarel·la i un mirador a la zona de Cala Margarida. Zeta Figa assegura que els veïns "no ho veuen clar" i adverteix que un temporal podria fer caure part de l'estructura. En aquest sentit, la portaveu de l'entitat ecologista assenyala que podrien trobar-se amb els desperfectes durant força temps, ja que la competència és de Costes. "Altres prioritats". Les diferents entitats veïnals també denuncien que el projecte no es deixi per més endavant amb la "situació crítica" provocada pel coronavirus. "Tindrem el gran camí de ronda i els turistes no hi vindran", lamenta Figa. Per això, reclamen que es destinin els diners que l'Ajuntament aporta al projecte – al voltant d'uns 400.000 euros – a reforçar els serveis socials i a la reactivació econòmica de Palamós.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Més de 400 avisos pel fort vent al Camp de Tarragona amb arbres tombats i ratxes de fins a 145 km/h. El matrimoni ferit per la caiguda d'un arbre a Salou segueix ingressat en estat greu a la UCI de l'Hospital Joan XXIII. ACN Tarragona.-El Camp de Tarragona ha registrat un total de 406 avisos pel fort vent que bufa al sud del país, segons xifres actualitzades per Protecció Civil, entre el matí del diumenge i aquest dilluns al migdia. Les comarques tarragonines han patit ratxes de fins a 145 km/h. El matrimoni ferit en caure'ls un arbre a Salou segueix ingressat en estat greu a la UCI de l'Hospital Joan XXIII. La Guàrdia Urbana de Tarragona ha registrat més d'un centenar d'incidències, i a Reus han superat la seixantena, on el vent ha provocat destrosses, però sense causar danys personals, sobretot arbres tombats i tanques i senyals per terra. Ja s'han resolt els talls de llum que van afectar milers d'abonats de diverses comarques i, segons fonts d'Endesa, ara només queden una setantena de persones sense subministrament a Reus, Mont-roig del Camp i Cambrils, a més d'una vintena de clients al Montsià, a causa d'afectacions del vent a les línies aèries. A les Terres de l'Ebre els avisos pel temporal de vent no han arribat a la vintena, segons Protecció Civil. Ràfegues de fins a 145 quilòmetres i un total cinc ferits és el balanç del temporal de vent a les comarques tarragonines on el Procicat continua activat. Sobre els ferits, dos segueixen ingressats en estat molt crític a Joan XXIII. Dues persones més també van quedar ferides lleus en caure'ls un gran torre de senyalització a la rotonda de les Gavarres. Escoles afectades. Al Vendrell hi ha un col·legi tancat per desperfectes a causa de les fortes ràfegues. Una part de la claraboia de la teulada de l’escola Secallets de Coma-ruga es va desprendre i es va decidir suspendre les classes fins que els tècnics fessin una avaluació dels desperfectes. . Segons fonts municipals, la inspecció tècnica ha determinat que no es pot fer classe a la planta superior i aquests grups seran reubicats a la planta baixa del mateix edifici, que no s'ha vist afectada, i en espais del centre cívic de Coma-ruga que està annex a l'escola. Per tant, dimarts ja es reprendran les classes. . Aquest mateix dilluns s'ha procedit a la retirada del que quedava de la claraboia i ja se n'ha encarregat una de nova. També a Tarragona el temporal ha malmès la tanca de l'escola del Serrallo, que va estar a punt de caure. Aquest dilluns al matí operaris de la Brigada Municipal reparaven els desperfectes que han deixat part del pati d'esbarjo inoperatiu. La Guàrdia Urbana de Tarragona va registrar fins a més de cent incidències aquest diumenge provocades pel fort vent. Entre aquestes, destaca que es va tancar un carril de circulació de la rotonda d'avinguda Països Catalans perquè un senyal de l'interior de la rotonda va caure a la calçada. També es va tallar la circulació a la plaça Cuba perquè un arbre va caure al mig del carrer. La piscina de Sant Pere i Sant Pau, tancada. La piscina de Sant Pere i Sant Pau roman des d'aquest matí tancada al públic també a causa dels efectes del fort vent. Les ratxes han desprès dues de les plaques que conformen la coberta retràctil de la instal·lació. Per aquest motiu la piscina no s'ha pogut obrir i els usuaris que volien utilitzar-la aquest dilluns han estat derivats a les altres piscines municipals. Encara es desconeix quan es podrà reobrir. . El vent també va causar danys a la coberta d'una piscina particular en una casa del carrer Gravina de Boscos de Tarragona, en caure-hi dos pins. De fet, la carretera de Boscos de Tarragona, al costat de la urbanització Llevantina, va quedar tallada per la caiguda d'un arbre. També un arbre va estar a punt de caure a la Rambla Nova i un altre que va anar a parar damunt d'un cotxe al carrer 3 de Bonavista. Al carrer Pare Iglesias es va desprendre part d'una façana i al bloc Xile de Sant Pere i Sant Pau es va depenjar una antena de telefonia que va caure al mig del carrer. Per últim, la caiguda d'un arbre al carrer Rovira i Virgili, a tocar del cementiri, va provocar el trencament d'un semàfor. El vent també va arrencar nombrosos cartells i tanques publicitàries i va causar petits despreniments de fragments de façanes, entre d'altres incidències menors. Més d'una seixantena d'actuacions a Reus. A Reus la Guàrdia Urbana va fer un total de 63 actuacions per incidències de diversa consideració entre el matí del diumenge i la matinada d'aquest dilluns. Les principals sortides de la Guàrdia Urbana han estat per la caiguda d'arbres i branques a la via pública -al carrer del Doctor Fleming, a la carretera d'Alcolea, a la plaça de la Pastoreta, al raval de Sol i Vista, al carrer de Fuster Valldeperes, a la plaça de la Sagrada Família i al carrer Flix, entre altres. En alguns casos els arbres caiguts han causat danys en vehicles estacionats al carrer. Les intervencions dels agents de la policia municipal també s'han centrat en assegurar punts de la ciutat on la força del vent ha causat incidents que podien comportar algun risc per a les persones com despreniments d'elements d'edificis, rètols o xemeneies. El fort vent també ha fet volar material de construcció divers, com tanques, planxes d'alumini o lones de bastides. A la comarca veïna de l'Alt Camp també s'han hagut de dur a terme diverses sortides per arbres caiguts. Al Pla de Santa Maria, el vent ha destrossat un arbre emblemàtic davant l'església de Sant Ramon. L'Ajuntament tallarà les branques malmeses per veure si l'arbre es refà i es pot conservar. . A la capital, Valls, la Policia Local ha hagut de sortir també per un arbre malmès al barri del Fornàs, senyals i pals telefònics tombats, cornises despreses, així com una marquesina d'una parada d'autobús afectada pel temporal al barri de Santa Úrsula. Al Coll de Lilla, a cavall entre l'Alt Camp i la Conca, el vent ha arrencat una estació meteorològica a peu de carretera.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:L'Ajuntament de Barcelona creu que la caiguda de la palmera a Ciutadella era "difícil d'evitar" per causes "no visibles". El consistori apunta cap a una afectació en una cavitat interna de l'arbre, a oscil·lacions tèrmiques i al vent. ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha assegurat que la caiguda de la palmera al Parc de la Ciutadella, que va provocar la mort d'un home i va deixar ferida una dona el passat dimarts, era "difícil d'evitar" perquè les causes que van provocar l'incident "no eren visibles ni previsibles". Segons ha indicat el gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans, Frederic Ximeno, l'arbre va caure per un seguit de causes que, analitzades de forma independent, no haurien fet saltar les alarmes. Des del consistori apunten cap a una afectació en una cavitat interna de l'arbre, a oscil·lacions tèrmiques en l'entorn de la palmera i a unes ratxes de vent "no molt fortes però si poc habituals durant aquesta època de l'any". Segons l'informe elaborat per l'empresa Doctorarbol, encarregada d'analitzar les causes de l'incident, la palmera presentava un 75% de teixit viu, un percentatge que entra dins els paràmetres de seguretat (quan és inferior al 30% s'entra a la zona de risc). No obstant això, la companyia ha detectat que una part de l'interior del tronc presentava un percentatge de teixit viu inferior al requerit. Al tractar-se d'una cavitat interna, segons ha explicat Ximeno, el problema s'ha fet visible fins que el tronc s'ha trencat. Per altra banda, el gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans apunta que es tracta d'un defecte "lleu" i assegura que, si s'hagués avaluat la palmera just abans de l'incident, aquesta "hauria passat les proves de resistència". A banda de les oscil·lacions tèrmiques i les ratxes de vent (segons l'estudi, el vent bufava a 38 quilòmetres per hora en el moment de l'incident), Ximeno ha apuntat que poden haver-hi altres causes que hagin provocat la caiguda. A hores d'ara, Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) està analitzant diferents mostres de la palmera per esbrinar si l'arbre presentava altres problemes. En paral·lel, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que aquest mateix divendres s'acabaran les tasques de manteniment i prevenció al Parc de la Ciutadella i que, a partir de dissabte, els accessos tornaran a estar obert. Durant aquests últims dies, els equips de parcs i jardins han retirat tres palmeres "com a mesura de prevenció" i han realitzat proves a la resta d'arbres de l'espai. Finalment, Ximeno ha volgut agrair la tasca dels serveis municipals i ha assegurat que el consistori treballarà per evitar accidents com el d'aquest dimarts a través d'una actualització del pla de risc. No obstant això, ha volgut deixar clar que el risc zero "és impossible de garantir".
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Girona redueix a la meitat en quatre anys els gasos d'efecte hivernacle que emeten edificis i equipaments municipals. L'Ajuntament fa un inventari acurat de les aixetes i comptadors per substituir aquells elements que malgastin aigua o energia. ACN Girona.-L'Ajuntament de Girona ha reduït gairebé a la meitat en quatre anys els gasos d'efecte hivernacle que emeten edificis i equipaments municipals. En concret, segons recull el darrer informe fet públic pel consistori (i que fa referència al 2017) aquest descens acumulat ha estat del 45%. Sobretot, de CO2. L'estudi també conclou, però, que encara queden deures per fer a l'hora de ser més eficients i reduir l'import de la factura, que l'any passat –comptant energia i aigua- va pujar a 3,82 milions d'euros (MEUR). En concret, l'informe demana "corregir" usos inadequats dels equipaments o funcionaments "anòmals" dels equips. Per això, l'alcaldessa Marta Madrenas ha dit que ja s'està fent un inventari "de bisturí" tant de les aixetes com dels comptadors que hi ha en escoles, oficines, pavellons i piscines per substituir aquells elements que malgastin aigua o energia. L'informe que ha fet públic l'Ajuntament de Girona, i que recull dades del 2017, l'ha redactat la consultoria Inergy. El document es divideix en dos blocs. Per una banda, s'hi analitza la despesa energètica (llum i gas) dels diferents edificis i equipaments municipals. I per l'altra, el consum d'aigua. Pel què fa a energia, l'informe recull que l'any passat tots aquests serveis van consumir 29.307.811 quilowatts hora (kWh). És un 3,8% més que al 2016, mantenint la tendència a l'alça dels darrers anys. En paral·lel, també s'ha incrementat la factura. En concret un 6,8%, arribant als 3.658.320 euros. Tot i que això també és conseqüència de l'increment dels preus de l'energia i els combustibles (com el gasoil i la biomassa). Per contra, però, tot i l'augment del consum, l'Ajuntament ha aconseguit reduir significativament les emissions de gasos d'efecte hivernacle (en especial, de CO2). L'any passat, els edificis i equipaments municipals van llançar a l'atmosfera 1.647 tones de diòxid de carboni. Són un 22% menys que al 2016 i, si es mira l'històric dels darrers quatre anys, aquesta reducció arriba fins al 45% (perquè al 2013, aquestes es van emetre 2.979 tones de diòxid de carboni a l'atmosfera). El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, explica que el descens en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle es deu, per una banda, "a una gestió molt més acurada" i, per l'altra, a l'impuls de les energies sostenibles. Precisament, aquest dilluns l'Ajuntament de Girona ha engegat la quarta caldera de biomassa de la ciutat. Es troba a l'escola Carme Auguet del Pont Major, i se suma a les que ja hi ha als CEIP de Vila-roja i Santa Eugènia, i al pavelló de Montfalgars. Accions "de bisturí". L'informe sobre despesa energètica a l'Ajuntament de Girona també alerta, però, que encara queden deures per fer. De fet, recull que hi ha trenta edificis i equipaments que concentren fins al 71% del consum municipal de llum i gas, i que cal aprofundir en "el seu control i gestió energètica". El llistat l'encapçalen les piscines de Can Gibert del Pla i de Palau (elles dues sumen el 17% del total), seguit de totes les escoles (28%), els pavellons (17%) i les diferents oficines (19%). L'informe exposa, directament, que s'han identificat "usos inadequats d'equipaments o funcionaments anòmals d'equips que convé corregir per estabilitzar el consum i la despesa". L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, explica que el consistori ja està fent un inventari "al detall" d'aquells aparells (aixetes i comptadors) que malgasten. Per exemple, Madrenas diu que hi ha escoles i pavellons on les aixetes encara no tenen regulador. Això fa que perdin aigua (perquè queden obertes) i que, a més, si aquella que raja és calenta, també gastin gas. Per això, Madrenas, diu que un cop es conegui el llistat d'aquelles instal·lacions que han quedat obsoletes, el consistori farà accions "de bisturí" per anar corregint aquestes anomalies i, de retruc, estalviar consums i despesa. 10.000 euros d'estalvi. L'any passat, la factura de llum i gas dels diferents edificis i equipaments municipals de Girona va pujar a 3.658.320 euros. I la d'aigua, a 169.497. L'estudi també recull que durant el 2017 l'Ajuntament va estalviar-se 10.074 euros gràcies a ajustar la potència contractada a les necessitats de determinats serveis o a donar-ne de baixa altres que ja no servien (però que, tot i això, continuaven pagant el terme fix de la factura). Ara bé, aquí l'informe també recull que encara hi ha camí a recórrer. De fet, l'auditoria estima que el consistori es podria estalviar fins a 82.073 euros tan sols ajustant la potència contractada a les necessitats dels diferents serveis i equipaments (sense dur-hi a terme cap inversió). O que també podria donar-ne de baixa d'altres "que no tenen cap previsió de ser utilitzats a curt termini" i evitar pagar 4.852 euros pel terme fix. Per últim, l'informe recull que l'any passat el consum d'aigua dels edificis, serveis i boques de reg propietat de l'Ajuntament de Girona va ser de 321.822 metres cúbics. És un 27,2% més que al 2016, però aquí l'equip de govern matisa que aquest increment és irreal (perquè s'han regularitzat consums que abans no figuraven a l'estadística).
Medi ambient
ACTUALIZACIÓ:Buch diu que hi ha un "risc gran" d'incendis aquest estiu malgrat "la falsa sensació que ha plogut prou". Els Bombers incorporen 263 nous vehicles amb un cost de 18,5 MEUR. ACN Barcelona.-El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha exposat que hi ha un "risc gran" d'incendis a Catalunya aquest estiu "malgrat la falsa sensació que ha plogut prou" per la "desestacionalització i els efectes del canvi climàtic". Durant una compareixença al Parlament el conseller ha fet balanç de la campanya de l'estiu passat i ha destacat que l'incendi de la Ribera d'Ebre va ser el vuitè més ràpid de l'any passat al món, per davant d'Austràlia, Sibèria o Amazones. Ha explicat que per la d'aquest any es destinaran 16 milions d'euros i es duran a terme diverses millores operatives. També ha indicat que els bombers reforçaran la flota mòbil amb 263 nous vehicles que costaran uns 18,5 milions d'euros. Pel que fa al risc d'incendi forestal, el conseller ha explicat que l’hivern del 2019 al 2020 ha estat càlid i humit. En aquest sentit, el mes gener ha estat el més humit des que es tenen dades i l'abril el més humit dels 15 darrers anys. El mes de febrer, per la seva banda, ha estat el més sec dels darrers 15 anys. Davant aquesta "dinàmica de canvi climàtic" el conseller ha demanat "no abaixar la guàrdia". Els analistes dels Bombers preveuen que, a llarg termini la previsió meteorològica reafirma la tendència càlida del 2020. De fet, diversos models estan marcant la península com a "punt calent d'incendis per aquest estiu 2020", ha exposat Buch. El conseller ha explicat que les hipòtesis per a Catalunya durant aquest estiu van entre dos límits. Per una banda hi ha la possibilitat d'un escenari altament complex, amb una campanya d’incendis de cereals al voltant de Sant Joan, i després incendis forestals amb un pic a finals de juliol, com va passar els anys 2003 i 2009. D'altra banda l'escenari també podria ser més favorable, si finalment es produeixen tempestes al juny que calmin aquesta campanya del cereal i Sant Joan, tot i que la campanya forestal continuaria a finals de juliol i principis d'agost. Per afrontar la propera campanya d'incendis els Bombers han incorporat millores operatives, que tenen a veure amb el desplegament de nou bases per fer actuacions preventives, la revisió del procediment de relleus en actuacions de llarga durada, millores per l'avituallament en actuacions de llarga durada o la potenciació del software, entre d'altres. El dispositiu operatiu s'ha reforçat amb 551 noves contractacions distribuïdes territorialment. També es disposaran de 36 mitjans aeris, 11 dels quals procedents del govern espanyol. Buch ha explicat el "nou model" dels Bombers per afrontar la campanya forestal, que vol donar resposta a la "desestacionalització" provocada pel canvi climàtic, que fa que els incendis siguin més difícils de preveure. Ha afegit que l'estudi dels incendis que l'any passat hi va haver a Bolívia i el Paraguai, que són "incendis de sisena generació" han de servir per millorar l'extinció dels futurs incendis que hi pugui haver a Catalunya. Aquests incendis "a conseqüència del canvi climàtic" estan "fora de la capacitat d'extinció dels cossos de bombers" i són "més intensos, ràpids i incontrolables". Balanç de l'any passat. El 62% dels incendis de l'any passat van ser provocats per l'acció humana, el 22% van ser intencionats, el 21% causats per accidents i el 19% per negligències. La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha posat aquesta xifra en relació amb la d'anys anteriors, quan aquest percentatge havia arribat al 88% dels incendis i ha atribuït l'evolució de les dades a la "conscienciació". L'any passat hi van haver 233 incendis que van cremar 6.459,10 hectàrees de vegetació, 4.462 de les quals eren de bosc. D'aquests focs, onze van cremar més de 10 hectàrees, 23 entre una i deu hectàrees i la resta, el 85%, menys d'una hectàrea, ha exposat Jordà. També ha elogiat la tasca preventiva en la sega de cereals, ja que s'ha passat de 34 incendis provocats per la sega el 2012 a només 6 el 2019, cosa que suposa una reducció del 80%. La del 2019 va ser "una campanya global intensa" a Catalunya, si bé va començar al juny amb intensitat, al juliol es va començar a calmar, ha destacat Buch. Per explicar la "situació crítica" que ha dit que es va viure a Catalunya l'any passat ha destacat que l'incendi que va començar el 26 de juny a la Torre de l'Espanyol "va ser el vuitè incendi més ràpid de l’any passat a nivell mundial, respecte a altres indrets on van patir grans incendis forestals com Austràlia, Sibèria o Amazones". Ha destacat que l'incendi de la Ribera d'Ebre va cremar 5046 hectàrees i el segon, el de Capellades, en va cremar 58. Jordà ha explicat que els Agents Rurals han fet aquest any 1.082 inspeccions en línies elèctriques aèries i han interposat 200 denúncies. També s'han inspeccionat 236 camins i 389 urbanitzacions, a les quals s'han interposat 47 denúncies per deficiències en les franges desbrossades. En tot cas, Jordà ha dit que la millor prevenció és tenir pagesos i ramaders al territori. Guaites forestals. Els grups parlamentaris han donat bàsicament suport al Departament d'Agricultura i als Bombers en les feines de prevenció i extinció d'incendis, però algun grup ha demanat més pressupost per a la prevenció, uns 5,9 milions d'euros, que de mitjana suposa un 10% del total dels diners dedicats als incendis, mentre que el 90% va per a l'extinció. En tot cas, l'oposició ha demanat més rapidesa en l'increment de material i mitjans pels Bombers, cosa a la qual Buch ha respost que no podia incrementar els ritmes administratius. Diversos grups han qüestionat la decisió d'Interior de prescindir de la trentena de guaites forestals i substituir-los per càmeres. Consideren que la feina que fan no és substituïble i que les càmeres haurien de ser complementàries. En canvi, Buch ha dit que el model de guaites és "del passat" i que només treballen tres mesos l'any. Ha assegurat que les càmeres abastaran un 43% més de territori, funcionaran les 24 hores al dia i els 365 dies a l'any, gravant imatges que es visualitzaran des de les sales de comandament i es podran analitzar a posteriori. A més, ha dit que només un 0,59% dels incendis dels últims deu anys han estat alertats per guaites forestals. En aquest sentit, ha recordat que la immensa majoria de la població té telèfons mòbils i pot avisar immediatament en cas de veure una columna de fum. A més, Buch ha dit que s'ha ofert als guaites contractar-los tot l'any en altres tasques auxiliars i de prevenció. En aquest sentit, la comissió d'Interior ha aprovat per unanimitat la compareixença del director general de Prevenció i Extinció d'Incendis, Manel Pardo, i de representants del col·lectiu afectat, per parlar de la qüestió. Els grups també han aprovat la compareixença de Buch per parlar del dret a manifestació en el context de la covid-19, però ha descartat la compareixença del conseller i del director general de la Policia, Pere Ferrer, per parlar de suposades filtracions dels Mossos a l'exconsellera de Cultura Laura Borràs per la investigació per corrupció o de les amenaces a advocats que defensen mossos investigats per la Divisió d'Afers Interns.
Medi ambient
Marquen 90 truites autòctones al riu Noguera Pallaresa per conèixer-ne la mobilitat i els processos migratoris. Els Agents Rurals han col·locat un transmissor intraperitoneal de radiofreqüència a cada animal. ACN Tremp.-Efectius del Cos d'Agents Rurals han participat aquests dies en el marcatge de noranta exemplars de truita comuna (Salmo trutta) a la Noguera Pallaresa en el marc d'un estudi que està elaborant Endesa sobre la mobilitat de les truites als rius pirinencs. Aquest treball servirà per conèixer millor aquesta truita autòctona i estudiar-ne la mobilitat i els processos migratoris. El marcatge consisteix en la col·locació d'un transmissor intraperitoneal de radiofreqüència. Aquest emet un senyal cada 5 segons que es pot rebre a força distància mitjançant un receptor de ràdio. Cada senyal és individualitzat, i d'aquesta manera es pot saber el moviment migratori de cadascuna de les truites. Fins ara, en el pla científic, hi ha molt poc coneixement de la truita comuna. Només s'ha estudiat en rius de petit cabal, i els resultats que s'obtindran amb el nou estudi es compararan amb els treballs existents. . Marcatge. Perquè aquest estudi tingui el màxim de fiabilitat, des del Departament d'Agricultura es demana als pescadors que, en cas de pescar alguna d'aquestes truites, l'alliberin un altre cop al riu encara que aquesta s'hagi pescat en una zona de pesca amb mort. En el cas que el pescador vulgui sacrificar la truita, es demana que comuniqui el lloc on l'ha pescat i el número de transmissor que duia. També, en la mesura que sigui possible, es demana als pescadors que facin arribar el transmissor al Agents Rurals.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Berga dona compliment a la denúncia de la Comissió Europea i posa en marxa una depuradora que tracta els nutrients. El nou equipament ha suposat una inversió de 2,5 MEUR per part de la Diputació de Barcelona. ACN Berga.-Berga ha inaugurat oficialment aquest divendres les obres d'ampliació de l'estació depuradora d'aigües residuals, que dona servei a tota la població i també al polígon de la Valldan. Les obres donen resposta a la denúncia que va fer la Comissió Europea l'any 2014 davant del Tribunal de la UE contra cinc municipis catalans, entre els quals Berga, perquè incomplien la directiva comunitària de tractament d'aigües residuals. El nou equipament, que ha suposat una inversió de 2,5 MEUR per part de la Diputació de Barcelona, permet ara tractar els nutrients –nitrogen i fòsfor-, una actuació que amb l'antiga depuradora no es podia fer perquè havia quedat obsoleta. De fet, aquesta obra estava pendent des del 2005 però, davant les dificultats econòmiques de l'ACA, el projecte es va anar endarrerint fins que el 2015 l'Ajuntament de Berga va arribar a un acord amb la Diputació de Barcelona per tirar endavant l'obra. L'estació depuradora d'aigües residuals de Berga ja compleix els requeriments de la Unió Europea i, gràcies a l'ampliació i modernització que ha sofert, ja pot tractar els nutrients. Aquest divendres la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, acompanyada pel president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font, el gerent de l'ACA, Lluís Ridau, i la corporació municipal de Berga han inaugurat oficialment les obres d'ampliació, que es van adjudicar l'any 2015 gràcies a un acord entre l'Ajuntament de Berga i la Diputació de Barcelona. L'any 2014 la Comissió Europea va denunciar l'estat espanyol perquè alguns municipis de Catalunya, entre els quals Berga, no complien la directiva europea sobre el tractament d'aigües. En concret, argumentaven que aquests municipis no tenien els "sistemes adequats de col·lecció i tractament", cosa que comportava "un risc pera la salut humana, els aqüífers i el medi ambient". Tot i que la renovació de la depuradora de Berga estava projectada des de l'any 2005, les dificultats econòmica de l'ACA van fer que el projecte s'anés demorant. El president del Consell Comarcal del Berguedà –l'ens que gestiona les 9 depuradores de la comarca-, David Font, ha apuntat que aquesta era una "obra necessària" i ha recordat que quan es va construir la depuradora, fa prop de 20 anys, "no era necessària l'eliminació dels nutrients". Ara, ha dit Font, la nova depuradora "permet complir escrupolosament la directiva europea" però, a més, "no només hem executat allò que deia la Unió Europea, sinó que hem aprofitat per introduir millores en el sistema de depuració per optimitzar el sistema depuratiu de la ciutat de Berga i el Polígon de la Valldan". De la seva banda, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha explicat que, en aquest cas, la Diputació "ha jugat un paper clau" en un moment en què la Generalitat ha passat per dificultats econòmiques i ha volgut destacar el compromís de l'ens en "establir un cicle complet de l'aigua". Conesa ha detallat que les obres han servit per fer un nou canal de depuració, per ampliar la capacitat de la depuradora i per implantar una nova tecnologia que permet "fer un control més exhaustiu dels nivells de depuració en cada moment". A més, també s'ha instal·lat una aula educativa en un edifici annex perquè les escoles de la comarca puguin "prendre consciència sobre el medi ambient". Aposta de l'ACA pel Berguedà. El gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Lluís Ridau, ha celebrat que en aquests moments l'ACA "ja està sortint de l'atzucac" en què es trobava i, per tant, "estem en disposició de fer obres". Ridau ha dit que el Berguedà és una de les comarques prioritàries per la Generalitat en la gestió de l'aigua i, per això, en aquests moments hi ha diversos projectes en marxa a poblacions com Avià, Olvan, Borredà, Sant Julià de Cerdanyola i Cal Rosal. En concret, Ridau ha destacat l'obra de la futura depuradora de Borredà, que ha patit alguns retards per la pressió veïnal. El director de l'ACA ha dit que, finalment, s'ha arribat a un acord amb els veïns i el consistori perquè una part de de la depuradora sigui coberta i evitar així les possibles molèsties d'olors o sorolls. Pel que fa als terminis d'execució, Ridau ha dit que, si no es presenten al·legacions en l'exposició pública del projecte, les obres podrien començar aquest mes de maig.
Medi ambient
El Govern aprova els nous Estatuts del Centre de la Propietat Forestal. Té com a finalitat regular i ordenar la gestió dels boscos i promoure'n la seva conservació, entre d'altres. ACN Barcelona.-El Consell Executiu ha donat llum verda al Decret pel qual s’aproven els Estatuts del Centre de la Propietat Forestal, entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, que té com a finalitat bàsica regular i ordenar la gestió forestal i promoure la conservació, el desenvolupament sostenible i la millora dels boscos i dels terrenys forestals de titularitat privada de Catalunya, que representen prop del 80% del terreny forestal català. Així mateix, ha de vetllar per tal que hi hagi un tractament unitari de les diferents competències que hi incideixen i organitzar-se mitjançant una estructura àgil i moderna, dotada de mitjans, recursos i pressupost propis. El Decret permetrà iniciar els tràmits per poder convocar, a la tardor, les eleccions al Centre de la Propietat Forestal i escollir els representants de la propietat privada perquè, des de la coresponsabilitat, puguin participar en el disseny i implementació de les polítiques forestals necessàries per a la sostenibilitat del sector. El Decret regula el sistema electoral per a l’elecció dels 5 vocals en representació de la propietat forestal privada d’entre aquells propietaris que disposin d’un instrument de gestió forestal aprovat i vigent. Les darreres eleccions celebrades per escollir aquests representants van ser anteriors a la Llei 7/1999, del Centre de la Propietat Forestal. El Centre de la Propietat Forestal (CPF), adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), té per missió fomentar la gestió forestal sostenible en els terrenys forestals de titularitat privada de forma coordinada amb la gestió dels terrenys forestals de titularitat pública. A més, actua dins del seu àmbit competencial com a instrument executor de les polítiques establertes per la unitat competent en matèria de forests d’acord amb el Pla general de política forestal. Els nous Estatuts estableixen com a estructura orgànica del Centre que els seus òrgans de govern són: presidència, Consell Rector i direcció gerència. La presidència rau en el consellera del DARP, i dues vicepresidències, una corresponent al vocal representant de la propietat forestal privada i, l’altra, a la Directora General de Forests. Els membres del Consell Rector són presidència, que exerceix el conseller/a d’Agricultura; el secretari/ària, que és la persona titular de direcció gerència, i 10 vocals nomenats pel conseller/a (cinc en representació de l’Administració catalana i cinc representants dels propietaris forestals privats titulars d’un instrument d’ordenació forestal, escollits d’acord amb el sistema d’elecció que determina el Decret). Les relacions del CPF amb el DARP i, en general, amb el Govern, s’articulen mitjançant un contracte programa, que té per objecte l’establiment dels objectius a assolir durant el període corresponent, i que ha d’incloure, com a mínim, la previsió de resultats a obtenir i els instruments de control i d’avaluació a què l’entitat s’ha de sotmetre durant la vigència del contracte, que elabora la direcció general competent d’acord amb el Pla general de política forestal.
Medi ambient
Sitges estudia la construcció d'un espigó semisubmergit per aturar la regressió de la platja de Sant Sebastià. El Ministeri de Medi Ambient presenta a l'Ajuntament un projecte que respon a la demanda feta històricament pel municipi. ACN Sitges.-L'Ajuntament de Sitges ha rebut aquest dijous el projecte del Ministeri de Medi Ambient per acabar amb la regressió de la platja de Sant Sebastià. La proposta es basa en un espigó semisubmergit, que començaria en superfície a la vora del mar i s'introduiria cap a l'aigua en forma de mitja lluna, en direcció garbí, quedant finalment ocult. El govern ha presentat la proposta als veïns en una trobada al vespre, assegurant que vol definir una opinió municipal de forma "consensuada". L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha aplaudit que "per primera vegada", l'estat espanyol presenta una solució en sintonia amb allò que el municipi havia defensat "per no afectar l'estètica de la façana marítima". Forns confia que aquest cop el projecte tiri endavant i no es repeteixi la situació de finals dels anys 90, quan Medi Ambient va presentar una proposta que els veïns van tombar i que finalment va quedar en l'oblit. Després de tenir fins a quatre propostes damunt la taula, el Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient ha apostat finalment per resoldre la regressió de la platja de Sant Sebastià de Sitges amb un espigó semisubmergit en forma de mitja lluna. Aquesta construcció començaria a la zona de llevant, a tocar dels gronxadors que hi ha prop de la platja, i s'endinsaria en direcció garbí, segons ha detallat l'alcalde Miquel Forns. D'aquesta manera, no caldria fer aportacions de sorra anuals. El govern i representants tècnics del Ministeri de Medi Ambient han exposat als veïns la proposta aquest dijous al vespre, considerant que és la única opció viable degut a l'afectació que té l'onatge de garbí en aquesta platja "Teníem interioritzat que l'onatge de llevant era el que més perjudicava aquesta zona, i ens han demostrat que aquí també hi afecten molt les corrents marines de garbí", ha explicat Forns a l'ACN. L'alcalde també ha subratllat que aquest projecte només tirarà endavant si es veïns hi donen el seu vistiplau, per evitar el rebuig ciutadà que van tenir les propostes que l'estat espanyol va presentar fa gairebé 20 anys per solucionar la regressió de tot el litoral del municipi. Aquesta vegada Forns vaticina que la resposta serà favorable, ja que el municipi era partidari de crear un espigó submergit "per no afectar la façana marítima amb construccions que l'alterin, i perquè l'experiència a altres municipis demostra que és una solució viable". Si els veïns ho avalen, el govern confia que els pressupostos generals de l'estat del 2018 podran incloure una partida d'aproximadament un milió d'euros per començar l'obra a finals de l'any vinent. D'aquesta manera, no es descarta que l'espigó estigui enllestit per la temporada de platges del 2019. Segons ha detallat l'alcalde, Medi Ambient estima que el temps d'execució "no serà excessivament llarg" i preveu fer la construcció per via marítima. Forns ha aplaudit que el fre a la regressió de la platja de Sant Sebastià estigui ja encaminat. "Feia molts anys que no teníem una proposta", ha celebrat, però ha advertit que el reclam del municipi no acaba aquí. Un cop es resolgui la situació en aquesta platja, el govern preveu redoblar esforços per aconseguir un projecte que també solucioni la pèrdua de sorra a les platges del nucli antic.
Medi ambient
L'incendi al polígon de Riu Clar de Tarragona va cremar 8,5 hectàrees de vegetació urbana. Els bombers van donar per extingit el foc cap a les onze de la nit d'aquest dilluns. ACN Tarragona.-L'incendi en una zona de matolls pròxima al polígon industrial Riu Clar de va quedar extingit aquest dilluns a les onze de la nit després de cremar 8,5 hectàrees de vegetació urbana. Els bombers van arribar a destinar fins a dotze dotacions terrestres i tres helicòpters a les tasques d'extinció, després de rebre l'avís del sinistre, a l'altura del carrer del Sofre de la zona industrial, cap a les cinc de la tarda.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Agricultura defensa que les actuacions preventives han evitat una major afectació per l'incendi del Perelló. El Departament quantifica en 160.000 euros els recursos invertits durant els últims vuit anys a la zona amb l'obertura de pistes, franges de baixa càrrega o tallafocs. ACN El Perelló.-El Departament d'Agricultura defensa que les mesures preventives executades durant els últims vuit anys a la zona que ha patit l'incendi forestal del Perelló (Baix Ebre) han ajudat a reduir els efectes potencials de l'incendi del Perelló, que ha calcinat 233 hectàrees. Segons el subdirector general de Boscos, Enric Vadell, des de 2011 s'han invertit en aquesta zona inclosa en el Perímetre de Protecció Prioritària de Tivissa-Vandellòs-Llaberia-Pradell 157.800 euros. Uns recursos que s'han destinat, amb la col·laboració de l'Ajuntament del Perelló i l'ADF Cabra Feixet, a construir i mantenir la pista dels Perxets, habilitar un punt d'aigua, obrir franges de baixa càrrega i tallafocs. De moment, però, continua encara està pendent de finalitzar la redacció del Pla de Prevenció d'Incendis de la zona de les serres de Cardó-Boix, on l'any 2012 un incendi va arrasar més de 3.000 hectàrees. Una fumera detectada dins del perímetre del foc aquest divendres a primera hora a tornat a fer saltar, de nou, les alarmes. Sortosament, la cosa no ha passat de l'ensurt. Però els responsables de boscos de la Generalitat i l'ADF del Perelló creuen que les mesures aplicades sobre el terreny durant els últims vuit anys han ajudat de forma notable a evitar que el foc de la Collada avancés cap a zones forestals dels termes municipals de l'Ametlla de Mar i Tivissa, amb molt de potencial i de difícil accés. Precisament, ha assenyalat Vadell, la construcció de la pista dels Perxets, que es va finalitzar aquest passat estiu, hauria resultat clau per poder frenar el flanc esquerra i evitar mals majors. "Si hagués arribat la marinada s'hauria pogut convertir el flanc en cap d'incendi cap a l'Ametlla de Mar i Tivissa", ha indicat. "Calculava que el foc arribava al poble i si passava els Perxets anava ali terme Tivissa s'ampliava en 2.000 o 3.000 hectàrees si el mestral canviava", ha refermat el president de l'ADF Cabra Feixet del Perelló, Pere Rebull, ha ratificat aquesta percepció. Segons ´ha afegit, la pista s'ha convertit en un "punt clau" per a l'accés dels vehicles dels bombers i efectius d'extinció. L'obertura, manteniment i millora d'aquest camí ha estat l'obra que s'ha endut la major part dels recursos: prop de 60.000 euros, incloent l'obertura d'una franja tallafocs a la mateixa pista. En aquesta zona, a més, s'han habilitat franges de baixa càrrega al llarg d'aquesta i altres pistes forestals, a més de construir-se un punt d'aigua al racó de Picamoixons, que ha estat utilitzat pels helicòpters bombarders per sufocar les flames aquesta setmana. En total 157.8000 euros, segons ha destacat Vadell. De fet, la zona de les Collades i les Malladetes, al terme municipal del Perelló, es troba inclosa dins d'un dels 32 perímetres de protecció prioritària (PPP) que Agricultura té localitzats arreu de Catalunya pel seu alt risc d'incendi. En aquest cas concret, forma part del PPP de Tivissa-Vandellòs-Llaberia-Pradell, que compta amb un pla de prevenció d'incendis amb mesures de prevenció específiques redactat l'any 2010 pel llavors Departament de Medi Ambient, Bombers, GRAF i el Consorci de la Serra de Llaberia. És en aquests espais el Departament, ha precisat el subdirector general de Boscos, concentra els esforços en mesures de prevenció d'incendis. "És una feina que fem any rere any i no la podem abandonar perquè necessita manteniment. Els bombers ja ho coneixen quan arriben. Les franges que havien han permès que al moment de l'inici del foc no s'obri molt i doni oportunitat de treballar en els flancs per evitar que l'incendi es faci més gran", ha apuntat Vadell, qui ha reconegut que la presència de camps de conreu en forma de mosaic va permetre aturar el cap de l'incendi. El pla de Cardó-Boix, pendent des de fa set anys. Acompanyat pel director territorial d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Ferran Grau, així com enginyers del Departament, Vadell ha visitat la finca de la zona del Corral Blanc on va començar dilluns el foc així com altres espais afectats per reivindicar la utilitat i, al mateix temps la voluntat d'ampliar les mesures preventives aplicades a la zona. Malgrat això, el responsable de Boscos ha admès que, set anys després de l'incendi que va arrasar més de 3.000 hectàrees de les serres de Cardó-Boix i l'anunci d'un pla de gestió especial per aplicar-hi mesures preventives, la redacció d'aquest document encara no ha estat enllestida. L'alcalde en funcions del Perelló, Ferran Cid, havia reclamat aquests dies la seva implementació immediata, que s'hauria vist retardada per mancances pressupostàries. "No trigarem gaire temps a acabar-la", ha assegurat Vadell. Un dels aspectes pendents i més controvertits d'aquest pla és, precisament, la construcció d'una pista aprofitant l'antic camí ral entre el Perelló i Tivenys, que creua transversalment el massís. El projecte ha estat qüestionat i ha rebut les al·legacions de grups ecologistes per les conseqüències que generaria al medi aquest vial. Vadell preveu que el Departament de Territori i Sostenibilitat es pronunciï sobre l'avaluació d'impacte ambiental del projecte durant els pròxims dies.
Medi ambient
Un incendi forestal crema 1,5 hectàrees sota el pic de Comanegra, a Beget. Els Bombers han pogut controlar el foc aquest dissabte a primera hora del matí. ACN Beget.-Una desena de dotacions dels Bombers de la Generalitat treballen des de primera hora del matí per revisar els punts calents i acabar d’extingir el foc que s’ha produït aquesta nit de divendres a dissabte en una zona de difícil accés sota el pic de Comanegra, a Beget - entre les comarques del Ripollès i la Garrotxa- al Collet de l’Orri. En concret, els Bombers de la Generalitat han rebut l’avís quan passaven dos minuts de les onze de la nit. El foc cremava amb baixa intensitat però la màxima dificultat amb la que s’han topat els efectius ha estat el terreny, molt escarpat, amb desnivell i massa forestal. Durant la nit, fins a dotze dotacions terrestres han estat treballant per estabilitzar el foc i, a primera hora d’aquest dissabte, un helicòpter dels Bombers s’ha afegit a les tasques d’extinció. El foc s’ha donat per controlat aquest dissabte a primera hora del matí i ha afectat 1,5 hectàrees de massa forestal. Encara es desconeixen les causes de l’incendi.
Medi ambient
El barri de Bon Pastor dobla la recollida selectiva i arriba al 60% gràcies a un nou model de contenidors mòbils. La iniciativa suposa una millora de la qualitat de les escombraries reciclades, especialment les de la fracció orgànica. ACN Barcelona.-Una prova pilot de recollida selectiva ha aconseguit doblar la separació de residus al barri de Bon Pastor, al districte de Sant Andreu. Gràcies a la implantació d'un sistema de contenidors mòbils des del mes d'abril, la recollida selectiva ha passat del 30% al 61%, i ha augmentat la qualitat de les escombraries recollides. Amb la iniciativa, emmarcada en el projecte Estratègia Residu Zero, els impropis han passat del 18,1% al 6,8% perquè els residus que abans anaven a l'orgànica ara es reciclen als llocs adients, segons informa l’Ajuntament. A més, la recollida del vidre ha augmentat un 43%, mentre que les fraccions de paper i cartró i les d'envasos de plàstic s’han incrementat un 35% i un 32%, respectivament. Es tracta d’un model de reciclatge basat en la instal·lació de tres plataformes de contenidors mòbils, una a la Plaça Fèlix Rodríguez de la Fuente i dues a la plaça Robert Gerhard. La recollida es duu a terme de dilluns a dissabte, de les 18 a les 23 hores, i segons un calendari establert. D’aquesta manera, les fraccions orgànica i la sanitària es recullen de dilluns a dissabte; el vidre, el paper i cartró i els envasos es recullen els dimarts, dimecres, divendres i dissabtes, i la fracció de rebuig es recull els dilluns i dijous. El diumenge és l’únic dia de la setmana que no hi ha recollida d’escombraries. Un cop acabat l’horari establert, les plataformes es retiren i l’espai torna a quedar lliure. Partint dels primers resultats obtinguts en la prova, el consistori valora positivament la iniciativa i assegura tenir la voluntat d’ampliar aquest nou model de recollida selectiva a altres barris de la ciutat. “Actualment tenim un model caduc de reciclatge que ha de desaparèixer perquè no ens dona els resultats que necessitem”, assenyala Eloi Badia, regidor de Presidència i Territori. L’objectiu, assegura, és fomentar la millora de la recollida selectiva i aconseguir passar del 36% de mitjana actual a la ciutat al 60%, tal com s'exigeix des del Pla de Gestió de Residus de Catalunya i des de la Unió Europea. “Estem en un moment d’emergència climàtica i hem de ser sensibles amb tots els vectors ambientals”, afegeix Badia. És per això que l’Ajuntament proposa introduir diversos models com la recollida porta a porta, provada recentment al barri de Sarrià, o el contenidor intel·ligent, que està en fase de desenvolupament. “En funció del barri i la seva idiosincràsia s’adaptaran els nous models de reciclatge”, explica Badia. “Ens sembla molt favorable el sistema de recollida selectiva perquè és molt més net, encara que els horaris sí que suposen alguns problemes”, assenyala la presidenta de l'Associació de Veïns de Bon Pastor. Tot i això, segons Badia, aquesta transformació del sistema de recollida d’escombraries “només és possible amb la implicació dels veïns”, fet que suposa “un canvi d’hàbits, cultural i educatiu”, assegura. La implantació d’aquest nou model de reciclatge va començar al mes de març amb una campanya encapçalada per un equip d’informadors ambientals i, des d’aleshores, 1.200 habitatges han rebut informació i s’han repartit 465 paquets de bosses compostables.
Medi ambient
Buch demana prudència i responsabilitat davant d'una setmana ''extremadament complexa''. Interior preveu ''riscos potencials d'incendis'' entre 100 i 1.000 Ha per les temperatures altes, la baixa humitat i l'estrès hídric dels boscos. ACN Barcelona.-El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha demanat mantenir la ''prudència i responsabilitat'' que ha permès tancar un cap de setmana complicat pel risc d'incendis sense ''esdeveniments extraordinaris'' al llarg de tota aquesta setmana. Les altes temperatures, la baixa humitat i l'estrès hídric dels boscos fan preveure als cossos de seguretat ''riscos potencials d'incendis'' de 100 hectàrees a principis de setmana i de fins a 1.000 cap al divendres, coincidint amb el punt àlgid de l'onada de calor. ''Qualsevol mesura de protecció, autoprotecció o responsabilitat serà poca'', ha afegit Buch, en una setmana que qualifica d'''extremadament complexa'' i per això demana allargar la situació de ''prealerta'' de tots els ciutadans al llarg dels propers dies. Buch ha explicat que els cossos de seguretat vetllaran per la seguretat de la població, i per això preveu tornar a activar en fase d'alerta el PROCICAT a partir d'aquest dimarts i es convocarà el comitè tècnic Infocat per treballar la setmana d'altes temperatures i d'alt risc. El conseller d'Interior ha recalcat que els Bombers han fet 1.175 serveis entre les vuit del vespre d'aquest diumenge i les vuit del matí d'aquest dilluns, un 35% més que l'any passat, per la qual cosa considera que s'ha ajustat a la planificació del Departament que preveia un cap de setmana ''perillós i difícil''. Buch ha recordat que d'aquests focs, 578 han estat en mobiliari urbà i 434 en vegetació, entre els quals ha destacat el de Maials.
Medi ambient
El foc de Sant Feliu Sasserra ja afecta un centenar d’hectàrees agrícoles i forestals, segons Bombers. L’incendi continua actiu i hi treballen 40 dotacions terrestres i 10 mitjans aeris del cos d’extinció de focs. ACN Sant Feliu Sasserra.-El foc de Sant Feliu Sasserra (Bages) que ha començat aquest dilluns a tres quarts de tres de la tarda ja afecta un centenar d’hectàrees agrícoles i forestals, segons l’estimació que fan els Bombers. 40 dotacions terrestres i 10 mitjans aeris segueixen treballant intensament en un foc que està actiu. S’ha ordenat el confinament de les masies més properes però els bombers recomanen també als habitants del poble que restin a casa seva degut al fum intens. El foc se situa en una zona pròxima a la carretera B-431, que ha estat tallada pels Mossos d’Esquadra. Segons Bombers el foc té dos flancs actius. El flanc esquerre és el que més avança i on es concentrant els esforços dels equips d’extinció. El flanc dret es propaga amb més lentitud i ha anat a parar a un fons de barranc. El vent no bufa amb gaire intensitat, fet que facilita la feina del cos d’extinció d’incendis.
Medi ambient
Els ecologistes demanen més restriccions a les immersions de les Illes Medes. IAEDEN-Salvem l'Empordà i l'Associació de Naturalistes de Girona han presentat al·legacions al projecte de decret que modifica el PRUG. ACN L'Estartit.-Les entitats ecologistes IAEDEN-Salvem l'Empordà i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) consideren que la modificació del Pla rector d'ús i gestió de l'àrea protegida de les Illes Medes (PRUG) és massa permissiu i que caldria restringir més les immersions dels submarinistes. És per això que hi han presentat al·legacions. Reclamen al Govern que es disminueixi la pressió d'aquestes activitats per garantir la recuperació i conservació del medi natural. Proposen la creació de com a màxim dues franges horàries a cada zona autoritzada i el reforç de la vigilància per vetllar pel compliment de la normativa, de manera que es pugui suspendre les llicències d'activitat a les empreses de submarinisme infractores. Les dues entitats, que han presentat al·legacions al projecte de decret que modifica el PRUG, subratllen que cal disminuir "la pressió" de les activitats subaquàtiques i "imposar el criteri de prudència" que consideren que no es té en compte amb la modificació de la normativa que proposa el Departament de Territori i Sostenibilitat. En aquest sentit, també reclamen que el topall d'immersions permeses que es determini sigui sempre per sota de la capacitat de càrrega que es fixi per a cada zona en funció dels resultats del seguiment biològic. Consideren que no s'han interpretat correctament els informes científics del departament d'Ecologia de la UB que fan referència a la recuperació ecològica. El portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Enric Cortiñas, ha explicat a l'ACN que el que reclamen és que "la visió de model adaptatiu tingui en compte en primer lloc la conservació de l'espai i que, en funció de la recuperació ecològica de les zones on es fan immersions, es decideixi si es pot augmentar l'activitat o no. Els ecologistes es queixen que precisament el que es proposa és al revés. "Augmenten les boies i després ja veurem si hi ha impacte o no i què s'ha de fer", afirma Cortiñas. És per això que proposen la creació d'un comitè científic de seguiment que faci d'enllaç entre el programa de seguiment i l'administració. Aquestes entitats segueixen demanant mantenir el nombre de boies d’amarratge en 12, i no 14 com les que es fixa ara, i que s'hauria d'establir com a màxim dues franges horàries per fer submarinisme en cadascuna de les zones autoritzades. "Volem evitar que a les deu del matí ja hi hagi totes les embarcacions a la zona", explica Cortiñas, que recorda que fins ara hi havia la limitació de 400 llicències d'immersions per dia que amb el canvi de la normativa desapareix per donar més flexibilitat a aquesta activitat. . Més vigilància i amb capacitat de sancionar. Per la IAEDEN–Salvem l’Empordà i l’ANG, l'adopció d'un model de gestió adaptativa és una mesura "potencialment positiva", però la vigilància és un factor "clau" pel bon funcionament del PRUG. Per aquesta raó, demanen que el parc tingui un servei de vigilància eficaç, amb poder sancionador, i no només amb funcions informatives. En concret, proposen la suspensió de les llicències per operar dins el parc de les empreses de submarinisme infractores. Però no tot són crítiques. Els ecologistes celebren que s'hagi incorporat una zona de reserva integral per comparar amb la resta d'espais on sí que es faran immersions. També veuen amb bons ulls l'obligatorietat de l''ecobriefing', l'explicació que el guia haurà de fer amb recomanacions sobre el comportament subaquàtic respectuós i la fragilitat de les comunitats biològiques que s’observen. Finalment, les dues organitzacions consideren molt important assegurar que tant les velocitats com els itineraris fets pels centres d’immersió i els creuers submarins siguin el mínim d’intrusius en l’espai, i es respectin les velocitats de navegació. El Departament de Territori i Sostenibilitat va informar fa unes setmanes que la modificació del PRUG pretén augmentar la protecció al medi i al mateix temps oferir una major flexibilitat a l'activitat d'immersió en funció de la demanda. Concretament, es fixarà un màxim anual d'immersions i un màxim d'operacions simultànies per cada zona d'immersió, eliminant-se així els màxims diaris que estableix l'actual PRUG per zona i pel global de la reserva. El nombre màxim d'immersions es revisarà periòdicament en funció de l'impacte ambiental d'aquesta activitat. A efectes pràctics significa que quedarà controlat igualment l'impacte acumulat que el busseig té als ecosistemes marins amb el total d'immersions a l'any però es podrà satisfer també els dies en què hi hagi una major demanda. Aquest sistema de gestió adaptatiu és fruit dels 8 anys d'aplicació de la normativa que s'ha vist que era massa rígida.
Medi ambient
12 municipis del Berguedà implantaran a partir de l'1 d'octubre el model de recollida porta a porta. El Consell Comarcal aprova per unanimitat els contractes per la implantació del nou model de gestió de residus per valor d'1,2 MEUR. ACN Berga.-El ple extraordinari del Consell Comarcal del Berguedà ha aprovat per unanimitat els contractes per la implantació d'un nou model de gestió de residus a dotze municipis del territori. Es tracta del sistema del porta a porta, que s'implantarà a partir de l'1 d'octubre. La licitació del contracte pel subministrament del material s'ha fet per 1.234.701 euros. Els municipis que implantaran el porta a porta seran: Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada. Tots ells tenen més de 500 habitants o bé han demanat expressament incloure's en el projecte. El 26 de juny començarà una campanya informativa amb l'objectiu de resoldre els dubtes que pugui tenir la ciutadania.
Medi ambient
Protecció Civil demana extremar les precaucions per l'elevat risc d'incendi forestal. Ha activat la fase de prealerta el pla Infocat en 17 comarques catalanes. ACN Barcelona.-Protecció Civil demana extremar les precaucions per l'elevat risc d'incendi forestal i ha activat la prealerta del pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya Infocat en 17 comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran, de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona, de la Catalunya Central i de les Terres de l'Ebre. La situació de risc és especialment alta a l'interior de Catalunya, sobretot després de l'augment de les temperatures i el vent previstos per a aquest divendres. Així mateix, Protecció Civil ha recomanat evitar qualsevol de risc i alertar ràpidament al telèfon d'emergències 112 si es veu una columna de fum; i ha recordat la prohibició d'encendre foc prop de zones boscoses. En concret, les comarques amb més risc d'incendi forestal aquest divendres són l'Alt Urgell, l'Alt Penedès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, l'Anoia, el Bages, el Moianès, Osona, el Solsonès, la Noguera, la Segarra, l'Urgell, l'Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. .
Medi ambient
Capturen una tortuga amb aspecte de cocodril a l’Estany de Banyoles que era un perill per la seva mossegada. L’exemplar, d’uns 20 centímetres, és d’una espècie exòtica que pot arribar a pesar 16 quilos quan és adult. ACN Banyoles.-Tècnics del Consorci de l’Estany han atrapat una tortuga mossegadora (‘Chelydra serpentina’) en una cuneta inundada a prop de l’Estany de Banyoles després que algú l’alliberés. És un exemplar jove que fa uns 20 centímetres però quan és adult pot arribar a pesar 16 quilos. A banda de ser una espècie exòtica originària d'Amèrica del Nord té una mossegada molt potent i per tant era un autèntic perill per a qualsevol persona que l’hagués tocat pensant-se que era una inofensiva tortuga d’aigua. La van descobrir per casualitat i gràcies a tenir coneixements d’aquests amfibis la van identificar. “Té la cua i la closca amb protuberàncies similars a un cocodril petit i el cap i el coll és com el d’una serp, que li permet disparar ràpidament i atrapar la presa”, explica el director tècnic del Consorci de l’Estany, Miquel Campos. És la tercera que troben a la zona en els últims quinze anys. “No convé trobar-nos aquesta tortuga a la natura perquè s’adapta fàcilment a l’entorn i perquè algú podria prendre mal”. Amb aquestes paraules, el director tècnic del Consorci de l’Estany, Miquel Campos, subratllava que ha estat una sort poder localitzar-lo i atrapar-lo. En declaracions a l’ACN, ha explicat que va ser una descoberta fortuïta, que no s’esperaven, mentre dimarts passat inspeccionaven una cuneta inundada al costat de la carretera de circumval·lació de l’Estany i a l’altra banda de la sortida del camp de regates de rem. Estava mig enterrada entre el llot i la fullaraca però les protuberàncies a la closca la van delatar. Ara estan pendents de traslladar-la al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (Alt Empordà) on podrà viure en captivitat. Calculen que té entre 3 i 4 anys –fa 20 centímetres de llarg- però podria arribar a doblar aquesta mida quan sigui adult -és un mascle- arribant a superar els 16 quilos de pes i fins a 36 quilos en captivitat. Destaca per ser una tortuga d’aigua de color marronós, d’aspecte robust i amb detalls similars a un cocodril petit –la cua i la closca tenen protuberàncies-. Viu en llocs ombrívols i entollats, normalment enterrada entre el fang i la vegetació, on s’alimenta d’invertebrats com ara peixos, granotes o libèl·lules. Quan són adults, poden arribar a menjar polls d’ocells. Però si per alguna cosa destaca és per tenir una mossegada potent, gràcies als llavis altament tallants que, combinats amb un coll de serp retràctil i àgil, el converteixen en un hàbil caçador. Unes característiques que agraden molt als aficionats de terraris. Es pot comprar per uns 25 o 35 euros en el cas de tenir un any i el seu preu augmenta de valor com més gran és. El comerç d’aquests animals exòtics està molt poc regulat i és difícil de controlar sobretot per la comercialització per Internet entre particulars. Els experts recorden que si s’allibera de forma fortuïta o intencionada al medi natural pot generar greus problemes ambientals a banda de ser un perill per a les persones. Un missatge que també ha volgut donar l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. “És lícit perdre l’interès per un animal o perquè desconeixia que era tan agressiva, però cal ser responsable i evitar alliberar-la en un entorn com l’estany perquè pot ser un perill”, afirma el batlle. . Així ho demostra el que va succeir l’any 2013 en una petita població bavaresa a Alemanya. Va aparèixer un exemplar de tortuga mossegadora que va atacar un nen de vuit anys. Li va arrencar un tros de taló d’Aquil·les mentre nedava en un llac i va fer disparar les alarmes. Algú també l’havia alliberat. La tercera que capturen en 15 anys. No és la primera vegada que atrapen un exemplar d’aquesta espècie a l’Estany de Banyoles, un indret amb una gran biodiversitat. L’any 2001 van capturar un mascle de 13 quilos i l’any 2014 un altre exemplar en un rec de Banyoles. Aquesta espècie, però, és una excepció ja que el 86% de les captures de tortuga exòtica que ve fent el Consorci de l’Estany des de l’any 2006 –sobretot durant els dos últims projectes LIFE Estany 2001-2013 i el que està vigent, el Potamo Fauna- són de l’espècie de florida o d’orelles vermelles. Entre les 650 tortugues que s’han capturar en aquests deu últims anys, també s’han detectat 7 altres espècies o sub-espècies, com ara la falsa tortuga mapa o la tortuga pintada. Una dada positiva és que actualment es capturen més individus de tortuga d’estany i de rierol, les dues espècies autòctones, que d’exòtica. De moment n’han localitzat 37 enfront de les 11 d’espècies de fora. Això es deu, segons el consorci, a la bona aclimatització de les tortugues d’estany procedents dels alliberaments que van començar l’any 2011 i també als bons resultats de la campanya de control i captura d’exemplars.
Medi ambient
Una trentena d'entitats donen suport a una pla de gestió integral de sediments per a tota la conca de l'Ebre. Els signants del manifest demanen que les cambres de la resta de comunitats de la conca segueixin l'exemple del Parlament. ACN Tortosa.-29 entitats ambientalistes i socials han signat un manifest per donar suport a la redacció i aprovació, abans que acabi el 2017, d'un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l'Ebre, tal i com va aprovar la Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Congrés el passat 14 de febrer. Les organitzacions celebren la mesura i advoquen, en aquest sentit, per impulsar accions basades en la gestió adequada i sostenible dels ecosistemes aquàtics de la demarcació de l'Ebre basada en una visió de la unitat de la conca. També han mostrat el seu suport al pla presentat per la Campanya pels Sediments davant els grups polítics del Parlament i volen que aquesta aquesta iniciativa es traslladi a la resta de comunitats autònomes de la conca del riu perquè marquin el camí a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) a l'hora de redactar i aprovar un pla de sediments "innovador" que es converteixi en exemple arreu de l'Estat. Entre els signants es troben grups ecologistes com Ecologistes en Acció, GEPEC, DEPANA, SEO/Birdlife, WWF-Espanya, així com entitats de tota la conca i d'àmbit estatal la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua o, fins i tot, organitzacions com la Comunitat de Regants de l'Esquerra-Sindicat Agrícola de l'Ebre. Consideren que la demanda d'un pla de gestió dels sediments és fruit d'un "ampli consens polític, social i científic" sobre la "inadequada gestió" dels sediments a la conca. Una situació que "està posant en perill" el patrimoni ambiental de la conca, uns elements que cal preservar des de la planificació integral i sota el concepte d'unitat de conca. Consideren, a més, que la gestió dels sediments no es pot deslligar del procés de planificació hidrològica, tot recordant que l'adequada gestió del balanç sedimentari és fonamental per aconseguir els objectius marcats en la Directiva Marc de l'Aigua referent a la qualitat de les masses d'aigua. Per tot plegat, volen reclamar a la CHE i a les comunitats autònomes que el futur pla inclogui variables com el transport de sediments, la sostenibilitat dels sistemes costaners, el règim hidrodinàmic fluvial de l'alliberament de caudals dels embassaments amb atenció als sòlids, l'efecte de les infraestructures sobre l'erosió i contaminació de cursos fluvials i embassaments, la protecció dels boscos de ribera, així com el control i restricció d'activitats extractives a les lleres. També incideixen en la necessitat que els mecanismes de les preses es mantinguin en bon estat i s'usin regularment –especialment els sistemes de desguàs- com a garantia de seguretat a tota l'àrea d'influència de la conca i possibilitar la mobilització de seguiments perquè puguin arribar al Delta. "Gestionant els sediments adequadament s'evitaria que els embassaments es colmatin pels sediments –quedant obsolets- i, per tant, s'evitaria que es projectessin nous embassaments, inundant més pobles, terres i ecosistemes, que agreujarien el canvi climàtic", tanca el manifest.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Els pescadors de corall vermell proposaran al Govern un pla de gestió com a alternativa a la prohibició. Volen impulsar un estudi per demostrar que l'activitat és sostenible i que no cal una mesura "tan dràstica" com és la veda que començarà el 2018. ACN Palamós.-Els pescadors de corall vermell de Catalunya han decidit passar a l'acció davant la decisió del Govern de prohibir-ne l'extracció el 2018 amb una moratòria de deu anys prorrogables i de reduir de 10 a 5 les llicències aquesta campanya. Defensen que la seva és una activitat sostenible que no està renyida amb la preservació del medi natural i per això proposaran a la Generalitat l'elaboració d'un pla de gestió que compti amb la participació dels diferents actors. En la reunió que tenen previst dimarts vinent, proposaran també impulsar un estudi científic per verificar quines zones d'aigües interiors, que són competència de la Generalitat, tenen colònies de coralls que es poden explotar. El col·lectiu considera que la mesura és "massa dràstica" i que s'ha pres tenint en compte un estudi elaborat per un grup de científics amb dades que no estan actualitzades. L'informe assenyalava que el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes estan en un estat de conservació "crític". Els deu pescadors que fins ara tenien llicència per pescar corall vermell a la costa gironina creuen que la millor alternativa a la prohibició que ha posat en marxa el Govern és l'elaboració d'un pla de gestió com ja s'ha fet amb la gamba o el sonso. "Aquest no és un problema dels pescadors de corall vermell sinó de tot el sector", assenyala l'advocat que els representa, Guillem Bossacoma. En els últims dies han rebut el suport de les confraries gironines però també de fora, com és el cas d'una associació italiana que es dedica a la pesca de corall i que els ha enviat informació per incloure-la a les al·legacions que tenen previst presentar en els pròxims dies. Al marge del recorregut legal que poden tenir les seves reclamacions, els pescadors esperen poder arribar a una entesa amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a qui retreuen no haver-los informat prèviament d'una mesura "tan dràstica" i "arbitrària". L'ordre de reduir les llicències a la meitat ja està en vigor així com la prohibició de l'activitat a partir del 2018 amb una moratòria de deu anys prorrogables. La mesura s'ha pres per evitar que "Catalunya perdi les seves darreres colònies de corall vermell". La moratòria anirà acompanyada d'un seguiment científic de les poblacions, el qual determinarà les accions a emprendre a partir del 2028. . Fer de vigilants i poder pescar més sovint. El col·lectiu alerta que la prohibició donarà ales als furtius que durant anys han extret de forma il·legal el corall de les reserves que hi ha a la Costa Brava. Segons Bossacoma, "les Illes Medes porten 36 anys tancades perquè millorin i es regenerin però la realitat és que la Generalitat no té efectius per fer la vigilància i els furtius amb pocs mitjans han extret sense control el coral que hi havia a les zones menys profundes, fins a 50 metres". Aquest exemple demostra, segons l'advocat, que una reserva no és garantia de regeneració si no hi ha mitjans i això és el que es temen que passi en el moment en que la prohibició de la pesca s'ampliï al litoral gironí. Afirmen que durant aquests anys han contribuït a la vigilància al mar i sovint han denunciat als cossos competents quan han vist activitat de furtius. "Sempre estem pendents i ens cuidem de que això no passi; si ens fan marxar serà un descontrol i els furtius seran incontrolables", assenyala Pere Sureda, un dels pescadors afectats. Com a alternativa, proposaran al Govern que els deixin continuar fent extraccions però en comptes de limitar-ho entre el maig i l'octubre que ho puguin fer més sovint i pescant menys en cada sortida (fins ara el límit són 300 quilos bruts anuals per llicència). D'aquesta manera, podran assumir els costos –ja només en gasoil gasten més de 200 euros cada cop que surten al mar- i al mateix temps guanyaran en presència. Del que es tractaria seria de repartir-se les zones a vigilar i permetre l'extracció allà on es constati científicament el bon estat de les colònies. Les reserves en quedarien totalment al marge. L'estudi científic de la Generalitat "no s'ajusta a la realitat". Els pescadors consideren que aquesta mesura, que és pionera a tot l'estat espanyol, s'ha basat en un estudi científic que no té en compte informació actualitzada de l'estat actual de les colònies de corall de la costa catalana. "A Catalunya el corall no està en risc d'extinció perquè la majoria creix en profunditats on no podrà pescar-se mai", afegeix l'advocat, que recorda que els professionals només poden arribar fins als 90 metres a molt estirar. Bossacoma admet que hi ha certes zones de les aigües interiors que estan degradades però diu que adoptant algunes mesures no tant dràstiques, com ara fer una rotació, es podria revertir la situació. L'estudi amb el que s'ha basat la Generalitat l'han elaborat 14 científics adscrits a centres de Catalunya, França i els Estats Units. El document conclou que el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes tenen un estat de conservació "crític" i que la recuperació només es possible si es deixen de fer activitats extractives. En aquest sentit, apunten que calen més de 30 anys per poder assolir un bon nivell de conservació perquè el nivell de creixement del corall és molt lent –per arribar a la mida legal que és de 7 mil·límetres fan falta uns trenta anys-. El corall vermell es concentra sobretot a la costa Gironina, entre el Cap de Begur i el Cap de Creus, precisament on es concentra l'activitat extractiva. Per tot plegat, els científics recomanen en el text de l'estudi una moratòria d'extracció a la costa catalana de 20 anys renovables. Fa anys que plataformes ecologistes també havien reclamat establir vedes per contribuir a la recuperació del corall. Els pescadors, però, no ho veuen així. Afirmen que la radiografia és massa generalitzada i que no s'ha fet treball de camp a la zona d'aigües interiors. Defensen que la seva activitat és sostenible i que és compatible amb la conservació del medi natural. Per això, proposaran al Govern impulsar un estudi amb la participació de científics i a partir d'immersions i gravacions del fons que ells mateixos ajudaran a elaborar. Abans d'assumir-ne el cost, però, volen saber si la Generalitat tindrà en compte els resultats. Un negoci amb riscos i molta inversió. Els pescadors senten que la gent desconeix el que venen fent des de fa dècades i que se'ls "ha donat l'esquena". Expliquen que és un treball artesanal que requereix molta inversió –poder fer-ho amb mitjans requereix tenir un vaixell, una cambra hiperbàrica, un bon equip de busseig i moltes hores de pràctica-. Segons Sureda, "és una pesca amb molts de riscos; jo mateix vaig estar set mesos en cadira de rodes i el meu company va morir durant una immersió". El mariner que els havia de recollir després d'estar uns 25 minuts submergits pescant no els va trobar i no van poder entrar quan tocava a la cambra hiperbàrica on durant dues hores han de fer la descompressió. Als seus 51 anys, afirma que la prohibició li ha trencat tots els esquemes i recorda que sol ser un negoci familiar. Ell per exemple hi té treballant un fill i la dona i no vol pensar que això s'ha d'acabar. "No m'imagino fent una altra feina, hi ha molta gent que en depèn; aquest és un ofici que es ve fent des de l'època dels grecs".
Medi ambient
L'Ajuntament de Girona retira 1.744 tones de deixalles de la zona de les Pedreres. El consistori desbrossa i fa neteja forestal a diferents punts de l'anella verda de la ciutat per prevenir incendis. ACN Girona.-L'Ajuntament de Girona ha fet una actuació per netejar 27 hectàrees de sòl públic a la zona de les Pedreres i ha retirat fins a 1.744 tones de deixalles. Aquesta actuació s'emmarca en un pla per lluitar contra els incendis i, entre d'altres, inclou actuacions per desbrossar i netejar zones boscoses properes als habitatges. Brigades municipals i empreses del tercer sector actuen en terrenys públics de Font de la Pólvora, Montjuïc, Pedreres o Vila-roja. Segons ha explicat el regidor de Sostenibilitat, Carles Ribas, també han fet una franja antiincendis d'unes set hectàrees en un punt clau per evitar que, en cas d'incendi, les flames saltin al massís de les Gavarres. La ciutat va patir a l'estiu un incendi a la zona de les Pedreres que va afectar habitatges i va cremar 36 hectàrees de vegetació.
Medi ambient
L'empresa que gestionava Vacamorta porta la Generalitat als tribunals i li reclama més de 40 MEUR d'indemnització. Territori rebutja pagar per la via administrativa i menys quan el tancament de l'abocador encara té litigis oberts. ACN Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.-L'empresa que gestionava l'abocador de Vacamorta ha portat la Generalitat als tribunals i li reclama més de 40 milions d'euros (MEUR) com a compensació per la clausura del dipòsit. Recuperació de Pedreres SL ha complert les amenaces i ha acabat interposant un contenciós davant del TSJC. Això, després d'haver enviat cartes mes a mes al Departament de Territori, on recollia les pèrdues que li suposava no poder entrar deixalles al paratge. Unes quantitats que oscil·laven entre els 350.000 i els 425.000 euros per mes, a les quals Recuperació de Pedreres hi afegia 35,5 MEUR més "per tots els danys i perjudicis causats". La Generalitat ja ha rebutjat indemnitzar l'empresa per via administrativa, i menys quan el tancament de Vacamorta encara arrossega litigis judicials que estan oberts. Entre les incògnites que planen damunt l'abocador hi ha la de veure quin destí tenen els milions de tones de deixalles que romanen al subsòl.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:La Guàrdia Civil denuncia un home que transportava exemplars de caragol maçana i cranc americà a Deltebre. L'acusat al·lega que no coneixia la perillositat d'aquestes espècies invasores. ACN Deltebre.-El servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil ha denunciat un home que transportava 150 exemplars de caragol maçana i cranc americà, dues espècies invasores que han tingut efectes devastadors en la biodiversitat de les Terres de l'Ebre, sobretot el caragol maçana als arrossars. El vehicle va ser interceptat per la policia estatal, a Deltebre (Baix Ebre), durant un operatiu amb el qual es van establir diversos controls al litoral del delta de l'Ebre. La Guàrdia Civil va dur a terme aquesta operació de control de la plaga en tenir coneixement que els caragols maçana són usat com a esquer per alguns pescadors. L'home denunciat va justificar a la policia que desconeixia la perillositat d'aquestes espècies invasores. Ha estat denunciat per tenir en possessió espècies exòtiques invasores sense autorització, una infracció administrativa recollida al Reial Decret 1997/1995 de conservació i protecció d'hàbitats naturals i fauna i flora salvatge. La Guàrdia Civil va confiscar els 150 exemplars de caragol maçana i cranc americà al denunciat i els va destruir al lloc on es van interceptar "en presència de tots els intervinents". Controls contra els presumptes boicots. Els arrossaires reconeixen que, tot i que s'hagi enxampat una persona transportant exemplars de caragol maçana, no es pot demostrar els presumptes boicots que fa temps que sospiten, sobretot l'hemidelta dret. Tanmateix, celebren els controls policial i sobretot que es difonguin les conseqüències de traslladar exemplars d'aquesta perillosa espècie invasora. "Si han agafat a aquest i hi ha algú altre que el trasllada, i això surt als mitjans de comunicació, aquell que ho faci s'ho repensarà perquè pensarà que potser estan a prop. Com a mesura dissuasiva, ho valoro molt positivament", ha apuntat Rafel Verdiell, responsable de Sectors Agraris d'Unió de Pagesos (UP). Verdiell ha apuntat que són coneixedors dels molts controls i vigilàncies que s'estan duent a terme però ha assenyalat que, de moment, ni s'ha enxampat cap pescador utilitzant els caragols maçana d'esquer, ni s'ha pogut enxampar ningú llençant exemplars d'aquesta plaga als arrossars.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Invertiran 250.000 euros a la Devesa per posar més llum, mobiliari nou i eliminar la zona d'aparcament. El pla de xoc pactat entre CiU i ERC-MES implica suprimir 150 places de pàrquing. ACN .-CiU i ERC-MES han presentat un seguit de mesures per millorar el parc de la Devesa. Entre aquestes, destaca que es millorarà la il·luminació del parc, es posarà mobiliari nou i s'eliminarà el vial d'aparcament que hi ha a tocar del riu. Allà, actualment hi ha 175 places de pàrquing i se'n suprimeixen 150 (deixant 25 places només per a serveis). La voluntat és fer de la Devesa un "veritable parc urbà" i fer-la més accessible per a les persones i no per als vehicles. El projecte ja està redactat i la voluntat és començar obres a principis del 2016. La inversió és de 250.000 euros. Aquest pla de xoc va ser una de les condicions que ERC-MES va posar a CiU per aprovar-li el cartipàs. Fer de la Devesa un parc urbà pensat per a les persones. Aquest és l'objectiu que hi ha al darrera de les mesures pactades entre l'equip de govern i el principal partit de l'oposició (ERC-MES) per fer un pla de xoc al parc. Aquest matí s'ha presentat el detall de les actuacions, que tenen un pressupost global de 250.000 euros. El projecte més important -i el més costós, amb més de 150.000 euros- és la intervenció al vial d'aparcament situat paral·lel al riu Ter. Allà, actualment hi ha 175 places d'aparcament. A partir de l'any vinent, 150 s'eliminaran i només es deixarà un residual de 25 (a tocar del pont de la Barca) per a serveis. Els cotxes, fora del parc. En aquesta zona es cobrirà l'asfalt amb una capa de sauló compactat i també es farà més amable l'accés des de la passera de Fontajau i al passeig de la Sardana. Concretament, pel que fa a la passera s'eliminaran els esglaons que hi ha al final i es posaran rampes per fer fàcil l'accés al parc a persones amb cadira de rodes, bicicletes o cotxets i, a més, s'il·luminarà millor el pas per sobre del riu. L'objectiu és treure els cotxes del parc i que la Devesa tingui un ús pensat per als ciutadans i no pels vehicles. "Cal canviar hàbits perquè no és normal que a la Devesa hi hagi cotxes, podem donar altres alternatives", ha justificat l'alcalde, Carles Puigdemont. Per exemple, ha assenyalat que a l'altra banda del riu hi ha l'aparcament de Fontajau que està "infrautilitzat" i també ha apuntat que hi ha 300 places a l'aparcament dissuasiu ubicat on havia d'anar l'Arxiu i que també es pot aparcar a davant dels cinemes Òscar. "No costa tan travessar el riu, en només set minuts a peu s'està a l'Eixample", ha defensat. Més llum. Una altra de les mesures és millorar la il·luminació del parc, molt usat sobretot als vespres per esportistes que hi van a córrer o caminar. Segons ha explicat el regidor de Sostenibilitat, Carles Ribas, es podaran algunes copes d'arbres perquè la llum existent sigui més potent i també s'aprofitaran excedents de fanals que no s'utilitzin per posar-los al parc. "Són 30.000 metres quadrats de parc i és molt costós canviar tota la llum de cop", ha manifestat. També està previst col·locar nous bancs i millorar l'espai dedicat als gossos, posant-hi més llum i fent-lo més gran. La portaveu d'ERC-MES, Maria Mercè Roca, s'ha mostrat satisfeta per l'acord i ha afirmat que va en la línia de la idea de parc urbà que tenen. "Entenem que la Devesa és un espai de ciutat i cal un equilibri entre la preservació de l'espai i la utilitat que en fa la gent", ha valorat. Aquest conjunt de mesures arriba mentre el consistori està tramitant el Pla Especial de la Devesa, que proposa una actuació més profunda i completa. Actualment s'està recopilant les més de 8.000 propostes fetes pels ciutadans i la voluntat és portar el projecte a aprovació inicial del ple l'any vinent. Des de l'equip de govern insisteixen que totes les mesures del pla de xoc van en la línia del que apunta el Pla Especial i que en són un complement.
Medi ambient
Protecció Civil amplia l'alerta per onada de calor a tot Catalunya excepte l'Aran. L'episodi afectarà en especial la Noguera, el Segrià, el Pla d'Urgell i el Pallars Jussà. ACN Barcelona.-Protecció Civil ha ampliat aquest diumenge a la tarda la fase d'alerta per onada de calor del pla Procicat a tot Catalunya excepte l'Aran. D'acord amb les últimes previsions meteorològiques, l'onada de calor que comença aquest dilluns passarà d'afectar només les comarques de Ponent, com es preveia aquest matí, a fer notar els seus efectes a pràcticament tot el territori. L'episodi, que es preveu que duri fins al dijous, afectarà més la Noguera, el Segrià, el Pla d'Urgell i el Pallars Jussà, comarques que preveuen registrar temperatures anormalment elevades per l'època de l'any. Davant d'aquesta situació, Protecció Civil ha demanat als ajuntaments que preparin preventivament llocs frescos i tinguin especial cura de les persones majors de 75 anys sense suport familiar o recursos. Així mateix, Protecció Civil ha recordat que el risc d'incendi augmenta amb la pujada generalitzada de les temperatures i la baixa humitat i que, per tant, cal evitar qualsevol conducta de risc en aquest sentit. D'altra banda, l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha posat en fase 2 d'alerta el pla d'actuació per prevenir els efectes de les possibles onades de calor sobre la salut (POCS). A part, el comitè tècnic del pla Procicat ha anunciat que es reunirà aquest dilluns al migdia per avaluar la situació provocada per l'onada de calor, especialment en relació a l'augment del risc d'incendis.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:L'Ajuntament de Cadaqués posposa fins a la tardor el debat sobre la tala dels plàtans de l'entrada del poble. El govern municipal no actuarà durant els mesos d'estiu perquè els arbres ja han florit i per la proximitat de la temporada turística. ACN Cadaqués.-L'Ajuntament de Cadaqués ha posposat fins a la tardor el debat sobre la tala dels plàtans de l'avinguda Caritat Serinyana, després del rebombori veïnal, polític i mediàtic que va suscitar la decisió de retirar 19 d'aquests arbres. "Ho deixem en 'stand-by'. Ens esperem a la tardor perquè ara ja se'ns ha tirat la temporada a sobre i han florit els arbres", ha explicat l'alcalde, Pep Lloret, que no descarta seguir endavant amb la tala de diversos plataners. També s'ha mostrat obert a estudiar nous estudis tècnics, malgrat que ja n'hi ha tres diferents sobre la taula. Per la seva part, l'oposició fa una crida al diàleg i urgeix l'equip de govern a retirar immediatament els exemplars morts, que xifren entre un i cinc, per tal de garantir la seguretat dels vianants. L'oposició veïnal va aconseguir aturar a principis d'abril l'actuació municipal prevista de tala de 19 plataners de l'entrada del poble. Un grup d'activistes coordinats sota la plataforma 'Salvem ses arbres' van arribar a encadenar-se a algun dels exemplars per impedir els treballs de l'empresa contractada, que va negar-se a executar l'encàrrec municipal. "Mala maror" política. Des d'aleshores, l'equip de govern liderat per Pep Lloret ha mantingut en pausa el projecte, que se sustenta en dos informes tècnics, que aconsellen la tala dels plataners morts. La dimissió del número dos del govern del poble, Xicu Saló, aquest dilluns ha reobert el debat polític sobre la tala. Malgrat que ERC assegura que el fins ara responsable d'Hisenda ha plegat per motius personals, alguns cercles apunten que la polèmica dels arbres hi ha tingut un paper determinant. El mateix alcalde reconeix que "tot ha influït" i que la qüestió ha portat certa "mala maror" a l'equip de govern. Amb tot, treu ferro a la polèmica i es mostra confiat que els propers mesos la calma s'imposarà. "No m'he sentit sol, hi ha veïns que m'aturen per donar-me la raó", ha declarat. Crítiques per manca de diàleg. El líder de l'oposició, Joan Figueras, reclama al govern que s'assegui a parlar del tema i assenyala que la falta de comunicació de l'Ajuntament genera "inquietud" veïnal. A més, s'ha mostrat partidari de replantar els arbres que calgui replantar per altres plataners o espècies de característiques similars. CDC accepta que cal retirar entre un i cinc dels arbres de l'avinguda Caritat Serinyana però no entén per què l'Ajuntament vol talar-ne una vintena; suggereixen que darrere de la decisió s'hi amaguen interessos comercials.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Els nous agents ambientals de Girona interposen 443 denúncies, la majoria a comerços que recullen malament el cartró. L'Ajuntament intensificarà ara el control a propietaris de gossos i als fumadors que llancen les burilles a terra. ACN Girona.-Els nous agents ambientals de Girona ja han interposat 443 denúncies, la majoria de les quals a comerços que recullen malament el cartró. D'ençà que l'Ajuntament va crear el cos a finals de novembre, els cinc agents que el formen han patrullat sobretot pel Barri Vell i l'Eixample, conscienciant els botiguers, bars i restaurants de la manera com han d'apilar el cartró al final de la jornada. En paral·lel, els agents ambientals també han denunciat 46 propietaris de gossos que no els tenien censats, els duien deslligats o bé no en recollien les necessitats. Precisament, a partir d'ara, l'Ajuntament intensificarà aquests controls i s'assegurarà que els amos de gossos portin una ampolla amb aigua per llençar-la damunt els orins i una bosseta per recollir les caques. A més, els agents ambientals també vigilaran que els fumadors no llencin les burilles a terra o que aquells qui masteguin xiclet pel carrer no el tirin a la vorera. El cos d'agents ambientals de Girona es va crear a finals de novembre. Inicialment el formaven dos agents, però actualment ja en són cinc. Patrullen per diferents punts de la ciutat i es fixen, sobretot, en aquelles infraccions relacionades amb la recollida d'escombraries. Però també en actituds incíviques –com ara llançar burilles a la vorera- o en tot allò relacionat amb l'ordenança de tinença d'animals. Durant aquests quatre mesos i escaig, els agents ambientals han posat el focus en la recollida de cartró. Per això, han informat els propietaris de botigues, bars i restaurants –sobretot, del Barri Vell i l'Eixample- que, al final de la jornada han d'apilonar totes les caixes al costat del contenidor. Però al costat d'això, també han arribat a interposar fins a 397 denúncies per incompliments de la normativa. "Per exemple, a aquells comerços que llançaven el cartró directament al contenidor", concreta el vicealcalde i regidor de Sostenibilitat, Eduard Berloso. En paral·lel, els agents ambientals també han començat a intensificar el control damunt els propietaris de gossos. Entre d'altres, assegurant-se que els animals estiguin censats (per això, porten un aparell que comprova si duen microxip). A més, han aixecat acta a tots aquells propietaris de gossos a qui han vist que no recollien les necessitats dels animals. Fins ara, els agents han interposat 46 denúncies a propietaris de gossos. El vicealcalde ja ha avançat, però, que en els propers mesos aquest control s'intensificarà. Sobretot, a partir del moment en què l'Ajuntament modifiqui l'ordenança i els agents ambientals puguin comprovar, quan es trobin algú passejant el gos, si porta tant una ampolla per abocar damunt els orins com un bossa per recollir-ne les caques. En referència als propietaris de gossos, Berloso també ha explicat que els agents ambientals estan aconseguit que hi hagi més amos que censin els animals. "En el que portem de 2018 ja tenim 224 noves altes al registre; abans, la mitjana anual se situava en unes 100 ó 150", ha concretat el vicealcalde. 176 sancions. De moment, de les 443 denúncies que s'han interposat, ja n'hi ha 176 que s'han traduït en una sanció ferma. Des de l'Ajuntament, durant els propers mesos, també s'intensificarà el control contra els fumadors que tirin les burilles a terra o bé aquells qui llencin el xiclet a la vorera. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assegurat que l'objectiu dels agents ambientals serà el de "treballar en pro del civisme, especialment en tot allò que afecta la neteja de la ciutat". Des del consistori, precisament, amb voluntat de conscienciar, durant els propers mesos es repartiran unes bosses als propietaris de gossos perquè hi posin l'aigua que s'ha d'abocar damunt els orins. També es donaran una mena de moneders de plàstic als fumadors perquè hi guardin les burilles (i després, les llancin). Aquesta acció arriba després que el consistori ja hagi instal·lat fins a 1.800 cendrers adossats a les papereres. "Allò que volem, en definitiva, és que la ciutat es mantingui neta", ha dit Madrenas. I ha conclòs: "Fins ara, anàvem destinant diners a incrementar la neteja, però creiem que paga la pena invertir en una altra línia, que és la de conscienciar la gent perquè embruti menys".
Medi ambient
Els Bombers ajuden als veïns desallotjats de Vilatenim a treure aigua de les cases inundades. Els afectats alerten de nombrosos danys i l'Ajuntament està avaluant quan podran tornar a casa. ACN Figueres.-Els Bombers ajuden des de primera hora d'aquest matí als veïns desallotjats de Vilatenim, a Figueres, a treure aigua de les cases. Diversos camions del cos proporcionen bombes a aquells que no en tenen per buidar els baixos i garatges inundats pel desbordament del riu Manol aquest diumenge. Els afectats preveuen nombrosos danys materials perquè l'aigua, en alguns immobles, ha arribat fins als gairebé edos metres. Alguns d'ells critiquen que es deixés construir en una zona que qualifiquen "d'inundable". De fet, aquesta no és la primera vegada que els entra aigua. Fa sis anys, amb l'onada de pluges que van provocar un esvoranc a la Rambla ja van patir danys. Des de l'Ajuntament, estan avaluant a hores d'ara quan podran tornar a casa seva. L'arquitecte municipal s'ha desplaçat fins als habitatges afectats per valorar els desperfectes.
Medi ambient
ACTUALIZACIÓ:Un terratrèmol de 3,8 graus es deixa sentir a la Selva, Gironès i nord del Maresme. El sisme s'ha produït a les 13.04 hores i l'epicentre s'ha situat a Riudarenes. ACN Santa Coloma de Farners.-Un terratrèmol de 3,8 graus de magnitud a l'escala de Richter s'ha deixat sentir aquest dissabte al migdia a la Selva, Gironès i nord del Maresme. Segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el terratrèmol s’ha produït a les 13.04 hores i l'epicentre s’ha detectat a uns 5 quilòmetres de profunditat al sud de Santa Coloma de Farners i dins el terme municipal de Riudarenes (Selva). Protecció Civil informa que el telèfon d’emergències 112 ha atès unes 45 trucades de veïns. No hi ha danys personals ni materials coneguts. El petit terratrèmol ha estat àmpliament percebut al centre de la comarca de la Selva però la tremolor també ha estat percebuda parcialment a les comarques veïnes del Vallès Oriental, Maresme, Gironès, Pla de l'Estany, Garrotxa, Osona, Moianès, Baix Empordà i sud de l'Alt Empordà. L'últim sisme a la zona es va produir durant la matinada del passat 30 de març, amb un registre de 3 graus a l'escala de Richter. 45 trucades al 112. Segons ha detallat Protecció Civil, del prop de mig centenar de trucades al 112, 12 s'han fet des de Maçanet de la Selva, 4 des de Sant Celoni i 4 des de Vidreres. Les trucades alertant del terratrèmol també han estat força allunyades de l'epicentre i s'han rebut de Sant Joan Despí (4), Vilassar de Mar (1), Pineda de Mar (on el veí fins i tot apreciava una esquerda en una paret), Badalona (1) i Cervera (1). També s'ha percebut en nombrosos habitatges de Girona ciutat. No consten però cap tipus de dany personal ni tampoc danys materials. Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat han rebut un total de 10 trucades procedents del Maresme, la Selva i el Barcelonès, tot i que finalment no han hagut de fer cap sortida. "Hi estam acostumats". "Sí que és veritat que s'ha notat, i alguns veïns han trucat a la policia local, però més enllà de la sacsejada no hi ha constància de cap dany personal, ni esquerdes al municipi", ha afirmat l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí. "N'hi ha hagut uns quants últimament, el més important fins ara el de l'agost passat que va ser inferior en l'escala de Richter però es va deixar notar molt més que no pas el d'aquest dissabte", ha precisat Martí. "Son fenòmens que evidentment sobten i espanten a la gent", ha puntualitzat el batlle de la capital de la Selva. Paral·lelament, l'alcalde de Sils, Jordi Gironès, ha corroborat que s'ha notat un tremolor a la zona "i alguns ciutadans han trucat per saber què passava". "La veritat és que ja estem acostumats als terratrèmols. Si fem un repàs a l'últim any hi ha hagut diversos episodis de terratrèmols, però cap d'ells amb conseqüències", ha assenyalat Gironès. "Tot i que s'ha percebut, no tenim cap notícia que hi hagi hagut cap desperfecte en cap domicili ni danys personals. Son moments que la població s'espanta, però no hi ha cap motiu per preocupar-se", ha conclòs l'alcalde de Sils.
Medi ambient
Cassà multarà amb més de 400 euros els qui abandonin objectes voluminosos al carrer. En vuit mesos s'han recollit les mateixes tones que en tot el 2018. ACN Cassà de la Selva.-L'Ajuntament de Cassà de la Selva (Gironès) endurirà les sancions per aquells qui deixin objectes voluminosos abandonats al carrer i els multarà amb quantitats a partir dels 400 euros. De moment, la Policia Local ja ha obert sis expedients sancionadors a persones per llançar objectes i deixalles fora dels contenidors. Ara, l'Ajuntament vol instal·lar càmeres de vigilància en els llocs més problemàtics i així poder identificar i sancionar tots aquells qui deixin objectes voluminosos abandonats al carrer. En els vuit primers mesos de 2020, l'Ajuntament de Cassà ja ha recollit més de 100 tones d'objectes voluminosos que estaven a la via pública. En tot el 2018 se'n van recollir 105 i el 2019 ja van créixer a les 120. Aquests mesos de juliol i agost, de les 27,42 tones de voluminosos que s’han recollit, 10,85 han estat objectes abandonats a la via pública. És a dir, s’ha fet un abocament d’escombraries i objectes voluminosos a la via pública en comptes d’utilitzar el servei gratuït a domicili que ofereix l’Ajuntament. Aquestes quantitats de voluminosos, no inclouen els matalassos, uralites i altres bosses d’escombraries que també es troben a la via pública i es recullen a traves d’altres canals.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Arriben al Parc del Garraf set exemplars de poni pottoka provinents d’un zoo clausurat a Granada. La Fundació Miranda trasllada els animals per a què visquin en llibertat i contribueixin a la gestió dels boscos. ACN Olivella.-Set exemplars de poni pottoka han arribat aquest dijous a la tarda al Parc del Garraf per viure en llibertat. Les bèsties, sis eugues i un mascle, provenen del zoo clausurat d’Almuñécar (Granada), una instal•lació “deficient i sense permisos”, segons ha destacat Laura Riera, responsable de cavalls a FAADA (Fundació per l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals). Després de tot un dia de trasllat per carretera, els animals han estat alliberats per la Fundació Miranda en una zona de sis hectàrees on els guardes del parc en supervisaran l’adaptació. La previsió és ampliar-los l’àrea de pastura lentament per acabar alliberant-los en la immensitat del parc, una zona “ideal” per a aquesta raça de ponis, tal com ha subratllat Rosa Galindo, presidenta de la Fundació Miranda, que ha apuntat que els animals contribuiran a la gestió dels boscos. Des de FAADA han recordat que fa més de tres anys que l’entitat va començar a traslladar els animals de zoo d’Almuñécar a altres destins, després de rebre diversos avisos respecte les condicions en què es trobaven les instal•lacions. Des d’aleshores, FAADA ha rescatat les diferents espècies per dur-les a altres zoos, mentre l’estiu passat van dur a la Reserva de Boumort, a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), quatre cavalls Preswalski. Seguint l’èxit d’aquesta experiència al Pirineu, FAADA i la Fundació Miranda han apostat per dur ara els ponis pottoka al Parc del Garraf. Un dels motius que ha dut els voluntaris a escollir aquest indret de la serralada litoral ha estat la recent experiència amb la trentena de cavalls que han passat aquest últim hivern al Parc del Garraf, com a destí refugi després de recórrer el mil•lenari camí de la Marina. “Aquells 31 cavalls ens han demostrat moltes coses i ens han trencat moltes falses creences, fent-nos veure que es poden adaptar al Garraf”, ha explicat Rosa Galindo, apuntant que la Fundació Miranda ara vol “experimentar” amb l’adaptació dels ponis pottoka. “Però estarem atents, escoltant abans de fer, amb tot el respecte que mereixen els cavalls, que son savis”, ha afegit. Segons ha detallat Galindo, la zona muntanyosa d’Olivella és “ideal” perquè té punts molt frescos, boscos que donen aixopluc als animals i suficients punts d’observació de l’horitzó per a què les bèsties se sentin lliures, en espais que els poden recordar al País Basc, indret originari de la raça pottoka. Al mateix temps, la presidenta de la Fundació Miranda ha destacat que la muntanya del Garraf és beneficiosa pels animals perquè la roca calcària ajuda a llimar de forma natural els cascos de les potes. A canvi, les bèsties contribuiran al manteniment de la biodiversitat, per exemple, desbrossant per prevenir incendis. L’alliberament dels set ponis s’ha fet en un punt proper a l’escola de natura Can Grau, en un tancat de 6 hectàrees on els voluntaris de FAADA i la Fundació Miranda els proporcionen aigua i farratge –mentre eren al zoo menjaven gra i aliments no recomanats-. La previsió és eixamplar el tancat actual fins les 30 hectàrees d’aquí poques setmanes, i posteriorment obrir-los el màxim espai del Parc. Rosa Galindo ha assegurat que l’arriada dels animals contribuirà a la pedagogia de l’espai i també aportarà “intrínsecament” beneficis per a les persones que s’hi apropin, “gràcies al camp electromagnètic que transmeten per sentir la seva manera de viure”.
Medi ambient
Sitges estudia reconvertir en teixits els plàstics recollits al mar. Una embarcació recorrerà tota la costa sistemàticament durant juliol i agost per retirar residus flotants. ACN Sitges.-L'Ajuntament de Sitges estudia reconvertir el teixits tots els plàstics que reculli al mar aquest estiu. Des d'aquest dimecres, una embarcació recorrerà tota la costa sitgetana en dies alterns durant els mesos de juliol i agost, amb l'objectiu de recollir tots els residus flotants que hi hagi a l'aigua. L'embarcació Mayadi té capacitat per acumular 25 quilos de brossa diària. Des del consistori destaquen que l'objectiu de desplegar aquesta barca és preservar l'entorn i tancar el cicle de la sostenibilitat, de manera que analitzaran l'opció de transformar els plàstics recollits en teixits per a vestuari de treballadors municipals o per a elements promocionals.
Medi ambient
Recuperen 22 nanses de pesca, ploms i xarxes del fons marí d'El Port de la Selva. En la tercera edició d'aquesta activitat hi ha participat una trentena de persones entre les quals sis submarinistes. ACN El Port de la Selva.-Una trentena de persones han participat en la tercera edició de la neteja del fons marí d'El Port de la Selva (Alt Empordà). L'objectiu és recuperar arts de pesca com nanses, ploms, xarxes o fils utilitzat per les barques i que es perden al fons del mar. Aquest dissabte els sis bussejadors que s'han capbussat a l'aigua han recuperat 22 nanses a més de diverses peces de plom, fils i d'altres estris. Els submarinistes han arribat a uns vint metres de profunditat i tot el que recuperaven ho portaven a barques que han remolcat el que s'ha tret de l'aigua. A la neteja hi han intervingut IFSUA Internacional Forum for Sustainable Underwater Activities , APS Associació Pesca Submarina de Barcelona, el Club Nàutic Port de la Selva i en Pescaplastik Empordamar, organitzador de l'acte.
Medi ambient
El Consorci Forestal denuncia que el pla de l'Alta Garrotxa "incompleix" l'estratègia de biodiversitat del Govern. L'associació de propietaris es reuneix amb el conseller Calvet i li comuniquen que faran una esmena a la totalitat al document. ACN Olot.-El Consorci Forestal de Catalunya manté l'oposició al Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l'Alta Garrotxa (anteriorment anomenat pla especial) que està en fase d'al·legacions després de l'aprovació inicial el març passat. Representants del consorci es van reunir ahir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i van anunciar-li que presentaran una esmena a la totalitat. Denuncien mancances "greus" i que "incompleix" fins i tot l'Estratègia del patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya. Es tracta d'un document marc sobre la protecció dels espais naturals protegits que va aprovar la Generalitat fa un any amb la participació dels sectors forestals i agraris. Des del Consorci Forestal de Catalunya denuncien que el pla de protecció de l'Alta Garrotxa obvia aspectes de l'Estratègia de patrimoni natural i biodiversitat aprovat per la Generalitat fa un any. I per això presentaran una esmena a la totalitat a l'articulat. El període d'al·legacions finalitza aquest setembre. Així li van expressar ahir al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant una reunió a Barcelona on també hi havia el director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, juntament amb representants de les associacions de propietaris forestals de Camprodon i de l'Alta Garrotxa. La seva oposició al document no és cap sorpresa. El maig passat ja van demanar la retirada del pla en el transcurs de l'assemblea de l'associació del maig passat on també hi va assistir la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà. L'associació de propietaris consideren alguns aspectes "molt greus'. Així per exemple, denuncien la manca d'un "compromís ferm per reforçar la gestió compartida amb els ajuntaments i els propietaris dels terrenys" inclosos a l'espai natural. També hi troben a faltar un reglament de gestió per als espais PEIN i unes instruccions per l'elaboració dels plans. En aquest sentit, consideren "inadmissible" que no s'inclogui una memòria econòmica amb els costos i instruments financers previstos per aconseguir els objectius del pla. D'altra banda, reclamen un treball conjunt amb l'administració forestal i representants de la propietat per identificar les masses forestals que es deixaran a evolució lliure (no s'hi podrà fer cap mena d'actuació) així com les eines i criteris. Uns espais, diuen, que representarien el 20% de l’espai a protegir i que són finques de titularitat privada. Finalment, el Consorci Forestal considera que no hi ha hagut un procés de participació previ, tal com preveu la legislació i els acords internacionals en la matèria. "Això suposa de facto, la imposició d’un model de conservació i de gestió que els principals afectats consideren contraris a les necessitats de l’Alta Garrotxa", conclouen. Del total del territori de l'Alta Garrotxa, el 89% és de titularitat privada.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:La crescuda del riu Ebre provoca les primeres inundacions prop de Saragossa. Els pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix s'estan buidant per encabir l'aigua que arribarà dimarts. ACN Barcelona.-La crescuda del riu Ebre a causa de les precipitacions dels darreres dies ja ha provocat les primeres inundacions en poblacions properes a la ciutat de Saragossa. Les afectacions han començat des de la ribera alta, a la zona de Navarra, i aquest dissabte han arribat a l'Aragó, on algunes zones al voltant de nuclis urbans han quedat cobertes d'aigua. Mentrestant, els pantans del tram final del riu, Mequinensa, Riba-Roja i Flix, continuen el buidatge per tal d'encabir el pic d'aigua que es preveu que hi arribi dimarts que ve. Al seu pas per Tortosa, el riu registra des de divendres un cabal constant de 1.750 m3/s. A Catalunya, Protecció Civil manté activada la prealerta del pla Inuncat davant la previsió de creixement del riu. Com a mesures de prevenció, els pantans del tram final del riu han estat desembassant a 1.750 m3/s per contenir l'avinguda del cabal, tot i que el de Mequinensa ha passat a fer-ho a 1.350 m3/s. En funció de l'evolució d'aquestes aportacions es valorarà si cal fer nous increments controlats del cabal de desembassament. Protecció Civil recomana que durant les maniobres de desembassament, es mantingui el tancament de punts baixos, guals i accessos a la llera. A més, demana que les persones adaptin les activitats a la llera del riu a la situació de risc pels cabals elevats. Des de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) confien que la maniobra permetrà encabir aquesta aigua i evitar que s'incrementi el cabal desembassat al tram català del riu, fet que podria inundar alguns espais urbans pròxims. Davant les inundacions que s'han produït aquest dissabte, la ministra d'Agricultura del govern espanyol, Isabel García Tejerina, ha visitat alguna de les zones afectades i s'ha compromès a actuar-hi amb urgència.
Medi ambient
Tàrrega posarà multes de fins a 600 euros a aquelles persones que deixin la brossa abocada al carrer. Hi haurà més patrulles per garantir el compliment de l'ordenança municipal sobre civisme. ACN Tàrrega.-L'Ajuntament de Tàrrega intensificarà els controls a la via pública per evitar que es deixin bosses d'escombraries i altres residus fora dels contenidors corresponents. D'un temps ençà s'ha detectat un augment de conductes incíviques que dipositen diferents fraccions de brossa a la via pública, al costat dels contenidors, i les restes acaben sovint escampades i embrutant el carrer. També s'ha constatat que alguns veïns dipositen les bosses i embalums de grans dimensions a les papereres. L'Ajuntament exercirà més control sobre aquest assumpte amb més patrulles de la Policia Local i s'aplicaran sancions que podran arribar als 600 euros en casos de reincidència, segons la regidora de Governació, Núria Robert. La Policia Local de Tàrrega ja ha aixecat diferents actes de denúncia anteriorment per deixar brossa abocada a la via pública. L'Ajuntament vol accentuar els controls i eradicar aquest tipus de conductes incíviques. En paral·lel també divulgarà missatges en diversos idiomes recordant la prohibició de deixar esbarriades a la via pública les bosses d'escombraries, caixes, paquets o qualsevol tipus de residu que sigui objecte de ser dipositat al contenidor. També es posarà de relleu la prohibició de dipositar a les papereres bosses d'escombraries i caixes o paquets de dimensions superiors a les del recipient que les ha de contenir. Aquests consells de bones pràctiques es faran arribar a particulars i comerços. Les botigues ja disposen d'un servei de recollida del cartró comercial amb la col·laboració de l'empresa social Cartaes i el Consell Comarcal de l'Urgell. A més, l'Ajuntament de Tàrrega va implantar fa tres anys una nova distribució de contenidors d'escombraries amb l'objectiu de potenciar el reciclatge de residus entre els veïns. En aquests punts, anomenats illes verdes, s'agrupen contenidors de rebuig juntament amb els corresponents a fracció de paper – cartró, vidre, envasos i orgànica.
Medi ambient
Recullen més d'1,2 tones de deixalles i restes de material pirotècnic a la platja de Blanes. L'entitat Sea Shepard ha organitzat la recollida amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre els residus que es llencen al mar. ACN Blanes.-Blanes ha recollit fins a 1,23 tones de deixalles a l'entorn de la platja de la Roca de Sa Palomera. Una petita part dels residus eren restes de material pirotècnic del Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava que es va celebrar al municipi de la Selva durant la setmana passada. La resta, eren sobretot plàstics, ferralla i ploms de pesca, entre d'altres residus. La recollida ha anat a càrrec de l'entitat sense ànim de lucre Sea Shepard Conservation Society (SSCS) amb el suport de l'Ajuntament de Blanes i del Club d'escafandrisme Mola-Mola. En total hi van participar una trentena de persones voluntàries que es van distribuir en dos grups d'intervenció a la platja de Sa Palomera. També es va fer una neteja submarina de la zona amb un grup especialitzat. L'objectiu de la neteja era conscienciar la ciutadania de la quantitat de deixalles que es tiren al mar i que acaben afectant a l'ecosistema marí. La neteja es va fer ahir diumenge al matí, tres dies després de finalitzar el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava. De tota manera, les restes de material pirotècnic van omplir un dels sis sacs que es van recollir de deixalles. Els altres cinc contenien paper i cartró (1 sac); plàstic (2), ferralla (1) i ploms de pesca (1). A més, durant la neteja també van recollir alguns elements de PVC, xarxes, una planxa de ferro i també una roda de quad. Amb aquesta iniciativa, la Sea Shepard va voler denunciar també les conseqüències ambientals que tenen alguns residus, especialment els d'higiene, si es llencen pel lavabo i no es reciclen correctament. Tovallolets, compreses i cotonets per les orelles acaben al fons marí i aquests residus s'incorporen després a la cadena alimentària perquè "els peixos ho confonen amb menjar".
Medi ambient
Reobren 72 quilòmetres de camins i retiren arbres caiguts de boscos de l'Alt Urgell afectats pel temporal Glòria. Els vehicles d'extinció ja poden accedir a les pistes en cas d'incendi forestal. ACN Alàs i Cercs.-El Departament d'Agricultura ha finalitzat les tasques d'obertura dels camins i retirada d'arbres caiguts al bosc en les zones més afectades pel temporal Glòria a la zona de la serra del Cadí, a l'Alt Urgell. L'objectiu principal ha estat poder obrir l'accés d'aquestes pistes forestals, imprescindibles en cas d'emergència davant d'incendis forestals. També s'ha facilitat l'accés a un punt d'aigua utilitzat pels cossos d'extinció d'incendis situat a Pradell, al Parc Natural del Cadí Moixeró, on no s'hi podia accedir des del mes de gener quan es va produir el temporal Glòria. En total, s'han obert 72 km de camins i es calcula que s'han retirat unes 3.000 tones de fusta. L'actuació ha suposat una inversió de 19.046,61 euros. Aquests treballs es van iniciar el mes d'abril i els han realitzat dues empreses de la comarca especialitzada en treballs forestals. S'ha actuat obrint camins forestals, per una banda i per una altra, retirant els arbres caiguts dins del bosc. Els objectius principals de les actuacions dins del bosc han estat, per un costat, la retirada d'arbres caiguts i trencats per tal de reduir el combustible disponible en el bosc que en cas d'incendi forestal podrien derivar en grans incendis i, per l'altre costat, reduir el risc de plagues. Aquestes accions, a més, tenen com a objectius secundaris una millora de la qualitat de l'hàbitat i la reducció de la competència i, per tant, de l'estrès hídric dels arbres i així garantir-ne un desenvolupament adequat. La superfície aproximada afectada és d'unes 50 hectàrees en boscos propietat de la Generalitat de Catalunya situats als municipis d'Alàs i Cerc i La Vansa i Fórnols, concretament a les forests d'Utilitat Pública anomenades Bentanachs, Casa en Coll, Revaldó i Obaga i La Bella, a l'Alt Urgell.
Medi ambient
Aproven el pla inicial de protecció de la natura i per potenciar turísticament zones "poc productives" de l'Alta Garrotxa. Territori espera que a finals d'any estigui en funcionament i destaquen que ha de servir de "model" per a la resta del país. ACN Olot.-El Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat aquest divendres el pla inicial de protecció de la natura i el paisatge de l'Alta Garrotxa. El document també contempla una estratègia per tal de potenciar turísticament "zones poc productives". En aquest sentit, el director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles, ha destacat que el pla, dissenyat amb el suport del Consorci de l'Alta Garrotxa, vol "endreçar" l'ús que es fa de la natura. "No volem que el que guanyem per una banda ho perdem per un activitat desmesurada", ha assenyalat. Miralles reconeix que no hi ha un pressupost assignat, però espera tenir en funcionament el pla a finals d'any, i creu que ha de servir de "model" per a altres projectes similars que es fan en altres espais naturals de Catalunya.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:L’AMB posa a punt les platges per a l’estiu amb una inversió extra de 200.000 per pal·liar els efectes dels temporals. La previsió és que tot el litoral estigui recuperat per a l’inici de la temporada oficial, a excepció d’alguns punts de Badalona i Montgat. ACN Castelldefels.-L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha començat a preparar aquest dilluns les platges de cara a l’estiu fent una inversió extra de 200.000 euros per pal•liar els efectes dels temporals de l’hivern. A banda de la tradicional redistribució i anivellat de la sorra que han començat a fer les màquines amb el procés de llaurat, l’AMB també ha hagut de reposar 150 passeres i diverses dutxes que els temporals de vent, onatge i pluja han fet malbé durant els darrers mesos. El Cap del servei de Platges de l’AMB, Mariano de Gracia, ha garantit que a dia d’avui “hi ha unes platges equiparables a les de la temporada passada”, tot i que ha admès que alguns punts no es podran recuperar “al 100%”, com la platja de la Mora de Badalona o la del nord de Montgat. Les màquines de llaurar han començat aquest dilluns a primera hora a recórrer les platges de Castelldefels com a tret de sortida a les tasques que es repetiran les properes setmanes a les 41 platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Fins el 3 d’abril, s’espera que les màquines de llaurar i garbellar perfilin tot el litoral metropolità per enllestir la sorra de cara a la Setmana Santa, quan es donarà oficialment per inaugurada la temporada 2017. Amb el llaurat, les maquines voltejaran els propers dies els 50 centímetres més superficials de la sorra per poder netejar-la i airejar-la, després de molts mesos d’inactivitat. Posteriorment, les màquines de garbellat reguralitzaran el nivell de la platja i eliminaran els sòlids que si puguin acumular en el dia a dia. Aquest any, però, a part de sanejar la sorra com cada any, l’AMB també ha hagut de resoldre els desperfectes provocats pels temporals de vent, mar i pluja d’aquest darrer hivern. D’aquesta manera, s’ajustarà el volum de sorra dels indrets on es va produir un retrocés més notable, especialment als municipis del Barcelonès nord i el Maresme. Alhora, en paral•lel a aquestes tasques, l’AMB també ha començat la reposició de 150 passeres, que representen 500 metres lineals d’infraestructura, així com també ha calgut instal•lar algunes dutxes noves. El Cap del servei de Platges de l’AMB, Mariano de Gracia, en declaracions a peu de sorra a la platja de Castelldefels, ha assegurat que aquesta Setmana Santa les platges “estaran recuperades” del temporal, tot i que ha admès que hi ha alguns punts concrets on les destrosses van ser de tanta magnitud que no serà possible pal•liar tots els desperfectes. És el cas de la platja de la Mora de Badalona i a la zona nord de Montgat. En tots els casos, les tasques de l’AMB s’estan centrant en els elements d’accessibilitat i serveis i en regularitzar els nivells de les platges, però no en fer aportacions de sorra, ja que aquesta és una competència que correspon al Ministeri de Medi Ambient, com ha recordat De Gracia. Precisament, el responsable de Platges de l’AMB ha instat l’estat espanyol a treballar conjuntament amb la resta d’administracions per estudiar tasques preventives de tractament de les platges de cara a futurs temporals. Usuaris de les platges metropolitanes, a l’alça . Amb la posada a punt de la sorra, l’AMB també està enllestint una nova senyalització als 204 accessos que hi ha a les 41 platges metropolitanes. L’objectiu, ha senyalat Mariano de Gracia, és millorar la informació de servei als usuaris, que es calcula que han augmentat durant els darrers dos anys. Segons dades de l’Àrea Metropolitana, al llarg de l’estiu del 2016 les platges van rebre 10,5 milions de visitants, mentre que el 2014 ho havien fet 9,5 milions.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Es mantindran tancats tots els accessos al massís de Montserrat fins que no disminueixi el risc extrem d'incendi. A l'època d'estiu es calcula que cada dia accedeixen a la muntanya unes 2.500 persones. ACN Monistrol de Montserrat.-Els excursionistes que aquest dimecres al matí volien accedir al massís de Montserrat no ho han pogut fer, ja que s'han trobat tots els accessos tancats des de qualsevol de la quinzena d'entrades que hi ha a la muntanya. Diversos cartells i també patrulles dels Agents Rurals informaven als visitants que, davant la forta calor i l'ambient sec, s'ha hagut d'activar el Pla Alfa nivell 3 per l'alt risc d'incendis. Per contra, el Monestir de Montserrat està obert al públic, tot i que sí que s'ha tancat el funicular de Sant Joan. El cap dels Agents Rurals a la Catalunya Central, Jaume Torralba, ha explicat que les restriccions es mantindran "mentre que hi hagi un risc extrem d'incendi" i ha recordat que, per les seves característiques orogràfiques, "si es produís un incendi a Montserrat tindria una evolució molt ràpida i posaria en perill totes les persones que hi accedeixen". A l'època d'estiu es calcula que cada dia accedeixen al massís de Montserrat unes 2.500 persones. La Generalitat ha activat aquest dimecres l'alerta màxima d'incendi a disset municipis del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat i també ha prohibit als excursionistes accedir al massís de Montserrat. Es tracta del segon cop a la història que es duu a terme aquesta mesura, després que l'any passat es tanqués durant dos dies el massís de Montserrat pel mateix motiu, l'alt risc de patir un incendi. La forta calor i l'ambient sec han obligat a prendre aquestes mesures extraordinàries per minimitzar el risc, tot i que el monestir de Montserrat no s'ha vist alterat i resta obert als visitants. El cap dels Agents Rurals a la Catalunya Central, Jaume Torralba, ha explicat que el massís de Montserrat és una "zona molt freqüentada" i, per tant, "mentre duri el risc extrem d'incendi no s'aixecaran les restriccions". La decisió de tancar tots els accessos a la muntanya té un doble objectiu, d'una banda, "vetllar per la pròpia seguretat dels usuaris, perquè un incendi amb aquest tipus d'orografia tindria una evolució molt ràpida" i, de l'altra, "evitar riscos, ja que com menys activitat hi hagi més baixarem el risc de patir un ensurt". Torralba ha recordat que Montserrat és una zona "molt vulnerable" i ha explicat que els quatre municipis –el Bruc, Monistrol de Montserrat, Collbató i Marganell- dels quals depèn la muntanya "estan catalogats d'alt risc d'incendi". "A Catalunya hi ha pocs parcs naturals amb aquesta condició", ha afirmat Torralba. De fet, el cap dels Agents Rurals a la Catalunya Central ha recordat que el massís de Montserrat al llarg de la història ha patit dos grans incendis, el del 1984 i 1994, tot i que l'any passat l'incendi d'Òdena, que va afectar un miler d'hectàrees, "es va quedar a les portes". De la seva banda, el gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, Xavier Aparicio, ha explicat que en un dia normal del mes de juliol d'entre setmana poden accedir a la muntanya al voltant de 2.500 persones d'una tipologia molt variada, "des del típic senderista que va al monestir i aprofita per fer una excursió, fins a la gent que practica algun esport com l'escalda o BTT". Davant d'aquesta gran afluència de gent, Aparicio considera que el tancament dels accessos al massís de Montserrat s'ha fet per "precaució", ja que "es tracta d'una muntanya de difícil accés en què la gent es pot posar per molts racons i, en cas d'emergència, seria molt difícil trobar-los".
Medi ambient
El Consell de Ministres aprova el nou Pla Hidrològic de l'Ebre sense incloure les peticions del Govern pel tram final. La Plataforma en Defensa de l'Ebre convoca una concentració de rebuig a dos quarts de vuit del vespre a Tortosa. ACN Madrid.-El Consell de Ministres ha aprovat el Reial Decret que inclou la planificació hidrològica de més d'una desena de conques de l'Estat, entre les quals, la de l'Ebre. El nou planejament ha tirat endavant sense cap modificació respecte l'aprovat al Consejo Nacional del Agua el passat 30 de setembre i, per tant, sense incloure les peticions de la Generalitat pel tram final del riu. El document, qüestionat des de les Terres de l'Ebre, preveu 465.000 hectàrees més de regadiu pels pròxims cinc anys, 52 embassaments més, i un cabal ecològic pel tram final del riu Ebre que la Generalitat considera "insuficient". La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha convocat una concentració de rebuig a Tortosa.
Medi ambient
Autoritzada la contractació del seguiment de la biodiversitat marina al Cap de Creus i a les Medes. Servirà per avaluar l’estat de conservació de les comunitats biològiques marines d’aquests parcs i l’efecte del canvi climàtic. ACN Barcelona.-El Govern ha autoritzat el Departament de Territori i Sostenibilitat a realitzar despeses per contractar el servei de seguiment de la biodiversitat marina 2017-2020 als espais protegits del Parc Natural de Cap de Creus i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, per un import de 456.029 euros. El seguiment de la biodiversitat és una eina imprescindible per avaluar l'estat de conservació de les comunitats biològiques marines d'aquests parcs naturals i l'efecte o l’impacte que tenen les activitats humanes i el canvi climàtic. Gràcies a aquesta eina, es donarà compliment a l’article de la directiva hàbitats que estableix que cal informar la Comissió Europea sobre l'estat dels hàbitats d'interès comunitari als espais de la Xarxa Natura 2000 i on són objectes de conservació. En aquests espais en concret són objecte de conservació els hàbitats de coral·ligen, les praderies de posidònia i les coves submarines. El seguiment de la biodiversitat servirà per identificar aquelles activitats antròpiques que afecten negativament aquests hàbitats, o els diferents processos derivats del canvi climàtic, com l'aparició d'espècies invasores o el canvis en la fenologia de les espècies. Detectar-los permetrà determinar les mesures de gestió necessàries per evitar o minimitzar aquests impactes. En el cas de les Illes Medes, el seguiment és la peça clau per aplicar el sistema de gestió adaptativa que s'ha implementat a la zona. Es tracta d'un espai amb molta pressió antròpica, pel gran nombre d'activitats que s'hi desenvolupen en una superfície molt petita. Hi destaca el busseig, que requereix un seguiment proper dels impactes que genera. Cal determinar-los anualment i reduir l'activitat a partir de quotes màximes d'usuaris, però també incrementar-la a les zones on no estigui posant en risc la recuperació o el bon estat de les comunitats biològiques marines. La recerca i el coneixement de l'espai, i del medi marí en general, s'inclou entre els objectius de la declaració d'aquests espais, i és una de les funcions de la protecció dels espais naturals, tant a Catalunya com a la resta del món. Els espais naturals protegits tenen vocació i obligació de ser laboratoris científics que permetin conèixer in situ el funcionament de la natura.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Desenes de corredors recullen 183 quilos de residus entre Sant Feliu de Guíxols i Girona en la primera Clean Marathon. Els organitzadors d'aquest repte que voltarà tot Catalunya alerten que bona part de les deixalles les llencen persones que van a fer esport. ACN Girona.-La primera etapa de la Clean Marathon entre Sant Feliu de Guíxols i Girona ha servit per recollir 183,5 quilos de deixalles. Els primers 42,195 quilòmetres d'aquest repte que voltarà per tot Catalunya ha congregat desenes de corredors malgrat la pluja. Durant el recorregut s'han anat afegint persones que volien col·laborar per trams, acompanyant els dos esportistes professionals que faran les set maratons seguides, l'Albert Bosch i la Nicole Ribera. A l'arribada tots dos han lamentat que la majoria de les deixalles que havien recollit eren de persones que sortien a fer esport. "D'embolcalls de barretes energètiques, bidons d'aigua o gels n'hem trobat un munt", assegura Bosch. Un cop han arribat al Parc de la Devesa de Girona, s'han destriat els residus i s'han pesat. Ara la Clean Marathon marxa cap a Ripoll on demà comença la segona etapa que acabarà a Vic. Des d'aquest diumenge la via verda que connecta Sant Feliu de Guíxols amb Girona està una mica més neta. Tot plegat després que els corredors de l'Ultra Clean Marathon que començava aquest diumenge hagin retirat 183 quilos de deixalles del marge de la via. I se n'hauria pogut treure molt més si la pluja no hagués fet acte de presència. "Ens ha fallat molta gent que havia de venir, però és normal que veient el ruixat que queia hagin preferit no sortir", explica l'Albert Bosch, que juntament amb la Nicole Ribera tenen el repte de fer sis maratons més en els propers sis dies. Tot plegat per fer agafar consciència als ciutadans que cal preservar el medi ambient. La Nicole explica que durant la ruta l'ha sorprès trobar-se tot tipus d'escombraries moltes d'elles provinents d'esportistes. "No paraves de recollir gels, embolcalls i begudes isotòniques del terra. Si els que practiquem esport no tenim consciència ja em diràs", ha ironitzat. La ruta discorria per la via verda en una etapa planera. Els dos corredors han sortit a les sis del matí de Sant Feliu de Guíxols sota una intensa pluja, i han arribat quan faltaven pocs minuts per a les dues del migdia a Girona. Bosch ha explicat que part de la ruta estava "prou neta" i ho ha vinculat al manteniment per part de les administracions. "Es nota que la gestionen i que ho fan bé, perquè és un lloc molt concorregut i la veritat és que no hem trobat molta deixalla". On sí que hi havia més brossa, explica Bosch, ha estat en els trams de via verda que passen arran de carretera. El corredor argumenta que té a veure amb els residus que es tiren des dels cotxes. "En alguns llocs te'n fas creus de lo bruta que arriba a ser la gent i la poca consciència que té", ha lamentat. Entre les deixalles més comunes s'han trobat plàstics, llaunes o peces de roba. També han tret elements més contaminants com mòbils, envasos d'oli de motor de cotxe o fins i tot tubs de grans dimensions que no han pogut carregar. D'aquests elements se'n farà càrrec una empresa especialitzada. Córrer per la natura. Ribera i Bosch han coincidit en la importància del fons d'aquesta iniciativa conjunta entre el la Xarxa de Custòdia del Territori , la Xarxa de Voluntariat Ambiental, i l'Agència de Residus de Catalunya. "L'objectiu principal és que entre tots siguem més conscients de la importància de cuidar l'entorn", destaca Ribera. En aquest sentit, Bosch ha assenyalat que "aquí ningú córrer per una marca, aquí es córrer per la natura". "Avui hem patit fred, però ens ho hem passat genial sabent que teníem un propòsit més enllà de fer-ho per nosaltres", ha remarcat. El corredor ha acabat fent una crida a la gent a sumar-se a la recollida en les properes etapes. Tot Catalunya. L'Ultra Clean Marathon ara es desplaça a Ripoll on aquest dilluns començarà la segona etapa que anirà fins a Vic. La següent sortirà de Gerri de Salt (Pallars Sobirà) fins a Tremp. La quarta etapa cobrirà el tram d'Alfés (Segrià) fins a Lleida. La cinquena és una de les més dures, segons ha explicat Bosch, ja que transcorre per Montserrat. "Aquesta és una de les més exigents, sense cap dubte", ha assenyalat. La penúltima etapa serà una marató entre el Delta de l'Ebre i l'Ametlla de Mar i el repte acabarà amb els 42 quilòmetres que separen Sant Cugat de la Platja del Somorrostro de Barcelona. "Hem intentat buscar etapes que físicament siguin assequibles i que no presentin grans complicacions tècniques. El que volem és que la gent es comprometi al màxim", ha conclòs Bosch.
Medi ambient
Calvet reivindica que el medi ambient ha de ser "peça clau" de la postemergència sanitària i la reactivació econòmica. El conseller diu que el confinament ha portat aspectes positius però que la pèrdua de biodiversitat segueix. ACN Barcelona.-El conseller de Territori, Damià Calvet, ha reivindicat que el medi ambient ha de ser "peça clau" en la postemergència sanitària i la reactivació econòmica. Ho ha dit en la cloenda de l'acte telemàtic del Dia Mundial del Medi Ambient, on ha afirmat que les polítiques que es marquin en la comissió governamental per la reactivació han de tenir en compte l'"agenda verda" i l'emergència climàtica. Ha reconegut que el confinament ha provocat aspectes positius en el medi natural i la biodiversitat però ha alertat que "la pèrdua de biodiversitat segueix". El conseller ha defensat que la creació de l'Agència de Natura de Catalunya, que d'aquí dues setmanes s'ha de debatre al Parlament, contribuirà a assolir "polítiques avançades" de medi ambient. Calvet ha explicat que en el marc de la comissió de reactivació s'ha creat un grup de treball coordinat des de Territori i Sostenibilitat anomenat Agenda Verda que busca "reorientar la reactivació econòmica i social cap a l'agenda verda". Aquesta es centra en quatre programes: la regulació intel·ligent, la descarbonització de l'economia, la circularitat i la digitalització. Ha afegit que tots aquests programes estan "molt alineats" amb les polítiques de la Unió Europea (UE). El conseller considera que aquesta agenda ha de permetre "canviar models" tant en la mobilitat com en la manera com es dissenyen i es venen certs productes o serveis. Ha apuntat també que aquesta ha de ser una font d'ocupació i motiu de competitivitat i que cal la connexió de tots els sectors de la societat. Calvet ha reconegut que la gestió i protecció del patrimoni natural és una demanda social "creixent" com revelen les darreres enquestes. Segons aquestes, 9 de cada 10 enquestats volen més protecció i un 87% demana més pressupost. "El planeta ens necessita ara més que mai", ha conclòs.
Medi ambient
Salvem l'Empordà denuncia que s'han tancat camins rurals a la muntanya de Requesens "amb l'excusa de la covid-19". L'entitat i el Centre Excursionista Empordanès reclamen a ajuntaments i Consell Comarcal treballar perquè es reobrin. ACN Cantallops.-L'entitat Salvem l'Empordà i el Centre Excursionista Empordanès han denunciat que s'han tancat camins rurals a la muntanya de Requesens "amb l'excusa de la covid-19". I que, en paral·lel, els propietaris de finques també han donat una altra excusa –aquesta, de manera informal- dient que la mesura s'ha pres per evitar el narcotràfic. La Iaeden i els excursionistes asseguren que el tancament, com a mínim, afecta camins veïnals de Cantallops, Sant Climent i Espolla. A més, en aquests dos últims casos, expliquen que s'han talat arbres "de manera impune" per evitar que hi passin vehicles. I que això suposarà una dificultat afegida en cas que s'hi declari un incendi. Per això, reclamen a ajuntaments i Consell Comarcal treballar perquè es reobrin. 'Finca tancada. Mesura adoptada en el marc de la covid-19. Disculpeu les molèsties'. És el cartell que penja d'una porta de ferro, tancada amb un cadenat, que impedeix passar cap a la muntanya de Requesens des del Coll del Madàs de Cantallops. Salvem l'Empordà i el Centre Excursionista Empordanès denuncien que la situació no és aïllada I que "aprofitant l'excusa" del coronavirus, s'han tancat altres camins veïnals de Sant Climent Sescebes i d'Espolla que també porten cap a la muntanya "Una altra excusa, aquesta difosa de manera informal, ha estat relacionar el tancament de camins amb l'objectiu d'evitar el narcotràfic", diuen la Iaeden i els excursionistes. Ara, un cop ja s'ha entrat a la fase de represa, "els camins segueixen tancats", critiquen. A més, amb "l'agreujant" que a Sant Climent i Espolla, de manera "impune", s'han talat arbres que barren el pas dels vehicles. "Però no només això, perquè aquesta acció representa una dificultat per als serveis d'emergència en cas d'incendi o accident", diuen les dues entitats en un comunicat. "Muntanya emblemàtica". La Iaeden i les excursionistes recorden que Requesens és "una muntanya emblemàtica per a tota la comarca, que conté patrimoni cultural, arqueològic i arquitectònic que abasta des del neolític fins al segle XIX. "A més, de manera especial, és important per a Cantallops, la Jonquera, Sant Climent, Espolla i Mollet de Peralada", hi afegeixen. Les entitats defineixen Requesens com "la joia de la corona" del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. I recorden que, d'entre el patrimoni arquitectònic, en destaca el castell de Requesens, que està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). En aquest i en altres sentits, la muntanya de Requesens és un dels referents indiscutibles de l'excursionisme català i empordanès", recull el comunicat. Per això, Salvem l'Empordà i el Centre Excursionista Empordanès demanen als ajuntaments de la Jonquera, Espolla, Sant Climent i Cantallops, al Consell Comarcal de l'Alt Empordà i als gestors del Paratge Natural de l'Albera que treballin "per la reobertura" dels camins veïnals. "Així mateix, demanem als propietaris de la muntanya que retirin els obstacles que no hi permeten accedir que retornin a la normalitat l’accés dels camins, com sempre havia estat", conclou el comunicat.
Medi ambient
L'Agència de Residus de Catalunya destina 4,6 MEUR al centre de tractament de Pedret i Marzà. S'ha acordat clausurar el dipòsit controlat del Consell Comarcal de la Cerdanya a Bellver. ACN Pedret i Marzà.-L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) destinarà 4,6 milions d'euros (MEUR) al Consell Comarcal de l'Alt Empordà per finançar actuacions complementàries al Centre de Tractament de Residus (CTR) a Pedret i Marzà on es preveu la construcció d'una deixalleria comarcal i altres equipaments. D'altra banda, el consell de direcció de l'ARC ha acordat destinar un màxim d'1,5 MEUR per clausurar el dipòsit controlat del Consell Comarcal de la Cerdanya, a Bellver de Cerdanya. Els diners provenen del Fons de Gestió de Residus. El Centre de Tractament de Residus (CTR) de Pedret i Marçà (Alt Empordà) es va inaugurar l'estiu del 2017. L'Agència Catalana de Residus (ARC) va aportar-hi 24 milions d'euros (MEUR) per finançar la seva construcció. S'hi tracta la fracció resta dels residus –la que no es recull de manera selectiva–i la fracció orgànica. D’aquesta manera, aquest espai contribueix a reduir la quantitat de residus destinats a l’abocador i a millorar les condicions de la disposició. Ara, el Consell de direcció de l'ARC ha acordat destinar 4,6 milions d'euros (MEUR) més al Consell Comarcal de l'Alt Empordà per finançar actuacions complementàries per a la construcció d'una deixalleria comarcal i altres equipaments. D'altra banda, s'ha aprovat invertir 100.000 euros en diferents actuacions prèvies a l’escomesa del Centre logístic de pretractament i transferència de residus municipals del Baix Empordà, a través d’una subvenció directa al Consell Comarcal. Entre les tasques previstes hi ha l’anàlisi d’alternatives d’emplaçament del centre, la redacció del projecte tècnic, la preparació de la documentació per a la tramitació ambiental i l’adequació urbanística. Per últim, també es destinaran un màxim d'1,5 MEUR per clausurar el dipòsit controlat del Consell Comarcal de la Cerdanya, a Bellver de Cerdanya. Totes aquestes subvencions provenen del Fons de Gestió de Residus, que es nodreix del cànon sobre els residus municipals que van a dipòsit controlat o a incineradora.
Medi ambient
Els Bombers treballen per apagar un foc de 25 hectàrees, la majoria agrícoles, a Montmaneu. Hi han treballat una vintena de dotacions terrestres i sis mitjans aeris de suport. ACN Barcelona.-Els Bombers de la Generalitat treballen en les tasques d’extinció d’un incendi de vegetació a Montmaneu (Anoia), proper a la N-II i la partida Comagrassa, que ha afectat unes 25 hectàrees de superfície, el 80% de les quals agrícoles i la resta forestal. El cos d’extinció d’incendi ha rebut l’avís del sinistre a les 16.23 h d’aquest dilluns, i l’ha pogut donar per controlat a les 18.00 h. El foc s’ha propagat en sentit nord fent una carrera acompanyada pel vent fins a una zona amb vegetació forestal on s’ha pogut frenar. No obstant això, a causa dels vents que s’han generat per la formació de nuclis tempestuosos, ha fet que s’obrís el flanc esquerre afectant més camps de conreu. En les tasques d’extinció han treballat una vintena de dotacions terrestres i 6 mitjans aeris de suport (2 avions de vigilància i atac, 1 helicòpter de comandament i 3 helicòpters bombarders). A les nou de la nit els mitjans aeris s’han retirat i restaven a la zona una desena de dotacions terrestres remullant el perímetre. . En el dispositiu d’extinció també han treballat efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de Montmaneu, Sant Guim de Freixenet, Argençola, Jorba, la Tossa, la Segarra i la Federació ADF de l’Anoia. A més, també han treballat efectius del cos d’Agents Rurals i dels Mossos d’Esquadra.
Medi ambient
El Maresme és la comarca de l'àrea metropolitana que més recicla i el Garraf la que menys. Matadepera (Vallès Occidental) és el municipi amb el millor índex de recollida selectiva, amb un 77,28%. ACN Mataró.-L'Agència de Residus de Catalunya ha fet públiques les dades de residus generats durant l'any 2015 a l'àrea metropolitana de Barcelona. En total s'han generat 2,2 milions de tones, un 1,04% més que l'any anterior, amb una mitjana d'1,22 quilos per habitant i dia –la mitjana catalana és 1,35 quilos diaris per habitant. Pel que fa als índex de reciclatge, la comarca que millor recicla és el Maresme, que recull selectivament un 34,5% dels residus. L'índex més baix, en canvi, el té el Garraf (27,32). Per municipis, els que més reciclen són Matadepera (77,28%), al Vallès Occidental; Aiguafreda (73,41%), Tagamanent (73,26%) i Sant Antoni de Vilamajor (65,66%), al Vallès Oriental, i Collbató (66,61%), al Baix Llobregat. L'índex mig de reciclatge del conjunt de comarques de l'àrea metropolitana és del 28,97%, lleugerament per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 30,48%. A banda del Maresme, també el Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Vallès Oriental superen la mitjana de reciclatge a Catalunya, mentre que el Garraf és la que se situa clarament per sota. A més de ser la comarca que menys recicla, el Garraf és també al que més residus genera per habitant, 587,37 quilos anuals per habitant. A l'altre costat de la balança hi ha el Vallès Occidental, amb 400,20 quilos de residus per habitat i any. Pel que fa a la situació global de Catalunya, l'any 2015 es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,35 quilos de deixalles per habitant i dia. Això representa un lleuger repunt respecte l’any anterior –1,33 quilos per habitant i dia. Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament el 39%, és a dir, 1,4 milions de tones, que suposa un 3,7% d’increment respecte el 2014.
Medi ambient
Retreuen a l'alcalde d'Amposta que acudeixi a defensar els correbous en un programa de televisió taurí d'àmbit estatal. Tots Som Poble i AnimaNaturalis consideren que Tomàs segueix deixant de costat els veïns que estan en contra dels bous. ACN Amposta.-Entitats animalistes i antitaurines del territori han criticat l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, per desplaçar-se a Madrid, juntament amb aficionats taurins, per participar com a convidat en un programa taurí d'un canal de televisió estatal i sortir en defensa dels correbous. Tots Som Poble i AnimaNaturalis han emès sengles comunicats recriminant a Tomàs la seva actuació. "Hauria de promoure un debat serè i inclusiu de totes les sensibilitats que hi ha al poble i la resta de pobles de les Terres de l'Ebre on es fan bous, emparant particularment l'opinió contrària ja que durant anys aquesta ha estat reprimida, coaccionada i exclosa", ha subratllat l'entitat ampostina, lamentant la manca de voluntat del govern municipal d'obrir "aquest debat". En la seva intervenció al programa 'El Kikirikí' de Movistar Plus, Tomàs va exigir a les formacions polítiques del Parlament fer "el mateix debat" que es va fer al 2010 amb la llei que va permetre els correbous com a excepció. Un debat, assegura, que va durar mesos i va obtenir 114 vots favorables dels diputats, que ha contraposat a les 61 abstencions al Parlament en la resolució per prohibir aquests actes. "No s'ha fet un debat i no s'ha tingut en compte als municipis amb correbous", assegurava. Per la seva banda, AnimaNaturalis ha enviat a l'alcalde una carta i ha rebutjat públicament, juntament amb entitats com Tots Som Poble i l'Alternativa per la Festa Taurina a les Terres de l'Ebre, la possibilitat de referèndums locals "amb garanties democràtiques" en ciutats com Amposta on les opinions contràries han estat reiteradament atacades i l'alcalde s'ha posicionat a favor dels aficionats.
Medi ambient
L'Ajuntament de Lleida començarà a finals d'any la recollida porta a porta en una part de Pardinyes i Balàfia. Serà un sistema mixt, en què s'eliminaran les illes de contenidors i només es mantindran els de vidre i orgànica. ACN Lleida.-Lleida iniciarà en el darrer trimestre de 2020 la segona fase de la prova pilot de la implantació de la recollida porta a porta en una zona dels barris de Pardinyes i Balàfia. Serà amb un sistema de recollida mixt, en què s'eliminaran de l'espai públic les illes de contenidors, mantenint només els de vidre i nous contenidors de matèria orgànica, que s'obriran a través d'un xip identificatiu, mentre les fraccions de paper i envasos i la resta es recolliran a través del porta a porta. La primera fase, iniciada el novembre de 2018 a Ciutat Jardí i Vila Montcada, ha multiplicat gairebé per tres els valors de recollida selectiva, passant del 32% abans del desplegament a un 87% actualment, millorant també la qualitat de la recollida. Mentre que la primera fase acull 1.307 habitatges i 15 comerços, aquesta segona fase comprèn 3.764 habitatges i 300 establiments comercials, representant una població superior als 9.000 habitants. La tipologia d'habitatges que inclou aquesta segona fase, amb edificis plurifamiliars, alta densitat de població i nombrosa activitat comercial als baixos, ha portat l'equip tècnic a definir un sistema de recollida mixt, en què la novetat més destacada serà la incorporació de contenidors de fracció orgànica amb tancament electrònic i identificador d'usuari a través d'una targeta, facilitant que la fracció que genera més olors i incomoditats, es pugui dipositar en el contenidor específic sempre que es requereixi. A l'espai públic també es mantindran els contenidors de vidre, mentre que la resta de fraccions es recolliran a través del porta a porta amb bossa estandarditzada, i amb la novetat respecte a la primera fase que se separaran el paper i els envasos, passant a un model de recollida on s'ampliarà el nombre de fraccions a cinc. El tinent d'alcalde i regidor de Transició Ecològica, Sergi Talamonte, ha assenyalat que reactivar la implantació del porta a porta "és una prioritat d'aquest mandat en aquesta lluita urgent per frenar el canvi climàtic". Així, ha remarcat que es farà amb un model "que s'ha dissenyat per facilitar les coses al màxim a la gent i per aconseguir la viabilitat", després d'haver detectat detectar "desequilibris econòmics" que la Paeria "ja ha pogut solucionar". Talamonte ha dit que ls resultats de recollida a Ciutat Jardí i Vila Montcada, pròxims al 90%, fan ser optimista. A la vegada, ha agraït "la bona feina que està fent el veïnat de Lleida per reduir la generació de residus i augmentar el reciclatge", un esforç que "té conseqüències positives per al planeta però també per a l'economia", ja que "es redueix la despesa en fer menys ús dels abocadors", ha indicat. El tinent d'alcalde ha explicat que "el porta a porta permet alhora donar un nou ús als materials que abans es llençaven, evitant així l'extracció de recursos naturals, i contribueix a treballar en l'economia circular". Per facilitar la correcta recollida a les llars de la fracció orgànica, la Paeria repartirà 3.764 cubells airejats i més de mig milió de bosses compostables. Amb l'objectiu de cobrir una part d'aquesta despesa, l'Ajuntament de Lleida ha informat a la Comissió Informativa de Polítiques de la gestió i promoció d'Habitatge i Transició ecològica que es presenta a una subvenció del Ministeri per a la Transició Ecològica amb un import sol·licitat de 14.528 euros, prop de la meitat de la despesa prevista en cubells i bosses. Previsió del desplegament del porta a porta a Pardinyes-Balàfia. Durant els mesos de juny i juliol, la Paeria prepararà un campanya comunicació a veïns i entitats, adquirirà el material per repartir als habitatges i formarà el personal d'informació ambiental, amb un pressupost de campanya de 110.000 euros. Al setembre, es posarà en marxa la campanya de comunicació, treballant amb els sectors socials implicats i presentant la implantació del porta a porta al veïnat i entitats. També s'entregaran a les llars els materials i les targetes electròniques amb visites individualitzades dels informadors ambientals a habitatges i comerços. I, a finals d'any, s'iniciarà el desplegament i la campanya de seguiment de la implantació durant dos mesos, informant de dubtes, problemes, beneficis. Nou contracte de manteniment als Camps Elisis. La Comissió Informativa de Polítiques de la gestió i promoció d'Habitatge i Transició ecològica de la Paeria també ha tractat la licitació del nou contracte de manteniment de la jardineria dels Camps Elisis. Com a novetat, es destinarà a Centres Especials de Treball, avançant en la implantació de la contractació pública social i responsable. El contracte tindrà dos anys de durada més dos més de possibles pròrrogues, es preveu que comenci el pròxim 16 de gener i té un pressupost total anual (manteniment i neteja) de 323.156,34 euros.
Medi ambient
El delta de l'Ebre presenta el primer anuari d'observacions d'ocells que recopila uns 270 albiraments durant el 2014. El parc natural publicarà noves edicions cada any per a fer-ne una difusió pública i un ús científic de totes dades ornitològiques. ACN Deltebre.-El Parc Natural del Delta de l'Ebre ha editat el seu primer anuari ornitològic, un document on es recullen totes les observacions d'ocells que es van fer durant el 2014. Com ha detallat David Bigas, coeditor de l'anuari juntament amb Toni Curcó, el volum repassa uns 270 albiraments amb dues rareses, la presència, fa dos anys, del capsigrany bru i el bitxac siberià de la zona del Mar Caspi, per primer cop, a la península ibèrica. En el projecte hi col·laboren 130 persones entre observadors, editors i fotògrafs. El document recull també tots censos que fan els tècnics del parc natural i ofereix una informació interessant i útil tant a científics com a aficionats i birdwatchers. Al delta de l'Ebre s'hi fa més del 85% de les observacions ornitològiques anuals de Catalunya.
Medi ambient
L'Agència de Residus destina 650.000 euros a projectes per a la reutilització dels residus municipals. Són ajudes a ens locals, entitats sense ànim de lucre i universitats. ACN Barcelona.-L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) destinarà 650.000 euros a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals. Uns 235.000 euros serviran per finançar nou ens locals, i uns 414.000 seran per a 15 entitats sense ànim de lucre i universitats. En aquest últim cas, es tracta d'impulsar projectes de prevenció del malbaratament alimentari i el foment de la reutilització d'objectes. Pel que fa als ens locals, són actuacions com ara l'elaboració de plans locals de prevenció, iniciatives contra el malbaratament alimentari, foment de la reutilització d'objectes i elaboració d'estudis de pagament per generació adreçats a la prevenció. Els ens locals beneficiats són quatre de Barcelona, un de Girona, dos de la Catalunya Central i dos més de l'Alt Pirineu i Aran. Pel que fa a les entitats i universitats, són 11 de Barcelona, una de Girona, 5 de la Catalunya Central, dos de l'Alt Pirineu i Aran i una de Lleida.
Medi ambient
L'incendi de la Collada del Perelló crema almenys 100 hectàrees de vegetació forestal. El foc obliga a desallotjar per precaució una dotzena de veïns de nou masies de la zona. ACN El Perelló.-L'incendi que ha començat cap a dos quarts de dotze del migdia a la Collada del Perelló (Baix Ebre) ha cremat fins ara almenys 100 hectàrees de superfície forestal i segueix fora de control, segons informen els Bombers de la Generalitat i Agents Rurals. El foc, que s'ha iniciat en una zona propera al parc eòlic de les Colladetes, s'ha propagat ràpidament en sentit sud oest i ha llençat focus secundaris a llarga distància, conduït per vent de mestral. Com a mesura preventiva i de seguretat, una dotzena de persones de nou masies han estat desallotjades per indicació dels Bombers, malgrat que no es troben, ara per ara, afectades pel radi d'abast de l'incendi. Els veïns han pogut marxar pels seus propis mitjans. Per ara, no consten ferits i hi ha una cinquantena de dotacions dels Bombers, entre terrestres i aèries, treballant a la zona per controlar el foc. A conseqüència de l'incendi, s'ha tallat preventivament la carretera local TV-3022 entre el Perelló i Rasquera (Ribera d'Ebre). A banda d'aquesta incidència, no hi ha afectació a nuclis habitats.
Medi ambient
Avança el procés de revegetació de la maresma recuperada de la Pletera a l'Estartit. Les replantacions naturals que s'hi van fer el 2016 estan donant bons resultats i alts nivells de supervivència en espècies autòctones. ACN L'Estartit.-La maresma recuperada de la Pletera, a l'Estartit (Baix Empordà), avança en el procés de revegetació natural. Els tècnics del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i l'àrea de medi ambient del Torroella de Montgrí asseguren que la colonització espontània amb espècies autòctones com la salicòrnia, la salsona, els joncs o l'obione està seguint el ritme habitual en aquest tipus d'ecosistemes i que, a més, les replantacions naturals que s'hi van fer l'any passant presenten alts nivells de supervivència. Un dels punts on és més perceptible la millora és al sector sud, a la zona propera a la bassa del fra Ramon i que també és la primera on es va actuar. Per això, no es descarta aplicar mesures similars en d'altres punts aprofitant, per exemple, la retirada de la línia elèctrica soterrada. El projecte de recuperació d'aquest espai està subvencionat pel programa europeu 'Life'. La capacitat de revegetació natural d'aquest espai era un dels aspectes que més interès generava entre els científics i un dels objectius clau del projecte de recuperació de la zona. Inicialment, esperaven que la simple recuperació de la cota original de la maresma i la retirada de materials acumulats per fer l'antiga urbanització seria suficient perquè la vegetació adaptada a les altres concentracions de sal, tornés a ocupar l'espai. Malgrat això, no se sabia quin capacitat tindria per fer-ho de manera natural i si caldria reforçar el procés amb plantacions de llavors o planter. El seguiment que s'està fent a la maresma confirma, segons els tècnics, els "millors pronòstics" i conclou que "l'espai es troba en ple procés de colonització per la vegetació autòctona, principalment salicòrnia, salsola, joncs i obione". Precisament, els siliconars són un dels 198 hàbitats d’interès comunitari definits per la Unió Europea. La llei els defineix com a hàbitats que es troben amenaçats de desaparició o en regressió, o bé que són representatius d’almenys d’una de les set regions biogeogràfiques en les quals es troba dividida la UE. A Catalunya, hi ha 94 hàbitats d'aquest tipus i a la Platera se n'hi concentren vuit d'ells.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Més de 200 voluntaris recullen cinc tones de deixalles en la campanya 'Per un Delta Net'. El 80% de la brossa és plàstic i se n'ha retirat una tona més que l'any passat. ACN Amposta.-Més de 200 voluntaris han participat en la campanya 'Per un Delta Net', organitzada aquest diumenge als espais naturals de set municipis de l'entorn del Parc Natural del delta de l'Ebre. Durant la jornada, s'han recollit cinc tones de deixalles, majoritàriament plàstic, com taps, ampolles, bidons, cordes o xarxes, segons indica el primer balanç. Enguany, s'ha retirat una tona més de brossa que l'any anterior. Tot i això, Xavier Abril, tècnic del Parc Natural i coordinador de la iniciativa, ha apuntat que la recollida de residus va a la baixa, atès que s'ha passat de les vuit tones de l'any 2015 a les cinc actuals. Les deixalles recollides aniran a l'abocador de Mas de Barberans perquè és "complicat" donar una segona vida a aquests residus. Amb guants i amb un sac, els 245 voluntaris han començat a pentinar les zones establertes pels tècnics del Parc Natural del Delta de l'Ebre per netejar els principals espais naturals de l'entorn dels municipis de l'Ampolla, Carmarles, l'Aldea, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre i Amposta. Durant la jornada s'han recollit majoritàriament materials d'origen plàstic. A tall d'exemple, encenedors, raspalls de dents, ampolles, cartells de fusta artificials, llaunes, bidons i xarxes. Malgrat que enguany s'han recollit unes cinc tones, una més que en la campanya anterior, en els últims quatre anys hi hagut una disminució de les deixalles recol·lectades. Segons Abril les causes d'aquest descens es deuen a diversos factors, entre els quals destaquen el tipus d'objectes transportats pel riu Ebre, sumat al vent i als temporals que retornen els residus cap a les platges. Així mateix, assenyala les activitats econòmiques vinculades al turisme i al sector primari. "És un còctel complicat, intentem ser arqueòlegs de la brossa i conèixer millor l'enemic", ha afirmat el coordinador. Malgrat que l'objectiu de la jornada és la neteja dels paratges, la campanya també centra esforços en la sensibilització mediambiental i en els canvis de conductes en relació al consum. "Amb petits gestos podem deixar de gastar plàstic o sobreembalatges", ha subratllat Abril. Amb tot, les tones de residus recollides no es podran reciclar per a un segon ús atesa la complexitat del material. Per això, es tornaran a portar a l'abocador de Mas de Barberans i no es repetirà l'experiència de fa dues campanyes, quan es van enviar uns 500 quilos de plàstic a una ONG de Montpeller que va convertir-los en taps per als envasos d'una empresa de xampús. "Al Delta els plàstics estan trinxats pel sol, la sal, les ones, el vent i algunes tenen vida incorporada. Llavors és molt difícil que es puguin separar", assegura, diferenciant-ho de la resta de productes que es reciclen en el dia a dia. En la neteja de la platja de l'Eucaliptus, ubicada al terme municipal d'Amposta, hi han participat una cinquantena de voluntaris. Entre ells, Laura, que ja n'és una veterana, ha celebrat la iniciativa i ha afirmat que molts dels voluntaris continuen després a títol personal netejant altres espais. "Tenim la sort de tenir aquesta natura, cal continuar cuidant-la", ha assenyalat. En la mateixa línia, s'ha manifestat Joan, que ha ressaltat la tasca dels voluntaris. "Simplement netegem el que embrutem, embrutar és una desgràcia per al medi ambient".
Medi ambient
Un doble segellat dels pous tanca el procés d'hibernació del magatzem de gas submarí Castor. La companyia Enagás dóna per finalitzat el procés després d'un any de treballs i un cost superior als 17 MEUR. ACN Vinaròs.-Després de més d'un any de treballs i més de 17 milions d'euros invertits –que se sumen a la factura de més de 1.750 milions que ja acumula el projecte- la companyia Enagás ha donat per finalitzats els treballs per a la hibernació del magatzem de gas submarí Castor després d'efectuar un doble segellat dels pous. En aquest estat quedaran les instal·lacions mentre el govern espanyol no prengui una decisió definitiva al respecte, supeditada als resultats de l'estudi encarregat per la mateixa Enagás al Massachussets Institute of Technology (MIT), que suposadament han d'arribar a finals d'aquest 2016. Segons la companyia, a qui l'Estat va encarregar l'escomesa de la hibernació, les instal·lacions es troben en condicions segures, sense gas a la plataforma, el gasoducte o les instal·lacions de terra. Tot plegat, afegeixen, no hauria suposat cap alteració del magatzem i s'efectuaran les tasques necessàries de manteniment i preservació dels equips. El segellat dels pous ha estat l'última fase de l'operació, que s'ha desplegat en tres fases. Després d'una anàlisi de la situació i l'elaboració d'un pla, arran del requeriment del govern el 3 d'octubre de 2014, en el moment de fer efectiva la renúncia de l'exconcessionària Escal UGS –en mans, majoritàriament, del grup ACS-, Enagás va iniciar al març de 2015 les tasques amb la intertització de les instal·lacions. Es va disminuir de forma controlada i programada la pressió del gas romanent a la superfície, el gasoducte i a les instal·lacions de terra, deixant-hi una pressió mínima. Després es va procedir a retirar el gas de la instal·lació de superfície, amb les canonades intertitzades amb nitrogen a baixa pressió, per posar-les en situació de "màxima seguretat". Posteriorment, relata la companyia, va procedir als treballs de preservació dels equips per mantenir-los en condicions de seguretat i operativitat: així, per exemple, s'han preservat els compressors, tant de la planta com de la plataforma, protegint-los amb elements elèctrics, engreixant-los i recobrint amb material aïllant les vàlvules per a protegir-les de l'ambient marí. El procés també incloïa tasques de control remot de la plataforma, lloguer de generadors per alimentar d'electricitat les instal·lacions marines, buidatge de productes químics dels tancs i preservació de les turbomàquines i de la resta d'equips que queden inactius. L'última fase s'ha centrat en el segellament, "un cop comprovada la correcta estanqueïtat de cadascun dels dotze pous del magatzem i de les vàlvules, tant en superfície com a 150 metres de profunditat". Segons Enagás, s'han instal·lat a tots els pous dos peces mecàniques d'acer, addicionals a les dues vàlvules existents a cadascun d'ells: una sobre la vàlvula a 150 metres de profunditat sota el llit marí, i una altra més pròxima a la capçalera del pou, a la plataforma. En aquest sentit, la companyia remarca que ha efectuat un segellament dels pous "quàdruple". Experts consultats per l'ACN apunten que aquestes operacions no solen executar-se quan existeix la previsió de reobrir els pous en un període de temps relativament breu. Segons Enagás, l'objectiu dels treballs, d'acord amb el decret ministerial d'octubre de 2014, impedirà que s'injecti novament o s'extregui gas "per no alterar l'estructura de l'emmagatzemament". En aquest moments, reiteren, estan ja en funcionament els serveis auxiliars necessaris per a mantenir la instal·lació en situació de seguretat –sistemes de detecció, extinció de foc i enllumenat- així com els sistemes que permeten efectuar el manteniment bàsic de les instal·lacions. Enagás, a més, assegura que per garantir la "seguretat de les persones, els béns i el medi ambient" manté una "vigilància continuada de la instal·lació i del seu perímetre". Tot el procés d'hibernació, conclouen, ha estat auditat i supervisat per la societat britànica, Lloyd's, el major expert del món en serveis d'auditoria independent a empreses que operen amb actius d'aquest tipus i que havia de supervisar la fallida posada en marxa del projecte Castor, durant l'estiu i tardor del 2013. La mateixa auditora va efectuar l'anàlisi de riscos prèvia per al procés que ara conclou i un dossier amb documentació que ha certificat es remetrà al Ministeri d'Indústria.
Medi ambient
Les associacions de veïns de Berga demanen no llençar bosses de brossa a les voreres i llocs on abans hi havia contenidors. També reclamen al consistori que netegi ràpidament les zones i eviti l'acumulació de deixalles en el primer dia de la implementació del porta a porta. ACN Vic.-Les associacions de veïns de Berga han demanat als ciutadans que facin un "esforç" per no deixar brossa al carrer i a les voreres, utilitzar els cubells, seguir el calendari marcat per baixar la brossa i respectar els horaris en els primers dies d'implementació del sistema de recollida de residus porta a porta. A través d'un comunicat, les associacions també han instat el consistori a netejar ràpidament les zones on hi havia els contenidors i on s'hagi acumulat deixalles. La capital del Berguedà, amb 16.000 habitants, s'ha convertit aquest dilluns en la primera ciutat de Catalunya en implementar el sistema de recollida selectiva porta a porta. Amb nivells de recollida del 30%, s'espera passar al 80%. Les associacions de veïns també insten l'Ajuntament de Berga a obrir l'oficina d'informació del porta a porta cada dia durant el matí i la tarda per poder resoldre els dubte. A més, també volen que es destini un telèfon a informació. Ara mateix l'oficina està oberta dilluns i divendres (matins de 10 a 1) i dimecres (tardes de 4 a 7).
Medi ambient
La confraria de pescadors de Palamós s'alia amb Múrcia i Granada per fomentar una pesca sostenible. Han creat un projecte amb biòlegs pesquers i experts en medi ambient per tal de fer un seguiment dels ecosistemes marins. ACN Palamós.-La confraria de pescadors de Palamós, la de San Pedro de Pinatar (Múrica) i la de Motril (Granada) s'han unit per crear el projecte Cofradedmed, que busca fomentar una pesca sostenible en què es tingui en compte la protecció dels ecosistemes marins i dels recursos vius. El projecte compta amb els gestors de les confraries, biòlegs pesquers i experts mediambientals. A partir d'aquí han desenvolupat una metodologia comuna per localitzar i fer un seguiment d'algunes de les zones que tenen més interès pesquer. Posteriorment es registraran els resultats en una base de dades per conèixer l'estat de salut de les espècies en aquestes zones. A més, es preveu que també hi hagi comunicació entre les tres confraries per explicar quins mètodes s'utilitzen per mantenir algunes de les espècies de peixos que hi ha en el seu territori i poder-los adaptar a la resta de ports. De moment ja s'han fixat quines espècies estudiaran i han començat a tenir mostres de les talles dels peixos que s'han pescat en les tres confraries. A partir d'aquest mostreig es dissenyaran uns quadres comuns de bones pràctiques pesqueres i eines útils per saber quan s'està debilitant a una espècie determinada de peix. Unes eines que intentaran que siguin comunes entre les tres confraries. El projecte Cofradedmed compta amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per la Transició Ecològica a través del programa Pleamar. A més, compta amb el cofinançament del Fons Europeu Marítim de Pesca.
Medi ambient
L'ANC qualifica el Pla Hidrològic Nacional de "nou atac frontal de l'estat espanyol". L'assemblea dóna suport a la manifestació contra el pla convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre el 7 de febrer. ACN Barcelona.-L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha qualificat el Pla Hidrològic Nacional de "nou atac frontal de l'estat espanyol" perquè "afecta" la capacitat de gestió dels recursos naturals de Catalunya. L'ANC ha lamentat que el procés de negociació del pla no ha valorat "en cap cas" l’equilibri mediambiental del tram final del riu i del Delta ni les propostes i punts de vista de les diverses parts implicades de tot el territori afectat. A parer de l'assemblea, es posa de manifest "una vegada més" que "només amb les eines d'un estat independent" es podrà contribuir a l'equilibri territorial de les comarques catalanes i es podrà treballar per una economia sostenible. Només esdevenint un estat independent amb plena sobirania, podrem convertir el conflicte en un assumpte d’abast internacional que haurà de ser negociat entre dos països, Catalunya i Espanya, en igualtat de condicions. Per tot plegat, l'ANC ha volgut donar suport públic a la manifestació convocada el 7 de febrer per la Plataforma en Defensa de l'Ebre i a totes les actuacions "pacífiques" que s'emprenguin per aturar l'aplicació del pla.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Denunciats per acampar, fer foc i pescar al pantà de Susqueda en ple estat d'alarma. Són un grup de tres persones que portaven tres dies a la zona i pretenien passar-hi, almenys, tot el confinament. ACN Susqueda.-Els Agents Rurals han denunciat un grup de tres persones que pretenien passar el confinament acampats al pantà de Susqueda (Selva). Van ser dues patrulles les que es van acostar el divendres 10 d'abril a la zona que limita les comarques de la Selva amb Osona amb el suport de l'helicòpter. Al arribar al lloc, els agents, que ja estaven avisats abans d'aquesta imprudència, van trobar el grup que havia instal·lat una carpa, havien fet foc i un d'ells estava pescant al pantà. Segons ha pogut saber l'ACN, els denunciats van reconèixer que ja portaven tres dies acampats i que pretenien passar, almenys, tot el confinament en aquest espai, i de fet, tenien aliments i roba. Els Agents Rurals els van multar i van obligar-los a abandonar la zona. Aquesta, però, no va ser l'única actuació que va fer el cos a Susqueda. I és que uns metres més avall van enxampar una altra persona, que no anava amb aquest grup de tres, pescant al pantà. Els agents van acostar-s'hi i li van demanar que respectés el confinament que estava decretat per l'estat d'alarma i se'l va sancionar. Els Agents Rurals els recorden que la pesca continental no està permesa durant l'estat d'alarma. Durant la jornada d'ahir dissabte, es van aixecar 27 actes i fer 10 denúncies per incomplir el confinament. Entre les quals el cas d'una dona que va sortir a passejar amb el seu gos de més de 12 anys –no habituat a caminar tant- i que va haver de demanar ajuda després que l'animal es desplomés esgotat.
Medi ambient
Setze municipis del Penedès i el Camp de Tarragona plantejaran una estratègia conjunta per obrir les platges a l'estiu. La seguretat sanitària, la preservació de l'espai natural i l'impuls de l'economia centraran el projecte. ACN El Vendrell.-Els setze municipis de la costa del Penedès i el Camp de Tarragona, des de Sitges fins a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, han acordat definir una estratègia conjunta per obrir la temporada de bany a les platges quan amaini la crisi sanitària de la covid-19. Representants dels setze ajuntaments han celebrat aquest dilluns a la tarda una reunió telemàtica del denominat Pacte de Coma-ruga constituït al febrer, al qual ara s'hi han sumat Vila-seca, Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l'Hospitalet. A la trobada s'ha acordat definir una línia d'actuació conjunta, amb la garantia de la seguretat sanitària, la preservació de l'espai natural i la reactivació econòmica del turisme com a eixos centrals. Els participants es van emplaçar a una nova reunió per concretar les primeres mesures la setmana vinent.
Medi ambient
El projecte Life Clinòmics anima els ajuntaments i gestors públics i prIvats a potenciar l'aprofitament dels boscos. El curs de gestió forestal mostra com treure rendiment de la superfície forestal a la vegada que se la fa més resistent i resilient al canvi climàtic i als incendis. ACN Gandesa.-Els boscos del territori necessiten inversió i una gestió forestal sostenible que els ajudi a adaptar-se al canvi climàtic, a ser resistents i resilients als incendis d'alta intensitat que estan per venir i sobretot per acabar amb dècades d'abandonament. El curs que s'ha impartit aquest dimarts, a Gandesa, dins del projecte Life Clinòmics, ha donat eines a particulars, tècnics i gestors púbics d'aquests boscos perquè integrin també en la planificació totes les vies d'aprofitament que queden encara per explotar. En són exemples, l'apicultura, les plantes aromàtiques, la recol·lecció de bolets o tòfones, la caça, la biomassa a nivell local, el suro o les activitats fusteres, que només exploten un 25% de potencial que existeix als boscos. El municipi de Gandesa i la zona de Forest Comuns justament ha servit de model pràctic al curs per exemplificar el casos d'aclarides que s'aprofiten per genera biomassa i escalfar els edificis municipals. El projecte Life Clinòmics té per objectiu posar en marxa nous processos d'inversió d'entitats públiques i empreses privades per disminuir la vulnerabilitat dels boscos, "anticipar-se als impactes climàtics, augmentar la seva resiliència, millorar-ne la competitivitat i augmentar l'ocupació". Un dels cursos del projecte s'ha impartit, aquest dimarts, a Gandesa. L'adaptació dels boscos al canvi climàtic s'ha mostrat als assistents com una gran i infrautilitzada oportunitat per impulsar la bioeconomia en els explotacions forestals. "Tenim un país de boscos, amb una superfície forestal gran i són molt diversos i molt complexos", ha assenyalat Rut Domènech, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal. "Hem d'entendre els boscos que tenim i el productius que són", ha afegit. Domènech ha detallat que es pot fer una aprofitament dels boscos des del sector apícola, l'activitat fustera, el suro, la caça, les plantes aromàtiques, els bolets, els pinyons o la tòfona, el lleure i el turisme, o la biomassa, entre molts altres. "Tenim un bosc ric, divers i amb moltes possibilitats de futur. Amb el repte del canvi climàtic al davant, però és un bosc que podem aprofitar", ha insistit la tècnica. Una de les crides que es fa des de Clinòmics és que la societat s'oblida dels boscos fins que cal lamentar catàstrofes, com els incendis. "Els propietaris es queixen que no tenen l'atenció que caldria però aquesta atenció també s'ha de provocar. No sempre passa. La gestió dels boscos necessita una visió de molt més llarga durada i considerar interessos econòmics, i no mirar-lo com una mena de parc que s'ha d'aïllar", ha defensat José Manuel Jurado, responsable de Sostenibilitat del CCOO a Catalunya. I és que el 54% de la superfície de Tarragona i l'Ebre (340.000 hectàrees) és forestal i un 40,1% és superfície arbrada (252.000 hectàrees). Els boscos a la demarcació no necessiten reforestacions sinó una gestió per sanejar-los i donar-los aquestes opcions de futur que s'han proposat al curs. Després de 40 anys "amb una gestió mínima" i sense massa perspectives sobre què calia fer amb els forests, ara es proposen mesures silvícoles adaptades i concretes, allunyades dels mecanismes centreeuropeus que no s'assemblen amb les boscos complexos i diversos que existeixen a Catalunya. Al curs s'han present els ORGEST, 395 –de moment- models que serveixen de guia per planificar la gestió del bosc depenent del tipus d'arbre, la qualitat d'estació o l'objectiu preferent que se li vol donar a l'explotació. Es proposen actuacions simples com les aclarides i la selecció de tall que promoguin les espècies més adaptades a la nova climatologia i que aquestes tallades s'adaptin també a la qualitat de cada estació i espècie. Amb una climatologia canviant sense aturador, també s'aposta per promoure masses forestals mixtes, amb diversificació d'espècies i prioritzant les més adaptables a les altes temperatures i la sequera (o pluges molt intenses però molts espaiades en el temps). Per últim, la integració del risc d'incendi en la gestió forestal també ha de ser innegociable. "Estem intentant mantenir un bosc que existia fa 200 anys però hem d'escollir entre un bosc per anar les camps de setmana o un de resistent al canvi climàtic i als incendis", ha defensat Domènech. Projectes de biomassa en auge. Gandesa és un dels exemples on s'ha començat a gestionar el bosc, en concret la zona del Forest dels Comuns, per mantenir l'extinció forestal ordenada i aprofitar la biomassa per escalfar els edificis municipals. La gestió biomassa és una iniciativa que creix i es va consolidant al país però des de Clinòmics s'aposta per una "planificació complexa més complexa" dels boscos. "Més enllà que tinguin potencial, el que existeix és una necessitat. Ens hem d'adaptar, no hi ha elecció. Qui vulguin tenir una gestió més avançada, ha de tenir altres tipus de criteris, així com qui vulgui un aprofitament econòmic. També implica canvis en la demanda. La biomassa en si no és la solució a tots les problemes però es un sumatori per situar Catalunya com un referent. La nostra fusta acaba moltes vegades al sud d'Itàlia i això és una cosa bastant ridícula", ha defensat Jurado.
Medi ambient
La Generalitat retreu a l'Estat que hagi deixat 150.000 tones de llots tòxics per extreure al pantà de Flix. Territori i Sostenibilitat així com l'Ajuntament de Flix reclamen al govern espanyol que finalitzi immediatament les obres de descontaminació de l'embassament. ACN Flix.-El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha retret al govern espanyol que hagi deixat 100.000 metres cúbics –unes 150.000 tones- de residus tòxics sense extreure al fons de l'embassament de Flix. Es tracta, segons les xifres oficials aportades per l'Estat sobre el procés de descontaminació, d'un 12% del total de llots que s'havien d'extreure i tractar. El conseller, qui assegura haver tingut coneixement d'aquestes dades arran d'una reunió de la comissió tècnica per abordar la finalització pendent del projecte amb representants de la Generalitat i el govern espanyol, ha qualificat l'escenari de "greu incompliment" i situació "inaudita". Segons ha recordat, el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient va donar per finalitzada la descontaminació a finals de l'any passat després d'haver extret 700.000 metres cúbics -1,1 milions de tones- del pantà. Tant la Generalitat com l'Ajuntament de Flix han anunciat que reclamaran al govern espanyol que actuï per retirar els llots tòxics restants de forma immediata.
Medi ambient
Investiguen un noi de 24 anys per caçar ocells amb una xarxa japonesa il·legal al Tarragonès. La malla, instal·lada a la zona de la Torre del Guiu del Catllar, havia atrapat dos pit-roigs. ACN El Catllar.-Els Mossos d’Esquadra van enxampar i investigar el passat 4 d’octubre un noi de 24 anys, veí de Tarragona, per caçar ocells amb una xarxa japonesa il·legal al Tarragonès. Els fets van succeir el 29 de setembre quan els mossos van rebre un avís que a la localitat del Catllar hi havia un cotxe sospitós que possiblement pertanyia a un caçador furtiu d’ocells. Una patrulla va desplaçar-se al lloc indicat, concretament a la zona de la Torre d’en Guiu, on els agents van agafar un camí fins arribar a una zona on hi havia instal·lada una xarxa japonesa, element de caça que està completament prohibit i en la qual hi havia dos ocells pit-roigs enredats, un d’ells viu i l’altre mort. Acte seguit, els agents van tallar la xarxa per alliberar-los i l’ocell que estava encara viu van traslladar-lo ràpidament a un centre veterinari de Reus (Baix Camp), on també va acabar morint a causa de l’asfíxia. Arran d’aquests fets es va obrir una investigació que va permetre localitzar i investigar un home acusat de caçar ocells protegits i utilitzar una xarxa japonesa, que està prohibida ja que no discrimina ni selecciona l’animal, cosa que fa possible que s’hi enganxin ocells de qualsevol mida, tipus i nivell de protecció. L’investigat, acusat de dos delictes relatius a la protecció de la flora, la fauna i els animals domèstics, va declarar a la comissaria de Tarragona el 4 d’octubre i es presentarà davant de l’autoritat judicial quan sigui requerit.
Medi ambient
Reus actua a les fonts ornamentals perquè els coloms no hi puguin beure i es controli la població d'aus. L’Ajuntament iniciarà una campanya de sensibilització per buscar la complicitat de bars i restaurants amb terrasses. ACN Reus.-La regidoria de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, a través de la Brigada Municipal, ha iniciat els treballs d’arranjament i millora de diverses fonts ornamentals de la ciutat per evitar la presència d’aus i millorar-ne la salubritat. L’actuació s’emmarca en la campanya permanent de control de la població de coloms a la ciutat. Aquesta actuació consistirà en posar impediments a les fonts ornamentals perquè els ocells no hi puguin beure, amb el doble objectiu de millorar les condicions higièniques dels sortidors i de minimitzar la presència d’aus a la ciutat. L’alcalde, Carles Pellicer, ha afirmat que el govern municipal és “conscient de les molèsties que els coloms generen a la ciutadania” i ha assenyalat que treballen de forma transversal, amb la implicació de diverses regidories, per resoldre la problemàtica. Els treballs d’arranjament de les fonts s’aniran executant de manera gradual i consisteixen en petites millores adaptades a les característiques de cada element, com el rebaixat o l’alçat dels vasos d’aigua, o la instal·lació de materials metàl·lics lliscants per impedir l’accés dels animals a l’aigua. Les obres tenen un pressupost de 42.634,42 euros i es faran als sortidors ornamentals de fins a vuit punts de la ciutat. Aquests treballs se sumen a les diferents actuacions que l’Ajuntament porta a terme per controlar la població d’aus com la captura mitjançant gàbies i xarxades, sistemes sonors per espantar les aus, vols amb falconeria, instal·lació de xarxes a les fonts, retirada de nius, prova pilot amb un dispensador de pinso anticonceptiu i tancaments d’obertures en immobles. En aquest sentit, la regidoria de Medi Ambient i Ocupació posarà en marxa una campanya de sensibilització, dirigida a la ciutadania, i en especial al sector de la restauració amb terrasses, per buscar la complicitat dels veïns en el control de la població de coloms.
Medi ambient
Activat el Pla Alfa per risc alt d'incendi forestal a set comarques. L'ambient sec i el vent activa el nivell 2 d'alerta, d'un màxim de tres, a l'Alt Empordà, Baix Empordà, Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre. ACN Barcelona.-El Cos d'Agents Rurals té activat el Pla Alfa per risc alt d'incendis forestals en el nivell 2 (d'un màxim de tres) a set comarques de Catalunya. Són l'Alt Empordà, Baix Empordà, Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre, on es requereix vigilància exclusiva en les zones forestals, tot i que no es restringeix l'accés als massissos com sí s'hauria de fer en la fase 3. Segons ha confirmat l'ACN de fonts de la Subdirecció General dels Agents Rurals, l'ambient sec i el fort vent ha elevat el risc de foc en zones boscoses als extrems del país. La previsió era més pessimista, però, la tarda d'aquest dissabte, en què es preveia per aquest diumenge activar el nivell 2 també al Pallars Jussà, Solsonès i Alt Urgell. El Pla Alfa és el procediment operatiu que té establert el Cos d'Agents Rurals per definir les actuacions dels efectius de vigilància i prevenció d'incendis forestals desplegats sobre el territori, davant les situacions de perill d'incendi que es produeixin. L'activació del Pla Alfa, per part dels Agents Rurals, ve donada pel mapa de perill diari d'incendi forestal i altres eines d'anàlisi de risc. En funció de les situacions de perill es gradua en una escala de 4 nivells operatius, de 0 a 3, per cada comarca. L'activació de cada nivell comporta un grau de mobilització dels efectius de la DGMNB, la realització de determinades actuacions preventives i, en els casos dels nivells 2 i 3, també l'activació de les fases de prealerta i alerta previstes en el Pla INFOCAT (Pla especial d'emergència per a incendis forestals a Catalunya).
Medi ambient
Estabilitzat l'incendi de Sant Martí Sarroca. La família desallotjada de la masia Can Grau ja pot tornar a casa. ACN Sant Martí Sarroca.-Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat poc abans de les set de la tarda l'incendi que crema des de les quatre de la tarda a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la zona de la Font del Maiol. El foc ha afectat 9,8 hectàrees de vegetació forestal, segons dades dels Agents Rurals. Les 33 dotacions terrestres i 11 mitjans aeris dels Bombers de la Generalitat que s'han desplaçat a la zona de l'incendi s'aniran retirant de forma progressiva. Els bombers ja han pogut aturar la cua i el flanc dret però han centrat els seus esforços en paralitzar el flanc esquerre. L'incendi ha obligat a desallotjar una família de la masia Can Grau, que des del voltant de dos quarts de set de la tarda ja ha pogut tornar a casa seva. A més dels Bombers de la Generalitat fins al lloc s'hi ha desplaçat divuit dotacions d'ADF, 50 voluntaris, vuit dotacions del cos de Mossos d’Esquadra i efectius de la Creu Roja. Els Bombers han rebut l'avís del foc al voltant de les quatre de la tarda i el telèfon d'emergències 112 ha rebut més de cent trucades informant sobre l'incendi.
Medi ambient
Els espais naturals gestionats per la Generalitat arriben als 4,2 milions de visitants el 2018. El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter dobla el nombre de visitants. ACN Barcelona.-Els espais naturals gestionats per la Generalitat han registrat durant el 2018 4,2 milions de visitants, el que suposa 40.193 persones més que l'any anterior però tenint en compte que no hi ha xifres del 2017 del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Fresser. L'espai que ha tingut un increment més important de visitants és el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que ha passat de 220.100 visitants a 444.328 el 2018. Aquest augment es deu, en gran part, a la millora en el mètode de recompte, ja que per primer cop hi ha dades recollides en comptadors ubicats en més itineraris a banda dels d'accés. Com que els espais naturals protegits no tenen porta d’entrada, calcular el nombre de visitants no és una tasca senzilla. Històricament, aquestes xifres s'han calculat amb fórmules estimatòries a partir de les dades obtingudes per diferents mètodes, principalment amb el recompte de visitants realitzat en els punts d’informació. . Els espais naturals protegits de la Generalitat estan implementant millores en els sistemes de recompte de visitants. Això fa que en alguns parcs es registrin xifres que poden semblar desajustades respecte a valors d'anys anteriors. La Generalitat treballa ara per implementar un sistema comú a tots els parcs, amb una nova metodologia que permeti oferir dades quantitatives més acurades, sobretot en els punts d’informació. . L'any passat la major part dels espais han mantingut el seu nombre de visitants en valors similars als de l’any anterior. El Parc Nacional d’Aigüestortes i estanys de Sant Maurici ha passat de 560.086 visitants a 552.014; el de l'Alt Pirineu ha crescut en 40.681 visitants nous el 2018, passant de 314.000 a 354.681; el parc del Cadí-Moixeró, que ha ajustat el mètode de recompte, ha registrat 363.000 visitants enfront els 430.000 del 2017; el Parc Natural de Cap de Creus passa de 450.000 a 430.000, i els Aiguamolls de l'Empordà han pujat des de 247.230 a 248.000 visitants. A més, el parc de l'Albera ha passat dels 63.000 visitants del 2017 a 58.000 el 2018; el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha registrat 500.000 visitants davant dels 550.000 dels 2017; el del Delta de l'Ebre ha augmentat de 614.418 persones a 633.894; el Parc Natural dels Ports ha passat de 255.000 a 280.000 el 2018, i el parc de Poblet ha registrat 110.000 visitants davant dels 226.000 de l'any anterior perquè també ha reajustat el mètode de recompte. Pel que fa al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Fresser, el 2018 ha arribat als 205.044 visitants però no hi ha registres del 2017 perquè és el parc de més recent creació.
Medi ambient
Territori acaba els treballs per evitar l'atropellament d'amfibis al tram de la GI-602 a Sant Climent Sescebes. S'ha construït un nou pas inferior a la zona de l'estany de la Cardonera i s'ha aixecat una tanca de formigó al d'en Pous. ACN Sant Climent Sescebes.-El Departament de Territori i Sostenibilitat ha acabat els treballs per evitar l'atropellament d'amfibis al tram de la GI-602 que passa per Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). Les obres, que han tingut un cost de 170.000 euros, s'han fet per facilitar els moviments de la fauna al voltant dels estanys de la Cardonera i d'en Pous. Tots dos, inclosos dins l'espai 'Bases de l'Albera' (que forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural, el PEIN, i la Xarxa Natura 2000). A la bassa de la Cardonera s'hi ha construït un nou pas inferior prefabricat que passa per sota de la carretera, perquè el facin servir tant amfibis com petits vertebrats. I a la d'en Pous, per la seva banda, s'hi ha enretirat una tanca metàl·lica i s'ha substituït er una altra de formigó (que, al seu torn, també serveix com a cuneta d'un dels costats de la GI-602). La Generalitat ha finalitzat les obres del projecte de millora de la connectivitat per als amfibis i altres petits vertebrats a la carretera GI-602, a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). L’actuació permet facilitar els moviments de la fauna a l’entorn dels estanys de la Cardonera i Pous, que es troben dins l’espai ‘Basses de l’Albera’ inclòs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la xarxa Natura 2000. Les actuacions han tingut un cost d’uns 170.000 euros. Les obres executades a l’estany de la Cardonera han consistit en la construcció d’un nou pas inferior prefabricat sota la carretera Gi-602 com a pas de fauna per amfibis i petits vertebrats; l’adequació d’un drenatge existent i la construcció d’una tanca permanent de formigó d’uns 220 metres de longitud i uns 40 centímetres d'alçada, paral·lela a la carretera, que condueixi als amfibis cap als passos inferiors i els barra el pas cap a la carretera. D’aquesta manera es millora la connexió de l’estany, el qual es troba dividit per la meitat per l’esmentada carretera. . A l’estany d’en Pous, per la seva part, s’ha enretirat una tanca metàl·lica temporal existent que impedia el pas dels amfibis a la calçada de la carretera, que dificultava un bon drenatge, i s’ha construït una tanca de formigó de 215 metres de longitud per dirigir els moviments dels amfibis cap a l’estany de manera segura a través d’un drenatge existent, i que a més fa la funció de cuneta en un dels costats de la carretera. Als camins existents adjacents als dos estanys, s’han construït un total de tres rases de captació (estructures similars als passos canadencs que eviten que aquests llocs esdevinguin punts d’accés a la carretera). Els animals que cauen en aquestes rases només poden dirigir-se cap als passos inferiors resseguint les barreres que s’han construït. . Durant aquest 2018 es preveu executar un primer seguiment per comprovar la utilització dels passos i la funcionalitat de les barreres que s’han construït durant els períodes concrets en els què els amfibis tenen més mobilitat. . Inversions en infraestructura verda. El Programa d'Infraestructura Verda és un instrument clau de la Generalitat per planificar actuacions prioritàries de millora que donin solidesa i funcionalitat a la infraestructura verda del país. S’emmarca dins el projecte "Estratègia de la Unió Europea sobre la Biodiversitat fins a 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural". Entre d’altres, l’estratègia estableix l’objectiu de mantenir i millorar la infraestructura verda i restaurar ecosistemes degradats (com a mínim un 15%) que garanteixi una millor connectivitat funcional entre ecosistemes, dins i fora dels espais Natura 2000.
Medi ambient
Controlat l'incendi de vegetació forestal de Sant Pere de Vilamajor. El foc ha cremat una superfície de 4,1 hectàrees, segons els Agents Rurals. ACN Sant Pere de Vilamajor.-L'incendi de vegetació forestal que crema des de poc abans de dos quarts de tres d'aquest dimarts al migdia a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) ha quedat controlat cap a un quart de set de la tarda, segons han informat els Bombers de la Generalitat. El foc està situat a prop de les urbanitzacions Vallserena i Can Vila però no ha calgut desallotjar cap persona ni s'ha fet cap confinament. Quatre mitjans aeris i dinou dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat treballen en les tasques d'extinció del foc. Les flames han cremat una superfície de 4,1 hectàrees, segons els mesuraments dels Agents Rurals que han difós els Bombers. El 45% del sòl afectat és agrícola, mentre que el 55% restant és forestal.
Medi ambient
ACTUALIZACIÓ:Més de 90 sortides dels Bombers i 120 trucades al 112 per les fortes ratxes de vent. Les incidències s'han concentrat al Barcelonès, el Baix Llobregat i els Vallesos, on les ràfegues han fregat els 80 km/h. ACN Barcelona.-ACN Barcelona .- Les fortes ratxes de vent durant la matinada i matí d'aquest dissabte han obligat els Bombers de la Generalitat a fer 90 serveis, cap de gravetat, sobretot per retirar arbres i branques caigudes, revisar elements inestables a teulades, sanejar façanes o comprovar mobiliari urbà afectat. Paral·lelament, el telèfon d'emergències 112 ha rebut un total de 124 trucades relacionades amb el vent, la majoria concentrades al Barcelonès (103, 82 de les quals a Barcelona ciutat i 11 a l'Hospitalet de Llobregat), el Baix Llobregat i els Vallesos, on les ràfegues de vent de ponent han fregat o superat els 80 km/h. De fet, entre les 07.30 i les 09 hores, els Bombers de Barcelona han atès 47 serveis per la ventada, el més destacat la caiguda d'un arbre la cruïlla de la Diagonal amb Selva de Mar. L'Ajuntament de Barcelona ha activat en fase d'alerta el pla bàsic d'emergència municipal per ventades i recomana a la ciutadania extremar les precaucions en les activitats a l'aire lliure i, a casa, retirar de balcons i façanes qualsevol element que es pugui desprendre i provocar un accident. També cal tenir cura dels vehicles que estiguin aparcats al carrer ja que el vent pot fer caure les motos o algun element de mobiliari urbà. Al carrer és convenient allunyar-se de cornises, murs i arbres que es puguin desprendre i prendre precaucions davant d'edificacions en construcció (bastides, grues) o en mal estat. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), destaquen registres de vent com els 130 km/h de Portbou, els 82,4 km/h del Perelló, els 74,5 km/h de Barcelona-Raval o els 74 km/h de Cabrils. El 112 Catalunya ha rebut fins a les 11 del matí 239 trucades relacionades amb l'episodi de forts vents. La majoria han estat concentrades a Barcelona i la seva àrea metropolitana (178) i la franja amb més trucades ha estat entre les 07:30 hores i les 08:30 hores d'aquest matí, amb 92 trucades. . Les trucades al 112 de Catalunya, per comarques s'han distribuït: Barcelonès 186, Baix Llobregat 21, Vallès Occidental 5, Alt Empordà 4, Tarragonès 4, Maresme 4, Segrià 3, Baix Camp 3, Garraf2 i Baix Ebre 2. Pel que fa a municipis: Barcelona 150, l'Hospitalet del Llobregat 18, Badalona 13, Cornellà del Llobregat 6, Borrassà 4, Viladecans 4, Sant Adrià de Besòs 3,Tarragona 3, Cambril 3 i Castelldefels 2. . Tot i el nombre de trucades no s'ha produït cap afectació important. La majoria de trucades fan referència al mobiliari urbà (fanals, contenidors...), arbres caiguts o a punt decaure, objectes a la via, així com tendals i uralites que han quedat malmesos pels efectes del vent. . Pel que fa a les actuacions dels Bombers per les ventades, la zona on més serveis s'han dut a terme ha estat la metropolitana de Barcelona. Així, a la Regió d'Emergències Metropolitana Sud s'han atès 40 serveis, mentre que a la Regió d'Emergències Metropolitana Nord, 36. Pel que fa a la resta del territori, s'han atès 10 serveis a Regió d'Emergències de Tarragona, 2 a la de Lleida, 1 a la Regió d'Emergències Centre i 1 altre a la de les Terres de l'Ebre. . . Prealerta NEUCAT per nevades al Pirineu. D'altra banda, Protecció Civil de la Generalitat DGPC manté la Prealerta del Pla Especial d'Emergències per Nevades a Catalunya NEUCAT per les nevades al Pirineu Occidental, afectant sobretot les comarques de la Val d'Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà. A partir del migdia, les precipitacions podrien afectar altres punt del Pirineu amb menor intensitat. A última hora de la tarda la cota de neu baixarà i podria afectar l'extrem més oriental del Pirineu i les cotes més elevades de l'Empordà. . A les cotes més altes del Pirineu, on les nevades coincideixin amb el fort vent, es pot produir el fenomen del torb reduint molt la visibilitat.
Medi ambient
Rescaten i alliberen una tortuga marina que intentava niar a la platja de Castelldefels. Va pondre un centenar d’ous al centre de recuperació, la majoria dels quals no prosperaran, i en té en formació per a dues postes més. ACN Barcelona.-La Xarxa de Rescat de Fauna Marina (XRFM) del Departament de Territori i Sostenibilitat va alliberar el 24 de juny una tortuga babaua adulta a la platja d’El Prat de Llobregat (Baix Llobregat). El queloni havia ingressat a les instal·lacions de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), procedent de la platja de Castelledefels (Baix Llobregat), la nit del 22 de juny. Se l’havia dut després que la policia municipal de Castelldefels notifiqués la troballa i es comprovés que l’animal presentava ferides en un ull i diverses laceracions. A més, els treballs de neteja de les platges amb maquinària pesada, en previsió d’una revetlla multitudinària a la sorra, van incidir en la decisió del trasllat. Un cop instal·lada en un tanc del CRAM, a primera hora del 23 de juny, la tortuga va fer una posta d’un centenar d’ous que, segons s’indica des del Departament de Territori i Sostenibilitat, probablement no prosperaran. Després de superar una revisió veterinària i de comprovar, a través d’una ecografia d’alta resolució, que encara té ous en formació per a dues postes més, se li va instal·lar, gràcies a la col·laboració de l’Associació Chelonia i de la UPV, un emissor via satèl·lit que permetrà fer-ne el seguiment en continu al llarg dels propers mesos. Finalment, va rebre l’alta veterinària i es va poder tornar al seu medi. Es calcula que , si tot va bé, la tortuga sortirà a fer un nou niu en alguna platja de la Mediterrània en els propers 15 dies, i tornarà a pondre un altre cop d’aquí a un mes. La tortuga babaua, com la resta de tortugues marines, viu tot l’any al mar, però entre els mesos de maig i agost les femelles surten a les platges per fer la posta. En els últims anys s’ha observat un increment de nius detectats a la Mediterrània occidental. L’any passat se’n van detectar a Almeria i Alacant, a més d’un intent fallit a Eivissa. L’any 2014 es van localitzar dos nius a les platges de Tarragona, un a Alacant, un altre fallit a Almeria i dos possibles intents més entre el Maresme i la Selva. Des de Territori i Sostenibilitat s’indica que les platges de Tarragona i Barcelona presenten unes condicions “òptimes” per a la reproducció d’aquesta espècies de tortuga, tant per la composició de la sorra com per la temperatura i la presència de posidònies mar endins. . També subratlla que aquest és un fet “històric” a Catalunya i d’una rellevància “extraordinària” en el context dels esforços per protegir aquesta espècie amenaçada. Els tècnics i els conservadors insisteixen en fer una crida a la col·laboració ciutadana i alerten de la importància que no es manipulin els exemplars. Es recorda, en aquest sentit, que les tortugues que surten a pondre són molt vulnerables i qualsevol interferència (soroll, fotografies amb flaix, manipulació) pot fer que tornin a l’aigua i perdin la posta.
Medi ambient
La policia local de Mollerussa lliura una cria de mussol perquè es pugui recuperar al centre de fauna de Vallcalent. Un menor va trobar l'animal desorientat en un carrer de la ciutat. ACN Mollerussa.-La policia local de Mollerussa ha lliurat aquest dijous als Agents Rurals una cria de mussol, la qual tenia en custòdia des de feia unes hores després que un menor la lliurés dimecres la nit a la comissaria del cos en trobar-la desorientada en un carrer de la capital del Pla d'Urgell. L'animal serà traslladat al Centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent de Lleida per tal que pugui recuperar-se i tornar a ser reintroduït al seu medi natural. Els Agents Rurals han recordat que, en cas que qualsevol ciutadà, es trobi animals salvatges desorientats enmig de la ciutat, els lliurin a la policia local perquè aquesta pugui donar avís Agents Rurals i la puguin portar a un centre especialitzat per poder-la alliberar.
Medi ambient
Lleida és la demarcació que menys emissions fa de CO2. Amb un 10,2% del total de Catalunya, a Ponent pràcticament s'igualen les emissions derivades de l'activitat agrícola i del processament de l'energia. ACN Lleida.-La demarcació de Lleida és la que menys emissions fa de CO2, que segons dades publicades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic se situen en un 10,2% del total de Catalunya, i se situa així a una llarga distància de la que més en genera, que és Barcelona, amb un 57,3%. Tot i que al conjunt del país el sector que més emissions emet és el del processament de l'energia, a Lleida s'iguala força amb el derivat de l'activitat agrícola. Amb dades del 2014, a Ponent es van emetre 4.473,77 milions de tones de CO2, la majoria derivades del processament de l'energia (2.076,18) i de l'agricultura (2.046,20). Arrel dels processos industrials se'n van emetre un total de 179,58, i pel tractament i l'eliminació de residus 171,8. El càlcul s'ha fet a partir de les dades facilitades pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient corresponents als anys 2005, i del 2010 al 2014. L'activitat derivada del processament de l'energia, com són les industries del sector energètic, les indústries manufactureres i de la construcció, el transport i les emissions de combustibles sòlids, petroli i gas natural, lidera el rànquing dels milions de tones de CO2 que es van emetre des de Lleida l'any 2014. En total van ser 2.076,18, una xifra que es redueix progressivament des del 2005, quan les emissions d'aquest sector eren de 2.833,59. D'altra banda, l'agricultura és l'altra activitat que genera un volum considerable d'emissions a la demarcació de Lleida. Es fa referència a processos com la fermentació entèrica, la gestió dels fems, el cultiu d'arròs, sòls agrícoles, cremes planificades de sabanes, o cremes al camp de residus agrícoles. Aquestes emissions van lleugerament a l'alça des del 2005, ja que aleshores se'n feien 1.796,81 milions de tones i al 2014, 2.046,20. La xifra global d'emissions de CO2 a la demarcació, de 4.473,77 va augmentar lleugerament en relació al 2013, que van ser 4.463,46, tot i que la tendència general és de reducció si es compara amb les 5.152,05 milions de tones emeses al 2005.
Medi ambient
El biòleg Sito Alarcon, nou director del Zoo de Barcelona. El recinte, que celebra enguany el seu 125è aniversari, renovarà el sistema de calefacció del terrari i millorarà la zona de Sabana. ACN Barcelona.-El biòleg Antoni 'Sito' Alarcon (Barcelona, 1959) ha estat proposat pel consistori com a nou director del Zoo de Barcelona. Actualment, Alarcon és el gerent del Consorci del Besòs i havia treballat anteriorment a la Mancomunitat de Municipis de l’AMB i a Barcelona Regional, on havia dirigit estudis sobre la recuperació del tram final del riu Besòs i sobre el mateix zoològic. Segons l’Ajuntament, Sito Alarcon serà el responsable d’impulsar el nou model del Zoo a partir de les conclusions del Pla Estratègic i que passen per tres eixos principals de “conservació, recerca i educació”. Entre les actuacions previstes al Pla d’Inversions 2017 destaca una nova instal·lació de ‘quarantena’ integrada al servei veterinari del Zoo, la renovació integral del sistema de calefacció del terrari i la millora de la zona de Sabana: s’executarà la nova instal·lació pels lleons –formada per dormitori i una zona exterior amb un llac- i s’ampliarà el pati de les girafes i també el dels elefants. Paral·lelament, es continuarà amb la passera entre les diferents instal·lacions d'animals, urbanitzant i enjardinant els entorns d'aquests espais donant-li una continuïtat contextual i arquitectònica al conjunt el que facilitarà la difusió del missatge educatiu i conservacionista associat a l'espai Sabana. El nou Pla Estratègic del Zoo marcarà a partir d’ara quines seran les noves inversions i prioritats a tenir en compte. Tot i això, ja s’ha avançat que els tres eixos fonamentals del nou model de Zoo passen per la conservació, la recerca i l’educació. “El recinte ha de permetre el coneixement de les espècies, dels hàbitats i dels ecosistemes, la conscienciació sobre els problemes ambientals, la conservació i l’educació, i fer-ho amb coherència científica i ètica”, assenyalen des del consistori barceloní, que també aposten perquè el Zoo treballi en la conservació d’espècies, “tant autòctones com al·lòctones, que estiguin amenaçades o en perill d’extinció”. En la mateixa línia, el Zoo ha de promoure la recerca intensificant el seu treball en xarxa amb les universitats i amb altres centres. “L’articulació de les actuacions amb tots els àmbits implicats en recerca permetrà millorar el benestar animal, ajudar a la conservació in situ, ampliar el coneixement de les amenaces en els hàbitats d’origen, imaginar solucions i divulgar el coneixement obtingut”, afirmen des de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, l’educació ha de ser el tercer pilar fonamental del nou Zoo de Barcelona. Una educació que hauria de contemplar, a més de l’aspecte vivencial -especialment amb els infants i el jovent-, el coneixement de la biodiversitat, dels ecosistemes i dels hàbitats, i la presa de consciència de la seva importància i de la repercussió, sobre les altres espècies de la nostra manera d’habitar el món”, han reblat des del consistori. 1.007.500 visitants el 2016. Pel que fa a les xifres del 2016, el Zoo de Barcelona va rebre més d’un milió de visitants (1.007.500 visitants, concretament), unes dades estables i que permeten “fer una valoració positiva de la seva gestió”. També hi ha hagut 60.100 participants en activitats educatives i 650 universitaris que han fet treballs diversos al Zoo. De fet, s’ha incrementat el nombre d’activitats educatives amb nous formats per acostar la realitat de la fauna i els hàbitats naturals als infants i famílies d’una manera participativa i engrescadora. Alguns exemples han estat: ‘Cuida’l bé’, sobre tinença responsable d’animals, ‘Pensa en taronja’, sobre la dramàtica situació dels orangutans a la natura i ‘Cavallers del mar’, sobre els cavallets de mar i la fragilitat dels ecosistemes marins. Campanya ‘Som Zoo, Som Lògics’. Igualment s’han destinat 300.000 euros el 2016 a projectes diversos de recerca i conservació del món a través de les beques i premis de la Fundació Barcelona Zoo i l’any passat entre els naixements destacables d’espècies en perill d’extinció sobresurten 3 mangabeis grisos, 2 mones aranya, 2 gaseles motor, 1 girafa de rothschild i 5 tritons del Montseny. Per celebrar el seu 125è aniversari, el Zoo de Barcelona farà un seguit d’accions centralitzades durant la festa de la Mercè, que és quan va obrir les seves portes per primera vegada. Finalment, aquest proper dilluns 3 d’abril es posarà en marxa a una campanya de comunicació especial amb el lema ‘Som Zoo, Som Lògics’, per apropar el model de futur de Zoo a la ciutadania i posicionant la institució com a important aliada de la biodiversitat. Zoo XXI: menys animals, més autòctons i enfocat a l’educació. En paral·lel, la plataforma Zoo XXI ha iniciat ja una recollida de signatures per introduir una iniciativa popular a l'Ajuntament amb l'objectiu precisament de reformular el model del parc perquè tingui menys animals, siguin autòctons i s'enfoqui a l'educació. Necessita aconseguir 12.000 firmes en quatre mesos, a l’estil de la ILP que va acabar prohibint les curses de braus al Parlament. El repte d'aquesta plataforma és que el parc sigui una institució de divulgació científica, d'educació ambiental i d'ajuda i rescat dels animals que ho necessitin. El portaveu de Zoo XXI, Leonardo Anselmi, assegura que ara mateix el zoo està "inflamat", té massa animals per a la quantitat d'espai disponible. Cal que es redueixi el nombre d'espècies, que la gran majoria siguin autòctons i no exòtics, i que s'utilitzin les tecnologies virtuals per ensenyar els vertaders hàbitats naturals, que és on s'invertirien els recursos. ". El que proposem és que deixem de vendre la captivitat i venguem els plans de conservació in situ, el manteniment dels animals en els seus propis hàbitats", ha afirmat Anselmi.
Medi ambient
Neix una cria de girafa al Zoo de Barcelona. Els visitants van poder gaudir del part sense que ni la mare ni el cadell se sentissin molestes ni amenaçades. ACN Barcelona.-El 10 de febrer passat va néixer al Zoo de Barcelona una cria de girafa, filla de la Nuru, que té 10 anys i que va arribar a les instal·lacions de la capital catalana el 2011 procedent del Zoo d'Emmem. La cria, acompanyada de la seva mare, romandrà uns dies als dormitoris de la instal·lació de les girafes abans d'ajuntar-se amb la resta del grup. D'aquesta manera, l'equip de cuidadors podran atendre amb més cura la necessitat de les dues. L'actual instal·lació de les girafes va permetre que els visitants poguessin gaudir del part del cadell, sense que cap de les dues se sentissin molestes ni amenaçades. La cria és de les subespècie Rothschild. La gestació de les girafes duran de 450 a 468 dies i, normalment, pareixen una sola cria qua ja mesura gairebé dos metres d'alçada. A diferència de la majoria dels mamífers, la mare dóna a llum dreta i fins tot mentre camina. Durant les dues primeres setmanes passen la major part del temps ajagudes, protegides per la mare. El Zoo de Barcelona participa en el Programa Europeu de Conservació de girafes a qui la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) considera com a espècia amenaçada. Antigament, la girafa s'estenia per gran part d'Àfrica, però la progressiva desertització del seu hàbitat a causa de les activitats humanes, com la desforestació, la caça furtiva o els conflictes geopolítics han restringit molt la seva àrea de distribució. De fet, només queden poblacions dins dels parcs nacionals i altres àrees protegides. Per això, l'Ajuntament de Barcelona considera que es fa "imprescindible" l'existència d'aquesta espècie en parcs zoològics amb l'objectiu de crear una reservori de més de 500 individus per a possibles reintroduccions quan les condicions dels seus hàbitats naturals ho faci viable. En aquest sentit, la Fundació Barcelona Zoo està estudiant un projecte de col·laboració amb les autoritats del Níger per a la conservació in situ de la subespècie de girafa peralta, la més emblemàtica del Sahel, i així poder assegurar la viabilitat de la seva reduïda població. La tinent d'alcaldia Laia Bonet ha celebrat el naixement de la girafa: "Treballar per les espècies amenaçades o amb disminució d'individus és fonamental per aturar la pèrdua de biodiversitat del planeta".
Medi ambient
El Consorci de la Costa Brava adjudica per 4 MEUR el servei d'abastament d'aigua en alta per als dos propers anys. Amb el nou contracte s'arribaran a gestionar 24 milions de metres cúbics, equivalents al consum de 175.000 famílies. ACN Girona.-El Consorci de la Costa Brava ha formalitzat el nou contracte del servei d'explotació, conservació i manteniment dels sistemes d'abastament d'aigua en alta (captació, transport, potabilització i distribució). L'adjudicació ha recaigut en la unió temporal d'empreses UTE Abastament Consorci Costa Brava. Està formada a parts iguals per les empreses Constructora de Calaf, SAU, i la Sociedad de Fomento Agrícola Castellonense, SA (FACSA). La UTE gestionarà el servei durant els dos propers anys, amb la possibilitat de disposar d'una pròrroga d'un any addicional. El nou contracte, per import de 4,09 milions d'euros (MEUR), entrarà en vigor l'1 d'octubre. S'arribaran a gestionar 24 milions de metres cúbics, equivalents al consum de 175.000 famílies. Avui dia, el Consorci de la Costa Brava, integrat per la Diputació de Girona i 27 municipis del litoral, gestiona el cicle i l'abastament de l'aigua en alta per a més d'un milió d'usuaris (aquesta xifra s'assoleix al pic de l'estiu, atenent l'estacionalitat del turisme). Subministra cada any uns 21 milions de metres cúbics d'aigua, l'equivalent al consum d'unes 150.000 famílies, i podrà arribar a partir d'ara a gestionar-ne 24 milions (per a unes 175.000 famílies). Segons subratlla l'ens públic, "el nou contracte millorarà el grau de precisió i control de l'explotació amb indicadors d'eficàcia quant a rendiments, l'execució del pla de manteniment i resolució d'avaries, el control analític de la qualitat de l'aigua i el control laboral i de sinistralitat". A més, a l'hora d'escollir l'adjudicatari, el Consorci ha fet un "èmfasi especial en l'aspecte mediambiental respecte a la contractació elèctrica, atenent el compromís del Consorci de la Costa Brava en la reducció de les emissions de CO2 dins del procés de descarbonització dels seus serveis". Aquest objectiu s'alinea amb els reptes proposats per la Comissió Europea per a l'any 2050 de convertir Europa en una regió neutral des del punt de vista de l'impacte climàtic. Tres xarxes bàsiques. El Consorci de la Costa Brava presta el servei d'abastament d'aigua potable en alta per mitjà de la gestió de les instal·lacions de tres xarxes bàsiques: nord, centre i sud, en funció de la seva ubicació geogràfica. La xarxa de la Costa Brava nord es basa en l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) d'Empuriabrava. S'hi tracten les aigües derivades de l'embassament de Boadella, que posteriorment són impulsades fins als dipòsits que abasteixen Empuriabrava (dins del terme municipal de Castelló d'Empúries), Roses, Cadaqués i Llançà. De manera puntual, també subministra aigua a la Mancomunitat de Palau-saverdera, Pau, Vilajuïga, Garriguella i Pedret i Marzà. El volum anual de subministrament previst és de 5,5 milions de metres cúbics d'aigua a l'any. La Costa Brava centre tracta les aigües derivades del sistema d'embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. Alimenta l'ETAP de Montfullà i la distribueix a Llambilles, la Mancomunitat de l'Onyar (Riudellots de la Selva i Campllong), Cassà de la Selva, Caldes de Malavella, Vidreres, Llagostera, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d'Aro, Calonge i Sant Antoni, Palamós, Vall-llobrega i la Mancomunitat de Palafrugell, Pals, Begur, Regencós i Torrent. En el nou contracte s'hi 'ha inclòs l'explotació i el manteniment de la canonada executada en el marc de les obres de reforçament de l'abastament a la Costa Brava centre i que transporta aigua en alta des del dipòsit de Platja d'Aro fins a l'ETAP de Torrent. Alhora, es preveu que al llarg d'aquest contracte s'iniciï l'abastament a Mont-ras. El volum anual de subministrament previst en aquesta licitació és de 12 milions de metres cúbics d'aigua a l'any. La xarxa de la Costa Brava sud està formada per les captacions d'aigües subterrànies que els ajuntaments de Tossa de Mar i Lloret de Mar i el mateix CCB tenen a l'aqüífer del tram baix del riu Tordera. Les aigües d'aquestes captacions són transportades fins a l'ETAP de Tossa de Mar - Lloret de Mar. En aquesta estació, després de ser tractades, reben una aportació addicional de recursos de la xarxa en alta de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) d'entre 0,5 i 0,7 milions de metres cúbics d'aigua a l'any. Posteriorment són transportades fins als dipòsits que abasteixen Tossa de Mar i Lloret de Mar. El volum anual de subministrament previst és de 6,5 milions de metres cúbics d'aigua a l'any.
Medi ambient
Fotografien per primera vegada una espècie de mol·lusc gasteròpode a Sant Feliu de Guíxols. Fins ara només s'havien trobat exemplars morts entre mostres d'algues del Mediterrani i l'Atlàntic oriental. ACN Sant Feliu de Guíxols.-El biòleg Xavier Salvador Costa ha fotografiat per primera vegada un exemplar viu de l'espècie 'Williamia gussoni', a la platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Es tracta d'un tipus de mol·lusc gasteròpode de la subclasse Heterobranchia, Aquest animal pertany a la família Siphonariidae i també són coneguts com a falses lapes. Fins ara, diversos investigadors l'havien situat en el Mediterrani i a la zona oriental de l'oceà Atlàntic (a les Canàries, Madeira i les costes africanes). De tota manera sempre havien trobat restes de closca o exemplars morts que quedaven enmig de mostres d'algues. Ara, la fotografia i estudi de Xavier Salvador Costa és la primera mostra en tot el món d'aquest exemplar viu. L'observació es va realitzar de nit, a la platja de Sant Pol, sobre una alga del tipus 'Peyssonnelia coriacea' i ha aportat informació rellevant de la biologia d'aquesta espècie de mol·lusc, que fins ara era pràcticament desconeguda. A partir d'ara, el Grup de Recerca d'Opistobranquis de Catalunya i el Grup de Natura Sterna, en realitzarà el seguiment a partir d’ara per tal d'aprofundir en la fenologia i genètica de l'espècie.
Medi ambient
Entra en funcionament el nou sistema de gestió de la deixalleria de Vielha amb l'objectiu de reduir els residus. Els particulars podran portar mensualment de forma gratuïta fins a 250 quilos de fusta o voluminosos i 500 de residus vegetals o deixalles. ACN Vielha.-Amb la primera fase de la deixalleria de Vielha ja finalitzada s'ha posat en funcionament el nou sistema de gestió que implica cobrar els residus als industrials i als particulars que superin els 500 quilos de deixalles. Amb la posada en marxa d'aquest nou sistema es vol reduir els residus que es generen i els costos que el Conelh Generau d'Aran ha d'invertir anualment per aquest servei; uns 165.000 euros. El Govern aranès confia a reduir aquesta xifra en un 50%. Si un particular, durant un mes, no ha superat la quantitat de deixalles estipulada, no se li cobrarà però si supera aquesta xifra, se li aplicarà les taxes establertes. Aquesta nova deixalleria s'ha construït al mateix indret de l'anteriorment existent, que es va veure afectada per els aiguats de l'any 2013 a la Val d'Aran. A partir d'ara, les persones que portin deixalles a la instal·lació de Vielha primer hauran de passar per oficines on se'ls s'identificarà i es pesarà la càrrega. Posteriorment, serà el mateix usuari acompanyat si és necessari d'un operari, qui dipositarà els residus en funció de la seva tipologia als diferents contenidors destinats a cadascuna de les classes de residus admesos a la planta, o bé al cobert específic per a residus especials. El síndic d'Aran, Carles Barrera, ha explicat que a Bossòst hi ha un abocador de runes on han d'anar els industrials, però aquells que per estalviar-se el trajecte porten les deixalles a Vielha se'ls aplicarà la taxa corresponent al pes del producte que hi porten. Barrera ha afegit que entre un 60 i 70% dels residus que van a parar a la deixalleria de Vielha són produïts per industrials i per aquest motiu, pensa que el cost la d'afrontar l'industrial i no els pressupostos del Govern aranès. La nova deixalleria disposa d'un espai pavimentat on hi ha una plataforma a una alçada superior amb molls de descàrrega, per facilitar l'accés dels usuaris als contenidors i també disposa d'un espai cobert per l'emmagatzematge dels residus especials. La zona de contenidors en molls de descàrrega compta amb contenidors específics per a reciclatge de materials procedents de recollida selectiva de fusta, de vidre, de tèxtils, de ferralla, de plàstics i de residus voluminosos com fusta o mobles. La nova deixalleria disposa d'una zona coberta de residus especials, com són residus tòxics i perillosos per a la salut de les persones i el medi. Aquesta deixalleria és de fàcil accés i amb la capacitat necessària per satisfer la demanda dels usuaris, ha dit el síndic d'Aran, Carles Barrera. Serà doncs, un espai dedicat a la recollida ordenada i classificada dels residus urbans: ordinaris, voluminosos, verds o especials i la vegada servirà per donar sortida als residus que no tenen un circuit de reciclatge específic a l'abast dels ciutadans.
Medi ambient
Entitats ecologistes denuncien l'alcalde de Castellet i la Gornal per construir un pàrquing a tocar del pantà de Foix. Miguel Delgado sosté que l'obra té el vistiplau de la Generalitat, l'ACA i el Parc natural. ACN Castellet i la Gornal.-L'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA) i Bosc Verd – EdC han denunciat l'alcalde de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), Miguel Delgado, per un presumpte delicte ecològic per la construcció d'un pàrquing a tocar del pantà de Foix. Segons les dues entitats, les obres que s'estan fent al costat de la carretera BV-2115 són en sòl no urbanitzable dins el Parc del Foix, i asseguren que no tenen tots els permisos necessaris. Al seu torn, l'alcalde assegura a l'ACN que l'obra té "tots" els permisos necessaris. "Dubto molt que, si no es pogués fer, Territori hagués dit que sí, la Direcció General de Carreteres també, el Parc hagués informat favorablement i també l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua)", sosté Delgado. L'APMA i Bosc Verd – EdC remarquen que les obres del nucli de Castellet s'haurien d'haver sotmès a un procés d'Avaluació Ambiental, i recorden que l'espai disposa d'una protecció especial perquè està inclòs a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Al mateix temps, el col·lectiu ecologista acusa la Diputació de Barcelona –gestora del Parc- "d'encobrir una actuació il·legal". Obra aturada preventivament. Per la seva part, Miguel Delgado garanteix que l'obra "té tots els permisos" però apunta que ha decidit aturar-la a l'espera que la justícia es pronunciï. Segons detalla l'alcalde a l'ACN, els Agents Rurals li han sol·licitat tota la documentació de la construcció de l'aparcament i l'ha lliurat "com a mostra clara de col·laboració". Delgado defensa que fer un nou el pàrquing a Castellet "és molt necessari perquè cada cop hi ha més visitants i fa falta també per a la tranquil·litat dels veïns", i recorda que l'Ajuntament fa tres anys que va iniciar el projecte. Assegura, però, que no té inconvenient a aturar les obres de forma definitiva si al final la justícia conclou que són il·legals.
Medi ambient
ACTUALIZACIÓ:Controlat l'incendi de Badalona, que ha afectat unes 6,5 hectàrees de vegetació forestal. El foc s'ha situat a prop de l'hospital Germans Trias i Pujol, però no ha estat amenaçat en cap moment pel succés. ACN Badalona.-Els Bombers han aconseguit controlar cap a tres quarts de deu de la nit d'aquest dilluns l'incendi forestal que crema a Badalona des de primera hora de la tarda. El foc, situat a la zona de Can Barbeta, pot haver afectat unes 6,5 hectàrees de superfície, segons estimacions dels Agents Rurals. Els Bombes hi han arribat a enviar 23 dotacions, 6 de les quals aèries. L'incendi s'ha localitzat relativament a prop de l'Hospital Germans Trias i Pujol, un fet que ha generat inquietud en un inici. Amb tot, la instal·lació sanitària no s'ha vist afectada en cap moment per l'incident, i ha pogut funcionar amb normalitat tota l'estona. Tampoc ha calgut fer evacuacions ni en aquest complex ni en cap altre. A banda de les unitats de Bombers han actuat al lloc dels fets tres dotacions d'Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), quatre dels Mossos d'Esquadra, tres dels Agents Rurals i una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Sobre les possibles causes que podrien haver originat l'incendi, el cap de l'operatiu dels Bombers a l'incendi de Badalona, Albert Cervera, ha assegurat que pel lloc on s'ha donat, molt a prop d'una de les carreteres d'accés a Can Ruti, qualsevol de les causes de factor humà és factible. Descarta, però, que hagi estat un foc provocat: "És un foc molt brut i poc gestionat", ha assegurat.
Medi ambient
ACTUALIZACIÓ:Un incendi forestal afecta una zona propera a Sant Feliu Sasserra. Confiats els veïns del poble degut al fum intens i tallada la carretera B-431. ACN Sant Feliu Sasserra.-Un incendi forestal afecta aquest dilluns a la tarda el terme municipal de Sant Feliu Sasserra (Bages). El foc s’ha produït a tres quarts de tres de la tarda a una zona situada a prop de la carretera B-431, que ha estat tallada pels Mossos d’Esquadra. Segons informen els Bombers de la Generalitat, tot i que les tasques d’extinció evolucionen favorablement, s’ha decidit preventivament el confinament dels habitants de Sant Feliu Sasserra degut al fum intens que provoca l’incendi. El foc afecta una superfície d’entre 15 i 20 hectàrees, la major part de les quals són zona agrícola. En les tasques d’extinció treballen set mitjans aeris i 20 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat. El vent no bufa amb intensitat, fet que facilita la feina dels bombers. (En aquesta actualització s’incorporen noves dades sobre la superfície afectada per l’incendi, el confinament preventiu de la població i el tall de la carretera B-431)
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Imposen tres multes per valor de 7.212 euros per tenir gossos perillosos sense permís a Salt. Es tracta de les primeres sancions d’aquestes característiques que s’han registrat durant el 2015. ACN Salt.- L’Ajuntament de Salt, al Gironès, ha imposat durant el 2015 tres sancions per valor de 7.212 euros a tres veïns del municipi que tenien gossos tipificats com a potencialment perillosos – de races com American Stanffordshire terrier o Pitbull- sense la llicència municipal de tinença i conducció de gossos perillosos necessària. Per aquesta raó, la Regidora de Salut, Sanitat i de la Gent Gran del consistori, basant-se en la normativa estatal del 1999 sobre tinença d’animals potencialment perillosos, els ha imposat una multa de 2.404, 05 a cada un d’ells, l’import més baix que contempla aquesta llei per a infraccions molt greus. La normativa preveu sancions de fins a 15.025 euros per aquesta mena d’infraccions. Segons assenyalen des de l’ajuntament, es tracta de les tres primeres multes d’aquestes característiques que s’han registrat durant el 2015 i es portaran al ple del proper 22 de febrer. El primer cas es remunta al passat mes de maig quan una veïna del municipi va donar d’alta al cens municipal caní el seu gos, un creuat de raça Pitbull, sense adjuntar la pòlissa de responsabilitat civil. Uns mesos més tard, tècnics de l’Ajuntament de Salt van recordar-li que el seu gos es trobava considerat com a potencialment perillós segons la Llei 50/1999 de Règim Jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos i que, per tant, necessitava tenir la llicència municipal de tinença i conducció de gossos perillosos. Al mateix temps, li advertien que si incomplia la llei, s’enfrontava a rebre una sanció de 2.405,05 euros o que li traguessin l’animal. Tot i els requeriments, la veïna va fer cas omís i no va demanar la llicència. Per tot això, el passat 9 de desembre del 2015 l’Ajuntament de Salt, per decret d’alcaldia, va interposar-li un expedient sancionador per tenir un gos tipificat com a perillós sense el permís necessari. Una infracció administrativa tipificada com a molt greu segons la llei 50/1999 del 23 de desembre sobre el Règim Jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos. Tal i com s’esmenta a l’article 13.5 d’aquesta normativa, les infraccions molt greus poden tenir sancions que van des de 2.404, 05 euros – l’import més baix- fins a 15.025,30 euros. El segon cas data del 22 de juny de l’any passat quan la brigada de control d’animals de l’Ajuntament de Girona va haver d’emportar-se tres gossos de raça potencialment perillosa que es trobaven abandonats dins d’un habitatge del municipi. En un primer moment, el propietari va acudir a l’Ajuntament gironí per recuperar un dels tres gossos retirats. En concret, es tractava d’una femella de la raça American Stanffordshire terrier, una raça que també està considerada com a potencialment perillosa. El 13 de juliol, el veí de Salt va poder recuperar la seva gossa després d’haver presentat la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil. A més, l’animal va ser vacunat i se li va col·locar un microxip. Tot i això, uns dies més tard, el 8 d’agost de l’any passat, els membres de la brigada de control d’animals de Girona van haver de tornar actuar perquè van trobar la gossa passejant sola per la via pública. Vint dies més tard, el 28 d’agost, el seu propietari va voler recuperar-la de nou i va iniciar els tràmits per registrar la seva gossa al cens caní municipal, un requisit indispensable que demana l’Ajuntament de Girona si es vol retirar qualsevol gos del centre d’acollida d’animals. Al mateix temps, des de l’Ajuntament de Salt, van demanar al propietari que iniciés els tràmits per tenir tota la documentació necessària per obtenir la llicència de tinença i conducció de gossos de raça considerada potencialment perillosa, tal i com marca la llei per poder tenir aquesta mena de gossos a casa. Com en l’anterior cos, el propietari tampoc va fer cas dels avisos del consistori de Salt i ara s’enfronta a una sanció de 2.404 euros. El tercer incident es remunta a finals del passat mes d’agost quan agents de la Policia Local de Salt van tenir constància que en un pis de la vila hi havia diversos gossos tancats al balcó. Una situació que va generar queixes veïnals ja que els animals, que no sortien al carrer, havien de fer les seves necessitats al mateix balcó. L’1 de setembre, la brigada de control d’animals va inspeccionar l’habitatge i que va comprovar com al balcó hi malvivien un gat i una gossa, de raça American Stanfforshire terrier, sense cap mena de documentació ni microxip. Un cop més, des del consistori van reclamar al propietari de l’immoble i dels animals que obtingués la llicència necessària per tenir un gos d’aquestes característiques. Davant la manca de resposta, el passat 4 de desembre, des del consistori de Salt van sancionar-lo amb una multa de 2.404 euros per una infracció molt greu de la normativa. En principi, tothom que tingui un animal tipificat com a perillós cal que disposi d’aquesta llicència administrativa que es dóna des de l’ajuntament. Per aconseguir-la només cal ser major d’edat, estar capacitat per cuidar de l’animal, no haver estat condemnat per cap delicte d’homicidi, lesions, tortura, no tenir sancions per infraccions en matèria de tinença d’animals potencialment perillosos, disposar d’un certificat d’aptitud psicològica i d’una assegurança de responsabilitat civil pels danys que pugui provocar l’animal. Tal i com marca la llei, les infraccions tipificades com molt greus de la normativa de règim jurídic de tinença d’animals potencialment perillosos, han de passar pel ple municipal. Per això, les tres sancions - que pugen fins a 7.212 euros- es tractaran al ple del proper dilluns 22 de febrer. Es tracta de les primeres tres multes d’aquestes característiques que s’han interposat durant el 2015. Fonts del consistori assenyalen que el més provable és que tirin endavant tot i que és el plenari qui té la última paraula. A més, durant el ple també es pot modificar i incrementar la quantia de les multes.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Arrenca el procés de participació per a la redacció del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de Cap de Creus. Els representants del sector nàutic, als quals es dirigia la primera trobada, celebren que es tingui en compte el territori i demanen que es reguli sense "prohibir". ACN Roses.-El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat aquest dijous el procés de participació per a la redacció del nou Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de Cap de Creus (PRUG), en l'àmbit marí. La primera trobada s'ha celebrat a Roses (Alt Empordà) on una vintena de persones –representants del sector nàutic i alcaldes- han plantejat dubtes i propostes sobre el nou document que ha de regular les activitats marines a la zona. El sector nàutic –al qual es dirigia la primera reunió- celebra que, a diferència de l'anterior document, en aquest nou procés es tingui en compte el territori. En aquest sentit, agraeixen que se'ls hagi convidat a participar-hi però demanen que no es "prohibeixi". El responsable de planificació del Territori, Francesc Diego, ha assegurat que la voluntat és escoltar el territori i ha avançat que "només es regularà o es prendran mesures" a les zones que presentin problemes de conservació. Full en blanc i participació dels agents implicats. Amb aquesta premissa, el Departament de Territori i la Junta Rector del Parc Natural de Cap de Creus van acordar reprendre la redacció del PRUG, aturat l'any 2014 després de rebre centenars d'al·legacions i l'oposició de gran part del territori. La voluntat és que el document que ha de regular les activitats a l'àmbit marí del parc estigui enllestit l'any vinent. Per això, aquest dijous el Departament ha iniciat el procés de participació ciutadana. La trobada s'ha celebrat a l'Ajuntament de Roses i s'ha abordat un dels àmbits, el que afecta el sector nàutic. Una vintena de persones –representants d'associacions que s'hi dediquen i alcaldes dels municipis afectats- han fet aportacions i han plantejat dubtes. Tots coincideixen en la necessitat de preservar el parc, en la coresponsabilitat de mantenir-lo i celebren que, en aquesta ocasió, se'ls hagi convidat a participar activament en el procés. El president de l'estació nàutica Roses-Cap de Creus, Miquel Gotanegra, ha explicat que més del 50% del terme municipal de Roses forma part del parc. "Aquest és l'element que ens diferencia de moltes destinacions turístiques i som els primers interessats en que aquesta joia que tenim es conservi", ha assegurat. Malgrat això, remarca que gran part de la zona viu del turisme. "Hem de fer un PRUG on es preservi el territori però que sigui compatible amb una activitat econòmica ", ha insistit. El fondeig, una de les principals preocupacions. Una de les mesures més polèmiques que preveia l'anterior document era la prohibició de fondejar lliurement a les cales protegides de l'espai natural i la obligació d'amarrar en una de les més de 200 boies de pagament. La regulació del fondeig es manté encara com una de les principals preocupacions del sector. Durant la reunió, molts han preguntat si hi ha estudis que avalin que l'alta concentració d'embarcacions durant els mesos d'estiu afecta realment el fons marí. La propietària d'una empresa nàutica de Cadaqués Montserrat Salart assegura que volen participar en el procés, que volen preservar el paratge però que el sector es mostra contrari a les "prohibicions". "Jo no puc demanar als meus clients que reservin amb antelació una boia perquè la meteorologia no ho permet", ha etzibat durant la trobada. Un debat a fons amb els agents implicats. El responsable de planificació del Departament de Territori, però, ha assegurat que el procés es troba en una fase inicial. La previsió és que durant cinc setmanes –la propera reunió se celebrarà el 15 de juny a Cadaqués amb representants del sector subaquàtic i les activitats aquàtiques- es facin trobades amb els principals afectats. Un cop aquesta ronda acabi s'elaborarà un primer document, que es tornarà a sotmetre a debat amb l'objectiu d'elaborar el Pla Rector final en base a les aportacions fetes al territori. "Regularem on hi hagi problemes de conservació". "La primera cosa que hem dit és que regularem o prendrem mesures allà on hi hagi problemes de conservació", ha remarcat. En aquest sentit, diu que si realment les dades científiques demostren que una comunitat de posidònia o de corall no tenen problemes, "no farem normes gratuïtes". Amb tot, Diego ha admès que hi ha espècies com el corall i algunes comunitats d'espècies que viuen dins la posidònia que "estan patint molt". "És un espai molt utilitzat i on poden haver-hi pressions però també és cert que en aquest procés acabarem d'aclarir al detall on són els problemes de conservació i què cal fer", ha explicat.
Medi ambient
Prova pilot a quatre pobles de la Garrotxa per avaluar diferents models de recollida de residus durant mig any. S'aplicaran quatre sistemes diferents de forma simultània a uns barris concrets, una experiència pionera a Catalunya. ACN Olot.-La Garrotxa començarà el mes vinent una prova pilot per saber quin és el millor sistema de recollida de residus i el que s'ajusta millor a les necessitats dels seus habitants. Es farà durant mig any a quatre barris concrets de la Vall d'en Bas, Sant Joan les Fonts, Argelaguer i Santa Pau, i es demana la participació voluntària i el compromís dels veïns per aconseguir uns resultats "reals" que a finals d'any s'hauran d'avaluar. Entre els aspectes que es tindran en compte hi ha el grau de compliment en la separació de residus o la despesa real de portar-ho a la pràctica. Els quatre models escollits són el porta a porta, la recollida amb bosses personalitzades que permetran identificar cada llar i dos tipus de contenidors que s'obriran amb targeta i on els ciutadans també tiraran bosses personalitzades. La necessitat de buscar un sistema alternatiu a l'actual, que es ve aplicant des del 2007, va sorgir del consell d'alcaldes i la seva implantació s'ha fet des del SIGMA amb el suport econòmic de l'Agència de Residus de Catalunya i Ecoembes. És una experiència pionera a Catalunya.
Medi ambient
El Vendrell recupera l’arbrat de la plaça Vella amb un sistema de torretes mòbils. Els plataners històrics es van retirar a l’octubre per motius de seguretat i per facilitar l’actuació castellera de Santa Teresa. ACN El Vendrell.-La plaça Vella del Vendrell ha recuperat l’arbrat, que a partir d’ara està plantat en torretes mòbils per facilitar la creació d’espai quan els esdeveniments populars ho requereixin. Aquest dilluns al matí, l’Ajuntament ha ubicat tres grans magnòlies que substitueixen els històrics plataners, arrencats per la brigada municipal el passat mes d’octubre per motius de seguretat i per facilitar la diada castellera de Santa Teresa. En aquell moment, la regidoria de Serveis Públics va alertar que l’arbrat patia un problema de desarrelament, de manera que era convenient retirar els plataners. La decisió, però, es va anticipar per generar més espai i comoditat a les colles castelleres que actuaven el 16 d’octubre. Amb el nou sistema d’arbres plantats en torretes mòbils, l’objectiu de l’Ajuntament és, precisament, facilitar la creació d’espai a la plaça cada cop que sigui necessari.
Medi ambient
Els Agents Rurals denuncien 4 motocicletes per circular per corriols i senders a la Noguera. Es van enxampar in fraganti circulant fora pistes als boscos dels municipis de Tiurana i Bassella i també se'ls ha denunciat per diverses infraccions de trànsit. ACN Tiurana.-Agents Rurals van interceptar la setmana passada quatre motocicletes del tipus 'enduro' en una zona boscosa entre els municipis de Tiurana i de Bassella, cavall de la Noguera i l'Alt Urgell. les motocicletes es van detectar durant un servei de patrullatge rutinari, i es van poder aturar després que haguessin recorregut 2,5 quilòmetres per corriols i senders a través dels boscos del Guardiola, al terme de Bassella. Els Agents Rurals han aixecat 4 actes per infracció administrativa de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, d'accés motoritzat al medi natural. Els fets denunciats es sancionen amb multes de 301 a 3.000 euros. a més, també han aixecat actes per infracció de la normativa de Trànsit, que han estat trameses al Servei Català de Trànsit (SCT). Concretament s'han fet dues denúncies per no haver presentat la inspecció tècnica del vehicle, una per circular amb una motocicleta sense matrícula i l'última per no tenir concertada l'assegurança obligatòria. Els Agents Rurals del Departament d'Agricultura estan habilitats pel Servei Català de Trànsit per denunciar infraccions del Reglament de Vehicles, del Reglament General de Circulació, del Reglament general de Conductors i de l'Assegurança Obligatòria de vehicles, en la xarxa de camins rurals, pistes forestals, i espais rurals i naturals.
Medi ambient
Deixen troncs d'arbres davant de l'acte final de campanya de Junts per Lloret en protesta per l'allargament de la C-32. La plataforma ecologista contrària al projecte titlla "d'hipòcrites" els regidors favorables a l'obra i demana que no se'ls voti el proper diumenge. ACN Lloret de Mar.-Una trentena d'activistes de la Plataforma Aturem la C-32 han deixat diversos troncs davant de l'acte final de campanya que ha dut a terme l'alcalde de Lloret de Mar (Selva), Jaume Dulsat, de Junts per Lloret. Els ecologistes demanen que no es tiri endavant el projecte d'allargament d'aquesta autopista ja que afecta mediambientalment el territori. A més, titllen els grups que donen suport al projecte "d'hipòcrites" perquè "no fan cas al 70% de la ciutadania de Blanes i Lloret que no està a favor de l'obra". A més, acusen aquests grups "d'omplir-se la boca" amb discursos a favor del patrimoni natural de la zona, i apostar per un "turisme familiar, cultural, esportiu i de qualitat", i en canvi "no fer absolutament res" per preservar aquests espais. Aturem la C-32 també ha destacat que a quatre dies de les eleccions es va començar la tala d'arbres i el desbrossament del bosc per on està previst que passi l'autopista. Tot plegat, asseguren, mentre encara hi ha un recurs al Tribunal Contenciós Administratiu i sense haver informat la ciutadania. La plataforma, a més, destaca el "perill d'incendi" que es genera a partir de la tala d'arbres a banda del fet que sigui època de nidificació de les aus. Per tot plegat ho consideren una "absoluta irresponsabilitat" perquè "posa en risc" la biodiversitat del territori. El comunicat de protesta de l'entitat acaba recordant que els grups favorables a l'allargament de la carretera "posen per davant" l'interès d'uns pocs al general de la ciutadania. Per això, recorda que el proper diumenge alguns dels representants "responsables" de l'allargament de la C-32 poden ser altre vegada reelegits, i demana als ciutadans que no els votin.
Medi ambient
Condemnen l’exdirectora general de Medi Natural Núria Buenaventura a tres anys i sis mesos d’inhabilitació. El jutge considera provat que va cometre un delicte de prevaricació en concedir un permís per caçar ocells fringíl·lids protegits amb vesc. ACN Barcelona.-El jutge del jutjat penal número 14 de Barcelona ha condemnat l’exdirectora general de Medi Natural entre el 2008 i el 2010 i exdiputada d’ICV, Núria Buenaventura, a tres anys i sis mesos d’inhabilitació per un delicte de prevaricació després de concedir un permís per caçar amb vesc ocells fringíl·lids protegits tot i contravenir les lleis europees, catalanes i estatals. Els permisos -3.374- es van aprovar el 2009 sota l’argument de dur a terme una prova experimental sobre la selectivitat d’aquest mètode caça, tot i que no comptava amb cap informe tècnic de la mateixa Direcció General o d’altres departaments o entitats públiques o privades afectades. La resolució que va dictar Buenaventura permetia la captura de verdums, pinsans, passerells i caderneres. En la sentència, el magistrat recull que l’acusada va emetre un informe a instàncies del Síndic de Greuges, a qui la Federació Catalana de Caça es va adreçar després de la resolució que prohibia la caça amb vesc, en què Buenaventura determinava que aquesta tècnica era un mètode massiu i no selectiu i que el dissolvent que s’utilitzava per netejar les aus podia ser perillós. A l’estiu del 2009, però, l’exdirectora general va dictar una altra resolució en què es permetia la realització d’una prova experimental que suposava l’aixecament de la prohibició i la Direcció General va concedir 3.374 permisos. Així, s’autoritzava a caçar durant un mes ocells mascles verdums, pinsans, passerells i caderneres, protegits per la Llei de protecció d’animals. En total, es van capturar més de 130.000 exemplars de les quatre espècies, d’acord amb la sentència, que ara Buenaventura pot recórrer a l'Audiència. D’altra banda, el jutge també fa constar que l’Àrea d’Activitats Cinegètiques de la Direcció General de Medi Natural concloïa que només aproximadament la meitat de les persones que van obtenir el permís i que s’havien compromès a omplir una fitxa per a l’estudi ho van fer i que també s’havien incomplert altres condicions per obtenir l’autorització, com l’horari, les espècies i la caça de femelles. Per tot això, es van obrir més de 100 expedients sancionadors per les irregularitats en la confecció de les fitxes, a més de 2.278 inspeccions de caça menor, 240 de tinença, exhibició i venda i 108 denúncies per captura, exhibició i venda d’exemplars.
Medi ambient
Enxampen un espoliador de patrimoni cultural a l'Anoia. L'incendi d'Òdena del passat estiu ha deixat diverses trinxeres al descobert i això ha provocat un efecte reclam que ha obligat a incrementar la vigilància. ACN Òdena.-Els Agents Rurals han enxampat un home que havia espoliat patrimoni cultural de la zona de l'aeròdrom d'Òdena amb l'ajuda d'un detractor de metalls. En concret, es tracta de material que correspon a la Guerra Civil espanyola com és el cas de munició de màuser i Mosin 7'62 Nagant soviètic –emprada pel bàndol republicà- i una moneda de deu cèntims de 1870, entre d'altres elements. L'incendi forestal del passat mes de juliol a Òdena va deixar al descobert diverses trinxeres i això ha provocat un efecte reclam per als espoliadors. Per aquest motiu, els Agents Rurals han incrementat la vigilància en aquestes zones i recorden que l'ús de detectors de metall en recerca d'objectes històrics està prohibit. Els Agents Rurals subratllen la importància de preservar els contextos arqueològics on es poden trobar restes humanes, ja que actualment hi ha associacions de familiars de desapareguts que els busquen i, si s'alteren els contextos amb la sostracció dels elements, es pot perdre informació essencial per a la identificació dels cadàvers. Així, recorden que no es pot realitzar cap recerca que no estigui degudament autoritzada pel Departament de Cultura i amb coneixement de l'ajuntament del municipi i afegeixen que, fer-ho de manera il·legal, pot comportar sancions econòmiques i responsabilitats penals. . En aquest sentit, l'ús de detectors de metall per a la prospecció de terrenys en recerca d'objectes històrics està prohibit, i l'extracció d'objectes en zones catalogades com a jaciment arqueològic pot arribar a ser constitutiu de delicte contra el patrimoni històric i castigar-se amb penes d'1 a 3 anys de presó i multa de 12 a 24 mesos. .
Medi ambient
Els Aiguamolls de l’Empordà participaran en la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Plana Litoral de la Muga. La massa d’aigua subterrània que alimenta el parc es veu sotmesa a pressions que alteren la seva qualitat i quantitat. ACN Barcelona.-El Govern ha autoritzat la participació de la Generalitat a la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Plana Litoral de la Muga, mitjançant el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà s’alimenta en part de les aigües subterrànies provinents de la massa d’aigua subterrània “Fluviodeltaic del Fluvià i la Muga”, que integra dos sistemes aqüífers. Aquesta massa està sotmesa a diverses pressions significatives que alteren la seva qualitat i quantitat. És per això que es fa necessari regular l’ús de l’aigua a la Plana Litoral de la Muga, mitjançant la creació d’un instrument que faciliti la presa de decisions amb relació a l’ús, quantitat i qualitat de l’aigua, segons el Govern.
Medi ambient
L'Associació de Naturalistes de Girona reclama que no s'ampliïn els amarratges en els ports de la Costa Brava. L'entitat recorda que el litoral gironí acumula gairebé la meitat de tots els que hi ha a Catalunya i alerta dels riscos ambientals que comportaria un augment. ACN Girona.-L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) reclama a la Generalitat que no ampliï el nombre d'amarratges que hi ha a la Costa Brava. Des de l'entitat alerten del risc mediambiental que suposa la proliferació, ja que hi ha moments de l'estiu que els ports gironins "pateixen sobrefreqüentació nàutica". L'ANG lamenta que el nou pla de ports de Catalunya 2016-2030 mantingui les expectatives de creixement de ports, malgrat que no autoritza la seva construcció. L'associació naturalista exigeix que s'incideixi en la planificació portuària en base a la conservació dels entorns marins, i que el pla reguli la densitat de trànsit marítim, l'accés a les cales i el fondeig. La previsible ampliació d'amarratges als ports de la Costa Brava continua generant polèmica. L'Associació de Naturalistes de Girona s'oposa frontalment a que se'n facin més, i és que, segons afirma l'entitat, suposen un risc important pel medi ambient. En aquest sentit, recorden que el pla de Ports de Catalunya 2016-2030 no fa menció sobre el tractament de les sorres dels ports, que generalment estan contaminades per hidrocarburs del petroli, olis i. altres substàncies que tenen grans impactes sobre el medi. A més, asseguren que els ports gironins són especialment vulnerables a la crescuda del nivell del mar, molt més que no pas els de la resta de Catalunya. Per això demanen que el pla avaluï detalladament quin impacte té el canvi climàtic en relació a l'onatge. També reclamen que es defineixi una estratègia per mitigar els efectes del canvi climàtic a les zones portuàries de les comarques de Girona. Determinar la petjada del carboni. Els naturalistes consideren que el pla també hauria de contemplar l'anomenada 'petjada del carboni', o el què és el mateix, que es mesuri l'impacte que tenen els vaixells que estan amarrats actualment i fer una prospecció de quina evolució podria tenir fins el 2030 moment, any en què acaba el pla. Tanmateix, l'ANG també alerta dels riscos que suposa regenerar platges amb els drenatges dels ports. L'entitat lamenta que el pla no faci menció sobre el tractament de les sorres dels ports, que generalment estan contaminades. Finalment, l'associació també exigeix que es faci ús de les energies renovables en els ports i critica els projectes d'ampliació en tràmit de Llançà, l'Estartit i Platja d'Aro. Això sí, des de l'ANG celebren que els nou pla de ports tanqui la porta al projecte del Port de Tossa de Mar (Selva).
Medi ambient
ACTUALIZACIÓ:58 dotacions dels Bombers, 8 aèries, treballen en un incendi a la Ribera d'Ebre que afecta almenys 40 hectàrees. Ha calgut tallar les carreteres T-714 a Cabacés i la T-2237 a Vinebre en els dos sentits de la marxa. ACN Vinebre.-58 dotacions dels Bombers, 50 de les quals terrestres i 8 aèries, treballen per apagar un incendi forestal situat entre els municipis de la Torre de l'Espanyol i Vinebre, a la Ribera d'Ebre, que afecta com a mínim 40 hectàrees de "mosaic agroforestal", segons la definició que n'han fet els Agents Rurals. És la primera estimació, tot i que no es descarta que la xifra final la superi amb escreix. L'avís d'aquest foc ha arribat a dos quarts de tres de la tarda, han informat els Bombers, que també apunten que en les tasques d'extinció es prioritza el flanc dret del foc, que té més propagació a favor del vent. En aquest sentit, els Bombers alerten que hi ha marinada reforçada a la zona. (S'ha actualitzat el nombre de dotacions que treballen en l'incendi i s'ha afegit la primera estimació dels Agents Rurals de superfície afectada). De moment ha calgut tallar les carreteres T-714 a Cabacés (Priorat), amb afectació entre els punts quilomètrics 10 i 26, i T-2237 a Vinebre, entre els quilòmetres 1 i 16, ambdues en els dos sentits de la marxa. També ha calgut desallotjar de manera preventiva alguna masia aïllada que hi ha a la zona. A banda de les dotacions dels Bombers, 4 patrulles de Seguretat Ciutadana i 3 binomis ARRO dels Mossos d'Esquadra també col·laboren en les tasques d'extinció de l'incendi forestal. A més, també hi actuen Agrupacions de Defensa Forestal, SEM, Protecció Civil i cossos de Policia Local. Protecció Civil ha activat la fase de Prealerta del pla d'emergències Infocat.
Medi ambient
AMPLIACIÓ:Una trentena de voluntaris participen en un estudi de la UAB per determinar si el bosc té efectes positius en a salut. Analitza la forma en què el cos humà absorbeix les substàncies que desprèn la vegetació i com interactua amb els microorganismes presents a la natura. ACN Montseny.-Una trentena de voluntaris d'entre 20 i 40 anys participen aquest divendres en un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per determinar quins efectes positius tenen els boscos sobre la salut dels ésser humans. La recerca vol analitzar la forma en què el cos absorbeix les substàncies químiques que desprèn la vegetació i quina interacció es produeix entre els microorganismes que hi ha a la natura i els que es troben a l'aparell respiratori de les persones. Tot plegat amb l'objectiu d'esbrinar si a banda d'aportar beneficis en la salut emocional i física, el contacte amb la natura pot intervenir en processos neurodegeneratius, inflamatoris o tumorals. La sessió experimental s'ha dut a terme al Montseny i ha inclòs diverses passejades i anàlisis de sang, de saliva i de la mucosa bucal. La previsió és que els resultats d'aquesta investigació es donin a conèixer en un període d'un any. El projecte neix del creixent interès social i científic sobre els beneficis que el contacte amb el medi natural té per a la salut humana tant a nivell fisiològic i psicològic com emocional. Malgrat que ja hi ha investigacions que indiquen possibles efectes de tipus fisiològic (enfortiment del sistema immunitari, millora de les constants cardíaques i la pressió sanguínia, o equilibri dels nivells de cortisol, relacionats amb els nivells d'estrès), les evidències a dia d'avui encara no constitueixen una base prou sòlida per poder parlar d'un efecte físicoquímic directe i únic. Segons ha explicat Albert Bach, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), responsable del projecte, la investigació es basa en els elements químics que desprèn la vegetació que hi ha al bosc i els microorganismes que viuen en aquest medi. "Els arbres emeten substàncies químiques per defensar-se d'alguns herbívors com els insectes, però també per comunicar-se entre ells", comenta Bach que detalla que l'objectiu és veure "si el cos humà és capaç d'absorbir aquests compostos i en què es converteixen". L'investigador assenyala que treballen amb diverses hipòtesis que indiquen que aquests components podrien intervenir de forma favorable "en processos neurodegeneratius i inflamatoris i en les cèl·lules que intervenen en lluita contra les cèl·lules tumorals". L'altre aspecte que s'analitza és el "microbioma del cos", que segons Bach és l'ambient que està format pels bacteris i microorganismes que viuen a l'entorn natural. "Volem saber si poden interactuar amb els microbiomes que nosaltres tenim com el respiratori", comenta. Una trentena de voluntaris. La part experimental d'aquesta recerca s'està duent a terme en boscos mediterranis d'alzines, sureres, pins i boscos de faig, enzones del Parc Natural del Montseny . En aquests indrets s'estan prenent mostres d'aire per analitzar i caracteritzar les substàncies químiques presents en l'atmosfera del bosc i s'estudiarà com varien les seves concentracions amb l'efecte de diferents variables com la composició d'espècies o la gestió dels boscos. La fase participativa, s'ha iniciat aquest divendres a l'alzinar de Sant Bernat. Una trentena de voluntaris sans d'entre 20 i 40 anys participen en la jornada. Al llarg del dia se'ls farà passejar pel bosc i se'ls extrauran mostres de saliva, de mucosa bucal i de sang en diferents moments de la jornada. Gemma Teixidó, una de les voluntàries, ha explicat que s'ha sumat a aquest projecte perquè considera molt important que es visualitzi el valor real que tenen els boscos. "M'agradaria que realment poguéssim apreciar alguns canvis ni que siguin petits per donar importància a tot aquest entorn natural", ha comentat. La recerca forma part del projecte 'Boscos sans per a una societat saludable' desenvolupat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i el Centre de Recerca Ecològica i aplicacions Forestals (CREAF) i impulsat per la Fundació Bancària 'la Caixa' amb la col·laboració de l’Institut de Recercade la Sida IrsiCaixa, l'Hospital de Sant Celoni i el Grup Duet.
Medi ambient
Les bones condicions meteorològiques redueixen el número d'incendis en el millor estiu dels darrers 15 anys. Han cremat 115 hectàrees i la Generalitat crida a "no abaixar la guàrdia" en els pròxims anys. ACN Barcelona.-Les bones condicions meteorològiques entre el mes de juny i el de setembre han fet que es redueixi el número d'incendis en el millor estiu dels últims 15 anys. Entre el 15 de juny i el 15 de setembre, han cremat 115,72 hectàrees per incendis forestals , segons dades de la Direcció General dels Agents Rurals i la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi. Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat han fet 1.761 serveis de vegetació i 18.000 d'urgents. Malgrat les bones dades com a resultat d'unes condicions meteorològiques "excepcionals", els departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i d’Interior de la Generalitat fan una crida a "no abaixar la guàrdia" pel que fa als incendis. Les dades meteorològiques han estat un element clau perquè el nombre d'incendis i de superfície cremada hagi estat baix. Segons han explicat durant la Campanya d'Incendis 2018, les precipitacions continuades des de la primavera han estat un factor important per evitar l’inici i la propagació d'incendis. A més, la temperatura i la humitat relativa han estat en general moderades. Un estiu càlid. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, ha estat un estiu càlid a la major part de Catalunya. Hi ha hagut algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on la temperatura mitjana ha estat pròxima a la mitjana climàtica. Les anomalies climàtiques han estat més destacades al litoral i al prelitoral, on els mesos d'estiu han estat marcadament càlids, especialment el mes d'agost. En alguns punts del litoral i el prelitoral les temperatures s'han enfilat fins arribar a ser els més càlids de les darreres dècades. Pel que fa a les precipitacions, hi ha hagut zones plujoses i seques, a diferència dels darrers dos estius, quan es va produir un dèficit de pluges a tot el territori. On més ha plogut ha estat al quadrant nord-est, al litoral Central, al Prepirineu oriental i en alguns punts del Pirineu. En alguna d'aquestes zones ha estat, fins i tot, l'estiu més plujós de les darreres dècades. Les zones amb menys precipitacions han estat Ponent, el prelitoral Sud, el delta de l’Ebre, l'extrem nord del litoral i el prelitoral central i el litoral nord. De manera puntual, l'estiu també ha estat sec a la Catalunya Central i el Pirineu i Prepirineu. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, es pot considerar que l'estiu ha estat molt sec a la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà, el Priorat i el Pla d’Urgell.
Medi ambient
S'esperen ruixats i tempestes per aquesta tarda al nord-est que poden deixar més de vint litres en mitja hora. Protecció Civil activa la prealerta del pla Inuncat davant la possibilitat que es puguin produir algunes incidències locals. ACN Barcelona.-El pas d'un petit front deixarà ruixats i tempestes aquest dilluns a la tarda al nord-est de Catalunya. Segons els Servei Meteorològic, es preveuen que les pluges intenses puguin descarregar més de vint litres en només mitja hora. a tota la meitat nord-est, amb més probabilitat a les comarques de la Garrotxa, Ripollès, Berguedà i Osona. Els xàfecs aniran acompanyats localment amb calamarsa o pedra. En aquest sentit, Protecció Civil ha activat la prealerta del Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya Inuncat per la possibilitat que es puguin produir algunes incidències amb caràcter local a les comarques de l'interior del nord-est, sobretot a la Garrotxa i el Ripollès, tot i que no es descarten afectacions a comarques com Gironès o el Pla de l'Estany. Protecció Civil demana que s'extremin les precaucions en les activitats a la muntanya i recomana allunyar-se dels rius i rieres per evitar accidents.
Medi ambient
Endesa i el Parc Natural de l'Alt Pirineu estudien la disminució de l'almesquera a la vall de Cardós. La voluntat de l'estudi es aclarir les causes de la davallada i establir mesures per remeiar la situació actual d'aquest mamífer aquàtic amenaçat. ACN Marta Lluvich.-Els resultats d'un estudi sobre la freqüència de l'almesquera al Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha posar de manifest una regressió molt forta de l'almesquera a la vall de Cardós, un sector dels Pirineus on era un animal corrent l'any 2000, mentre que actualment s'ha tornat molt rar i sembla que ha desaparegut de tota la capçalera. La causa d'aquesta regressió és per ara desconeguda, però s'estan considerant diverses hipòtesis. A priori, després d'avaluar-les, es van excloure com a possibles causes factors naturals com les riuades de l'any 2013 o factors d'origen humà localitzats a la baixa vall de Cardós com el buidatge d'un embassament i contaminacions puntuals. Aquest estudi va consistir en revisar els mateixos llocs del Parc, en total 66 punts, que s'havien prospectat en l'estudi que l'any 2000 es va fer per a conèixer la distribució de l'espècie a Catalunya. La voluntat de l'estudi es aclarir les causes de la davallada i establir mesures per remeiar la situació actual d'aquest mamífer aquàtic amenaçat. La presència de l'almesquera a Catalunya té una responsabilitat molt alta en la seva conservació mundial, i concretament a la conca alta de la Noguera Pallaresa, ja que ha estat fins fa poc una de les millors zones per al desenvolupament de l'espècie. Durant els anys 2013 i 2014 es va fer una revisió de la freqüència de l'almesquera al Parc Natural de l'Alt Pirineu, que és un espai protegit estratègic per a la conservació de l'espècie, tant a escala catalana com europea, dins el marc dels espais de Natura 2000. Era la primera vegada que es feia un estudi d'aquest tipus per a l'almesquera, ja que enlloc no se n'ha fet cap altre que permeti comparar la seva freqüència en diferents anys als mateixos llocs i fent servir un mètode idèntic. La regressió tan forta i ràpida –en menys de quinze anys– de l'almesquera a la vall de Cardós no s'esperava, perquè no es coneixien grans canvis als rius de la zona i es preveia que la situació seria més o menys semblant a la de l'any 2000. Això va generar alarma, ja que podia ser un indicador de canvis negatius i desconeguts als rius pirinencs, que poden estar afectant també altres zones i que no s'han detectat per manca d'estudis específics. S'espera que amb les dades resultants del treball encarregat per la Companyia Endesa, es puguin aclarir les causes per les quals ha disminuït tant l'espècie i un cop conegudes, establir mesures per a la seva recuperació, així com també per evitar problemes semblants en altres zones. Als altres sectors del Parc Natural de l'Alt Pirineu la situació es manté similar a la de l'any 2000, bé que amb algun petit canvi local. Aquest treball també ha permès obtenir informació valuosa sobre els altres mamífers de riu: les musaranyes aquàtiques (Neomys fodiens i N. milleri) són molt comunes i es troben en gairebé tots els llocs analitzats, la rata d'aigua (Arvicola sapidus) està menys estesa però és encara freqüent i té a la zona un dels seus principals refugis a Catalunya, i la llúdriga (Lutra lutra) està representada en totes les valls del Parc en densitat baixa. L'almesquera (Galemys pyrenaicus) és un petit mamífer aquàtic exclusiu dels rius d'aigües fresques i netes del nord de la península Ibèrica. A Catalunya està limitat a alguns rius pirinencs i es concentra sobretot al Pallars Sobirà i l'Aran. És una espècie rara, que es considera amenaçada a escala mundial i que té protecció legal per diverses normatives (europea, estatal i autonòmica). És un objectiu de conservació específic dels espais protegits europeus de la xarxa Natura 2000, i les directrius de gestió de les ZEC (Zones d'Especial Conservació) de la zona alpina a Catalunya preveuen diverses mesures per a la seva protecció (en general preservar els hàbitats fluvials, fer estudis d’aspectes concrets que incideixen en la gestió, fer un seguiment de les poblacions, etc).
Medi ambient

TeCla (Text Classification) Catalan dataset

BibTeX citation

If you use any of these resources (datasets or models) in your work, please cite our latest paper:

@inproceedings{armengol-estape-etal-2021-multilingual,
    title = "Are Multilingual Models the Best Choice for Moderately Under-resourced Languages? {A} Comprehensive Assessment for {C}atalan",
    author = "Armengol-Estap{\'e}, Jordi  and
      Carrino, Casimiro Pio  and
      Rodriguez-Penagos, Carlos  and
      de Gibert Bonet, Ona  and
      Armentano-Oller, Carme  and
      Gonzalez-Agirre, Aitor  and
      Melero, Maite  and
      Villegas, Marta",
    booktitle = "Findings of the Association for Computational Linguistics: ACL-IJCNLP 2021",
    month = aug,
    year = "2021",
    address = "Online",
    publisher = "Association for Computational Linguistics",
    url = "https://aclanthology.org/2021.findings-acl.437",
    doi = "10.18653/v1/2021.findings-acl.437",
    pages = "4933--4946",
}

Digital Object Identifier (DOI) and access to dataset files

https://doi.org/10.5281/zenodo.4627198

Introduction

TeCla is a Catalan News corpus for thematic Text Classification tasks. It contains 153.265 articles classified under 30 different categories.

The source data is crawled from the ACN (Catalan News Agency) site: [http://www.acn.cat], and used under CC-BY-NC-ND 4.0 licence. The dataset is released under the same licence, and is intended exclusively for training Machine Learning models.

This dataset was developed by BSC TeMU as part of the AINA project, and intended as part of CLUB (Catalan Language Understanding Benchmark). It is part of the Catalan Language Understanding Benchmark (CLUB) as presented in:

Armengol-Estapé J., Carrino CP., Rodriguez-Penagos C., de Gibert Bonet O., Armentano-Oller C., Gonzalez-Agirre A., Melero M. and Villegas M.,Are Multilingual Models the Best Choice for Moderately Under-resourced Languages? A Comprehensive Assessment for Catalan". Findings of ACL 2021 (ACL-IJCNLP 2021).

Supported Tasks and Leaderboards

Text classification, Language Model

Languages

CA- Catalan

Directory structure

  • .gitattributes
  • README.md
  • dev.json - json-formatted file with the dev split of the dataset
  • tecla.py
  • test.json - json-formatted file with the test split of the dataset
  • train.json - json-formatted file with the train split of the dataset

Dataset Structure

Data Instances

Three json files, one for each split.

Data Fields

We used a simple model with the article text and associated labels, without further metadata.

Example:

{"version": "1.0",
 "data":
   [
    {
     'sentence': 'L\\\\'editorial valenciana Media Vaca, Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural del 2018. El jurat en destaca la cura "exquisida" del catàleg, la qualitat dels llibres i el "respecte" pels lectors. ACN Madrid.-L\\\\'editorial valenciana Media Vaca ha obtingut el Premi Nacional a la Millor Labor Editorial Cultural corresponent a l\\\\'any 2018 que atorga el Ministeri de Cultura i Esports. El guardó pretén distingir la tasca editorial d\\\\'una persona física o jurídica que hagi destacat per l\\\\'aportació a la vida cultural espanyola. El premi és de caràcter honorífic i no té dotació econòmica. En el cas de Media Vaca, fundada pel valencià Vicente Ferrer i la bilbaïna Begoña Lobo, el jurat n\\\\'ha destacat la cura "exquisida" del catàleg, la qualitat dels llibres i el "respecte" pels lectors i per la resta d\\\\'agents de la cadena del llibre. Media Vaca va publicar els primers llibres el desembre del 1998. El catàleg actual el componen 64 títols dividits en sis col·leccions, que barregen ficció i no ficció. Des del Ministeri de Cultura es destaca que la il·lustració té un pes "fonamental" als productes de l\\\\'editorial i que la majoria de projectes solen partir de propostes literàries i textos preexistents. L\\\\'editorial ha rebut quatre vegades el Bologna Ragazzi Award. És l\\\\'única editorial estatal que ha aconseguit el guardó que atorga la Fira del Llibre per a Nens de Bolonya, la més important del sector.', 
    'label': 'Lletres'
    },
    .
    .
    .
  ]
}


Data Splits

  • train.json: 122587 article-label pairs
  • dev.json: 15339 article-label pairs
  • test.json: 15339 article-label pairs

Labels

'Societat', 'Política', 'Turisme', 'Salut', 'Economia', 'Successos', 'Partits', 'Educació', 'Policial', 'Medi ambient', 'Parlament', 'Empresa', 'Judicial', 'Unió Europea', 'Comerç', 'Cultura', 'Cinema', 'Govern', 'Lletres', 'Infraestructures', 'Música', 'Festa i cultura popular', 'Teatre', 'Mobilitat', 'Govern espanyol', 'Equipaments i patrimoni', 'Meteorologia', 'Treball', 'Trànsit', 'Món'

Labels in the dataset by frequency

train.json: 122587 articles

Label Num art % art
Societat 24975 20.37%
Política 18344 14.96%
Partits 10056 8.2%
Successos 7874 6.42%
Judicial 5788 4.72%
Policial 5557 4.53%
Salut 5430 4.43%
Economia 5032 4.1%
Parlament 4176 3.41%
Medi_ambient 3027 2.47%
Música 2872 2.34%
Educació 2757 2.25%
Empresa 2698 2.2%
Cultura 2495 2.04%
Unió_Europea 2064 1.68%
Govern 2039 1.66%
Infraestructures 1740 1.42%
Treball 1655 1.35%
Mobilitat 1624 1.32%
Cinema 1560 1.27%
Teatre 1492 1.22%
Turisme 1232 1.01%
Equipaments_i_patrimoni 1229 1.0%
Lletres 1180 0.96%
Meteorologia 1080 0.88%
Comerç 984 0.8%
Govern_espanyol 983 0.8%
Món 893 0.73%
Festa_i_cultura_popular 888 0.72%
Trànsit 863 0.7%

dev.json and test.json: 153265 articles each split

Label Num art % art
Societat 3122 20.35%
Política 2294 14.96%
Partits 1257 8.19%
Successos 985 6.42%
Judicial 724 4.72%
Policial 695 4.53%
Salut 679 4.43%
Economia 630 4.11%
Parlament 523 3.41%
Medi_ambient 379 2.47%
Música 359 2.34%
Educació 345 2.25%
Empresa 338 2.2%
Cultura 312 2.03%
Unió_Europea 258 1.68%
Govern 256 1.67%
Infraestructures 218 1.42%
Treball 208 1.36%
Mobilitat 204 1.33%
Cinema 195 1.27%
Teatre 187 1.22%
Turisme 154 1.0%
Equipaments_i_patrimoni 154 1.0%
Lletres 148 0.96%
Meteorologia 135 0.88%
Govern_espanyol 124 0.81%
Comerç 123 0.8%
Festa_i_cultura_popular 112 0.73%
Món 112 0.73%
Trànsit 109 0.71%

Dataset Creation

Methodology

We crawled 219.586 articles from the Catalan News Agency (www.acn.cat) newswire archive, the latest from October 11, 2020. We used the "subsection" category as a classification label, after excluding territorial labels (see territorial_labels.txt file) and labels with less than 2000 occurrences. With this criteria compiled a total of 153.265 articles for this text classification dataset.

Curation Rationale

We used the "subsection" category as a classification label, after excluding territorial labels (see territorial_labels.txt file) and labels with less than 2000 occurrences.

Source Data

Initial Data Collection and Normalization

The source data are crawled articles from ACN (Catalan News Agency) site: www.acn.cat

Who are the source language producers?

The Catalan News Agency (CNA, in Catalan: Agència Catalana de Notícies (ACN)) is a news agency owned by the Catalan government via the public corporation Intracatalònia, SA. It is one of the first digital news agencies created in Europe and has been operating since 1999 (source: [https://en.wikipedia.org/wiki/Catalan_News_Agency])

Annotations

Annotation process

We used the "subsection" category as a classification label, after excluding territorial labels (see territorial_labels.txt file) and labels with less than 2000 occurrences.

Who are the annotators?

Editorial staff classified the articles under the different thematic sections, and we extracted these from metadata.

Dataset Curators

Casimiro Pio Carrino, Carlos Rodríguez and Carme Armentano, from BSC-CNS

Personal and Sensitive Information

No personal or sensitive information included.

Considerations for Using the Data

Social Impact of Dataset

[More Information Needed]

Discussion of Biases

[More Information Needed]

Other Known Limitations

[More Information Needed]

Contact

Carlos Rodríguez-Penagos or Carme Armentano-Oller (bsc-temu@bsc.es)

License

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License
This work is licensed under a Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.

Edit Dataset Tags

Models trained or fine-tuned on BSC-TeMU/tecla

None yet